PROGRAMACIÓN

CURSO
2023-2024
ASIGNATURA:

CONSERVATORIO PROFESIONAL DE MÚSICA

“ Guitarrista José Tomás” DE ALICANTE

PROFESOR: Remigi Roca Fernández

OBJETIVOS
Introducción:
Adaptándonos a las directrices de la normativa para el funcionamiento de la assignatura
“” en las enseñanzas profesionales, proponemos, a la luz del listado que nos ha sido
facilitado por la jefatura de estudios la formación: Flautas, clarinetes, saxos (2 altos, 2
tenores, 1 barítono), trombones (3 + trombón bajo), trompetes (4), Sección rítmica
(piano, guitarra, contrabajo o bajo eléctrico, batería).
Es necesario señalar que los objetivos que a continuación señalaremos pueden
conseguirse con ésta o cualquier otra plantilla big bandl ya que la intención bàsica
consiste en la intervención práctica del instrumentista en una agrupación bajo las
directrices de un director.
Dada la complejidad o los problemas que puedan presentar los alumnos en el dominio
de su técnica por los cursos en los que se encuentran, habrá que adaptar la dificultad del
repertorio a sus posibilidades técnicas o a la realidad de la plantilla instrumental en cada
caso.
Los objetivos de la enseñanza de big band serán los mismos para todos los cursos en las
enseñanzas profesionales y tenderán a desarrollar en los alumnos las capacidades
siguientes:
1.- Profundizar en el conocimiento de los diferentes estilos y de los recursos
interpretativos de cada uno de ellos.
2.- Elaborar criterios personales y razonados sobre cuestiones estéticas a través del
trabajo del profesor y de la experiencia del grupo que le permitan al alumno cumplir con
su responsabilidad como intérprete dentro de la big band.
3.- Dominar el propio instrumento de acuerdo con las exigencias de cada obra.
4.- Interpretar obras de diversos estilos de acuerdo con su nivel instrumental y
reaccionar con precisión a las indicaciones del director.
5.- Leer a primera vista con un nivel que permita el montaje fluido de las obras.
6.- Respetar las normas que exige toda actuación en grupo: afinación previa, atención
continua, valoración del trabajo colectivo, etc, y responsabilizarse en todo momento de
las mismas.
7.- Valorar la práctica big bandl como un proceso de aprendizaje imprescindible para el
futuro ejercicio profesional.

Distribución por cursos de los objetivos de la asignatura de big band/banda

Primer curso
1. Profundizar en el conocimiento de los diferentes estilos y de los recursos
interpretativos de cada uno de ellos.
2. Dominar el propio instrumento de acuerdo con las exigencias de cada obra.
3. Aplicar en todo momento la audición polifónica para escuchar simultáneamente las
diferentes partes al mismo tiempo que se interpreta la propia demostrando la
sensibilidad auditiva necesaria para perfeccionar gradualmente la calidad sonora.
4. Interpretar obras representativas del repertorio de la agrupación de acuerdo con su
nivel instrumental i reaccionar con precisión a las indicaciones del director.
5. Desenrollar la capacidad de lectura a primera vista.
6. Respetar las normas que exige toda actuación en grupo: afinación previa, atención
contínua, valoración del trabajo colectivo, etc… y responsabilizarse en todo momento
de estas.
7. Valorar la práctica en grupo como un proceso imprescindible para el futuro ejercicio
profesional.
Segundo curso
1. Profundizar en el conocimiento de los diferentes estilos y de los recursos
interpretativos de cada uno de ellos.
2. Dominar el propio instrumento de acuerdo con las exigencias de cada obra.
3. Aplicar en todo momento la audición polifónica para escuchar simultáneamente las
diferentes partes al mismo tiempo que se interpreta la propia demostrando la
sensibilidad auditiva necesaria para perfeccionar gradualmente la calidad sonora.
4. Interpretar obras representativas del repertorio de la agrupación de acuerdo con su
nivel instrumental i reaccionar con precisión a las indicaciones del director.
5. Desenrollar la capacidad de lectura a primera vista.
6. Respetar las normas que exige toda actuación en grupo: afinación previa, atención
contínua, valoración del trabajo colectivo, etc… y responsabilizarse en todo momento
de estas.
7. Valorar la práctica en grupo como un proceso imprescindible para el futuro ejercicio
profesional.
Tercer curso
1. Profundizar en el conocimiento de los diferentes estilos y de los recursos
interpretativos de cada uno de ellos.
2. Dominar el propio instrumento de acuerdo con las exigencias de cada obra.
3. Aplicar en todo momento la audición polifónica para escuchar simultáneamente las
diferentes partes al mismo tiempo que se interpreta la propia demostrando la
sensibilidad auditiva necesaria para perfeccionar gradualmente la calidad sonora.
4. Utilizar una amplia y variada gama sonora , de manera que el ajuste del sonido se
realice en función de los otros instrumentos del conjunto y de las necesidades
interpretativas de la obra.
5. Interpretar obras representativas del repertorio de la agrupación de acuerdo con su
nivel instrumental i reaccionar con precisión a las indicaciones del director.
6. Desenrollar la capacidad de lectura a primera vista.
7. Respetar las normas que exige toda actuación en grupo: afinación previa, atención
contínua, valoración del trabajo colectivo, etc… y responsabilizarse en todo momento
de estas.
8. Valorar la práctica en grupo como un proceso imprescindible para el futuro
ejercicio profesional.
Cuarto curso
1. Profundizar en el conocimiento de los diferentes estilos y de los recursos
interpretativos de cada uno de ellos.
2. Dominar el propio instrumento de acuerdo con las exigencias de cada obra.
3. Aplicar en todo momento la audición polifónica para escuchar simultáneamente las
diferentes partes al mismo tiempo que se interpreta la propia demostrando la
sensibilidad auditiva necesaria para perfeccionar gradualmente la calidad sonora.
4. Utilizar una amplia y variada gama sonora , de manera que el ajuste del sonido se
realice en función de los otros instrumentos del conjunto y de las necesidades
interpretativas de la obra.
5. Interpretar obras representativas del repertorio de la agrupación de acuerdo con su
nivel instrumental i reaccionar con precisión a las indicaciones del director.
6. Desenrollar la capacidad de lectura a primera vista.
7. Respetar las normas que exige toda actuación en grupo: afinación previa, atención
contínua, valoración del trabajo colectivo, etc… y responsabilizarse en todo momento
de estas.
8. Valorar la práctica en grupo como un proceso imprescindible para el futuro ejercicio
profesional.
Quinto curso
1. Profundizar en el conocimiento de los diferentes estilos y de los recursos
interpretativos de cada uno de ellos.
2. Dominar el propio instrumento de acuerdo con las exigencias de cada obra.
3. Aplicar en todo momento la audición polifónica para escuchar simultáneamente las
diferentes partes al mismo tiempo que se interpreta la propia demostrando la
sensibilidad auditiva necesaria para perfeccionar gradualmente la calidad sonora.
4. Utilizar una amplia y variada gama sonora , de manera que el ajuste del sonido se
realice en función de los otros instrumentos del conjunto y de las necesidades
interpretativas de la obra.
5. Interpretar obras representativas del repertorio de la agrupación de acuerdo con su
nivel instrumental i reaccionar con precisión a las indicaciones del director.
6. Desenrollar la capacidad de lectura a primera vista.
7. Respetar las normas que exige toda actuación en grupo: afinación previa, atención
contínua, valoración del trabajo colectivo, etc… y responsabilizarse en todo momento
de estas.
8. Valorar la práctica en grupo como un proceso imprescindible para el futuro ejercicio
profesional.
9. Elaborar criterios personales y razonados sobre cuestiones estéticas a través del
trabajo del director y de la experiencia del grupo que le permitan cumplir con su
responsabilidad como intérprete dentro de éste.
10. Adquirir y aplicar progresivamente herramientas y competencias para el desarrollo
de la memoria.
11. Aplicar con autonomía progresivamente mayor los conocimientos musicales para la
improvisación con el instrumento.
Sexto curso
1. Profundizar en el conocimiento de los diferentes estilos y de los recursos
interpretativos de cada uno de ellos.
2. Dominar el propio instrumento de acuerdo con las exigencias de cada obra.
3. Aplicar en todo momento la audición polifónica para escuchar simultáneamente las
diferentes partes al mismo tiempo que se interpreta la propia demostrando la
sensibilidad auditiva necesaria para perfeccionar gradualmente la calidad sonora.
4. Utilizar una amplia y variada gama sonora , de manera que el ajuste del sonido se
realice en función de los otros instrumentos del conjunto y de las necesidades
interpretativas de la obra.
5. Interpretar obras representativas del repertorio de la agrupación de acuerdo con su
nivel instrumental i reaccionar con precisión a las indicaciones del director.
6. Desenrollar la capacidad de lectura a primera vista.
7. Respetar las normas que exige toda actuación en grupo: afinación previa, atención
contínua, valoración del trabajo colectivo, etc… y responsabilizarse en todo momento
de estas.
8. Valorar la práctica en grupo como un proceso imprescindible para el futuro ejercicio
profesional.
9. Elaborar criterios personales y razonados sobre cuestiones estéticas a través del
trabajo del director y de la experiencia del grupo que le permitan cumplir con su
responsabilidad como intérprete dentro de éste.
10. Adquirir y aplicar progresivamente herramientas y competencias para el desarrollo
de la memoria.
11. Aplicar con autonomía progresivamente mayor los conocimientos musicales para la
improvisación con el instrumento.

