Mcur-h N2~ - KA' ('.~ ,L,) .

¡¿~
r. __ \ (j-~ ¡
I • A.
.
~'4.'0"01', J-~
, (.901~J
h;.,ccY'\I'an,y"¡ ~v- · ( ¿¿~, c · (j.J ~w, 'J.}. './,
Jc..ru LoV\c;. o
~ ('to . o '-1"' - __) )
G.­

Bases teoriques que

fonamenten
La psicomotricitat

2.1. El terme psicomotricitat

La psicomorricirar és una disciplina jove que ha anar prenent cos des que
Ernesr Dupré va urilirzar el terme per primera vegada el 1925 vinculat a la
relació que hi havia entre alguns trastorns mentals i les alteracions corporals
i de moviment que presentaven els seus pacients.
Des de llavors i fins I'acrualitat, la psicomotricitat ha evolucionar en tres
ambits: terapeuric, educariu i preventiu. Tots ells han estat fonamentats per
esrudis científics de disciplines com la medicina: Ajuriaguerra (1973), Zazzo
(1975); la psicologia: Wallon (1974), Gesell (1967); o I'educació: Le Boulch
(1983), Picq i Vayer (1969), Lapierre i Aucoururier (1974, 1977a i 1977b), per
citar-ne alguns dels més rellevants,
En el contexr geografic més proper, a principis deis anys 70 del segle xx, la
psicomotricirat va entrar amb forc;:a als centres d'educaci6 especial, a les escoles,
a centres específics i, de manera tímida, a la universitat, amb aportacions molt
significatives que van fer possible que la psicomotricirar hagi arribar a ser una
realitat present que queda recoJlida en els currícwums escolars vigents.
Es pot considerar el cos des de diferents ambits, cadascun dels quals
condiciona un ripus d'abordarge psicomotor. Citant a Lapierre i Aucoururier
(1989, p. 59):

En la superficie, en el nivel más aparente, el cuerpo instrumental; equilibrio,

coordinación general y oculomanual, lateralidad, etc.

