Psicología Social Aplicada Curso 2022-23

Prof. Dr. Andrés Di Masso 03 nov 2022

PRUEBA PARCIAL 1 – Grupo M4

Nombre y apellidos: _________________________________________________ NIUB:_______________________

Contesta las preguntas que se plantean utilizando el espacio propuesto. La prueba se evaluará sobre 10 puntos. Al
final de cada pregunta aparece la puntuación correspondiente a aquella pregunta. Todas las preguntas se basan en
la noticia incluida en el anexo (“Nou protocol per protegir la salut emocional dels infants que pateixen un
desnonament”).

1. ¿Por qué podemos considerar que el caso planteado es un ejemplo de Psicología Social Aplicada (PSA)?
Argumenta tu respuesta de modo que quede definida e ilustrada (con informaciones del caso) la PSA (0,5
puntos)

2. Sabemos que hay psicólogos/as sociales implicados/as en el diseño y la aplicación de este protocolo. ¿Qué dos
posibles roles profesionales típicos de la PSA piensas que ilustra este caso? Puedes considera tanto el trabajo
realizado hasta llegar al protocolo (según se destaca en la noticia), como el tipo de acciones de
acompañamiento psicológico que contiene el protocolo (según se destaca en la noticia). Argumenta tu
respuesta de modo que queden definidos los roles e ilustrados con informaciones del caso (2 puntos)
3. Identifica una necesidad social que refleje (explícita o implícitamente) la noticia y comenta de qué tipo de
necesidad social se trata, de acuerdo con el modelo de necesidades como expectativas de Bradshaw (2 puntos)

4. ¿Por qué podemos considerar que los desahucios y sus impactos sobre la infancia son un problema social? a)
Desarrolla tu respuesta a partir de las 6 características propias de un problema social (hasta donde te permita
la información contenida en la noticia) (2 puntos); b) Explica el proceso de legitimación de los problemas
sociales (definición y fases), y argumenta en qué fase de este proceso piensas que se encuentra el problema
social destacado en la noticia. (2 puntos)
5. ¿En qué consiste la psicología cultural? Contesta de manera que quede definido este ámbito de aplicación,
menciona un concepto definitorio del ámbito y un ejemplo del tipo de estudios que hace la psicología cultural,
de acuerdo con la conferencia y los materiales propuestos por el conferenciante (1,5 puntos)

______________________________________________________________________________________________
ANEXO

La Suanny Norely, veïna de Ciutat Merdiana, ha passat ni més ni menys que per nou intents de
desnonament del pis que ocupa des del 2015. Ella i els seus dos fills, de 12 i sis anys, malauradament ja
s’han habituat a empaquetar pertinences cada cert temps. Al principi tot eren interrogants, sobretot dels
infants. “On viurem? I les nostres coses? Em feien preguntes i no tenia la resposta. És un malson també
per a ells“, explica.

El patiment sempre hi és i, per això, Barcelona ha desplegat un nou protocol per reduir l’impacte
emocional i psicològic de petits i adolescents que perden la llar. Es tracta d’una guia perquè professionals,
veïns i família els acompanyin el millor possible abans, durant i després del llançament. Només a la
ciutat, el 47 % de famílies que atenen els serveis d’habitatge municipals tenen menors a càrrec.

El document estableix, per exemple, que primer cal identificar les famílies, pensar com explicar-li a l’infant
o decidir si hi ha de ser o no el dia assenyalat. També fer-li seguiment un cop ja ha passat per detectar si té
estrès posttraumàtic. “No és que solucionem res. És una proposta, són pautes per donar seguretat o saber
com actuar“, assenyala Núria Gil, educadora del Centre de Serveis Socials de Ciutat Meridiana.

El protocol, fruit d’una feina a moltes bandes

La guia ja fa temps que s’està gestant i és fruit d’un treball comunitari i de coordinació entre
Ajuntament, Serveis Socials, entitats veïnals i escoles, on aquesta crua realitat surt a la llum. “Abans de la
pandèmia ens vam adonar que hi havia criatures que arribaven tard al centre perquè deien que venien de
molt lluny, que els havien fet fora de casa… estaven tocats”, relata Maria Casalà, educadora de l’Escola
Rubén Darío.

“El meu fill no volia marxar de casa perquè estava bé. Tenia la seva habitació… ho tenia tot” (Alexandra Vargas, veïna
del Raval)

L’Alexandra Vargas i el seu fill de 14 anys ho coneixen de primera mà. Van ser desnonats d’un pis del
Raval no fa gaires mesos perquè els van apujar el lloguer i, amb la crisi de la covid-19, no van poder-hi fer
front. La família va patir dos intents d’expulsió fins que va entregar les claus. “El meu fill no volia
marxar perquè a casa estava bé. Tenia la seva habitació… I ara, on som, no està tan bé”, lamenta la mare.
Ara, tots dos viuen en un local sense ventilació mentre esperen un pis de la Mesa d’Emergència, on
gairebé 700 famílies fan cua per un habitatge. De moment, el nou protocol s’ha dissenyat i implantat als
barris de Barcelona on hi ha més desnonaments: Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona i el Raval. Tot i
això, la intenció del consistori és que es vagi desplegant per tota la ciutat.

Fili Bravo, AV Ciutat Meridiana: “Cal solucionar el problema de l’habitatge”

Qui també ha participat en l’elaboració d’aquesta guia és l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana i el
col·lectiu de psicòlegs Sísifo, que treballen a la zona. N’estan satisfets i confien que serà útil però
recorden que no és, ni de bon tros, la solució a la crisi de l’habitatge. “El pas ha de ser més radical:
solucionar el problema de l’habitatge“, diu Filiberto Bravo, president de l’AV del barri.

El grup Xiula s’implica en la causa

A banda del protocol, la crua realitat dels desnonaments també s’ha tractat des d’un altre punt de vista. El
grup Xiula, que barreja música i educació, ha llençat cançó i videoclip per sensibilitzar sobre el fenomen.
La banda ha treballat amb infants de sis escoles diferents de Nou Barris i el Raval i la lletra l’han creada a
partir de les vivències dels petits, perquè més d’un ho ha patit en primera persona.