Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
´ a la
EPIDEMIOLOGÍ
EPIDEMIOLOgiA
A
La palabra epidemiología deriva del griego y significa estudio sobre poblaciones. Sin
duda se basa en el método científico: entenderemos como el método científico el Epi = sobre
Demos = población
procedimiento mediante el que se obtiene el conocimiento de la realidad.
Ology = estudio
Investigar es actuar de forma sistemática y planificada para ampliar los conocimientos
de un determinado campo a partir de las respuestas dadas a una pregunta. Hay dos
posibles formas de acercarnos a la investigación: la deductiva y la inductiva.
Hay diferentes niveles de estudio de una enfermedad:
1. A nivel molecular, submolecular i celular: biología, biología celular y bioquímica
2. A nivel tisular i de órganos: anatomía patológica
3. A nivel individual: medicina clínica
4. A nivel de poblaciones/pacientes: epidemiologia
La epidemiología es la ciencia que estudia la frecuencia y los determinantes de los estados y episodios
relacionados con la salud en las poblaciones y la aplicación de este estudio al control de los problemas
sanitarios. Se define salud pública como el conjunto de actividades organizadas dirigidas a la protección,
promoción y restauración de la salud de la población. Es un concepto administrativo y político.
OBJETIVOS EN EPIDEMIOLOGÍA
• Identificar la etiología o causa de la enfermedad y los factores que aumentan el riesgo de un individuo de
sufrir una enfermedad.
• Determinar la frecuencia con que la enfermedad se encuentra en la población
• Estudiar la historia natural de la enfermedad y su pronóstico
• Evaluar las medidas preventivas, terapéuticas y de prestación de servicios
• Proporcionar las bases para la obtención de normativas sanitarias
EL CONCEPTO DE SALUD
El concepto de salud según la OMS es el logro del más alto nivel de bienestar físico, mental y social y no tan sólo
la ausencia de afecciones o enfermedad. Los determinantes de la salud son los factores biológicos, ambientales,
los ligados al estilo de vida y al sistema sanitario.
MEDIDAS UTILIZADAS EN EPIDEMIOLOGÍA
1
Tema 2
Medidas de frecuencia
PROPORCIÓN TASA
o Forma más simple de expresión relativa. o Incorpora el concepto tiempo.
o Cociente donde el numerador está incluido en el o Una verdadera tasa mide el cambio en una
denominador. cantidad por unidad de cambio en otra, siendo
a/a+b esta última generalmente una unidad de tiempo.
o Generalmente las proporciones se expresan en o El valor inferior será 0 pero el valor superior
forma de porcentajes. puede ser infinito.
o Probabilidad de que un proceso ocurra de 0 a 1. o Se suelen expresar en una potencia de 10
Cuando medimos la frecuencia de una enfermedad podemos medir dos fenómenos: incidencia y
prevalencia. Ambas medidas están relacionadas; si la incidencia es muy alta y la enfermedad es larga y sin
complicaciones, la prevalencia aumentará.
INCIDENCIA
o nº casos NUEVOS que se han producido en un tiempo
o Puntual y en un periodo
o RIESGO DE ENFERMAR
o Cuantifica el número de casos nuevos que se han producido dentro de un tiempo determinado.
o Existen tres medidas de incidencia:
O Proporción de incidencia
nº de casosnuevos
Incidencia=
población en riesgo al inicio del periodo
O Densidad de incidencia o tasa de incidencia: Es la única verdadera tasa. Expresamos los nuevos casos
según persona-tiempo de observación
número de casos nuevos
Tasaincidencia=
persona−tiempo observación
PREVALENCIA
o nº casos existentes en el momento de una enfermedad
o Puntual en un periodo determinado
o PROBABILIDAD DE ESTAR ENFERMO
o Cuantifica la proporción de sujetos que están enfermos en un momento en el tiempo.
nº de casos totales
prevalencia=
poblacióntotal
o Nunca
2 se pueden incluir los casos nuevos y se mide igual que una proporción
Tema 3. Clasificacion
´ de los
´
ESTUDIOS EPIDEMIOLOGICOS
La epidemiología es la ciencia que estudia la frecuencia y distribución de la salud o la enfermedad en una
población y los factores que las favorecen. Un estudio epidemiológico se define como un conjunto de
procedimientos diferentes mediante los cuales recogemos información. También incluyen las diferentes
formas de análisis de esta información. Dependerá de los objetivos que perseguimos. La investigación
epidemiológica puede ser de diferentes tipos, según el objetivo que se proponga:
• Descriptiva: Su finalidad básicamente es recoger información para tomar decisiones sobre cómo afecta una
enfermedad a una población y encontrar una posible solución. También desde el punto de vista clínico es
importante la epidemiología descriptiva.
• Comparativa: Recogida de información con el fin de proceder a comparaciones específicas y obtener unas
conclusiones que permitan explicar lo que está pasando.
mínimo, dos observaciones a lo largo de ha aparecido y miramos en qué momento empezó y cómo
un periodo de tiempo (película). (causa) lo hizo estaremos realizando un estudio retrospectivo.
ESTUDIOS
SÍ EXPERIMENT
ALES La enfermedad
¿Existe manipulación o
Tema 4
intervención sobre SÍ ESTUDIOS DE
ESTUDIOS DESCRIPTIVOS
alguno de los fatores CASOS Y
estudiados? ESTUDIOS ¿Cuál es la base de CONTROLES
NO OBSERVACION selección de los sujetos?
ALES
(DESCRIPTIVOS) La exposición
¿Existe una secuencia (causa)
O Permiten constatar una situación temporal entre causa y efecto?
ESTUDIOS DE
O Tienen fundamentalmente dos objetivos: recoger información (estudios simples o puros) y generar hipótesis
COHORTES
ESTUDIOS
NO
TRANSVERSAL
3 ES
(DE PREVALENCIA)
(estudios exploratorios).
O Suelen responder a las preguntas: ¿Quién? (Persona) ¿Cuándo? (Tiempo) ¿Dónde? (Lugar)
O Son estudios observacionales porque el observador no modifica los datos y transversales ya que no se puede
establecer una relación de causalidad.
O Pueden ser el fundamento para los estudios longitudinales.
O PROBLEMA: la muestra elegida no suele ser representativa para la población y no podemos extrapolar los resultados.
O El muestreo suele ser aleatorio, todos los individuos tienen la misma probabilidad de ser elegidos.
O A efectos prácticos es muy difícil de realizarlo.
ANALISIS
Es mayor a mayor incidencia i a mayor duración de Número de veces que la enfermedad está presente en los
la enfermedad. expuestos vs. los no expuestos.
4
VENTAJAS INCONVENIENTES
Económicos y fáciles de realizar. No son útiles para estudiar enfermedades raras o de corta
No presentan problemas éticos. duración.
Son de fácil reproductibilidad. No permiten ver el mecanismo de producción de la
La medición de la exposición i de la enfermedad se realiza No sirven para comprobar una hipótesis previa de
simultáneamente. causalidad.
Pueden ser representativos de la población general. Posibilidad de sesgo (de supervivencia).
5
Tema 5
ESTUDIOS DE cohortes
Estudios epidemiológicos observacionales en los que un grupo de individuos (cohorte) son seguidos a lo largo
de un periodo de tiempo definido con el fin de determinar un evento final que puede ser: fallecimiento,
incidencia, cambio en un parámetro o estado de salud.
Este grupo de individuos puede ser comparado con respecto a una clasificación inicial de expuestos/no
expuestos a un determinado factor.
Estaremos estudiando entonces, la incidencia de una enfermedad. Por tanto, el grupo inicial, la cohorte, no
podrá presentar la enfermedad, solo partiremos de la población en riego.
Son estudios generalmente poco eficientes porque nos permiten llegar a las mismas conclusiones que con un
estudio de casos y controles, pero con un coste mil veces superior.
TIPOS DE ESTUDIOS DE COHORTES
PROSPECTIVOS (concurrentes): al iniciarse el estudio la enfermedad todavía no se ha desarrollado. Es el que se
realiza normalmente al ser más sencillo. Cuando comienzas el estudio determinas la exposición, al cabo de un
tiempo, se mira la incidencia i se compara con el factor de riesgo.
RETROSPECTIVO (histórico): al iniciarse el estudio, tanto la exposición como la enfermedad ya se han producido.
Son complicados ya que se debe de tener una información muy exacta sobre una exposición en un momento
determinado.
6
5. Seguimiento: vigilancia y seguimiento sistemático de os miembros de la cohorte.
Objetivos del seguimiento:
Uniformizar y completar el seguimiento de toda la cohorte
Obtener medidas repetitivas
Completar la medición del resultado
Estandarizar el diagnostico
Preguntas clave en el seguimiento: ¿cómo lo haremos?, ¿dónde lo haremos? ¿con qué periocidad lo
haremos?
Métodos de seguimiento:
Contactos periódicos (anuales): una primera aproximación por correo, carta más cuestionario, a los que no
respondan llamada telefónica y posteriormente seguimiento telefónico.
Citas bianuales: exámenes médicos y muestras biológicas.
6. Medición de los resultados
7. Análisis
SESGOS EN LOS ESTUDIOS DE COHORTES
Evaluación del resultado
Por falta de respuesta y de seguimiento
Modificación de la conducta al sentirse “observado”.
