TDR Batxillerat David Algarra - La Física D'un Llançament Espacial (VERSIÓ FÍSICA)

LA FÍSICA D’UN LLANÇAMENT ESPACIAL
I les seves característiques
Treball de Recerca Batxillerat 2023

Fet per David Algarra Pérez B1C/B2A
Tutor: Joan Fluvià Soler
Data de Presentació: 17/11/2023
La física d’un llançament espacial
Per part meva mai em rendiré, i vull dir “mai”.

Elon Musk
En algun lloc, una cosa increïble està esperant a ser descoberta.

Carl Sagan
ABSTRACT
Español:
Partiendo del interés sobre el ámbito aeroespacial, se ha hecho una investigación

sobre los diferentes aspectos de un cohete y un lanzamiento.
El presente trabajo investiga las características de un lanzamiento espacial desde el
inicio hasta que el vehículo llega a la órbita. Se analizan temas relacionados con la
mecánica orbital básica necesaria para entender las órbitas i transferencias entre
ellas que realizan los cohetes. También se lleva a cabo una comparativa de
combustibles a demás de estudiar las fuerzas involucradas, momentos lineales y
cálculos de velocidad.
Por otra parte, se investiga sobre el porqué del uso de etapas en un cohete y se
ejecutan comparaciones numéricas y gráficas. También se ven aspectos de
aerodinámica y se ven características de cohetes actuales e históricos y efemérides
relacionadas con estos.
A partir del trabajo se concluye que la investigación en cohetería y física espacial es
clave para el avance mundial y que es necesario ampliar el conocimiento de este
ámbito para mejoras futuras.
English:
Based on the interest in the aerospace field, an investigation has been made on the
different aspects of a rocket and a launch.
The present work investigates the characteristics of a space launch from the
beginning until the vehicle reaches orbit. Topics related to the basic orbital
mechanics necessary to understand the orbits and transfers between them
performed by rockets are discussed. A comparison of fuels is also carried out in
addition to the study of the forces involved, linear moments and velocity calculations.
On the other hand, the reason for the use of stages in a rocket is investigated and
numerical and graphical comparisons are made. Aspects of aerodynamics and
characteristics of current and historical rockets and related events are also
discussed.
From the research, it is concluded that research in rocketry and space physics is key
to world progress and that it is necessary to expand knowledge in this area for future
improvements.
ÍNDEX
ABSTRACT 2
ÍNDEX 4
INTRODUCCIÓ 5
Motivacions i Preguntes inicials
Objectius
TIPUS DE COETS I ÒRBITES 6
TRAJECTÒRIA D'UN VOL 10
COMBUSTIBLES, AVANTATGES I DESAVANTATGES 18
IMPULS ESPECÍFIC, MOMENTS I FORCES 24
PER A QUÈ S'UTILITZEN DIVERSES ETAPES? 29
TOVERES, PER QUÈ SÓN DIFERENTS? 34
MAX-Q, QUÈ ÉS? 37
COETS EXISTENTS I HISTÒRICS 39
Falcon 9
Saturn V
Starship/Superheavy
Space Launch System (SLS)
Transbordador Espacial
ENLLAÇOS A VÍDEOS D’INTERÈS 42
CONCLUSIONS 43
BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA WEB 45
INTRODUCCIÓ
La cursa per conquistar l’espai ha estat un gran repte durant els últims 60 anys.
Grans enginyers han treballat per dissenyar i construir coets que ens permetin
aconseguir els objectius marcats, com ara viatjar a la lluna, construir l'estació
espacial internacional, posar satèl·lits en òrbita o investigació científica.
Els vehicles espacials, recentment, han millorat considerablement, i fins i tot s’està
treballant en la reutilització d’etapes, que és indispensable actualment per l’avenç
tecnològic.
Motivacions i Preguntes inicials

Sempre he tingut interès per l’espai i tot el que l’envolta. Últimament, he estat
observant els avenços de l’exploració espacial i m’ha motivat molt per investigar més
i aprendre tot el possible. Amb aquest treball he volgut investigar i aprendre tot el
possible i respondre les preguntes inicials que se'm venien al cap.
Quantes etapes ha de tenir un coet?, per què? Com funciona la física durant el
llançament i com influeix? Com ha de ser un motor coet?, i com es podria fer
avenços en la reutilització de coets?
Aquestes són algunes de les preguntes en les quals he profunditzat i he investigat

quins aspectes són més importants i què és el més adient i més eficient.
Objectius
L’objectiu principal del projecte és investigar quines són les característiques més
adients per fabricar el coet més eficient. També és comparar els coets actuals i no
actuals i trobar quin és el més eficient en relació amb el coneixement adquirit.
Amb això he après com millora la indústria i per on es va desenvolupant.
Crec que l’evolució de l’exploració espacial és molt crucial i amb aquest treball he
assolit els coneixements bàsics per entendre com funciona un llançament orbital.
1
TIPUS DE COETS I ÒRBITES
Dins el món dels coets, podem distingir 2 grans grups segons la seva funció.
- Coets suborbitals
- Coets orbitals
Els coets suborbitals són aquells que no arriben a assolir la velocitat suficient per
arribar a òrbita. Dins d’aquest grup, podem trobar els míssils balístics o coets que no
estan dissenyats per arribar a òrbita. Els coets suborbitals tenen normalment un fi
científic o per provar i verificar aspectes tecnològics. A més també tenen un fi
turístic, ja que es poden pujar passatgers per observar la terra i experimentar la
sensació d’ingravidesa per uns minuts.
Per altra banda, els coets orbitals són aquells que sí que assoleixen la velocitat
orbital mínima i es mantenen en una òrbita estable. Per exemple, la terra assoleix
una òrbita estable al voltant del sol perquè dona voltes al sol. És a dir, està caient,
però la seva velocitat de translació impedeix que caigui i, per tant, fa el·lipses.
Kepler va ser un científic molt important, ja que va crear les tres lleis que descriuen
les òrbites dels planetes respecte al sol.
La primera llei de Kepler diu que els planetes segueixen una el·lipse al voltant del sol
i no una circumferència exacta com es pensava anteriorment. També es pot donar el
cas on una òrbita tingui forma de circumferència.
Les el·lipses són figures geomètriques amb dos eixos perpendiculars diferents. Això
vol dir que la distància des del centre fins al punt més allunyat és diferent del seu
costat perpendicular.
2
Segons Kepler els planetes segueixen una òrbita el·líptica amb dos focus on un
d’aquests és l’astre central, en aquest cas, el sol.
Qualsevol òrbita té dos punts ben marcats, el periapsis, que és el punt més proper a
l’astre, i l'apoapsis que és el punt més llunyà.
La segona llei de Kepler diu que un segment rectilini del planeta a l’astre escombra
àrees iguals en temps iguals. És una proporció.
𝐴1 𝐴2
𝑡1
= 𝑡2
A1 = Àrea 1 | t1= temps recorregut en l’àrea 1 | A2 = Àrea 2 | t2= temps recorregut en l’àrea 2
En el punt més proper és on més ràpid anirà el cos orbitant. I en el punt més llunyà
serà on més lent vagi.
Hi ha una magnitud anomenada moment angular (L) que es conserva en tot el