Por debajo, todo un substrato cognitivo, muy vinculado a la motricidad volun­

taria, a la acción, a las experiencias sensoriomotrices y posteriormente percep­

•
 tivomotrices; cuerpo propio, esquelll,l COIpll h ll. fltgttnlz,1.ción y estructuración
espaciotemporal, organización semánric.'\ ti pan lr de las nociones fundamen­
tales, etc.
Más profundamente todavía, toda la organización tónica, involuntaria, es­
pontánea, parte integrante de la vivencia afectiva y emocional, vinculada
forzosamente a las pulsiones, a las prohibiciones, a los conflictos relacionales
y al inconsciente; un obrar espontáneo, cuya significación simbólica no pue­
de ser ignorada.
Finalmente, lo que nos parece actualmente ser el núcleo más profundo de la
personalidad, toda una problemática fantasmática, ligada a la vivencia ima­
ginaria del cuerpo en su relación con el otro y con el mundo. Un imaginario
inconsciente que condiciona toda la vida relacional.
Existen necesariamente interacciones e interferencias entre esos distintos ni­
veles y la mayoría de los actos de la vida corriente están predeterminados
por influencias a la vez corticales y subcorticales, corticomotrices y tónicas,
conscientes e inconscientes, racionales, simbólicas y fantasmáticas.
Aquesta cita exemplifica com el concepte de cos del qual es parteix de­
termina les diferenrs correnrs, tendencies i escoles que acrualmenr existei­
xen i que, malgrat l'enfocamenr practic sigui divers, els conringuts són els
mateixos: el cos, l'acció, el movimenr i el pensamenr, que es concreten en
les diferenrs formes de represenració: oral, verbal, manipulativa i plastica.
El Forum Europeu de Psicomotricitat, en un inrenr unificador, I'any 1996
proposa una definició del terme psicomotricitat, la qual és revisada per la
Federación de Asociaciones de Psicomotricistas del Estado Español (FAPee)
(2015):
Basado en una visión global de la persona, el término psicomotricidad integra
las interacciones cognitivas, emocionales, simbólicas y sensoriomotrices en
la capacidad de ser y de expresarse en un contexto psicosocial. La psicomo­
tricidad, así definida, desempeña un papel fundamental en el desarrollo
armónico de la personalidad. Partiendo de esta concepción, se desarrollan
distintas formas de intervención psicomotriz que encuentran su aplicación,
cualquiera que sea la edad, en los ámbitos preventivo, educativo, reeducativo
y terapéutico. Estas prácticas psicomotrices han de conducir a la formación,
a la titulación y al perfeccionamiento profesional y constituir cada vez más
el objeto de investigaciones científicas.
La mateixa FAPee (2015) anlplln ;l\ I IlC~ 1.1 dchnició, aporrant que:
La psicomotricidad es una disciplina que, basándose en una concepción in
tegral del ser humano, se ocupa de la interacción que se establece enl rt" rI
conocimiento, la emoción, el cuerpo y el movimiento y de su imporr:w d ..
para el desarrollo de la persona, así como de su capacidad para expresar~t' y
relacionarse en un contexto social.
Partiendo de esta concepción se desarrollan distintas formas de intervc.nd flll
psicomotriz que encuentran su aplicación, cualquiera que sea la edad, el) lu~
ámbitos preventivo, educativo, reeducativo y terapéutico.
Duranr tota la trajectoria d'afermament professional, es fa palesa la nc
cessitat de fer una inrervenció interdisciplinaria, sense la qual la PSicOJllll
tricitat no té sentir com a materia amada, sinó com una activitat globa lil
zada i transversal en un treball en xarxa, ja sigui en I'ambit educatiu. ~k la
salur o en el context social en que es desenvolupen els infants. Es parteix dc
la idea que els infants són éssers socials capac¡:os de construir la seva pn"pi,1
historia a través de les relacions que estableixen amb les persones del S('II
enrorn.
Es pretén que I'infant se senti lliure de fer i manifestar-se en un espai
pensat perque aixo sigui possible, sobretot a través del seu moviment i del S~'II
cos i on el joc és I'eina per excel·lencia.
2.2. La psicomotricitat com a eina d'aprenentatge
Creiem que no és gaire difícil que els professionals de I'educació infalllil
i del primer cicle de primaria estiguin d'acord que l'educació dels infalll s
d'aquestes edats esta orientada a aconseguir el seu desenvolupament global.
harmonic i integral. On hi pot haver diferents punts de vista és en defin ir
l'eix, el nudi o la base d'on partir per aconseguir-ho.
La propia vivencia de l'infant a través del seu cos i moviment s'inicia i