7
retrospectivo, donde siempre miraremos hacia atrás en el tiempo. Hablaremos de un estudio longitudinal
porque tenemos más de una medida, aunque se hagan al mismo tiempo.
En un estudio de casos y controles tenemos entonces, un grupo de sujetos con una determinada enfermedad
(casos) y un grupo sin ella (controles) son seleccionados e investigados con el fin de saber quién ha estado o
no expuesto a un determinado factor.
Un diseño caso-control puede considerarse como una técnica de muestreo eficiente para medir asociaciones
entre exposición y enfermedad en una cohorte o base de estudio.
BASE DE ESTUDIO
(población candidata; población diana)
Entenderemos como base al conjunto de individuos o persona-tiempo, en los cuales aparecen los casos. O
bien, como la cohorte o población fuente para los casos durante el período de tiempo en el que son elegidos.
Un sujeto pertenece a la base solo cuando podría ser identificado como caso si se hiciera el diagnóstico en ese
momento.
Base primaria: (poblacional) es definida por la experiencia de la población que el investigador desea estudiar y en la
cual los casos son individuos dentro de la base que desarrollan la enfermedad. Esta población es definida
geográfica y temporalmente.
Base secundaria: (hospitalaria) la identificación de todos los casos es imposible. Los casos son definidos antes de
que la base sea identificada. La base será la fuente de los casos y los controles sujetos que se habrían convertido
casos estudiados si hubieran desarrollado la enfermedad.
FASES DE UN ESTUDI CASO-CONTROL
1. Selección de los casos
a) Definir el caso conceptualmente: síntomas, exploración física, observaciones pasivas o inducidas, marcadores
indirectos, respuestas farmacológicas…
b) Identificación operativa: casos incidentes y casos prevalentes
c) Fuentes de los casos
d) Criterios de exclusión
2. Selección del grupo control
a) Tipos de controles
Controles poblacionales:
- Si disponemos de un listado de toda la base: aleatorio simple
- Si no disponemos de un listado de toda la base: llamadas aleatorias (RDD) y por vecindad
8
Ventajas (control hospitalario) Inconvenientes (control hospitalario)
Fácil accesibilidad La hospitalización puede introducir sesgos de selección
No existen problemas de tiempo Dificultad de “cegar” casos y controles
Más motivados a cooperar Si la enfermedad de los controles es similar
Casos y controles pueden ser similares con relaciónetiológicamente
a a la estudiada podemos sub-estimar el
determinantes sociales y geográficos efecto.
O Diseño útil para estudiar enfermedades raras O Facilidad en la introducción de sesgos tanto de
(poco frecuentes). selección como de información.
O Eficiencia: estudios de duración corta y coste O En ocasiones será difícil determinar la
relativamente bajo. temporalidad entre exposición y enfermedad.
O Permiten estudiar varias exposiciones. O No permiten estudiar más de una enfermedad.
9
Tema 7
ESTUDIOS experimentales
Los estudios experimentales son todos aquellos estudios donde el investigador interviene directamente
manipulando alguno de los factores investigados, pero no se decide sobre las personas. Su utilidad principal es
comprobar la efectividad de un tratamiento. Una de las cosas que se han de tener en cuenta son las
connotaciones éticas y morales que surgen cuando se experimenta con personas. Aunque, en países
subdesarrollados esto no se suele tener en cuenta.
“Historia de la sífilis: En Tuskegee, Alabama, USA a principios de 1930 el servicio de Salud Pública estaba haciendo un estudio sobre
los efectos de la sífilis en el ser humano. Se eligieron pacientes a los que ofrecieron un tratamiento médico gratuito. Aquellos
pacientes con sífilis nunca se les comunicó que padecían la enfermedad, en cambio, se les dijo que tenían la “sangre mala” y se les
negó el acceso a tratamiento. Esto produjo unas consecuencias horribles y el comité ad hoc en 1972 decidió parar el estudio,
concluyó que había habido una vigilancia inadecuada durante el estudio y recomendó que se aplicaran lo Reglamentos Federales
para la investigación con seres humanos. Los problemas con este estudio fueron que no hubo respeto a las personas (no
consentimiento informado, engaño, coerción), beneficencia (no se les dio un tratamiento adecuado y hubo falta de revisión continua
efectiva del estudio) y justicia (se usó una población vulnerable.”
Existen 2 tipos de estudios experimentales: ensayos cínicos randomizados (RCT) y los estudios cuasi-
experimentales.
ESTUDIOS CUASI-EXPERIMENTALES
La asignación en estos estudios es controlada. No randomizada. Podemos hacer dos tipos de comparaciones:
Transversales: Comparamos dos comunidades o grupos.
Temporales: Comparamos el antes y el después.
ENSAYOS CLÍNICOS
FASE I: Suelen ser los primeros estudios en humanos. No suelen ser randomizados. Se realizan cuando la
seguridad y eficacia ha sido probada en animales. Voluntarios sanos. Se administran diversas dosis sin grupo
control.
FASE II: El objetivo es medir la eficacia de las distintas dosis y frecuencias de administración. No existe grupo
control y no suelen ser randomizados.
FASE III: La intervención se ha mostrado efectiva. Son ECR.
FASE IV: Grandes estudios multicéntricos. Pretenden medir la efectividad de la intervención.
TIPOS DE ECR
EN PARALELO CRUZADOS
Solo cuantificamos la incidencia de cambio en todos dos La intervención se debe utilizar en enfermedades crónicas
grupos después del tratamiento. Comparamos los dos y enfermedades estables.
grupos que reciben tratamientos diferentes y si hay Los efectos deben tener un inicio rápido y ser de corta
diferencias podremos determinar si un tratamiento es duración.
mejor que el otro. No habrá dos grupos, si no que cada individuo tomará las
dos opciones en diferentes momentos de su vida.
Cada individuo actuará como su propio grupo control.
11
DE DISEÑ O FACTORIAL
Utilizamos la misma población de estudio para testar dos intervenciones distintas. debemos asumir que los resultados de
cada intervención son distintos y que los modos de acción son independientes.
ANÁLISIS DE ECR
Las muertes evitadas es la diferencia entre las tasas de los dos tratamientos. Se puede expresar en relación
con 100: necesito 111 personas para evitar 1 muerte. La división de las tasas nos da el riesgo relativo.
VENTAJAS INCONVENIENTES
Permiten establecer verdaderas relaciones causales Muchas preguntas para investigar – etiológicas – no
Pueden constituir el único diseño posible (evaluación son adecuadas para el diseño experimental
de nuevos fármacos) Las intervenciones estandarizadas pueden ser distintas
Respuesta más rápida y económica que los estudios a las de la práctica habitual
observacionales
12
Medidas de asociacion ´
Tema 8
Las medidas de la asociación reflejan el grado de relación cuantitativa entre el factor y la enfermedad
estudiada. En epidemiología no solo es importante identificar los factores relacionados con una enfermedad
sino también cuantificar la magnitud de su efecto sobre el riesgo de enfermar. Siempre que el estudio permita
calcular la incidencia (cohortes y experimentales), utilizaremos el riesgo relativo. En caso contrario, el odds
ratio (casos y controles).
13
Medidas de impacto
Las medidas de impacto van a reflejar el efecto esperado si cambiamos o modificamos la distribución de 1 o
más factores en una población.
14
Tema 9. Errores en los
´
ESTUDIOS EPIDEMIOLOGICOS
Sesgos
Cada vez que diseñamos un estudio epidemiológico tenemos como objetivo obtener unos valores, una
especie de parámetros que interpretamos. Esta medida nos ayudará a determinar lo que es normal y lo que
no lo es (dicotomizar lo normal de lo que no lo es) mediante diversos métodos. Pero una medición puede
tomar un intervalo de valores dependiendo en qué circunstancias se ha realizado. La variación de la medición
puede ser de la medición en sí (instrumento observador) o debido a una causa biológica (intraindividual, la
glucosa en el mismo individuo no tendrá el mismo valor todos los días, o entre individuos). Esta última se
considera normal, el error se considera como una equivocación en una de las fases del estudio que nos llevará
a unos resultados erróneos. Existen dos tipos de error:
• Error sistemático: son los sesgos. Efectivamente te equivocas en una fase del estudio y siempre que
obtengas unos resultados te equivocarás de una forma sistemática.
• Error aleatorio: relacionado con el azar, aparece sin que tengas relación con una segunda característica. Si a
una misma persona le mides un valor muchas veces, aunque haya un error, el verdadero seguro que está
entre todos los que tú tienes. Se puede reducir aumentando la medida de la muestra.
Hablamos de validez cómo grado en que se demostró que no se han producido errores sistemáticos, sinónimo
de exactitud. La reproductibilidad es la capacidad de demostrar que el estudio no tiene errores aleatorios,
sinónimo de precisión o fiabilidad. En el momento en que demuestras que tu estudio es válido dices que es
reproductible pero no al revés: podemos tener mucha precisión, obtener siempre el mismo valor, pero puede
ser que no sea el correcto, en cambio si el correcto será más o menos preciso. Siempre se ha de garantizar la
validez de un estudio. Nos centraremos exclusivamente en los sesgos.
