PREGUNTES TEMES 6-9

A la sessió de preguntes es discutiran aquestes preguntes sobre els temes 6-9. Els primers 10
minuts haureu de respondre sense apunts una de les 16 preguntes marcades en negreta (les
quatre primeres de cada tema).

TEMA 6

1. Comenta dos gradients reconeguts en la riquesa d’espècies.

- Gradient d’àrea d’hàbitat i allunyament: Aquest gradient s’explica amb la teoria biogeogràfica
d’illes de McArthur i Wilson, on es suggereix que el nombre d’espècies en una illa depèn de la
seva mida i de la seva distància al continent. Aquí la riquesa és més o menys constant degut a
una taxa de recanvi contínua. La teoria exposa que la riquesa d’espècies augmenta amb la
mida de la illa i disminueix a mesura que augmenta la seva distància del continent, és a dir, que
es trobi cada cop més lluny del continent.

- Gradient latitudinal: La riquesa d’espècies disminueix a mesura que augmenta la latitud, és a

dir, a mesura que ens allunyem de l’equador i ens apropem als pols. És un gradient molt marcat
i es compleix gairebé sempre.

2. Explica els efectes contrastats que la depredació pot tenir sobre la riquesa d’espècies.

En funció de la intensitat de la depredació podem trobar tres efectes:

- Un augment de la riquesa, ja que, si un depredador s’alimenta de tots els competidors per igual
no es limitaran entre ells i permetrà que hi hagi una coexistència entre els competidors inferiors
i superiors.

- Una disminució de la riquesa es dona quan tenim una depredació molt intensa ja que condueix
a la desaparició de les espècies presa.

Exemple: l’estrella de mar: Si desapareix l'estrella de mar (depredador principal) una altra sp es
farà dominant (cargol) i augmentarà en nombre d'individus, provocant l'eliminació d'altres
espècies (les desplaça o se les menja del tot) i reduint la riquesa.

- També poden haver relacions geperudes entre la intensitat de depredació i la riquesa

d’espècies que combina els dos tipus d’interaccions anteriors.

Exemple: El nombre d'sp en un prat depèn de la intensitat de pastura, quan la pastura

augmenta també ho fa la diversitat. Però si la pastura segueix augmentant al final provocarà la
eliminació d'algunes sp.

3. Com pots explicar que en certs casos la riquesa augmenti amb la productivitat fins a un
màxim i que després decreixi?

Un augment en la productivitat afavoreix l’augment de la riquesa ja que hi ha més recursos

disponibles. La productivitat segueix augmentant fins arribar a un punt òptim o màxim, on els
recursos estan plenament explotats i les poblacions estan assolint la seva capacitat de càrrega. La
competència entre espècies fa que apareguin espècies dominants i desplacen les altres. També pot
ser que altres factors limitants com la saturació dels recursos, o les pertorbacions afectin la
comunitat i facin minvar la riquesa.
4. Explica en què es basa la teoria de la pertorbació intermèdia. Suggereix possibles
mecanismes que fan que a nivells baixos i alts de pertorbació es redueixi la riquesa
d’espècies.

En aquesta teoria les pertorbacions es consideren factors que fan variar temporalment la riquesa
d’espècies. Es suggereix que la riquesa és màxima quan la freqüència de pertorbacions és
intermèdia.

Quan tenim uns nivells de pertorbació molt baixos o nuls, aquests no afecten a l’ecosistema de
manera significativa, on romandran les espècies més competitives que desplaçaran a les altres, de
manera que es reduirà la riquesa. Si les pertorbacions son abundants i extremes també es conduirà
a una disminució de la riquesa degut a la destrucció dels hàbitats, provocant que moltes espècies
morin o es vegin obligades a desplaçar-se i migrar.

5. Indica com afecten la intensitat de depredació i la severitat de l’ambient sobre la riquesa

d’espècies. Posa exemples.

La intensitat de depredació pot incrementar la riquesa d’espècies permetent que els consumidors
superiors i inferiors coexisteixin. Per altra banda també pot reduir la riquesa, ja que una depredació
intensa porta a ala desaparició d’espècies presa; i també donar lloc a relacions geperudes entre la
intensitat de depredació i la riquesa. Lo ideal és presentar una depredació intermèdia per garantir
una taxa de riquesa màxima.

En un ecosistema aquàtic, la intensitat de la depredació exercida pels peixos depredadors sobre

insectes aquàtics herbívors pot afectar la riquesa d'espècies. Una depredació baixa permet la
proliferació d'herbívors, que es farien més dominants i reduirien la riquesa. Una depredació alta pot
portar a un desplaçament o l'extinció d'herbívors, provocant també una reducció de la riquesa. En
contrast, una depredació intermèdia manté un equilibri, controlant la població d'herbívors i
permetent la coexistència de diferents nivells tròfics i augmentant la riquesa.

Pel que fa a la severitat de l’ambient; com més factors abiòtics extrems tingui un hàbitat menys
riquesa d’espècies tindrà, ja que només el podran ocupar aquelles espècies altament
especialitzades i adaptades a aquelles condicions extremes. Per exemple, als llacs salins, com el
mar mort, hi ha poca riquesa ja que hi ha poques espècies poden suportar unes concentracions de
sal tan elevades. Per exemple, no hi poden créixer plantes.

6. Contrasta les visions organísmica i individualista de les comunitats.

La visió organísmica considera que les comunitats són tancades i que actuen com un
superorganisme, on la seva organització i funcionament només es pot valorar si la comunitat és
considerada com una entitat global. En canvi, la visió individualista exposa que el funcionament i
estructura de les comunitats estan fetes a partir de les interaccions d’espècies individuals que la
formen. No hi ha cap organització superior per sobre del nivell d’espècies, és adir, no hi ha un
superorganisme.

7. En què es diferencien les diversitats alfa, beta i gamma?

Diversitat alfa → mesura la riquesa local dins d’una àrea o comunitat particular i s’expressa com el
nombre d’espècies totals d’aquella àrea.

Diversitat beta → compara la biodiversitat entre diferents ecosistemes i s’expressa com el nombre
d'espècies diferents entre els ecosistemes.

Diversitat gamma → mesura el nombre d’espècies del conjunt regional que podrien colonitzar les
comunitats, al menys des d’un punt de vista teòric.
8. Com afecten la productivitat, la intensitat de depredació, la severitat de l’ambient i la
heterogeneïtat espacial a la riquesa d’espècies. Fes esquemes per representar els patrons
en cada cas.

Quan hi ha més productivitat, tenim més riquesa, ja que hi ha més recursos disponibles que poden
ser explotats fins arribar a la capacitat de càrerga, on hi ha espècies que es fan més competidores i
fan que la riquesa comenci a disminuir. En quant la intensitat, si tenim una depredació molt alta pot
provocar que espècies presa desapareguin i es desplacin, cosa que disminuirà la riquesa. En canvi
a nivells baixos la riquesa es força constant i a nivells intermitjos i relacions geperudes la riquesa es
màxima, ja que permet la coexistència de depredadors superiors i inferiors. Quant més heterogeni
es un espai, tindrem més riquesa d’espècies ja que hi haurà més microhàbitats disponibles que
podran ésser ocupats per espècies diferents

TEMA 7

9. Que vol dir que una comunitat està en equilibri? Indica tres característiques de les
comunitats en equilibri.

Una comunitat està en equilibri quan les abundàncies de les espècies es mantenen constants al
llarg del temps. Algunes característiques d’una comunitat en equilibri son:

- Limitació de recursos

- Competència

- Dependència de la densitat

10. Com poden les variacions temporals en les condicions ambientals modificar les relacions
dins d’una comunitat?

Aquestes variacions marquen les relacions de coexistència de les espècies d’una comunitat, ja que
no donen el temps suficient per a que s’estableixi una espècie dominant de manera que la
comunitat es manté constant. És a dir que determinen canvis importants en la composició
d’espècies d’una comunitat; tant en les poblacions com en les seves abundàncies.

Per exemple, Els llims dels prats del Rhin, on cada any, en funció de la intensitat de les inundacions
i el depòsits de llims d’aquell any, es veuen afavorides diferents tipus de plantes herbàcies. La
relació d’importància relativa de les espècies d’herbàcies de la comunitat canvia cada any en funció
dels llims d’aquell any i les condicions ambientals.

11. Quin és el resultat teòric de la competència entre dos espècies quan l’ambient és favorable a
una o altre espècie durant poques generacions? Fes un gràfic per complementar la teva
explicació.

Aquesta variació o fluctuació tant constant en les condicions ambientals provocarà que no es pugui
establir una espècie dominant, afavorint la coexistència de les espècies. Hi haurà períodes que
seran mes favorables per a una espècie, i augmentarà la seva densitat, i en conseqüència
desfavorables per a altres espècies i períodes on aquests rols s’inverteixin. En tot cas, aquestes
fluctuacions son tant curtes en el temps que no donarà temps a que s’estableixi una espècie
dominant que elimini l’altre espècie.
12. Quan es produeix la màxima diversitat? Perquè?

La màxima diversitat es produeix quan hi ha un equilibri dinàmic entre els processos de

competència i les pertorbacions.

