APUNTS

BLOC 1: QUÈ ÉS LA LITERATURA INFANTIL?
El poder de la literatura...
En la lectura busquem una ampliació del nostre ésser. Volem ser més del que som;
eixir de nosaltres mateixos. La literatura és una sèrie de finestres i, fins i tot, de
portes. C. S. Lewis.
La literatura ens ajuda a entrar en la pell d’altres éssers humans i a desenvolupar

l’empatia. Si entenem de debò els altres, no els declararem la guerra. Una pel·lícula
te la mires des de fora-, en canvi, un llibre el lliges de dins i t’hi fiques molt més, fins
al punt que arribes a oblidar-te de tu mateix. Tobias Wolff, Birminghan (1954)
Privar la criatura de l'encís de la narració, del semigalop del poema oral o escrit, és
semblant a un enterrament en vida. Si la criatura queda buida de textos, en el sentit
més cabal de la paraula, patirà mort del cor i de la imaginació. George Steiner, París
(1929)
Ajudar el xiquet a esdevindre lector és ajudar-lo a trobar el seu camí en la jungla

dels llibres sense triar per ell. I mala sort si tria alguns títols que no ens agrade. Bé
cal que descobrisca, ell, això que li agrada, allò que preferix i allò que no és fet per a
ell. Jacqueline Kerguéno.
Definicions de LIJ: (Literatura Infantil i Juvenil)
- La literatura infantil, entendido por este término una obra estética destinada a
un público infantil, es, muy al contrario, un fenómeno relativamente reciente
que nace con la conversión posterior de los cuentos de hadas, de origen
popular, el material de lectura infantil, fenómeno que no se produjo de
manera definitiva hasta el siglo XIX. (Marisa Bortolussi (1985): Análisis
teórico del cuento infantil. Madrid: Alhambra, p. 16)
- Es un acto de comunicación, de carácter estético, entre un receptor niño y
una emisora adulto que tiene como objetivo la sensibilización del primero y
como medio la capacidad creadora y lúdica del lenguaje, y debe responder a
las necesidades y exigencias de los lectores. (Graciela Perriconi (1983): El
libro infantil, Buenos Aires: El Ateneo, p.5)
1
- Literatura que intenta dirigirse a unos lectores cuyo desarrollo no ha
finalizado sin renunciar por ello a la universalidad de sus mensajes o a la
belleza de su lenguaje. Es el primer contacto […] con la creación literaria
escrita y culta […] un buen recurso para el desarrollo de la personalidad, la
creatividad y el juicio crítico. (Pedro C. Cerrillo (2007): Literatura Infantil i
Juvenil y educación literaria, Barcelona: Octaedro, p. 53)
- Conjunto de obras de carácter artístico- literario, caracterizado por estar
conformado por un material muy amplio y multiforme, mediante el cual los
lectores más jóvenes entran en contacto con la cultura literaria. (A. Mendoza
(2001): El intertexto lector. Cuenca: Universidad de Castilla la Mancha)
- Obra escrita per adults destinada als infants, és a dir, escrita pensant que
l’han de llegir els xiquets. Obra escrita per un adult per a adults, i de la qual
s’apropienels infants LITERATURA “GUANYADA”. Obra escrita per xiquets
que s’aprofita perquè uns altres xiquets la lligen. Tradició oral: rondalles,
llegendes, endevinalles, cançons… (Joan Posada (1989): “Literatura infantil,
lectura i educació”, La Rella 7, p.47-59)
LITERATURA “GUANYADA”: conjunt d’obres literàries que no van ser escrites

inicialment per al públic infantil, però que amb el pas del temps, aquest públic se les
ha apropiades amb l’adaptació prèvia o no per part dels adults.
En paraules de Caterina Valriu: El procés d’apropiació per part dels joves lectors
d’uns materials literaris que inicialment no els anaven destinats és un concepte
definit pels estudiosos amb l’expressió de “literatura guanyada”, i aquest és un
procés ben legítim que encara avui es produeix. Els joves es deixen seduir pels
arguments ben construïts, l’heroi integre, les peripècies insòlites, el risc al límit, el
misteri per esbrinar, el final sorprenent i colpidor.
Concepte LIJ: M. Tourneir
L’adquisició de la competència literària (el paper del mediador)
- Funcions de la literatura infantil (Colomer, 1999):

➔ Accés a representació de la realitat que oferix la literatura compartida
per una societat
➔ Aprenentatge de formes narratives, poètiques i dramàtiques
2
➔ Representació articulada del món: instrument de socialització cultural
COMPETÈNCIA LITERÀRIA:
● Descodificació: llenguatge literari.

● Capacitat connotativa: plurisignificació.
● Autonomia semàntica: organitzar mons expressius complets.
● No és innata, aprenentatge difícil (complexitat literatura)
● Subcompetències: lingüística, textual, metaliterària, cultural.
- Ensenyament de la literatura: adquisició competència literària.
➔ aprendre a llegir.
➔ gaudir amb els llibres.
➔ valorar-los.
➔ formació literària (primers anys): marcs de referència significativa per a
interpretar el món.
- Per a qui escriuen els autors de literatura infantil?
Per què la LIJ ha estat considerada paraliteratura?
● lector model.
● competència literària.
● intertextualitat, hipertextualitat, paratextualitat.
● gramàtica interioritzada.
L’escola haurà d’ajudar-los a resoldre…
● Lectura interrelacionada text-imatge.

● Reconstrucció mental coherent d’un discurs molt fragmentari.
● Acceptació de la multicitat i l’ambigüitat del text.
● Judici sobre l’adequació entre els recurs narratius i la intenció comunicativa.
● Aprofundiment en l'apreciació sobre la complexitat dels personatges, les
seues relacions i els temes plantejats.
● Assoliment de les referències culturals necessàries per a comprendre el text,
etc.
3
UNA NOVA LITERATURA PER ALS NOUS LECTORS, Teresa Colomer.
- Competència literària del mestre:

➔ Promoure hàbits lectors als alumnes.
➔ Generar gustos literaris.
➔ Guiar selecció lectures.
➔ Facilitat adquisició competència literària.
- Què hem d’exigir-li a un mediador (educador)?.
➔ Ser lector habitual.
➔ Transmetre el guadi per la lectura.
➔ Imaginació, creativitat…
➔ Coneixement del grup i foment la participació.
➔ Capacitat per accedir als coneixements renovats.
➔ Formació literària i didàctica.
La literatura i l’infant en l’etapa d’infantil…
- PERÍODE SENSORIOMOTOR (naixement - 2 anys)

- PERÍODO PREPARACIÓ I ORGANITZACIÓ OPERACIONS CONCRETES
(2-11 anys) des de primeres simbolitzacions fins a començament pensament
formal (adolescència):
★ Representacions preoperacionals (2-6 anys)
- Lectors: “els xiquets són una esponja a l’hora d’aprendre paraules
noves” Maria Bortolussi
Encenten familiarització amb seqüències narratives i temporals; autonomia

lectora i progrés de la imatge al text.
- Temàtiques:
➔ Realisme, anècdotes vida quotidiana.
➔ Fantasia, contes meravellosos.
➔ Realisme fantàstic.
➔ Animals.
➔ LLibres sensorials.
- Llibres:
➔ Lletra: preferentment, de pal o manuscrita.
4
➔ Evolució del text: frases curtes, diàleg, vocabulari nou...
➔ Format del llibre: resistent, forma apaïsada...
- Il·lustracions:
➔ Predomini sobre el text.
➔ Una bona il·lustració: suggeridor, ajuda a la comprensió del text, valor
estètic per si mateixa…
➔ Evolució.
★ Període operacions concretes (6-11 anys)
Tipus de llibres:
- Plastificats.
- Pop-ups.
- Desplegables.
- Llengüetes.
- Superposicions (mitges pàgines, acetats, etc.)
- Forats.
- Tires combinables.
- Elements incorporats (joguets, adeshius, etc.)
Criteris per a valorar les obres de literatura infantil i juvenil:
1. Tema i tractament:
○ Commou, diverteix, interessa el lector?
○ És versemblant creïble?
○ És innovador?
○ Ofereix diferents perpectives?
○ Evita alliçonar?
2. Llenguatge:
○ És comprensible?
○ Crea imatges úniques i perdurables? Dota de simbolisme el relat?
○ Suscita emocions i sentiments?
○ Crea univers de ficció coherent?
○ Contra entre línies?
○ Crea jocs enginyosos i significatius, basats en la rima, el ritme i la
musicalitat dels mots?
5
○ S’adequa a l’edat del lector?
○ La descripció provoca en el lector sensacions visuals o sonores que, al
marge de l’argument, atrapen el lector dins de l’ambient?
○ Equilibri acció-descripció?
3. Estructura narrativa:
○ La seqüència narrativa és coherent? Falta lligam entre escenes? Hi ha
relació causa- conseqüència?
○ La situació inicial genera expectativa? Oferix el to del relat? Presenta
el món de ficció?
○ Imprimix tensió al relat?
○ El relat planteja conflictes que conviden a continuar llegint?
○ El final del relat és convincent? Dóna sentit a la història? Provoca
reacció emotiva en el lector?
○ El final contradiu el missatge moral de l’obra?
○ El final és massa prevesible i desanima?
○ EL final és conflictiu? (negatiu, obert o “no conveninent” segons la
societat educativa)
4. Narrador:
○ Guia al lector en l’univers narratiu?
○ Quins efectes provoca la tria del narrador?
○ Conserva perspectiva narrativa al llarg del relat? (protagonista,
observador, omniscient)
○ Veu i to personals i es diferencia dels personatges? La narració és
coherent?
○ Si hi ha diverses veus, totes aporten a la construcció del relat?
5. Personatges:
○ Tenen definits atributs psicològics i físics?
○ Són autèntics: xiquets i adults actuen i pensen com el que són?
○ Representen paràmetres socials i culturals del context del relat?
○ Presenten ambigüitats, ombres, dubtes en la seua forma d’actuar?
○ Es transformen al llarg del relat?
○ Són plans o redons?
○ Generen empatia?
○ Es contruïxen a través de diálegs clars i àgils?
6
○ Permeten que el lector aprenga coses sobre els sentiments, intencions
conductes humanes?
6. Època:
○ Permet reconèixer ens quines etapes de la vida dels personatges
transcorre el relat?
○ Es reflectix en el comportament i les accions dels personatges?
○ S’inferix el temps?
7. Temps:
○ Permet seguir la cadena d’esdeveniments?
○ Permet percebre el pas de les hores, dies, anys?
○ Marca el ritme i la intensitat del text?
8. Espai:
○ Ubica al lector en els escenaris en què transcorre la històra?
○ Influïx en les actituds i decisions dels personatges?
○ Contribuïx a crear l’atmosfera del relat, a reforçar sensacions i
situacions?
9. Il·lustracions:
○ Són atractives, transmeten sensacions i susciten emocions i reflexió?
○ Dialoguen amb el text, recreant-lo o contrastant-lo?
○ Presenten elements que afigen sorpresa o humor a la narració?
○ Campten l’essència d’un lloc o d’una època?
○ Reforcen la noció del temps?
○ Creen personatges expressius, amb trets únics i convincents?
○ Creen un univers narratiu coherent?
○ Integren harmònicament les figures, el maneig de l’espai i el color?
○ Hi ha una relació versemblant entre les proporcions, els volums i les
formes dels objectes?
○ La perspectiva situa al lector en un lloc privilegiat per a mirar i
accentuar moments claus del relat?
○ Els colors enfatizen les emocions del relat?
○ Els traços transmeten la intenció narrativa: ironitzar, divertir,
commoure, evocar…?
○ La tècnica enriqueix el conjunt i és consistent al llarg de la història?
7
10. Disseny i impressió:
○ La coberta atrau? Dóna informació bàsica sobre l’obra: títol, autor,
il·lustrador, editorial?
○ La contracoberta genera curiositat, desig de llegir?
○ Coberta i contracoberta tenen valor narratiu?
○ El format col·labora amb la construcció de la història?
○ La impressió és de qualitat (colors, tipografia nítida…)?
○ La diagramació equilibra els elements gràfics i textuals? ( on se situa el
text?) S’hi establix un diàleg o significació especial? ( realitat-fantasia,
colors, elements simètrics…)
○ L’enquadernació és resistent?
○ La grandària de la lletra és l’adequada per a l’edat del destinatari?
11. Text i intertextualitat:
○ Hi ha citacions? Quina relació establixen amb el nou text?
○ Presència de personatges literaris, Què aporta?
○ Les versions o adaptacions conserven l’essència dels textos originals?
En què es basen els canvis? Quina intenció tenen? (reescriptura
simple, expansions, modificacions, collage...)
○ Amb qui dialoga el text? (literatura popular, culta, còmic, ficció
audiovisual...)
12. Edició:
○ Pròlegs, glossaris, notes a peu de pàgina… són pertinents?
○ Versions, adaptacionss i antologies… donen referència dels textos
originals?
13. Reflexió valorativa:
○ Què té d’especial l’obra?
○ Per què impacta?
○ A qui la puc recomanar?
8
LA LECTURA ABANS DE SABER LLEGIR
La importància de la iniciació primerenca a la lectura:
la lectura emergent
➔ Abans de saber lllegir, cal saber sentir.

