Acústica del clarinet i principi del funcionament de la clau registre

Liying Sun
2n Batxillerat

0
Abstract:

The clarinet is one of the most popular instruments in the woodwind family due to its wide range
and rich tone, and its register key is essential to these characteristics. The clarinet's acoustics are the
focus of this research paper, and the register key's basic working principle—how it operates to
access the high register notes—is the primary topic of discussion. The researcher's initial hypothesis
was that the register key may convert the behavior of this instrument from that of a closed tube to
that of an open tube. Finally, this conjecture was proven to be true with research and
experimentation.

El clarinete es uno de los instrumentos más populares de la familia de los instrumentos de viento
debido a su amplio rango y riqueza de sonido, y su llave de registro es esencial para estas
características. La acústica del clarinete es el tema central de este trabajo de investigación, y el
principio básico de funcionamiento de la llave de registro -cómo funciona para acceder a las notas
del registro agudo- es el principal tema de debate. La hipótesis inicial del investigador era que la
llave de registro puede convertir el comportamiento de este instrumento de uno de tubo cerrado a
uno de tubo abierto. Finalmente, esta conjetura se demostró cierta con la investigación y la
experimentación.

1
Índex:

Abstract ……………………………………………………………………………………..……..1

0. Introducció ………………………………………………………………………………….... 4

1. Ones …………………………………………………………………………………..………. 5
1.1. Moviment periòdic i moviment vibratori……………………………………………... 5
1.2. Moviment Vibratori Harmònic Simple ………………………………………………. 5
1.3. Formació de l’ones …………………………………………………………………… 5
1.4. Producció i classificació del moviments ondulatoris ………………………………… 6

2. Ones sonores …………………………………………………………………………..…….. 8

2.1. Principi de la producció de sons ……………………………………………………… 8
2.2. Magnituds físics i propietats …………….…………………………………………… 8
2.2.1. Amplitud i sonoritat ………………………………...………………..…………. 9
2.2.2. Periode, freqüència i to ………………………………..……………….……….. 9
2.2.3. Fase i longitud d’ona ……………………………………………….………….. 10
2.2.4. Velocitat ……………………………………………………………………….. 11
2.3. Propagació de les ones sonores …………………………………………………….. 11
2.3.1. Medis de propagació ……………………………….………………………….. 11
2.3.2. Propietats comunes ……………………………………………………………. 11
2.3.2.1 Doble periodicitat …………………..………………………………… 11
2.3.2.2 Difracció ……………………………………………………………… 12
2.3.2.3 Reflexió ……………………..………………………………………… 12
2.3.2.4 Refracció …………………………..………………………………….. 13
2.4. Superposició de les ones ………………………………………….………………… 13
2.4.1. Interferencies ………………………………………………………………….. 13
2.4.2. Ressonància …………………………………………………………………… 14
2.4.3. Ones estacionàries …………………………………………………………….. 15
2.4.3.1. Ones estacionàries en cordes …………………………………………. 15
2.4.3.2. Ones estacionàries en tubs oberts …………………………………….. 16
2.4.3.3. Ones estacionàries en tubs tancats …………………………………… 17
2.5. Timbre ………………………………………………………………………………. 18
2.5.1. Anàlisi del timbre d’un diapasó i el timbre d’un clarinet en la mateixa nota ... 19
2
3. Acústica del clarinet …………………………………………………………….………... 21
3.1. El clarinet ……………………………………………………………………………. 21
3.1.1. Composició fisica del clarinet ……………………………………………….. 21
3.1.2. Distribució dels orificis i les claus …………………………………………… 22
3.2. Principi de generació del so en el clarinet …………………………………………... 23
3.3. Ones estacionàries en el clarinet …………………………………………………….. 23
3.3.1. Mode de vibració de les ones en el clarinet com a tub tancat ………..……… 23
3.4. Obtenció de l’escala musical ………………………………………………………... 24
3.5. Clau registre …………………………………………………………………………. 25

4. Part pràctica ……………...………………………………………………………………. 27

5. Conclusió …………………..……………………………………………………………… 30

6. Bibliografia ………...…………………………………………………………………….. 31

3
0. Introducció

A l’hora de triar el tema del treball de recerca, es va pensar en molts temes d’interès, com
astronomia, psicologia, programació i enginyeria del software i genètica. Però després de buscar
informació sobre aquests, es va trobar que no són els que es volia estudiar. Aleshores es va pensar
en el clarinet, l’instrument que l’autora toca des de petita, però es va haver d’interrompre a causa
d’una malaltia de pulmó, i s’ha reprès aquest estiu. Al principi, el tema escollit d’aquest treball va
ser comparar el clarinet i el dizi (una flauta travessera xinesa construïda amb canya de bambú) i
estudiar la diferència dels seus timbres, però com que la resposta era bastant clara i fàcil, es va
concentrar en l’acústica del clarinet.

El clarinet té moltes claus que permeten generar moltes notes i obtenir una extensió molt gran en el
registre, especialment la clau registre que pot canviar de registre greu a agut. Això va generar
interès a l’autora i va donar lloc a aquest treball, en el que es vol estudiar l’acústica del clarinet i
recercar com funciona la clau registre. Els llibres de física expliquen que el clarinet es comporta
físicament com un tub tancat. L'autora no enten quina raó física hi ha i dubta si es comporta sempre
com a tub tancat com diuen els llibres. La hipòtesi de partida d'aquest treball serà que la clau
registre és capaç de canviar el comportament d’aquest instrument des tub tancat a tub obert.

Per comprovar-ho, s’hauria de posar objectius d’estudi: primerament, els harmònics i formació de
les ones; en el segon lloc, les ones sonores, els seus paràmetres físics, les seves propietats comunes i
la superposició de les ones; per l’últim, l’acústica del clarinet, la seva composició física , el principi
de generació del so en el clarinet, les ones estacionàries en aquest instrument, ll’obtenció d’escala
musical i la clau registre.

Les fonts d’informació utilitzats en aquesta recerca seran dos tipus: el llibre de física de segon de
batxillerat, pàgines webs i vídeos d’internet. En aquesta segona categoria s’ha d’esmentar també
l`ús d’articles científics relacionats amb la física del clarinet.

