Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Psicoanalisis y Lenguaje. La Aportación Original de Jacques Lacan PDF
Psicoanalisis y Lenguaje. La Aportación Original de Jacques Lacan PDF
La aportacin original
de Jacques Lacan
Hebe M. Tizio Domnguez
ADVERTIMENT. La consulta daquesta tesi queda condicionada a lacceptaci de les segents condicions d's: La difusi
daquesta tesi per mitj del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intellectual
nicament per a usos privats emmarcats en activitats dinvestigaci i docncia. No sautoritza la seva reproducci amb
finalitats de lucre ni la seva difusi i posada a disposici des dun lloc ali al servei TDX. No sautoritza la presentaci del
seu contingut en una finestra o marc ali a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentaci
de la tesi com als seus continguts. En la utilitzaci o cita de parts de la tesi s obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacin de las siguientes condiciones de uso: La
difusin de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de
propiedad intelectual nicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacin y docencia. No se
autoriza su reproduccin con finalidades de lucro ni su difusin y puesta a disposicin desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentacin de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentacin de la tesis como a sus contenidos. En la utilizacin o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis youre accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed
in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and
availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is
not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using
or citation of parts of the thesis its obliged to indicate the name of the author.
/
UNIVERSIDAD DE BARCBLOlA
FACULTAD DB PSICOLOGA
TESIS DE DOCTORADO
PSICOANLISIS Y LENGgjJB
Presentada por:
Hebe M. T l z l o Domnguez
B a j o l a direccin de:
Dr. M l q u e l S e r r a i Raventos
BARCELOIA
SETIEMBRE DE 1990
. Palabras previas 1
. Introduccin 2
. O b j e t i v o de l a p r e s e n t e T e s i s 2
. La I m p o r t a n c i a d e l tema 7
. E l e s t u d i o histrico 11
1. E l cambio e n l a . cancspcln d e l a c t o de h a b l a
- 1882-1897- 15
1.1. Una e s c u c h a d i f e r e n t e 15
-1888-1938- 26
2.1. L a abolicin de l a a c c e s i b i l i d a d a s o c i a t i v a
-1888-1893- 26
3.3. C o n t i n u i d a d y d i s c o n t l n u i d a d - 1 8 9 5 32
2.4. E l orden a s o c i a t i v o y l o l n t r a d u c i d o - 1 8 9 5 - 9 6 36
2.5. E l a p a r a t o psqulCQ-1896-1938 42
3. Lns "usos lingsticos" y e l " l e n g u a l e fundamental
-1893-1938- 50
3.2.2. La psicopatologa de l a v i d a c o t i d i a n a - 1 9 0 1 . . . . 5 6
3.2.3. E l c h l s t e - 1 9 0 5 58
3.3.1. Las t r a n s f o r m a c i o n e s g r a m a t i c a l e s - 1 9 1 0 61
3.3.2. E l slmbolismo-1893-1938 67
1. Breve r e c o r r i d o p o r l o s p o s t - f r e u d l a n o s 73
1.1. Definicin 73
1.2. E l simbolismo 74
1.2.1. Sandor F e r e n c z i - 1 9 1 2 74
1.2.3. E r n s t Jones-1916 77
1.2.4. K e l a n i e K l e i n - 1 9 3 0 79
1.3. La lengua 80
1.4. La palabra 85
1.4.1. K a r l Abraham-1925 85
1.4.2. E l l a Sharpe-1940 86
1.4.3. Robert F l i e s s - 1 9 4 9 88
2. ET contexto: a l g u n a s p e r s p e c t i v a s 93
2.1. Introduccin 93
2.2. E l surrealismo-1919 95
2.3.2. D e l a c r Q l x - 1 9 2 4 102
lenguaje 108
3. L a a a t e r i o r l d a d de l a preocupacin p o r e l l e n g u a j e . 1 1 6
3.3. L a T e s i s d e l d o c t o r a d o en H e d l c l n a - 1 9 3 2 126
3.3.1. La orientacin f r e u d l a n a 128
3.3.3. De l a esquizografa a l a s p r o d u c c i o n e s
literarias 131
4. L a cuestin d e l l e n g u a j e en l a teora de 1Q
ImaglaarlD 138
4.5. B l s u j e t o d e l s e n t i d o - 1 9 4 8 146
imaginarlo 150
5. Puncla y campo de l a p a l a b r a y e l l e n g u a j e e a
psicoanlisis 157
5.2. B l P r e f a c i o 165
6 . L a e s c r i t u r a d e l E d l p o e a trnlans s i g n i f i c a n t e s . . 181
6.2. Lo que na e s s i m b o l i z a d o r e a p a r e c e en l o r e a l .
-1954 182
7. L a s . l e y e s d e l l e n g u a j e ' 196
7.1. De l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s d e l l e n g u a j e :
l a cuestin d e l s u J e t o - 1 9 5 5 - 196
7.2. L a r e d d e l s i g n i f i c a n t e y d e l s i g n i f i c a d o - 1 9 5 5 - . . 1 9 8
7.3. L a s l e y e s d e l l e n g u a j e - 1 9 5 7 - 200
III. COTfCLUSiniES
8. L a cuestin d e l l e n g u a j e en F r e u d 206
perspectiva c r i t i c a 249
11. C o n c l u s i o n e s 255
IV. BIBLIOGRAFA
- 1 -
. PALABBAS PREVIAS
Psicologa, me ha b r i n d a d o .
Deseo e x p r e s a r mi a g r a d e c i m i e n t o a l Dr. K l q u e l S e r r a 1
ayudado a e l a b o r a r e l t e x t o .
D i r e c t o r d e l Departamento de Psicoanlisis de l a U n i v e r s i d a d
de Pars V I I I , p o r s u s o r i e n t a c i o n e s .
l a l e c t u r a de e s t a T e s i s .
- 2 -
clnica y l a l e c t u r a de d i v e r s o s t e x t o s se f u e r o n combinando
con una s e r l e de v i a j e s p a r a l a c o n s u l t a de f u e n t e s , i n c l u s o
psicoanlisis e s una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e , e s d e c i r , se
h a c e r l a explcita y t e o r i z a r l a .
elaboraciones.
con e l d e s c u b r i m i e n t o f r e u d i a n o . A p a r t i r de l a escucha de
e x p l l c l t a d a en 1895 ( B J , T i ( 1 9 7 3 ) , p . 1 3 6 ; AB,TII<1980)p.193):
'/ iMii puedt ser incorrecto dtcir qu* C/a hiiteriiJ st crt esas
sensaciones tediante siabolizacin; quizs no haya toaado al uso
lingstico coao arquetipo, sino que st aJiaenta junto con l de una
fuente coan, '
AB,TXV<1978),p.l52>:
'Tengo que Mncionar aqu la fantasa de un interesante enferao aental
[psicticoJ, quien haba iaaginado un 'lenguaje fundaaental' del cual todas
estas referencias simblicas seran los relictos, "
necesario hacer un r e c o r r i d o p o r l o s p o s t - f r e u d l a n o s . Se
l e n g u a j e y qu r e f e r e n c i a s s o n u t i l i z a d a s p o r Lacan .
psicoanlisis.
r e f e r e n c i a s s o b r e e l l e n g u a j e y hay un v a l i o s a a p o r t e a l a
B l c u a r t a o b j e t i v o e s t r a b a j a r l a d i f e r e n c i a que hay en
Dada l a a m p l i t u d de l a o b r a de J a c q u e s Lacan e s t a T e s i s
se c e n t r a e n e l d e s a r r o l l o de s u s i d e a s h a s t a 1957, Se t r a t a
l a metfora y l a l e t o n l a i a .
- 6 -
Bl apartada de c o n c l u s l a n e e p e r m i t e e l pasaje de l a
de nuevos d e r r o t e r o s de t r a b a j o .
- 7 -
lenguaje?
e s t o no e s as. S i n c o n s i d e r a r l a s a p o r t a c i o n e s de J a c q u e s
d e s a r r o l l a n en p r o f u n d i d a d .
t r a b a j a en e s t a T e s i s no ha s i d o d e s a r r o l l a d a .
captulo de l a s c o n c l u s i o n e s dimensin e x p l i c a t i v a .
En todo t r a b a j o r i g u r o s o se hace n e c e s a r i o e x p l o r a r l a s
r e f e r e n c i a s a p a r t i r de l a s c u a l e s e l t r a b a j o c r e a d o r gesta
psicoanalista parezca no n e c e s i t a r de l o s o t r o s s a b e r e s ya
apuntaban a o b l i g a r a s u s discpulos a e s t u d i a r .
La i m p o r t a n c i a d e l tema e s l a de l a discusin de l o s
definicin de s u j e t o , de i n c o n s c i e n t e , de comienzo y f i n d e l
a un p s i c o a n a l i s t a , hace r e m i t i r s u s sntomas?
(1982),p.115):
(MILLER <1981>1984.p.6):
Slo se hizo a propsito del psicoanlisis una pregunta
fundaren tal/sen te crtica Cules son sus condiciones de posibilidad? Cul
fu su respuesta?,' el psicoanlisis es posible si, y slo s, el
inconsciente est estructurado coao un lenguaje. Lo que se llana la
enseanza de Lacan es el desarrollo de esta hiptesis hasta sus ltimas
consecuencias, *
EL ESTUDIO HISTRICO
por l o s d i f e r e n t e s a u t o r e s .
y p o r e l l o l a p r e s e n t e eleccin, s o n un a p o r t e n e c e s a r i o a l
e s t u d i o de l a s d i f e r e n t e s d i s c i p l i n a s y especialmente, un
e j e r c i c i o de r i g o r p a r a e l d o c t o r a n d o .
p r o p i a r e a l i z a d a a p a r t i r de t r e s e j e s :
- E l cambio en l a concepcin d e l a c t o de h a b l a .
a s i porque no se p r e t e n d e t r a t a r l a t o t a l i d a d de l a obra de
solamente a l o s f i n e s d e l t r a b a j o .
- E l slmbolisao.
- L a lengua.
- La palabra
Para l a perlodlzacln de l a o b r a de L a c a n s e s i g u e la
personalidad-iLkCkl,3.1987).
psicoanaltica c e n t r a d a en l o i m a g i n a r l o .
e s t r u c t u r a d o como un l e n g u a j e .
del lenguaje.
teoras.
tratar l a cuestin d e l l e n g u a j e .
p o s t e r i o r e s de l a misna.
a l a o b r a de F r e u d s e c i t a tanto l a edicin de A n o r r o r t u
A n o r r o r t u p o r c o n s i d e r a r l a ms p r e c i s a .
edicin c o r r e g i d a y aumentada.
traducidos a l castellano.
I
Hasta f i n a l e s d e l s i g l o X I I , l a h i s t e r i a e r a un serlo
psiquitrico. La h i s t e r i a c u e s t i o n a b a , c o n l a p a r t i c u l a r i d a d
de s u sintomatologa, a l s a b e r mdico.
de i g u a l modo l o s d e c i r e s de a l g u n o s de s u s c o l e g a s (FREUD
s i n o tambin l o s t e s t i m o n i o s preanalticos s o b r e e l l a s : l o
- 16 -
formularse s e r i o s Interrogantes.
p a r a l o s h i s t o r i a l e s y B e r t h a Pappenheim en l a v i d a civil,
(1980),p.47).
B e r t h a se c o n s a g r a a s e r su e n f e r m e r a . Poco a poco un e s t a d o
o b l i g a a d e j a r su funcin, a p a r e c i e n d o g r a v e s a t a q u e s de t o s
p a l a b r a s , despus a p a r e c i e r o n t r a s t o r n o s de l a gramtica y
- 17 -
l a s i n t a x i s : h a c i a un uso i n c o r r e c t o de l a s c o n j u g a c i o n e s de
discurso.
ingls, e n t i e n d e e l alemn p e r o no l o h a b l a y l e e l i b r o s en
t r a d u c e a l Ingls.
h i s t o r i a , p r i m e r o p o r a z a r , despus I n t e n c i o n a l m e n t e alguien
e n t o n c e s s u s h i s t o r i a s , r e l a t o s t r i s t e s que s e i n s p i r a b a n en
llevaba.
l i m p i e z a de chimenea(Op.clt. p. p.55).
La que B r e u e r o b s e r v a en e l t r a t a m i e n t o que r e a l i z a c o n
su p a c i e n t e e s que <0p.cit.p.59>:
'..,se 'reMovieron por vi del relato' (ifegerzahlen) las paresias por
contractura y anestesias, las diversas perturbaciones de la visin y la
audicin, neuralgia, ios, ieablores,etc,, y por ltiao tambin las
perturbaciones del lenguaje, '
l e haba hecho.
Freud e n c a r t a a S t e f a n Z w e i g (FREUD,1976;p.161), d e l 2-
6-1932, r e c u e r d a e l e p i s o d i o :
Hasta aucho ais tarda no pude averiguar lo que realmente sucedi con
la paciente de Breuer, mucho despus de ai ruptura con este, un buen da
record subitamnl / s u b r a y a d o p r o p i o 7 algo qu ae haba dicho en otro
- 19 -
s i n embargo, e x p l i c a a Freud l o s u c e d i d o , e s d e c i r , d e j a en
de Anna O.
a n t e c e d e n t e preanaltico.
p a r a l a Academia de C i e n c i a s de V l e n a (SCHEIDHAUER,1978.p.
- 20 -
de l l e v a r l o a cambiar de e s p e c i a l i d a d .
l e haba s u c e d i d o c o n l o r e f e r i d o p o r B r e u e r .
de elaboracin.
l a h l s t e r e c t o m i a a l a s histricas.
entraba e n contradiccin c o n s u s a f i r m a c i o n e s c o n s c i e n t e s
a b r e , en e s e nomento, un i n t e r r o g a n t e I n s o l u b l e p a r a Freud.
- 22 -
histeria es de f u n d a n e n t a l importancia, no s e t r a t a de
s i e n d o una s o r p r e s a p a r a l mismo.
que: ' no debo estir preguntando siempre de dnde viene esto y estotro,
sino dejarla contar lo que tiene para decirme " (FREUD, <1895>
AB,TII(1980)p.82; B l , TI(1973>p.64).
i n d e p e n d i e n t e de l a f a c t i c l d a d .
En l a carta 69 a F l i e s s , d e l 21 de s e t l e a b r e de 1897
e l i n c o n s c i e n t e de l o v i v e n c i a d o c o n l o odo.
abandono de l a s r e l a c i o n e s cronolgicas y e l e s t a b l e c i m i e n t o
BH.p. 3571):
. en l a h i s t e r i a , d e s p l a z a m i e n t o s p o r asociacin.
. en l a n e u r o s i s o b s e s i v a , p o r analoga c o n c e p t u a l .
. en l a p a r a n o i a , d e s p l a z a m i e n t o c a u s a l .
c i r c u n s t a n c i a de que, c o n g r a n f r e c u e n c i a , e l r e l a t o de l a
e l i n c o n s c i e n t e no e x i s t e s i g n o alguno de r e a l i d a d , l o cual
afectivamente.
"neurtica", d i c e que no t o n a e l r e l a t o en su l i t e r a l i d a d .
descubre que h a b l a a un o t r o d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a .
- 25 -
(1980).p.306; B I . T l ( 1 9 7 3 ) . p p . 166-67).
t r a n s f e r e n c i a e s as un fenmeno que a c t u a l i z a l o s i m p u l s o s
bsicos d e l a c t o de h a b l a : s e d i c e ms de l o que se q u i e r e
un i n t e r l o c u t o r d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a p e r o encarnado en l
por l a t r a n s f e r e n c i a .
p o s i b i l i t a l a e x i s t e n c i a d e l psicoanlisis. B l a n a l i z a n t e no
h a b l a de c u a l q u i e r manera, e s e s t e e l s e c r e t o de l a R e g l a
fundamental.