recorregut.
3
La tercera llei de Kepler és la següent:
2 3
𝑇 = 𝑘𝑟
T = Període orbital | k = constant | r = radi mitjà de l’òrbita el·líptica
En aquesta fórmula es pot veure com el quadrat del període és directament

proporcional al radi al cub de l’òrbita.
Per entendre aquesta relació podem veure la següent gràfica.
S’han pres dades del període i del radi màxim dels planetes mercuri, venus, la Terra,
Mart, Júpiter i Saturn. El període està en anys terrestres i el radi màxim en unitats
astronòmiques (UA = distància mitjana terra-sol).
Es pot veure com la línia de tendència segueix una recta. En aquest cas la k és el
pendent de la recta, ja que és una constant.
4
Fent ús de les lleis de Newton podem arribar fins a aquesta conclusió.
∑ 𝐹 = 𝑚𝑎
2
𝐺𝑀𝑚 𝑣
2 =𝑚 𝑟
𝑟
𝐺𝑀 2
𝑟
=𝑣
2π𝑟 2
𝐺𝑀
𝑟
= ( )𝑇
2 2
𝐺𝑀 4π 𝑟
𝑟
= 2
𝑇
2 2 2
𝑇 4π 𝑟
3 = 𝐺𝑀
=𝑘
𝑟
G = constant gravitatòria | F = força | M = massa astre gran | m = massa cos orbitant | v = velocitat
lineal | T = Període orbital | k = constant | r = radi òrbita
S’ha canviat la força per la força gravitatòria. L’acceleració que pateix el cos orbitant
és l’acceleració centrípeta. La velocitat lineal és la velocitat angular (2π perquè dona
una volta sencera, i T perquè és el temps d’una revolució.) multiplicat pel radi r.
Es pot veure com Newton va veure d’on prové el valor de la k. Aquesta constant
depèn de la massa del cos gran. Per exemple, si fem càlculs al sistema solar, la k
serà sempre la mateixa perquè tots els cossos giren al voltant del sol.
Aquestes lleis són indispensables per estudiar la trajectòria que ha de dur a terme el
coet per deixar el satèl·lit a l’òrbita desitjada.
Hi ha sistemes que controlen la direcció i la trajectòria del vehicle.
5
TRAJECTÒRIA D'UN VOL
L’objectiu principal és arribar a fer una òrbita el·líptica/circular al voltant de la terra.

S’ha d’evitar el màxim possible el fregament de l’atmosfera. Per tant, el coet pujarà
verticalment per afavorir el pas per l’aire, i a poc a poc s’anirà girant i agafarà
velocitat horitzontal, que és molt important per arribar a una òrbita estable.
Dins la física, una trajectòria balística es tracta d’un tir parabòlic on la component
horitzontal de la velocitat és constant i la velocitat vertical és afectada per la
gravetat.
La trajectòria variarà segons els objectius de la missió, però tot comença des de la
plataforma de llançament. Al principi formarà una paràbola, i a mesura que avança el
trajecte, el coet va virant cap a un costat variant la direcció de les velocitats.
A continuació, es mostra una il·lustració on es mostra la trajectòria bàsica per un

coet de dues etapes. El coet ascendeix i quan el combustible i oxidant de la primera
etapa s’esgota o el rendiment ja no és prou, aquesta etapa es desprèn i la segona
etapa comença una encesa de motors fins a assolir l’òrbita.
Fotografia on s’explica amb dibuixos el vol orbital. [1]
6
La velocitat necessària depèn de la distància al centre de la terra, i de la gravetat del

cos massiu.
2
𝑔𝑟
𝑣= 𝑟+ℎ
g = acceleració gravetat | h = altura coet/ satèl·lit | v = velocitat lineal | r = radi terrestre
Això vol dir que com més alt sigui l’òrbita desitjada, menys velocitat és necessària.
Això, però, no vol dir que menys combustible és necessari perquè per arribar a
aquesta altura, hi ha un tram que també consum combustible.
Aquesta fórmula només aplica a òrbites circulars.
L’estació espacial internacional es troba en una òrbita quasi circular a una altura de
419 km i viatja a ~7700 m/s. Podem veure que satèl·lits que orbiten més amunt com
un satèl·lit GPS viatja a una velocitat de ~ 3864 m/s mentre circula a una altura de
20.200 km.
Si un satèl·lit es troba en una òrbita el·líptica, a causa de la conservació del moment

angular, anirà a més velocitat quan el radi sigui menor i a menys velocitat quan
aquest sigui major.
Amb aquests exemples que, com s’ha esmentat anteriorment, la magnitud del
moment angular L es conserva i, per tant, es compleix les lleis de Kepler.
Conservació del moment angular
𝐿 = 𝑚·𝑣·𝑟
L = moment angular | m = massa cos orbitant | v = velocitat lineal | r = radi
7
Fa falta una força externa per canviar el moment angular. Per aquesta raó quan un
coet vol canviar la forma de la seva òrbita ha de fer una encesa dels motors per tal
de canviar.
Una vegada un coet o un satèl·lit és en òrbita, està atrapat en aquesta trajectòria si

no té un augment o disminució de velocitat o una força externa que li fa canviar
aquesta. Per tant, per fer transferències d’òrbites cal una diferència de velocitat del
coet per arribar on es desitgi. Aquesta magnitud es representa amb Δv i és molt
important per fer càlculs de trajectòries.
Aquest valor és diferent per cada coet, ja que varia segons factors com el rendiment
del motor o la diferència de masses. Això ho veurem més tard en el treball.
Si es vol llançar una càpsula a l’estació espacial internacional cal posar-la en òrbita.
D’aquesta manera el coet transportador té la feina de donar-li la suficient diferència
de velocitat per arribar-hi.
Per moure’s a l’espai la magnitud de Δv és la mesura que permet calcular a on pots

arribar fent alguns càlculs.
La transferència d'Hohmann és una maniobra orbital que permet canviar d’una òrbita
circular a una altra més allunyada o més a prop de la terra o el cos celestial.
8
Com es pot veure a la imatge, el coet parteix de l’òrbita 1 de radi R, una vegada se li
aplica un augment de velocitat Δv, l’òrbita canvia a una òrbita el·líptica (òrbita 2) on
el punt més allunyat és tangencial amb l’òrbita desitjada. (3)
Quan el coet arriba en aquest punt, es fa una última cremada de combustible per
afegir-hi un augment de velocitat Δv’ formant així l’òrbita 3 de radi R’.
Hohmann va fer els càlculs per saber quin és aquests augments de velocitats
necessaris per fer aquests canvis.
Per això es fa ús de les fórmules d’energia, ja que es conserva en tota la maniobra.

