Criterios DSM-V FOBIA SOCIAL

A. Miedo o ansiedad intensa en una o más situaciones sociales en las que la persona está expuesta al examen de
otras persones

B. Teme actuar de una manera humillante, embarazosa o inadecuada o a mostrar síntomas de ansiedad y que
pueda ser evaluada negativamente

C. El temor no es tanto a las situaciones en sí como a la posibilidad de evaluación negativa de los demás

D. Las situaciones sociales casi siempre provocan miedo y ansiedad

E. Las situaciones sociales se evitan o se afrontan con miedo o ansiedad intensos

F. El miedo o la ansiedad son desproporcionados respecto a la amenaza real planteada por la situación social

G. El miedo, la ansiedad o la evitación son persistentes y dura 6 o más meses

H. El miedo, la ansiedad o la evitación producen malestar clínicamente significativo o deterioro social o laboral o
en otras áreas de funcionamiento

I. El miedo, la ansiedad o la evitación no se deben a los efectos fisiológicos de una sustancia (drogas o
fármacos) o a una enfermedad médica

J. El miedo, la ansiedad o la evitación no son síntomas de otro trastorno mental (trastorno por pánico,
agorafobia, ansiedad de separación, trastorno dismórfico o trastorno del espectro autista)

K. Si se encuentra presente una enfermedad médica (tartamudez, Parkinson, obesidad, desfiguración por
quemaduras o lesiones) el miedo, la ansiedad o la evitación no está relacionada con ellos o es excesiva.

 Fobia social de actuación: el temor queda circunscrito a actuar en publico

 Fobia social generalizada: el miedo es a la mayoría de situaciones sociales y no sólo situaciones de actuación

 Mutismo electivo: los problemas al hablar ocurren en situaciones sociales específicas pero no en otras

Criterios DSM-V Trastorno por Pánico

A. Ataques de pánico imprevistos recurrentes. Un ataque de pánico es la aparición súbita de miedo intenso o de
malestar intenso que alcanza su máxima expresión en minutos y durante este tiempo se producen 4 (o más) de los
síntomas siguientes:
 Palpitaciones, golpeteo del corazón o aceleración de la frecuencia cardiaca
 Sudoración
 Temblor o sacudidas
 Sensación de dificultad para respirar o de asfixia
 Sensación de ahogo
 Dolor o molestias en el tórax
 Náuseas o malestar abdominal
 Sensación de mareo, inestabilidad, aturdimiento o desmayo
 Escalofríos o sensación de calor
 Parestesias (sensación de entumecimiento o de hormigueo)
 Irrealidad o despersonalización (separarse de uno mismo)
 Miedo a perder el control o de “volverse loco”
  Miedo a morir

B. Al menos a uno de los ataques le ha seguido un mes (o más) de uno o los dos hechos siguientes:
 Inquietud o preocupación continua acerca de otros ataques de pánico o de sus consecuencias (p.e. pérdida de
control, tener un ataque de corazón, “volverse loco”).
 Un cambio significativo de mala adaptación en el comportamiento relacionado con los ataques (p.e.
omportamientos destinados a evitar los ataques de pánico, como evitación del ejercicio o de las situaciones no
familiares).

C. La alteración no se puede atribuir a los efectos fisiológicos de una sustancia (p.e. una droga, un medicamento)
ni a otra afección médica (p.e. hipertiroidismo, trastornos cardiopulmonares)

D. La alteración no se explica mejor por otro trastorno mental (p.e. los ataques de pánico no se producen
nicamente en respuesta a situaciones sociales temidas, como en el trastorno de ansiedad social; en repuesta a
objetos o situaciones fóbicas concretos, como en la fobia específica; en respuesta a obsesiones, como en el
trastorno obsesivo-compulsivo; en respuesta a recuerdos de sucesos traumáticos, como en el trastorno de estrés
postraumático; o en respuesta a la separación de figuras de apego, como en el trastorno de ansiedad por
separación)

Criterios DSM-V Agorafobia

A. Miedo o ansiedad intensa acerca de 2 (o más) de las cinco situaciones siguientes:

a. Uso del transporte público (p.e. automóviles, autobuses, trenes, barcos, aviones).
b. Estar en espacios abiertos (p.e. zonas de estacionamiento, mercados, puentes).
c. Estar en sitios cerrados (p.e. tiendas, teatros, cines).
d. Hacer cola o estar en medio de una multitud.
e. Estar fuera de casa solo.

B. El individuo teme o evita estas situaciones debido a la idea de que escapar podría ser difícil o podría no
disponer de ayuda si aparecen síntomas de pánico u otros síntomas incapacitantes o embarazosos (p.e.
miedo a caerse en las personas de edad avanzada; miedo a la incontinencia).