Això es deu, perquè si un ambient està marcat per la competència interespecífica suposarà
l’establiment d’una espècie dominant desplaçarà a la resta i en disminuirà la diversitat. I un
augment de les pertorbacions, provocaran que l’ambient sigui tant canviant que no es podrà establir
cap espècie per a cap recurs ja que aquest pot ser que desaparegui en el temps. En canvi, en un
equilibri entre la competència i les pertorbacions, aquestes son prou constants per a que no es
pugui establir cap espècie dominant però tampoc tant intenses o escasses per a provocar la
desaparició de les espècies d’aquella comunitat; En aquest punt, la seva diversitat serà màxima.

13. Quan es pot produir una coexistència en condicions de no equilibri?

La coexistència en condicions de no equilibri es pot donar quan:

- Existeix una mortalitat, ja sigui dependent o independents de la densitat, imposada externament;

com per exemple pertorbacions i depredació

- S’alenteix el desplaçament competitiu degut a l’existència de fluctuacions ambientals que

alteren el balanç competitiu, i quan les taxes de creixement de les poblacions són baixes.

14. Explica els efectes que poden tenir les pertorbacions sobre la dinàmica de les comunitats.

Les pertorbacions són responsables de provocar una resposta en les comunitats després d’alterar o
canviar els recursos disponibles d’aquella comunitat. Poden reflectir i marcar l’abundància de les
espècies i l’estructura general d’una comunitat en tant que causen una disminució dràstica en la
seva composició. Les pertorbacions alteren les relacions i els patrons establerts d’una comunitat en
equilibri.

15. Creus que les comunitats d’aigua dolça dels rius d’alta muntanya estan en equilibri?
Perquè?

No, perquè pateixen pertorbacions i canvis continus molt contrastats, com el desglaç o les nevades
intenses que afecten el cabdal del riu, i per tant podem considerar que no es troben mai en equilibri.

16. A alguns boscos tropicals el 50-100% dels arbres de la coberta són de la mateixa espècie.
Indica els possibles mecanismes pels que una sola espècie pot mantenir la seva dominància
en una comunitat rica en espècies.

L'espècie dominant pot ser molt eficient en la competència per recursos com la llum, l'aigua i els
nutrients. Podria tenir adaptacions especials que li proporcionin avantatges competitives respecte a
altres espècies, com ara arrels profundes per captar nutrients o una morfologia diferent que li
permeti captar de forma més òptima la llum solar. No obstant també pot disposar de relacions
interespecífiques amb altres espècies, com mutualisme o simbiosis; o tolerància a condicions
extremes i pertorbacions que fan que aquesta espècie d’arbre en surti beneficiada. També pot tenir
estratègies de reproducció més eficaces, o senzillament que la història evolutiva de l’ecosistema ha
conduit a una situació en què aquest arbre s’hagi establert com a espècies dominant.

TEMA 8

17. Que és el control top-down i bottom-up de les xarxes tròfiques?

Control “top-down” és el control pels depredadors, en aquesta idea; els depredadors controlen
l’abundància de productors que hi ha dins d’una xarxa tròfica, exercint un control cap a baix. És per
això que el món es verd.

Control “bottom-up” és el control pels recursos, en aquesta idea es diu que les plantes han
desenvolupat mecanismes de defensa que dificulten que siguin depredades pels herbívors, de
manera que aquests han de competir per les plantes així com ho fan els depredadors pels
herbívors. De manera que el món també pot ser verd a causa dels productors.
18. Perquè les cadenes tròfiques són en general curtes?

Les cadenes tròfiques són curtes a causa de la ineficiència involucrada en la transferència

d’energia d’un nivell tròfic a un altre. En general només un 10% de l’energia emmagatzemada en
una planta passa a ser biomassa animal en l’herbívor que s’alimenta d’aquella planta.

19. Indica i defineix les quatre principals propietats de les xarxes tròfiques. Fes dibuixos per
il•lustrar-les.

Connectància → descriu el grau de connexió entre els elements de la xarxa tròfica, es calcula com
el quocient entre el nombre d’interaccions totals entre el nombre d’interaccions possibles.
Normalment es baixa ja que cada espècie presenta un cert grau d’especialització.

Longitud de la cadena tròfica → defineix el nombre d’enllaços tròfics que es poden produir en els
camins de totes les espècies basals fins a tots els depredadors superiors. Normalment sol ser
curta.

Compartimentació → descriu l’existència de grups d’espècies amb grans connexions entre elles
però amb molt poques connexions amb altres grups.

Omnívora → té lloc quan les espècies s’alimenten de més d’un sol nivell tròfic, com és el cas dels
humans. Es considera un succés poc freqüent en les xarxes tròfiques ja que es diu que redueixen
l’estabilitat.
20. Explica que es una espècie clau. Posa un exemple.

Una espècie clau es aquella espècie que tot i no sol ser gaire abundant té un gran impacte dins de
la seva comunitat, té un rol crític. De manera que els seus efectes són molt mes grans que els que
es podrien preveure per la seva abundància relativa. Per tant, si aquesta espècie faltés l’estructura
de la xarxa tròfica es veuria greument alterada.

Un exemple seria al Riu de Califòrnia on trobem una xarxa tròfica formada per: algues,
quironòmids, insectes i peixos. La xarxa tròfica és la següent:

Els productors són les algues, de les quals s’alimenten els quironòmids. Aquests són depredats
pels insectes i pels peixos (en menys quantitat). Els peixos representen els depredadors superiors i
s’alimenten principalment dels insectes.

En aquest escenari el nombre o abundància relativa dels peixos (depredadors) és baixa, però s’ha
vist que si aquests s’eliminen de la comunitat l’abundància d’algues augmenta de forma
desmesurada, alterant tota la xarxa tròfica. Això es deu a que davant la falta de depredadors,
augmenta el nombre d’insectes i en conseqüència disminueix el nombre de quironòmids (que
s’alimentaven de les algues, per això aquestes augmenten). En canvi, en presència de peixos, hi ha
poques algues mantenint la població de quironòmids estable.

21. Com pot afectar a la connectància de les xarxes tròfiques la baixa resolució taxonòmica (per
exemple si les espècies s’agrupen en categories com “insectes”?

Agrupar espècies en categories generals com "insectes" pot ocultar la diversitat d'interaccions
específiques entre diferents espècies. Això pot conduir a una pèrdua de detall en la comprensió de
les relacions alimentàries i altres interaccions ecològiques específiques que són crucials per a la
dinàmica de la xarxa tròfica. La baixa resolució taxonòmica pot conduir a una subestimació de la
veritable complexitat de la xarxa tròfica. Diferents espècies d'insectes podrien respondre de manera
diferent als canvis en les condicions ambientals, i agrupar-les pot fer que es perdin detalls
importants per preveure com aquests canvis afectaran la xarxa en conjunt.

22. Que és la compartimentació de les xarxes tròfiques?

La compartimentació és una de les propietats que defineixen les xarxes tròfiques. Aquesta descriu
els subgrups que es poden formar dins d’una xarxa tròfica on les espècies d’aquests subgrups, tot i
no ser independents de la xarxa, mantenen unes relacions més freqüents entre ells que entre altres
grups o espècies de la xarxa.

23. Que és una cascada tròfica? Posa un exemple.

Una cascada tròfica és un fenomen que es dona quan un depredador redueix l’abundància de la
seva presa i aquest efecte “baixa” en cascada per la xarxa tròfica fins al nivell tròfic inferiors, de
manera que els recursos de la presa augmenten la seva abundància.

Un exemple seria el control dels depredadors quan un peix es menja les larves de les libèl·lules. Al
reduir la població de libèl·lules, augmenta la densitat de les seves preses, en aquest cas, les
abelles. Si augmenta la densitat de població de les abelles, hi ha un augment de la pol·linització i en
conseqüència hi ha un augment de les plantes. Per tant, el peix que seria el depredador, exerceix
un efecte en cascada que va passant cap als nivells inferiors fins arribar al nivell tròfic més inferior;
els productors (plantes).

24. Quina és la relació entre complexitat i estabilitat de les xarxes tròfiques?

Quant més complexa sigui una xarxa tròfica, més estable serà
TEMA 9

25. Com limiten la llum, l’aigua i els nutrients la producció primària d’ecosistemes terrestres i
aquàtics?

Ecosistemes terrestres:

Llum: no és un factor limitant als ecosistemes terrestres. Realment la eficiència fotosintètica, entesa
com la mesura de la quantitat d’energia solar que es transforma en producció primària, és molt
baixa amb valors de 2-4% en la PPB.

Aigua: la producció primària augmenta amb l’increment de la disponibilitat d’aigua. L’aigua és el

principal factor limitant en els ecosistemes terrestres.

Nutrients: l’adició de nutrients fa augmentar la producció primària.

Ecosistemes aquàtics:

Llum: la intensitat de la llum disminueix amb la profunditat de la columna d’aigua. Per tant, la
producció primària i la fotosíntesis disminueix molt ràpidament en profunditat perquè no arriba llum.

Aigua: és indispensable perquè existeixi el medi aquàtic.

Nutrients: la disponibilitat de nutrients incrementa la producció primària. De fet, la llum i els nutrients
són els principals factors limitants del medi aquàtic, ja que hi ha una interacció marcada entre els
dos: la PPN es menor en sistemes oligotròfics a on hi ha menys nutrients, però arriba a major
profunditat, ja que la llum penetra més donada la menor terbolesa de l’aigua. En canvi, en sistemes
amb molts nutrients la llum pràcticament es queda a la capa superficial del medi aquàtic sent aquí
la PPN.

