Recopilación PS - EX Evaluación Clínica y Salud 2016-2020

CASO CLÍNICO
Laura viene a consulta porque tiene miedo de sufrir esquizofrenia. A veces, tiene la
impresión de ver gente conocida por la calle que, después, resultan no serlo. Además, dice
que para ella es frecuente hablar sola y ha observado que algunos pacientes lo hacen.
Comenta que, hace unos meses, a una amiga suya le diagnosticaron la enfermedad y cree
que tienen tantas similitudes que algún día ella también podría sufrirla. Por este motivo,
solicita que le administramos las pruebas necesarias para descartar esta posibilidad. Dice
que le aterra la idea de perder el control, porque está acostumbrada a organizar su vida al
milímetro y, en general, los cambios le producen mucho malestar. Casi tanto como
convivir con la suciedad porque, desde siempre, ha pensado que podría enfermar a causa
de ella. Ya no recuerda cuántas veces se ha lavado las manos.
Ahora, le cuesta dormir por las noches pensando que una posible esquizofrenia rompa su
futuro, tiene palpitaciones y fuertes dolores de cabeza. No sabe si esto puede formar parte
de la sintomatología o es producto de su preocupación. A veces entra en bucle e intenta
evitar estos pensamientos haciendo algo que le distraiga, aunque sea contar las matrículas
de los coches o recordando las tablas de multiplicar. No le gusta hablar sobre el tema,
pero siente la necesidad de consultar internet para comprobar si, efectivamente, dadas sus
características tiene probabilidad de cursar la dolencia algún día. Tiene menos ganas de
salir a la calle y rodearse de sus amigas, en particular, de la chica diagnosticada. Reconoce
que su estado emocional oscila entre rabia y tristeza y que se muestra más irascible con
las personas.
1.-A partir del caso, describe el triple sistema de respuesta y plantea un posible
diagnóstico, justificando tu elección.
En el triple sistema de respuesta podrían incluir las siguientes manifestaciones:

1.-Motor: lavarse las manos, consultar internet.
2.-Psicofisiológico: tiene palpitaciones y fuertes dolores de cabeza.
3.-Cognitivo: cree que tienen tantas similitudes que algún día ella también podría sufrirla,
le aterra la idea de perder el control, ha pensado que podría enfermar a causa de la
suciedad, su estado emocional oscila entre rabia y tristeza, se muestra más irascible con
las personas.
La paciente presenta un trastorno obsesivo compulsivo (TOC) que se identifica,

principalmente, con dos síntomas: la aparición de las obsesiones y las compulsiones. En
este caso, relacionadas con una posible esquizofrenia y las conductas que, según la
paciente, eliminarían la posibilidad de esta dolencia. Así mismo, se puede observar una
conducta pasada relacionada con la suciedad y algunas compulsiones (como lavarse las
manos).
2. Cómo lo explicarías a la paciente, desde un punto de vista teórico, ¿qué es lo que le
ocurre? Haz un escrito en el que lo presentes tal como le explicarías.
Con una perspectiva cognitiva, el TOC se podría explicar desde dos visiones. Por un lado,
se entiende que las personas podrían tener algún tipo de déficit en el procesamiento
cognitivo. Por ejemplo, tendrían dificultades para retener información de sus obsesiones
en comparación con información positiva o neutra. Del mismo modo, su capacidad
atencional podría estar sesgada y centrarse selectivamente en aquellos aspectos que
podrían relacionarse con su obsesión. Por otro lado, también se entiende que la mayor
parte de la población podría experimentar estos pensamientos intrusivos pero que las
personas con TOC podrían valorarlos de manera inadecuada.
En este caso, la sobredimensión de los pensamientos generaría malestar en la persona y,
en consecuencia, pondría en marcha la necesidad de neutralizar la idea. El refuerzo
positivo a corto plazo, mediante el alivio del malestar y el aumento de la percepción de
control, ayudaría a mantener este estilo de funcionamiento basado en las compulsiones y
la evitación, tal como se formulaba desde perspectivas más conductistas. Desde estas
perspectivas, se entiende que las obsesiones se mantienen gracias a sistemas de refuerzos
que se fundamentan en las compulsiones.
El malestar generado por las obsesiones se calmaría o se evitaría a corto plazo con la
realización de las compulsiones, pero, a medio y largo plazo, este malestar volvería a
aparecer. Esto facilitaría que de nuevo tuvieran la necesidad de aliviar el malestar
mediante las compulsiones, retroalimentando este patrón de funcionamiento.
Desde una visión más social y evolutiva, se entiende que los modelos de crianza y las
experiencias en las primeras etapas podrían facilitar la aparición del TOC. En particular,
serían relevantes aquellos contextos sociofamiliares caracterizados por la rigidez, la
exigencia y el perfeccionismo.
3. Describe tres herramientas de evaluación que utilizarías, para corroborar tu hipótesis
diagnóstica.
1.-Entrevista por los trastornos de ansiedad según el DSM-IV (ADIS-IV) (Brown,

DiNardo, y Barlow 1994). Herramienta basada en el DSM-IV que valora sintomatología
de todos los trastornos de ansiedad y que también incluye sintomatología específica del
TOC. Además, contiene secciones para evaluar otro tipo de problemas, como el trastorno
de estado de ánimo o los trastornos de abuso/dependencia de sustancias. Si bien no es
específica de esta problemática, la entrevista ADIS-IV puede ser una herramienta útil para
delimitar los criterios del cuadro en general, hacer un diagnóstico diferencial y explorar
posibles comorbilidades.
2.-Escala de obsesiones y compulsiones Yale-Brown (Goodman et al., 1989).
Autoinforme que, en primer término, evalúa la presencia de diferentes tipos de obsesiones
y compulsiones en el pasado y el presente, y que incluye aspectos relacionados con la
contaminación, la sexualidad, la religión o la agresividad. De este modo, el instrumento
permite obtener un panorama global del problema en la historia de vida de la persona y
en el momento actual. En una segunda parte, el instrumento incluye una escala Likert
para detallar, en cada una de las obsesiones y compulsiones de la persona, aspectos como
por ejemplo la interferencia, el malestar ocasionado, el tiempo que se destina o su grado
de control.
También podrían ser: Inventario de Padua (IP) (Sanavio, 1988) o Inventario de creencias
obsesivas (ICO) (Belloch, Cabedo, Morillo, Estrella y Carrió, 2003).
3.-Fichas ad hoc de autoobservación. Con el interés de detallar el problema de la persona,
resulta necesario disponer de algún instrumento que permita de manera ágil, flexible y
sencilla dar seguimiento a los episodios obsesivo-compulsivos. Para lo cual, puede
resultar muy interesante la elaboración de tablas de registro en las cuales se incluya la
fecha y la hora del suceso, el antecedente que desencadenó el ritual, así como los
sentimientos, los pensamientos y las conductas asociadas. Además, habría que incluir
algunas cuestiones que valoren la percepción de control o las expectativas vinculadas con
el hecho de hacer o no la compulsión. Cada uno de estos aspectos tendría que graduarse
en una escala de 0 (sin ninguna intensidad) a 10 (intensidad máxima) acordada
previamente, para compartir el significado atribuido a cada uno de esos valores.
Segunda parte
1.En una primera entrevista, ¿qué áreas de evaluación incluirías? Justifica el motivo.
En la entrevista se incluirían los siguientes aspectos:

• Historia y conceptualización del problema principal, con el fin de conocer la
sintomatología del cuadro que presenta la persona y la trayectoria de la misma.
• Tratamientos previos y actuales, con el interés de conocer qué tipo de intervenciones se
han llevado a cabo hasta el momento y valorar la eficacia y predisposición de la paciente
a los mismos.
• Motivación, objetivos y expectativas de la persona, para conocer la creencia y
percepción de la paciente sobre el proceso de terapia y la necesidad de ajustar las mismas.
• Recursos y limitaciones para hacer frente al problema, con el interés de evaluar los
puntos fuertes y carencias de la persona y su contexto y así poder ajustar el protocolo de
intervención.
• Áreas básicas de la vida, con el interés de conocer la interferencia que genera el cuadro,
así como su funcionalidad en la vida cotidiana.
2. Ante la sospecha de que un paciente tiene un cuadro relacionado con los trastornos de
estrés, ¿qué dos herramientas de evaluación utilizarías? Justifica su uso y descríbelas
brevemente.
• Entrevista clínica estructurada para trastornos del eje Y del DSM-IV SCID (First,
Spitzer, Gibbon y Williams, 1999) . Este instrumento ofrece la posibilidad de hacer el
diagnóstico para los trastornos relacionados con el trauma y el estrés, además de facilitar
la valoración de aquellos otros que pueden ser susceptibles de diagnóstico diferencial. La
entrevista consta de una serie de preguntas que, basadas en los criterios del DSM-IV,
posibilitan completar el cuadro diagnóstico.
• Escala de impacto de acontecimientos revisada (EIE-R, Weiss y Marmar, 1997). Este
instrumento valora, a partir de veintidós ítems, el malestar subjetivo que las personas
pueden experimentar a partir de un suceso traumático. Supone una de las medidas de
autoinforme más utilizada e incluye tres dimensiones: una relacionada con la intrusión,
otra vinculada con la hiperactivación y otra con la evitación. A partir de un
acontecimiento que el paciente identifica, se van sucediendo los ítems sobre las
manifestaciones más concretas de los síntomas.
• Escala de gravedad de síntomas del TEPT (Echeburúa, Corral, Amor, Zubizarreta y
Sarasua, 1997). Instrumento que valora la sintomatología propia del cuadro de estrés
postraumático cuantificando la frecuencia y la intensidad de cada síntoma analizado. A
partir de diecisiete ítems con una escala Likert que oscila entre 0 y 3, rastrea tres
dimensiones: reexperimentación, hiperactivación y evitación.
3.Describe qué es la adherencia al tratamiento, así como aquellas variables que evaluarías
en el caso de una persona con infección por VIH.
El concepto de adherencia terapéutica, o adhesión a un tratamiento, se puede definir como

aquel compromiso de colaboración activa por parte del paciente, con un curso de conducta
mutuamente aceptado, y con el fin de producir el resultado preventivo o terapéutico
deseado.
En general, hay múltiples factores relacionados con la adherencia terapéutica, los cuales,
a causa de su variabilidad, pueden ser clasificados en grupos. Muchos de estos factores
tienen relación con el tipo de dolencia implicada. Algunos ejemplos son: la gravedad de
la dolencia, el pronóstico de la dolencia, si se trata de una dolencia crónica o aguda, el
tipo de sintomatología, la remisión de síntomas al iniciar el tratamiento, o incluso la
reaparición de los síntomas al interrumpirlo. Otros factores están relacionados con
características concretas de la medicación. son ejemplos la forma de los fármacos, el
número de pastillas prescritas en el día, el número de tomas, las condiciones de posología,
los efectos adversos, o incluso la necesidad de medicación concomitante.
Otros factores están implicados en la relación entre la persona afectada y el profesional
sanitario. Aquí se incluyen, por ejemplo, la satisfacción del paciente con el trato recibido,
el tiempo dedicado al paciente, la manera de informar sobre los procesos de toma, o
simplemente el vínculo que se establece entre los dos.
Otras variables tienen que ver con la situación social del afectado, como serían el estatus
social del paciente, si el entorno está informado o no, las creencias de las personas
significativas, el apoyo recibido, etc.
4.En el caso de pacientes oncológicos ¿cuáles son las estrategias de afrontamiento más
frecuentes? Descríbelas, así como un instrumento de evaluación para valorarlas.
Estrategias de afrontamiento:
• Desesperanza-indefensión: sentimientos de renuncia, actitud pesimista y pensamientos
centrados en el diagnóstico.
• Preocupación ansiosa: caracterizada por un temor constante ante el cáncer y
sentimientos de devastación, ansiedad, miedo y aprensión.
• Espíritu de lucha: se caracteriza por la determinación de luchar ante la dolencia y la
adopción de una actitud optimista.
• Evitación cognitiva: el paciente se distrae y niega o evita pensar en la dolencia.
• Fatalismo: el paciente se posa en manos de Dios o del destino, mientras vive día a día.
Posibles instrumentos:
• La escala de ajuste mental al cáncer (Mine-MAC) de Watson et al. (1994) se ha utilizado
para medir el afrontamiento cognitivo de los pacientes que sufren cáncer. Se trata de una
versión reducida, que es la que con mayor frecuencia se utiliza para valorar afrontamiento
en este contexto.
• El cuestionario breve de estrategias de afrontamiento (Carver, 1997), uno de los
instrumentos más utilizados para valorar estrategias de afrontamiento en situaciones de
dolencia, también podría utilizarse en este contexto, si bien, en general, es menos utilizado
que el Mini-MAC.
• El cuestionario breve de estrategias de afrontamiento (Carver, 1997) es uno de los
instrumentos más utilizados para valorar las estrategias de afrontamiento en situaciones
de dolencia. A través de 28 preguntas con formato Likert de 0 (“no lo hago nunca”) a 3
(“lo hago siempre”), explora patrones de respuesta que las personas llevan a cabo ante la
experiencia de dolencia. En concreto, valora patrones de respuesta activa (busca de apoyo
emocional, busca de apoyo instrumental, afrontamiento activo, la planificación, alivio,
reinterpretación positiva, humor, aceptación, religión y autoculpabilización) y evitativa
(negación, consumo de sustancias, autodistracción y desconexión conductual). La
puntuación se calcula obteniendo la media para cada escala, mostrando un valor más
elevado un mayor uso de las estrategias de afrontamiento que evalúa la escala. El
instrumento ha demostrado tener buenas propiedades psicométricas (Valls y Rueda,
2013)
• Cuestionario de estrategias de afrontamiento, validado por Rodríguez-Marín, Terol,
López Roig y Pastor (1992). A través de 36 ítems con formato Likert entre 1 (nunca) y 5
(casi siempre), explora diferentes conductas de afrontamiento ante un fenómeno
estresante como podría ser la dolencia: pensamientos positivos, responsabilización a otros
del problema, pensamientos desiderativos, busca de soluciones, busca de apoyo social,
represión emocional, contabilización de ventajas, religiosidad, autoculpación,
resignación y escape. Una mayor puntuación en cada una de las conductas significa un
mayor uso. De esta forma, permite tener una radiografía de las estrategias de
afrontamiento más comúnmente usadas por las personas.
5. En caso de evaluar la calidad de vida relacionada con la salud, ¿qué dos instrumentos
emplearías? Describe cada uno de ellos.
1.-La escala de salud SF-36 (Ware y Sherbourne, 1992), permite obtener un perfil de
salud tanto de las personas afectadas por una dolencia como de la población general. Este
instrumento plantea 36 preguntas que exploran ocho dimensiones:
• Función física.
• Rol físico.
• Dolor corporal.
• Salud general.
• Vitalidad.
• Función social.
• Rol emocional
• Salud mental.
2.- EUROQoL-5 (EuroQol Group, 1990), uno de los instrumentos más sencillos de
administrar y permite, en un breve periodo de tiempo, valorar la percepción que las
personas tienen sobre las dimensiones física, psicológica y social. Adaptado por Badia,
Roset, Herdman y Kind (2001), gradúa en función del nivel de interferencia en cinco
dimensiones:
• Movilidad.
• Cura personal
• Actividades cotidianas
• Dolor.
• Estado de ánimo.
Las preguntas se valoran con una escala que va del 1 (ningún problema) al 3 (muchos
problemas), presentando mayor puntuación aquellas personas que tienen más deterioro.
Además, presenta una escala visual analógica de evaluación general y relativa a la
situación actual de la persona en la cual valora del 0 al 100 qué nivel de estado de salud
tiene. Diferentes estudios han comprobado su validez y fiabilidad en la medida de la
calidad de vida (Herdmand, Badia y Serra, 2001).
3.-Inventario de calidad de vida y salud/In-CaViSa (Riveros, Sánchez y Del águila, 2009),
elaborado para valorar la experiencia subjetiva de dolencia en pacientes crónicos. A través
de 58 ítems, con un formato de respuesta Likert entro nunca y siempre, se exploran los
aspectos siguientes:
• Vida cotidiana.
• Familia.
• Funciones cognitivas.
• Tiempo libre.
• Percepción corporal.
• Preocupaciones.
• Bienestar físico.
• Vida social.
• Dependencia médica.
• Aislamiento.
• Relación con el médico.
• Actitud hacia el tratamiento.
Además, contiene una escala visual que evalúa el bienestar y la salud en general. El
instrumento posee características psicométricas adecuadas que garantizan su sensibilidad
y rigurosidad (Sánchez y González-Celis, 2006).
CASO CLÍNICO
Manel de 33 años acude a consulta porque no puede descansar y se siente alerta todo el
día. Siempre ha sido una persona muy tranquila, responsable y con ganas de disfrutar de
la vida pero desde hace cinco meses coincidiendo con el accidente y muerte de su mejor
amigo todo ha cambiado.
Aquel domingo de mayo habían ido a pasar el día a la montaña todos los amigos. Manel
iba detrás con el coche cuando de repente otro coche se saltó un stop y se llevó por delante
la moto de su amigo.
Desde aquel momento Manel se siente prácticamente todo el día en alerta. No puede
descansar por las noches y las pocas horas que duerme acaba despertándose debido a
pesadillas. A menudo le vienen imágenes del accidente aunque intenta evitarlas cueste lo
que cueste. Son como flashes que aparecen de repente o en respuesta a algún estímulo
que le recuerda el accidente aunque hay ciertas escenas que es incapaz de recordar.
Manel piensa que habría podido hacer algo para evitarlo puesto que trabaja en el servicio
de emergencias lo cual hace que se culpe diariamente. Además, evita todo aquello que le
recuerda esta situación y no se ha atrevido a pasar de nuevo por el mismo lugar. Se ha
visto obligado a pedir una baja laboral porque no se siente capaz de hacer lo mismo que
antes. Continuamente le vienen flashes del accidente e imágenes que no se puede sacarse
de la cabeza. La situación que está sufriendo actualmente es muy limitante y necesita que
alguien le ayude.
BLOQUE 1
1. Describe de manera operacional (siguiendo el triple sistema de respuesta) el/los

problemas principales del caso de Manel. Haz también el FACM (análisis funcional -
functional analytic causal modelo) del caso y descríbelo brevemente (10 líneas máximo).
Puedes inventar todos los detalles que consideres del caso que sean congruentes, y te
permitan ilustrar lo que te pedimos
El FACM es un tipo de diagrama en el cual representamos visualmente el modelo causal

de la problemática del paciente y las variables intervinientes, diciendo cuál habría sido la
variable causal inmodificable (relacionada con el accidente), así como otras modificables
basadas en los síntomas según el Triple sistema de respuesta (motor, cognitivo y
psicofisiológico ).
El caso de Manel, en principio se podría encuadrar en el marco del trastorno de estrés

postraumático justificando esta propuesta diagnóstica con síntomas como por ejemplo
haber experimentado un suceso traumático, al ver como otro coche se saltó un stop y se
llevó por delante la moto de su amigo; recuerdos involuntarios y repetitivos; reacciones
físicas y emocionales que aparecen cuando algunos objetos o situaciones le recuerdan
experiencias negativas pases; evitación de estímulos y pensamientos asociados al hecho
vivido, etc.
Siguiendo el triple sistema de respuesta se espera organizar los signos y síntomas que
aparecen en el caso o también inventados pero congruentes con el mismo según sean, a
nivel cognitivo (por ejemplo, culpabilidad), motor (por ejemplo, evita lugares) y
psicofisiológico (por ejemplo, está en alerta).
2. Teniendo en consideración la problemática que identificas en el caso, ¿qué aspectos y
variables psicológicas del paciente evaluarías? Especifica qué instrumentos o
herramientas específicas utilizarías y con qué objetivos cada una de ellas. Indica la
estructura de las sesiones de evaluación (número y contenidos de cada sesión).
En principio, habría que planificar unas 3 o 4 sesiones de evaluación. En la sesión inicial

se haría una primera toma de contacto para evaluar la situación general del paciente, así
como para establecer la relación de confianza y las bases de la relación terapéutica. Para
lo cual, sería útil emplear una entrevista semiestructurada o no estructurada que permitiera
al paciente hablar de su caso y diera al terapeuta las pistas sobre las cuales profundizar,
por ejemplo, síntomas, historia previa, historia familiar, etc. En las segunda y tercera
sesión, según el ritmo del paciente, se podrían introducir cuestionarios estandarizados
como la Escala de impacto de acontecimientos revisada (EIE-R, Weiss y Marmar , 1997)
o la Escala de gravedad de síntomas del TEPT (Echeburúa, Corral, Amor, Zubizarreta y
Sarasua , 1997), además del auto-registro que posibilitaría tener información concreta de
los episodios del paciente. En la última sesión, se devolverían los resultados.
3. ¿Cómo le explicarías a Manel lo que le ocurre haciendo uso de los principales modelos
teóricos sobre el problema que presenta? Haz un escrito en el que lo presentes tal como
se lo explicarías.
En esta pregunta se esperaba explicar el problema que presenta Manel a partir de alguna
de las propuestas de modelos explicativos teóricos sobre los trastornos relacionados con
traumas y factores de estrés. Por ejemplo , se podría hacer referencia al modelo de
afrontamiento de estrés de Lazarus y Folkman (1984, 1986). Este modelo entiende el
estrés como un resultado de la interacción entre los sucesos del entorno y la reacción que
las personas tienen ante sede, influyen, por lo tanto , tanto aspectos relacionados con el
suceso (predictibilidad, ambigüedad, novedad, etc.) cómo con la persona afectada
(motivación, conocimientos, autoeficacia, etc.). En este proceso los autores conciben,
principalmente, dos tipos de valoración: la evaluación primaria y la evaluación
secundaria. En la primaria, la persona analizaría las características del acontecimiento y
determinaría si es significativo y si supone una amenaza, un reto o un daño. En la segunda,
la persona evaluaría qué tipo de recursos tiene para poder enfrentar el suceso y como
operativitzarlos.
Otro autor destacado en el estudio de los acontecimientos estresantes es Lang (1984),
que describe como las personas procesan la información del suceso a partir de un
esquema de memoria emocional que modularía su valoración. En este esquema, la
persona contendría información emocional asociada a los estímulos, las reacciones que
evoca y el significado de estos estímulos. Así pues, la aparición de acontecimientos
críticos y emociones asociadas pondría en marcha este esquema dentro del análisis de la
información.
Foa, Steketee y Rothbaum (1989) profundizan en este concepto para explicar la
sintomatología del trastorno de estrés postraumático; entienden que las representaciones
continuas en la memoria de los sucesos fortalecerían las conexiones de estas redes o
esquemas emocionales, hecho que incrementaría la experimentación del malestar.
Otros autores como Brewing, Calgleish y Joseph (1996) aluden a la experiencia de una
memoria dual que, por un lado, recogería una memoria relacionada con la experiencia
más consciente y accesible sobre el suceso y, por otro, una memoria vinculada con
aspectos situacionales. Según estos autores, esta segunda memoria sería la que activaría
los esquemas disruptivos en la persona, mientras que la primera se podría emplear para
analizar y abordar el caso.
BLOQUE 2: PREGUNTAS A DESARROLLAR
1. En relación al plan de evaluación con un paciente, haz un esquema con el guion de

entrevista inicial que harías indicando qué bloques abordarías. Tienes que presentar una
pregunta ejemplo de cada bloque temático qué incluirías tomando como referencia el caso
de Manel
La entrevista inicial con el paciente tendría que incluir preguntas referidas en las
siguientes áreas:
1. Historia y conceptualización del problema principal (ej. ¿cuándo empezaron los
problemas?)
2. Motivación, objetivos y expectativas hacia la terapia (ej. ¿qué motivo ha hecho
que viniste a terapia?; ¿qué esperas conseguir con la terapia?)
3. Tratamientos previos y actuales (ej. ¿has recibido o recibes algún tratamiento?)
4. Recursos y barreras para hacer frente al problema (ej. ¿qué has hecho hasta ahora
cuando has encontrado este malestar?)
5. Problemas psicológicos asociados actuales y anteriores (ej. ¿has tenido algún
problema psicológico anterior?)
6. Áreas básicas de la vida (ej. situación laboral: ¿trabaja? ¿Qué estudios tiene?
¿Cómo se siente en el trabajo?; situación familiar: ¿tiene pareja? ¿Cómo es la
relación con la pareja?)
2. ¿Qué aspectos tenemos que tener en consideración antes de seleccionar y administrar
un instrumento de evaluación a una persona?
En el desarrollo de la pregunta habría que tener en cuenta, al menos, los siguientes

aspectos. Primero analizar el objetivo de la evaluación y, en consecuencia, las variables
que exploran los instrumentos. Además, sería relevante revisar las propiedades
psicométricas de las pruebas, principalmente, la fiabilidad y la validez, pero también si
está validado para nuestra cultura. Por otro lado, tenemos que considerar otros aspectos
más subjetivos relacionados con el profesional y con el contexto de la evaluación, como
el tiempo de administración, el formato (escrito, oral, online, presencial, etc.), la
experiencia del profesional y del paciente a trabajar con este tipo de herramientas.
3. Escribe un ejemplo de un caso de una persona con un trastorno de personalidad límite
donde muestres su sintomatología. Indica qué herramientas de evaluación utilizarías.
En esta pregunta se esperaría encontrar la descripción de un caso en el cual se encuentren

la mayoría de los siguientes síntomas: un patrón inestable e intenso en las relaciones
afectivas; esfuerzos para evitar el abandono, un patrón de impulsividad en cuanto a
algunos hábitos de salud como el consumo de sustancias; un autoconcepto cambiante; un
sentimiento crónico de vacío; inestabilidad en el estado de ánimo e intentos o ideación
suicida.
En cuanto a las herramientas, se podrían incluir entrevistas como la Entrevista
internacional de los trastornos de personalidad, autoinformes como el Inventario
multiaxial clínico de Millon III (Millon, Davis y Millon , 1997) y los autorregistros.
4. Qué sintomatología consideras que nos puede alertar de la presencia de agorafobia en
un paciente (teniendo en cuenta que cada uno de los trastornos de ansiedad además tiene
características particulares)? Argumenta tu respuesta explicando también un instrumento
de evaluación que complemente la entrevista y los autoinformes.
La agorafobia se caracteriza por mostrar un temor intenso o ansiedad a situaciones como

el transporte público, los espacios abiertos, los lugares cerrados o estar solo fuera de casa.
La persona evita estas situaciones que provocan con frecuencia miedo o ansiedad
desproporcionado con el que los estímulos representan. Habrá que tener en cuenta el
trastorno de pánico, en el cual, si la ansiedad no se relaciona con un mínimo de dos
situaciones, no se tendría que diagnosticar la agorafobia, y el trastorno depresivo mayor,
en el cual la evitación de las situaciones es consecuencia de la falta de energía o de la
apatía. Esta situación genera interferencia en la vida de las personas.
Entre los instrumentos uno que se podría utilizar sería la Entrevista para los trastornos de
ansiedad según el DSM-IV (Brown, DiNardo y Barlow, 1994) que hace un recorrido por
los trastornos de ansiedad incluidos en el DSM-IV-TR.
5. Pep acude a consulta derivado por el médico. Hace un año descubrió que era portador
del virus de inmunodeficiencia humana. Ahora tiene problemas para seguir el
tratamiento farmacológico. ¿Qué aspectos evaluarías?
Entre los principales factores que pueden influir en este cumplimiento podemos encontrar
las pautas de tratamiento, la relación con el profesional sanitario, los posibles efectos
secundarios y los problemas de salud mental como ansiedad y estrés (Ventura, Martín,
Morillo, Yébenes y Casado, 2014). Otros factores podrían ser la falta de apoyo
sociofamiliar y la eficacia percibida por la misma persona (Hudelson &y Cluver , 2015).
Por otro lado, a algunas de las personas con VIH la presión del tratamiento diario los
recuerda la infección y, en ocasiones, no lo siguen de manera consistente porque hacerlo
es la manera de aceptar que viven con el virus.
CASO CLÍNICO
Carlos ha estado durante un tiempo sintiendo algunas molestias relacionadas con la orina
como incontinencia urinaria, especialmente durante la noche, y sangre. Las pruebas
mostraron cáncer de próstata. El paciente, de 52 años, tiene dos hijas adolescentes y es
viudo desde hace cuatro años. En consulta nos explica que al faltar su mujer se le hizo
muy duro continuar con su vida diaria y que perdió la energía que “siempre he tenido”
pero que hizo frente a la situación por sus hijas. Hace cosa de un año recuperó algunas
actividades que le gustan, como jugar al pádel con los amigos los sábados: “ahora que las
chicas ya son mayores y ha pasado un poco de tiempo he podido volver a dedicar tiempo
a las cosas que me gustan”. Al morir su mujer de un infarto de manera repentina tuvo
que cambiar de trabajo para poder estar con sus hijas puesto que él trabajaba de comercial
y estaba siempre de viaje. Ahora tiene un trabajo de comercial que no le gusta pero que
le ha permitido estar con ellas. Desde que sabe el diagnóstico del cáncer dice que ha
perdido de nuevo las ganas de hacer más allá de lo que considera imprescindible: va a
trabajar cada día y cuando acaba se encierra en casa y solo quiere estar con sus hijas “para
aprovechar los últimos meses de su vida con ellas”. Esta actitud catastrofista no se
corresponde con el pronóstico de su dolencia. Su oncóloga dice que con la quimioterapia
todo irá bien pero él no se lo cree. “También decían esto de papá y, mira, en dos meses
nos dejó”. Se siente muy nervioso y tiene mucho miedo de morir y dejar a sus hijas a
solas. Echa de menos su mujer y piensa que si ella todavía estuviera con ellos todo sería
diferente. Muestra mucha rabia hacia ella por “haberme abandonado”. Nos dice que se
siente desbordado, que no sabe cómo gestionar todo lo que está pasando y que no tiene
fuerzas para continuar ocupándose de la familia. Al mismo tiempo se siente culpable por
cómo lo están pasando sus hijas.
BLOQUE 1
1.Describe de manera operacional (siguiendo el triple sistema de respuesta) los problemas

principales del caso presentado. Haz también el FACM (análisis funcional - functional
analytic causal modelo) del caso y descríbelo brevemente (10 líneas máximo). Puedes
inventar detalles del caso si lo consideras necesario
La respuesta tiene que mostrar, por un lado, ejemplos aplicados al caso de Carles de los
tres componentes cognitivo (culpabilidad, catastrofismo), psicofisiológico (falta de
energía) y motor (encerrarse en casa) y, por otra, las relaciones entre las variables que
están presente en su situación-problema.
El FACM es un tipo de diagrama en el cual representamos visualmente el modelo causal

de la problemática del paciente y las variables intervinientes, diciendo cuál habría sido la
variable causal inmodificable (diagnóstico de cáncer), así como otras modificables
basadas en los síntomas según el Triple sistema de respuesta (motor, cognitivo y
psicofisiológico ).
2.¿Qué áreas relacionadas con el cáncer tenemos que evaluar en el caso de Carles?
Explícalas brevemente e indica un instrumento de evaluación por cada aspecto a evaluar.
Por un lado, se podría evaluar la fase diagnóstica y tratamiento, así como sobre otras
condiciones médicas que pudieran ser importantes. Esta evaluación se podría hacer
mediante una entrevista semiestructurada.
Por otro lado, se podría evaluar la ansiedad y la depresión, mediante la escala hospitalaria
de ansiedad y depresión (HADS), así como el inventario de depresión de Beck-II.
También podrían evaluarse las estrategias de afrontamiento ante el cáncer:

• Desesperanza-indefensión: sentimientos de renuncia, actitud pesimista
y pensamientos centrados en el diagnóstico.
• Preocupación ansiosa: caracterizada por un temor constante ante el cáncer y
sentimientos de devastación, ansiedad, miedo y aprensión.
• Espíritu de lucha: se caracteriza por la determinación de luchar ante la
enfermedad y la adopción de una actitud optimista.
• Evitación cognitiva: el paciente se distrae y niega o evita pensar en la
enfermedad.
• Fatalismo: el paciente se pone en manos de Dios o del destino, mientras
vive día a día.
Para ello, podría usarse la escala de ajuste mental al cáncer (Mini-MAC) de Watson et al.
(1994) o el cuestionario breve de estrategias de afrontamiento (Carver, 1997).
Otros aspectos serían la autoeficacia percibida a través de la escala de autoeficacia de

Telch y Telch y la calidad de vida mediante el Functional Assessment of CancerTherapy
(FACT).
3. Presenta un escrito en el que expliques (como si la explicación fuera por en Carles)
porque se siente deprimido. Hazlo a partir de las premisas del modelo cognitivo para
explicar la depresión.
Al Carles de deberíamos de explicar el pensamiento negativo de las tres dimensiones de

su contexto:
• Visión negativa de uno mismo, sobrevalorando las posibles carencias e
infravalorando las potencialidades.
• Visión negativa del mundo, incrementando la atención sobre los obstáculos y
dificultades y obviando los apoyos y puntos fuertes.
• Visión negativa del futuro, centrando la atención en los posibles problemas que
puedan llegar y negando la posibilidad de que pasen cosas positivas.
Otro modelo dentro de este grupo sería el de Seligman (1975), sobre la indefensión
aprendida, que hace referencia a la percepción de incontrolabilidad e incapacidad de
afrontamiento de situaciones negativas/dificultosas. En las personas con depresión, esta
manera de pensar se puede generalizar haciendo pensar a la persona que no tiene ningún
control sobre su vida y generando los síntomas propios de la depresión.
Abramson incorporó el concepto de atribución a la teoría de Seligman, con lo cual surgió

la teoría de la depresión por desesperanza, que consiste en un modelo cognitivo de
vulnerabilidad-estrés. Es decir, aquellas personas que poseen estilos cognitivos negativos
tendrán más riesgo de desarrollar depresión cuando se enfrenten a situaciones estresantes
porque su valoración global sobre los sucesos será más negativa.
BLOQUE 2 PREGUNTAS A DESARROLLAR
1.¿Qué bloques tiene que incluir el cuerpo de la entrevista inicial con un paciente? Escribe
una pregunta ejemplo de cada área.
En el cuerpo de la entrevista inicial se podrían incluir tres momentos. En el primero cabría

trabajar el marco de confianza y confidencialidad, así como presentar en qué consistirá el
proceso de trabajo. En el segundo momento, se llevará a cabo la primera recogida de
información y, tras este momento, cabría incluir un tercero en el que invertir tiempo al
cierre de la primera entrevista.
La entrevista inicial con el paciente tendría que incluir preguntas referidas en las
siguientes áreas:
1. Historia y conceptualización del problema principal (ej. ¿cuándo empezaron los
problemas?)
2. Motivación, objetivos y expectativas hacia la terapia (ej. ¿qué motivo ha hecho
que viniste a terapia?; ¿qué esperas conseguir con la terapia?)
3. Tratamientos previos y actuales (ej. ¿has recibido o recibes algún tratamiento?)
4. Recursos y barreras para hacer frente al problema (ej. ¿qué has hecho hasta ahora
cuando has encontrado este malestar?)
5. Problemas psicológicos asociados actuales y anteriores (ej. ¿has tenido algún
problema psicológico anterior?)
6. Áreas básicas de la vida (ej. situación laboral: ¿trabaja? ¿Qué estudios tiene?
¿Cómo se siente en el trabajo?; situación familiar: ¿tiene pareja? ¿Cómo es la
relación con la pareja?)
2. Explica brevemente cuatro de los factores relacionados con la experiencia del dolor
que tenemos que evaluar en pacientes con dolor crónico y denomina un instrumento de
evaluación por cada uno.
En la respuesta, se esperaría encontrar la descripción las siguientes variables:
- Variables relacionadas con el problema de dolor: intensidad (escalas numéricas, escalas

visuales analógicas, escalas categoriales); localización (figura humana).
- Tratamientos previos y actuales. Entrevista.
- Impacto del dolor. Multidimensional Pain Inventory (MPI).
- Catastrofismo. Pain Catastrophizing Scale.
- Miedo-evitación a volverse a lesionar. TampaScale of Kinesiophobia.
- Estrategias de afrontamiento del dolor. Chronic Pain Coping Inventory.
- Autoeficacia. Artritis Self- Efficacy Scale.
- Aceptación. Chronic Pain Acceptance Questionnaire.
- Motivación. Entrevista.
3. Cuáles son los tres principales instrumentos de evaluación de la personalidad?
Explícalos brevemente.
En la respuesta, se esperaría encontrar la descripción de tres de los siguientes

instrumentos:
- Entrevistas: Entrevista clínica estructurada para los trastornos de personalidad del eje II
del DSM-IV; Entrevista internacional de los trastornos de personalidad; Entrevista clínica
ad hoc.
- Autoinformes: Inventario multifásico de personalidad de Minnesota 2 (MMPI);

Cuestionario de personalidad de Eysenck revisado; NEO PI-R; Inventario multiaxial
clínico de Millon III.
-Autorregistro
4. Describe las principales características del trastorno obsesivo compulsivo y explica
brevemente los modelos explicativos de este problema.
Las personas que sufren un trastorno obsesivo compulsivo (TOC) se identifican,

principalmente, dos síntomas: la aparición de las obsesiones y las compulsiones. Las
obsesiones son entendimientos como pensamientos e imágenes que perturban la persona
generando malestar e interferencia en su vida. Las compulsiones son conductas o tareas
cognitivas que la persona utiliza para reducir o eliminar el malestar generado por las
obsesiones.
Modelos explicativos:
- Perspectiva cognitiva: las personas podrían tener algún tipo de déficit en el

procesamiento cognitivo. Su capacidad atencional podría estar sesgada y centrarse
selectivamente en aquellos aspectos que podrían relacionarse con su obsesión. También
se entiende que la mayor parte de la población podría experimentar estos pensamientos
intrusivos pero que las personas con TOC podrían valorarlos de manera inadecuada. En
este caso, la sobredimensión de los pensamientos generaría malestar en la persona y, en
consecuencia, pondría en marcha la necesidad de neutralizar la idea.
- Perspectiva social y evolutiva: los modelos de crianza y las experiencias en las primeras
etapas podrían facilitar la aparición del TOC. En particular, serían relevantes aquellos
contextos sociofamiliares caracterizados por la rigidez, la exigencia y el perfeccionismo.
- Perspectiva biológica: influencia de la genética.

