Los orígenes del funcionalismo

L’objectiu principal d’aquesta unitat és oferir una aproximació a la perspectiva funcionalista

de les teories de la comunicació des dels seus orígens i a través dels seus principis
fonamentals, sobretot pel que fa a la comunicació de masses. Aquesta aproximació es
completa amb un recull exhaustiu d’aportacions del funcionalisme i de crítiques que la
perspectiva ha rebut.

La perspectiva teòrica funcionalista es basa en la idea que la millor manera d’explicar els fets
socials és a través de les funcions que desenvolupen en el si d’una societat, gràcies a les
quals aquesta es manté i desenvolupa.

El funcionalisme s’ha presentat com una perspectiva molt propera al positivisme, segons el
qual les ciències socials han de descobrir l’ordre social, o les lleis naturals que controlen i
pronostiquen els fets socials.
● Inicios
○ Comte (1789-1857), Durkheim (1858-1917). Malinowski (1884-1942)
○ Molt influenciat per l’antropologia.
○ Radcliffe-Brown i Malinowski sostenen que hem d’estudiar una societat o una
cultura en el seu conjunt si volem comprendre les seves principals institucions
i explicar el comportament dels seus membres.
● Contexto → el clima de la época → revoluciones
○ La política
○ La económica
○ La social
○ La científica
● El contexto previo
○ El conductismo
○ La sociedad de masas
○ La propaganda política
○ El reflejo condicionado (Pavlov 1849-1936)
○ Concepción de los medios de comunicación antes del funcionalismo
● La concepción de los medios de comunicación
○ Posibles consecuencias de la concepción conductista
■ Las empresas mediáticas
■ El papel de la publicidad
■ La Administración
○ Hacia la investigación administrada
○ Concepción funcionalista:
■ Sociedad → individuos libres, racionales, autónomos
■ Sociedad → Mercado libre de ideas o mensajes
● La función del funcionalismo

1
 ○ ¿Por qué se produce un desplazamiento territorial en la producción del
conocimiento occidental?
○ ¿Cuál es el panorama internacional después de la Segunda Guerra Mundial?

La consolidación del funcionalismo

● Talcott Parsons (1902-1979): el estructural funcionalismo
○ Estructura /funciones
● Paul F. Lazarsfeld (1901-1976): el empirismo sociológico
○ La Oficina de Investigación Aplicada (Bureau of Applied Social Research)
Universidad de Columbia

Las teorías de alcance intermedio

● Robert King Merton (1910-2003)
○ Teorías de alcance intermedio
● La teoría de los dos escalones de la comunicación
○ El papel del grupo
○ El papel del líder de opinión

Los principios básicos

● Análisis objetos estandarizados
● Seres humanos racionales buscan su bienestar > motivaciones para alcanzar objetivos
● Conceptos fundamentales:
○ Funciones /disfunciones → latentes/manifiestas
○ Elementos afuncionales
● Señalar grupo de referencia
● Sistema y función (la función crea el órgano, pero sin órgano no hay función)
● Interés por el cambio social
● Validación mediante experimentación
● Ciencia libre de valores e ideologías

Funcionalismo
● Las funciones de la comunicación de masas
● Los medios de comunicación y el cambio social
● Ventajas del funcionalismo
● Limitaciones del funcionalismo

Las funciones de la comunicación de masas

● Función otorgadora de status
● Función de compulsión de las normas sociales
● Disfunción narcotizante

2
 Funciones y disfunciones
● Función de cohesión social
● Función de compulsión de las normas sociales
● Disfunción de desintegración social
● Disfunción de fomento del miedo social

Los medios y el cambio social

● Condiciones generales
○ Monopolización → Això es produeix quan hi ha poca o cap oposició ens els
mitjans de comunicació a la difusió de determinats valors. És a dir, que no hi
hagi contrapropaganda. Aquesta monopolització és realment difícil en una
societat altament diferenciada.
○ Canalización → Anunciar és una activitat dirigida generalment a la
canalització de pautes de comportament o actituds pre-existents, rara vegada
es tracta de instal·lar noves actituds o de crear pautes de conductes noves.
Quan existeix una pauta general de conducta aquesta pot ser canalitzada en
una o altra direcció. Quan es pretén reformar en lloc de canalitzar, és molt més
difícil que es consegueixen els objectius. “Els mitjans de comunicació, doncs,
han estat utilitzats efectivament per a canalitzar actituds bàsiques, però hi ha
molt poques proves de que hagi servit per a canviar aquestes actituds”.
○ Complementación → Els mitjans de comunicació de masses tenen la seva
màxima efectivitat en conjunció amb els contactes cara a cara. Els factors que
contribueixen a una major efectivitat d’aquesta sinergia són els següents:
■ Es produeix un efecte de finançament, per la suma de dos missatges
que, buscant els mateixos objectius, procedeixen de dos canals
diferents.
■ La centralització de les decisions en els mitjans de comunicació
alleugereix les responsabilitats dels subalterns, que duen a terme la
comunicació cara a cara, en la seva tasca, ja que no llencen el
contingut propagandistic per si mateixos i poden convèncer als
conversos en potència pels mitjans de comunicació.
■ L’aparició d’un representant del moviment en els mitjans de
comunicació serveix per a legitimar i donar importància al moviment i
als seus objectius (funció atorgament del status)
● Capacidad de influencia de los medios
○ Elementos intermedios
● Condiciones del mensaje
○ Atención
○ Sintonía
○ Despertar necesidades
○ Sugerir como satisfacerlas
● El papel del grupo
● Consonancia con receptor → hacia el cambio

3
● Elementos que controla el comunicador
○ Contenido y transmisión del mensaje

Ventajas del funcionalismo

● Utilidad: inventario de funciones
○ Entretenimiento
○ Cohesión social
○ Fomentar el consumo
○ Simbolizar la presencia del mundo cotidiano
○ Compensación emocional
○ Compañía
○ Reafirmación de la identidad cultural

Limitaciones del funcionalismo

● Entretenimiento más que simple ocio
● Visión segmentada y ahistórica
● Condicionada por las fuentes de financiación de las investigaciones
● Perspectiva conservadora