TIC

catalina.escandell@uib.es

BLOG
Un blog es un diario interactivo en internet
- Cada artículo tiene que estar ordenado.
- Formato hipertextual: poder navegar dentro de la misma página
- Multimedia: imágenes, videos, audios (abanico de posibilidades para el lector)
- Intercambio de ideas
- Rol de usuarios
Gadget Obligatorio: ETIQUETAS
Tipos de blog:
- Periodístico
- Profesional
- Sobre un tema en concreto
- Personal
- Político
- Educativo: personal del alumno, docente (aula digital), guía de navegación (tutorial
de), publicación electrónica de multimedia (dar a conocer artículos de investigación,
por ejemplo), proyectos de grupo.
Blog docente: gestionar, reflexivo...
Como crear un blog
- Un creador
- Mantenimiento continuo
- Etiquetas: añadir a cada entrada las palabras clave de dicha entrada
Debate:
A los niños muy pequeños no deberían enseñarle cosas que no entenderán y a medida que van
creciendo ir enseñándoles, adaptándose a sus capacidades y sus necesidades.
Es importante que cada alumno sepa de donde sacar información para que sea fiable adaptado
a sus capacidades.
El papel del maestro es fundamental porque es el que gestiona de donde adquirir información
fiable y cual seleccionar, es quien los introduce en la búsqueda de información y quien debe
guiarlos. Introducir herramientas.
El copy-paste es lo primero que se aprende y lo más básico.
Maria: el copy-paste surge por la ley del mínimo esfuerzo, es lo mas sencillo y rápido. Los niños
no saben seleccionar la información cuando ésta es muy abundante y, por este motivo, lo más
fácil es copiar y pegar.
Carla: está de acuerdo.
BLOQUE 2: BRECHA DIGITAL
Evolución del concepto: digital divide (1995) diferencia entre las personas que tienen un
ordenador y las que no. Divisoria digital (2001) diferencia entre las personas que tienen
internet y las que no. Brecha digital (2004) diferencia entre las personas, instituciones,
sociedades, países, colectivos que pueden acceder a la red y las que no.
Mitos de la sociedad de la información: Cabero
- Propone que las TIC pueden ser unas herramientas que favorecer un modelo
democrático, facilitar el acceso a todas las personas.
- Reducción del tiempo de aprendizaje y del costo: es falso, no tiene por qué reducir el
tiempo ya que hay que saber usar la tecnología y ésta debe amortizarse
- Sustitución del profesor: falso, primero de todo, una persona debe enseñarte a cómo
usar bien la tecnología.
- Construcción compartida del conocimiento:
- Las tecnologías como la panacea que resolverá todos los problemas educativos:
tecnofobia y tecnofilia.
Brecha digital: desigualdad de posibilidades que existen para acceder a la información, al
conocimiento y la educación mediante las nn.tt (nuevas tecnologías). (Cabero, 2004)
Tipos:
- De acceso: focalizada en la infraestructura y accesibilidad; no disponemos de recursos
necesarios para acceder a la información. Nivel socioeconómico.
- De uso: nivel de capacitación; conocimientos y destrezas de uso. Tienen los recursos,
pero no saben usarlo.
- De calidad de uso: desaprovechan de la información conseguida mediante las TIC.
- De género
- Intergeneracional
- Rural – Urbana (ámbito geográfico).

Tecnología un arma de doble filo

Inforics: disponen de la información y saben cómo gestionarla.
Infopobres: o no disponen o no tienen los suficientes conocimientos o no son capaces de crear
nuevas oportunidades.

World wide web = www = gran telaraña del mundo. Interconnectat per webs, mescla d’arxius
dins un mateix de documents, mitjançant hiperwebs.
La web es un subconjunt d’Internet que conte informació en la qual podem accedir a partir
d’un navegador. 1966, ARPANET.
Origen d’Internet:
- 1969. Neix en diferents grups de recerca, per poder compartir la seva informació via
cables.
- 1972:
- 1974: TCP/IP, (IP: dni de la connexió), protocol creat per així l’emissor i receptor rebin
el mateix
EVOLUCIÓ:
 - Web 1.0: 1990, consumir informació sense capacitat per interactuar, unidireccional.
- Web 2.0: 2004, apareixen blogs, comentaris, després xarxes socials. Permet compartir
informació. GRAN PART DE LA GENT
- Web 3.0: 2010, web semàntica, les nostres recerques aprenen i de manera comercial
ens arriba altra informació.
- Web 4.0: 2016, comportament mes intel·ligent, podem realitzar una telefonada,
conjunt d’accions que donaran com a resultat el que demanam.
PAPER DEL PROFESSOR:
- Identificar riscs.
WEB 1.0:
- Primitiva.
- L’empren persones per només llegir.
- Subjecte passiu, rep informació o la publica.
- Limitada al webmaster (expert programador).
- Estàtica.
- Centralitzada.
- Seqüencial.
- No s’actualitza
WEB 2.0/web social
- Els usuaris poden interactuar.
O’Reilly Media en 2004: es basa en comunitats i serveis d’allotjament en espais com: web
de treball, wikis y folksonomies, que faciliten la col·laboració i el compartir entre usuaris.
Principis bàsics O’Reilly:
- A la web es desenvolupa el necessari,
- Aprofitar les interactivitats,
- Importància de les dades,
- Empreses conscients: google, cookies (recollir informació),
- Totes les apps online estan en “beta continua” (està en desenvolupament constant),
- Models de programació senzills
- El software va més allà de un dispositiu, les apps web són independents del nostre
dispositiu.
- Experiències més riques dels usuaris, s’ofereixen apps webs online.
Característiques:
- Dinàmica
- Interactiva (en xarxes socials): crea continguts, webs interactives
- De lectura y escriptura
- Desenvolupa intel·ligència col·lectiva (treball col·laboratiu)
Punt de troba dels usuaris
Possibilita CMS (gestió de continguts): podem crear i administrar els continguts dins les
pàgines web. Gestió dels continguts per una banda i el disseny per altre.
DIFERÈNCIES 1.0 vs 2.0: EXAMEN
1.0: llegir editors locals HTML, apps instal·lades en l’ordenador personal, sistema operatiu es el
més important, empreses monopolitzadores (volen vendre), apodos (nicks).
WEBMASTER  INTERNAUTES
2.0: llegir i escriure, edició en línia, apps de la xarxa, navegador important, creen relacions molt
importants, nombre real i foto.
WEBMASTER – INTERNAUTES AUTORS – INTERNAUTES EN XARXA
RSS: notificacions
Finalitat, objectius, com perceben i utilitzen informació

