INTRODUCCIÓN:

Argumentos en contra:
que es el comunismo y argumentos para convencer
Capitalismo: En el capitalismo, las dos principales clases son el
proletariado (clase trabajadora), que constituye la mayoría de la
población y vende su fuerza de trabajo a cambio de un salario; y la
burguesía (clase capitalista), que constituye una pequeña minoría que
obtiene ganancias a través del empleo de mano de obra asalariada
(plusvalía) mediante la propiedad privada de los medios de producción.
Sin embargo, el modo de producción capitalista genera una serie
creciente de crisis cíclicas que solo pueden ser resueltas con una
revolución proletaria, la que requiere a su vez, de la construcción del
socialismo y finalmente del comunismo.
Por lo tanto, es el estado el que controla el ritmo y nivel de la sociedad
mayoritaria, que es la clase obrera. Así entonces siendo lo más parecido
a la explotación laboral.
Lo que es una desigualdad social.

En cambio, el comunismo se caracteriza por la propiedad común de las

herramientas de producción, un bajo nivel de la fuerza productiva y una
distribución igualitaria del resultado de la producción.

¿CÓMO SE DIO EL
COMUNISMO?https://es.slideshare.net/fperezr/roald-dhal-1273238
Un "período de transición", donde se iniciaría la llamada dictadura del
proletariado, a la cual siguen inmediatamente las restantes dos fases ya
como parte del desarrollo del comunismo como modo de producción;
una "primera fase del comunismo" (que Lenin llamaría "sociedad
socialista"), en donde se recibiría bienes de acuerdo a la contribución
laboral (con vales de trabajo o similares) todavía basada en una forma
de derecho;
y una "fase superior" en la que cada individuo contribuirá según sus
capacidades y recibirá acorde a sus necesidades atendiendo
comunitariamente a las diferentes posibilidades e intereses personales,
yendo más allá de la noción contractual e impersonal del derecho
entendido como "residuo pequeñoburgués" de la cooperación social.
Def .El comunismo es un sistema social sin clases con una forma de propiedad
pública de medios de producción y con la plena igualdad social de todos los
miembros de la sociedad.

¿Cuál es el objetivo principal del comunismo?

Para el comunismo, el objetivo es la eliminación de las clases sociales y el
establecimiento de la absoluta igualdad social, que resultaría en la desaparición del
Estado. El único medio para alcanzar esto es la eliminación de la propiedad privada
de los medios de producción.
DRAW MY LIFE COMUNISMO https://www.youtube.com/watch?v=OKY_vDNdMOk
Cosas en contra del capitalismo de España
Los dos sistemas económicos se basan en conceptos e ideas contrarias. El
capitalismo enfatiza la empresa privada y el individualismo. Mientras que en el
comunismo, las ganancias individuales se sacrifican en beneficio de la sociedad
colectiva.

EDUCACIÓN COMUNISTA
La educación comunista es cualitativamente diferente a las sociedades de
explotación y opresión de mayorías por minorías. Se basa en la asimilación de
los principios y leyes del marxismo leninismo y sirve para la transformación
revolucionaria del capitalismo en el socialismo y la construcción del
comunismo.
La educación comunista por su contenido, concepción, naturaleza y condiciones
socio económicas e históricas en las que se aplica, es totalmente diferente a la
educación esclavista, feudal y capitalista. Es cualitativamente diferente a las
anteriores porque se alza sobre las cenizas del sistema capitalista destruido por la
acción insurgente y revolucionaria del proletariado y sectores populares, mediante la
insurrección armada que instaura el socialismo y el comunismo.

La educación comunista se fundamenta en los principios y leyes del marxismo

leninismo, cuya asimilación forma seres humanos conscientes, libres de las
supervivencias del pasado oprobioso, la explotación y opresión, del individualismo,
la mezquindad y todo tipo de taras de las sociedades anteriores, controladas y
dirigidas por minorías, que se aprovecharon de los seres humanos para sojuzgarlos,
explotarlos y ponerlos bajo su dominio como esclavos, siervos o proletarios.

La educación comunista forma seres humanos con una concepción científica del
mundo que se alcanza con la asimilación de las conquistas de la cultura progresista
anterior y la riqueza de conocimientos acumulada por la humanidad y mediante la
teoría marxista-leninista que ayuda a los trabajadores a comprender las leyes del
desenvolvimiento social y el significado histórico de su propia actividad.

