Está en la página 1de 35

Transcripcions en espanyol i català

Bebés al aire libre:


juego, aprendizaje y desarrollo
«Una producción de Siren Films»

Persona desconocida:
¿Has visto eso? Era grande. Era grande, ¿no? ¿Has oído eso? Era bastante bueno. Creo
que ese gato también nos está siguiendo, ¿no? ¿Reconoces ese sonido que viene desde
casa? Es Millie, la gata. Es Millie. ¿La ves? ¿Qué está haciendo? Y Dan. Se ha vuelto a
ir. Están en casa, ¿no?

«Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo»

Persona desconocida:
Mira esas hojas. Estas son más pequeñas, ¿no? Y mira aquellas.

Narrador:
Los bebés participan activamente en su propio aprendizaje y desarrollan las habilidades
con las que nacen.

Persona desconocida:
¿Ves los pájaros que hay en el cielo?

Narrador:
Los estímulos que reciben los bebés al estar al aire libre son inmensos. Son variados y
diferentes a los que reciben en espacios cerrados. Las experiencias que se obtienen de
primera mano al aire libre ayudan al desarrollo del cerebro de los bebés. Pueden basarse
en sus movimientos y en lo que captan sus sentidos. Esta película seguirá a cinco bebés
durante su crecimiento. Se mostrarán las experiencias que necesitan vivir y cómo el aire
libre estimula sus cerebros –que están en rápido crecimiento– a medida que se desarrollan
durante su primer año de vida.

Miles se despierta suavemente bajo un árbol, con la luz natural y respirando aire rico en
oxígeno. Aprende a través de sus movimientos y sus sentidos. Puede oír las voces de su
familia a su alrededor y el viento agitando las hojas. Nota la brisa en la cara, la temperatura
y los olores. Visualmente, explora el árbol y el cielo. A esa distancia, verá las cosas un
poco borrosas, pero puede notar el movimiento y los distintos tonos cromáticos. Le resulta
más fácil enfocar claramente a mamá, porque está más cerca. Su cara es lo que más le
interesa a esta edad. Le encanta oír su voz, y a las seis semanas ya aprende a sonreír.

Persona desconocida:
(Inaudible)

Narrador:
Aquí, en el exterior, se estimulan todos los sentidos de Miles, y el tiempo que pase en este
entorno tan rico le ayudará a empezar a integrar los sentidos y a dar sentido al mundo.

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 1


«Bobbie»

Narrador:
Esta es Bobbie.

Madre:
¿Cómo lo notas?

Narrador:
Aquí, todos sus sentidos están alerta.

Madre:
Es bonito y ventoso, ¿sí? Lo notas de manera diferente en la cara, ¿no? ¿Lo notas con la
lengua? Hay mucha luz. Hay mucha luz aquí afuera.

Narrador:
A veces, los bebés pueden ser difíciles de comprender. La mamá vigila constantemente lo
que cree que hace Bobbie y que le interesa.

Madre:
Puedes oírlo.

Narrador:
La relación con mamá hace posible que se activen los poderosos sistemas de aprendizaje
de Bobbie.

Madre:
¿Oyes eso?

Narrador:
El oído es su sentido más desarrollado. Le gusta el sonido y observar el movimiento de
las ramas.

Madre:
¿Lo ves? ¿Es el sonido lo que te gusta? ¿O es el movimiento? ¿Son ambas cosas? Intenta
cogerlo. Uno está al lado del otro.

Narrador:
De cerca, puede ver los detalles.

Madre:
Eso está oxidado.

Narrador:
También le interesan los contrastes y los bordes de las cosas. Y al aire libre, hay muchos
bordes en el cielo.

Madre:
Es grande. ¿Estás mirando hacia arriba?

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 2


Narrador:
Los bordes de las cosas son importantes porque suelen indicar dónde empiezan y
terminan los objetos. Mirar los bordes le ayuda a separar las cosas en un campo visual.

Madre:
Cuéntame. Dime qué puedes ver. Se ve bien, ¿no? Es muy grande. Está muy alto. Puedes
ver cosas a lo lejos, ¿no? ¿Ves otra cosa? ¿Qué más puedes ver? Puedes oír muchos
ruidos ahora. Ahí es donde están los pájaros, ahí arriba. ¿El viento? Es bastante agradable
el viento. ¿Notas calor en la cabeza? ¿Te gusta?

Narrador:
Hacer comentarios constantemente contribuye a aumentar su vocabulario.

Madre:
¿Qué es lo que ves? ¿Estás mirando la valla? Es grande, ¿no? Y está bastante oscuro
allí.

Narrador:
Ella se asegura de que puede notar los movimientos y las expresiones faciales de Bobbie,
y hace lo posible para que vea y oiga lo que parece interesarle.

Madre:
Luego volvemos afuera, ahora vamos adentro. ¿Entramos un poco en calor?

Narrador:
La mamá puede determinar si ya es suficiente.

Madre:
Aunque es divertido, ¿no? Fue divertido. ¿Entramos? Venga, entremos.

«Bobbie, cinco meses»

Narrador:
De paseo por el parque, la silla de paseo orientada hacia atrás permite que mamá y Bobbie
puedan interactuar mientras caminan.

Madre:
Eso es un gran…

Narrador:
Los bebés observan durante más tiempo las cosas que les resultan interesantes. Y durante
el primer año de vida, la estimulación visual es vital. En los paseos, parece que siempre
hay cosas que le interesan a Bobbie y atraen su atención. Le atraen los patrones
complejos, así como los bordes de las cosas. De este modo, el patrón de las ramas de los
árboles contra el cielo le fascina a Bobbie, y cada árbol es diferente. Se concentra
únicamente en el árbol y luego, cuando mamá centra su atención, se concentra en mamá.
Todavía no puede dividir la atención visual entre dos cosas.

Madre:
¿Quieres salir? ¿Dónde están los pajaritos?

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 3


Narrador:
Le gusta que le muevan y estar boca abajo le ayuda a desarrollar el sentido del movimiento
en posición. Los movimientos están inextricablemente ligados al desarrollo del cerebro de
los bebés durante el juego.

Madre:
¿Estás volando? ¿Sí? ¿Sí? ¿Estás volando?

Narrador:
El movimiento es algo que le interesa mucho.

Madre:
Hay mucha gente andando por allí.

Narrador:
El movimiento de personas y objetos le ayuda a separarlos del paisaje como cosas
individuales.

Madre:
Hay alguien más que va en carrito. Mira, hay alguien paseando en carrito como tú.

Narrador:
Bobbie ha comenzado a balbucear. Lo hace a menudo, cuando se le estimula.

Madre:
¿Todo eso quieres decirme? ¿Que hay mucha más gente en este parque? Bobbie, ¿quién
hay ahí? ¿Hay mucha más gente? Madre mía, ¿sí? Vaya, puedo ver otro perrito. ¿Puedes
verlo? Vaya, estás mirando a ese hombre.

Narrador:
Hay muchas cosas que tiene que aprender. Algunas cosas simplemente se mueven en el
suelo.

Madre:
Los estás viendo. ¿Funciona? (Inaudible) Se ha ido. Está ahí, se ha ido, está ahí, se ha
ido. ¿Puedes ver el agua? ¿Puedes ver el sol reflejado en ella?

Narrador:
Su desarrollo físico está avanzando y ahora empieza a extender los brazos para coger
cosas.

Madre:
Te gusta tocar eso, es muy guay.

Narrador:
Con el uso de las manos, va a comenzar a descubrir mucho más sobre los objetos.

Madre:
¿Lo hacemos juntos? ¿Quieres tocarlo?

Narrador:
Y pronto serán tan fascinantes para ella como lo son ahora las caras.

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 4


Madre:
¿Qué quieres hacer con eso? ¿Lo tiro?

Narrador:
Ahora mismo es algo desconocido.

Madre:
¡Guau!

