Todo Junto Infancia

Anatomía
Generalidades Hormonas ováricas

Estrógenos → Los estrógenos son segregados por los
El útero es un músculo con capacidad de contracción tanto folículos y estimulan la creación y desarrollo del
en la hora del parto como durante la menstruación. En endometrio para que si se fecunda un óvulo pueda
este último caso, las contracciones uterinas son la causa adherirse de la mejor manera posible. Mayor
de los dolores. Es un órgano de unos 12 cm. El útero no es concentración en los primeros 7 días del ciclo. Induce el
recto, sino que está en antero-posterior y en relación crecimiento del endometrio. Durante la gestación es
directa con la vejiga. secretado por la placenta.
En la zona de unión de la vagina y el cérvix se llama fondo
de saco. Progesterona → Es la hormona que protege el embarazo y
se segrega justo después de la ovulación sin importar si el
Ciclo menstrual óvulo se ha fecundado o no. Cuando hay una bajada en la
cantidad de progesterona es cuando se produce la
El ciclo menstrual comprende una serie de cambios menstruación. Más concentración en la segunda mitad del
regulares que de forma natural tienen lugar en el sistema ciclo. Frena el crecimiento endometrial y prepara el
reproductor femenino (en especial útero y ovarios) todo endometrio para su implantación.
ello hará posible la gestación o la menstruación.
Marca la época reproductiva de la mujer. De la menarquia Andrógenos → No interviene en el ciclo ovárico-
a la menopausia. La primera menstruación se conoce endometrial. Se produce en el ovario y la glándula
como menarquia. La última menstruación es la suprarrenal. Responsable del vello, acné y líbido. No
menopausia interviene en el ciclo ovárico-endometrio. Se produce en
el ovario y la glándula suprarrenal. Responsable del vello,
Durante la ovulación, debido a la acción de las hormonas acné y líbido.
secretadas por el ovario, se desprende el endometrio lo
cual causa la menstruación. Ciclo ovárico
Jerarquía de las hormonas Los ovarios tienen doble función: Producir gametos
(ovocitos) y secretar estrógenos y progesterona.
Hormonas hipotalámicas
• Motor del ciclo genital de la mujer.
GnRh → Hormona reguladora de la secreción de • Unidad funcional folículo primordial.
gonadotropinas. Estimula la adenohipófisis para producir • Nacimiento 250.000-50.000
GONADOTROPINAS, por parte de la adenohipófisis. • Maduración total 400
- FSH (Hormona folículo estimulante) • Al comienzo de cada ciclo (1er día menstruación)
- LH (Hormona luteinizante) aumentan de tamaño por estímulo de la FSH 5 o
Oxitocina → Ayuda a contraer el útero. También es una 6 folículos primordiales, pero sólo uno será el
hormona muy liberada durante la lactancia. Sintetizada en folículo maduro o de Graaf.
el hipotálamo y almacenada en la neurohipófisis.
Fase folicular
Hormonas hipofisarias
Del día 1 al 14 del ciclo
FSH → (folículo estimulado) Se empieza a segregar justo al • FSH estimula el desarrollo de varios folículos
finalizar la menstruación y es la hormona encargada de primarios.
madurar a los folículos en el ovario y la producción de • Folículos secundarios: producen estrógenos estos
estrógenos. estrógenos estimulan el crecimiento del
LH → Se produce después de la FSH (hormona endometrio.
luteinizante). Cuando se produce un pico de esta hormona • Folículo terciario o de Graf: Encargado descargar
es cuando se inicia la ovulación. Estimula la producción de
andrógenos en el ovario óvulo. Cuando los estrógenos FSH LH
- Pico de LH: ovulación y formación del cuerpo Un pico de secreción LH provoca 10-12 h después LA
uterino OVULACIÓN
PRL (prolactina) → Es la hormona que desencadena la
producción de leche materna. El órgano diana es la mama.
Ovulación
El folículo descarga el óvulo (ovocito secundario)
aproximadamente el día 14-16 desde el primer día de la
menstruación. El ovocito se libera en el interior de las
trompas.
Poco antes se habrá producido un pico de FSH y LH (sobre
todo LH). Concretamente la causa de la rotura del folículo
maduro es el pico LH
Fase lúta
Del día 15 al 28 del ciclo. Después de la ovulación, las
células que quedan en el folículo forman el cuerpo amarillo
o lúteo bajo la influencia de la LH. La menstruación marca el final de un ciclo y el inicio del
siguiente.
El cuerpo lúteo sintetiza dos hormonas estrógenos (en
muy poca cantidad) y progesterona que inducen la fase Si hay fecundación el cuerpo lúteo sigue funcionando.
secretora del ciclo uterino, es decir, preparan el CONTINÚA LA PRODUCCIÓN DE PROGESTERONA
endometrio para la implantación del óvulo fecundado
7-10 semanas LA PLACENTA es el principal productor de
En esta fase los estrógenos se reducen y aumenta la progesterona.
progesterona, la cual se secreta por el cuerpo lúteo. Esta
hormona aumenta la temperatura corporal, por lo que la
toma de temperatura cuando se supone que la mujer está
en esta fase se usa mucho para confirmar la correcta
funcionalidad del cuerpo lúteo.
Esta hormona tiene otras funciones como:
• Prepara a las mamas para la secreción de leche
materna.
• Disminuye la cantidad y viscosidad del flujo para
evitar la entrada de nuevos espermatozoides.
• Disminuye la contractilidad del músculo uterino.
Si no hay fecundación el cuerpo lúteo desaparece, hay un
descenso de estrógenos y progesterona, se transforma en
cuerpo albicas y el endometrio se desmorona causando la
menstruación.
La menstruación no siempre será en mitad del ciclo. Sin
importar que tantos días sea el ciclo de una persona, la
Esquemas
fase lútea siempre será de 14 días, por lo que si una
mujer tiene un ciclo de 21 días, su fase folicular será
más corta que la de una mujer con un ciclo de 30 días.
◆ CONTRACEPCIÓ
◆ GESTACIÓ
◆ SEXUALITAT
Els drets humans de les dones inclouen el dret a decidir lliure
i responsablement sobre la seva sexualitat, lliure de
pressions, discriminació i violència.
LA SOCIETAT HA DE RECONÈIXER I AFAVORIR EL DRET DE LES
DONES A DECIDIR LLIURE I RESPONSABLEMENT SOBRE LA SEVA
REPRODUCCIÓ.
PROGRAMA ASSIR
El Servei dátenció a la Salut sexual i reproductiva

comprén un conjunt dáctivitats que tenen per
objectiu donar una assistència integral i de
qualitat a la dona i a la seva família, amb
activitats Preventives, assistencials i educatives.
 Atenció als joves
 Consell reproductiu
 Control i seguiment de lémbaràs
 Interrupció voluntària de lémbaràs
 Diagnòstic prenatal
 Educació maternal
 Atenció al puerperi
 Prevenció càncer coll uterí
 Prevenció càncer de mama
 Atenció a les infeccions de transmissió sexual
 Atenció a la patologia ginecològica
 Activitat comunitària a persones adultes, educació afectiva
i sexual
 Atenció a la violència vers les dones
◆ A nivell hospitalari
◆ Centres Atenció Primària,Centres
especialitats o CCEE d´hospitals.
UBICACIÓ FÍSICA
Centres atenció primària (CAP)

Centre especialitats (CAP II)
Consultes externes de l´hospital
◆LLEVADORA : Promoció i prevenció de la salut,diagnòstic i
atenció a processos fisiológics normals.
◆GINECÓLEG: Activitats de diagnòstic i atenció a la

patologia, risc obstètric i ginecològic.
◆AUXILIAR INFERMERIA
◆AUXILIAR ADMINISTRATIU
◆PSICÓLEGS
◆PROFESSIONALS EAP
◆ CONSELL AFECTIU I SEXUAL
◆ CONSELL REPRODUCTIU: Contracepció, preconcepcional,
orientació i assesorament IVE.
◆ CONSELL SOBRE MTS
◆ PREVENCIÓ COMPORTAMENTS DE RISC
◆ ATENCIÓ PATOLOGIA GINECOLÒGICA
◆ EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL
◆ CONSULTA CAP
◆ TARDA JOVE
◆ TALLERS A ESCOLES E INSTITUTS
◆ PROGRAMA “SALUT ESCOLA”
◆ Consell afectiu i sexual.
◆ Consell preconcepcional.
◆ Consell contraceptiu: atenció i seguiment.
◆ Consell en les dificultats de fertilitat.
◆ Atenció i seguiment en la demanda IVE.
◆ Consell ITS.
◆ POBLACIÓ DIANA: EDAT REPRODUCTIVA

◆ POBLACIÓ DIANA: EMBARASSADA
◆ DIAGNÒSTIC EMBARÀS
◆ SEGUIMENT EMBARÀS RISC BAIX I MIG
◆ SEGUIMENT EMBARÀS RISC ALT I MOLT ALT
◆ SEGUIMENT PUERPERI
◆ EDUCACIÓ MATERNAL:
Programa educatiu per a la dona i la
parella que inclou informació i
entrenament per al procés de la
gestació, part i puerperi.
◆ OBJECTIU
Detecció de lesions precliniques o precursores en létapa
asimptomàtica de la malaltia, per detenir la evolució i
disminuir la incidència i mortalitat.
CRIBATGE
Procediment pel qual es realitza la detecció precoç dúna
malaltia en persones que no presenten cap signe.
◆ Pla de Salut de Catalunya 2002-2005
◆ Desenvolupament de programes de cribatge de càncer de
mama i de coll uterí
◆ Millora del procés d’atenció oncològica incloent aspectes
de suport psicosocial i els sistemes d’informació
corresponents
◆ POBLACIÓ DIANA: DONA ENTRE 25-65 ANYS
◆ INFORMACIÓ I EDUCACIO SANITÀRIA GRUPAL E INDIVIDUAL

◆ CITOLOGIA PAPANICOLAU: > 25-65 ANYS
◆ POBLACIÓ DIANA: DONA ENTRE 50-69 ANYS

◆ INFORMACIÓ I EDUCACIÓ SANITÀRIA GRUPAL E INDIVIDUAL
◆ Autoexploració de la mama
◆ Exploració clínica
◆ MAMOGRAFIA: >50 ANYS -69 ANYS (excepte en casos
concrets)
◆ POBLACIÓ DIANA: HOME/DONA SEXUALMENT ACTIU
◆ Prevenció primària, secundària, diagnòstic i tractament.
◆ Aparell genital i mama.

◆ Esterilitat.
◆ Sol pèlvic e incontinència urinària.
◆ Climateri.
◆ Patologia oncològica
◆ Patologia endometrial i cervical
◆ Grups de suport d’educació afectiva i sexual.
◆ Grups d’educació i suport menopausa.
◆ Grups de prevenció i reeducació del sol pelvià.
◆ POBLACIÓ DIANA: DONA 25-69 ANYS
◆ Prevenció i detecció precoç

◆ Valoració estat psicofísic i situació de risc
◆ Atenció a la dona segons el diagnòstic
◆ OBJECTIU
Recollir tota la informació sobre la salut de la dona,

juntament amb la exploració física, ofereix una visió
global.
Serveix com a via de comunicació entre tots els

professionals que participen en les seves cures en tots els
nivells dátenció comunitària i hospitalària
Crear un clima favorable per la comunicació.
Obtenir la informació exacta
Detectar factors de risc
Valorar els coneixements de la dona en matèria de salut
Orientar a la dona sobre hàbits de salut
Educar i assessorar a la dona a partir de les seves
necessitats i preguntes.
T P A L
EMBARÀS PARTS AVORTAMENT FILLS VIUS

A TERME PREMATURS
◆ Nombre de dies entre 1ª menstruació
i 1er dia de la següent.
◆ NORMALITAT: 28-35 DIES

◆ QUANTITAT: 60 ML
◆ DURADA: 2-7 DIES
◆ Fórmula menstrual: 28/3
Cicle de 28 dies
Durada 3 dies
◆ AMENORREA
Primària: no menstruació als 16 anys
Secundària: desapareix després de periodes normals.
◆ HIPERMENORREA Hemorràgia uterina excessiva en
quantitat, durada i díes de la menstruació normals.
◆ HIPOMENORREA Quantitat escassa de sagnat.
◆ PROIOMENORREA Freqüència superior
Cicle < 21 dies
◆ OPSOMENORREA Freqüència inferior
Cicle > 35 dies
◆ OLIGOMENORREA Pocs díes de menstruació.
◆ POLIMENORREA Durada excessiva dels dies de la
menstruació
◆ CRIPTOMENORREA
Menstruació que no flueix a léxterior. Himen no perforat.
◆ METRORRÀGIA
Qualssevol hemorràgia vaginal procedent de l´úter no
associada a cicle menstrual.
◆ COITORRÀGIA
Sagnat durant o després de les RS.
◆ SPOTTING Pèrdua lleu pre- o post- ovulatòria
◆ Pot ser viscuda per la dona com una invasió de la intimitat.
◆ Ambient de confiança i tranquil.litat

◆ Privacitat, comoditat física
◆ Facilitant informació durant el procés.
◆ Bufeta de la orina buida
◆ Relaxació de la musculatura abdominal i pèlvica
◆ Posició de litotomia o decúbit dorsal
◆ Període post menstrual
◆ No medicació tópica/lubrificant
◆ Detecció possibles tumoracions abdominals, tumors
ginecològics, embaràs o cicatrius díntervencions
anteriors.
◆ Inspecció palpació i mesura de lábdomen.
Anomalies morfològiques
Coloració dels genitals
Presència neoformacions tumoral, berrugues
Presència de lesions
Prolapse genital
◆ Séxaminen les parets vaginals, el fons de sac de Douglas i
el coll uterí mitjançant unes valves ginecològiques o un
espèculum.
Aspecte, coloració i presència anormalitats
Carácterístiques del flux vaginal
Mostres per examen bacteriològic o cultius
Citologia exfoliativa
◆ Introducció de dos dits a la vagina, amb la mà contrària es
palpa lábdomen deprimint les parets.
◆ Es delimita la grandària i forma de l´úter i dels ovaris
◆ Es poden detectar tumoracions de l´úter i annexes
◆ Es pot detectar presència démbaràs
◆ Objectiu, diagnosticar petits nòduls, secrecions
assimptomàtiques o zones dínduració .
◆ Dona asseguda i en decúbit supí.
◆ Dues mames, mugrons i aureoles.
◆ Palpació zones cervicals, supra, infraclaviculars i axil.lars
en busca de nòduls o adenopaties.
◆ Pressió a la base del mugró.
EXAMEN EN FRESC EXUDAT VAGINAL
Petita quantitat de secreció vaginal que es col·loca a un
porta i es mira amb el microscopi.
FROTIS DE SECRECIÓ VAGINAL
Amb lóbjectiu de detectar una infecció vaginal es pren
una mostra de secreció vaginal i sánalitza a laboratori.
CULTIUS
Quan és necessari identificar lágent microbià dúna infecció
i estudiar antibiograma.
BIÒPSIA
Pressa de mostres per realitzar estudi histològic.
CITOLOGIA EXFOLIATIVA CERVICOVAGINAL O TEST
PAPANICOLAU
CITOLOGIA EXFOLIATIVA o TEST PAPANICOLAU
CITOLOGIA LÍQUIDA
PERMET AGAFAR MOSTRES

DE LES TRES ZONES:
EXOCÈRVIX
ENDOCÈRVIX
FONS DE SAC
AMB UNA SOLA PRESSA
PERMET DETECTAR EL VPH

EN CAS NECESSARI
EL COST ÉS MÉS ELEVAT

COLPOSCÒPIA PERMET UNA VISIÓ
AUGMENTADA DEL
COLL UTERÍ PER
DETECTAR CANVIS
CELULARS
SUSCEPTIBLES DE
MALIGNITZACIÓ.
HABITUALMENT ES
REALITZA DESPRÉS
DE DETECTAR
ALTERACIONS
CEL.LULARS EN LA
CITOLOGIA.
HISTEROSCÒPIA VAGINAL I LAPAROSCÒPIA
És la observació de l’aparell genital femení amb instruments òptics

per diagnosticar patologies, a través dórificis naturals com la vagina(his
teroscòpia)o fent petites incisions abdominals (laparoscòpia ginecològica).
HISTEROSALPINGOGRAFIA
Consisteix en realitzar una radiografia pèlvica, previament
introduïnt contrast a l´úter a través del coll uterí. Permet
observar l´úter i la permeabilitat de les trompes.
MAMOGRAFIA
Tècnica radiològica que permet explorar la glàndula mamària
per diagnòstic i seguiment de tumoracions mamàries.
ECOGRAFIA
Tècnica de diagnòstic per imatge amb ultrasons. S’utilitza en
diagnòstic, seguiment o com a guia en processos invasius en
ginecologia i obstetrícia.
+
PLANIFICACIÓ
FAMILIAR
MÈTODES
CONTRACEPTIUS
TRANSTORNS GINECOLÒGICS
Tema 3. Planificació familiar
Encarna Garcia-Uceda
Cures a la dona la infància i
l’adolescència
+
SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA
n Capacitat de gaudir dúna vida sexual sense riscos

i la llibertat de no procrear o decidir fer-ho, en el
moment i amb la freqüència desitjada.
+
OMS
ACTIVITATS RECOMANADES
n Responsabilitzar sobre la vida sexual i la reproducció
n Informació sobre vida sexual i contracepció
n Prevenció del risc reproductiu
n Atenció específica als grups de risc

+
UNA MIRADA GLOBAL
n Una quarta part de les dones no té accés a un mètode

anticonceptiu.
n El 40% dels embarassos a tot el món no són desitjats.
n 22 milions démbarassos no desitjats finalitzen amb una

interrupció voluntària de lémbaràs practicada en males
condicions.
+
UNA MIRADA A EUROPA
+
CONTRACEPCIÓ
n Ús de tècniques que separin l’activitat sexual de la
concepció.
n S’escull el mètode tenint en compte:
EFICÀCIA
REVERSIBILITAT
INOCUITAT
COMODITAT
FACILITAT D’ÚS
RELACIÓ AMB EL COIT
PREU I DISPONIBILITAT
+
CONTRACEPCIÓ.
Mecanisme dácció
OVULACIÓ FECUNDACIÓ IMPLANTACIÓ

Acció Acció anti- Acció anti-
anovulatòria. conceptiva implantatòria
+
CLASSIFICACIÓ MÈTODES
ANTICONCEPTIUS
+
MÈTODES NATURALS
Requereixen autocontrol i coneixement del propi cos, de la

fisiologia i del cicle menstrual.
+
MÈTODE DEL CALENDARI
OGINO-KNAUS
n Defineix el període fèrtil
CICLE MÉS CURT-18: 1ER Dia fèrtil
CICLE MÉS LLARG-11: darrer dia fèrtil
EXEMPLE:
CICLES ENTRE 27-32 DIES
27-18: 9
32-11: 21
PERÍODE FÈRTIL DIES 9-21
+
MÈTODE DEL CALENDARI
+
MÈTODE DE LA TEMPERATURA
BASAL CORPORAL
+
BASAL
n Desprès de la ovulació augmenta la temperatura per efecte de la
Progesterona.
n Defineix el període estèril del cicle: la nit del tercer dia de la

hipertèrmia fins la menstruació.
n Cal mesurar la temperatura cada dia a la mateixa hora, abans

d’aixecar-se del llit.
n Utilitzar sempre el mateix termòmetre
n Descans mínim 6-8 hores
n Anotar temperatura en una gràfica
n Anotar factors que puguin alterar la temperatura

+
MÈTODE DEL MOC CERVICAL
(MÈTODE BILLINGS)
n Observació de les modificacions qualitatives i quantitatives
de la secreció del coll uterí durant el cicle.
ENGANXÓS I BLANC:
CONCEPCIÓ IMPROBABLE FI I LLETÓS
CONCEPCIÓ IMPROBABLE
AQUÓS I
TRANSPARENT
MÀXIMA FERTILITAT
ENGANXÓS I TÉRBOL
CONCEPCIÓ IMPOSSIBLE
+
MÈTODE DEL MOC CERVICAL
+
MÈTODE SINTOTÈRMIC
n BASAT EN LA DETERMINACIÓ DE LA OVULACIÓ:
DELS SÍMPTOMES D’OVULACIÓ.

+
MELA. ALLETAMENT MATERN
Alliberació PRL
CONDICIONS.
Absència menstruació
Alletament matern exclusiu
Mínim 6 presses diàries
Mantenir la pressa nocturna
No utilitzar biberó
Edat nadó inferior 6 mesos
L’augment de prolactina durant l’alletament

evita la ovulació.
+
MÈTODES DE BARRERA
+
PRESERVATIU MASCULÍ
INDEX FALLIDES 2%-10%

ADEQUAT PER A:
R.S ESPORÀDIQUES O IMPREVISTES
RISC DE MTS
CONTRAINDICACIÓ DÚN ALTRE MÈTODE MÉS EFICAÇ
EJACULACIÓ PRECOÇ
ADOLESCÈNCIA
+
n AVANTATGES
No precisa control mèdic
Protecció MTS
Econòmic
n DESAVANTATGES
Pèrdua espontaneïtat en la RS
Disminució de la sensibilitat
+
FORMA DÚTILITZACIÓ
n CONSERVACIÓ I MANIPULACIÓ CUIDADOSA
n UN ÚNIC ÚS
n MÉS EFICAÇ ASSOCIAT A ESPERMICIDA
n RETIRAR EN ERECCIÓ
n COMPROVAR INTEGRITAT
n SI RUPTURA (IPC)
+
PRESERVATIU FEMENÍ
ÍNDEX FALLIDA: 5-12%

+
PRESERVATIU FEMENÍ
FORMA DÚTILITZACIÓ
• CONSERVACIÓ I MANIPULACIÓ CUIDADOSA
• COMPRVAR CADUCITAT I ESTAT PREVI
• UN SOL ÚS
• CAL COL.LOCAR ABNS DE LA RS
• RETIRAR CUIDADOSAMENT
• COMPROVAR LA INTEGRITAT
• RUPTURA PRESERVATIU (IPC)

+
PRESERVATIU FEMENÍ
n AVANTATGES
Protecció davant MTS i SIDA
Preserva la sensibilitat
No interromp la RS
n DESAVANTATGES
Col·locació requereix aprenentatge
Antiestètic, sorollós, es pot desplaçar
Preu elevat
+
DIAFRAGMA
INDEX FALLIDA 4-18%

+
DIAFRAGMA
n AVANTATGES
No afecta a la RS
No precisa control ni seguiment mèdic
n DESAVANTATGES
Necessita habilitat i aprenentatge per a la col.locació
Resta espontaneïtat
Millor utilitzar-lo combinat amb espermicides
Pot donar al·lèrgies
No protegeix davant MTS i SIDA
Contraindicat en prolapse úter, cistocele o rectocele, fístules.

+
DIAFRAGMA
FORMA D’UTILITZACIÓ
n Cal revisar la talla cada 2 anys
n Cal manipular de forma higiènica , rentar després de l´ús i

comprovar integritat
n Col·locar espermicides per ambdós cares
n Col·locar abans del coit (fins 6h) No cal retirar davant dún
nou coit, però si és recomanable aplicar espermicides en la
cara externa.
n Mantenir entre 6-8 hores, no més de 24 hores

+
MÈTODE QUÍMIC
ESPERMICIDES
INDEX FALLIDES 10-39%

+
ESPERMICIDES
n AVANTATGES
No precisen control especial
Es poden utilitzar combinats amb altres mètodes
Efecte antiinfecciós davant Trichomones, Candides, Moniliasis,

Gonococo o Mycoplasma
n INCONVENIENTS
Possibilitat de fallida si sútilitzen com mètode únic
Resta espontaneïtat a les RS
Al·lèrgies
+
ESPERMICIDES
FORMA UTILITZACIÓ
n Comprovar la data de caducitat
n Administrar abans de la RS
n Evitar caminar després de la col·locació
n Temps màxim de durada 1-2h
n Nova aplicació en cada coit
n No realitzar dutxes vaginals abans de 6h post-coit
n No utilitzar com únic mètode

+
CONTRACEPCIÓ HORMONAL
n És el mètode de contracepció reversible més utilitzat en el

món.
n ES BASA EN LÁDMINISTRACIÓ DÚNA COMBINACIÓ
ESTRÒGENS IMPIDEIXEN OVULACIÓ
PROVOQUEN CANVIS EN EL
PROGESTERONA FLUXE,, MOTILITAT TUBÀRICA I
PROLIFERACIÓ DE
LÉNDOMETRI
+
INHIBICIÓ OVULACIÓ EVITA IMPLANTACIÓ A ENDOMETRI

PER SUPRESSIÓ HORMONES MOC CERVICAL QUE BLOQUEJA EL PAS
Gn-RH, FSH I LH DISMINUEIX MOTILITAT TROMPES
+
MÈTODES HORMONALS
+
n ORAL (DIFERENTS TIPUS)
n ANELL VAGINAL
n PAGAT ANTICONCEPTIU
n IMPLANT SUBDÈRMIC
n INJECTABLES
n INTERCEPCIÓ POST-COITAL
+
n Seguretat elevada (EFICÀCIA 99%)
n No relacionada amb el moment del coit
n Regulació del cicle menstrual i alleujament dismenorrea,

hipermenorrea, tensió premenstrual.
n Possibles efectes secundaris
n Necessita control i prescripció mèdica

+
CONTRAINDICACIONS
ABSOLUTES RELATIVES
n Malaltia tromboembòlica n Edat superior a 35 anys
n Malaltia vascular cerebral n Obesitat
n Hipertensió arterial n Tabaquisme
n Hepatopaties n Síndrome varicós
n Cardiopaties n Epilèpsia
n Càncer de mama n Diabetis

+
n EFECTES BENEFICIOSOS
Cicle menstrual
Evita embaràs ectòpic
Evita malaltia inflamatòria pèlvica
Millora acne i hirsutisme
Osteoporosi
Menor incidència càncer endometri i ovari

+
n EFECTES SECUNDARIS
MENORS n INTERACCIONS
Nàusees Antiepilèptics
Vòmits Antibiòtics
Cefalees Antihistamínics, sedants
Tensió mamària
n EFECTES SECUNDARIS MAJORS
Spotting
HTA
Augment de la gana
Tendència a la depressió Malaltia cardiovascular
Modificació metabolisme carbohidrats
Càncer mama i cèrvix (molt discret)

+
ANTICONCEPTIUS ORALS. ACO
Estrògens i Progesterona
n Iniciar la pressa el 1er dia del cicle (1ER DIA

MENSTRUACIÓ)
Estrògens i progesterona (21 p) 21 dies i 7 descans
Progesterona (28 p) 21p i 7 placebo
n Diarrees o vòmits abans de 4h prendre una nova pastilla
n Habitual spotting a línici del tractament
n Control ginecològic als 6 mesos i després de cada 2 anys

+
ANTICONCEPTIUS ORALS. ACO
MINIPÍLDORA. PROGESTERONA
n Inici el primer dia del cicle
n Toma diària sense descans
n Sagnat irregular durant el cicle

+ CONTRACEPCIÓ HORMONAL
OBLIT D’UNA PASTILLA
Prendre la pastilla immediatament
CONTINUAR EL TRACTAMENT
OBLIT DE DOS O MÉS PASTILLES

n 1ª setmana CONSIDERAR
PRENDRE LA DARRERA PASTILLA, ANTICONCEPCIÓ URGÈNCIA
CONTINUAR EL TRACTAMENT n 2º setmana PRENDRE LA

DARRERA PASTILLA
MÈTODE BARRERA 8 DIES
§ 3º setmana Començar següent
caixa sense descans
ANELL VAGINAL
+
NUVARING
n Anell vaginal flexible i transparent
n Combinació d’estrògens i progesterona
n Anticoncepció hormonal mensual (3 setmanes c col·locat i 1

setmana de descans)
+
NUVARING
FORMA UTILITZACIÓ
n Col·locar entre dia 1 i 5 del cicle
n Pot estar fora de vagina fins a 3 hores
n En cas d'expulsió rentar amb aigua freda i tornar a col.locar

PEGAT ANTICONCEPTIU
+
ORTHO EVRA
n Anticoncepció hormonal d’alliberació perllongada
n 3 pegats d’aplicació transdèrmica (estrògens i progesterona)
n EFICÀCIA 99%
+
EDUCACIÓ SANITÀRIA
PEGATS ORTHO EVA
n Utilitzar un pegat setmanal en les 3 setmanes posterior a la
menstruació, descans 1 setmana
n Aplicar en glutis, abdomen, esquena i braços (no en els pits)
n Anar rotant la zona dáplicació
n Si es cau col·locar un altre en la mateixa zona
(efecte anticonceptiu 48h)
n Permet dutxa sense retirar el pegat
n No protegeix davant MTS

IMPLANT SUBDÉRMIC
+
IMPLANON
Progesterona
n Anticoncepció hormonal d’acció perllongada i reversible
n Implant subdérmic que conté etonogestrel
n 3 anys protecció
n Inserció i extracció ràpida i fàcil
n EFICÀCIA 100%
n Millora la dismenorrea, bona tolerància

+
DISPOSITIU INTRAUTERÍ DIU
n DISPOSITIU QUE INTRODUIT EN L’ÚTER PRODUEIX UNA

SÈRIE DE CANVIS EN LA MATRIU QUE PROVOCARAN UN
EFECTE ANTICONCEPTIU
+
DISPOSITIU INTRAUTERÍ
DIU TIPUS
n EXISTEIXEN DOS TIPUS DE DIU
ALLIBERACIÓ EFECTE
IONS DE COURE ANTIIMPLANTATIU
EFECTE
ALLIBERACIÓ
ANTICONCEPTIU
DE PROGESTERONA
+
DIU METÀLIC (COURE, PLATA, OR)
q EFECTE ANTIIMPLANTATIU:
Reacció inflamatòria que dificulta

n AVANTATGES
l’ascens dels espermatozous.
No altera nivells hormonals
Impedeix la implantació de l’òvul
Efectivitat durant aprox 10 anys
fecundat .
Utilitzat també com anticonceptiu

urgència. n DESAVANTATGES
Augmenta el sagnat menstrual

+
DIU HORMONAL
LEVONORGESTREL Progesterona
Alliberació gradual dúna dosi fixa de n AVANTATGES
LEVONOGESTREL
Redueix el sagnat menstrual, útil
Provoca canvis en el moc ,canvis en per a dones amb hipermenorrea
léndometri i dismenorrea.
Efectivitat 5 anys
Altera la motilitat espermàtica
n DESAVANTATGES
n Alteracions en el patró
menstrual
+
DIU
n Informar de les molèsties durant i després de la col·locació
n Abstinència de relacions sexuals 8-10 dies
n Cal evitar tampons i dutxes vaginals la primera setmana
n Autocontrol dels fils després de la menstruació
n Control mèdic després de la primera menstruació i en els 3

mesos posteriors
n Controls posteriors segons el pla de salut
n Recordar que no protegeix davant MTS

+
DIU
n Control en cas d’amenorrea, dolor pelvià, NO detecció dels
fils, disparèunia, leucorrea o sagnat irregular.
n Durada segons el tipus
n Alguns mites:
No augmenta risc d’embaràs ectòpic
La nul·liparitat no el contraindica
No es responsable directe d'infeccions genitals per la inserció
No impedeix l´ús de tampons vaginals

+
ESTERILITZACIÓ QUIRÚRGICA
n FEMENINA
LLIGADURA DE TROMPES
n MASCULINA
VASECTOMIA
+ ANTICONCEPCIÓ DEFINITIVA FEMENINA.
TÈCNIQUES LAPAROSCÒPIQUES.
n Interrupció de les trompes de n AVANTATGES

Falopi per bloquejar el pas
déspermatozous i òvuls No interfereix en la RS
Protecció immediata
No afecta al cicle menstrual
n DESAVANTATGES
n Risc quirúrgic i anestèsic
n Irreversibilitat
n No protegeix de MTS
+ ANTICONCEPCIÓ DEFINITIVA FEMENINA.
TÈCNIQUES LAPAROSCÒPIQUES
LLIGADURA I SECCIÓ CLIP DE HULKA ANELL DE YOON
CAUTERITZACIÓ FIMBRIECTOMÍA
+ ANTICONCEPCIÓ QUIRÚRGICA
MASCULINA.
VASECTOMIA n AVANTATGES
No interfereix en la resposta sexual

Lligadura i secció dels
conductes deferents
Baix cost i efectivitat elevada
RS al 7è dia de la intervenció
n DESAVANTATGES
n Irreversibilitat
n Dolor testicular els primers dies
n Problemes psicològics
n No protegeix front MTS
n Espermiograma per confirmar

protecció
+
VASECTOMÍA
1. Identificació
conductes deferents
2. Injecció anestèsic
3. Petita incisió sobre el
conducte
4. Aïllament del
conducte
5. Secció i lligadura del
conducte
6. Elevació de l’escrot
per la retracció del
conducte a la posició
original
+
INTERCEPCIÓ POSCOITAL
n ADMINISTRACIÓ DE FÀRMAC O DISPOSITIU PER PREVENIR
LÉMBARÀS DESPRÈS DÚNA RELACIÓ SEXUAL SENSE PROTECCIÓ
n Prevenció démbaràs desprès dún coit sense protecció que

impliqui risc pel fet de succeir en fase fèrtil, en casos de:
No utilització de mètode anticonceptiu
Mal ús del mètode
Violació
Exposició a substàncies teratògenes en coit sense protecció
n ALTERNATIVA a avortament, adopció o problemes socials

relacionats amb la maternitat no desitjadaa.
+
INTERCEPCIÓ POSCOITAL
n LEVONORGESTREL n DIU DE COURE

Progesterona
EFICÀCIA 99%
Post.posa ovulació
Efecte sobre els gamets i
EFICÀCIA < 72 HORES endometri.
NOR-LEVO I POSTINOR >72 H FINS A 120 H
n Cal determinar la fase del cicle en la

que es troba la dona
n En cas de retràs menstrual cal

confirmar si hi ha embaràs.(En cas
de ser positiu NO administrar)
Post.posa o impideixl’ovulació
n Valorar el risc de MTS per indicar
>72 HORES FINS A 120 H profilaxis
ELLA-ONE
+
INTERCEPCIÓ POST-COITAL
n Si es prenen abans de la ovulació la impedeixen o post-

posen.
n Després de la ovulació alteren el moc cervical.
n Si s´ha produït fecundació el DIU Cu evitaria la implantació .
n NO ACTUEN QUAN JA HI HA IMPLANTACIÓ.
n DIU DE COURE I ACETATO ULIPRISTIL indicats després de

les 72 hores.
+
ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA
n Explicar efectes indesitjables i recomanar ingesta amb aliments

per reduir nàusees i vòmits (amb la medicació)
n Explicar dosis i horaris
n Recordar que es pot presentar menstruació abans del temps

previst. En cas de retràs confirmar embaràs
n Indicar que no protegeix davant MTS ni altres coits desprotegits
n Considerar un mètode anticonceptiu adequat
n Programar una visita de seguiment en 3 setmanes per valorar

eficàcia i treballar sobre temes de salut sexual i reproductiva
+
VULVOVAGINITIS I MTS
TEMA 2.2 TRANSTORNS GINECOLÒGICS

Cures a la dona la infància i la adolescència
+
FLUXE VAGINAL
! Secreció procedent de la transudacIó de les parets

vaginals i glàndules cervicals.
! Escàs
! Color clar
! No irritatiu
! Olor no ofensiu
!Pateix modificacions
durant el cicle
+
VULVOVAGINITIS
u Inflamació de la vulva i/o vagina, acompanyada de

secreció vaginal.
u SIGNES CLÍNICS
Prurit i secreció augmentada

Molèsties
Disúria
Disparèunia
EL PREDOMINI D E UN SÍMPTOMA O ALTRE DEPENDRÀ
D E L’AGENT CAUSAL
+
VULVOVAGINITIS
PRINCIPALS AGENTS INFECCIOSOS
CANDIDIASI
40-50%
VAGINOSI
BACTERIANA
20-25%
TRICOMONIASI
15-20%
+
VULVOVAGINITIS
CANDIDIASIS
! En edat reproductiva entre un 10-50% de les dones poden

ser portadores de càndides de forma asimptomàtica.
! AGENT CAUSAL: Diversos tipus de fongs, el més comú

càndida albicans.
! FACTORS TRACTAMENT HUMITAT
DESENCADENANTS: ATB
EMBARÀS DIABETES
+
VULVOVAGINITIS
CANDIDIASI. DIAGNÒSTIC
CLÍNICA:
! Picor, leucorrea blanca i espessa
! Eritema i inflamació de la vulva.
! Paretsvaginals amb eritema i revestides de secreció

blanca.
PROVES COMPLEMENTÀRIES
! Frotisen fresc al microscopi, observant micelis en forma

de canya de bambú o espores.
! Cultiu vaginal
+
VULVOVAGINITIS
CANDIDIASI. DIAGNÒSTIC
TRACTAMENT: La majoria de vegades és
tópic.
Cotrimazol, Miconazol o Fenticonazol
+
VULVOVAGINITIS
VAGINOSIS BACTERIANA. GARDNERELLA
No és realment una infecció.
Alteració del ecosistema microbià

causat pel creixement de
Gardnerella vaginalis i altres
bactèries anaeròbies.
Causa més freqüent de leucorrea.
Augmenta el risc dínfeccions per la

disminució de Lactobacillus.
+
VULVOVAGINITIS
VAGINOSIS BACTERIANA.GARDNERELLA
SIMPTOMATOLOGIA
! Un 50-70% no presenta símptomes
! Leucorrea blanc-gris de mala olor
! No signes inflamatoris
! Potpresentar dispareunia, prurit post coital o

molèsties urinàries.
+
VULVOVAGINITIS
VAGINOSI BACTERIANA GARDNERELLA.
DIAGNÒSTIC
! Cultiu vaginal positiu
! Ph vaginal superior a 4.5-7
! Test producció amines positiu.
! TRACTAMENT
Metronidazol
Clindamicina
+
VULVOVAGINITIS
• TRICOMONIASI
! Associada a altres MTS
! Agent causal: Protozous anaerobis
! CLÍNICA
• Prurit vulvar intens i augment del fluxe vaginal

• Leucorrea típica.Color groguenc-gris, espumós i mala olor. Disparèunia i disúria.
+
VULVOVAGINITIS
TRICOMONIASI DIAGNÒSTIC
! Clínica i cultiu
! PH vaginal superior a 4-5
! Frotis: microorganismes amb forma de pera amb cilis
! TRACTAMENT
! Tinidazol, Metronidazol.
! Sempre s´ha de tractar a la parella sexual.

+
MALALTIES TRANSMISSIÓ SEXUAL
! Conjunt dínfeccions que comparteixen via de transmissió.
!DE PERSONA A PERSONA, A TRAVÉS DEL CONTACTE ÍNTIM DURANT LES

RELACIONS SEXUALS.
! Important problema de salut mundial
! Cada any més de 340 milions de casos.
! El 75-85% en països de renta baixa

!En dones les infeccions per gonococcia i Chlamydia
no tractades provoquen el 4 0 % d els casos de Malaltia
inflamatòria pèlvica.
+
IMPORTÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA
! La majoria de MTS són asimptomàtiques
! Les dones són més vulnerables biològica, cultural i

econòmicament
! Les conseqüències en les dones ocasionen augment de

mortalitat (càncer de cèrvix, gestació ectòpica, sepsis….)
! Poden ocasionar seqüeles a llarg termini: EPI, esterilitat
! Les conseqüències son més greus en dones i els seus fills.

+
IMPORTÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA
! SINÈRGIA ENTRE LES MTS I EL VIH
! Les MTS i el VIH comparteixen ruta,

mecanismes i determinants de transmissió.
! Les MTS augmenten el risc de contraure o transmetre VIH
! La presència de VIH augmenta la susceptibilitat i pot

alterar el curs i resposta al tractament dálgunes MTS
! Comparteixen mides de protecció

+ MALALTIES DE TRANSMISSIÓ
SEXUAL
TRANSMISSIÓ
El desconeixement sobre la malaltia o el fet de no donar-li

importància fa que no es compleixi el tractament i no es
freni la transmissió.
FACTORS D E RISC
! Parella sexual amb MTS o amb risc de tenir-la
! Pràctiques sexuals insegures: anals/vaginals/orals

desprotegides, joguines sexuals, relacions amb
risc d’intercanvi de sang, sexe anònim.
! Treballadors sexuals i els seus clients.
! Víctimes dábús sexual o tràfic.

+ MALATIES DE TRANSMISSIÓ
SEXUAL
FACTORS D E RISC
! Parelles múltiples o simultànies
! Nova parella en l´últim any
! Inici precoç de relacions
! Consum dálcohol i drogues
! Antecedents de MTS
+
CHLAMYDIA TRACHOMATIS
TRANSMISIÓ SEXUAL DONA

TRACTACMENT : DOXICICLINA O CERVICITIS ASSIMPTOMÀTICA
TETRACICLINA
FARINGITIS
SALPINGITIS
HOME
URETRITIS A M B DISÚRIA
FARINGITIS.
+
G O N O C O C C I A (Neisseria gonorrhoeae )
DONA HOM E
Assimptomàtica (molèsties Uretritis, disuria i secreció
lleus) purulenta
Cervicitis, leucorrea Faringoamigdalitis i

localització rectal
Faringoamigdalitis i
localització rectal
TRANSMISSIÓ: Sexual, oral, genital o rectal

TRACTAMENT: CEFTRIAXONA I CIPROFLOXACINA
COMPLICACIONS: MALALTIA INFLAMATÒRIA PÈLVICA,

BARTHOLINITIS
EPIDIDIMITIS
+
Malaltia inflamatòria pèlvica
! Infecció crónica, aguda o subaguda de l´úter, trompes i

ovaris, que s’acompanya d’infecció a altres teixits
adjacents
! El factor de risc més important és la infecció per

Gonococcia o Chlamydia.
+
VIRALS
SIFILIS (TREPONEMA Pallidum)
LESIÓ PRIMÀRIA
Chancre sifilític
LESIÓ SECUNDÀRIA
Exantema generalitzat
Lesions papulomaculoses
SÍFILIS TARDANA
Manifestacions cardiovasculars, neurològiques
Oftalmològiques....
+
VIRALS
SIFILIS (TREPONEMA Pallidum)
! TRANSMISSIÓ: Sexual i oral
! TRACTAMENT: Penicilina G Benzatina I

Doxiciclina
Eritromicina
+
VIRALS
PAPILOMA VIRUS HUMÀ (Condilomes)
DONA
! Berrugues en llavis, vulva
i anus. TRANSMISSIÓ: SEXUAL, contacte íntim
HOME TRACTAMENT: CRIOTERÀPIA
! Berrugues a prepuci, ELECTROCOAGULACIÓ
gland i regió perianal. CIRURGIA
COMPLICACIONS: Associació a CIN

MALALTIES TRANSMISIÓ SEXUAL VIRALS
HERPES SIMPLE
Existeixen 2 tipus de virus
VHS-1
VHS-2 (Infecta preferentment l’àrea genital)
Primoinfecció:
Pot ser asimptomàtica o
Dolor intens, lesions amb úlceres, prurit i disúria
Febre, malestar i miàlgies.
Episodis recurrents: més curts i sense febre i malestar.
+
CONTROL I PREVENCIÓ
Què preten el control de les MTS
! Diagnosticar i tractar el més aviat possible
! Reduïr el risc de transmissió
! Cribatge dáltres MTS (A tot pacient amb MTS se li fa una determinació

d’anticossos VIH)
! PREVENCIÓ Vacunació Educació sexual

+
PREVENCIÓ
! PRESERVATIU:
Únic mètode anticonceptiu i preventiu de les

MTS.
+
ATENCIÓ INFERMERIA I E D UCACIÓ SANITÀRIA
! No projectar valoracions morals
! Explicar la naturalesa i característiques de les ETS
! Importància de complir el tractament
! Controls posteriors
! Importància dínformar a les seves parelles sexuals
! Conèixer una correcte higiene vulvar
! Conèixer mides de prevenció de contagi.