En la educación comunista el principio educativo fundamental es el cuestionamiento

de todo tipo de explotación, pero sobre todo de la capitalista. Mediante él se eleva la
conciencia de las masas explotadas al encuentro con el desarrollo de todas sus
potencialidades físicas, mentales y espirituales. Para lograrlo es fundamental la
unidad indisoluble entre el trabajo y la escuela de tal forma que el trabajo incluye
principios científicos a las actividades de producción para eliminar la diferencia
perniciosa entre el trabajo intelectual y el físico, entre la ciudad y el campo. Este
principio cuestionador se opone al método educativo individual y da prioridad a la

La filosofía marxista-leninista va ser la base del sistema educatiu comunista. Va

posar èmfasi en el paper de les escoles i les organitzacions juvenils en l'educació
dels estudiants mitjançant l'adoctrinament. Per això les societats comunistes van
prestar molta atenció a l'escolarització. Hi havia una gran confiança que les escoles
serien un instrument important per construir el "Nou Home Comunista". Una persona
així treballa amb diligència, tindria una visió clara de la dinàmica del canvi social,
comprendria i seria experta en la tecnologia moderna i seguiria els principis del
marxisme-leninisme.
Segons la filosofia educativa comunista, una bona educació moderna és la
politècnica. La part central d'aquesta educació és ensenyar sobre producció i
oferir formació laboral i experiència laboral als joves mentre cursen estudis
secundaris i superiors. Les interpretacions marxistes del deure de l'escola
inclouen la tasca d'ensenyar als joves el paper protagonista de les condicions
materials de producció en la configuració dels esdeveniments socials i polítics
(2). S'ha de donar als joves una comprensió i una experiència de com s'organitzen
els processos de producció; les conseqüències socials de les diferents maneres
d'organitzar la producció; i la importància del canvi tecnològic.
El marxisme-leninisme també destaca l'educació atea i la propaganda
antireligiosa a les escoles. L'enfocament principal que s'adopta és subratllar la
qualitat superior de les respostes que la ciència, en contraposició a la religió, pot
donar a les preguntes bàsiques de l'existència humana.
Els estats comunistes van reformar i reeducar els ideals i la filosofia dels seus
ciutadans seguint la filosofia marxista-leninista. Per dur a terme aquesta tasca, les
escoles, les institucions d'ensenyament superior i el moviment juvenil van tenir un
paper important. El règim comunista va promoure l'educació sobretot per motius
polítics. Va utilitzar les escoles com a base per a la força militar, per facilitar
l'adoctrinament ideològic de les masses i per a l'establiment de la supremacia de la
cultura comunista com l'única cultura socialista veritable. Per tant, l'educació a la
Unió Soviètica i altres estats comunistes té un propòsit molt més ampli com a
instrument per crear un nou tipus de ciutadà amb un nou ordre social.
La reducció de l'analfabetisme a la Unió Soviètica no va produir
automàticament un electorat de pensament independent i políticament sofisticat.
Més aviat, es va utilitzar l'alfabetització de masses per assegurar que les idees de la
ideologia dominant rebien la publicitat més àmplia. Es va demostrar que l'educació
universal sota el comunisme era un instrument eficaç per a l'adoctrinament d'una
visió intensament estreta del món on només la Unió Soviètica està a la vista.
L'ensenyament superior s'havia desenvolupat en una estructura d'especialització a
fons i no pretenia il·luminar les ments joves, sinó formar-les per dur a terme
determinades tasques professionals ben definides.
Les escoles a les nacions comunistes estaven organitzades en un sistema dirigit pel
govern altament centralitzat. Tenen les següents característiques en comú: són
aclaparadorament seculars en la seva orientació; es proporciona una escola
comuna fins a almenys els graus set o vuit; es cobra poc o res per la matrícula; les
escoles són majoritàriament mixtes; els plans d'estudis estan estrictament prescrits,
com també els llibres de text, per reflectir l'ortodòxia comunista; als estudiants se'ls
ofereixen poques matèries optatives; se suposa que l'ideal de l'educació politècnica
ha de guiar el contingut i la pràctica de l'ensenyament i l'aprenentatge. A més, es
dóna una prioritat molt baixa a la satisfacció de la demanda individual o familiar
d'educació en els nivells d'educació mitjana superior i superior. En comparació,
 En suport de l'enfocament de mà d'obra planificada als països comunistes,
les matèries escolars eren estrets i rígides, deixant poc espai per a les optatives. A
mesura que la indústria i el comerç s'havien desenvolupat, va sorgir la necessitat de
noves especialitzacions i es van introduir cursos d'estudi limitats addicionals a
l'educació superior. La política va ser dissenyada per conservar els escassos
recursos educatius en equipar els joves amb només allò que es creia que
necessitaven saber i res més. Això va ser perquè a la planificació comunista li va
resultar difícil assegurar que molts dels treballs que els graduats ocuparan d'aquí a
deu o quinze anys encara existeixen.
Las naciones comunistas elevaron el nivel de escolaridad de sus poblaciones a un
ritmo muy rápido, tan rápido de hecho que en la Unión Soviética ha existido un
excedente de los más educados junto con una escasez de trabajadores con
calificación técnica media.
SOCIEDAD COMUNISTA
El comunisme advoca per una societat igualitària i sense classes, on tots els homes
i dones estiguin col·locats mateix peu. No hi haurà diferències de classe, raça,
religió o fins i tot nacionalitat. D'aquesta manera, hi haurà no ser res pel qual lluitar.
Aquesta és una idea agradable, però intentar implementar aquesta idea és difícil i
preguntar a la gent renunciar a totes les coses que els fan diferents, és injust. Cada
persona és especial i diferent per si mateix manera. El capitalisme promou la
distinció de classes. De fet, crea la principal distinció de classe entre els que tenen i
els que no tenen, els rics i els pobres. Els rics es fan més rics i els pobres es fan
més pobres sota el capitalisme pur. La classe rica controla els mitjans de producció i
exerceix el poder, imposant així la seva pròpia distinció de classe i capritxos a la
societat.
Individualitat, llibertat i creativitat
Una societat comunista allibera els individus de les llargues hores de treball
automatitzant primer la producció fins al punt que es redueixi la durada mitjana de la
jornada laboral, en segon lloc, eliminant l'explotació inherent a la divisió entre
treballadors i propietaris. Així, un sistema comunista allibera els individus de
l'alienació en el sentit de tenir la vida estructurada al voltant de la supervivència (fer
un sou o sou en un sistema capitalista), cosa que Marx va referir com una transició
del "regne de la necessitat" al "regne de la necessitat". llibertat". Com a resultat, es
considera que una societat comunista està formada per una població amb inclinació
intel·lectual amb temps i recursos per desenvolupar les seves aficions creatives i
interessos genuïns, i per contribuir a la riquesa social creativa d'aquesta manera.
Karl Marx considerava que "la veritable riquesa" era la quantitat de temps que es
disposava per perseguir les pròpies passions creatives. La noció de comunisme de
Marx és d'aquesta manera radicalment individualista.