Narrador:
Cuando la piedra desaparece en el agua, por ejemplo, Bobbie no sabe todavía que sigue
existiendo.

Madre:
¿Qué tal este?

«Bobbie, siete meses»

Madre:
Has dado una buena patada.

Narrador:
Bobbie se relaja en el jardín.

Madre:
¿Adónde ha ido? ¡Ahí está!

Narrador:
La hamaca es, a la vez, relajante y estimulante. Al igual que jugar a lanzar a un bebé al
aire, columpiarlo es una experiencia importante, ya que estimula el desarrollo neurológico
del movimiento y del equilibrio.

Madre:
Aquí estamos relajados.

Narrador:
La visión también está relacionada con su desarrollo neurológico.

Madre:
Es muy bonito, ¿no?

Narrador:
Bobbie y mamá hablan de la gata. A los siete meses, Bobbie empieza a ser capaz de
dividir su atención visual entre mamá y lo que ambos están mirando.

Madre:
Es una gata: Millie.

Narrador:
A esto se le llama “atención conjunta”.

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 5


Madre:
Tiene una cola que parece de peluche.

Narrador:
Con el uso de las manos, está descubriendo dónde empieza y termina su cuerpo.

Madre:
¿Te estás estirando a gusto?

Narrador:
Sus movimientos son cada vez más controlados, ya que coordina el movimiento de manos
y piernas.

Sus alegres murmullos incorporan más sonidos.

Madre:
Gran charla.

Narrador:
Mira cuidadosamente sus manos y luego al cielo, enfocando rápidamente de un lugar a
otro. Puede ver los colores y las sutiles diferencias en los tonos de grises del cielo.

Madre:
¿Ves los pájaros en el cielo que hay allí?

Narrador:
Han pasado muchas cosas esta mañana. Han mantenido una buena conversación.

Madre:
¿De verdad? ¿Te gustaría intentarlo boca abajo? ¿Probamos a ponerte boca abajo?
Desde aquí se ven todas las margaritas y quieres cogerlas.

Narrador:
La posición boca abajo fortalece los músculos necesarios para gatear.

Madre:
¿Has llegado? ¡Bien hecho! Muy inteligente. ¿Puedes verlas todas? Has llegado muy bien,
¿eh?

Narrador:
Parte del desarrollo neurológico y anatómico se produce en esta posición, la cual abre la
columna vertebral permitiendo una mayor libertad de movimiento en las articulaciones.
Asimismo, las manos y los dedos están más disponibles para coger y notar el tacto.

Madre:
¡Se ve bien desde ahí abajo! Pero ¿podrías ponerte de pie? Lo notas de manera diferente.

Narrador:
Nota diferentes texturas y superficies con los pies descalzos. Lo nota mullido y le hace
cosquillas.

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 6


Madre:
Yo también pongo los pies encima, mira.

Narrador:
Los científicos están descubriendo mucho sobre el desarrollo neurológico y empiezan a
comprender hasta qué punto el sistema cerebro-cuerpo necesita el movimiento y una
experiencia sensorial rica y directa para desarrollarse de forma óptima.

Madre:
¿Tiene cosquillas? Levanta los pies. Pon las manos encima también, como los pies.

Narrador:
Está aprendiendo a sentarse. El deseo de coger cosas anima a mamá a acercarla a las
cosas que le interesan.

Madre:
Mira eso. ¿Qué es eso de ahí? La hierba que hace cosquillas. ¿Quieres acercarte y ver si
puedes tocarla? Tócala, eso es, mueve los pies. Te ayudaré a pasar por ahí. Te ayudaré
a acercarte, muy bien.

Narrador:
Las manos son cada vez más útiles cuando nota la textura de la hierba. Puede usarlas
para hacer que las cosas sucedan y descubrir la causa y el efecto.

Madre:
Es muy fuerte, ¿no? Hace que todo tiemble.
No es para llevártelo a la boca, así que solo lo miraremos, eso es. Estás agitándolo.
Puedes ponértelo en la cara, muy bien. Póntelo en la mejilla, ¿lo notas?

Narrador:
La exploración de los objetos implica todos los sentidos. Además de la vista y el tacto, a
menudo se introducen objetos en la boca, ya que es una parte del cuerpo muy sensible.
Es una buena manera de conocer la naturaleza de las cosas.

Madre:
No creo que tenga un sabor muy agradable.

Narrador:
Pero al aire libre, no todo debe ser suave. Entonces, mamá la detiene suavemente. El
creciente interés de Bobbie por los objetos significa que poco a poco va descubriendo sus
propiedades y cómo son.

Madre:
¿Qué es eso? No estará muy bueno.

Narrador:
Ir de compras da a Bobbie la oportunidad de observar a mamá mientras se relaciona con
los demás.

Madre:
¿A dónde vamos?

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 7


Bobbie:
(Inaudible)

Madre:
(Inaudible) Estamos saliendo por la puerta.

Narrador:
Está centrada en la conversación de mamá, comprobando con sus reacciones lo que está
pasando.

Persona desconocida:
Gracias.

Persona desconocida:
Gracias.

Persona desconocida:
Tienes una familia preciosa. Me han dicho que tu marido también lo es.

Persona desconocida:
¿Te han contado lo de su hermana?

Persona desconocida:
Sí. ¿No es así?

Narrador:
Reproduce las expresiones de mamá.

Persona desconocida:
Es un buen chiste, ¿no? ¿Es un buen chiste?

Persona desconocida:
¿Qué edad tiene ahora?

Madre:
Siete meses.

Persona desconocida:
¿Vienes con nosotras?

Persona desconocida:
Sí.

Narrador:
Imitar la expresión facial es una forma de experimentar la emoción que la acompaña.

Persona desconocida:
Nos vemos.

Persona desconocida:
Sí, que vaya bien, gracias.

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 8


Persona desconocida:
Adiós.

Madre:
Hasta luego. ¿Adónde vamos? Estás mirando lo que hace todo el mundo. Están pasando
muchas cosas esta mañana.

Narrador:
El ajetreo de la calle es un estímulo muy diferente al del jardín. La gente hace cosas, los
vehículos se mueven y hay ruido. Ella lo va asimilando todo.

Madre:
Hay un poco de ruido, ¿no? Ves todo lo que está pasando, ¿no? Estás muy interesada en
todas las cosas que están pasando, ¿no? En ver el mundo.

Narrador:
La madre se centra en lo que le interesa a Bobbie.

Madre:
Mira este caballo, Bobbie.

Narrador:
Le gusta el caballo.

Madre:
Se está moviendo.

Narrador:
Puede mirar al caballo y a su madre a la vez, dividiendo su atención.

Madre:
¿Te gusta su aspecto?

Narrador:
Ambas comparten su atención entre el caballo y ellas mismas: atención conjunta.

Madre:
Es simpático, ¿no?

Narrador:
Ahora están manteniendo una conversación.

Madre:
Ah, ¿sí? ¿Es eso lo que piensas de él? Crees que es precioso. Tiene un nombre bonito.
Es bueno, ¿no?

Has echado un vistazo a la ciudad. Eres muy cotilla. ¿Estás observando a alguien más?
Estás observando a alguien que camina. ¿A que sí?

¿Prefieres que me siga moviendo? Qué cara más graciosa has puesto. Todo el rato así.
Ha sido gracioso. No sé cómo la has hecho. ¿Te gusta más cuando nos movemos? ¿Sí?

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 9


Narrador:
En estos pocos meses hemos visto a Bobbie cambiar a un ritmo sorprendente. Su cerebro
se ha desarrollado rápidamente. La madre ha tenido mucho que ver en esto, ya que se ha
percatado de sus necesidades e intereses, aprovechando al máximo la inmensa riqueza
de estímulos que ofrece a Bobbie el hecho de estar al aire libre.