ESTUDI DELS CONTACTES DE
+ LES PERSONES DIAGNOSTICADES D’ITS A CATALUNYA
Assessorament
en transmissió
ITS i
comportament
PROPÒSITS sexual segur
Identificació
Evitar reinfecció
casos
cas índex
asimptomàtics
Identificació Interrompre
infectats i oferir cadena
tractament transmissió
CRITERIS PER A LA NOTIFICACIÓ ALS CONTACTES
SEXUALS
• Contactar amb totes les parelles sexuals, realitzar diagnòstic i
tractament.
• Es recomana en les primeres 24-48 hores (excepte en cas VIH,
notificació immediata).
• Important estudi de contactes de les persones que hagin pogut
esta exposades a:
VIH
SIFILIS INFECCIOSA
LINGOGRANULOMA VENERI
GONOCOCCIA
CHLAMYDIA TRACHOMATIS
HEPATITIS VÍRIQUES
PROTOCOL PER A LÉSTUDI DELS CONTACTES DE
+ LES PERSONES DIAGNOSTICADES D’ITS A CATALUNYA
Targeta de derivació dels contactes sexuals del cas

índex als serveis sanitaris
PROTOCOL PER A LÉSTUDI DELS CONTACTES D E
+ LES PERSONES DIAGNOSTICADES D’ITS A C ATA LU N YA
Targeta de derivació dels contactes sexuals del

cas índex als serveis sanitaris
+
ATENCIÓ INFERMERIA I EDUCACIÓ SANITÀRIA
RESPONSABILITZAR
SENSIBILITZAR
ATENCIÓ A
LÁGRESSIÓ
SEXUAL
ATENCIÓ A URGÈNCIES A DONES
VÍCTIMES DÁGRESSIÓ SEXUAL
• Intentar afavorir clima de confiança i empatia.
• Mostrar respecte, interès, preocupació, no emetre judicis,
evitar paternalismes, donar temps, intentar que estigui
acompanyada.
• Visita conjunta metge adjunt, metge forense i infermera.
• Es requereix presència policial (Mossos Esquadra)
Anamnesi
Data, hora, lloc, tipus agressió
Rentat personal, presa dáliments o medicaments
Alcohol o altres drogues
Menarquia, FM, DUM, última RS.
Presa de mostres
Endocervical/bucals/rectals
Serologies: Sífilis, HBsAg, VHC, VIH
• Tractament profilàctic
IPC
ATB (Ceftriaxona, Azitromicina, Tinidazol)
Vacunació Hepatitis B
Profilaxi tètanus si és precís
Antiretrovirals. En cas de dubte donar-los quan abans millor.
• Cursar comunicat judicial. Considerar si és menor la protecció garantida.
• Oferir visita amb Psicòloga
• Situacions en les que cal valoració urgent Psiquiatria:
Resposta anormal a la situació d’estrès
Ideació suïcida
Pacients en seguiment per Salut Mental
Petició de la pacient
Educació sexual
EDUCACIÓ SEXUAL EN LA PREADOLESCÈNCIA
IDEALMENT:
NENS ABANS DE LA 1ª EJACULACIÓ
NENES ABANS DE LA 1ª MENSTRUACIÓ
CAL CONSIDERAR LÉNTORN CULTURAL

(en el nostre entorn tenen la llibertat per iniciar
relacions)
1ER AUTODESCOBRIMENT
DESPRÉS ARRIVA EL DESIG
QUE ÉS SEXE
QUE ÉS SEXE: QUE NO ÉS SEXE
• CONEXIÓ PROFUNDA • VIOLÈNCIA
• DESIG • RELACIÓ SEXUAL AMB PERSONA
• EXCITACIÓ DE UN GRUP QUE NO ÉS DE LA
• ORGASME I RELAXACIÓ TEVA EDAT:
• CARÍCIES (PARAULES, • ADULTS AMB ADULTS
ABRAÇADES, MIRADES, • 16 ANYS AMB 16 O MENYS
COMUNICACIÓ, BALL SI NO HI HA:
COMUNICATIU) • CONSENTIMENT
• CONSCIÈNCIA
• DESIG PER LES DUES PARTS
NO ÉS SEXE!!!!!
PUNTS A TRACTAR
CONEIXEMENT DEL COS
IMPORTÀNCIA DE CUIDAR.SE
GESTIÓ DE LA FERTILITAT
Responsabilitat compartida
PARLAR SOBRE MITES
MÈTODES ANTICONCEPTIUS
NO CAL EXPERIMENTAR TOT A LÍNICI

Esta foto de Autor desconocido está bajo licencia CC BY-NC-ND
ATENCIÓ ALS JOVES
ESTRATÈGIES EDUCATIVES
AMB ELS JOVES
Busquem un canvi
en comportaments
de risc
Informació Educació
Canvi actituds i
comportaments
Necessitat
experimentació de la
pròpia sexualitat
Efectes dábús de
substàncies com
Es busca el plaer
alcohol o marihuana
immediat
influeix en la pràctica
de sexe segur.
RISC PER QUÈ????
L’adolescent se sent
Minimitzen el risc
immune al risc
CARACTERÍSTIQUES DÚN PROGRAMA
EDUCATIU PER A JOVES
• Participatiu
• No proporcionar només informació
• Programa de mínim 14 hores
• No basar-se mai en Abstinència sexual
• Mètodes pedagògics interactius, escenificar
situacions, debats, sessions de reflexió.
• RESPONSABILITAT, AUTOESTIMA I ASERTIVITAT
CADASCÚ ÉS LLIURE DE PRACTICAR LA SEXUALITAT COM
VULGUI,
SEMPRE QUE NO FEM MAL A NINGÚ
PATOLOGIA BENIGNA
CÀNCER GINECOLÒGIC
TEMA 4. TRANSTORNS GINECOLÒGICS

Cures a la dona la infància i
ládolescència
PATOLOGIA BENIGNA
• ENDOMETRIOSI
• PÒLIPS ENDOMETRIALS
• MIOMES UTERINS
• OVARIS POLIQUÍSTICS
• QUIST BARTOLINO
• PATOLOGIA SÒL PELVIÀ
ENDOMETRIOSI
u LOCALITZACIÓ
• Pèlvica: ovari, trompes, lligaments

• Extrapèlvica: vulva, vagina , cèrvix
• Extragenital: Budell, pulmó, fetge,
tracte urinari, cerebral
SÍMPTOMA MÉS CARACTERÍSTIC I FREQÜENT ÉS EL DOLOR (95%):
INTENS, PROFUND, CONSTANT I LOCALITZAT A FOSES ILÍAQUES
PROGRESSIU
ENDOMETRIOSI
u SIMPTOMATOLOGIA u DIAGNÒSTIC
u Asimptomàtica en un 20- u ANAMNESI: Dolor, trastorns

30% menstruals, dismenorrea.
u DOLOR : Intens i progressiu u PROVES IMATGE: Ecografia,
u ESTERILITAT: Adherències a histerosalpingografia,
trompes i ovaris laparoscòpia.
u ALTERACIONS MENSTRUALS: u ANATOMIA PATOLÒGICA.
Cicles curts i hemorràgies
intermenstruals.
ENDOMETRIOSI TRACTAMENT
DEPENDRÀ DE:
INTENSITAT DELS SÍMPTOMES MÈDIC HORMONAL

EDAT AINES
LOCALITZACIÓ
DESIG GESTACIONAL
QUIRÚRGIC
DESIG CONSERVADOR:
GESTACIONAL: LAPAROSCÓPIA
CONSELLS
HIGIÈNICO- TÈCNIQUES
REPRODUCCIÓ RADICAL:
DIETÈTICS
ASSISTIDA HISTERECTOMIA
PÒLIPS ENDOMETRIALS
u INCIDÈNCIA: Entre el 9.3 i el 23.8% de la població.

u Freqüent entre els 30-60 anys
u SIMPTOMATOLOGIA
v Metrorràgia post.menopàusica
v Infertilitat
v Alteració menstrual
v Metrorràgia durant el coit o davant esforços.
PÒLIPS ENDOMETRIALS
u DIAGNÒSTIC
§ Ecografia
§ Histeroscòpia
u TRACTAMENT
§ 27-51% regressió espontània
§ Exèresi a pacients amb simptomatologia
o risc de malignització.
POLIPECTOMIA HISTEROSCÒPICA.
MIOMES
u Tumoració sòlida benigna del miometri formada per múscul llis
i teixit connectiu.
Estrogen dependents.
u Poden ser únics o múltiples
u Representen el 20% dels tumors benignes de la dona
u Màx. Incidència entre els 35-54 anys
u TIPUS
INTRAMURALS 55%
SUBSEROSOS 40%
SUBMUCOSOS 5-10%
MIOMES: SIMPTOMES
Entre un 50-80%
són asimptomàtics
COMPRESSIÓ
METRORRÀGIES ABDOMINAL:
POL.LAQUIÚRIA.
INFERTILITAT
Dificulta la DOLOR Necrosi,
implantació, sídme compressiu
AVORTIVITAT
MIOMES. TRACTAMENT
1.
2.MÈDIC 3.QUIRÚRGIC
EXPECTANT
CONSERVADOR
ANTIESTROGÈNICS
Miomectomia
AINES
EMBOLITZACIÓ
FIBRINOLÍTICS
DEPENDRÀ DE:
SIMPTOMATOLOGIA RADICAL
Histerectomia
DESIG GESTACIONAL
MIDA I LOCALITZACIÓ
SÍNDROME
OVARI
POLIQUÍSTIC
u CRITERIS DIAGNÒSTICS (2 de 3)
Hiperandrogenisme
Oligo-anovulació
Morfologia ovaris poliquístics
SÍNDROME OVARI POLIQUÍSTIC
CLÍNICA I TRACTAMENT
AMENORREA, PER
ALTERACIONS
HORMONALS
SÍNDROME
METABÒLIC,
ESTERILITAT PER
OBESITAT,
LA ANOVULACIÓ
RESISTÈNCIA
INSULINA.
HIPERANDROGEN
ISME,
HIRSUTISME,
ALOPÈCIA, ACNÉ.
OVARIS POLIQUÍSTICS
TRACTAMENT
TRACTAMENT ALTERACIONS MENSTRUALS I
HIPERANDROGENISME:
ANTICONCEPCIÓ HORMONAL:
Regulen el cicle menstrual, redueixen l´hirsutisme i l'acne per que baixen
els nivells dándrògens, ja que els ovaris deixen de produir.los.
TRACTAMENT ESTERILITAT
PÈRDUA DE PES:
Una alimentació i pes adequat ajuda a regular els nivells hormonals.
INDUCTORS DE LA OVULACIÓ:
En els casos que existeix anovulació. Gonadotropines i Clomifè.
BARTOLINITIS
u CLÍNICA
Dolor intens
Febre
Induració
Envermelliment
BARTOLINITIS
Repòs
Antibiòtics
Drenatge de l’abcés
Marsupialització
PATOLOGIA SÒL PELVIÀ
u Causes:
Embaràs i part
Restrenyiment
Tos crònica
Esports dímpacte
Edat
Menopausa
Obesitat
INCONTINÈNCIA
u INCONTINÈNCIA URINÀRIA DÉSFORÇ
Pèrdua orina secundària a un esforç físic per augment de
la pressió abdominal
Fallada del mecanisme esfinterià
Exercicis Kegel
Tractament quirúrgic si sássocia a prolapse
u INCONTINÈNCIA DÚRGÈNCIA
Desig intens dórinar amb posterior pèrdua dórina
Augment sensibilitat del detrusor, causes neurògenes i
psicosomàtiques
Tractament mèdic
INCONTINÈNCIA
EDUCACIÓ SANITÀRIA EXERCICS KEGEL
• Pèrdua de pes
• Reducció cafeïna
• Exercici: hipopressius
• Fisioteràpia
• Reeducació miccional
EXERCICIS KEGEL
PROLAPSE GENITAL
PROLAPSE UTERÍ (Úter)
COLPOCELE (Vagina)
CISTOCELE (Bufeta)
RECTOCELE (Recte)
PROLAPSE GENITAL
uSÍMPTOMES
Incontinència esforç
Pol·laciúria
Sensació ocupació vaginal
uTRACTAMENT QUIRÚRGIC
Reposició
Histerectomia
ONCOPATOLOGIA
GINECOLÒGICA
ONCOPATOLOGIA
GINECOLÒGICA
EN LA ACTUALITAT EL
CÀNCER DE MAMA ES EL
TUMOR MÉS FREQÜENT EN
LA POBLACIÓ FEMENINA
MUNDIAL.
ONCOPATOLOGIA GINECOLÒGICA
CÀNCER CERVICAL
EPIDEMIOLOGIA
u Cada any es diagnostiquen a Espanya 2.100 casos, 3er lloc
dels càncers genitals femenins.
u Amb 740 morts a lány, segueix al ca de mama en dones
entre 15-44 anys.
u Tot i així des de mitjans de segle XX s´ha produït un descens
important de lesions malignes cervicals.
u A nivell mundial és el tumor més freqüent en el tracte genital
femení (11.6 del total de càncers de la dona), en especial als
països del 3er món.
CANCER CERVICAL
ETIOLOGIA
Al voltant del 80% d´homes i dones sexualment actius han estat o
estaran infectats pel virus del Papil·loma Humà.
No totes les lesions progressen a càncer.
El càncer de cèrvix és el resultat final dúna infecció no resolta pel virus

del papil·loma humà, que produeix lesions precursores.
CAUSA NECESSÀRIA PERO NO SUFICIENT PER CA CERVIX

VPH
SEROTIPS BAIX RISC 6,11
SEROTIPS ALT RISC 16, 18
CÀNCER CÈRVIX
ETIOLOGIA
FACTORS ASSOCIATS
CONDUCTA SEXUAL
Inici precoç de les relacions
Parelles sexuals de la dona
Relacions sexuals dált risc (parelles sexuals del company
sexual)
MULTIPARITAT
INMUNOSUPRESSIÓ (HIV) E INFECCIONS
CONCOMITANTS
(Chlamydia trachomatis, herpes virus tipo 2, Neisseria
gonorrhoeae)
TABAC debilita els mecanismes de defensa natural.
UTILITZACIÓ PERLLONGADA ACH
CÀNCER CÈRVIX
ETIOLOGIA
CÀNCER CÈRVIX
ETIOLOGIA
CÀNCER DE CÈRVIX
ETIOPATOGENIA
AFECTACIÓ
GENETICA
• EL VIRUS INFECTA • EN LESIONS QUE NO ES
EPITELI, EN UNA RS AMB
CELULAR CUREN SOLES O NO ES
UNA PERSONA • EL SISTEMA INMUNE POT TRACTEN A TEMPS, ES
INFECTADA RESOLDRE LA INFECCIÓ, PRODUEIX AFECTACIÓ
SI NO ES AIXÍ ES DETECTA GENÈTICA.
AMB LA CITOLOGIA I ES
POT TRACTAR.
TEIXIT NORMAL
CÀNCER CERVIX
INFECCIÓ
PODEN PASSAR 10-15 ANYS PER QUE ES

PRODUEIXI EL CÀNCER DES DEL CONTACTE
INICIAL.
CÀNCER DE CÈRVIX
SIMPTOMATOLOGIA
• Tot i la prevenció, només un 20% de les dones amb malaltia

invasiva es diagnostica de manera asimptomàtica.
SIMPTOMES:
Hemorràgia vaginal
Trastorns menstruals
Flux amb mala olor
Dolor
Pèrdua de pes
Símptomes secundaris a malaltia metastàtica
CÀNCER DE CÈRVIX
EVOLUCIÓ
CÀNCER DE CÈRVIX
PREVENCIÓ PRIMÀRIA
• EDUCACIÓ SEXUAL
• VACUNACIÓ
• A Espanya la vacunació amb
Gardasil es considera molt eficient pel
seu alt potencial preventiu a curt plaç
De CIN I.
CÀNCER DE CÈRVIX
A QUI VACUNAR?
NENES I NENS DE 9-14 ANYS.
(Catalunya incorpora els nens al C.V el curs escolar 22-23)
MÀXIMA PRIORITAT EVIDENCIA 1A
• Elevada inmunogenicitat
• No exposició prèvia al VPH
• Major risc de lesions cancerígenes si és
precoç l’ exposició a VPH.
DONES FINS A 25/26 ANYS.

ALTA PRIORITAT EVIDÈNCIA 1C
• Elevada inmunogenicitat
• Sense RS no haurà contacte amb VPH
• Amb RS poden no haver estat exposades a VPH
• En cas déxposició, no hauran tingut contacte amb tots els tipus
davant dels quals protegeix la vacuna.
CÀNCER DE CÈRVIX
PREVENCIÓ SECUNDÀRIA
• EL PROGRAMA DE CRIBATGE DE CÀNCER DE CÈRVIX TÉ COM A

OBJECTIU LA DISMINUCIÓ DE LA INCIDÈNCIA I DE LA
MORTALITAT PER AQUEST CÀNCER MITJANÇANT LA DETECCIÓ
DÁNOMALIES CELULARS O LA INFECCIÓ PER HPV DÁLT RISC
INDICATIUS DÚNA LESIÓ PRECURSORA.
CRIBATGE CÀNCER CÈRVIX
POBLACIÓN DIANA: 25-65 años
TÉCNICA DE CRIBAJE: Citologia
Cada 3 años
Inicio 25 65
relaciones sexuales
POBLACIÓN DIANA: Cibaje inadecuado en mujeres de 40-65 años o > 65 sin citologías en 5 años
TÉCNICA DE CRIBAJE: Citologia + HPV
Cada 3 años
+
25 65
Inicio ? repetir en 1 año
relaciones sexuales
CÀNCER DE CÈRVIX
CRIBATGE
DETERMINACIÓ HPV
COLPOSCÒPIA
BIÒPSIA
CÀNCER DE CÈRVIX
CRIBATGE
1.LA CITOLOGIA IDENTIFICA LESIONS

RESULTATS 2.TÈCNIQUES DIAGNÒSTIQUES
INFECCIÓ PER PAPILOMA VIRUS TEST VIRAL

L-SIL
DISPLASIA LEVE CIN 1 COLPOSCOPIA
BIOPSIA
DISPLASIA MODERADA CIN2
DISPLASIA SEVERA CIN3 HSIL
3.TRACTAMENT
CÀNCER DE CÈRVIX
CRIBATGE
TEST VIRALS
• PCR
Reacció en cadena de polimerasa
• TÈCNIQUES HIBRIDACIÓ IN SITU
Detecta el virus per sistema fluorescència
CÀNCER DE CÈRVIX
COLPOSCÒPIA
TEST DE SCHILLER
NETEJA DE CÈRVIX
SOLUCIÓ DE LUGOL
OBSERVACIÓ DE LA ZONA
NEGATIU: DECOLORACIÓ REGULAR
POSITIU: DECOLORACIÓ IRREGULAR
CÀNCER DE CÈRVIX
BIÒPSIA
CÀNCER DE CÈRVIX
TRACTAMENT DE LESIONS
• CRIOTERÀPIA
• LEEP
• CONITZACIÓ
CÀNCER DE CÈRVIX
TRACTAMENT
TUMORS TUMORS AVANÇATS METÀSTASI

LOCALITZATS
CONITZACIÓ HISTERECTOMIA RADIOTERAPIA
LEEP
CRIOTERÀPIA
CÀNCER ENDOMETRI
• Es tracta del càncer ginecològic més freqüent als països
industrialitzats.
• Cap cribratge ha demostrat disminuir la mortalitat.
• El 77% són simptomàtics a
fases inicials.
• Més freqüent entre 50-75anys
• Solen aparèixer després de
la menopausa.
CÀNCER ENDOMETRI
ETIOPATOGÈNIA
u VARIETAT HORMONODEPENENT O TIPUS 1

Associada a dones amb hiperestrogenisme i obesitat
Bon pronòstic
La seva relació amb factors de risc pot fer que es beneficiï de les
activitats preventives.
u NO HORMONODEPENENT O TIPUS 2
Factors genètics
Evoluciona a més agressivitat
CÀNCER ENDOMETRI
FACTORS DE RISC
• Pacients amb tractaments estrogènics sense gestàgens.

• Pacients tractades amb tamoxifè.
• Obesitat
• Elevada ingesta de greixos
• Nul·liparitat
• Menarquia precoç
• Anovulació crònica
• Menopausa tardana
ESTÍMUL ESTROGÈNIC EXCESSIU

CÀNCER ENDOMETRI
SIMPTOMES I DIAGNÒSTIC
• El quadre clínic, generalment es caracteritza per la presència
de sagnat vaginal anormal, freqüentment posterior a la
menopausa.
• ECOGRAFIA TRANSVAGINAL
• BIOPSIA CORNIER
• HISTEROSCOPIA + BIOPSIA
CÀNCER ENDOMETRI
TRACTAMENT
u TRACTAMENT QUIRÚRGIC
Histerectomia total i/o anexectomia
u TRACTAMENT ADJUVANT
Hormonal: Gestàgens
Quimioterapia
Radioterapia
CÀNCER OVARI
EPIDEMIOLOGIA
• Es tracta del càncer ginecològic amb més mortalitat.

• Només en un 25% la malaltia està localitzada quan es
diagnostica.
• Supervivència inferior al 50% en 5 anys.
• El risc de patir ca. Dóvari al llarg
de la vida és dún 1.7%
CÀNCER OVARI
FACTORS DE RISC
u FACTORS ASSOCIATS A DISMINUCIÓ DEL RISC
Anticonceptius
Elevada paritat
Alletament matern
Ooforectomia bilateral
u FACTORS ASSOCIATS A LÁUGMENT DEL RISC

Història familiar de ca. Ovari. Mutacions en gens que
predisposen. BRCA1 I BRCA2
THS
Tractament farmacològic infertilitat
Obesitat
CÀNCER OVARI
SIMPTOMES I DIAGNÒSTIC
• En estadis avançats els símptomes més comuns són distensió
abdominal, sensació d’inflor abdominal i pèrdua de pes.
• Poden comprimir estructures veïnes provocant símptomes

com pol·laciúria, micció imperiosa o tenesme vesical.
• ECOGRAFIA TRANSVAGINAL: Ens determina si la massa anaxial

és maligna o benigna.
• MARCADORS TUMORALS: CA-125, Manca de sensibilitat i

especificitat.
• Tant sols el 50% de les pacients amb neoplàsies en estadi 1
presenten valors anormals de CA-125.
CÀNCER OVARI
TRACTAMENT
u TRACTAMENT QUIRÚRGIC
Histerectomia total i anexectomia
Dependrà dels òrgans afectats i estadiatge
u TRACTAMENT ADJUVANT
Hormonal: Gestàgens
Quimioteràpia
Radioteràpia
CÀNCER DE VULVA
EPIDEMIOLOGIA I SÍMPTOMES
• Edat avançada dáparició

• Supervivència: 50% als 5 anys, amb tractament quirúrgic +
quimioteràpia + radioteràpia
• La clínica que presenta:

Prurit
Nòdul vulvar
Ulceració
Dolor i disúria
CÀNCER DE VULVA
DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT
• TEST DE COLLINS: Pigmenta zones sospitoses de malignitat,
poca sensibilitat i especificitat.
• BIÒPSIA
• Extirpació local de la lesió (en casos localitzats)

• Vulvectomia simple o radical amb linfadenectomía
• Cirurgia més quimioteràpia i radioteràpia.
CARCINOMA CARCINOMA CANVER VULVA CANCER
ENDOMETRIO CÈRVIX OVARI
Edat avançada Promiscuitat Edat avançada Factors genètics

>60 anys Inici RS precoç Nul.liparitat
Tabac, factor Tabac Tabac Obesitat

protector
Obesitat
HTA
Diabetes
Inmunosupresió Inmunosupresió
HIV HPV
HPV Neo Cèrvix
ETS
Hiperestrogenism Menarquia tardía o THS
o. menopausia precoç. Tractament
THS o menarquia farmacològic
precoç y infertilitat.
menopausia
tardía
GRÀCIES
PROCESSOS QUIRÚRGICS
GINECOLÒGICS
TEMA 5.
Cures a la dona, la infància i l'adolescència
• CONITZACIÓ
CIRURGIA • HISTEROSCÒPIA
AMBULATÒRIA • LEGRAT
CONITZACIÓ CERVICAL/LLETZ
HISTEROSCÒPIA QUIRÚRGICA
INDICADA EN LÉXTRACCIÓ:
PÒLIPS
MIOMES SUBMUCOSOS
PRECISSA DILATACIÓ DEL COLL UTERÍ, REQUEREIX ALGUN TIPUS

D´’ANESTÈSIA, GENERALMENT LOCAL O LOCO-REGIONAL
ACOMPANYADA O NO DE SEDACIÓ
LEGRAT
• Raspat de les parets uterines
prèviament s´ha de dilatar el coll
Uterí.
• INDICACIONS:
• METRORRÀGIES
• ABORT INCOMPLERT
• INTERRUPCIÓ DE LÉMBARÀS
CURES EN LA CIRURGIA AMBULATÒRIA
• INFORMACIÓ A LÁLTA
• Dieta normal quan tol.leri ingesta.
• Pla terapèutic: Analgèsia.
• Repòs durant 24 hores.
• Control de la pèrdua.
• Iniciar poc a poc activitat.
• Aclariment de dubtes
• Signes dálarma: Febre o sagnat excessiu.
• INTERVENCIONS LAPAROSCÒPIQUES
CIRURGIA • OOFORECTOMIA
• SALPINGUECTOMIA
AMB • MIOMECTOMIA PER LAPAROTOMIA
• HISTERECTOMIA
INGRÉS • ANEXECTOMIA
LAPAROSCÒPIA
• Observació directa del contingut de lábdomen
mitjançant la introducció dún endoscopi a través de la
paret abdominal.
• Pot ser diagnòstica o quirúrgica.
• S’introdueix CO2 a l’abdomen mitjançant una agulla
insertada generalment al melic.
• Aconseguida la distensió, síntrodueixen trócars i al
seu interior es poden col·locar diversos instruments.
• Es realitza amb anestèsia general.
• Es pot fer com a cirurgia ambulatòria o amb ingrés de
24 hores, ja que la recuperació és molt bona.
INTERVENCIONS PER LAPAROSCÒPIA
EXTIRPACIÓ QUIST OVARI

MIOMES EMBARASSOS ECTOPICS HISTERECTOMIA TRACTAMENT O DIAGNÒSTIC
ABCESSOS ENDOMETRIOSI
ANEXECTOMIA
El risc de complicacions és baix
• COMPLICACIONS MENORS
HEMATOMES, INFECCIÓ, DISTENSIÓ ABDOMINAL.
• COMPLICACIONS MAJORS
POSTOPERATORI PERFORACIÓ ÓRGANS VEINS.
LAPAROSCÒPIA • El gas pot provocar molèsties abdominals i
particularment dolor a les espatlles que cedeix
amb analgèsia.
• SIGNES ALARMA
• Distensió abdominal persistent, dolor intens,
vòmits o febre.
INFORMACIÓ A LES DONES POST-
LAPAROSCÒPIA
CURA DE LA FERIDA
• Rentar amb aigua i sabó, assecar amb assecador
• No cal tapar la ferida, en cas de que estigui envermellida consultar.
• Cal retirar les grapes en una setmana post-intervenció.
EVITAR ESFORÇOS DURANT UN MES

• No aixecar pesos ni fer esport intens.
• Pot caminar, pujar escales i activitats de la vida quotidiana que no requireixin esforç
EL DOLOR DÉSPATLLES HA DE REMETRE EN 2-3 DIES
POT TENIR CANVIS EN EL RITME DEPOSICIONAL

MIOMECTOMIA
EXTIRPACIÓ QUIRÚRGICA DÚN MIOMA
INDICACIONS:
METRORRÀGIES
DOLOR
ESTERILITAT
MIOMECTOMIA
ABDOMINAL MIOMECTOMIA MIOMECTOMIA VAGINAL
ABDOMINAL
LAPARTOMIA (CIRUGIA LAPAROSCÓPICA RESECTOSCOPIO
ABIERTA)
HISTERECTOMÍA
EXÈRESI DE L´ÚTER PER VIA VAGINAL O ABDOMINAL
INDICACIONS
Úter polimiomatós
Hiperplàsia déndometri
Sospita de malignificació de mioma
Neoplàsia
TIPUS
HISTERECTOMIA
PARCIAL I TOTAL:
Es perd la capacitat
reproductiva
RADICAL
Es per la capacitat
reproductiva i també la
hormonal.
HISTERECTOMÍA VIES ACCÉS
ANESTÈSIA GENERAL
DESINSERCIÓ ÚTER PER LAPAROSCÒPIA SOTA ANESTÈSIA PERIDURAL INCISIÓ TRANSVERSA A LÁBDOMEN
I POSTERIOR EXTRACCIÓ VIA VAGINAL
• Personalització ingrés
• Valorar coneixements i resoldre dubtes
CURES
• Valorar ansietat, afavorir léxpressió de sentiments
PREOPERATÒRIES • Pre medicació
HISTERECTOMÍA • Informar dels procediments pre-operatoris
• Control hemodinàmic (TA, Tª, FC, consciència)
• Control de la ferida, apòsits, drenatges i
serumteràpia.
• Control de la diüresi.
CURES • Control del dolor.
POST-OPERATÒRIES • Administració de la medicació.
• Mobilització 6-12 h
HISTERECTOMÍA
• Control de la sonda vesical (retirada)
• Control ferida i drenatges
• Control peristaltisme.
• Suport psicològic i assessorament
CURES A LÁLTA
• Higiene personal i cures de la ferida
• Control del dolor i tractament
• Desaparició de la menstruació
• Aparició de símptomes de la menopausa
• Aclarir dubtes
Hemorràgia
Signes dínfecció
CONSULTAR
A Dolor abdominal
URGÈNCIES Edema o dolor a EEII
Símptomes digestius
GRÀCIES
FEMME
ENCARNA GARCIA-UCEDA
EL*REBOST*DE*L’ÀPAT*
INAUGURACIÓ:* C/MAJOR**
PATOLOGIA DE LA MAMA
TEMA 6. TRANSTORNS GINECOLÒGICS

P
Cures a la dona la infància i l’adolescència.
MASTOPATÍA FIBROQUÍSTICA
.
• Analgèsics
• Calor
• Diürètics
• Sostenidor adequat
• Control periòdic (mamografia)
TOTES LES DONES DE 50 A 69 ANYS C/ 2 ANYS.
EN CAS DE FAMILIARS DE 1ER GRAU AMB NEO DE MAMA SÚTILITZEN

ESTRATÈGIES DIFERENTS
CLIMATERI I
MENOPAUSA
Setembre 2016
Cures a la dona la infància i l’adolescència
Escola Universitària Gimbernat
1. DEFINICIONS
CLIMATERI MENOPAUSA
• DEL LLATÍ, “CLIMATER-ERIS” • DEL GREC, “MENSIS”

PERÍODE DE CRISI ACABAMENT
• ETAPA DE TRANSICIÓ, PERÍODE • DARRERA MENSTRUACIÓ, ENTRE
EVOLUTIU 45-55 ANYS
• PERÍODE D’ADAPTACIÓ ALS • ABSÈNCIA DE REGLES DURANT 1
CANVIS HORMONALS ANY
• INICI 40-45 ANYS • FINAL DE LA CAPACITAT
• DURADA ENTRE 5-15 ANYS REPRODUCTORA
2. FISIOLOGIA DEL CLIMATERI
EL CLIMATERI ÉS CONSEQÜÈNCIA
•ATRESIA FOLÍCULS OVÀRICS
PROGRESSIVAMENT
•DISMINUCIÓ ACTIVITAT ENDOCRINA DE L’OVARI
CANVIS HORMONALS
• EIX HPT-HPF-OVARI
ESTRÒGENS  1ª FASE ESCURÇAMENT DE

FSH  CICLES
LH = POLIMENOREES
ESTRÒGENS  2ª FASE CICLES ANOVULATORIS

FSH  OVULATORIS
LH  HIPERMENOREES
ESTRÒGENS 3ª FASE
FSH AMENOREES
LH
L’ESTRÒGEN PRESENT DESPRÉS DE LA MENOPAUSA ÉS ESTRONA

QUE ES PRODUEIX DE LA CONVERSIÓ PERIFÉRICA A NIVELL DEL
GREIX I MÚSCULS PER L’AROMATITZACIÓ DE L’ANDROSTERINA
PRODUÏDA EN LES
SUPRARRENALS.
ESTRÒGENS
ANDRÒGENS AROMATITZACIÓ
POST-
SUPRARRENALS TEIXIT ADIPÓS
MENOPAUSA
3. FASES DE LA
MENOPAUSA
PREMENOPAUSA (40 AL 50
ANYS)
PERIMENOPAUSA (als 50
anys)
POSTMENOPAUSA (50 ALS

65 anys)
3. FASES DE LA MENOPAUSA
PREMENOPAUSA
• Regles irregulars
• Hipermenorrees
• Retard en l’ovulació
• Cicles anovulatoris
• Poden aparèixer alteracions neurovegetatives o vasomotores:
fogots, sufocació, sudoració, palpitacions, parestèsies.
• Insomni
• Alteracions psicològiques: canvis d´humor, tendència a la
depressió
PERIMENOPAUSA
• Nucli del climateri: pas de període fèrtil al no fèrtil
• MENOPAUSA : Desaparició de la menstruació (12 mesos)

• Alteracions urogenitals
• Alteracions vulvovaginals
• Alteracions cutànies
• Alteracions en la vida sexual
POSTMENOPAUSA
• Desapareixen els estrògens
• Simptomatologia climatèrica
• Risc de malalties cardiovasculars
• Risc de diabetes i obesitat
• Risc d’osteoporosi
• Manifestacions orgàniques
4. TIPUS DE MENOPAUSA
• PRECOÇ Apareix entre els 30-40 anys, per insuficiència ovàrica primària.
Genètica: alteracions en el cromosoma x, pocs fol.licles

Mecàniques: Radioterapia
Quirúrgica: annexectomia bilateral
• NATURAL Entre els 45-55 anys. Menopausa fisiològica
Antecedents familiars/hereditaris
• TARDANA Més enllà dels 55 anys, poc freqüent, antecedents familiars.

5. ASPECTES PSICOLÒGICS I SOCIALS
• L’entorn social i l’edat de la dona influeixen directament.
• Condicions positives: fills, feina, entorn que presta ajut.
• Condicions negatives: societat en la que prima la joventut.
PAÏSOS INDUSTRIALITZATS
MÉS EXPECTATIVES DE VIDA
NIVELL MÉS ALT DE BENESTAR SOCIAL
TREBALLS MÉS ADAPTATS A LA DONA
GRAN VALOR DE L’ESTÈTICA FEMENINA EN LA SEXUALITAT
PAÏSOS NO DESENVOLUPATS
DESAPARICIÓ RISC DÉMBARÀS
ELEVACIÓ D’UN RANG JERÀRQUIC SUPERIOR EN
L’ESTRUCTURA TRIBAL
6. SÍMPTOMES DEL CLIMATERI
• Inestabilitat vasomotora
• Alteracions urogenitals
• Alteracions vulvovaginals
• Alteracions cutànies
• Símptomes psíquics
• Osteoporosi
• Malaltia cardiovascular
6.1 INESTABILITAT VASOMOTORA. FOGOTS.
Afecten al 60-80% de les dones occidentals.
Sensació ràpida de calor, des del pit fins el coll i cara.
Poden anar acompanyats de sudoració, nàusees, mareigs,
palpitacions i cefalees.
Coincideix amb pic Gn-RH
Roba de cotó i natural

Control temperatura ambient, evitar calor excessiva
Evitar canvis bruscos de temperatura
Evitar menjars copiosos
Tècniques de relaxació
6.2 ALTERACIONS UROGENITALS
Afectació del teixit conjuntiu periuretral i irrigació sanguínia.

Alteracions en el colàgen, llindar sensitiu.
Escurçament de l’uretra i canvis en la pressió uretral.
Nictúria, pol.laquiúria, incontinència, disúria.
Augment ITU (relació indirecta amb la menopausia, afavorit per
l’atròfia urogenital)
Exercicis sòl pèlvic

Electroestimulació
Boles xineses
Prevenció ITU: Fitoteràpia: nabius vermells, Tractament mèdic.
6.3 ALTERACIONS VULVOVAGINALS
Paret vul/vaginal s’aprima
Pèrdua greix llavis majors
Disminució del fluxe
Disminució de la irrigació sanguínea
Involució del clítoris i caputxó
Pèrdua del pèl del pubis
Pèrdua bacils Döderlein
Modificació àcid-base vagina
Utilitzar lubricants
Sabó suau, roba de cotó
Cremes amb estrògens
6.4 ALTERACIONS CUTÀNIES
Estrògens estimulen producció de col.làgen i elastina

Pell més fina, més seca, menys elàstica.
Prurit, al.lopècia
Sabó suau
Cremes hidratants
Olis de massatge
Augmentar ingesta dáigua
6.5 SÍMPTOMES PSICOLÒGICS
Depressió
Transtorns afectius
Disminució de la libido
Pèrdua de la memòria
Els canvis hormonals poden augmentar les possiblilitats de

simptomatologia depressiva en algunes dones.
Estudis a llarg plaç mostren que la menopausa no suposa un decliu

significatiu de la memòria o de les funcions congitives de la dona.
6.6 OSTEOPOROSI
Apareix en el 70% de les dones i en el 30% dels homes
La OMS estima que el 40% de les dones de més de 50 anys patirà una
fractura relacionada amb aquesta malaltia en algun moment de la
seva vida.
L’edat ASSOCIATS
SIGNIFICATIVAMENT
Història familiar de fractures A MÉS
Tabac PROBABILITAT
OSTEOPOROSI
Utilització de cortisona
6.6 OSTEOPOROSI
El teixit ossi sotmès a un procés continu de resorció i reconstrucció a
càrrec dels osteoclasts i els osteoblasts.
Dèficit estrogènic
Disminució de la calcitonina
Disminució de l’activació dels osteoblats
Cessament de la reconstrucció dels ossos
Pèrdua de massa ossia.
S’ha d’arrivar a la menopausa amb una bona dotació de massa òssia.

Dieta amb correcta ingesta de Ca i Vit D
Fer exercici a l’aire lliure i en hores de llum solar.
Tractament amb estrògens redueix el risc (no és la 1ª opció)
Eliminació d’hàbits tòxics (tabac, alcohol, café)
6.7 MALALTIES CARDIOVASCULARS
• Els factors de risc lligats als hàbits de vida, especialment el

tabaquisme són més importants que el dèficit d’estrògen en
l’aparició de complicacions cardiovasculars.
• Alguns estudis han mostrat augment de malalties cardiovasculars i

malaltia tromoembòlica associat a l’ús de teràpia hormonal.
• Mides higièniques i dietètiques

7. ATENCIÓ INTEGRAL A LA DONA EN EL
CLIMATERI
• Els programes d’atenció a la dona en el climateri:
• Incideixen de forma positiva en l’estat psíquiq de la dona

perimenopàusica.
• Afavoreixen la seguretat i confiança en sí mateixa.
• Promouen la seva autocura i la pràctica d´hàbits de vida saludable.

7.1 EDUCACIÓ SANITÀRIA.
PROGRAMA MENOPAUSA
• Grups impartits per llevadores en els Centres de Salut.
• Dirigit a dones en fase de menopausa o perimenopausa.
• S’aborden tots els canvis que vindràn durant la menopausa i pautes,

recomanacions per assumir.los
• Espai d’intercanvi d’experiències entre els dones. Afrontació dels

canvis en positiu. Suport del grup
7.2 MIDES HIGIÈNIQUES
EXERCICI FÍSIC MODERAT
SUPRESSIÓ D´HÀBITS TÒXICS
EXPOSICIÓ A LA LLUM SOLAR
7.3 MIDES DIETÈTIQUES RECOMANABLES

APORT DE CALCI
FITOESTRÒGENS: LLI, ISOFLAVONES, LLEGUMS (SOJA)
EXCLOURE ALIMENTS AMB ACCIÓ SOBRE EL PERFIL LIPÍDIC O HTA
APORT DE POTASSI
APORT DE VITAMINA C, D I MANGANES
EVITAR DIETES QUE REDUEIXEN L’ABSORCIÓ DE CALCI
8. TERAPIA HORMONAL
PERFIL DE RISC
• Menopausa abans dels 50 anys, prima, nul.lípara, fumadora, dieta

hiperproteica, bebedora social, consum de cafeina en dosis altes i
vida sedentària.
VIES D’ADMINISTRACIÓ
• Via oral, parenteral (vaginal, intranasal, sublingual, intramuscular,
subcutània, percutània, transdèrmica)
8. CONSIDERACIONS ACTUALS SOBRE THS
• Alguns estudis han demostrat riscos de la utilització de la THS:
Augment del tromboembolisme venós.

Augment del risc de càncer de mama. Les dones que abandonen la
THS es situen a un nivell de risc normal del càncer de mama.
Augment risc del càncer d’endometri (només estrògens)
Augment del risc de probable demència.
8. ALTRES EVIDÈNCIES DE LA THS
• Els estrògens no són eficaços en el tractament de la malaltia

d’Alzheimer, canvis d’humor, en la depressió o en la pèrdua de la
líbido
• La incidència de diabetes es redueix en un 35%
• La THS es eficaç per al control d’algunes manifestacions de la
menopausa (fogots, sequetat vaginal, sudoracions nocturnes).
• Prevenció d’osteoporosi i fractures.
• Redueix el risc de càncer colorectal
• Ha demostrat ser eficaç en el tractament dels símptomes d’atrofia
vaginal
8. CONCLUSIONS SOBRE LA THS
JUSTIFICA EL TRACTAMENT DELS SÍMPTOMES

CLIMATÈRICS QUE AFECTIN NEGATIVAMENT A
LA QUALITAT DE VIDA
BALANÇ
ES CONSIDERA DESFAVORABLE PER A LA
BENEFICI-RISC PREVENCIÓ DE L’OSTEOPOROSI
THS
NO FUSTIFICA EL TRACTAMENT EN DONES
SENSE SIMPTOMATOLOGIA
9. TERÀPIES COMPLEMENTÀRIES
• La teràpia amb fitoestrògens ha demostrat ser probablement

beneficiosa com alternativa al tractament dels símptomes de la
menopausa, en concret, dels fogots.
10.SEXUALITAT EN EL
CLIMATERI
10.1 FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA RESPOSTA
I CONDUCTA SEXUAL
• Aspectes hormonals: Hormones relacionades amb la resposta

sexual (Oxitocina, prolactina, progesterona, estrògens, testosterna)
i neurotransmisors (dopamina, noradrenalinai serotonina)
• Aspectes psicològics: acceptació del cos, actitud de la dona davant

de la sexualitat
• Relacions amb la parella
• Condicionaments socioculturals
10.2 SÍMPTOMES RELACIONATS AMB LA
RESPOSTA SEXUAL EN CADA FASE
CANSAMENT,ANSIETAT
CANVIS D’HUMOR, ALTERACIONS DE LA
MENSTRUACIÓ
PREMENOPAUSA SUFOCACIONS, SUDORACIÓ
INSOMNI
DISMINUCIÓ DEL DESIG SEXUAL
SUFOCACIONS,INSOMNI, SEQUEDAT VAGINAL,

APRIMAMENT DE LA PARET VAGINAL
PERIMENOPAUSA
DOLOR COITAL
MÉS FREQÜÈNCIA MICCIONS, DOLORS MUSCULARS
SUFOCACIONS
POSTMENOPAUSA SEQUEDAT VAGINAL
10.3 CANVIS EN LA RESPOSTA SEXUAL
• FASE D’EXCITACIÓ
Mames: Poc augment de tamany
Vermelló de pell: Menys intensitat i extensió
Miotonia: Poc augment del to muscular
Clitoris: Tumefacció, menys freqüència en la resposta
Llavis majors: No aplanament, ni separació ni elevació
Llavis menors: Disminueix el seu gruix
Vagina: Retard en la lubrificació i expansió
Úter: Retard en l’elevació
• FASE DE MESETA
Areòla: Menys ingurgitació
Llavis menors: Disminució pell sexual
Glàndula de Bartholino: Menys secreció
Vagina: Disminució i retard en l’expansió de la plataforma orgàsmica de la
vagina
10.3 CANVIS EN LA RESPOSTA SEXUAL
FASE ORGÀSMICA
Miotonia: Quasi no hi ha espasmes
Uretra: Obertura de la mateixa
Recte: Menys contraccions
Vagina: Menys contraccions
Úter: Menys contraccions i doloroses
FASE DE RESOLUCIÓ
Mugró: Desapareix l’erecció lentament
Uretra: Urgència urinària, cremor
Vagina: Ràpida involució de la vagina i de la plataforma orgàsmica
Úter: No s’obre coll
10.4 EDUCACIÓ SANITÀRIA
• Donar a conèixer a la dona els canvis que experimenten els

genitals femenins.
• El “petting” pot evitar el coit dolorós, aconsellar utilització de
lubricants vaginals.
• El coit no és l’única forma de plaer, la pell, els sentits, zones
erògenes, donar llibertat fantasies sexuals.
• Autoconeixement del propi cos: zona genital, pell ( com a gran
extensió erògena )
• Posicions durant RS
• Oferir grups de menopausa→espai per compartir mateixes pors,
temors, dubtes...
10.4 EDUCACIÓ SANITÀRIA
• Informar dels medicaments que retarden o dificulten l’orgasme:

IMAO, prozac, anticolinèrgics, metildopa, antidepressius tricíclics,
imipramina, trifluoperazina.
• Fàrmacs inhibidors del desig sexual: antidepressius, hipotensors,

tractaments pert càncer, antihistamínics.
• Informar dels factors que inhibeixen el desig sexual: factors

hormonals, càrregues familiars, relació de parella, factors
psicològics, alcohol i drogues, estrés, rutina sexual, dispareúnia,
cistitis, vaginitis....
BIBLIOGRAFIA
• -Seguranyes G. Enfermeria maternal.Barcelona;
Masson; 2000.
• -Torrens RM.Enfermeria de la mujer. 2ª ed. Madrid

Difusión Avances de Enfermería; 2009.
• -Vanrell JA, Iglesias X, Cabero Ll. Manual dóbstetrícia

per a pregraduats. Barcelona: Publicacions de la Universitat de
Barcelona:Masson;1996
• Macias Seda, J. Ginecologia ICS, Fuden
Atención y cambios a las mujeres en el climaterio.
GAMETOGÈNESIS
FECUNDACIÓ
PLACENTACIÓ
DESENVOLUPAMENT PRENATAL
TEMA 1.1 EMBARÀS. OBSTETRÍCIA
HORMONES Cures a la dona la infància
i la adolescència
GAMETOGÈNESIS
GAMETOGÈNESIS
Lésser humà està format per milions de

Cèl.lules.
Cada cèl.lula està formada per
HOME:
46 cromosomes - 44 cromosomes (autosomes)
23 parells de cromosomes amb tota la
Informació genètica.
- 2 cromosomes sexuals(XY)
DONA:
- 44 cromosomes (autosomes)
- 2 cromosomes sexuals(XX)
¨ El parell 23 dáquests cromosomes informa sobre el sexe que
tindrà l'ésser humà en la seva formació:
¨ Serà home si XY
¨ Serà dona si XX
La Fecundació dona lloc a una cèl·lula amb 46

Cromosomes amb la INFORMACIÓ GENÈTICA DEL PARE I LA
MARE.
GAMETOGÈNESIS
Procés de formació de les cèl·lules sexuals,
que, de cèl·lules germinals OVOGÒNIES I
I ESPERMATOGONIS, passen a convertir.se
En òvuls i espermatozous.
ESPERMATOGÈNESI
¨ Transformació dèspermatogònies
indiferenciades en espermatozous.
¨ Producció en túbuls seminífers.
¨ Des de la pubertat fins la mort.
¨ Procés 60-70 dies.