- 26 -
d e d i c a r s e a l a neuropatologa.
F r e u d retoma e l c o n c e p t o de C h a r c o t de lesin c o r t i c a l
del brazo.
Es l o que p u n t u a l i z a p o s t e r i o r m e n t e en "Psicoterapia de la
- 28 -
s u j e t a extingue e l suceso a l t r a d u c i r l o en p a l a b r a s . S I na
q u i e r e o no puede h a c e r l a , e l r e c u e r d o tendr l a I m p o r t a n c i a
c o n s e r v a su c a r g a .
La concepcin d e l b r a z o que l a p a c i e n t e t i e n e , s i se
poca.
a s o c i a t i v a . L o s elementos de l a cadena a s o c i a t i v a s o n t a l e s
AB,TI<1892); B5,TI(1973).
- 29 -
(BERCHEHIB,1983) .
de v e r qu es l o que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e pueden
t r a n s f o r m a en un " a p a r a t o d e l l e n g u a j e " .
lenguaje.
la u n i d a d de base de l a funcin d e l l e n g u a j e , s e t r a t a de
d e c i d i r l a localizacin de l a lesin.
(FREUD,<1891> 1987.p.127):
un c o m p l e j o a s o c i a t i v o pero c o n s t i t u i d o p o r r e p r e s e n t a c i o n e s
heterogneas.
M i e n t r a s que l a representacin de p a l a b r a e s un c o m p l e j o
la representacin de o b j e t o p o r l a imagen s o n o r a y, l a s
a s o c i a c i o n e s de o b j e t o , p o r l o v i s u a l .
Juegan un r o l p r i n c i p a l en l a s a s o c i a c i o n e s de o b j e t o .
representacin de p a l a b r a y l a representacin de c o s a .
palabra y p o r o t r a e l o b j e t o , p e r o l o q^ue I n t e r e s a s e f i a l a r
- 32 -
ligaroen (FREUD,Op.cit. p . l 4 0 ) :
'L'activit ssocativt d 'lnent acouatiqut ta trouva au centra de
la fonction du langage dans sa total i t, '
l e n g u a j e (FREUD, O p . c i t . p . 1 5 5 ) :
'II nous seable aaintenant que 1'iitportince du facteur de la
localjsation pour I 'aphasie a t exagre ei que nous ferions bien de nous
occuper i noveau des conditions fonctionelles de l'appareil du langage',
una cadena a s o c i a t i v a .
El a p a r a t a n e u r o n a l t i e n e un p r i m e r s i s t e m a p e r c e p t i v o
Est r e p r e s e n t a d o p o r l a s f a c i l i t a c i o n e s que e x i s t e n e n t r e
l a s neuronas j s e h a l l a r e g i d o p o r l a l e y de asociacin p o r
r e g i s t r a de t o d o e l p r o c e s o l a s sensaciones de p l a c e r y de
c a n t i d a d en y, de e s t e modo l o s p r o c e s o s c u a n t i t a t i v o s de y
l l e g a n a w como c u a l i d a d .
matrices.
P e r o e s t e p r i n c i p i o de i n e r c i a es t r a n s g r e d i d o porque e l
estnwlos e x t e r i o r e s , e s d e c i r , no puede a p l i c a r l a f u g a d e l
extemo.
- 34 -
aprehensin de e s o s p r o c e s o s p o r l a p a l a b r a .
E l mundo e x t e r i o r se c a r a c t e r i z a p o r p r o c e s o s c o n t i n u o s ,
F r e u d (Op.clt.AE.p.362; BH.p.229):
1 organismo humano es al comienzo incapaz de llevar a cabo la accin
especfica, Esta sobreviene mediante auxilio ajeno; por la descarga sobre
el camino de la alteracin interior, un individuo experimentado advierte el
estado del nio. Esta va de descarga cobra as la funcin, importante en
extremo, del entendimiento [Verstandigug o 'comunicacin'!, y el inicial
desvalimiento del ser huaano es la fuente primordial de todos los motivos
morales."
imagen d e l o b j e t o v u e l v e a c a t e x t i z a r s e a p a r e c e e l d i s p l a c e r
prlmiu-io.
establecer p o s t e r i o r m e n t e e l J u i c i o p a r a e s t a funcin.
Si e l o b j e t o presentado a l a percepcin e s s i m i l a r a l
fu e l p r i m e r o b j e t o de satisfaccin, de h o s t i l i d a d y de
BH.p.239):
coincidirn c o n s u s r e c u e r d o s . F r e u d d i v i d e a e s t e "complejo
del prjima" e n d o s componentes(Op.cit.AE.p.377;BH.p.240):
'...uno de Jos cuales se iapone por una ensambladura constante, se
Mantiene unido cono una cosa del nundo, mientras que el otro es comprendido
por un trabajo anmico, es decir, puede ser reconducido a una noticia del
cuerpo propio , '
e l r e s i d u o , que F r e u d l l a m a "casaf.
expresin v e r b a l :
2) B x i s t e n o b j e t o s que p o r s mismos e m i t e n s o n i d o s . E s t e
c o g n o s c i t i v o s u asociacin c o n s i g n o s v e r b a l e s . B l " e s t a d o
r e p r e s e n t a l a forma ms e l e v a d a d e l p r o c e s o c o g n o s c i t i v o .
indestructible.
p a r a s e g u i r e l h i l o d e l pensamiento f r e u d i a n o . S i b i e n Freud
- 37 -
elementos y de c o m b i n a c i o n e s e n t r e e l l o s y escuchando e l
lgica.
f u e r a de l a s a s o c i a c i o n e s . P o r o t r a p a r t e , e n e l comienzo de
l e b r i n d a n s u s p a c i e n t e s t i e n e un orden.
A B . T i l ( 1 9 8 0 ) . p . 7 5 ; B.TI(1973).p.58):
'Ls serit d oasionts truticMS conuniadis COMO respuest t M
pregunta por su carcter asustadizo evidenteaentt sa encontraba aprontada
en su MMMoria; no haba podido rtbuscar con tanta rapidez, en el breve
lapso transcurrido entre pregunta y respuesta, esas ocasiones que databan
de diferentes perodos de su niez,"
diferentes:
. ordenacin p o r e l c o n t e n i d o Ideolgico, s e t r a t a de h i l o s
a n t i g u a s z o n a s s e x u a l e s . En l a i n f a n c i a l a excitacin s e x u a l
ocupa l a s u p e r f i c i e e n t e r a d e l organismo p o r e l l o s e t r a t a
d e l abandono de e s a s u p e r f i c i e p a r a d a r l u g a r a l cuerpo. La
f u e n t e de p l a c e r i n t e r n a e n r e p u g n a n c i a interna.
d e r i v a d o s de e s o s r e c u e r d o s a c t i v o s .
hacer d e s a p a r e c e r n i l a h u e l l a mnsica n i e l a f e c t o l i g a d o a
asociacin, p e r o e s a magnitud de e s t i m u l o se t r a n s f o r m a en
mental" se descargue p o r l a p a l a b r a .
c o n s c i e n c i a - y l a p s i c o s i s . En e s t a ltima, e l yo rechaza
r e a l i d a d a l a que v a u n i d a .
a c t u a l , t a l e l c a s o de l a s r e p r e s e n t a c i o n e s s e x u a l e s .
v i v e n c i a y e l r e c u e r d o debe i n t e r c a l a r s e l a p u b e r t a d , factor
- 41 -
Freud c o n s i d e r a que l o s s u c e s o s p r o d u c i d o s a n t e s de l o e
Freud c o n s c i e n c i a v e r b a l .
p r o c e s o s psquicos no i n h i b i d o s y l o s que s o n i n h i b i d o s p o r
por l a b a r r e r a d e l d i s p l a c e r .
c o n c i e n c i a v e r b a l , e s e l c a s o de l a p s i c o s i s .
l a i n e r c i a sintomtica.
- 42 -
psquico. E l d e s c u b r i m i e n t o d e l orden a s o c i a t i v o l o l l e v a a
f o r m u l a r l a i d e a de que e l a p a r a t o psquico s e ha o r g a n i z a d o
p o r un p r o c e s o de estratificacin, t e n a e s t e que ya ha s i d o
[Figura 7.]'"
I II III
P Ps Ic Prc Coc
X X X X X X -X X - X X
X X X X X X
X
En e s t a f i g u r a debe l e e r s e :
- 43 -
. P . p e r c e p c i o n e s a l a s que se v i n c u l a l a c o n c i e n c i a .
. P s . S i g n o s de percepcin, e s l a p r i m e r a transcripcin de
l a s percepciones, I n c a p a z de c o n s c i e n c i a y e s t r u c t u r a d o en
consciencia.
representaciones- p a l a b r a , y s e c o r r e s p o n d e n a l yo.
La f a l t a de traduccin se c o r r e s p o n d e c o n l a represin y
E s t e a p a r a t o psquico f r e u d i a n o a p a r e c e como e l l u g a r de
una escritura.
e x i s t e n c i a de un a p a r a t o psquico compuesto de i n s t a n c i a s o
requisitos. Aqu r i g e e l a c c e s o a l a m o t i l l d a d v o l u n t a r i a .
c o n s c i e n c i a a travs d e l preconsciente.
Para F r e u d e l p r o c e s o p r i m a r i o a s p i r a a l a derivacin de
i d e n t i d a d mental. E l i n c o n s c i e n t e no tendra p a r a F r e u d o t r o
i n d e s t r u c t i b l e s . L o s p r o c e s o s p r i m a r l o s hacen r e f e r e n c i a a
i n t e l e c t u a l e s c a r e c e n de c u a l i d a d , a excepcin d e l p l a c e r -
- 45 -
d i s p l a c e r , p o r e s o l a funcin de l o s r e c u e r d o s v e r b a l e s es
l a de a p o r t a r c u a l i d a d .
al Inconsciente:
'Lo inconsciente es Jo psquico verdaderamente real; nos es tan
desconocido en su naturaleza interna como Jo real deJ mundo exterior, y
nos es dado por Jos datos de nuestra consciencia de manera tan incompleta
CODO lo es el mundo exterior por las indicaciones de nuestros rganos
sensoriales, "
Inconsciente no s o n l a s I n s c l p c l o n e s en d i f e r e n t e s l u g a r e s ,
representacin de c o s a sola. En e l i n c o n s c i e n t e se h a l l a n
de cosa y l a representacin v e r b a l c o r r e s p o n d i e n t e . En e s t o
represin l e s n i e g a a l a s r e p r e s e n t a c i o n e s s u traduccin en
p a l a b r a s , p o r e l l o quedan e n l a z a d a s a l objeto.
eso da a l p r e c o n s c i e n t e un o r i g e n s e n s o r i a l de e s t e t i p o .
e l l o s l o hace desde e l e l l o .
F r e u d s e f i a l a , e n e l mencionado t e x t o , que en e l o r i g e n
m a t e r i a l a l i n c o n s c i e n t e dando l u g a r a l o r e p r i m i d o , de e s t e
(FREUD,AE.TXIX(1979)p.220; B5.T3(1973).p.2741):
'Sj se admite la separacin que hace poco he propuesto, y que
descompone el aparato anmico en un yo dirigido al mundo exterior y dotado
de consciencia, y en un ello inconsciente, gobernado por sus necesidades
pulsionales, el psicoanlisis deber calificarse como una psicologa del
ello (y de sus acciones eficaces sobre el yo), Por consiguiente en cada
campo del saber slo puede brindar contribuciones que deben complementarse
desde la psicologa del yo, '
habitado por e l s i l e n c i o p u l s i o n a l .
- 48 -
asociativo. E s e s t o l o que l e l l e v a a f o r m u l a r l a i d e a de
e x i s t e n c i a de motivos i n c o n s c i e n t e s .
Dos p u n t o s r e q u i e r e n s e r p r e c i s a d o s :
precisa l a s representaciones de p a l a b r a y de o b j e t o y el
e s t r u c t u r a coherente no r e d u c i d a p o r e l l e n g u a j e . La C a r t a
i n s t a n c i a s . Hay p r o c e s o p r i m a r i o y s e c u n d a r i o , en e l p r i m e r o
se t r a t a de c a r g a s l i b e r a d a s a s mismas, e n e l segundo, de
representaciones i n c o n s c i e n t e s ( s i n representacin v e r b a l ) .
- 49 -
i n c o n s c i e n t e genuino ( e l l o ) .
de s u s p a c i e n t e l l e v a a temas s e x u a l e s . Se t r a t a de a q u e l l o
s i d o d e s c a r g a d o y p o r e l l o c o n s e r v a v a l o r traumtico. Puede
c u e n t a de e s t a d i f i c u l t a d .
- 50 -
1893- 1938-
1893-1936.
una c o n s t a n t e a l o l a r g o de l a produccin f r e u d l a n a .
Tal como ha s i d o e x p u e s t o en e l a p a r t a d o a n t e r i o r , l a
que establecen c o n e x i o n e s a s o c i a t i v a s y, c o n e l i n c o n s c i e n t e
En l a primera v e r t i e n t e F r e u d hablar de d e s c i f r a m i e n t o ya
lmite r e a l , c o n un s a l d o i n c o g n o s c i b l e , s e t r a t a de a v a n z a r
un paso ms r e c u r r i e n d o a l a traduccin.
traduccin:
'Entonces, preferimos llamar 'susceptible de conciencia' o
preconciente a todo lo inconciente que se comporta de esta manera -o sea,
que puede trocar con facilidad el estado inconciente por el estado
candente- , La experiencia nos ha enseado que dificilmente exista un
proceso psquico, por compleja que sea su naturaleza, que no pueda
permanecer en ocasiones preconciente aunque por regla general se adelante
hasta la conciencia, coao lo decimos en nuestra terminologa, Otros
procesos psquicos, otros contenidos, no tienen un acceso tan fcil al
devenir-conciente, sino que es preciso inferirlos de la manera descrita,
colegirlos y traducirlos a la expresin conciente. Para estos reservamos el
nombre de los 'inconciente genuino'",
asociativamente.
l a cuestin d e l s i g n i f i c a d o p a r a c e n t r a r s e en e l Juego de l a
m a t e r i a l i d a d simblica.
cotidiana y e l chiste.
seguirn a l o s de a b u n d a n c i a . "
d v e r analogas.
d e s c i f r a m i e n t o pero, a d i f e r e n c i a d e l p r o f a n o , no c u e n t a con
suefio puede t e n e r d i f e r e n t e s s e n t i d a s .
h a b l a de dos i d i o m a s d i s t i n t o s p a r a h a c e r r e f e r e n c i a a l a s
construccin.
condensacin y d e s p l a z a m i e n t o .
m a n i f i e s t o r e p r e s e n t a l a mayor c a n t i d a d de c o n t a c t o s c o n l a s
stas s e h a l l a n r e p r e s e n t a d a s p o r d i v e r s o s elementos .
contigui".
Es e s t a cuestin de l a no e x i s t e n c i a de l a contradiccin
en e l I n c o n s c i e n t e , l a que l e hace r e c u r r i r a l t e x t o de A b e l
pasa a s e r r e p r e s e n t a d a y l a s o t r a s s e r e p r i m e n , en e l c a s o
r a s g o s de l a s o t r a s .
jeroglfico .
- 56 -
AE.TIII(1981) BH.T1(1973)) .
haber h a b l a d o a n t e s de p a s a r a l o s f r e s c o s de O r v i e t o : la
<0p.cit.AB.p.l2! BI.p.758>:
Figura 1.
