Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Psicoanalisis y Lenguaje - La APortacion Original de Jacques Lacan PDF
Psicoanalisis y Lenguaje - La APortacion Original de Jacques Lacan PDF
La aportación original
de Jacques Lacan
Hebe M. Tizio Domínguez
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual
únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb
finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del
seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació
de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de
propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se
autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed
in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and
availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is
not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using
or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
/
UNIVERSIDAD DE BARCBLOlíA
FACULTAD DB PSICOLOGÍA
TESIS DE DOCTORADO
PSICOANÁLISIS Y LENGgjJB
Presentada por:
Hebe M. T l z l o Domínguez
B a j o l a dirección de:
Dr. M l q u e l S e r r a i Raventos
BARCELOIA
SETIEMBRE DE 1990
. Palabras previas 1
. Introducción 2
. O b j e t i v o de l a p r e s e n t e T e s i s 2
. La I m p o r t a n c i a d e l tema 7
. E l e s t u d i o histórico 11
1. E l cambio e n l a . cancspclón d e l a c t o de h a b l a
- 1882-1897- 15
1.1. Una e s c u c h a d i f e r e n t e 15
-1888-1938- 26
2.1. L a abolición de l a a c c e s i b i l i d a d a s o c i a t i v a
-1888-1893- 26
3.3. C o n t i n u i d a d y d i s c o n t l n u i d a d - 1 8 9 5 32
2.4. E l orden a s o c i a t i v o y l o l n t r a d u c i d o - 1 8 9 5 - 9 6 36
2.5. E l a p a r a t o psíqulCQ-1896-1938 42
3. Lns "usos lingüísticos" y e l " l e n g u a l e fundamental
-1893-1938- 50
3.2.2. La psicopatología de l a v i d a c o t i d i a n a - 1 9 0 1 . . . . 5 6
3.2.3. E l c h l s t e - 1 9 0 5 58
3.3.1. Las t r a n s f o r m a c i o n e s g r a m a t i c a l e s - 1 9 1 0 61
3.3.2. E l slmbolismo-1893-1938 67
1. Breve r e c o r r i d o p o r l o s p o s t - f r e u d l a n o s 73
1.1. Definición 73
1.2. E l simbolismo 74
1.2.1. Sandor F e r e n c z i - 1 9 1 2 74
1.2.3. E r n s t Jones-1916 77
1.2.4. K e l a n i e K l e i n - 1 9 3 0 79
1.3. La lengua 80
1.4. La palabra 85
1.4.1. K a r l Abraham-1925 85
1.4.2. E l l a Sharpe-1940 86
1.4.3. Robert F l i e s s - 1 9 4 9 88
2. ET contexto: a l g u n a s p e r s p e c t i v a s 93
2.1. Introducción 93
2.2. E l surrealismo-1919 95
2.3.2. D e l a c r Q l x - 1 9 2 4 102
lenguaje 108
3. L a a a t e r i o r l d a d de l a preocupación p o r e l l e n g u a j e . 1 1 6
3.3. L a T e s i s d e l d o c t o r a d o en H e d l c l n a - 1 9 3 2 126
3.3.1. La orientación f r e u d l a n a 128
3.3.3. De l a esquizografía a l a s p r o d u c c i o n e s
literarias 131
4. L a cuestión d e l l e n g u a j e en l a teoría de 1Q
ImaglaarlD 138
4.5. B l s u j e t o d e l s e n t i d o - 1 9 4 8 146
imaginarlo 150
5. Punclóa y campo de l a p a l a b r a y e l l e n g u a j e e a
psicoanálisis 157
5.2. B l P r e f a c i o 165
6 . L a e s c r i t u r a d e l E d l p o e a térnlans s i g n i f i c a n t e s . . 181
6.2. Lo que na e s s i m b o l i z a d o r e a p a r e c e en l o r e a l .
-1954 182
7. L a s . l e y e s d e l l e n g u a j e ' 196
7.1. De l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s d e l l e n g u a j e :
l a cuestión d e l s u J e t o - 1 9 5 5 - 196
7.2. L a r e d d e l s i g n i f i c a n t e y d e l s i g n i f i c a d o - 1 9 5 5 - . . 1 9 8
7.3. L a s l e y e s d e l l e n g u a j e - 1 9 5 7 - 200
III. COTfCLUSiniíES
8. L a cuestión d e l l e n g u a j e en F r e u d 206
perspectiva c r i t i c a 249
11. C o n c l u s i o n e s 255
IV. BIBLIOGRAFÍA
- 1 -
. PALABBAS PREVIAS
Psicología, me ha b r i n d a d o .
Deseo e x p r e s a r mi a g r a d e c i m i e n t o a l Dr. K l q u e l S e r r a 1
ayudado a e l a b o r a r e l t e x t o .
D i r e c t o r d e l Departamento de Psicoanálisis de l a U n i v e r s i d a d
de París V I I I , p o r s u s o r i e n t a c i o n e s .
l a l e c t u r a de e s t a T e s i s .
- 2 -
clínica y l a l e c t u r a de d i v e r s o s t e x t o s se f u e r o n combinando
con una s e r l e de v i a j e s p a r a l a c o n s u l t a de f u e n t e s , i n c l u s o
psicoanálisis e s una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e , e s d e c i r , se
h a c e r l a explícita y t e o r i z a r l a .
elaboraciones.
con e l d e s c u b r i m i e n t o f r e u d i a n o . A p a r t i r de l a escucha de
e x p l l c l t a d a en 1895 ( B J , T i ( 1 9 7 3 ) , p . 1 3 6 ; AB,TII<1980)p.193):
'/ ñiMii puedt ser incorrecto dtcir qu* C/a hiiteriiJ st crt» esas
sensaciones tediante siabolización; quizás no haya toaado al uso
lingüístico coao arquetipo, sino que st aJiaenta junto con él de una
fuente coaún, '
AB,TXV<1978),p.l52>:
'Tengo que Mncionar aquí la fantasía de un interesante enferao aental
[psicóticoJ, quien había iaaginado un 'lenguaje fundaaental' del cual todas
estas referencias simbólicas serían los relictos, "
necesario hacer un r e c o r r i d o p o r l o s p o s t - f r e u d l a n o s . Se
l e n g u a j e y qué r e f e r e n c i a s s o n u t i l i z a d a s p o r Lacan .
psicoanálisis.
r e f e r e n c i a s s o b r e e l l e n g u a j e y hay un v a l i o s a a p o r t e a l a
B l c u a r t a o b j e t i v o e s t r a b a j a r l a d i f e r e n c i a que hay en
Dada l a a m p l i t u d de l a o b r a de J a c q u e s Lacan e s t a T e s i s
se c e n t r a e n e l d e s a r r o l l o de s u s i d e a s h a s t a 1957, Se t r a t a
l a metáfora y l a l e t o n l a i a .
- 6 -
Bl apartada de c o n c l u s l a n e e p e r m i t e e l pasaje de l a
de nuevos d e r r o t e r o s de t r a b a j o .
- 7 -
lenguaje?
e s t o no e s así. S i n c o n s i d e r a r l a s a p o r t a c i o n e s de J a c q u e s
d e s a r r o l l a n en p r o f u n d i d a d .
t r a b a j a en e s t a T e s i s no ha s i d o d e s a r r o l l a d a .
capítulo de l a s c o n c l u s i o n e s dimensión e x p l i c a t i v a .
En todo t r a b a j o r i g u r o s o se hace n e c e s a r i o e x p l o r a r l a s
r e f e r e n c i a s a p a r t i r de l a s c u a l e s e l t r a b a j o c r e a d o r gesta
psicoanalista parezca no n e c e s i t a r de l o s o t r o s s a b e r e s ya
apuntaban a o b l i g a r a s u s discípulos a e s t u d i a r .
La i m p o r t a n c i a d e l tema e s l a de l a discusión de l o s
definición de s u j e t o , de i n c o n s c i e n t e , de comienzo y f i n d e l
a un p s i c o a n a l i s t a , hace r e m i t i r s u s síntomas?
(1982),p.115):
(MILLER <1981>1984.p.6):
Sólo se hizo a propósito del psicoanálisis una pregunta
fundaren tal/sen te crítica ¿Cuáles son sus condiciones de posibilidad? ¿Cuál
fué su respuesta?,' el psicoanálisis es posible si, y sólo sí, el
inconsciente está estructurado coao un lenguaje. Lo que se llana la
enseñanza de Lacan es el desarrollo de esta hipótesis hasta sus últimas
consecuencias, *
EL ESTUDIO HISTÓRICO
por l o s d i f e r e n t e s a u t o r e s .
y p o r e l l o l a p r e s e n t e elección, s o n un a p o r t e n e c e s a r i o a l
e s t u d i o de l a s d i f e r e n t e s d i s c i p l i n a s y especialmente, un
e j e r c i c i o de r i g o r p a r a e l d o c t o r a n d o .
p r o p i a r e a l i z a d a a p a r t i r de t r e s e j e s :
- E l cambio en l a concepción d e l a c t o de h a b l a .
a s i porque no se p r e t e n d e t r a t a r l a t o t a l i d a d de l a obra de
solamente a l o s f i n e s d e l t r a b a j o .
- E l slmbolisao.
- L a lengua.
- La palabra
Para l a perlodlzaclón de l a o b r a de L a c a n s e s i g u e la
personalidad-iLkCkl,3.1987).
psicoanalítica c e n t r a d a en l o i m a g i n a r l o .
e s t r u c t u r a d o como un l e n g u a j e .
del lenguaje.
teorías.
tratar l a cuestión d e l l e n g u a j e .
p o s t e r i o r e s de l a misna.
a l a o b r a de F r e u d s e c i t a tanto l a edición de A n o r r o r t u
A n o r r o r t u p o r c o n s i d e r a r l a más p r e c i s a .
edición c o r r e g i d a y aumentada.
traducidos a l castellano.
I
Hasta f i n a l e s d e l s i g l o X I I , l a h i s t e r i a e r a un serlo
psiquiátrico. La h i s t e r i a c u e s t i o n a b a , c o n l a p a r t i c u l a r i d a d
de s u sintomatología, a l s a b e r médico.
de i g u a l modo l o s d e c i r e s de a l g u n o s de s u s c o l e g a s (FREUD
s i n o también l o s t e s t i m o n i o s preanalíticos s o b r e e l l a s : l o
- 16 -
formularse s e r i o s Interrogantes.
p a r a l o s h i s t o r i a l e s y B e r t h a Pappenheim en l a v i d a civil,
(1980),p.47).
B e r t h a se c o n s a g r a a s e r su e n f e r m e r a . Poco a poco un e s t a d o
o b l i g a a d e j a r su función, a p a r e c i e n d o g r a v e s a t a q u e s de t o s
p a l a b r a s , después a p a r e c i e r o n t r a s t o r n o s de l a gramática y
- 17 -
l a s i n t a x i s : h a c i a un uso i n c o r r e c t o de l a s c o n j u g a c i o n e s de
discurso.
inglés, e n t i e n d e e l alemán p e r o no l o h a b l a y l e e l i b r o s en
t r a d u c e a l Inglés.
h i s t o r i a , p r i m e r o p o r a z a r , después I n t e n c i o n a l m e n t e alguien
e n t o n c e s s u s h i s t o r i a s , r e l a t o s t r i s t e s que s e i n s p i r a b a n en
llevaba.
l i m p i e z a de chimenea(Op.clt. p. p.55).
La que B r e u e r o b s e r v a en e l t r a t a m i e n t o que r e a l i z a c o n
su p a c i e n t e e s que <0p.cit.p.59>:
'..,se 'reMovieron por vi» del relato' (ifegerzahlen) las paresias por
contractura y anestesias, las diversas perturbaciones de la visión y la
audición, neuralgia, ios, ieablores,etc,, y por últiao también las
perturbaciones del lenguaje, '
l e había hecho.
Freud e n c a r t a a S t e f a n Z w e i g (FREUD,1976;p.161), d e l 2-
6-1932, r e c u e r d a e l e p i s o d i o :
Hasta aucho ais tarda no pude averiguar lo que realmente sucedió con
la paciente de Breuer, mucho después de ai ruptura con este, un buen día
recordé subitaménl» / s u b r a y a d o p r o p i o 7 algo qué ae había dicho en otro
- 19 -
s i n embargo, e x p l i c a a Freud l o s u c e d i d o , e s d e c i r , d e j a en
de Anna O.
a n t e c e d e n t e preanalítico.
p a r a l a Academia de C i e n c i a s de V l e n a (SCHEIDHAUER,1978.p.
- 20 -
de l l e v a r l o a cambiar de e s p e c i a l i d a d .
l e había s u c e d i d o c o n l o r e f e r i d o p o r B r e u e r .
de elaboración.
l a h l s t e r e c t o m i a a l a s histéricas.
entraba e n contradicción c o n s u s a f i r m a c i o n e s c o n s c i e n t e s
a b r e , en e s e nomento, un i n t e r r o g a n t e I n s o l u b l e p a r a Freud.
- 22 -
histeria es de f u n d a n e n t a l importancia, no s e t r a t a de
s i e n d o una s o r p r e s a p a r a él mismo.
que: ' no debo estir preguntando siempre de dónde viene esto y estotro,
sino dejarla contar lo que tiene para decirme " (FREUD, <1895>
AB,TII(1980)p.82; B l , TI(1973>p.64).
i n d e p e n d i e n t e de l a f a c t i c l d a d .
En l a carta 69 a F l i e s s , d e l 21 de s e t l e a b r e de 1897
e l i n c o n s c i e n t e de l o v i v e n c i a d o c o n l o oído.
abandono de l a s r e l a c i o n e s cronológicas y e l e s t a b l e c i m i e n t o
BH.p. 3571):
. en l a h i s t e r i a , d e s p l a z a m i e n t o s p o r asociación.
. en l a n e u r o s i s o b s e s i v a , p o r analogía c o n c e p t u a l .
. en l a p a r a n o i a , d e s p l a z a m i e n t o c a u s a l .
c i r c u n s t a n c i a de que, c o n g r a n f r e c u e n c i a , e l r e l a t o de l a
e l i n c o n s c i e n t e no e x i s t e s i g n o alguno de r e a l i d a d , l o cual
afectivamente.
"neurótica", d i c e que no t o n a e l r e l a t o en su l i t e r a l i d a d .
descubre que h a b l a a un o t r o d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a .
- 25 -
(1980).p.306; B I . T l ( 1 9 7 3 ) . p p . 166-67).
un i n t e r l o c u t o r d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a p e r o encarnado en él
por l a t r a n s f e r e n c i a .
p o s i b i l i t a l a e x i s t e n c i a d e l psicoanálisis. B l a n a l i z a n t e no
h a b l a de c u a l q u i e r manera, e s e s t e e l s e c r e t o de l a R e g l a
fundamental.
- 26 -
d e d i c a r s e a l a neuropatología.
F r e u d retoma e l c o n c e p t o de C h a r c o t de lesión c o r t i c a l
del brazo.
Es l o que p u n t u a l i z a p o s t e r i o r m e n t e en "Psicoterapia de la
- 28 -
s u j e t a extingue e l suceso a l t r a d u c i r l o en p a l a b r a s . S I na
q u i e r e o no puede h a c e r l a , e l r e c u e r d o tendrá l a I m p o r t a n c i a
c o n s e r v a su c a r g a .
