LA HISTORIOGRAFIA

DE PRINCIPIS DEL
SEGLE XX I
L’ESCOLA DELS
ANNALES
BENEDETTO
CROCE
• Nosotros somos producto del pasado y vivimos inmersos en el pasado,
que nos apremia en todo y siempre. ¿Cómo movernos hacia una
nueva vida, cómo crear nuestra nueva acción sin salir del pasado, sin
subirnos y meternos a él? ¿Y cómo subirnos al pasado, si lo llevamos
dentro y él está en nosotros? No hay más que una salida: aquella del
pensamiento, que no rompe la relación con el pasado sino que se
levanta idealmente sobre él y lo convierte en conocimiento. Es
necesario mirar de cara al pasado o, hablando sin metáforas, reducirlo
a problema mental y sintetizarlo en una proposición de verdad, que
será la premisa ideal para nuestra nueva acción y nueva vida [...] El
pensamiento histórico reduce [el pasado] como su materia, lo
transfigura en su objeto, y la historiografía nos libera de la historia [...]
Esta nos libera de la esclavitud al hecho y al pasado.
• Benedetto Croce, La storia como pensiero e come azione, Bari, Laterza,
1943, pp. 4 y 31.
• El filósofo de nuestro tiempo, quiera o no quiera, no puede saltar fuera de las
condiciones históricas en que vive o hacer que estas, que han acontecido antes
que él, no hayan sucedido; esos acontecimientos están es sus huesos, en su
carne y en su sangre, y debe tenerlos en cuenta, es decir, conocerlos
históricamente; y, según la amplitud de su filosofía.
• Benedetto Croce, Lógica, como ciencia del concepto puro, México, Contraste,
1980, p. 226
• Se ha de considerar como resultado de toda la filosofía moderna, de Descartes
y Vico a Kant y Hegel y a los pensadores contemporáneos, que el pensamiento
es tan activo como la acción, que no es copia ni receptáculo de una realidad ni,
por consiguiente, nos provee de un conocimiento de la realidad de ese
propósito; que su obra consiste en el planteamiento y resolución de problemas
y no en el acoger pasivamente dentro de sí trozos de realidades y que, por lo
tanto, el pensamiento no está fuera de la vida, sino que es función vital.
• Benedetto Croce, La historia como hazaña de la libertad, México, Fondo de
Cultura Económica, 1979, p. 19.
Marc Bloch
• Si poguéssim fins i tot considerar la història incapaç d’altres serveis,
caldria fer valer, a favor seu, el fet que sigui distreta; o, per ser més exacte
– ja que cadascú cerca les seves distraccions on li plau -, que així ho
sembla indiscutiblement a un gran nombre de persones (...)
• La història no és només una ciència en evolució, és també una ciència en
la seva fase infantil, com totes aquelles l’objectiu de les quals és l’esperit
humà (...)
• Les generacions immediatament anteriors a la nostra en les darreres
dècades del segle XIX i fins als primers anys del segle XX, han viscut com
al·lucinades per una imatge molt rígida, una imatge realment comtiana de
les ciències del món físic (...) creien que no podia existir un coneixement
autèntic que no portés, per demostracions d’entrada irrefutables, a
certituds formulades sota l’aspecte de lleis imperiosament universals
• [Alguns historiadors] cregueren possible, efectivament, d’instituir una
ciència de l’evolució humana que s’ajustés a aquest ideal en certa mesura
pan-científic, i van treballar força per establir-la
• Altres investigadors, tanmateix, van prendre una actitud ben diferent.
(...) La disciplina a la qual consagraven llurs talents, a fi de comptes, no
els semblà ni capaç d’oferir, en el present, conclusions massa segures,
ni , en el futur, moltes perspectives de progrés. S’inclinaren a veure en
ella, més que no pas un coneixement veritablement científic, una mena
de joc estètic.
• Els fets històrics són, per essència, fets psicològics. És doncs, en altrs
fets psicològics on troben normalment els seus antecedents. Sens
dubte, els destins humans s’insereixen en el món físic i en pateixen el
pes. Això no obstant, allí on la intrusió d’aquestes forces exteriors
sembla més brutal, la seva acció només s’exerceix orientada per l’home
i pel seu esperit.