S’ha de donar les gràcies a molta gent. En primer lloc, a la tutora Encarni Pleguezuelos , molt
amable i simpàtica, donant orientació i ajudant-me constantment en fer aquest treball. En el segon
lloc, vull donar gràcies als pares i avis, que han donat en tot moment suport i confiança. Per l’últim,
Facy i Tom, amics de l’autora, que sempre han donat ànims quan no es veia sortida.

4
1. Ones

1.1. Moviment periòdic i moviment vibratori

Quan un objecte repeteix la mateixa trajectòria en intervals regulars de temps, és a dir, quan la seva
posició canvia periòdicament al llarg del temps, forma un moviment periòdic. Sobre aquesta base, si
existeix una posició d’equilibri, per on l’objecte passa una vegada i una altra, fent moviments
regulars d'anada i tornada, es genera un moviment vibratori.

1.2. Moviment Vibratori Harmonic Simple

El moviment vibratori harmònic simple és el moviment vibratori més senzill, és fonamental, ja que
a partir d’ell es formen tots els moviments vibratoris, incloent-hi les ones. Per entendre com es
descriu matemàticament, es pot considerar que el moviment vibratori harmonic simple és un
moviment de pujada i baixada en el qual la posició d’equilibri és el centre d’un circle, i l’altura seria
el producte del radi i sinus de l’angle que formen la línia horitzontal i el radi que es pot veure en la
figura 1.

Figura 1: Relació entre el MVHS i el moviment circular (Quantumfracture, 2018)

1.3. Formació de l’ones

‘‘Una ona és la propagació de pertorbació d’alguna magnitud física a través de l’espai. Aquesta ona
transporta energia però en cap cas matèria.’’ (SERRA I ESTRADA, et. al., 2018: 202)

Un objecte que realitza un MVHS pertorba els objectes al voltant, que també comencen a oscil·lar i
es forma l’ona propagant aquest MVHS, tal com diu el principi de Huygens, ‘‘Qualsevol punt al

5
qual arriba la pertorbació transmesa per una ona es comporta com a nou focus emissor d’ones
secundàries. ’’

Figura 2: La propagació d’un MVHS forma una ona (Quantumfracture, 2018)

1.4. Producció i classificació de moviments ondulatoris

El moviment ondulatori és present en molts àmbits de la física. La pertorbació d’una magnitud

física propagada té diferents formes, per exemple la transmissió de vibracions mecàniques
constitueix una ona mecànica, la transmissió de vibracions de camp electromagnètic constitueix una
ona electromagnètica (inclosa una ona lluminosa), la transmissió de canvis de temperatura
constitueixen ones de temperatura, de fet qualsevol magnitud física macroscòpica o microscòpica
pot formar ones quan es pertorba en l’espai.

Les ones es classifiquen segons diferents aspectes. Segons les dimensions en què es propaga l’ona,
tenim: Ones unidimencionals (figura 3), són les ones que es propaguen en una única direcció, per
exemple, les ones produïdes en una corda.

Figura 3: ones unidimensionals. (ARAMENDIA, 2022)

. Ones bidimencionals (figura 4), són les ones que es propaguen en un pla, per exemple, les ones
produïdes en un líquid.

Figura 4: ones bidimencionals. (Smart Water Summit. 2017)

6
I ones tridimencionals, que són les ones es propaguen en l’espai, per exemple, el so i la llum.

Segons la direcció de propagació tenim: ones transversals , en què la direcció de propagació és

perpendicular a la direcció de vibració, per exemple la llum. I ones longitudinals (figura 5), en què
la direcció de propagació és paral·lela a la direcció de vibració. La majoria de les ones sonores són
ones longitudinals.

Figura 5: Ones transversals i longitudinals (ELIAS, 2021)

Per últim, segons el medi de propagació, es classifiquen en les ones mecàniques i les ones
electromagnètiques. Les ones mecàniques són les que necessiten un medi per propagar-se, per
exemple les ones sonores, En canvi les ones electromagnètiques no necessiten un medi per
transmetre’s, com per exemple la llum, que es pot propagar en el buit, i també es propaga en certs
medis.

Aquest treball es centra en ones sonores, que seguint la classificació anterior serien ones
mecàniques, longitudinals i si considerem que es generen en un clarinet, unidimensionals. En canvi,
la seva propagació per l’espai és tridimensional.

7
2. Ones sonores

Les ones sonores són la forma de transmissió del so, i l'objecte que emet el so s'anomena font
sonora. Qualsevol objecte que genera so està fent un moviment vibratori.

2.1. Principi de la producció del so

El so és una ona de pressió. La font de vibració comprimeix l'aire vibrant, i augmenta la pressió
d'aquesta part de l'aire. Aquesta perturbació de la pressió de l’aire es propaga, donant lloc a l’ona
acústica.

Quan es toca un instrument musical, es colpeja una porta o qualsevol objecte, , les seves vibracions
faran que les molècules de l’aire en el medi vibrin rítmicament, fent que l'aire circumdant canviï de
densitat i formi ones longitudinals. Aquest fenomen continuarà fins que la vibració desaparegui.
Com per exemple, en la figura 6 es veu un perfil d’ona, en la qual la primera fragment no es genera
so ja que només presenta una pressió atmosfèrica de 10 pascals, en canvi en la segona fragment sí
que hi ha variacions de pressió generades per l’ona sonora.

Figura 6: Pressió atmosfèrica i pressió d’un so (CLI, 2020)

2.2. Magnituds físics i propietats

L'amplitud, la freqüencia, longitud d’ona i la velocitat esdevenen atributs importants per descriure
l'ona. A més, el timbre també és una propietat de l’ona sonora, que es veurà més endavant en
l’apartat 2.5.

La figura 7 presenta una gràfica de l’ona que mostra les magnituds de l’amplitud i periode.

8
 Figura 7: gràfica de l’ona (elaboració pròpia)

2.2.1. Amplitud i sonoritat

‘‘L’amplitud(A) és el valor màxim que pot assolir l’elongació’’ (SERRA I ESTRADA et. al., 2018:
190) , indica la distància màxima entre la partícula i la posició d'equilibri, reflectint el canvi de
pressió des de la cresta fins la vall de la forma d'ona i la quantitat d'energia transportada per l'ona.
L'energia d'una ona és proporcional a la seva amplitud. L’amplitud determina el volum del so: si la
freqüència és igual, quant més alta sigui l’amplitud, el so serà més fort; en canvi les ones de baixa
amplitud són més silencioses. Com es veu en la figura 8, la gràfica del so dèbil presenta ones de
l’amplituds petita, i la gràfica del so fort presenta ones de l’amplitud gran.