Signor elli (Bo)ttcf/i (S)taf{io
I i
Her zegovina y(K)snia
(Pensamientos reprimidos)
Lo que i n t e r e s a s e f i a l a r , para e l d e s a r r o l l o de e s t a T e s i s ,
lgica i n c o n s c i e n t e , no e s un e r r o r n i un hecho a z a r o s o , y
s u s t i t u c i o n e s r e a l i z a d a s , s o n t e s t i m o n i o s de l a e x i s t e n c i a
de l o r e p r i m i d o y de s u r e t o r n o en l a cadena lingstica.
- 58 -
1035).
FAMI AE
KILIOITAK
FAKILIOHAR
expresa e l e f e c t o c h i s t o s o .
s o n i d o , p o r d o b l e s e n t i d o o Juego de p a l a b r a s . E s t a b l e c e as
I. Condensacin:
b. Con m o d i f i c a c i o n e s .
I I . Empleo de un mismo m a t e r i a l :
c. T o t a l y fragmentariamente.
d. Variacin de orden.
e. L i g e r a modificacin.
f. L a s mismas p a l a b r a s , c o n o s i n s e n t i d o .
I I I . Doble s e n t i d a :
g. Hombre y significacin o b j e t i v a .
h. Significacin metafrica y o b j e t i v a .
f. Doble s e n t i d o c o n alusin.
t o d a economa t i e n e e f e c t o de c h i s t e .
Desplazamiento, c o n t r a s e n t i d o ; representacin i n d i r e c t a
d e l suefio.
e l grado p r e l i m i n a r d e l c h i s t e , l a "cAanza".
l a fuerza coercitiva.
lenguaje.
l a relacin c o n e l o b j e t o se h a l l a d e f i n i d a p o r e l v e r b o que
disposicin anloga.
(Op.cit.AB.pp.58-60; BH.pp.1518-1519):
p a c i e n t e s . E l i n t e r r o g a t o r i o p a r a o b t e n e r ms p r e c i s i o n e s de
F r e u d s e f i a l a l a s t r a n s f o r m a c i o n e s de este fantasma. En
p r i m e r a f r a s e sera:
La segunda f r a s e :
E s t a f r a s e no t u v o e x i s t e n c i a r e a l y e s una construccin
que l l e v a a l a satisfaccin o n a n i s t a .
s u j e t o . E s t a intuicin f r e u d l a n a se pone de m a n i f i e s t o en s u
c o n s e c u e n c i a s de l a represin, e s d e c i r , e l c o n t e n i d o de l a
l o e s e n c i a l de l a represin.
- 65 -
que se d e s p i e r t e l a c u l p a b i l i d a d que s e e x p r e s a :
sucumbe a l a represin.
e n u n c i a d o s de s u s p a c i e n t e s .
J u s t i f i c a d o , r e p r e s e n t a e l grano de a r e n a a l r e d e d o r d e l c u a l
AE.p.l81 BF.p.2467):
'Insistir en Ja ieporiancia de Jas vivencias tempranas no implica
subestimar el influjo de las posteriores; pero esas impresiones vitales ms
tardas ablan en el anlisis con voz lo bastante alta por la boca del
enfermo, mientras que es el mdico quien debe alzar la voz para defender
los ttulos de la infancia, "
F r e n t e a l a detencin de l a s a s o c i a c i o n e s , c o n e l "no se
a n a l i z a n t e que e l a n a l i s t a a l z a s u v o z p a r a c o n s t r u i r a l g o
lingstico" debe s e r t r a d u c i d o .
El t e n a d e l s l n b o l l s m o en l a obra de F r e u d r e n l t e a l
un elemento sexual.
el s u j e t o r e v i v e p o r alucinacin e l p r o c e s o que p r o d u j o e l
En o t r o s c a s o s l a conexin no e s p o r s i m u l t a n e i d a d sino
(FEED,AE.TIII(1981)iB5.TI(1973)), Freud t r a b a j a e l c o n c e p t o
e l y o s e ve l i b r e de l a contradiccin/
'...ha hechado sobre s el lastre de un smbolo mnmico que habita la
conciencia al modo de un parsito, sea como una inervacin motriz
irresoluble o como una sensacin alucinatoria que de continuo retorna, y
que permanecer ah hasta que sobrevenga una conversin en la direccin
inversa, "
c o r p o r a l y est r e l a c i o n a d o c o n l o "arcaico".
primitivcf.
p.24; BH.T2(1973) p . l 4 4 2 ) :
'1 Medio por el cuil li neurosis obsesiva expresa sus pensamientos
secretos, el lenguaje de la neurosis obsesiva, es por as decir slo un
dialecto del lenguaje histrico, pero uno respecto del cual se debera
conseguir ais ficil la eapata, pues se emparienta mis que el dialctico
histrico con la expresin de nuestro pensar consciente. "
E s t a nayor a f i n i d a d c o n s i s t e en que no i m p l i c a e l s a l t o
c o n v e r s i v o , e s d e c i r que s e e x p r e s a e n e l pensamiento y no
o b s e s i v o s e e x p r e s a d e f o r a a d o e s p e c i a l m e n t e p o r un mecanismo
t e l e g r a m a i&al e s c r i t o p a r a r e f e r i r s e a l p r o d u c t o obsesivo,
cuerpo.
simbolismo.
al psicoanlisis (FREOD,<1915-17>AE.TX<1976>;Bl.T2<1973)),
d e l s i m b o l i s m o t o n a o t r o peso en s u obra.
F r e u d s e r e f i e r e a l a f a l t a de asociacin que e n c u e n t r a
I n t e r p r e t a c i o n e s s i n t e n e r que c o n t a r con l a s a s o c i a c i o n e s
d e l p a c i e n t e ( O p . c l t . AE.p.137; BH.p.2213>:
inconsciente, e s t a s c o m p a r a c i o n e s se h a l l a n e s t a b l e c i d a s de
de l a p r i m i t i v a i d e n t i d a d de l a p a l a b r a , p o r e l l o en l a v i d a
enigmas de v i d a c o l e c t i v a .
- 72 -
que de l o r e p r l n l d o v u e l v e en e l d i s c u r s o . Lo que l l a m a
inconsciente.
LA CUESTIN DEL LENGUAJE RW I.ACAW
1.- BREVE RECORRIDO POR LQS PQST-FBETOIANQS - 73 -
1.1.- PEFIglCIQS
p e r s p e c t i v a s tericas.
Ho ha s i d o sencilla l a bsqueda de m a t e r i a l e s de l o s
muy p u n t u a l .
tambin s u s crticas.
1.2.- EL SIKBQLISKQ
el a u t o r s e d e t i e n e e n l a gnesis de l o s l a z o s simblicos y
mismas o b l i g a n a I m a g i n a r p a r t e s d e l cuerpo.
una r e g u l a r i d a d . En e l C a p i t u l o que d e d i c a n a l i n c o n s c i e n t e
l e y e s u n i v e r s a l e s (Op.clt.p.30):
"Le symbole se substitue i l'jnconscient, il une signifation constante,
J est indpenent des conditions individuelles, son fondeaent est volutif
et fiistorique, il est en relaiion avec la langue, il et en vidence des
paralllisses phylogntiques (dans le ythe, le cuite, la religin, etc.'
obtencin de p l a c e r .
- 76 -
r e c u r r e n a Sperber (<1912>1988).
habra s i d o e s t a f u e n t e .
Los a u t o r e s sealan l a i m p o r t a n c i a d e l c o n o c i m i e n t o d e l
i n c o n s c i e n t e p a r a l a comprensin d e l o r i g e n y d e s a r r o l l o d e l
l a lingstica.
- 77 -
e s t a es una s e r i e i n f i n i t a de s u s t i t u c i o n e s . E l p r o g r e s o no
p r o c e s o s : t r a n s f e r e n c i a de inters de I d e a s s i i a p l e s a o t r a s
ms c o m p l e j a s que s i m b o l i z a n a l a s p r i m e r a s , y r e e m p l a z o de
unos s i m b o l i s m o s p o r o t r o s .
E l smbolo r e p r e s e n t a o r e e m p l a z a o t r a i d e a a p a r t i r de
religiones...
La representacin de m a t e r i a l i n c o n s c i e n t e se realiza
queda o c u l t a p a r a l.
uno r e c r e a e l s i m b o l i s m o c o n l o s m a t e r i a l e s de que d i s p o n e ,
la estereotipia r e m i t e a l a u n i f o r m i d a d en l o s i n t e r e s e s
los sentimientos.
- 79 -
primera(sublimacin).
(KLEIH, T U . 1975).
relacin d e l s u j e t o c o n l a r e a l i d a d .
P a r a K l e i n un montante de a n g u s t i a e s n e c e s a r i a p a r a l a
los i n p u l s o s l i b l d l s o s o s . L a a u t o r a s e f i a l a que ( O p . c l t . p.
220):
'Vna excesiva y preaatun defensa contra el sadisao iapide el
estableeiaiento de la relacin con la realidad y el desarrollo de la vida
de fantasa, La posesin y exploracin sadistica del cuerpo materno y del
mundo exterior (el cuerpo de la madre por extensin), quedan detenidos y
esto produce la supresin ms o menos completa de la relacin simblica con
cosas y objetos que representan el cuerpo de la madre y, por ende del
contacto del sujeto con su ambiente y con la realidad general, '
La l i n e a de pensamiento que d e s a r r o l l a K l e i n se c e n t r a
en e s t a p e r s p e c t i v a . K a r l o n M l l n e r (<1955> 1965) s e f i a l a l a
llbidlnal.
1.3. LA LENGUA
p u b l i c a d a en l a Revue F r a n 9 a i s e de P s y c h a n a l y s e . E s t e a u t o r
l e n g u a f r a n c e s a en p a r t i c u l a r .
- 81 -
s e x u a l de l a civilizacin no en c u a n t o a s u exaltacin s i n o
en l a direccin f r e u d l a n a .
bilingismo. R e s p e c t o a l a p r i m e r a a f i r m a (Op.cit.p.45):
- 82 -
pseudo-snbolosj l o s J u e g o s de p a l a b r a s .
segunda, a q u i e n s e h a b l a ; l a t e r c e r a , de l a c u a l s e h a b l a .
perodo l o c u t o r i o d e l l e n g u a j e , e l s u j e t o h a b l a n t e no f i g u r a
"persoDDe tafe".
en BU "toffement" t o t a l expresa un c o n j u n t o de c a r a c t e r e s
de p l u s v i f , d e p l u s i n t i m e " (Op.cit.p.457).
a l "je-me".
t r a b a j a n desde e s t a p e r s p e c t i v a .
estrechamente l i g a d o a l e r o t i s m o o r a l ( O p . c l t . p . 3 3 3 ) . Seala
1966.p.338-339):
'Parfois la parole expriae toutes les tendances pulsionnelles,
fusseni-elles anicals ou hostiles, sociales ou asocales, et indpendaaaent
de la sphre pulsionnelle i laquelle elles appartenaient i 1'origine, Le
tesoin de parler signifie dsirer aussi bien gu'attaquer, tuer ou dtruire
et en K'eae teaps toutes sortea d'vacuations corporelles, y coapris la
fecondaton, Pour l'activit fantasatique de ees sujeis la parole subit
une valorisation narcissique identique i celles qui, dans l'inconscient, est
attribue aux productions corporelles et psychiques, "
- 86 -
examination of JDetap2ior*(1940). Se r e f i e r e e n e s e t e x t o , a
u t i l i z a n l o s pacientes.
p o s i b l e a p a r t i r de l a metfora. S i c o i n c i d e c o n Aristteles
d e s p l a z a m i e n t o v a de l o f i s l e o a l o p s i q u l c o .
t r a e , p a r a e s t a a u t o r a , l a e x p e r i e n c i a de l o s afios o l v i d a d o s
del c o n t r o l de l o s o r i f i c i o s d e l c u e r p o ( O p . c i t . p . 2 0 3 ) :
't the same tiae as sphincter control ovar anus and urethra is beng
established, the child is acquiring the poner of speech, and so an avenue
of 'outer-ance' present froa brith becoaes of iatense iuportance. First of
all the discharge of feeling tensin, ifhen this is no longer relieved by
physical discharge, can take place though speech, The ctivity of speaking
is substituted for the physical ctivity now restricted at other openings
of the body, Khile words theaselves becone the very sus ti tutes for the
bodily substances, Speech secondly becomes a nay of expressing, discharging
ideas, So that ne aay say speech in itself is a netaphor, t-hat aetaphor is
a ultiaate as speech, '
l e n g u a j e i d e a c l o n a l y metforas.
de un quantum de a f e c t o r e g r e s i v o c o l a t e r a l a l a ideacin
funcin d e l a c t o d e l h a b l a e s teraputicamente a c t i v a y l a
erognicos.
t r a b a j a , en r e f e r e n c i a a l l e n g u a j e , e l t i p o u r e t r a l y fllco
emulacin, en e l a p a r a t o d e l h a b l a , d e l c i e r r e d e l esfnter
erogeneldad oral. A p a r t i r de e s t a s d e f i n i c i o n e s s e p l a n t e a
de e s t o s s i l e n c i o s .
la d i f e r e n c i a e n t r e smbolo en s e n t i d o o r d i n a r i o y smbolo
parte d e l cuerpo .
analtico ( O p . c l t . p . 1 0 ) .
d e f i n e a l a e x p e r i e n c i a analtica como ( O p . c i t . p . 4 6 1 ) !
*Psycho-nilysis is both tn investigative nd thenpeutic procedure,
i long-drn'Out experiaeni tnd procesa taking place entirely in the real
ol speech, It is an exchange of particular ccmaunications betveen ttfo
people, a kind of dialogue, very different fro aJJ other dialogues, The
analytic set-up, the fundamental rule and the role of the analyst make it
unique, '
l e n g u a j e . En relacin c o n l a s f u n c i o n e s d e l l e n g u a j e , s e f i a l a
del paciente .
v e r qu p r o c e s o s fsicos de c a r g a s t i e n e n l u g a r J u n t o c o n
l o s contenidos.
mencionados en e s t e a p a r t a d o .
escribe:
'En verdid nos gustara saber ais sobre Jos efectos de la
SJtfbolizacn en el nifo, y las madres oficiantes en psicoanlisis, an las
que dan a nuestros ms altos consejos un aire de matriarcado, no estn al
abrigo de esa confusin de las lenguas en la que Ferenczi designa la ley de
la relacin nifo adulto. *
t e x t o (LACAN,<1953> TI.1989.p.289)
'De igual manera, un artculo de Robert Fliess, inspirado en las
observaciones inaugurales de fibraham, nos demuestra que el discurso en su
conjunto puede convertirse en objeto de una erotizacin, ,, '
v a l o r a e l e s f u e r z o de Jones p o r d i f e r e n c i a r a l psicoanlisis
s i g n i f i c a n t e p a r a s u p e r a r l o s lmites d e l s i m b o l i s m o .
intervencin i n d i v i d u a l que a d j u d i c a n a l s i m b o l i s m o .
2.1.- ISTRQDTCCIQM
Los e f e c t o s d e l d e s c u b r l n l e n t o f r e u d i a n o s e hacen s e n t i r
en l o s comienzos d e l s i g l o X2 y c o n f l u y e n , en e s e panorama
de poca, c o n l a s a p o r t a c i o n e s que F r e d i n a n d de S a u s s u r e
psiquiatra s e h a l l a preocupada p o r i n v e s t i g a r l a l o c u r a y
con e l l e n g u a j e y l a p e r s o n a l i d a d .
psychanalyse en France',
sus vidas.
l e n g u a j e es a n t e r i o r a su e n t r a d a en e l psicoanlisis. L a
misma se h a l l a m o t i v a d a , en p a r t e , por l a i n f l u e n c i a d e l
del lenguaje
lenguaje.
fenmenos i n c o n s c i e n t e s , e s p e c i a l m e n t e e l suefio.