manté durant tot el procés d'aprenentatge i pren especial rellevancia en l'c:d u
cació psicomotriu, que cal desenvolupar a nivell practic amb una intervcndn
que es nodreix d'una metodologia característica.
Franc i Giménez (2001, p. 5) consideren que la intervenció psicomotriu
el «conjunt d'accions intencionades i intencionals que realitzem a partir i atril
vés del moviment per promoure el desenvolupament harmonic de la persona.
la integraci6 de les djferents funcions i l'ae i suslcm aci6 de la comunicaci6,
base de la socia\itzaci6».
Aquest plamejamem educatiu no és exclusiu de la psicomorricitat i pot
estar presem en diferems situacions educatives de qualsevol emorn d'apre­
nematge escolar. Sugrafies i Angel (2007) apumen com a possibilitats les
activitats i rutines quotidianes, els jocs i activitats espom~mies i les activitats
dissenyades pels docems ja siguin a l'aula o a la sala de psicomorricitar. Com
més equilibri i relació hi hagi emre aquestes diferems siruacions, més globals
i significatius seran els aprenematges que l'infam adquireixi.
Perque l'educació psicomotriu sigui realmem efica<;: i coherem no pot es­
tar amada i referir-se només a una sessió una hora fixa a la setmana i amb
poca coordinació emre els diferems docems que imervenen en un mateix grup
d'infams.
Les diferems situacions d'imervenció psicomorriu s'han de programar, com
qualscvol alrre aspecte del currículum d'aprenematge dels infams d'educació
in fillltil, emrella<;:am les diferems arees d'aquesr. Els educadors han de tenir
chus quins són els objectius i comingurs que es persegueixen des d'una visió
de conjum si es vol optimitzar un desenvolupamem harmonic i una conso­
lidaci6 de capacitats i aprenematges equilibrats a nivell morriu, cognitiu i
socioatectiu. Pensar i planificar previamem i avaluar duram i posteriormem
t';s garamia d' exit, de coherencia i que la psicomorricitat esta. imegrada en les
tres arees del currículum oficial, aportam bases per l'aprenematge des de la
rransversalitat i la globalitat.
Aquesta programació no s'emén des de la rigidesa i la immobilitat, sinó
que es considera que ha de ser oberta, flexible i sistematica. El disseny base
o inicial hi ha de ser, pero es pot anar modelant per donar resposta a les ne­
cessitats que es vagin manifestant tant a nivell individual de cada nen i nena,
com del grup d'infants en conjunto
Programar també ens ajuda a concretar la metodologia i a contemplar de
forma ajustada els recursos necessaris. És el que en psicomorricitat s'anomena
el dispositiu de La sessió i abasta l'espai, els materials, el temps i el paper de
l'adulr.
2.2.1. Metodologia i eixos teorics que fonamenten
la psicomotricitat
La finalitat de la metodologia psicomorriu és que l'infant vagi assolint ob­
jectius, adquirim capacitats, consrruint coneixemems i desenvolupant com­
percncies a partir de la vivenda i !,,,,,'rllul II lleriol'iczaci6 de l 'cxpc rl~"d
corporal i motriu.
Partint dels imeressos, mOlÍv.ldlln,\ I II <:LC1osil;lrs deis infants, s'of'trc!l( 1111
entorn estimulam pIe d'at(::cre, conliuI1C¡;1 i segurerat, on, a rravés de l'llC.tlvh "l
espontania lúdica i no directiva, cada /len i nena es va construint a si m .11
alhora que interacciona amb els altl'es inEmts, els espais, els marcri :l l.~
adulrs.
Es considera que una bona manera de despertar l'interes i les ~;JI\
d'aprendre és proposam, guiam i oriemant I'acció dels infants, porencÍll 1lI ,,1
ruacions lúdiques i creatives tant a nivell individual com grupal, que l'ajudrll
a desenvolupar-se de forma auronoma.
Coincidim amb molts alrres aurors (Boulch, 1983; Franc, 2001; Lapl(, I'
i Aucoururier, 1977c; Sugrafies i Angel, 2007) que hi ha dues parauk's l h,"
en la metodologia psicomotriu: vivencia i interiorització.
La vivencia psicomorriu, per a Sugrañes i Angel (2007, pp. 35-36), él> IIIIIHI
activitat significativa, sovint global, sempre gratificant, carregada d 'arc(,;llv
tat, de plaer i d'imaginació, en la que l'infant se sent protagonista».
Linfant se sent protagonista i lliure perque pot experimentar el plaer ",'n.
soriomotor de pujar, baixar, córrer, gronxar-se, saltar, enfilar-se, grimp.H. "l.
dar, girar, arrossegar-se, caure, etc. És a dir, jugar lIiuremem des d'un Cili O' n
segur que permet passar de les sensacions corporals a estats tonicoemodnlllll
plaems i a les expressions simboliques.
És un moment en que l'infant realitza l'activitat:
Amb els mÍnims condicionants externs, en el sentit de no O1a 1'1.;11, I
