29/09/2022

ESCULTURAS

CLÁSICA siglo IV a.C

Noi Ros c(490-480 a.C) que esta en el museo de acrópolis atenas.

Nos sirve para incluir una idea, la idea de las policromáticas. La escultura del mundo clásico era
policromada.

- Ej: templos y esculturas.

En el caso de este, se ven restos de pintura, podemos certificar que estaba policromada.

Tecnica: En el Siglo V, habrá un cambio notable en la escultura griega, no solo se trabajara con el
punto, sino también con el cincel. Es una técnica para el tallaje.

A mediados del siglo V se hará servir mucho el cincel y el trépano. El trépano permitirá hacer
agujeros con profundidad.

No solo nos podemos fijar en esculturas de piedra, sino también en metal.

POLICLETO

Diadumeno.(Contraposto, está derecho pero las piernas están un poco dobladas)

La técnica de la fosa para trabajar con metal. Se introducirá el concepto canon de 7 cabezas,
también el contraposto se incluirá para esa sensación de movimiento.

PRAXÍTELES

(hermes amb dionís infant):

Propuesta de un canon más esbelto y un canon de 8 caps.

ÉPOCA HELENÍSTICA (SIGLO III a.C)

*época helenística, s’interesará x tridimensionalidat + torsió figuras.

Otro factor, ya en Grecia en el siglo V se trabajaba con planificación, esquemas de cómo se tenía
que trabajar. También habrán supervisores que verán como se realiza el trabajo y si de la manera
correcta.

ARA PACIS 9.ac.

Esta obra conmemora los exitos de Augusto, es una obra alegorica(simbolizar una idea abstracta a
partir de recursos que permitan representar). Nos permite, también esta obra, hablar sobre el
marmól de Carrara(muy bien valorado y caro).

Con Augusto se crea el arte como herramienta de propaganda.

Mármol de carrara, más caro y bueno.

BUST DE MARC PORCI

Busto de Catón el Viejo

Escultura que representa un retrato. Comenzó a destacar en la escultura romana, representando

personajes romanos, y se convertirá en un nuevo género.
EDAD MEDIA.

A partir del siglo XII encontraremos muchas escenas. medievales, (falta)

En esta etapa, se crea el tratado de Teofilo: Está escrito 1710-1740, teófilo era un monje de
alemania que hizo 3 libros.

- 1r pintura:
- 2n cómo tratar el vidrio
- 3r metal, en este nos hablará de escultura. No se utilizaba el término escultor, como
sinónimo de artista. No quiere decir que en esta etapa no había un tipo de arte que hiciera
la tridimensional(Tino di Camaino), es una obra que nos da a conocer la iconografía del
donante(pagabas las obras para prestigio y mejorar tu posición delante de los santos.
Importancia del trépano y del realismo.

Escultura monumental:
 Ámbito arquitectónica (Catedral Chartres).

es importante en esta época. Hechas de una sola pieza, por eso son tan verticales y entre ellas no
hay interacciones, solo están cad ana al lado

Avanzamos en el tiempo y vamos a otra, en la escultura gotica, trobaremos unes miradas,

interacción entre este angel y la virgen. Podemos crear un programa iconocgrafico en el cual los
personajes interactuan entre si

Retaula escultórico:

(tilman riemenschneider)

Nos permite referirnos a otra técnica que es la madera. permite un trabajo importante y el trabajo de
filigrana, no son necesarias para el tema, pero el elemento decorativo cogerá peso. El nivel de
precisión solo se podría con madera.

Requiere de un dibujo previo.

 Caso excepcional, retaule de bamberg, es el único con el cual tenemos el dibujo.

RENACIMIENTO

- Se produce en el siglo XV

- Alberti será tratadista de pintura, geometría, perspectiva, arquitectura y escultura.

- La obra de alberti, explica la impor. de imitar la naturaleza, se refiere a la mimesi y
distingue dos cosas:

- Modeladores: Son los que trabajan con cera o guix y lo que hacen es sumar
materiales, habla de la escultura aditiva
- Escultores: Se limita a quitar material y lleva a la luz lo que hay en la
piedra(escultura substractiva)

Todo lo que sea mecánico habrá más mimesis. Habrá mejor copia.

(Más famoso, david miquel angel): no la empezó a hacer miguel ángel si no AGOSTINO DI
DUCCIO. Primero trabajaba con cera y lo modelaba(como un esquema) y después lo trasladara en
marmol.

Gracias a Leonardo que el escultor siempre se hacía un boceto, con barro, cera o dibujos.

Miguel Angel hizo un trabajo trepá, sabemos que hacía pequeños modelos de cera para visualizar
las ideas.

*Y Besari te explica la vida de diferentes artistas. Miquel angel hizo un modelo de cera
decían en el libro de Besari.
(David escultura)Solo responde a un solo punto de vista, hacia el concetto(pensar cómo será). Él
define como querrá hacerlo y cuando está definido lo ejecutas.

Miquel angel es neoplatónico, la idea ya esta en el bloque, contiene la idea concreta. Y tu como
escultor limitarte a quitar la piedra que sobra hasta que emerge la escultura.

* Máquina de treure punts: Te permite definir los puntos exactos donde estaba cada cosa.
Trasladar la profundidad y las distancias de lo que has hecho en el boceto. Te permite
definir las distancias concretas.

GIAMBOLOGNA:

w
Rapto de las sabinas :((((, es que no trobo l’obra :((

Busca que la obra se pueda ver desde distintos puntos de vista, finales del siglo 16. Que se pueda
ver desde los 360º. Trabaja con barro y cera, capacidad de modelar.

BERNINI,
 SAN LONGINOS,

Obra del siglo XVII, el máximo exponente de la escultura barroca, por eso refuta eso de trabajar
con eso de un solo bloque. Por eso trabajarán con más de 1 bloque

* Hay un bloque para la ropa, para el mantel, para el brazo. Si solo se trabaja con 1 bloque no se
podrá conseguir las expresiones que queremos.

*Para colocar estos bloques, hacías hendiduras para que se pusieran los bloques que eran externos a
ese.

La obra tiene muchos tipos de vistas.

En el siglo 17 para adelante en las esculturas habrán más de 1 punto de vista.

Bernini, hacía con barro figuras perfectas, trabajaba escenografías

- EJ: Si entrabas de x sitio, como lo veías.

VISIÓN DE CONSTANTINO

Esta obra es un ejemplo claro de escultura escenográfica, tiene sentido con el espacio.

SIGLO XIX-XX(NEOCLASICISMO)
 CANOVA LAS TRES GRACIAS

Es una evidencia a la vuleta del mundo clasico, se reviven los gustos antiguos(contrapposto)

Utiliza un trepà más delicado y se trabaja en marmól.

RODIN

EL PETO

Es una obra que tiene que ser visible por todos lados. Es una obra que tiene sentido desde tu la ves,
tienes que hacer 360º. Cada lado te da diferentes ideas.

Trabaja con otro tema que es la idea del inacabado: Son esculturas(donde están sentados) que no
estan acabadas.

Rodin era una figura que era muy buena trabajando con el barro. Pero no trabaja con la piedra
como los escultores anteriores. El artista es quien tiene la idea y otra persona lo ejecuta. El daba la
idea con el barro y otros lo recreaban a la piedra.

Prevalece la idea, antes que la ejecución en el siglo 19-20.

FEINA DEL ESCULTOR

Personas que pican piedra. Rodin no trabajara asi. No es menos escultor por no hacerlo.

Las figuras sugieren que estan dotadas de movimiento gracias a la perspectiva y el punto de vista
de donde lo observes.

VANGUARDIAS

BRANCUSI, EL BESO

A principios de siglo fue a vivir a París.

Brancusi trabajaba con el material, no con el boceto y las ideas, no como Rodín. El pasa al tallaje
directamente.

HENRY MOORE
 (Virgen con el niño)

Era tallista, primaba la talla, nos hablara de esa pelea entre el concepto contra los que hay que
trabajar con el material.

ABSTRACCIÓN

Hans Arp

concepción humana

Se aboca unas formas/superficies que nos pueden trasladar a la fisonomía humana, lo que interesa
es replantear la figura humana, romper con la mimesis.

Con lo que se trabaja es NO MIMESI.

JACOB EPSTEIN
 (jOSEPH conrad)

Es un escultor de fossa. Intenta ir en contra del tallaje como único sistema correcto.

Técnica de la cera perdida, que implica romper un mito. Que es que a partir de las vanguardias
sea opcional la mimesis. Y quien la usa deforma la mimesis y la vuelve abstracta .Del molde que se
hace, lo preparas con orificios para la cera, el metal que le hemos añadido hace que los grados de calor aumenta y
la cera se deshace y se queda con la figura.

Idea del modelado

UMBERTO BOCCIONI

FORMES UNIQUES DE LA CONTINUIDAD DEL ESPACIO

Lo importante es la sensación de movimiento en esta obra

Umberto Boccioni era futurista

DUANE HANSON

dona en el supermercat(

Escultura hiperrealista, es una escultura additiva, motlle de guix. A partir de esa máscara mortuoria,
podías pintar ya que tenías la fisonomía de la persona. Hace servir poliéster para la ropa… para
crear una sensación de hiperrealismo, desde la mimesis extrema podemos generar algo que rompa
con las tendencias. Se acentúa la mimesis.

Crítica a la América

*A partir del XV-XVI se hacía la máscara previamente

*Madame tussaud: Lo que hacía es que después de que las personas estén guillotinadas , utilizaba
el moldes de guix.)
Ej: Cabezas guillotinadas de Robespierre.
*Aries: Historiador, de la muerte.

ARQUITECTURA

Definiciones: Entendemos por arquitectura el arte de crear espacios, y construir edificios, todo
respetando las normas de construcción, matemáticas, estéticas y de relación con el espacio en
función de aspectos sociales vinculados a la función que llevará a cabo el edificio en cuestión.

Nos referimos al espacio y otras normas, directivas que terminaran como tiene que ser la
arquitectura. Tiene más relevancia con el espacio, único arte que requiere integrarse en el propio
espacio para poder entenderlo.
Arquitectura=arte del tiempo
La arquitectura es considerada muy modesta. Tener muchos puntos de vista para poder entenderla.

Relación con el espacio:

Tipologías:

Dimensión experiencial: Transmitir

Valor utilitaria, artístico y de poder: La arquitectura tiene un valor utilitario y no tanto un valor
artístico, la función utilitaria será la más importante. El valor utilitario marca la fisonomía del
propio edificio.

La cuestion de poder, es una eina molt important, (Versalles).

Hay preguntas que nos tenemos que formular:

- Qué función social tiene

- Quien la promueve
- Quien la realiza
- Quien es el receptor
- Que nos dice de la sociedad a la que pertenece.

Vitruvio es el creador de los conceptos de arquitectura.Es tar

ctadista, establece 3 categorías

- Obras públicas y militares

- Palacios
- Obras religiosas

Otras clasificaciones que nos aproximamos a la arquitectura

1. Principales tipologicas arquitectonicas

- Arquitectura doméstica
- Religiosa, institucional
- Conmemorativa
- Comercial
- Lúdica
- Infraestructuras

2. Materiales estructurales

- Piedra
- Marmól
- Formigon
- Vidrio
- Hierro
 - …

3. Materiales de arte decorativas

- Vitral
- Ceràmica
- Mosaicos

¿CÓMO ESTUDIAR UNA ARQUITECTURA?

1. FORMA (Estudio estilístico y época))

- Planta, alzado y perfil
- Elementos decorativos

(CATEDRAL DE BARCELONA PLANTA ALZADO Y PERFIL)

2. FUNCIÓN(estudio cultural, nos implica comprender el edificio en un estilo socio-

económico concreto.)

- Quien la promueve
- Quien se encarga
- Quien la realiza
- Qué uso tiene
- Quien es el usuario destinatario

UN BREVE RECORRIDO HISTORICO

Cuanod empieza a ser relevante es en el neolítico, cuando se empieza a tener una vida mas
sedimentario, implicara estar en una vivienda más estable.
 1. Monumental

- Construcciones megalíticas: lloses de pedra grans, sin tallar y colocadas una sobre
l’altra

(NURAGHE ARRUBIU,

Es la arquitectura que había en la época micénica

*Pone el acento como cuestión social, diferencia entre arquitectura griega y la arquitectura egipcio,
arquitectura mesopotámica.

- Construcciones ciclópeas:

06/10/2022

Pensament de la arquitatura, es el tractat rellevant de la arquitectura.

Vitruvi
l’home de vitruvi 490 y el de 1521

10 tractats, Estipula que 3 principis on s’ha de basar l’arquitectura:

- Firmitas: Solidesa
- Utilitas: Utilitat
- Venustas: Bellesa, que s’assembli a la natura, en base a la relació amb la natura

Que hi hagi un equilibri entre els 3, la concepcio es la que marcara en el renaixement la

arquitectura clasica.

El tractat no utilitza imatges, aquests son il·lustracions posteriorment a l'època vitruvi.

Alguns dels arquitectes del renaixement com Paladio(define les bigues), s'inspira en el tractat de
vitruvi.
Vitruvi es conegut també per la seva teoria de la anatomía humana(home vitruvi), en el 3 llibre.
Llibre de la arquitectura més influent.

EDAT MITJANA, ESTAVA ASSOCIAT AL PODER, IMPLICABA PARLAR DE LES

ESGLÉSIES Y LES CATEDRALS.

- Artista; entès com a figura dins del gremi, relació entre mestre-obrer.
- Occident: Preromànic→Romànic(fins XI)→Gòtic(fins XII)(ve aquesta època pels
avanços dels suports, canvi precisament religiós y Suger escriu sobre la vincularidad
sobre Déu i la llum)
- Orient: Arquitectura bizantina.

MONESTIR DE SANT PERE DE RODES

eDIFICI CANONICAMENT ROMÀNIC, edifici macis y opac. Es veuen edifici amb pilastres

SAINTE CHAPELLE

Es el paradigma del gotic, Realment està buit, si sacamos el vidre, es un gòtic radiant.(l'ile de
france). Es va fer per guardar unes reliques que frança havia aconseguit, com la corona d’espina y
la llança de ferro del rei lluís IX. Per això és necesitaba una estructura rellevant. Es un edifici que
s'utilitza com a capella.

ABAT SUGER→ La conexio de vidre amb deu sarà essencial

Foto

pensant en textos→ VILLAR De HONNECOURT

Es un llibre d’un arquitecte, es com un diari de notes, es pot veure dibuixos elements escultòrics
dibuixats, com a decoratiu de la arquitectura. Molta maduresa en els dibuixos pero no es el cas dels
animals. No es buscaba la mimesis en els animals, buscaban el divertiment.

