Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
JEAN-PAUL SARTRE
1 .' .I . ' | . . . J " . 1 .
EL IDIOTA
DE LA FAMILIA
GUSTAVE FLMJ BERT DE 1521 A 1852
Un problema
LE EB.
.|.-
Quando_ el pr-ueo G_us_t_a_\e___Eflapbert,___eatravi_aflo, an bestial,`en1erge e la p_riin_era_i1a__1:c_i_a, las tec_nicas'- lo agf_u_a_rdan Y los" papeles pormrepresentar. Comienza el adiestramfentlgb no sin xito, al parecer. Nadie nos dice, por ejemplo, que le l'1a},'a costado caminar. En cambio sabemos que el futuro escritor tuvo tropiezos cuando se trato de la prueba primordial, del aprendizaje.-:le las palabras. Intentarernos ver en seguida si tuvo desde el comienzo dificultades para hablar. Lo seguro es hcj1'.1'e"`1'io"_`11j"'_dIsf1_fi`_':e_i1; la" ot'-ra' pruel:a""l'if1istica, ini-
y puso manos a la obra. ]unto a Gustave, la pequea' Caroline aprendi rapidamente; el no podia lograrlo jr, despus
_f:j;_e'sa'1a'
G
rt'-of-'
EDITORIAL TIEMPO CNTEMPDRANED
e_inl;1_g_:: esfalfa vido por conocer 37se_de\?aTnaba'1`o's sesos. ._ poco'tieuipo`despu'e',`_l'o Migno`t`e~_lee} enlas escenas sus@ citadas por la dificultad para aprepder a leer,
_Il'lEI3_.!ll.B.-,Q!-_1.F_3VE, irrefutable segn el, era: <r1fara. que' aprerr-
der, puesto que tio' Mignot n1e'leeffl"Pefo legataa el rnornento de ir ai colegio _era'cesa_rio aprender a cualquier precio. _. Gustave se aplic decididamente 1: en unos pocos rneses alcanz a los nios de su edad.
1-_,__.u n.|-_I-
i 'I
r
'
f* r
_.
*-dad: da aeentender que Gustave v Caroline Fanbei-I: aprendieron a leer juntos. Ahora bien, Gustave1 tenia ' cuatro Fl anos bert ms que sn hermanita. Suponiendo que a senora an s de edad haya empezado a edncarlo hacia los cmco anos, quiere decir
que la nena por ese entonces de doce o trece mese
._.e_
__..-...C _
--2 -l Entan' ET_-r1g_.5;_*P"dfl5a5 dd IH erdad, Basta im sgh l-fa Para Blllra la clave de estas deformaciones dobles v contrarias' la finalidad consiste en egf (1 i abandonar el tono de ' la :_ a.__ _.. _ _ ___ a_ ar Sin gente__bie_i_i.
' ti a a las lecciones desde su cuna. Los tres hijos de Achiasis lle-Clophas recibieron, pues, de la seora Flaubert, cada cual a sn turno, lecciones particulares, el segundo nueve
_,-
menor esfuerzo entrever la infancia ingrata de Gustav su ,_, eI. dad _ Sie _nos dice . __ lloraba a gi-itn _ e en que el nm@ pela que estaba avido por conocer _v que sn imptgucia 113 d i
aos despues que el primognito linbo aprendido a leer j,f_ l a tercera cuatro aiios- despues de haberle intentado el segnndo por primera vez. Pero he aqui sin embargo, que la
Ip I -I
cnslaba' a nn mal Luegi escolar mu? PUCU ' Iladelante ' se nos mulas.*dsd H
a _pren 3 ,-1 er.. para . que, ffifaf-11 en su si tio arld Mignot lee por mi? Hem E5 el
PUT __1l11`1 _Ct3II1probacici1 que el mismo l'ia'ce:""ii,d,rE g' """`
" Commanville nos trae dentro senora _ del _ mismo prrafo, _ sinque estos intervalos la asusten en absoluto, a sus _dos_ tios Y a su madre . Por que, puesta que no estudiaron ]nntos. Leamos bien. La senora Flaubert se coiivirti en insi:itutriz
9
3.
_-14re,.s..a-a5,, _1T?C3Pacidad de su pe'rson'a_"El` ()"rt` esta un 1, BamIa mente; es EI -l`-fifiii la scita la desazon del pequeno, relacion espontaPero no su 'El tesgt f medf' _. eziencia.
entre esas dos maravillas; infei-oi'_`_)_"-j;"Fo;*___;ig,na1__. E- U__I1a 1' ,otr 'hace_nn'"i'aa?l'"pap*el""'f;`1om" si Ta seiora Comnianville se fin'_b'ieeerlifieado am esta comparacin --que obliga' l ` no f' era ` c`as del toria-- para recordarle al publico que as msn icien _i_________ _
futuro escritor se hallaban amplianiit 'compdr'a_dad___ppr;'];a eztiel`eiif;_ia__1ield_s '_oi;r'os` dosdiijos. El tib jfa 'fa iria;-,for cuando #la7s'dbrir1a ifirio al mundo; teiiia esta once aos cuando apa-
del brillante Acbille; con Gustave reconiienza la esperiencia, por la sencilla razn de que sus primeros udtos la hai-an convencido de sus dones pedaggicos. 'Acliille debi b' ser un nio prodigio. Y Caroline, la ltima en llegar, madre ` " ingando. ' ` nado de la narraoora, aprendi Gustave esta arripc_o_
5115
jalsm gif"-EHHS H pasar' SWIUE-11 110 qu laaaran de pronta.iii'-Cenas; Prie-terecon fue esto ei ubasta. E la PB-g-= 11111:-ED el de la afliccin o ilti Elnp
105 1'EiPUi?hES- Al principio se reciiniinaeple 1-1 fgle de pndi Cnufanfffneai 'iill HID Siente la `necesidd nds-
aprender a leer; pero pa est vencido entram adoE tende explicar su negativa a iiistruirsel PDI IBP -t Prieadmite. Los padres no piden mas, 1; td-das sus llilaldina _ cias estn jnstificadas.{La humildad `desarmada Lei org L1lloso des echo " r _ ' -~ J . ,_ diu? __1l'_"~"H tlrla jvfictima a retomar pp;-_ euenfa propia a mala voluntad dela quie' falsiiinent se Te e
Son dos reacciones separadas por varios' aos 3' Hubo misa
1
primeros aos de Gustave; cpu el retraso aqn:l__y___lpe_g:_ pon 7 la crisis de nervios de Ta que segnraniente ovp hablar cuyo apellido paterno es Harnard, es Flaubert por su madre; hasta en el elogio fnebre de sn tio insiste en recordar sn pertenencia a la ms reputada familia cientifica de Normandia. Para salvar el honor de los Flaubert, flanqnea a un genio ._ de la imbecilidad de dos buenas personas, de dos cabezas
eminentes, verdadera progenitura de sabio. __Si__n:i__anp_ __e_st_a
i l
"cuando "aiin era `muf"`ov_en, no nedesita `i'n'i-='.' utilizara esta --glo"ia, "pero "jamas la deslumbrara"_].a_eiioi'a Commanville,
"a;1%fatte ff l tiene-= se e'rat'lla-cartera de era. ai-ie?-' HE: fflul 1113-ESH, =n_ auniento)dia"ti-ds' diii; persisp
los Flaubert cierto inalestar cuando Gustave_: leentadldll -_ --- ---_----_ .__,, ,______ _
_du_iiante_ mnclio tiempo y_se ei:ivenen.(Se_ .f_i ;i1E_;__;,_,';'_ gl Y H plencia a enas rec`?:l:id`a_-pero '`bie1 ..,,15;],1e , ta'
ei 11Iesqullfalgla ii e la senora - Commanville - acentua . ' nuestra - incomodildr l1*9U:ll111'7_fl'_`del rellato__lia eztran' 'mia ddn-
seora puede dejar de con_ip_a_ra_r_a 1_os___1_:re_s____iiii'os_rpedip_ siglo '______de `f_ls`"ac`rit'ec'imientos, 'emadivina siii mayor esbi __ de_'oir"'ustav_e" 182? v 1830. Pero _ -fate-.*.1.a_aa_a.si_a_ _ - _ entre _ ya tendremos ocasin de`insist1r deteindamente en talves' comparaciones. _Se. trataba deniostrar que __Q1it_aveJ__s:e___ en_ci1en__l'r_a, 15
r:l.-.=i:__i___f_l_i_:_i____a___sii_ ____car_epi_ciaen el centro de una tenin familiar fue no dejara de anmita"f_an`ts` d"habe'r alcanzado a los'
da-d|__ -_ __ _ __ ._ _ .___ __ _____-_ _ _. __ _
aquel entonces babia__dne se _-_r11"_1~11"1___ffI_1~'-_F_1 Ii? l _1-' lvb eterse a l` Asi puesf' ,_ utave se liallba __; atrasano--,en -!`11____.___L
Es seguro, siiimembargo, que el pequeo no aprendi las primeras letras aiites de los nueve aos? Si quisieramos creerlo, cmo admitir que Gustave supo escribir tan poco tiempo despus, el dl. de diciembre de 1830, esto es, a los nueve___
Ii-GENUIDAD
4
No del todo, sin embargo: tio iviignot le leia, y el inucliacliito iba compenetrandose de una cultura difusa, }':'=-1 1t',HT-`3-_- LF-15
11.31-eine ejercitaban su imaginacin, snmmistranoole esquemas
I I _ I , 1 f' 1 _
nuevos, ___ y __ _el _Q_uandc_1H1-I10 __ _ aprendia ___ _ ----- el uso --del - simbolo. -- ---- --':+. " --'-'-'---------I. mismo sm gsaberlof effpincipip gpneral dc itif-`f__l__i-5 _*-`f1U' "aciones: apre__11dc__H_ EIfG1_F_1`-f E-_`_1}_I'i rii'.-1_dr__c.iIi= V1lF__i'_ __ j1p_"_pt_r__;,___pi_pr_-;'i ia vidd. Por desgracia, nada de ello era :vi'F' sible. La ndole de lo conquistado --nuevas ti'aiispareiicies_, claros del alma, reflejos- era apropiado para multiplicar el
__-_._...__1___TI__ __ _ .. ..-...._._. .---I-I-_ ?-_.....-._"I|I-__1|j____|_ __ _ 1*
iiq.-_
supo la seora Flaubert de sus ejercicios. `_f___la dpda com_en_z """a"i;cer`i'no"ser. u id`io:"Cussp1i?` Eiicontramos sus temor'es"eu l_`jc*i`'l_"fel'af_'de_la seora Commanville: El nino
muchos lrezagados el acceso al mundo de la lectura-se presenta como una verdadera conversin religiosa, larga, insensiblemente preparada, actuaiizada de pronto. P-ero estos progresos repentinos compensan los atrasos de un ao. En rigor,
C13 di 110 f- DE crccrle a su sobrina, Gustave tenia cua-
J l
tro o cinco aos que recuperar. No. Analfabeto a los nueve aos, el nio estaria demasiado
gravemente aifectado para concebir siquiera su sprint final. Gustave aprendi a leer en 1828 _ E9, es decir, entre los
-1..._-_._
de la que conserv vestigios durante toda su vida. lili abuela me lia contado que Gustave se quedaba lioras jv lioras con un dedo en la boca, absorto, con una apariencia casi de tonto.'A los seis aos, im viejo criado ilaniado Pierre le decia, por divertirse con sus inocencias jr cuando el iiifio lo fastidiaba: rinda a ver. . . a la cocina si estoy alli. Y el nio iba a preguntarle a la cocinera: Pierre me ha dicho qiie viniera a ver si estaba aqui. No comprendia___qi}e___sp_ dcseara engaar, y ante las ri':1.`s`i""i'ddi:p_eia_tivo_,__soii-__ 'dcT,"-entrei.tiend-o- un "rrristerio'"I """__` mi
_ Tdi-d_` curio's'o"3? embnsterdfbajo el biien liumor de Caroline se abre paso la verdad: Gustave era un simple, de una
inverosimil credulidad patolgica; con frecuencia -caia en largos embotamientos, sus padres escrutaban su rostro ff tcmiaii que fuese idiota. No es admisible que tales confidencias sc
I
Durante mucho tiempo Cus'tave""iio 'pudo "oiiptdr lbs "vinbild's flemetale que hacen de dos letras una slaba v de varias
1 L
mo contar sin saber leer? Cpip mepporipar los p_ri_ni_ei_-op _*-iii-fI_13B11fQ.,i_f3 hiffia ff de 'gografia si la esedrszd sigue =__$_?E!l_'l_i?!id1_{g2l_1li-' inquieta: los iiitodosusonfids
T'
el
hicieran alegr_ement_e, con un triunfal desahogo, sei-ia coiiocer mal a ll_a`___d_i_-iiadre-" de Qnstave: nu_ii_ca crev cn el genio i;lc_ su hijo, nf`i_cpii_era gn s_u_.tfLl_E-itof En primer lugar, estas pa'_labras nd tenian 'sentido para ella: viuda de una cabeza eminente, slo las, cabezas eminentes tenian derecho a_ su estimacin.;f_j_Practip_a.~__epplo era iiadp _mg= due a__ los lir:nfib'_e_._-_
capaces 1; teiiidp_s_ por __tale
_ _ .__
'
egn esto,
_ _.-
e ia de apreciar a su
_._-
,-_
. _--___
___:
-_
_- .
l _
.I
'nia siii que le cueste una lagrima. Pero la abuela habia prelvenido contra l a su meta, quien sigui prevenida luciera l lo que hiciera; in-capi-in dc apIc_l_1i1i_-if-_??-1_}, Sc fiplv
' _. , _ _ _ .__
masiado. Su corazn se inclinaba hacia el otro lado, v 'ademas tenia algunas dificultades con su nuera. Pero imaginaba
que se quedaba en Groisset por deber: Gustave era un enfermo jf habria muertoenloquecido sin los cuidados materiios_ Nada mas ezrtrao que aquella pareja de solitarios lieridos, soterrados ipor igual 'lejos de ios hombres en la casa de la costa con la pretensin de quedarse alli slo para socorrer al otro. Pero la helada solicitud de la seora Flaubert nmes-tra q-de poco estimaba. a su hijo; la idiotez en primer
trmino, _la'__alarrria__de_l_ pad_re_-~_apacig_u_a_da_ pc;-_1_111` moment@
de las cuales 'es un`a'mujci'1;'ii1i*'i`l`=-iiildi-_3;_j_1?,1,B'j{g_enile1eciendo Y la _ e_qnea_bigggg_sg_ que tiene entre dbd` quin-
ju lu-ego sbi-tmenie resucitada _-uan-do Gustave cumpli die_tfisie_te alias--, iris aos eslrlfes Paris' v,1p'ra"tennin`ar, -la tro voluntario v la ociosidrid';"'to'd'as estas desgracias le parecian atadas por un hilo secreto: algo se habia descompuesto eii el cerebro del nio, quiza desde el aimidiit'di"'la'epiIdp-H rpsiriulnu-_-"_ialel'iio'nib're'"due se daba a la enfermedad de Flaubert-_ era_.,_ en uni_:i, 'la idiotez permanente. Hablaba gracias a Dios, y razonaba; dpero no_pr ello dejaba de hallarse en___la total incapacidad de___ejercer_nn__ofici_q, cosa que se habia teniido prever desde 'elfsdei-:tc -ao_ Escribia, si, pero tan poco:
inquilino del primer piso, uiia por angustia v a menudo por susceptibilidad herida; la otra, por una incipier_i_te_Linalignided_ conformistag Y fue la abuela quien lleg"""_'dbcii': Una __iqgeniiid_gd_de_ __la _qne el b;a__co_ris_eivad_o__vestigiq Cafdline incapaz de hacer u_iia_refle1s_I_'i i i-_`__I_i-__nsf_En,'_ por lo dems, para hallar en el adulto," cbn disfraces diversos, la inocencia del
chico es necesario haberla visto uno mismo en su realidad. _ Ii
pi*e*nde_t'e__rt los sis aos los nios norniales" no se oiientaii sin esfuerzo en el espacio v el tiempo; respecto del ser, de su
vo, vacilan, 1; su tierna razn se confunde. Pero sera imposi-
qu heciprriiie, en si_r_:;_r_:_uartoi S_oaba,__se_ echabansobre _si_r div'a'_`,"deiribafdo por un nuevo ataque, o 'bren _rec_a_ia en sus
ble hacerles creer que ese-_ anciano al que ost-au tocando 1.-' que les habla, aqui alii':?ia,`.%"d ese mismo instante en el
"j,-iejee 'eiiibojtaipieprps":-Becia'-que"tra"bajtiba en un nuevo monsti,alque llamaba la Bovary": la madre, presintiendo que corra liacia el fracaso, deseaba que nunca terminara la obra. Ningn deseo fue ms cuerdo: se dio cuenta de ello cuando
secreto doloroso, aprensiones .por desgracia confirmadas: dig de muy 'pequeo tu tio nos _daba muclias preocupacio_nes _ La seora Flaubert fue una madre abusiva porque em una
'viuda""engaada`"eitasp'eaba_la_ii*i*itibilid`ad` de su lujo me-
"iiri"f`a.`l*ret'o*i''ir'-rT'por cuenta propia, por piedad, todos los juicios que el adorable Esposo habia forrnuado sobre el. Caroline fue su confidente. Gustave _sent_ia una __g__l_ggr_ia___r_evan_chista_educa_n_d_o_g l vo, el foiizado del abecedario, =g'd'f'P'51- mig " i ' en os, le enseno el mundo a esta
'TQ
1
\
,rr
'
visin confusa -de la individualidad localizada, pero no por ' ello estar mas cerca de tales dicotomias: ppes aun parg imaginar que un individuo se desdobla__ hay _`qne_ sa____er_
en --__ -" _ __ __ _ _ _ _ '-"H .. r
li-l
___
___
-:_-1'-,.k 1-H
1"
...-______
__m_ermenti_i=_i__ii_fidi`i_vii;li__i_a1__igsrlp__ De modo que Gustave veiidrie a ser 'Ia_"_'i:cepcin? Seria grivei .tanto que llega a interrogar
_ '
___ ,___ peque_ ":_en el impulso _de_ su fervor: ya que usted lo _ ' K If-T, "tlf-'ll i;[I1E`SEt1' '~'__&TfUi _f,!_lf-t 1'-'16 le-'1_ mi-lf3l_11Sfi1l al lllflc
' -' 1 ' realidad alguna, solo liabria que ver en ellos _ leiremasi la ___d_ilgra '3'1_ll pequeo Gustave eg que _algo en 'et-le _ impide
*C1 ico je * f e es a b a pi_, detrs visitas siii llevarlo cuando elme de l, dispuesto a alzarlo y llevarlo en el coche. Todos los padres,son bromistas; bqra _ __ __les encant a 1 d os en___su_ infancia _ engsfiai; a_g1_il_=-_.___r;hicos_,_ por pura gracia. Estiu a mil_leguas db
dpggar qg 125 PEq_1_|g11;|=_5 _'p1ig_11'Ig_5
Pff_1f-15 fill-Hlffiinfi f3i3'1"tfi____5l1iEl'f5 SES UT ST-1P`1E50i H-'-ft -- '-u_- -.--- - -'-"jm E ,_35_, ]` ITC, nm-melii se rigcesita nn_,largo r_g_:__rendizaje disunguir_ el Qeso sus a ereiidldsf liara ______________ ___ material del vocablo _ , _____ Ta iiitinndldoria presion i_;|ii_q___ejerce' sob"f'"lp fhdblddbjid __ _ __ _ _ _ .Una P:5':lil-Efil-__Pi`11-*1-_ d_lSnguir_gp_trd_ su poder mriguicouv su puid" ___ _ '*'1lf3*1'___51dI1l__HCH11Fe._Pero la ingenuidad de7"Gustave niu_eta,_pd *ll-le PETSISE, que este no pudo efectuar ese trabajo hasta el
fEII1lClI SIL Cll_.1Cl3_, Ei. I'EI1ClB EL Cllfdll' El 111151153-EP, 'BID 110
Ei; EU*
arreg afselas con sentimientos falsos, que se les atribuye 3; que ellos _l__-FFF-_d___" interiorizau, y con a _ H _ w'f_l5_5L5_1T1f1TaiUH5= 'leftld i al instante o al dia siguiente. Son bromas no siempre crimi- _ nales: __ el nio crece se __, libera a travs _d_e_l ___ _ __ cpestionamiento, __ _ _ __ ___ -__ observa sm indulgencia como _losiifiavqres se hacen los ninqs_ Pero Gustave qui=idaT:riarcado`..`a seora Flaubei-t-'atribufve a * * *I ' ' * f sus ingenmdades ima importancia suficiente coino para _ na _ rrarlas a su nieta; pretende que aquella inocencia nunca desa P areci del todo_ Tiene razn Caroline de dar a enten_ der que en el _o_rige_n___de_ tales _irigem_udades esta el amor? Dede lEg'3=-, Ei_lE_cl_E710 mi l1f1l3__Cili_E l_'~3_t5 ii*-'ll_1.lf__5_}.l2d_-if-*___ burlare de gl_'___p__i_i_r___i;apric_ o. espies d_e____ todir:_i____-_'I_`.`1esca_ites"' no _l is n a manera sa _ er: ios"es Eu'eno;` ' _ garan za de _________ __ _ nues _______________ o _____ _ ,_ _____________._,, l?_'i_":7 Tdnfdi Ped ql-`L5,I"9l`___*?l`iii:'i:'=l-1'_1-19-_ R9---Eill lialdfPara istave es ms que _11na_razn; es un humilde derecho. 5'51T1P1"``-* ha habld'-" en 13-_'3LP:i.13iL_-3 una ercsidad calcula.Ir i|Ir I