➔ No podem obligar a llegir com no podem obligar a estimar.
➔ Un bon lector no és aquell que s’empasse més llibres.
➔ Lector no és aquell que s’empasse més llibres, sinó aquell que siga més
receptiu als missatges.
➔ La veu i els lligams afectius: els jocs de fada
◆ Quan vages a la carnisseria, no compres carn d’ací, ni d’ací...ni d’ací,
sinó d’ací, que n'hi ha un bon bocí!
◆ Éste és el pare, esta és la mare, esta fa les sopes, este se les menja
totes, i este diu: piu, piu. Que no n’hi ha per al caganiu?
➔ Experiències dialogades sobre els llibres escrits i d’imatges.
➔ Narració de contes.
Llegir en família: Bones pràctiques per al foment de la lectura
➔ La lectura està relacionada amb:

◆ Origen cultural de l’infant (família)> valoració familiar.
◆ Capacitat pròpia.
➔ La lectura és un viatge iniciàtic plagat d’obstacles, superables amb:
◆ Tranquil·litat.
◆ Paciència.
◆ Humor i Amor.
◆ Veure ( i escoltar) llegir.
◆ Voler llegir.
◆ Poder llegir.
◆ Saber llegir.
9
El despertar de la lectura a l’escola:
“L’aptitud de reconèixer els signes gràfics, per ajuntar-los, és diferent del plaer de
llegir, del plaer d’endinsar-se en un món que, encara que siga exterior pels seus
signes manuscrits o gràfics, és interior pels sentiments, imatges i pensaments que
desencadena” (Colettte Chiland)
➔ Entendre el conte com a pont llevadís ( insight):

◆ Reconéixer.
◆ Identificar-s’hi.
◆ Imaginar.
➔ Funcions de l’escola i la biblioteca:
◆ Fer de mediadors ( guies, no dictadors).
◆ Oferir una àmplia gama de possibilitats.
◆ Crear les condicions òptimes per a una lectura afectiva.
◆ Generar diàlegs estimulants.
BLOC 2:
El paper de la literatura de tradició oral:
- Introducció:
➔ A què ens referim?
● Manifestacions literàries i culturals trasmeses oralment, de generació en
generació.
● Originalitat?
○ La literatura canònica és diferent cada vegada.
○ La literatura popular adapta uns materials tradicionals (existents) a cada
context/públic.
● Per tant...
○ Text viu, obert a la transformació verbal (versions diferents) i argumenta (variants
d’una mateixa rondalla, llegenda, etc., segons les circumstàncies històriques,
socials...)
➔ Canvi o desaparició?
Els gèneres de la literatura popular conviuen amb el sistema de valors culturals i de
relacions socials de cada comunitat
↳ Canvi de la societat → canvis en la literatura popular :
10
- Aparició de gèneres nous i adaptació/desaparició de gèneres antics
- Al segle XIX, els folkloristes decideixen fixar per escrit aquesta literatura:
○ Perill d’uniformització
○ Filtració (ideològica, moral, etc) dels materials
○ Ex: adaptacions de Disney
“La rondalla s’encamina també cap a la crisi. L’amenacen els canvis en les relacions
familiars, la guarderia [...] i la competència amb les formes d’administració de l’oci de
la societat de consum infantil. Per contra, el seu prestigi com a valor cultural i literari
pot contribuir a salvar-la immobilitzant: passant als mitjans de comunicació de
masses (llibres infantils, dibuixos animats); fent-li perdre, en definitiva, el seu
caràcter del folklore” Pujol, Josep Maria (1985): “Literatura tradicional i etnopoètica:
balanç d’un folklorista, dins La cultura tradicional a debat”
Gèneres i repertoris:
- Gèneres:
La LLEGENDA: narració localitzada en un lloc concret que explica un fenomen
determinat. Un fet o les característiques d’un personatge imaginari o real. Poden
formar cicles, com per exemple, les llegendes sobre Jaume I.
● Característiques:
○ Caràcter explicatiu (etiològic): fets històrics, fenòmens naturals…
○ Cregudes com a possibles per la col·lectivitat que les crea
○ Didactisme
○ Relació amb un element de la realitat (una persona, un monument, un territori,
etc)
● Tipus:
○ Sobre el món natural
○ Sobre el món sobrenatural
○ Sobre la història humana
La FAULA:
○ Composició literària de to i intenció satírica en què animals, plantes o elements
naturals actuen com si foren humans.
○ Contenen un passatge o precepte moral o d’utilitat pràctica.
11
○ Gènere culte o semiculte (d’autor conegut)
○ Des de l’antiguitat i la tradició oral: Panchatranta, Calila i Dimna
○ Món grecoromà: Hesíode, Isop, Fedre.
○ Represes en l’edat mitjana amb finalitat didàctica.
○ La Fontaine (s. xvii): forma literària definitiva.
La RONDALLA:
La rondalla és una narració anònima (encara que puga haver estat recollida per un
autor conegut) i en prosa, que conta fets presentats com a imaginaris.
● Característiques:
○ Funció: distraure i alliçonar.
○ Absència de descripcions.
○ Narrador omniscient.
○ Argument freqüents: lluita entre força i feblesa, o la maldat i la bondat, amb el
triomf dels darrers/ el treball i l’absnegació són premiats, els malvats són castigats
amb un final feliç.
○ Estructura narrativa tancada (començament i acabament clars).
○ Maniqueisme generals dels personatges.
Fórmules de començament i acabament

Delimiten l’espai textual en què tindrà lloc la rondalla:
- De començament:
➔ Això era i no era…
➔ Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida, veritat serà...
- D’acabament:
➔ I conte contat, conte acabat, i per la xemeneia se’n puja al terrat.
➔ Si la rondalla us agrada, una gerreta de mel a qui l’ha contada i una
altra al qui l’ha escoltada. I si no us agrada, tireu-la dalt la teulada.
Exemples:
A.M. Alcover: Rondaies mallorquines
Joan Amades: Les millors llegendes populars o Les millors rondalles populars
catalanes.
Enric Valor: Rondalles valencianes
12
ESTUDIS SOBRE LA RONDALLA:
Vladimir Propp (1895-1970):
● Morfologia del conte (128; revisada, 1969): la rondalla popular russa es
construeix segons una succesió regular de funcions ( accions que podem
trobar en les rondalles meravelloses).
● Les arrels històriques del conte meravellós ( 1946): el conte prové dels ritus i
els mites, especialment els ritus d’iniciació i la mort.
● Les idees de Propp sobre la morfologia del conte han donat lloc a nombroses
activitats de creació: Gianni Rodari ( Gramàtica de la fantasia).
Bruno Bettelheim ( 1903- 1990):

● Psicoanàlisi dels contes de fades (1976): revaloritza les rondalles
meravelloses i estudie ( perspectiva psicoanalítica) el paper que tenen en el
desenvolupament dels xiquets.
● Aporten missatges al subconscient del nes que li parlen del seu jo en
formació, i l’alliberen de les pors i inseguretats.
● A través dels contes descobreixen tot un seguit de components que estimulen
el seu desenvolupament i els ajuden a madurar.
CLASSIFICACIÓ GEOGRÀFICA DE LES RONDALLES