SESGOS DE SELECCIÓN
Distorsión de los resultados como consecuencia de una selección inadecuada de los sujetos estudiados. El
diseño del estudio está equivocado y no se puede hacer nada para arreglarlo a priori.
Ejemplos:
Muestra no aleatoria Falta de randomización
Muestra insuficiente Voluntarios
Efecto prevalencia
Por tal de controlarlos, debemos hacer selección aleatoria y randomización, restricción de las características a estudiar
(rangos de edad) y apareamiento (matching: casos y controles).
SESGOS DE INFORMACIÓN
Distorsión en la medida de un efecto debido a un error en la medición o una mala clasificación de los
individuos.
Ejemplos:
Criterios diagnósticos incorrectos
Sesgos de memoria
15
Utilización de distintos instrumentos entre los sujetos
Por tal de controlarlos, debemos de hacer validación, definición correcta de enfermo/no enfermo y controlar la ceguera
del investigador.
FACTOR DE CONFUSIÓN
Un factor de confusión es una característica que se relaciona al mismo tiempo con la exposición y con la
enfermedad, y además debe de ser un paso intermedio. Hay factores que por sí solos no son la causa de la
enfermedad, pero provocan cambios bajo situaciones características (pre-factor).
Por tal de controlar estos factores, debemos hacer apareamiento, estratificación y estandarización.
(Ejemplo: un factor de confusión sería el tabaco, se relaciona con el factor (HTA) que se relaciona con la
enfermedad).
16
Tema 10. Causalidad en los
´
ESTUDIOS EPIDEMIOLOGICOS
La causa es todo aquello que produce un efecto o resultado. En epidemiologia, como la única manera de
determinar la causa es el experimento, y este no se puede utilizar para investigación etiológica, hablamos de
causalidad que es la relación entre las causas y los efectos producidos por ellas. En investigación médica, la
relación causal (asociación determinada entre diferentes variables) puede adoptar diferentes significados:
factores causales de la enfermedad, factores causales del estado de salud, intervenciones responsables de
curación o mejora e intervenciones que eviten la aparición de la enfermedad.
Red de cadenas causales: inferencias causales o etiológicas sobre si un fenómeno (efecto o enfermedad) tiene
origen en otro (factor, agente o causa): C M. La relación causa-efecto puede ser: cadena causal
(ABCM) o de red causal (implica que es multicausal).
MODELOS CAUSALES
17
Modelo multicausal (o probabilístico)
Relación de múltiples interacciones entre causa i efecto. Pluralismo de causas: una serie de causas explican
un efecto. C1 C2 C3 E
Pluralismo de efectos: una serie de efectos que tienen la misma causa. E 1 E2 E3 C
Conjunción de causas: hoy día nos focalizamos aquí, porque engloba los hábitos, el ambiente i la predisposición
genética. C1+C2+C3= E
Nos basamos en los criterios de Bradford Hill. Son criterios o pruebas para determinar la causalidad o
relación entre causa y efecto.
1. Fuerza o intensidad de asociación: elevada intensidad de asociación (OR, RR) nos da a entender que las
variables están muy cerca de ser la causa necesaria. Pero, una asociación débil no quiere decir que no sea causal
(atención sesgos). Muchas causas epidemiológicas tienen relaciones débiles con el efecto. Como más fuerte sea la
asociación más cerca estará de ser una causa necesaria y suficiente. Si tenemos 100% o causa necesaria significa que
todos los casos serian evitados si la causa desapareciera. (ejemplo: hipercolesterolemia-enfermedad cardiovascular)
2. Dosis-respuesta: gradación de la enfermedad, pudiendo presentar un dintel o índice de saturación. No es una
condición necesaria ni suficiente para determinar causalidad.
3. Temporalidad (causa antes del efecto): la causa tiene que preceder del efecto. (ejemplo: hipercolesterolemia
sérica se ha asociado a un mayor riesgo de cáncer de colon en estudios de cohortes prospectivos. Pero esta
hipercolesterolemia es la causa de cáncer de colon o una fase precoz de cáncer de colon causa hipercolesterolemia?)
4. Especificidad: la exposición a un factor se asocia solamente con un efecto o enfermedad y no con muchos. O
cuando un efecto o enfermedad se asocia solamente con un factor de exposición y con muchos.
5. Consistencia: se refiere a la observación repetida de resultados similares en diseños diferentes, poblaciones
diferentes y circunstancias diferentes. (¿Se ha encontrado la misma asociación en otros estudios? ¿Se han replicado los
resultados en condiciones similares o diferentes? Ejemplo: >100 estudios han mostrado asociación tabaco-cancer de
pulmón, y ninguno ha fallado de demostrarlo).
6. Plausibilidad biológica: la relación causal sugerida tiene que mantener la línea de los principios científicos
aceptados en el momento, es decir, creemos más en una relación causal si conocemos su mecanismo patógeno.
Credibilidad biológica.
7. Experimentación: es la prueba más sólida de causalidad, pero frecuentemente éticamente es inaceptable ya
que harían falta ensayos clínicos randomizados.
18
SEMINARI 1: ESTUDIS DESCRIPTIUS I MESURES DE FREQÜÈNCIA
ESTUDI 1
Realitzem a l’any 2014 l’Enquesta de Salut de Catalunya mitjançant un qüestionari per determinar el nombre
de catalans amb afàsia. Estudiem 8000 catalans (4400 dones i 3600 homes) de tot el territori, estratificats
segons àrea geogràfica, edat i sexe i detectem 550 amb afàsia, majoritàriament homes (n=325; p<0,001),
majors de 65 anys d’edat (n=297; p=0,029), fumadors (n=280; p=0,045) i de l’àrea metropolitana de Barcelona
(n=300; p=0,037).
-Disseny epidemiològic: Transversal
-Unitat d’anàlisis: Individual
-Objectiu de l’estudi: Determinar la prevalença a Catalunya a l’any 2014 d’afàsia
-Cita com a mínim una mesura de freqüència de l’estudi:
Prevalença d’afàsia (550/8000=6,875%);
Prevalença d’afàsia en els homes (325/3600= 9,028%);
Prevalença d’afàsia en les dones(225/4400=5,114%);
ATENCIÓ en fumadors i >65 anys no es pot calcular!
-Cita com a mínim un avantatge metodològic: Rapidesa, econòmic, eficient, generador d’hipòtesis
-Cita com a mínim un inconvenient metodològic: Biaixos, no associació
ESTUDI 2
Des del 2004 fins al 2014 el servei de Cirurgia Digestiva de l’Hospital de Bellvitge ha estudiat l’evolució ́ de 230
pacients trasplantats de fetge amb antecedents d’infecció per virus Hepatitis E (VHE) al moment del trasplant.
Durant aquests 10 anys han rebut ribavirina 215 pacients; han desenvolupat infecció crònica per VHE 7
pacients (confirmat per PCR, evolució clínica i bioquímica); resolució de la infecció per VHE 5 pacients; i 15
pacients han mort per altres causes.
-Disseny epidemiològic: Sèrie de casos clínics
-Unitat d’anàlisis: Individual
-Objectiu de l’estudi: Determinar l’evolució́ i incidència de complicacions en pacients transplantats de fetge
entre 2004 i 2014 que han patit una infecció per VHE
-Cita com a mínim una mesura de freqüència de l’estudi:
Incidència infecció crònica per VHE (IA=7/230=3,043%);
incidència de curació per VHE (IA=5/230= 2,174%);
ATENCIÓ amb la mortalitat i mesura de freqüència
-Cita com a mínim un avantatge metodològic: generador d’hipòtesis, conèixer història natural de la malaltia
-Cita com a mínim un inconvenient metodològic: Biaixos, no associació, lent, no grup comparador
ESTUDI 3
Estudiem a França a l’any 2014 tots els casos notificats d’Esclerosis Múltiple per província, i el nombre de dies
d’exposició solar que hi ha hagut durant l’any 2014 a les mateixes províncies segons informació del servei de
19
meteorologia francès. A la Provença amb 2 milions d’habitants hi havia 950 casos d’Esclerosis Múltiple amb
150 dies de sol; en canvi a la Bretanya amb 1 milió i mig d’habitants hi havia 1050 casos d’Esclerosis Múltiple
amb 90 dies de sol. Les províncies del sud de França presentaven més hores d’exposició solar i menys nombre
de casos d’Esclerosis Múltiple (r=-0,80, p<0,001).
-Disseny epidemiològic: Ecològic
-Unitat d’anàlisis: població
-Objectiu de l’estudi: Determinar si hi ha alguna relació entre exposició solar i Esclerosis Múltiple a França a
l’any 2014
-Cita com a mínim una mesura de freqüència de l’estudi:
Prevalença d’Esclerosis Múltiple a la Provença (950/2.000.000=4,75 per 10.000 habitants) o a la Bretanya
(1050/1.500.000= 7,00 per 10.000 habitants).
ATENCIÓ a França no es pot calcular, ni incidència, ni mesura d’associació tampoc. Com a màxim raó de
prevalences!
-Cita com a mínim un avantatge metodològic: Rapidesa, econòmic, eficient, generador d’hipòtesis
-Cita com a mínim un inconvenient metodològic: Biaixos (falàcia ecològica), no associació (raó de prevalences;
correlació)
MESURES DE FREQÜÈNCIA
SUPÒSIT 1:
a) Una població del Maresme presenta a 01/01/14, 24.500 habitants (13.340 dones i 11.160 homes). A
aquesta data, confirmat per screening poblacional, es varen detectar 935 casos de portadors de VHB (623
dones i 312 homes).