La concepción d e l b r a z o que l a p a c i e n t e t i e n e , s i se
época.
a s o c i a t i v a . L o s elementos de l a cadena a s o c i a t i v a s o n t a l e s
AB,TI<1892); B5,TI(1973).
- 29 -
(BERCHEHIB,1983) .
t r a n s f o r m a en un " a p a r a t o d e l l e n g u a j e " .
lenguaje.
la u n i d a d de base de l a función d e l l e n g u a j e , s e t r a t a de
d e c i d i r l a localización de l a lesión.
(FREUD,<1891> 1987.p.127):
un c o m p l e j o a s o c i a t i v o pero c o n s t i t u i d o p o r r e p r e s e n t a c i o n e s
heterogéneas.
M i e n t r a s que l a representación de p a l a b r a e s un c o m p l e j o
la representación de o b j e t o p o r l a imagen s o n o r a y, l a s
a s o c i a c i o n e s de o b j e t o , p o r l o v i s u a l .
Juegan un r o l p r i n c i p a l en l a s a s o c i a c i o n e s de o b j e t o .
representación de p a l a b r a y l a representación de c o s a .
palabra y p o r o t r a e l o b j e t o , p e r o l o q^ue I n t e r e s a s e f i a l a r
- 32 -
ligaroen (FREUD,Op.cit. p . l 4 0 ) :
'L'activité éssocíativt d» ¡'élénent acouatiqut ta trouva au centra de
la fonction du langage dans sa total i té, '
l e n g u a j e (FREUD, O p . c i t . p . 1 5 5 ) :
'II nous seable aaintenant que 1'iitportince du facteur de la
localjsation pour I 'aphasie a été exagérée ei que nous ferions bien de nous
occuper i noveau des conditions fonctionelles de l'appareil du langage',
una cadena a s o c i a t i v a .
El a p a r a t a n e u r o n a l t i e n e un p r i m e r s i s t e m a p e r c e p t i v o
Está r e p r e s e n t a d o p o r l a s f a c i l i t a c i o n e s que e x i s t e n e n t r e
l a s neuronas j s e h a l l a r e g i d o p o r l a l e y de asociación p o r
r e g i s t r a de t o d o e l p r o c e s o l a s sensaciones de p l a c e r y de
c a n t i d a d en y, de e s t e modo l o s p r o c e s o s c u a n t i t a t i v o s de y
l l e g a n a w como c u a l i d a d .
matrices.
P e r o e s t e p r i n c i p i o de i n e r c i a es t r a n s g r e d i d o porque e l
estínwlos e x t e r i o r e s , e s d e c i r , no puede a p l i c a r l a f u g a d e l
extemo.
- 34 -
aprehensión de e s o s p r o c e s o s p o r l a p a l a b r a .
E l mundo e x t e r i o r se c a r a c t e r i z a p o r p r o c e s o s c o n t i n u o s ,
F r e u d (Op.clt.AE.p.362; BH.p.229):
£1 organismo humano es al comienzo incapaz de llevar a cabo la acción
específica, Esta sobreviene mediante auxilio ajeno; por la descarga sobre
el camino de la alteración interior, un individuo experimentado advierte el
estado del niño. Esta vía de descarga cobra así la función, importante en
extremo, del entendimiento [Verstandigug o 'comunicación'!, y el inicial
desvalimiento del ser huaano es la fuente primordial de todos los motivos
morales."
imagen d e l o b j e t o v u e l v e a c a t e x t i z a r s e a p a r e c e e l d i s p l a c e r
prlmiu-io.
establecerá p o s t e r i o r m e n t e e l J u i c i o p a r a e s t a función.
Si e l o b j e t o presentado a l a percepción e s s i m i l a r a l
fué e l p r i m e r o b j e t o de satisfacción, de h o s t i l i d a d y de
BH.p.239):
coincidirán c o n s u s r e c u e r d o s . F r e u d d i v i d e a e s t e "complejo
del prójima" e n d o s componentes(Op.cit.AE.p.377;BH.p.240):
'...uno de Jos cuales se iapone por una ensambladura constante, se
Mantiene unido cono una cosa del nundo, mientras que el otro es comprendido
por un trabajo anémico, es decir, puede ser reconducido a una noticia del
cuerpo propio , '
e l r e s i d u o , que F r e u d l l a m a "casaf.
expresión v e r b a l :
2) B x i s t e n o b j e t o s que p o r sí mismos e m i t e n s o n i d o s . E s t e
c o g n o s c i t i v o s u asociación c o n s i g n o s v e r b a l e s . B l " e s t a d o
r e p r e s e n t a l a forma más e l e v a d a d e l p r o c e s o c o g n o s c i t i v o .
indestructible.
p a r a s e g u i r e l h i l o d e l pensamiento f r e u d i a n o . S i b i e n Freud
- 37 -
elementos y de c o m b i n a c i o n e s e n t r e e l l o s y escuchando e l
lógica.
f u e r a de l a s a s o c i a c i o n e s . P o r o t r a p a r t e , e n e l comienzo de
l e b r i n d a n s u s p a c i e n t e s t i e n e un orden.
A B . T i l ( 1 9 8 0 ) . p . 7 5 ; Bí.TI(1973).p.58):
'Ls serit d» oasionts tr»u»áticMS conuniadis COMO respuest» t MÍ
pregunta por su carácter asustadizo evidenteaentt sa encontraba aprontada
en su MMMoria; no había podido rtbuscar con tanta rapidez, en el breve
lapso transcurrido entre pregunta y respuesta, esas ocasiones que databan
de diferentes períodos de su niñez,"
diferentes:
. ordenación p o r e l c o n t e n i d o Ideológico, s e t r a t a de h i l o s
a n t i g u a s z o n a s s e x u a l e s . En l a i n f a n c i a l a excitación s e x u a l
ocupa l a s u p e r f i c i e e n t e r a d e l organismo p o r e l l o s e t r a t a
d e l abandono de e s a s u p e r f i c i e p a r a d a r l u g a r a l cuerpo. La
f u e n t e de p l a c e r i n t e r n a e n r e p u g n a n c i a interna.
d e r i v a d o s de e s o s r e c u e r d o s a c t i v o s .
hacer d e s a p a r e c e r n i l a h u e l l a mnésica n i e l a f e c t o l i g a d o a
asociación, p e r o e s a magnitud de e s t i m u l o se t r a n s f o r m a en
mental" se descargue p o r l a p a l a b r a .
c o n s c i e n c i a - y l a p s i c o s i s . En e s t a última, e l yo rechaza
r e a l i d a d a l a que v a u n i d a .
a c t u a l , t a l e l c a s o de l a s r e p r e s e n t a c i o n e s s e x u a l e s .
v i v e n c i a y e l r e c u e r d o debe i n t e r c a l a r s e l a p u b e r t a d , factor
- 41 -
Freud c o n s i d e r a que l o s s u c e s o s p r o d u c i d o s a n t e s de l o e
Freud c o n s c i e n c i a v e r b a l .
p r o c e s o s psíquicos no i n h i b i d o s y l o s que s o n i n h i b i d o s p o r
por l a b a r r e r a d e l d i s p l a c e r .
c o n c i e n c i a v e r b a l , e s e l c a s o de l a p s i c o s i s .
l a i n e r c i a sintomática.
- 42 -
psíquico. E l d e s c u b r i m i e n t o d e l orden a s o c i a t i v o l o l l e v a a
f o r m u l a r l a i d e a de que e l a p a r a t o psíquico s e ha o r g a n i z a d o
p o r un p r o c e s o de estratificación, t e n a e s t e que ya ha s i d o
[Figura 7.]'"
I II III
P Ps Ic Prc Coc
X X X X •X X —-X X —- X X
X X X X X X
X
En e s t a f i g u r a debe l e e r s e :
- 43 -
. P . p e r c e p c i o n e s a l a s que se v i n c u l a l a c o n c i e n c i a .
. P s . S i g n o s de percepción, e s l a p r i m e r a transcripción de
l a s percepciones, I n c a p a z de c o n s c i e n c i a y e s t r u c t u r a d o en
consciencia.
representaciones- p a l a b r a , y s e c o r r e s p o n d e n a l yo.
La f a l t a de traducción se c o r r e s p o n d e c o n l a represión y
E s t e a p a r a t o psíquico f r e u d i a n o a p a r e c e como e l l u g a r de
una escritura.
e x i s t e n c i a de un a p a r a t o psíquico compuesto de i n s t a n c i a s o
requisitos. Aquí r i g e e l a c c e s o a l a m o t i l l d a d v o l u n t a r i a .
c o n s c i e n c i a a través d e l preconsciente.
Para F r e u d e l p r o c e s o p r i m a r i o a s p i r a a l a derivación de
i d e n t i d a d mental. E l i n c o n s c i e n t e no tendría p a r a F r e u d o t r o
i n d e s t r u c t i b l e s . L o s p r o c e s o s p r i m a r l o s hacen r e f e r e n c i a a
i n t e l e c t u a l e s c a r e c e n de c u a l i d a d , a excepción d e l p l a c e r -
- 45 -
d i s p l a c e r , p o r e s o l a función de l o s r e c u e r d o s v e r b a l e s es
l a de a p o r t a r c u a l i d a d .
al Inconsciente:
'Lo inconsciente es Jo psíquico verdaderamente real; nos es tan
desconocido en su naturaleza interna como Jo real deJ mundo exterior, y
nos es dado por Jos datos de nuestra consciencia de manera tan incompleta
CODO lo es el mundo exterior por las indicaciones de nuestros órganos
sensoriales, "
Inconsciente no s o n l a s I n s c l p c l o n e s en d i f e r e n t e s l u g a r e s ,
representación de c o s a sola. En e l i n c o n s c i e n t e se h a l l a n
de cosa y l a representación v e r b a l c o r r e s p o n d i e n t e . En e s t o
represión l e s n i e g a a l a s r e p r e s e n t a c i o n e s s u traducción en
p a l a b r a s , p o r e l l o quedan e n l a z a d a s a l objeto.
eso da a l p r e c o n s c i e n t e un o r i g e n s e n s o r i a l de e s t e t i p o .
e l l o s l o hace desde e l e l l o .
F r e u d s e f i a l a , e n e l mencionado t e x t o , que en e l o r i g e n
m a t e r i a l a l i n c o n s c i e n t e dando l u g a r a l o r e p r i m i d o , de e s t e
(FREUD,AE.TXIX(1979)p.220; B5.T3(1973).p.2741):
'Sj se admite la separación que hace poco he propuesto, y que
descompone el aparato anímico en un yo dirigido al mundo exterior y dotado
de consciencia, y en un ello inconsciente, gobernado por sus necesidades
pulsionales, el psicoanálisis deberá calificarse como una psicología del
ello (y de sus acciones eficaces sobre el yo), Por consiguiente en cada
campo del saber sólo puede brindar contribuciones que deben complementarse
desde la psicología del yo, '
habitado por e l s i l e n c i o p u l s i o n a l .
- 48 -
asociativo. E s e s t o l o que l e l l e v a a f o r m u l a r l a i d e a de
e x i s t e n c i a de motivos i n c o n s c i e n t e s .
Dos p u n t o s r e q u i e r e n s e r p r e c i s a d o s :
precisa l a s representaciones de p a l a b r a y de o b j e t o y el
e s t r u c t u r a coherente no r e d u c i d a p o r e l l e n g u a j e . La C a r t a
i n s t a n c i a s . Hay p r o c e s o p r i m a r i o y s e c u n d a r i o , en e l p r i m e r o
se t r a t a de c a r g a s l i b e r a d a s a sí mismas, e n e l segundo, de
representaciones i n c o n s c i e n t e s ( s i n representación v e r b a l ) .
- 49 -
i n c o n s c i e n t e genuino ( e l l o ) .
de s u s p a c i e n t e l l e v a a temas s e x u a l e s . Se t r a t a de a q u e l l o
s i d o d e s c a r g a d o y p o r e l l o c o n s e r v a v a l o r traumático. Puede
c u e n t a de e s t a d i f i c u l t a d .
- 50 -
1893- 1938-
1893-1936.
una c o n s t a n t e a l o l a r g o de l a producción f r e u d l a n a .
Tal como ha s i d o e x p u e s t o en e l a p a r t a d o a n t e r i o r , l a
que establecen c o n e x i o n e s a s o c i a t i v a s y, c o n e l i n c o n s c i e n t e
En l a primera v e r t i e n t e F r e u d hablará de d e s c i f r a m i e n t o ya
límite r e a l , c o n un s a l d o i n c o g n o s c i b l e , s e t r a t a de a v a n z a r
traducción:
'Entonces, preferimos llamar 'susceptible de conciencia' o
preconciente a todo lo inconciente que se comporta de esta manera -o sea,
que puede trocar con facilidad el estado inconciente por el estado
candente- , La experiencia nos ha enseñado que dificilmente exista un
proceso psíquico, por compleja que sea su naturaleza, que no pueda
permanecer en ocasiones preconciente aunque por regla general se adelante
hasta la conciencia, coao lo decimos en nuestra terminología, Otros
procesos psíquicos, otros contenidos, no tienen un acceso tan fácil al
devenir-conciente, sino que es preciso inferirlos de la manera descrita,
colegirlos y traducirlos a la expresión conciente. Para estos reservamos el
nombre de los 'inconciente genuino'",
asociativamente.
l a cuestión d e l s i g n i f i c a d o p a r a c e n t r a r s e en e l Juego de l a
m a t e r i a l i d a d simbólica.
cotidiana y e l chiste.
seguirán a l o s de a b u n d a n c i a . "
dé v e r analogías.
d e s c i f r a m i e n t o pero, a d i f e r e n c i a d e l p r o f a n o , no c u e n t a con
suefio puede t e n e r d i f e r e n t e s s e n t i d a s .
h a b l a de dos i d i o m a s d i s t i n t o s p a r a h a c e r r e f e r e n c i a a l a s
construcción.
condensación y d e s p l a z a m i e n t o .
m a n i f i e s t o r e p r e s e n t a l a mayor c a n t i d a d de c o n t a c t o s c o n l a s
éstas s e h a l l a n r e p r e s e n t a d a s p o r d i v e r s o s elementos .
contigui".
Es e s t a cuestión de l a no e x i s t e n c i a de l a contradicción
en e l I n c o n s c i e n t e , l a que l e hace r e c u r r i r a l t e x t o de A b e l
pasa a s e r r e p r e s e n t a d a y l a s o t r a s s e r e p r i m e n , en e l c a s o
r a s g o s de l a s o t r a s .
jeroglífico .
- 56 -
AE.TIII(1981)¡ BH.T1(1973)) .
haber h a b l a d o a n t e s de p a s a r a l o s f r e s c o s de O r v i e t o : la
<0p.cit.AB.p.l2! BI.p.758>:
Figura 1.
Signor elli (Bo)ttícfí/i (S)ítíaf{io
I i
Her zegovina y(K)snia
(Pensamientos reprimidos)
Lo que i n t e r e s a s e f i a l a r , para e l d e s a r r o l l o de e s t a T e s i s ,
lógica i n c o n s c i e n t e , no e s un e r r o r n i un hecho a z a r o s o , y
s u s t i t u c i o n e s r e a l i z a d a s , s o n t e s t i m o n i o s de l a e x i s t e n c i a
de l o r e p r i m i d o y de s u r e t o r n o en l a cadena lingüística.
