01.NBF 1de6 PDF

También podría gustarte

Está en la página 1de 122

Didáctica de la geografía económica

Nuria Borrell Felip

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió
d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat
intellectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva
reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la
presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum
de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la
persona autora.

ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La
difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos
de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se
autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.

WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private
uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading
and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX
service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In
the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
UNIVERSIDAD DE BARCELONA

FACULTAD DE FILOSOFÍA Y LETRAS

SECCIÓN DE PEDAGOGÍA

D I D Á C T I C A D E L A G E O G R A F Í A

E C O N O H I C A

TOMO I

T esis Doctoral dirigida

por el CatedrStico Dr.D,

JOSÉ FERNANDEZ HUERTA

Muria B o i r e l l Felip
ÍNDICE

Introducción .

15 PARTE: La Geografía y su D i d á c t i c a .
CAPITULO I : Bosque.jo sobre l a Ciencia Geográfica.
Concepto 1
I m p o r t a n c i a da e s t a c i e n c i a 4
Valor instructivo 6
Valor educativo B

CAPITULO I I : Didáctica de l a Geografía.


Principios IB
Dificultades 24
P r o b l e m á t i c a de su c o n t e n i d o 29
Madurez d i s c e n t e 34
Enseñanza d i f e r e n c i a l p o r edades 38

CAPITULO I I I : B a s e s p e d a g ó g i c a s de l a Pedagogía Econó-


mica .
El concepto de l a G e o g r a f í a Económica 56
I m p o r t a n c i a de l a G e o g r a f í a Económica y de su ensañanza 60
Valor i n s t r u c t i v a y educativo 62
La G e o g r a f í a Económica y l a compcenosión i n t e r n a c i o n a l . 64

CAPITULO I V : Fundamentos d i d á c t i c o s de l a Geografía


Económica.
Selección d e l contenido didáctico 70
Principios geográficos 73
Principios psico-sociales 75
Principios políticos 78
P r i n c i p i o s económicos Bl
La G e o g r a f í a económica como s í n t e s i s de l o s diferentes
factores 83

CAPITULO V : Métodos p a r a l a enseñanza qeooráfica.


Generalidades 91
Métodos g e n e r a l e s 94
Métodos e s p e c i a l e s ¿ 96
Métodos e s p e c í f i c o s 101

CAPITULO V I : R e c u r s o s i c o n o - didácticos.
Generalidades 112
Constructivos 115
Audiovisuales 117
Máquinas de enseñar 128
El a u l a de G e o g r a f í a 144
CAPITULO V I I : M o d e l o s VErbo-did5cticos.
Modelos verbo-didáaticos 151
E l Maestro como Modelo 154
El libro como ayuda d i d á c t i c a 171
Transmisión m a g i s t r a l y programada 194

2- PARTE: T e o r í a y Técnica de l a Enseñanza Programada.


CAPITULO V I H : P r o b l e m a s m e t a d i d á c t i c o s de l a E n s e -
ñanza roqrnmada.
C i e n c i a de l a C o n d u c t a . 20?
Las t e o r í a s c o n d u c t i s t a s que más han i n f l u i d o en l a
Enseñanza Programada 213
El aprendizaje como o b j e t o de e s t u d i o e investiga-
ción 231

CAPITULO I X : Evolución de l a EnseíJanza Programada.


Antecedentes y precursores 242
Momento c r i t i c o de l a Enseñanza P r o g r a m a d a : Skinner . 246
Avance de l a Enseñanza P r o g r a m a d a 256

CAPITULO X: Técnica de l a Enseñanza Programada 25 6


Enseñanza P r o g r a m a d a . Características 265
E l Programa como e s t r u c t u r a 278
S i s t e m a s de programación 284

CAPITULO X I : C u e s t i o n e s en t o r n o de l a u t i l i d a d y d i -
faicultades de l a Enseñnnza Programada.
P r o b l e m a s de i m p l a n t a c i ó n 306
Objeciones 311
Ventajas 317
Áreas de e f i c a c i a 322

3§ PARTE: E l a b o r a c i ó n de u n ' P r o g r a m a de G e o g r a f í a Económica.

CAPITULO X I I : Construcción d e l P r o g r a m a .
Programación 332
E t a p a s de l a Programación 335
Sistemia REJEM 33 8
E l a b o r a c i ó n de f i c h a s 332
Ayudas e i n d i c a c i o n e s 355
Densidad d e l programa 359

CAPITULO X I I I : Evaluación d e l Programa.


Diseña y E t a p a s e x p e r i m e n t a l e s 364
Plan de,Trabajo 366
Primera fase 367
Segunda f a s e . 376
Tercero fose: 381
r
Los alumnos a n t e l a Enseñanza Programada 383
49 PARTE: E s t u d i o c o m p a r a t i v o y Conclusiones.
CAPITULO X I V : E s t u d i o c o m p a r a t i v o de Métodos de
Enseñanza de l a Geografía Económica.
Ensayos experimentales de comparación de m é t o d o s . . 393
P l a n de t r a b a j o 395
Primera fase: Ensayo r e d u c i d o 395
Segunda f a s e : Diseño c o m p l e t o 405
L o s alumnos a n t e dos s i s t e m a s de enseñanza ....... 413

CAPITULO X V : C o n c l u s i o n e s .
Conclusiones experimentales 418
Pro$pecci6n d i d á c t i c a 420
Programa p r o p u e s t o : Esquema y c a r a c t e r í s t i c a s .... 425

TOMO I I

PROGRAMA, APÉNDICES Y BIBLIOGRAFÍA,


I N T R O D U C C I Ó N
L a s c i e n c i a s de l a educación e x p l i c a n y l a p r á c t i c a p e -

dagótica d e s t a c a como t a r e a , p r i m o r d i a l d e l maestro l a de f a c i l i -

t a r e l aprendizaje p a r a c o n s e g u i r con l a mázima economía de t i e m -

po y e s f u e r z o , una instrucción más profunda y una educación más

completa.

Es pues, misión de, l o s didactas i n v e s t i g a r que métodos de

enseñanza r e s u l t a n más e f i c a c e s p a r a que e l e s c o l a r l l e v e a calDo

con gusto e l a c t o de a p r e n d e r , y a l mismo tiempo e l rendimiento

s e a máximo.

Por lo tanto, c r e í s e r í a de g r a n i m p o r t a n c i a d e d i c a r m i

trabajo so^bre l a Didáctica de a l g u n a mailieria de l o s planes; d©

estudioa Primarios, y Medios.

C o n s i d e r a b a que e s t a a s i g n a t u r a debía p o s e e r un v a l o r ins-

t r u c t i v o , una u t i l i d a d p r á c t i c a , p e r o a l a vez. un g r a n v a l o r for-i

m a t i v o , p a r a e l d e s a r r o l l o t o t a l y armónico de l a p e r s o n a l i d a d

del estudiante.

Además; quería que t u v i e r a un f a c t o r de a c t u a l i d a d , que

s i r v i e r a de p u e n t e entre: l a e s c u e l a y l a v i d a y que s u s h o r i -

zo n t e a ftieran amplios p a r a a b a r c a r tanto e l s a b e r humanístico

como e l c i e n t í f i c o y t é c n i c o ,

l a se comprende, pues., que en ésta e n c r u c i j a d a de. C i e n c i a s

e n c o n t r a r a a l a Geografía que t a n t o e s t u d i a a l a l ' i e r r a como a l

hombre que d e s c r i b e fenómenos y b u s c a s u s causas., que l e i n t e r e s a

e l mundo f í s i c o y e l mundo humano, que se c e n t r a en e l p r e s e n t e ,

como r e s u l t a d o de u n pasado y preparación de un f u t u r o .

P e r o l a Geografía e r a demasiado amplia, y por e l l o , me ceñí

a l a Geografía económica^ GonsideiD que e s t a rama es. una de l a s

que se l e s h a concedido poca i m p o r t a n c i a en muchos p l a n e s : de e s -


t u d i o y que, dando por c o n o c i d o s s u s conceptos b á s i c o s , h a

ocasionado no pocas c o n f u s i o n e s en l o s aluginos; y , s i n embar-

go, estimo que es u n a de l a s ramas más i n t e r e s a n t e s y de mayor

a c t u a l i d a d de l a Geografía. S i n su c o n o c i m i e n t o es c a s i i m p o s i -

b l e l e e r un p e r i ó d i c o , e n t e n d e r l a s r e l a c i o n e s e n t r e países,Ea

p o l í t i c a n a c i o n a l o l o s movimientos migratorios.

E l objetivo esencial del estu dio de l a Geografía econó-

m i c a de España, es comprender l a s i d e a s "hásicas a c e r c a d e l desa©';

r r o l l o de n u e s t r a s a c t i v i d a d e s : económicas en su i n t e r d e p e n d e n c i a

y en su valoración en e l conjunto hispánico y en s u s r e l a c i o n e s

con e l r e s t o d e l mundo. Todo e l l o sin olvidar, en ningún momento,

e l p o r qué de c u a n t o s problemas atañen a t o d a l a problemática que

se c o n s i d e r a .

F i n a l i d a d e s , de e s t a Tesis

Una v e z bosquejado e l tema, pensé en l o s alumnos y v i . que

ningún i n d i v i d u o es: exactamente i g u a l a o t r o , cada c u a l . t i e n e su

i n d i v i d u a l i d a d : p e c u l i a r . Siendo, pues,diferentes, responderán a n -

t e l a s : mismas t a r e a s y a n t e e l mismo a p r e n d i z a j e de modo muy d i -

verso .

P o r e l l o l o s nuevos s i s t e m a s de enseñanza t i e n d e n a l a s

formas i n d i v i d u a l i z : a d a s : , a f i n de que c a d a alumno pueda r e a l i z a r

el aprendizaje según sus p r o p i a s c a r a c t e r í s t i c a s de r i t m o , c a p a -

cidad, aspiraciones, etCo i i s i se s i e n t e n máa r e s p o n s a b l e s de s u

trabajo y a l a vez l l e g a n a e s t a r máa c a p a c i t a d o s p a r a resolver

l o s d i s t i n t o s problemas que se l e s p r e s e n t e n en l a v i d a c o m u n i t a -

ria y social»

ActuaLmente se p r e s e n t a como una superación y s i s t e m a t i z a -

ción de l o s s i s t e m a s i n d i v i d u a l i z a d o s , l a Enseñanza Programada.

B a p r e n s a pedagógica de todo oL mundo se está preocupando

de e s t a nueva t é c n i c a . Cada vez se: r e a l z a más s u e f i c a c i a dentro

de l a i n s t r u c c i ó n n o r t e a m e r i c a n a , país donde nació y más se p r a c -

tica. También l a ITrlSSCO p i e n s a a d o p t a r l a p a r a l a rápida alfabe-


tisación y enseñanza en l o s países subdesarrollados.

Un problejiia que a c t u a l m e n t e s e está t)lanteaxido , e s p e c i a l -

mente en l a Enseñanza K e d i a es e l d e l gran aumento d e l alumnado.

S s t e c r e c e a un rlimo superior a l d e l p r o f e s o r a d o c^ue sse c a p a c i t a

para l a d o c e n c i a . S i en e l I i u P l a n de D e s a r r o l l o Económico y S o -

c i a l se espera a que l a mayoría de l o s raucliacáios coEiprendidosm

e n t r e l o s 10 y l o s 1 4 arlos c u r s e n B a c M l l e r a t o e l e m e n t a l , l o s p r o -

f e s o r e s n e o e s i taran técnicas, a u x i l i a r e s , p a r a l a enseñanza, s i es

que e l l o s q u i e r e n c o n s e r v a r s u misión de educadores y e l c o n t a c t o

p e r s o n a l con cada uno de s u s aluíimos,

físte OS: o t r o de l o s , m o t i v o s , que van a conceder a l a Enseñan-

z a Programada, un l u g a r p r i v i l e g i a d o entre:- l o s s i s t e m a s d o c e n t e s .

E s t e t i p o de enseñanza e s mucho m i s a c c e s i b l e a l a inves-

tigación científica que t r a d i c i o n a l » Yiendo como e l g r a n a v a n -

ce d e mucíias- c i e n c i a s s e debe en g r a n m e d i d a a l o s e x p e r i m e n t o s ,

pensemos en l a m e d i o i n a , f í s i c a , e t c » ; podemos e s p e r a r que l a e x -

perimentación: tambi én. tendrá c o n s e c u e n c i a s p o s i t i v a s e n ' e l campo

dé l a enseñanza.

Con l a programación de l a Geografía eGo,nóraica p a r a alumnos

de ;„ia de B a c h i l l e r a t o , i n t e n t o c o n t r i b u i r a l a a p l i c t e l ó n de- e s -

t e moderno sistem.a en n u e s t r o p a í s , y a que l o s r e s u l t a d o s m u e s t r a n

que e s e f i c a z ; y ventajoso p a r f l a formación de n u e s t r o s escolares.

S n l a ' i ' e s i s atendemos a l a Geografía, en g e n e r a l , y a l a

Geografía 0oo,nóraica en p a r t i c u l a r , desde e l punto de: v i s t a de s u

Didáctica, Continuamos con f a c e t a s de l a Enseñanza programada

y n o s centramos en l a e l a b o r a c i ó n - * un, programa de Geografía e c o -

.nómica y s u v a l i d a c i ó n , p a r a t e r m i n a r con un e s t u d i o comparativo

e n t r e l a Enseñ^za í r o g r e a a d a y l a t r a d i c i o n a l y l a s c o n c l u s i o n e s

correspondientes*

En tomo a p a r t e f i g u r a n e l programa, l o s apéndices y l a

bibliografía*
E s t e e s t a d i o l o i n i o i e , g r a c i a s a l a ayuda prestad» p o r

l a Comisaría de Proteoción E s c o l a r q.ue me concedió una -Beca de

I n i c i a c i ó n a l a I n v e s t i g a c i ó n y s e continuó dentro d e l P l a n de

Investigación correspondiente a l Fomento de I n v e s t i g a c i ó n de l a

Universidad,

E n l a h o r a de l o s ^ r a d e c i m i m t o s q u i e r o h a c e r c o n s t a r m i

reconocimiento a l Dr»Fernández, H u e r t a , q u i e n con su entusiasmo

d i r i g i ó m i l a b o r y me animó a que me i n i c i a r a en e l fascinante

campo de l a i n v e s t i g a c i ó n pedagógioa d© t i p o e x p e r i m e n t a l ; a l

Dr« ¥ i l á T a l e n t í q u i e n me o r i e n t ó , informó y d i i i g i ó en todo

l o r e f e r e n t e a l a c i e n c i a g e o g r á f i c a y sus últimos:- a v a n c e s ; a l

equipo de compaleros M c e a o i a d o s y alumnos de l a Sección, que

a d s c r i t o s a l Departamento de C i e n c i a s , E x p e r i m e n t a l e s y D i f e r e n -

c i a l e s de- l a Educación, t r a b a j em en Snsefíansa Programada e I n -

vestigación: Psicopedagógica,

Muy e s p e c i a l es m i g r a t i t u d a l o s D i r e c t o r e s , Profesores,

Maestros j alumnos de l a s i n s t i t a t ó o n e s d o c ^ ü e s que oon t a n t o

interés; acogieron- m i ensayo, preocupados en m e j o r a r l a s t é c n i c a s

didácticas; D i r e c t o r a d e l C o l e g i o Jesús María d© San G e r v a s i o ,

Raa.Madre j l r a c e l i j D i r e c t o r a d e l G-mpo I s c o l a r '*Hius y x a u l e t " ,

D a . A n t o n i a Solanes.; D i r e c t o r a de l a E s c u e l a B e t a n i a , D a . B o s a I P

Omedes:; D i r e c t o r d e l I n s t i t u t o N a c i o n a l de 'Snsefíanza, M e d i a " I n -

f a n t a I s a T ^ e l " , Don J u a n R e y e s Fernlndes» D i r e c t o r d e l C o l e g i D

Jesús, María y José, P a d r e S a l v a d o r M a s s i p ; D i r e c t o r a d e l C o l e -

g i o S a g r a d a F a m i l i a , R d a . M M r e L o u r d e s íis^ D i r e c t o r d e l C o l e g i o

Academia S a n t a E u l a l i a , Don /mdrés • Mañero y D i r e c t o r - d e l Grupo

E s c o l a r C e r v a n t e s , Don i-afredo Saez - R i c o .


PRIMERA PARTE

G e o g r a f í a y su D i d á c t i c a
CAPITULO I

Bosquejo sobre l a C i e n c i a Geográfica


GONCEP-IO

l a Geografía es una c i e n c i a q.ue nadie en l a a c t u a l i -

dad intentaría e l i m i n a r l a nx siq:uiera de itt enseñanza p r i m a r i a ,

ato dos l o a actores coinciden en h a l l a r l a áigna te ser i n c l u i d a

en l o s cuestionarios y no como materia Gomplemem;aria sino como

d i s c i p l i n a fundera.en.i;al e incluso según m s recuerda Chica y Re-

lio, (1) algunos «u-cores l a han ciuerido anplear como núcíleo b á -

sico en l o s sistemas cte ensefLanza concentrada.

"lia Geografía nos rodea de t a l modo, i^ue se puede i n -

d u i r eaitre l a s c i e n c i a s s o c i a l e s , i g u a l q.ue o t r o s l a incluyen en

t r e l a s naturales", ( 2 ) » L a Geografía se h a l l a , pues, p o r encina

de l a s diferencias existentes entre l a s Ciencias naturales y l a s

c u l t u r a l e s , -tO. tomar de todas e l l a s j a l d a r l e s a todas algo,des-

vanece l a apasición q.ue hay entre ambos grupos de c i e n c i a s y r e a -

l i z a en l a vida e s p i r i t u a l una acción etluilibradora Es, se-

gún EOS recuerda lombardoRadice,"por su naturaleza una c i e n c i a

de a>rre0.ación**, t4); eatre múltiples aspectos de H i s t o r i a , l.Iine-

ralogía, (Química, F í s i c a , Bottánica, Zoología, iíntiopología, etc.

Ea Geografía , según l a define e l " D i c t i o n a r y of Geo-

graphical lenas " de M i l i "es l a c i e n c i a de l a d i s t r i M c i ó n e i n -

terdependencia de fenómenos en. l a s u p e r f i c i e de lierra" ( 5 ) .

Su íntima relación con l a H i s t o r i a es de todos c o n o c i -

da, " L a H i s t o r i a y l a Geografía son l a s c i e n c i a s eseneiales de i n -

formación, S l l a s reagrupan a un c i e r t o n i v e l l o s conocimientos

generales d e l hombre, tan-co l a s c i v i l i z a c i o n e s ; del tiempo actual

como l a s del pasado'* (6), L a Geografía es l a His-Goria en e l espa-

c i o , l o mismo que l a H i s t o r i a es l a Geografía en e l tiempo" C7).