PRINCPIS DE LA ARQUITECTURA DEL RERNAIXMENET S.XV-XVI

Gir important respecte a la figura de l’arquitecte, será un artista el arquitecte. Sera molt rellevant,
es convertira art a má(10 llibres de vitruvi)

ALBERTI: DE RE AEDIFICATORIA- FRONTISPICI

Esta inspirat Alberti dels 10 llibres de vitruvi, ell diu !”L’arquitecte és el braç del príncep”, dóna
molta importància a la figura de l’arquitecte. També otorga molta importancia a la perspectiva, que
influira en l’epoca.

SEBASTIANO SERLIO ELS 5 ODRES

Marianista, es dedicara a estudiar els ordres clasics, pensa com aplciarlo en les obres. Va estipular
que hauria d’haberi 5 ordres

- Tosca
- Doric
- Jonic
- Corinti
- Icompost

GIACOMO BAROZZI DA VIGNOLA- CINC ORDRES

Conciden en los 5 ordres

FILIPO BURNELLESCHI CUPULA CATEDRAL

Obra més rellevant on d’estaca

Nos permite un vincle amb la arquitectura clasica, lligada al pateó. Aquest sistema de cupula
permet un edifici acupuntat(Dentro de Brunelleschi es poden veure les bigues encadenades que
pensa l’autor). Es guanyat en un concrus en el cual brunelleschi va guanyar a Gibberi(autor de les
portes del paradís) .

Aquestes dues figures intervebene en a construccio de ledifici

ANDREA PALLADIO PORTADA DE L QUATTRO

Es un tractat importantisism, ruptura entre el pensament vitruvi i una arquitectura que fa cami al
Barroc. Son cuatre llibres molt ilustrats, fa encare influencia de vitruvi pero fa un pasa cap
endavant que ens portara a la arquitectura barroca

BARROC

A diferencia de l’arquitectura renaixentista, la corba i l’espiral son elements dominants

GIAN LORENZO BERNINI baldaqui de sant pere

Son un ordre, perque son un ordre de tipos barrocs, columnes salomoniques.

*Per fer columnes salo fer 6 voltes entre elles.

Ja es desvincula a l’ordre classic i comença a ser més <<horror vacui>>

PALAU DE VERSALLES JULES HARDOUIN

Com en el segle XVII per primera vegada començara el paisatgisme, serán improtants el jardins y
paisatges.

*Paisatgisme neix amb força en el segle XVII.

CHARLES LE BRUN-GALERIA DELS MIRALLS

Aplicacion pintura, vidre, escultura que no deixa ni un milimetre sense res.

ILUSTRACCIÓ

JOHANN JOACHIM ART ANTIGUITAT

Succeix la Ilustració, Winchekdkf es el fundador de una disciplina que es historia del art. Winclejj
tenia una concepcio del classicisme de Grecia y arriba a afirmar que l’art clasic era la perfecció i
per tant s’hauria d’imitar (grecia més que roma). Fa un estudi del art antic y explica perque es més
important que els altres.

Es un dels culpables de els topics de que grecia era blanca. Quan en realitat era d’altres colors.

PIRANESI, LE ANTICHITA ROMANE

Estudiara i mirara els models romans, interpreta monuments romans, es una fusio entre real i ficció.
S.XIX

Revolució indusrrial, provoca que els grans materials de la arquitectura es substitueix(la pedra pel
maó, fero, metal…) Hi ha 3 estils

- Neoclassicisme Mirada al clásic

- Historicisme: Arquitectura medieval(neogótic…)
- Eclecticisme: Barreja d tot

NEOCLASIC

CARL GOTTHARD PORTA DE BRANDE

Molta improtancia als temples clasics

ÉTIENEN LOUIS BOULLE PROJECTE DE CENOTAFI

Es una figura viosionaria, pero aixo es difernete pero es neoclasic(la seva manera de treballar es la
que fa que l’encasillem al neoclasisime) Combina lo clasic amb la geometria, l’obra es una esfera
de 150m que s’enfonsa en una base circular envoltada de xiprers.

HISTORICISME es desenvolupa en el 1740, al regne Unit pero al 19 cogera confianza.

rebutja el neoclasisime y es relacionara amb el romanticsime

AUGUSTUS PUGIN ESGLESIA DE SAINT GILES

Es neogòtic, para agustus, larquitexctuea gotica es la arquitectura cristiana i l’esencia i espiritualitat

es troba en la societat medieval/perfecte

JOHN RUSKIN LAS SIETE LAMPARAS Y LAS PIEDRAS DE VENECIA

Ruskin escribe estas dos obras(7 lamparaS: cada capitulo a una lampara, a las luces y desenvolupa
com ha de ser la arquitectura), l’hi apasiona venecia.

La figura contraria a Ruskin es de Viollet le duc. quan posa a restaurar carcasona, inventa la forma
dels palauets

FRNAÇOIS CHRISTIAN GAU THEORDORE BALLU

Sembla una catedral gotica. es neogotic

ECLECTICISME: ORIGINALITAT A FRÇA Y VA CAP A EUA

VICTOR BALTARD IGLESIA DE SANT AGUSTI

Edifici al eclecticisme

RICARDO PALACIO DE CRISTAL DEL RETIRO

Arquitectura dels nous materials. Combinaran piedra y hierro.

*Artes decorativas

07/10/2022

WALTER GROPIUS BAUHAUS DESSAU

Era una escola de disseny, d’arts. Va tenir diferents seus, va ser l'època més rellevant. El ideoleg
del concepte es Walter Gropius. En temas arquitec, proposa que la arquitectura va ser un
contenidor de totes les arts. La bauhaus com a concepte, funciona com a sistema d’aprenentatge,
feies 3 anys. Sera un rebussiu y cambiara el disseny(concepte de disseny utòpic).

- 1r. Any: de preparació

- 2n Any: Treballs en un taller concret.
- 3r Et dedicabas a un art.

En el edifici, vivien tothom(fins els professors), es feia vida. Els professors tenien cases adossades i
els alumnes en els edificis(no en el bauhaus en si, sinó en els edificis dels costats).

*Els pisos estan creats pels estudiants.(els mobles per estudiants o qualsevol cosa)

Un cop tancada la bauhaus, van néixer:

Black Mountain College→ Es l’esperit de la bauhaus a USA

Bauhaus de Chicago → Els que son més de fotografia

LUDWIG MIES VAN DER ROHE CASA FARNSWORTH

Últim director de la Bauhaus,Es una arquitectura que genera sensacions de plein air. Té una
sensació d'ingravidesa, figures geomètriques…

LE CORBUSIER, VILLE DE SABOYA

Aquest moviment també es seguit per Le Corbusier

MI TIO JACQUES TATI

Es una arquitectura humorista, es vol riure de la persona.

Ej: Portes que no s’obren

FONTS PER ESTUDIAR L’ARQUITECTURA

- Obres:
- Fotografies: sEGLE xix
- Gravats
- Gravats de reproducció (taules i retaules)
- Pintures
- Films

GIOTTO HOMENATGE A L'HOME SENZILL

És per gust, el qual pinta aquesta obra.

FOTOGRAFIA

Estem davant de un llenguatge el més fidel a la realitat. “Pots pintar de memoria pero no pots
filmar de memoria”. La fotografia es tradicionalment ha exercit el rol de testimoni. Afecta a la
associació de la veritat. (el que esta fotografiat o filmat es veritat, tradiconalment).

Fotografia com a font de coneixement. La seva tecnica es reproductiva igual que la seva obra.

La fotografia implica un canvi en concepcions artístiques. Es el resultat d’una màquina fet que va
afectar a la seva valoració com art. Neix en el Romanticisme com l’art que es creat per la mà del
artista.

La idea de temps i del record, únicament pot fer-ho una vegada. Atrapa el temps.

Ej; Pots pintar a Napoleó moltes vegades pero no fotografiar-ho.

LA FOTOGRAFIA SEMPRE TREBALLA EN PASSAT. Mai la tindrem al present, sempre al

passat. l’acte es en present pero la fotografia en passat.

Post fotografia → és tot el contrari a la fotografia tradicional. Fontcuberta va fer una

exposició(Fauna) en un museu de fauna natural utilitzant photoshop i utilitzant parts d'espècies
van crear diferents espècies. Fontcuberta juga de com la fotografia ….

La postfotografia de Fontcuberta fa que una fotografia ficticia es cregui que es real.

La idea de l'arxiu del món, és bàsicament, podrem enviar persones per fotografia x lloc del món i
tenir una representació del món.

EL DESIG DE FOTOGRAFIAR

Perquè neixi ha d'haver hi un avanç de molts tipus.

- El concepte estètic pintoresc(mirar a la natura com si anessis a fer un quadre): Categoria

estètica al segle XVIII molt important, creat per William Gilpin.

- Al segle XVIII comença el gran tour, que era que persones feien viatges a Grècia per
maravillarse de l'escultura o x cosa. Y portaven un mirall negre(mirall de Claude-
Claudio de Lorena), era un mirall negre, servia per mirar a través d’ell, definias el que
estava dins o fora del marc. Tenias al davant la realitat y la mirabas com si fos un quadre.
Obsesió per capturar el temps i la llum que hi havia al segle XIX.

THOMAS GAINSBOROUGH:
Es un autoretrat amb el mirall de Claude.(FOTO)

STIEGLITZ: equivalents
Pintava núvols, té uns diaris on explica com era el cel a cada moment. Eco sobre la opera perta, no
hi ha un significat i quan la entregas al public la interpretaran duna manera o altra.

Ej: A las 10:35 el cel era de x manera.

CLAUDE MONET

-HAY UNOS EJEMPLOS DONDE NO SE HACE FALTA LA CAMARA PARA HACER

FOTOS: Ejemplos de demostración que n fa falta camasra de fotos(no es necesari una camara per
fer fotos). Perque tot els treballs que es treballin amb llum, son fotos. Coloca un full i lo sepsilitzem
per a que la llum entri la revelis i surten d’aquell color blanc. Es un porcediment per contacte.

*Cianotipia: fotografia que combina aigua amb l’altre procediment normal, sortirà blau.

*Antotipia: Funciona amb els productes del hort, son fotosensibles, de tal manera que si agafem
una remolacha i la piquem i li posem mitat aigua, mitat alcohol i el full que agafas ha de ser
d’acuarella(de gramatge), agafas un pinçel i la estiras al paper i despres posem el objecte que
volem i la posem al sol. Despres la posas a un calaix a les fosques 24h y sortirà.

*Solarigrafia: concepto y una práctica fotográfica basadas en la observación del recorrido del sol en
el cielo.

ETIENEN DE SILHOUETTE: Origen etimologic de la palabra silueta: Ministre de finances de

Madame Pompidou, que era Etienen de Silhouette. Era una pintura de perfil i ho pintabas negra,
reprodueixen la silueta.

Per poder entendre la footgrafia:

ANTECEDENTS MECÀNICS

La càmera Obscura: Segueix un principi, principi en que consisteix en que si tenim una caixa
opaca, totalmente negre per dintre, i fem un forat, tindirem la projeccio a la inversa del que tenim al
davant.

Princpio de la camara obscura: Aristotil. En el s.XVI-17 faran utilizar la camara obscura per usarles
en les seves obres.

CHARLES VAN LOO-LAFAMILIA DE LARTISTA

*Camara estenopeica: Cámara que no fa servir lentes, cámaras oscuras amb paper sensible.(Camera
obscura amb paper sensible.

Procediment de mecanització del dibuix

Pantograf: Mecanisme que funciona basándose en els paralelogramos: Basicament es hacer una
figura pequeña y te hace una figura mas grande al lado.

Fisionotraç: Aparell que sintevnta sigla 18, resegir perfils sobre planchas de plom

SILHOUETTE D’ETIENNE DE SILHOUTTE

Calca, dibuixa apartir de la llum

Cámara Lúcida: S.19, calcar la realitat, com funciona?estructura que es fixava en qualsevol
superfície, i havien dues lents(la primera miraves el que pintaban sobre el full, l'altre veiem els
objectes en qüestió que volies calcar.
NAIXEMENT DE LA FOTO: PRINCIPALS FIGURES
Josep nicephore niepce, naixement compartit, primer a dager i després niepce:
Niepce: Burges, que viu a la borgonya, que viu de rentes y te com a ficcio l’art i les ciències
- 1765: Chalon sur Saone, burgesia adinerada.
- 1801: Ell i el seu germà Claude a la fica del Gras, a saint Loup de Varennes
- 1807: Patenten el Pyrealophore(motor de foc)
- 1813: Litografia(praxtica), niepce treballa amb la litografia, permet omplir una part de tinta
i després xoques aquest part amb el paper, per deixar la tinta impregnada.
- 1814-1815: Joseph Nicepohore utilirzara la camara obscura, per poder fer litorafies, i deixa
de banda la litografia. Y se inventa al:
- 1816: Heliografies: Del greg: Helio:Sol Grafies: Fer imagtes amb sol, Les imatges que obte
son negatives i preveu la inversio. Fixades sobre paper tractat amb clarur de plata
- BETUM DE JUDEA: Comença a fer barrejas, la coneix pel gravat i se la fa portar a paris -
positivitat, pero imatges invertida. Abandona el procediment, dificil manipulacío.
- 1832: Physautotype: Utilitza la absencia de la banda i el cobre.
- Nieptce es un visionari, perque crea camaras que poden portar el paper encima.
- 1833: Mort

PUNT DE VISTA PRES DES DE LA FINESTRA DE LA GRANS

1ra foto de la historia. Es feia amb objectes inmovils, ja que era imposible que una persona aguanti
8h

Louis Daguerre: 1787. Era el contrario que niepce, vivia en paris, conocia a los famosos…Era
pintor i decorador, decorats de trate i Diorama utilitzava la camara obscura(comença a introduirse
en el mon). No era un home de ciencies, sino un dandy.

DAGUERRE, PANORAMA DE ESGLWESIA DE SAINTE, estaba en el diorama de daguerre,

combina el realt amb les obres.

1826: I va a veure els òptics de Chevalier, llavors coneix l’existencia de Niepce i li escriu una carta,
pero Niepce no vol revelar res.