- 58 -
1035).
FAMI AE
KILIOITAK
FAKILIOHAR
expresa e l e f e c t o c h i s t o s o .
s o n i d o , p o r d o b l e s e n t i d o o Juego de p a l a b r a s . E s t a b l e c e así
I. Condensación:
b. Con m o d i f i c a c i o n e s .
I I . Empleo de un mismo m a t e r i a l :
c. T o t a l y fragmentariamente.
d. Variación de orden.
e. L i g e r a modificación.
f. L a s mismas p a l a b r a s , c o n o s i n s e n t i d o .
I I I . Doble s e n t i d a :
g. Hombre y significación o b j e t i v a .
h. Significación metafórica y o b j e t i v a .
f. Doble s e n t i d o c o n alusión.
t o d a economía t i e n e e f e c t o de c h i s t e .
Desplazamiento, c o n t r a s e n t i d o ; representación i n d i r e c t a
d e l suefio.
e l grado p r e l i m i n a r d e l c h i s t e , l a "cAanza".
l a fuerza coercitiva.
lenguaje.
l a relación c o n e l o b j e t o se h a l l a d e f i n i d a p o r e l v e r b o que
disposición análoga.
(Op.cit.AB.pp.58-60; BH.pp.1518-1519):
p a c i e n t e s . E l i n t e r r o g a t o r i o p a r a o b t e n e r más p r e c i s i o n e s de
F r e u d s e f i a l a l a s t r a n s f o r m a c i o n e s de este fantasma. En
p r i m e r a f r a s e sería:
La segunda f r a s e :
E s t a f r a s e no t u v o e x i s t e n c i a r e a l y e s una construcción
que l l e v a a l a satisfacción o n a n i s t a .
s u j e t o . E s t a intuición f r e u d l a n a se pone de m a n i f i e s t o en s u
c o n s e c u e n c i a s de l a represión, e s d e c i r , e l c o n t e n i d o de l a
l o e s e n c i a l de l a represión.
- 65 -
que se d e s p i e r t e l a c u l p a b i l i d a d que s e e x p r e s a :
sucumbe a l a represión.
e n u n c i a d o s de s u s p a c i e n t e s .
J u s t i f i c a d o , r e p r e s e n t a e l grano de a r e n a a l r e d e d o r d e l c u a l
AE.p.l81¡ BF.p.2467):
'Insistir en Ja ieporiancia de Jas vivencias tempranas no implica
subestimar el influjo de las posteriores; pero esas impresiones vitales más
tardías ñablan en el análisis con voz lo bastante alta por la boca del
enfermo, mientras que es el médico quien debe alzar la voz para defender
los títulos de la infancia, "
F r e n t e a l a detención de l a s a s o c i a c i o n e s , c o n e l "no se
a n a l i z a n t e que e l a n a l i s t a a l z a s u v o z p a r a c o n s t r u i r a l g o
lingüístico" debe s e r t r a d u c i d o .
El t e n a d e l s l n b o l l s m o en l a obra de F r e u d r e n l t e a l
un elemento sexual.
el s u j e t o r e v i v e p o r alucinación e l p r o c e s o que p r o d u j o e l
En o t r o s c a s o s l a conexión no e s p o r s i m u l t a n e i d a d sino
(FEEÜD,AE.TIII(1981)iB5.TI(1973)), Freud t r a b a j a e l c o n c e p t o
e l y o s e ve l i b r e de l a contradicción/
'...ha hechado sobre sí el lastre de un símbolo mnémico que habita la
conciencia al modo de un parásito, sea como una inervación motriz
irresoluble o como una sensación alucinatoria que de continuo retorna, y
que permanecerá ahí hasta que sobrevenga una conversión en la dirección
inversa, "
c o r p o r a l y está r e l a c i o n a d o c o n l o "arcaico".
primitivcf.
p.24; BH.T2(1973) p . l 4 4 2 ) :
'£1 Medio por el cuil li neurosis obsesiva expresa sus pensamientos
secretos, el lenguaje de la neurosis obsesiva, es por así decir sólo un
dialecto del lenguaje histérico, pero uno respecto del cual se debería
conseguir ais ficil la eapatía, pues se emparienta mis que el dialéctico
histérico con la expresión de nuestro pensar consciente. "
E s t a nayor a f i n i d a d c o n s i s t e en que no i m p l i c a e l s a l t o
c o n v e r s i v o , e s d e c i r que s e e x p r e s a e n e l pensamiento y no
o b s e s i v o s e e x p r e s a d e f o r a a d o e s p e c i a l m e n t e p o r un mecanismo
t e l e g r a m a i&al e s c r i t o p a r a r e f e r i r s e a l p r o d u c t o obsesivo,
cuerpo.
simbolismo.
al psicoanálisis (FREOD,<1915-17>AE.TX¥<1976>;Blí.T2<1973)),
d e l s i m b o l i s m o t o n a o t r o peso en s u obra.
F r e u d s e r e f i e r e a l a f a l t a de asociación que e n c u e n t r a
I n t e r p r e t a c i o n e s s i n t e n e r que c o n t a r con l a s a s o c i a c i o n e s
d e l p a c i e n t e ( O p . c l t . AE.p.137; BH.p.2213>:
inconsciente, e s t a s c o m p a r a c i o n e s se h a l l a n e s t a b l e c i d a s de
de l a p r i m i t i v a i d e n t i d a d de l a p a l a b r a , p o r e l l o en l a v i d a
enigmas de v i d a c o l e c t i v a .
- 72 -
que de l o r e p r l n l d o v u e l v e en e l d i s c u r s o . Lo que l l a m a
inconsciente.
LA CUESTIÓN DEL LENGUAJE RW I.ACAW
1.- BREVE RECORRIDO POR LQS PQST-FBETOIANQS - 73 -
1.1.- PEFIglCIQS
p e r s p e c t i v a s teóricas.
Ho ha s i d o sencilla l a búsqueda de m a t e r i a l e s de l o s
muy p u n t u a l .
también s u s críticas.
1.2.- EL SIKBQLISKQ
el a u t o r s e d e t i e n e e n l a génesis de l o s l a z o s simbólicos y
mismas o b l i g a n a I m a g i n a r p a r t e s d e l cuerpo.
una r e g u l a r i d a d . En e l C a p i t u l o que d e d i c a n a l i n c o n s c i e n t e
l e y e s u n i v e r s a l e s (Op.clt.p.30):
"Le symbole se substitue i l'jnconscient, il » une signifíation constante,
íJ est indépenóent des conditions individuelles, son fondeaent est évolutif
et fiistorique, il est en relaiion avec la langue, il »et en évidence des
parallélisses phylogénétiques (dans le »ythe, le cuite, la religión, etc.'
obtención de p l a c e r .
- 76 -
r e c u r r e n a Sperber (<1912>1988).
habría s i d o e s t a f u e n t e .
Los a u t o r e s señalan l a i m p o r t a n c i a d e l c o n o c i m i e n t o d e l
i n c o n s c i e n t e p a r a l a comprensión d e l o r i g e n y d e s a r r o l l o d e l
l a lingüística.
- 77 -
e s t a es una s e r i e i n f i n i t a de s u s t i t u c i o n e s . E l p r o g r e s o no
p r o c e s o s : t r a n s f e r e n c i a de interés de I d e a s s i i a p l e s a o t r a s
más c o m p l e j a s que s i m b o l i z a n a l a s p r i m e r a s , y r e e m p l a z o de
unos s i m b o l i s m o s p o r o t r o s .
E l símbolo r e p r e s e n t a o r e e m p l a z a o t r a i d e a a p a r t i r de
religiones...
La representación de m a t e r i a l i n c o n s c i e n t e se realiza
queda o c u l t a p a r a él.
uno r e c r e a e l s i m b o l i s m o c o n l o s m a t e r i a l e s de que d i s p o n e ,
la estereotipia r e m i t e a l a u n i f o r m i d a d en l o s i n t e r e s e s
los sentimientos.
- 79 -
primera(sublimación).
(KLEIH, T U . 1975).
relación d e l s u j e t o c o n l a r e a l i d a d .
P a r a K l e i n un montante de a n g u s t i a e s n e c e s a r i a p a r a l a
los i n p u l s o s l i b l d l s o s o s . L a a u t o r a s e f i a l a que ( O p . c l t . p.
220):
'Vna excesiva y preaatun defensa contra el sadisao iapide el
estableeiaiento de la relación con la realidad y el desarrollo de la vida
de fantasía, La posesión y exploración sadistica del cuerpo materno y del
mundo exterior (el cuerpo de la madre por extensión), quedan detenidos y
esto produce la supresión más o menos completa de la relación simbólica con
cosas y objetos que representan el cuerpo de la madre y, por ende del
contacto del sujeto con su ambiente y con la realidad general, '
La l i n e a de pensamiento que d e s a r r o l l a K l e i n se c e n t r a
en e s t a p e r s p e c t i v a . K a r l o n M l l n e r (<1955> 1965) s e f i a l a l a
llbidlnal.
1.3. LA LENGUA
p u b l i c a d a en l a Revue F r a n 9 a i s e de P s y c h a n a l y s e . E s t e a u t o r
l e n g u a f r a n c e s a en p a r t i c u l a r .
- 81 -
s e x u a l de l a civilización no en c u a n t o a s u exaltación s i n o
en l a dirección f r e u d l a n a .
bilingüismo. R e s p e c t o a l a p r i m e r a a f i r m a (Op.cit.p.45):
- 82 -
pseudo-sínbolosj l o s J u e g o s de p a l a b r a s .
segunda, a q u i e n s e h a b l a ; l a t e r c e r a , de l a c u a l s e h a b l a .
período l o c u t o r i o d e l l e n g u a j e , e l s u j e t o h a b l a n t e no f i g u r a
"persoDDe étafée".
en BU "étoffement" t o t a l expresa un c o n j u n t o de c a r a c t e r e s
de p l u s v i f , d e p l u s i n t i m e " (Op.cit.p.457).
'En tañí qu'il s'appelle aoi, chacun de nous posséde un certain noabre
de caracteres qui le distinguent des autres ¿tres; "je suis grand,aoi', "je
suis irascible,aoi",etc., ,C'est la caractérisation différentielle de la
personne,
"Hais en tant qu'instance céntrale (je,ae), Indépendaament de tous ees
caracteres, chacun de nous a une continuité essentiellement irreductible i
rien d'autre et indépendante de toute confrontation différentielle avec
autrui;c'est la singularité prefiere de la personne, "
a l "je-me".
t r a b a j a n desde e s t a p e r s p e c t i v a .
estrechamente l i g a d o a l e r o t i s m o o r a l ( O p . c l t . p . 3 3 3 ) . Señala
1966.p.338-339):
'Parfois la parole expriae toutes les tendances pulsionnelles,
fusseni-elles anicals ou hostiles, sociales ou asocíales, et indépendaaaent
de la sphére pulsionnelle i laquelle elles appartenaient i 1'origine, Le
tesoin de parler signifie désirer aussi bien gu'attaquer, tuer ou détruire
et en K'eae teaps toutes sortea d'évacuations corporelles, y coapris la
feécondatíon, Pour l'activité fantasaátique de ees sujeis la parole subit
une valorisation narcissique identique i celles qui, dans l'inconscient, est
attribuée aux productions corporelles et psychiques, "
- 86 -
examination of JDetap2ior*(1940). Se r e f i e r e e n e s e t e x t o , a
u t i l i z a n l o s pacientes.
p o s i b l e a p a r t i r de l a metáfora. S i c o i n c i d e c o n Aristóteles
d e s p l a z a m i e n t o v a de l o f i s l e o a l o p s i q u l c o .
t r a e , p a r a e s t a a u t o r a , l a e x p e r i e n c i a de l o s afios o l v i d a d o s
del c o n t r o l de l o s o r i f i c i o s d e l c u e r p o ( O p . c i t . p . 2 0 3 ) :
'ñt the same tiae as sphincter control ovar anus and urethra is beíng
established, the child is acquiring the poner of speech, and so an avenue
of 'outer-ance' present froa brith becoaes of iatense iuportance. First of
all the discharge of feeling tensión, ifhen this is no longer relieved by
physical discharge, can take place though speech, The áctivity of speaking
is substituted for the physical áctivity now restricted at other openings
of the body, Khile words theaselves becone the very sus ti tutes for the
bodily substances, Speech secondly becomes a nay of expressing, discharging
ideas, So that ne aay say speech in itself is a netaphor, t-hat aetaphor is
a ultiaate as speech, '
l e n g u a j e i d e a c l o n a l y metáforas.
de un quantum de a f e c t o r e g r e s i v o c o l a t e r a l a l a ideación
función d e l a c t o d e l h a b l a e s terapéuticamente a c t i v a y l a
erogénicos.
t r a b a j a , en r e f e r e n c i a a l l e n g u a j e , e l t i p o u r e t r a l y fállco
emulación, en e l a p a r a t o d e l h a b l a , d e l c i e r r e d e l esfínter
erogeneldad oral. A p a r t i r de e s t a s d e f i n i c i o n e s s e p l a n t e a
de e s t o s s i l e n c i o s .
la d i f e r e n c i a e n t r e símbolo en s e n t i d o o r d i n a r i o y símbolo
parte d e l cuerpo .
analítico ( O p . c l t . p . 1 0 ) .
d e f i n e a l a e x p e r i e n c i a analítica como ( O p . c i t . p . 4 6 1 ) !
*Psycho-»nilysis is both tn investigative »nd » thenpeutic procedure,
i long-dr»»n'Out experiaeni tnd procesa taking place entirely in the real»
ol speech, It is an exchange of particular ccmaunications betveen ttfo
people, a kind of dialogue, very different fro» aJJ other dialogues, The
analytic set-up, the fundamental rule and the role of the analyst make it
unique, '
l e n g u a j e . En relación c o n l a s f u n c i o n e s d e l l e n g u a j e , s e f i a l a
del paciente .
v e r qué p r o c e s o s físicos de c a r g a s t i e n e n l u g a r J u n t o c o n
l o s contenidos.
mencionados en e s t e a p a r t a d o .
escribe:
'En verdid nos gustaría saber ais sobre Jos efectos de la
SJtfbolizacíón en el nifío, y las madres oficiantes en psicoanálisis, aún las
que dan a nuestros más altos consejos un aire de matriarcado, no están al
abrigo de esa confusión de las lenguas en la que Ferenczi designa la ley de
la relación nifío adulto. *
t e x t o (LACAN,<1953> TI.1989.p.289)
'De igual manera, un artículo de Robert Fliess, inspirado en las
observaciones inaugurales de fibraham, nos demuestra que el discurso en su
conjunto puede convertirse en objeto de una erotización, ,, '
v a l o r a e l e s f u e r z o de Jones p o r d i f e r e n c i a r a l psicoanálisis
s i g n i f i c a n t e p a r a s u p e r a r l o s límites d e l s i m b o l i s m o .
intervención i n d i v i d u a l que a d j u d i c a n a l s i m b o l i s m o .