Pero su relación con l a s C i e n c i a s naturales y e l am"bien


t e f í s i c o no l o es menos, y a q.iie " e l medio f í s i c o e j e r c e una

i n C n e n c i a t a n i m p o r t a n t e como c o m p r e n s i b l e sobre e l género de

v i d a , e l comportamiento y l a s concepcioües de- l o s l i o m b r e s . . I » a

misión de l a Geografía es: m a n i f e s t a r en q.ué'medida l a v i d a liuma-

na h a s:ido m o d i f i c a d a p o r e l medio y e 1 medio p o r e l homlare" (8).

Martonne en e l p r e f a c i o de s u "Traite de góogrephie phi-

s i q u e " ' n o s d i c e , c[uw l a Geografía moderna e s t u d i a ",1a distriM-

Gión en l a s u p e r f i c i e d e l g l o b o , d e l o s fenómenos f í s i c o s , bioló-

g i c o s y humanos, l a s c a u s a s de e s t a distrilsución y l a s r e l a c i o -

n e s l o c a l e s de e s t o s fenómenos*^ C9)'o- Oliene u n carácter' e s e n c i a l -

mente c i e n t í f i c o y f i l o s ó f i c o , pero también u n c a r á c t e t descrip-

tivo y realista»

Su ol^jeto no es, sólo, e l e s t u d i o d e l hombre, sino,tam-

bién, de l a T i e r r a j s a conjunto, p o r e H o n o s hace- c o n s i d e -

r a r lo-s: fenÓQienos; de l a s u p e r f i c i e d e l g l o b o desde- e l punto de.

v i s t a - de- l a t o t a l i d a d misma d e l gloTío "'(10). • Pero s i n o l v i d a r l a

fisonomía p.ropi^ de c a d a r é g i ó n i Q:Studiando p u e s , " l a s r e l a c i o n e s - ,

t a n i m p o r t a n t e s p a r a e l hombre que- e x i s t : e n e n t r e l o s elementos fí-

s i c o s i j lo.s. elementos económicos y humanos y que confiermí a c a d a

región s u p e r s o n a l i d a d p a r t i c u l a r " (11).

P e r o l a Geografía no e s s ó l o una c i e n c i a e s p e c u l a t i v a -

sino-, también , p r á c t i c a como nos: l o r e c u e r d a " l a d e f i n i c i ó n d e l

canadiense B r o u i l l e t t e , a l a f i r m a r que l a Geografía e s l a c i e n ^ . >

c i a de l a S i e r r a que e s t u d i a l o s fenómenos d e l medio, cómo e l hom

"bre puede- s a c a r bu. s u e t e n t o de. l o s elementos n a t u r a l e s y cómo ha

i n v e n t a d o t é c n i c o s ' p a r a l a s a t i s f a c c i ó n de- s u s n e c e s i d a d e s esen-

ciales» (12).

E s , p u e s , u n a c i e n c i a de r e l a c i ó n p o r q u e , como d i s e Reed

" e n f o c a l a atenció-n solare l a s r e l a c i o n e s e n t r e l a s a c t i v i d a d e s h u -

manas y l o s f a c t o r e s g a o g r á f i c o s o fo.ima de presentación que- p e r -

m i t e e l ecrpleo de p r i n c i p i o s ; de o r g a n i z a c i ó n p l e n o s de s i g n i f i c a -
l i a , Geografía se propone, d a r a c o n o c e r e l medio n a -

t u r a l en qxxe v i v e n l o s hombres, l a misma d i v e r s i d a d n a t u r a l de

l o s s e r e H humanos; B a acción d e l medio s o b r e l a v i d a humana j

l a s t r a n s f o m a c i o n e s q.ue l o s hcmhres hacen s u f r i r áL m e d i o . O sea

l a d o b l e c o r r i e n t e hombre-medio y s u s múltiples c o n s e c u e n c i a s ,

KL p r o g r e s o en e l oonocimiento g e o g r á f i c o , t a n t o para

e l i n v e s t i g a d o r como p a r a e l alumno, se r e a l i z a p o r una extensión,

cada v e z más amplia de l a información y p o r un análisis:, cada vez

más hondo, de l o s fenómenos.


J^ECESIIHD JE _ IHPORT^JCIA

En una época en q.ue l a s , d i s t a n c i a s están- d e s a p a r e o i e n -

do^ e n que l a s p e r s o n a s s i e n t e n e l deseo o l a n e c e s i d a d de v i a -

jar, es; i r a p r e s c i n d i l D l e e l c o n o c i m i e n t o d e l mundo en q.ue v i v i m o s ; .

E l t u r i s t a y e l . e m i g r a n t e aprenden g e o g r a f í a en e l l i b r o inmenso

de l o s p a i s a j e s q.ue a p a r e c e n a n t e s u s o j o s » l i a t e l e v i s i ó n 7 e l c i -

ne nos t r a n s p o r t a n a o t r o s r i n c o n e s de l a t i e r r a » L o s p e r i ó d i c o s ,

l a r a d i o e i n c l u s o l a s c o n v e r s a c i o n e s nos. h a c e n i m a g i n a r l o s l u -

g a r e s de; l o s c u a l e s s e está h a b l a n d o . pues " l o s e s t u d i o s geo-

g r á f i c o s c o n s t i t u y e n u n a n e c e s i d a d p a r a l a g e n t e de nues.tro t i e m -

po, s u i m p o r t a n c i a s e a c r e c i e n t a de día en día " (14)»

P e r o no b a s t a e s t e c o n o c i m i e n t o geográfico i n t u i t i v o . H a -

ce f a l t a que estemos c a p a c i t a d o s p a r a o b s e r v a r l o que s e nos p r e -

s e n t a , r e c o r d a r l o que VQEOS, r e l a a i o n a r i o con n u e s t r o s c o n o c i m i e n -

t o s y comprender sus causas y s u s c o n s e c u e n c i a s . Es necesario pre-

p a r a r a l a s jóvenes g e n e r a c i o n e s p a r a que s i e n t a n y v i v a n geográ-

ficamente». Además * * e l e s p í r i t u geográfico, e s u n espírituí i n t e r n a -

c i o n a l abierto h a c i a l a s geografías v e c i n a s " ( 1 5 ) .

S i leemos a t e n t a n e n t e e s t a s p a l a b r a s de R a b i n d r a n a t h T a

gore'* l a educación más a l t a e s l a que no s e l i m i t a a i n c u l c a m o s

conocimientos, s i n o que pone n u e s t r a v i d a en armonía con todo l o ;

e x i s t e n t e " ^ {2.6):f comprendéranos q^ue l a m a t e r i a más i n d i c a d a p a r a

enseñarnos a v i v i r sintónicamente con t o d o l o e x i s t e n t e e s l a GeO-

graíía.

l ' a n b i l n d e b a o s r e c o r d a r q.ue " g r a n número de p r e j u i c i o s

que s e oponen & l a comprensión i n t e r n a c i o n a l s o n d e b i d o s p r e c i s a -

mente a l a i g n o r a n c i a de c u e s t i o n e s r e l a c i o n a d a s con l a enseñanza

de l u geografía*^ (17) .

S i e s t a c i e n c i a se enseñara de modo i n t e l i g e n t e y h o n e s -

t o , adecuado a l a m e n t a l i d a d d e l , alumno, t a n c o u p l e t a como: f u e r a


p o s i b l e p a r a üar- una iniagea d e l mundo en s u i n t e r d e p e n d e n c i a j l o s

alumnos aprenderían- a comprender, respe'bar y amar a los seres

liumanos de t o d o s l o a p a í s e s , r a z a s , c u l t u r a s y r e l i g i o n e s ,

¥ i s t a s u n e c e s i d a d e i m p o r t a i c i a pasareiiDS a e s t u d i a r

más d e t a l l a d a m e n t e s u s v a l o r e s i n s t r u c t i v o s y e d u c a t i v o s .
Yalor instructivo

" Ito que salDemos de g e o g r a f í a nos tícompafía constan^temen-

t e en n u e s t r a s , c o n v e r s a c i o n e s , l e c t u r a s , - . i f i a j es y r © a e x i o n e B » C l 8 > .

r o so puede s e r una p e r s o n a c u l t a s i n unos cono c i m i e n t o s geográfi-

c o s , p o r e l l o e l . f i n último de s u enseñanza e s i n c u l c a r en e l a l u m -

no un e s p í r i t u geográfico q.ue a s n o n i c e con s u formación, g e n e r a l ,

lio.' ea s o l o s u f i n a l i d a d , como n o s d i r á S t e e r s siguiendo

l a concepción a n g l o s a j o n a , « e l s a b e r p o r saberj s i n o e l saTjer p a -

r a o ^ r a r j t r a n s f o r m a r en "bien, de l a s comunidades Iiermanas (19).

P o r l o t a n t o s u . v a l o r i n s t r u c t i v o será t e ó r i c o y p r á c t i -

co a l a v e z » ^ s e ñ a r á a l siumno^,

a) una termiíaología l o c a l , n a c i o n a l e i n t e r n a c i o n a l , que

l e p e r m i t a d e s c r i i s i r de manera p r e c i s a y a c e r t a d a todo l o q.ue l e

it>de-a y comprender .todo euirnto se l e esjlica.

b.) a t r a n s c r i b i r gráficament.e aquello- que h a v i s t o , s.ien-

do p o r l o t a n t o u n a m a i j e r i a que a s o c i a l a l i a s b i l i d a d manual a la

r8£le,xión»

cf a comprender i n t u i t i v a m e n t e l a comarca en que v i v e , l a

p a t r i a j l a s r e l a c i o n e s , c o n l o s p.a£ses exferafíoa,

al- á c o l a b o r a r e n l a preparación de xm ^ i a j a , excursión

o paseo,
a) a s o l u c i o n a r ' i m p o r t a n t e s pK>l)lemas do a l g u n a a p r o f a -

s i o n e s , como l o s de. a g r i c u l t o r , c o m e r c i a n t e , marino, c a r t e r o , te-

lefofiista, ato.

T ©1 c o n o e S n i a n t o t e ó r i c o , repar-eutirá posátivaaente e n

e l quehacer práctico y p o r e l l o "actualmente, l o s países o c c i a e n -

t a l e s se- h a n dado c u e n t a de- l a t r a s c e n d e n t . a l i m p o - r t a n c i a d e l c o -

n o c i m i e n t o g e o g r á f i c o de- s u t e r r i t o r i o p a r a e l d e s a r r o l l o - su

economía y , a l f i n de. c u e n t a s , p a r a l a e l e v a c i ó n . d o l n i v e l , medio

a© v i d a ae- s u s h a b i t a n t e s " m) * 2 o r © l i o no e s de-: extraüarncs


l a p o s t u r a de Üiricart a l conceder, en l a enseñanza s u p e r i o r l a

máxima i m p o r t a n c i a a l a Geografía A p l i c a d a p a r a q.ue de las., a u -

l a s , universitariaa,r¡iás; q.ue p r o f e s o r e s de enseñanza m e d i a , s a l g a n

p r á c t i c o s o e x p e r t o s en (geografía que puedan a s e s o r a r en t o d o s

l o a p r o b l e m a s que se p r e s e n t e n de t i p o económico, urbanístico e

incluso político.

X e s que l a Geografía e s una m a t e r i a de consideración

p o l i v a l e n t e . T i e n e r e l a c i ó n con t o d a s l a s m a n i f e s t a c i o n e s de l a

v i d a a n i m a l y c o n s i d e r a l a s - füerz.aa de l a i . n a t u r a l e z a , , s e c e n t r e

finalmente, en e l hombre, a l , que r o d e e c o n s u amhiente y l e p r e -

sione h a s t a q u e p e r s o n a l m e n t e l o g r e e l e q u i l i b r i o ' ^ (21),,


Valor educativo

P e r o no e a sólo s u v a l o r i n s t r u c t i v o l o q.ue hace intere-

s a n t e o ú t i l e s t a m a t e r i a , s i n o s u v a l o r e d u c a t i v o que e s inmenso.

D e s a r r o l l a no sólo l a s f a c u l t a d e s i n t e l e c t u a l e s sino,también,los

s e n t i m i e n t o s , modela l a s a c t i t u d e s y p r o p o r c i o n a una r i c a gama de

v a l o re So

" E d u c a r a b a s e de Geografía t a l h a de s e r . Hay que p e r s e -

g u i r o f r e c e r a l nifio un. c a u d a l de elementos p a r a que en s u a n b l e n -

t e n a t u r a l pueda comprender, p o r s í s ó l o , todo hecho geográfico,

p a r a que a l c a n c e a l e e r en l a n a t u r a l e z a que l e r o d e a y , p o r e x -

tensión, s e a capaz de i m a g i n a r l o que no ve y l o que o i r á h a b l a r

o l l e g a r á e s c r i t o a n t e sus o j o s en l i b r o s y P r e n s a , P e r o no sólo

se t r a t a de eso» Hay que c a p a c i t a r a l niño p a r a q u e , pueda i n t e r -

p r e t a r l o s hechos geográficos, estén o no en s u ambiente, pero que

l l e g a n a é l a t r a v é s de u n a representación g r á f i c a . . , . E d u c a r a n -

tes- que i n s t r u i r " ( 2 2 ) .

L a Geografía s e d i r i g e "a l a observación, será, p o r t a n -

t o , i n t u i t i v a y concreta;, a l a imaginación, será p i n t o r e s c a , a l

r a z o n a m i e n t o , será d e m o s t r a t i v a ; a l a memoria, será s o b r i a y p r e -

cis,a'^(2:3), y así podríamos, i r enumerando c u a l i d a d e s y c a r a c t e r í s -

ticaso-

F a v o r e c e a q u e l l a s d i ^ o s i c i o n e s " s i n l a s c u a l e s uno no

puede s e r un verdadero geógrafo: e l s o i t i m i e n t o de l a c o m p l e j i -

dad, d e l mundo, l a a f i c i ó n a l a v i d a en p e r p e t u a evolución y , e n

fin, fijándonos p a r t i c u l a r m e n t e en l a g e o g r a f í a humana, e l s e n t i -

do proflindo) de l a u n i d a d humana*' (24.) »

i a i a l i c e m o s aunque brevemente, l o s , p r i n c i p a l e s a s -

p e c t o s de s u v a l o r educativo,

a) L a observación : l a Geografía enseña a o b s e r v a r , a

d i s t i n g u i r l o e s e n c i a l de l o aceñden-fcal, a c e n t r a r s e s o b r e d e -
t e m i n a d o s aspectos, o f i j a r s e en fenómenos simultáneos,sucesi-
vos, etc*

C u l t i v a c i e r t o sentido r e a l i s t a f r e n t e a l a s cosas y e l
mundo;- q.ue n o s . l o d e a ,

Segfe.I^idal de l a Blaclie- " e s t a enseñanzra debería s e r v i r

p a r a d e s p o j a r y a c l a r a r c i e r b a s i d e a s en e l e s p í r i t u de l o s n i f i o s |

debería a s o c i a r s e a s u s i m p r e s i o n e s p r i m e r a s y d e s p e r t a r en e l l o s

e l e s p í r i t u de observación'* (25),.

^•Ita.o'bservación e a ©1 antídoto de l a memoria l i b r e s c a y

e l a l i m e n t o da una memoria i n t e l i g e n t e m e n t e ejercitada.. Svoca tam-

bién h a c i e n d o una: l l a m a d a a l a imaginación ( especialmente de

l a imaginación-- representació-nl que s u p l e l a oliservación p o r l a

des;cripció-n, l a fetografía, e l mapa, e t c . üa representación s e r e a -

li2¡Q- p o r analogía o p o r c o n t r a s t e con l o s hechos observados direc-

tamente-i e s a n a c i e r t a d a s e de o l s e r v a c i ó n d i r i g i d a a l n i v e l de

l o ausente"' (26},». S i n emhargo. ' ^ l a observación de l o s fenómenos n a -

t u r a l e - s e s siempre l a f u e n t e p r i m e r a y fundamental d e l c o n o c i m i e n -

t o geográfico-*-' 12?)-»

"^-5 I«a nionioria; e s o t r a f a c u l t a d que e s t a enseñana-a c u l t i -

va. H alunmo áébe . r e t e n e r un: vocaTs-ulario. y u n » lo.-caliz,ació-n. *'Ita

llamada a l a monorla e s i n e v i t a l ) l e p u e s t o que- l a Geografía más e l e -

m e n t a l supone u n a n o m e n c l a t u r a l o c a l i z a d a . . . * s i l a i n t e l i g e n c i a

no es l a m ^ o r i a , tampoco e l t r a b a j o " i n t e l e c t u a l e s posiTsle s i n

e l apoyo de r e c u e r d o s p r e c i s o s * * ( 2 8 ) . •

El a p r e n d i z a j e puramente nrjmemotecnico, que e r a e l común

no h a c e muchos afíos, cede a l paso a un e s t u d i o compren.^vo y razo-

nado. D e l c u l t i v o de l a memoria r e t e n t i v a pasamos: a una memoria r a -

z o n a d o r a qu@ s a m.Tve d o l dato concrei» p a r a compararlo- con, l a n u e -

v a cuestión que s a l e p l a n t e a , te de u n c o n j u n t o de datos y r e -

cuerdos, gracias; a l a ; i n t e l i g e n c i a , dedace-, i n d u c e , e t c . P e r o que

sien^re necesita c u l t i v a r l a memoria como, f i e l ayuda de s u i n t e -

ligencia.
o) I-a i n t e l i g e n c i a y e l r a z o n s m l e n t o : l a Geografía nos-

hace comptirar y c o n t e s t a r a l o s i n t e r r o g a n t e s del 'ZcaSrno?, ?cuán-

do?, ?dónde2, ? p o r q.ué?. S i a l o s t r e s p r i m e r o s puede contestar

muchas v e c e s l a memoria, e l último e s p r o p i o de l a i n t e l i g e n c i a ,

P e r o hay q.ue ens.efíar una Geografía r a z o n a d a .

" S s ' p r e c i s o e v i t a r que l a l e c c i ó n s e a u n a s e c a n o m e n c l a -

t u r a , una s e r i e de nombres p r o p i o s q u e s a d i r i g e n essílusivcanen-

t e a l a m e m o i i a . , . l o que e l niño no h a y a comprendido no podrá

apio ve c h ^ & s u i n t e l i g e n c i a * * f 2 9 ) • Bebemos, t e n e r p r e s e n t e que

no conseguimos ningún o b j e t i v o c u a n d o . l o s . al.uranos son capaces de

r e p e t i r l a l e c c i ó n que han ¿prendido de memoria, s i n o cuando tie-

nen, s u i n t e l i g e n c i a geográficamente fel,en d e s a r r o l l a d a p a r a com-

p r e n d e r l o s hechos de- l a Geografía, aun a q u e l l o s que no h a n aprén

dido.

