Examen de Ciencia Política - Tema: ¿Qué es la política?

TEMA 1

- Define el concepto de "Polity" y proporciona un ejemplo. (2 puntos)

Polity es como los goviernos se organizan, como en este caso la monarquía constitucional, donde hay
un monarca, el poder judicial, govierno… BIEN

- Explica la diferencia entre "Politics" y "Policy" y proporciona un ejemplo de cada uno. (2

puntos)

La diferencia principal entre politics y policy es que en una, en este caso politics, se centra en la
distribución y elección del gobierno, como seria las elecciones. En el otro lado, policy no se centra en
la elección, si no en detalles más concretos dentro de una problemática como seria la campaña de
vacunación dentro del sistema sanitario. BIEN

- Según Harold Lasswell, ¿cuál es la definición fundamental de política? (1 punto)

Según Lasswell, la definición fundamental de política es: who gets what, when and how. BIEN

- Explica las dos implicaciones de la definición de política según Lasswell. (2 puntos)

Las dos implicaciones de la definición de política según Lasswell son:

Conflicto como parte esencial: La política involucra conflictos debido a la distribución de recursos.
Escasez como punto de partida: La escasez de recursos lleva a conflictos entre individuos y
sociedades.

- Distingue entre la concepción restringida y la concepción amplia de la política. (3 puntos)

La gran diferencia entre estas dos concepciones, es que la restringida limita la política, y la amplia la
amplia, hace que llegue a más gente.

La concepción restringida se limita a las actividades e instituciones formales del gobierno, como el
parlamento y los partidos políticos, mientras que la concepción amplia abarca todas las interacciones
humanas y considera que la política está presente en todos los niveles de la vida humana. BETTER
THIS ANSWER

- Enumera y explica las cinco características de la política según la información proporcionada.

(4 puntos)

Las cinco características de la política son:

1. Deliberación: el uso del diálogo para decidir y debatir. El debate es una parte fundamental de
la política, y se tiene que hacer siempre entre dos actores. Puede ser público o no, depende.
BIEN
2. Elección: la acción de poder eleguir y votar. Diferentes alternativas también
 3. Capacidad de actores: la diferencia de actores y como todos usan la política para cambiar la
sociedad. Puede ser más colectivo, individual, campañas… BIEN
4. Poder: uso fundamental para hacer que otros individuos o sociedad sigan tus ideas. Como
bien dijo Dahl (1961): A tiene poder sobre B, donde A puede hacer que B haga algo que no
haya pensado/le apetezca. (seria más en que B no haría algo sin la influéncia de A) BIEN
5. Social: la política es algo social. BIEN Un individuo de manera directa o indirecta afecta el
comportamiento de otros.

- Explica qué implica la politización y la despolitización. (4 puntos)

La politización implica que algo que no haya sido debate político, improtante en la política lo sea
ahora. Como en este caso, el ámbito del cambio climático, donde hace un par de décadas, no era
imiportante y ahora si lo es en la política. De la otra manp, la despolitización es al revés, es algo que
antes era de debate político y importante, y ahora ya no lo es. Como podria ser, la reforma del ambito
sanitario, ya que hoy en día ya está muy mejorado y no hay que hablarlo tanto. BIEN

TEMA 2

- Explica el modelo de "Sistema Político" según David Easton, destacando sus componentes
clave. (4 puntos)

El model de sistema político de Easton (1956) es un sistema, creado para entender el funcionamiento
político y su pensamiento. Primero, hay unas demandas de la sociedad, donde estas pasan por la
“black box” que sería el debate y habla de esas demandas. Se hablaría de todas las posibilidades y que
se tendría que hacer para mejorar esa demanda. Entonces, después de la “black box” pasa a los
outputs, donde sería la respuesta final y la acción que se hará sobre esa demanda. Finalmente, el
resultado de ella será el feedback, donde se verá la mejora en la sociedad o su cambio. BIEN

- Describe el modelo de "Salida-Voz-Loyalidad" propuesto por Albert Hirschman y cómo se

aplica a situaciones políticas. (4 puntos)