Trobem energia cinètica i potencial gravitatòria. També es farà ús de les fórmules de
la conservació del moment angular.
En aquesta maniobra podem considerar que l’energia i el moment angular en tot el

sistema es conserva, per tant, si anomenem l’òrbita circular 1 com punt A, i l’òrbita
de destí com punt B podem descriure que:
𝐸𝑀𝐴 = 𝐸𝑀𝐵
𝐿𝐴 = 𝐿𝐵
EMA = Energia mecànica en A | EMB = Energia mecànica en B | LA = moment angular en A | LB =
moment angular en B
9
Per desenvolupar les fórmules ens ajudarem d’aquesta il·lustració. Anomenarem el

radi de l’òrbita A com r. I al radi de l’òrbita B com q.
Com és un sistema tancat, la massa amb la qual treballarem serà la mateixa en el

punt A i el punt B.
A continuació es mostra la igualtat entre les energies en els dos punts.
1
2 (
𝑚 𝑣𝑟 + Δ𝑣𝐴 )2 − 𝐺𝑀𝑚
𝑟
=
1
2 (
𝑚 𝑣𝑞 + Δ𝑣𝐵 )2 − 𝐺𝑀𝑚
𝑞
Trobem la suma d’energia cinètica i energia potencial en els dos punts. Podem
treure la massa.
1
2 (𝑣𝑟 + Δ𝑣𝐴)2 − 𝐺𝑀
𝑟
=
1
2 (𝑣𝑞 + Δ𝑣𝐵)2 − 𝐺𝑀
𝑞
Anomenarem a 𝑣𝑟 + Δ𝑣𝐴 com 𝑣⊥𝐴 (velocitat tangencial en A), i a 𝑣𝑞 + Δ𝑣𝐵 com 𝑣⊥𝐵
(velocitat tangencial en B)
Fem el mateix amb el moment angular:
𝑚 · 𝑣⊥𝐴 · 𝑟 = 𝑚 · 𝑣⊥𝐵 · 𝑞
𝑣⊥𝐵· 𝑞
𝑣⊥𝐴 = 𝑟
Si fiquem aquesta fórmula en la igualtat de les energies, ens queda el següent:
𝑣⊥𝐵· 𝑞 2
1
2 ( )
𝑟
−
𝐺𝑀
𝑟
=
1
2 (𝑣⊥𝐵)2 − 𝐺𝑀
𝑞
10
Fent operacions aïllem la velocitat tangencial en B:
𝑣⊥𝐵· 𝑞 2
1
2 ( ) 𝑟
−
1
2 (𝑣⊥𝐵)2 = 𝐺𝑀
𝑟
−
𝐺𝑀
𝑞
( )
2
1
2
𝑣⊥𝐵
2 𝑞
2
𝑟
− 1 = 𝐺𝑀 ( 1
𝑟
−
1
𝑞 )
( )
2
1
2
𝑣⊥𝐵
2 𝑞
2
𝑟
− 1 = 𝐺𝑀 ( 1
𝑟
−
1
𝑞 )
( )
2
𝑣⊥𝐵
2
=2
𝑟
(𝑞+𝑟)(𝑞−𝑟)
𝐺𝑀 ( )
𝑞−𝑟
𝑞𝑟
𝐺𝑀 𝑟
𝑣⊥𝐵= 2 𝑟
· 𝑞+𝑟
Si fiquem aquesta fórmula dins de l’anteriorment aïllada per la velocitat tangencial al punt A,
trobem la següent equació:
𝐺𝑀 𝑞
𝑣⊥𝐴= 2 𝑟
· 𝑞+𝑟
Aquestes equacions ens mostren la velocitat que portarà el coet en els punts
tangencials a l’òrbita. És a dir, en l’òrbita el·líptica que es forma, en el punt més
allunyat, la velocitat serà 𝑣
⊥𝐵
. I el punt més proper a la terra, la velocitat és 𝑣⊥𝐴.
Amb aquestes equacions i dades podem trobar la diferència de velocitat que hem
d’aplicar per fer un canvi d’una òrbita circular a l’altra. És molt important, perquè
sabent aquests valors es pot saber quina quantitat de combustible és necessari en
aquell moment.
11
S’han de fer dues enceses de combustible per fer aquesta maniobra. La primera, per
aconseguir una òrbita el·líptica on el punt més proper sigui de l’òrbita primera i el
punt més llunyà sigui de l’òrbita desitjada. Després es fa la segona encesa per fer el
procés de circularització i d’aquesta manera s’obté una òrbita circular.
Podem deduir que la diferència de velocitat en B serà igual a la velocitat de l’òrbita

final menys la velocitat tangencial en B. Per tant:
𝐺𝑀 𝐺𝑀 𝑟
Δ𝑣𝐵= 𝑞
− 2 𝑞
· 𝑞+𝑟
En el cas de la diferència de velocitat en A, s’invertiria perquè la velocitat posterior a

l’impuls és major que la que portava en l’òrbita A. En conseqüència:
𝐺𝑀 𝑞 𝐺𝑀
Δ𝑣𝐴= 2 𝑟
· 𝑞+𝑟
− 𝑟
Si calculem les dues dades i les sumem podrem saber quina diferència total de
velocitat ha de dur a terme el coet per fer la maniobra.
12
Per posar en context aquestes fórmules agafarem un cas teòric per veure quina
velocitat ha d’agafar per fer un canvi.
Ens situarem en un coet que es troba en una òrbita circular de 200 km d’altura i vol
fer arribar una càpsula a l’estació espacial internacional que es troba a 400 km
d’altura sobre la terra. Aplicant dades;
Satèl·lit Altura respecte a la terra Velocitat Orbital (m/s)

(m)
Càpsula 200.000 7784,42
Estació espacial 400.000 7668,59

internacional
Aquí podem veure com a mesura que orbites a més altura, menys velocitat cal per
mantenir-te.
S’ha utilitzat la fórmula per calcular la velocitat orbital prèviament explicada en el
treball.
La resta de la velocitat orbital de l’òrbita primera amb la segona també hauria de ser
la velocitat total que fa falta per fer la maniobra, però aquestes fórmules ens
permeten saber quan impuls cal en les dues situacions de la maniobra.
Si apliquem les fórmules de variació de velocitat a les dades actuals, ens trobem
amb el següent:
Δ𝑣𝐴 58,14 m/s
Δ𝑣𝐵 57,70 m/s
TOTAL Δ𝑣 115,84 m/s
13
Aquesta maniobra és la més eficient per fer un canvi d’òrbita. És la transferència on

menys velocitat es necessita per aconseguir-la. És a dir, la maniobra on menys
combustible és necessari utilitzar.
La velocitat que el coet pot agafar depèn de l’eficiència de la crema de combustible,