''Memas l a Geografía, p o r s.u p e r p e t u a evolución, insta-

l a en l a mente d e l nifío l a i d e a de cambia e i n f l u e n c i a y c o l a b o -

r a e n l a comprensión de fenómenos h i s t ó r i c o s , a r t í s t i c o s e i n c l u -

so l i t e r a r i o s , , •

^Se debe e n f o c a r , e s t a c i e n c i a , • en una p e r s p e c t i v a d i -

námica;; e s ' d e c i r en u n c o n t o r n o donde: l o s probclemas a c t u a l e s j

f u f a m s sm esponen, y en, l a medida de l o p o s i l í l e , s e e x p l i c a n p o r

l a evolución que h a c o n d u c i d o a l a s i t u a c i ó n p r e s e n t e " ( 3 0 ) . ,

d)' H espíritu', r e l i g i o s o : e l mundo e s l a g r a n ob,ra- d e .

D i o s . S u .contemplación n o s hace^ e l e v a m o s de l o s e f e c t o s ; a l a s

causas* a l g o que n o s habla^expresión m e n i s t a de l a s r e l a c i o -

n e s d e l hombre- con l a S i e r r a e n ciue h a b i t a , s i n o l v i d o . - • 6 mm-

deli de un: p r i n c i p i o s u p e r i o r de c o m s o l i d a d " , t 3 1 ) . **ün e s t u d i o

activo, interesmtQ, de l a v i d a tendrá q u e h a c e m o s a d m i r a r l a

ol¡ra d e l Cre,aaQr «CS'S),»

A n t e l a b e l l e a a de u n l u g a r - , l a anoomía de u n p a i s a j e
l a p e r f e c c i ó n ele un fenómeno, e t c . no podemos más que a d m i r a r -

nos y l a admiración e s e l p r i m e r paso p a r a u n p r i n c i p i o e x p l i -

c a t i v o y remontarnos, a l C r e a d o r . " P o r l a contemplación d e l me-

canismo asombroso de n u e s t r o mundo y de todo e l U n i v e r s o , que

nos p r e s e n t a l a Geografía y l a Cosmografía, n o s elevamos a l c o -

n o c i m i e n t o y amor s i n l í m i t e s d e l Creador Supremo de t o d a s las

perfecciones (35).

También podeiios jtiacer que l o s alumnos i n t u y a n a l g u n a s

de l a s . c u a l i d a d e s : de D i o s que más s e r e f l e j a n en s u o b r a t o m n i -

p o t e n c i a , bondad, amor, armonía,unidad en l a d i v e r s i d a d , e t c . '*

'^:*Cu,ando l a Geografía alionda en e l e s t u d i o de estos.; p r o b l e m a s y

e x p l i c a l a s l e y e s d e l a . l o c a l i z a c i ó n de l o s , d i s t i n t o s fenómenos

sobre l a s u p e r f i c i e t e r r e s t r e c o n t r i b u y e en a l t o grado a darnos

a c o n o c e r l a ; suprema amonía que; p r e s i d e a l a s a c t i v i d a d e s d e l

Cosaos" (34).

"I»a Geografía es l a c i e n c i a de l a s grandes s í n t e s i s y

visiones generales; e s t e e s p r e c i s a m e n t e s u mayor a t r a c t i v o , y

pocas como e l l a pueden d a r , a q u i e n e s l a s e s t u d i e n , una v i s i ó n

más armónica y completa de l a u n i d a d de l a creación "(35).

e) E l p a t r i o t i s m o : t o d o s saboiios que l a Geografía j la

H i s t o r i a " s o n i n s o s l a y a b l e s en l a formación d e l s e n t i m i e n t o y

e l espíritu nacionales "^(36).

E l e s t u d i o de e s t a c i e n c i a i n c l u s o en l o s alumnos más

jóvenes, empezando p o r l a Geografía l o c a l " d e s a r r o l l o e n e l n i -

ño en forma p a u l a t i n a , l a c o n c i e n c i a de: f o i m a r p a r t e d e una c o -

munidad, l a que d a v i d a a un determinado núcleo d e poblacióm,

p r e c i s a m e n t e e l suyo "(37)•

,JO. a d q u i r i r - e s t a c o n c i e n c i a : de comunidad y a l c o n o c e r

su p u e b l o , cora^irca, nación, hace a m a r l a de u n modo r e a l i s t a y

a b i e r t o , p o r q u e es i m p o s i b l e amar l o que no s e c o n o c e . i U . compa-

rar- s u país con e l c o n o c i m i e n t o de l o s o t r o s p a í s e s l e p r o p o r o i o -

n a u n a e s c a l a o b j e t i v a p a r a v a l o r a r y un g r a n deseo de t r a b a j a r
p a r a e n g r a n d e c e r su P a t r i a .

P o r e l l o t o d a s l a s n a c i o n e s s e preocupan de q.ue sus

ciudadanos adquieran unos c o n o c i m i e n t o s geográficos "básicos. l o

l a m e n t a b l e ea que a l g u n o s m o d i f i q u e n l a r e a l i d a d en b e n e f i c i o

de s u país, o en p e r j u i c i o de- o t r o s j e n t o n c e s , en l u g a r de d e -

s a r r o l l a r un p a t r i o t i s m o - sano y r e a l i s t a s i r v e p a r a fomentar unos

n a c i o n a l i s m o s mal e n t e n d i d o s , una p a t r i o t e r í a hueca de fundamen-

t o s y una a g r e s i v i d a d o d e s p r e c i o de- l o s . demás con t o d o s l o s m i -

t o s y p r e j u i c i o s p r o p i o s de una g u e r r a p s i c o l ó g i c a , pero no de

l a enseñanza de una C i e n c i a ,

f). lia. compren,sión. i n t e r n a c i o m l ? s i e l c o n t e n i d o do e s -

t a m a t e r i a en e l alumno "amplía l o s h o r i z o n t e s de s u e s p í r i t u , l o

libera de l o c a l i s m o s y l o p r o y e c t a h a c i a e l mundo e x t e r i o r "(33),

e s t a es pues,, l a c i e n c i a máa adecuada p a r a h a c e r comprender l a s

r e l a c i o n e s que unen l o s p u e b l o s d e l mundo e n t r e s í , especialmen-

t e en u n a época en que l o s v i a j e s pasan a s e r cada vez más rá-

pidos y fáciles (39).

Ita enseñansa de l a Geografía debo h a c e r comprender, ade-

cuadamente a cada e d a d , l o s p r o b l e m a s m u n d i a l e s én sus j u s t a s pr£

p o r c i o n e s , e l afán de todos; p a r a c o n s e g u i r una v i d a giás d i g n a , e l

p a p e l que é l y s.u p a í s , puede y debe r e a l i z a r , en l a s t a r e a s de

todos l o s hombres y p u e b l o s p a r a c o n s e g u i r u n a v i d a más j u s t a y

feliz, y p a r a s o l u c i o n a r l o s problemas e s e n c i a l e s y v i t a l e s , e t c .

^' l a Geografía c o n t r i a u i r á de e s t e modo, 4 i n c u l c a r en

l o s jóvenes l a ú t i l nación de l a s o l i d a r i d a d que debe e x i s t i r e n -

t r e t o d o s l o s hombres y que l a Une seo l l a m a comprensión i n t e r n a -

cional "(40). P a r a e l l o propone que l o s maestros, s e ocupen áet

1, - D e s a r r o l l a r en l o s nlíios u n estado de ánimo f a v o r a b l e a

l a comprensión i n t e r n a c i o n a l , h a c e r l e s t o m a r c o n c i e n c i a de l o s

l a s o s que unen t o d o s l o s p u e b l o s d e l mundo y h a c e r l e s a p t o s p a -

r a comprender l a s o l J l i g a c i o n e s que- impone l a s o l i d a r i d a d u n i v e r -

sal:
2.- Rebuscar i n i o m a c i o n e s concernientes a o t r o s países

y o t r o s p u e b l o s sobi'e: l a aportación de t o d a s l a s r a z a s , de t o -

das, l a s r e l i g i o n e s j de t o d a s l a s n a c i o n e s a l p a t r i m o n i o cultu-

r a l de- l a l i u m a n i d a d ; . , . . e l d e s a r r o l l o d e l a cooperación i n t e r -

n a c i o n a l y l a n e c e s i d a d de f u n d a r una comunidad m u n d i a l ; l o s s u -

cesos a c t u a l e s y l o s problemas contemporáneos, acontecimientos'/

etc.etc» (41)»

g) Además l a enseñanza de l a Geografía debe c o n t r i b u i r

a q.ue l o a aluimaos a d q u i e r a n " c i e r t a s c u a l i d a d e s p e r s o n a l e s tales

como l a t o l e r a n c i a , e l s e n t i d o de cooperación, e l r e s p e t o d e l

prójimo y e l s e n t i d o de r e s p o n s a b i l i d a d " ( 4 2 ) .
Ghico R e l i o "Metodología y t é G n i c a s de l a ensefianza de l a •

Geografía."Bordón".59 Bág.657.

(2); TeTnánáez^ Eixerta" l a Geografía m a t e r i a e s c o l a r muy n e c e s i - -

t a d a de e s t u d i o s m a d u r a t i y o s . '^Rev.Bsp.de P e -

dagogía'^ H 2 . 6 4 j p á g , 3 B 3 .

('3) S c h n a s s Enseñanza de la^ Geografía, de l a Histt^oria y M u o a -

. Pión c í v i c a . P a g , 2 0 , ,

(4) . C i t a d o p o r C a l z e t t i Didáctica especial,pág>186.

{'5)' Citado por Stamp ' " á G l o s a r y o f G e o g r a p l i i c a l


• l e m a , pag<,209 ''

(ó) Maestracoi l e Q o u r r i e r de l a Rechiircíie^ PedaR'ogique,,i|anvier,

1965,pág,95. .
(;7l R e c l u s , C i t a d o p o r C a l a e t t i D i d á c t i c a e s p e c i a l P a g , 1 8 4 ,

(8} IlL'IESGO• l ^ e n s e i g n a m e n t de l a G e o g r a p l i i e , pág, 9-10

( ? l M a r t o n n e , l ' r a i t ó de G e o g r a p l i i e p l i i s i g u e . p á g . 2 4 ,

(IQlCIiolley. Citado, p o r Dubois l a enseñanza de l a , I - I i s t o r i a y

l a Geografía p , 2 9 .

( l l X JTnesTO l^enseignement de; l a GÓograpliie p . l O

(12;) C i t a d o p o r Bsctuerra D i d á c t i c a de l a Geografía,p,10

(13)^ Raed , P s i c o l o g í a de l a s m a t e r i a s de enseñanza p r i m a r i a ^ p a g ,

( 1 4 ) Ort;.ega Metodología de l a , Geografía y de l a H i s t o r i a , p a g , 5 9 ,

(l,5)lfo.ttgier l*enfant gáograplie, pág. 1 3 0 ,

(1.6). CitadO' e n , M a n u e l de l*Trneacp pou.r l.*ensei.gnement de

la Gáographie,pag»l

(17).- Une SCO, E a n u e l de l a Geo.grapliie pág, 5

(18). Demengeoa Bu. r o l e de l a G e o g r a p h i e dans 1* enseignement, l a


lili «ii I m ••MMIII'WJIiwiniiimi

Sáograpliie» p á g * 7

g) P i t a . i m a l e s , Montevideo 1 9 5 9 pág,270-271

(20) P l a n s ? H a d e s a p a r e c i d o l a Geografía d e l B a d i i l l e r a t o ?

*^S1 C o r r e o Español»* S I P u e b l o ,Paseo de Bilbao**año

1957,
(21) Fernández H u e r t a . L a G-eOf^rafía; m a t e r i a muy n e c e s i t a d a de

e s t u d i o s m o d u r a t i v o s . " R e v . E s p . d e Pedaso2Ía"n2 64»

pág.,123

(22) S c h n a s s , Enseñanza de l a Geo.j^,rafía. Enseñanza de l a H i s t o -

r i a y Educación c í v i c a , pago 1 1 4 .

(23) C l i a r r i e r , Peda.^,op:ía v i v i d a , tomo I I pág. 5 8 .

(24) S o r r e 1.a Geo.^rap]iie,pag. 4

(25) _ I i á a L de Xa_Blananj& L a Geop-:rafía en l a E s c u e l a P r i m a r i a . " L a

EnseiEanza de l a Geografía'* pág» 1 3 2 ,

(26')^ Pebesse e t Debes s e . P l a c e de lTensei?,nement géor;;rapiiique au

c o u r s du développament de l ^ e n f a n t pág»35

(27) Bullp_n ^ V a l o r educativo de. l o s e s t u d i o s ^eO:?,ráficos,pa;'^o50


(28) P e b e s s e e t Debesse J l a c e de 1* enseignement geográgBiiq.ue au

c o u r s du déveXoppement de^ l^enfant,páp:o34

( 2 9 ) Lavass_eur, L a enseñanza de l a Geografía en l a e s c u e l a p r i m a r i a ,

pág. 3 6.

(30) S p p r c i i ,Il.lÍuljr2iRe^ IJanuel de l^Unesco p o u r 1* enseignerxient de l a

Geograplile, págo2.

(31) D g n t i n _ C e r e ceda, GÓmo se enseña la. Geografía, pág «7

(32) BarreiTO, ITovísimo método p a r a l a ; confección de mapas,pág.11.

(35)Cl]ico H e l i o , Uetodología, y t é c n i c a de l a enseñanz.a de l a

Geografía. ^Bordón'S 3 9 págo. 6 ó 2 .

^^^^ 2 ^ i £ ^ ' "í'aLor e d u c a t i v o de l o s e s t u d i o s geográficos,pago37,

(35) Gasas T o r r e s , M a n u a l de Geografía ^j:energl, de i 0 . 1 i x , n o t a

d e l t r a d u c t o r pág, X I .

(36) GMco^jr .^.Q,^,p-,9.^ Metodología y t é c n i c a s de l a enseflanza d a l a

Geografía, "Bordón" n £ . 3 9 pág.660.

(37) V i l á Y a l e n t í F i n e s y medios d e l e s t u d i o de l a Geografía l o c t l

gn l a e s c u e l a " V i d a E s c o l a r ' ^ n £ . 2 7 p á g o 5 ,

(3^) ^.laps; 1 L a a n t i g u a G e o g r a f í a . , , . " R e v . d e Educación" n£i.65,


: ^ ^ pago77.
(39) B e n o i t . M a n u e l de l.*ünesco p o u r l^enseignemeni? de l a

Geograpñie, pág. V ,
{¿yo) Sporcte Y l ' u l l p p e ^ . , LlanuBl de 1'Une acó pago

( 4 1 ) Unesco, L^onaeif^nemen-b de l a Géo>ctrapliie,páfi:« 1 2 .

( 4 2 ) ,Unesco,, E^enseir^nement:. de l a Geor^rapliie ,pág:9l3.


CAPITULO II

D i d á c t i c a de l a Geografía
I^IETODQIÍOGÍA DIDAGgIGÁ DE ItA GEOGRAPÍA

Principios

Recordemos,en p r i m e r l u g a r , l a d e f i n i c i ó n p r o p u e s t a a l

I S Congreso I n t e r n a c i o n a l de Geografía q.ae d i c e : " e n cuanto rama

de l a enseñanza,tiene p o r o b j e t o l a d e s c r i p c i ó n de l a s u p e r f i c i e

terrestre c o n s i d e r a d a en s u s d i f e r e n t e s elementos físicos y b i o -

l ó g i c o s , cuya combinación. y encadenaniento d e t e r m i n a n l a f i s o n o -

mía d e l globo'* (1).

De e s t a d e f i n i c i ó n se desprenden y a a l g u n a s o r i e n t a c i o -

nes p a r a au enseñanz:a, pero fijémonos principalmente,según i n d i c a

Cereceda, que " en l a enseñanza de l a Geografía e l maestro debe'

tener presente en t o d a e x p l i c a c i ó n l o s t r e s pun'iXDS c a p i t a l e s s i -

guientes:

á) l a Geografía e s c i e n c i a v i v a y s i n t é t i c a .

B) Ita Geografía e s ciencáa de r e l a c i ó n , y e l fenómeno

geográfico, resultado complejo de e l e m e n t o s c o a c t u a n t e s y manco-

munados .

C) l a Geografía l o c a l i z a liechos y fenómenos ( 2 ) .

E s t u d i a d o s y a l a i m p o r t a n c i a e d u c a t i v a e i n s t r u c t i v a de

éste materia y los. amplios o b j e t i v o s que s e p r e t e n d e n c o n s u e n s e -

ñanza, debemos, p r e g u n t a r n i l s ; ?s.erá ésto f a c t i b l e ? , ^ué princi©-

p i o s básicos deberá t e n e r p r e s e n t e e l maestro?,. ?qué dificulta-

des p r i n c i p a l e s h a l l a r á e l alumno?, ?cuál deberá s e r e l contenido?,

Vamos a i n t e n t a r c o n t e s t a r , aunque b r e v a n e n t e , a estos

interrogantes. Y así analizaremos en p r i m e r l u g a r algunos p r i n -

c i p i o s b á s i c o s que t o d o maestro debe t e n e r en cuanto áL enseñar.

S i n p r e t e n d e r s e r e x h a u s t i v o s , podríamoa c i t a r , e n t r e e l l o s , , l o s

p r i n c i p i o s d e l i n t e r é s , motivación, a c t i v i d a d , , r e a l i d a d , a c t u a l i d a d ,

comparación,, síntesis., e t c .
a) I n t e r é s t P a r a que todo a p r e n d i z a j e sea e f e c t i v o e s

n e c e s a r i o que e l alumno esté i n t e r e s a d o en e l l o , que t e n g a l a s u -

f i c i e n t e motivación i n t r í n s e c a y e x t r í n s e c a , pero l a p r i m e r a es mu-

clio más i n t e r e s a n t e .

L a mejor motivación es que e l a l u m n i comprenda s u c o n t e -

nido en forma a c t i v a y en conexión con l o a fenómenos que l e cir-

cundan y con l o s problemas que a f e c t a n a l grupo en que v i v e .