Figura 8: Gràfiques de amplituds d’un so dèbil i un so fort (CHOVA, 2022)

2.2.2 . Periode, freqüència i to

Un periode (T) és el temps que es triga en fer una vibració completa, com per exemple de vall a
vall, o de cresta a cresta. És mesurat en segons(s).

9
La freqüència (f) d'una ona sonora és el nombre de vegades que una partícula vibra per unitat de
temps. Mesurat en Hertz (Hz), descriu el nombre de periodes per segon, o sigui és el nombre de
vegades que una ona sonora vibra en un segon. D’acord amb la definició de periode, com una
1 1
oscil·lació dura T segons, en un segon hi haurà 𝑇
oscil·lacions, per tant, 𝑓 = 𝑇
. La freqüència del

so augmenta amb el nombre de vegades que l'ona sonora vibra per segon.

‘‘El oído humano percibe frecuencias entre 20 Hz (tono más bajo) a 20 kHz (tono más alto). Todos
los sonidos por debajo de 20 Hz se califican como infrasonidos, aunque algunos animales los
escuchan (como por ejemplo la rata topo o el elefante). Del mismo modo, todos los sonidos por
encima de 20 kHz se califican como ultrasonidos, pero son sonidos para un gato o un perro (hasta
40 kHz) o para un delfín o un murciélago (hasta 160 kHz).’’ (PUJOL Rémy, 2018)

La freqüència determina el to de la ona. Com major sigui la freqüència, més alt serà el to del so, es
manifesta un so agut; com menor sigui la freqüencia, el to serà baix i es manifesta un so greu, com
mostra en la figura 9.

Figura 9: Ones del so agut i so greu (PADILLA Álvarez, 2017)

2.2.3. Fase i longitud d’ona

La fase(φ) indica l’estat de vibració en un moment determinat. I longitud d’ona(λ) representa la

distància entre dos punts amb el mateix grau de fase, o sigui la distància mínima entre dos punts en
el mateix estat d’oscil·lació, i equival a la distància que recorre una ona en un període de temps, per
𝑣
tant, les ones mouen en velocitat constant serà λ = 𝑣·𝑇, λ = 𝑓
.

10
2.2.4. Velocitat

La velocitat(v) és la rapidesa amb què es propaga l’ona, i aquesta rapidesa depèn dels diferents
medis. La velocitat del so és més ràpida en els sòlids, seguida dels líquids, i més lenta en els gasos.
També es veu afectada pels canvis de temperatura i pressió del medi.

2.3. Propagació de les ones sonores

Les ones sonores viatgen en totes direccions a través d’un medi. La propagació de les ones sonores
és essencialment la transferència d'energia en un medi.

2.3.1. Medis de propagació

Com a ones mecàniques, les ones sonores necessiten un medi per propagar-se. A més de l'aire, els
mitjans elàstics com l'aigua, el metall i la fusta també poden transmetre ones sonores, i tots són bons
mitjans per a les ones sonores. En estat de buit, les ones sonores no es poden propagar perquè no hi
ha medi elàstic que transporti la vibració.

2.3.2. Propietats comuns

Les ones tenen algunes propietats comunes, que inclouen principalment la doble periodicitat i
d’altres fenòmens com la e difracció, reflexió i la refracció, que expliquen el seu comportament
quant a la seva propagació.

2.3.2.1. Doble periodicitat

Les ones de diferents formes tenen una propietat comuna que és la doble periodicitat. Una ona té
periodicitat amb el temps, és a dir, després d’un periode, totalment es restaura al seu valor original;
també té periodicitat en l’espai, és a dir, al llarg de la direcció de propagació de l'ona, després d’una
certa distancia, es produeix el mateix estat de vibració.

11
2.3.2.2. Difracció

Quan una ona es troba un obstacle, la seva direcció de propagació varia, aquest fenòmen és la
difracció. (figura 10). Les ones que es propaguen a l'oceà, la llum dispersa per petites escletxes, el
so a tots els racons d'una habitació en són alguns exemples.

Figura 10: Difracció (GARCÍA Daniel, 2017)

2.3.2.3. Reflexió

Quan l’ona es troba amb un medi de diferent densitat canvia la seva direcció en la interfície entre
els dos medis, i torna al medi inicial. L’angle de reflexió és igual a l’angle d’incidència (figura ??).
Un exemple és veure el reflex a l'aigua, aquest fet és degut a que l'aigua reflecteix la llum del sol.
Aquest fenomen és important en la generació de música, com es veurà més endavant.

Figura 11: Reflexió i refracció i l’ona (LORENZOR, 2020)

Quan una ona sonora troba un canvi en la densitat del medi durant la seva propagació, hi haurà
reflexió del so. La figura següent mostra la reflexió del so des d'una superfície gran, plana i llisa.
Les ones sonores reflectides estan totes distribuïdes de manera esfèrica.

Figura 12: ones sonores reflectides de manera esfèrica (DAVID SERRANO Luis, 2016)

12
Quan ona sonora es reflecteix en una superfície concava, el so reflectit divergirà cap al centre en
totes les direccions possibles. Evidentment, a mesura que el so es propaga, la intensitat del so
disminueix. En canvi, l’ona sonora reflectida a partir d’una superfície convexa serà més forta.

Figura 13: Reflexió en superfícies esfèriques (RAJAI Alpa, 2022)

2.3.2.4. Refracció

Quan l’ona es propaga des d’un medi a un altre medi diferent, la seva direcció canvia, la qual cosa
provoca una desviació de l’ona en la interfície de dos medis diferents, que serà la refracció.

Encara que la reflexió i refracció de l’ona es produeixen en interfície de dos medis, ona
reflexionada torna al medi inicial; en el contrari, en la refracció, l’ona entra a l’altre medi, com que
les velocitats de l’ona en dos medi són diferents, es genera aquest canvi de direcció.

2.4. Superposició d’ones

Si dos o més ones es propaguen en el medi i es troben en un l'espai determinat, aquestes se

superposen entre si, i se sumen generant una nova ona. La superposició d’ones és una propietat
molt important de les ones. Es parlarà de superposició en tres situacions: ressonància, interferències
i ones estacionaries.