1. Nórdica: rondalles sorgeixen de la màgia de la naturalesa: boscos, gels,
mars, gnoms, elfs, etc. En concordança amb el paisatge sovint troben
situacions de soledat, fred, nit. Ex: Blancaneu.
2. Anglosaxona: semblances amb l’escola nòrdica, però són més fantasioses i
líriques, i non sense. Elements quotidians que prenen vida pròpia. Ex: El
soldadet de plom.
3. Mediterrània: rondalles d’entremaliadures, d’anar per casa, costumistes,
amb elements poètics o lírics que expliquen situacions familiars.
Protagonitzades per personatges casolans, influenciades sovint per la
comèdia de l’arte ( relacions amoroses tenen poca importància). Ex: El gat
amb botes.
4. Africana: contes vitals, molt rics lèxicament, plens de recursos, animació i
elements màgics i fantàstics. Divertits: plens de situacions escatològiques
(pets, bufes: atraient per als infants) i d’enginy.
13
5. Oriental: Potser, la més rica de totes. Comprén 3 blocs: xinés o búdic, conte
hindú i conte japonés.
○ Difícil captar-ne la màgia: importa més l’enllaç fònic entre les paraules
que l’argument. La poesia i l’absurd s’hi donen la mà.
○ Influides per la filosofia del Ying i el Yang ( ambivalència del bé i del
mal del budisme).
○ En el conte hindú cal remarcar les grans epopeies dels herois.
6. Sud-americana: Predominen contes i llegendes èpiques i de grans batalles,
de llum i de festa.
○ Sovint, maniqueisme exagerat.
○ Si són contes humorístics: humor molt marcat i vital.
7. Nord-americana. Dues vessants:
○ genuïna i tradicional dels indis: relació amb la natura i les deïtats
mitològiques.
○ moderna ( moviment hippy i underground, i dels estudis de psicologia
infantil i del grafisme): rondalla industrial, plena de sorpreses, amoral i
màgica. Enceta un nou camí en aquest món.
ENDEVINALLES:
1º operació: estrayament
- Triarem l’objecte a partir de la qual volem fer l’endevinalla
- Defeinirem l’objecte com si el veiérem per primera volta, a partir dels seus
trets característics
2º operació: associació i comparació
- Comparació de l’objecte descrit amb altres objectes que tinguen algun dels
trets que hem comentat
3º operació: metàfora final
- Combinarem de l’objecte descrit amb altres objectes que tinguen algun dels
trets que gem comentat
4º operació: donar-li forma atraient a la definició, preferiblement rimada
- Combinarem els elements més adequats del punt anterior per construir
l’endevinalla
- Donarem forma atraient a la definició misteriosa, preferiblement rimada
ALTRES GÈNERES LITERARIS: PARÈMIES, SUCCEÏTS, EMBARBUSSAMENTS,
MITES, ENIGMES, ACUDITS, CANÇONS POPULARS…
14
La literatura de tradició oral:
- Entretenir:
➔ Valor lúdic del folklore.
➔ Desplegament de la imaginació i la creativitat.
➔ Joc: desplegament de les aptituds físiques, psíquiques i morals.
- Educar:
➔ Afavorir la maduració psicològica (absorbint les pors dels xiquets, p.
ex)
➔ Reforçar la cohesió social d’un grup o d’una cultura, vincular-la amb el
territori.
➔ Exercir la crítica i donar normes de conducta.
➔ Potenciar el patrimoni lingüístic i literari .
➔ Fascinar en l’oralitat.
➔ Estimular el pensament divergent i creatiu.
LA POESIA I LA CANÇÓ
Questions prèvies:
● Per a què necessitem la poesia?
● Per què tractem conjuntament la poesia i la cançó?
● Què pot aportar la poesia a la formació dels infants?
● Creus que als centres educatius es treballa adequadament la poesia? Per
què?
● Quin tipus de poesia es pot treballar a les aules d’educació infantil?
● Recordes alguna cançoneta que cantares a casa o a l’escola?
Valor pedagògic:
● Sensibilitat eticoestètica.
● Fantasia àgil i creativa: camí cap al viatge poètic.
● Sentit del ritme i de la musicalitat de la paraula.
● Qualitats noves en les coses i en els fenòmens.
● Imaginari col·lectiu ( cultura popular)
● Aprenentatge de rols, normes socials i formes lingüístiques.
● Valor simbòlic i màgic de les paraules en la representació de la realitat.
15
● Valor afegit en l’adquisició de la lectoescriptura.
● Relació de recitació poètica amb l’expressió corporal i la psicomotricitat.
● Ajuda a perdre pors escèniques i a adquirir seguretat de parlar en públic.
Característiques:
● Condensació expressiva.
● Presència de pensament abstracte.
● Disposició del text tipogràfic.
● Musicalitat i ritme.
● Aspecte lúdic i plaent (joc)
La poesia és pensament i és número…

Abecedaris poètics, abecegrames, àlbums il·lustrats, auques, cal·ligrames, cançons
de bressol, contes poètics, curmetratges poètics, embarbussaments, endevinalles,
faules en vers, fórmules i encanteris, gregueries, haikus, jitanjàfora, moaxaja,
permorfance poètica, poemes jocs de lletres, poesia visual, refranys, reguitzells i
tirallongues, rodolis, romanços, rondes, tantograma, targetes poètiques.
Corpus:
Poesia escrita per a infants.
Literatura popular.
Poesia produïda per infants.
Poesia guanyada.
Introducció a l’aula: Idea de la transversalitat de la poesia

● Música, llengua, ciències naturals, plàstica, matemàtiques, ciències socials
● Poesia com a instrument oral ( mètode comunicatiu)
● Poesia com a joc ( expressió corporal, teatre, dansa, música)
Desfent mites sobre el llenguatge poètic...

Escriure un poema no és solament rimar unes belles paraules : ¨ La platja a Sivella
és tota meravella¨.
La poesia tanmateix la trobem arreu..: ¨ No te ratlles¨, ¨ Se li’n va l’olla¨.
El que necessites és poesia.
16
Omplim de poesia el nostre centre: la poesia és un joc de miralls que ens permet
veure l’altra banda del poema ( Joan Brossa)
El llenguatge en la poesia: Res és el que sembla.
Metàfora: Qué és? Com es construeix? Parlem en poesia?
ALGUNS CONSELLS:
Poemes de qualitat, curts (o fragments), entenedors, dels interessos dels infants.
Per a llegir, entendre i captar l’expressivitat del poema i recitar-lo donant-li tota la
riquesa de matisos d’acord amb el contingut i la forma (sense exagerar)
AUTORS/ES DE POESIA INFANTIL:
- Joana Raspall (1913-2013) “Podries...”
- Marc Granell
- Josep M. Sala Valldaura
- Miquel Desclot
- Olga Xirinacs “Sóc un coixí amb cent agulles”
- Dolors Pellicer
- Dani Miquel
- Paula Bonet
- M. Mercè Marçal
UNITAT 7
Els clàssics de la literatura infantil (anteriors a 1960)
17
Els clàssics literaris, entre altres qüestions, també ens presenten els personatges
“tipus” de la nostra cultura. El lector pot així endevinar ràpidament quines
característiques té cadascun dels personatges, ja que alguns procedeixen del
folklore europeu, i d’altres, d’obres literàries d’autor.
- Les prosificacions de relats populars (S. XVII-XIX)

Primeres mostres de literatura guanyada: els relats folklòrics
● Autors de formació acadèmica i erudita (filòlegs, antropòlegs i historiadors)
són els primers a traslladar a l’escriptura narracions orals tradicionals del
folklore.
● Volen posar en relleu el valor intrínsec i idiosincràsic d’aquestes narracions
● Aquest interés té a veure amb els moviments romàntics que cerquen les
arrels característiques dels pobles per revitalitzar al patrimoni històric propi.
Primer autors europeus que van recollir aquest corpora de relats:
★ Charles Perrault (França, s. XVII):
➔ Cortesà de Lluís XIV
➔ Arreplega relats tradicionals com a novetat contra la literatura academicista
➔ Novetat dels relats: ingeni com a camí per a la promoció social
➔ Exemples: Polzet, Ventafocs, Barbablava, Riquet, Gat amb botes...
★ Hans Christian Andersen (Dinamarca, s. XIX):

➔ D’origen humil, conreà diversos gèneres literaris
➔ S’inspira en l’imaginari folklòric nòrdic per crear els seus contes, molts
són recreacions lliures o inventades (en ocasions amb elements
autobiogràfics)
➔ Barreja el meravellós amb l’humor i la sensibilitat
➔ Exemples: L’aneguet lleig, El soldadet de plom, La princesa i el pèsol,
El vestit nou de l’emperador, La sireneta...
★ Wilhelm i Jacob Grimm (Alemanya s. XIX):
➔ Filòlegs amb interessos antropològics i folklòrics
➔ Afins al corrent romàntic i nacionalista alemany del XIX
➔ Van plasmar llegendes orals, a vegades amb la crudesa pròpia de la
tradició oral d’origen medieval
18
➔ Exemples: Hansel i Gretel, Rapunzel, Blancaneus, El nan saltarí, Les
set cabretes, Joan sense por, Caputxeta…
Com es transforma la literatura popular en literatura per a infants
19
- La narrativa d’aventures:
● Parlem pròpiament de literatura d’autor
● També són casos de literatura guanyada: no estigueren pensades per al
públic infantil
● Són obres anteriors al 1960
● Se caracteriza per la presència d’acció, sorpresa, ritme…
● L’aventura pot barrejar-se amb elements com la fantasia, ciència ficció,
elements sentimentals, trets costumistes, misteri…
● Atenent a aquests trets, podem classificar la narrativa d’aventures en
diferents subgèneres
Temes i trets més freqüents:
➔ Segles XVIII-XIX (certa influència del Romanticisme)
➔ Viatges a llocs exòtics (llunyans o imaginats)
➔ Naufragis
➔ Supervivència en la natura
➔ Encontre amb altres cultures (exotisme)
20
➔ Ritme àgil amb elements inesperats
➔ Se n’han fet moltes adaptacions
OBRES:
★ Daniel Defoë amb Robinson Crusoe (1719)
★ Jonathan Swift amb Els viatges de Gulliver (1726)
★ Robert Louis Stevenson amb L’illa del tresor (1882)
★ Rudyard Kipling amb Llibre de la Selva (1894)
★ Jack London amb La crida salvatge (1903) o Ullal blanc (1906)
- La narrativa de base històrica:

● Variant de la novel·la d’aventures amb ambientació en el passat
● Pot tenir intenció patriòtica
● Valor educatiu/històric per conèixer el passat a través de la ficció
● Corrent de plena vigència
● Exemple: Els tres mosqueters (1844) d’Alexandre Dumas
- La novel·la gòtica:
● S’inicia en el romanticisme, i s’hi pot considerar l’antecedent de la novel·la de
terror
● Pot tenir trets de la novel·la històrica (sense pretenció de recrear el passat
real)
● Els protagonistes solen ser antiherois
● Presència de persontages i /o escenaris sobrenaturals o paranormals
● Exemples: El geperut de Notre Dame (1831) , Frankestein (1818) de Mary
Shelley o Dràcula (1897) de Bram Stoker.
- Els precedents de la narrativa de ciència-ficció:

● Variant de la novel·la d’aventures (s. XIX-XX)
● Temes: fantasia, cienticisme, tecnologia
● Visió catastrofista del futur: perills de la ciència, viatges a l’espai, invasions
extraterrestres…
● Consideració negativa: escàs valor educatiu i poca qualitat literària
● Consideració positiva: connecta amb la imaginació del lector infantil i la
curiositat científica
21
PRECURSORS
★ Jules Verne (1828-1905)
➔ Cinc setmanes en globus
➔ Viatge al centre de la Terra
➔ La volta al món en vuitanta dies
➔ De la terra a la lluna
➔ Vint i mil llegües de viatge submarí
★ H. G. Wells (1866-1946)
➔ La màquina del temps
➔ La guerra dels mons
➔ L’illa del doctor Moreau
➔ L’home invisible
- La novel·la policíaca i de misteri:

● Implica activamente al lector i l’involucra en el misteri de la trama
● Es caracteritza pel ritme i la tensió narrativa
● Ha tingut consideracions contraposada
● Consideració positiva: sol interessar al públic infantil/juvenil i n’hi ha
adreçades a aquest auditori
● Consideració negativa: en ocasions, escasa qualitat literària en favor de la
trama i presència de violència gratuïta
PRECURSORS
★ Arthur Conan Doyle (1859-1930)
★ Erich Kästner ( 1879- 1974): Emili i els detectius ( 1929)
★ Enid Blynton (1897-1968): El cinc a l’illa del tresor i El club dels cine
- La novel·la sentimental
● Protagonistes jòvens o xiquetes.
● Conflictes de caire emocional ( no necessàriament amorós).
● Obres molt consumides per públic femení ( S.XIX i XX)
● Presenten trest de la novel·la costumista: descripició del quotidià.
22
● Criticaes per ser titllades de pseudo-literautra:
○ literatura d’evasió i conformista
○ difonen ideologies paternalistes i burgeses
AUTORS
★ Louise May Alcott (1832-1888) amb Donetes (1868)
★ Johanna Spyri (1827-1901) amb Heidi (1868)
★ Lucy Maud Montgomery ( 1874- 1942) : Anna de les teules verdes ( 1905).
- La novel·la costumista:
● Narracions de vivències i aventures d’infants ( trapalleries) adreçades al
públic infantil.
● To realista, sovint combinat amb humor.
● Busquen la identificació del lector amb el protagonista, generalment un
xiquet.
● conreada principalment al S. XX.
● Són habituals les sagues.
AUTORS
★ Charles Dickens (1812-1870) amb Oliver Twist

★ Mark Twain (1835-1910) amb Les aventures de Tom Sawyer
★ Richmal Crompton ( 1890- 1969) amb Guillmen ( 1922, en avant)
★ Renné Goscinny ( 1926- 1977) amb el Petit Nicolàs ( 1954,...)
★ Elena fortún / Encarnación Aragoneses ( 1886- 1952) amb Celia ( 1929,..)
★ Borita Casas ( 1911, 1999) amb Antoñita la fantàstica, ( 1940, …)
- El conte modern:
● Podria considerar-se un subgènere de la narrativa d’aventures
● Molts el consideren un model molt influent de la narrativa infantil posterior als
60
Trets distintius:
23
● Presència de realisme fantàstic (inclusió d'elements meravellosos en el
quotidià), però s’allunya de la màgia dels contes populars
● S’adreça al públic infantil.
● Solen aparèixer infants com a protagonistes.
● L’humor és present, de vegades absurd.
AUTORS
★ Lewis Carrol amb Alícia en terra de meravelles ( 1865)

★ Carlo Collodi amb Les aventures de Pinotxo ( 1881)
★ Lyman Frank Baum amb El màgic d’Oz. ( 1900)
★ James Mathew Barrie amb Peter Pan i Wendy ( 1904, teatre / 1911, novel·la)
★ Pamela Lyndon Travers amb Mary Popins (1934)
★ Antoine de Saint-Exupéry amb El petit príncep (1943)
★ Astrid Lindgren amb Pippi Langsrump (1945...)
La narrativa infantil a partir dels anys 60
24
- Realisme:
➔ Anne BAILEY, Burn up (1988, Cremant)
➔ Joan PLA, Mor una vida, es trenca un amor (1990)
➔ Xabier MENDIGUREN, Harrika (1989, A pedrades)
➔ Sebastià Sorribas, (1928), El zoo d’en Pitus (1966)
- Realisme Crític:
➔ Mercè Company, La historia de Ernesto o La imbècil. (realisme de to
idealista)
➔ Judit Kerr (1923), When Hitler Stolepink rabbit (obres que revisen el
passat recent)
- Fantasia:
➔ Bruno Bettelheim, Psicoanalisis de los cuentos de hadas (revitalització
del conte tradicional)
➔ John R. R. Tolkein
➔ Michel Ende, Momo
➔ J. K. Rowling, Harry Potter
- Ciència ficció:
➔ Ray Bradbury, The Martian Chronicles
➔ Isaac Asimov, Yo, robot
- Realisme fantàstic:
➔ Gianni Rodari, Contes per telèfon
➔ Christine Nöstlinger, Frederica la pèl-roja o Mini va al colegio
➔ Roald Dahl, Matilda o Charlie y la fábrica de chocolate
INFORMACIÓ EXTRA:
1. Coneixements previs
Passats els primers 300 anys d’història la ficció infantil segueix debatent- se entre
considerar que ha de servir els interessos educatius i formatius que persegueixen
els adults o bé que ha de satisfer els interessos lúdics i d’entreteniment que
busquen els xiquets. La idea que la ficció per als més joves està exempta
d’orientacions ideològiques és falsa.
25
Entre els llibres i els xiquets s’interposen, a més de l’escriptor, els editors i els adults
que posen els textos a disposició d’ells. Encara actualment molts adults tracten
d’aïllar la infantesa del món adult. D’altra banda, la idea que la ficció per a xiquets ha
de ser un primer pas per a que llegisquen obres de més valor literari encara està
molt arrelada.
En este tema veurem com el canvis socials, les orientacions ideològiques i els
diferents intervinents en l’edició difusió dels llibres (editors, pares, escola, etc.)
influeixen en el desenvolupament de la literatura per a infants.
Acabada la Guerra Civil en 1939, en la literatura infantil van predominar els temes
religiosos, històrics i de contes que provenien del folklore popular. Les obres
destinades a xiquets se centraven en la descripció de d’ambients quotidians, com la
família i l’escola, on s’intentava oferir una imatge social idealitzada i un exemple de
la conducta moral postulada. Es tracta d’una literatura que propugna la submissió a
les jerarquies i que pretén uniformitzar la societat.
Recordem que la censura va estar vigent a Espanya de 1936 fins 1978. A més,
molts dels millors escriptors i il·lustradors van viure en l’exili davant la impossibilitat
depublicar les seues obres al nostre país.
D’altra banda, les obres infantils publicades a altres països no eren traduïdes al
castellà si no s’adeien amb elsvalors morals que imposava la dictadura franquista.
La producció de llibres en l’època franquista tenia molt en compte les necessitats de

l’ús educatiu que li volia donar a les lectures, que eren les del món adult, i no tenien
en compte les necessitats específiques dels xiquets. L’any 1962 s’alça la prohibició
de publicar en llengua no castellana. Catalunya va iniciar una tasca de renovació de
la literatura infantil que va influir en tot l’Estat Espanyol.
En comparació amb les característiques del període anterior, el tret més característic
de la dècada dels 60 és la dràstica limitació de la fantasia i el folklore. Una gran part
de les obres produïdes en el període democràtic es caracteritzen per la introducció
de novetats temàtiques des de la perspectiva d’una descripció realista de la ficció.
Així, s’incorporaran noves situacions familiars i socials protagonitzades per
personatges més diversificats i individualitzats.
26
2. La narrativa infantil a partir dels anys 60
2.2 Característiques de la LIJ en el període
Després de les desfetes bèl·liques de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil

espanyola el realisme, principalment de to idealista, es va instaurar en la narrativa
infantil. A partir dels anys 60 se segueix cultivant esta forma de narrativa que
presenta als xiquets una realitat desproveïda dels seus aspectes més negatius.
Però, sobretot a partir dels 70, els autors comencen a presentar un món més
conflictiu. Alguns temes que estaven exclosos de la ficció anterior apareixen ara en
primera línia: la desestructuració familiar, la violència al carrer, la mort, les injustícies
socials, etc. Aquesta tendència, anomenada realisme crític va començar als països
nòrdics i centreeuropeus i després es va estendre als països mediterranis.
La literatura de tradició oral va ser revisada. Es considerava que les velles històries,
rondalles i llegendes reflectien un món injust, classista, masclista, materialista, etc.
que no pot presentar-se com a model per a les noves generacions. Fins i tot es
qüestionen els aspectes formals d’estes narracions. Se les considera repetitives,
amb finals previsibles, personatges estereotipats, etc.
Les històries tradicionals van seguir tenint el seu públic, i la indústria editorial no va
deixar de publicar-les. Es van realitzar edicions preciosistes amb magnífiques
imatges i formats de gran qualitat. També va haver autors que van impulsar el
gènere. Destaquem, d’una banda, el psicòleg austríac Bruno Bettelheim
(1903-1990), qui amb el seu llibre Psicoanàlisi dels contes de fades va donar un
impuls al gènere. Per a este autor els contes contenen missatges que ajuden els
xiquets en el seu desenvolupament psicològic cap a la maduresa. Destaquem
igualment la figura del pedagog i escriptor italià Gianni Rodari (1920-1980). En la
seua obra Gramàtica de la fantasia fa ús de les rondalles tradicionals per a elaborar
activitats per a fer a classe que ajuden a desenvolupar la imaginació i introduir els
xiquets en el món de la literatura, tant com a lectors com creadors.
Els relats a partir dels anys 60 descriuen la vida urbana i els valors i formes de vida
que li són propis. A partir dels anys 80 apareixen en les històries els problemes de
les gran ciutats: marginació, drogues, aïllament, etc.
27
En l’àmbit catalanòfon, en la narrativa a partir dels anys 60, es van publicar llibres de
colles i d’aventures. Alguns autors com ara Emili Teixidor, Josep Vallverdú o
Joaquim carbó van conrear la novel·la històrica i d’acció. Els períodes històrics més
novel·lats van ser els que fan referència al naixement i expansió de Catalunya:
l’època dels almogàvers, la figura de Jaume I, els comtes catalans, la Guerra de la
Independència, el bandolerisme, etc. A partir dels anys 90 la Guerra Civil Espanyola
esdevé un tema recurrent en la ficció per a joves.
En estes obres, com han assenyalat Lluch i Valriu, es pretén crear unes referències
comunes encaminades a fer país, sense sectarismes i amb un tarannà obert,
integrador i respectuós. Defensen la llibertat dels individus i delspobles. Per
aconseguir esta llibertat es posa l’accent en el valor del diàleg i la bona voluntat més
que en la força de les armes. Els herois no tenen caràcter èpic, sinó que són dèbils,
però intel·ligents i bondadosos.
A partir dels anys 70 les històries abandonen la visió idealitzada de la infantesa. Els
contes populars i els llibres infantils clàssics deixen de ser un referent, perquè ja no
es pretén escriure per a “xiquets bons”. La infantesa noes vista com una època
segura i feliç. Els nous relats presenten xiquets més actius, que creixeran i
ingressaran en el món adult. Les relacions personals esdevenen més complexes i
desapareixen algunes de les fronteres entre el món infantil i l’adult. En aquesta
dècada, i també en els anys 80, els autors experimenten molt i reivindiquen el paper
de la fantasia en l’educació dels nens.
Com que es considera que els xiquets han de ser educats per a la complexitat de la
vida, apareixen nous temes. El conflicte passa a ser considerat una part de la vida.
Es reivindica el dret a la llibertat individual i al plaer.
A partir dels anys 80 els conflictes apareixen en les històries infantils de manera
més crua que en èpoques anteriors.
La visió de la família ha variat. S’ha passat de les àmplies famílies agràries pròpies
de les històries populars i els llibres clàssics a una tipus de família urbana, nuclear,
composada pels progenitors i un o dos fills. Fins i tot apareixen famílies
monoparentals amb pares o mares solters o divorciats. Els germans ja no apareixen
amb tanta freqüència com a coprotagonistes de les narracions, i quan ho fan es per
28
mostrar tensions emocionals, com ara el zels per la posició de cada germà dintre del
nucli familiar. Els avis tenen una paper més dinàmic que en les obres anteriors.
Sovint posseeixen secrets que impulsen la realització d’aventures per part dels
protagonistes.
La família ha deixat de ser, com ho era en el passat, un nucli harmònic que ha de fer
front a les adversitats exteriors. Sovint, alguns dels seus protagonistes resulta
qüestionat, com ara mares neuròtiques, pares alcohòlics o depressius. A més, es
descriuen situacions de violència o d’incomunicació en l’àmbit domèstic.
La voluntat d’expressar una realitat més rica de significats conduirà a la LIJ a

experimentar amb les regles de construcció literària i, d’esta manera, la utilització
creixent de la ironia, l’ambigüitat i l’equívoc, així com un enginyós joc compartit entre
emissor i receptor.
Amb esta finalitat, augmentarà la complexitat de les relacions entre el text i la

imatge. Ara les imatges no tindran com a funció exclusiva subordinar-se al text.
Igualment, canviarà la relació entre realitat i fantasia en l’obra de ficció, i el lector

tindrà un paper més actiu. Això esdevé de manera molt visible en els anomenats
llibres de participació. Per exemple, en Un llibre monstruós (1990) de Jordi Sierra,
on un escriptor ha de perseguir els monstres escapats del llibre que ell mateix acaba
d’escriure.
Els llibres en els quals els xiquets són els herois traspassen al receptor la presa de
decisions del protagonista i reclamen la seua activitat continuada al llarg de tota la
lectura per a decidir el rumb de la narració. Alguns llibres inciten el lector al
descobriment: han d’alçar, desplegar, llegir o moure en diferents direccions per tal
de trobar missatges o imatges ocultes.
A partir dels anys 90 la novel·la juvenil va ser bastant reiterativa en temes, recursos i
personatges. Molts autors, duts per la inèrcia dels gustos de l’escola i de les
editorials, es van estimar més no arriscar i usar els ingredientsque ja havien donat
bons resultats. En estos anys trobem una sobreabundància d’aventures de colla, de
jovençols neuròtics, d’orfes desemparats, de detectius improvisats i de trames
previsibles.
29
Al final d’esta dècada apareixen en la ficció juvenil el primers maltractadors,
drogoaddictes, homosexuals i persones amb ideologia política contrària al sistema.
Tanmateix, en la literatura feta al Principat sí que trobem autors que en els anys 90
tocaven tots els temes. Citem a manera d’exemple a Jordi Sierra o Gemma Lienas.
Seguidament tractarem de la manera com les dues grans aproximacions a la

literatura infantil, la realista i fantàstica, han evolucionat en els darrers anys.
2.2 El Realisme
Dintre d’esta línia sobreeix el llibre de colles que ja venia conreant-se des de mitjan
dels 50. Estos relats se centren en la importància dels grups com a eina de
desenvolupament personal i col·lectiu. El grup és el protagonista de les històries,
més que no els individus. El grup aconsegueix resoldre petits misteris que
preocupen a la comunitat en la qual viuen. Sebastià Sorribas o Joaquim Cabó són
dos autors destacats en esta forma de narrativa.
A partir dels anys 70 s’obre la porta a una narrativa més centrada en els problemes
socials, fruit dels corrents i esdeveniments socials, com ara el maig del 68 francés o
als Estats Units la protesta contra la Guerra de Vietnam. En estes noves històries es
tracten temes com ara la marginació, la incomunicació, les crisis familiars, etc.
Els protagonistes ja no estan estereotipats, qüestionen els rols tradicionals i són

més variats que en l’etapa anterior. La intenció de tractar temes més conflictius o
complexos és possible, en part, gràcies al tractament distanciat dels problemes a
través de l’humor. Aquest tractament és conegut amb el nom de distanciament
humorístic.
El gènere humorístic va començar en els anys setanta a l’estranger, afavorit per

noves actituds ideològiques que inclouen l’admissió de la transgressió de la norma
moral en els xiquets, la potenciació del joc com exploració dels codis de convivència
i l’acceptació de diferents discursos socials. Tanmateix, fins començament dels
huitanta les obres humorístiques no van començar a traduir-se al nostre país. Les
primeres obres humorístiques en les nostres terres van començar a publicar-se
30
també en el decenni dels huitanta, bàsicament en el camp de la il·lustració per a les
primeres edats. Un exemple n’és A la punta de la llengua (1980) de Miquel Desclot.
La principal novetat en la segona meitat dels 80 va ser la utilització de l’humor per a

conjurar la por. En estes obres humorístiques el protagonista s’enfronta
individualment a terrors i inseguretats que s’evaeixen gràcies a l’humor. Així, trobem
que els antics monstres que personificaven la maldat (vampirs, bruixes, malsons,
etc.) són desmitificats. D’esta manera, trobem bruixes delicioses i fantasmes
cordials.
A partir dels anys 80, particularment de la segona meitat, els temes conflictius són
tractats amb major duresa. Trobem una complaença en la inversió dels personatges
modèlics i les històries adquireixen una funció transgressora molt més accentuada.
Sovint es recorre a l’absurd i el caos. Moltes vegades els problemes als quals
s’enfronten els protagonistes no tenen solució.
En estos anys abunda l’anomenada novel·la psicològica en la qual es plantegen

problemes individuals i on els finals no acostumen a ser feliços. Apareixen valors
positius, com ara la solidaritat, l’empatia, el compromís, etc.Però paral·lelament
apareixen personatges poc solidaris, passius davant els conflictes viscuts o
egoïstes.
Si la literatura infantil i juvenil clàssica es construïa sobre l’aventura externa, amb

personatges sense caracterització psicològica, actualment els conflictes psicològics
són molt presents en les històries. Així es tracten les crisis maduratives dels xiquets
i adolescents, l’adquisició de l’autonomia personal, la incomunicació, etc. Per això
en les històries contemporànies abunda més l’ús de la primera persona narrativa i
s’han creat veus infantils a partir de l’ús de formes lingüístiques pròpies dels xiquets
i adolescents.
Podem esmentar una altra tendència anomenada realisme fantàstic, en la qual es