26. És cert que els mamífers terrestres tenen baixes taxes de producció i assimilació en
comparació amb els mamífers marins? Perquè?

No es cert, ja que el fet de ser mamífer terrestre o aquàtic no implica cap diferència en aquestes
taxes. De fet, les taxes de producció i assimilació dels mamífers terrestres i aquàtics son similars, ja
que possiblement les seves diferències en les seves taxes de producció i assimilació no son
degudes al medi on viuen, sinó del què mengen.

Els mamífers que són carnívors, tant aquàtics com terrestres, tenen una eficiència d’assimilació
molt major que els mamífers herbívors.

Pel que fa a la producció, tant els mamífers herbívors com carnívors (marins o terrestres) no
presenten diferències, i seran igual de baixes en comparació amb els animals invertebrats (que
tenen una taxa de producció més elevada) degut a que destinen una gran quantitat de la seva
energia assimilada a la respiració i al manteniment del seu metabolisme basal

27. Discuteix la importància de la via dels descomponedors o la via dels herbívors en 1) un

ecosistema de rierol de muntanya que travessa un bosc; 2) un prat de gramínies.

En un ecosistema de rierol de muntanya que travessa un bosc → la via dels descomponedors és

més important, ja que pràcticament no hi ha entrades de nutrients o de matèria orgànica morta per
part dels productors primaris, sinó que la principal entrada de matèria orgànica al ecosistema es
dona en forma d’arbres, troncs i fulles que cauen al riu.

En un prat de gramínies → la via dels herbívors té un paper més important (en comparació a
l’anterior situació). En aquest ecosistema, hi ha un augment del flux d’energia que passa dels
productors primaris cap als herbívors i cap a la matèria orgànica morta del sistema. Tot i així, la via
dels descomponedors, generalment sempre es la via més important, ja que hi ha un gran flux
d’energia que passa a través seu.
28. Compara els cicles de nutrients d’un ecosistema madur i un pertorbat, i explica les
diferencies.

Els cicles de nutrients d’un ecosistema madur és basa en poques entrades i sortides de Nutrients
en equilibri, de manera que se’n minimitza la pèrdua. Hi ha una gran biomassa que absorbeix una
gran quantitat de nutrients disponibles i que produeix una gran mineralització que torna a proveir
nutrients. Els nutrients es mouen de forma més o menys cíclica dins de l’ecosistema En canvi, en
un ecosistema pertorbat hi ha poques entrades de nutrients però augmenta dràsticament les
sortides. Té lloc una reducció de la superfície de transpiració i una ruptura del cicle dels nutrients
degut a la pèrdua de productors primaris o d’espècies clau. Aquesta pèrdua de biomassa fa que
redueixi també l’absorció de nutrients i d’aigua. Augmenta la mineralització del sòl, però com que no
hi ha biomassa per absorbir-los es perdran per lixiviació juntament amb l’aigua. Si aquest sistema
no es degrada del tot i té una alta capacitat de resiliència pot recuperar el balanç d’entrada i sortida

29. Representa gràficament els principals components de les vies tròfiques d’un ecosistema i
els fluxos que se estableixen entre ells. Descriu les característiques diferencials dels fluxos
de energia i de nutrients.

Els fluxos d’energia representen la transferència d’energia entre els diferents nivells tròfics d’una
xarxa tròfica. Aquesta energia es captada en forma de llum pels productors primaris i es transferida
als següents nivells de la xarxa tròfica. S’anomenen fluxos d’energia i no cicles perquè al final
aquesta energia es perd en forma de calor i no es recicla dins del sistema. Aquests fluxos no
s’analitzen a nivell d’espècie, sinó que s’analitzen els fluxos i pèrdues d’energia que hi ha a nivell
tròfic.

En canvi, els cicles de nutrients representen la circulació de nutrients dins dels diferents nivells
tròfics d’una xarxa tròfica. En aquest cas, la majoria de la vegada els nutrients són reciclats dins de
l’ecosistema ja que el objectiu es reduir al màxim possible la pèrdua de nutrients ja que aquests són
un factor limitant. L’activitat dels cicles de nutrients a més, ens pot dir si ens trobem davant d’un
ecosistema jove o més dinàmic, mentre que si un ecosistema els nutrients s’acumulen més al sòl i
no es solen reciclar, la seva activitat serà molt més baixa.

30. És certa l’expressió: "la producció primària es major als ecosistemes terrestres que al
aquàtics, encara que en aquestos es fixa una major quantitat de carboni”?

Si, la producció primària és més gran en els ecosistemes terrestres que en els aquàtics ja que hi ha una
major acumulació de biomassa en la comunitat terrestre sobretot en l’equador, on hi ha una major
disponibilitat d’aigua i una temperatura òptima per una major producció primària. Tot i així, els
ecosistemes aquàtics fixen una major quantitat de carboni ja que la superfície total dels oceans és molt
més gran que els terrestres.
31. És major la producció primària a un ecosistema marí o á un terrestre d’igual biomassa?
Perquè?

A IGUAL BIOMASSA, la producció primària es major en ecosistemes marins. Això es degut a que
en un ecosistema terrestre, només hi ha una part dels organismes fotosintètics o productors
primaris que duen a terme la fotosíntesi; les fulles. Mentre que en els ecosistemes aquàtics, els
principals productors primaris són els fitoplànctons, dels quals n’hi ha una gran immensitat i al ser
estructures unicel·lulars, tota i cada una de les cèl·lules de fitoplàncton du a terme la fotosíntesi, de
manera que aquests tenen una producció primària superior i més eficient (a igual biomassa) Els
organismes terrestres necessiten més estructures de sostén i per tant tenen menys estructures
productores pel que gastaran més energia en la respiració i seran més ineficients.

32. Explica com pot afectar el pastoreig de vaques a la producció primària d’un prat.

El pastoreig de vaques d’una intensitat moderada pot incrementar la producció primària d’un prat. El
fet de que hi hagi pastoreig fa que les plantes siguin cada vegada “més joves” i que augmenta la
producció primària per poder fer el creixement. En canvi, si no hi hagués pastoreig les plantes
acumulen cada vegada més biomassa si perden capacitat de producció primària ja que la major
part d’aquesta va destinada a respiració.

33. És uniforme la producció primària als oceans? Fes un esquema de com es distribueix i
indica perquè. Quins factors controlen aquesta distribució?

No, als oceans la major quantitat de la producció primària es concentra a les zones costaneres i a
les zones d’emergència de corrents, degut a que és en aquelles zones on hi ha una gran entrada
de biomassa i nutrients per part dels ecosistemes terrestres. A la resta dels oceans, o sigui la major
part, la seva producció primària es molt baixa.

Els factors que controlen aquesta distribució son:

• La llum, la qual disminueix amb la profunditat

• Els nutrients, els quals es concentren en les zones

costaneres on hi ha una major entrada de biomassa.

• Les corrents marines, que provoquen emergències

de nutrients del fons marí donen lloc a grans zones
amb explosions de fitoplàncton (productor primari).

• L’herbívoria per part del zooplàncton cap al

fitoplàncton (productor primari)

34. Com s’explica que la producció dels grans mamífers sigui baixa (≈0.25 g C/m2/any) si poden
arribar a consumir el 28-60% de la PPN dels ecosistemes a on viuen?

Perquè al ser organismes endoterms, aquests perden la major part de la seva energia en forma de
calor i la respiració o la inverteixen en mantenir el seu metabolisme basal. A sobre cal tenir en
compte que no tot el que consumeixen s’assimila, per exemple en el cas dels mamífers herbívors;
de tot el que consumeixen, els excrements son la major part dels seus aliments consumits ja que
aquests són difícils de digerir.

35. A l’ecosistema A, la producció primària neta anual (PPN) és el 20% de la producció primària
bruta (PPB). A l’ecosistema B, la PPN és el 70% de la PPB. Que pots dir sobres aquests dos
ecosistemes i sobre els seus productors primaris?

Al ecosistema A → hi ha una PPN relativament baixa, de manera que es podria tractar d’un
ecosistema més madur; com un bosc completament format o que ja està finalitzant el seu
creixement i la majoria de l’energia que arriba en forma de llum és utilitzada per a processos de
respiració en comptes de síntesis, de manera que ja s’està estabilitzant en quant a la seva
producció.
 Al ecosistema B → hi ha una PPN relativament elevada, de manera que es podria tractar d’un
ecosistema més jove, en expansió de manera que encara no s’ha estabilitzat i esta en fase de
creixement.

36. És cert que els vertebrats marins tenen normalment baixes eficiències d’assimilació i de
producció? Perquè?

No exactament. Les taxes d’assimilació i producció no depenen de que siguin vertebrats marins o
terrestres, ja que tenen taxes similars. Els vertebrats, tant marins com terrestres, tenen altes o
baixes taxes o eficiències d’assimilació segons el que mengen. Així doncs, els vertebrats que siguin
herbívors tindran una eficiència d’assimilació més baixa que no els vertebrats carnívors que tenen
una taxa molt elevada, ja que mengen aliments molt similars al seu organisme i són més fàcils
d’assimilar. En quant a la taxa de producció, no dependria de si els vertebrats són marins o
terrestres i en aquest cas tampoc depèn de que siguin carnívors o herbívors, sinó que depèn
principalment de si els vertebrats són ectoterms o endoterms, ja que gasten molta més energia en
respiració els endoterms que els ectoterns, per tant la taxa de producció és més elevada en
ectoterms que no en endoterms.

