Está en la página 1de 291

Psicoanlisis y lenguaje.

La aportacin original
de Jacques Lacan
Hebe M. Tizio Domnguez

ADVERTIMENT. La consulta daquesta tesi queda condicionada a lacceptaci de les segents condicions d's: La difusi
daquesta tesi per mitj del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intellectual
nicament per a usos privats emmarcats en activitats dinvestigaci i docncia. No sautoritza la seva reproducci amb
finalitats de lucre ni la seva difusi i posada a disposici des dun lloc ali al servei TDX. No sautoritza la presentaci del
seu contingut en una finestra o marc ali a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentaci
de la tesi com als seus continguts. En la utilitzaci o cita de parts de la tesi s obligat indicar el nom de la persona autora.

ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacin de las siguientes condiciones de uso: La
difusin de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de
propiedad intelectual nicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacin y docencia. No se
autoriza su reproduccin con finalidades de lucro ni su difusin y puesta a disposicin desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentacin de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentacin de la tesis como a sus contenidos. En la utilizacin o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.

WARNING. On having consulted this thesis youre accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed
in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and
availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is
not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using
or citation of parts of the thesis its obliged to indicate the name of the author.
/

UNIVERSIDAD DE BARCBLOlA

FACULTAD DB PSICOLOGA

TESIS DE DOCTORADO

PSICOANLISIS Y LENGgjJB

LA APQRTACIQH QRIGIITAL DR JACQES LACA

Presentada por:

Hebe M. T l z l o Domnguez

B a j o l a direccin de:

Dr. M l q u e l S e r r a i Raventos

BARCELOIA

SETIEMBRE DE 1990
. Palabras previas 1

. Introduccin 2

. O b j e t i v o de l a p r e s e n t e T e s i s 2

. La I m p o r t a n c i a d e l tema 7

. E l e s t u d i o histrico 11

I. L/V CUESTIN PEL LEHGUAJE EM FREUP

1. E l cambio e n l a . cancspcln d e l a c t o de h a b l a

- 1882-1897- 15

1.1. Una e s c u c h a d i f e r e n t e 15

1.2. Lo que Anna 0. saba 16

1.3. Lo que l o s mdicos saban 20

1.4. Lo que F r e u d descubre 22

2. E l psicoanlisis como una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e

-1888-1938- 26

2.1. L a abolicin de l a a c c e s i b i l i d a d a s o c i a t i v a

-1888-1893- 26

2.2. E l " a p a r a t o d e l l e n g u a j e " - 1 8 9 1 28

3.3. C o n t i n u i d a d y d i s c o n t l n u i d a d - 1 8 9 5 32

2.4. E l orden a s o c i a t i v o y l o l n t r a d u c i d o - 1 8 9 5 - 9 6 36

2.5. E l a p a r a t o psqulCQ-1896-1938 42
3. Lns "usos lingsticos" y e l " l e n g u a l e fundamental

-1893-1938- 50

3.1. Lo8"usos lingsticos" y e l " l e n g u a j e fundamental"50

3.2. Los "usos lingsticos" 51

3.2.1. La interpretacin de l o s suefios-1900 52

3.2.2. La psicopatologa de l a v i d a c o t i d i a n a - 1 9 0 1 . . . . 5 6

3.2.3. E l c h l s t e - 1 9 0 5 58

3.3. B l " l e n g u a j e fundamental" 61

3.3.1. Las t r a n s f o r m a c i o n e s g r a m a t i c a l e s - 1 9 1 0 61

3.3.2. E l slmbolismo-1893-1938 67

a. L a conversin histrica p o r simbolizacin 67

b. L a relacin simblica d e l sueo 70

I I . LA CUESTIQg DEL LEgGUAJE Eff LACAN

1. Breve r e c o r r i d o p o r l o s p o s t - f r e u d l a n o s 73

1.1. Definicin 73

1.2. E l simbolismo 74

1.2.1. Sandor F e r e n c z i - 1 9 1 2 74

1.2.2. O t t o Rank y Hans Saclis-1913 75

1.2.3. E r n s t Jones-1916 77

1.2.4. K e l a n i e K l e i n - 1 9 3 0 79

1.3. La lengua 80

1.3.1. Edouard Pichon-1927 80

1.4. La palabra 85
1.4.1. K a r l Abraham-1925 85

1.4.2. E l l a Sharpe-1940 86

1.4.3. Robert F l i e s s - 1 9 4 9 88

1.4.4. Rudolph Loewenstein-1952 89

2. ET contexto: a l g u n a s p e r s p e c t i v a s 93

2.1. Introduccin 93

2.2. E l surrealismo-1919 95

2.3. L a s r e f e r e n c i a s lingsticas 100

2.3.1. F e r d l n a n d de Saussure-1916 100

2.3.2. D e l a c r Q l x - 1 9 2 4 102

2.3.3. Danourette y Plchon-1927 103

2.4. L a psiquiatra f r a n c e s a y l a cuestin d e l

lenguaje 108

2.4.1. C l e r a m b a u l t y e l automatismo n)eutal-1920 110

2.4.2. C h . B l o n d e l y l a c o n c i e n c i a mrblda-1928 111

3. L a a a t e r i o r l d a d de l a preocupacin p o r e l l e n g u a j e . 1 1 6

3.1. Primeros trabajos-1926-1931 116

3.2. Esqulzografa-1931 119

3.2.1. G u i l l e n Teuli 119

3.2.2. Claude, B o u r g e o l s y K a s q u l n 122

3.2.3. Esquizografa 124

3.3. L a T e s i s d e l d o c t o r a d o en H e d l c l n a - 1 9 3 2 126
3.3.1. La orientacin f r e u d l a n a 128

3.3.2. En l a p s i c o s i s no se t r a t a de dficit 129

3.3.3. De l a esquizografa a l a s p r o d u c c i o n e s

literarias 131

3.4. E l problema d e l e s t i l o - 1 9 3 3 135

4. L a cuestin d e l l e n g u a j e en l a teora de 1Q

ImaglaarlD 138

4.1. B l e s t a d i o d e l espejo-1936 139

4.2. Quin e s e l i n t e r l o c u t o r ? - 1 9 3 6 140

4.3. L a lgica d e l s u j e t o - 1 9 4 5 143

4.4. L a c a u s a l i d a d psquica-1946 144

4.5. B l s u j e t o d e l s e n t i d o - 1 9 4 8 146

4.6. L a dialctica p u l s i o n a l - 1 9 5 0 147

4.7. La l e n g u a y e l p s i q u i s m o d e l nifio-1950 148

4.8. La escansin de l a verdad-1951 149

4.9. La cuestin d e l l e n g u a j e en l a teora de l o

imaginarlo 150

4.10. L a s r e f e r e n c i a s a L e v t - S t r a u s s y Jakobson 151

4.10.1. Claude L e v l - S t r a u s s '. 151

4.10.2. Romn Jakobson 154

5. Puncla y campo de l a p a l a b r a y e l l e n g u a j e e a

psicoanlisis 157

5.1. Las c i r c u n s t a n c i a s 157


5.1.1. La c o n f e r e n c i a d e l 8 de J u l i o 161

5.1.2. B l Congreso de Roma 164

5.2. B l P r e f a c i o 165

5.3. La Introduccin 167

5.4. " P a l a b r a vaca y p a l a b r a l l e n a en l a realizacin

psicoanaltica d e l s u j e t o " 168

5.4.1. La realizacin d e l s u j e t o 170

5.5. "Smbolo y l e n g u a j e como e s t r u c t u r a y lmite

d e l campo psicoanaltico" 176

5.6. "Las r e s o n a n c i a s de l a interpretacin y e l

tiempo d e l s u j e t o en l a tcnica psicoanaltica"..178

6 . L a e s c r i t u r a d e l E d l p o e a trnlans s i g n i f i c a n t e s . . 181

6.1. E l m i t o edpico-1953 181

6.2. Lo que na e s s i m b o l i z a d o r e a p a r e c e en l o r e a l .

-1954 182

6.3. L a l e y de l a cadena s i g n i f i c a n t e - 1 9 5 4 - 1 9 5 5 185

6.4. B l Nombre d e l Padre-1955-56 188

7. L a s . l e y e s d e l l e n g u a j e ' 196

7.1. De l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s d e l l e n g u a j e :

l a cuestin d e l s u J e t o - 1 9 5 5 - 196

7.2. L a r e d d e l s i g n i f i c a n t e y d e l s i g n i f i c a d o - 1 9 5 5 - . . 1 9 8

7.3. L a s l e y e s d e l l e n g u a j e - 1 9 5 7 - 200
III. COTfCLUSiniES

8. L a cuestin d e l l e n g u a j e en F r e u d 206

8.1. B l l e n g u a j e y e l mundo I n t e r i o r 206

8.2. B l poder de l a p a l a b r a 212

8.3. Las dos v e r t i e n t e s d e l lenguaje 217

8.4. Freud y l o s lingistas 226

9. L a cuestin d e l l e n g u a j e en Lacan 233

9.1. E l " b e n e f i c i o p o s i t i v o " de l a p s i c o s i s :

los escritos 233

9.2. L a situacin de Interlocucin 235

9.3. L a s " l e y e s de l a p a l a b r a " 239

9.4. L a s " l e y e s d e l l e n g u a j e " 241

9.5. Los aportes d e l e s t r u c t u r a l i s m o 244

10. M o d i f i c a c i o n e s en l a enseanza de Lacan y

perspectiva c r i t i c a 249

10.1. Las modificaciones 249

10.2. P e r s p e c t i v a crtica 251

11. C o n c l u s i o n e s 255

12. Suevas i n t e r r o g a n t e s 259

IV. BIBLIOGRAFA
- 1 -

. PALABBAS PREVIAS

Esta Tesis Doctoral ha sido posible gracias a la

oportunidad que l a Facultad de Psicologa, a travs d e l

Departamento de Psicologa General e Historia de la

Psicologa, me ha b r i n d a d o .

Deseo e x p r e s a r mi a g r a d e c i m i e n t o a l Dr. K l q u e l S e r r a 1

Raventos cuya paciente direccin y asesoraniento me han

ayudado a e l a b o r a r e l t e x t o .

Quiero agradecer tambin a Jacques-Alain Miller,

D i r e c t o r d e l Departamento de Psicoanlisis de l a U n i v e r s i d a d

de Pars V I I I , p o r s u s o r i e n t a c i o n e s .

Finalmente deseo a g r a d e c e r a m i s c o l e g a s de l a Comisin

de Ensayos de l a Seccin Clnica de Barcelona, Miquel

B a s s o l s , Luca D'Angela, V i c e n t e Palomera y Osear Vaissman,

l a l e c t u r a de e s t a T e s i s .
- 2 -

. ORJBTIVQ DE LA PRESEJTE TESIS

La presente Tesis e s un modo de c o n c l u i r un largo

proceso en e l que l a reflexin, l a prctica y verificacin

clnica y l a l e c t u r a de d i v e r s o s t e x t o s se f u e r o n combinando

con una s e r l e de v i a j e s p a r a l a c o n s u l t a de f u e n t e s , i n c l u s o

con e n t r e v i s t a s y bsqueda e n a r c h i v o s de Pars.

El tena escogido, "Psicoanlisis y lenguaje. La

aportacin original de Jacques Lacan', desarrollar -desde

una p e r s p e c t i v a histrica- una cuestin que s e r e f i e r e a l o s

fundamentos mismos d e l psicoanlisis.

La hiptesis ms g e n e r a l que s e f o r m u l a e s que e x i s t e

una relacin e s t r e c h a entre psicoanlisis y l e n g u a j e . El

psicoanlisis e s una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e , e s d e c i r , se

t r a t a de un s u j e t o que h a b l a a un a n a l i s t a que t i e n e como

respuesta l a interpretacin. E s t a cuestin est p r e s e n t e en

la obra de F r e u d y e s una aportacin o r i g i n a l de L a c a n e l

h a c e r l a explcita y t e o r i z a r l a .

Por ello se hace necesario ubicar dos sujetos

histricos, F r e u d y Lacan, p a r a d e m o s t r a r cono est p r e s e n t e

en e l primero l a cuestin d e l lenguaje y cul es l a


- 3 -

aportacin o r i g i n a l de Lacan en su " r e t o r n o " a Freud.

Se intentar demostrar que l a cuestin d e l l e n g u a j e e s

una c o n s t a n t e a l o l a r g o de t o d a l a o b r a de Freud que, si

bien no es teorizada explcitamente, marca sus

elaboraciones.

El r e c o r r i d o histrico que se realizar se i n i c i a pues

con e l d e s c u b r i m i e n t o f r e u d i a n o . A p a r t i r de l a escucha de

lo que decan sus pacientes, se d e s p i e r t a en F r e u d una

preocupacin p o r l a significacin y e l lenguaje. Este

inters e s a n t e r i o r a l a creacin d e l psicoanlisis (FREUD,

<1890> AE.Tl <1982); BI, TI (1973). <ia93> AE, T i l (1980); BU, TI

(1973). <1895> AE,TII,p.2a2; Bl,TI(1973), p . l 5 0 ) .

El objetivo que s e p e r s i g u e en e s t e punto es poder

demostrar que e s t a a n t e r i o r i d a d l l e v a a Freud a d e f i n i r e l

aparato psquico. Ms exactamente, que hay una definicin

que s e aproxima a l a de una cadena s i g n i f i c a n t e (frstica),

y en l a que Freud p r e c i s a cmo s e c r e a n l o s e l e m e n t o s que

e s t a b l e c e n cadenas a s o c i a t i v a s y que e l v a l o r a f e c t i v o , que

no se desgasta en p a l a b r a s , e s una satisfaccin pulsional

que opera como inercia.

Un segundo o b j e t i v o , en l o que hace a l d e s c u b r i m i e n t o

freudiano, e s demostrar que l a referencia a l a cuestin

Psicoanlisis y lenguaje" pasa p o r " J o s u s o s linsvsticos"


- 4 -

y e l "lenguaje fundanental". Esta cuestin se h a l l a ya

e x p l l c l t a d a en 1895 ( B J , T i ( 1 9 7 3 ) , p . 1 3 6 ; AB,TII<1980)p.193):
'/ iMii puedt ser incorrecto dtcir qu* C/a hiiteriiJ st crt esas
sensaciones tediante siabolizacin; quizs no haya toaado al uso
lingstico coao arquetipo, sino que st aJiaenta junto con l de una
fuente coan, '

E s t a f u e n t e comn e s e l " l e n g u a j e fundamental", trmino

e s t e que F r e u d toma de S c h r e b e r 1915-17>B5,T2(1973>p.2224;

AB,TXV<1978),p.l52>:
'Tengo que Mncionar aqu la fantasa de un interesante enferao aental
[psicticoJ, quien haba iaaginado un 'lenguaje fundaaental' del cual todas
estas referencias simblicas seran los relictos, "

Para hablar de l a aportacin original de Lacan es

necesario hacer un r e c o r r i d o p o r l o s p o s t - f r e u d l a n o s . Se

t r a t a de v e r coma e s t r a t a d a , en l o s mismos, l a cuestin d e l

l e n g u a j e y qu r e f e r e n c i a s s o n u t i l i z a d a s p o r Lacan .

El desarrolla de l a T e s i s llevar a l t e r c e r objetivo.

Con e l mismo s e intentar ^ e n o s t r a r gue e l camino de J a c q u e s

Lacan est o r i e n t a d o _ d e s d e e l _ comienzo^ p a r a l a preocupacin

par e l l e n g u a j e . E s t e inters es_anterlor a s u _ e n t r a d a en e l

psicoanlisis.

Lo que Lacan llama e l I n i c i o de s u "easeSanza" es e l

punto donde comienza a t e o r i z a r l a cuestin "Psicoanlisis

y l e n g u a j e " . B l tema, f o r m u l a d o como t a l , casi no exista

antes de Lacan. En Freud se constatan importantes

r e f e r e n c i a s s o b r e e l l e n g u a j e y hay un v a l i o s a a p o r t e a l a

semiologa (TBODOROV <1977> 1981), pero no hay, como ya s e


- 5 -

ha s e S a l a d o , una teorizacin especfica d e l t e n a .

B l c u a r t a o b j e t i v o e s t r a b a j a r l a d i f e r e n c i a que hay en

l a enseanza de Lacan e n t r e l a s "leyes de la palabra" j "las

leyes del lenguaje".

Dada l a a m p l i t u d de l a o b r a de J a c q u e s Lacan e s t a T e s i s

se c e n t r a e n e l d e s a r r o l l o de s u s i d e a s h a s t a 1957, Se t r a t a

de ubicar dos " jnoaentos cruciales" (PECHEAOX,1969). El

primero, donde Lacan data el comienzo de s u enseanza:

1953, "Funcin y campa de la palabra y el lenguaje en

psicoanlisis" (LACAIT, T I . 1989). Lacan demuestra, en e s e

momento, que e l psicoanlisis no e s m a r g i n a l a l a cuestin

d e l l e n g u a j e pues " e J inconsciente est estructurada cono un

lenguaje" j l a p a l a b r a e s s u media. Se t r a t a de un campo de

lenguaje organizado por l a palabra sometida a l a ley

hegeliana del reconocimiento.

E l segundo momento, s e u b i c a e n 1957 e n "La i n s t a n c i a de

la letra en el inconsciente o la razn despus de Freud"

(LACAS, <1957> T I . 1 9 8 9 ) . Despus de r e e s c r i b l r e l E d i p o en

trminos s i g n i f i c a n t e s , Lacan hablar, tomando l o s a p o r t e s

de l a lingstica e s t r u c t u r a l , de l a a "leyes del lenguaje".

Es all cuando podr precisar qu quiere decir " e l

i n c o n s c i e n t e e s t r u c t u r a d o como un l e n g u a j e " : a r t i c u l a d o por

l a metfora y l a l e t o n l a i a .
- 6 -

Bl apartada de c o n c l u s l a n e e p e r m i t e e l pasaje de l a

investigacin histrica a l marco e x p l i c a t i v o y l a a p e r t u r a

de nuevos d e r r o t e r o s de t r a b a j o .
- 7 -

. LA TXPQRTASCIA DEL TEMA

Como s e ha sealado en e l punto a n t e r i o r , l a cuestin

del lenguaje es c e n t r a l para e l psicoanlisis porque toca

sus fundamentos mismos. Cmo explicar que e s a prctica

disuelva e l sntoma s i se o l v i d a l a reflexin sobre e l

lenguaje?

La importancia d e l tema escogido para esta T e s i s se

Justifica p o r s mismo y podra pensarse que existiran

cantidad de t r a b a j o s que y a l o habran d e s a r r o l l a d o . Pero

e s t o no e s as. S i n c o n s i d e r a r l a s a p o r t a c i o n e s de J a c q u e s

Lacan, pues sern o b j e t o de un t r a t a m i e n t o especfico, hay

trabajos que toman puntualmente e l tema CANZIEU (1981)

<1980>; FORRESTER (1984)<1980>; GREEIf (1984), pero que no l o

d e s a r r o l l a n en p r o f u n d i d a d .

Cabe precisar que s i bien el tena es abordado

parcialmente por d i f e r e n t e s autores, l a hiptesis que s e

t r a b a j a en e s t a T e s i s no ha s i d o d e s a r r o l l a d a .

Abordar e l tema de e s t a Tesis desde una p e r s p e c t i v a

histrica posibilita, p o r una parte, aportar sobre e l

proceso de construccin de l a teora psicoanaltica e n

relacin a l a cuestin d e l l e n g u a j e , y p o r o t r a , u b i c a r cmo


- 8 -

se va produciendo l a conceptualizacin lacaniana sobre

psicoanlisis y l e n g u a j e hasta llegar a l ao 1957 . E s t o

permite un d e s a r r o l l o cronolgico que da c u e n t a de cmo, en

cada momento ,es t r a b a j a d a l a cuestin d e l l e n g u a j e y, a l

mismo tiempo, permite ciertas f o r m u l a c i o n e s que darn a l

captulo de l a s c o n c l u s i o n e s dimensin e x p l i c a t i v a .

En todo t r a b a j o r i g u r o s o se hace n e c e s a r i o e x p l o r a r l a s

fuentes que, operando en e l d i s c u r s o de poca, son l a s

r e f e r e n c i a s a p a r t i r de l a s c u a l e s e l t r a b a j o c r e a d o r gesta

algo nuevo. Esclarecer este punto e s i m p o r t a n t e porque no

slo hace a l a construccin de l o s fundamentas tericos s i n o

tambin a l a conexin c o n o t r o s s a b e r e s . De aqu s u r g e un

punto de reflexin s o b r e l a forma de c o n s i d e r a r e l e s t a t u t o

d e l psicoanlisis: s i como d i s c i p l i n a o mera tcnica. Cuando

se d i c e "mera tcnica" s e h a b l a de un " s a b e r hacer". Y es

cierto que el psicoanlisis se ha visto, en ciertas

o c a s i o n e s , r e d u c i d o en su e s t a t u t o (FEIICHEL, 0. <1936> 1973).

lo es a j e n a a esta concepcin e l hecho de que e l

psicoanalista parezca no n e c e s i t a r de l o s o t r o s s a b e r e s ya

que contara con un supuesto "mecanismo" que casi

funcionara p o r s mismo y que en muchos casos

tendra el lugar de un"metasaber". Lacan fu

particularmente atento a este problema y seal al o s


- 9 -

analistas l a necesidad de_ e s t u d i a n y_ de tener un mundo

cultural ms amplio. Algunos aspectos de su e s t i l o y la

introduccin de gran nmero de r e f e r e n c i a s en s u s e s c r i t o s ,

apuntaban a o b l i g a r a s u s discpulos a e s t u d i a r .

La i m p o r t a n c i a d e l tema e s l a de l a discusin de l o s

fundamentos mismo d e l psicoanlisis y de l o s e f e c t o s que se

derivan para l a prctica analtica. Se h a l l a en Juego una

definicin de s u j e t o , de i n c o n s c i e n t e , de comienzo y f i n d e l

anlisis y de formacin d e l a n a l i s t a . Por otra parte, l a

cuestin d e l l e n g u a j e interesa a otras disciplinas. Es por

e l l o que e l l e n g u a j e a p a r e c e como un campo de c o n v e r g e n c i a y

de necesaria conexin entre disciplinas. Desde la

perspectiva d e l psicoanlisis s e t r a t a de poder explicar

a l g o aparentemente s e n c i l l o Cmo e s que un s u j e t o hablando

a un p s i c o a n a l i s t a , hace r e m i t i r s u s sntomas?

Freud inscribe la situacin analtica como una

experiencia de lenguaje. En "Trataaiento psquico" Freud

seala que hay r e c u r s o s que de manera p r i m a r i a influyen

sobre l o anmico (FREUD, <1890> B.Tl (1973),p.1014; AE.TI

(1982),p.115):

'Un recurso de esta ndole es sobre todo la palibra, y las palabras


son el instruiento esencial del tratamento annico. "

A partir de s u s h a l l a z g o s F r e u d modifica l a dimensin

del acto d e l h a b l a (FREUD <1893> AE,TII (1980), p. 32; Bl,Tl


- 10

(1973) ,p.43.). Conn seala Lacan en e l S e m i n a r i o 'El yo en

la teora de Freud y la tcnica psicoanalticef (LACA

<1954-55> 1983. p.28):


W respecto el psicoinilisis tiene el valor de revolucin
copernicana, Toda la relacin del care consigo aisao caitia de
perspectiva con el descubriaiento freudiano, y de esto se trata en Ja
prctica, tal como la realizan todos los das, "

Es por su f i d e l i d a d a l descubrimiento f r e u d i a n o que

Lacan comienza s u enseanza c o n una p r e g u n t a fundamental

(MILLER <1981>1984.p.6):
Slo se hizo a propsito del psicoanlisis una pregunta
fundaren tal/sen te crtica Cules son sus condiciones de posibilidad? Cul
fu su respuesta?,' el psicoanlisis es posible si, y slo s, el
inconsciente est estructurado coao un lenguaje. Lo que se llana la
enseanza de Lacan es el desarrollo de esta hiptesis hasta sus ltimas
consecuencias, *
EL ESTUDIO HISTRICO

Cobo ya s e ha sefialado, e l e s t u d i o histrico p e r a l t e

a r r o j a r l u z sobre e l proceso de construccin de una teora,

cundo y cono surgen l o s conceptos y su relacin c o n e l

contexto discursivo de poca. B l r e c u r s o a l a s tcnicas

historlogrfleas p e r a l t e r e c o n s t r u i r as e l camino seguido

por l o s d i f e r e n t e s a u t o r e s .

Hacer una T e s i s histrica t i e n e su c o m p l e j i d a d s i b i e n ,

y p o r e l l o l a p r e s e n t e eleccin, s o n un a p o r t e n e c e s a r i o a l

e s t u d i o de l a s d i f e r e n t e s d i s c i p l i n a s y especialmente, un

e j e r c i c i o de r i g o r p a r a e l d o c t o r a n d o .

Un p r i m e r problema que s e plante fu Cmo o r g a n i z a r e l

m a t e r i a l f r e u d i a n o ? Hay d i f e r e n t e s cronologas de l a obra de

Freud (STHACHBT <1966> TI (1982); BERCHERIE ( 1 9 8 3 ) . . . ) , pero

ninguna de e l l a s toma como e j e l a cuestin d e l l e n g u a j e .

Esta dificultad llev a l a elaboracin de una cronologa

p r o p i a r e a l i z a d a a p a r t i r de t r e s e j e s :

- E l cambio en l a concepcin d e l a c t o de h a b l a .

- E l psicoanlisis cono una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e .

- L o s "usos lingsticos" y e l " l e n g u a j e fundamental".

Estos tres ejes s e s e l e c c i o n a r o n porque cada uno de

e l l o s hace a l o s o b j e t i v o s que s e p l a n t e a n sobre Freud y l a

cuestin d e l l e n g u a j e . Cabe sealar que l a cronologa no e s


- 12 -

lineal s i n o que cada uno de e s o s e j e s i n c l u y e un r e c o r r i d o

histrico que se superpone, e n p a r t e , con l o s o t r o s . E s t o e s

a s i porque no se p r e t e n d e t r a t a r l a t o t a l i d a d de l a obra de

Freud s i n o l o que c o n c i e r n e a l a cuestin d e l l e n g u a j e . En

l a produccin f r e u d l a n a l o s p u n t o s que s e desea t r a b a j a r s e

hallan entrelazados, y l a separacin que se r e a l i z a es

solamente a l o s f i n e s d e l t r a b a j o .

Respecto a los post-freudlanos se present otra

dificultad, dado l o s pocos a u t o r e s que haban d e s a r r o l l a d o

el tema, l o s i n t e r v a l o s histricos son amplios. Por otra

parte, l o s autores abordan d i f e r e n t e s aspectos relacionados

con e l lenguaje p e r o no t e o r i z a n l a cuestin d e l l e n g u a j e

como fundamental p a r a e l psicoanlisis. P o r e s t e m o t i v o se

establecieron tres ejes en relacin c o n e l l e n g u a j e y se

realiz un ordenamiento segn una d o b l e cronologa, g e n e r a l

e I n t e r n a a cada agrupamlento. L o s mismos s o n :

- E l slmbolisao.

- L a lengua.

- La palabra

Para l a perlodlzacln de l a o b r a de L a c a n s e s i g u e la

establecida por M i l l e r 1981>1984):

. B l pasaje de Lacan de l a psiquiatra a l psicoanlisis

cuyos t r a b a j o s culminan en 1932 c o n su T e s i s D o c t o r a l "De


- 13 -

la psicosis paranoica en sus relaciones con la

personalidad-iLkCkl,3.1987).

. Elaboracin, a partir de 1945, de su primera teora

psicoanaltica c e n t r a d a en l o i m a g i n a r l o .

. En 1953 f o r m u l a l a diferencia entre l o simblico, l o

Inaginario y l o real y l a proposicin del inconsciente

e s t r u c t u r a d o como un l e n g u a j e .

. De 1953 a 1963, l a categora de l o simblico a p a r e c e como

la dimensin esencial de l a experiencia analtica y se

dedica a verificar en l o s t e x t o s de Freud l a s estructuras

del lenguaje.

. De 1964 a 1974, e l c e n t r o de elaboracin s o n s u s p r o p i a s

teoras.

. De 1974 a 1981, t o n a l o s fundamentos de su d i s c u r s o y l a

diferencia entre l o simblico, l o Imaginario y l o real,

s i e n d o e s t a ltima l a categora principal.

E s t a cronologa ha s i d o adoptada porque toma en cuenta

la Introduccin de l o simblico e n Lacan . Se intentar

demostrar que cada p e r i o d o s e c o r r e s p o n d e c o n una forma de

tratar l a cuestin d e l l e n g u a j e .

La cronologa de l a o b r a de Lacan se detiene en 1957

porque es all donde se produce una modificacin de

importancia en su produccin que marcar l o s d e s a r r o l l o s


- 14 -

p o s t e r i o r e s de l a misna.

Respecto a l a s f u e n t e s cabe sealar que en l o r e f e r e n t e

a l a o b r a de F r e u d s e c i t a tanto l a edicin de A n o r r o r t u

como l a de Biblioteca Fueva. Esto se hace as pues hay

diferencia en l a s t r a d u c c i o n e s . S i n embargo, l o s prrafos

que se transcriben pertenecen todos a l a edicin de

A n o r r o r t u p o r c o n s i d e r a r l a ms p r e c i s a .

Las c i t a s que c o r r e s p o n d e n a l o s E s c r i t a s de Lacan se

hacen p o r l a edicin 15 de S i g l o X I I , p o r s e r l a nueva

edicin c o r r e g i d a y aumentada.

Algunos de los materiales que s e c i t a n para hacer

referencia a l a "Escicin" de 1953, s o n l o s o r i g i n a l e s que

han sido recopilados por K i l l e r (KILLER, 1987). Lo mismo

sucede con l a s 'Intervenciones de Lacan en la Sociedad

Psicoanaltica de Par^' (MILLER, 1985). E s t a eleccin s e

realiza porque l o s materiales r e c o g i d o s son l o s o r i g i n a l e s

traducidos a l castellano.
I

LA CUESTIN DEL LENGUAJE EW PRHB


- 15 -

1.- RL CAMBIO EW LA COITCEPCIQH DEL ACTO DB HABLA-1882. 18&7-

1.1.- \]U ESCUCHA D I F E B E H E

Hasta f i n a l e s d e l s i g l o X I I , l a h i s t e r i a e r a un serlo

problema para l a psiquiatra, hasta t a l punto que e l

diagnstico de h i s t e r i a operaba, l a ms de l a s v e c e s , como

elemento de expulsin del sujeto fuera del mbito

psiquitrico. La h i s t e r i a c u e s t i o n a b a , c o n l a p a r t i c u l a r i d a d

de s u sintomatologa, a l s a b e r mdico.

B l psicoanlisis produce una Inversin de l a p e r s p e c t i v a

psiquitrica pues r e c o n o c e , como y a s e ha sefialado, que e l

s a b e r est d e l l a d o d e l s u j e t o . E s t a adjudicacin abrir e l

verdadero problema acerca d e l e s t a t u t o de ese saber no

sabido por e l sujeto pero plenamente operante en sus

sntomas. L a mencionada suposicin, lleva Implcita una

escucha diferente de sus decires. Freud i n t r o d u c e una

escucha nueva no solamente de l o s p a c i e n t e s s i n o que a t i e n d e

de i g u a l modo l o s d e c i r e s de a l g u n o s de s u s c o l e g a s (FREUD

<1914> AE,TXIV(1979); BF,T2(1973).

Freud recibe as no slo e l r e l a t o de l a s histricas,

s i n o tambin l o s t e s t i m o n i o s preanalticos s o b r e e l l a s : l o
- 16 -

que s u s c o l e g a s comentaban f u e r a de su mbito de t r a b a j o y

el relato que l e e n t r e g a B r e u e r de su e x p e r i e n c i a c o n Anna

O.(BRBER, FREOD <1895> AE.TII (1980).

Escuchar lo que el paciente dice sin saberlo

conscientemente sorprende al mismo Freud y le hace

formularse s e r i o s Interrogantes.

1.2.- LO QUE A m Q. SABIA

A mediados d e l ao 1880 una j o v e n de 21 afios, Anna 0.

p a r a l o s h i s t o r i a l e s y B e r t h a Pappenheim en l a v i d a civil,

comienza a p r e s e n t a r una s e r i e de problemas que r e q u i e r e n e l

tratamiento de J o s e p Breuer (FKEUD, BREUER <1895> AE,TII

(1980),p.47).

Durante l o s p r i m e r o s meses de l a enfermedad de s u padre

B e r t h a se c o n s a g r a a s e r su e n f e r m e r a . Poco a poco un e s t a d o

de gran debilidad, anemia, rechazo de a l i m e n t o s , e t c . , l a

o b l i g a a d e j a r su funcin, a p a r e c i e n d o g r a v e s a t a q u e s de t o s

que hacen intervenir a Breuer .

En l a slntomatologia que p r e s e n t a Anna O. r e q u i e r e n

particular atencin l o s s e r l o s trastornos funcionales d e l

lenguaje que padece. Primeramente no encontraba las

p a l a b r a s , despus a p a r e c i e r o n t r a s t o r n o s de l a gramtica y
- 17 -

l a s i n t a x i s : h a c i a un uso i n c o r r e c t o de l a s c o n j u g a c i o n e s de

los verbos utilizando infinitivos y omitiendo artculos.

Posteriormente l a paciente toma l a s p a l a b r a s de d i f e r e n t e s

lenguas dificultando de e s t e modo, l a comprensin de su

discurso.

Cuando s e opera una c i e r t a mejora Anna O. h a b l a slo

ingls, e n t i e n d e e l alemn p e r o no l o h a b l a y l e e l i b r o s en

francs e I t a l i a n o , cuando s e l e p i d e que l e a en voz a l t a

t r a d u c e a l Ingls.

En ausencia de B r e u e r l a paciente imaginaba una

h i s t o r i a , p r i m e r o p o r a z a r , despus I n t e n c i o n a l m e n t e alguien

repeta a l g u n a de l a s f r a s e s que e l l a deca. Anna O. contaba

e n t o n c e s s u s h i s t o r i a s , r e l a t o s t r i s t e s que s e i n s p i r a b a n en

el " Bilderbucb obae Bilder" de Andersen <0p.clt.p.54).

Despus d e l r e l a t o l a p a c i e n t e quedaba ms calmada.

Cuando exista un i n t e r v a l o p r o l o n g a d o l a J o v e n s e pona

de mal humor y s e negaba a h a b l a r . B r e u e r deba Insistlrle,

sirvindose de ciertos artificios como pronunciar una

frmula estereotipada a l comienzo de sus relatas. Cabe

sefialar que l a enferma no h a b l a b a c o n o t r o que no f u e r a

Breuer y por e l relato lograba ste que e l incidente

perdiera su nocividad. Breuer asiste as al relata

r e a l i z a d o p o r Anna O. de l o que haba v i v i d o da p o r da en


- 18 -

1881, c o n f r o n t a d a su v e r a c i d a d p o r un d i a r l o que su madre

llevaba.

Fu Anna O. l a que bautiz e s t e p r o c e d i m i e n t o con e l

nombre de " talking curef, es decir, cura por l a palabra y

para r e f e r i r s e a sus e f e c t o s habl de "CMmnejr sweepin*,

l i m p i e z a de chimenea(Op.clt. p. p.55).

La que B r e u e r o b s e r v a en e l t r a t a m i e n t o que r e a l i z a c o n

su p a c i e n t e e s que <0p.cit.p.59>:
'..,se 'reMovieron por vi del relato' (ifegerzahlen) las paresias por
contractura y anestesias, las diversas perturbaciones de la visin y la
audicin, neuralgia, ios, ieablores,etc,, y por ltiao tambin las
perturbaciones del lenguaje, '

Pero hay a l g o ms e n e s t a e x p e r i e n c i a que, despus de

s e r c o n s i d e r a d a como un xito teraputico, a l e j a a Breuer.

Lo que l e hace abandonar esta prctica y cambiar de

orientacin en e l campo mdico no e s r e p r i m i d o d e l t o d o , y a

que Breuer e x p l i c a e s t e hecha a Freud. D e b i e r a n p a s a r muchas

aHos p a r a que Freud p u d i e r a r e c u p e r a r e l r e l a t o que B r e u e r

l e haba hecho.

Freud e n c a r t a a S t e f a n Z w e i g (FREUD,1976;p.161), d e l 2-

6-1932, r e c u e r d a e l e p i s o d i o :

Hasta aucho ais tarda no pude averiguar lo que realmente sucedi con
la paciente de Breuer, mucho despus de ai ruptura con este, un buen da
record subitamnl / s u b r a y a d o p r o p i o 7 algo qu ae haba dicho en otro
- 19 -

contexto,nteg qut sBpexaraiios a colaborar, y qua /aai repiti, n la


noche que haban desaparecido todos lo sntons de la paciente le llanaron
nutvaMente junto a ella, y la hall llena de confusin y retorcindose a
consecuencia de los cala/ubres abdoainales que senta, Cuando le pregunt
qut pasaba, respondi: 'llega el nio del doctor B,,,'

Breuer abaadoQa e l caso parque teme e l escndalo que,

una cuestin de e s t a naturaleza, puede a c a r r e a r s o b r e su

persona. Su d i f i c u l t a d reside en que no puede e l e v a r ese

hecho a l a categora de c o n c e p t o i n s c r i p t o en e l marco de

una teora y p o r e l l o queda e n l a e s f e r a personal. Breuer

b o r r a e s t e e p i s o d i o en l a presentacin que hace d e l caso ,

s i n embargo, e x p l i c a a Freud l o s u c e d i d o , e s d e c i r , d e j a en

e l psicoanlisis e l fragmento que omitira en e l h i s t o r i a l

de Anna O.

Freud, en 1909 (FREUD, AB, T i l (1979), p. 7; Bl, T2 (1973).

p.1533), s e f i a l a que l e r a un j o v e n e s t u d i a n t e preocupado

p a r s u s exmenes cuando B r e u e r atenda a Anna 0. y de

este modo hace r e c a e r s o b r e e s t e ltimo, en ese momento, e l

mrito de i n i c i a r e l psicoanlisis. Ms t a r d e , en 1914 en

"La historia del aovimiento analtico' (FREUD, AE,TXIV

(1979).p.7-8; Bl,T2(1973)p.1893), Freud reconocer que e l

d e s c u b r i m i e n t o e s suyo s i b i e n B r e u e r abre l a va de una

cura por la palabra y puede considerarse como un

a n t e c e d e n t e preanaltico.

Breuer, en el "Curriculua vitae" que r e d a c t a en 1923

p a r a l a Academia de C i e n c i a s de V l e n a (SCHEIDHAUER,1978.p.
- 20 -

120) seala que s u e x p e r i e n c i a fu" ,,,/ir gnine i ptrtir dt

Uqutllt la psychanalyse a grandi chez Freud',

Lo que Anna O, saba e r a que l a " t a l k i n g cure" produca

s u s e f e c t o s teraputicos, e s d e c i r , reduca s u s sntomas. E s

por ello que B r e u e r s e reconoce deudor de l a nominacin

Inventada p o r su p a c i e n t e . Lo que e l l a misma y su mdico

desconocen en ese momento, es que Anna O. habla bajo

transferencia. Es esto l o que dramatiza con e l pseudo

embarazo y l o que r e s u l t a I n e l a b o r a b l e p a r a B r e u e r a l punto

de l l e v a r l o a cambiar de e s p e c i a l i d a d .

1.3.- LO QUE LOS MDICOS SABTATf

La escucha que F r e u d hizo de a l g u n o s de s u s c o l e g a s

tiene otras referencias. Freud explica (FREUD <1914>,

AB,TXIV(1979> B l , T2(1973) que l a etiologa s e x u a l de l a

neurosis l e fu sugerida por tres e p i s o d i o s de idntica

e s t r u c t u r a y de c u y o s e f e c t o s s e percat aos despus como

l e haba s u c e d i d o c o n l o r e f e r i d o p o r B r e u e r .

Freud dir que Breuer, Charcot y Chrobak le haban

transmitido "un conacimieato, que en todo rigor, ellos

aismos no posean"iO-p.cit. AE,p. 12; BV,p.l89d). Los tres

c a s o s p r e s e n t a n l a misma estructura: sorpresa p o r p a r t e de


- 21 -

de Freud frente al relato, olvido y recuperacin a

posterlorl. Y p o r p a r t e de q u i e n e s haban hecho e l r e l a t o ,

una enunciacin semejante negada a p o s t e r l o r l (TIZIO,1986).

Por e s o l a p r e g u n t a de F r e u d cuando C h a r c o t dice sobre

la histeria. " Ja cbose genitale, touJours,tauJours. .",

"I si l lo sabe, par qu nunca lo dice ? "(FEED <1914>, AE

TXIV(1979)p.13; Bl,T2 (1973) p.1899 >. F r e u d o l v i d a , en e s e

momento, ste I n t e r r o g a n t e , porque excede s u s p o s i b i l i d a d e s

de elaboracin.

La d i f i c u l t a d con l a h i s t e r i a llevaba a l o s mdicos a

poner en juego, como l o haca Chroback, l a reputacin

prestigiosa para ocultar l a propia dificultad. Es l a

contradiccin que F r e u d r e g i s t r a en Chrorbak cuando, p o r una

parte, haca el chiste: "J?p. Penis normalis, dosim

Sepetatur!" (Op.cit.AE.p.13; BH.p. 1899), y por otra, haca

l a h l s t e r e c t o m i a a l a s histricas.

Lo que F r e u d escucha en l o s mencionados mdicos e s a l g o

que ellos decan s i n s a b e r l o . E s t e s a b e r no s a b i d o y que

entraba e n contradiccin c o n s u s a f i r m a c i o n e s c o n s c i e n t e s

a b r e , en e s e nomento, un i n t e r r o g a n t e I n s o l u b l e p a r a Freud.
- 22 -

1.4.- LO QUK PBEtm DESCUBRE

Lo que Freud descubre a partir de l a e s c u c h a de l a

histeria es de f u n d a n e n t a l importancia, no s e t r a t a de

aconsejarla sino de dejarla h a b l a r . E s t e s a b e r no s a b i d o

fluye en e l d i s c u r s o d e l paciente,es decir,se articula,

s i e n d o una s o r p r e s a p a r a l mismo.

Freud sabe s o b r e e s t o l o que s u s p a c i e n t e s l e ensean.

Si l a "talking cure" prosper en l a s manos de Freud f u e

porque entendi que se t r a t a b a de a v e r i g u a r d e l p a c i e n t e l o

que n i l n i e l mdico mismo saban. E s l o que l e ensefa su

p a c i e n t e Emi:^ von If., a q u i e n ve en 1889, cuando l e d i c e

que: ' no debo estir preguntando siempre de dnde viene esto y estotro,

sino dejarla contar lo que tiene para decirme " (FREUD, <1895>

AB,TII(1980)p.82; B l , TI(1973>p.64).

Es esta escucha l a que v a a llevarle a c a m b i a r su

mtodo, la h i p n o s i s . Freud en s u t e x t o de 1904, 'Sobre

psicoterapia" , habla de l a diferencia entre l a tcnica

s u g e s t i v a y l a analtica, sealando que l a sugestin no hace

caso a " J a significacin del sntoma patolgico" (FREUD,

AB.TVII (1978),p.250; BF, TI(1973).p.1009).

Efectivamente, e l abandono de e s t a prctica hace que

deje de lado l a cuestin de l a confesin a r r a n c a d a bajo


- 23 -

presin. E s t e punto, J u n t o c o n e l abandono de l a teora de

la seduccin , ubica a Freud en una perspectiva

i n d e p e n d i e n t e de l a f a c t i c l d a d .

En l a carta 69 a F l i e s s , d e l 21 de s e t l e a b r e de 1897

(FREUD, AB,TI(1982).p.301 BU,T3(1973).p.3578)hay una

inportante declaracin de Freud: " /* no creo en ni neurticf.

Con a n t e r i o r i d a d F r e u d ya haba t r a b a j a d o , como lo muestra

el Manuscrito M ( O p . c l t . AE.p.293; BH.p.3570), e l tema

de l a s fantasas que surgen a p a r t i r de l a combinacin en

e l i n c o n s c i e n t e de l o v i v e n c i a d o c o n l o odo.

En un p r i m e r momento F r e u d escucha e l relato de s u s

p a c i e n t e s como t e s t i m o n i o de hechos r e a l e s . Posteriormente

descubre que el relato se estructura en "ficciones

Inconscieates", "poetizaciones inconscientes que no sucumben

a la defensa" (FREUD,<25-5-1897> AE.p.293; BH.p.3571). En e l

Manuscrito L, del 2 de mayo de 1897, s e f i a l a que l a s

fantasas son "parapetos psquicos' ( O p . c i t . A E . p.289;

BH.p.3566) que bloquean e l acceso a escenas primarias. Las

fantasas siguen ciertas tendencias que apuntan a hacer

inaccesible e l recuerdo del cual surgen l o s sntomas. Se

t r a t a de un p r o c e s o de "fusin y distorsin" que i m p l i c a e l

abandono de l a s r e l a c i o n e s cronolgicas y e l e s t a b l e c i m i e n t o

de nuevas c o n e x i o n e s que hacen p e r d e r l a conexin o r i g i n a l .


- 24 -

Freud seala que l o s tipos de d e s p l a z a n i e n t o que hacea

perder la conexin original son (Op.cit.AE. p.294;

BH.p. 3571):

. en l a h i s t e r i a , d e s p l a z a m i e n t o s p o r asociacin.

. en l a n e u r o s i s o b s e s i v a , p o r analoga c o n c e p t u a l .

. en l a p a r a n o i a , d e s p l a z a m i e n t o c a u s a l .

Freud, en la mencionada carta 69, expresa su

incredulidad y pone como motivos de la misma la

c i r c u n s t a n c i a de que, c o n g r a n f r e c u e n c i a , e l r e l a t o de l a

histrica a t r i b u y e a l padre a c t o s p e r v e r s o s . S i n embargo, en

e l i n c o n s c i e n t e no e x i s t e s i g n o alguno de r e a l i d a d , l o cual

impide distinguir la verdad de la ficcin investida

afectivamente.

F r e u d no slo abandona l a teora de l a seduccin p o r l a

de l a s fantasas sino tambin l a ilusin de que l a

c o n s c i e n c i a pueda dominar plenamente a l i n c o n s c i e n t e .

Es d e c i r que, cuando F r e u d e s c r i b e que ya no c r e e en su

"neurtica", d i c e que no t o n a e l r e l a t o en su l i t e r a l i d a d .

D i c h o en o t r o s trminos, que l a pretendida objetividad d e l

r e l a t o a p a r e c e d e t e r m i n a d a p o r l a " realidad psquica" .

Es as que Freud constata que e l discurso de s u s

pacientes revela otra cosa que l a que d i c e , pero adems

descubre que h a b l a a un o t r o d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a .
- 25 -

Desde e l conlenzo de su trabajo teraputica Freud

observa que el paciente transfiere al mdico

"representaciones penosas que afloran desde el contenido del

anlisis" e s t a b l e c i e n d o un "enlace falscf (FHBD <1895>AB.T1

(1980).p.306; B I . T l ( 1 9 7 3 ) . p p . 166-67).

En 1912, en "Dinmica de la transferencia" (FEEim,

AB,TXII<1980); B5.T2<1973>, F r e u d explcita que l a modalidad

de l a vida ertica s e d e t e r m i n a en l a i n f a n c i a y que e l

mdico e s i n c l u i d o en una de las "series psquicas". L a

t r a n s f e r e n c i a e s as un fenmeno que a c t u a l i z a l o s i m p u l s o s

erticos o c u l t o s . E s t o r e s u l t a muy i m p o r t a n t e porque como e l

mismo F r e u d seala, n a d i e puede s e r v e n c i d o "en absentia a

in efigief' iOp.cit. AB.p.105; BF.p. 1653).

En sntesis, despus d e l r e c o r r i d o realizado en e s t e

apartado puede verse como Freud modifica dos aspectos

bsicos d e l a c t o de h a b l a : s e d i c e ms de l o que se q u i e r e

d e c i r , de all su inters p o r l a significacin, y s e h a b l a a

un i n t e r l o c u t o r d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a p e r o encarnado en l

por l a t r a n s f e r e n c i a .

Esta modificacin e n l a concepcin d e l a c t o d e l h a b l a

p o s i b i l i t a l a e x i s t e n c i a d e l psicoanlisis. B l a n a l i z a n t e no

h a b l a de c u a l q u i e r manera, e s e s t e e l s e c r e t o de l a R e g l a

fundamental.
- 26 -

2.-EL PSTCOAWALISIS CQKQ UNA BXPERIEIfCIA DE LEITGUAJE

2.1.- LA ABQLICIOH DE LA ACCESIBILIDAD ASQCIATIVA-1888.1893-

Freud l l e g a a l s e r v i c i o de C h a r c o t , e n Pars, e n 1885

despus de haber abandonado, en 1883, l a fisiologa para

d e d i c a r s e a l a neuropatologa.

Freud se h a l l a en una posicin p a r t i c u l a r confrontado

con dos clnicas. En l a escuela f r a n c e s a , primaba la

cuestin n o s o g r & f l c a . E s t a no e r a r e l e v a n t e p a r a l a clnica

alemana, que s e c e n t r a b a en l a Interpretacin fisiolgica

del estado clnico . F r e u d d u r a n t e un t l e n ^ j o o s c i l a e n t r e

l a s dos c o n c e p c i o n e s para o r i e n t a r s e posteriormente hacia

el mtodo catrtico de B r e u e r que, s i b i e n conoca desde

1882, no comenz a a p l i c a r l o h a s t a 1889.

Cuando Freud regresa a Vlena practica l a hipnosis y

traduce e l libro de B e m h e l m que haba a p a r e c i d o en 1888

(FREUD,<1888-1889> AE,TI(1982); BN,TI(1973)>.

Freud t r a b a j a para establecer l a diferencia entre l o s

trastornos orgnicos y psquicos, buscando una lnea de

demarcacin en un campo poco c l a r o h a s t a e s e momento .


- 27 -

Bl trabajo de Freud " Estudio comparativo de las

parlisis motrices orgnicas e histricas " realizado

entre 1888 y 1893 (FRBUD, AE, TI (1982); BH, TI (1973), va a

ubicar e l punto fundamental en l a particin entre l o s

t r a s t o r n o s orgnicos y l o s psquicos. F r e u d s e f i a l a que l a

parlisis histrica, a d i f e r e n c i a de l a parlisis orgnica,

t i e n e una "deJimitacin exacta' y una "intensidad excesiva'.

F r e u d retoma e l c o n c e p t o de C h a r c o t de lesin c o r t i c a l

funcional y s e f i a l a que e l mismo s e e n t i e n d e en su a s p e c t o

negativo: no hay lesin cerebral. S i n embargo, resulta

difcil e s p e c i f i c a r l o en s u a s p e c t o positivo. De all que

Freud plantee una p r e g u n t a crucial: Qu es una lesin

din&aica?. Dir ( O p . c l t . AE.p.208; B l . p.20 ) :


'Considerada psicoJgicanente, Ja parlisis del trazo consiste en el hecho
de qut la concepcin del brazo no puede entrar en asociacin con las otras
ideas que constituyen al yo, del cual el cuerpo del individuo fora una
parte iaportani, La lesin seria, entonces, la abolicin de la
accesibilidad asociativa de la concepcin del brazo, *
Es d e c i r , l a h i s t e r i a toma l o s rganos en e l s e n t i d o

v u l g a r d e l trmino. Se t r a t a , pues, de una lesin de l a i d e a

del brazo.

Si bien Freud utiliza e l modelo asoclaclonlsta l a

conclusin que e x t r a e e s novedosa. P a r a F r e u d t o d o suceso

tiene un v a l o r afectivo del c u a l e l yo se l i b e r a p o r dos

caminas: l a reaccin m o t r i z o l a l a b o r psquica asociativa.

Es l o que p u n t u a l i z a p o s t e r i o r m e n t e en "Psicoterapia de la
- 28 -

histeria" (FKED, <1895> AB, T U (1980); B J , T i (1973)) . El

s u j e t a extingue e l suceso a l t r a d u c i r l o en p a l a b r a s . S I na

q u i e r e o no puede h a c e r l a , e l r e c u e r d o tendr l a I m p o r t a n c i a

de un trauma, es decir , e l trauma e s un recuerda que

c o n s e r v a su c a r g a .

La concepcin d e l b r a z o que l a p a c i e n t e t i e n e , s i se

h a l l a en una asociacin de " g r a n c a r g a a f e c t i v a " , no entrar

en e l l i b r e Juego de l a s a s o c i a c i o n e s . De all l a curacin

por l a psicoterapia hipntica que Freud plantea en e s a

poca.

Freud introduce una cuestin fundamental : hay

elementos y e s t o s elementos pueden combinarse en una cadena

a s o c i a t i v a . L o s elementos de l a cadena a s o c i a t i v a s o n t a l e s

en l a medida que s e ha operado en e l l o s un b o r r a m i e n t o de l a

c a r g a , e s d e c i r , han s i d o adecuadamente descargados.

2.2.- EL "APABATO DEL LEITGqAJE" -1891-

En l o s orgenes d e l psicoanlisis, dos t r a b a j o s de

Freud centran l a atencin en l a cuestin d e l lenguaje:

"Contributlon la coaceptioa des apbasies" de 1891

(FEBaD,1987) y "Proyecto de psicologa " de 1895 (FREUD,

AB,TI<1892); B5,TI(1973).
- 29 -

Freud a l mLsno tiempo que avanza en e l campo de l a

psicopatologa Intenta todava, entre 1890 y 1900,

encontrar sus respuestas en e l campo de l a neurologa

(BERCHEHIB,1983) .

En e l t e x t o s o b r e l a a f a s i a <<1891> 1987), F r e u d trata

de v e r qu es l o que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e pueden

aportar a l conocimiento de l a funcin d e l "aparato d e l

lenguaje". Cabe r e c o r d a r que c i e r t o s sntomas histricos,

en relacin al lenguaje, plantean la cuestin del

diagnstico d i f e r e n c i a l , t a l e l c a s o de Anna O. que Freud

por e s a poca ya conoca.

Ya en 1888, en " H i s t e r i a " (FREUD,AE,TI<1982).p.62-63),

Freud haba hablado d e l "rgano anmico", en 1891 se

t r a n s f o r m a en un " a p a r a t o d e l l e n g u a j e " .

En e l escrito de 1891, F r e u d seala que no debe

confundirse e l registro de l o antono fisiolgico c o n l o

psicolgico, y que un elemento psquico no puede s e r

localizado c e r e b r a l n e n t e . Slo puede hablarse d e l soporte

m a t e r i a l p a r a l a realizacin de una funcin determinada.

Con e l "aparato del lenguaje* Freud desborda e l marco

tradicional de l a concepcin de l a a f a s i a que buscaba l a

localizacin en un espacio material. Produce un

desplazamiento d e l centro d e l problema a partir de l a


- 30 -

hiptesis que opera una separacin e n t r e l a a n a t o n i a y l a

fisiologa, e s t o e s , l a introduccin de l a dlnensln d e l

lenguaje.

Freud s e f i a l a que, p a r a l a psicologa, l a palabra es

la u n i d a d de base de l a funcin d e l l e n g u a j e , s e t r a t a de

una representacin compleja que s e compone de e l e m e n t o s

acsticos, v i s u a l e s y klnestslcos. La supresin de uno de

esos elementos, t a l cono l o ensea l a patologa, p e r m i t e

d e c i d i r l a localizacin de l a lesin.

Cuatro serian l o s componentes de l a representacin de

palabra: Imagen sonora, imagen v i s u a l de l a l e t r a , imagen

motriz d e l lenguaje e imagen notrlz de l a escritura

(FREUD,<1891> 1987.p.127):

Para F r e u d l a p a l a b r a e s una representacin c o m p l e j a a

la que corresponde un proceso asociativo, donde l o s


- 31 -

elementos que l a componen entran en relacin e n t r e s i .

La palabra adquiere significacin p o r l a relacin c o n l a

"representacin de o b j e t o " . E s t a representacin de o b j e t o e s

un c o m p l e j o a s o c i a t i v o pero c o n s t i t u i d o p o r r e p r e s e n t a c i o n e s

heterogneas.

M i e n t r a s que l a representacin de p a l a b r a e s un c o m p l e j o

representativo cerrado, l a representacin de o b j e t o e s un

complejo a b i e r t o . La representacin de p a l a b r a est l i g a d a a

la representacin de o b j e t o p o r l a imagen s o n o r a y, l a s

a s o c i a c i o n e s de o b j e t o , p o r l o v i s u a l .

Freud llama a l a relacin entre l a representacin de

palabra y la representacin de objeto, "siablica". L a

direccin asociativa ms importante para l a asociacin

simblica tiene que v e r c o n l a s imgenes v i s u a l e s , pues

Juegan un r o l p r i n c i p a l en l a s a s o c i a c i o n e s de o b j e t o .

Freud, a p a r t i r de l a crtica que r e a l i z a a V e r n i c k e ,

h a b l a de a f a s i a s v e r b a l e s y aslmbllcas. En las afasias

verbales se encuentran perturbadas l a s asociaciones entre

los elementos de l a representacin de palabra. En l a s

afasias aslmbllcas se encuentran perturbadas la

representacin de p a l a b r a y l a representacin de c o s a .

Freud utiliza un modelo clsico ,por una p a r t e est l a

palabra y p o r o t r a e l o b j e t o , p e r o l o q^ue I n t e r e s a s e f i a l a r
- 32 -

es que en F r e u d e s l a imagen s o n o r a l a que produce e l

ligaroen (FREUD,Op.cit. p . l 4 0 ) :
'L'activit ssocativt d 'lnent acouatiqut ta trouva au centra de
la fonction du langage dans sa total i t, '

E l d e s p l a z a n l n e n t o que F r e u d opera de l a nosologa de l a

a f a s i a h a c i a l o psicolgico t i e n e como punto de p a r t i d a el

l e n g u a j e (FREUD, O p . c i t . p . 1 5 5 ) :
'II nous seable aaintenant que 1'iitportince du facteur de la
localjsation pour I 'aphasie a t exagre ei que nous ferions bien de nous
occuper i noveau des conditions fonctionelles de l'appareil du langage',

2.3.- CQgTIlUIDAD Y DISCONTIHUIDAD -1895-

En el "Proyecto de Psicologa " (FREUD, <1895>

AB, TI (1982) i B]f,Tl(1973)) Freud plantear que e l s i s t e m a

neuronal est formado p o r "neuronas discretas" y que l a

asociacin viene dada por la cantidad Q, que es

corriente dirigida desde l a s d e n d r i t a s a l axn. Pero cabe

precisar que Freud, en e l a p a r a t o y, reemplaza cantidad

simple p o r c a n t i d a d ms articulacin. De all que l o que

l l a m a "facilitacin" puede compararse a l e s t a b l e c i m i e n t o de

una cadena a s o c i a t i v a .