CONTENIDOS
El desarrollo de una educación de comportamiento como miembro de una big band, con
sus obligaciones y deberes que ayuden a entender cual debe ser la actitud que como
músico debe tener con sus compañeros, con el director y para con el público hace
necesario el trabajo de una serie de premisas basadas tanto en los conocimientos
musicales como humanísticos atendiendo así a los siguientes contenidos:

A. AFINACIÓN.-
Aun cuando la formación del alumno en el curso en que inicia la práctica de los estudios
de big band está todavía muy lejos de conseguir la afinación perfecta, es importantísimo
establecer la exigencia de una buena afinación, para que el alumno, con la insistencia,
haga suyo uno de los problemas más difíciles que se plantean en la big band, e instar a
que escuche a sus compañeros y adapte su afinación a ellos.
Ejercicios de acordes entre todo el grupo, como práctica, ayudará a hacer más
efectiva la afinación.

B. CONJUNCIÓN.-
Solamente una práctica ordenada ha de facilitar uno de los
objetivos principales en la participación big band ; el sentido rítmico y la preparación
solfística adquirida puestos al servicio del conjunto hará efectiva esta participación, que
estará constituida fundamentalmente por la decisión musical( sin pretender sobresalir
sobre los demás componentes de la big band), teniendo además siempre el oído como
elemento catalizador.

C. FLEXIBILIDAD.-
La sonoridad y formación musical recibidas se deben poner de manifiesto
para adaptarse a todas las posibilidades sonoras que exige la participación big bandl,
entendiendo la función que en todo momento deben realizar los distintos instrumentos
para establecer la interpretación correcta.

D. HOMOGENEIDAD EN EL FRASEO.-
Debemos insistir en la característica del fraseo y las bases para su buena
realización. Una vez entendidas estas generalidades, debemos determinar con toda
exactitud la escritura de los elementos auxiliares que ayuden a este fraseo: intensidades,
articulaciones, elementos expresivos, etc., que faciliten la ejecución musical a cada uno
de los instrumentos.
La realización técnica de estas indicaciones deberá en todo momento adaptarse en
principio con sencillez para su comprensión; progresivamente podremos adaptar
realizaciones técnicas más dificultosas para que estén paralelamente al grado de
estudios técnicos que el alumno realiza. Será en este punto tarea del profesor,
seleccionar o adaptar en las obras o prácticas, la indicación de las correspondientes
articulaciones para que el alumno pueda realizarlas sin esfuerzos gratuitos que superen
su nivel técnico.

E. IGUALDAD EN LOS ATAQUES.-

La práctica de los distintos ataques se derivarán de la propuesta del profesor que
actúa como director; los gestos de éste a los que debe dar respuesta el alumno
instrumentista, se basarán en la técnica de dirección que dicho profesor tiene asimilada
con las reglas más ortodoxas, practicando las distintas fórmulas o gestos a los que el
alumno deberá acostumbrarse para conseguir una unidad de ataque, sin adelantarse ni
atrasarse, adaptando los ataques o entradas al momento justo, con decisión.

F. ENTENDIMIENTO DE LOS GESTOS DEL DIRECTOR.-

Al igual que en el punto anterior, el alumno debe basar su comprensión
interpretativa mediante los gestos del director; dichos gestos deberán ser lo
suficientemente explicados al alumno para que éste pueda llegar a entender básicamente
los procedimientos de un lenguaje que, a través de su vida profesional, va a ser una
constante. Sin llegar a grandes complicaciones interpretativas, deberá realizar
progresivamente el conocimiento de los procedimientos que el director, con una técnica
general, realiza para manifestar la interpretación.

G. REACCIÓN ANTE LOS GESTOS DEL DIRECTOR.-

Ello para manifestar en su ejecución los distintos puntos en que se basa la
dirección: ritmo, compás, anacrusas, articulaciones, intensidades, tensión, etc., a los que
el director procura adecuar un movimiento, una especie de lenguaje( generalmente
realizado por manos y brazos), al que el alumno deberá acostumbrarse y reaccionar con
prontitud, para establecer progresivamente el fundamento de la interpretación. La
respuesta precisa y conjunta a los gestos del director creará la base del mayor sentido de
musicalidad que debe ser inherente a la personalidad profesional de todo músico de
big band.

H. CONCIENCIA DEL RITMO.-

Punto primordial en la formación del alumno como músico debe ser el sentido
de la continuidad rítmica, con una actitud sin mácula y precisa. Junto con la afinación
son los elementos más importantes no sólo para el músico en sí, sino para su posterior
calidad en el sentido de la musicalidad. Sin sentido rítmico nada es posible, sobran los
enunciados que hemos tratado. La comprensión del ritmo será principal exigencia en la
educación de todos los alumnos de la big band, mediante las propuestas que el
profesor-director entienda debe realizar para asimilar una perfecta conciencia rítmica.

I. ADAPTACIÓN A LAS DISTINTAS GRADUACIONES.-

Aunque entendemos que para realizar bien las distintas graduaciones sonoras se
debe partir de un dominio técnico del instrumento, bueno sería que aún comenzando en
unos cursos elementales que proporcionan al alumno recursos técnicos limitados, la
práctica big bandl establezca contacto y con ella aprenda a relacionar las graduaciones
sonoras básicas, insistiendo en unas sonoridades no forzadas, en las que el alumno
pueda manifestar su comprensión. Por ello el profesor deberá adaptar para esta práctica
las obras que constituyan mejor estos ideales y no creen en principio dificultades al
alumno que hagan tambalear, con la comprensión de estas graduaciones, su incipiente
técnica instrumental.

J. DECISIÓN EN LOS ATAQUES.-

Bien es sabido que el músico sin personalidad decidida no lo es completo, y aun
a sabiendas de la característica personal de cada alumno, debe procurarse con las
prácticas de big band que el alumno adquiera la suficiente confianza con esta práctica,
para tener la decisión precisa en los ataques; sin dejar de lado su personalidad, irá
perfilando y adaptándose a todos los elementos expresivos que demanden estos ataques,
con la justeza que debe ser premisa en la manifestación de su musicalidad, y con la
formación progresiva al posterior desarrollo de su técnica instrumental.

K. INSISTENCIA EN CONSERVAR LA SONORIDAD DEL

PROPIO INSTRUMENTO.-
Importante también será el conservar la sonoridad que el alumno-instrumentista
viene realizando en el desarrollo de sus estudios, adaptándola al conjunto y
estableciendo esta colaboración en su justo punto, teniendo además presente las
características propias de cada instrumento en cuanto que su potencial sonoro, sea éste
mayor o menor, en ningún momento deberá permitírsele al alumno que deforme la
calidad sonora de su instrumento, bien sea por defecto del potencial sonoro natural de
éste que crea deba aumentar una forzada sonoridad o bien por el contrario que el
potencial sonoro del instrumento le haga forzar para sobresalir más que el resto del
conjunto.

L. CONOCIMIENTO DE LOS INSTRUMENTOS QUE COMPONEN LA

BIG BAND.-
A la vez que formativo, es imprescindible que a través de
las prácticas big bandles que el alumno va a tener en su vida de estudio, conozca aunque
someramente los instrumentos con los que colabora: su personal emisión, sus tesituras,
su timbre, sus dificultades, sus características expresivas, etc… Sin querer ahondar en
todas sus peculiaridades técnicas, sí tener una pequeña información con la que aprenda a
respetar a todos los colaboradores de la big band sin establecer estúpidas prioridades en
ella. De esta forma aprenderá a estabilizar sonoridades que a través de la interpretación
puedan producirse con las distintas combinaciones instrumentales para obtener
adecuadamente los distintos efectos tímbricos que el compositor busca.

LL. NORMAS DE COMPORTAMIENTO EN LA BIG BAND.-

El alumno ha de conocer y valorar los distintos parámetros que intervienen en el
comportamiento de una agrupación al ejercer su trabajo cotidiano: estudio previo de la
particella, silencio y concentración para interpretar en todo momento las indicaciones
del director, responsabilidad de anotar las indicaciones y valoración del silencio como
marco de la interpretación que es necesaria para lograr la concentración requerida.
Con toda sintetización hemos expuesto los distintos puntos en los que creemos
debe basarse toda la cultura práctica sobre la participación de los alumnos en la
big band.
Es sabido, con todo lo expuesto, que lo realmente importante es la intervención
práctica del instrumentista, para establecer mediante esta participación en la big band,
una formación con la que progresivamente adquiera el alumno seguridad para su futura
participación en agrupaciones profesionales.