de la velocitat dels gasos expulsats i de la diferència de masses entre altres. Això ho
veurem més endavant en profunditat en el treball.
COMBUSTIBLES, AVANTATGES I DESAVANTATGES
Per poder fer avançar un coet fa falta una combustió que generi energia. De la
mateixa manera que un cotxe o un avió necessita combustible per poder avançar, un
coet també.
La combustió és el mètode més fet servir en la indústria, i per fer motors de molta
potència, encara no s’ha desenvolupat cap altre tipus de mètode de propulsió que
sigui factible.
En el cas dels cotxes, la majoria cremen benzina per fer moure l’eix que mou les
rodes. Actualment, més cotxes tenen un motor elèctric que assoleix les mateixes
funcions. Aquests, tenen el gran avantatge de no expulsar gasos contaminants.
A causa de la gran quantitat de vehicles terrestres i del temps que es fan servir, els
residus d’aquests aporten molt a l’escalfament global i, per tant, amb els vehicles
elèctrics, aquesta contaminació minorarà considerablement.
Però en el cas de les aeronaus com els avions o els coets, no és una tasca tan fàcil.
La potència necessària és molt més elevada i no és viable fer ús de motors elèctrics
en avions o coets.
Tot i això, petites aeronaus com avionetes d’entrenament poden tenir motors
elèctrics, però tindran una menor autonomia i rang.
14
En els coets, però, no és possible actualment, ja que cal molta més potència per fer
enlairar el vehicle.
Una vegada el satèl·lit és a l’espai, hi ha altres tipus de propulsió com la propulsió

iònica que és més eficient per petits canvis de velocitat.
Fotografia d’un satèl·lit amb un motor iònic. [2]
La combustió necessita un combustible, un comburent i energia d’activació.

Això està molt ben representat en el triangle de foc, on es mostra el que cal per
iniciar un procés de combustió.
15
Els coets principalment utilitzen combustible líquid, i com a oxidant porten un altre
dipòsit amb oxigen líquid.
Es porten en estat líquid perquè ocupen molt menys volum, i per tant és més fàcil de
transportar i d'encendre.
També existeixen els coets amb combustible sòlid. Aquests porten químics en estat
sòlid que reaccionen i tenen una reacció exotèrmica que, ajudats per una tovera,
provoquen un impuls.
Tenen l’avantatge que són fàcils de construir i tenen molta eficàcia, però una vegada
el motor és encès no es pot apagar, per tant, només és útil en la primera etapa de
l’ascens del coet.
Per exemple el transbordador espacial de la NASA, tenia dos coets de combustible

sòlid adherits per donar més suport a l’ascens. Una vegada s’esgotava el
combustible eren desfets del transbordador.
Aquest tipus de combustible no és útil per fer maniobres a l’espai. A l’espai cal fer
enceses controlades amb una potència i un temps de cremada determinat depenent
la situació. Per tant, els combustibles sòlids tenen una utilitat molt concreta, i no
tenen les mateixes capacitats que un coet amb combustible líquid.
Esquema d’un coet bàsic de combustible sòlid
16
Els combustibles líquids són els més utilitzats i hi ha diferents variants que ofereixen
diferents característiques.
Per exemple, el transbordador espacial portava hidrogen (H2) com a combustible, i
oxigen com a oxidant. Per altra banda, el coet que ens va portar a la lluna, portava
RP-1 (querosè) com a combustible i oxigen com a oxidant.
Per simplificar la comparativa, es compararà 3 combustibles; el querosè, l’hidrogen i

el metà.
Cadascun té els seus avantatges i desavantatges que cal tenir en compte a l’hora de
dissenyar un coet.
La densitat d’un combustible és imprescindible a tenir en compte perquè es vol que

el coet tingui la menor massa possible, per tant, com més dens és un combustible,
més es pot emmagatzemar en menys lloc.
Densitat RP-1 (querosè) Metà Hidrogen
(g/L) 822 422 70
En aquest cas, veiem que el querosè és el combustible amb més densitat seguit del
metà i l’hidrogen.
Per altra banda, hi ha la temperatura d’ebullició. Cal mantenir tant el combustible

com l’oxigen en estat líquid de tal manera que ocupa menys espai i és més fàcil
d’encendre. Aleshores, com més alta sigui la temperatura d’ebullició més fàcil serà
transportar i mantenir els líquids.
Per tant, obtenim els següents resultats:
Temperatura RP-1 (querosè) Metà Hidrogen
°K 490 111 20
Podem veure com el querosè requereix més temperatura per passar a estat gasós.
El següent és el metà i per últim l’hidrogen.
17
En qualsevol combustió hi ha una reacció química i aquestes poden deixar residus

que poden afectar el medi ambient.
Tot i que la cadència de llançaments no és molt alta i no té un gran impacte a
l’escalfament global, cal tenir-ho en compte pel futur.
Veiem quins residus deixen cada combustible.
RP-1 (querosè) Metà Hidrogen
Producte CO2 + H2O CO2 + H2O H2O

+altres
Com podem veure el combustible més contaminant és el querosè, seguit del metà i
l’hidrogen.
El querosè produeix diòxid de carboni, altres residus i vapor d’aigua essent aquest el
més preocupant.
El metà produeix només diòxid de carboni i vapor d’aigua. L’hidrogen, en canvi,
només té aigua com a residu. Això es pot veure fàcilment en llançaments del
transbordador espacial on es veu que l’estel que deixa és la condensació de l’aigua.
Prova del motor SLS RS-25
En aquesta imatge podem veure una prova d’un motor per hidrogen.
Es crea un núvol a causa de la condensació de l’aigua produïda pel motor.
18
Per altra banda, l’eficiència d’un combustible és molt important, ja que, amb aquesta,
es podran fer els posteriors càlculs de trajectòries necessaris i determinar quant
temps s’ha d’encendre el motor.
L’impuls específic és la mesura de l’eficiència d’un combustible o un motor. Més tard

en el treball s’aprofundirà en això, però l’impuls específic o isp és el temps en el qual
1 kg de combustible i oxigen produeixen 1 N de força.
Per tant, a causa de l'estructura molecular de cada combustible, l’eficiència a l’hora

de cremar-lo serà diferent i, com a resultat, hi haurà un impuls específic teòric
diferent per cada combustible.
Impuls Específic RP-1 (querosè) Metà Hidrogen

(Eficiència)
Segons 370 459 532
Com podem veure l’hidrogen és el més eficient d’aquesta taula i el querosè l’últim.
Cal dir que aquests valors són teòrics i que el motor també influeix molt en
l'eficiència i, doncs, és una dada orientativa.
I per acabar, molts coets es poden pensar per tornar a ser emplenats amb
combustible i, si és una nau que té pensada fer una estada a Mart o altre cos
estel·lar, cal fabricar combustible allà.
D’aquesta manera cal tenir en compte si el combustible utilitzat és possible ser