37. Explica si és cert que els invertebrats, tant terrestres com marins, tenen en general baixes
eficiències d’assimilació i producció

No es cert. En el cas de l’eficiència de producció, els invertebrats són més eficients segons la seva
taxa metabòlica, en comparació als animals vertebrats. En el cas de l’eficiència d’assimilació,
aquesta taxa NO està relacionada amb animals vertebrats o invertebrats o en marins i terrestres,
sinó que depèn del seu tipus de dieta.

38. Comenta la frase: "La producció secundaria del ecosistema X es 120 kcal/m2".

Aquesta frase no es correcta ja que la producció, tant primària com secundària, s’expressa per
Kg/m2/any.

39. Explica quins seran els factors limitants de la descomposició de: a) un tronc a un bosc
tropical, i b) el cos d’un mamífer a la tundra.

Un tronc en un bosc tropical → el contingut de lignina del tronc, i altres molècules poc degradables, que
poden alentir el procés de descomposició.

El cos d’un mamífer a la tundra → la temperatura, ja que a la tundra les temperatures son baixes
alentint el procés de composició del cos. Un altre factor limitant seria l’aigua, ja que a la tundra hi
ha molt poca taxa d’evapotranspiració.

40. Explica i fes un esquema d’un cicle global i un cicle local de nutrients.

Cicle local de nutrients → fòsfor, on les entrades i sortides tenen a veure en si les roques es
trenquen o bé en si hi ha una resuspensió dels sediments.

Cicle global de nutrients → nitrogen, es pot desnitrificar i acabar a l’atmorfera i fixar-se i tornar al
cicle dels nutrients gràcies als bacteris fixadors del nitrogen.
41. Com afecta una pertorbació als fluxos de nutrients a un bosc? Que passaria als ecosistemes
aquàtics veïns?

En un bosc, una pertorbació als fluxos de nutrients provocarà una disminució de la biomassa i per
tant de la superfície de transpiració, augmentant així la seva taxa de lixiviació o rentat de nutrients.
És a dir, hi ha una gran disminució de l’entrada de nutrients i un augment de la seva pèrdua,
l’equilibri del cicle de nutrients es trencaria i aquest també.

42. És cert que quan major és la quantitat d’un nutrient a un compartiment, també ho és el flux
del nutrient que circula per aquest compartiment? Justifica la resposta.

No, ja que la quantitat de nutrients que hi ha a cada compartiment no està relacionada amb la seva
activitat, aquests circulen per uns compartiments determinats a una velocitat determinada. Per
exemple; pot haver-hi molts més nutrients en una roca, però entre una roca i l’atmosfera on hi ha un
major flux de nutrients es a l’atmosfera tot i que aquesta no tingui tants nutrients com a la roca.

43. Explica els principals factors que afecten a la velocitat de descomposició de la matèria
orgànica.

Temperatura → com més alta, més velocitat de descomposició. És un requeriment bastant

essencial per dur a terme la descomposició

Oxigenació → en condicions d’anòxia, o de poc oxigen, la velocitat de descomposició es redueix.

Aigua → a més aigua, augmenta la velocitat de descomposició.

Contingut de lignina i altres molècules poc degradables → la velocitat de descomposició

disminueix

44. Quin efecte té l’adició de nutrients sobre la producció primària i la secundària? Quines
interaccions té amb d’altres factors?

L’adició de nutrients augmenta directament la producció primària i augmenta indirectament la producció

secundària, ja que aquesta augmenta com més producció primària hi hagi. Els nutrients interaccionen
amb altres factors sent la llum el principal factor en ecosistemes aquàtics, on sistemes amb pocs
nutrients (oligotròfics) permet que l’aigua no sigui tant tèrbola i la llum pugui arribar a profunditats
majors, que en sistemes amb molts nutrients (eutròfics) on la llum no podria penetrar en profunditat
degut a la terbolesa. En sistemes terrestres interaccionaria més amb l’aigua, ja que com més
evapotranspiració hi ha més absorció de nutrients hi ha i més producció primària i secundària.
Grau de Biologia. Curs 2023-2024
Ecologia
Preguntes Tema 10

1. Quina és la diferència entre una successió secundària i una successió primària. Com influenciarà aquesta
diferència en el procés de successió

La principal diferència entre una successió primària i una secundària és l’estat inicial després de la
pertorbació. En el cas d’una successió primària es parteix d’un medi inert, sense cap llegat previ, mentre
que en el cas d’una successió secundària es parteix d’un llegat previ corresponen al ecosistema que hi
havia abans de la pertorbació i a partir del qual hi haurà una recuperació del sistema.
En el procés de successió aquesta diferència es reflectirà en el temps i en la varietat dels nous
ecosistemes; la successió primària és més lenta que la secundària ja que no es parteix de cap llegat i per
tant podrà donar lloc a ecosistemes completament nous i diferents als que hi havia previs a la pertorbació,
en canvi en la successió secundària, al partir d’un llegat, hi haurà un procés de successió més ràpid però
molt influenciat per aquest llegat, donant lloc a ecosistemes més semblants als que hi havia prèviament
a la pertorbació.

2. Posa 2 o 3 exemples de processos de successió primària, justifica per què consideres que són
successions primàries

Desaparició d’un glaciar, donant lloc a la roca nua → es tracta d’una pertorbació que dona lloc a un nou
medi sense cap tipus de llegat que pugui influenciar l’establiment de cap espècie, ja que al desfer-se el
gel no hi queda res.

Aparició d’una illa volcànica enmig del oceà → es tracta de la creació d’un nou hàbitat que podrà ser
ocupar sense cap tipus de llevat previ perquè acaba d’emergir “del no-res”, aquesta illa haurà de ser
ocupada des de cero.

Abandonament de xones destinades a l’extracció de petroli → no hi ha cap llegat gràcies a la intervenció

humana

3. Explica com es modifica la Producció Primària Bruta, la Producció Primària Neta i la Biomasssa vegetal
al llarg d’un successió. Fes una figura on es mostri aquesta dinàmica temporal.
4.
En una successió, al principi la producció primària bruta va en augment ja que hi ha un augment de la
biomassa, però com que n’hi ha tant poca es gasta molt poca energia en la respiració de manera que la
producció primària neta és relativament alta també. A mesura que augmenta la biomassa, la respiració
del sistema augmenta, i en conseqüència va baixant la producció primària neta, mentre que la producció
primària bruta i la respiració augmenten. Amb l’augment de la biomassa arribarà un punt on la producció
primària bruta serà equivalent o quasi equivalent al que es gasta el ecosistema en la respiració de manera
que la producció primària neta del ecosistema serà de 0 (des d’un punt de vista teòric).
5. Quines són les diferències entre la visió holista de la successió i la perspectiva més reduccionista, basada
en l’individu i la població?
La visió holista es més determinista, es basa en la teoria del equilibri i es centra en el funcionament global
des ecosistemes i no en cada un dels elements individuals que el composen. En aquest cas, la successió
es un procés determinista que ja està marcat des del primer moment i que implica el pas per diferents
estadis de les comunitats pertorbades, acompanyat de mecanismes que faciliten la successió d’unes
espècies cap a les següents, fins arribar a un estadi en equilibri amb el medi final anomenat clímax. En
canvi, en el cas de la perspectiva més reduccionista, es té una visió més estocàstica de les successions,
les quals estan marcades per un llegat previ i les alteracions físiques que ha patit el biòtop a causa de la
pertorbació. En aquest cas la recuperació de la comunitat no està determinada per el pas entre diferents
estadis marcats, sinó que la seva colonització estarà influenciada per certes condicions* del medi i les
espècies colonitzadores del seu voltant així com les interaccions entre les espècies que es formin al llarg
del procés de successió. Una diferència important respecte a la visió holista es que en aquest cas no es
pretén assolir un clímax i ni tant sols hi ha aquest concepte.

6. Quines dues característiques defineixen l’estabilitat d’un sistema natural davant un estrès o una
pertorbació.

- La seva capacitat d’aguantar o resistir l’acció d’un estrès sense que les seves propietats es vegin
modificades → Resistència
- La seva capacitat de retornar al seu estat original després de patir alguna modificació → Resiliència.

7. Quan volem caracteritzar la intensitat els efectes d’una pertorbació sobre un sistema natural, podem
parlar d’intensitat pròpiament dit o de severitat, en que es diferencien?

La intensitat d'una pertorbació es refereix a la força física o magnitud de la pertorbació, mentre que la
severitat fa referència a l'impacte o les conseqüències de la pertorbació sobre el sistema natural. En altres
paraules, la intensitat mesura la força de la pertorbació en si mateixa, mentre que la severitat mesura els
efectes o danys causats per aquesta pertorbació. Per exemple, en el cas dels incendis forestals, la
intensitat es pot relacionar amb la força del foc, mentre que la severitat es refereix als danys causats a la
vegetació o al medi ambient a causa d'aquest foc

8. Explica els diferents paràmetres que utilitzem per descriure un règim de pertorbacions.

Distribució espacial: fa referència a com les pertorbacions estan distribuïdes en l'espai.

Mida: es refereix a la grandària o escala de les pertorbacions.

Intensitat: mesura la força física o magnitud de la pertorbació.

Severitat: descriu l'impacte o les conseqüències de les pertorbacions sobre el sistema natural.

Freqüència: indica amb quina freqüència es produeixen les pertorbacions en un determinat període de
temps.