ESPERMATOGÈNESI
ESPERMATOGONIA 46XY
MITOSI
ESPERMATOCITO 1º 46 XY
MEIOSI
2 ESPERMATOCITOS 2os 23X i 23Y
MEIOSI
4 ESPERMÀTIDES 23X, 23X, 23Y i 23Y
4 ESPERMATOZOUS ESPERMIOGÈNESI
23X 23X 23Y 23Y

ESPERMATOZOU
OVOGÈNESIS
¨ Transformació dóvogònies en òvuls.
¨ L´òvul ha de patir modificacions
per adquirir capacitat fecundant.
¨ Aquest procés té lloc a lóvari.
¨ Sínicia a la vida intrauterina.
¨ La maduració dels ovòcits es

conseqüència de léfecte de la FSH.
OVOGÈNESI
OVOGÈNESI
Els 3 corpúsculs polars, sáborten,
només es genera una cèlula
sexual funcional, i no 4 a partir de
cada cèlula germinal.
Dúna cél.lula diploide,

Es formen 3 cél.lules
haploides no funcionals,
i una cél.lula haploide
funcional.
DIFERÈNCIES
ESPERMATOGÈNESI OVOGÈNESI
¨ Als testicles ¨ Als ovaris

¨ Cada ovogònia
¨ Cada espermatogonia
1 òvul i 3 corpuscles
4 espermatozoides polars (només si hi ha
¨ DURANT TOTA LA fecundació)
VIDA REPRODUCTIVA
¨ COMENÇA VIDA
INTRAUTER I
FINALITZA AMB
FECUNDACIÓ
TRANSPORT ÓVULS
¨ Ovaris lliures e la cavitat peritoneal, ancorats pel
lligament ovàric.
¨ Durant la Ovulació les fímbries de la trompa
envolten per complet la zona.
¨ L´òvul es transporta per la trompa gràcies a
lácció ciliar i al
¨ La fecundació es produeix a nivell dámpolla
tubàrica.
¨ L´òvul vida mitja de 24-48 h.
TRANSPORT ESPERMATOZOUS
¨ COIT espermatozous dipositats
fons sac vaginal posterior
¨ Es dipositen uns 100milions, 200 arribaran al lloc
de la fertilització , un arribarà a l´òvul madur.
FECUNDACIÓ
FECUNDACIÓ
¨ Dipòsit déspermatozous a vagina

¨ Progressió intrauterina e intratubàrica
espermatozous
¨ Ovulació i captació de l´òvul per les fímbries
tubàriques
¨ Fussió gamets masculí i femení
FUSIÓ DELS NUCLIS
¨ El nucli masculí sáproxima al nucli de l´òvul, les
membranes es reabsorveixen i s organitza un sol
nucli, DIPLOIDE.
MULTIPLICACIÓ CELULAR
MULTIPLICACIÓ CELULAR
Zigot 24H 2 blastòmers Mórula 4art dia Blàstula 5èdia
PLACENTA
TROFOBLAST
BLÀSTULA MEMBRANES
EMBRIOBLAST: EMBRIÓ
IMPLANTACIÓ
IMPLANTACIÓ
¨ 6è-7è día es produeix la implantació, el BLASTÒCIT

sádhereix a la superfície endometrial, erosiona lépiteli i
sénfonsa en léndometri. Després contactarà amb el sistema
circulatori de la mare per formar la placenta.
DESENVOLUPAMENT I SEGMENTACIÓ
¨ Léntrada de líquid secretada per léndometri fa més gran el blastocist i

diferencia dues parts:
¨ EMBRIOBLAST
Massa cel·lular interna,
origen de lémbrió.
q TROFOBLAST
Fina capa cel·lular externa,
origen de la placenta.
DESENVOLUPAMENT PRENATAL
HUMÀ
PERÍODES DEL DESENVOLUPAMENT
PRENATAL HUMÀ
DESENVOLUPAMENT PRENATAL HUMÀ
¨ PERÍODE DE FECUNDACIÓ I IMPLANTACIÓ

Es caracteritza per la multiplicitat cel·lular
q PERÍODE EMBRIONARI
Es produeix la organogènesi.
q PERÍODE FETAL
Maduració i desenvolupament dels diferents òrgans i sistemes.
GESTACIÓ GEMELAR
BESSONS DIZIGÒTICS
Resultat de la fecundació de dos óvuls diferents per

Dos espermatozoides.
Sóbtenen 2 ous.
Dotació genètica diferent
2 Amnios, 2 Corion i 2 Placentes
En el desenvolupament les
placentes es poden fusionar.
GESTACIÓ GEMELAR
BESSONS MONOZIGÒTICS
1 òvul fecundat per 1 espermatozou

Idèntica dotació genètica
Depenent moment separació
-Període bicel.lular.
-Període blastòcit dies 4-8
-Període més avançat 8è dia
-Posteriors dia 13: bessons units una sola cavitat amniótica

PLACENTACIÓ
PLACENTACIÓ
_Pas de la sang per difussió
_PLACENTACIÓ HEMOCORIAL
-Sang materna espai intervellós
-Sang fetal a les vellositats corials
ESTRUCTURA PLACENTA MADURA
-Òrgan discoide 15-20 cm diàmetre 1,5-3 cm grossor

-Pes 450-600 gr
PLACENTA
¨ Constituïda per teixits materns i fetals.
¨ Funció: pulmó, intestí, fetge i glàndula endocrina
per manteniment embaràs.
¨ Capacitat funcional fins setmana 42.
¨ Circulació materna i fetal en contacte en la major
superfície possible mantenint.se independents.
¨ Cara fetal, recoberta per amnios on sínsereix el
c.umbilical, la cara materna és més rugosa i té els
cotiledons.
CARA FETAL I MATERNA PLACENTA
CIRCULACIÓ PLACENTÀRIA
CIRCULACIÓ FETAL CIRCULACIÓ MATERNA
¨ Cordò Umbilical: ¨ Sang materna

2 artèries, 1 vena i procedeix dártèries
gelatina Wharton. espirals.
Artèries: sang venosa de
fetus a placenta
¨ Intercanvi metabòlic
quan la sang flueix al
Venes: porta sang
oxigenada. voltant de vellositats
Es ramifiquen sota amnios coriòniques.
dins vellositats.
La sang fetal surt de les 2artèries umbilicals
Arriva a placenta i es ramifica en vellositat corial
ARTERIES UTEROPLACENTÀRIES, envolten espai intervellos
La sang passa per gradient de pressions o difussió
MEMBRANES OVULARS
LÍQUID AMNIÒTIC
MEMBRANES OVULARS
¨ SAC AMNIÒTIC: Coberta de dos membranes que
envolten lémbrió.
¨ AMNIOS: Fina membrana, protegeix lémbrió; ple
de fluid salí, el líquid amniòtic.Permet els moviments
fetals i ofereix protecció.
¨ CORION: Embolcall extern que recobreix lémbrió i
col.labora en la formació de la placenta. Les
vellositats coriòniques emergeixen del corion i
invaeixen léndometri permetent intercanvi
nutrients.
MEMBRANES OVULARS
CORDÓ UMBILICAL
CORDÓ UMBILICAL
¨ Sórigina per elongació pedícle fixació.
(confluència de les vellositats corials)
¨ Funció: transport sang fetal
¨ 2 artèries 1 vena
¨ Longitud 50cm aproximadament
¨ Interior teixit mucoide i conjuntiu: GELATINA
WHARTON
¨ Particularitat: ESPIRES
LÍQUID AMNIÒTIC
¨ Medi on habita el fetus en línterior de la bossa
amniòtica.
¨ Moviment lliure del fetus.
¨ El protegeix de possibles lesions, e infeccions.
¨ Evita adherèncias amniòtiques.
¨ Procés de maduració pulmonar.
¨ Lubrifica el canal de part i afavoreix dilatació.
LÍQUID AMNIÒTIC
¨ Quantitat variables segons setmantes gestació.
¨ Alteracions per efecte o excés associades a
patologies.
¨ Aspecte clar i transparent, al final gestació opacs.
¨ Canvis en el color associats a problemes fetals.
¨ Manté al fetus a Tª constant.
¨ Assegura la hidratació dels teixits del fetus.
¨ Es renova constantment.
HORMONES PLACENTÀRIES
HORMONES PLACENTÀRIES
¨ La placenta exerceix funció de glàndula endocrina,
ja que produeix i segrega les hormones necessàries
pel manteniment de la gestació i el
desenvolupament fetal.
¨ PROGESTERONA
¨ ESTRÒGENS
¨ GONADOTROPINA CORIÓNICA
¨ LACTÒGEN PLACENTARI
PROGESTERONA
¨ Fins el 2on mes segregada per cos luti, després per
la placenta.
¨ HORMONA PROTECTORA GESTACIÓ
¨ Efecte relaxant sobre musculatura uterina.
¨ Bloqueja la resposta dínmunitat celular, protegint
així la zona dímplantació i l´úter.
ESTRÒGENS
¨ Durant lémbaràs segregats per placenta, glàndula
suprarrenal i fetge fetal.
¨ Potencia excitabilitat fibra muscular uterina.
¨ Ascendeix a mida que avança la gestació.
¨ Augmenten el fluxe sanguini uteroplacentari.
¨ Implicats en la mamogènesi.
GONADOTROPINA CORIÒNICA
¨ Apareix els 1ers dies de la gestació, segregada
pel sinciotrofoblast.Nivell màxim la 10ena setmana
i llavors disminueix.
¨ La HCG manté el cos luti funcionant fins que la
placenta té la capacitat per produïr estrógens i
progesterona.
¨ Base del diagnòstic precoç de la gestació.
GONADOTROPINA CORIÓNICA
GONADOTROPINA CORIÓNICA
RELACIÓ CONTROVERTIDA ENTRE ELS NIVELLS DE HCG I LA

HIPEREMESI GRAVÍDICA.
LACTÒGEN PLACENTARI HPL
¨ Es troba en el plasma de la gestant a partir de la
3ªsetmana, augmenta regularment, nivell màxim al
final de la gestació.
¨ Afavoreix la lactogènesi
¨ Movilitza els greixos i les fa aptes com a font
dénergia, aixó disminueix el consum de glucosa de

la mare en benefici del fetus.
¨ FACTOR DIABETÒGEN GESTACIONAL
¨ Estimula el desenvolupament fetal.

GRÀCIES
+
MODIFICACIONS
I CONTROL DE
L’EMBARÀS
TEMA 1.2 EMBARÀS.OBSTETRÍCIA
Cures a la dona la infància i la adolescència
Gestació PROCÉS FISIOLÒGIC NORMAL
CANVIS :
Presència fetus Nodrir al fetus
Preparació part
Hormones Desenvolupament mames
Emmagatzement greixos
Canvis psicològics
Malaltia o deficiència Sobrecàrrega

Descompensació
APARELL REPRODUCTOR
ÚTER Longitud, pes i capacitat

Irrigació
Excitabilitat del miometri, contrac-
cions Braxton Hicks
Segment inferior
Endometri més vascularitzat
Coll uterí, es forma el tap mucós
APARELL REPRODUCTOR
Acidesa vaginal
VAGINA
Medi hostil a gèrmens patògens, excepte
a Càndida albicans
OVARIS Inhibició de la ovulació

MAMES
Hiperplasia e hipertrofia glandular
Mida
Vascularització
Pigmentació en especial aureola
Sensibilitat i capacitat erèctil mugró
+
SISTEMA CARDIOVASCULAR
Circulació placentària
Assegurar Intercanvi gasós O2 materno-fetal
Proporciona nutrients al fetus
APARELL CARDIOCIRCULATORI
Volum sanguini 30-50%
Gast cardíac i FC en 3er trimestre
Pressió Venosa EEII x compressió úter a ilíaques
i vena cava inferior edemes
varius
hemorroides
SDME HIPOT SUPINA
TA valors normals
SÍNDROME HIPOTENSIÓ SUPINA
SÍNDROME HIPOTENSIÓ SUPINA
Compressió úter v.cava inferior i aorta

Mareig
Palides DECÚBIT
+
Hipotensió progressiva LATERAL
SISTEMA CARDIOVASCULAR
CANVIS HEMATOLÒGICS
Hemodilució
hb 11.5-12 g ANEMIA
htcrt 35% FISIOLÓGICA
Fe i proteines
Factors coagulació HIPERCOAGULABILITAT
Leucòcits
10.000-15.000 Moment del part
APARELL URINARI
Compressió úter
1er trimestre Bufeta orina
POLAQUIÚRIA
3er trimestre C. presentació fetal
Sobre bufeta.
Dilatació i menys tó ureters
Refluxe vesicouretral PIELONEFRITIS
Funció renal NICTURIA

APARELL RESPIRATORI
El diafragma Volum residual pulmonar

Séleva
Congestió mucosa nasal i laríngia
PREDISPOSICIÓ A AFECCIONS PULMONARS I

DE LES VIES RESPIRATÒRIES ALTES
NECESSITATS DÓXIGENACIÓ 20%

STMA DIGESTIU
Estòmac REFLUX GASTRO-
L´úter desplaça ESOFÀGIC
Intestí
Hormones acció relaxant càrdies PIROSI
Disminució motilitat budells RESTRENYIMENT
NAUSEES
1er trimestre VÒMITS
GENIVES: Hiperèmiques, hipertròfiques, EPULIS
Alta pressió venes pelvianes: HEMORROIDES

NAUSEES I VÒMITS
CANVIS ENDOCRINS
Estrògens
PLACENTA Progesterona
HPL
TROFOBLAST HCG
PROLACTNA
OXITOCINA LH
TSH FSH
ACTH
INSULINA
MELANOFORA ESTIMULANT (Cloasma)
CANVIS SISTEMA MUSCUL-ESQUELÈTIC
Desplaçament centre gravetat
compensació
Lordosi lumbosacra LUMBÀLGIES

CIATÀLGIES
Progesterona Laxitut lligaments

Relaxina AUGMENT CAPACITAT
PELVIS DURANT EL PART
CANVIS SISTEMA MUSCULOESQUELÈTIC
PELL I CABELL
Canvis en la pigmentació:
Linea alba
Cloasma
Estries
Per un estirament de la pell
Velocitat creixement
cabell
CLOASMA GRAVIDIC
PER ACCIÓ DE LA
MELANOFORA ESTIMULANT
CANVIS EN LÁCTIVITAT
Augment del requeriment metabòlic
Fatiga
Somnolència
Astènia
Ansietat, moviments fetals, pol.laquiúria i rampes
Insomni
És convenient explicar a la gestant quines són
aquestes modificacions i com, quan, i per què
es produeixen i com es poden millorar.
Canvis
Modificacions INTERFERÈNCIES
Signes
Simptomes
INTERFERÈNCIES DURANT LÉMBARÀS
Nàusees i vòmits
Pirosi
Restrenyiment
Varius
Hemorroides
Edemes mal.leolars
Hipotensió supina
Estries
Cloasma gravídic
Pol.laquiúria
Leucorrea
Rampes
Dolor lumbar i pèlvic
EMOCIONS I EMBARÀS
Modificacions hormonals CANVIS

Conseqüències gestació PSICOLÒGICS
Situació psicològica Estructura personalitat

depén de:
Evolució física de
Lémbaràs
CANVIS PSICOLÒGICS
HIPERSOMNIA Estat emocional durant embaràs

afecta a llarg plaç sobre el fill.
Important afavorir:
ACCEPTACIO SENTIMENTS
AMBIVALÈNCIA
Endorfines:
Exercici físic, relaxació , meditació,
Ballar, riure.
Oxitocina: Massatges, contacte

Corporal.
CANVIS IMATGE
INTROVERSIÓ CORPORAL
Inhibició cortisol:
Important que la embarassada
se senti feliç, relaxada.
“ Els professionals han de protegir léstat
emocional de les dones embarasades,…”
Michel Odent
VINCLE
El vincle de la mare amb el fill és un dels més

Importants i sólids de l´ésser humà.
Aquest vincle inicial es lórigen dón sorgiran
després tots els vincles que el nen haurà
déstablir.
EL PARE
També viu sentiments contradictoris.

Es importantíssima la seva participació en tos els
processos, embaràs, part…
La dona gestant
PLANIFICAR
PARTICIPAR Control PRENATAL
MILLORS RESULTATS CONTROL

SALUT MATERNA I NEONATAL PRECOÇ I
REGULAR
Infermera
Activitats ASSISTENCIALS
Llevadora
EDUCATIVES
Obstetra
+
ACTIVITATS
ASSISTENCIALS
+ DUR I DPP
DUR Data última regla 20/5/91
DPP Data probable de part 27/2/92
REGLA DE NAGELE
DUR _ 3 MESOS + 7 DIES + 1 ANY

+
ALÇADA UTERINA
Per avaluar lévolució del creixement fetal
Augmenta 4cm/mes
Borde sup sínfisi púbica fins fons uterí
Setmanes de gestació Alçada uterina

16 14
20 17
24 21
28 24
32 28
36 31
+
EXPLORACIÓ
ABDOMINAL
MANIOBRES DE LEOPOLD
Per determinar l’estàtica fetal
A PARTIR SET 28
ACTITUD de flexió
SITUACIO longitudinal, transversa
POSICIO dreta o esquerra
PRESENTACIÓ cefàlica o natges
+
AUSCULTACIÓ FETAL
Indicador de léstat fetal

120-160 normal
<100 lat-min bradicàrdia
>160 lat-min taquicàrdia
Estetoscopi Pinard 18-20 w

Sonicaid 12-14 w
+
ANALÍTIQUES 1er, 2on i 3r
trimestre.
n Hemograma i Urinocultiu. Cada trimestre.
n Grup i RH. 1er trimestre
n Serologies (Hep B, Toxoplasmosi, Rubèola, Hep C, VIH,

Sífilis) 1er trimestre algunes es repeteixen al 3er trimestre
n Glicèmia basal o Test O´Sullivan. (individualitzar)
n Cribat bioquímic anomalies cromosòmiques (1er

trimestre)
n Estudi ETS en dones < 25 anys o amb factors de risc. 1er

trimestre.
n Estreptococ Betaagalactiae. Cultiu vaginal i rectal. 3r

trimestre.
+
CRIBATGE PRENATAL D’ANOMALÍES
CROMOSÓMIQUES
n Cribatge bioquímic-ecogràfic 1er trimestre
n Detecció Sdme Down
Sdme Edwards
Sdme Patau
n Sófereix de forma universal a totes les gestants

determina el risc de patir una anomalía
cromosòmica
n AS les 8-12 setmanes en la que es miren

determinades hormones.
n Ecografia: Translucència nucal, marcador

ecogràfic per càlcul del risc.
+
CRIBATGE
PRENATAL
ANOMALÍES
CROMOSÒMIQUES EDWARDS TRISOMIA 18
DOWN TRISOMIA 21
PATAU TRISOMIA13
+
DIAGNÒSTIC ANOMALÍES
CROMOSÒMIQUES
n En cas de sortir alterat el cribratge al primer trimestre es
completaria léstudi amb tres possibles proves
diagnostiques.
n PROVA DNA FETAL LLIURE
n BIÒPSIA DE CORION
n AMNIOCENTESI
+
PROVA DNA FETAL LLIURE
n Tècnica no invasiva (Analítica de sang) per detectar

anomalies cromosòmiques utilitzant el DNA fetal lliure en
sang materna.
n Aporta avantatges importants relacionades amb el risc de

pèrdua fetal i de molèsties físiques i psíquiques a les
embarassades.
n S’incorpora en dones que presentin un risc alt i intermedi

en el cribratge.
+
PROVA INVASIVA
DIAGNÒSTIC PRENATAL
BIÒPSIA CORIAL
ES REALITZA A DONES AMB UN
RISC MOLT ALT
Extracció mostra vellositats corials
Reflexa léstat genètic del fetus

ES REALITZA ENTRE
11-13.6 SETMANES
CURES INFERMERIA
REPÓS AL 24-48 HORES
INFORMAR COMPLICACIONS
Avortament 0,2%, infecció
GAMMAGLOBULINA ANTI-D (RH-)

+ PROVA INVASIVA
DIAGNÒSTIC PRENATAL
AMNIOCENTESI
PRECOZ DG PRENATAL
Extracció de líquid amniòtic,
mitjançant una punció 16 SETMANES
a lábdomen de la mare, TARDIA MADURACIÓ FETAL
c/ecogràfic simultani. AFECTACIÓ FETAL
CURES INFERMERIA
REPOS AL LLIT 24-48 HORES
SIGNES ALARMA, COMPLICACIONS

Avortament 0,1-0,2%, infecció ,
desprendiment
placenta, part prematur, metrorràgia
GAMMAGLOBULINA ANTI-D (RH-)

+
EXPLORACIÓ ECOGRÀFICA
Es recomana realitzar, al llarg

dúna gestació
de curs aparentment normal,
tres exploracions ecogràfiques.
11.2-13.6
Nombre fetus
Determinació edat gestacional
Translucidesa nucal
19-22
Control creixement fetal
Avaluació morfològica i sexe

fetal
Característiques placenta,
cordó umbilical i líquid amniòtic
34-36 setmanes
Estàtica fetal
Control creixement fetal
Quantitat líquid amniòtic i

localització placenta
+
CRIBATGE DE LA DIABETIS
GESTACIONAL
n La diabetes gestacional és la presència
de glucèmies altes durant lémbaràs en
dones que abans de la gestació no
tenien diabetes. Això és degut a la
presència de determinades hormones
que dificulten el treball de la insulina.
n Pot implicar alteracions com

macrosomies o dificultats durant el part i
alteracions respiratòries en el nadó.
+
CRIBATGE DE LA DIABETIS
GESTACIONAL
n El cribatge universal es realitza en el 2on trimestre.
n En dones amb risc de diabetis gestacional per

antecedents o IMC elevat es realitzarà cribatge en els tres
trimestres.
n Quan el cribatge surt alterat amb la Prova O’Sullivan (en

la que es mira una glicèmia després d’una càrrega de
glucosa)es realitzarà una segona prova per confirmar el
diagnòstic.
n La prova TTOG (en la que es determinen 4 glicèmies en 4

hores consecutives desprès de prendre una càrrega de
glucosa) ens proporciona el diagnòstic definitiu.
n DIABETES GESTACIONAL SI SURTES 2 O MÉS VALORS

ALTERATS A TTOG.
+ ALTRES CRIBATGES
DURANT L’EMBARÀS
CRIBATGE PATOLOGIA CRIBATGE VIOLÈNCIA
MENTAL MASCLISTA
n La valoració, la detecció, el n Diversos estudis posen de
maneig i el tractament dels manifest que la violència
problemes i la patologia contra les dones sínicia o
mental de la dona durant augmenta durant lémbaràs.
embaràs i puerperi són
fonamentals per assegurar
uns bons resultats en la dona
i en el nadó.
+
MONITORITZACIÓ
FETAL RCTG
Registre continu de la FCF i contraccions uterines.
En dones amb embaràs de risc des de les 28 w.

En totes les dones al final
de lémbaràs 40 w
+
MOTIUS ALARMA
DURANT LÉMBARÀS
La dona ha de conèixer quins són els signes de perill
que requereixen una consulta inmediata:
Pèrdua hemàtica
Pèrdua líquid amniótic
Edemes a les extremitats inferiors
Cefalees intenses
Alteracions de la visió
Vómits persistents
Dolor abdominal intens
Febre sense motiu i calfreds
Poc o cap moviment fetal
Sensació de mareig
Problemes respiratoris
Molèsties urinàries
Contraccions uterines doloroses
+
EDUCACIÓ
SANITÀRIA A LA
DONA GESTANT
+ INFORMACIÓ
GENERAL
Viatjar durant embaràs.
Exercici físic.
Higiene dental.
Sabates, elevació 4cm, per la hiperlordosi fisiològica.
Afavorir la circulació de retorn dels membres inferiors.
VIDA NORMAL, laboral, social i sexual.
Massatge perineal.
Signes alarma en embaràs
+ EDUCACIÓ
MATERNAL
PROGRAMA EDUCATIU
PER LA DONA GESTANT
I LA PARELLA
Promou aprenentatge en salut

Participació dels pares en les cures
Proporcionar seguretat i responsabilitat
Exercicis físics, respiració i relaxació
Millorar la recuperació física en el postpart
Gràcies
PROBLEMES DE
SALUT DURANT
LÉMBARÀS
INCOMPATIBILITAT
RH NEGATIU
DURANT LÉMBARÀS
INCOMPATIBILITAT RH-
Mare: Rh - , no posseeix Ag D
Fetus: Rh+, pressència Ag D
Sensibilització:
Transfussió sang Rh +
Petites transfusions fetomaternes durant la gestació o el part
1er embaras
Sensibilització:
Contacte sang Rh- amb Rh+
REACCIÓ INMUNOLÒGICA 1ª
Reconeix els glòbuls vermells del

Fetus com estranys i crea
RESPOSTA PRIMÀRIA: Ac Ig M (No travessen placenta)
Ac Anti-D RESPOSTA SECUNDÀRIA: Ac Ig G poden travessar la placenta.
Lélevació Ac Anti-D es lenta (1-6 mesos) rarament el fetus

surt afectat.
PROFILAXI EN MARES RH-
Tenir en compte antecedents:

Transfussions, fetus morts, parts prematurs, grups i Rh fills
anteriors.
Test Coombs indirecte 1er, 2on i 3er trimestre.
Profilaxi amb Gamma-globulina anti-D:
Abans de 72h post.part

A les 28-29 setmanes gestació
Sempre després de: avortament, embaràs ectòpic, malaltia
trofoblàstica, amniocentesi, hemorràgia
prepart, traumatisme, error transfussional.
TEST COOMBS INDIRECTE
Detecta la presència dánticossos contra els AgD del fetus

en la sang de la mare, és a dir, ens diu si s´ha produït
sensibilització.
Es realitza en totes les mares Rh negatives en els tres

trimestres de la gestació.
Es realitza tant en una 1ª gestació com en les successives.

Gamma globulina anti-D
Evita la formació dánticossos anti-D per part de la mare.

Sádministra amb lóbjectiu de prevenir en la gestació
actual o en properes gestacions la malaltia hemolítica o
Eritroblastosi fetal.
Quan sádministra:
Profilaxi antenatal a les 28 setmanes de gestació, totes
mares Rh negatives.
Durant les 72 primeres hores post.part a totes les mares
Rh negatives amb fill Rh positiu.(després del part ja
coneixerem el grup sanguini del nadó )
Gammaglobulina anti-D
A totes les dones Rh negatives després de:
Avortament, embaràs ectòpic, malaltia trofoblàstica,

amniocentesi, hemorràgia prepart, traumatisme o error
transfussional.
ERITROBLASTOSI FETAL
Aparició anticossos a sang materna
Capacos travessar placenta IgG
Dirigits contra antigens fetals
HEMOLISI: GRAUS ANEMIA, ICTERICIA NEONATAL
Sortida cèl.lules inmadures flux circulatori fetal

ERITOBLAST ERITROBLASTOSI FETAL
PATOLOGIA
1era MEITAT GESTACIÓ
AVORTAMENT
EMBARÀS ECTÒPIC
AVORTAMENT
CONCEPTE
•Interrupció de la gestació abans que el fetus sigui viable (pes < 500 g o 22
setmanes)
SEGONS EN TEMPS EN QUÈ ES PRODUEIX
•Avortament precoç <12 setmanes 80-85%
•Avortament tardà >12 setmanes
AVORTAMENT
INCIDÈNCIA
10-20% del total de les gestacions
DISMINUEIX LA INCIDÈNCIA A MIDA QUE AUGMENTA
L’ EDAT GESTACIONAL
>7 setmanes i ecografia evolutiva: risc baix 5%
AVORTAMENT
FACTORS DE RISC
RISC AUGMENTA AMB LÉDAT MATERNA
• 12% 25-29 ANYS
• 51% 40-44 ANYS
RISC AUGMENTA AMB AVORTAMENTS ANTERIORS

• 1 AVORTAMENT 16%
• 3 AVORTAMENT 45%
RISC AUMENTAT AMB TÒXICS

• TABAC
• ALCOHOL (no evidència científica)
• COCAÍNA, associada a part preterme, DPPNI, avortament.
AVORTAMENT
CAUSES
50% DESCONEGUDA
ANOMALÍES
CROMOSÒMIQUES
MALALTIES INFECCIOSSES
MALALTIES ENDOCRINES,
INMUNOLÒGIQUES
CAUSES AMBIENTALS
CAUSES UTERINES
AVORTAMENT ESPONTANI
SIMPTOMATOLOGIA
AMENORREA
DOLOR
HIPOGÀSTRIC
SAGNAT
VAGINAL
CLASSIFICACIÓ
Amenaça avortament
Avortament en curs
Avortament complert
Avortament incomplert
Avortament diferit
Avortament de repetició
AMENAÇA AVORTAMENT
Hemorràgia genital 1er trimestre, amb dolor o sense

Proves compatibles gestació evolutiva: FCF+ i HCG+
Repós i conducta expectant
Cèrvix tancat
AVORTAMENT EN CURS
Metrorràgia amb dolor

Coll uterí dilatat (>8mm)
Visualització restes ovulars
AVORTAMENT INCOMPLERT
Hemorràgia intensa
Cèrvix obert, visualització restes ovulars a vagina i/o cèrvix
Expulsió parcial
AVORTAMENT COMPLERT
Dolor i sagnat desapareixen

Expulsió complerta
Cèrvix tancat
AVORTAMENT DIFERIT
Mort a l´úter de lémbrió abans de les 22 setmanes de gestació.

Retenció del producte, sovint sense sagnat o escàs.
Cèrvix tancat.
AVORTAMENT VOLUNTARI EMBARÀS
INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE LÉMBARÀS IVE
LLEI ORGÀNICA 2/2010, 3 MARÇ
ARTICLE 14
Fins setmana 14 : DECISIÓ LLIURE E INFORMADA

Realitzat per un metge especialista
Centre adequat
Consentiment per escrit
AVORTAMENT TERAPÈUTIC O EUGENÈSIC
LLEI ORGÀNICA 2/2010, 3 MARÇ
ARTICLE 15
AVORTAMENT TERAPÈUTIC
Abans de les 22 setmanes de gestació, quan existeix risc per a la
mare o el fetus.
AVORTAMENT EUGENÈSIC
Independenment edat gestacional quan es detectin anomalíes
fetals Incompatibles amb la vida. (COMITÉ CLÍNIC)
AVORTAMENT
TRACTAMENT
CONDUCTA EXPECTANT EL TRACTAMENT EN CADA CAS SERÀ INDIVIDUALITZAT
TENINT EN COMPTE:
• Expulsió espontània en unes 2 setmanes.
TIPUS DÁVORTAMENT:
Espontani
TRACTAMENT MÈDIC Voluntari
• Misoprostol, RU486 Terapèutic
• Efectes secundaris(nàusees, dolor i febre)
• Condicionants: Setmanes gestació, tipus avortament. SETMANES DE GESTACIÓ
DESIG DE LA DONA
TRACTAMENT QUIRÚRGIC
• Raspat uterí evacuador .
• Tractament més invasiu, amb més riscos.
AVORTAMENT
MÈTODE QUIRÚRGIC
• TÈCNICA DE CIRURGIA MENOR AMBULATÒRIA
EFICAÇ AMB PETITA TASA
DE COMPLICACIONS.
• ES POT REALITZAR EN 1ER I 2ON TRIMESTRE.
• PREPARACIÓ CERVICAL PRÈVIA PER DILATACIÓ
DEL COLL.
• EN OCASIONS ES FA TRACTAMENT
FARMACOLÒGIC I POSTERIORMENT ES COMPLETA
DE FORMA QUIRÚRGICA.
LEGRAT ASPIRATIU
LEGRAT INSTRUMENTAL
LEGRA
AVORTAMENT
MÈTODE FARMACOLÒGIC
• MIFEPRISTONA (BLOQUEJA LA PROGESTERONA)

• MISOPROSTOL (ESTIMULA LA MADURACIÓ CERVICAL I LES CONTRACCIONS)
• ES POT REALITZAR EN 1ER I 2ON TRIMESTRE

• FINS A LES 9/12 SETMANES EL TRACTAMENT ES POT FER VIA AMBULATÒRIA.
• EN EL 2ON TRIMESTRE ES REALITZARÀ EN INSTALACIONS SANITÀRIES.
• EL TEMPS DÉXPULSIÓ I FINALITZACIÓ AUGMENTEN AMB LÉDAT
GESTACIONAL.
AVORTAMENT
ATENCIÓ INFERMERIA
AVORTAMENT EN CURS O ASPIRACIÓ/LEGRAT UTERÍ
Valoració de la pèrdua hemàtica.

Control de constants vitals
Alleujament del dolor.
Determinació grup ABO i Rh. Gammaglubulina en cas necessari.
Valoració de la contracció uterina.
Oferir informació objectiva sobre la evolució del procés.
Recolzament emocional.
EMBARÀS ECTÒPIC
CLÍNICA I TRACTAMENT
EMBARÀS ECTÒPIC
EMBARÀS ECTÒPIC NO ACCIDENTAT EMBARAS ECTOPIC ACCIDENTAT
Dolor foses ilíaques Trencament lloc implantació

Amenorrea Hemorràgia interna
Pèrdues i dolor a léxploració Dolor abdominal intens brusc
Anemia aguda
CONDUCTA EXPECTANT Shock anémic-hipovolémic
En embaràs molt incipient
TRACTAMENT
TRACTAMENT MÈDIC QUIRÚRGIC
METROTEXATE (Evita la multiplicació
Cel·lular)
EMBARÀS ECTÒPIC
ATENCIÓ INFERMERIA
Proporcionar informació sobre evolució i mesures
terapèutiques
Valoració estat general: C/ cts vitals
Analítica general (grup Rh i proves creuades)
Inmunoprofilaxi en dones Rh-
Valoració pèrdues hemàtiques
C/dolor abdominal, analgèsics
Valoració estat emocional
EMBARÀS ECTÒPIC ACCIDENTAT

C/ Hemodinàmic
Canalització de via
Tractament shock.
HEMORRÀGIES 2ª MEITAT EMBARÀS
PLACENTA PRÈVIA
DESPRENIMENT PREMATUR PLACENTA NORMALMENT

INSERIDA. ABRUPTIO PLACENTAE. DPPNI
Definicions
Diagnòstic diferencial
Tractament
PLACENTA PRÈVIA
Implantació de la placenta en el segment inferior de l´úter.
Hemorràgia, sang vermella

Ausència de dolor
FCF normal
PLACENTA PRÈVIA
TRACTAMENT
Repòs
Inhibir les contraccions uterines (betamimètics)
Maduració pulmonar fetal.
Control constants, pèrdua hemàtica i benestar fetal.
Informació del procés, afavorir adaptació.
Finalitzar la gestació amb part vaginal o cesària

DESPRENIMENT DE PLACENTA
Separació total o parcial de la placenta de la seva connexió

uterina abans del naixement del fetus.
Es pot produïr durant lémbaràs o en el moment del part.
Hemorràgia
Hematoma retroplacentari
cara materna
80% Séxterioritza hemorràgia
20% Interna o mixta

TRACTAMENT DPPNI
ATENCIÓ INFERMERIA
Finalització gestació
Via de part segons situació concreta
c/rigorós signes vitals

c/signes de xoc
Valoració pèrdua hemàtica
Valoració FCF
Proves creuades urgents
Recolzament dona i familia
Assessorament procés
ESTATS HIPERTENSIUS DE
LÉMBARÀS
Un dels problemes obstètrics més importants per resoldre.
Causa important de morbimortalitat maternofetal.
Prevalença: del 2% al 8% de les gestants.
VASOCONSTRICCIÓ A NIVELL GENERALITZAT
EFECTES ADVERSES MATERNS
EFECTES FETALS
ESTATS HIPERTENSIUS DE L’EMBARÀS
• CONTROL SISTEMÀTIC DURANT LÉMBARÀS
PREECLAMPSIA
• HIPERTENSIÓ que apareix després de les 20
setmanes amb PROTEINÚRIA
• CAUSES
Placentàries: defectes de placentació
Materns: factors de risc (edat, raça), genètics,
inmunològics.
CLASSIFICACIÓ:
PREECLAMPSIA LLEU PREECLAMPSIA GREU
Símptomes Símptomes
TA> 140/90
Dos determinacions TA> 160/110
separades per 6 hores
PROTEINÚRIA
PROTEINÚRIA
300 MG/24 H
2 G/24 H
30 mg/dl. 1+ TIRA REACTIVA
Afectació multiorgànica:
EDEMA Dolor hipogastri, alteracions
visuals, cefalea.
ECLAMPSIA
Aparició de convulsions tónico-clòniques i/o coma, en una dona preeclàmptica (en
ausència de causes neurològiques)
SÍMPTOMES PRODRÓMICS
Nàusees i vòmits
Epigastràlgia
Cefalea
Vertígen
Transtorns visuals
Estat hiperreflexia
TRACTAMENT
PREECLAMPSIA
FINALITZARÀ LA GESTACIÓ EN PREECLAMPSIA GREU
O QUAN IMPLIQUI PROBLEMES A LA MARE O AL NADÓ
ECLAMPSIA
• Finalització gestació
• Tub de Guedel i protecció de lesions
• Cesària urgent
• Alta mortalitat fetal
GRÀCIES
MODIFICACIONS DURANT LÉMBARÀS
CONTROL I SEGUIMENT DE LÉMBARÀS.
La Daniela ingressa avui a sala de parts, està embarassada de 38.3 setmanes i s´ha indicat una
inducció oxitòcica per Fetus gran per edat gestacional, ja que la Gala té un percentil de 99 en la
darrera Ecografia realitzada al 3er trimestre.
Edat: 30 anys.
Paritat: 1001.
DUR: 31/10/2021 DPP: 07/08/2022
Grup sanguini: B+
Pes inicial: 56.80 Kg Talla: 153.00cms. IMC: 24.30 Kg/cm2
Tractaments gestacionals:
Yodocefol 200/400/20,
Tardyferon 80mg.
Vacunes: DTPa 13/06/2022
RISC GESTACIONAL: Baix Risc.
Antecedents familiars: Mare Diabetis tipus 1.
Nom de la parella: Dani
Evolució i proves durant la gestació.
PRIMER TRIMESTRE
Durant el primer trimestre la Daniela s´ha trobat molt cansada, acut en dues ocasions a
urgències per nàusees i vòmits i va presentar pol·laciúria durant el primer trimestre.
(27/01/22) Analítica 1er trimestre
Hemoglobina 12.2 g/dl,
glucosa basal 90 mg/dl, Hb Glicosilada 4.7%

Serologies: lues negativa, AgVHBs negatiu, Ac-VHC negatiu, Ac-VIH negatiu, rubèola immune,
Chagas negatiu.
Cribratge risc de preeclàmpsia en el primer trimestre: Baix risc
Cribratge anomalies cromosòmiques: Baix risc.
(28/01/22) Ecografía 1er trimestre:
SG(DUR): 12.5.SG (ECO): 12.6.
Nombre embrions: 1
Translucència Nucal: 1.70 mm (normal)
(28/01/22)
Cultiu d’orina: negatiu.
SEGON TRIMESTRE
La Daniela refereix molèsties a lésquena la setmana 27 démbaràs, la llevadora li recomana

alguns exercicis per tal que no s’accentuï el dolor al 3er trimestre.
(02/03/22) Analítica 2on trimestre
Hemoglobina 11.4g/dl, plaquetes 259.
O ‘Sullivan 123mg/dl.
Serologies: Negatives
(02/02/22)
Cultiu d’orina: negatiu
(25/03/22) Ecografia 2on trimestre
20.5SG(FUR) SG(ECO): 20.5.
Estudi morfològic normal
3 vasos de cordó, localització posterior de la placenta i inserció normal. Líquid amniòtic

normal.
Sexe femení.
TERCER TRIMESTRE
A Daniela li han sortit unes taques a la cara, i refereix mareig cada vegada que séstira per
descansar.
(22/06/22) Analítica 3er trimestre
Hemoglobina 11.3g/dl,
Coagulació: plaquetes 247 TP(ratio) 1.02 TTPA(ratio) 0.90.

O ‘Sullivan 153mg/dl.
Serologies: lues: negatiu, Ac VHBs: negatiu, Ac VHC: negatiu, VIH: negatiu.
(27/06/22) Ecografia 3er trimestre
SG (FUR) 34.1 G (ECO) 35.5.
Situació longitudinal, presentació cefàlica, dors dret.
Pes Fetal Estimat 2761gr (percentil 98).
Localització posterior de la placenta, 3 vasos. Líquid Amniòtic: normal.
(14/07/22) ECO: SG (FUR) 36.4 G (ECO) 36.4
Situació longitudinal, presentació cefàlica.
PFE 3454gr (percentil 99).
Localització dreta de la placenta, 3 vasos. LA normal.
Cultiu orina: negatiu
(08/07/22) TTOG: 87/143/190*/135. 1 valor alterat
(14/07/22) Cultius vaginal/rectal negatiu per Estreptococ Betahemolític

AVALUACIÓ DEL CAS.
Modificacions de lémbaràs.
1. Què li recomanaries a la Daniela per tal de millorar les nàusees i vòmits al primer
trimestre?
2. Quines altres molèsties digestives es produeixen durant lémbaràs i perquè?
3. Per quina raó la Daniela pren Ferro durant lémbaràs?
4. Què és el cloasma? Per quina raó es produeix durant la gestació?
5. A què es degut que es maregi sovint quan es col·loca en decúbit supí?
6. Per què refereix dolor lumbar al 2on trimestre? Quins exercicis li recomanaríeu?
7. Per què es troba tan cansada al primer trimestre?
8. Per què apareix pol·laciúria?
Control i seguiment de lémbaràs
1. Quantes ecografies es realitzen durant lémbaràs i quina funció tenen cada una
délles? Per què creus que li han realitzat dues ecografies a la Daniela en el 3er
trimestre?
2. Què és la translucidesa nucal?
3. En cas de que a la Daniela li hagués sortit el cribatge d’anomalies cromosòmiques
alterat amb un alt risc quina prova li recomanaríeu? Quin consell li donaríeu per a les
primeres 24 hores?
4. Per què li han realitzat a Daniela Cribatge de diabetis en el 1er trimestre i la corba de
glicèmia (TTOG) en el darrer trimestre? Té la Daniela una diabetis gestacional?
5. En unes de les visites del 3er trimestre li realitzen a Daniela les Maniobres de Leopold,
en què consisteixen?
6. Al final de lémbaràs es realitza RCTG (Registre cardiotocogràfic) a Daniela, podeu
explicar quina és la seva utilitat?
7. Quina és la Freqüència cardíaca fetal normal durant lémbaràs, quins mètodes tenim
per realitzar aquest control durant les visites de seguiment de la gestació?
EL PART
TEMA 2. OBSTETRÍCIA
Cures a la dona, la infància i
l’adolescència
1
EL PART
Transit del fetus des de la
cavitat uterina fins léxterior
de lórganisme matern.
Treball muscular de l´úter i

suposa per la dona un gran
esforç físic.
Contraccions uterines
rítmiques i progressivament
intenses.
2
PART
Dilatació del coll uterí

Expulsió del fetus a través de la vagina i vulva.
Expulsió de la placenta i les membranes.
3
NOMENCLATURA
-Part normal o eutòcic: es considera que un part és
normal quan sínicia de forma espontània en una gestant
amb un fetus a terme i en presentació cefàlica flexionada,
posició occipito-púbica i acaba també de forma espontània
sense que apareguin complicacions en la seva evolució.
-Part a terme: ocorre entre les 37 i 42 setmanes de
gestació.
-Part preterme: ocorre abans de les 37 setmanes de
gestació.
4
-Part posterme: ocorre després de la setmana 42 de
gestació.
-Part distòcic: quan es necessiten maniobres o intervencions
quirúrgiques per la finalització del part.
-Part espontani: quan el fetus presenta diverses varietats de
presentació diferents a la occipito-púbica i no és necessari
realitzar
maniobres quirúrgiques per la seva expulsió.
-Part induït: quan és necessari induir les contraccions del
treball de part mitjançant medicació exògena.
5
FACTORS QUE INTERVENEN
EN EL PART
FETUS
CANAL DEL PART
CONTRACCIONS
6
FETUS
ESTÀTICA FETAL CRANI FETAL
Es determina amb les Sutures:formades per les

maniobres de Leopold confluències dels ossos
cranials
Fontaneles : major i menor
7
ESTÀTICA FETAL
ACTITUD: Relació entre si les parts fetals
SITUACIÓ: Eix longitudinal de la pelvis i fetus.
POSICIÓ: Dors fetal en cos matern.

PRESENTACIÓ: Part fetus en contacte Estret Superior
Pelvis. 96% PODÀLICA, ESPATLLES.
Varietats presentació cefàlica ,
BREGMÀTICA, FRONT, CARA.
8
CRANI FETAL
Acomodació cap fetal dins la pelvis condicionada per
Diàmetres pelvis i diàmetres cefàlics.
Si el fetus té el cap ben flexionat presenta el diàmetre
SUBOCCIPITOBREGMÀTIC, que medeix 9.5 cm.
POSICIÓ: OCCIPITO-PÚBICA.
9
CANAL DEL PART
CANAL TOU PELVIS ÒSSIA
Istme Dos ossos ilíacs
Coll uterí Sacre

Còccix
Vagina
Pelvis major i menor
10
CONTRACCIONS
DE BRAXTON HICKS
DE PART
Originen la maduració del Es produeixen de forma
coll uterí i la formació del intermitent, a mida que
segment inferior. avança el part els intervals
s’escurçen i la seva
intensitat i durada
augmenten.
11
Contraccions
12
PART EUTÒCIC
13
PART NORMAL
Recentment , professionals i dones séstàn
qüestionant l’alt nivell díntervencionisme en el part
normal
DEFINICIÓ “PARTO NORMAL” FAME
“Es el proceso fisiológico único con el que la mujer
finaliza su gestación a término, en el que están
implicados factores psicológicos y socioculturales.Su
inicio es espontáneo, se desarrolla y termina sin
complicaciones, culmina con el nacimiento y no
implica más intervención que el apoyo integral y
respetuoso del mismo”
14
FASES DEL PART
FASE PRODRÒMICA
DILATACIÓ
fase latent/fase activa
EXPULSIU
DESLLIURAMENT
15
FASE PRODRÒMICA
FASE PRÈVIA AL PART
En les setmanes o dies que precedeixen el part, la dona
pot percebre els denominats pròdroms de part,
Augment de la contractibilitat uterina amb carácter

irregular (Braxton Hicks)
Expulsió del tap mucós.

Un descens del fons uterí.
Polaquiuria.
Malestar general. 16
INICI DEL PART
Exploració abdominal:
activitat uterina rítmica i
progressiva,com a mínima
amb 2 contraccions cada
10 minuts.
Exploració vaginal: coll

uterí esborrat més dún
50% i amb 2 cm de
dilatació
17
DILATACIÓ
Sínicia quan séstableixen contraccions regulars i
finalitza amb la dilatació complerta del coll uterí.
.Fase latent: la dilatació del coll progressa de

forma lenta fins a arribar als 3 cm
.Fase activa: dels 3 als 10 cm
La durada dependrà de la paritat: 6 hores en
multípares fins a 12 en nul.lípares.
18
DILATACIÓ
19
DILATACIÓ MODIFICACIONS
Esborrament del coll uterí
Dilatació del coll uterí
Es pot produir el trencament
espontani de la bossa
20
DILATACIÓ
FORMACIÓ DE LA BOSSA DE LES AIGÜES
TIPUS DE TRENCAMENT
PREMATUR: abans de línici del part

PRECOÇ: durant la dilatació
TEMPESTIVA: al final de la dilatació
TARDANA: durant léxpulsiu.
CARACTERÍSTIQUES DEL LÍQUID:
Aigües clares o meconials.