parteix de situacions reals, però sense abandonar la realitat s’introdueixen elements
fantàstics. Alguns autors que han tractat este gènere són Gabriel Janer o Mercè
Canela.
31
Els problemes socials són descrits sovint de manera molt realista, com ara la
delinqüència, la drogoaddicció, la desprotecció social, la mort, etc. Moltes obres no
tenen un final feliç, sinó que accepten el conflicte, deixen el final obert o més
rarament, tenen un final negatiu.
A partir dels anys 90, com a conseqüència de l’augment d’immigrants a les nostres
terres que provenen de països subdesenvolupats, la multiculturalitat ha esdevingut
un tema freqüent en les narracions infantils i juvenils.
De vegades la veu del narrador es reparteix entre diferents veus i fonts informatives.
Les il·lustracions són també una d’aquestes fonts. Però en general, la literatura
infantil actual segueix evitant la pluralitat de significats, ja que un lector molt jove no
podria captar-los i es trobaria davant una obra que no entén. No obstant, també hi
ha hagut obres que han experimentat en aquest camp.
2.3 La Fantasia i la tradició popular
Les obres dels autors en català a partir dels anys 60 són plenes de referències a la
tradició rondallística, particularment a partir dels anys 80. En part, esta presència de
la literatura popular en les nostres terres es deu a la difusió de l’obra de recopiladors
d’històries de la tradició oral com Joan Amades a Catalunya, Enric Valor al País
Valencià o Antoni M. Alcover a les Illes Balears. Alguns autors han adaptat les
històries populars a la sensibilitat actual. Citem a manera d’exemple l’obra La
Cadena d’or (1993) de Miquel Desclot i Què farem, què direm (1991) de Pep Coll.
Les històries d’aventures agraden més els xiquets quan passen de la segona
infantesa a la preadolescència (període freudià de latència, 6-11 anys). En aquest
estadi busquen una figura extraparental amb la qual identificar-se i també busquen
models de vida i de conducta entre els personatges de ficció. Els nens busquen en
aquesta etapa de creixement enriquir el seu restringit món d’experiències.
A banda del fet que els nens amplien amb estos relats el seu horitzó cognitiu, el
ritme ràpid de les aventures facilita la captació del interés del lector.
En les obres actuals encara trobem tradicions populars, refranys, endevinalles,

romanços o personatges fantàstics típics d’esta tradició. Però la narrativa infantil a
32
partir dels anys setanta sovint ha reformulat els models literaris propis del folklore.
Així, trobem relats en els quals es desmitifiquen valors tradicionals per a donar-li un
contingut feminista o pacifista a les històries.
Estos models populars són moltes vegades coneguts pels lectors més joves. Per
aquesta raó permeten que en les narracions actuals s’utilitzen personatges, motius o
esquemes narratius amb els quals els lectors estan familiaritzats. Al mateix temps,
permeten enllaçar amb la literatura escrita per a adults.
Quan les històries incorporen informació científica, particularment quan es tracta

d’aventures de ciència ficció, s’obren per al lector noves dimensions i possibilitats.
Sovint estes històries estan obertes a qualsevol solució i estimulen la invenció
creativa. Al mateix temps desenvolupa habilitats cognitives de caràcter general,
entre d’altres, la capacitat de raonament lògic-deductiu. Esta literatura pot ser
utilitzada a classe per a plantejar refelxions sobre la ciència, els seus problemes i les
conseqüències del seu ús sense seny.
2.4 La fantasia èpica (ang. Fantasy).
J.R.R. Tolkien va posar les bases d’aquest subgènere amb El senyor dels anells,
que es va publicar entre el 1954 i el 1955 però no va convertir-se en un bestseller
internacional fins a mitjans dels anys 80. Aquest subgènere, 30 anys després,
comença a brotar a Catalunya. Fins ara la fantasia èpica catalana s’ha nodrit de
títols esporàdics, com ara les Cròniques d’un món conegut de Jaume Fuster
(1983-1993) i L’últim guerrer de Vicent Pascual (Tabarca, 1993), però cap d’ells s’ha
erigit com un precedent amb prou força per fer proliferar aquesta literatura al mercat
editorial català. Destaca la contribució a aquest gènere de Maite Carranza amb la
trilogia La guerra de les bruixes. Es tracta d’una història de dones actuals que
guarden secrets i que comparteixen la seva màgia ancestral.
Este subgènere es caracteritza per mesclar el món cavalleresc medieval amb dosis
de terror, misteri, màgia i ciència ficció. Es troba a meitat de camí entre la novel·la
històrica ambientada en l’edat mitjana i la novel·la fantàstica de ciència ficció.
La majoria d’obres de fantasia èpica tenen un tret en comú: es guien per un

protagonista masculí i jove que experimenta un viatge d’aprenentatge i
33
autoconeixement. La fantasia èpica és conservadora, perquè repeteix elsarquetips i
les pautes de l’heroi que primer no és ningú, després és escollit, té un mentor i ha
de superar una sèrie de reptes. D’aquesta manera repeteix l’esquema narratiu de
moltes rondalles meravelloses protagonitzades per un home.
2.5 La ciència ficció
La primera novel·la de ciència-ficció en català es va publicar l'any 1912 i portava per

títol Homes artificials . El seu autor, Frederic Pujulà, imaginava la creació d'una
dotzena d'homes artificials orgànics que havien de millorar la humanitat.
La primera generació d'autors catalans, després de 1939, va haver de començar de

zero. Antoni Ribera, Sebastià Estradé, Pedrolo, Perucho, Calders o Pere Verdaguer
han de buscar-se cadascun pel seu compte les pròpies referències. El 1970 amb
l'estrena de La nau, de Josep M. Benet i Jornet, tindríem la segona generació
d’escriptors de ciència-ficció. La generació dels setanta arrenca amb voluntat de
normalització literària i reivindica l'existència dels gèneres. D'altra banda, l'activitat
de la revista Ciència, l'aparició de la col·lecció 2001 i l'atenció del llibre d'Orwell, fan
que una tercera generació s'identifique l'any 1984. Aquest any comença a publicar
Montserrat Galícia i d'altres autors que ja arrenquen amb un coneixement de la
ciència-ficció contemporània.
Pel que fa a les mancances del gènere en català, cal indicar que hi ha un predomini
de la cultura literària sobre la científica, que la ciència-ficció s'ha d'esforçar a
anivellar. A més, hi ha el perill de seguir els grans mestres clàssics, sense innovar.
Citarem alguns dels autors més representatius del gènere i la seua obra més
destacada: Joan Crexell, Històries (1980); Víctor Mora, La computadora incriminada
(1981); Josep Albanell, Suïcidi d’estat (1985); i Montserrat Galícia, Resurrecció
(2006).
34
2.6 El realisme fantàstic
Aquest subgènere situa l’acció en un món real i versemblant. Inclou elements

—personatges, poders, llocs, etc.— meravellosos o màgics, no necessàriament
relacionats amb la tradició popular.
Un dels autors que va iniciar el subgènere va ser Pere Calders. El seu llibre més
conegut, Cròniques de la veritat oculta (1954) és una referència en el gènere. En
aquesta obra la fantasia crea situacions impossibles, incorpora elements
sobrenaturals a la quotidianitat i situa les històries en un temps i un espai abstractes,
imprecisos i irreconeixibles.
Mercè Canela recuperaria les formes del conte popular amb Els set enigmes de l'iris
(1984) i, basant-se en la fantasy anglosaxona, escriuria El cercle d'Ouroboros
(1992). L'obra de Miquel Obiols es caracteritza per l'ús de l'absurd: Ai Filomena,
Filomena! (1977). També Pep Albanell —de vegades amb el pseudònim Joles
Sennell— incideix en el realisme fantàstic i l'experimentalisme a La guia fantàstica
(1977), mentre que matisa la seva proposta amb un aprofundiment psicològic i
sentimental dels personatges a El barcelonauta (1976) i Dolor de rosa (1984). En tot
cas, aquests i d'altres autors presenten la realitat sota nous prismes narratius, amb
un gust pel joc literari i la ironia que ha tingut una bona acceptació.
2.7 El format dels llibres i les il·lustracions
No podem acabar aquest tema sense considerar el il·lustracions en els llibres per a
infants. Estos fan ús de múltiples recursos materials i també de la imatge per a
construir les històries. D’aquesta manera, el llibre esdevé un objecte que permet al
lector realitzar diferents accions, a més de la simple lectura.
Les dimensions del llibre delimiten el camp visual del lector. Un format reduït
afavoreix una relació d’intimitat amb el lector. Un de grans dimensions estableix una
distància física entre el lector i el llibre. Aquestos últims llibres paper estan pensats
per a ser llegits en grup. Es pot realitzar la lectura acompanyat d’un adult, assegut
per terra o en una classe d’educació infantil.
35
En la nostra cultura, quan es llegeix un llibre, la nostra mirada es dirigeix en un
primer moment a l’angle dret inferior. Per aquesta raó s’acostuma a situar el text en
la pàgina esquerra i es reserva la dreta per a atreure el lector amb la imatge.
Les lletres del text poden adquirir una funció il·lustrativa si es juga amb la forma de
les lletres o si es distribueixen seguint el dibuix d’una línia. Com menor és el text,
més importància té la seua qualitat dramàtica o poètica. En els llibres per a menors
la il·lustració ha d’estar contigua a la seua explicació textual. La grandària de la lletra
ha d’anar en funció de l’edat del xiquet: com més petit el lector, més grans els
caràcters.
Les il·lustracions, inserides en el context narratiu, clarifiquen, enriqueixen,

complementen i integren el missatge tramés pel text. A més, n’afavoreix la
memorització i la fixació en el record de passatges, episodis i personatges. Des del
punt de vista de la motivació a la lectura, la il·lustració pot assumir una funció
d’activació afectiva, és a dir, d’incentivació i reforç de l’interés per la lectura del tex
narratiu.
El color té una importància particular. Sembla que en l’edat preescolar els preferits
són el roig i el blau. En qualsevol cas, els colors vius i les figures nítides ajuden els
xiquets a l’observació dels detalls.
Les il·lustracions han d’adaptar-se a les característiques perceptives de l’edat. No

han d’estar molt carregades cromàticament ni tampoc han de ser massa tènues i
insulses. Han de ser perfectament desxifrables pel nivell d’edat en el qual s’han
d’utilitzar i que no continguen detalls que no són essencials. La representació visual
no ha d’estar en contradicció amb el text escrit ni al marge d’ell. S’ha de mantenir
fidel a l’escena, el personatge i la situació que es representa. En definitiva, les
imatges han d’harmonitzar amb el text escrit.
36
UNITAT 8: ELS ÀLBUMS IL·LUSTRATS.
¨ Tots hem crescut amb la il·lustració. Les il·lustracions tenen les claus del món que
existeix en la nostra imaginació i que no seria possible descriure sense ella¨ ( M.
Colyer)
Què és ? Forma artística oberta i fluïda, a la qual s’incorporen signes i codis lèxics i
visuals en una interacció incessant entre paraula, imatge i lector¨ ( P. Trifonas)
Característiques:
● Breus > adequats al temps i als infants petits.