El a p a r a t a n e u r o n a l t i e n e un p r i m e r s i s t e m a p e r c e p t i v o

que fracciona, es decir, reduce l o s estmulos en c a n t i d a d .

Estos son l i m i t a d o s p o r seleccin y, en c u a n t o a c u a l i d a d ,


- 33 -

son discontinuas. Un segundo s i s t e m a y ubica l a memoria.

Est r e p r e s e n t a d o p o r l a s f a c i l i t a c i o n e s que e x i s t e n e n t r e

l a s neuronas j s e h a l l a r e g i d o p o r l a l e y de asociacin p o r

simultaneidad. El sistema w, la consciencia, slo

r e g i s t r a de t o d o e l p r o c e s o l a s sensaciones de p l a c e r y de

displacer. Es l a traduccin de descarga o aumento de

c a n t i d a d en y, de e s t e modo l o s p r o c e s o s c u a n t i t a t i v o s de y

l l e g a n a w como c u a l i d a d .

La preocupacin freudlana nace de l a clnica por l a

i n e r c i a sintomtica. Formula s u concepcin c u a n t i t a t i v a como

principio de inercia neuronal, por e l c u a l l a s neuronas

tienden a descargar Q ( c a n t i d a d ) . Es e s t e p r i n c i p i o e l que

explica l a divisin de l a s neuronas en sensitivas y

matrices.

P e r o e s t e p r i n c i p i o de i n e r c i a es t r a n s g r e d i d o porque e l

sistema tambin debe descargar estmulos endgenos. Con

ellos no puede manejarse de l a misma forma que con l o s

estnwlos e x t e r i o r e s , e s d e c i r , no puede a p l i c a r l a f u g a d e l

estmulo. E s t o m o t i v a que deba t o l e r a r l a acumulacin de una

cierta cantidad para realizar l a accin especfica que l o

hara c e s a r . De e s t e modo, p a r a este aparato neuronal que

Freud d i b u j a , e l organismo e s t a n e x t e r i o r como e l mundo

extemo.
- 34 -

Freud estructura un sistema binarlo: principio de

placer- principio de realidad. Este ltimo aparece como

precario y se corresponde con e l proceso secundario. E l

pensamiento no se representa a nivel d e l p r i n c i p i o de

realidad, l a s f a c i l i t a c i o n e s no s o n p e r c e p t i b l e s . Slo hay

aprehensin de e s o s p r o c e s o s p o r l a p a l a b r a .

E l mundo e x t e r i o r se c a r a c t e r i z a p o r p r o c e s o s c o n t i n u o s ,

V bidlrecclonales, ordenados de acuerdo a c a n t i d a d y p e r i o d o .

Las neuronas n u c l e a r e s de y t i e n d e n a l a descarga de l a

tensin endgena. La p r i m e r a va conduce a l a "alteracin

interna", pero e s t o no r e d u c e l a tensin. P o r e l l o dir

F r e u d (Op.clt.AE.p.362; BH.p.229):
1 organismo humano es al comienzo incapaz de llevar a cabo la accin
especfica, Esta sobreviene mediante auxilio ajeno; por la descarga sobre
el camino de la alteracin interior, un individuo experimentado advierte el
estado del nio. Esta va de descarga cobra as la funcin, importante en
extremo, del entendimiento [Verstandigug o 'comunicacin'!, y el inicial
desvalimiento del ser huaano es la fuente primordial de todos los motivos
morales."

De este modo l a "vivencia de satisfaccin" est en

relacin d i r e c t a c o n o t r o s e r humano. En e l e s t a d o de deseo

l a c a t e x i a r e a c t i v a e l r e c u e r d o y produce una alucinacin.

La " v i v e n c i a de dolor' c o n l l e v a un aumento de l a tensin

que e s s e n t i d a como d i s p l a c e r en l a c o n c i e n c i a , cuando l a

imagen d e l o b j e t o v u e l v e a c a t e x t i z a r s e a p a r e c e e l d i s p l a c e r

y l a tendencia a l a descarga. L o s r e s i d u o s de l a s dos

vivencias producen l a atraccin d e s i d e r a t i v a p r i m a r i a y l a


- 35 -

defensa primarla , configurando esos r e s i d u o s e l proceso

prlmiu-io.

E l yo opera, en esta primera definicin, como c o n t r o l

del proceso p r i m a r l o y r e g l a e l funcionamiento d e l aparato a

partir d e l signo de realidad de w ,que certifica la

autenticidad de la percepcin externa. El lenguaje

establecer p o s t e r i o r m e n t e e l J u i c i o p a r a e s t a funcin.

Si e l o b j e t o presentado a l a percepcin e s s i m i l a r a l

sujeto, s e p l a n t e a l a cuestin de que e l "objeta prjima"

fu e l p r i m e r o b j e t o de satisfaccin, de h o s t i l i d a d y de

fuerza auxiliar. Por ello Freud dir (Op.cit.AE.p.376;

BH.p.239):

'Sobre el prjieo aprende el ser himano a discernir .'

E l s u j e t o s e encontrar c o n "rasg-os" nuevos p e r o o t r o s

coincidirn c o n s u s r e c u e r d o s . F r e u d d i v i d e a e s t e "complejo
del prjima" e n d o s componentes(Op.cit.AE.p.377;BH.p.240):
'...uno de Jos cuales se iapone por una ensambladura constante, se
Mantiene unido cono una cosa del nundo, mientras que el otro es comprendido
por un trabajo anmico, es decir, puede ser reconducido a una noticia del
cuerpo propio , '

Desde esta perspectiva, el juicio permitira el

reconocimiento d e l objeto. Pero l o que s e s u s t r a e de l e s

e l r e s i d u o , que F r e u d l l a m a "casaf.

Este proceso ofrece dos puntos de contacto con l a

expresin v e r b a l :

1) E x i s t e n objetos que hacen g r i t a r porque producen dolor.


- 36 -

La "noticia del propio gritar " se transforma en una

asociacin que p e r m i t e h a c e r c o n s c i e n t e s l o s r e c u e r d o s que

generan d i s p l a c e r . F r e u d seala < 0 p . c i t . i B . p . 4 1 5 ; BF.p.261):


'De aqu a inventar el lenguaje no hay mucha distancia, '

2) B x i s t e n o b j e t o s que p o r s mismos e m i t e n s o n i d o s . E s t e

recuerdo que a s o c i a en e l c o m p l e j o p e r c e p t i v o l a Imagen

sonora puede hacerse tambin c o n s c i e n t e . Slo hace falta

a g r e g a r l o s "sonidos deliberadamente producidos".

Freud ubica cono caracterstica del pensamiento

c o g n o s c i t i v o s u asociacin c o n s i g n o s v e r b a l e s . B l " e s t a d o

de ligadura" entre neuronas caracteriza a l pensamiento y

combina elevada catezia con reducida cantidad. El

pensamiento que s e acompaa de l o s "signos de lenguaje",

r e p r e s e n t a l a forma ms e l e v a d a d e l p r o c e s o c o g n o s c i t i v o .

Puede verse como para Freud existe una estructura

coherente (cosa) que no ha s i d o r e d u c i d a p o r e l l e n g u a j e y

que no e n t r a en "estado de ligadura". Es e s t a l a base

terica p a r a d e f i n i r l o que a s o c i a y l o que pernanece como

indestructible.

2.4.- EL QBDEH AS(3GIAT17Q Y ISTBADUCIDQ -1895-96-

La cuestin asociativa reviste un p e u r t i c u l a r inters

p a r a s e g u i r e l h i l o d e l pensamiento f r e u d i a n o . S i b i e n Freud
- 37 -

comienza c o n un modelo a s o c l a c l o n l s t a clsico, a medida que

avanza en l a e l i n i c a s e van operando modificaciones.

Teniendo como punto de partida l a existencia de

elementos y de c o m b i n a c i o n e s e n t r e e l l o s y escuchando e l

relato de pacientes, poco a poco, podra decirse, ese

asoclaclonlsno va cambiando h a c i a una cadena lingstica,

donde l a s relaciones entre s u s elementos evidencian una

lgica.

Por una p a r t e , Freud ubica, en l o r e f e r e n t e a la

conversin histrica, que l a i d e a i n t o l e r a b l e es mantenida

f u e r a de l a s a s o c i a c i o n e s . P o r o t r a p a r t e , e n e l comienzo de

s u s e x p e r i e n c i a s teraputicas, observar que e l m a t e r i a l que

l e b r i n d a n s u s p a c i e n t e s t i e n e un orden.

El caso Enoy de S. l e a p o r t a mucho a l r e s p e c t o . Esta

p a c i e n t e , que Freud ve en 1889, cuyo h i s t o r i a l aparece

publicado en l o s "Estudias sabr la Histeria", l e hace

escribir en e l mencionado texto (FREOD, BREUER, <1895>

A B . T i l ( 1 9 8 0 ) . p . 7 5 ; B.TI(1973).p.58):
'Ls serit d oasionts truticMS conuniadis COMO respuest t M
pregunta por su carcter asustadizo evidenteaentt sa encontraba aprontada
en su MMMoria; no haba podido rtbuscar con tanta rapidez, en el breve
lapso transcurrido entre pregunta y respuesta, esas ocasiones que databan
de diferentes perodos de su niez,"

En "Psicoterapia de la histeria" (FREUD,<1895>

A E . T I I ( 1 9 8 0 ) ; BH.TI(1973)) F r e u d expone que l a organizacin

del material patgeno s i g u e una t r i p l e estratificacin. E l


- 38 -

ncleo est conpuesto p o r e l f a c t o r trauntico y a l r e d e d o r

de este ncleo el material tiene tres ordenaciones

diferentes:

. ordenacin cronolgica l i n e a l d e n t r o de cada t e n a .

. ordenacin concntricamente estratificada alrededor d e l

ncleo (carcter topolglco).

. ordenacin p o r e l c o n t e n i d o Ideolgico, s e t r a t a de h i l o s

lgicos que l l e g a n h a s t a e l ncleo(carcter dinmico).

En el relato del paciente aparecen "Jag^unas",

i n t e r r u p c i o n e s d e l "curso lgiccf y una n e g a t i v a a reconocer

estos cortes. Estos fenmenos sealan, para Freud, la

e x i s t e n c i a de " j a o t i v o s inconscleates ocultos".

En "La etiologa de la histeria" Freud escribe

(FHEm),<1896> A E . T i n ( 1 9 8 1 ) p . 196; BU. TI (1973)p. 302) :


'La cadena asociativa siempre consta de ms dedos eslabones; las
escenas traumticas no forman unos nexos simples, como las cuentas de un
collar, sino unos nexos ramificados, al modo de un rbol genealgico, pues
a raz de cada nueva vivencia entran en vigor dos o ms vivencias
tempranas, como recuerdos; es resumen: comunicar la resolucin de un solo
sntoma en verdad coincide con la tarea de exponer un historial clnico
completo. "

Freud descubre que l a c o n v e r g e n c i a de l a s cadenas

mnmlcas l l e g a s i e m p r e a l o s e x u a l . Ubica la etiologa

de la histeria en sucesos infantiles a los que

define como " e x p e r i e n c i a s s e x u a l e s en e l p r o p i o cuerpo".

En l a C a r t a 75 a F U e s s (FREUD <1897> AE. T I (1982); BH.T3

( 1 9 7 3 ) ) , F r e u d s e pregunta qu hay detrs de l a represin.


- 39 -

Se responde que a l g o orgnico y s e r e f i e r e a l abandono de

a n t i g u a s z o n a s s e x u a l e s . En l a i n f a n c i a l a excitacin s e x u a l

ocupa l a s u p e r f i c i e e n t e r a d e l organismo p o r e l l o s e t r a t a

d e l abandono de e s a s u p e r f i c i e p a r a d a r l u g a r a l cuerpo. La

eleccin de n e u r o s i s depender de l a transformacin de l a

f u e n t e de p l a c e r i n t e r n a e n r e p u g n a n c i a interna.

El conflicto psquico que se plantea entre la

representacin intolerable y e l yo p r o v o c a l a defensa de

e s t e ltimo. S i n embargo, l o s r e c u e r d o s inconscientes siguen

operando y es por e l l o que l o s sntomas histricos s o n

d e r i v a d o s de e s o s r e c u e r d o s a c t i v o s .

En 1694, en " L a s n e u r o p s i c o s i s de d e f e n s a * < FEED,

AB.TIII<1981> B H . T K 1 9 7 3 ) ) , F r e u d ya haba p l a n t e a d o que

e n t r e e l " e s f u e r z o de v o l u n t a d " que e l paciente realiza

y e l sntoma histrico hay un camino c a r a c t e r i z a d o porque e l

yo s e ha e n f r e n t a d o a una cuestin i n s o l u b l e : aunque t r a t e

l a representacin i n t o l e r a b l e como "non arrve", no puede

hacer d e s a p a r e c e r n i l a h u e l l a mnsica n i e l a f e c t o l i g a d o a

ella. Hay un e q u i v a l e n t e y es d e b i l i t a r l a representacin

despojndola d e l afecto, es decir de l a magnitud de

estmulo. De e s t e modo l a representacin no "aspira" a la

asociacin, p e r o e s a magnitud de e s t i m u l o se t r a n s f o r m a en

excitacin somtica y da o r i g e n a l sntoma c o n v e r s i v o .


- 40 -

De all que e l mtodo catrtico, planteado en ese

momento, apunte a crear un r e t r o c e s o de l a excitacin

fsica a l o psquico, para que por medio del "trabajo

mental" se descargue p o r l a p a l a b r a .

Freud establece l a diferencia entre l o s casos de

histeria y de n e u r o s i s o b s e s i v a -donde l a representacin

intolerable, aunque debilitada, permaneca en la

c o n s c i e n c i a - y l a p s i c o s i s . En e s t a ltima, e l yo rechaza

l a representacin J u n t o c o n su a f e c t o . Se comparta como s i

nunca hubiera llegada y, a l h a c e r l o , se separa de l a

r e a l i d a d a l a que v a u n i d a .

Es en e l "Manuscrito K", de 1896 (FREUD AE.TI(1982>;

BH.T3<1973)>, donde Freud vuelve sobre e l tema bajo

e l subttulo de "Las neurosis de defensa". F r e u d s e f i a l a que

existe una "tendencia defensiva normal" que e v i t a que l a

energa psquica p r o d u z c a d i s p l a c e r . Como e s t a t e n d e n c i a no

podra dirigirse hacia l a s percepciones porque estas se

inponen, se dirige a l o s recuerdos y representaciones

cogtativas. E s t a s t e n d e n c i a s se haran patolgicas cuando

se d i r i g e n a r e p r e s e n t a c i o n e s que pueden p r o v o c a r displacer

a c t u a l , t a l e l c a s o de l a s r e p r e s e n t a c i o n e s s e x u a l e s .

Freud agrega que, para que esto suceda, entre l a

v i v e n c i a y e l r e c u e r d o debe i n t e r c a l a r s e l a p u b e r t a d , factor
- 41 -

muy liqxirtante p a r a l a renemoracln. Seala e a l a C o r t a a

Flless d e l 30-5-1896 ( O p . C i t . ) , que e s t a evocacin que se

produce despus de l a p u b e r t a d produce en e l p s l q u l s n o

"un excedente sexual" que i m p i d e s u traduccin en p a l a b r a s .

P a r a Freud l a d e f e n s a v a c o n t r a e s t e "excedente" y puede s e r

determinada p o r e l carcter de l a escena.

Freud c o n s i d e r a que l o s s u c e s o s p r o d u c i d o s a n t e s de l o e

c u a t r o aos quedan " intraducido^. La c o n c i e n c i a e s p a r a

Freud c o n s c i e n c i a v e r b a l .

Los sntomas surgiran como compromisos entre l o s

p r o c e s o s psquicos no i n h i b i d o s y l o s que s o n i n h i b i d o s p o r

e l pensamiento. La separacin e n t r e ambos p r o c e s o s est dada

por l a b a r r e r a d e l d i s p l a c e r .

Para Freud el proceso no inhibido es monoideico,

unilateral. Es l a e s t r u c t u r a de l a "cosa" a l a que ya se

hizo referencia anteriormente. Cuando estos procesos no

inhibidos aumentan en demasa, dominan e l acceso a la

c o n c i e n c i a v e r b a l , e s e l c a s o de l a p s i c o s i s .

Freud descubre que e l s u j e t o asocia pero a l mismo

tiempo define un "excedente de s e x u a l i d a d " que no es

inhibido por l a palabra, es d e c i r , que no a s o c i a . Esto

plantear un problema fundamental para e l psicoanlisis,

l a i n e r c i a sintomtica.
- 42 -

2.5.- EL APARATO PSQUICO - 1896-1Q38 -

En l a C a r t a 52 a F l l e s s d e l 6-12-1896 (Op.clt.) Freud

sienta l a s bases para una teora analtica d e l aparato

psquico. E l d e s c u b r i m i e n t o d e l orden a s o c i a t i v o l o l l e v a a

f o r m u l a r l a i d e a de que e l a p a r a t o psquico s e ha o r g a n i z a d o

p o r un p r o c e s o de estratificacin, t e n a e s t e que ya ha s i d o

d e s a r r o l l a d o . Los rastros mnemnlcos cada tanto se

"reordenariarf en funcin de nuevas r e l a c i o n e s , e s d e c i r se

tratara de una 'retraascripciif. La memoria estara

registrada en una s e r l e de s i g n o s . Estas transcripciones

seran p o r l o menos t r e s <Op.clt.AB.P.275; BH.p.3551):

[Figura 7.]'"
I II III
P Ps Ic Prc Coc
X X X X X X -X X - X X
X X X X X X
X

En e s t a f i g u r a debe l e e r s e :
- 43 -

. P . p e r c e p c i o n e s a l a s que se v i n c u l a l a c o n c i e n c i a .

. P s . S i g n o s de percepcin, e s l a p r i m e r a transcripcin de

l a s percepciones, I n c a p a z de c o n s c i e n c i a y e s t r u c t u r a d o en

asociaciones por slatultaneldad.

. Ic. - Inconsciencia, segunda transcripcin ordenada e n

funcin de o t r a s a s o c i a c i o n e s causales; inaccesibles a l a

consciencia.

Prc.Preconsclencla, tercera transcripcin ligada a

representaciones- p a l a b r a , y s e c o r r e s p o n d e n a l yo.

La f a l t a de traduccin se c o r r e s p o n d e c o n l a represin y

origina el displacer que engendra un trastorno de

pensamiento que a s u v e z i m p i d e l a traduccin.

E s t e a p a r a t o psquico f r e u d i a n o a p a r e c e como e l l u g a r de

una escritura.

En l a " laterpretacia de los sueMas' (FSED, <1900>

AB.TIV<1979>y T.V<1979> BH.T1<1973>>, Freud formula la

e x i s t e n c i a de un a p a r a t o psquico compuesto de i n s t a n c i a s o

sistemas. E l a p a r a t o posee una direccin y l e a d j u d i c a un

extremj s e n s i t i v o y otro arator. L o s estmulos perceptivos

son r e c i b i d o s p o r e l s i s t e m a a n t e r i o r que c a r e c e de memoria,

detrs de e s t e e x i s t e o t r o que t r a n s f o r m a l a excitacin e n

huella. Este sistema mnmlco constituye l a base de l a

asociacin, l o que quiere decir que los recuerdos se


- 44 -

propagan en un orden. En e l ltimo de l o s sistemas,

ubicado en e l extremo motor preconsciente, sus procesos

pueden pasar a l a conciencia despus de c u m p l i r ciertos

requisitos. Aqu r i g e e l a c c e s o a l a m o t i l l d a d v o l u n t a r i a .

De este modo e l inconsciente slo tiene acceso a la

c o n s c i e n c i a a travs d e l preconsciente.

Para F r e u d e l p r o c e s o p r i m a r i o a s p i r a a l a derivacin de

excitacin p a r a c r e a r una i d e n t i d a d de percepcin, m i e n t r a s

que e l llamado proceso secundarlo t r a t a de c o n s e g u i r una

i d e n t i d a d mental. E l i n c o n s c i e n t e no tendra p a r a F r e u d o t r o

fin que l a realizacin de un deseo y apuntara a c r e a r e s a

identidad de percepcin que r e f i e r e a l proceso primarlo.

Precisa que e l proceso de excitacin inconsciente puede

quedar 'librado a s mismo" o, bajo l a influencia del

preconsciente, l a excitacin puede quedar l i g a d a .

Freud seala que e l pensamiento e s un rodeo desde e l

recuerdo de la satisfaccin basta el enlace de

representaciones, s i n embargo e l "ncleo de nuestro ser"

contina definido por impulsos Ingobernables e

i n d e s t r u c t i b l e s . L o s p r o c e s o s p r i m a r l o s hacen r e f e r e n c i a a

las cargas "libradas a s i mismas", a aquello que no ha

quedado ligado pues no ha s i d o descargado. Los procesas

i n t e l e c t u a l e s c a r e c e n de c u a l i d a d , a excepcin d e l p l a c e r -
- 45 -

d i s p l a c e r , p o r e s o l a funcin de l o s r e c u e r d o s v e r b a l e s es

l a de a p o r t a r c u a l i d a d .

Freud <0p.cit. AE. p. 600 BH.p.715) d e f i n e de e s t a forma

al Inconsciente:
'Lo inconsciente es Jo psquico verdaderamente real; nos es tan
desconocido en su naturaleza interna como Jo real deJ mundo exterior, y
nos es dado por Jos datos de nuestra consciencia de manera tan incompleta
CODO lo es el mundo exterior por las indicaciones de nuestros rganos
sensoriales, "

En "Lo inconsciente", de 1915 (FREUD,AE.TXIV(1979);

BN.T2(1973)), Freud aclara que lo que establece la

diferencia entre una representacin consciente y una

Inconsciente no s o n l a s I n s c l p c l o n e s en d i f e r e n t e s l u g a r e s ,

como haba sostenido antes, sino e l hecho de que l a

representacin c o n s c i e n t e i n t e g r a l a imagen de cosa ms l o

verbal, mientras que l a representacin i n c o n s c i e n t e e s l a

representacin de c o s a sola. En e l i n c o n s c i e n t e se h a l l a n

las cargas de cosa de los primeros objetos , el

preconsciente guarda relacin c o n l a conexin de l a imagen

de cosa y l a representacin v e r b a l c o r r e s p o n d i e n t e . En e s t o

consiste e l pasaje de p r o c e s o primarlo a secundaria. La

represin l e s n i e g a a l a s r e p r e s e n t a c i o n e s s u traduccin en

p a l a b r a s , p o r e l l o quedan e n l a z a d a s a l objeto.

La modificacin que F r e u d i n t r o d u c e en l a teora - y que

da l u g a r a l a formulacin de s u Segunda Tpica- reconoce su

o r i g e n en l a r e s i s t e n c i a a l a asociacin (FREUD, <1923> AE.


- 46 -

TXII<1979)p.l9; BH.T3<1973).p. 2704).

SI en "o i n c o n s c i e n t e " F r e u d expona, cono se ha

s e f i a l a d o , que l a d i f e r e n c i a entre l a idea preconsciente 7

la i n c o n s c i e n t e est en que l a p r i m e r a se enlaza a una

representacin v e r b a l , en "El Yo y el Ello" (FREUD,<1923>

AB.TXIX<1979)i BU.T3(1973)) dice que, s i bien todo lo

reprlnldo es inconsciente, no todo l o inconsciente es

reprimido. Por e l l o l a pregunta que c o n s i d e r a p e r t i n e n t e no

es cmo se hace algo consciente sino cono s e hace algo

preconsciente. La respuesta que da e s que e s t o se r e a l i z a

por el enlace con l a s representaciones verbales. Las

representaciones verbales son restos mnnicos y pueden

hacerse c o n s c i e n t e s porque una v e z l o f u e r o n . Estos restos

verbales fueron o r i g i n a r i a n e n t e percepciones acsticas, p o r

eso da a l p r e c o n s c i e n t e un o r i g e n s e n s o r i a l de e s t e t i p o .

Los restos verbales preconscientes aparecen integrados

al yo, tambin el super-yo tiene relacin con l a s

impresiones auditivas; s i n embargo, l a carga que a f l u y e a

e l l o s l o hace desde e l e l l o .

F r e u d s e f i a l a , e n e l mencionado t e x t o , que en e l o r i g e n

todo es " e l l o " . Esto posteriormente quedar como "ncieo


- 47 -

poco accesible". En e l proceso de nodiflcacin que se

produce a partir del ello, e l yo d e v u e l v e una p a r t e d e l

m a t e r i a l a l i n c o n s c i e n t e dando l u g a r a l o r e p r i m i d o , de e s t e

modo diferencia e l material inconsciente primitivo del

material inconsciente reprimido.

Para Freud e l ello se h a l l a bajo e l "imperio de las

midas pero poderosas pulsiones de isuerte", e l silencio de

Tnatos e s as obstculo permanente. A t a l punto que F r e u d

dir en "Breve informe sobre el psicoanlisis", de 1923

(FREUD,AE.TXIX(1979)p.220; B5.T3(1973).p.2741):
'Sj se admite la separacin que hace poco he propuesto, y que
descompone el aparato anmico en un yo dirigido al mundo exterior y dotado
de consciencia, y en un ello inconsciente, gobernado por sus necesidades
pulsionales, el psicoanlisis deber calificarse como una psicologa del
ello (y de sus acciones eficaces sobre el yo), Por consiguiente en cada
campo del saber slo puede brindar contribuciones que deben complementarse
desde la psicologa del yo, '

En "Esquema del psicoanlisis" ^ de 1938

(FREUD,AE.TXXII1(1980); BH.T3(1973)), Freud sefiala que e l

"ncleo de nuestro ser' est constituido por e l ello

(Op.clt.AE.p.199; BH.p.3412). T r e i n t a y ocho afioa despus de

"La interpretacin de los sueos", Freud vuelve en este

texto a l "nicJeo de nuestro ser", lo que en 1900 e r a

definido como l o intraducido en 1938 s e l l a n a ello y es

habitado por e l s i l e n c i o p u l s i o n a l .
- 48 -

Este apartado s e ha t i t u l a d o "El psicoanlisis como

experiencia de lenguaje", p a r a demostrar que Freud se h a l l a

primeramente interesado en el lenguaje y en el orden

asociativo. E s e s t o l o que l e l l e v a a f o r m u l a r l a i d e a de

una triple estratificacin d e l material patgeno y la

ruptura del hilo lgico d e l r e l a t o como e v i d e n c i a de l a

e x i s t e n c i a de motivos i n c o n s c i e n t e s .

Dos p u n t o s r e q u i e r e n s e r p r e c i s a d o s :

. En l o que r e s p e c t a a l aparco psquico s e puede s e g u i r una

cronologa que comienza en 1888 c o n e l 'rgano anmico",

contina en 1891 c o n e l "aparato de lenguaje" en e l que

precisa l a s representaciones de p a l a b r a y de o b j e t o y el

elemento acstico como central. En 1895, se t r a t a de un

aparato neuronal que f u n c i o n a como una cadena asociativa.

Freud hablar de l a "cosa" para hacer referencia a l a

e s t r u c t u r a coherente no r e d u c i d a p o r e l l e n g u a j e . La C a r t a

52 a Flless escribir sobre un a p a r a t o donde s e r e a l i z a n

transcripciones. En 1900 y a s e t r a t a de un a p a r a t o con

i n s t a n c i a s . Hay p r o c e s o p r i m a r i o y s e c u n d a r i o , en e l p r i m e r o

se t r a t a de c a r g a s l i b e r a d a s a s mismas, e n e l segundo, de

elementos l i g a d o s . En 1915, no s o n transcripciones sino

representaciones conscientes (imagen ms lo verbal) y

representaciones i n c o n s c i e n t e s ( s i n representacin v e r b a l ) .
- 49 -

En 1923, Be tatar de inconsciente reprimido y de

i n c o n s c i e n t e genuino ( e l l o ) .

. Respecto a l a cuestin s e x u a l . F r e u d o b s e r v a que e l r e l a t o

de s u s p a c i e n t e l l e v a a temas s e x u a l e s . Se t r a t a de a q u e l l o

que s e loantiene como satisfaccin p u l s l o n a l , l o que no ha

s i d o d e s c a r g a d o y p o r e l l o c o n s e r v a v a l o r traumtico. Puede

d e c i r s e que no e s antagnica l a cuestin d e l l e n g u a j e y e l

descubrimiento de l o sexual. Por e l contrario, e l relato

lleva a a q u e l l o que an c o n s e r v a su carga pulslonal y que

aparecer como obstculo a l a asociacin. De hecho l a s

diferentes formulaciones d e l aparato psquico buscan d a r

c u e n t a de e s t a d i f i c u l t a d .
- 50 -

3.- LOS "USOS T.TffflTTSTTCQa" Y RL "LENCTTAJH FUDAWESTAL" -

1893- 1938-

3.1.- LOS "USOS LIWGISTICQS" Y EL "LEIGUAJE FUNDAMENTAL" -

1893-1936.

Freud establece una diferencia entre los "usos

lingsticos " y lo que denomina "lenguaje fundamental".

Los usos" hacen referencia a l a s diferentes formas de

expresin lingstica que toma l o que e n t r a en asociacin.

El "lenguaje fundamental" indica la detencin de las

asociaciones. E s d e c i r , l a distincin s e hace e n t r e l o que

se e x p r e s a en p a l a b r a s y a l o que emerge como "mudo" y e s

una c o n s t a n t e a l o l a r g o de l a produccin f r e u d l a n a .

Tal como ha s i d o e x p u e s t o en e l a p a r t a d o a n t e r i o r , l a

d i f e r e n c i a se corresponde con l o s aspectos del inconsciente

que establecen c o n e x i o n e s a s o c i a t i v a s y, c o n e l i n c o n s c i e n t e

que permanece idntico a s mismo como "ncJeo intraducido".

En l a primera v e r t i e n t e F r e u d hablar de d e s c i f r a m i e n t o ya

que esos contenidos se p r e s e n t a n d i s f r a z a d a s en e l uso que

el s u j e t o hace d e l l e n g u a j e , en e l segundo c a s o hablar de

traduccin como forma de i n t e n t a r a v a n z a r s o b r e ese "ncleo

intraducido". SI bien l a represin p r i m a r i a opera como un


- 51 -

lmite r e a l , c o n un s a l d o i n c o g n o s c i b l e , s e t r a t a de a v a n z a r

un paso ms r e c u r r i e n d o a l a traduccin.

Freud vuelve sobre este tema en "Esquema del

Psicoanlisis" 1938> AE.TIXIII<1980)p.157-58;BH.T3<1973)p.

3388), y precisa claramente cul es e l objeto de l a

traduccin:
'Entonces, preferimos llamar 'susceptible de conciencia' o
preconciente a todo lo inconciente que se comporta de esta manera -o sea,
que puede trocar con facilidad el estado inconciente por el estado
candente- , La experiencia nos ha enseado que dificilmente exista un
proceso psquico, por compleja que sea su naturaleza, que no pueda
permanecer en ocasiones preconciente aunque por regla general se adelante
hasta la conciencia, coao lo decimos en nuestra terminologa, Otros
procesos psquicos, otros contenidos, no tienen un acceso tan fcil al
devenir-conciente, sino que es preciso inferirlos de la manera descrita,
colegirlos y traducirlos a la expresin conciente. Para estos reservamos el
nombre de los 'inconciente genuino'",

3.2.- LOS "USOS DEL LEgCIAJE"

Freud con el trmino "usos lingsticos" hace

referencia, como ya se ha sefialado, a las

manifestaciones del Inconsciente que se articulan

asociativamente.

E s t a v e r t i e n t e de l o s "usos* hace p a s a r a segundo plano

l a cuestin d e l s i g n i f i c a d o p a r a c e n t r a r s e en e l Juego de l a

m a t e r i a l i d a d simblica.

E s t o puede v e r s e e n l a forma e n que F r e u d trabaja l o s

suefios, l a s e m e r g e n c i a s de l a psicopatologa de l a vida


- 52 -

cotidiana y e l chiste.

3.2.1.- "LA IHTERPRETACIQH DE LOS SUESOS" -1900-

En 1900 se publica "La interpretacin de los

sueos"(FHEUD, AE.TIV-V <1979>; BIT. T I (1973), donde F r e u d s e

propone demostrar que l o s suefios son susceptibles de

interpretacin. S e f i a l a que l a opinin p r o f a n a ha r e c u r r i d o

sie]q>re a d o s formas de interpretacin de l o s suefios. L a

primera establece una sustitucin en l a totalidad del

contenido y es d e f i n i d a por Freud como " sJabJJca". E l

ejemplo que utiliza es e l suefio del Faran y la

interpretacin que d e l mismo hace Jos, e l e n u n c i a d o "siete

vacas gordas seguidas de l a s siete vacas flacas" es

sustituido simblicamente por " s i e t e aflos de hambre que

seguirn a l o s de a b u n d a n c i a . "

P a r a e s t e t i p o de interpretacin F r e u d s e f i a l a que no hay

r e g l a a l g u n a y que depende d i r e c t a m e n t e de l a intuicin d e l

interpretador y, citando a Aristteles, de l a f a c i l i d a d

d v e r analogas.

La segunda forma de interpretacin, se basa en e l

"atado descifrador", que considera al suefio como una

e s c r i t u r a e n l a que cada s i g n o puede s e r s u s t i t u i d o p o r o t r o


- 53 -

a partir de una c l a v e c o n o c i d a . Un e j e n p l o que pone Freud

sera una " c l a v e de l o s suefios" en l a que se sustituye

"carta' por "disgusto".

En este nomento Freud define su mtodo como de

d e s c i f r a m i e n t o pero, a d i f e r e n c i a d e l p r o f a n o , no c u e n t a con

una c l a v e f i j a ya que sabe, segn s u s p a l a b r a s , que e l mismo

suefio puede t e n e r d i f e r e n t e s s e n t i d a s .

Freud trabaja e l material de l o s sueos a p a r t i r de

asociaciones sobre fragmentos de l o s mismos. E l trabajo

asociativo puede ilustrarse, a modo de ejemplo, con e l

s i g u i e n t e fragmento <0p.cit.AE.pp.226-27; BK.p.477):


* i(u significa la declaracin del conde sobre Jas 'uas de
cabal Jo''(Huflatticf? HuflaUich-Jattice echuga -Salat ensaJadaJ -
Salathund (el perro del hortelano, que ni coae ni deja comer), Recorremos
aqu un surtido de injurias; Jirafa, chancho, chancha,perro; y por el
desvo de un noabre, sabra tambin llegar a un burro. Jo que otra vez es
escarnio a un profesor acadmico. *

Para e s t a b a b l e c e r l a comparacin, F r e u d d i c e que se

trata de descifrar un Jeroglfico. Se t r a t a entonces de

traducir s u s s i g n o s "al lenguaje de las ideas latentes' . Freud

h a b l a de dos i d i o m a s d i s t i n t o s p a r a h a c e r r e f e r e n c i a a l a s

ideas manifiestas y latentes. Las I d e a s l a t e n t e s no s o n

material desorganizado sino que hay signos y reglas de

construccin.

Es en e l Captulo VI 'La elaboracin onrica" (Op.clt),

donde F r e u d d e f i n e l o s dos p r o c e s o s psquicos p r i m a r l o s de


- 54 -

condensacin y d e s p l a z a m i e n t o .

El elemento que ha sido aceptado en el contenido

m a n i f i e s t o r e p r e s e n t a l a mayor c a n t i d a d de c o n t a c t o s c o n l a s

ideas latentes. Esto lo transforma en "punto de

coavergencia-, de all la ' aultplicidad de

significaciones". Es por e s t o que F r e u d sefiala que cada

elemento del contenido manifiesto, se halla

"superdeterminado" en l a s ideas l a t e n t e s . A l mismo tiempo,

stas s e h a l l a n r e p r e s e n t a d a s p o r d i v e r s o s elementos .

Sobre e l p r o c e s o de d e s p l a z a m i e n t o Freud s e f i a l a que s e

opera " um transferencia y un desplazaaiento de las intensidades

psquicas' de l o s elementos. E l suefio reproduce as una

deformacin del deseo inconsciente. Se trata de la

sustitucin de una representacin por otra " asociativamente

contigui".

Cuando F r e u d d i c e que e l suefio no d i s p o n e de medio p a r a

e x p r e s a r l a relacin lgica e n t r e l a s i d e a s l a t e n t e s , hace

r e f e r e n c i a a que e s t o s e puede e x p r e s a r slo p o r l a p a l a b r a .

Por e l l o , l o que e l suefio e x p r e s a , e s e l c o n t e n i d o y no l a s

r e l a c i o n e s e n t r e l a s i d e a s . E l suefio s e a l e j a d e l " tejfto"

tanto en l a cuestin lgica como en l a t e m p o r a l . L a

c o h e r e n c i a lgica aparece como s i m u l t a n e i d a d , l a s r e l a c i o n e s

causales se e x p r e s a n p o r o r d e n e s de sucesin cambiados, l a


- 55 -

alternativa "o...o", na e x i s t e y muchas v e c e s aparece como

yuxtaposicin. Con respecto a l a "anttesis,rene l o s

elementos en una sntesis y en relacin a la

" cotradccn", s e comporta como s i no e x i s t i e r a .

Es e s t a cuestin de l a no e x i s t e n c i a de l a contradiccin

en e l I n c o n s c i e n t e , l a que l e hace r e c u r r i r a l t e x t o de A b e l

sobre "El sentido contradictorio de las palabras

primitivas'(.ABEL, <1QQ3> 1988).

La "analoga", "coincidencia" y "comunidad", son

expresadas mediante l a sntesis, s i esta unidad existe

previamente s e t r a t a de una "identificacin", s i n o , de una

"formacin mixta". En l a identificacin una de l a s p e r s o n a s

pasa a s e r r e p r e s e n t a d a y l a s o t r a s s e r e p r i m e n , en e l c a s o

de l a formacin m i x t a , se forma una nueva persona con

r a s g o s de l a s o t r a s .

Freud expresa l a s dudas ante l a intepretacln de un

elemento ya que ste puede s e r tomado como a n t i n o m i a ; como

r e m i n i s c e n c i a ; simblicamente o en sentido literal. Sin

embargo, vuelve a insistir sobre el trabajo con e l

jeroglfico .
- 56 -

3.2.2. "LA PSICQPATQLCXIA DE LA VIDA CQTIDIASA" -190Q-19Q1-

Otro ejenplo d e l trabajo d e l lado de l o s "usos

lingsticos" puede e n c o n t r a r s e en l a ' Psicopatologa de Ja

vida c o t i d i a n a (FREUD,<1901> AE.TVI(1980); El.Ti(1973)). En

este texto, Freud tona como punto de p a r t i d a su texto

"Sobra el mecanismo psquico de la desmemoria "(FREUD,<1898>

AE.TIII(1981) BH.T1(1973)) .

El anlisis d e l olvido de "Signorelli", que Freud

r e a l i z a en "La psicopatolog a de la vida cotidiana", produce

un ejemplo memorable. F r e u d o l v i d a " S i g n o r e l l i " pero acuden

a su memoria " B o t t i c e l l i " y "Boltraffio". F r e u d hablando c o n

un desconocido l e pregunta s i haba e s t a d o en O r v l e t o y

visto l o s frescos de.... L a conversacin a n t e r i o r con e l

desconocido haba sido s o b r e l a s costumbres de l o s t u r c o s

que vivan en "Bosnia" y "Herzegovina". All cuando e l

mdico a n u n c i a b a l a muerte e l t u r c o deca "Seor(Herr), qu

l e vamos a h a c e r ! " . F r e u d r e c u e r d a un t e n a d e l que quera

haber h a b l a d o a n t e s de p a s a r a l o s f r e s c o s de O r v i e t o : la

estima de l o s t u r c o s p o r e l p l a c e r sexual. "Tu sabes muy

bien, seor(Herr), que cuando eso ya no ande la vida perder

todo su valor", Freud r e c u e r d a que haba r e c i b i d o l a

n o t i c i a de l a muerte de un p a c i e n t e suyo e n " I r a f o i " , ste s e


- 57 -

haba suicidado ante una enfermedad sexual incurable

<0p.cit.AB.p.l2! BI.p.758>:

Figura 1.
Signor elli (Bo)ttcf/i (S)taf{io

I i
Her zegovina y(K)snia

Herr, no hay nada ms que decir, etc.

Muerte y sexualidad Trafoi

(Pensamientos reprimidos)

Este famosa ejemplo freudiano ha s i d o trabajado por

diversos autores (LACAI <1957>1978; AiTZIEU <1959-78>1979>.

Lo que i n t e r e s a s e f i a l a r , para e l d e s a r r o l l o de e s t a T e s i s ,

es que l o que aparece cono sntoma, en e s t e c a s o e l o l v i d o

de Signorelli, remite a un elemento a n t e r i o r que ha s i d o

reprimido. Lo que F r e u d demuestra e s l a e x i s t e n c i a de una

lgica i n c o n s c i e n t e , no e s un e r r o r n i un hecho a z a r o s o , y

l a relacin d e l sntoma c o n e l uso p a r t i c u l a r d e l l e n g u a j e .

Lo que para e l sujeto aparece como un olvido y las

s u s t i t u c i o n e s r e a l i z a d a s , s o n t e s t i m o n i o s de l a e x i s t e n c i a

de l o r e p r i m i d o y de s u r e t o r n o en l a cadena lingstica.
- 58 -

3.2.3.- EL CHISTE -19Q5-

"J?i chiste y su relacin con lo inconsciente" e s un

texto de 1905 (FREUD, AE. TVIIK1979); BU. TI (1973)). Freud

trabaja l a tcnica del chiste y cita, cono uno de s u s

numerosos e j e m p l o s , e l d e l pobre judo que se v a n a g l o r i a de

sus r e l a c i o n e s c o n e l a d i n e r a d o barn R o t h s c h i l d y d i c e que

ste l o t r a t o muy "familionariaaente' (Op.cit.AE.p.20j BH. p.

1035).

Freud seala que un pensamiento puede s e r e x p r e s a d o p o r

diferentes fornas verbales y que e l carcter c h i s t o s o de

este ejenplo no s e h a l l a en e l pensamiento sino e n su

expresin v e r b a l . En p r i m e r l u g a r s e r e a l i z a una fusin:

FAMI AE

KILIOITAK

FAKILIOHAR

Se trata de una condensacin con formacin de

s u s t i t u t i v o que c o n s t i t u y e una p a l a b r a m i x t a que e s l a que

expresa e l e f e c t o c h i s t o s o .

F r e u d seala que e x i s t e s i e m p r e l a p o s i b i l i d a d de dar a l

mismo " m a t e r i a J verbal" ms de un uso y a que l a s p a l a b r a s

son un " naterial plstico de gran maleabilidad" . Las

asociaciones tambin pueden realizarse p o r i d e n t i d a d de


- 59 -

s o n i d o , p o r d o b l e s e n t i d o o Juego de p a l a b r a s . E s t a b l e c e as

una relacin de l a s tcnicas d e l c h i s t e :

I. Condensacin:

a. Con fornacin de p a l a b r a s niztas.

b. Con m o d i f i c a c i o n e s .

I I . Empleo de un mismo m a t e r i a l :

c. T o t a l y fragmentariamente.

d. Variacin de orden.

e. L i g e r a modificacin.

f. L a s mismas p a l a b r a s , c o n o s i n s e n t i d o .

I I I . Doble s e n t i d a :

g. Hombre y significacin o b j e t i v a .

h. Significacin metafrica y o b j e t i v a .

i. Doble s e n t i d o propiamente d i c h o (Juego de p a l a b r a s ) ,

f. Doble s e n t i d o c o n alusin.

La comunidad que e x i s t e e s que l a economa domina t o d a s

l a s tcnicas, p e r o s e t r a t a de una c l a s e e s p e c i a l pues no

t o d a economa t i e n e e f e c t o de c h i s t e .

Freud u b i c a o t r o t i p o de tcnica, l a que s e c e n t r a e n e l

desplazamiento que contina el procesa mental en una

direccin d i f e r e n t e a l a que apareca a n u n c i a d a .

Desplazamiento, c o n t r a s e n t i d o ; representacin i n d i r e c t a

y antinmica a p a r e c e n como tcnicas d e l c h i s t e I n t e l e c t u a l .


- 60 -

Esta puntualizacin sobre l a s tcnicas de l a s que s e

sirve e l chiste permiten a Freud afirmar que e x i s t e una

coincidencia e n t r e l o s medios de l a elaboracin d e l c h i s t e y

d e l suefio.

La cuestin que s e p l a n t e a e s cmo l a s tcnicas d e l

chiste permiten hacer surgir un " p l a c e r " . E l placer d e l

chiste posee dos fuentes esenciales: l a tcnica y la

tendencia d e l chiste. E l chiste tendenciosa s a t i s f a c e una

t e n d e n c i a que de o t r o nodo quedara i n s a t i s f e c h a . E l f a c t o r

que s e opone a l a realizacin de l a t e n d e n c i a puede s e r de

orden e x t e r n o o un obstculo i n t e r i o r . E l c h i s t e aiorrara

"gastos de coercin o cohibicin" (Op. c i t . AEp.116;BHp. 1096)


'AdeMs, el placer del chiste que provoca ese 'cortocircuito'
parecer tanto itayor cuanto as ajenos sean entre si los crculos de
representaciones conectados por una Misma palabra, cuanto ms distantes
sean y, en consecuencia, cuanto mayor resulte el ahorro que el recurso
tcnico del chiste permita en el camino del pensamiento, Anotemos de
pasada que el chiste se sirve aqu de un medio de enlace que el pensar
serio desestima y evita cuidadosamente, *

Las tcnicas del chiste permiten restablecer las

l i b e r t a d e s que e l s u j e t o tena e n l a i n f a n c i a con l a l e n g u a

y d e s c a r g a r , de e s t e modo, l a s c o e r c i o n e s que l e han s i d o

impuestas. O t r a s tcnicas p o s i b i l i t a n e l ahorro de g a s t o

psquico futuro. Ambas aportan placer y colclden con e l

chiste verbal y e l Intelectual.

Respecto a l a psicognesis d e l c h i s t e F r e u d s e f i a l a que


- 61 -

el nio encuentra placer en e l Juego de palabras s i n

detenerse en l a " signifcacin de las palabras y la

coherencia de las frases". La "crtica o razn" pone f i n a

ese Juego y l a n e c e s i d a d de e v i t a r l a crtica y s u s t i t u i r e l

e s t a d o de nlno marcan e l camino d e l Juego a l c h i s t e , siendo

e l grado p r e l i m i n a r d e l c h i s t e , l a "cAanza".

Las tcnicas d e l c h i s t e s o n , p a r a Freud, l a s f u e n t e s de

las que el mismo extrae placer, de este modo son

aprovechadas t o d a s l a s p o s i b i l i d a d e s d e l "tesoro verbal". En

e l c h i s t e no s e sabe qu e s l o que produce p l a c e r n i de "qu

remos". Todo c h i s t e v a ms all de l a produccin de p l a c e r

ya que l a s t e n d e n c i a s psquicas l o hacen s e r v i r para sus

fines, de e s t e modo l a t e n d e n c i a r e p r i m i d a c o n l a ayuda d e l

p l a c e r que puede p r o p o r c i o n a r e s t e "uso lingstico" vence

l a fuerza coercitiva.

3.3.- EL "LESGUAJE FUNDAMEgTAL"

3.3.1. LAS TRAISPQRMACIQHES GRAMATICALES -1Q10-

E l anlisis que F r e u d r e a l i z a a p a r t i r de l a gramtica

tiene p o r funcin d e m o s t r a r l a lgica d e l funcionamiento

inconsciente para intentar tocar l o ms "profundo". L a


- 62 -

pulsin toca l o biolgico y e l anlisis gramatical o

preposicional pretende llegar hasta ese punto con e l

lenguaje.

Freud toma para su anlisis s u J e t o - v e r b o - o b J e t o , donde

l a relacin c o n e l o b j e t o se h a l l a d e f i n i d a p o r e l v e r b o que

equivale a l a pulsin. E s t o y a l o haba s e f i a l a d o F r e u d en

"Una teora sexual' 1905>AE. T V I I (1978); BH. T2. (1973)) .

En e l t e x t o " P u n t u a l i z a c l o n e s psicoanalticas sobre un

caso de paranoia descrito autobiogrficamente " (FREUD, AB.

TXI1(1980); BH.T2(1973)), de 1910 -en s u a p a r t a d o I I " A c e r c a

del mecanismo paranoico"- Freud hace e l anlisis de l a

fantasa de "amar ftl varn'. E s t e anlisis se Justifica

porque Freud s o s t i e n e que e l mecanismo de l a p a r a n o i a e s

la defensa frente a l deseo homosexual. Hace as la

hiptesis de que l a disposicin a la enfermedad estara

entre e l autoerotismo, e l narcisismo y l a homosexualidad.

Para l a demencia precoz (o e s q u i z o f r e n i a ) e s t a b l e c e una

disposicin anloga.

Freud tona e l enunciado de l a fantasa mencionada y

demuestra que todas l a s formas de l a p a r a n o i a pueden s e r

consideradas como c o n t r a d i c c i o n e s de una nica afirmacin

(Op.cit.AB.pp.58-60; BH.pp.1518-1519):

- "Ya (un varn) lo amo (a un vara)".


- 63 -

- Delirio persecutorio: "Yo no lo ajll--pues lo ada'' Bl

"Yo l a odio' se transforina por proyeccin en "El wm

adA'(m persigue). De lo que r e s u l t a "Yo no lo aaa -pues

yo lo odio - porque El ME PERSIGUE'.

- L a erotomana: "Yo no la ajoo -pues yo la. aaa ' . El

i a p u l s o a l a proyeccin genera "Yo noto que sUa. Jne ajoa". Yo

DO la ama yo la. amo -porque ELLA KB AlA".

- C e l o s d e l i r a n t e s : e n l o s hombres, "Sa ya amo al varn ss.

ella quien l a aaa'. En l a s mujeres, "JTo ya ama a las

mujeres -sino que l las aaa".

Freud s e f i a l a < O p . c i t . A E . p . 6 0 ; BF.p.1519):


*/*^r* ie/i, st creera que una frase de tres eslabones COMO yo lo
aao' adMtiria slo tres variedades de contradiccin, El delirio de celos
contradice al sujeto, el delirio de persecucin al verbo, la erotOMana al
objeto. Sin eabargo, es posible adeas una cuarta variedad de la
contradiccin, la desautorizacin en conjunto de la frase ntegra; 'Yo no
MMO en absoluto, y no aeo a nadie, '

Otro ejemplo interesante e s l a fantasa de p r e s e n c i a r

como "Pegan a un n i f i o " (FSED, <1919> AB.TXVII(1979); BH.

T3(1973)> que Freud encuentra,con frecuencia, entre sus

p a c i e n t e s . E l i n t e r r o g a t o r i o p a r a o b t e n e r ms p r e c i s i o n e s de

e s t a fantasa, que c u l m i n a c o n l a satisfaccin autoertica,

reciba s i e m p r e l a misma r e s p u e s t a , "Jfo s nada ms sobre

eso; pegan a un niBcf.

F r e u d s e f i a l a l a s t r a n s f o r m a c i o n e s de este fantasma. En

principio e l m a l t r a t a d o e s siempre o t r o y e l que aplica e l


- 64 -

c a s t i g o un a d u l t o , inequvocamente e l padre. De all que l a

p r i m e r a f r a s e sera:

- El padre pega al nia".

- "El padre pega al nio que ya ado-.

La segunda f r a s e :

- 'Ya soy azotada por el padre'.

E s t a f r a s e no t u v o e x i s t e n c i a r e a l y e s una construccin

del anlisis. La t e r c e r a frase se asemeja a l a primera,

queda Indeterminada: l a p e r s o n a d e l s u j e t a de l a fantasa no

aparece. Esto hace que s e d i f e r e n c i e de l a p r i m e r a y se

acerque a l a segunda. E s l a que p r o v o c a l a excitacin s e x u a l

que l l e v a a l a satisfaccin o n a n i s t a .

F r e u d s e f i a l a que, detrs d e l i m p e r s o n a l , est o c u l t o el

s u j e t o . E s t a intuicin f r e u d l a n a se pone de m a n i f i e s t o en s u

t r a b a j o s o b r e "La negacin'(FIEV <1925> AB.TXIX(1979) BH.

T2(1973>}, donde s e f i a l a que la negacin e s "un modo de

tomar noticia de lo reprimido'. Cita Freud un ejemplo:

"Usted pregunta quien puede ser la persona de mi sueo. Hi

madre, no es." Por l a negacin se anula una de l a s

c o n s e c u e n c i a s de l a represin, e s d e c i r , e l c o n t e n i d o de l a

representacin no l l e g a a l a c o n c i e n c i a . Hay una s u e r t e de

adaptacin i n t e l e c t u a l de l o r e p r i m i d o pero se mantiene c o n

l o e s e n c i a l de l a represin.
- 65 -

Volviendo al fantasma de "pegan a un nio", en l a

p r i m e r a f r a s e e l padre pega a l n i f l o odiado:

"El padre no ama a ese otro nio, ^ ama slo a ai".

Esta f r a s e s a t i s f a c e l o s c e l o s d e l nifio, depende de l a

v i d a ertica p e r o se apoya en I n t e r e s e s egostas. De all

que se d e s p i e r t e l a c u l p a b i l i d a d que s e e x p r e s a :

"Jfo, no te ama a ti, pues te pega".

Se produce a s i e l p a s a j e de "el padre me ama" de c l a r o

sentido genital, a " e l padre me pega (soy a z o t a d o por e l

padre)". El " s e r pegado" es la confluencia de la

culpabilidad y e l erotismo y fuente de l a excitacin

llbidlnal. L a t e r c e r a f r a s e "El padre pega a otro nio y no

ama a nadie ms que a ai' se a s i e n t a s o b r e l a segunda, que

sucumbe a l a represin.

Freud c o n s t r u y e l a gramtica de l a pulsin a travs de

las sucesivas transformaciones que realiza sobre los

e n u n c i a d o s de s u s p a c i e n t e s .

Cabe p r e g u n t a r qu e s l a gramtica p a r a Freud. Se t r a t a

de la gramtica clsica. Esto se aclara en la

correspondencia con Lou Andreas-Salom 1923> 1970). En

c a r t a d e l 15-3-1923 Lou Andreas-Salom l e c o n s u l t a s o b r e un

anlisis terminado, uno de l o s sntomas conversivos d e l

paciente (Op.clt. p.l5):


- 66 -

t'eit present en cours d'analyse exactaaent li o Je d


rouleaent des souvenirs achoppait i ce point de jonction, ne dispara pas,
come dans la vie, pendtnt des journes pour reparatre, sais se sounit
enpemanence i partir de cet instant i notre elaboration et se dnoua
petits Morceaux par petits morceaux. *

Freud l e c o n t e s t a , en c a r t a d e l 23-3-1923, d i c i e n d o que

ese gnero de residuo queda cuando es orgnicamente

J u s t i f i c a d o , r e p r e s e n t a e l grano de a r e n a a l r e d e d o r d e l c u a l

se forman l a s c u b i e r t a s de ncar, y s e f i a l a (Op.Cit.p.153):


'...c'est que ce resida de syuptme vous concerne, vous la ere du
transfert, et doit vous at tendr i Konigsberg, Vieille regle de graaaaire!
ce que l'on ne peut pas declinar, doit tre consider coae,,,un
transfert,'

Finalmente se puede a g r e g a r que p a r a F r e u d l a gramtica

es una lgica. E s d e c i r , s e u b i c a en u n nomento a n t e r i o r a

l a separacin e n t r e gramtica y lgica.

Para dejar c l a r o este punto cabe v o l v e r a F r e u d quien,

en e l mencionado t e x t o de "Pegan a un nio", s e f i a l a que

slo puede l l a i a a r s e psicoanlisis a l que c o n s i g u e levantar

la amnesia desde e l segundo a l q u i n t o afio y a que ( O p . c l t .

AE.p.l81 BF.p.2467):
'Insistir en Ja ieporiancia de Jas vivencias tempranas no implica
subestimar el influjo de las posteriores; pero esas impresiones vitales ms
tardas ablan en el anlisis con voz lo bastante alta por la boca del
enfermo, mientras que es el mdico quien debe alzar la voz para defender
los ttulos de la infancia, "

F r e n t e a l a detencin de l a s a s o c i a c i o n e s , c o n e l "no se

ms" que s a n c i o n a l a aparicin de l o fantasmtico, Freud

parte de l a s tranformaciones para poder aislar l a frase

fundamental del deseo. E s aqu, a n t e e l silencio del


- 67-

a n a l i z a n t e que e l a n a l i s t a a l z a s u v o z p a r a c o n s t r u i r a l g o

que se deduce. Lo que no puede s e r d e c l i n a d o e n e l "uso

lingstico" debe s e r t r a d u c i d o .

3.3.2.- EL SIMBQLISHQ -IS93-1938-

El t e n a d e l s l n b o l l s m o en l a obra de F r e u d r e n l t e a l

p r o c e s o de sustitucin que en l a h i s t e r i a a d q u i e r e carcter

literal en e l cuerpo. En l o s suefios y en l a s e q u i v a l e n c i a s

simblicas e s expresado p o r un trnlno que ha s u s t i t u i d o a

un elemento sexual.

a.- La coaverslD histrica por siBbpllzacJiii

En l a " Coaunicacin jpreJiainar"(FRED <1893> AB.TII

(1980); B I . T l (1973)), Breuer y Freud sealan, s o b r e l a

motivacin de l o s sntomas histricos, que hay c a s o s donde

el s u j e t o r e v i v e p o r alucinacin e l p r o c e s o que p r o d u j o e l

primer sntoma l o que hace s e n c i l l o detectar l a conexin

causal. As, p o r ejemplo, l a inpresin dolorosa sufrida

cuando e l sujeto cone puede p r o d u c i r , s i no e s d e s c a r g a d a ,


- 68 -

vmitos histricos. De este modo queda e s t a b l e c i d a una

asociacin temporal de simultaneidad.