C. Las situaciones agorafóbicas casi siempre provocan miedo o ansiedad.

D. Las situaciones agorafóbicas se evitan activamente, requieren la presencia de un acompañante o se

resisten con miedo o ansiedad intensa.

E. El miedo o la ansiedad es desproporcionado al peligro real que plantean las situaciones agorafóbicas y al
contexto sociocultural.

F. El miedo, la ansiedad o la evitación es continuo, y dura típicamente 6 o más meses.

G. El miedo, la ansiedad o la evitación causa malestar clínicamente significativo o deterioro en lo social,

laboral u otras áreas importantes del funcionamiento.

H. H. Si existe otra afección médica (p.e. enfermedad intestinal inflamatoria, enfermedad de Parkinson), el
miedo, la ansiedad o la evitación es claramente excesiva.

PA = Pensaments Automàtics

TEMA NOM PÀGINES

5 Fòbia Social 1
6 Agorafòbia 25
7 TOC 38
 8 TEPT 46
9 Disfuncions Sexuals 57
10 Problemes de Parella 71
INTERVENCIONS

TRASTORN TÈCNICA D’INTERVENCIÓ

FÒBIA SOCIAL Actualmente: EHS + Exposición + TRE//TC de Beck//Autoinstrucciones
estratègies cognitives i conductuals, específicament les tècniques en
relaxació, entrenament en HHSS, reestructuració cognitiva i exposició.
La Teràpia Cognitivo Conductual en Grup (TCCG) de Heimberg i cols. té
una bona eficàcia i baixa taxa de recaigudes.
Aquesta es porta a terme per 2 terapeutes en 12 sessions setmanals de 2,5
hores i els grups són d’entre 4 i 6 persones.
1) Identificar els PA (i la seva relació amb l’ansietat)
2) Identificar els errors lògics d’aquests PA
3) Debatre els seus PA i formular respostes més racionals
4) Definir fites conductuals
5) Exposició: practicar les habilitats cognitives apreses, repassar
l’assoliment de les fites i l’ús de les habilitats cognitives. Els experiments
conductuals s’utilitzen per enfrontar les respostes específiques a
l’exposició)
La TCCC de Davidson i cols. Es deriva parcialment de la TCCG, però
inclou EHS, les representacions de papers són més curtes i conté 2 sessions
més (14 en total).
Aquesta teràpia, bàsicament, combina l’exposició en viu, amb RC i EHS.
- Sessions 1-2: Psicoeducació. Presentar el model cognitiu conductual del
TAS i explicar el tractament
- Sessions 3-4: EHS. Reben instruccions i fan representació de papers/rols
curtes (30-60 segons) sobre com iniciar, mantenir i terminar una conversa,
així com fer acords o negociacions. Aquestes es repeteixen entre 5 i 7
vegades
- Sessions 5-13: Representacions de papers (més llargues: 3-4 minuts) de
les seves preocupacions socials específiques. Abans de cada representació,
identifiquen els pensaments disfuncionals relacionats amb la situació i
pensen una resposta racional. Les instruccions de l’EHS són donades abans
de cada una i els aspectes específics de cada representació es repeteixen per
facilitar l’adquisició de les habilitats.
o Entre les sessions, els pacients realitzen tasques assignades per casa,
dissenyades amb la finalitat d’ajudar-los a enfrontar-se a les situacions
socials temudes, fent ús de les tècniquesapreses a la teràpia.
- Sessió 14: Discussió sobre beneficis del tractament i recomanacions per
pràctiques futures.
Vicente Caballo:
Les tècniques que inclou aquest tractament són, bàsicament, tècniques de
relaxació, respiració, reestructuració cognitiva, exposició i EHS.
tractament d'elecció per a la fòbia social:
El tractament cognitivo conductual del TAS està fortament consolidat, i és
una intervenció empíricament validada i constitueix el tractament d’elecció
a l’hora d’abordar aquest trastorn segons l’APA (2006).
Les estratègies habitualment utilitzades en aquest són: entrenament en
relaxació, reestructuració cognitiva, EHS i exposició (eficàcia demostrada
en multitud d’estudis).
AGORAFÒBIA + T. PANIC El programa de tractament pel control de pànic de Barlow consta de 4
components (p. 448):
- Educació
- Entrenament en respiració
 - Reestructuració cognitiva
- Exposició (en la mesura en què l’agorafòbia és un problema)
o Exposició en viu
o Exposició interoceptiva
TOC Actualment els tractaments que han mostrat més eficàcia pel TOC són:
 Exposició amb prevenció de resposta (EPR)
 Teràpia Cognitiva
 Tractament farmacològic (ISRS).