E s t e grupo a s u v e z t u v o i n f l u e n c i a en e l pensamiento de
medios s u r r e a l i s t a s , d i c e ( O p . c i t . p . 5 9 ) :
*.,.su ico en Jos medios surreslislas donde un relevo nuevo anud un
lazo aniiguo;aJi, Crevel, la paranoia critica y el Clavecn de Diderot -
sus retoos se encuentran en los primeros nmeros de Hinotaure- ,
apuntaremos el origen de este inters, '
fu d e s t i n a d o a l c e n t r o psiquitrico m i l i t a r donde se I n i c i a
i n c l i n a d o a c o n s i d e r a r a l o s s u r r e a l i s t a s "que, a i parecer,
E l e n c u e n t r o de Lacan c o n e l e u r r e a l i s n o l e aportar:
e s t r u c t u r a p a r a n o i c a d e l c o n o c i m i e n t o humano.
p s i c o s i s a l a de creacin.
. o t r a forma de l e e r l a metfora j a k o b s o n i a n a .
. s o b r e e l c o n c e p t o de r e a l i d a d .
Lacan.
- 98 -
la realidad" (Op.cit.p.11).
t i e n e n su o r i g e n , p a r a Dal, en e l i n c o n s c i e n t e y e l poder
sefiala (Op.cit.p.89):
'Timbin nosotros besos mostrado en Ja dialctica social que
estructura como paranoico el conocimiento humano, la razn que la hace ms
autnoma que la del animal con respecto al campo de fuerzas del deseo, pero
tambin que la determina en esa 'poca realidad' que denuncia en ella Ja
insatisfaccin surrealista. '
En l a intervencin que L a c a n r e a l i z a , en l a s A c t a s d e l
E l e n c u e n t r o de Lacan c o n e l s u r r e a l i s m o l e aportar:
e s t r u c t u r a p a r a n o i c a d e l c o n o c i m i e n t o humano.
p s i c o s i s a l a de creacin.
. o t r a forma de l e e r l a metfora j a k o b s o n i a n a .
. s o b r e e l c o n c e p t o de r e a l i d a d .
Lacan.
- 100 -
enbargo, hay que sealar que, pese a que Lacan pueda haber
hombre y l a l e n g u a un p r o d u c t o s o c i a l de e s a f a c u l t a d en una
<1960> T1.1969p.785>.
p a l a b r a * . Ser l a l e c t u r a de S a u s s u r e J u n t o a l a de J a k o b s o n
<1957>T1.1989).
y l a sucesin. E l p r i m e r o c o n c i e r n e a l a s r e l a c i o n e s como
cada v e z .
compuesta como un s i s t e m a de s i g n o s . E l s i g n o s a u s s u r e a n o e s
bifacialidad. La a r b i t r a r i e d a d r e m i t e a un dualismo, e l
referencia a l a m u l t i p l i c i d a d , debe s e r d e d u c i d a . B l s i g n o
un concepto.
investigador de l a s c o n s t r u c c i o n e s anagramticas d e l v e r s o
posicin p o s t e r i o r m e n t e ha cambiado.
palabra.
p.7):
'Le lingige dcoule des conditions de 1 iie coenune, des lois de
1 'expression des motions, de 1 structure de 1 'intelligence, "
Las t r e s c o n d i c i o n e s s o n I r r e d u c t i b l e s l a una a l a o t r a .
que p r e e x l s t e a l i n d i v i d u o . La accin i n d i v i d u a l i n t e r v i e n e
p r o d u c i r l a s cosas.
en relacin a B l o n d e l ms a d e l a n t e , donde l a a n t e r i o r i d a d de
l o s o c i a l d e f i n i d o como simblico e s c l a r a .
1940).
no podra p e n s a r l a Idea c o r r e s p o n d i e n t e .
inconsciente.
propiamente r e p r e s e n t a t i v a . T o d a emisin e s I n t e r p r e t a d a p o r
d e t e r m i n a d a e n e l r e c e p t o r . Entonces, intencin de p r o v o c a r
de nimo d e l l o c u t o r .
la p a r t e d e l nundo e x t e r i o r s o b r e l a c u a l l a p a l a b r a puede
espritu.
La p a r e j a l o c u t o r - a l o c u t o r e x i s t e en t o d o l e n g u a j e , a
l o que cabe a g r e g a r e l p l a n o d e l o c u t o r l o , e s d e c i r , e s o de
l o que s e h a b l a . M i e n t r a s en e l p l a n o l o c u t o r i o e l c e n t r o e s
e x t e r i o r s e n s i b l e a s u voz que e s e l a l o c u t a r i o ; en e l p l a n o
d e l o c u t o r i o , e l c e n t r o d e l d i s c u r s o e s l a c o s a de l a que se
h a b l a y de l a c u a l e l d i s c u r s o c u e n t a s u h i s t o r i a .
El l o c u t o r se sita a s mismo en e l p l a n o d e l o c u t o r i o
formas de p r i m e r a persona.
l o t r a n s f o r m a en e l p r i m e r e s t a d i o d e l l e n g u a j e .
una de l a s d o s p a r t e s de l a negacin.
es de t r e s gneros, en uno de e l l o s , e l de l a s u b o r d i n a d a ,
ejemplo d e l t e x t o < O p . c i t . T . I . p . 1 3 4 ) :
d i s c o r d a n c i a e n t r e e s a duda r e a l marcada p o r e l s u b j u n t i v o , y
d i s c o r d a n c i a e s ese f u t u r o dudoso.
Otro c a s o d i s c o r d a n c i a l ( O p . c i t . p . 1 3 5 ) :
'Que si,. on travailJoit encor faire iapriaer des livres grecs avec
la tnduction Franpoise cose, ce que je ne dserpre pas que J'on ne
fasse quelque jour,,, *
En e s t a f r a s e nuevamente se r e e n c u e n t r a ' e l d i s c o r d a n c i a l
pues e l no d e s e s p e r a r no e s l o c o n t r a r i o de d e s e s p e r a r , e s
franceses.
negacin f o r c l u s i v a . De l o s c u a t r o gneros de f o r c l u s i v o s
l o s a u t o r e s se c e n t r a n en uno ( O p . c i t . T . I . p.139):
En e s t e c a s o una operacin p o s t e r i o r e s f o r c l u i d a d e l
'Le langage est pour celui qui sait en dchiffrer les iaages un
aerveilleux airoir des profondeurs de l'inconscient, Le repentir est le
dsir qu 'une chose passe, done irreparable, n 'ait jaaais existe; la langue
frangaise,par le forclusif, expriae ce dsir de scotoaisation, traduisant
ainsi le phnoane noraal dont la scotoaisation, dcrite en pathologie
aentale par M.Laforgue et 1' un de nous Pichonl, est 1'exagration
pathologique'.
una e s p e c i e de c o n t r a p r u e b a , s e l o p e r c i b a como i n c o m p a t i b l e
el esquena c o m u n i c a c l o n a l . Es a p a r t i r de l a situacin as
sealado, fu t e s t i g o de e s a d i f e r e n c i a . M i e n t r a s l a p r i m e r a
r e g i s t r a n d o formas v a r i a d a s .
difcil v o l v e r a e s t a b l e c e r e l dilogo.
La psiquiatra f r a n c e s a s e h a l l a , en 1920, c e n t r a d a en
Anne.
v e r t i e n t e s , a l g u n a s de l a s c u a l e s s o n explcitas y o t r a s no.
y a BU automatismo m e n t a l .
- 110 -
e x p l o s i v a s , j u e g o s silbicos, a b s u r d o s y s l n s e n t l d o s ; otros
pensamiento d e v i e n e a u d i t i v o o v e r b o - m o t r i z l a s v o c e s s e
I n d i v i d u a l i z a d a s y temticas. Se I n c o r p o r a n lgicamente a su
sostena t e s i s neurolgicas.
efectos.
c o l e c t i v o s que v i e n e n de l o s o c i a l . ( O p . c i t . p . 2 5 0 ) .
La r e f e r e n c i a a L e v y - B r u h l no hace ms que r e e n v i a r a l a
e l d e s a r r o l l o de a q u e l s e debe a l a s o c i e d a d (Op.clt.p.56).
en s u concepcin e s ( O p . c i t . p . 5 2 ) :
c o n c i e n c i a s i n d i v i d u a l e s y cada una de e l l a s no l a c o n t i e n e
s i n o en p a r t e . E s l o que s e f i a l a Durkheijn(Op.Cit.p.338>:
a l espritu p a r a a p l i c a r a l a s c o s a s y p e n s a r en e l l a s .
participacin.
a n t e r i o r i d a d d e l l e n g u a j e y l a c o n c i e n c i a de l a e s t r u c t u r a
que v e h i c u l l z a , L e v y - B r u h l s o s t i e n e ( O p . c i t . p . 7 9 ) ;
- 114 -
Blondel, t o d a v i a en l a l i n e a de e x p l i c a r l a patologa p o r
contempornea y se h a l l a s o c i a l i z a d a a l mnimo.
c o l e c t i v a . La c o n c i e n c i a normal s e d e s a r r o l l a s i g u i e n d o l a s
l e y e s que ha t r a z a d o e l l e n g u a j e , m i e n t r a s que l a c o n c i e n c i a
mrbida e s r e b e l d e a l <0p.cit.p.346-47).
B l o n d e l s e f i a l a que l a c o n c i e n c i a mrbida e s a s o c l a l , a
l e n g u a j e l a e x p e r i e n c i a y l a lgica.
por l a v e r t i e n t e l i t e r a r i a y no p o r l a teraputica.
discurso.
- 116 -
p s i q u i a t r a francs y s u I n c i p i e n t e produccin en n e d l c l n a .
r e f e r e n c i a a l a cuestin d e l l e n g u a j e .
de l a s r e f e r e n c i a s mencionadas e n e l a n t e r i o r a p a r t a d o .
su preocupacin p o r e l l e n g u a j e y a s e g u i r l o s p u n t o s de
psicoanlisis.
Los p r i m e r o s t r a b a j o s de J a c q u e s L a c a n e n e l campo de l a
delire d'iJoaginatioD".
LEVY-VALENSI 1931).
f r e n t e a l a irreductlbildad de l a e s t r u c t u r a , l a n e c e s i d a d
v i s t a l o s t r e s t i p o s de p s i c o s i s p a r a n o i c a : l a constitucin
p a s i o n a l e s . S e f i a l a que l o s e s c r i t o s s o n documentos p r e c i o s o s
r e t i c e n c i a f r e n t e a l nuevo medio.
p s i c o a n a l i s t a s u b i c a n en l a e t a p a de n a r c i s i s m o primario.
y e l sentido.
- 119 -
a l a l e c t u r a de s u T e s i s de Doctorado. P o r o t r a p a r t e , l o s
pensamiento- l e n g u a j e , y h a b l a de l a i m p o r t a n c i a de conocer
a fondo la lingstica. S i b i e n no s e e x p r e s a s o b r e l a
l e n g u a j e de l o s a l i e n a d o s .
t i p o de e s t u d i o s y c o n c l u y e d i c i e n d o que a l a s d i f i c u l t a d e s
h a b i t u a l e s de l a psiquiatra s e une e l d e s c o n o c l n l e n t o de l a
lingstica.
d i f e r e n c i a s , a i g u a l evolucin de l o s t r a s t o r n o s d e m e n c l a l e s
lenguaje h a c i a l a incoherencia.
eventualidades: 1. A u s e n c i a de t r a s t o r n o s de l e n g u a j e . 2.
F e o l o g l s m o s . 3. E s q u i z o f a s l a .
Pfersdorf l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e esqulzof&S1CD s o n de
incoherente.
<0p.cit.p.226).
interpretacin filolgica no t o n a en c u e n t a e l s e n t i d o s i n o
palabra provocadora. D i s t i n g u e d i f e r e n t e s i n t e r p r e t a c i o n e s :
vaco, no e s m o t i v a d a n i e x p l i c a b l e p o r e l s e n t i d o de l o s
l a demencia c o r r e s p o n d e l a i n c o h e r e n c i a v e r d a d e r a .
c o n s t i t u y e n un mecanismo e l e m e n t a l de l a e s q u i z o f r e n i a .
psychose paranoide".
suerte.
s o b r e temas a l e j a d o s de l a s i d e a s d e l i r a n t e s y c o n f r a s e s
s u p r e s i o n e s de p a l a b r a s ; de s l a b a 8 ; n e o l o g i s i i o s ; sustitucin
literatura surrealista.
Observan que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e e s c r i t o t i e n e n
p e r m i t e argumentar s o b r e l a i n f l u e n c i a de l a f a t i g a y de l a
emocin, ms c l a r o s en e l l e n g u a j e hablado.
l o s t r a s t o r n o s observados y l a s a f a s i a s de V e r n i c k e . En l o s
c a s o s de a f a s i a s de V e r n i c k e s e t r a t a de l a alteracin de l a
orgnicas i m p o r t a n t e s . En l o s p a r a n o i c o s l o s t r a s t o r n o s de
m i e n t r a s que e l r e p o s o l o s atena.
- 124 -
3.2.3. "EQUIZQGRAFIA"
a n t e r i o r n i e n t e c i t a d o , p a r a s e f i a l a r que en a l g u n o s c a s o s slo
carta cotidiana.
a n a l i z a n l o s t e x t o s s i g u i e n d o l a s f u n c i o n e s d e l l e n g u a j e de
una r e f e r e n c i a a l s u r r e a l i s m o ( O p . c i t . p . 5 2 0 ) :
- 125 -
La r e f e r e n c i a se explcita a p i e de pgina, s e t r a t a d e l
raz egocntrica.
citado, se e s t a b l e c e l a relacin c o n e l s u r r e a l i s m o y el
F r a n i j o l s ) poco despus de su l e c t u r a . L a T e s i s fu r e a l i z a d a
b a j o l a direccin d e l p r o f e s o r Claude.
En e s t e t r a b a j o a p a r e c e , a d i f e r e n c i a de l o s a n t e r i o r e s ,
personalidad.
r e g u l a r y comprensible. L a p e r s o n a l i d a d f u n c i o n a s o b r e bases
e x p r e s a n en funcin de l o s mecanismos de p e r s o n a l i d a d .
- 128 -
3.3.1. La orleatacln f r e u d l a n a
la eleccin e n t r e e s q u i z o f r e n i a y p a r a n o i a e s l a n l s n a que
l a de Freud.
moaiento d e l p a s a j e de l a p r i m e r a clnica de l a l o c u r a -
con m a t i c e s p r o p i o s , acordando s o b r e l l a s t r e s e s c u e l a s de
para l o s d e l i r i o s s i s t e m a t i z a d o s crnicos no a l u c i n a t o r i o s
que no s e acompafian de t r a s t o r n o s de l a i n t e g r i d a d de l a
a u t o r , una manifestacin r e a c c l o n a l a s i t u a c i o n e s v i t a l e s en
La definicin de K r a e p e l l n u b i c a un d e s a r r o l l o I n s i d i o s o
s i s t e m a d e l i r a n t e d u r a d e r o e i m p o s i b l e de q u e b r a n t a r , que s e
post-analticos en t o r n o a l a e s q u i z o f r e n i a .
e s c r i t o s de e s t o s p a c i e n t e s .