En o t r o s c a s o s l a conexin no e s p o r s i m u l t a n e i d a d sino

que se t r a t a de una" relacin siablica" y ya se e s t a b l e c e

aqu una semejanza c o n e l suefio .

En su t e x t o de 1894, "Las neuropsicosis de defensa"

(FEED,AE.TIII(1981)iB5.TI(1973)), Freud t r a b a j a e l c o n c e p t o

de d e f e n s a y s e f i a l a (Op. c i t . AE.p. 51; BIf.p. 171) que s i b i e n

e l y o s e ve l i b r e de l a contradiccin/
'...ha hechado sobre s el lastre de un smbolo mnmico que habita la
conciencia al modo de un parsito, sea como una inervacin motriz
irresoluble o como una sensacin alucinatoria que de continuo retorna, y
que permanecer ah hasta que sobrevenga una conversin en la direccin
inversa, "

E l "smbolo anmico" est c a r g a d o c o n e l a f e c t o ( p l a c e r -

d i s p l a c e r ) que queda l o c a l i z a d o e n e l c u e r p o como inervacin

motora o sensacin alucinatoria. En este mismo sentido

aparecer en "Inhibicin, sntoma y angustia" (FEED,<1925>

AE.TXX(1979); BI.T3( 1973)) .

Freud equipara l o s estados afectivos a l o s ataques

histricos y l o s considera s u s "jaodeios normaies". Para

Freud e s t e "smbolo ansico", a l que l l a m a tambin "smbolo

afectivo"^ estara, r e l a c i o n a d o c o n una situacin p e l i g r o s a .

La situacin de p e l i g r o hace r e f e r e n c i a a l a irrupcin

de l o p u l s i o n a l . Puede verse entonces, una c o n s t a n t e en l a

obra de F r e u d , an mediando t a n t o s afos e n t r e e l t r a b a j o de


- 69 -

1893 e "Inhibicin, sntoma y angustia", donde vuelve a

recuperar e l concepto de "defenssf . La c o n s t a n t e en l a

definicin de "smbolo ansiccf es que tiene una base

c o r p o r a l y est r e l a c i o n a d o c o n l o "arcaico".

Es en este sentido que habla de l a "expresin de

emociones" en r e f e r e n c i a a l a teora d a r w i n l a n a que u b i c a a

estas sensaciones e inervaciones como teniendo

originariamente un sentido. Es decir, l o que parece

metafrico primitivamente posea un s e n t i d o literal y la

histeria restablecera de este nodo " e J sentido verbal

primitivcf.

Esto permite hacer l a precisin de qu e n t i e n d e Freud

cuando habla de l a histeria como un lenguaje y de l a

n e u r o s i s o b s e s i v a como d i a l e c t o (FEED,<1909> AE.TX (1980)

p.24; BH.T2(1973) p . l 4 4 2 ) :
'1 Medio por el cuil li neurosis obsesiva expresa sus pensamientos
secretos, el lenguaje de la neurosis obsesiva, es por as decir slo un
dialecto del lenguaje histrico, pero uno respecto del cual se debera
conseguir ais ficil la eapata, pues se emparienta mis que el dialctico
histrico con la expresin de nuestro pensar consciente. "

E s t a nayor a f i n i d a d c o n s i s t e en que no i m p l i c a e l s a l t o

c o n v e r s i v o , e s d e c i r que s e e x p r e s a e n e l pensamiento y no

en e l cuerpo. Los pensamientos obsesivos son productos

equivalentes de diferentes actos psquicos. El texto

o b s e s i v o s e e x p r e s a d e f o r a a d o e s p e c i a l m e n t e p o r un mecanismo

p a r t i c u l a r , l a e l i p s i s . Freud utiliza l a netfora de un


- 70 -

t e l e g r a m a i&al e s c r i t o p a r a r e f e r i r s e a l p r o d u c t o obsesivo,

su expresin e s p o r l o s "usos d e l l e n g u a j e " y no a n i v e l d e l

cuerpo.

b.- La relacin simblica d e l suefio

Los smbolos e x p r e s a n l a s ideas latentes disfrazadas y

hay algunos que t i e n e n s i g n i f i c a c i o n e s constantes. Freud

sefiala que l a tcnica de asociacin libre se nuestra

inoperante para elementos simblicos del contenido

manifiesto, de all que postule una tcnica nlxta:

asociaciones d e l s u j e t o y conocimiento d e l interpretador d e l

simbolismo.

Sobre e s t e tema v u e l v e en l a s "Lecciones introductorias

al psicoanlisis (FREOD,<1915-17>AE.TX<1976>;Bl.T2<1973)),

en "El simbolismo en el suecf. l e aqu cuando l a cuestin,

d e l s i m b o l i s m o t o n a o t r o peso en s u obra.

F r e u d s e r e f i e r e a l a f a l t a de asociacin que e n c u e n t r a

referida siempre a c i e r t o s elementos d e l suefio y descubre

que se trata de un fenmeno regido por leyes.Habla de

elementos "mudos" d e l suefio y de cmo efecta su p r o p i a

"traduccin" de los mismos, obteniendo para ciertos

elementos traducciones constantes. Esto l e permite hacer


- 71 -

I n t e r p r e t a c i o n e s s i n t e n e r que c o n t a r con l a s a s o c i a c i o n e s

d e l p a c i e n t e ( O p . c l t . AE.p.137; BH.p.2213>:

LliiUMos sib61ici i um relacin constante de sa ndole entre un


elemento onrico y su traduccin, y al elemento onrico mismo un smbolo
del pensamiento onrico inconciente, "

La relacin simblica e s una comparacin p e r o no una

comparacin cualquiera. El smbolo se confunde con

sustitucin, representacin, alusin, e t c . Lo p a r t i c u l a r de

e s t a comparacin e s que e l s u j e t o no c o n s i g u e a s o c i a r y que

cuando d i c e que" l a p a r t i d a " s i m b o l i z a l a muerte no hace ms

que r e f e r i r s e a l o s " l u g a r e s comunes" de l a lengua. Pero e l

conocimiento que el sujeto posee del simbolismo es

inconsciente, e s t a s c o m p a r a c i o n e s se h a l l a n e s t a b l e c i d a s de

modo f i j o . Prcticamente l a mayora de l o s smbolos onricos

son smbolos s e x u a l e s , c o n c l u y e Freud.

Sobre e l s i m b o l i s m o s e x u a l d e l suefio s e f i a l a que t a l vez

smbolos primitivamente sexuales recibieron despus

aplicacin distinta, que l o s adscribi a otro tip>o de

representaciones y c i t a a Sperber (<1912>1988) ( s o b r e este

autor s e volver en un prximo apartado). De e s t e modo,

Freud a f i r m a que l a relacin simblica sera s u p e r v i v e n c i a

de l a p r i m i t i v a i d e n t i d a d de l a p a l a b r a , p o r e l l o en l a v i d a

psquica d e l i n d i v i d u o s hay hechos que permitiran resolver

enigmas de v i d a c o l e c t i v a .
- 72 -

Cono ha quedado planteado en este apartado, Freud

trabaja d e s c i f r a n d o l o s 'usos lingsticos", e s d e c i r , l o

que de l o r e p r l n l d o v u e l v e en e l d i s c u r s o . Lo que l l a m a

"inconsciente genuino" debe ser inferido, colegido,

traducido. Este "lenguaje fundanental" es e l d e l deseo

inconsciente.
LA CUESTIN DEL LENGUAJE RW I.ACAW
1.- BREVE RECORRIDO POR LQS PQST-FBETOIANQS - 73 -

1.1.- PEFIglCIQS

El trmino "post-freudiano" tiene un sentido

estrictamente cronolgico. Es d e c i r , se u t i l i z a de forma

amplia para hacer referencia a los analistas que vienen

"despus" de Freud, s i n tener en cuenta l a s diferentes

p e r s p e c t i v a s tericas.

Ho ha s i d o sencilla l a bsqueda de m a t e r i a l e s de l o s

"post-reudianos" que hablaran sobre la cuestin del

lenguaje. Despus de un a m p l i o t r a b a j o de investigacin se

han seleccionado las a p o r t a c i o n e s que s e c o n s i d e r a r o n ms

representativas sobre e l tema. Como se podr apreciar,

despus de l a l e c t u r a , e l m a t e r i a l a b o r d a e l tema de forma

muy p u n t u a l .

La importancia de h a c e r constar estos textos en e s t a

Tesis es para poner de manifiesto l o original de l a

preocupacin de Lacan p o r e l l e n g u a j e . S i b i e n e s c i e r t o que

al comienzo e s ms una intuicin, ir t e o r i z a n d o e l tema

recurriendo a diferentes aportaciones. Se sealarn l o s

aportes que Lacan recoge de l o s p o s t - f r e u d i a n o s cono as

tambin s u s crticas.
1.2.- EL SIKBQLISKQ

1.2.1.- SAIfDQR FEREIC2I. 1912

En 1912, Sandor Ferenczl publica "Contribucin al

estudio del onanisjno"(FEREFCZI, TI.1981). En e s t e trabajo,

el a u t o r s e d e t i e n e e n l a gnesis de l o s l a z o s simblicos y

desarrolla l a cuestin de l a extraccin de un d i e n t e como

representacin simblica d e l onanismo.

Ferenczl ya haba escrito en 1920 "Palabras

obscenas. Contribucin a la psicologa en el perodo de

latencia" (FEREICZI, T I . 1981). E s i n t e r e s a n t e l a aportacin

que realiza s o b r e l a s p a l a b r a s obscenas y p r e c i s a que l a s

mismas o b l i g a n a I m a g i n a r p a r t e s d e l cuerpo.

En 1922 e s c r i b e "El simbolismo del puente y la leyenda

de Don Juan"(FEREICZI, T. I I I . 1981) y e n 1923 "El simbolismo

de la cabeza de medusa" (FEREHCZI, T.3.1981).

De 1933 e s un t e x t o que citar L a c a n en "Funcin y campo

de la palabra y el lenguaje en psicoanlisis" (LACAN, <1953>

(1989). Se t r a t a de "Confusin de lenguas entre los adultos

y el nio. El lenguaje de la ternura y la pasin,"


(FEREHCZI,TIV.1984).
- 75 -

1.2.2.- QTTQ RASK Y HAgS SACHS . 1913

Otto Rank y Hans Sachs (<1913> 1980) s e f i a l a n que el

inconsciente t i e n e propiedades recurrentes y que obedece a

una r e g u l a r i d a d . En e l C a p i t u l o que d e d i c a n a l i n c o n s c i e n t e

y s u s formas de expresin, hacen r e f e r e n c i a a l smbolo como

un nodo de expresin de l o r e p r i m i d o . Se tratara de una

forma de representacin i n d i r e c t a que s e e x p r e s a a travs de

la comparacin, l a netfora, l a alegora,etc. Sera una

"expresin s u s t i t u t i v a de alguna cosa oculta" <Op.clt.p.20>,

con l a que tendra en comn ciertos caracteres. La

pluralidad de s i g n i f i c a c i o n e s resultara de una c i e r t a

condensacin, mientras que l a tendencia a i r de l o

conceptual a lo intuitivo acercara a l smbolo al

p e n s a a l e n t o "pr1 mit i va".

Para e s t o s a u t o r e s l a formacin de smbolos obedecera a

l e y e s u n i v e r s a l e s (Op.clt.p.30):
"Le symbole se substitue i l'jnconscient, il une signifation constante,
J est indpenent des conditions individuelles, son fondeaent est volutif
et fiistorique, il est en relaiion avec la langue, il et en vidence des
paralllisses phylogntiques (dans le ythe, le cuite, la religin, etc.'

El Blabolisno sera e l r e s t o de una a n t i g u a identidad

que existira e n l a v i d a anmica p r i m i t i v a , y reaparecera

can l a emergencia de l o s p r o c e s o s ms s i m p l e s ligados a l a

obtencin de p l a c e r .
- 76 -

Rank y Sachs r e c u r r e n , a l i g u a l que Freud, a l a ley

biogentica fundamental de Haeckel, que enuncia que l a

ontogenia recapitula l a filogenia. A partir de e s t e punto

a f i r m a n que e l i n c o n s c i e n t e comprende e l pasado i n d i v i d u a l y

el de l a especie. Ciertos aspectos de l a vida psquica

anterior se conservaran en e l lenguaje y e s aqu que

r e c u r r e n a Sperber (<1912>1988).

Rank y S a c h s a d m i t e n que en t o d a actividad orientada

hacia l a prictlca e z l s t e l a tendencia a buscar un p l a c e r

suplementario. Esta tendencia dispone para ese f i n de l a

posibilidad de e s t a b l e c e r analogas e n t r e l a actividad y

otra ocupacin, donde lo central es la satisfaccin

pulsional. Para l o s hombres "primitivos" l a sexualidad

habra s i d o e s t a f u e n t e .

Los a u t o r e s sealan l a i m p o r t a n c i a d e l c o n o c i m i e n t o d e l

i n c o n s c i e n t e p a r a l a comprensin d e l o r i g e n y d e s a r r o l l o d e l

l e n g u a j e porque en l s e conservaran l a s formas primitivas

del pensamiento. La i n f l u e n c i a d e l i n c o n s c i e n t e sobre l a

formacin d e l l e n g u a j e sera e l a p o r t e d e l pslcoanilisis a

l a lingstica.
- 77 -

1.2.2.- ERgST JOIES. 1916

Sobre e l t e n a d e l simbolEno E r n s t J o n e s r e a l i z a varias

publicaciones <<1912>; <1916>!<1948> 1969). Su dedicacin a l

tena tiene cono punto de partida e l hecho de que e l

sinbDllsmo es algo que I n t e r e s a a l a civilizacin porque

e s t a es una s e r i e i n f i n i t a de s u s t i t u c i o n e s . E l p r o g r e s o no

sera as una mera sunatoria sino e l resultado de dos

p r o c e s o s : t r a n s f e r e n c i a de inters de I d e a s s i i a p l e s a o t r a s

ms c o m p l e j a s que s i m b o l i z a n a l a s p r i m e r a s , y r e e m p l a z o de

unos s i m b o l i s m o s p o r o t r o s .

E l smbolo r e p r e s e n t a o r e e m p l a z a o t r a i d e a a p a r t i r de

un elemento comn. E l modo de pensamiento simblico sera

ms p r i m i t i v o , t a n t o ontognica como fllognlcamente.

Jones ubica l a netfora cono un procedimiento de

expresin que debe d i f e r e n c i a r s e d e l " v e r d a d e r o s i m b o l i s m o " .

La definicin que Rank y Sachs haban dado d e l

simbolismo (1913), sirve a Jones para desarrollar l a s

caractersticas d e l " v e r d a d e r o simbolismo": representacin

de material inconsciente, significacin invariable,

independencia en relacin a factores deteminantes

individuales, sujecin a l e y e s de l a evolucin, relaciones

lingsticas, p a r a l e l o s fllogentlcos con mitos, c u l t o s .


- 78 -

religiones...

La representacin de m a t e r i a l i n c o n s c i e n t e se realiza

sin que e l s u j e t o tenga consciencia de e l l o , p o r l o que

tomara a l smbolo p o r l a r e a l i d a d , ya que l a comparacin

queda o c u l t a p a r a l.

La cuestin de la Independencia de los factores

individuales lleva a Jones a establecer l a d i f e r e n c i a con

Jung para q u i e n e l s i m b o l i s m o e s heredado. P a r a Jones cada

uno r e c r e a e l s i m b o l i s m o c o n l o s m a t e r i a l e s de que d i s p o n e ,

la estereotipia r e m i t e a l a u n i f o r m i d a d en l o s i n t e r e s e s

fundamentales de l a humanidad. S I b i e n hay un nmero e l e v a d o

de smbolos, l a s ideas que s i m b o l i z a n s o n muy limitadas

1916- 194a> 1969 p.95>:


'Tous les syaboles reprsenteni des idees se npportant u soi et ux
proches parents, ou bien aux phnounes de la naissance, de 1 'aaour et de
la ort',

El smbolo r e p r e s e n t a l a s I d e a s ms " p r i m i t i v a s " y s i

bien hay v a r i e d a d de smbolos s e x u a l e s , l a mayor p a r t e s e

refiere a l rgano masculino. E l simbolismo "atieste une

inapttude saisir et prseater" l a s c o s a s . Es p o r e s t a

Ineptitud que s e r e t o r n a a p r o c e s o s mentales ms s i m p l e s .

Los s i m b o l i s m o s seran s u s t i t u c i o n e s automticas de una i d e a

concreta y ms precisamente de su imagen sensorial. La

d i f i c u l t a d e s e n c i a l radicara e n una adecuada aprehensin de

los sentimientos.
- 79 -

En l a base d e l s i m b D l l s n o habra una Identificacin. Una

idea secundaria B r e c i b e su significacin de A c o n l a que

puede ser identificada. A partir de la equivalencia

simblica hay una direccin intelectual, por la

transferencia de l a significacin simblica y afectiva,

modificacin de los afectos ligados a la idea

primera(sublimacin).

1.2.4.- MELANTE O.EIH. 1930

"La importancia de l a formacin de smbolos en el

desarrollo del yo"es un t r a b a j o que K l e i n p u b l i c a en 1930

(KLEIH, T U . 1975).

En e l mismo hace r e f e r e n c i a a F e r e n c z i y s e f i a l a que l a

identificacin precursora d e l simbolismo nace del intento

realizado p o r e l nifo de reencontrar en l o s o b j e t o s sus

propios rganos. El simbolismo aparecera as como e l

fundamenta de toda fantasa y constituye l a base de l a

relacin d e l s u j e t o c o n l a r e a l i d a d .

P a r a K l e i n un montante de a n g u s t i a e s n e c e s a r i a p a r a l a

formacin de smbolos y de fantasas. L o s e s t a d i o s tempranos

del complejo de E d i p o conllevan una c a r g a importante de

sadismo. L o s e s t a d i o s p o s t e r i o r e s aparecen como d e f e n s a a


-Bo-

los i n p u l s o s l i b l d l s o s o s . L a a u t o r a s e f i a l a que ( O p . c l t . p.

220):
'Vna excesiva y preaatun defensa contra el sadisao iapide el
estableeiaiento de la relacin con la realidad y el desarrollo de la vida
de fantasa, La posesin y exploracin sadistica del cuerpo materno y del
mundo exterior (el cuerpo de la madre por extensin), quedan detenidos y
esto produce la supresin ms o menos completa de la relacin simblica con
cosas y objetos que representan el cuerpo de la madre y, por ende del
contacto del sujeto con su ambiente y con la realidad general, '

La l i n e a de pensamiento que d e s a r r o l l a K l e i n se c e n t r a

en e s t a p e r s p e c t i v a . K a r l o n M l l n e r (<1955> 1965) s e f i a l a l a

diferencia entre l a realidad simblica de l a e x p e r i e n c i a

analtica y la realidad literal de la satisfaccin

llbidlnal.

1.3. LA LENGUA

1.3.1.- EDOyAEP PICHPy .1911

Adems de l a obra monumental que Pichn y Damourette

(1911-1940) r e a l i z a n y que se tratar e n o t r o a p a r t a d o , hay

una produccin p a r t i c u l a r de Pichn,que e r a p s i c o a n a l i s t a ,

p u b l i c a d a en l a Revue F r a n 9 a i s e de P s y c h a n a l y s e . E s t e a u t o r

se preocup de l a relacin entre e l psicoanlisis y la

l e n g u a f r a n c e s a en p a r t i c u l a r .
- 81 -

En "Le rJe du sexe dans la civilisation ocx^identale"

(PICHOI,<1937> 1938), sefiala que e l lenguaje no es un

slstena de signos en e l que se traduce un pensamiento

consciente que le es pre-exlstente. Se trata de una

estructura que es diferente p a r a cada lengua y donde se

o r g a n i z a un c i e r t o modo de pensamiento. Pichn s o s t i e n e que

l a s lenguas romances r e a l i z a n una particin de elementos en

dos clases siguiendo una metfora d e l sexo que llama

"sejfuJsenbJance" . Se tratara de l a eliminacin d e l n e u t r o

del indoeuropeo, residuo de una reparticin anterior,

atribuyendo a cada s u s t a n t i v o un s e x o metafrico g r a m a t i c a l

(<1938> 1938). La "sexuisemblance" no es la simple

supervivencia en la lengua, segn el autor, de

estados lingsticos anteriores, sino que tiene en l a

dimensin sincrnica v a l o r a c t u a l . Pichn h a b l a d e l carcter

s e x u a l de l a civilizacin no en c u a n t o a s u exaltacin s i n o

en l a direccin f r e u d l a n a .

En su c o n f e r e n c i a de f e b r e r o de 1937 " Canment la pense

prend corps" (1938), critica l a definicin s a u s s u r e a n a d e l

Idioma como un sistema coherente de valores. Sefiala dos

razones que habran llevado a Saussure a sostener esa

posicin: p o r una p a r t e e l racionalismo y por o t r a e l

bilingismo. R e s p e c t o a l a p r i m e r a a f i r m a (Op.cit.p.45):
- 82 -

vivait i l'ipoque d'un rationaJiaae exasper, dans lequeJ on ne


pouyait adaetire ni qu'il y et des taita psychiques qui se drouJassent
ailleurs qu 'i Ja cJaire Juaire de Ja conscience, ni qu 'iJ pt exister dans
le langage autre chose qu'une aison huaaine universal le, toujours la aiae,
qu'on devait retrouver partout en dpit de tout, L'accession de ton fiJs
la psychanaJyse nous aontre que dans cette vieiJle faaille de grands
intellectuels on sait voluer, '

Pichn d i s t i n g u e l a p a l a b r a , que e s una f i g u r a d i r e c t a y

mediata, de l a figuracin Indirecta que a p a r e c e como

elemento de "caaovflage" , principalmente en e l sueo,

porque"on n'ose pas voir directeneat l'objet rel de la

pense." <0p.clt.p.49). Las formas de la figuracin

indirecta seran el simbolismo propiamente dicho; los

pseudo-snbolosj l o s J u e g o s de p a l a b r a s .

Un a r t i c u l o Interesa destacar especialmente ( y a que e s

una r e f e r e n c i a de Lacan en "Funcin y caapo de la palabra y

el lenguaje en psicoanlisis"(.<1953> 1989) >, "La personne et

la personnalit vues la luaire de l a pense idiomtique

frangaise" (PICHOS, 1938). E s t e t r a b a j o e s l a comunicacin

de Pichn a l XV Congreso I n t e r n a c i o n a l de Psicoanlisis.

En el mencionado artculo Pichn analiza las

posibilidades que la lengua francesa ofrece con e l

significante "personne". Seala l a distincin de l a s t r e s

personas gramaticales: l a primera, l a d e l que habla; l a

segunda, a q u i e n s e h a b l a ; l a t e r c e r a , de l a c u a l s e h a b l a .

En e l curso del desarrollo i n f a n t i l , en l o que l l a m a e l


- a3 -

perodo l o c u t o r i o d e l l e n g u a j e , e l s u j e t o h a b l a n t e no f i g u r a

l nisno en el lenguaje a ttulo de representacin.

P o s t e r i rnente, e l nifio h a b l a de l conio h a b l a de l o s o t r o s ,

se d e s i g n a p o r su nombre p r o p i o , a e s t e perodo Pichn l o

llama delocutivo. La aparicin de l o s pronombres de l a

p r i m e r a persona (.moi,je,ae') c o r r i g e ese s i s t e n a .

Pichn t o n a l a s dos s e r i e s de pronombres p e r s o n a l e s d e l

francs (tonos, que se aglutinan con el verbo:

ie,jne; t u , t e / i J , e i J e ; Je, l a ; J u i , y l o s independientes del

verbo: JBToi/toi; e J J e ; J u i ) , para sefialar su significacin

psicolgica. E l a u t o r propone d e f i n i r l o s a g l u t i n a t l v o s como

l o s que e x p r e s a n l a "personne tnve" y l o s i n d e p e n d i e n t e s l a

"persoDDe tafe".

La "personne tenue' e s l a persona gramatical, adentras

que l a "personne tofe" e x p r e s a l a nocin de "personalidad

concreta,completa". E s t a ltima sera l a que r e p r e s e n t a a l

i n d i v i d u o en s u s f u n c i o n e s en relacin a l mundo. E l "moi",

en BU "toffement" t o t a l expresa un c o n j u n t o de c a r a c t e r e s

que son i n s e p a r a b l e s de l a existencia personal, de esta

constelacin c o m p l e j a puede e x t r a e r s e e l "je" . La persona

"tnue'marca " l e c e n t r e de l a personnallt dans ce q u ' l l a

de p l u s v i f , d e p l u s i n t i m e " (Op.cit.p.457).

Pichn se pregunta s i e s t a distincin lingstica puede


- B4 -

brindar un conocimiento Bobre la estructura de la

personalidad y su manejo teraputico, BU respuesta es

afirmativa. Desde e l punto de vista tpico, e l " moi'

representara l a t o t a l i d a d d e l psiquismo, mientras e l "je"

representara una i n s t a n c i a . P o r o t r a p a r t e (Op.cit.p.459):

'En ta qu'il s'appelle aoi, chacun de nous possde un certain noabre


de caracteres qui le distinguent des autres tres; "je suis grand,aoi', "je
suis irascible,aoi",etc., ,C'est la caractrisation diffrentielle de la
personne,
"Hais en tant qu'instance cntrale (je,ae), Indpendaament de tous ees
caracteres, chacun de nous a une continuit essentiellement irreductible i
rien d'autre et indpendante de toute confrontation diffrentielle avec
autrui;c'est la singularit prefiere de la personne, "

La i m p o r t a n c i a teraputica, segn e l a u t o r , s e basara

en l a destruccin de una p a r t e d e l "moi", que puede h a c e r

s u f r i r a l "Je-ioe", p a r a c o n s t r u i r una nueva que convenga ms

a l "je-me".

Sobre e s t o s temas en t o r n o a l o s pronombres, i n t e r e s a

aqu s e f i a l a r que hay un t r a b a j o de D a n i e l Lagache de 1938,

"JTote sur le langage et la personne" (1977) y, otro,

crtico, de E m l l e B e n v e n l s t e , "El antnimo y el pronombre en

francs moderno" 1965)1977).


- 85 -

1.4.- I.A PALABRA.

1.4.1.- KART. ABRAHAM.1925

Su artculo " Contri buci D del erotismo oral a la

ornacin del carcter" 1925>1966) t i e n e un p & r r a f o que ha

devenido clsico y a que e s c i t a d o p o r t o d o s l o s a u t o r e s que

t r a b a j a n desde e s t a p e r s p e c t i v a .

Para Abraham el origen del carcter anal est

estrechamente l i g a d o a l e r o t i s m o o r a l ( O p . c l t . p . 3 3 3 ) . Seala

que en sujetos con e s t a s caractersticas se produce un

desplazamiento en e l dominio oral. Su deseo de satisfaccin

por succin s e t r a n s f o r m a en n e c e s i d a d de d a r y e l deseo de

obtener todo se transforma en necesidad de comunicar

oralmente con l o s o t r o s . En este punto s e asentara l a

l o g o r r e a que marca que e l c o n t a c t o c o n l o s o t r o s s e basa en

la descarga o r a l . La palabra toma a su cargo la

representacin de l a s p u l s i o n e s r e p r i m i d a s (ABRAHAM, <1925>

1966.p.338-339):
'Parfois la parole expriae toutes les tendances pulsionnelles,
fusseni-elles anicals ou hostiles, sociales ou asocales, et indpendaaaent
de la sphre pulsionnelle i laquelle elles appartenaient i 1'origine, Le
tesoin de parler signifie dsirer aussi bien gu'attaquer, tuer ou dtruire
et en K'eae teaps toutes sortea d'vacuations corporelles, y coapris la
fecondaton, Pour l'activit fantasatique de ees sujeis la parole subit
une valorisation narcissique identique i celles qui, dans l'inconscient, est
attribue aux productions corporelles et psychiques, "
- 86 -

1.4.2.- ELLA SHARPE 1940

E l l a Sharpe,psicoanalista de slida fornacin l i t e r a r i a ,

seala, en su a r t i c u l o "El analista. Requisitos esenciales

para la adquisiscin de la tcnica" (SHARPE, <1930> s / f ) , l a

importancia de que l o s p s i c o a n a l i s t a s tengan una v i d a fuera

de su c o n s u l t a y que "nuestra cultura es inseparable de

nuestros conflictos." E s t e t e x t o e s c i t a d o p o r Lacan e n "La

Direccin de la cura" 1958> 1989).

Un a r t i c u l o c e n t r a l que E l l a Sharpe escribe en 1940

es" Psycbo-pbysical probleas revealed in language: an

examination of JDetap2ior*(1940). Se r e f i e r e e n e s e t e x t o , a

l a importancia de l a comprensin d e l l e n g u a j e metafrico que

u t i l i z a n l o s pacientes.

Seala que l a vida intelectual d e l hombre slo es

p o s i b l e a p a r t i r de l a metfora. S i c o i n c i d e c o n Aristteles

en que l a metfora e s l a t r a n s f e r e n c i a de una p a l a b r a en un

sentido diferente de su significacin, seala que este

d e s p l a z a m i e n t o v a de l o f i s l e o a l o p s i q u l c o .

Del "vasto depsito de lenguaje de nuestros

predecesores" surgen las metforas cristalizadas que

utilizan l o s miembros de una comunidad. D e l mismo nodo que

la metfora revela pocas pasadas, l a netfora i n d i v i d u a l


- 67 -

t r a e , p a r a e s t a a u t o r a , l a e x p e r i e n c i a de l o s afios o l v i d a d o s

de l a i n f a n c i a . Es p o r e l l o que Sharpe concede ln^rtancia

a l e s t u d i o de l a expresin metafrica e n e l psicoanlisis.

La teora que d e s a r r o l l a l a autora e s que l a metfora

puede d e s a r r o l l a r s e e n e l l e n g u a j e despus de l a adquisicin

del c o n t r o l de l o s o r i f i c i o s d e l c u e r p o ( O p . c i t . p . 2 0 3 ) :
't the same tiae as sphincter control ovar anus and urethra is beng
established, the child is acquiring the poner of speech, and so an avenue
of 'outer-ance' present froa brith becoaes of iatense iuportance. First of
all the discharge of feeling tensin, ifhen this is no longer relieved by
physical discharge, can take place though speech, The ctivity of speaking
is substituted for the physical ctivity now restricted at other openings
of the body, Khile words theaselves becone the very sus ti tutes for the
bodily substances, Speech secondly becomes a nay of expressing, discharging
ideas, So that ne aay say speech in itself is a netaphor, t-hat aetaphor is
a ultiaate as speech, '

Las palabras son e l l a s mismas una metfora y d e r i v a n ,

p a r a Sharpe, de d o s f u e n t e s : onomatopeyas y races, p u n t o de

partida d e l lenguaje ideaclonal. En e l mencionado artculo

p r e s e n t a un c a s o a travs d e l c u a l muestra cmo e l p a c i e n t e ,

en d i f e r e n t e s momentos d e l anlisis, e x p r e s a onomatopeyas,

l e n g u a j e i d e a c l o n a l y metforas.

Las representaciones d e l pasado encontraran en e l

preconsciente, l a s Imgenes v e r b a l e s para expresarse. Las

metforas que usan l o s pacientes remitiran a estadios

pregenitales y a deseos edpicos. En este sentido l a

metfora informara s o b r e l a tensin p u l s i o n a l .


- 88 -

1.4.3.- RQBERT FLIESS 1949

Este a u t o r p u b l i c a en 1949 "Silence and verbalization: a

supplement ta the theory of the 'analjtic rule'" (1949). En

este artculo s e s e f i a l a que e l a c t o fsico d e l h a b l a se

d i s t i n g u e de l a verbalizacin y puede p e r m i t i r l a liberacin

de un quantum de a f e c t o r e g r e s i v o c o l a t e r a l a l a ideacin

reprimida. Esta liberacin de afecto estara entre l a s

causas de f r a c a s o d e l mantenimiento de l a represin. Esta

funcin d e l a c t o d e l h a b l a e s teraputicamente a c t i v a y l a

regla analtica debiera dar cuenta de estos efectos

erognicos.

F l l e s s c i t a a Abraham y a E l l a Sharpe. As como Abraham

t r a b a j a , en r e f e r e n c i a a l l e n g u a j e , e l t i p o u r e t r a l y fllco

uretral, Flless se ocupa de l o s t i p o s c o r r e s p o n d i e n t e s de

s i l e n c i o . M i e n t r a s e l s i l e n c i o " u r e t r a l " sera una emulacin

d e l c i e r r e d e l esfnter u r e t r a l , e l s i l e n c i o " a n a l " sera l a

emulacin, en e l a p a r a t o d e l h a b l a , d e l c i e r r e d e l esfnter

a n a l . E l s i l e n c i o " o r a l " e s l a desviacin d e l c o n t r o l de l a

erogeneldad oral. A p a r t i r de e s t a s d e f i n i c i o n e s s e p l a n t e a

l a cuestin de como i n t e r v e n i r en l a c u r a a n t e l a aparicin

de e s t o s s i l e n c i o s .

Otros trabajos de e s t e a u t o r , " The revlval of i n t e r e s t


- 69 -

in the dreaa' (FLIBSS, 1953) y "Syxiboid, Dreaa and Psychoeis"

(FLIESS, 1973), s e ocupan de l o s suefios. En e l ltlno hace

la d i f e r e n c i a e n t r e smbolo en s e n t i d o o r d i n a r i o y smbolo

analtico. El smbolo sera una particular forma de

representacin i n c o n s c i e n t e de un elemento ergeno de una

parte d e l cuerpo .

1.4.4 .- SqPQLPH LQEVEBSTBn 1952

Lowensteln escribe en 1949 'The problem of

interpretatian' (1951). En r e f e r e n c i a a l a cuestin de l a

Interpretacin plantea l a palabra como u n s u s t i t u t o de l a

accin. L a p a l a b r a s i t u a d a e n t r e l a expresin emocional y la

accin p a r t i c i p a de l a s d o s y e s una condicin p r e v i a a l o s

intercambios dinmicos que s e p r o d u c e n en e l tratamiento

analtico ( O p . c l t . p . 1 0 ) .

En 1952, Loewensteln publica "Same reaarks on the role

of speech in psycho-analytic technique". En e s t e artculo

d e f i n e a l a e x p e r i e n c i a analtica como ( O p . c i t . p . 4 6 1 ) !
*Psycho-nilysis is both tn investigative nd thenpeutic procedure,
i long-drn'Out experiaeni tnd procesa taking place entirely in the real
ol speech, It is an exchange of particular ccmaunications betveen ttfo
people, a kind of dialogue, very different fro aJJ other dialogues, The
analytic set-up, the fundamental rule and the role of the analyst make it
unique, '

A partir de e s t a definicin analiza l a cuestin d e l


- 90 -

l e n g u a j e . En relacin c o n l a s f u n c i o n e s d e l l e n g u a j e , s e f i a l a

que e l a c t o de h a b l a cosprende (Op.cit.p.461-62)


'(1) Vhit Buhler ctUtd the Dtrstellungtfunktio, vhich couJd be
translited as function of reprsentation, or, according to Roaan Jakobson as
cognitive function, since it refers to the knovledge and description of
things or objects and the connexions bettfeen thea; (2) The function of
expression, by tthich the speaker expresses soaething about hiaself; (3) the
function of appeal, ancoapassing all those speech acts which appeal to the
adressee to do soaething or to respond in soae vay; e.g.iaploring,
conaanding, forbidding, seducing,etc,''

Lowensteln sefiala que en l a cura se tratara de

transformar l a funcin que s e d i r i g e a l analista para

inplorar, mandar, seducir, en una funcin expresiva, es

decir, que e l p a c i e n t e e x p r e s e algo sobre s mismo. E l

analista excluira l a funcin de llamado y expresiva,

limitndose a l a funcin c o g n l t l v a en relacin a l o s a c t o s

del paciente .

Para L o w e n s t e l n l o que c u e n t a en e l a n & l i s l s no e s l a

comunicacin p o r s misma s i n o qu e s l o que est siendo

comunicado e n t r e e l p>aciente y e l a n a l i s t a . Se tratara de

v e r qu p r o c e s o s fsicos de c a r g a s t i e n e n l u g a r J u n t o c o n

l o s contenidos.

C^be s e f i a l a r l a s r e f e r e n c i a s que Lacan u t i l i z a , como as

mismo l a s c r i t i c a s que r e a l i z a a algunos de l o s a u t o r e s

mencionados en e s t e a p a r t a d o .

En "Funcin y campo de l a palabra y el lenguaje en


- 91 -

psicoanlisis" (LACAN,<1973> T I . 1989.p.233), hay un prrafo

que hace referencia a l texto de F e r e n c z i "Confusin de

lenguas entre los adultos y el nio. El lenguaje de la

ternura y la pasin." (FERENCZI, <1933>TIV.1984). Lacan

escribe:
'En verdid nos gustara saber ais sobre Jos efectos de la
SJtfbolizacn en el nifo, y las madres oficiantes en psicoanlisis, an las
que dan a nuestros ms altos consejos un aire de matriarcado, no estn al
abrigo de esa confusin de las lenguas en la que Ferenczi designa la ley de
la relacin nifo adulto. *

Abraham y F l i e s s s o n c i t a d o s p o r Lacan en e l mencionado

t e x t o (LACAN,<1953> TI.1989.p.289)
'De igual manera, un artculo de Robert Fliess, inspirado en las
observaciones inaugurales de fibraham, nos demuestra que el discurso en su
conjunto puede convertirse en objeto de una erotizacin, ,, '

Lacan d e d i c a un e s c r i t o a Jones. "En aemoria de Ernst

Jones.-sobre la teora del simbolismo" (LACAN, <1959>T2.1989),

v a l o r a e l e s f u e r z o de Jones p o r d i f e r e n c i a r a l psicoanlisis

de una hermenutica y sefiala l a falta de una teora d e l

s i g n i f i c a n t e p a r a s u p e r a r l o s lmites d e l s i m b o l i s m o .

En l a s mismas pginas hay una crtica a Sank y Sachs, s e

refiere a l sentido constante y a l a independencia de l a

intervencin i n d i v i d u a l que a d j u d i c a n a l s i m b o l i s m o .

Sobre M e l a n i e Klein, a l a p a r que reconoce su 'genio"

para trabajar l o s fantasmas, sefiala que no i n t e r v i e n e l a

categora d e l s i g n i f i c a n t e para abordar l a cuestin de l a s

fantasas y h a b l a de s u "despreocupacin" p o r l o simblico


(LACAl<1959> T2.1989); <1960> T2.1989).
- 93 -

2.- E L CONTEXTO: AT.GITWAS PET?SPECTTVAS

2.1.- ISTRQDTCCIQM

Los e f e c t o s d e l d e s c u b r l n l e n t o f r e u d i a n o s e hacen s e n t i r

en l o s comienzos d e l s i g l o X2 y c o n f l u y e n , en e s e panorama

de poca, c o n l a s a p o r t a c i o n e s que F r e d i n a n d de S a u s s u r e

1916>1965) r e a l i z a e n e l campo de l a lingstica.

A partir de 1914 s e ubica en Francia un c r e c i e n t e

inters p o r e l psicoanlisis. A l mismo tiempo, un movimiento

inportante se puede constatar en l a psiquiatra. La

psiquiatra s e h a l l a preocupada p o r i n v e s t i g a r l a l o c u r a y

ve, en e l lenguaje oral y escrito, no slo un elemento

diagnstico sino un camino posible de exploracin

(BERCHERIE, <1980>1986. p.17). L a psiquiatra debate e l

problema de l a p s i c o s i s relacionndolo, de a l g u n a manera,

con e l l e n g u a j e y l a p e r s o n a l i d a d .

Por o t r a p a r t e , e x i s t e un ncleo mdico que renunciar a

los i d e a l e s de l a i i e d i c l n a y que optar p o r l a va de l a

creacin, dando lugar, posteriormente, al surrealismo

(ROUDIJrESCO, 1986). Su reivindicacin se centra en l a

h i s t e r i a como l e n g u a j e y e n una concepcin de l a l o c u r a ns


- 94 -

prxina a l o que hoy se conoce cono antlpslquiatrA.

Sobre l a s d i f i c u l t a d e s d e l psicoanlisis francs e n esa

poca puede c o n s u l t a r s e l a o b r a de B o u d i n e s c o (ROUDIHESCO,

<1982> 1986) y l a 'Histoire de la psycbaaaljse", dirigida

por Jaccard (1982). Caibe sefialar en esta ltlna un

I n t e r e s a n t e captulo, e s c r i t o por A l a l n MlJoUa, sobre "La

psychanalyse en France',

Los efectos de este panorana se hacen sentir, de

diferente nodo, en l o s Jvenes p s i q u i a t r a s que hacen s u s

p r i m e r a s armas en Pars. E n t r e e l l o s se h a l l a n Jacques Lacan

y H e n r l Ey. Ambos i n i c i a n una polmica s o b r e l a s r e l a c i o n e s

psicoanlisis- psiquiatra que se extendi a l o l a r g o de

sus vidas.

La antigedad de l a preocupacin de Lacan por e l

l e n g u a j e es a n t e r i o r a su e n t r a d a en e l psicoanlisis. L a

misma se h a l l a m o t i v a d a , en p a r t e , por l a i n f l u e n c i a d e l

contexto histrico. CkDmo ya se ha sefialado, hay una

preocupacin p o r e l l e n g u a j e desde varias perspectivas. A

a l g u n a s de e l l a s Lacan volver e n d i f e r e n t e s momentos de su

teorizacin. La seleccin de l a s perspectivas que se

desarrollarn a continuacin e s p r o p i a y s e ha realizado

t e n i e n d o en c u e n t a e l peso que e n e l l a s t i e n e l a cuestin

del lenguaje

Despus de trabajar l o s mencionados elementos del


- 95 -

c o n t e x t o de poca s e conenzar a d e s a r r o l l a r l a produccin

de Lacan desde s u s p r i m e r o s t r a b a j o s como p s i q u i a t r a basta

1957. Se t r a t a de r e c o r r e r un tiempo histrico que a b a r c a

t r e i n t a afios. S I b i e n e s c i e r t o que e s un segmento e x t e n s o

se hace necesario para d a t a r e l Inters de Lacan por e l

lenguaje.

2.2.- EL SURREALISMO -1919-

Puede d e c i r s e que uno de l o s e f e c t o s d e l i^lcoanlisis

en e l campo de l a psiquiatra e s que un pequefio grupo de

mdicos abandona l a m e d i c i n a y l a prctica teraputica p a r a

d e d i c a r s e a l a r t e . Andr Bretn y Aragn d e j a n l a m e d i c i n a y

Phllllpe Soupault r e n u n c i a a h a c e r s e mdico . L a cuestin

central que plantear e l surrealismo es una critica a l

concepto de r e a l i d a d a partir de l a consideracin de l o s

fenmenos i n c o n s c i e n t e s , e s p e c i a l m e n t e e l suefio.

E s t e grupo a s u v e z t u v o i n f l u e n c i a en e l pensamiento de

Lacan,en "Muestras antecedente^' (LACAF,<1966>19T1.1989)

escribe que s u T e s i s de D o c t o r a d o recibi a c o g i d a e n l o s

medios s u r r e a l i s t a s , d i c e ( O p . c i t . p . 5 9 ) :
*.,.su ico en Jos medios surreslislas donde un relevo nuevo anud un
lazo aniiguo;aJi, Crevel, la paranoia critica y el Clavecn de Diderot -
sus retoos se encuentran en los primeros nmeros de Hinotaure- ,
apuntaremos el origen de este inters, '

Dal hace r e f e r e n c i a a l a T e s i s en e l fSl de K i n o t a u r e


- 96 -

(1933), donde tanbin ee publicar e l t e x t o de Lacan "El

problema del estilo j la coacepciD psiquitrica de las

formas paranoicas de la experiencia"<.<1933> 19Q7).

Cul e s e s t e nuevo nudo d e l l a z o a n t i g u o ? Andr Bretn

en e l "Manifest du surralisme"(.<92A> 1924) c e l e b r a e l

descubrimiento freudiano y recuerda a una c i e r t a prctica

r e a l i z a d a p o r l durante l a guerra. En S a i n t - D l z l e r Bretn

fu d e s t i n a d o a l c e n t r o psiquitrico m i l i t a r donde se I n i c i a

en e l psicoanlisis p r a c t i c a n d o con l o s soldados enfermos

(Ver s o b r e e s t e tema VIELWAHR, 1980)

En 1921 Bretn v a a v i s i t a r a F r e u d a Vlena. Pero pese

a l o s intentos de Bretn, l a relacin de F r e u d con e l

surrealismo no prosper. Freud escribir a Ztefan Zweig

(FREUD,<1938> 1976.p.193) que hasta esa fecha se senta

i n c l i n a d o a c o n s i d e r a r a l o s s u r r e a l i s t a s "que, a i parecer,

me han elegico por su santo patrono, como chiflados

incurables.. ." (Ver:RODIlfESCO, 1986; BRET05, <1952> 1969).

Bretn e s c r i b e , en e l "Manifiesto del surrealismo", que

en e l futuro se resolveran dos estados aparentemente

contradictorios, e l suefio y l a realidad,en un s u e r t e de

r e a l i d a d a b s o l u t a , de "surralit" (BRETN,<1924> 1924p.23).

La definicin que da Bretn, en e l t e x t o c i t a d o , s o b r e e l

surrealismo sefiala que es un automatismo psquico p o r e l


- 99 -

'Le surriJsMe en effet prend bien ti pitee dans une serie


d'imergences dont l'eapreiente conune donne S eirgue notre apoque;
ceIJe d'un^dvoileitent des reletions de l'/Kurne i l'ordre sytolique',

E l e n c u e n t r o de Lacan c o n e l e u r r e a l i s n o l e aportar:

. l a cuestin de l a imagen doble y su relacin con la

e s t r u c t u r a p a r a n o i c a d e l c o n o c i m i e n t o humano.

. elementos p a r a p a s a r de l a concepcin de dficit e n l a

p s i c o s i s a l a de creacin.

. o t r a forma de l e e r l a metfora j a k o b s o n i a n a .

. s o b r e e l c o n c e p t o de r e a l i d a d .

Estos temas se anuncian solamenta en e s t e apartado

porque sern t r a b a j a d o s e n l a cronologa que s e hace de

Lacan.
- 98 -

parauolco y activo del pensamiento, ser p o s i b l e ( j u n t o

a l automatismo y o t r o s e s t a d o s pasivos), "sistexaatizar

la confusin y contribuir al descrdito total del nundo de

la realidad" (Op.cit.p.11).

Los s i m u l a c r o s que e l pensamiento p a r a n o i c o puede hacer

t i e n e n su o r i g e n , p a r a Dal, en e l i n c o n s c i e n t e y e l poder

paranoico se pone a su s e r v i c i o . L a cuestin de l a Imagen

d o b l e tendr s u i m p o r t a n c i a en l a medida que, l a Imagen s i n

ninguna modificacin, e s a l mismo t i e m p o representacin de

o t r a cosa. E s l a v i o l e n c i a d e l pensamiento p a r a n o i c o , segn

Dal, l o que hace a p a r e c e r l a segunda Inagen que t i e n e e l

carcter de i d e a obsesiva. L a r e a l i d a d devendra, p a r a e l

pintor, un estado de depresin y de inactividad del

pensamiento. Este tema de l a Imagen doble tendr su

i m p o r t a n c i a en Lacan cuando e s c r i b e en 1949 su t a b a j o sobre

el estadio d e l espejo(TI.1989). Sobre este punto Lacan

sefiala (Op.cit.p.89):
'Timbin nosotros besos mostrado en Ja dialctica social que
estructura como paranoico el conocimiento humano, la razn que la hace ms
autnoma que la del animal con respecto al campo de fuerzas del deseo, pero
tambin que la determina en esa 'poca realidad' que denuncia en ella Ja
insatisfaccin surrealista. '

En l a intervencin que L a c a n r e a l i z a , en l a s A c t a s d e l

Congreso de Boma d e l 27 de s e t i e m b r e de 1953 (1956), vuelve

sobre l a cuestin d e l s u r r e a l i s m o desde l a p e r s p e c t i v a que

est d e s a r r o l l a n d o e n e s e momento (Op.cit.p.251):


- 99 -

'Le surrlise en effet prend bien tt place dens une Birle


d'mergences dont l'enpreienie conune dome se airgue notre apoque;
celle d'un^dvoileitent des relttions de J'tKmme i l'ordre sybolque',

E l e n c u e n t r o de Lacan c o n e l s u r r e a l i s m o l e aportar:

. l a cuestin de l a imagen doble y su relacin con la

e s t r u c t u r a p a r a n o i c a d e l c o n o c i m i e n t o humano.

. elementos para p a s a r de l a concepcin de dficit e n l a

p s i c o s i s a l a de creacin.

. o t r a forma de l e e r l a metfora j a k o b s o n i a n a .

. s o b r e e l c o n c e p t o de r e a l i d a d .

Estos temas se anuncian solamenta en e s t e apartado

porque sern t r a b a j a d o s e n l a cronologa que s e hace de

Lacan.
- 100 -

2.3.- LAS SEFERENCIAS LIHGUIglICAS

2.3.1.- F E S D i m P DE SAPSSURE -1916-

La ubicacin de F e r d l n a n d de Saussure en e s t e punto s e

hace r e s p e t a n d o e l carcter cronolgico de e s t e e s t u d i o . S i n

enbargo, hay que sealar que, pese a que Lacan pueda haber

ledo t e x t o s que l o c i t a n como D a n o u r e t t e y Pichn (1927) y

Delacrolx 1924>, no e s una r e f e r e n c i a h a s t a 1955 (1973).

E l 'Cursa de lingstica general' fu p u b l i c a d o en Pars

en 1916 (SAUSSURE,1965>. Saussure estableci una relacin

e n t r e lgica y lingstica a d i f e r e n c i a de l a lingstica de

los afios 1880, que s e preocupaba slo de l a evolucin d e l

l e n g u a j e (Sobre e s t e punto v e r : MOUlIir, <1968>1969>.

El lenguaje, para Saussure, es l a f a c u l t a d propia d e l

hombre y l a l e n g u a un p r o d u c t o s o c i a l de e s a f a c u l t a d en una

comunidad determinada. Es l a parte social d e l lenguaje,

exterior a l individuo y es definida como lazo social,

c o n c e p t o e s t e que Lacan utilizar p a r a d e f i n i r e l d i s c u r s o

(LACAH, <1972-73> 1985).

La lengua como " t e s o r o " , que l a prctica d e l habla

deposita para l o s h a b l a n t e s en una comunidad dada, e s una

r e f e r e n c i a que puede s e r evocada cuando L a c a n da una de l a s


- 101 -

d e f i n i c i o n e s d e l O t r o cono " t e s o r o de s i g n i f i c a n t e s " (LACAH,

<1960> T1.1969p.785>.

El lenguaje t i e n e a s i un l a d o social, l a lengua y un

lado i n d i v i d u a l , e l habla. Esta importante oposicin p e r m i t e

introducir a l individuo junto a l o s o c i a l . Lacan comienza a

trabajar l a cuestin d e l l e n g u a j e desde l a s "leyes de l a

p a l a b r a * . Ser l a l e c t u r a de S a u s s u r e J u n t o a l a de J a k o b s o n

la que l e har i n t r o d u c i r " l a s l e y e s d e l l e n g u a j e " (LACAN,

<1957>T1.1989).

Otro p a r de o p o s i c i o n e s , que S a u s s u r e desarrolla, es

sincrona- diacrona, que e x p r e s a e l e j e de l a s i m u l t a n e i d a d

y l a sucesin. E l p r i m e r o c o n c i e r n e a l a s r e l a c i o n e s como

c o e x i s t e n t e s , e l segundo no puede c o n s i d e r a r ms de una c o s a

cada v e z .

Saussure define un c o n c e p t o de s i g n o . L a lengua est

compuesta como un s i s t e m a de s i g n o s . E l s i g n o s a u s s u r e a n o e s

d e f i n i d o por t r e s propiedades: arbitrariedad, negativldad y

bifacialidad. La a r b i t r a r i e d a d r e m i t e a un dualismo, e l

orden de l o s s i g n o s y e l o r d e n de l a s cosas. Sobre este

punto puede l e e r s e l a posicin de B e n v e n i s t e (<1939> <1963>

1982) y l a de M i l n e r 1978> 1980).

La negativldad remite a l orden de l o s s i g n o s : es l a

relacin con l o s dems s i g n o s l o que d e f i n e l a i d e n t i d a d .


- 102 -

Es decir, no hay identidad independiente y, dada su

referencia a l a m u l t i p l i c i d a d , debe s e r d e d u c i d a . B l s i g n o

es d e f i n i d o como bifsico porque une una imagen acstica y

un concepto.

Se puede hablar tambin, de otro Saussure, el

investigador de l a s c o n s t r u c c i o n e s anagramticas d e l v e r s o

latina . Un S a u s s u r e que se a c e r c a ms a Freud, s i n duda

(Ver: STAR0BIISKI,< 1964 > 1971).

Lacan, en "La i n s t a n c i a de la letra" 1957> TI.1989),

presenta a l a lingstica como ciencia piloto y rinde

homenaje a Saussure p o r s u f o r m a l i z a d n d e l signo. Esta

posicin p o s t e r i o r m e n t e ha cambiado.

2.3.2.- PELACRQIX -1924-

La referencia que Lacan hace a Delacroix aparece en

"Escritos inspirados:esquizografa" (LACAH, <1931>1931>.

D e l a c r o i x e s c r i b e " L e langage et la pense"(DELACROIX <1924>

1924) y diferencia, en semejanza con Saussure, lengua y

habla, no o b s t a n t e , distingue entre formulacin v e r b a l y

palabra.

Para Delacroix no hay psicologa d e l l e n g u a j e sin el

r e c u r s o a l a lingstica . Sobre e l l e n g u a j e sefiala (Op.clt.


- 103 -

p.7):
'Le lingige dcoule des conditions de 1 iie coenune, des lois de
1 'expression des motions, de 1 structure de 1 'intelligence, "

Las t r e s c o n d i c i o n e s s o n I r r e d u c t i b l e s l a una a l a o t r a .

C o i n c i d e c o n S a u s s u r e en que e l l e n g u a j e e s una institucin

que p r e e x l s t e a l i n d i v i d u o . La accin i n d i v i d u a l i n t e r v i e n e

en e l uso que s e hace de l.

D e l a c r o i x retoma de Durkheim e l carcter o b l i g a t o r i o de

la vida s o c i a l y s e f i a l a que e l l e n g u a j e e s e l hecho social

p r i m o r d i a l porque e s e l p a c t o s o c i a l mismo <0p.cit.p.49)

Si bien toma l a lingstica s a u s s u r e a n a , Delacroix l a

combina con l a concepcin fisiolgica de Head (1926).

En "Les grandes formes de la vie mentale"<< 1934> 1934)

i n t r o d u c e l a cuestin d e l " U n i v e r s o de l o s smbolos". S e f i a l a

que e l universo de representaciones e s s o l i d a r i o con e l

universo d e l lenguaje ya que ste e s una h e r r a m i e n t a para

p r o d u c i r l a s cosas.

D e l a c r o i x s e i n s c r i b e en l a lnea, que se desarrollara

en relacin a B l o n d e l ms a d e l a n t e , donde l a a n t e r i o r i d a d de

l o s o c i a l d e f i n i d o como simblico e s c l a r a .

2.3.3.- DAKQUEETTE Y PICHN -1927-

Jacques Damourette y Bdouard Pichn elaboran una


- 104 -

g r a n & t l c a de l a lengua f r a n c e s a , en s i e t e volmenes, que

lleva por ttulo 'Des jnots a la pense' 1911-1940> 1927-

1940).

Los autore sealan que s i e l hombre tiene un

pensamiento estrictamente humano es por el lenguaje.

Coinciden c o n Saussure (<1916>1965) en que " p e r r o " e s un

s i g n o pero d i c e n que ese s i g n o no t i e n e nada de a r b i t r a r l o .

Es s i g n o no slo d e l s u j e t o a l o s que l e escuchan s i n o a l

Interior mismo d e l s u j e t o que h a b l a , ya que s i n e s t e signo

no podra p e n s a r l a Idea c o r r e s p o n d i e n t e .

Los a u t o r e s rompen con l a posicin e s t a b l e c i d a que v a

del pensamiento a l lenguaje, para sealar que no hay

anterioridad d e l pensamiento. Pichn ( cuya produccin

individual y a ha s i d o t r a t a d a en o t r o Captulo ), postular

que el lenguaje es una de l a s vas de acceso al

inconsciente.

El lenguaje tiene una funcin coaiunicativa que es

propiamente r e p r e s e n t a t i v a . T o d a emisin e s I n t e r p r e t a d a p o r

e l r e c e p t o r o a l o c u t o r como r e p r e s e n t a n d o una emocin e n e l

emisor o l o c u t o r . P e r o e l l e n g u a j e propiamente d i c h o existe

a partir de que e l emisor desea provocar una reaccin

d e t e r m i n a d a e n e l r e c e p t o r . Entonces, intencin de p r o v o c a r

una reaccin e n e l a l o c u t o r y comprensin e n ste d e l e s t a d o


- 105 -

de nimo d e l l o c u t o r .

Los a u t o r e s sealan que, p a r a e l l o c u t o r , e l a l o c u t o r e s

la p a r t e d e l nundo e x t e r i o r s o b r e l a c u a l l a p a l a b r a puede

devenir accin(Op.cit.T.I. p. 7 0 ) . Siempre, aunque hable a

cosas inanimadas, hay un interlocutor presente en su

espritu.

La p a r e j a l o c u t o r - a l o c u t o r e x i s t e en t o d o l e n g u a j e , a

l o que cabe a g r e g a r e l p l a n o d e l o c u t o r l o , e s d e c i r , e s o de

l o que s e h a b l a . M i e n t r a s en e l p l a n o l o c u t o r i o e l c e n t r o e s

l a persona que h a b l a , y que s e d i r i g e a e s a p a r t e d e l nundo

e x t e r i o r s e n s i b l e a s u voz que e s e l a l o c u t a r i o ; en e l p l a n o

d e l o c u t o r i o , e l c e n t r o d e l d i s c u r s o e s l a c o s a de l a que se

h a b l a y de l a c u a l e l d i s c u r s o c u e n t a s u h i s t o r i a .