«Ko, nueve meses»

Este es Ko. Su madre es japonesa y también habla inglés. No tienen jardín, pero mamá lo
lleva a pasear todos los días. Y hoy van al parque. Hace un buen día y él duerme
profundamente fuera. La madre se asegura de que no le dé mucho el sol. Al despertarse,
suavemente, hay mucho que ver. Está tranquilamente observando el entorno.

Es el momento de actuar y nota la hierba. Mira los detalles de su mano en un primer plano
y luego, a lo lejos. Su visión y enfoque son ahora casi tan claros como los de un adulto. Y
debido a la variada experiencia visual que ha tenido, tiene una muy buena visión 3D del
mundo.

La madre convierte la actividad en un juego físico.

Madre:
Rema tu barco suavemente por la corriente. Alegremente, alegremente, alegremente, la
vida no es más que un sueño.

Narrador:
Los bebés tienen una musicalidad interesante y a Ko le encanta la canción y está
familiarizado con ella.

Madre:
Suavemente por la corriente.

Narrador:
La madre deja la canción en suspense y Ko sabe lo que va a pasar a continuación. Se ríe
antes de que ocurra. Disfruta realmente del suspense. A Ko le encanta este juego tan
ruidoso.

Este tipo de movimientos físicos tiene grandes efectos en el cerebro y es el que realmente
estimula el sentido vestibular, el sentido del movimiento y la posición, así como el sentido
propioceptivo, el sentido de la conciencia corporal. Para desarrollar el sentido
propioceptivo, se estira y nota la posición y la presión de sus extremidades sobre la hierba,
experimentando cómo nota los músculos cuando están activos.

Ko ha aprendido recientemente a gatear. Está muy contento. Es un gran desarrollo para


él. Se estimulan sus sentidos propioceptivo y vestibular, así como su capacidad para
enfocar rápidamente la distancia con las manos. Mientras gatea, estos tres sentidos se
unen por primera vez y comienzan a integrarse. El gateo le da más libertad. Eso significa
que puede llegar por sí mismo a algunas de las cosas que le interesan.

Recoger las margaritas del césped ejercita su motricidad fina y la coordinación mano-ojo.
Las manos son de vital importancia para conocer mejor el mundo, para descubrir cómo
son las cosas y qué pueden hacer. Cada vez son más sensibles y manipular las cosas que
encuentra le aporta mucha información sobre ellas. El desarrollo visual de Ko recibe

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 10


muchos estímulos de este complejo paisaje visual cuando se coloca en posición de
observación, cuando algo le llama la atención.

Se mantiene cerca de mamá gateando alrededor de ella. Ella es un lugar seguro desde el
que puede explorar. Y gana más confianza para alejarse un poco más.

Madre:
(Inaudible) Vuelve.

Persona desconocida:
OK.

Narrador:
Utiliza a su madre como si fuera una pared de escalada para sus actividades físicas, y se
impulsa hasta ponerse de pie.

La reacción de Ko a sus nuevas habilidades físicas le da confianza, y ambos están felices


y emocionados juntos. Es su apoyo tanto físico como emocional.

Ko utiliza las expresiones faciales y el tono de voz de la madre como pistas para saber si
una nueva situación es buena o no. Su confianza para explorar al aire libre y probar cosas
nuevas está relacionada con la forma en la que ella reacciona en estas situaciones. Una
expresión positiva hacia algo nuevo en un entorno desconocido le animará a intentarlo.
Del mismo modo, una expresión negativa lo desanimará.

El asiento del banco tiene la altura perfecta para que él solo se ponga de pie. Le gusta
mirar por los agujeros. Ya se está haciendo a la idea de que cuando las cosas no se
pueden ver, no significa que no existan. Empieza a entender que las personas y las cosas
son permanentes. A Ko, los juegos de esconderse le refuerzan esta idea. La mano de la
madre aparece y desaparece a través del banco.

Madre:
¡Bu! ¿La tocas?

Narrador:
Nota las diferentes texturas de la mano de mamá y del banco. Aprovecha el banco para
empezar a recorrerlo con mucha precaución.

Este juego tiene mucho potencial para Ko para mostrar su nivel de desarrollo. El interés
de Ko por las hojas le anima a llegar.

Cuando la hoja cae, ahora sabe que sigue ahí, aunque no esté a la vista y mamá intente
distraerlo. Sus experiencias le han enseñado que probablemente habrá caído al suelo.
Eso es lo que suelen hacer las cosas.

Constantemente añade y cambia lo que sabe a medida que sus experiencias le aportan
más pruebas sobre el mundo y su funcionamiento. Hay mucho que aprender. Mamá lo
mueve por todo el banco para que pueda verlo desde diferentes ángulos.

Durante su estancia en el parque, la visión de Ko se ha visto estimulada por la complejidad


de su entorno. Sus habilidades físicas se reafirman y estimulan mientras se mueve hacia

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 11


las cosas que le interesan. Está relacionando cómo las nota, las ve y se comportan, y
también capta lo que hacen los demás.

«Lucas»

Lucas tiene once meses y va a la guardería un par de veces a la semana. Los bebés aquí
pasan tiempo al aire libre todos los días.

Madre:
¿Vienes? ¿Vienes a la colina? ¡Sí! Vamos, Lucas.

Narrador:
Lucas puede gatear y le encanta estirar el cuerpo y ejercitarlo.

Madre:
Vamos, entonces. La hierba.

Narrador:
Palpa la hierba y observa a otro bebé que se arrastra por una rampa. Se están
acostumbrando al tacto de las diferentes superficies. La hierba es suave y fresca, pero el
entarimado es más cálido. Los terrenos con diferentes pendientes son un todo reto, y él
sortea cuidadosamente la pendiente.

Jillian es la persona que siempre vigila lo que hace, ya que está empezando a alejarse un
poco. Su presencia le tranquiliza y le da confianza para explorar. Le gusta examinar las
cosas que encuentra, así que Jillian se queda cerca para mantenerlo a salvo, pero le da
libertad para explorar. Empieza a ofrecer cosas a otras personas. Es algo que hacen las
personas para socializar, pero todavía no las suelta. Es más bien una forma de iniciar una
interacción con otra persona. Y fuera hay mucha gente de diferentes edades.

Jillian:
¿Hola? Sigues enfadado. ¿Vas a subir? ¿Subes, cariño? Vamos, entonces. Está
emocionado. Vas a tener que ayudarlo.

Ya viene, ya viene. Vamos entonces, chico sonriente. Oh, está de pie. Hola, cariño.

Narrador:
Los bebés suelen sentirse atraídos por pequeños lugares íntimos al aire libre en los que
poder sentare.

Jillian:
Estás aquí.

Narrador:
También es un buen lugar para pararse a observar. Y desde aquí, puede ver el jardín
desde una perspectiva diferente.

Jillian:
Es un buen lugar para estar aquí arriba, ¿no? Es nuestro escondite secreto.

Narrador:
Esto tiene la ventaja añadida de ver las cosas que se lleva el viento.

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 12


Jillian:
Creo que estás feliz de estar aquí arriba, ¿no? Lucas, mira. Sí, eres fuerte, ¿no?
Se va a volar... Se ha ido.

Lucas:
“Ba-ba”.

Jillian:
De nuevo, ¿puedes tocarlo?

Narrador:
A Lucas también le gusta esta zona de abajo, en el suelo. Utiliza la cuchara como
herramienta. La tierra y el barro son irresistibles para los niños pequeños. Encuentra una
piedra y se la ofrece a Jillian.

Jillian:
Gracias. ¿Puedes encontrar el… (inaudible)?

Narrador:
Está experimentando, y descubre que una piedra puede usarse para golpear cosas.

Jillian:
(Inaudible)

Narrador:
Las interacciones a menudo conducen a que ocurra algo interesante. Los bebés aprenden
haciendo cosas, pero también aprenden viendo lo que hacen los demás. Los bebés
aprenden mejor cuando están relajados. Y su estrecha relación con Jillian le da una
sensación de seguridad que le permite experimentar alegremente.