2.1.- ISTRQDTCCIQM
Los e f e c t o s d e l d e s c u b r l n l e n t o f r e u d i a n o s e hacen s e n t i r
en l o s comienzos d e l s i g l o X2 y c o n f l u y e n , en e s e panorama
de época, c o n l a s a p o r t a c i o n e s que F r e d i n a n d de S a u s s u r e
psiquiatría s e h a l l a preocupada p o r i n v e s t i g a r l a l o c u r a y
con e l l e n g u a j e y l a p e r s o n a l i d a d .
psychanalyse en France',
sus vidas.
l e n g u a j e es a n t e r i o r a su e n t r a d a en e l psicoanálisis. L a
misma se h a l l a m o t i v a d a , en p a r t e , por l a i n f l u e n c i a d e l
del lenguaje
lenguaje.
fenómenos i n c o n s c i e n t e s , e s p e c i a l m e n t e e l suefio.
E s t e grupo a s u v e z t u v o i n f l u e n c i a en e l pensamiento de
medios s u r r e a l i s t a s , d i c e ( O p . c i t . p . 5 9 ) :
*.,.su ico en Jos medios surreslislas donde un relevo nuevo anudó un
lazo aniiguo;úaJi, Crevel, la paranoia critica y el Clavecín de Diderot -
sus retoños se encuentran en los primeros números de Hinotaure- ,
apuntaremos el origen de este interés, '
i n c l i n a d o a c o n s i d e r a r a l o s s u r r e a l i s t a s "que, a i parecer,
E l e n c u e n t r o de Lacan c o n e l e u r r e a l i s n o l e aportará:
e s t r u c t u r a p a r a n o i c a d e l c o n o c i m i e n t o humano.
p s i c o s i s a l a de creación.
. o t r a forma de l e e r l a metáfora j a k o b s o n i a n a .
. s o b r e e l c o n c e p t o de r e a l i d a d .
Lacan.
- 98 -
la realidad" (Op.cit.p.11).
t i e n e n su o r i g e n , p a r a Dalí, en e l i n c o n s c i e n t e y e l poder
sefiala (Op.cit.p.89):
'Timbién nosotros besos mostrado en Ja dialéctica social que
estructura como paranoico el conocimiento humano, la razón que la hace más
autónoma que la del animal con respecto al campo de fuerzas del deseo, pero
también que la determina en esa 'poca realidad' que denuncia en ella Ja
insatisfacción surrealista. '
En l a intervención que L a c a n r e a l i z a , en l a s A c t a s d e l
E l e n c u e n t r o de Lacan c o n e l s u r r e a l i s m o l e aportará:
e s t r u c t u r a p a r a n o i c a d e l c o n o c i m i e n t o humano.
p s i c o s i s a l a de creación.
. o t r a forma de l e e r l a metáfora j a k o b s o n i a n a .
. s o b r e e l c o n c e p t o de r e a l i d a d .
Lacan.
- 100 -
enbargo, hay que señalar que, pese a que Lacan pueda haber
hombre y l a l e n g u a un p r o d u c t o s o c i a l de e s a f a c u l t a d en una
<1960> T1.1969p.785>.
p a l a b r a * . Será l a l e c t u r a de S a u s s u r e J u n t o a l a de J a k o b s o n
<1957>T1.1989).
y l a sucesión. E l p r i m e r o c o n c i e r n e a l a s r e l a c i o n e s como
cada v e z .
compuesta como un s i s t e m a de s i g n o s . E l s i g n o s a u s s u r e a n o e s
bifacialidad. La a r b i t r a r i e d a d r e m i t e a un dualismo, e l
referencia a l a m u l t i p l i c i d a d , debe s e r d e d u c i d a . B l s i g n o
un concepto.
investigador de l a s c o n s t r u c c i o n e s anagramáticas d e l v e r s o
posición p o s t e r i o r m e n t e ha cambiado.
palabra.
p.7):
'Le lingige découle des conditions de 1» iie coenune, des lois de
1 'expression des émotions, de 1» structure de 1 'intelligence, "
Las t r e s c o n d i c i o n e s s o n I r r e d u c t i b l e s l a una a l a o t r a .
que p r e e x l s t e a l i n d i v i d u o . La acción i n d i v i d u a l i n t e r v i e n e
p r o d u c i r l a s cosas.
l o s o c i a l d e f i n i d o como simbólico e s c l a r a .
1940).
no podría p e n s a r l a Idea c o r r e s p o n d i e n t e .
inconsciente.
propiamente r e p r e s e n t a t i v a . T o d a emisión e s I n t e r p r e t a d a p o r
d e t e r m i n a d a e n e l r e c e p t o r . Entonces, intención de p r o v o c a r
de ánimo d e l l o c u t o r .
la p a r t e d e l nundo e x t e r i o r s o b r e l a c u a l l a p a l a b r a puede
espíritu.
La p a r e j a l o c u t o r - a l o c u t o r e x i s t e en t o d o l e n g u a j e , a
l o que cabe a g r e g a r e l p l a n o d e l o c u t o r l o , e s d e c i r , e s o de
l o que s e h a b l a . M i e n t r a s en e l p l a n o l o c u t o r i o e l c e n t r o e s
e x t e r i o r s e n s i b l e a s u voz que e s e l a l o c u t a r i o ; en e l p l a n o
d e l o c u t o r i o , e l c e n t r o d e l d i s c u r s o e s l a c o s a de l a que se
h a b l a y de l a c u a l e l d i s c u r s o c u e n t a s u h i s t o r i a .
El l o c u t o r se sitúa a sí mismo en e l p l a n o d e l o c u t o r i o
formas de p r i m e r a persona.
l o t r a n s f o r m a en e l p r i m e r e s t a d i o d e l l e n g u a j e .
una de l a s d o s p a r t e s de l a negación.
es de t r e s géneros, en uno de e l l o s , e l de l a s u b o r d i n a d a ,
ejemplo d e l t e x t o < O p . c i t . T . I . p . 1 3 4 ) :
d i s c o r d a n c i a e n t r e e s a duda r e a l marcada p o r e l s u b j u n t i v o , y
d i s c o r d a n c i a e s ese f u t u r o dudoso.
Otro c a s o d i s c o r d a n c i a l ( O p . c i t . p . 1 3 5 ) :
'Que si,. on travailJoit encoré á faire iapriaer des livres grecs avec
la tnduction Franpoise á cose, ce que je ne déserpére pas que J'on ne
fasse quelque jour,,, *
En e s t a f r a s e nuevamente se r e e n c u e n t r a ' e l d i s c o r d a n c i a l
pues e l no d e s e s p e r a r no e s l o c o n t r a r i o de d e s e s p e r a r , e s
franceses.
negación f o r c l u s i v a . De l o s c u a t r o géneros de f o r c l u s i v o s
l o s a u t o r e s se c e n t r a n en uno ( O p . c i t . T . I . p.139):
En e s t e c a s o una operación p o s t e r i o r e s f o r c l u i d a d e l
'Le langage est pour celui qui sait en déchiffrer les iaages un
aerveilleux airoir des profondeurs de l'inconscient, Le repentir est le
désir qu 'une chose passée, done irreparable, n 'ait jaaais existe; la langue
frangaise,par le forclusif, expriae ce désir de scotoaisation, traduisant
ainsi le phénoaéne noraal dont la scotoaisation, décrite en pathologie
aentale par M.Laforgue et 1' un de nous ÍPichonl, est 1'exagération
pathologique'.
una e s p e c i e de c o n t r a p r u e b a , s e l o p e r c i b a como i n c o m p a t i b l e
señalado, fué t e s t i g o de e s a d i f e r e n c i a . M i e n t r a s l a p r i m e r a
r e g i s t r a n d o formas v a r i a d a s .
difícil v o l v e r a e s t a b l e c e r e l diálogo.
La psiquiatría f r a n c e s a s e h a l l a , en 1920, c e n t r a d a en
Anne.
v e r t i e n t e s , a l g u n a s de l a s c u a l e s s o n explícitas y o t r a s no.
y a BU automatismo m e n t a l .
- 110 -
e x p l o s i v a s , j u e g o s silábicos, a b s u r d o s y s l n s e n t l d o s ; otros
pensamiento d e v i e n e a u d i t i v o o v e r b o - m o t r i z ¡ l a s v o c e s s e
I n d i v i d u a l i z a d a s y temáticas. Se I n c o r p o r a n lógicamente a su
sostenía t e s i s neurológicas.
efectos.
c o l e c t i v o s que v i e n e n de l o s o c i a l . ( O p . c i t . p . 2 5 0 ) .
e l d e s a r r o l l o de a q u e l s e debe a l a s o c i e d a d (Op.clt.p.56).
en s u concepción e s ( O p . c i t . p . 5 2 ) :
c o n c i e n c i a s i n d i v i d u a l e s y cada una de e l l a s no l a c o n t i e n e
s i n o en p a r t e . E s l o que s e f i a l a Durkheijn(Op.Cit.p.338>:
a l espíritu p a r a a p l i c a r a l a s c o s a s y p e n s a r en e l l a s .
participación.
a n t e r i o r i d a d d e l l e n g u a j e y l a c o n c i e n c i a de l a e s t r u c t u r a
que v e h i c u l l z a , L e v y - B r u h l s o s t i e n e ( O p . c i t . p . 7 9 ) ;
- 114 -
Blondel, t o d a v i a en l a l i n e a de e x p l i c a r l a patología p o r
contemporánea y se h a l l a s o c i a l i z a d a a l mínimo.
c o l e c t i v a . La c o n c i e n c i a normal s e d e s a r r o l l a s i g u i e n d o l a s
l e y e s que ha t r a z a d o e l l e n g u a j e , m i e n t r a s que l a c o n c i e n c i a
mórbida e s r e b e l d e a él <0p.cit.p.346-47).
B l o n d e l s e f i a l a que l a c o n c i e n c i a mórbida e s a s o c l a l , a
l e n g u a j e l a e x p e r i e n c i a y l a lógica.
por l a v e r t i e n t e l i t e r a r i a y no p o r l a terapéutica.
discurso.
- 116 -
p s i q u i a t r a francés y s u I n c i p i e n t e producción en n e d l c l n a .
r e f e r e n c i a a l a cuestión d e l l e n g u a j e .
de l a s r e f e r e n c i a s mencionadas e n e l a n t e r i o r a p a r t a d o .
su preocupación p o r e l l e n g u a j e y a s e g u i r l o s p u n t o s de
psicoanálisis.
Los p r i m e r o s t r a b a j o s de J a c q u e s L a c a n e n e l campo de l a
delire d'iJoaginatioD".
LEVY-VALENSI 1931).
f r e n t e a l a irreductlbilídad de l a e s t r u c t u r a , l a n e c e s i d a d
v i s t a l o s t r e s t i p o s de p s i c o s i s p a r a n o i c a : l a constitución
p a s i o n a l e s . S e f i a l a que l o s e s c r i t o s s o n documentos p r e c i o s o s
r e t i c e n c i a f r e n t e a l nuevo medio.
p s i c o a n a l i s t a s u b i c a n en l a e t a p a de n a r c i s i s m o primario.
y e l sentido.
- 119 -
a l a l e c t u r a de s u T e s i s de Doctorado. P o r o t r a p a r t e , l o s
pensamiento- l e n g u a j e , y h a b l a de l a i m p o r t a n c i a de conocer
a fondo la lingüística. S i b i e n no s e e x p r e s a s o b r e l a
l e n g u a j e de l o s a l i e n a d o s .
t i p o de e s t u d i o s y c o n c l u y e d i c i e n d o que a l a s d i f i c u l t a d e s
h a b i t u a l e s de l a psiquiatría s e une e l d e s c o n o c l n l e n t o de l a
lingüística.
d i f e r e n c i a s , a i g u a l evolución de l o s t r a s t o r n o s d e m e n c l a l e s
lenguaje h a c i a l a incoherencia.
eventualidades: 1. A u s e n c i a de t r a s t o r n o s de l e n g u a j e . 2.
F e o l o g l s m o s . 3. E s q u i z o f a s l a .
Pfersdorfí l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e esqulzof&S1CD s o n de
incoherente.
<0p.cit.p.226).
interpretación filológica no t o n a en c u e n t a e l s e n t i d o s i n o
palabra provocadora. D i s t i n g u e d i f e r e n t e s i n t e r p r e t a c i o n e s :
vacío, no e s m o t i v a d a n i e x p l i c a b l e p o r e l s e n t i d o de l o s
l a demencia c o r r e s p o n d e l a i n c o h e r e n c i a v e r d a d e r a .
c o n s t i t u y e n un mecanismo e l e m e n t a l de l a e s q u i z o f r e n i a .
psychose paranoide".
suerte.
s o b r e temas a l e j a d o s de l a s i d e a s d e l i r a n t e s y c o n f r a s e s
s u p r e s i o n e s de p a l a b r a s ; de s í l a b a 8 ; n e o l o g i s i i o s ; sustitución
literatura surrealista.
Observan que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e e s c r i t o t i e n e n
p e r m i t e argumentar s o b r e l a i n f l u e n c i a de l a f a t i g a y de l a
l o s t r a s t o r n o s observados y l a s a f a s i a s de V e r n i c k e . En l o s
c a s o s de a f a s i a s de V e r n i c k e s e t r a t a de l a alteración de l a
orgánicas i m p o r t a n t e s . En l o s p a r a n o i c o s l o s t r a s t o r n o s de
m i e n t r a s que e l r e p o s o l o s atenúa.
- 124 -
3.2.3. "EQUIZQGRAFIA"
a n t e r i o r n i e n t e c i t a d o , p a r a s e f i a l a r que en a l g u n o s c a s o s sólo
carta cotidiana.
a n a l i z a n l o s t e x t o s s i g u i e n d o l a s f u n c i o n e s d e l l e n g u a j e de
una r e f e r e n c i a a l s u r r e a l i s m o ( O p . c i t . p . 5 2 0 ) :
- 125 -
' Lts experiénces faites p»r ctrtajns écrJvsjns $ur un »ode d'écriture
gu'jJs ont appelé turréiJiite, tt dont Jé »ithodé Monírent i qutl degri
d'autoncmie reatrquible peuvent iiteindr§ les autoattisaes graphiquts en
dehors de toute hypncse, *
La r e f e r e n c i a se explícita a p i e de página, s e t r a t a d e l
raíz egocéntrica.
citado, se e s t a b l e c e l a relación c o n e l s u r r e a l i s m o y el
b a j o l a dirección d e l p r o f e s o r Claude.
En e s t e t r a b a j o a p a r e c e , a d i f e r e n c i a de l o s a n t e r i o r e s ,
personalidad.
r e g u l a r y comprensible. L a p e r s o n a l i d a d f u n c i o n a s o b r e bases
e x p r e s a n en función de l o s mecanismos de p e r s o n a l i d a d .
- 128 -
3.3.1. La orleataclón f r e u d l a n a
la elección e n t r e e s q u i z o f r e n i a y p a r a n o i a e s l a n l s n a que
l a de Freud.
moaiento d e l p a s a j e de l a p r i m e r a clínica de l a l o c u r a -
con m a t i c e s p r o p i o s , acordando s o b r e él l a s t r e s e s c u e l a s de
para l o s d e l i r i o s s i s t e m a t i z a d o s crónicos no a l u c i n a t o r i o s
que no s e acompafian de t r a s t o r n o s de l a i n t e g r i d a d de l a
a u t o r , una manifestación r e a c c l o n a l a s i t u a c i o n e s v i t a l e s en
La definición de K r a e p e l l n u b i c a un d e s a r r o l l o I n s i d i o s o
s i s t e m a d e l i r a n t e d u r a d e r o e i m p o s i b l e de q u e b r a n t a r , que s e
post-analíticos en t o r n o a l a e s q u i z o f r e n i a .
e s c r i t o s de e s t o s p a c i e n t e s .
