Apuntes Literatura

- Relacionar i diferenciar característiques entre els diferents gèneres

literaris.

El GÉNERO NARRATIVO está constituido por las obras literarias en el que el autor
emplea la voz de un narrador para relatar una historia. El narrador dice los hechos,
describe lugares y personajes, presenta diálogos y va tejiendo la trama. Antes, ya
estaban escritas en verso, pero actualmente se suelen escribir en prosa.

"La profesora que volvió diferente", pertenece al género narrativo, ya tiene un

narrador en 1º persona, tiene diálogos y está escrito en prosa.

El GÉNERO LÍRICO, sus obras expresan sentimientos, ideas o creencias en primera

persona. Está escrito en verso, con un lenguaje muy elaborado y de gran riqueza
expresiva. De ahí el ritmo y la musicalidad que caracterizan.

El GÉNERO TEATRAL está formado por las obras en forma de diálogo que se crean
para ser representadas. El autor introduce acotaciones y estas, explican al personaje,
que gestos deben, que decorados deben de haber, la luz ...

Las diferencias que hay es que el género narrativo tiene un narrador (en 1º o en 3º
persona) y los otros no, que el género teatral tiene acotaciones y los demás no, que
el teatral está escrito para el servicio y los otros no, que los que pertenecen al género
lírico están escritos en verso y los que pertenecen al género narrativo en el género
y el género no ...
 - Taula comparativa sobre l’ensenyament tradicional i el nou enfocament

TRADICIONAL ACTUAL
Desenvolupar l’hàbit lector i les habitants
Adquirir coneixements disciplinaris
lingüístiques
Donar importància a informació sobre Donar importància a la comprensió i
autors, obres, moviments... interpretació. És a dir, gust per llegir
Visió historicista i diacrònica Visió més sincrònica
Visió global oberta a la tradició, la
Visió elitista del fet literari
literatura juvenil i la de mercat.
Sense relacions amb altres Se relaciona amb altres: còmic àlbum
manifestacions artístiques il·lustrat.
L’alumnat rep i entén la informació sense L’alumnat també produeix i es promou la
participar creativitat.
Selecció d’obres segons importància
Selecció a partir de l’alumnat. De + proper
nacional, històrica i d’interès del
a +llunyà. Docent > assessor/a.
professorat
Presentació obres com models a seguir
Models de llengua variats i flexibles.
(formalíssim)
Se sol centrar en fer un comprendí de la Se fa una tria representativa i s’inclouen
literatura nacional. altres literatures.
 - Article de l’Ordre 44/2011. Pla del Foment de la Lectura

Article 2.1.

El Pla de foment de la lectura és un document que arreplegarà totes les intervencions

del centre destinades al foment de la lectura i la comprensió lectora, la qual cosa implica
un suport explícit a l’adquisició de les competències bàsiques, especialment:

a) la comunicació lingüística
b) el tractament de la informació i la competència digital
c) la competència cultural i artística
d) la competència per a aprendre a aprendre

Article 3.
Els objectius generals del Pla de foment de la lectura dels centres docents seran els
següents:
lector.
2. Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del
currículum.
3. Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.
4. Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la
comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la
lectura.
5. Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en suports
impresos com en suport digital i audiovisual.
6. Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de la
informació.
7. Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i adequar-les
als objectius i actuacions arreplegats en el pla.
8. Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la
lectura.
9. Contribuir al desenrotllament de la competència lingüística en l’alumnat.
Article 4. Continguts del pla
El Pla de foment de la lectura elaborat en cada centre haurà de contindre, almenys, els
apartats següents:
1. Justificació del pla.
2. Anàlisi de necessitats en l’àmbit de la lectura.
3. Objectius específics que es pretenen aconseguir amb el desenrotllament d’este pla.
4. Planificació i temporització durant el curs escolar d’activitats que
s’han de realitzar amb la finalitat d’assolir els objectius del pla.
5. Recursos materials, humans i organitzatius per a la consecució
d’este pla.
6. Avaluació de resultats.

Biblioteca d’aula
2.1. El fons de la BA
Llibres apropiats i triats entre el mestre i els alumnes, que s’adeqüen a l’època de l’any
com Nadal, estiu, Carnestoltes...
La decoració adequar-la a l’època de ‘any...
Llibres que després el mestre puga treballar amb ells.
Ha de tindre:
- Llibres de ficció (novel·les, contes populars, àlbums, còmics)
- Llibres de poesia
- Libres de coneixement
- Llibres de producció pròpia
- Recursos digitals

2.2. L’espai de la BA
Com més visibilitat es doni als llibres a l’aula, millor es transmetrà que la lectura és
important.