3.3.2. En l a p s i c o s i s ao s e t r a t a de dficit
Lacan p l a n t e a un i n t e r r o g a n t e d o c t r i n a r i o ( O P . c i t . p.16):
"Representa esta psicosis el desarrollo de una personalidad, o una
defomaein reatcionl? Q es, tn cajaio, una enferaedad autnoaa, que
recompone la personalidad al quebrar el curso de su desarrollo?
p a r t i d o p o r e s t a segunda opcin.
desarrollo. B l d e s a r r o l l o puede e x p r e s a r s e en r e l a c i o n e s de
comprensin.
La d i f e r e n c i a e n t r e reaccin y p r o c e s o r a d i c a en que, e n
diferente a l a de l a c o n s c i e n c i a n o r m a l , no e s s u versin
a b o r d a j e d i f e r e n t e de l a s p r o d u c c i o n e s de l a p a c i e n t e s o b r e
iDegalonanacas y s u s t r a t o erotmano.
de s u obra.
contingente no e s u n s e r de c o n o c i m i e n t o s i n o de deseo, ya
a f e c t o e s pasin s i i m p l i c a e r r o r . E l o r i g e n d e l p e n s a A i f i n t o
r e a l i d a d un deseo no c r i t i c a d o , E l b i e n no e s e x t e r i o r *1
alegra y p o t e n c i a - l i b e r t a d .
El concepto de p a s a j e a l acto e s un c o n c e p t o l a
e s t r u c t u r a de t o d o a c t o . E l s u j e t o no e s e l mismo desp\)!6 de
(Op.cit.p.161>!
'Estos escritos nos inforatn acera del estado tental de la enfern^ n Ja
poca de su couposicin; y, sobre todo, nos peralte captar en vivo (iterto$
rasgos de su personalidad, de su carcter, de los coMplejos afecti^of y de
las iMgenes mentales que la habitan, y estos puntos de vista siminixirarSp
- 133 -
l a u n i d a d de t o n o y e l r i t m o s o s t e n i d o que hacen a l a u n i d a d
de su e s t r u c t u r a <0p.clt.p.163). A d i f e r e n c i a d e l t r a b a j o ya
v i e n e n de l o s o c i a l (Ver:TEFDLAZ,1987).
( o p . c i t . p . 174):
'Hay palabras extradas de un diccionario explorado al azar, que han
seducido a la enferma, verdadera 'enamorada de Jas palabras', segn
expresin de ella misma, por su valor sonoro y sugestivo, sin que vayan
siempre acompaadas de un discernimiento ilustrado de su valor lingstico
ni de su alcance significativo',
p s i c o s i s y que d e s a p a r e c e c o n l a remisin de s u c u a d r a .
I n t e r e s a s e f i a l a r p a r t i c u l a r m e n t e , a l a h o r a de c o n c l u i r
personalidad y l a s l e y e s d e l s e n t i d o marcan l a T e s i s . La
i n t r o d u c e l a p o s i b i l i d a d de comprensin.
b a s t a n t e que a p o r t a r a e s t a cuestin ( O p . c i t . p . 3 3 5 ) !
algunas d esas fornas de la experiencia vivida, las fornt llanadas
Mrbidas, se presentan coao particularaente fecundas en nodos de expresin
simblicos que, aunque irracionales en su fundaaento, no por ello dejan de
estar provistos de una significacin intencional eainente y de una
conunicabilidad tensional uy elevada, '
- 136 -
producciones de e s t o s s u j e t o s s e puede v e r :
i n s p i r a n no s e d i f e r e n c i a n de l o s de l o s g r a n d e s a r t i s t a s .
c r e a d o r a s de e s t i l o .
pslctlco no s e p i e r d e a c a u s a de s u gnesis.
humano <0p.cit.p.337):
- 137 -
tpica de l o I m a g i n a r l o .
1936-1952-
recin n a c i d o , de su d i s c o r d a n c i a e I n c o n p l e t u d . L a funcin
imaginaria.
s e f i a l a r dos c u e s t i o n e s . P o r una p a r t e , un e s c u e t o d e s a r r o l l o
l a s r e f e r e n c i a s a l a cuestin d e l l e n g u a j e . De e s t e modo s e
a partir de qu r e f e r e n c i a s ^ y cmo l a l e y h e g e l i a n a d e l
participacin en l a s r e u n i o n e s r e g u l a r e s c o n s t a slo p o r e l
psicoanaltica. I n f l u e n c i a d o p o r l a psicologa a n i m a l y la
anticipadamente , e s en r e a l i d a d , l a de un o t r o . De all
e s t e t e x t o Lacan s e f i a l a c l a r a m e n t e l a d i f e r e n c i a e n t r e e l yo
y e l s u j e t o (Op.cit.p.87 ):
*,., la natrii siabilica en la que el yo foraal te precipita en una forma
primordial, antes de objetivarse en la dialctica de Ja identificacin con
el otro y antes de que eJ Jenguaje Je restituya en Jo universal su funcin
de sujeto.'
Hace r e f e r e n c i a a l t e x t o de L e v i - S t r a u s s " L a e f i c a c i a
a n t e r i o r i d a d de l o simblico y u b i c a a l yo en s u dimensin
punto se v o l v e r * ms a d e l a n t e .
l e n g u a j e , un s i g n o (Op.cit.p.76):
Pero el piiconalitU, p*r no desJigr 1 experiencii del lenguaje de Ja
situacin iepJicada por eJJa, cuaJ es la de interlocutor, se atiene al
sencillo hecho de que el lenguaje, antes de significar algo, significa para
alguien',
p a c i e n t e s e d i r i j a a l y , p o r l a r e g l a fundainental/parece
Se t r a t a d e l o t r o de l a t r a n s f e r e n c i a que a p a r e c e d e f i n i d o
como I m a g i n a r i o .
t i e n e en l a direccin de l a c u r a .
- 142 -
imagen r e a l y p o s t e r i o r desaslmilacin.
h a b l a d e l pensamiento I d e n t l f i c a t o r l o .
Tambin i n t r o d u c e l a cuestin de l a I n t e r s u b j e t l v i d a d .
e l Hombre , e s d e c i r , se t r a t a de r e l a c i o n e s Interhumanas.
de l o s p r i m e r o s afios de s u i n f a n c i a y e s p o r l a va d e l
d e f i n e , en e s e momento, l a p e r s o n a l i d a d .
relacin a l o b j e t o .
- 143 -
p e r m i t e e j e m p l i f i c a r l a r e f e r e n c i a de un "yo" a l o s o t r o s ,
de t r e s t i e m p o s , que t i e n e una r e f e r e n c i a a l o s o t r o s .
anteriormente.
Se t r a t a d e l d e s a r r o l l o de una lgica d e l s u j e t o p o r l a
cual <0p.cit.p.8):
"...fJ tueto de Ja existencia se asieila a la esencia, radicalaente
cultural para nosotros, a Ja cuaJ se apJica eJ trmino de humanidad",
- 144 -
c i t a a su t e x t o donde m a n i f i e s t a s u a c u e r d o c o n e l artculo
1984).
la psicognesis p a r a l a a c t i v i d a d psquica n o r s i a l . S t r a t a
- 145 -
(Op.clt.p.19):
s'*git d'une orginiMtion hirechite de nivetux et de pltn
structunux, telle que J'on peut dir (et c'eit *e Je point de vue
jiksonien fonaaentil) que J'activiti "paychique' noraale eat taaentielaent
une 'aacension', un quiJibre raJis par Je jeu des forces psychiques et
aussi, par consquent, une forae d'intigration des activits psychiques
infrieures "anormales
l a p o s i b i l i d a d de l a e x i s t e n c i a de l a psiquiatra. E l
f r e n t e a l a s c u e s t i o n e s que p l a n t e a e l psicoanlisis. E s l o
(1980.p. X I V ) .
c a u s a l i d a d psquica.
significacin" y s e f i a l a l o s nodos o r i g i n a l e s d e l l e n g u a j e en
l a significacin.
s u j e t o se o r g a n i z a en una s e r i e de i d e n t i f i c a c i o n e s i d e a l e s
demostrado c o n e l e s t a d i o d e l e s p e j o , e s l a alienacin d e l
s u j e t o (formulacin de c l a r a r e s o n a n c i a hegeliana).
el esclavo.
es presentado al II Congreso de p s i c o a n a l i s t a s de l e n g u a
f r a n c e s a , en B r u s e l a s . L a alienacin i m a g i n a r l a a l o t r o , que
- 147 -
e s t e t e x t o s e i n t e r r o g a s o b r e l a cuestin de l a n a t u r a l e z a
metapslcolgica de l a s t e n d e n c i a s mortferas.
e x p e r i e n c i a s u b j e t i v a . L a e x p e r i e n c i a analtica s e d e s a r r o l l a
un sujeto".
la intencin a g r e s i v a t i e n e s u s e f e c t o s . E l dilogo a p a r e c e
E s t e t e x t o fu p r e s e n t a d o e n l a X I I I C o n f e r e n c i a de l o s
p. 121):
- 148 -
',,.no putde apttr iiquier Ja reaJidad concreta deJ criaen ain referir
ste a un MMOJMMO cuyas foraas positivas se coordinan en Ja sociedad,
pero que se inscribe en Jas estructuras radicales iransaitidas
inconscientemente por el Jenguaje.,, "
c o n d u c t a s simblicas.
s e f i a l a que l a l e n g u a e s l a e s t r u c t u r a e s e n c i a l p a r a e s t u d i a r
e l psiquismo d e l nifio .
prlnitlvo e infantil. En e l n l s n o t r a b a j o de L e v i - S t r a u s B
cit.p.93)
'1 devenir del lenguaje infantil, la disolucin del lenguaje afisico,
la sincrona y la diacrona de las lenguas del aundo revelan un conjunto de
leyes coaunes de solidaridad, Esas leyes atestiguan el desarrollo por capas
del sisteaa lingstico, en especial del sisteaa foneatico, y su
universalidad establece la constancia de un orden de sucesin, '
(LACAH,<1951> TI.1989.p.205)!
'n un psicoanlisis, en efecto, el sujeto, hablando con propiedad, se
constituye por un discurso donde la aera presencia del psicoanalista
aporta, antes de toda intervencin, la dimensin del dilogo, '
la verdad.
situacin p o r e l l a d e n u n c i a d a s e s o s t i e n e .
t r a n s f e r e n c i a (LACAI, Op.cit.214):
transferenc* no ts nada real en el iujeto, sino la aparicin,
en un soaento de estancaaiento de la dialctica analtica, de los Modos
permanentes segn los cuales constituye sus objetos, '
devenir."<0p.cit.p.214)
l e n g u a j e ? En e s t e perodo cabe s e f i a l a r :
de lenguaje.
de l a conunicacin v e r b a l y de l a c a p t u r a d e l s e n t i d o . E s l a
e x p e r i e n c i a interhumana.
. E l i n t e r l o c u t o r no e s e l a n a l i s t a . L a t r a n s f e r e n c i a e s l a
- 151 -
reactuallzacin de una i n a g e n en e l d i s c u r e o .
. Eelacin l c x : u r a - l e n g u a j e .
przlno a p a r t a d o .
Cono y a s e ha s e f i a l a d o , L a c a n c o m i e n z a a c i t a r a L e v l -
simblico.
depsito L e v i - S t r a u s s e s c r i b e < 0 p . c i t . p . 1 8 4 ) :
'El inconsciente, por el contrario, es siempre vacio o, s
exactaaente, es tan extrao a las iagenes cono lo es el estsago a los
aliaentos que Jo atraviesan, rgano de una funcin especifica, se Jieita a
imponer leyes estructurales a elementos inarticulados que vienen de otra
parte -y esto agota su realidad- ; pulsiones,mociones, representaciones,
recuerdos, Se podra decir, entonces, que el subconsciente es el lxico
individual en el que cada uno de nosotros acumula el vocabulario de su
bis loria personal, pero este vocabulario solamente adquiere significacin -
para nosotros mismos y para los dems- si el inconsciente Jo organiza segn
sus Jeyes y construye as un discurso, '
su i n t e r m e d i o , c o n S a u s s u r e .
i n t e r e s a n t e s c o n e x i o n e s c o n e l psicoanlisis.
i n c o n s c i e n t e y d e f i n i r l o como vaco.
El p r i m e r e f e c t o en Lacan e s , como ya se ha e e f i a l a d o , s u
l a m a t r i z simblica donde p r e c i p i t a e l y o y, p o r o t r o l a d o , l a
funcin d e l s u j e t o como l i g a d a a l l e n g u a j e .
Strauss.
- 154 -
psiquiatra de 1950.
inconsciente" (LACA!,TI.1989).
diferencindolas de l a s l e y e s de l a p a l a b r a .
s e l e c c i o n a r e n t i d a d e s lingsticas y c o n b i n a r l a s en u n i d a d e s .
se r e f i e r e a e n t i d a d e s a s o c i a d a s en e l cdigo y, e l segundo, a
metonimia.
lingstica, p e r o ( O p . c i t . p . 2 4 ) :
- 156 -
Para c o n c l u i r e s t e a p a r t a d o s o b r e l a s r e f e r e n c i a s a L e v l -
particular.
- 157 -
" l e y e s de l a p a l a b r a " .
Monakow y E. Kourgue:
- 158 -
S a c i e d a d F r a n c e s a de Psicoanlisis.
F r a n c e s a de Psicoanlisis.
- 159 -
La cronologa de e s t a c r i s i s y l o s d i f e r e n t e s e l e a e n t o s
I n t e r v i n i e n t e s en l a n i s n a pueden l e r s e en l a recopilacin
Lacan.
c o n t a c t o c o n l o s t r a b a j o s de L e v i - S t r a u s s y e s e s t o l o que
o r i e n t a s u s p r o p u e s t a s en una direccin d i f e r e n t e .
d i s c i p l i n a que e x i s t e en l a n a t u r a l e z a " . La i d e a e s o b t e n e r
d i s c i p l i n a s a f i n e s p a r a s a c a r l o de s u a i s l a m i e n t o d o c t r i n a l .
- 161 -
S i b i e n Lacan e s e l e g i d o p r e s i d e n t e , Hacht r e c u p e r a e l
1953, p r e s e n t a d o su r e n u n c i a e l da 16 a l a asamblea.
E l 8 de J u l i o t i e n e l u g a r l a c o n f e r e n c i a de Lacan s o b r e
l a s a c t i v i d a d e s de l a S o c i e d a d Francesa de Psicoanlisis .
lenguaje.
Sobre e l o r i g e n d e l l e n g u a j e : s e t r a t a de un emergente, a l g o
Comiste, p l a n t e a l a a n t e r i o r i d a d de l o s o c i a l .
La p a l a b r a t i e n e e l s e n t i d o que s e l e d a y Lacan r e c u r r e
p.118>:
'-Cutndo yo uso um pilibr-dijo Humpiy Duspiy, en tono sJgo
despectivo', es ptlabr significa exactaaente lo que yo decid que
signifique, ,,Ni ais ni menos,
-/ asunto es -dijo Alicia-, si usted puede hacer que las palabras
signifiquen tantas cosas distintas,
-1 asunto es -replic Huapty Dumpty- quin es el maestro aqu. Eso es
todo,
- 163 -
ciertas significaciones.
humanas, d e l s i s t e m a d e l l e n g u a j e .
distancia.
r e f e r e n c i a f r e u d l a n a . L a prohibicin e s l a condicin p a r a l a
El analista e s un p e r s o n a j e simblico y e l s u j e t o l o
(MILLBE, 1987).