5. Durante una sesión la Marta te dice que hace unos días cuando iba conduciendo sufrió
una “crisis de ansiedad”, que se sentía muy nerviosa por una discusión con su pareja y
que atropelló una persona. “Como estaba muy nerviosa no fui consciente del que pasó y
me marché”. Tú has visto a la prensa la noticia de este accidente. Como profesional de la
psicología, esta situación ¿supone un dilema ético? ¿Qué modelo te ayudaría a resolver
este dilema? Explica como lo aplicarías en este caso.
Desde el modelos ABCDE de toma de decisiones (assessment (evaluación), benefit

(beneficios), consequences and consultation (consecuencias y consulta), duty
(obligación/responsabilidad) y education (educación) deberíamos reflexionar sobre este
problema.
grapa
Prueba de Síntesis 2018/19-2

Hora
Asignatura Código Fecha
inicio
Principios de evaluación en clínica y salud 80.533 08/06/2019 12:00
⊂80.533ℜ08ℜ06ℜ19ℜΠςκ∈ Espacio para la etiqueta identificativa con el código

personal del estudiante.
80.533 08 06 19 PV Prueba
!!! Esta prueba sólo la pueden realizar los

estudiantes que han aprobado la Evaluación
Continua
Ficha técnica de la prueba
• Comprueba que el código y el nombre de la asignatura corresponden a la asignatura

matriculada.
• Debes pegar una sola etiqueta de estudiante en el espacio correspondiente de esta hoja.
• No se puede añadir hojas adicionales, ni realizar la prueba en lápiz o rotulador grueso.
• Tiempo total: 1 hora Valor de cada pregunta: 3,33
• En el caso de que los estudiantes puedan consultar algún material durante la prueba, ¿cuáles
son?: NINGUNO
En el caso de poder usar calculadora, de que tipo? NINGUNA
• En el caso de que haya preguntas tipo test: ¿descuentan las respuestas erróneas? NO
¿Cuánto?
• Indicaciones específicas para la realización de esta prueba
Disponéis solo del espacio que hemos dejado para contestar.
Página 1 de 5
Hora
inicio
Enunciados
BLOQUE 1 . CASO CLÍNICO
Pedro acude a consulta porque reconoce estar saturado. Siente que las cosas se escapan a su control y
esto le hace sentir mucho de malestar. Siempre se ha considerado una persona muy competente, con la
capacidad de mantener todo en su lugar y, sin embargo, en la actualidad las cosas se han descontrolado.
Esto le hace sentir mal, porque considera que seguir las normas y comportarse correctamente es muy
importante, principalmente, en el ámbito laboral. Quizá por eso, hasta ahora, ha priorizado el trabajo ante
otras facetas de su vida como el aspecto personal o social. De todos modos, si le dieran a elegir cree que se
quedaría con el valor del rendimiento y la productividad que suponen la valía de una persona.
En general, piensa que ha tenido mala suerte con las relaciones personales, tanto a nivel personal como
laboral. En muchas ocasiones, le cuesta confiar en que las otras personas podrán realizar el trabajo de
manera satisfactoria. En general, sus compañeros no se fijan en los detalles y esto le suele implicar
discusiones con el resto del equipo. Reconoce que esto le pone de muy mal humor y que, en algunas
ocasiones, puede ser más tozudo de la cuenta. Quizá no es una buena característica para un jefe de
servicio, pero no puede evitarlo.
Si procede, pasa más tiempo del que debiera llevando a cabo las tareas pero es que le gusta que todo esté
a la perfección. Recuerda haber así desde siempre, y lo considera una gran virtud que le ha ayudado a
superarse en muchos momentos. Siempre le ha gustado planificarlo todo, para que las cosas estuvieran
bajo control y no sufrir imprevistos. No le gustan nada los cambios e intenta evitarlos cueste lo que cueste.
También en sus hábitos cotidianos como la alimentación, la actividad física o las tareas del hogar donde
necesita organizarse. Así que no entiende que a la gente no lo afecten los cambios y considera que es
porque son dejados y desorganizados, en caso contrario, le entenderían. Al menos intentarían comprender
su malestar ante la desorganización que actualmente hay en la empresa y la indefensión que sufre ante la
incapacidad de controlar la situación. Con la crisis económica y los reajustes, la programación que tenían
prevista ha sido anulada y las personas de su equipo, parecen actuar sin dirección. Esta situación le hace
sentir como un incompetente y considerar que no es apto para ningún trabajo de estas características.
Desde hace algún tiempo, le cuesta dormir más por las noches y, de manera continua, se encuentra
rumiando sobre sus dificultades. Esto, le hace sentir una sensación de ahogo y opresión en el pecho.
Página 2 de 5
Hora
inicio
1.Describe el análisis funcional de la situación-problema, así como la orientación diagnóstica, justificando la

sintomatología. Puedes inventar todos los detalles que consideres del caso que sean congruentes, y te
permitan ilustrar lo que te pedimos.
En este caso, se esperaría encontrar una explicación del caso ya sea a partir de una narración o un
esquema de representación en el que se incluyera la variable no modificable relacionada con la crisis
económica y los problemas de empresa, así como otros modificables basados en los síntomas según el
triple sistema de respuesta (motor, cognitivo y fisiológico). A priori, el caso se podría encuadrar en el marco
del trastorno de personalidad obsesivo-compulsivo.
En este sentido, cabría il·lustrar la propuesta diagnóstica con sintomatología como la siguiente: es una
persona que se preocupa mucho por la organización, su perfeccionismo puede ir en detrimento del tiempo
invertido en las actividades, tiene muy presentes los valores y las normas éticas, prioriza el ámbito laboral
ante otras dimensiones de su vida y le cuesta delegar el trabajo en otras personas.
Página 3 de 5
Hora
inicio
2. En una tabla describe qué áreas evaluarías y qué instrumento de evaluación emplearías para cada área.
Ante esta pregunta cabría plantear una valoración de las áreas básicas fundamentales que, en primer
término, podrían ayudar a evaluar sintomatología, así como la interferencia en los distintos ámbitos de la
paciente y una primera aproximación hacia los factores facilitadores, precipitantes y mantenedores de su
casuística.
En ese sentido, mediante una entrevista semiestructurada, podrían incluirse aspectos como la historia y
conceptualización, los objetivos, motivación y expectativas, las estrategias de afrontamiento del problema o
la interferencia en las áreas de la vida. Además, cabría poner alguna entrevista o autoinforme relacionado
con la personalidad como la Entrevista internacional de los trastornos de personalidad o el Inventario
multiaxial clínico de Millon III (Millon, Davis y Millon, 1997). Con este propósito, también cabría la posibilidad
de incluir los autoinformes.
Página 4 de 5
Hora
inicio
3. Desde una perspectiva teórica, ¿cómo le explicarías al paciente lo que le ocurre? (contesta utilizando solo
esta cara)
En esta pregunta se esperaba encontrar alguna de las siguientes propuestas basada en los modelos
explicativos teóricos de la personalidad. Por ejemplo, desde una perspectiva psicodinàmica, la personalidad
supone el fruto de variables psicológicas internas no siempre conscientes para la persona y que se
organizan a partir del ello, yo y superyó y, en la medida en que la persona no resuelve los hitos evolutivos,
podrían queda descompensados. Desde un marco fenomenológico, aquella persona que no dirige su
energía hacia el desarrollo y la autorrealización, menguará su potencial y dificultará un desarrollo estable de
la personalidad. Desde una perspectiva factorial, se parte de la identificación de los rasgos como
características diferenciales de cada persona que configuran una manera particular de ser y se desagregan
en diferentes dimensiones.
Otras posiciones como la de Skinner, conciben la configuración de la personalidad a partir de refuerzos
externos que van construyendo el patrón de respuesta de las personas. Desde una perspectiva más
interaccionista, como la de Bandura (1977), se propone que la personalidad se va conformando a medida
que las personas van viviendo experiencias y, en consecuencia, modulando su estructura interna. Por su
parte, Theodor Millon, entiende que la personalidad se conforma a través de un patrón interactivo en el cual
tanto los aspectos biológicos como los cognitivos y sociales tienen relevancia.
Página 5 de 5
grapa

Hora
inicio
⊂80.533ℜ15ℜ06ℜ19ℜΠςΞ∈ Espacio para la etiqueta identificativa con el código

80.533 15 06 19 PV Prueba

Continua

matriculada.
son?: NINGUNO
¿Cuánto?
Disponéis solo del espacio que os hemos dejado para contestar.
Página 1 de 5
Hora
inicio
Enunciados
Joana de 43 años está casada y con dos hijos (la mayor de 12 años y el pequeño de 8 años). Para ella su
familia es lo más importante e intenta disfrutar al máximo de los tres. Trabaja como técnico en un instituto
cerámico y se considera una mujer muy activa y con grandes inquietudes.
De hecho, además de trabajar y estar al cuidado de su familia, el año pasado se matriculó en la universidad.
A pesar de que le queda muy poco de tiempo libre, intenta salir a correr dos veces a la semana puesto que
considera importante mantener buenos hábitos de salud.
Hace unas semanas se notó un bultito en el pecho izquierdo, motivo por el que acudió a su médico. Después
de hacerle toda una serie de pruebas ha sido diagnosticada de cáncer de mama. Ahora mismo está
recibiendo sesiones de radioterapia previas a ser intervenida quirúrgicamente. Concretamente ha recibido la
primera sesión.
En estos momentos, Joana refiere tener mucho miedo y sentirse muy ansiosa. No se atreve a contarle lo
que le está pasando a su pareja e hijos, lo que hace que se encuentre a solas ante una situación muy difícil
para ella. Además, el proceso le recuerda al cáncer de mama que sufrió su tía Carmen, el cual no superó
ahora hace 7 años. Desde el día que le dieron el diagnóstico ha perdido las ganas de comer y casi no puede
dormir.
Joana se encuentra desesperada. Le gustaría explicar lo que le pasa a su familia pero no sabe como hacerlo
y por nada del mundo quiere hacerlos sufrir. Necesita que alguien le ayude a gestionar todo lo que le está
pasando y por eso se ha decidido a buscar ayuda profesional. Es la primera vez que acude a un psicólogo y
no sabe demasiado bien como podemos ayudarla, pero lo que sí sabe es que sola no puede hacer frente a
esta situación.
Página 2 de 5
Hora
inicio
1. Teniendo en cuenta la información anterior, haz un esquema con la guía de entrevista inicial que harías
con Joana. Indica y justifica qué áreas evaluarías en una primera entrevista. Además tienes que presentar
una pregunta ejemplo de cada una de las áreas. Puedes incluir información adicional (inventada) sobre la
situación de Joana siempre que sea coherente con su problemática.
En esta pregunta se esperaba encontrar una valoración de las áreas básicas fundamentales que, en primer
termino, podrían ayudar a valorar alguna sintomatología, así como la interferencia en los distintos ámbitos de
la paciente y una primera aproximación hacia los factores facilitadores, precipitantes y mantenedores de su
casuística. En ese sentido, podría estructurarse en las siguientes dimensiones que han sido major
valorades, en la medida, en que se han justificado brevemente:
1. Historia y conceptualización (¿Podrías describir un episodio en el que hayas sentido el malestar que
manifiestas? ¿Qué ha ocurrido antes y después del mismo?)
2. Tratamientos previos y actuales (En alguna ocasión, ¿has solicitado ayuda por este tema?)
3. Objetivos, motivación y expectatives (¿Qué esperes aconseguir con la terapia?)
4. Estrategias de afrontamiento del problema (Hasta el momento ¿has hecho algo para intentar aliviar
el malestar?)
5. Áreas básicas de la vida (¿Podrías describirme como es tu rutina familiar? ¿Cómo describirías la
relación con tus amigos?)
6. Síntomas clínicos (¿Podrías describir con un poco más de detalle cómo te sientes? ¿a qué te
refieres con “desesperada”?)
Página 3 de 5
Hora
inicio
2. ¿Qué aspectos de la paciente evaluarías en relación a la problemática que presenta (piensa en aquellos
que podrían modular su gestión de la enfermedad)? Especifica qué instrumentos o herramientas utilizarías y
con qué objetivo cada uno de ellos.
Dadas las características del caso, se esperaría encontrar factores que se han mostrado relevantes
en la modulación del afrontamiento psicológico de la enfermedad así como en las repercusiones
psicosociales de la misma, si bien algun aspecto de corte más medico podría tener cabida. En ese
sentido, podrían incluirse áreas como el estado emocional, las estrategias de afrontamiento de la
enfermedad, la valoración de la autoeficacia y también la propia calidad de vida. A continuación se
mencionan algunos de los cuestionarios relacionados:
1. Escala hospitalaria de ansiedad y depresión (HADS) de Zigmond i Snaith (1983)
2. Inventario de depresión de Beck-II
3. Escala de ajuste mental del cáncer (Mini-MAC) de Watson et al. (1994)
4. Escala de autoeficacia de Telch i Telch (1986).
5. Escala de competència personal creada per Wallston (1992) y adaptada por Fernández et al.
(1998)
6. Escala QLQ-C30 (1993)
Página 4 de 5
Hora
inicio
3. Describe de manera operacional (siguiendo el triple sistema de respuesta) el problema principal del caso
presentado. Haz también el FACM (análisis funcional) del caso y descríbelo brevemente (10 líneas máximo).
Puedes inventar detalles que sean congruentes con el caso (contesta utilizando solo esta cara).
En esta pregunta se espera encontrar la ejemplificación de los tres sistemas de respuesta: físico, motor y
cognitivo. En el primero, por ejemplo, se podría haber ilustrado la ansiedad con reacciones como opresión
en el pecho, temblores o sudor frío. En el segundo caso, se podría haber ilustrado su aislamiento con
ejemplos como quedarse encerrada en la habitación o no quedar con sus amigas. En cuanto al apartado
cognitivo, se podría haber incluido algún ejemplo como anticipar dolor y sufrimiento. Al mismo tiempo, sería
necesario incluir la explicación o representación del análisis funcional en el que el diagnóstico del cáncer se
formulara como una variable no modificable relevante, así como otros factores modificables relacionados
con la interpretación de la experiencia materna o sus dificultades para buscar apoyo en el entorno. A priori, el
caso se podría encuadrar en el marco de los trastornos adaptativos, aunque podrían justificarse otros como
los del estado de ánimo o de ansiedad.
Página 5 de 5
grapa

Hora
inicio
⊂80.533ℜ19ℜ06ℜ19ℜΠς|∈ Espacio para la etiqueta identificativa con el código

80.533 19 06 19 PV Prueba

Continua

matriculada.
son?: NINGUO
¿Cuánto?
Página 1 de 5
Hora
inicio
Enunciados
Joan de 27 años, es el hermano mayor de tres chicos que viven a una localidad de la Ribera Alta. Ha
estudiado Criminología y el año pasado opositó obteniendo una plaza como policía judicial. Siempre ha sido
una persona muy comprometida con sus responsabilidades, le gusta practicar deporte y sobre todo disfrutar
de buenos momentos con la familia y amigos. Sin embargo, actualmente le cuesta mucho disfrutar de las
cosas, debido a la pérdida de su padre ahora hace cinco meses.
Todo ocurrió la última semana de vacaciones cuando el padre de Joan estaba haciendo un viaje del chalé a
casa con el coche lleno para agilizar la mudanza. Joan iba detrás con su moto para ayudar cuando llegaran.
De repente un camión se salió de su carril y chocó contra el coche de su padre que se incendió al instante.
Desde aquel momento Joan se siente prácticamente todo el día en alerta. No puede descansar por las
noches y las pocas horas que duerme acaba despertándose debido a pesadillas. A menudo le vienen
imágenes del accidente aunque intenta evitarlas cueste lo que cueste. Son como flashes que aparecen de
repente o en respuesta a algún estímulo que le recuerda el accidente. Sin embargo, hay ciertas escenas que
es incapaz de recordar.
Joan piensa que habría podido hacer algo para evitarlo. Además, no ha vuelto al chalé desde entonces ni ha
hecho el mismo recorrido.
Ahora mismo no se ve en condiciones de trabajar porque muchas veces en su trabajo tiene que ir a lugares
donde han ocurrido accidentes y en estas ocasiones le vienen flashes del accidente de su padre. La
situación que está sufriendo actualmente es muy limitante y necesita que alguien le ayude.
Página 2 de 5
Hora
inicio
1. Haz una descripción del análisis funcional de la situación-problema de Joan, así como la orientación
diagnóstica, justificando la sintomatología. Puedes inventar todos los detalles que consideres del caso que
sean congruentes, y te permitan ilustrar lo que te pedimos.
En esta pregunta, se esperaría encontrar una explicación del caso ya sea a partir de una narración o un
esquema de representación en el cual se incluyera la variable no modificable relacionada con el accidente,
así como otros modificables basados en los síntomas según el Triple sistema de respuesta (motor, cognitivo
y fisiológico).
El caso descrito en principio se podría encuadrar en el marco del trastorno de estrés postraumático
justificando esta propuesta diagnóstica con síntomas como por ejemplo haber experimentado un suceso
traumático, como es el accidente en el cual se incendió el coche donde iba su padre; recuerdos involuntarios
y repetitivos; reacciones físicas y emocionales que aparecen cuando algunos objetos o situaciones le
recuerdan experiencias negativas pasadas; evitación de estímulos y pensamientos asociados al hecho
vivido; incapacitado de recordar ciertos aspectos relacionados con el acontecimiento traumático; capacidad
menor para poder disfrutar de las cosas; experimentar los síntomas durante más de un mes.
Página 3 de 5
Hora
inicio
2. Teniendo en cuenta la información anterior, haz un esquema con la guía de entrevista inicial que harías
con Joan. Indica y justifica qué áreas evaluarías en una primera entrevista. Además tienes que presentar
una pregunta ejemplo de cada una de las áreas. Puedes incluir información adicional (inventada) sobre la
situación de Joan siempre que sea coherente con su problemática.
La entrevista inicial tendría que contener preguntas que abordan los diferentes ámbitos de la vida de la
persona, más allá del que es su problema principal. Así, podríamos explorar su vida social, familiar y laboral,
tratamientos anteriores y actuales, expectativas del proceso terapéutico, motivación, recursos disponibles,
etc. Algunas de las preguntas podrían ser “¿Podría explicarme como fue la última vez que pasó por este
problema?” “¿Qué espera conseguir con esta terapia?” o “¿Cómo se siente en el trabajo?”
Página 4 de 5
Hora
inicio
3. ¿Cómo le explicarías a Joan lo que le ocurre haciendo uso de los principales modelos teóricos sobre el
problema que presenta? (contesta utilizando solo esta cara)
En esta pregunta se esperaba explicar el problema que presenta Joan a partir de alguna de las propuestas
de modelos explicativos teóricos sobre los trastornos relacionados con traumas y factores de estrés.
Por ejemplo, se podría hacer referencia al modelo de afrontamiento de estrés de Lazarus y Folkman (1984,
1986). Este modelo entiende el estrés como un resultado de la interacción entre los sucesos del entorno y la
reacción que las personas tienen ante suyo, influyen, por lo tanto, tanto aspectos relacionados con el suceso
(predecibilidad, ambigüedad, novedad, etc.) como con la persona afectada (motivación, conocimientos,
autoeficacia, etc.). En este proceso los autores conciben, principalmente, dos tipos de valoración: la
evaluación primaria y la evaluación secundaria. En la primaria, la persona analizaría las características del
acontecimiento y determinaría si es significativo y si supone una amenaza, un reto o un daño. En la segunda,
la persona evaluaría qué tipo de recursos tiene para poder enfrentar el suceso y como operativizarlos.
Otro autor destacado en el estudio de los acontecimientos estresantes es Lang (1984), que describe como
las personas procesan la información del suceso a partir de un esquema de memoria emocional que
modularía su valoración. En este esquema, la persona contendría información emocional asociada a los
estímulos, las reacciones que evoca y el significado de estos estímulos. Así pues, la aparición de
acontecimientos críticos y emociones asociadas pondría en marcha este esquema dentro del análisis de la
información.
Foa, Steketee y Rothbaum (1989) profundizan en este concepto para explicar la sintomatología del trastorno
de estrés postraumático; entienden que las representaciones continuas en la memoria de los sucesos
fortalecerían las conexiones de estas redes o esquemas emocionales, hecho que incrementaría la
experimentación del malestar.
Otros autores como Brewing, Calgleish y Joseph (1996) aluden a la experiencia de una memoria dual que,
por un lado, recogería una memoria relacionada con la experiencia más consciente y accesible sobre el
suceso y, de la otra, una memoria vinculada con aspectos situacionales. Según estos autores, esta segunda
memoria sería la que activaría los esquemas disruptivos en la persona, mientras que la primera se podría
emplear para analizar y abordar el caso.
Página 5 de 5
Espai
grapa
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
 Espacio para la etiqueta identificativa con el código

80.533 09 01 19 EX Examen
Ficha técnica del examen
 Comprueba que el código y el nombre de la asignatura corresponden a la asignatura

matriculada.
 Debes pegar una sola etiqueta de estudiante en el espacio correspondiente de esta hoja.
 No se puede añadir hojas adicionales, ni realizar el examen en lápiz o rotulador grueso.
 Tiempo total: 2 horas Valor de cada pregunta: 1,25
 En el caso de que los estudiantes puedan consultar algún material durante el examen,
¿cuáles son?: NINGUNO
 En el caso de poder usar calculadora, de que tipo? NINGUNA
 En el caso de que haya preguntas tipo test: ¿descuentan las respuestas erróneas? NO
¿Cuánto?
 Indicaciones específicas para la realización de este examen
En este examen hay dos bloques: BLOQUE 1: se trata de dar respuesta a tres preguntas
formuladas a partir de un caso clínico. BLOQUE 2: formado por cinco preguntas a
desarrollar que hacen referencia a los contenidos y competencias trabajados en la
asignatura.
Página 1 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
Enunciados
CASO CLÍNICO
Laura acude a terapia muy angustiada porque siente que ha perdido el control. Desde pequeña, ha sido una
persona bastante organizada y se recuerda ordenando toda la ropa en su armario o los materiales escolares,
para que quedaran perfectamente simétricos. En el terreno laboral, siempre ha sido muy eficiente, pero,
desde hace algún tiempo, le resulta imposible concentrarse y ha disminuido el rendimiento. Algunas
personas consideran que se debe a su ascenso, pero ella no está segura.
Reconoce que está más irascible de lo habitual y suele pagarlo con su familia y pareja. Ella piensa que no
dimensionan su malestar y esto le incomoda. Por ejemplo, el otro día discutió con su pareja porque quería ir
a dar una vuelta y ella, se negó en rotundo. No entiende que evite los espacios públicos por miedo a
contaminarse.
Desde hace algún tiempo, está muy preocupada por la contaminación y la posibilidad de enfermar y esto
hace que invierta mucho tiempo limpiando todos los espacios que habita. A veces, se imagina un montón de
microbios y bacterias por su despacho y no puede controlar la necesidad de huir. De hecho, el otro día
estaba en medio de una reunión y fingió una llamada urgente para escapar de la sala.
Ha intentado controlar los pensamientos, pero no puede hacerlo. Al menos, cuando aumenta las medidas de
limpieza y evita los focos de contaminación (como la basura), se siente más aliviada. El problema es que,
cada vez, invierte más tiempo en esto. En el último mes, ha desinfectado su casa dos veces y se lava
siempre que le da la mano a alguien. Piensa que podrían haber tocado algún pomo bruto o (peor aún) la
tapa de algún retrete, y transmitirle algo. Al tener este tipo de pensamiento se pone tan nerviosa que está
pensando en llevar guantes para prevenir posibles contaminaciones.
Página 2 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
1. A partir del caso anterior, ¿qué áreas explorarías en una primera fase de la evaluación? Justifica
cada una de ellas y formula una pregunta de ejemplo. Solo dispones de esta pàgina para responder.
Respuesta esperada: En una primera fase de evaluación sería necesario construir una radiografía de la
situación de la paciente que, después, facilite hacer el análisis funcional de su situación además del
diagnóstico clínico y la propuesta de tratamiento psicológico. Por todo esto, habría que explorar los
siguientes ámbitos de evaluación: historia y conceptualización del problema principal (¿Recuerda cuando fue
la primera vez que le pasó? ¿Cómo podría describirlo?) , los tratamientos previos y actuales (¿Ha buscado
ayuda de algún profesional anteriormente? ¿De qué tipo?), la motivación, objetivos y expectativas de la
persona (¿Qué espera conseguir con esta terapia?), los recursos y limitaciones para hacer frente al
problema (¿Qué aspectos positivos cree que tiene usted que lo puedan ayudar a afrontar el problema?) y la
calidad de vida en las áreas básicas de realización personal (¿qué hace en su tiempo de ocio?).
Página 3 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
2. ¿Qué instrumentos de evaluación utilizarías para este caso? ¿Por qué? Solo dispones de esta pàgina
para responder.
Respuesta esperada: En la evaluación del cuadro diagnóstico sería importante utilizar diferentes
instrumentos de evaluación para conseguir una imagen completa de la situación de la paciente. Por un lado,
dada la sintomatología próxima al trastorno obsesivo-compulsivo, se podría emplear la Entrevista por los
trastornos de ansiedad según el DSM-IV ( ADIS-IV) (Brown, DiNardo, y Barlow,1994), además de una
entrevista construida por el terapeuta donde evaluaría información sobre el motivo de consulta, la topografía
de las obsesiones y compulsiones, así como sobre sus antecedentes y consecuencias. Por otro lado, para
cuantificar y especificar la sintomatología de una manera más concreta, se podrían incluir autoinformes
como la Escala de obsesiones y compulsiones Yale-Brown o el Inventario de creencias obsesivas ( Belloch,
Cabedo, Morillo, Estrella y Carrió, 2003). Estas medidas, también permitirían evaluar el proceso terapéutico y
analizar una posible mejora del cuadro clínico de manera más rigurosa y objetiva. Por último, podría
utilizarse algún tipo de autorregistro para detallar el problema de la persona, y dar seguimiento a los
episodios obsesivocompulsivos.
Página 4 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
3. Si Laura te pidiera que le explicaras a su pareja qué le ocurre, ¿cómo le explicarías el diagnóstico y el
análisis funcional del caso? Puedes añadir información coherente si lo necesitas. Haz el escrito como si se le
explicaras a él. Solo dispones de esta pàgina para responder.
Respuesta esperada: En este caso, sería conveniente describir la sintomatología del caso de Laura
vinculada al trastorno obsesivo-compulsivo identificando, principalmente, dos síntomas: la aparición de las
obsesiones y las compulsiones. Las obsesiones entendidas como pensamientos e imágenes que perturban
la persona generando malestar e interferencia en su vida y las compulsiones como conductas o tareas
cognitivas que la persona utiliza para reducir o eliminar el malestar generado por las obsesiones. Además,
habría que describir los factores que se relacionarían con el caso como su personalidad o el estrés vinculado
al ámbito laboral. En este caso, también se recomendaría detallar la sintomatología según el triple sistema
de respuesta.
Página 5 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
PREGUNTAS DE DESARROLLO
4. Describe los objetivos de evaluación que se persiguen en Psicología de la Salud y enumera un
instrumento de evaluación que podría ayudar a conseguir cada uno de ellos. Solo dispones de esta pàgina
para responder.
Respuesta esperada: En el ámbito de la psicología de la salud se persiguen diferentes objetivos como por
ejemplo:
• Valorar la interferencia causada por los síntomas propios de la dolencia, teniendo en cuenta marcadores
como la frecuencia o localización de los mismos.
• Valorar las expectativas de supervivencia y recuperación de la propia persona, para poder ajustar la
valoración psicológica al contexto real de dolencia.
• Valorar la afectación emocional que el proceso de la dolencia pueda tener en la persona, por ejemplo, en
cuanto al significado que le otorga a la propia dolencia que sufre.
• Valorar la dimensión cognitiva de la experiencia de dolencia, se a decir, tanto las funciones básicas
relacionadas con la atención, la percepción o la memoria, como funciones metacognitivas vinculadas con la
valoración del control, el autoeficacia o el autoconcepto.
• Valorar la dimensión comportamental como posibles comportamientos de riesgo o, por el contrario, hábitos
saludables que puedan facilitar el bienestar en el marco de la dolencia.
• Valorar la repercusión social de la dolencia, la interacción de la persona con el entorno y la posible
repercusión en sus diferentes roles.
Uno de los instrumentos podría ser la Escala de Salud SF-36 ( Ware & Sherbourne, 1992), que permite
obtener un perfil de salud tanto de personas afectadas y explora ocho dimensiones: repercusión en las
capacidades físicas, disfunciones de rol por problemas físicos y emocionales, dolor corporal, salud general,
vitalidad, función social y salud mental. Además, habría que destacar el Inventario de Calidad de Vida y
Salud ( Riveros, Sánchez- Insulsa & Del águila, 2009) elaborado para valorar la experiencia subjetiva de
dolencia en pacientes crónicos y que explora la vida cotidiana, la familia, las funciones cognitivas, el tiempo
libre, la percepción corporal, las preocupaciones, el bienestar físico, la vida social, la dependencia médica, el
aislamiento, la relación con el médico y la actitud verso el tratamiento. Otro instrumento sería el Cuestionario
de Conducta de Dolencia ( Pilowsky & Spence, 1983) que valora las actitudes e interpretaciones de las
personas hacia su propio estado de salud, siguiendo lo constructe de conducta anormal de dolencia del
propio autor ( Pilowsky, 1971); o el Cuestionario de Estrategias de Afrontamiento validado por Rodríguez-
Marín, Terol, Lopez-Roig y Pastor (1992) que explora diferentes conductas de afrontamiento ante un
fenómeno estresante como la dolencia.
Página 6 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
5. Jaime presenta labilidad emocional importante que oscila, incluso en el mismo día, entre estados de
disforia graves y una extrema euforia. Por eso, desde hace tiempo, su familia ha notado una gran
interferencia en su vida sociolaboral. Desde un punto de vista socio-cognitivo, ¿cómo explicarías su
trastorno? Solo dispones de esta pàgina para responder.
Respuesta esperada: Según la información que tenemos, el caso de Jaume estaría relacionado con un
trastorno bipolar. En línea con autores como Beck, presentaría un patrón de pensamiento desadaptativo
que dificultaría un análisis conveniente de la información sobre él mismo, el entorno y el futuro. Existirían una
serie de esquemas disfuncionales que se focalizarían de manera sesgada en aspectos positivos. De este
modo, los errores cognitivos propios de su teoría dirigen la interpretación de los sucesos hacia una visión
positiva que no se corresponde con la realidad. Por ejemplo, una persona con cuadro de manía podría
presuponer siempre que tiene la razón porque, en un caso se la han dado. En consecuencia, los pacientes
con manía presentan la triada cognitiva positiva: percepción extremadamente positiva de un mismo, el
mundo se ve ausente de obstáculos y positivo, de forma que se prevé un futuro muy optimista.
Página 7 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
6. Marta ha sido remitida por el Servicio de Reumatología con un posible diagnóstico de fibromialgia. Los
especialistas te piden un informe con la valoración de aquellas características personales, que podrían
afectar a la evolución de su caso. ¿Qué variables incluirías? Solo dispones de esta pàgina para responder.
Respuesta esperada: En referencia a la fibromialgia hay una serie de factores personales que podrían
favorecer o mantener un afrontamiento inadecuado. Por ejemplo, los patrones de pensamiento como por
ejemplo el catastrofismo, así como el miedo a volver a lesionarse o una baja autoeficacia. Además, el nivel
de aceptación, motivación por su mejora y el tipo de estrategias de afrontamiento, también serían
relevantes.
Página 8 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
7. Dentro de las habilidades dirigidas a mejorar la relación terapéutica, ¿qué componentes incluye la
autenticidad? Descríbelos y pon un ejemplo de uno de ellos. Solo dispones de esta pàgina para responder.
Respuesta esperada: La autenticidad incluye cinco componentes como mínimo:

(1) Conductas de reforzamiento no verbal como el contacto ocular o una postura adecuada pueden ser muy
útiles para transmitir autenticidad.
(2) Rol de conducta donde el terapeuta intenta no estar en una posición de superioridad, por ejemplo,
adaptando su lenguaje al nivel del paciente.
(3) Congruencia que implica acciones, pensamientos y sentimientos congruentes del terapeuta, por ejemplo,
mostrando una comunicación verbal y no verbal coherente.
(4) Espontaneidad que implica la capacidad de expresarse de manera natural, no forzada, con una
comunicación no verbal natural y fluida.
(5) Autorrevelación, dando información personal al paciente, por ejemplo, si un paciente comenta que le
gusta mucho algún tipo de música y la terapeuta confirma que también a ella.
Página 9 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
8. En relación a las características psicométricas, ¿a qué hace referencia el término “validez”? Describe su
significado y clasificación. Solo dispones de esta pàgina para responder.
Respuesta esperada: La validez, es una propiedad psicométrica que nos aporta información de hasta qué
punto un instrumento mide lo que se supone que tiene que medir. Podemos establecer diferentes tipos de
validez:
• Validez de contenido: grado en que los ítems representan de manera significativa el contenido del dominio
o constructo que se quiere estudiar.
• Validez de criterio: establece la relación entre las puntuaciones de la prueba y las medidas independientes
de la misma característica que se tiene que evaluar.
• Validez de constructo: grado en que las puntuaciones del instrumento se explican según los constructos
de una teoría determinada. Dentro de esta validez, podemos hablar de validez convergente (nos da
información de la correlación existente entre dos medidas diferentes de un mismo constructo, es decir, dos
instrumentos) y de validez discriminante (estudia cómo es la correlación de una medida con otra que evalúa,
supuestamente, un constructo diferente).
Página 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
 Espacio para la etiqueta identificativa con el código