a cuestinar su contenido. Se idtransmite po?e piT 5f'"i:"l-ti M5'-?'__5-1 _ Hb5UIdH Ildamentewamlivista _ __ __ _ __ _ ___________ __ __lE_'-Sin a la del mcliiolit_o,__p_ no obstante peinianece en el, sentido _ m"l_f`Uti-'5lif-- El _, __ __ materia _ ___re su _ _ _ se ionvierte __ en ___. adquie -_ Ctiitfvla lncrfel l___po_r___-sgidencia: por densidadffg gg _fH espesa a, ap asta a la mente ue la so or a: es una pie ra 1-1 ' ' _ ._ --___- . _ 1.] H_i1b;E_ _ l@ _ _ __e_ _i:'H1'1iar H_e__ arrojar, Sm embar g o, f enorme '-rnasa:-siguio -siendo _5eni, E parte H pam,_,___ La SIgmf1_ cacin -esa trascendenciauque slo es gracias al proyecto que apunta a ella- }___la asividadi-puro En-si, pesado; materia] El 51gHc-- pasan una a a otra: de contrarios se llfrtcrpenetran en lugar de oponerse. Lo mas grave es que el nino no _'sacaf provecho alguno de esas reiteradas dece ci Se 1 ITIIBHE, se le hace creer que su padre est auliente jr _ ste aparece de pronto, en medio de las risas Pero el en o ' que se deseiuriascara alli mismo nniira tiene p '
.il i II + 1 I-'_ i
H'-f-
_ _.. _ -_
_ - --f
'
'
si
'*4"_-" ro"-
'Ya se habra comprendido jqsle estoy exponiendo las aparien,se le`dirige"`una "palabra, tj-|:i_d_o "sels.l1.'&_I1` E?.._'_f_Q o-se de_t`ene. El sentido' im ort`a"poco'__l_c _q,ue_.lo. fascina es la .nlaterialid
ver-da B l. ______ern_as,_no Id l av que ver e n e_ sa an _quil_:_ss1s ' otra, _~l""* cosa
qllc n sinldl-o~'`e'l sf1i'f1"Ift`1 ise nquilosa. esljrfsifilr)
n -r-
cias; para llegar a la verdad hay queinvertir 1o_s terminos: en_ Gustave, es el___,____.__ esp_i_ritu quien se -,anquiiosa ,_, _ C- ante .H la palabrafi 1 ._
f eransi ales -11 lle__vinculan entre _ -___ I si _ _- las diversas -_ m resiones_. 'yf a -,fo distiiit`a sobrefefondo-,oscuro`_ ._rl___1_:,_.serie-_ss_ot"s*flii''a%,la`lonna de eslas' expres ones que rne;or par a a___sp ~*%"a la situacion presente. Una id_e_a__con_1penclida_ sov vo 3 1:_;j_+.;-"f`,-+,1-`1;_1_tf-_-_-;,f;:" es`r1`i s|abj_efivida_d__estall_and_o yliundien;
dose en lo inesencial 'enleneficio ,del objeto. Pero, justamente,
_ _ _ _ _ _ _ ___. -JL
pu e en-_ -rseude una manera: desde su 'primera infancia Gustave se ve! afectado, a travs del Verbo, en sus relaciones i1umanas,_A los nios la credulidad les llaga f;l_ebido a los hornbras que se la'infiEdnaii ``1edante`el'Ienguaje, 'val-e_decir', a
que en esa_51l_&gracion "'e:plotante~_fi_ia' que se ensanclsa___nor_ _os "bdres hasta abraaaffd__todofiUe la _r11`is_ma_mane1*s,_el_
guaier sov yo _[n1oi`I, v yo [_jeL_so[v' el lenguaje. Desde este
l_
'r--|...|
'
--'
'-
'tavsiel rnelio conductor de todas lascofnunicaciones articuladas. Este a rodea a los peq_ueiio_s; han nacido __en el,_}3__ss_ los_l1a____1iiodeTrldo '--bien o mal- pars_`__que"_se.l _;,1dspte1;__s l, Criando el aparato seiiso'rio'lino`to1-'_esta normalmente" desarrollado v pese a ello la respuesta del nio al mensaje es anorinal, la duplicidad tiene su origen en _-sl, dificil nivel en que todo- discurso es un l1o_mbre_y en que todo -hombre es ldiscursogl suporie una mala ii1sercid"__ del nniowen el uni'.7erso_
, _
"nurl''d"de vista, una id'ea'e' en mi la cdlumn'a"de frases nue la erturesan ~capitel soleado, aocalo en las tinieblas- 31 'due
me define en el'tcn1p`o como la rarii de las palabras elegidas _v en el instante por la eleccin soberana de una expresion en el enniarafiarniento infinito de todas v, por lo tanto,
I
'
H r
Wip
2-nara' "re'{':ifr;arlas, csnsuraiilasf -n1*ri_s_c1ll;T_irl_as- __e_ii___cada_ i_ndividuo. 'El otro en mi hace mi lenauaie_ Hue es mi modo de
sei en el otio- EL cuando_el linrnbre es leiisruaie jr cuanto
_--,r---_-_---_ :_ -___ _ -- ' '-"H '-'"-'-'-"-
'q-'
L I. * H' Para captar con niajvor detenimiento esa eittrana credulidad,JI conviene recordar algunos hechos elementales y generales:
ante todo, el de que el leriguaje del em_isor se disuelve de manera inmediata, en general, en la mente del ovente; queda fun esquema conceptual jv verbal, 'al mismo tiempo, que preside la reconstitucin v la comprension. Estasera tanto ms profunda cuanto nias inesacta sea la restitucin palabra por palabra. Con tod ,"'la con1prensi:fa`i`f es un _act_o ersonal: si el_ojf_ente_re_cita no 1* ri queprestar su vor: a un o jeto trascendente __q_rs_e se realiza "ediante ellalj,.j_fz:,{,i,1"e oue?tf'1*~pi*'o 1a"*e_ camino a sevuido Ei f`n1al,'el acto es suyo
por compltf aun cuanidd 'larealidad comprendida pueda
-l_'__13r;i_sar___nos s1,_1_r.-esa cri_1_1__ tod_-ss-._si1s oscu1_ss_vi11e_1_rlos__eon___los_ 'liombres nue l1alilan_,iilvhiduaiidli' sunerarnos cada palabra lla-
El lsflishi- susle__s_asl_eJslal2.!11_a.11s..se__rrs-armia
' -la
.I
"
la in-;renuida_d Ea no es cniicelsible. Claro esta, uno miente. " H-fiifie,a,' ensraia-:itodo el tierriuo-__v__a todo el__rnund'o Pero eses es cutre- asuntor' la' m_i_st_iHcacir;':-n de los adultos 1'e_rss_i_e____a_ la alineacion: ciraisdilanaan sus mentiras no tienen otra nreoeuriacron oue la de ma.nense_rse..,l_o__rns_ ccr- Plbl El@ l VEI- Mi dadero_ Los rnis hs'ibiles__rnentirososjlracen de ellas1 neoueuas if I-I " I" " _ -' - verdad ' del -'ho _ `_ ofsos es due
:-_
-'
ser una nocion universal. 'No se trata, por supuesto, de pen sar sin palabras: pero la inteleccion -o la comprensindefine, cuando es cabal, una serie practicamente ilimitada de expresiones verbales v se hace regla a priori para elegir entre
stas la mas propicia en,_c_af:l,a ciscnnstancia 31 de acuerdo con
P.
reconocida. En otros te"1-T""uros. info" enrrana por me-; _ lv ' . v .f lengua1e -v. por supuesto, c|--L1I1_S Se l.Elan I1.,anaI -. ._ '--1'- --.-.no_--, pero el l_snaua1__e por si ___np_s1_no__n_o en,ajsn_a: no ne encdbra laberintos, ardides_ o que no hava a me-_
Q
"
II
-ri-1
-I
._
_-
lI
'lisa no es un eaar-s' estrena aasil1ri'slfJr-Iss ssrsaf aislar: viarrne"de_ rnjL_pr_cpsito; ssv vo, en tanto g1e estsv_msoe__sca
" de ser fo rriismp _os_a_ntr_:_=____m_s l_sos estoy, con los otros, _v entre
l " 'las cosas. 'Es la indisoltible reciprocidad _,v___s_us ' llllls Pl-15f_5_d@ 1'l"1H1`11_f}_$'_ Fl3]_U11_'f11mE1'1E= PUL___,,s__ j1lH_f*j
i 23
.-1.-.
1'
TJ.
Il 1.
1 -1
fm rw eme wear rnrr- ndrce si-ir afsfne s i a de la palabra con tddasrlas determinaciones objetivas y subjetivas del hombre es causa de que no puecls-._ llevarnos como un poder eirtrao Como podria ser? _ on'os puesto que la comprende-_ __ii;i_i aun" ue venga- e--muy--;Ie'1'Es,por--ini revista ~qii_s: sea?, cuenta con entrar en lo mas profimdo de _nuc'tro pis; cc,_raaon":ei`i mnm ,la cosaiiiipa, signo dela palabra ya anulada. ` ` _-1'ris1'aiers __s_s1_r__si UsHrs Barbie.- are na_se_1 a ve: sdlofqued
i
'l _l. ._._-1.-
_.,-|
ha oido sonidos-- no se distingue de este otro hecho: la eitistencia real del signiczg-ido._Y, de in_1i1 Hj 11`1_5 '3U*?1'a1,,__1__sentido --erictraalamalgama de una ploill Slf- Y .I-'ll-H triascennndencia apuntada en el vacio- qpeds. s1s_d_El'f.mma` cisnes de _niodali,r',ls_i_5;l-as:_ para selacionarlo con los modos 'poteticos o- apodicticos _ l_1E-_l3"1`_1'9- iu_..P.d"`l-,__dE5P_gif.l____.....bocado sonor "_ Pere si su mdde es ET ser fio, Bff ' ' 'd a el , a 1 no d e finirse con respecto_ a lo necees pura l actici
|-_
"H-.
no hemos de estraiiamos de que en determinadas cosidissss nes el desarrollo del lengua]-s se fsg Y df-ss 'fs'-l5= nan
incseuinsn r Lsivoosis
Desde luego, describi la condicioii abstracta de adultos sin memoria. Gracias a la memoria, la infancia nos echa a perder
desde sus primeras palabras: crearemos escogerlas por sus sig-
no se llegue a' termino, las operacienes_ver aes _p insensatas: hemos encontrado este pensamiento cauuvo_ -EH'
_:
nificacioiies voltiles v ' ligeras, cuando se nos imponen por Pero estos problema eseiiciales_'p'ar'"l
analista, iio nos iiicnmlien an: se trata de comprender la cre-
_
_
Si Gustave, a los seis anos, con un e e _ sig 3f_ ,1 ._f,n harta El punt@ de que la presencia nsaterial de aque
es la evidencia que garantiza la verdad de estes _5___.f_11_f-.'@,ff_'=`:a.1_''-__*'-''__ ante todo que tenga una relacion con el Otro:rcree,,en _ _ - mala --- -_ '_--"""' ""'-1: __
.Ii-
nificacioii comprendida -es decir, una determinacin de su subjetividad- __v, al mismo tiempo, un poder objetivo. La frase no se lia disuelto en el, no se borra frente a la cosa dicha o al hablante que la dice. El nio la comprende sin poder asiniilafla, como si lla operacin verbal se hiciera so-lc a medias, Como si el sentido --correctamente visto--, en lugar de liacerse esquema conceptual jr practico, en lugar de entrar en relacion coii otros esquemas de igual tipo, permaneciera aglu-
las--paIabras~--ccir___qii1enes HHH 1': 10- 1-1i_1 E onen _.-dcramcnte .,. _...___._-_-------_ f " " -- las " """*""`
ve en ellas imperativos mas que afirmaciones. se imp r sto ue son por si solas. Y luego ,ll-?~}__*-_F_@=_jT_*L'irg"_5= l ,L-1 H f&1_ un don gracioso que le obsequian sus pa res_. emasr ta de la reciprocidad, .asi fuera efmera, que sbl l cabal comprension con todas sus estructs1iras,1 a pa dss dei
msica. Si la msica tiene un s'entido, fant mmm; Se Fsl ma jv se lo guarda: es un recuerdo. 'lia se ve lo que aci
sfa tgvia para er rniio o a cosa que rui os ble tal actitud? Si, si la comprension se detiene
antes de haber sido corisunrada; la idea permanece cautiva de la expresin tanto como esta de los sonidos que la trans-
paterna de colmarlo, pero es la misma generldd 'lufi E5' cubre en la menor caricia del doctor Flaubert. Hablar o despeinarlo juguetonamente es lo mismo. lflirlf-519 QUE Ellfe 1'-35 PH' dres v el nio los gestos da ternura, silenciosos,_ Efl-CBS, fan "bestiales entre las personas como entre los H1'1_1H1-Hlr 5011 13-
niea comunicacion posible. Este nio salvaie, sf si nos atenemos a sus primeros escritos, pro:-rirno a la animalidad, slo puede querer .a los hombres v sentirse querido por ellos en el nivel de
i-
` 25
_-'|-'E G' -r -I
4
En efecto, lo ms 'asombroso del-relato de su sobrina es que seala -en un mismo prrafo los embotarnien_tos_- y la. credulidad de Gustave. Como si aqullos no fueran ms que renovadas tentativas de escapar _a esta, como si el pequeo intentara evadirse del lenguaje deiandose hundir en el silencio s tianqfo no dice esta Loca es mia, sedeja absoiberrpor 1 el uiedio circundante, por las plantas, _o_l' :`ui` rros dT e
-'
I'
1'
si i
I'
jardincillo, por el cield y el__niar de onille: _se que Her`se eii 'lanaturaleaa indecible huvendij del_.; eso de' la' dnzominacion en la innoniinada er: ra , `_ -H _ 'cosas eii los movimientos `irregulai'esde ___as __ _ _, __ _____os _ ___o ejes _ _ eo si'preircient_es afinidades entre aquellas primeras '_ '_ .r r - I -ss HI escapadas de si v el deseonltimo de San Antoii__io_ . se r la _1liiLi_Ea. Es demasiado pronto, sin embargo, para proponerlo- liiiiitiiicnos a describir.
I
_ ' t o d e 'las oreraciones clasicas cuando entra en e nio _ por el oido: _acJdgi]dareauiHdiii*v reclasificacin dentro de una se-' rie verbal a titulo __cle __po_sibilidad peijnianente del s_L_i_1_et_-;:_,. Son o eraciones qrie se efectaii por si _'-:`r<;l.-=:|`.s_1:naIClf-Iii el Iio 1-fa es lenguaje; o bieii, si se prefiere, aer lenguaj _es _IEl_1_5'-rl' i -i_1`1 unb, siii etenciii alguna, tales operaciones. Presente-,se en"_'_"' "I" _"11v"" vall engu na'je. tonces una pa abra, y es e _ enguaje quien acoge
e_sieiido\e:-rteriorshajsta en la _iii-te_rio_n-_
F-
'rr
'
ff
L
Aun toiiiaiido las cosas con sencillas, asi couio se dan, resulta asonibroso que el silencio de los ernbotamieiitos sea en definitiva lo contrario ff el coiripleniento de las sonoridades de
que todo e piun o __ a _a,_ e_l_ tqc_1_avia _tie_ne qus__rirutar __a___los '-hablantes, 3-' el sonido que bi,.iscam_gpte _sep;si-opte en dl, si__se .Te in3_po_iie7, es__d:__:i_dp' g_es_e__f__estganainiento' 1 qpp_prp1so:_:-ii. Y el estirafiarriieiito no tiene mas que uiia esplicacin:__p_p__hav niedida oirufin ui i_r_iediacipn _plgupa __enti'_e lg eriste_iicia___s,ij `"_jletji_iFa;_degGirsla,ve_-v el _universo_ de las sgnifi_c_qs_i_o_nes_: son dos realidades cabalmente lieterogneas, una de las cuales suele
visitar a la otra. Coi'i'ieiiteir1entc, uir nio de seis aos se halla
Pero eis_el__i_s_a_so dp_f`__"pstas'p_,1-,sigpl ves__'bo_leagta so lo gt_li'de, _ es por-:fine ___, _ su _ pro T1; ia t ~:t:rra__ la ,,,, _ Si-15 _, ta ___ 'alna B Y __t-*-i__1-__ l el ieirtenierite_verbalfaada_ A la _ if- @Cifl5_= 1 %-=----= 2 -,- _ edad en
bronce, iiiertes e iniplacables, que vibran en Gustave, ajenas v suyas, sufridas, nunca comprendidas del todo. Se quedaba horas y lioras con un dedo en la boca, casi-como un idiota: he aqui este nio tranquilo que reacciona mal cuando se-le habla v esperiiiienta meiios qiie cualquier otro la necesidad de hablar: las _pglabras no le iiaceii, como suele decirse; ni _ ggisgs de :-n----=-_--_-H-----fc* _las pmpleailas_ Esto sigiii ica, por_ cierto, que no--se
II
comjunica_de bueiia - garra: '--si-1--1-'_ sus afectos no = se '_ dirigen por ___ si ' -_
desigiiado hasta el ffou-:lo de el por los dems v por si mismo: vivir es producir sig_siifisa_ione_s_*; sufrir es hablar,-, permeable "'a' los sentidos e:-fteriores porque trinibien el asii- provisto de sentidos v es productor de seiitidos (de esta manera tradurco la vor aleiiiana sinngebeiid, tomada eii sii acepcin fenomenolgica'}. Gustave no pro uce sentidos. A sus ojos, su vida nose presenta conio un sentido; riada lo desigiia enfsi mismo, ni un nombre propio, ni el iioinbre general de lo que erioerinienta. Y sin embargo vive_ palaleg su sfitl_a_ se proyecta fLl_oI__
que son, por intnciii, egoceiitricos: no hay s_ip_ rfrlter, sin ,alter Ego_:, al no es resai'ge_a__lps de-pi":-i_s, sn iner:p_r_esables parta el mismo. Son plena v vaganiente vividos, sin que 'nadie este all`i"pa'i'-'a" vivirlos: esto proviene,___si`n___duda, del hecho de que su coiitenido es, corno _diria`Lacan,"':"inarticulable ; pero acaso la razon-no es una diffssultad/ primordial de la arculacin, refriada -p_o_r_ una secre_ta o cin por l'qf,_' in`a.i*tlciladol'* _ ` i"""'f La coueriin evideiite de las insuficiencias de Gustave, en su condicion de hablado v de lial:_:il_a_n_te_'_',___termina por con. el caso del nino,s " el' _ l en ua_e ' ,es un ma l con - ~ vencernos_- en ductor,-,___g traves de el se falsea no slo"ls__relacin co__n_ el otro _ sino tambin al mismo EempE`ls_relscion consigo mismo. El dliico sef encdentradnal __sit,iado__ eriuel universo del disdurso.
jj liliGZ_-_ - J 1 _ -_ _ HH' _ _ -_ . _ -I _-
_ine_on_rii_ensig'ab_l_cg_.- Pr decir verdad, vov demasiado lejos: la 'verbaliaacin de su esisteiicia ha comentado, puesto que, por duraderos que seaii sus silencios, de todos modos va habla,
adquiere un vocabulario, oye y_conil31'o1'1Llo 10 qt-IB S@ 1 CCE
i--II-...,I-`.vW.-I
1.
'
'
___|_;_.l-
__
_Cicurre_,_:e_neili,s_r;oerite, que_.___las palabras nunca designan de verdad, a sus_ojos, lo que _c:peri_me_nta, lo que siente. si verdadiera _ i'el'a_gi_n trasE'l@1`1f3 _ __i_1l E1.1 [apro_~:iiiiatlarneirte,- inquietante erctraeral. :Asi traduce termiiic ireudiano Unlreirnlichkeit [suele tradiicrselo por lo pero tambin significa lo lgubre e, inclusive, desasosiego, incomodidad; como connotacin, condicin de fatdico. (N. l.-_as'=Ha gl siniestro , inquietud, del '1`.)].