Roma.(Ver o r i g i n a l en KILLER.Op.cit.>.
- 165 -
Una c i r c u l a r d e l 6 de a g o s t o , de l a S o c i e d a d F r a n c e s a de
miembros a s e f i a l a r s u p r e s e n c i a i n t e r n a c l o n a l m e n t e e n Eoma,
Psicoanlisis.
E f e c t i v a m e n t e e l Informe e s ledo e n l a f e c h a p r e v i s t a
5.2.- EL PSEFACIO
antropologa",
de l o s c o n c e p t o s . E s t o posibilitar poner de m a n i f i e s t o l a
introduce en e l psicoanlisis e l s u j e t o de l a p a l a b r a y
mencionada s u b j e t i v i d a d .
comunicable. S i e s t o no e s as queda r e d u c i d o a l o i n e f a b l e
y se t r a n s f o r m a en a l g o inicitico.
5.3.- LA IHTRQDUCCIQH
a n a l i s t a , l a sugestin o l a interpretacin.
l e n g u a j e a p a r e c e como un cao^o y l a p a l a b r a c o n un e l e m e n t o
reconocimiento .
lenguaje" , L a c a n d e s a r r o l l a l a realizacin d e l s u j e t o en l a
d e l s u j e t o a p a r t i r d e l a c t o . La p e r s p e c t i v a d e l a c t o remite
a l a tica s p l n o z i a n a , no as e l s u j e t o . Lacan r e c u r r e a l a
comprender l a significacin y e s p o r e l l o un s u j e t o d e l
t e r c e r o , l a participacin tica y e l v a l o r r e p r e s e n t a t i v o .
mensaje y una r e s p u e s t a .
perspectiva interhuxana.
- 170 -
sealado, e l y o e s u b i c a d o en e l r e g i s t r o de l o l a a g l n a r l o y
i m p o r t a n t e s e f e c t o s p a r a e l psicoanlisis, e l s u j e t o no e s
un d a t o p r e v i o s i n o un e f e c t o . En e s t a f e c h a , a p a r e c e como
Lacan h a b l e de l a f a l t a d e l s u j e t o .
r e s p u e s t a . P a r a e l psicoanlisis dir,la p a l a b r a d e l p a c i e n t e
- 171 -
narcislsta d e l o t r o . E s l a definicin de l a p a l a b r a v a c i a
de una p a l a b r a p l e n a ( O p . c l t . p . 2 4 6 ) i
'Seamos categricos, no se trata en la anamnesia psicoanaltica de
realidad, sino de verdad, porque es el efecto de una palabra plena
reordenar las contingencias pasadas dndoles el sentido de las necesidades
porvenir, tales coao Jas constituye Ja poca libertad por medio de la cual
el sujeto las nace presentes,'
o t r a puntuacin en e l d i s c u r s o .
s u j e t o . S i l a significacin de l a f r a s e s e c i e r r a desde s u
de l a f r a s e se c i e r r a desde e l f i n a l y e l oyente t i e n e e l
poder de d e t e r m i n a r l o que e l o t r o q u i e r e d e c i r .
c l a r a m e n t e l a cuestin de l a t e m p o r a l i d a d , pasado y f u t u r o
de l a s r e l a c i o n e s fantasmticas.
parte d e l paciente, d e l c o i t o de s u s p a d r e s . En l a n o t a a l
d e s a r r o l l o y descubrimientos sexuales.
La relacin de l a p a l a b r a e s c o n e l s e n t i d o , l a r e a l i d a d
Con r e s p e c t o a l a h i s t o r i a no s e t r a t a de r e a l i d a d s i n o
idea d e l i n c o n s c i e n t e cono e l c a p i t u l o c e n s u r a d o de l a
(Op.cit.p.249)i
- 174 -
hechos d e t e r m i n a n t e s de s u e x i s t e n c i a a travs de l a p a l a b r a
d i r i g i d a a un o t r o . H i s t o r i z a r , p o r l a p a l a b r a , e l captulo
I>orque no ha s i d o d i c h a y r e c o n o c i d a .
decir l a intencionalidad.
Esto t i e n e s u s e f e c t o s e n o t r o s a s p e c t o s de l a teora.
p r e s e n c i a de una s u b j e t i v i d a d y un s e n t i d o .
E l s u j e t o d e l s e n t i d o s e r e a l i z a en l a p a l a b r a v e r d a d e r a
imaginaria.
p e r m i t e n u b i c a r una reparticin. En l a p r i m e r a v e r t i e n t e se
p a l a b r a vaca, l a l u c h a , l a s i n t e n c i o n e s de l a p e r s o n a y l a
pacto, e l h a l l a z g o d e l s u j e t o , l a verdad.
- 176 -
AHALITICQ"
reconocimiento <0p.cit.p.257):
,,f/7 ninguna parte aparece ais claro que el deseo del noabre
encuentra su sentido en el deseo del otro, no tanto porque el otro detente
las llaves del objeto deseado, sino porque su priaer objeto es ser
reconocido por el otro, '
o b j e t o no n a t u r a l . L a nica c o s a que s u p e r a a l o r e a l e s e l
l o e hombres.
emergencia d e l s u j e t o d e l i n c o n s c i e n t e y en t a n t o t a l , el
l a p s u s e s una p a l a b r a p l e n a .
interpretacin.
La l o c u r a e s d e f i n i d a como p a l a b r a que ha r e n u n c i a d o a
aparecer l o s e s t r e o t i p o s de un d i s c u r s o , p o r l o que e l
caracterstica d e l s u j e t o en t a n t o t a l .
P a r a Lacan, l a l e y d e l hombre e s l a l e y d e l l e n g u a j e y
l a e s c r i t u r a s i g n i f i c a n t e d e l E d i p o . E s t e punto s e ampliar
en e l prximo a p a r t a d o .
e s t r u c t u r a s de p a r e n t e s c o , formuladas por L e v i - S t r a u s s , e s
simblica".
i n d i c a que Lacan y a d i s p o n e d e l c o n c e p t o de s i g n i f i c a n t e , s i
- 179 -
r e f e r e n c i a a l s o n i d o , a l a m a t e r i a l i d a d s i g n i f i c a n t e en l a
ste e s i n t r o d u c i d o a l l e n g u a j e de su d e s e o , e s d e c i r , en e l
i n c o n s c i e n t e y e l de l a teora de l a comunicacin.
r e c i b e d e l r e c e p t o r su p r o p i o mensaje de forma i n v e r t i d a . E s
evocar, es d e c i r , se busca en l a p a l a b r a l a r e s p u e s t a d e l
a l que se l e supone l a r e s p u e s t a .
- 180 -
La funcin d e l p s i c o a n a l i s t a e s d e f i n i d a d e n t r o de e s t e
esquena c o n u n l c a c l o n a l ( O p . c l t . p . 2 9 8 ) :
'...cuando la cuestin del auj'eto ha ioaado la foraa de la verdadera
palabra, la sancionaaos con nuestra respuesta, pero taabin heaos Mostrado
que una palabra verdadera contiene ya su respuesta y que no hacHtos sino
redoblar con nuestra ley su antfona Qu significa esto, sino que no
hacemos otra cosa que dar a Ja palabra del sujeto su puntuacin
dialctica?'
cono l a liberacin de un s e n t i d o p r i s i o n e r o .
- Ifil -
v i e n e a r e l a c i o n a r s e c o n l a de v e r d a d ( O p . c l t . p.39)
'/ Mj'to ts lo que d um foraa discursiva a algo que no puede ser
transmitido en la definicin de la verdad, porque la definicin de Ja
verdad solo puede apoyarse sobre ella misma y Ja palabra en tanto que
progresa la constituye, La palabra no puede captarse a s misma ni captar
el moviaiento de acceso a la verdad coso una verdad objetiva, n este
sentido puede decirse que aquello en lo cual la teora anaJiiica concretiza
Ja reJacin intersubjetiva, que es el complejo de Edipo, tiene el valor de
un mito,"
c i e r t a s m o d i f i c a c i o n e s de e s t r u c t u r a . S e f i a l a e n t o n c e s que e l
Be s e C a l a l a identificacin d e l padre c o n l a f i g u r a de l a
ley.
E l tringulo edpico f r e u d i a n o s e t r a n s f o r m a en c u a r t e t o
c u a t e r n a r i o d e l O t r o . E l c u a r t o elemento que s e i n t r o d u c e ee
l o s e f e c t o s d i f e r e n c i a l e s de l a represin y de l a orclusln
- 183 -
produccin de d i s c u r s o . Remite p a r a e l l o a l t e x t o f r e u d i a n o
i m a g i n a r l a s e u b i c a a l yo.
Edipo.
v u e l t o a h a l l a r en l a percepcin ( r e a l i d a d ) .
siempre e l r e t o r n o de l o r e p r i m i d o en e l d i s c u r s o . Lo que
como v i n i e n d o de a f u e r a .
no ha s i d o s i m b o l i z a d o no p o r e l l o deja de t e n e r efectos
sobre e l s u j e t o .
s i n e l s a b e r que p e r m i t a explicarla.
r e t o n a l a s r e f l e x i o n e s que s o b r e e l l e n g u a j e esquizofrnico
(1980); BN.T2<1973)>.
aportaciones de B. Pichn t r a t a d a s a n t e r i o r m e n t e .
i n c o n s c i e n t e como d i s c u r s o d e l O t r o :
'Hay un circuito siablico exterior al sujeto y ligado a cierto grupo
de soportes, de agentes huaanos, en el cual el sujeto, el pequeo circulo
que IJavaaos su destino, est indefinidamente incluido, '
L a e s t r u c t u r a de e s a "comunidad" e s d e f i n i d a como l e y e s
e l e s i e n t a l e s de p a r e n t e s c o .
P a r a Lacan, e n 1954, s e t r a t a de l a e x i s t e n c i a d e l o r d e n
deseo .
B l s u j e t o que Lacan i n t r o d u c e e s un s u j e t o en a b e r t u r a y
E s t a e s l a d i f e r e n c i a que s e i n t r o d u c e a p a r t i r d e l texto
hecho r e f e r e n c i a . Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e forclusln
y represin en e l p r i n c i p i o de l a simbolizacin.
d e s p l a z a m i e n t o de l a c a r t a ( s i g n i f i c a n t e ) determina a l o s
ensefianza de Lacan.
e x - s i s t e porque no e x i s t e . E s t o q u i e r e d e c i r que no e x i s t e
como s u j e t o s u s t a n c i a l s i n o que a p a r e c e p o r e l e f e c t o de l a
articulacin s i g n i f i c a n t e .
s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a l o s e f e c t o s de represin, forclusln
como t a l .
automatismo n e n t a l de C l e r a m b a u l t y critica e l c o n c e p t o de
l a C o n f e r e n c i a de 1953, a p a r e c e n p r e c i s a d o s :
. l o i m a g i n a r i o , c o r r e s p o n d e a l a imagen a n t e c e d i d a por l o
simblico.
- 189 -
. l o r e a l , es r e f e r i d a cono continuidad .
l o que sucede en l a s p s i c o s i s .
lgica.
s i g n i f i c a n t e , hablar de l o s n e o l o g i s m o s c o n l a intuicin y
significacin.
l l e v e a cabo ( O p . c i t . p . 1 2 2 ) :
'sU ey funditeniil et tencilliaente un ley de titiboJizacin, tto
quiere decir eJ Edipo, "
La l e y de l a cadena s i g n i f i c a n t e s e t r a n s f o r m a a q u i en
( O p . c i t . p . 139):
'No del padre natural, tino de lo que te llama el padre. El orden que
impide la coa lisian y el ettallido de la tituacin en tu conjunto eti
fundado en la existencia de ese nombre del padre, '
l a c a u s a l i d a d . En l a p s i c o s i s s e encontrara as un a g u j e r o
a n i v e l d e l s i g n i f i c a n t e , p o r l a i j ^ s l b i l i d a d de a s u m i r e l
- 191 -
s i g n i f i c a n t e d e l padre. Be una f o r a a de t e o r i z a r l a p s i c o s i s
equivalente. E s t a disimetra a n i v e l s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a
l a d i f e r e n t e forma de resolucin d e l B d l p o .
E l s u j e t o e s c r e a d o como muerto p o r e l s i g n i f i c a n t e , e s
metfora e s l a a u s e n c i a d e l u s o metafrico en l a s f r a s e s de
l o s t e x t o s e s c r i t o s p o r pslcticos.
identificacin . P o r s e r ms e v i d e n t e s i e m p r e s e r e p a r a ms
da i m p o r t a n c i a a l p o s e s i v o , Booz e s r e p r e s e n t a d o por e l f a l o
significante.
o t r a que e s s u c o n t i n e n t e o p a r t e .
Cabe d e s t a c a r que s i b i e n L a c a n se i n s p i r a en J a k o b s o n
desplazamiento.
reprinido.
- 193 -
l a p a l a b r a no e s l a u n i d a d d e l lenguaje.
BN.TK 1973)).
relacin d e l s u j e t o c o n e l s i g n i f i c a n t e e n s u a s p e c t o ms
puro.
fundamentales.
anuda s i g n i f i c a n t e y s i g n i f i c a d o <0p.cit.p.383);
'Alrededor de ese sigrtifanie, todo se irndii y se orgsnixi, cul si
fuesen pequeas lineas de fuerza formadas en la superficie de una trama por
el punto de aleohadiliado, Es el punto de convergencia que permite situar
retroactivamente y prospectivamente todo Jo que sucede en ese discurso, '
- 194 -
significante:
En l a p s i c o s i s s e produce l a forclusln d e l s i g n i f i c a n t e
tanto l u g a r de l a l e y . P o r e l l o , d i c e Lacan, a l l u g a r de l a
- 195 -
s o c i a l e s i m p e r a n t e s en l o s E s t a d o s Unidos.
TI.1989. p.315).
que l e de v a l o r de v e r d a d e r o a s u n e n s a j e . E s t a joediacin
"soy tu esposcf,
a q u e l l o de l o que h a b l a . La p a l a b r a v e r d a d e r a c r e a a l s u j e t o
F r e u d ) , e n t r e e l yo y e l s u j e t o ( O p . c i t . p . 3 2 2 ) :
'Por un vuelco en U justi eleccin que deiereim cul Bu/eto et
acogido en la palabra, el tujeo conttituyene del tntoaa et tratado COMO
constituido, Mientras que el yo, por Muy constituido que est en la
resistencia, se convierte en el sujeto al que el analista en lo sucesivo va
a apelar COMO a la instancia constituyente, '
- 198 -
E l v i r a j e de l o s afios 20 en e l pslcoanilisis l l e v a a l a
c o n s t i t u y e n t e d e l i n c o n s c i e n t e a r t i c u l a s i n o de un s a b e r d e l
c o n s t i t u i d o por leyes.
La definicin de s i g n o de S a u s s u r e encuentra en e s t e
la d e l significado.
se t r a t a de l a ( O p . c l t . p . 3 9 7 ) :
es truc tura sincrnica del material del lenguaje en cuanto que cada
elemento toma en ella su empleo exacto por ser diferente a Jos otros.'
( O p . c l t . p . 397):
'conjunto diacrnico de los discursos concretaaente pronunciados, el
cual reacciona tiistricaaente sobre el primero, dtJ mismo modo que Ja
estructura de ste gobierna las vas del segundo. '
- 399 -
E s t a s d o s r e d e s que Lacan d e f i n e p e r a l t e n v e r c l a r a n e n t e
combinaciones.
palabra s u verdad.
r e c o r d a r que e l yo e s pasin i m a g i n a r l a y e l s u j e t o t i e n e s u
d i s c u r s o conn", p u r a p a l a b r a vaca.