1827: Li torna a escriure una carta per demanar-li una heliografia, manté la negativa i a la tercera
carta(de sisplau de compartir coneixements) i niepce li envia una heliografia de 1826. Claude vivia
a londres i niepce va a londres per veurau, i al anarlo a veure fa escala per paris i es troabara amb
daguerre. 1827 es troban i intercambien ideas i decideixen que treballaran junts

14-decembre-1829, neix la associacio de niepc-daguerre. Crean uns estatus de la asociació.

Reconeix com a niepce com a inventor de “un medio nuevo para fijar las vistas que brinda la
naturaleza sin therq ue recurir a un dibujante”

Any 35 va visitar a Iodo, i li p

1837: Procediment es diurá ara Diaguerreotype

7 gener 1839: Tenia com a amic a François Arago, i li diu que presenti la ponencia a la academia
de les arts i les ciencies i porposa al govern comprar la patent. Aixi tindra diner i que tothom pogui
fer fotos.
FOTO
19 de Agosto 1839: Que el estat
1839: Inci de la fabricacio en serie de material fotografic amb el seu cunya, Giroux.
I quan els historiadors veuen que daguer no era realment el creador/inventor de la foto. Diuen que
realment el creador es Niepce.

Daguer treballara amb plancas de cobre plateada, eren obres uniques.(positiu directe)
BODEGO(1837), louis jaques mande daguerre el louvre desde la orilla izquierda, BOULEVARD
DU TEMPLE, AILUSTRACIO DE LA PRESENTACIO DEL DAGUERREOTIP (per convencre,
Arago va justificar que era per arxivar coses, de manera més ràpida.)

La miniatura ya no existira.

CINE
Definición(que es de la profe): Gran dispositiu semántico i semiótico que es la suma de 6
dispositius totalment necesaris i relativament independent.

Gran dispositiu: Perque es la suma de varis dispositius, doble naturalesa: Semantica i semiòtica

- Semantica: Transmet un contigut, el cine haura de transmeter algo.

- Semiòtica: Disciplina que estudia els signes(substituts que fem servir de la realitat per
designarla)
- Taula: es un signe que transpasara
Teatre treballa amb la realitat y cinema ho fa amb llums i ombres.

Charles Sander Peirce: Teoria del signe, hi han 3 tipos de signes que existeixen en la realitat:

- Icona: Més aprop del referent, relació directa

- EJ: El simbol de extintor→ relació continuitat formal amb el referent

- Index:Més lluny: Mante amb el referent una relació de causa-consecuencia

-Ej: Si veiem fum pensarem que hi ha foc. Causa→Consecuencia

- Símbol: Més lluny encara. Perque el symbol es un signe de naturaleza arbitraria.

- Ej: Paloma de la pau però veiem palomes a plaça catalunya no ens dóna
pau
*Ho pararlarem amb la relació entre el signe i el referent

El cinema es un INDEX, perque sempre es causa y consecuencia perque el que estàs veient s’ha
filmat. (naturalesa indicial).

Funcionament simbolic el del cine. Perquè quan ho veus pensaran que pasara en la realitat(dotes de
realitat el que veus)

Dispositius:

- Tecnològic: Té una dimensió tecnologica el cine. Gracias a la fotografía I el celuloide

existeix el cine

- Representacional: El cine representa alguna cosa, tienes que coger una parte para
representar.
- Realidad profilmica: Tot allo que es susceptible ha de ser filmat.(just el
moment filmat, es realidad profilmica). En funció de la gestió que es faci
de la reaitat pro-filmica es parlara de ficcio(quan diem que la persona es
posi de x manera) o no ficció(si no entro en la realitat, es no ficció) En la
no ficció hi ha t¡subtipologias, una de ellas esta el DOCUMENTAL,
(ademés del cinema familiar…).Montatge, construcció d’un significat,
gracias al montatge atribuim una lectura
 - Efecto Kulesov: A partir de la imaginació,
atribueixes(l’espectador) una relació entre les imatges i la
persona.

- Narratiu: El principi basic d el narracio es el canvi. Sempre ha d’haverh-hi en la narrativa

un canvi, encare que sigui petit. Si no te camvi pot ser perfectament una foto.

- Socio-economic: El cinema sempre neix en una determinada societat que ell produeix, no
podem entender el cine si no entenem el capitalisme, el sistema de masas. Si no
s’haguessin donat questes caracteristiques el cinme d’avui no s’hauria produit. El cinme es
fonamental per entendre com s’ha viscut en aquell moment. EL CINEMA COM A
DOCUMENT HISTORIC.

- Espectatorial: Sempre ha d’haver-hi un espectador perquè sigui cine, si no hi ha es un

proyecto. Si es una persona es espectador(psicología) .Si es un col lectiu es
public(sociología).

- Estètic-artístic: Ens permet entendre les relacions entre el cine i les altres arts. Cine-
pintura.

Si no te un dels dispostius el cine cau. Son relativament independents tots. Pero en el cine han
d’haber-hi tots(perque sigui una bona peli)

*El 3D ENS OBRE LA RELACIÓ ENTRE CINE-ESCULTURA , CINE-ARQUITECTURA

El: cine representa coses(NATURALESA REPRESENTACIONAL)

- Concepte profilmic
- Concepte de Diègesi: Univers semàntic global i coherent amb l’autonomia més enllà del
relat que l’actualitza.
- p.e: Estas viendo un western i ves un alien, no te relació semantic global i
coherent, no té sentit. No forma part d’aquell univers. Cada film d’un
gènere actualitza el gènere.(si apareix u alien en cada película del western
es va institucionalitzant)

- Enquadrament: Decisió d’incloure o no algo en la cámara. Es el que defineix el pla

cinematogràfic(unitat més petita de temps en el film)
*Secuencia: Un pla, o diversos plans, que conformen una unitat narrativa.(si sabem contar els plans
obtiendrem les secuencies)
*Pla secuencia: Una secuencia en un únic pla.

- Dins/fora de camp: Dins de camp(l’escoltas i la veus), si apareix en el pla, sino hi han 2

tipos:
- Sonor: L’escoltes pero no ho veus
- Visual: No el veus pero l’escoltes.
Ens porta a pla de la càmera subjectiva(mirada dels personatges-1a persona) i la camara
objectiva(normal):
- Focalització: Cama
- Ocularización

- Els moviments de càmera: Panoramic(quan la camara es el moviment de camara sense que

hi hagi canvi d’eix, la cámara pivote sobre un eix)/travelling(moviment de camara en el
qual hi ha un canvi d’eix.)

- El pla: com unitat de temps i espai.

- La presa: Unitat més petita en un rodatge

- La secuencia: (Frases)

- El pla de secuencia: Quan tota la secuencia es un únicament

- El muntatge: Christian Metz i la sintagmática del film

- Imatge i/o so?

- So diegètic(la font/origen forma part de lunivers del film , quan veus la
persona en concret que fa el so
- So extradiegetic(no forma part de l’univers del film), no ho veus.

- Narratiu: el temps, salts temporals:

- Flashback:
- Flashforward
- Hiatus: Salt temporal tan trivial en termes narratus que li estableix al
espectador de veure. Per exemple, pujar 4 escaleras, acortas per aq ue no
ho vegi.

*Racord: Error de racord, es quan hi ha un element que abans no estava o cambia.

- Racord d’espai:
- Racord de temps:
BLOC 2 COL·LECIONS I COLLECCIONISME EN RELACIO AMB EL MON DE LES ARTS I
DEL PATRIMONI

2.1 Definicions

No cualsevol d’objectes implica que hi hagi un coleccionisme.

Segons Krysztof Pomian “conjunto de objetos naturales o artificiales, mantenidos temporal o

definitivamente fuera del circuito de actividades económicas, sometidas a una protección especial y
expuestos a la mirada dentro de un lugar cerrado dispuesto a tal efecto”

Aquesta definició diu que implica una contextualització dels objectes, cuidarlo i has de tenir-hos
exposats.

Jean Baudrillard → La coleccion apareix quan podem, no només el descontextualitzem sinó

que li oferim una altra lectura i afegim una altre funció.

ej: Neveres que se han deixat de fer servir, per tant sense canvi d'ús, no hi ha col·leccionisme.

Interès per l’objecte en si i per les lectures: Les sales de coleccio crean un discurs en el cas de les
coleccions no esta distribuit per crear un discrus, la importancia recau en l’objecte.

Aixo implica una experiencia sensorial dels objectes en el passat, implica una experiencia
sensorial. La extreus de una narrativa i la transformes en

Desplçament d’us i significat: No nmes penare en el col·leccionisme privat sino en el

col·leccionisme públic. El coleccionista es la base d’un museo(venen habitualment de col·leccions
privades).

*Importància de les subastes(espai d’art on es proveeixen peces d’art per a la col·lecció)

“Ex: les reliquies”

2.2 Els primers casos: Antic orient

Desde temps remots s’han anat conservant i acumulant tresors. Es guardaven objectes per aquella
funció religiosa.(vincuació amb el més enllà)

Egipte: Noció dels “museus funeraris”(museo d’objectes del més enllà),

Aquesta vincluacuío eran objectes d’or…

Bazin

L’altre branca serien els botins de guerra, dins d’aquesta linea teim 2 casos:
 - Elamitas van saquejar Babilonia el 1176 a.c i van exposar el boti a la ciutat de Inxuxinak,
era una manera de que vean el poder.
- El palau de Nabucodonosor, del 604 AL 562A.C, van exposar objectes de guerra per a que
la gent ho veies, s’anomerá GABINET DE MERAVELLES DE LA HUMANITAT

GRECIA: PINACOTECA,TESAURUS I MUSEION

Veurem espais de caracter expositius dels objectes →Propileus (construit per Pèricles), l'acròpoli
d'atenes dotats d’una pinacoteca(primera galeria de pintura de la historia), acumulació de teles)
a l’ala nord amb la funcio d’acumular pintura(en costa que tenim obres de artistyes mes
codiccials de l’epoca: Poligot, pintor d’obres imbiologiques, també s’exposaven trofeus…

Importancia de dedicació a una unica sala d’art, no amb funció religiosa.

També hi havien altres espais:

TESAURUS: peitts templs o santuaris a mode d’ofrenda d’una ciutat i es on es depositacvwen els
exvots(ofrendes). Es guardaven armes, propietas valuoses.

Ej: Tesaurus dels atenencs: d’objectes d’or, platas, bronces i costidiats pels sacerdots que
feien inventari(ja que no eran peces de cera, sino d’or, per això tenies que fer-hi cada dia
un inventari), eran diposits d’art(estaven els temples) i per poder veureu havies de pagar
un “ovul” per poder veure’ls,

MUSEION: Aquest temple dedicat a les muses(protectores de les arts i les ciències), es volien
guardar obres d’art

Segles III a.C: Museion Alexandria: centre dedicat a ñes muses creat per Ptolomeu I Soter o el seu
fill Ptolomeo II Filadelf, com a centre cultural, teni observatoris, laoratoris, sales de
conferencies,mejador, estances per dormir, xoologic… espai de reunio d’arts, temples de la cultura.
El més important es la bibliorteca d’alejandria.

ROMA: LA IMATGE DEL PODER

Trobarem el collecionisme com a demostració del poder, més important Respcet Greca(ascociacio
coleecisionme amb la riquesa i poder

- Importancia de botins i obres procedents de Grecia,

- Vitruvi,explica com fer les coleccions, es comença a utilitzar com a distribucio
espacial( gabinets orientat cap al nord, bilioteques a l’est)
- Juli Cesar: Dactyloteca(coleccions de cnafeus, pedres petites on sha tallar una figureta)al
temple VENUS GENETRIX(vcom a donació, que sigui de visita publica, cominicació del
seu poder public,
 - Marco Agripa: Diu que l’art ha de ser un patrimoni cultural ¡, obrrir coleccions al public,
de jardins i palaus
- Adrià: Villa Adriana, a Tibur(s.II), es una coleccio a l’aire llibre, conjunts arqueolgia,
Romans més importants, amb la decadencia de limperi roma va entrar en deus i
decadencia. Hipolit Dreder(xXVI) buida els marbres
- 30 edificis, tota la vila com una petita ciutat(fonts, plantes, temples…) amb
edificis amb motius grecs, egipcis. Aporta a la seva arquitectura conceptes desde llocs
forans.

- Roma esdevingué un gran museu.

- Havia un mercat important d’art, gracies a les vies sagradas, on hi havien flasificacines i
copies.
- Rol de la imatge a Roma: Informacio i propanganda
- Imatge de poder D’AUGUST: L’ART JUGA UN PAPER MOLT IMPORTAT
- Durant l’imperi:; Coleccionims associat amb el prestigi. Nivell social conceixemtn

- Ius Imaginum: Galeries domestiques romanes d’avantpassats i trinofs de guerra

2.5 EPOCA MEDIEVAL

La esglesia controlaran les coleccions, i seràn inventariats pels monjos. Es prohivira la idolatria(ira
amb el auge del coleccionisme).

Cambiara la idea dels tresors, serán absis d’esglesias, monestirs i catedrals i hauran tresors molts
significatius

- Carlemany a aquispà: Programa cultural de la cort emmirallat en el mon antic

Botins de guerra: 1024 Saqueig de constantinople tresors de San Marcos a venecia i de sainte
chapelle a Paris

CONSTANTINOPLE
CAVALLS DE BASILICA DE SANT MARC(exposats a l’hipodrn de constantinope que durant el
saqueig de 1024 es saquejat a venecia i transoportar fins a la plaç de sant Marc. Napoleo el fa servir
per el dissent de l’arc de triomf. El segle XVII retornat a Venecia i exposat a la plaça de Sant Marc,
actualment a la basilica de Sant Macr)

TETRARQUES: 300d.c esta en la cantonada de la fasa i es diu que formaba part de la decoració de
constantinoble, conservada ea la basilica de Sant Marc

PALA D’OR, Pala(retaule en italia), es la retaula de latar major de la basilica San Marc,
d’ofreberia bizantina on fusiona temes sagrats i profan sque es va anampliar despres del saqueig
fins al XIV.
CARMAGNOLA, es creu que es tracta que es un retart de justinia I, es diu carmagnola perque va
ser el capita general de Venècia a aquella epoca i va a ser decapitat, és a dir que era el cap d’aquest.
De Porfil vermell.

Sainte Chapelle

SANT LLUIS REBENT LA SANTA CORONA, contruit gracies a les reliquies, al palau de
Bizanti, tenien la corona d’espines, la llança de Longinos, 2 claus, 1 tunica, 1 got amb sang i torso
de Creu de Crist. La corona la van cedir a Venecia com a garantia. Lluis I la va comprar per
135000 lliure d’or.(en aquell moment era la meitat de les despeses del seu regnat). Eren 21
reliquies que es guardavne en el centre de la capella superior, era giratori. Es va fondre durant la
revolucio francesa, pero es salva la corona. Durant l’epoca napoleonica es fa un altre reliquiat.