2.4.1. Interferències

Quan dues ones coincideixen en una mateixa regió de l’espai en el mateix temps, es genera una ona
resultant. Aquesta situació s’anomena interferència, i només és rellevant si les ones originals tenen
la mateixa amplitud i freqüencia. Per exemple, quan llencem dos pedres a la superfície d’un riu
(figura 14), es formen dues ones que es creuen. El principi de superposició pot explicar aquest
fenomen: quan unes ones individuals es combinen entre si en una mateixa regió alhora, generen una
ona resultant, que és la suma de les dues (figura 15).

13
Figura 14: les ones formades per llançada de pedres (Entrarse, 2019)

Figura 15: superposició de l’ones generant una ona resultant (Wikillerato, 2008)

Si les seves crestes i valls estan exactament en fase, es reforcen mútuament, de manera que la forma
d'ona resultant té una amplitud més gran que la de l’ona individual. Si les crestes i valls de dues
formes d'ona estan completament desfasades, es cancel·laran mútuament, donant lloc a cap forma
d'ona. En la majoria dels casos, però, les diferents ones sonores estaran desfasades en diferents
graus, donant lloc a formes d'ona combinades més complexes, Per exemple, les formes d'ona
complexes que representen la música, la parla, el soroll i altres sons combinen formes d'ona de
diversos sons. A causa de la seva estructura física única, un sol instrument pot generar ones sonores
extremadament complexes. És per això que clarinets i diapasons sonen diferents encara que toquin
les mateixes notes, i aquest fenomen està relacionat amb el timbre, que es veurà més endavant.

2.4.2. Ressonància

La ressonància es tracta d’un fenomen que succeeix quan un sistema físic a una certa freqüència rep
una excitació de força impulsora externa amb la mateixa freqüencia. Aleshores resulta que
l’amplitud de l’ona augmenta. Quan les vibracions d’un cos es transmeten a un altre, i aquest últim
vibra junt a les vibracions emitades, es produeix la ressonància. (BAIKE, 2022)
Un exemple comú és el gronxador del parc, quan una persona està al gronxador amb una freqüència
natural d’oscil·lació i s’empeny la persona en sincronia amb l’interval natural del gronxador, el
gronxador pujarà.

14
2.4.3. Ones estacionàries

Les ones estacionàries es formen a partir de la interferència de dues ones de mateixa freqüència i
amplitud amb la mateixa direcció però en sentits contraris. Es pot considerar que l’ona estacionària
és una manifestació de ressonància especial, on la vibració original del sistema és una ona incident,
i interfereix de manera constructiva amb l’ona reflectida, amb el que l’ona resultant final augmenta
la seva amplitud, en aquest cas també es pot dir que l’ona estacionària és causa de ressonància.

Figura 16: Gràfica d’ona estacionària formada per una primera ona que incideix en una paret i
reflecteix una segona ona. (Elaboració pròpia)

Un exemple d’ona estacionària és quan una ona incideix i es troba amb un paret en la propagació, es
reflecteix en sentit contrari, i es produeix una interferència de l’ona reflectida amb l’ona inicial, tal
com es presenta en la gràfica 16. Els nodes són els punts en què no hi ha vibració, que es mantenen
immòbils i estacionaris, mentre els ventres són els punts de màxima amplitud.

Les ones estacionàries tenen estats (modes de vibració) que es poden presentar en tres situacions:
vibració amb dos extrems fixos, vibració amb un extrem fix i l’altre lliure (que s’anomenarà tub
tancat), i vibració amb dos extrems lliures (tub obert).

2.4.3.1. Ones estacionàries en cordes

En els instrument musicals de corda, com el violí, la guitarra o l’ukelele, les cordes estan fixades
pels dos extrems. Quan es fa vibrar la corda s’obtenen ones estacionàries i es genera el so. La
longitud de la corda és L, i com que els dos extrems estan fixats, comporten com a nodes.

Es veu en la figura 17 les diferents formes que pot adoptar l’ona estacionària a la corda, que
s’anomenen harmònics (Serra i Estrada, et. al., 2018: 236), on n és el número de l’harmònic, en

15
aquest cas n=1, 2, 3… . El primer harmònic és conegut com a harmònic fonamental, i la resta,
harmònics superiors (també parcials).

En l’harmònic fonamental, (n=1), es genera un ventre entre dos nodes, i lalongitud d’ona és el doble
de longitud de la corda, λ1 = 2𝐿. En el segon harmònic (n=2), hi ha dos ventres entre tres nodes, i
2𝐿 2𝐿
λ2 = 2
. En el tercer harmònic (n=3), hi ha tres ventres entre quatre nodes, i λ3 = 3
. Es pot

deduïr que el número de l’harmònic n és el nombre de ventres, el nombre de nodes seria n+1, i la
2𝐿
relació entre longitud d’ona i el número de l’harmònic és λ𝑛 = 𝑛
. Com ja se sabia la relació entre
𝑣 𝑛𝑣
la longitud d’ona i la freqüència és λ = 𝑓
, també es pot deduïr que 𝑓𝑛 = 2𝐿
, i per tant que els

valors de les freqüències són múltiples de la freqüència fonamental.

Figura 17: Els harmònics de l’ones estacionàries en cordes amb dos extrems fixos (CABRERA
Ricardo, 2009)

2.4.3.2. Ones estacionàries en tubs oberts

Les ones estacionàries en tubs oberts tenen els mode de vibració d’una corda amb els dos extrems
lliures, que és comú en algunes instruments de vent com la flauta. En aquest cas, els extrems es
comporten com a ventres, i els nodes són generats pel mig. A diferent del cas anterior, el número de
l’harmònic n serà el nombre de nodes, i el nombre de ventres serà n+1. Tot i així, la relació entre la
freqüencia i longitud d’ona és el mateix que el cas de mode de vibració d’una corda amb extrems
𝑛𝑣
fixos, 𝑓𝑛 = 2𝐿
, la cada harmònic té una freqüència múltiple que la freqüència fonamental.