- 200 -
s e f i a l a r que e l a n a l i s t a c o n s u s i l e n c i o s e u b i c a en l a p l a z a
d e l O t r o y a n u l a s u p r o p i a r e s i s t e n c i a cono o t r o .
es l a r e s p u e s t a . E s e l o t r o e l que. como ya s e ha s e f i a l a d o ,
tendr e l poder de d e c i d i r s o b r e l o d i c h o .
simblico y de l a rememoracin s o n d i f e r e n t e s a l a s de l a
efecta e l p a s a j e de l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s l e y e s d e l
d e l a n a l i s t a , de r e c o n o c e r e l deseo a i n t e r p r e t a r l o .
- 201 -
siempre se r e l a c i o n a e l s i g n i f i c a n t e c o n l a significacin.
S e f i a l a e s p e c i a l m e n t e que ( O p . c i t . p . 2 8 1 ) :
'sio india el inters de la consideracin lingstica del probleaa,
Es imposible estudiar coao funciona este fenaeno que se Ilaaa el lenguaje,
fenmeno que es la ms fundamental de las relaciones interhuaanas, si
inicialmente no se establece la diferencia entre significante y
significado, *
p a l a b r a y a que e s t a b l e c e que e s l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e
l a que se descubre en e l i n c o n s c i e n t e . B l l e n g u a j e p r e e x i s t e
como e s t r u c t u r a y e l s u j e t o e n c u e n t r a s u l u g a r i n s c r i t o p o r
un d i s c u r s o .
Es desde l a a n t e r i o r i d a d de l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e
del significante.
c o n s i d e r a c i e n c i a p i l o t o , s e c e n t r a e n e l a l g o r i t m o que l a
8
- 202 -
funcin s i g n i f i c a n t e e n l a gnesis d e l s i g n i f i c a d o .
l o c a l i z a d a del s i g n i f i c a n t e " .
se t r a t a d e l i n c e s a n t e d e s l i z a m i e n t o d e l s i g n i f i c a d o debajo
"punto de a l m o h a d i l l a d o " .
* 203 -
introduce c i e r t a s modificaciones.
significantes, k d i f e r e n c i a de l o s lingistas, y e s e s t a l a
cuestin f r e u d i a n a , e l s i g n i f i c a n t e o c u l t o est p r e s e n t e p o r
conexin m e t o n i m l c a c o n l a cadena.
i n s t a n c i a de l a l e t r a en e l i n c o n s c i e n t e .
y d e l deseo.
p.495):
',estructura neton/aica, indicando que es Ja conexin deJ
significante con eJ significante Ja que peraite Ja elisin por Ja cual tJ
significante instala Ja faJta deJ ser en reJacin aJ objeto, utiJizando eJ
vaJor de remisin de Ja significacin para JJenarJo con eJ deseo que apunta
hacia esa faJta a Ja que sostiene,'
n e g a t i v i d a d c i r c u l a en l a cadena s i g n i f i c a n t e .
significacin. E s t o implica, a d i f e r e n c i a de l a m e t o n i n i a .
- 205 -
que ee ha t r a n s p u e s t o l a b a r r a que t i e n e v a l o r c o n s t i t u y e n t e
f u n c i o n a r como s i g n i f i c a d o .
r e s p e c t o a s i mismo ( O p . c i t . p . 5 0 4 ) :
'Cul es pues ese otro con el cut estoy as ligado que consigo
HiSKO, puesto que en el seno sis asentido de i identidad conmigo aisao es
l quien ae agita?'
filologa.
toda l a h i s t o r i a de l a s c i e n c i a s c o n j e t u r a l e s , a p a r t i r d e l
disciplinas.
del (Op.cit.p.349):
modelo filolgico(cuando se irat de interpretar y de descubrir el
sentido oculto) y lingstico (cuando se trata de estructurar y de sacar a
luz el sistema significante), '
se t r a t a de la^'signlflcacln".
E l p a s a j e d e l s i g l o X V I I I a l I I X s e h a l l a marcado p o r e l
Inters en l a s l e y e s I n t e r n a s d e l l e n g u a j e y e n l o que e l
a p o r t a r s o b r e e l pensamiento.
primer p l a n o de inters.
En segundo l u g a r , e l e s t u d i o de l a s v a r i a c i o n e s i n t e r n a s
c e n t r a l a atencin. E l l e n g u a j e e s t r a t a d o como c o n j u n t o de
centrales.
I n t e r i o r d e l hablante. E l l e n g u a j e no queda a n i v e l da l o s
abrir l a p u e r t a de l a s r e s o n a n c i a s polticas. A d i f e r e n c i a
de l a poca de l a u n i f o r m i d a d p o r l a gramtica, s e t r a t a de
cmo cada e s t r u c t u r a e x p r e s a l a s d i f e r e n c i a s n a c i o n a l e s .
e l t e r r e n o de l a comparacin.
FORRESTER, 1984.p.260)
C h a m p o l l i o n y s u prctica de d e s c i f r a m i e n t o a p a r e c i e r o n , e n
(FOCALT,op.ci t . p . 2 8 9 ) !
'f pirtr del siglo XIX, el lengut/e se repliega sobre s sisao,
adquiere su espesor propio, despliega una historia, leyes y una objetividad
que slo a l le pertenece. Se ha convertido en un objeto de conociaiento
entre otros suchos; al lado de los seres vivos, al lado de la historia de
los acontecimiento y los hombres, '
e x t r a n j e r l d a d , r e f e r i d a a i d e a l e s u n i v e r s a l e s de d e s a r r o l l o ,
la diferencia l o es p o r e s t r u c t u r a y no p o r e s t a d i o s . L a
antropologa, c o n L e v i - S t r a u s s , p l a n t e a e s t a cuestin; l a
l o normal y l o patolgico.
e x t r a n j e r a a l p r o p i o s u j e t o que h a b l a y pone de m a n i f i e s t o
la extranjerldad de s u p r o p i o i n c o n s c i e n t e . P a r a Freud s e
BH.TI(1973)pp.299-300):
'Supongan que un investigador viajero llega a una coaarca poco
conocida, donde despierta su inters un yaciaiento arqueolgico en el que
hay unas paredes derruidas, unos restos de columnas y de tablillas con unos
signos de escritura borrados e ilegibles, Puede limitarse a contemplar lo
- 210 -
BU.TI(1973)), h a b l a de un a p a r a t o n e u r o n a l p a r a e l c u a l e l
mundo e x t e r n o y e l i n t e r n o s o n i g u a l m e n t e e x t e r i o r e s . Lacan
r a d i c a l d e l organismo p o r e l d e s d o b l a m i e n t o de l o s s i s t e m a s
v u e l v e a e n c o n t r a r e s t a comparacin. E l p s i c o a n a l i s t a hara
i g u a l que e l arquelogo, r e c o n s t r u y e a p a r t i r de l o s r e s t o s
c o l o c a a n t e e l s u j e t o a n a l i z a d o "una pieza de s u p r e h i s t o r i a
cremos. "
s a b i d o e l que F r e u d descubre e n e l r e l a t o de s u s p a c i e n t e s .
- 212 -
p e r s p e c t i v a s o b r e e l l e n g u a j e a p a r t i r d e l d e s c u b r i n i i e n t o de
115; BI.Tl<1973)p.1020), F r e u d h a b l a d e l t r a t a m i e n t o de l o s
t r a s t o r n o s psquicos y c o r p o r a l e s p o r medio de l a p a l a b r a :
'J lego illtri difcil de concebir que ums perturbaciones
patolgicas del cuerpo y del alaa puedan eliainarse tediante 'aeras'
palabras del adico. Pensar que se lo est alentando a creer en ensalmos.
Y no andar tan equivocado; las palabras de nuestro fiablar cotidiano no son
otra cosa que unos ensalaos desvados. Pero ser preciso eaprender un largo
rodeo para nacer comprensible el modo en que la ciencia consigue devolver a
la palabra una parte, siquiera, de su prstino poder ensalmador, "
E l problema queda p l a n t e a d o e n e s t e t e x t o . E l o r i g e n de
mismos, De qu poder s e t r a t a ?
u b i c a r s e como l a r e f e r e n c i a de l a que s e s i r v e L e v i - S t r a u s s
mdico ( t r a n s f e r e n c i a ) .
- 213 -
F r e u d s e f i a l a que un s u c e s o se e x t i n g u e cuando s e t r a d u c e
en Freud, e l r e g i s t r o de l a c o s a es diferente a l de l a
no e l hecho en s n i s n o .
traduccin en p a l a b r a s s e p a r a a l s u c e s o de s u c o n t e x t o , dice
cuerpo.
La d i f e r e n c i a c u e r p o - d i s c u r s o e s p r e s e n t e . Cuando F r e u d
u b i c a que l a s cadenas a s o c i a t i v a s l l e g a n s i e m p r e a l o s e x u a l
- 214 -
continuo.
binomio, no t r a d u c i d o - traducido en p a l a b r a s . Lo t r a d u c i d o
lagunas y a l t e r a c i o n e s .
e x i s t e n de un l a d o l a s asociaciones d e l paciente y de o t r o
rememoracin.
BH.TI.(1973)), p u n t u a l i z a que l a d i f i c u l t a d p a r a s u p r i m i r e l
obstculo s e hace i n t e r i o r y s e t r a n s f o r m a en s u o b j e t o .
r e n u n c i a r p o r l a comunidad. E l psicoanlisis d e v i e n e a s i l a
psicologa d e l e l l o y no d e l yo.
s i l e n c i o s o , no a s i s u r e t o r n o . E l s i l e n c i o de l a pulsin e s
satisfaccin p u l s i o n a l .
i n e r c i a , sealada p o r l a detencin de l a s a s o c i a c i o n e s .
de d e s c i f r a m i e n t o . L a segunda v e r t i e n t e , l a d e l "lenguaje
r e c u r r e a l a filologa.
declina, es e l deseo i n d e s t r u c t i b l e .
Desde e l i n i c i o de s u s t r a b a j o s , F r e u d hace r e f e r e n c i a
e l p a r a l e l i s m o e n t r e e l n i f i o , e l neurtico, l o s suefios y e l
p r i m i t i v o , que mantendr a l o l a r g o de t o d a su o b r a .
e v i d e n c i a c o n e s t o e s l a d i f i c u l t a d d e l psicoanlisis con s u
objeto.
d e c i r no pasado p o r l a p a l a b r a p e r o que no p o r e s o d e j a de
BH.T2(1973)).
universal.
Freud una p a r a d o j a . F r e u d o r g a n i z a l a s e r l e de l a s e t a p a s de
ubica su e f e c t o r e t r o a c t i v o . Es d e c i r , l a obra f r e u d l a n a
Para e x p l i c a r l a s dos v e r t i e n t e s d e l l e n g u a j e en F r e u d
races en l a i n f a n c i a .
l o c u a l q u i e r e d e c i r que F r e u d , escuchando e l r e l a t o de s u s
Segunda Tpica.
E s t o e s as porque, p a r a F r e u d , e n e l i n c o n s c i e n t e s e h a l l a n
Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e pensamiento r e p r o d u c t i v o
prjimo'que se mantiene.
informacin.
c o s a p a r a e l p r i m e r o y de asociacin e n t r e p a l a b r a s , p a r a e l
F r e u d d e s c u b r e que e l c u r s o de l a s a s o c i a c i o n e s r e m i t e a
primarla.
1857.1858):
',,,Por 'lenguaje' no te debe entender aqu la aera exprein de
pensaaientos en palabras, sino tambin, el lenguaje de los gestos y
cualquier otro modo de expresar una actividad anaica, por ejeaplo la
escritura, Es que es lcito aducir que las intepretaciones del
psicoanlisis son sobre todo unas traducciones de un modo de expresin que
nos resulta ajeno, al todo familiar para nuestro pensamiento, "
BH.p.1858.1859)!
"Mientras que el lenguaje de los gestos de la histeria coincide en un
todo con el lenguaje figural del sueos, de Jas visiones, etc,, para el
lenguaje de pensaaiento de la neurosis obsesiva y las para fren i as se
obtienen particulares plasmaciones idioma ti cas,,, "
E l pensaniento r e p r o d u c t i v o e s un p e n s a s i e n t o s i n p a l a b r a s y
- 223 -
permite: tiempo, e s p a c i o , e t c . .
oposicin a l a r e a l i d a d o b j e t i v a .
De e s t e modo un s u j e t o d i c e en s u i n c o n s c i e n t e siempre
gramtica, e l r e s t o que no s e d e c l i n a e n l a t r a n s f e r e n c i a ,
d e r i v a c i o n e s p o s i b l e s de e s e o b j e t o o r i g i n a r i a m e n t e perdida.
que se e x p r e s a en e l r e l a t o .
se asocia, s i n o p o r e l c o n t r a r i o , ese r e s t o i n d e c l i n a b l e ,
lingvsticoB".
- 224 -
e f e c t o s en l a s c u r a s , F r e u d hace m o d i f i c a c i o n e s tcnicas y
l a sustitucin metafrica.
lingistica^.
b e n e f i c i o de l a comunidad. P o r e s o l a g u e r r a e s un d i s c u r s o
BN.Tl(1973>p.1099) vemos s u r g i r c l a r a m e n t e e s t a v e r t i e n t e .
i n c o n s c i e n t e d e f i n i d o como l o a r c a i c o , l a l e n g u a Jeroglfica
o b j e t o , e s p o r e l l o que m o d i f i c a a l s u j e t o .
irremediablemente perdido.
( O p . c i t . p . 78):
'Tomar asi el discurso coao tru/aan de otro 'lenguaje', que tiene
sus reglas, sus smbolos y su 'sintaxis' propios, y que reaite a Ja
estructura profunda deJ psiquisao'
afirmacin, r e a l i z a d a en e l captulo V I , a p a r t a d o C de l a
i n p o r t a n t e s d e l artculo de A b e l .
v o c a b l o s de s i g n i f i c a d o c o n t r a r i o s o n r e u n i d o s en un trmino
una de e l l a s j p r o g r e s i v a m e n t e pudo s e p a r a r l a s d o s c a r a s
( O p . c i t . p . 49):
'Ls pilabn que origintlaenie ligtbt o conceptor fuerte y dbil, ts que
fuerte o dbil, desigmbi en verdad una relacin de aabat y tu diferencia,
lo cual cre proporcionalaente a aabos. '
onrica t i e n e I m p o r t a n c i a o t r a p a r t i c u l a r i d a d de l a lengua
e g i p c i a , s e t r a t a de l a s mettesis que A b e l I n t e n t a e x p l i c a r
i n c o n s c i e n t e c o l e c t i v o de Jung y agrega:
'Li filologa de la poca le inpidi decir hasta que punto el
inconsciente por el descubierto obedeca a leyes del siseo orden qw las
leyes lingsticas, His no se le escap el hecho de que el discurso
inconsciente deba an procurarse un sujeto de la negacin, que tiene su
lugar, tanto en el exterior del discurso inconsciente, cono en el exterior
del campo lingstico estricto, '
i n d i v i d u o A habra m a n i f e s t a d o r e p e t i d a m e n t e s u s a f e c t o s p o r
mismos.