Calcula la prevalença de portadors de VHB total, en homes i en dones.
Prev VHB total= 935/24500=3,816%
Prev VHB homes=312/11160=2,796%
Prev VHB dones=623/13340=4,670%
b) En aquesta mateixa població, al any següent es varen comptabilitzar 26.350 habitants (13.980 dones i
12.370 homes), així com 1.054 casos de portadors de VHB en el screening poblacional anual (712 dones i 342
homes).
Calcula la prevalença de portadors de VHB total, en homes i en dones per aquest any.
ATENCIÓ! Ningú s’ha mort ni curat ni ha marxat del poble!
Prev VHB total=1054/26350=4,000%
Prev VHB homes=342/12370=2,765%
Prev VHB dones=712/13980=5,093%
SUPÒSIT 3:
Realitzem un estudi hipotètic de 1000 adults joves sans que treballen en una empresa tèxtil des de l’any 2009,
i 50 van desenvolupar un síndrome respiratori greu durant un periode de 5 anys (2009-2014).
Quina mesura de freqüència és? Incidència acumulada durant 5 anys, i es pot calcular també Densitat
d’Incidència
Calcula-la i interpreta-la! IA=50/1000= 5,00%; DI=50/(1000*5 anys)=1 per 100persones-any de l’empresa textil
ATENCIÓ! Si ningú marxa de la fàbrica, ni mort, ni desapareix!
Dels 1000 treballadors n’hi va haver 100 que van canviar de feina al cap de 5 anys, 30 dels que van emmalaltir
ho van fer als 3 anys de treballar a l’empresa, i 20 dels que van emmalaltir ho van fer als 4 anys.
Calcula la mesura de freqüència i interpreta-la! DI=50/(100*5)+ (30*3)+ (20*4)+ (850*5 anys)= 50/4820
persones-any=0,01037 persona-any
SUPÒSIT 4:
En un ambulatori amb 3530 pacients seguits durant el 2013 hi havia 40 casos de càncer oral (30 fumadors, i 10
no fumadors) que rebien alguna mena de tractament; i al llarg del 2014 en el mateix ambulatori, es varen
diagnosticar 16 casos nous de càncer oral, no havent-se mort cap pacient amb càncer oral durant el 2013 ni
2014.
Calcula la prevalença al 2014 de càncer oral i la raó de prevalença segons estat de fumadors.
Prev càncer oral total=40/3530= 1,13%
Raó Prev càncer oral= no es pot calcular ja que desconeixem el no de fumadors dels 3530!
Calcular la incidència acumulada de càncer oral en aquesta població al 2014. IA=16/(3530-40)=
16/3490=0,45833%
SUPÒSIT 5:
Es va realitzar un seguiment especial a 20 pacients durant 12 anys. Aquest seguiment es mostra de forma
detallada en la següent taula.
21
Calcula la Incidència Acumulada de càncer oral en aquesta mostra. IA càncer oral=7/20= 35,00%
Calcula la densitat d’incidència pels fumadors i pels no fumadors.
DIfumadors càncer oral= 5/52 persones-any= 9,615 per cada 100 persones-any de seguiment
DIno fumadors càncer oral= 2/66= 3,030 per cada 100 persones-any de seguiment
AVALUACIÓ
Com cada any, al 2015 passem un qüestionari entre els estudiants de la facultat de Medicina de la Universitat
de Barcelona (n=1800; 1200 noies i 600 nois) i detectem 220 alumnes que refereixen tenir asma (180 noies i
40 nois), 350 que tenen algun tipus d’al.lèrgia (275 noies, 75 nois) i 650 fumadors (400 noies i 250 nois).
-Disseny epidemiològic: Transversal
-Objectiu de l’estudi: Determinar la prevalença entre estudiants de la Facultat de Medicina de la Universitat
de Barcelona a l’any 2015 d’asma, al.lèrgia i estat de fumadors.
-Calcula la prevalença de tenir asma i la seva raó de prevalença segons gènere:
Prevalença d’asma (220/1800=12,22%);
prevalença d’asma en els nois (40/600= 6,67%);
prevalença d’asma en les noies (180/1200=15,00%).
Raó de prevalença =6,67/15=0,45 o 15/6,67=2,25
-Calcula la prevalença de tenir algun tipus d’al.l`al.lèrgia i la seva raó de prevalença segons gènere:
Prevalença d’ al.lèrgia (350/1800=19,44%);
prevalença d’al.lèrgia en els nois (75/600= 12,50%);
prevalença d’al.lèrgia en les noies (275/1200=22,92%).
Raó de prevalença =12,50/22,92=0,55 o 22,92/12,50=1,83
22
SEMINARI 2: ESTUDIS CASOS I CONTROLS
CAS 1
Un grup d'investigadors dissenyen un estudi on inclouen dones amb edats compreses entre 35 i 64 anys de
quatre ciutats d'EEUU (Atlanta, Detroit, Filadelfia i Los Angeles). Escullen totes les dones diagnosticades de
càncer de mama entre els anys 1994 i 1998 incloses en els registres de càncer poblacional de les quatre ciutats
americanes abans esmentades a les que se’ls hi pregunta sobre el consum d’anticonceptius orals (ACO).
Per cada dona que se l’hi ha detectat un càncer de mama s’escull aleatòriament una dona de les mateixes
ciutats americanes sense càncer de mama que consti a les llistes telefòniques, de la mateixa edat (+/-5 anys), i
del mateix nivell educatiu i se la truca per preguntar-li sobre el consum d’anticonceptius orals durant menys o
més de 10 anys, mitjancant entrevista telefónica, a part d'altra informació.
En total es van incloure 4.575 dones amb càncer de mama i 4.682 sense càncer de mama. Taula.
Primera part:
1. De quin tipus de disseny d’estudi es tracta? Justifica-ho.
Estudi cas-control 1:1 ( ja que la seva finalitat és analítica, seleccionem la población segons tenen o no cáncer,
i es busca/interroga exposició al passat, per tant és longitudinal. Retrospectiu, observacional, ja que no
intervenim la població; la unitat d’anàlisis és individual)
2. Quin es l’objectiu de l’estudi? Determinar l’associació entre consum d'anticonceptius orals durant més de 10
anys i càncer de mama en dones de 4 ciutats americanes
3. Quina és la població base de l’estudi? Base de l’estudi és poblacional o primària. La població o base dels casos
(conjunt d’individus on apareixen els casos) és la
població femenina de les 4 ciutats americanes (Atlanta, Detroit,Filadelfia i Los Angeles) durant l’any 1994 i
1998, i al ser definida geogràfica i temporalment és primària.
4. Calcula la mesura de freqüència de càncer de mama No es pot calcular ja que es tracta d’un estudi
retrospectiu.
5. Per quines variables es van aparellar les dones amb càncer de mama i sense? Motiu?
Edat (+/-5 anys), i del mateix nivell educatiu. Es realitza per reduïr risc de biaixos i factors de confusió, per tant
aquestes variables no poden modificar l’associació entre càncer de mama i consum d’ACO.
6. Calcula la mesura d’associació entre càncer de mama i consum d’ACO, i interpreta-ho
Odds Ratio=(1032*3700)/3543*982)=1,097=1,1
El risc de patir càncer de mama és un 10% més probable si ha pres ACO durant més de 10 anys que si n’ha
pres menys temps.
23
Cas 2
Un grup d'investigadors dissenyen un estudi on inclouen tots els pacients recent diagnosticats per biòpsia
colorectal amb edats compreses entre 35 i 84 anys a l’hospital de Bellvitge. Escullen tots els casos
diagnosticats de càncer colorectal entre els anys 2004 i 2008 que se’ls hi realitzava una biòpsia a la
colonoscòpia i era positiva;i se’ls hi preguntava sobre ingesta d’aliments rics en vitamina D.
Per cada pacient que se l’hi detectava un càncer colorectal s’escull aleatòriament un pacient del mateix sexe i
edat (+/-5 anys), del mateix municipi, i ingressat en serveis de Cirurgia General, Traumatologia, Urologia sense
càncer colorectal i se’ls interroga sobre ingesta d’aliments rics en vitamina D als darrers 12 mesos (poc o
bastant vitamina D). En total es van incloure 320 pacients amb càncer colorectal i 640 pacients sense càncer
colorectal.
Taula de freqüències de consum d’aliments amb vitamina D i càncer colorectal
Primera part:
1. De quin tipus de disseny d’estudi es tracta? Justifica-ho.
Estudi cas-control 1:2 ( ja que la seva finalitat és analítica, seleccionem la població segons tenen o no càncer, i es
busca/interroga exposició al passat, per tant és longitudinal. Retrospectiu, observacional, ja que no intervenim la
població; la unitat d’anàlisis és individual)
Quin es l’objectiu de l’estudi? Determinar l’associació entre ingesta de vitamina D i càncer colorectal en pacients
ingressats a l’hospital de Bellvitge.
2. Quina és la població base de l’estudi? La població base dels casos (conjunt d’individus on apareixen els casos)
és la població ingressada de l’hospital de Bellvitge durant l’any 2004 fins 2008, i al no ser definida geogràfica i
temporalment és secundària.