80.533 12 01 19 EX Examen

matriculada.
 Tiempo total: 2 horas Valor de cada pregunta: 1,25
 En el caso de que los estudiantes puedan consultar algún material durante el examen,
¿cuáles son?: NINGUNO
¿Cuánto?
En este examen hay dos bloques: BLOQUE 1: se trata de dar respuesta a tres preguntas
formuladas a partir de un caso clínico. BLOQUE 2: formado por cinco preguntas a
desarrollar que hacen referencia a los contenidos y competencias trabajados en la
asignatura.
Página 1 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
Enunciados
CASO CLÍNICO
Alberto, de 35 años, es un chico bisexual que vive con Karla desde hace cuatro años y tienen una relación
de pareja cerrada. Hace un par de meses comenzó a encontrarse mal, “como un virus estomacal” que
requirió ingreso hospitalario un par de días. En el hospital le hicieron diferentes pruebas y le diagnosticaron
infección por el virus de la inmunodeficiencia humana (VIH). En aquel momento no le dijo nada a Karla.
Unas dos semanas antes de la hospitalización estuvo de viaje y mantuvo relaciones sexuales desprotegidas
con un chico que conoció. Alberto comenta que “lo hice porque iba muy pasado de coca aquella noche”.
Su especialista de medicina interna le ha prescrito el tratamiento antiviral hace ya mes y medio, pero Alberto
no se lo toma porque no quiere tener el bote de las pastillas por casa por si Karla lo descubre. Todavía no le
ha dicho nada a su pareja. Tiene mucho miedo a decirle que se infectó en una relación con otra persona
(“siempre hemos sido fieles”) y que Karla le eche de su casa y de su vida.
Desde que recibió el diagnóstico se siente desanimado y muy nervioso. Cree que su vida será una pérdida
de salud continua y acabará muriendo, “como le pasó a su tío hace quince años”. Alberto es freelance y ha
bajado su productividad hasta el punto de haber perdido algunos clientes en los dos meses desde el
diagnóstico.
Página 2 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
Pregunta 1. Describe de manera operacional (siguiendo el triple sistema de respuesta) el problema principal
del caso presentado. Haz también el FACM (análisis funcional - functional analytic causal model) del caso y
descríbelo brevemente (10 líneas máximo). Puedes inventar detalles congruentes con el caso. Solo
dispones de esta página para contestar.
Respuesta esperada: El FACM es un tipo de diagrama en el cual representamos visualmente el modelo

casual de la problemática del paciente y las variables intervinientes. Habría que identificar, además, en este
sentido cómo muestra la persona los aspectos relacionados con el triple sistema de respuesta. Alberto ha
recibido el diagnóstico de VIH y el FACM debería mostrar las consecuencias asociadas de este diagnóstico
en aspectos como la adherencia, el estado de ánimo y ansiedad de Alberto y cómo esto está influyendo en
su esfera social, de pareja y laboral.
Página 3 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
Pregunta 2. Teniendo en consideración la problemática que identificas en el caso, ¿qué aspectos y variables
psicológicas del paciente evaluarías? Especifica qué instrumentos o herramientas específicas utilizarías y
con qué objetivos cada uno de ellos. Indica la estructura de las sesiones de evaluación (número y contenidos
de cada sesión). Solo dispones de esta página para contestar.
Respuesta esperada: Necesitaríamos entre dos y tres sesiones (y una de devolución de resultados) para
hacer la evaluación de Alberto, evaluación que incluiría:
- Información sobre VIH: cuestionario ad hoc.
- Estado de ánimo, ansiedad y autoestima: BDI, HAD y Rosenberg.
- Afrontamiento de la infección y adherencia: cuestionario de afrontamiento de Fuster et al. y SMAQ.
Página 4 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
Pregunta 3. Durante la entrevista inicial descubrís que Alberto y Karla son amigos de tu hermana. Tú nos los
conocías, pero habías oído hablar de su relación de pareja. Por otro lado, al descubrir esto Alberto empieza
a dar información contradictoria y nos miente. ¿Cómo gestionarías estas dos situaciones? Solo dispones de
esta página para contestar.
Respuesta esperada: En la primera situación, tenemos que asegurar la confidencialidad para establecer una
buena relación terapéutica. Si hemos obtenido información del caso por fuentes externas tenemos que
valorar la posibilidad de derivar el caso a otro profesional. En el segundo caso, si creemos que el paciente
nos miente tenemos que confrontar la información e identificar el motivo por el cual adopta esta actitud con
nosotros y explicarle de nuevo la confidencialidad y que si no nos facilita la información real nuestra
intervención no será efectiva para cambiar su situación.
Página 5 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
PREGUNTAS DE DESARROLLO
Pregunta 1. Marta se cayó por la calle y se hizo daño en la columna, malestar que le acompaña desde hace
meses. ¿Cómo le explicarías a Marta los conceptos “calidad de vida relacionada con la salud” y “conducta
de enfermedad”? Lo tienes que hacer adaptando la explicación a su caso y como si le hablaras a ella. Por
otro lado, cita un instrumento de evaluación de cada uno y define brevemente en que consiste. Solo
dispones de esta página para contestar.
Respuesta esperada: la calidad de vida es la visión subjetiva que la persona hace de su experiencia de la
enfermedad y la evaluamos, por ejemplo, con la escala SF-36 o EURQoL-5. La conducta de enfermedad es
la reacción que la persona hace ante su dolencia y se puede explorar con herramientas como el cuestionario
de conducta de enfermedad de Plilowsky y Spence o el IPQ-R.
Página 6 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
Pregunta 2. Marc no puede dormir por las noches. Dice que se encuentra muy nervioso durante todo el día,
sensación que aumenta cuando se acerca la noche. En algunas ocasiones esta sensación se ha
descontrolado y ha perdido la noción de lo que ocurría a su alrededor, lo que su médico le ha dicho que son
ataques de pánico. ¿Cuál sería la estructura completa de una entrevista inicial con el paciente? Escribe una
pregunta ejemplo de cada bloque de contenido a explorar. Recuerda que la respuesta tiene que ser
coherente con el caso de Marc. Solo dispones de esta página para contestar.
Respuesta esperada: la entrevista tiene que incluir diferentes bloques como la historia del problema de Marc,
tratamientos previos y actuales, motivación y expectativas de la persona, recursos y limitaciones, otros
problemas asociados y otras áreas de la vida de Marc.
Página 7 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
Pregunta 3. Cuando haces la evaluación llegas a la conclusión de que Marc presenta un desorden de
pánico. Expón brevemente los modelos explicativos por esta problemática. Solo dispones de esta página
para contestar.
Respuesta esperada: la respuesta la podemos encontrar en el apartado 3.6.2 del módulo 2 donde se
muestra la explicación desde la visión cognitivo conductual (atención selectiva y procesamiento de la
información ante una situación de pánico) y otras visiones como la de Bandura que hace referencia a la
valoración que hace la persona para gestionar los cambios percibidos como nocivos.
Página 8 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
Pregunta 4. ¿Cuáles son las tres principales herramientas de evaluación en un trastorno de personalidad?
Explícalas brevemente y muestra un ejemplo de cada una. Solo dispones de esta página para contestar.
Respuesta esperada: las principales herramientas son la entrevista, los autoinformes y los autorregistros.
Podéis encontrar información mas detallada en el apartado 6.5.2 del módulo 3.
Página 9 de 10
Examen 2018/19-1
Hora
inicio
Pregunta 5. Explica la diferencia entre los sistemas de clasificación categoriales y dimensionales tomando
como ejemplo un caso de depresión mayor. Solo dispones de esta página para contestar.
Respuesta esperada: los modelos categoriales plantean que la persona tiene que reunir una serie de
características específicas para realizar el diagnóstico de un trastorno mientras que los sistemas
dimensionales se basan en la intensidad que presenta la persona de la sintomatología asociada a su
problemática.
Página 10 de 10
Esp
ai
gra
pa
Examen 2018/19-1
Assignatura Codi Data Hora inici
Principis d’avaluació en clínica i salut 10.533 19/01/2019 09:00
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta

identificativa
10.533 19 01 19 EX amb el vostre codi personal
Examen
Fitxa tècnica de l'examen
 Comprova que el codi i el nom de l’assignatura corresponen a l’assignatura matriculada.

 Només has d’enganxar una etiqueta d’estudiant a l’espai corresponent d’aquest full.
 No es poden adjuntar fulls addicionals, ni realitzar l’examen en llapis o retolador gruixut.
 Temps total: 2 hores Valor de cada pregunta: 1,25
 En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant l’examen, quins són?
En cas de poder fer servir calculadora, de quin tipus? CAP
 Si hi ha preguntes tipus test: Descompten les respostes errònies? NO Quant?
 Indicacions específiques per a la realització d’aquest examen:
En aquest examen hi ha dos blocs. BLOC 1: es tracta de donar resposta a tres
preguntes formulades a partir d'un cas clínic. BLOC 2: format per cinc preguntes a
desenvolupar que fan referència als continguts i competències treballats a
l'assignatura.
Disposeu només de l'espai que es hem deixat per contestar.
Pàgina 1 de 10
Examen 2018/19-1
Enunciats
BLOC 1. Cas clínic
Claudia, de 53 anys, acudeix a consulta acompanyada de la seva filla. Des de fa tres mesos es mostra
molt decaiguda i trista. L’inici del malestar de la pacient coincideix temporalment amb el tancament
d’una secció de producció de la fàbrica on treballa. La simptomatologia que presenta ha augmentat
fins al punt de no tenir gaire ganes de fer res, ni tan sols anar a treballar. Ha passat el cap de setmana
al llit. Ha deixat de quedar amb les seves amigues i de practicar gran part de les seves aficions. Inclús
anar a nadar, què era una de les aficions més gratificants, li costa un gran esforç.
Segons refereix la pacient, la vida en aquests moments no té cap sentit i és incapaç de gaudir d’allò
que abans la feia sentir feliç, com per exemple les tertúlies amb la família. Aquest fet sols fa que
agreujar el seu estat d’ànim perquè es veu com una càrrega, com un problema, sobretot per a la seva
filla. En algun moment ha arribat a pensar que tal volta estarien millor sense ella. Tot aquest malestar
també es reflecteix en altres àrees. Per exemple, ha perdut per complet l’ apetit amb el conseqüent
descens de pes; el son també ha estat afectat, es desperta durant la nit i després li costa tornar a dormir-
se. La pacient es mostra molt cansada i sense energia la major part del dia. En definitiva, Claudia
reconeix que la seva vida s’ha vist seriosament afectada en tot els àmbits. És la primera vegada que
acudeix a un psicòleg i no sap massa bé com la podem ajudar però el que sí sap és que necessita
urgentment que l’ajudem a recuperar les ganes de viure ja que en cas contrari tem fer alguna
barbaritat.
Pàgina 2 de 10
Examen 2018/19-1
1. Tenint en compte la informació anterior, fes un esquema amb el guió d’entrevista inicial que
faries amb la Claudia. Indica i justifica quines àrees avaluaries en una primera entrevista. A
més a més has de presentar una pregunta exemple de cadascuna de les àrees.
Resposta esperada: Quan una persona arriba a la nostra consulta per primer cop, generalment
explorem els següents blocs: història i conceptualització del problema principal (Recorda quan va
ser la primera vegada que li va passar? Com podria descriure-ho?) , els tractaments previs i actuals
(Ha buscat ajuda d'algun professional anteriorment? De quin tipus?), la motivació, objectius i
expectatives de la persona (Què espera aconseguir amb aquesta teràpia?; Què l’ha fet venir a
consulta en aquest moment?), els recursos i limitacions per fer front al problema (Quins aspectes
positius creu que té vostè que el puguin ajudar a afrontar el problema?), Problemes psicològics
associats actuals i anteriors (Ha tingut algun problema psicològic anterior?; Quin estat d’ànim té
habitualment?) i àrees bàsiques de la vida (què fa en el seu temps d'oci?; com és la seva relació amb
els amics?).
Pàgina 3 de 10
Examen 2018/19-1
2. Quins aspectes de la pacient avaluaries en relació a la problemàtica que presenta? Especifica

quins instruments o eines utilitzaries i amb quins objectius cadascú d’ells.
Resposta esperada:
En aquesta situació, caldria explorar la simptomatologia relacionada amb la depressió, a nivell
físic, cognitiu, emocional i conductual; així com altres possibles factors moduladors: història
familiar, desenvolupament psicosocial, consum de substàncies, situació socio-laboral, presencia de
malalties físiques, experiències rellevants a nivell emocional o intenció suïcida.
Així, caldria emprar una entrevista dirigida a l’avaluació de l’estat depressiu d’una persona, que a
més de totes les àrees globals de la biografia, hauria d’incloure per exemple els aspectes que
presentem a continuación:
-Somni i ingesta d’aliments
-Activitats i aficions.
-Valorar els canvis pel que fa a l’activitat i el reforç que obté de les que anteriorment li eren
agradables.
-Motivació per desenvolupar les tasques quotidianes.
-Entorn social i familiar (Valorar reforçaments directes o indirectes que puguin estar modulant la
situació)
-Irritabilitat, tristesa...
-Estil de pensament present i en relació amb el futur (per investigar al voltant de la presència de
pensaments negatius).
-Dolors, dificultats físiques, activació del sistema nerviós autònom, etc.
-Ideació suïcida.
Per una altra banda, caldria emprar eines estandarditzades com el BDI o el HDRS per avaluar
quantitativament la intensitat de la simptomatologia. A més, la inclusió de autorregistres ens
donaria una informació més detallada de l’experiència de la depressió, els mecanismes de
regulació emocional del pacient i els hàbits de processament cognitiu que utilitza.
Pàgina 4 de 10
Examen 2018/19-1
3. A partir del cas anterior, ¿consideres important valorar la possibilitat de suïcidi? Si fos el cas,
¿com ho faries? Indica el moment més oportú i eines que podríem utilitzar per a fer una bona
valoració del risc de suïcidi.
Resposta esperada:
Els factors relacionats amb una probabilitat alta de suïcidi es poden valorar en l’entrevista, i això
cal fer-ho, evidentment, quan ja hi hagi certa confiança amb la persona i aquesta es pugui sentir
còmoda.
Com a la resta de l’entrevista, es pot començar amb preguntes àmplies, per després anar a poc a poc
delimitant el tema. També cal tenir en compte que poden aparèixer moments oportuns per parlar-ne,
per exemple, quan la persona expliqui els seus sentiments o els símptomes que pateix. Encara que
com a professionals pugui resultar complicat introduir aquest tema, no es pot eludir donades les
seves potencials repercussions.
Encara que l’eina fonamental per a la valoració del risc de suïcidi és l’entrevista clínica, també hi
ha diverses escales d’avaluació del risc de suïcidi. Com a exemple, poden comentar l’escala Suicide
Status Form.
A més a més, cal tenir en compte que hi ha alguns factors es relacionen amb una major probabilitat
de suïcidi com per exemple història familiar de trastorn mental, història prèvia d’intent de suïcidi
(inclou autolesions), història familiar de suïcidi o autolesió, depressió severa, etc.
Pàgina 5 de 10
Examen 2018/19-1
BLOC 2. Preguntes a desenvolupar.
1. Consideres que les característiques de l'avaluador poden afectar el procés d'avaluació? Si és

el cas, descriu aquells elements del terapeuta que podrien fer-ho de forma negativa.
Resposta esperada:
De la mateixa forma que hi ha habilitats i capacitats que poden ser positives per al desenvolupament
de l’avaluació, també podem parlar d’altres elements o comportaments del terapeuta que poden
afectar negativament l’aliança terapèutica i, per tant, també el resultat de l’avaluació. Seguint la
recent revisió d’Ackerman i Hilsenroth (2001), podem destacar els elements següents:
 Ser rígid en la relació amb el pacient i l’estructuració de les sessions.
 Centrar-se en un mateix.
 Ser crític.
 Actuar moralment.
 Ser fred, distant.
 Mostrar-se insegur o tens.
 Mostrar desinterès (mostrar-se distret, cansat o avorrit).
 Culpabilitzar el pacient.
 Evitar tractar aspectes importants.
 Presentar dificultats per estructurar les sessions.
 Presentar dificultats en el maneig dels silencis.
 Explicar els nostres conflictes emocionals excessivament.
Pàgina 6 de 10
Examen 2018/19-1
2. Abans de seleccionar i administrar un instrument d’avaluació, quins aspectes hem de tenir en

consideració?
Resposta esperada:
En el desenvolupament de la pregunta caldria tenir en compte, al menys, els següents
aspectes. Primer analitzar l’objectiu de l’avaluació i, en conseqüència, les variables que
exploren els instruments. A més, seria rellevant revisar les propietats psicomètriques de les
proves, principalment, la fiabilitat i la validesa, però també si està validat per a la nostra
cultura. Per altra banda, hem de considerar altres aspectes més subjectius relacionats amb
el professional i amb el context de l'avaluació, com el temps d'administració, el format (escrit,
oral, online, presencial, etc.), l’experiència del professional i del pacient a treballar amb
aquest tipus de ferramentes.
Pàgina 7 de 10
Examen 2018/19-1
3. Carmen ha estat diagnosticada recentment de càncer de mama. Quines variables exploraries

en el seu cas particular i amb quins instruments ho faries?
Resposta esperada: A l'avaluació hauríem d’ indagar les variables relacionades amb un
diagnòstic oncològic: informació de la qual disposa Carmen, afectació emocional (ansietat i
estat d'ànim), estratègies d’afrontament, eficàcia percebuda i qualitat de vida. Entre els
instruments a utilitzar destacaríem: entrevista d'informació sobre el càncer, escala
hospitalària d'ansietat i depressió (HADS), inventari de depressió de Beck-II (BDI-II), escala
d'ajust mental al càncer (Mini-MAC), escala d’autoeficàcia de Telch i Telch i Functional
Assessment of Cancer Therapy (FACT).
Pàgina 8 de 10
Examen 2018/19-1
4. En relació als trastorns relacionats amb traumes i factors d'estrès, explica les principals
característiques que comparteixen i aquelles en les quals es diferencien el trastorn d'estrès
agut i el trastorn d'estrès posttraumàtic.
Resposta esperada: Tant el trastorn d’estrès agut com el trastorn d’estrès posttraumàtic
comparteixen característiques, com el fet d’haver estat exposat a un estressor rellevant i
presentar símptomes d’evitació, intrusió, alerta i dissociatius. Alhora, cal tenir en compte
diferències clau, com la durada dels trastorns, que és com a màxim d’un mes al TEA i superior
a un mes al TEPT; la possibilitat de remissió, que seria molt més probable al TEA i gairebé
excepcional al TEPT, i la interferència i intensitat dels símptomes, que al TEPT seria major
que al TEA.
Pàgina 9 de 10
Examen 2018/19-1
5. Manel, diagnosticat d’ infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), sembla

presentar problemes amb el compliment del tractament. Defineix el terme adherència al
tractament i descriu breument aquelles eines que ens serien d’utilitat per a valorar aquest
aspecte.
Resposta esperada: L’adherència es pot definir com la capacitat de la persona d’implicar-se

correctament en tot el procés relacionat amb l’elecció, l’inici i el control del tractament TARGA amb
la finalitat de produir el resultat preventiu o terapèutic desitjat que, en aquest cas, és aconseguir una
supressió eficaç de la replicació viral (Panel de expertos de Secretaría del Plan Nacional sobre el
Sida (SPNS), Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria i Grupo de Estudio del Sida-GESIDA,
2008). Però l’adherència va més enllà del tractament antiviral. Els estils de vida saludables són
importants per la influència que tenen en el sistema immunitari. De manera que també és necessari
contribuir al foment i al manteniment d’hàbits com l’exercici físic i l’alimentació equilibrada.
Pel que fa a l’avaluació de l’adherència al tractament un dels instrument més habituals i pràctics és
el Simplified Medication Adherence Questionnaire (SMAQ; Knobel, Alonso, Casado, Collazos,
González et al., 2002), un autoinforme sobre la presa dels medicaments. Altres mètodes per avaluar
l’adherència serien els nivells plasmàtics o el recompte de la medicació.
L’SMAQ és un instrument molt breu, de només sis preguntes, que ha estat validat en persones amb
VIH. Les preguntes avaluen diferents facetes relacionades amb l’adherència farmacològica als
antivirals: oblits, rutina, efectes adversos i quantificació d’omissions.
.
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
 Espacio para la etiqueta identificativa con el código

80.533 09 06 18 EX Examen

matriculada.
 Tiempo total: 2 horas Valor de cada pregunta: En este examen hay dos bloques.
En el primero se trata de dar respuesta a tres preguntas formuladas a partir de un caso
clínico. El segundo bloque está formado por cinco preguntas a desarrollar que hacen
referencia a los contenidos y competencias trabajados en la asignatura. Cada una de las
8 preguntas tiene un valor equivalente a 1.25 puntos.
 En el caso de que los estudiantes puedan consultar algún material durante el examen, ¿cuáles
son?: Ningún material
¿Cuánto?
Sólo dispones del espacio que se ha dejado para contestar (1 cara de folio por
pregunta).
Página 1 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
Enunciados
BLOQUE 1: CASO CLÍNICO

Carlos hace varios meses que no puede descansar y se siente alerta todo el día. Le vienen a la cabeza
pensamientos reiterativos sobre el accidente aunque intenta evitarlos cueste lo que cueste. Iba en el último
coche (habían ido a pasar un día fuera varios amigos en diferentes coches) cuando vio como otro conductor
se salía del carril, chocando con sus amigos que iban en el coche de delante.
Pertenece al cuerpo de emergencias y sabe que se hizo todo el posible, pero no pudieron hacer nada para
salvar las vidas de sus amigos. No es capaz de recordar toda la escena aunque, en ocasiones, le vienen
ciertos flashes a su cabeza sobre los cuerpos y las expresiones de sus amigos. Nota como su cuerpo se
tensa cada vez que algo le recuerda a la situación. Seguramente, por eso también tiene muchas pesadillas.
Carlos piensa que tendría que haber hecho algo para evitarlo y, desde entonces, se culpa diariamente.
Además, evita todo lo que le recuerda esta situación y no se ha atrevido a pasar por el mismo lugar; incluso,
ha pedido una baja laboral porque no se siente capaz de hacer lo mismo que antes. Ahora mismo, tiene la
sensación de que en cualquier momento, puede pasarle cualquier cosa.
Página 2 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
PREGUNTAS EN RELACIÓN AL CASO CLÍNICO

1. En relación al plan de evaluación con el paciente, haz un esquema con el guion de entrevista inicial que
harías con Carlos (en este esquema, indica qué bloques abordarías). Tienes que presentar una pregunta
ejemplo de cada bloque temático qué incluirías. Además, justifica qué tipo de entrevista utilizarías en este
caso concreto.
Respuesta esperada: La evaluación psicológica en la primera entrevista permitirá la elaboración de un
modelo explicativo y un plan de tratamiento con objetivos terapéuticos concretos. La principal técnica
empleada tendría que ser una entrevista **semiestructurada o no estructurada (en función de
la **experiencia del evaluador). En una primera sesión hay que indagar sobre todo en los siguientes
aspectos: Historia del problema, con preguntas como “explícame como te encuentras” o “¿has ido
previamente a algún psicólogo por eso?”
Descripción del cuadro clínico con preguntas como “¿qué piensas cuando recuerdas aquella situación?
¿Cómo te sientes?” “¿A qué piensas que es debido?.
También habría que evaluar la motivación con preguntas como “¿qué motivo ha hecho que vengas a
terapia?” y expectativas “¿qué esperas conseguir con la terapia?”.
Además, habría que valorar los recursos y limitaciones con preguntas como “¿qué has hecho hasta ahora
cuando has sentido este malestar?”, así como la situación familiar “¿cómo te encuentras con tu familia?” o
personal “¿podrías describir tu día a día?”
Página 3 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
2. Teniendo en consideración la problemática que identificas en el caso, ¿qué aspectos y variables

psicológicas del paciente evaluarías? Especifica qué instrumentos o herramientas específicas utilizarías y
con qué objetivos cada uno de ellos. Indica la estructura de las sesiones de evaluación (número y
contenidos de cada sesión).
Respuesta esperada: En principio, para este caso, habría que planificar unas 3 ó 4 sesiones de evaluación.
En la sesión inicial se haría una primera toma de contacto para evaluar la situación general del paciente, así
como para establecer la relación de confianza y las bases de la relación terapéutica. Para lo cual, sería útil
emplear una entrevista semiestructurada o no estructurada que permitiera al paciente hablar de su caso y
diera al terapeuta las pistas sobre las cuales profundizar, por ejemplo, síntomas, historia previa, historia
familiar, etc. En las segunda y tercera sesión, según el ritmo del paciente, se podrían introducir
cuestionarios estandarizados cómo la Escala de impacto de acontecimientos revisada (EIE-R, Weiss
y Marmar, 1997) o la Escala de gravedad de síntomas del TEPT (Echeburúa, Corral, Amor, Zubizarreta
y Sarasua, 1997), además del auto-registro que posibilitaría tener información concreta de los episodios del
paciente. En la última sesión, se devolverían los resultados y se haría una aproximación a la línea base del
paciente.
Página 4 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
3. En el decurso de las sesiones, Carlos te revela que siempre ha tenido muchos problemas de relación con
los demás y para hacer amigos. Con los amigos que ha perdido tenía total confianza. Pero cuando inicia
una nueva amistad siempre tiene un miedo terrible a “meter la pata” y que los demás se rían de él. Esto
limita el establecimiento de nuevas amistades porque siempre se inhibe. En este contexto, cuando te lo
explica, decides utilizar la autorrevelación. ¿En qué consiste? ¿Cómo la podrías utilizar en este contexto?
¿Sería adecuado?
Respuesta esperada: La autorrevelación consiste en dar información al paciente sobre nosotros mismos con
el objetivo de incrementar la sensación de autenticidad. Para utilizar esta estrategia, tenemos que tener en
consideración el impacto que puede tener nuestra manera de actuar para modelar el paciente. En este
contexto se podría mencionar alguna anécdota vivencial. En cualquier caso, hay que ser consciente que,
voluntaria o involuntariamente, estamos constantemente dando información al paciente sobre nosotros
mismos y habría que cuidar aspectos como la manera de vestir o de gesticular.
Página 5 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio

1. Estás realizando el análisis funcional del problema de Carlos y formulas la siguiente hipótesis: “La pérdida
del trabajo ha actuado de instigador de su estado de ánimo depresivo”. Al mismo tiempo, tienes otro
paciente, Ramón, que también trabaja en la misma empresa y también lo han despedido pues la empresa
ha cerrado y este no presenta estado de ánimo depresivo. Por lo tanto, la hipótesis formulada para Carlos
no sería válida para Ramón. ¿Qué característica de las hipótesis dentro del análisis funcional estaría
haciendo evidente esta situación? Argumenta la respuesta y explica otras dos condiciones de las relaciones
funcionales.
Respuesta esperada: teniendo en cuenta la situación, se establecería una relación de covarianza entre el
hecho de la pérdida de trabajo y la depresión que permite establecer una relación funcional entre las dos
variables. Esta relación es causal en el supuesto de que no haya ninguna otra variable que module la
relación y con carácter idiográfico. Es decir, una relación funcional quizás es adecuada para un paciente
pero no para otro que presenta una problemática similar.
Las relaciones funcionales tienen muchas más características como el carácter hipotético y dinámico. El
primero se refiere a que pueden estar basadas en múltiples fuentes de información pero son derivadas
subjetivamente. Estas hipótesis posteriormente se confirman o se descartan con
los nuevos inputs que se obtienen. Para la segunda se entiende que las relaciones son válidas en
un momento determinado pero pueden variar a lo largo del tiempo.
Página 6 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
2. ¿Qué aspectos tenemos que tener en consideración antes de seleccionar y administrar un instrumento de
evaluación a una persona?
Respuesta esperada: En el desarrollo de la pregunta habría que tener en cuenta, al menos, los siguientes
aspectos. Primero analizar el objetivo de la evaluación y, en consecuencia, las variables que exploran los
instrumentos. Además, sería relevante revisar las propiedades psicométricas de las pruebas, principalmente,
la fiabilidad y la validez, pero también si está validado para nuestra cultura. Por otro lado, tenemos que
considerar otros aspectos más subjetivos relacionados con el profesional y con el contexto de la evaluación,
como el tiempo de administración, el formato (escrito, oral, online, presencial, etc.), la experiencia del
profesional y del paciente de trabajar con este tipo de herramientas.
Página 7 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
3. Define los dos principales síntomas del trastorno obsesivo compulsivo y explica alguna herramienta
(argumentando la respuesta) que te pueda ayudar en el proceso de evaluación adicionalmente a la
entrevista.
Respuesta esperada: en las personas que sufren un trastorno obsesivo compulsivo (TOC) se identifican,
principalmente, dos síntomas: la aparición de las obsesiones y las compulsiones. Las primeras serían
pensamientos e imagenes que perturban la persona generando interferencia en su vida. Es decir,
experiencias intrusas y recurrentes que invaden la conciencia y que, en muchos casos, están relacionadas
con el temor a la suciedad y la contaminación. Las segundas son conductas o tareas cognitivas que la
persona utiliza para reducir o eliminar el malestar generado por las obsesiones, como por ejemplo evitar
lugares o hacer operaciones lógicas. Así pues, la conducta (observable o encubierta) es un medio para
prevenir o reducir la probabilidad que pase la situación temida, a pesar de que a menudo son poco realistas.
Para evaluar este problema uno de los autoinformes más empleados es l'Escala de obsesiones y
compulsiones Yale-Brown (Goodman y otras, 1989) que evalúa la presencia de diferentes tipos de
obsesiones y compulsiones en el pasado y el presente y permite obtener un panorama global del problema
en la historia de vida de la persona y en el momento actual.
Página 8 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
4. ¿Qué sintomatología consideras que nos puede alertar de la presencia de agorafobia en un paciente
(teniendo en cuenta que cada uno de los trastornos de ansiedad además tiene características particulares)?
Argumenta tu respuesta explicando también un instrumento de evaluación que complemente la entrevista y
los autoinformes.
Respuesta esperada: la agorafobia se caracteriza para mostrar un temor intenso o ansiedad a situaciones
como el transporte público, los espacios abiertos, los lugares cerrados o estar a solas fuera de casa. La
persona evita estas situaciones que provocan con frecuencia miedo o ansiedad desproporcionado con el
que los estímulos representan. Habrá que tener en cuenta el trastorno de pánico, en el cual, si la ansiedad
no se relaciona con un mínimo de dos situaciones, no se tendría que diagnosticar la agorafobia, y el
trastorno depresivo mayor, en el cual la evitación de las situaciones es consecuencia de la falta de energía
o de la apatía. Esta situación genera interferencia en la vida de las personas.
Entre los instrumentos, uno que se podría utilizar sería la Entrevista para los trastornos de ansiedad según
el DSM-IV (Brown, DiNardo y Barlow, 1994) que hace un recorrido por los trastornos de ansiedad incluidos
en el DSM-IV-TR.
Página 9 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
5. Durante el proceso terapéutico con una pareja, en una sesión con uno de ellos, Marcos te explica que se
le ha diagnosticado infección por VIH. Se infectó en una relación sexual con una persona desconocida en
un viaje cuando ya estaba con Marta. Marcos dice que no lo quiere decir a su pareja porque será el final de
la relación por la infidelidad y que no tiene intención de utilizar preservativo. No sabes si tienes que informar
a la pareja, con la que haces también sesiones conjuntas, o no. Describe a continuación como realizarías
una toma de decisión, ante este problema, según el modelo ABCDE de Sileo y Kopala (1993).
Respuesta esperada: con esta pregunta buscamos la adaptación del modelo deprisa de decisiones éticas
propuesto por Sileo y Kopala del año 1993 y que incluye los siguientes pasos: Evaluación, Beneficio,
Consecuencias y consulta, Obligación y Educación. La presentación del modelo tiene que ser aplicada al
ejemplo del enunciado de la pregunta y no hacer solo un planteamiento teórico de las fases del modelo.
Página 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
 Espacio para la etiqueta identificativa con el código

80.533 16 06 18 EX Examen

matriculada.
8 preguntas tiene un valor equivalente a 1.25 puntos.
¿Cuánto?
Sólo dispones del espacio que se ha dejado para contestar (1 cara de folio por
pregunta).
Página 1 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
Enunciados

María nos explica: “Mi hijo, Fidel, tiene 18 años. Siempre ha sido un estudiante responsable y ha sacado
buenas notas. Este curso ha empezado a estudiar el Grado de Farmacia en Barcelona. Durante el verano le
acompañamos a buscar un piso para compartir con unos amigos suyos del pueblo que también han
empezado estudios en la universidad. Dos semanas antes de irse de casa su médica nos dio los resultados
de unas pruebas y le diagnosticó diabetes, como tenía también mi madre.”
En la actualidad sigue tratamiento farmacológico con insulina exógena: una dosis de insulina rápida con
cada comida más una dosis diaria de insulina basal cada 24h. Además de los fármacos, la endocrinóloga le
ha prescrito una dieta de 1.500 calorías diarias que tiene que hacer en cinco ingestas. Como complemento,
a Fidel también se le ha recomendado la práctica de ejercicio físico diariamente (intensidad leve-moderada)
como salir a pasear después de las comidas principales. También nos ha dicho que tiene que hacer el
autoanálisis de la glucosa en sangre tres veces al día antes de almorzar, comer y cenar.
María nos dice que “me preocupa porque a mi hijo parece que le da igual su salud ahora que vive en la gran
ciudad y no podemos controlar qué hace o deja de hacer. Se queja que todos los días lo llamamos para
comprobar que come lo que le toca y que hace un poco de deporte, pero si no lo hacemos así y estamos
encima de él no se tomaría la medicación que el especialista le prescribió ni se haría los controles de
insulina. Estoy segura que un día le pasará algo por no hacer caso lo que la médica le ha dicho. Yo creo
que realmente no se toma el tratamiento y que no tiene ni idea de lo que puede suponer una hipoglucemia.
Seguro que se pasa el día echado en el sofá o saliendo con los amigos que ha hecho, comiendo
hamburguesas y yo creo que incluso fuma algún porro y esto tampoco la ayuda. Nos gustaría que usted
hablara con él y le ayude a que sea consciente de la importancia que tiene su situación si no se cuida.”
Página 2 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
PREGUNTAS CASO CLÍNICO