.-"
jams la pglabsa es suya: tan pronto el embotamiento en us e al _vei'__o_ v tau pronlotp, sraido d'e_l cielo, _l_o_tiranira. En
Ed -
_-I
I
r _-tigo mas 'one esto; ante todo `e'_s_itraba_ja'i"_ Pero tambisp el tr_ab_a'?_
_ ' -
52.7
.I
Etlglo. Los objetos que lo -rodean son las cosas de los derms. l& obli ana desgnarse _a traves de _los si nos ue ellos_ lia,n__elegido:__Dilli buen *dis,___:si_la___s_ei`iora; _' tave sbqdg _:uenta_de___que_, diciendo lo cierto, la Verdad n-e `siendb-Ie ajena. Debido a mas creidulo de ' los nmos: va que no 'posee a lalferdad, ya que seirata de ' uiia relacin de los otros coii las cosas jf entre `ellos, va que _.__-ialabrerdera al _seve_l_ar ,el desajuste entre _la_ e,jrji'_s_-__ '
tencia l "if iiifiestaor l ai t
'_~%a_,__3f --- - por una evroeneia, pon_e__su con ianza ep_____e__`_ _ p_r_incipio de autoridad. Digamos quevel-las alabras Fdesde afii-'-.i\,,'coiio--_cosas; ihasta cuando estn 'en ei: este esta`d'd_de_ animo se hallartiempo despues en el _origiii del Diccionario de los lugares comimos. Los vocablos son ante todo realidades sensibles; sus enlaces se e`f`eTct:iaiT afuefa _-accidentes, costumbres, instituciones--_ sentido viene en tercer lngar, resultado riguroso de los dos primeros'"rniien_tos,_pero,' en" si niismo,_egalqgier cosa. Ema v Len hablaran de la natinaleza porque la sitiacid erige, a traves_de los habitos sociales, que se hable de ella, no porque haya eu ello una razn lgica: simplemente se evoca la naturaleza en deterniinada fase.-de las relaciones sesuales. En el mismo instante millares de parejas dicen las cosas eri los mismos tiriiinos: _lpse_ncial_spo,sp___
--- - utiiado
_ pm-
i iverso_de la er. resron es sigo, si i ca o - E' - jv si ' E utaicaci _n_en a me i a mism_a____si ne sus mas e ememd ` ' ulsos se mani iesten or= ro ectos.__l lo sabe, por o emas, cuan o corre, ren o, a arrojarse en _los brazos abiertos de su padre. Se decide respecto de rui signo. Realiza una relacin significada entre el Seor v el Vasallo. Mejor aun: la caricia es un signo. Por qn la reclania, sino porque ella s grafica el amor paternoi' Donde comieiizau, pues, los tr%s_tornos es decir , las repugnancias if ,___ las iniposibilidfidesd ___,..___ s_.L_11_
gn H
i -I 1 -I || -I; I ll
1' te dt ft it U ui
se
inteiitar repond er a estas preguntas. Lo que importa ante todo es apuntalar la descripciii con otros testimfftnios. No olvi-
todos los enamorados i_od_gvia pistn@ resid_e'_en, sen@ a__trafuturas amantes. En resumen, los enlaces de palabras -son fisiqqs; - Las de los eiraniorados, instituciona izadas, tienen la finalidad de reemplazar las caricias imposibles en esa fase, prepararlas, v gracias a la coniunicacin de los alientos,__ai1te_dl_,besp,_ des ertar u_u sen-
'iniento de reci rocid d. ahi gsta gl se_s_r_tido en los vocablosenti o re- a rica o, Se lo necesita, ng_p_or el n3isi_no, sinp_ _'p_ara que ps uturos amantes ereep,_ al con;i_pa_ijir un gustq, ,el __7gqq'ial`epte de un deseo compartido. En- esta concepcin dellw lenguaje encontramos -con tiempo irisistiremos en_este punto- los antiguos rechazos del' nino: ya adulto, G_ugtaE conserva las huellas de sus ingenuidades, jr en lo esencial tam-
' pdlabras al reves, en su ss-nspal extraeza; toma' los lugares comunes por imperativos grabados en la materia verbal y ue cada individuo tiene la misin de reproducir mediante qlas infleziones de su voz. Persistg -ep1peps_ar_q_ue verbrylo car-
____Eeijt; aborreci la vida _d::_-:_ eoleg_i_o_, ls girl'r_.__'tir_ii-1731-ii_11l*P-; 310' _iLm mfemgdad nerviosa, 'qup su bi{i_graa_ Se ;>1'_' neu 3 de 911-jiji; gp rplupgs e_n_ Llroiaseir -lero relacionar su H supuestamente retardada con los trastomos de Ia adolescencia jr de la edad madura, eitplicar stos por aquella, o' simplement_e utilizarlos para confirmar las _decla_raciones_ de
1.1.
_ _
.__
,__L.-___
-.-._
T8
es
dispusirarrres de un abundante, detallade testinieriie a anar cuice aties pesterier a 1ds'acenteciniiente5_r.Er_ eues. ' E1 prepie Gustave. Desde e e,_ us=;"'prinreres iibrd* hablen incesantemente de_si_1_r___ian,e_ie Y,_per supuestc,_n_ingunp_E11,5 se tiene' rn_eii'dscencierQe que en eti y se describe ef tieni- _.E'_F55-a_ ufferale, sin sebere. La eee escencia en j.f_
ere es bssts.I1te_l_:_pip, `1eeL escribe, ceii__ _anda s nieta _ ' i_e;tLlSiQ1lf__ ' - n elarse e si niisnre e traves_1d'eDja1ieh si __t_i_e_ne__a su iiper 1e__"\'E=1*_t_=f1d 19.1-13* 1iie1videda_,__1e __ sus rp_.u`nc_e_ efies. Qiaii ne vida ble , _______ funda de T _cenvirtie en le que es, jr perrnanece en e: nera re actua + I,
iiie veienies,
rdsnud tula' dg _P1'i_t5a P5*?_11tE__}" -911 __ el futujrd ._i sd '_ _r_____ _'_.r_ _1 ,si UG s__'T3___cree_S_'_'__1f _-r_;__1__ 11 E U fl*-1 lle ell scdesea saber _'ue'
---'-1i--,U
se se 1' . fl 105 'lulle ' " :I Gustave _ a 1'saleieiidas, "" . 211105 habla eii ver-ies _ 1f . . _ e Sus ielates, de su pnniere infancia: particiilarniente de 51,15 enibeternientes jv de sus teririentes frente al aliecedarie Y es
que ne ha dejade jr nunca dejare de ser, para el rnisrne, el
1lf*11">_'-`.f.UE han refede. Y va ceiiecereiries las raeeiies de esta fidelidad, pere ne en seguida: hay que dejar que sii vida 5@ desarrelie aiite nuestres ejes v ne -pedir per ahera nada a, ln-_; recuerdes de Flaubert, a ne ser la iiivalidacidii e ia cenfiriiiecien del reiete de Cereline. ` el lienilire-nierre, representa a Fleuliert nirsrne. Ei c_-ir edad? El -PE'l'5UI1e]e tiene dieciseis afres; uiie nis que su creadei-_ a une esc 'rv H ' ran J.l.ieD_-"_Eii eluuentrepepinteeg la 11,-.-
Pere es el frnte de una cruza nienstruese: un cientifice -.__.;=1 sener Paul- ha heclie viear, per necesidades de li-ieicia -__. __,--,,________ __ __1 _
decii' gue perinaiiece en-le iiiiancie, que sppera riuy ;=p,_-.,_..,:,., ' ilJ1-"_ 11;. el 1ii einente en gue e I F.ein H' *--3ie ff e 1 aiiiirial sen, segun ugfgpj
rencia siniiesca detiene el dcsarrelle liuniane le ciial rluiere -__ -_..___.. ___.. __:
' ' ' une i'nine rate un e e iuiiveis e re erencia .i erp icecieii _ __ _ _e_, 1 "' "l ' "" 'rec 'd le que __te__ e__ I'ed_que_J___us__ai-e , _ e tede____ __ siente _ _ -_ El nuie _ ne i r ` es el e eiescente, es la catastreie que le predu1e jr que iiiiiita * ' sus herieentes. Per ese nrisiiie elle es errneiie1rte Gustave le teca,- si piense en el, sienipre vuelve Hacia atras de sus eii que cenieiiaaren ec 1ie e ies , e ese edad entre des ____ edades _ _ -sus desgracias. Ne `Heiiies de aceptar sin cntica este testirnenie. ii le___qri_iiice__aes_ ,el,_inuchapl'_1_e_he_ pasade, ya verernes ' __le_ ' ` ' Ceniienaa l slaeise Lii per que, ___e <iafaa_ae__a1 saneesfeeee_ uic e ace tar el 3' * i ejene per llevarle al eatrenie: _jf_e,__i`* per p f _ , _ E' _I.'-EL rin retail e e,'_ peer aun, urr antrepeprtete ________ , I ` ~ P__ere_le ha __; Elinvertir su' Eitanrepte lesm valeres 3 velver la acusacien centre , _ l fdf-__I_",eabre;rU11U=_ Sed aiiinral ` er , si e rs- en ri-rei' sublieinbres, c,pa1quier_cese entes gue seres liunianes. S e nes advierte que D1aIieh . es, eii le que e les e naces egices se refiere, un pece estreclre; las rela cierres se le esca P an~ este atae e sus lebules cerebrales: v el auter nes describe cen teda aplicacien la caja craneana del iperistie. E n cuairte e su cabeaa, ,era estrecha jr cenipriniide e" - per I __ e P-F lante pere per atras edguiria un eeserrelle pi'edig1ese..1. 1 f rent aes; 1 __p_er Pt_1'r:_f,ie __.-:le __es__ ,__ le taiuu _ J ec __ la __iiiteligciicia,_ ii-__ ` Ppeitie1a_____de__learrcclpl=1le&, -_ -_ ' ' ` + 12=_I_1__T_ 1-' \"_1__~' * -T1; d E-_ la__ sensibilidad _ Ha leide a Gell el jeven ireii;fleg,e_-:' Iiiaabien crep que estes t ent eria ' s las tenia de sii padre -_ _ _ Mi iuruerta. L Le _ que _ cuente es que Djelieh -el autur nes ie dira cuende su criatura
I 1 1 ?-Il -_I-'I-_
EL
3 Uiielquier cuente de Gustave escrte per aquella peea ng; IE-,E1-L-;, de e:~:a.niinai'le, la rnisnia tematica. Margarita, Garcia, el Bilelimaiie Maeea sen _epe_r_ii_epienes de Gustave cen el niisrne dereclie que Djalinhf _ll_'-2'__, L1_f;'i1_I__Ll+_'1fCr1I1_~_jl'_~.LQrCue el pfuerep__ del euter per iepreduei:_l ,:.I1'.L ifdncia es en l ni-is eipicite. Eflas adelgant- tiarenies la gstraa relacin de ebjete ue es dable adivinar ri tre-vs E _r.11e_ aiitasias. enviene estacar, ne dbstante, que el 1-nen@ "3,Ti,=;1"' ,f5.;-,gn-D
1.'
J P
-Seguranienie esrud-ia, lee. Esci'ibe trlrde el dia_b ' necesarie ' qpe supiese ` ` 'i ir. -Para ese sena eer v escr
1-'ichille-Cleephas est, cerne verenies, desdeblade: es al niisnie tienrpe el seiier Paul, quien preside la niensmiesa ecundacien per amgf _ -.;_ la Ciencia, y la bestia sirrriesca que deja encinta a una rriujer.
RFI
de el ipfarne sefier Paul. El auter narra el dia ege sin ceinen darid algune, peiff est cenvencide de que nesetres le a p reciarnes en su iiiste va1er. D e ue __,,_en___ _ . De _ situar _ ___ ' _.._ se trate sunia? ' ` - sr` es J_d e des 1 ' 1 es rentistas preguntan ,_ il__DJ9-_1 ___5_E.`f____J__ _
si
'.
'HI-
----agaabii levela el erigen del 'menstrde a les-'Heras h s ceniense er. A:_e_a1fabeteP, see. Pere, per qu? SE a descuidade su educacien? Flaubert ne le diee_ Pere en i-epeiidas epertiiiiidades destaca el interes que eieeree 1,35 eililcs PF-1` 35- *ptfa mas sebrecegedera del sigle y 13 IES fa U Habra ue creer que rre se lia encentrade a un sele bidlege interesada en ensearle las ri , I: ,_ D . ahh, L _ , p H] eras letras . a c -' ' que ee intentara ' 1 J _iencie erigie, la prueba; er te-Die, Se la intent. En vane. Si D alieli b P
11' | I-
_ ' ' 1 siade ]venes: la plebf UU E5 5". lengualef '_ Una vez E Eernbre-r;1rene'_.se_aceree a_ un vieliii. Le liace girar entre sus raenes sin 'saber muy bien' 'qu -l'1acer"ceii'l;"'ESf-'P-'P111330" ' ic s ue
de were el eee ver 1eeee_He1*eed t1Srm5a-in. acaban de abandenar sus pupifrr HQBE l aa
_ .. If __ i ln', D
tel a su mentn. Priniere es una niusica sa, el-I d_i inceherente_ ._ senirles lentes v desvardes____ 1 113% _ __, vie,-te; el eree "brinca sebre las dcuerdpa _dLa apas es
1-
B5
1 1 I
-I f ali-:IE De pedia sepertar eche afres antes ia 1 ' ' q " U5 UIHCE eq'-12110 pue El sLenderiirr.r:eciie_r ' t' -" _DEEEHCI "_ 1, EL CEIIl~ ' eida __________ En da 1_____ l_CLlEI'5biE-_ ES EL ` . . --- -- E --_que __ el es, __ la l:rurnill'aci' _ __, re ___13]_-f1Feda er `Ef-ia perpetua indaeacidri-*el iriisnie. _ P' -----
_ 'l b J" _ ' P" ` ' '' " _ ` ___- U___ nl UT1 31r_'!_1' 1'_3Zif?il__l0$_eHEPtes; tal ene a cen ii-niar las cenfidencias de la sefiera De Flanbeffi Q_'-_i_d_'-';i_'-lid Wllleris de testtmenie de una as era fuerte i`9'5-'1'11''T-il fj1e_1_ad_a'_wen ud irfacese' de a"nfZd1icia'_ySer'u_n
bm5Ca= 5E_cUlma` de notas aglldasl ddcdsl s net:-2% que cer-ren v en seguida sen unes aipegies au _- -1 _ , nt en rrrasa vuelan cenie uiia flecha ELUCH1[e u]cen]u . . - '_ ' _ 11 E1153.sin rnedides Sui 5111 En ________ _ _ __ __ Celfi __ __ _ ,_ _ 1l3':'= _ ____.- l1_]f1_1]aE'_1' -- -- 5m__a' En _ _ tee va es- ere rines... 511-[E195 Q-ie -s _,, F__ -';_' -'g"',1-'fffefe%`i1`n'terbelline sin deseme - -t _ _i.-ll-H-i--1?--1' 19199 -- ---------~ * '-e _ un ___59105 P _- _ a a
Tefuf- PU El etasls Pclcl Blind laridad ue el entreterrenales del peeta. Se dice een e a: e _ q d __ pejireee ne piensa en ceniunicerse: Observe a te es aq'-'IE ' e 5 { qlue_ el ceniieriee se Jles hembras 1 a -tedas ' =`*-lilue 11 as mula . . cinr C011 I-aldgg 13105 -1tU1'11'.S; 110 reiaii de . la inipreviee i 3 ' _ ri _ En resumen rie eernprendia aquellas risas 'H Y Pmslgm, W* Oca Para 195 erre;-p teee, 1,' les etres estan sili. ecerdemes,
bileim 12 aasienes
eeiiiprender el lenguaje escrite, nes liace -entrever su nie-le 1 H'-mr' '_' ""_"-"'_'-' _ c Cir, el Lerrguerp _ ep-al __ 1\e dice de manera eitpiesiTe,r` Djal_ieh ne _liabla, aunque "have persenas que cendenari su
niutisriie_ Drgames gire, en general, -calla v que, cuando in.
"'e;,{1 e`mbaire esta tentativa: Djalielr se' encarna en la musica, D F' ,ellas PE-fc' UU aC_a _ T fesi Se ea resa_per __g_narse ,P er_ el _leguae ___. - -
prtciade. _
W --fr*--
,.
-"~_T-*ir ichi
'
tenta hablar, la palabra ne franquea la barrera de sus dientes; en 'tede case, nunca se le eve. Alguna vea sus lebies se niueveri; nada sale. Otra vea D]'a1ieh. _. Quise preniniciar Lu1a_pal_abre, pere le liiae tan baje. cen un terrier fal`,"':pe se Te`tem er 'P ' ire" Elii'i'iar-neslcgire i_i_'_epe elefliente cbr-_ a'd__Q pag _e_.- tefpf. _ ir-i_ enibarge, cerrienternentefne' parece iiiiede especial per les henibres: le que le inqiueta es el lenguaje rnisnie. A niited de-carriuie dnte la_iniitac'ibn'siniies-` ca del habla humana v la predriccien censciente de sigues, el pebre Djalieh ne se atreve a enritir un senide, perlne saber que hacer, per terrer a equivecar_se_ Una niisrna causa prefunde le fuerea al niutisine v le impide aprender las primeras
letras. Falla de la inteligencia? Sin duda. Pere Ire sle ese: que e an pbpitece, decil 1.; rrrarise en apariencia, sienta un
mas sabies ultrrrie, r'mud"-i*_Pf'1' 5-`Pe5 ir $5 nias sabies sen le sefiera_ v el de`ter-7'FlaubeIfi C-1eD1c_:_
genera eiega rie sabe __dr_earigirrr entre lee eiieplree eciai ____________
jv sus esfrieraes -rarisirries, cierre es- per prenurint____ G___S_ palabra: p_ra_._ una, pe_l1lf!I'i-1. 0 1111 5U5P11' _"'"m'3 Hh_____a,, tave- _pece irn_perte, ere el ._1519_-_ PUE' ml' 1 alnra " ;` ei nine ""` re La-de-de 5'-1,l3'5_ Teda un _r _ aventajaba 1 _h_ ___ _ uifciliielt-' H af____________: ________ . s niierrrbres de _nue.stra especie per a en _111*EL_ E- 5'=1._1 n_
.,_-
bet mien un e Dj 'e ser ee H E11 U5 Pm' "* Paul le llevara __ a Francia, v el hemiuia ca strefe el sener bre-niene eeneeer alli a Adele, la nevia de su iprh de cencebir per ella una vielente P351011, 05 FB 1 nientaraii hasta la muerte. Pere antes --es decir, j,;-*UT U flfe
1 Cerrrparase cen el texte de C. If_'Ierriiiranville:_ ". _. ._*__!J1f ie-t I___1___:-i*15*____P"__;'1 rnanecia -pensatve, seatler, entreiried E__U-5t'3n_ -_ P H' - _
recuerde.
a nirrgune de eses hernbres, que ne sen de su especie, tiene cese alguna que decir. Ne ebste-nte, el jeven cuenijete 1-ie le niega a sp persenaje iina vega necesidad de expresin. Pere, cerne decia Madarne de Sta-el de une de sus anientes derna32
33
incumbe a' Gustave, aiites de la ecurrencia de ensearle a escribir- hube una. edad de* ere. iia rnenude, en__'_pr_es_errcia de les beegues, de las altas mentefias, del eceape, el alma [de Djalieh] se 'dila.ta.-ba. Estrerneciansele les miernbres baje el_ pese de u_r;_i_a__vel_uptuesidad ir_iterier, letar, _ _ ______ v caia _en una ____._..._ _gire_landdli_a, la cabeza enue las manes. . _' El auter se esnrera en subrayar que las pesienes nc se han desencadenade an. Ne ebstenfe, va en aquella eda e ' enibet`am'ien`t_ei parece, si hemes de creerle, una de sus ceddddtas familiards: _La_nareleae_.__le pespp en tedas sus feriiias: yelpptuesulad del _ali-na, pasienes vielente;-5 5, __apetites _gleteries_ ,f . _ _! Su _cerazeii .___ ./ _es v_es_te cerrre el _niar,__iriinense y__i'_aeie_ c_e_I1_1e eri eeledad ._ Elffsfimbelpp es riguresc_ ,_E_i_1b`bre-nieire, preducte menstruese `d'e'"la naturaleza jv 'el henib`r`e~`,"`debe ser a la vez el ebjete pure de l__e_natur.:ep_a v el sujete natural per ezcelencie_ _l1stablece su relacip mas'_in rie cen les liembrds lla`esta en el, es sp eziptencia ure,
_ _-_ . . _ _ _ , . I __ _ _ '_
l
I'
le % edria _ dar vivida, sirpp 1 emerite'P_aT'1` a ee _ia._ _a mbiense _ _ __ _ __ -cuandc se"actuaIiza abreuriir a_tede el ser jr a te e el lienibre en iiria- sintesis irrtencienal, que epe_re'-E1. ]Hlif_;l_'?_`la"3;_*, naliticai_ aci_ tede deterainacdn a__ ' H H el H nembre de ectr; d 1 t ` -f_"trid_metafisi'r1ia_ En efecte, antes e ez asis es t n e p e q ene ' na e scura dende ellas mueren. Gustave, las e Ies del mar, 1 a are la arena clara y seca que las elas ne pueden alcanzar, el casce de un navie encallacle en la plaj,fa,'una cabaa, etc_; ne bien se impune la actitud nietaiisice, estes ebjetes se ancnadari en beneficie de deteiniiiiacieires generales: el Lugar, el Tiempe, el Infinite, etcetera. Se habra ebservede que esta actitud, aunque intencienal _v espeiitanea, es padecida per el antrepepftece v per el' nirie:
Une ne se determina en ella per si misme: une est determinade per ella.