Jillian:
Estás haciendo sonidos preciosos. Vaya, lo he oído. Aquí, golpea este. Es grande, ¿eh?

Narrador:
Esta área tiene mucho potencial para Lucas. Hacer que las cosas se muevan, hacer
diferentes ruidos, utilizar herramientas, descubrir los materiales… Se siente impulsado a
descubrir lo que puede ocurrir en el mundo experimentando intencionadamente la causa
y el efecto.

Jillian:
Estás cavando. Todavía estoy aquí.

Narrador:
Durante su tiempo al aire libre, Lucas ha estado ocupado. Ha estado observando a otros
niños y sorteando desniveles mientras gatea, y le han fascinado los efectos del viento.
Durante su experimentación, siempre ha tenido cerca a una persona para ampliar sus
experiencias y seguir sus intereses. Tras su ajetreada mañana, se queda dormido al aire
libre.

«Dexter»

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 13


Este es Dexter, está en el jardín con Dan. Dan tiende a jugar activamente con los bebés.
En general, la gente juega activamente con los bebés. A menudo los niños, pero también
algunas niñas, necesitan una estimulación activa más frecuente para su desarrollo
neurológico. El espacio y la libertad de movimiento al aire libre lo convierten en el lugar
perfecto para un juego más activo, lo que permite que el cerebro se desarrolle de forma
óptima. Los bebés necesitan tener acceso al aire libre todos los días porque así se
desarrollan más rápido.

Dan:
¿Notas el viento? Hace frío, ¿verdad?

Narrador:
No puede esperar a que haga un buen día, sino que necesitar salir, aunque sea durante
periodos cortos, haga el tiempo que haga. Dexter toca la nieve y Dan lo imita.

Dan:
Hace frío.

Narrador:
Juntos escuchan el ruido que hace al crujir.

Dan:
¿Hace ruido? Cuidado. Tu primera experiencia en la nieve. Eso es hielo. Hace frío, ¿no?
¿Qué tienes?

Narrador:
Observa lo que hace Dan con la nieve.

Dan:
Cruje.

Narrador:
Nota la temperatura y la textura con las manos. Construye recuerdos de cómo nota las
diferentes sustancias. Las experiencias táctiles son muy importantes a esta edad.

Arrastrarse por esta superficie es muy diferente a lo habitual. Está muy fría y cede en el
otoño. Es su primera experiencia con la nieve, así que es un poco cauteloso.

Dan:
No estás muy seguro. ¿Qué te ha parecido? ¿Te gusta la nieve?

Narrador:
Pasar tiempo al aire libre explorando y siendo activo libera sustancias químicas en el
cerebro que hacen que se sienta bien, lo que ayuda a fortalecer el vínculo entre Dexter y
su padre.

Dan:
Me agarro con este palo.

Narrador:
Dos meses después, Dexter está en el parque con su madre. También hace frío, pero

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 14


están bien abrigados. Además de jugar con palos, escucha atentamente el canto de los
pájaros.

Madre:
Escucha a los pájaros, escucha a los “baps”.

¡Bien! ¿Tienes un palo? Ah, ¿eso entra ahí? Eso encaja perfectamente, ¿no? Veamos qué
más tenemos. ¿Adónde vas?

Narrador:
Dexter ha aprendido a caminar hace muy poco. Y como está tan apegado a su madre,
confía en alejarse de ella, pero durante períodos de tiempo cortos.

Madre:
Otra vez no.

Narrador:
Este espacio al aire libre es ideal para que practique su forma de andar, para arrastrar
cosas detrás de él y para cambiar de dirección. Caminar sobre la única superficie de hierba
uniforme es más difícil, así que recibe algo de ayuda. Empieza a decir sus primeras
palabras para ponerse de pie.

Dexter:
“Bap”.

Narrador:
Llama al perro “bap”.

También está muy interesado en los pájaros. Ahora puede seguir aquello que señala su
madre. Sigue la dirección de su mano, así como su mirada, y mira hacia lo que ella señala.

Madre:
Mira a ese, sentado en su árbol.

Dexter:
“Bap, bap”.

Narrador:
Vuelve a decir “bap”. Parece que llama a todos los animales “baps”.

Dexter:
“Bap”.

Narrador:
Su madre se ha dado cuenta de esto y a menudo añade su palabra, “bap”.

Madre:
Agua. Estás viendo agua.

Narrador:
Hay mucho que asimilar.

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 15


Madre:
¿Los ves? ¿Ves los pájaros? Eso es, sí, los “baps”.

Narrador:
Los “baps” se quedan quietos, los que vuelan, y para Dexter parecen tener algo en común
con los perros. Está clasificando las cosas. Todos son “baps”.

Madre:
Míralos a todos, están por todas partes. Allí arriba. Allí, ¿ves los pájaros? ¿Los ves? Están
ahí arriba. Los pajaritos. Mira.

Narrador:
Mamá recoge algunas conchas y más arriba en la playa encuentran un buen lugar para
detenerse. Es la altura perfecta para que Dexter se pare y haga cosas.

Madre:
Una gran montaña de arena más.

Narrador:
Como siempre, en el exterior hay mucho que mirar y asimilar. Le gustan los palos. Puede
hacer muchas cosas diferentes con ellos. Los frota y escucha el sonido y la vibración en
la arena. Experimenta más y prueba diferentes superficies.

Madre:
(Inaudible) …la arena. Te gusta el tacto de la arena seca. La arena es muy cálida, ¿no?
Mete la mano, es agradable.

Narrador:
La madre amplía su experiencia.

Madre:
Justo ahí, así. Entierra las manos.

Dexter:
Puaj.

Madre:
Sí, puaj.

Dexter:
Puaj.

Madre:
Desparecen tus manos.

Narrador:
Esconder cosas en la arena ayuda a Dexter a comprender la permanencia de los objetos,
ya que estos desaparecen y vuelven a aparecer.

Madre:
Estás enterrando la concha. No te lo comas, no está buena.

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 16


Narrador:
El palo es un instrumento muy interesante para Dexter. Puede pinchar y golpear con él y
ponerlo en otras cosas.

A mamá le entusiasman las cosas que Dexter encuentra y le interesan.

Madre:
¡Un tesoro! ¿Qué es eso? Parece un poco de carbón. ¿Deberíamos dibujar con él?

Narrador:
Se encarama y consigue subir.

Madre:
Dexter.

Narrador:
El palo sigue siendo su objeto favorito. Lo rompe accidentalmente. Intenta encajarlo de
nuevo.

Los sonidos provienen de todo tipo de lugares al aire libre, y Dexter se mueve para localizar
de dónde vienen los sonidos.

Es hora de irse, pero Dexter todavía quiere coger muchas más cosas.

Madre:
Hay muchas cosas interesantes que puedes recoger en el camino, ¿no? Sí, es bastante
difícil caminar en la arena, ¿no? ¿Ves eso? Ven.

Narrador:
Está aprendiendo que tiene que utilizar su cuerpo de forma diferente para desplazarse por
la arena. La superficie es suave y resbaladiza. Todavía anda tambaleándose y, por el
momento, necesita un camino sólido para caminar con firmeza. Con la práctica, pronto
será capaz de afrontar pendientes y superficies más difíciles.

Dexter se divierte al aire libre. Dice su primera palabra para clasificar a los animales que
ve y oye mientras está fuera de casa. Los materiales y objetos naturales que encuentra se
adaptan perfectamente a su nivel de desarrollo. Practica con entusiasmo su recién
adquirida habilidad para caminar en las variadas superficies que encuentra.

Los bebés no solo disfrutan del aire libre, sino que lo necesitan. A medida que van
integrando sus sentidos y construyendo sus sistemas físicos. Sus necesidades
particulares de desarrollo están perfectamente atendidas por el entorno exterior. Todos
sus sentidos son estimulados por las complejidades del mundo natural. Hay mucho que
ver y escuchar, tanto de cerca como de lejos, y su deseo por conocer cosas nuevas se ve
satisfecho por los acontecimientos inesperados que se producen.