1. Imagina que convencido por los padres, Fidel llega a la consulta. En relación al plan de evaluación con el
paciente, haz un esquema con el guión de entrevista inicial que harías con él indicando y justificando qué
áreas evaluarías en una primera entrevista. Tienes que presentar una pregunta ejemplo de cada bloque
temático qué incluirías.
Respuesta esperada: La evaluación psicológica que se realice en la primera entrevista permitirá la
elaboración de un modelo explicativo y un plan de tratamiento con objetivos terapéuticos concretos
adaptados a la problemática de Fidel. La entrevista inicial tendría que ser una entrevista
individual semiestructurada o no estructurada (en función de la experiencia del evaluador con el objetivo de
profundizar en los aspectos mas importantes de la vida del paciente. En una primera sesión hay que indagar
sobre todo en los siguientes aspectos: Historia y conceptualización del problema, motivación, objetivos y
expectativas del paciente, recursos y limitaciones para hacer frente al problema, situación familiar, historia
personal y otros.
Página 3 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
2. ¿Qué aspectos y variables psicológicas del paciente evaluarías en relación a la diabetes? Especifica qué
instrumentos o herramientas específicas utilizarías y con qué objetivos cada uno distribuyendo las variables
y los instrumentos en las diferentes sesiones que consideres necesarias.
Respuesta esperada: Ante un problema de salud de diabetes como el que presenta Fiel deberíamos
explorar las siguientes áreas con los correspondientes instrumentos:
- Creencias de salud: entrevista.
- Locus de control: Multimidimensional Health Locus of control Scale (MHLC).
- Autoeficacia: autoregistro.
- Áreas básicas: entrevista.
- Estrategias de afrontamiento: Coping Strategies Inventory (CSI).
- Estado de ánimo: STAI y escala de depresión de Hamilton.
Página 4 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
3. Cuando vamos avanzando con Fidel, y éste va logrando confianza en nosotros, nos explica que es
verdad que no se cuida todo lo que debería de, pero va tirando. El problema fundamental según él es que
su madre, María, se preocupa excesivamente por eso y por todo. De hecho, durante toda su vida se ha
preocupado muchísimo por todo lo que le ha ido pasando al Fidel (hijo único), a ella misma y a su marido.
La define como “una sufridora”. Por eso, decidimos citar a la madre para una sesión individual. A raíz de
esta explicación de Fiel empiezas a preparar la sesión y te formulas una hipótesis diagnostica y preparas
“un plan de acción” con instrumentos concretos para evaluar esta hipótesis. Presenta pues cuál sería tu
hipótesis y el plan de acción.
Respuesta esperada: la sobreprotección de la madre es una variable fundamental que debería de aparecer
en nuestra hipótesis. Esta forma de actuar de la madre de Fidel puede estar generando en él inseguridad,
ansiedad y nerviosismo y evitación de la realidad. Por todo esto deberíamos de explorar aspectos como en
qué fase del modelo de creencias de salud se encuentra Fidel, la autoeficacia percibida y el locus de control
y el nivel de ansiedad.
Página 5 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio

1. ¿Qué aspectos tendríamos que tener en cuenta a la hora de hacer una adecuada comunicación de los
resultados de la evaluación? Argumenta tu respuesta.
Respuesta esperada: los principales aspectos en una devolución de resultados son los siguientes:
- Dedicar una sesión.
- Hacer la devolución a nivel oral y escrito.
- Expresarse de forma clara.
- Recordar el motivo de consulta, los instrumentos administrados y su objetivo, comentar los resultados y
aclarar dudas.
- Hacer una breve propuesta de intervención.
- Pedir feedback y confirmar que la persona nos está entendiendo
Página 6 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
2. Rosa tiene mucho dolor en la zona lumbar durante mucho tiempo. Ha probado de todo, y nada hace que
le vaya... Las pruebas muestran que si bien tiene una hernia discal, no es aconsejable tratamiento
quirúrgico por el momento. Con todo, los profesionales le han recomendado intentar seguir con sus
actividades y hacer ejercicio para mantenerse activa. Como es conocida tuya y sabe que eres psicólogo te
lo explica a ti muy alterada, te dice: se me han quitado de encima, creen que todo me lo invento.... yo no
puedo moverme mucho, si me muevo me puedo hacer daño, y será todavía peor... ¿no ven que no hay
nada que pueda hacer para disminuir mi dolor? ¿Y que es terrible?”. A partir de este texto, ¿qué variables
identificas que aparecen frecuentemente en personas con dolor y pueden estar modulando/afectando
también en este problema? ¿Qué herramientas de evaluación podemos utilizar para evaluarlo con más
detalle?
Respuesta esperada: Las variables relacionadas con la experiencia de dolor que deberíamos de evaluar
son:
- Intensidad, localización y otros aspectos cualitativos del dolor: escalas numéricas, analógicas y
categoriales; dibujo de la figura humana; McGill Pain Questionnaire.
- Tratamientos previos y actuales: entrevista.
- Funcionamientos físico: IMMPACT.
- Funcionamiento emocional: Beck Depression Inventory.
- Catastrofismo: Pain Catastrophizing Scale
- Miedo-evitación a lesionarse de nuevo: Tampa Scale of Kinesiophobia
- Estrategias de afrontamiento: Chronic Pain Coping Inventory
- Autoeficacia: Artritis Self-*Efficacy Scale
Página 7 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
3. Escribe un ejemplo de un caso de una persona con un trastorno de personalidad por evitación donde
muestres su sintomatología. Indica qué herramientas de evaluación utilizarías.
Respuesta esperada: Se debería de reflejar aspectos como el miedo de la persona a las críticas y el
sentimiento de inferioridad que le generan dificultades para relacionarse con otras personas y establecer
relaciones afectivas. Entre los instrumentos de evaluación podemos citar: entrevista, autoinformes
y autoregistros.
Página 8 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
4. En una paciente oncológica, justifica por qué es importante evaluar el afrontamiento de la enfermedad y
la autoeficacia percibida. Explica brevemente también qué instrumento administrarías para evaluar cada
variable.
Respuesta esperada: identificar las estrategias de afrontamiento es importante para conocer qué hace la
persona para hacer frente o controlar el estrés que el cáncer le puede generar. Lo podemos evaluar con el
Mental Adjustment to Cancer Scale. Por otro lado, explorar el autoeficacia es fundamental para conocer si la
persona considera que tiene los recursos necesarios para hacer frente a la dolencia. Lo evaluamos con la
escala de Telch y Telch.
Página 9 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
5. Escribe dos breves casos de dos personas donde muestres las principales características del trastorno
adaptativo y del trastornos de estrés agudo.
Respuesta esperada: el caso sobre el trastorno adaptativo debe de mostrar cómo la persona presenta
problemas del estado de ánimo y de concentración y dificultad para disfrutar; todos estos aspectos que
aparecen después de un acontecimiento concreto y que no persisten más de seis meses. En cuanto al
estrés agudo la persona debería de mostrar problemas de memoria desde la vivencia del acontecimiento,
despersonalización y desrealitzación. El estado de ánimo también se ve afectado y podría aparecer ira.
Página 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
 Espacio para la etiqueta identificativa con el código

80.533 20 06 18 EX Examen

matriculada.
8 preguntas que hay en total tiene un valor equivalente a 1.25 puntos.
¿Cuánto?
Página 1 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
Enunciados
Silvia tiene 32 años y, hace seis meses, le diagnosticaron un cáncer de pulmón en segunda fase. Desde
entonces, reconoce que ha cambiado su manera de ser. Según informa, le cuesta demasiado esfuerzo
mostrarse contenta. Cada vez está más convencida de que no podrá disfrutar de su familia, ni desarrollar su
carrera. Recientemente, le han comunicado que no podrán realizar la operación prevista, hasta que no se
someta a un nuevo tratamiento y reduzca la tumoración. Esta noticia ha empeorado su estado de ánimo, ha
hecho que se sienta más triste y, en ocasiones, desesperada. Su familia la intenta animar pero no lo
consigue, le dicen que retome las relaciones con sus amigos, pero ella prefiere no salir de casa.
Cree que la gente no lo entiende y no se pone en su lugar. Además piensa que lo que le ocurre es injusto y
esto le genera mucha rabia. Muchas veces, este tipo de pensamientos (y también el miedo a la muerte), le
acompañan durante la noche y le impiden descansar. También percibe una gran incertidumbre sobre su
futuro y una falta de control total sobre la enfermedad, lo cual le genera mucha frustración y ansiedad. A
veces le gustaría llorar para desahogarse pero le resulta imposible, quizás, por eso, en ocasiones parece
que su cuerpo tiembla y, algunas zonas musculares, están rígidas. Al principio, pensaba que era sólo por la
enfermedad pero le han dicho que, seguramente, su estado de ánimo influye.
Página 2 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
PREGUNTAS CASO CLÍNICO

1. Describe de manera operacional (siguiendo el triple sistema de respuesta) el problema principal del caso
presentado. Haz también el FACM (análisis funcional – functional analytic causal modelo) del caso y
descríbelo brevemente (10 líneas máximo). Puedes inventar detalles congruentes con el caso.
Respuesta esperada: a partir del triple sistema de respuesta se tiene que organizar el caso en base a los
signos y síntomas que aparecen relacionados con el ámbito motor (por ejemplo, el aislamiento social), el
ámbito psicofisiológico (por ejemplo, su cuerpo tiembla y, algunas zonas musculares, están rígidas) y
cognitivo (por ejemplo, falta de control o pensamientos sobre el futuro). En algunos casos, como la tristeza o
la ansiedad, habría que clasificar su manifestación en el ámbito específico, pues síntomas como la tristeza o
la ansiedad podrían incluirse en los tres ámbitos. Además, en el esquema del functional analytic causal
model (FACM) habría que clasificar y organizar los factores con la problemática psicológica de la paciente
que podría relacionarse con la depresión o el trastorno adaptativo.
Página 3 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
2. Explica, como si estuvieras hablando con Silvia, qué información le darías en una primera sesión.
Respuesta esperada: en la primera sesión con Silvia habría que establecer las bases de una buena alianza
terapéutica y un marco de referencia para hacer la terapia, las fases y la metodología que se empleará. Por
eso, es importante mencionar la confidencialidad de la información y los límites de esta, así como la
importancia de su implicación durante el proceso de evaluación y tratamiento. Habría que hacer una breve
presentación personal e indicar cómo queremos que se dirija a nosotros. Así mismo, sería importante
preguntarle cómo quiere que nos dirijamos. Explicaremos la necesidad de hacer una evaluación psicológica
y aclararemos las dudas que puedan surgir, además de ajustar las expectativas respecto al tratamiento.
Página 4 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
3. Describe y justifica las áreas de evaluación que explorarías, en el caso de Silvia, incluyendo qué
instrumentos utilizarías. Presenta esta información distribuida en las sesiones que consideres oportunas.
Respuesta esperada: Silvia presenta una afectación emocional relacionada con el cáncer, por eso habría
que evaluar estas repercusiones emocionales y, en general, en su calidad de vida. En concreto, por la
evaluación de la ansiedad y la depresión se podría utilizar la escala HADS (Zigmond y Snaith, 1983) o para
valorar la psicopatología de manera más global el Symptom Checklist-90-*revised (Derogatis, 1983). En
relación a los estilos de afrontamiento del cáncer se podría emplear el Mental Adjustment to Cancer Scale
de Watson y Creer (1988) y para la autoeficacia la escala de Telch y Telch (1986). Respecto a la calidad de
vida se podría utilizar el Functional Assessment of Cancer Therapy (David Cella y colaboradores, 1993).
Otros aspectos que se podrían valorar serían la alteración neurocognitiva o la sexualidad. Además de estos
instrumentos, se podría utilizar auto-registros para analizar las variables psicológicas.
Página 5 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio

1. Mario acude a consulta y sospechas de un diagnóstico de personalidad. Indica aquellos rasgos que de
manera general caracterizan los trastornos de personalidad y podrían confirmar tu sospecha. ¿Qué
instrumento (que no sea una entrevista) te podría ayudar para perfilar qué trastorno concreto se trata
(argumenta la respuesta)?
Respuesta esperada: podemos establecer cuatro rasgos característicos de los problemas de personalidad:
patrón de pensamiento, respuesta afectiva, control de impulsos y funcionamiento interpersonal. Como
complemento encontramos que la persona con un problema de personalidad es incapaz de reconocer esta
sintomatología en sí misma. Para evaluar podríamos administrar el Inventario multiaxial clínico de Millon III
que nos muestra una visión bastante amplia y similar a los diferentes trastornos de personalidad de los
manuales diagnósticos.
Página 6 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
2. ¿Cómo le explicarías a un paciente el desorden de ansiedad social según la perspectiva conductual? ¿Y

desde la visión cognitiva?
Respuesta esperada: según la perspectiva conductual, la persona con ansiedad social ha
vivido o ha visto (aprendizaje vicario) una mala situación social y ha desarrollado este
miedo en una evaluación negativa por parte de los otros activando estrategias de
evitación (condicionamiento). En cuanto a la visión cognitiva, la clave de la ansiedad se
encuentra en la sobrevaloración que la persona hace de la valoración que el resto de
personas pueden hacer de ella y la infravaloración de los recursos de la propia persona
para cumplir con estas expectativas, generando pensamientos negativos automáticos que
mantendrían esta infravaloración.
Página 7 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
3. En el proceso de evaluación, ¿cuáles son las principales diferencias entre las entrevistas estructuradas,
semiestructuradas y no estructuradas?
Respuesta esperada: la respuesta debería de mostrar el objetivo de cada tipo de entrevista (estructurada:
diagnóstico; semiestructurada: exploración y diagnóstico; no estructurada: exploración). También en qué
momento del proceso podría ser aplicada cada una (estructurada: comprobación de
hipótesis; semiestructurada: primera entrevista y comprobación de hipótesis; no estructurada: primera
entrevista). Por último, explicar que la entrevista estructurada tiene un guión previo establecido, en cambio,
la entrevista no estructurada permite cambiar de área de exploración según se desarrolla la conversación
con la persona; en cuanto a la entrevista semiestructurada, ésta permite añadir nuevas preguntas al guión
inicial.
Página 8 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
4. Rafa acude a consulta obligado por su pareja, él no tiene ninguna intención de adherirse a la terapia,
¿qué estrategias seguirías con él?
Respuesta esperada: Como indica el módulo 1 (páginas 57 y 58) lo primero que tenemos que hacer es
consiguir motivar a Rafa y hacerle ver que tiene un problema y hacerlo en base al modelo de Prochaska
y DiClemente. Entre las acciones que podemos implementar encontraríamos, entre otras: pactar un número
de sesiones, hacer un análisis de ventajas y desventajas de abordar su problema o pedirle que nos describa
el problema según su pareja y a partir de esta información explorar su visión.
Página 9 de 10
Examen 2017/18-2
Hora
inicio
5. Marcos ha sido diagnosticado de VIH hace unas semanas. Ha empezado el tratamiento y aunque dice
que se toma el tratamiento antiviral a diario como le ha dicho su especialista cuando hablas con él no te lo
acabas de creer. ¿Cómo le explicarías a Marcos qué es la adherencia terapéutica y su importancia en la
evolución de su infección? Explícalo brevemente como si le hablases a él directamente. Por otro lado, ¿qué
métodos de evaluación de la adherencia podrías utilizar con él?
Respuesta esperada: la explicación a Marcos tiene que incluir que ser adherente es seguir de manera activa
las pautas de tratamiento (fármacos y otras recomendaciones, como estilos de vida). También tenemos que
hacer ver a Marcos las consecuencias positivas de tomar el tratamiento y las negativas de no hacerlo. En
cuanto a la evaluación de la adherencia podemos utilizar registros, cuestionarios como el SERAD o
recuento de la medicación.
Página 10 de 10
CAS CLÍNIC
La Laura és infermera des de fa 25 anys i li encanta la seva professió. No obstant, des

de fa més de tres mesos se sent incapaç d'acudir a la seva feina i exercir el seu rol. Fa
un any que li van oferir ser supervisora i sent que la pressió del càrrec la supera. En
moltes ocasions, es veu embolicada entre discussions de companyes i bregant amb
les demandes de la direcció que, en ocasions, considera excessives.
Per la seva forma de ser, sempre ha intentat agradar a tothom i quan alguna cosa li
molesta prefereix callar. És una persona molt detallista i li agrada que tot estigui
perfecte. Això ha fet que, en ocasions, abandonés la seva responsabilitat per fer la
tasca assistencial d'altres companyes.
El canvi de lloc la il·lusionava encara que ja sabia que li demandaria més hores i
dedicació laboral. Això ha dificultat la seva vida personal i, a casa, li ha suposat més
d'una discussió amb la seva parella i els seus fills. Fins a aquest moment, estaven
acostumats a que ella atengués el 100% de les tasques domèstiques. En l'actualitat se
sent culpable per no fer-ho, però ja no té energia.
També té remordiments perquè considera que no va cuidar bé al seu pare. Va estar

vivint amb ell durant 8 anys, des que li van diagnosticar la malaltia d'Alzheimer i ella va
ser la cuidadora principal.
Se sent trista la major part del dia i, en ocasions, només li agradaria quedar-se al llit i
plorar. Cada dia, li costa més aixecar-se i ha perdut la gana. Segurament, això ha fet
que perdi pes en els últims dies i que descuri el seu aspecte. De totes formes, no li ve
de gust anar a cap lloc i tampoc relacionar-se amb la gent, ni tan sols amb els seus
amics. Creu que la seva vida s’enfonsa i quan pensa en el futur, encara ho veu pitjor.
PREGUNTES CAS CLÍNIC
1. Descriu de manera operacional (seguint el triple sistema de resposta) el problema

principal del cas presentat. Fes també el FACM (anàlisi funcional - functional analytic
causal model) del cas i descriu-lo breument (10 línies màxim).
Resposta esperada: a partir del triple sistema de resposta s’ha d’organitzar el cas en base als
signes i símptomes que apareixen relacionats amb l’àmbit motor (per exemple, discussions
amb la seva parella, aïllament social), l’àmbit psicofisiològic (per exemple, falta d’energia,
pèrdua de pes) i cognitiu (per exemple, culpabilitat, pensaments sobre el futur). En alguns
casos, com la tristesa, caldria classificar la seva manifestació en l’àmbit específic, doncs
símptomes com la tristesa o l’ansietat podrien incloure’s en els tres àmbits. A més, pera
recomanable desenvolupar l’esquema del functional analytic causal model (FACM) per a
classificar i organitzar la informació. En aquest esquema hauria de figurar la principal
problemàtica psicològica de la pacient relacionada amb la depressió.
2. Explica l’avaluació que li faries a la Laura. Descriu les sessions que faries, les àrees
a explorar (en relació a la problemàtica descrita a la pregunta anterior) i justifica per
què inclouries cadascuna de les àrees. Per cada una, escriu tres preguntes que
consideres claus.
Resposta esperada: En principi, per aquest cas, caldria planificar unes 3 o 4 sessions
d’avaluació. En la sessió inicial es faria una primera presa de contacte per avaluar la
situació general de la pacient, així com per establir la relació de confiança i les bases
de la relació terapèutica. Per a això, seria útil emprar una entrevista semiestructurada
o no estructurada que permetés a la pacient parlar del seu cas i donés al terapeuta les
pistes sobre les quals aprofundir, per exemple, símptomes, història prèvia, història
familiar, etc. En les segona i tercera sessió, segons el ritme de la pacient, es podrien
introduir qüestionaris estandarditzats com a l'Inventari de depressió de Beck-II, a més
del auto-registre que possibilitaria tenir informació concreta dels episodis de la pacient.
En l'última sessió, es retornarien els resultats i es faria una aproximació a la línia basi
de la pacient.
Les àrees a explorar podrien ser: història i conceptualització del problema principal
(quin és el teu motiu de consulta? podries descriure com et sents?) tractaments previs
i actuals (quin és el teu motiu de consulta? podries descriure com et va?), motivació,
objectius i expectatives de la persona (quines esperes de la teràpia? Què t'agradaria
aconseguir?), recursos i limitacions per fer front al problema (què has fet fins al
moment quan et senties trista? en quines situacions pensaves així?), problemes
psicològics associats actuals i anteriors (alguna vegada més t'ha ocorregut alguna
cosa semblat?). A partir d’aquesta informació podríem avaluar el problema psicològic,
a més dels factors de risc associats al cas.
3. Quins instruments d’avaluació utilitzaries (escales, entrevistes, etc.) en el cas de la

Laura? Descriu les característiques bàsiques de cadascú.
Resposta esperada: En aquesta pregunta caldria descriure les entrevistes, les eines
estandarditzades i l’autorregistre. En les primeres es podria distingir l’entrevista
estructurada de la SCID de les semiestructurades o no estructurades, descrivint les
diferències respecte a la fiabilitat o tipus de preguntes. Respecte a les eines
estandarditzades es podrien enumerar algunes com l'Inventari de depressió de Beck-II
(BDI-II), l'HDRS, el CESD-R i el PHQ-9, especificant el nombre de ítems o l’objectiu.
Per últim, en l’autorregistre es podrien delimitar les àrees incloses com antecedents,
pensaments, emocions i conseqüències.
PREGUNTES A DESENVOLUPAR
1. Per un accident laboral que el Jaume va patir fa 6 anys, té dolor crònic. El van
operar i va fer rehabilitació, però l'evolució no va ser com esperava. Ha perdut
l'esperança de millorar i per això ha deixat moltes activitats per por al dolor. La seva
família l’intenta animar però això no millora la seva tristesa. En el cas del Jaume,
identifica els factors que podrien modular l’experiència de dolor i descriu altres que no
estan presents, però també han demostrat ser importants per a la seva gestió.
Resposta esperada: En aquesta pregunta caldria assenyalar, al menys, els factors que
es descriuen en el cas com el pensament catastròfic (el Jaume pensa que no podrà
millorar), basar l'estratègia d’afrontament en l'evitació de les situacions i el por al dolor,
així com manifestar un estat d’ànim trist. A més, es podrien assenyalar factors com
l’autoeficàcia i el por a lesionar-se de nou que també han demostrat la seva influença
en el dolor crònic.
2. Un dels àmbits d'avaluació més importants en psico-oncologia és el de les

estratègies d’afrontament de les persones afectades. Descriu les estratègies
d’afrontament del càncer proposades per Watson i Creer (1988) i exemplifica una
d'elles amb un cas.
Resposta esperada: Watson i Creer (1988) van descriure cinc maneres d’afrontar el
càncer: l’esperit de lluita (manera possitiva que considera la malaltia com un repte),
negació (un tipus d’evitació positiva per la que la persona afronta el càncer encara que
no pensi en ell), indefensió (caracteritzada per la desesperança de la persona
afectada), la preocupació ansiosa (la persona manifesta nivells elevats d’ansietat
davant la malaltia) i fatalisme (la persona considera malaltia de manera molt negativa i
es resigna, deixant la responsabilitat en els metges). L’exemple deuria tindre, como a
mínim, aquesta característica principal.
3. En el procés d'avaluació, quins aspectes caldria tenir en compte per a un primer

contacte? Descriu aquells elements que consideris necessaris.
Resposta esperada: En aquesta pregunta caldria emfatitzar la importància de que el

pacient es senti acollit i hem d’establir el raport. A més, deuríem explicar tot allò
referent a la confidencialitat i el seus límits, la nostra manera de treballar, la estructura
i dinàmica de l’avaluació, així com mencionar el nostre codi deontològic de
funcionament. Aquest primer contacte també es podria aprofitar per enquadrar el cas i
permetre que el pacient es descarregui emocionalment. En aquest sentir, podríem fer
preguntes generals sobre el seu cas i les seves preocupacions i expectatives.
4. El Rafa acudeix a consulta i sospites d’un diagnòstic de personalitat. Indica aquells

trets que de manera general caracteritzen els trastorns de personalitat i podrien
confirmar la teva sospita.
Resposta esperada: En aquesta pregunta caldria emmarcar la definició general dels

trastorns de personalitat com a patrons desadaptatius en la relació intrapersonal i
interpersonal que interfereix en la seva capacitat d'ajustar-se a l'entorn. En aquest
sentit, les persones poden manifestar un estil de pensament que dificulti la
interpretació de les coses, a més la expressió emocional podria no estar d'acord amb
les situacions que es viuen. En alguns casos, també hi hauria problemes en les
habilitats socials o control d’impulsos que dificultarien també el procés de socialització.
En general, també caldria destacar la dificultat de moltes persones per identificar el
trastorn de personalitat.
5. Com actuaries davant aquestes dues situacions? (1) un pacient ve obligat per la
seva parella i no té motivació per seguir la teràpia i (2) el pacient contesta amb
monosíl·labs o alguna cosa diferent al que li hem preguntat.
Resposta esperada: En el primer cas, el més important és motivar el pacient i intentar

que sigui conscient que té un problema i prengui la decisió d'actuar. Per motivar el
pacient a explorar els seus problemes, és essencial establir una bona relació
terapèutica i demostrar empatia. Com exemples concrets, podríem pactar algunes
sessions amb el pacient o fer una toma de decisió incloent avantatges i desavantatges
de la teràpia. En el segon cas, caldria mostrar la nostra empatia i comprensió i intentar
valorar per què ho fa. Seria útil treballar amb els reforços quan s’animi a contestar,
donar més temps per a la resposta o utilitzar algun instrument d’avaluació per a tindre
un dibuix el cas.
CAS CLÍNIC
La Mercè viu en un poble d’interior amb el seu home, el Miquel. Te seixanta quatre
anys, és mare de tres fills i cinc nets. Només la filla gran, la Paula, viu al mateix poble.
La resta fa anys que estan a Barcelona. La mare de la Mercè va morir fa anys
conseqüència d’un càncer motiu pel qual la Mercè ha estat fent-se revisions mèdiques.
Sempre ha viscut amb la por de “que em passés el mateix que a la mare”. Fa tres
mesos li van detectar un tumor al pit i en un parell de setmanes ha de passar per
quiròfan. Des de que la van diagnosticar ha entrat en un estat d’apatia, li costa fer
plans (ha cancel·lat el viatge a Barcelona per estar amb els seus nets) i se sent
nerviosa (“a vegades el cor sembla que s’em sortirà del cos”). Encara que la Paula
està cada dia amb ella i els germans cada cap de setmana estan al poble, la Mercè diu
tenir un sentiment de solitud molt gran, “com mai abans”.
L’oncòloga li ha dit que segurament no li farà falta cap sessió de quimioteràpia després
de la cirurgia, però la Mercè no s’ho creu, pensa que “és molt greu, em moriré i m’ho
estan ocultant”. Té pànic de deixar al Miquel a soles. “Què hi farà ell si no sap fer res?
Mai ha tingut iniciativa i he estat jo qui ha tirat de la casa”.
PREGUNTES CAS CLÍNIC
1. Descriu de manera operacional (seguint el triple sistema de resposta) el problema

principal del cas presentat. Fes també el FACM (anàlisi funcional - functional analytic
causal model) del cas i descriu-lo breument (10 línies màxim). Pots inventar detalls del
cas si ho consideres necessari.
Resposta esperada: seguint el triple sistema de resposta s’espera organitzar una sèrie de
signes i símptomes que apareixen en el cas o inventats però congruents amb el mateix segons
siguin. Hi ha símptomes que poden compartir diferents respostes com podrien ser les emocions
i moltes vegades es confonen símptomes motors amb d’altres que són psicofisiològics o
cognitius. A continuació, per fer la formulació clínica del cas, era recomanable dissenyar un
functional analytic causal model (FACM) per a sistematitzar, integrar i inclús quantificar l'anàlisi
funcional. El FACM es un tipus de diagrama que representa visualment el model causal,
proposat pel clínic, dels principals problemes d’un pacient. Recordem que la principal
problemàtica psicològica de la pacient està relacionada amb la malaltia oncològica.
2. Explica l’avaluació que li faries a la Mercè. Has d’incloure nombre de sessions,

àrees a avaluar específiques del problema principal de la pacient (tenint en
consideració el seu problema de salut), instruments i eines d’avaluació que li aplicaries
i com distribuiries aquesta avaluació en les sessions.
Resposta esperada: l’avaluació de la Mercé no deuria superar les quatre sessions. La
última ha de estar dedicada a la devolució dels resultats i orientar a la persona sobre la
continuïtat o no terapèutica. Les àrees específiques a explorar en un pacient amb
càncer com la Mercè són:
- Ansietat i estat d’ànim: HAD (Hospital Anxiety and Depressió Scale); distrès
emocional amb un termòmetre; 'SCL-90-90 (Symptom Checklist-90-revised); POMS
(Profile of Mood States); GHQ (General Health Questionnaire).
- Afrontament del càncer: MAC (Mental Adjustment to Cancer Scale). Explorarem

esperit de lluita, negació, indefensió, preocupació ansiosa i fatalisme.
- Eficàcia percebuda: escala de Telch i Telch.
- Qualitat de vida: FACT (Functional Assessment of Cancer Therapy); 'EORTC

(European Organization for Research and Treatment of Cancer).
- Altres problemàtiques: sexualitat amb la DISFF (Derogatis Interview for Sexual

Functioning).
3. La Mercè ha seguit el tractament i amb èxit. Però li han quedat seqüeles, entre elles,
“un dolor terrible”. Se sent molt trista, pensa que allò que li passa és terrible i el pitjor
que li pot passar, que no pot fer res per a millorar-ho i que no canviarà en el futur. Quin
quadre clínic podria estar patint? I quin concepte proposat per Beck podria explicar els
seus sentiments/pensaments?.
Resposta esperada: La Mercè podria presentar un trastorn de l’estat d’ànim. Beck va

plantejar aquesta problemàtica des del concepte de “tríada cognitiva” caracteritzat per
la percepció negativa d'un mateix ("sóc un fracassat"), del món ("no hi ha llocs de
treball") i del futur ("no hi ha solució"). Aquests són esquemes rígids, sobreinclusius i
extrems, enfortits per una sèrie de distorsions cognitives (com l'abstracció selectiva, el
pensament polaritzat, la sobregeneralització, etc.) que s’acaben automatitzant. Tot
això genera una actitud d’apatia generalitzada.
PREGUNTES A DESENVOLUPAR
1. A la Francesca l’ha diagnosticat la infecció pel VIH. Des de llavors es sent “fluixa,
sense ganes de fer res, ha faltat al treball alguns dies i ha perdut el desig sexual”. Com
plantejaries una avaluació amb la pacient? Indica i justifica àrees a explorar i
instruments que utilitzaries per avaluar cadascuna d’aquestes àrees.
Resposta esperada: les principals àrees a avaluar en el cas de la Francesca serien:

- Impacte emocional de la infecció pròpia i del tractament: vivència de la infecció i
integració en la seva realitat, estat d’ànim, ansietat, vivència i canvis en la sexualitat,
relacions socials i familiars. Instruments: Profile of Mood State Questionnaire (POMS);
Beck Depression Inventory (BDI); Hamilton Depression Rating Scale (HDRS); State
Trait Anxiety Inventory (STAI).
- Adeherència al tractament: Adherència autoreferida (SERAD, Self-Reported

Adherence); Recompte de medicació; Autoregistres electrònics.
- Avaluació dels canvis neuropsicològics: a llarg termini i quan la persona no pren el

tractament o no és adherent hauria que avaluar determinats aspectes nerurològics
mitjançant, per exemple, el WAIS.
2. El Marc es diabètic. El seu metge li ha recomanat un canvi d’estils de vida a més del
tractament farmacològic. Prepara un escrit on li expliquis al Marc què és l’adherència
al tractament i quina relació té l’adherència amb el locus de control de la persona en
aquesta malaltia.
Resposta esperada: al Marc li hauríem d’explicar en un llenguatge comprensible (i

assegurar-nos de que entén el que li expliquem) que l’adherència és el compromís de
col·laboració activa per part del pacient, amb un curs de conducta mútuament
acceptat, i amb la finalitat de produir el resultat preventiu o terapèutic desitjat. En les
malalties cròniques és molt important l’adherència terapèutica però no només dels
tractament farmacològic. Entenem l’adherència en relació a tots els canvies que el
Marc deuria fer en el seu estil de vida.
Pel que fa a la relació amb el locus de control, segons on es situi el Marc en el

contínuum intern-extern les atribucions sobre les dificultats o facilitats de complir amb
el tractament srán pròpies o del context.
3. .Escriu un exemple (màxim sis línies) d’un cas de personalitat límit i explica aquest
cas segons la teoria de Theodore Millon.
Resposta esperada: el cas presentat deuria incloure característiques habituals com

són conducta capriciosa i labilitat dels seus estats d'ànim, impulsivitat, problemes de la
son, dependència dels altres, baixa autoestima, conducta impredictible que fa que la
resta s’allunyin d’ell. Millon explica els trastorns de la personalitat basant-se en un
contínuum normal-anormal patologia resultat de la incapacitat de la persona per fer
front a les dificultats de la seva vida. La persona mostra escassa flexibilitat
d’adaptació, tendència a crear cercles viciosos comportamentals i estabilitat emocional
precària.
4. Explica l’agorafòbia basant-te en el triple sistema de resposta. Fes un esquema on
indiquis les principals eines d’avaluació amb un pacient amb aquesta problemàtica.
Resposta esperada: l’explicació de l’agorafòbia segons el triple sistema de resposta

podria fer-se, per exemple: la conducta motora seria l’evitació de espais oberts o amb
molta gent; la psicofisiològica vindria caracteritzada per sudoració, palpitacions i,
inclús, atacs de pànic; i la resposta cognitiva es mostraria amb pensaments del tipus
“si em passa alguna cosa mai podré eixir d’aquella multitud”.
Les principals eines d’avaluació serien: 'escala d'ansietat de Hamilton (HARS);

inventari d'ansietat de Beck (BAI); Qüestionari sobre l'ansietat estat tret (STAI);
Inventari de situacions i respostes d'ansietat (ISRA); auto-registre del triple sistema de
resposta.
5. Com actuaries davant aquestes dues situacions?: (1) un pacient amb atacs de pànic
no vol fer cap avaluació, només començar un tractament per sentir-se millor; i (2) quan
el pacient accedeix a fer l’avaluació es queixa de que totes les preguntes són iguals.
Resposta esperada: com indica el mòdul 1 de l’assignatura:
(1) Hem de fer entendre al pacient que l'avaluació és necessària per poder fer un
tractament. Li podem explicar que l'avaluació psicològica i el tractament es poden
considerar dues fases del mateix procés. Per tant, és important aclarir la importància
de l'avaluació durant la primera sessió. També és convenient dir-li que necessitem
explorar pensaments i sentiments abans d'arribar a un diagnòstic i oferir-li una
estimació de quantes sessions necessitem per a avaluar i informar-lo dels resultats.
(2) Haurem d'explicar, d'una manera senzilla i comprensible per al pacient, que és cert
el que diu però que és necessari per a fer una avaluació adequada. L'haurem d'animar
que intenti contestar les preguntes encara que siguin molt semblants.
CAS CLÍNIC
El Ferran té 27 anys, actualment està sense feina i viu amb la seva mare, ja gran. No té parella. La
seva mare comenta que des de sempre ha estat un nen rebel però que va tenir mala sort amb les
companyies. Ha tingut diverses topades amb la policia però sempre per malentesos com quan va
anar a un supermercat i se’n va anar amb el que anava a comprar sense pagar. Ell diu que no es va
adonar que portava coses perquè estava parlant per telèfon i es va dirigir a la porta, encara que pel
que sabem per la nota de derivació de la treballadora social que tracta la situació familiar, sol ser
una persona impulsiva i que acostuma a mentir.
S’ha ficat en baralles contínuament i per això les feines han durat tan poc, sol acabar enfrontant-se
amb algun dels companys o fins i tot portar-se algunos coses a casa com un cop que es va endur uns
cargols que realment no li servien per a res. El van enxampar i el van fer fora. Segons ell, el seu cap
era tan cretí que s’ho mereixia, no l’importava en absolut.
Sol anar a dormir molt tard perquè es passa gran part del temps al parc trencant papereres, tirant
pedres als fanals, buscant amb qui barallar-se o un dia que els va donar per cremar un parell de
contenidors només per veure com els apagaven els bombers. Tot això no el preocupa en absolut.
1.Descriu de manera operacional (seguint el triple sistema de resposta) el problema principal del cas
presentat. Fes també el FACM (anàlisi funcional - functional analytic causal model) del cas i
descriu-lo breument (10 línies màxim).
Resposta esperada: a partir del triple sistema de resposta s’ha d’organitzar el cas en base als signes i
símptomes que apareixen relacionats amb l’àmbit motor (per exemple, trencar papereres, robar coses, etc.),
l’àmbit psicofisiològic (no s'especifica en el cas però, derivat de la impulsivitat que es descriu, es podrien
intuir aspectes com a elevació de la taxa cardíaca, augment del ritme de respiració, etc.) i cognitiu (per
exemple, despreocupació, falta d’empatia, etc. ). En alguns casos, com la impulsivitat, caldria classificar la
seva manifestació en l’àmbit específic, doncs símptomes com la tristesa o l’ansietat podrien incloure’s en els
tres àmbits. A més, era recomanable desenvolupar l’esquema del functional analytic causal model (FACM)
per a classificar i organitzar la informació. En aquest esquema hauria de figurar la principal problemàtica
psicològica del pacient relacionada amb el trastorn antisocial.
2. Explica l’avaluació que li faries al Ferran. Descriu les sessions que faries, les àrees a explorar (en
relació a la problemàtica descrita a la pregunta anterior) i justifica per què inclouries cadascuna de
les àrees. Per cada una, escriu tres preguntes que consideres claus.
Resposta esperada: En principi, per aquest cas, caldria planificar unes 3 o 4 sessions d’avaluació.
En la sessió inicial es faria una primera presa de contacte per avaluar la situació general del
pacient, així com per establir la relació de confiança i les bases de la relació terapèutica. Per a
això, seria útil emprar una entrevista semiestructurada o no estructurada que permetés al pacient
parlar del seu cas i donés al terapeuta les pistes sobre les quals aprofundir, per exemple,
símptomes, història prèvia, història familiar, etc. Dues sessions més es podrien introduir
qüestionaris estandarditzats com el MMPI, a més del auto-registre que possibilitaria tenir
informació concreta dels episodis que volem explorar. En l'última sessió, es retornarien els
resultats i es faria una aproximació a la línia basi del pacient.
Les àrees a explorar podrien ser: història i conceptualització del problema principal (quin és el teu
motiu de consulta? podries descriure com et sents?), motivació, objectius i expectatives de la
persona (què esperes de la teràpia? Què t'agradaria aconseguir?) o recursos i limitacions per fer
front al problema (què has fet fins al moment quan et senties així? en quines situacions pensaves
així?). A partir d’aquesta informació podríem avaluar el problema psicològic, a més dels factors de
risc associats al cas.
3. Imagina que Ferran ha donat positiu a les proves de VIH. Quines àrees psicoògiques són més
importants avaluar en aquests casos i quins instruments utilitzaries?.
Resposta esperada: Les principals àrees a avaluar en el cas serien:
- Impacte emocional de la infecció pròpia i del tractament: vivència de la infecció i integració en la

seva realitat, estat d’ànim, ansietat, vivència i canvis en la sexualitat, relacions socials i familiars.
Instruments: Profile of Mood State Questionnaire (POMS); Beck Depression Inventory (BDI);
Hamilton Depression Rating Scale (HDRS); State Trait Anxiety Inventory (STAI).
- Adeherència al tractament: Adherència autoreferida (SERAD, Self-Reported Adherence);