El l o c u t o r se sita a s mismo en e l p l a n o d e l o c u t o r i o

como una s u s t a n c i a d e l nundo e x t e r i o r y s e denomina c o n l a s

formas de p r i m e r a persona.

Respecto a l p r o c e s o de constitucin d e l l e n g u a j e sealan

que el grito, por el que se expresan l a s primeras

reacciones, e s una exteriorlzacln l o c u t a r i a de e s t a d o s de

nimo. L a intervencin d e l a l o c u t o r interpretando e l grito,

l o t r a n s f o r m a en e l p r i m e r e s t a d i o d e l l e n g u a j e .

Un punto c e n t r a l de s u "Grantica' e s e l e s t u d i o sobre


- 106 -

l a negacin en el francs. L a clave de l a misma debe

s e r buscada, segn l o s a u t o r e s , en e l empleo a i s l a d o de cada

una de l a s d o s p a r t e s de l a negacin.

Respecto a l a p r i m e r a p a r t e , l a partcula ne., s u empleo

es de t r e s gneros, en uno de e l l o s , e l de l a s u b o r d i n a d a ,

c r e e n e n c o n t r a r l a c l a v e d e l problema. E l empleo d e l iia. en

la subordinada expresa una discordancia entre esta

subordinada y e l hecho c e n t r a l de l a f r a s e . Para c i t a r un

ejemplo d e l t e x t o < O p . c i t . T . I . p . 1 3 4 ) :

',,.(7/7 ne peut douter qu'jls soient pleins'

El no dudar Implica precisamente una duda, hay

d i s c o r d a n c i a e n t r e e s a duda r e a l marcada p o r e l s u b j u n t i v o , y

la afirmacin principal que pretende que no s e dude. La

d i s c o r d a n c i a e s ese f u t u r o dudoso.

Otro c a s o d i s c o r d a n c i a l ( O p . c i t . p . 1 3 5 ) :

'Que si,. on travailJoit encor faire iapriaer des livres grecs avec
la tnduction Franpoise cose, ce que je ne dserpre pas que J'on ne
fasse quelque jour,,, *

En e s t a f r a s e nuevamente se r e e n c u e n t r a ' e l d i s c o r d a n c i a l

pues e l no d e s e s p e r a r no e s l o c o n t r a r i o de d e s e s p e r a r , e s

guardar una e s p e r a n z a dbil p a r a no d e s e s p e r a r . Hay, dirn

los autores, una d i s c o r d a n c i a e n t r e e l deseo d e l hecho

patente en l a s u b o r d i n a d a y l a Imposibilidad Irreductible

del mismo. E s t e discordancial no f u n c i o n a mecnicamente,


- 107 -

6lno que e s un " taxeaa" viviente en e l espritu de l o s

franceses.

La segunda p a r t e de l a negacin f r a n c e s a (riea; Jajoais;

personne. ..>, s e a p l i c a a l o s hechos que e l l o c u t o r no u b i c a

como formando parte de l a realidad. Esos hechos son

"orcluidos", p o r e l l o llaman a esta segunda p a r t e de l a

negacin f o r c l u s i v a . De l o s c u a t r o gneros de f o r c l u s i v o s

l o s a u t o r e s se c e n t r a n en uno ( O p . c i t . T . I . p.139):

'// n'esl pas probable que j'opere jamis plus'

En e s t e c a s o una operacin p o s t e r i o r e s f o r c l u i d a d e l

mundo de l o s p r o b a b l e s , y a que l p i e n s a que no operar

nunca ms. Cabe c i t a r (Op.cit.p.140):

'Le langage est pour celui qui sait en dchiffrer les iaages un
aerveilleux airoir des profondeurs de l'inconscient, Le repentir est le
dsir qu 'une chose passe, done irreparable, n 'ait jaaais existe; la langue
frangaise,par le forclusif, expriae ce dsir de scotoaisation, traduisant
ainsi le phnoane noraal dont la scotoaisation, dcrite en pathologie
aentale par M.Laforgue et 1' un de nous Pichonl, est 1'exagration
pathologique'.

Hace f a l t a no slo que s e a f i r m e que e l hecho no a p a r e c e

en e l campo d e l c o n o c i m i e n t o (f orclusln), s i n o que, por

una e s p e c i e de c o n t r a p r u e b a , s e l o p e r c i b a como i n c o m p a t i b l e

con l o s hechos d e l campo ( d i s c o r d a n c i a ) . De e s t e modo, n i e g a

un hecho expresado p o r un v e r b o dando una s u e r t e de rodeo.

As, l o que l a negacin gana en f i n e z a , l o pierde en

fuerza. La lengua tendra entonces l a posibilidad de


- 108 -

corregir l a insuficiente fineza o excesiva brutalidad de l a

negacin p r i n c i p a l con e l JSL de l a s u b o r d i n a d a .

En 1936 puede encontrarse ya l a i n f l u e n c i a de estos

textos en "Ms all del Principio de realidad" (LACAB,

T1.1989>, donde Lacan d e f i n e l a situacin analtica cono de

interlocucin. En e l mencionado texto Lacan utiliza el

concepto de interlocucin y habla de locutor y de

interlocutor. La primera fornulacin que hace Lacan en

referencia a l a situacin analtica y e l l e n g u a j e s e basa en

el esquena c o m u n i c a c l o n a l . Es a p a r t i r de l a situacin as

definida que s e i n t e r r o g a sobre e l analista como o y e n t e e

interlocutor. Sobre e s t e punto s e volver ms a d e l a n t e .

2.4.- LA PSIQUIATRA FRANCESA Y LA CESTIQTT DEL LENGUAJE

La clnica alemana y l a clnica francesa sostuvieron

intercambio hasta l a gran guerra. Freud, como y a s e ha

sealado, fu t e s t i g o de e s a d i f e r e n c i a . M i e n t r a s l a p r i m e r a

se preocupaba ms por l a interpretacin fisiolgica d e l

estado clnico y de l a interrelacin entre sntomas, l a

segunda s e c e n t r a b a en e l c u a d r o clnico y e l t i p o , dejando

en segundo p l a n o l a cuestin fisiolgica (BERCHERIB, 1983).

La cuestin d e l l e n g u a j e e s d u r a n t e mucho t l e n p o un mero


- 109 -

ndice diagnstico. P a r a K r a e p e l l n <<1899>1987) s e t r a t a de

desviaciones en l a conversacin, de juegos s i n sentido,

r e g i s t r a n d o formas v a r i a d a s .

Si b i e n l o s maestros de Lacan f u e r o n formados p o r l a

Influencia kraepellnlana, despus de l a guerra resultaba

difcil v o l v e r a e s t a b l e c e r e l dilogo.

La psiquiatra f r a n c e s a s e h a l l a , en 1920, c e n t r a d a en

la polmica entre Clerambault y Claude. E l primero, que

trabaja en l a lafernerie de l a Polica,, i n t e n t a e x p l i c a r l a

psicosis a partir del automatismo mental y suscribe

hiptesis neurolgicas. E l segundo, en e l S a l n t - A n n e , da

c a b i d a a p l a n t e a m i e n t o s psicolgicos. Lacan est en c o n t a c t o

con l o s dos, p r i m e r o en l a Inferaere y despus en e l S a l n t -

Anne.

La preocupacin de la psiquiatra francesa por l a

relacin del lenguaje con l a locura tiene diferentes

v e r t i e n t e s , a l g u n a s de l a s c u a l e s s o n explcitas y o t r a s no.

En e l p r i m e r c a s o encontramos i n v e s t i g a c i o n e s que s o n , como

en e l caso de B l o n d e l (BLOlDEL, <1928>1928) , una reflexin

sobre e l lenguaje y l a c o n c i e n c i a mrbida. En e l segundo

caso l a r e f e r e n c i a es a Clerambault 1920,1923,1924> 1987)

y a BU automatismo m e n t a l .
- 110 -

2.4.1.- CLERAKRAT.T Y E L AUTOMATISMO MEUTAL -1920-

Cleranbault en su artculo "Autoaatsae aental et

scission du JDOI" (CLERAMBAULT, <1920> 1987.p.41) sefala que

el delirio e s "la reaccin obligatoria de un intelecto

razonante y frecuentexoente intacto,a los fenmenos que salen

de su subconsciente,^ es decir el automatismo mental".

El automatismo e s para este psiquiatra e l sndrome

fundamental en muchas psicosis. En "Les psycboses

ballucinatoires cbroniques J" (CLERAMBAULT, <1923> 1987

.p.63), s e f i a l a que e l automatismo mental e s e l receptculo

de l o s mecanismos i n f e r i o r e s d e l pensamiento, resumiendo h r

filogenia del Intelecto. En e s t e s e n t i d o C l e r a m b a u l t r e m i t e

a Levy-Bruhll (1922) y a l pensamiento prelgico.

Los fenmenos de automatismo mental s o n eldticos y

verbales: e x t r a n j e r l d a d de pensamiento, e c o d e l pensamiento

y de l a l e c t u r a . . . H a y fenmenos puramente v e r b a l e s : palabras

e x p l o s i v a s , j u e g o s silbicos, a b s u r d o s y s l n s e n t l d o s ; otros

puramente psquicos: intuiciones abstractas, detencin d e l

pensamiento a b s t r a c t o . Comienza p o r mecanismos s u t i l e s , que

se v a n aproximando gradualmente a l a forma verbal. E l

pensamiento d e v i e n e a u d i t i v o o v e r b o - m o t r i z l a s v o c e s s e

constituyen con cuatro caracteres: verbales, objetivas.


- 111 -

I n d i v i d u a l i z a d a s y temticas. Se I n c o r p o r a n lgicamente a su

relato explicativo y constructivo.

Cleranbaul p l a n t e a que e l d e l i r i o e s una s u p e r e s t r u c t u r a

m i e n t r a s que e l automatismo e s p r i m i t i v o . A i s l a de e s t e nodo


la estructura. Pero sus enunciadas fueron rechazados

porque l a psiquiatra f r a n c e s a s e e n c o n t r a b a ms preocupada

por l a s cuestiones d e l sentido y l a personalidad. Lacan,

cuando hace s u T e s i s en 1932, s e h a l l a e n t r e g a d o a l a t e s i s

psicogentlca y no t o n a e l aporte de C l e r a m b a u l t , quien

sostena t e s i s neurolgicas.

Cuando Lacan entra en e l psicoanlisis recupera a

Cleranbault y d i c e de l en 1966 (LACAN, T I . 1989. p. 5 9 ) , que

fu su "nico maestro en psiquiatra":


'Su auomatjsao aental, con su ideologa aecanicista de tietfora, uy
criticable sin duda, nos parece, en su taera de abordar el texto
subjetivo, as cercano a o que puede construirse por un
anlisit ettructural que ningn esfuerzo clnico en la psiquiatra
francesa ',

Como sefala M l U e r 1977> 1987 p. 161), Lacan d e s c u b r e

en e s t e mecanismo l o simblica, y a que se t r a t a all de l a

perturbacin r a d i c a l de l a relacin e n u n c i a d o - enunciacin,

que funciona independientemente.

2.4.2.- CHARLES BLONDEL Y LA CONCIENCIA MRBIDA - l Q 2 f l -

C h a r l e s B l o n d e l e s c r i b e en 1928 "La conscience marbide"


- 112 -

(1928), t e x t o que e s una r e f e r e n c i a en l a T e s i s de Lacan

(<1932>1987>. Blondel dedica su libro a Levy-Bruhl,

marcando con e l l o una orientacin terica que tendr s u s

efectos.

Blondel opondr c o n c i e n c i a mrbida a c o n c i e n c i a normal,

socializada. Esta presenta estados, que aunque impresionen

como individuales, estn determinados por elementos

c o l e c t i v o s que v i e n e n de l o s o c i a l . ( O p . c i t . p . 2 5 0 ) .

La r e f e r e n c i a a L e v y - B r u h l no hace ms que r e e n v i a r a l a

conceptuallzacin de l o s o c i a l como a n t e r i o r e independiente

del i n d i v i d u o . E s t a i d e a en r e a l i d a d e s de Coopte (<1844>

1984). Augusto Conpte sefiala que, p a r a e l espritu

positivo, e l hombre no e x i s t e s i n o slo l a Humanidad, pues

e l d e s a r r o l l o de a q u e l s e debe a l a s o c i e d a d (Op.clt.p.56).

De este modo, l o s fenmenos humanos son p r i n c i p a l m e n t e

sociales, dado que son el producto de una evolucin

colectiva continua. L o que r e s u l t a importante de r e s a l t a r

en s u concepcin e s ( O p . c i t . p . 5 2 ) :

',,,la arBonii de nuestras concepciones queda forzosamente limitada a


cierto grado, por la obligacin fundamental de su 'realidad', o sea de una
suficiente conformidad a tipos independientes de nosotros. "

Durkhelm1894> 1982) retoma e s t e p u n t o e n relacin a l o

que denominar c o n c i e n c i a c o l e c t i v a . D e f i n i d a como l a forma

ms alta de l a vida psquica, p o r ser conciencia de


- 113 -

consciencia, est ubicada ns all de l a s contingencias

individuales. La c o n c i e n c i a colectiva es e x t e r i o r a las

c o n c i e n c i a s i n d i v i d u a l e s y cada una de e l l a s no l a c o n t i e n e

s i n o en p a r t e . E s l o que s e f i a l a Durkheijn(Op.Cit.p.338>:

'Las tendencias colectivas tienen una existencia que le es propia;


asi son fuerzas tan reales coao las fuerzas csmicas, an cuando sean de
otra naturaleza, actan igualmente sobre el individuo de fuera, aunque
esto ocurra por otros medios'

Esta conciencia colectiva hace cristalizar en ideas

comunicables l a s c u e s t i o n e s e s e n c i a l e s que abarcan en cada

momento l a r e a l i d a d c o n o c i d a . De all que pueda d a r moldes

a l espritu p a r a a p l i c a r a l a s c o s a s y p e n s a r en e l l a s .

Levy-Bruhl 1927>1985> s e f i a l a que l a s r e p r e s e n t a c i o n e s

colectivas no pueden ser explicadas por l a psicologa

invididual. La mentalidad primitiva y l a mentalidad lgica

son, para este autor, d o s m o d a l i d a d e s de e x p e r i e n c i a . La

mentalidad primitiva se caracteriza por el contenido

"mstico" , las conexiones "PrelgicaS j l a ley de

participacin.

La a n t e r i o r i d a d de l a estructura a l sujeto aparece

formulada en e l ejemplo e v o l u t i v o . E l nifio elabora una

representacin de s tardamente, adoptando la

representacin que lo otros tienen de l. Sobre la

a n t e r i o r i d a d d e l l e n g u a j e y l a c o n c i e n c i a de l a e s t r u c t u r a

que v e h i c u l l z a , L e v y - B r u h l s o s t i e n e ( O p . c i t . p . 7 9 ) ;
- 114 -

'El hecho lingstico ilusini, pues, representaciones de las que los


aelanesios, suponemos, no tienen consciencia clara, Ellos no piensan
abstractamente. No reflexionan sobre sus conceptos. Jams han tenido la
idea de la finalidad orgnica manifestada por la estructura y las funciones
de un cuerpo viviente, ni de la manera especial en que Jas partes se hallan
subordinadas al todo y el todo, a su vez, depende de Jas partes, Jams han
analizado Ja soJidaridad que une entre ellos a Jos individuos de una misma
familia. Sin embargo, sus lenguajes atestiguan el hecho de que asimilen
ambas cosas, '

Es esta linea de p e n s a n l e n t o sobre l a anterioridad y

exterioridad de l o s o c i a l que c u l m i n a en Levy-Bruhl. A

ella se r e f i r e n tanto Delacroix como C l e r a m b a u l t , como

Blondel, t o d a v i a en l a l i n e a de e x p l i c a r l a patologa p o r

s u p e r v i v e n c i a de l o " p r i m i t i v o " . P o r e s t o B l o n d e l dir que

la conciencia mrbida no es una consciencia normal

contempornea y se h a l l a s o c i a l i z a d a a l mnimo.

Retoma l a i d e a d u r k h e l m l a n a de que l a lengua no l a hacen

l o s i n d i v i d u o s y s e f i a l a (BLOHDEL, <1928> 1928):

',,,elle s'est impose, avec tous ses raffinements conceptuis,A


1 'amorphe debilit de notre mentalit infantine, '

La conciencia mrbida no s e p l i e g a a l a consciencia:

c o l e c t i v a . La c o n c i e n c i a normal s e d e s a r r o l l a s i g u i e n d o l a s

l e y e s que ha t r a z a d o e l l e n g u a j e , m i e n t r a s que l a c o n c i e n c i a

mrbida e s r e b e l d e a l <0p.cit.p.346-47).

B l o n d e l s e f i a l a que l a c o n c i e n c i a mrbida e s a s o c l a l , a

diferencia de la mentalidad primitiva. Bs decir, l o s

estados psquicos no se jerarquizan siguiendo e l

sistema conceptual i n s p i r a d o por l a c o l e c t i v i d a d y que s e


- 115 -

expresa por e l lenguaje. Esto e s no a c e p t a e l s i s t e m a de

representaciones colectivas de l o e que e l l e n g u a j e es l a

expresin cristalizada (Op.clt .p.393-94). El lenguaje

e j e r c e sobre e l pensamiento una accin t r a n s f o r m a d o r a , de

all que l a vida consciente socializada adopta con e l

l e n g u a j e l a e x p e r i e n c i a y l a lgica.

Blondel haba ledo F r e u d pero m a n i f i e s t a s u inters

por l a v e r t i e n t e l i t e r a r i a y no p o r l a teraputica.

Esta lnea de pensamiento que v a de Compte a B l o n d e l ,

influir en L a c a n e n s u concepcin de l o simblico como

anterior a l s u j e t o y que l e e s impuesto, n crtica a l

pensamiento prelgico puede leerse e n "La ciencia y la

verdad- (LACAH, <1960>T1.1989). S i bien Lacan criticar

posterirnente a Blondel t a l vez podra v e r s e una cierta

memoria en su concepcin de l a psicosis como fuera de

discurso.
- 116 -

3.- I.A AWTERIORIDAD DE LA PREQCIJPACIQI POR EL LEIGUAJE EH

JACQUES LACAN -1926- 1933-

Despus d e l desarrollo de algunas vertientes d e l

discurso de poca s e hace n e c e s a r i o c o n e n z a r c o n e l Joven

p s i q u i a t r a francs y s u I n c i p i e n t e produccin en n e d l c l n a .

Hay v a r i o s t r a b a j o s psiquitricos e n colaboracin que s e

mencionan porque no t i e n e n inters d i r e c t o p a r a e s t a Tesis.

Se tratarn c o n ms d e t a l l e l o s t r a b a j o s que hacen a l g u n a

r e f e r e n c i a a l a cuestin d e l l e n g u a j e .

Posteriormente, s e ubicar e l momento de p a s a j e de l a

psiquiatra a l psicoanlisis y s e tomarn e n c u e n t a algunas

de l a s r e f e r e n c i a s mencionadas e n e l a n t e r i o r a p a r t a d o .

E l d e s a r r o l l a r aqu e s t a e t a p a de l a produccin de Lacan

responde a la necesidad de establecer una precisa

cronologa. A l mismo t i e a ^ p e r m i t e u b i c a r como a n t e c e d e n t e

su preocupacin p o r e l l e n g u a j e y a s e g u i r l o s p u n t o s de

interrogacin que l o l l e v a n a buscar s u r e s p u e s t a en e l

psicoanlisis.

3.1. PRIMEROS TRABAJOS -1926-1931-

Los p r i m e r o s t r a b a j o s de J a c q u e s L a c a n e n e l campo de l a

psiquiatra d a t a n de 1926 (ALAJOUABIHE;DELAFOHTAIHB LACA).


- 117 -

En 192&, adens de un articulo que publica con Trenel

(LACAN; TSENEL. 1926), hay o t r o , tambin en colaboracin

(LACAN;LEVy-VALENSI; JCEIGNANT.1926), que lleva por ttulo

"Eonan polcier. Du d e l i r e type tallucinatoir chroaique au

delire d'iJoaginatioD".

En 1929 hay t r e s p r e s e n t a c i o n e s e n colaboracin (LACAN,

MARCHAffD,COURTOIS. 1929. LACAN, T0URG0WLA<1929> 1930; LACAN,

HBYER 1929). En 1930 hay t r e s presentaciones(LACAN,COURTOIS

1930; LACAN, SCHIFF, SCHIFF-VERTHEIMER, 1930; LACAN; <1930>

1931). En 1931,dos p r e s e n t a c i o n e s en colaboracin ( LACAN,

CLADB, KIGAULT 1931; LACAN, ET<1931>1932) que no r e v i s t e n

Inters p a r a l a linea de t r a b a j o que s e d e s a r r o l l a . Hay

o t r o s t r e s t r a b a j o s que r e q u i e r e n una mencin e s p e c i a l , s e

t r a t a de l o s t e x t o s : "Structure des paychoses paranoiaques"

(LACAN; <1931>1988); * Troubles du langage crit chez une

paranoiaque prsentant des elments dllrant du type

paranoide (Schyzographie) " (LACAN, KIGAULT, LBVY-VALEISI

1931) y "Ecits inspires" Schizographe" (LACAH, KIGAULT,

LEVY-VALENSI 1931).

C^be sefialar el artculo "Structure des psychoses

paranoiaques", porque plantea ciertas cuestiones que

o r i e n t a n un camino e n l a investigacin s o b r e l a s psicosis

que realizar L a c a n (<1931>1988.p.5).


- 118 -

Lacan Introduce un c o r t e deede e l punto de v i e t a

nosogrfico , una discontinuidad con la psicologa

normal.Desde e l punto de vista diagnstico enfatiza l a

importancia d e l sntoma y, desde e l punto de v i s t a legal,

f r e n t e a l a irreductlbildad de l a e s t r u c t u r a , l a n e c e s i d a d

de internacin. Lacan estudia desde estos t r e s p u n t o s de

v i s t a l o s t r e s t i p o s de p s i c o s i s p a r a n o i c a : l a constitucin

paranoica, e l delirio de interpretacin y los delirios

p a s i o n a l e s . S e f i a l a que l o s e s c r i t o s s o n documentos p r e c i o s o s

y que s e deben recoger en e l momentos de Ingresa a la

institucin, cuando e l enfermo no s e ha dado todava a l a

r e t i c e n c i a f r e n t e a l nuevo medio.

Hay en e s t e t e x t o una r e f e r e n c i a a l psicoanlisis. Lacan

sefiala que e l trmino constitucin p a r a n o i c a se J u s t i f i c a

por l a fijacin p r e c o z de una e s t r u c t u r a , c u y a s causas l o s

p s i c o a n a l i s t a s u b i c a n en l a e t a p a de n a r c i s i s m o primario.

Lo que interesa destacar es que en estos primeros

trabajos, s e puede u b i c a r l a preocupacin'de L a c a n p o r l a s

p s i c o s i s y por l o s t r a s t o r n o s d e l lenguaje, especialmente,

por l o s e s c r i t o s de l o s p a c i e n t e s . Ser e n su T e s i s (<1932>

1987), donde s e podr s e f i a l a r e l cambio de concepcin de un

enfoque c e n t r a d o en e l dficit a l a dimensin de l a creacin

y e l sentido.
- 119 -

3.2. "ESgUIZOGBAFIA" -1931-

Cano ya ee ha sealado, l a preocupacin de l a

psiquiatra por e l l e n g u a j e de l o s psicticos r e c o n o c e s u

auge d u r a n t e l o s p r i m e r o s afios d e l s i g l o XX. P a r a una Idea

de ese panorama, se presentar una seleccin de l a s

p u b l i c a c i o n e s d e l afio 1931 extrada de l a r e v i s t a "Anaales

Mdico- psycbologiques". L a eleccin de l a adsjna se basa en

e l hecho de que e s l a r e v i s t a de l a psiquiatra f r a n c e s a , de

que Lacan p u b l i c a en e l l a y que c o r r e s p o n d e a l afio a n t e r i o r

a l a l e c t u r a de s u T e s i s de Doctorado. P o r o t r a p a r t e , l o s

textos que s e comentarn a continuacin p e r t e n e c e n a l o s

psiquiatras prxinos a Lacan y citadcDS p o r l.

3.2.1. GUILLEM TEULIS

Guillen Teuli p u b l i c a en f e b r e r o de 1931 s u Kemoria

t i t u l a d a "La ecbizopbasie'(. TELIE, 1931). En s u t e x t o c i t a a

Damourette y Pichn (1911-1940). Teuli I n t r o d u c e en e l

comienzo de su artculo el estado de la cuestin

pensamiento- l e n g u a j e , y h a b l a de l a i m p o r t a n c i a de conocer

a fondo la lingstica. S i b i e n no s e e x p r e s a s o b r e l a

polmica pensamiento- l e n g u a j e , seala e l hecho de que hay


- 120 -

una estrecha relacin entre ambos. Es a partir de esta

premisa que t o n a valor e l estudio de l o s trastornos de

l e n g u a j e de l o s a l i e n a d o s .

Teuli seala que s i se pudieran descubrir las

relaciones entre trastornos lingsticos y trastornos

psquicos se encontraran nuevos siedlos de diagnstico.

Asimismo se i n t e r r o g a sobre l a tarda aparicin de este

t i p o de e s t u d i o s y c o n c l u y e d i c i e n d o que a l a s d i f i c u l t a d e s

h a b i t u a l e s de l a psiquiatra s e une e l d e s c o n o c l n l e n t o de l a

lingstica.

Teuli se dedica a l estudio de l a demencia precoz

utilizando una i d e a d e l momento: e l dficit de pensamiento

se acompaa de un dficit de l e n g u a j e (Op.cit.p. 114), por

lo tanto, todo demente es incoherente. Pese a las

d i f e r e n c i a s , a i g u a l evolucin de l o s t r a s t o r n o s d e m e n c l a l e s

se c o r r e s p o n d e igual evolucin de l o s trastornos d e l

lenguaje h a c i a l a incoherencia.

En l o s dementes precoces paranoldes considera tres

eventualidades: 1. A u s e n c i a de t r a s t o r n o s de l e n g u a j e . 2.

F e o l o g l s m o s . 3. E s q u i z o f a s l a .

Este ltlJDD c o n c e p t o l o t o n a de Pfersdorf q u i e n , en

1927, d a ese nombre a l l e n g u a j e patolgico de l o s dementes

precoces. S i n embargo, hay una d i v e r g e n c i a en l a explicacin


- 121 -

de l a patognica de l o s trastornos d e l lenguaje. Para

Pfersdorf l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e esqulzof&S1CD s o n de

la nlsma naturaleza que los del l e n g u a j e automtico,

lenguaje desprovisto de s e n t i d o , incoherente. Para otros,

entre l o s que se u b i c a Teuli, l o s t r a s t o r n o s a p a r e c e n e n

relacin a l a s ideas delirantes. La incoherencia seria

pues, aparente, se tratara as de un lenguaje pseudo-

incoherente.

En l a demencia precoz paranoide l a palabra pierde

progresivamente e l valor ideatlvo, segn Teuli. Es l a

enernedad l a que hace d e s c u b r i r l a s leyes d e l sinbolismo

<0p.cit.p.226).

Las caractersticas clnicas que s o n d e s c r i t a s en l a

esqulzofasia son: sntomas de lenguaje auton&tico (de

dficit y activos) e "interpretacin filolgica". La

interpretacin filolgica no t o n a en c u e n t a e l s e n t i d o s i n o

que refiere a l carcter puranente verbal de la

palabra provocadora. D i s t i n g u e d i f e r e n t e s i n t e r p r e t a c i o n e s :

utilizacin d e l carcter v e r b a l de l a p a l a b r a provocadora,

del carcter fontico, de l e t r a s y d e l " s i n eentido'. De

este ltimo seflala que e s una funcin que t r a b a j a en e l

vaco, no e s m o t i v a d a n i e x p l i c a b l e p o r e l s e n t i d o de l o s

e l e m e n t o s v e r b a l e s que u t i l i z a (Op.cit.p.p. 120-121).


- 122 -

La evolucin reconoce tree fases: manierismo, pseudo

incoherencia e Incoherencia verdadera. A l a primera

corresponde l a pre-demencla precoz, a la segunda l a

disociacin mental en s u s d o s formas: esquizofrnica

(lenguaje ambivalente) y paranoide ( l e n g u a j e simblico). A

l a demencia c o r r e s p o n d e l a i n c o h e r e n c i a v e r d a d e r a .

E l inters c e n t r a l d e l a u t o r e s fundamentar s u punto de

vista de que l o s t r a s t o r n o s de l a funcin d e l lenguaje

c o n s t i t u y e n un mecanismo e l e m e n t a l de l a e s q u i z o f r e n i a .

3.2.2. CLADE. BQURGEOTS Y XASOnTW

Otro trabajo e s e l de Claude; Bourgeols y Nasquin

(1931), titulado 'Troubles du langage dans un cas de

psychose paranoide".

Este se centra sobre l a salteraciones d e l lenguaje

hablado y escrito del paciente e n e l que s e obervan

neologismos, palabras cambiadas de sentido, respuestas

confusas, inconsciencia de s u e s t a d o e indiferencia a su

suerte.

Los a u t o r e s comprueban que cuando s e I n t e r r o g a a l s u j e t o

s o b r e temas a l e j a d o s de l a s i d e a s d e l i r a n t e s y c o n f r a s e s

cortas que r e c l a m a n i g u a l r e s p u e s t a , e l l e n g u a j e est b i e n


- 123 -

adaptado y no p r e s e n t a nodlficacin patolgica.

Las o o d i f i c a c i o n e s d e l lenguaje que encuentran son:

s u p r e s i o n e s de p a l a b r a s ; de s l a b a 8 ; n e o l o g i s i i o s ; sustitucin

de p a l a b r a s ; t r a s t o r n o s de l a s i n t a x i s . Los autores setialan

que ciertos escritos son v e c i n o s a l o s productos de l a

literatura surrealista.

Observan que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e e s c r i t o t i e n e n

menos i n t e n s i d a d que l o s d e l lenguaje hablado. Esto l e s

p e r m i t e argumentar s o b r e l a i n f l u e n c i a de l a f a t i g a y de l a

emocin, ms c l a r o s en e l l e n g u a j e hablado.

En e l t e x t o que s e t r a b a j a aparece una r e f e r e n c i a a

Teuli(1931) y l a c o n c o r d a n c i a c o n s u anlisis, tambin hay

r e f e r e n c i a a Blonde1(1928), y s e hace l a diferencia entre

l o s t r a s t o r n o s observados y l a s a f a s i a s de V e r n i c k e . En l o s

c a s o s de a f a s i a s de V e r n i c k e s e t r a t a de l a alteracin de l a

funcin d e l lenguaje solamente, que se debe a l e s i o n e s

orgnicas i m p o r t a n t e s . En l o s p a r a n o i c o s l o s t r a s t o r n o s de

l a funcin d e l l e n g u a j e s e superponen a l o s d e l pensamiento,

su mecanismo es funcional, dinmico. La emocin que

provocan l a s Ideas delirantes y l a fatiga l o s aumentan

m i e n t r a s que e l r e p o s o l o s atena.
- 124 -

3.2.3. "EQUIZQGRAFIA"

"Troubles du Jangage crits chez une paranoaque

prsentant des Jaents dlrants du type paranolde.

(Schizografie)' es e l ttulo de l a observacin que p r e s e n t a n

Lvy- V a l e n s i , Mlgault y Lacan en l a sesin d e l 12 de

novienbre de 1931 de l a Soclet Mdico- p s y c h o l o g i q u e y

publicado en d l c l e n b r e d e l nismo afio bajo e l titulo de

" E c r i t s "inspires". Schizograpbie",

Los autores parten del concepto de "esquizofasla"

a n t e r i o r n i e n t e c i t a d o , p a r a s e f i a l a r que en a l g u n o s c a s o s slo

se m a n i f i e s t a en e l l e n g u a j e escrito. Presentan un caso

(Marcelle.C.) donde hay una abundante produccin de

escritos. Lo que l a p a c i e n t e e x p r e s a se l e impone p o r una

"inspiracin", inspiracin que no aparece cuando e s c r i b e una

carta cotidiana.

Trabajan l a intepretacin filolgica como sntoma y

a n a l i z a n l o s t e x t o s s i g u i e n d o l a s f u n c i o n e s d e l l e n g u a j e de

Head (1926> . D e l anlisis r e a l i z a d o l o s autores observan

que hay una a c t i v i d a d de Juego en l a que debe r e c o n o c e r s e l a

p a r t e de intencin y l a de automatismo. Hay en e s t e punto

una r e f e r e n c i a a l s u r r e a l i s m o ( O p . c i t . p . 5 2 0 ) :
- 125 -

' Lts experinces faites pr ctrtajns crJvsjns $ur un ode d'criture


gu'jJs ont appel turriJiite, tt dont J ithod Monrent i qutl degri
d'autoncmie reatrquible peuvent iiteindr les autoattisaes graphiquts en
dehors de toute hypncse, *

La r e f e r e n c i a se explcita a p i e de pgina, s e t r a t a d e l

* Xanifiesio surrealista" de Bretn (1924) y de la

* JnmacuJflda concepcin' de Bretn y E l u a r d (1&30).

Un punto que aparece e s p e c i a l m e n t e r e s a l t a d o e s e l r i t m o

y e l v a l o r potico de c i e r t o s p a s a j e s . E l trabajo concluye

sealando que en l a 'conciencia arbida" e s difcil de

a i s l a r e l fenmeno e l e m e n t a l o puramente psquico , e l ncleo

patolgico a l c u a l reaccionar l a p e r s o n a l i d a d que permanece

normal. E l trastorno mental t i e n e una d o b l e base: dficit

intelectual y un e s t a d o p a s i o n a l que dara c u e n t a de una

raz egocntrica.

En los estados de exaltacin las formulaciones

conceptuales no tienen otro valor que las palabras

intercambiables de 'une chanson coupJets''<Op. c i t . p. 5 2 2 ) :


'De aae, dans les crits, la foritule rytnique ssule est donne, que
doivent reaplr les contenus idiques qui se prsenteroni, Dans J'iat
donn de ninveu nellectueJ et de culture de la aalade, les conjonctions
heureuses d'iaages pourront se produire psodqueitent pour un rsultat
hauteent expressif, Hais le plus souvent, ce qui viendra, ce seront les
scories de la conscience, 'autoua tisites' divers, tout ce qu'une pense en
tat d'activit, c'est-a-dir qui identifie le rel, repousse et annule par
un jugeioent de valeur, '

La concepcin de dficit e s e l punto comn de t o d o s l o s

trabajos .En "Scbizografie" aparece claramente e x p l l c i t a d o :

cuando e l pensamiento es pobre e l automatismo s u p l e e l


- 126 -

dficit y e s Juzgado como vlido porque a p e l a a una emocin

<0p.clt.p.522>. S i n embargo, cabe sealar que en e l t e x t o

citado, se e s t a b l e c e l a relacin c o n e l s u r r e a l i s m o y el

reconocimiento d e l v a l o r potico de c i e r t o s e s c r i t o s . Puede

decirse que en e l panorama de l a concepcin d e f i c i t a r i a se

I n s c r i b e un p l u s de c r e a t i v i d a d . E s t a ser l a lnea que

seguir Lacan en su T e s i s <<1932> 1987).

3.3. LA T E S I S DEL DOCTORADO RW IfEDICTMA -1933-

En 1932, Lacan r e a l i z a una presentacin J u n t o con Claude

y Kigault b a j o e l ttulo de "Spasaes de torslOD et troubles

neataux postencepbalitiques", y l a traduccin d e l t r a b a j o de

Sigmund F r e u d 'Algunos aecanisaos neurticos en los celos,

la paranoia y la boaosexualidadT (que e s p u b l i c a d o en l a

Revue Frangaise de Psycbanalyse en su nmero 6 de 1932).

En ese mismo ao p r e s e n t a su T e s i s de d o c t o r a d o "De la

p s i c o s i s paranoica en sus relaciones con l a personalidad'

(LACAH. 1987). Fu p u b l i c a d a por primera v e z en Pars (Le

F r a n i j o l s ) poco despus de su l e c t u r a . L a T e s i s fu r e a l i z a d a

b a j o l a direccin d e l p r o f e s o r Claude.

E l t e x t o s e i n i c i a c o n una c i t a de l a " E t i c a ' de S p i n o z a


- 127 -

< <1675> 1984. p . l 7 1 ) :


* una afeccin cualquier de cada individuo difiere de a afeccin de otro,
tanto COMO Ja etencia de uno difiere de la esencia del otro, '

En e s t e t r a b a j o a p a r e c e , a d i f e r e n c i a de l o s a n t e r i o r e s ,

una c r i t i c a a l a concepcin d e f i c i t a r i a . Lacan sefala que,

en ausencia de t o d o dficit y de lesin orgnica, e x i s t e n

trastornos nentales especficos de l a sntesis psquica. A

esta sntesis l a llana personalidad y reconoce en sus

fenmenos s u 'sentido Aumano'COp.cit. p. 15), concedindole,

en ese momento, una base biolgica. L o s fenmenos de l a

personalidad tienen una c o h e r e n c i a que s e d e f i n e por l a s

relaciones de comprensin. Es esto l o que l e lleva a

plantear s u tema; l a s relaciones de l a psicosis con l a

personalidad.

La personalidad tiene un desarrollo y reposa sobre

estructuras "reaccionaJes tpicas de sucesiD fija". Las

a c t i t u d e s que e s a s e s t r u c t u r a s generan, dan e l s e n t i d o segn

el cual esos hechos son vivenciados. Este d e s a r r o l l o es

r e g u l a r y comprensible. L a p e r s o n a l i d a d f u n c i o n a s o b r e bases

orgnicas; un sntoma e s psicgeno cuando s u s c a u s a s se

e x p r e s a n en funcin de l o s mecanismos de p e r s o n a l i d a d .
- 128 -

3.3.1. La orleatacln f r e u d l a n a

La eleccin de Lacan reintroduce la orientacin

freudlana sobre l a p a r a n o i a e n e l psicoanlisis, dado que

la eleccin e n t r e e s q u i z o f r e n i a y p a r a n o i a e s l a n l s n a que

l a de Freud.

Para Freud e l campo de l a s psicosis se divide en

paranoia y parafrenia, y su opcin es por l a paranoia

(Ver:BEECHERIE, 1981; KILLER, 1984; LAUREHT, 1982).

La paranoia es un concepto puramente psiquitrico.

Remite a l a historia de l a psiquiatra, especialmente al

moaiento d e l p a s a j e de l a p r i m e r a clnica de l a l o c u r a -

concebida como gnero unitario- a l a clnica de l a s

"enferjnedades loentales' (BERCHERIB, 1982).

La p a r a n o i a surge como c u a d r o claramente delimitado y

con m a t i c e s p r o p i o s , acordando s o b r e l l a s t r e s e s c u e l a s de

psiquiatra. E l trmino p a r a n o i a aparece en 1663 con

Kalhbaum. Kraepelln 1989> 1987) reservar e s t e nombre

para l o s d e l i r i o s s i s t e m a t i z a d o s crnicos no a l u c i n a t o r i o s

que no s e acompafian de t r a s t o r n o s de l a i n t e g r i d a d de l a

personalidad, es decir, que mantienen l a s facultades

psquicas, porque se trata de un t r a s t o r n o p a r c i a l de

Juicio limitado al delirio. L a p a r a n o i a es, p a r a este


- 129 -

a u t o r , una manifestacin r e a c c l o n a l a s i t u a c i o n e s v i t a l e s en

personalidades predispuestas a e l l o constltucionalmente.

La definicin de K r a e p e l l n u b i c a un d e s a r r o l l o I n s i d i o s o

a partir de c a u s a s Internas, de evolucin c o n t i n u a de un

s i s t e m a d e l i r a n t e d u r a d e r o e i m p o s i b l e de q u e b r a n t a r , que s e

instala c o n una conservacin c o m p l e t a de l a c l a r i d a d y el

orden en e l pensamiento, l a volicin y l a accin. La

diferencia kraepeliniana entre paranoia y demencia precoz

(delirios con formas aluclnatorlas agudas o crnicas,

regidos por evolucin dlsociatlva), sufre l o s efectos,

palpables en l a s diferentes ediciones , de l o s avatares

post-analticos en t o r n o a l a e s q u i z o f r e n i a .

Lacan retoma de F r e u d e l inters p o r l a p a r a n o i a ylos

e s c r i t o s de e s t o s p a c i e n t e s .

3.3.2. En l a p s i c o s i s ao s e t r a t a de dficit

Lacan p l a n t e a un i n t e r r o g a n t e d o c t r i n a r i o ( O P . c i t . p.16):
"Representa esta psicosis el desarrollo de una personalidad, o una
defomaein reatcionl? Q es, tn cajaio, una enferaedad autnoaa, que
recompone la personalidad al quebrar el curso de su desarrollo?

Ya Kraepelin 1899>1987> haba formulado el

interrogante sobre s i se t r a t a b a de p r o c e s o s patolgicos

autnomos,que hacan irrupcin e n l a v i d a psquica, o s i e r a


- 130 -

el resultado de una deficiente fornacin psquica, que

sucumba a n t e estmulos v i t a l e s . Kraepelin toma c l a r a m e n t e

p a r t i d o p o r e s t a segunda opcin.

Jaspers 1913> 1977) diferencia entre proceso y

desarrollo. B l d e s a r r o l l o puede e x p r e s a r s e en r e l a c i o n e s de

conprensin, m i e n t r a s que e l p r o c e s o psquico i n t r o d u c e un

elemento nuevo ,heterogneo, a p a r t i r d e l c u a l se forma una

nueva sntesis sujeta nuevamente a l a s relaciones de

comprensin.

La d i f e r e n c i a e n t r e reaccin y p r o c e s o r a d i c a en que, e n

el primer caso hay una relacin comprensible con e l

acontecimiento, m i e n t r a s que e l p r o c e s o psquico i n ^ l l c a un

cambio (LACAN,<1932> 1987.p. 128-129).

Lacan s e r e f i e r e a Blondel (1928) p a r a s e f i a l a r que l a

conciencia mrbida tiene una estructura radicalmente

diferente a l a de l a c o n s c i e n c i a n o r m a l , no e s s u versin

empobrecida s i n o ms " u n i t i v a c o n e l r i t m o de l o r e a l " .

E s t e cambio de concepcin l l e v a a Lacan a a f i r m a r que e n

la psicosis Pg__Bg__trata de un dficit, sino de l a

produccinde a l g o nuevo. A l p i e de l a pgina 261 de s u T e s i s

hace l a crtica a su produccin a n t e r i o r , "Esquizofasia".


- 131 -

3.3.3. De l a esquizografa a l a s produccloneB literarias

Es e s t e cambio de concepcin e l que v a a p e r m i t i r un

a b o r d a j e d i f e r e n t e de l a s p r o d u c c i o n e s de l a p a c i e n t e s o b r e

l a que c e n t r a s u T e s i s , c o n o c i d a como Aime.

Se trata de una mujer de 38 afios que a t a c a c o n un

cuchillo a una a c t r i z y cuyo diagnstico e s de delirio

sistemtico de persecusln c o n i n t e r p r e t a c i o n e s , tendencias

iDegalonanacas y s u s t r a t o erotmano.

En l a T e s i s Lacan i n t r o d u c e una reflexin tica s o b r e e l

delirio y el pasaje al acto <Ver:KILLER, <1981>19B4;

LAURENT, 1988). La c i t a de S p i n o z a c o n l a que Lacan a b r e su

T e s i s i n d i c a l a direccin que ser una c o n s t a n t e a l o l a r g o

de s u obra.

Para Spinoza e l hombre e s una m o d a l i d a d p a r t i c u l a r , un

ser unitario siempre en acto. Este ser unitario y

contingente no e s u n s e r de c o n o c i m i e n t o s i n o de deseo, ya

que es p o r a f i r m a r su deseo que i m a g i n a y conoce.

El deseo e s un movimiento nico, e x l s t e n c l a l d e l cuerpo y

del espritu y que d e f i n e como A p e t i t o c o n c o n s c i e n c i a de

si. En S p i n o z a , a f e c t o no se opone a i n t e l e c t o pues ambos

son posicin d e l s e r . La servidumbre e s de l a pasin, un


- 133 ^

a f e c t o e s pasin s i i m p l i c a e r r o r . E l o r i g e n d e l p e n s a A i f i n t o

falso en e l plano psicolgico e s l o p a s i o n a l , que ^0 eti

r e a l i d a d un deseo no c r i t i c a d o , E l b i e n no e s e x t e r i o r *1

deseo que l o d e t e r m i n a . E l deseo c o n f u s o de l a s e r v i d u m b r e

se encadena a l a dialctica imaginarla. E l conociAii^cto

puede c o n d u c i r a l deseo a s u punto ns a l t o que e s pcsder

definir para cada uno s u b i e n especfico, l o que p^o<3uce

alegra y p o t e n c i a - l i b e r t a d .

El concepto de p a s a j e a l acto e s un c o n c e p t o l a

psiquiatra clsica que Lacan toma p a r a poner evidenCift. l a

e s t r u c t u r a de t o d o a c t o . E l s u j e t o no e s e l mismo desp\)!6 de

un acto, e n l a medida que e n t o d o acto v e r d a d e r a hay

transgresin. Lacan ordena e l a c t o p o r l a pulsin de K^j^rte.

Aime realiza un a c t o para hacerse castigar, es esta

"naturaleza de la curef' l a que denostrar l a "natural^^a de

la enferjDedacf. L a s consecuencias de s u actOi s e r

e n c a r c e l a d a como c a s t i g o , produce l a curacin.

Aime tiene una s e r i e de p r o d u c c i o n e s literarls que

destinaba a l a publicacin. Adems d e l inters lit^farlo

Lacan s e f i a l a s u v a l o r clnico desde un d o b l e punto de ^ r l s t a

(Op.cit.p.161>!
'Estos escritos nos inforatn acera del estado tental de la enfern^ n Ja
poca de su couposicin; y, sobre todo, nos peralte captar en vivo (iterto$
rasgos de su personalidad, de su carcter, de los coMplejos afecti^of y de
las iMgenes mentales que la habitan, y estos puntos de vista siminixirarSp
- 133 -

unos Kiteritles preciosos pan nuestro estudio de lis relaciones del


delirio de la enferaa con su personalidad. '

Lacan analiza l a s d o s n o v e l a s y s e f i a l a un r a s g o coinn,

l a u n i d a d de t o n o y e l r i t m o s o s t e n i d o que hacen a l a u n i d a d

de su e s t r u c t u r a <0p.clt.p.163). A d i f e r e n c i a d e l t r a b a j o ya

c i t a d o de l a "Esquizograf!a", Lacan u t i l i z a p a r a e l anlisis

de estas producciones categoras d e l anlisis literario.

Tambin hace r e f e r e n c i a a l p l a n de l a s obras.

De l a p r i m e r a n o v e l a dir que hay Imgenes de v e r d a d e r o

valor potico. En s u t e x t o de 1946 Propsitos sobre la

causalidad psquica" <T1.1989), Lacan vuelve sobre el

caso Alme y s e f i a l a que e s t a enferma l o haba i n t e r e s a d o p o r

la significacin brillante de sus producciones escritas,

sobre cuyo valor literario haban reparado varios

escritores. Especialmente se refiere a unas lneas que

haban s i d o comentadas p o r E l u a r d en "Posie i n v o l o n t a i r e et

posie iDtenntionelle" (LACAS, <1932> 1987,p. 169):


'Je voudrais qu 'on dise que je suis jolie coaae une pierre dans 1 'eau, aes

aaies Jes pierres, n'oubliez pas aes orations',

Las dos n o v e l a s estn h e c h a s de f r a s e s b r e v e s , c o n r i t m o

natural y tono elocuente. La r e f e r e n c i a a l " bovarismo" se

halla presente , es d e c i r , a l poder de c o n c e b i r s e o t r o y

jugar un p a p e l f i c t i c i o , que e l s u j e t o i n t e n t a sostener a

pesar de l o s hechos. Se t r a t a de l a s Imgenes i d e a l e s que

v i e n e n de l o s o c i a l (Ver:TEFDLAZ,1987).

Otro elemento que sefiala Lacan en s u anlisis e s un


- 134 -

cierto rebuscaniento en la eleccin de l a s palabras

( o p . c i t . p . 174):
'Hay palabras extradas de un diccionario explorado al azar, que han
seducido a la enferma, verdadera 'enamorada de Jas palabras', segn
expresin de ella misma, por su valor sonoro y sugestivo, sin que vayan
siempre acompaadas de un discernimiento ilustrado de su valor lingstico
ni de su alcance significativo',

Sobre e s t e punto Lacan escribir afos despus, en "te

nuestros antecedentes" 1966>T1.1989 p.60) :


singularmente, pero necesariaaente nos parece, nos vimos
conducidos a Freud, Pues la fidelidad a la envoltura formal del sntoma,
que es Ja verdadera huella clnica a la que tomamos gusto, nos llev a ese
lmite en que se invierte en efectos de creacin, En el caso de nuestra
tesis (el caso Aime) efectos literarios- y de suficiente mrito como para
haber sido recogidos, bajo la rbrica (reverente) de poesa involuntaria
por el poeta Paul Eluard,"

Tambin apunta Lacan l a v i v a c i d a d d e l e s t i l o . Es s o b r e

este tema que volver en 1933 en su t r a b a j o sobre "El

problemt del estilo y la concepcin psiquitrica de las

formas paranoicas de la experiencia^ (.1987).

Los "jDOflentos fecundos" de l a p s i c o s i s hacen referencia

a l a creacin del delirio. Lacan se pregunta s i hay un

beneficio positivo en l a psicosis y afirma que l a mejor

produccin de Aime se r e a l i z a en e l momento ms agudo de s u

p s i c o s i s y que d e s a p a r e c e c o n l a remisin de s u c u a d r a .

I n t e r e s a s e f i a l a r p a r t i c u l a r m e n t e , a l a h o r a de c o n c l u i r

con este trabajo de Lacan, que la cuestin de la

personalidad y l a s l e y e s d e l s e n t i d o marcan l a T e s i s . La

personalidad tiene una gnesis s o c i a l y es esto l o que


- 135 -

i n t r o d u c e l a p o s i b i l i d a d de comprensin.

3.4. BT. PRnRT.-RIfA DEL ESTILO -1933-

En 1933 Lacan p r e s e n t a t r a b a j o s en colaboracin a l a s

sesiones de l a Societ mdico- psychologique que son

p u b l i c a d o s en los "Aanales adico-psycbologiques' (LACAH;

CLAUDE; HEUYER. 1933; LACAF; HBUYER. 1933 a; LACAH; HEUYER.

1933. b . ) . Tambin a p a r e c e en "Le Pbare de Feuilly', en su

nmero 3-4 de 1933, s u poema "Hiatus irrationalis".

"El problema del e s t i l o y la concepcin psiquitrica de

las formas paranoicas de la experiencia", e s p u b l i c a d o en e l

nmero 1 de l a r e v i s t a "Xinotavre" en J u n i o de 1933 (1987).

Lacan seala que, de l o s problemas de l a creacin artstica,

e l d e l e s t i l o r e q u i e r e una solucin terica.

El a r t i s t a s e forma una idea del conflicto entre l a

creacin r e a l i s t a que s e f u n d a en e l c o n o c i m i e n t o objetivo y

la creacin "estilizada" . Segn l a idea que s e haga e l

artista concebir e l e s t i l o de una forma u o t r a . Seala que

la investigacin de l o s t e x t o s e s c r i t o s p o r " l o c o s " t i e n e

b a s t a n t e que a p o r t a r a e s t a cuestin ( O p . c i t . p . 3 3 5 ) !
algunas d esas fornas de la experiencia vivida, las fornt llanadas
Mrbidas, se presentan coao particularaente fecundas en nodos de expresin
simblicos que, aunque irracionales en su fundaaento, no por ello dejan de
estar provistos de una significacin intencional eainente y de una
conunicabilidad tensional uy elevada, '
- 136 -

Lacan sefiala que e l nundo d e l pslctlco Be halla

transformado y que l a misma percepcin est impregnada de

"significacin personal", lo que hace imposible la

neutralidad afectiva d e l objeto . Del estudio de l a s

producciones de e s t o s s u j e t o s s e puede v e r :

1. La significacin humana de l o s smbolos: e s anloga ala

de l a s creaciones del folklore y l o s sentimientos que l a

i n s p i r a n no s e d i f e r e n c i a n de l o s de l o s g r a n d e s a r t i s t a s .

2. Caracterizacin en l o s smbolos de una t e n d e n c i a que

denomina "identificacin I t e r a t i v a d e l o b j e t o " ( repeticin

cclica), emparentada con procesos constantes de creacin

potica y que, segn Lacan, sera una de l a s c o n d i c i o n e s

c r e a d o r a s de e s t i l o .

3. E l valor de r e a l i d a d de l o s smbolos creados por e l

pslctlco no s e p i e r d e a c a u s a de s u gnesis.

Todo esto hace que l a vivencia paranoica tenga un

"margen de c o m u n i c a b i l i d a d " y u b i c a como e j e m p l o a Rousseau

y l a influencia fascinante que su experiencia mrbida

ejerci en s u poca. De e s t e modo l a concepcin d e l mundo

que engendra s e puede c o n c e b i r como "una s i n t a x i s original"

que puede s e r o b j e t o de conprensin y sto l e d a s u v a l o r

humano <0p.cit.p.337):
- 137 -

'El conocjMento d tst sintaxis nos parece una introduccin indispensable


para la coaprensin de los valores siablicos del arte, y auy especialaente
de los problemas del estilo -a saber, las virtudes de conviccin y de
comjnin huaana que le son propios- , y para la coaprensin, tambin, de
las paradojas de su gnesis -probleaas sieapre insolubles para toda
antropologa que no se haya 1liberado del realismo ingenuo del objeto, '

Del mismo afio, 1933, e s e l t e x t o sobre 'Motivos del

criaen paranoico: el crimen de las hermanas Papin" (LACAJ,

1987). En e l mismo contina l a lnea de su T e s i s en e l

anlisis de un caso c r i m i n a l . Tanto e n e l Caso Alme como en

e l Caso de l a s hermanas P a p i n , Lacn comienza a t r a b a j a r e l

tema de l a imagen d e l o t r o . P o s t e r i o r m e n t e , desarrollar y

ser su primera teora en e l campo psicoanaltico: l a

tpica de l o I m a g i n a r l o .

Como sntesis de e s t e a p a r t a d o s e puede c i t a r a l mismo

Lacan en l a "Presentacin general de nuestros trabajos

cientficos" 19.33) 1987. p. 347):


*f(eaos sido llevados a estos puntos de vista por nuestros priaeros
estudios sobre los delirios, y muy especialmente sobre los trastornos del
lenguaje observados en los delirantes. Los trabajos de nuestros antecesores
sobre el teaa nos han iniciado a introducir los atodos de la lingstica
en el anlisis de las manifestaciones escritas del lenguaje delirante, '
- 138 -

4.-LA CUESTIN DEL LBgGUAJE Bg LA TEQKIA DE LQ IKAGIIARIQ -

1936-1952-

En este apartado se trabajar l a primera teora

pslcoanaltica que L a c a n elabora y que se c e n t r a en l o

i m a g i n a r i o . Hay que s e f i a l a r que e s t e c o n c e p t o t i e n e en Lacan

un definicin muy p r e c i s a . Se t r a t a de l a Imago, l a imagen,

y e l p a p e l c e n t r a l que l e a t r i b u y e en l a economa psquica.

Lacan parte d e l hecho de l a inmadurez biolgica d e l

recin n a c i d o , de su d i s c o r d a n c i a e I n c o n p l e t u d . L a funcin

de l a imagen l e permite captarse anticipadamente como

unidad. Esta captura de l a imagen lleva a l sujeto a

identificarse con e l l a , p o r e s o Lacan h a b l a de alienacin

imaginaria.

La presentacin d e l m a t e r i a l que se har aqu apunta a

s e f i a l a r dos c u e s t i o n e s . P o r una p a r t e , un e s c u e t o d e s a r r o l l o

cronolgico permitir s e g u i r l a formulacin y cambio de l a

teora de l o i m a g i n a r i o . Por o t r a , s e u b i c a e n cada t e x t o

l a s r e f e r e n c i a s a l a cuestin d e l l e n g u a j e . De e s t e modo s e

puede p r e c i s a r cuando i n t r o d u c e e l c o n c e p t o de l o simblico,

a partir de qu r e f e r e n c i a s ^ y cmo l a l e y h e g e l i a n a d e l

reconocimiento, que marca l a teora de lo Imaginario,

aparecer como l e y de l a p a l a b r a en 1953..


- 139 -

4.1. EL ESTADIO DEL ESPEJO -1936-

A partir de 1933 y h a s t a 1953, f e c h a en l a que r e n u n c i a ,

Lacan p e r t e n e c e a l a Sociedad Peicoanalitica de Pars, s u

participacin en l a s r e u n i o n e s r e g u l a r e s c o n s t a slo p o r e l

extracto de l a s actas, n excepcin de l o s trabajos que

figuran cono redactados p o r l. E s t a s Intervenciones han

sido recopiladas por Jacques-Alaln Xlller bajo el titulo

"Intervenciones de Lacan en la Sociedad psicoanaltica de

Pars"lLkCAJi, <1933- 1950> 1985).