• Marc Bloch, Apologia de la història

PIERRE VILAR
• Cronología y coyuntura, estructura y psicología de las clases:
éstos son los fundamentos necesarios de todo estudio de los
agrupamientos humanos y de la forma «nación» (…) ¿Hay que
reducir, pues, la existencia de una nación a un asunto de
política económica y de coyuntura? Ciertamente no. Pues el
marco de la comunidad depende del pasado. Y la coyuntura
no actúa más que a través de las clases sociales que la
sienten. Pero estas clases, por su parte, miden sus
solidaridades históricas con el metro de sus descontentos, de
sus satisfacciones, de sus posibilidades de acción (…) Me he
esforzado por esclarecer un punto: el despegue de una
región hacia la estructura moderna, industrial, capitalista,
burguesa. He querido plantear (no resolver) un problema en
su integridad: las relaciones del hecho «nación» con la
estructura de las sociedades y la coyuntura de los siglos
• Pierre Vilar, Catalunya en la España moderna
EMMANUE
L LE ROY
LADURIE
• Tot estudi històric ha de començar, o hauria de començar, per una crítica de fonts. El
nostre llibre, breument, no escaparà a aquesta regla. Abans que res, alguns mots
són indispensables per presentar “l’autor”, Jacques Fournier. L’autor... o com a
mínim el personatge responsable de les nostres fonts documentals (...) Fournier es
fa monjo cistercenc (...) El 1317, ja conegut per la seva erudició i pel seu rigor, és
nomenat bisbe de Pamiers; destaca, en aquest rol, per les seves persecucions
inquisitorials contra els heretges i diversos “desviats”. (...)
• Ens interessa l’activitat de Jacques Fournier com animador diocesà d’un formidable
tribunal d’Inquisició, entre 1318 i 1326. Realment, el comtat de Foix, a la part
meridional del qual es desenvolupa “l’acció” d’aquest llibre, va ser, durant més de
cent anys, la “terra promesa de l’error”. Des del segle XIII hi campaven, des del segle
XIII. I la Inquisició s’hi havia fixat, ja, cap al 1240-1250, després de la caiguda de
Montsegur, darrer bastió dels “càtars”. (...)
• El 1318 Jacques Fourier pot constituir el seu propi “ofici” d’inquisició. (...) una mena de dimoni inquisitorial,
asseguren els detinguts als que ha interrogat (...) Tot el Registre d’Inquisició de Pamiers porta la marca, o la
grapa, de la seva intervenció permanent. Aquesta és una de les raons de l’extraordinària qualitat del
document. (...) Una declaració pot fàcilment ocupar 10 o 20 folis del nostre Registre, o més. Cinc dels
interrogats, “només” acaben la seva vida amb el botxí.

• Així transcrits, els processos i els interrogatoris de Jacques Fournier han estat recollits en un cert nombre de
volums. Dos d’ells han estat perduts, un dels quals contenia les sentències finals (...)

• L’atzar de les enquestes de Fournier i el repartiment molt desigual de l’heretgia fa que 28 dels acusats
coneguts pel Registre siguin originaris de Montaillou i de Prades, dels quals 25 de Montaillou. Aquesta
circumstància va ser una catàstrofe per als pagesos d’aquest territoris. En canvi, ha estat una sort per a
l’historiador (...) la visió a ras de sol, de la societat pagesa, s’amotlla de meravella a la monografia de poble.
La nostra recerca no serà excepcional: el poble que analitzem, i que l’ha triat per nosaltres l’atzar dels
documents, és Montaillou (...). Lluny de policies de tot tipus, el nostre poble havia ofert un terreny fèrtil i en
principi sense grans perills, a partir del 1300, a l’acció militant dels germans Authié, missioners de la
reconquesta càtara. Però les coses es van espatllar ràpid. Després d’algunes incursions devastadores dels
inquisidors de Carcassona, Jacques Fournier, ha reaccionat durament davant la situació, intolerable per a ell:
de 1319 a 1324 multiplica les detencions i els interrogatoris als habitants del poble culpable. I treu a la llum
tota una sèrie d’activitats heterodoxes que s’hi donaven.