El coleccionisme no unciament depen de la esglesia, druant lepoca Gotica(.xiii-xiv).la vida urbana

comença a tenir molta importancia. El coleccionismo sera important, hi hauran 3 ambits

- La cort i els cavalls: Molt rellevant,

- El burgeos
- Clergs

1-les corts del nord de frança, espais on es tesuraran obres importants i rellevans, els senyros de les
corts pagaran.
Ej: Més assenyalat El duc de Bery

- Jean de Berry(1340-1416), el més important d’europa del moment, conservem

inventarios de tot el que comprava(escenatge). Sobretot febreria i manuscrits que
encarrega(300 manuscrits en una biblioteca, llibres liluminats, amb miniatura).
Encarrega 6 llibres d’hores:

Orfebreria 2 peces improtants:

RELICARI DE LA SANTA ESPINA:

British Museum, es va fer a Paris, centre mes conegut de l’epoca de orfebreria, encarregat per Jean
de Berry personalment, la raó es perquè tenia una reliquia 1 espina de la corona de Crist. Estava en
l’inventari de Carles VI

COPA DE SANTA AGNÈS, FINALS SGLE XIV

TREBALL EN MINIATURA(LES TRÈS RICHES HEURES DU DUC DE BERRY(1411-1416)),
tens un calendari il·lustrat, es interesant per què veus coses característiques d’una de cada epoca de
lany. Y ha tingut un valor antropològic, perquè es veia com es gestionaven en les diferents
estacions i com es treballen en la terra. Es interesanrt en temes de realisme(arquitectura de l’epoca
del mes de març, et mostra l’escena apradigmatica) Abril(escena de compromis, com funcionaba
les corts, el vestuari…) Maig(cavalgat de primer de maig, dia on els joves caminaven amb cavalls,
festes que eren rellevants)Juny(La presencia de la arquitectura real, sainte chapelle) Juliol(les
sembres
setebre(edificacions modernes, vincluadas al duc de Berry)Novemebre(tasques del camp)
desembre(escena de caza)

HOME ANATOMIC FOLI 14

Relacio entre microcosmo i macrocosmo, relació entre la figura humana i el unvers.

2.6RENAIXEMENT LHUMANISME I EL MECENATGE

Segle XV a aitalia(recuperació dobres antigues)

Art ja no nomes tindra un valor economic i de prestigi sino que també es vincluara al coneixment,
al art del saber.

Les corts, burgesia i les grans families, fomenten el coleccionisme(hi haura una competencia per
aconseguir els millors artistas)

Prestigui intelectual ademés de economic. Les arts sentenderan d’una altre manera

Families de mecenatge:
,Medici-Florencia
Montefeltrro-Urbino
Gonzaga-Mantua
Visconti-Milà
Este-Ferrara

Acaabran constitutin fonts princpal de museus

Humanita mes relevant: PAOLO GIOVIO:DE VIRUS ILLUSTRIBUS, cap al 1520 recopila una
serie de tretats,. considerat el primer museu antic del món(Vasari-Vite). Va escriure la historia del
seu temps en llati i biografies de personatges, coleccionant busts i puntres d’aquest
personatges(pintura i escultura tant antic com moderns). La casa de Giovio era com una galeria,
que gràcies a allo se li acut escriure un llibre <<de viris illustribus>> que funciona com a catakeg
de la seva galeria, el problema es que es va perdre la colecció. Cosmo I de Medici va fer algunes
copies i ara es conserva en el museu de
-MEDICI
Cosme el Vell, figura interesant del personatge, per patronatge i mecenatge, va regalar a marsino
ficino una villa que estaba situaba a Careggi propet de folrencia per a que sigui un espai per
estudiar a plató(neoplatonisme). Era un gran coleccionisme cosme el vell que tena com a asesor a
donatello(molt rellevant). Entre els seus mercenatges tenim obres mmolt improtants: Cupula de Sn
Maria del Fiore: Feia donatius a esglesias, convents…. i patrocinaba moltisim a artistas com el
mateix dnatello o Fra Angelico. També va constituir una notable coleccio d’art i arquitectura i pagà
e palau medici Riccardi. Establira la base de com serán despres els palaus
venecians(auster,lleuger,poc recarregada…)

Lorenzo de Medici(el magnifico)GIARDINO DI SAN MARCO, exporto los artistas de florwencia

per dferents corts(per exporta els prestigis), va crear el Giardino di san marco, ja que es co un jardi
d’escultures(de artistes, s’enseñaba escultura de manera gratuita i alla es va formar gent important
com Miguel Angel, espai importantisim, i es va constituir com la PRIMERA ACADEMIA DE
ART A EUROPA), consolida Boticelli, Berrochio, Filipo Lippi… La seva coleccio que a vegades
sobria al public i contenia codex…

COSME I DE TOSCANA-STUDIOLO(cosa que dintre xv-xvi, era com un palau que estaba
pensada per a que el seu propietari com a lloc de retir on el propietari es podia retirar per formarse
socioculturalment(pintures), procedent de gabinets de curiositats.

STUDIOLOS MES IMPROTANTS

COL·LABORACIÓ DE VASARI AL·LEGORIA DE ARQUITECTURA

Palazzio Veccio, studiolo de Cosme I, 1545 i dentre hi havia una habitacio privada que era el
studiolo i conservava plantes medicionals apart d’art, que consieeraba valuosos i al 1559 li va
demanar a vasari que pintes els cuatre evagelistes pero tambe va afegir significacions de l'art i uses
en l’obra, en aquest cas trobem alegories de la arquitectura.

FRANCES I DE MEDICI QUE VA TENIR TAMBE UN STUDIOLO

GIORGIO VASARI, STUDIOLO DE FRANCESC I
I van intervenir molts artistes que estaven dirigits per vasari, es un gabinte que servia com a
despatx, laborati, i gabinet de curiositats, era un espai on sinteresaba els alternatius com
l’alquimia(vincluada amb questions religioses comnbinada amb ciencia). HI havia 34 pintures de
tema mitologic. Al 15 el seu germà el va desmantelar llavors al s.XX es va puger refer perque la
majoria d’bres acabo al museu de Ufizi.

ALTRES STUDIOLOS IMPORTANTS(podem trobar altres terminolgogies com gabintes(llocs

rectanuglars pero es coleccionaba rarezas de la natura o galeries(llargues ales on es conservava
pintura i escultura) que s’han fet servir per aquest espai)

STUDIOLO DE BELFIORE(1447)

STUDIOLO DE FEDERICO III de Montefeltro

STUDIOLO DE GUBBIO
La familia de Montefeltro, esta en el Mteropolitan ja que els american venien i el robaban per aixo
esta allà a EUA.

STUDIO DISABELLA D’ESTE

Porta a pensar en els artisites mes importants del moment, isabella coenxi el studiolo de Belfore i
s’obsesiona i s’ho fa. Tenia obres com:

ANDREA MANTEGRA EL PARNAS

PERUGGINO, LLIUTA ENTRE EL AMOR I LA CASTEDAT
(temes que retomen l’antic classic)

2 studiolos
1.
2. (1522) marxa a Mantua, crea el 2 studiolo, rellevant per les pintures al fresc i per la
coleccio que poseia, coves aritficals o tenia coses rarisimes: fossils, dent de narvals,
monedes i medalles antigues. Obres egon studiolo:

3 tipos de tipologies:
 - Studiolos
- Gallerias
- Gabinettos

Apareixen uns espais que son els precedents dels museos de historia cultura que son els
WUNDERKAMMER(camara de meravelles)

Servien per reunir 4 categories

- Naturalia: Minerals..
- Artificialia: Maquines, cosas amb engranatges… coses a veure amb el coneixement
- Scientifica: Instruments cientifics, coses per mesura, automatas
- Exotica: Animals disecats com plantes pero coses extrañes.

1908 JULIUS VON SCHLOSSER: lAS CAMARAS DE ARTE Y MARAVILLAS DEL

RENACIMIENTO TARDIO,
Primer estudi que investiga que constavvem, mes rellevants…

FERRANTE IMPERATO DELL ISTORIA NATURALLE

Alguns dels museus d’historia natural procedeixen dels wunderkammen(con el de Londres)

Aglunes de les wunderkammer mes rellevants:

- Wunderkammer de rodlf II d’hasburg, mes improtant ya que en aquella epoca, Praga estaba
la l’alquimia i será un espai molt rellevant, unicament podien entrar els
escogits(apoasionats per la magia, astrologia) i gracies als invetaris conservats tenim 800
cuadres(tiziano durezzio…) retats d’archimbollo(els de verudres). Els cuadres estaven taps
de cortines i sense llum quan no hi era(quan arribava els treia). No hi havia ordre.

PETER BRUEGHEL

- Wunderkammer de Ferran II d’Austria: Estava situada en un castell d’ambras, es la unica

que es conserva del renaixentisme.

HANS LEINBERGER IAMTGE DE LA MORT(representa la mort)

IMATEG DEL CASTELL D’AMBRES(tenia armeria, bibloteca i tenia obres molt extrañes per
importants

- Anonim vlad iii el empalador

- Anonim Petrus Gonsalvus
- Anonim Gregor Baci

- Wunderkammer del Colegio Romano, d’Athanasius, era una coleccio publica i es va crear
en el 1651 per Athanius Kircher., QUE COLOCA OBJECTES DE LES SEVES
 EXPEDICION MOLT POPULAR, conservat pels inventaris tot i pedre peces. Important
perque es va fer catalages. Espai delicat al saber barrejat amb Orient, aire exotic

MUSEO DE KIRCHER AL COLLEGIUM ROMANUM

- Cabinet of Curiosites or Wonder Chamber delias Ashmole: Apasoionat de la alquimia,

astrologia… un dels dfundadors de la royal societu de Londres. Adquereix la coleccio del
viatger i botanic. Trasdescant contitui l’asamblean Museum(al moerir)
ASHMOLEAN MUSEUM OXFORD
TRADESCANTS ART

Kunstkammera(primer museu de Rusia) de Pere el gran: Tenia mols animals amb anomalies…

Altres casos particulars serien Ulises Aldrovandi(bolonnyes) que colocara diverses peces i va fer
llibres. Principas figures que cataloga monstres, el que consdierava estrany combincacio mitologica
amb animas naturals: Hisotira natural, llibre de 13 volums que es centre e estudi dels “monstres”.
Asenta les bases de la icnonograif i pintura de criatures extranes.

Un altre cas es de Gabinet Salvador(s.XVIII) esta a Barcelona(jardi Botanic de Montjuic) i replica

(MHnatural)

(GEORG HAINZ, GABNET FR CURIOSITATS)

(DOMENICO DE REMPS, GABINET DE CURIOSITATS)
FRANS FRANCKEN EL JOVE CAMARA ART

Pintura de tipos cristà

RAFAEL LLEON X AMB ELS CARDENALS DE GIULIO DE MEDICIS

Els papas, veritables coleccionistas, aquetsa obra es molt rellevant, perque fa evident com en aquest
context es veu com conecta el mon prfa amb el religios a traves del coleccionisme. Es una pintura
que Lleo X valora els objectes pagans pero la concilia amb la corrent cristiana.

Comitencia del spapas:

- Papa Pau II: Colecció gliptica(coleccions de camafeus) important, coleccio brutal que cuan
va ,morir va pasar a dformar part de les colecions pontificies i despres als medicis.
Important en la cristinaitzacio dels temes classics. (Va haberhi una llegenda que habia mort
estrsangulat pels demonis)

- Sixt IV: Va crear el anticuarius(obra important, perque era publica, en el capitolio roma)
principals impulsor del renaixement, tenia una coleccio de estatuas antigues i la va adonar
al anticuari. Y sera el museo d'antiguitats del Campidoglio. eren obres clàssiques com al
lloba capitolina, l'espinari. Va publicar la bula papal que prohibia la exportacio de
antiguitat. Visio patrimonial de conservar. Era el canvi d’una col·lecció privada a pública.
*Els seguents papas, portaran obres a la colecció i al 1734 sigui oberta al public.

- Juli II: Prohibició de les obres clàssiques de l'època romana com a material de construcció.
Importat per el museu Belvedere, es un dels mes famosos per la seva condició de mecenas.
Es qui li va encomanar la seva sepultra a Miquel Angel.. Pati bervedere: complex edificis a
la façana nord del vaticà, disseny de Bramante per comunicar la zona de Belvedere amb la
del Vaticà, a través del pati de l’octagon. Es colocaran estatues.

20/10/2022

- Leon X: Museo del vaticano, continúa las obras. Juntament a amb l’ajut de Rafael per a
compondre elss Museus del Vaticà, continua les obres.

Els reis:

ROSSO FIORENTINO, FRESC DEL CASTELL DE FONTAINEBLEAU

- Francesc I de França i el castell de Fontainebleau: Trasllat idees del renaixement italià a

França, raó per que fou el mecenes de Leonardo da Vinci. I per temes de assesorament(li
ajudaran), que li portaran de França obres de Italia. Pierre Larentin, li portará a frança
obres de Italia gracies a que el rei li va pedir, per aixo li encomanara (obres de MA, Rfael,
grau mes madur de la complexitat del mercat d’art).

Amb ell es començara la coleccio dels reis de Fraça(amb al Louvre) així com les joies de la
coronoa.

Importara la manaera de fer/estil de italiana: Castell de Fontainebleau,( era fixa com casa seva,
l’omple d’obra italiana <<T’oblides de que estas a França com si estiguessis a Italia>>)

Important biblioteca, estructura del palau que segueix models italinas. Per la decoració contrata a
Rosso Fiorentino, gran figura de l’art italià.