fabricat a Mart.
19
És possible RP-1 (querosè) Metà Hidrogen

fabricar-ho a Mart?
No Sí Sí
En aquest cas el metà és la millor opció. L’atmosfera de Mart és rica en CO₂ i s’ha
comprovat que mitjançant electròlisis i altres processos químics es pot generar
oxigen i metà en grans quantitats.
L’hidrogen també és possible de fabricar amb l’aigua existent, però pel seu punt de
fusió és molt difícil transportar-ho en estat líquid.
IMPULS ESPECÍFIC, MOMENTS I FORCES
Per definició física l’impuls és la força multiplicada pel temps en què s’aplica.
𝐼 = 𝐹 · ∆𝑡
I = Impuls | F = Força | t = temps
Això seria l’impuls que fa un cos en el temps, però si volem saber l’impuls específic,
l’haurem de dividir per la seva massa.
𝐹·∆𝑡
𝐼𝑠𝑝 = 𝑚
Isp = Impuls específic | F = Força | t = temps | m = massa
Aquesta és la fórmula que defineix l’impuls específic, però com hem vist abans, es
mesura en segons.
20
Es mesura en segons per una qüestió històrica, ja que els europeus utilitzaven el
sistema mètric i els americans el sistema imperial de tal manera que van posar el
valor de la gravetat terrestre en el denominador i el resultat quedava en segons. Així
totes dues parts podien fer càlculs sense fer factors de conversió.
Aleshores;
𝐹·∆𝑡
𝐼𝑠𝑝 = 𝑚·𝑔𝑡
Isp = Impuls específic | F = Força | t = temps | m = massa | gt = gravetat terrestre
És important destacar que l'acceleració de la gravetat emprada sempre serà la

terrestre, no importa on es facin els càlculs.
L’impuls específic és molt rellevant perquè té una relació a l’hora de calcular la

velocitat necessària per anar a un lloc determinat.
Com s’ha dit anteriorment, es pot pensar l’impuls específic com quant de temps triga
el coet a cremar 1 kg de combustible amb 1 N de força constant. D’aquesta manera
es pot entendre més fàcilment.
Un coet funciona principalment per la tercera llei de Newton. Aquesta diu que tota
acció té una reacció d’igual mòdul però en sentit contrari.
Aquesta llei té aplicacions al dia com caminar, córrer o altres accions molt simples
que funcionen sota aquesta llei.
Llavors, un coet és el mateix. Fa una força cap a baix i obté una reacció que fa un
impuls en sentit contrari. D’aquesta manera no depèn de l’aire per impulsar-se com
si ho fan els avions, inclòs en el buit, la tercera llei de newton fa que es pugui
impulsar en totes les condicions.
21
L’acció produïda per la força del motor, produeix una reacció contrària en el coet que
l’impulsa.
Qualsevol coet perd massa a mesura que transcorre la missió, i això es té en

compte per formular equacions.
Utilitzarem la segona llei de newton per a objectes de massa variable.
El coet té una quantitat de moviment determinada i els gasos que escapen una altra.
Ens imaginarem dues situacions:
22
Sabem que la quantitat de moviment lineal té la següent forma:
𝑝 = 𝑚𝑣
p= quantitat de moviment | m = massa | v = velocitat
En el cas del dibuix anterior tenim un coet de massa m amb una velocitat v.
Posteriorment hi ha una diferència de massa que perd, i el coet guanya una
diferència de velocitat. El combustible perdut té la velocitat que en portava menys a
la que és expulsat, ja que estan en sentit contrari.
La diferència de massa i de velocitat són diferencials.
La quantitat de moviment en el procés es conserva, per tant, podem dir que;
𝑝1 = 𝑝2
Aplicant les dades del dibuix i de l'explicació posem l’expressió resultant.
( )
𝑚𝑣 = 𝑑𝑚 𝑣 − 𝑣𝑒 + (𝑚 − 𝑑𝑚)(𝑣 + 𝑑𝑣)
m = massa | dm = diferencial de massa | v= velocitat | ve = velocitat gasos expulsats| dv = diferencial

de velocitat
S’ha multiplicat el diferencial de massa dels gasos per la seva velocitat, i la massa
del coet menys el diferencial de massa per la seva velocitat augmentada.
Operant algebraicament obtenim el següent;
𝑚𝑣 = 𝑑𝑚𝑣 − 𝑑𝑚𝑣𝑒 + 𝑚𝑣 + 𝑚𝑑𝑣 − 𝑑𝑚𝑣 − 𝑑𝑚𝑑𝑣
23
Podem negligir dmdv perquè és molt petit. Operant;
𝑚𝑣 =− 𝑑𝑚𝑣𝑒 + 𝑚𝑣 + 𝑚𝑑𝑣
𝑚𝑑𝑣 = 𝑣𝑒𝑑𝑚
Dividim per m als dos costats,
1
𝑑𝑣 = 𝑣𝑒 · 𝑚
· 𝑑𝑚
A partir d’aquesta expressió, integrem per obtenir l’equació final.
𝑣𝑓 𝑚𝑓
1
∫ 𝑑𝑣 = 𝑣𝑒 · ∫ 𝑚
· 𝑑𝑚
𝑣𝑜 𝑚𝑜
Per finalitzar,
𝑣 = 𝑣𝑒 · 𝑙𝑛( ) 𝑚𝑜
𝑚𝑓
Aquesta és la coneguda equació del coet. Pot adoptar altres formes fent ús
d’igualtats.
La velocitat d’escap dels gasos depèn de l’eficiència del combustible/motor, la
velocitat d’escap dels gasos és igual a l'impuls específic multiplicat per la gravetat
terrestre.
𝑣 = 𝐼𝑠𝑝 · 𝑔𝑡 · 𝑙𝑛 ( ) 𝑚𝑜
𝑚𝑓
Amb aquestes relacions es pot saber la velocitat que pot adquirir un coet depenent
de la proporció de masses i l’eficiència del coet.
24
Tot i això, no es té en compte el fregament amb l’aire i altres factors que alteren el
resultat. A més és una simplificació amb un coet molt simple, però és la base per
estudiar i dissenyar coets més complexos.
Fent operacions es pot veure la següent relació:
𝑣𝑒
𝑚𝑜 𝑣
𝑚𝑓
=𝑒
La relació entre la velocitat dels gasos i la velocitat del coet ens dona la relació entre
les masses, la final i la inicial.
PER A QUÈ S'UTILITZEN DIVERSES ETAPES?
L’equació anteriorment expressada descriu la velocitat que pot adquirir un coet

depenent de la velocitat dels gasos d’escap i de la relació amb les masses del coet.
Però molts vehicles espacials contenen mínim dues etapes pel llançament que són
expulsades a mesura que s’acaba el combustible.
Explorem per què.