direccions tancades, en un entorn de joc permissiu, desculpahilil l.illu
i comenidor, en el qual es pugui expressar comodament manile" .. ",
els seus desitjos i carencies, les seves capacitats i limitacions, les IirV"
pors i frusrracions amb la seguretat i rranquil.litat que donen salwl ~
mirat, escoltat i estimat (Franc, 2001, p. 8).
La interiorització comporta afavorir el distanciament per donar siglllfi••11
al que s'ha viscur passant de l'acció al pensament (Wallon, 1974). PI"I l\III
tribuir al desenvolupament global de l'infam, és imprescindible: que. t1t'IoI"
de la vivencia, es faciliti un temps, un espai i uns materials per COllllf'l ,...,
la sensoriomotricitat amb la cognició, on puguin emergir em()doll ~ I ~C:!H ¡'
ments. Cal contemplar diverses formes de representació a través de- t1I1 C I'~ 1I1
materials i instruments, que donin accés a llenguatges simbolics i :lb"I''Ú( 1
segons sigui el grau de maduració psicologica de l'infant.
 En paraulcs de Llorca i Vega (1998, p. 42): Tor seguit s'exposen :llgUIll> dchi ((11111" 11 11"111 10 que perrnecran ol'gan h"Ir 1
sessions de psicomorricitar.
Sempre s'ha d'acabar amb un temps de distanciament; aquest s'acon­
segueix bé per l'accés espontani o suggerit a l'espai de representaci6, Espai
per acabar amb un dibuix, una can<;:ó, una historia sobre el que han L'espai és el marc físic on es dcscnvolllpa In sessió, tam la vivencia :wlÍva ¡ \l 1 C'~
viscut a la sala, o una verbalització on els infants expliquen a que tiva com la interiorització.
han jugat, que és el que més els ha agradat, etc. Garantint així que hi Als infants els agrada jugar en un espai que hagi estat preparal t' \ p Ct 111 1
ha una separació i elaboració cognitiva sobre a110 viscur a nive11 toni­ ment per a e11s i els tranquil.litza trobar-lo amb un cert ordre concgm. ;.1'111
coemocional. els ajuda a sentir-se segurs i així avan<;:ar en les seves descobertes i "prC'nC"1I
tatges.
El següent esquema mostra com es caracteritza la metodologia psicomo­ Cal que es distribueixin i projectin els diferents espais, tenint en compl
lrill i com cada aspecte connecta i enriqlleix els altres actuant conjllmament la següent premissa:
per evidenciar i desenvolllpar la unitat i integritat de la persona.
El fet que l'espai sigui suficientmem ampli com per facilitar la pCl'ccP\ 1(, el
diferents objectes, i que la seva distribució respongui a determjnal ~ l ' , hrrl
de funcionalitat, estetica, ordre i conservació, tindra a la fon;:a una \ h l\11Il
ció en les activitats de l'alumnat i en la dinamica que s'origini en d ~1\l 1' .
pero, especialment, influira positivament en la interiorització de les vlvrll
cies. Iguaiment, fara que els infants siguin cada vegada més cOllsd C' lI\ ~ .Ir!
-----+
que fan i per que ho fan i, en conseqüencia, aprenguin a de&lir ¡ ;) phlll Hi,
Habilitats provocant
Capacitats la seva activitat. (Sugrañes i Angel, 2007, pp. 41-42)
Emocions
Senti nents Partint d'aquest plantejament, algunes de les característiques que huurlrll
Act tuds de tenir els espais on es desenvolupi la imervenció psicomotriu s6n:
Va ors
Pensaments
• Ampli: ajuda a potenciar els despla<;:amems, l'autonomia, la intemcdl/,. 1
Sensacions
Experimentació comunicació, la socialització i que els canvis d'activitat no reslIlrin ," 11m
Prendre consciencia de
la propia acció
Motivació plicats.
EspontaneTtat Pintura
s'asso leíxen Expressar sentiments lacilitant • Accessible: que faciliti les entrades i sortides.
Joc Modelat
Projectar emocions • Practicable: facilitador de l'acció dels infants.
Creativitat Construccions
Elaborar percepcions
Coneixer els propis
Comunicació • Lluminós: a ser possible, amb 11um natural.
Estabilitat
límits • Versatil: que permeti canvis i modificacions amb facilirar, per cXl'mpl
psicoafectiva
enfosquir-lo quan es necessiri.
• Polivalent: que es pugui dedicar a altres activitats.
Figura l. Esquema de la metodologia psicomotriu.
• Harmonic: ajustat, equilibrat i que faciliti l'orientació i estruccunll ¡,', d
l'espai en el seu sentir amplio
El professional que es plantegi aquest tipus de metodologia necessira conei­ • Atractiu: que convidi a l'acció.
xer i concretar tot un seguit d'estrategies organitzatives relacionades basica­ • Flexible: que s'ajusti als objectius i al !"irme deis infants a cada scslli6.
ment amb l'espai, els materials, el temps i el rol del mestre o psicomotricista. • Segur: que garanteixi la segurera.r fís ica i emocional deis infanrs.