• Emmanuel Le Roy Ladurie, Montaillou, village occitan de 1294 à 1324

- JAUME AURELL, La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos, València, PUV,
2005.
- MARC BLOCH, Introducción a la historia, México, 2006 (Apología para la historia o el oficio de historiador.
Edición anotada por Étienne Bloch. México, 2001; París, 1949).
- FERNAND BRAUDEL, La historia y las ciències sociales, Madrid, Alianza Editorial,1995.
- FERNAND BRAUDEL, Las ambiciones de la historia, Barcelona, Crítica, 2005 (París, 1997).
- ERNST BREISACH, Sobre el futuro de la historia. El desafío posmodernista y sus consecuencias, València,
PUV, 2009 (Chicago, 2003).
- ANDRÉ BURGUIÈRE, La escuela de los Annales. Una historia intelectual, València, PUV, 2009 (París,
2006).
- PETER BURKE, Sociología e historia, Madrid, Alianza Editorial, 1987 (Londres, 1980)
- PETER BURKE, La revolucción historiográfica francesa. La Escuela de los Annales: 1929-1989, Barcelona,
Gedisa, 1996 (Stanford, 1990).
- PETER BURKE (ed.), Formas de hacer historia, Madrid, Alianza Editorial, 2003 (Pennsylvania, 2001).
- HERBERT BUTTERFIELD, La interpretación Whig de la historia, Madrid, Plaza y
Valdés, 2013 (Londres, 1931).
- EDWARD H. CARR, Què és la història?, València, PUV, 2011 (Londres, 1964).
- CHRISTIAN DELACROIX, FRANÇOIS DOSSE & PATRICK GARCIA, Les
courants historiques en France: XIXe-XXe siècle, París, Folio, 2007.
- JULIÁN CASANOVA, La historia social y los historiadores, Barcelona, Crítica,
1991 i 2003.
- PIERRE CHAUNU, Historia cuantittaiva, historia serial, Madrid, FCE, 1987 (París,
1978).
- FRANÇOIS DOSSE, L'histoire en miettes. Des Annales à la <<nouvelle
histoire>>, París, éditions La Découverte, 1987 (hi ha traducció castellana:
València, 1989).
- FRANÇOIS DOSSE, Història. Entre la ciència i el relat, València, PUV, 2001 (París, 2001). (Little, 2011).
- LUCIEN FEBVRE, Combates por la historia, Barcelona, Ariel, 1970 (París, 1953).
- JOSEP FONTANA, La historia de los hombres: el siglo XX, Barcelona, Crítica, 2002 i 2013.
- CLIFFORD GEERTZ, La interpretació de les cultures, València, PUV, 2013 (Nova York, 1973).
- CARL G. HEMPEL, "La función de las leyes generales en la historia", en La explicación científica.
Estudios sobre la filosofia de la ciència, Barcelona, Paidós, 2005, pp.307-324 (The Journal of Philosophy 39
(1942), pp. 35-48).
- ERIC HOBSBAWM, Cómo cambiar el mundo. Marx y el marxismo 1840-2011, Barcelona, Crítica, 2011
- GEORG G. IGGERS, La historiografía del siglo XX. Desde la objetividad científica al desafío posmoderno.
Santiago de Chile, FCE, 2012 (Gotinga, 1993).
- HARVEY J. KAYE, Los historiadores marxistas británicos, Zaragoza, U. de Zaragoza, 1989 (Cambridge,
1984).
- HARVEY J. KAYE, La educación del deseo: Los marxistas y la escritura de la historia,
Madrid, Talasa Ediciones, 2007 (New York, 1992).
- REINHART KOSELLECK, historia/Historia, Madrid, Ediones Trotta, 2004 (Stuttgart, 1975).
- JACQUES LE GOFF, La nouvelle histoire, París, Éditions Complexe, 1978 (hi ha traducció
castellana: Bilbao, 1988).
- JACQUES LE GOFF et PIERRE NORA, Faire de l'histoire, París, Gallimard, 1974 (hi ha
traducció castellana: Barcelona, 1978).
- DAVID LOWENTHAL, El pasado es un país extraño, Madrid, Ediciones Akal, 2010
(Cambridge, 1985).
- PETER NOVICK, Ese noble sueño: la objetividad y la historia profesional norteamericana,
México, FCE, 1997 (Nova York, 1988).
- RUGGIERO ROMANO, Braudel y nosotros. Reflexiones sobre la cultura histórica de
nuestro tiempo, México, FCE, 1997 (Roma, 1995).
- FERNANDO SÁNCHEZ MARCOS, Las huellas del futuro. Historiografía y cultura histórica
en el siglo XX. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2012.
- JOAN SCOTT, Género e historia, México, FCE, 2009 (Nova York, 1999).
- JUSTO SERNA I ANACLET PONS, La historia cultural. Autores, obras,
lugares, 2ª ed., Madrid, Akal, 2013.
- TRAJAN STOIANOVICH, French Historical Method. The Annales
Paradigm, Ithaca & London, 1976.
- HAYDEN WHITE, Metahistoria. La imaginación histórica en la Europa del
siglo XIX, México D. F., Fondo de Cultura Económica, 1992 (Baltimore-
Londres, 1973).
- ERIK WOLF, Europa y la gente sin historia, México, FCE, 1987 (Califòrnia,
1982).