Recurrència: es refereix a l'interval de temps mitjà entre dues pertorbacions, és a dir, el temps mitjà
transcorregut entre dues pertorbacions successives.

Torn de rotació: representa el temps mitjà necessari perquè una pertorbació afecti una àrea determinada.

Predictibilitat: fa referència a la capacitat de predir les pertorbacions.

Sinergisme: es refereix als efectes sinèrgics d'altres pertorbacions, és a dir, com les pertorbacions poden
interactuar i augmentar els seus efectes quan es donen de manera simultània

9. Com pot influenciar la mida d’una pertorbació al procés de successió. Posa algun exemple.

Si una pertorbació es petita, aquesta només tindrà efectes ecològics petits i locals, de manera que el
procés de successió serà més ràpid i poc alterat.
En canvi, si una pertorbació avarca més superfície, majors seran les conseqüències ecològiques i a més
aquestes vindran acompanyades de processos lligats a l’àrea (els quals no son proporcionals a la mida
de l’àrea afectada) com ara; un augment de les erosions o una homogeneïtzació del paisatge. I en funció
de l’àrea afectada, també pot vindre acompanyada de canvis legislatius que permetin canvis lligats a la
 socioeconomia com ara; l’abandonament d’explotacions silvícoles i/o agropecuàries, la introducció de
pastures i conreus. De manera que les successions seran més lentes i estaran més modificades

10. Si analitzem el procés de recuperació de la vegetació després d’un incendi en una zona mediterrània.
Com pot el temps transcorregut entre aquest incendi i un incendi anterior influenciar en aquest procés de
successió de la vegetació després del foc? I com pot influenciar en aquest mateix procés la mida de la
zona cremada?

Si el sistema pateix incendis de forma recurrent i amb una alta freqüència, la seva resiliència es veurà molt
disminuïda ja que no hi haurà el temps de recuperació necessari per a que es doni el rebrot de les espècies.
A la llarga, hi haurà un procés d’autosuccessió, i a sobre el procés de recuperació serà més lent en el cas del
segon incendi, i probablement no es podrà assolir els nivells d’estabilitat previs a la pertorbació.
En el cas de l’àrea afectada; si l’incendi es petit sorgiran problemes ecològics a escala local, de manera que
serà més fàcil el procés de successió mentre que si l’incendi avarca més superfície, aquests problemes
ecològics s’agreujaran i a sobre vindran acompanyats de processos lligats al’àrea i també poden vindre
acompanyats de canvis socioeconòmics. Hi haurà més processos
d’erosió i pèrdues de la varietat d’espècies. I per tant es perd la comunitat tal i com era abans de l’incendi.

11. Imagina que tens un camp d’alfals que acaba de ser abandonat i que no preveus que sigui pasturat en
els següents anys. Què proposaries mostrejar per poder predir quines espècies trobaràs en la comunitat
de plantes que s’establirà en els primers 3 anys en aquest camp? Justifica la resposta.

El que mostejaria per predir quines espècies trobaré en la comunitat de plantes que s’establirà en els primers
3 anys en aquest camp seria si existeix en el sòl d’aquest camp, un banc de llavors o no. Ja que aquests
bancs representen un llegat de les espècies que hi havia en aquest camp, quan aquest no estava abandonat
i per tant si es torna a treballar, aquestes que estan en el banc, s’establiran durant els tres primers anys.

12. Tenim dues zones forestals on ha hagut un incendi de capçada, a l’estiu de fa dos anys, que va cremar
completament els arbres. Ambdues zones estaven cobertes per un bosc dominat per arbres d’alzina
(Quercus ilex) i pinassa (Pinus nigra). L’incendi A va afectar una zona força gran, aproximadament
2000 ha i a més va cremar completament tota la zona interior del incendi amb foc de capçada, de
manera molt homogènia i sense deixar cap arbre viu dins de la zona afectada. L’incendi B va cremar
força menys superfície, aproximadament 200 ha, i a més va ser molt heterogeni com es va cremar ja
que dintre de la zona cremada hi havia moltes zones relativament grans amb arbres vius sense cremar.
Digués quina seria la regeneració de les dues espècies d’arbres dominants (l’alzina i la pinassa) que
esperaries a les dues zones 2 anys després del foc, i justifica els motius de la teva resposta.

Les dues zones forestals afectades pels incendis A i B experimentarien processos de regeneració diferents,
donades les seves característiques específiques. En la zona A, on tots els arbres van ser afectats per un
incendi de capçada amb una superfície tan extensa, la regeneració podria ser desafiadora. Les alzines
(Quercus ilex) i les pinasses (Pinus nigra) podrien experimentar un procés de regeneració a partir de les
llavors que estaven al sòl (banc de llavors) abans de l'incendi, si aquestes han sobreviscut. Alternativament,
la colonització podria provenir de zones externes si les llavors es disseminen pel vent o altres vectors. Podrien
aparèixer primerament plantes herbàcies i arbustos pioners en aquesta àrea abans que els arbres comencin
a establir-se. La regeneració pot ser més lenta i requerirà temps perquè els arbres arribin a una mida
considerable. A la zona B l'incendi va ser menys extens i heterogeni, amb àrees on els arbres van sobreviure,
la regeneració pot ser més ràpida. Els arbres vius podrien proporcionar font de llavors i refugi per als
organismes que suporten el procés de regeneració. Les plantes herbàcies i arbustos podrien rebrotar i oferir
condicions més favorables per a la germinació de llavors d'alzines i pinasses. La regeneració podria començar
abans i ser més diversa, ja que es podrien establir noves plantes juntament amb la regeneració dels arbres.

13. A part de la competència, hi ha algun altre tipus d’interacció entre espècies que pot ser rellevant en un
procés de successió secundària? Posa dos exemples per il·lustrar-lo.

A part de la competència, un altre tipus d'interacció entre espècies rellevant en un procés de successió
secundària és la facilitació. Aquesta interacció es produeix quan una espècie modifica l'entorn de manera que
facilita l'establiment d'altres espècies. Per exemple, en un terreny post-incendi, les primeres plantes pioneres
poden crear condicions favorables per al creixement de nous individus, com ara retenir el sòl i proporcionar
ombra, facilitant així la colonització de noves espècies vegetals. Les relacions mutualistes, en què dues
espècies es beneficien mútuament, també poden ser rellevants en la successió secundària. Per exemple,
algunes espècies de plantes poden establir relacions mutualistes amb bacteris fixadors, els quals poden
proporcionar nutrients com nitrogen a les plantes i n’afavoreixen el creixement.

14. Posa algun exemple en que la pertorbació modifiqui el biotop i per tant condicioni la successió posterior.

Un incendi pot modificar el biòtop. En funció de la severitat de l’incendi, les espècies que sobrevisquin
seran diferents. Algunes espècies de formigues, com les formigues segadores, poden ser atraïdes per
les llavors de certes plantes després d'un incendi. Aquestes formigues recullen les llavors i les
emmagatzemen als seus nius. A mesura que recullen les llavors, actuen com a agents de dispersió,
plantant involuntàriament aquestes llavors en noves àrees. Aquest comportament pot afavorir la
regeneració d'espècies vegetals específiques que són preferides per les formigues. A més, les formigues
també poden contribuir a la millora del sòl mitjançant l'aeració i la incorporació de matèria orgànica, creant
condicions més favorables per al creixement de les noves plantes.

15. En les fases inicials després d’una pertorbació, per exemple un incendi, quins mecanismes permeten a
les plantes ser presents des del principi de la successió.

Hi ha tres mecanismes que han desenvolupat les plantes:

- Capacitat de rebrotar → hi ha gemmes de la planta es capaç de resistir al incendi, de manera que si hi
ha alguna gemma de la seva estructura que no ha estat danyada, tenen la capacitat de tornar a créixer a
partir d’aquella estructura. En aquest cas, son els propis individus que pateixen la pertorbació (incendi)
els que hi seran presents des del principi de la successió. Alguns exemples son l’alzina surera (les
gemmes de soca estan protegides per l’escorça) i l’alzina (les gemmes de soca estan protegides pel sòl)

Creació de propàguls resistents → altres plantes han desenvolupat la capacitat de crear propàguls
resistents que son capaços de germinar. En aquest cas els individus adults es moren però els seus
propàguls no (perquè son resistents) i per tant la població d’aquella planta resisteix. En aquest cas hi ha
una renovació genètica de la població. Un exemple són les pinyes dels pins, sobretot del pi blanc.

- Capacitat de colonització i dispersió → en aquest cas, la única manera que tenen les plantes
d’assegurar-se ser les primeres en una successió després d’un incendi és millorant la seva capacitat de
dispersió de les seves llavors a partir de les zones circumdants al incendi, de manera que també depèn
de la mida de la zona afectada. Aquestes espècies son claus en successions primàries ja que aquests
tipus de successions depenen únicament de les colonitzacions mentre que en les successions
secundàries ja hi ha un llegat en forma de banc de llavors i a més cal afegir-hi les espècies supervivents.

16. Digués si estàs d’acord amb aquesta frase ”els incendis forestals a la conca mediterrània estimulen
l’expansió dels pins”. Justifica la resposta.

Afirmació generalista, al mediterrani trobem tant pins piròfits (adaptats a sobreviure després d’un incendi);
Pinus halepensis i Pinus pinaster com pins que no son capaços de resistir els incendis; Pinus nigra i Pinus
sylvestris.