Persona desconocida:
Míralos. ¿Puedes verlos?

Narrador:
Necesitan descubrir las cosas que los animen a tocar, coger e investigar mientras se
inspiran en los recursos ilimitados y se estimulan en el aire libre. Los movimientos físicos

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 17


progresan gradualmente a medida que desarrollan la capacidad de sentarse, gatear,
ponerse de pie y comenzar a caminar.

Bebés al aire libre: juego, aprendizaje y desarrollo pág. 18


Nadons a l’aire lliure: joc,
aprenentatge i desenvolupament
«Una producció de Siren Films»

Persona desconeguda:
Has vist això? Era gros. Era gros, oi? Has sentit això? Era força bo. Crec que aquest gat
també ens està seguint, oi? Reconeixes aquest so que ve des de casa? És la Millie, la
gata. És la Millie. La veus? Què està fent? I en Dan. Ha tornat a marxar. Són a casa, oi?

«Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament»

Persona desconeguda:
Mira aquelles fulles. Aquestes són més petites, oi? I mira aquelles d’allà.

Narrador:
Els nadons participen activament en el seu aprenentatge i desenvolupen les habilitats amb
què neixen.

Persona desconeguda:
Veus els ocells que hi ha al cel?

Narrador:
Els estímuls que reben els nadons quan són a l’aire lliure són immensos. Són variats i
diferents als estímuls que reben en espais tancats. Les experiències que s’obtenen de
primera mà a l’aire lliure ajuden al desenvolupament del cervell dels nadons. Poden basar-
se en els seus moviments i en allò que capten els seus sentits. Aquesta pel·lícula seguirà
cinc nadons durant el seu creixement. Es mostraran les experiències que necessiten viure
i com l’aire lliure estimula els seus cervells –els quals creixen ràpidament– a mesura que
es desenvolupen durant el seu primer any de vida.

El Miles es desperta suaument sota un arbre, amb la llum natural i respirant aire ric en
oxigen. Aprèn a través dels seus moviments i dels seus sentits. Pot sentir les veus de la
seva família al seu voltant i el vent movent les fulles. Nota la brisa a la cara, la temperatura
i les olors. Visualment, explora l’arbre i el cel. A aquesta distància, veurà les coses una
mica borroses, però pot notar el moviment i els diferents tons cromàtics. Li resulta més
fàcil enfocar clarament la mama, perquè és més a prop. La seva cara és el que més li
interessa a aquesta edat. Li encanta sentir la seva veu, i a les sis setmanes ja aprèn a
somriure.

Persona desconeguda:
(Inaudible)

Narrador:
Aquí, a l’exterior, s’estimulen tots els sentits d’en Miles, i el temps que passi en aquest
entorn tan ric li ajudarà a començar a integrar els sentits i a donar sentit al món.

«Bobbie»

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 19


Narrador:
Aquesta és la Bobbie.

Mare:
Com ho notes?

Narrador:
Aquí, tots els seus sentits estan alerta.

Mare:
És bonic i ventós, oi que sí? Ho notes de manera diferent a la cara, oi? Ho notes amb la
llengua? N’hi ha molta, de llum. Hi ha molta llum aquí fora.

Narrador:
A vegades, els nadons poden ser difícils de comprendre. La mama vigila constantment el
que creu que fa la Bobbie i que li interessa.

Mare:
Pots sentir-ho.

Narrador:
La relació amb la mama fa possible que s’activin els poderosos sistemes d’aprenentatge
de la Bobbie.

Mare:
Sents això?

Narrador:
L’oïda és el sentit que té més desenvolupat. Li agrada el so i observar el moviment de les
branques.

Mare:
Ho veus? T’agrada el so que fa? O és el moviment? Són les dues coses? Intenta agafar-
lo. Un és al costat de l’altre.

Narrador:
De prop, pot veure els detalls que té.

Mare:
Això està oxidat.

Narrador:
També li interessen els contrastos i les vores de les coses. I a l’aire lliure, n’hi ha moltes,
de vores, al cel.

Mare:
És gros. Estàs mirant cap amunt?

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 20


Narrador:
Les vores de les coses són importants perquè solen indicar on comencen i acaben els
objectes. Mirar les vores li ajuda a separar les coses en un camp visual.

Mare:
Explica’m-ho, explica’m què pots veure. Es veu bé, oi? És molt gros. Està molt alt. Pots
veure coses a la llunyania, oi? Veus alguna altra cosa? Què més pots veure? Pots sentir
molts sorolls ara. Aquí és on hi ha ocells, aquí dalt. El vent? És força agradable el vent.
Notes calor al cap? T’agrada?

Narrador:
Fer comentaris constantment contribueix a augmentar el seu vocabulari.

Mare:
Què és el que veus? Estàs mirant la tanca? És grossa, oi? I està força fosc allà.

Narrador:
Ella s’assegura que pot notar els moviments i les expressions facials de la Bobbie, i fa tots
els possibles perquè vegi i senti el que li sembla interessant.

Mare:
Després tornem fora, ara entrem dins. Entrem una mica en calor?

Narrador:
La mama pot determinar si ja n’hi ha prou.

Mare:
Tot i que és divertit, oi? Ha estat molt divertit. Hi entrem? Vinga, entrem-hi.

«Bobbie, cinc mesos»

Narrador:
De passeig pel parc, la cadireta de passeig orientada cap enrere permet que la mama i la
Bobbie puguin interactuar mentre caminen.

Mare:
Això és un gran...

Narrador:
Els nadons observen durant més temps les coses que li resulten interessants. I durant el
primer any de vida, l’estimulació visual és vital. En els passejos, sembla que sempre hi ha
coses que li interessen i criden l’atenció de la Bobbie. Li criden l’atenció els patrons
complexos, així com les vores de les coses. D’aquesta manera, el patró de les branques
dels arbres contra el cel li fascina, i cada arbre és diferent. Es concentra únicament en
l’arbre i després, quan la mama centra la seva atenció, es concentra en la mama. Encara
no pot dividir l’atenció visual entre dues coses.

Mare:
Vols sortir? On són els ocellets?

Narrador:
Li agrada que es moguin i posar-lo de panxa a terra li ajuda a desenvolupar el sentit del

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 21


moviment en posició. Els moviments estan inextricablement lligats al desenvolupament del
cervell dels nadons durant el joc.

Mare:
Estàs volant? Oi que sí? Estàs volant?

Narrador:
El moviment és quelcom que li interessa molt.

Mare:
Hi ha molta gent caminant per allà.

Narrador:
El moviment de persones i objectes li ajuda a separar-los del paisatge en coses individuals.

Mare:
Hi ha algú més que va en cotxet. Mira, hi ha algú que passeja en cotxet com tu.

Narrador:
La Bobbie ha començat a balbotejar. Ho fa sovint, quan està estimulada.

Mare:
Tot això vols dir-me? Que hi ha molta més gent en aquest parc? Bobbie, qui hi ha allà? Hi
ha molta més gent? Mare meva, sí? Ostres, puc veure un altre gosset. Pots veure’l? Vaja,
estàs mirant aquell home.

Narrador:
Hi ha moltes coses que ha d’aprendre. Algunes coses simplement es mouen en terra.

Mare:
Estàs veient-los. Funciona? (Inaudible) Ha marxat. És aquí, marxa, és aquí, marxa. Pots
veure l’aigua? Pots veure com es reflecteix el sol a l’aigua?

Narrador:
El seu desenvolupament físic està avançant i ara comença a estirar els braços per agafar
coses.

Mare:
T’agrada tocar això, és genial.

Narrador:
Usant les mans, començarà a descobrir moltes més coses sobre els objectes.

Mare:
Ho fem juntes? Vols tocar-ho?

Narrador:
I aviat seran tan fascinants per a ella com ho són ara les cares.

Mare:
Què vols fer amb això? Ho llenço?