21
PERIODE EXPULSIU
S’inicia amb la dilatació complerta del coll uterí, i
finalitza amb l’expusió del fetus
Seqüència:
1. Flexió i descens
2. Descens i rotació
3. Deflexió i rotació externa
4. Descens i rotació de les espatlles
• Contraccions mès intenses amb menor freqüència
• Aparició dels esponderaments
22
EXPULSIU
ESPONDERAMENTS
23
EXPULSIU
24
EXPULSIU
MODIFICACIONS PLÀSTIQUES DEL CAP PER REDUÏR
ELS SEUS DIÀMETRES I FACILITAR EL DESCENS.
•Desplaçament dóccipitals i parietals
•Caput: Edema del teixit tou i cuir cabellut.
•Cefalohematoma: Hematoma entre periosti i ós.
25
DESLLIURAMENT
o Buidament de l’úter i
retracció d’aquest.
o La placenta es doblega, es
separa i es forma un
hematoma entre la
placenta i la decídua.
o Expulsió de la placenta i les

membranes.
26
DESLLIURAMENT
GLOBUS SEGURETAT DE
PINARD
Es produeix una contracció
tónica intensa que
afavoreix la hemostàsia a la
zona de les artèries que
irriguen la placenta.
Aquesta acció hemostàsica
de la musculatura uterina
es denomina LLIGADURES
VIVENTS DE PINARD.
27
ATENCIÓ I CURES DEL PART
28
ATENCIÓ I CURES AL PART
VALORACIÓ INICI PART ACTIVITATS A LÍNGRÉS
Estat fetal i matern Anamnesi
Antecedents mèdics i Tacte vaginal, comprovació
obstètrics integritat de la bossa
Risc del part TA, FC i Tª

RTCG (Benestar fetal)
29
ATENCIÓ I CURES
OBJECTIUS
Disminució de l’ansietat
Control del dolor
Promoure una participació activa
Control de lévolució del part
Control del benestar fetal
Detecció de signes anormalitat i actuar segons
aquests
Atenció al part, al deslliurament i cures inmediates
al nounat.
30
ATENCIÓ I CURES
POSSIBILITAT TRAS VALORACIÓ
NO INGRÉS INGRÉS
La dona no està de part RPM (trencament bossa)
líquid clar
No contraccions
RPM(trencament bossa)
No modificacions cervicals meconial (inducció)
Part iniciat 2.3

contraccions cada 10 min,
2.3 cm dilatació
Estat matern o fetal

compromés
31
DISMINUCIÓ DE L’ANSIETAT
L’ansietat i la por poden influir sobre aspectes com el control del

dolor o dificultar una experiència positiva.
ACTIVITATS
Facilitar presència de la parella
Explicar i informar
Escolta activa
Acompanyament de la llevadora
32
FOMENTAR L’AUTONOMIA
Les cures han de tenir com a objectiu que la dona experimenti el

procés del part amb consciència, afavorint la pressa de decisions
i la participació activa.
ACTIVITATS
Revisió pla de part
Fomentar conductes actives i
decisions realistes i informades
Afavorir posicions durant el part
i expulsiu.
33
ATENCIÓ I CURES
MÈTODES DE CONTROL DEL DOLOR
34
ATENCIÓ I CURES
El dolor durant el part és produit per
les contraccions (isquèmia del
miometri) i la dilatació del canal tou
(estirament i pressió de les fibres del
coll uterí) .
Existeixen diferents mètodes per

utilitzar segons necessitats i
preferències de la dona.
Lóbjectiu és proporcionar a la dona

un part confortable amb les mínimes
repercussions.
35
ATENCIÓ I CURES
MIDES NO MIDES
FARMACOLÒGIQUES FARMACOLÒGIQUES
Tècniques de relaxació i EPIDURAL
respiració.
ÒXID NITROS
Moviment, esferodinàmia
Massatges
Aromateràpia
Hidroteràpia
TENS
36
CONTROL DEL DOLOR
MIDES NO FARMACOLÒGIQUES
• MOVIMENT I ESFERODINÀMIA
37
CONTROL DEL DOLOR
• MOVIMENT I ESFERODINÀMIA
38
CONTROL DEL DOLOR
• INMERSIÓ EN AIGUA CALENTA
Durant la fase tardía de la

1ª etapa del part.
Menys ansietat i estrés

Millora alliberació
oxitocina
Millora progressió i
dilatació
39
CONTROL DEL DOLOR
• MASSATGE
El contacte físic pot ser molt tranquilitzador
En la 1ª i 2ª etapa del part
40
CONTROL DEL DOLOR
AROMATERÀPIA
Ús d’olis essencials provinents de

plantes aromàtiques pel
tractament de patologies i la
millora de la salut i benestar.
Aplicats a través de massatge per

Lácompanyant.
Efecte relaxant i control del dolor
Efecte revitalitzador
AUGMENT SENSACIÓ
BENESTAR I CONFORT
41
CONTROL DEL DOLOR
• INJECCIÓ INTRADÈRMICA
0.1_0.5 ml aigua estèril
Regió lumbosacra, Rombo de michaelis
42
CONTROL DEL DOLOR
• ESTIMULACIÓ NERVIOSA
TRANSCUTÀNIA
Permet control i
deambulació
No sútilitza durant la
fase activa del part.
43
CONTROL DEL DOLOR
MIDES FARMACOLÒGIQUES
AVANTATGES
• ANALGÈSIA EPIDURAL
Mètode més demanat i eficaç
Evita anestèsia general en cas
necessari
Permet deambular
DESAVANTATGES
Disminució mobilitat
Part instrumentat
Complicacions (hipotensió,
alteracions FCF)
44
CONTROL DEL DOLOR
MIDES FARMACOLÒGIQUES
Gas inhalable
• ÒXID NITRÓS 50% O2 50% òxid nitrós
AVANTATGES
Paper actiu, més control de la
dona
Menys invasiu, segur i fàcil
Relaxació SNC, suficient per
algunes dones
DESAVANTATGES
Mareig
Nàusees i vòmits
Analgèsic lleu
45
ATENCIÓ I CURES
EVOLUCIÓ DEL PART
Valoració de l’evolució del Valoració del benestar fetal:
part amb els tactes
vaginals Control de la FCF
Control dinàmica uterina Control líquid amniòtic
Dilatació cervical Estudi equilibri acid-base

fetal
Descens de la presentació
fetal
46
ATENCIÓ I CURES
DETECCIÓ SIGNES ANORMALITAT
MATERNS FETUS
Hipotensió/ hipertensió Risc pèrdua benestar fetal
Febre
Sagnat
Taquicàrdia
PART
Progressió anormal
Presentació anòmala
47
ATENCIÓ I CURES
ATENCIÓ A LÉXPULSSIU
ACTUACIONS
Valoració del descens fetal
Vigilància del benestar fetal i
la dinàmica
Explicar com són els

esponderaments
Protecció del periné
Maniobres per ajudar a la

sortida del neonat
48
ATENCIÓ I CURES
ATENCIÓ A LÉXPULSIU
• POSICIONS
49
ATENCIÓ I CURES
ATENCIÓ A LÉXPULSIU
Protecció del periné
Rotació externa
Sortida espatlla anterior
Tracció ascendent per espatlla posterior
Sortida tronc fetal
Colocació pell amb pell
50
ATENCIÓ I CURES
ATENCIÓ AL DESLLIURAMENT
Facilitar la expulsió i recollida de la placenta
Perfusió endovenosa dóxitocina
Revisió de la placenta, membranes i cordó
Valoració: to uterí, hemorràgia, TA i FC
Revisió del canal del part
Suturar episiotomia o esquinçaments
Higiene i confort
51
ATENCIÓ I CURES
ATENCIÓ inmediata al nounat
Valoració inicial: to, color,

respiració, test Apgar
Estabilització inicial:
estimulació i abric, netejar
via aèria si és necessari.
Colocació del nadó sobre la

mare, calor i pell amb pell.
Evitar la pèrdua de calor, la

hipotèrmia és una
complicació greu.
52
ATENCIÓ I CURES
ATENCIÓ AL NOUNAT
ESTABLIMENT DEL
VINCLE
Proporcionar un ambient
silenciós, poca llum,
temperatura adequada.
Pinçament i secció del

cordó
Fomentar pell amb pell

Inici alletament.
53
PELL AMB PELL
¿cuál es el lugar
idóneo para recibir
al niño?
El vientre de la mujer,
que tiene la forma y
el tamaño exacto del
bebé.Prominente hace
un momento y hueco ahora, parece como un nido.
F. Leboyer
Por un nacimiento sin violencia
54
ATENCIÓ I CURES
ATENCIÓ INMEDIATA AL NOUNAT
PROFILAXI OFTÀLMICA
Eritromicina pomada.
PROFILAXI MALALTIA
HEMORRÀGICA PER
DÈFICIT VIT K Ad Vit k IM
(1mg ) al nèixer.
VALORACIÓ AVANÇADA:
Coloració, reflexes,
permeabilitat anal,
indentificació del nounat i
somatometria.
55
Porque el parto humano no es un
acto médico, es un acto vivencial
de la esfera sexual, que necesita desinhibición
e intimidad.
Con libertad de movimiento, a
media luz, pocas palabras y sin observadores.
así funcionan mejor las hormonas del
orgasmo y el parto.
Oxitocina y endorfinas.
56
EL PART DISTÒCIC
Cures a la dona, la infància
i ládolescència
PART DISTÒCIC
És tot aquell part que es desvia de la normalitat.
Requereix intervencions obstètriques per que arribi
al seu final amb èxit: nounat sa i mare sana.
CAUSES DE DISTÒCIA
DISTÒCIES DISTÒCIES DISTÒCIES URGÈNCIES

CANAL PART FETALS DINÀMIQUES OBSTÈTRIQUES:
RPBF,
HEMORRÀGIES...
CAUSES DISTÒCIA
DISTÒCIES FETALS
La situació, la actitud o la
grandària fetal, no permeten
l’evolució del part.
SITUACIONS OBLÍQÜES O
TRANSVERSALS
ANOMALÍES DE FLEXIÓ
ANOMALÍES DE LA POSICIÓ
PRESENTACIÓ DE NATGES
CAUSES DISTÒCIA
DISTÒCIES FETALS
PRESENTACIÓ DE CARA PRESENTACION FRONT
CAUSES DISTÒCIA
DESPROPORCIÓ FETAL-PELVIS
Discordança entre la
grandària de la pelvis
materna i la grandària fetal
que impedeix léncaix i/o
els descens de la
presentació fetal.
Existeix una dinàmica

uterina adequada.
CAUSES DISTÒCIA
URGÈNCIES OBSTETRÍCIA
RISC PÈRDUA BENESTAR FETAL
El fetus pateix deprivació d'oxigen
HIPÒXIA GREU lesió cerebral

asfixia neonatal
mort intrapart
En la majoria
Reducció transitòria de casos
intercanvi d´hipòxia
gasós matern-fetal fetal la FCF
es veu alterada.
7
CAUSES DISTÒCIA
RISC PÈRDUA BENESTAR FETAL
SIGNES
Alteracions en la FCF
Emissió de meconi
Ph fetal < 7.25
CAUSES DISTÒCIA
CAUSES PATIMENT FETAL
Hiperdinàmia uterina
Insuficiència placentària
Separació de la placenta
Prolapse de cordó
Circular o nus de cordó
Disminució oxigen matern
CAUSES DISTÒCIA
PROLAPSE DE CORDÓ
Sortida del cordó umbilical
per la vagina, abans del
naixement del fetus.
Complicació greu associada a
alta morbi-mortalitat fetal per
afectació de la oxigenació del
fetus per compressió del
cordó.
ACTUACIÓ
Posició Trendelemburg
Evitar la pressió de la
presentació sobre el cordó.
Cesària urgent
CAUSES DISTÒCIA
TRENCAMENT UTERÍ
Solució de continuïtat en el segment inferior de
l´úter.
TIPUS
RUPTURA ESPONTÀNIA Hiperdinàmia, desproporció

pèlvica-fetal, presentació anòmala.
RUPTURA TRAUMÀTICA Traumatismes, ús

inadequat dóxitocina, maniobra Kristeller, fòrceps
en plans alts.
PART
INSTRUMENTAT
Escurçament del segon període del part
amb léxtracció vaginal del fetus per
indicació materna o fetal.
Instruments per facilitar la sortida

del pol cefàlic fetal
FÓRCEPS
VACUUM
ESPÀTULES DE THIERRY
PART INSTRUMENTAL
PART INSTRUMENTAL
FORCEPS
FUNCIONS
Rotació del cap

Tracció del cap fetal
CONDICIONS
Dilatació cervical completa

Analgèsia adequada
Bufeta buida
PART INSTRUMENTAL
VACUUM
CONDICIONS PER
FUNCIONS UTILITZAR VACUUM
Tracció i extracció per pressió Membranes trencades

negativa al cap fetal.
Posició cefàlica occipito-
púbica
Analgèsia
PART INSTRUMENTAL
ATENCIÓ DÍNFERMERIA
Informació de la necessitat de la tècnica.
Controlar asèpsia del material
Comprovació del material: equip anestèsia,
medicació, reanimació del RN, quiròfan...
Explicar les sensacions durant la tècnica

Avisar al neonatòleg per a la reanimació del RN
Fomentar el vincle pares-fill
CESÀRIA
Intervenció quirúrgica per la qual séxtreu el fetus
mitjançant una laparotomia (incisió abdominal
Pfannestiel), i una incisió úter.
Segons la indicació es classifiquen en:
ELECTIVA
URGENT
EN CURS DE PART (DE RECURS)
CESÀRIA
INDICACIONS CESÀRIA ELECTIVA
ABSOLUTES RELATIVES
Placenta prèvia
Cesària/intervencions
Presentacions uterines prèvies.
anòmales: transversa,
Presentació natges en
obliqua
nul·lípares
Infeccions: VIH
CESÀRIA
INDICACIONS CESÀRIA
URGENT
Prolapse de Cordó
Umbilical
DPPNI amb fetus viu
Risc Pèrdua benestar fetal
Hemorràgia materna
DE RECURS
Distòcia de dilatació o part

estacionat
CESÀRIA
CURES INFERMERIA
Informació de la necessitat de realitzar la tècnica.
Venoclisi
Sondatge vesical permanent
Control de FCF i constants vitals de la dona
Profilaxi malaltia tromboembòlica i antibiòtica.
Evitar sensació dálarma i proporcionar intimitat.
El part es bàsicament una experiència emocional, és fonamental que la dona
se senti bé, no només en l’aspecte clínic, si no també en l’aspecte emocional
psicològic. S’ha de sentir escoltada, acompanyada, informada i atesa.
Que se les informi, que se les acompanyi, i sobretot que se les respecti, és
una de les prioritats més importants dels professionals que treballem a sala
de parts.
PUERPERI
“…una obertura de l´ànima. Un abisme. Una
iniciació.”
Cures a la dona la infància i adolescència
PUERPERI
Període de temps
des del naixement fins la 1ª menstruació,
l'organisme de la dona recupera el seu equilibri
anatòmic i funcional previ a la gestació.
La seva durada és entre 6-8setmanes.
La dona experimenta canvis físics i psicològics.
Característiques
La involució de les modificacions anatomo-

fisiològiques de l'embaràs i part.
La instauració de la secreció làctia.

El reajustament psicològic de la mare.
L'establiment dels vincles mare – pare - fills.
VALORACIÓ I CURES AMB ENFOC BIO-PSICO-SOCIAL
FASES DEL PUERPERI
PUERPERI
PUERPERI
PUERPERI TARDÀ Fins
Durada de 6 PRECOÇ
INMEDIAT les 6
setmanes Primers 7-10
Primeres 24h setmanes o 1ª
dies
menstruació
Adaptacions físiques i
cures de la dona durant el
puerperi
INVOLUCIÓ UTERINA
Després del part: úter amb
consistència globulosa,
mida cap fetal.
Expulsió placenta Les contraccions poden ser
doloroses
“entortollaments”,
sobretot multípares i dones
Contracció tònica uter lactants
Així s'inhibeix l'hemorràgia

en la zona d'inserció
placentària, la hemostàsia
Globus de seguretat depèn del to uterí.
de Pinard
SEQÜÈNCIA INVOLUCIÓ
2 CM PER SOBRE: +2
1 CM PER SOBRE: +1
MELIC: 0
Parto
1CM PER SOTA: -1

2CM PER SOTA: -2
INVOLUCIÓ UTERINA
Valoració sempre amb bufeta buida, ja que:
Bufeta plena
Impedeix contracció úter
Elevació alçada uterina
Augment de la pèrdua hemàtica
En cas de no presentar la consistència adequada, valorar

bufeta i realitzar massatge suau i rotatori
LOQUIS
Són la pèrdua hemàtica que s'inicia després de
l'expulsió de placenta i membranes.
Formats també per un exsudat procedent de les
diferents etapes de regeneració de la cavitat uterina.
Evolució: LOCHIA RUBRA 2-3 1ers dies
LOCHIA SEROSA fins 7è-10è dia
LOCHIA ALBA fins 3ª setmana
VAGINA VULVA I PERINÉ
La vagina recupera el seu to, aspecte i mida a les 3
setmanes.
L’ episiotomia o esquinçaments cicatritzen en tres
setmanes aproximadament.
SOL PELVIÀ
La musculatura del sòl pelvià recupera gradualment el seu to.
Incontinència urinària després del part: 15%
-ES RECOMANA:
-No deixar bufeta orina sobre distesa
-No fer força a l'orinar
-Intentar anar cada dia de ventre
-Fer exercicis de Kegel per la reeducació
de la musculatura
TANCAR ESFÍNTER ANAL

TANCAR ESFÍNTER URETRAL
TANCAR DOS JUNTS A LA VEGADA
10 repeticions / 3 cops dia
CARDIOVASCULARS
CONSTANTS VITALS
• Elevació fisiològica Tª, durant el part i el dia després
(degut al propi part) i als 3-4 dies (degut a la pujada
de la llet).
• FC torna a la normalitat després del part.

• TA es mantindrà dintre de la normalitat.
HORMONES SEXUALS
Puerperi immediat
Estrògens valors normals 3-4 dies
Progesterona valors normals 10 dies
HCG negativitza als 10 dies
Alletament
Prolactina
Oxitocina
Endorfines
PROLACTINA DIFICULTA HPF NIVELLS BAIXOS GONADOTROPI.

ACCIÓ GONADOTROPINES OVARIS
AMENORREA FREQÜENT DONES QUE ALLETEN

CANVIS MAMES
Glàndula més ferma i sensible
Aparició de calostre
2on 3er dia INGURGITACIÓ MAMÀRIA per l'efecte de la
succió del nadó que estimula la PROLACTINA.
Producció de llet: PROLACTINA alliberada per la hipòfisi

Ingurgitació mamària
CANVIS PSICOLÒGICS
-Canvis psicològics i socials de readaptació:
.Nou rol de mare
.Ajustament amb la parella i família
.Imatge corporal
-Aquesta adaptació evoluciona cap a la normalitat.
-Situacions i canvis importants SOBRECÀRREGA EMOCIONAL
TRISTESA PUERPERAL O MATERNITY BLUES

50-80% DE LES DONES
SUPORT I COMPRENSIÓ DE PARELLA faran que ho superi

Maternity blues
ES CARACTERITZA PER:
•CANVIS EN LÉSTAT D´ÀNIM,

•IRRITABIBLITAT,
•TENDÈNCIA A PLORAR
•RESPOSTA AUGMENTADA
A ESTÍMULS.
NIVELL MÀXIM 3-5 DIES POS-PART.

ESTABLIMENT DEL VINCLE
És molt important que els pares i fill passin molt temps
Junts.
Adoptar posicions que afavoreixin el contacte visual,
utilitzant un to de veu suau, acaronant i tenint al bebè en
braços.
PUERPERI
INMEDIAT I PRECOÇ
Cures durant la
hospitalització.
Es recomana que no es
separi la mare del nadó
CURES INFERMERIA
PUERPERI INMEDIAT I PRECOÇ
Control de les EEII per detectar La ingestió de líquids i sòlids es
tromboembòlia. Afavorir pot iniciar poc temps després
deambulació precoç del part.
Aspecte i quantitat dels loquis. Comprovació Grup sanguini i
Mames i mugrons: dolor, Rh de la mare i nadó i si és
envermelliment, calor, fermesa, necessari administració
secreció làctia i clivelles. Gammaglobulina anti-D.
Ajuda en l'autocora e higiene.

CURES INFERMERIA
PUERPERI INMEDIAT I PRECOÇ
Mesures que assegurin el

benestar de la mare,
alleujament del dolor, abric,
proporcionar descans.
Informació sobre la evolució

del puerperi, lactància i cures
del nounat.
Afavorir la interacció pares-fill.

CURES INFERMERIA A
LÁLTA HOSPITALÀRIA
BONA PREPARACIÓ A LÁLTA EVITA COMPLICACIONS

IMPORTANT ESTABLIR RELACIÓ AUTOCONFIANÇA
•Característiques loquis
•Cura i higiene del perineu
•Cures hemorroides i prevenció restrenyiment
•Alimentació adequada
•No utilitzar tampons mentre duren els loquis
•Exercici físic de recuperació sol pelvià
•Quan començar activitat sexual i contracepció
•Necessitat de repòs i son
•Canvis hormonals i situacions que poden afectar emocions
RELACIONS SEXUALS EN EL
PUERPERI
QUAN LA DONA
SE SENTI RECUPERADA
FÍSICA I EMOCIONALMENT.
CURES INFERMERIA ALTA
HOSPITALÀRIA
•Cures del nounat: Pes

Recursos manteniment alletament
Bany, cures del melic
Posició per dormir
Importància de les relacions afectives
Adaptación a la vida extrauterina
La descarga de adrenalina que sufre un bebe al nacer es 3
• Se trata de un conjunto complejo y ordenado de
veces la que sufrimos durante un infarto. trastornos físicos y químicos a los que se ve
El bebe tras nacer está 1-2 horas despierto y después entra sometido el recién nacido
en fase de letargo por la energía gastada. Medio fetal:
La pediatría no se empezó a implantar hasta el siglo 20 • Es líquido

debido a que antes no se consideraba al niño como un • El intercambio de gases es a través de la placenta
humano completo y se consideraba que había problemas • El alimento es por vía vascular
• La placenta se encarga de la renovación de los
más graves.
desechos (sangre no oxigenada).
Clasificación del recién nacido:
Transición:
Según edad gestacional
• Cambios químicos en la sangre.
El embarazo se cuenta por semanas y según si nace antes o
• Menos temperatura corporal por el sistema
después de las 36 semanas se los considera pretérmino o
nervioso central no desarrollado del todo.
postérmino
• Estímulos sensoriales y físicos que afectan a la
• <37 semanas: Pretérmino respiración.
• 37-42 semanas: A cabo Medio extrauterino:
• 42 semanas: Post término • Inicio función pulmonar de intercambio de gases
Según peso
• Inicio nutrición intermitente a través de,
• < 1000gr: Extremadamente bajo peso preferiblemente, leche materna (dentro del útero
es constante)
• <1500gr: Muy bajo peso • Inicio digestión intestinal. Hay riesgo de
hipoglucemia hasta que no se acabe de activar
• 1500-2499gr: Bajo peso
todo el sistema.
• 2500-4000gr: Normo peso Durante el primer mes hay que tener especial cuidado con
• >4000gr : Macrosómico el sistema inmunológico ya que no se puede comprobar su
eficacia tan fácilmente como el resto de sistemas. Los niños
Combinado que se alimentan a base de leche materna tienen ventaja
en este punto ya que a través de esta la madre le pasa
• Pequeño Edad Gestacional(PEG): <p10 defensas.
• Adecuado Edad Gestacional (AEG):p10-90 El bebe suele hacer su primer pipi durante las primeras
24-48h. Si este no se produce es que hay algún problema y
• Grandes Edad Gestacional (GEG): >p90
hay que investigar.
Adaptación de la vida uterina

Periodo de transición (primeras horas de vida)
• El período de adaptación de la vida intrauterina a

la extrauterina
• Se producen cambios en el mecanismo de las

funciones fisiológicas del recién nacido
Circulación Fetal: Se produce a través de la vena umbilical.
La sangre entra directa a la aurícula, al contrario de los
adultos, debido a que existe una apertura (foramen oval) Determinantes de riesgo
que además de unir las dos aurículas, forma un conducto
Factores de riesgo antenatales
directo al ventrículo.
• Están relacionados con la madre, como por
Recién nacido sano
ejemplo la diabetes materna, enfermedades
El 90% de los bebés son normales y no necesitan ayuda cardiovasculares, renales…
para adaptarse a la vida externa
Factores de riesgo intraparto
El contacto piel a piel con la madre es esencial ya que al
• Parto instrumental; ventosa o fórceps
principio el bebe cree que su madre es parte de él y el olor
que reconocen de la madre lo asocia al alimento. Es
esencial para la salud del recién nacido tanto física como
mental. Lugar de nacimiento y preparación del entorno
Una vez ha nacido se debe evitar el exceso de Ambiente:

intervencionismo, es decir, evitar un exceso de tacto.
• Silencioso
Hay que comprobar en las primeras horas de vida:
• Con poca luz
• Color de la piel normal
• Con puertas cerradas
Coloración rosada de piel y mucosas. La acrocianosis es
• Con el mínimo número de profesionales posible
normal en los primeros momentos (frío)
• Con un acompañante por la madre
La Cianosis central indica falta de Oxígeno
La Palidez cutánea puede deberse a: anemia severa,

hipovolemia, acidosis o hipotermia
• Aspecto saludable
• Descartar la presencia de malformaciones que

puedan interferir la estabilización postnatal
• Ritmo cardiaco normal
La evaluación puede hacerse en la base del cordón,

aunque, se aconseja hacerlo mediante auscultación con
fonendoscopio
La FC debe mantenerse > 100x' Valoracion y estabilización inicial

• Patrón respiratorio normal
• Debemos tener un reloj a mano, para poder hacer
Respiración regular suficiente para conseguir un buen los cuidados de rutina que consiste en valorar
color y FC a por lo menos 100 x' constantemente si tiene un buen tono muscular →
si no lo tiene ponnerlo en una funete de calor,
La Apnea o aparición de Gasping son signos de
necesidad de intervención
debemos valorar si llora → sino posisicón cabeza,
via aerea obierta y aspiración si es necesario
• Retrasar el pinzamiento del cordon umilical
Evitar la perdida de calor

• Dificultad para mantener la temperatura corporal:
Sufactante: liquido que hay entre la pleura y el
la superficie corporal es muy grande en relación al
pulmon, es lo que a los niños le ayuda a respirar.
peso
• Minimizar la pérdida de calor manteniendo el RN Actividades que haremos para ver si se mantiene
en un ambiente térmico neutro esta calor
• AMBIENTE TÉRMICO NEUTRO: situación térmica • Contacto piel con piel

en la que el RN puede mantener la Tª corporal
• Secar con una talla preferentemente precalentada
normal con el mínimo de energía.
y cambiarla por otra seca o por una manta.
• Proteger la cabeza con un gorrito
• Control de la Tª ambiental en sala de partos:

22-25ºC, evitar corrientes de aire...
• Calentar las superficies: Manos, fonendoscopio,

tallas, ropa...
• Vestir al RN con ropa precalentada
Contacto con la piel

• Contacto directo del RN con la madre inmediato
después del parto
• Bebé en decúbito prono sobre abdomen madre
• >50 minutos de contacto → >8 veces la

probabilidad de hacer una prisa de forma
espontánea (otros autores hablan de 100 minutos
para aprovechar el máximo tiempo de alerta
normal después del parto (periodo sensitivo)
Medidas preventivas
La posición ideal de la madre está incorporada 30-45º
Procedimiento:
• El bebé sin ropa se coloca sobre el pecho o

abdomen materno
• Se secará sobre la madre con toallas precalentadas
• Se protege con un gorrito y se da la opción de

poner pañal No esperar el resultado del test si en alguno nos da 0.
• Test de Apgar al minuto ya los 5 minutos Optimización de las vias respiratorias
• Peso, talla y otras maniobras preventivas se Ante movimiento respiratorios no efectivos pensar en
pueden posponer
OBSTRUCCIÓN DE LA VÍA AÉREA por:
Valoración materna, la madre debe estar despierta
visualizando el color y la actividad del bebé. En su defecto, • Posición inadecuada
otra persona debe controlarlo.
• Secreciones en boca y nariz
Si la madre está muy cansada y/o inestable:
Posición correcta: Supino con la cabeza en posición
• Contacto piel con piel con su pareja manteniendo neutra o ligera extensión
medidas preventivas
Aspiración de secreciones:
• Colocación del bebé en la cuna térmica en Decúbit
Primero la boca y después la nariz
supino
Sonda de 8F-10F
Presión negativa < 100mmHg
La succión faríngea agresiva puede producir un

espasmo laríngeo y bradicardia vagal
Test de Silverman Valoracion y procesos tardintos en la sala de
partos
Somatometría
Estimulación táctil
El secado y la succión son un estímulo efectivo para iniciar
la respiración
Si esto no fuera suficiente:
• Palmadas suaves en la planta de los pies
• Masaje en la espalda
Si no hay respuesta se debe pensar en apnea

secundaria e iniciar ventilación con presión positiva: Identificación
RCP
La correcta identificación del RN después del nacimiento es
una garantía de seguridad para él y para la familia
Pinzamiento del cordon umilical
Antes de cualquier separación física de la madre
Pinzamiento precoz: Se realiza, generalmente, en los
primeros 60 según post nacimiento La identificación se mantendrá siempre visible
Pinzamiento tardío: Se realiza transcurrido al menos un Métodos:

minuto desde el nacimiento o cuando deja de latir
- Sistemas de pulseras
Gases arteriales - Huella plantar
Utilidad no únicamente diagnóstica, sino pronóstica en Equipos de identificación (pulsera madre, brazalete bebé,
situaciones de compromiso de la oxigenación y perfusión pinza umbilical y/o código, etiqueta para el Partograma)
fetal
Cuidado cordón umbilical
La normalidad de los gases en sangre de cordón umbilical,
junto con otros datos clínicos, confirma la ausencia de Se pinza y corta en condiciones de asepsia. Cae entre los
episodios hipoxi-isquémicos 8-15 días de vida del bebé. La cicatrización se produce a los
5-15 días de la caída del cordón
Cuidados: Clásica: se manifiesta del primero al tercer día de vida
- Lavado con agua y jabón Tardana: entre las dos y las doce semanas, y se caracteriza
por la frecuencia de sangrado intracraneal
- Colocación Gasa limpia y cambio
frecuente Pautas y vias de administración
- Cambio frecuente del pañal cuando La vía recomendada es la IM, 1mg de vit K administrada a
realice micción o deposición cara anterior cuádriceps.
- Vigilar signos de alarma En caso de administrarla vía oral:
- Eritema del tejido periumbilical 2 mg de vitamina K oral al nacimiento, seguido:
- Secreción purulenta • Los lactantes a pecho total o parcialmente,

administrar 1mg oral semanalmente hasta la
- Mal olor 12a semana
- Omfalitis: infección de los tejidos
• Los niños amamantados de manera exclusiva con
adyacentes de la pared abdominal
sucedáneos, sólo administración después del
No se aconseja el uso habitual de soluciones antisépticas nacimiento.
excepto en condiciones de baja higiene en el ambiente Profilaxis oftalmia neonatal
En caso de aplicar una solución antiséptica es La oftalmia neonatal se define como la conjuntivitis que se
recomendable el uso de clorhexidina al 4% da en las primeras 4 semanas de vida
NUNCA UTILIZAR SOLUCIONES YODADAS Originalmente se refería a la causada Neisseria gonorrheae,
Profilaxis enfermedad hemorrágica del RN pero actualmente se refiere a cualquier conjuntivitis en
este grupo de edad, independientemente de la causa.
La MHRN es el sangrado que se produce en las primeras
semanas de vida en relación al déficit de vitamina K En los RN de madres con ITS, (N. gonorrhoea y C.
Trachomatis), existe un riesgo de infección vertical y
Frecuencia antes de iniciarse las pautas profilácticas desarrollo de conjuntivitis infecciosa que es independiente
0',25-1'7% con elevada morbimortalidad de la vía de parto
Coagulación de la sangre: Las infecciones genitales por C. trachomatis pueden
- Los factores de coagulación materna no considerarse actualmente como la infección de transmisión
pasan la barrera placentaria sexual más frecuente
- La inmadurez hepática causa déficit Se recomienda la profilaxis ocular a los RN para prevenir la
temporal de VIT K oftalmia neonatal
- Los factores II, VII, IX, X son activados bajo La pomada de eritromicina al 0,5% y pomada de
la influencia de la vitamina k, que tetraciclina al 1%, han demostrado una protección
producen las bacterias intestinales equivalente
- Los niveles de vit K se mantienen bajos Se recomienda la aplicación lo antes posible después del
hasta el octavo día de vida ya que la flora nacimiento, pero esperar entre 50 y 120 minutos no ha
intestinal no se establece hasta que se demostrado que afecte a la eficacia.
inicia la ingesta de leche Existe insuficiente evidencia para recomendar el uso de
- Esto hace que sea necesario la profilaxis en caso de parto por cesárea con bolsa
administración profiláctica de vit K Prácticas innecesarias
La MHRN se puede dar de forma: Paso de sonda orogástrica o nasogástrica para descartar
atresia de esófago:
Precoz: sucede durante las primeras 24 horas y no se
puede prevenir con la profilaxis de vit k post part
• Sólo está justificado el paso de la sonda si presenta Taquipnea respiratoria. Síndrome de dificultad
muchas secreciones o baba de forma continua o si respiratoria Tipo II
existe la sospecha de atresia de esófago.
Estrecho respiratorio con respiraciones rápidas e
Aspiración sistemática de secreciones durante la hipoxemia que se debe al retraso en la reabsorción del
reanimación: líquido pulmonar fetal
• Si el bebé tiene buen Apgar, no precisa de ninguna Es la causa más frecuente de dificultad respiratoria, afecta
maniobra de reanimación ni aspiración de a niños a cabo o casi a cabo, más frecuente en niños
secreciones Si se precisa, se limpia la boca y si no nacidos por cesárea
es suficiente, la aspiración se limitará a orofaringes RX: Hiperinsuflación con líquido a cisuras
sin pasar la sonda.
Tratamiento: oxigenoterapia
Paso de sonda para confirmar la permeabilidad de las fosas
nasales: Resolución en 48-72 horas, siendo posible que se dé hasta
la primera semana
• La atresia de coanas no pasa desapercibida ya que
el niño presenta dificultad respiratoria grave, por Síndrome de aspiración meconial
tanto no es preciso realizar ningún tipo de cribado
Trastorno respiratorio debido a la inhalación de meconio
Paso de sonda anal para comprobar la permeabilidad anal: del líquido amniótico dentro del árbol bronquial
• La atresia anal es evidente, las heces no sale o sale La aspiración puede darse antes, durante e
por otros orificios: vulva, uretra,... inmediatamente después del parto
Patologias mas comunes durante la adaptación de Se produce un cuadro obstructivo que produce hipoxemia y
las primeras horas de vida aumento de la pCO2
Enfermedad de la Membrana Hialina. Síndrome de Más frecuente en bebés post término

dificultad respiratoria Tipo I RX: Pulmones Hiperinsuflados con áreas de condensación
Se trata de un cuadro de dificultad respiratoria severa de Tratamiento: ingreso en UCI, oxigenoterapia y/o ventilación
inicio precoz, propio del neonato y, especialmente, del mecánica o ventilación de alta frecuencia, óxido nítrico
prematuro ya que se asocia a inmadurez pulmonar
Puede ocasionar un cuadro de dificultad respiratoria grave
Se produce dificultad respiratoria progresiva (<6h) y de difícil tratamiento
La incidencia es inversamente proporcional a las semanas Alta mortalidad
de gestación y peso
Septicemia neonatal precoz
Surfactante pulmonar:
Cuadro infeccioso que se manifiesta con dificultad
• Inicio de producción a las 20 sg respiratoria, rechazo de la alimentación, vómitos, palidez,…
• Detección en líquido amniótico a las 28-32 sg Sintomatología insidiosa
• Madurez pulmonar a las 35 sg El contagio se puede dar:
RX: Broncograma aéreo (“vidrio esmerilado”: pulmón • Intrauterino (vía transplacentaria)
blanco)
• Intraparte (aspiración de líquido amniótico o por
Tratamiento: secreciones del canal del parto)
• Soporte ventilatorio (CPAP, Ventilación mecánica) • Causa nosocomial (por ej. Respiración mecánica)
• Administración de surfactante por vía Gérmenes más frecuentes: e. Coli, estreptococo beta
endotraqueal hemolítico
Tratamiento: Oxigenoteraia y/o ventilación mecánica y

antibioticoterapia.
Determinación saturación de Oxígeno en RN
Gran parte de la patología neonatal presenta

principalmente un Compromiso Respiratorio. Además del
Test de Silverman habrá que hacer una buena valoración
de los signos que pueden indicar disparo respiratorio:
Taquipnea: Aumento de la FR>60, aleteo nasal, gemigo

respiratorio, tirada intercostal, subcostal, retracciones
costales y xifoideas, respiración en balanceo
Cures del nadó a la
maternitat
diana.martinez@eug.es
Comunicació amb els pares
• Pares part essencial en les cures del nadó

• Afavorir l'implicació
Cures del Nadó
• Cures habituals
• Proves diagnòstiques
Assesorament a l'alta
• Satisfer les necessitats del nadó

• Assessorar els pares en les cures del nadó
• Detectar possibles signes d'alarma
Comunicació efectiva
• Millora el grau de satisfacció

• Afavoreix la interacció i l'establiment del vincle
• Aumenta la seguritat en relació a la cura del nadó
✓ Promoure que siguin els pares els que es facin càrrec de les cures
del nadó
✓ Aprofitar qualsevol oportunitat per fer educació sanitària
✓ Empoderar els pares
Cures al nadó
• Romming in ( Habitació compartida)

• El nadó va directament a l'habitació amb la mare i l'altre progenitor.
Avantatges
• Afavoreix l'observació: els pares aprenen a reconèixer els senyals (té gana,
està saciat, està mullat,…)
• Afavoreix l'aprenentatge i l'entrenament del nou rol: Poden fer preguntes i
reben assessorament
• Evita el risc d'infeccions creuades
Normalitat durant els primers dies
✓ Primera micció abans de les 24 h de vida

✓ Meconi en les primeres 24-48h
✓ Control de pes diari (només a l'hospital)

✓ Els primers dies es produeix una pèrdua fisiològica d'entre el 5 i el 10% del pes en
nèixer (p.e: pes al naixement 3000gr pot perdre entre 150-300gr)
✓ Entre el 3r i 5è dia de vida comença a recuperar pes
✓ Fins que entre els 7-10 dies recuperen el pes del naixement
✓ A partir d'aquí guanyaran entre 15-20gr per setmana (mínim)
El bany i la cura del melic
• El bany es posposa fins que es reguli la Tª corporal.

• Promourem que els pares participin activament.
• Hem de recordar i ensenyar a assecar bé la base del
cordó umbilical
• Recordar la importància del rentat de mans abans de
fer qualsevol cura.
• El cordó umbilical es neteja amb aigua i sabó i assecar
bé
• Col·locació d'una gasa neta i canvi freqüent, coincidint
amb cada canvi de bolquer
• Valorar la pressa cada torn
• Ressoldre dubtes
Reforçar la • Educar en la postura si és necessari
Lactància
• Empoderar la mare
Materna (LM)
• Sol·licitar suport d'altres professionals si cal
• No oferir suplements i restringir l'ús de tetines
• Oferir i ensenyar tècniques de suplementació en cas
què sigui necessari
Proves diagnòstiques
1. Grup, RH i Coombs directe als fills de mare RH negativa

2. Proves de detecció de metabolopaties
3. Cribatge universal detecció precoz de la hipoacúsia
4. Exploració ecográfica del maluc en nadons sans amb risc de
presentar displàsia congènita de maluc
5. Valoració d'altres cribatges o necessitats individuals
(Inmunització VHB, chagas, zika, risc d' infecció, risc
metabòlic,…)
Prevenció isoinmunització Rh
http://www.sets.es/index.php/cursos/biblioteca-virtual/guiaspublicaciones/guias-y-publicaciones-acceso-abierto/332-protocolo-
isoinmunizacion/file
Determinació de:
✓ Grup sanguini
✓ Rh
✓ Coombs directe
A partir del segon embaràs si la
mare no està isoinmunitzada:
Detecció de metabolopaties
https://www.mscbs.gob.es/biblioPublic/publicaciones/recursos_propios/resp/revista_cdrom/VOL94/C_ESPECIALES/RS94C_202012177.pdf
¿Què és una metabolopatia?
• És una anomalia congènita del metabolisme

• Aquestes malalties afecten al metabolisme de part de les proteínes,
els aminoàcids o els àcids grassos i, per tant, aquests s'acumulen a
la sang.
• Aquest augment anormal de metabòlits pot afectar i impedir el
desenvolpament cerebral
Com es realitzarà la
prova
✓ Es realitzarà mitjançant extracció perifèrica
de sang obtinguda del talò del nounat.
✓ Entre el 3r i 5è dia de vida (preferentment a
les 48-72 h de vida quan el nadó hagi fet
alguna pressa d'alimentació proteïca ( si no
no és efectiva i s'ha de repetir))
✓ No és vàlida la sang del cordó
✓ En cas de transfusió d'hematies o plasma
s'ha d'espera entre 7 (període mínim) i 14 dies
(període idoni) per obtenir la mostra
Com es realitzarà la prova
✓ Preparació nadó i familia (afavorir la lactancia, el contacte,
sacarosa,…)
✓ Escalfar i fer massatge del peu durant 3-5 min
✓ No utilitzar anestèsics locals que poden interferir el resultado
✓ Col·locar el peu del nadó en decliu, desinfecció amb clorexidina,
s'han d'evitar productes iodats i deixar assecar a l'aire.
✓ Puncionar la zona segura del taló amb un dispositiu de punción per
a taló o una llanceta estèril (profunditat inferior a 2 mm).
✓ Omplir completament el cercle amb una sola aplicació de sang
evitant el contacte amb el paper. La suor conté aminoàcids i
podria contaminar la mostra.
✓ Assecar el paper a temperatura ambient i ficar les mostres a un
sobre.
Avantatges:
✓ Métode de cribatge senzill

✓ Elevada sensibilitat i especificitat
✓ Tractament altament eficaç i precoç que permet
evitar el retard mental irreversible i d'altres
problemes neurològics i de desenvolupament
associats a aquestes malalties congènites
És un procediment de cribatge, però no un
métode diagnòstic
Per tant, en cas positiu s'hauran de realitzar les

Resultat proves diagnòstiques oportunes per confirmar
la malaltia i establir ttractament precoç sempre
Positiu que sigui possible.
Als pares els informarà directament la unitat

de diagnòstic de la unitat específica que
realitzarà:
• Inici precoç del tractament

• Consell genètic
• Seguiment del Nadó i del tractament oportú
Cribatge de la hipoacúsia
https://salutpublica.gencat.cat/web/.content/minisite/aspcat/promocio_salut/infancia-i-adolescencia/01cribratges-
neonatals/hipoacusia/protocoldeteccioprecos_hipoacusia.pdf
✓Des del gener de 2010 es recomana el cribatge universal per tots els
nounats
✓El cribatge amb PEATC-A (Potencials evocats de tronc cerebral
automatizats) es pot fer des de les primeres hores de vida i abans de
donar l'alta
CONCEPTE D'HIPOACÚSIA FINALITAT DEL CRIBATGE
• La hipoacúsia és una • La sordesa neonatal

disminució o pèrdua de congènita és de difícil
l'agudesa auditiva detecció pels pares. Es
• Es considera retarda molt la detecció.
normoacúsia una capacitat • Suposa una gran
auditiva de ≤20 dB per problemàtica en molts
totes les àmbits ja què comporta
freqüències representades dificultats lingüístiques i de
a l'audiograma l'aprenentatge
Indicadors de risc:
✓ Antecedens familiars
d' hipocaúsia
✓ Síndromes, Cromosomopaties,
Malalties neurodegeneratives
✓ Infeccions gestacionals
tipus TORCH:Toxoplasmosis,
Sífilis, Rubeola, Citomegalovirus
, Herpes, HIV
✓ Encefalopaties hipòsico-
isquèmiques greus
© Asociación Española de Pediatría. Protocolos actualizados al año 2008

Cribatge hipoacúsia
✓Cribatge universal
✓No realitzar fins passades 24 hores mínim
desprès del naixement, es possible que
encara hi hagi líquid al canal auditiu
✓Assegurar el cribatge abans de l'alta
hospitalaria
✓Informar a la familia
✓Registre al carnet de salut del resultat de
les proves
Detecció de la displàsia congènita
de maluc
https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/48.pdf
✓La luxació congènita de maluc és un

problema congènit de l'articulació del
maluc causat pel desenvolupament
anormal de tots els components de
l'articulació del maluc. (El cap del fèmur
no roman dins l'acetàbul)
Problema multifactorial Factors de risc (anamnesi)
• Factors Genètics: incidència • Sexe femení

familiar i major freqüència • Primogestació/primiparitat
sexe femení • Presentació de natges
• Factors hormonals: • Oligohidramnios
resposta a les hormones • Gestació múltiple
maternes que indueixen
laxitul lligamentosa • Tortícoli congènita
• Laxitut lligamentosa: es • Deformitats peus
relaciona amb la laxitut
lligamentosa familiar
• Factors desencadenants
durant la gestació
Exploració física
✓ Observar asimetries plecs, d'extremitat, limitació a
l'abducció.
✓ Maniobra Barlow (luxable):
✓ Adduir el maluc
✓ Genolls flexionats a 90º
✓ Pressió posterior
✓ Positiva si fa CLICK
✓ Durant el primer mes pot donar fals positiu per hormones
maternes
✓ Maniobra Ortolani (reductible):

✓ Partim dels genolls flexionats a 90º
✓ Abducció del maluc
✓ Pressió anterior (Com si volguèssim recol·locar-lo)
✓ Positiu si resalt o CLUNK
https://youtu.be/R2ZEy1ei2KM
Prova diagnòstica
ECOGRAFIA DE MALUC (4a-6a set.

vida)
• Sensibilitat al voltant del 100%
• Les seves principals indicacions són:
• Valoració del nounat amb factors
de risc
• Exploració clínica dubtosa /
Confirmació de la sospita clínica
Altres cribatges
• Fills de mare amb Hepatitis B (HBsAg positiu o Desconegut):

• Vacuna i inmunoglobulina a les 12h següents del naixement
• En nounats preterme amb pes < 2000gr hauran de rebre un total de 4 dosis (la dosi inicial al
naixement i 3 dosis més segons pauta 1-2-6 o 2-4-6)
• Consentiment dels pares
• Glicèmies en nounat amb risc metabòlic (baix pes, fills de mare diabètica,
preterme)
• Determinació analítica en Nounat amb risc d'infecció (part domiciliari, SGB
positiu no tractat, amniorrexis perllongada)
• Protocol detecció malalties si presenta factors de risc individuals (chagas, zika,
hemoglobina S o drepanocitosis)
Alimentació
Assessorament a l'alta
Adaptació Son i descans
Temperatura:
Seguretat
roba
✓Valorar si els coneixemnets són adequats Higiene
✓ Valorar les característiques socioeconòmiques de la família

✓Tenir en compte la diversitat familiar i cultural
✓Resaltar la normalitat en les explicacions sobre el comportament
i les característiques nounat
✓Reforçar la confiança en els seus propis recursos
✓Assessorar sobre el pla de seguiment del nounat al alta (visita
llevadora/CAP (pediatra i infermera))
Aspectes importants
✓ Respecte dels ritmes del bebé

✓ Acollida del bebé: plor, son, reflexes…
✓ Reforçar el vincle (massatges, observació,…)
✓ Adaptació personal i familiar (reacció dels germans, …)
✓ Normalització del procès adaptatiu ( nounat – mare - parella – família)
✓ Estímuls, prevenció d'accidents
✓ Administració de medicaments
✓ Signes d'alarma en el nounat
✓ Assegurar el Seguiment i control del nounat
F I S I O L O G Í A D E L R E C I É N N AC I D O
P O R A PA R AT O S
C A R AC T E R Í S T I C A S
MORFOLÓGICAS DEL RECIÉN
N AC I D O
Características del cráneo
Neonatologia i prematuritat
"Disfruto al verte. Estiras un
brazo.Mueves el pie. Estás dormido...
Introduzco mis manos por el espacio
abierto y te toco suavemente...
Temo romperte. Eres fràgil,
pequeñísimo. Intento que sientas todo
mi amor a través del tacto.
Es una espera diferente. Tengo el
privilegio de observarte mientras
sigues creciendo.
Eres perfecto...."
Nora Rodríguez
Nadó prematur
• Concepte
• Classificació, viabilitat i supervivència
• Factors que condicionen el naixement
• Característiques fisiològiques i patològiques més freqüents en prematurs
• NIDCAP
• Seguiment a l'alta
Concepte
Menys risc • Preterme tardà 34-36 set.
• Preterme moderat 32-33 set.
• Prematur extrem 29-31set.
Més risc
• Prematur molt extrem <28 set.
Classificació
Menys risc
• Baix pes al nèixer < 2.500 gr
• Molt baix pes al nèixer 1000-1.500gr
• Extremadement baix pes al nèixer <1.000 gr
Menys risc
Viabilitat
Es veurà condicionada per:
✓El pes i l'edat gestacional:
• Pes:500-600gr
• Edat gestacional: 23-25 set.
✓La qualificació dels equips
✓Altres factors:
• Presència de problemes respiratòris
• Existència d'anomalies congènites
• Infeccions
Límites de
viabilidad
Útilització de
Supervivència fàrmacs per

frenar el part
Canvis en
Vigilància intensiva i Maduració pulmonar
l'atenció obstètrica evitar part traumàtic amb corticoides
que han determinat

la supervivència
Tractament
conservador
de la Ruptura
Prematura de
Membranes i
ús
d'antibiòtics
• Factors fetals: Malformacions congènites i de
la placenta, infecció del líquid amniòtic,
Factors que pèrdua del benestar fetal
• Factors materns: Anomalies uterines,
condicionen el Incompetència cervical, Hemorràgies vaginals
durant el tercer trimestre, presència de
naixement d'un dispositiu intrauterí, malalties maternes (pre-
eclamsia, DM, epilèpsia,…), adicció a drogues,
prematur edat <17 a. o >35 a., poc interval entre
embarassos, falta de control entre
embarassos, gestacions múltiples...
• Iatrogènies i altres factors
Els més habituals són ( 60-80%):

• Part preterme idiopàtic
• Ruptura prematura de membranes
Objectius Augmentar la
supervivència
Disminuïr
complicacions
Disminuïr
seqüeles
Característiques
fisiològiques i Degut al menor temps de desenvolupament
intrauterí el nadó prematur presenta
patologies més desavantatges fisiològiques que el fan més
freqüents del recent vulnerable i té un risc alt de patir seqüeles.
nascut prematur
• Pell arrugada, rosa i brillant
• Lanugo abundant, pèl escàs i fi
• Cap proporcionalment més gran respecte al
cos, fontanel·les més grans i sutures
obertes. Els cartílags de les orelles són molt
flexibles, no es formen fins les 32 setmanes
• Extremitats inferiors més curtes i primes,
amb ungles que no arriben a l'extrem dels
dits i surcs palmars i plantars escassos. Fins
a la setmana 34 de gestació mantenen en
extensió les extremitats
• Mamiles poc desenvolupades
• Genitals:
• Nens criptorquídea (testicles no han
descendit),
• Nenes clítoris prominent i llavis majors
no cobreixen menors
Sistema Nerviós Central
Característiques fisiològiques
✓ Risc elevat d'Hemorràgia Cerebral
✓ Reflexes disminuïts o abolició
✓ To muscular baix i extremitats en extensió