B i t u a c i o n e s , una l a de l a s c r i a s h a m b r i e n t a s cuyo l l a n t o no
p e r c i b i d a l a relacin aparecera e l l l a m a d o i n t e n c i o n a l . La
r e m i t e e l o r i g e n d e l l e n g u a j e i n d i v i d u a l p e r o a c l a r a n d o que
e s t e e s un a s p e c t o p a r c i a l y a que e l n i f i o r e c i b e e l l e n g u a j e
de s u s mayores. P o r e l l o acaba c e n t r a n d o e n l a s e x u a l i d a d l a
p a l a b r a que tena un f u e r t e a c e n t o s e x u a l . Le a d j u d i c a u n
d o b l e s e n t i d o , p o r una p a r t e de h a c e r e l a c t o s e x u a l y p o r
adoptdo un s e n t i d o f i g u r a d o C O p . cit.p.93).
- 231 -
l a represin.
pasado i g n o t o y debe s e r d e s c i f r a d a de l a s p i e d r a s y l o s
p a r t i c u l a r , ya que e l p a c i e n t e no a s o c i a .
p r o g r e s i v o de l a l i t e r a l i d a d -que e s expresin en e l c u e r p o -
corporal.
Arrlv(1986), h a b l a de l o s anatemas de B e n v e n i s t e c o n t r a e l
d e s c r i p c i o n e s de A b e l e n t r e homonlmia y s i n o n i m i a , e v o c a n
d i r e c t a m e n t e u t i l i z a d o p o r F r e u d e n BUS a n & l i s l s .
- 232 -
innvertida.
d e c i r de Bretn.
e x p l o r a d o e l alemn como l.
e x p l o r a r e l a r c a i c o "lenguaje fundamental".
Cabe v o l v e r a p r e g u n t a r s e despus de e s t e r e c o r r i d o Qu
t r a b a j a r e l p r o c e s o de produccin de l a teora.
con p e r f i l e s p r o p i o s d e n t r o d e l d i s c u r s o analtico.
en e l t r a b a j o de C l a u d e , y a s e f i a l a d o . H a s t a aqu sera l o
crea.
(1979); B I . T 2 ( 1 9 7 3 ) ) . En e s t e t e x t o F r e u d s e f i a l a que en l a
suplencia, a e s t a b i l i z a r e l c u a d r o de l a r e a l i d a d . Bs e s t a
l a d i f e r e n c i a a c t u a l c o n l a psiquiatra, m i e n t r a s e s t a trata
delirio.
es d e c i r , es c o m p r e n s i b l e . E s t e p l u s c r e a t i v o i m p l i c a una
- 235 -
" s i n t a x i s original", un e s t i l o .
e s p e c i a l m e n t e a l a p a r a n o i a - escoge t r a b a j a r e l t e x t o c r e a d o
por S c h r e b e r y de l s u r g e su a p o r t e a l a conceptualizacin
e l inters en e l e f e c t o potico.
la locura s i n o que r e f i e r e a l a s l e y e s d e l s e n t i d o . Es l a
valor.
comprensin, s e debe p r e g u n t a r qu l e p e r m i t e I n t r o d u c i r e n
es l a de l a interlocucin y en e s t e marco se i n s c r i b e e l
psicoanlisis.
Es i m p o r t a n t e c o n s t a t a r como en e s t e t e x t o L a c a n f o r i a i l a
C l e r a n b a u l t y l o hace p a r a i n t e r r o g a r s e s o b r e l o s modos d e l
llamar lgica d e l s i g n i f i c a n t e .
i n p l i c a una i n t e n c i o n a l i d a d .
E s t e s u j e t o que n e c e s i t a de un o t r o p a r a e x i s t i r ser l o
sentido a sujeto d e l s i g n i f i c a n t e .
a g r e s i v i d a d de l a relacin e s p e c u l a r .
c o n s t i t u y e n un d i s c u r s o .
lengua como e s t r u c t u r a e s e n c i a l p a r a e s t u d i a r e l p s i q u i s m o
del nifio.
se ha hecho r e f e r e n c i a .
simblico.
ordenado p o r l a p a l a b r a , s u j e t o a l a l e y d e l r e c o n o c i m i e n t o .
l a respuesta f r e u d l a n a a l a s d i f i c u l t a d e s que e n c u e n t r a en
l i n e a freudiana d e l "malestar".
La p e r s p e c t i v a l a c a n i a n a e s aqu de optimismo. L a i d e a
l a palabra.
La i m p o r t a n c i a de e s t e perodo e s l a introduccin de l o
i n p o r t a n c i a d e l l e n g u a j e , cabe d e c i r que e s t e r e t o r n o e s p o r
elaborar e l conceptj de l o r e a l .
lenguaje?
nueva puntuacin.
m o d i f i c a e l a l c a n c e que J a k o b s o n da a e s t o s trminos.
- 242 -
El i n c o n s c i e n t e f r e u d i a n o t r a b a j a con l a condensacin y
e l d e s p l a z a m i e n t o y e l l e n g u a j e de Jakobson f u n c i o n a c o n d o s
metfora y l a metonimia.
desencadenamiento pslctlco.
P a r a Lacan e s t o e x p l i c a "porque no s e v u e l v e l o c o q u i e n
funcin simblica se h a l l a b i e n i n s t a l a d a .
La c o s a f r e u d i a n a e s e l O t r o p r i r o o r d i a l p a r a Lacan <el
as.
se produce e s e p a s a j e de p r o c e s o p r i m a r l o a l s e c u n d a r l o . E l
campo ordenado p o r l a p a l a b r a y se t r a t a d e l r e c o n o c i m i e n t o
de un s e n t i d o . E l p a s a j e a l a s " l e y e s d e l l e n g u a j e " i n t r o d u c e
- 244 -
que a d q u i e r e n su v a l o r en relacin c o n o t r o s . E s d e c i r , s e
cura: no s e t r a t a de d a r s e n t i d o , de d a r e x p l i c a c i o n e s , de
a n a l i s t a t r a n s m i t a su s a b e r , s i n o de a g o t a r l a significacin
subjetlva.
moda? [ e. H~,>-Uo 7
*
No s e t r a t a de d e c i r s i no t i e n e v i g e n c i a l a lingstica
a l o perimldo de l a filologa de A b e l .
- 245 -
p r o p i o ha p e r m i t i d o .
As como F r e u d saba de l a c a d u c i d a d de l a p e r s p e c t i v a
su f i n l t u d (<1966> 1988p.41>
"El estructuralispio durar lo que duran las rosas, los siabolisaos y
los Parnasos; una teaporada literaria, lo cual no quiere decir que sta no
vaya a ser ms fecunda,
de toda su ensefianza.
cadena. Es d e c i r , un s i g n i f i c a n t e r e m i t e s i e m p r e a o t r o y e s
P a r a Lacan l a e s t r u c t u r a es e l l e n g u a j e p o r e l l o no s e
e f e c t o de l a e s t r u c t u r a . E f e c t i v a m e n t e , e s t a cuestin es de
que e s t e es I n c o n s c i e n t e . No se t r a t a d e l s u j e t o filosfico
por e f e c t o d e l l e n g u a j e ha p e r d i d o s u s e r .
Otra de l a s m o d i f i c a c i o n e s p r o d u c i d a s t i e n e que v e r c o n
donde se h l s t o r i z a y se hace f u t u r o .
Dora.
El cambia p o s t e r i o r , que no r e g i s t r a e s t a T e s i s p o r s u
- 248 -
l a c u r a y su f i n . Ko s e a s p i r a a l b o r r a m i e n t o d e l fantasma
Sencillamente , p r o d u c i r un c i e r t o s a b e r s o b r e e l modo de
d i f e r e n t e s perodos y s e puede s e g u i r , a l o l a r g o de l o s
mismos, s u s d i f e r e n t e s c o n c e p t u a l i z a c i o n e s . En l o r e f e r e n t e
a n t e r i o r a l de s u e n t r a d a en e l psicoanlisis. A p a r t i r de
1953.
necesarias.
On p r i m e r p u n t o que cabe s e f i a l a r e s s o b r e e l c o n c e p t o de
la r e a l i d a d s e s o s t i e n e de l a extraccin d e l o b j e t o llamado
- 250 -
b i e n t o d o e s l e n g u a j e no t o d o e s s i g n i f i c a n t e . P o r una p a r t e
hay l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e cono p r e e x i s t e n t e y p o r o t r a
E s t a m o d i f i c a c i o n e s hacen s e n t i r s u s e f e c t o s e n c u a n t o a
la direccin de l a cura, se h a b l a de a t a v e s a m i e n t o d e l
fantasma, y en l a formacin d e l a n a l i s t a .
- 251 -
emociones estticas.
No es e s t e e l l u g a r p a r a un anlisis en p r o f u n d i d a d de
aparece d e f i n i d o p o r su aparicin p u n t u a l en e l l a p s u s , e l
de su s u p e r f i c i e l a s s a t i s f a c c i o n e s hasta d e j a r emerger un
s u j e t o con un cuerpo.
P a r a Chonsky e l i d e a l de l e n g u a e s l a cientfica, p e r o
no es e s t a l a que h a b l a e l s u j e t o .
- 253 -
Strauss y d i c e ( O p . c i t . p . 53:
Freudenne,
11.- CQMCLVSIQIES - 255 -
un inters p o r e l l e n g u a j e y l a significacin.
l l e v a a l o s e x u a l . Como y a se ha sefialado, no s e t r a t a de un
antagonismo e n t r e l e n g u a j e y s e x u a l i d a d en e l d e s c u b r i m i e n t o
Freud descubre e l p a p e l de l o s e x u a l .
c o n t i n u i d a d que F r e u d a d j u d i c a a l o r e a l . En l u g a r de s e r
psquico, en s u s d i v e r s a s f o r m u l a c i o n e s , i n t e n t a d a r c u e n t a
de dos a s p e c t o s heterogneos: l a p a l a b r a y l a c o s a .
- 256 -
d i s t i n t a s : d e s c i f r a m i e n t o y traduccin. E s t a s dos v e r t i e n t e s
alemana y l a e g i p c i a .
lo "arcaico".
que no ha s i d o extrado de su c o n t e x t o . Lo d i s c o n t i n u o , s o n
e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e . Lo que se l l a m a e l v i r a j e de 1920,
a hacer m o d i f i c a c i o n e s en e l a p a r a t o psquico.
e l psicoanlisis en s u relacin c o n e l l e n g u a j e . L o s e f e c t o s
de e s t e r e t o r n o no slo s e e v i d e n c i a n en l a teora s i n o e n
l a direccin de l a c u r a y en l a s i n s t i t u c i o n e s .
- 257 -
E l p a s a j e de Lacan de l a psiquiatra a l p s l c o a n A l l s i s se
i n a g i n a r i o , desde e l punto de v i s t a d e l l e n g u a j e s e t r a t a de
p a r t e , L a c a n o b s e r v a l o s fenmenos a g r e s i v o s de l a situacin
no hace ms que p o t e n c i a r e s o s e f e c t o s .
p o s i b i l i d a d de p a c i f i c a r l a dialctica i m a g i n a r i a .
t e o r i z a r l a cuestin d e l l e n g u a j e .
estn v i v a s p a r a e s e s u j e t o .
p a r t i r d e l s i n sentido d e l s i g n i f i c a n t e .
d e s c i f r a b l e , a t o d o e s l e n g u a j e , e s un cambio p o s t e r i o r . Fo
c o n t r a r i o l a pulsin que ha s i d o r e c o r t a d a d e l i n s t i n t o p o r
e l lenguaje.
Despus de e s t e e s t u d i o una s e r l e de i n t e r r o g a n t e s s e
se s o s t i e n e p o r s s o l a , de e s p a l d a s a l panorama d i s c i p l i n a r
cuando l o s p s i c o a n a l i s t a s , t a l e l c a s o de F r e u d y Lacan, s e
surrealistas.
psicoanlisis ha i d o a b u s c a r e n l a lingstica, p e r o , Qu
- 260 -
l e ha a p o r t a d o a e s t a e l psicoanlisis?
Ms prximo an de F r e u d se h a l l a e l S a u s s u r e de l o s
puede d e c i r todo.
disciplinar.
e s t a t u t o d i s c i p l i n a r d e l psicoanlisis mismo.
rv
BIBLinORAFTA
- 261 -
BIBIIQCTRAFIA
Obras de Slgmund F r e u d
<1888>. T . I .
histricas". <1888-93>. T. I.
T. I.
T.XI.
T.XIV.
muerte".<1915>. TXIV.
T.XV.
- 263 -
<1924>.T.XIX.
Gallimard,
P l a z a y Janes.
PUF.
<1953>.T.I.
<1950>.T.I.
<1945> T.I
de J7reud".<1954>.T. I .
de Freud". <1954>. T . I .
<1955>.T. I.
<1966>.T.2
546-551.
pp.418-428.
nS1.pp.199-257.Par s. PUF.
Anagrama.
- 267 -
<1954-55>. Buenos A i r e s . P a i d o s ,
Kxico. S i g l o XXI.
Mxico. S i g l o XXI.
O r n i c a r ? 44. P a r i s . Kavarin.
Paidos.
- 268 -
.- SlMEL
Buenos A i r e s . Catlogos.
P o i n t hors l i g n e .
de Freud, U. de B a r c e l o n a . T e s i s de Doctorado.
Kapeluz.
Pars,
Seaiotica nS 2.pp.241-68.
S i g l o XXI.
- 269 -
J i n g - u i s t l c a reneraJ. T. I. Mxico. S i g l o X X I .
Manantial.
<1925> Pars. G a l l i m a r d .
Gallimard,
Gallimard.
Crculo E d i t o r U n i v e r s o . T . I .
- 270 -
Crculo E d i t o r U n i v e r s o . T.11.
contempornea. Barcelona. R o l .
Favarin.
Pars.Navarin.
Pars. H a v a r i n .
Buenos A i r e s . Ed.Hacia e l T e r c e r E n c u e n t r o d e l
Campo f r e u d i a n o .
escriptoris.
<1965>. Madrid. A g u i l a r .
Barcelona. P l a n e t a - A g o s t i n i .
Tusquets.
Pars, A l e a n .
Denoel.
23. L a r o u s s e . Pars.pp.31-48.
VIH,
- 272 -
Psicoanlisis. T . I .
pp.21-30.
New York. I n t e r n a t i o n a l U n i v e r s l t i e s P r e s s .
Universlties Press.
ligne.
Boringhleri.
Barcelona.Planeta Agostlni.
.de B a r c e l o n a . T e s i s de Doctorado.
Fravence. Pars. B e l l e s L e t t r e s .
Cambridge. London.
F.C.E.
Pars. Payot.
conpletas. Paidos-Hora.
Paris. Havarln.
LAUREHT,L.: (1988) C o n f e r e n c i a de G a l i c i a . H o t a s .
<1971>. B a r c e l o n a . Roca.
parentesco <1949>.Barcelona, P l a n e t a A g o s t i n l
pp.460-68.
lenguaje e interaccin.<1973>.Buenos A i r e s .
Amorrortu.
lettres.
T e r c e r Encuentro. Buenos A i r e s .
MILLER,J_A.:(1987) C o n f e r e n c i a de V a l e n c i a . S e m i n a r l o d e l
C.F.en V a l e n c i a . Hotas.
Buenos A i r e s . Manantial.
Fueva imagen.
Paldos-Horm.
Xaspero.
Feychanslysg. 10 n23,pp.24-34,
Bevue F r a n ^ a l s e de P s y c b a n a l y s e 10 n23.pp.446-460
Montaigne.
Pars. S e u i l .
Pars. N a v a r l n . pp.65-75.
Mame.
France. Pars. S e u i l
Buenos A i r e s . Losada.
Paris. Rueff.
Crtica
113-122.
pp.129-135.
de Psicoanlisis de B a r c e l o n a .
n234. Pars.
- 27S -
Univ. de Pars V I I I .
Monte A v i l a .
octubre. Valencia.