● Narracions riques > propicien la discussió literària.
● Complexitat estructural: descobrim com funciona.
● Tot l’alumnat pot participar-hi i interactuar ( C. Silva-Plaja)
Precedents del gènere: contes clàssics il·lustrats
★ Gustave Doré, il·lustra Perrault meitat s.XIX
Precedents alemanys: s. XIX
★ Struwwelpeter by DR. Heinrich Hoffman ( George Routledge i Sons Limited),

uns dels llibres més crudels mai escrits.
★ Mard und Morik eine Bubengelchichte in fieben Streichen ( Verlag Mathias
Ettlin) van Wilhelm Bulch
Clàssics anglesos ( inicis s.XX)
★ Beatrix Potter amb Pere el conillet.
Il·lustradors de contes clàsscis.
★ Estètica art nouveau: Arthur Rackham.

★ K. Grahame ( 1908, 1931) amb El vent entre els salzes.
★ Winnie the Phooh de Alan Milne 1925, Ernest H.Shepard ( il·lustrador)
37
Precedents russos ( anys 20)
★ El Lissitzky : Històriia de dos quadrats ( 1922) ( estètica suprematista russa:

Malévich).
★ Vladimir Lebedev amb El circ ( 1925) i Gelat ( 1924)
★ Nathalie Parain ( anys 30): Il·lustradora russa, primers àlbums, col·lecció
francesa Père Castor amb Les Jeux i Jeux de Pliage
★ França, anys 30 amb Jeux de Formes i Le chat botté de Paul Faucher: pioner
de l’education nouvelle ( educació activa) Crea la col·lecció de Père Castor.
★ Jean de Brunhoff amb Babar ( 1931…) : Ha rebut crítiques per les idees
colorialistes que reflecteix. Tan mateix va ser innovador en el seu temps,
incorporant els corrents de pensament contemporanis: arquitectura moderna
de Le Carbusier, aules Montessori, etc…
La Il·lustració a partir dels anys 60
Nous llenguatges visuals: estètica publicitat.
Noves temàtiques per al públic infantil.
AUTORS
★ Bruno Munari amb Nella notte buia ( En la nit fosca) , 1956, i Nella nebbia di
Milano ( 1968); LLibres illegibles ( 1951): primers experiments amb el color i
la forma.
★ Primers llibres-joc: Eric Carle amb L’erugeta goluda ( 1967).
★ Primers àlbums muts: Iela Mari amb Petit globus vermell ( 1967).
★ Leo Lionni amb Frederick (1963), piccolo blu e piccolo giallo (1959), i Nadarin
(1963)
★ Ziraldo amb Flicts ( 1969).
★ Maurice Sendak amb Allà on viuen els monstres ( 1963)
38
L’àmbit català
● Primers lectors: contes populars, i il·lustracions i paraules noves.

● Anys 70: les col·leccions de rondalles i faules de l’editorial La Galera.
● Actualitat: col·leccions renovades amb d’altres com Popular i El Sac.
● Contes populars: Hans Christian Andersen amb L’aneguet Neig, il·lustrador
Max, de la col·lecció Popular.
Dificultats en l’àmbit català:
● Anys 80: futur encoratjador: autors i il·lustradors catalans.

● Declivi posterior: crisi econòmica: por dels editors a arriscar.
● Opció fàcil: traduccions d’èxit i d’autors de renom.
● Malgrat això: obres de Joma; Pep Montserrat, Roser Capdevilla, Carme Peris,
Carme Solé…
● País Valencià: aposta mínima pels àlbums i Tàndem Edicions.
● 3 noms destacats :
○ Lola Anglada ( 1892-1984): autora i il·lustradora.
○ Roser Capdevila ( 1939): il·lustradora.
○ Pilarín Bayés ( 1941): il·lustradora. Des de els anys 60 ha il·lustrat més
de 750 llibres.
Lola Anglada:
○ 1920: s’autofinança Contes del paradís.

○ Revista La Nuri ( 1925-1926).
○ En Peret//Margarida ( 1928).
○ Monsenyor Llangardaix ( 1929).
○ Narcís (1930)
Roser Capdevila:
● És reconeguda per la sèrie de contes de Les Tres Bessones, inspiarda

en les seues tres filles. Aquesta sèrie ha donat col·leccions com Les
Tres bessones bebés ( infantil)
39
EL CÓMIC
Valor pedagògic
Negatiu:
● lectura fàcil ( immediatesa llenguatge visual), oposada a la llengua escrita.

● obstaculiza el desenvolupament lector dels infants i jòvens: lectors passius.
● competència amb el llibre.
● estereotips amb el llibre.
● estereotips i situacions poc educatives.
● reiteració de motius i esquemes narratius.
Positiu:
● gènere digne, amb llenguatge autònom, amb plena originalitat expressiva i

comunicativa ( no és inferior al llibre ni a la cultura alfabètica).
● exigir al lector un grau elevat de participació ( múltiples procediments de
descodificació gens senzills).
● encapçalen les preferències de lectura voluntària dels infants.
● hi ha el doble de vocabulari que en una conversa real entre un adult i un
xiquet.
Tipus de còmics:
● Vinyetes: formes i definicions.

● Onomatopeies: intensitat, duració, origen lingüístic, valor pictogràfic.
● Personatges: caracterització i tipologia.
● Bafarades: globus /deltes.
● Enquadrament: punts de vista
● Plans: pla sencer, a mitja altura, general, mitjà, pla i detall.
● Seqüèncias i tècniques: elipsi, didascàlia, seqüència narrativa, seqüència
descriptiva.
● Confecció de guions.
● Models.
40
LES REVISTES INFANTILS I JUVENILS
Tretzevents ( 1951-1963-2011)
● Publicació moderna, de qualitat i adequada a la realitat infantil i juvenil.
● Interés pel còmic actual i de producció pròpia.
● Literatura, ciència, geografia, història, cinema, divulgació, passatemps,
cançons, jocs, concursos…
Cavall fort ( 1961- actualitat)
● Quinzenal.
● Franja d’edat: 9-15 anys.
● Introdueix els còmics francobelgues ( Hergé)
● Associació Cultural Cavall Fort.
El tatano ( 2005- actualitat)
● Franja d’edat: 4-8 anys.
● Contes,jocs, reportatges sobre la natura, activitats, còmics, etc.
● Editada per Cavall Fort.
Camacuc ( 1984-actualitat)
○ Publicada al País Valencià.
○ Franja d’edat: 7-12 anys.
○ Hi predomina el còmic.
○ Contes, notícies ¨Recomanem¨ ( ressenyes de literatura infantil i
juvenil), etc.
Tocar i parlar ( 1984- actualitat)
○ S’edita en braille.
○ Adapta articles de revistes i publicacions en tinta ( Cavall fort,
Tretzevents, Cucafera, etc)
Esclat ( 1995- actualitat)
○ Editada en braille.
○ Adapta continguts de revistes en tinta.
○ ¨ I tú què penses?¨, ¨Test¨, ¨Reportatge¨, ¨Música¨, ¨Cinema¨,
Ëntrevistem a ...¨, narracions curtes, etc.
Tiro liro ( 1994- actualitat)
41
○ Franja d’edat: 7 anys.
○ Caràcter pedagògic i de potenciació de la lectura ( contes tradüits,
qüestions lingüístiques).
○ Manualitats, acudits…
Cucafera ( 1994- actualitat)
○ Franja d’edat: primers lectors/ a partir de 4 anys.
○ Còmics, jocs, endevinalles, manualitats, reportatges, etc.
Reporter doc ( 1994-actualitat)
○ Franja d’edat: a partir de 9 anys.
○ Caràcter pedagògic.
○ Reportatges ( animals i ciència), còmics històrics, club de lectors,
apartats lúdics, etc.
La revista de les tres bessones ( 2009-actualitat)
○ Continguts lúdics i pedagògics de qualitat sobre les tres bessones (
personatges creats per Roser Capdevila).
○ ¨Descobrim¨, ¨Què cuinem?¨, Ël conte¨, ¨Veig-veig¨, etc.
La revista dels Súpers ( 1997- actualitat).
○ Club Super3.
○ Reportatges variats, informació sobre novetats, còmics, passatemps,
activitats diverses.
Esquitx ( 2000-actualitat)
○ Illes Balears.
○ Franja d’edat: a partir de 8 anys.
○ Còmics, reportatges, narracions, passatemps, etc.
○ Fomenta l’interés per la llengua i la literatura.
42
LES NOVES TENDÈNCIES DE L’ÀLBUM IL·LUSTRAT
Son petites obres d’art a la mà. És un gènere per a infants petits propis del segle
XX, si bé hi ha precedents en el S XIX. S’adrecen especialment a infants entre zero i
huit anys, encara que també hi ha àlbums per a xiquets i xiquetes més grans, i fins i
tot, per a adults. La il·lustració n’és l’elemental fonamental.
El text i la il·lustració tenen un lligam molt especial: col·laboren junts per explicar-ne
la història.
Integra dos codis diferents: el codi lingüístic i el codi visual.
La imatge/il·lustració és imprescindible per entendre la història que es conta. Pot

tenir diferents tipus de relació amb el text que acompanya:
1. Pot il·lustrar-lo.
2. Pot completar-lo.
3. Pot contradir-lo.
Tots els elements que conformen l’àlbum expliquen la història que hi conté: el
format, la mida, el color, la tipografia que utilitza… És com una gran orquestra que
necessitat de tots els músics per poder tocar una simfonia.
Tipus de llibres il·lustrats
● Els imatgiaris: són llibres d’imatges que poden tenir o no el seu equivalent
lingüístic i on el relat és inexistent o mínim. Les imatges estan distribuïdes
d’una manera casual o per associació. Poder estar contextualitzades en
escenes on queden paleses les relacions entre els diferents elements o estar
totalment descontextualitzats.
● Els llibres desplegables/pop up: Són llibres amb pàgines desplegables o
que inclouen llengüetes que es poden alçar per a trobar algun element
amagat. Igual que els llibres-joc o objecte, destaquen la importància del
component lúdic: el llibres és un joguet més.
● Els llibres-joc: són llibres que busquen una interacció més vivencial amb el
lector i que permeten compartir amb altres persones una bona estona més
enllà de la lectura mentre s’aprén.
43
● Els àlbums il·lustrats: poder se de ficció o documentals. Els de ficció
expliquen històries creades pels seus autors; segons l’origen de la narració
es pot tractar d’obres originals, recreacions o adaptacions. L’autor recrea la
narració amb elements de la gramàtica visual. En les àlbums, text i il·lustració
treballen plegats per establir el significat de la història, de manera que cal fer
un alectura acurada del text i de les il·lustracions si no es volem perdre part
del significat de la narració. Teresa duran, fins i tot, parla de l’àlbum il·lustrat
com una modalitat de lectura.
Il·lustradors catalans: Joan Turu, Júlia Sardà, Marta Altés, Mariona Cabassa.
El teatre infantil i juvenil
Abans dels anys 60…
Representacions infantils centrades principalment en el cicle de Nadal: els

pasatorets.
- Agrupació Dramàtica de Barcelona “L’Esquirol” (60)