✓ Dificultat per coordinar la succió I la deglució: Observar
cianosis durant la ingesta
✓ Inmaduresa del centre respiratori, Respiració
inconstant. Poden fer pauses o apnees de 20 segons o
més (És un motiu habitual de consulta)
Patologies més freqüents
HEMORRÀGIA PERI-INTRAVENTRICULAR:
✓ Sagnat de la zona germinativa que pot progressar
✓ Causa seqüeles neurològiques i hidrocefàlia
✓ Més freqüent a menys edat gestacional
✓ Diferents graus que condicionen el pronòstic
✓ Clínica a vegades silent
✓ Disminució significativa des de l’ús de corticoides prenatals
LEUCOMALÀCIA PERIVENTRILULAR
✓ Isquèmia i necrosi de la substància blanca periventricular
✓ L' Hipotensió arterial i la infecció són causa important
✓ Causa més important de paràlisi cerebral en el nen prematur
APNEES
✓ Absència de flux d’aire a la via respiratòria durant 20
segons o menys si s’acompanya de bradicàrdia o
cianosis
✓ Primàries: Per immaduresa, predominen durant les
fases REM del son
✓ Secundàries a altres transtorns: Infecció,
hipoglucèmia, destret respiratori, problemes
neurològics, anèmia, etc…
Valoració
SEMPRE TENIR EN COMPTE L'EDAT GESTACIONAL
✓ Valoració de l’estat d’alerta

✓ Valoració de Reflexes primaris
✓ Valoració sensorial (vista i oïda)
✓ Valoració del comportament (test de Brazelton)
✓ Valoració del to muscular:
✓ Passiu: Resistència que el nen posa de forma
passiva a una determinada maniobra
✓ Actiu: Resposta activa del nen davant una
determinada maniobra
Sistema Respiratori
✓ Els àlveols no es formen fins al tercer
trimestre d'embaràs
✓ El surfactant no es produeix fins a la setmana

32 aprox. I no es produeix en quantitants
suficients fins la 34-36 set.
✓ Les pauses respiratòries de 5-10 segons no

acompanyades d’altres canvis no es consideren
patològiques
Sistema Respiratori
✓ Immaduresa morfològica del pulmó
✓ Immaduresa de la capa toràcica
✓ Immaduresa de la musculatura respiratòria
✓ Immaduresa bioquímica del pulmó
✓ Immaduresa del sistema surfactant
✓ Disminució de la capacitat residual funcional

Sistema Respiratori
✓ La patologia respiratòria es la PRIMERA CAUSA
DE MORBIMORTALITAT en el nadó preterme
✓ Ve representada per:
• DISTRÉS RESPIRATORI PER DÈFICIT DE SURFACTANT
O MALALTIA DE LA MEMBRANA HIALINA
• APNEES DEL PREMATUR
• DISPLÀSIA BRONCOPULMONAR
Sistema Respiratori
✓Atelèctasia respiratòria
✓Distensibilitat del pulmó disminuïda
✓Pulmó rígid
Distrès Respiratori
Sistema Respiratori
Tractament
✓ Previ al naixement: Administració de corticoides a la mare 24-48
h abans del part, si es pot preveure.
Han canviat el
pronòstic del RN
✓ Desprès del naixement: Administració de surfactant directament Preterme
a la tràquea del nadó.
✓ CAFEINA: Millora les apnees del prematur i s’ha demostrat eficaç

per reduir la taxa de broncodisplàsia i la supervivència lliure de
seqüeles de desenvolupament neurològic
✓ OXIGENOTERÀPIA amb objectius de saturació restringida sembla

contribuir a la reducció significativa en la incidència de
retinopatia del prematur
Sistema Cardíac i circulatori
✓Ductus arterial persistent. Perfusió

disminuïda.
✓Tendència a la Hipotensió que pot causar
problemes a nivell cerebral, respiratori,
renal i digestiu
✓Presenten FC superior a la del nadó a terme
110-170 bxm
✓Dificultat per mantenir els nivells de glucosa
en sang.
✓ Hipotensió Arterial Precoç
• Causa multi factorial: hipovolèmia, sepsis, ✓ Malaltia
disfunció cardíaca, incapacitat del sistema necrosant
nerviós autònom per mantenir un adequat
to vascular
• La tensió arterial mitja ha de ser igual o
✓ Insuficiència
Lesions
superior a l’EG del preterme com a regla renal aguda
general
isquèmiques
✓ Persistència del Ductus Arteriòs (PDA) Degut a: ✓ Leucomalàcia
• Insensibilitat al augment de l’oxigenació periventricular
• Caiguda anticipada de la pressió pulmonar
que fa que el shunt esquerre dreta
s’estableixi precoçment
✓Hipoglicèmia: apatia, baix to muscular,

no interés per alimentar-se, tremolors (
en casos extrems convulsions)
✓Hiperglicèmia: secundària a infeccions,

hemorràgia cerebral o a administració
de glucosa excessiva
Hematologia
✓Existeix una síntesi deficitària de factors de coagulació

que predisposa al neonat a una major susceptibilitat a
fer hemorràgies
✓Hiperbilirrubinèmia
✓Anèmia del prematur per dèficit d'eritropoetina
✓Anèmia per iatrogènia (extraccions), utilitzar
micromètodes d’extracció sanguínia
Sistema digestiu
✓Refluxe: buidat de l'estòmag lent i capacitat
gàstrica reduïda.
✓Intolerància a l'alimentació: Inmaduresa:
desenvolupament enzimàtic deficient
✓Abans de les 34 setmanes s'alimentaran per
SNG o nutrició parenteral degut a que no hi ha
coordinació de la succió-deglució Tractament:
o Augmentar quantitat
d'ingesta per
augmentar nombre
✓Hiperbilirrubinèmia: fetge eliminació lenta. (Pell de deposicions
i conjuntives grogues) o Fototeràpia
Sistema digestiu
✓Alimentació per SNG
✓ Capacitat gàstrica disminuïda
✓Més risc d’aspiració
✓Amb freqüència es presenta retard en la
evacuació i meteorisme
✓Defèficit més persistent en l’absorció de
greixos, vitamines liposolubles
✓Massa aport enteral Augment risc de Enterocolitis
Necrosant
Sistema digestiu
Entrocolitis necrosant
✓Síndrome gastrointestinal i sistèmic greu que afecta especialment als
prematurs < 34 setmanes
✓Es produeix una cascada inflamatòria que provoca necrosi intestinal
✓Etiologia desconeguda
✓Factors associats: infecció bacteriana, prematuritat, hipòxia
/isquèmia,instauració ràpida de l’alimentació
✓Clínica:
• Retard buidament gàstric
• Vòmits biliosos
• Deposicions hemàtiques
• En formes més greus:Envermelliment de la paret abdominal i abdomen rígid
Shock sèptic
• Perforació intestinal,peritonitis(alta mortalitat)
Sistema digestiu
MESURES PREVENTIVES
Lactància materna
Instauració lenta de l’alimentació
Detecció precoç de clínica
Canvi de SNG cada 24 hores
PREMATURITAT com a factor de risc més important d’Enterocolitis Necrotitzant

CAUSA MULTIFACTORIAL: factors maduratius, vasculars, hipoxèmics i infecciosos
La GRAVETAT DE L’EN fa necessari el DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT PRECOÇ
Sistema digestiu
CONDUCTA A SEGUIR:
✓ Dieta absoluta,sonda nasogàstrica oberta

✓ Administració de nutrició parenteral i correcció d’alteracions electrolítiques
✓ Mesurar perímetre abdominal
✓ Monitorització i vigilància extrema
✓ Tractament antibiòtic
✓ Valoració d’opció quirúrgica, en cas de perforació intestinal
✓ En cas de shock sèptic, ventilació mecànica i ús de drogues vasoactives
Sistema urinari
✓ Els ronyons poc desenvolupats poden

generar problemes per regular les
concentracions d'electròlits, especialment,
el sodi.
✓ Podría afectar al creixement del nadó
Sistema inmunitari
Els anticossos de la mare creuen la
placenta al final de l'embaràs, en el cas
dels prematurs tenen un nivell més
baix d'anticossos i, donat què, precisen
més intervencions (sondatge, inserció
de catèters,…) tenen un alt risc
d'infeccions.
Sistema inmunitari
✓Sepsis que vindrà determinada per les
manipulacions mèdiques que el preterme precisa,
procediments invasius múltiples ( cateterismes
vasculars, IOT, alimentació parenteral…) associats a
l’ecologia hospitalària
✓Manca d’ estrat corni, facilita les erosions i

sobreinfeccions degut a la immaduresa
immunològica
Termoregulació
Gran superfície cutània en relació al

pes i escàs pannicle adipós, per tant,
més risc d' hiportèrmia
Ulls
✓La retina humana es avascular fins les 16 setmanes

de gestació, desprès comença a proliferar una Red
arteriovenosa que parteix en el nervi òptic i que
avança fins a la vora anterior de la retina
✓A les 32 setmanes de gestació, la perifèria nasal es
troba vascularitzada, el que no es dona a la zona
temporal de la retina fins les 40-44 setmanes post
concepció
Ulls
Retinopatia del preterme
✓ Produïda per la detenció de la vascularització de la retina que es produeix amb
el naixement i el posterior creixement desordenat dels neovasos
✓ La seva evolució pot comportar ceguesa desprès del desprendiment de retina
✓ Disminueix el risc conforme augmenta l’edat gestacional
✓ Les formes severes es donen amb EG inferior a 28 setmanes i pesos inferiors a

1000g
✓ El seguiment oftalmològic està protocol·litzat en els nascuts preterme

NIDCAP(Newborn Individualized Developmental Care and
Assessment Program)
Objetius
• Oferir cures individualitzades, d'acord amb l'observació i interpretació
de la conducta del nounat per evitar l'estrès i el dolor.
• Considerar la familia com a principal cuidador del nou nat
• Minimitzar l'hiperestimulació externa controlant el macro (llum,
soroll...) i el microambient (posició, manipulacions,…)
• Afavorir el desenvolupament neurosensorial del nadó
• Reduïr el temps d'ingrés al mínim necessari
Repte: canvi de paradigma
Del A la
protocol relació
Dels
Als pares
professionals
De la A la pell
incubadora amb pell
De
A casa
l'hospital
L'ambient afecta al
desenvolupament
del nadó i al ritme
de recuperació
Microambient
Llum Soroll
✓ Facilita el descans
✓ Augmenta els períodes de son
✓ Disminueix l’activitat motora
✓ Disminueix la FC i les fluctuacions de la TA
✓ Augmenta el guany de pes
Microambient
• S'ha d'afavorir la llum tènue

• Un ambient sense soroll
• Amb una temperatura estable
• Tot el què s'administra al RN ha
d'estar tebi (O2, roba,…)o a
temperatura ambient
(medicaments)
• Ambient lliure d'olors intenses
Macroambient
Posició i manipulacions
Prevenció del dolor
Família:
• Métode cangur
• Lactància materna
Posició i Manipulació
✓La posició terapèutica proporciona reolzament i límits al nadó
✓Els "nius" ajuden en els punts de recolzament que recorden l'úter
✓La suau flexió i l'orientació de la línia mitja promou el creixement positiu del sistema
neuromuscular
✓La posició pot ajudar a l'estabilitat fisiològica i facilita un millor desenvolupament sensorial i
cerebral
✓Manipulacions: Només les necessàries.

✓ Contacte suau
✓ Interacció lenta i respectuosa
✓ Premetre que el RN marqui el ritme
✓ Romandre uns minuts al seu costat
✓ Potenciar el comfort
Prevenció del dolor
Intervencions :
Valorar els indicadors fisiològics del dolor: FC,FR,Sat O2
Valorar els indicadors conductuals del dolor: durada del plor i accions facials
Mesures no farmacològiques:
Administració de sacarosa via oral dos minuts abans del procediment
Realitzar glicèmies mantenint el contacte pell amb pell sempre que sigui possible
Oferir al nadó un xumet o una tetina (succió no nutritiva)
Fer succionar al nadó com si es tractés d’una succió nutritiva però fent pauses més
breus
Parlar al nen, sostenir al nen (infermera) i acaronar-lo, ...
Intervencions
dirigides als pares
✓Educació sobre les Cures
centrades desenvolupament
✓Contacte precoç
✓ Mètode cangur
Cures centrades en el desenvolupament
OBJECTIUS: Afavorir el vincle afectiu pares-fill disminuint l’ansietat dels
pares i proporcionant benestar i tranquil·litat del nadó
INTERVENCIONS
✓ Rentat de mans higiènic
✓ Obrir lentament les portes de la incubadora i començar parlant

amb veu suau durant un minut
✓ Oferir carícies
✓ Fer contenció posant una mà sobre el cap i l’altre sobre el tronc
✓ Oferir el dit perquè el nadó s’hi agafi – Retirar mans suaument

Métode cangur
✓ Afavoreix que els pares puguin reconèixer les necessitats del nadó
✓ Aprenen a identificar senyals – Afavoreix la participació en les cures,

facilitant el vincle
Haga clic para agregar
✓ Dona seguretat de cara a l’alta de la unitat texto
✓ Afavoreix en vincle
BENEFICIS:
✓ Major estabilitat en les constants vitals
✓ Períodes de son mes profund i estables
✓ Afavoreix l’alletament matern
✓ Redueix les infeccions nosocomials Disminueix els estímuls dolorosos
Menor nivell d’ansietat dels pares i major confiança en la cura de seu fill
i una major atenció a les seves necessitats
Alimentació en el prematur
OBJECTIU: Mantenir corba de creixement Pilars bàsics:

semblant a la vida intrauterina ✓ Alimentació tròfica precoç
✓Nutrició́parenteral precoç̧ ✓ Suport nutricional
✓Nutrició́enteral tròfica parenteral
✓Promoció alletament matern ✓ Ús de llet materna
✓Administració́de líquids: variable (70- 200 fortificada
mL/Kg/día)
✓Calories: 130 Kcal/Kg/dia
Lactància materna
✓ Augmenta les defenses (disminució́de sèpsia i ECN)
✓ Millora la funció́ gastrointestinal (digestió́ i absorció́ de
nutrients)
✓ Impacte positiu sobre el desenvolupament psicomotor
✓ Afavoreix la relació́mare – fill ✓Menys reaccions al·lèrgiques
✓ PERQUÈ FORTIFICADA?
El prematur requereix més:
✓ Proteïnes (3,5 g / Kg)
✓ Vitamines
✓ Minerals (Na, Ca, Mg, P)
✓ Calories
Cures i tècniques d'Infermeria
Monitorització clínica:
✓Estat d'alerta: Actitud, postura, confortabilitat….
✓Pell: Presència d’edemes, alteracions de la pell, color
i lesions
✓Signes d'estrès: Intranquil·litat, ganyota boca oberta,
front frunzida, balanceig del cap
✓Constants vitals: FC, FR, Temperatura, Sat O2
✓Somatometria: Pes, Talla, Perímetre Cranial
✓Altres: Aspecte abdomen, motilitat gàstrica, diüresis,
color de la pell, lesions, dificultat respiratòria, dolor i
estrès
Pulsioximetro
SNG
(Saturació O2)
IOT (per surfactant)
Monitorització
cardiorespiratòria
Manteniment
termoregulació
Seguiment a l'alta
Criteris d’alta:
✓Pes adequat (El nen es capaç d’alimentar-se

sense problemes amb un pes establert segons
la unitat neonatal (habitualment al voltant de
2000gr.)
✓Característiques funcionals adequades
✓Capacitat dels pares per fer-se càrrec de

les cures del Nadó
Seguiment a l'alta
✓ Es dona l’alta a domicili amb seguiment domiciliari d’infermeria amb contacte
equip neonatal
✓ La família disposa del contacte amb els professionals
✓ Les cures d’infermeria tenen com a objectiu l’avaluació de l’alimentació,
desenvolupament i adaptació familiar
✓ Posteriorment, serà important que les unitats de neonatologia realitzin un
seguiment dels nens durant els primers anys de vida
Seguiment a l'alta.
Seqüeles previsibles en funció de la patologia
ALLETAMENT
MATERN
Glòria Rebollo i Garriga
Cures a la dona la infància i l’adolescència
Objectius
o Conèixer la fisiologia de la lactància
o Conèixer tècniques per a la lactància
o Cures de la dona que lacta
o Conèixer les dificultats
o Prevenir complicacions
Donarem el pit?
• La decisió de lactar, idealment, ha de ser de la
dona i prèvia al naixement del nadó
“Donar el pit es un acte de llibertat, dono el pit perquè vull
donar el pit”
Donarem el pit?
• Es respectarà la decisió INFORMADA
Avantatges de la
l’alletament matern
Per què és important la
lactància materna?
La llet materna és per si sola el millor aliment que es pot donar a
un bebè fins als 6 mesos de vida. Aquest no li caldrà cap altre
aliment ni beguda, ni tant sols aigua, durant aquest període.
LA OMS recomana
lactància materna
exclusiva durant els
primers 6 mesos de vida
del recent nascut
BENEFICIS PER AL NADÓ
Nutricionals
ü Satisfacció de les necessitats
ü Fàcil i ràpida digestió i absorció
ü Creixement harmònic
ü Temperatura ideal i sense alteració de Components
ü Adequades condicions higièniques
Immunològics
üProtecció directa i formació de les defenses
immunològiques, disminució d’ al·lèrgies, disminució
diarrees, infeccions, …
Psicoafectius
De desenvolupament
BENEFICIS PER A LA MARE
Biològics
ü Afavoreix la recuperació fisiològica (involució uterina,
disminució sagnat)
ü Major durada de l’ anovulació
ü Pèrdua ràpida de dipòsits de greix
ü Menor risc de càncer de mama en la premenopausa
Psico-afectius
Comoditat i Ecològic
üNo necessita fabricar-se, envasar-se ni transportar-se amb el que
s’estalvia energia i s’evita la contaminació del medi ambient
Econòmics
üLes famílies poden estalviar aprox. 700 e en l’alimentació
d’un any
FISIOLOGÍA DE LA
LACTÀNCIA
Glàndula mamària
Lòbuls (15 – 25)
Lobulets (20 – 40)
Alveols (10 – 100)
Ø Conductes lactífers
Ø Sins lactífers
LACTOPOIESI
Manteniment de la secreció làctia
Intervenen: PROLACTINA I OXITOCINA

Secreció de
Prolactina
oxitocina
Reflex de la Reflex de la
PROLACTINA OXITOCINA
Reflex neuro-hormonal:
- Succió del mugró
- Estimulació tàctil mugró
Estimula la Afavoreix la
- Visió i plor del RN producció de sortida de
llet llet
Buidat complert de la
mama
EJECCIÓ LÀCTIA
Secreció d’ oxitocina que provoca la contracció de

les cèl·lules mioepitelials de l'alvèol
LLET MATERNA
Característiques
MENYS VALOR
ENERGÈTIC
CALOSTRE 2-3 DIES RICA EN: PROTEINES
VITAMINES
MINERALS
INMUNOGLOBULINES
LACTOSA
LLET DE TRANSICIÓ 2-4 DIES GREIX
AUGMENT CALORIES
TOTALS
ADAPTADA A LES
LLET MADURA 15 DIES NECESSITATS DEL
NADÓ
LLET MATERNA
Característiques
La pràctica de l’alletament
Matern
ACTIVITATS INFERMERIA
• INFORMACIÓ DURANT LA GESTACIÓ SOBRE ELS BENEFICIS
I LA PRÀCTICA DE L’ALLETAMENT MATERN
• AFAVORIR UN INICI ADEQUAT
• ASSESSORAMENT I AJUDA DURANT LÁLLETAMENT

ELEMENTS PER A LÁLLETAMENT
ü INICI ALLETAMENT
ü POSICIÓ DE LA MARE
ü POSICIÓ DEL NADÓ
ü FREQÜÈNCIA I DURADA DE LES PRESSES
ü HIGIENE I CURA DE LES MAMES

QUAN S’INICIA?
ü Nadó Receptiu: Idealment abans de les 2h de

vida, aprofitant el període sensitiu
ü Mantenir la Privacitat i Contacte Pell amb Pell
ü Respectar el reflex de recerca
ü Valoració l’estat psicològic de la mare
ü Empoderament de la mare vers l’alletament
Tècniques bàsiques en lactància
materna
Posició
Agarre
Succió i Deglució
Freqüència i duració
POSICIÓ DE LA MARE
ü Importància de la comoditat de
la mare
ü Cos del nadó alineat
ü Eliminar barreres
POSICIÓ DEL NADÓ
• Cap del nadó, Espatlles i malucs alineats

• Nas en front al mugró
• Cap en lleugera extensió
• Reflex de cerca del mugró
• Desapareix la part inferior de l'arèola del pit
• Llavi inferior cap a fora i barbeta en contacte amb
la mama
• Moviments mandibulars i de la orella durant la
pressa
POSICIÓ DEL NOUNAT
SUBJECCIÓ DE LA MAMA
CORRECTE INCORRECTE
POSICIONS
Mare i nen, independentment de la postura que s’adopti
(asseguda, estirada, etc…), han d’estar còmodes i molt junts,
preferiblement tot el cos del nen en contacte amb el de la mare
(melic amb melic)
El agarre es facilita col·locant al bebè girat cap a la mare, amb el

seu cap i cos en línia recta, sense girar el cap o excessivament
flexionat o estès, amb la cara mirant cap al pit i el nas al mugró.
Al llit
Mare asseguda
Posició de rugbi
Video lactància Rugbi

LA IMPORTÀNCIA D’UN BON
AGARRE
PERQUÈ?
Perquè la llet no hi és al mugró, en un agarre adequat
la transferència de la llet és l’adequada
BUEN AGARRE MAL AGARRE

AGARRE
Esperar que el nadó obri bé la boca
Direcció del mugró incorrecte Direcció del mugró cap al

llavi superior
“Una posició correcta afavoreix el contacte visual amb la mare”

El NADÓ BUSCA
NO ESPERAR EL PLOR!!
EL PLOR SEMPRE ÉS UN SIGNE TARDÀ DE GANA
• Les senyals per un agarre adequat es caracteritzen

per moviments corporals, de succió, moviments
oculars
• Les senyals són prèvies al despertar
• Si ANTICIPEM les presses en aquest moment el nadó

s’agafa millor al pit i més tranquil.
AGARRE ADEQUAT
• Despertar reflex de “búsqueda”. Apropar al pit

amb la boca molt oberta
• El mugró apuntarà cap al paladar. Dirigir cap al nas

o llavi superior.
• Els llavis han de quedar evertits sobretot l’inferior,

barbeta i nas aprop del pit
VIDEO OPEN WIDE

MECANISME DE SUCCIÓ
• Compressió rítmica de la llengua sobre el mugró i la arèola
exprimint els sinus galactòfors
• Moviments peristàltics de la llengua des de la punta fins a la

base
• Coordinació entre succió i deglució mitjançant moviments de

la laringe
SUCCIÓ
La llengua ha de quedar per sota del mugró agafant gran part de
l'arèola
DURADA DE LES PRESES
“Lactància a demanda”
”No horaris”
Ø No limitar el temps:
Ø El temps que cada bebè necessita per completar una pressa
es diferent per a cada bebè
Ø HA DE BUIDAR EL PIT perquè hi ha dos tipus de llet de cada pit:
Ø Inicial amb més lactosa i aigua
Ø La del final amb més contingut de greix i més concentrada
Ø Respectar el ritme de succió:
Ø Varia segons l’edat del nadó i de cada pressa.
HIGIENE I CURA DE LES MAMES
ü NO ES RECOMANA RENTAR EL
MUGRÓ ABANS DE LA PRESA
ü HIGIENE PERSONAL ADEQUADA
ü MANTENIR ELS MUGRONS SECS
ü SUBJECCIÓ QUE NO COMPRIMEIXI

ALIMENTACIÓ DE LA MARE
• LA SET REGULA DE MANERA EFECTIVA LA
INGESTA DE LÍQUIDS DE LA MARE
• EN LES DONES LACTANTS L’EFICÀCIA

METABÒLICA ÉS MAJOR, NO ÉS NECESSARI
UN APORT CALÒRIC EXTRA SI LA DIETA ÉS
EQUILIBRADA
• NO HI HA RAONS PER ACONSELLAR A LA
MARE QUE EVITI ALGUNS ALIMENTS
• DURANT L’ALLETAMENT
FACTORS SÒCIO-CULTURALS QUE
INFLUEIXEN EN L’ALLETAMENT
ü Retorn a la activitat laboral
ü Canvis en l’ estructura familiar
ü Necessitat de sacrifici
ü Influència dels medis publicitaris
ü Deteriorament de la imatge
corporal
ü Discrepància de criteris
FACTORS SÒCIO-CULTURALS QUE
INFLUEIXEN EN L’ALLETAMENT
Gran disponibilitat de llet de fórmula: Màrqueting

Les mares haurien de tenir accés a informació objectiva,
coherent i completa pel que fa a les pràctiques apropiades
d’alimentació, lliure de tota influència comercial.
Falta de models:
Les avies actuals van ser usuàries de lactància

artificial.
Missatges contradictoris entre professional: Es
tradueix en una falta de informació i suport.
DIFICULTATS
• Reinici de l’ activitat laboral
La reincorporació al treball als quatre mesos de vida fa
que s’avanci l’alimentació complementària
Mites:
“Pèrdua
independència”
“Deteriorament de la
imatge corporal”
“Donar el pit
engreixa”
“Tinc poc pit, no

tindré llet suficient”
“La lactància evita

l’embaràs”
PROBLEMES EN
L’ALLETAMENT
PROBLEMES EN
L’ALLETAMENT
• INGURGITACIÓ MAMÀRIA
• PROBLEMES AL MUGRÓ
• PROBLEMES DE SUCCIÓ DEL NEONAT
• MASTITS
INGURGITACIÓ MAMÀRIA
Es produeix quan no es buida adequadament la mama
Els pits estan indurats i inflamats
Vascular (Pujada de la llet):
! Enduriment
! Inflor
! Dolor
! Hipertèrmia
Làctia:
! Cúmul de llet en els pits
RECOMANACIONS
• CALOR LOCAL ABANS DE LA PRESA
• FRED LOCAL ENTRE PRESES
• EXTRACCIÓ DE LLET PRÈVIA A LA PRESA
• CANVI DE POSICIÓ EN CADA PRESA
• SUAU MASSATGE EN ELS PITS
• ALLETAMENT FREQÜENT
• NO POSAR LÍMIT A LA DURADA DE LA PRESA
EXTRACCIÓ DE LA LLET
PROBLEMES DEL MUGRÓ
• CLIVELLES DEL MUGRÓ
• MUGRONS PLANS O INVERTITS

CLIVELLES
CLIVELLES AL MUGRÓ
• LA CAUSA PRINCIPAL ÉS LA POSICIÓ INCORRECTA DEL
NADÓ
• CORRETGIR LA POSICIÓ DE LA BOCA DEL NEN
• MANTENIR EL MUGRÓ SEC (POSAR LLET MATERNA I
DEIXAR SECAR A L’AIRE)
• UTILITZAR PROTECTORS DE MUGRONS DE PLÀSTIC DUR
• RESTRINGIR TOT EL POSSIBLE L’ÚS DE MUGRONERES
CLIVELLES
CLIVELLES AL MUGRÓ
CLIVELLES AL MUGRÓ
CORRETGIR LA POSICIÓ DE LA BOCA DEL NADÓ

CLIVELLES AL MUGRÓ
MANTENIR EL MUGRÓ SEC
UTILITZAR PROTECTORS PER

EVITAR LA HUMITAT
PROBLEMES DEL MUGRÓ
Mugró Normal: Mugró Pla:

Surt cap enfora Està a l’alçada
de l'arèola
Mugró Normal:
Surt cap enfora Mugró invertit:
al munyir Al munyir es
suaument retrau cap
enrere
PROBLEMES DEL MUGRO
Mugró pla
Mugró invertit
PROBLEMES DE SUCCIÓ
• MANCA DE REFLEXE DE SUCCIÓ
• DIFICULTATS EN LA SUCCIÓ PER MALFORMACIONS

ANATÒMIQUES
PROBLEMES DE SUCCIÓ
MANCA DE REFLEX DE SUCCIÓ

MASTITIS
Inflamació de la mama per obstrucció dels conductes i
alvèols
SIMPTOMES:
• Eritema
• Tensió
• Dolor
• Malestar general
• FEBRE
ØNo retirar l’alletament

Ø Buidament del pit
Ø Antibioteràpia
Ø Mesures higièniques
Ø Probiòtics
MASTITIS
Inflamatòria
ü Per estasi làctia degut a un
buidat incorrecte de la mama
ü Per obstrucció dels conductes

mamaris
Infecciosa
ü Per gèrmens patògens
MASTITIS CONDUCTA
• NO INTERRROMPRE L’ALLETAMENT.
• REPOS MATERN.
• INGERIR ABUNDANTS LÍQUIDS.
• EVITAR LA COMPRESSIÓ DE LA MAMA.
• CALOR LOCAL I MASSATGE SUAU.
• ANALGÈSICS PER AL DOLOR.
• ANTIBIÒTICS AMPLI ESPECTRE (mastitis infecciosa).
• DESBRIDAMENT ABCÉS.
Per finalitzar recordar...
DURADA DE L’ALLETAMENT
MATERN
LA OMS RECOMANA LACTÀNCIA EXCLUSSIVA FINS ALS 6 MESOS

I ALLETAMENT PERLLONGAT FINS ALS DOS ANYS
PROMOCIÓ DE L’ALLETAMENT
Factors amb eficàcia demostrada
§ Consells i suport en la primera pressa

§ Alletament sense restriccions
§ Durada il·limitada de les presses
§ Freqüència lliure de les presses
§ Presses nocturnes augmenten la
descàrrega de prolactina
§ Romming in (Allotjament conjunt a
l’hospital)
§ BEDDING IN
DECÀLEG OMS-UNICEF
Ensenyar a la Ajudar a les
mare com donar mares a línici
de mamar i com de la lactància
mantenir en mitja hora
l’alletament després del part
Informar durant
l’embaràs dels Disposar dún
beneficis de la protocol per
lactància i com escrit
realitzar-la
Capacitar a tot el
personal del
centre
DECÀLEG OMS-UNICEF
Donar als
nounats només Facilitar la
llet materna, cohabitació
excepte per mare-fill
raons mèdiques.
Fomentar els
Fomentar
grups de suport
l’alletament a
a l’alletament
demanda
matern
No donar
xumets als nens
alimentats amb
pit
GRÀCIES
CRECIMIENTO FÍSICO Y
PSICOMOTOR
EL SEGUIMIENTO DEL NIÑO SANO
Enfermera CAP
✓Valoración integral del niño/a y su familia, incluïdas actividades de
cribrage: somatometria, test de desarrollo psicomotor, alimentación,
tensión arterial (TA), visual (agudeza y visión cromática), auditivo,
cribrage metabólico y valoració psicosocial.
✓Gestión del programa de activitades preventivas y de promoción de la
salud en la infancia y del programa de vacunas.
✓Consejos de salud
✓Elaboración del plan terapéutico para el seguimiento de las
alteraciones detectadas.
✓Educación y promoción del autocuidado. También, educación grupal,
actividades comunitarias,...
EL SEGUIMIENTO DEL NIÑO SANO
Enfermera CAP
✓Será la persona referente por lo que es importante establecer un
buen vínculo con la familia desde el inicio.
✓La comunicación se adaptará para que la pueda comprender tanto el
niño como la familia
✓En las primeras visitas es importante, además de explorar al bebé,
conocer las características de la familia (genograma) y de su entorno
(ecomapa)
Crecimiento y Desarrollo
✓Crecimiento: Fenómeno biológico de incremento de la masa corporal
que se produce como consecuencia del aumento del número y el
tamaño de las células y del cúmulo de nuevos productos
extracelulares. Fenómeno cuantitativo.
✓Desarrollo: Se emplea para indicar un fenómeno cualitativo de
progreso en el grado de organización y complejidad funcional de los
distintos órganos y sistemas corporales. Aumento progresivo de la
capacidad y habilidad para funcionar.
✓No siempre evolucionan al unísono

✓La dirección del desarrollo es cefalocaudal y la dirección del
crecimiento es proximodistal
https://salutpublica.gencat.cat/web/.content/minisite/aspcat/promocio_salut/infancia-i-adolescencia/02infancia-
amb-salut/protocol-infancia-amb-salut.pdf
Periodos de crecimiento Primer año de vida:
• El peso se triplica
• La talla se incrementa un 50%
✓Lactantes (hasta los 2 años): • Los primeros meses 2,5 cm /mes . A
partir 10 m. disminuye u1/3 y sigue
bajando hasta que disminuye
abruptamente a los 2-3a.
A partir de los 4 años y hasta la
✓Etapa preescolar (hasta los 6 a.) pubertat el crecimiento entra en un
período de meseta y su velocidad
✓Edad escolar (6-11 años) media de crecimiento es de 5-
7cm/año.
✓Pubertad y adolescencia (12-18 a.) Brote de crecimiento:

• Chicas: antes de la menarquia,
Aunque en primaria la atención al después el crecimiento
adulto se inicia a partir de los 15 a. se frena aunque aún pueden crecer u
nos centímetros.
• Chicos: hasta los 21 a.
Factores que condicionan el crecimiento
✓Genéticos (talla diana genética)
✓Nutricionales (celiaquía, raquitismo)
✓Psicoafectivos (situación de maltrato, acogida)
✓Estado de salud (enfermedades endocrinas, crónicas e
infecciosas)
✓Hormonales (déficit de hormona del crecimiento, tiroides.
Adolescente: andrógenos y estrógenos)
Aspectos a tener en cuenta
✓La talla de los niños está condicionada fundamentalmente por la
de los padres. Cálculo talla diana:
✓Si la evolución se mantiene dentro de su zona genética se

considera normal
✓La valoración del peso de forma aislada es poco fiable. Se ha de
comparar necesariamente con la talla, calculando el IMC y
aplicándolas en las curvas percentiladas
Aspectos a tener en cuenta
Somatometría
✓Tallímetro horizontal hasta los 24 meses,
después tallímetro vertical
✓Báscula de lactantes hasta los 24meses,
después en báscula romana.
✓Cinta métrica inextensible
✓Craneómetro(malformación craneal)
Medición de malformación craneal
✓Craneómetro + banda homogeneizadora
✓ Una vez obtenidas las 2 medidas se aplica la siguiente fórmula:

✓ Medidas de dimensión corporal
• Talla
• Peso
• Perímetro cefálico
✓ Medidas de composición corporal
¿Qué • Peso
• Pliegue cutáneo
✓ Maduración ósea
valoramos? • Fontanelas
• Puntos de osificación del carpo (Rx muñeca izda.)
✓ Edad ósea por secuencia de aparición y recambio:
• Dentición
El seguimiento lo haremos usando las gráficas de crecimiento infantil
Son indicadores sensibles: Antecedentes genéticos, nutrición y estado

de salud físico y mental/ emocional del niño
Gráficas de crecimiento normales
Gráficas de crecimiento. Signos de alerta
Retraso ponderal:
• Lactantes: peso < p3
• Adolescentes:<2 SDS por debajo
• Estancamiento del peso
• Retraso de crecimiento o talla

por debajo del p3
• Estancamiento de la talla
✓ En la talla, el crecimiento por encima del p97:
• Por encima de la talla genética
• Por encima de P97, asociada a una velocidad de crecimiento excesiva
✓ Perímetro Cefálico ( si el desarrollo es normal lo controlaremos hasta los 15-18m):

• Macrocefalia: PC>P97
• Microcefalia: PC <P3
• Alteraciones morfológicas: Plagiocefalia/Braquicefalia/Escafocefalia
Valoración del desarrollo
• Desarrollo psicomotor • Test de Haizea-Llevant
• Observación en consulta
(observando la motricidad, el • Entrevista padres
lenguaje y la conducta del niño)

Piaget (1966):
• Etapa sensoriomotora (lactante)
• Etapa preconceptual (2-4a.)
• Desarrollo cognitivo • Etapa intuitiva (4-7a)

• Etapa operaciones concretas (primaria)
• Etapa operaciones formales (11-15a.)
• Desarrollo de la sexualidad Test de Tunner

Factores de riesgo relacionados con el
desarrollo psicomotor
Factores biológicos: Factores psicosociales:
• Pertenecia a clase social baja
• Prematuridad o bajo peso para la edad • Medioambiente afectivo pobre
gestacional
• Asfixia perinatal • Tensión psicológica grave (múltiples
• Evidencia clínica mantenida o de hospitalizaciones, situaciones de
neuroimagen de anomalías del SNC abandono, malos tratos,…)
(convulsiones)
• Exposición durante el embarazo a tóxicos o
fármacos que pueden afectar al desarrollo
• Aporte nutritivo insuficiente de manera
sostenida
• Patologías que afecten a las funciones
neurosensoriales
• Trastornos genéticos, metabólicos
Tabla de desarrollo Haizea-Llevant (0-5)
Tabla de desarrollo psicomotor (Tabla HAIZEA-
LLEVANT)
• Permite detectar de manera precoz una
desviación posible en el desarrollo
psicomotor del niño de menos de 2,5 años
Desarrollo • NO DIAGNÓSTICA–detecta posible retraso
psicomotor psicomotor
• Áreas de evaluación:
• Sociabilidad
• Lenguaje
• Manipulación
• Postural
Desarrollo psicomotor
Interpretación:
• Según edad cronológica o edad corregida (niños prematuros)
• Ítems de desarrollo normal, representado en forma de barra horizontal de
color azul
• Períodos de edad de adquisición del ítem, representado por el cambio de

intensidad de color (50-75-95% de la población)
• Importancia del ítem, representado con * (* , ** o ***)
• Signos de alarma, representado con barra de color gris. Sospecha de alguna
alteración que se tiene que evaluar
• Resultado positivo: derivación a centro de desarrollo infantil i de atención
precoz (CDIAP), para establecer diagnóstico clínico oportuno
Consejos para la aplicación:
• Niñ@ tranquilo
• Aplicación del examen como si fuera un juego
• Preguntar a los padres sobre la consecución de los ítems
• Trazar una raya vertical en la edad del niño, valorar si supera
los ítems de izquierda a derecha y de arriba hacia abajo
Desarrollo Valoración:
psicomotor • Ítems superados en el lado izquierdo y los que atraviesa la

línea
• Sumar las * de los ítems fallados
Niñ@ de riesgo:
• Valoración igual o superior a *****, en las áreas evaluadas
• Valoración igual o superior a ***, en una de las áreas
• Presencia de algún signo de alarma
Signos de alerta relacionados con el
Cualquier edad:
• MACROCEFALIA
• MICROCEFALIA
• ESTANCAMIENTO DEL PC
• MOVIMIENTOS OCULARES ANORMALES
• OTROS MOVIMIENTOS ANORMALES:
• Actitud distónica de las manos
• Hiperextensión cefálica
• Movimientos cefálicos repetitivos
Signos de alerta relacionados con el
Según edad:
2 MESES: 8 MESES:
• Irritabilidad permanente • Patrón de conducta repetitivo
• Sobresalto exagerado durante más del 50% del tiempo
• Pulgar adducido (estereotipias)
3 MESES: 9 MESES:
• Asimetría de actividades con • Ausencia de
las manos desplazamiento autónomo
4 MESES: 16 MESES:
• Hipertonía de adductores • Pasa constantemente de una
6 MESES: actividad a otra
• Respuesta de moro persistente 24 MESES:
( maniobra de Lamote Grignon) • Estereotipias verbales
• No juego simbólico
• Comprobar que están hechos todos los
screenings/cribajes neonatales.
Crecimiento • Somatometría: peso, talla, PC (si el bebé
presenta malformación, también la
y Desarrollo. medimos)
Primera • Desarrollo psicomotor:
RN:
visita 0/30 • Mueve los ojos hacia el sonido
días + visita 1 • Los sonidos bruscos le provocan el reflejo
sobresalto, parpadeo
mes • Mira a su madre con intensidad
REFLEJOS PRIMITIVOS A CONTROLAR:
Crecimiento
• Reflejo de succión y deglución
y Desarrollo. • Reflejo de búsqueda
Primera • Reflejo nasopalpebral
visita 0/30 • Reflejo de ojos de muñeca
• Reflejo de moro
días + visita 1 • Reflejo de prensión
mes • Reflejo de deambulación o marcha
automática
• Reflejo de escalera
Crecimiento y Desarrollo. Primera visita
0/30 días + visita 1 mes
1m:
6 semanas del nacimiento:

• fija la vista
• Sonríe (sobretodo a la madre)
Oftalmo:
• Nacimiento: reflejo pupilar a la luz
• Postnatal: cierre palpebral ante luz brillante
Crecimiento
• 6 sem: reacción ante expresiones faciales, mira objetos
y Desarrollo. • Observamos:
Primera • Altura párpados
• Tamaño córneas
visita 0/30 • Coloración del iris
días + visita 1 • Forma de la pupila
• Transparencia corneal: reflejo rojo
mes • Antecedentes familiares (ceguera, ojo vago,
estrabismo)
Estrabismo:
• Es la pérdida del paralelismo de los ojos: Endotropia,
Exotropia, Hipotropia, Hipertropia
Crecimiento • Durante los primeros 6 meses de vida se puede considerar
NORMAL una pequeña desviación intermitente
y Desarrollo. • Muy importante la detección precoz y tratamiento temprano,
en la época de plasticidad
Primera Criterios de derivación:
visita 0/30 Alteraciones oculares como ptosis, lesiones corneales,
días + visita 1 leucocoria o nistagmo
Reflejo rojo ausente o asimétrico
mes Estrabismo fijo
Más información: https://www.elsevier.es/es-revista-anales-pediatria-continuada-51-articulo-

valoracion-oftalmologica-del-nino-normal--S1696281809732081
Otorrino:
• Exploración general: descartar malformaciones
• Comprobar que los screenings están hechos
Crecimiento • Anamnesis antecedentes familiares
y Desarrollo. Salud bucodental:

Primera • Comprobar que no hay dientes. En ocasiones, se puede nacer con alguno
• Perlas de epstein
visita 0/30 • Malformaciones: Labio leporino,…
días + visita 1
Aparato locomotor:
mes • Palpar ambos ECM (esternocleidomastoideo) para descartar Tortícolis
congénita.
• Descartar pie equino-varo congénito
• Maniobra Ortolani-Bartlow
• Exploración general. Observar en el Moro la simetría.
• Descartar malformaciones
• Explorar reflejos propios del aparto

locomotor:
• Incurvación del tronco
• Reflejo enderezador del cuello y cuerpo
• Reflejos tendinosos (bicipitales y
rotulianos)
• Clonus del tobillo
Genito-urinario:
• Palpar abdomen
Crecimiento • Palpación inguinal: detectar si los pulsos
femorales están presentes y son simétricos.
y Desarrollo.
• Revisión Genitales:
Primera • Masculinos: Hipospadia/epispadia, criptorquídea,
visita 0/30 fimosis normal, testes en ascensor. Si ausencia de
testículo derivar a partir 2 meses.
días + visita 1 • Femeninos: Sinequia vulvar, Hidrometrocolpos
mes (hímen imperforado, acumulación de fluídos)
• Comprobar cómo están los padres,
especialmente, madre (depresión postparto).
Acompañamiento emocional.
Crecimiento • Tipo de lactancia: asesoramiento y
acompañamiento (facilitar recursos)
y Desarrollo. • Cuidados e higiene: Ombligo, baño, ropa,…
Primera • Prevención de riesgos: drogas, alcohol, tabaco,
visita 0/30 seguidad en el coche, cochecito,
mochilas, portabebés, superficies elevadas,
días + visita 1 síndrome de la muerte súbita.
mes • Favorecer la autonomía de los padres y
empoderarlos
• Somatometría: peso, talla, PC (si el bebé
medimos)
• Desarrollo psicomotor:
Crecimiento •Reflejos primitivos: a los 4 meses empiezan a
y Desarrollo. desaparecer: succión, búsqueda,moro, galant.
•Signos alerta si persisten: ojos de muñeca y
Visita marcha automática.
2m/4m
• Oftalmo:
• 2m: Reflejo fotomotor
• 4m: Motilidad ocular, fija y sigue con la mirada, Epífora (ojo
que llora, obstrucción lagrimal)
Crecimiento
y
Desarrollo. V
isita 2m/4m
• Derivar si:
• Alteraciones oculares como ptosis, lesiones corneales,
leucocoria o nistagmo
• No fija la mirada
• Reflejo rojo ausente o asimétrico
• Estrabismo fijo
• Otorrino: anamnesis antecedentes,
preguntar a los padres si han notado algo
• Salud bucodental: fomentar lactancia
materna
• Aparato locomotor: Revisar si todo sigue
Crecimiento igual, si se nos ha escapado algo en
y Desarrollo. anteriores revisiones
• Genito-urinario: como en anteriores
Visita revisiones
2m/4m • Consejos padres: interesarnos por su estado
emocional. Como va la lactancia, si biberón
nada de edulcorar ni chupetes, ni biberones.
Reforzar prevención riesgos. Repasar
cuidados. Hábito de sueño.
• Vacunas si toca.
medimos)
Crecimiento •Reflejos primitivos: babinski positivo (puede
durar hasta los 2a.), Paracaídas lateral (para toda
y Desarrollo. la vida)
• Alerta si persisten: prensión palmar y
Visita 6m y búsqueda
7/9m
• Desarrollo psicomotor 7/9m
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 6m y
7/9 m
• Oftalmo:
• Test Hirschberg
• Fondo ocular (reflejo rojo)
Crecimiento • Siguen el movimiento, sonrisa social, copia
expresiones faciales
y Desarrollo. • A partir 9m, reconocen bien a sus familiares
Visita 6m y
7/9m Derivación:
• Alteraciones oculares como ptosis, lesiones
corneales, leucocoria o nistagmo
• Reflejo rojo ausente o asimétrico
• Estrabismo fijo
• Otorrino:
Valoramos:
• Si despiertan al niñ@ los ruidos fuertes (golpes, timbres,
sirenas,…)
• Si el niñ@ siente acercarse a personas que no está viendo o
reacciona al oír hablar a personas conocidas que no está viendo
• Si intenta localizar ruidos que llamen su atención
Crecimiento • Si balbucea
y Desarrollo.
Visita 6m y
7/9m
• Salud bucodental:
Erupción dental 6-8m
•Educación paterna sobre:
• Alimentos cariogénicos (blandos vs líquidos)
Crecimiento •
•
Frecuencia de consumo
Consumo entre horas
y Desarrollo. • Consistencia versus cantidad
Visita 6m y •Inicio de cepillado desde la erupción dental:

• Realizado por los padres y con agua.
7/9m • No dentífricos fluorados
•Profilaxis de la caries de los incisivos:

• No endulzar chupetes
• No dormir con biberón de leche o zumo
• Aparato locomotor: Como en revisiones anteriores
• Aparato genitourinario: Igual que en
revisiones anteriores.
Crecimiento • Consejos padres:
• 6m se inicia el Beikost. Explicar bien a los padres
y Desarrollo. las opciones disponibles.
Visita 6m y • 7/9m: Comprobar como sigue la alimentación
• Hábitos sueño
7/9m • Prevención riesgos: especialmente caídas. Coche.
• Vacunas: si toca
medimos)
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita
12m/15m
• Oftalmo:
• Test Hirschberg
• Derivaciones como en la anterior
Crecimiento • Otorrino:
y Desarrollo. Valoramos:
• Si responde a preguntas sencillas sin gestos
Visita • Si responde de alguna manera a timbre o teléfono
• Si responde de alguna manera cuando se le grita desde
12 m/15 m otra habitación.
• Si emite sonidos articulados y melódicos y/o ha
comenzado a hablar
• Si notan algo raro
• Si pertenece a grupos de riesgo
• Signos de alerta: No se aprecia balbuceo ni imitación
vocal
Consejos padres
Valoramos:
Crecimiento • Erupción de los dientes
• Dientes ausentes/ supernumerarios
y Desarrollo. • Dientes malformados
Visita Derivamos:
• No dientes entre 12-15 m
12 m/15 m
• Aparato locomotor: Como en revisiones anteriores
Y descartar escoliosis idiopática y/o dismetrías en EEII.
• Aparato Genito-urinario: Como en anteriores revisiones.
• En niñas: sinequia vulvar
• En niños: Fimosis y o adherencias balano-prepuciales

Crecimiento
y Desarrollo.
Visita
12 m/15 m
• Consejos padres:
Crecimiento • Se pueden introducir nuevos alimentos como la
y Desarrollo. verdura de hoja verde.
• Hábitos sueño
Visita • Prevención riesgos: especialmente caídas. Coche.
12 m/15 m • Vacunas: si toca
medimos)
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 18 m
• Oftalmo:
• Test Hirschberg
• Derivaciones como en la anterior
• Otorrino: igual que en la anterior
Crecimiento • Signos de alerta: No utiliza palabras aisladas
y Desarrollo. • Salud bucodental: Consejos padres
Visita 18 m • Valoramos: Erupción de los dientes,
dientes ausentes/ supernumerarios , dientes
malformados
• Aparato locomotor: Como en revisiones
anteriores y descartar escoliosis idiopática y/o
dismetrías en EEII. Inspección de rodillas en
decúbito supino y dinámica.
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 18 m
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 18 m
• Aparato Genito-urinario: Igual que en
anteriores revisiones.
Crecimiento • Alimentación: Leches,...
• Hábitos sueño
y Desarrollo. • Prevención riesgos: especialmente caídas.
Visita 18 m Coche.
medimos)
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 24 m
• Oftalmo:
Valoramos:
•Simetría y motilidad ocular
•Reflejo rojo
•Fija y sigue con la mirada
•Si los padres han notado algo.
Crecimiento • Otorrino:
y Desarrollo. Valoramos:
• Como a los 12 y 18 m y además:
Visita 24 m • Si responde a preguntas sencillas sin gestos ni mirar
a los labios.
• Si dice palabras sencillas y habituales y/o construye
frases de 2 palabras.
• Signos de alerta: Vocabulario de palabras
aisladas con 10 o menos palabras
• Salud bucodental: Consejos padres
Valoramos: Erupción de los dientes, dientes
ausentes/ supernumerarios , dientes malformados
• Aparato locomotor: Como en revisiones anteriores.