El modelo de "Salida-Voz-Loyalidad" de Albert Hirschman ofrece un enfoque conceptual para

comprender cómo las personas responden a la insatisfacción en organizaciones o contextos políticos.
La "salida" implica abandonar la situación problemática, ya sea emigrando a otro lugar o retirándose
de la participación activa. Por otro lado, la "voz" se refiere a expresar preocupaciones y descontento
dentro del sistema a través de la participación ciudadana, críticas o protestas. En el contexto político,
estas respuestas pueden traducirse en la emigración como forma de protesta o en la participación
activa y crítica en el proceso democrático. Finalmente, la "lealtad" implica permanecer y respaldar la
situación a pesar de las insatisfacciones, lo que podría reflejarse en la continua participación en el
sistema o en el respaldo a políticas específicas. Este modelo proporciona una lente analítica para
examinar las diversas formas en que los individuos interactúan con su entorno político y organizativo
en respuesta a la insatisfacción.

- Explica la Teoría de la Elección Racional y la Teoría de Juegos y cómo se utilizan en el

análisis político. (4 puntos)
La teoría de la elcción racional es el racionamiento y pensamiento de las personas al pensar
racionalmente para ganar el máximo beneficio. Esta teoría se observa mayoritariamente en el campo
de la política y la economía.

La Teoría de la Elección Racional se basa en la premisa de que las personas toman decisiones
racionales para maximizar su beneficio personal. Se aplica en el análisis político al examinar cómo los
actores políticos, como individuos o grupos, eligen opciones que maximizan sus intereses dentro de
las limitaciones de recursos e incertidumbre.

TEMA 3

- Describe las tres dimensiones del poder según Dahl, Bachrach y Baratz, y Luke. (6 puntos)

El concepto de poder es analizado en distintas dimensiones según diversos autores y teóricos. La

primera dimensión, propuesta por Dahl, se centra en el poder de decidir, donde A tiene poder sobre B
si puede hacer que B haga algo que no haría de otra manera. La segunda dimensión, según Bachrach y
Baratz, destaca el poder de decidir sobre qué se decide, sugiriendo que aquellos que crean o refuerzan
barreras para la expresión de conflictos políticos tienen poder. La tercera dimensión, introducida por
Luke, aborda el poder de construir la realidad al definir percepciones, cogniciones y preferencias para
que las personas acepten ciertos roles o situaciones como naturales e inalterables.

- Explica la noción de hegemonía según Antonio Gramsci. (4 puntos)

Antonio Gramsci contribuye con la noción de hegemonía, que implica la capacidad de un grupo
social para presentar sus intereses particulares como intereses generales de la sociedad. Gramsci
destaca la "batalla de las ideas" como la lucha por influir en la percepción cultural y en la aceptación
de valores de un grupo como intereses generales.

- Identifica y explica los tres elementos en los que puede basarse el poder en Ciencia Política
según la información proporcionada. (6 puntos)

En Ciencia Política, el poder puede basarse en tres elementos diferentes. El primero es el elemento en
si, seria toda influencia, fuerza que tiene el actor político. Seguidamente tenemos los recursos de este
poder, el cual sería la reputación o amenaza. Finalmente tenemos como elementeo la producción de su
actitud, lo que seria la confianza, convicción…

En Ciencia Política, la noción del poder se desglosa en tres dimensiones fundamentales. En la primera
dimensión, el poder se concibe como la capacidad de un actor para influir y tomar decisiones que
afecten a otros. Esto se ilustra en la capacidad de inducir a alguien a realizar acciones que, de otra
manera, no llevaría a cabo. La segunda dimensión se centra en la capacidad de configurar la agenda
política, donde ciertos actores pueden imponer restricciones y limitar los temas que se discuten o se
ignoran en el ámbito político. Por último, la tercera dimensión destaca el poder de construir la
realidad, donde ciertos actores pueden influir en las percepciones y preferencias, definiendo lo que se
acepta como natural e inalterable.

- Explica las perspectivas individualistas metodológicas y estructuralistas en el debate sobre

agencia y estructura. (4 puntos)
En cuanto a los debates transversales sobre agencia y estructura, se discute la importancia de los
individuos frente al contexto social en la generación de poder. Los enfoques individualistas
metodológicos dan más importancia a la acción individual, mientras que los enfoques estructuralistas
resaltan la influencia de las estructuras sociales, como instituciones y mecanismos de control, en la
determinación del poder.

TEMA 4

- ¿Cuáles son las cuatro etapas en la historia de la reflexión política según el tema, y qué
cambios fundamentales caracterizan cada una de ellas?