E s importante,,por e j e m p l o , s a b e r queír'es'una c i u d a d ma-

n u f a c t u r e r a de algodón^ s i t u a r l a , pero es mutslio máa i m p o r t a n t e c o -

n o c e r ©1 v a l o r de l o s a r t í c u l o s de algodón p a r a l a comodidad d e l

hombre, s a b e r dónde y cómo s e c u l t i v a e l algodón, cómo se h i l a y

se c o n v i e r t e en t e l a s , como se d i s t r i l i u y e en l a T i e r r a y hasta; qué

grado ea i m p r e s c i n d i b l e p a r a v e s t i r . o que s u s t i t u t i v o s pueden em-

plearse. Una v e a e l alumno ha comprendido é s t o , s e i n t e r e s a r á p o r

s a b e r dónde están ubicados, l o s p r i n c i p a l e s t e l a r e s , p o i q u e posee y a

un fondo, de i n t e r é s con que puede r e l a c i o n a r semejante información,

y con r e f e r e n c i a a l cual tiene cierto significado,

jeidemás. p a r a que una enseñanza s e a i n t e r e s a n t e debe s e r

a c t i v a . E n una c l a s e a c t i v a n i s e d a , n i s e toma l a l e c c i ó n i l a

l e c c i ó n se c o n s t r u y e e n t r e alumnos y p r o f e s o r . E s t e es q u i e n s u s -

c i t a s i t u a c i o n e s nuevas, necesidades, e t c . E l alumno interviene

prácticamente en l a e x p o s i c i ó n , en l a solución de p r o b l e m a s , en l a

obtención de m a t e r i a l e s i n f o r m a t i v o s ; en l a confección de mapas,

gráficos,etc.etc. " L a c l a s e h a de t e n d e r a un d i á l o g o , a una c o n -

v e r s a c i ó n e n l a que t o d o s p a r b i c i p e n . A t r a v é s d e l diálogo b i e n

orientado por e l profesor s e puede g u i a r e l t r a b a j o de l o s alumnos"

( 3 1 . A l i o r a b i e n , u n a c l a s e a c t i v a exige mucho más d e l p r o f e s o r , que

una s i m p l e esqplicación o l e c t u r a de un l i b r o , porque en e l p r i m e r

caso " l a preparación, l a e x p e r i e n c i a y e l e n t u s i a s m o d e l profe©-

s o r juegan u n p a p e l f u n d a m e n t a l " (4)o

Una l e c c i ó n no t e r m i n a cuando l o s alumnos y a saben l a s

definiciones, nombres,etesino cuando s o n capaces de r e v i v i r y


dar v i d a a l a a n o c i o n e s a p r e n d i d a s , a p l i c a r l e s en l a r e a l i d a d , r e -

c o n o c e r l a s en l o s mapas, f o t o g r a f í a s , e t c . P o r eU.o t o d a l e c c i ó n

c o n s t a de n o c i o n e s a. a s i m i l a r y e j e r c i c i o s a realisar.

También se debería, según i n d i c a Reed, a p r o v e c h a r l a s

a c t i v i d a d e s l ú d i c a s de l o s niños ( 5 ) . S u afán c o l e c c i o n i s t a ( de

estampas, prodactos,, f o t o g r a f í a s , e t c , ) ; s u deseo de a c t i v i d a d r e -

p r o d u c t o r a de c r o q u i s y r e l i e v e s de comarcas, construyendo tipos

de v i v i e n d a s , vehículos de t r a n s p o r t e , h e r r a m i e n t a s , de t r a b a j o , e t c .

R g a l i d a d : L a Geografía " a d q u i e r e s u verdadero aspec-

t o y r e l i e v e cuando s e e s t u d i a en l a v i d a . . . L a Geografía " está

hecha" y " s e h a c e " cada día sobre l a s u p e r f i c i e de l a t i e r r a " ( 6 ) .

E s p o r l o t a n t o una c i e n c i a que " se preocupa esencialmente; de l o s

fenómenos v i s i b l e s ; d e s c r i b e : l o a a s p e c t o s r e a l e s v i s i b l e s de l a s u -

perficie de l a T i e r r a " (7) , P o r e l l o debe b a s a r s e en l o s heciios c o n - ,

c r e t o a que e l alumno c o n o c e . L a s n o c i o n e s y p a l a b . r a s que emplee d e -

ben e v o c a r imágenes r e a l e s que haya v i s t o .

P o r e l l o es t a n i m p o r t a n t e e l c o n o c i m i e n t o r e a l , l a i n -

t u i c i ó n s e n s i b l e de l o s . fenómenos.. S d i n a s s n o s r e c o m i e n d a que t r a -

temos s u c o n t e n i d o en forma de cuadro ^ p a r t i c u l a r e s i n t u i t i v o s y

l l e n o s de v i d a , de- modo que podamos e x t r a e r de e l l o s . plásiJicamentc

l o s hechos típicos." {8).

C l o s i e r d i c e q u e " a p a r t . i r de l o c o n c r e t o , e l p r o f e s o r e n -

señará l a Geografía g e n e r a l y s o b r e t o d o l l e v a r á a l o a alumnos, a

p e n s a r geográficamente " (9) *• .

E s t e s e n t i d o de l o r e a l n o s a l e j a r á de l o s dos g r a n d e s

p e l i g r o s que encraña;. e l v e r b a l i a u o y l a abastracción»

" I n c u r r e n l o s alumnos, en v e r b a l i s m o cuando r e t i e n e n p a -

lalsrras en l u g a r de imágenes c l a r e s ; y p r e c i s í s s ; ( 1 0 ) , De e l l o se de-

duce l a n e c e s i d a d d e l c o n o c i m i e n t o d i r e c t o : de. l o s heclios g e o g r á f i -

coa ( e x c u r s i o n e s ; , v i s i t a s , e t c ) o i n d i r e c t a (mapas,fotos,etc.)

« B l e s t u d i o de l a Geografía l o c a l , como n o s r e c u e r d a T i l a

V o l e n t i " íspresent'á uno d e l o s mas. l e c i s i ^ o s ^ y esfuerzos


c o n t r a e l memorlsmo y e l v e r b a l i s m o , y en f a v o r de una e s c u e l a a c -

tiva... E l conocimiento de l a l o c a l i d a d r e p r e s e n t a p a r a e l niño

e l paso más l ó g i c o e i m p e r c e p t i b l e desde s u p r i m e r r e d u c i d o ambien-

t e a l mundo e x t e r i o r . . . E l c o n t a c t o con l a r e a l i d a d a f í n a en e l n i -

ño l a observación, aumenta s u p o d e r de a n á l i s i s y l e dotB de unos

c o n o c i m i e n t o s y un v o c a b u l a r i o p r e c i s o y v a r i a d o " , ( l l f

Cuando en e l e s t u d i o geográfico n o s aléjanos d e l s u e l o

"•directamente o b s e r v a b l e no puede ya ^ n o apoyarse en numerosos g r a -

bados y en d e s c r i p c i o n e s y n a r r a c i o n e s de v i a j e s , p r o d u c t o de l a

observación d i r e c t a y que p o r c o n s i g u i e n t e , responden a l a r e a l i -

dad de l a s c o s a s , poseen e l v a l o r de e z p e r i e n c i a y son i n t u i t i v o s "

(12).

P o r e l l o l a enseñanza de e s t a m a t e r i a r e q u i e r e t a n t o ma-

t e r i a l g a r a l o q u e no s e pueda o b s e r v a r directamente» Recordemos

como d i c e GaSaS T o r r e s que ** l a Geografía l i a de e n t r a r p o r l o s

o j o s " o l a a b s t r a c c i ó n r c l segundo d e f e c t o de l o s a p u n t a d o s - es que-

d a m o s en l a g e n e r a l s i n d e s c e n d e r a d a t o s , c i f r a s y hechos reales

c o n c r e t o s . T moviéndonos en e s t e p l a n o e s muy f á c i l i n c u r r i r en d e -

duccri.ones f a l s a s " e l abtteso: de l a deducción, q u e nace de u n a f a l t a

de comprensión de l a c o m p l e j i d a d de l o s he d i o s g e o g r á f i c o s . . . nos

conduce a e2plicacá.one-s s i m p l i s t a s y a f o r z a r l o s ; r a z o n a m i e n t o s "

(14) y así l o s áLumnos pueden l l e g a r a c r e e r q u e sólo h a y una c£La-

se de d e s i e r t o s , de p a i s a j e marí-timo, e t c . O t r a razón más p a r a a c u -

d i r a l c o n o c i m i e - n t o r e a l e i n t M t i i r o de l o que se e x p l i c a .

c) A c t u a l i d a d ; E l o b j e t o de l a Geografía está e n c o n s -

t a n t e e v o l u c i ó n . E l mundo f í ^ c x » ; s e m o d i f i c a p o r m u l t i t u d de f a c -

t o r e s y e l mundo v i v o aún l o hace a u n riiano s u p e r i o r . De ahí nace

e l g r a n v a l o r de enseñar a l niño e l s e n t i d o d e l cambio, l a e v o l u -

ción y e l p r o g r e s o .

P e r o j u n t o a e s t a concepción dinámica no debemos o l v i d a r

que e s t a m a t e r i a "debe p r e s e n t a r s e en l a e s c u e l a e l e m e n t a l y m e d i a ,

d e l mismo modo qu© e n l a s u p e r i o r , como u n a enseñanza a c t u a l " ( 1 5 ) »


porque " l a Geografía es c i e n c i a d e l p r e s e n t e " (16).

E l l o implicará una p u e s t a a l día c o n s t a n t e de t o d o s l o s

d a t o s p a r a a d a p t a r s e a l o s cambios f í s i c o s y humanos. E l m a t e r i a l

debe r e n o v a r s e j así no p e r m i t e u s a r s i e m p r e l a s mismas fotogra-

fías, e s t a d í s t i c a s , e t c . Pensemos,por ejemplo, en e l mapa; p o l í -

t i c o de Á f r i c a .

E l que s e a u n a enseñanza a c t u a l , no q u i e r e d e c i r que no

pueda s e r e a t a b l e , s i n o que a l e x p l i c a r tengamos e n c u e n t a s i h a

habido m o d i f i c a c i o n e s i m p o r t a n t e s p a r a i n d i c a r l a s o señalar a que:

época s e r e f i e r e e l dato concreto.

E l s e n t i d o de l o a c t u a l también n o s o b l i g a a i n t r o d u c i r

en n u e s t r a enseñanz;a a q u e l l o s : hecáios g e o g r á f i c o s que l o a aLumnoa

l e e n en l a p r e n s a , o b i e n oyen p o r l a r a d i o , televisión,etc.

d) l o c a l i z a c i ó n t E n todo hecho geográfico h a y que e s t u -

d i a r e l cómo, cuándo y dónde. No b a s t a con s a b e r cómo es u n a n a -

ción c u a l q u i e r a , e j . una montaña, u n p u e r t o , u n a c i u d a d , ert.Oo; s i

e s t a imagen es l a a c t u a l o a h o r a s e está m o d i f i c a n d o en T:al s e n -

t i d o ( l a montaña puede t r a n s J o a b a r s e en u n a c a n t e r a , e l p u e r t o

s e r abandona(i), l a c i u d a d i r c r e c i e n d o , e t c ) ; es n e c e s a r i o saber

dónde e s t á , l o c a l i z a r L a en e l g l o b o , mspa.etc.

S i n l a r e f e r e n c i a (xmatante a l o s mapas s i n l a ayuda

de l o c a l i z a r s i e m p r e y d e l i m i t a r l o a fenómenos, l a Geografía r e -

gional corre e l peligro de t r a n s f o r m a r s e a b s t r a c t o , i r r e a l ^ ( 1 7 ) .

X e s t a d e l i m i t a c i ó n y l o c a l i z a c i ó n debe h a c e r s e " e n p r i m e r l u g a r ,

porque una de s u s t a r e a s e a c a r t o g r a f i a r e l mundo; en segundo l u -

g a r porque de e s t e a n á l i s i s de l a l o c a l i z a c i ó n de l o a hechos n a -

cen l o s p r o b l e m a s y l o s f a c t o r e s e z p l i c a t i v o s " (18).

Una v e z c o n o c i d o s e l cómo, cuándo y dónde podemos p a s a r

a comparar, s i n t e t i z a r y e x p l i c a r e l p o r qué de l o s ; h e c h o s .

e) Comparación v s í n t e s i s : " l o d o fenómeno - xma montaña,


-• ' • "> f

un r í o , u n a c i u d a d , e t c , - no debe; s e r e s t u d i a d o solamente en s i

mismo, como u n a p i e z a única y r a r a , s i n o como un elemento de u n


conjunto amónieo en e l niie todas., sus part:es se a c l a r a n y comple-

mentan mutuamente "(19)..

l a atención de l o s alumnos no debe- c o n c e n t r a r s e en u n

iieoiio) c o n c r e t o s i n o q u e debe compararse c o n o t m s : s e m e j a n t e s . Así,

por e j ^ p l o , en e l e s t u d i o r e g i o n a l " l a comparación p e r f i l a l a d e -

f i n i c i ó n de l a s r e g i o n e s , m a t i s a d e n t r o de u n a s e r i e . j p e r m i t e e s -

t a b l e c e r una c l a s i f i c a c i ó n , u n a t i p o l o g í a r e g i o n a l " 1203,

E s t a comparacdón de r e g i o n e s puede r e a l i z a r l a e l niño p e -

queño que aun no s e a capas de • comprender t o d a l a i n t e r d e p e n d e n c i a

y l a s í n t e s i s completa de l o s . e l e m e n t o s , JE^eiX) e s t e p r i m e r paso l e

YEjí&acilitando l a f u t u r a e a p l i c a c i ó a c i e n t í f i c a y ' u n i t a r i a de l o s '

liedlos.. ' -

Á medida que e l alumno' i?a d e s a r r o l l a n d o s u c a p a c i d a d de

comprensión y s í n t e s i s e l maestro puede i r i n t r o d u c i e n d o l B en l a

v e r d a d e r a Geografía c i e n t í f i i o a p a r a f^ití-liarisarse. con l a n a d ó a

de c o m p l e j i d a d , e i n f l u e n c i a mutua e n t r e fenómenos.

» l a o r i g i n e O - i d a d de l a enseñanza g e o g r á f i c a d e s c a n s s s o -

b r e el-• a n i l l é i s d e - l a s r e l a c i o n e s e n t r e los., fenómenos,,, l a s í a t e -

s i s ; g e o g r á f i c a a d q u i e r e todo s u v a l o r cuando r e v e l e l a i n t e r d e p e n -

d e n c i a entre, l o s : l i e d l o s n a t u r a l e s y l o a liechos humanos "C21><» S i n

embargo e s t e t i p o de m s e ñ s i z a r e q u i e r e - u n a g r a n madures p o r p a r t e

d e l alumno y se-gún Fernández I l u e r b a " l a v i s i ó n geográfica con-sen-

tido- de u n i d a d e : ^ l i c a t i v a no e s p r o p i a de l a . e s c u e l a ; p r i m a r i a y

t r o p i e z a c o n d i f i c u l t a d e s ; en l a secundaria,'*C22).o
DifiGultades

E f e c t i v a i i e n t a e x i s t a n d i f i c u l t a d e s p a r a q.ue e l niño c a p -

t e todo e l s i g n i f i c a d o j contenido de e s t a m a t e i i a , p o r e l l o e s n e -

c e s a r i o una graduación en s u enseñanza de acuerdo con l a eirolución

^.entíiL d e l niño y s u grado de maduri.ez; e s p e c í f i c a .

Examinemos a l g u n a s de l a s p r i n c i p a l e s d i f i c u l t a d e s QLUO

presenta.

El,^-,esp.acip.;, e l niño no conoce e l e s p a c i o . ; conoce l o s

campos: que se. e x t i e n d e n a l r e d e d o r de s u p u e t l o o c i u d a d , conoce

asimismo a l g u n a s c a l l e s de s u . c i u d a d , pero no t i e n e u n a i d e a com-

p l e t a de e l l a , y en g e n e r a l l a s i t ú a de. forma 'bastfflite vaga en e l

espacá-Oo

El e s p a c i o e s un concepto d i f í c i l q.ue, c o r r e s p o n d e abso-

l u t a m e n t e c o n ¿La d e t i e m p o . E n un e s c o r z o filosófico Kantiano se

r e l a c i o n a ! ' perfectamente p o r c o r r e s p o n d e r a l a s formas " a p r i o r i "

de l a i n t u i c i o n o S i n oabargo l a semejanza también l a podemos, e n -

contrar c o n c e n t r a m o s en l o s momentos; m a d u r a t i v o s , t a n fundamen-

•feales en t o d a consideración didáctica*^(25).

lú, niño l e r e s u l t a t a n d i f í c i l r e p r e s e n t a r s e l a d i s t a n -

c i a que nO;S. s e p a r a ; de ámérica como l a distSQ:.ci.a que, n o s s e p a r a de

l o s íberoso ^ S i n embargo e l s e n t i d o d e l e s p a c i o s e d e s a r r o l l a máa

rápida j fácilmente que e l d e l tiempo,- p o r q u e responde a una n e c e -

s i d a d más. inmediata'*» ( 2 4 ) .

Ta que p a r a i r - de un l u g a r a o t r o debe r e c o r r e r un- es^pa-

cio, ampliando e s t a i d e a c o n c r e t a que- e l p o s e e , ' p o r q u e l a h a v i v i d o ,

y a t r a v é s de e s t a e x p e r i e n c i a p e r s o n a l , l l e g a a comprender l o que:

es e l espacio»

B.) l a representación éel medio f í s i c o y humano:. I»a G e o -

g r a f í a e x i g e una representación de t o d o s l o s p a i s a j e s que c o n s t i t u t ^ f ?


e l medio f í s i c o j l o s modos de v i d a de l o s 'hombres que l o s h a b i t a n . ,

iüiora b i e n , e l niño apenas conoce e l ambiente e n que v i v e . P o r e l l o

se h a de empezar' p o r aquí. Luego mostrándoles d i b u j o s , fotografías,

e t c , y p o r medio de comparaciones y o p o s i c i o n e s lograreiMJS h a c e r l e s

comprender l o s p a í s e s que no conoce.

Cuando en un segundo paso r e p r e s e n t a o e s t u d i a l a s r e a -

l i d a d e s p o r medio de símbolos "debe t e n e r s e muy en c u e n t a que e l

c h i c o no s e e n c u e n t r e con ningún símbolo d e l que no t e n g a n i n g u n a

imagen m e n t a l de e l " (23) »

L a Geografía debe e n s e S a r l e a c o n o c e r y comprender e l me-

d i o en que v i v e , t a n t o e n l o f í s i c o como en l o humano. Se c o i i s i d e r a

e s t a m a t e r i a como l a " c i e n c i a " - ' de l a organización d e l e s p a c i o . . . ,

E L p a i s a j e humano es. l a expresión v i s i b l e y g e o g r á f i c a de u n a c i v i -

l i z a c i ó n , de toda. s.u v i d a económica y s o c i a l , . . . , Ssbe análisis, de

l a organizacá-ón d e l e ^ a a i o puede h a c e r s e en t o d o s l o s n i v e l e s de

l a enseñanza p a r t i e n d o d e l p a i s a j e l o c a l , d e l e s t u d i o de sus. elemen-

t o s , de SUS; t r a n s f o r m a c i o n e s r e c i e n t e s " (26),

L a l e c t u r a de, Itos; mapats: los,m.apas son. o b s t r a c c i o n e s , u n

s i s t e m a de: s i g n o s b a s t a n t e dejados, de l a r e a l i d a d . P a r a e l l o h a y

que aprende:r a l e e r e i n t e r p r e t a r l o a mapas comO' e l nifio aprendió

a l e e r e i n t e r p r e t a r l a s l e t r a s y l o a números.