16
Figura 18: Els harmònics de l’ones estacionàries amb dos extrems lliures (CABRERA Ricardo,
2009)

2.4.3.3. Ones estacionàries en tubs tancats

Les ones estacionàries en tubs tancats es presenten com a modes de vibració d’una corda amb un
extrem fix i altre lliure, així que els harmònics generats presenta un node en extrem fix, i un ventre
en extrem lliure. En aquest cas, només es genera els harmònics n de número imparells, n=1, 3, 5…,

Tal com presenta en la figura (???), en el primer harmònic fonamental n=1, λ1 = 4𝐿, en el tercer
4𝐿 4𝐿 2𝐿
harmònic n=3, λ3 = 3
, en el cinquè harmònic n=5, λ5 = 5
… Es dedueix que λ𝑛 = 𝑛
, i per
𝑛𝑣
tant, 𝑓𝑛 = 4𝐿
, on les freqüències són múltiples imparells de la freqüència fonamental. Al clarinet,

instrument estudiat en aquest treball, es formen aquest tipus d’ones estacionàries segons els
informacions.

Figura 19: Els harmònics de l’ones estacionàries en cordes amb un extrem fix i un extrem lliure
(CABRERA Ricardo, 2009)

17
2.5. Timbre

El timbre és una de les propietats més importants del so. La diferència entre la veu de cada persona i
els sons produïts per diversos instruments és causada per la diferència de timbre. El timbre significa
que els diferents sons sempre tenen característiques distintives pel que fa a les formes de l'ona.

La gran majoria dels timbres que s’escolten habitualment són sons complexos. Quan un objecte
vibra de manera composta no només vibra tota la secció del cos, sinó també les posicions com ara la
meitat, un terç i un quart, etc., que també estan vibrant al mateix temps. El so produït per la vibració
de tota la secció de l'objecte s'anomena to fonamental; mentre que el so produït per la vibració
segmentària s'anomena harmònic. Un so complex està format per un to fonamental, o sigui el
primer harmònic fonamental, la qual cosa permet determinar el to d’un so; i els sobretons, o sigui
els harmònics superiors, que són múltiples de la freqüència fonamental. (SERRA I ESTRADA, et.
al., 2018: 243, 244)

El gràfic constituit per les amplituds en ordre dels números dels harmònics del so s'anomena
espectre de freqüències. Per a un to musical, l’espectre de freqüències determina el seu timbre. Si
s’analitza i es comparen dos tons musicals amb timbres diferents, es trobarà que la principal
diferència entre ells és el nombre d'harmònics darrere del to fonamental i l'amplitud de cada
harmònic, és a dir, la diferència de components físics de vibració. Es pot veure que el timbre dels
tons musicals depèn de la distribució i la intensitat de cada harmònic, tal com es presenta en la
figura 20, on es mostra l’espectre de freqüències d’alguns instruments musicals en els quals s’ha
executat una nota determinada, o sigui el mateix to.

Figura 20: L’espectre de freqüències d’alguns instruments musicals en els quals s’ha executat una
nota determinada (SERRA I ESTRADA, et. al., 2018)

18
Hi ha molts factors que provoquen el canvi de la serie de l’harmònics, és a dir, la diferencia entre
els timbres. El primer és la influència de com es produeix la vibració. Per exemple, a la trompeta és
la vibració de la columna d'aire, al clarinet és la canya que impulsa la vibració de l'aire, al piano és
la vibració de la corda i al timbal és la vibració de la membrana. El segon és la influència de
l'estructura i el material del ressonador. Òbviament un instrument de ferro i un instrument de fusta
tindrien timbres diferents per la diferència de materials. I els quatre membres de la família del violí:
violí, viola, violoncel i contrabaix, malgrat els materials dels quals estan fets són els mateixos, tenen
timbres diferents a causa de la mida de les seves caixes de ressonància, els fa esvelts, brillants o
gruixuts i profunds.

2.5.1. Anàlisi del timbre d’un diapasó i el timbre d’un clarinet en la mateixa nota

Per estudiar la diferència entre els timbres del diapasó i del clarinet, l’autora ha grabat el so de
cadascú en un àmbit silenciós, i ha introduït els àudios en un programari d'edició d'àudio anomenat
WavePad. Cal esmentar que per analitzar els resultats de manera més científica, és necessari
controlar que les freqüències dels dos sons siguin les mateixes. Com que el diapasó que s’ha
utilitzat en aquest experiment té una freqüència determinada de 440 Hz, s’ha de trobar una nota del
clarinet que tingui la mateixa freqüència. Segons la taula de freqüències de l’escala del clarinet
(figura 21), quan es toca la nota de Si3, la freqüència associada és de 440 Hz, que és igual que la de
diapasó.

Figura 21: Taula de freqüencies de la escala temprada del clarinet Bb (GARRIGUES, 2016, 20)

La figura 22 presenta l’espectre de freqüències i ones del so generat pel diapasó, i la figura 23
presenta l’espectre de freqüències i ones del so generat pel clarinet.

19
Figura 22: Diapasó (Elaboració pròpia)

Figura 23: Clarinet (elaboració pròpia)

Es pot veure que les dues ones presenten en formes regulars i són periòdiques. En el cas del
diapasó, com que només pot produir un so amb una única freqüènciadóna un so pur, llavors l’ona és
una funció sinusoidal pura. I en l’espectre de freqüències, només presenta una freqüència
fonamental de 440 Hz. A diferència del diapasó, degut a les ones estacionàries, el so del clarinet té
un harmònic fonamental i harmònics superiors, i per tant, presenta un so complex. En l’espectre de
freqüències del clarinet, la freqüència fonamental és la mateixa del diapasó, de 440 Hz, i els
harmònics superiors tenen freqüències múltiples del fonamental: segon, tercer, quart, i cinquè
harmònic, que presenten respectivament,freqüències de 880Hz, 1320Hz, 1760Hz i 2200Hz.

En generar la nota de Si3 en el clarinet, s’ha fet ús del clau registre. Aquesta prova que es va fer de
registre del clarinet donava lloc a la generació de tots els harmònics (440Hz, 880Hz, 1320Hz,
1760Hz i 2200Hz) com si es tractès d'un tub obert, contradient el que s'havia trobat en els llibres de
text consultats (segons ells, el clarinet comporta com a tub tancat, en teoria s’hauria de sortir
440Hz, 1320Hz, 2200Hz, 3080Hz). Això va generar interès i estranyesa, pel que es va decidir
prosseguir amb la recerca, provant altres configuracions del clarinet. També va ser necessari la
consulta d'altres fonts d'informació més especialitzades on sí que es deia que el comportament del
clarinet depenia de la forma d'aquest però no de la clau, com es volia comprovar. (MUÑOZ
MUÑOZ, 2009)

20
3. Acústica del clarinet

3.1. El clarinet

El clarinet és un instrument de canya que pertany a la família d’instruments de vent-fusta. El

clarinet és atractiu, amb timbres diversos i una rica varietat d'expressió, és un instrument amb una
extensió tímbrica molt àmplia al seu registre.