3. Calcula la mesura de freqüència de càncer colorectal No es pot calcular ja que es tracta d’un estudi
retrospectiu.
4. Per quines variables es van aparellar les persones amb càncer colorectal i sense?
Els casos i controls es varen aparellar per edat (+/-5 anys), sexe, municipi. Es realitza per reduïr risc de biaixos i
factors de confusió, per tant aquestes variables no poden modificar l’associació entre càncer colorectal i
ingesta de vitamina D.
The study consisted of 2 parts, the first a survey of up to 6000 residents. Its aim was to screen for CHD (Coronary Heart
Disease) using a personal history, physical examination, electrocardiogram, electrokymograph, and other tests and
measurements. The survey also explored the efficacy of shorter versions of the history and examination for use in mass
population screenings. In addition, Meadors sought to use the survey to calculate CHD prevalence rates.
Part 2 was a 5- to 10-year follow-up study of the volunteers to establish those “factors suspected of causing
predisposition to coronary heart disease.” Hypothesized factors included heredity, obesity, “nervous and mental
states,” hypercholesterolemia, occupation, economic status, and use of stimulants.
El estudio constó de 2 partes, la primera una encuesta de hasta 6000 residentes. Su objetivo era la detección de
CHD (enfermedad coronaria) mediante una historia personal, un examen físico, un electrocardiograma, un
electroquimógrafo y otras pruebas y mediciones. La encuesta también exploró la eficacia de versiones más cortas
de la historia y el examen para su uso en exámenes de detección de población masiva. Además, Meadors buscó
usar la encuesta para calcular las tasas de prevalencia de CHD.
La Parte 2 fue un estudio de seguimiento de 5 a 10 años de los voluntarios para establecer aquellos "factores
sospechosos de causar predisposición a la enfermedad coronaria". Los factores hipotéticos incluyeron la herencia,
la obesidad, los "estados nerviosos y mentales", la hipercolesterolemia, la ocupación, la situación económica y el
uso de estimulantes.
CAS 2
Br J Cancer. 2015 Mar 31;112(7):1273-82. Fruit and vegetable consumption in relation to hepatocellular carcinoma in
a multi-centre, European cohort study.
BACKGROUND: vegetable and/or fruit intakes in association with hepatocellular carcinoma (HCC) risk have been
investigated in case-control studies conducted in specific European countries and cohort studies conducted in Asia, with
inconclusive results. No multi-centre European cohort has investigated the indicated associations.
METHODS: In 486,799 men/women from the European Prospective Investigation into Cancer and nutrition, we
identified 201 HCC cases after 11 years median follow-up. We calculated adjusted Relative Risk (RR) for HCC incidence
for vegetable/fruit intakes.
RESULTS: Higher vegetable intake was associated with a statistically significant, monotonic reduction of HCC risk: RR:
0.83; 95% CI: 0.71-0.98. This association was consistent in sensitivity analyses with no apparent heterogeneity across
strata of HCC risk factors. Fruit intake was not associated with HCC incidence: RR: 1.01; 95% CI: 0.92-1.11.
CONCLUSIONS: Vegetable, but not fruit, intake is associated with lower HCC risk with no evidence for heterogeneity of
this association in strata of important HCC risk factors. Mechanistic studies should clarify pathways underlying this
association. Given that HCC prognosis is poor and that vegetables are practically universally accessible, our results may
be important, especially for those at high risk for the disease.
Br J Cáncer. 31 de marzo de 2015; 112 (7): 1273-82. Consumo de frutas y verduras en relación con el carcinoma
hepatocelular en un estudio de cohorte europeo multicéntrico.
ANTECEDENTES: la ingesta de vegetales y/o frutas en asociación con el riesgo de carcinoma hepatocelular (CHC)
se ha investigado en estudios de casos y controles realizados en países europeos específicos y estudios de
cohortes realizados en Asia, con resultados no concluyentes. Ninguna cohorte europea multicéntrica ha
investigado las asociaciones indicadas.
MÉTODOS: En 486.799 hombres/mujeres de la Investigación prospectiva europea sobre el cáncer y la nutrición,
identificamos 201 casos de CHC después de una mediana de seguimiento de 11 años. Calculamos el riesgo relativo
(RR) ajustado para la incidencia de HCC para la ingesta de vegetales/frutas.
RESULTADOS: Una mayor ingesta de vegetales se asoció con una reducción monotónica y estadísticamente
significativa del riesgo de CHC: RR: 0,83; IC 95%: 0,71-0,98. Esta asociación fue consistente en los análisis de
sensibilidad sin heterogeneidad aparente entre los estratos de factores de riesgo de CHC. La ingesta de frutas no
se asoció con la incidencia de CHC: RR: 1,01; IC 95%: 0,92-1,11.
CONCLUSIONES: La ingesta de vegetales, pero no de frutas, se asocia con un menor riesgo de CHC sin evidencia
de heterogeneidad de esta asociación en estratos de importantes factores de riesgo de CHC. Los estudios
mecanicistas deberían aclarar las vías que subyacen a esta asociación. Dado que el pronóstico del CHC es malo y
26
que las verduras son prácticamente universalmente accesibles, nuestros resultados pueden ser importantes,
especialmente para aquellos con alto riesgo de padecer la enfermedad.
Distribución de indicadores de riesgo coronario según grupo quintil para puntuación total de actividad física al inicio
(1986)
29
1. Els percentatges de la taula a que corresponen? Prevalença al inici del estudi del exercici físic i de les variables que
segons l’evidència científica actual poden interactuar entre la variable malaltia (CHD) i l’exposició d’interès (exercici
físic).
2. Quina es la variable exposició? exercici físic , però recollim altres variables
3. Quantes categories d’exposició hi ha? 5
4. Es podrà establir una relació dosi-efecte? Si, ja que tenim la incidència de CHD per cada categoria d’exposició.
5. La resta de variables, que representen? Per ajustar l’associació entre exercici físic i CHD.
1. Quina és la incidència d’esdeveniments coronaris per a cada quartil d’activitat física?
2. Quin és el grup de comparació (grup de referència)? El grup 1
3. Quin RR són estadísticament significatius? Els que no inclouen el valor 1 al IC95%
30
4. L’activitat física és un Factor de Risc o un Factor Protector? FP
5. Interpreta com juga l’activitat física en el desenvolupament de la malaltia cardíaca. A més activitat física,
menys risc de desenvolupar CHD
6. La resta de variables (primera columna), quin paper tenen en l’associació activitat física i
desenvolupament de cardiopatia? Estan incloses en l'anàlisi estadístic per calcular el RR i el IC95%. A peu
de taula es detalla les variables que s’han inclòs a cada anàlisi.
7. Hi ha relació dosi-efecte? És estadísticament significativa? Si hi ha relació dosi-efecte. A més activitat,
menys risc de CHD i és estadísticament significativa, perquè la p < 0,05. A més a més, a la figura següent, es
pot veure com les variables que hem recollit estan interactuant amb la relació exercici físic i CHD. És
important, remarcar la necessitat de recollir tota la informació possible per poder controlar la interrelació
entre les variables i la malaltia (factors de confusió, interacció).
Cas 5
SUPÒSIT 1
Entre els estudiants de quart de medicina del campus de Bellvitge s’han diagnosticat 12 episodis de crisi d’ansietat (en
12 alumnes) durant els 4 anys des del inici de la llicenciatura. Al inici de la llicenciatura (principi del per íode) hi havia 84
alumnes, i 81 alumnes al final del període.
¿Quina mesura de freqüència calcularies? Justifica la teva elecció i realitza els càlculs.
Es pot calcular la taxa d’incidència ja que disposem de la població al principi i al final del període de seguiment.
La incidència acumulada de crisis d’ansietat entre els alumnes és:
IA=12 /84=0,143
14,3 alumnes de cada 1000 alumnes de la facultat de medicina desenvoluparen crisi d’ansietat durant els primers 4 anys
de la llicenciatura.
n
Si ho multipliquem per 10 , la interpretació és més fàcil. També podríem dir:
31
1,43 de cada 100 alumnes de la facultat de medicina desenvoluparen crisi d’ansietat durant els primers 4 anys de la
llicenciatura
SUPÒSIT 2
En un ambulatori es va realitzar un estudi per determinar la freqüència de la malaltia d’Alzheimer en la població major a
65 anys. Entre 2500 persones es van detectar 215 malalts d’Alzheimer. Durant els 10 anys següents, es varen
diagnosticar 423 casos més entre la població major de 65 anys.
¿Quines mesures de freqüència de la malaltia es pot calcular? Justifica la resposta i realitza els càlculs.
En principi, no podem calcular la taxa d’incidència perquè no coneixem les variacions de la població durant els 10 anys
de seguiment. Es pot calcular però:
La incidència acumulada:
(IA)= 423 / 2500-215 (població a risc de desenvolupar la malaltia) = 423/2285= 0,185 185 de cada 1000 individus majors
de 65 anys poden desenvolupar Alzheimer en 10 anys.