La conunlcacln p r e s e n t a d a a l 14 Congreso Psicoanaltico

de Marlenbad, d e l 3 de a g o s t o de 1936, l l e v a p o r ttulo "El

estadio del espejo" y es su primera Intervencin

psicoanaltica. I n f l u e n c i a d o p o r l a psicologa a n i m a l y la

fisiologa humana, ubica en e l nifio -entre los seis y

d i e c i o c h o meses- e l r e c o n o c i m i e n t o Jubiloso que e s t e hace

de su Imagen. E s t a imagen , en l a que e l n i f i o s e r e c o n o c e

anticipadamente , e s en r e a l i d a d , l a de un o t r o . De all

que Lacan ubique l a identificacin i m a g i n a r i a constitutiva

del yo. E s t a teora s e c e n t r a en l a relacin p a r a n o i c a d e l

hombre con e l o b j e t o , e s d e c i r , s e u b i c a en una situacin de

rivalidad c o n un o t r o . S I b i e n ns a d e l a n t e Lacan rechaza

e s t a teora, continuar u b i c a n d o a l y o como o r i g i n a r i a m e n t e

desintegrado, diferencindose de l a s c o n c e p c i o n e s que h a b l a n


- 140 -

del yo como u n i f i c a d o . Sobre e s t e tema hay una comunicacin

posterior presentada c o n e l ttulo "El estadio del espeja

como foraador de la funcin del yo tal cowo se nos revela en

la experiencia psicoanaltica" (LACAI, <1949>T1.1989). En

e s t e t e x t o Lacan s e f i a l a c l a r a m e n t e l a d i f e r e n c i a e n t r e e l yo

y e l s u j e t o (Op.cit.p.87 ):
*,., la natrii siabilica en la que el yo foraal te precipita en una forma
primordial, antes de objetivarse en la dialctica de Ja identificacin con
el otro y antes de que eJ Jenguaje Je restituya en Jo universal su funcin
de sujeto.'

Hace r e f e r e n c i a a l t e x t o de L e v i - S t r a u s s " L a e f i c a c i a

simblica"1949>1977) sealando l a e f i c a c i a simblica de l a

imagen. Es o p a r t i r de l a l e c t u r a de L e v i - S t r a u s s que Lacan

realiza una importante modificacin. Introduce la

a n t e r i o r i d a d de l o simblico y u b i c a a l yo en s u dimensin

imaginarla y a l s u j e t o como trmino simblico. Sobre este

punto se v o l v e r * ms a d e l a n t e .

4.2.- fQ\lM ES EL IHTERLXPTQB? -1936-

En su texto " Ks all del 'Principio de realidad'"

(LACAS.<1936> TI.1989) . Lacan hace la crtica al

asoclacionismo e introduce, en ese momento,la importancia

del anlisis fenomenolgico. En e l apartado que titula

"Descripcin fenaaenolgica de la experiencia analtica"

s e f i a l a que l o dado e n l a situacin analtica e s primeramente


- 141 -

l e n g u a j e , un s i g n o (Op.cit.p.76):
Pero el piiconalitU, p*r no desJigr 1 experiencii del lenguaje de Ja
situacin iepJicada por eJJa, cuaJ es la de interlocutor, se atiene al
sencillo hecho de que el lenguaje, antes de significar algo, significa para
alguien',

De all que en l a situacin analtica e l a n a l i s t a , p o r

el solo hecho de e s t a r p r e s e n t e y escuchar, hace que e l

p a c i e n t e s e d i r i j a a l y , p o r l a r e g l a fundainental/parece

lo que " q u i e r e decirle". De e s t e nodo e l oyente puede

reconocer l a intencin <0p.cit.p.77):


'fis, pues, la intencin revela ser en Ja experiencia inconsciente, en
tanto expresada y consciente, en tanto repriaida, no obstante que el
lenguaje, al ser abordado por su funcin de expresin social, rev Ja a Ja
vez su unidad significativa en Ja intencin y su antigedad constitutiva,
como expresin subjetiva, decJarando en contra deJ pensaaiento, Mentiroso
con J.'

Se trata, e n l a e x p e r i e n c i a analtica, d e l o y e n t e como

interlocutor. Pero, quin es este interlocutor? Lacan.

seala que no s e t r a t a d e l a n a l i s t a que est all presente.

Hay un o t r o i m a g i n a r i o , dir en e s e momento, p e r o ms r e a l .

Se t r a t a d e l o t r o de l a t r a n s f e r e n c i a que a p a r e c e d e f i n i d o

como I m a g i n a r i o .

Si e l p s i c o a n a l i s t a rehusa e l papel que e l s u j e t o l e

otorga, ste 'traicionar Ja imagen con la que la

sustituye". De e s t e modo e l p s i c o a n a l i s t a d e s c u b r e cul e s

esa imagen que e l s u j e t o r e a c t u a l i z a en s u d i s c u r s o , pero

que a l a vez Ignora . De aqu s u r g e e l poder que e l a n a l i s t a

t i e n e en l a direccin de l a c u r a .
- 142 -

El analista opera por la transferencia y la

interpretacin. L a direccin de l a c u r a tiene una accin

teraputica de doble movimiento: de asimilacin de una

imagen r e a l y p o s t e r i o r desaslmilacin.

Lacan hace r e f e r e n c i a a una antropologa n a c i e n t e que

pone de l u n l f l e s t o e l antropocentrisno d e l conocimiento y

h a b l a d e l pensamiento I d e n t l f i c a t o r l o .

Tambin i n t r o d u c e l a cuestin de l a I n t e r s u b j e t l v i d a d .

En e s t e s e n t i d o , l a naturaleza d e l hombre e s s u relacin c o n

e l Hombre , e s d e c i r , se t r a t a de r e l a c i o n e s Interhumanas.

El hombre l l e v a l a s marcas de l a p a r t i c u l a r "constelacD"

de l o s p r i m e r o s afios de s u i n f a n c i a y e s p o r l a va d e l

"compleja" que s e i n s t a u r a n l a s imgenes c o n l a s c u a l e s s e

identifica. L a s imgenes, como i n f o r m a d o r a s d e l d e s a r r o l l o ,

distribuyen l o s "puestos imaginarios" c o n l o s que Lacan

d e f i n e , en e s e momento, l a p e r s o n a l i d a d .

En el texto "La familia" <LACAI,<1938> 1977),

diferenciar el complejo del instinto. El primero se

caracteriza p o r s u relacin c o n e l c o n o c i m i e n t o , c o n las

leyes d e l grupo humano a l que p e r t e n e c e y p o r s u d i f e r e n t e

relacin a l o b j e t o .
- 143 -

4.3.- I.A T.DfiTC.A DHL RTIJETQ -1945-

Despus d e l parntesis de l a Segunda Guerra, Lacan

p u b l i c a en 1945, en l a r e v i s t a "Caiers d'Art', su t e x t o "

Bl tieapo lgico y el aserto de certiduabre anticipada.Un

nuevo sofisma" (LACA,TI.1989). L a introduccin de l a lgica

s i r v e a Lacan p a r a e s t a b l e c e r una modulacin d e l tiempo: e l

instante de l a mirada, e l tlenpo para conprender y el

momento de c o n c l u i r . De e s t e modo seala que e l t i e m p o s e

presenta segn modos diferentes y evidencia una

discontinuidad. E l ejemplo de los tres prisioneros le

p e r m i t e e j e m p l i f i c a r l a r e f e r e n c i a de un "yo" a l o s o t r o s ,

ya que l a c o l e c t i v i d a d est r e p r e s e n t a d a e n l a forma de e s t e

soflsna. Esta e s l a lgica d e l s u j e t o , una lgica t e m p o r a l

de t r e s t i e m p o s , que t i e n e una r e f e r e n c i a a l o s o t r o s .

En "Cahiers d'Art" 1945-1946, Lacan publicar "Bl nmero

trece y la forma lgica de la sospecha" ( LACAN, 1988). E s t e

texto se d e s a r r o l l a a partir d e l anlisis de una lgica

colectiva, que b a b i a s i d o planteado en e l t e x t o mencionado

anteriormente.

Se t r a t a d e l d e s a r r o l l o de una lgica d e l s u j e t o p o r l a

cual <0p.cit.p.8):
"...fJ tueto de Ja existencia se asieila a la esencia, radicalaente
cultural para nosotros, a Ja cuaJ se apJica eJ trmino de humanidad",
- 144 -

4.4.- LA CAUSALIDAD PSQUICA -1946-

"Acerca de la causalidad psquica" e s e l ttulo d e l

Inforne que Lacan presenta, e l 26 de s e t i e m b r e de 1946

(LACAH,!!.1969), en l a s J o r n a d a s psiquitricas de Bonneval.

El texto se inicia con una crtica al "rgano-

dinamismo" de Henry Ey. Es de sealar que Lacan y Ey t i e n e n

una polmica que l o s acompaar t o d a l a v i d a . Bfectivanente,

ambos eran compaeros de estudios y l a Tesis de Lacan

<<1932> 1987) t i e n e un homenaje inicial a Henry Ey y una

c i t a a su t e x t o donde m a n i f i e s t a s u a c u e r d o c o n e l artculo

"La Dotion d' automatisae en p s y c h i a t r i e " <Ey,l932>^y dice

que es a l g u i e n "con quien hablar". S u s caminos diferentes

r e p r e s e n t a n l a s dos maneras de r e s o l v e r l o s problemas que e l

psicoanlisis planteaba a l a psiquiatra. L a solucin de

Lacan es e l pasaje de l a psiquiatra a l psicoanlisis,

mientras que l a de Ey es e l intento de integracin de

c o n c e p t o s psicoanalticos en l a psiquiatra (HILLER, <1981>

1984).

En l a ponencia "Les liaites de la p s y c h i a t r i e . Le

probljoe de la psychognse" <Ey. <1946> 1950), Ey rechaza

la causalidad psquica de l o s t r a s t o r n o s mentales y define

la psicognesis p a r a l a a c t i v i d a d psquica n o r s i a l . S t r a t a
- 145 -

entonces de una organognesis de l a patologa mental

(Op.clt.p.19):
s'*git d'une orginiMtion hirechite de nivetux et de pltn
structunux, telle que J'on peut dir (et c'eit *e Je point de vue
jiksonien fonaaentil) que J'activiti "paychique' noraale eat taaentielaent
une 'aacension', un quiJibre raJis par Je jeu des forces psychiques et
aussi, par consquent, une forae d'intigration des activits psychiques
infrieures "anormales

De este nodo la psiquiatra se ocupara de l a s

v a r i a c i o n e s patolgicas. Ey s e f i a l a que negar sto e s negar

l a p o s i b i l i d a d de l a e x i s t e n c i a de l a psiquiatra. E l

estatuto n i s n o de l a psiquiatra se h a l l a r l a en Juego

f r e n t e a l a s c u e s t i o n e s que p l a n t e a e l psicoanlisis. E s l o

que Ey s e f i a l a en e l P r e f a c i o de s u ^Tratado de psiquiatra"

(1980.p. X I V ) .

La crtica que Lacan realiza en su p o n e n c i a (<1946>

TI.1989), u b i c a a l organodlnanismo de Ey cono un o r g a n l c l s m o

y e s e l punto de p a r t i d a p a r a -retomando s u T e s i s (<1932>

1987)- hacer e l pasaje de l a c a u s a l i d a d orgnica a la

c a u s a l i d a d psquica.

Lacan sefiala que e l problema de l a l o c u r a no puede

separse de l a significacin, d e l problema d e l l e n g u a j e para

el hombre. L a palabra aparece aqu cono "nudo de

significacin" y s e f i a l a l o s nodos o r i g i n a l e s d e l l e n g u a j e en

la locura: alusiones verbales, relaciones cabalsticas,

hononinias, retrucanos, n e o l o g l s n o s , e t c . P e r o todo ello


- 146 -

evidencia una lgica y no un e r r o r . Lacan, en e s t e texto,

vuelve a Cleranbault para recordar s u afirnacin de que l o

ideognlco no e s o t r a c o s a que l a bsqueda de l o s lnites de

l a significacin.

Para d e f i n i r l a cuestin de l a c a u s a l i d a d psquica Lacan

recurre a l c o n c e p t o de imago y seala que l a h i s t o r i a d e l

s u j e t o se o r g a n i z a en una s e r i e de i d e n t i f i c a c i o n e s i d e a l e s

cuyo s i s t e m a sera e l yo, l o que l o opondra a l a concepcin

d e l yo como sntesis. Lacan h a b l a d e l c o n o c i m i e n t o paranoico

y d e l transtivismo, sealando que s e t r a t a de l a matriz

del yo. E l p r i m e r e f e c t o de l a imago, L a c a n y a l o haba

demostrado c o n e l e s t a d i o d e l e s p e j o , e s l a alienacin d e l

s u j e t o (formulacin de c l a r a r e s o n a n c i a hegeliana).

En este momento histrico L a c a n dir que e l deseo d e l

hombre se constituye p o r mediacin, es deseo de hacer

r e c o n o c e r s u deseo y l o i n s c r i b e en l a dialctica d e l amo y

el esclavo.

4.5.- EL SUJETO DEL SElTTTnn -IQAft-

"La agresividad en psicoanJisis", ( L A C M , <1948>T1.1989)

es presentado al II Congreso de p s i c o a n a l i s t a s de l e n g u a

f r a n c e s a , en B r u s e l a s . L a alienacin i m a g i n a r l a a l o t r o , que
- 147 -

plantea Lacan .desemboca en una p e r s p e c t i v a mortfera. En

e s t e t e x t o s e i n t e r r o g a s o b r e l a cuestin de l a n a t u r a l e z a

metapslcolgica de l a s t e n d e n c i a s mortferas.

Seala Lacan que l a a g r e s i v i d a d se manifiesta como una

e x p e r i e n c i a s u b j e t i v a . L a e x p e r i e n c i a analtica s e d e s a r r o l l a

"en" y " p o r " l a "comunicacin verbal" que define como

"captura dialctica d e l sentido" <0p.cit.p.95). Supone un

s u j e t o que s e m a n i f i e s t a a o t r o , pues slo un s u j e t o puede

"comprender un s e n t i d o " y a l a i n v e r s a t o d o s e n t i d o " i m p l i c a

un sujeto".

La presin intencional se puede experimentar en l a

experiencia analtica. Se l a puede leer en el sentido

simblico de l o s sntomas, en l a modulacin reivindicatora

del discurso, en l a s i n e x a c t i t u d e s d e l r e l a t o y seala que

la intencin a g r e s i v a t i e n e s u s e f e c t o s . E l dilogo a p a r e c e

as como una r e n u n c i a a l a agresividad.

4.6.- LA DIALCTICA PULSTOITAL - 1 9 5 0 -

E s t e t e x t o fu p r e s e n t a d o e n l a X I I I C o n f e r e n c i a de l o s

psicoanalistas de lengua francesa, en colaboracin con

K l c h e l Cnac, e l 29 de mayo de 1950 ( LACAH; CEffAC. TI.1969.

p. 121):
- 148 -

',,.no putde apttr iiquier Ja reaJidad concreta deJ criaen ain referir
ste a un MMOJMMO cuyas foraas positivas se coordinan en Ja sociedad,
pero que se inscribe en Jas estructuras radicales iransaitidas
inconscientemente por el Jenguaje.,, "

Lo que d i s t i n g u e l a s conductas cono nrbldas e s e s e

carcter simblico. Las estructuras de l a s o c i e d a d son

simblicas, e l individuo normal se v a l e de e l l a s p a r a

conductas reales y e l criminal l a s expresa a travs de

c o n d u c t a s simblicas.

Respecto a l a s p u l s i o n e s ^Lacan dir que no s e t r a t a de

una subordinacin a a l g o y a dado s i n o que " s i m b o l i z a n " e

" i n t e g r a n dialcticamente" l o s o r i f i c i o s d e l cuerpo.

En e l resumen de l a s r e s p u e s t a s de Lacan, que f i g u r a en

l a Revue Frangase de psycbanaJjse, n2 1 de 1951, se s e f i a l a

que e l anlisis es dilogo y p r o g r e s o h a c i a un s e n t i d o .

4.7.- LA LESGUA Y EL PSIQUISHQ DEL FISQ -195Q-

Se t r a t a de una intervencin de L a c a n en e l marco d e l

Congreso de psiquiatra (LACAI,<1950>1985). En l a misma

s e f i a l a que l a l e n g u a e s l a e s t r u c t u r a e s e n c i a l p a r a e s t u d i a r

e l psiquismo d e l nifio .

Lacan cita e l texto de Levl-Strauss (LEVI-STRADSS

<1949>1985), en e l que e l antroplogo r e a l i z a l a crtica

a B l o n d e l y P l a g e t a raz de l a cuestin d e l pensamiento


149

prlnitlvo e infantil. En e l n l s n o t r a b a j o de L e v i - S t r a u s B

hay una referencia a Jakobson, se trata de 'Lenguaje

infantil, afasia y leyes generales de la estructura fnica'

(JAKOBSOF <1941> 1974). Jakobson s o s t i e n e en ese t e x t o <0p.

cit.p.93)
'1 devenir del lenguaje infantil, la disolucin del lenguaje afisico,
la sincrona y la diacrona de las lenguas del aundo revelan un conjunto de
leyes coaunes de solidaridad, Esas leyes atestiguan el desarrollo por capas
del sisteaa lingstico, en especial del sisteaa foneatico, y su
universalidad establece la constancia de un orden de sucesin, '

4.8. LA ESCAWSIOH DE LA YEKDAD -1951-

En "Intervencin sobre la transferencia' Lacan e s c r i b e

(LACAH,<1951> TI.1989.p.205)!
'n un psicoanlisis, en efecto, el sujeto, hablando con propiedad, se
constituye por un discurso donde la aera presencia del psicoanalista
aporta, antes de toda intervencin, la dimensin del dilogo, '

Es p o r e s t o que e l psicoanlisis es d e f i n i d o cono una

e x p e r i e n c i a dialctica. Lacan ejenpliflca con e l caso Dora

(FEED, <1905> AE,TVII(1978); BF.T2.(1973)), l a s Inversiones

dialcticas que r e a l i z a Freud, cono forma de 'escansin' de

la verdad.

Freud, a n t e l a d e n u n c i a que hace Dora de l o s "ecJIios de

la realidad", realiza una primera Inversin dialctica:

'Cul es tu propia parte en el desorden del que tm quejas?'

La verdad es que, g r a c i a s a l a c o a ^ l l c l d a d de Dora, l a


- 150 -

situacin p o r e l l a d e n u n c i a d a s e s o s t i e n e .

E l t e x t o de Lacan narcar una cuestin c e n t r a l s o b r e l a

t r a n s f e r e n c i a (LACAI, Op.cit.214):
transferenc* no ts nada real en el iujeto, sino la aparicin,
en un soaento de estancaaiento de la dialctica analtica, de los Modos
permanentes segn los cuales constituye sus objetos, '

La transferencia tona as s u v a l o r e n funcin d e l

"momento dialctico".El p r o g r e s o p a r a e l s u j e t o llegara de

la "proyeccin de su pasado en un discurso en

devenir."<0p.cit.p.214)

4.9.- LA CESTIOK DEL LEUQAJE Elf LA TEORA DE LO IKAQIABIQ

Qu aporta l a teora de l o Imaginario sobre e l

l e n g u a j e ? En e s t e perodo cabe s e f i a l a r :

. Se i n t r o d u c e l a situacin analtica cono una e x p e r i e n c i a

de lenguaje.

. Se t r a t a de una situacin de interlocucin. S i g n i f i c a algo

para alguien y e s , de este modo, expresin de l a

subjetividad. L a e x p e r i e n c i a analtica s e u b i c a e n e l marco

de l a conunicacin v e r b a l y de l a c a p t u r a d e l s e n t i d o . E s l a

cuestin d e l sentido la que introduce al sujeto.

Interlocucin quiere decir as, Intersubjetlvldad,

e x p e r i e n c i a interhumana.

. E l i n t e r l o c u t o r no e s e l a n a l i s t a . L a t r a n s f e r e n c i a e s l a
- 151 -

reactuallzacin de una i n a g e n en e l d i s c u r e o .

. Eelacin l c x : u r a - l e n g u a j e .

. L a p a l a b r a e s d e f i n i d a cono nudo de significacin.

. E l dilogo aparecer cono s a l i d a de l a tensin a g r e s i v a e n

l a que quedaba e n c e r r a d a l a teora de l o i n a g i n a r i o .

4.10.- LAS RKPERENCTAS A LEVI-STRAUSS Y JAKOBSQl

Las referencias a Levi-Strauss y Jakobson son

inportantes para seguir l a cronologa que realiza esta

T e s i s . Dado s u peso e n l a Introduccin d e l o r d e n sinblico y

las leyes del lenguaje, merecen ser tratadas

p a r t l c u l a r n e n t e . De e s t e modo servirn cono introduccin a l

przlno a p a r t a d o .

4.10.1.- CLATOE LBYI-STRAUSS

Cono y a s e ha s e f i a l a d o , L a c a n c o m i e n z a a c i t a r a L e v l -

S t r a u s s en 1949. .Cabe a n a l i z a r l o cono una r e f e r e n c i a , y a que

es Inportante en l a conceptuallzacin que L a c a n hace de l o

simblico.

El artculo que L a c a n pita, en 1949, e s "a e f i c a c i a

siablica' 1949>1977). L a eficacia siablica e s d e f i n i d a

p o r L e v i - S t r a u s s , como una propiedad inductora, siendo l a


- 152 -

netfora potica uno de l o s e j e a p l o s que c i t a .

Dos cuestiones son de central Importancia en este

articula. L e v l - S t r a u s s s e f i a l a que e l I n c o n s c i e n t e s e reduce a

la funcin simblica que en t o d o s s e e j e r c e segn l a s mismas

l e y e s y que s e reduce a l c o n j u n t o de l a s mismas (Op.cit.p.183-

84). En oposicin a l a concepcin d e l inconsciente como

depsito L e v i - S t r a u s s e s c r i b e < 0 p . c i t . p . 1 8 4 ) :
'El inconsciente, por el contrario, es siempre vacio o, s
exactaaente, es tan extrao a las iagenes cono lo es el estsago a los
aliaentos que Jo atraviesan, rgano de una funcin especifica, se Jieita a
imponer leyes estructurales a elementos inarticulados que vienen de otra
parte -y esto agota su realidad- ; pulsiones,mociones, representaciones,
recuerdos, Se podra decir, entonces, que el subconsciente es el lxico
individual en el que cada uno de nosotros acumula el vocabulario de su
bis loria personal, pero este vocabulario solamente adquiere significacin -
para nosotros mismos y para los dems- si el inconsciente Jo organiza segn
sus Jeyes y construye as un discurso, '

En un artculo de 1945, " E l anlisis estructural en

lingstica y antropologa" (LEVI-STEAUSS. 1977), Levl-Strauss

i n t r o d u c e l a fonologa c o n T r u b e t z k o y y Jakobson. E s a travs

de s u l e c t u r a como L a c a n tomar c o n t a c t o c o n Jakobson y, por

su i n t e r m e d i o , c o n S a u s s u r e .

Las estructuras eleneDtales del pareDtesco' (LEVI-

STRAUSS, <1949> 1985) e s l a o b r a i n a u g u r a l de l o que se llam

antropologa estructural. S i n entrar en e l d e t a l l e de l a s

obras de L e v i - S t r a u s s , hay que s e O a l a r que Lacan e n c u e n t r a en


- 153 -

l o B mencionados t e x t o s no slo e l fructfero h a l l a z g o de l a

lingistica s i n o tambin a un l e c t o r a t e n t o d e l psicoanlisis.

L e v i - S t r a u s s se i n t e r n a e n e s a lnea de l o s antroplogos que,

aunque sea desde una perspectiva critica ,establecieron

i n t e r e s a n t e s c o n e x i o n e s c o n e l psicoanlisis.

Puede d e c i r s e que e s t a conexin s e i n i c i a c o n e l Complejo

de Edipo freudiano, ltimo mito de l a modernidad ,segn

Lacan,y que ha s i d o e s t u d i a d o como t a l p o r l o s antroplogos.

1 hecho de que L e v i - S t r a u s s sea, en ese momento, un

buen l e c t o r d e l t e x t o analtico, t i e n e una de s u s r a z o n e s en

que es h e r e d e r o d e l pensamiento de D u r k h e i n y de Xauss. P o r

este motivo, puede d a r una definicin no s u b s t a n c i a l l s t a d e l

i n c o n s c i e n t e y d e f i n i r l o como vaco.

El p r i m e r e f e c t o en Lacan e s , como ya se ha e e f i a l a d o , s u

redefinicin d e l e s t a d i o d e l e s p e j o . E s all donde introduce

l a m a t r i z simblica donde p r e c i p i t a e l y o y, p o r o t r o l a d o , l a

funcin d e l s u j e t o como l i g a d a a l l e n g u a j e .

Por todo l o expuesto, puede d e c i r s e que e l c o n c e p t o de l o

simblico e n t r a en l a produccin de Lacan a travs de L e v i -

Strauss.
- 154 -

4.10.2.- RQXAg JAKQBSQg

Konan Jakobson,cono ya s e ha sefialado, es c i t a d o por

prinera vez p o r Lacan e n s u intervencin en e l Congreso de

psiquiatra de 1950.

En esa cita Lacan hace referencia a l a fonologa.

Efectivanente, los estudios fonolgicos de Jakobson

encuentran, en e l p r i n c i p i o de oposicin de S a u s s u r e , una

referencia fecunda ya que oposicin l a p l l c a b i n a r i e d a d . L o s

r a s g o s d i s t i n t i v o s fonolgicos c o n l l e v a n una eleccin entre

dos trnlnos de una oposicin. L a cuestin d e l b l n a r l s n o ser

una p r o p i e d a d que Lacan conservar a l o l a r g o de s u ensefianza.

La l e c t u r a de J a k o b s o n que v a a producir ia^rtantes

e f e c t o s en Lacan, e s "Dos aspectos del lenguaje y dos tipos de

trastornos a/sieos"1956> 1967). Esta influencia se har

sentir en su t e x t o de 1957 "La i n s t a n c i a de la letra en el

inconsciente" (LACA!,TI.1989).

Es a travs de Jakobson y, por su i n t e r j n e d i o , de

Saussure,cono Lacan introducir l a s leyes del lenguaje

diferencindolas de l a s l e y e s de l a p a l a b r a .

Cabe sefialar que, todas l a s referencias que Lacan

utiliza, l a s r e c r e a y hace un u s o e s p e c i f i c o de e l l a s . Esto

tambin sucede c o n l a cuestin de l a metfora y l a n e t o n l m l a .


- 155 -

En e l texto de Jakobeon de 1956, ee desarrolla la

cuestin d e l carcter doble d e l lenguaje; hablar supone

s e l e c c i o n a r e n t i d a d e s lingsticas y c o n b i n a r l a s en u n i d a d e s .

E l p r i m e r o se c o r r e s p o n d e c o n e l laodo de relacin que S a u s s u r e

denomina i n abeentia y e l segundo i n praeseota. E l p r i m e r o ,

se r e f i e r e a e n t i d a d e s a s o c i a d a s en e l cdigo y, e l segundo, a

entidades relacionadas en el mensaje o en ambos. Las

relaciones paradigmticas y sintagmticas s e e x p r e s a n en l o

que Jakobson llama l o s dos p o l o s d e l l e n g u a j e : metfora y

metonimia.

Interesa sefialar que Lacan difiere de Jakobson en l a

medida en que transforma l a metfora y l a metonimia en

condensacin y desplazamiento. Para Lacan l a metfora s e

d e f i n e p o r una relacin de sustitucin, "una palabra por otra"

(Ver:"Jakobson et Lacan", GRIBGG,1985).

Hay dos homenajes a Jakobson en l o s t e x t o s de Lacan,

separados por quince afios. El primero es de 1957, " L a

instancia de la letra en el inconsciente" (LACAN, TI. 1989). E l

segundo, de 1972, se encuentra en el Seminario Aun

(LACAI, 1985). La d i s t a n c i a est marcada por e l pasaje que

Lacan llamar de l a lingstica a l a "linguistera".

Lacan s e f i a l a que t o d o l o que e s l e n g u a j e p e r t e n e c e a l a

lingstica, p e r o ( O p . c i t . p . 2 4 ) :
- 156 -

,, si se considert todo Jo que, de Ja definicin deJ Jenguaje, se


desprende en cuanto a Ja fundacin del sujeto , tan renovada, tan subvertida
por Freud hasta eJ punto de que aJJ se asegura todo Jo que por boca suya
stabJeci coso inconsciente, habr entonces que forjar alguna otra paJabra,
para dejar a Jakobson su dominio reservado. Lo Jlaaar Ja Jinguistera,'

Para c o n c l u i r e s t e a p a r t a d o s o b r e l a s r e f e r e n c i a s a L e v l -

Strauss y Jakobson que a p a r e c e n en l a produccin de Lacan,

sera interesante aclarar que Lacan no ha sido nunca una

referencia para ellos. Las r e f e r e n c i a s en l o s mencionados

autores s o n a l psicoanlisis en general y a Freud en

particular.
- 157 -

5 .- LAS "LEYES DE LA PALABKA". 1953

Para e l a b o r d a j e de 'Funcin y campo de la palabra y el

lenguaje" (LACAU <1953> T I . 1 9 8 9 ) , s e c o n s l d e r a r & n t a n t o l a s

circunstancias en l a s que s e e l a b o r a , como l o s d i f e r e n t e s

a p a r t a d o s que l o conponen. En e s t o s , s e Indicarn l o s p u n t o s

en l o s que s e a d v i e r t e un cambio de posicin de Lacan

respecto a d e f i n i c i o n e s previas. En c u a n t o a l tema de e s t a

Tesis, e s de s e f i a l a r que en e s t e texto se t r a t a de l a s

" l e y e s de l a p a l a b r a " .

5.1.- LAS CIRClSTAgCIAS

El Prefacio del citado texto, hace r e f e r e n c i a d i r e c t a

al contexto en e l cual se inscribe . La cita que l o

introduce e s l a que Sacha Hacht haba e s c o g i d o como acpite

para l o s "Estatutos propuestos para el Instituto de

Psicoanlisis" de noviembre de 1952 (MILLBH,1987). La

mencionada cita pertenece, como hace constar Hacht, al

"Prefacio de introduccin biolgica al estudio de la

neurologa y de la psicopatologa" y s u s a u t o r e s s o n C.V.

Monakow y E. Kourgue:
- 158 -

'En ptrticultr, no br que olvidtr que U teptncin en etbriologi,


imtomi, fi$iolog, psicologi, tocioJogi, clinici, no existe en U
natunleza, y que no hay ais que una disciplina: la neurobiologia, a la que
la observacin nos obliga a agregarle el adjetivo huaana en lo que nos
concierne, '

La prinera frase del Prefacio d e l t e x t o de Lacan,

sefiala que ese discurso lleva l a s narcas de sus

c i r c u n s t a n c i a s . Se t r a t a d e l nomento histrico que se conoce

como l a "Escisin", producida en 1953 en l a Sociedad

Psicoanaltica de Pars y que llev a l a creacin de l a

S a c i e d a d F r a n c e s a de Psicoanlisis.

La S o c i e d a d Psicoanaltica de Pars haba s i d o fundada

en 1926. Jacques Lacan e r a miembro de l a Comisin de

Ensefianza desde 1948 . La prctica de l a s s e s i o n e s c o r t a s

que realizaba Lacan era tema de controversias. Los

principios tericos e n c u e n t r a n su base p r i m e r a en e l t e x t o

de Lacan " Intervencin sobre l a transferencia' (LACilf

<1951> TI.1989), siendo explcitamente d e s a r r o l l a d o s en

'Funcin y caapo de la palabra y el lenguaje'. Sobre e s t e

tema Lacan volver en d i f e r e n t e s momentos de s u produccin.

Sin embargo, l a crisis gira en t o r n o a l a creacin de un

Instituto de psicoanlisis y s e e x t i e n d e desde e l 17 de

J u n i o de 1952 a l 16 de J u n i o de 1953, cuando Lacan abandona

la presidencia y Lagache, Dolto y Favez-Boutonier hacen

llegar su r e n u n c i a anunciando l a creacin de l a S o c i e d a d

F r a n c e s a de Psicoanlisis.
- 159 -

La cronologa de e s t a c r i s i s y l o s d i f e r e n t e s e l e a e n t o s

I n t e r v i n i e n t e s en l a n i s n a pueden l e r s e en l a recopilacin

de l o s materiales originales que realiz Jacques-Allain

Killer (1987) (Ver tambin: KODIHESCO,<1982> 1986;

HBSHARD,<1969> 1971). Lo que i n t e r e s a p a r a l a p r e s e n t e T e s i s

es que dos lneas c l a r a s s e e v i d e n c i a n en l o s dos p r o y e c t o s

de estatutos presentados,uno p o r Sacha Hacht, y o t r o por

Lacan.

En e l nS 3 de l a Sevue Frangase de psycbanalyse de

setiembre de 1949, Lacan haba publicado, s i n firma, e l

"Reglamento y doctrina de la Comisin de Enseanza". En e l

punto 3 d e l Artculo IV s e f i a l a < KlLLBE,(1987>p.p.19-20):


' 3. En segundo Jugar, eJ exaainador debe obervar Ja foraacin cuJtur aJ deJ
candidato, taJ coao se expresa en esa apertura de Ja inteligencia dirigida
a Jas significaciones y que anima el uso de Ja paJabra,
En taJs signos se podran medir, por un Jado, Jos dones de comunicacin
simptica y, por otro. Jos de imaginacin creadora, que son Jos ms
preciados para la invencin analtica,
En tanto lo mejor es darlo por supuesto, se recordar que eJ Jenguaje es eJ
materiaJ operatorio deJ anaJista y que eJ candidato debe dominar eJ sistema
particuJar de Ja Jengua en Ja cual se llevar a cabo para l lo que merece
ser llamado el diiogo psicoanaJtico, por ms que este avance a una so Ja
voz.'

Cabe volver a repetir que Lacan ya haba tomado

c o n t a c t o c o n l o s t r a b a j o s de L e v i - S t r a u s s y e s e s t o l o que

o r i e n t a s u s p r o p u e s t a s en una direccin d i f e r e n t e .

El 17 de J u n i o de 1952 Sacha l a c h t haba s i d o nombrado

d i r e c t o r d e l I n s t i t u t o , de prxima creacin . L a orientacin

que da Sacha Vacht a l o s "Estatutos propuestos para el


- 160 -

Instituto de Psicoanlisis", de novienbre de 1952

(Op.Cit.p.p. 26-34), como se desprende d e l epgrafe d e l

texto, propone a l a neuroblologia humana cono * nica

d i s c i p l i n a que e x i s t e en l a n a t u r a l e z a " . La i d e a e s o b t e n e r

un d i p l o n a o f i c i a l de psicoanlisis slo p a r a mdicos. E s t a

posicin e s mantenida por Sacht, cabe leer "El silencio,

factor de integracin" (HACHT, <1963> 1965), donde h a b l a d e l

inconsciente d e l ndico y su i n t e r c a m b i o , ns all de l a s

palabras, con e l paciente.

En ese mismo mes, Lacan realiza unos "Estatutos

propuestos para el i n s t i t u t o de psicoanlisis", que s o n un

proyecto de enmienda a l o s p r e s e n t a d o s p o r Facht. De l o s

mismos cabe s e f i a l a r (MILLER,Op.cit.p.38):


' fero el modo de enseanz aqu preconizado para esta disciplina,
para restaurar en el ejercicio del magisterio Ja primaca de Ja palabra y
reconocer en sus efectos sobre el oyente Ja institucin, incluso en Ja
mudez, de un dilogo, muestra una simetra demasiado sorpendente con Ja
experiencia del anlisis didctico como para no tocar lo esencial del
problema,
Si efectivamente puede decirse que ambos intercaabios transforman a
sus sujetos por su sola mediacin, es porque el hecho humano del don
permanece latente en todo uso de la palabra, y este resorte jams captado
sita al anlisis en el centro de todas las ciencias del hombre.
Por eso el psicoanlisis no puede reducirse ni a la neurobioJoga, ni
a Ja medicina, ni a Ja pedagoga, ni a la psicologa, ni a la sociologa,
ni a la ciencia de las instituciones, ni a la etnologa, ni a la mitologa,
ni a la ciencia de las comunicaciones, como tampoco a la lingstica y sus
formas disidentes se designan por s solas en tanto lo hacen lo que no es, '

La orientacin que Lacan desea d a r a l f u t u r o Instituto

apunta a la confrontacin del psicoanlisis con l a s

d i s c i p l i n a s a f i n e s p a r a s a c a r l o de s u a i s l a m i e n t o d o c t r i n a l .
- 161 -

S i b i e n Lacan e s e l e g i d o p r e s i d e n t e , Hacht r e c u p e r a e l

I n s t i t u t o y s e adoptan l o s e s t a t u t o s que haba e l a b o r a d o en

1952. Lacan abandonar la presidencia en Junio de

1953, p r e s e n t a d o su r e n u n c i a e l da 16 a l a asamblea.

En este punto, slo i n t e r e s a p a r a esta Tesis, sefialar

los aspectos que hacen a l a cuestin d e l lenguaje y no

centrarse en l a s c u e s t i o n e s de poltica i n s t i t u c i o n a l . Las

referencias generales son necesarias para m o s t r a r como l a s

diferentes perspectivas tericas a d o p t a d a s en relacin a l

psicoanlisis gravitan institucionalmente y afectan la


.
fornacin de a n a l i s t a s .

5.1.1.- LA CONFERBlCIA DEL 8 DE JULIO

E l 8 de J u l i o t i e n e l u g a r l a c o n f e r e n c i a de Lacan s o b r e

"Lo simblico, lo isaginario y lo reaJ''<<1953>1956>. Se

trata de una "introduccin a una c i e r t a o r i e n t a c i S n de

estudio d e l psicoanlisis"<0p.cit.p.1) y e s d e f i n i d a como

ensayo de l a C o n f e r e n c i a de Roma. A l mismo t i e m p o inaugura

l a s a c t i v i d a d e s de l a S o c i e d a d Francesa de Psicoanlisis .

Lacan h a b l a aqu de "retorncf a l o s t e x t o s de Freud, dado

que l a teora y l a tcnica h a n s u f r i d o , a su e n t e n d e r , una

"degradacin" ya que s e ha o l v i d a d o que " l a e f i c a c i a de e s t a


- 162 -

experieocia es que sucede toda ella en palabras."

(Op.clt.p.4>. Lacan sefiala que, para l a experiencia

analtica, l o slablico s o n l o s snbolos o r g a n i z a d o s en e l

lenguaje.

Lacan recuerda que Freud dijo que e l suefio e r a un

Jeroglfico y agrega que e l sntoma e x p r e s a "alguna cosa

estructurada y organizada como un lenguaje" (Op.clt. p.ll).

Sobre e l o r i g e n d e l l e n g u a j e : s e t r a t a de un emergente, a l g o

que ya est all. Cabe r e c o r d a r aqu l o t r a b a j a d o e n o t r o

apartado sobre l a l i n e a de pensamiento que, v i n i e n d o desde

Comiste, p l a n t e a l a a n t e r i o r i d a d de l o s o c i a l .

La p a l a b r a aparece no slo como funcin de mediacin

sino que constituye l a realidad nlsna. Citando "Las

estructuras elementales del parentesco" (LEVI-STRASS

<1949>1985>, Lacan sefala que l a s mencionadas e s t r u c t u r a s

no existiran s i n e l "sistema de palabras que las expresa".

La p a l a b r a t i e n e e l s e n t i d o que s e l e d a y Lacan r e c u r r e

aqu a otra referencia. Se trata de L e w i s (^rroll y al

Humpty Dumpty de travs del espeja" (CARROLL, <1896> 1968

p.118>:
'-Cutndo yo uso um pilibr-dijo Humpiy Duspiy, en tono sJgo
despectivo', es ptlabr significa exactaaente lo que yo decid que
signifique, ,,Ni ais ni menos,
-/ asunto es -dijo Alicia-, si usted puede hacer que las palabras
signifiquen tantas cosas distintas,
-1 asunto es -replic Huapty Dumpty- quin es el maestro aqu. Eso es
todo,
- 163 -

Lacan dir, en e s t e oomento, e l honbre e l que da s e n t i d o

a su p a l a b r a . Las cosas encuentran a s i su lugar en e l

interior d e l " sisteaa total del discurso" que c o j q x i r t a

ciertas significaciones.

Otra referencia, Xasserman <<1944> 1968), abre la

crtica a l a posicin de e s t e a u t o r que p r e t e n d e r e s o l v e r l a

cuestin del lenguaje y de la simbolizacin por e l

condicionamiento. Se t r a t a de un artculo p u b l i c a d o en "Tbe

International Journal o psjcboanalysis", e n e l volumen XXV

de 1944. E s a p a r t i r de e s t a c r i t i c a que L a c a n s e f l a l a que e n

el sntoma se t r a t a d e l sistema de las significaciones

humanas, d e l s i s t e m a d e l l e n g u a j e .

En l a mencionada Conferencia, Lacan sefiala que toda

relacin i n t e r p r e t a b l e simblicamente se i n s c r i b e en una

relacin de t r e s . Por qu d i c e e s t o L a c a n ? Porque u b i c a l a

palabra como mediadora. La relacin dual, marcada p o r l a

agresividad imaginaria de l a confrontacin, n e c e s i t a de l a

mediacin de un tercero que permita establecer una

distancia.

El Edipo aparece como l o que permite producir esa

d i s t a n c i a en l a relacin d u a l c o n l a madre p o r medio de l a

prohibicin y l a c u l p a . L a realizacin d e l deseo v u e l v e a su

r e f e r e n c i a f r e u d l a n a . L a prohibicin e s l a condicin p a r a l a

realizacin simblica d e l deseo.


- 164 -

El analista e s un p e r s o n a j e simblico y e l s u j e t o l o

ubica en una c i e r t a postura "Usted t i e n e mi verdad". Esta

afirmacin de Lacan ser retomada posteriormente cuando

trabaje el "sujeto supuesto saber" l a significacin

sintomtica <<1964> 1977), p i v o t e de l a t r a n s f e r e n c i a .

5.1.2.- El. CONGRESO DK ROMA

El 14 de julio de 1953, L a c a n escribe a l Profesor

P e r r o t t i en relacin a l a cuestin d e l Congreso de Roma. Se

trata d e l "Congreso de p s i c o a n a l i s t a s de Lengua Francesa",

extendido posteriormente a l o s psicoanalistas de lengua

roiDance. E s t e mantiene l a Invitacin, pese a l a escisin, y

Lacan e s c r i b e que est d i s p u e s t o a e n t r e g a r l e su i n f o r m e en

agosto y a leerlo en una reunin autnoma d e l Congreso

(MILLBE, 1987).

Con l a misma f e c h a Lacan r e d a c t a una c a r t a a L o e w e s t e i n ,

que haba s i d o s u a n a l i s t a , explicndole l o s pormenores de

la crisis. Lo que i n t e r e s a de l a misma p a r a e s t e t r a b a j o e s

l a r e f e r e n c i a que hace a l a f e que l e l l e v a ms all de l o s

hechos institucionales. Por una parte l a fidelidad de

quienes l o siguieron, por otra l o que escribir para

Roma.(Ver o r i g i n a l en KILLER.Op.cit.>.
- 165 -

Una c i r c u l a r d e l 6 de a g o s t o , de l a S o c i e d a d F r a n c e s a de

Psicoanlisis, f i r m a d a p o r F r a n g o i s P e r r i e r , convoca a los

miembros a s e f i a l a r s u p r e s e n c i a i n t e r n a c l o n a l m e n t e e n Eoma,

agrupndose en t o r n o a l i n f o r m e de Lacan. L a invitacin a l a

C o n f e r e n c i a de Roma, 26 y 27 de noviembre de 1953, d i c e que

el informe previsto originalmente para e l Congreso ser

presentado en e s a reunin autnoma que tendr e l v a l o r de

conferencia inaugural de la Sociedad Francesa de

Psicoanlisis.

E f e c t i v a m e n t e e l Informe e s ledo e n l a f e c h a p r e v i s t a

en e l I n s t i t u t o d i Psicologa d e l l a niverslt d i Eoma.

5.2.- EL PSEFACIO

El objetivo que plantea Lacan es "renovar en su

disciplina los fundamentos que sta toma del lenguaje^

(LACAS,J.<1953> TI.1989.p.228). Este "renovar" e s e l punto

que marca s u " r e t o r n o a Freud". Por qu se hace n e c e s a r i a

e s t a renovacin y cjno l a e n t i e n d e Lacan? l o s e t r a t a de

r e p e t i r s i n o de t r a b a j a r l o s c o n c e p t o s frendanos desde una

p e r s p e c t i v a crtica. Ese b a g a j e f o r j a d o por Freud n e c e s i t a

s e r e s c l a r e c i d o y e l punto de r e f e r e n c i a que Lacan encuentra


- 66 -

en ese nomento , se h a l l a en e l 'lenguaje actual de la

antropologa",

Lacan ubica al psicoanlisis en relacin a la

contemporaneidad d e l panorama d i s c i p l i n a r de s u poca y e s t e

" r e t o r n o " debe e n t e n d e r s e como un v o l v e r s o b r e l a historia

de l o s c o n c e p t o s . E s t o posibilitar poner de m a n i f i e s t o l a

dimensin de l a s u b j e t i v i d a d en e l psicoanlisis. Lacan

introduce en e l psicoanlisis e l s u j e t o de l a p a l a b r a y

formula que e l inconsciente est estructurado como un

lenguaje. Esta estructuracin pone de manifiesto la

mencionada s u b j e t i v i d a d .

La pregunta sobre l o s fundamentos d e l psicoanlisis

mantiene siempre abierta su actualidad.Qu prctica

psicoanaltica puede llevarse adelante s i s e d e f i n e , con

Sachs, la neuroblologia como disciplina fundante? La

respuesta de Lacan, en ese momento, es 'una accin

considerada ngica', porque desde e s e marco terico no puede

explicarse e l fundanento de s u accin en l a experiencia

analtica. De este modo s e produce una fractura entre

teora y prctica que hace que se intente afinar una

tcnica, p e r o que, vaciada de BUS fundamentos tericos,

queda r e d u c i d a a una r e c e t a . L a f a l t a de un n a r c o adecuado

I n p o B l b i l l t a l a comunicacin de l a prctica.El psicoanlisis


- 167 -

pierde un requisito indispensable: s e r una experiencia

comunicable. S i e s t o no e s as queda r e d u c i d o a l o i n e f a b l e

y se t r a n s f o r m a en a l g o inicitico.

5.3.- LA IHTRQDUCCIQH

Lacan seala que la prdida, por parte de los

psicoanalistas d e l inters f r e u d i a n o p o r l a p a l a b r a , genera

un cambio de "meta y tcnica". S i s e abandona e l fundamento

que e l psicoanlisis toma de l a palabra,dir entonces

Lacan,se abandona el poder propio de l a experiencia.

Aparece, de esta manera, l a tentacin de dominio d e l

analista que se confunde con otras prcticas. La doble

acepcin d e l trmino "jnatre" en francs p e r m i t e Jugar con

amo y maestro. S i e l analista no es "maestro" en l a s

funciones de l a palabra devendr "amo" de l a dialctica

usada como arma p a r a v e n c e r l a s " r e s i s t e n c i a s " d e l p a c i e n t e ,

que l o son f r e n t e a su a c c i o n a r . Es d e c i r , l a cuestin s e

c e n t r a sobre l a v e r t i e n t e de l a p a l a b r a en que s e apoya e l

a n a l i s t a , l a sugestin o l a interpretacin.

La p r o p u e s t a que r e a l i z a Lacan e n e s t a Introduccin, e s

que l o s conceptos que el psicoanlisis utiliza deben

orientarse en un campo de l e n g u a j e , ordenndose en funcin


- 168 -

de l a palabra. Qu q u i e r e decir esto? En ese n c n e n t o e l

l e n g u a j e a p a r e c e como un cao^o y l a p a l a b r a c o n un e l e m e n t o

ordenador de e s e campo. Como ya s e ba sealado, s e t r a t a de

una intuicin de L a c a n . Esto q u i e r e d e c i r que p e r c i b e l a

cuestin de la problemtica de los fundamentos del

psicoanlisis pero no tiene todava l o s recursos para

formularlo mejor. Es por ello que debe recuixir al

reconocimiento .

Es decir, en e s t e momento e l l e n g u a j e a p a r e c e como un

campo ordenado por la palabra y sometido a una l e y

filosfica, l a l e y d e l r e c o n o c i m i e n t o begeliano. Es esto l o

que se se llama l a l e y de l a palabra. Est l a I d e a d e l

l e n g u a j e como una e s t r u c t u r a , L a c a n d i c e " e s t r u c t u r a d o como

un lenguaje", pero todava no sabe hallar l a s leyes

lingisticas y debe r e c u r r i r a Hegel.

5.4.- "PALABRA VACIA Y PALABRA LLElfA EB LA REALIZACIlT

PSICQAIALITIC PEL SUJETO*

En e s t e a p a r t a d o de 'Funcin y campo de la palabra y el

lenguaje" , L a c a n d e s a r r o l l a l a realizacin d e l s u j e t o en l a

palabra. Aqu s e abordar e l tema trabajndolo desde una

perspectiva cronolgica, ubicando coa e s introducidoe l


- 169 -

concepto " s u j e t o " .

En l a T e s i s de 1932 (1987), Lacan I n t r o d u c e l a cuestin

d e l s u j e t o a p a r t i r d e l a c t o . La p e r s p e c t i v a d e l a c t o remite

a l a tica s p l n o z i a n a , no as e l s u j e t o . Lacan r e c u r r e a l a

fenomenologa para e x p l i c a r l a s f u n c i o n e s Intencionales.

Este primer sujeto aparece como siendo capaz de

comprender l a significacin y e s p o r e l l o un s u j e t o d e l

sentido. Cuando Lacan s e f i a l a , en e l t e x t o de 1932, que l a

personalidad iaplica un "d'esarroJJo biogrfico", "uaa

coBcepcia de s misno' y " una teasio de relaciones

sociales", ubica l a relacin d e l s u j e t o con cada uno de

estos aspectos. En relacin al primero, sefiala las

r e l a c i o n e s de comprensin y l o s modos o b j e t i v o s a travs de

los cuales e l sujeto vive su h i s t o r i a . En relacin a l

segundo, l a s imgenes i d e a l e s de s nistoo y, en relacin a l

t e r c e r o , l a participacin tica y e l v a l o r r e p r e s e n t a t i v o .

En 1936, como s e ha mencionado, Lacan introduce l a

cuestin d e l s u j e t o de un o t r o sujeto e n una p e r s p e c t i v a

comunicaclonal. Bs decir, se trata de dos s u j e t o s , un

mensaje y una r e s p u e s t a .

En 1945, e s t e s u j e t o tiene una lgica que se Juega

en relacin con l o s o t r o s . De e s t e modo e s u b i c a d o e n una

perspectiva interhuxana.
- 170 -

En "La causalidad psquica" (LACAI, <1946>T1.1989), s e

establece l a diferencia entre sujeto y yo. Como ya s e ha

sealado, e l y o e s u b i c a d o en e l r e g i s t r o de l o l a a g l n a r l o y

el sujeto como e f e c t o de l o simblico. En 1948, en "La

agresividad en psicoanlisis" (LACAH.TI.1989), se define

claramente l a relacin s u j e t o - s e n t i d o , pues s e e s p e c i f i c a

que slo un s u j e t o e s capaz de c o n p r e n d e r un s e n t i d o .

En 1953 Lacan definir al psicoanlisis cono " l a

disciplina del sujeto" (LACA <1953>T1.1989) y l a novedad

que se i n t r o d u c e e s que, en l a medida que e l s u j e t o s e

realiza en l a p a l a b r a , no e s y a dado. Este punto e s de

i m p o r t a n t e s e f e c t o s p a r a e l psicoanlisis, e l s u j e t o no e s

un d a t o p r e v i o s i n o un e f e c t o . En e s t a f e c h a , a p a r e c e como

efecto de l a realizacin de l a p a l a b r a . Ms t a r d e , Lacan

volver sobre este tema, s i e l sujeto se r e a l i z a en l a

palabra se t r a t a de un s u j e t o no s u s t a n c i a l , de all que

Lacan h a b l e de l a f a l t a d e l s u j e t o .

5.4.1.- LA BEALI2ACIQH DEL SUJETQ

Lacan reintroduce la situacin de interlocucin

(<1936>T1.1989) a l sefialar que l a palabra llama a una

r e s p u e s t a . P a r a e l psicoanlisis dir,la p a l a b r a d e l p a c i e n t e
- 171 -

68 6U nedio. DIferenclar&,segn funcione l a palabra, e l

Donlogo d e l trabajo de l a asociacin l i b r e .

El monlogo e s e l d e c i r v a c i o que a p u n t a a l a seduccin

narcislsta d e l o t r o . E s l a definicin de l a p a l a b r a v a c i a

que dar L a c a n 1953>T1.1959.p.244)


'Hemos abordado Ja funcin de Ja palabra en l anlisis por el sesgo
as ingrato, el de la palabra vacia, en que el sujeto parece ablar en vano
de alguien que, aunque se le pareciese basta la confusin, nunca se unir a
l en la asuncin de su deso, *

E l t r a b a j o de l a asociacin l i b r e llevar a l a aparicin

de una p a l a b r a p l e n a ( O p . c l t . p . 2 4 6 ) i
'Seamos categricos, no se trata en la anamnesia psicoanaltica de
realidad, sino de verdad, porque es el efecto de una palabra plena
reordenar las contingencias pasadas dndoles el sentido de las necesidades
porvenir, tales coao Jas constituye Ja poca libertad por medio de la cual
el sujeto las nace presentes,'

La palabra vaca revela l a intencin i m a g i n a r i a que

expresa l a s certidumbres yoicas. Se t r a t a de l o que uno

c r e e de s mismo. P o r e s o L a c a n dir que e s a s certidumbres

deben s e r removidas, "suspendidas", p o r e l a n a l i s t a . Cmo

puede hacerlo? Tiene el recurso de las "escansiones

discursivas", es d e c i r l o s c o r t e s de sesin que e s t a b l e c e n

o t r a puntuacin en e l d i s c u r s o .

Se t r a t a de una cuestin f u n d a a e n t a l e n l a prctica, l a

diferencia entre e l c o r t e cronontrico de l a sesin y e l

corte coao puntuacin que da "sentido" a l discurso d e l

s u j e t o . S i l a significacin de l a f r a s e s e c i e r r a desde s u

punto f i n a l , e l c o r t e coao puntuacin p r e c i p i t a un nomento


- 172 -

coDcluyente. Puede v e r s e como L a c a n u t i l i z a dos p r i n c i p i o s

bsicos de s u "esquena de l a comiEicacin": l a significacin

de l a f r a s e se c i e r r a desde e l f i n a l y e l oyente t i e n e e l

poder de d e t e r m i n a r l o que e l o t r o q u i e r e d e c i r .

E l c i e r r e que hace e l a n a l i z a n t e apunta a c o n v a l i d a r s u s

certidumbres. E l a n a l i s t a como oyente u s a s u "poder" e

introduce, c o n e l c o r t e una nueva puntuacin. De e s t e nodo

s u r g e a l g o d i f e r e n t e que o p e r a cono interpretacin.

La realizacin d e l sujeto en l a palabra introduce

c l a r a m e n t e l a cuestin de l a t e m p o r a l i d a d , pasado y f u t u r o

se redefinen desde una perspectiva discursiva. La

constitucin d e l s u j e t o s e r e a l i z a como " s i e n d o e l que ha

sido". Pero esta regresin no e s r e a l j e s actualizacin

por e l ego, en l o s d i f e r e n t e s momentos de su descomposicin,

de l a s r e l a c i o n e s fantasmticas.

Esto debe a c l a r a r s e ms. L a s r e s t r u c t u r a c i o n e s de l a

h i s t o r i a s e operan p o r un fenmeno de retroaccin, e s d e c i r ,

a posterori. E s e l "nachtrJich' f r e u d i a n o . En e l caso d e l

Hombre de l o s l o b o s de F r e u d , que a p a r e c e r e c o g i d o como "De

l a h i s t o r i a de una n e u r o s i s i n f a n t i l " (FREUD, <1914>AB.TXYII

(1979); B5.T2 ( 1973)), F r e u d h a b l a de l a contemplacin, p o r

parte d e l paciente, d e l c o i t o de s u s p a d r e s . En l a n o t a a l

pie de pgina, sllala que l a comprensin no coincidi c o n e l


- 173 -

momento de l a percepcin sino que fu posterior. Esta

comprensin " a p o s t e r i o r ! " l e fu f a c i l i t a d a p o r s u p r o p i o

d e s a r r o l l o y descubrimientos sexuales.

Por e s o Lacan opondr a l "bic et nuDc' l a anamnesis. E l

"aqu y ahora" , tiene como punto de alienacin l a

contratransferencia porque lleva implcito "aqvS, ahora y

cosmigo". Lacan opone, a e s t e p r i n c i p i o , l a asuncin d e l

sujeto de s u h i s t o r i a a travs de l a p a l a b r a dirigida a

o t r o . Seala (LACAF,<1953>T1.1989. p.247)J


'Si/s aedioB tan los dt li palabrt en cuanto que confiere i las
funciones del individuo un sentido; su dominio es el del discurso concreto
en cuanto campo de la realidad transindividual del sujeto; sus operaciones
son Jas de la historia en cuanto constituye la emergencia de Ja verdad en
Jo reaJ."

La relacin de l a p a l a b r a e s c o n e l s e n t i d o , l a r e a l i d a d

discursiva es transindividual,es decir, l a intersubjetividad

se desprende de l a situacin de interlocucin. Desde este

p u n t o dar una definicin de i n c o n s c i e n t e ( O p . c i t . p . 2 4 8 ) :


"1 inconsciente es aquella parte del discurso concret-o en cuanto
transindividual que falta a Ja disposicin del sujeto para restablecer Ja
continuidad de su discurso consciente, '

Con r e s p e c t o a l a h i s t o r i a no s e t r a t a de r e a l i d a d s i n o

de l a verdad p a r t i c u l a r de cada s u j e t o . Lacan t r a b a j a la

idea d e l i n c o n s c i e n t e cono e l c a p i t u l o c e n s u r a d o de l a

historia, por eso su verdad se encuentra en otro lado

(Op.cit.p.249)i
- 174 -

en los eonuaenios; y esto es M cuerpo, es decir el ncleo


histrico de la neurosis donde el sntoma histrico muestra la estructgura
de un lenguaje y se descifra como una inscripcin que, una vez recogida
puede sin prdida grave ser destruida;
en los documentos de archivo tambin; y son los recuerdos de mi
infancia, impenetrables tanto como ellos, cuando no conozco iu
proveniencia;
en Ja evolucin semntica; y esto responde al stock y a Jas
acepciones del vocabulario que me es particular, como estilo de mi vida y a
mi carcter;
'- en Ja tradicin tambin, y an en Jas leyendas que bajo una forma
heroificada vehiculan mi historia;
- en los rastros, finalmente, que conservan inevitablemente las .
distorsiones, necesitadas para la conexin del captulo adulterado con Jos
captuJos que Jo enmarcan y cuyo sentido restablecer mi exgesis, '

La c u r a que p l a n t e a Lacan en ese nomento, e s una c u r a

por sinbollzacin. A partir de la definicin del

inconsciente como historia del sujeto, e l psicoanlisis

ofrece l a posibilidad de una nueva historizacin de l o s

hechos d e t e r m i n a n t e s de s u e x i s t e n c i a a travs de l a p a l a b r a

d i r i g i d a a un o t r o . H i s t o r i z a r , p o r l a p a l a b r a , e l captulo

censurado. Aqu censurado quiere decir palabra prisionera

I>orque no ha s i d o d i c h a y r e c o n o c i d a .