i E
__
_fUei_'a 'dei
li-':ibi*ai:lciarff=,ef_ empleada per iustave para designar uiia determinada fase del eztasis de Djalieli, v ceme le indican
aadir
-__..-._._-.-L_
"d_ed_ane-dc' del ffbgesguu-.eii ell es seiitide v finaliddd de su 'pre'fr-eete' uridaiiientaijfperiiieiierizafle en mil particulares ape-
tites, v el regresa a si misme desde les lierizentes; es un ser de las lejanias naturales. En el case de Djalieh hay reciprecidad entre la inmanencia jr la, trascendencia; puede decirse tambin que el auter irisiste, segn las circunetancias, en que Djalieli se diluye en la naturaleza, e en que ella entre integra en el: aun cuande parece tratarse de ceiiductas inversas, es la misma cendircta, acentuada de_ diferente iiianera: Ea el alnia
se 1Teuc$t_I_a_ ceine una lffinrta lagun __ el ni_ir1 e se Hliecipita _ _en_ ella, _va_es up rrreee fi_rii`1:`e_ de la__sristp_ncia_ a eje,
i_eii 'e miej e11 es energ_u ece_ e sus ein_etnnu_en e_i, pues en ca e une
ni_eiit_es ,parece un 3,diefa. ,Ec escribe cen tcdas` las letras eii
ve r'esueitadsii__anipnalidad. Sabe muy bien que en_tales nieQdidqurd ece de ccles, el iiienstrue ba aienade a 1. ' __ l ___ I : i-I Pidele cen sus uiias Ella huye, 3. el queda sele Estaba palide ceme el i-estide de la nevia, sus grueses labres, resquebrajades per la fiebre v cubrertes de gianes, se riievran vivazr-iente, ceme alguien que liablaia sin parar, sus par pades pestaneaban, y las pupilas giraban lentamente en la erbita de sus ejes, ceiiie les pasa a les idietas _ Este ltiirre pasaje, ten vielente, serprende per una deble incerreccien, e rnejer diclie per la misma incerreccien repetida des veces: ff.-em_e_ alguien m1 , Y C les asa a_les_ Detengairienes un instante. Flaubert resucita inteiiciciialrriente urie de les embetemientes de su iiifaricia: muestra sir cem ertamie_nte_ de_s_de afujira, tal cenie aparecia-la e de lenias, v ne vacfla en calif_icarle cen las palabras que le aplicaban a el per_ eiitences: peme les idietas". Sil Ye tenia apariencia de idieta, refuiifuneba, bacia girar unes ejes de eztraviede, estaba palrde ceme la muerte! Per que estas cernpacientes eenfesienes? Para de' 35
a risip_nade__denue 'de les limites de su deterniiiiacren, se aireTle 'efe CU de 'sus'-'fifer_p:eri,s _1 realizar su pertp _nencra _al_Tede_sine deLmevmiiente_"'mme1eup isuelve__eu pa Le que imperta es que la intencin fundamental ne varia: en une jr etre- case .se apunta a la tetalizacien. Tetalizacien recipreca del niicrecesmes per el maerecesmes, v de este per aquel._Flaubert_llar_ire a esta deble ertenencia _imulta_nea del alma el mande jv del inuii" de al elnga, cuande ps ebj`et_-f__de pue ezpeiiencia cenc'*'reta
__-. .C-.r|sta,,_i_. pi-ecisa ijue, viplentas que sea__n, _e_stas pa_siene_s nc tienen el _i_sper'e fr__rer de as pasienes liunianas: ne sen cdlesas-, tauipecc peeivas' ble' ddirieen --___-.___ _ -. _. _
''I 'L
1 i
f l
1
I-rf'I -_I.,_.-_._, _
ii'_ le _ _, cr __ _ Creed-idn-inteei'a.
I.
3-1
1-
nunciar _1a -ligereza ciirpinal 'de sus antiguos juecesp que ng, _ _.';11Pieron voi". _en,__osas_ condiictas tastomadas ms que la ide-'
is iisiiiintiit
__I_ 1 _____,___r I
tisii.E1 scenic@ Y
tpiiiiitiii dtiidndalf,gp1p_==s1sSHliab_ dela vvnneftsi 11 si-i si -._-fiifvui to letrado. Si se a transitado durante cierto tieinpo a Flaubert,
'i'* r silencio; re legado en si,_ y pgr el otro los dootos, esos sabios ififffii-isxii _g_i_ie emplen el'_'e;r_igua3_e"_para _re%etir' e~mesa -e Jr,=j;_ mismos -' ' "_ comunm ' ' ' la misma -"*' _ ' -'"" .lugares nacidos e me no es dificil leer entre lineas _1_in_venenoso desguite de Gustave con respecto a Acliille: Si, a los siete aos yoio habia aprendido mis primeras letras, y t a los cuatro va leias de corrido. Luego 'fo era un_a bestia, lo cual quiere decir un poeta, y tifi, t eras un doctorcito, es decir, un Robot, 3-* lo has seguido siendo. _ Por ese entonces"'F1aubei*f es categrico: poesial es ,tina silenciosa aventura e a ma, un acontecimiento 'vivi Q ue no tiene medida comun con el lenguaje; con mavor exactitud _ _ ---- _ ,_-__ ,_ _ _ se origina eii oposiciid a ste. Terquedades tales, si tddavia siguen siendo implcitas en Quidquid vnlueris, reciben su pleno desarrollo un aiio despues, en las Memoii-es d'un fou. Esta vea nos topamos con un bosquejo de autobiografa: el autor dice Yo En consecuencia, cambia el simbolo: el Mons` . un loco Yflos primeros impulsos del locotino pasa a ser
.-. . --| -. _. ---| -_H _ __; _ ._ --._
donan ' P La igual ' hs Dinar G jr G en U' sentido Bici Se contraria: desancla' _ todas Juntas?, con fuerza
_d__
m@ , lagunas, Epclgas en`__la_atencion,_"defd@5' __g,a_adga;1pta;:in.nEid rior, poma%_de manifiesto la f un valor eseidl al adljleiiftd 'gesatidli' viaoFrdaeE1i:ljrertuBeS1gni$ra
...escribir mucho em o des nes a 'ijo-ui L] (lia " gq
la bestia Desde Quid 91,11 P]-:i if*olg ' opone Se 'NFQFSIJ' m ,, UET15 oon s toclac aridad J io , ese monstruo. de _la naturaleza, [al] senor Paul,*i ese otro monstruo, o mejor dicho-esa maravilla de la civilizacion _qne llevaba eri si todos los sinibolos de esta' ran-
'
'
dpxa_del__intelectp, _s_eguedad de esrgl,-_,fi11'*_ LEE Llaja: an - J ' le lugares comunes: es el hombre. No bien la estia umana s larga a hablar, aun aites 'l'e'" leer, renuncia a la poesia natal, -" pasa !de la naturaleza a la cultura. Heparese en la constancia _,del vocabu_lario flaubeitiano: cuantas veces habra de repetir Gustave en su correspondencia: l s animales, -los idiotas, los locos, los ninos vienen a mi porque sa en que soy de los sapos. ff-le por alguna lagiiiia: por una sombria v rica potencia telnrica conservada en el gracias a ese mal coniiens-_':o
III ' '__ " ' -Ii. _ "_-
ue siem re le im idid ini_sgrt1i_rse_pl_i=z_1namei::_:'f-:tual'ni-uifido cultural. ELste_ adul_j:o__%_al5la en reserite:_so_y de los gpjvji. A los-
_1'?1I_t_~'-L Hilos ilensa qpe sp iplapcia frustrada, silenciosa, _m'"erte Y '-'filf-'f'F_?la 11T_-LH'-'la o ha_ abandpnado: la frecuencia de otros adultos o las exigencias de su amante lo arrancan de su infancia por un- instante, para volver a caer en ella apenas se encuentra nuevamente solo. Esta rumig del'_1_tssa_d_oJbast
25,
-los mismos que experimentaba Djalioh en su edad de _pro.._ son expresamente relacionados por Gustave con su primera infancia: De nino me gustaba le ue se ve... Soaba con el amor .. O serva a a inmensidg_d_, pl _e_spapio. ~*__n_i,fmito, y mi alma seabimabaidnteu los "" horixontes si;i___limites". Ta --- '-'' ` 'T .F :ui no se trata del bosque virgen, pero el Clceano regresa una y otra vex en las primeras paginas. lesde sus primerisimas vacaciones el nio se sinti listado al mar. Hay mia relacion de interioridad entre el itiifio y esa inmensidad que ruecla sobre si misma 3! que no deia de representar a los ojos de aquel a la Naturaleza sin los hombres. Adviertase de paso '-hemos de volver sobre este punto -ue---_esa__relapiin__es; tatica _ se tra_duce__Ien pasivid_a_._d_: _ el aim@ abismagf-y el lam como 'tenia _ 'dimicnto _;_:__ __ _ -de_ conqutar la_ plemtud .. _a______IentmIr -. -EE on-I J' + .F I --.--= 'P J" 'I
Pt-tt fttlttf s11_:d_s1_h_01atas_ds_1a ssss1i1*1I1ss_1s_ sus sta-a2a_ a reculones. Pere en los primeros anos no existe todava fa
'-oiiniinacin. Tan 5:51.-;;. quie;-0 seala; que GU tae@ mm -,-5 d e estimar en el at uf_.__,_, no 1 aniina a 13 lante, si- J, i 1" ,___ 'F I______[-_ i' ' __ is ___ prego ar su mcomprerisi- n e
Pe ai g Sgnr 3 Y sus amigas HG hcBn_m que ctar
_p'or''-'-'el autor como una con rr-uc a _'---intencional ue arece asi ~:-2"' "'- -' parse p_o_r objetivo la osesion cl_ lo infinito dnsi _e. ora bien, por primera vea Gustave se oi-mu a c aramente la pre-
; _
2
gunta: de que modo _vincular_ las____in_tuicio_n_es i___i;i_eLenoiads_is-'l del ,poeta 'Yo tem_a___,, ,_ _ __ cor? _ _ el, leiigugje _ _ _ _ gue. debe comunicarse? __ _ . -__ -_ si pabc, que el _deJI}1os.. ._.,__y _l1._ie_g:i_ . E un inifmito mas inmenso,
Habia que volver a laa]ar__ desde es_a_s regiones snnlinieg lfiacia,
sentencia contra ellos mismos or un lado ese ser hecho de 36 _. ' '
idas, Earas- -_- ___5m'3' i-ia.U1L9-'31 la Paidifirii' la-..5,nl1.1ia que se_alxa_ eri el corazon dpi _pp_etar Mediante me gra 3'?
nl'
dagidn __la_ po_esia__ desciende. sin roinperse? _S_e tgatp, por supuesto, de la escritura pcTetica,'y`este"`prol;gleina compete 'al adolescente mismo: en el e fumo escritor suea een la gloria, nos habla de las preocupaciones inherentes a su oficio, jr lo inquieta esta cqntradiccin que vuelve imposible toda transcripcion de sus extasis. _n_io _h_a_iji,_ pai_;a__-dar a_ cono@ Elpoeta gerii_al que el esif Pero tales inquietudes no soii mas que el eco de preocupaciones iiias antiguas jr mucho ms profundas: existia la pleiiitiid___indifereiicia_da_; en ella, el nio _1iia_s, F inteipelnffiifoti, el regi'e_sd'mp_dr_la fuerza de las palabfafs
___ mi ___ l' __. .___ __ __ ___
-r-1- 1
1
'L
I |
iriiyen la visual, vuxtapuestas, solitarias, ms ootlgliltl 'tflf-'f articuladas, en resumen, moleculas de len'-13-1% SEE E'-a 1 dad sincretisnio o siiitesis einstencia vivida ia tras ia o brusca recuperacion de inio mismo v del 'F mundo ei I' _ E _ . . r + I ' 'I _ _' I_ P _ apio i acin_ mistica _ ______ , siempre ._ ._se situa . _ _ ms aca .o nias a a ___ 'ana isis verbal, de Fddas maneras csl- .V1i-lil Uiecalia S ` cretismd, niultiplicrdad de mterpenetfacin , sintesis, es la indescornponible aninialida_d, 3; sp cal E-1-_ __ C I-le ahi lo que Gustave pien_sa_a 1os_ qumce anos. oi3._ iina
soi'preiidente fuerza. de conviocion. i o1'__ T1'{35t_'~'i_=_ fU__._5_
J'
de 'los"titi;oTs4-3-iiifaf-m doiirle estas? Quitate el ded:;i___de__ __la bopa_:__pa_rcces_ idiota. Es lo que se siente mejor todavia, algo mas adelante, eii las mismas lviemoires, cuando _declara_ que, debido___a_ _e__e _iiecpsario__ _.___ceiisa___ 'icia la iEI_o_sidn verse re:ia`a ala tics _`bal"` _@ el __ _ oeta ___ _ _ _ __ _______ rebaja ._._,_.._____;.._.______ _______ _ . No nos da sus" . razoiies tedi'icas; Flaubert iiunca da razoiies, pero no resulta
dificil darlas por el. Puesto que el___li_eclio potico se pi'ocluco_
fp_lp._No cabe duda de q_uo___l_F;1 f1"=-15 E 21111111515: EIC' le"-1 * ' menteJ cierto L' ` e_s C1 'ne essi.f'it`~.si'i Los liian _ _ _ _ Ideologos_ soilo ___ ___ ' F eni o ojos parala uncion an a itica 2 ellos __mismos _a ian recortado las proposicioiies en palnlvt Y Estas En Slifibas
P ara
'- __-'' "'I'rI1.
-
1*
a P licar aiite todo sus principios v sus Iitfl H f SUS _ - _ propias herramientas. De este ijiiodo,___si1~l*-'11 51?_V1_'5i'fil_m1ecu 1 HS E11 el discurso ai'ticuladi* 5I*.-`-I, 539:? _ __ _: rnientras _ _ st-L _ 1T1*'1nlU`*' -- _ .' .
al margen del lenguaje y siii el', puesto que" en si inismo no es uiia relacion con la palabra, entonces _sp__ trascripcipri ni_:_i_
es por si rnisnin _poe_t_2_ica no puede f_:ijni'__ni cpni_i_i_nicar_la_ig
pmgagjgadsl-E09 que a los as_ a uas e us _av _ _ 5-End@ -i quince :gr ar_i_os *~ 1-fs-i_a'1":Teii:
* "1 '
il
I L
un ECU 1E__,_a1_ E__a1g5 jdess : gracias a su padre conocia a Cabanis a Destutt de Trac3"*.`rl-E - ____i ki ESHES-195-pm*
i l
L I
osible' raducir
silencio". Esta_ inadecuacidn tota te as pa a o que deberia ser su Tobj`e`to"pr:i`i'iordial sera tiempo despues, cuande se liava_secado la fuente de los extasis poticos, un _rnrii-iv.-i poderoso para que Flaubert considere el lenguaje como un orden distinto, como mi ordeii que se basta a si mismo jv que es su propio objeto. Por__l--ni-eiiie;p_to__no__vea s en ella nada
nias que la reafirniada fs_j_.i_p_reniapia__ del gilencio.)Y la conde-nacion del Verbo, 'pues este _c_p.i'e'_ lia sido pi'oduc __Cultura, pretende traduudirudl moviniieiito natui'al_Me- ntimo'
I' | |
ialectica TBSH El lmif-'I -nas Jse com 1'icaron~ con __ la _ - bici ' P-"' --- " ` d da de ue toda ldiiol prdblema de la smtesis oy iia lo U __ g 'l _... P ra 'arece sobre 'un _ on To q "iren'o es olzo __ que todo el_ frase -jpg; P 'agua de`que l1a'fi-ase ecesita en Tila al ln-----Uuaiel H para poder definir * ' su_ser jr ` su sent'-do guaie integro i i *il ue no *" ' ' 1 USD cada de 31 debe recibir un nombre, _v que inn r __ termiiio _ es nnlbmjq ;_j,;i_1-_E_1 gaste _Qg_l___1_ei;rg_uaj_e, quedescubrp _,= define en F el racias a todos los demas terinuiosi Clf W'-C1? *.i'-1'-3 l=''- f~`5=11_i-itivamen te un nombre. En cuanto a __ las totalrdades _ _ i if . r _ texte_ 1 G
... 3. _ '--'-
l'
---5-.P . experiencias
el _l_enguaje es a_n:.li_si_gq__es Laspa tiras des-_doiiipb'nen. Si el poeta habla, nos " a a go mas que la articulacion de las palabras mismas? Un mal bromista te pide prestado un reloj, lo desarma, lo convierte en piezas sueltas: -por lo imenos revela los verdaderos mecanismos,-_ si nada falta, podenios volver a armar el reloj. El poeta torpe que amoneda sue_ip_erieneia___ es __pepr: toma 'i'eioj_:_v _i'esti;`i_jj`e 1aspa_l`abras" sue tas que designan las -"artes dpi pbjeto. Y que son la pslaEra "mecamsmoi 3; laiall-"il~a"'xta`sis'P osas distintas, en su materia misma, de los objetos que preteiiden designar. Cosas
_"-1.111
- ~ '] abra no consiste fc mmilrndemlls gue ti a Elale asi dncio Tintin `"'en "` p __ . e_ a trad 1-.F-=-g_` una en 5 uaar cua d _.,___ ""f - -blari es, ara todos una experiepcja _inIn___iH EL vivida, -'_' 2" _ _@ lhablacsuna `--Ta-Ea espontanea En__ lt-1 -ri' Tit-tlllfit-'11 '51'-15-` _. _____._. __. ,_,._.._ -'_
5 ___;-m.
-_
-_ -111
_ que reliuven ._ nuevas la_s anteriores eeineiiiiaeie__ ___ ______ no roducen forzosamente, ni o, P nes _ aun a menu _ P sabemos bi'a Y o la frase que mejor les conviene,__ Pero ___ _si___ _ __ que 1 ._-. natu_ialeza culti mismo tiem o cultura natur _ Smsi al *_ P 3 ~'1.1E-lli "-"a__' ` l co _' rd_afi_ios- que __lp_ 113'-4__`f'-`l`-"l'l'1i3'f_._5:jue dando - - - -.'~-. tjl 51 le d ndo al una retomandblai U@ 1@ '11' sus ss,bras_ 'aban oiia _ ___g____2
'_ o 1 algas as sis 3' so"ol 11_ 1entes a ji? ertuias _ _ de Hi PB-511l_1_ffn13i___$E _________a______ _______ 'H* " si T@ eijl quiere decir que en ca a oPi3'1` esi n i _ _ . .
' * - _ _c _ ' __ ___- _ na eoua o-~ ei'___ __ en sunia, e iato va es ver a aun-p.1_e_1___ ._ . -= .~-
39
_-
conducta; de manera inversg, lo vivido nunca es en- de abpag .j-f_a menudo resucita es acionesiperimi as que aii a e 1 , sm que en _ verdad le oonvengan ` _' Asi la conducta verbal no uede definirse en nin un caso como el paso de un orden al otro. Cdmo podria ser esto posible, ya que la realidad del Hombre viviente y hablante se constituye a cada mstante_ mediante -los dos rdenes confundidos? Hablar PQ B5 U1'-I'H.QQSi':'i._t1ue_ ada@ _y__prof_i_iidmgr_'_ una cimducta ya hablante, vale decir exp_r*esiva_p_or si misma. Y esto significa: retomar jr corregir los parloteos imnediatos viviendo mejor la pasin que los produce, 'vivir con menos trabas jr de un modo mas radical la pasin constitutiva gracias al esfuerzo liberador que la esclarece al desigiiai-la_:_` aveces tambien significa, debido a un doble error, desviar la denominacin al falsear el movimiento pasional, alterar el im ulso por im error ded enommaci * 'n_L-lb g pa a rg no es t'dd a _ a E_Nh o ag pa 1a
brgs para __lo_qi,i_e_s1_en o, sp_iiec__._e_sita_p__frgse_s_; tas erentes
-_
'
sea. _ 111
T_T a' ` 1
4.