Recompte de medicació; Autoregistres electrònics.
- Avaluació dels canvis neuropsicològics: a llarg termini i quan la persona no pren el tractament o
no és adherent hauria que avaluar determinats aspectes nerurològics mitjançant, per exemple, el
WAIS.
BLOC 2. PREGUNTES A DESENVOLUPAR

1. La Lluïsa té una feina molt absorbent i un nen petit, 4 anys, que li ocupa molt de temps i
energies. Cada dia s’aixeca cansada i encara que el sue estat d’ànim és positiu, el seu principal
problema és que té molta ansietat. Justifica dues eines per valorar l’ansietat que es posguessin
utilizar en aquest cas i explica les principals característiques.
Resposta esperada: Per exemple, dos dels instruments podrien ser els següents:
(1)Inventari d'ansietat de Beck (Beck, Epstein, Brown i Steer, 1988). Es tracta d’un autoinforme
que pretén valorar la presència i gravetat de la simptomatologia ansiosa. Dels 21 ítems que el
componen, 14 es focalitzen en símptomes fisiològics i la resta exploren simptomatologia cognitiva i
afectiva de la última setmana. La persona ha d’indicar el grau d’afectació que li ha provocat cada
símptoma durant la última setmana en una escala Likert de 0 (res afectat), 1(lleument), 2
(moderadament) ó 4 (greument, no ho podia suportar). La puntuació global oscil.la entre 0 i 63,
sent la situació més greu quant més puntuació s’obtingui. Per a més informació de la versió
castellana consultar en Sanz (2014).
(2) Qüestionari sobre l'ansietat estat tret (Spielberger, Gorsuch i Lushene, 1970). Aquest
qüestionari autoadministrat consta de 40 ítems diferenciats entre aquells que fa referència a
afirmacions relacionades a com es sent la persona en el moment de respondre i aquells que
exploren com es sent la persona de manera habitual. La subescala ansietat estat avalua un estat
emocional transitori o una condició de l'organisme humà caracteritzats per sentiments subjectius,
percebuts conscientment, de tensió i aprensió, i també per una hiperactivitat del sistema nerviós
autònom. La subescala ansietat tret assenyala una propensió ansiosa relativament estable en què
difereixen els individus per la seva tendència a percebre les situacions com a més o menys
amenaçadores.
2. El Xavier només té 15 anys quan se li diagnostica diabetis. Li costa molt cumplir amb la dieta,
la medicació i les cures mínimes d’aquesta malaltia. Explica, de manera entenedora per a ell, la
importància del locus de control a la diabetis.
Resposta esperada: al Xavier li hauríem d’explicar en un llenguatge comprensible (i assegurar-nos
de que entén el que li expliquem) que l’adherència és el compromís de col·laboració activa per part
del pacient, amb un curs de conducta mútuament acceptat, i amb la finalitat de produir el resultat
preventiu o terapèutic desitjat. En les malalties cròniques és molt important l’adherència
terapèutica però no només dels tractament farmacològic. Entenem l’adherència en relació a tots els
canvies que el Xavier hauria de fer en el seu estil de vida.
Pel que fa a la relació amb el locus de control, segons on es situi el Xavier en el contínuum intern-
extern les atribucions sobre les dificultats o facilitats de complir amb el tractament seran pròpies o
del context.
3. Escull dos dels errors promoguts per l’entrevistat que et semblin més complexos de gestionar,
explica’ls breument i comenta per què consideres que són els més complicats i com superar-los.
Resposta esperada: s’espera que la pregunta descrigui aspectes com el fet de que un entrevistat
pugui introduir l'entrevistat una imatge favorable d'ell mateix, distorsionant d'alguna manera la
realitat o que proporcioni al psicòleg informes retrospectius inexactes. A més, s’esperaria que la
pregunta presentara exemples en els que l'entrevistador hauria d'estar contínuament qüestionant-se
l'estil, les actituds i expectatives, ja que poden comprometre la validesa de l'entrevista
4. Imagina i explica un dilema ètic i la seva solució mitjançant el model ABCD de presa de
decisions.
Resposta esperada: amb aquesta pregunta busquem l’adaptació del model de pressa de decisions
ètiques proposat per Sileo i Kopala de l’any 1993 i que inclou els següents passos: Avaluació,
Benefici, Conseqüències i consulta, Obligació i Educació. La presentació del model ha de ser
aplicada a l’exemple de l’enunciat de la pregunta i no fer només un plantejament teòric de les fases
del model.
5. Quines característiques ha de tenir un instrument perquè pugui ser considerat com un bon
instrument de mesura de la depressió? Selecciona un i exposa’l.
Resposta esperada: en aquesta pregunta podriem explicar aspectes com Fins a quin punt
l'instrument és útil per donar resposta al motiu de consulta i aportar informació, el nivell
d’entrenament del psicòleg, el temps d’administració o les propietats psicomètriques.
Espai
grapa
Examen 2016/17-2
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

amb el vostre codi personal
10.533 10 06 17 EX Examen
 Comprova que el codi i el nom de l’assignatura corresponen a l’assignatura en la qual estàs

matriculat.
 No es poden adjuntar fulls addicionals.
 No es pot realitzar la prova en llapis ni en retolador gruixut.
 Temps total: 2 h.
 En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant l’examen, quin o quins
materials poden consultar?
No es pot consultar cap material
 Valor de cada pregunta: En aquest examen hi ha dos blocs:
 BLOC 1: es tracta de donar resposta a tres preguntes formulades a partir d'un cas clínic.
 BLOC 2: format per cinc preguntes a desenvolupar que fan referència als continguts i competències
treballats a l'assignatura.
 Cadascuna de les 8 preguntes que hi ha en total té un valor equivalent a 1.25 punts.
 En cas que hi hagi preguntes tipus test: Descompten les respostes errònies? NO Quant?

Disposeu només de l'espai que us hem deixat per contestar.
Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2016/17-2
BLOC 1: CAS CLÍNIC

La Marta té 30 anys, viu a Manresa. No té parella i té una nena de tres anys. La Marta va opositar a Mosso
d’Esquadra fa cinc anys. Fa uns mesos durant la persecució en cotxe a uns lladres d’una joieria van patir un
accident amb un autobús metropolità.
A conseqüència d’aquest xoc la Marta encara està de baixa, per una luxació al coll que li impedeix “fer vida
normal”. Li han recomanat rehabilitació i un tractament farmacològic que “no sempre em prenc perquè em
dona mal de cap i ja tinc prou amb el mal de coll i d’esquena”.
La Marta es defineix com una persona vital, que ha gaudit molt de la seva professió inclús durant la dura
preparació de les oposicions, però des de l’accident es nota “trista i sense ganes de fer res”.
Es queixa que amb la seva filla no pot portar el mateix ritme de jocs pel mal que li fa el coll i l’esquena i que
això en ocasions li fa perdre els nervis. Se sent limitada per a fer la seva vida rutinària. Li costa inclús anar al
mercat i carregar la compra fins al segon pis sense ascensor on viu. Encara que no té parella, de tant en
tant, quedava amb un amic “per alliberar hormones” però comenta que també ha perdut les ganes de tenir
sexe.
Després d’un temps amb la rehabilitació, el seu metge li ha comunicat que haurà d’operar-se. Tot i així,
haurà de conviure amb cert malestar de manera continuada desprès de passar pel quiròfan. La Marta no
accepta la possibilitat del dolor continuat per sempre.
Pàgina 2 de 10
Examen 2016/17-2
1. En relació al pla d’avaluació amb la pacient:

1.1. Fes un esquema amb el guió d’entrevista inicial que faries amb la Marta. Has de presentar una pregunta
exemple de cada bloc temàtic què inclouries.
1.2 Com estructuraries les sessions d’avaluació amb la Marta? Indica el número i continguts de cada sessió.
RESPOSTA ESPERADA:
1.1. La primera entrevista amb la pacient deuria incloure preguntes sobre la biografia de la persona, fent
especial atenció a la història del problema. D’aquesta manera exploraríem els tractaments previs i actuals,
història familiar, aspectes socials, àmbit professional, expectatives del tractament, etc. Aspectes addicionals
serien parlar de la confidencialitat o com vol que ens adrecem.
1.2. l’avaluació amb la pacient no deuria implicar més de quatre sessions. En un primer moment faríem
l’entrevista inicial; podríem dedicar dues sessions a avaluar tots els aspectes relacionats amb el dolor
(avaluació del propi dolor, afrontament, pensament catastròfic, etc.); finalment, en una darrera sessió li
faríem la devolució dels resultats i les recomanacions de tractaments.
Pàgina 3 de 10
Examen 2016/17-2
2. Quins aspectes i variables de la pacient avaluaries en relació al problema de dolor? Especifica

quins instruments o eines específiques utilitzaries i amb quins objectius cadascú d’ells.
RESPOSTA ESPERADA: Com s’indica al mòdul 4, els principals factors a avaluar relacionats amb el dolor
són el pensament catastròfic, la por a una nova lesió, les estratègies d’afrontament davant el dolor,
l’autoeficàcia i l’estat d’ànim. La resposta ha d’incloure una breu explicació de quatre d’aquests factors i
indicar un instrument d’avaluació per a cadascun d’ells. A mode d’exemple trobaríem els següents (si la
vostra resposta conté una breu explicació de cada instrument s’ha valorat de manera positiva):
- Pensament catastròfic: Pain Catastrophizing Scale (PCS; Sullivan i Pivik, 1995).

- Por / evitació: Tampa Scale of Kinesiophobia (TSK; Miller, Kori i Todd, 1991).
- Estratègies d’afrontament: Chronic Pain Coping Inventory (CPCI; Jensen et al., 1995).
- Autoeficàcia: Self-Efficacy Scale (González et al., 1995)
- L’estat d’ànim: Beck Depression Inventory (Beck et al., 1979).
Pàgina 4 de 10
Examen 2016/17-2
3. Comenta breument (tres línies màxim) les funcions de l’autorrevelació segons Cormier i Cormier
(2001) i presenta un exemple (hipotètic) de mal ús de l’autorrevelació amb la Marta.
Resposta esperada: els components de l’autenticitat segons aquests autors són: autorrevelació,
espontaneïtat, congruència, rol de conducta i conductes de reforçament no verbal. Les funcions de
l’autorrevelació diferents a incrementar l’autenticitat serien donar feedback al pacient dels efectes de la seva
conducta, augmentar les expectatives d’èxit i la motivació, normalitzar les respostes del pacient i reduir les
pors i modelar una manera efectiva per a tractar el problema.
L’exemple plantejat hauria d’estar basat en els principis pel correcte ús de l’autorrevelació explicats a la
pàgina 44 del mòdul 1
Pàgina 5 de 10
Examen 2016/17-2
BLOC 2: PREGUNTES A DESENVOLUPAR

1. Quines són les principals diferencies entre el Beck Depression Inventory i l’Escala de Depressió de
Hamilton? Què et faria utilitzar una o l’altra?
Resposta esperada: Les diferències més importants a les que podríem fer menció són:
- L’escala BDI explora freqüència, severitat i qualitat i l’escala HRSD avalua només severitat.
- La versió més habitual del HRSD compta amb 17 ítems (valoració de 3 a 5 punts) mentre que l’escala BDI
Consta de 21 ítems i no tots tenen el pateix pes en la puntuaci´global de la persona.
- El BDI ofereix la possibiltat de preguntar per les quatre darreres setmenes o pel momemnt de l’entrevista.
Aspectes com el temps que tenim per fer l’avaluació (el BDI necessita uns 45 minuts) o el nostre objectiu (el
BDI ens dona informació de freqüència, severitat i qualitat de la simptomatologia i l’escala HRSD avalua
només severitat).
Pàgina 6 de 10
Examen 2016/17-2
2. Què vol dir que les relacions funcionals són probabilístiques, idiogràfiques i condicionals?
Explica-ho breument amb un exemple basat en el cas presentat anteriorment.
Resposta esperada: Vol dir simplement que les relacions funcionals són probabilístiques ja que no permeten
recollir tota la realitat del pacient com si fos una ciència exacta, hi ha un espai per la interpretació i l’errada.
Són ideogràfiques, el que vol dir que la relació que pot explicar una situació concreta d’un pacient pot no ser
útil per a un altre que tingui la mateixa o similar problemàtica. I per últim, son condicionals ja que poden ser
vàlides en determinades situacions i no en d’altres, no per trobar-se dues variables en un cas la seva relació
es manté per sempre sense dependre d’altres condicionants o situacions
Pàgina 7 de 10
Examen 2016/17-2
3. La Maria té diabetis. Presenta un escrit en el que li expliquis com s’entén l’adherència des de el
model de creences de salut (per a que ella ho pugui entendre) i la motivis a seguir el seu tractament.
Resposta esperada: La base teòrica de la resposta la trobem a la pàgina 41 del mòdul 4. El contingut de la
vostra resposta hauria d’incloure aspectes com el beneficis del tractament percebuts per la pacient, la seva
capacitat percebuda per a adaptar-se a les possibles dificultats que ella relacioni amb el tractament, la
gravetat que creu que pot tenir la malaltia i la valoració de la seva vulnerabilitat a patir complicacions
associades a la diabetis. Tot adaptat a un llenguatge i expressions que la Maria entengui.
Pàgina 8 de 10
Examen 2016/17-2
4. “Ho vull tenir tot en ordre, si algú em toca un bolígraf de la taula, em poso molt nerviós, i només
em tranquil·litzo si el poso en el lloc que li correspon, i faig el moviment del lloc on l’han posat al que
li toca tres vegades”. A quin trastorn es correspon? Justifica-ho i proposa un instrument o eina que
et pugues ajudar en aquest cas.
Resposta esperada: La presència d’obsessions (si algú em toca un bolígraf de la taula, em poso molt nerviós
) i compulsions (faig el moviment del lloc on l’han posat al que li toca tres vegades) en la persona ens indica
clarament que es tracta d’un trastorn obsessiu compulsiu. Entre els instruments específics trobem la Llista
d'activitats compulsives (CAC; Philpott, 1975), l’autoinforma MOCI (Hodgson i Rachman, 1977) o l’ L'escala
d'obsessió compulsió de Yale-Brown (Y-BOCS; Goodman, Proce, Rasmundsen i altres, 1989).
Pàgina 9 de 10
Examen 2016/17-2
5. Explica les diferències entre els sistemes de classificació categorials i dimensionals posant com
exemple el trastorn d’ansietat generalitzada .
Resposta esperada: els sistemes categorials es basen en la concepció de Kraepelin dels trastorns mentals.
D’aquesta manera cada trastorn és diferent a un altre, en part per la base biològica que els diferencia. un
diagnòstic concret estarà format per un conjunt de criteris específics que forma una categoria; per a dir que
un subjecte presenta la categoria, haurà de presentar tots els criteris. En definitiva, la persona te o no te el
trastorn.
Els sistemes dimensional classifiquen els trastorns mentals d'una manera més quantitativa identificant així
perfils dimensionals de cada diagnòstic. Un grup de símptomes formen una dimensió o un continu en què les
persones tenen la seva posició dins de la dimensió
En l’exemple indicat, segons el sistema categorial la persona deuria presentar tots el criteris indicats, per
exemple al DSM, per fer el diagnòstic d’ansietat generalitzada; en canvi, un sistema dimensional es basaria
en un suposat instrument de mesura de l’ansietat que ens donaria en quin punt del contínuum es situaria la
persona (ansietat inexistent – ansietat màxima).
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2016/17-2
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 17 06 17 EX Examen

matriculat.
Cap material
 Valor de cada pregunta: En aquest examen hi ha dos blocs:
 BLOC 1: es tracta de donar resposta a tres preguntes formulades a partir d'un cas clínic.
 BLOC 2: format per cinc preguntes a desenvolupar que fan referència als continguts i competències
treballats a l'assignatura.
 Cadascuna de les 8 preguntes que hi ha en total té un valor equivalent a 1.25 punts.

Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2016/17-2
BLOC1. CAS CLÍNIC

La Marta té 30 anys, viu a Manresa. No té parella i té una nena de 3 anys. La Marta va opositar a Mosso
d’Esquadra fa cinc anys. Fa uns mesos, durant la persecució amb el cotxe a uns lladres d’una joieria, van
patir un accident amb un autobús metropolità. Conseqüència d’aquest xoc la Marta va patir ferides lleus però
el seu company va morir durant l’accident.
Els pares de la Marta viuen a Castelló de la Plana, ciutat que la Marta visitava amb la seva filla de manera
sovint abans de l’accident. Però des de llavors ha evitat anar per tal de no agafar el cotxe. Inclús l’estiu
passat va negar-se a anar de viatge pel sud de França amb unes amigues perquè anaven en autocaravana.
Fa mesos que la Marta no pot dormir bé, li costa agafar la son. I les poques nits que pot quedar-se dormida
es desperta amb malsons recordant el dia de l’accident. A més, durant el dia te pensaments freqüents on
recorda la imatge del bus impactant amb el seu cotxe, pensaments que li impedeixen concentrar-se. De fet
l’últim semestre només es va presentar a una assignatura. La Marta està estudiant el grau de Criminologia
però “el tinc aparcat però no em centro per estudiar”.
En ocasions la pacient diu que té un sentiment de culpa per la mort del seu company. “Era jo la que conduïa
i la que no va fer res per evitar el xoc amb el bus”. La culpa i els pensaments que li venen al cap li generen
un estat de nervis que a vegades li costa controlar: “un dia el cor m’esclatarà”.
Pàgina 2 de 10
Examen 2016/17-2
BLOC 1. CAS CLÍNIC

1. Descriu de manera operacional (seguint el triple sistema de resposta) el/els problemes principals
del cas presentat. Fes també el FACM (anàlisi funcional - functional analytic causal model) del cas i
descriu-lo breument (10 línies màxim). Pots inventar detalls del cas si ho consideres necessari.
Resposta esperada: La descripció de la situació de la Marta ha d’incloure la simptomatologia segons el
triple sistema de resposta (cognitiu, fisiològic i motor). Hi ha símptomes que poden compartir diferents
respostes com podrien ser les emocions i moltes vegades es confonen símptomes motors amb d’altres que
són psicofisiològics o cognitius. A continuació, per fer la formulació clínica del cas, era recomanable
dissenyar un functional analytic causal model (FACM) per a sistematitzar, integrar i inclús quantificar l'anàlisi
funcional. El FACM es un tipus de diagrama que representa visualment el model causal, proposat pel clínic,
dels principals problemes d’un pacient. La principal problemàtica psicològica de la pacient era la presència
d’un trastorn d’estrès posttraumàtic.
Pàgina 3 de 10
Examen 2016/17-2
2. A partir de la teva resposta a la pregunta anterior i de tota la problemàtica que pots observar en el
cas de la Marta, argumenta quines àrees avaluaries, quin procediment seguiries (estructura, número
de sessions, etc.) i quins instruments (qüestionaris, escales, etc.) utilitzaries.
Resposta esperada: en un primera sessió faríem l’acollida de la pacient (confidencialitat, forma de treballar,
etc.) i també la primera entrevista on exploraríem tots el blocs de la seva biografia (historia del problema,
tractaments previs i actuals, historia familiar, aspectes professionals, expectatives, etc.). Pel que fa a la
problemàtica concreta, podríem administrar una entrevista estructurada clínica com la SCID-I o la CID i
altres instruments com autoinformes d’ansietat com, per exemple, ISRA, STAI, BAI o HARS. Amb un parell
de sessions deuríem tenir prou. La darrera sessió la dedicaríem a donar els resultats de l’avaluació que hem
fet amb la pacient.
Pàgina 4 de 10
Examen 2016/17-2
3. Com explicaries des de les teories cognitives el problema principal de la Marta?

Resposta esperada: com s’explica al mòdul 3 epígraf 2.1.6, els models cognitius proposen les persones
que no poden superar el xoc incial després de l’esdeveniment és degut a tres causes:
• La manera en què la persona avalua l'esdeveniment traumàtic i les seves seqüeles.
• La manera com es guarda en memòria l'esdeveniment.
• Les estratègies que la persona posa en funcionament per a controlar l'aparició dels pensaments intrusius o
altres símptomes, i la sensació d'amenaça.
Dins d’aquestes tres causes podem trobar aspectes com la sobregeneralització al temps i a l’espai, el
sentiment de culpa, l’avaluació distorsionada de les seqüeles, la codificació i emmagatzement a la memòria
autobiogràfica i la sensació d’amenaça continua.
Pàgina 5 de 10
Examen 2016/17-2

1. “Ara que ja estic recuperada del càncer de mamà m’ha quedat un dolor insuportable... els metges diuen
que tindré que aprendre a viure amb ell, però jo no veig com... no sé si val la pena viure així, és terrible”.
Imagina’t que arriba aquest cas a la teva consulta, descriu breument un esquema de les avaluacions
que realitzaries amb ella. Presenta sessions, variables i instruments que utilitzaries.
Resposta esperada: Com s’indica al mòdul 4, els principals factors a avaluar relacionats amb el dolor són el
pensament catastròfic, la por a una nova lesió, les estratègies d’afrontament davant el dolor, l’autoeficàcia i
l’estat d’ànim. La resposta ha d’incloure una breu explicació de quatre d’aquests factors i indicar un
instrument d’avaluació per a cadascun d’ells. A mode d’exemple trobaríem els següents (si la vostra
resposta conté una breu explicació de cada instrument s’ha valorat de manera positiva):
- Pensament catastròfic: Pain Catastrophizing Scale (PCS; Sullivan i Pivik, 1995).

- Por / evitació: Tampa Scale of Kinesiophobia (TSK; Miller, Kori i Todd, 1991).
- Estratègies d’afrontament: Chronic Pain Coping Inventory (CPCI; Jensen et al., 1995).
- Autoeficàcia: Self-Efficacy Scale (González et al., 1995)
- L’estat d’ànim: Beck Depression Inventory (Beck et al., 1979).
Aquesta avaluació deuria fer-se en unes quatre sessions dedicant la darrera a la devolució del resultats.
Pàgina 6 de 10
Examen 2016/17-2
2. La parella de la Rosa s’ha contagiat en un accident laboral, treballa en un laboratori en el que fan
proves d’VIH. Està atemorit, enfonsat i la Rosa no veu com pot ajudar-lo. Acudeixen els dos a la teva
consulta perquè la Rosa no acaben d’entendre com és “això de l’adherència al tractament”. Explica
als dos, com si els parlessis directament, en què consisteix l’adherència i de quines maneres es pot
valorar.
Resposta esperada: Con s’indica al mòdul 4, el concepte d'adherència terapèutica, o adhesió a un
tractament, es pot definir com aquell compromís de col·laboració activa per part del pacient, amb un curs de
conducta mútuament acceptat, i amb la finalitat de produir el resultat preventiu o terapèutic desitjat. Al
pacient i a la seva parella li haurien d’explicar els següents mètodes de seguiment de l’adherència al
tractament amb un llenguatge adaptat que faciliti la correcta comprensió: adherència autoreferida; recompte
de medicació; autoregistres electrònics; nivells plasmàtics; marcadors biològics i altres mètodes (visites al
dispensari hospitalari o visites mèdiques).
Pàgina 7 de 10
Examen 2016/17-2
3. Quines són les tres escales clíniques més importants per a l’avaluació de la depressió? Explica les
seves principals característiques i l’aspecte fonamental que avaluen.
Resposta esperada: Amb aquesta pregunta fem referència als continguts del punt 1.6.3 del mòdul 3. Com
allà s’explica, les tres escales més importants són:
- Clinical interview for depression (CID; Paykel, 1985): 36 ítems sobre la darrera setmana amb
resposta tipus Likert (1=absència, 7=màxima severitat). Inclou mesures de freqüència, severitat i
qualitat de la simptomatologia depressiva. Es tracta d’un instrument amb molta flexibilitat, que
permet a l'avaluador d'establir preguntes a la seva discreció.També contem amb una forma curta.
- Hamilton rating scale depression (HRSD; Hamilton, 1967): Escala clínica per a avaluar la severitat de
la depressió. La versió més habitual compta amb 17 ítems (valoració de 3 a 5 punts). En la
interpretació de la puntuació tots els símptomes tenen un pes idèntic.
- Beck depression inventory (BDI; Beck, Ward, Mendelson i altres,1961): Útil per a valorar la intensitat
dels símptomes depressius en població psiquiàtrica i detectar depressió a poblacions normals.
Consta de 21 ítems i la puntuació obtinguda s’interpreta en funció de tres punts de tall.
Pàgina 8 de 10
Examen 2016/17-2
4. Explica breument els cinc aspectes que com a professionals hem de tenir presents en el moment
de decidir si utilitzem instruments addicionals a l’entrevista i, en el seu cas, quin instrument
seleccionem.
Resposta esperada: els cinc aspectes que hem de tenir en compte són: utilitat de l’instrument per donar
resposta al motiu de consulta, el nivell d’entrenament del professional, l’experiència del psicòleg, el temps
d’administració i les seves preferències i les propietats psicomètriques (fiabilitat i validessa). La resposta la
trobem a l’epígraf 3 del mòdul 2.
Pàgina 9 de 10
Examen 2016/17-2
5. Durant una sessió amb una pacient adolescent t’explica que està embarassada de dos mesos i que
té intenció d’avortar sense dir res als seus pares. Vol aprofitar que se’n va a Londres d’intercanvi a
fer un curs que durarà sis mesos. Aquesta informació et genera dubtes de si deuries parlar o no amb
els pares de la pacient. Presenta breument el model de pressa decisions ABCDE en base a aquest
cas.
Resposta esperada: Amb aquesta pregunta busquem l’adaptació del model de pressa de decisions ètiques
proposat per Sileo i Kopala de l’any 1993 i que inclou els següents passos: Avaluació, Benefici,
Conseqüències i consulta, Obligació i Educació. La presentació del model ha de ser aplicada a l’exemple de
l’enunciat de la pregunta i no fer només un plantejament teòric de les fases del model.
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2016/17-2
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 21 06 17 EX Examen

matriculat.
Cap material
 Valor de cada pregunta: En aquest examen hi ha dos blocs. Al primer es tracta de donar resposta a
tres preguntes formulades a partir d'un cas clínic. El segon bloc està format per cinc preguntes a
desenvolupar que fan referència als continguts i competències treballats a l'assignatura. Cadascuna de
les 8 preguntes que hi ha en total té un valor equivalent a 1.25 punts.

Disposeu només de l'espai que us hem deixat per contestar (una cara de full per pregunta).
Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2016/17-2
BLOC 1. CAS CLÍNIC. La Marta

La Marta té 30 anys, viu a Manresa. No té parella i té una nena de 3 anys. La Marta va
opositar a Mosso d’Esquadra fa cinc anys. Des de fa uns anys es queixa que li costa més
fer les coses perquè és excessivament perfeccionista. Ella pensa que és un tret força
positiu perquè fa que tingui un gran reconeixement dels seus caps, no opinen el mateix
els seus companys o inclús la seva família, tot i que s’han acostumat força.
Quan estudiava per ser mossa d’esquadra ja li dedicava moltes i moltes hores a estudiar i
a fer-se una mena d’apunts que en alguns temes no va poder acavar mai totalment: “mai
estava a gust amb el resultat, sempre volia que quedessin millor, potser per això al final
em vaig apredre tot el temari”. Però és que ara cada vegada que ha de fer un informe
policial per una detenció, ho entrega sempre al final perquè ho refà i refà. Tot i que la
informació que inclou està tant bé que els jutjats estan encantats quan és ella
l’encarregada d’un cas.
La seva feina li agrada molt, de fet li costa molt desconnectar els caps de setmana o dies
lliures, sort de la filla que l’obliga a buscar activitat que per ella no surtiria pràcticament de
casa. La Marta es defineix com una persona vital.
Ve a consulta arrel d’un problema amb un company nou, mai havia treballat amb ell. En
una detenció li van donar un cop al seu company i aquest per defensar-se va treure la
porra i va donar-li un cop al detingut. Tot i ser un ús legítim i proporcional de la força, a
ella no li va semblar així i ho va incloure a l’informe tot i que la resta de companys, inclús
la gent que ho va veure, van insistir en que havia estat necessari pel moment d’exaltació
de la persona. La Marta no entenia perquè tothom pensava diferent a ella.
Pàgina 2 de 10
Examen 2016/17-2
1. Descriu de manera operacional (seguint el triple sistema de resposta) el/els

problemes principals del cas presentat. Fes també el FACM (anàlisi funcional -
Functional Analytic Causal Model) del cas i descriu-lo breument (10 línies màxim).
Pots inventar detalls del cas si ho consideres necessari.
Resposta Esparada: Tal i com vam treballar a les PAC, després d’utilitzar el triple
sistema de resposta (cognitiu, fisiològic i motor) s’esperava una organització dels signes i
símptomes que apareixen en el cas o inventats, però congruents amb el mateix. A
continuació, per fer la formulació clínica del cas, es demanava dissenyar un functional
analytic causal model (FACM) per a sistematitzar i integrar l'anàlisi funcional. El FACM es
un tipus de diagrama que representa visualment el model causal, proposat pel clínic, dels
principals problemes d’un pacient. La principal problemàtica psicològica de la pacient, la
Marta, és un Trastorn de Personalitat obsessiva compulsiva caracteritzada per
perfeccionisme, que pot interferir a la seva feina diària per la seva rigidesa, incapacitat
per mantenir relacions interpersonals, excessiva devoció per la feina, inflexibilitat,
preocupació pels detalls, recles, etc.
Pàgina 3 de 10
Examen 2016/17-2
2. A partir de la teva resposta a la pregunta anterior i de tota la problemàtica que

pots observar en el cas de la Marta, argumenta quines àrees avaluaries, quin
procediment seguiries (estructura, número de sessions, etc.) i quins instruments
(qüestionaris, escales, etc.) utilitzaries.
Resposta Esparada: En general caldrà avaluar les dimensions i elements que podem
trobar sobre els continguts de l'entrevista al mòdul 2 pàg. 9: història, conceptualització del
problema, etc. I més concretament al tractar-se d’un trastorn de personalitat obsessiva
compulsiva tot el que fa referència a la personalitat (Mòdul 3, pàg. 76). Les principals
àrees que hauríem d’explorar en una primera entrevista amb el pacient les podem
agrupar en els següents blocs: motiu de consulta, història i conceptualització del
problema, motivació, objectius i expectatives del pacient, recursos i limitacions per a fer
front al problema, situació familiar, història personal i d’altres. En quant al procediment
caldria explicar que en 2-3 entrevistes diagnòstiques seria suficient: una primera on
s’explicaria tot el referent als aspectes pràctics i en la resta de sessions s’utilitzaran la
resta de proves, resumidament. En quant als instruments de mesura depenen de la
hipòtesi plantejada, però al tractar-se principalment d’un problema de personalitat caldria
incloure algun instrument de mesura dels patrons de personalitat com el MCMI-III o el
IPDE, i instruments de mesura de la simptomatologia depressiva (BDI-II, HADS,
Cuestionario Tridimensional para la Depresión, ISRA). També es podria justificar fer un ús
d’alguna entrevista estructurada basada en els sistemes de classificació com la SCID-I o
la CIDI.
Pàgina 4 de 10
Examen 2016/17-2
3. Un cop has fet una primera proposta diagnòstica resulta que la Marta et mostra
un informe fet per un altre professional que no quadra amb el que acabes
d'explicar-li. Com actuaries? A més el resultat que el diagnòstic no coincideixi ha
provocat que la pacient dubti de les nostres habilitats.
Resposta Esparada: Mòdul 1, punt 6. Entrenament en situacions difícils, principalment el

punt h. Tot i que cal dir que qualsevol informe professional pot ser criticat dins dels límits
de l’ètica, sense desacreditar al professional que l’ha emès però sí justificant el canvi de
criteris entre ambdós.
Pàgina 5 de 10
Examen 2016/17-2
1. Durant una entrevista, quan faries servir les preguntes obertes o tancades?
Raona-ho.
Resposta esperada: Escollir entre les preguntes obertes o tancades depen del moment de
l’entrevista i si hi ha o no alguna eina estructurada d’avaluació apart de l’entrevista clínica, sent a les
etapes iniciales millors les obertes per fer-se una idea més general, però moltes vegades cal fer-les
tancades si es busca una concreció clara i més objectiva. Unes no són millors que les altres en
general, sino que dependen de les necessitats del moment d’avaluació i la resposta esperada.
Pàgina 6 de 10
Examen 2016/17-2
2. Exposa els problemes específics dels pacients oncològics i com avaluar-los.