17. Digués si estàs d’acord amb aquesta frase ”La regeneració dels boscos mediterranis després d’un foc
segueix un procés d’autosuccessió”. Justifica la resposta.

No estic d’acord, ja que l’autosuccessió és un procés de regeneració que es dona als boscos
mediterranis,però que no explica totes les situacions.però que no explica totes les situacions. La
regeneració directa és el procés mitjançant el qual la base d’aquesta regeneració són el mateix conjunt
d’espècies existents abans de la pertorbació, el que implica que en pocs anys es restableix la comunitat
prèvia a la pertorbació. Hi ha boscos amb alta resiliència dominats per espècies rebrotadores (Q. Ilex,
cerrioides i suber) o espècies (P. Halepensis i pinaster) amb eficient reclutament de plàntules post incendi.
Però no és un patró general i el mecanisme no és aplicable a totes les situacions. Hi ha casos on les
probabilitats són superiors al 50% de manteniment del mateix tipus de bosc, però en d’altres és nul·la. I
per tant, en molts casos no es pot parlar de regeneració directa, ja que l’estructura i composició dels
boscos canvia.
18. En que es diferencien els mecanismes de facilitació, de tolerància i d’inhibició en el procés d‘una
successió.

Tots ells són mecanismes de producció d’una successió que succeeixen quan les espècies (pioneres)
modifiquen l’ambient. Es diferencien en la seva composició final.

Facilitació → els colonitzadors pioners milloren modifiquen l’ambient fins a arribar a un ambient entremig que
esdevé favorable per a les espècies successores, de manera que desplacen a les espècies pioneres.
Aquestes segones espècies establertes son més exigents amb l’ambient i eleven el seu grau de competència,
de manera que no afavoreixen l’entrada d’altres espècies i desplacen a les pioneres.

Tolerància → les espècies pioneres modifiquen l’ambient fins a un ambient entremig que els hi és relativament
favorable i que també ho és per a l’arribada d’altres espècies successores que no són tant competidores com
per a expulsar a les espècies pioneres. Ambdues espècies baixen la competència de l’ambient donant com a
resultat una composició final d’espècies que toleren certa competència i que s’han anat incorporat en diferents
moments de la successió (acumulació d’espècies).

Inhibició → l’ambient inicial és favorable per a les espècies pioneres les quals alhora són molt competitives
de manera que inhibeixen l’entrada d’altres espècies successores. La composició final del medi serà formada
per les espècies pioneres, les quals son molt dominants i no permeten l’establiment de qualsevol cap altre
espècie.

19. Explica que és l’efecte fundador en una successió. Com es pot demostrar que existeix aquest efecte?

L’efecte fundador és un teòric fenomen que és dona quan diverses espècies colonitzen un mateix hàbitat,
l’èxit de les quals depèn l’ordre de la seva arribada i la seva abundància. És a dir les espècies que arribin
primer i en més abundància seran les espècies predominants d’aquell ecosistema.

Així doncs és un sistema d’absolutament atzar en el que el primer que arriba s’ho queda. Això fa que hi hagi
molta variabilitat en la composició d’espècies en l’espai i el temps, la riquesa d’espècies és alta i hi ha una
escassa regulació per la competència ja que com hem dit, tots son igual de competitius.

A nivell experimental, es pot demostrar aquest efecte en una comunitat composta per tres espècies; si
n’extreus una i ambdues poblacions restants no augmenten el nombre d’individus deduírem que aquesta
comunitat està formada per l’efecte fundador. Exemple dels peixos damisel·la i els esculls de corall.

20. Quan després d’una pertorbació hi ha un procés de successió ecològica trobem que en alguns casos la
riquesa d’espècies és major en períodes intermedis d’aquesta successió. Es a dir que hi ha menys
espècies en zones que acaben de ser pertorbades i en zones que fa molt temps que es van pertorbar
en comparació amb zones que estan es una etapa intermèdia d’aquesta successió. (a) Explica quin
mecanisme de successió d’espècies pot explicar aquest comportament de la riquesa d’espècies al llarg
de la successió i explica per quin motiu passa això. (b) explica un altre mecanisme de successió que,
pel contrari, no comporti que el major nombre d’espècies es doni en etapes intermèdies de la
successió i justifica la resposta.

Mecanisme de facilitació → en aquest mecanisme, les espècies pioneres alteren el medi, creant un ambient
favorable per l’establiment d’altres espècies (faciliten la successió), quan aquestes espècies que
s’estableixen, al ser molt competitives desplacen a les espècies pioneres i al mateix temps impedeixen
l’establiment d’altres espècies no tant competitives. De manera que la riquesa d’aquesta successió es dona
en el punt intermedi, on hi conviuen les espècies pioneres i les espècies successores.

Mecanisme d’inhibició → si les espècies pioneres són molt competitives i dominants per a aquell
ecosistema, des del principi de la successió impediran l’assentament d’altres espècies, de manera que
l’augment de la riquesa es dona de manera gradual a mesura que altres espècies adaptades a altes
situacions de competència es van establint al ecosistema. La riquesa no arriba en el seu punt àlgid en les
etapes intermèdies de la successió, sinó que va augmentant contínuament al llarg de la successió.
21. Per què una tallada arreu dels arbres (és a dir quan es tallen tots) provoca una gran pèrdua de nutrients
del ecosistema?
Perquè hi ha una pèrdua d’entrada de nutrients per part dels productors primaris (acompanyada d’una gran
pèrdua de biomassa). Al eliminar els productors primaris no es recuperen els nutrients del terra que han fixat
els bacteris descomponedors, i augmenta la mineralització del sòl, alterant l’equilibri ecològic de la regió. A
més els nutrients es poden escapar amb l’aigua pel riu.

22. Digués si estàs d’acord amb aquesta frase “un paisatge en mosaic, és a dir amb diferents taques amb
comunitats vegetals en diferent procés de successió implica més riquesa d’espècies que si no hi hagués
pertorbacions”. Justifica el teu acord o desacord.

Afirmació errònia. Les pertorbacions poden general mosaics, augmentant la biodiversitat del sistema. Son les
pertorbacions les que mantenen un mosaic de comunitats.

23. Posa un exemple on diferents pertorbacions actuïn conjuntament sobre un medi i permetin una major
riquesa d’espècies que si no hi fossin.

Exemple de les sabanes africanes → allà, els focs i el grau d’herbívora son els principals responsables del
manteniment de dos estats estables molt diferents fisiognòmicament; bosc i pastura. No sempre les zones
pertorbades es tornen a ocupar fàcilment

24. Si tenim una regió coberta per un bosc homogeni i es veu afectat per diferents pertorbacions (foc o
tallades) durant 50 o 60 anys, al final del procés tindrem major diversitat d’espècies que en començar?

Depèn de la intensitat dels focs i de la seva freqüència

25. La pinassa (Pinus nigra) regenera bé desprès del foc? I el pi blanc (Pinus halepensis)? Per què?

Pinus nigra no, Pinus halepensis si (pinyes seròtines, aguanten bé les temperatures dels incendis)

26. Si comparessis la composició química de dues rieres properes, una que transcorre a través d’un bosc i
un altre que transcorre per una zona cremada recentment, i que abans del foc era un bosc molt similar
al de l’altre riera. Quines diferències esperaries trobar, per quin motiu?

Un augment de la mineralització provocada per les cendres en la vessant cremada, juntament amb un
augment de la livixació a causa del augment de nutrients ja que la biomassa restant no seria capaç
d’absorbir-los (augment de la concentració de nitrogen del riu, sobretot). Tota l’aigua que no
s’evapotranspira en la zona cremada també va a parar al riu, per tant també hi ha un augment del cabdal.

27. Sempre que es vol restaurar una zona natural que ha patit una pertorbació, té sentit retornar la zona a
com era abans de la pertorbació? Raona la resposta

No, a vegades és millor dura terme un procés de rehabilitació en comptes d’un de restauració o deixar
que la zona es regeneri de manera natural. La gestió de la zona es decideix en funció dels serveis
ecosistèmics d’interès. (la millor gestió sempre és deixar que la natura actuï sola).

28. Quin és l’objectiu general que busquem quan restaurem un ecosistema pertorbat?

L’objectiu principal és ajudar al sistema per a que quedi igual que abans de la pertorbació. Això es pot fer
augmentant la complexitat del ecosistema.
 PREGUNTES TEMA 11
A la sessió de preguntes es discutiran aquestes preguntes sobre el tema 11. Els primers 10
minuts haureu de respondre sense apunts una de les preguntes marcades en negreta.

TEMA 11

1. Que és el canvi global?.

És el conjunt de canvis i transformacions a gran escala producte de les activitats antropogèniques

que afecten el planeta. És un fenomen complex en el qual també intervenen diferents motors de
canvi, com el canvi climàtic, increment de gasos d’efecte hivernacle, forat de la capa d’ozó, entre
altres; i que actuen a diferents nivells sobre els ecosistemes

2. Explica les principals causes de l’augment de les emissions de CO2. Com varien entre
continents?

Les principals causes de l’augment del CO2 , per una banda, és la crema de combustibles fòssils i
els canvis en els usos del sòl. Els països més desenvolupats que pertanyen a Europa i Amèrica del
nord alliberen CO2 amb la crema de combustibles, mente que els subdesenvolupats en continents
d’Àfrica, Sud Amèrica ho fan mitjançant canvis al sòl. A Àsia hi son presents ambdós casos.