__
' ` uno
ue no
I il
prmcipio mismo, 1111 H B IIEI. El B5 _ N __________a 1 _ _ + _ hadencia Nada se nos 1 515 _ lia rometido i 510 A U1 tiniien o que danamos con las frases a__ecuada_____l_l`____l ___E11___ ________ ____________ __ tb-'il--'ii-f 1 a o __eg cuame ,_ q ue mal ELue_B:l5t se desarrolla que de 19%" _ rel*am'a* ra fa'tle s a que _ me . _ Y__ . __ .- un gigub Els1ifo'o`, en su defecto, un snnbolo suscep_bl'__l _ _ desviacin interior av ser mcorporado _a,_-ijy;<2IJJ--1 Cml 511 _ __ . en__
_?
-u_ .n_-.-.i-
iva bwaI= disse-H ef re 'lite--i B ff-int. _ "ttlatsusi e 'resion es siem nosiblp -Pili asi sea ip 1 5,12 1-gif te iaii_m_-.a recta or ue a tota H.. _`t'_*' `-'1____ _ _'-f-' U .
il . '
` "H" J' slfiellle pensiirse al nmero finito de las palabras 'due a a as_.-. - -- --(le infinitas L- r fillmos se co1'H.PU11E`i _ . en el diccionario' d ellas-- difaue ren EnB Palabras, Enquiero cada Ldna' o unico ue lag las ctualiza Esto E*-1'-1-11' Efl u la inven ____n_"'gI;_T,-_g%Ea inventaremos si las con iciones son - si no, vives-niv - ' ' mt-1 de noriina-"' Hfivorables; Hvl HHPEYIEHW-S * ___
-I-I-_"_"_
frases rep_resen_t_an simple_mien@__rpi__a_ct_itu_d _p`ar_a_ _qi_inmigd ridf 'rr:`i:' :-i"'_fi'o ms, la__pal_abra esta siempre dpd_a_ dpaldbra amor, por vieja qde sed, puede ser suficiente durante mucho tiempo; an deslumbra pon su rayo a los enamorados que no se conocian_:_ jr si deseamos liilar mas fino, hay infinitas subdivisiones: amor-pasin, amor-estimacin, que se vo; todos los casos estn previstos, siempre que aceptemos --quien no Io;liace?- que sean previsibles. Y adems, si la ocasin lo exige, habr que reconocer qp_e_el_pmor 1vivido no p_i_.ied_e nombrgm_e__sin reinvefiti_i-se__ 'ambiaremos el discurso por lo 'fidriii-do, jr a la inversa. O mejor dicho, aumentamos a_ un asombroso hay en ello, puesto que una ji otra ban surgido de una misma fuente jr desde su origen, se han mterpenetiado Acaso hoja por liojif me irrite el liecl-io de que la palabra i Ii: -i .P _ ' ' amor , o cualquiera otra, no de cuenta de tal seiitiniiento
-I _: _' I __ . _..
i i
L I
as_ NQ; 11,-;Llg_ gs-_ ha prometido pero en todp oaso_ pue e C1 __3_51_11 b * a-P riori radical dmirse que 1'i_CI 1lE____f-3 _. _ madeouacion -- -_-- _- - del. lenguaje a sdi oijeto por la razon de que el sentimientp-_ gs
-1
cinado mal humor. Ye dd ET'-1_'i'1'1'`ff"i'_L_*'5`5.5.5'mt'7'I' mln - fuerza e ingeniosidandcofi fdflidad en e_Sl.1"- esta L-"35 Palabra-5 ______ __e____1-__________ _'_1g_ 5'@ siprdranfbajo sudlpluma: plocuen:
' Pero que signi fica esto P Ante todo_ ii' afect declar no spr ilenci i o sino una e_spe__r_^_g_j.-' liagta a si n iosa 'i encioii-"isi no, dd dbnde provendria su reivin icacion, a ---urgenciia de encontrarle una calificacion justai En resum_en, en el nivel en ue lo tomo, con sus exigencias, el se denomina ' se da un fa%so'nomb__fe_' sefdstidia 'or elloy 'reclama no stJu_ddoecui'so al len ua'e cuantd' aifahdiidamieiit-o, en-r plena ldzfdb sd realidad. Y exige,'se'mas, que"se' iE1o' c`a`pd en su .unidad sinttica v que por eso mismo, en el mismo momento, inven e la designacin por la -frase_. de_ tal unidad - Vale decir i a la vez if; ue _ no existe __ nada
A-i'.
Y 1 S in embargo ' ara ue e sirve? __P a escribu ___]_no __ _ -' _ De hi ir ue a aa ia es un e uaHCiii-I iammo ue -_ e exito resente ace --" injus ificable -- -1 Car 3 f=ivivencia._5dbrevivi-f: 1-f SG 1'@t1V1T debenios ver, pu*-25, una 5'*-1 -~ _ _ -
1--n_|.n-r- r--I-_
' 'd a e infancia_ 1-1113 llfli-1 'ill-1@ 'lnf-l-1 en y por una inolvi_ _ ' d l osterior desarrollo de Flaubert. ivlas adelef ciona to o E P h i__-grgmgs por que complejas razones el ad ole scente se ace _ s a adivinamos: a los literato '- En todo caso, hay una qt-IE " F 1 .ete -" nueve anos, Gustave lia decidido escribir 1:1 orueal fl _r___i__o_ pabia le_;_- _______ dada, 195 escritos de Flaubert adolescente si a prue _ n un todo los recuerdos nos - PEIcorroboran e ' ' ''_ de su madre: -(1 '51 _ _ cual fue vlvl rrirten entrever la experiencia primitiva tal_ _ _ _ c ____ desde adentro; hasta dan a entender que estai Eque i-___
el resentimiento, se reprodujo _
nod`a ' "u_n___malestar "'-'-*-- ----_' $1 de ex erimentar lmdstico ni de _ comiui'r5'a'rlti-"con e'xtasi_'=si_iiconiunrcal:Tles_ Con un senti o pro un o ae sus 'fefaflef Pfblllfl -IU fiuu debe ser confundido f2o1i__l_1_.ic_r_dez-_ Gustave _descubre el acpnteciniiento fundamen__ e su protoliistoria: todo comenzo coii esta mala ` s rcioii en el universo -del len ua e que se raciujo, E s BE11oiices, eii un ni ercam io ia ecico en re e si e nero ji! la iiiacbacodferia. Qdidquid vol'ueris'_confirm`d nues`ti'a" H' df si lo desenibai'azamos de sii bi b ll - 1 'rs 'lp' E515' ' PET oismo. e mno sinti de '*"_e1*'l-f-1<l_1-fl_ineompatibilidad de las sintesis afectiv _ -1 1.-3,5 signos institucionales relacionados con ellas. La labra`:-fue Ef'-9_i_-"i PRI-fi _li_ le lierraniieifita y el resultado I e_.;i_5_.;3_Pg-_-_;i_-
1;-%qe_s_analiticas q"ie__los adiiltor, desde afuera? efeetugibafl so ie _ el. __ Se _,__ le comunicadan_las _ conclusiones-_ el no ss-__ 1-EQ@ _
nocia en ellas__:o porqpe tujviese otras palabrasrque" oponer; l_E__paf`__ee1a sqla/ar el lenguaje por nati_ira7l__p"-im' ara l: la
que 'escribe sus meniorias: admitiremps que__est__in despro'dbg___.. ll _" Imp odibl- visto_s __d_e __tri._:`:lq_"`i_i',:on_t-,anid o - ver _ i puesto _ _ que _ el _ 'ii oleaje de_lo vivido pp cepa de hacer ro ar l-:fs palabras, revue'l_ amente, tan pronto mantcnien ri as _en a supe_r icie y tan ronto eiifulleiidiodas ara arrastrailas, riivisiblcs_,__ entre dos aguas. Imposible, sobre todo, porque tapibie:n____d____lsilenci es un acto v rbal a u`ero abierto en e len uaie iie en _ _ como una _ enosu J copdiciorg e ta , so o %.ie e m_antenerse niinacin virtual cuvo senti o queda defjriirlo por la _i_i_2_iH_li_l1-il d del "l'efbo_ Iii los quince aos, Gustave quiere no ver as paldbiis q_obsesionan a su poesia. Prueba de ello __es que ,_-__g1__-,_ -__-gg qpe se pone a ba_blai de u nituicioiies uti _za_ur ' ' re __ los_ " voca`Eu1a"rie bastante pobre sstei'eojio_sdai S011 '-'1s_1ff"1__P mism_os fdr_min_os Len el iiiis_pio____ord_e_i_i_ Desd_e luego, ya cvoirri un infinito simple, ya mi infinito "mas vasto que el de Dios ;_
W -` ` ' no l iacen pero estas ligeras vaiiacioiies iiras que _ subrayar la
i _ su _ser-otio__ lo ou _ u_i_ei'e de __j__ reducirla a lo que ella es para os- deiiius.__L_a ala_b_id_ es f_-_o5a;_1 lngggucl-Se H un __,.__1ma__ la reabsorbe en su propia eii alidiid se trata de uiid_erda-
-._
dera m"taiiiorfosis_ El anadsf reemplaza los vinculos interio_ res por ligazoiies meramente externas. Hecorta aisla reemplaza la interpenetracin por la continuidad; la universalidad gg. T0 5- la 5111 Lllsl _ sub'en1va_e_n beneficio de -la ob1'ei;i-,i1,1i_-i_] Emunitai-ia: ni -, ga fic-pre csn*lic'r"_ particular:_ sp oig' . -_ - . -" '- e
' 11 ` _, I I I 1' '_ .
iiivariabilidad del tema I-Iallaremos estos sisteiiias _ - verbal. C basta cerca de ld; vestigios de ellos q_r__ie-daran eii su __orm:r__oiidenci hasta sii iiiuertg Flufdi S1BII1_1>_-T@ 1`1'3V**5i Elm; Eles lcd dttnasis liabrfan sido objeto dea psiones mas esfu "mada, mas_ca E ricliosas. para_ du_ ___.. Aqui todo esta-construido _ __ ;`f_-fr-_ par-a"repetirse___in ;l_esgas_tars_e___Y__ademas-miremos un poco los terminosiundoCreacinjpfiiiito-_ Todos suparen un mo.|" :I ' .I-"J | --._ -. ` m
l
or su e
"i
17" " T ___ipcion oe___todoo __ _ dado. _ Pero Gustave iio_los _ liall de pronto, ara designar una operacin qiie se habria heclio sm ellos durante el xtasis. Como la operacin siguio siendo virtual, fue necesario que el esbozo de recurrencia estuviese en cada caso sostenido jr consolidado por una palabra inas o menos sepultada -alguna de las tres que liemos citado-,_ que sustituve, en su materialidad d_p___Foste indicador, a la iinposible
gnaje, entre lo intuitivo v lo discursivo, eiitrdla 'aturaleza v la Cultura, no puede explicarse Id ii:ibonniensursd:ilid:-di" en cada una de estas parejas, del primer trmino con el sel ______________ E1;__-___________ _t_;'is_I_:i___i._p_=';i__ s
____________ ____ ____
que i a poco a poco si convertirse en su obsesin, asi como en el material de su arte: contra la palabra. No 11g;,_ '_l11_VE1' en la doctrina que expone en Quidquid volueris ms *lie f Effuef 'UT lus icarse v resartcirse de las luiiiilla-
i i-erige-rain: ias_`sresi:asss_'psee-ass
extrapolacin. La palabra _____ inito, por ejemplo,__es_ta_eiL el centro niismo del pip_ve'cto oetico de Custgve, guion nunca `sint`i la- inupirdcin siii vocablos: dfclios o vistos, poco im-porta;_r ped sabiddsf debemos' admitir que e_l_ sile_r_r_ciq pri-_ mitivo 'i se obtiene de modo intcncioiial, no oliendo e len guaje, smd sdencianidolo. Estas observaciones, asi como estaii, no son validas para sus primeros enibotamientos. a los cinco aiios, Gustave no coiiocia, me imagino, la palabra Infinito, o en todo caso su sentido. No _importa_ ra los___q_uiiipe _ anos_ cree _ restituir, niediante su comedja__ d_p_l_ oijicm, su iiifancia ral
f
..
'
___
_'
I'
'
i='1l-WP*-11"i"if.-11'11os mas a pps primeros silencios. Y ante todo comPfndefem 'lll-1 rio' eran silencios de veras." Consideremos PUT f'l'`*-`U1PlD_ los xtasis panteistas de Djalioh, o los del Locd 42
'i Hay otro silg-ncio; por _ejcmplo__el___que _se cierra sobre la obra hecha, es 'decir,_ sobfe lzftotalizacin del lenguaje. A ste Uustave tamb`ino conocer mas tarde. '-
-is
Jsimis_ma el ergulle la eicalta la cambia." Las 1-513. cienes se censervanil las ""a1abras"_ em dsas*-han" enetrade lp .E.IIL.e1 $14'-'ff-flft .d?1__1fli2leS1';ent_e[; pere en les ei-itasis inf_a_ntiles un lengua_jp__ ms tesce se dis_i_muj_aba baj_e una peesia 'ni- _va%a,"_a*l_a que eldicieiabal en seci-ete. E1_'_i~i`i''1.;3i_;;,1-Bi1,i;.5".._5,1; __,l__i;i_at1ii`-'alei'-La sin les `hern5`res, ai_a`-re"'ai':f_]_:er_,tedas partes _veles sebre las ebras'_l:1uiiiai*lds'S"e a'lind_i_ise eddl 'rilelde _d_e _l_ frasesrprir fc`rTi`i`serv'a;i- __e'n el:%end]_."d'e fi misme Tina eaencia incemunicable, cuya te:-:tura es la del mdnde, e 'siem re se les esc_apa_ra a lesaddltes. es `sup-i-im@ qqeilf-_ 7-g'ua`e+ es haceif etre _i_._d)d_e steL'Custavl_ne se vale dell,-as :pala ras para 'lia ar: emplea algunas de ellas en la seledad, sin que parezca tecarlas, per el peder de sugesenque tienen. I._e_____qi_.ie hay que comprender en este punt _.-es...q_11_ Giigfavg jagie 'ufisde las _pa_l_abras, ere __n_e habla. ablar es* de una u e`tiIa"nianera`\un ac't:__ ell sentide adviene 'aTl_la'Ellante; las estructuras lingisti'-ca' se impenen, pere nada impedir que este las reteme per su cuenta, __a_i_rma_r_ide, ;ieg_an_dr,'i, ti*atai'_id_-=:i
de ce,i*;iii,n_:i_ca_i; estp_ 31 de callar aguelle, En sus xtasis, Gus-b
besques, etc.), el alma de Djalieh se dilataba. temblaba .baje elpese de una veluphesidad iiiteriei'._. - Y . - --'l E en una etargica melancelia . El se unde t1epipp___es_ _c
f
l
_ne es ni siquiera el quietisme, sine l_atur_dimien en presencia ftari' cen1isa_ del a_l_m_a en el cuerpn que B-'*.s'dTe'_i:ies_llamar'la Qns'enc.`lSigue en pie el heclie de que esta dimisidn -lle eicigiff'eT ergelle?~ sle puede predueirse en las cumbres. el menes, es@ es le que el dice. Es del tede eicactel-* El arrebareiente -de niie, me gustaba le que se ve"- es _' ie`vec_ade per le visible es necesarie que _1a mirada pueda esliaarse hasta el ldaente, que la cesa vjista, gracias a su amplitud_}_s1i reite_rapip_n, le recuerde el_Lugar y_el Tiempe a ese nue sebecempiiuiide per su famLlia._C-ustave da a su niii:id_a el encarge de evadii-seper l_ 1 a decir verdad, , el eb}ete ne es viste per el misme, e_ne sepapia 1fns_c|_ue la inmenen un primer niemente ese _niev'iiniente ras:d'ite_ de la mirada
--
sidad, e_n_cu3;p rsimbele p1s_tic__e se cenvi_erte, y_estarse'L-3. es sebre el mar, asembrada de_perder_se_en el lieriaente siii tre.I ' . .pezar ]am_as cen un njiu;-re. Temade de imprevise per la peca descenipresidn. La escjiriidiaa evasidn sufrida trdeca las cua-
tave, ebsesienade per la'_palabra, "ne asume las frases e les nembres helefrastices" que se_p;_epenenr;iife_s"qu'e'se _aisar1es_,-, este tambin serizfun acte; Dimrlies ms Bien que 'se abandei'YasT las fueras_-:l`e` lla'_'_niei*cia. Vase ceme l:1ab1a__@_ sus intuiciepes peeticas, de gelpe: -las recibe, nes dice. Es ni:inia_;le_ le spb1iine',_ en ,el senti_;l_e_ estrictamente lcantisdld del termine. X qu hace Gustave, ceme blance de esa agreT Cae. 'Un pasaje de las _l'imeire's d'un feu nes dice que "se abismi-ff. Ms adelante citare' etres' veinte pasajes. Hay,
al parecer, des tiempes: primeramente, el 1"ne_i"_riei_i_te del flagebarriieiite". El alma del jeven Ganiinedes es Iebada per un
|: J
resistencia de las cesas, Custave se deja ir hasta ne se qu lidades sensibleg en' se ertes abstractes de la huida baciael heiirepfepa traves dell muride visilile, apmita a las nidsl' ni _ v7er;i_les estructuras dea ei. eidencia Dilatacin desceiitacr
j-I-I-I --_! u I-I _ r __ . 1' ____ __ __ -_' -_-.. -."'
ciep,__e::pansien; pere, ceme censecuencia, ei;ipe_brec_i'p_iente per disp_ersin.- La___p_ercepLcidn se hace negacin _sistemi;ica_
,s,__tvfia._avas.v111_v rea
eem
-___--1-r
ausensme interier y a la
aguila v se siente elevar hasta el Punte Sublime desde dende se puede ver el Ivlunde, es decir, tede. Ferre, quien dice '"_ari*e-_ bamiente dice ra te: Gustave ignera la ascensin; sdle eaa
de imprevisibles asuncienes. ,lcuande' le lia pesade sebre uria cima jv pretenee ver per fin la unidad indiierenciada de le mltiple, esa sustancia universal, sin detalle ni parte, es igualmente la Nada, el pase del Ser al Ne-Ser jv su equivalencia. En ese instante, si el alma del niuchaclie se siente ligada per una relacien interna a esa abelicin tetaliaante del Cesmes, elle ecurre en la medida en que ne Quiere nada, L.-__-_ ne Jdesea En el limite el alma deberia' --siente . __ nadfi -J. _ _ ___ nada. _ _ i _ perder cenciencia de si__1_misna; d_esp_us del arr_el:_anuente, la pesesien. Gustave marca 'cen teda claridad en Quidqtiid velueris eses des mementes del eatasis: ante le sublime (eceane, aa _
` `etres fact_e're`s,P de des que Hdbldremds m a'd`dlant_e, ii;iteI"1e__-_ nen y cambian el mevirniente beriaental En lfailagen veptical.)Acase 'p'ara ver _la_c_@as__ en su cenjii.11ftIi,'1;1C> l`1}'__1J-EB ms que unafulstimcien d iniag_e Sustitucien capital, de-5de luege, pueste que iiirrc_idu_ce "_f-f'-=1'12H_E=_ 1.Lii1'f.Y IF* ,.l?.a1F'_ de la a_scenpdp_ la _-':'_'a_1`Il2l_, HT1 mpnt E'-11 G5t&""E5'PI'
'_J' _ 145
.--"
que ne medifica la estructura- primerdial de les enibetamientes. Si insistimes en sta, es perque nes impide captar la verdadera naturaleza de la descempresien-v ia. heniegeneidad prefmida de les des mementes del ei-:tasis._En riger, ascensien 1 desfaecimiente se epenen: es subir para- cp_er._ De aqui ertraera Gustave, tiempe despues, teda urfa mitelegia. Pere descemprimnse y diluirse' sen des eperacienes que se acercan tarite entre si, que la segunda se presenta ceme censecuencia de la primera y acase ceme su finalidad. Un cautive, inca aa de sublevarse hace@ pan@min1a_d
'ca tal' disguste que cae desmad 'E11 la Sala de baile --y hay :_.fue'barrei'1e ceme- se 'barre una -basiire--B1 d@5PUUt-Ii ' el dia. Si se me ebjeta que se trata de una fabula ygue B auter es libre de inventar 10 fl'-W *ll-11E1'*1= Plfedllntafe* Pm que esa invencin y ne cualquier etraf Tms Pfesfglle en erecte, que las pasienes de Garcia sen de una terri ,let virulencia; sen el edie 3! la rabia, les ardientes carbenes de -la envidia. Se diria que tede va a erpletar. Y, per le demasi tede eapleta: Garcia termina per matar a su liepiiane. Pere
,=i____i._r 1H1M_.iv-ase1-1 barra *f-12-de las 5sfss1 ser para abeli_r,"cen elld, _e_i_:_as l_as_llag;a_Lde su a_ln_*_i_a. En sinulsd lia_~_eia el_ infinit:i_ efecta, cenie en -sueiies, una iinita detruccidn 3-' ef Iiie se ei'-:mera en acliacar la resperisadilidad de esta al munde ei-ttere-ri el rnunde es quieii
J
le lia dilatadc e eespe]ade, el mande se destru a si misme ante sus ejes vaeies. Asi, el deslallecimiente parece besquearse es e e cemienre de les eatiisis; ladilatacieii viene a
ser una via de accese al letarge. ii-'Iejei' an vendria a ser el letarge rnisnie que se preperciena un p1'etei-:te para tempe-
'I
_..