La prevalença primer any
P= 215/2500 = 0,086 * 1000 = 86 casos d’Alzheimer per cada 1000 individus > 65 anys
La prevalença final del estudi (suposant que ningú ha mort i ningú s’ha traslladat d’ambulatori):
P= 215+423/2500= 638/2500= 0,25*1000= 255 casos d’Alzheimer per cada 1000 individus >65 anys
SUPÒSIT 3
Es realitza un estudi per valorar el paper del tabac i la malaltia isquèmica. Es recluta una població de 5000 persones de
les quals 1000 fumen més de mig paquet al dia, 1000 entre 1 i 10 cigarretes/dia, i la resta, no han fumat mai. Després
d’un any de seguiment, es detecta un total de 328 individus amb malaltia isquèmica, dels quals 50 s’han detectat entre
els no fumadors, 78 entre els fumadors de menys de 10 cigarretes/dia i 200 entre els fumadors de més de 10
cigarretes/dia.
¿Existeix relació entre tabaquisme (factor d’exposició) i malaltia isquèmica? Realitza els càlculs pertinents i interpreta els
resultats.
Incidencia acumulada: ¿probabilidad de caer
enfermo?
32
78/1000=0,078 0,078*105= 7800 casos d’isquèmia per cada 100.000 individus fumadors <mig paquet/dia
Incidència malaltia isquèmica en fumadors de > mig paquet/dia:
200/1000=0,20 0,20*105= 20000 casos d’isquèmia per cada 100.000 individus fumadors >mig paquet/dia
SUPÒSIT 4
Un estudi de cohorts analitza la incidència de la malaltia celíaca en infants amb síndrome de Down. Es constata al cap de
10 anys del seu naixement la següent distribució de malaltia celíaca d’acord al gènere:
NENS NENES
Malaltia celíaca 86 92
No malaltia celíaca 3405 3489
Total 3491 3581
Podeu considerar si el gènere del infant és un possible factor de risc de l’aparició de la malaltia celíaca en infants amb
síndrome de Down?
IA nenes: 92/ 92 + 3489= 92 / 3581= 0,0257 (2570 per cada 100000 nenes)
El valor del RR és quasi el valor 1, però per saber si hi ha o no associació causal necessitaríem conèixer el interval de
confiança al 95% del RR (IC 95%). Si aquest interval no inclou el valor 1, podríem dir que si hi ha associació causal
estadísticament significativa entre gènere i malaltia celíaca. Les nenes amb síndrome de Down presenten un risc de
desenvolupar malaltia celíaca 1,04 superior (un 4%) respecte els nens amb la síndrome de Down.
Si és causal, ja que el disseny del estudi (estudi de cohorts), permet establir associacions causals.
33
SUPÒSIT 5
En una clínica de fertilitat es porta a terme un estudi en el que es vol valorar el paper de l’obesitat i l’esterilitat
femenina. Es dissenya un estudi en que hi ha 10 dones amb obesitat i 10 amb pes normal. Es segueixen durant 9 anys
per determinar si hi ha diferències entre quedar embarassades en relació al pes al inici del estudi.
•Calcular la incidència d’embaràs en les dones del estudi d’acord a l’obesitat.
•Determina si hi ha una associació causal entre obesitat i embaràs.
•Si hi ha associació, aquesta és causal?
IA pes normal = 5 /10 = 0,5 (5 embarassos per cada 10 dones en un període de 9 anys)
IA obesitat = 4/10= 0,4 (4 embarassos per cada 10 dones en un període de 9 anys)
DI pes normal: 5 / 5+6+2+7+4+7+3+6+7+4= 5/51 dones-any= 0,098 (98 embarassos per 1000 dones i any)
DI obeses: 4/ 6+5+7+6+3+7+3+6+6+8= 4/57 dones-any= 0,070 (70 embarassos per 1000 dones i any)
RR (IA) = 0,4/0,5=0,8
RR (TI) = 0,070/ 0,098 = 0,71
Les dones amb obesitat presenten un risc un 20% més baix (o del 29%) de quedar-se embarassades respecte a les dones
amb pes normal.
Com que és un estudi de cohorts (prospectiu, longitudinal), ens permet establir associacions causals.
34
Quin tipus d’estudi epidemiològic és?
Calcular la IA i la DI de Diabetes Mellitus tipus II
Interpreta la IA i la DI.
¿Quina mesura d’associació faries servir en aquest estudi?
Si hi ha associació, ¿podries especificar quin tipus d’associació és?
És un estudi de cohorts, ja que es selecciona la base de població respecte si tenen pes normal o obesitat (exposició). Es
un estudi longitudinal, es fa un seguiment durant 9 anys. No podem determinar si es retrospectiu o prospectiu.
IA pes normal = 3/10 = 0,3 (3 pacients seran diabetis de cada 10 amb pes normal en un període de 9 anys)
IA obesitat = 5/10 = 0,5 (5 pacients seran diabetis de cada 10 amb obesitat en un període de 9 anys)
DI pes normal = 3/5+6+2+7+4+7+3+6+7+4 = 0.059 persones/any (6 persones amb pes normal iniciaran una diabetis de
cada 100 persones anualment)
DI obesitat = 5/4+6+7+6+3+7+3+6+6+8 = 0,089 persones/any (9 persones amb pes normal iniciaran una diabetis de cada
100 persones anualment)
La IA es el risc de desenvolupar diabetis en un període de 10 anys. En canvi, la DI ens dona la “velocitat” anual en que es
desenvolupa la diabetis a la cohort.
SUPÒSIT 1:
Uns investigadors porten a terme un assaig clínic randomitzat per analitzar si la instauració d'un tractament preventiu
amb Deltaprim (pirimetamina i dapsona) en nens menors d'un any redueix el risc d'adquirir malària durant el primer any
35
de vida. La població escollida és el conjunt de nens nascuts en tres zones rurals de Tanzània durant l'any 2.000. Es van
excloure de l'estudi els nens amb contraindicacions mèdiques al tractament i també aquells en què es va preveure que
no se'n podria fer un seguiment adequat. Dels 1.086 nens revisats en nèixer, se'n van excloure 254. Als participants se'ls
va randomitzar a rebre o bé tractament setmanal amb Deltaprim durant un any (anomenat tractament A) o bé
tractament setmanal amb placebo durant un any (anomenat tractament B). Ni els participants ni els investigadors
coneixien a què corresponia cada tractament. Del total de participants, 421 van rebre el tractament A i 411 el
tractament B. A tots els participants se'ls va fer un seguiment durant el primer any de vida per analitzar si havien
presentat algun episodi de malària. Finalment, van presentar malària 50 nens que havien rebut el tractament A i 100
nens que havien rebut el tractament B.
4. Quin és el risc relatiu d'adquirir malària del grup amb Deltaptrim respecte al grup amb placebo? RR=0,49
5. En un assaig clínic, la Reducció del Risc Absolut (RRA) expressa els casos de malaltia que s'han evitat per cada 100
tractaments i es calcula: RRA = Incidència grup control – Incidència grup tractat .
Calcula els casos de malària evitats per cada 100 pacients tractats amb Deltaprim :
RRA=0.1188-0.2433=0.1245 Per 100 tractats s’eviten 12,45.
6. En un assaig clínic, el Nombre Necessari a Tractar (NNT) expressa el nombre de pacients que cal tractar per evitar
un cas de malaltia, i es calcula: NNT = 100 / RRA
Calcula el nombre necessari de pacients a tractar amb Deltaprim per evitar un cas de malària : NNT=100/12,45=8,029
SUPÒSIT 2:
36
Uns investigadors porten a terme un assaig clínic randomitzat per analitzar si la instauració d'un tractament amb
sertralina o placebo redueix la simptomatologia en adults majors de 18 anys amb depressió menor diagnosticada naïve
(sense tractament previ) que acudeix a consultes externes d’hospital universitari des del 2009-2013. Dels 2000
participants se'ls va randomitzar a rebre o bé tractament setmanal amb sertralina durant un any (anomenat tractament
A) o bé tractament setmanal amb placebo durant un any (anomenat tractament B). Ni els participants ni els
investigadors coneixien a què corresponia cada tractament. Del total de participants, 1000 van rebre el tractament A i
1000 el tractament B. A tots els participants se'ls va fer un seguiment durant el primer any per analitzar si havien
presentat algun episodi de depressió major. Finalment, van presentar depressió 350 que havien rebut el tractament A i
500 que havien rebut el tractament B.
4. Quin és el risc relatiu de presentar depressió major del grup amb Sertralina respecte al grup amb placebo? RR=0,49
5. En un assaig clínic, la Reducció del Risc Absolut (RRA) expressa els casos de malaltia que s'han evitat per cada 100
tractaments i es calcula: RRA = Incidència grup control – Incidència grup tractat .
Calcula els casos de depressió major evitats per cada 100 pacients tractats amb Sertralina:
RRA=0,50-0,35=0.15. Per 100 tractats s’eviten 15.
6. En un assaig clínic, el Nombre Necessari a Tractar (NNT) expressa el nombre de pacients que cal tractar per evitar
un cas de malaltia, i es calcula: NNT = 100 / RRA
Calcula el nombre necessari de pacients a tractar amb Sertralina per evitar un cas de depressió major:
37
NNT=100/15=6,67. Mínim s’ha de tractar 6 casos per evitar un.
12 mesos després del tractament es va interrompre la medicació i tots els pacients que havien pres sertralina van
prendre placebo (n=1000) i van presentar depressió major als 12 mesos posteriors 450; mentre que els pacients que
havien pres placebo van prendre sertralina (n=1000) i van presentar depressió major als 12 mesos posteriors 375.