En la reflexió política, hi ha 4 etapes en la historia. Primer tenim la era política com activitat no
autònoma el qual hi ha la Grècia clàssica i l’Edat mitjana. Després tenim la era política com activitat
autònuma que hi ha el Renaixament i desprès de la i:lustració. BIEN

- Describe brevemente cómo Plató y Aristóteles abordaron la política durante la era de la

política en la Grecia clásica, destacando los conceptos clave mencionados.

En la Grècia clàssica, la política va estar molt influida per dos grans autors, Aristóteles i Plató. Per
Plató, l’obra més influent va ser “La República” i “La Política”, on reflexiona sobre diversos tipus de
govern. Després, tenim a Aristòtil el qual la seva obra influient va ser “La Política”. En aquesta etapa,
veuen la política com un “understanding” de la vida social, particularment en que s’anomenario la
“polis”. BIEN

- ¿Qué significan los términos "Zoom politikon" e "Idion" según la perspectiva de Plató y
Aristóteles durante la etapa de la política en la Grecia clásica?

"Zoom politikon" implica un enfoque particular en la vida política, destacando su importancia. "Idion"
se refiere al conocimiento específico o propiamente político.

- ¿Cómo influyó Agustí d'Hipona en la reflexión política durante la Edad Media, y qué papel
desempeñó el pensamiento cristiano en esa época?

En la Edat Mitjana, va ser una època influient en la política pel pensament religiós i diví. Agustí
d’Hiponia va ser un gran influient, on en la seva obra parla d’aquesta influenciació que té l’Esglesia
catòlica i els pensaments religiosos en la política. BIEN

- Explica brevemente el contexto histórico que condujo a la autonomía de la reflexión política

durante el Renacimiento y el Humanismo, y destaca la figura clave mencionada en este
cambio.

Durant el Renaixement i l'Humanisme, la reflexió política es va independitzar del pensament religiós,

impulsada per l'aparició de les monarquies absolutes i l'establiment de l'Estat modern. Maquiavel,
amb "El Príncep", va exercir un paper crucial en reflexionar sobre la política com una disciplina
independent, allunyada de la moral tradicional. BIEN
 - Resume las contribuciones más importantes de Maquiavel a la reflexión política y cómo estas
contribuyeron a la transición hacia una disciplina política más autónoma.

Maquiavel va reflexionar amb la seva obra “El Príncep”, el qual diu que la política és una disciplina
llunyada de la moral tradicional. Seguidament, introdueix un concepte “realpolitik” el qual es basa en
la pràctica i realitat política. Això farà que hi hagui un augment de la reflexió política autònoma.
BIEN

- ¿Qué caracteriza la cuarta etapa mencionada en la transición hacia la Ciència Política

moderna? Destaca los cambios significativos que ocurrieron a fines del siglo XIX.

Després de la il·lustració ens trobem amb un pensament polític modern el qual es basa amb l’aplicació
de mètodes científics a partir del segle XIX per una comprensió més objectiva. Això fa que començin
a aparèixer facultats de Ciències Polítiques com també revistes acadèmiques. Hi ha una transició que
fa que aquesta disciplina sigui d’una àrea formal. BIEN

TEMA 5

- Detalla com es va desenvolupar l'Estat modern en els segles XV i XVI, incloent factors com
el Renaixement, el comerç a llarga distància i la Reforma Protestant.

L’Estat Modern va nèixer durant els segles XV i XVI, on hi van haver-hi uns desenvolupaments
històrics que ho van marcar. Primerament, tenim el renaixament, com a moviment cutural que va
contribuir a una nova mena de pensar i governar. Seguidament, en trobem el comerç a llarga distància
que va a judar a la contrlació i expansió comercial. Finalment, en trobem la Reforma Protestant
(1512), la qual va desafiar a l’Esglèsia catòlica afavorint a nous models estatals. BIEN

- Quines van ser les conseqüències principals de la Pau de Westfàlia (1648) en la configuració
de l'Estat modern i del sistema westfalià?

La Pau de Westfàlia de 1648, va ser un tractament històric on marca l’aparició de l’Estat Modern. Va
establir que la religió d’un territori estaria establerta pel que ho governava, com també tenien el poder
abolsut i control complet del territori indépendamment de la religió. BIEN

- Quinis són els dos grans marcoporcessos històrics del neixament de l’Estat Modern?