il'
caracter autepunitivc, v va insisttremes rvlteil de Este' Cm sebredeterminade. En tede case, rarcs sen les autpres ade-X lescentes que ne terminarian la fiesta eii 'el palacie deil lvledicis if el sufriiriiente del jeven Garcia sin algun esta-llldi Y que habria de hacer? Desgarrar un vestide, efnfaf cen sus uiias una herinesa nuca, cenie suena hacerle, e bien insultar a un capitan 3; retarle_a duele. Ne es que tales vieFen-cias deriven de iiianera directa de su pasidii; tede le centrarie, nacen de si inismas, al cerrer de la pllii Pfflu 5*?-F1
raliaarse. Vemes gue el rapte ne es ri__s cLue.-_un embellecimierite. _El_chice pe__es simp_le.F_Diriae que ree en el- la
permanente tent-aeidn le dese firccei :vil eigulle da seidi-un Eria v celesa ainbicien de les * aiibert. El recurscgdgl iph1 _' "' ' F1 -if -I .F ' I J I. J 1-. I-_ l -|
ei-:igidas per la cenvencien mas ceiiiiii j,' perque la mayeria de les auteres, jevenes e viejes, ne se atrevcii a apartarse de - le cenvencienal. Parece natu_i_'al que se eateriericen sentimientes tan ardientes, que edidisea per dcntre suti-_i_niiepte_v
er fuera agresividad. En e res erniii''"ln"Fneclenes acti-
dite, __de`l ei-itaspanfeista, d e_|a pecsia niudd,_lailderbia__r_eigin____d_icac.'idn de su aiiiinalidapl --aliera cempreiidderries-*Use agre-_
ge lepuds al degfa_l_le_ciniieiitp: piense que desde-les siete aes . en ma v ei' e;-ractit , desde ue e lniu cli a clie t teme ' cenie- i ncia de su insuficiencia' d _-_ iiei'd st_ __ *llacien eb`e iva -.__ _ er - n _ S1' tL11'=-1 ermanente . Se dera a pilra. ' ya eet' t cens ti uve____su t eii_a tc'd i d e e,_c_en 'l mie-n_n i n, le valerari i, _e'a '"el nembre de `Peesia ese neble anenadfimiente al -.ie e' 'driames flamar,__ arlddiande un gire -.___ de lt-lar:-iz, el devenir""_ ii _ "...__ Amb-li-'-`Iu.-'i..-==r,,#1.-==.,..-1
riiunde de Gustave lauiderf.
e cuande se trata de persenajes inasculi.ne_s, abundantemente descritas en nuestra literatu_ra, en i cambie, a enas se les h L 1 e___n'e ' ne e stante 1, s ervae, a as iras _ im e eii - - es - _,_H__,l___1_ , eipsten, iaEpei_i_ e em ar -as piernas, paralfran e nF__ E11._- uas, elajande _les_r esfifiteres. E_:ttreinadas, ge pierde el sentide y se desplema ceme un bulte a les pies del enemige jurade al que se liabria deseade asesinar. Guande _G_u_sj:_s__.'_~s
Lpenc _t:.11, Garcia, su victima, pna Qdlera pi_i_siva_. que ll-eva
Legra engaiarse per cemplete? Ne. Eses .ere eles cubren dificilmente ne se ue teeie de vivir, una tentacidn inme iata 2; rrrianente e abaiidenpr pipa. Esta cenvenci e e que e esvaneciniiente pe ria en u tiiiia instancia, pci: ejemple baje el gelpe de una insestenible vejacien, realizarse en el sin :-rtasis ni rapte, en su negatividad desnuda.. IPrue ba de elle es que el misme le dice, a les quiiice afes, en La peste a Flei-enee: Garcia, hermaiie envidiese, asiste al triunfe de Franeis, su herrnane maver: le que le preve-
finalijriente a la caida v a_la falsa, npiepte, evi.ta la cenvencien '_ sin bdscarle deliberadamente, per la sencilla raaen de QUE * i t g_@.-*-'It__".-'-_..i3'._ d dl die lia' ue rern erle _ intenta su ver d a d. _ E n___ese
tede e reventar. El revienta. Esta despedida a a ing esa es
f
r
una de las des selucieiies que pretenden pener fin a su tensin interier. Per que elegir esta aiites up la_ etra? _pque Gustave se di:i`i1e mediar'-tfe _eTla eii le pias prefddde lle su cueppe v pu m_enieria. Tendrenies que recerdar este desvaJ necimiente de Garcia cuande veamea a Gustave, a les veintid-55 aiies, temblar cenvulsivamei_it_e eii el __i'.`1_C1'1ji C_l_';1E1?1;_ _ _. dc "AchTe durante la 'faniesa crisis que bars E' ante 1:-i.v'ista'
JI'
_'
il
-16
47
termin per hacer de l Gustave Flaubert. Gen sum-a frecuencia el hije mener del rndice filsefe se jacta de ser preieta; jr cen razn, cenie veremes. Cme dejar de ver que prefigura., mediante el cueipe inanimade de Garcia, __I_e_ _ rrible viql_en_cig pasiva que _l1_ar _sq[jijr a su prepie cuee? Per le dems, declarar. que ve en esa vielencia el rigurese desenlace de su vida pasada. Le cual quiere decir que haz
_qne regenqcer alli las efemsis que_sufri jr la cenducta que
I' |
_!
resume en elld, radicaliza y eleva a le abselute tedas las reaccienes anterieres. Su "ataqp__e d_e r_i_egvies lp arruiiia 2 =_liac_e___que se refugie en _l_a impetencia, pere al misme tiempe Gustave establece la centinuidad de su vida, aclara el pasa e merced al presente, se receneee en sus ferias blancas, en el desmave de Garcia,__en___les ` _i;i_nieres einbetam_ientps del menqj de les Flaubert. nercidf e~rezaf`}i- qriri___gnta_s interier,(_Ter"f:+`s)lial-lames estes fasges fe-'T:_i'n est1j_r_re *al e__t';e d'eTsu_ ei-as_ tencia. Deiinen a_la vez una estrategia que encentraremes ms adelante, cen el nembre de actividad asiva, en la preiundidad del erganisme, una especie de apertura nerviesa _qne hace n;i,s`_.Es'ici1 el abandene. En su erigen, el embetamiente, es este cenjunte apdrdteir ente mceherente camines abier--"
tes en el - cueipe una vecacien d a a que _ sel _ ,1 __ _ __1 cita sin ce1+ I' _ ' 'J' I 1l I ' I
i _de__s_uscita:r les _iguient_es,' _ vivir, cuand_e___cada trai_ice,__l_ejes_ se - 1 h ace ii sen "ti r1 ' en ` 'l _ NJe_ agua ii`tar*nitiche-ms--''cepie`~;.,il ,.--' _ 1 . si fuera el ulnme, ese se1dade__se parece a GHS_fHVs HITHI1-il ceme vive el mucEace, este es, _:ii1__la n'i1S1'-fm Ivpnsnvg Py la niisnia aplicacien, pei ebedeep aptes ge QUI' r11U_-lj d_e "r:e`ifi_sef`ap`'sn _ ` `*` Hi-_ _ . J _ F. I _ Hav una diferencia ne ebstante si se echa a tierra, si sas cempaneres le abandenaii, el heride nierira de veras vel: vera a en t rar en el g ran silencie de la materia manimada Cemc eses(ii'seT.:-`%\ ue se n " __i::pande une lesrame-_' f . _ . 'if t nt a a sa muerte de diria que elijanaza i us __ __ _ ave _ _ apu _., a a_ L .-.. ' __ - ~ ---:Tda el nelggre, e ue siente sus ri as, ue recura me- _r rir vi-ve para`.sebr_evivir a su muerte,_ _palra_h_acer de_ esta _1__i_n _
I . I I' H " -l -_ _ '
5:`-11'.t *_i_5'-1_P1'QP13
que se
sa muci'te._ln tedas las_encp.icijadasJ e_i_i_ tedasjas gr e._s!_____ g Gustdife "i`fel'e a emprender su tent_ativ de u a `_ siem re es _e_nta_nea, pp-rebada vez nias dispn=;l__=2l= hafa evar e a ` a ruirril-i 'v'ei'emr.-s cme la e P eracien, sin alcanzar ` t e e l cam ui e hasta cenjamas a ucieez, rccege senti'd e curan vertirse en el rinci ie de una estra_tegis_de_1feni'i'a- Per
l '
sargel aband, _ui:(ri_aldta, me rrencerese aburrimie e de _ __1-* --_ --" vivir jr, en__cie:r_tes' cases, _ia- d mtenmn e les Iacilidadeg para _;ireveca_r 1_a__gusgncig_ del alma, la evasin en 1 n'1_uer_te ' "' ' l' " se 1 e un tedie _i vivida. Este aban d ene imp ica per si F' ~ r que se rementa a sus primeres afies. Para el vivir es demasiade cansader. Se esfuerza per pasar de un instante a etre: en el fen_d_i_ de sus desees y de su s ha 1,_1n erma.. n_ent@e1't:g`Q) Imagiriemes un seldade heri ,jr persegui e. Va june_'sus cempafieres, jr le ei.: ertan: si apresura el pase, escaparn del enemige. El hace le que le dicen, pere sufre, \*-t jr sebre tede la fatiga, cada vez menes jr menes teleral:-le, sc pla sebre les desees que cempai-te cen sus camaradas; reunirse cen el regimiente, engaar a unes fereces perseguideres,pe1 atendida, _cura<_;le ese es_ le que quepa, pere pece a pece va perdiende el mters ji tdles metives siguen actiignde le_hacen a_la manerg de iriiperauves 1ffE:ir_<r:liaci`n de - 1_rresis__ble,_ , g_ es etres. Sela add, luege vi.elenta v__per m j T __.__._ <'-sgierta en el l_a gana de renunciar a_ la ludda, de abandenar a sus cem aiieres, de dejarse- caer jr aguardip, echade, Ia _.___..___P____ desgracia jr la muerte. Y ceder a ella, a he ser que se le lle"'ve`i`i. Pere en dl meniente escrrrridme en que la fatiga jr el desee de merir empenzean su humilde prevect@ de sebrenl-I- | _
il-
tanea perdida de les seiitides- es apuntada pere nuncaalcanzada per cemplete. Flaubert adelescente, ya creader, le
permite a Garcia disfrutar de el-la durante algunas lieras. Pere el persenaje ne hace mas que realizar les desees insatisfeches del auter, al que encarna. El miichaclie pierde cepciencia___en e1_,_ impesibilitade de ed r En?-.ii iisniq `asi sea per n_n _instar_i:, las farltades ddl alma. Les embe__ _
_ tam-ientes
P '
r
E, ceme ta, su razen _ _e_ ser; prue a e e e es que Gustave ` ` anes, "' ' 1 es ceme ei: ' t asis ` peetices. _ pue e, a es quince presentar
En cuarite a la failsa muerte de Pent-llvq
,I
-----
I'
_ '_
_ ---
'
:I
l
li
fiue 1a_siguieren, a menude repiti que una jr etras se penian de manifieste per una parsilisis del cuerpe -que le incapacitaba para hablar, para hacer el mener sigue- y per las increibles visienes de sii cenciencia sebrecargada. Del cen-_ tenide de les irtasis y les ataques, ya liablarenies cen el debide tiempe. Per el memente le que cenviene sealar es ante tede que el nijr_i,_-g_unEites___de desteirarsele de la edad de ere, seertail___a. _vid_ai cpe 1_i_na;:_iarga.:';"l"_edai.dd file centarnes' c'dii`-led* medies de sacar a luz dl' exigen de su mal. Pere ne hav duda '
'i
48-
-'
-is
alguna de que se refiere a _es_te cuande' _escrib_e a la seiierita Lereyer de Chantep_ie:`_ " fiierza de trabaje `le_gre' acallar mi natural melancelia. ___P_e_re_ el j.=i_eje_ fende __reap-arece a nlenude _ '' ese ri'ferideque_n_adie Qef1I1_i1ce, _l_a__ llaga _pre__.i__nda-si_e__i_ri' " ' f_ r pre 'ecu_lta . Teste curiese, cui-ja' aparente centradiccien previene, ceme siempre ecurre en el case de Gustave, de su riqueza. A decir verdad, une siente la tentacin de epener la natural melancelia --riisge de caracter iii_nate e censtitucienal-- a la llaga preiunda" -herida e' traumatisme-,
'
;'iv`frin`Hvi?.C1siiv__ass, iiiii._r,ii1w=B tivas-naaa iesten 'ii _ ____==ntencienal. _estructura i Pere sta ha' de ser nuestra tarea cuan -
de encaremes la sintesis _prigglffiei -BS Ci'-'$113 Efbl Qu puede ser una'ac_tividadiasiva. Bastenes cen advertir que Gustave ne uede, desde su primera iiifancia, _i_i_i __a_l_ean.-_z.a_r_ l_s_
_pra:-tis humana, ni dejarse hundir per cemplete en la incens
'idncia de la-_ce*sa inriimada, En tefrrene escel aees la r afectividad en la medida enque esta__es _ _i__ cia ura ii_
ria sm; ser Eum`da_ 1-___`g_ii`e lele__gast_a _' ara luege eclipsarse
que deberia ser, per definicin, un acentecimieiite de su pretehis ria. _Pere hay que e -si ' inejer: se diria, en efecte, que i.__llagd cs una njuria padeci atque es, per tante, un
sm a er nega e
de a_fi'ri1arse` a_ si m_isma. _
accidente_de su tempera i , ue a la vez ferrna parte, a prieri, de su ser iiitemperal, este es ln que"'el quiere decir, y cerre per nuestra cuenta ceriiprenderle. Ya_trataremes de hacerle. Per aliera destaquenics que esa naturaleza -que euizas es s-le una -primera cestunibre- ,parece al mieme /_ticmee su mal y el medie, si iie_ de cur_arle_, '_:;l___-men_es_.de
I evitar` _ed':a_n`f"e_ _brev`es_ e`vesie11ESi $1i`j1T1it_2_}"3 `_*2~'3=3?111i3f1-'if-iii-'i_fi i 'pues _ _ ,. ti e d El _ _ - se 've prefunddde se_ le iia___infq_i_;ide 'esa ""_ * de *vivir,_esa-ini esibili a c ein ren_er cesa fi, lguiiafesa dificultad para iiegar jr pain _afirmai;, ue le im-
Tal _es la razn, en el nivel de la pura descripcin feneme___ nelb'gica,_ de sus dificultades para hablar, para leer. Gerrieiitemente, _ne bien ha relze este i.'i_ltime cascarn_"-la cinta
senera-, un nifie emerge en el universe del discurse. La sintesis de les _s_ignes, va cemenzada., efecta per si__ nfiina el _an_lisis del signiiicade. Las silabas se___ac_ercan_,__e pegan v preducen, cen su balbucee,___iina__ tetalidad sebre el fende indistinte del munde eiiterier se destaca una ferma,_ v esta entrega el detalle de les elementes que la cempenen. Pueste
que la alabra uede ser_:re@a _l_a mudez hablar, pueste una etra que'_atp_ra l ezal.i C__lt ___u ura rie sen istinginlles _ _ _ _ de la __
_ .`,-. ,,=_nf1-_- 5
_llt`t1'.*I'I|d(Ilt't,
_idcuan peste" iieh "era el resumen de mia gmn debilidad meral jv fisica cen teda_la vehemencia del cerazn. Ne eculta siquiera la ei-:trema irrigilidald de sue vielpneias; _e dce, e_r7.:Fi?e _`_`_que__inp_en_dia padacies _j*___c_ ali_e__ga en__e.n diadde. _Tendren_ies _ qiie__ipvestigiii*l s. 51-1.....'ll*1_'il _.11_l_@i-_*_1l1 'HU 1 fue dada._Pe_re cuande Gustave sufre per_ ella, cuande ve en su malestar vital la ceiisecuencia de una llaga que le han inferide 3' puede peiier im tei'miiie mementanee i l a su iufertunie . .
i.:l'
_junias eii la uiiidad_ del significante, _del sig-_ __ri_f__i_cac_[e_v dei la sivnfiaciiin, per muche que ne remente len ua'e if que hemes pasade sin esfueize, _niei-cedpii nefesa" simple afirmacin practica de nesetres mismes, del alma hablada al alma hablante. recede al
La censtitucin pasiva de Gustave le mantiene durante muche tiempe en la fase del alma hablada: les sentides le Ile-
era-ver-rinde sii pasividad, tal es el erigen r_.e__.es embetamieiites- cada une de estes es uiia tentativa de vivir liaga el_ li-
k iiies _ "__ _ in `_t en t e_s eses _ensaj'es: Gu_s_iave ne esta hccpe ceme _ i _ninti, _ ara actui r sen mas bi en abandenes veigineses a eea p_ _sient_e___eii _ e'_l_cep_e_ pre`_ euct 1 s d'eza ceiis_dui_ida ' que _ e___
-fin
Cltres. Vertigineses y rencereses-. me aleje de ustedes al cen; v'ertii-me centra ustedes en equelld que_ustedes___liubieran querid_ti_qu__e ye f_uera. Per supueste, nada de este se dice a les ince aries: para decirle seria necesarie que el niiie dispusiera de una lucidez reflesiva que nn prev El Esa edad. Y sebre tede nada dice, nada se dice, perque ne habla: de|_|a.
gan, ceme gustes u eleres, el les ceniprende, -pere ne del tede-, pueste que ne puede retemarles -per cuenta prepia; eii tede case, le que capta de elles le esta dadq pep les en-es. t Al ne ederilevar a ca b e ese_a_c'e_q_ue egla int e1 ec c_ i ie -- evi` d encia ' a f rrma "tiva ` se basan nuestras cer umbres-_ se ve reducide a a creencia _Las frases de_l_e__s dems ne. afir ___ __ _-_1el,_ l._`isl_e que se lldma _u_ _dredlilidad_F _man en _p ei-_ en ne P _ riger, " _' _pree en _i_ede,_'l_ecual e_._s_ ip creei' _e_n_ iia _a., le n e creer. Esta credi.didad_ se cen_i_unde cen _le que tiempe des---ml"-'if -iii . si pues el llamar. su crceiicia en nada . Prenuncia algunas frases, sin embarge; gepite palabi-ap, e las cembina ceme ramilletes: _queda_ afecta-:ie per el sentide vgg_e que_emana de ellas. Iviientras Tie se' I bcurre prepercienarle un abeceda-
51
in.
se meta morfosea ante ` su vista..' ' descomponer, - reno-ii _ hay que __-L-fl'-, Cnffme H IEE1-5-15, Hfifi H negar, _Eoninni'dar."Debe ;ienlai'sele 'iio sdlo el alfabefo, ino tambien, en esta 'oea
aessisaii e -ssiergee-iii,e-ei1_g,,;gg_
u 'ndmld-bl" i '
-_ -'-
Es el cuerpo el responsable? A decir verdad, se nos escapa. Los aaares de su vi-:la intrauterina no podriamos conocerlos,
cosa que va sabamos desde el'_comienao. Si por lo menos
pasividad. '
_ '
,ue ie. ff=Hf-ete laoifasfiva if' d_e-vaibia ai-ia im esta hac'-Be para
t Ii.-1 " I .I _ `
._
__fE. O mejor dicho, _no comprende' lo que se eirige de l. .du-_ TES, PDI' supuesto, ooedecia ddcilmente Pero eso era doble
garlse a la voluntad de los mavores: perinde ac cadaver. 31191-H se e encoinienda actuar. fero, el acto, aun cuando efaotuadg por una orden, es sobernia lo" dual quiere _deci"i:"iti' Hace,
* ' -r--'-9 _
se nos hubiese trasmitido la opinin- de los medicos acerca de Flaubert adulto;-si hubisemos sido informados, merced a algn chequeo efectuado alrededor de sus cincuenta aos podriamos, con el au:-:ilio de los especiali_stas contemporneos,
remontarnos paulatinamente hasta las predisposiciones originales del soma: slo se trataria, claro est, denna conjetura; pero resultaria til saber si _Gust_ave era, a los cincuenta _
" *
En 51 Ui**'9:_ll''f'-dH'~'-*_l'l'1 1_11`_'l311_*1fi1 .1'-___lL bedlenci' Pafa Gustave leer ' eolamette una operacion -f *"""'*-_ . ' habef eia que Se le'reola1;|;1a gm
'l
aos, hipotenso, si habia en el vestigios de una vieiadescaleificacidn, etc. Nada de ello: en -ldd, los conocimientos me-
dicos siguen siendo bastante toscos pese a los inmensos progresos llevados a cabo. Aunque los diagndsticos se hubieran conservado, no liabria iiiiig-ona. posibilidad de que nos sirviesen de algo. Los padres loieniap ppr una ment@ dbil, v bien que lo 'dij`dro'n'Pei'o_ el _organisip_o Qi_i.i_iji____nos ba;
L Pm- C91'-1.'
l -----.__ I-1-1151-HU
_ eio " 'C1 utos 1 ' *- (ig: ~a_,P+ ` no I, su Ea __;,o,_ese yo que susci''1 an os a 3; qua, oido a; su funcion misina se les esca a: a accid` e lo d /J . . , =- , P , : conocido, es-la angustia. 'lodo se sustrae ,
.LU 5
1% que
"
es ugta-de
.I
al
f=`*5'-''I'1l?'l12-1; _pe1_'o e lenguare, siempre seguir siendo pam 1_ SE =er__doble v ospec didue se labla solo, en l eolmndolo de in 'r'e'sio`iies" incomunicallds, v"'pie se l'_i'_aee"ha lar.. reclaman o _ e ustave con los d'tros"'bda1d. [___ _ ._ que se_ comudidue __. -. .____i_
-H 1
llpfq U
'E3 ..