4. Quin és el risc relatiu de presentar depressió major del grup amb Sertralina respecte al grup amb placebo? RR=0,83
5. En un assaig clínic, la Reducció del Risc Absolut (RRA) expressa els casos de malaltia que s'han evitat per cada 100
tractaments i es calcula: RRA = Incidència grup control – Incidència grup tractat .
Calcula els casos de depressió major evitats per cada 100 pacients tractats amb Sertralina:
RRA=0,45-0,375=0.075. Per 100 tractats s’eviten 7,5.
6. En un assaig clínic, el Nombre Necessari a Tractar (NNT) expressa el nombre de pacients que cal tractar per evitar
un cas de malaltia, i es calcula: NNT = 100 / RRA
Calcula el nombre necessari de pacients a tractar amb Sertralina per evitar un cas de depressió major:
NNT=100/7,5=13,33. Mínim s’ha de tractar 13,33 casos per evitar un.
AVALUACIÓ
La població geriàtrica (>=65 anys d’edat) mai vacunada front pneumococ i sense al.lèrgies medicamentoses conegudes
que acudeix als ambulatoris holandesos del 2010-2013 s’ els hi administra per atzar una vacuna pneumocòcica-13 valent
o placebo, una sola dosis intramuscular, i al cap d’un any mirem quants casos tenim de Pneumònia adquirida a la
38
comunitat (no bacterièmica i bacterièmica) mitjançant radiografia de tórax, serologia pneumocòcica i detecció d’antígen
en orina.
Es van excloure de l'estudi les persones immunodeprimides i que havien patit prèviament alguna pneumònia
pneumocòcica als darrers 5 anys. Dels 84000 participants se'ls va randomitzar 42.000 a rebre la vacuna pneumocòcica
13-valent (VCN13) o 42.000 placebo . Ni els participants ni els investigadors coneixien a què corresponia cada
administració intramuscular, ni la persona que analitzava els resultats. Del total de participants, 49 dels que van rebre
VCN13 i 90 del placebo van presentar pneumònia pneumocòcica no bacterièmica; i 7 dels que van rebre VCN13 i 28 del
placebo van presentar pneumònia pneumocòcica bacterièmica.
- Calcula la mesura d’associació de tenir pneumònia pneumocòcica no bacterièmica; i el número a necessari a tractar
per evitar un cas de pneumònia pneumocòcica no bacterièmica:
-Calcula la mesura d’associació de tenir pneumònia pneumocòcica bacterièmica i el número a necessari a tractar per
evitar un cas de pneumònia pneumocòcica bacterièmica
(no corregido: no se si está bien ya que los números son muy pequeños)
39
Del total de participants, 421 van rebre el tractament A i 411 el tractament B. Tots ells varen ser seguits durant el primer
any de vida per analitzar si havien presentat algun episodi de malària. Finalment, varen presentar malària 50 nens que
havien rebut el tractament A i 100 nens que havien rebut el tractament B.
Modelos de ´
EVALUACION
Epidemiologia test parcial 2018
1. L'objectiu de la epidemiologia sempre ha de ser determinar les causes del perquè es produeix una malaltia:
a) Verdader
b) Fals
40
2. Si a l'hora de realitzar un estudi epidemiològic s'ha seleccionat a les persones en base de si te o no una determina
malaltia. ¿Estarem realitzant un estudi?
a) Experimental
b) Analític
c) Descriptiu tranversal
3. Quan expressem " El 23 % de les mostres analitzades es van contaminar amb fongs". Ens referim a la següent
mesura de freqüència:
a) Prevalença
b) Proporció
c) Incidència acumulada
d) Taxa d’incidència
4. L'any 2008, el 37 % de les dones entre els 25 i els 45 anys van ser fumadores. Quina mesura de freqüència em
utilitzat?
a) Incidència acumulada
b) Proporció
c) Prevalença
d) Taxa d’incidència
5. Quina de les següents podem considerar com una "verdadera" taxa. Trieu una resposta.
a) Densitat d’incidència
b) Prevalença
c) Totes son verdaderes taxes
d) Incidència acumulada
6. La prevalença es una mesura estàtica que representa la probabilitat d’emmalaltir dins un període de temps :
a) Verdader
b) Fals
8. La diferencia entre proporció i taxa és que aquesta darrera s'aplica exclusivament en temes de salut.
a) Verdader
b) Fals
9. La forma de determinar dins un estudi transversal o de prevalença la major o menor freqüència d'un factor entre
41
els que tenen o no la malaltia es mitjançant:
b) La incidència acumulada
c) La raó de prevalences
d) La prevalença
e) La taxa d’incidència o densitat d’incidència
10. L’únic estudi epidemiològic que no obté la informació de cadascun dels individus estudiats es:
a) Estudi de prevalença
b) Estudis retrospectius
c) Estudis experimentals
d) Estudis ecològics
11. Els estudis descriptiu permeten determinar la relació causa-efecte entre el factor i la malaltia estudiada:
a) Verdader
b) Fals
12. Si s'han estudiat 100 pacients amb sida dels quals 23 van presentar al llarg del seguiment una pneumònia. En 5
dels 25 casos, el període de seguiment van ser 7 mesos, en 10, 6 mesos i en altres 10, 3 mesos. En el cas del 75
pacients sense pneumònia en tos els casos el seguiment va ser de 12 mesos. Quin es el resultat correcte de la
mesura de freqüència?
__________________________________________________________________________________________
Respostes correctes
1 b) fals 4 c) prevalença 7 b) fals 10 d) ecològics
2 b) analític 5 a) DI 8 b) fals 11 b) fals
3 b) proporció 6 b) fals 9 b) raó prevalences 12 2,44
1. En un estudi realitzat s'ha observat que 5 de cada 1000 homes tenien antecedents de migranya en comparació a 10
de cada 1000 dones. Es va concloure que les dones tenien dos cops mes de risc de patir migranya que els homes.
La conclusió et sembla : Trieu una resposta.
42
a. Correcte
b. Incorrecte, ja que s'ha utilitzat una taxa per comparar homes i dones
c. Incorrecte, no coneixem l'efecte de l'edat en el dos grups
d. Incorrecte, no hi ha un grup control
e. Incorrecte, ja que no diferenciem entre incidència i prevalença
2. Tenim una població de 183.000 habitants. Del 1 de gener al 30 de juny han aparegut 26 nous casos de tuberculosis i
el registre diu que a 30 de juny els casos de tuberculosis eren 264. Quina va ser la incidència de tuberculosis pel
període de sis mesos? Trieu una resposta.
a. 7 x un milió d’habitants
b. 14 x 100.000 habitants
c. 144 x 100.000 habitants
d. 264 x 100.000 habitants
e. Cap
3. Tenim una població de 183.000 habitants. Del 1 de gener al 30 de juny han aperegut 26 nous casos de tuberculosis i
el registre diu que a 30 de juny els casos de tuberculosis eren 264. Quina era la prevalença de tuberculosis a 30 de
juny? Trieu una resposta.
a. 7 x un milió d’habitants
b. 14 x 100.000 d’habitants
c. 144 x 100.000 d’habitants
d. 264 x 100.000 d’habitants
e. Cap
4. En relació als estudis de cohorts, quan sospitem que un factor (causa) es relaciona amb una malaltia (resultat) es
essencial que : Trieu una resposta.
6. Un estudi que selecciona les persones a estudiar segons tinguin o no la malaltia quan comencem l'estudi el
denominem estudi de cohorts retrospectives o històriques. Resposta:
Vertader Fals
7. Un estudi de casos i controls es caracteritza per tots els següents EXCEPTE? Trieu una resposta.
43
a. Comparem malalts (casos) i no malalts (controls)
b. La determinació de l'exposició pot estar esbiaixada
c. Podem determinar la incidència de l'exposició entre casos i controls
d. S'ha de definir la "base del estudi"
8. Es van produir diversos casos de colera en tres ciutats. A la fi d'identificar les persones portadores del cólera en
aquell moment es van recollir mostres a la fi d'identificar qui era i no era portador. De quin tipus d'estudi creus que es
tracta? Trieu una resposta.
a. Casos i controls
b. Transversal
c. Cohorts (habitants de les tres ciutats)
d. Cohorts històriques
e. Casos clínics
9. Es va recollir informació en relació a l'exposició solar entre un grup de persones que tenien un càncer de pell i un
grup sense aquest tipus de càncer. Segons aquest anunciat es va realitzar un estudi tranversal de casos clínics.