Distribución por cursos de los contenidos de la asignatura big band

Primer curso
1. Importancia de la afinación previa a partir del “la”.
2. La anacrusa como movimiento básico de la práctica en grupo.
3. Reacción y comprensión delante de las diferentes anacrusas del director.
4. Desarrollo del oído para el control permanente de la afinación dentro de la
agrupación.
5. Desarrollo de la igualdad en los ataques y articulaciones en los instrumentos de
viento- percusión dependiendo del carácter y estilo de obra.
6. Desarrollo en la igualdad en los golpes de arco en los instrumentos de cuerda
dependiendo del carácter y estilo de la obra.
7. Conocimiento y valoración de las normas de comportamiento en una agrupación.
8. Estudio previo de la particella.
9. El silencio y concentración para ejecutar en todo momento las indicaciones del
director.
10. Responsabilidad de anotar las indicaciones, etc…
11. Importancia del papel de cada uno de los miembros de la agrupación.
12. Trabajo por secciones.
Segundo curso
1. Importancia de la afinación previa a partir del “la”.
2. La anacrusa como movimiento básico de la práctica en grupo.
3. Reacción y comprensión delante de las diferentes anacrusas del director.
4. Desarrollo del oído para el control permanente de la afinación dentro de la
agrupación.
5. Desarrollo de la igualdad en los ataques y articulaciones en los instrumentos de
viento- percusión dependiendo del carácter y estilo de obra.
6. Desarrollo en la igualdad en los golpes de arco en los instrumentos de cuerda
dependiendo del carácter y estilo de la obra.
7. Conocimiento y valoración de las normas de comportamiento en una agrupación.
8. Estudio previo de la particella.
9. El silencio y concentración para ejecutar en todo momento las indicaciones del
director.
10. Responsabilidad de anotar las indicaciones, etc…
11. Importancia del papel de cada uno de los miembros de la agrupación.
12. Trabajo por secciones.
Tercer curso
1. Importancia de la afinación previa a partir del “la”.
2. La anacrusa como movimiento básico de la práctica en grupo.
3. Reacción y comprensión delante de las diferentes anacrusas del director.
4. Desarrollo del oído para el control permanente de la afinación dentro de la
agrupación.
5. Desarrollo de la igualdad en los ataques y articulaciones en los instrumentos de
viento- percusión dependiendo del carácter y estilo de obra.
6. Desarrollo en la igualdad en los golpes de arco en los instrumentos de cuerda
dependiendo del carácter y estilo de la obra.
7. Conocimiento y valoración de las normas de comportamiento en una agrupación.
8. Estudio previo de la particella.
9. El silencio y concentración para ejecutar en todo momento las indicaciones del
director.
10. Responsabilidad de anotar las indicaciones, etc…
11. Importancia del papel de cada uno de los miembros de la agrupación.
12. Trabajo por secciones.
Cuarto curso
1. Importancia de la afinación previa a partir del “la”.
2. La anacrusa como movimiento básico de la práctica en grupo.
3. Reacción y comprensión delante de las diferentes anacrusas del director.
4. Desarrollo del oído para el control permanente de la afinación dentro de la
agrupación.
5. Desarrollo de la igualdad en los ataques y articulaciones en los instrumentos de
viento- percusión dependiendo del carácter y estilo de obra.
6. Desarrollo en la igualdad en los golpes de arco en los instrumentos de cuerda
dependiendo del carácter y estilo de la obra.
7. Conocimiento y valoración de las normas de comportamiento en una agrupación.
8. Estudio previo de la particella.
9. El silencio y concentración para ejecutar en todo momento las indicaciones del
director.
10. Responsabilidad de anotar las indicaciones, etc…
11. Importancia del papel de cada uno de los miembros de la agrupación.
12. Trabajo por secciones.
Quinto curso
1. Importancia de la afinación previa a partir del “la”.
2. La anacrusa como movimiento básico de la práctica en grupo.
3. Reacción y comprensión delante de las diferentes anacrusas del director.
4. Desarrollo del oído para el control permanente de la afinación dentro de la
agrupación.
5. Desarrollo de la igualdad en los ataques y articulaciones en los instrumentos de
viento- percusión dependiendo del carácter y estilo de obra.
6. Desarrollo en la igualdad en los golpes de arco en los instrumentos de cuerda
dependiendo del carácter y estilo de la obra.
7. Conocimiento y valoración de las normas de comportamiento en una agrupación.
8. Estudio previo de la particella.
9. El silencio y concentración para ejecutar en todo momento las indicaciones del
director.
10. Responsabilidad de anotar las indicaciones, etc…
11. Importancia del papel de cada uno de los miembros de la agrupación.
12. Trabajo por secciones.
13. Trabajo gradual del repertorio básico más significativo de la agrupación.
Sexto curso
1. Importancia de la afinación previa a partir del “la”.
2. La anacrusa como movimiento básico de la práctica en grupo.
3. Reacción y comprensión delante de las diferentes anacrusas del director.
4. Desarrollo del oído para el control permanente de la afinación dentro de la
agrupación.
5. Desarrollo de la igualdad en los ataques y articulaciones en los instrumentos de
viento- percusión dependiendo del carácter y estilo de obra.
6. Desarrollo en la igualdad en los golpes de arco en los instrumentos de cuerda
dependiendo del carácter y estilo de la obra.
7. Conocimiento y valoración de las normas de comportamiento en una
agrupación. 8.Estudio previo de la particella.
9. El silencio y concentración para ejecutar en todo momento las indicaciones del
director.
10. Responsabilidad de anotar las indicaciones, etc…
11. Importancia del papel de cada uno de los miembros de la agrupación.
12. Trabajo por secciones.
13. Trabajo gradual del repertorio básico más significativo de la agrupación.

RECURSOS DIDÁCTICOS Y REPERTORIO (BIBLIOGRAFÍA)

Para el desarrollo de esta asignatura es necesario disponer de los
siguientes elementos:
A. Sillas para poder tocar cómodamente y de forma correcta, sin peligro
para la espalda.
B. Cuerdas de recambio.
C. Cañas
E. Metrónomo
F. Partituras de repertorio
G. Biblioteca de aula y bibliografía de consulta.
H. Ordenador y programas de entrenamiento musical personal, editores de partituras,
big bandción y acompañamiento.
A. Aula insonorizada y espaciosa para todos los miembros de la big band.
B. Un piano afinado y amplificadores.
C. Batería y percusión.
D. Un afinador.
E. Pizarra pautada.
F. Discos, cassetes y compactos.
G. Equipo de reproducción musical y audiovisual.
H. Atriles.
El repertorio específico para cada uno de los grupos establecidos queda como sigue:
BIG BAND:
Standards del repertorio jazzístico arreglados para la Big Band: “Real Book” (vols. l, ll,
lll). Hal Leonard.
La distribución de las distintas obras por trimestres queda a criterio del profesor,
atendiendo a la dificultad de las obras, así como la disponibilidad de los solistes que
intervendrán en cada programa.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN Y RECUPERACIÓN