Crecimiento Dedo en resorte:
y Desarrollo. Dedo con tendencia a presentar una detención de la
extensión o de la flexión
Visita 24 m Se derivan todos los casos.
• Aparato Genito-urinario: Igual que
en anteriores revisiones. Comienzan a ser
continentes o conscientes de que ahora hacen
pipí, las deposiciones un pelín más tarde en
algunos casos. Educación padres para entrenar
Crecimiento esfínteres.
y Desarrollo. • Consejos padres:

Visita 24 m • Alimentación
• Hábitos sueño
• Prevención riesgos: especialmente caídas.
Coche.
• Somatometría: peso, talla,TA
•Adecuación manguito a la edad y talla del niño
Crecimiento •Brazo derecho y decúbito supino

y Desarrollo. •Pasar datos a curva percentilada
(sexo/talla/TAD-TAS)
Visita 3 / 4 • Desarrollo psicomotor:
años
Crecimiento y Desarrollo. Visita 3 / 4 años
• Oftalmología. Valoramos:
• Oftalmología:
Derivación:
• Agudeza visual (6/12 Snellen) monocular o diferencia
de 2 líneas entre los ojos.
• Imposibilidad de valorar la agudeza visual con
optotipos después de 2 intentos
Crecimiento • Cualquier defecto de alineación
y Desarrollo. • Otorrino:
Valoramos:
Visita 3 / 4 • Si tiene lenguaje adecuado para su edad
• Si grita excesivamente al hablar
años • Si contesta sistemáticamente o frecuentemente con un
qué
• Si pone muy alto el volumen de la TV
• Si tiene problemas de relación o integración en el colegio
y/o es introvertido, distraído o agresivo.
• Si sospechan que no oye bien.
• Signos de alerta: menos de 200 palabras; no usa frases
telegráficas; claridad < 50%
• Salud bucodental: Valoramos: Erupción de los
dientes, dientes ausentes/ supernumerarios ,
dientes malformados
Derivación: No dentición temporal completa (20
piezas) a los 3 años.
Crecimiento Enfermedad gingival: encías inflamadas y/o movilidad
y Desarrollo. anormal en piezas permanentes y/o retracciones
gingivales.
Visita 3 / 4
años • Consejos padres:
• Cepillado diario
• Evitar hábitos perjudiciales: Succión del pulgar.
Chupete y biberón (> 2 años)
• Aparato locomotor:
Como en revisiones anteriores y además:
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 3 / 4
años
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 3 / 4
años
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 3 / 4
años
• Aparato genito-urinario: Igual que
en anteriores revisiones. Descartar aparición
de vello púbico, de lesiones y preguntar por
la continencia. Se considera normal la
Crecimiento eneuresis nocturna hasta los 5 años y se dan
casos de encopresis por temor.
y Desarrollo.
Visita 3 / 4 • Consejos padres:
años • Alimentación
• Hábitos sueño
• Prevención riesgos:
especialmente caídas. Coche.
• Somatometría: peso, talla, IMC, TA
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 6 años • Salut bucodental:
• Valoramos:
• Recuento de número de dientes, evaluar la forma, el tamaño
y el lugar de erupción
• Dientes ausentes/ supernumerarios
• Dientes malformados
• Erupción de los dientes
• Oftalmo: 6-8 adquisición 100% visión. Hasta los 6 años gran
plasticidad, ven incluso más lejos que un adulto y a veces lo de
cerca no tan nítido (Función visual reversible)
• Valoración:
•Optotipos E-Snellen
•Cover-test
•Si los padres han detectado algo
Crecimiento Podemos detectar:

y Desarrollo. • Errores de la refracción:
• Miopía
Visita 6 años •
•
Hipermetropía
Astigmatismo
• Ambliopía
• Daltonismo
• Derivación:
•Agudeza visual (6/9 Snellen) monocular o diferencia de 2 líneas
entre los ojos.
•Cualquier defecto de alineación
Crecimiento y Desarrollo.
Visita 6 años
• Oftalmo: 6-8 adquisición 100% visión. Hasta

los 6 años gran plasticidad, ven incluso más
lejos que un adulto y a veces lo de cerca no
tan nítido (Función visual reversible)
• Valoración:
•Optotipos E-Snellen
•Cover-test
•Si los padres han detectado algo
• Derivación:
•Agudeza visual (6/9 Snellen) monocular
o diferencia de 2 líneas entre los ojos.
•Cualquier defecto de alineación
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 6 años
• Otorrino:
• Valoramos: Igual que en la anterior
• Signos de alarma: Menos de 600 palabras; no usa frases sencillas;
Claridad < 80%. Ya deberíamos haberlo detectado.
Crecimiento • Dentición primaria completa, pueden iniciar recambio dental
y Desarrollo. (se caen los dientes de leche). Se inicia la formación de la
dentición permanente: erupción de 1º molares.
Visita 6 años • Malaoclusión derivar si: Diastema ( >4
mm). Apiñamiento (>4mm). Resalte o superposición maxilar
> 9 mm. Resalte o superposición mandibular. Mordida abierta
anterior. Desviación de la línea media >4mm
• Revisión encías.
• Consejos padres (6-14 años):
• No abusar de zumos y bebidas azucaradas y dulces. Evitar
tomarlos entre comidas y antes de acostarse
Crecimiento • Cepillado dental:
y Desarrollo. • Pasta dentífrica con contenido de flúor 1450 ppm
• 3v/día , en especial antes de acostarse.
Visita 6 años • Colutorios fluorados, NO tragar y el enjuague debe durar 1
minuto
• Aportar a grupos de riesgo suplementos de flúor por v.o,
de forma individualizada
• Aparato locomotor: Hacer caminar al niño."Reverencia"
valorar columna-vertebral. Descartar genu valgo/varo,
escoliosis, asimetrías.
• Aparato genito-urinario: revisamos lo anterior. signos de
alerta la encopresis.
Crecimiento Aún pueden presentar eneuresis nocturna, afecta al 10-13% de la
y Desarrollo. población infantil. Un 15% de los casos remiten espontáneamente. Si

no va acompañado de otros síntomas no estudio, se puede mantener
Visita 6 años hasta la pubertad, sobre todo, si hay antecedentes paternos.

Tratamiento:
• Conductual: Calendario y/o sistemas de alarma
• Farmacológico: siempre acompañado de conductual:
• Anticolinérgicos: oxibutinina
• Hormona antidiurética: Desmopresina
• Alimentación
Crecimiento • Hábitos sueño
• Prevención riesgos: especialmente caídas. Coche.
y Desarrollo. • Vacunas: si toca
Visita 6 años
Somatometría: peso, talla, IMC, TA
Oficialmente empieza el cribado de HTA primaria/esencial en la infancia.
Puesto que se inicia el aumento progresivo de la TA y en los adolescecentes
con antecedentes familiares de HTA se alcanzan cifras muy elevadas.
• Factores de riesgo (FR):
•TA sistólica o diastólica con valores >p90 o TA >125/80 (en 2
determinaciones separadas de 1m)
Crecimiento •Niñ@s de padres o madres con HTA en tratamiento
•Sobrepeso/obesidad, sedentarismo, alto consumo de precocinados y
y Desarrollo. bajo consumo de frutas y verduras frescas.
•Afroamericanos
Visita 8 años •Prematuridad o muy bajo peso al nacimiento
•Infecciones urinarias recurrentes, cardiopatía congénita, transplantados
de órganos sóldos, aumento presión intrecraneal
•Niñ@s con FR toma ANUAL
• Valores normales: < p90 o < 120/80mmHg
•Prehipertensión P90-p95
•HTA: >o=95% >o= 120/80mmHg
Más información: https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/12_hta.pdf
• Oftalmo:
• E-Snellen.
• Otorrino:
• Valoramos: solo a los nuevos pacientes, si se han saltado una
revisión o si presentan algún problema o Fc de riesgo.
Crecimiento • Salud bucodental:
y Desarrollo. • Dentición permanente o 2º dentición (6-13 años):
Visita 8 años 32 piezas dentarias: 8 incisivos , 4 caninos , 8 bicúspide
o premolares y 12 molares
Han cambiado la mayor parte de los incisivos.
Consejos padres: igual que en las revisiones anteriores.
• Aparato locomotor: Hacer caminar al niño.
"Reverencia" valorar columna-vertebral.
Descartar geno valgo/varo, escoliosis, asimetrías.
• Aparato genito-urinario: revisamos lo anterior. signos
de alerta la encopresis. Preguntar si eneuresis nocturna.
Empezamos a revisar si hay alguna señal de inicio de la
Crecimiento pubertad.
y Desarrollo. • Paso de la edad infantil a la adulta:
• Niñas: 8-12 años
Visita 8 años • Niños: 9-14 años
• Comporta:
• Cambios caracteres sexuales
• Brote de crecimiento: aumento de la talla 23-24cm las niñas y 20- 21
cm los niños)
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 8 años
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 8 años
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 8 años
• Somatometría: peso, talla, IMC,TA (cribado HTA)
• Desarrollo cognitivo: evolución instituto.
Crecimiento • Oftalmo:
y Desarrollo. • E-Snellen.
Visita 12/14 • Otorrino:

• Valoramos: solo a los nuevos pacientes, si se han
años saltado una revisión o si presentan algún problema
o Fc de riesgo.
• Salud bucodental: igual que en revisiones
anteriores. Ya dentición permanente completa.
Crecimiento
y Desarrollo.
Visita 12 / 14
años
• Aparto genito-urinario: como en anteriores
revisiones y valorar Tunner.
Crecimiento En niñas: Valorar si menarquia: fecha,

características de las menstruaciones, dolor, dudas.
y Desarrollo. Está indicado pedir a los padres que os dejen a solas
Visita 12 / 14 con el adolescente para empezar a indagar sobre
sexualidad.
años
En niños: son normales poluciones nocturnas.
• Prevención de riesgos:
• Indagar prácticas sexuales y protección
• Indagar si consumo de tabaco, alcohol y drogas
• Indagar si suben en vehículos a motor conducidos por
menores: ciclimotor o si suben a coches con conductores
ebrios.
Crecimiento • Indagar si se desplazan en bici, patinete, ciclomotor,…
• Indagar transtornos conducta alimentaria
y Desarrollo. • Estado de ánimo habitual.
• ...
Visita 12 / 14 • Consejos padres:
años Peculiaridades de la adolescencia, menor maduro,
confidencialidad, cuando pasan a atención de
adultos,...
• La vacunación acostumbra a ser en la

escuela/instituto
ALIMENTACIÓN INFANTIL
IMPORTANCIA DE LA ALIMENTACIÓN
Determinante de salud
Trastornos crónicos Enfermedades

carenciales
HTA
Sobrepeso u obesidad
Hiperglucemias
Alteración de perfil lipídico sanguíneo
ALIMENTACIÓN SALUDABLE
Se define como aquella que es:

• Satisfactoria
• Suficiente
• Completa
• Equilibrada
• Harmónica
• Segura
• Adaptada al comensal y al entorno
• Sostenible y asequible
• Implica:
• Aportación adecuada de nutrientes, en calidad y cantidad
PILARES FUNDAMENTALES DE LA SALUD.
HÁBITOS SALUDABLE
Dieta suficiente y equilibrada
Ejercicio físico regular

ALIMENTACIÓN EN LA PRIMERA
INFANCIA(0 – 3 AÑOS)
CONSIDERACIONES GENERALES
• Época de adquisición progresiva de hábitos
alimentarios saludables y buena relación con la
comida
• La alimentación no sólo ha de proporcionar energía

para mantener las funciones vitales, también tienen
que cubrir necesidades relacionadas con el
crecimiento y maduración
• Momento idóneo de comunicación

• Las consideraciones alimentarias de carácter religioso
no requieren de consideración especial.
• Dietas más restrictivas como la vegetariana y la vegana,

han de estar bien planeadas y suplementadas (Fe,
vitamina B12) s/edad del niñ@
• Desaconsejadas: Dieta frugívora o crudívora

• Paciencia y tiempo como requisitos imprescindibles para una buena
relación en torno a la comida
• Respeto hacia sus decisiones/ritmo:
▫ Interés que demuestre en probar nuevos sabores y texturas

▫ No quiere comer más
▫ Quiere ir más despacio
▫ No tiene más hambre
• Importancia de ambiente relajado y

cómodo durante las comidas (evitar
TV, teléfonos…)
• Propuesta alimentaria:
▫ Variada y de calidad
▫ Suficiente
▫ Equilibrada
▫ «Individualizada»
Aspectos a tener en cuenta en el inicio de la
alimentación complementaria:
Introducción alimentaria: ritmo y actitud
➢ 0-6 meses: Leche materna o leche artificial

➢ 6-12 meses: cereales (pan, arroz, pasta…), verduras (evitar espinacas o
acelgas),frutas, legumbres, huevo, carne y pescado*, AOVE, frutos secos
triturados
*Respetar cantidades recomendadas por edad. Evitar consumo de
pescados como atún, emperador, cazón por contenido en Mercurio.
➢ 12-24 meses: Leche entera de vaca, yogur y quesos
➢ >3 años: alimentos con riesgo de atragantamiento (frutos secos enteros,
palomitas, manzana y zanahoria cruda, uvas…). Limitar el consumo de
pescados como atún, emperador, cazón 50gr/semana
No es necesario retrasar la incorporación de alimentos

potencialmente alergénicos
Current Opinion in Clinical Nutrition & Metabolic Care: 2010 - Volume 13 – Issue 3. J Allergy Clin Immunol. 2010 Dec;126(6Suppl):S1-58
Pediatrics. 2014
Limitar el consumo de carne, pescado y huevos
Introducción alimentaria: ritmo y actitud
• Incorporación progresiva de nuevos alimentos (c/3-5 días) para

ver tolerancia
• NO añadir azúcar, miel, ni edulcorantes
• Evitar la sal en la preparación de las comidas y alimentos

preparados con mucha sal
• Agua como bebida principal

PARTICULARIDADES DE LOS 6 – 12 MESES
• Leche como principal fuente nutritiva:
🞄Lactancia materna hasta los 2 años

• Niños con lactancia artificial consumo recomendado oscila
entre 280-500 ml/día
• Recomendable (según dentición e interés por la comida) chafar

los alimentos y ofrecer sólidos (Ver baby led weaning:
https://juanllorca.com/que-es-blw/ )
• Evitar sólidos que puedan suponer riesgo de atragantamiento
• Consumo libre de frutas, verdura, hortalizas, legumbres,

pasta, arroz, pan…
PARTICULARIDADES DE LOS 12 M - 3 AÑOS
• Leche entera de vaca
• Verdura hoja verde
• Diversificación de las técnicas culinarias (hervido, plancha,

guisado, estofado, vapor, horno, frito…)
• Adaptación de las raciones (respeto hambre-saciedad)
• Control del consumo de proteínas
• Control consumo de alimentos con escaso valor nutritivo

(AZÚCARES!!!!). No premiar !!!!
ALIMENTACIÓN EN LA ETAPA ESCOLAR
Factores individuales como el sexo, la edad, el grado de
maduración, el ritmo de crecimiento y la actividad física,
pueden hacer variar las necesidades, así como la cantidad de
raciones
Se considera que la aportación energética en la edad escolar responde a la

fórmula: 1200 kcal+ (100kcal x edad)
La OMS recomienda:
Distribución Distribución ingestas

energética/día
Proteínas 12 - 15% Desayuno: 20-25%
Grasas 30 % Comida: 30-35%
H. de carbono 50-55% Merienda: 15-20%
Cena: 25%
ALIMENTACIÓN EN LA ETAPA ESCOLAR
POTENCIAR MODERAR
✓ Máxima variedad de alimentos en ✓ Consumo de productos ricos en

la dieta azúcares simples (25g/día)
✓ Consumo de fruta fresca y de (golosinas, dulces, refrescos y
temporada (postre habitual y como cremas de chocolate, mousses...
complemento de desayunos y como postres habituales
meriendas) ✓ Reducir el consumo de sal (snacks)
✓ Consumo de verduras de ✓ Consumo de carnes procesadas y
derivadas (grasas)
• temporada
✓ Reducir el consumo frecuente de
✓ Consumo de legumbres y frutos comida rápida
secos ✓ Distracciones de pantallas durante
✓ Consumo de cereales integrales las comidas
✓ Uso de AOVE ✓ Actividades relacionadas con
✓ Beber agua como bebida básica pantallas (<2h/día)
✓ Estilo de vida activo ✓ «Premios alimentarios»
ALIMENTACIÓN EN LA ADOLESCENCIA
Particularidades en la Adolescencia
• Factores que influyen en la alimentación:
▫ Aumento de las necesidades nutricionales

▫ Cambios físicos rápidos
▫ Antecedentes alimentarios inapropiados desde la infancia
▫ Abandono de los hábitos nutricionales saludables
▫ Oposición a los adultos
▫ Influencia de las redes sociales / internet/ publicidad/
presión de grupo
▫ Edad de riesgo para el inicio de TRASTORNOS DE LA IMAGEN
CORPORAL
• Las recomendaciones energéticas se deben ajustar al:
▫ Peso / Velocidad de crecimiento / Actividad física
Distribución energética/día Distribución diaria de las

calorías/día
Proteínas 15% Desayuno: 20-25%
Grasas 30-35% Comida: 30-35%
Hidratos de carbono 50-55% Merienda: 15-20%
Cena: 25%
**Aumento de aporte de
minerales y vitaminas
• Insistir en evitar consumo de:

▫ Abuso de refrescos edulcorados y «lights»
▫ Aperitivos, bollería, «Fast food»
El niño que NO COME
LO QUE EL NIÑO
COME
LO QUE LOS
PADRES
QUIEREN/ESPERAN
QUE COMA
SUPLEMENTOS NUTRICIONALES
Pautas individualizadas cuando existen

necesidades especiales
Ejemplo:
*Lactantes suplemento de vitamina D 400 ui desde nacimiento hasta
los 12 meses de edad
*Dietas vegetarianas: suplementos de vitamina B12
DISTRIBUCIÓN DIARIA DE LAS COMIDAS
COMIDAS PRINCIPALES COMPLEMENTARIAS
• Desayuno: • Media mañana

▫ Hidratos de carbono (integral) ▫ Fruta fresca
▫ Lácteos ▫ Frutos secos (natural)
▫ Fruta
• Comida/cena: • Merienda
▫ Hidratos de carbono i/o ▫ Fruta fresca
legumbres i/o verduras ▫ Frutos secos (natural)
▫ Alimentos proteicos ▫ Cereales o pan integral
▫ Fruta fresca ▫ Lácteos
▫ Pan integral
▫ Agua
▫ AOVE
1. Aprovechar todos los ámbitos de la vida
Limitar tiempo de pantallas <2h /día
2. Fomentar estilos de crianza democráticos - comer en familia

Alimentación consciente
3. Cinco comidas/día + vida activa

PIRÁMIDE ALIMENTARIA -2º NIVEL-
• Consumo diario:
▫ Cantidad y proporción variable
• Grupo de alimentos que deben proporcionar la mayor parte de

las calorías de la dieta favoreciendo una correspondencia
harmónica con el grado de gasto energético
• Base de la alimentación. La cantidad se debe
Cereales, patatas, ajustar al grado de actividad física
leguminosas tiernas • Cereales y derivados integrales o elaborados con
harinas de grano entero
Frutas • Temporada . >3 raciones /día
Verduras y hortalizas • >2 raciones/día ( 1v/día en crudo)
Aceite de oliva virgen • Crudo y para preparaciones en fritos

extra (AOVE)
Carnes blancas • 2 o 3 v/semana. Poca materia grasa
Pescados y mariscos • 2 o 3 v/semana
• >2 o 3 v/semana
Legumbres • Técnicas culinarias que mejoren su digestibilidad y
valor nutricional
• Al natural o poco manipulados sin sal ni azúcares
Frutos secos y semillas añadidos
Huevos • 3 o 5 huevos/semana
Leche y productos • 2 o 3 raciones/día. Preparaciones bajas en grasa y

lácteos sin azúcares añadidos.
OPCIONAL
OCASIONAL
Y MODERADO
Carnes rojas y procesadas Moderar consumo, elección de productos
de alta calidad
Grasas untables 20-35% calorías totales del día
Mantequilla sin sal añadida*
Azúcar y productos <10% calorías totales día
azucarados:
<2 años Evitar azúcares
>2 años <25 gr/día
Sal y snacks salados <6gr/día (sal yodada)

Bollería/Pastelería/ Preferible consumo de elaboraciones caseras
Chuches/Helados
Patologías relacionadas con la
alimentación habituales en pediatría:
Alergia a las proteínas dela leche de vaca (APLV)
• https://alergiaalalechedevaca.es/aplv/
Intolerancia a la lactosa
• https://faros.hsjdbcn.org/es/articulo/intolerancia-lactosa-ninos-causas-
diagnostico-tratamiento
Celiaquía
• https://celiacos.org/enfermedad-celiaca/que-es-la-enfermedad-celiaca
Obesidad
• Programa “nens en moviment”
SOBREPESO Y OBESIDAD INFANTIL
Problema de salud pública más importantes en
nuestra sociedad
Aumento de la incidencia
Se perpetua en la edad adulta
Se asocia a otras enfermedades
Gran impacto económico derivado del tratamiento
Prevalencia de la obesidad infantil
ESTUDIO ALADINO 2019 (ESPAÑA) menores de 6-9 años
Estudio ALADINO identifica
asociaciones significativas con el
desarrollo de obesidad
• Hábitos de alimentación :
▫ No desayunar a diario
• Falta de actividad física:

▫ Disponer TV, ordenador o videojuegos en habitación
▫ Ver la televisión durante >2 h/ día
▫ Dormir menos horas (<8h /día)
• Bajo nivel de ingresos económicos de la familia
• Bajo nivel educativo de padres y madres

Acumulación anormal y
excesiva de grasa que
puede ser perjudicial y
Definición que se manifiesta por
un exceso de peso y
obesidad volumen corporales
Fuente: OMS
Diagnóstico:
IMC /Curva percentilada

• >p85 = SOBREPESO
• >P95 = OBESITAT
Factores de riesgo:
Período fetal:
• Bajo peso al nacimiento o macrosoma (>3500 gr)
• Sobrepeso y obesidad materna
Primer año de vida:

• NO lactancia materna
• Recién nacidos de bajo peso que ganan rápidamente peso durante la
lactancia.
Rebote adiposo:
• No aparición del rebote adiposo
Factores de riesgo:
La obesidad en la adolescencia aumenta a un 80% la probabilidad
de obesidad en la etapa adulta.
Factores relacionados al estilo de vida:
• No realizar actividad deportivas

• Vida sedentaria (TV/pantallas >2h/día)
Factores relacionados con la dieta:
• Consumo elevado de azúcares y grasas (38% calorías/día): bollería,

refrescos, embutidos
• Bajo consumo de frutas y verduras
Factores socioeconómicos:
• Baja nivel educativo de los padres

• Nivel socioeconómico bajo de los padres
Cambios psicológicos y sociales:
•Mayor incidencia de trastornos depresivos y

ansiosos
• Baja autoestima
Factor de riesgo cardiovascular:

Consecuencias
• TA más elevada
del exceso de • Aumento de FR de enfermedades
peso cardiovasculares en la edad adulta
Problemas articulares
Síndrome Metabólico
Correlación positiva entre el índice de apnea

nocturna y el grado de obesidad
Abordaje del exceso de peso
• Concienciación de problema de salud familiar:
El 69,1% de los progenitores de escolares con exceso de peso considera el peso de sus hijos
como normal (sobrepeso: 88,6%; obesidad: 42,7%; obesidad severa: 19,1%). ALADINO 2019
• Educación :
▫ Alimentación saludable
▫ Compra consciente/ lectura etiquetas
▫ Espíritu crítico ante la publicidad
▫ Importancia del ejercicio físico
▫ Problemas relacionados con las pantallas
Objetivos de tratamiento
• Disminución del IMC (largo plazo P<85)
• Intervenciones combinadas:
• Dieta saludable
• Actividad física
• Modificación conductual
• Disminuir tiempo de exposición a pantallas (<90
minutos/día)
PATOLOGÍA PEDIÁTRICA
CURES A LA DONA, INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

ESCOLA UNIVERSITÀRIA GIMBERNAT
VALORACIÓN PEDIÁTRICA EN CONSULTA DE
URGENCIAS
Atención Primaria = Atención Hospitalaria
Triángulo de
evaluación • Reconocimiento de
pediátrica- prioridades
TEP
Tratamiento • Reevaluación de
de las prioridades
prioridades • Tratamiento de las nuevas
(ABCDE) prioridades
• Anamnesis/exploración
Medicina física/pruebas
tradicional • Diagnóstico/tratamiento
/controles
TRIÁNGULO DE EVALUACIÓN PEDIÁTRICA
(TEP)
Justificación y utilidad del TEP
• Sistemática de abordaje del niño en urgencias
• Útil para niños graves y menos graves
• Estandariza y ordena lo que ya hacemos de

forma intuitiva con la experiencia
Que nos desvela el TEP?
• La alteración funcional más probable
• Las prioridades de actuación
• Rapidez con la que actuaremos
• Las intervenciones terapéuticas generales y

específicas que son necesarias
A que nos obliga el TEP?
Determinar el estado fisiopatológico
Determinar prioridades
Restaurar fisiología
¿Cómo se utiliza el TEP?
APARIENCIA /ASPECTO
• Nivel de conciencia
• Tono
• Interactividad/Consolabilidad
• Mirada
• Llanto / palabras
ESFUERZO ESPIRATORIO
• Ruidos respiratorios anómalos
• Posición para respirar
• Retracciones/tiraje
• Aleteo nasal
• Cabeceo
CIRCULACIÓN
Se valora el aspecto de la piel:
• Palidez
• Piel «parcheada»
• Cianosis
•Manchas que no desaparecen (petéquias)

Fuente: Macleod. Exploración clínica
Douglas, Graham; Bevan, John. Publicado 1 de enero de 2014. Pages 41-62. © 2014.
DETERMINACIÓN DE
PRIORIDADES
• Posición de confort
• Respiración. Vía aérea, está libre?
• Oxígeno. Lo necesita?
• Vía venosa. Le hace falta?
• Analgesia. Es necesaria?
• Líquidos. Los necesita?
TRATAMIENTO DE LAS
PRIORIDADES: ABCDE
AIRWAY (vía aérea)
BREATHING (respiración)
CIRCULATION (circulación)
DISABILITY (Incapacitación)
EXPOSURE (Desnudar)
AHORA SÍ!
TOMA CONSTANTES
PRIORIDADES SEGÚN DIAGNÓSTICO DE
ESTADO FISIOPATOLÓGICO
ESTABLE
Apariencia: N; Respiración: N; Circulación: N
• Calmar el dolor
• Tratamiento específico
Ejemplo: OTITIS
DIFICULTAD RESPIRATORIA
Apariencia: N; Respiración: A; Circulación: N
• Posición confortable
• Lavado nasal. Aspiración de secreciones s/p.
• Oxígeno
• Monitorización
• Calmar el dolor
Ejemplo: ASMA/BRONQUITIS/CRUP/PNEUMONIA
FALLO RESPIRATORIO
Apariencia: A; Respiración: A; Circulación: N
• Colocar la cabeza y abrir la vía aérea

• Oxígeno 100%
• Monitor
• Retirada de cuerpo extraño s/p
• RCP básica (CAP)/avanzada (Hospital)
Ejemplo: CUERPO EXTRAÑO

SHOCK
Apariencia: A; Respiración: N; Circulación: A
• Administrar oxígeno
• Determinar glucemia capilar
• Monitorización
• Vía venosa
• Carga de líquidos ev
Ejemplo: SHOCK HIPOVOLÉMICO DESCOMPENSADO

DISFUNCIÓN DEL SNC
Apariencia: A; Respiración: N; Circulación: N
• Oxigenoterapia
• Glucemia capilar
• Monitorización
• Vía venosa
Ejemplo: CONVULSIÓN
FALLO CARDIOPULMONAR
Apariencia: A; Respiración: A; Circulación: A
• Iniciar RCP
REEVALUACIÓN DE LAS PRIORIDADES Y TRATAMIENTO DE LAS
NUEVAS PRIORIDADES
Una vez hecha la valoración inicial para
descartar la urgencia. Realizar
valoración secundaria:
• Anamnesis
• Exploración física
• Pruebas complementarias
• Diagnóstico
• Tratamiento
• Controles
EL NIÑO
CON
FIEBRE
EL NIÑO CON FIEBRE
La fiebre es uno de los motivos de consulta
más frecuentes durante la niñez
El objetivo principal será detectar si la fiebre tiene una causa

grave(meningitis, neumonía, pielonefritis o bacteriemia),
basándonos en la observación y en algunos factores
predisponentes:
• Edad del niño

• Descripción de la temperatura
• Afectación del estado general
• Existencia de un foco de infección
LA FIEBRE
• Es la temperatura axilar ≥ 38 º C (o rectal ≥ 38,5 º C).

Entre 37 y 38 º C se considera febrícula
• La temperatura timpánica Escasa fiabilidad

LA FIEBRE
• Causas:
• Procesos agudos (sobre todo infecciones) - más

frecuentes
• Patología del SNC
• Reacción postvacunal
• «Golpe de calor"
• Procesos crónicos como, enfermedades reumáticas,
las oncológicas y los procesos inflamatorios
LA FIEBRE
•Complicaciones:
• Riesgo de deshidratación (sobre todo en niños pequeños)

• Afectación del estado general
• Cefalea
• Vómitos
• Cetosis
• Mialgias
• En un 3-5% de los <5 años puede desencadenar
convulsiones febriles
TIPOS DE FIEBRE
• Fiebre de inicio reciente: fiebre de pocas horas de

evolución; no suele encontrarse causa evidente
• Fiebre sin foco: fiebre, con frecuencia de inicio reciente,

que después de una exploración física exhaustiva y la
realización de las pruebas complementarias
pertinentes, no se detecta foco
• Fiebre de origen desconocido: fiebre comprobada

durante 7-10 días, sin encontrar la causa con los medios
diagnósticos rutinarios
CLASIFICACIÓN Y ACTUACIÓN
SEGÚN LA EDAD DEL NIÑO
•Lactante < 3 meses

•Niño de 3 meses a 3 años
•Niño > 3 años
Lactante menor de 3 meses
• Mayor riesgo de infección bacteriana grave (IBG)

debido a la inmadurez de su sistema inmunitario
• Capacidad de expresión clínica muy limitada de las

infecciones (incluso pueden cursar sin fiebre o con
hipotermia)
• Los lactantes pueden sufrir un rápido deterioro

• Síntomas :
• Alteraciones del comportamiento:

• Rechazo del alimento, alteración del llanto y de la reactividad
• Existen algunas escalas que intentan objetivar la observación del

aspecto del niño:
• Escala YIOS:
• Actitud y respuesta estímulos
• Coloración y perfusión periférica
• Respiración
ESCALA YIOS
Niño de 3 meses a 3 años
• Agentes infecciosos más frecuentes son los virus. Las

bacterias: neumococo y el meningococo
• Orientación diagnóstica:
• Anamnesis: síntomas, tratamientos en curso, alergias,
inmunizaciones, antecedentes patológicos
• Exploración física: los síntomas meníngeos no son
claros hasta el cierre de la fontanela (hasta entonces
se valora la tensión de la fontanela anterior)
• Escala de observación de YALE
ESCALA DE YALE
Conducta terapéutica ante el niño con fiebre:
• Todo niño de aspecto tóxico se derivará al hospital
• Neonatos (<1m):
• Derivar a hospital siempre
• Lactantes (1-3m):
• BEG: TTO terapéutico vs sintomático y control ambulatorio
• Menores de entre 3-36 m:
• Cuadro vírico evidente: tratamiento sintomático
• Foco bacteriano evidente: tratamiento específico
• Fiebre sin foco:
• MEG hospital
• BEG + NO antecedentes de interés: < 39ºC axilar: antitérmicos, pautas de
observación a domicilio, control clínico en 24 horas
• Mayores de 3 años:
• Cuadro vírico evidente: tratamiento sintomático
• Foco bacteriano evidente: tratamiento específico
• Fiebre sin foco:
• MEG hospital
• BEG + NO antecedentes de interés: antitérmicos, pautas de observación a
domicilio, control clínico en 24 horas
Tratamiento de la fiebre
• Medidas físicas:
• Mantener en ambiente fresco
• No abrigar
• Hidratar
• Fármacos:
• Paracetamol e ibuprofeno son igual de efectivos y seguros
como antipiréticos
• El uso de un antipirético se sugiere para el caso de niños
irritables con fiebre alta
• Dosis:
• Paracetamol a 15 mg/kg/dosis; máximo 4 dosis diarias
• Ibuprofeno (no <6m) a 5-10 mg/kg/dosis; cada 6-8 horas y
un máximo de 4 dosis / día
• Educación sanitaria a los padres (oral y escrita):
• Observen los signos de toxicidad cada 4-6 horas:
• Manchas en la piel -petequias-
• Dificultad respiratoria
• Irritabilidad, letargo del niño
• Toma de Tº y pauta de antitérmicos correcta
• Medidas físicas de control de la fiebre
EL NIÑO CON DOLOR
• El dolor es, con la fiebre, un síntoma que acompaña a

múltiples enfermedades infantiles, motivo frecuente
de consulta
• Merece un tratamiento independiente
• El mejor tratamiento del dolor y la ansiedad será

evitarlos fomentando la prevención
DOLOR
ENTORNO
Respuestas al dolor en pediatría
• Conductuales: s/ edad
• Lactantes:
• Expresión facial
• Comunicación NO verbal
• Gritos y llanto
• Los movimientos corporales (reflejos de retirada o
ausencia de movimiento)
• Época verbal: se asemeja al adulto
• Fisiológicas: FC / TA / FR / Sudoración palmar

• Neuroendocrinas: Hormonas de estrés (catecolaminas,
cortisol, glucagón)
Cómo medimos el dolor?
• Métodos comportamentales:
• Cómo se comporta el niño ante el dolor?
• Métodos fisiológicos:
• El proceso que padece el niño
• Los cambios en los parámetros fisiológicos (aumento
FC y FR, frialdad de piel, aumento de sudación,
vasoconstricción de la piel)
• Métodos auto-valorativos:
• Cuantifican el dolor a través de la expresión del propio
niño y son útiles a partir de los 4 años
• Escalas analógicas visuales(EVA), de colores, de dibujos
y las numéricas
Escalas de valoración del dolor s/edad
< 3 años >3 años

Escalas objetivas Escalas subjetivas
• Llanto • 3-6 años: escalas de colores o

dibujos faciales
• Actividad motora
• 6-12 años: escalas numéricas,
espontánea analógico visuales o de colores
• Expresión facial y la /verbales
expresión verbal
• TA
Tratamiento del dolor
FARMACOLÓGICO NO FARMACOLÓGICO
Escala analgésica: • Presencia de los padres
• Edad del paciente • Succión
• Tipo de dolor • Compensación
• Relajación
• Intensidad del dolor
• Información
FÁRMACOS
FÁRMACOS
FÁRMACOS
EL NIÑO
CON TOS
• La tos es un mecanismo que nos permite proteger los
pulmones de las infecciones.
• Puede ser voluntaria o secundaria a una irritación de la nariz,

los senos, la faringe, la laringe, la tráquea, los bronquios y los
bronquiolos.
• Perder esta capacidad supone un escaso aclaramiento de las

secreciones y predispone a la aparición de atelectasias y
neumonías.
• Si es persistente puede sugerir una causa infecciosa (ej.

Bronquitis), alérgica (Ej. Goteo posterior) o química (ej.
Aspiración)
Anamnesis
• Inicio, desde cuándo, cómo es, frecuencia,

factores ambientales, antecedentes
familiares, signos y síntomas
acompañantes (fiebre, mucosidad,...)
Exploración física
• Patrón respiratorio, frecuencia respiratoria,

auscultación.
Tratamiento
• Dependiendo de la etiología:
• Habitualmente higiene
respiratoria, fisioterapia
respiratòria. No tratarla con
intención de quitarla.
• Oxigenoterapia si precisa
• Aerosoles si precisa
PATOLOGÍAS
FRECUENTES EN
PEDIATRÍA
MUERTE SUBITA DEL LACTANTE
“Muerte repentina e inesperada de un lactante o un niño
pequeño entre las 2 semanas y el año de edad, en la que un
examen de la escena de la muerte, una autopsia completa y
la historia clínica no revelan la causa”
• Descartarse las causas específicas (incluyendo abuso de menores).
•La etiología no está clara.
•Los factores de riesgo modificables más importantes incluyen los

relacionados con el sueño (dormir boca abajo, compartir la cama y
dormir en superficies muy blandas o con sábanas poco ajustadas).
•Los episodios de apnea y los eventos breves no parecen ser

factores de riesgo.
• Factores de riesgo
Fuente: Rossato, N. E. (2013). Síndrome de muerte súbita del lactante. Conocer la realidad propia. Revista de la Sociedad Boliviana de
Pediatría, 52(2), 90-98.
PATOLOGÍA O.R.L
Vías altas
• Resfriado común, Otitis media

aguda, Faringitis, Laringitis
estridulosa o obstructiva (CRUP).
Vías bajas
• Bronquilitis/Bronquitis,
Pneumònia, asma bronquial
Resfriado común: Infección de las vías respiratoria altas
(vírica, aguda y autolimitada)
Etiología
• Rinovirus (+ frecuentes). Coronavirus. Adenovirus. Enterovirus.
VRS. Influenza. Parainfluenza
Clínica
• Período de incubación 1-5 días. Odinofagia, rinorrea, obstrucción
nasal, tos, estornudos, lagrimeo, congestión ocular, fiebre.
Tratamiento
• Antitérmicos/analgésicos s/p (paracetamol o ibuprofeno).
Tratamiento obstrucción nasal (medidas posturales, lavados
nasales SF). Evitar exposición al tabaco.
Medidas preventivas
• Higiene respiratoria y de manos.
Gripe Infección de vías respiratorias altas más grave que afecta a la infancia
Etiología
• Virus A H1N1, A H5N1, H7N7, H7N9, H9N2, H3N2v y Virus B
Clínica
• Período de incubación 2-3 días. Inicio Súbito. Fiebre alta. Mialgias.
Cefalea. Escalofríos. En algunos casos: faringitis, rinitis, obstrucción
nasal, tos, adenopatías.
Complicaciones
• Otitis medias. Sinusitis. Pneumonía. Miositis
Tratamiento y medidas preventivas

• Higiene respiratoria y de manos. Vacunación antigripal estacional
(grupos de riesgo). Tratamiento sintomático.
Covid-19 Infección de vías respiratorias altas.
Etiología
• SARS-Cov-2
Clínica
• Manifestaciones leves como en la gripe o incluso asintomáticos.
Fiebre, tos, dificultad respiratoria, dolor abdominal, diarrea,
náuseas y vómitos, exantema y/o erupciones cutáneas.
Complicaciones
• Generalmente cuando presentan factores de riesgo asociados. Pneumonía. Se sospecha
que puede provocar síndrome inflamatorio multisistémico (pocos casos).
Tratamiento y medidas preventivas

• Higiene respiratoria y de manos. Vacunación (Controversia:
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8691809/).
Tratamiento sintomático.
Faringitis: Inflamación (eritema, edema, exudado, úlceras o
vesículas) generalmente debida a la infección de las
membranas mucosas de la garganta.
Etiología
• Vírica (65-80%): Adenovirus, Epstein-Barr, Coxsackie, Rinovirus,
Coronavirus, Influenza.
• Bacteriana: Streptococco β hemolítico del grupo A, Streptococco
pyogenes.
Complicaciones
• Abceso periamigdalar. Abceso retrofaríngeo. Otitis media. Adenitis
cervical. Fiebre reumática
Diagnóstico
• Diferencial virus/bacteria en función clínica y si sospecha bacteriana Strepto-test
Tratamiento
• Síntomático (antitérmicos, analgésicos) si bacteriana añadir antibiótico
(Penicilina-elección- , Amoxicilina)
Sintomatología
Faringitis ETIOLOGÍA
VÍRICA BACTERIANA
CAUSA ADENOVIRUS ENTEROVIRUS ESTREPTOCÓCCICA

INESPECÍFICA
Período de
Exudado + Herpangina
Fiebre incubación 2-5
Exantema + (vesículas 2-
moderada. días. Inicio brusco.
síntomas 3mm en
Tos irritativa. Odinofagia
digestivos. faringe
Adenopatías. intensa.
Hiperemia posterior).
Poca Adenopatías.
faríngea con Boca-mano-
afectación Afectación EG.
conjuntivitis pie: fiebre,
estado Cefalea. Vómitos.
no úlceras lengua
general Hiperemia
purulentas. y mucosa oral,
faríngea con
Adenopatía pápulas
exudado
preauricular. manos y pies.
blanquecino.
Lengua
aframbuesada.
Recogida de muestra: TEST DIAGNÓSTICO
RÁPIDO
Laringitis (CRUP) Cuadro clínico caracterizado por afonía o
ronquera, tos perruna, estridor y dificultad
respiratoria.
Etiología
• Vírica: Virus parainfluenza
Clínica
• Pródromos catarrales de duración variable. Aparición de forma
brusca y predominio nocturno. Tríada del crup (afonía + tos
perruna+estridor). Fiebre ocasionalmente.e
Tratamiento
• Humidificación fría (abrir ventana o respirar en nevera). Medidas
posturales.
• Farmacológico: Corticoides nebulizados (budesonida 2mg) y
orales( metilprednisona o dexametasona). *Adrenalina (4mg)
nebulizada si dificultad respiratoria importante.
PATOLOGÍA BRONCOPULMONAR
(VÍAS BAJAS)
• Bronquiolitis y bronquitis
• Pneumonía
• Asma infantil
Bronquiolitis y Bronquitis
DEFINICIÓN
BRONQUIOLITIS BRONQUITIS
• 1º episodio agudo de • Síndrome clínico producido

sibilancias,con signos de por inflamación de
enfermedad las grandes vías
respiratoria viral aéreas, generalmente de
que afecta a lactantes forma aguda y mayoritaria-
menores de 24m. -mente de etiología vírica.
No guardería durante fase aguda

Bronquiolitis y Bronquitis
Etiología
• Vírica (90%): Adenovirus, Rinovirus, Coronavirus, Influenza y
Parainfluenza.
• Bacteriana (10%): Streptococco pneumoniae, Haemofilus influenzae,
Bordetela pertusis.
Diagnóstico
• Clínico (2-3 semanas). Inicio (3-4 días previos: resfriado común, tos y
fiebre ocasional. Revisar historia clínica. Examen físico ( auscultación
respiratoria): roncus, estertores, sibilancias.
Tratamiento
• Sintomático
• Medidas de soporte (hidratación adecuada, lavados nasales, antipireticos)
• Broncodilatadores (β agonistas (salbutamol) y adrenalina nebulizada
(Hospital)
• Si sospecha etiología bacteriana: antibiótico.
Prevención
• Lactancia materna exclusiva 6m. Lavado de manos frecuente, evitar
exposición humo de tabaco. Limitar exposición a personas con cuadro
catarral
CLASIFICACIÓN Y SINTOMAS DE LA BRONQUITIS
LEVE MODERADA GRAVE
Signos de obstrucción de Signos de obstrucción de vía Signos de obstrucción de
vía aérea: aérea(tos/roncus/ sibilantes) vía aérea
(tos/roncus/sibilantes)
• Tos +
• Roncus +
• Sibilantes y/o
Aumento del trabajo Aumento del trabajo
crepitantes
respiratorio (taquipnea,
respiratorio:
retracciones, aleteo nasal)
• Taquipnea
• Retracciones +
• Aleteo nasal Alteración hemodinámica:
• Cianosis
• Taquicardia
Asma
Enfermedad inflamatoria crónica de las vías aéreas, que se caracteriza por una
obstrucción bronquial variable y reversible, que cursa con un aumento de la
respuesta de la vía aérea frente a gran variedad de estímulos (alérgenos, fármacos,
ejercicio, aire frío, humo)
FACTORES DE RIESGO DIAGNÓSTICO

Historia familiar de alergia • Sospecha clínica
• Dermatitis atópica o rinitis alérgica • Estudio de función pulmonar
• Exposición permanente a alérgenos (Espirometría): valora severidad,
en el domicilio (epitelios de reversibilidad y variabilidad de la
mascotas, ácaros del polvo) limitación de flujo aéreo
• Infecciones virales repetidas en la • Pruebas cutáneas para alérgenos y
infancia mediciones de IgE sérica
• Exposición pasiva al humo de tabaco
Asma
CLÍNICA
• Disnea, tos, sibilancias y opresión torácica
• Síntomas episódicos, que empeoran por la noche, después del ejercicio o tras
exposición a alérgenos
CLASIFICACIÓN SEGÚN SÍNTOMAS
LEVE MODERADO GRAVE
Crisis <1 o 2 por semana Crisis >1 o 2 x semana Crisis frecuentes y graves
Asma nocturna 2-3 v x semana Mala tolerancia al ejercicio físico
Espirometría normal u Periodos intercrisis: tos seca y Tto médico urgente >3v/año
obstrucción mínima pitos, menos tolerancia al
ejercicio físico Espirometría con patrón
Respuesta en <24h a obstructivo y respuesta
broncodilatadores Espirometría con patrón
obstructivo y respuesta broncodilatadora incompleta
broncodilatadora positiva Tto continuo y de asociación:
Tto antiinflamatorio de base Broncodilatadores +
corticoides sistémicos o
• Crisis asmáticas. Uso de inhalados a dosis elevadas
broncodilatadores
Asma
SCORE CLÍNICO DE VALORACIÓN GRAVEDAD CRISIS ASMÁTICA
PUNTUACIÓN 1 2
Frecuencia cardíaca <120 latidos / min >120 latidos / min
Frecuencia respiratoria <2 DE para la edad >2 DE para la edad
Disnea No o mínima Moderada o grave