Resposta:
Vertader Fals
10. Al 1975 es va preguntar a 3.000 persones adultes sobre el consum d'alcohol. L'any 1985 es va estudiar l'aparició
de cirrosis entre aquest col·lectiu. De quin estudi es tracta ? Trieu una resposta.
a. Casos i controls
b. Cohorts històriques
c. Cohorts prospectiu
d. Tranversal
e. Casos clínics
11. Els estudis transversals o de prevalença son els únics estudis que no analitzen dades individuals. Resposta:
Vertader Fals
Respostes correctes
1 e) 4 d) 7 c) 10 c)
2 b) 5 b) 8 b) 11 fals
3 c) 6 fals 9 verdader
Epidemiologia autoavaluació
44
b. Verdader
3. La frecuencia observada de complicacions entre 150 malalts intervinguts d'hernia umbilical ha estat del 12 %.
Estem parlant de:
a. Taxa de prevalença
b. Proporció
c. Taxa d’incidencia
4. La freqüencia d'infectats perl virus de la hepatitis A a Catalunya l'any 2007 va ser de 23 persones per cada
100.000. Quina mesura s'ha utilitzat :
a. Taxa d’incidencia
b. Proporció
c. Taxa de prevalença
5. Entre un grup de 300 malalts intervinguts de cirurgia cardiaca al llarg del any 2008, la freqüencia de
esdeveniments mortals va ser de 0,4 per cada 100 operats. Quina mesura s'ha utilitzat:
a. Taxa de prevalença
b. Taxa d’incidencia
c. Proporció
6. Als estudis que on s'ha realitzat mes d'una mesura al llarg del temps els coneixem com:
a. Longitudinals
b. Transversals
7. Quan seleccionem el grup de persones que volem estudiar en base si tenen o no en aquell moment la malatia,
parlem d'estudis:
a. De cohorts o prospectius
b. Retroespectius o de casos i controls
c. Transversals o de prevalença
8. Si hem seleccionat els casos i controls d'un estudio d'un o diversos centres hospitalaris, quina seria la base del
estudi? Trieu-ne una:
a. Primària
b. Secundaria
45
9. Als estudis de casos i controls quan parlem de la base del estudi ens estem referint tant a la font dels casos com a
les persones/ temps d’observació. Trieu-ne una:
a. Fals
b. Verdader
10. Els estudis de cohorts sempre es realitzen en l’àmbit poblacional. Seleccioneu una:
a. Fals
b. Verdader
11. Quina de les respostes et sembla la verdadera quan parlem d'estudis de cohorts? Trieu-ne una:
a. Un grup de pacients amb càncer el podríem considerar una cohort
b. Només podem estudiar un resultat
c. Un grup de persones de diferents orígens la considerem una cohort poblacional
d. Un cop definida la cohort, hem de mesura el factor
12. El més important a l'hora de calcular la mesura d'associació a partir d'un estudi de cohorts es. Trieu-ne una:
a. Calcular la prevalença de malaltia al inici
b. Calcular la prevalença al final del seguiment
c. Calcular d’incidència de la malaltia al inici
d. Cap de les anteriors
Epidemiologia examen
1. A la fi de determinar si l'exposició prenatal al fum del tabac pot ser causa de baix pes al néixer, es van interrogar
100 mares de nens amb baix pes i 100 mares amb pes normal respecte el consum de tabac. L'estudi va revelar
una associació de 2.6 amb el consum de tabac. Quina de les següents afirmacions pot ser CERTA:
46
a. La mesura d'associació podria estar falsament elevada a l'incloure nens prematurs entre els de baix pes
b. La mesura d'associació podria estar falsament elevada per biaix de record si les mares dels nens
afectats recordessin millor el seu consum
c. No es pot calcular la Odds ratio
d. La mesura utilitzada es el risc relatiu
2. S'ha suggerit que s'ha d'explorar amb més freqüència i profunditat aquelles dones que prenen anticonceptius
orals. Els professionals observen una freqüència més elevada de flebitis entre les dones que els prenen, si es així
la relació observada pot ésser deguda a un biaix de :
a. Selecció
b. Observador/entrevistador
c. Vigilancia
d. De falta de resposta
e. De record
3. El grau en què un tractament fa el què ha de fer quan l'utilitzem en una població, el denominem:
a. Eficacia
b. Eficiencia
c. Efectivitat
d. Resultat
e. Cap de les anteriors
5. Un altre cop el següent estudi : Es van tractar 2000 persones amb dolor de gola amb un nou antiinflamatori. Als 4
dies el 94 % estaven assimptomàtics. Arriben a la conclusió que el medicament va bé. De quin tipus d'estudi es
tracta?
a. Experimental randomitzat
b. Transversal
c. Pseudo-experimental abans-despres
d. Experimental no randomitzat
e. Estudi de morbilitat
6. En una ciutat d'Àfrica s'ha realitzat un estudi a la fi d'observar si el fet de conviure amb pacients tuberculosos
amb esput + suposava un risc d'adquirir la tuberculosis. Els resultats obtinguts són els següents :
Nous casos Sense tuberculosis (no
(enfermos) enfermos)
47
Convivent positiu (expuestos) 10 490
Convivient negatiu (no 10 10.090
expuestos)
En relació aquest mateix estudi, quin seria el risc de patir tuberculosis al cap d'un any entre el convivients en
comparació als no convivents?
a. 2 per cada 100 persones i any
b. 0,02 per cada 100 persones i any
c. 1 per cada cent persones i any
d. 10 per cada cent persones i any
e. cap
7. Totes les següents afirmacions poden ser possibles beneficis d'utilitzar un assaig clínic randomitzat, EXCEPTE.
Trieu una resposta.
a. Les probabilitats que els grups siguin comparables són altes
b. Eliminem la possibilitat que el pacient triï el seu tractament
c. Incrementa la validesa de l'estudi
d. No podem predir l'assignació del següent pacient
e. El tractament que reb un pacient no està influït per l'investigador
8. En un estudi de casos i controls de pacients amb càncer de pàncrees es va observar que el 17 % d'ells eren
diabètics al moment del diagnòstic en comparació al 4 % del grup control que era similar respecte edat i sexe. Es
va arribar a la conclusió que la diabetes era causa del càncer de pàncrees. Aquesta conclusió et sembla : Trieu
una resposta.
a. Correcte
b. Pot ser incorrecte perquè no hi ha grup comparació
c. Pot ser incorrecte perquè no hi ha seqüència temporal entre diabetes i càncer
d. Pot ser incorrrecte degut a la menor seguretat de diabetes entre els pacients amb càncer
e. Pot ser incorrecte degut a la menor seguretat de diabetes entre els pacients sense càncer
9. En una ciutat d'Àfrica s'ha realitzat un estudi a la fi d'observar si el fet de conviure amb pacients tuberculosos
amb esput + suposava un risc d'adquirir la tuberculosis. Els resultats obtinguts són els següents :
Nous casos Sense tuberculosis
Convivent positiu 10 490
Convivient negatiu 10 10.090
¿Quina seria la freqüència de la malaltia al cap d'un any entre els convivents amb malalts positius? Trieu una
resposta.
a. 2 per cada 100 i any
b. 0,02 per any
c. 1 per cada cent i any
d. 10 per cada cent i any
e. Cap
48
10. En un assaig clínic creuat, és cert. Trieu una resposta.
a. Eliminem el possible efecte del ordre en què es reben els tractaments
b. S'han de tenir en compte els possibles efectes residuals del primer tractament
c. Fem una distribució aleatòria prèvia
d. Eliminem la necessitat de vigilar el compliment de la medicació
e. Afavoreix la generalització dels resultats
11. Es vol investigar una possible relació entre el tabac mastegat i el càncer de boca. Es pregunta a un grup de
persones pel seu consum actual i passat de tabac mascat i alcohol i al mateix temps, els investigadors fan una
exploració oral per detectar lesions. De quin tipus d'estudi es tracta? Trieu una resposta.
a. Transversal
b. Casos i controls
c. Cohorts prospectives
d. Experimental
e. Cohorts històriques
12. En un article d'una revista llegim el següent : Es van tractar 2000 persones amb dolor de gola amb un nou
antiinflamatori. Als 4 dies el 94 % estaven assimptomàtics. Arriben a la conclusió que el medicament va bé.
Què et sembla la conclusió? Trieu una resposta.
a. Incorrecta
b. Pot ser incorrecta perquè no es basa en un freqüència
c. Pot ser incorrecta perquè no es valoren els resultats a llarg plaç
d. Pot ser incorrecte perqué no es mesuren els resultats
e. Pot ser incorrecta perquè no hi ha grup comparació
13. El risc atribuïble d'una malaltia estima el percentatge de malalts deguts al factor. Per un factor i malaltia en
particular, aquest risc dependrà : Trieu una resposta.
a. Del tamany de la població estudiada
b. De la prevalença del factor de risc a la població
c. Del tipus d'estudi utilitzat per recollir la informació inicial
d. De la durada de la malaltia (efecte prevalença)
e. De la prevalença i tipus d'estudi
14. Escull el que millor defineixi cada anunciat: (Les possibles respostes: Incidència, percentatge i prevalença)
a. Al començar un estudi l'any 2003, 17 de cada mil persones tenien malatia coronària PREVALENÇA
b. Al llarg dels primers 8 anys, 45 persones entre les 1000 estudiades van presentar una malaltia
coronària INCIDENCIA
c. 34 de cada 100 persones visitades presentaven una malaltia coronària PERCENTATGE
15. El consum de tabac i alcohol poden ser causa de càncer d'esòfag. A la següent taula es sintetitza l'incidència pels
dos factors :
49
no fumador
fumador
no bebedor 10 50
bebedor 30
Si el fumar i beure actuen de forma independent d'acord a un model multiplicatiu d'interacció quina seria
l'incidència pels fumadors i bebedors? Trieu una resposta.
a. 70
b. 80
c. 120
d. 1500
e. CAP
50