3.3.2. En l a p s i c o s i s ao s e t r a t a de déficit
Lacan p l a n t e a un i n t e r r o g a n t e d o c t r i n a r i o ( O P . c i t . p.16):
"¿Representa esta psicosis el desarrollo de una personalidad, o una
defomaeión reatcioníl? ¿Q es, tn cajaóio, una enferaedad autónoaa, que
recompone la personalidad al quebrar el curso de su desarrollo?
p a r t i d o p o r e s t a segunda opción.
desarrollo. B l d e s a r r o l l o puede e x p r e s a r s e en r e l a c i o n e s de
comprensión.
La d i f e r e n c i a e n t r e reacción y p r o c e s o r a d i c a en que, e n
diferente a l a de l a c o n s c i e n c i a n o r m a l , no e s s u versión
a b o r d a j e d i f e r e n t e de l a s p r o d u c c i o n e s de l a p a c i e n t e s o b r e
iDegalonaníacas y s u s t r a t o erotómano.
de s u obra.
contingente no e s u n s e r de c o n o c i m i e n t o s i n o de deseo, ya
a f e c t o e s pasión s i i m p l i c a e r r o r . E l o r i g e n d e l p e n s a A i f i n t o
r e a l i d a d un deseo no c r i t i c a d o , E l b i e n no e s e x t e r i o r *1
alegría y p o t e n c i a - l i b e r t a d .
El concepto de p a s a j e a l acto e s un c o n c e p t o l a
e s t r u c t u r a de t o d o a c t o . E l s u j e t o no e s e l mismo desp\)é!6 de
(Op.cit.p.161>!
'Estos escritos nos inforatn acera del estado tental de la enfern^ «n Ja
época de su couposición; y, sobre todo, nos peralte captar en vivo (iterto$
rasgos de su personalidad, de su carácter, de los coMplejos afecti^of y de
las iMágenes mentales que la habitan, y estos puntos de vista siminixirarSp
- 133 -
l a u n i d a d de t o n o y e l r i t m o s o s t e n i d o que hacen a l a u n i d a d
de su e s t r u c t u r a <0p.clt.p.163). A d i f e r e n c i a d e l t r a b a j o ya
v i e n e n de l o s o c i a l (Ver:TEFDLAZ,1987).
( o p . c i t . p . 174):
'Hay palabras extraídas de un diccionario explorado al azar, que han
seducido a la enferma, verdadera 'enamorada de Jas palabras', según
expresión de ella misma, por su valor sonoro y sugestivo, sin que vayan
siempre acompañadas de un discernimiento ilustrado de su valor lingüístico
ni de su alcance significativo',
p s i c o s i s y que d e s a p a r e c e c o n l a remisión de s u c u a d r a .
I n t e r e s a s e f i a l a r p a r t i c u l a r m e n t e , a l a h o r a de c o n c l u i r
personalidad y l a s l e y e s d e l s e n t i d o marcan l a T e s i s . La
i n t r o d u c e l a p o s i b i l i d a d de comprensión.
b a s t a n t e que a p o r t a r a e s t a cuestión ( O p . c i t . p . 3 3 5 ) !
algunas dé esas fornas de la experiencia vivida, las fornt llanadas
Mórbidas, se presentan coao particularaente fecundas en nodos de expresión
simbólicos que, aunque irracionales en su fundaaento, no por ello dejan de
estar provistos de una significación intencional eainente y de una
conunicabilidad tensional »uy elevada, '
- 136 -
producciones de e s t o s s u j e t o s s e puede v e r :
i n s p i r a n no s e d i f e r e n c i a n de l o s de l o s g r a n d e s a r t i s t a s .
c r e a d o r a s de e s t i l o .
pslcótlco no s e p i e r d e a c a u s a de s u génesis.
humano <0p.cit.p.337):
- 137 -
tópica de l o I m a g i n a r l o .
1936-1952-
recién n a c i d o , de su d i s c o r d a n c i a e I n c o n p l e t u d . L a función
imaginaria.
s e f i a l a r dos c u e s t i o n e s . P o r una p a r t e , un e s c u e t o d e s a r r o l l o
l a s r e f e r e n c i a s a l a cuestión d e l l e n g u a j e . De e s t e modo s e
participación en l a s r e u n i o n e s r e g u l a r e s c o n s t a sólo p o r e l
psicoanalítica. I n f l u e n c i a d o p o r l a psicología a n i m a l y la
anticipadamente , e s en r e a l i d a d , l a de un o t r o . De allí
e s t e t e x t o Lacan s e f i a l a c l a r a m e n t e l a d i f e r e n c i a e n t r e e l yo
y e l s u j e t o (Op.cit.p.87 ):
*,., la natrii siabilica en la que el yo foraal te precipita en una forma
primordial, antes de objetivarse en la dialéctica de Ja identificación con
el otro y antes de que eJ Jenguaje Je restituya en Jo universal su función
de sujeto.'
Hace r e f e r e n c i a a l t e x t o de L e v i - S t r a u s s " L a e f i c a c i a
a n t e r i o r i d a d de l o simbólico y u b i c a a l yo en s u dimensión
punto se v o l v e r * más a d e l a n t e .
l e n g u a j e , un s i g n o (Op.cit.p.76):
• Pero el piicoénalitU, p*r» no desJigér 1» experiencii del lenguaje de Ja
situación iepJicada por eJJa, cuaJ es la de interlocutor, se atiene al
sencillo hecho de que el lenguaje, antes de significar algo, significa para
alguien',
p a c i e n t e s e d i r i j a a él y , p o r l a r e g l a fundainental/«parece
Se t r a t a d e l o t r o de l a t r a n s f e r e n c i a que a p a r e c e d e f i n i d o
como I m a g i n a r i o .
t i e n e en l a dirección de l a c u r a .
- 142 -
imagen r e a l y p o s t e r i o r desaslmilación.
h a b l a d e l pensamiento I d e n t l f i c a t o r l o .
También i n t r o d u c e l a cuestión de l a I n t e r s u b j e t l v i d a d .
e l Hombre , e s d e c i r , se t r a t a de r e l a c i o n e s Interhumanas.
de l o s p r i m e r o s afios de s u i n f a n c i a y e s p o r l a vía d e l
d e f i n e , en e s e momento, l a p e r s o n a l i d a d .
relación a l o b j e t o .
- 143 -
p e r m i t e e j e m p l i f i c a r l a r e f e r e n c i a de un "yo" a l o s o t r o s ,
de t r e s t i e m p o s , que t i e n e una r e f e r e n c i a a l o s o t r o s .
anteriormente.
Se t r a t a d e l d e s a r r o l l o de una lógica d e l s u j e t o p o r l a
cual <0p.cit.p.8):
"...fJ tuíeto de Ja existencia se asieila a la esencia, radicalaente
cultural para nosotros, a Ja cuaJ se apJica eJ término de humanidad",
- 144 -
c i t a a su t e x t o donde m a n i f i e s t a s u a c u e r d o c o n e l artículo
1984).
la psicogénesis p a r a l a a c t i v i d a d psíquica n o r s i a l . S« t r a t a
- 145 -
(Op.clt.p.19):
s'*git d'une orginiMtion hiérechitée de nivetux et de pltn»
structunux, telle que J'on peut diré (et c'eit »*»e Je point de vue
jiksonien fonaaentil) que J'activiti "paychique' noraale eat taaentielaent
une 'aacension', un íquiJibre réaJisé par Je jeu des forces psychiques et
aussi, par conséquent, une forae d'intigration des activités psychiques
inférieures "anormales
l a p o s i b i l i d a d de l a e x i s t e n c i a de l a psiquiatría. E l
f r e n t e a l a s c u e s t i o n e s que p l a n t e a e l psicoanálisis. E s l o
(1980.p. X I V ) .
c a u s a l i d a d psíquica.
significación" y s e f i a l a l o s nodos o r i g i n a l e s d e l l e n g u a j e en
l a significación.
s u j e t o se o r g a n i z a en una s e r i e de i d e n t i f i c a c i o n e s i d e a l e s
demostrado c o n e l e s t a d i o d e l e s p e j o , e s l a alienación d e l
s u j e t o (formulación de c l a r a r e s o n a n c i a hegeliana).
el esclavo.
es presentado al II Congreso de p s i c o a n a l i s t a s de l e n g u a
f r a n c e s a , en B r u s e l a s . L a alienación i m a g i n a r l a a l o t r o , que
- 147 -
e s t e t e x t o s e i n t e r r o g a s o b r e l a cuestión de l a n a t u r a l e z a
metapslcológica de l a s t e n d e n c i a s mortíferas.
e x p e r i e n c i a s u b j e t i v a . L a e x p e r i e n c i a analítica s e d e s a r r o l l a
un sujeto".
la intención a g r e s i v a t i e n e s u s e f e c t o s . E l diálogo a p a r e c e
E s t e t e x t o fué p r e s e n t a d o e n l a X I I I C o n f e r e n c i a de l o s
p. 121):
- 148 -
',,.no « putde apttr iiquier» Ja reaJidad concreta deJ criaen ain referir
éste a un MÍMÓOJÍMMO cuyas foraas positivas se coordinan en Ja sociedad,
pero que se inscribe en Jas estructuras radicales iransaitidas
inconscientemente por el Jenguaje.,, "
c o n d u c t a s simbólicas.
s e f i a l a que l a l e n g u a e s l a e s t r u c t u r a e s e n c i a l p a r a e s t u d i a r
e l psiquismo d e l nifio .
prlnitlvo e infantil. En e l n l s n o t r a b a j o de L e v i - S t r a u s B
cit.p.93)
'£1 devenir del lenguaje infantil, la disolución del lenguaje afisico,
la sincronía y la diacronía de las lenguas del aundo revelan un conjunto de
leyes coaunes de solidaridad, Esas leyes atestiguan el desarrollo por capas
del sisteaa lingüístico, en especial del sisteaa foneaático, y su
universalidad establece la constancia de un orden de sucesión, '
(LACAH,<1951> TI.1989.p.205)!
'£n un psicoanálisis, en efecto, el sujeto, hablando con propiedad, se
constituye por un discurso donde la aera presencia del psicoanalista
aporta, antes de toda intervención, la dimensión del diálogo, '
la verdad.
situación p o r e l l a d e n u n c i a d a s e s o s t i e n e .
t r a n s f e r e n c i a (LACAI, Op.cit.214):
transferencí* no ts nada real en el iujeto, sino la aparición,
en un soaento de estancaaiento de la dialéctica analítica, de los Modos
permanentes según los cuales constituye sus objetos, '
devenir."<0p.cit.p.214)
l e n g u a j e ? En e s t e período cabe s e f i a l a r :
de lenguaje.
de l a conunicación v e r b a l y de l a c a p t u r a d e l s e n t i d o . E s l a
e x p e r i e n c i a interhumana.
. E l i n t e r l o c u t o r no e s e l a n a l i s t a . L a t r a n s f e r e n c i a e s l a
- 151 -
reactuallzación de una i n a g e n en e l d i s c u r e o .
. Eelación l c x : u r a - l e n g u a j e .
prózlno a p a r t a d o .
Cono y a s e ha s e f i a l a d o , L a c a n c o m i e n z a a c i t a r a L e v l -
simbólico.
depósito L e v i - S t r a u s s e s c r i b e < 0 p . c i t . p . 1 8 4 ) :
'El inconsciente, por el contrario, es siempre vacio o, ȇs
exactaaente, es tan extraño a las iaágenes cono lo es el estósago a los
aliaentos que Jo atraviesan, Órgano de una función especifica, se Jieita a
imponer leyes estructurales a elementos inarticulados que vienen de otra
parte -y esto agota su realidad- ; pulsiones,mociones, representaciones,
recuerdos, Se podría decir, entonces, que el subconsciente es el léxico
individual en el que cada uno de nosotros acumula el vocabulario de su
bis loria personal, pero este vocabulario solamente adquiere significación -
para nosotros mismos y para los demás- si el inconsciente Jo organiza según
sus Jeyes y construye así un discurso, '
su i n t e r m e d i o , c o n S a u s s u r e .
i n t e r e s a n t e s c o n e x i o n e s c o n e l psicoanálisis.
i n c o n s c i e n t e y d e f i n i r l o como vacío.
El p r i m e r e f e c t o en Lacan e s , como ya se ha e e f i a l a d o , s u
l a m a t r i z simbólica donde p r e c i p i t a e l y o y, p o r o t r o l a d o , l a
función d e l s u j e t o como l i g a d a a l l e n g u a j e .
Strauss.
- 154 -
psiquiatría de 1950.
inconsciente" (LACA!,TI.1989).
diferenciándolas de l a s l e y e s de l a p a l a b r a .
s e l e c c i o n a r e n t i d a d e s lingüísticas y c o n b i n a r l a s en u n i d a d e s .
se r e f i e r e a e n t i d a d e s a s o c i a d a s en e l código y, e l segundo, a
metonimia.
lingüística, p e r o ( O p . c i t . p . 2 4 ) :
- 156 -
Para c o n c l u i r e s t e a p a r t a d o s o b r e l a s r e f e r e n c i a s a L e v l -
particular.
- 157 -
" l e y e s de l a p a l a b r a " .
Monakow y E. Kourgue:
- 158 -
S a c i e d a d F r a n c e s a de Psicoanálisis.
F r a n c e s a de Psicoanálisis.
- 159 -
La cronología de e s t a c r i s i s y l o s d i f e r e n t e s e l e a e n t o s
I n t e r v i n i e n t e s en l a n i s n a pueden l e r s e en l a recopilación
Lacan.
c o n t a c t o c o n l o s t r a b a j o s de L e v i - S t r a u s s y e s e s t o l o que
o r i e n t a s u s p r o p u e s t a s en una dirección d i f e r e n t e .
d i s c i p l i n a que e x i s t e en l a n a t u r a l e z a " . La i d e a e s o b t e n e r
d i s c i p l i n a s a f i n e s p a r a s a c a r l o de s u a i s l a m i e n t o d o c t r i n a l .
- 161 -
S i b i e n Lacan e s e l e g i d o p r e s i d e n t e , Hacht r e c u p e r a e l
E l 8 de J u l i o t i e n e l u g a r l a c o n f e r e n c i a de Lacan s o b r e
l a s a c t i v i d a d e s de l a S o c i e d a d Francesa de Psicoanálisis .
lenguaje.
Sobre e l o r i g e n d e l l e n g u a j e : s e t r a t a de un emergente, a l g o
Comiste, p l a n t e a l a a n t e r i o r i d a d de l o s o c i a l .
La p a l a b r a t i e n e e l s e n t i d o que s e l e d a y Lacan r e c u r r e
p.118>:
'-Cutndo yo uso um pilibré-dijo Humpiy Duspiy, en tono sJgo
despectivo', es» ptlabr» significa exactaaente lo que yo decidí que
signifique, ,,Ni aiás ni menos,
-£•/ asunto es -dijo Alicia-, si usted puede hacer que las palabras
signifiquen tantas cosas distintas,
-£1 asunto es -replicó Huapty Dumpty- quién es el maestro aquí. Eso es
todo, •
- 163 -
ciertas significaciones.
humanas, d e l s i s t e m a d e l l e n g u a j e .
distancia.
r e f e r e n c i a f r e u d l a n a . L a prohibición e s l a condición p a r a l a
El analista e s un p e r s o n a j e simbólico y e l s u j e t o l o
(MILLBE, 1987).