"KL- mapa d e . p o r s í p l a n t e a u n a s e r i e de p r o b l e m a s t é c n i -

cos j p;edagógicoa de v i t a l , irrberés. E n p r i m e r término h a y que l l e v a r

a l ánimo doL e s c o l a r l a convicción de que e l mapa e s una r e p r e s e n -

t a c i ó n de t i p o c o n v e n c i o n a l , en l a q u e c a d a s i g n o , c a d a c o l o r o d e -

t a l l e t i e n e que s e r t r a d u c i d o . E s t o se^ cionsigue c o n l a l a b o r i n t e -

ligente d e l M a e s t r o h a c i e n d o i r a l o s niños d e l t e r r e n o - e l m,apa y

v i c e v e r s a » p a r a e v i t a r - l a r u t i n a de l a a n o m e n c l a t u r a s ' * . ( 2 ? ) .

G r a c i a s a l a oliservación y numerosos e j e r c i c i o s sobre

e l t e r r e n o , l o a alumnos se i r á n f a m i l i a r i z a n d o en v e r l a c o r r e s -

pondencia entre l o a accidentes d e l suelo y l o s signos convencio-

n a l e s que l o a r e p r e s e n t a n en e l ma-pa,.
Y sólo después de esba enseílaiiz-a^ u e l manejo de l o s m a -

pas o e s f e r a s serán ú c i l e s . Xa que: " l a l i a b i l i d a d p a r » u t i l i z a r

l o s mtipas y l a s e s f e r a s no se a d q u i e r e au'tx)máticamente en e l c u a r -

t o grado (unos 9 ó 10 años) | se debe aprender y a desde l o s p r i m e -

r o s grados y d e s a r r o l l a r l o l e n t a m e n t e , gradualmante y d e l i b e r a d a -

mente s i n qué ningún punto quede ajeno a e s t e a p r e n d i z a j e " (28) y

no pensemos que^ l o s t r e s a d j e t i v o s sean u n a p u r a r e d u n d a n c i a , s i -

no que i n d i c a n l a d i f i c u l t a d , d e l a p r e n d i z a j e y l a s c a r a c t e r í s t i -

c a s que debe t e n e r p a r a l o g r a r e E é x l o o .

I n una; s e r i e de ea-Dudios r e a l i z a d o s en E s t a d o s U n i d o s

(líowe, E s k r e i d g e , Tñomas) s e compiobó l a . d i f i c u l t a d o ineptituÉt

de l o s e s c o l a r e s , h a s t a unos 1 2 afíos, p a r a i n t e r p r e t a r mapas y

g r á f i c o s . , Po:dría p e n s a r s e que l a emergencia; de l a c a p a c i d a d i n -

t e r p r e t a t i v a fuese posuerior,. p e r o , como señala Fernández E u e r b a

" l a conclusión s e r í a i l e g í t i m a » , l o únic» que: podemos a f i r m a r es

que c o a l o s s i s t e m a s , o r d i n a r i o s de enseñanza s e produce u n f r a -

caso en l a l e c - b u r a de mapas y g r á f i c o s " (29)».

Referente, s l a edad en que. a l . alumno e s capas i e i n t e r -

p r e t a r y l e e r mapas h a y muy d i f e r e n t e s o p i n i o n e s .

l e i f y R u s . t i n a f i r m a n que e l t r a b a j o de a p r e n d e r a l e e r

l o s mapas"es c a s i t a n i m p o r t a n t e y d i f í c i l a)mo a p r e n d e r l a l e c i -

t u r a . . . » no nos desentendamos d e l e s f u e r z o p s i c o l ó g i c o que debe:

hacer» ílo l o e x e c r e m o s tampoco;S=l S I niño d e l c u r s o p r e p a r a t o -

r i o e s muy capází de aprend.er a l e e r l " l 3 0 ) ,

Fleming, de s u a e^studioa. realiS:ados. s o b r e e l p a r t i c u l a r ,

c o n c l u y e d i c i e n d o que " s i n i m t r u c c i ó n d i r e c t a l o s alumnos de

nueve a once años t i e n e n p o c a ap.titud- p a r a l e e r mapas, g r á f i c o s :

y p.lanos;, pero p o s e e n l a madurez s u f i c i e n t e p a r a eíg.ro,vechar en

l a enseñanza s i ésta se- r e a l i z a " ( 3 l f .

D e l e s t u d i o de 2 h o r p C52) s e deduce que l o s alumnos de

11" grado que t u v i e r o n e s t a enseñansa s u p e r a r o n i n c l u s o a l o s d e l

c o n t r o l de U I X I grado:* T p o r l o t a n t o a e s t a edad de 1 1 o 1 2 afíos


pueden l e e r e i n t e r p r e t a r n a p a s . .

Fernáides. H u e r t a conciLuye de sus, e:Kperienaias que l a " i n -

t e r p r e t a c i ó n de mapas y g r á f i c o s es p o s t e r i o r a l a simple locali-

zación, a causa d e l dominio de símbolos. P o r ' e l l o no p r e o c u p a l i a s -

t a l o s . once o doce años" ( 3 3 ) .

En e l a p r e n d i z a j e para, l a comprensión y empleo de mapas

y cartogran.as se pueden c o n s i d e r a r unas t r e s e t a p a s i

1^) i i p r e n d i z a j e de l o s d i f e r e n t e s s i g n o s y símbolos c o n -

vencionales, u t i l i z a n d o e l m.apa a l « i r é l i b r e comparando l o s sím-

b o l o s con l a r e a l i d a d ,

22=1 Empbzar cuando l o s , alumnos sean capaces de r e p r e s e n -

t a r e l r e l i e v e p o r medio de l a s c u i v a s de n i v e l » P a r a e l l o es i n -

d i s p e n s a b l e s a l i r a l campo e i n t e r p r e t a r e l m,apa p a r a p o d e r a s o -

c i a r c i e r t o s t i p o s de l a s c u r v a s de n i v e l c o n e l p a i s a j e real.

5-) Tiene: efectuó cuando e l alumno con e l mapa, e s capaz.

de comprender l a i n f l u e a c i a q u a e j e r c e n l a s c a r a c t e r í s t i c a s físi-

cas y s i s t e m a s h i d r o g r á f i c o s s o b r e l a s c a r a c t e r í s t i c a s humanas y

viceversa,

P e r o p a r a l l e g a r a e s t a e t a p a f i n a l h a t e n i d o que p a s a r

mucho t i e m p o , desarrollándose l a madurez y l o s c o n o c i m i e n t o s d e l

e s c o l a r . P o r e l l o varaos a i n s i s t i r más en l a s p r i m e r o s contactos

d e l . niño: con e l mapa.

' ^ 1 mapa e s , como t o d o , u n s u s t i t u u i v o de l a r e a l i d a d . P a -

r a que e l mapa h a b l e a l nifío e s i n d i s p e n s a b l e que se f a i i i l i a r i c e

con l a s n o c i o n e s d a o r i e n t a c i ó n , d i s t a n c i a , e t C o " " ( 3 4 ) . " P a r a h a -

c e r l e s comprender donde están s i t u a d o s l o s p u n t o s c a r d i n a l e s en

e l mapa l o s alumnos: deben e x p e r i e n c i a r a n t e s e s t a s direcciones

con r e s p e t o a l a t i e r r a » E n l a e s c u e l a p r i m a r i a convendría que-

t o d o s l o s mapas f u e s e n c o l o c a d o s en p o s i c i ó n h o r i z o n t a l , b i e n en

e l suelo: b i e n en mxa madera, p a r a a y u d a r a r e l a c i o n a r donde están

l o s p u n t o s c a r d i n a l e s d e l mapa .con l o s de l a s u p e r f i c i e de l a

tierra:^^ ( 3 5 ) *
o t r o pun'bo a a c l a r a r ' es l a noción de e s c a l a . SL. e s t u d i o

de l a e s c a l a numérica e n c l a s e de Aritmética o Geometría, p e r m i -

t i r á p r e c i s a r l a noción de espacio^ j a p l i c a r l o a l p l a n o o a l mapa.

A l o s alumnos jóvenes s e l e s puede h a c e r -fcomar- c o n t a c t o

con e l concepto de e s c a l a d u r a n t e una excursión haciéndoles m i r a r

un paisaje) desde- g r a n a l t u r a y o b s e r v a r que, e s l o que sucede c o n

l o que está a b a j o , y qué o c u r r a s i e l l o s v a n suhiendo más; h a c i e n -

do r e s a l t a r a l a vea que desde más a l t u r a v e n más c o s a s . E s t o l e a

ajmdará a comprender que. l a s formas s o n tanto- más pequeñas, cuanto

m.áa área está comprendida en" e l m.apa,

T p a r a i n i c i a r l o s en l a e s c a l a y e n l a l o c a l i z a c i ó n l o

mejor e s e l a n á l i s i s y e s t u d i o de l a c l a s e que " p e r m i t i r á y a la^

elaboración de un. v e r d a d e r o p l e n o y l a a s i m i l a c i ó n d e f i n i . t i v a d e l

concepto d e - e s c a l a " {36,)..


2 a r a s o l u c i o n a r esfcas d i f i c u l t a d e s , y a d a p t a r l a ensefian-

z a a l a m e n t a l i d a d d e l alumno debemos t e n e r en c u e n t a e l c o n t e n i -

do- que h a y q u e a s i m i l a r , l a madurez de l o s alumnos, y l a ^gradación

e n s u enseñanaa.
Consí d e r a c i o ne s

Um proM.Qna básicxs de t o d a enseñanza es e l r e f e r e n t e a l

c o n t e n i d o . E s t e tema detefpreocupar a l o s maeat,ros, orientadores

e s c o l a r e s tDirectoreSjInspectorea, e t c . 1 pero especialmente a tinie-

n e s irayan a r e d a c t a r - l o s p l a n e s de e s t u d i o .

A n t e s de h a c e r un p l a n de e s t u d i o s o un c u e s t i o n a r i o d e -

hemos p r e g u n t a r n o s ?cuáL: v a a s e r e l c o n t e n i d o de G-eografía p a r a

p r i m a r i a , media etc.?' ?Será adecuado a l a m e n t a l i d a d . d e l alumno?

?Será l o s u f i c i e n t e m e n t e i n t e r e s a n t e j ú t i l ? ?Responde a l a s n e -

c e s i d a d e s de l o a f u t u r o s c i u d a d a n o s ? ?CÓmo podemos a d e c u a r l o a l

r i g o r q.ue exige; e s t a c i e n c i a ? 2En. c u a l do l a s a c t u a l e s c o r r i e n t e s

g e o g r á f i c a s vamos a i n s p - i r a m o s ? , . e t c e to»,-

P a m d e t e r m i n a r e l c o n t e n i d o , dehen <x>n|ug.arse muchos

f a c t o r e s j a v e c e s u n a duaüdad de. a s p e c t o s j e l r i g o r d© l a c i e n -

c i a j l a capaci,dad d e l a l m i n o j l a t e o r í a e s p e c u l a t i v a y l a e ^ l i -

cación práctica;; l a e-rudición y l o s . i n t e r e s e s d e l . .¡niño, e l v a l o r

educativo) y e l . instruGt.i\© , e t c , e t c a Según l a edad d e l a l u m n o , l o s

o t j e t i v o s p r o p u e s t o s , e t c a . s e déte d a r p r e p o n d e r a n c i a a uno- u o t r o

de l o s f a c t o r e s . , •

Re.Gordemos, s i n embargo que p a r a que l a Geografía p u e -

da d e s p e r t a r un iiEberés vivo- convendría. . . e x p o n e r p r o b l e m a s v i t a - '

l e s f p r o b l e m a s f u n d a m e n t a l e s , r e l a t i v o s - a laS:. r e g i o n e s y ' a l o s

países, o l a prüDducción de v í v e r e s y mercanctías,a l o s fenómenos

f í s i c o s j hujüíanos**, (37)- •

P a r a que; e s t a enseñanza' s e a f o r m a t i v a , y a que e s mas i m -

p o r t a n t e q u a l a e s c u e l a eduque; a que^ sólo- i n s t r u y a , **ha de r e d u c i r -

s e a u n n p a a r o raa>nable e l aspecto.) enumerativo j cttantitati'to,y

debe; d a r s e c a b i d a a l a s p e c t o i n t e r p r e t a t i v o : , s i n pretender, por

c i e r t o r a a o n a r l o -txj-do y a c a d a momento"' (38)Desde e s t e punto


d© v i s t a " e s más iiirporbante p a r a un niño t e n e r una v i s i ó n deta-

l l a d a de una c i u d a d de un país e x t r a n j e i o que c o n o c e r únicamen-

t e l o s nombres o l a s s i t u a c i o n e s de dos docenas de c i u d a d e s " 0 9 ) ,

O t r a d u a l i d a d importanbe a c o n j u g a r es l a e x i s t e n á i a e n -

t r e l a Geografía l o c a l i ^ l a que Y i l á l l a m a Geografía -exótica» Xa

que debemos, r e c o r d a r que " l a novedad de l o s embientes y c o s t u m -

b r e s a j e n a s promueve una c o n s t a n t e atención d e l n i ñ o . . . t a Geo-

grafía sEÓtica puede c o n t r i b u i r a un d e s a r r o l l o r i c o y armóni-

co' de l a imaginación i n f a n t i l , dotándole de unos c o n t e n i d o s rea-

l e s y v a r i a d o s . . . ( y además o f r e c e r ) l a p o s i b i l i d a d de estable,©-

cer comparaciones"(4JO).

X a s í podríamos señalar o t r o s c r i t e r i o s p a r a d e l i m i t a r

e l o b j e t o m a t e r i a l y f o r m a l de esba m a t e i i a , como son e l p r e d o -

m i n i o d e l aspecto f í s i c o o humano, n a c i o n a l i s t a o intención a l i s -

t a , e t c » ü l t r a t a r de l a gradación de e s t e enseñanza v o l v e r e m o s

a i n s i s t i r sobre e l l o , adecuándolo a ,l:a Geografía económica seña-

laremos: l a g r a n i m p o r b a n c i a que p o s e e n l o a a s p e c t o s humanos de

esta asignatura.

k continuación e s t u d i a r a i i o a l o a p r i n c i p a l e s matados que

a i r v e n para: d e t e r m i n a r » e l c o n t e n i d o de e s t a m a t e r i a .
nétodo p a r a d e t e r m i n a r e l c o n t e n i d o .

Pegisemos p r e v i a m e n t e en que e l c o n t e n i d o a e s c o g e r d e -

be t e n e r interés: p a r a l o s alumnos y tanbién un v a l o r s o C i a l a , D i -

clio ésto pasemos a examinar l o s . t r e s métodos p r i n c i p a l e s :

Opinión de l o s mómsttps.. competentes: en t e o r í a es e l me-

j o r . Iios e s p e r t e s d e l p r o p i o país y e x t r a n j e r o s p a r e c e n s e r l o s

más c a p a c i t a d o s p a r a s e l e c c i o n a r e l c o n t e n i d o g e o g r á f i c o ; p a r a

que m a n i f i e s t e con mayor c l a r i d a d l a i n f L u e n d i a que e j e r c e n l a s

c o n d i c i o n e s n a t u r a l e s s o b r e l a s a c t i v i d a d e s humanas, a s í como l o

más c o n v e n i e n t e p a r a m e j o r a r e l medio en b e n e f i c i o d e l hombre.

Pasando de l a t e o r í a a l a p r á c t i c a no s e h a n hecho M i -

chos e s t u d i o s de e s t e t i p o , p u e s es muy d i f í c i l que toffos c o i n -

c i d a n en l a eleccióno Además también e s p o s i b l e que examinándolo

desde e l punto de v i s t a puramente: c i e n t í f i c o , e s t e oDntenido no

s e adapte a l a m e n t a l i d a d e i n t e r e s e s d e l n i ñ o .

Consideración de importando a s o c i a l ; ¿.verigua e l a b s t e n i -

do a b a s e de r e c o g e r l a s n o t i c i a s g e o g r á f i c a s de l o s p e r i ó d i c o s

y r e v i s t a s de c u l t u r a media y p o p u l a r a p a r e c i d o s d u r a n t e un c i e r -

t o t i e m p o , l o más d i l a t a d o p o s i b l e » Se r e f i e r e a un s a b e r f u n c i o -

n a l y a que e l c r i t e r i o - e s e l u s o , y p r e t e n d e p r e p a r a r a l niño p a -

r a que: pueda p a r t i c i p a r e n l a s c o s a s que a t r a e n generalmente a l a

gente e d u c a d a .

S I e s t u d i o más completo r e a l i z a d o p o r e s t e método e s e l

l l e v a d o a cabo p o r ITashhume y s u s c o l a b o r a d o r e s C 4 l ) . SeleccioG^

n a r o n q u i n c e e d i c i o n e s de c a d a una de 1^ dieciocho revistas^apa-

r e c i d a s e n t r e l o s años 1905 y 1922»


l s t , e método n o s m u e s t r a a q u e l l o que l a s p e r s o n a s e d u c a -

das deben c o n o o e r p a r a p o d e r l e e r con f r u t o r e v i s t a s y p e r i ó d i -

c o s . S i n embargo, e s t á demasiado i n f l u i d o p o r e l momento de s u

coafección y "tiene- u n v a l o r l o c a l y t e m p o r a l r e d u c i d o .
Puede s e r v i r cono guía p a r a c o n i e c c i o n a r l o s programas

pero l a enseñcüza de uiia c i e n c i a r e q u i e r e un orden máa r i g u r o s o

y l ó g i c o . En e l c i t a d o e s t u d i o P a r í s quedó en un l u g a r muy s u p e -

r i o r a Roma y a E u r o p a ; s i n embargo es o b v i o que c u a l q u i e r Geo-

g r a f í a debe d e d i c a r más e s p a c i o a l c o n t i n e n t e europeo que u P a r í s .

C r i t e r i o compuesto^: Son a q u e l l o s que combinan una s e r i e

de medidas p a r a d e t e r m i n a r l a i m p o r t a n c i a r e l a t i v a de l o s . tópicos

de Geografía. P a r e c e e l mejor método, pero no hay una fórmula g l o -

b a l de t o d o s l o s c r i t e r i o s .

l o s más i n t e r e s a n t e s son l o s . e s t u d i o s de Btenom. y R e a v i s

(42) , y de Rugg y H o c k e t t (43) .

L o s dos p r i m e r o s h i c i e r o n una ordenación de i m p o r t a n c i a

de c i n c u e n t a y dos p a í s e s de l a t i e r r a s i g u i e n d o s e i s criterios

E s t o s f u e r o n : área, población, importancia., t o t a l , icrport.ación de

l o a E s t a d o s U n i d o s , exportación to-cal y eiqoortación a l e s E s t a d o s

U n i d o s . Según e l l u g a r que ocupan en l a ordenación s e l e s dedicó

mayor e s p a c i o que a l o s demás p a í s e s .