3. Quins són els principals gasos d’efecte hivernacle. Quines causes expliquen el seu augment
a les últimes dècades?

Diòxid de carboni (CO2): responsable del 60% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Provocades

per la combustió de recursos fòssils i la tal·la i crema de boscos.

Metà (-CH4): 18% de les emissions d’origen antròpic. Es dóna en ambients pobres de O2
relacionats amb

activitats agrícoles i ramaderes.

Compostos clorofluorocarbonats (CFCs): Tenen origen en les neveres, aires condicionats i

aerosols.

Òxid nitrós (N2O): Produïdes pels productes de nylon, cremes i fertilitzants

4. Perquè augmenta l’acidificació del mar? Quines conseqüències té sobre la vida als oceans?

L’acidificació del mar es produeix degut a que aquest absorbeix bona part del CO2 de l’atmosfera,
que reacciona amb l’aigua per formar àcid carbònic que és corrosiu pels esculls de corall, mol·luscs
i altres espècies. Aquesta acidificació perjudicarà greument el creixement dels esculls, la caciicació
d’organismes amb closca i alterarà la disponibilitat de certs nutrients com el ferro i el nitrogen. És
possible que també deixi penetrar més llum solar a aigües superficials i es provoqui la reducció de
la capacitat per disminuir sorolls de baixa freqüència.

5. Quin efecte pot tenir l’augment del CO2 sobre la producció agrícola?

Per una banda, pot ser beneficiós per als cultius ja que el CO2 pot actuar com a fertilitzant per a les
plantes. D'aquesta manera, el sector agrícola podria veure's beneficiat. No obstant això, l'augment
del CO2 també implica i va acompanyat d'un augment de la temperatura. Aquest augment de la
temperatura podria donar lloc a una sèrie de plagues per les quals els cultius no estarien preparats.
A més, això comporta un augment de la transpiració de les plantes i la disminució de la disponibilitat
hídrica, fent que les plantes hagin de lluitar contra situacions de sequera i, per tant, fent que aquest
augment de CO2 acabi sent perjudicial per a la producció agrícola.
6. Explica com pot afectar l’escalfament global a la mortalitat humana.

L’escalfament global a trets generals augmenta la mortalitat humana. Per una banda, canvia la
distribució dels vectors, ja que hi ha tota una sèrie de malalties que estan distribuïdes en unes
zones del planeta i aquestes augmenten o canvien la seva distribució en funció de com sigui la
temperatura, per tant, poden portar a una major mortalitat si s’extenen per àrees grans o si afecten
a poblacions que no estan preparades per combatre aquestes malalties. També si canvia la
distribució de les espècies ambientals canvia la distribució del pol·len, que provoca gran quantitat
d’al·lèrgies i mortalitat a molts països. Especialment es donarà en els països més pobres on els
tractaments son cars i no es poden assumir. Per una altra banda, en zones on es donen onades de
calor o fenòmens climàtics extrems, també hi ha més mortalitat.

7. Que es la pluja àcida? ¿Quins efectes te als sòls i als ecosistemes aquàtics?

La pluja àcida es genera quan diferents gasos provinents de processos industrials precipiten i
afegeixen àcids sulfúrics i nítrics en els cossos d’aigua provocant-ne l’acidificació amb un pH vora
3-4

Quan la pluja cau sobre ecosistemes aquàtics provoca l’acidificació del medi, la qual dóna lloc a
una debilitació de tots aquells que presenten estructures calcificades i la mort d’altres organismes
que no poden viure en aquestes condicions, o bé, perquè, tot i tolerar l’acidificació del medi,
estarien exposats a la pèrdua d’aliment o de l’hàbitat. Per tant, acaba provocant una alteració de
l’ecosistema marí i, en conseqüència de les xarxes tròfiques.

Aquesta pluja també cau a la terra i acidifica el sòl, danyant les arrels fines de les plantes,
provocant la mort de microorganismes i alterant la capacitat dels nutrients per estar solubles. Això
significa que els nutrients tenen menys solubilitat, de manera que la planta tindrà menys nutrients
solubles, menys arrels fines per captar-los i menys microorganismes per degradar la matèria. En
general, hi haurà un dèficit de nutrients.

8. Explica la doble tendència que s’observa als països desenvolupats i als tropicals en relació
als canvis d’usos.

Als països tropicals s’observa una desforestació molt important, es desforesten unes 13 hectàrees
l’any. La població d’aquests països es veu obligada a utilitzar aquests boscos per a l’agricultura i la
ramaderia per a poder sobreviure. Als països desenvolupats, per contra, la major part de la població
no es dedica a l’agricultura ni ramaderia, sinó que treballa en els sectors d’indústria i de serveis. Hi
hagut per tant, un abandonament de les zones agrícoles i canvis en les terres forestals. Així doncs,
trobem una reforestació.

9. Per quins motius la pluja àcida pràcticament no afecta negativament als boscos de la conca
mediterrània?

Perquè els sòls de la conca mediterrània són calcaris, és a dir, hi ha una elevada reserva de cations
al sòl. La pluja àcida reacciona amb aquests i en farà marxar una part per lixiviació. Al tenir aquesta
gran reserva els efectes serán molt menors en contraposició amb sòls de caràcter àcid, els quals
presentaran una reserva de cations molt menor i els efectes seran majors A més, a la conca
mediterrània, les pluges solen tenir un caràcter alcalí degut a que es donen pluges de fang
produïdes per la sorra que s’aixeca del desert del Sàhara. Aquestes pluges aporten més cations a
la reserva que trobem en els sòls calcaris de la zona.

10. Que causa la formació d’un forat a la capa de ozó?

Els compostos clorofluorocarbonats (CFC) en arribar a l’estratosfera es trenquen per acció de la

radiació UV. En aquesta reacció s’alliberen els àtoms de clor, els quals reaccionen amb les
molècules de d’ozó (O3) i s’unirà a un àtom d’oxigen. Quan aquesta molècula d’un àtom de clor i un
d’oxigen reaccioni amb una altra molècula d’O3 s’alliberaran del clor els dos àtoms d’oxigen formant
O2 i l’àtom de clor pot tornar a reaccionar. D’aquesta manera la capa d’ozó va reduint-se.
11. Que són les zoonosis? Explica els principals factors que les provoquen.

Les zoonosis són malalties infeccioses que poden ser transmeses naturalment entre animals
vertebrats i humans. Aquestes malalties poden ser causades per bacteris, virus, fongs o altres
agents infecciosos. La transmissió de les zoonosis pot ocórrer a través del contacte directe amb
animals infectats, el consum d'aliments o aigua contaminats, la picada de vectors (com ara
mosquits o puces) o altres formes de contacte amb fluids corporals contaminants. Els principals
factors que les provoquen son:

Contacte amb animals: Interacció directa amb animals infectats o portadors dels agents patògens.

Consum d'aliments contaminats: Ingesta d'aliments d'origen animal contaminats amb agents
infecciosos.

Vectors: Transmissió a través de vectors com mosquits, puces o altres portadors de malalties.

Canvis en l'ús del sòl i desforestació: Alteració dels hàbitats naturals que augmenta el contacte
entre humans i animals salvatges.

Canvis climàtics: Variacions climàtiques que poden afectar la distribució i comportament dels
vectors de malalties.

Resistència als antimicrobians: L'ús inadequat d'antibiòtics en la producció animal pot contribuir al
desenvolupament de resistència antimicrobiana.

L’elevada abundància i densitat de poblacions humanes i de bestiar i aviram domèstics.

Augment de la pobresa, la marginalitat i les migracions humanes → cada cop hi ha més persones al
món i no poden viure amb els recursos que tenen a les zones on viuen i quan arriba unamalaltia a
aquella zona té una extensió molt gran perquè hi ha poc control.

Elevat transport de persones, animals, plantes i materials entre continents

12. Explica els patrons de variació de la quantitat d’aigua disponible al planeta a finals del segle
XXI. Quina importància tenen aquest patrons per la vida a la terra?

Augment de la variabilitat climàtica: Es preveu un augment de la variabilitat climàtica, amb

esdeveniments extrems com sequeres més intenses i inundacions més freqüents. Aquesta variabilitat
pot tenir un impacte directe en la disponibilitat d'aigua.

Canvis en els patrons de precipitació: Les prediccions indiquen canvis en els patrons de precipitació,
amb algunes regions que experimentaran un augment de la pluja i altres una disminució. Això pot
afectar les fonts d'aigua i la disponibilitat d'aigua per a les comunitats i els ecosistemes.

Fusió de glaceres i neu: Amb l'augment de les temperatures, les glaceres i les neus podrien fondre's
més ràpidament, afectant la disponibilitat d'aigua als rius i els sistemes hídrics alimentats per aquesta
fusió.

L'impacte d'aquests patrons de variació en la vida a la Terra és significatiu. La disponibilitat d'aigua és

essencial per a tots els éssers vius i per a moltes activitats humanes. Canvis en els patrons de
precipitació i la fusió de les glaceres podrien afectar la disponibilitat d'aigua per al consum humà, la
producció agrícola i la supervivència dels ecosistemes aquàtics i terrestres. Les sequeres i les
inundacions més extremes podrien generar problemes de seguretat alimentària, aigua potable i podrien
provocar desplaçaments massius de població. Per tant, la comprensió i la gestió d'aquests patrons de
variació són crucials per a la sostenibilitat i el benestar de la vida a la Terra.