Possa exemples concrets, molt breument.
Resposta esperada: Els principals aspectes psicològics a avaluar en un pacient amb càncer són
l’estat d’ànim (HAD, BDI, etc), l’esfera social alterada, els aspectes laborals, les alteracions
neurocognitives, els problemes fisiològics: sexualitat (DISFF), etc., l’afrontament (MAC), la qualitat
de vida (FACT, EORTC) i d’altres aspectes. Tot es troba al Mòdul 4, a partir de la pàgina 23.
Pàgina 7 de 10
Examen 2016/17-2
3. Realitza el diagnòstic diferencial entre la fòbia social i el trastorn d'angoixa amb

agorafòbia.
Resposta esperada: La fòbia social es caracteritza per una por irracional i persistent davant de
determinades situacions socials amb un comportament d’evitació. Són rellevants els factors socials i
les cognicions associades a aquests factors de forma que per condicionament a l’experiència social
traumàtica i a un possible dèficit d’habilitats socials i cognicions negatives evita les situacions
socials.
En canvi, el trastorn d’angoixa o de pànic presenta una simpotomatologia fisiológica intensa, por a
la mort immediata o a la pèrdua del control o bogeria i una interpretació catastròfica. Si aquestes
situacions es donen en espais oberts pot donar-se la situació d’evitació d’aquests espais.
La principal diferència és que al trastorn d’angoixa amb agorafòbia s’eviten diferents situacions,
algunes poden ser socials, però no necessàriament com passa amb la fòbia social, a més de ser
inesperats. A més la preocupació persisteix independentment que hi hagi o no persones davant,
més aviat seria el contrari ja que el fet que hi hagi més gent pot facilitar el trobar ajuda, a diferència
de la fòbia social que la gent més aviat pot provocar el problema. L’inici de la fòbia social és més
progressiu i la simptomatologia física és menys freqüent i menys intensa, el que fa que hi hagi una
menor preocupació per ella.
Pàgina 8 de 10
Examen 2016/17-2
4. Explica les principals característiques de l’entrevista estructurada DICA.
Respuesta esperada: Eines com aquesta tenen l’avantatge d’augmentar la fiabilitat del diagnòstics
i són fàcils per anotar símptomes específics. La DICA (Diagnostic Interview for Children and
Adolescents) està basada en els criteris diagnòstics del DSM-IV i la seva versió espanyola es diu
Entrevista diagnòstica per a nens i adolescents (EDNA). Amb aquesta entrevista es poden avaluar:
Trastorns de conducta, Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, trastorn negativista
desafiant, trastorn disocial, ús i dependència d'alcohol, ús i dependència del tabac, ús i dependència
de marihuana, i ús i abús d'altres drogues; Trastorns de l'estat d'ànim i d’ansietat; de la conducta
alimentària; d’eliminació; Tics; Psicosis i esquizofrènia i altres trastorns. Hi ha tres versions de
l'EDNA segons l'edat. Podeu trobar tota la informació al mòdul 2, pàgina 34.
Pàgina 9 de 10
Examen 2016/17-2
5. Ve a consulta un pacient ja diagnosticat d’ansietat general per altre professional i

que ha seguit un tractament durant un mes però que no li ha convençut massa i
busca quelcom diferent. Com reduiries al màxim l'abandonament d’aquest pacient?
Argumenta breument la importància de les mesures que hagis seleccionat.
Resposta esperada: Tota la informació la trobaràs en el Mòdul 1, pàgina 19 i fan referència

principalment a les expectatives del pacient (han de ser realistes però sobretot deixar clar la durada
i característiques del procés); la conceptualització del problema (especialment si hi ha diferència
entre el que pensa el pacient i el que pensa el terapeuta); la bona aliança de treball; la satisfacció i
durada del tractament; dies entre la primera visita i el seguiment, personalitat, motivació i altres
aspectes sociodemogràfics. En definitiva es tenia d'argumentar quines mesures relacionades amb
els punts anteriors es podien posar en marxa en aquest cas concret.
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2016/17-1
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 14 01 17 EX Examen

matriculat.
 Valor de cada pregunta:

Enunciats
Pàgina 1 de 5
Examen 2016/17-1
BLOC 1. CAS CLÍNIC

Hola em dic Xavier però segurament ja ho saps. De fet acostumo a sortir per la TV, per ara local
però segur que el que faig agrada i em cridaran d’una més gran. De fet tota la meva vida la tinc
encaminada a fer la vida dels altres una mica millor, i de pas la meva. El que de vegades m’ha
donat problemes perquè en alguns llocs on he fet voluntariat la gent era massa poc professionals i
portaven fent algunes tasques inútils com una vegada que vaig estar en un centre d’ajuda a la gent
gran i una vegada que els hi vaig dir és van empipar de forma que vaig optar per marxar, però els hi
vaig explicar i tots em va donar la raó, encara que no podien fer res per canviar-ho.
El meu principal problema és que sóc massa sincer i això a la majoria de gent no li agrada per això
tinc pocs amics, de fet tampoc els necessito, estic bé com estic. Surto sovint, sol, entre d’altres
coses perquè em costa dormir de sempre, i bec inclús alguna que d’altre copeta tot i que no miro de
passar-me massa. La gent em veu trist i nerviós des de sempre, clar que estic trist i nerviós a veure
qui pot aguantar tantes crítiques sense fonament en un món com aquest.
Però continuant explicant la meva vida us diré que visc sol principalment perquè així puc centrar-me
en estudiar, ho faig molt bé, encara que com m’agrada tenir molts coneixements al final no he
acabat cap del que he començat en els últims anys, només la secundària per això puc ara treballar
d’administratiu en una petita empresa familiar d’impremta i disseny gràfic. És petita i ja em va bé, no
vull treballar en cap altre gran tenint les competències més que suficients, així tinc molt més temps
lliure.
Realment estic aquí per a que els meus caps no s’enfadin més amb mi, cosa que no entenc perquè
tinc raó. La setmana passada em va trucar un client demanant accelerar una feina d’impremta i
segons diuen els hi vaig contestar de mala manera. El problema és que alguns companys m’ho
vàrem retreure, com sempre últimament, i fins aquí podíem arribar. Els hi vaig posar al seu lloc, tot i
que potser amb un crit o dos més del compte, no tant com per arribar a les mans com diuen ells.
Em va fer molta ràbia tot plegat però per tot l’espectacle creat per aquells dos ara he de fer teràpia
per controlar la ràbia.
1. Amb les dades aportades pel pacient i detalls que puguis inventar (congruents amb el
cas), elabora l’anàlisi funcional de les conductes problema (FACM-Funtional Analytic Casual
Model). A banda, quin és el trastorn principal que es podria estar donant en aquest cas? En
quins detalls de la història podries veure reflectit aquest trastorn?
Només disposes d’aquesta pàgina per contestar.
Pàgina 2 de 5
Examen 2016/17-1
Resposta esperada: Estem davant d’un clar problema de personalitat narcisista com el fet de que
racionalitza totalment les seves errades, sobrevalorant tot el que fa i pensa respecte a la resta de
gent, sense cap tipus d’autocrítica. També sembla que les seves habilitats real i les que ell estima
són força diferents. Podríem aportar també informació sobre el fet que aquesta sobrevaloració
personal el fa estar sol i caldria analitzar el consum d’alcohol i insomni, alguna ideació paranoide,
estat d’ànim depressiu tot i que ell no li dona la importància que sembla que té i, lògicament, els
atacs de ràbia que sembla que van en augment. Tot plegat negant la necessitat d’ajuda
professional.
2. A partir de la teva resposta a la pregunta anterior i de tota la problemàtica que pots

observar en el cas, argumenta quines àrees avaluaries, quin procediment seguiries per tal de
realitzar l’avaluació i quins instruments utilitzaries.
Resposta esperada: Les principals àrees que hauríem d’explorar en una primera entrevista amb el
pacient les podem agrupar en els següents blocs: motiu de consulta, història i conceptualització del
problema, motivació, objectius i expectatives del pacient, recursos i limitacions per a fer front al
problema, situació familiar, història personal i d’altres. En quant al procediment caldria explicar que
en 2-3 entrevistes diagnòstiques seria suficient: una primera on s’explicaria tot el referent als
aspectes pràctics i en la resta de sessions s’utilitzaran la resta de proves, resumidament. En quant
als instruments de mesura depenen de la hipòtesi plantejada, però al tractar-se principalment d’un
problema de personalitat caldria incloure algun instrument de mesura dels patrons de personalitat
com el MCMI-III o el IPDE, i instruments de mesura de la simptomatologia depressiva (BDI-II,
HADS, Cuestionario Tridimensional para la Depresión, ISRA). També es podria justificar fer un ús
d’alguna entrevista estructurada basada en els sistemes de classificació com la SCID-I o la CIDI.
3. El pacient, després d’uns mesos de teràpia, ens dóna la raó sempre en tot però li costa
parlar dels problemes importants. Sempre diu que està content amb el resultat de la teràpia
però no ha modificat en absolut la seva situació i passa grans períodes de temps en silenci.
Com resoldries aquesta situació problemàtica?
Pàgina 3 de 5
Examen 2016/17-1
Resposta esperada: el pacient podria complir diferents situacions problemàtiques com que arriba
portat per altres, potser no vol parlar del problema o no el veu, etc. relacionat amb el fet que ens
doni la raó o es mantingui en silenci. La gestió de situacions difícils es troba al Mòdul 1, Punt 6, pàg.
51.

1. Imagina que has de fer una xerrada per familiars de pacients oncològics. Fes un escrit que
inclogui tota la informació rellevant sobre els principals aspectes psicològics d’aquesta
problemàtica de forma professional però didàctica i entenedora per a tothom,
Resposta esperada: Els principals aspectes psicològics a avaluar en un pacient amb càncer són
l’estat d’ànim, l’esfera social alterada, els aspectes laborals, les alteracions neurocognitives, els
problemes fisiològics: sexualitat, etc., l’afrontament, la qualitat de vida i d’altres aspectes. Tot es
troba al Mòdul 4, a partir de la pàgina 23.
2. Tens al teu càrrec un estudiant de psicologia en pràctiques que ha de fer la seva primera
entrevista clínica amb un pacient amb trastorn de personalitat i et demana consell sobre quin
tipus d’entrevista caldria fer servir: estructurada, semi-estructurada o no estructurada.
Tampoc té clar quan utilitzar les preguntes obertes i quan les tancades. Raona el teu consell.
Resposta esperada: Escollir entre les entrevistes estructurades, semi-estructurades o no

estructurades depèn de diferents factors però principalment de l’experiència del professional i del
moment del diagnòstic. Habitualment, a més experiència s’acostuma a fer entrevistes menys
estructurades, especialment, al principi de l’entrevista si es desconeix la problemàtica a avaluar (pot
ser una situació de confirmació). Teniu tota la informació al Mòdul 2 a partir de la pàgina 8. En quant
a les preguntes obertes o tancades depenen també del moment de l’entrevista i si hi ha o no alguna
eina estructurada d’avaluació apart de l’entrevista clínica, sent a les etapes iniciales millors les
obertes per fer-se una idea més general, però moltes vegades cal fer-les tancades si es busca una
concreció clara i més objectiva. Unes no són millors que les altres en general, sino que dependen
de les necessitats del moment d’avaluació i la resposta esperada.
Pàgina 4 de 5
Examen 2016/17-1
3. Una de les habilitats fonamentals del psicòleg clínic és la resposta d’escolta. Enumera i
defineix breument els tipus de resposta d’escolta, explicant dues de manera adaptada al
pacient amb exemples inventats.
Resposta esperada: Al Mòdul 1 (pàgines 38-40) estan explicades les quatre principals estratègies
per a mostrar aquesta resposta d’escolta: paràfrasi, reflex, síntesi i aclariment. Calia enumerar-les i
definir-les breument per escollir posteriorment dues d’aquestes per posar exemples pràctics basats
en el cas o inventar-los.
4. Quines aportacions al model de Beck té el model d'Ingram? Quines implicacions pot tenir
això en l'avaluació i tractament de la depressió?
Resposta esperada: La principal aportació d’Ingram al model de Beck és el concepte d’atenció

autofocalitzada que té una gran implicació en el desenvolupament de la depressió, ja que l’atenció
es centra cap a un mateix, el que contribueix al desenvolupament de la depressió i, també, al seu
manteniment. Ho podeu consultar al Mòdul 3 pàgines 18.
5. Quina diferència hi ha entre els sistemes de classificació categorials i els dimensionals?

Resposta esperada: La resposta la podeu trobar en el Mòdul 2 pàgina 22. Els símptomes es poden
diferenciar categorialment, descrivint-los en forma de presència o absència, o de forma dimensional,
situant-los en un continu. La descripció d’una forma o d’una altre pot tenir les seves avantatges
respecte a l’altre sistema com que els sistemes categorials són més descriptius de símptomes, són
jeràrquics, tenen criteris operacionals d’inclusió/exclusió, etc. El que facilita la comunicació entre
professionals, entre d’altres característiques. En canvi els sistemes dimensionals defineixen el
trastorn o la conducta anormal com un continu, facilitant la graduació dels mateixos, classificant-los
més quantitativament seguint l’estadística. Així és podria dir que tal persona puntua alt en una
determinada dimensió però no que pugui ser diagnosticat com a tal.
Pàgina 5 de 5
Espai
grapa
Examen 2016/17-1
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 21 01 17 EX Examen

matriculat.
Cap material

Instruccions: Disposeu només de l'espai que us hem deixat per contestar.
Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2016/17-1
BLOC 1. CAS CLÍNIC
La Marta, de 28 anys va conèixer un home a Roquetes de Mar l’estiu passat. Va anar de

vacances amb unes amigues, una de les quals necessitava desconnectar desprès de trencar una
relació sentimental. Una nit sopant a un restaurant van haver de compartir taula amb un grup de
gent; “era la única manera de menjar alguna cosa abans d’anar als concerts que volíem”. Al
concert van coincidir amb uns nois que estaven sopant a aquella taula. La Marta va connectar de
manera immediata amb l’Àlex i al dia següent van quedar per fer una cervesa. Aquell dia van tenir
relacions sexuals amb penetració i preservatiu. Al dia següent van tornar a quedar però en
aquesta ocasió, no tenien condons i “vam perdre el cap i ho vam fer sense res”. A partir d’aquell
moment, “com ja ho havien fet una vegada”, van continuar sense utilitzar protecció la resta
d’ocasions. L’últim dia la Marta es va preocupar una mica quan va veure que l’Àlex havia
mantingut bastants relacions sexuals i de vegades sense preservatiu. Quan va parlar amb la
seves amigues “em vaig ratllar molt més perquè em van recordar que un amic en comú era
seropositiu i que es va infectar per fer-ho només una vegada amb un tio sense condó”.
Superat el període finestra, fa cosa d’un mes, la Marta va anar al Centre de Prevenció de
la Sida de la seva ciutat on li van fer la prova ràpida del VIH amb fluid oral. El resultat va ser
reactiu per al VIH i l’analítica de sang posterior va confirmar el resultat positiu. Des de llavors, la
Marta viu en un estat constat de nervis i pors. No sap què fer, ni com dir-ho ni a qui dir-ho. Té
molta por d’acostar-se al seu fill, el Carles de tres anys, “per si li pega alguna cosa”. Ha deixat
també d’anar al gimnàs per si de cop sagna. A més, no vol explicar-ho a ningú perquè segur que
“passen de mi... i, clar, de tornar a tenir parella, ni pensar-ne. A veure on trobo jo ara un tio que
accepti tenir relacions sexuals amb mi”. Diu que els seus pares li repeteixen cada dia que els veu
que la troben rara i com desorientada i “dispersa”.
La Marta ja està en seguiment a la Unitat de Malalties Infeccioses del seu hospital. Ha
començat el tractament antiretroviral fa uns dies. El seu especialista li ha recomanat que ens
vingui a veure i parlar una mica del seu estat personal.
Pàgina 2 de 10
Examen 2016/17-1
1. Fes un breu escrit en el que presentis la informació que li donaries a la pacient en el primer
contacte presencial i anomena quines àrees generals avaluaries i posa un exemple de pregunta
per a cada bloc.
Resposta esperada: En la primera visita, la pacient s'ha de sentir acollida, ha de sentir que
l'entenem i que volem i li podem ajudar. La resposta no havia de ser un text teòric sinó un escrit
en el que li donareu veu al terapeuta explicant-li els aspectes importants del primer contacte
presencial: la confidencialitat i els seus límits, la nostra manera de treballar, com farem l’avaluació
(durada i numero de sessions), desmuntar idees distorsionades sobre la figura del psicòleg,
establir el rapport i l’aliança terapèutica. No pot faltar el per què de la importància de fer una
avaluació psicològica profunda.
Com és lògic, abans de tot ens hem de presentar i indicar-li al pacient com volem que s'adreci a
nosaltres i li preguntarem com vol que ens hi adrecem.
Pel que fa a les àrees a avaluar en l’avaluació inicial, exploraríem, entre altres, història i
conceptualització del problema, motivacions i expectatives del pacient, recursos personals i
situació social i familiar. Cada bloc hauria d’anar acompanyat d’una pregunta exemple.
Pàgina 3 de 10
Examen 2016/17-1
2. Explica com estructuraries l’avaluació de la Marta: número de sessions, aspectes específics
relacionats amb la malaltia que avaluaries i quins instruments administraries a la pacient per cada
aspecte avaluat.
Resposta esperada: l’avaluació de la situació de la Marta no ens hauria de costar més de tres o
quatre sessions. Els aspectes concrets relacionats amb la seva infecció que hauríem d’avaluar (i
els instruments corresponents) són els següents:
- Estat emocional: Profile of Mood State Questionnaire (POMS); Beck Depression Inventory
(BDI); Hospital Anxiety and Depression Scale (HADS) i l'State Trait Anxiety Inventory (STAI).
- Adherència al tractament: adherència autorreferida (Self-Reported Adherence), recompte
de medicació; autorregistres electrònics; nivells plasmàtics i marcadors biològics.
- Aspectes neurofisiològics: WAIS.
Pàgina 4 de 10
Examen 2016/17-1
3. Indica quins són els principals biaixos que podrien ser promoguts pel terapeuta i exposa un
exemple adaptat al cas de la Marta de dos dels biaixos.
Resposta esperada: els principals biaixos es mostren al Mòdul 2, pàgina 17: efecte halo, primera
impressió, error lògic, atribució de la causa i error de generositat. La resposta hauria d’incloure la
definició de cadascun i un exemple de dos d’ells.
Pàgina 5 de 10
Examen 2016/17-1
1. Imagina que la Marta (la pacient del cas clínic) continua amb el seu estat d’ànim decaigut
durant un temps. Explica la simptomatologia que podria desenvolupar aquesta pacient segons el
model de Beck.
Resposta esperada: la resposta s’explica al Mòdul 4, pàgina 16, dins de l’apartat referent a les
teories cognitives. Aspectes proposats per Beck al seu model, com les distorsions cognitives,
juntament amb la triada cognitiva i els pensaments automàtics formen part de la resposta
correcta.
Pàgina 6 de 10
Examen 2016/17-1
2. Explica les principals diferències entre la personalitat normal i anormal segons T. Millon
Resposta esperada: la resposta la trobareu al Mòdul 4, pàgina 66. Entre els aspectes a comentar
destaquem la personalitat com un contínuum, la flexibilitat d’adaptació de la persona o la creació
de cercles viciosos de comportament.
Pàgina 7 de 10
Examen 2016/17-1
3. Com li explicaries a un pacient amb càncer quines són les cinc maneres d’afrontar la seva
malaltia? Fes un escrit on ho expliquis com si li parlessis amb ell.
Només disposes d’aquesta pàgina per contestar
Resposta esperada: L’escrit ha de presentar les cinc estratègies per l’afrontament del diagnòstic
de la malaltia oncològica segons Watson i Creer: Esperit de lluita; negació, indefensió;
preocupació ansiosa; i fatalisme. Per a avaluar aquestes estratègies els autors van elaborar la
Mental Adjustment to Cancer Scale (MAC), un instrument autoadministrat que consta de 40 ítems
amb quatre possibilitats de resposta. Per abreujar l'screening psicològic, els autors van proposar
el Mini-MAC, que consta de 29 ítems similars als originals per a obtenir també una avaluació en
cinc escales. La MAC està traduïda i validada a diversos idiomes, entre els quals hi ha la versió
espanyola (Ferrero, Barreto i Toledo, 1994). Aquesta informació la trobareu al Mòdul 4, pàgina 28.
Pàgina 8 de 10
Examen 2016/17-1
4. El teu pacient mostra constantment verbalitzacions sobre agredir a la seva dona encara que
durant els sis mesos que acudeix a consulta no ho ha fet. En una de les sessions amb el Marc
ens conta que ahir li va donar un parell bufetades a la seva dona i diu que ho tornaria a fer si
torna a fer el mateix. Després d’aquesta conversa tens dubtes de si hauries de fer un informe i
parlar amb la policia i amb la dona explicant aquests pensaments del pacient. Quina solució
donaries a aquest dilema ètic segons el model ABCDE de pressa de decisions?
Resposta esperada: La decisió sobre la confidencialitat del cas d’aquest pacient hauria de seguir
les fases del model proposat per Sileo i Kopasa: avaluació (A), benefici (B), conseqüències i
consulta (C), obligació (D) i educació (E). Mòdul 1, pàgina 30.
Pàgina 9 de 10
Examen 2016/17-1
5. Com explicaries el TOC des de les teories cognitives?
Resposta esperada: El Mòdul 3 pàgina 45 ens indica que les teories cognitives expliquen el TOC
en base a la interpretació dels pensaments intrusius, interpretacions originades en un sistema de
creences creat a partir de les experiències passades.
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2016/17-1
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 11 01 17 EX Examen

matriculat.
Cap material.

Disposeu només de l'espai que us hem deixat per contestar (1 cara de full per pregunta).
Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2016/17-1
BLOC 1. CAS CLÍNIC
Identificació de la pacient
La pacient (Montserrat V. L) és una dona soltera y sense fills, de 33 anys, que viu en un apartament amb la
seva parella. Té estudis universitaris (infermeria) i en el moment de la consulta treballa com a cuidadora
d’una persona gran amb discapacitat en el domicili d’aquesta. El seu estat de salut física sempre ha estat
excel·lent, exceptuant que és diabètica (diabetis tipus 1) i insulinodependent des de que era petita
(diagnòstic als 3 anys). Respecte al seu historial psicològic no hi ha res a destacar excepte el motiu pel que
acudeix a la nostra consulta privada. En els antecedents familiars ens indica que té un oncle amb
esquizofrènia paranoide. En relació a les relacions personals, la pacient ens diu que té bones relacions amb
la família, la parella i amb el seu entorn més proper; no té cap dificultat per relacionar-se i conèixer gent
nova.
Motiu de consulta
La pacient refereix sentir-se angoixada inclús en les situacions en les que no hi ha massa gent present,
arribant la intensitat de les seves respostes d’ansietat a valors molt alts ens situacions en les que hi ha
aglomeracions. No obstant, informa que no sol evitar les situacions, però comenta tenir respostes d’ansietat
anticipatòria molt intenses si creu que el lloc al que es dirigeix pot estar “de gom a gom”.
Historia del problema
La pacient indica que tot va començar quan estudiava a la universitat, als 21 anys. Un matí va agafar un
autobús ple de gent i va sentir una forta sensació d’ofec, opressió en el pit i nàusees que la van fer vomitar.
Des d’aleshores evita les situacions en les que hi ha aglomeració de persones i llocs amb molta gent. A l’inici
del trastorn, la por es focalitzava únicament en els autobusos, però ben aviat va començar a generalitzar-se
a altres estímuls arribant a tenir serioses dificultats per sortir de casa. En el moment de sol·licitar ajuda
psicològica les respostes d’ansietat es desencadenaven principalment en situacions en les que hi havia
moltes persones, quan es trobava en un lloc tancat (ascensor) o viatjava en transport públic (especialment
els autobusos) i no es trobava acompanyada per coneguts que poguessin auxiliar-la en cas de necessitat.
Malgrat no havia rebut cap tractament psicològic previ, sí havia intentat resoldre el problema amb remeis
homeopàtics i llibres d’autoajuda que no van produir l’efecte desitjat.
Pàgina 2 de 10
Examen 2016/17-1
del cas presentat. Fes també el FACM (Anàlisi Funcional - Functional Analytic Causal Model) del cas i
Resposta esperada. Tal i com hem vist als mòduls, seguint el triple sistema de resposta (cognitiu, fisiològic,
motor) s’esperava una organització dels signes i símptomes que apareixen en el cas (o inventats) però
congruents amb el mateix. A continuació, per fer la formulació clínica del cas, es demanava dissenyar un
Functional Analytic Causal Model (FACM) per a sistematitzar i integrar l'anàlisi funcional. El FACM és un
tipus de diagrama que representa visualment el model causal, proposat pel clínic, dels principals problemes
d’un pacient. La principal problemàtica psicològica de la pacient Montserrat V. L.. és la presència d’una
agorafòbia.
Entrant en més detall, les dades exposades indiquen que hi ha una relació directa entre les respostes
d’ansietat, i les relatives a la por de trobar-se en un lloc ple de gent o en una situació en la que a priori
sembla difícil escapar.
Així doncs, els antecedents que es postulen implicats en l’inici de les respostes agorafòbiques són dos: el
nombre de persones presents i el caràcter obert o tancat del lloc. Informació que es podria afegir/inventar per
respondre a la pregunta....
Les respostes desencadenades per aquestes situacions són de tipus cognitiu (p.e. “tindré nàusees”, “El bany
està ple, no podré anar si tinc ganes de vomitar”, “Si em trobo indisposada hauré de cridar l’atenció de tots
per a que el conductor pari l’autobús”, etc.), psicofisiològic (p.e. suor, sensació d’ofec, nàusees, necessitat de
vomitar, …) i motores com mossegar-se el llavi inferior, agafar fortament una ma amb l’altra i creuar els
braços, així com respostes d’evitació d’ordre cognitiu i motor com quan posa excuses per evitar enfrontar-se
a la situació temuda. Per exemple, evita mirar per no veure el nombre de persones presents, pensa que està
en altre lloc o procura estar a prop de la sortida per si ha de fugir ràpidament d’allí. Després de fugir d’alguna
situació temuda, poden aparèixer pensaments d’autoretret i sentiments de vergonya, culpa, frustració, ràbia i
tristesa.
Pàgina 3 de 10
Examen 2016/17-1
cas de la Montserrat, argumenta quines àrees avaluaries, quin procediment seguiries (estructura,
número de sessions, etc.) i quins instruments (qüestionaris, escales, etc.) utilitzaries.
Resposta esperada: En aquesta pregunta el que s’esperava és que l’alumne/a estructurés de forma lògica i
coherent un pla d’avaluació amb el que s’aniria confirmant o rebutjant les possibles hipòtesis diagnòstiques.
Pel pla d’avaluació no hi ha res establert (no obstant, no cal fer una planificació excessiva amb més de 3-4
sessions diagnòstiques).
En una 1ª sessió, resulta molt recomanable recollir informació relativa a la història i conceptualització del
problema, motivació, objectius i expectatives de la pacient, recursos i limitacions per a fer front al problema,
situació familiar, història personal i d’altres, així com explicar la confidencialitat de les sessions.
En quant a què avaluar, el cas descrit és un cas clar d’Agorafòbia (la pacient compleix els criteris
diagnòstics DSM-5 - 300.22 [F40.00]), per tant, calia avaluar aquest tipus de simptomatologia utilitzant com a
referència el triple sistema de resposta i l’anàlisi funcional (FACM). Els instruments de mesura depenen de la
hipòtesi plantejada, però podria ser de referència una entrevista semi-estructurada com la SCID-I i
instruments de mesura de l’ansietat general (STAI tret i estat, HARS, ISRA, BAI), i principalment dels
símptomes agorafòbics en particular:
IA: Inventari d'agorafòbia (Echeburúa et al., 1992).
CQ: Qüestionari de cognicions agorafòbiques (Chambless et al., 1984).
MI: Qüestionari de mobilitat per a l'agorafòbia (Chambless et al., 1981).
SESA: Escales d'autoeficàcia per a l'agorafòbia (Williams, 1990).
AS: The Agoraphobia scale (Öst, 1990).
Pàgina 4 de 10
Examen 2016/17-1
3. La pacient del cas va ser diagnosticada de diabetis quan tenia 3 anys d’edat. Què avaluaries
(variables més importants) en una pacient diabètica? Has de respondre com si la pacient del cas es
trobés en la teva consulta i tinguessis que explicar-li el “què” avaluaràs i el “com” l’avaluaràs.
Resposta esperada: En una pacient amb diabetis mellitus, cal avaluar els següents aspectes:
 Personalitat (p.e. variables com neuroticisme; dependència alta de la recompensa i una evitació alta
del dany=pitjor control glicèmic; inestabilitat emocional, baixa autoestima, relacions basades en la
dependència, facilitat pel descontrol d'impulsos i dificultats per a tolerar la frustració)
 Adaptació a la malaltia, qualitat de vida
 Atribucions de malaltia
 Ansietat/Estrès (STAI)
 Afrontament (p.e. Coping Strategies Inventory)
 Depressió (HADS)
 Creences sobre la malaltia i el tractament
 Locus de control (p.e. Multimidimensional Health Locus of control Scale)
 Autoeficàcia
 Àrees social, familiar, laboral i personal
Pàgina 5 de 10
Examen 2016/17-1

1. Presenta les principals característiques segons T. Millon del trastorn de personalitat dependent i
de l’histriònic.
Resposta esperada: Les principals característiques del trastorn de personalitat dependent i de l’histriònic es
troben al Mòdul 3 (pagines 71 i 72, respectivament).
Pàgina 6 de 10
Examen 2016/17-1
2. Quins factors relacionats amb l'experiència del dolor són els més importants d’avaluar? Indica i
explica breument cadascun dels instruments que podries utilitzar per a l’avaluació.
Resposta esperada: Els principals factors relacionats amb l'experiència del dolor, així com els instruments
per mesurar aquests factors, estan descrits al Mòdul 4 (pagines 19 i 20).
Pàgina 7 de 10
Examen 2016/17-1
3. Com explica el “Model Metacognitiu” el trastorn d’ansietat generalitzada (TAG)?
Resposta esperada: El model metacognitiu està descrit al Mòdul 3 (pagines 39 i 40).
Pàgina 8 de 10
Examen 2016/17-1
4. Explica breument les característiques principals de dues de les següents entrevistes

estructurades: CIDI, SCID-I, PRIME-MD o DICA.
Resposta esperada: Les característiques dels quatre instruments de l’enunciat estan descrites al Mòdul 2
(pagines de la 31 a la 35).
Pàgina 9 de 10
Examen 2016/17-1
5. Com resoldries les següents situacions “difícils”?

a) Sentim atracció pel pacient o aquest en sent per nosaltres.
b) El pacient arriba amb un informe psicològic d'un altre professional i nosaltres dubtem sobre aquell
diagnòstic.
Resposta esperada: Les respostes es troben al Mòdul 1. Per resoldre la situació (a), veure pàgines 52 i 53.
Per resoldre la situació “b” veure pàgines 56 i 57.
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2015/16-2
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 11 06 16 EX Examen

matriculat.
Cap material

Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2015/16-2
BLOC 1. CAS CLÍNIC
Identificació de la pacient
La Laura és una dona de 32 anys d’edat, llicenciada en ciències de la informació. En el moment que va a
consulta es troba soltera, sense descendència, amb un nivell sociocultural mitjà-alt i a l’atur. Actualment, viu
amb els seus pares després de haver estat independitzada durant tres anys. Els pares estan jubilats i
passen la major part del temps en una segona residencia. La pacient indica que la seva mare presenta un
diagnòstic de trastorn bipolar.
Historia del problema
La Laura sol·licita atenció psicològica per un estat de desesperança i tristesa presents en els últims sis
mesos. Assenyala que l’inici d’aquest estat va ser la ruptura amb la seva parella.
Al gener de 2014, es va produir la ruptura d’aquesta relació i des de aleshores es troba trista, amb
embotament afectiu i sense motivació per realitzar cap activitat. Durant la ruptura, la pacient vivia una
situació d’inestabilitat laboral ja que s’estaven produint acomiadaments a la seva empresa. Al maig del 2014,
va patir un procés d’estrès mantingut en el temps com a conseqüència d’una major demanda laboral
produint-se un episodi psicòtic, motiu pel qual va estar de baixa laboral durant tres mesos. Al setembre,
l’empresa va decidir finalitzar el seu contracte. Durant l’episodi psicòtic, que va durar setmanes segons narra
ella, es va produir un intent autolític mitjançant la ingesta de una gran quantitat de fàrmacs. Va ser atesa per
una psiquiatra, la qual li prescriu un fàrmac antipsicòtic (Haloperidol) i un estabilitzador de l’estat d’ànim
(Depamide).
Arrel de la ruptura de la relació i de l’acomiadament, la Laura va haver de tornar a la llar parental el que va
suposar “un gran canvi per a ella”. La pacient relata que la seva mare té Trastorn Bipolar I i que l’oncle
patern patia d’esquizofrènia i va morir per suïcidi.
Por tota la historia familiar anteriorment exposada, la Laura visita la nostra consulta espantada per la
possibilitat de patir un nou episodi psicòtic, ja que, pensa que tot el que li passa té exclusivament un origen
biològic. Això fa que, tot i ser una pacient col·laboradora, tingui poques expectatives respecte a léfectivitat
del tractament psicològic.
En el moment de la primera consulta, la casa que compartia amb la seva parella estava en venda i això fa
que continuïn tenint certa comunicació. Es troba percebent la prestació per atur i és activa a l’hora de buscar
feina. No se sent gens còmoda vivint a la llar familiar, raó per la qual vol “curar-se quan abans millor” i refer
la seva vida.
La pacient realitza continues referències a un passat millor i no accepta el canvi de vida produït en els
darrers mesos. Pronostica un futur desolador, el que li produeix ansietat i desesperança.
Pàgina 2 de 10
Examen 2015/16-2
1. Descriu de manera operacional (seguint el triple sistema de resposta) el/els problemes principals del
cas presentat. Fes també el FACM (anàlisi funcional - functional analytic causal model) del cas i descriu-lo
breument (10 línies màxim). Pots inventar detalls congruents amb el cas si ho consideres necessari.
Resposta esperada: Tal i com vam treballar a les PAC, després d’utilitzar el triple sistema de resposta
(cognitiu, fisiològic i motor) s’esperava una organització dels signes i símptomes que apareixen en el cas o
inventats, però congruents amb el mateix. A continuació, per fer la formulació clínica del cas, es demanava
dissenyar un functional analytic causal model (FACM) per a sistematitzar i integrar l'anàlisi funcional. El
FACM es un tipus de diagrama que representa visualment el model causal, proposat pel clínic, dels
principals problemes d’un pacient. La principal problemàtica psicològica de la pacient Laura és la presència
de F32.3 Trastorn depressiu major, episodi únic, amb símptomes psicòtics [296.24] segons el DSM-5
(APA, 2013).
Entrant en més detall, les dades recollides indiquen que la problemàtica s’inicia arrel de l’acumulació d’una
sèrie d’esdeveniments estressants amb una intensitat, freqüència i duració elevada (variable
desencadenant), que units als trets de personalitat i certs predisponents pre-mòrbids, així com un estil
cognitiu desadaptatiu, donen lloc a l’inici del quadre psicopatològic. Aquestes variables cognitives tenen com
a conseqüència una major activitat fisiològica i l’aparició dels símptomes depressius i ansiosos. Quan els
símptomes es troben en la fase més aguda es produeix l’episodi psicòtic. En el moment que apareixen els
símptomes depressius i ansiosos es genera una retroalimentació de les variables cognitives desadaptatives
que influeixen en línici i manteniment de la problemàtica present.
Exemple de FACM aplicat al cas:
Pàgina 3 de 10
Examen 2015/16-2
cas de la Laura, argumenta quines àrees avaluaries, quin procediment seguiries (estructura, nombre de
sessions, etc.) i quins instruments (qüestionaris, escales, etc.) utilitzaries. Es valorarà positivament la
formulació d’un diagnòstic segons el DSM-IV-TR o el DSM-5.
Pel pla d’avaluació no hi ha res establert, no obstant, no cal fer una planificació excessiva amb més de 3-4
sessions diagnòstiques per no esgotar a la pacient.
En la sessió inicial, resulta molt recomanable recollir informació relativa a la història i conceptualització del
En quant a què avaluar, el cas descrit és un cas clar de depressió major amb símptomes psicòtics (la
pacient compleix els criteris diagnòstics DSM-5 per a F32.3 Trastorn depressiu major, episodi únic, amb
símptomes psicòtics [296.24]), per tant, calia avaluar aquest tipus de simptomatologia (tristesa, apatia,
desesperança, insomni, idees de suïcidi) utilitzant com a referència el triple sistema de resposta i l’anàlisi
funcional (FACM) de la pregunta anterior. Els instruments de mesura depenen de la hipòtesi plantejada, però
podria ser de referència una entrevista com la SCID-I o la CIDI, algun instrument de mesura dels patrons de
personalitat com el MCMI-III o el IPDE, i instruments de mesura de la simptomatologia depressiva-ansiosa
(BDI-II, HADS, Cuestionario Tridimensional para la Depresión, ISRA) aplicats en el pre- i post-tractament.
Una resposta excel·lent hauria inclòs instruments com el ISRA-B, versió breu del ISRA original, el qual té les
mateixes respostes (24) i situacions (22), però no té un format interactiu SxR, de tal forma que inclou 24+22=
46 ítems, en lloc de 224, reduint-se el temps d’avaluació considerablement.
Pàgina 4 de 10
Examen 2015/16-2
3. La pacient del cas informa de desesperança. Com explicaries la seva simptomatologia segons la
formulació d’Abela i Seligman (depressió per desesperança)? I segons el model d’Ingram?
Resposta esperada: Segons la formulació d’Abela i Seligman hi ha un tipus específic de trastorn depressiu
denominat depressió per desesperança, que resultaria de la tendència a fer, davant d'esdeveniments
negatius, inferències sobre:
1) Les causes: són produïdes per causes estables i globals. 
2) Les conseqüències: seran moltes i negatives.
3) Tendència a inferir característiques negatives d’un mateix davant aquest tipus d'esdeveniments.
En aquest cas en concret, la Laura té la percepció (per generalització) que no té cap control sobre la seva
vida. Al cas es diu explícitament “pronostica un futur desolador, el que li produeix ansietat i desesperança”.
Un exemple clar de desesperança seria quan diu “que tot el que li passa té exclusivament un origen biològic”
així dons no té solució (al ser una causa estable i global) i probablement ha generalitzat aquesta percepció
negativa a altres situacions de la seva vida (relacions sentimentals i àmbit laboral). Respecte al model
d’Ingram, aquest autor emfatitza la implicació en el desenvolupament de la depressió de l'atenció
autofocalitzada (dirigir l'atenció cap a un mateix). Una resposta excel·lent hauria establert relacions entre
l’autofocalització de l'atenció i la depressió de la pacient en el moment d’iniciació, operació i manteniment.
Pàgina 5 de 10
Examen 2015/16-2