A.- Interpretar por secciones cualquiera de las obras estudiadas durante el curso.
Mediante este criterio se trata de valorar la capacidad para adecuar el propio sonido al
de la familia big bandl correspondiente y la precisión de los ataques de acuerdo con la
anacrusa del director. Reproducir, asimismo, cualquiera de las obras estudiadas durante
el curso, reduciendo la cuerda al número mínimo de alumnos posible en cada sección de
la misma. Este criterio pretende evaluar la capacidad de escucha de las otras partes,
unificándose con las afines, y el de afinación armónica del conjunto.
Improvisar un fragmento de pequeña dificultad. Con este criterio pretendemos
comprobar la integración rítmica en el conjunto siguiendo el “tempo” marcado por el
director. Este aspecto puntuará con el 25% de la nota global.
B.- Estudiar en casa las obras correspondientes al repertorio programado. Mediante este
criterio se pretende evaluar el sentido de la responsabilidad como miembro de un grupo,
la valoración que tiene de su papel dentro del mismo y el respeto por la interpretación
musical adecuada. Este aspecto se puntuará con el 25% del total.
C.- Realizar conciertos y audiciones públicas con las obras ensayadas. Este criterio
constata la actitud, necesariamente disciplinada del instrumentista en conjunto, la
capacidad de asumir el papel asignado, su adecuación al carácter y estilo que marque el
director y su comportamiento en general para con el grupo, a la vez que su disposición
ante un público. Este aspecto puntuará con el 50% restante de la nota global.
Distribución por cursos de los criterios de evaluación de la asignatura
big band
Primer curso
1. Interpretar por secciones cualquiera de las obras programadas durante el curso.
3. Controlar el estudio en casa de las obras correspondientes al repertorio programado.
4. Realizar conciertos públicos con las obras ensayadas.
Segundo curso
1. Interpretar por secciones cualquiera de las obras programadas durante el curso.
2. Controlar el estudio en casa de las obras correspondientes al repertorio programado
4. Realizar conciertos públicos con las obras ensayadas.
Tercer curso
1. Interpretar por secciones cualquiera de las obras programadas durante el curso.
2. Controlar el estudio en casa de las obras correspondientes al repertorio programado
4. Realizar conciertos públicos con las obras ensayadas.
Cuarto curso
1 Interpretar por secciones cualquiera de las obras programadas durante el curso.
2. Controlar el estudio en casa de las obras correspondientes al repertorio programado.
4. Realizar conciertos públicos con las obras ensayadas.
5. Improvisar una obra de pequeña dificultad.
Quinto curso
1 .Interpretar por secciones cualquiera de las obras programadas durante el curso.
2 . Controlar el estudio en casa de las obras correspondientes al repertorio programado.
4. Realizar conciertos públicos con las obras ensayadas.
5. Improvisar una obra de pequeña dificultad.
Sexto curso
1. Interpretar por secciones cualquiera de las obras programadas durante el curso.
2. Controlar el estudio en casa de las obras correspondientes al repertorio programado.
4. Realizar conciertos públicos con las obras ensayadas.
5. Improvisar una obra de pequeña dificultad.
METODOLOGÍA
Aspectos generales
La metodología a utilizar se basará en los siguientes aspectos:
1. La metodología se adecuará al desarrollo evolutivo de los alumnos, según su edad y
características, de manera que el aprendizaje sea progresivo, motivado y constructivo.
2. Metodología activa, en la que el alumno participa en el aprendizaje. Los alumnos más
motivados son los que experimentan y descubren conscientemente las cosas por sí
mismos.
3. El profesor ha de orientar este descubrimiento. Es un guía del aprendizaje del
alumno. Más que imponer criterios, proporciona diferentes opciones y posibilidades
para que los alumnos resuelvan las dificultades. No hay que olvidar que hemos de
fomentar la autonomía en los alumnos.
4. Metodología integradora, relacionando la asignatura con las otras del currículum,
para dar al alumno una formación musical lo más amplia posible.
Los calendarios de evaluación se podrán modificar en base a las instrucciones recibidas
de los diferentes organismos y de la CCP. Asimismo, y según el momento en el que se
suspendiera la actividad presencial, el profesor comunicará a la familia y/o alumno/a las
condiciones para la realización, presentación y entrega de las actividades.
La acción tutorial tendrá que desarrollarse y adaptarse a las circunstancias, teniendo
especial cuidado en el contacto con las familias y en el trabajo conjunto de las diferentes
materias del alumno/a. En el caso de que una familia desee ser atendida de manera
presencial deberá sol·licitar cita con el profesor a través de ITACA.
Tanto en el caso de alumnos en cuarentena, como en aquellos que soliciten no acudir al
centro, los tutores deberán comunicarse con la dirección del centro que valorará las
medidas a tomar con dicho alumno/a.
Principios psicopedagógicos y didácticos
Desde el punto de vista pedagógico, el profesor ha de ser un guía y una orientación para
que el alumno participe activamente a construir su propio aprendizaje. Esta novedad es
de gran importancia a la hora de enfocar el proceso de enseñanza- aprendizaje, tanto
para el profesor como para el alumno. Lo que se pretende es despertar la autonomía de
los alumnos para que aprendan a aprender (metacognición), descubriendo las cosas por
sí mismos.
Para conseguirlo hemos de apoyarnos en los siguientes principios:
1. Diseñar actividades de enseñanza-aprendizaje partiendo de las experiències que los
alumnos poseen. Por eso es necesario una evaluación inicial del alumno.
2. Dichas actividades han de permitir a los alumnos relacionar fácilmente sus
conocimientos y experiencias previas con los nuevos aprendizajes.
3. Por eso es necesario graduar las actividades y prevenir las possibles dificultades.
4. Tener en cuenta las características de los alumnos y los distintos ritmos de
aprendizaje, para adaptar los métodos y obras a las posibilidades particulares de cada
uno.
5. Además es importante que las actividades sean motivadoras, para que los alumnos
participen activamente en el aprendizaje.
6. Informar continuamente al alumno sobre el momento del proceso de aprendizaje en
que se encuentra, para hacerlo consciente de sus posibilidades y de las dificultades por
superar.
7. Es muy importante que el alumno se sienta capaz y competente para realitzar las
actividades. Por eso han de programarse de acuerdo al momento de aprendizaje de cada
uno. Es necesaria una evaluación contínua del aprendizaje.
8. Para conseguir un objetivo colectivo son muy aconsejables los análisis y debates
entre alumnos. Han de intercambiar sus conocimientos, opiniones y puntos de vista y
consensuarlos entre todos, supervisado todo ello por el profesor.
9. También, y dentro de las posibilidades del centro, se incorporarán medidas
para difundir las buenas prácticas en el uso de las tecnologías de la información y
comunicación, así como medidas dirigidas a la sensibilización, prevención y
erradicación de cualquier tipo de violencia y discriminación por causa de intolerancia,
especialmente referida a condiciones de discapacidad, género orientación e identidad
sexual, etnia o creencias religiosas.
Procedimientos e instrumentos de evaluación del aprendizaje de los alumnos
La evaluación del sistema educativo se aplicará tanto en alumnos como en el
profesorado, los centros, los procesos educativos y sobre la propia administración. Se ha
de entender como un proceso de reflexión y mejora permanente de la calidad de la
enseñanza. Ha de realizarse pues, tanto sobre el aprendizaje de los alumnos , como a la
función docente.
Para ello proponemos tres modos de evaluación del aprendizaje de los alumnos:
● Evaluación inicial
Para evaluar el nivel del alumno al inicio del aprendizaje. Ello permitirá
conocer el punto de partida en el aprendizaje del alumno y se realitzarà a principio de
curso. Permitirá adecuar la aplicación de la programación.
● Evaluación contínua
Permite supervisar el proceso de aprendizaje y corregir en el momento los problemas
que surjan sobre la marcha. Ésta será de periodicidad trimestral y sus resultados se
comunicarán por escrito a los alumnos y a sus padres. Excepcionalmente, puede el
profesor evaluar en cualquier momento del curso el proceso de
aprendizaje si lo considera conveniente para la consecución de los objetivos del curso.
● Evaluación final
Permite conocer si los alumnos han conseguido los objetivos propuestos.
Criterios propuestos sobre la promoción o recuperación del curso. Mínimos
exigibles.
La promoción o recuperación de curso será efectiva cuando los alumnos hayan
desarrollado las siguientes capacidades y alcanzado los siguientes objetivos mínimos
exigibles:
● Asistencia continuada a clase
● Dominio del propio instrumento en el control de la afinación, equilibrio del conjunto
y desarrollo de la igualdad de golpes de arco y ataques.
● Desarrollar progresivamente la lectura a primera vista.
● Aprender a reaccionar con precisión ante las indicaciones del director.
● Respetar las normas y actitudes que exige toda actuación en grupo y valorar el trabajo
colectivo.
● Conocimiento de los diferentes estilos y recursos interpretativos para cada uno de
ellos.
● Interpretar obras representativas del repertorio big band de acuerdo con el nivel
instrumental propio del curso en que se encuentran los alumnos.
● Realizar conciertos públicos con las obras ensayadas.
Para realizar el informe individual se utilizará el modelo disponible en el anexo II de la
RESOLUCIÓN de 15 de julio de 2022, del secretario autonómico de Educación y
Formación Profesional, por la que se dictan instrucciones en materia de ordenación
académica y de organización de la actividad docente de los conservatorios y centros
autorizados de enseñanzas artísticas elementales y profesionales de Música y Danza de
la Comunitat Valenciana para el curso 2022-2023.”
Ampliaciones de matrícula
Todos los profesores implicados tendrán que estar de acuerdo con las propuestas de
ampliación de matrícula. Éstas sólo se podrán conceder si el alumno supera la totalidad
de los mínimos del curso que se pretende aprobar. Las ampliaciones de matrícula se
realizarán por orden correlativo de cursos y preferentemente durante el primer trimestre
de cada curso académico.
Criterios sobre la periodicidad y comunicación de las calificaciones
En todo momento el alumno habrá de estar informado sobre su nivel, de la consecución
de objetivos, y de la evolución de sus progresos, pero especialmente y por escrito, esta
información será facilitada una vez al trimestre por escrito.
Criterios de recuperación para los alumnos que tienen la asignatura pendiente
El alumno con un curso pendiente habrá de asistir a las clases del curso pendiente y a
las del nuevo. Se considerará superado el curso anterior, cuando el alumno tenga
cumplidos los objetivos y contenidos del curso, que normalmente será al final del curso
académico, o efectuar, en el momento en que el alumno se crea preparado, una prueba
que consistirà en la realización de una evaluación final correspondiente al curso en el
que està matriculado. Esta evaluación permitirá conocer si el alumno ha conseguido los
objetivos propuestos del curso con la interpretación del repertorio pendiente.
Medidas de atenció n a la diversidad y adaptaciones curricular
Irá n dirigidas principalmente a dos tipos de alumnos: los que presenten
dificultades para superar los objetivos mínimos exigibles, y aquellos en cambio
que superen con facilidad los objetivos de cada curso con la asistencia a clase,
el trabajo de las obras y actividades programadas para su curso y que no les
ofrece la motivació necesaria para estimular su capacidad de aprendizaje. En
estos alumnos seran buenas todas aquellas medidas que estimulen su
motivación, como su participació n en la clase de big band como solistas y la
asistencia a clase de cursos superiores. Respecto a los alumnos que presenten
dificultades para la superació n de los mínimos exigibles, proponemos la
permanente coordinació n i comunicació n con el profesor del instrumento para
el refuerzo de aquellos aspectos que impiden su integració n en la clase de big
band y la programació n de clases y ensayos parciales en los que previamente
se trabajará n estas dificultades, para que la clase de conjunto sea una
motivació n y no una causa de frustració n en el alumno. Así pues, se
respetarán las peculiaridades de cada alumno, evitando las discriminaciones de
cualquier tipo.
EXÁMENES DE JULIO
El alumno de EP que haya suspendido la asignatura en junio, podrá superarla
por medio de la realización de una prueba extraordinaria en el mes de julio.
Ésta versará sobre la totalidad de la programación, para lo cual tendrá que
aportar una plantilla instrumental mínima de un instrumento por voz escrita
según la partitura en cuestión y un director que los aglutine en la interpretación.
Queda a criterio del profesor del alumno que esta prueba sea sólo de una
parte de la programació n. En ese caso, para la nota final expresada en la
prueba de julio, se hará una media ponderada entre la parte superada del
curso y la parte recuperada en la prueba de julio. Todos estos aspectos
quedará n debidamente reflejados enel informe individual del alumno para
que:
- El alumno en cuestión sepa perfectamente las condiciones de recuperació n
en julio.
- El profesor encargado de llevar a término la prueba de julio pueda calificarlo
segú n las condiciones decididas por el Departamento.

ACTIVIDADES ESCOLARES Y EXTRAESCOLARES

Dentro de las actividades extraescolares,promovemos los conciertos y museos
como complemento ideal a la actividad académica. En cuanto a las actuaciones
programadas para el presente curso académico se tiene previsto las siguientes
audiciones:
-Concierto del dia del jazz, auditorio Tossal el dia 30 de Abril 2024.