- Albert V de Baviera: Crea l’anticuarium. En la seva residencia de MUNICH, implica un

espai de conserva d’obres del mon antic i activittas,

2.7 EL BARROC: EL COMERCIO ARTISTICO I LA NOBLEZA

En el sgle 17, canvis en la especialització, abans coleccionabas tot el que te daba la gana. Ara, en el
barroc, especialització de repertoris(pintura unicament, o pintura i escultura unicament o altres
coses) aixo fara que es crein espais especifics que son les galeries de pintura i escultura, epicentre,
Italia(lligat a canvis de la vibració de l’art), voluntat d’impressionar a l’espectador(qui podia tindre
mes objectes)

- Reina Cristina de Suecia: Tenia una cgran coeccio descultura romana i tenia un permis
vaticà per fer excavacions i enriquir la seva coleccio descultures romanes.
Importancia del comerç , es comená en els paisos baixos un veritbale comercç, (comerç com a
activitat important, es mostra el seu poder a traves de les coleccions d’art i l’orfebreria) la ciutat
d’amsterdam crea un espai clau per el desenvolupament del comerç

- Amberes: Tipus de pintura, arició de la pintura de gabinets(mostraven habitacions petites

avorratades d’obres d’art <<horror vacui>>) generere pictoric

- Arxiduc Leopold Guillem: gobernador dels paisos baixos espanyols, i es va establir la seva
residencia a bruseles, el que fa es contractar al “el jove”perque li ajudi a conseguir obres
italians i flamencs.
- Teniers: Li(tria les obres) a Leopold, va fer un cataleg de la colecció del ariduc, colecció
especialitxada en pintura. Apart del catqleg, una serie de cuadres que representa la obra i es
faran gravtas amb +200 estampes de copies reduides dels quadres
-
DAVID TENIERS EL JOVE LEOPOLD GUILLEM EN EL SEU GABINET DE PINTURES
ITALIANES I EN LA SEVA GALERIA DE PINTURES EN BRUSELES
(se encuentran en viena, ya que quan es va retirar de ser goberandor, es va a anar a Viena que va
heretar el seu nebot, Leopold I)

Epoca, sobretot E.Barroca on els gravats i els marxants començaran a tenir pes, desenvolupament
d’un comer´ç d’art molt important.

- Giulio Mancini, considerazioni sulla contemporanis: Obra clau per saber què passa amb el
col·leccionisme:
- 1ra part llibre: Bibliografia d’artites contemporanis,
- 2na part: Manual de com saber que una obra es una copia: com saber quan es tracta
d’una copia, distribuir galeries en obres d’art, coneixer escoles i dates.

- Lluis XV: Per la ocio del gust de la cort(el que agrada es el que es convertià en tendencia,
assesorat per cardenals:
- Richelleu
- Mazzarino
S’encarregan del trasllat de la colecció del Louvre.

- El paper de la noblesa:
- Els montmorency i el chateau de Chantfly(reforma segons els postulats del
renaixment i el barroc, coleccions d’art)
- Flroimond Robertet, secretari reial- Chateau de Chantfly
- Creación del primer museu públic: Ashmoleum museum

- Del Palau del Louvre al Museu del Louvre

Castell del Louvre(fortalesa s.XII) pel rei Felip Auguts. Va atessorat coleccions, Carles V va
dipositant les seves coleccions d’art pewro es amb Frances I quan reforma i transformacio en obra
reinaxentisita(idea de italia com a model).
 -
Amb Cataline de Medici es converteix en palau
-
Amb Lluis XIv l’abandona per a anar a versailes (el loivre hi deixa a la seva
coleccio), galeria d’art
- S.XVII: Academia Francesa,(pauten el gust), exposicions anuals de la Real
Academia de pintura i escultura,
- 1778: Desig d’usar la Gran Galeria com a pinacoteca, el maig de 1791(context
revolucionari), la colecció privada reial es converteix en un museu
public(nacionalització de les pertinences de la monarquia, abans nomes si entrave
si eres de la alta noblesa/burgesia))destinat a funcions artisitiques i
cientifiques(colecions de la corona i obre com a museu el 8 de novembre d
w1793), nacionalització dels bens reals i obert a tothom.
HUBERT ROBERT VISTA IMAGINARIA DE LA GRAN GALERIA DE LOUVRE
HUBERT ROBERT

2.8 LA ILUSTRACIÓ EL GRAND TOUR I L’ESPECILAITZACIO

Gran Tour: mitjans XVII-XIX (fins 1820). Viatge a grecia oi a Roma dels anglesos i
centreeuropeus

- Origen: “Voyage d’italie) de Richard Lassels

- Gir estetic, que c¡gracies al grand tour i començara el valor de la ruina(gaudir d ela
experiencia estetica de veure ruines): Context del descobriemtn de Pompeia i Herculà,
repercuteix en el mercat d’art.

- Palau Reial de Portici- Museo Ercolanense

- Importancia del mercat d’art

- Dos tipos de coleccionismes:

- Curiosos- Per plaer, l’art del gust(que agradab mes o menys), será notable
per les modes(ej: esta de oda comprar esta obra). Museus tratan
d'especialitzar se, no de contenidros d’obres sino especialitzacio en
temes(museu de pintura)
- Erudits

- Gran Gir: La coleccio ja no jomes al servei del prestigi indivudial, sino valor hsitoria nacial
del pais
- 1727: MUSEOGRAPHIA, de Gaspar F. Neickel(leipzig), obra clau, la msueografia e suna
obra, que neix unica i exclusibament de com s’han desposar les obres i conservarles.
- GASPAR

- 1767: Volum IX de enclipeida de diderot: Planteja un prohram museologic pel Louvre(el

veu com un temppple d’arts i ciencies a favor del coneixment, clutura a l’abast de tothom).
 - 1778: Museu de pintura i escultura(trasllat de moltes obres al Louvre). lLUIS xvi I
COMTE D’ANGIVILLIER LA GRAN GALERIA DEL PALAU I FONS
- 1783 Larxiduc Leopold Guillem entrega les coleccions a David Teniers i trasllat a
Velvedre de Viena(per ordre de Jose II) naixement del museu de Viena
- 1785: Museu del Prado de Madrid: Coleccions reial patrimoni dE L’ESTAT
- 1794: Museu del Conservatoire National, des Arts et Metiers: decret de Convencio del 10
d’octubre de 1794: Public, ensenyament.
- Epoca on neix el concept d’art public estat i les cases de subates: Sotheby’s(1744),
Christie’s (1776). Naixement de les academies d’art: Madrid, Venecia, Londres, Viena i
Berlin
- El salo de França celebrada al saló Carré (Louvre) al 1699. El 1737 s’instituzionalitza i
biennal: Any imparell, el 25 d’agost obert a tot el public.

2.9 EL SEGLE XIX

- Dos canvis importants (context postromanticisme)

- Artista bhoemi, subjectivitat creadora i independència creativa. Ruptura.
- Coleccionistes, interes per l’art allunyat de les ideals clasiques(gotic, rococo)
considerats <<dolents>>
- Importancia del coleccionisme america(compra a Euroa)
- A més del Louvre i del museu de Viena, neixen altres juseus publis estatales(MUSEU DEL
PRADO, ATLES MUSEUM, GLIPTOTECA DE MUNIC, HEMRITAGE,
METROPOLITAN MUSEUM OF AERT A AMSTERDAM, entre anys 30-70.
Altres cases.

21/10/2022

2.10 SEGLE XX

La encarragem a las restribucions patrimonial, la perdua a caudsa de la S.G.M, implicará la creació

duna conciencia de presrvació de obbres. Neix al 1946 la ICOM, que fan publics els seus estaments
en lany 1947, definexi que es el museu:

- Institucion permanente, sij fines lucrativosm al servicio de la sociedad que adquiere

conserva, comunica y presenta con fines de estudio, educación y deleite, testimonios
materiales del hombre y su medio.
Una institucioó publica amb caracter pedagocic

Article 4: Museo doble función→ obert al public i transferencia i de conservació

- Los intitutos de consevacion y galerias de exposicion de Archivos y Bibliotecas.

- Los lugares y monumentos arqueologicos, etnograficos y naturales y los sitios y

monumentos historicos, teniendo la naturaleza de un nuevo munseo por sus actividades de
adquisicion, conservación y comunicación
 - Les insittuciones que presentan especimenes vivientes tales omo jardines botanivo y
zoologicos, acuarium, vivarium…(Wunderkammer)

(Els diners que es paguen no responen a un fins lucratiu, sino de conservació)

El año 1983 la asamblea de ICOM va afegir a l’article dues categories mes:

- Parques naturales, los arqueologicos e historicos

- Los centros científicos y planetarios(museo de la ciencia)

Museologia: Teoria i funcionament del museu. Aspectes més teòrics

Museografia: Aspectes tècnics

(relació complementaria,

ICOM 1970:

Museología: Ciencia museo que estudia la historia y la razón de ser de los museos y su función
social. También estudia la metodología de trabajo y el estudio que se da en el museo junto con la
clasificación de los mismos.

Museografía: La ciencia que trata sobre la arquitectura y ordenamiento de las instalaciones

científicas de los museos

CLAUDE LEVI STRAUSS TERRITOIRES DE LA MEMOIRE- ECOMUSEU DE CREUSOT-

MONTCEAU

Georges-Henri Rivière: Con su cita se refiere a un giro com la nova Museologia, anys 90 apareix.
Donara un concepte que es el ECOMUSEO: Consideren que en funció del museu(com està, com
s’implicaba…) ha d’estar un aspecte amb el paisatge.

ECOMUSEU-FARINERA DE CASTELO DEMPURIES

(Museo que esta fet en una farinera)

MUSEO CUEVAS DEL SACROMONTE

(sE INTENGRAN EN EL PAISATGE)

Ecomuseu: Si es construeix una estructura nova al museu ees ecomuseu(si es respecta l’entorn) si
no, es el propi museu patrimonial(Castell, X ecomuseu)
TEMA: 3 ARTE Y PODER: EL PROTAGONISMO DE LOS
ESTAMENTOS SOCIALES

3.1 mon antiguo

El poder de la imagen- El caso de Augustus y la pax: Es un llibre imprescindible “Augustus y el
poder de les imágenes”, com fa servir l’art per a contentar les mases, la imtage del emperador com
a guerrer i preocupat per al apau el benestar.

- Roma: obres publicas, cerimonies i festes com a obres de podeer

Política de la memoria: Destruir una memoria/figura de un personatge.

MONUMENTUM: obra publica, que te una conexxió amb la memoria. Una de a seva funció es
mantenir viva la memoria de X persona.

Altre figura:

TRajà “Trajà y la “narració del poder”: Expansio de limperi, bona relació amb el senat(vol
aconseguir una pau entre el senat i el poder i donar una bona imatge). Conexxio amb la idea de la
satisfacció dels dirigents a traves duna narració del poder (com ferho visible en l'espai públic,
destinaci´o a les conmemoracions del seu govern(gèneres tàctiques, contribueix a visualització).
Apol·lodor de Damasc, nou gust(arquitecte) arquitectura grandiosa.

DIÓ CASSI: Cita que planteja la construcció de monuments ja no sobre la seva figura sino que
narrin el seu govern.

COLUMNA DE TRAJÀ
Esta columna transmet el poder i narra uns fets concrets. Importante de manera narrativa com
conmemorativa. Monument propagandístico, presenta la figura del emperador. Originalmente no
era muy mala ubicación.

Gai Mecenas(mecenatge): Protector de les arts, del nom ve el terme de mecenes(encarrega les
obres) de finals de 1 d.C que protegia els artistes, les arts…(era amic de Horaci, li regala una finca
a les muntanyes sabines, I Virgili, li dedica les georgiques)

JACOB PHILLIPP HACKEERT VILA DE MECENAS AMB LES CASCADES A TIVOLI

3.2 EDAD MEDIA

Donant: Pagavan els diners de la obra(comitent).
El mecentge: el rol dels comitents o donants: Molt important.

El rol de eglesia en el context de alta edad media: tret del reinamentent carolingi, es en
l'església(alta edad media) qui ho és . Es la baixa edat mitjana , apareixen mecenes
civils(ajuntaments, gremis, burgesos…)

el mecenatge civil en el context de la baixa edad media

iconografia del donant: protagonisme dins l'obra: Protgaonisme dins de lobra, retrat del donant
o retrat motiu integrat dins del cuadre. Apareixen homes del S.XIV enmig duna escena de sants.
Normalment els mecenes escollien els sants que es vbolien representatr (el seu patró) dins deuna
historia religiosa. Habitual en ledad mitjana i durant el reinament. Normalament es reppresenta al
donant de geneolls o més sumiso envers al sant, te a veure amb una practica per a la posteritat de la
mort o com a simbol de prestigi.

MOSAIC DE LA ENTRADA DE SANTA MARIA DE CONSTATINOBLE

Constanti té la ciutat i Justicia I(donant) que presenta la catedral de santa sofia a la verge

MESTRE ANONIM, DIPTIC DE WILTON

Peça interesant de gotic internacional , important per la imatge de finals de segle XIV. Es va
pinturar per a Ricard II danglaterra, que apareix. Te els ssants: Sant edmund, Sant, la verge i el nen
amb la cort celestial dels angels amb linsignia del monarca. Progama inconografic del paradigma
de la representacio del donant.

ARQUITECTE: DROUET DE DAMMARTIN

FELIP II DE BORGONYA I MARGARITA II DE FLANDES)
S’agenollen al Monestir, slutter maxim escultor de la borgonya, champmol com a centre important
del ducat de Bornya, surten els reis amb els seus sants protectirs i en petit els donants civils

CLAUS SLUTER I CLAUS

- Les festes - cas de la cort de borgonyona: El banquet del faisà (1474)

- Jan Van Eyck , La mare de Déu del Canceller Rolin (canceller a la mateixa altura que la verge), sembla
veure un dia quotidià. Feta per la seva església parroquial (Autun, església). Cort de Felip III “el bó”. Va
comprar una casa on va fer les mises. El palau on es troben sembla la mateixa Jerusalem.
- Jan Van Eyck. la Mare de Déu canonge Van der Paele (1434-1436), la sacra conversa, tracta de trobar se
davant de la verge en una estança personal. Surt Sant Jordi i el bisbe de Bruges. Surt un lloro perquè és un
animal emparentat a la Verge degut a que els lloros diuen la paraula “Ave”.
- Festes com algo per destacar, festa del faisà com a cas. Felip III de borgonya “El bo”. En aquesta festa es
promou una creuada per alliberar constantinoble i tots els personatges que es mostren a l’obra existien.
Una persona va entrar amb un faisà viu i els nobles sobre aquest van fer el jurament, després un home
disfraçat de dona va entrar representant constantinoble.

