Está en la página 1de 4

Trastornos de lenguaje secundarios a daño

cerebral (17-9)
 Región ventral del lóbulo frontal (anterior), área de Broca, áreas 45 (parte triangular de la circunvolución) y
área 44 de Broadmann (corresponde a la parte opercular), especializada en la producción del lenguaje.
 Región cortical (posterior) en el lóbulo temporal, especializada en generar imágenes auditivas de palabras
para permitir su comprensión, en la circunvolución temporal superior izquierda, área de Wernicke, área 22
de Broadmann.

Malalties neurodegeneratives:

- Afasia progressives primàries (demencia, síntoma principal llenguatge)


o Demencia semántica
o Afasia progresiva no fluents (auqetss dues frontotemporals (entre d’altres)
o APP logopenica (MA)
- Demencies forntotemporals.
o DCB
o PSP
- MA
- Creutzfeldt-jacob
- EP, lewy, Huntington…

Avaluació:

- Llenguatge espontani s’avalua principalmente de 2 maneres: discurs lliure i en context obligat. Es mira per
una banda:
o Fluencia: en fncio de l’allargada de les frases (>4 o 5 paraules fluent i menys poc), les paraules per
minus (150-190 normalitat), errors de la parla (omisions, anomies…) i nº de frases al minut.
o Complexitat gramatical: hi ha subordinades o frases passives… i si hi ha errors gramaticals, genere,
número…
o Lexic: substantius i verbs de clase tancada (que no tenen derivats com les prepos), si hi ha déficit
frontal falten verbs, per exemple, afasia de broca no diuen les tancades etc. I parafasies
semantiques.

Tot aixo es fa gravant i despres es conta (ma o meno). O sino mirar de veure si no diu cap sustaniu o
verbs…

- Denominació visual o verbal (present a totes les afàsies) test de boston per a la visual
o Parafasies fonética semántica…
- Repetició de paraules, pseudoparaules i frases
- Comprensió
o Sintàctica (passives, incrustades…)
o Semàntica
- Lectura i eswcriptura (dictat copia espontània)
 Evaluación de la afasia y de tr relacionado (Test de Boston) de Goodglass i Kaplan
 Biligual afasia test (gratis) googlear. Totes els idiomes.
 Programa integrado de exploración NPS del Peña.
 Test Token. Nomes de comprensió.

La afasia progresiva primaria (APP) es un síndrome clínico caracterizado por un deterioro insidioso del lenguaje de
etiología neurodegenerativa. La alteración del lenguaje debe ser la principal manifestación clínica durante al menos
los 2 primeros años de evolución, estando el resto de dominios cognitivos (memoria, habilidades visuoespaciales,
etc.) preservados, y justificándose la limitación en las actividades de la vida diaria únicamente por la disfunción del
lenguaje. Descrito en la literatura médica reciente por Mesulam, se trata de síndrome heterogéneo que puede ser el
modo de presentación de diversas enfermedades neurodegenerativas. En los últimos anos se ha profundizado,
especialmente, en la clasificación de la APP en varias formas clínicas y la descripción de biomarcadores, lo que puede
contribuir a predecir la anatomía patológica. Con este artículo pretendemos revisar los principales avances
realizados en el conocimiento de la APP en los últimos anos, avances que han modificado sustancialmente su
abordaje clínico y plantean interesantes perspectivas para el futuro.

APP- agramatical/no fluente (APP-G): se caracteriza por un lenguaje hipofluente y laborioso, con agramatismo,
parafasias fonémicas, dificultad en la comprensión de estructuras gramaticales complejas y en ocasiones apraxia del
habla. Puede haber acalculia, apraxia ideomotora y orofacial, todo ello de leve intensidad al menos inicialmente.
También puede estar alterada la prosodia.

APP – semántica (APP-S): se produce por una pérdida progresiva del conocimiento semántico, lo que se manifiesta
clínicamente como un lenguaje fluente y gramaticalmente correcto, pero con alteración en la nominación por
confrontación, en la comprensión de palabras sencillas y en el conocimiento de los objetos, con un discurso
progresivamente vacío de significado, con circunloquios y parafasias semánticas. En cambio, la comprensión de
frases y la repetición están conservadas. Puede haber, además, dislexia superficial y agnosia visual asociativa, así
como prosopagnosia. Mesulam considera que es conveniente distinguir entre los pacientes con un trastorno
puramente lingüístico (APP-semántica) y aquellos que asocian agnosia visual u otros déficits (demencia semántica)
de reconocimiento (agnosia táctil, gustativa, etc.). Esta opinión no es compartida por otros autores, quienes
consideran que APP-S y demencia semántica son la misma entidad, probablemente en diferentes estadios
evolutivos, pero con una anatomía patológica común.

APP – logopénica/fonológica (APP-L): se caracteriza por un lenguaje marcadamente anómico, con frecuentes pausas
por este motivo. Esto produce un habla lenta y con una fluencia falsamente reducida, con frecuentes pausas durante
la búsqueda de palabras, lo que podría confundirse con la variante agramatical. Sin embargo, la articulación, la
prosodia y la gramática están conservadas, así como la comprensión de palabras sencillas. La repetición de frases, en
cambio, está también afectada, siendo esta, junto con el déficit en la evocación de palabras, las 2 características
fundamentales. Por todo ello, se asemeja con la afasia de conducción. A diferencia de la APP-semántica, en la afasia
logopénica los pacientes suelen ser capaces de señalar el objeto correcto cuando este es nominado por el explorador
y pueden describir (o al menos gesticular) su uso, ya que el trastorno parece ser secundario al daño en el circuito
fonológico de la memoria de trabajo, conservando en cambio el significado de las palabras.