Lacan hace l a d i f e r e n c i a e n t r e h i s t o r i a e historizacin.

La historizacin p r i m a r i a i m p l i c a que ' l a h i s t o r i a se hace

ya ea el escenario donde se la representar una vez

e s c r i t a ' * ( O p . c i t . p . 250). I s decir, se determina e l sentido

que l e ser r e c o n o c i d o a l a historia o l a censura que s e

operar en ella. Puede decirse que se establece la

perspectiva historlogrflea que se adoptar. lo hay

c o n s c i e n c i a de e s t a eleccin y s e confunde l a historizacin.


- 175 -

ee decir, e l modo de h a c e r l a historia con l a r e a l i d a d

objetiva. Es e l t e n a de l a autobiografa como una de l a s

formas d e l r e l a t o . Hacer h i s t o r i a inpllca una c e n s u r a , es

decir l a intencionalidad.

Esto t i e n e s u s e f e c t o s e n o t r o s a s p e c t o s de l a teora.

El desarrollo instintual es organizado por una

subjetividad. Se t r a t a de iDomentos histricos y no de

etapas evolutivas, siendo l a d i f e r e n c i a entre ambos l a

p r e s e n c i a de una s u b j e t i v i d a d y un s e n t i d o .

E l s u j e t o d e l s e n t i d o s e r e a l i z a en l a p a l a b r a v e r d a d e r a

que l e permite asumir su h i s t o r i a . Este sujeto se adentra

en l a ' desposesio as y as grande de ese ser de s nismo"

con respecto a l cual puede reconocer que f u e su obra

imaginaria.

La dimensin de l o imaginario y l a de l o eimbllco

p e r m i t e n u b i c a r una reparticin. En l a p r i m e r a v e r t i e n t e se

ubica l a objetivacin, e l y o , l a e s t & t i c a , e l monlogo, l a

p a l a b r a vaca, l a l u c h a , l a s i n t e n c i o n e s de l a p e r s o n a y l a

inercia. En l a segunda, l a subjetivizacin, e l s u j e t o , l a

dialctica de l a p a l a b r a , e l dilogo, l a p a l a b r a plena, e l

pacto, e l h a l l a z g o d e l s u j e t o , l a verdad.
- 176 -

5.5.- "STimOT.n Y LEgGUAJR COMO ESTRUCTURA Y LIKITE DHL CAICPD

AHALITICQ"

En e s t e a p a r t a d o de 'FusciB y caapo de la palabra y el

lenguaje en psicoanlisis", l a s leyes de l a p a l a b r a s e

hallan en e l centro de l a dialctica e l deseo de

reconocimiento <0p.cit.p.257):
,,f/7 ninguna parte aparece ais claro que el deseo del noabre
encuentra su sentido en el deseo del otro, no tanto porque el otro detente
las llaves del objeto deseado, sino porque su priaer objeto es ser
reconocido por el otro, '

La i n f l u e n c i a de l o s c u r s o s que Lacan r e a l i z a c o n Eojeve

es n o t o r i a . Kojeve (<1947>1971> comenta de forma p a r t i c u l a r

la obra de Hegel dando un p a p e l c e n t r a l a l a cuestin d e l

deseo de r e c o n o c i m i e n t o . Este autor sefiala que, p a r a que

haya a u t o c o n s c i e n c i a , e l "Desecf debe fijarse sobre un

o b j e t o no n a t u r a l . L a nica c o s a que s u p e r a a l o r e a l e s e l

"Deseo", "revelacin de un vaco"presencia de la ausencia

de una realidad", B l hombre desea e l deseo d e l o t r o porque

desea s e r r e c o n o c i d o en su v a l o r humano. L a mediatlzacin

d e l Deseo d e l o t r o , hace que s e a humano desear l o que desean

los otros, porque l o desean. Lacan diferencia e l objeto

imaginario d e l deseo, d e l deseo de reconocimiento que

depende de l a dialctica simblica.

Las leyes de l a p a l a b r a s o n humanistas y l a palabra


- 177 -

t i e n e una funcin n e d i a d o r a , pacificara l a relacin entre

l o e hombres.

La v u e l t a de Lacan a F r e u d l o e s a "La interpretacin de

los sueos", a "La psicopatologa de la vida cotidiana",

para v e r l a retrica d e l suefio o e l d i s c u r s o l o g r a d o d e l

l a p s u s . For qu Lacan d i c e d i s c u r s o l o g r a d o en relacin a l

lapsus? Lo que l a lingstica considera error es una

emergencia d e l s u j e t o d e l i n c o n s c i e n t e y en t a n t o t a l , el

l a p s u s e s una p a l a b r a p l e n a .

Lacan dir que s i e l sntoma s e r e s u e l v e e n e l l e n g u a j e

es porque est estructurado como un lenguaje "cuya

palabra debe ser liberada" <0p.cit.p.258) por la

interpretacin.

La l o c u r a e s d e f i n i d a como p a l a b r a que ha r e n u n c i a d o a

hacerse reconocer, s i e n d o e l d e l i r i o una objetivacin de u n

lenguaje s i n dialctica. E s t a ausencia de l a p a l a b r a hace

aparecer l o s e s t r e o t i p o s de un d i s c u r s o , p o r l o que e l

s u j e t o , ms que h a b l a r , e s hablado. E s t a p a r t i c u l a r i d a d que

en 1953 adjudica a l s u j e t o en l a l o c u r a , ser despus una

caracterstica d e l s u j e t o en t a n t o t a l .

P a r a Lacan, l a l e y d e l hombre e s l a l e y d e l l e n g u a j e y

comienza, en e s t e texto, a hacer ciertas referencias a l

nombre d e l padre, que sern retomadas despus,cuando t r a b a j e


- 178 -

l a e s c r i t u r a s i g n i f i c a n t e d e l E d i p o . E s t e punto s e ampliar

en e l prximo a p a r t a d o .

El smbolo humaniza a l hombre y l a l e y que r e g u l a l a s

e s t r u c t u r a s de p a r e n t e s c o , formuladas por L e v i - S t r a u s s , e s

d e f i n i d a p o r Lacan como "idntica a un orden de lenguaje".

Cabe a c l a r a r que l o que L a c a n l l a m a " J e Woa-du-Pre", cuya

traduccin sera a p e l l i d o y no nombre, e s l a aparicin de l a

funcin simblica que d e v i e n e l u g a r de filiacin.

Para Lacan la lingstica s e c o n s t i t u y e en una gua,

l a r e f e r e n c i a e s aqu a l a fonologa J a k o b s o n i a n a . Toma l a

nocin de fonema y el funcionamiento por pares de

o p o s i c i o n e s p a r a h a c e r r e f e r e n c i a a l ejemplo del "Fort-da",

ya mencionado. En e s a vocalizacin, que e x p r e s a p r e s e n c i a -

ausencia, ubica " i a s fuentes subjetivas de la funcin

simblica".

5.6.- "LAS RESQHAICIAS DE LA IHTERPRETACIQg Y EL TIEMPO DEL

SUJETO E g LA TECiriCA PSICQAJALITICA"

En e s t e a p a r t a d o de "Funcin y campo de l a palabra y el

lenguaje en psicoanlisis", Lacan habla d e l " miro del

lenguaje" y de l a s "resonancias de la palabra". Este punto

i n d i c a que Lacan y a d i s p o n e d e l c o n c e p t o de s i g n i f i c a n t e , s i
- 179 -

bien no e s plenamente operativo. Las resonancias hacen

r e f e r e n c i a a l s o n i d o , a l a m a t e r i a l i d a d s i g n i f i c a n t e en l a

que y a F r e u d pona e l acento. Cabe v o l v e r a d e c i r , que en e l

t r a b a j o s o b r e l a s a f a s i a s (FHBD, <1691> 1987) F r e u d u b i c a e l

elemento acstico en e l c e n t r o de l a funcin d e l l e n g u a j e .

La liberacin de l a p a l a b r a d e l s u j e t o s e produce cuando

ste e s i n t r o d u c i d o a l l e n g u a j e de su d e s e o , e s d e c i r , en e l

"lenguaje fundamental", desde e l c u a l h a b l a s i n s a b e r l o .

La funcin simblica transforma al sujeto . La

estructura de l a comunicacin v u e l v e a p r i m e r plano. Este

tema , que Lacan t r a b a j a desde 1936, t i e n e g r a n i m p o r t a n c i a .

Dos modelos de comunicacin se hallan criticados

implcitamente: e l de l a comunicacin de inconsciente a

i n c o n s c i e n t e y e l de l a teora de l a comunicacin.

Sobre e l l e n g u a j e Lacan e s c r i b e <0p.cit.p286):


',,,en un lenguaje los signos toman su valor de su relacin los unos
con Jos otros, en la reparticin lxica de los semantemas tanto como en el
uso posicional, incJuso flexional de los morfemas,,, '

Respecto a l esquema c o m u n l c a c i o n a l s e f i a l a que e l e m i s o r

r e c i b e d e l r e c e p t o r su p r o p i o mensaje de forma i n v e r t i d a . E s

decir, l a palabra i n c l u y e subjetivamente l a respuesta. De

este modo l a funcin d e l l e n g u a j e no s e r i a informar sino

evocar, es d e c i r , se busca en l a p a l a b r a l a r e s p u e s t a d e l

o t r o . Pero e s t a bsqueda est o r i e n t a d a , s e p r e g u n t a a a q u e l

a l que se l e supone l a r e s p u e s t a .
- 180 -

La funcin d e l p s i c o a n a l i s t a e s d e f i n i d a d e n t r o de e s t e

esquena c o n u n l c a c l o n a l ( O p . c l t . p . 2 9 8 ) :
'...cuando la cuestin del auj'eto ha ioaado la foraa de la verdadera
palabra, la sancionaaos con nuestra respuesta, pero taabin heaos Mostrado
que una palabra verdadera contiene ya su respuesta y que no hacHtos sino
redoblar con nuestra ley su antfona Qu significa esto, sino que no
hacemos otra cosa que dar a Ja palabra del sujeto su puntuacin
dialctica?'

Es e s e nonento histrico l a interpretacin e s d e f i n i d a

cono l a liberacin de un s e n t i d o p r i s i o n e r o .
- Ifil -

R.- I.A BRCT?TT111?A DEL BDTPO E H T E R M l l O S SIGJIFICAlTrES

6.1.- EL KITO EPIFICQ -1&53-

Lacan en "El stto individual del neurtico" (<1953>

1985), pone en p a r a l e l o e l m i t o c o l e c t i v o de l a antropologa

con e l " a i t o familiar".

Lacan define a l E d i p o como un m i t o . L a i d e a de m i t o

v i e n e a r e l a c i o n a r s e c o n l a de v e r d a d ( O p . c l t . p.39)
'/ Mj'to ts lo que d um foraa discursiva a algo que no puede ser
transmitido en la definicin de la verdad, porque la definicin de Ja
verdad solo puede apoyarse sobre ella misma y Ja palabra en tanto que
progresa la constituye, La palabra no puede captarse a s misma ni captar
el moviaiento de acceso a la verdad coso una verdad objetiva, n este
sentido puede decirse que aquello en lo cual la teora anaJiiica concretiza
Ja reJacin intersubjetiva, que es el complejo de Edipo, tiene el valor de
un mito,"

Apartir de aqu Lacan planteiu- l a n e c e s i d a d de h a c e r

c i e r t a s m o d i f i c a c i o n e s de e s t r u c t u r a . S e f i a l a e n t o n c e s que e l

c o n f l i c t o fundamental c o n e l padre " v i n c u l a a l s u j e t o c o n u n

v a l o r simblico e s e n c i a l " , l a funcin simblica misma.

La situacin n o r m a t i v l z a n t e p a r a e l " s u j e t o moderno" s e

relaciona con e l hecho de que el padre e n c a r n a una

funcin simblica. Aqu L a c a n p l a n t e a que e l padre no debe

s e r slo e l "nombre d e l p a d r e " s i n o l a funcin simblica. E s

e s t e punto - que ha s i d o s e f i a l a d o e n relacin a "Funcin y


- 182 -

campo de la palabra j el lenguaje en pecoanlisis" - donde

Be s e C a l a l a identificacin d e l padre c o n l a f i g u r a de l a

ley.

Lacan h a b l a de "constelacin f a m i l i a r " y e s t e c o n c e p t o ,

que y a haba s i d o expuesto e n " l a /aKiiia"1938>1977>, se

reomula como " e J r e l a t o de c i e r t o nmero de rasgos que

especifican la unin de los /wdres"(LACAF, <1953> 1985.p.43).

E l tringulo edpico f r e u d i a n o s e t r a n s f o r m a en c u a r t e t o

p a r a Lacan. L a situacin de c u a r t e t o que p l a n t e a , p a r a que

e l neurtico pueda a s u m i r su funcin s u b j e t i v a , e s r e t o n a d a

ms a d e l a n t e (LACAF, <1955-56>T2,1989) cono l a topologa de

c u a t e r n a r i o d e l O t r o . E l c u a r t o elemento que s e i n t r o d u c e ee

l a muerte, c l a r a r e f e r e n c i a h e g e l i a n a . Lo que a p a r e c e con

lo simblico, e s e l hecho de que e l hombre e s e l nico

a n i m a l que sabe que va a m o r i r .

6.2.- LQ QUE HQ ES SIMBOLIZADO REAPARECE BF IJH REAL -1054-

La "Introduccin al comentario de Jean Hyppolite sobre

la 'Verneinung' de Freud" (LACAF <1954> TI.1989) y la

"Respuesta al comentario de Jean Hyppolite sobre la

'Verneinung' de Freud" (LACAF <1954> T I . 1 9 8 9 ) , Lacan t r a b a j a

l o s e f e c t o s d i f e r e n c i a l e s de l a represin y de l a orclusln
- 183 -

En e l p r i m e r t e x t o Lacan u b i c a l a r e s i s t e n c i a como una

produccin de d i s c u r s o . Remite p a r a e l l o a l t e x t o f r e u d i a n o

"Psicoterapia de la Jiisteria"<FEEUD <1895> A E . T i l (1980);

BH.T1<1973)>, sefialando que l a s d i f i c u l t a d e s d e l s u j e t o s o n

en relacin con l o que t i e n e que d e c i r . E l sujeto es

definido d e l lado de l a e f i c a c i a , es d e c i r , l a eficacia

simblica, mientras que del lado de la enajenacin

i m a g i n a r l a s e u b i c a a l yo.

En l a "Respuesta al comentario..." Lacan introduce

elementos que sern de i m p o r t a n c i a para l a reescritura del

Edipo.

Lacan remite a l texto de Freud sobre "Xa negacin"

(FREUD <1925> AE.TXIX (1979); BH.T3.(1973)). Como y a ha s i d o

sefialado e n o t r o a p a r t a d o , Freud distingue entre e l j u i c i o

que atribuye o niega c u a l i d a d a una c o s a y e l j u i c i o que

reconoce o n i e g a e x i s t e n c i a a una representacin. Mientras

el primero e s t a b l e c e l o que ser a c o g i d o o no, marcando l a

diferencia dentro-uera, e l segundo, har referencia a l

hecho de que s i a l g o e x i s t e como representacin puede e e r

v u e l t o a h a l l a r en l a percepcin ( r e a l i d a d ) .

Lacan establecer la oposicin entre la Bejahung

(simbolizacin p r i m a r l a ) y l a Ververfung (forclusln), as

dir en l a "Jespuesta... "(Op. c i t . p. 372):


- 184 -

'Lt Ververfung pues, ha salido al paso de toda aanifestacin del orden


simblico, es decir a la Bejahung que Freud establece COBO el proceso
primario en que el juicio atributivo toma su raz, y que no es otra cosa
sino la condicin priaordial para que de lo real venga algo a ofrecerse a
la revelacin del ser, o, para eaplear el lenguaje de Heidegger, sea dejado
ser. Porque es sin duda hasta ese punto alejado adonde nos lleva Fraud,
puesto que slo ulteriormente una cosa cualquiera podr encontrarse all
como ente.'

Lo que tiene e x i s t e n c i a en l a Bejahung volver en l a

historia . E s t a e s l a dinmica de l a represin que i m p l i c a

siempre e l r e t o r n o de l o r e p r i m i d o en e l d i s c u r s o . Lo que

"no e s dejado s e r " en l a Bejahung reaparece en l o r e a l ,

como v i n i e n d o de a f u e r a .

P e r o no t o d o e s s i m b o l i z a d o . P o r eso dir Lacan que l o

afectivo en e l texto de Freud es aquello que de l a

simbolizacin primordial "conserva sus efectos hasta la

estructuracin discursiva"(0^. cit. p. 368'). E s d e c i r , l o que

no ha s i d o s i m b o l i z a d o no p o r e l l o deja de t e n e r efectos

sobre e l s u j e t o .

Lacan sefSalar dos modos de i n t e r f e r e n c i a de l o r e a l c o n

l o simblico, l a alucinacin y e l acting out. En e l p r i m e r

caso, e l s u j e t o psictlco s u f r e l a alucinacin como v i n i e n d o

de fuera. En e l segundo, y de all su nombre, e l s u j e t o

acta l o que no ha p o d i d o s i m b o l i z a r , s e t r a t a de una v e r d a d

s i n e l s a b e r que p e r m i t a explicarla.

Lacan s e f i a l a , siguiendo l a linea f r e u d l a n a , que en e l

esquizofrnico t o d o l o simblico e s r e a l , e s l a cosa. En l a


- 185 -

paranoia e x i s t e l a defensa deldelirio. De e s t e nodo Lacan

r e t o n a l a s r e f l e x i o n e s que s o b r e e l l e n g u a j e esquizofrnico

haca Freud en "Lo incoosclBoteT <FREUD<1915> AB.TXIV

(1980); BN.T2<1973)>.

De este texto interesa particularmente sefialar que

u b i c a e l problema de l a p s i c o s i s e n relacin a l mecanismo de

forclusin que, como puede recordarse, proviene de l a s

aportaciones de B. Pichn t r a t a d a s a n t e r i o r m e n t e .

6.3.- LA L E Y D E LA CADETA S T f H T P I C A l T B -1954-1955-

En e l Seminario que Lacan r e a l i z a sobre 'EJ yo en J a

teora de Freud y en J a tcnica psi coanal i tica" 1954-

55>1983 p.153), se i n t r o d u c e una mayor precisin s o b r e e l

i n c o n s c i e n t e como d i s c u r s o d e l O t r o :
'Hay un circuito siablico exterior al sujeto y ligado a cierto grupo
de soportes, de agentes huaanos, en el cual el sujeto, el pequeo circulo
que IJavaaos su destino, est indefinidamente incluido, '

L a e s t r u c t u r a de e s a "comunidad" e s d e f i n i d a como l e y e s

de nomenclatura y su referencia son l a s estructuras

e l e s i e n t a l e s de p a r e n t e s c o .

P a r a Lacan, e n 1954, s e t r a t a de l a e x i s t e n c i a d e l o r d e n

simblico como una funcin que r e g u l a e l o r d e n humano.

Puede preguntarse de qu Otro ee trata en este

Seminario. Lacan habla d e l Otro que l l a n a verdadero, se


- 186 -

trata de un O t r o que da una v e r d a d e r a r e s p u e s t a , es decir,

una respuesta que no s e e s p e r a y que p o r l o t a n t o suspende

l a s certidumbres. B l anlisis debera a p u n t a r a l a p a l a b r a

verdadera que lleva a l sujeto a reconocer y nombrar s u

deseo .

B l s u j e t o que Lacan i n t r o d u c e e s un s u j e t o en a b e r t u r a y

no t o t a l , es un s u j e t o que no sabe l o que d i c e porque no

sabe l o que e s , p e r o que se ve, B l esquema que L a c a n r e a l i z a

permite a c l a r a r e s t a cuestin (Op.cit.p.365). E l sujeto se

ve en (a) - p o r e s o t i e n e un y o - m i e n t r a s que en (a'> se ve

bajo l a forma d e l o t r o e s p e c u l a r , e l semejante. B l O t r o a l

que e l s u j e t o se d i r i g e es e f e c t o d e l lenguaje que l o f u n d a ,

p e r o que, a l mismo tiempo, i n p i d e conprenderlo.


- 187 -

Ese O t r o , e n 1954, f u n c i o n a cono g a r a n t e no reconocido,

por e s o en e l anlisis s e tratara de d e s c u b r i r a qu O t r o

se d i r i g e e l s u j e t o s i n s a b e r l o . E l orden slnblico sera un

orden legal, a l que e l sujeto es introducido desde e l

comienzo de su e x i s t e n c i a . De este modo e s l a relacin

simblica l a que produce a l sujeto e n e l mundo y es

a n t e r i o r a l a dimensin i m a g i n a r l a . Situado en e l "discurso

concreto" e l s u j e t o mismo e s un mensaje.

En este S e m i n a r l o Lacan d i c e que hay que e s t a b l e c e r e l

mecanismo de l a l o c u r a que no e s e l mismo que e l d e l suefio.

E s t a e s l a d i f e r e n c i a que s e i n t r o d u c e a p a r t i r d e l texto

sobre e l comentarlo de l a Verneinung a l que a n t e s s e ha

hecho r e f e r e n c i a . Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e forclusln

y represin en e l p r i n c i p i o de l a simbolizacin.

El t r a b a j o que hace Lacan s o b r e e l c u e n t o de Poe, "La

carta robada" C<1955> TI.1989 >, s i r v e p a r a I l u s t r a r cono e l

d e s p l a z a m i e n t o de l a c a r t a ( s i g n i f i c a n t e ) determina a l o s

s u j e t o s . En e s e momento Lacan d a a l s i g n i f i c a n t e una c i e r t a

precedencia respecto a l significado. Es d e c i r , comienza a

precisarse e l significante, con su peso propio, en l a

ensefianza de Lacan.

El inconsciente e s en t a n t o " e i hoabre est habitada

por el significante". Qu d i c e c o n e s t a afirmacin Lacan?


- 188 -

El sujeto d e l Inconsciente ser s i t u a d o cono ex-cntrico,

e x - s i s t e porque no e x i s t e . E s t o q u i e r e d e c i r que no e x i s t e

como s u j e t o s u s t a n c i a l s i n o que a p a r e c e p o r e l e f e c t o de l a

articulacin s i g n i f i c a n t e .

Hay que s e f i a l a r que se ha operado un cambio, a l l u g a r de

la palabra viene l a cadena significante, es decir, e l

significante no existe aislado. La l e y de esta cadena

s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a l o s e f e c t o s de represin, forclusln

y renegacin. Con l o c u a l queda p l a n t e a d a l a cuestin d e l

E d i p o en relacin a e s a l e y , s i b i e n no queda explicitada

como t a l .

6.4.- EL HQKBRE DEL PADRE -1955-1956-

En e l Seminario sobre 'Las P s i c o s i s - (LACAS <1955-56>

1984), L a c a n retoma s u T e s i s D o c t o r a l de 1932. Recupera e l

automatismo n e n t a l de C l e r a m b a u l t y critica e l c o n c e p t o de

comprensin. L o s t r e s rdenes , que ya haba e x p l i c l t a d o en

l a C o n f e r e n c i a de 1953, a p a r e c e n p r e c i s a d o s :

. l o simblico, e s d e f i n i d o como l o que est& n&s all de l a

conprensin, se t r a t a de l a oposicin de elementos.

. l o i m a g i n a r i o , c o r r e s p o n d e a l a imagen a n t e c e d i d a por l o

simblico.
- 189 -

. l o r e a l , es r e f e r i d a cono continuidad .

Lacan seala que l o que sucede en l a p s i c o s i s t i e n e que

ver con l a "historia del sujeto en lo siablico", con esto

q u i e r e d e c i r que no e s l o n i s n o l o r e p r i n i d o neurtico que

l o que sucede en l a s p s i c o s i s .

De l a definicin s a u s s u r e a n a de s i g n o desprender Lacan

su definicin de l a r e a l i d a d c u b i e r t a p o r " e J conjunto de la

red del lenguaje". S i e l significado no remite a l a cosa

sino a l a significacin, su premisa e s una consecuencia

lgica.

En l a p s i c o s i s ubicar una problemtica p r o p i a r e f e r i d a

al significante y a la significacin. Respecto al

s i g n i f i c a n t e , hablar de l o s n e o l o g i s m o s c o n l a intuicin y

la frmula. L a intuicin como p a l a b r a p l e n a y l a frmula

como e l e s t r i b i l l o , pura palabra vaca. Ambas d e t i e n e n l a

significacin.

El Otro y el otro, simblico e imaginario

respectivamente, cofltruirn la oposicin no conocido-

conocido. Pero este Otro debe s e r reconocido, aqu Lacan

establecer una r e c i p r o c i d a d . P a r a s e r reconocido ante ese

Otro, ste debe s e r p r e v i a m e n t e reconocido por e l s u j e t o ,

por e s o dir que e s un O t r o a b s o l u t o .

En este Seminarlo Lacan trabaja dos afirmaciones


- 190 -

anteriores y a l a s que y a se ha hecho referencia: lo

rechazado en l o slablico reaparece en l o real y la

simbolizacin n e c e s i t a un comienzo. Lacan sealar que hay

una anterioridad lgica a l a simbolizacin. Pero en e s e

punto, puede suceder que p a r t e de l a simbolizacin no se

l l e v e a cabo ( O p . c i t . p . 1 2 2 ) :
'sU ey funditeniil et tencilliaente un ley de titiboJizacin, tto
quiere decir eJ Edipo, "

La l e y de l a cadena s i g n i f i c a n t e s e t r a n s f o r m a a q u i en

l a l e y fundamental. Bs l a intervencin d e l padre, dir Lacan

( O p . c i t . p . 139):
'No del padre natural, tino de lo que te llama el padre. El orden que
impide la coa lisian y el ettallido de la tituacin en tu conjunto eti
fundado en la existencia de ese nombre del padre, '

El orden simblico subsiste fuera d e l sujeto y lo

determina. E s d e c i r , que a n t e s que e l n i f i o aprenda a h a b l a r

hay significantes. L a forclusln ser e l rechazo de un

significante primordial que de all en ms faltar a l

sujeto. Con esto tiene que ver l a cuestin d e l Otro

r e c o n o c i d o p e r o no c o n o c i d o , que es, precisamente, la

definicin de l a represin. L a forclusln se r e f i e r e a l no

reconocimiento. Lacan dir que e l s u j e t o s e r e c o n o c e a

partir del significante y que la cadena significante

t i e n e un " v a l o r explicativo fuadaaeatal", es d e c i r remite a

l a c a u s a l i d a d . En l a p s i c o s i s s e encontrara as un a g u j e r o

a n i v e l d e l s i g n i f i c a n t e , p o r l a i j ^ s l b i l i d a d de a s u m i r e l
- 191 -

s i g n i f i c a n t e d e l padre. Be una f o r a a de t e o r i z a r l a p s i c o s i s

como un problema c o n l a simbolizacin p r i m o r d i a l .

Lacan indica que, s i e l c o m p l e j o de castracin tiene

"valar pivate" en e l E d l p o , e s en funcin d e l nombre d e l

padre. Se t r a t a de un "smbolo", e l falo, que no tiene

equivalente. E s t a disimetra a n i v e l s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a

l a d i f e r e n t e forma de resolucin d e l B d l p o .

E l s u j e t o e s c r e a d o como muerto p o r e l s i g n i f i c a n t e , e s

decir se ha operado un borramiento de ciertas

s a t i s f a c c i o n e s . Es e s t o l o que a p a r e c e como prdida de s e r .

Lacan introduce ,en e s t e S e m i n a r l o , l a cuestin de l a

metfora y de l a metonimia tomadas de Jakobson (<1956>1967).

La observacin que l l e v a a Lacan a p l a n t e a r s e qu e s una

metfora e s l a a u s e n c i a d e l u s o metafrico en l a s f r a s e s de

l o s t e x t o s e s c r i t o s p o r pslcticos.

Lacan s e f i a l a que l a metfora debe s e r r e c o n o c i d a como

identificacin . P o r s e r ms e v i d e n t e s i e m p r e s e r e p a r a ms

en l a metfora, s i n embargo , sta designa una sola

dimensin d e l *sablo" Efectivamente, s i n l a estructura

significante es imposible l a metfora. En e l e j e m p l o que

Lacan pone "Su g a v i l l a no era avara ni odiosa", ee r e f i e r e

al verso de Vctor Hugo donde se habla de l a tarda

p a t e r n i d a d de Booz < 0 p . c l t . p . 3 1 3 ) . E l e f e c t o de metfora,por


- 192 -

la identificacin de " g a v i l l a ' c o n Booz, s e produce porque

es l i t e r a l m e n t e idntica p o r eu s i m i l i t u d de posicin. Lacan

da i m p o r t a n c i a a l p o s e s i v o , Booz e s r e p r e s e n t a d o por e l f a l o

al cual l a gavilla s u s t i t u y e , p o r eso s e tratara de una

metfora c o n una conexin laetonmica. l o hay e n t r e falo y

g a v i l l a una s i m i l a r l d a d semntica. S i n embargo, no hay que

olvidar que e l mecanismo metafrico e s p o s i b l e por la

dimensin sintctica, es decir, por l a combinatoria

significante.

Para L a c a n s e t r a t a , en l a metfora, de l a sustitucin

de un significante por otro que aparece en l a cadena

significante. S i n embargo, e l significante oculto est

p r e s e n t e e n s u conexin roetonmica c o n l a cadena.

La metonimia a p a r e c e d e f i n i d a como nombrar una c o s a p o r

o t r a que e s s u c o n t i n e n t e o p a r t e .

Cabe d e s t a c a r que s i b i e n L a c a n se i n s p i r a en J a k o b s o n

(<1956> 1967), introduce cambios. Lacan refiere la

metfora a la condensacin f r e u d i a n a y l a metonimia a l

desplazamiento.

Las m o d i f i c a c i o n e s que i n t r o d u c e Lacan l e p e r m i t e n d e c i r

que el nuevo significante expresar el significado

desaparecido, es decir, se trata del retomo de lo

reprinido.
- 193 -

La transferencia de sentido aparecer como posible

parque hay una oposicin entre l o s vnculos internos a l

significante: posicionales y fonemticos. Con e s t a Lacan

m o d i f i c a e l p r o t a g o n i s m o dado a l a p a l a b r a , pues p l a n t e a que

l a p a l a b r a no e s l a u n i d a d d e l lenguaje.

Lacan menciona, aunque s i n trabajarlo, l o que

aparecer p o s t e r i o r m e n t e como l a metonimia d e l deseo. Esto

es apuntado e n l a interpretacin que hace d e l suefio de l a

pequefia Anna F r e u d , r e l a t a d o p o r Freud1900>AE.TIV-V <1979>;

BN.TK 1973)).

Lacan retoma l o s planteamientos de Clerambaul para

indicar que, e l ncleo de l a p s i c o s i s , hace p r e s e n t e l a

relacin d e l s u j e t o c o n e l s i g n i f i c a n t e e n s u a s p e c t o ms

puro.

Si, como s e ha s e f i a l a d o ms a r r i b a , e l mecanismo de l a

represin n e c e s i t a d e l mecanismo s i g n i f i c a n t e , l a forclusln

evidencia que a l g o falta en relacin a l o ssignifloantes

fundamentales.

Lacan e x p l i c a que l a f r a s e a l c a n z a s u s e n t i d o desde e l

final, p o r un movimiento r e t r o a c t i v o iapre-coup). En l a

frase ubica e l "punto de alaobadllado", punto donde s e

anuda s i g n i f i c a n t e y s i g n i f i c a d o <0p.cit.p.383);
'Alrededor de ese sigrtifanie, todo se irndii y se orgsnixi, cul si
fuesen pequeas lineas de fuerza formadas en la superficie de una trama por
el punto de aleohadiliado, Es el punto de convergencia que permite situar
retroactivamente y prospectivamente todo Jo que sucede en ese discurso, '
- 194 -

Es desde e s t a consideracin que L a c a n retoma e l E d i p o

freudiano. C o n s i d e r a as que l a nocin de padre l a da e l

"punto de a l m o h a d i l l a d o " entre s i g n i f i c a n t e y significado.

En 'De una cuestin preliminar a todo tratamiento

posible de la p s i c o s i s " (LACAH <1957-58> T2.1989), Lacan

seala que l a condicin d e l s u j e t o depende d e l O t r o .

La significacin flica d e l c o m p l e j o de castracin e s

efecto de l a metfora paterna. Dado que la funcin

significante condiciona l a paternidad se tratar de un

r e c o n o c i m i e n t o , no d e l padre r e a l s i n o d e l Hombre-del Padre.

Lacan toma la frmula de l a metfora o sustitucin

significante:

Aqu debe leerse S, significantes; x significacin

desconocida y s e l significado que i n t r o d u c e l a metfora.

E s t a frmula e s a p l i c a d a a l Nombre d e l Padre:

./i/oMbre del Padre , Deseo de la madre Nombre del Padre ( A '


Deseo de la Madre Significado al Sujeto Falo
\ I

En l a p s i c o s i s s e produce l a forclusln d e l s i g n i f i c a n t e

del Sombre d e l P a d r e que e s e l s i g n i f i c a n t e d e l Otro en

tanto l u g a r de l a l e y . P o r e l l o , d i c e Lacan, a l l u g a r de l a
- 195 -

BignlfIcacln fllca habr un a g u j e r o .

La cadena s i g n i f i c a n t e es efecto de e s a Bimbolizacin

primordial que implica l a Metfora paterna como ley del

significante. Esta cadena se d e s a r r o l l a a travs de l o s

e n l a c e s lgicos de l a metonimia y l a netfora.


- 196 -

7.- LAS LEYES PEL LESGAJE

7.1.- DE LAS LEYES DE LA PALABRA A LAS DEL LEHGPAJE; LA

CUESTIQI DEL SPJETQ -1955-

" Variantes de la cura tipo" (LACAH,TI. 1989) ee un t e x t o

que Lacan e s c r i b e en 1955 y que e l a b o r a l a s t e s i s que haba

presentado en "^''uncin y caispo de l a palabra y el lenguaje

en psicoanlisis" (LACAH, <1953> TI.1989).

Este escrito retoma e l problema de l o s "criterios

teraputicos del anlisis" y critica el "standard"

a d a p t a t i v o d e l psicoanlisis n o r t e a m e r i c a n o a los criterios

s o c i a l e s i m p e r a n t e s en l o s E s t a d o s Unidos.

Para Lacan se t r a t a de una "mistificacin". Esta es

definida como 'proceso que hace oculto para el sujeto el

origen de los efectos de su propia accin* (LACAH, <1955>

TI.1989. p.315).

El esquema comunicacional, que ya ha s i d o comentado,

vuelve a ubicar la cuestin de la intersubjetlvldad,

concepto posteriormente criticado. Lacan dice que el

a n a l i s t a " s e apodera del poder discrecional del oyente para

elevarlo a l a segunda potencia'. Bl sujeto espera del otro


- 197 -

que l e de v a l o r de v e r d a d e r o a s u n e n s a j e . E s t a joediacin

L a c a n l a ejenpliica d i c i e n d o que " e r e s ai aujer" significa

"soy tu esposcf,

La d i f e r e n c i a que s e p l a n t e a en e s t e texto e s entre

"palabra constituyente" y "discurso constituido". El

discurso constituido inplica una a n t e r i o r i d a d lgica, e l

sujeto deviene constituyente y constituido. La palabra

verdadera e s c o n s t i t u y e n t e , es d e c i r crea l a identidad con

a q u e l l o de l o que h a b l a . La p a l a b r a v e r d a d e r a c r e a a l s u j e t o

en e s e punto e n que l e h a b l a como t a l .

El inconsciente e s un s u j e t o constituyente dice Lacan

haciendo de esta forma l a critica al concepto de

inconsciente como constituido. Es este sujeto e l que

aparecer cono precondicin p a r a e l e s t a b l e c i n i e n t o de l a s

leyes d e l lenguaje. La palabra cono a c t o supone un s u j e t o

constituyente, p e r o a l a v e z l o s mecanismos constituyentes

de l o s que s e s i r v e devendrn l e y e s d e l lenguaje.

En e s t e nomento L a c a n r e a l i z a l a crtica a l a confusin

operada e n e l psicoanlisis (sefiala especialmente a Anna

F r e u d ) , e n t r e e l yo y e l s u j e t o ( O p . c i t . p . 3 2 2 ) :
'Por un vuelco en U justi eleccin que deiereim cul Bu/eto et
acogido en la palabra, el tujeo conttituyene del tntoaa et tratado COMO
constituido, Mientras que el yo, por Muy constituido que est en la
resistencia, se convierte en el sujeto al que el analista en lo sucesivo va
a apelar COMO a la instancia constituyente, '
- 198 -

E l v i r a j e de l o s afios 20 en e l pslcoanilisis l l e v a a l a

sustitucin d e l l a "semntica psicoanaltica" p o r e l trnlno

r e d u c t o r de " m a t e r i a l " . Hay un abandono de l a prctica ._de_

desciframiento., E s t e a l e j a m i e n t o produce una distorsin e n

la interpretacin. Vo se t r a t a d e l saber que e l s u j e t o

c o n s t i t u y e n t e d e l i n c o n s c i e n t e a r t i c u l a s i n o de un s a b e r d e l

analista (LACAI,Op.clt.pp. 320-322).

7.2.- LA RED DEL SIGHIFICAgTE Y DEL SIGIIPICADO -1055-

En 'La cosa freudiana" (LACAF, <1955> TI.<1989 ), Lacan

introduce l a referencia saussureana en relacin a la

definicin de lenguaje. Se trata dir, de un orden

c o n s t i t u i d o por leyes.

La definicin de s i g n o de S a u s s u r e encuentra en e s t e

momento, l a formulacin de d o s r e d e s , l a del significante y

la d e l significado.

Con respecto a l a red d e l s i g n i f i c a n t e , L a c a n dir que

se t r a t a de l a ( O p . c l t . p . 3 9 7 ) :
es truc tura sincrnica del material del lenguaje en cuanto que cada
elemento toma en ella su empleo exacto por ser diferente a Jos otros.'

Sobre la red del significado escribe que es e l

( O p . c l t . p . 397):
'conjunto diacrnico de los discursos concretaaente pronunciados, el
cual reacciona tiistricaaente sobre el primero, dtJ mismo modo que Ja
estructura de ste gobierna las vas del segundo. '
- 399 -

E s t a s d o s r e d e s que Lacan d e f i n e p e r a l t e n v e r c l a r a n e n t e

que una es la estructura que gobierna l a otra. La

significacin r e m i t e siempre a otra significacin y estA

regida por l a estructura significante, por sus diferentes

combinaciones.

Lacan da y a aqu un p a s o en l a modificacin d e l s i g n o

sausBureano, seala que slo e l s i g n i f i c a n t e garantiza l a

coherencia terica d e l c o n j u n t o . En e s t e texto Lacan dice

que e l sntoma t i e n e una funcin s i g n i f i c a n t e y p o r e s t a s e

diferencia d e l c o n c e p t o mdico p a r a e l que e l sntoma e s un

ndice. E l sntoma a p a r e c e en e s t e momento como un mensaje

interrumpido. Por e l l o en l a direccin de l a cura el

sntoma, como un mensaje dirigido a l otro, llama a una

respuesta. E l analista devuelve s u mensaje a l analizante

reconocindole y h a c i e n d o que l mismo reconozca en e s a

palabra s u verdad.

El material significante de l o s sntomas e s e n c o n t r a d o

por e l s u j e t o en l a desagregacin de l a Imagen d e l yo. Cabe

r e c o r d a r que e l yo e s pasin i m a g i n a r l a y e l s u j e t o t i e n e s u

lugar en e l d i s c u r s o . Lo que sera e l lenguaje d e l yo

tendra s u base en l a "iluminacin i n t u i t i v a " ; " e l mando

colectivo"; " l a agresividad"; " l o s deshechos automticos d e l

d i s c u r s o conn", p u r a p a l a b r a vaca.
- 200 -

Lacan retoina l a cuestin de l a s resistencias para

s e f i a l a r que e l a n a l i s t a c o n s u s i l e n c i o s e u b i c a en l a p l a z a

d e l O t r o y a n u l a s u p r o p i a r e s i s t e n c i a cono o t r o .

Este Otro sera e l lugar donde se c o n s t i t u y e e l yo

fornal ( j e ) que h a b l a c o n e l que e s c u c h a porque l o que d i c e

es l a r e s p u e s t a . E s e l o t r o e l que. como ya s e ha s e f i a l a d o ,

tendr e l poder de d e c i d i r s o b r e l o d i c h o .

En este texto Lacan h a b l a todava de l a s l e y e s de l a

palabra, s i n embargo dir que l a s l e y e s d e l reconocimiento

simblico y de l a rememoracin s o n d i f e r e n t e s a l a s de l a

reminiscencia o impronta del instinto. Bs decir, Lacan

d i f e r e n c i a e l orden de l o simblico d e l o r d e n biolgico.

7.3.- LAS LEYES DEL LEIGUAJE -1957-

En "La instancia de la l e t r a en el inconsciente o la

razn despus de Freud" (LACAH,<1957> TI.1987 ), Lacan

efecta e l p a s a j e de l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s l e y e s d e l

lenguaje. Este viraje e s de crucial inportancia ya que

ubicar la metfora y la metonimia como leyes del

i n c o n s c i e n t e . E s t o llevar a l deseo como metonimia y no como

deseo de r e c o n o c i m i e n t o , l o que narcar e l p a s a j e , por parte

d e l a n a l i s t a , de r e c o n o c e r e l deseo a i n t e r p r e t a r l o .
- 201 -

Ya en e l S e n l n a r l o s o b r e "las p s i c o s i s " ( LACAF, <1955-

1956> 1984) Lacan hablaba de l a s leyes propias d e l

s i g n i f i c a n t e y de l o difcil que r e s u l t a a i s l a r l a s dado que

siempre se r e l a c i o n a e l s i g n i f i c a n t e c o n l a significacin.

S e f i a l a e s p e c i a l m e n t e que ( O p . c i t . p . 2 8 1 ) :
'sio india el inters de la consideracin lingstica del probleaa,
Es imposible estudiar coao funciona este fenaeno que se Ilaaa el lenguaje,
fenmeno que es la ms fundamental de las relaciones interhuaanas, si
inicialmente no se establece la diferencia entre significante y
significado, *

En "Instancia de Ja l e t r a " Lacan v a ms all de l a

p a l a b r a y a que e s t a b l e c e que e s l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e

l a que se descubre en e l i n c o n s c i e n t e . B l l e n g u a j e p r e e x i s t e

como e s t r u c t u r a y e l s u j e t o e n c u e n t r a s u l u g a r i n s c r i t o p o r

un d i s c u r s o .

Es desde l a a n t e r i o r i d a d de l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e

que vuelve a Levi-Strauss para hablar de " e s t r u c t u r a s

elementales de l a c u l t u r a " que f u n c i o n a n inconscientemente

pero, que no pueden concebirse s i n e l lenguaje. En e s t e

punto se u b i c a ya una c l a r a d i f e r e n c i a c o n e l antroplogo,

es l a que marcar e l p a s a j e d e l o r d e n sinblico a l a lgica

del significante.

El inters p o r l a lingistica estructural, a l a que

c o n s i d e r a c i e n c i a p i l o t o , s e c e n t r a e n e l a l g o r i t m o que l a

funda como lingistica moderna:

8
- 202 -

Este Significante Bobre Blgniflcado, separado por l a

barra, e s e l a l g o r i t m o eaussureano. Lacan e s t a b l e c e que s e

trata de o r d e n e s separados por l a barra resistente a l a

significacin. Se trata de romper con l a Idea que e l

significante representa a l significado para dar paso a l a

funcin s i g n i f i c a n t e e n l a gnesis d e l s i g n i f i c a d o .

El primer aspecto a sefialar es que l a estructura

significante es articulada. Puede decirse que a esta

afirmacin s e v i o l l e v a d o L a c a n desde que, en 1953, h a b i a

e s c r i t o que e l sntoma e s t a b a e s t r u c t u r a d o como un l e n g u a j e .

Este "estructurado como un lenguaje" recin puede s e r

d e f i n i d o en e s t e e s c r i t o de 1957 (LACAI,Op.clt. p.481):


'fto quiere decir que us unidades, se paria de donde se parta para
dibujar sus imbricaciones reciprocas y sus englobaaientos crecientes, estn
sometidos a la doble condicin de reducirse a elementos diferenciales
ltimos y de componerlos segn las leyes de un orden cerrado,

Esos e l e m e n t o s s o n l o s fonemas, l o s c a r a c t e r e s mviles,

de este nodo l a letra es ubicada como l a "estructura

l o c a l i z a d a del s i g n i f i c a n t e " .

La relacin cadena significante- elementos deviene

fundanental para l a significacin. La significacin no

c o n s i s t e en ninguno de l o s e l e m e n t o s de l a cadena. Tampoco

se t r a t a d e l i n c e s a n t e d e s l i z a m i e n t o d e l s i g n i f i c a d o debajo

del significante, cono y a haba explicado e n relacin a l

"punto de a l m o h a d i l l a d o " .
* 203 -

Lacan toma de JakbBon, como fu explicltado en otro

apartado, metfora y metonimia. L o s do6 p o l o s d e l lenguaje

deviene l a s leyes d e l lenguaje, claro est que Lacan

introduce c i e r t a s modificaciones.

Respecto a l a metfora puede d e c i r s e que Lacan pone en

Juego l a definicin de Jakobson, l a de l o s s u r r e a l i s t a s y e l

mecanismo de condensacin freudiano. L a metfora no ser

dada p o r d o s imgenes, como en e l s u r r e a l i s m o , s i n o por dos

significantes, k d i f e r e n c i a de l o s lingistas, y e s e s t a l a

cuestin f r e u d i a n a , e l s i g n i f i c a n t e o c u l t o est p r e s e n t e p o r

conexin m e t o n i m l c a c o n l a cadena.

Es p o r e l l a d o de l a metfora s u r r e a l i s t a que se produce

e l pasaje d e l sentido a l slnsentido d e l s i g n i f i c a n t e . Lacan

dir que e l sentido se produce en e l s i n sentido, t a l

el ejemplo de l a poesa surrealista o d e l chiste. Lacan

vuelve a F r e u d p a r a a f i r m a r que e l sueo e s una a d i v i n a n z a

basada en analogas fonticas . Cuando Freud habla de

tomarlo a l p i e de l a letra, para Lacan se t r a t a de l a

estructura fonemtica(LACAF,Op.cit.p.490). Es esta la

i n s t a n c i a de l a l e t r a en e l i n c o n s c i e n t e .

El s i g n i f i c a n t e es esa materialidad que s e a r t i c u l a y

que hace p o s i b l e l a significacin d e l sueo.

Lacan diferenciar e l "una palabra p o r o t r a " de l a


- 204 -

met&fora de " l a conexin p a l a b r a a p a l a b r a " de l a n e t o n i n l a .

El ejemplo de "treinta velas" por barcos permite

ejemplificar l a conexin p a r t e p o r e l t o d o y s e f i a l a r que

esta conexin est& en e l s i g n i f i c a n t e . L a metonimia seri

homologada p o r Lacan a l d e s p l a z a m i e n t o . De e s t e modo dir

que met&fora y metonimia pueden a i s l a r s e t a n t o e n e l suefio

como en e l d i s c u r s o . E s t o e s as porque e l t r a b a j o d e l suefio

sigue l a s leyes del s i g n i f i c a n t e .

Las leyes d e l lenguaje se revelan en e l s u j e t o d e l

inconsciente, es e s t o l o que F r e u d demuestra con e l suefio.

L a c a n tomar metfora y metonimia p a r a hablar d e l sntoma

y d e l deseo.

Cabe recordar que en el Seminarlo sobre "ias

psiCOSs"<LACAI, <1955-56> 1984), Lacan h a b l a de metonimia

d e l deseo. En 'La instancia de la letra" dir ( Op.clt.

p.495):
',estructura neton/aica, indicando que es Ja conexin deJ
significante con eJ significante Ja que peraite Ja elisin por Ja cual tJ
significante instala Ja faJta deJ ser en reJacin aJ objeto, utiJizando eJ
vaJor de remisin de Ja significacin para JJenarJo con eJ deseo que apunta
hacia esa faJta a Ja que sostiene,'

Qu quiere decir con esto Lacan? El deseo como

n e g a t i v i d a d c i r c u l a en l a cadena s i g n i f i c a n t e .

En l a estructura metafrica es en l a sustitucin

significante como se produce el efecto potico, la

significacin. E s t o implica, a d i f e r e n c i a de l a m e t o n i n i a .
- 205 -

que ee ha t r a n s p u e s t o l a b a r r a que t i e n e v a l o r c o n s t i t u y e n t e

para esa significacin. El sntoma viene entonces a

f u n c i o n a r como s i g n i f i c a d o .

La indestructibilidad d e l deseo i n c o n s c i e n t e puede s e r

ahora formulada, a travs de l a m e t o n i n l B i d i c i e n d o que e s

siempre deseo de o t r a cosa.

Lacan plantea l a excentricidad radical del hombre

r e s p e c t o a s i mismo ( O p . c i t . p . 5 0 4 ) :
'Cul es pues ese otro con el cut estoy as ligado que consigo
HiSKO, puesto que en el seno sis asentido de i identidad conmigo aisao es
l quien ae agita?'

La prdida de s e r que I n t r o d u c e e l s i g n i f i c a n t e hace que

algo venga a hacer l a s veces de un s e r a l s u j e t o . La

escritura que Lacan har, posteriormente, d e l fantasma

mostrar como ese sujeto negativo, vaciado de sus

satisfacciones, "mortificado por e l s i g n i f i c a n t e " encuentra

un a l g o que l e da un s e r : una satisfaccin p u l s l o n a l . E s l a

formulacin que a l c a n z a a c o n s t r u i r s e d e l fantasma en l a

c u r a . E s e s t o y no e l yo l o que deber a d v e n i r " Vo es war,

sol Icb werden".


III
8.- I.A CUESTIQI DEL LEIGAJE BB FRED - 206 -

8.1.- ET. LEITfUAJE Y EL KUKDQ IlfTERIQR

Klchel Foucault, en "Las palabras y las cosas"

(FOCALT, <1966> 1985), seala que a l comienzo d e l s i g l o

XIX, la creacin del concepto "bonbre" ubica tres

disciplinas que a p o r t a n a s u e s t u d i o : economa, biologa y

filologa.

Para l a economa, e l b i n o m i o que r i g e es "conflicto-

regla"', para l a biologa, "funcin norna" y para el

lenguaje, "significacin- sisteaa". Foucault postula que

toda l a h i s t o r i a de l a s c i e n c i a s c o n j e t u r a l e s , a p a r t i r d e l

s i g l o I I X , puede r a s t r e a r s e desde l o s modelos de e s t a s t r e s

disciplinas.

En un p r i m e r momento s e a f i r m a l a primaca d e l modelo

biolgico, t o d o l o humano e n c u e n t r a su modo de s e r en l o

orgnico y e s t r a t a d o en trminos de funcin. Un segundo

momento c e n t r a l a primaca en e l modelo econmico y en e l

conflicto. P o r ltimo, F o u c a u l t u b i c a a F r e u d y e l comienzo

del (Op.cit.p.349):
modelo filolgico(cuando se irat de interpretar y de descubrir el
sentido oculto) y lingstico (cuando se trata de estructurar y de sacar a
luz el sistema significante), '

P a r a F o u c a u l t , no slo s e o p e r a e s t a cambio de modelos

sino que h a y una modificacin en e l i n t e r i o r de l o s mismos.


- 207 -

En cada binomio se producira un r e t r o c e s o d e l primer

trmino p a r a hacer surgir el segundo. De e s t e modo, s e

introduce, en e l t e r c e r modelo, e l anlisis e n trminos de

s i s t e m a . E s t o produce un cambio en l o s lmites e s t a b l e c i d o

y por e l l o se modifican l o s conceptos de " coaecleaca

arbida", "oentalidad primitiva". En relacin a l d i s c u r s o ,

se t r a t a de la^'signlflcacln".

E l p a s a j e d e l s i g l o X V I I I a l I I X s e h a l l a marcado p o r e l

Inters en l a s l e y e s I n t e r n a s d e l l e n g u a j e y e n l o que e l

lenguaje, como producto de l a actividad humana, puede

a p o r t a r s o b r e e l pensamiento.

Foucault p o s t u l a c u a t r o segmentos tericos que sealan

la constitucin de l a filologa en e l siglo XIX (Ver:

Roblns, <1967> 1976). E l p r i m e r o hace r e f e r e n c i a a l a forma

en que una lengua puede s e r c a r a c t e r i z a d a desde e l i n t e r i o r

y diferenciarse de e s t a forma de l a s o t r a s . E s t o hace que

las lenguas se equivalgan pues slo t i e n e n organizaciones

i n t e r n a s d i f e r e n t e s . L a s l e n g u a s exticas pasan a ocupar e l

primer p l a n o de inters.

En segundo l u g a r , e l e s t u d i o de l a s v a r i a c i o n e s i n t e r n a s

c e n t r a l a atencin. E l l e n g u a j e e s t r a t a d o como c o n j u n t o de

elementos fonticos, de all e l inters por l o s r e l a t o s

populares ( t a l e l c a s o de l o s hermanos Griom).

Una t e r c e r a cuestin, t i e n e que v e r c o n e l r a d i c a l como


- 208 -

n t l d a d lingstica d e f i n i d a cono e s t a b l e , de e s t e nodo l o s

verbos y l o s pronombres p e r s o n a l e s aparecen cono elementos

centrales.

E l l e n g u a j e pasa a t e n e r una funcin e x p r e s i v a d e l mundo

I n t e r i o r d e l hablante. E l l e n g u a j e no queda a n i v e l da l o s

conocimientos de l a comunidad sino d e l "espritu del

pueblo". E s all donde se producen l o s cambios que genera l a

actividad incesante d e l lenguaje. E l lenguaje aparece as

ligado a l a libertad de l o s hombres y ,por e s t e motivo,

abrir l a p u e r t a de l a s r e s o n a n c i a s polticas. A d i f e r e n c i a

de l a poca de l a u n i f o r m i d a d p o r l a gramtica, s e t r a t a de

cmo cada e s t r u c t u r a e x p r e s a l a s d i f e r e n c i a s n a c i o n a l e s .

Finalmente, e l anlisis de l a s races hace posible

t r a b a j a r e l parentesco e n t r e l a s lenguas, e s d e c i r , se abre

e l t e r r e n o de l a comparacin.

Por una p a r t e a s e pone en e v i d e n c i a que cada lengua e s

nica, por otra parte , l a lengua puede expresar un

pensamiento, que p o r s u e r t r a n j e r i d a d , e s capaz de poner de

manifiesto l a e x t r a n j e r l d a d misma d e l pensamiento (Ver:

FORRESTER, 1984.p.260)

La filologa s e interes p o r e l m i t o y l a religin, en

un i n t e n t o de l o g r a r extraer l a verdad histrica de e s a

r e a l i d a d deformada. L a lingstica comparada n e c e s i t a b a de


- 209 -

un tercer elemento que p e r m i t i e r a l a comparacin de d o s .

C h a m p o l l i o n y s u prctica de d e s c i f r a m i e n t o a p a r e c i e r o n , e n

ese momento, como modelo. Dn cambio i m p o r t a n t e s e produce

(FOCALT,op.ci t . p . 2 8 9 ) !
'f pirtr del siglo XIX, el lengut/e se repliega sobre s sisao,
adquiere su espesor propio, despliega una historia, leyes y una objetividad
que slo a l le pertenece. Se ha convertido en un objeto de conociaiento
entre otros suchos; al lado de los seres vivos, al lado de la historia de
los acontecimiento y los hombres, '

El siglo IX es e l s i g l o que puede teorizar sobre l a

e x t r a n j e r l d a d , r e f e r i d a a i d e a l e s u n i v e r s a l e s de d e s a r r o l l o ,

para d a r paso, en su p r i m e r a m i t a d , a l a formulacin de que

la diferencia l o es p o r e s t r u c t u r a y no p o r e s t a d i o s . L a

antropologa, c o n L e v i - S t r a u s s , p l a n t e a e s t a cuestin; l a

lingstica hace l o p r o p i o con e l concepto de v a l o r como

pura d i f e r e n c i a ; e l psicoanlisis b o r r a l a f r o n t e r a entre

l o normal y l o patolgico.

El relato del paciente aparece como una lengua

e x t r a n j e r a a l p r o p i o s u j e t o que h a b l a y pone de m a n i f i e s t o

la extranjerldad de s u p r o p i o i n c o n s c i e n t e . P a r a Freud s e

t r a t a de una l e n g u a que t i e n e una lgica i n t e r n a y que, una

vez descifrada, aportar elementos sobre e l pensamiento

d e f i n i d o como inconsciente(FREUD,<1896> A E . T I I I ( 1 9 8 1 ) p.l92;

BH.TI(1973)pp.299-300):
'Supongan que un investigador viajero llega a una coaarca poco
conocida, donde despierta su inters un yaciaiento arqueolgico en el que
hay unas paredes derruidas, unos restos de columnas y de tablillas con unos
signos de escritura borrados e ilegibles, Puede limitarse a contemplar lo
- 210 -

fxtHudo e inquirir Juego t Jos aondores de Jas cercanas, gente acaso


seaibarba ras, sobre Jo que su tradicin Jes dice acerca de Ja historia y eJ
significado de esos restos de Bonuaentos; anotara entonces Jos
infores,,,y seguira viaje, Pero puede seguir otro procediaiento; acaso
JJev consigo paJas, picos y azadas, y entonces contratari a Jos Jugareflos
para que trabajen con esos instrumentos, abordar con eJJos eJ yacimiento,
remover eJ cascajo y por Jos restos visibles descubrir Jo enterrado. Si
eJ xito preaia su trabajo. Jos haJJazgos se iJustran por s soJos; Jos
restos de muros pertenecen a Jos que rodeaban el recinto de un paJacio o
una casa deJ tesoro; un teaplo se coapJeta desde Jas ruinas de columnatas;
Jas nuaerosas inscripciones halladas, bilinges en el aejor de los casos,
revelan un alfabeto y una lengua cuyo descifraaiento y traduccin brindan
insospechadas noticias sobre los sucesos de la prehistoria, para guardar
memoria de la cual se haban edificado aquellos monumentos, Saxa Joquntur',

E l psicoanlisis descubre esa "extranjerldad" Interior.