Pot tindre butaques, estores, coixins, il·lustracions a la paret... Ha de tindre una bona
il·luminació, és necessari disposar d’una cartellera on els alumnes puguin penjar de
manera voluntària dibuixos i textos sobre allò que els ha agradat.
Tema 3 – Poesia
- Figures literàries:
1. Al·literació: Repetició del mateix so en dues o més paraules pròximes del vers
o la frase.
2. Paronomàsia: Quan apareixen en posicions pròximes dos o més paraules que
comparteixen la majoria dels sons. No és necessari que vagen en el mateix
ordre el sons. No tenen rima.
3. Onomatopeia: Descriure amb el so de les paraules el so d’un element de la
natura.
4. Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides.
5. Antítesi: Enfrontar dues realitats diametralment oposades.
6. Metàfora: Ús d'un mot que significa literalment una cosa, per a expressar-ne
una altra que tinga una certa semblança amb aquella.
7. Metonímia: : Designació d'una cosa per una altra prenent l'efecte per la causa,
el contingut pel continent, o viceversa.
8. Apostrofació: Invocació d’ algú que no és present (o d’un ésser imaginari)
9. Enumeració: Tres o més elements enunciats consecutivament.

- Mètrica:
1. Art major: Vers de 8 o més síl·labes.
2. Art menor: Vers de menys de 8 síl·labes.
3. Rima masculina: Si l’accent final recau en una paraula aguda el vers.
4. Rima femenina: Quan l’accent final recau en una paraula plana o esdrúixola el
vers. Es representa per un apòstrof.
5. Hiat: Pronunciació separada de dues vocals en contacte.
6. Sinalefa: Pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals en contacte.
7. Elisió: Supressió d'una de les dues vocals en contacte.

- Tòpics literaris:
1. Aurea aetes: Recerca del paradís perdut i enyorança del passat.
2. Carpe diem: Aprofita el moment.
3. Dona angelicata: Dona divina, pura, intel·ligent...
4. Fortuna mutable: La sort pot canviar.
5. Tempus fugit: Fugacitat de la vida.
6. Locus amoenus: Lloc idíl·lic.
7. Locus eremus: Lloc sense vida.
8. Vita flumen: La vida com un riu.
Tema 4 – Narrativa
- La trama i la història:
- TRAMA: Presentació dels esdeveniments tal com són contats en el text (en
l’ordre en què apareixen).

- Es construeix segons els principis bàsics de la selecció i la combinació.

- La selecció dels esdeveniments corre a càrrec del narrador, els que ell
considera dignes de contar i vol contar-los.

- Cal tenir en compte els buits o blancs en la història, perquè la trama no ho pot
contar tot.

- Les accions principals són imprescindibles per a fer avançar la història i les
accions secundàries són menys importants en el conte que en la novel·la, on
tenen la funció de contribuir a caracteritzar els personatges

- ESTRUCTURA:

- Encadenada: El final d’un capítol dóna inici al següent.

- Alternada: Dos o més línies d’acció es narren de manera simultània.

- Encastada: Una història dins d’una altra.

- HISTÒRIA: Disposició cronològica dels fets narrats en la trama.

- Amb la disposició cronològica de la trama veurem les manipulacions que ha fet

el narrador (i per tant, l’autor)

- Un lector ha comprés veritablement una narració quan n’ha reconstruït la

història, quan ha entés per què i com els episodis successius han portat a una
conclusió.

- El temps:
- El temps narratiu no coincideix amb el temps cronològic.
- L’ANALEPSI o retrospecció quan es narra ara allò que ha passat abans. (externa
o interna)
- LA PROLEPSI o anticipació quan es narra ara allò que passarà després. (externa
o interna)
- ACCELERACIÓ: En poques línies es conta un període llarg de temps.
- DESACCELERACIÓ: Es dedica un passatge extens del text per contar un període
curt de la història.
- FREQÜÈNCIA: Relacions de repetició entre la trama i la història.
- Narrador: És qui conta la història.
- Segons el nivell que ocupe en la narració, el narrador pot ser:
- Intradiegètic (narrador intern)
- Protagonista (1ª Persona)
- Testimoni (3ª Persona)
- Extradiegètic (extern)
- Omniscient (3ª Persona)
- Observador (3ª Persona)

- Segons la presència, el narrador pot ser:

-Narrador homodiegètic (que està present):
- Narrador testimoni.
- Narrador autodiegètic protagonista.
- Narrador heterodiegètic (que està absent)

- Narratari: és aquella figura a la qual es dirigeix el discurs narrat (el tu).