CONCRECIÓN DE LOS ACUERDOS Y CONTENIDOS PARA PROMOVER

LA CONVIVENCIA ESCOLAR.
ORDEN de 31 de marzo de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte,
por la que se regula el plan de convivencia de los centros docentes. (DOCV NÚM. 5255
de 10 de mayo de 2006. DECRETO 39/2008, de 4 de abril, del Consell, sobre la
convivencia en los centros docentes no universitarios sostenidos con fondos públicos y
sobre los derechos y deberes del alumnado, padres, madres, tutores o tutoras,
profesorado y personal de administración y servicios. Los adoptados en el Plan de
Convivencia, aprobados por la Comisión de Coordinación Pedagógica para el curso
actual.
INFORMACIÓN DEL CENTRO.
HORARIO DE ATENCIÓN DEL EQUIPO DIRECTIVO.
Director: Miguel García. Lunes,Miércoles,Viernes 10-12 SF, Jueves 19-19.30 MT.
Vicedirector: Federico Solano. Lunes, Miércoles, Viernes 10-12 SF, Jueves 19-19.30
MT.
Jef. de estudios 1 : Mercedes Lozano. Lunes, Miércoles, Viernes 10-12 SF, Jueves 20-
20.30 MT,
Jef. de estudios 2 : Igor Kovalchuk. Lunes, Miércoles y Viernes 10-12 SF, Jueves 20-
20-
30 MT.
Secretario: Juan Navarro. Lunes, Miércoles, Viernes 10-12 SF, Jueves 19-19.30 MT.
CONTACTO.
Conservatorio de la Calle San Fernando núm. 30, ALICANTE 03001.
Teléfono 965937010 / Fax 965937011.
Conservatorio Monte Tossal, Calle Catedrático Jaume Más i Porcel, s/n.
Teléfono 966478665 Teléfono 608568030 (sólo tardes en periodo escolar).
Web: www.cpmalicante.com
e-mails: 03014678@gva.es (centro)
director@cpmalicante.com
vicedirector@cpmalicante.com
jefaturaestudios@cpmalicante.com
secretario@cpmalicante.com
Hasta aquí la programación establecida para el presente curso. Lógicamente
queda abierta a aquellos cambios o modificaciones que, durante el transcurso del año
escolar se pudieran producir en beneficio siempre de la buena marcha de la clase hacia
los alumnos o bien por causas ajenas en la organización de los eventos.
PROGRAMACIÓ
CURS
2023-2024
ASSIGNATURA
BIG BAND