Uso de músculos
No o mínimo Moderada o grave
accesorios
Sibilantes No o al final de la Presentes

espiración
Asma
TRATAMIENTO
LARGO PLAZO CORTO PLAZO
OBJETIVO Reducción o prevención de Tratamiento de síntomas

ACCIÓN La inflamación de las vías
respiratorias Relajación muscular de las
vías respiratorias rápida
Relajación muscular de las (duración aprox. 4 h)
Vías respiratorias.
FÁRMACOS • Broncodilatadores de • Agonistas B2 de acción corta

acción prolongada (salbutamol)
• Corticoesteroides inhalados • Anticolinérgicos inhalados

• Agonistas de acción (Bromuro de ipratropio)
prolongada B2
• Modificadores de
leucotrienos- Montelukast
Asma: cuidados enfermería
Identificación precoz de la crisis
Conocer el protocolo de actuación ante la crisis
Educación sanitaria a los padres:

• Identificación y actuación precoz
• Protocolo y red asistencial
• Uso adecuado de tto inhalado y oral
• Medidas de prevención de las crisis ( no exposición pasiva al humo del
tabaco y otros alérgenos -polvo…)
• Inmunoterapia: si sensibilización a neumoalérgenos causantes de síntomas

INFECCIONES EXANTEMÁTICAS
• Sarampión • Exantema súbito

• Rubeola
• Varicela • Enfermedad boca-mano-pie
• Eritema • Escarlatina
infeccioso/megaloeritema
o 5º enfermedad
Sarampión
Fuente: Nelson. Tratado de pediatría Fuente: Goldman-Cecil. Tratado de medicina interna

Mason, Wilbert H.; Gans, Hayley A. Publicado 1 de enero de Ottolini, Martin G. © 2021.
2020. Pages 1670-1676. © 2020.
Sarampión
DEFINICIÓN
• Enfermedad infecciosa vírica, exantemática causada por un virus ARN de la familia
Paramyxoviridae, género Morbillivirus.
• Su incidencia ha disminuido entre 95-99% en las regiones con vacunación
generalizada.
• Elevada contagiosidad, con un tasa de ataque en individuos susceptibles expuestos
del 90%. Periodo de contagio va desde 4 días antes de la aparición del exantema
hasta 4 días después. Contagio por vía aérea y secreciones respiratorias y periodo
incubación 6-21 días.
CLÍNICA
Periodo preexantemático (2-4 días): fiebre, malestar, anorexia seguido de
conjuntivitis, rinitis y tos.
Aparición de las Manchas de Koplik (signo patognomónico) puntos (1-3 mm) blancos
rodeados de un halo eritematoso en la mucosa oral, desaparecen a las 12-72h
Periodo exantemático: aparece 2-4 días después de inicio de la fiebre. Erupción

maculopapular eritematosa que evoluciona desde la cara al resto del cuerpo.
Linfoadenopatía cervical u occipital, fiebre alta, signos respiratorios y conjuntivitis.
A los 3-4 días e exantema desaparece en el mismo orden de aparición.
Sarampión
COMPLICACIONES
30% de los casos
• Diarrea (8%)
• Más mortalidad; Neumonía (6%) y encefalitis ( 1 cada 1000 casos)
• Otras: estomatitis, bronquiolitis, bronquiectasias, queratitis, úlceras corneales,
miocarditis y pericarditis.
DIAGNÓSTICO
Diagnóstico clínico y situación epidemiológica
Diagnóstico confirmatorio:
• Ac específicos (+)
• Detección del ARN virus por PCR
• Aislamiento del virus en cutivo
TRATAMIENTO Y PREVENCIÓN
Sintomático: antitérmicos, lavado ocular, luz tenue e hidratación abundante.
Tratamiento de la sobreinfección bacteriana (ATB)
Prevención: vacunación SRP. Control de brotes: aislamiento domiciliario de los casos
hasta 4 días posterupción y profilaxis postexposición de los contactos susceptibles
Rubéola
Manchas de Forchheimer.
Fuente: Tratado de semiología
Schecter, Miriam; Rhim, Hai Jung Helen. Publicado 1 de enero de 2021. Pages 535-
600. © 2021.
Fuente: Goldman-Cecil. Tratado de medicina interna
Reef, Susan E. Publicado 1 de enero de 2021. Pages 2173-2174. © 2021.
Rubéola
DEFINICIÓN
• Enfermedad infecciosa causada por un virus ARN de la familia Togaviridae, género
Rubivirus.
• Su incidencia ha disminuido entre 95-99% en las regiones con vacunación
generalizada.
• Periodo de contagio va desde 7 días antes de la aparición del exantema hasta 7 días
después. Contagio por contacto directo, secreciones respiratorias y vía transplacentaria.
CLÍNICA
25-50% casos asintomáticos
Signos y síntomas: exantema maculopapular (duración 1-8 días) rosado, se inicia en
cara y detrás de las orejas y se disemina a tronco y extremidades en 24h.
Acompañado de febrícula y linfadenopatías cervicales, auriculares posteriores y
suboccipitales. Se puede asociar a conjuntivitis leve y enantema (Manchas de
Forchheimer) en paladar blando.
Rubéola
COMPLICACIONES
Poco frecuentes
• Encefalitis ( 1 cada 6000 casos)
• Complicaciones hemorrágicas (Púrpura Trombocitopénica): 1 cada 3000 casos
DIAGNÓSTICO
Diagnóstico clínico
Diagnóstico confirmatorio ante complicaciones o sospecha rubéola congénita:
• Ac específicos Ig M e Ig G(+)
Sintomático: antitérmicos e hidratación abundante
Prevención: higiene respiratoria. Vacunación SRP (no administrar en embarazadas y
evitar embarazo 1 mes después de la administración)
Varicela
Fuente: Nelson. Tratado de pediatría

LaRussa, Philip S.; Marin, Mona; Gershon, Anne A. Publicado 1 de enero de 2020. Pages 1708-1715. ©
2020.
Varicela
DEFINICIÓN
Enfermedad contagiosa causada por el virus varicela zoster (VVZ), es un virus ADN
que forma parte de la familia herpesviridae. Causa 2 tipos de infección, la primaria
da lugar a la Varicela, y las reactivaciones provocan el Herpes Zóster.
Periodo de contagio va desde 7 días antes de la aparición del exantema hasta 7 días
después
Contagio por secreciones nasofaríngeas y por contacto directo con la secreción de
las vesículas de la varicela, que entran en contacto con las mucosas respiratorios o
conjuntivales. Transmisión transplacentaria.
Periodo de incubación de 14 a 16 días. Contagiosa desde la fase asintomática hasta
2 días después de que las lesiones se conviertan en costras.
CLÍNICA
Exantema generalizado pruriginoso que se caracteriza por presentar lesiones en los
diferentes estadios (cielo estrellado)
Mácula Pápula Vesícula Costra
Periodo prodrómico de 24h de fiebre, malestar, anorexia y faringitis
Varicela
COMPLICACIONES
Las complicaciones graves están vinculadas a grupos de riesgo (lactantes,
embarazadas, pacientes inmunodepremidos y adultos)
Sobreinfección bacteriana (celulitis, absceso, neumonía)
Neumonía
DIAGNÓSTICO
Diagnóstico clínico y antecedentes epidemiológicos
Sintomático: analgésicos, antitérmicos y antihistamínicos. Higiene corporal.
Prevención: higiene y vacunación VVZ
Medidas de control: no acudir a la escuela hasta que todas las lesiones estén
costrosas.
Ig antivaricela para grupos de riesgo que han tenido contacto con un enfermo de
varicela y que no pueden recibir vacuna (embarazadas, inmunodeprimidos, RN)
Eritema infeccioso, megaloeritema/
E.bofetada/ 5º enfermedad

Young, Neal S. Publicado 1 de enero de 2021. Pages 2181-2183. © 2021
DEFINICIÓN
Enfermedad causada por el parvovirus B19
La via de transmisión es de persona a persona a través de la saliva o secreciones
respiratorias. Transmisión transplacentaria
CLÍNICA
Periodo de incubación: 4-14 días
Fiebre, rinorrea, cefalea, mialgia, náuseas y diarrea
• (2-5 días): eritema en mejillas «bofetada»
• (Días posteriores) exantema resto cuerpo reticulado, sin descamación, 50% casos
pruriginoso
Artralgias y artritis
DIAGNÓSTICO
Clínico
En caso de presentación atípica: detección de anticuerpos Ig M específicos
Sintomático: analgésicos, antihistamínico (prurito)
Prevención: lavado de manos, evitar contacto con saliva del paciente
Exantema súbito
Fuente: Tratado de semiología

Schecter, Miriam; Rhim, Hai Jung Helen. Publicado 1 de enero de 2021. Pages 535-600. © 2021
Exantema súbito
DEFINICIÓN
Enfermedad infectocontagiosa, benigna y autolimitada que se presenta en <3 años
producido por el Herpesvirus humano tipo 6 y 7.
La vía de transmisión por contacto por la saliva
CLÍNICA
Fiebre alta de 3 - 5 días que se puede acompañar de rinorrea, irritabilidad, diarrea,
adenopatías cervicales y occipitales.
Tras resolución de la fiebre, aparece un exantema macular o maculopapular
eritematoso, generalmente no pruriginoso, que se inicia en cuello y tronco pero que
puede diseminarse a cara y extremidades (duración 1-3 días)
COMPLICACIONES
Convulsiones febriles (más frecuente)
Meningitis aséptica, encefalitis, hepatitis, neumonitis y púrpura trombcitopénica
Exantema súbito
DIAGNÓSTICO
Clínico
Antitérmicos
Higiene de manos
No acudir a guardería si síntomas
Enfermedad Boca-mano-pie
DEFINICIÓN
Enfermedad infectocontagiosa producida por varios serotipos de enterovirus,
Picornavirus
La vía de transmisión de persona a persona porla vía fecal-oral. Contacto de
secreciones orales y respiratorias.
CLÍNICA
Periodo de incubación: 3-5 día. Duración: 7-10 días
Febrícula y aparición de lesiones típicas «orales y cutáneas»:
Enantema oral, con aparición de vesículas y posterior ulceración
Exantema cutáneo ( manos y pies) , macular y/o maculopapular o vesicular con
lesiones simultáneas de 3 tipo. No pruriginoso y dura 3-4 días.
Odinofagia y rechazo de alimento
TRATAMIENTO/PREVENCIÓN
DIAGNÓSTICO Antitérmicos
Clínico Higiene
No acudir a guardería si lesiones
Escarlatina

Shulman, Stanford T.; Reuter, Caroline H. Publicado 1 de enero de 2020. Pages 1440-1445. © 2020.
Escarlatina
DEFINICIÓN
Infección que se caracteriza por fiebre, faringitis y exantema, causada por toxina
causada por estreptococo β hemolítico del grupo A
Transmisión a través de secreciones respiratorias.
CLÍNICA
Periodo de incubación: 12 horas - 7 días
Periodo de contagio fase aguda hasta pasada las 24h de tratamiento
• Fiebre alta, odinofagia, malestar, astenia, cefalea, náuseas, vómitos, dolor

abdominal y mialgias
• 12-48h de evolución aparición de exantema tipo rash puntiforme generalizado,
palpable «lija», blanquean a la presión. Desaparecerá al 6º-9º día
• Eritema facial con palidez perioral y lengua aframbuesada
• Amigdalitis eritemato-pultácea
• Adenopatías cervicales
Escarlatina
COMPLICACIONES
Poco frecuentes ( pacientes no tratados o con pautas incompletas)
• Abscesos periamigdalares y retrofaríngeos
• Sinusitis, bronconeumonía, meningitis, la osteomielitis, endocarditis y abscesos
hepáticos
• Glomerulonefritis aguda, fiebre reumática y artritis reactiva
DIAGNÓSTICO
Clínico
Prueba de detección rápida de antígeno estreptocóccica (Streptest)
Antitérmicos
Atb de elección: penicilina/amoxicilina, pauta de 10 días de duración
Higiene de manos y respiratoria
No acudir a guardería si síntomas
INFECCIONES PROPIAS DE LA INFANCIA
• Parotiditis
• Tos Ferina
• Mononucleosis infecciosa
• Meningitis bacteriana
• Gastroenteritis
Parotiditis

Patel, Manisha; Gnann, John W. Publicado 1 de enero de 2021. Pages 2175-2177. ©
2021.
Parotiditis
DEFINICIÓN
Enfermedad infecciosa causada por un virus ARN de la familia paramyxoviridae,
género Rubulavirus, que se caracteriza por la tumefacción de las glándulas salivales,
especialmente las parótidas
Periodo de contagio va desde 7 días antes de la aparición del exantema hasta 7 días
después
Contagio por secreciones respiratorias, contacte directo o fómites. Periodo de
incubación de 16 a 18 días. Contagiosa desde la fase asintomática hasta 9 días
después del inicio de la clínica
CLÍNICA
Pródromos (48h): febrícula, malestar, cefalea, mialgias y anorexia
Fase sintomática: dolor y tumefacción de la zona -glándula parótida-, le sigue un
característico borrado del ángulo mandibular, puede durar hasta 7-10 días
COMPLICACIONES
Más graves: Meningitis, encefalitis y orquitis
Nefritis, miocarditis, artritis
Parotiditis
DIAGNÓSTICO
Diagnóstico clínico
Diagnóstico confirmatorio ante complicaciones o sospecha rubéola congénita:
• Ac específicos Ig M e Ig G(+)
• PCR en saliva entre el 3º y 7º día de inicio síntomas
Sintomático: analgésicos, antitérmicos. Calor o frío local e hidratación abundante
Prevención: higiene respiratoria. Vacunación SRP
Medidas de control: aislamiento domiciliaria del paciente hasta mejora de la
tumefacción parotídea, no acudir a la escuela hasta 5 días después del inicio del
síntomas.
Tos Ferina
DEFINICIÓN
Continua siendo un problema de salud pública mundial
Enfermedad contagiosa respiratoria aguda potencialmente grave causada por el
bacilo Bordetella Pertussis
Se contagia por vía respiratoria (tos)
CLÍNICA
Periodo de incubación: 7-10 días
Clínica variable según la edad y estado de inmunidad:
• Periodo prodrómico o catarral: 1-2 semanas. No diferencias con CVA.
• Periodo paroxística: 2-6 semanas
• Tos paroxística, congestiva, a veces emetizante, con gallo inspiratorio
• Periodo de convalecencia: 2-3 semanas
• Síntomas remiten a lo largo de las semanas
• Accesos de tos de predominio nocturno, se pueden desencandenar por el
llanto, risa, estornudo, alimentación o ejercicio físico
Tos Ferina
COMPLICACIONES
Más graves en lactantes menores de 6 meses y no vacunados.
Frecuentes: Apneas (lactantes <6m), neumonía y pérdida de peso por dificultad en la
alimentación y vómitos
Otras complicaciones: Crisis comiciales, Encefalopatía, Neumotórax, Hematoma
subdural
DIAGNÓSTICO
Clínico
Diagnóstico por PCR en pacientes con tos de más de 3 semanas de evolución
Fármacos 1º elección: Macrólidos (claritromicina/ azitromicina/ eritromicina)
Enfermedad de declaración obligatoria
Vacunación sistemática en embarazadas 3º trimestre e infantile (dTpa)
Higiene respiratoria y no acudir a escuela hasta los 5 días de tratamiento antibiótico
Profilaxis postexposición a todos los contactos estrechos, independientemente del
estado vacunal
Criterios diagnósticos (CDC Atlanta)
Recogida de muestra: PCR Bordetella Pertussis
• Muestra exudado nasofaríngeo

• Kit:
• Escobillón flexible de Dacron
y contenedor sin medio de
transporte
• Conservación:
• Tº ambiente
• Lejos de luz solar directa
• Identificar el tubo
Mononucleosis infecciosa
DEFINICIÓN
Enfermedad causado por el virus Epstein-Barr
La via de transmisión es de persona a persona a través de la saliva
CLÍNICA
Periodo de incubación : 4-7 semanas
La infección en niños suele ser subclínica o en forma de CVA.
Casos sintomáticos en niños mayores:
Tríada clínica: faringoamigdalitis, linfoadenopatías laterocervicales y fiebre
Hepatoesplenomegalia
Edema palpebral
Erupción cutánea (especialmente con la ingesta de amoxicilina)
Cansancio, astenia, anorexia de varias semanas de duración
Mononucleosis infecciosa
COMPLICACIONES
• Rotura esplénica
• Obstrucción de la vía aérea
• Hepatitis, colestasis, neumonía, derrame pleural, miocarditis, pancreatitis,
adenitis mesentérica, miositis, glomerulonefritis
DIAGNÓSTICO
Diagnóstico clínico y pruebas serológicas
Sintomático: analgésicos, antitérmicos. Reposo.
Prevención: lavado de manos, evitar contacto con saliva del paciente
Meningitis bacteriana
Inflamación de la membranas que rodean el cerebro y médula espinal, que

forman el espacio subaracnoideo por el que fluye el LCR. Hay aislamiento o
detección de un germen en LCR o cuando existe alteración analítica sugestiva de
meningitis bacteriana
Mecanismo de transmisión: Contacto directo con secreciones infectadas
ETIOLOGÍA
• Período neonatal: Streptococcus agalactiae / E.coli

• Lactantes de 1- >3m:
• Haemophilus influenzae tipo B
• Streptococcus pneumoniae
• Neisseria meningitidis
CLÍNICA
S/edad del niño y virulencia del agente etiológico:
• Síntomas iniciales: fiebre, malestar, anorexia, alteración del sueño,
vómitos
• Irritabilidad y apatía
• Rigidez de la nunca (kernig y brudzinski positivos)
DIAGNÓSTICO
Punción lumbar
Analíticas y hemocultivos
TRATAMIENTO
• Inicio precoz de ATB a dosis altas («Hora de oro»)
• Vigilancia intensiva del niño
• Enfermedad de declaración epidemiológica
Gastroenteritis (https://www.pediatriaintegral.es/publicacion-2015-01/gastroenteritis-aguda/)
• La diarrea aguda es una de las enfermedades más frecuente en la infancia.

• Segunda causa de morbi-mortalidad infantil a nivel mundial.
• Segundo motivo de consulta en urgencias después de las infecciones
respiratorias.
Etiología
• Menores 5 años: Rotavirus (+ común),

Norovirus, Adenovirus, Campylobacter,
Salmonella
• Mayores de 5 años: Campylobacter,
Salmonella, Rotavirus, Adenovirus
• Otras causas: Infecciones extraintestinales,
alergias alimentarias, trastornos de
absorción, endocrinopatías, neoplasias,
cuadros quirúrgicos, fármacos,
intoxicaciones.
Clínica
• Diarrea, nauseas y/o vómitos, dolor abdominal, inapetencia, síntomas
respiratorios, signos de afectación SNC (irritabilidad, decaimiento,
convulsiones).
• Riesgo de dehidratación (pérdida de peso, turgencia de la piel, relleno capilar,
extremidades frías, ojos secos, ausencia de lágrimas, pulso dèbil, fontanela
deprimida)
Diagnóstico
• Clínico
Tratamiento
• Soluciones de rehidratación oral (administración fraccionada)
• Ayuno antes de reiniciar alimentación (máx 6h)
• Dieta normal evitando alimentos ricos en azúcares, alimentós grasos o ricos
en fibras.
• Probióticos y/o Suplementos de zinc.
• Antibióticos (Sólo en caso de infección bacteriana: Salmonella,
Campylobacter, otras bacterias y gastroenteritis grave o prolongada en el
tiempo)
Prevención
• Lavado de manos
• Vacuna rotavirus
ATENCIÓN A LAS EMERGENCIAS
NEUROLÓGICAS
• Convulsiones
• TCE
Convulsiones
DEFINICIÓN
Las convulsiones constituyen la urgencia neurológica más frecuente en pediatría
Convulsión: trastorno paroxístico, de aparición brusca e inesperada, con

sintomatología motora
Crisis convulsiva: episodio paroxístico debido a una descarga sincrónica excesiva de

un grupo neuronal que dependiendo de su localización se manifiesta con síntomas
motores, sensitivos, autonómicos o de carácter psíquico, con o sin pérdida de
conciencia
TIPOS:
SINTOMÁTICAS O SECUNDARIAS: a un estímulo transitorio que afecte a la
actividad cerebral (hipoglucemias, traumatismos, fiebre, infección del SNC)
IDIOPÁTICA: no relación temporal con estímulo conocido. Si se produce de

manera recurrente = Epilepsia
Convulsiones
ETIOLOGÍA
NEONATOS LACTANTES Y NIÑOS ADOLESCENTES

• Encefalopatía hipóxico- • Convulsión febril • Niveles bajos de
isquémica • Infección sistémica anticonvulsivantes en
• Infección sistemática • Infección SNC epilépticos
• Infección SNC • Alteraciones • TCE
• Alteraciones hidroelectrolíticas • Epilepsia
hidroelectrolíticas • Intoxicaciones • Tumor cerebral
• Errores congénitos del • Epilepsia • Intoxicaciones por
metabolismo alcohol o drogas
• Déficit de Piridoxina
• Hemorragia cerebral
• Malformaciones del
SNC
Convulsiones febriles
DEFINICIÓN
Son aquellas convulsiones asociada a FIEBRE, que ocurren

entre lo 6m y los 5 años de edad (18-24m) y NO presenta
infección intracraneal o alteración metabólica y sin
antecedente de crisis afebril
CONVULSIÓN FEBRIL
• Generalizadas
• <15´de duración
CLASIFICACIÓN SIMPLES
• R/C pronóstico +
• Focales
• > 15’ de duración

• Recurrente en el mismo episodio
COMPLEJAS • Recuperación lenta del sensorio
• Focalidad neurológica residual
• Mayor riesgo de complicación
REINCIDENCIA (30%)
Y FR Convulsión antes de los 12 m
Antec familiares de convulsiones
febriles y afebriles
PRONÓSTICO 1% riesgo de desarrollar epilepsia
TRATAMIENTO PROTOCOLO CONVULSIÓN

Convulsiones
DIAGNÓSTICO
Anamnesis Exploración física
• Previo a la crisis: edad, Hª familiar, • Exploración física:

desarrollo psicomotor, estado
general de salud, estado de • Constantes vitales
consciencia (vigília-sueño), signos y
síntomas previos, posibles factores
desencadenantes (trauma, toxines, • Estado general
ingesta medicamentos,...)
• Durante la crisis: tipos (parcial o • Exploración neurològica general:
generalizada). Primer episodio o
recurrència. Síntomas • Valoración estado de
acompañantes y duración de la consciencia
misma. • Déficit neurológico focal
• Posterior a la crisis: recuperación • Signos de infección SNC
(immediata o lenta), estado post-
critico (BEG, desorientación,
parálisis), uso medicamentos. • Pruebas complementarias
Convulsiones
DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL
• Síncope vasovagal
• Espasmo del sollozo
• Crisis de hiperventilación
• Trastornos del sueño
• Disquinesias paroxísticas
• Mioclonías fisiológicas
TRATAMIENTO
Objetivos:
• Acortar el tiempo de duración de la crisis (cuanto más prolongada sea la crisis
más difícil será su reversibilidad y peor pronóstico)
• Se considera STATUS EPILEPTICO una crisis >30 min
ALGORITMO CONVULSIÓN
Disfunción del SNC
Oxígeno- apertura vía
aérea
Decúbito lateral (excepto si
TCE)
Convulsión Monitarización y glicemia
Colocar vía Paracetamol rectal Diazepam rectal (0,3-

periférica SG10% 15mg/kg Medidas 0,5mg/kg/dosis- Máx.
(5ml/kg) físicas 10 mg
Duración de la crisis
Si no cede:midazolam
Hipoglucemia Fiebre
> 5min o
0,15mg/kg
Diazepam ev (0,2-0,5
mg/kg)
Traumatismo craneoencefálico (TCE)
DEFINICIÓN Y EPIDEMIOLOGÍA
Cualquier lesión física o deterioro funcional producido por una fuerza mecánica
externa sobre la cabeza.
Principal causa de muerte y discapacidad de los niños > 1 año en los países
desarrollado
FISIOPATOLOGÍA
Un TCE genera distintos tipos de daño cerebral según su mecanismo y momento
de aparición:
Daño cerebral primario:
Momento del impacto
Consecuencia de traumatismo directo sobre el cerebro
Lesiones difícilmente modificables por la intervención terapéutica
Daño cerebral secundario:
Procesos intracraneales y sistémicos s/a a la lesión primaria,
contribuyen al daño y muerte neuronal
Potencialmente tratable y anticipable
CLÍNICA
• Alteraciones de la consciencia:
• Signos de neurológicos:
• Depende de las áreas cerebrales lesionadas
• Alto valor predictivo de lesión intracraneal
• Alteración de las funciones vitales:

• Aumento de la FC / TA / FR pasado el primer momento debe
considerarse signo de alarma
• <2 años - Particularidades clínicas :

• Lactantes---grupos de riesgo
• Presentación sutil de lesiones cerebrales, sin síntomas o signos de
alarma neurológica
ABORDAJE
La actuación del pediatra estará determinada por el riesgo de lesión
intracraneal
TCE
Estabilización(ABC)
¿Protección columna?
Anamnesis –
Exploración neurológica
¿Asimetría?
¿Arreactividad pupilar?
RIESGODE LESIÓN
INTRACRANEAL
BAJO MODERADO ALTO

Alta domiciliaria Observación 6-12h Neuroimagen
ABORDAJE
ANAMNESIS EXPLORACIÓN
Características del traumatismo: A (Vía aérea + control
cervical)
• Hora y lugar del accidente
• Mecanismo de producción B (Ventilación)
• Pérdida o no de conciencia C (Circulación)
• Antecedentes médicos D (exploración neurológica):
• Síntomas que presenta durante la Glasgow: puntuación
valoración previa (modificada para <2 años)
• TCE mínimo: 15
• TCE leve: 14-13
• TCE moderado: 9-12
• TCE grave: 3-8
E (Examen físico)
Exploración neurológica: ESCALA GLASGOW
Fuente: Dr. Ramón A. Reyes, MD

Exploración neurológica: ESCALA GLASGOW
lactante
Fuente: @NurShibo Instagram

Exploración neurológica
En lactantes tienen importancia la

presencia de signos sutiles
como la ausencia de contacto visual, la
irritabilidad, la
palidez o el llanto agudo
Observación TCE. Papel de enfermería
• El deterioro asociado a daño cerebral secundario puede

aparecer a partir de las 4-6h (observación mínima 6h).
• En lactantes la observación nunca ha de ser inferior a 24h
• Durante la observación:
• Toma de constantes
• Controles neurológicos repetidos -Glasgow
Pruebas radiológicas TCE (Niños > 2 años)
Pruebas radiológicas TCE (Niños < 2 años)
Criterios de derivación TCE
Hoja de información a los padres
PATOLOGIA DERMATOLÓGICA
• Impétigo
• Sudamina
• Dermatitis atópica
• Dermatitis seborréica
• Molluscum infeccioso
Impétigo Es la infección más frecuente en niños.
Es una infección cutánea superficial.
Causada por Streptococcus pyogenes Y Estafilococcus aureus
Clínica
Contagioso o Ampollar o bulloso

común
•Ampollas o
• Úlceraroja bullas flácidas
con picazón (rotura)
• Supuración • Base
eritematosa
• Ampolla • Costra cara
amarillenta fina y superficial
Impétigo
Tratamiento
• Cura de las lesiones con pomada antibiòtica

(mupirocina, ác. Fusídico)
• Valorar si precisa antibiótico vía oral o parenteral
(signos de celulitis perilesional)
Prevención
• Baño diario
• Uñas cortas y limpias
• Lavado con agua caliente y jabón de ropa que haya
estado en contacto con la lesión.
Sudamina
Sarpullido causado por obstrucción

glándulas sudoríparas por calor.
Prevención y tratamiento
• No abrigar en exceso
• Evitar el uso de cremas, talcos,...
Dermatitis atópica • Eccema de origen desconocido
típico en la infancia.
• Afecta al 20% de los niños/as.
• Cursa a brotes.

Leung, Donald Y.M.; Sicherer, Scott H. Publicado 1 de enero de 2020. Pages 1209-1217. © 2020
Dermatitis atópica
Etiología
• Factores genéticos (antecedentes de rinoconjuntivitis, al·lèrgia, asma
bronquial y dermatitis al·lèrgica)
• Se relaciona con estrés, abuso en el uso de jabones con detergente o
perfumados u otros productos químicos.
Clínica
• Lactante: xerosis cutánea generalizada con eccemas en pliegues
(principalmente pañal), mejillas, frente y cuero cabelludo.
• Infancia: xerosis cutánea generalizada con eccemas en pliegues
antecubitales y poplíteos y zonas de liquenificación. Palidez de la cara.
• En ambos casos puede ir acompanyada de prurito intenso y lesiones de
rascado associades, generando problemas de sueño, irritabilidad,...
Tratamiento y prevención
• Evitar irritantes cutáneos e hidratar la piel.
• Leve: uso de corticoides tópicos evitando uso prolongado (hidrocortisona
2%)
• Grave: glucocorticoides orales en periodos cortos, en muy graves
fármacos inmunosupresores.
• Región pañal: Lociones secantes y barrera al inicio.
Dermatitis seborréica
Enfermedad papuloescamosa crónica que afecta áreas seborréicas del cuerpo.
Fuente: Ferrándiz. Dermatología clínica

.
Moreno Ramírez, David. Publicado 1 de enero de 2019. Pages 156-168. © 2019
Fuente: Nelson. Pediatría esencial

Kim, Mary; Chiu, Yvonne E. Publicado 1 de enero de 2019. Pages 669-685. ©
2019.
Dermatitis seborréica
Clínica
• Escamas blanco/amarillentas de aspecto graso en
frente, cejas, pestañas, surcos nasogenianos, barba,
orejas, zona retroauricular y la parte posterior del
cuello.
• En bebés: costraláctea, pliegues, cuello y pañal.
Tratamiento
• Tópico glucocorticoides
• Puede ir asociado de infección fúngica: antifúngicos
tópicos.
Molluscum contagioso
Verrugas líquides. Infección vírica de la piel común en niños.
Clínica
• Pápulas de aspecto ceroso, umbilicades u en

forma de cúpula de 2-5mm.
Tratamiento Fuente: Nelson. Tratado de pediatría

Diiorio, Daren A.; Humphrey, Stephen R. Publicado 1
de enero de 2020. Pages 3566-3568. © 2020.
• A menudo desaparecen solos en el transcurso

de unos meses y no dejan cicatrices. Se pueden
aplicar lociones secantes (Cytellium)
• Si son grandes, producen prurito u otras
molestias: se realiza curetaje con cucharilla.
PROBLEMAS DIGESTIVOS
• CÓLICO DEL LACTANTE
• ESTREÑIMIENTO
• REFLUJO GASTROESOFÁGICO
• CELIAQUÍA
• PARÁSITOS INTESTINALES
• DOLOR ABDOMINAL RECURRENTE

Cólicos del lactante
Episodios de llanto inconsolable del lactante que suelen aparecer a la tarde-noche,
encogimiento piernas y enrojecimiento de la piel, que ocurren al menos 2-3 veces
semana y durante varias semanas.
Etiología
• Es multifactorial: Relación pedres-bebé alterada (no
entienden las señales, expectatives no cumplidas,
nerviosismo,...); Inmadurez y/o alteración de la motilidad
intestinal; acción de las hormones intestinales; exceso de
gases intestinales; reflujo esofágico; gases deglutidos durante
las comidas o el llanto; intolerància a las proteínas de la leche
de la vaca; etc.
Tratamiento y prevención
• Mejora de forma espontánea a los 3-4 meses de vida
• Aconsejar a los padres estar tranquilos, observar al bebé para
detectar necesidades, descartar causas comunes de llanto
(hambre, pañal mojado, frío o calor,...), aplicar medidas de
confort (acunar, calentar el abdomen, poner música, salir a
pasear, cambiar la posición, ...)
Estreñimiento
>4 años: > de 2 meses
<4 años: > de 1 mes de de evolución y cumple 2
evolución y cumple 2 o o más de los siguientes
más de los siguientes criterios: < 3
criterios: < 2 dep/semana, >1
dep/semana, >1 episodio de encopresis,
episodio de encopresis heces voluminosas en
(cuando han adquirido recto o palpables en
el habito),Retención abdomen, heces
fecal excesiva, presencia voluminosas que
de gran masa fecal en obstruyen el inodoro,
recto, heces posturas retentivas o de
voluminosas que evitación fecal,
obstruyen el inodoro, defecación dolorosa.
defecación dolorosa.
Estreñimiento
Fuente:
https://www.seghnp.org/sites/default/files/201705/Guia%20de%20Estre%C3%B1imiento%20en%20el%20ni%C3%B1o.pdf
Estreñimiento
Factores favorecedores
• Inicio alimentación fórmula
• Cambios alimentación
• Dieta pobre en fibra
• Poco aporte de líquidos
• Exceso de lácteos en la dieta
• Ayuno prolongado
• Enfermedades intercurrentes
• Fiebre
• Inmovilidad
• Retirada del pañal
• Inicio de la escolarización
• Lesiones ano-rectales
Fuente:
https://www.seghnp.org/sites/default/files/201705/Guia%20de%20Estre%C3%B1imiento%20en%20el%20ni%C3%B1o.pdf
Estreñimiento
Consejos
• Realizar los cambios en la dieta de forma progressiva.

• Control de esfínters: esperar a que el/la niño/a esté
preparado, establecer un habito y favorecer una postura
adecuada, lugar adecuado, aprovechar reflejo
gastrocólico, alimentación adecuada, ejercicio físico,
refuerzo positivo, detectar si aparecen postures
retentives.
• Etapa escolar: evitar ponerlo en evidencia delante de
otros, lugar adecuado, dieta adecuada.
• Uso laxantes osmóticos durante al menos 3 meses hasta
establecer el hábito.
Reflujo gastro esofágico
• Movimiento retrogrado de contenido gástrico al esófago a través del esfínter
esofágico inferior.
• Es fisiológico en los lactantes por regurgitación natural y también puede serlo en

niños. En lactantes aparece los primeros meses de vida, culmina a los 4 meses y se
resuelve de forma espóntanea entre los 12-24 meses.
• Es la alteración más frecuente en niños de todas las edades.
• Se convierte en patològica cuando los síntomas que presentan son molestos y

cuando los episodios son frecuentes o persistentes o se combinan con síntomas de
esofagitis o respiratorios.
Clínica
• Regurgitación recurrente con o sin vómitos, pérdida de peso o

escassa ganancia, irritabilidad en lactantes, conducta de
rumiación, pirosis o dolor torácico, hematèmesis, disfàgia,
odinofagia, estridor, tos ronquera.
Complicaciones
• Esofagitis, estenosis esofàgica, Esófago de Barrett, inflamación

laringe/faríngea, anèmia, erosión dental, neumonía recurrente,
rechazo del alimento, crisis de apnea.
Tratamiento
• Medidas posturales
Celiaquía
• Forma crónica de enteropatía inmunológica que
afecta el intestino delgado en personas
genéticamente predispuestas y es secundaria a la
ingesta de gluten.
• Produce inflamación de la mucosa intestinal y

malabsorción.
• Se puede presentar:
• Sintomática
• Asintomática
• Subclínica
• Latente
• Potencial
Shamir, Raanan. Publicado 1 de enero de 2020. Pages 1987-
1991. © 2020.
Clínica
• Distensión abdominal, diarrees, crecimiento por debajo de la

media, reflujo, vómitos, nàusees, anemia ferropénica, aftes
bucales, apatia, irritabilidad, hiperactividad, dermatitis atópica
y otras manifestaciones cutáneas.
• Diferente y muy variable para cada individuo.
Complicaciones
• Limfoma intestinal y otros tipos de cáncer.
Tratamiento
• Dieta estricta
Alimentos
• Cereales que contienen gluten: trigo, cebada,
centeno, espelta, kamut, triticale y posiblemente
avena (Blat, ordi, sègol, espelta, Kamut®,
Triticale, civada no certificada)
• Cereales sin gluten: trigo sarraceno, mijo, quinoa, arroz,
maíz, amaranto, teff, sésamo, soja y tapioca(blat
sarraí/fajol, mill, quinoa, arròs,blat de moro, amarant,
teff, sèsam, soia, tapioca)
• https://www.celiacscatalunya.org/pdfs/Classificacio_Ali
ments-2021_dig.pdf
Parásitos intestinales
• El más común en nuestro entorno son

los Oxiuros.
• Generan prurito anal nocturno ( y en

niñas por migración vaginitis
associada) e insomnio.
• Tratamiento: Lomper®(Mebendazol)
en 2 dosis únicas separadas 15 días.
Fuente: Guía visual de enfermedades infecciosas
Kloss, Brian, DO, JD, PA-C; Bruce, Travis, BFA.
Publicado 1 de enero de 2020. Pages 112-115. ©
2020.
Dolor abdominal recurrente
Es muy común y no acostumbra a tener causa orgánica, suele ser
funcional.
Sintomatología Funcional Descartar causas orgánicas
• Dolor periumbilical • Infección del tracto urinario

• Sin síntomas Asociados. recurrente.
• Sin alteraciones de • Cálculos urinarios o renales
crecimiento ni signos físicos. • Gastritis por Helicobacter
• Antecedentes familiares de Pylori.
dolor abdominal recurrente, • Enfermedad intestinal
migraña abdominal, inflamatòria
síndrome intestino irritable o • Rotación anómala de vólvulo
migrañas. intermitente.
• Se pueden identificar fuentes • Cálculos biliares
de estrés o ansiedad. • Pancreatitis recurrente.
PROBLEMAS GENITOURINARIOS
• INFECCIÓN URINARIA DEL NIÑO
• ENEURESIS
• REFLUJO VESICOURETRAL
Infección urinaria
Es una de las infecciones bacterianas más frecuentes en la
infancia.
Eneuresis nocturna
Incontinencia urinaria intermitente que se produce durante el
sueño a una edad en la que el niño ya debería tener el control de
esfínteres nocturno controlado (a partir 5-6 años) al menos 4
noches/mes.
https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/10_3.pdf
Anamnesis
• Dirigida a descartar causas orgánicas

(polidípsia/polifàgia, volumen orina, retención diurna,
polaquiuria, disuria, encopresis, estreñimiento, cefalees,
convulsiones, hematúria, clínica litiásica...)
• Información sobre caracerísticas de la eneuresis
(constante, frecuencia, horario, facilidad para
despertarse...)
• Presencia de factores favorecedores ( Antecedentes
familiares, tipo de família, conflictos familiares,
nacimiento/ fallecimiento cercanos, colegio...)
Eneuresis nocturna
Evolución
• Acostumbra a remitir de forma espontània con la edad.
Sólo un 2% presentará el problema en la edad adulta.
Tratamiento
• Sólo cuando genera un problema importante para el
niño.
• Iniciamos con medidas no farmacológicas dirigidas a que
el niño tome conciencia de lo que pasa (calendarios,
alarmas,…)
• En casos extremos tratamiento farmacológico.
Reflujo vesicouretral
• Flujo retrógrado de orina desde la vejiga hasta el uréter y riñón
(5 grados).
• Suele ser congénito y afecta a 1-2% de los niños. Herencia

familiar autosómica dominante. Se aconseja cribaje en caso de
antecedentes familiares.
• Predispone a las pielonefritis e ITUs de repetición, lo que

puede conllevar lesiones renales o formación de cicatrices.
• Complicaciones: Alteración función renal, HTA, insuficiencia

renal o nefropatía terminal, alteración del crecimiento y
morbilidad deurante el embarazo.
Reflujo vesicouretral
Tratamiento
• Observación: modificación conductual

para minimizar ITU ( micción programada
durante el día, deposiciones regulares,
augmentar ingesta hídrica, en niñas
limpiarse de delante hacia atrás,
tratamiento precoz ITU,...)
• Profilaxis antimicrobiana (controversia)
• Quirúrgico
PATOLOGÍA CARDIOCIRCULATORIA
• SOPLO CARDÍACO
• CARDIOPATÍAS CONGÉNITAS:
• CIA
• CIV
• DAP
• COARTACIÓN DE AORTA
Soplo cardíaco
DEFINICIÓN Y TIPOS
Vibraciones audibles creadas por las turbulencias producidas por el flujo

sanguíneo a su paso por cavidades cardíacas o vasos
• SOPLO INOCENTE: es el que no se asocia a ninguna anomalía anatómica o

hemodinámica. Prevalencia 40-60% entre 3-6 años
• SOPLO FUNCIONAL: producido en situaciones de hiperdinamias por

anomalías sistémicas o extracardíacas( anemia, tirotoxicosos, fistula
arteriovenosa periférica) que desaparece si se corrige el trastorno
subyacente
• SOPLO ORGÁNICO: paso de la sangre por una anomalía anatómica

Cardiopatías congénitas
• Son lesiones anatómicas de una o varias de las cuatro cámaras cardíacas,

de los tabiques que las separan, o de las válvulas o tractos de salida
(grandes vasos)
• Suponen unas de las malformaciones congénitas más frecuentes en el
recién nacido
• Incidencia del 0’8%
• Factores de riesgo:
• Padres <18 años y >35 años
• Antecedentes familiares de cardiopatías congénitas
• Niños con alteraciones cromosómicas (síndrome de Down…)
• Factores maternos: diabetes, alcoholismo, Lupus, Fenilcetonuria,
Rubéola e ingesta de drogas (anfetaminas, hidantoína, timetadiona,
litium y Talidomida) durante el embarazo
Cardiopatías congénitas (CC)
CLASIFICACIÓN POR CLÍNICA
CC CIANOSANTES CC con SIGNOS DE HIPOPERFUSIÓN
(hay flujo paralelo 1 o hipoperfusión SISTÉMICA Y SHOCK CARDIOGÉNICO (hay
pulmonar2) obstrucción al flujo de salida del ventrículo
izdo.)
1. Transposición de grandes vasos
2. Tetralogía de Fallot, Atresia tricuspídea,
Atresia pulmonar, Estenosis pulmonar Síndrome de hipoplasia de cavidades
crítica, Ventrículo único con estenosis izquierdas
pulmonar
Estenosis aórtica severa
CC que se manifiestan con INSUFICIENCIA Coartación aórtica
CARDÍACA
(con cortocircuitos izquierda-derecha y las
insuficiencias valvulares) OTROS
Comunicación interventricular (CIV)
Persistencia del ductus arterioso (DAP) Comunicación interauricular (CIA)
Canal auriculoventricular (CAV)
Valvulopatías no severas (estenosis
Algún tipo de comunicación interauricular pulmonar o aórtica)
(CIA)
CIA-Comunicación interauricular
Fallo en el desarrollo del
tabique que separa las 2
aurículas
10-15% de las cardiopatías
Pacientes asintomáticos
TTO: Cateterismo
• Indicación quirúrgica en
pacientes sintomáticos
en cualquier momento
• Asintomático:
• 3-5 años de edad
CIV- Comunicación interventricular
Cardiopatía más frecuente
(20%)
La causa es un defecto en el
tabique interventricular CIV
SÍNTOMAS: taquicardia,
cardiomegalia y sudoración
TTO: Cirugía:
• ICC
• Estancamiento ponderal en
el 1º año
• Pacientes asintomáticos:
cirugía a partir del 1 año de
vida, si no cierre espontáneo
DAP - Ductus arterioso persistente
El ductus permanece abierto
después de las 48h de vida
SIGNOS:
• Soplo continuo
• pulso saltón
• Insuficiencia
cardíaca/ HT pulmonar
TTO:
RN: Indometacina
Resto: Cateterismo
Coartación de Aorta (CoA)
Estrechamiento del cayado
aórtico por debajo de la
subclavia izquierda en el
origen del ductus
DIAGNÓSTICO: palpación
de pulsos asimétricos
TRATAMIENTO: Quirúrgico
PEDAGOGIA DE LA VULNERABILITAT
PEDAGOGIA DE LA
VULNERABILITAT
→ recerca del PLAER

→ Proporcionar exclusivament BENESTAR
Intolerància a dolor?
Intolerància al patiment?
Intolerància a la frustració?
PEDAGOGIA EMOCIONAL
Educar per a
la mort
Educar per a
la vida
La mort i els nens
◼ Tendència a evitar-los el
patiment.
◼ Tendència a oferir un “substitut”.
◼ Incomoditat de l’adult davant les

preguntes sobre la mort.
◼ Acceptar que no tenim respostes

a tot.
La Mort en els nens
◼ La mort NO existeix
(Propera)
 a casa, a l’escola, vida
social pròxima
◼ La mort SI existeix
(Llunyana)
 Morts dels altres,
desconeguts i/o
famosos, terrorisme,
guerres, catàstrofes
Quan parlar de la mort?
◼ Malalties i morts a la família,
amics, mascotes
◼ Morts llunyanes,
aproximació
◼ Situacions fortuïtes
◼ Preguntes espontànies dels

nens
Dubtes dels pares/familiars
◼ Quan els puc parlar de la mort?
◼ Els nens poden visitar a les

persones que s’estan morint?
◼ Han d’assistir als funerals?