De fet, l'àmbit de la llibertat comença en realitat només on el treball que està

determinat per la necessitat i consideracions mundanes cessa; així, en la naturalesa
mateixa de les coses, es troba més enllà de l'esfera de la producció material real.

—Capital, volum III, 1894

El concepte de "regne de la llibertat" de Marx va de la mà amb la seva idea de la fi
de la divisió del treball, que no seria necessària en una societat amb una producció
altament automatitzada i rols laborals limitats. En una societat comunista, la
necessitat econòmica i les relacions deixarien de determinar les relacions culturals i
socials. A mesura que s'eliminés l'escassetat, el treball alienat deixaria de ser i la
gent seria lliure de perseguir els seus objectius individuals. A més, es creu que el
principi de "de cadascú segons la seva capacitat, a cadascú segons les seves
necessitats" es podria complir perquè l'escassetat és inexistent.
PAÍSES COMUNISTAS:
● China (desde 1949)
● Corea del Norte (desde 1948, aunque oficialmente está con las referencias al
comunismo en 1992 y 2009)
● Cuba (desde 1959)
● Laos (desde 1975) Vietnam (desde 1945 en Vietnam del Norte y 1975 en
Vietnam del Sur. Reunificación en 1976)

Alemania China

Argentina Corea del Norte

Australia Cuba
Brasil Laos

Chile

Colombia

Corea del
Sur

Ecuador

España

Estados “New York”

Unidos

Francia

Hong Kong

Hungría

India
Japón

Italia

Luxemburgo
Manifestación comunista del 1 de mayo de 1935, en Nueva York. (ABAJO)

ECONOMIA
Què és l'economia comunista?
El comunisme sorgeix com una crítica al sistema capitalista que promou l'acumulació
del capital com a mecanisme per generar riquesa, la propietat privada dels mitjans de
producció i la utilització del mercat com a mecanisme d'assignació dels recursos.