P a r a e l s u j e t o l o i n t e r i o r e s t a n extrafo coao puede s e r l o

exterior. E s t a i d e a Freud l a haba d e s a r r o l l a d o de comienzo.

En "Proyecto de psicologa" (FREUD, <1895> AE. TI (1982);

BU.TI(1973)), h a b l a de un a p a r a t o n e u r o n a l p a r a e l c u a l e l

mundo e x t e r n o y e l i n t e r n o s o n i g u a l m e n t e e x t e r i o r e s . Lacan

e s c r i b e s o b r e e s t e punto que F r e u d p l a n t e a l a inadecuacin

r a d i c a l d e l organismo p o r e l d e s d o b l a m i e n t o de l o s s i s t e m a s

que p o s t u l a (LACAI,<1959-60) 1988).

Freud utiliza l a analoga arqueolgica a l o l a r g o de

t o d a su o b r a . En " Coastruccioaes en psicoanlisis"(FREUD,

<1937> AE. TXXIII (1980). p.262); BK. T3. (1973)p.3366)) se

v u e l v e a e n c o n t r a r e s t a comparacin. E l p s i c o a n a l i s t a hara

i g u a l que e l arquelogo, r e c o n s t r u y e a p a r t i r de l o s r e s t o s

con mtodos de supleaentacin y combinacin. En e s t e t e x t o

Freud diferencia l a interpretacin de l a construccin. L a

interpretacin e s s o b r e un "elemento singular del material:


- 211 -

UDa ocurrencia, una operacin fallida" (Op. c i t . A B . p . 2 6 2 ;

BH.p.3367).La construccin s e r e a l i z a cuando e l a n a l i s t a

c o l o c a a n t e e l s u j e t o a n a l i z a d o "una pieza de s u p r e h i s t o r i a

ol vidada"(.Oj>.cit. AE. p. 262; BH. p. 3367).

La d i f e r e n c i a fundamental r a d i c a en e l hecho de que l a

Interpretacin s e funda en e l m a t e r i a l que e l a n a l i z a n t e

aporta, l a construccin l a r e a l i z a e l analista y funciona

como una s u p l e n c i a ante un vaco de simbolizacin. Puede

d e c i r s e que va a l l u g a r de a l g o " p r i m i t i v o " que se deduce.

Lo "arcaico", que se supona meiaoria de l a especie,

aparece como r e a l i d a d en cada hombre. E l g o l p e de g r a c i a l o

d i o l a p r i m e r a g u e r r a m u n d i a l . F r e u d e s c r i b e ,en "De guerra

y muerte. Consideraciones de actualidad" de 1915 (FRED,

AB.TXIV(1979); BH.72(1973) >, que l a Gran G u e r r a p r o d u j o una

profunda decepcin. L a s l u c h a s que s e crean p a t r i m o n i o de

l o s p r i m i t i v o s e s t a l l a r o n e n " J a s grandes naciones de raza

blanca, dominadoras del mindcf, La contienda permite

comprobar que l o s europeos "no cayeron tan bajo como

temamos, porque nunca se haban elevado tanto como

cremos. "

Del pasado hay r e s t o s , s i g n o s de una h i s t o r i a o l v i d a d a

que h a b l a y enmudece, en t o d o s y cada uno. E s ese s a b e r no

s a b i d o e l que F r e u d descubre e n e l r e l a t o de s u s p a c i e n t e s .
- 212 -

8.2.- El. PODER DE LA PALABRA

El psicoan&lisie abre, para e l siglo XX, una nueva

p e r s p e c t i v a s o b r e e l l e n g u a j e a p a r t i r d e l d e s c u b r i n i i e n t o de

que a l g o d e l orden sintonitico s e nodiica p o r l a p a l a b r a .

Freud descubre e l poder de l a p a l a b r a y s u s d i f e r e n t e s

registros. En " Tratameato psquico" (<1890> AB.TK1982) p.

115; BI.Tl<1973)p.1020), F r e u d h a b l a d e l t r a t a m i e n t o de l o s

t r a s t o r n o s psquicos y c o r p o r a l e s p o r medio de l a p a l a b r a :
'J lego illtri difcil de concebir que ums perturbaciones
patolgicas del cuerpo y del alaa puedan eliainarse tediante 'aeras'
palabras del adico. Pensar que se lo est alentando a creer en ensalmos.
Y no andar tan equivocado; las palabras de nuestro fiablar cotidiano no son
otra cosa que unos ensalaos desvados. Pero ser preciso eaprender un largo
rodeo para nacer comprensible el modo en que la ciencia consigue devolver a
la palabra una parte, siquiera, de su prstino poder ensalmador, "

E l problema queda p l a n t e a d o e n e s t e t e x t o . E l o r i g e n de

los s i g n o s clnicos e s l a i n f l u e n c i a de l a v i d a anmica

sobre e l organismo. Luego, s i l a p a l a b r a acta s o b r e l o s

mismos, De qu poder s e t r a t a ?

Freud recurre al ejemplo antropolgico que puede

u b i c a r s e como l a r e f e r e n c i a de l a que s e s i r v e L e v i - S t r a u s s

p a r a h a b l a r de l a " e f i c a c i a simblica". L a e f i c a c i a estt en

relacin a l a expectacin d e l p a c i e n t e , t a n t o p o r su deseo

de curacin, dir Freud, como p o r e l poder que l e concede a l

mdico ( t r a n s f e r e n c i a ) .
- 213 -

De e s t e nodo l a palabra es para Freud " e l n e d l o nis

poderoso" de i n f l u e n c i a . Hay que r e c o r d a r que F r e u d p r a c t i c a

prineramente l a hipnosis y que en esta prctica puede

observar dlrectanente l o s efectos sugestivos de l a orden

dada a l s u j e t o . L a h i p n o s i s expresara de forma exagerada

" l a i n f l u e n c i a c o r p o r a l de una i d e a " .

F r e u d s e f i a l a que un s u c e s o se e x t i n g u e cuando s e t r a d u c e

en palabras. De e s t e nodo e l e s t a b l e c i n i e n t o de l a cadena

asociativa e s l a articulacin de e l e n e n t o s que s o n t a l e s

parque han s i d o d e s c a r g a d a s . E s t a marca un punto muy c l a r o

en Freud, e l r e g i s t r o de l a c o s a es diferente a l de l a

palabra, n suceso e s traumtica parque se t r a t a de u n

e p i s o d i o que c o n s e r v a l a c a r g a . As, l o que e s traumtico e s

e l exceso de satisfaccin p u l s l o n a l que r e t i e n e e l s u j e t o y

no e l hecho en s n i s n o .

La oposicin continuidad- discontinuidad que puede

ubicarse en Freud hace referencia a esta cuestin. La

traduccin en p a l a b r a s s e p a r a a l s u c e s o de s u c o n t e x t o , dice

Freud, hay que e n t e n d e r que e s e c o n t e x t o no e s o t r o que e l

cuerpo.

La d i f e r e n c i a c u e r p o - d i s c u r s o e s p r e s e n t e . Cuando F r e u d

u b i c a que l a s cadenas a s o c i a t i v a s l l e g a n s i e m p r e a l o s e x u a l
- 214 -

va a u b i c a r e l punto de una e x p e r i e n c i a p r l n e r a , traumtica

para e l s u j e t o porque r e b a s a l a p o s i b i l i d a d que e s t e tiene

de elaboracin. Es l o orgnico que se oculta tras l a

represin, e s d e c i r , l o que se mantiene v i v o p a r a e l s u j e t o .

En l a medida que l o c o n t i n u o s e f r a g m e n t a hay elementos

ordenados de diferente forma. Cronolgicamente,

concntricamente estratificados, hilos lgicos...Es el

lenguaje e l que Introduce l a fragmentacin de lo real

continuo.

Las d i f e r e n t e s formulaciones d e l aparato psquico s o n

las formas de conceptualIzar continuidad-discontinuidad.

Cuando F r e u d d i c e que en e l i n c o n s c i e n t e no hay t i e m p o n i

contradiccin, est h a c i e n d o r e f e r e n c i a a a q u e l l o que no se

rige por e l o r d e n de l a p a l a b r a . Puede i n c o r p o r a r s e otro

binomio, no t r a d u c i d o - traducido en p a l a b r a s . Lo t r a d u c i d o

tendr un c u r s o lgico, l o i n t r a d u c i d o no asociar, ser e l

obstculo que d e t i e n e e l h i l o d e l d i s c u r s o , que a p a r e c e como

lagunas y a l t e r a c i o n e s .

Freud, desde e l comienzo de su prctica, o b s e r v a que

e x i s t e n de un l a d o l a s asociaciones d e l paciente y de o t r o

la inercia. E s d e c i r , e l s u j e t o a s o c i a y produce una 6 e r i e

de fenmenos significantes: r e l a t o s , suefios, lapsus, etc.,

pero hay un punto donde s e d e t i e n e n s u s a s o c i a d o n e e s . E s l o


- 215 -

que Freud {<1895> AE. T U (1980); BH. TI (1973)) s e f i a l a como l a

n e c e s i d a d de v e n c e r una f u e r z a psquica que s e opone a l a

rememoracin.

Existe una r e p u l s a a orientar l a atencin hacia l a

representacin que es intolerable para e l sujeto. Lo

"cerrado al razonamiento" p e r s i s t e porque no s e g a s t a p o r l a

"transposicin en palabras" (Op.clt.AE.p.286 BH.p.153).

Este punto de detencin aparece desde e l inicio del

trabajo clnico de Freud. De l a hipnosis al mtodo

catrtico, poda e s t a r l a ilusin de que e l problema se

reducira a una d i f i c u l t a d tcnica. S i n embargo F r e u d no s e

engafia, en " e s t u d i o s sobre la histeria"i<19Q5> AB.TII(1980>;

BH.TI.(1973)), p u n t u a l i z a que l a d i f i c u l t a d p a r a s u p r i m i r e l

sntoma e s d e b i d a a circunstancias personales del paciente.

En la carta 69 a F l l e s s , d e l 21-9-97 (FREUD, AB.Tl

(1980); BH.T3(1973)), Freud h a b l a de s u desengafio a n t e l a

imposibilidad de dominar plenamente l o Inconsciente. E l

d e s c u b r i m i e n t o d e l psicoanlisis marca e l momento donde e s e

obstculo s e hace i n t e r i o r y s e t r a n s f o r m a en s u o b j e t o .

Cuando F r e u d , en "El malestar en 2a cultura" 1929>

AB.TXXI(1979)j BH.T2(1973)>, escribe que l a cultura es

restriccin a l a satisfaccin, de all l a s d i f i c u l t a d e s c o n

l a f e l i c i d a d , p l a n t e a que no todo puede regularse por l o


- 216 -

simblico. E s t o e s un problema t a n t o p a r a l a c u l t u r a como

para el psicoanlisis. La dificultad radica en una

satisfaccin a l a cual e l sujeto no est dispuesto a

r e n u n c i a r p o r l a comunidad. E l psicoanlisis d e v i e n e a s i l a

disciplina que hace de esa satisfaccin insistente su

objeto. E s e s t o l o que d e c i a F r e u d en 'Breve iaforae sobre

el psicoanlisis' (FKEUD,<1923> AE.TXIX (1979).p.220; BH.T3

(1973>p.2741). Dado que e l i n c o n s c i e n t e est gobernado p o r

e l e l l o p u l s i o n a l , Freud define a l psicoanlisis como una

psicologa d e l e l l o y no d e l yo.

Freud no slo d e s c u b r e que h a b l a n d o e l sntoma r e m i t e

s i n o que o b s e r v a que no s e h a b l a n i s e enmudece de c u a l q u i e r

manera ni en cualquier momento. Lo reprimido es

s i l e n c i o s o , no a s i s u r e t o r n o . E l s i l e n c i o de l a pulsin e s

p a r a F r e u d p r e s e n c i a de T a n a t e s . Lacan llamar goce a e s a

satisfaccin p u l s i o n a l .

Lacan, en s u S e m i n a r i o 'La Etica del psicoanlisis'

1959-60> 1968. p. 71), seala:


*,..#/ verdadero resorte del furtcionasiento en el hoabre del proceso
calificado coao primario son las cosas en tanto mudas, Cosas mudas no son
exactamente Jo mismo que cosas que no tienen ninguna relacin con las
palabras , '

F r e u d sabe r e c o n o c e r e l poder de l a p a l a b r a y en e l basa

su mtodo. S i n embargo, a poco de a n d a r d e s c u b r e que e s t e

poder tiene un l i m i t e . E l a n a l i z a n t e r e l a t a , p e r o tambin


- 217 -

enmudece. E l problema v i e n e a quedar p l a n t e a d o no f r e n t e a

l o que d i c e s i n o f r e n t e a l o que emerge como s i l e n c i o .

8.3. LAS DOS VERTTKlfTES DEL LENGUAJE

En Freud, l a relacin con el lenguaje halla dos

vertientes. La de l a s asociaciones del paciente que

establece l a cadena significante y l a muda, l a de l a

i n e r c i a , sealada p o r l a detencin de l a s a s o c i a c i o n e s .

La primera v e r t i e n t e c o r r e s p o n d e a l o que F r e u d llajna

"Jos usos lingsticos" . All r e a l i z a un v e r d a d e r o t r a b a j o

de d e s c i f r a m i e n t o . L a segunda v e r t i e n t e , l a d e l "lenguaje

fundamental" remite a l obstculo y e s aqu donde Freud

r e c u r r e a l a filologa.

Freud llega a definir l a estructura d e l inconsciente

como g r a m a t i c a l , cabe c i t a r e n e s a direccin e l anlisis de

la pulsin, t r a b a j a d o en o t r o a p a r t a d o , donde r e a l i z a una

s e r i e de t r a n s f o r m a c i o n e s a partir d e l punto de detencin

fantasmtico. Sobre este punto d e l texto freudiano Lacan

sefala que F r e u d o p e r a (LACAS,<1970> 1973.p.92):


',,,uni traduccin en la que te deauestra que el goce que Freud supone
en el linde de los procesos priaarios, consiste propiaaente en Jos
desfiladeros Jgicos hacia donde eJ nos conduce con tanto arte. '

Para Freud e l punto de referencia es l a gramtica

latina. Los "usos lingsticos" s o n l a s "declinaciones".


- 218 -

m i e n t r a s que e l "lenguaje fundaaental" es lo que no se

declina, es e l deseo i n d e s t r u c t i b l e .

Desde e l i n i c i o de s u s t r a b a j o s , F r e u d hace r e f e r e n c i a

a la existencia de algo "primitivo" que expresa

topolgicamente como "profundo". Es e s t o l o que establecer

e l p a r a l e l i s m o e n t r e e l n i f i o , e l neurtico, l o s suefios y e l

p r i m i t i v o , que mantendr a l o l a r g o de t o d a su o b r a .

C i e r t o e s que e l pensamiento de poca est t e f i i d o p o r

el evolucionismo s o c i a l , p e r o e l problema que F r e u d e x p r e s a

r e c u r r i e n d o a l mismo v a ns all. Puede d e c i r s e que l o que

e v i d e n c i a c o n e s t o e s l a d i f i c u l t a d d e l psicoanlisis con s u

objeto.

Es l o que hoy en da puede c o n c e p t u a l i z a r s e d i c i e n d o que

si bien todo es lenguaje no todo es significante

(LACAH,<1959-60> 1988). D e l p r o c e s o de simbolizacin que s e

opera sobre e l v i v i e n t e queda un r e s t o no s i m b o l i z a d o , e s

d e c i r no pasado p o r l a p a l a b r a p e r o que no p o r e s o d e j a de

producir sus efectos, con e l l o tiene que v e r l a i n e r c i a

sintomtica. E s l a base c o r p o r a l que F r e u d d e s c u b r e en e l

sntona de l a t o s de "Dora" (FEED,<1905> AE.TVII(1979)j

BH.T2(1973)).

El problena en relacin a l lenguaje queda planteado

entre "Jos USOB lingsticos", que es d e l orden de l o


- 219 -

p a r t i c u l a r y l a regresin a l a r c a i c o " l e n g u a j e f u n d a m e n t a l " ,

punto en e l que Freud hace remitir l o particular a lo

universal.

Freud toma d e l e v o l u c i o n i s m o l o s elementos que l e ayudan

a s o s t e n e r s u hiptesis. E s t e modelo d e t e r m i n a una relacin

con e l tiempo que impregna e l aparato freudiano. Hay

desarrollo y regresin, e s t e sistema lineal encuentra en

Freud una p a r a d o j a . F r e u d o r g a n i z a l a s e r l e de l a s e t a p a s de

la organizacin g e n i t a l infantil ubicando l a castracin a l

final de l a misma. L a castracin como razn de l a s e r l e

ubica su e f e c t o r e t r o a c t i v o . Es d e c i r , l a obra f r e u d l a n a

est a t r a v e s a d a p o r dos formas de c o n c e b i r e l tiempo, l a

progresin y l a retroaccin. Una e s l i n e a l y a l u d e a una

s u e r t e de s u m a t o r i a , p e r o e l mecanismo ntimo d e l tiempo e s ,

para Freud, retroactivo . lo se trata slo de l a s

mencionadas e t a p a s , tambin cabe r e c o r d a r l o s dos t i e m p o s

d e l traumatismo a l o s que y a s e ha hecho r e f e r e n c i a .

Para e x p l i c a r l a s dos v e r t i e n t e s d e l l e n g u a j e en F r e u d

hay que i r a l a clnica. Es all donde F r e u d d e s c u b r e que e n

e l a n a l i z a n t e siempre queda a l g o i r r e d u c t i b l e que hunde s u s

races en l a i n f a n c i a .

Es e n e s t a direccin que e s c r i b e Bey <1967.p.180):


- 220 -

'L dcouverte frtudiene g'ccotpJi tu pJut prt de Jt Ungue, dtns


1 tut de 1 'utage. Un tel procettut (interne i Je Jtngue) obiit i certtint
'Joit' et iJ ne doit done rien tu htttrd (dtns J'tcception courtntt de ce
tere). C'est dtns cette perspective, prcisiaent, que Ja phiJoJogie
freudienne apparat coate une discipJint i J'tat pratique, tans que Freud
ait i en fortuJer Jes principes gnrtux, sans qu'iJ ait i en recuJJir
J'essentieJ dans un expos synthtique, '

E l psicoanlisis nace como una e x p e r i e n c i a de lenguaje,

l o c u a l q u i e r e d e c i r que F r e u d , escuchando e l r e l a t o de s u s

paciente, atento a l o s blancos e inco^encias lgicas,

descubri e l i n c o n s c i e n t e . S i b i e n e s c i e r t o que e l trmino

inconsciente es a n t e r i o r a l a produccin de F r e u d , cabe

hablar de descubrimiento en l a medida que d a una nueva

definicin (Ver: BLLEHBERGER,<1970>1976; ASSOUH,(1982)>.

F r e u d descubre que hay dos t i p o s de i n c o n s c i e n t e : a q u e l que

define como preconsciente, ligado a imgenes v e r b a l e s , y

aquel que permanece "idntico a si aisno". Esto hace

referencia a ese ncleo que v a a d e t e r m i n a r e l peso que

tendr,a partir de 1915, l a teora d e l simbolismo y su

Segunda Tpica.

Ahora puede aclararse l o que Freud entiende por e l

"lenguaje fundamental" que une a l n i f i o , a l primitivo, a l

sofiante y al aquejado por un sntoma. El "lenguaje

fundamental" est compuesto de s i g n o s y t i e n e e l carcter de

una e s c r i t u r a , de all s u comparacin c o n l o s Jeroglficos.

E s t o e s as porque, p a r a F r e u d , e n e l i n c o n s c i e n t e s e h a l l a n

las cargas de representaciones de c o s a s . Por l o tanto l o s


- 221 -

s i g n o s s o n s i g n o s de l a " c o s a " que 'persiste coherente' y

que no puede s e r 'reducida a una informacin sobre el propio

cuerpo del sujeto'.

Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e pensamiento r e p r o d u c t i v o

y cognoscitivo. E l primero es proceso primarlo y tiende a

repetir l a percepcin que marc l a satisfaccin, e s d e c i r ,

se t r a t a de b u s c a r una i d e n t i d a d de percepcin que sera e l

signo de l a "cosa", de esa parte d e l 'coBipleJo del

prjimo'que se mantiene.

E l pensamiento c o g n o s c i t i v o e s l a p a r t e de l a " c o s a " que

ha sido reducida por las imgenes verbales a una

informacin.

Cuando F r e u d seala que p r o c e s o primarlo y secundarlo

son dos Idomas d i s t i n t o s , h a b l a de una articulacin s i g n o -

c o s a p a r a e l p r i m e r o y de asociacin e n t r e p a l a b r a s , p a r a e l

segundo (FEED, <1900> AE.TIV(1979) .p.285; BIf.Tl<1973)p.516):


'Pensaisentos del sueo y contenido del sueo se nos presentan coao
dos figuraciones del aisao contenido en dos lenguajes diferentes; aejor
dicho, el contenido del sueo se nos aparece coao una tansferencia de Jos
pensamientos del sueo a otro aodo de expresin, cuyos signos y leyes de
articulacin debeaos aprender a discernir por va de coaparacin entre el
original y su traduccin, 1 contenido del sueo nos es dado, por asi
decir, en una pictografa, cada uno de cuyos signos ha de transferirse al
lenguaje de Jos pensaaientos deJ sueo, '

F r e u d d e s c u b r e que e l c u r s o de l a s a s o c i a c i o n e s r e m i t e a

'experiencias sexuales vividas en el propio cuerpo' durante

la i n f a n c i a . Freud establece l a existencia de primeras


- 222 -

e x p e r i e n c i a s que p o r e l nonento de l a v i d a d e l s u j e t o en que

ocurren no s o n " traducidas" en p a l a b r a s . Bs l o que dari

l u g a r a l ncleo I n t r a d u c i d o que sucunbe b a j o l a represin

primarla.

En "Mltiple inters del psicoanlisis" , en e l

apartado "Inters filolgico", F r e u d p r e c i s a su c o n c e p t o de

lenguaje (FREUD,<1913> AE.TXIII (1980)p.179; BH.T2 (1973)pp.

1857.1858):
',,,Por 'lenguaje' no te debe entender aqu la aera exprein de
pensaaientos en palabras, sino tambin, el lenguaje de los gestos y
cualquier otro modo de expresar una actividad anaica, por ejeaplo la
escritura, Es que es lcito aducir que las intepretaciones del
psicoanlisis son sobre todo unas traducciones de un modo de expresin que
nos resulta ajeno, al todo familiar para nuestro pensamiento, "

Por e s o Freud hablar de que e l l e n g u a j e de l o s suefios

expresa la actividad inconsciente, pero que este

inconsciente habla n&s de un dialecto (Op. c i t . AB. plBO;

BH.p.1858.1859)!
"Mientras que el lenguaje de los gestos de la histeria coincide en un
todo con el lenguaje figural del sueos, de Jas visiones, etc,, para el
lenguaje de pensaaiento de la neurosis obsesiva y las para fren i as se
obtienen particulares plasmaciones idioma ti cas,,, "

La lgica freudlana sostiene que s i l a " v i v e n c i a de

satisfaccin" d e j a una h u e l l a imborrable y e l inconsciente

es un aparato que l o nico que sabe e s d e s e a r , desea e l

reencuentro, l a i d e n t i d a d de percepcin, e l s i g n o que evoca

l a cosa de l a c u a l dependi o r i g i n a r i a n e n t e l a satisfaccin.

E l pensaniento r e p r o d u c t i v o e s un p e n s a s i e n t o s i n p a l a b r a s y
- 223 -

por l o tanto ajeno a l a s a r t i c u l a c i o n e s que l a p a l a b r a

permite: tiempo, e s p a c i o , e t c . .

Asi e l "idoaa fundanental", s i n palabras, reducido a la

articulacin signo-cosa, expresa siempre lo mismo en

oposicin a l a r e a l i d a d o b j e t i v a .

De e s t e modo un s u j e t o d i c e en s u i n c o n s c i e n t e siempre

lo mismo, l a frmula de su satisfaccin, y todas sus

producciones son l a s diferentes formas que halla para

dialectizar un imposible. Ese resto que escapa a la

gramtica, e l r e s t o que no s e d e c l i n a e n l a t r a n s f e r e n c i a ,

como ya s e ha s e f i a l a d o , p e r m i t e d e c i r que l a gramtica e s

para Freud l a s leyes de declinacin , es decir, l a s

d e r i v a c i o n e s p o s i b l e s de e s e o b j e t o o r i g i n a r i a m e n t e perdida.

Es e s t o l o que F r e u d i n t e n t a en e l anlisis de l a pulsin,

h a c e r e l camino i n v e r s o de l a declinacin p a r a llegar a l l a

formulacin supuestamente p r i m e r a que d i o o r i g e n a l p r o d u c t o

que se e x p r e s a en e l r e l a t o .

Es en e s t a l i n e a que L a c a n s e f i a l a 1966> 1988p.36> que

" l o s sueBos se t r a d u c e n como una t a r e a de latn".

Pero e l problema no e s l o que se d e c l i n a , se desgasta,

se asocia, s i n o p o r e l c o n t r a r i o , ese r e s t o i n d e c l i n a b l e ,

irreductible y operante como raz de los ' vsos

lingvsticoB".
- 224 -

A partir de l a foraulacln de e s t e obstculo y s u s

e f e c t o s en l a s c u r a s , F r e u d hace m o d i f i c a c i o n e s tcnicas y

avanza en e l tema d e l s i m b o l i s m o , e s d e c i r en e l camino de

l a sustitucin metafrica.

E l l e n g u a j e opera como una sustitucin p r i m e r a s o b r e l a

cosa, en lugar de l a cosa sera l a representacin de

palabra. Con e s e r e s t o activo que queda, Freud intenta

operar ese paso metafrico primero, necesario para

e s t a b l e c e r e l comercio a s o c i a t i v o . Cuando hace r e f e r e n c i a a

los smbolos siempre aparece, en ltima instancia, la

referencia a l o sexual, es decir a l o corporal. La

traduccin operara como e s e i n t e n t o de m e t a f o r l z a r esa

"preaisa soatica' p a r a p a s a r l a a o t r o orden. E s t a sera l a

traduccin del " Jeaguaje fundamentaJ" a los "usos

lingistica^.

En relacin a l lenguaje como hecho subjetivo Freud

s e f i a l a (FEED,<1926> AE.TXXC1979)p.176; BH.Tl<1973)p.2914>:


's verdad queen el comienzo fui l accin, Ja paJabra vino deipus;
pero en auchos respectos fue un progreso cuJturaJ que Ja accin se
atemperara en Ja palabra, Ahora bien, Ja paJabra fu originariamente, n
efecto, un ensaJao, un acto mgico, y todava conserva mucho de su antigua
virtud',

Freud descifra l o que a p a r e c e en l a s a s o c i a c i o n e s y

t r a d u c e l o que a p a r e c e como "mudo". L a s a s o c i a c i o n e s r e m i t e n

a l uso p a r t i c u l a r que cada s u j e t o hace de l a l e n g u a cono s u

dialecto particular. La relacin a l o u n i v e r s a l que F r e u d


- 225 -

l e da a l " l e n g u a j e fundamental" puede s e r e x p l i c a d a desde

"El malestar en la cultura" (FRBD,<1929> AE.TXXI(1980);

BH. T3(1973>). De fondo, l o que l o s hombres s i l e n c i a n cuando

hablan, mAs allA de s u s d i f e r e n c i a s d i a l e c t a l e s , es una

satisfaccin fundamental a l a que no pueden r e n u n c i a r e n

b e n e f i c i o de l a comunidad. P o r e s o l a g u e r r a e s un d i s c u r s o

que nunca s e a g o t a , de all e l pesimismo f r e u d i a n o .

Si l a palabra tiene un poder es porque h a b l a de una

satisfaccin p e r d i d a c u y a s coordenadas s e evocan. P e r o hay

que r e c o r d a r que l a p a l a b r a no e s sinnimo de s e n t i d o . P a r a

Freud, l a cuestin de l a m a t e r i a l i d a d s o n o r a que p l a n t e a n

su trabajo sobre l a afasia adelanta l a materialidad d e l

significante y l a dimensin d e l " s l n - s e n t i d o " , de l a que

hablar Lacan. E n "El cJiiste"1905> AE.TVIII <1979)p. 120;

BN.Tl(1973>p.1099) vemos s u r g i r c l a r a m e n t e e s t a v e r t i e n t e .

Qu es el lenguaje para Freud? e l que define l a

filologa de su tiempo y de all saca l a ley del

i n c o n s c i e n t e d e f i n i d o como l o a r c a i c o , l a l e n g u a Jeroglfica

i n t e r i o r que descansa s o b r e l o s s i g n o s de percepcin.

Como seala P e r e l l a 1983>1984), F r e u d nunca habl d e l

inconsciente estructurado cono un lenguaje porque sus

referencia eran l a s ciencias n a t u r a l e s . o obstante su


- 226 -

metapslcologa es casi una lingistica. Para Freud el

l e n g u a j e e s " l o n e g a t i v o que h a b i t a l a accin". P o r l o t a n t o

la significacin se h a l l a en relacin a l a accin y no a l

o b j e t o , e s p o r e l l o que m o d i f i c a a l s u j e t o .

Es e s t a p a r t i c u l a r conceptuallzacin que r e a l i z a Freud

la que s e t r a d u c e en una prdida de l a armenia entre e l

hombre y su mundo porque el objeto se halla

irremediablemente perdido.

Benveniste<<1956> 1982.p.77) s e pregunta:


'Cul es pues este 'Jenguaje' que acta tanto coao expresafs
idntico aJ que se eaplea fuera del aniJisis? Es plenamente el aisao para
las dos partes?'

Este punto e s de fundamental importancia. Benveniste

sefiala que hay una diferencia ya que el analista

( O p . c i t . p . 78):
'Tomar asi el discurso coao tru/aan de otro 'lenguaje', que tiene
sus reglas, sus smbolos y su 'sintaxis' propios, y que reaite a Ja
estructura profunda deJ psiquisao'

8.4. PBEUJ Y LOS LINGISTAS

En "La interpretacin de los sueScjs" (FREUD, <1900>

AE.TIV-V(1979); BN.TI(1973)), Freud admite que una Imagen

onrica puede significar l o contrario, por l o que en

p r i n c i p i o no s e sabra nunca c o n un elemento s i s e h a l l a e n

positivo o en i d e a s l a t e n t e s . Hay en e s t e t e x t o una l l a m a d a


- 227 -

a l p i e de pgina - e s c r i t a e n 1911- donde Freud c i t a a A b e l y

a s u t r a b a j o 'Bl sentido contradictorio de las palabras

primitivas' <ABEL,<1884> 1988), para resaltar la

conicldencia c o n e l lingista e n e l s e n t i d o de que l o s

i d i o m a s ms a n t i g u o s s e comportaran como e l suefio.

Ya Freud haba escrito, en 1910, " E l d o b l e sentido

antittico de l a s p a l a b r a s p r i m i t i v a s " <FREUD, AE.VXI(1979);

Bll.T2<1973)). En l toma como punto de partida su

afirmacin, r e a l i z a d a en e l captulo V I , a p a r t a d o C de l a

"Interpretacin de los sueos', de que e l suefio p r e s c i n d e de

l a contradiccin y rene l a s anttesis e n un trmino.

En este trabajo, Freud comenta l o s prrafos ms

i n p o r t a n t e s d e l artculo de A b e l .

A b e l toma l a l e n g u a e g i p c i a , a l a que d e f i n e como 'nica

reliquia de un mundo primitivo'(.ABEL. Op. cit. ^. AO), para

sefialar que en e l l a se h a l l a n p a l a b r a s que t i e n e n en s

mismas s i g n i f i c a d o s contrapuestos y o t r a s en l a s que d o s

v o c a b l o s de s i g n i f i c a d o c o n t r a r i o s o n r e u n i d o s en un trmino

que posee e l s i g n i f i c a d o de uno. As como hay p a l a b r a s que

designan tanto "fuerte" como "dbil", hay otras cono

" v l e j o j o v e n " que slo d e s i g n a a "Joven".

Para Abel e s t a s p a l a b r a s 'dilucidan el nacimiento del

concepto j del lenguaje en tiempos primitivos'(Op.cit.p.46).


- 228 -

La hiptesis que s o s t i e n e e s que prlnltlvaiiente el

espritu n e c e s i t a b a de dos I d e a s 'contrapuestas" para captar

una de e l l a s j p r o g r e s i v a m e n t e pudo s e p a r a r l a s d o s c a r a s

pudlendo as utilizar una s i n l a p r e s e n c i a de l a otra

( O p . c i t . p . 49):
'Ls pilabn que origintlaenie ligtbt o conceptor fuerte y dbil, ts que
fuerte o dbil, desigmbi en verdad una relacin de aabat y tu diferencia,
lo cual cre proporcionalaente a aabos. '

Freud s e f l a l a que para l a comparacin con l a elaboracin

onrica t i e n e I m p o r t a n c i a o t r a p a r t i c u l a r i d a d de l a lengua

e g i p c i a , s e t r a t a de l a s mettesis que A b e l I n t e n t a e x p l i c a r

por l a reduplicacin de l a raz.

La cuestin fundamental e s e l p a r a l e l i s m o que Freud

e s t a b l e c e e n t r e l a s lenguas a n t i g u a s y e l sueflo. Es l o que

escribe e n "El doble sentido antittico de las palabras

primitivas" (FREro,Op.clt. AE.p. 153; BH. . p . l 6 2 4 ) :


'En la concordancia entre esa peculiaridad del traba/o del sueo destacada
al coaiemo por nosotros y la prctica descubierta por el lingista en las
lenguas ais antiguas tendraaos el derectto de ver una confiraacin de
nuestra concepcin acerca del carcter regresivo, arcaico, de la expresin
de los pensamientos en el sueo, Y a nosotros. Jos psiquiatras, se nos
impone como una conjetura insoslayable que coaprenderiaaos mejor el
lenguaje del sueo, y lo traduciramos con atyor facilidad, si supiramos
ms acerca del desarrollo del lenguaje, '

Freud vuelve sobre e l tema en 1912 en 'Totea y

rabu"(FREUD,AB.TIIII<1980>; BH.T2<1973)>, que tiene el

Interesante subttulo 'Algunos aspectos comunes e n t r e J a


- 229 -

vida aental del hombre p r i m i t i v o y los neurticos".

Mannonl 1969> 1977 p.57> seala que t a l como propona

e s t a cuestin Freud, en 1910, no e s t a b a demasiado l e j o s d e l

i n c o n s c i e n t e c o l e c t i v o de Jung y agrega:
'Li filologa de la poca le inpidi decir hasta que punto el
inconsciente por el descubierto obedeca a leyes del siseo orden qw las
leyes lingsticas, His no se le escap el hecho de que el discurso
inconsciente deba an procurarse un sujeto de la negacin, que tiene su
lugar, tanto en el exterior del discurso inconsciente, cono en el exterior
del campo lingstico estricto, '

Sperber es otra de l a s referencias a l a que Freud

r e c u r r e s o b r e e s t e tema. S p e r b e r p u b l i c a un artculo "jSobre

J a influencia de factores sexuales en l a gnesis y evolucin

del Lenguaje" (SPERBER,1988) en l a R e v i s t a Inago e n 1912. Su

objetivo e s demostrar que en l a gnesis d e l l e n g u a j e l o s

f a c t o r e s s e x u a l e s han desempeado un p a p e l i m p o r t a n t e . Pone

como a n t e c e d e n t e s a Hoire y Jespersen sealando que e s t e

ltimo haba tomado en c u e n t a e l f a c t o r s e x u a l .

Para Sperber l a cuestin s e c e n t r a s o b r e l o s orgenes

del l e n g u a j e . E l punto que d e f i n e p a r a u b i c a r e l comienzo

del l e n g u a j e hablado e s l a intencin de comunicacin. P a r a

explicar l a adquisicin del lenguaje sostiene que un

i n d i v i d u o A habra m a n i f e s t a d o r e p e t i d a m e n t e s u s a f e c t o s p o r

un sonido y otro individuo B habra r e a c c i o n a d o ante l o s

mismos.

El lingista se pregunta qu estado a f e c t i v o puede


- 230 -

Inpulear al individuo a gritar. Sefiala que hay dos

B i t u a c i o n e s , una l a de l a s c r i a s h a m b r i e n t a s cuyo l l a n t o no

intencionado hace que l a nadre l a s aliiiente. Una vez

p e r c i b i d a l a relacin aparecera e l l l a m a d o i n t e n c i o n a l . La

segunda situacin e s l a d e l a c o p l a m i e n t o , a l macho emitira

s o n i d o s a l o s que l a hembra reaccionara.

Para Sperber e l o r i g e n d e l l e n g u a j e s e referira as a

e s t a s dos s i t u a c i o n e s . A l a primera, relacin n i f i o - madre,

r e m i t e e l o r i g e n d e l l e n g u a j e i n d i v i d u a l p e r o a c l a r a n d o que

e s t e e s un a s p e c t o p a r c i a l y a que e l n i f i o r e c i b e e l l e n g u a j e

de s u s mayores. P o r e l l o acaba c e n t r a n d o e n l a s e x u a l i d a d l a

"raz principal del lenguaje". Partiendo del correlato

cultura- lenguaje elabora l a i d e a de que l a s a c t i v i d a d e s

ejecutadas con herrasdentas s e acompafiaban c o n g r i t o s de

atraccin porque estaban sexualmente acentuadas

(Op. c i t . p. 88). Esto lo lleva a afirmar que con e l

descubrimiento de l a herramienta fu creada l a primera

p a l a b r a que tena un f u e r t e a c e n t o s e x u a l . Le a d j u d i c a u n

d o b l e s e n t i d o , p o r una p a r t e de h a c e r e l a c t o s e x u a l y p o r

o t r a hacer e l t r a b a j o , p o r ejemplo cavar. Esta palabra, a l

ser aprendida por otra generacin, a n t e s de l a pulsin a l

apareamiento, haba relegado su eignlfloado eexual y

adoptdo un s e n t i d o f i g u r a d o C O p . cit.p.93).
- 231 -

Puede d e c i r s e que l o que F r e u d busca en e s t o s lingistas

de su poca s o n l o s e l e o e n t o s que l e p e m i t a n apoyar l a

e x i s t e n c i a de una lengua f u n d a n e n t a l , p r i n i t i v a , anterior a

l a represin.

Es as que l a lengua e g i p c i a aparece cono r e l i q u i a de un

pasado i g n o t o y debe s e r d e s c i f r a d a de l a s p i e d r a s y l o s

p a p i r o s . A s i n i s m o , con l o s suefios s e t r a t a de d e s c i f r a r una

escritura pero falta para ello el acceso al cdigo

p a r t i c u l a r , ya que e l p a c i e n t e no a s o c i a .

Anbos lingistas, S p e r b e r y A b e l , abonan l a hiptesis

de que en e l comienzo e s e l organismo y e l r e i n o de l a

necesidad, a partir de aqu se produce un vaciamiento

p r o g r e s i v o de l a l i t e r a l i d a d -que e s expresin en e l c u e r p o -

haca l o netafrico que e s , puede d e c i r s e , b o r r a m i e n t o de l o

corporal.

Benveniste 1956>1982), realiza una crtica a Abel.

Arrlv(1986), h a b l a de l o s anatemas de B e n v e n i s t e c o n t r a e l

mencionado autor y sefiala que no fu un e s p e c i a l i s t a

marginal a s u poca. Arriv hace l a hiptesis de que l a s

d e s c r i p c i o n e s de A b e l e n t r e homonlmia y s i n o n i m i a , e v o c a n

muy d i r e c t a m e n t e l a descripcin de l o s suefios de Freud. Este

autor se pregunta s i el texto de Abel no ha sido

d i r e c t a m e n t e u t i l i z a d o p o r F r e u d e n BUS a n & l i s l s .
- 232 -

Sobre e s t e punto Be puede c o n s u l t a r e l texto de J e a n

Claude Xilner (1984.p. 311.323) donde se s e f i a l a que l a

lingstica de A b e l ofrece a l a de B e n v e n i s t e s u imagen

innvertida.

B e n v e n i s t e s e f i a l a que l o que Freud pidi en vano a l a

filologa l o que h u b i e r a p o d i d o p e d i r a l m i t o o a l a poesa.

Pero, paradjicamente, no comprendi a l s u r r e a l i s m o , en e l

d e c i r de Bretn.

Goldschmldt (1988) en u n i n t e r e s a n t e t e x t o s o b r e Freud y

l a lengua alemana s e f i a l a que e l d e s c u b r i m i e n t o f r e u d i a n o s e

t e j e en l a l e n g u a alemana y que n a d i e a n t e s que F r e u d haba

e x p l o r a d o e l alemn como l.

Por l o tanto puede decirse que el descubrimiento

freudiano se r e a l i z a e n t r e d o s l e n g u a s . L a alemana, que e s

p a r a F r e u d " J o s vsos lingsticos" y l a e g i p c i a , modelo p a r a

e x p l o r a r e l a r c a i c o "lenguaje fundamental".

Cabe v o l v e r a p r e g u n t a r s e despus de e s t e r e c o r r i d o Qu

e s e l l e n g u a j e p a r a Freud? Puede d e c i r s e que es l a prdida

de l a c o s a y e l camino de una bsqueda imposible.Pero qu

t i e n e de comn c o n l a lingstica de s u poca? F r e u d utiliza

el a p a r a t o c o n c e p t u a l de l a filologa y pone en Juego l o s

recursos de l a gramtica, pero no hace filologa ni

gramtica, hace psicoanlisis.


- 233 -

9.- hh CtfBSTIOir DEL LElgffAJE B l LACAg

9.1 EL "BBHEFICIO POSITIVO" EU LA PSICOSIS:LOS ESCRITOS

Tanto en F r e u d como e n Lacan e x i s t e una a n t e r i o r i d a d de

l a preocupacin p o r e l l e n g u a j e . Lacan, a l i g u a l que F r e u d ,

no slo aconpafia e l movlsdento de l a s d i s c i p l i n a s de s u

poca, s i n o que toma l a o f e r t a de e s e momento y l a r e c r e a .

E s t e punto e s i m p o r t a n t e y slo e l t r a b a j o histrico p e r m i t e

a p r o x i m a r s e a l. Poder s e g u i r l a s nuevas c o m b i n a c i o n e s que

realiza c o n l o s e l e m e n t o s de su poca e s fundamental p a r a

t r a b a j a r e l p r o c e s o de produccin de l a teora.

En e l c a s o de Lacan e s t o se puede v e r ssjy c l a r o . Toma

l o s e l e m e n t o s que c i r c u l a n en e l d i s c u r s o de poca y, poco a

poco ,va m o d i f i c a n d o e l c o n c e p t o h a s t a d a r l e una definicin

con p e r f i l e s p r o p i o s d e n t r o d e l d i s c u r s o analtico.

Con l a psiquiatra de su poca Lacan s e preocupa p o r

l a cuestin d e l l e n g u a j e en l a p s i c o s i s . S i n embargo, hay y a

en BU t e x t o s o b r e "Esquizofasia" (1931), una r e f e r e n c i a a

los surrealistas. C i e r t o que e s t a r e f e r e n c i a s e puede leer

en e l t r a b a j o de C l a u d e , y a s e f i a l a d o . H a s t a aqu sera l o

g e n e r a l de e s e momento. S i n embargo, Lacan t r a b a j a l a I d e a

del p l u s c r e a t i v o , d e l e f e c t o potico. Fo s e tratar y a de


- 234 -

un dficit B i n o de un elemento p o s i t i v o que l a p s i c o s i s

crea.

Esta idea tiene un punto en comn con la

conceptuallzacin f r e u d l a n a expuesta en "La prdida de la

realidad en la p s i c o s i s y la neurosis" <FEEIJD<1942> AE.TXIX

(1979); B I . T 2 ( 1 9 7 3 ) ) . En e s t e t e x t o F r e u d s e f i a l a que en l a

p s i c o s i s hay "creacin de una realidad nueva".

Lacan trabajar e s t a orientacin a l o l a r g o de t o d a su

produccin. En e l S e m i n a r i o s o b r e 'Las p s i c o s i s " (L&GAK1955

56) 1984), Lacan h a b l a s o b r e l a funcin d e l a n a l i s t a como

"secretario del alienado". Se trata de que e l p s l c o t l c o

produzca e l plus del delirio que vendr a hacer una

suplencia, a e s t a b i l i z a r e l c u a d r o de l a r e a l i d a d . Bs e s t a

l a d i f e r e n c i a a c t u a l c o n l a psiquiatra, m i e n t r a s e s t a trata

de suprimir e l d e l i r i o c o n medicacin, e l psicoanlisis de

orientacin lacanlana intenta que e l s u j e t o construya su

delirio.

E l paso que Lacan da en s u T e s i s 1932>1987), implicar

que pasa a p r i m e r p l a n o l a cuestin de l a comprensin. Se

trata del beneficio positivo de l a psicosis y de su

i n n e g a b l e v a l o r humano. E s t e v a l o r s e desprende d e l hecho de

que e s t a produccin s e h a l l a s u j e t a a l a s l e y e s d e l sentido,

es d e c i r , es c o m p r e n s i b l e . E s t e p l u s c r e a t i v o i m p l i c a una
- 235 -

" s i n t a x i s original", un e s t i l o .

Lo interesante de e s t a perspectiva de Lacan e s que e l

"loco" aparece humanizado por efecto d e l lenguaje. Cabe

recordar que F r e u d -que tena una v a s t a experiencia con

pslcticos como l o demuestran l a s r e f e r e n c i a s en su obra,

e s p e c i a l m e n t e a l a p a r a n o i a - escoge t r a b a j a r e l t e x t o c r e a d o

por S c h r e b e r y de l s u r g e su a p o r t e a l a conceptualizacin

del tema. Lacan toma l o s t e x t o s de Alme, l a "enamorada de

las palabras", en un momento histrico de p a s a j e de l a

psiquiatra a l psicoanlisis i l u m i n a d o , puede d e c i r s e , p o r

e l inters en e l e f e c t o potico.

Lacan Introduce una novedad, no reduce l a obra a l

f u n c i o n a m i e n t o psquico d e l creador. L a p s i c o s i s produce un

e f e c t o c r e a t i v o en Aine pero s u produccin no s e reduce a

la locura s i n o que r e f i e r e a l a s l e y e s d e l s e n t i d o . Es l a

comprensin d e l o t r o l o que , e n ese momento, d e t e r m i n a s u

valor.

9.2. LA SITUACIQH DE IfTERLOCUCTOW

Si bien Lacan criticar p o s t e r i o r m e n t e e l c o n c e p t o de

comprensin, s e debe p r e g u n t a r qu l e p e r m i t e I n t r o d u c i r e n

sus conceptualizaclones. En "Ms all del principio de


- 236 -

realidad" 1936> 11(1989)), aparece l a intersubjetividad.

Se trata d e l esquema comunicaclonal que subyace en l a

comprensin, hay l a produccin de un s u j e t o en l a medida e n

que hay un O t r o de l a comprensin que e s e l que d e c i d e s u

valor humano, es d e c i r , su s e n t i d o . Es por e l l o que l a

situacin analtica aparece como siendo primeramente

lenguaje, l o que en ese momento q u i e r e d e c i r , una situacin

de Interlocucin. Puede v e r s e as que l a i n t e r s u b j e t i v i d a d

es l a de l a interlocucin y en e s t e marco se i n s c r i b e e l

psicoanlisis.

Pero Quin e s e s t e i n t e r l o c u t o r ? Lacan sefiala que e l

lenguaje a n t e s de " s i g n i f i c a r algo, s i g n i f i c a para alguien".

La t r a n s f e r e n c i a pone en e v i d e n c i a que e l O t r o que s e pone

en j u e g o all no e s e l a n a l i s t a aunque s e l o encarne en l.

En ese momento Lacan dir que se t r a t a de un o t r o

i m a g i n a r l o , pero l o que i m p o r t a r e t e n e r e s que e s e l O t r o de

l a t r a n s f e r e n c i a , ya que ste incluir r e g i s t r o s d i f e r e n t e s

segn e l nomento de su ensefianza.

Es i m p o r t a n t e c o n s t a t a r como en e s t e t e x t o L a c a n f o r i a i l a

una s e r l e de i n t e r r o g a n t e s que s o n l o s que alumbrar c o n s u s

posteriores conceptuallzaclones (Op.cit.p.19):


- 237 -

'Lo dado de la experiencia es priaeranenie lenguaje, un lenguaje; es


decir, se trata de un signo, Cuan complejo es el probleat de lo que
significa, cuando el psiclogo lo refiere al sujeto del conocimiento, esto
es, al pensamiento del sujetoTi^u reJacin hay entre el pensamiento y el
lenguaje? No es ms que un lenguaje, aunque secreto, o es slo la
expresin de un pensamiento puro, informuladotiOnde hallar la medida comn
a los dos trainos del problema, o sea, la unidad cuyo lenguaje es eJ
signo? Se encuentra contenida en la palabra, ya sea nombre, verbo o
adverbio?En la espesura de su historia? Por qu no en los mecanismos que
lo forman fonticaaente? Cmo elegir en este ddalo al que nos arrastran
filsofos y lingistas, psicofisicos y fisilogos? Cmo escoger una
referencia, que s medida que la planteados de manera ms elemental nos
parece ms mtica?'

La p a l a b r a aparece en 1946, p a r a Lacan, cono 'nudo de

significacin", Es l o que se ha d e s a r r o l l a d o en relacin a

"La causalidad psquica" 1946> T I . 1 9 8 9 ) . S I b i e n e s c i e r t o

que Lacan d e s a r o l l a p r i m e r o l a s " l e y e s de l a p a l a b r a " , hay

que tomar c u e n t a de que a p a r e c e J u n t o a e l l a l a preocupacin

por otra cosa. En e l t e x t o de r e f e r e n c i a Lacan vuelve a

C l e r a n b a u l t y l o hace p a r a i n t e r r o g a r s e s o b r e l o s modos d e l

l e n g u a j e en l a l o c u r a . S e f i a l a que hay all una lgica y no

un error, claro antecedente de l o que , posteriormente,

llamar lgica d e l s i g n i f i c a n t e .

Cuando sefiala que l o ideognico no e s o t r a c o s a que l a

bsqueda de l o s lmites de l a significacin, t i e n e ya e l

ncleo de un desarrollo posterior que necesitar, para

materializarse, otros aportes.

D e l esquena que t r a b a j a Lacan en e s o s momento surgir e l

sujeto. Efectivamente, es en "La agresividad en

psicoanJisl^(<1948>T1.1989) que s e f i a l a q u e " J a cominicacin


- 255 -

verbal es captura dialctica del sentidcf. E l sujeto que

surge es e l d e l sentido, en tanto e l sentido supone un

sujeto que s e d i r i g e a otro y para este otro e l sentido

i n p l i c a una i n t e n c i o n a l i d a d .

E s t e s u j e t o que n e c e s i t a de un o t r o p a r a e x i s t i r ser l o

que, en o t r o monento de s u enseanza, Lacan definir p o r e l

lado del significante. Es d e c i r , pasar de s e r s u j e t o d e l

sentido a sujeto d e l s i g n i f i c a n t e .

En 1948 e l dilogo e s , p a r a L a c a n , pacificacin porque

hablar es renunciar a l a agresividad. L a cuestin de l a

palabra v i e n e como un p r i n e r i n t e n t o de pacificacin de l a

a g r e s i v i d a d de l a relacin e s p e c u l a r .

Es l o que s e c o n s t a t a en su t e x t o "El estadio del

espejo" C<1949>T1.1989) donde a p a r e c e s u p r i n e r a r e f e r e n c i a

a Levi-Strauss y "La e f i c a c i a simblica" 1949>1977>.

Puede decirse que e l p u n t o que, t r e s afios antes, haba

retomado de Clerambault encuentra su soporte terico e n

L e v i - S t r a u s s . L a funcin sinblica s o n l e y e s que se e j e r c e n

sobre t o d o s de l a misma forma, de all que e l antroplogo

pueda decir que el inconsciente tiene sus leyes y

c o n s t i t u y e n un d i s c u r s o .

En 1950 (1985) L a c a n s e referir a l a s " J e y e s g e n e r a J e s

de J a estructura fnica" de J a k o b s o n y aparecer as l a


- 239 -

lengua como e s t r u c t u r a e s e n c i a l p a r a e s t u d i a r e l p s i q u i s m o

del nifio.

La cronologa que e l a b o r a M i l l e r sobre l a produccin de

Lacan ubica e l perodo dominado por l a teora de l o

inaginario. Desde e l punto de vista d e l lenguaje a ese

perodo c o r r e s p o n d e l a situacin de interlocucin a l a que

se ha hecho r e f e r e n c i a .

9.3. LAS LEYES DE U PALABRA

La tpica de lo imaginarlo planteada como teora

psicoanaltica, encuentra su lmite . La perspectiva

hegeliana desemboca en la lucha a muerte por el

reconocimiento. I s por esto que L a c a n s e i n t e r e s a p o r e l

tema de l a agresividad. La salida que e n c u e n t r a es l a

pacificacin por la palabra al introducir el orden

simblico.

En 1953 <T1.1989) L a c a n habla d e l campo d e l l e n g u a j e

ordenado p o r l a p a l a b r a , s u j e t o a l a l e y d e l r e c o n o c i m i e n t o .

Es d e c i r , Lacan no t i e n e todava l o s r e c u r s o s tericos p a r a

ubicar en e l canpo d e l lenguaje leyes lingsticas y no

filosficas. En e s e momento, e l padre del Idlpo es l a

funcin simblica s u j e t a a l a s l e y e s d e l reconocimiento.


- 240 -

Los -usos linguisticoB" y e l "lenguaje fundamental" son

l a respuesta f r e u d l a n a a l a s d i f i c u l t a d e s que e n c u e n t r a en

l a c u r a . En Lacan, hay en un p r i m e r noaento, e l i n t e n t o de

resolucin p o r l a p a l a b r a . Esto i m p l i c a una concepcin muy

g l o b a l de l a simbolizacin y e l s u p u e s t o de que t o d o puede

ser Biabollzado, La consecuencia supuesta sera la

pacificacin. De hecho a p a r e c e como c o n t r a d i c t o r i o c o n l a

l i n e a freudiana d e l "malestar".

La p e r s p e c t i v a l a c a n i a n a e s aqu de optimismo. L a i d e a

de una p a l a b r a verdadera que debe s e r l i b e r a d a s i e n t a l a s

bases p a r a una c u r a de simbolizacin. L a d i f e r e n c i a que s e

introduce ms t a r d e , e s que no s e t r a t a de una p a l a b r a

p r i s i o n e r a s i n o de una satisfaccin r e t e n i d a , no pasada p o r

l a palabra.

La i m p o r t a n c i a de e s t e perodo e s l a introduccin de l o

simblico y s u formulacin d e l inconsciente estructurado

como un l e n g u a j e . S i l o que marca s u " r e t o r n a " a F r e u d e s l a

i n p o r t a n c i a d e l l e n g u a j e , cabe d e c i r que e s t e r e t o r n o e s p o r

la va de l o s "usos Jing-u/sticos*. Posteriormente, Lacan

centrar s u s e s f u e r z o s en l o p u l s l o n a l , que llamar goce, y

elaborar e l conceptj de l o r e a l .

Bl problema que se l e presenta a Lacan e s que s u

formulacin, e l inconsciente e s t r u c t u r a d o como u n l e n g u a j e


- 241 -

tiene un punto de dificultad. Cono Boetener esta

conceptuallzacin s i no t i e n e , en eee nonento, l o e elementoE

necesarios para dar cuenta de cono se estructura un

lenguaje?

Las l e y e s de l a p a l a b r a quedan c o n s t r e l i l d a s a l esquena

comunicaclonal . Sin embargo, Lacan Introduce una

modificacin de i m p o r t a n c i a , en e l mencionado esquema . De

hecho se trata de ubicar una asimetra entre emisor y

receptor. El oyente tiene el poder de decidir la

significacin d e l mensaje. Esto es a p l i c a d o a l a situacin

analtica. E l a n a l i s t a , como oyente, t i e n e e s t e "poder". S i

el a n a l i z a n t e , cuando relata, l o hace para c o n v a l i d a r su

ordenamiento subjetivo, e l analista puede I n t r o d u c i r una

nueva puntuacin.

9.4. LAS LEYES DEL LEMOUAJE

Ser despus de l a lectura de Jakobson que Lacan

encontrar, en l a netfora y l a metonimia, l a s l e y e s d e l

lenguaje. Esto desplaza a l a palabra como unidad del

lenguaje y permite su relacin c o n l a condensacin y el

desplazamiento freudlanos. E s en este sentido que Lacan

m o d i f i c a e l a l c a n c e que J a k o b s o n da a e s t o s trminos.
- 242 -

El i n c o n s c i e n t e f r e u d i a n o t r a b a j a con l a condensacin y

e l d e s p l a z a m i e n t o y e l l e n g u a j e de Jakobson f u n c i o n a c o n d o s

p o l o s , metafrico y metonmlco. E s t e punto e s c r u c i a l en l a

enseanza de Lacan, e l i n c o n s c i e n t e est a r t i c u l a d o p o r l a

metfora y l a metonimia.

S i e l lenguaje p r e x i s t e a l sujeto, s i siguiendo a Freud

es l a prdida de l a cosa, e l comienzo e s una metfora

fundamental, e l Hombre d e l Padre. Qu o e t a f o r i z a ? L a Cosa

freudiana. Das Ding. Hay prdida de l a c o s a , en e l esquema

freudiano, por l a palabra.