CONSERVATORI PROFESSIONAL DE
MÚSICA
“ Guitarrista José Tomás”
D’ALACANT

PROFESSOR: Remigi Roca Fernàndez

OBJECTIUS
Introducció:
Adaptant-nos a les directrius de la normativa per al funcionament de l'assignatura
“Big band” en els ensenyaments professionals, proposem, a la llum del llistat que ens
ha sigut facilitat per la direcció d'estudis, la formació de dos grups big bandls en cada
apartat, a saber:
Big Band: Flautes, Clarinets, Saxos (2 alts, 2 tenors, Baríton), Trombons (3+ trombó
baix), trompetes (4)
És necessari assenyalar que els objectius que a continuació assenyalarem poden
aconseguir-se amb aquesta o qualsevol altra plantilla big bandl ja que la intenció bàsica
consisteix en la intervenció pràctica de l'instrumentista en una agrupació sota les
directrius d'un director.
Donada la complexitat o els problemes que puguen presentar els alumnes en el domini
de la seua tècnica pels cursos en els quals es troben, caldrà adaptar la dificultat del
repertori a les seues possibilitats tècniques o a la realitat de la plantilla instrumental en
cada cas.
Els objectius de l'ensenyament d'big band seran els mateixos per a tots els cursos en els
ensenyaments professionals i tendiran a desenvolupar en els alumnes les capacitats
següents:
1.- Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius de
cadascun d'ells.
2.- Elaborar criteris personals i raonats sobre qüestions estètiques a través del treball
del professor i de l'experiència del grup que li permeten a l'alumne complir amb la seua
responsabilitat com a intèrpret dins de l'big band.
3.- Dominar el propi instrument d'acord amb les exigències de cada obra.
4.- Interpretar obres de diversos estils d'acord amb el seu nivell instrumental i
reaccionar amb precisió a les indicacions del director.
5.- Llegir a primera vista amb un nivell que permeta el muntatge fluid de les obres.
6.- Respectar les normes que exigeix tota actuació en grup: afinació prèvia, atenció
contínua, valoració del treball col·lectiu, etc., i responsabilitzar-se en tot moment
d'aquestes.
7.- Valorar la pràctica big bandl com un procés d'aprenentatge imprescindible per al
futur exercici professional.
Distribució per cursos dels objectius de l'assignatura de big band
Primer curs
1. Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius
de cadascun d'ells.
2. Dominar el propi instrument d'acord amb les exigències de cada obra.
3. Aplicar en tot moment l'audició polifònica per a escoltar simultàniament les
diferents parts al mateix temps que s'interpreta la pròpia demostrant la sensibilitat
auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
4. Interpretar obres representatives del repertori de l'agrupació d'acord amb el seu
nivell instrumental i reaccionar amb precisió a les indicacions del director.
5. Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista.
6. Respectar les normes que exigeix tota actuació en grup: afinació prèvia, atenció
contínua, valoració del treball col·lectiu, etc… i responsabilitzar-se en tot moment
d'aquestes.
7. Valorar la pràctica en grup com un procés imprescindible per al futur exercici
professional.
Segon curs
1. Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius
de cadascun d'ells.
2. Dominar el propi instrument d'acord amb les exigències de cada obra.
3. Aplicar en tot moment l'audició polifònica per a escoltar simultàniament les
diferents parts al mateix temps que s'interpreta la pròpia demostrant la sensibilitat
auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
4. Interpretar obres representatives del repertori de l'agrupació d'acord amb el seu
nivell instrumental i reaccionar amb precisió a les indicacions del director.
5. Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista.
6. Respectar les normes que exigeix tota actuació en grup: afinació prèvia, atenció
contínua, valoració del treball col·lectiu, etc… i responsabilitzar-se en tot moment
d'aquestes.
7. Valorar la pràctica en grup com un procés imprescindible per al futur exercici
professional.
Tercer curs
1. Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius
de cadascun d'ells.
2. Dominar el propi instrument d'acord amb les exigències de cada obra.
3. Aplicar en tot moment l'audició polifònica per a escoltar simultàniament les
diferents parts al mateix temps que s'interpreta la pròpia demostrant la sensibilitat
auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
4. Utilitzar una àmplia i variada gamma sonora , de manera que l'ajust del so es
realitze en funció dels altres instruments del conjunt i de les necessitats interpretatives
de l'obra.
5. Interpretar obres representatives del repertori de l'agrupació d'acord amb el seu
nivell instrumental i reaccionar amb precisió a les indicacions del director.
6. Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista.
7. Respectar les normes que exigeix tota actuació en grup: afinació prèvia, atenció
contínua, valoració del treball col·lectiu, etc. i responsabilitzar-se en tot moment
d'aquestes.
8. Valorar la pràctica en grup com un procés imprescindible per al futur exercici
professional.
Quart curs
1. Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius
de cadascun d'ells.
2. Dominar el propi instrument d'acord amb les exigències de cada obra.
3. Aplicar en tot moment l'audició polifònica per a escoltar simultàniament les
diferents parts al mateix temps que s'interpreta la pròpia, demostrant la sensibilitat
auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
4. Utilitzar una àmplia i variada gamma sonora , de manera que l'ajust del so es
realitze en funció dels altres instruments del conjunt i de les necessitats interpretatives
de l'obra.
5. Interpretar obres representatives del repertori de l'agrupació d'acord amb el seu
nivell instrumental i reaccionar amb precisió a les indicacions del director.
6. Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista.
7. Respectar les normes que exigeix tota actuació en grup: afinació prèvia, atenció
contínua, valoració del treball col·lectiu, etc. i responsabilitzar-se en tot moment
d'aquestes.
8. Valorar la pràctica en grup com un procés imprescindible per al futur exercici
professional.
Cinqué curs
1. Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius
de cadascun d'ells.
2. Dominar el propi instrument d'acord amb les exigències de cada obra.
3. Aplicar en tot moment l'audició polifònica per a escoltar simultàniament les
diferents parts al mateix temps que s'interpreta la pròpia demostrant la sensibilitat
auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
4. Utilitzar una àmplia i variada gamma sonora , de manera que l'ajust del so es
realitze en funció dels altres instruments del conjunt i de les necessitats interpretatives
de l'obra.
5. Interpretar obres representatives del repertori de l'agrupació d'acord amb el seu
nivell instrumental i reaccionar amb precisió a les indicacions del director.
6. Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista.
7. Respectar les normes que exigeix tota actuació en grup: afinació prèvia, atenció
contínua, valoració del treball col·lectiu, etc… i responsabilitzar-se en tot moment
d'aquestes.
8. Valorar la pràctica en grup com un procés imprescindible per al futur exercici
professional.
9. Elaborar criteris personals i raonats sobre qüestions estètiques a través del treball
del director i de l'experiència del grup que li permeten complir amb la seua
responsabilitat com a intèrpret dins d'aquest.
10. Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al desenvolupament
de la memòria.
11. Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a
la improvisació amb l'instrument.
Sisé curs
1. Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius
de cadascun d'ells.
2. Dominar el propi instrument d'acord amb les exigències de cada obra.
3. Aplicar en tot moment l'audició polifònica per a escoltar simultàniament les
diferents parts al mateix temps que s'interpreta la pròpia demostrant la sensibilitat
auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
4. Utilitzar una àmplia i variada gamma sonora, de manera que l'ajust del so es
realitze en funció dels altres instruments del conjunt i de les necessitats interpretatives
de l'obra.
5. Interpretar obres representatives del repertori de l'agrupació d'acord amb el seu
nivell instrumental i reaccionar amb precisió a les indicacions del director.
6. Desenrotllar la capacitat de lectura a primera vista.
7. Respectar les normes que exigeix tota actuació en grup: afinació prèvia, atenció
contínua, valoració del treball col·lectiu, etc… i responsabilitzar-se en tot moment
d'aquestes.
8. Valorar la pràctica en grup com un procés imprescindible per al futur exercici
professional.
9. Elaborar criteris personals i raonats sobre qüestions estètiques a través del treball
del director i de l'experiència del grup que li permeten complir amb la seua
responsabilitat com a intèrpret dins d'aquest.
10. Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al desenvolupament
de la memòria.
11. Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements musicals per a
la improvisació amb l'instrument.
CONTINGUTS
El desenvolupament d'una educació de comportament com a membre d'una big band,
amb les seues obligacions i deures que ajuden a entendre com ha de ser l'actitud que
com a músic ha de tindre amb els seus companys, amb el director i envers el públic fa
necessari el treball d'una sèrie de premisses basades tant en els coneixements musicals
com humanístics atenent així els següents continguts:
A. AFINACIÓ.-
Tot i que la formació de l'alumne en el curs en què inicia la pràctica dels estudis
de big band està encara molt lluny d'aconseguir l'afinació perfecta, és importantíssim
establir l'exigència d'una bona afinació, perquè l'alumne, amb la insistència, faça seu un
dels problemes més difícils que es plantegen en la big band, i instar que escolte els seus
companys i adapte la seua afinació a ells.
Exercicis de concordes entre tot el grup, com a pràctica, ajudarà a fer més efectiva
l'afinació.
B. CONJUNCIÓ.-
Solament una pràctica ordenada ha de facilitar un dels
objectius principals en la participació big band ; el sentit rítmic i la preparació
solfística adquirida llocs al servei del conjunt farà efectiva aquesta participació, que
estarà
constituïda fonamentalment per la decisió musical( sense pretendre sobreeixir sobre els
altres components de la big band), tenint a més sempre l'oïda com a element
catalitzador.
C. FLEXIBILITAT.-
La sonoritat i formació musical rebudes s'han de posar de manifest per a adaptar-se a
totes les possibilitats sonores que exigeix la participació big band, entenent la funció
que en tot moment han de realitzar els diferents instruments per a establir la
interpretació correcta.
D. HOMOGENEÏTAT EN EL FRASEIG.-
Hem d'insistir en la característica del frassege i les bases per a la seua bona realització.
Una vegada enteses aquestes generalitats, hem de determinar amb tota exactitud
l'escriptura dels elements auxiliars que ajuden a aquest fraseig: intensitats, articulacions,
elements expressius, etc., que faciliten l'execució musical a cadascun dels instruments.
La realització tècnica d'aquestes indicacions deurà en tot moment adaptar-se en principi
amb senzillesa per a la seua comprensió; progressivament podrem adaptar realitzacions
tècniques més dificultoses perquè estiguen paral·lelament al grau d'estudis tècnics que
l'alumne realitza. Serà en aquest punt tasca del professor, seleccionar o adaptar en les
obres o pràctiques, la indicació de les corresponents articulacions perquè l'alumne puga
realitzar-les sense esforços gratuïts que superen el seu nivell tècnic.
E. IGUALTAT EN ELS ATACS.-
La pràctica dels diferents atacs es derivaran de la proposta del professor que actua com
a director; els gestos d'aquest als quals ha de donar resposta l'alumne-instrumentista, es
basaran en la tècnica de direcció que aquest professor té assimilada amb les regles més
ortodoxes, practicant les diferents fórmules o gestos als quals l'alumne haurà
d'acostumar- se per a aconseguir una unitat d'atac, sense avançar-se ni endarrerir-se,
adaptant els atacs o entrades al moment just, amb decisió.
F. ENTENIMENT DELS GESTOS DEL DIRECTOR.-
Igual que en el punt anterior, l'alumne ha de basar la seua comprensió interpretativa
mitjançant els gestos del director; aquests gestos hauran de ser prou explicats a l'alumne
perquè aquest puga arribar a entendre bàsicament els procediments d'un llenguatge que,
a través de la seua vida professional, serà una constant. Sense arribar a grans
complicacions interpretatives, haurà de realitzar progressivament el coneixement dels
procediments que el director, amb una tècnica general, realitza per a manifestar la
interpretació.
G. REACCIÓ DAVANT ELS GESTOS DEL DIRECTOR.-
Això per a manifestar en la seua execució els diferents punts en què es basa l'adreça:
ritme, compàs, anacruses, articulacions, intensitats, tensió, etc., als quals el director
procura adequar un moviment, una espècie de llenguatge( generalment realitzat per
mans i braços), al qual l'alumne haurà d'acostumar-se i reaccionar amb promptitud, per a
establir progressivament el fonament de la interpretació. La resposta precisa i conjunta
als gestos del director crearà la base del major sentit de musicalitat que ha de ser
inherent a la personalitat professional de tot músic d'big band.
H. CONSCIÈNCIA DEL RITME.-
Punt primordial en la formació de l'alumne com a músic ha de ser el sentit de la
continuïtat rítmica, amb una actitud sense màcula i precisa. Juntament amb l'afinació
són els elements més importants no sols per al músic en si, sinó per a la seua posterior
qualitat en el sentit de la musicalitat. Sense sentit rítmic res és possible, sobren els
enunciats que hem tractat. La comprensió del ritme serà principal exigència en
l'educació de tots els alumnes de la big band, mitjançant les propostes que el
professor-director entenga ha de realitzar per a assimilar una perfecta consciència
rítmica.
I. ADAPTACIÓ A LES DIFERENTS GRADUACIONS.-
Encara que entenem que per a realitzar bé les diferents graduacions sonores s'ha de
partir d'un domini tècnic de l'instrument, bo seria que encara començant en uns cursos
elementals que proporcionen a l'alumne recursos tècnics limitats, la pràctica big bandl
establisca contacte i amb ella aprenga a relacionar les graduacions sonores bàsiques,
insistint en unes sonoritats no forçades, en les quals l'alumne puga manifestar la seua
comprensió. Per això el professor haurà d'adaptar per a aquesta pràctica les obres que
constituïsquen millor aquests ideals i no creuen en principi dificultats a l'alumne que
facen trontollar, amb la comprensió d'aquestes graduacions, la seua incipient tècnica
instrumental.
J. DECISIÓ EN ELS ATACS.-
Bé és sabut que el músic sense personalitat decidida no ho és complet, i fins i tot sabent
la característica personal de cada alumne, ha de procurar-se amb les pràctiques
d'big band que l'alumne adquirisca la suficient confiança amb aquesta pràctica, per a
tindre la decisió precisa en els atacs; sense deixar de costat la seua personalitat, anirà
perfilant i adaptant- se a tots els elements expressius que demanden aquests atacs, amb
la precisió que ha de ser premissa en la manifestació de la seua musicalitat, i amb la
formació progressiva al posterior desenvolupament de la seua tècnica instrumental.
K. INSISTÈNCIA A CONSERVAR LA SONORITAT DEL
PROPI INSTRUMENT.-
Important també serà el conservar la sonoritat que l'alumne-instrumentista realitza en el
desenvolupament dels seus estudis, adaptant-la al conjunt i establint aquesta
col·laboració en el seu just punt, tenint a més present les característiques pròpies de
cada instrument en tant que el seu potencial sonor, siga aquest major o menor, en cap
moment haurà de permetre-se-li a l'alumne que deforme la qualitat sonora del seu
instrument, bé siga per defecte del potencial sonor natural d'aquest que crea haja
d'augmentar una forçada sonoritat o bé per contra que el potencial sonor de l'instrument
li faça forçar per a sobreeixir més que la resta del conjunt.
L. CONEIXEMENT DELS INSTRUMENTS QUE
COMPONEN LA BIG BAND.-
Alhora que formatiu, és imprescindible que a través de les
pràctiques big band que l'alumne tindrà en la seua vida d'estudi, conega encara que
succintament els instruments amb els quals col·labora: la seua personal emissió, les
seues tessitures, el seu timbre, les seues dificultats, les seues característiques
expressives, etc… Sense voler aprofundir en totes les seues peculiaritats tècniques, sí
que tindre una xicoteta informació amb la qual aprenga a respectar a tots els
col·laboradors de l'big band sense establir estúpides prioritats en ella. D'aquesta manera
aprendrà a estabilitzar sonoritats que a través de la interpretació puguen produir-se amb
les diferents combinacions instrumentals per a obtindre adequadament els diferents
efectes tímbrics que el compositor busca.
LL. NORMES DE COMPORTAMENT EN L'BIG BAND.-
L'alumne ha de conéixer i valorar els diferents paràmetres que intervenen en el
comportament d'una agrupació en exercir el seu treball quotidià: estudi previ de la
particel·la, silenci i concentració per a interpretar en tot moment les indicacions del
director, responsabilitat d'anotar les indicacions i valoració del silenci com a marc de la
interpretació que és necessària per a aconseguir la concentració requerida.
Amb tota sintetització hem exposat els diferents punts en els quals creem ha de basar-se
tota la cultura pràctica sobre la participació dels alumnes en l'big band.
És sabut, amb tot l'exposat, que el realment important és la intervenció pràctica de
l'instrumentista, per a establir mitjançant aquesta participació en l'big band, una
formació amb la qual progressivament adquirisca l'alumne seguretat per a la seua futura
participació en agrupacions professionals.
Distribució per cursos dels continguts de l'assignatura big band/banda
Primer curs
1. Importància de l'afinació prèvia a partir del “la” de l'oboé.
2. L'anacrusa com a moviment bàsic de la pràctica en grup.
3. Reacció i comprensió davant de les diferents anacruses del director.
4. Desenvolupament de l'oïda per al control permanent de l'afinació dins de l'agrupació.
5. Desenvolupament de la igualtat en els atacs i articulacions en els instruments de
vent- percussió depenent del caràcter i estil d'obra.
6. Desenvolupament en la igualtat en els colps d'arc en els instruments de corda
depenent del caràcter i estil de l'obra.
7. Coneixement i valoració de les normes de comportament en una agrupació.
8. Estudi previ de la particel·la.
9. El silenci i concentració per a executar en tot moment les indicacions del director.
10. Responsabilitat d'anotar les indicacions, etc…
11. Importància del paper de cadascun dels membres de l'agrupació.
12. Treball per seccions.
Segon curs
1. Importància de l'afinació prèvia a partir del “la”.
2. L'anacrusa com a moviment bàsic de la pràctica en grup.
3. Reacció i comprensió davant de les diferents anacruses del director.
4. Desenvolupament de l'oïda per al control permanent de l'afinació dins de l'agrupació.
5. Desenvolupament de la igualtat en els atacs i articulacions en els instruments de
vent- percussió depenent del caràcter i estil d'obra.
6. Desenvolupament en la igualtat en els colps d'arc en els instruments de corda
depenent del caràcter i estil de l'obra.
7. Coneixement i valoració de les normes de comportament en una agrupació.
8. Estudi previ de la particel·la.
9. El silenci i concentració per a executar en tot moment les indicacions del director.
10. Responsabilitat d'anotar les indicacions, etc…
11. Importància del paper de cadascun dels membres de l'agrupació.
12. Treball per seccions.
Tercer curs
1. Importància de l'afinació prèvia a partir del “la”.
2. L'anacrusa com a moviment bàsic de la pràctica en grup.
3. Reacció i comprensió davant de les diferents anacruses del director.
4. Desenvolupament de l'oïda per al control permanent de l'afinació dins de l'agrupació.
5. Desenvolupament de la igualtat en els atacs i articulacions en els instruments de
vent- percussió depenent del caràcter i estil d'obra.
6. Desenvolupament en la igualtat en els colps d'arc en els instruments de corda
depenent del caràcter i estil de l'obra.
7. Coneixement i valoració de les normes de comportament en una agrupació.
8. Estudi previ de la particel·la.
9. El silenci i concentració per a executar en tot moment les indicacions del director.
10. Responsabilitat d'anotar les indicacions, etc…
11. Importància del paper de cadascun dels membres de l'agrupació.
12. Treball per seccions.
Quart curs
1. Importància de l'afinació prèvia a partir del “la”.
2. L'anacrusa com a moviment bàsic de la pràctica en grup.
3. Reacció i comprensió davant de les diferents anacruses del director.
4. Desenvolupament de l'oïda per al control permanent de l'afinació dins de l'agrupació.
5. Desenvolupament de la igualtat en els atacs i articulacions en els instruments de
vent- percussió depenent del caràcter i estil d'obra.
6. Desenvolupament en la igualtat en els colps d'arc en els instruments de corda
depenent del caràcter i estil de l'obra.
7. Coneixement i valoració de les normes de comportament en una agrupació.
8. Estudi previ de la particel·la.
9. El silenci i concentració per a executar en tot moment les indicacions del director.
10. Responsabilitat d'anotar les indicacions, etc…
11. Importància del paper de cadascun dels membres de l'agrupació.
12. Treball per seccions.
Cinqué curs
1. Importància de l'afinació prèvia a partir del “la”.
2. L'anacrusa com a moviment bàsic de la pràctica en grup.
3. Reacció i comprensió davant de les diferents anacruses del director.
4. Desenvolupament de l'oïda per al control permanent de l'afinació dins de l'agrupació.
5. Desenvolupament de la igualtat en els atacs i articulacions en els instruments de
vent- percussió depenent del caràcter i estil d'obra.
6. Desenvolupament en la igualtat en els colps d'arc en els instruments de corda
depenent del caràcter i estil de l'obra.
7. Coneixement i valoració de les normes de comportament en una agrupació.
8. Estudi previ de la particel·la.
9. El silenci i concentració per a executar en tot moment les indicacions del director.
10. Responsabilitat d'anotar les indicacions, etc…
11. Importància del paper de cadascun dels membres de l'agrupació.
12. Treball per seccions.
13. Treball gradual del repertori bàsic més significatiu de l'agrupació.
Sisé curs
1. Importància de l'afinació prèvia a partir del “la”.
2. L'anacrusa com a moviment bàsic de la pràctica en grup.
3. Reacció i comprensió davant de les diferents anacruses del director.
4. Desenvolupament de l'oïda per al control permanent de l'afinació dins de l'agrupació.
5. Desenvolupament de la igualtat en els atacs i articulacions en els instruments de
vent- percussió depenent del caràcter i estil d'obra.
6. Desenvolupament en la igualtat en els colps d'arc en els instruments de corda
depenent del caràcter i estil de l'obra.
7. Coneixement i valoració de les normes de comportament en una
agrupació. 8.Estudi previ de la particel·la.
9. El silenci i concentració per a executar en tot moment les indicacions del director.
10. Responsabilitat d'anotar les indicacions, etc…
11. Importància del paper de cadascun dels membres de l'agrupació.
12. Treball per seccions.
13. Treball gradual del repertori bàsic més significatiu de l'agrupació.