WEB 3.0/web semàntica:

Zeldman (2006): crític amb la web 2.0.
Operativa el 2010, salt tecnològic, apps web connectades a altres apps web per enriquir
l’experiència de la persona, s’afegeix el coneixement del context geoespacial (googlemaps),
l’autonomia respecte al navegador, web semàntica. Tots podem disfrutar de la informació,
flexibilitat i versatilitat, intenta superar les barreres de format, totes les dades han d’estar
vinculades.
Característiques:
- Interoperativa
- Usuari pot modificar des de la base de dades.
- Metadades: repositori de dades.
- Symbaloo: pàg web, enllaços directes a altres pàgines web que sols emprar.
- Gestió en el nigul.
- S’adapta la informació al nostres gustos a través de la nostra activitat. (lampara de pie
de ikea).
- Alguns aspectes estaven a la web 2.0 i altres s’han ampliat a la web 4.0.
Necessitam servidors molt grans per poder avançar al següent nivell (web 4.0)
WEB 4.0/:
Comportament més intel·ligent, predictiu, per poder fer una petició o afirmació per posar
en marxa un conjunt d’accions que dona com a resultat el que hem demanar.
Deep learning, Machine learning. Com la intel·ligència artificial (IA).
Bots: speech to text, capacitat de conversar amb aquets programes així com ho faríem
amb un amic.
Pilars:
- Compressió del llenguatge natural
- M2M (Machine to machine)
- Ús de la informació del context
- Nou model d’interacció amb l’usuari
Permet una computació cognitiva a través d’ordinador molt potents on s’emmagatzema tota la
informació dins el nigul.
DIFERÈNCIES

e-Learning: aprenentatge virtual, va evolucionant amb l’evolució de les webs.

TIC: són totes aquelles que giren entorn de les tecnologies d’emmagatzament, processament,
recuperació i comunicació de la informació, a través de diferents dispositius electrònics
Ofereixen l’accés a la informació, faciliten un aprenentatge constructivista i significatiu.
L’alumnat construeix el seu coneixements a partir del previs i els enllaça mitjançant la
investigació, el descobriment amb les noves tecnologies.
ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL: saber quan i per que necessit la informació, on la puc
trobar, com la puc avaluar, emprar i comunicar d’una manera ètica.
- Una persona alfabetitzada amb informació sap resoldre qualsevol problema.
ALFABETITZACIÓ TECNOLÒGICA: adquisició de competències per emprar de manera didàctica
les tecnologies i d’aquesta manera accedir al coneixement.
Necessitat de capacitar a les persones per accedir al món a traves de la xarxa.
ALFABETITZACIONS MÚLTIPLES: desenvolupar les capacitats d’escriptura i lectura,
complementant-les amb les noves maneres de comunicar.
- Aspecte social.
- Diversitat de significat depenent del context cultural on ens trobem.
COMPETENCIA COGNITIVA: l’ús crític i segur de les TIC, capacitar-nos de fer-ho digitalment,
conjunt de coneixements, actituds, estratègies. Habilitats d’us per avaluar, emmagatzemar,
intercanviar informació, comunicar-la i participar en les xarxes de manera col·laborativa.
CIUTADANIA DIGITAL/CIBERCIUDADANIA/E-CIUDADANIA: normes de comportaments que
tenen a veure amb l’ús de les tecnologies. Suposa comprensió amb assumptes humans,
culturals i socials relacionats amb les TIC. Actitud crítica de la info, comprendre l’impacte social
i econòmic de la tecnologia, respectar les lleis i s’han de defensar els drets digitals.
ASPECTES FUNDAMENEALS DE LES TIC EN EDUCACIÓ:
- Flexibilitat: tant l’alumne com el professor podem elegir el dispositiu que emprarem.
- Interactivitat: l’alumnat pot interactuar, descobrir diferents continguts per arribar a les
tasques que ens han demanat.
- Versatilitat: realitzar diferents tasques en diferents formats amb un mateix objectiu
d’aprenentatge.
- Connectivitat: poden comunicar-se i intercanviar informació a traves de xarxes socials
o plataformes de comunicació.
TIC EN EDUCACIÓ, PER QUÈ?
Econòmica: formar treballadors del coneixements
Social: formar ciutadans digitals
Educativa: formar aprenents digitals permanents
- Continguts a ensenyar: adequar al desenvolupament dels alumnes i les seves
capacitats personals. Adequar els continguts als coneixements previs de l’alumne.
- Eines didàctiques: recursos de software que ens faciliten poder realitzar diferents tipus
d’activitats. Com a substitució, com amplificació, transformació
Com podem educar en el marc de la cultura digital? (César Coll)
Les TIC serveix per dur el món a l’escola i treure l’escola al món.

XARXES SOCIALS
(apunts)