Qualsevol història només pel fet de ser contada pel narrador, implica un
receptor.

Tema 6 – Teatre

- Text primari: estem fent referència al text pronunciat pels actors.

- El monòleg
➢ Quan un personatge interpel·la algú (que pot ser ell mateix) i no
obté resposta.
- Els aparts
➢ El personatge parla amb ell mateix, de fet ho fa amb el públic,
per apuntar una reflexió, per anunciar un fet futur o per
expressar una confidència.
- El diàleg
➢ La forma més comuna, es dona quan dos o més personatges
tenen un intercanvi verbal.

- Acotacions: Indicacions de preescenificació, notes per a fer entendre la

situació, per a ajudar a visualitzar-la millor o per a orientar el treball de l'equip
artístic.
- Acotacions fora del text dramàtic: Pròlegs, advertiments, discursos,
especificació genèriques, títol, llista de personatges, etc.
- Acotacions autònomes: s'elaboren com a material literari independent, pensat
per al lector i no per a l'espectador.
 - Precisions informatives: qui parla, a qui s'adreça, aclariments de sentit,
etc. (A qui li parla)
- Precisions discursives: que modelitzen la interpretació que els actors
fan del text. Entonació, intenció, volum, accent, sentiment associat, etc.
(Com parla)
- Precisions escèniques: ajuden a construir l'espai escènic.

- Espai teatral: En el text escrit, l'espai ve donat per les acotacions i el text
primari.
- L'espai dramàtic o de la història és tot l'espai construït a partir del text
dramàtic.
- L'espai escènic és el conjunt abstracte dels signes que provenen del lloc
escènic.
- L'espai latent o d'extraescena: aquell que queda fora de l'escena: Si sentim
sorolls de cotxes pensarem en un carrer transitat...
- Espai únic/ Espais múltiples: cada època ha concebut els espais escènics de
diferents maneres.
- Lloc teatral: el lloc escènic i el lloc de l'espectador (les possibilitats poden ser
moltes).

- Tema 7 – Còmic
- Convencions gràfiques:
1. Vinyeta: És l’espai que ocupa cada dibuix en un còmic. Una
successió de vinyetes dóna lloca a una seqüència.
2. La bafarada, el globus o el fumet: És l’espai que recull el diàleg,
el monòleg o el pensament dels personatges. El delta indica quin
personatge ho fa.
3. Les onomatopeies: Mot o grup de mots que imiten un so que no
és propi del llenguatge humà.
4. Les Interjeccions: Mots o locucions invariables que denoten
estat d’ànim.
5. Els símbols i les metàfores visuals és un recurs molt usat en el
món del còmic que permet fer compressible una idea de manera
ràpida i senzilla

- L’ESCOLA FRANCOBELGA
- És l’escola més important d’Europa.
- Entre les revistes més reconegudes es troben: Astèrix, Tintín.
 - L’estil gràfic i el narratiu formen part de l’anomenada “línia
clara”: un desenvolupament de la història correcte i
intel·ligible, un guió sòlid, un traç lineal i nítid i uns colors
definits i lluminosos, entre molts altres aspectes.
- És l’escola més traduïda al català i és la que ha influït més en
el còmic creat i produït a casa nostra.

- L’ESCOLA NORD-AMERICANA
- La seua tradició s’inicia l’últim terç dels segle XIX.
- Comença, gràcies a l’aposta dels editors de premsa més
importants del país, amb la historieta com una manera
d’arribar a nous públics.
- Es caracteritza majoritàriament per una gamma
interminable de superherois, per un estil de dibuix molt
realista i amb molt de detall.
- Fa ús de les onomatopeies clàssiques.

- EL MANGA O L’ESCOLA JAPONESA

- Va nàixer de la combinació entre l’art gràfic japonés i el
còmic occidental.
- El manga modern va tenir lloc després de la Segona Guerra
Mundial.
- Compta amb una gran varietat de gèneres i públics.
Genera també un gran nombre d’adaptacions a diversos
formats: cinema, sèries d’animació, videojoc...
- A casa nostra compta amb molta demanda i, algunes de
les col·leccions més conegudes són: Bola de Drac, Shin
Chan, Doraemon...