Els dos grans marcoprocessos són la Lògica Bel·licista la qual es centra en proteguir-se per qualsevol
atac militar o amenaces i fer l’estat més fort. Això va fer que hi hagués un avanç tecnològics en la
guerra. Això si, segons Tilly, “War made the State, and the State made the war”, on diu que la creació
de un Estat era comparable a l’organització d’un crim.
Seguidament, en trobem la Lògica del Mercat, el qual va haver-hi un ascens de la classe mercantil i
això va motivar a la creació de lleis i integració de mercat. BIEN
 - Segons la perspectiva de Max Weber, quins són els elements definitoris de l'Estat? Com es
relaciona això amb la idea de legitimitat?

Segons Max Weber, l'Estat es caracteritza per la pertinença obligatòria, operacions continues i el
monopoli de l'ús legítim de la força. Aquest concepte està intrínsecament relacionat amb la legitimitat
política. BIEN

- Quins són els components essencials de l'Estat modern, segons la definició de la Convenció
de Montevideo (1933)?

Segons la Convenció de Montevideo de 1933, els components essencials són que tingui un territori
definit, una població permanent, un govern efectiu i un reconeixement internacional.

- Quina és la diferència entre estats de facto i estats fallits? Proporciona exemples d'ambdues
situacions.

La diferència és que un estat de facto és quan una entitat exerceix les funcions essencials d’un estat,
però no ha rebut reconeixament per la majoria de la comunitat internacional, com en aquest cas
Taiwàn. Per l’altre mà, els estats fallits són aquells que no poden assegurar les funcions esssencials
d’un estat, com el que seria Haití. BIEN

- Segons Charles Tilly (1985), què significa "organitzacions relativament centralitzades i

diferenciades" en la definició d'Estat?

Segons Charles Tilly (1985), les organitzacions estatals són relativament centralitzades i
diferenciades, amb funcionaris que reclamen el control sobre els mitjans de violència. BIEN??

- Explica com les fonts de legitimitat segons Weber (tradició, racionalitat-legalitat i carisma)
poden ser aplicades a la legitimitat política, destacant la importància de la congruència amb
valors dominants.

Les fonts de legitimitat segons Weber son la tradició, on legitima les pràctiques i costums del passat.
Després tenim la racionalitat - legalitat, on deriva d’una apliació de regles i procediments legals.
Finalment tenim el carisme, on es basa en les qualitats exepcionals que ha de tenir un líder per otorgar
autoritat. BIEN

També podem afeguir altres fonts de legitimación com podria ser la democracia,la participació del
poble o basarse amb la eficacia d’un govern per satisfer les necesitats de la societat.

TEMA 6

- Quins van ser els elements clau que caracteritzen l'Estat absolut, segons la descripció
presentada? Com es diferencia de les formes de govern feudal?

En l’Estat absolut, ens centrem en el segle XVI i XVII, on era categoritzat per la seva centralització
cap al monarca. Això va fer, que la religió no fos tant legítima ja que ara totes les funcions dequeien
sobre el rei. El monarca desenvolupa un exèrcit permanent, i no es preocupa per la salut i benestar de
la població. També, implica polítiques mercantilistes per potenciar el negoci nacional. A diferència de
el govern feudal, com he dit abans, l’Estat Absolut no reconeix els drets del ciutadans. BIEN

- Qui van ser els teòrics importants de l'Estat absolut i quines van ser les seves contribucions
principals? Destaca les idees de Maquiavel, Jean Bodin i Thomas Hobbes.

Va haver-hi tres grans teòrics de l’Estat absolut. Primer en trobem a Maquiavel, on consideraba la
necessitat d’un poder fort per mantenir l’ordre. Seguidament, Jean Bodin françés del segle XVI, va
ser el teòric dde la sobirania i propugna un poder absolut al rei, en el seu llibre “Els sis llibres de la
República”. Finalment, tenim a Hobbes, anglès del segle XVII, que argumenta i defensa en el seu
llibre “El Leviatán” que si un home no té un poder absolut, pot portar a un estat de guerra constant, i
aquest home ha de ser superior a l’esglèsia ja que interpeta la Bíblia. Això si, un cop que el poder
absolut és atorgat al home, ja no hi ha marxe enrere. La primera preocupació de Hobbes es que no et
matessin. BIEN

—-

- Quines característiques defineixen l'Estat liberal, especialment en relació amb la relació

política bàsica, els drets individuals i la funció de l'Estat?