' _'
'
gruencia secreta entre la apatia de aquel gran mocetdn -que parece rem_itir a su constitucin oi'giiica- y sus letargos, que implican estructuras intencionales. Pero aun suponiendo que esistan tales disposiciones biolgicas, que prueba que sean originarias? ` `
Estas preguntas, cuando uno las formula en su generalidad, quedan an sin respuesta. Que ocurrir si las particulari~-1
Cilalido la nocionmisma _y la necesidad de comunicacin sa son en el otras (provenientes de los otros] v no pueden da. signar lo vivido. A partir de alli wede establecer, como veremos, el sentidor _particplar del eti pj en_ Flaubert, vala _=1i_E1='_i1`, _le_'5LL_"_fntnro com ortaniento con respecto al Ve*rb_o Por aiiora no hemos he-o od-a cosa que localiiar i_a`perturbacidn: el nio se descubre pasivo en el universo activo L .del discurd. Ahi se dfetienewiiuestra 'lfes'cripEi'dn'Lo' one importa aliora es remontar el curso de esta histo-ria y buscar U2 5-'57/fo c"oi=-vo eofvgio-HT/t.-'vreifvo e___..- ,-*ei-;s'.rere ai: oe.c-de epcueiitiaii para el, en virmd de su protoliistoria, presentes, lili pero le son aenas en la medida misma en que las palabras
eamos? Qpi pasar si interrogamos a un___rnuerto entre todos los muertos --y no de los ms ocuaces;- sobre el o_r_igeni
esas _'_:l_i:imera_s estructuras psicosomti_::as?_
F) ___.J f., ?_1_ tm _ ii ei. i_rsi. ,,,:.f'e.-fl-'G' -fi4_,
l I
Nuestra dificultad nos advierte que el gnlisis represivo no ha llevado lo ms lejos que pudo, esto es, hasta H '59-'P' cidn fenonienolgica de. una sensibilidad infantil. Ahora hay que invertir el movimiento. Dejmonos llevar hasta los origenes de esa vida, hasta elnacimiento de Gust_ave,_v veamos si disponemos' respecto de esta prehistoria de informaciones suficientes para iniciar el retorno, es decir, la siiitesis pro-
'
es
Ir
l ,tf
_ | .n
gjbfii que restituir la gnesis de esa sensibilidad. Etapa por etapa, desde el grado cero de_ esa aventura individual hasta el ser-:to ao. _ _ , _ De ppso volveremos a encontrar las estructuras que acabaiios e _ei:plicitar, una nas otra. Esto es obvio, ya qns habrn
. . _ :i
r_vSis_fe1vs,_a_ _vaua_si__ii_eiiia_t1t,i-isis-a_ ltima .s-1e_ _n&Cid l-\n., ,aj tal pag glssspptimipp peroesteisen __todo_ cas_o___
uni "conflicto paraliaante. Como indivi uo, carece -:letodo
_"v_alor _cbirio _eiicarnaci_dn d__e le Gil-HH Slli -_*-fiilpflff $12111 sus parientes un vi_i__l_or1a__l3so_li.iti1, fila' i_2f-HU f3'31T1`*-111* Pnf U V erernos'. est_e breve resuiiien es suficiente para mostiar que
sancio de vivir que hemos eiiplicitado v mostrado como estructuras de cierta vida, vivida en cierto momento. Pero no
temamos a las reiteipciones. La, materia es la misma; el en-
evoliiciii. Tiene nueve aos, tal vea diea. Para que la madu-
tu a lo iistpno
.'-;-
F.
1-3
_I-
_.
'I
_
II I ___ '
_:___
_
%`_ L I.-"
_ _
__
4 I.
.l --ii
| I-
HL}__f_ <1._1-L'-'`'-__'f1___-gt ______c5i,i,r_iJ:rendei;:'esie esc_nda_lo -un 'dioia"i:_1ne se convier__t en veiuo_.J Necesitamos comprendedo s rio*`_que_ remos' contentarn 'sf-cEin painplinas v convertir a esos prima ios estu pores en una senal de elegido Necesitamos hacerlo
|
_ _
asimismo poi otra raiion, y es que, en defniitiva, no sans i e cemos a mngu_no de los an_i:iguos muertos _ ue amam
si il pero es avei_- Antes de aver no liav niida _ La lactancia las
r' 1 a iiiterveiicion de nuevos facracin contine se necesi't aia - i tores. Uiia afectividad tan altamente evolucionada ser va pasiva, o ya eiitonces rechaaar la pasividad. Ese era__ini error: Y lo ei-iagero adrede. Si las cosas fueran. " d e l a iieicii taii claras, la esp l icacion J' i 1ior el coiiseiitimiento ._. 1 seria superflua. Veremos que no lo cs. ]ustamente poi a raedn de que la pasividad ijio___subsiste: debe hacerse picesantemente o ir_desapaiecieno'o poco a nogi. __,a fiincion delas eipeiiencias iiuevas consistin iiian eiie , _______raiite los primeros aos(I.a__i_iiasifd_dat'}se lia constituido eii ese nivel profundo en oiie lovivido Tel sij"fiiii_icaiite__ el signifi-' '_ __-__ ______ _ _ __-__ -T.-____-_ -.__-_ E1U
funcionesdigestivas v eitcretoiias del beb los piiineios aseos la relacion con la madre sobre estos datos fundamsntslss
1 1I _ P ff _:__ I I
_]
ir
___?
ravillosa v trgica mfancia nunca contaremos con un ssls detalle: de ese periodo: las madres cuinplian con su oficio corrio soiimbulxas, aplicadas, frecuentemente _amantes, ms rutn:iarias_ que liicidas; nada de]aron dicho. Cuando se intenta
reconstruir una vida del siglo pasado, se suele sentir ls tentacin de relacionar sus determinaciones fundamentalss .ssn
los primeros hechos sobresalientes mencionados por los tesI
.r
. Cold. c 'icer fuiidaiiiei-te-il de la sensibilidad ha frenado, sin 1. i. -t la menor duda, el desarrollo-general del nio siii llegar a impedirlo por completo, puesto que forma parte iiitegraiite de la tota_.lit`tad,__tlc lo cual resulta un liiato, una desigualdad: la nei-cia afectii7t*,,\aii'aigatlii_, en la irie1noi'iale Gustave -sctlestasadii v
en
rimida, la parlisis denuncia su insuficiencia; en esa fase mas ctinscieiite v seiisata dela evol__ucidn,, l_a paralisis no :ilcanea ' l enient e _u n a _a designar_ su __se_:-en-el-mundo", gue no es simp _ "a ertura del ser -sta a_cl_iiiitiria se-iitimientos pasivos-,
%5't-el B - E@-d t:ev11tsi a_____da_ Tai ia:____a___l is Sddmgenltii am aprs. Su nerr_c%a_provi_ene del_iec_l_i__o desl-_~, _ se 1fl3_}__*ff.'l.ll_..___E_ os au_ert_ v, a la_vei:, d_e__ po__psH%s_1'fr __ -_
nes. deco importa. El pequeo siente su historia con un coEste desfasa`e solicita ra an_p reliistrico ___de el niismo un a1uste_:_ haria f_alt_a_ roeip-lp toco o_"_coini:i;i_rigi'lo _to_do. _Pero _ 55
____
1 acin se
I1-
encadenada
..___,___ _____
ei'rri;_rie5_ E
gil-m __:--l-tu---_--p"
- - __ --
--.
F
| I-
pus de tede, treaes de madera y su materialidad leiiesai ne_ depende de su nueva- funcien, sinede.1as__1e1_ana_s__ei1erae_ieries ' ceii nqueia_ `:edifer'e'ri vqiie eifa censerva_ en i -_Asi__ ecurre __ _ Ia'
'inercia __p_atiica`_ 'Henies viste que requera- una integracin
1-
'H mas rigui:e`sa`aI sistema eii eveluciin; ne_e_s_ tede. Per ei sim*
ple heche de ser-"aiii, ceiiie _receptivida_d__ puras se prepi
QUE le vlvide, atravesade per una eerrieiite d ' expresiva, Iiquidaria de mede ` ' 1 1 -` B ggnerildad ue 10 _ . _ _ Pa-ma 3 ='=W-Hle intrevertida l ,_ -i~_19-!?_fE'I_1Ea__ adivinande que Ta dlenitud del "seriti'r' cie _,5__e __--,______d___ Ia ceniunieaeien _ _______ _ _ _ _- _ _______-_____*_____1-2 I______~_'i__f:irt__a___ rpanraes, ineluse, la his__ Ei e ustave- 5 f *1*
se liace medie y le 'sugiere ai niiie efniejer partide _qne puede 11 P erin_cu__ f' ande ha a side abserbida integra pel; sacardeea_ __ ._ la P; raiiis v se i'eceiiipeiiga ceme a unidad de le sensible pa_ 11.4-L ._
R J
-
ceine ia anaa censerva la mat_eria_ de _1_a estaca e_i$=__5I_'1_; ' servade" superade, atravesaffle-ier iiuevas y _c_en_ip__c]%F_ -f_1_fU1*_ ficacienes este seiitide ne pue e deiar de a1terarse_ ere sus
i as ; se_ tiata de `aiteracienes deben ser eempre-nd`d '___ ,__ en_ efecte _ _ __ *_ ' ` ` __';--~
m-15, _ " per sii sela: i h H que __ esta ri U Se niedif_ea Ia_e1uIa apgial ._-,E
. " "' '_ ' U
Er-=_I-|-
repreducir una tp-taiidad nueva_a pai7ir'T:le 1as_cpi_trade1e' re 'iiite_i_iias de una _(_*t'E_*_al`icTa1 ante_i~i_e pgevect que'
` nace de stas.
_:-I'
. I
_-_1. _.
----.
eeran@
1 |
Tede le cual c_ji_uiei'e decir, que en etre memente interprete la pasividad de Gustave' a partir de su reiacien interna cen su familia. Ne era uiia interpretacieii falsa: asi sucedieren las
cesas entre les cinee j-,i les nueve ai`:_es_ Pere sin la restitucien
de les fundairieiites areaices de la sensibilidad, es iina interpretacien en el aire, abstracta v relatvaiiieiite i`iidetermiiiada_ " Ne es sele la cemurensien la-gue i_ecibe___desde aiuera sus ' i 1imites_ 'sine que'ei`_ s'en'ti'de psnie ie la deteririinacien s e___ f T F `1 d s'ustr_ae_a la descripeidii_Ta_Ie dije: en la primera in ancia e
' ' 2 1e__iri_te_ii_cienal ` ` e seiitide es Ina T eri-raniee se___eifi_i_ ndeii__ , asi , Ft e nie de , si e a p ersena 'teria Ia materia es senti'd e _ En eier
_iri_aIeiiteiidide_ Pere entre'Je's.ii`1auT:i':ei"t'_____si_i-__a e I.$_;* %e___u_ri las _ niievas determin _' m en en 1 D ` _... ._ _ acienes sen se e I .es anti-giras -_ een seii ii'i-iil d e que le redea. Asi, f la a ' atia - es ante tede la - familia - TU.
*'~'dH-Ef! E1 nis elemental riivei psicesemtice ,Eel d 1
i1H5__.}* egravi-_i_dasL adaptadas- a las relacienes cada veam'5 ricas ' - nine -= -_qne - va_ - ri_adiira1-_<ji;i _ _ '11ue _ _se ari udan_c13_tre ei ff el
_
J I
i_
i
' ' -.I 3_1___' __1_fH''31H, de le succieri, de ias funcienes digestivas, deE TUS
THE Pete hacer de ella una cenducta rns evelucieiiade ,i _%_f__``-_______H5'i'"_1'j1-?-e ii1a_ nueva funcien: ia aeci_i_i' pasiva _-paiia H EQ - 'cemprenj1i,-,_ -i -e __ as __ ice _ __e ensa centra un -' peiigre meier __E1 H-ITU SEt1r__ ciege s_e cenvi_erte_en_ _i'esentimieite_ Frente le
.'_`!I
` sentide, ` d ure ceme su prepie es c u re iiifieiee de __ este sen ' in f au cia : Ia a_p___ atia recibida tide s 1 a rimeia _ __ _ _ vivida, _ __ cense__ __ - [ida ai' _`f _ ses tie __ne desde , e es primeres es' anes _ 1ei __int-erier a ' d pi1iive`__e te d es__i-i 1 s cenductas _ le eevd.a __ _ de resenumiente; ___ `i del _ signii _ E5 H 1.1n tiem e Ia materia del __ sigue __ i-__ la e acidad _ _ P 'P 1 __ _ c_a_ri 1 d a _ Hacia? ificacie- "eade (misteriesa_s_u_pe1facidn'ie la
'_-
dl nu ms escurasf y Ia deiimitacieri iiiterier del significante "P. r. --' ' 1 Verdad restrictiva vfenitud cendeiisa_d_a de ieria,__ ` `easadi:":'rehisfe`r'ic`e recae sebre el iii_e eeiri De_sti_i_i_i__i es la
`L'Fi__iHe_nte' <_:__ie`perii__'i'ie;ntes imi_:_iesbi1id_ades_ que 1as__de__er_inii_i__a_
1-.
_ D -tt ep-ta as actitudes fundairientaies sele si stas ei-esten ' i-_ pi-meramerrte. - Se tema le que se tiene-- ies med" ies diseenibie s P edemes tallar ias estacas para hacer lanzas ir ` I arniasI puntiagudas "- seguirn nafa m5_5_ Pere _ _ _ ' ` des_ _ estas siende,
*i
'Fcienes pesterieres -per eiemple, el ser en fairii ia e c iquille a les nueve afies- serian___inc_iaces de ei-iplicar, 2 es i,_H =LS1'11-IH t anfi____ien b" d veeienes, las acia m s e bid e aun `ia_inei:iriciie n-creti es me eri iri"} ,_ la "`at*`iide ____,___stas ceiifesieii que
se
_-----3- -~ -
57
__
'H- .
_ ran y que las hace mas cemprensiblea O bien eiicentrareuies el iiuclee censistente -eii terne del cual el seiitide se censtituira en su singularidad, e les erigenes reiundes de 'Gus tave Flaubert v, per ceusigiiieute, la trairia de su idiesiiicra~
.|"
ve sebre la brunia jr eeii niebla La@"ein:ireiisi-eii dialctica ) bien____puede elevarse paiilatiiiaiiieiite li_ astadjds' iiI`tiiii-ds"i_iieiiien_ _tp_s _e una vida: de tedes _niedes cenileiiaa de inaiiera arbi_traria_ cen la priiiier ac i__i_-_a_ iiiencieiiiin 'les ai'cl._iie_s, es decir, se___l2i_sa en e iuceni rensil`_5le`3-'y e_s_t_e, uperadp pe_i;e _ ceiiservade, p_e_i_'niaii_e-ce ei _____ __ su liiiiite perniauerite v su nevacidii iiiteiiia: __si el iiip_fiiiii_ei_ite_iiii eiicueiitra su verdadere unte de partida, jaiiias alcaiieairi su ei:i1`etive_ Puede fr--- '-:'_---_ iniieiitarglas iiias in-geiiiesas apieiniiiacieiiee, prever eeii eerteaa el pasade que fue el future de iiii gran lienibre; si'-fue ,eii pie el _l_-eche de i:i_ue ceiiipre_iida _le____pp_e___pe ceiiipijeii-dd_L1,
ii
-_..
gar per tedas partes indifcies, _ei-_aminande_ les decumen_ea ncar es dentrehde etraperspectiva. bale Pl1`9~_ 111% Para alfa _des termines de la alternativa, e f ra _ i'nieririacieii - Entre les ' i _, la sera ebre. Ne be eptade pr_el_ segi_1nde_____i_a___i_:____i__i__p l__a___ c__i__ti_f_*__ei_: _______ ________]_J___ ___ ______ evque lieii pi e b s t a_ nte i si_ eaierames -, eii - - _ hgi;-hgg isade _ cublf tEl.-llcl _ _:1ElLt'-Ii __ _ _ _ 1 i e _ siva iacer Pm' alti Sena necesam-3 mtglltal ela Siriiesieldrnltiiii- en una 0-*-"1`1'3l111'E'-5 acerca de 9595 5-E115 amm- isiea ue relaiiieiic les Palabra, ferial- uiia h1petesis_cempipn__________ ti____________ ________________________ _____ heches riieves __les____ia_i_s__t_e___i__i___i__p_is____e_______ __________________________ ______ _____________ iiieviiiiieii e cen _1 - - -: 1 _ rnedible: _ desde lueve een Pmbrn-se; su veiesimilitu_d ne es _ f-fi = ___ eee de suerte rendirenies cuenta de tede e que Se Tidlesp Pere este tedees iii' in' _ f tan Peee: - casi _adi`*1 tas que a uiia ii fm 1T1E:lISIE t El iite trabaie sele per lleilli _ ' UE Quen ' ' 'Eu-1;g5 + * -tiduiiibres 3; descenecinii liiptfitesis atraved- PUT mcel
Si Siii iacilai Ya inisine diie iei C1 luiiziia vlfle E5.-_ iLL3*`_-*Pl velver_ ii elle al_, ceiic ___. - _-.,_ _ _ __' _ Liiieieiieser <,_1Ufiiil1i1lPli`iLH' Rm.-tgdas 15-Si; _-P] .-..-__:- _ _ _ .F ierueii-:fi ' -1 Pm - babilidad defiiiidai F :_511' - _ - ' . _ . ._ ___ '
+ * J _________
'
"
-I
.iv -t-aas las -n_an1CE5tj@I1g5'de' su idiesiillirli l'5lifl1i*'11 ' f ` ll iiai ceii eees aiiee de'
' tetica de la rimera iii etlil; _:3____ ` '_ --. - = _ 'EE-' ,.- 1-Einintaddes les vecies gue l_ieiiies sp-iialade_,_L5 Fai. `__-,_",_-,n`,]_,3;;.;;,1-_L,;__ difeveliier a -esta sensibilidad ese iiilfliee C1 t'=-'b1;__,_5 En E1 ue Se C011 Liiii; eii e __cuer e vivide v el
iineia_ Ceme saberees, la infancia ebsesiena a Gi_i_i:t.-_ive: esta eii el-" la ve, la teca incesanteniente siive * if' el niener adeiiiriii _ __ "
5,; m,-, .53 11, 1 E1-eneiaeieii sentira cenie e__tei e_earnal e__ 5 ' pe. EL dl, - 1105 V*'f1`*P ` i _ s selicita es las asieiies. n una ff-'_ ne Line _ _ f _ 1 111;e5_i5 eeni: reiielve S010 _ vea _ sine en tedas las pel -.ii -51 --.99 ~ _ _ + stuccieii iie es riguresa, se descuenta que ne r ' le'} s : reclamada Parte@ dada* Snlda HIS 1113.5_ de if-Iihi L , ` _ las ms -E-_-LET-|:E5 p1'E5]_[}1'_|_ES_ 5E1'd. ].']'.E5i11'1_CIl.1 SE dSITi1'I'l_ 'U 1.i._1_ Ne le elvidemes, en e fecte: a
cia_iies _salta aies eep, pere iie la veiiies. Tede' el preblenia se resume eii unas pecas palabras: Gustave nuiicasali'd if ancia_ ` L e d ice fl e sa li eiiies: es un adpigg e e l a _n alieuad l meiistrue miserable ue fue. Per etra parte, cuan-
-P
qne_ceiiteiia alge ___ee1 ueag est sebre la mesa. Gustave Par D _ de _ 105 trece an _ hay fegtiees pernianen tes'- Im P esbie_
dp une desea receger' 'test_1'iii'e'_iiies relatives a sus prinieres aii_es, checa cen una ceiispiraeien del sileiieie: eii primer trmine, nadie se preecupe per ebservar a les chices ji a sus
mamas, jv ademas el pequeiie retardade iie liacia lieiier a sus
padres: de mede, pues, que su ceniienae en la vida hube de perniaiieeer eculte: fue un secrete de fainilia_ En tales cendieienes, hay que eptar: e abandonar la investigacieii, e reee~ 55
,IF-_
la mteneie esclarecei _ cen __ -_ PE If-_____f___.________. __e_E1-1',,5 _ a Teiitef eiiperieneia ra ,IB su _____ _!f_ if' tia _ --f aler ica a nues 1 -+'1ad,_-,leggenfj del jeven v del adulte cs E
_
* nea eee ii _e__,_-_ _ U Sedmpnieidnd Pigiade su verdi 1'15'5ltf'5ism Efnlbug' GH 3 : ' l- a' nuele vivide mediante -.__l-1......-
Slemdrle PPI va1P`Hi}S esta vida ~3; esta ebra nes e misme EU-1bediidlzila - __,realidad,-.ile _ _. _L" '_1-151 e 5"`iaTea Su densidad Y Su TIUT Ch
.._
liip__tesie, Si la telera e la asimila y se transfer-_-ma- ___ __ _ En 51 111151113-'fi 'lefaveiituivi de Flaubert dar'Pti.1-db T ' H? dida fl ue se a13 reir' : de esa iufandia L = 3' me' ime a su fin, recuperada y decidir retre ' _ _speetivamente acer : __________ ________ ___________ e_____________________ __________ _____cp_____lp__u veresimilitud Me Ya lieme f"d " "~ - . _ .S lla U li dscrlt 1':-"5i1i*15_g_3'5_l--'il15_~f_11'_itives de_"_l_ n_i_i'ie a les seis aos : Pedemes reducir [1-' es al Qee) gtgm naci!-nes. 'fundamentales ' _";__ '_ - ___ - _ ____ Un-i i es l ai_:___acer -. _ su s_e_i;isibI__i - _-____________ ______________ __ _______________ n ae fil;i__;' 1;__ P siceseniatice - - '_
'
'__
-- -'-i-----E
""* ' 3 estat s _ P 1 Ines se ferniaren en f______s__u____i1`1ri_iteliiteri__.;i, entences tienen que traducir Sii cgi-2,550 _
_a__
_ ...__ .L t
" _ I-I
_i1ce unm
__-__
'_ ` __ .