3.1.1. Composició fisica del clarinet

El cos del clarinet generalment està fet de fusta negra africana, però també d’altres fustes, cautxú
durs o metalls. Un clarinet està dividit en cinc seccions com es pot veure en la figura (24). El motiu
de fer cinc seccions és facilitar la reparació i la portabilitat.

La primera part és una boquilla (també coneguda com a embocadura) en forma de bec. Es necessita
un tros prim de fusta de canya, que està fixada a l'embocadura amb un anell metàl·lic. Quan el
músic bufa per l'espai entre la canya i l'embocadura, i amb la pressió adequada al llavi inferior, la
punta de la canya fina vibra i la columna d'aire del tub de l'instrument comença a vibrar, donant així
un so. La segona part és el barrilet, un connector entre la boquilla i l’articulació superior. És la peça
que principalment ajusta el to, per tant també és coneguda com a tub d'afinació. El tub superior com
a la tercera part del clarinet, s’acciona amb la mà esquerra. La quarta part és el tub inferior, la peça
que s'acciona amb la mà dreta. La cinquena part és el tub de l'altaveu, també conegut com a
campana, és la part que expandeix la columna d'aire del tub cap a l'exterior del cos del tub.

Figura 24: Composició del clarinet (La Orquesta, 2022)

21
3.1.2. Distribució dels orificis i les claus

Un clarinet té 24 orificis distribuits entre la seva segona i tercera part, i entre ells hi ha 7 orificis que
es poden veure en forma de forat, i la resta són connectats i controlats per les claus que normalment
estan tancades i quan es premsa la clau, seràn obertes. Hi ha una certa distància longitudinalment
entre cada dos orificis, això permet obtenir diferents longituds efectives de la columna d'aire en
controlar-los, i per tant, generar diferents notes. Cal destacar que hi ha un orifici especial situat al
primer terç del tub, que és l’orifici de registre, controlat per la clau registre, i quan es prem, s’obrirà
l’orifici de registre, i el clarinet es comportarà en registre agut. Això s’explicarà detalladament en
l’apartat 3.5.

Figura 25: 7 forats visibles i 17 claus, vista frontal i darrere del clarinet (Elaboració pròpia)

22
3.2. Principi de generació del so en el clarinet

Com s’ha explicat anteriorment, una ona sonora és una vibració causada per fluctuacions de la
pressió de l’aire. En el cas d’un clarinet, les ones sonores són generades per la canya. Una vegada
que el clarinetista bufa en la boquilla, la canya vibra amb una certa freqüència i, quan la freqüència
de la canya i la freqüència de l’aire dins del tub del clarinet entren en ressonància, es genera un to.
El tub del clarinet té una freqüència propia natural, com que aquesta freqüència no és igual que la
freqüència natural de la canya al principi, els harmònics produïts per la canya han de trobar les
freqüències de ressonància del tub per excitar-les.

3.3. Ones estacionàries en el clarinet

Les ones sonores generades per vibracions de la canya que viatgen al llarg del tub, una vegada que
arriba a l’extrem del tub, troba una pressió de la pròpia atmosfera, que proporciona una resistència
fent que l’ona es reflecteixi en sentit contrari. Aquestes ones sonores es reflecteixen i es reforcen
fins que formen una ona estacionària.

3.3.1. Mode de vibració de les ones en el clarinet com a tub tancat

‘‘El clarinete es un instrumento con un comportamiento desde el punto de vista acústico, un tanto
especial, es un tubo abierto pero su producción de armónicos lo aproximan a un tubo cerrado. ’’
(MUÑOZ, 2009)

‘‘El clarinete es el único instrumento de la familia de viento madera que se comporta acústicamente
de manera diferente, debido a que su funcionamiento se asemeja al de un tubo cilíndrico cerrado
(tubo cerrado por un extremo, algunos autores utilizan el término semicerrado).’’ (GARRIGUES,
2016,)

Com s’observa en aquestes definicions, es considera que el clarinet es comporta com a tub tancat
acústicament, com es veu en la figura 26, en l’extrem de l’embocatura està tancat, i en l’extrem de
la campana és obert. Això significa que es genera un node a l’embocatura, i un ventre a la campana,
per tant, el seu comportament és com el mode de vibració d’una corda amb un extrem fix i altre
lliure. Així que en el clarinet es generen harmònics de número imparells, tal com es va explicar a
l’apartat 3.3.1..

23
Figura 26: el clarinet comporta com un tub tancat (UNSW, 2010)

En la figura següent mostren les ones estacionàries dels harmònics imparells del clarinet,
respectivament el primer harmònic fonamental, el tercer harmònic, el cinquè harmònic i el setè
harmònic.

Figura 27: les ones estacionàries dels harmònics imparells del clarinet (PASTOR GARCÍA, 2005,
270)

3.4. Obtenció de l’escala musical

L’escala musical està constituida per diferents notes, o sigui uns sons amb tons diferents i regulars.
Els orificis del clarinet es poden obrir i tancar facilment amb els dits, per generar diferents notes.

Quan tots els orificis estan tancats, s’utilitza la longitud màxima del tub, la columna de l’aire vibra
amb una certa freqüència. I quan s’obre l’orifici més baix, la longitud efectiva del tub s’escurça ja
que l’obertura actua com a l’extrem obert com actuava la campana. Com s’ha deduït anteriorment,

24
 𝑛𝑣
la relació entre la freqüència i la longitud és 𝑓𝑛 = 4𝐿
, o sigui quant més petita la longitud del tub,

la freqüència de les ones estacionàries serà més gran, i per tant, el to generat pel clarinet serà més
alt.Obrint els orificis de l’ inferior al superior, la freqüència serà cada vegada més gran i el to
s’augmentarà, així realizant l’escala musical.

La taula següent mostra les notes generats del clarinet Bb i les freqüències corresponents.

Figura 28: Taula de notes i freqüències corresponents en el clarinet Bb (GARRIGUES, 2016, 20)

3.5. Clau registre

La clau registre funciona per obrir o tancar l’orifici del registre.