Agafarem un cas pràctic per visualitzar la diferència entre una i dues etapes més
fàcil. Agafarem les dades del coet Falcon 9 de l’empresa SpaceX.
Falcon 9 1a etapa 2a etapa
Massa sense 25600 kg 3900 kg

combustible
Massa del 395600 kg 92670 kg Massa Total Isp mitjà

combustible
Suma 421300 kg 96570 kg 517870 kg 282 s
Dades estretes de [3]
25
El coet Falcon 9 disposa de dues etapes. La primera etapa és reutilitzable i, per tant,
no tot el seu combustible és esgotat abans de rebutjar-la, però en aquest estudi
s’estudiarà com si no fos reutilitzable.
Utilitzant la fórmula del coet abans expressada calcularem la velocitat obtinguda

amb el Falcon 9 si només tingués una etapa.
∆𝑣 = 282 · 9, 81 · 𝑙𝑛 ( 517870
25600+3900 )
Veiem que es multiplica l’Isp per la gravetat terrestre i pel logaritme de la suma de
totes les masses dividida entre la massa del coet sense cap combustible (només se
suma la massa de la primera etapa sense combustible amb la segona sense
combustible)
Obtenim el següent resultat:
∆𝑣 = 7926, 72 𝑚/𝑠
Aquesta és la velocitat que pot aconseguir el Falcon 9 si només tingués una etapa.
Veiem com canvia aquest valor en funció del combustible que se li afegeix. En la
realitat hi ha un límit de combustible que és el que cap dins dels dipòsits. Entenem
per combustible la suma de l’oxigen i el combustible
Treballarem amb la següent funció;
∆𝑣(𝑥) = 282 · 9, 81 · 𝑙𝑛 ( 25600+3900+𝑥

25600+3900 )
26
En aquesta funció la velocitat depèn de la quantitat de combustible total afegit. Dins

del logaritme, al numerador, se suma la massa del coet sense combustible més el
combustible afegit, i al denominador hi ha la massa del coet sense res.
En la gràfica observem com la corba segueix un perfil logarítmic. La velocitat
obtinguda creix cada vegada més lentament, però puja molt ràpidament. Convindrà
trobar un equilibri entre la màxima velocitat que pot assolir amb el pes del coet. És
important perquè si la força dels motors és menor al pes de tot el vehicle, el coet no
ascendirà.
Ara veiem que passaria amb dues etapes:
27
Amb dues etapes, una vegada s’ha consumit tot el combustible de la primera etapa,
aquesta és rebutjada (en alguns casos és reutilitzada o recuperada). Això permet
que la massa del coet disminueixi considerablement i permet una acceleració molt
més elevada i, per tant, assolir molta més velocitat.
Utilitzant la fórmula del coet comprovem quanta velocitat pot adquirir un coet de
dues etapes i quant augmenta respecte a si tingués una etapa.
S’emprarà un coet on el 80% del combustible es troba a la primera etapa i el 20% a

la segona. A més l’Isp de la primera etapa és diferent que el de la segona, això és a
causa del motor i la tovera d’aquest, això s’explicarà més tard en el treball.
∆𝑣 = 282 · 9, 81 · 𝑙𝑛 ( 517870
96570 ) + 311 · 9, 81 · 𝑙𝑛( 96570
3900 )
Veiem que és la suma de la velocitat de la primera etapa i de la segona. En el
numerador del logaritme del primer sumand s’ha sumat la massa de tot el coet
sencer (cos més combustible) i s’ha dividit entre la massa de la segona etapa (cos
més combustible).
El resultat és el següent;
∆𝑣 = 14437, 34 𝑚/𝑠
Es pot observar com amb dues etapes s’obté una quantitat molt major que si només
en tingués una.
Ara farem la funció que determina la variació de velocitat en funció del combustible
afegit.
∆𝑣 = 282 · 9, 81 · 𝑙𝑛 ( 29500+𝑥
29500+0,2𝑥 ) + 311 · 9, 81 · 𝑙𝑛( 3900+0,2𝑥
3900 )
28
Fent càlculs s’arriba a aquesta expressió. En el primer logaritme se suma la massa

del coet en sec amb el combustible afegit i es divideix per la massa del coet en sec
més la massa del combustible en la segona etapa.
En l’argument del segon logaritme es divideix la massa de l’estructura de la segona
etapa més el seu combustible entre l’estructura sense combustible.
A continuació es mostra una gràfica on es compara la variació de velocitat assolida

pel coet Falcon 9 si tingués una etapa (blau), i la variació de velocitat pel mateix
coet, però amb dues etapes on la primera té el 80% del combustible i la segona el
20%. Tot això en funció del combustible afegit.
En aquesta gràfica veiem com clarament aquest coet amb dues etapes és millor que
un igual d'una sola etapa. Aquesta una de les raons perquè els coets tenen dues o
més etapes.
S’ha utilitzat la proporció de 80% a la primera etapa i 20% a la segona perquè és

una de les maneres més eficients.
29
A continuació es mostra la mateixa gràfica si el 20% del combustible es troba a la

primera etapa i el 80% a la segona, és a dir, al revés. Es veu com no és res eficient,
ja que obté resultats molt similars a si el coet tingués una etapa.
TOVERES, PER QUÈ SÓN DIFERENTS?
La forma de la tovera dels motors és també una raó per la qual no es fa servir una
etapa.
La força que fa el motor depèn de la pressió de l’atmosfera, i per això la tovera de la

segona etapa o últimes etapes d’un coet és més gran que la que es fa servir al
principi del llançament.
A continuació es mostra una imatge on es compara el mateix motor, però un és pel

nivell del mar i l’altre és per treballar al buit.
30
Veiem com la tovera de la dreta té un diàmetre major al de la primera tovera.
En un motor coet d’aquest tipus la tovera serveix per augmentar a velocitat dels
gasos de sortida. Això pot ser contraintuïtiu perquè quan la secció augmenta la
velocitat hauria de ser més petita, però els gasos surten a més de la velocitat del so
i, per tant, es comporten de manera diferent.
31
Un motor coet bàsicament crema l’oxigen amb el combustible i li augmenta la

pressió fins a uns 250-300 bars. Després des de la cambra de pressió i hi ha una
tovera convergent-divergent.
Dins la cambra de combustió, la pressió i la temperatura dels gasos és molt alta,

però la velocitat és baixa. A mesura que l’àrea transversal de la gola (la part on la
secció és mínima) es va fent petita, la velocitat augmenta fins a la velocitat del so en
aquell gas (Mach 1). La velocitat del so depèn de la temperatura, i dins del motor és
més elevada.
Un cop els gasos van a Mach 1 la tovera augmenta de secció, ja que el flux
supersònic funciona així. La velocitat augmenta i la pressió baixa fins que, al final de
la tovera, la pressió dels gasos és la mateixa que la pressió exterior.
Això té un problema, perquè a mesura que el coet ascendeix, la pressió de

l’atmosfera és cada vegada més petita, llavors, com que la pressió dels gasos és
més gran que la de fora, aquests s'expandiran perdent així energia que podria ser
utilitzada a favor si la tovera fos més gran.
També, si l’àrea de la tovera és més petita, la pressió dels gasos a la boca del motor
serà més petita que la de fora, per tant, els gasos s’encolliran. Això tampoc és bo
perquè es creen ones de xoc que baixen el rendiment.
32
En conseqüència, la millor situació és quan la pressió de sortida és la mateixa que