fr
va a le1"eeeI'_ ee "G_-;ij|_-`-``:-
'
imeniafi cuidar r1%ldPddidude haci' am; Baila" " 'lia v que " rementar '-1 _ '~'1''-me e tante, ' 'f de esa ,___ .___ - el er el -curse vida hasta' niemente primere en e ' ' U,-,;,__ .- - _- _ _ _ P ue una mu ei- se hace carne_p_a_r_a que ----
Hecuerf-T.-, -- 135 Eeiieralidades: cuande le, _ asea al lactante, ee EKDIESH mg ___`___"I;:'1`l_?__E'f _la...1 9.@-ihe e dad _`___'"` " = 1-I-D G' En su Vai' W de uersena _`'_'"" _ Crue ' naturalmente ' - resume en Si _ teda su vida desde el nfieirri' *' *-' 'E"1"l 1.-"' fnjgm tE * * 130 eva a cabe una relacin variable *` ' ' _." ' - 5i1'L1I'i lee C'i1'ii_11'1_=.;tg11i, * - * '
FEITI (ji_1fLi--1 Dbef es __________ ______ ___ _____ _______E _______q'__i,_fr___F_{_}5e___IClliidJl:_l5t~=Hjil3,_
rabias futuras, una iatalidad de _vie1enciaP Nada gueda fijade de antemane; la -si_ti.1_acii5n ,tetal _es la gue. decide, _ a ue. s _* H ec ta en la carne i sus vieiencias ne ' tdda Id madre uien e re ' sen, ta vea, sine terpeaas,- _tal vea mientias sus _ manes le es'_ tijan ne dea de'_liaE_lae, de cantae al lie que n_e_all "atar, til v _este`se1_;entera_ rie l_:_-_:_i_en aprende_a ver, dp su re"pi u`:Eiidad cerperal per las senrisas que ella dirige Tal vea, ._ per_el__ ceutrarie, _.. __ le necesarie, - . ni menes, _ ella hace ni nids _ma1_ y cencienaudamente, sin despegar les labies, demasiade absei- __ bida per una tarea que le disgusta. Las censecuencias aeran muy diferentes, eu une v etre case, %ere tante er_i___i_nie cer@ en etre el lactaiite, i_pelde_ade dia tras ia per les cuidades qi__i__e_ P se le--piddi-g_an se penetra d_e_su- 'ser'-aiii pasiva; va1e"decir --I--_.. interierige le,___ei_i:1c_idad_materna ceme la_ asividad que cen__"7__liciepg_ ted_as__laulsiene_5 5; tede-s lp:-i desees-ritmes_i'_r1teri'eres, - _ terrnentas amentenadas, esquefnas que revelan al__ _ _ceu_fifs _ _ misme tienlpe er a'riicas y; anlieles iparticulables-i "` "en`una palabra, re ia 1" ma "_f._--`-' inmersa ' ' en le '_ mis 'I _pri:dunde EIe"'ese cuerpe, se_c _ te e_n la estructura patetica de la dectividad_ _ ______,.,._|..|-Il-|p"II--` ' -"'1-
senu tivarnente el afecte . . _ ' -___nrepianieute dictie se tradne r- -en actes vF s ' " misme -___e__mi-de per .='_-e_tes__ 'Pere -al tie;~_;e_ ,_._=__.i_,_.1__e ___ ESE __________5-' V. a 'traves _ ' de l i debig a la eerse __ brutal e tierna, tal, en fin ,_m___ _li__t_ii___e i_i_iiee,
'_r-Pl -' 1'
1.-1
amar
mer ijr-
E] n Se Une de ___________.f____ _ _ a ec e__ se descubrepieer su prepid leiiilitlietaiiildvdqdndii ds decir* $10 " ` -' Seiisacienegf Sing ,_-me ad* -.- T _ TFUI' - SUS . . _ fi 55_ "_"'"_`_`i*"" "" : arns Sabe de qu U1' ___, TJI'ESierie5_ _er centactes _- e:.=:tranes_ er reces Hreuerue _5__________
e per una
Este ne es suficiente, 31 Margaret Iviead lia demestrade que en ciertas seciedades le agresrvidad del adulte depende de -la nianera ceme se le ha alimeiitade en la ci_ina_ Una manera que puede estar regulada per la cestumbre: en una parte le atilfierrau, eii etra le alimentan de mala gana, despues de haberle dejade gritar. En nuestra seciedad burguesa la lactancia _va sintr que lia side raciene e sta regulada per las cestunibres, _ nalirada er las prescripcienes medicas, sigue en pie, iie ebstante, el lieclie de que depende de les grupes familiares y de les individues. A la edad en que el liambre ne se distingue del dese e se:-tual, la,_ alimeutacien E pri_ _ 3,; _la__ liigieue __ ._ ceuicieii __ /L meras cen d ue t as a g resivas , le cual quiere decir quel necead arranc al lacaii dela fiiicias aSi *. "" "' aresivi " ii re_res_enta " re ectel la ta r eiidenciaensu -secte -' as e emen- a la relacien primit_iva_cen_ e___etre v la erma prelisteriea de l`aaceidn_ tede a un mispie tiempe. De 1. --_ _ -_"'*"-'_-_u` ' este media esddble ceniprender que, centeriiie a su iudele y ' ' ' ceiife_ili_e a l cem er tam ente maa su intensidad -vale decir, ' se vuelva 1 uege mas ' e menes p_ asive Hasta en teriie-, el nine _ _ ----'"'_ , --. -_ -I"-- _ t i ' " sus actividades esenciales, e mas e__ menes gctiv_e_hasta gi el `_ sirnlnpe desencadfeuamiente' de las _pas:i_eiies_ Al margeii de 'lais iuneienes prepiamente ergt-iiucas, a madre es quien predispendr al lactante a las furias reias e blancas, a les miedes_
U5:Hfablldad ii il E5- 'ffl eiadesme libres:-r Diir'_lri tdci __ 1_v1P1En .tcdla de lasCia, manes que le despierten. Tambien-
-:ii
_ -___*- __
arranca ' ' rieclie, ceme _ ` _ ___ ___ d emasia_de prente del se descubrir? *thing U' bialiaade? SE cenvertirn las discerdancias 5; 1.;-, _____ __________ ______________;'f_?__1'1__2_i__i_1_i_i__'_a__'__'iif:____d____i__e.:____ vida, e siiiilemente Ei PN-iiiiesa_ e grandes E30
i /
eii
_ que ahuventan, atacan o paralizan; en __uii_a.pa1al:_ra al redomr3io_de_ lo pattico (emoci_ci_i siifrida,_ intgior)__o de_,lo_ prctiiio
(ric1en5=as_ esjengrisadee wmH1tvi,SHPer El _a_p_e1 deL;cuerp'ocom_o _ aio preeiristente es asimisnio va-_ "`_'i"ii_i-i_e: _e_1_ orgaii`ismo,"`Eajo la acci n""de_"fa.rdtor'es nieraniente fisiolgicos, _puede__at:ri`i'se" a la einotli1iila<_;l____pasiva; los caniinos del influjo nervioso pueden, en vinculacin con el "temperaniento, facilitar _y hasta re;_;1ueri_J;T-_,los atentos pasivo_s__v_ el abandono. Esta prioridad de derecho permitira, tal vez, que la pasividad -se imponga coii mayor frecuencia en los casos
aniliignos, cuando las conductas niaternas no son en si inisrnas
i
I
.-._r-r|ilI-
lo contieiie r-_-ii su 'ese-ircia irctli Y 5111 .*:f1'1lbf11`g5.:;l^.1__ llflglis iisdtaiaifun "ct_:e, laura sus adosdepdetermineo-11"1=-`=1.!.1_*B1`==1r-E5-i3f._ . ` "cio`a de un'o" ii dtro modo ti 105 Hm *-1115 531811 E-._-llnlaen el momerito $E'.!_.ont_e utilei' S11 bl Q. m-la qlle s 'negar-' el azar v, ms profundemllp'-, 111_l__'-Wi'-1'1=1' -'fi,..`_.t=`_.P_l'if"15`f conio su marca indeleble. Asi..-1a, olii*_e*<$5ii_'5-1-'if-S33' @5 al mismo tiempo aes t_anto_ ma:,s___l_ortui_tt1 oyoito lfl *-''f51T_1_E1.`-: .
Wdariieiitle' construid}a ha fa sidp. Nicolas de Steel se 1T1H'lU_i EHTF ,- '
de una ndole propicia para privar de agresividad al nio. Inversarnente, si los cletos soInticos__I1o son propicios para ello,
la madre no podra ei-:altar en el nio las violencias patticas coino no sea mediante acciones tipicas v radicales, lo que significa que hay que atravesar algunos umbrales .y forzar alguiias puertas. Y a veces la hoja se resiste y el uinliral es iiifranqueable. Asi, en cie_rtos__ casos las disposiciones orgnicas s_o1_i_citarian del__1ac_ta'rIte una actitud dpe ]as_conduo=t_as, n'i_t_eriias, sp cuerpo. Y_ en otros casos stas serian tan rigurosas v _e_l_ sentido se imp'ri_miria coii tanta 'facil_idad____en' la car_n,e, que .la_s reaccijnes _i_.nducidas resultarian, en la forma v en el fondo,
|_sunianiente" depeniieiites de __at__nella_s colnductt-i_s (yd que reconfusas o contradictorias, ,dificultosamente __l:osqn_ejur_an en
. .J 1, i
fr" oofes se resueiveii a hacerloi. En caiiibio, \ la suerte v la' necesidad se lleva libremeiite' a ce o S111'1TH1- _l
-otras razoiies,` por liader comprendido esta iiievitalile maldi-cion del artista v porque este __iio_ 111~1_l1'_*-__ 1'*-%.E*l'.1Hl.te_1_ 1*-_ 'UI_1f11}' ga-,i;1 nifgdal-1a_ Hay una solucion, tomar _la_ contin-ge-noia "#dii5iiia1-Lconio ob'etivo final d 1 ` ' iistmctivo. ocos crea~ restar a iia ie eii a
H. en Ll .Esto
Lua eiustencia
QE S 'IE
oil _E1 _*
nutricio e lo vivido). lt?-' EEIUIJU fl-1J__1,111,'*' tlmp ':.'3l1% ago nf1 n3_ hio de niis tH1____1__ironto
1i=~,'>
eiiterioriaarian el comportamiento interiorieado), si no pese a la constitucion fisica, al menos a favor de la neutralidad corporal. Se-___v'si de un ei-rtrenio al otro 1.'joif__i'adaciones infinitas.
r | I
J L ls..
F foiii e'n_'i'i`i-ri r'eii otra de estas actitudes _@-`ii.*f1ls'l-5--'~l=f-3:1, ._ -ll - -- T ri suerte ' 7:-" i..-*1 separacos e -ff,-1--gei_i', ; el _ caso de los firnantesii ,___ __ para ellos, e o jeto ama o es e azar; tif-fllffil TE W311 U 3 Elf pi-mar azar, v eii el iiiismo monieii___to__ict:iai;iie1i q11_E__,tZ`5__PfU cuE1,;t,. E un euerpo determinado con_ui_ia deterniiiia__~_:l,a,__i;.[i;.'f._dre' relacioii no_ t_;on"1p__3115l2l_i P"-155W' U@ S 11-E11 lad Se' ricsl ii liielsea.,-posible 3. -- dar f-tr raadn e cruce, _ v - el - 1111S1"I`~j_= tiem o coniprenslop p1__lEUU1Eili fi-111 9-1T1El1lf="'_ 'lflplenslble d
La conducta vulgar es parlancinai-_ni' l iiiad_re___ni Ia iiaturalesa han precisado _f:osa alguna, de manera, pues,__g_ue"_ufio "' se siepte i_ri_cLinadc muy a_ menudo 'liacia _furia direcpii, veces liacia otra. En cada com iortamieiito se entreven as ' ramas coiilus s ue re ii fi ante_s que istil opoil alice te-
ducto casualllsrlfrnnuiudn mdlcua dem@ Semlf' flhra "",.iEr1 lo que nosotros l:uscaiiio's es- el nio alJ1'tL1I1EL&l=%. l EU'
1
'
f.
"
___.--I-"-'
lundic:on_ las supere liaCt1___t3l_Etvos originales. Y, sin duda algima, el hecho de que se encuentren en nii mismo nino
H __ ' ' '_' I --
ductas de Ia ruadre iiierioriaadasf- puede tcmeiae en un pri.iner momento 'como un heclio casual. _]f_ero cuandp se trata
de la persona humana, tambin
tolpii-oii i'erision: eii efecto, estas deterininaciones elenien'r'i;-'jgs leio de aadirse o de afectarse una a otra eii eiderioridad, quedan iniiiediataiiieiite 'ins 'it ' '31 Cml Sinttiee d_eL_una totalisacioii viviente; inseparables, se pie-_
f
i
Un 1,,-_-,mt mii-friificaiite es tan 1ilenainente'si1:,fnificado y ngiiificg'-110 SL] "i.iBl1U '.`L'L1l1 C.''i.I3.IIdC| t SEEL '-1 Prduct irigimlr de
U U
'-
3_i`_';?El1~1il*1..-lClE__5'f'i-*1"'Jl_-
Qqnta
ES SEE.
I I
por su realidad psicosornatica a significar la insignifrcancia -i traves dl sus prof-'e-ctos; de manera invcri lt?-"5 UUU5 Ir' El WUUU lln E B
un -insignificante SiglflfS Flaubert 125 1_111|:i dE Ell, CI1"l E*I'EIT1D5, Y ESD 5 l 1111 Clllfltuya
-ami-H (insignificante) T o como lip_ni_l:re_ de_un_ cierto azar (sol:re -*l.f'("1' significante). Es ei-iplica li-iallaririe en "U_n_go1pe de ~_'-':.-'?'. f3*'iTft 1'-:E El ii dados. _ El@pe de dad_| unca suprimiril azar? pues en-: rea--froi
ser ff' -er.--to ` .J
.I if of FE
la griindera de su obra.
'
62.
G3
_gntan, no bien surgen, ooino partes de up__coiij_unto, llo _qne fl'-l1'E1'E Bi-`=11? QUE Pa 5~_'l-ll-`l3.~_E__l"$1.11 la 'lai' almenos en la medida en_ que lad_par_te_e_s _gna encarpacion del todo. Por fin 'hemos remonta o -"el" curso dd e-sta vida hasta su comienzo. ,Vamos a interrogarlo sobre el primer asar superado, es decir, sobre el rasgo fundamental de su destino. Ahora bien, conio vimos, esa investigacion nos conduce a la persona de la niadre: el nio interioriiia en los piimeros dos
aos de su vida a Genitriir integra. Esto no quiere decir
+ l-
-_-_
- _
'=.
_-
' II-.
.'_
a_i_
El padre
que liabrii de parecerse a ella, sino que ser hecho en su irreductible singularidad por lo- que ella es. Y de tal modo nos vemos' remitidos, a finde coniprender la pasividadque afecta
a Gustave, a la historia persoiial' de Caroline Flaubert. Y"I1o
lt Cuando Gustave llega al mundo, en 1821, Luis XVIIl_lleve seis aos de reinado v la clase de los grandes terra_tenien_tes se ha reconstituido eii buena medida. Durante los quince anos
de la Restauracion esta clase frenara el desarrollo industrial, que sigue siendo, durante la priiiiera mitad del siglt, lllt-
solo a ella, siiio ademiis a las relaciones que Caroline mantiene coii su marido, con su primer hijo ff con los hijos que
engendro posteriormente ji que niurieron, le que implica, desde luego, que pongamos de manifiesto aiite todo los rasgos
principales de Acliille-Clooplias, los del hermano mayor, Achille y, puesto que esta familia es uiia clula social que eit-
presa a su manera y por su liistoria singular las instituciones de la sociedad que la lia producido, habra que establecer al misnio tiempo las estructuras fundamentales d_e este pequeo
grupo tan solidamcnte integrado a partir de la historia gene-.
blemente mas lento que el de Iiiglateiia. Pese a ello, a c ase burguesa conserva y a menudo mejora sus posiciones. Las dos clases eneiiii-gas llevan a cabo una aparieiiciade acuer_o Ir' encuentran un equilibrio completamente pipnfllll filf'-5 9la politica aduanera que anibas tienen interes eii iniponerle al gobiemo. Se proteger a la vea a .ciertos productores manufactureros (de hierro, acero, lil-11-El Y fl W605 105 *-gfli-l-U5
coiitra la . competencia eittranjera. Entre la if clase d en al'-150 ll I . d
prodiga. Interioriaacion enibrollada,_opaca, puesto que Caroline ciipresa a su manera, es decir tambien ella a traves de su protohistoria, las determinaciones familiares con que va a impregnarlo. En otros terminos, la nica probabilidad que tenemos de comprender la primera relacion del lactante con el mundo v consigo mismo consiste en restituir en lo objetivo la historia v las estructuras de la celula Flaubert. Vamos a intentar ,una primera sintesis progresiva, 1; pasaremos, de ser posible, de los caracteres objetivos de esta clula, es decir,
de sus contradicciones, a la determinacioii original de Gus-
tave, que en un primer momento no es nada mas que la inf,-3rioriracion del medio familiar en una situacion objetiva que la condiciona desde afuera ja desde antes de su concepcion coino singularidad f' _
F1 Sin entrar en deialles --'-ya los veremos ms adelante;-, es' evidente que Gustave solo podia ser, an antes de ser concebido, 'el hermano.
El 1; erren o de acuerdo seia i pues, el proteccionismo una _ lh _ or Eran parte, en efecto, los terratenientes son ma t unanos. _~:.ji,ui egndgl- gl-0 E1 erige p no ae preocupan en lo mas minimo por ampliar el mercado. Los viejos metodos de cnlt1-f_ l.lJHfl*'3'`hU etc.) son conservados o puestos de nuevo en vigencia. HH? L1'-1 aguardar hasta 1822 para ver aparecer la primera trillacdore
mecnica. Sin duda, los viejos emigrados -'ique tienen 111
ro- proceden a efectuar en sus campos ciertas transformaciones que tienen por resultado el aumento dela producti-' lemente vidad. Pero no por ello aumenta la produccion: simp _
se
.ee