RECURSOS DIDÀCTICS I REPERTORI (BIBLIOGRAFIA)

Per al desenvolupament d'aquesta assignatura és necessari disposar dels següents
elements:
A. Cadires per a poder tocar còmodament i de manera correcta, sense perill per a
l'esquena.
B. Cordes de recanvi.
D. Canyes
E. Metrònom
F. Partitures de repertori
G. Biblioteca d'aula i bibliografia de consulta.
H. Ordinador i programes d'entrenament musical personal, editors de partitures,
big bandció i acompanyament.
A. Aula insonoritzada i espaiosa per a tots els membres de l'big band.
B. Un piano afinat.
C. Instrumental de percussió propi.
D. Un afinador.
E. Pissarra pautada.
F. Discos, cassetes i compactes.
G. Equip de reproducció musical i audiovisual.
H. Faristols.
El repertori específic per a cadascun dels grups establits queda com segueix:
BIG BAND:
Repertori jazzístic arranjat per a big band. Real Book (vol. 1, 2, 3) Hal Leonard
La distribució de les diferents obres per trimestres queda a criteri del
professor, atesa la dificultat de les obres així com la disponibilitat dels solistes que
intervindran en cada programa.
L'elecció d'un tipus o un altre de repertori anirà en funció de l'evolució del curs i les
possibilitats de poder treballar en conjunt que se'ns oferisquen.

CRITERIS D'AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ

A.- Interpretar per seccions qualsevol de les obres estudiades durant el curs.
Mitjançant aquest criteri es tracta de valorar la capacitat per a adequar el propi so al de
la família big band corresponent i la precisió dels atacs d'acord amb l'anacrusi del
director.
Reproduir, així mateix, qualsevol de les obres estudiades durant el curs, reduint la
corda al nombre mínim d'alumnes possible en cada secció d'aquesta.
Aquest criteri pretén avaluar la capacitat d'escolta de les altres parts, unificant-se amb
les afins, i el d'afinació harmònica del conjunt.
Improvisar una obra de xicoteta dificultat.
Amb aquest criteri pretenem comprovar la integració rítmica en el conjunt seguint el
“tempo” marcat pel director.
Aquest aspecte puntuarà amb el 25% de la nota global.
B.- Estudiar a casa les obres corresponents al repertori programat.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el sentit de la responsabilitat com a membre
d'un grup, la valoració que té del seu paper dins del mateix i el respecte per la
interpretació musical adequada.
Aquest aspecte es puntuarà amb el 25% del total.
C.- Realitzar concerts i audicions públiques amb les obres assajades.
Aquest criteri constata l'actitud, necessàriament disciplinada de l'instrumentista en
conjunt, la capacitat d'assumir el paper assignat, la seua adequació al caràcter i estil que
marque el director i el seu comportament en general envers el grup, alhora que la seua
disposició davant un públic.
Aquest aspecte puntuarà amb el 50% restant de la nota global.
Distribució per cursos dels criteris d'avaluació de l'assignatura big band
Primer curs
1. Interpretar per seccions qualsevol de les obres programades durant el curs.
2. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs reduint la corda al
nombre menor possible d'alumnes de cada secció.
3. Controlar l'estudi a casa de les obres corresponents al repertori programat.
4. Realitzar concerts públics amb les obres assajades.
Segon curs
1. Interpretar per seccions qualsevol de les obres programades durant el curs.
2. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs reduint la corda al
nombre menor possible d'alumnes de cada secció.
3. Controlar l'estudi a casa de les obres corresponents al repertori programat.
4. Realitzar concerts públics amb les obres assajades.
Tercer curs
1. Interpretar per seccions qualsevol de les obres programades durant el curs.
2. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs reduint la corda al
nombre menor possible d'alumnes de cada secció.
3. Controlar l'estudi a casa de les obres corresponents al repertori programat.
4. Realitzar concerts públics amb les obres assajades.
Quart curs
1 Interpretar per seccions qualsevol de les obres programades durant el curs.
2. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs reduint la corda al
nombre menor possible d'alumnes de cada secció.
3 .Controlar l'estudi a casa de les obres corresponents al repertori programat.
4. Realitzar concerts públics amb les obres assajades.
5. Improvisar una obra de xicoteta dificultat.
Cinqué curs
1 .Interpretar per seccions qualsevol de les obres programades durant el curs.
2 .Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs reduint la corda al
nombre menor possible d'alumnes de cada secció.
3. Controlar l'estudi a casa de les obres corresponents al repertori programat.
4. Realitzar concerts públics amb les obres assajades.
5. Improvisar una obra de xicoteta dificultat.
Sisé curs
1. Interpretar per seccions qualsevol de les obres programades durant el curs.
2. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs reduint la corda al
nombre menor possible d'alumnes de cada secció.
3. Controlar l'estudi a casa de les obres corresponents al repertori programat.
4. Realitzar concerts públics amb les obres assajades.
5. Improvisar una obra de xicoteta dificultat.
METODOLOGIA
Aspectes generals
La metodologia a utilitzar es basarà en els següents aspectes:
1. La metodologia s'adequarà al desenvolupament evolutiu dels alumnes, segons la
seua edat i característiques, de manera que l'aprenentatge siga progressiu, motivat
i constructiu.
2. Metodologia activa, en la qual l'alumne participa en l'aprenentatge. Els alumnes
més motivats són els que experimenten i descobreixen conscientment les coses per
si mateixos.
3. El professor ha d'orientar aquest descobriment. És un guia de l'aprenentatge de
l'alumne. Més que imposar criteris, proporciona diferents opcions i possibilitats
perquè els alumnes resolguen les dificultades. No cal oblidar que hem de fomentar
l'autonomia en els alumnes.
4. Metodologia integradora, relacionant l'assignatura amb les altres del currículum,
per a donar a l'alumne una formació musical el més àmplia possible.