L’entrenament en habituació és una adaptació de la tècnica d’EPR pel
tractament de les obsessions pures, proposat per Salkovskis i Westbrool.
Factor clau en aquest tractament: predictibilitat dels estímuls a què s’exposa
el subjecte.
En les obsessions sense compulsions manifestes, l’exposició es només als
pensaments que són més difícils de predir, donat que són poc dependents
dels estímuls externs. Hi ha molt menys control sobre la vivesa, el
començament, l’augment de l’ansietat, la intensitat, durada, taxa
d’ocurrència i contingut detallat real dels pensaments, donat que varien
d’un moment a un altre. Tot i que la presentació regular dels pensaments
pot produir habituació, el pacient podria anar neutralitzant, perquè no està
molt segur del que pot succeir.   Per pal·liar aquesta inseguretat
d’impredictibilitat es poden fer servir diverses estratègies:
- evocació deliberada (forma el pensament, mantingues-lo fins que
jo digui, repetir-ho vàries vegades)
- posar per escrit el pensament repetidament
- sentir una gravació d’àudio amb la veu del client, sobre el
contingut dels pensaments. La gravació pot ser d’entre 10 segons i 6
minuts, i no pot contenir pensaments neutralitzants. La intervenció
consisteix en exposar-se a l’àudio (≥ 10 sessions) sense neutralitzar.
S’ha de mesurar el malestar i la necessitat de neutralitzar en cada
presentació (0-100).
Es pot entrenar la tècnica de detenció del pensament per impedir la
neutralització (mai la obsessió) i tornar a centrar l’atenció en els
pensaments.
S’ha de practicar dues vegades diàriament, en períodes prefixats, d’una
hora mínim, fins que l’ansietat es redueixi al 50% del nivell més alt assolit.
A més, el pacient ha d’identificar i eliminar qualsevol neutralització
diàriament i mantenir un registre dels pensaments, malestar i urgència de
neutralitzar.
Després que el pacient s’hagi habituat a un o dos pensaments, normalment
es dóna una generalització a altres pensaments, que es fan menys
pertorbadors. Per augmentar aquesta generalització, s’empren les següents
tècniques específiques:
- Que escolti la gravació en situacions difícils
- Que escolti la gravació mentre està ansiós x causes naturals o provocades
- Variació deliberada en la gravació (p.e. introduir sorolls forts que provoquen ansietat)
Finalment, es demana que provoqui els pensaments deliberadament,
començant pels simples i després es treballa amb diversos en un rang de
situacions variades sense neutralitzar.
Teràpia de moviments oculars ràpids, dessensibilització i reprocessament
(EMDR) de Shapiro: Engloba elements d’altres modalitats terapèutiques, i
consta de 8 fases. La més característica és la quarta (fase de
dessensibilització i reprocessament), en què el pacient s’ha de focalitzar,
durant un període de temps curt, en el record traumàtic, mentre rep una
estimulació bilateral. Això s’acompanya d’un breu comentari del que ha
experimentat a nivell cognitiu (pensaments i imatges), sensorial i
emocional. *Aquesta teràpia no requereix realitzar tasques entre sessions.
TEPT - Tratamientos focalizados en el trauma: buscan el procesamiento de las
memorias traumáticas, emociones,
creencias y sensaciones corporales
- Tratamientos focalizados en el presente: se centran en el aprendizaje de
habilidades (interpersonales,
cognitivas y conductuales) que mejoran el funcionamiento de la persona
o Lo que sucede ahora
- Muchas terapias combinan ambas focalizaciones
Tratamientos eficaces (bien establecidos) para el tratamiento del TEPT:
- Terapia de Exposición (Prolongada)
- Terapia Cognitiva
o Reestructurar los pensamientos, sentimientos, a través del esquema A-B-
C
- Entrenamiento en Inoculación del Estrés
o Tradicional: “el de toda la vida”
- EMDR
o Terapia de desensibilización y reprocesamiento por los movimientos
oculares
Tratamientos que se están usando pero todavía no tienen suficiente aval
empírico:
- Terapia Dialéctica Conductual
o Focalización en el presente
- Terapia de Ensayo en Imaginación, intervención en las pesadillas
- Tratamientos para el trastorno de estrés postraumático y trastornos
comórbidos
- Relajación y meditación
- Intervenciones a través de Internet
DISFUNCIONS SEXUALS
PROBLEMES DE PARELLA