13. Explica que és l’efecte hivernacle i com ha canviat les últimes dècades.

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que manté la Terra a una temperatura adequada per a la
vida. Quan la radiació solar arriba a la superfície de la Terra, part d'aquesta radiació és absorvida i
una altra part es reflecteix cap a l'espai. La Terra, a la seva superfície, irradia energia de nou cap a
l'espai en forma de radiació infraroja. L'efecte hivernacle es produeix quan determinats gasos
 atmosfèrics, coneguts com a gasos d'efecte hivernacle (GEH), capturen aquesta radiació infraroja i
la reemeten de nou cap a la superfície terrestre. Aquest fenomen crea una capa de retenció de
calor a l'atmosfera, contribuint a mantenir la temperatura de la Terra a nivells adequats per al
desenvolupament de la vida.

les emissions antropogèniques (generades per l'ésser humà) de gasos d'efecte hivernacle, com el
diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), i el vapor d'aigua, han augmentat considerablement en les
últimes dècades, principalment a causa de la combustió de combustibles fòssils, la deforestació i
altres activitats humanes. Aquest augment en les emissions de GEH ha intensificat l'efecte
hivernacle, causant un augment en la retenció de calor a l'atmosfera i contribuint al que es coneix
com a canvi climàtic o escalfament global. Els efectes del canvi climàtic causats per l'augment de
l'efecte hivernacle inclouen l'augment de les temperatures mitjanes de la Terra, canvis en els
patrons de precipitació, fenòmens meteorològics més extrems com sequeres, inundacions i
tempestes, així com altres impactes en els ecosistemes i la biodiversitat

14. Quina relació hi ha entre l’efecte hivernacle i: a) l’ús agrícola de zones forestals, b) l’activitat
industrial?

L'ús agrícola de zones forestals:

Deforestació: L'eliminació de boscos per a l'ús agrícola implica la pèrdua de vegetació que absorbeix
naturalment el diòxid de carboni (CO2) de l'atmosfera. Aquesta deforestació allibera a l'atmosfera grans
quantitats de CO2 emmagatzemat en la biomassa dels arbres, contribuint a l'augment del CO2
atmosfèric i intensificant l'efecte hivernacle.

Canvis en l'ús del sòl: L'ús agrícola pot implicar canvis en els patrons de vegetació i en els sòls, afectant
les emissions i absorcions de GEH. Per exemple, algunes pràctiques agrícoles poden alliberar gasos
com el metà (CH4), un potent gas d'efecte hivernacle.

L'activitat industrial:

Emissions de CO2 i altres GEH: La majoria de les activitats industrials, especialment aquelles que
utilitzen combustibles fòssils, com el carbó, el petroli i el gas natural, alliberen grans quantitats de CO2 a
l'atmosfera. Les emissions industrials també poden incloure altres GEH com el metà (CH4) i l'òxid de
nitrogen (NOx), que contribueixen a l'efecte hivernacle.

Processos industrials: Algunes activitats industrials poden alliberar substàncies que contribueixen als
GEH. Per exemple, la producció de ciment pot generar CO2 com a subproducte del procés químic.

15. Quins impactes tenen els incendis forestals sobre el clima global? I la tallada de boscos?

Incendis Forestals:

Alliberament de CO2: Els incendis forestals alliberen grans quantitats de diòxid de carboni (CO2) a
l'atmosfera, ja que la biomassa dels arbres cremats es converteix en gas. Aquest alliberament
contribueix a l'augment del CO2 atmosfèric, un gas d'efecte hivernacle que contribueix al canvi
climàtic.

Partícules i aerosols: Els incendis emeten partícules i aerosols a l'atmosfera, com a fum i cendra.
Aquests poden afectar la qualitat de l'aire i tenir impactes a curt termini sobre la temperatura i els
patrons de precipitació, així com afectar la salut humana.

Canvis en la reflectància de la superfície: Després d'un incendi, la superfície del sòl pot canviar, ja
que la vegetació ha estat cremada. Això pot afectar la reflectància de la superfície, alterant els
patrons de radiació solar i contribuint als canvis climàtics locals.
 Tallada de Boscos:

Pèrdua de capacitat de captura de carboni: La tallada massiva de boscos elimina la seva capacitat
de capturar diòxid de carboni (CO2) de l'atmosfera a través de la fotosíntesi. Aquesta pèrdua
redueix la capacitat dels boscos de mitigar el canvi climàtic actuant com a sumidors naturals de
carboni.

Alliberament de CO2: La tallada i la degradació dels boscos poden alliberar grans quantitats de
carboni emmagatzemat a la biomassa dels arbres. Aquest alliberament contribueix a l'augment del
CO2 atmosfèric i, per tant, a l'efecte hivernacle.

Canvis en els patrons de precipitació: Els boscos influeixen en els patrons de precipitació a escala
local i regional. La seva eliminació pot afectar la circulació atmosfèrica i la distribució de la pluja,
tenint conseqüències sobre els sistemes hidrològics.

Canvis en la reflectància de la superfície: La tallada de boscos també pot modificar la reflectància

de la superfície terrestre, afectant els patrons de radiació solar i contribuint als canvis climàtics
locals

16. Com pot afectar l’augment de la temperatura de la terra als processos biològics implicats en el cicle
del carboni (fotosíntesi i descomposició de la matèria orgànica)?.

Fotosíntesi:

Increment de l'activitat inicial: L'augment de la temperatura pot augmentar l'activitat fotosintètica de

les plantes, ja que aquest procés és en gran part impulsat per reaccions bioquímiques que
s'acceleren amb temperatures més altes. Això podria resultar en una major captura de diòxid de
carboni (CO2) de l'atmosfera per part de les plantes.

Desacceleració a temperatures extremes: Malgrat l'augment inicial d'activitat, a temperatures

extremadament altes, la fotosíntesi pot desaccelerar-se o fins i tot inhibir-se. Això podria tenir
conseqüències negatives per a la captura de carboni per part de les plantes.

Descomposició de la Matèria Orgànica:

Acceleració de la descomposició: Les temperatures més altes poden accelerar els processos de
descomposició de la matèria orgànica en el sòl. Aquests processos són impulsats per
microorganismes que descomponen la matèria orgànica en compostos més simples. Un augment
de la temperatura pot accelerar aquestes reaccions, alliberant més ràpidament el carboni
emmagatzemat en la matèria orgànica.

Augment de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle: Amb l'acceleració de la descomposició, es

poden alliberar més ràpidament gasos com el diòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4) al sòl i,
eventualment, a l'atmosfera. Això pot contribuir a un cercle de retroalimentació positiva, ja que
l'emissió addicional de gasos d'efecte hivernacle pot intensificar el canvi climàtic, creant condicions
que fomentin encara més l'escalfament global.

17. Com pot influir en les poblacions humanes l’augment del nivell del mar? I sobre els ecosistemes
costaners?

L'augment del nivell del mar pot tenir impactes significatius en les poblacions humanes i els
ecosistemes costaners. A les àrees costaneres, això pot provocar la pèrdua de terres habitables,
inundacions i intrusió salina, afectant la seguretat, la infraestructura i els recursos hídrics. A més,
els ecosistemes costaners, com manglars i zones humides, poden patir la pèrdua d'hàbitats i canvis
en la biodiversitat, mentre que les activitats de pesca es veuen afectades per les alteracions en els
hàbitats marins. La gestió i planificació adequades són crucials per abordar aquests reptes i mitigar
els impactes negatius de l'augment del nivell del mar.
18. Explica una mesura d’adaptació que proposaries per un determinat impacte que determini una
vulnerabilitat en (a) ecosistemes d’alta muntanya, (b) el sector turisme costaner; (c) ecosistemes de
ribera.

Ecosistemes d'Alta Muntanya:

Mesura d'Adaptació: Creació de corredors ecològics per facilitar la migració de la fauna en resposta al
canvi climàtic. Aquesta mesura milloraria la resiliència dels ecosistemes d'alta muntanya davant de
desplaçaments de les espècies causats per l'escalfament global.

Sector Turisme Costaner:

Mesura d'Adaptació: Implementació de plans de gestió del turisme sostenible i diversificació d'ofertes
turístiques. Aquesta estratègia ajudaria a reduir la pressió sobre els ecosistemes costaners i a
assegurar la sostenibilitat del sector turístic davant dels canvis climàtics.

Ecosistemes de Ribera:

Mesura d'Adaptació: Restauració i conservació de corredors fluvials i zones d'inundació. Aquesta acció
milloraria la resiliència dels ecosistemes de ribera davant de canvis en els patrons d'inundació i la
pèrdua d'hàbitat, protegint la biodiversitat local.

19. Explica que són la mitigació i l’adaptació al canvi global. Dona un exemple d’una mesura de cada
tipus.

MITIGACIÓ: conjunt de mesures que es basen en reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle
que donen lloc al canvi climàtic.

Exemple: Per disminuir la despesa energètica i les emissions de gasos d’efecte hivernacle que
comporta la producció de plàstics i envasos d’un sol ús, eliminar-ne el seu ús en els sector comercial.

20. ADAPTACIÓ: conjunt de mesures per fer front als impactes del canvi global.

Exemple: Per tal de disminuir l’impacte que produeix el consum de carn sobre l’explotació de conreus i
la despesa hídrica, promoure la reducció del consum de carn i promoure el consum de productes
d’origen vegetal.