L’Edat moderna: La roma Papal i el Patronatge Artístic

- Roma com a Nova Jerusalem- gestió del patrimoni de l’Antiguitat romana, màrtirs cristians
- El poder dels Papes: Representants de Déu a la terra + promotors
- 1420 Martí V retorn a Roma definitiu després del Gran Cisma d’Occident
- Les tres principals estratègies de poder:
1. Nepotisme
2. Jubileu (Festa de cada 50 anys, celebrar Roma com a ciutat de peregrinació)(1300) o
Any Sant:
 Mirabilia Urbis Roma - text original c.1143
Flavio Biondo: Instaurata Roma (1444-1446)
Sant Felip Neri: Les Set Esglésies de Peregrinació (1575) (Esglésies Majors de
peregrinació: Sant pere del Vaticà, Sant Pau extramurs, Sant Joan de Laterà i Santa
Maria la major. Esglésies Menors: Catacombes de Sant Sebastià a la via appia, Santa creu
de Jerusalem i Sant Llorenç extramurs. *Totes aquestes a Roma, esglésies de
peregrinació)
Marti V (1417-1431): 1425 crea el magistri viarum
Eugeni IV (1431- 1447): Sant Pere, restauració del Partenon
Nicolau V (1447-1455): Proviene de la cort florentina y crea el Renaixement a Roma,
vol donar un toc renaixentista a la capital.
Sixt IV (1471-1484): Museus capitolins (1471), deroga el document de protecció dels
monuments de Piu II.
Los papas relacionados con la antiguedad:
Pius II (1458- 1464) Prohibeix l'ús de arquitectura antiga com a cantera
Pau III (1534-1549) va utilitzar les termes de Caracalla com a Cantera per Sant Pere del Vaticà.

1r proyecto(1505-1512): La tumba de Julio II, proyecto mas importante de Miguel Angel, que le dio su
sepultura a el. Segun Miguel Ángel, cambió el modelo y el lugar en diferentes ocasiones, 6 veces en total se
cambio el modelo y la ubicacion se movio de San Pere del Vaticano a San Pietro in Vincoli. También le
encargo a M.A la capilla sixtina y por lo tanto no udo dedicarle tiempo al proyecto. M.A se va 8 meses a
Carrara, a por un marmol, y al volver, Juli II perdió la ilusion por el poryecto y no quiso volver a pagarle
algunos materiales. M.A hizo una obra exenta, no queria engancharla al muro, queria 2 victorias,
esculturas nues… i el más importante el Moieses. Arriba una escultura del papa sobre una clafal i con
diferentes alegorias(segun bassari) del cielo y la tierra(inspiraciones del sepulcro de Halicarnas)
- 2n projecte (1512 - 1513): El papa mor a 1513 i el model canvia a no exempta i amb figures més
petites. Michelangelo la volia a Sant Pere del Vaticà. 1513 Sacco di Roma per tant la tomba es
moura i li proposen un canvi de projecte. Es treu la porta central. S’afegeix una verge amb el nen
i les figures dels esclaus.
- 3r projecte (1513 - 1516): Façana monumental de dos pisos, sis esclaus, dues victòries i dos
pisos. S'interromprà per l'encàrrec de Lleó X. El projecte es tornarà a reduir i començaran
baralles amb la família de la Rovere. Hi haurà demandes entre Michelangelo i la família
- 4rt projecte: Fou refusat per la família de la Rovere i a més no es conserven dades sobre aquest.
- 5é projecte (1532): L’haurà de fer en 3 anys, però Clement VII s'interromprà i li demana
participar en la capella sixtina.
- 6é projecte: És l’últim projecte, Michelangelo supervisa l’obra però no la fara. Apareix al centre
Moisès i els costats en comptes de les Victòries apareixen Lea (vida complentativa) i Raquel (vida
activa). Apareix Juli II estirat i el va fer Boscoli, tot i que diuen que el va fer Michelangelo.

10/11/2022
LES FESES REINAXENTISTES I EL CAS DE CARLES V(ambit civil: poder en les festes.)

El rol de la antiguitat classica: Es va utilitzar la mitologia clasica en les entrades triomfals(totes

aquelles questions de la virtuositar…amb alegories mitologiques com Hercules apareixen en
aquestes entrads triomfals, no son incompatbles amb el cristianisme

3 tipologies principials d’aquestes festes:

- Entrades reials: Quan un sobirà fa una entrada solemne per a . Mes sumptuosa, molt
pressupost. Configurada al segle XV(gran moment de poder de les clases urbanes, mostren
el seu poder i sometiment al governant). Molt perfomatiu i depnede del monarca…
Normalmente consistia en l’entrega de les claus, intercanvi de regals(manera simbolica de
pendre possesio de la ciutat)

Sgle 14: Ya conmençen auqestes actes pero en el segle XV( i XVI) cpmença a apareixer mes
repertoris d’arts(arquitecturea efimera, on ja no es un teatre tancat sino la ciutat: construcció d’art
de triomfs efimers, recorregut del monarca per carrers on es fan estrcutrues, teatrals per cuan
vinguin el rei).

Conva molts artistes i ésefimer, permiet que l’artista(al no ser un arte perene) innovara(fer un
assaig, trencament….): espais on s’innova força.

Te a veur eamb lactualutxacio de les festes medievals(retorn, revival als classics…arc de triomf,
funcions que reemtin al mon antic…. amb una finalitat de demostrar el poder). Era una mostra de
pdoer del sobira i de la ciutar: Grans actes i espetacles vincultas a la reialessa.

Excepcions:

- Papa Lleó X (medici) entrada triomfal a Florència el 1515, va ser rebut per una ciutat que
esta disfrassada de roma imperial(hi havia façanes efímeres per a que siguin mes vistoses,
escultura de hercule… entrada com dels emperadors romanics)

En el periode 1450-650, roy strong(historiador) comenta com serán les festes en aquell periode:
- Canvi de l’entrada reial en Triomf absolutista- Roma imperial(component urbanistica)
- Recuperació del mon cavalleresca(perviuen alguns comportaments), llavors será important
el tornegi en entorn cortesà i no en places(ja no será per l’urbanització sino per l’entorn
cortesà)
- Teatres de corts permanents acabaran representant quadres vivients(fites importants
historia a la societat)

- Torneigs: de cavallers, justes

- Mascarades (funcions teatrals) en interiors o entreteniments
Toyes molt utils per la reivindicació del poder

OBRAS DE ANDREA MANTENGA

Creat per Andrea Mantenga, en la cort de Gonzaga, en Mantenga. Interesant perque son frescos, i
es refereixen a com funcionaban les festes reinaxentistes, i revelena el gust anticuari de les corts,
revelen que que sutilitzan una serie de fonts(us de fonts: dexripcio vides plutarc, roma flavi
obiondo… Per veure de quina manera s’ha de possar en manifest la iconografia de poder). Es
difonen aquestes obres en forma de gravatas en aquest periode, base entrades triomfals epoca
moderna. A partir d’aquestes obres es fan gravats y no cal anar a Mantua per veurela. La idea es
mostra en una sola imatge el desfile de Julio Cesar per la victoria de la Gallia. A més portaven

Els senadors: Gravats perque s’ha perdut el original, per aixo tenim un gravat que no era de
Mantenga.

Son obres que venen a subrallar el poder

CARLES V

Amb carles V el sacre imperi Roma es converteix en unf et, en el seu entorn es concep la mitologia
de l’impeir unviersal(iconografia antiga i culte a la seva imatge, coicidexi amb el reinaxement,
representant com UN IMPERATOR ROMA). Recuperacio virtuts del mon antic(culte a la imatge:
gravtas, medalles…. amb la seva efigie). No acaba amb la deposicio de Carles V (1555) sino que
continua amb la branca dels Hasburf, d’altre banda tenir en compte: 1519 coronat com a
emperaodr, empresa personakl: columnes d’hercules(dominar el mon antic, empres personal)
<<Remix>> de la tradicio antiga mitologica. Vincle recuperacio imperi roma (com es hereu
d’aquest sacre impeir, incorporacio estil classic a traves del reinaxement)

3 etapes, que van relacionades a cerimonies y festes

- 1529-1539: Va desde la seva coronacio a Blogna fina a la derrota dels turcs a Tunisdia
- 1548-1549: Interesa posar enfasis en el Hereu(el futur felip II d’españa) i el vitage
cerimonial pels dominis dels Hasburg, que conclou amb l’entrada da Amberes
- Festes cavalleresques de Maria d’Hongira a Bains

1a Etapa:

La coronacio del emperador es celebrada a Blogna al 1530, punt central de la emisions

imperials(durant molt de temps guerra entre Carles i Frances I d’italia)
- Frances I captiu a la batalla de Pavia: Renuncia a les reclamacions frsanceses sobre Napols
i Mila en el tractat de Madrid. Mila feu imperial i Napols annexio a España.
- Un cop alliberat, renuncia al tractat: Signa La Santa LLifa de Cognac amb el Papa Clement
VIIV i amb Florencia
- Topes indiscilipnades i sense cibrar: Saqueig a Roma el 6/5/1527
Molts problemes, interes de demostrar estabilitat, el poder del monarca:
- 5/11/1529: entrada a Bolonia, moment clau de demostracio poder monarca i estabilitar(a
finals de juliol de 1529 surt de Barcelona cami cap a Italia), entrada solemne al Novembre.
Veritable espectacle: emperador rebut per 20 cardenals i 400 guàrdies pontifícies + 300
soldats de cavalleria i tropa que sostenen banderes i estàndards-+soldats que porten 10
canons gegants i esquadrons de la guerra… culmina amb un grup de grans figures +100
persones de la guàrdia personal de l'emperador i davant de Carles cavalcara el mestre de
cerimònies )amb l’espasa imperial). Carles portava una armada amb l'àliga daurada al casc,
amb un catre a la mà +cavall amb teles d’or i pedreria. Als eu costat 4 cavallers porten
càbit+8 patges i 2 cardenals més importants.

El programa inconografic representava la hsitoria del imperi desde l’anituguitat finsa Carles V),
viatge de l’antiguitat pagana fins a la cristianització. Carrers Bolonya decorats amb escuts d’armes
de l’aliga imperial i elements mon antic. Importanci visual

A les portes de la ciutat, rei li fa peto a la creu i els soldats van llençar 8000 ducatss d’or i plata a la
font. Papa rodejat amb tota cort pontifícia a l'església de St Patroni, Carles V recore tot un
itinerari(arcs de triomf). Component esglesia per l’ofensa contra Italia.

Problema: No tenim dibuxpos de l’entrada de lemperadr pero si descripcio

HEEMSKERK, DERROTA Y PRESO

CASC DE CARLES v(ICONOGRAFIA DE UN COMBAT ENTRE GUERRES ROMANES)
PINTURES DE JUAN DE LA CORTE, CARLES V ENTRA A BOLONIA(pintura de com podia
fer l’entrada
GIORGIO VASARI, CORONACIÓN DE CARLOS V(Se hace este fresco que muestra la
coronació de Carles V, no es fidel, pero mostra de com es va convertir en una cosa tan important.

Pel que fa les entrades triomfals:

ARC DISSENYAT PER PIERINO DEL VAGA ENTRADA DE CAERLES V, COLUMNEA DE

GIULIO(Dibuixos efímers de com eren, de estil antic

2A ETAPA:

- Rellevant per l’hereu(princep Felip), itnet de perpetuar poders amb la utilitzacio de

l’art(visualitat)

- 10/0/1548: Amberes, culminació

OBRA: Plaça di església de San pablo de Valladolid: Interessant la presència del tapiz,
consolidació iconografia determinada.

3A ETAPA:
Festivals de Béns, organitzats per la reina viuda Maria D’HONGRIA al palau de Bains, eran feste
smolt cavalleresques, cm si fossin actes teatrals. Organització de combats, on els cavallers entre
com salvatges que segrestaven a les dames i els altres tenien que ajudar les y era una obra teatral,
arte lúdic per reunir a la gent Acaba amb un banquet en l’anomenada <<habitació encantada>>.
Jugava amb els efectes. Arrel d’aixo, al palau de Bains es faran pintures i iconografies molt
rellevants,

TIZIANO SISIF Y TICI

Obres fets per Tiziano, icnonografia del mon antic. mostra escenes de derrota o sometiment.

Es interesant ja que tenim fonts i relats de com es fan fer aquestes festes:

Fonts:
- Calvete de Estrella El felicismo viaje del muy alto y muy poderos principe Don Felipe:
escrit sobre lentrada de FELIP II A amberesç
- Túmul de Carles V a sant Benito de Valladolid, conegut tambe per la descripcio de calvete
de estrella

3.5 LES FESTES BARROQUES: VERSAILLES I PARIS

Explosionq en el barroc, podem parla de festes on els sentits tendran una improtancia cabdal(el
olfato, vista…). Els carrers es començan a fer pintures, importancia a les places(espais de teatre
cortesà, rtomejo… record origen poder en combat, armes…(x.CVII qui guanya el torneig es
conmemorat com un heroi, com si guanyes una batalla de debo). Color de vestuari sustancial, cada
cavaler indetificat amb el color del vestuari, escurt d’armes… nomñes els cortesans podeien veure
tot, com a ciutada no.

Textos de com s’havia de fer, consoldicaci de una serie de tradicions.

Teatrilitzacio l’ordre social, la legitimacio del poder per part d ela ciutat

Altres fets importants:

Funerals, bodes, processo pel trallat duna reliquia, imatge, corpus christi i canonitzacións,.Ens
permet entendre arrelament esglésies/parroquies a nivell social

ACTES EN EL AMBIT RELIGIOS QUE TINDRA UNA VISUALITZACIO PUBLICA:

Francisco Rizzi, acte de fe a la plaza mayor de Madrid: Demostracio fidelitat. Va durar tot un dia
entero, podem veure la tribuna reial no estaba Carles II y la seva esposa. A la esquera una
alfombra+altat que representaba esperaná, al costat de les grades el public y al centre-8les persones
que seran a continuacio les protagonistes dek acta. Demostracio visual de perdó o condemna.

- Actes ab molt publici i figures.

PETER PAUL RUBENS ARC DE FERRAN: Diseño un arc de triomf, pero tenim el dibuix.

FRANCES BATTAGLIOLI: En la epoca barroca els palaus tindran una escenografia ideal
demostracions de poder. Ejemplificacion de una festa

VERSAILLES I PARIS

- Grandeur+decor: dobrecarga barroca(horror vacui)

- Les festes de Lluis XIV, va inagurar unes festes, les 3 mes improtants:
- Les Plaisirs de l’ille enchantée(7-13 maig 1664): Instaurara moltes tipologies que
s’anriaran despres de
- La primera que es feu
- Dedicada a Ana d’Àustria i Maria Teresa dÀustria
- Objectiu: Presentar a l’amant del rei-Mademoiselle de la Vailliere
- Text d’André Felibien, gravats de Israle Sylvetres (14 gravados)explicava
qe es feie en les festes, era gravt i dibuixat del rei.Tenemos texto y
dibuixos del rei Luis XIV
- Grand Divertissement Royal(18 juliol 1668)
- Celebrar el tractat d’aquisgran(1668)
- Recorregut que comença al Palau i es recorren els jardins
- Divertissements de Versailles(6 dies de festa, entre el 4 de juliol i el 31 d’agostss de 1674)
- Descripcio de Andre Felibien
- Gondols regalades per la cort de Venecia

Rol de figures com Moliers o Lully, organitzant les festes, mestres de cermionies molts privilegiats.