E s t e método e s mucho m e j o r que e l a n t e r i o r porque h a y

seis c r i t e r i o s en l u g a r de uno, y t o d o s t i e n e n v a l o r intrínseco

en Geografía. K L p r i n c i p a l p r o b l e m a e s t r i b a en e s c o g e r estos, c r i -

t e r i o s , pues en e l e s t u d i o c i t a d o hubo u n a desproporción entre

los intereses comerciales y l o s políticos y s o c i a l e s .

En e l . e s t u d i o de Rugg y l i o c k e t t i n t e r v i n i e r o n dieciseis

c r i t e r i o s p a r a e s t u d i a r - todo t i p o de l o c a l i z a c i o n e s : ciudades,

regiones, islas., ferrocarriles,; regiones, p r o d u c t o r a s , e t c .

E s muy completo y c a s i s u f i c i e n t e p a r a s a t i s f a c e r l a s

n e c e s i d a d e s e d u c a t i v a s de l a e s c u e l a p r i m a r i a . Se debería comple-

t a r con l o s p r i n c i p i o s g e o g r á f i c o s que no sean l a s i m p l e locali-

zación y l o s d e l i n t e r é s y c a p a c i d a d de l o s alumnos en l o s d i s -

tintos grados.
Iios, cont;enidos de l a Geografía concelDida con e s t o s p r i n -

c i p i o s de f u n c i o n a l i d a d i n d i v i d u a l y s o c i a l "deberían s a t i s f a c e r ,

por l o menos,tres i n t e r e s e s : e l i n t e r é s i n d i v i d u a l en l a l e c t u -

r a , e l de m e j o r a r l a s a c t i v i d a d e s p r o p i a s de l a ocupación y e l

de mejorar- l a p r o p i a adaptación a l medio. E l d e s a r r o l l o en e s t e

s e n t i d o de l a s p o s i b i l i d a d e s d e l e s t u d i o de l a Geografía m o d i f i -

cará e l l u g a r crue ocupa e s t a m a t e r i a desde e l punto de v i s t a de

su i n t e r é s " (44-).
IIADUREZ .mSQMTOB

Goncep-bo

Recordemos que " e l método de una d i s c i p l i n a debe s e r c o n -

g r u e n t e con l a e s t r u c t u r a no é t i c a d e l o b j e t o que i n v e s t i g a y adap-

tado a l a c o n t e x t u r a c o g n o s c i t i v a d e l s u j e t o que l a r e c i b e " (4-5).

S i sólo nos fijásemos en l a segunda condición p r o p u g n a -

ríamos una Didáctica s u b j e t i v a que p r e t e n d e i n t e r p r e t a r e l o b j e -

t o . P e r o s i sólo en l a p r i m e r a caeríamos: en l a Didáctica objetiva

que a f i r m a p o d e r enseñar todo a todos»

" L a Didáctica auténtica e i n t e g r a l no puede desprenderse

de ambas c o n s i d e r a c i o n e s y no s e a t r e v e r í a a d a r p r e f e r e n c i a a l a

una sobre l a o t r a " ( 4 6 ) .

P o r e l l o debemos t r a t a r d e l p r o b l e m a de l a madurez, d i s -

cente» E n s e n t i d o didáctico puede c o n s i d e r a r s e l a "maduración c o -

mo- d e s e n v o l v i m i e n t o de l a a p t i t u d p a r a a p r e n d e r " (47)

P a r a p o d e r r e a l i z a r un a p r e n d i z a j e con é x i t o e s n e c e s a -

r i o que e l s u j e t o e s t é c a p a c i t a d o p a r a e l l o , q u e t o d a s l a s , f u n c i o -

nes que i n t e r v e n g a n estén d e s s i r r o l l a d a a o se estén d e s a r r o l l a n d o .

De, ahí se comprende e l p o r qué de muciioa f r a c a s o s , en l a enseñan-

z a en c i e r n e s alumnos que e l c u r s o s i g u i e n t e , s i n haber estudiado

en v e r a n o , superan acLuellos a p r e n d i z a j e s con r e l a t i v a f a c i l i d a d .

E s t a madurez; puede s e r de t i p o g e n e r a l a p l i c a b l e a t o -

dos l o s . p r o c e s o s d e l a p r e n d i z a j e i n t e l e c t u a l o e s p e c i a l pero c a -

da a s i g n a t u r a e j : p a r a l a a r i t m é t i c a , l a G e o g r a f í a , e t c .

L a madurez no se l o g r a con e l máximo d e s a r r o l l o de u n a

o dos a p t i t u d e s sino que son muchas, t a n t o de o r d e n f í s i c o como

i n t e l e c t u a l , l a s qy.e i n f l u y e n , e n e l l a » De l a s i n e r g i a que se e s -

t a b l e z c a e n t r e t o d a s surge como r e s u l t a d o que e l s u j e t o esté en

mejores o peores condiciones p a r a e l . a p r e n d i z a j e .


S i n embargo,no es n e c e s a r i o i n i c i a r l a enseñanza cuando

e l alumno p o s e a l a madurez p l e n a , p a r a e l l o , en p r i m e r l u g a r p o r -

que en l o s últimos c u r s o s recargaríamos demasiado l o s programas,

pero además porque e l e j e r c i c i o adecuado f a v o r e c e e l d e s a r r o l l o

de l a aptitud» P o r e l l o , se a c o n s e j a i n i c i a r e l a p r e n d i z a j e cuan-

do l a s . a p t i t u d e s p r i n c i p a l e s estén en estado emergente o cuando

a q u e l l a s que l a s c o n d i c i o n a n liayan alcanzado l a madurez.

Cada m a t e r i a e x i g e c i e r t a s a p t i t u d e s y f a v o r e c e e l d e s a -

r r o l l o de o t r a s . Pero también l a enseñanza puede s e r v e r b a l i s t a

o r a z o n a d a , e x i g i r l a observación, a l a memoria, o l a i n t e l i g e n O -

c i a o todas e l l a s a l a v e z . .

i i n t e a d e i n i c i a r e l proceso maderativO' d i s c a n t e , convieO-

ne p u e s , h a c e r n o t a r c u a l e s s o n l a s a p t i t u d e s g e o g r á f i c a s más a f i -

nes p a r a l u e g o señalar su: momen'GO de e m e r g e n c i a . E n e l l o h a y mu-

chos p a r e c e r e s y i p u n t o s de v i s t a ,

Juddi (;4S) ' d i c e que; «1. e s t u d i a r l a Geografía debe expen-

d e r s e y s i s t e m a t i z a r s e l a e x p e r i e n c i a , c u l t i v a r s e l a imaginación

y comprensión de r e l a c i o n e s caus-ales, i n t e r p r e t a r s e mapas y d i -

b u j o s . Ch a r r i a r ( 4 9 ) c o n s i d e r a en e l l a un d o b l e v a l o r p r á c t i c o y

p a t r i ó t i c o ; d e s e n v o l v i e n d o l a obsarváción, memoria,imaginación y

razonamiento e n t r e o t r o s » Cook (5(5) propuso como a p t i t u d e s a d e -

s e n v o l v e r i usar^ y comparac' mapas y r e l a c i o n a r e l t r a b a j o geográ-

fico c o n l a v i d a d i a r i a , S c h n a s s ( 5 1 ) señala l a observación a i n -

tarpretación d e l ambiente, c o n o c i m i e n t o de l a P a t r i a y r e l a c i o n e s

entre l o s pueblos, deseuTOlvimieato de l a v i d a de comunidad y de

l a a c t i v i d a d » Gi^ico (52) d i s t i n g u e una s e r i e de ©Has i n t e l e c t u a -

l e s (memoria,imaginación, r a z o n a m i e n t o , relación,, e t c . ) , t í í s i c o s y

morales y h a s t a e l sentido religioso,

Pero todas estas aseveraciones aptitudináLes a n t e l a G e o -

g r a f í a no h a n p o d i d o s e r compirobadas e2{perjjnent:alnente» S o n , p u e s ,

unas a f i r m a c i o n e s teórico-especulativas»

Desde e l punto de v i s t a p r á c t i c o n o s deberíamos p l a n t e a r


l o s s i g u i e n t e s problemas:

2A qué edad e l nifío siente e l gusto de l o c a l i z a r l o s he-


olios sobré mapas y de s e n t i r i n t e r é s ?

? A qué edad y con qué e t a p a s l l e g a a l a comprensión d e l

medio geográfioo?

? A qué edad, p a r t i e n d o d e l lieclio l o c a l i z a d o l l e g a a g e -

neráLizar p a r a k a l l a r l a c o r r e l a c i ó n y o r i e n t a r l o h a c i a l a e x p l i -

cación?

? A qué edad s e da c u e n t a d e l provecho que puede s a c a r de

l a Geografía p a r a l a formación de s u i n t e l i g e n c i a y p e r s o n a l i d a d ?

Sobre e s t e p a r t i c u l a r c a s i no se h a n r e a l i z a d o p r u e b a s

n i e s t u d i o s p a r a d e t e r m i n a r l a s d i s t i n t a s e t a p a s e v o l u t i v a s e n elL

a p r e n d i z a j e de l a Geografía y l o s momentos m a d u r a t i v o s óptimos p a -

r a l o s d i f e r e n t e s heclios y enfoques de e s t a m a t e r i a ,

ESa 194Ü Fernández H u e r t a (53). estudió experimentalmente

l a c a p a c i d a d de l o a e s c o l a r e s p a r a l a aprehensión de lieclios g e o -

g r á f i c o s y l o c a l i z a c i o n e s v e r b a l e s . S i n enbargo, sus; r e s u l t a d o s

son muy v a g o s , pues aunque l o s pequeños sean c a p a c e s de captar-

hechos g e o g r á f i c o s , están muy i n f l u i d o s , p o r l o s i n c e n t i v o s y suO-

g e r e n c i a s e m o t i v a s de l o a m a e s t r o s * l a conclusión, s e r í a que " s i

s e da en l o s e s c o l a r e s una madurez emergente p a r a c a p t a r hechos

geográficos en edad t e m p r a n a " (54)'.

Según e l psicólogo suizo, M . E i n i l e M a m u y s e d i s t i n g u e n

t r e s n i v e l e s s u c e s i v o s de comprenrión en e l niño y en e l a d o l e s -

centei

a) l a comprensión g l o b a l i n d i f e r e l i G i a d a en l a Qiue é l niño no e s -

tablece d i f e r e n c i a : . e n t r e l o a hechos g e o g r á f i c o s y o t r o s hechos no

geográficos» C o r r e s p o n d e a l a p r i m e r a edad e s c o l a r 8-11 afíos^»

b) l a comprensión r e a l m e n t e g e o g r á f i c a , p e r o aún p r e c i e n t i f i o o ,

que s e da en l a a edades de 1£ a 16 años.

c) l a comprensión p r o p i a m e n t e c i e n t í f i c a que es p r o p i a de l a edad

j u v e n i l y adulta { estudios universitarios),.


Sacados,después de r e a l i z a r una s e r i e de e s t u d i o s y expe-

r i e n c i a s , no f i j a etapas c o n c r e t a s pero s u g i e r e l a s s i g u i e n t e s :

a) Edad da l a fantasía g e o g r á f i c a ( a n t e s de l o s S años^.

E n e l l a e l niño sólo r e t i e n e r e f e r e n c i a s f a n t á s t i c a s , a f e c t i v a s o

personales sotre l o s lugares geográficos.

1)) Edad de a c o p i o anecdótico de d a t o s ( h a s t a l o s 10 años)

y manejo mecánico de mapas.

c) Sdad de l e f i j a c i ó n o b j e t i v a de l o a c o n o c i m i e n t o s (10

a 12 sños) y uso de los/mapas de modo c o m p r e n s i v o .

d) Edad de comprenáión de l o s c o n c e p t o s g e o g r á f i c o s y de

g e n e r a l i z a c i ó n ( 13 a 15 af¡[Os)» Sus he d i o s s© engar.zan con l o s f u n -

damentos g e n e r a l e s de l a ; c u l t u r a , p r i n c i p a l m e n t e H i s t o r i a y C i e n -

cias Sociales.

Fernández H u e r t a ( 5 5 ) como s í n t e s i s de s u s t r a b a j o s n o s

da a l g u n a s concáLusiones que vanos a resumir,, p a r a señalar l a s e t a -

p a s p r i n c i p a l e s en su, ensefianz;a. •

a) l a p r i m e r a , h a s t a l o s o años, es de simple, comprensión

l é x i c a de t é m i n o s g e o g r á f i c o s que c i r c u n d a n e l e s c o l a r . Maduración

predispositiva.

b ) l i a segunda a l c a n z a h a s t a l a , l o c a l i z a c i ó n v e r b a l ( s a -

b e r dónde emplazamos c u a l q u i e r hedió g e o g r á f i c o s i n que i n t u y a n o s

donde e s t á , e j . , P a r í s e s l a c ^ i t a l de F r a n c i a ) .Maduración p r e d i s -

positiva,

s) H a s t a l o s 10 o 12 años, no debe comenzarse l a e t a p a de

l o c a l i z a c i ó n en r e p r e s e n t a c i o n e s geográficas..

d) l a ebapa de representación de mapas y g r á f i c o s , es p o s -

t e r i o r a l a simple localización, a c a u s a d e l dominio de símbolos,.

P o r e l l o no p r e o c u p a h a s t a l o a 1 1 o 1 2 afíos.

e) l a v i s i ó n g e o g r á f i c a c o n s e n t i d o d a u n i d a d e x p l i c a t i -

v a no es. p r o p i a de I s e s c u e l a p r i m a r i a y t r o p i e z a con d i f i c u l t a d e s

en l a , s e c u n d a r i a .
KTSEtoíZil DIFEREITCIAI» POR EDiíDSS

Consideraciones

KL d e s a r r o l l o humano está c o n d i c i o n a d o a u n a g r a n d i v e r -

s i d a d de f a c t o r e s i n t r í n s e c o s ( h e r e n c i a , s a l u d , e t c I y exbrínse-

c o s ( a n h i e n t e , o p o r b u n i d a d e s ; etcc^), p o r e l l o es t a n d i f i c i l esta-

b l e c e r s u cronología.

Guando s e h a b l a de etapas s e hace s i e m p r e en r e l a c i ó n

con e l s u j e t o medio, e s t e ente t e ó r i c o a l c u a l es c a s i i m p o s i b l e

e n c o n t r a r p a r e j a en l a r e a l i d a d .

S i e s t e e s válido, p a r a e l c r e c i m i e n t o f í s i c o l o es mucho

más p a r a e l m e n t a l . De ahí que no vamos a señalar l o que puede o

debe s a b e r de (Geografía e l alumno de t a l o c u a l edad.

Simplemente vamos a s u g e r i r unas l í n e a s b á s i c a s , aport.an-

do l a s o p i n i o n e s de geógrafos y didáctas, s o b r e e s t a enseñanza en

l o s d i f e r e n t e s t i p o s de e s t u d i o s :

Enseñanza p r i m a r i a e l e m e n t a l o p r e v i a a l a m e d i a .

Período de superposición de n i v e l e s P r i m a t i o s y m e d i o s .

Enseñanza M e d i a s u p e r i o r .

Enseñanza U n i V B r s i t a r l a .

Y t o d o e l l o porque oonsideramos que " l a r e a l i d a d g e o g r á f i -

c a es t a n v a r i a que s i e m p r e es p o s i b l e c o n s i d e r a r l a bajo un a s p e c t o

adecuado a l a mentáLidad de l o s e s c o l a r e s " ( 5 6 ) y p o r q u e vemos l a

n e c e s i d a d de, una gradación que adaptándose a l alumno, v a y a s i r v i e n d c

de b a s e a l o s s u c e s i v o s : e s t u d i o s , puesto que " e n l a s c l a s e s s u p e r i o -

r e s e l v a l o r de l a enseñanza g e o g r á f i c a d i s m i n u y e muchas v e c e s p o r -

que l o s alumnos no han r e c i b i d o en l o s c u r s o s a n t e r i o r e s e l v o c a -

b u l a r i o de b a s e (y) no están f a m i l i a r i z a d o s con l o s c o n c e p t o s geo-

g r á f i c o s más e l e m e n t a l e s ' * (57).


Ensefíanza E r i m a r i a elemesrbal o p r e v i a a l a l i e d l a .

l o s niflos menores de 10 años poseen u n a m e n t a l i d a d egocén-

t r i c a , l\ó s a b e n g e n e r a l i z a r y de l o p a r t i c u l a r pasan también, a l a

p a r t i c u l a r o T i e n e n una confusión en 1 K noción de e s p a c i o .

" E n e l n i v e l p r i r a a r i o e l nifío abre l o s o j o s a l a r e a l i d a d

objetiva,, a d q u i e r e c o n o c i m i e n t o s de u n a manera p r á c t i c a y empírica,

almacena l a s n o c i o n e s , . . . y c a p t a l o s iieclios. r e a l e s g l o b a l m e n t e p o r

su i n t e l i g e n c i a , pero s i n p o d e r d i f e r e n c i a r l o s " (5S).

l o s p r i n c i p a l e s o b j e t i v o s serán n a c e r l e s " a d q u i r i r un vocaíi

b u l a r l o p r e c i s o , l a s r e p r e s e n t a c i o n e s l o más c o n c r e t a s p o s i b l e s que

correspondan a e s t e v o c a b u l a i i o , h a c e r l e s d e s c u b r i r - c i e r b a s r e l a c i o -

nes,, c i e r t a s a s o c i a c i o n e s elanenüaLes. P e r o l o e s e n c i a l continúa

siendo l a adquisición de n o c i o n e s y d a t o s básicos, (orientacióny c a -

l o r y f r í o , GioLo d e l agua, población, . m i g r a c i o n e s , d i f e r e n c i a s de

lengua, raza, poblaciones, e l campo,fábricas, medioS: de t r a n s p o r t o ,

etc.! "(59)•

" l a observación d e l medio l o c a l , . . . (cj[ue, p r o p o r c i o n a )

l a constitución de una representación o b j e t i v a d e l espacio orienta-

do y m e n s u r a b l e . . . . ( y p r e s e n t e ) una g r a n c a n t i d a d de estímulos y

p r o b l e m a s , que s e e s t u d i a n b a j o t o d o s , sus, a f e c t o s n a t u r a l e s y h u -

manos" (cC)o

Como medio p a r a e j e r c i t a r e l s e n t i d o g e o g r á f i c o y d e s a -

r r o l l a r e l e s p í r i t u o b s e r v a d o r se recomiendan l a s e l ases-excursión.

Cuando e s t a s i d e a s s e n s i b l e s estén b i e n a s i m i l a d a s , s e

puede, p o r analogía y c o n t r a s t e , i n i c i a r e l e s t u d i o de l o s . hechos

g e o g r á f i c o s y p a í s e s que: no se pueden c o n o c e r de v i s t a : , l a s montañas

p a r a l o s niños de l l a n u r a , e l m a r p a r a l o s c o n t i n e n t a l e s , l o s . p a í s e s

f r í o s p a r a l o s de z o n a s t e m p l a d a s , e t c . P a r a e l l o debemos, r e c u r r i r ,

a l a s . f o t o g r a f í a s o a l cine».