4. Enumera i explica breument els elements relacionats amb una probabilitat més gran
d'abandonament de l'avaluació i la intervenció.
Resposta esperada: Aquests elements es troben extensament descrits al Mòdul 1 (pàgines 19-21):
a) Expectatives dels pacients.
b) Conceptualització del problema.
c) Aliança de treball.
d) Satisfacció.
e) Durada del tractament.
f) Nombre de dies fins a la primera visita.
g) Nivell socioeconòmic.
h) Edat i sexe.
i) Motivació del pacient.
j) Característiques de personalitat dels pacients.
Pàgina 6 de 10
Examen 2015/16-2
5. Per tal d'afavorir la consecució dels objectius d'avaluació, quines són les habilitats més importants
que ha de mostrar un psicòleg. Enumera i explica breument aquestes habilitats.
Resposta esperada: Les capacitats i habilitats essencials que ha de mostrar un psicòleg/psicòloga estan
descrites al Mòdul 1 (pàgines 44 i 45):
 Energia / atenció mantinguda.
 Flexibilitat/creativitat.
 Alt nivell d'autoconeixement.
 Coneixement.
Pàgina 7 de 10
Examen 2015/16-2
6. Explica les principals diferències entre el trastorn esquizoide i el trastorn paranoide de la personalitat
segons la conceptualització de Theodor Millon.
Resposta esperada:
Al Mòdul 3 es pot trobar la descripció dels dos trastorns esmentats a l’enunciat. El “paranoide” és un dels
trastorn greus de personalitat segons Millon: mantenen una actitud vigilant i defensiva davant els altres,
especialment pel que fa a l'anticipació de crítica o rebuig. Es mostren irritables i amb una constant necessitat
d'autoafirmació, de manera que arriben a exasperar i anguniejar els altres. Conducta interpersonal
provocativa, amb por de perdre la seva independència i amb resistència a acceptar les influències i el control
extern. A diferència del paranoide, l’esquizoide és un trastorn lleu i implica una capacitat limitada per a
experimentar pena o plaer. Els dèficits d'activació s'associen amb processos cognitius empobrits,
comportament interpersonal d'aïllament i responsabilitat emocional escassa. Aquest interès mínim per les
interaccions socials i la limitada participació social té com a conseqüència pertorbacions en el
desenvolupament de les habilitats d'imitació d'habilitats útils en la relació interpersonal. Quan les demandes
socials s'intensifiquen, aquests subjectes desenvolupen respostes relacionades amb l'estrès: reaccions
ansioses, pertorbacions dissociatives, pertorbacions somatoformes i, fins i tot, breus episodis
reactivopsicòtics.
Pàgina 8 de 10
Examen 2015/16-2
7. Quins instruments utilitzaries per avaluar la qualitat de vida d’un pacient oncològic?
Resposta esperada: Per avaluar la qualitat de vida dels pacients oncològics tenim diverses eines al nostre
abast (Mòdul 4, pàgines 29 i 30). Les més importants són: el FACT (Functional Assessment of Cancer
Therapy, de David Cella i col·laboradors, 1993) i el de l'EORTC (European Organization for Research and
Treatment of Cancer, 1988).
Pàgina 9 de 10
Examen 2015/16-2
8. Descriu els principals mètodes d’avaluació de l'adherència al tractament antiretroviral.
Resposta esperada: Al mòdul 4 (pàgines 60-62) trobem com avaluar l’adherència al tractament antiretroviral.
 Adherència autoreferida (per exemple, amb el SERAD)
 Recompte de medicació
 Autoregistres electrònics (per exemple, eDEMs® o MEMS®)
 Nivells plasmàtics.
 Altres
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2015/16-2
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 18 06 16 EX Examen

matriculat.
Cap material

Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2015/16-2
BLOC 1. CAS CLÍNIC

En Carles (19 anys) és un estudiant universitari que viu amb dos companys de pis a
Barcelona. És el primer curs que viu fora de casa. Fins ara anava i tornava cada dia a casa dels
pares al poble ja que “ma mare es quedava més tranquil·la dinant a casa per la meva malaltia”.
Fa uns mesos va aconseguir una beca al departament de química de la facultat, motiu pel qual va
decidir “fer les maletes i venir a Barcelona a viure”. Al nostre pacient li van diagnosticar Diabetes
Mellitus Tipus 1 (DM1) amb 17 anys.
Actualment està en tractament farmacològic amb insulina exògena: una dosi d’insulina
ràpida amb cada menjar més una dosi diària d’insulina basal cada 24h. A més dels fàrmacs,
l’endocrinòleg li ha prescrit una dieta de 1.500 calories diàries que ha de fer en cinc ingestes al
llarg del dia. El pacient també ha de fer l’autoanàlisi de la glucosa en sang tres vegades al dia
abans d’esmorzar, dinar i sopar. En Carles afirma que quan vivia a casa dels pares el tema de la
dieta ho tenia prou controlat ja que sa mare sempre estava pendent del que menjava. Des de que
viu a Barcelona “m’he deixat molt” i em costa mantenir l’ordre d’alimentació: “els meus companys
de pis passen de tot i sempre estan demanant pizza o kebab per sopar; hauria de preparar una
carmanyola per a dinar a la facultat però no tinc temps entre la beca i els estudis, per cuinar”. Per
altra banda, considera que “la dieta és molt avorrida i quan la segueixo sempre em quedo amb
gana”. Les calories les calcula “a ull”. Al Carles també se li ha recomanat la pràctica d’exercici físic
diàriament (intensitat lleu-moderada). Amb el ritme d’estudis i treball a la facultat, mai “tinc tems
per fer running o anar al gym i això que la universitat compta amb unes bones instal·lacions
esportives però he d’anar sol i em fa mandra”.
El motiu de consulta del Carles és un desànim generalitzat. Diu que no pot assumir totes
les imposicions associades a la seva malaltia. Quan vivia amb els pares el control metabòlic
semblava molt senzill però ara que és independent es considera incapaç de fer tot allò que el
metge li ha recomanat. En Carles es salta de manera sistemàtica algunes de les prescripcions
més importants. Quan li preguntem, descobrim que només segueix les indicacions
farmacològiques de l’especialista i que l’anàlisi de la glucosa només se’l fa si durant el dia s’ha
trobat malament. En Carles ens reconeix que en part li dona por anar fer esport a soles per “si tinc
una hipoglucèmia”. Ha tingut una molt greu i no li queda un bon record. Un dia esperant el metro
va perdre el coneixement i va aparèixer a l’hospital sense recordar molt bé què va passar. Des de
llavors, té por de sortir sol, especialment per a fer esport, fins al punt que se li ha generat un
problema d’ansietat per la por ja que la hipoglucèmia li va ocórrer un dia després d’anar a córrer.
Aquesta sensació, unida a la “falta de gent al meu costat a Barcelona”, li genera molta tristesa.
Pàgina 2 de 10
Examen 2015/16-2
1. Proposa un guió de primera entrevista amb el pacient indicant quines àrees generals avaluaries
i posa un exemple de pregunta per a cada bloc justificant la seva importància.
Les principals qüestions que deuríem explorar en una primera entrevista amb el pacient les
podem agrupar en els següents blocs: motiu de consulta, història i conceptualització del problema,
motivació, objectius i expectatives del pacient, recursos i limitacions per a fer front al problema,
situació familiar, història personal i d’altres. Es valora de manera molt positiva que els exemples
siguin plantejats en format de pregunta oberta.
Pàgina 3 de 10
Examen 2015/16-2
2. Explica com estructuraries l’avaluació d’en Carles: número de sessions, aspectes

específics relacionats amb la malaltia que avaluaries, quins instruments administraries al pacient
per cada aspecte avaluat.
En relació als aspectes específics de l’avaluació de la problemàtica que presenta en

Carles, podríem fer l’avaluació inicial en unes quatre sessions. Els principals aspectes psicològics
de la diabetis que hem d’explorar en el Carles i els instruments que podríem utilitzar són els
següents:
- Creences: entrevista
- Locus de control: Multimidimensional Health Locus of control Scale (MHLC) de Wallston, i
Strudler
- Autoeficàcia: autorregstre
- Afectament de les àrees de la persona (personal, familiar, laboral, parella, etc.):
entrevista
- Estratègies d’afrontament: Coping Strategies Inventory (CSI)
- Ansietat: STAI o ISRA
- Estat d’ànim: Escala de depressió de Hamilton
Pàgina 4 de 10
Examen 2015/16-2
3. Fes l’anàlisi funcional del problema del pacient (pots afegir informació sempre que sigui
coherent amb el cas). Explica breument la utilitat i importància de fer un anàlisi funcional.
Un cop ja tenim la informació del context del pacient i la seva problemàtica, és el moment
d'establir hipòtesis explicatives que han de poder ser contrastades, l’anàlisi funcional. Amb
aquesta anàlisi s'intenten establir les relacions funcionals entre diverses variables amb l'objectiu
de delimitar les variables sobre les que posteriorment s'haurà d'intervenir. Es recomanable fer
després el functional analytic causal model (FACM) que serveix per a sistematitzar, integrar i
quantificar l'anàlisi funcional. A més, pot ser de gran utilitat per a discutir el cas amb altres
professionals i amb el pacient
Pàgina 5 de 10
Examen 2015/16-2

1. En Miquel és pilot d’aviació d’una de les companyies més importants d’Europa. Està en
tractament psicològic des de fa sis mesos per un estat d’ànim decaigut. Fa dos anys ja va estar
de baixa durant deu mesos per depressió. Durant una entrevista verbalitza per primera vegada
que en alguna ocasió ha pensat en suïcidar-se aprofitant un dels vols. Després d’aquesta
conversa tens dubtes de si hauries de fer un informe per a la companyia aèria explicant aquests
pensament del pacient. Quina solució donaries a aquest dilema ètic segons el model ABCDE de
pressa de decisions?
La decisió sobre la confidencialitat del cas d’en Miquel hauria de seguir les fases del model
proposat per Sileo i Kopasa: avaluació (A), benefici (B), conseqüències i consulta (C), obligació
(D) i educació (E).
Pàgina 6 de 10
Examen 2015/16-2
2. Enumera i explica breument les cinc formes d’afrontament del càncer que una persona
pot presentar després del diagnòstic. Indica (i comenta breument les seves característiques)
l’instrument autoadministrat que consideris adequat per a avaluar l’afrontament del càncer.
Les cinc estratègies per l’afrontament del diagnòstic de la malaltia oncològica són segons
Watson i Creer: Esperit de lluita; negació, indefensió; preocupació ansiosa; i fatalisme. Per a
avaluar aquestes estratègies els autors van elaborar la Mental Adjustment to Cancer Scale
(MAC), un instrument autoadministrat que consta de 40 ítems amb quatre possibilitats de
resposta. Per abreujar l'screening psicològic, els autors van proposar el Mini-MAC, que consta de
29 ítems similars als originals per a obtenir també una avaluació en cinc escales. La MAC està
traduïda i validada a diversos idiomes, entre els quals hi ha la versió espanyola (Ferrero, Barreto i
Toledo, 1994).
Pàgina 7 de 10
Examen 2015/16-2
3. Explica la importància que tenen les propietats psicomètriques en la selecció

d’instruments d’avaluació. Explica també quines són les principals propietats i en què
consisteixen.
Tots els instruments que utilitzem durant l’avaluació del pacient deurien haver demostrat
unes característiques psicomètriques mínimes que demostrin la seva utilitat en la població a la
qual anem a avaluar. Les principals característiques són: fiabilitat (grau de reproductibilitat d'una
mesura quan s'administra en circumstàncies similars), validesa (grau en què un instrument
mesura el que se suposa que mesura), factibilitat (com de fàcil una mesura pot ser administrada,
puntuada i interpretada fàcilment), interpretabilitat (grau de significat que té les puntuacions d'una
mesura) i sensibilitat al canvi (fins a quin punt la mesura és capaç de detectar canvis que es
donen sobre la variable mesurada que són clínicament importants per al pacient).
Pàgina 8 de 10
Examen 2015/16-2
4. Defineix i explica la diferència entre el trastorn evitatiu de personalitat i l’antisocial.

La persona amb un trastorn evitatiu té una capacitat limitada per a aconseguir reforços
positius d'ell mateix o dels altres. Està motivada per a evitar situacions socials similars a altres
que els han produït dolor, vigilant en tot moment el seu entorn social per a detectar perills
potencials. Com a conseqüència pot interpretar d'una manera errònia esdeveniments socials de
caràcter benigne. Aquesta persona necessita desesperadament l'aprovació social, però la seva
ansietat social crònica, les seves cognicions freqüentment pertorbades i les seves escasses
habilitats socials fan que aquesta meta sigui gairebé una utopia..
Pel que fa al trastorn antisocial, una característica fonamental és el menyspreu pels altres.
Humilien i dominen als altres mitjançant la manipulació. En les seves accions generalment es
perceben com a realistes, però els altres els perceben com a individus amb una mínima
compassió pels altres. Tenen escassos mecanismes per a afrontar comportaments de revenja, i
sovint s'expressen d'una manera directa i de vegades per la força. Encara que algunes
personalitats antisocials manifesten un comportament criminal, la majoria s'adapten a formes de
vida més acceptades socialment, sobretot a una societat competitiva en la qual preval el realisme
dur.
Pàgina 9 de 10
Examen 2015/16-2
5. STAI vs. ISRA. Quin dels dos instrument administraries si vols valorar la resposta
ansiosa del pacient a nivell cognitiu, fisiològic i motor. Justifica la teva resposta explicant breument
les característiques del dos instruments.
Per a valorar l’ansietat de la persona segons e triple sistema de resposta és més adient
l’ISRA. Aquest instrument És un instrument d'autoinforme que duu a terme una avaluació
multidimensional de l'ansietat davant diverses situacions, valorant la resposta del subjecte en els
sistemes cognitiu, fisiològic i motor. Per la seva part, el STAI ens dona informació sobre l’ansietat
estat i l’ansietat tret sense diferenciar aquest triple sistema de resposta.
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2015/16-2
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 22 06 16 EX Examen

matriculat.
Cap material

Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2015/16-2
BLOC 1. CAS CLÍNIC
En Manel té 56 anys, treballador d'una petita escola de barri des de sempre, segons ell. Va
començar a fumar als 14 anys més per imitació que per ganes. Només ha deixat de fumar en
dues ocasions des de llavors i no més de tres setmanes la primera vegada i quatre la segona. En
els dos casos no va utilitzar cap tipus de tractament. Està casat amb la Laura, tres anys menor
que ell. Tenen dos fills de 27 i 25 anys. Tots, excepte ell, han estat no fumadors.
Des de fa 10 anys va començar amb problemes amb la veu que va atribuir a la seva
professió ja que havia d'estar parlant i en veu alta durant gran part del dia. Al desembre de 2014
va començar amb una faringitis en principi normal, com repetia unes 2-3 vegades per any. L'única
diferència era que persistia i no hi havia manera de reduir el dolor.
Al final es va decidir a fer un pas més i va anar al seu metge perquè li realitzessin una
avaluació més profunda. En aquest moment ja estava una mica angoixat, de manera que fins i tot
havia reduït el consum de tabac. Inicialment fumava 18 cigarrets i últimament ja eren nou al dia. El
metge li va diagnosticar pneumònia i li va receptar antibiòtics, però tot i així el va citar amb el
pneumòleg per assegurar que no es deixava res.
A les dues setmanes va ser visitat d'urgències pel pneumòleg que li va demanar un anàlisi
de sang i orina, radiografia de tòrax, citologia de l'esput i broncoscòpia amb punció amb agulla
fina d'una zona que el pneumòleg va veure alterada.
A les dues setmanes, de nou va ser visitat. Entre totes dues visites la seva ansietat va anar en
augment i també el seu insomni, de manera que últimament només era capaç de dormir quatre
hores al dia. Al final el pneumòleg li va donar la notícia que tenia un adenocarcinoma en etapa IV,
no operable. Per sort anava acompanyat per la seva dona, el que li va aportar més enteresa davant
la notícia, inicialment. Havia de començar amb quimioteràpia. Era febrer amb el que va agafar la
baixa laboral i es va preparar per a tot el procés. Al principi es va sentir morir, estava molt
desanimat i sense forces per seguir. Però amb el temps va millorar una mica el seu estat d'ànim i es
va aferrar a la seva fe per mantenir la seva enteresa, encara que seguia sense sentir-se capaç de
superar la situació. Acudeix tres mesos després d'acabar el tractament oncològic i si bé tot
semblava controlat, seguia tenint problemes per dormir i d'ànim, entre d'altres.
Pàgina 2 de 10
Examen 2015/16-2
1. Proposa un guió de primera entrevista amb el pacient indicant quines àrees generals
avaluaries i posa un exemple de pregunta per a cada bloc justificant la seva
importància.
Resposta esperada: Les principals àrees que hauríem d’explorar en una primera entrevista
amb el pacient les podem agrupar en els següents blocs: motiu de consulta, història i
conceptualització del problema, motivació, objectius i expectatives del pacient, recursos i
limitacions per a fer front al problema, situació familiar, història personal i d’altres.
Pàgina 3 de 10
Examen 2015/16-2
2. Explica com estructuraries l’avaluació d’en Manel: número de sessions, aspectes

específics relacionats amb la problemàtica que avaluaries, quins instruments
administraries al pacient per cada aspecte avaluat.
Resposta esperada: En aquesta pregunta el que s’esperava és que l’alumne/a estructurés de

forma lògica i coherent un pla d’avaluació i com no hi ha un pla establert el que calia fer és una
programació no excessiva de sessions diagnòstiques (3-4 sessions màxim). En una 1ª sessió,
resulta molt recomanable recollir informació relativa a la història i conceptualització del problema,
motivació, objectius i expectatives de la pacient, recursos i limitacions per a fer front al problema,
En quant a què avaluar en una persona amb càncer hauria d’incloure aspectes concrets de com
viu el càncer el pacient: estat d’ànim, esfera social, aspectes laborals, alteracions neurocognitives,
problemes fisiològics: sexualitat, etc; afrontament, qualitat de vida i d’altres aspectes. Per tant,
s’hauria d’haver inclòs eines per avaluar la qualitat de vida, estrès, ansietat, depressió, aïllament,
eficàcia percebuda... Els instruments de mesura depenen de la hipòtesi plantejada, però podria
ser de referència una entrevista com la SCID-I o la CIDI, instruments de mesura de la
simptomatologia depressiva-ansiosa (BDI-II, HADS, Cuestionario Tridimensional para la
Depresión, ISRA) aplicats en el pre- i post-tractament, el SF-36 o d’altres eines relacionades amb
al qualitat de vida, etc.
Pàgina 4 de 10
Examen 2015/16-2
3. Fes l’anàlisi funcional del problema del pacient (pots afegir informació sempre que sigui
coherent amb el cas). Explica breument la utilitat i importància de fer un anàlisi funcional.
Resposta esperada: Un cop ja tenim la informació del context del pacient i la seva problemàtica,
és el moment d'establir hipòtesis explicatives que han de poder ser contrastades, l’anàlisi
funcional. Amb aquest anàlisi s'intenta establir les relacions funcionals entre diverses variables
amb l'objectiu de delimitar les variables sobre les que posteriorment s'haurà d'intervenir. Explicar
només el triple sistema de resposta (cognitiu, fisiològic i motor) no és suficient ja que el que es
demana és una formulació clínica del cas a través d’un functional analytic causal model (FACM)
per a sistematitzar i integrar l'anàlisi funcional, per relacionar variables i no només enumerar-les o
explicar-les. El FACM es un tipus de diagrama que representa visualment el model causal,
proposat pel clínic, dels principals problemes d’un pacient.
Pàgina 5 de 10
Examen 2015/16-2

1. Com reduiries al màxim l'abandonament dels pacients? Argumenta breument la
importància de les mesures que hagis seleccionat.
Resposta esperada: Principalment calia explicar que es treballaria sobre les expectatives del
pacient sobre la durada del tractament i les característiques del procés d'avaluació i intervenció
informant sobre el que s’espera aconseguir, la nostra manera de treballar i el temps necessari per
fer-ho. També es valorarà el grau de satisfacció amb el tracte rebut, l’evolució, el tractament i
resultats. Conceptualitzar el problema conjuntament amb el pacient és una forma de reduir
l’abandonament, a més de crear una aliança de treball. Altres aspectes a tenir en compte són el
nombre de dies des que se sol·licita visita fins rebre-la, nivell cultural, socieconòmic, edat i sexe,
motivació del pacient o les mateixes característiques d'ells per estar oberts al tractament.
Pàgina 6 de 10
Examen 2015/16-2
2. Realitza el diagnòstic diferencial entre la fòbia social i el trastorn d'angoixa amb

agorafòbia.
Resposta esperada: La fòbia social es caracteritza per una por irracional i persistent davant de
determinades situacions socials amb un comportament d’evitació. Són rellevants els factors
socials i les cognicions associades a aquests factors de forma que per condicionament a
l’experiència social traumàtica i a un possible dèficit d’habilitats socials i cognicions negatives evita
les situacions socials.
En canvi, el trastorn d’angoixa o de pànic presenta una simptomatologia fisiològica intensa, por a
la mort immediata o a la pèrdua del control o bogeria i una interpretació catastròfica. Si aquestes
situacions es donen en espais oberts pot donar-se la situació d’evitació d’aquests espais.
La principal diferència és que al trastorn d’angoixa amb agorafòbia s’eviten diferents situacions,
algunes poden ser socials, però no necessàriament com passa amb la fòbia social, a més de ser
inesperats. A més la preocupació persisteix independentment que hi hagi o no persones davant,
més aviat seria el contrari ja que el fet que hi hagi més gent pot facilitar el trobar ajuda, a
diferència de la fòbia social que la gent més aviat pot provocar el problema. L’inici de la fòbia
social és més progressiu i la simptomatologia física és menys freqüent i menys intensa, el que fa
que hi hagi una menor preocupació per ella.
Pàgina 7 de 10
Examen 2015/16-2
3. Explica molt breument tres dels principals prototips de personalitat segons Millon.
Resposta esperada: Els prototips de personalitat proposats per Millon es troben en el Mòdul 3,
pàg. 68. La principal diferència entre la proposta de Millon i els sistema categorial és que aquest
sistema es basa en la concepció de Kraepelin dels trastorns mentals: cada trastorn té una causa
biològica i unes característiques diferents, i per tant cada trastorn és diferent d'un altre. Com cada
trastorn és diferent dels altres (té causes i característiques diferents), hi ha d'haver un conjunt de
criteris específics que s'han de donar (tots) per a definir la categoria. Per tant, un diagnòstic
concret estarà format per un conjunt de criteris específics i, per a dir que un subjecte presenta la
categoria, haurà de presentar tots els criteris. En canvi per a Millon, normalitat i patologia no
constitueixen entitats separades, sinó que formen part d'un contínuum pel que els trastorns de
personalitat no poden ser considerats com a processos interns d'una malaltia si no que són el
resultat d'una disfunció a la capacitat del sistema (personalitat) per a enfrontar-se a les dificultats
de la vida. Cal conèixer el sistema per un bon diagnòstic ja que els trastorns de personalitat no
són entitats homogènies. En quant als prototips podem escollir explicar l’esquizoide com aquella
persona amb una capacitat limitada per a experimentar pena o plaer, amb processos cognitius
empobrits, comportament interpersonal d'aïllament i responsabilitat emocional escassa.
Desenvolupen respostes d’estrés, ansietat, disociatives…Altre podría ser el dependent que es
caracterítza per la seva necessitat d'afecte i d'aprovació de les persones que per a ells són
significatives. Eviten els conflictes i fan esforços per a conciliar els altres. Generalment, sub-
ordinen els seus propis desitjos i interessos als dels altres. Per últim, explicarem el sadicoagressiu
que són aquells que experimenten plaer amb comportaments objectivament aversius que
infligeixen estrès, dolor i humiliació als altres. La seva satisfacció deriva de les relacions en les
quals són dominants, abusius i fins i tot brutals. Tendeixen a ser dogmàtics i intolerants, i mostren
hostilitat. El seu sentit de l'autonomia pot provocar una activitat agressiva quan perden el control.
Pàgina 8 de 10
Examen 2015/16-2
4. Elabora una taula en la qual es compari la Depressió Major i la Distímia de manera que
sigui fàcil fer un diagnòstic diferencial d'ambdues. Enumera molt breument els
instruments específics de mesura de la depressió.
Resposta esperada: Respecte als instruments d’avaluació dels trastorns de l’estat d’ànim, hi ha
alguns descrits als materials de l’assignatura: Escala de Depresión del Centro de Estudios
Epidemiológicos (CES-D), Escala de Hamilton para la Evaluación de la Depresion (HAM-D), el
Inventario de Depresión de Beck (BDI), etc.
Depressió Major Distímia

Intensa tristesa vital i desànim, amb la Humor depressiu durant la major part del
Estat
d’ànim:
possible pèrdua d’interès o plaer per quasi dia que es caracteritza per un malestar
bé totes les activitats. psicològic i desànim general, associat a
símptomes d’ansietat (es pot definir com
una personalitat premòrbida de tipus
neuròtic).
Es realitza per fases, amb episodis Generalment segueix un curs crònic amb
Evolució:
d’alteracions patològiques en èpoques un inici primerenc i insidiós, el subjecte no

asimptomàtiques i de millora; el subjecte té n’és conscient dels canvis. Una presència
consciència dels grans canvis per la prolongada de forma suau, almenys durant
intensitat dels símptomes. 2 anys (APA, 1995).
Manifestacions d’intensitat elevada que Els símptomes no són intensos, essent
Quadre clínic:
generen un deteriorament en el menys severs, i apareixen gradualment;

funcionament del subjecte per les per la qual cosa, el subjecte pot dir:
freqüents recaigudes o episodis “sempre he estat així” o “és que sóc així” ...
recurrents; tant en els àmbits de la seva doncs el funcionament psicològic en l’àmbit
vida (a nivell professional, familiar i social) vital està força preservat.
com en un mateix (què sent, pensa, etc.).
Pàgina 9 de 10
Examen 2015/16-2
5. Quins factors es relacionen amb l'experiència del dolor? Explica'ls breument i posa un
exemple de cada un.
Resposta esperada: Com s’indica al mòdul 3, els principals factors a avaluar relacionats amb el
dolor són el pensament catastròfic, la por a una nova lesió, les estratègies d’afrontament davant el
dolor, l’autoeficàcia i l’estat d’ànim. Calia explicar cada aspecte breument i posar algun exemple
concret.
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2015/16-1
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 13 01 16 EX Examen

matriculat.
Cap material.

Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2015/16-1
BLOC 1. CAS CLÍNIC
Visita la nostra consulta la Paula R., dona de 25 anys d’edat i nacionalitat espanyola. La pacient té
parella en la actualitat (en Carles), amb qui manté una relació des de fa 7 anys, no tenen fills. La Paula és de
nivell socioeconòmic mitjà i és estudiant universitària de primer any en el Grau de Psicologia. Conviu en
Barcelona amb els seus pares i dos germans de 14 i 13 anys.
La Paula ha decidit demanar cita a la nostra consulta després de completar una sèrie de qüestionaris
amb motiu d’un projecte d’investigació universitari. Malgrat que refereix “no tenir cap problema greu
actualment”, assenyala que acudeix “preocupada per unes altes puntuacions en ansietat obtingudes a
l’ISRA”. Afirma pressionar molt les mandíbules al dormir i notar la zona molt tensionada durant tot el dia, el
que li genera dolor a l’àrea mandibular, no havent acudit amb anterioritat a cap especialista per aquesta raó.
Expressa que tenint la possibilitat de rebre atenció psicològica, vol rebre-la. Es presenta molt polida, atenta i
amb fluïdesa quan parla. No presenta signes d’agitació ni emocionalitat desadaptada. Es toca molt la
mandíbula i se la veu inquieta. Es una persona col·laboradora, amb molt interès i respon detalladament a les
preguntes que es plantegen.
El problema que més li preocupa es manifesta per primera vegada als 12 anys d’edat, moment en el
que va a consulta psicològica acompanyada per la seva mare, abandonant el tractament després de 4
sessions de teràpia. La pacient defineix l’episodi pel que va sol·licitar ajuda com una necessitat irrefrenable
de confessar conductes que feia a casa (com encendre el televisor, el vídeo, haver vist una pel·lícula, etc.)
per por a que hi passés alguna cosa dolenta si no les confessava. Refereix també haver sentit necessitat de
repetir comportaments durant el joc amb altres nenes. El problema s’ha mantingut fins l’actualitat, ja que des
d’aleshores afirma haver tingut pensaments intrusius, rituals i compulsions, encara que ara es presenten en
menor intensitat que durant el primer episodi. Està molt preocupada per aquests pensaments intrusius i
reporta molta por a que el pensament no desaparegui i torni a viure el mateix que als 12 anys.
Ella mateix es defineix com una persona molt rumiadora, que pensa molt i amb alta necessitat de
ajudar als altres. Es descriu com una persona molt nerviosa que des de ben petita presenta freqüents mals
de ventre i tensió muscular. També contraccions musculars involuntàries quan realitza activitats que li
suposen molta activació –tant activitats agradables com desagradables- i dolor significatiu de la mandíbula al
llarg del dia. A nivell social afirma ser especial, per considerar-se molt selectiva a l’hora de fer noves
amistats, i rígida en el seus pensaments, creences i ideals. Segons les seves paraules, presenta una
elevada predisposició a la hipocondria que li ha obligat a acudir a consulta mèdica amb més freqüència del
que ella mateixa considera “adequada”, degut a que en alguns moments pensa que podria estar patint
alguna malaltia.
No refereix cap altre succés destacable al llarg de la infància i adolescència, només alguns aspectes
familiars a tenir en comte perquè poden haver estat rellevants pel seu propi desenvolupament: elevada
vulnerabilitat de la mare a l’estrès i l’obligació de cuidar dels seus dos germans des de l’adolescència.
Inicialment la pacient no reconeix la magnitud del problema, que com ella mateixa assenyala “ha assumit” a
la seva vida diària. Indica “estar acostumada” i no és conscient de les implicacions en la vida personal i
acadèmica. No obstant, sí que arriba a reconèixer durant la segona entrevista i a través dels autoinformes,
que experimenta elevats nivells d’ansietat, la presencia de tics i pensaments intrusius de naturalesa variada,
que interrompen el fluix normal de pensament, pèrdues de temps degudes a la realització de comportaments
neutralitzadors i de comprovació, lentitud excessiva a l’hora de menjar degut a la conducta “ritualitzada” i
dolors musculars en mandíbula i esquena.
Pàgina 2 de 10
Examen 2015/16-1
del cas presentat. Fes també el FACM (anàlisi funcional - functional analytic causal model) del cas i
Resposta esperada. Tal i com vam treballar a les PAC, seguint el triple sistema de resposta (cognitiu,
fisiològic, motor) s’esperava una organització dels signes i símptomes que apareixen en el cas (o inventats)
però congruents amb el mateix. A continuació, per fer la formulació clínica del cas, es demanava dissenyar
un functional analytic causal model (FACM) per a sistematitzar i integrar l'anàlisi funcional. El FACM es un
tipus de diagrama que representa visualment el model causal, proposat pel clínic, dels principals problemes
d’un pacient. La principal problemàtica psicològica de la pacient Paula R. és la presència d’un trastorn
Obsessiu Compulsiu (TOC).
Entrant en més detall, les dades recollides indiquen la presencia de pensaments de caràcter repetitiu,
egodistònic, de contingut amenaçant (obsessions) que generen alts nivells dánsietat, però que disminueixen
amb la realització de conductes neutralitzadores. Aquestes conductes segueixen les pautes definides per ser
considerades compulsions, perquè es presenten després d’una obsessió, redueixen el malestar generat per
l’obsessió i pretenen prevenir la conseqüència d’alguna cosa dolenta. Les conductes de neutralització es
mantenen per un procés de reforçament negatiu. Es tracta d’una resposta d’evitació davant conseqüències
catastròfiques associades a la no realització dels rituals i compulsions.
La interpretació dels pensaments intrusius com amenaçant, actuaria com potenciador dels estats d’ansietat.
La preocupació per les obsessiones contribueix a lélevació dels nivells d’ansietat experimentats. Sembla
que la pacient té esquemes cognitius rígids, aspecte característic dels pacients amb un TOC.
Exemple de FACM aplicat al cas:
Pàgina 3 de 10
Examen 2015/16-1
cas de la Paula R., argumenta quines àrees avaluaries, quin procediment seguiries (estructura,
número de sessions, etc.) i quins instruments (qüestionaris, escales, etc.) utilitzaries.
En una 1ª sessió, resulta molt recomanable recollir informació relativa a la història i conceptualització del
En quant a què avaluar, el cas descrit és un cas clar de TOC (la pacient compleix els criteris diagnòstics
DSM-5 per a F42 Trastorn Obsessiu Compulsiu [300.3]), per tant, calia avaluar aquest tipus de
simptomatologia (obsessions i compulsions) utilitzant com a referència el triple sistema de resposta i l’anàlisi
funcional (FACM). Els instruments de mesura depenen de la hipòtesi plantejada, però podria ser de
referència una entrevista semi-estructurada com la SCID-I i instruments de mesura de l’ansietat general
(STAI tret, HARS, ISRA, BAI), i principalment dels símptomes obsessiu-compulsius en particular (CAC,
MOCI, Y-BOCS).
Pàgina 4 de 10
Examen 2015/16-1
3. La pacient del cas informa de dolor a l’àrea mandibular. Com faries una avaluació exhaustiva del
seu dolor (intensitat, localització i propietats qualitatives)?
Resposta esperada: El dolor que pateix la Paula R. s’avaluaria a partir de diferents aspectes que, segons
un grup d’experts internacionals (Initiative on Methods, Measurement and Pain Assessment in Clinical Trials,
IMMPACT; Dworkin et al, 2005) varen crear per unificar les variables a avaluar: la intensitat, la localització i
les propietats qualitatives.
La intensitat del dolor es pot avaluar a partir de tres tipus d’escales; les numèriques en les quals la Paula
haurà d’adjudicar un número del 0 al 10 al seu dolor (sent 10 el màxim dolor possible i 0 absència de dolor),
les visuals analògiques en les quals representarà el seu dolor per la intensitat de marcació d’una línia d’uns
10 cm, i les escales categorials, on es mesurarà el dolor en funció d’ítems o categories administrades.
S’avaluarà la localització del dolor situant-lo de forma concreta i fent un seguiment de possibles canvis de
localització. Farem servir el dibuix de la figura humana i la pacient marcarà les zones en les que presenta
dolor. Aquesta avaluació servirà per crear exercicis de rehabilitació.
El dolor és multidimensional i per tant, necessitem avaluar aspectes qualitatius per entendre com el percep la
Paula. Es pot avaluar per mitjà del McGill Pain Questionnaire, mesurant els tres components proposats per
la teoria que la recolza (Melzack, 1975); dimensió sensorial-discriminativa, motivacional-afectiva i cognitiva-
avaluativa (la pacient escull les paraules que representen el seu dolor a partir de 20 grups de paraules).
Pàgina 5 de 10
Examen 2015/16-1
1. Presenta les principals característiques segons T. Millon del trastorn de personalitat esquizoide i
de l’esquizotípic.
Resposta esperada: Les principals característiques del trastorn de personalitat esquizoide i de l’esquizotípic
es troben al Mòdul 3 (pagines 70 i 79, respectivament)
Pàgina 6 de 10
Examen 2015/16-1
2. Quins aspectes psicològics són els més importants d'avaluar en un pacient oncològic? Indica i
explica breument cadascun dels instruments que podries utilitzar per a l’avaluació.
Resposta esperada: Els aspectes psicològics més importants que es poden avaluar en un pacient
oncològic, així com els instruments per mesurar aquests aspectes, estan descrits al Mòdul 4 (pagines de la
27 a la 32)
Pàgina 7 de 10
Examen 2015/16-1
3. Quines característiques de l'avaluat poden influir en el procés d’avaluació? Anomena i descriu

breument cadascuna d’aquestes característiques.
Resposta esperada: Les principals característiques de l'avaluat que poden influir en el procés d’avaluació
estan descrites al Mòdul 1 (pagines de la 46 a la 49)
Pàgina 8 de 10
Examen 2015/16-1
4. Explica breument les característiques principals de dues de les següents entrevistes

estructurades: CIDI, SCID-I, PRIME-MD o DICA.
Resposta esperada: Les característiques dels quatre instruments de l’enunciat estan descrites al Mòdul 2
(pagines de la 31 a la 35)
Pàgina 9 de 10
Examen 2015/16-1
5. L’Emilia M. és una advocada de quaranta anys, casada i sense fills, treballa com a directora d’un bufet
d’advocats al centre de Barcelona. Sempre ha estat una excel·lent estudiant i brillant advocada. Aquest és el
testimoni del seu marit durant la teràpia de parella: “L’Emilia és bona persona, de fet, té uns valors cívics i
morals inqüestionables...és una dona que t’enganxa...té molt poder seductor. Però, al mateix temps té
capacitat per tergiversar tot el que pugui anar en contra seva. Amb el temps m’he adonat que m’he convertit
en un zero a l'esquerra. Per molt que faci per ella, mai està contenta. Té un ego descomunal i tracta
contínuament de demostrar que és més que jo en tots els sentits...La bona advocada que és, l’alt sou que té,
els amics i coneguts tan importants amb els que es relaciona...és tan altiva que resulta insuportable!, és així
de dur, però és totalment cert!".
Quin trastorn de la personalitat podries identificar en l’Emilia segons el breu testimoni del seu marit?
Indica quines són les principals característiques d'aquest trastorn posant exemples concrets del cas
i d’altres que puguis inventar sempre que siguin congruents amb el cas.
Resposta esperada: La pacient del cas (Emilia) té un trastorn narcisista de la personalitat (Mòdul 4, pagines
73 i 74)
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2015/16-1
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 16 01 16 EX Examen

matriculat.
Cap material.

Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2015/16-1
BLOC 1. CAS CLÍNIC
El Guillem ha treballat tota la vida a la construcció. Té 54 anys i és pare de dues filles, la Rosa de 24 i la
Fabiola de 21. Viu amb la seva dona i la filla gran. La Fabiola està a Holanda amb una beca Erasmus. El
nostre pacient ha estat “el millor treballador que la meva empresa ha tingut mai”. I de fet, com ens explica, és
del pocs a qui no li havia afectat la crisi i la reducció de personal que l’empresa ha fet durant els últims anys.
Acudeix a consulta derivat pel seu traumatòleg. Fa uns sis mesos va tindre un accident durant la seva
jornada laboral. “Havia plogut i el terra de de la bastida estava mullat i em vaig caure”. El Guillem va estar
ingressat a l’hospital uns dies; i encara que no va ser res greu, com a conseqüència de la caiguda té una
lesió permanent a la columna que li provoca dolor lumbar i a les cames.
Des d’aleshores està de baixa laboral i els professionals mèdics ja li han parlat de la possibilitat d’aconseguir
una incapacitat parcial. No pot fer grans esforços físics i carregar pes ja és impensable. “Això significaria no
tornar a treballar a la construcció i jo no sé fer altra cosa, no he estudiat, mai he fet altra cosa que no sigui
posar maons”.
El Guillem ens explica que no té ganes de fer res, que ja no té ànims per anar a cap lloc amb la dona. Abans
sortien a sopar o al cine molt sovint i ara ja no té ganes. També ha perdut l’apetit sexual i ha deixat de tindre
relacions sexuals amb la seva dona (“ni masturbacions ni absolutament res”). Per altra banda, el fet de la
baixa i de la incapacitat tindria també conseqüències en la economia familiar. La dona està a l’atur i les dues
filles encara estan estudiant. El sentiment de culpa que té és molt gran, més si arriba el moment en que una
de les filles no pugui continuar estudiant.
Se sent impotent, i totalment desesperat perquè no pot fer res per a canviar la situació. Quan intenta fer
“alguna cosa de profit, encara que sigui anar al súper, no puc carregar la compra; tot em fa mal”. Des de fa
un parell de mesos el seu humor ha canviat, està més irascible, s’enfada amb facilitat, discuteix molt amb la
família i a més li costa dormir.
Pàgina 2 de 10
Examen 2015/16-1
1. Fes un breu escrit en el que presentis la informació que li donaries al pacient en el primer contacte
presencial.
RESPOSTA ESPERADA: En la primera visita, el pacient s'ha de sentir acollit, ha de sentir que l'entenem i
que volem i el podem ajudar. La resposta no havia de ser un text teòric sinó un escrit en el que li ficàreu veu
al terapeuta explicant-li els següents aspectes al Guillem: la confidencialitat i els seus límits, la nostra
manera de treballar, com farem l’avaluació (durada i nombre de sessions), desmuntar idees distorsionades
sobre la figura del psicòleg, establir el rapport i l’aliança terapèutica. No pot faltar el per què i la importància
de fer una avaluació psicològica profunda.
Com és lògic, abans de tot ens hem de presentar i indicar-li al pacient com volem que s'adreci a nosaltres i li
preguntarem com vol que ens hi adrecem.
Pàgina 3 de 10
Examen 2015/16-1
2. Redacta un guió de primera entrevista en el que quedi molt clar quina informació recolliries (tenint
en consideració la problemàtica que presenta). Posa exemples concrets de preguntes justificant la
seva importància.
RESPOSTA ESPERADA: Al llarg de la primera entrevista hem d’explorar aspectes genèrics com Història i
conceptualització del problema, motivacions i expectatives del pacient, recursos personals i situació social i
familiar. De manera addicional, i relacionat directament amb la seva experiència de dolor, hem d’indagar tres
dimensions bàsiques del dolor: intensitat, localització i aspectes més qualitatius de com el pacient interpreta
el seu dolor. Altres aspectes a explorar són els tractaments previs i actuals, funcionament físic (per exemple,
interferència del dolor a la seva vida, les relacions sexuals i de parella, control percebut, tasques
domèstiques i professionals, etc.).
Una part fonamental en la correcció de la pregunta és incloure preguntes concretes (i la seva justificació)
adaptades al pacient.
Pàgina 4 de 10
Examen 2015/16-1
3. En relació a l’experiència de dolor del pacient, explica com aquesta problemàtica por afectar des
d’un punt de vista psicològic i com pots avaluar-ho (indicant instruments específics). Utilitza
informació del cas per explicar i exemplificar-ho. Pots inventar informació congruent amb el cas.
RESPOSTA ESPERADA: Des d’un punt de vista psicològic hauríem de tindre present aspectes com el
pensament catastròfic, la por-evitació a lesionar-se de nou, les estratègies d’afrontament, l’autoeficàcia i
l’estat d’ànim de la persona. Per a la seva avaluació contem, entre altres amb els següents instruments: Pain
Catastrophizing Scale (PCS; Sullivan i Pivik, 1995), Tampa Scale of Kinesiophobia (TSK; Miller, Kori i Todd,
1991), Chronic Pain Coping Inventory (CPCI; Jensen et al., 1995), Artritis Self-Efficacy Scale (González et
al., 1995) i Beck Depression Inventory (Beck et al., 1979). Tot això ha d’anar acompanyat amb exemples del
pacient presentat al cas.
Pàgina 5 de 10
Examen 2015/16-1

1. Les relacions funcionals són probabilístiques, idiogràfiques i condicionals. Explica què
significa cada característica i posa un exemple de cada.
RESPOSTA ESPERADA: Les relacions funcionals són probabilístiques ja que no permeten recollir tota la
realitat del pacient com si fos una ciència exacta, hi ha un espai per la interpretació i l’errada. Són
ideogràfiques, el que vol dir que la relació que pot explicar una situació concreta d’un pacient pot no ser útil
per a un altre que tingui la mateixa o similar problemàtica. I per últim, son condicionals ja que poden ser
vàlides en determinades situacions i no en d’altres, no per trobar-se dues variables en un cas la seva relació
es manté per sempre sense dependre d’altres condicionants o situacions.
Aquesta explicació de cada característica ha d’anar acompanyada amb un exemple concret.
Pàgina 6 de 10
Examen 2015/16-1
2. Explica amb un exemple com poden influir les expectatives del pacient en l’abandonament de
la teràpia. A banda de les expectatives, explica breument dos elements més que puguin augmentar la
probabilitat d’abandonament per part del pacient.
RESPOSTA ESPERADA: L’exemple ha de mostrar com les expectatives que té el pacient en relació a la
durada o la forma de funcionament del procés terapèutic pot fer que abandoni si aquestes idees no
coincideixen amb la realitat. Per això és important indagar sempre en la primera consulta aquests aspectes i
explicar molt detalladament el procés i el nostre sistema de treball. També és fonamental informar-lo durant
tot el procés de l'evolució i del que succeirà perquè ho pugui anticipar.
Entre els següents elements s’havien de triar dos i explicar-los: conceptualització del problema, aliança de
treball, satisfacció, durada del tractament, nombre de dies fins a la primera visita, nivell socioeconòmic, edat
i sexe, motivació del pacient i característiques de personalitat del pacient. Aquesta informació la trobareu
ampliada a les pàgines 20 i 21 del Mòdul 1.
Pàgina 7 de 10
Examen 2015/16-1
3. Enumera i descriu de manera breu els tres principals instruments per a avaluar l’ansietat
generalitzada (nom de l’escala, informació que explora, estructura, etc.).
RESPOSTA ESPERADA: Els principals instruments per a l’avaluació de l’ansietat generalitzada són els
següents. L’explicació sobre variables que explora, la seva estructura, número de ítems, etc. ho teniu
desenvolupat al Mòdul 3, a partir de la pàgina 47.
Escala d'ansietat de Hamilton (HARS, Hamilton, 1959)

Inventari d'ansietat de Beck (BAI; Beck, Epstein i altres, 1988)
Qüestionari sobre l'ansietat estat tret (STAI; Spielberger, 1970)
Inventari de situacions i respostes d'ansietat (ISRA; Miguel-Tobal, Cano-Vindel, 1994)
Pàgina 8 de 10
Examen 2015/16-1
4. Indica quines són les estratègies que tenim els psicòlegs per a mostrar als pacient que els
entenem (resposta d’escolta). A continuació, imagina que tens un pacient diagnosticat de depressió.
Tria dues de les citades estratègies i posa un exemple de conversa per a cada tipus de resposta
seleccionada (una frase pel pacient i altra pel terapeuta) en les que mostris dues característiques
bàsiques del trastorn depressiu.
RESPOSTA ESPERADA: Al Mòdul 1 (pàgines 38-40) estan explicades les quatre principals estratègies per
a mostrar aquesta resposta d’escolta: paràfrasi, reflex, síntesi i aclariment. Pel que fa a la simptomatologia
depressiva, la resposta podia incloure qualsevol aspecte dels quatre blocs: emocionals, motivacionals,
cognitius i somàtics (esquema a la pàgina 13 del Mòdul 3). Al mateix manual teniu exemples de conversa
com el següents:
P: Estic fatal, no tinc ganes de fer res ni de sortir amb els amics. Em quedaria a casa estirada al sofà tot
el dia.
T: Sembla que et falti energia, que les coses que abans t'agradaven fer ja no et motivin.
Pàgina 9 de 10
Examen 2015/16-1
5. Arriba a consulta un estudiant en pràctiques del grau de criminologia i et pregunta sobre els
trastorns de personalitat. Diu que ha llegit alguna cosa sobre la personalitat normal i patològica d’un
tal Millon. Com li explicaries a aquest alumne de criminologia (no és psicòleg) la conceptualització de
la personalitat segons aquest autor?
RESPOSTA ESPERADA: Com s’explica al Mòdul 3 apartat 3.2, al nostre alumne deuríem explicar-li coses
con que Millon parla de normalitat i patologia com extrems d’un mateix contínuum, de manera que les
persones amb patologies de personalitat, en general, presenten una escassa flexibilitat a l’adaptació amb
tendència a generar espirals de comportament. D’aquesta manera, no tenim els recursos personals per a
trencar aquests patrons de conducta i establir altres més adaptatius, per exemple, a nivell social. Tot això va
acompanyat d’una especial susceptibilitat i fàcil irritació en el seu dia a dia.
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Examen 2015/16-1
 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 23 01 16 EX Examen

matriculat.
Cap material.

Enunciats
Pàgina 1 de 10
Examen 2015/16-1
BLOC 1. CAS CLÍNIC
La Núria té ara 32 anys, està casada i té dos fills, un de vuit i un de sis anys. Ve a consulta perquè des
de fa poc més d’un any i mig ha anat sentint-se cada vegada més desbordada per la vida que porta.
Abans, recorda, els caps de setmana eren per descansar, recuperar-se de l’estrès de la feina de la
setmana, sortir, anar al cinema, etc. Ara no li ve de gust perquè està tot el temps en un estat de
màxima alerta, control i irritable que la fan esgotar-se. Afirma que ara no sap diferenciar entre el
probable i el possible. De forma que està sempre a sobre del que fan els fills perquè pensa que es
faran mal, que cauran o que es barallaran. De fet, només pensar en tornar a passar un cap de
setmana estressant fa que moltes vegades no vulgui sortir o que ho faci de mal gust. Fa tres mesos
que li costa dormir de seguit i quan ho aconsegueix no pot estar més de sis hores seguides.
Fins ara, la majoria d’esforç en l’educació dels fills havia recaigut en ella. El seu marit, en Jaume, diu
que no és que no volgués sinó que la Núria mai estava satisfeta amb les coses que ell feia (preparar el
sopar pels nens, l’esmorzar, etc.) de forma que al final acabaven tenint una discussió i ell va decidir
deixar-li fer a ella. En canvi, com que ara la veu desbordada, han repartit tasques inclús per escrit.
Mantenen un temps aquest funcionament però al final tornen a les dinàmiques inicials.
La resta del seu temps lliure, quan la Núria ja es fora de la feina (treballa en una empresa d’arquitectes
com a administrativa de direcció), no pot deixar de consultar l’email o mirar el telèfon, tot i que només
una vegada va haver de solucionar un problema amb un document fora d’hores. Aquesta situació la fa
estar constantment alerta i mirant la bateria que li queda, la cobertura del mòbil o la memòria que li
queda per emmagatzemar documents i llegir-los.
Reconeix que la vida que porta ara la fa sentir oprimida: “tot el món m’exigeix però ningú m’allibera”,
pel que “sempre tinc que estar alerta i vigilant el que passa”. La seva relació de parella s’ha ressentit
tant que ara mateix no es reconeixen. Ella sap que tot aniria millor si pogués tornar a ser la persona
que era abans, no despreocupada perquè mai ho ha estat, però si amb capacitat per a relativitzar les
situacions, menys rígida i, per sobre de tot, menys patidora.
Pàgina 2 de 10
Examen 2015/16-1
1. Quina problemàtica psicològica principal veus en aquesta pacient? Argumenta la resposta.

Quines són les principals característiques d'aquesta problemàtica? Exemplifica aquestes
característiques a partir del cas (pots inventar detalls si ho consideres necessari).
Resposta esperada: Clarament la Núria té un trastorn d’ansietat generalitzada (TAG): aquest trastorn es
caracteritza per la presència de preocupacions no realistes o excessives (cadena de pensaments i imatges,
carregades d'afectivitat negativa i relativament incontrolables), persistents, entorn de múltiples àmbits de la
vida de l'individu (acceptació social, competència, responsabilitat, etc.). Es podria fer esment també als dos
tipus de preocupació que s’expliquen en el Mòdul 3, pàg. 39. Exemplificar aquesta simptomatologia seguint
l’explicat al cas pot incloure elements com: l’insomni, el perfeccionisme o la insatisfacció amb tot o el fet
d’estar constantment alerta amb els temes de feina quan només una vegada va ser important estar-hi, el que
podria ser introduït com un biaix atencional com d’altres que s’expliquen al cas (estar a sobre dels fills, la
feina, etc per sobreestimació); evita sortir, no només perquè segurament va cansada de no dormir i l’estrès,
sinó per no enfrontar-se a determinades situacions buscant la seguretat de casa seva. Descartaríem en
aquest cas la depressió, que en cap moment es fa esment.
Pàgina 3 de 10
Examen 2015/16-1
cas, argumenta quines àrees avaluaries, quin procediment seguiries (estructura, número de
sessions, etc.) i quins instruments (qüestionaris, escales, etc.) utilitzaries.
Resposta esperada: En aquesta pregunta el que s’esperava es que l’alumne/a estructurés de forma lògica i
En relació al procediment, en una primera sessió, resulta molt recomanable recollir informació relativa a la
història i conceptualització del problema, motivació, objectius i expectatives de la pacient, recursos i
limitacions per a fer front al problema, situació familiar, història personal i d’altres, així com explicar la
confidencialitat de les sessions.
En quant a què avaluar, el cas descrit és un cas clar de TAG (veure criteris DSM), per tant, calia avaluar tota
la simptomatologia ja comentada en la resposta anterior. Els instruments d’avaluació en el cas d’un TAG
podrien ser una entrevista semi-estructurada com la SCID-I (o d’altres opcions) i instruments de mesura de
l’ansietat general (STAI tret, HARS, ISRA, BAI).
Pàgina 4 de 10
Examen 2015/16-1
3. La pacient, després d’uns mesos de teràpia, ens dóna la raó sempre en tot però li costa
parlar dels problemes importants. Sempre diu que està contenta amb el resultat de la teràpia
però no ha modificat en absolut la seva situació i passa grans períodes de temps en silenci.
Com resoldries aquesta situació problemàtica?
Resposta esperada: Mòdul 1, punt 6. Entrenament en situacions difícils.
Pàgina 5 de 10
Examen 2015/16-1

1. Quins aspectes psicològics són els més importants d'avaluar en un pacient amb diabetis?
Posa dos exemples d’instruments per avaluar-los.
Resposta esperada: En un pacient amb diabetis és molt usual avaluar: la personalitat, la

psicopatologia, l’adaptació a la malaltia, la qualitat de vida, l’ansietat/estrès, l’afrontament, la depressió,
el locus de control, l’autoeficàcia i les àrees social, familiar, laboral i personal. Les eines a utilitzar
podrien ser: entrevista per valorar les creences de salut; el locus de control per mitjà del mode C del
qüestionari Multidimensional Health Locus of control Scale (MHLC); l’autoeficàcia amb un autoregistre;
i estratègies d’afrontament amb el Coping Strategies Inventory (CSI).
Pàgina 6 de 10
Examen 2015/16-1
2. Explica molt breument tres dels principals prototips de personalitat de Millon i fes un
comentari en relació amb les diferències entre el sistema proposat per aquest autor i el sistema
categorial.
Resposta esperada: els prototips de personalitat proposats per T. Millon es troben en el Mòdul 3, pàg.
68. La principal diferència entre la proposta de T. Millon i els sistema categorial és que aquest sistema
es basa en la concepció de Kraepelin dels trastorns mentals: cada trastorn té una causa biològica i
unes característiques diferents, i per tant cada trastorn és diferent d'un altre. Com cada trastorn és
diferent dels altres (té causes i característiques diferents), hi ha d'haver un conjunt de criteris
específics que s'han de donar (tots) per a definir la categoria. Per tant, un diagnòstic concret estarà
format per un conjunt de criteris específics i, per a dir que un subjecte presenta la categoria, haurà de
presentar tots els criteris. En canvi per a Millon, normalitat i patologia no constitueixen entitats
separades, sinó que formen part d'un contínuum pel que els trastorns de personalitat no poden ser
considerats com a processos interns d'una malaltia sinó que són el resultat d'una disfunció a la
capacitat del sistema (personalitat) per a enfrontar-se a les dificultats de la vida. Cal conèixer el
sistema per un bon diagnòstic ja que els trastorns de personalitat no són entitats homogènies.
Pàgina 7 de 10
Examen 2015/16-1
3. Imagina un dilema ètic i la seva solució segons model ABCDE de presa de decisions.
Resposta esperada: Amb aquesta pregunta busquem l’adaptació del model de pressa de decisions
ètiques proposat per Sileo i Kopala de l’any 1993 i que inclou els següents passos: Avaluació, Benefici,
Conseqüències i consulta, Obligació i Educació. La presentació del model ha de ser aplicada a un
exemple i no fer només un plantejament teòric de les fases del model. Tota la explicació es troba al
Mòdul 1, pàg. 30-32.
Pàgina 8 de 10
Examen 2015/16-1
4. Quin paper juga la memòria i les estratègies de control en l'explicació del TEPT segons les
Teories Cognitives?
Resposta esperada: La resposta la trobareu al Mòdul 3 pàgina 42: Forma d'emmagatzemament en

memòria. Tenint en compte el paper de la memòria a la cronificació del TEPT, un factor clau és si els
records de l’esdeveniment traumàtic s’incorporen a la memòria autobiogràfica i es connecta amb altres
experiències o, en canvi, si el record es poc integrat. En aquest segon cas segurament s’afavoreix el TEPT,
sent la conseqüència de l’estat emocional d’intens terror, ansietat, etc., experimentat durant l'esdeveniment
traumàtic o a un estat de dissociació durant aquest. També es podria fer esment al fet que un record poc
integrat també pot facilitar una avaluació distorsionada, donant més importància encara al paper de la
memòria al TEPT.
Pàgina 9 de 10
Examen 2015/16-1
5. Tria un qüestionari estructurat basat en algun dels principals sistemes de classificació i

explica les seves característiques principals.
Resposta esperada: Mòdul 2, punt 2.5. Entrevistes estructurades basades en els sistemes de classificació,
pàgina 35. Es podria escollir per presentar: la PRIME-MD o el PHQ (The Primary Care Evaluation of Mental
Disorders).
Pàgina 10 de 10
Espai
grapa
Prova de Síntesi 2012/13-2

 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

10.533 22 06 13 PV Prova
Aquesta prova només la poden realitzar
!!! els estudiants que han aprovat

l’ Avaluació Continuada
Fitxa tècnica de la Prova

matriculat.
 En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant la prova, quin o quins materials
poden consultar?
No es poden consultar materials
 Valor de cada pregunta: 3,33
 Indicacions específiques per a la realització d’aquesta prova:
Enunciats
Pàgina 1 de 6
CAS CLÍNIC
Miquel M., home de 35 anys, solter i sense fills, de professió bomber amb 12 anys d’antiguitat al
servei. Viu sol tot i que freqüenta amb certa regularitat la casa dels seus pares, que formen una família de
nivell social mig. Ha realitzat estudis universitaris, però tot i així la seva vocació des de nen fou ser bomber.
Miquel presenta signes de fatiga, cansament i un cert grau de deixadesa en la seva vestimenta. Situa
l’origen del seu problema en una intervenció realitzada fa 2 mesos, en la que va morir un company de treball
i de promoció. Fora de la feina eren íntims amics.
El pacient arriba a consulta remés pel metge de família, després de 3 mesos de baixa laboral. Es
troba convalescent d’un accident laboral amb cremades tèrmiques de segon grau a les mans i la cara.
Descriu la forma com va succeir l’accident estant de servei amb el seu equip; foren avisats per apagar un
incendi de grans dimensions que s’havia apoderat d’un edifici de cinc plantes. En el mateix, i a causa de les
flames, es va enfonsar el sostre del darrer pis, quedant atrapat amb un company. El fum era intens i ell
mateix es va poder alliberar dels materials enfonsats, intentant fer el mateix amb el seu company. Després
d’esforços desesperats va veure com la situació s’agreujava per moments, escapant per no morir asfixiat i
deixant inconscient al seu company, que més tard va morir quan el traslladaven a l’ambulància cap a
l’hospital. Comenta sentir-se atordit i sense capacitat de resposta davant de qualsevol situació que percep
com una amenaça (p.e. no ha tornat a encendre foc a la xemeneia de casa seva).
El pacient descriu una infància i adolescència normal amb l’objectiu complert de ser bomber amb un
alt reconeixement. Es defineix a si mateix com un home afortunat i amb bona salut pel desenvolupament de
la seva feina. Aporta els informes mèdics de la seva baixa laboral sense que hi hagi cap observació especial,
referint una major preocupació per les conseqüències psíquiques que per les físiques.
1. Planifica l’avaluació per aquest pacient en funció de la seva problemàtica i en funció de la informació
que ens ha facilitat: argumenta quines àrees avaluaries, quin procediment seguiries i quins instruments
utilitzaries.
2. Fes una hipòtesi diagnòstica i explica-la seguint les teories cognitives.
3. Cita 2 instruments d’avaluació per avaluar l’ansietat en general, i descriu molt breument les seves
principals característiques.
Pàgina 2 de 6
Pàgina 3 de 6
Pàgina 4 de 6
Pàgina 5 de 6
Pàgina 6 de 6
grapa

Asignatura Código Fecha Hora inicio
 Espacio para la etiqueta identificativa con el código

80.533 16 06 12 PV Prueba
Esta prueba sólo la pueden realizar los
!!! estudiantes que han aprobado la

Evaluación Continua
• Comprueba que el código y el nombre de la asignatura corresponden a la asignatura de la cual

estás matriculado.
• Debes pegar una sola etiqueta de estudiante en el espacio de esta hoja destinado a ello.
• No se puede añadir hojas adicionales.
• No se puede realizar las pruebas a lápiz o rotulador.
• Tiempo total: 1 h.
• En el caso de que los estudiantes puedan consultar algún material durante la prueba, ¿cuál o
cuáles pueden consultar?: Ninguno.
• Valor de cada pregunta: 3.3 puntos
¿Cuánto?
• Indicaciones específicas para la realización de esta prueba:

Sólo dispones del espacio que hemos dejado para responder a las tres preguntas que te presentamos.
Aunque hemos dejado una página por pregunta, éstas se pueden resolver en menos espacio.
Enunciados
Página 1 de 6
CASO CLÍNICO.
Acude a consulta un hombre, Biel, de 25 años y con un hijo de un año. Trabaja en una fábrica, ubicada en
las afueras de una gran ciudad, en la que tienen turnos rotativos de 12 horas cada 2 semanas.
Hace unos dos años que, según él comenta, le ha ido cambiando el carácter de forma que cada vez se fía
menos de la gente que le rodea. Tiene la sensación de que le esconden algo y que lo engañan... También
ha empezado a sentir celos bastante incontrolables de su mujer. Según comenta, está seguro de que le
engaña y por eso le mira el móvil para encontrar llamadas de gente que él no conoce; le hace llamar a casa
cuando sale del trabajo para tener claro el tiempo que tarda en llegar a casa; se enfada mucho y de forma
irracional cuando un compañero de trabajo que no conoce la llama, etc. Todo esto ha derivado en un
importante conflicto de pareja. Después de los ataques de celos siempre pide perdón ya que es capaz de
ver lo irracional que es su conducta.
Página 2 de 6
1. Imagina que te ha pasado esta información reducida un compañero que te ha derivado el caso. Vas a
tener una primera entrevista con Biel, comenta: a) qué áreas avaluarías en una primera entrevista con este
paciente, b) qué momentos distinguirías en esta entrevista y 3) cuál sería tu actitud en cada momento.
Página 3 de 6
2. A partir de la información de la primera entrevista, ves que Biel lleva mucho tiempo sintiéndose triste, está
siempre como desanimado, refiere que “ni me acuerdo de cuánto tiempo hace que me siento así”… ¿A qué
trastorno del estado de ánimo crees que correspondería esta situación? ¿Por qué? Comenta y describe,
brevemente, dos instrumentos que podrías utilizar para evaluar su problema.
Página 4 de 6
3. Imagina que este paciente no te gusta, no nos resulta simpática su evaluación. ¿Cómo actuarías? ¿Y si
fuese todo lo contrario y sientes atracción hacia él?.
Sólo dispones de esta página para dar respuesta.
Página 5 de 6
Página 6 de 6

Recopilación PS - EX Evaluación Clínica y Salud 2016-2020

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Recopilación PS - EX Evaluación Clínica y Salud 2016-2020

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

CASO CLÍNICO

En el triple sistema de respuesta podrían incluir las siguientes manifestaciones:

La paciente presenta un trastorno obsesivo compulsivo (TOC) que se identifica,

1.-Entrevista por los trastornos de ansiedad según el DSM-IV (ADIS-IV) (Brown,

En la entrevista se incluirían los siguientes aspectos:

El concepto de adherencia terapéutica, o adhesión a un tratamiento, se puede definir como

1. Describe de manera operacional (siguiendo el triple sistema de respuesta) el/los

El FACM es un tipo de diagrama en el cual representamos visualmente el modelo causal

El caso de Manel, en principio se podría encuadrar en el marco del trastorno de estrés

En principio, habría que planificar unas 3 o 4 sesiones de evaluación. En la sesión inicial

1. En relación al plan de evaluación con un paciente, haz un esquema con el guion de

En el desarrollo de la pregunta habría que tener en cuenta, al menos, los siguientes

En esta pregunta se esperaría encontrar la descripción de un caso en el cual se encuentren

La agorafobia se caracteriza por mostrar un temor intenso o ansiedad a situaciones como

1.Describe de manera operacional (siguiendo el triple sistema de respuesta) los problemas

El FACM es un tipo de diagrama en el cual representamos visualmente el modelo causal

También podrían evaluarse las estrategias de afrontamiento ante el cáncer:

Otros aspectos serían la autoeficacia percibida a través de la escala de autoeficacia de

Al Carles de deberíamos de explicar el pensamiento negativo de las tres dimensiones de

Abramson incorporó el concepto de atribución a la teoría de Seligman, con lo cual surgió

En el cuerpo de la entrevista inicial se podrían incluir tres momentos. En el primero cabría

En la respuesta, se esperaría encontrar la descripción las siguientes variables:

- Variables relacionadas con el problema de dolor: intensidad (escalas numéricas, escalas

- Tratamientos previos y actuales. Entrevista.

- Impacto del dolor. Multidimensional Pain Inventory (MPI).

- Catastrofismo. Pain Catastrophizing Scale.

- Miedo-evitación a volverse a lesionar. TampaScale of Kinesiophobia.

- Estrategias de afrontamiento del dolor. Chronic Pain Coping Inventory.

- Autoeficacia. Artritis Self- Efficacy Scale.

- Aceptación. Chronic Pain Acceptance Questionnaire.

En la respuesta, se esperaría encontrar la descripción de tres de los siguientes

- Autoinformes: Inventario multifásico de personalidad de Minnesota 2 (MMPI);

Las personas que sufren un trastorno obsesivo compulsivo (TOC) se identifican,

- Perspectiva cognitiva: las personas podrían tener algún tipo de déficit en el

- Perspectiva biológica: influencia de la genética.

Desde el modelos ABCDE de toma de decisiones (assessment (evaluación), benefit

Prueba de Síntesis 2018/19-2

⊂80.533ℜ08ℜ06ℜ19ℜΠςκ∈ Espacio para la etiqueta identificativa con el código

!!! Esta prueba sólo la pueden realizar los

• Comprueba que el código y el nombre de la asignatura corresponden a la asignatura

BLOQUE 1 . CASO CLÍNICO

1.Describe el análisis funcional de la situación-problema, así como la orientación diagnóstica, justificando la

Prueba de Síntesis 2018/19-2

⊂80.533ℜ15ℜ06ℜ19ℜΠςΞ∈ Espacio para la etiqueta identificativa con el código

!!! Esta prueba sólo la pueden realizar los

• Comprueba que el código y el nombre de la asignatura corresponden a la asignatura

Prueba de Síntesis 2018/19-2

⊂80.533ℜ19ℜ06ℜ19ℜΠς|∈ Espacio para la etiqueta identificativa con el código

!!! Esta prueba sólo la pueden realizar los

• Comprueba que el código y el nombre de la asignatura corresponden a la asignatura

 Espacio para la etiqueta identificativa con el código

Ficha técnica del examen

 Comprueba que el código y el nombre de la asignatura corresponden a la asignatura

Respuesta esperada: La autenticidad incluye cinco componentes como mínimo:

 Espacio para la etiqueta identificativa con el código

Ficha técnica del examen

 Comprueba que el código y el nombre de la asignatura corresponden a la asignatura

Respuesta esperada: El FACM es un tipo de diagrama en el cual representamos visualmente el modelo

- Información sobre VIH: cuestionario ad hoc.

- Estado de ánimo, ansiedad y autoestima: BDI, HAD y Rosenberg.

- Afrontamiento de la infección y adherencia: cuestionario de afrontamiento de Fuster et al. y SMAQ.

 Enganxeu en aquest espai una etiqueta

Fitxa tècnica de l'examen