Roma.(Ver o r i g i n a l en KILLER.Op.cit.>.
- 165 -
Una c i r c u l a r d e l 6 de a g o s t o , de l a S o c i e d a d F r a n c e s a de
miembros a s e f i a l a r s u p r e s e n c i a i n t e r n a c l o n a l m e n t e e n Eoma,
Psicoanálisis.
E f e c t i v a m e n t e e l Informe e s leído e n l a f e c h a p r e v i s t a
5.2.- EL PSEFACIO
antropología",
de l o s c o n c e p t o s . E s t o posibilitará poner de m a n i f i e s t o l a
introduce en e l psicoanálisis e l s u j e t o de l a p a l a b r a y
mencionada s u b j e t i v i d a d .
y se t r a n s f o r m a en a l g o iniciático.
5.3.- LA IHTRQDUCCIQH
a n a l i s t a , l a sugestión o l a interpretación.
l e n g u a j e a p a r e c e como un cao^o y l a p a l a b r a c o n un e l e m e n t o
reconocimiento .
lenguaje" , L a c a n d e s a r r o l l a l a realización d e l s u j e t o en l a
d e l s u j e t o a p a r t i r d e l a c t o . La p e r s p e c t i v a d e l a c t o remite
comprender l a significación y e s p o r e l l o un s u j e t o d e l
t e r c e r o , l a participación ética y e l v a l o r r e p r e s e n t a t i v o .
mensaje y una r e s p u e s t a .
perspectiva interhuxana.
- 170 -
señalado, e l y o e s u b i c a d o en e l r e g i s t r o de l o l a a g l n a r l o y
i m p o r t a n t e s e f e c t o s p a r a e l psicoanálisis, e l s u j e t o no e s
un d a t o p r e v i o s i n o un e f e c t o . En e s t a f e c h a , a p a r e c e como
Lacan h a b l e de l a f a l t a d e l s u j e t o .
r e s p u e s t a . P a r a e l psicoanálisis dirá,la p a l a b r a d e l p a c i e n t e
- 171 -
narcislsta d e l o t r o . E s l a definición de l a p a l a b r a v a c i a
de una p a l a b r a p l e n a ( O p . c l t . p . 2 4 6 ) i
'Seamos categóricos, no se trata en la anamnesia psicoanalítica de
realidad, sino de verdad, porque es el efecto de una palabra plena
reordenar las contingencias pasadas dándoles el sentido de las necesidades
porvenir, tales coao Jas constituye Ja poca libertad por medio de la cual
el sujeto las nace presentes,'
o t r a puntuación en e l d i s c u r s o .
s u j e t o . S i l a significación de l a f r a s e s e c i e r r a desde s u
de l a f r a s e se c i e r r a desde e l f i n a l y e l oyente t i e n e e l
poder de d e t e r m i n a r l o que e l o t r o q u i e r e d e c i r .
c l a r a m e n t e l a cuestión de l a t e m p o r a l i d a d , pasado y f u t u r o
de l a s r e l a c i o n e s fantasmáticas.
parte d e l paciente, d e l c o i t o de s u s p a d r e s . En l a n o t a a l
d e s a r r o l l o y descubrimientos sexuales.
La relación de l a p a l a b r a e s c o n e l s e n t i d o , l a r e a l i d a d
Con r e s p e c t o a l a h i s t o r i a no s e t r a t a de r e a l i d a d s i n o
idea d e l i n c o n s c i e n t e cono e l c a p i t u l o c e n s u r a d o de l a
(Op.cit.p.249)i
- 174 -
hechos d e t e r m i n a n t e s de s u e x i s t e n c i a a través de l a p a l a b r a
d i r i g i d a a un o t r o . H i s t o r i z a r , p o r l a p a l a b r a , e l capítulo
I>orque no ha s i d o d i c h a y r e c o n o c i d a .
decir l a intencionalidad.
Esto t i e n e s u s e f e c t o s e n o t r o s a s p e c t o s de l a teoría.
p r e s e n c i a de una s u b j e t i v i d a d y un s e n t i d o .
E l s u j e t o d e l s e n t i d o s e r e a l i z a en l a p a l a b r a v e r d a d e r a
imaginaria.
p e r m i t e n u b i c a r una repartición. En l a p r i m e r a v e r t i e n t e se
p a l a b r a vacía, l a l u c h a , l a s i n t e n c i o n e s de l a p e r s o n a y l a
pacto, e l h a l l a z g o d e l s u j e t o , l a verdad.
- 176 -
AHALITICQ"
reconocimiento <0p.cit.p.257):
,,f/7 ninguna parte aparece ais claro que el deseo del noabre
encuentra su sentido en el deseo del otro, no tanto porque el otro detente
las llaves del objeto deseado, sino porque su priaer objeto es ser
reconocido por el otro, '
o b j e t o no n a t u r a l . L a única c o s a que s u p e r a a l o r e a l e s e l
l o e hombres.
emergencia d e l s u j e t o d e l i n c o n s c i e n t e y en t a n t o t a l , el
l a p s u s e s una p a l a b r a p l e n a .
interpretación.
La l o c u r a e s d e f i n i d a como p a l a b r a que ha r e n u n c i a d o a
aparecer l o s e s t r e o t i p o s de un d i s c u r s o , p o r l o que e l
característica d e l s u j e t o en t a n t o t a l .
P a r a Lacan, l a l e y d e l hombre e s l a l e y d e l l e n g u a j e y
l a e s c r i t u r a s i g n i f i c a n t e d e l E d i p o . E s t e punto s e ampliará
en e l próximo a p a r t a d o .
e s t r u c t u r a s de p a r e n t e s c o , formuladas por L e v i - S t r a u s s , e s
simbólica".
i n d i c a que Lacan y a d i s p o n e d e l c o n c e p t o de s i g n i f i c a n t e , s i
- 179 -
r e f e r e n c i a a l s o n i d o , a l a m a t e r i a l i d a d s i g n i f i c a n t e en l a
éste e s i n t r o d u c i d o a l l e n g u a j e de su d e s e o , e s d e c i r , en e l
i n c o n s c i e n t e y e l de l a teoría de l a comunicación.
r e c i b e d e l r e c e p t o r su p r o p i o mensaje de forma i n v e r t i d a . E s
evocar, es d e c i r , se busca en l a p a l a b r a l a r e s p u e s t a d e l
a l que se l e supone l a r e s p u e s t a .
- 180 -
La función d e l p s i c o a n a l i s t a e s d e f i n i d a d e n t r o de e s t e
esquena c o n u n l c a c l o n a l ( O p . c l t . p . 2 9 8 ) :
'...cuando la cuestión del auj'eto ha ioaado la foraa de la verdadera
palabra, la sancionaaos con nuestra respuesta, pero taabién heaos Mostrado
que una palabra verdadera contiene ya su respuesta y que no hacHtos sino
redoblar con nuestra ley su antífona ¿Qué significa esto, sino que no
hacemos otra cosa que dar a Ja palabra del sujeto su puntuación
dialéctica?'
cono l a liberación de un s e n t i d o p r i s i o n e r o .
- Ifil -
v i e n e a r e l a c i o n a r s e c o n l a de v e r d a d ( O p . c l t . p.39)
'£/ Mj'to ts lo que d» um foraa discursiva a algo que no puede ser
transmitido en la definición de la verdad, porque la definición de Ja
verdad solo puede apoyarse sobre ella misma y Ja palabra en tanto que
progresa la constituye, La palabra no puede captarse a sí misma ni captar
el moviaiento de acceso a la verdad coso una verdad objetiva, ín este
sentido puede decirse que aquello en lo cual la teoría anaJiiica concretiza
Ja reJación intersubjetiva, que es el complejo de Edipo, tiene el valor de
un mito,"
c i e r t a s m o d i f i c a c i o n e s de e s t r u c t u r a . S e f i a l a e n t o n c e s que e l
Be s e C a l a l a identificación d e l padre c o n l a f i g u r a de l a
ley.
E l triángulo edípico f r e u d i a n o s e t r a n s f o r m a en c u a r t e t o
c u a t e r n a r i o d e l O t r o . E l c u a r t o elemento que s e i n t r o d u c e ee
l o s e f e c t o s d i f e r e n c i a l e s de l a represión y de l a íorcluslón
- 183 -
producción de d i s c u r s o . Remite p a r a e l l o a l t e x t o f r e u d i a n o
i m a g i n a r l a s e u b i c a a l yo.
Edipo.
v u e l t o a h a l l a r en l a percepción ( r e a l i d a d ) .
siempre e l r e t o r n o de l o r e p r i m i d o en e l d i s c u r s o . Lo que
como v i n i e n d o de a f u e r a .
no ha s i d o s i m b o l i z a d o no p o r e l l o deja de t e n e r efectos
sobre e l s u j e t o .
s i n e l s a b e r que p e r m i t a explicarla.
r e t o n a l a s r e f l e x i o n e s que s o b r e e l l e n g u a j e esquizofrénico
(1980); BN.T2<1973)>.
aportaciones de B. Pichón t r a t a d a s a n t e r i o r m e n t e .
i n c o n s c i e n t e como d i s c u r s o d e l O t r o :
'Hay un circuito siabólico exterior al sujeto y ligado a cierto grupo
de soportes, de agentes huaanos, en el cual el sujeto, el pequeño circulo
que IJavaaos su destino, está indefinidamente incluido, '
L a e s t r u c t u r a de e s a "comunidad" e s d e f i n i d a como l e y e s
e l e s i e n t a l e s de p a r e n t e s c o .
P a r a Lacan, e n 1954, s e t r a t a de l a e x i s t e n c i a d e l o r d e n
deseo .
B l s u j e t o que Lacan i n t r o d u c e e s un s u j e t o en a b e r t u r a y
E s t a e s l a d i f e r e n c i a que s e i n t r o d u c e a p a r t i r d e l texto
hecho r e f e r e n c i a . Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e forcluslón
y represión en e l p r i n c i p i o de l a simbolización.
d e s p l a z a m i e n t o de l a c a r t a ( s i g n i f i c a n t e ) determina a l o s
ensefianza de Lacan.
e x - s i s t e porque no e x i s t e . E s t o q u i e r e d e c i r que no e x i s t e
como s u j e t o s u s t a n c i a l s i n o que a p a r e c e p o r e l e f e c t o de l a
articulación s i g n i f i c a n t e .
s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a l o s e f e c t o s de represión, forcluslón
como t a l .
automatismo n e n t a l de C l e r a m b a u l t y critica e l c o n c e p t o de
l a C o n f e r e n c i a de 1953, a p a r e c e n p r e c i s a d o s :
. l o i m a g i n a r i o , c o r r e s p o n d e a l a imagen a n t e c e d i d a por l o
simbólico.
- 189 -
. l o r e a l , es r e f e r i d a cono continuidad .
l o que sucede en l a s p s i c o s i s .
lógica.
s i g n i f i c a n t e , hablará de l o s n e o l o g i s m o s c o n l a intuición y
significación.
l l e v e a cabo ( O p . c i t . p . 1 2 2 ) :
'£sU ¡ey funditeniil et tencilliaente un» ley de titiboJización, £tto
quiere decir eJ Edipo, "
La l e y de l a cadena s i g n i f i c a n t e s e t r a n s f o r m a a q u i en
( O p . c i t . p . 139):
'No del padre natural, tino de lo que te llama el padre. El orden que
impide la coa lisian y el ettallido de la tituación en tu conjunto etiá
fundado en la existencia de ese nombre del padre, '
l a c a u s a l i d a d . En l a p s i c o s i s s e encontraría así un a g u j e r o
a n i v e l d e l s i g n i f i c a n t e , p o r l a i j ^ s l b i l i d a d de a s u m i r e l
- 191 -
s i g n i f i c a n t e d e l padre. Be una f o r a a de t e o r i z a r l a p s i c o s i s
equivalente. E s t a disimetría a n i v e l s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a
l a d i f e r e n t e forma de resolución d e l B d l p o .
E l s u j e t o e s c r e a d o como muerto p o r e l s i g n i f i c a n t e , e s
metáfora e s l a a u s e n c i a d e l u s o metafórico en l a s f r a s e s de
l o s t e x t o s e s c r i t o s p o r pslcóticos.
da i m p o r t a n c i a a l p o s e s i v o , Booz e s r e p r e s e n t a d o por e l f a l o
significante.
o t r a que e s s u c o n t i n e n t e o p a r t e .
Cabe d e s t a c a r que s i b i e n L a c a n se i n s p i r a en J a k o b s o n
desplazamiento.
reprinido.
- 193 -
l a p a l a b r a no e s l a u n i d a d d e l lenguaje.
BN.TK 1973)).
relación d e l s u j e t o c o n e l s i g n i f i c a n t e e n s u a s p e c t o más
puro.
fundamentales.
anuda s i g n i f i c a n t e y s i g n i f i c a d o <0p.cit.p.383);
'Alrededor de ese sigrtifíanie, todo se irndii y se orgsnixi, cuál si
fuesen pequeñas lineas de fuerza formadas en la superficie de una trama por
el punto de aleohadiliado, Es el punto de convergencia que permite situar
retroactivamente y prospectivamente todo Jo que sucede en ese discurso, '
- 194 -
significante:
En l a p s i c o s i s s e produce l a forcluslón d e l s i g n i f i c a n t e
tanto l u g a r de l a l e y . P o r e l l o , d i c e Lacan, a l l u g a r de l a
- 195 -
s o c i a l e s i m p e r a n t e s en l o s E s t a d o s Unidos.
TI.1989. p.315).
que l e de v a l o r de v e r d a d e r o a s u n e n s a j e . E s t a joediación
"soy tu esposcf,
a q u e l l o de l o que h a b l a . La p a l a b r a v e r d a d e r a c r e a a l s u j e t o
F r e u d ) , e n t r e e l yo y e l s u j e t o ( O p . c i t . p . 3 2 2 ) :
'Por un vuelco en U justi elección que deiereim cuál Bu/eto et
acogido en la palabra, el tujeío conttituyeníe del tíntoaa et tratado COMO
constituido, Mientras que el yo, por Muy constituido que esté en la
resistencia, se convierte en el sujeto al que el analista en lo sucesivo va
a apelar COMO a la instancia constituyente, '
- 198 -
E l v i r a j e de l o s afios 20 en e l pslcoaníilisis l l e v a a l a
c o n s t i t u y e n t e d e l i n c o n s c i e n t e a r t i c u l a s i n o de un s a b e r d e l
c o n s t i t u i d o por leyes.
La definición de s i g n o de S a u s s u r e encuentra en e s t e
la d e l significado.
se t r a t a de l a ( O p . c l t . p . 3 9 7 ) :
es truc tura sincrónica del material del lenguaje en cuanto que cada
elemento toma en ella su empleo exacto por ser diferente a Jos otros.'