l'exterior.
Per aquesta raó els motors pel buit tenen l’àrea transversal més gran que no els
optimitzats pel nivell del mar. Aleshores, és més efectiu portar dues etapes en
comptes d’una amb un sol tipus de motor que perdrà molta energia a mesura que
l’atmosfera perdi pressió.
Prova del motor Raptor Vacuum de SpaceX
MAX-Q, QUÈ ÉS?
Totes les situacions les hem pensat sense tenir en compte el fregament amb l’aire.
És molt important perquè aquest frena bastant el coet i, per tant, cal més
combustible per arribar al destí.
Com afecta l’aire al coet depèn de molts factors com per exemple la forma del coet.
Es fan amb una forma aerodinàmica per tal que el fregament amb l’aire sigui mínim.
33
En el món dels coets i dels avions es coneix Max-Q com màxima pressió dinàmica.
Aquesta és la màxima pressió que exerceix l’aire contra el cos del coet. Aquesta és
descrita amb una fórmula molt senzilla.
1 2
𝑞= 2
ρ𝑣
q = pressió aerodinàmica | ρ = densitat de l'aire | v = velocitat
Mirant la fórmula es pot deduir el següent: quan el coet es troba a terra, la pressió
aerodinàmica és 0 perquè la velocitat és 0, i quan el coet es troba a l’espai també és
0 perquè no hi ha quasi densitat atmosfèrica.
Per tant, hi haurà un punt on la densitat i la velocitat fan que la pressió aerodinàmica
sigui màxima.
Aquest punt es veu clarament en la següent fotografia:
34
COETS EXISTENTS I HISTÒRICS
Falcon 9
D’aquest coet n’hem parlat al treball.

Es tracta d’un coet de dues etapes on la
primera és reutilitzable. Una vegada es fa la
separació d’etapes, la primera torna a terra
o a una barcassa al mar i es torna a llançar.
És un dels coets que més llançaments fa a
l’any i pertany a l’empresa SpaceX fundada
per Elon Musk.
Llançaments exitosos: 122

Llançaments fallits/parcialment fallits: 2
Capacitat de càrrega útil a LEO: 54.400 kg
Combustible: RP-1/LOX
Saturn V
Aquest coet és potser el més important

històricament. Va ser el que va portar el
primer humà a la lluna i va ser molt rellevant
per la indústria aeroespacial. Actualment,
està retirat i forma part de la NASA.
Combustible: 1a etapa RP-1/LOX, 2a i 3a etapa LH2 (Hidrògen)/LOX
35
Starship/Superheavy
L’Starship és el coet de gran capacitat que

està desenvolupant SpaceX. Està pensat per
ser reutilitzables les dues etapes i la segona
pot ser emplenat de combustible en òrbita. Té
9 metres de diàmetre i està fet d'acer
inoxidable.
En l'actualitat, s’ha fet un llançament orbital
de prova que ha estat fallit.
Llançaments oficials: 0
Llançaments orbitals de prova: 1 (fallit)
Llançaments suborbitals de prova exitosos: 1
Capacitat de càrrega útil a LEO: 100-150 T (reutilitzable) o 250 T (sense recuperar
etapes)
Combustible: CH4 (Metà)/LOX
Space Launch System (SLS)
Aquest coet és el successor del Saturn V. És

responsable de tornar a pondre gent a la lluna. Ha
fet ja un llançament de la missió Artemis. Es té
pensat que el mòdul lunar sigui una variant del coet
Starship. És similar a l’antic transbordador espacial,
ja que utilitza els mateixos motors i també té dos
propulsors de combustible sòlid.
Capacitat de càrrega útil a LEO: ~110 T
Combustible: LH2 (Hidrògen)/LOX, i els propulsors una mescla química
36
Transbordador Espacial
Aquest va ser el primer vehicle espacial reutilitzable

en funcionament. Es tractava d’una nau que
enlairava enganxada a un dipòsit i dos propulsors.
Quan acabava la seva missió a òrbita tornava
planejant i aterrava com un avió.
La nau es reutilitzava tot i que amb reparacions.
Va ser retirada l’any 2011.

Llançaments / aterratges fallits/parcialment fallits: 1
(1 altre va explotar a la reentrada a l’atmosfera)
Combustible: LH2 (Hidrògen)/LOX i els propulsors
una mescla química
A Espanya una empresa privada està desenvolupant un coet suborbital i un altre

d’orbital. Es tracta de l’empresa PLD SPACE i ha aconseguit llançar el Miura 1 des
de Huelva. Aquest és un coet suborbital amb la idea de ser recuperat una vegada la
primera etapa caigui al mar amb ajuda de paracaigudes.
37
ENLLAÇOS A VÍDEOS D’INTERÈS
1. Llançament de prova de la Starship/Superheavy el 20/04/2023
https://www.youtube.com/live/-1wcilQ58hI?si=RfiVhcQWxfNl2jHy
Starship | First Integrated Flight Test
2. Llançament Artemis 1
https://www.youtube.com/live/CMLD0Lp0JBg?si=HOan-ygeFB0WiPcK
NASA’s Artemis I Moon Mission: Launch to Splashdown Highlights
3. Recopilació d'aterratges de Falcon 9 i de prototips de Starship
15 Amazing SpaceX Landings
4. Llançament de l’Apolo 11 (l’arribada a la lluna)
Apollo 11 Launch
5. Prova motors RS-25 en el coet SLS
SLS Core Stage Hot Fire Test (full duration)
38
CONCLUSIONS
En aquest treball de recerca he explorat detalladament les característiques més

importants d’un llançament espacial. Durant aquest estudi he pogut demostrar
factors clau a l’hora de dissenyar un coet i he après que fa que un llançament sigui
tan complex. Aquestes troballes confirmen la importància de continuar investigant en
tecnologia aeronàutica i trobar millores en els coets i vehicles espacials que poden
fer que el futur sigui més còmode.
L'anàlisi dels factors que determinen l’eficiència d’un coet i comparar-los m’ha fet
veure perquè es fa servir una manera de fer en comptes d’una altra. Els resultats
obtinguts responen a les preguntes inicials del treball i proporcionen un major
coneixement i comprensió de l’àmbit.
En aquest treball he après sobretot l’aspecte físic del llançament. Desconeixia d’on
provenien algunes fórmules i he pogut entendre que la velocitat que pot adquirir
depèn de l’eficiència del motor i de la proporció entre la massa inicial i la final. A més
aquesta té una progressió logarítmica.
Abans del treball sabia que fer servir una sola etapa no era el més adient, però m’ha
sorprès veure en gràfiques i dades que és millor utilitzar dues o més.
La velocitat i la densitat de l’aire són molt importants perquè afecten en el fregament

de l’aire i la forma del coet és molt important per optimitzar el llançament.
Puc concloure que els llançaments espacials perden la major part de l’energia
mentre es troben a l’atmosfera. Per tant, crec que en un futur els llançaments
espacials de llarga durada es faran des d'una base lunar o una estació espacial
aprofitant el màxim rendiment del coet.
El futur de l’exploració espacial no té límits i la tecnologia aeroespacial ha estat en

augment i no sembla aturar-se. Cada vegada es milloren els aspectes dels coets
com la reutilització.
39
Amb el transbordador espacial es van estalviar molts de diners i materials sent

aquest reutilitzable. I el Falcon 9 porta records de reutilització. A més hi ha coets en
desenvolupament com la Starship que prometen ser totalment reutilitzables i més
potents.
He après a entendre bé les característiques bàsiques d’un coet que m’ajuden a