MEDI AMBIENT
Uno de los temas que dominan el debate social en nuestros días es el
deterioro del medio ambiente. Y no faltan razones para ello. Existe, en
efecto, una preocupación cada vez más amplia con respecto a los costes
que para toda la humanidad puede tener la contaminación, la pérdida de
espacios naturales o el reciclado inadecuado de desechos industriales, por
mencionar sólo algunas de las amenazas más relevantes a las que nos
enfrentamos hoy.
Lo cierto es que en ese tiempo se han agudizado los problemas medioambientales,
tanto sus causas como sus efectos, sin que haya pronóstico alguno que sea al
mismo tiempo realista y optimista. En todos los casos, estas actitudes derivan del
hecho de que lo que ante nuestros ojos, oídos y entendimiento se presenta es el
punto de vista de la clase explotadora, naturalmente incapacitada para actuar contra
sus propios intereses.
Es momento de que los comunistas recuperemos la discusión del problema como
un asunto de urgencia, sin los tapujos y sin la imprecisión, propias del punto de vista
burgués que muy convenientemente impide dar con la solución.
¿Por qué el capitalismo es malo para el medio ambiente?
Lo cierto es que en ese tiempo se han agudizado los problemas medioambientales,
tanto sus causas como sus efectos, sin que haya pronóstico alguno que sea al
mismo tiempo realista y optimista. Y no faltan razones para ello. Existe, en
efecto, una preocupación cada vez más amplia con respecto a los costes
que para toda la humanidad puede tener la contaminación, la pérdida de
espacios naturales o el reciclado inadecuado de desechos industriales, por
mencionar sólo algunas de las amenazas más relevantes a las que nos
enfrentamos hoy. Si hablamos en el ámbito capitalista
La construcción de infraestructuras y el urbanismo salvaje destrozan el medio
natural que nos rodea, perdemos biodiversidad, desaparecen los paisajes
naturales, en conclusión perdemos calidad de vida. También cada más libertad
económica más problemas medioambientales hay.
DRET DE LES DONES
rol de les dones: .Quin és el rol de la dona en el comunisme?
El feminisme marxista considera que la desigualtat de gènere està determinada en
darrer terme pel mode capitalista de producció a la divisió social a classes. La
subordinació de la dona és vista com una forma d'opressió que es manté perquè
serveix els interessos del capital i de la classe dominant.

la dona va presenciar la seva emancipació laboral. Les dones soviètiques no tenien

cap restricció laboral: podien exercir com a obreres industrials, mèdiques
cirurgianes, professores, científiques o fins i tot astrònomes. Tot això, rebent el
mateix salari que els homes per decret constitucional, la democràcia sempre s'ha
associat amb igualtat i millors oportunitats de representació, fet que va contribuir a la
creença que la democratització europea portaria els Estats a establir règims amb
igualtat de gènere. Tot i això, això no va ser el que va passar i, si bé el darrer segle
va representar un segle de victòries en matèria de drets per a totes les dones arreu
del món, una cosa diferent va passar fa 30 anys a Europa Central i de l'Est amb la
caiguda del comunisme.
En conseqüència, les dones eren tractades com a iguals en totes les esferes,
incloent-hi la política. És per això que els règims comunistes van imposar quotes
d'un 30% de representació per a les dones als parlaments. Això era possible
principalment perquè les tasques de cura, si bé estaven a càrrec de dones
majoritàriament, es realitzaven al sector públic de forma comunitària en diferents
escoles bressol i centres de cura maternal administrats per l'estat.

https://noticieros.televisa.com/especiales/asi-veia-union-sovietica-las-mujeres/

¿Qué más temas ponemos?

QUE TIENE QUE VER LA LIBERTAD CON EL ORDEN?

ESTADOS UNIDOS TIENE TAMBIEN UNO DE LOS RANGOS DE POBREZA MAS
GRANDES