( O p . c l t . p . 397):
'conjunto diacrónico de los discursos concretaaente pronunciados, el
cual reacciona tiistóricaaente sobre el primero, dtJ mismo modo que Ja
estructura de éste gobierna las vías del segundo. '
- 399 -
E s t a s d o s r e d e s que Lacan d e f i n e p e r a l t e n v e r c l a r a n e n t e
combinaciones.
palabra s u verdad.
r e c o r d a r que e l yo e s pasión i m a g i n a r l a y e l s u j e t o t i e n e s u
d i s c u r s o conún", p u r a p a l a b r a vacía.
- 200 -
s e f i a l a r que e l a n a l i s t a c o n s u s i l e n c i o s e u b i c a en l a p l a z a
d e l O t r o y a n u l a s u p r o p i a r e s i s t e n c i a cono o t r o .
es l a r e s p u e s t a . E s e l o t r o e l que. como ya s e ha s e f i a l a d o ,
tendrá e l poder de d e c i d i r s o b r e l o d i c h o .
simbólico y de l a rememoración s o n d i f e r e n t e s a l a s de l a
efectúa e l p a s a j e de l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s l e y e s d e l
d e l a n a l i s t a , de r e c o n o c e r e l deseo a i n t e r p r e t a r l o .
- 201 -
siempre se r e l a c i o n a e l s i g n i f i c a n t e c o n l a significación.
S e f i a l a e s p e c i a l m e n t e que ( O p . c i t . p . 2 8 1 ) :
'£sio india el interés de la consideración lingüística del probleaa,
Es imposible estudiar coao funciona este fenóaeno que se Ilaaa el lenguaje,
fenómeno que es la más fundamental de las relaciones interhuaanas, si
inicialmente no se establece la diferencia entre significante y
significado, *
p a l a b r a y a que e s t a b l e c e que e s l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e
l a que se descubre en e l i n c o n s c i e n t e . B l l e n g u a j e p r e e x i s t e
como e s t r u c t u r a y e l s u j e t o e n c u e n t r a s u l u g a r i n s c r i t o p o r
un d i s c u r s o .
Es desde l a a n t e r i o r i d a d de l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e
del significante.
c o n s i d e r a c i e n c i a p i l o t o , s e c e n t r a e n e l a l g o r i t m o que l a
8
- 202 -
función s i g n i f i c a n t e e n l a génesis d e l s i g n i f i c a d o .
l o c a l i z a d a del s i g n i f i c a n t e " .
se t r a t a d e l i n c e s a n t e d e s l i z a m i e n t o d e l s i g n i f i c a d o debajo
"punto de a l m o h a d i l l a d o " .
* 203 -
introduce c i e r t a s modificaciones.
significantes, k d i f e r e n c i a de l o s lingüistas, y e s e s t a l a
cuestión f r e u d i a n a , e l s i g n i f i c a n t e o c u l t o está p r e s e n t e p o r
conexión m e t o n i m l c a c o n l a cadena.
i n s t a n c i a de l a l e t r a en e l i n c o n s c i e n t e .
y d e l deseo.
p.495):
',estructura neton/aica, indicando que es Ja conexión deJ
significante con eJ significante Ja que peraite Ja elisión por Ja cual tJ
significante instala Ja faJta deJ ser en reJación aJ objeto, utiJizando eJ
vaJor de remisión de Ja significación para JJenarJo con eJ deseo que apunta
hacia esa faJta a Ja que sostiene,'
n e g a t i v i d a d c i r c u l a en l a cadena s i g n i f i c a n t e .
significación. E s t o implica, a d i f e r e n c i a de l a m e t o n i n i a .
- 205 -
que ee ha t r a n s p u e s t o l a b a r r a que t i e n e v a l o r c o n s t i t u y e n t e
f u n c i o n a r como s i g n i f i c a d o .
r e s p e c t o a s i mismo ( O p . c i t . p . 5 0 4 ) :
'¿Cuíl es pues ese otro con el cutí estoy aás ligado que consigo
HiSKO, puesto que en el seno sis asentido de »i identidad conmigo aisao es
él quien ae agita?'
filología.
toda l a h i s t o r i a de l a s c i e n c i a s c o n j e t u r a l e s , a p a r t i r d e l
disciplinas.
del (Op.cit.p.349):
modelo filológico(cuando se irat» de interpretar y de descubrir el
sentido oculto) y lingüístico (cuando se trata de estructurar y de sacar a
luz el sistema significante), '
se t r a t a de la^'signlflcaclón".
E l p a s a j e d e l s i g l o X V I I I a l I I X s e h a l l a marcado p o r e l
Interés en l a s l e y e s I n t e r n a s d e l l e n g u a j e y e n l o que e l
a p o r t a r s o b r e e l pensamiento.
primer p l a n o de interés.
En segundo l u g a r , e l e s t u d i o de l a s v a r i a c i o n e s i n t e r n a s
c e n t r a l a atención. E l l e n g u a j e e s t r a t a d o como c o n j u n t o de
centrales.
I n t e r i o r d e l hablante. E l l e n g u a j e no queda a n i v e l da l o s
abrirá l a p u e r t a de l a s r e s o n a n c i a s políticas. A d i f e r e n c i a
de l a época de l a u n i f o r m i d a d p o r l a gramática, s e t r a t a de
cómo cada e s t r u c t u r a e x p r e s a l a s d i f e r e n c i a s n a c i o n a l e s .
e l t e r r e n o de l a comparación.
FORRESTER, 1984.p.260)
C h a m p o l l i o n y s u práctica de d e s c i f r a m i e n t o a p a r e c i e r o n , e n
(FOÜCAÜLT,op.ci t . p . 2 8 9 ) !
'fí pirtír del siglo XIX, el lengut/e se repliega sobre sí sisao,
adquiere su espesor propio, despliega una historia, leyes y una objetividad
que sólo a él le pertenece. Se ha convertido en un objeto de conociaiento
entre otros suchos; al lado de los seres vivos, al lado de la historia de
los acontecimiento y los hombres, '
e x t r a n j e r l d a d , r e f e r i d a a i d e a l e s u n i v e r s a l e s de d e s a r r o l l o ,
la diferencia l o es p o r e s t r u c t u r a y no p o r e s t a d i o s . L a
antropología, c o n L e v i - S t r a u s s , p l a n t e a e s t a cuestión; l a
l o normal y l o patológico.
e x t r a n j e r a a l p r o p i o s u j e t o que h a b l a y pone de m a n i f i e s t o
la extranjerldad de s u p r o p i o i n c o n s c i e n t e . P a r a Freud s e
BH.TI(1973)pp.299-300):
'Supongan que un investigador viajero llega a una coaarca poco
conocida, donde despierta su interés un yaciaiento arqueológico en el que
hay unas paredes derruidas, unos restos de columnas y de tablillas con unos
signos de escritura borrados e ilegibles, Puede limitarse a contemplar lo
- 210 -
BU.TI(1973)), h a b l a de un a p a r a t o n e u r o n a l p a r a e l c u a l e l
mundo e x t e r n o y e l i n t e r n o s o n i g u a l m e n t e e x t e r i o r e s . Lacan
r a d i c a l d e l organismo p o r e l d e s d o b l a m i e n t o de l o s s i s t e m a s
v u e l v e a e n c o n t r a r e s t a comparación. E l p s i c o a n a l i s t a haría
i g u a l que e l arqueólogo, r e c o n s t r u y e a p a r t i r de l o s r e s t o s
c o l o c a a n t e e l s u j e t o a n a l i z a d o "una pieza de s u p r e h i s t o r i a
creímos. "
s a b i d o e l que F r e u d descubre e n e l r e l a t o de s u s p a c i e n t e s .
- 212 -
p e r s p e c t i v a s o b r e e l l e n g u a j e a p a r t i r d e l d e s c u b r i n i i e n t o de
115; BI.Tl<1973)p.1020), F r e u d h a b l a d e l t r a t a m i e n t o de l o s
t r a s t o r n o s psíquicos y c o r p o r a l e s p o r medio de l a p a l a b r a :
'£J lego ñilltri difícil de concebir que ums perturbaciones
patológicas del cuerpo y del alaa puedan eliainarse tediante 'aeras'
palabras del aédico. Pensará que se lo está alentando a creer en ensalmos.
Y no andará tan equivocado; las palabras de nuestro fiablar cotidiano no son
otra cosa que unos ensalaos desvaídos. Pero será preciso eaprender un largo
rodeo para nacer comprensible el modo en que la ciencia consigue devolver a
la palabra una parte, siquiera, de su prístino poder ensalmador, "
E l problema queda p l a n t e a d o e n e s t e t e x t o . E l o r i g e n de
u b i c a r s e como l a r e f e r e n c i a de l a que s e s i r v e L e v i - S t r a u s s
médico ( t r a n s f e r e n c i a ) .
- 213 -
F r e u d s e f i a l a que un s u c e s o se e x t i n g u e cuando s e t r a d u c e
en Freud, e l r e g i s t r o de l a c o s a es diferente a l de l a
no e l hecho en sí n i s n o .
traducción en p a l a b r a s s e p a r a a l s u c e s o de s u c o n t e x t o , dice
cuerpo.
La d i f e r e n c i a c u e r p o - d i s c u r s o e s p r e s e n t e . Cuando F r e u d
u b i c a que l a s cadenas a s o c i a t i v a s l l e g a n s i e m p r e a l o s e x u a l
- 214 -
continuo.
binomio, no t r a d u c i d o - traducido en p a l a b r a s . Lo t r a d u c i d o
lagunas y a l t e r a c i o n e s .
e x i s t e n de un l a d o l a s asociaciones d e l paciente y de o t r o
rememoración.
BH.TI.(1973)), p u n t u a l i z a que l a d i f i c u l t a d p a r a s u p r i m i r e l
obstáculo s e hace i n t e r i o r y s e t r a n s f o r m a en s u o b j e t o .
r e n u n c i a r p o r l a comunidad. E l psicoanálisis d e v i e n e a s i l a
psicología d e l e l l o y no d e l yo.
s i l e n c i o s o , no a s i s u r e t o r n o . E l s i l e n c i o de l a pulsión e s
satisfacción p u l s i o n a l .
i n e r c i a , señalada p o r l a detención de l a s a s o c i a c i o n e s .
de d e s c i f r a m i e n t o . L a segunda v e r t i e n t e , l a d e l "lenguaje
r e c u r r e a l a filología.
declina, es e l deseo i n d e s t r u c t i b l e .
Desde e l i n i c i o de s u s t r a b a j o s , F r e u d hace r e f e r e n c i a
e l p a r a l e l i s m o e n t r e e l n i f i o , e l neurótico, l o s suefios y e l
p r i m i t i v o , que mantendrá a l o l a r g o de t o d a su o b r a .
e v i d e n c i a c o n e s t o e s l a d i f i c u l t a d d e l psicoanálisis con s u
objeto.
d e c i r no pasado p o r l a p a l a b r a p e r o que no p o r e s o d e j a de
BH.T2(1973)).
universal.
Freud una p a r a d o j a . F r e u d o r g a n i z a l a s e r l e de l a s e t a p a s de
ubica su e f e c t o r e t r o a c t i v o . Es d e c i r , l a obra f r e u d l a n a
Para e x p l i c a r l a s dos v e r t i e n t e s d e l l e n g u a j e en F r e u d
raíces en l a i n f a n c i a .
l o c u a l q u i e r e d e c i r que F r e u d , escuchando e l r e l a t o de s u s
Segunda Tópica.
E s t o e s así porque, p a r a F r e u d , e n e l i n c o n s c i e n t e s e h a l l a n
Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e pensamiento r e p r o d u c t i v o
prójimo'que se mantiene.
información.
c o s a p a r a e l p r i m e r o y de asociación e n t r e p a l a b r a s , p a r a e l
F r e u d d e s c u b r e que e l c u r s o de l a s a s o c i a c i o n e s r e m i t e a
primarla.
1857.1858):
',,,Por 'lenguaje' no te debe entender aquí la aera expreiíón de
pensaaientos en palabras, sino también, el lenguaje de los gestos y
cualquier otro modo de expresar una actividad aníaica, por ejeaplo la
escritura, Es que es lícito aducir que las intepretaciones del
psicoanálisis son sobre todo unas traducciones de un modo de expresión que
nos resulta ajeno, al todo familiar para nuestro pensamiento, "
BH.p.1858.1859)!
"Mientras que el lenguaje de los gestos de la histeria coincide en un
todo con el lenguaje figural del sueños, de Jas visiones, etc,, para el
lenguaje de pensaaiento de la neurosis obsesiva y las para fren i as se
obtienen particulares plasmaciones idioma ti cas,,, "
E l pensaniento r e p r o d u c t i v o e s un p e n s a s i e n t o s i n p a l a b r a s y
- 223 -
permite: tiempo, e s p a c i o , e t c . .
oposición a l a r e a l i d a d o b j e t i v a .
De e s t e modo un s u j e t o d i c e en s u i n c o n s c i e n t e siempre
gramática, e l r e s t o que no s e d e c l i n a e n l a t r a n s f e r e n c i a ,
d e r i v a c i o n e s p o s i b l e s de e s e o b j e t o o r i g i n a r i a m e n t e perdida.
que se e x p r e s a en e l r e l a t o .
se asocia, s i n o p o r e l c o n t r a r i o , ese r e s t o i n d e c l i n a b l e ,
lingvísticoB".
- 224 -
e f e c t o s en l a s c u r a s , F r e u d hace m o d i f i c a c i o n e s técnicas y
l a sustitución metafórica.
lingüistica^.
b e n e f i c i o de l a comunidad. P o r e s o l a g u e r r a e s un d i s c u r s o
BN.Tl(1973>p.1099) vemos s u r g i r c l a r a m e n t e e s t a v e r t i e n t e .
i n c o n s c i e n t e d e f i n i d o como l o a r c a i c o , l a l e n g u a Jeroglífica
o b j e t o , e s p o r e l l o que m o d i f i c a a l s u j e t o .
irremediablemente perdido.
( O p . c i t . p . 78):
'Tomará asi el discurso coao tru/aaán de otro 'lenguaje', que tiene
sus reglas, sus símbolos y su 'sintaxis' propios, y que reaite a Ja
estructura profunda deJ psiquisao'
afirmación, r e a l i z a d a en e l capítulo V I , a p a r t a d o C de l a
i n p o r t a n t e s d e l artículo de A b e l .
v o c a b l o s de s i g n i f i c a d o c o n t r a r i o s o n r e u n i d o s en un término
una de e l l a s j p r o g r e s i v a m e n t e pudo s e p a r a r l a s d o s c a r a s
( O p . c i t . p . 49):
'Ls pilabn que origintlaenie ligtbt ¡o§ conceptor fuerte y débil, tés que
fuerte o débil, desigmbi en verdad una relación de aabat y tu diferencia,
lo cual creó proporcionalaente a aabos. '
onírica t i e n e I m p o r t a n c i a o t r a p a r t i c u l a r i d a d de l a lengua
e g i p c i a , s e t r a t a de l a s metátesis que A b e l I n t e n t a e x p l i c a r
i n c o n s c i e n t e c o l e c t i v o de Jung y agrega:
'Li filología de la época le inpidió decir hasta que punto el
inconsciente por el descubierto obedecía a leyes del siseo orden qw las
leyes lingüísticas, His no se le escapó el hecho de que el discurso
inconsciente debía aún procurarse un sujeto de la negación, que tiene su
lugar, tanto en el exterior del discurso inconsciente, cono en el exterior
del campo lingüístico estricto, '
i n d i v i d u o A habría m a n i f e s t a d o r e p e t i d a m e n t e s u s a f e c t o s p o r
mismos.