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 22


Narrador:
Ara mateix és quelcom desconegut.

Mare:
Ostres!

Narrador:
Quan la pedra desapareix a l’aigua, per exemple, la Bobbie no sap encara que continua
existint.

Mare:
Què et sembla aquest?

«Bobbie, set mesos»

Mare:
Has donat una bona puntada de peu.

Narrador:
La Bobbie es relaxa al jardí.

Mare:
On ha anat? És aquí!

Narrador:
L’hamaca és, alhora, relaxant i estimulant. Igual que jugar a enlairar un nadó, gronxar-lo
és una experiència important, ja que estimula el desenvolupament neurològic del
moviment i de l’equilibri.

Mare:
Som aquí, relaxats.

Narrador:
La visió també està relacionada amb el seu desenvolupament neurològic.

Mare:
És molt maco, oi?

Narrador:
La Bobbie i la mama parlen de la gata. Als set mesos, la Bobbie comença a ser capaç de
dividir la seva atenció visual entre la mama i el que totes dues estan mirant.

Mare:
És una gata: la Millie.

Narrador:
Això s’anomena “atenció conjunta”.

Mare:
Té una cua que sembla de peluix.

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 23


Narrador:
Usant les mans, està descobrint on comença i acaba el seu cos.

Mare:
T’estàs estirant a gust?

Narrador:
Els seus moviments són cada vegada més controlats, ja que coordina el moviment de
mans i cames.

Els seus alegres balbotejos incorporen més sons.

Mare:
Una gran xerrada.

Narrador:
Mira atentament les seves mans i després al cel, enfocant ràpidament d’un lloc a un altre.
Pot veure els colors i les subtils diferències dels tons de grisos del cel.

Mare:
Veus els ocells que hi ha allà al cel?

Narrador:
Han passat moltes coses aquest matí. Han tingut una bona conversa.

Mare:
De veritat? T’agradaria provar boca avall? Mirem de posar-te de panxa a terra? Des d’aquí
es veuen totes les margarides i vols agafar-les.

Narrador:
Posar-lo de panxa a terra enforteix els músculs necessaris per gatejar.

Mare:
Hi has arribat? Molt bé! Ets molt intel·ligent. Pots veure-les totes? Hi has arribat bé, eh?

Narrador:
Part del desenvolupament neurològic i anatòmic es produeix en aquesta posició, la qual
obre la columna vertebral permetent una major llibertat de moviment en les articulacions.
A més a més, les mans i els dits estan més disponibles per agafar i notar el tacte.

Mare:
Ho veus bé des de sota! Però pots posar-te dreta? Ho notaràs de manera diferent.

Narrador:
Nota diferents textures i superfícies amb els peus descalços. Ho nota tou i li fa pessigolles.

Mare:
Jo també poso els peus damunt, mira.

Narrador:
Els científics estan descobrint moltes coses sobre el desenvolupament neurològic i

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 24


comencen a comprendre fins a quin punt el sistema cervell-cos necessita el moviment i
una experiència sensorial abundant i directa per desenvolupar-se de forma òptima.

Mare:
Tens pessigolles? Aixeca els peus. Posa les mans damunt també, com els peus.

Narrador:
Està aprenent a seure. El desig d’agafar coses anima la mama a acostar-la a les coses
que li interessen.

Mare:
Mira això. Què és això? La gespa que fa pessigolles. Vols acostar-t’hi i veure si pots tocar-
la? Toca-la, molt bé, mou els peus. T’ajudaré a passar per aquí. T’ajudaré a acostar-t’hi,
molt bé.

Narrador:
Les mans són cada vegada més útils quan nota la textura de la gespa. Pot usar-les per fer
que les coses passin i descobrir la causa i l’efecte.

Mare:
És molt fort, oi? Fa que tot tremoli.

No és perquè te’l posis a la boca, així que només el mirarem, molt bé. L’estàs movent.
Pots posar-te’l a la cara, molt bé. Posa-te’l a la galta. El notes?

Narrador:
L’exploració dels objectes implica tots els sentits. A més de la vista i del tacte, sovint
s’introdueixen objectes a la boca, ja que és una part del cos molt sensible. És una bona
forma de conèixer la naturalesa de les coses.

Mare:
No crec que tingui un gust molt agradable.

Narrador:
Però a l’aire lliure, no tot ha de ser suau. Llavors, la mama l’atura suaument. El creixent
interès de la Bobbie pels objectes significa que de mica en mica va descobrint les seves
propietats i com són.

Mare:
Què és això? No serà molt bo.

Narrador:
Anar a comprar dona a la Bobbie l’oportunitat d’observar la mama mentre es relaciona
amb altres persones.

Mare:
On anem?

Bobbie:
(Inaudible)

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 25


Mare:
(Inaudible) Estem sortint per la porta.

Narrador:
Està centrada en la conversa de la mama, comprovant amb les seves reaccions el que
està passant.

Persona desconeguda:
Gràcies.

Persona desconeguda:
Gràcies.

Persona desconeguda:
Tens una família preciosa. M’han dit que el teu marit també ho és.

Persona desconeguda:
T’han explicat allò de la seva germana?

Persona desconeguda:
Sí, no és així?

Narrador:
Reprodueix les expressions de la mama.

Persona desconeguda:
És un bon acudit.

Persona desconeguda:
Quina edat té ara?

Mare:
Set mesos.

Persona desconeguda:
Vens amb nosaltres?

Persona desconeguda:
Sí.

Narrador:
Imitar l’expressió facial és una manera d’experimentar l’emoció que l’acompanya.

Persona desconeguda:
Fins aviat.

Persona desconeguda:
Que vagi bé, gràcies.

Persona desconeguda:
Adeu.

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 26


Mare:
Fins després. On anem? Estàs mirant el que fa tothom. Estan passant moltes coses aquest
matí.

Narrador:
El tràfec del carrer és un estímul molt diferent al del jardí. La gent fa coses, els vehicles es
mouen i hi ha soroll. Ella ho va assimilant tot.

Mare:
Hi ha una mica de soroll, oi? Veus tot el que està passant, oi? Estàs molt interessada en
totes les coses que passen, oi? T’interessa veure el món.

Narrador:
La mare es centra en allò que interessa la Bobbie.

Mare:
Mira aquest cavall, Bobbie.

Narrador:
Li agrada el cavall.

Mare:
S’està movent.

Narrador:
Pot mirar el cavall i la mare alhora, dividint l’atenció.

Mare:
T’agrada com és?

Narrador:
Les dues comparteixen l’atenció entre el cavall i elles mateixes: atenció conjunta.

Mare:
És simpàtic, oi?

Narrador:
Ara estan mantenint una conversa.

Mare:
Ah, sí? És això el que penses del cavall? Creus que és preciós. Té un nom maco. És bo,
oi?

Has donat un cop d’ull a la ciutat. Ets molt xafardera. Estàs observant algú més. Estàs
observant algú que camina, oi que sí?

Prefereixes que ens seguim movent? Quina cara més graciosa has posat. Tota l’estona
així. Molt graciós. No sé com l’has feta. T’agrada quan ens movem? Sí?

Narrador:
En aquests mesos hem vist la Bobbie canviar a un ritme sorprenent. El seu cervell s’ha
desenvolupat ràpidament. La mare ha tingut un paper important en això, ja que s’ha adonat

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 27


de les seves necessitats i interessos, aprofitant al màxim la immensa riquesa d’estímuls
que ofereix a la Bobbie el fet d’estar a l’aire lliure.

«Ko, nou mesos»

Aquest és en Ko. La seva mare és japonesa i també parla anglès. No té jardí, però la
mama el porta a passejar tots els dies. I avui van al parc. Fa bon dia i ell dorm
profundament a fora. La mare s’assegura que no li doni molt el sol. En despertar-se,
suaument, té molt a fer. Està tranquil·lament observant l’entorn.