‘‘Para cambiar a un registro alto es necesario reducir la fuerza de esta resonancia o modificar su
frecuencia de forma que no pueda cooperar con otros modos.
El método más fácil de reducir la fuerza de una resonancia consiste en liberar una cantidad mínima
de aire en un punto donde el modo fundamental tiene una presión máxima y de esta forma prevenir
la acumulación de fluctuaciones de presión y favorecer la formación de un nodo de presión.’’
(PASTOR GARCÍA , 2005, 282)

La funció d'aquest orifici, per tant, consisteix a pertorbar la intensitat i la freqüència fonamental per
a una nota donada, generar un punt on no pugui cooperar amb altres ressonàncies. D'aquesta
manera, aquest harmònic no pot participar del règim d'oscil·lació i així queda fora de joc.

Quan aquest orifici està tancat, la columna de l’aire vibra de manera normal i l’orifici ocupa el punt
on la pressió és màxima, predoninant el registre greu. Però quan es prem la clau registre, aquest
orifici s’obre i es ventila una quantitat mínima de l’aire, es genera un node de pressió de la columna

25
com presenta la figura 29. Aleshores, la ressonància fonamental estarà disminuïda i la freqüència
fonamental estarà inhibida, el clarinet es comportarà en registre agut.

Figura 29: Variació de la pressió en l’ús de la clau registre (HYUN, 2022)

‘‘Cuando se abre, se produce una oscilación que provoca el salto a la siguiente resonancia posible,
que en el caso del clarinete es el tercer armónico’’ (PASTOR GARCÍA, 2005, 282)

3𝑣
Segons aquesta idea, la freqüència de l’ona produida pel clarinet amb l’orifici obert serà 𝑓3 = 4𝐿
,
1𝑣
el triple que la freqüència fonamental 𝑓1 = 4𝐿
. Per tant, segons l’augment de la freqüència, el to

serà més alt generant notes de registre agut.

26
4. Part pràctica

La hipòtesi de partida d’aquest treball relaciona el comportament com a tub tancat del clarinet a l’ús
de la clau registre. Per comprovar aquesta idea, l’autora ha comparat notes generades pel clarinet
amb l’ús de la clau registre i sense, estudiant l’espectre de freqüències d’elles. Aquest anàlisi s’ha
dut a terme amb el programa WavePad que permet enregistrar sons i fa un gràfic analític de les
freqüències que contenen en temps real, i que ha s’havia fet servir a l’apartat 2.5.1.

En primer grup de proves, s’han comparat els espectres d’una nota amb tots els forats tancats, i
sense l’ús de la clau registre (figura 30), i la mateixa nota amb tots els forats tancats però s’afegint
l’ús de la clau registre (figura 31).

Figura 30: Anàlisi de nota tocada sense clau registre. Elaboració pròpia.

Figura 31: Anàlisi de nota tocada amb clau registre. Elaboració pròpia.

27
 Figura 30: Figura 31:
Freqüències de la nota tocada sense Freqüències de la nota tocada amb
clau registre (Hz) clau registre (Hz)

Primer mode de vibració 174 (primer harmònic fonamental) 523 (primer harmònic fonamental)

Segon mode de vibració 523 (≈174×3) → tercer harmònic 1042 (≈523×2) → segon harmònic

Tercer mode de vibració 870 (=174×5) → cinquè harmònic 1564 (≈523×3) → tercer harmònic

Quart mode de vibració 1217 (≈174×7) → setè harmònic 2086 (≈523×4) → quart harmònic

Taula 1: Primer grup de comparació de freqüències de dos notes. Elaboració pròpia.

Es pot veure que en la figura 30 només apareixen els harmònics imparells, en canvi, en la figura 31,
apareixen tots els harmònics. Això mostra que quan no es fa servir la clau registre, el tub té
comportament normal i comporta com un tub tancat, tal com expliquen les informacions
consultades; però quan es fa servir la clau registre, el tub comporta un tub obert.

Per evitar la casualitat i comprovar la idea amb manera científica, s’ha de fer altre grup amb notes
diferents.

El segon experiment s’ha fet amb dues notes, la primera nota amb el forat del més abaix obert, i la
resta tancats, i sense l’ús de clau registre (figura 32), la segona nota amb el forat del més abaix
obert, la resta tancats i amb l’ús de clau registre (figura 33).

Figura 32: Anàlisi de nota tocada sense clau registre. Elaboració pròpia.

28
Figura 33: Anàlisi de nota tocada amb clau registre. Elaboració pròpia.

Figura 32: Figura 33:

Freqüències de la nota tocada sense Freqüències de la nota tocada amb
clau registre (Hz) clau registre (Hz)

Primer mode de vibració 196 (primer harmònic fonamental) 587(primer harmònic fonamental)

Segon mode de vibració 586 (≈196×3) → tercer harmònic 1165 (≈587×2) → segon harmònic

Tercer mode de vibració 976 (=196×5) → cinquè harmònic 1747 (≈587×3) → tercer harmònic

Quart mode de vibració 1369 (≈196×7) → setè harmònic 2323 (≈587×4) → quart harmònic

Taula 2: Segon grup de comparació de freqüències de dos notes. Elaboració pròpia.

Els resultats del segon experiment dóna la mateixa idea que el primer experiment: quan no es fa
servir clau registre, el clarinet comporta com tub tancat i apareixen només els harmònic imparells,
quan es fa servir clau registre, el clarinet comporta com tub obert i apareixen tots els harmònics.

29
5. Conclusions

En aquest recerca, l’autora ha après molt en el procés d’estudiar l’acústica del clarinet. Les parts
més enriquidores del treball van ser les ones estacionàries i com el clarinet es comporta com a tub
obert. En el procés de realitzar els objectius del treball, segons la informació i investigació existents,
la pregunta plantejada ‘‘com funciona el clau registre en obtenir les notes del registre agut en el
clarinet’’ queda solucionada.

L'experimentació que s'ha dut a terme té com a conclusió la corroboració de la hipòtesi de partida.
La clau registre té paper de canviar el comportament del clarinet: quan no es fa servir clau registre,
orifici del registre està tancat, el clarinet comporta normalment i com un tub tancat, es generen
harmònics imparells; quan es fa servir clau registre, orifici del registre està obert, el clarinet
comporta com un tub obert, i es generen tots els harmònics. Com a futur treball, caldria comprovar
que això té lloc també a altres clarinets, donat que només es diposava del propi per a dur a terme la
part pràctica del treball. Cal destacar que aquesta conclusió no s'ha vist desenvolupada en cap font
d'informació consultada.