- Cicles “Cavall fort” (67)
Principis del segle XX…
Primers elencs infantils als centres i societats teatrals
A partir dels anys 60… Pedagogia moderna
Ús del teatre a l’escola amb activitats creatives d’expressió corporal i verbal.

Dramatització infantil: participació i socialització.
En l’actualitat…
- De titelles
- D’ombres
- D’autor
- Còmic
- Dramàtic
- Musical
44
- Poètic
Capacitat formativa múltiple…
- Activitats escolars
- Espectacles infantils
- Projecció i expressió personal
- Construcció cultural del coneixement
Elements de les obres de teatre:
1. L’espai escènic
2. El pròleg o presentació
3. La seqüenciació formal
4. El ritme
5. El subministrament de la informació
6. El punt de vista i els efectes sobre el receptor
7. La ideologia: discurs sobre el món o sobre el teatre
45
Booktubers
Nom d’alumne/a Títol de l’obra (i enllaç)
Exemple: Amaia Crespo Història de dues bèsties
Exemple: Marta Garcia Encara no és tard
Noelia Torrella Sáez Àlbum il·lustrat: Max i els superherois
María Vera García BookTube ‘El cassó del Gerard’
Laura Pascual Campoy Què en fas, d'una idea?
Anna Signes Borja T'estimo (quasi sempre)
Cristina Bas Sampere Àlbum il·lustrat: Daniela la pirata.
Carla Esplugues López Les arrugues de l'àvia- Simona Ciraolo
Gema Sendra Ferrándiz Els fantàstics llibres voladors del Sr Morris

Lessmore
Carmen Seguí Mira Mira com sona - Dolors Pellicer
46
Alba Llorca Ferre Lalo El Príncep Rosa
Patricia Ruiz Adrover Corb, de Leo Timmers
Gema Garcia Colomer La Cançó de la Bruna
Alba Martínez Martínez La balena - Benji Davies
Ana Álvarez Martínez Booktube: El ratolí Pérez
Nerea Peñalver Cortadellas Petita a la jungla
Sonia Brotons Samper T'avorreixes, Minimoni?
Lorena García Navarro Monstre Rosa
María José Serna Marcos TINC UN VOLCÀ
Gema Alfonso Rodríguez Un grapat de botons
Maria Seguí Sirerol Això no és una selva
Miriam Antón Martínez Coses que semblen coses
Rosa Irene Mañogil Ballesta Àlbum il•lustrat: Les girafes no poden ballar
47
Miranda Ibáñez Ballester El Petit Blau i el Petit Groc
Belén Mora Ferrández Quatre petites cantonades de no res
Marina Andrada Vidal Enfilant el caminet
Mª del Mar Cabrera Llorens Orelles de papallona
Anabel Sendra Pérez ANABEL SENDRA PÉREZ - TOT EL QUE SÉ

QUAN MÉNFADO - YouTube
Beatriz Martínez Marín Frederick
María Ortuño Gracia Olívia Babot: Experta en unicorns
Andrea Pérez Juan El lleó blanc
Nieves González Rabasco ESTIC AMB TU // NIEVES GONZÁLEZ -

YouTube
Cristina Castelló Fernández Un regal diferent
Isabel Caro Candela Fins que ens puguem abraçar
Laura Patón Puig L'elmer
Cristina Patiño Trives Això no és una selva
48
Carla Cardona Mayans Orelles de papallona
María Ruso Robles El fil invisible
Nerea Ramírez Henarejos El meu fill princesa
Carlota Navarro Molina Colors
Gabriela Gutierrez Meza Booktube: T'estimo (quasi sempre)
Raquel Novella del Fresno Booktuber: Fins que ens puguem abraçar
Alba Sola Ruiz Això no és una selva
Elena Calzada Marhuenda El conte de l’altre dia
Andrea Bellido Ortiz No vull tenir el cabell arrissat
Tatiana Juan Ruiz Àlbum il·lustrat: Junts.
Mireia Cantó Requena Un grapat de botons
Silvia García López Fins que ens puguem abraçar
Cynthia Carrasco Hernández Visca les ungles de colors
49
Miriam Cholbi Castelló El fil invisible
Sandra López Marín El buit
Joaquín Cruz Zapata La princesa Ratolina
Ainoa Pastor Bravo El llarg viatje de Nanuc
Inmaculada López Escarabajal L' avellana
Marina García Alemañy Quan les nenes volen alt
Carla García Mendoza L'arbre de les lletres
Andrea Ruiz Pastor L'illa del avi
Natalia Llopis Giner Jo mataré MONSTRES per tu
Aynara Pulido Richarte Quan les nenes volen alt
David Montoya Alepuz Monstre rosa - Olga de dios
Alejandro Berenguer Cobo El meu llitet
50

APUNTS

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

APUNTS

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

BLOC 1: QUÈ ÉS LA LITERATURA INFANTIL?

La literatura ens ajuda a entrar en la pell d’altres éssers humans i a desenvolupar

Ajudar el xiquet a esdevindre lector és ajudar-lo a trobar el seu camí en la jungla

Definicions de LIJ: (Literatura Infantil i Juvenil)

LITERATURA “GUANYADA”: conjunt d’obres literàries que no van ser escrites

Concepte LIJ: M. Tourneir

L’adquisició de la competència literària (el paper del mediador)

- Funcions de la literatura infantil (Colomer, 1999):

● Descodificació: llenguatge literari.

Per què la LIJ ha estat considerada paraliteratura?

L’escola haurà d’ajudar-los a resoldre…

● Lectura interrelacionada text-imatge.

- Competència literària del mestre:

La literatura i l’infant en l’etapa d’infantil…

- PERÍODE SENSORIOMOTOR (naixement - 2 anys)

Encenten familiarització amb seqüències narratives i temporals; autonomia

Criteris per a valorar les obres de literatura infantil i juvenil:

La importància de la iniciació primerenca a la lectura:

➔ Abans de saber lllegir, cal saber sentir.

Llegir en família: Bones pràctiques per al foment de la lectura

➔ La lectura està relacionada amb:

➔ Entendre el conte com a pont llevadís ( insight):

Fórmules de començament i acabament

Bruno Bettelheim ( 1903- 1990):

CLASSIFICACIÓ GEOGRÀFICA DE LES RONDALLES

La poesia és pensament i és número…

Introducció a l’aula: Idea de la transversalitat de la poesia

Desfent mites sobre el llenguatge poètic...

Els clàssics de la literatura infantil (anteriors a 1960)

- Les prosificacions de relats populars (S. XVII-XIX)

★ Hans Christian Andersen (Dinamarca, s. XIX):

Com es transforma la literatura popular en literatura per a infants

- La narrativa de base històrica:

- Els precedents de la narrativa de ciència-ficció:

- La novel·la policíaca i de misteri:

★ Charles Dickens (1812-1870) amb Oliver Twist

★ Lewis Carrol amb Alícia en terra de meravelles ( 1865)

La narrativa infantil a partir dels anys 60

La producció de llibres en l’època franquista tenia molt en compte les necessitats de

2.2 Característiques de la LIJ en el període

Després de les desfetes bèl·liques de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil

La voluntat d’expressar una realitat més rica de significats conduirà a la LIJ a

Amb esta finalitat, augmentarà la complexitat de les relacions entre el text i la

Igualment, canviarà la relació entre realitat i fantasia en l’obra de ficció, i el lector

Seguidament tractarem de la manera com les dues grans aproximacions a la

Els protagonistes ja no estan estereotipats, qüestionen els rols tradicionals i són

El gènere humorístic va començar en els anys setanta a l’estranger, afavorit per

La principal novetat en la segona meitat dels 80 va ser la utilització de l’humor per a

En estos anys abunda l’anomenada novel·la psicològica en la qual es plantegen

Si la literatura infantil i juvenil clàssica es construïa sobre l’aventura externa, amb

Podem esmentar una altra tendència anomenada realisme fantàstic, en la qual es

2.3 La Fantasia i la tradició popular

En les obres actuals encara trobem tradicions populars, refranys, endevinalles,

Quan les històries incorporen informació científica, particularment quan es tracta

2.4 La fantasia èpica (ang. Fantasy).

La majoria d’obres de fantasia èpica tenen un tret en comú: es guien per un

2.5 La ciència ficció

La primera novel·la de ciència-ficció en català es va publicar l'any 1912 i portava per

La primera generació d'autors catalans, després de 1939, va haver de començar de

Aquest subgènere situa l’acció en un món real i versemblant. Inclou elements

2.7 El format dels llibres i les il·lustracions

Les il·lustracions, inserides en el context narratiu, clarifiquen, enriqueixen,

Les il·lustracions han d’adaptar-se a les característiques perceptives de l’edat. No

● Breus > adequats al temps i als infants petits.