És el moment d’actuar i nota la gespa. Mira els detalls de la seva mà en un primer pla i
després, a la llunyania. La seva visió i enfocament són ara gairebé tan clars com els d’un
adult. I a causa de la variada experiència visual que ha tingut, té una molt bona visió 3D
del món.

La mare converteix l’activitat en un joc físic.

Mare:
Rema el teu vaixell suaument per la corrent. Alegrement, alegrement, alegrement, la vida
no és més que un somni.

Narrador:
Els nadons tenen una musicalitat interessant i a en Ko li encanta la cançó i està familiaritzat
amb ella.

Mare:
Suaument per la corrent.

Narrador:
La mare deixa la cançó en suspens i en Ko sap el que passarà tot seguit. Riu abans que
ocorri. Gaudeix realment del suspens. A en Ko li agrada aquest joc tan sorollós.

Aquesta classe de moviments físics té grans efectes en el cervell i és el que realment


estimula el sentit vestibular, el sentit del moviment i la posició, així com el sentit
propioceptiu, el sentit de la consciència corporal. Per desenvolupar el sentit propioceptiu,
s’estira i nota la posició i la pressió de les seves extremitats sobre la gespa, experimentant
com nota els músculs quan estan actius.

Ko ha aprés fa no gaire a gatejar. Està molt content. És un gran desenvolupament per a


ell. S’estimulen els sentits propioceptiu i vestibular, així com la seva capacitat per enfocar
ràpidament la distància amb les mans. Mentre gateja, aquest tres sentits s’uneixen per
primer cop i comencen a integrar-se. L’acte de gatejar li dona més llibertat. Això significa
que pot arribar per si mateix a algunes de les coses que li interessen.

Recollir les margarides de la gespa exercita la seva motricitat fina i la coordinació mà-ull.
Les mans són de vital importància per conèixer millor el món, per descobrir com són les
coses i què poden fer. Cada cop són més sensibles i manipular les coses que troba li
aporta molta informació sobre aquestes. El desenvolupament visual de Ko rep molts
estímuls d’aquest complex paisatge visual quan es col·loca en posició d’observació, quan
quelcom li crida l’atenció.

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 28


Roman a prop de la mama, gatejant al seu voltant. Ella és un lloc segur des del qual pot
explorar. I guanya més confiança per allunyar-se una mica més.

Mare:
(Inaudible) Torna-hi.

Persona desconeguda:
OK.

Narrador:
Utilitza la seva mare com si fos una paret d’escalada per a les seves activitats físiques, i
s’hi impel·leix fins a posar-se dret.

La reacció de Ko a les seves noves habilitats físiques li dona confiança, i els dos estan
feliços i emocionats junts. És el seu suport tant físic com emocional.

Ko utilitza les expressions facials i el to de veu de la mare a mena de pistes per saber si
una nova situació és bona o no. La seva confiança per explorar a l’aire lliure i provar coses
noves està relacionada amb la manera en què ella reacciona a aquestes situacions. Una
expressió positiva cap a una cosa nova en un entorn desconegut li animarà a intentar-ho.
De la mateixa manera, una expressió negativa el desanimarà.

El seient del banc té l’alçària perfecta perquè ell sol es posi dret. Li agrada mirar pels forats.
Ja comença a ser conscient que quan les coses no es poden veure no significa que no
existeixin. Comença a entendre que les persones i les coses són permanents. A Ko, els
jocs d’amagar-se li reforcen aquesta idea. La mà de la mare apareix i desapareix a través
del banc.

Mare:
Bu! La toques?

Narrador:
Nota les diferents textures de la mà de la mama i del banc. Aprofita el banc per començar
a resseguir-lo amb molta precaució.

Aquest joc té molt de potencial per a en Ko per mostrar el seu nivell de desenvolupament.
L’interès d’en Ko per les fulles l’anima a arribar-hi.

Quan la fulla cau, ara sap que segueix allà, encara que no la vegi i la mama intenti
distreure’l. Les seves experiències li han ensenyat que probablement haurà caigut a terra.
Això és el que solen fer les coses.

Constantment afegeix i canvia el que sap a mesura que les seves experiències li aporten
més proves sobre el món i el seu funcionament. Resta molt per aprendre. La mama el mou
per tot el banc perquè pugui veure-ho tot des de diferents angles.

Durant la seva estada al parc, la visió d’en Ko s’ha vist estimulada per la complexitat del
seu entorn. Les seves habilitats físiques es reafirmen i estimulen mentre es mou cap a les
coses que li interessen. Està relacionant com les nota, les veu i es comporten, i també
capta el que fan els altres.

«Lucas»

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 29


Lucas té onze mesos i va a l’escola bressol un parell de cops a la setmana. Els nadons
aquí passen temps a l’aire lliure tots els dies.

Mare:
Vens al turó? Sí! Vinga, Lucas.

Narrador:
Lucas pot gatejar i li encanta estirar el cos i exercir-lo.

Mare:
Vinga, llavors. La gespa.

Narrador:
Palpa la gespa i observa a un altre nadó que s’arrossega per una rampa. S’estan
acostumant al tacte de les diferents superfícies. La gespa és suau i fresca, però la rampa
és més càlida. Els terrenys amb diferents pendents són un repte, i ell esquiva amb cura
aquest pendent.

Jillian és la persona que sempre vigila el que fa, ja que està començant a allunyar-se una
mica. La seva presència el tranquil·litza i li dona confiança per explorar. Li agrada examinar
les coses que troba, així que Jillian roman a prop per mantenir-lo sa i estalvi, però li dona
llibertat per explorar. Comença a oferir coses a altres persones. Això és quelcom que fan
les persones per socialitzar, però encara no les solta. És més aviat una manera d’iniciar
una interacció amb una altra persona. I fora hi ha molta gent de diferents edats.

Jillian:
Hola? Segueixes empipat. Hi pujaràs? Hi puges, rei? Vinga. Està emocionat. Hauràs
d’ajudar-lo.

Ja ve. Vinga, nen del gran somriure. Ah, està dret. Hola, rei.

Narrador:
Els nadons solen sentir-se atrets per petits llocs íntims a l’aire lliure on poden seure.

Jillian:
Ets aquí.

Narrador:
També és un bon lloc per aturar-se a observar. I des d’aquí, pot veure el jardí des d’una
perspectiva diferent.

Jillian:
És un bon lloc per ser aquí dalt, oi? És el nostre amagatall secret.

Narrador:
Això té l’avantatge afegit de veure les coses que s’emporta el vent.

Jillian:
Crec que estàs content de ser aquí dalt, oi? Lucas, mira. Sí, ets fort, oi? S’envolarà... Ha
marxat.

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 30


Lucas:
“Ba-ba”.

Jillian:
Un altre cop, pots tocar-lo?

Narrador:
A Lucas també li agrada aquesta zona de sota, en terra. Fa servir la cullera com a eina.
La terra i el fang són irresistibles per als nens petits. Troba una pedra i li la ofereix a la
Jillian.

Jillian:
Gràcies. Pots trobar el... (inaudible)?

Narrador:
Està experimentant, i descobreix que una pedra pot usar-se per donar cops a les coses.

Jillian:
(Inaudible)

Narrador:
Les interaccions sovint provoquen que passi quelcom interessant. Els nadons aprenen fent
coses, però també aprenen veient el que fan els altres. Els nadons aprenen millor quan
estan relaxats. I la seva estreta relació amb la Jillian li dona una sensació de seguretat que
li permet experimentar alegrement.

Jillian:
Estàs fent sons preciosos. Ostres, ho he sentit. Aquí, dona-li un cop a aquest. És gros, oi?

Narrador:
Aquesta àrea té molt de potencial per a Lucas. Fer que les coses es moguin, fer diferents
sorolls, utilitzar eines, descobrir els materials... Està motivat per descobrir el que pot passar
al món experimentant intencionadament la causa i l’efecte.

Jillian:
Estàs cavant. Encara soc aquí.