Principis psicopedagògics i didàctics

Des del punt de vista pedagògic, el professor ha de ser un guia i una orientació perquè
l'alumne participe activament a construir el seu propi aprenentatge.
Aquesta novetat és de gran importància a l'hora d'enfocar el procés d'ensenyament-
aprenentatge, tant per al professor com per a l'alumne. El que es pretén és despertar
l'autonomia dels alumnes perquè aprenguen a aprendre (metacognició), descobrint les
coses per si mateixos.
Per a aconseguir-ho hem de recolzar-nos en els següents principis:
1. Dissenyar activitats d'ensenyament-aprenentatge partint de les experiències que
els alumnes posseeixen. Per això és necessari una avaluació inicial de l'alumne.
2. Aquestes activitats han de permetre als alumnes relacionar fàcilment els seus
coneixements i experiències prèvies amb els nous aprenentatges.
3. Per això és necessari graduar les activitats i previndre les possibles dificultats.
4. Tindre en compte les característiques dels alumnes i els diferents ritmes
d'aprenentatge, per a adaptar els mètodes i obres a les possibilitats particulars de
cadascun.
5. A més és important que les activitats siguin motivadores, perquè els alumnes
participen activament en l'aprenentatge.
6. Informar contínuament l'alumne sobre el moment del procés d'aprenentatge en què
es troba, per a fer-lo conscient de les seues possibilitats i de les dificultats per
superar.
7. És molt important que l'alumne se senta capaç i competent per a realitzar les
activitats. Per això han de programar-se d'acord amb el moment d'aprenentatge de
cadascun. És necessària una avaluació contínua de l'aprenentatge.
8. Per a aconseguir un objectiu col·lectiu són molt aconsellables les anàlisis i debats
entre alumnes. Han d'intercanviar els seus coneixements, opinions i punts de vista
i consensuar-los entre tots, supervisat tot això pel professor.
9. També, i dins de les possibilitats del centre, s'incorporaran mesures per a difondre
les bones pràctiques en l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació, així
com mesures dirigides a la sensibilització, prevenció i erradicació de qualsevol
mena de violència i discriminació per causa d'intolerància, especialment referida a
condicions de discapacitat, gènere orientació i identitat sexual, ètnia o creences
religioses.
Procediments i instruments d'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes
L'avaluació del sistema educatiu s'aplicarà tant en alumnes com en el professorat, els
centres, els processos educatius i sobre la pròpia administració. S'ha d'entendre com un
procés de reflexió i millora permanent de la qualitat de l'ensenyament. Ha de realitzar-se
perquè, tant sobre l'aprenentatge dels alumnes , com a la funció docent.
Per a això proposem tres maneres d'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes:
• Avaluació inicial
Per a avaluar el nivell de l'alumne a l'inici de l'aprenentatge. Això permetrà conéixer el
punt de partida en l'aprenentatge de l'alumne i es realitzarà a principi de curs. Permetrà
adequar l'aplicació de la programació.
● Avaluació contínua
Permet supervisar el procés de aprenentatge i corregir en el moment els problemes que
sorgisquen sobre la marxa. Aquesta serà de periodicitat trimestral i els seus resultats es
comunicaran per escrit als alumnes i als seus pares. Excepcionalment, pot el professor
avaluar en qualsevol moment del curs el procés d'aprenentatge si ho considera
convenient per a la consecució dels objectius del curs.
• Avaluació final
Permet conéixer si els alumnes han aconseguit els objectius proposats.
Criteris proposats sobre la promoció o recuperació del curs. Mínims exigibles.
La promoció o recuperació de curs serà efectiva quan els alumnes hagen
desenvolupat les següents capacitats i aconseguit els següents objectius mínims
exigibles:
• Assistència continuada a classe
• Domini del propi instrument en el control de l'afinació, equilibri del conjunt i
desenvolupament de la igualtat de colps d'arc i atacs.
• Desenvolupar progressivament la lectura a primera vista.
• Aprendre a reaccionar amb precisió davant les indicacions del director.
• Respectar les normes i actituds que exigeix tota actuació en grup i valorar el
treball col·lectiu.
• Coneixement dels diferents estils i recursos interpretatius per a cadascun d'ells.
• Interpretar obres representatives del repertori big bandl d'acord amb el nivell
instrumental propi del curs en què es troben els alumnes.
• Realitzar concerts públics amb les obres assajades.
Per a realitzar l'informe individual s'utilitzarà el model disponible en l'annex II de la
RESOLUCIÓ de 15 de juliol de 2022, del secretari autonòmic d'Educació i Formació
Professional, per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i
d'organització de l'activitat docent dels conservatoris i centres autoritzats
d'ensenyaments artístics elementals i professionals de Música i Dansa de la Comunitat
Valenciana per al curs 2023-2024.”
Ampliacions de matrícula
Tots els professors implicats hauran d'estar d'acord amb les propostes d'ampliació de
matrícula. Aquestes només es podran concedir si l'alumne supera la totalitat dels
mínims del curs que es pretén aprovar.
Les ampliacions de matrícula es realitzaran per ordre correlatiu de cursos i
preferentment durant el primer trimestre de cada curs acadèmic.
Criteris sobre la periodicitat i comunicació de les qualificacions
En tot moment l'alumne haurà d'estar informat sobre el seu nivell, de la consecució
d'objectius, i de l'evolució dels seus progressos, però especialment i per escrit, aquesta
informació serà facilitada una vegada al trimestre per escrit.
Criteris de recuperació per als alumnes que tenen l'assignatura pendent
L'alumne amb un curs pendent haurà d'assistir a les classes del curs pendent i a les del
nou.
Es considerarà superat el curs anterior, quan l'alumne tinga complits els objectius i
continguts del curs, que normalment serà al final del curs acadèmic, o efectuar, en el
moment en què l'alumne es crea preparat, una prova que consistirà en la realització
d'una avaluació final corresponent al curs en el qual està matriculat. Aquesta avaluació
permetrà conéixer si l'alumne ha aconseguit els objectius proposats del curs amb la
interpretació del repertori pendent.
Mesures d'atenció a la diversitat i adaptacions curriculars
Aniran dirigides principalment a dos tipus d'alumnes: els que presenten dificultats per a
superar els objectius mínims exigibles, i aquells en canvi que superen amb facilitat els
objectius de cada curs amb l'assistència a classe, el treball de les obres i activitats
programades per al seu curs i que no els ofereix la motivació necessària per a estimular
la seua capacitat d'aprenentatge. En aquests alumnes seran bones totes aquelles mesures
que estimulen la seua motivació, com la seua participació en la classe de big band com a
solistes i l'assistència a classe de cursos superiors. Respecte als alumnes que presenten
dificultats per a la superació dels mínims exigibles, proposem la permanent coordinació
i comunicació amb el professor de l'instrument per al reforç d'aquells aspectes que
impedeixen la seua integració en la classe d'big band i la programació de classes i
assajos parcials en els quals prèviament es treballaran aquestes dificultats, perquè la
classe de conjunt siga una motivació i no una causa de frustració en l'alumne.
Així doncs, es respectaran les peculiaritats de cada alumne, evitant les discriminacions
de qualsevol tipus.
Els adoptats en el Pla de Convivència, aprovats per la Comissió de Coordinació
Pedagògica per al curs actual.
EXÀMENS DE JULIOL
L'alumne d’EP que haja suspés l'assignatura al juny, podrà superar-la per mitjà de la
realització d'una prova extraordinària el mes de juliol. Aquesta versarà sobre la totalitat
de la programació, per a això haurà d'aportar una plantilla instrumental mínima d'un
instrument per veu i un director que els dirigisca.
Queda a criteri del professor de l'alumne que esta prova siga sotá això d'una
part de la *programació . En eixe cas, per a la nota final expressada en la prova
de juliol, es fará una mitjana ponderada entre la part superada del curs i la part
recuperada en la prova de juliol. Tots estos aspectes quedará n degudament
reflectits en l'informe individual de l'alumne perquè:
- L'alumne en qüestió sàpia perfectament les condicions de *recuperació al
juliol.
ACTIVITATS ESCOLARS I EXTRAESCOLARS
Dins de les activitats extraescolars,promovem els concerts i museus com a
complement ideal a l'activitat acadèmica. Quant a les actuacions programades
per al present curs acadèmic es té previst les següents audicions:
-Concert de commemoració del dia del Jazz l'auditori del Tossal el dia 30 d’abril
de 2024.
INFORMACIÓ DEL CENTRE.
HORARI D'ATENCIÓ DE L'EQUIP DIRECTIU.
Director: Miguel García. Dilluns,Dimecres,Divendres 10-12 SF, Dijous 19-19.30 MT.
Vicedirector: Federico Solano. Dilluns, Dimecres, Divendres 10-12 SF, Dijous 19-19.30
MT.
Cap d'estudis 1 : Mercedes Lozano. Dilluns, Dimecres, Divendres 10-12 SF, Dijous 20-
20.30 MT,
Cap d'estudis 2 : Igor Kovalchuk. Dilluns, Dimecres i Divendres 10-12 SF, Dijous 20-
20- 30
MT.
Secretari: Juan Navarro. Dilluns, Dimecres, Divendres 10-12 SF, Dijous 19-19.30 MT.
CONTACTE.
Conservatori del Carrer Sant Ferran núm. 30, ALACANT 03001.
Telèfon 965937010 / Fax 965937011.
Conservatori MonteTossal, Carrer Catedràtic Jaume Más i Porcel, s/n.
Telèfon 966478665 Telèfon 608568030 (només vesprades en període escolar).
Web: www.cpmalicante.com
e-mails: 03014678@gva.es (centre)
director@cpmalicante.com
vicedirector@cpmalicante.com
jefaturaestudios@cpmalicante.com
secretario@cpmalicante.com
Fins ací la programació establida per al present curs. Lògicament queda oberta a aquells
canvis o modificacions que, durant el transcurs de l'any escolar es pogueren produir en
benefici sempre de la bona marxa de la classe cap als alumnes o bé per causes alienes en
l'organització dels esdeveniments.