LES PLAINSIRS DE L’ISLE ENCHANTEÉ EOU LES FETSES: El rei també participará, andre
Lennon(treballa en fer jardins plens de muscia, representacions teatrals

11/11/2022

PREMIERE JOURNEE MARCHE DU ROY

Apolo(el sol), es feia un desfile de cavallers que anaven darrera del sol, una cursa que tiraben un
anell y tenien que trobarlo y darli a la noia. pero es celebrava a la nit(amb antorches y espelmes) y
acababa amb un banquet. El rey participa directamente. Una altre cuestio y que es produeix en el
segon dia es: Es va fer moliere, comdeia ballet, era musica, ballaven , cantaven… En el tercer dia:
Obra escenigrafica mes una maga, on feien ballet amb ninfes, tradicions del mon antic(kdea
apoteosis) y havien focs artificials

2n festa: GRAND …
JEAN LEPAUTTRE
Es fa un recorregut que começa al palu y van recorrent el jardi, fan balls, focs artificials y
particiopen Moliere y lully. El rey tambe participa.

3RA FESTADIVERTISSEMENTS DE VERSAILLES

cinque dia

Es gracies a Andre Felibien que es pot saber, es intereant perque el obalisco se hizo(para
festividad)

François Vatel(cuiner), es d’origen suis que estava al servei de Lluis II i estaba ayudant al 1653 de
cuina al palau de Vaux-le-Viconte. El mestre de cerimonias era nicolau fouquet.

El 17 de agost de 1661: Fouqet convida a lluis XIV, a la seva mare ana de austria i a tota la cort

1663: Al servei de Lluís Borbó-Conde, al castell de Chantilly

21 d'abril 1671, El príncep Conde, que ha participat en la rebel·lió de la Fronda convida al rei i a
tota la cort de Versalles a una festa de 3 dias i 3 nits(i se hizo 3 banquesrt) i el que es volia era
obtnri el perdo del rei, al castela de chantilly. Vatel sencarga de tot(menjars de tot el mon) en 15
dias. És suïcida després de no saber si el peix arribarà, per la pressió social.

El que passa amb Paris, no unicament en Versalles se estaven fent festes, el que es volia es que
Paris…. s’habia creat un departament per els divertiment y es coneix com Menus Plaisirs, tenien
molta rialitar amb el Bureau de la Ville(qui era qui la administraba). Havia una rivalitar de qui
assomia les festes.

Aquestes festes de Breau de la Ville, vincluada molt amb el rei, perque intervenia en triar els
electes pero breau tenia molta llibertat.

CLAUDE CHASTILLON PLACE ROYAL

Com encare en el segle XVII, les plaçes serán un lloc important.

SERVANDONI GIOVANNI NICCOLO OU JEAN NICOLAS

Servandoni, artista de un francces, persones que s’encargaven de deocradorr y arquitectura efimera

per els espais de festes.

LEPAUTRE ARCO DE TRIOMF QUE REPRESENTA EL MONT PARNAS

uTILIZA LA FICCIO Y LA Escenigrafia d’arquitectura efimera, meravellos pels arquitectes

P.TEMPLE DE LONNEUR ELEVE A LA GLOIRE

LLençaven focs artificials,

SERVANDONII GIOVANNI NICCOLO OU JEAN NICOLAS

Es mes decoratiu, horror vacui, roques… estas festes també permeten assajar estils que despres es
consolidaran. Es feien per celebracions que es feien per parts del rei

DINAMIQUES DE FONTS

1740: Descrption des festes: Eren esdeveniments que es volien fer al llarg de la historia. Y havia
una produccio llibraria per veure com eren aquelles festes. Tenien tro on hi havia el rei. Pint Neuf
edifci, sala de ball(de mascares), focs artificials.

CHARLES NICOLAS COCHIN EL JOVE EL BALLS DELS IFS: Un dels mes relevants(a Lluis
XVI ni lo agradeven les festes de nit, a Maria Antonieta tampoc, festes a Paris i no a Versailles)

iNTERIOR DE LA SALA DE PLACE DAUPGHIN: ROCOCO: primeres tentavies rococó

3.6 AUGE DE LA BURGESIA I LA CIUDAD COM ESPECTACLE

Al segle XIX, el que succeira el que les relacins entre el art i el poder tendran un escenari especisl,
que es la ciutat. amb gran urbanització(Viena amb els diferents rings…) aixo implicara una relacio
directa en funcio del poder de la burgesia. Al segle XIX, les industries es treuen fora de les ciutats i
al centre es faran les festes al centre, per al public burges

Comença en el segle XVII, els Paisos Baixos, ciutat amb molt de pes. fet per burgeos i per a
brugesos, on hi han obres intimes, riquesa dels prpietaris.

El que succeira es que la ciutat, per paert d’aquesta clase que no esta oprimida. La ciutat tindra que
complacer a questa clase. Llavors es creara la ciutar com a espectacle(grans magatzwems com
Harrods). En les ciutat es començan a ve-hi cambis contants per ferla mes atractiva i canviant.

Aquest canvi creara una cuesti de L’anonimat(creixement de la ciutat), gust de passejar sense
rumbo, te senti perque la ciutat canvia, perque funciona com a espectacle). (flanneur: anar sense
rumb)

Voluntat creaument amb gent que no et tornaras a veure, llavors es una nova experiencia de la
ciutat. Es viura desde l’entusiams

La ciutat de Paris paradigma de tota aquesta questio.

Les ciutat, com espai d’oci: Pintura impressionista(gnt al parc, al campo, a les segones
residencies…) i fotografia, pel canvi(relació fotografia-burgesia)

JOHANNES VERMEER LA LLIÓ DE MUSICA

Com representaba els espais de poder en l’ambit domestic, Panovski(historiador d’art, autor qui
codifica com s’ha de fer lalectura iconografica). Es veu una señora que esta recibiendo una clase
de musica, pero linteresa es mostra la perspectiva.
Panivski diu que les pintures del pais baixos, son com nines, es com entresis en el espai de les
familes
VERMEER LART DE LA PINTURA: Vermeer, art de la pintura com aquesta noia es representada
com alegoria de la pintura. Mapa dels paisos baicxos. Pintor molt ben vesti. La noia s’ha dit que
apareix representada com Clio, representa situacio inconografica muses en els segles XVII. Podia
ser un autorretrar del pintor i la dona pdria ser la filla de Vermeer. Esta feta amb camara obscura.
Gracies a les fonts sabem que vermeer li tenia un cariño especial.(per aixo ayudaba a que se
pemndsara que es un autoretrat)

*Cesar Ripa: diu com s’ha de representar la iconografia

PIERRE AUGUSTE RENOIR DONA AMB OMBRELA EN UN JARDI

Espais afores de Parois que mostra les maneres i ocis dels burgesos en espais que ara ja no hi son,
eina per saber-ho

AUGUSTE EL SENA A ASNIERES

AUGUSTE BAL EN EL MOULIN DE LA GALETTE

Important les festes

MONET EL VALL DE LES FOILES

MONET LA GRENOILLIERE

AUGUSTE LA GRENOILLIERE

LA LLOTJA: Un palco, actes public de hacerse ver.

HENRI TOULOUSE LAUTREC: CARTELL DIVAN JAPONAIS:

Presencia de cartellistes, i que es faran anuncis de vents.

BOULEVARD DES CAPUCINES,

Importancia d’aerteries com els Boulevards, gent pasejant(

GUSTAVE CAILLEBOTTE CARRER DE PARIS EN TEMPS DE PLUJA

boulevard montmartre, tarda de sol

epoca cuan ya tenim fotografia, el fotograf es com un franneur equipat amb camara.

CAMILE PISSARRO: BOULEVARD DE NIT

Es un moment precios, implicaba els tempos del segle XIX eren tan accelerats que autors com
Wlater Benjamin diguessin que la pintura era tan dinamica.. obres molt gruixudes, de manera
dinamica. La ciutat muta motl rapid, pintura molt dinamica.

FRAGMENT I MULTIPLICITAT:

Dialectica de la miltiplicidad i el fragment, fragmentació en

 1. Percepcio: Flneur (recepcio d'impressions i imatges sense rumb, tipus literari francès del
s.xix frances

Charles Baudelaire: defineix como ha de ser el Flaneur(destaca la multitud, l’anonimat… es algu

que mira, vista com a eina de coneixement pero tambe de plaer).Conexxio mirada amb el plaer
efimer(mirar coses transirories que es justifiquen la dinamitat de l'espectador, idea que es lliga al
segle XIX

Vincle amb foto, Susan Sontag(teorica de la fotografia), asimilia la idea del fotograd amb el
flaneur.

Mario Pezzella(historiador del cinema), cine igual que lña foto peor amb movimient i Walter
Benjamin <<el tipus de percepcio huana sensible canvia segons el mode d’exstencia de la
hgumanitat>>(aixo es refereix a que la mirada de cada epoca historica es diferent, vol dir que la
mirad aes una construccio cultural)

FRADERIC BAXILLES RETART DUNA FAMILIA museu d’orsay

Ens enseña la manera de vida, i tindra una conexio pintura-foto

EDOUAR BALDUS, CHATEAU DE LA FALOISE

VITRINA AMB RETRATS EN MINIATURA

Venia de la pintura de miniaturas, en la relacio art y poder, es itnereaant peruqe tradicionaliment
que tenia una imatge era la artistocracia y nobleza. A paritr de la foto, cambiara, la classe dominant
es la burgesia(voldra imatge de si mateixa). Gisele Freund(presencia burgesia-presencia fotos
burgesia)(imatge -poder, sistema nou, foto, per projectar la seva imatg)

DIVERSOS RETARTS, DAGUERROTIPS

No eran aristocracies, esto quiere decir que no feia falrta ser d’una classe social alta per ferse una
foto.

Andre Adolphe Disderi inventa l’any 1854 el format del tamany duna trajeta de visita, encare mes
gent sense poder economic.

17/11/2022

TEMA 4: LA CIUDAD Y SU TRANSFORMACIÓN AL LARGO DEL TIEMPO: DEL

MUNDO ANTIGUO AL MUNDO CONTEMPORÁNEO

Seguirem les estructures cronologiques:

4.1 LES PRIMERES CIUTATS

Es evident que exiteix una conexio entre les practiques y modes de vida en els
assentaments(conexxio agricultura y assentament, que clar esta significará quedarse mes temps en
un lloc concret).

Espai concret, periode neolitic, Mesopotamia, aluynes comunistats agricoles baixen als valls del
Tigris i Eufrates. Assentaments meolitics amb petits oasis d’estepes i altilans.

Definicio de Childe: Es tracta de una cuestio cuantitativa sino tambe de un repartiment de tasques,
no solament es tracta de cultivar o agafar aliments sino tambe altres tasques.

Mumford: Es situa l’origen de “revolucio urbana” al 3000 aC. Mumford considera que hi habran
elements que hi h a que tindre en compte: Cultiu de cereals, llaurat, torn de ceramica, embarcacio a
vela, telar, metalurgia, matematiques abstractes, observacions astronomiques exactees, calendari,
escriptura. Vincle d’unes activitats de caire productiu amb el creixement urba,( superacio dels
assentaments i la mera práctica), del canto de la cultura o la cienci.

Basic: Excdent d’aliments pero no considera, Mumford, que sigui nomes aquest questio.

4000-3000 aC algunes comunitats de la Baixa Mesopotamia que aumenten de taany i

estrcutura(ciutats sumeries). A partir del 2000 a.C amb desenes de milers d’habitants que permetra
una estructura politica y militar(+religiosa): ciutats autonomes(Ur, Erech, Larsa

Ur: Ciutat amurallada de forma ovalada irregular, tèmenos o recinte sagrat y ciutat exterior. Descrit
en les ilustracions de Mumford.

Implica: estructures que es començen a desenvolupar una implicacio clara(estabke) en la ciutat. Gir
respecte a lo previ

EGIPTE:

Ciutats amb una sola base(tapa) y tindran estructures molt definides. Forma diferent per la pau y
construccions rapides en una sola fase.

Ciutats: Tel-el-Amarn, ciutat obrera, en 3 carrers paralels al riu Ni i enllaçava la ciutar entre si. Cas
significatiu, creixement pensat en contra del creixment anarquic i posteruor enmurallanmente de les
altres ciutats. Temples i edifcis de cultre en varies zones. En els 3 eixos principals tindriem les
cases mes rellevants 8+posibilitatsm tiren on construien, raons que evidencien a una estructura
deliberada.
-Kahun

Creacio espais per els obreers que construien la propia ciutat, Barraques pensades y allunyades per
allotjar los de manera rapida.
GRECIA

Geografia grega: zona muntanyada y valls fertils(Cuestio que marcara el urbanisme clasic de
grecia), aquesta geografia irregular (muntanya irregular) va apareixer estats petis e independents,
amb nuclis urbans y clima favorable(afavoreix a la producció).

Concepte de Polis: Com a ciutat estat, s’aliaven per fer fornt als enemics comuns, implciara que
neixi un pes molt important per al nucli urba.

Cuestions fonamentals: Participacio ciudadana, tots els ciutadans tenien veu en la ciutat-estat, la
poblacio mai va ser molt nomerosa(no tenien mes de 20000 habitants) per aixo tenien veu perque
eren pocs.

- Atenesm, Siracussa y Agrigent: uniques ciutats de mes de 20000 habitants

Dues posibilitats de creixement:

- Organic
- Organitzacio reticular, desde el segle V. a.C(abans era organic clar esta)

Contrats areas publiques, temples…. i espais de vivendes(materials constructius mes precaris)

Antecedents: No contruiexen <<ex novo>>. Creta y la ciutar de Micenes(ciutat rellevant, poble

fortificat entorn a un castell) i minoica(elements claus organizacio: presencia de palau y agores:
Palau de Cnossos)

Activitat colonitzadora: Fundacio de noves ciutats i no tant rellevean tel creizement urba. A traves
de la ciutat es crean dos nuclis que tenen que ver amb la funcio de la ciutat.