MESULAM

Circuit llenguatge

Arees del llenguatge:

Modelo del 2007, inclou implicació bilateral. Via dornal producción i ventral de comprenmsió. Tb es sumen arees
frontals i parientals per control del llenguatge (execucio i atencio). Importantes los fascículos, los cuales si se lesional
provocaran afasia. Nomes esta ben descrita la fincio del faasciulo arqueado. Important les arees subcorticals també.

Percepcio sensorial (auditiva) a nivel bialetral, nomes ens arriba un so (Area auditiva primaria), fa 2 camins:

1. Signfiicat (via ventral) comprensio de paraules i frases (Wernicke). Lesio a aquesta afecta a la memoria
semántica. Per fer-la servir s’activen les arees de la percepció (que es van activar en el momento de la
codificació)
Model de l’unic centre (hub), no és l’únic model pero es el que millor explica lademencia semantica, que
seria el lobul temporal anterior, q permet la comunicación de les representacions sensorials, motoes,
afectives i lingüistiques.
 Demència semàtnica: es una APP, alteracio del llenguatge amb disfuncio progressiva. Esta
catalogada dondtr del grup de les demencia FT i esta relacionada amb la proteína TTP. Deficigt de
denominacio per confrontacio visual (tant dibuix com objecte real) i en la comprensió per
confrontacio verbal. Primer comença amb la perdua d’elements de Baixa freqüència i diu paraules
supra-ordinals. Explica les coses fient moltes paraules sense “sentit” . Disgradfia o dislexia escriuen
tant com sona més en català. Repeticio preservada i parla preservada. Com lo que perd es el
comntingut, no es una agnosia, per tant no podría saber tampoc mitjançant tacte, olfacte… Tampoc
“rconeix” ni amb pistes. Van pardent la remota primer i gradualment va perdent cap al present
(gradiente temporal inverso), al contrari que amb la MA. Li costa interpretar la imatge.
 Afasia transcortical sensorial: déficit de cmprensio, de produccio (per manca de ocntingut) i
repeticio preservada (preserva la ruta fonológica). La part m,es alterada es el contingut. Localització
al gir- supra-marginal, gur angular i part posterior del gir temporal superior, cortex temporal mig i
ingerior i frontal (més raro).

Descontecta el coneixement de la paraula, per tant, mitjançant táctil, visual… la fluencia es ok (poc
fluent per falta de contingut) pero amb parafasies semantiques i neologismes, contingut irrellevant i
ecolalias, denominación alterada i comprensio limitada. “para cortar”. Explorar verbs, substantius,
etc.

 Afasia transcortial sensorial (frontal): comencen per un mutisme total, i dp sensorial. Forntal
sustenta la capacitat sintáctica, i es mecanismo de control per a seleccionar i fer presa de decisionsm
per tant al test de pirámides i palmeres ho farien malament.
2. Ruta doral:
a. Ruta dorsal I (crotex temporal Wenicke diurectament al cortex pemotor snese pasar per broca).
i. Afasia transcortical mortora: es rara. No es fluent. Fluencia disminuida. No hia apraxia de la
parla ni hi ha errors. És aprosodica mes que apracxic. Denominacio preservada (amb ajuda).
Comprensió preservada. Repeticio preservada pero amb span curt. Lectura, dificultat
mínima, cmprensió alterada i escriptura alterada.
ii. Afasia transocrtical mixta (barreja de la sensorial i la motora). Anomia. Parafasies
fonemiques. Fluencia fluida pero pobre amb frases curtes
b. ruta dorsal II (cortex temporal Wenicke cdap a broca 44) (percepcio construccio i articulacio del
llenguatge). Ens porta desde la codificacio fonológica fins l’expressio del llenguatge. Apraxia de la
parla (AOS), si es de manetra aillada, sospita de taupatia. No es un déficit llentguatge si no un déficit
purament motor. Fonemic (tipus I), prosodic (tipus II) i mixt (tipus III). Pot apareixer secundaria a la
PSP.
i. Afasia de broca: nomina be. Parla espontania mooolt pobre i poc fluent.
ii. APP-No fluent (falla de la via Wernicke-broca).es pes anterior. Diferenciar be de la apraxia
de la parla progressiva i de la logopenica (la qual es mes posterior).
iii. Afasia global: tot alterat.
iv. Afasia anomica. Com una APP molt inicial.

Afasia de Wernicke, Afasia de ocnduccio i afasia logopenica (MA q comensa amb llenguatge no memoria).

Gir temporal mig: comprensio de frases.


Afasia de Wernicke. Parafasies semantiques, fonemiques ineologismes. Argot afàsic.
Afasia de conduccio: barreja entre Wrnicke i broca, pro comprenen prou be. Parafasies fonemiques al
discurs i a la reptició (pero mante el context semantic de la frase)
Area de Wernicke (afasia de Wernicke i Afasia de Conducció). Neurodegeneració de l’àrea, relacionada amb
la memoria a curt termini (demenica logopenica). Es veu sempre al parlar, llegir
Demencia logopenica. Versio neurodegenerativa de la AW, falla a la memoria de treball. Preserva la parla,
no agramatismes, i compren paraules i objectes pro fa problemas fonètics. Déficits en la repeticio de frases,
pero de paraules i pseudoparaules ok. Manca el contingut. Discurs espontani sembla ok, pero quan han de
descriure la lamina, é son es veuen les mancaces a lhora d’organitzar les idees i de trovar les paraules.
Anomic amb la parla espontania.

Sordesa cortical bilateral, escoltem el soroll pero no l’identifiquem.

Agnosia auditiva verbal


Afasies subcorticals (talàmica, alèxia tant posterior o sense agrafia central i amb agrafia) i agrafia sola (afásica o
pura).

También podría gustarte