El Padre freudiano pasa a ser un significante

fundamental, e l que p e r m i t e e s a simbolizacin p r i m o r d i a l que

t i e n e que v e r c o n l a represin. Los e f e c t o s que t i e n e en l a

teora y en l a prctica : e l padre como Hombre es e l

comienzo de l a simbolizacin. Metfora fundamental que

produce e l e f e c t o de represin. De all que s i no hay Hombre

d e l Padre hay un a g u j e r o , hay forcluBln y e s l a p s i c o s i s .

Qu sucede cuando no hay e l s i g n i f i c a n t e d e l Hombre d e l

Padre? Lacan h a b l a de p r e g u n t a s f u n d a m e n t a l e s : "Qu e s

una mujer?"; "Qu e s un p a d r e ? " . E l s i g n i f i c a n t e no t i e n e

respuestas para e l l a s . Las respuestas son e l s u j e t o mismo

parque no hay el universal.' Este punto conlleva una

referencia directa a l a p s i c o s i s . E l neurtico tiene el


- 243 -

Nombre d e l Padre para mantener este i n t e r r o g a n t e . En l a

p s i c o s i s a l f a l t a r e l Honbre d e l Padre, e x i s t e un problema

con l a l e y que r e g u l a e l funcionamiento significante. La

pregunta no puede mantenerse y se produce el

desencadenamiento pslctlco.

P a r a Lacan e s t o e x p l i c a "porque no s e v u e l v e l o c o q u i e n

q u i e r e s i n o q u i e n puede". Es d e c i r , s e t r a t a de una cuestin

de e s t r u c t u r a ; s i hay o no Hombre d e l Padre. Es d e c i r , s i l a

funcin simblica se h a l l a b i e n i n s t a l a d a .

La c o s a f r e u d i a n a e s e l O t r o p r i r o o r d i a l p a r a Lacan <el

complejo d e l prjima de F r e u d ) , una p a r t e queda b o r r a d a p o r

e l s i g n i f i c a n t e p e r o o t r a no, permanece. En l a s " l e y e s de l a

palabra" e l Padre podra b o r r a r todo. S i n embargo, no e s

as.

Lacan v u e l v e a l tema f r e u d i a n o p a r a e x p l i c a r cmo e s que

se produce e s e p a s a j e de p r o c e s o p r i m a r l o a l s e c u n d a r l o . E l

E d i p o f r e u d i a n o se hace as. Hombre d e l Padre.

La modificacin operada en l a produccin de Lacan hasta

este moaento se puede sintetizar. Lacan comienza

d i f e r e n c i a n d o smbolo de imagen, s i b i e n l e d a a ste u n

s e n t i d a ambiguo. E l smbolo pasar de s e r un elemento a s e r

un orden, e l orden simblico. En 1953, e l l e n g u a j e e s u n

campo ordenado p o r l a p a l a b r a y se t r a t a d e l r e c o n o c i m i e n t o

de un s e n t i d o . E l p a s a j e a l a s " l e y e s d e l l e n g u a j e " i n t r o d u c e
- 244 -

l a dinensin d e l " s i n s e n t i d o " .

E s t o r e q u i e r e una aclaracin. Cuando Lacan toma e l o r d e n

simblico como c o n j u n t o diacrtico de e l e m e n t o s d i s c r e t o s ,

e n c u e n t r a que l o s elementos no t i e n e n un s e n t i d o p r o p i o sino

que a d q u i e r e n su v a l o r en relacin c o n o t r o s . E s d e c i r , s e

articulan y forman una estructura combinatoria. La

rectificacin que introducir e s que a partir del sin

sentido del significante s e produce l a significacin. Esta

perspectiva cambia, p a r a Lacan, una cuestin c e n t r a l de l a

cura: no s e t r a t a de d a r s e n t i d o , de d a r e x p l i c a c i o n e s , de

comprender, en ltima i n s t a n c i a no s e t r a t a de que e l

a n a l i s t a t r a n s m i t a su s a b e r , s i n o de a g o t a r l a significacin

subjetlva.

9.5 LQS APORTES DEL ESTRUCTURALISKQ

Una pregunta s e impone Que pasa c o n l o s a p o r t e s que

Lacan ha tomado d e l e s t r u c t u r a l i s m o , a h o r a que ha pasado de

moda? [ e. H~,>-Uo 7
*

No s e t r a t a de d e c i r s i no t i e n e v i g e n c i a l a lingstica

estructural no f u n c i o n a l a hiptesis lacanlana. Sera l o

mismo que r e d u c i r l a hiptesis de l a i n e r c i a que hace F r e u d

a l o perimldo de l a filologa de A b e l .
- 245 -

Hay que pensar qu validez tiene la hiptesis

estructural en l a teora analtica, es d e c i r que d e s a r r o l l o

p r o p i o ha p e r m i t i d o .

As como F r e u d saba de l a c a d u c i d a d de l a p e r s p e c t i v a

filolgica, Lacan avanza, en p l e n a moda d e l e s t r u c t u r a l i s m o ,

su f i n l t u d (<1966> 1988p.41>
"El estructuralispio durar lo que duran las rosas, los siabolisaos y
los Parnasos; una teaporada literaria, lo cual no quiere decir que sta no
vaya a ser ms fecunda,

"La estructura si que no pasar porque se inscribe en lo real,,, '

Cabe recordar e l artculo de Killer "S'truc dure"

(<1985>1988> donde plantea que e l e s t r u c t u r a l i s m o e s un

antisustanciallsmo y que e s t e punto e s i r r e n u n c i a b l e p a r a e l

pslcoanlislB. E l e s t r u c t u r a l i s m o , p o r oposicin a l a teora

de l a s propiedades intrnsecas, p l a n t e a que en l a l e n g u a

slo hay d i f e r e n c i a s . E s e s t o l o que d e s a r r o l l a e l b i n a r l s m o

j a k o b s o n i a n o , e s t r u c t u r a e s t a que Lacan mantendr a l o l a r g o

de toda su ensefianza.

Es a partir de l a d i f e r e n c i a que l o s e l e m e n t o s pueden

combinarse dando de e s t e modo l u g a r a ua e s t r u c t u r a de

cadena. Es d e c i r , un s i g n i f i c a n t e r e m i t e s i e m p r e a o t r o y e s

desde aqu que Lacan dir que e l " s i g n i f i c a n t e representa al

sujeto para otro significante". El hecho de que l o s

elementos sean en relacin a o t r o s supone e l "conjunto de

definiciones correlativas". La funcin d e l O t r o e s deducible


- 246 -

del binarismo , p e r o cabe d e c i r tanbln, que l a hlpteslB

e s t r u c t u r a l p l a n t e a l a cuestin problemtica d e l elemento de

p r e s e n c i a . O t r a cuestin e s l a distincin e n t r e significante

y s i g n i f i c a d o y l a introduccin de una tpica.

Cuando Lacan escribe que el inconsciente est

estructurado hay que t e n e r presente a Levi-Strauss cuando

sefiala que no l o constituye ninguna realidad, no e s un

depsito, s i n o que depende de l e y e s e s t r u c t u r a l e s .

P a r a Lacan l a e s t r u c t u r a es e l l e n g u a j e p o r e l l o no s e

trata de una construccin sino de una estructura

preexistente. Dos puntos deben destacarse en l a definicin

de estructura. Primeramente, a diferencia de los

estructuralistas franceses, Lacan introduce e l sujeto como

e f e c t o de l a e s t r u c t u r a . E f e c t i v a m e n t e , e s t a cuestin es de

suma i m p o r t a n c i a ya que no slo se i n t r o d u c e e l s u j e t o s i n o

que e s t e es I n c o n s c i e n t e . No se t r a t a d e l s u j e t o filosfico

que se confunde con l a c o n s c i e n c i a , s i n o de un s u j e t o que

por e f e c t o d e l l e n g u a j e ha p e r d i d o s u s e r .

Esta prdida tiene que ver c o n l a funcin misma d e l

lenguaje en s u acepcin ms f r e u d i a n a , l a prdida de l a

cosa, l a evocacin de l o a u s e n t e . Se t r a t a de l a prdida d e l

ser. de s a t i s f a c c i o n e s . E s t a afirmacin ser p u e s t a en Juego

posteriormente, para formular l afalta de l a " proporcin


- 247 -

sexual". Es d e c i r , no hay en e l honbre una nica nanera de

hacer con l a s e x u a l i d a d , como l o s animales. E l i n s t i n t o se

transforma en pulsin , seria l o que queda d e l i n s t i n t o

afectado por e l s i g n i f i c a n t e . Es de eso que l a gente r i e en

l o s c h i s t e s llamados " v e r d e s " , de l a s m i l y una formas de

hacer porque no hay "proporcin s e x u a l . " .

Otra de l a s m o d i f i c a c i o n e s p r o d u c i d a s t i e n e que v e r c o n

el tiempo. Lacan habla d e l tiempo lgico y del efecto

retroactivo, Los tiempos de v e r , comprender y concluir

redefinen l a secuencia temporal: es desde e l p r e s e n t e desde

donde se h l s t o r i z a y se hace f u t u r o .

Tanto l a definicin de sujeto como esta definicin

temporal hacen p o s i b l e l a e x i s t e n c i a d e l psicoanlisis. S i

la historizacin no f u e r a un r e l a t a no cabra reordenacin

p a s i b l e y menos an un cambio de posicin d e l s u j e t o .

Puede avanzase ms y sefialar que no todas las

satisfacciones han s i d o borradas d e l sujeto, que queda un

r e s t o que e s su r e a l i d a d fantasmtica. De all que e l r e l a t o

tenga una r e f e r e n c i a no lingstica. Esta perspectiva es

tributaria de l a experiencia freudlana. Puede volverse a

recordar e l e j e m p l o de l a p r e m i s a somtica en e l sntoma de

Dora.

El cambia p o s t e r i o r , que no r e g i s t r a e s t a T e s i s p o r s u
- 248 -

cronologa, sealar que s i bien l a estructura es e l

lenguaje, no todo es s i g n i f i c a n t e , es d e c i r , existe lo

"nudo". E s t a afirmacin v a a cambiar l a definicin misma de

l a c u r a y su f i n . Ko s e a s p i r a a l b o r r a m i e n t o d e l fantasma

sino a su atravesamiento. Qu quiere decir esto?

Sencillamente , p r o d u c i r un c i e r t o s a b e r s o b r e e l modo de

goce, de satisfaccin, que l a simbolizacin p r o d u c i d a ha

dejada r e c o r t a d o como " p r e m i s a orgnica" p a r a e s e s u j e t o .


- 249 -

10.- MODIFICACIONES EN LA F.WSEftAHZA DE LACAS Y PERSPECTIVA

10.1 LAS MODIFICACIONES

Cono ya s e ha s e f i a l a d o , l a enseanza de Lacan tiene

d i f e r e n t e s perodos y s e puede s e g u i r , a l o l a r g o de l o s

mismos, s u s d i f e r e n t e s c o n c e p t u a l i z a c i o n e s . En l o r e f e r e n t e

a l a cuestin d e l l e n g u a j e hay un inters p o r e l tema que e s

a n t e r i o r a l de s u e n t r a d a en e l psicoanlisis. A p a r t i r de

1949, comienza a d e s a r r o l l a r e l o r d e n simblico p a r a datar

e l comienzo de l o que verdaderamente llam s u "ensefianza" e n

1953.

Desde esta fecha, donde pone a l a lingstica como

ciencia piloto, h a s t a e l monento que d i f e r e n c i a lingistica

y "linguistera" hay c i e r t a s p u n t u a l I z a c i o n e s que r e s u l t a n

necesarias.

On p r i m e r p u n t o que cabe s e f i a l a r e s s o b r e e l c o n c e p t o de

realidad, de e s e "poco de r e a J i d a d " d e l que y a se ha h a b l a d o .

S i l a r e a l i d a d s e sostena p r i m e r o de l a Imagen y despus de

l o simblico, l a modificacin p o s t e r i o r e s que e l campo de

la r e a l i d a d s e s o s t i e n e de l a extraccin d e l o b j e t o llamado
- 250 -

a . En l a Rota de 1960, que a p a r e c e en "De una cuestin

preliminar a todo tratamiento posible de la psicosis"iLAChS,

<1955-56>1989), se puede r e c o g e r e s t a afirmacin.

Es a p a r t i r de e s t e momento que s e podr d i s t i n g u i r e n

l a enseanza de Lacan l a d i f e r e n c i a e n t r e e l s u j e t o que e s

efecto del significante y e l objeto que remitira a la

"premisa somtica" freudiana. Con esta precisicln queda

introducida l a diferencia entre lenguaje y s i g n i f i c a n t e : s i

b i e n t o d o e s l e n g u a j e no t o d o e s s i g n i f i c a n t e . P o r una p a r t e

hay l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e cono p r e e x i s t e n t e y p o r o t r a

el efecto del significante que e s e l s u j e t o . Pero algo

pulsional, recortado por e l d e s f i l a d e r o s i g n i f i c a n t e queda

v i v o . E s e s t o l o que anima a l s u j e t o d e l s i g n i f i c a n t e y que

Lacan llam fantasma.

Otro punto importante es e l c o n c e p t o de discurso en

Lacan. En e l S e m i n a r i o "Aun" (LACAH<1972-73> 1985), Lacan

define e l d i s c u r s o como 'lazo social". Lacan avanza en l a

farmalizacin de cuatro discursos, uno de ellos el

analtico, que pone en e l l u g a r de agente e l o b j e t o .

E s t a m o d i f i c a c i o n e s hacen s e n t i r s u s e f e c t o s e n c u a n t o a

la direccin de l a cura, se h a b l a de a t a v e s a m i e n t o d e l

fantasma, y en l a formacin d e l a n a l i s t a .
- 251 -

10.2. PFRSPKCTIVA CRITICA

Si Levi-StrauBS y Jakobson fueron una referencia

importante para Lacan, ste nunca lo fu para los

mencionadas autores. Levl-Strauss y Jakobson c i t a n a F r e u d .

Ambos r e a l i z a n un trabajo sobre 'Los gatos de Baudelare'

para "coaprender de qv est hecho un soneto de Baudelare",

porque trabajan cuestiones c o m p l e m e n t a r i a s .

Las estructuras que Jakobson r e c o n o c e e n l a potica

revelan analogas con e l trabajo que L e v l - S t r a u s s realiza

con l o s mitos. Levl-Strauss l e da a l mito, ms all de s u

faz conceptual, e l valor de una obra artstica. que s u s c i t a

emociones estticas.

Jakobson r e a l i z a un estudia sobre e l poema de H o e l d e r l i n

"Die Aussicht", que es comentado p o r Teodorov (1986). L a

elaboracin de Jakobson es de 1976 y , a excepcin de una

pequefd referencia a Laplancbe, ignora a l psicoanlisis.

Esto llama ms l a atencin cuando se t r a t a de una produccin

de l a poca de alienacin de H o l d e r l i n y donde J a k o b s o n

propone l a realizacin de un e s t u d i o i n t e r d i s c i p U n a r entre

psiquiatra, lingstica y potica

Cabe preguntar que' p a s a con l o s d e s a r r o l l o s de l a

lingstica transformacional. Si de l a lingstica


- 252 -

estructural Lacan pudo t o n a r una hiptesis que recre p a r a

e l psicoanlisis, a l g o muy d i s t i n t o sucede con l a produccin

chomskyana <CHOMSKY <1965>1970; <1975>19B4).

No es e s t e e l l u g a r p a r a un anlisis en p r o f u n d i d a d de

Chomsky, pero s i puede d e c i r s e que fu l e c t o r de F r e u d y

tomar l o s dos puntos donde l a oposicin con Lacan es

radical. E l primero, e l sujeto. E l sujeto del inconsciente

aparece d e f i n i d o p o r su aparicin p u n t u a l en e l l a p s u s , e l

chiste...en una p a l a b r a , l a s fornaciones del inconsciente.

Este s u j e t o es t o t a l m e n t e o p u e s t o a l chomskyano, a l que s e

l e supone una c o m p e t e n c i a y actuacin i d e a l , deviniendo as

un " s u j e t o s u p u e s t o s a b e r de l a lengua" (MILLEE,<1974> 1987;

PERRELLA, <1983> 1984).

E l segundo punto, e s l a d i f e r e n c i a e n t r e l a biologa d e l

lenguaje chomskyana y l a anterioridad d e l lenguaje como

e s t r u c t u r a que p r e - e x i s t e a l s u j e t o . Para Lacan e l s u j e t o

es efecto d e l encuentro de dos rdenes distintos, lo

biolgico y l o simblico. La perturbacin, mortificacin,

que e l lenguaje genera s o b r e e l organismo d e l v i v i e n t e borra

de su s u p e r f i c i e l a s s a t i s f a c c i o n e s hasta d e j a r emerger un

s u j e t o con un cuerpo.

P a r a Chonsky e l i d e a l de l e n g u a e s l a cientfica, p e r o

no es e s t a l a que h a b l a e l s u j e t o .
- 253 -

En l a s " Confrences et entretiens dans des universits

nord-ajDricaines"(LACAir, <1975> 1976) Lacan menciona a L e v i -

Strauss y d i c e ( O p . c i t . p . 53:

, , je lu dois beaucoup, si non tout, Ca n 'eapche pas que j 'ai de la


structure une tout autre notion que la sienne, "

Con r e s p e c t o a l a lingstica seala ( O p , c i t . p . 1 9 ) :

, , je suis come tout le monde, naif -J 'imaginis que la linguistique


tait une science, Ella aurait cette aabiiion, Elle essaie de faire comme
si elle tait une scence. Regardez seuleneni les esprits les plus srieux
en linguistique, Jakobson, Chomsky- on e'a dit qu'il tait sur une nouvelle
piste maintenant, /ais C/iosisky liu-ame n'a pu trouver mieux que rpter la
logique de Par Poyal, "

Trabajos, en e l campo de l a lingstica , que hayan

tomado en c u e n t a l a s aportaciones de Lacan pueden citarse

varios: Benveniste 1966> 1982) , K i l n e r 1978> 1986),

Feldman (1980), Bellemin-Ioel (1982). En cuanto a la

crtica puede citarse Mounin(1970). Tambin, en e l campo

literario, l a s a p o r t a c i o n e s de L a c a n han impregnado c i e r t o s

discursos, e s t o puede verse en l a r e v i s t a Littrature cuyo

nmero 23 de 1976 l l e v a p o r ttulo "Parales du dsr". All

se pueden encontrar artculos como el de Droin-Yokel

(Op.cit.p.31) "Les signifiants du dsir dans Les Habits

noirs de Paul Fval":

"La pense lacanienne utilise comme principal rvlateur de l'nonc


fvalien demande et jusiifie 1'esiplci du tertie "signifiant",,, "

Si este es e l panorama de la lingstica cabra

preguntar qu p a s a con l o s p s i c o a n a l i s t a s y l a orientacin


- 254 -

lacaninna. Dado que l a enseanza de Lacan se ha i d o

modificando s e puede d a t a r a muchos a n a l i s t a s p o r e l afio en

que abandonaron l a enseanza de Lacan. Para centrar l a s

crticas e x c l u s i v a m e n t e s o b r e l a cuestin d e l l e n g u a j e puede

citarse, entre o t r o s , a Anzieu (1980) que hace l a p r o p u e s t a

de una pslcollngustica pslcoanaltica. Laplanche y Pontalis

(1961) que invierten e l axioma l a c a n i a n o y d i c e n que " e l

inconsciente es l a condicin d e l lenguaje", Maud Mannonl

(1986) y la teora cono ficcin o Fran906e Dolto

manteniendo que todo es significante (1985). Entre l o s

psicoanalistas que siguen la orientacin lacaniana

incluyendo l a totalidad de l a enseanza de Lacan hay que

mencionar a J a c q u e s - A l a l n M i l l e r y E r t c Laurent que ya han

sido citados en esta Tesis y Colette Soler (1987). En

general s e t r a t a de l o s a n a l i s t a s de l a Bcole de la Cause

Freudenne,
11.- CQMCLVSIQIES - 255 -

El recorrido realizado en esta Tesis ha permitido

demostrar que t a n t o en F r e u d como en Lacan hubo primeramente

un inters p o r e l l e n g u a j e y l a significacin.

En Freud est e l p r o c e s o asociativo y e s ste e l que

l l e v a a l o s e x u a l . Como y a se ha sefialado, no s e t r a t a de un

antagonismo e n t r e l e n g u a j e y s e x u a l i d a d en e l d e s c u b r i m i e n t o

de Freud. En un sentido estrictamente freudiano l a s

e x p e r i e n c i a s s e x u a l e s en e l " p r o p i o cuerpo" s o n l a " p r e m i s a

somtica", e s d e c i r , e l punto en e l que s e d e t i e n e n l a s

a s o c i a c i o n e s . As puede a f i r m a r s e que e s p o r e l l e n g u a j e que

Freud descubre e l p a p e l de l o s e x u a l .

Freud sefiala muy claramente que d e l 'complejo del

prjimo" una p a r t e queda t r a n s f o r m a d a en informacin p o r l a

palabra. Otra parte, se mantiene coherente, como la

c o n t i n u i d a d que F r e u d a d j u d i c a a l o r e a l . En l u g a r de s e r

Infornacin s o b r e e l p r o p i o c u e r p o e s excitacin somtica.

En Freud, e l d e s c u b r i m i e n t o de una lgica a s o c i a t i v a l o

gua para definir e l aparato psquico . Sus diferentes

conceptuallzaclones tienen que v e r c o n l a diferenciacin

entre l o que a s o c i a y l a inercia asociativa. E l aparato

psquico, en s u s d i v e r s a s f o r m u l a c i o n e s , i n t e n t a d a r c u e n t a

de dos a s p e c t o s heterogneos: l a p a l a b r a y l a c o s a .
- 256 -

Las dos vertientes d e l lenguaje, " l o s usos" y el

"lenguaje fundamental", ponen en e v i d e n c i a dos prcticas

d i s t i n t a s : d e s c i f r a m i e n t o y traduccin. E s t a s dos v e r t i e n t e s

son trabajadas p o r Freud en relacin a dos lenguas, la

alemana y l a e g i p c i a .

La relacin de Freud c o n e l l e n g u a j e se e x p r e s a a travs

de l a gramtica clsica, e n t e n d i d a como una lgica, y de l a

filologa como medio de convalidacin de s u s hiptesis s o b r e

lo "arcaico".

Para Freud lo real es l o continuo y l a simbolizacin

introduce una fragmentacin, e s d e c i r , l o real es aquello

que no ha s i d o extrado de su c o n t e x t o . Lo d i s c o n t i n u o , s o n

los e l e m e n t o s que e s t a b l e c e n relaciones entre s. De este

modo, e l aparato psquico que Freud elabora en e l

"Proyecto de psicologa " t r a z a e l p e r f i l de un s u j e t o .

El psicoanlisis aparece concebido como una

e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e . Lo que se l l a m a e l v i r a j e de 1920,

es e l momento donde l a cuestin de l a I n e r c i a l l e v a a F r e u d

a hacer m o d i f i c a c i o n e s en e l a p a r a t o psquico.

Lacan " r e t o r n a " a Freud, es decir, vuelve a considerar

e l psicoanlisis en s u relacin c o n e l l e n g u a j e . L o s e f e c t o s

de e s t e r e t o r n o no slo s e e v i d e n c i a n en l a teora s i n o e n

l a direccin de l a c u r a y en l a s i n s t i t u c i o n e s .
- 257 -

E l p a s a j e de Lacan de l a psiquiatra a l p s l c o a n A l l s i s se

realiza a travs de l a preocupacin p o r l a significacin,

como s e puede c o n s t a t a r en s u T e s i s (<1932> 1987). En un

principio se t r a t a de una situacin dual, dlalglca. La

dimensin de l o dual es desarrollada en su tpica de l o

i n a g i n a r i o , desde e l punto de v i s t a d e l l e n g u a j e s e t r a t a de

una situacin de interlocucin. S i n embargo, Lacan e n c u e n t r a

una s e r l a contradiccin en s u s p l a n t e o s determinada por l a

t r a n s f e r e n c i a . Es p o r e s o que muy tempranamente s e i n t e r r o g a

sobre quin e s e l i n t e r l o c u t o r . Lacan f o r m u l a que e l s u j e t o

habla a un o t r o Imaginario que e n c a r n a e l analista. Esta

afirmacin y a d e s e s t a b i l i z a l a situacin dual, por otra

p a r t e , L a c a n o b s e r v a l o s fenmenos a g r e s i v o s de l a situacin

dual. Su definicin de l a situacin en trminos hegelianos

no hace ms que p o t e n c i a r e s o s e f e c t o s .

Es a partir d e l problema que ha p l a n t e a d o su propia

afirmacin que Lacan v u e l v e a l a definicin que y a haba

dado de l a e x p e r i e n c i a analtica como una situacin de

lenguaje. Se centra en l a palabra y ubica en e l l a la

p o s i b i l i d a d de p a c i f i c a r l a dialctica i m a g i n a r i a .

En ese momento p a r e c e e s t a r e l s u p u e s t o de que " l a g e n t e

hablando se entiende", posicin miy d i f e r e n t e a l a que

desarrollar posteriormente. Efectivamente, afirmar que l a


- 258 -

"gente h a b l a n d o se m a l e n t l e n d e " , es d e c i r , e l nalentendido

aparece como fundamental.

Lacan u b i c a en 1953 e l comienzo de su ensefianza porque

eS e l punto donde p l a n t e a e l r e t o r n o a Freud y comienza a

t e o r i z a r l a cuestin d e l l e n g u a j e .

Es i n t e r e s a n t e s e f i a l a r que e l r e t o r n o a Freud ,por e l

lado de l a relacin con e l l e n g u a j e , lleva a Lacan a

encontrarse con e l mismo problema freudiano, l a inercia

fantasmtica. Es en este punto que Lacan habla de

construccin d e l fantasma en l a cura, es decir, la

produccin de un c i e r t o saber sobre l a s s a t i s f a c c i o n e s que

estn v i v a s p a r a e s e s u j e t o .

Pero para eso Lacan deber p a s a r de l a s l e y e s de l a

palabra sustentadas por e l reconocimiento y e l sentido, a

l a s leyes d e l lenguaje, donde l a significacin s e produce a

p a r t i r d e l s i n sentido d e l s i g n i f i c a n t e .

El pasaje de todo es significante y por lo tanto

d e s c i f r a b l e , a t o d o e s l e n g u a j e , e s un cambio p o s t e r i o r . Fo

hay que olvidar que esta perspectiva es estrictamente

freudiana. Como ya ha sido sefialo en diferentes

oportunidades, Freud hablaba de l a p r e m i s a somtica, l o no

borrado, e l fantasma de Dora l a mostraba anclada a una

antigua satisfaccin o r a l . Pero e s a satisfaccin no e s un


- 259 -

puro instinto, un resabio de animalidad, sino, por e l

c o n t r a r i o l a pulsin que ha s i d o r e c o r t a d a d e l i n s t i n t o p o r

e l lenguaje.

12. NVEYQS HfTERRQGANTES

Despus de e s t e e s t u d i o una s e r l e de i n t e r r o g a n t e s s e

abren. Es c i e r t o que no s e t r a t a de v o l v e r a l a lingstica

estructural n i a l a potica de Jakobson pero, e s n e c e s a r i o

investigar qu conexiones son posibles entre l a s dos

disciplinas. S i p a r a F r e u d fu l a filologa y p a r a Lacan l a

lingstica e s t r u c t u r a l Cual e s e l h o r i z o n t e a c t u a l dadas

las diferencias c o n l a lingstica chomskyana?

Una cosa es c l a r a , e l psicoanlisis como d i s c i p l i n a no

se s o s t i e n e p o r s s o l a , de e s p a l d a s a l panorama d i s c i p l i n a r

de su poca. L o s momentos verdaderamente creadores surgen

cuando l o s p s i c o a n a l i s t a s , t a l e l c a s o de F r e u d y Lacan, s e

n u t r e n d e l panorana d i s c i p l i n a r de e s e momento histrico. S i

Lacan ley de forma diferente l a metfora de Jakobson fu

parque haba escuchado e l "cadver exquisito" de l o s

surrealistas.

Es cierto que puede ubicarse claramente l o que e l

psicoanlisis ha i d o a b u s c a r e n l a lingstica, p e r o , Qu
- 260 -

l e ha a p o r t a d o a e s t a e l psicoanlisis?

En c i e r t o s aspectos Freud y Saussure se aproxlnan. La

distincin lengua-habla es la introduccin de una

s u b j e t i v i d a d de l a que F r e u d d a c u e n t a con e l psicoanlisis.

Ms prximo an de F r e u d se h a l l a e l S a u s s u r e de l o s

anagramas. Cual es l a diferencia? E l inconsciente. Es

cierto que cada d i s c i p l i n a t i e n e s u s lmites establecidos

por su o b j e t o , e s p o r e l l o que S a u s s u r e d e j a l o s anagramas.

La aportacin de F r e u d v a en l a direccin de l o que

quiere d e c i r hablar, descubre que no se h a b l a de c u a l q u i e r

manera, que se d i c e ms de l o que se q u i e r e pero, no s e

puede d e c i r todo.

Lacan va ms all, s i e l l e n g u a j e e s l a condicin d e l

i n c o n s c i e n t e dir que (LACAS,<1970> 1980):


'Ls Jingutsiica proporciona el naterial del anlisis, incluso el
aparato con el cual se opera. Pero un doainio no se doaina as que con su
operacin. El inconsciente puede ser coito lo deca yo la condicin de la
lingstica, Esta sin embargo no tiene el menor influjo sobre l, "

Lgicamente esta hiptesis tiene valor dentro del

discurso analtico, porque este tipo de r e f l e x i o n e s c a e n

,para l a lingstica, en l o extralingustico. E s d e c i r , s e

toca la particular configuracin eplstmica d e l campo

disciplinar.

Es de gran i m p o r t a n c i a proseguir e l estudio sistemtico

s o b r e l a cuestin d e l l e n g u a j e en l a enseanza de Lacan y e n

relacin a l psicoanlisis en g e n e r a l , dado que e s t o hace a l

e s t a t u t o d i s c i p l i n a r d e l psicoanlisis mismo.
rv

BIBLinORAFTA
- 261 -

BIBIIQCTRAFIA

Obras de Slgmund F r e u d

(1) (1973) OBRAS COMPLETAS.T.3. M a d r i d . B i b l i o t e c a Fueva.

(2) OBRAS COMPLETAS.T.XXIV.Buenos A i r e s . A m o r r o r t u ;

(1982) "Prlogo a la traduccin de H.Bernbela. De la suggestion"

<1888>. T . I .

(1982) "Estudio comparativo de las parlisis motrices orgnicas e

histricas". <1888-93>. T. I.

(1982) "Histeria". <1888>,T.I.

(1982) "Proyecto de psicologa". <1&95>. T. I .

(1982) "Fragmentas de la correspondencia con FJess"<1892-1899>

T. I.

(1982) "Tratamiento psiquico(Tratamiento del alma)" <1890>.T. I

(1980) "Estudios sobre la histeria" <1893-95>. T. I I .

(1980) "Sobre el mecanismo psquico de los fenmenos histricos:

comunicacin preliminar" <1893>. T . I I .

(1980) "Sobre psicoterapia de la h i s t e r i a " . <1895>. T. I I .

(1980) " H i s t o r i a l e s clnicos". <ia95>. T. I I .

(1981) "Las neuropsicoss de d e f e n s a " . <1894>. T . I I I .

(1981) "Etiologa de la h i s t e r i a " . <1896>. T. I I I .


- 262 -

(1979) 'La interpretacin de los suefios".<1900> . T. IV.

(1978) 'El Btodo psicoanaltica de Freud". <1903-04>. T. V I I .

(1978) 'Tres ensayos de teora sexual". <1905>. T.VII.

(1978) "Anlisis fragmentario de una 2 i i s t e r i a " < 1905>. T. V I I .

(1978) 'Sobre psicoterapia". <1905>.T. Vil.

(1978) 'El chiste y su relacin con lo inconciente".<1905>. TVIII.

(1978) 'Sobre psicoterapia". <190>. T V I I I .

(1980) "A propsito de un caso de neurosis o b s e s i v a " . <1909>. T.X.

(1979) " C i n c o conferencias sobre psicoanlisis" <1909>.T.XI.

(1980) * Puntualizaciones psicoanal ticas sobre un caso de paranoia

descrito autobiogrficamente". <1910>. T . X I I .

(1980) "Sobre el sentido antittico de las palabras primitivas". <1910>

T.XI.

(1980) "Diflnica de la transferencia" <1912>. T . X I I .

(1980) " Toten y tab". <1912-13>.T.XIII.

(1980) 'El inters por el psicoanJisis". <1913> . T. X I I I .

(1979) "Contribucin a la h i s t o r i a del movimiento analtico" <1914>

T.XIV.

(1979) 'El inconciente". <1915>. TXIV.

(19790 'Consideraciones de actualidad sobre la guerra y la

muerte".<1915>. TXIV.

(1978) 'Conferencias de introduccin al psicoanlisis" <1915-17>

T.XV.
- 263 -

(1979) "De J a h i s t o r i a de una neurosis i n f a n t i l " <1914>. T . X V I I .

(1979) 'Pegan a un nifo". <1919>. T.XVII.

(1979) "El yo y el eJJo"<1923>. T.XIX.

(1979) 'Breve informe sobre el psicoanlisis". <1923>. T.XIX.

(1979) "La prdida de la realidad en la neurosis y la psicosis'

<1924>.T.XIX.

(1979) - L a negacin". <1925>. TXIX.

(1979) "Prlogo a August Aicbhorn"<1925>. T.XIX.

(1979) 'Inhibicin, sntoma y aasustia''.<1925>. T.XX.

(1979) 'Pueden las legos ejercer el psicoanlisis?. <1926>.l.}a.

(1979) 'Bl malestar en la cultura". <1929>. TXXI.

(1980) 'Construcciones en psicoanlisis". <1937>. T X X I I I .

(1980) 'Anlisis treminable e interminable'. <1937>.1:.:K11U.

(1980) 'Esquema del psicoanlisis" <1938>. T . X X I I I .

(3) FREUD, S. MDREAS-SALOME, L. : (1970) Correspondance avec

Sigaund Freud . Pars,Gallinard.

(4) FREUD,S.JUIG.G. : (1975) C o r r r e s p o n d a n c e . 2 T. Pars.

Gallimard,

(5) FREUD,S.: (1976) C o r r e s p o n d e c c i a <1873-1938>. 2T. B a r c e l o n a

P l a z a y Janes.

(6) FREUD, S. BREUER, J . (1985) "tudes s u r J'iystrJe < 1695>. Pars.

PUF.

(7) FREUD,S.: (1987) Contrlbuion i a c o n c e p t l o n d e s aphasies

<1891> Pars. PUF.


- 264 -

Obras de ..Jacuges .Lacas;

LACAN,J.: (1989) ESCRITOS. 2T.Mxico. S i g l o X X I .

. "FuDCin y campo de la palabra y el lenguaje en psicoanlisB"

<1953>.T.I.

. "Ms all del p r i n c i p i a de realidad" <1936>.T.I.

. "Acerca de la causalidad p s j g u i c a " . <1946>.T. I .

. "Introduccin a las funciones del psicoanlisis en criainologa".

<1950>.T.I.

. "La a g r e s i v i d a d en psicoanlisis*. <1948>.T. I

. "La instancia de la l e t r a en el i n c o n s c i e n t e o la razn

despus de Freud." <1957>. T . I .

. "De nuestras antecedente^ <1966) T.I.

. "El estadio del espejcf' <1936-49>. T . I .

. 'Suversin del s u j e t o " <1960> T . I .

. "El tiempo lgico y el aserto de la certidumbre anticipada".

<1945> T.I

. "Intervencin sobre la transferencia' <1951> T . I .

. "Introduccin al comentario de Jean Myppolite sobre Ja Verneinung

de J7reud".<1954>.T. I .

. "Respuesta al comentario de Jean Hyppolite sobre la Verneinung

de Freud". <1954>. T . I .

. "La cosa freudiana o el sentida del retorno a Freud en psicoanlisis'


- 265 -

<1955>.T. I.

. "EJ sujeto por fin cuestionado" <1966> T. I.

. "Variantes de Ja cura tipo" <1955>. T.2.

. "EJ psicoanlisis y su enseanza" <1957.T.2

. "En xaeaoria de E. Jones:sobre la teora del simbolisao. "

<1966>.T.2

. "De un s i l a b a r i o a p o s t e r i o r i " < 1 9 6 6 > . T . 2

LACAN,DELAFONTAIHE,ALAJUAHINE :(1926) 'Fixit du regar par

bypertonie prdominant d a o s J e sens vertical avec

conservation des mouvements automtico- rflexes, aspect

spcial du syndroae de Parinaud par bypertonie associe a un

syndrowe extra-pyraaidal avec troubles pseudobulbaire^. En

Eevue Neurologique. Societ de NeuroJogie T . I I . pp.410-18.

LACAN,J,! TRENEL,M.! (1928) "Abssie ches une traumatse de

querr". En Revue NeuroJogque. T.I.pp.233-38.

LACAN,JiLEVI-VALEHSr,J; MEIGNANT.P.: (1928) "Eoman poJicier. Du

delire type b a l l u c i n a t o i r e cbronique au dJire

d'imagination" En Revue ffeuroJogique. T.I.p.738-39.

LACAN; MARCHANT;CORTOIS: (1929) " Syndrome camitio-

parkinsaniene encpbaJitiqu* En L'Bncphale n^l,^.12&.

LACAN,J.; HEUYER, G.: (1929) " ParaJyse genera Je avec

syndrome d'autoaatiswe aentaJ " En L'EncepbaJe n29.pp.802-03.

LACAN, J . ;TARGOVLA,R.: 930) "ParaJyse generaJ prolonge"


- 266 -

<1929> . En L'Eocephale n21.pp.83-85.

LACAN,J.COURTOIS,A.: (1930) "Feychose ballucinatoire

eoceptalitique' En L'Encepbale n24.pp.49-50.

LACAN, J.: SCHIFF,P.;SCHIFF-VETHEINIR,K. ; <1931) "Troubles

loeataux bomacbromes cbez deux frres brdosypblitques"

<1930>. En i'Jncepijaie 2. pp. 151-52.

LACAN,J.; MIGALT,P.LEVI-VALENSI,A.: (1931) "Troubles du

langage crt cbez une paranoiaque prsentant des elments

dlirant du type paranoide (Scbyzograpbie)' En Annales

Medico- Psycbologiquee T.11.407-08.

LACAN, J.: MIGALT,P. LEVI-VALENSI,A: (1931) " E c r i t s 'inspires':

Schlzographie" En Annales Medico-psycbologiques.T.II.pp.508-22

LACAN,J.; CLAUDE, H.;KIGAULT,P.: (1932) "Spasnms de torsin et troubles

mentaux postencepbalitiques" <931>. En I'FncepiaJe 4.pp.

546-551.

LACAN,J. EY,H.: (1932) "Parkinsansae et syndrome dmential. Pratrusion

de la langue dans un des cas".<1931>. En L'Encephale n4.

pp.418-428.

LACAN,J.: " L a familia" <1938>. B a r c e l o n a . A r g o n a u t a .

LACAN,J.: (1956) "Actas del Congreso de Roma "<1953>. En L a P s y c h a n a l y s e

nS1.pp.199-257.Par s. PUF.

LACAN,J.: (1977) Radiofona y Televisin <1970> <1974>.Barcelona

Anagrama.
- 267 -

LACAN,J.: (1977) Los cuatro conceptos elementales del psicoanlisis

<1964- 1965>. Barcelona. Barral.

LACAN,J.: (1983) El yo en l a teora de Freud y la tcnica psicoanaltica

<1954-55>. Buenos A i r e s . P a i d o s ,

LACAN,J.: (1985) An. <1972-73>. Buenos A i r e s . Paidos.

LACAN,J.: (1987) De la p s i c o s i s paranoica en sus relaciones con la

personalidad <1932>. Kxico. S i g l o X X I .

LACAN,J.: (1987) "El problema del e s t i l o y la concepcin psiquitrica de

las formas paranoicas de la experiencia " <1933>. En De la

p s i c o s i s paranoica en sus relaciones con la personalidad.

Kxico. S i g l o XXI.

LACAN, J . : (1987) "El crimen de las hermanas Papif <1933>. En De J a

p s i c o s i s paranoica en sus relaciones con la personalidad.

Mxico. S i g l o XXI.

LACAN,J.: (1988) "Structure des psychoses paranoiaques" <1931>. En

O r n i c a r ? 44. P a r i s . Kavarin.

LACAN,J.: (1988) La Etica del psicoanlisis <1959-60>. Buenos A i r e s

Paidos.
- 268 -

.- SlMEL

ABEL, K.: (1988) "El sentido c o n t r a d i c t o r i o de las palabras primitiva^'

<1683>. En El psicoanlisis y las teoras del lenguaje.

Buenos A i r e s . Catlogos.

ABRAHAlt.K. : (1966) "Contri bu ti ons de l'rotisioe oral a la ormtion del

caractre" <1925>. En i3veloppenent de l a l i b i d o . Oeuvres

completes. T.2. Pars. Payot.

ANDRS,M.:(1987) Lacan et la question du aetalangage, Paris.

P o i n t hors l i g n e .

ANQUERA DOlENJO, M.: (1987) Sexualidad femenina: autoanlisis y textos

de Freud, U. de B a r c e l o n a . T e s i s de Doctorado.

ANZIEU.D. y o t r o s : (1981) Psicoanlisis y lenguaje <1980>. Buenos A i r e s .

Kapeluz.

ANZIEU.D. :<1979) El autoanlisis de Freud <1959-78>.Mxico. S i g l o X X I .

ARRIVE, M.: (1986) Linguistique et psycbanalyse. Meridiens Klincksieck.

Pars,

BAR,E.: " Tbe language of the incanscius. ccording ta Jacques Lacan." En

Seaiotica nS 2.pp.241-68.

BENVENISTE,E. : (1977) "El antnina y el pronoabre en francs aoderno"

<1965> En Problems de lingstica general. T . I I . Mxico.

S i g l o XXI.
- 269 -

BEIVENISTB, E. : (1982) 'Observadones sobre la funcin del lenguaje en

el descubrimiento freudiano" <1956> . En P r o b l e m a s de

J i n g - u i s t l c a reneraJ. T. I. Mxico. S i g l o X X I .

BERCHERIE, P. : (1986) l o s /undamentos de la clnica <1980>. Buenos A i r e s

Manantial.

BERCHERIE, P.: (1983) Gense des concepts freudiens. Pars.Havarin.

BIOH, V.R. : (1981) 'El lenguaje y el esquizofrniccf <1956>. En

Psicoanlisis y lenguaje. Buenos A i r e s . Kapeluz.

BLOCH.M.: (1952) Introduccun a la h i s t o r i a <1949>. Mxico. FCE.

BLOHDEL.CH. : (1928) La conscience morbide.?arB. Alean.

BRETN,A.: (1924) Manifest du surralisme. Pars. E d . S a g i t t a l r e .

BRETN,A.: (1970) " Introduction au discours sur le peu de ralit".

<1925> Pars. G a l l i m a r d .

BRETON,A.iELARD,P.! (1967) Inmaculada concepcin. <1930>. P a r i s .

Gallimard,

BRETN, A. SOPAULT,P.! (1967) l e s cAamps mag-ntiques <1919>. Pars.

Gallimard.

BRETN,A.: (1969) J F n t r e t i e n s <1913-1952>, Pars. G a l l i m a r d .

BRETN,A.: (1988) Oeuvres completes. 2 .T. Pars. G a l l i m a r d .

B0UQIER,J. :CHARRAUD, H,:MOREL, G.: (1986) ' E l l a Sbarpe 1875- 1947" En

O r u i c a r ? 38. H a v a r l n . Pars, pp.129-139.

CAPARROS, A.:(1977) H i s t o r i a de la Psicologa. B a r c e l o n a .

Crculo E d i t o r U n i v e r s o . T . I .
- 270 -

CAPAREOS,A.: (1978) Historia de la Psicologa. B a r c e l o n a .

Crculo E d i t o r U n i v e r s o . T.11.

CAPARROS, A.: (1979) Introduccin histrica a la Psicologa

contempornea. Barcelona. R o l .

CAPAREOS,A.: (1984) La Psicologa y sus perfiles. Barcelona. Barcanova.

CLAUDE, H. BOURGEDIS.P. .MASQUIN.P. : (1931) " Troubles du langage dans un

cas de psychose paranoide " En Annales mdica- psychologiques.

T.I. ne2.Pars. Masson e t Ce.pp.490-97.

CLERAMBAULT, G. DE: (1987) "i4utojaatisJDe mental et scission du

mol" <1920>. En L e s dlfices du d e l i r e . Pars.

Favarin.

CLERAMBAULT,G,DE: (1987) "Les psychoses hallucinatoires

chroniques"! <1923>.En L e s dlfices du d e l i r e .

Pars.Navarin.

CLERAMBAULT, G. DE: (1987) "Les psychoses hallucinatoires

chroniques" I I <1924>. En Les dlfices du d e l i r e .

Pars. H a v a r i n .

CX3MPTE,A. : (1984) Discurso sobre el espritu p o s i t i v o

<1844>. Barcelona. Sarpe.

COTTET, S. : a984) Freud y el deseo del p s i c o a n a l i s t a .

Buenos A i r e s . Ed.Hacia e l T e r c e r E n c u e n t r o d e l

Campo f r e u d i a n o .

CREVEL.R.:(1987) Dal o el antioscurantismo. Olafiate.Calanus


- 271 -

escriptoris.

CHOKSKY.N. : (1970) Aspectos de la teora de la s i n t a x i s

<1965>. Madrid. A g u i l a r .

CHOMSKY.K. : (1984) Reflexiones sobre el lenguaje <1975>.

Barcelona. P l a n e t a - A g o s t i n i .

DALI.S.: (1930) "L'ane pourr" . En La Fenase visible.

Pars. Ed.Surralistes a Pars.

DALI.S.: (1985) El ngelus de Xillet.<1933>. Barcelona.

Tusquets.

DANOURETTE,J.PICHOF.E.: (1927-1940) Des aots a la pense

<1911-1940>. 7 T. Pars. d ' A r t r e y .

DELACROIX, H.: (1924) Le langage et la pense. Pars. A l e a n

DELACROIX, H. : (1934) Les grandes orntes de la vie mentale.

Pars, A l e a n .

DOE.J.: (1985) Introduction a la lecture de Lacan. Pars.

Denoel.

DEOIN-YOKEL.R.: (1976) 'Les s i g n i f i a n t s du dsir dans 'Les

Habits Koirs' de Paul Fval' En Littrature nB

23. L a r o u s s e . Pars.pp.31-48.

DURKEIEIX.E. : (1982) El s u i c i d i o <1&97>. Madrid. Akal,

ELKIH RAMREZ, M.: (1985-86) Sur la gramaaire du fantasee

chez Freud. T e s i s de DEA, U n i v e r s i d a d de Pars

VIH,
- 272 -

ELLENBERGEE.H.:(1976) "El descubrimiento del inconsciente"

<1970>. Madrid. Credos.

EKSTEII.R.: (1985) Fundamental concepts: Prolegomena to the

study of tbe langvages of psycboanalysis and

psycboterapy". En ITew ideas in psycbanalysis.

Londres. The A n a l y t i c press.

FEREICZI, S. : (1981) "Contribucin al estudio del onanismo'

<1912>.En Psicoaniisis. Buenos A i r e s . Raidos.T.I.

FERENCZI.S. : (1981) "Palabras obscenas. Contribucin a la

psicologa en el perodo de latencia" <1910>. En

Psicoanlisis. T . I .

FEEENCZI.S.: (1981) "El simbolismo del puente y la leyenda

de San Juarf' <1922>. En Psicoanlisis. T. I I I .

FERENCZI.S. : (1981) "^-J simbolismo de la cabeza de medusa".

<1923> En Psicoanlisis. T.III.

FERENCZI.S. : (1984) "Confusin de lenguas entre los adultos

y el nio. El lenguaje de la ternura y de l a

pasin. "En Psicoanlisis.'T. IV.

FEUICHEL, 0.: (1973) Problemas de tcnica psicoanaltica

<1936>. Buenos A i r e s . Bd.Control.

FEIICHE.O. : (1977) Teora psicoanaltica de las neurosis

<1945> Buenos A i r e s . Paidos.

FLIESS.R.: (1949) "Silence and verbalization: a supplement


- 273 -

ta the theory of the 'Analytic ruJe". En The

International Journal of Psycho-analysis.V^al .XX.1.

pp.21-30.

FLIESS,R.: (1953) The revival of interest in the drean.

New York. I n t e r n a t i o n a l U n i v e r s l t i e s P r e s s .

FLIESS,E.: (1973) "Sywbol, Dream and psycbosis" En

Fsychoanalitic series VIII. New Y o r k . I n t e r n a t i o n a l

Universlties Press.

FOCCI.H.: (1984) La langue indiscrete, Pars.Point Hors

ligne.

FORRESTER, J . : (1984) Le langage aux origines de l a

psychanalyse <1980>. Pars.Gallliaard.

FRANCIOFI,K.: (1978) PsicoanaJisi, lingistica e

epistemologa in Jacques Lacan. Torlno.

Boringhleri.

FOUCAULT, l. : (1985) Las palabras y las cosas <1966>.

Barcelona.Planeta Agostlni.

GIMNEZ SEGURA, M.C. : (1987) Judaismo, psicoanlisis y

sexualidad femenina: apuntes para una hermenutica

de la sexualidad femenina en la obra de Freu.

.de B a r c e l o n a . T e s i s de Doctorado.

GREEN, A.: (1984) "Le langage dans la psychanalyss". En

langages II rencontres psychanalitiques d'Aix-en-


- 274 -

Fravence. Pars. B e l l e s L e t t r e s .

GRIGG.R.: (1985 ) "Jakobson et Lacan" En O r n l c a r ? n2 35

pp.12-34. Paris. Navarin.

HEAD.R.: (1926) Afasia and Kindred disorders of speech.

Cambridge. London.

HEGEL,F.:(1973) Fenomenologa del espritu. <1807>. Mxico

F.C.E.

JOIES, E.: (1969) Tborie et pratique de la psychanalyse.

Pars. Payot.

JRAirVILLLB, A.: (1984) Lacan et la philasopbie. PUF.Pars.

KLEIl, M. i (1975) "La importancia de la formacin de smbolos

en el desarrollo del yo".<1930>, En Obras

conpletas. Paidos-Hora.

KRAEPELIl,E.: (1987) La psychose irreversible <1899>.

Paris. Havarln.

LAFFAL.J.: (1964) " Freud's theory of language". En

Psychoanalytic Quarterly, n2 33.pp.pp.157-175.

LAUREHT,L.: (1988) C o n f e r e n c i a de G a l i c i a . H o t a s .

LAURENT,L.: (1987) C o n f e r e n c i a de V a l e n c i a . Hotas.

LAGACHE.D. : (1977) -JVote sur le langage et la personne"

<1938> En Oeuvres T. I. Pars. PUF.

LEFEBRE, G.: (1974) Bl nacimiento de la historiografa.

<1971>. B a r c e l o n a . Roca.

LEVI-BRUHL,L.: (1922) La mentalt p r i m i t i v e . Pars. A l e a n

LEVI-BRHL,L.: (1985) i i a a p r i m i t i v a <1927>.Barcelona.Sarpe


- 275 -

LEVI-STRAUSS,C.: (1977) " i a eficacia simblica" <1949>. En:

Antropologa estructural. Buenos A i r e s . EUDEBA.

LVI-STRAUSS,C.:(1985) i a s estructuras elementales del

parentesco <1949>.Barcelona, P l a n e t a A g o s t i n l

LOEVENSTEIir, R. : (1951) "The problem of interpretatioa" <19A9>

En The Psychoanalytic Quarterly. Vol.XXX.pp. 1-13

LOEWEHSTEII, R. : (1956) " Sowe reaarks on the rol of speech

in psycho-analytic technique!" <1952>. En

International Journal of Psycho-analysis. n237.

pp.460-68.

LOREETZER.A. : (1976) Sobre el objeto del psicoanlisis,

lenguaje e interaccin.<1973>.Buenos A i r e s .

Amorrortu.

KAllDNI.M. y o t r o s : (1977) Las p s i c o a n a l i s t a s escriben sobre

Lacan. Buenos A i r e s . Amatista.

MAHTDNI.O. : (1973) La otra escena. Claves de lo imaginario

<1969>. Buenos A i r e s . Amorortu.

MASSERIAE, J . : (1944) "Language, b e h a v l o u r and dynamlc

p s y c h l a t r y " En The International Journal of

Psycho-analysis. XXV. pp. 1-8.

KEKAHEK, E.: (1966) Langage et folie. Pars.Les B e l l e s

lettres.

MILLER, J-A.: (1984) "Secorrido de Lacan" <1981>. En


- 276 -

Secarrido de Lacan. Buenos A i r e s . E d . H a c i a e l

T e r c e r Encuentro. Buenos A i r e s .

MILLER,J_A.:(1987) C o n f e r e n c i a de V a l e n c i a . S e m i n a r l o d e l

C.F.en V a l e n c i a . Hotas.

MILLER,J-A.: (1987) "Enseanzas de presentacin de enferaos"

<1977>. En Kateaas I. Buennos A i r e s . Manantial.

MILLER, J-A. : (1968) " S'truc dure" <1985>. En JlatemasJJ.

Buenos A i r e s . Manantial.

MILHER, J - C : (1980) El amor por la lengua <1978>.Mxico

Fueva imagen.

MILIER,M.: (1965) "El papel de la ilusin en la formacin de

Biablos" <1955>. En: K l e i n , M . Obras completas.

Paldos-Horm.

MQUFIN,G. : (1969) Saussure <1968>. B a r c e l o n a . Anagrama.

MLLER, J.P. .EICHARDSOr, .J.: (1987) Ouvrir les Ecrits de

Jacques Lacan. Pars. E r e s .

irACH,S. : (1972) Curar con Freud <1971>.Madrid. Fundamentos.

HASSIF, J , : (1977) L ' i n c o n s c i e n t . Gallle. Pars.

OBERIDOEF, CP.: (1950) " nsatisfactory r e s u l t s of

psychoanalytic tberapy". En The Psychoanalytic

Quarterly. V o l . 19. pp. 393-407.

PECHEAX, M.: (1969) Sur Je h i s t o i r e des scences.Pars.

Xaspero.

PICHQS,E.: (1938) "Le rol du sexe dans la civilisation

accidntale' <1937> En Fevue Frangaise de


- 277 -

Feychanslysg. 10 n23,pp.24-34,

PICHN.E.: (1938) "Comment la pnse prend corp^ <1937> En

Revue Frangaise de Psycbanalyse. 10 nSS.pp.36-49.

PICHN,E,: (1938) "La personne et la personnalit vues la

luniere de la pense idiowatique frang:aise" En

Bevue F r a n ^ a l s e de P s y c b a n a l y s e 10 n23.pp.446-460

RANK.O. SACHS,H.: (1980) Psycbanalyse et sciences bumaines

<1913> .Pars. PUF.

REY.J.M.: (1979) Des mots l'oeuvre. Pars.Aulier

Montaigne.

REY, J.M.: (1987) Le natrau freudien. Pars. Ramsay.

ROBINS, R.H.: (1976) B r e v e b i s t o i r e de la l i n g u i s t i q u e .

Pars. S e u i l .

ROVAT.M. PAYE, J.P.: (1978) "Chomsky 78" En O r n l c a r ? 14.

Pars. N a v a r l n . pp.65-75.

ROUDIHESGO, E.: (1973) Un dscours au rel.Pars. Maison

Mame.

ROUDINESCG, E.: (1986) H i s t o i r e de la psycbanalyse en

France. Pars. S e u i l

SAUSSURE, F.DE : (1965) Curso de lingstica general <1916>.

Buenos A i r e s . Losada.

SAUSSURE,R.de. CHEETOK.L.: (1980) JTacimiento del

psicoanlisis. <1973>, B a r c e l o n a . Gedisa.

SAY.J.: (1974) Psicoanlisis y lenguaje. En El psicoanlisis

Buenos Aires. Granica.


- 278 -

SEGLAS.J.: (1892) Les traubles du langage chez les alienes.

Paris. Rueff.

SCHFF.. : (1988) istoria 7 verdad <1971>. B a r c e l o n a .

Crtica

SCHEIDHAUER, K. : (1987) "Josef Breuer. Currlculua vtae

<1923>". En O r n J c a r ? nS41. Pars.Navarin.pp.

113-122.

SCHMITT.P.: (1980) 'Dal et Lacan dans leurs rapports la

psycbose paranaiaque'. En Cabiers Conrontatian.

pp.129-135.

SHARPE.E.: ( s / f ) "El a n a l i s t a r e q u i s i t o s esenciales para la

adquisicin de la tcnica" <1930>. En T e x t o s de

referencia, publicacin i n t e r n a de l a Asociacin

de Psicoanlisis de B a r c e l o n a .

SHARPE.E.: (1940) " Psycho-physical problems revealed In

language: an examnation o Metapbar" En Collected

Fapers on Psycbo-Analysls. pj). 155-159.

SPERBER, H. (1988) Sobre la influencia de factores

sexuales en la gnesis y evolucin del lenguaje"

<1912>. En El psicoanlisis y las teoras del

lenguaje. Catlogos. Buenos A i r e s .

STAROBIHSKI, J . : (1968) "Freud, Bretn, Myers;" . En L'Are

n234. Pars.
- 27S -

TETOLAZ.S. : (1987) Btudes autavr du cas Ajne. T e s i s de DEA.

Univ. de Pars V I I I .

TEULIE.G.: (1931) "La schizophasie". En Anuales mdico-

psychologiques. T.I.n22. pp.113-132.

TEODDROV.T.: (1981) J e o r j a s deJ s/^boJo <1977>. V e n e z u e l a .

Monte A v i l a .

TIZIO.H.: (1986) "De Anna O. al mtem". Ponencia. II

Encuentro de Psicoanlisis y Ciencia. 24-26 de

octubre. Valencia.

VIELWAHR, A. :(1980).fbus le signe des cantradictions: Andr

Bretn de 1913 a 1924, Pars.Nizet.

También podría gustarte