Dos nuclis de la ciutat

- Acropoli: Centre religioso. Tenia una funcio defensiva original, es ubica en un turo(per
mallor visibilitat) serán ciutadelles fortificades(tambe en ciutats qhe colonitzen). Aquest
espais cuan ya estaran en pau, cambairan la seva finalitat, que será USOS
RELIGIOSOS(Acropolis de Atenas). Hi haura un creixement de les muralles(originalment
a l’acropoli) que vetllin el creixement de les ciutats(protegeixen tant zones urbanistiques
amb un plantejament i sense aquest)
- Àgora: Centre quotidià. Centre neuralgic de la cutat. Molta concentracio de
activitats(negocis, politica…) Igual que será rellevant la vida domestica(a més de les
activitats, como será improtant la vida domestica)

Esdificis de oci(teatre, gimnas…): En funci de la ciutat es posaran en un lloc o un altre. Implcia

veure la fenomia de les ciutats en la seva planta.

- Teatre: en un pendent
Exemples de ciutats planificades(urbanisme sistematic):

- Milet:Ciutat que va innovar en el ambit comercial i l’ambit militat(segles X-Vi a.C), com a
centre per enviar expedicions. En el 494: invasio persa, que saqueja y destrueix Milet. La
ciutat es tornara a recontruir, al 479 a.C, y es recontruira de una manera organica,
modificant el urbanisme(al contrario d’Atenes). De una manera distitna al de Atenes.
Sobresurt l’arquitecte Hipòdam de Milet, pare del urbanisme, que crea/implementa un sistema, que
es la reticula.(repensaba com fer tota una ciutat en base al urbanisme). S’ha aatribuit diveros
proyectes: Cutat de milet y Atenes(la zona portuaria de la ciutat, Periclès li di que ho faci, 450 a.C),
també fará la colonitzacio de Thurii(al sud d’Italia) a partir del 443 a.C

- Priene: 350 a.C, comença la cosntruccio d’aquesta ciutat, subsituiex un assentament

abandonat,en 3 amplies terrases(solventa la pronlematica del desnivell de la zona), es
treballa amb una reticula amb 7 carrers principals que permeten gestionar y concetar el
desnivell. L’Agora estaba al mij de tot.

Atenes, es el paradigma del creixement orgnaic, destruida durant les guerres mediques, pero no es
va recontruir sino resttuir segosn el traçat preexistent, i millora de L’agora y acropoli sobretot.
Preservan torta la estructura incial:

Succeix:
- Acropoli: correspon, a Atenes, al nucli neolític de la ciutat.
- Segle VIII a.C: La ciutar creix moltisimGran creixement, nous barris de vivendes(de
manera anarquica) y l’acropoli esdevé a un centre religios
- 493 aC: Important potència naval, importància dle port(per aixo encarrec de Pericles a
Hipodam de Milet). Segle XVI bon estat, a causa de la dominacio otmoana y altres usos,
deteriorament de les estructures
- 456 aC: Pericles construiex la muralla farga, traçat per Hipodam de Milet(conexxio ciutart-
port)
- Importància marbre del Pentèlic (el +preuat en l'antiguitat grega, avui dia prohibit, només
aquesta permesa feta servir per reconstruccions del temple antic)

ACRÓPOLIS DE ATENAS

Acròpoli: La majoria de temples i edificis fets durant l’època de Pèricles (499-429 aC) L’any 437,
inci de construccions del propileu (acaben el 432 a.C, entrades a L'Acròpolis), feta per marbre del
pentelic. (2 ales, una sala a a pinacoteca).Al mateix temps que es van construir la pinacoteca, se
construir el Santuari d'Àrtemis Braurònia

- Areòpag (turonet referit a vegades com a Ares): Espai de reunió, on es reunien els
- Pnix: On es reunia l’assemblea d’Atenes
 - Porta d’Eleusis: Porta sagrada, de la via d'eleusis(dels misteris d’Eleusis, en el mite de
Demèter i Persèfone, rite d’iniciació)

EL TEMPLE DE ATENEA-NIKÉ: planta cuadrada, estil jonic, es un temple amfipròstil

tetràstil(estructura bàsica de qualsevol estructura)

ERECTEION; 421-406: Important ja que és justifica per una tradició mística que te a veure amb la
tomba de Cecrops, el primer Rei d’Atenes suposadament conegut com Erecteu( 1er introduir el
culte a Atenas). Temples + gran estil jonic de l'època(Pericles), hexàstil i apter(al laterals no te
columnes 9). A Atena i Posidó, amb marbre del pentelic amb planta irregular pel terreny. Posseïa
alumnes relíquies + sagrades dels atenencs, terreny basic perquè es diu que allí es van barallar
Atena i Posidó(para ser el patron de la ciudad)(pou d’aigua sagrada, marca del trident, olivera
d’atenea). Famós per figures cariàtides.

CAL·LÍMAC O ALCAMENES, CARIATIDES DEL ERECTEION

Santuari importat

18/11/2022

ARREFORES NOIES:

Eren verges de 7-11 anys, vivien en un espai sagrat. Festivitats arefores(a atenes) portaven cistells
amb ofrenes on es deixen en una ova i agafaven altres element que en processó portaven a
l'Acròpoli

PARTENÓ 447-432
Resulta el edifici més prevalent, conservat a atenas, protegeix Atenes. Les columnes son doriques,
octacsil amb 17 als laterals, centre perípter, amfipròstil. L'estructura interna no està repleta per
columnes, no esta recorreguda per columnes.Va tindre problemes: Incendis, al segle VI a.C va
esdevenir una esglesia cristiana, al 1460 es va transformar en una mesquita, Al 1687 es va fer servir
com a diposit de polvora
Parts:
- Portico
- Naos(columnata interior): Acompanya la escultura de Atenea Partenos
- Escultura de atenea partenos: hecha por Fidies, no está conservada y esta feta per
criselefantina, d'ivori. Davant de la escultura había estany(poc profund però doble funció:
humitat i superfície brillant per la estética.
- Opistodomos: Les quatre columnes joniques, estaba el tresor del temple: Únicamente podía
entrar les sacerdotesses.
- Portico

Hay una pared que separa el opistodomo y la nao(para que no se pasará directamente al
opistodomos)

ARQUITECTES IMPORTANTS: Fídies, Ictí

FRIS DEL PARTENÓ: FRIS DE LES PANATENEES: Es va fer sota la direcció de Fídies, té
tres fragments, partir entre el Atenas y el British museum. Està fet de marbre del Pentèlic.
Representava una processó: Gent amb animals, sacrificats, soldats vells, 12 déus (de l’Olimp).
Situat part interior de la nau

ALMA TADEMA FÍDIES i el fris del Partenó: Agrada perquè permet veure tota la pigmentació
y es veu com el clàssic era blanc.

FRONTONS DEL PARTENÓ: Marbre pentelic, es de fidies. Mal conservada i permet veure com
era la iconografia del naixement d'atena, esta en el Museum British.

MÈTOPES DEL PARTENÓ: Dirigit per Fídies, es conserven en molt mal estats: generan moltes
interpretacions de que podria ser.

Oest: amazonomaquia
Nord: Caiguda de Troia
Est: gigantomàquia
Sud: Combat entre centaures i lapites.

El que es rellevant és que tot el seu conjunt apellen entre el ésser humà i la bèstia(caos). Alguns
estan al British museum, Atenes, al Louvre…

FÍDIES ATENEA PARTENOS: Nao, dibuix.

ATENEA VARVAKEION: Còpia de la peça que va fer Fídies, l’estàtua respon a tots els
problemes que va patir el Partenó.

Es compra marbres duc anglès els otomans. Es ven al British, debat colonialista.

ROMA

Fundació de la ciutat al 753 a.C. Fins al 270 a.C es consolida l’imperi a la peninsula italica, despres
expansió.

Esdevé a una administració potent d’un gran imperi, grans obres d’enginyeria civil(aqüeductes,
ponts…) i sistema de carreteres que permet que fossi controlaba la conexxio
Es important la ciutat de Roma perque neix de forma natural(organica). de manera diferent a les
prodvincies romanes, tamany enrome habitants (1200000persones vivint.

Desenvolupament nous models urbanistics, desenvolupats en campaments romans → Castra:

Campament legionaris fortificats, espais orvisionals (allotjament militar) en traçat reticular,
cardo i decumanus . Base ciutats permanents que es construeixen quan s’edifica en aquest
campaments abandonats. També en ciutat nove sque s’ajusten a aquest model.
Conexio entre romantzacio i urbanització: els nuclis tirvals era un complex i es van fer de nou com
a ciutats romanes i elas mebres de les tribus, les conviden perque viuen alla..

Carlo Maximus(nord-sud) i Decumanus maximus(est-oest): Elements articulacio endreçada,

reticular. Reticua: altres carrers que tallen en forma de creu la ciutat.(s’ubiquen la sinsulae).
Forum(agora), normalment e n una de les cantonades del cardo i el decumanus. Gran conexxio amb
els camins.

August:: Deia que arriba a ciutar de totxo i quan va morir era ciutar de marbre.

Roma: tribus que s’assenten els Turons de la valla del Tiber. Zona palatí establiment primers
romans. Capitoli pels sabins(llocs molt bons defensivament per la visibilitat optima), 2 primers
assentaments: Palatí, capitoli, quirinal. A partir d’aqui s’estenen pels diversos espais del turo i
s’acaben fussionant, enfermetats i contaminacio pel riu(humitat), necessitat de un bon sistema de
clavaguerat i d’aigua(imprescindible estructura engenyeria civil conversió on espai)

Aigua potable fora de la ciutat. Fortificat 7 vegades

Tamany enorme habitants 1200000, casos afecta denstat poblacional

Cronologia: Fundacio de roma data del 753 a.C.

Els 7 turons:

- Palati
- Capitoli
- Celi
- Esquili
- Viminal
- Quirinal
- Aventi

VIA APPIA: CARRETERA

VIVENDAS: tpos basics, domus(familias privilegiades). Podrien ser de 2 plantes e inclus de 4.

Interesant una de les limitacions que donaven, que no pdoia ser mes alt de 20 m(juio cesar), traja
18m. Model domus etruc, desde un inici. Implciaba una gestio sistematica del espai privat.

CASA DEL FAUNE POMPEIA

INSULAE:

3.3. LES CIUTATS DEL MON MEDIEVAL

S.V a partir de la ciaugda del imperi roma, la vida urbana molt reduïda,
basicament que fins al segle 10-11 començara una estabilitat gracias al comerç.
Al segle XIII consolidacio cutats, moment on es fudaran mes ciutats. Edad mitjana com a fundacio
de ciutatrs modernes.
Rol de esglesia: Adopta les cirncumpscions administratives de Limperi com a base de la seva
organitzacio eclesiasitca, les dioclesis(continuitat de l’organitzacio de Limperi)

Es comença la fomra urbana de a ciutat medieval: Muralla amb otrres i portes( en funci del
creixement es van fent mes), mervcat( la seva presencia indica la improtancia del começ en
l’epoca), esglesia i edifics.

Determina la ciutat medieval. Mite de ciutats superpoblades, podien haverhi horts i jardins.

Comerç: Interrelacions nucli de les ciutats i el camp. Te a veure en l’organitzacio feudal, traduida
en lorganitzacio urbanistica creacio de barris, carrers de tallers, tambe dits burgs, d’aqui el nom
dels habitants Burgesos

Muralles: per la nit es blindaba, la ciutar es tancava

Mercat: En una plça, normalment al centre, envoltat dels barris gremials.

Govern de les ciutats en baixa edat mitjana, aspiracions dels burgesos, major pes respecte señors
feudals.. interes rellevantsque agafant mes pes en les anomenades cartes de privilegi: Cartes del
monarca els burgesos per reudir el poder feudal, fitzacio llibertats sometiment feudal per diners a
monarca

3 elements claus: Monestier, catedral i palau. El llibre de Geroges Duby incloy 3 elements cabdals
de ciutats.
- Monestir(allotjament monjos, originalment 1 cel·la d’aramita, ve del grec
<<monasterion>> viure sol, vida contemplativa. Podien estar en un ambient rural,
s’acaaven consturint uns equpipaments al voltant del monestir(granjes, hospitals). Hi han
Cluny I, II,III pel seu creixement, es va destruir i construint. Cluny III: Mes rellevant,
edific amb creu llatina, espai mes complex, implicada les consagracions.
- Els monestirs segle X i XI: Nuclis religiosos, afectacions importantisima
implicacio economica.

- Catedrals: Temples cristians amb seu del bisbe de la diocresi, naixement duna esglesia
monarcal que s'elevava pel bisbe d’estat. Al principi X forma determinada, a partir del
segle XII, mes pes i forma de les catedrals mes importants(Chartes, Remis…) origen
romanic d’empltes d’aquestes estructures(per incedis, la de Chartres sincedia el 1021 i es
recontruex com a catedral) molta altura. Claristoris(creixement: desenvolupmanet
contraforts i arcbotants, pes cauen menys verticalitdad).

- Palau, ens remet a primera vegada, a una estructura de poder civil. Placcio Comunaie de
Siena, brillant, precios, es crea al final s. XIII-XIV. Seu govern dels 9 governs de Siena,
 important, el govern dels 9 comprenen i enderroquen les cases per fel el palau. És
important també per les pintures que hi han dintre.
- Al·legoria del bon i mal govern: El que ha de fer per governar, es la
justicia perque esta sentada en un tro y soste unes balances. A sota de la
justicia es veu tots els personatges, que son els 24 consellers de la ciutat.
Es mostra quines son les forces vives de la ciutat. Conseqüències del bon
govern:
- Ciutat molt funcional: felicitat…
- Ciutat no funcional: destruida

Concepte de Bastide: Ciutats noves amb plantejament particular→ reticular rectlilines, traçat
defnit i fnalitat concreta: incentiu d’establir-se en elles(a traves de concessions d eterrenys)
Creacio espia organitzat més premiar qui s’estblaeix alla. Majoria incetivades per autoritats
monarquiques, finalitar agricola o militar.

Divisio de 5 tipos d ciutats mediebals

- Ciutat que tenen com a punt de partida de traçats de ciutats romanes: Ciutats d’origen romà
- Burgs, constuits com a bases militars fortificades, equivalent y despres equivalent a
comerç.
- Creixement organic a paritr de poblets
- Ciutats de Bastide que las trobarem a França i anglaterra
- Ciutats de NOva planta, que no reutilitzan res