conèixer més el món de la tecnologia i de l’exploració espacial. Gràcies a això, la
humanitat podrà arribar a ser interplanetària.
40
BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA WEB
Enllaços referenciats al treball:
[1] https://www.grc.nasa.gov/www/k-12/rocket/rktrflght.html
[2] https://es.wikipedia.org/wiki/Propulsor_i%C3%B3nico
[3] https://www.spaceflightinsider.com/hangar/falcon-9/
Les fotografies no referenciades han sigut estretes de Google imatges
Enllaços sense referenciar:
YouTube:
Is SpaceX's Raptor engine the king of rocket engines?
The Rocket Equation: all maths, no distracting astronaut
Are Aerospikes Better Than Bell Nozzles?
Por qué los Cohetes utilizan Varias Etapas?
Velocidad en cohetes de etapa única y multietapa
Es el Aerospike el futuro de los Cohetes?
TOBERAS de aviones cazas y cohetes
APRENDE como se comporta el AIRE EN UN COHETE Ingeniero AEROEPACIAL lo e…
¿Qué es Max Q la Máxima Presión Dinámica en lanzamiento de cohetes? FALCON, S…
Órbitas de transferencia de Hohmann | Parte 1: Impulsos
41
🚀¿Como funcionan las ORBITAS espaciales?

Las Leyes de Kepler en 2 minutos
Física 1.01 Leyes de Kepler. Demostración de la Tercera Ley de Kepler.
Tercera Ley de Kepler - Ejercicios resueltos
Altres:
Transbordador STS - Wikipedia, la enciclopedia libre
Space Launch System - Wikipedia
SpaceX Starship - Wikipedia
Saturno V - Wikipedia, la enciclopedia libre
Max q - Wikipedia
Tobera - Wikipedia, la enciclopedia libre
https://somim.org.mx/memorias/memorias2020/articulos/A4_54.pdf
Órbita de transferencia de Hohmann - Wikipedia, la enciclopedia libre
https://orbital-mechanics.space/orbital-maneuvers/hohmann-transfer.html
https://www.wikiwand.com/es/Impulso_espec%C3%ADfico
Impulso específico - Wikipedia, la enciclopedia libre
https://es.quora.com/Realmente-se-requiere-m%C3%A1s-delta-v-para-poner-una-nave-espa
cial-en-%C3%B3rbita-geoestacionaria-que-para-ponerla-en-una-%C3%B3rbita-que-cruce-la-
%C3%B3rbita-de-la-luna-Por-qu%C3%A9
42
Treball de Recerca
2022-2023 / 2023-2024
David Algarra Pérez
43
Escaneja el QR per veure el document en format digital
https://qrco.de/beYXaE
44

TDR Batxillerat David Algarra - La Física D'un Llançament Espacial (VERSIÓ FÍSICA)

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

TDR Batxillerat David Algarra - La Física D'un Llançament Espacial (VERSIÓ FÍSICA)

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

LA FÍSICA D’UN LLANÇAMENT ESPACIAL

I les seves característiques

Treball de Recerca Batxillerat 2023

Per part meva mai em rendiré, i vull dir “mai”.

En algun lloc, una cosa increïble està esperant a ser descoberta.

Partiendo del interés sobre el ámbito aeroespacial, se ha hecho una investigación

Motivacions i Preguntes inicials

Aquestes són algunes de les preguntes en les quals he profunditzat i he investigat

TIPUS DE COETS I ÒRBITES

Hi ha una magnitud anomenada moment angular (L) que es conserva en tot el

La tercera llei de Kepler és la següent:

T = Període orbital | k = constant | r = radi mitjà de l’òrbita el·líptica

En aquesta fórmula es pot veure com el quadrat del període és directament

Per entendre aquesta relació podem veure la següent gràfica.

Fent ús de les lleis de Newton podem arribar fins a aquesta conclusió.

TRAJECTÒRIA D'UN VOL

L’objectiu principal és arribar a fer una òrbita el·líptica/circular al voltant de la terra.

A continuació, es mostra una il·lustració on es mostra la trajectòria bàsica per un

Fotografia on s’explica amb dibuixos el vol orbital. [1]

La velocitat necessària depèn de la distància al centre de la terra, i de la gravetat del

g = acceleració gravetat | h = altura coet/ satèl·lit | v = velocitat lineal | r = radi terrestre

Aquesta fórmula només aplica a òrbites circulars.

Si un satèl·lit es troba en una òrbita el·líptica, a causa de la conservació del moment

Conservació del moment angular

L = moment angular | m = massa cos orbitant | v = velocitat lineal | r = radi

Una vegada un coet o un satèl·lit és en òrbita, està atrapat en aquesta trajectòria si

Per moure’s a l’espai la magnitud de Δv és la mesura que permet calcular a on pots

Per això es fa ús de les fórmules d’energia, ja que es conserva en tota la maniobra.

En aquesta maniobra podem considerar que l’energia i el moment angular en tot el

Per desenvolupar les fórmules ens ajudarem d’aquesta il·lustració. Anomenarem el

Com és un sistema tancat, la massa amb la qual treballarem serà la mateixa en el

A continuació es mostra la igualtat entre les energies en els dos punts.

Fem el mateix amb el moment angular:

Si fiquem aquesta fórmula en la igualtat de les energies, ens queda el següent:

Fent operacions aïllem la velocitat tangencial en B:

Podem deduir que la diferència de velocitat en B serà igual a la velocitat de l’òrbita

En el cas de la diferència de velocitat en A, s’invertiria perquè la velocitat posterior a

Satèl·lit Altura respecte a la terra Velocitat Orbital (m/s)

Càpsula 200.000 7784,42

Estació espacial 400.000 7668,59

Δ𝑣𝐴 58,14 m/s

Δ𝑣𝐵 57,70 m/s

TOTAL Δ𝑣 115,84 m/s

Aquesta maniobra és la més eficient per fer un canvi d’òrbita. És la transferència on

La velocitat que el coet pot agafar depèn de l’eficiència de la crema de combustible,

COMBUSTIBLES, AVANTATGES I DESAVANTATGES

Una vegada el satèl·lit és a l’espai, hi ha altres tipus de propulsió com la propulsió

Fotografia d’un satèl·lit amb un motor iònic. [2]

La combustió necessita un combustible, un comburent i energia d’activació.

Per exemple el transbordador espacial de la NASA, tenia dos coets de combustible

Esquema d’un coet bàsic de combustible sòlid

Per simplificar la comparativa, es compararà 3 combustibles; el querosè, l’hidrogen i

La densitat d’un combustible és imprescindible a tenir en compte perquè es vol que

Densitat RP-1 (querosè) Metà Hidrogen

(g/L) 822 422 70

Per altra banda, hi ha la temperatura d’ebullició. Cal mantenir tant el combustible

Per tant, obtenim els següents resultats:

Temperatura RP-1 (querosè) Metà Hidrogen

En qualsevol combustió hi ha una reacció química i aquestes poden deixar residus

Veiem quins residus deixen cada combustible.

RP-1 (querosè) Metà Hidrogen

Producte CO2 + H2O CO2 + H2O H2O

Prova del motor SLS RS-25