L’Estat liberal és reconegut per la relació entre ciutadans, encara que no segueixi del tot un model
democràtic. La funció de l’Estat és preservar aquests drets individuals. També trobem una separació
de poders, un parlamentarisme i soberania nacional. Encara que l’Estat no intervé ni econòmicament
ni socialment. BIEN

- Explica breument l'antecedent històric de l'Estat liberal, destacant esdeveniments com la

Revolució Gloriosa i la influència de documents com el Bill of Rights.

L’Estat liberal sorgeix al segle XVII, després de l’establiment de la Commonwealth a Anglaterra

després de la guerra civil. Això va evolucionar a la primera monarquia parlamentària fent així el Bill
of Rights, que era un document que es va establir amb unes bases amb restriccions. També, les
revolucions nord americanes i francesa van ser esdeveniments claus as well. BIEN

- Què significa la sobirania nacional en el context de l'Estat liberal? Com es relaciona amb la
separació de poders i el parlamentarisme?

La sobirania nacional en l'Estat liberal significa que la nació està per sobre de tot, incloent el rei i les
institucions religioses. Això es relaciona amb la separació de poders i el parlamentarisme, on la nació
determina la sobirania i la representació parlamentària.

- Qui van ser els teòrics de l'Estat liberal i quines van ser les seves idees principals? Resum les
aportacions de Montesquieu, John Locke i Adam Smith.

Els teòrics de l’Estat liberal tenim primer a Montesquieu qui va escriure “L’esperit de les Lleis” i
destaca la separació de podre com a principi fonamental. Seguidament, tenim a John Locke que va
escriure “Assaig sobre el Govern Civil” el qual defensa els drets individuals i que la funció de l’Estat
és mantenir la pau i protegir els drets socials. També defensa el dret a la revel·lió armada si l’estat no
compleix aquests drets. Finalment tenim a Adam Smith el qual va escriure “la Riquesa de les
Nacions” on té una visió egoista i individualista de l’èsser humà que busca el seu proipi interés, on
promou millora a la societat.

- Quins van ser els problemes i desafiaments que va experimentar l'Estat liberal al llarg del
segle XIX, especialment en relació amb la doctrina "laissez-faire, laissez-passer"?

L'Estat liberal va experimentar problemes amb la doctrina "laissez-faire, laissez-passer," (mínima

intervenció de l’Estat en l’economia) provocant qüestions sobre desigualtat i injustícia social. Això va
conduir a debats sobre el paper de l'estat en la mitigació de desigualtats. BIEN

- Quines crítiques va rebre l'Estat liberal tant des de l'esquerra com de la dreta? Quins eren els
principals debats sobre la compatibilitat entre igualtat i llibertat?

Les crítiques a l'Estat liberal provenien de l'esquerra, que denunciava les desigualtats socials del
capitalisme lliure, i de la dreta, que veia amenaces a l'ordre social tradicional. Els debats es centraven
en la compatibilitat entre igualtat i llibertat i com assegurar que la llibertat individual no generés
desigualtats extremes. BIEN

TEMA 8

cd

TEMA 15

- Define les característiques principals de la democràcia majoritària i de la democràcia

consensual, segons Arend Lijphart.

Segons Arend, la democràcia majoritària és aquella la qual el que governa és el que ha tingut majoria
de vots o escons. En canvi, la democràcia consensual és aquella que busca el govern del màxim
nombre de persones possibles, on busca el màxim possible en la presa d’opinions, decisions…

- Quin és l'objectiu principal de la democràcia consociativa, segons Arend Lijphart?

Proporciona exemples de països on s'ha implementat aquest model.

L’objectiu principal de la democràcia consociativa segons Arend és convertir una democràcia amb una
cultura política fragmentada en una democràcia estable. Aquesta democràcia s’ha implementat en
països com el Líban.

Explica la noció de "Govern d'un Càrtel d'Elits" en el context de la democràcia consociativa i com
aquesta característica busca abordar les divisions polítiques en societats fragmentades.

Enumera algunes de les característiques específiques d'una democràcia consociativa i com es

diferencien de les altres formes de govern.
Quins són els requisits per a que una democràcia consociativa funcioni segons l'explicació donada?

Proporciona arguments a favor i en contra de la democràcia consociativa, segons les crítiques

presentades.