S e r i a p u e s l a enseñanza d e l v o c a b u l a r i o geográfico y l o -
calisoGión v e r b a l y correspondería a l a s dos e t a p a s de maduración,
p r e d i s p o s i t i v a en p a l a b r a s de ITernándea HuerCa»

S i n embargo o t r o s a u t o r e s como Delgado de C a r v a l l c p r o -

ponen enseñarles a l e e r un mapa, naciéndoles r e c o n o c e r detrás de

l o s s i g n o s c o n v e n c i o n a l e s , l a s r e a l i d a d e s f í s i c a s o económicaso
£eríoao de süBerBoaición fle n l i r e l e s P r i m a r i o s y H e a i o s

Á p a r t i r de l o s 10 a i o s e l niño se l i b e r a d e l e g o c e n t r i s -

mo; sabe obseanrar;, " e s r a z o n a b l e , p e r o aun no es. r a c i o n a l " (ISn p a -

l a b r a s de P l a n s í es|más i n t u i t i v o que r e f l e x i v o ^ pos;ee buena memo-

r i a y c a p a c i d a d de atención» E s l a e t a p a q.ue Debesse l l a m a d e l p e n -

samiento n o c i o n a l . "Sus. c o n o c i m i e n t o s s e o r g a n i z a n en u n a forma de

p e n c a r que n o s o t r o s Harnéanos n o c i o n a l y que se e n c u e n t r a a m i t a d de

camino d e l pensamiento agocéntrico y d e l pensamiento conceptual'^(62).

• • Y p r o s i g u e - e l mismo- a u t o r " U n a ^aeñanza n o c i o n a l de l a

Geografía...*, r e p o s a a - l a vea s o b r e l a observación d i r e c t a de l a rea;©,

l i d a d que compone e l ambiente l o c a l y sobre l a observación i n d i r e c -

t a de l a s r e a l i d a d e s l e j a n a s c o n l a ayuda de u n a a imágenes t a n v a -

r i a d a s como- p o s i b l e s » i l s o c i a l a descripción p i n t o r e s c a , y l a e x p l i -

cación de l a s más s i m p l e s r e l a c i o n e s e n t r e l o s heclios geográficos"(63f

l a l a .enseñ.mza que " t i e n d e a e n f r e n t a r a l á-umno con l a r e a -

l i d a d concreta^, s e n s i b l e , de l o a lie olio a geográficoa;j con e l cómo.' s o n

estos, l i e c & o s i no con e l p r o c e s o - c o m p l e j o s i e m p r e - de su. gánesis"t64)

Ij. v e r cónaD mn l a a - d i s t i n t a s c l a s e s de r o c a s de l a península p o r

medio de: unas fetografías y cómo; se r e p a r t e n l o c a l i z á n d o l o s en ©1

mapai de lagaña»

. , i l mucliadio de 10 o 1 2 años, " l e - pue-.de ap-a^onar- e l "CÓM>

son** l a s ' a>s;as,, no e l " p o r q u e " , . . , - C a i n embaído:) en e s t a ' f a s e de ma-

d u r e s e a c a p a s de d e a l i g a i s e fácüment© de. l o c o n c r e t o j de r e a l i z a n

u n cie-rto progreso; de abstracción;: e a c a p a z t.embien de m a t i z a r c i e r ^ .

t a s r e l a c i o n e s ; e n t r e l o a o b j e t o s ; eróableciendo' t i p o s genéricos.. S u

p o d e r de- d s s i ^ c a c i ó n e a muy a c u s a d a , l o . c u a l p e a n i t e , además,una

p r i m e r a s i s t e m a t i z a c i ó n de l o a l i e d l o s " C65)',

P a r a e s t a s edades a e a c o n s e j m l o a e s t u d i o s comparativos

del- p r o p i o p a í s y l i g e m i d e a - de l o a o t r o s * X a s e puede- t r a t a r , : ñm
e s t a b l e c e r r e l a c i o n e s a p o s t t e r i o r i j no p o r deducción e i n s i n u a r

unas e x p l i c a c i o n e s , " P o r l a comparación s i m p l e e n t r e l a v i d a en s u

p a í s y l a v i d a e n e l e x t r a n j e r o , , e l nifío puede c a p t a r l a i m p o r t a n -

G i l «Se 1 » d i v e r s i d a d de c o n d i c i o n e s g e o g r á f i c a s y empezar a compren-

d e r l a i n t e r d e p e n d e n c i a de l o s p u e b l o s d e l g l o b o " ( 6 6 ) 0

H a c i a l a m i t a d de e s t a e t a p a se puede empezar, según P e r -

nándea H u e r t a , e l e s t u d i o y t r a b a j o d e miagas i n i c i á n d o l a c o n l a l o -

c a l i z a c i ó n en r e p r e s e n t a c i o n e s y s i g u i e n d o con l a i n t e r p r e t a c i ó n de

mapas y g r á f i c ^ s . ^ i n t e s d;e l o s doce años l a enseñanza de mapas y g r á r i

f i e o s no p a r e c e d i g n a de a c o n s e j a r s e . . , ( e u t r e l o s 9 y 1 1 años) cree-

mos v e r más b i e n u n estado de p r e d i s p o s i c i ó n g.ue u n estado de v e r d a -

dera emergencia" C 6 7 ) .

H a c i a e l f i n a l d e e s t a e t a p a e l alumno se debe " p r e g u n t a r -

p o r e l p o r q.ue-j e l como de l o s Heclios y l l e g a r , en l a medida de l o

p o s i b l e a e x p l i c a c i o n e s de o r d e n g e n e r a l . . . . a l trab.ajo de a n á l i s i s

debe:: s u c e d e r alio r a , quizá muy p r o n t o y , s i n duda, muy "brevemente, 1»

s í n t e s i s . . . . s i t u a r e l . hombro en a u m e d i o , dándole una i d e a de l a s

a d a p t a c i o n e s y de l a s u t i l i z a c i o n e s d e s e a b l e s y r e a l i z a b l e s " ( 6 8 ) .

E s en es-ue momento "cxu© e l alumno puede s e r i n i c i a d o en

la : "búsqueda de datos geográficos, que hayan t e n i d o r e l a c i ó n c o n

d e t e r m i n a d o s g r a n d e s p r o b l e m a s . . . E s t a forma de e s t u d i a r - l a Cxeogra-

f í a en ftinción de c i e r t o s p r o b l e m a s es par.ticu.lármente i m p o r t a n t e

p a r a l o s áLuranos que t e m i n a r o n -ÍSUS: e s t u d i o s a l o s 14 o 15 afíos,


pues c o n s t i t u y e u n a e x c e l e n t e formación p a r a e l adulto,., que habrá

de e n f o c a r p r o b l e m a s s i m i l a r e s , , pero frecuentemente,más complejos"(¿9)

Se t r a t a de p r e p a r a r a l o s alumnos que abandonan e l csDlegio p a r a

e n t r a r e n l e v i d a laboraL.i. a s i t u a r s e c o n c i e r t a p r e c i s i ó n en e l

t e r r i t o r i o n a c i o n a l j en e l mundos a p o n e r l o s en c o n d i c i o n e s de s e -

g u i r l o a a c o n t e c i m i e n t o s p o l í t i c o s , y l a s c u e s t i o n e s económicas c o n

un mínimo de i n t e l i g e n c i a .
Snseñanaa IJedic: Superior

H a c i a los, 14 o- 1 5 afios " e s e l momento e n que l a e n s e -

ñam:a de l a Geografía n o c i o n a l debe d a r paso a u n a Geografía racio-

nal.,. L a enseSanaa r a c i o n a l de l a Geografía- puede y debe l l e v a r

a un. ado,lesGen!;e a s i t u a r l o s . iieclms de l a Geogr-afiía f í s i c a según

l a s l e y e s d e l orden: u n i v e r s a l d e l a a c o s a s , y l o a , liedaos de l a Geo-

g r a f í a Mamana en l a v i d a misma con •todos l o s complejos j S o c i o - e c o n o -

mieos que. l l e v s - c o n s i g o - { 7 0 ) , • " -

'••Laa p o s i b i l i d a d e s p e d a g o g i c a a son, c o n s i d e r a b l e s , con l o s

j o v m e s capaces d e raao-,nar,. de i n d ^ a r relacio-nesje de e n t r e g a r s e a

t r a b a j o s en equipo,-, 1 1 programa, mas' amplio:, empieza como e l d e l

p r i m e r c i c l o p o r , e l e s t u d i o de s u aona p e r o , e s t a v e a , g l o b a l y no

l i m i t a d o a l o a & e d i o s n á f r a l e s (Xnñ zonas d e l mundo-j c o n d i c i o n e s

de l a población, e:^lo,tación económica e g r i c o l a e i n d u s t r i a l , orga-

n i z a c i ó n p o l í t i c a y económica d e l mundo,etc») (71),.

Ss: e n esfe:a ensefíanza cuando^ l o a áLmnnoa' deben s e r capaces

de l e e r c o n provecho p e r i ó d i c o s o r e v i s t a s que t r a t e n de temas de

Geografía física-, humana y económica Q inclus.o;- Economía. Política,

" u n d i a : r i o , una r e v i s t , a no' tócni.ca, u n l i l s r o de d i v u l g a c i ó n deben

e s t a r a l alean^ce de un • i n d i v i d u o • de mediana c u l t u r a y l a e s c u e l a

s e c u n d a r i a no- habría cumpli&> uno de- s u s o b , j 0 t i v o s s i , nO; s e h u l i i e -

r a p r e o o i p a d c de: i m p a r t , i r e s t e mínimo de, educ.ació-a" (72) • P o r e l l o

s o n r e c o m e n d a b l e s - l a a l e c t u r a s e^splicadas y l o a , c o m e n t a r i o s ' de t e x -

tos, - • ' •

E n e s t o a ' e s t u d i o s l a e n s ^ a n a a d© l a Geografía c o b r a m a -

t i c e s difere-]:é;es, según e l t i p o -de e n s e f l a n z i .

E n l o a - de t i p o c o m e r c i a l se" c e n t r a so'bre l a Geografía ©m'Q-

-nómica y d e l tráfico- h a c i e n d o uní profh,nd,.o e s t u d i o de l a s mercancías *

E n l a s e s c u e l a s , d® náutica ae d a l a máxMa 'ámportía-ncia- a l a O s e a n o -

gra,f x a , e t c »
Pero en g e n e r a l s u e l e c e n t f a r s e en l a s Guesi:iones q.ue se

refieren a l s u e l o n a t a l , a l a s r e l a c i o n e s de l a nación con e l e x t r a n -

j e r o , / a l a Geografía económica. También se tratarán "problemas de

Geografía c u l t u r a l y g e o p o l í t i c a p a r » l i a c a r comprender a l o s alum-

nos l o s l í m i t e s de l a s v o l u n t a d e s p e r s o n a l y p o l í o i c a , con l o que

se •uondrá u n medio jusüo p a r a a p r e c i a r T;odo t r a b a j o humano"(73) .

Esto, miaño es e l enñ>q|}e que daba a e s t a Gienci>^, l a VIII^^;

C o n f e r e n c i a I n t e r n a c i o n a l , de Instrucción P u b l i c a (Ginebra,1939) mun-

do, r e f e r e n t e a l a enseñanza de l a Geografía en l a s E s c u e l a s Secunda-

r i a s , <s»aeásoí3íít como p r i m e r a recomendacióní " E s de desear que l a e n -

señanza de l a Geografía i n c l u y e c o n o c i m i e n t o s , s u f i c i e n t e m e n t e pre-

c i s o s , s o b r e e l medio f í s i c o , l a 'Geografía humana y p o l í t i c a y l a

v i d a económica no sólo de l a p a t r i a , s i n o taiibién de l o a demás p a í -

ses" (74).
Enseñanza U n i v e r s i t a r i a

Itix enseñanza s u p e r i o r de l a (íeografía, en a l g u n o s p a í s e s ,

se i n c l u y e eii l a s F a c u l t a d e s de L e t r a s y en o t r o s en l a de C i e n c i a s .

P o r e l l o dado su carácter y f u n c i o n e s , l i a de e s t a r u n i d a , t a n t o a

l a s C i e n c i a s n a t u r a l e s como a l a s S o c i a l e s y Económicas, p o r medio

de un trabajo^ qtte p o d r í a l o s l l a m a r i n t e r d i s c i p l i n a r i o que t r a t a n d o

d e l p r e s e n t e a l a v e z l i a de p r o y e c t a r - s u i n f l u e n c i a en e l f u t u » 3 .

íuede e s t u d i a r s e en e l conjunto de o t r a s d i s c i p l i n a s , H i s -

t o r i a p o r ejemplo, o ' b i e n como m a t e r i a c e n t r a l o únicao E n España-

forma un- Departamento d e l a Sección de H i s t o r i a de l a F a c u l t a d de

F i l o s o f í a y L e t r a s y s e e s p e r a que en b r e v e s e a r e c o n o c i d a como E s ~

p , e c i & l i d a d d e n t r o de e s t a Sección.

E l e s t u d i o de l a - Geografía dentro- d e l c l a u s t r o u n i v e r s i -

tario, debe p r o p o r c i o n a r a l o s alumnos un p l e n o dominio de l a m a t e -

r i a y s u m i n i s t r a r l e s l a c u l t u r a t e r m i n a l heterodidáctica n e c e s a r i a ,

preparándolos p a r a e l e j e r c i c i o de l a p r o f e s i ó n . E s t o en cuanto a

grandes r a s g o s , s e refiere.

• : Podemos; p r e g u n t a m o s a l i o r a 2cuál es l a misión de l a U n i -

versidad?. L a s respuearbas son. m i S l t i p l e s .

;•; • . y- .-.j-'P-ara L l a v e r o será: ** IS- Bnsefíau a p e m . a r p a r a esb.ar- en

dispo-.sición de s a b e r . 22 C o n t r i b u i r a l d e s a r r o H o de l a s c i e n c i a s ,

c u a l q u i e r a que^ s e a su n a t u r a l esa» 3^- C o n v e r t i r s e en b a l u a r t e y e n

d e p o s i t a r i o d e l bagaje c u l t u r a l , a c r e c e n t a r l o y t r a n s m i t i r l o " ' (75) •

López I b o r señala que es en l a U n i v e r s i d a d "donde, funda-

mentalmente,, s e r e a l i z a e l c u l t i v o í n t e g r o y t o t a l i t a r i o d e l Hombre

para; l a c i e ; n c i a , e s t a b l e c i e n d o una j e r a r q u í a de v a l o r e s de l a que

deducir- una nomia de c o n d u c t a " ( 7 6 ) .

L a i t t E n t r a l g o c o n s i d e r a : s u s dos. o b j e t i v o s p r i n c i p a l e s l a
formación p a r a l a v i d a Inimana ~ esto e s , p a r a l a v i d a d e l liombre
en cuanto liomlire- y l a conc[uista de l a v e r d a d " (7?) .

P a r a L a t o r r e " l a s dos t a r e a s fundamentales de l a U n i v e r -


s i d a d s i g n e n siendo hoy,como antaño, l a educación y e l avance d e l
saber" (78).

E l pedagogo c o m p a r a t i v i s t a i n g l é s Lauwerysycfue " l a U n i a

v e r s l d a d a c e p t a una d o b l e r e s p o n s a b i l i d a d ; formar a l o s f u t u r o s

docentes y a l o s f u t u r o s p r o f e s i o n a l e s sumergiendo a unos y a

o t r o s en e l anbdente de una apreciación c r í t i c a de l a s conq,uis-

t a s p r e t é r i t a s y de u n a r d i e n t e deseo de h a c e r r e t r o c e d e r l a s f r o n

t e r a s de l a i g n o r a n c i a " (7C|)»

A p l i c a n d o e s t o s a n t e r i o r e s c o n c e p t o s a n u e s t r a m a t e r i a en

p r i m e r l u g : a r vemos, que debería r e c o n o c e r s e & l a Geografía au g r a n

v a l o r i n s t r u c t i v o y e d u c a t i v o , t e ó r i c o y p r á c t i c o , y Gonceder a

sus e a t u d i o a l a c a t e g o r í a de Sección o E s p e c i a l i d a d . Ta h a n pasado

l o s t i e n i g o s en que e r a f i e l eacudero d e l a H i s t o r i a .

Sus o b j e t i v o s ; i r í a n encaminadoa a l a formación de " u n

número c a d a vea. mayor de e ^ e c i a l i a b a s y t é c n i c o s . , o que han de

e n f r e n t a r s e con un-mundo en c o n t i n u a e v o l u c i ó n " ( S 0 ) ¡ s e r í a un"ma-

n a n t i a l de p r o f e s i o n a l e s c o n c a p a c i d a d de observación y autonomía

de p e n s a m i e n t o , y a l mismo tiempo c o n t e r a de f u t u i o a c i e n t í f i c o s "

(81) o E s t a s metas s o n l a a que s e propuso I¡ain E n t r a l g o en au R e c -

torado en l a U n i v e r a i d a d de M a d r i d , como puede v e r a e en e l d i s c u r -

ao de a p e r t u r a d e l c u r s o I 9 5 I - I 9 5 2 , pues e n t r e v s u s aeia; propósitoa

figuraban:

»'f 22. "Un e f i c á a cuidado de l a . formación p r o f e s i o n a l - y una

c o n a t a n t e e x i g e n c i a r-espeto &. l a v a l i d e z a o c i a l de l a formación

dadaí en e l r e c i n t o u n i v e r s i t a r i o " (82)

" 3^ TJn oons:tante eafíierzo p a r a m e j o r a r e l r e n d i m i e n t o

de e a t a U n i v e r s i d a d - l a b o r a t o r i o a , a e m i n a r i o s - en o r d e n a l a i n -

vestigación c i e n t í f i c a " (83) <»

i^ambién iópea^Ibor d e f i e n d e esfce último punto de v i s t a .