30
6. Bibliografia

ARAMENDIA, E.; SANMARTÍN, R. (2022): Reflexión y transmisión de ondas en cuerdas [en

línea] Universidad Pública de Navarra [consulta:13 de juny de 2022], disponible a
<http://www.unavarra.es/organiza/acustica/trasmision_y_reflexion_en_cuerdas/Word_final_dw8.ht
m>

BAIKE (2022): Resonance [en línea] BAIKE, 2022, [consulta: 15 de novembre de 2022],
disponible a <https://www.baike.com/wikiid/3251768931304936877?view_id=2oybfttfj4q000>

CABRERA Ricardo (2009): Ondas estacionarias IV ARMONICOS en cuerdas [en línea]

Universidad de buenos aires, actualitzat març 2009, [consulta: 20 de novembre de 2022],
disponible a <https://ricuti.com.ar/no_me_salen/ondas/Ap_ond_11.html>

CHOVA (2022): PROPIEDADES DEL SONIDO: AMPLITUD Y FRECUENCIA [en línea] ChovA
[consulta: 25 de setembre de 2022], disponible a
<https://chova.com/propiedades-del-sonido-amplitud-y-frecuencia/>

CLI (2020): Presión sonora [en línea] Wikipedia, La enciclopedia libre, actualitzat 9 abril 2020
[consulta: 25 de setembre de 2022], disponible a
<https://es.wikipedia.org/wiki/Presi%C3%B3n_sonora>

DAVID SERRANO Luis (2016): Reflexión, Refracción y Difracción del Sonido [en línea]
ARTEEFECTOS, 25 febrer 2016, [consulta: 5 d’octubre de 2022], disponible a
<https://arteffectos.foroactivo.com/t2878-reflexion-refraccion-y-difraccion-del-sonido>

ELIAS (2021): ¿Cómo se diferencian las ondas transversales y las ondas longitudinales? [en línea]
Quora [consulta: 13 de juny de 2022], disponible a
<https://es.quora.com/C%C3%B3mo-se-diferencian-las-ondas-transversales-y-las-ondas-longitudin
ales>

Entrarse (2019): Detectando ondas gravitacionales: una verificación más de la teoría de Einstein
[en línea] Entrarse, 30 octubre 2019, [consulta: 16 d’octubre de 2022], disponible a
<https://www.enterarse.com/20191030_0001-detectando-ondas-gravitacionales-una-verificacion-m
as-de-la-teoria-de-einstein>
31
GARCÍA Daniel (2017): FISÍCA 3 [en línea] ciencias experimentales física 3, 13 setembre 2017
[consulta: 5 d’octubre de 2022], disponible a
<https://cienciasexperimentalesfisica3.blogspot.com/2017/09/fisica-3.html>

GARRIGUES CARBÓ, Pau (2016): ‘‘DISEÑO DEL SISTEMA DE LLAVES DEL CLARINETE
PARA MEJORAR LA DIGITACIÓN’’ Universitat Politèctica de València, 2016, 18-20.

HYUN So (2022): The Physics Behind Clarinets [en línea], So Hyun, [consulta: 17 d’octubre de
2022], disponible a <https://sites.google.com/site/pshclarinets/>

La Orquesta (2022): El Clarinete [en línea] La Orquesta, [consulta: 14 d’octubre de 2022],

disponible a <https://www.el-atril.com/orquesta/Instrumentos/Clarinete.htm>

LORENZOR (2020): Ley de Reflexión y Refracción. Análisis teórico y experimental [en línea]
HIVE BLOG, 2020, [consulta: 5 d’octubre de 2022], disponible a
<https://hive.blog/hive-196387/@lorenzor/ley-de-reflexion-y-refraccion-analisis-teorico-y-experim
ental>

MUÑOZ MUÑOZ, Ángel (2009): ‘‘La acústica del clarinete’’, Conservatorio Profesional de
Música de Córdoba, octubre de 2009, 5-6.

PADILLA Álvarez (2017): El Sonido » onda-de-sonido-grave-y-agudo [en línea]

ManuelProfesorDeProyectos, 22 febrero 2017, [consulta: 25 de setembre de 2022], disponible a
<https://manuelprofesordeproyectos.wordpress.com/2017/02/23/el-sonido/onda-de-sonido-grave-y-
agudo/>

PASTOR GARCÍA,Vicente M. (2005): ‘‘Estudio y análisis sobre la acústica y organología del

clarinete y su optimización’’, Universidad Politécnica de Valencia, abril 2005, 268-284.

PUJOL Rémy (2018): CAMPO AUDITIVO HUMANO [en línea] NeurOreille, actualitzat 6 juny
2018, [consulta: 25 de setembre de 2022], disponible a
<http://www.cochlea.org/es/sonidos/campo-auditivo-humano>

32
QuantumFracture (3 de maig de 2018) Lo que Necesitas Saber sobre Ondas en Youtube, minut 4:
11(18 de setembre de 2022)

QuantumFracture (3 de maig de 2018) Lo que Necesitas Saber sobre Ondas en Youtube, minut 8:
26(18 de setembre de 2022)

RAJAI Alpa (2022): Es poden reflectir les ones sonores: què, per què, quan, on, tipus i fets
detallats [en línea] Lambda Geeks, [consulta: 5 d’octubre de 2022], disponible a
<https://zh-cn.lambdageeks.com/can-sound-waves-be-reflected/>

SERRA i ESTRADA, Salvador, et. al. (2018²): Física 2n Batxillerat, Espanya, Mc Graw Hill
Education.

Smart Water Summit (2022): Descubierto un nuevo comportamiento de las gotas de agua [en línea]
Club Iagua, octubre 2017 [consulta: 13 de juny de 2022], disponible a
<https://www.iagua.es/noticias/ep/17/10/18/descubierto-nuevo-comportamiento-gotas-agua>

UNSW (2010): Clarinet acoustics: an introduction [en línea] UNSW, [consulta: 28 de setembre de
2022], disponible a <https://newt.phys.unsw.edu.au/jw/clarinetacoustics.html>

Wikillerato (2018): La superposición de dos pulsos [en línea] Wikillerato, actualitzat 11 desembre
2008, [consulta: 16 d’octubre de 2022], disponible a
<http://www.wikillerato.org/Interferencias.html>

33
34