B i t u a c i o n e s , una l a de l a s c r i a s h a m b r i e n t a s cuyo l l a n t o no
p e r c i b i d a l a relación aparecería e l l l a m a d o i n t e n c i o n a l . La
r e m i t e e l o r i g e n d e l l e n g u a j e i n d i v i d u a l p e r o a c l a r a n d o que
e s t e e s un a s p e c t o p a r c i a l y a que e l n i f i o r e c i b e e l l e n g u a j e
de s u s mayores. P o r e l l o acaba c e n t r a n d o e n l a s e x u a l i d a d l a
p a l a b r a que tenía un f u e r t e a c e n t o s e x u a l . Le a d j u d i c a u n
d o b l e s e n t i d o , p o r una p a r t e de h a c e r e l a c t o s e x u a l y p o r
adoptdo un s e n t i d o f i g u r a d o C O p . cit.p.93).
- 231 -
l a represión.
pasado i g n o t o y debe s e r d e s c i f r a d a de l a s p i e d r a s y l o s
p a r t i c u l a r , ya que e l p a c i e n t e no a s o c i a .
p r o g r e s i v o de l a l i t e r a l i d a d -que e s expresión en e l c u e r p o -
corporal.
Arrlvé(1986), h a b l a de l o s anatemas de B e n v e n i s t e c o n t r a e l
d e s c r i p c i o n e s de A b e l e n t r e homonlmia y s i n o n i m i a , e v o c a n
d i r e c t a m e n t e u t i l i z a d o p o r F r e u d e n BUS a n & l i s l s .
- 232 -
innvertida.
d e c i r de Bretón.
e x p l o r a r e l a r c a i c o "lenguaje fundamental".
t r a b a j a r e l p r o c e s o de producción de l a teoría.
con p e r f i l e s p r o p i o s d e n t r o d e l d i s c u r s o analítico.
en e l t r a b a j o de C l a u d e , y a s e f i a l a d o . H a s t a aquí sería l o
crea.
(1979); B I . T 2 ( 1 9 7 3 ) ) . En e s t e t e x t o F r e u d s e f i a l a que en l a
suplencia, a e s t a b i l i z a r e l c u a d r o de l a r e a l i d a d . Bs e s t a
l a d i f e r e n c i a a c t u a l c o n l a psiquiatría, m i e n t r a s e s t a trata
delirio.
es d e c i r , es c o m p r e n s i b l e . E s t e p l u s c r e a t i v o i m p l i c a una
- 235 -
" s i n t a x i s original", un e s t i l o .
e s p e c i a l m e n t e a l a p a r a n o i a - escoge t r a b a j a r e l t e x t o c r e a d o
por S c h r e b e r y de él s u r g e su a p o r t e a l a conceptualización
e l interés en e l e f e c t o poético.
la locura s i n o que r e f i e r e a l a s l e y e s d e l s e n t i d o . Es l a
valor.
es l a de l a interlocución y en e s t e marco se i n s c r i b e e l
psicoanálisis.
Es i m p o r t a n t e c o n s t a t a r como en e s t e t e x t o L a c a n f o r i a i l a
C l e r a n b a u l t y l o hace p a r a i n t e r r o g a r s e s o b r e l o s modos d e l
llamará lógica d e l s i g n i f i c a n t e .
i n p l i c a una i n t e n c i o n a l i d a d .
E s t e s u j e t o que n e c e s i t a de un o t r o p a r a e x i s t i r será l o
sentido a sujeto d e l s i g n i f i c a n t e .
a g r e s i v i d a d de l a relación e s p e c u l a r .
c o n s t i t u y e n un d i s c u r s o .
lengua como e s t r u c t u r a e s e n c i a l p a r a e s t u d i a r e l p s i q u i s m o
del nifio.
se ha hecho r e f e r e n c i a .
simbólico.
ordenado p o r l a p a l a b r a , s u j e t o a l a l e y d e l r e c o n o c i m i e n t o .
l a respuesta f r e u d l a n a a l a s d i f i c u l t a d e s que e n c u e n t r a en
l i n e a freudiana d e l "malestar".
La p e r s p e c t i v a l a c a n i a n a e s aquí de optimismo. L a i d e a
l a palabra.
La i m p o r t a n c i a de e s t e período e s l a introducción de l o
i n p o r t a n c i a d e l l e n g u a j e , cabe d e c i r que e s t e r e t o r n o e s p o r
elaborará e l conceptíj de l o r e a l .
lenguaje?
nueva puntuación.
m o d i f i c a e l a l c a n c e que J a k o b s o n da a e s t o s términos.
- 242 -
El i n c o n s c i e n t e f r e u d i a n o t r a b a j a con l a condensación y
e l d e s p l a z a m i e n t o y e l l e n g u a j e de Jakobson f u n c i o n a c o n d o s
metáfora y l a metonimia.
desencadenamiento pslcótlco.
P a r a Lacan e s t o e x p l i c a "porque no s e v u e l v e l o c o q u i e n
función simbólica se h a l l a b i e n i n s t a l a d a .
La c o s a f r e u d i a n a e s e l O t r o p r i r o o r d i a l p a r a Lacan <el
así.
se produce e s e p a s a j e de p r o c e s o p r i m a r l o a l s e c u n d a r l o . E l
campo ordenado p o r l a p a l a b r a y se t r a t a d e l r e c o n o c i m i e n t o
de un s e n t i d o . E l p a s a j e a l a s " l e y e s d e l l e n g u a j e " i n t r o d u c e
- 244 -
que a d q u i e r e n su v a l o r en relación c o n o t r o s . E s d e c i r , s e
cura: no s e t r a t a de d a r s e n t i d o , de d a r e x p l i c a c i o n e s , de
a n a l i s t a t r a n s m i t a su s a b e r , s i n o de a g o t a r l a significación
subjetlva.
No s e t r a t a de d e c i r s i no t i e n e v i g e n c i a l a lingüística
a l o perimldo de l a filología de A b e l .
- 245 -
p r o p i o ha p e r m i t i d o .
su f i n l t u d (<1966> 1988p.41>
"El estructuralispio durará lo que duran las rosas, los siabolisaos y
los Parnasos; una teaporada literaria, lo cual no quiere decir que ésta no
vaya a ser más fecunda,
de toda su ensefianza.
cadena. Es d e c i r , un s i g n i f i c a n t e r e m i t e s i e m p r e a o t r o y e s
P a r a Lacan l a e s t r u c t u r a es e l l e n g u a j e p o r e l l o no s e
e f e c t o de l a e s t r u c t u r a . E f e c t i v a m e n t e , e s t a cuestión es de
que e s t e es I n c o n s c i e n t e . No se t r a t a d e l s u j e t o filosófico
por e f e c t o d e l l e n g u a j e ha p e r d i d o s u s e r .
Otra de l a s m o d i f i c a c i o n e s p r o d u c i d a s t i e n e que v e r c o n
donde se h l s t o r i z a y se hace f u t u r o .
Dora.
El cambia p o s t e r i o r , que no r e g i s t r a e s t a T e s i s p o r s u
- 248 -
l a c u r a y su f i n . Ko s e a s p i r a a l b o r r a m i e n t o d e l fantasma
Sencillamente , p r o d u c i r un c i e r t o s a b e r s o b r e e l modo de
d i f e r e n t e s períodos y s e puede s e g u i r , a l o l a r g o de l o s
mismos, s u s d i f e r e n t e s c o n c e p t u a l i z a c i o n e s . En l o r e f e r e n t e
a n t e r i o r a l de s u e n t r a d a en e l psicoanálisis. A p a r t i r de
1953.
necesarias.
On p r i m e r p u n t o que cabe s e f i a l a r e s s o b r e e l c o n c e p t o de
la r e a l i d a d s e s o s t i e n e de l a extracción d e l o b j e t o llamado
- 250 -
b i e n t o d o e s l e n g u a j e no t o d o e s s i g n i f i c a n t e . P o r una p a r t e
hay l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e cono p r e e x i s t e n t e y p o r o t r a
E s t a m o d i f i c a c i o n e s hacen s e n t i r s u s e f e c t o s e n c u a n t o a
la dirección de l a cura, se h a b l a de a t a v e s a m i e n t o d e l
fantasma, y en l a formación d e l a n a l i s t a .
- 251 -
emociones estéticas.
No es e s t e e l l u g a r p a r a un análisis en p r o f u n d i d a d de
aparece d e f i n i d o p o r su aparición p u n t u a l en e l l a p s u s , e l
de su s u p e r f i c i e l a s s a t i s f a c c i o n e s hasta d e j a r emerger un
s u j e t o con un cuerpo.
P a r a Chonsky e l i d e a l de l e n g u a e s l a científica, p e r o
no es e s t a l a que h a b l a e l s u j e t o .
- 253 -
Strauss y d i c e ( O p . c i t . p . 53:
Freudíenne,
11.- CQMCLVSIQIÍES - 255 -
un interés p o r e l l e n g u a j e y l a significación.
l l e v a a l o s e x u a l . Como y a se ha sefialado, no s e t r a t a de un
antagonismo e n t r e l e n g u a j e y s e x u a l i d a d en e l d e s c u b r i m i e n t o
Freud descubre e l p a p e l de l o s e x u a l .
c o n t i n u i d a d que F r e u d a d j u d i c a a l o r e a l . En l u g a r de s e r
psíquico, en s u s d i v e r s a s f o r m u l a c i o n e s , i n t e n t a d a r c u e n t a
de dos a s p e c t o s heterogéneos: l a p a l a b r a y l a c o s a .
- 256 -
d i s t i n t a s : d e s c i f r a m i e n t o y traducción. E s t a s dos v e r t i e n t e s
alemana y l a e g i p c i a .
lo "arcaico".
que no ha s i d o extraído de su c o n t e x t o . Lo d i s c o n t i n u o , s o n
e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e . Lo que se l l a m a e l v i r a j e de 1920,
a hacer m o d i f i c a c i o n e s en e l a p a r a t o psíquico.
e l psicoanálisis en s u relación c o n e l l e n g u a j e . L o s e f e c t o s
de e s t e r e t o r n o no sólo s e e v i d e n c i a n en l a teoría s i n o e n
l a dirección de l a c u r a y en l a s i n s t i t u c i o n e s .
- 257 -
E l p a s a j e de Lacan de l a psiquiatría a l p s l c o a n A l l s i s se
i n a g i n a r i o , desde e l punto de v i s t a d e l l e n g u a j e s e t r a t a de
p a r t e , L a c a n o b s e r v a l o s fenómenos a g r e s i v o s de l a situación
p o s i b i l i d a d de p a c i f i c a r l a dialéctica i m a g i n a r i a .
t e o r i z a r l a cuestión d e l l e n g u a j e .
están v i v a s p a r a e s e s u j e t o .
p a r t i r d e l s i n sentido d e l s i g n i f i c a n t e .
d e s c i f r a b l e , a t o d o e s l e n g u a j e , e s un cambio p o s t e r i o r . Fo
c o n t r a r i o l a pulsión que ha s i d o r e c o r t a d a d e l i n s t i n t o p o r
e l lenguaje.
Después de e s t e e s t u d i o una s e r l e de i n t e r r o g a n t e s s e
se s o s t i e n e p o r sí s o l a , de e s p a l d a s a l panorama d i s c i p l i n a r
cuando l o s p s i c o a n a l i s t a s , t a l e l c a s o de F r e u d y Lacan, s e
surrealistas.
l e ha a p o r t a d o a e s t a e l psicoanálisis?
puede d e c i r todo.
disciplinar.
e s t a t u t o d i s c i p l i n a r d e l psicoanálisis mismo.
rv
BIBLinORAFTA
- 261 -
BIBIIQCTRAFIA
Obras de Slgmund F r e u d
<1888>. T . I .
histéricas". <1888-93>. T. I.
T. I.
T.XI.
T.XIV.
muerte".<1915>. TXIV.
T.XV.
- 263 -
<1924>.T.XIX.
Gallimard,
P l a z a y Janes.
PUF.
<1953>.T.I.
<1950>.T.I.
<1945> T.I
de J7reud".<1954>.T. I .
de Freud". <1954>. T . I .
<1955>.T. I.
<1966>.T.2
546-551.
pp.418-428.
nS1.pp.199-257.Parí s. PUF.
Anagrama.
- 267 -
<1954-55>. Buenos A i r e s . P a i d o s ,
Kéxico. S i g l o XXI.
México. S i g l o XXI.
O r n i c a r ? 44. P a r i s . Kavarin.
Paidos.
- 268 -
.- SlMEáL
Buenos A i r e s . Catálogos.
P o i n t hors l i g n e .
de Freud, U. de B a r c e l o n a . T e s i s de Doctorado.
Kapeluz.
París,
Seaiotica nS 2.pp.241-68.
S i g l o XXI.
- 269 -
J i n g - u i s t l c a ¿reneraJ. T. I. México. S i g l o X X I .
Manantial.
<1925> París. G a l l i m a r d .
Gallimard,
Gallimard.
Círculo E d i t o r U n i v e r s o . T . I .
- 270 -
Círculo E d i t o r U n i v e r s o . T.11.
contemporánea. Barcelona. R o l .
Favarin.
París.Navarin.
París. H a v a r i n .
Buenos A i r e s . Ed.Hacia e l T e r c e r E n c u e n t r o d e l
Campo f r e u d i a n o .
escriptoris.
<1965>. Madrid. A g u i l a r .
Barcelona. P l a n e t a - A g o s t i n i .
Tusquets.
París, A l e a n .
Denoel.
23. L a r o u s s e . París.pp.31-48.
VIH,
- 272 -
Psicoanálisis. T . I .
pp.21-30.
New York. I n t e r n a t i o n a l U n i v e r s l t i e s P r e s s .
Universlties Press.
ligne.
Boringhleri.
Barcelona.Planeta Agostlni.
Ü.de B a r c e l o n a . T e s i s de Doctorado.
Fravence. París. B e l l e s L e t t r e s .
Cambridge. London.
F.C.E.
París. Payot.
conpletas. Paidos-Horaé.
Paris. Havarln.
LAUREHT,L.: (1988) C o n f e r e n c i a de G a l i c i a . H o t a s .
<1971>. B a r c e l o n a . Roca.
parentesco <1949>.Barcelona, P l a n e t a A g o s t i n l
pp.460-68.
lenguaje e interacción.<1973>.Buenos A i r e s .
Amorrortu.
lettres.
T e r c e r Encuentro. Buenos A i r e s .
MILLER,J_A.:(1987) C o n f e r e n c i a de V a l e n c i a . S e m i n a r l o d e l
C.F.en V a l e n c i a . Hotas.
Buenos A i r e s . Manantial.
Fueva imagen.
Paldos-Hormé.
Xaspero.
Feychanslysg. 10 n23,pp.24-34,
Bevue F r a n ^ a l s e de P s y c b a n a l y s e 10 n23.pp.446-460
Montaigne.
París. S e u i l .
París. N a v a r l n . pp.65-75.
Mame.
France. París. S e u i l
Buenos A i r e s . Losada.
Paris. Rueff.
Crítica
113-122.
pp.129-135.
de Psicoanálisis de B a r c e l o n a .
n234. París.
- 27S -
Univ. de París V I I I .
Monte A v i l a .
octubre. Valencia.