Narrador:
Durant el seu temps a l’aire lliure, en Lucas ha estat ocupat. Ha estat observant altres nens
i esquivant desnivells mentre gateja, i li han fascinat els efectes del vent. Durant la seva
experimentació, sempre ha tingut a prop una persona per ampliar les seves experiències
i seguir els seus interessos. Després d’un matí molt enfeinat, s’ha adormit a l’aire lliure.

«Dexter»

Aquest és en Dexter, és al jardí amb en Dan. En Dan tendeix a jugar activament amb els
nadons. En general, la gent juga activament amb els nadons. Sovint els nens, però també
algunes nenes, necessiten una estimulació activa més freqüent per al seu
desenvolupament neurològic. L’espai i la llibertat de moviment a l’aire lliure el converteixen
en el lloc perfecte per a un joc més actiu, la qual cosa permet que el cervell es desenvolupi
òptimament. Els nadons necessiten tenir accés a l’aire lliure tots els dies perquè així es
desenvolupen més ràpidament.

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 31


Dan:
Notes el vent? Fa fred, oi que sí?

Narrador:
No pot esperar que faci bon dia, sinó que necessita sortir, encara que sigui durant períodes
curts de temps, faci el temps que faci. En Dexter toca la neu i en Dan l’imita.

Dan:
Fa fred.

Narrador:
Junts senten el soroll cruixent que fa.

Dan:
Fa soroll? Compte. La teva primera experiència a la neu. Això és gel. Fa fred, oi? Què
tens?

Narrador:
Observa el que en Dan fa amb la neu.

Dan:
Cruix.

Narrador:
Nota la temperatura i la textura amb les mans. Construeix el record de com nota les
diferents substàncies. Les experiències tàctils són molt importants en aquesta edat.

Arrossegar-se per aquesta superfície és molt diferent. Està molt freda i cedeix a la tardor.
És la seva primera experiència a la neu, així que actua amb cautela.

Dan:
No estàs molt segur. Què t’ha semblat? T’agrada la neu?

Narrador:
Passar temps a l’aire lliure explorant i sent actiu allibera substàncies químiques al cervell
que fan que es senti bé, la qual cosa ajuda a enfortir el vincle entre en Dexter i el seu pare.

Dan:
M’agafo amb aquest pal.

Narrador:
Dos mesos després, en Dexter és al parc amb la seva mare. També fa fred, però estan
ben abrigats. A més de jugar amb pals, escolta atentament el cant dels ocells.

Mare:
Escolta els ocells, escolta els “baps”.

Bé! Tens un pal? Ah, això cap aquí? Això encaixa perfectament, oi? Vegem què més hi
ha. On vas?

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 32


Narrador:
En Dexter ha après a caminar fa no gaire temps. I com que està tan aferrat a la seva mare,
confia a allunyar-se’n, però durant períodes curts de temps.

Mare:
Un altre cop no.

Narrador:
Aquest espai a l’aire lliure és ideal perquè practiqui la seva forma de caminar, per
arrossegar coses i per canviar de direcció. Caminar sobre l’única superfície de gespa
uniforme és més difícil, així que rep una mica d’ajuda. Comença a dir les primeres paraules
per posar-se dret.

Dexter:
“Bap”.

Narrador:
Anomena al gos “bap”.

També està molt interessat en els ocells. Ara pot seguir el que assenyala la mare. Segueix
la direcció de la seva mà, així com la mirada, i mira cap al que ella assenyala.

Mare:
Mira aquest ocell, assegut a l’arbre.

Dexter:
“Bap, bap”.

Narrador:
Torna a dir “bap”. Sembla que anomena a tots els animals “baps”.

Dexter:
“Bap”.

Narrador:
La mare se n’ha adonat i sovint afegeix la seva paraula, “bap”.

Mare:
Aigua. Això és aigua.

Narrador:
Resta molt per assimilar.

Mare:
Els veus? Veus els ocells? Sí, sí, els “baps”.

Narrador:
Els “baps” romanen quiets, els que volen, i per a en Dexter semblen tenir quelcom en comú
amb els gossos. Està classificant les coses. Tots són “baps”.

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 33


Mare:
Mira’ls, n’hi ha pertot arreu. Allà dalt. Allà, veus els ocells? Els veus? Són allà dalt. Els
ocellets. Mira’ls.

Narrador:
La mama recull algunes petxines i a la platja troben un bon lloc per aturar-se. És perfecte
perquè en Dexter s’aturi i faci coses.

Mare:
Una altra gran muntanya de sorra.

Narrador:
Com sempre, a l’exterior hi ha moltes coses per mirar i assimilar. Li agraden els pals. Pot
fer moltes coses diferents amb els pals. Els frega i sent el soroll i la vibració a la sorra.
Experimenta una estona més i prova diferents superfícies.

Mare:
(Inaudible) …la sorra. T’agrada el tacte de la sorra seca. La sorra és càlida, oi? Posa-hi la
mà. És agradable.

Narrador:
La mama amplia l’experiència.

Mare:
Així, així. Enterra les mans.

Dexter:
Ecs.

Mare:
Sí, ecs.

Dexter:
Ecs.

Mare:
Desapareixen les mans.

Narrador:
Amagar coses a la sorra ajuda a en Dexter a comprendre la permanència dels objectes, ja
que aquests desapareixen i tornen a aparèixer.

Mare:
Estàs enterrant la petxina. No és per menjar, no és bona.

Narrador:
El pal és un instrument molt interessant per a en Dexter. Pot punxar i donar cops amb el
pal i posar-lo dins d’altres coses.

A la mama li agraden molt les coses que en Dexter troba i li interessen.

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 34


Mare:
Un tresor! Què és això? Sembla una mica de carbó. Què et sembla si dibuixem amb ell?

Narrador:
S’enfila i aconsegueix pujar.

Mare:
Dexter.

Narrador:
El pal segueix sent el seu objecte preferit. El trenca accidentalment. Intenta fer encaixar
les parts.

Els sons provenen de tota mena de llocs a l’aire lliure, i en Dexter es mou per localitzar
d’on venen els sons.

És l’hora de marxar, però en Dexter encara vol agafar moltes més coses.

Mare:
Hi ha moltes coses interessants que pots recollir al llarg del camí, oi? Sí, és força difícil
caminar sobre la sorra, oi? Ho veus? Vine.

Narrador:
Està aprenent que ha d’utilitzar el cos de manera diferent per desplaçar-se per la sorra. La
superfície és suau i rellisca. Encara camina trontollant-se i, per ara, necessita un camí sòlid
per caminar amb fermesa. Amb la pràctica, aviat serà capaç d’afrontar pendents i
superfícies més difícils.

En Dexter es diverteix a l’aire lliure. Diu les primeres paraules per classificar els animals
que veu i sent mentre és fora de casa. Els materials i objectes naturals que troba s’adapten
perfectament al seu nivell de desenvolupament. Practica amb entusiasme l’habilitat que
acaba d’adquirir per caminar sobre les diverses superfícies que troba.

Els nadons no només gaudeixen de l’aire lliure, sinó que el necessiten. A mesura que van
integrant els seus sentits i construint els seus sistemes físics, les seves necessitats
particulars de desenvolupament estan perfectament ateses per l’entorn exterior. Tots els
seus sentits són estimulats per les complexitats del món natural. Hi ha molt per veure i
escoltar, a prop i lluny, i el seu desig per conèixer coses noves és satisfet pels
esdeveniments inesperats que es produeixen.

Persona desconeguda:
Mira’ls. Pots veure’ls?

Narrador:
Necessiten descobrir les coses que els animen a tocar, agafar i investigar mentre s’inspiren
en els recursos limitats i s’estimulen a l’aire lliure. Els moviments físics progressen
gradualment a mesura que desenvolupen la capacitat de seure’s, gatejar, posar-se drets i
començar a caminar.

Nadons a l’aire lliure: joc, aprenentatge i desenvolupament pàg. 35

También podría gustarte