Intervencions
◼ Facilitar l'expressió emocions

◼ No tenir por a preguntar
◼ No témer les preguntes del per què
◼ Explicar de quina forma va ocórrer
◼ Permetre que pugui participar en els ritus. No
aïllar
◼ Millor utilitzar frases directes
◼ Escoltar, saber callar
◼ Permetre i afavorir el contacte
Factors que influexen en
l’adaptació a la pèrdua
▪ Edat
▪ Característiques del subjecte/objecte
perdut: pare, mare, mascota, joguina, etc.
▪ Relació entre el/a nen/a i l’objecte/subjecte
perdut (grau de familiaritat)
▪ Característiques de la pèrdua (sobtada,
lenta o violenta)
▪ Nivell d’ajuda que rep
▪ La pròpia experiència en altres pèrdues
Nens petits (abans 3 anys)
Què podem fer?
◼ Mantenir rutines i horaris

◼ Donar-los explicacions simples i amb
poques paraules (entenen les
paraules)
◼ Repetir frases senzilles: “el papa se
n’ha anat per sempre”, “la mama ja no
està aquí”
◼ Espereu preguntes repetides /
reiterades en el temps
Pre-escolars (3-5)
Què podem fer?
◼ Evitar el llenguatge indirecte i explicacions vagues

Poden portar confusió i augmentar la por i l’ansietat
◼ Ser honestos i clars, intentar disminuir la fantasia
◼ Definir la mort com l’aturada del cos: no pot
caminar, ni respirar, mai més, no pateixen, no
senten dolor
◼ Emfatitzar “del tot” i “mai més”
Què en podem fer?
◼ Dir-los que les persones i animals moren

majoritàriament “quan són molt, molt grans”; “quan
estan molt, molt malaltes”
◼ Compartir les emocions amb ells/es és més sà que
ocultar-les
◼ Parlar sobre les emocions no és signe de debilitat
Confusions relacionades
amb la mort
◼ Els termes «ha desaparegut», «ha

expirat» i «ha deixat de viure» NO són
útils
◼ Poden pensar que els hospitals i les
residències són llocs on la gent va a
morir
◼ Si veu al difunt en un taüt pot pensar
que està dormint
◼ Explicacions sobre els funerals
Concepte abstracte
de la mort
◼ Criteri de no funcionalitat
◼ És permanent
◼ És inevitable
◼ És irreversible
◼ És universal
Nens dels 5-10)
◼ Comencen a entendre que la mort és

definitiva
◼ Que tots els éssers vius moren
◼ I jo, també em moriré? Comencen a fer-se
preguntes sobre la mort personal
◼ Personifiquen: esquelets, fantasmes
◼ Preguntes escatològiques
Adolescents
Què podem fer?
◼ Fomentar que el/a nen/a et faci preguntes

◼ Recolzar l’expressió dels sentiments (complicat en
aquestes edats)
◼ Discutir els canvis que hi hauran a casa: demana’ls
la seva opinió i evitar canvis innecessaris
◼ Preguntar-li què i com li vol explicar ell/a als altres
(amics / companys de classe) respecte al què ha
passat
Què podem fer?
◼ Involucrar-los/les en les activitats

familiars relacionades amb la pèrdua
◼ S’ha de seguir relacionant amb els
seus/seves amics/amigues
◼ Animar-los/les a tornar a la seva rutina
tant aviat com els sigui possible
◼ Mantenir els límits, consistència i un
sentit d’estabilitat
Reaccions normals del/a nen/a
◼ Tristesa i depressió
◼ Ansietat
◼ Ràbia
◼ Culpa
◼ Desorganització del comportament
◼ Sentit de vulnerabilitat i inseguretat personal
◼ Problemes de disciplina
◼ Trastorns del son, atenció i concentració
◼ Enuresis
◼ Somatitzacions: mal de cap, mal de panxa, etc.
Facilitant el dol: el que no ajuda
◼ No tenir informació sobre el dol,
◼ No tenir en compte el/la nen/a en la presa de
decisions,
◼ Inestabilitat familiar,
◼ Manca d’afecte,
◼ Indiferència,
◼ No expressar emocions,
◼ No escoltar el nen,
◼ No respectar el seu espai,
◼ No commemorar,
◼ Negació,
◼ Sobreprotecció, etc.
Suggerències per a la família
◼ Llegir sobre el dol
◼ Legitimar els seus sentiments
◼ Animar-lo/la a expressar els sentiments
◼ Llegir-li contes
◼ Parlar-li de la mort a partir d’elements de la
naturalesa
◼ Abraçar al/a nen/a
◼ Animar-lo/la a què no s’amagui per plorar
◼ Parlar amb el/a nen/a de l’ésser estimat que
ha mort
Suggerències per a la família
Caminar amb el nen Fer “un racó del record”
Comprar-li un conte sobre
la mort
Fer un àlbum o caixa Visitar amb ell/a el

de records cementiri si ell ho desitja
Estimular-lo a elaborar un homenatge

personalitzat
Comunicació amb el nen davant
la mort d’un progenitor
QUI
Preferiblement els pares o el familiar més proper
Persona emocionalment pròxima
Reclutar alguna figura significativa per el nen
QUAN
Immediatament o lo abans possible (intentar evitar hores nocturnes)
ON
Lloc tranquil, silenciós, segur (el més conegut possible per el nen)
COM
Contacte físic apropiat
Evitar l’ús d’eufemismes
De manera clara
Sense masses detalls ni explicacions abstractes
To de veu càlid
Compartint les emocions amb el nen
Interessant-se per els seus sentiments i pensaments respecte el que ha
passat i els seus efectes
Preguntant sobre els seus dubtes
Recordant a la persona morta junt amb el nen o adolescent
IMPORTANT
Assegurar-se que el nen o adolescent:
✓ Sap que si el pare supervivent no està és perquè no pot

✓ Sap que no està sol ni se l’ha abandonat
✓ Sap que segueix sent una persona molt important i
estimada en la família
✓ Comprèn que està bé compartir i manifestar les seves
emocions i pensaments i que no se’l jutjarà per això
✓ Manté els hàbits, costums i horaris per que senti que el
mon sencer no és desestabilitza ni desorganitza
MITES INVESTIGACIÓ I PRÀCTICA
Els nens no es donen conte del que succeeix Es donen conte de que quelcom
diferent ha passat i no parlar-ho amb
ells els pot convertir en “espies” de
quelcom que a lo millor ni comprenen
Els nens i adolescents no elaboren el dol Sí elaboren el dol
Els nens i adolescents no atribueixen No sols atribueixen significat als

significat als esdeveniments successos, sinó que a més a més
necessiten fer-ho
Els adults han de protegir al nen del dolor i Els protegim millor si els incorporem als
patiment i no incorporar-lo als rituals (la processos familiars i els fem partícips en
protecció entesa com “exclusió” i viscuda per la mesura en que la seva edat s’hi
el nen com “abandó” i “soledat”) adeqüi (la protecció entesa com
“inclusió/incorporació” i viscuda per el
nen com “formar part de” i “companyia”
No comprenen els rituals, per tant és millor Podem ajudar-los a comprendre

que no hi assisteixin mínimament els rituals i permetre la
seva participació si ho demanem
Vulnerable però…
Amb capacitat per:
◼ Protegir la integritat
sota pressió i amb
esforç
◼ Crear comportament
vital positiu malgrat les
situacions difícils
◼ Vida sana en un mitjà
complex
◼ Reconstrucció,
aprenentatge i
creixement personal
◼ Deixar-los triar,
respectar les
decisions
◼ Acompanyar, no
aïllar
◼ No mentir
◼ Afavorir
l’acomiadament
LA MORT DELS NENS
LA MORT D’UN NEN
◼ NEN = VIDA
◼ Antagònic amb el cicle vital
◼ Inici d’esperances, de futur
◼ Mort del nen i del seu projecte
◼ Mort d’una part d’un mateix
◼ Identificació
◼ Reconstruir-te, reconciliar-te
◼ Adaptar, integrar...
Avortaments
◼ A nivell social: poc tractats com a pèrdua; dol desautoritzat
◼ Proximitat entre naixement i mort/ situació inesperada
/joventut dels progenitors
◼ Nen imaginat, nen pensat
◼ “Fracàs biològic” :↓ autoestima; “traïció” del propi cos
◼ Sentiment de culpa: si hagués descansat més, si no hagués
esperat tant ...
◼ Intensitat del dol: durada de l’embaràs?
◼ “Per uns pares un avortament espontani o provocat no és
un tros de carn sense vida sinó un esser humà rudimentari
que ha perdut la vida” .Von Raffler-Engel
Avortaments
Què podem fer
◼ No minimitzar la pèrdua parlant de futurs
embarassos
◼ Parlar-ne; validar
◼ “La natura és sàvia...”
◼ Posar nom al fetus, acte en la seva memòria ...
◼ El pare
◼ IVE
◼ Embaràs ectòpic
◼ FIV
◼ Reducció selectiva en embarassos múltiples
MORT PERINATAL (20s-28 dies)
◼ A nivell social: poc tractats

com a pèrdua
◼ Si primer embaràs,
preocupació per futurs
embarassos
◼ “ què he fet malament, com
és que no m’he adonat?”
◼ Mort del bessó
◼ Treball de part
◼ Registre civil
Mort perinatal
Què podem fer
◼ No minimitzar la pèrdua
◼ Donar espai per parlar
◼ Oferir veure i tenir al fetus en braços: donar temps
de decisió, explicar com el veuran i oferir
companyia si la volen
◼ Abraçar-lo,posar-li nom, acte en la seva memòria,
fotos ...
Mort perinatal
Què podem fer

◼ Capseta dels records: braçalet d’identificació,
petjades de peus i mans, xumets, robeta,
ecografies, fotos...
Mort sobtada del lactant (SMSL)
Elements dificultadors
◼ Sense avís, en nens sans

◼ Manca de causa definida: sentiment de
culpa
◼ Implicació del sistema legal
Mort sobtada del lactant (SMSL)
Què podem fer
◼ Oferir i deixar que estiguin amb el nen/a

◼ Presència
◼ Explicació de l’examen post-mortem:
causa inevitable
◼ Associacions de pares
Què en podem fer pel nen
malalt?
◼ Proporcionar informació clara i honesta: crear

confiança
◼ Podem dir que alguna cosa no la sabem
◼ Donar els detalls que el nen ens demani
◼ Preparar i anticipar al nen pels futurs canvis
◼ Fomentar la comunicació i permetre la repetició de
preguntes
◼ Donar-li la oportunitat de triar determinades coses
◼ Corregir mites i concepcions errònies
Nen malalt
◼ Desenvolupament
cognitiu del nen
◼ La pròpia
experiència amb la
vivència d’una mort
propera
◼ La visió de la mort
dels adults del seu
entorn
◼ Pares com filtre
protector
Nen malalt: Compte amb:
◼ Sentiments de culpa
◼ Sentiments de vergonya
◼ Enuig amb els pares per què “no el protegeixen” del
patiment
◼ Enuig amb els professionals de la salut
◼ No expressió emocional: aïllament
Què pot ajudar al nen en procés
de morir?
◼ Dibuixos: interpretar-los junt amb ell

◼ Entendre les regressions
◼ No caure en els xantatges emocionals
◼ No trencar les rutines
◼ Facilitar el contacte amb nens de la seva
edat i circumstàncies: viure com un nen
◼ Permetre els seus assumptes pendents
◼ Permetre els seus comiats
Els/les preadolescents de 9 a 12 anys
◼ Comprensió madura de la mort

◼ Tenen respostes semblants a les de l’adult
◼ Estat emocional canviant i agitat; la mort intensifica
la pressió que sent
Què podem fer?
◼ Fomentar que facin preguntes

◼ Recolzar l’expressió dels sentiments
◼ Parlar sobre els canvis que pot notar...
◼ Preguntar-li què i com li vol explicar ell/a als altres (amics/es,
companys/es de classe) el què li passa
◼ L’edat del nen pot ser menys important
que l’estil de comunicació de la família,
la capacitat individual d’entendre i
processar la informació sobre la
malaltia i el seu pronòstic, i la relació
del nen amb l’equip sanitari
ELS GERMANS
◼ Oblit →”Enveja”:
desig de que
s’acabi la situació
◼ Culpa, por, vergonya...
◼ Fer-lo partícip en
les cures i en la
vida del nen
* Lectura
ELS PARES. Coses que ajuden
◼ Informació clara i honesta sobre situació i

pronòstic
◼ Control de símptomes, el dolor
◼ Atenció durant l’agonia
◼ “Sensació de que s’ha fet tot” i el millor”
◼ Cuidar el fill al final de la vida a casa*
ELS PARES
◼ Parella: dol i vivència en diferents temps

◼ Sentiment de culpa
◼ Compte en buscar ràpidament un substitut
(transferència)
◼ Acceptar l’expressió emocional
◼ Permetre’ls parlar del nen tan com vulguin
Altres membres de la família
◼ Avis
◼ Tiets
◼ Etc….
ELS PARES. Coses que no
ajuden
◼ No dir que sabem com es senten
◼ No dir res que impliqui un judici sobre els seus
sentiments
◼ No dir que és el que haurien de sentir o fer
◼ No canviar de tema si parlen del seu fill
◼ No tractar de consolar dient que té altres fills
◼ No tractar de trobar res positiu en la mort del seu fill
◼ No fer comentaris sobre possibles millores en el
tractament o les cures proporcionades
◼ No dir que es poden tenir altres fills
◼ Les tragèdies no s’han de comparar mai: falta de
respecte
RECOGIDA DE MUESTRAS Y ADMINISTRACIÓN DE FÁRMACOS EN EL PACIENTE
PEDIÁTRICO
Taller de particularidades de las técnicas de enfermería en el paciente pediátrico
Atenció a la Dona, Infància i Adolescència
EUI GIMBERNAT
PEDIÁTRICO
1. ASPECTOS GENERALES 1:
Con el objetivo de minimizar riesgos en la realización de las técnicas de enfermería

tanto para el paciente pediátrico como para los profesionales, en algunas ocasiones
(etapa evolutiva del menor y/o situación estresante que dificultan la colaboración de
menor) es preciso la inmovilización física temporal del menor.
1.1 La inmovilización del niñ@, será temporal (tiempo de duración de la

técnica) y se llevará a cabo por el número de profesionales sanitarios que sean
necesarios, si es posible y de manera preferente, pediremos la colaboración activa de
los padres2 y/o cuidadores para la realización de dicha inmovilización. La
inmovilización física del paciente, sólo se llevará a cabo en casos dónde la evolución
madurativa o el estrés del paciente impidan su colaboración.
Antes de la realización de inmovilización se informará a los padres y al niño de la

técnica2.
La elección del tipo de inmovilización dependerá:
• Técnica a realizar
• Zona a realizar la técnica
• Material disponible
• Nº de personas disponibles
Tipos inmovilización:
• Inmovilización tipo momia:

PEDIÁTRICO
• Otros tipos:
PEDIÁTRICO
1.2 El Control del dolor, antes de la realización de cualquier técnica el

profesional de enfermería ha de informar de las características del
procedimiento. En el caso de procedimientos que produzcan molestias o dolor
deberá ofrecer los sistemas para reducirlo o controlarlo.
Neonatos:
• Administración de solución de sacarosa, administrada 2 minutos antes de la

técnica, junto al chupete o tetina.
Dosificación de sacarosa
Peso del neonato (g) Volumen de solución de sacarosa al 25% (ml)
<1.000 0,05
1001-1500 0,10
1501-2500 0,20
2501 0,50
Fuente: Protocolo UCI Neonatal Hospital Parc Taulí
• Parches de lidocaína (Emla®), 30 minutos antes de la técnica.

• Succión.
Niños:
• Explicar técnica.
• Sistemas de recompensa/distracción.
• Inmovilización correcta.
• Presencia de los padres.
1.3 Antisepsia de la piel en el paciente pediátrico3:
• Soluciones de clorhexidina 2%/5% (elección)

• Alcohol de 70º
• EVITAR soluciones yodadas
PEDIÁTRICO
2. RECOGIDA DE MUESTRAS EN EL PACIENTE PEDIÁTRICO:
2.1 Recogida de muestra de orina:
El chorro miccional limpio es la técnica de elección para la recogida de orina en niños

con continencia de esfínteres4.
En los niñ@s que no controlan el esfínter urinario (incontinencia de esfínteres), el

método de recogida debe ser el más fiable (con menor riesgo de contaminación)
cuanto más urgente sea establecer el diagnóstico e iniciar el tratamiento4.
Las técnicas de recogida son las siguientes:
2.1.1 Recogida “al acecho” aceptada como método de recogida fiable4:
o Método de estimulación abdominal y lumbosacra5:

o Video: https://www.youtube.com/watch?v=tpcoRsHBOTc&has_verified=1
o Método de estimulación “Método Quick – Wee”6

o Video: https://www.youtube.com/watch?v=aEKMNT_SpM8
2.1.2 Recogida con bolsa colectora adhesiva, es un método de recogida que

debe ser confirmado con una nueva muestra de mayor fiabilidad (sondaje
vesical o punción suprapúbica).
Un resultado negativo no requiere confirmación (valor predictivo negativo:
96-100%)4.
o Material:
§ Contenedor estéril
§ Agua y jabón
§ Guantes desechables
§ Gasas estériles
§ Agua estéril
§ Bolsa adhesiva perineal
§ Aguja
§ Jeringa
o Técnica:
§ Lavado de manos y limpieza genitales del paciente.
§ Retirar un lateral del papel protector de la bolsa.
§ Separar las piernas del niño/a para alisar los pliegues de la piel.
§ Colocar la parte adhesiva de la bolsa alrededor del meato.
§ Retirar el resto de papel protector y pegar resto de adhesivo.
§ Depositar la orina en contenedor estéril ayudándonos de aguja y
jeringa.
§ Cerrar el recipiente y etiquetar la muestra.
§ Reemplazar la bolsa a los 30 minutos repitiendo todo el
procedimiento
PEDIÁTRICO
2.1.3 Sondaje vesical1, es un procedimiento invasivo que se realizará cuando sea

estrictamente necesario y siempre asegurando las medidas de esterilidad.
Hay 2 tipos de sondaje vesical, el intermitente (obtención de muestras) o
permanente (se instaura la sonda vesical durante un período de tiempo).
Las sondas tipo Foley pediátricas son las más indicadas para los dos tipos de
sondaje, ya que son menos traumáticas y llevan una guía que aumenta su
rigidez y facilita su inserción.
El diámetro de la sonda dependerá de la edad y tamaño del niño, siendo las
más frecuentemente utilizadas las: 6 Fr, 8 Fr, 10 Fr, 12 Fr.
La cantidad de agua bidestilada para llenar el globo variará entre los 1,5-3
ml.
La técnica de inserción es la misma que para el paciente adulto, a excepción
de las particularidades anteriormente citadas.
PEDIÁTRICO
2.1.4 Punción suprapúbica1, cuando por los métodos anteriormente expuestos

no es posible la obtención de la muestra de orina por las condiciones físicas
o fisiológicas del paciente o porque la calidad de la muestra lo requiere, el
pediatra puede proceder a la realización de una punción suprapúbica.
Consiste en la punción, en condiciones de esterilidad, de la vejiga urinaria
para conseguir una muestra de orina por aspiración, consiguiendo así una
muestra de orina estéril.
• Procedimiento y técnica:
§ Explicar a los padres y al niño el procedimiento y solicitar su
colaboración.
§ Colocar al niño en decúbito supino e inmovilizarlo en posición de
rana (abducción) sujetando piernas y antebrazos.
§ Higiene y antisepsia de la zona.
§ Se utiliza anestésico tópico para disminuir la sensación dolorosa.
§ La técnica consiste en introducir catéter de 3 a 5 cm de longitud
y de calibre 16 en la línea media, justo por encima de la sínfisis
púbica y aspirar la orina.
§ Introducir la orina en el envase adecuado y rotular
correctamente.
§ Comprimir sobre el punto de punción hasta que cese el sangrado
y vigilar la posible presencia de sangre en micciones posteriores.
PEDIÁTRICO
Fuente: González Rodríguez JD, Rodríguez Fernández LM. Infección de vías urinarias en la infancia. Protoc diagn ter pediatr. 2014;1:91-108
PEDIÁTRICO
2.2 Recogida de muestra sanguíneas:
2.2.1 Punción cutánea:
o Material:
§ Identificación del paciente.
§ Petición de analítica.
§ Lancetas y agujas de diferentes tamaños.
§ Tubos capilares. con o sin heparina u otros aditivos.
§ Jeringas de pequeño calibre para las extracciones pediátricas, y
permiten la recogida de tres formas diferentes:
o Con la propia jeringa. Hay que trasladar la sangre al tubo de
recogida.
o Con adaptador acoplado a los tubos de extracción de sangre
(tipo Vacutainer®).
o Heparinizada para la punción arterial.
§ Tubos pediátricos para contener la muestra de sangre. Pueden contener
aditivos. Tienen hecho el vacío, por lo que la cantidad de sangre está
predeterminada, sólo permiten la obtención de una muestra de 4 cc
como máximo, lo que evita que las venas de los niños se colapsen.
§ Compresor o smark.
§ Guantes desechables.
§ Gasas con antiséptico.
§ Contenedor de residuos.
• Recomendaciones para una extracción de calidad en una punción cutánea

en talón:
§ Preparar material necesario e identificar al paciente.

§ Lavarse las manos, ponerse los guantes y elegir el sitio de punción.
§ Aplicar calor local en el talón, limpiar el lugar de punción con antiséptico
y dejar secar. Pinchar con la lanceta en el talón, en la cara externa.
Limpiar la primera gota.
§ Presionar delicadamente el sitio de punción para recoger la muestra,
NO apretar continuamente la zona de punción y utilizar los tubos según
el orden previsto. Recordar que los tubos con anticoagulante o aditivo
deben invertirse con cuidado. Etiquetar las muestras.
§ Presionar la zona con gasa estéril una vez recogida la muestra.
§ Tirar al contenedor la lanceta.
§ Colocar convenientemente al niño en la incubadora o en la cuna.
§ Registrar la extracción. Anotar en la petición “Muestra obtenida de
punción cutánea”.
§ Si es un neonato, anotar en la historia de enfermería la cantidad
extraída.
PEDIÁTRICO
PEDIÁTRICO
3. FIJACIÓN DE CATÉTERES VENOSOS:
• La inserción de catéteres venosos en el paciente pediátrico se hará igual que en

el paciente adulto a excepción de las particularidades generales citadas en el
apartado número 1.
• Se aconseja siempre el uso de alargaderas, ya que permiten la manipulación
lejos del punto de inserción del catéter. Referente a la fijación del catéter y
revisión del punto de punción del catéter se hará según protocolo de la unidad.
• Se utilizarán férulas protectoras con el objetivo de fijar los catéteres venosos, e
impedir su retirada accidental.
• La elección del tamaño de la férula variará según la zona de punción y tamaño
de la extremidad del niño.
• Almohadillado correcto de la férula para evitar la aparición de úlceras por
presión y revisión de posibles puntos de presión de férula.
• La extremidad del paciente se colocará en posición anatómica/funcional.
• La férula no ha de impedir la visualización del punto de inserción del catéter, ni
la visión de los dedos para poder valorar la perfusión periférica.
PEDIÁTRICO
4. ADMINISTRACIÓN DE FÁRMACOS EN EL PACIENTE PEDIÁTRICO:
4.1 Administración de medicación inhalada7: La efectividad de la terapia

inhalada exige una correcta técnica en el uso de los dispositivos.
Aspectos a tener en cuenta para la administración de medicación inhalada:
§ El calibre y anatomía de la vía aérea: las diferencias anatómicas (entre

preescolares y niños mayores) hacen que varíe el paso de la medicación.
§ La técnica de inhalación es uno de los factores que determina la
biodisponibilidad del fármaco en la vía inferior y la eficacia terapéutica de los
inhaladores.
§ En niños pequeños, el depósito pulmonar del fármaco es aproximadamente la
décima parte del adulto.
§ En lactantes, la respiración nasal se comporta como un filtro que incrementa el
depósito del fármaco en las vías aéreas superiores y lo disminuye en el pulmón.
§ El llanto en el niño pequeño o hablar durante la inhalación disminuye la eficacia
de la técnica inhalatoria.
§ Es aconsejable que los lactantes o niños pequeños se familiaricen con la cámara
y mascarilla para evitar el rechazo y reciban la medicación estando despiertos.
§ Si no es posible administrar la medicación despierto, es preferible administrar
el tratamiento durmiendo en vez de llorando.
§ Dado que los lactantes respiran fundamentalmente por la nariz y muchos se
calman con el chupete, un estudio ha demostrado que el depósito pulmonar es
similar en estos niños si se inhala la medicación nebulizada a través de la
mascarilla con/sin chupete. No existen datos respecto al uso del chupete si se
utiliza inhalador presurizado de dosis medida (MDI) con cámara espaciadora.
§ Se recomienda utilizar el inhalador presurizado convencional o metered-dose
inhaler (MDI) siempre con cámara espaciadora con/sin mascarilla.
Se recomienda en todas las edades utilizar MDI con cámara espaciadora para el
tratamiento de las crisis asmáticas frente a los nebulizadores por su mayor
comodidad, efectividad, mayor depósito pulmonar, tiempo de permanencia más
corto en Urgencias y menor coste y riesgo de efectos secundarios en niños
4.1.1 Inhalador de cartucho presurizado (MDI): Se caracterizan por

disponer de una válvula que libera una dosis fija del fármaco.
Los MDI de tipo convencional, la dosis se libera con cada pulsación.
Ventajas: barato, ligero y de pequeño tamaño y fácil de transportar.
Precisan un flujo inspiratorio bajo, se pueden acoplar a cámaras
espaciadoras, permiten la percepción de la inhalación, la dosis
administrada es exacta, estéril y reproducible y son poco sensibles a
la humedad.
Inconvenientes: relacionados con la dificultad técnica (precisan
coordinación entre la pulsación y la inspiración), el elevado depósito
PEDIÁTRICO
en la orofaringe y escaso a nivel pulmonar, el efecto frío-freón (se

corta la inspiración por el impacto del propelente frío en la
orofaringe), la dosis liberada puede cambiar si no se agita
correctamente el dispositivo y la mayoría no informan sobre las
dosis disponibles (una forma sencilla pero inexacta de conocer el
contenido es retirar el inhalador de la carcasa e introducirlo en un
vaso de agua: si se hunde está lleno, si se queda vertical está en la
mitad y si flota está vacío).
4.1.2 Cámara espaciadora: son dispositivos que se intercalan entre el MDI

y la boca del paciente de modo que se puede inhalar sin necesidad
de sincronizar la salida del fármaco con la inspiración lo que permite
simplificar la técnica de inhalación y mejorar su eficiencia.
Suelen tener una o dos válvulas unidireccionales y las partículas
pequeñas (terapéuticamente activas) se mantienen unos segundos
en suspensión en espera de ser inhaladas, mientras que las grandes
(inactivas) chocan contra las paredes de la cámara, por lo que
disminuye el depósito a la vía aérea superior y a la orofaringe y con
ello la absorción oral y gastrointestinal del fármaco.
La cantidad de fármaco disponible para la inhalación en la cámara

depende de varios factores:
o El material de la cámara que influye en la vida media de las

partículas.
Las de plástico con material antiestático prolongan la vida media
del fármaco y favorecen un mayor depósito pulmonar.
Las de plástico convencional presentan un efecto electrostático
en las paredes por lo que atraen las partículas disminuyendo la
vida media. Para minimizar dicho efecto se recomienda lavar con
un detergente suave, enjuagarlas con agua y dejarlas secar al
aire sin frotar. Otra opción, también efectiva es impregnarlas con
varias dosis del fármaco antes del primer uso, no siendo
necesario en usos sucesivos ni después de lavarlas.
o El retraso en el inicio de la respiración hace que el fármaco se

deposite en las paredes de la cámara, por lo que es conveniente
comenzar la inspiración inmediatamente después de la
pulsación.
o El volumen y la longitud de la cámara, existen cámaras para

adultos y niños mayores que tienen un volumen medio de 750
ml y cámaras para lactantes y niños pequeños que oscilan entre
150 y 350 ml.
PEDIÁTRICO
4.1.3 Recomendaciones para el uso de los dispositivos de inhalación en

pediatría:
o Si es posible, utilizar para el mismo paciente un único dispositivo y

adecuarlo a su edad.
PEDIÁTRICO
o Las cámaras de pequeño volumen con mascarilla facial se utilizan en

lactantes o niños no colaboradores. Si se utiliza mascarilla facial, ésta
debe adaptarse perfectamente para cubrir sólo la boca y nariz.
o Siempre que sean capaces de realizar la técnica de forma correcta (3-4
años) se recomienda retirar la mascarilla e inhalar a través de la boquilla
de la cámara espaciadora, ya que se elimina el espacio muerto de la
mascarilla y aumenta la disponibilidad del fármaco.
o Con un entrenamiento adecuado los niños mayores de 4 años pueden
utilizar correctamente las cámaras convencionales.
o Utilizar siempre en los niños el MDI con cámara.
o No descargar múltiples pulsaciones simultáneas.
o Procurar inhalar inmediatamente después de la pulsación ya que el
retraso disminuye la cantidad de fármaco disponible.
o Revisar periódicamente si el dispositivo se encuentra en buen estado y
comprobar la técnica de inhalación, siendo imprescindible hacerlo
siempre que la evolución clínica no sea satisfactoria y antes de cambiar
de fármaco o dispositivo.
4.1.4 Técnica:
1. Sujetar al niño de forma adecuada, destapar el inhalador y agitarlo en

posición vertical
2. Acoplar el inhalador a la cámara.
3. Situar la mascarilla perfectamente ajustada alrededor de la boca y nariz
del niño.
4. Pulsar el inhalador, solo una vez, con la cámara horizontal.
5. Mantener la posición de la cámara y mascarilla mientras el niño respira
con normalidad unas 5 veces (observar el movimiento de la válvula) o
esperar 10 segundos. No obstante suele ser suficiente con 2-3
respiraciones si se utilizan cámaras de pequeño tamaño.
6. Si precisa nuevas dosis, volver a agitar cada vez y repetir el
procedimiento con un intervalo de 30 segundos a 1 minuto entre cada
dosis.
7. Retirar el inhalador de la cámara y taparlo.
8. Lavar con agua la boca y la zona de la cara en contacto con la mascarilla.
4.1.5. Limpieza y mantenimiento de los dispositivos más utilizados:
o MDI: Se recomienda extraer semanalmente el cartucho que contiene el aerosol y

limpiar la carcasa de plástico y el protector de la boquilla, bien con un paño
húmedo o agua templada jabonosa y aclarar con agua corriente. Secar bien para
evitar que quede agua en la base de la válvula
o Cámaras espaciadoras: Al menos una vez al mes, desmontarlas según las
instrucciones del fabricante y limpiarlas con agua tibia jabonosa (detergente
suave), enjuagarlas con agua y dejarlas secar al aire, sin frotar. Así, se evita la carga
electrostática.
PEDIÁTRICO
También se debe vigilar el funcionamiento correcto de las válvulas. Se recomienda

cambiar las cámaras de plástico al menos cada 12 meses.
Se aconseja que las cámaras sean de uso individual pero en caso de reutilizarlas en la
consulta está indicada la limpieza y desinfección de alto nivel después de cada uso.
1. Desmontar las distintas partes del cámara.

2. Limpiarlas sumergiendo las piezas con agua que contenga un detergente
enzimático (siguiendo las instrucciones del fabricante) y aclarar con abundante
agua tibia.
3. Dejar secar al aire, montar de nuevo la cámara y guardar.
4.2 Administración de medicación nebulizada7: En los casos en que sea

necesaria su utilización se recomiendan los de tipo Jet con oxígeno (flujo mínimo de 6-
8 L/min) y no con aire comprimido. El volumen total de la solución a nebulizar es de 3-
5 ml y el tiempo de administración no debe ser superior a 10-15 minutos.
Ventajas: Mayor facilidad para la inhalación y permitir la humidificación de las vías

aéreas. Se pueden administrar distintos fármacos juntos y a altas dosis. Compatibles
con la oxigenoterapia y la ventilación mecánica.
Inconvenientes: Necesitar una fuente de energía. Precisa más tiempo para inhalar el
fármaco, con escaso control de la dosis administrada y menor depósito pulmonar.
Nebulizador: dispositivo que se utiliza para la administración de medicamentos

líquidos para el tratamiento del asma entre otras afecciones respiratorias.
Estos fármacos al contactar con un flujo se oxígeno o de aire se transforman en aerosol

de partículas respirables que pueden ser inhaladas fácilmente a través de una
mascarilla facial o una boquilla.
En la actualidad, los nebulizadores raramente están indicados en pediatría, ni para el

tratamiento crónico ni en los episodios agudos de asma y su uso se restringe a casos
muy concretos, sobre todo exacerbaciones graves en los servicios de urgencias o en
pacientes en los que no se puedan emplear otros dispositivos.
PEDIÁTRICO
4.3 Administración de fármacos vía parenteral: vía

intramuscular/subcutánea
ZONAS DE INYECCIÓN
Fuente: Manual de vacunacions de Catalunya 2020

PEDIÁTRICO
Bibliografía:
1. Edo Gual M, Giró Sanabria I, March Vilà G, Querol Gil, M. Manual de procediments
i tècniques dínfermeria en pediatría. Trivium Infermeria 1. 2009.Barcelona: Servei
de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. ISBN: 978-84-490-2607-
2.
2. UNICEF. Convención sobre los Derechos del Niño [Internet]. Madrid; 2015.
Available from: www.unicef.es
3. Espona Quer M, Salas Sanchez E. Recomanacions sobre l’ús d’antisèptics en l’àmbit
sanitari. Butlletí d’Informació Ter. 2013;24(3):12–8.
4. González Rodríguez JD, Rodríguez Fernández LM. Infección de vías urinarias en la
infancia. Protoc diagn ter pediatr. 2014;1:91-108
5. Herreros Fernández ML, González Merino N, Tagarro García A, Pérez Seoane B, de
la Serna Martínez M, Contreras Abad MT, et al. A new technique for fast and safe
collection of urine in newborns. Arch Dis Child. 2013;98:27-9.
6. Kaufman J, Fitzpatrick P, Tosif S, et al. Faster clean catch urine collection (Quick-
Wee method) from infants: randomised controlled trial. BMJ 2017;357:j1341
7. García Merino A, Esteller Carceller M. Terapia inhalada: lo que nos queda por
saber. En AEPap ed. Curso de Actualización Pediatría 2015. Madrid: Lúa Ediciones
3.0; 2015. p. 347-61.
Cálculo de Medicación en
pediatría
Consideraciones
• La población pediátrica varía mucho en:

• Edad
• Área de superficie corporal
• Capacidad para absorber, metabolizar y excretar la
medicación (mientras más pequeño es el niño, mayor
es su metabolismo)
• El cálculo de la dosis, generalmente se hace según PESO
o SUPERFICIE corporal, de acuerdo al tipo de fármaco,
por lo que es muy importante tener el peso exacto del
niño
Consideraciones
• La administración de medicamentos en niños se transforma en un proceso muchas
veces complejo, que requiere conocimientos, experiencia y, a veces, creatividad
por parte del profesional de la salud.
• No disponer de formas farmacéuticas adecuadas de acuerdo con las dosis, lo que

lleva a dividir y diluir, a veces exageradamente, una forma farmacéutica
destinada a un adulto.
• Esto conlleva riesgos de inexactitud en las dosis, contaminación en la manipulación,

inestabilidad de los preparados extemporáneos y parenterales e incompatibilidades
e interacciones.
Vías de administración
Seguridad del paciente
• La preparación debe realizarse cumpliendo todas las normas de
asepsia y antisepsia y respetando los volúmenes de dilución
aceptados por el niño y el fármaco
• Administrar solo medicamentos BAJO PRESCRIPCIÓN MÉDICA
• LEER envase para comprobar si el medicamento a administrar es el

indicado
Las 5 comprobaciones antes de administrar
Paciente
Vía de
Medicamento
administración
Hora Dosis
Regla de los 4 YO
Yo Yo
Yo preparo Yo registro
administro respondo
Reglas de conversión
Equivalencias
Ejemplo: Amikacina 500mg/2ml
1-OTITIS
CÁLCULO DOSIS SEGÚN PESO
Khalil es un niño de 4 años, acude junto a su madre (barrera idiomática), la han

llamado del colegio ya que hacía 30 minutos que lloraba y decía que le dolía el
oído derecho también le ha salido un líquido sanguinolento del oído. En la sala de
espera Khalil sigue llorando, está en brazos de la madre. La madre no le ha dado
nada para el dolor.
• Peso: 15kg
• Pauta de ibuprofeno 10mg/kg/dosis
1-OTITIS
Si la presentación del ibuprofeno que

tenemos en la consulta es de 20mg/ml.
Cuantos ml administraremos de Ibuprofeno v.o?
a) 7,5 ml b) 7 ml c)3,5ml
1-OTITIS
• Se quedan en la sala de espera. A los 30' Khalil está más tranquilo, en brazos
de la madre pero ya no refiere dolor.
• EXPLORACIÓN:
• Tºaxilar: 36,8C. La madre refiere que ayer lo notó caliente pero no le

puso el termómetro, le administró un "poco de ibuprofeno", y ha
dormido bien.
• DIAGNÓSTICO: OTITISMEDIA SUPURADA
• TRATAMIENTO: AMOXICILINA / AC. CLAVULÁNICO 80mg/Kg/día vía oral

Resolución Caso 1
Si la presentación de la amoxicilina / ac.clavulánico

comercial es de: 100/12,5 mg/ml. Qué dosis le toca cada
8h de amoxicilina/ac.clav?
a) 4 ml b) 12ml c) 8,6 ml
2-BAO
• CALCULOS INHALADODRES
• Angelita es una lactante de 12 meses, prematura de 36 semanas y con

antecedentes de bronquiolitis por VRS al mes de vida
• Su madre, muy preocupada, consulta en el centro de atención primaria porque
desde hace 24 horas tiene mocos y tos, y ve que no respira bien, toma lactancia
materna a demanda desde ayer ya que rechaza alimentación complementaria
• La exploración muestra tiraje subcostal e intercostal que sugiere dificultad

respiratoria.
• Tras proporcionar posición de confort (brazos de la madre) y realizar lavado
nasal
• realizamos monitorización.
• Sat O2: 94% FR: 36x’ FC: 128x’
• Peso: 8kg
2-BAO
CLASIFICACIÓN Y SINTOMAS DE LA BRONQUIOLITIS

• Auscultación: Entrada de aire disminuida
LEVE MODERADA GRAVE
Signos de Signos de Signos de

con sibilantes inspiratorios y espiratorios
obstrucción de obstrucción de obstrucción de
vía aérea:
(tos/roncus/sibi
vía aérea
(tos/roncus/sibi
vía aérea
(tos/roncus/sibi
• Diagnóstico: BRONQUIOLITIS MODERADA
lantes) lantes) lantes)
+
Aumento del
• Tratamiento:
+
Aumento del
trabajo
trabajo
respiratorio
• Salbutamol inhalado con envase a
(taquipnea,
presión 300mcg con cámara
respiratorio
(taquipnea, retracciones,
retracciones, aleteo nasal)
aleteo nasal) + espaciadora.
Alteraciones
hemodinámic
as
(cianosis/taqui
cardia)
2-BAO
PREPARACIÓN NEBULIZADOR
• Si la presentación de salbutamol es de 100 mcg/inh.

Cuantos pufs le tocaran cada 4-6 horas?
a)3 puf b)1 puf c)2 puf

3- Dolor Post Quirúrgico
Calculo de dosis EV
• Arlet es una niña de 10 años, intervenida de una Apendicitis Aguda.
Se encuentra hospitalizada en planta de pediatría. Nos avisan por dolor.
• La prescripción médica es Ketoralaco 14 mg cada 8 hores vía
endovenosa.
• Presentación ketorolaco: 15mg/3ml
• ¿Cuántos ml prepararemos?
a) 1,4ml b) 2,8ml c) 3,2 ml

4- MeningitisCalculo
Bacteriana en lactante
de velocidad infusión mililitros y gotas, dosis
de 9 meses
Marc es un lactante de 9 meses, diagnosticado de Meningitis
Bacteriana
• El pediatra ha dejado pautada la siguiente medicación
• Suero Glucosado al 5% 500ml, con una ampolla de cloruro de
potasio y una ampolla de cloruro de sodio al 20%, volumen
total en 24 horas, de 1365 ml
• Dexametasona 1,4 mg cada 6 horas endovenoso
• Cefotaxima 340 mg cada 6 horas
• Fenobarbital 90 mg cada 12 horas endovenoso
Meningitis Bacteriana en lactante de 9 meses
• La pauta de hidratación es Suero Glucosado al 5% 500ml, con una ampolla de cloruro
de potasio y una ampolla de cloruro de sodio al 20%, volumen total en 24 horas, de
1365 ml
Calcular la dosis de la pauta de hidratación con suero en ml/h
a)114 ml/hora b) 56.8 ml/hora c) 57 ml/hora
Calcular la dosis de la pauta de hidratación con suero, en gotas/min
a) 38 gotas por minuto b) 260,4 gotas por minuto c) 18 a 19 gotas por minuto
Resolución Caso 4
• Prescripción terapéutica Dexametasona 1,4 mg cada 6 horas por vía
endovenosa
✓Calcular la dosis de Dexametasona que le corresponde
• Presentación: Dexametasona de 5mg en 1ml
a) 2,8 ml. b) 0,28 ml. c) 1,4 ml.
✓La jeringa y aguja más recomendable para administrar esta dosis son?
a)Jeringa de 10 ml. b) Jeringa de 5 ml. c)Jeringa de 1 ml

Resolución caso 4
• La pauta antibiótica es Cefotaxima (presentación liofilizado

por 1 gr), 340 mg cada 6 horas endovenoso
Presentación Cefotaxima (presentación liofilizado por 1 gr)
• La dosis indicada de medicamento está contenida en?

a) 3,4 ml, al diluir con 5 cc de diluyente.
b) 1,7 ml, al diluir con 5 cc de diluyente.
c) 0,34 al diluir con 5 cc de diluyente
Resolución caso 4
A Marc le corresponde administrar la segunda dosis de fenobarbital
(anticonvulsivante, sedante e hipnótico)
• Prescripción terapéutica Fenobarbital 90 mg cada 12/horas endovenoso
• Presentación: Fenobarbital frasco ampolla de 200 mg en polvo para reconstituir
✓ ¿Si el medicamento lo disuelve en 2ml, la dosis indicada está contenida en?
a) 4ml b) 1ml c) 0,9 ml

5-Deshidratación
Preparación sueroterapia e iones
Estás de prácticas de enfermería infantil en el servicio de urgencias del hospital Parc Taulí.
Claudia ha venido deshidratada y junto con la enfermera hemos preparado una carga
de suero que está finalizando. La enfermera te pide si puedes ir preparando la perfusión
de sueroterapia prescrita por el pediatra y explicarle posteriormente el cálculo realizado,
teniendo en cuenta que el frasco de suero glucosado al 5%es de 500 ml.
• PAUTA: 850 ml + 12 meq ClK ( presentación 1 amp 10 ml/10 meq) +16,5 ml NaCl +23,5
ml de gluconato cálcico, a pasar en 24h
✓ Prepara la perfusión
✓ Cálculo de velocidad de infusión
6- Intoxicación
C álculo Ritmo infus.
Ingresa al servicio de urgencias niña de 36 meses en estado de shock, después de

intoxicación por salicilatos
• El pediatra indica hidratación parenteral con SSF 390 ml en media hora
✓ Calcula el número de gotas por minuto para administrar el suero en el tiempo
pautado (utilizando un equipo de normogoteo)
a) 21.66 gotas b) 65gotas c) 390 gotes d) 260 gotas
✓ Si se administra mediante bomba de infusión, cual será la velocidad de

perfusión?
a) 680 ml/h b) 780ml/h c) 42 ml/h d) 500 ml/h

7-Deshidratación Severa
Antón lactante de 15 meses, con un cuadro de Deshidratación
Severa, el médico indica hidratar por vía parenteral en forma
urgente.
• Prescripción terapéutica: Ringer lactato 200 ml por vía
endovenosa en 10 minutos
• Presentación RL 500 ml
✓ La modalidad recomendada de infusión es:
a) Bomba de infusión 1200ml/h b) En bolo c) Goteo intermitente 400 got/mín

Resolución Caso 7
• Cual sería una forma ágil y segura (es una urgencia)de pasar 200ml
teniendo en cuenta que la presentación es de RL 500ml?
a)Avisar a los padres que calculen 10 mín y nos avisen para parar la
perfusión
b)Retiraría 300 ml de la presentación de 500 ml, de ésta manera quedan los
200 l pautados
c)Las BIC, aparte de programar la velocidad de infusión, permiten
programar el volumen total a administrar. De ésta manera la bomba se
parará y nos avisará cuando llegue al volumen total programado
d)Comentaremos con el pediatra que no disponemos presentación de 200
ml
8- Reanimación Neonatal
Estáis de prácticas de enfermería en Sala de Partos. Anna es una mujer de 35
años, primigesta de 40 semanas que ha ingresado para inducción al parto por
registro cardiotocográfico patológico y oligoamnios. tras una bradicardia fetal
mantenida se indica cesárea urgente por Riesgo de Perdida de Bienestar Fetal.
Nace un niño hipotónico, no respira i FC de 50 por min.. Tras maniobras iniciales
de reanimación y intubación endotraqueal, sigue sin aumentar la FC. El
neonatólogo pide a la matrona que inicie masaje cardíaco y te pide si puedes
ir preparando adrenalina 1/10.000 al tiempo que él va canalizando la vena
umbilical.
• Presentación Adrenalina
• Ampollas 1:1000 1mg=1ml
• Dosis por kg: 0’01-0’03 mg/kg
• Adrenalina 1:10000 0,1mg/ml (añadir 9cc de suero fisiológico)
Resolución Caso 8
✓Si el niño pesa 3,kg y nos piden que preparemos a 0,02mg/kg
que dosis en mg le corresponde?
• a) 0,06 mg b) 0,6mg c)6mg
✓Qué dosis de la disolución prepararemos?

a) 0,06 ml b) 0,6ml c) 6ml
✓Cuál sería la jeringa más indicada para cargar la

dosis de adrenalina que le corresponde?
a)Jeringa de 10 ml. b) Jeringa de 5 ml. c)Jeringa de 1 ml
Enlaces de interés
• http://pediamecum.es/
• http://www.guiafarmapediatrica.es/introduccion
• http://www.vademecum.es/
• https://play.google.com/store/apps/details?id=com.mostrarium.sjd&hl=es_419&gl=US:
aplicación para android con actualizaciones de protocolos, calculadora, contenidos
interesantes y actualizados.
• https://www.e-lactancia.org/ : Para saber si la medicación està contraindicada con la
lactancia.
Recordad: “Más
vale quedar de
tonto que pasarse
de listo”

Todo Junto Infancia

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Todo Junto Infancia

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Anatomía

Generalidades Hormonas ováricas

El Servei d´atenció a la Salut sexual i reproductiva

Centres atenció primària (CAP)

◆GINECÓLEG: Activitats de diagnòstic i atenció a la

◆ POBLACIÓ DIANA: EDAT REPRODUCTIVA

◆ INFORMACIÓ I EDUCACIO SANITÀRIA GRUPAL E INDIVIDUAL

◆ POBLACIÓ DIANA: DONA ENTRE 50-69 ANYS

◆ Prevenció primària, secundària, diagnòstic i tractament.

◆ Aparell genital i mama.

◆ POBLACIÓ DIANA: DONA 25-69 ANYS

◆ Prevenció i detecció precoç

Recollir tota la informació sobre la salut de la dona,

Serveix com a via de comunicació entre tots els

EMBARÀS PARTS AVORTAMENT FILLS VIUS

◆ NORMALITAT: 28-35 DIES

◆ Ambient de confiança i tranquil.litat

PERMET AGAFAR MOSTRES

PERMET DETECTAR EL VPH

EL COST ÉS MÉS ELEVAT

És la observació de l’aparell genital femení amb instruments òptics

n Capacitat de gaudir d´una vida sexual sense riscos

n Informació sobre vida sexual i contracepció

n Prevenció del risc reproductiu

n Atenció específica als grups de risc

n Una quarta part de les dones no té accés a un mètode

n El 40% dels embarassos a tot el món no són desitjats.

n 22 milions d´embarassos no desitjats finalitzen amb una

n S’escull el mètode tenint en compte:

RELACIÓ AMB EL COIT

OVULACIÓ FECUNDACIÓ IMPLANTACIÓ

Requereixen autocontrol i coneixement del propi cos, de la

n Defineix el període estèril del cicle: la nit del tercer dia de la

n Cal mesurar la temperatura cada dia a la mateixa hora, abans

n Utilitzar sempre el mateix termòmetre

n Descans mínim 6-8 hores

n Anotar temperatura en una gràfica

n Anotar factors que puguin alterar la temperatura

DELS SÍMPTOMES D’OVULACIÓ.

L’augment de prolactina durant l’alletament

INDEX FALLIDES 2%-10%

No precisa control mèdic

n MÉS EFICAÇ ASSOCIAT A ESPERMICIDA

ÍNDEX FALLIDA: 5-12%

• COMPRVAR CADUCITAT I ESTAT PREVI

• CAL COL.LOCAR ABNS DE LA RS

• RUPTURA PRESERVATIU (IPC)

Protecció davant MTS i SIDA

Col·locació requereix aprenentatge

Antiestètic, sorollós, es pot desplaçar

INDEX FALLIDA 4-18%

No precisa control ni seguiment mèdic

Necessita habilitat i aprenentatge per a la col.locació

Millor utilitzar-lo combinat amb espermicides

Pot donar al·lèrgies

No protegeix davant MTS i SIDA

Contraindicat en prolapse úter, cistocele o rectocele, fístules.

n Cal manipular de forma higiènica , rentar després de l´ús i

n Col·locar espermicides per ambdós cares

n Mantenir entre 6-8 hores, no més de 24 hores

INDEX FALLIDES 10-39%

No precisen control especial

Es poden utilitzar combinats amb altres mètodes

Efecte antiinfecciós davant Trichomones, Candides, Moniliasis,