" l a necesidad pereuooria de i n v e s t i g a r en l a U n i v e r s i d a d espaiio-
Ití no u n i e r e d e c i r que todo e l mundo i n v e s t i g u e en e l l a . . . 'Quiere
d e c i r que una, de l a s caraáterísticas de su- p e r f i l e s p i r i t u a l ha
de s e r esa, que algunos es-barán en condiciones de realizar*'(84) ,
Ya ha pasado e l tiaiipo en que tenían más v i g e n c i a l a s p a -
l a b r a s de Ortega "Es, p r e c i s o separar.- l a ensefianza p r o f e s i o n a l de
l a investigación cáentífica, y que ná en l o s profesores n i en los,
muchadios se confunde l o uno con l o o t r o , so pena de q u e . . . l o uno
dañe: a l o otro"^^^}r más adelan-g© prosigue " l o mi^mo digo d e l que
va a s e r pro-fesor de I-Iis-coria en un I n s t i t u t o da segunda eS)seíIan-
2a. 2^0 ea u n e r r o r períurbarLo en l a U n i v e r s i d a d haciéndole, c r e e r
que va a s e r un: h i s t o r i a d o r ? ?:4ué se gana con ello?. Hacerle perder
tiempo con e l estudio fracasado de técnicas necesarias p a r a le»; c i e n
cita: de l a H i s t o r i a , pero s i n sentido, para un profesor de His-boria,
y quit;árselo p a r a que-, l l e g u e a poseer una i d e a Gl,ara, est,ruc,i:ur«~
da y s e n c i l l a d e l cuerpo general de l a -íiistoria humana que es su
misión enseñar^' (86,) .
" l a clave de l u posición de Ortega eatá en c o l o c a r l a
oultííra y no l a c i e n c i a en e l centro de l a s . tareas, u n i v e r s i t a r i a s . . , ,
movido p o r l a preocupación de superar l a b a r b a r l e de l a e s p e c i a l i -
zación a que conduce una U n i v e r s i d a d basada en l a c i e n c i a , una U n i -
v e r s i d a d a l e s t a l o germánico " ( 8 7 ) .
Huy acertada es l a observación que seflala Tusquets sobre
esba U n i v e r a i d a d a i t e g u i a n a "Acaso a l a U n i v e r a i d a d , t a l como l a
concibió Ortega, l e cuadre mejor denominars.e Ensefianza Superior
y l e convenga una e s t r u c t u r e Que corone l a de l a Ensefianza Media"(8á)
K s t a sección o E s p e c i a l i d a d de G-eografía debe p r e p a r a r a
l o a profesares de Enseñanza Media, a l o s Geógrafos.
A l o s . f u t u r o s p r o f e s o r e s l e s debe p r o p o r c i o n a r l a concep-
ción y e l m a t e r i a l c i s n t í f i o o ,que habrán de t r a n s m i t i r a sus alum-
n o s , l o a métodos de t r a b a j o que necesitarán p a r a mantenerse a l día
y perfeccionarse y los; técnicos más adecuados p a r a enseñar.»

'rambién de sus. aulas han dé s a l i r l o s , futuros cultivadores

esta r.arna de l a s CienciaSo S i n o l v i d a r l a s a p l i c a c i o n e s p r á c t i -


4S,
cas q;uo de u a l e s estudios pueden y deben d e r i v a r s e para un mayor
d e s a r r o l l o en l a v i d a de l o s pueblos.
Desde f i n a l e s de l a 2a Guerra Mundial cada vez. más l o a
Estados consideran q.u:e üebervintervenir en l a v i d a d e l Eaís, en
e l d e s a r r o l l o de l a s : ciudades, en l a s a l v a g u a r d i a de d e t e m i i n a -
doa l u g a r e s , en l a estructuración r e g i o n a l , en e l e q u i l i b r i o eco-
nómico y sociEü. entre l a s d i v e r s a s part.es de au t e r r i t o r i o . Uodo
e l l o exige un gran conocimiento geográfico y dá a l a Geografía a p l i -
cada un an-plio margen de magníficas p o s i b i l i d a d e s .
los: d i r i g e n t e a , l o a p o i l t i c o a , l o s u r b a n i s t a s , l o s econo-
mismaa,,los ingenieros y todos aquellos, cuye/acción se d e s a r r o l l a
en u n cundm: espaci.al neceaitan: l a cooperación de un geógrafo» E l
es q u i e n mejor lia es-budiado l a repartición de l o s r e c u r s o s y a c -
t i v i d a d e s del. liombre en e l espacio r e a l , no teórico, lieterogéne©,
y.:carabiante.coíiK5 t o t o lieclio. geográfico,>
Hay que c a p a c i t a r a l o s e s t u d i a n t e s s u p e r i o r e s para i n -
t e g r a r s e a l a evolución contempo.ránea de l a sociedad y p a r a que l a
naduréz; c i e n t í f t c a de l a Geografía ayude a e s t e d e s a r r o l l o econó-
mico y s o c i a l de l o a países,
Sambién este nuevo enfeque creará l a s condiciones de una
renovación de s u ml.sma enseñanza en los.: n i v e l e s p r i m a r i o y secun-
dario. Estos profesores secundarios r e f L e j a r a n en s u s c l a s e s e s t a
orientación y prepararáni a sus. aLuimos como ciudadanos c o n s c i e n -
t e s de l o s . innumerables y complejos problemas de aprovechamiento,
d e l espacio^ de d e s a r r o l l o de interconexión de f a c t o r e s físicos y
humanos dentro d e l marco geográfico en que se e n c u a i t r e n .

T r i c a r b : y l o s , defensores de eat.a enseñanza universi.t.a- .

r i a de l a Geografía a p l i c a d a han encontrado una mayor aceptación .

p o r p a r t e de l o s países europeos de menor d e s a r r o l l o : económico,

m i e n t r a s que I n g l a t e r r a y l o s más d e s a r r o l l a d o s se mantienen p a r -

t i d a r i o s da. una Geografía c i e n t í f i c a p u r a ,


í a r a que. e l u n i v e r s i t a r i o a d q u i e r a e l conocimiento rigu-
roso de l a Geografía 7 l a n a d a r e s p r o p i a da todo fu-fcaro cienti-

f i o o déte s e r entrenado en e l t r a b a j o p e r s o n a l , p o r medio de l e c -

turas, exposiciones, trabajos prácticos» E s t a s p r á c t i c a s pueden

r e a l i z a r s e en s e m i n a r i o s j e n t r e e l l o s e x i s t e l a enorme gana de

documentos i n d i s p e n s a o l e s a l a i n v e s t i g a c i ó n ; t o d a c l a s e de mapas,

anuarios estadísticos, fotografías aéreas,etc Deben p r a c t i c a r

l o s métodos c a r t o g r á f i c o s , i n i c i a r s e en l o s t r a b a j o s de l a b o r a t o a

r i o geomorfológico, o b s e r v a c i o n e s c l i m á t i c a s e l i i d r o l ó g i c a s , e t c .

También s o n i n d i s p e n s a b l e s l o s t r a b a j o s de campo destiQ-

nados a d a r una v i s i ó n c o n c r e t a d e l o s : p r o b l e m a s t r a t a d o s en ©1

c u r s o o en l o s t r a b a j o s p r á c t i c o s , aprender a o b s e r v a r e i n i c i a r

en l a i n v e s t i g a c i ó n a acjiíellcs alumnos que m u e s t r e n más a f i c i ó n

a ello.
II O T A S

(1) Citado por Reverter L a Geop:rafía y s u enseíianaa.Tomo II,pág,23,

p^Q,receda GÓrao se eaaeiTo l a Geografía pág.. 15-1Ó

(5) Plaf?^ E l s e n t i d o , y e l método en l a enseñanza de l a

Geop;rafía "Sordón" n ^ » 3 9 p á g , ó f í ü .

(4) ^ T i l á Yqlent^í L a Geografía r e g i o n t a l a i comionao^ de l o s e s -

i;udi0 3 segundarios^ "^CC Congreso Geográfico I n -

ternacional'^ pág.153.

(5) Re6(3.. Encon-urarán muolias s u g e r e n c i a s en s u o t r a " P s i -

c o l e g í a de l a s m a t e r i a s de Enseñanza P r i m a r i a ; " ^
(6) C a s c ^ l\orres» I n i c i a c i ó n a l a Geografía l o c a l , p á g . 5

^'^^ ^iud^spsl» I.Ianuel de l^Unesco p o u r l ^ e n s e i g n e m e n t de l a


GéograpMe. p . l c O

(Ú) Schnass Enseñaaza de l a Gec^rafía. Enseñanza de l a H i s t o -

r i a y Educación c í v i c a , pág,10ó.

C9) C i t a d o p o r Puteis l a ensefláuza de l a H i s t o r i a y l a Geo/xrafía

pág. 3 7 o

1^) P l a n s £ 1 s e n t i d o r e l método en l a enseflenza de la.^ Geo-^

grafía «Bordón" níi.39 pág» 0 7 7 .

t ^ ) "^"¿JÁ V a l e n t í , F i n e s y medios d e l e s t u d i o de l a Geografía locaüL

en l a e s c u e l a " V i d a E s c o l a r " ní^.27 p á g . a - S .

(12) Sclinass Enseñanza de l a Geografía,Enseñanza de l a H i s , t o -

r i a Y Educación c í v i c a " pág,»10S.

^"^^^-^^?a^_iorres Introducción a l a Geografía l o c a l . . p á g » 1 3

(14) ^ Q i i a , ^L^n^gerñ^-. y e l método.... "BordoV,39,pág.679.

( 1 5 ) _ P Í n c h m e l , I l a n u e l de l^ünesco págolol

^^^^ gJ^.-Cp-Q'^enido y e l método o**i3ordón*S39 pág^óSC .

^^7^ ^3¿L^lg¿Lgl^.- Manuel de l^Unesco . . . . . -nñ,^. ^1ZL7

(18) Pincheíiiel Ilanuel de l^Unesco pág.161


(19) P l a n s E l 3enl:iáo y e l método "Jáordón" ní2<,59,pág,680.
(20) Vilá yalervtí I^a Geografía r e g i o n a l en é l oonilenso de l o a

ástudios aecundailos"^onstresoglntemacionar*
pag. 1 5 2
(21) Pinajieael,^ Uanuel. de l^lTnesoo . . . . pág. 1 4 2 ,

^.^^) f^FF'FF^Ph, F}^^?7iñ * Geografía m a t e r i a muy necesitad»: de


estudios madurativos "HeVoSsp*de ]?edagogía"'n£ü4,
pag;» 593.
('¿31' Fernkid^|a^Iuerta,Pr^ de adaptación de l o a c u e s t i o n a r i o s
de Geometría j de K i a i : o r x a . ''Consignen" n^s57,pag.
• , . . . . . . . ... 34. .
(241 I»eif y Ru.apin.Diáaai;ica de l a H i s t o r i a y de l a Geo,^rafía.pag.74
(25) Sabaroff^^ Itiiproving tlie use o f Eiapa i n tlie elementary
solio o l a ""Readinga for s o c i a l abudi.es i n elemen-
-cary^' s c l i o o l " , pág. 245»
^incíi.emel Llanuel de l^üneat»-...., pág. 1 5 6 - I 5 7 ,

(27} Panlagua, L a enseñanza de l a Geografía, pág. 1 7 .

(281^' n i t i c l i e l l L i t r o d u o i n g maps a s k i l l , "Readings f o r s o c i a l


s t u d i e s en elanentar)'' e d u c a t i o n " pág,237.
(S9) gernáiidez. Kuevza > L a Gaop^rafía, m a t e r i a e s c o l a r muy n e c e s i -
t a d a de e s t u d i o s madurativos, "Rev.Espode Pedagogg'

(30^ L e i f y R u s t i n , Didáctica de l a H i s t o r i a y de l a Geog:rafía**


• ' - • , '

pag, 7 5 .
( 5 l f ' ITleming-, Researcli and: t l i e b a s i c curriculum,pág. 1 0 8 ,

Citado p o r Eemández Huerta L.e,, ,G,eogrAfí,a.,.....

«SíEB-" n£. 64,


(32) Teaae e l l i b r o de^Reed Psicología de l a s m a t e r i a s de ense-

ñanza p r i m a r i a , pág;.

(33) Fernández^ Huerta, L a GeoR'rafía m a t e r i a muy n e c e s i t a d a de

e s t u d i o s madurativos. "Rey .Eap. de Pedagogía"

ns»64,pag.393.

( 3 4 ) Tulippe» Ilet lio dolo g i e de l a Géograpliie,pág,108. .


(25) Saliaroff J.mprovingC tlie use o f cia-ps In the elementar^/
s c l i o o l , "Readin£;-S*soGi8l s t u d i e s i n eleraentary
eduoation" Pag. 244-24-5.

(36) y i l á Yaleirbí; Fdines y nedios d e l _ e a t u a i o de l a aeo?:rafía l o -


cal, en l a esquela " V i d a E s c o l a r " nS»27 pág«4-
(37) Vapórele y j g u l l p p e , IJanuel de l^Uneaco. pág<.lB-l9

(38) Ardi.saon, .'Ufanos aspectoG de l a enseñanza de l a Seo^ga-

fía, páfí:.24.

(39) Reed, Ps.icplo.f;ia de^ l a s ma-berias de enseñanza p r i - ^

niaria,pás,4'^.

(40) Y i l á Valco <: i iilgunos a^gpecrboa de l a me todo lo,^xa a c t u a l en


l a enseflunaa de l a Geoí^rafia **Vida e s c o l a r "
nii.55-36,pág.. 15-16.
(41) Waslibu^B, B a s i c Fac-fas Ileeded i n ííistory and Seog'jrap'h.y,
'l'iventy-second TeorlDOok o f tlie ITational 3 o -
c i o t y f ó r tlie Study o f Educatión'* (1923) ,Parfe»II
p i g . lca-116»
(42) Brfflom^n^Reavi^^^ Determination and HeasuremenYof tlie nánl-
muní Es3en'bi.al_3 o£ SIeiBentaJr7 3Glaool G-epg;rapIiae.
"Seyenteeatli Tear'boolc o f the H a t i o n a l S o c i o t y
fór tlie Study o f S d u c a t i o n " (1915) Porb I pág.27
a 39. •
(43) Bup;,q and l l p c k g b T : , Ota.jectlye S t u d i e s i n Ilap l i o c a t i o n Science

I.Ion.tt^raphS-.v', •'ng.l'.''.i.'lie Ü n c o l d S c l i o o l of'Jlea-

Ghors G o l l e g e , Colmiibj:a U n i M e r s i o y " , 1 9 2 5 . C i t a -

do p o r Reed pág. 4 9 7 a 4 9 9 .
(44) Heedl, Psicología de l a s m a t e r i a s ' d e enseñanza p r i m a r i a

pág.500 y 5 0 1 .

(4-5)...goiigáLea i a v a r e z , P r i n c i p i o fundamental de l a ifetodolog:ía " R e -

v i s t a Española de Pedagogía" n^»!? pág.lO(L947)

(46) ggxpjndea H u e r t a , P o s i b i l i d a d d e l aprendiaa.je- de c i e n c i a s y

salieres y l e g i t i m i d a d de su enseñanza pág.óó.

''Sra"ba,io de f i r m a inéfl-i-!-R
^"^"^^ ^^oo'^^^^''— C i t a d o p o r Pern^ández iítierbLladuraoión, dispo-

e i c i ó n j preparación \ l e o t o r a s " R e v i s . t t i Española

de Pedagogía " nC»30 págoSl?

t"^^^ Fj^P-^.'-r... C i t a d o p o r Fe,3máiide2 I l i i e r t a L a g eo r a f i a , iiml e -

_ria...o pag»38ó.

(49) G l i a r r i e r Peda^o^-ía v i v i d a , .pág*5X


(50). C o o k C i t a d o p o r IPernándezL H u e r t a Sa. Geografía.mate-
ria,,é, pag,3S7 - , , : ;

^^•^^ Snseñsnza,, de,,,Ia Q - e o g , r a f í a . , Eás»?'^

(52) CIIÍGO lletodolo^ía y técnicas, de l a enseñanza de, l a

. geografía "Bordón'*,39.pág. í>57.

i'53) - l ^ ^ W A g ^ ; ' e s t u d i o de r e a l i a a c i o n e a de jarujjpa3j3J3jt


teti-

v ^ j u "Kevista/físpañola d© Peda^Ogáa" nfi•235pág.537-

5S4.

( 5 4 ) - Femándea. Huerta«I»a Geogar^fía m a t e r i a e s c o l a r e s c o l a r muy

lg£^^kgfe.J^Q-.-9smidlpa, modurai;_ivoa. " R e v i s t a de-

Pedagogíal' n a . 0 4 . p á g , . 3 S 9 .
( 5 5 ) - F e r n ^ d e a ^ H u e r b a , . l i a Seoí^rafí.a,iiicit.eria.,,. T3ág:.393.

{ 5 6 ) UnescQ It*inse;;^amento. d e l l a Geoprafía» Álcunl sug^erjánen"

ti 9 G o n a i g : l i , pago 74.

(571 P | n c i i e n i 0 l ; l l a n u e l de l * U a e s o o . . > « pág,ló2


' B m u i l l e t e , E l lu^^ar qu.e c o r r e s p o n d e a l a Q!e.p.grafía^ en l a ^'

QQSQSanza que 'ezi,>^en l o s t i e m p o s modernos pá.g:->4.

C59) PiíKáieaáL, K a n i i e l . de l ' ^ U n e a o o . . , <


> pág,l65

'^Qy^Q-^í^agO'^s^Q^ e n s e i g n e r ' l a G-eO'grapliiea pág» 28-29,

( 6 1 )- $ l a n a , l a g e o g r a f í a en e l B a c h i l l e r a t o pág»7

(62) DehBSMú et,- Dobesset P l a c e da l^enseignement g é o g a ^ j q u e six

c o u r s du. developpement; d a l * e n f a n t pág. 38„

¿^aasa , ' • ' ' S a ' G e o g r a f í a en ¿L B a c á i i l l e r ^ t o , p | g . 7 - 8 .

t65). Y i l á T a l eró í , l i a Geografía r e g i o n a l a l coniienao de l o s , e s t u d i o s

- s e c u n d a r i o s . ^IX Congreso Geográfico Intem:acional"

pag* 1 5 1 .
^^^^ -^AQ.^QO» L^enaeiprneaent. d e , . l a Q.eóp;rapliie.p»25
( 6 7 ) ?ernánae_2: Iluerbay L a Q-eofcrafía,materia e s c o l a r muy n e c e s i t a d a

de e s t u d i o s m a d u r a t i v o s "Rev»3sp<,de Peda30g£a"n/ó4

pág, 3 9 2 .

Deltell_jt Maréchal, Comment e n s e i g n e r l a Q-éorraphie.,pá,n:,35C^34,

{69) Une S C O , L*enseignement de l a G-áofírapIiie,pár-:^3L

Í7^) ^ l a n s ^ L a Geografía en e l Bacliilleratp,pág.>ll

(71) P i n c l i e m e l I l a n u e l de l ^ U n e s c o . . . . pág:» l ó 5

(72) Delgado L a H i s t o r i a , , l a Geor^rafía y l a instrucción o í v i c a ,

pág.81.

(75) D i c c i o n a r i o L a b o r págol479

(74) C i t a d o p o r D e l g a d o L a H i s t o r i a , l a Geografía y l a i n s t r u c c i ó n

cívica.

(75) L l a v e r o , L a repoblación c e r e b r a l e n Sapaña» pag.99

(7ó) L p p e a r o o r , D l a c u r s o a l o s u n i v e r s i t a r i o s españoles,pág.89

(77) L a t o EnfcreiL^p, L a U n i v e r s i d a d e n ' l a v i d a espaííola p á g , l 9

(78) L a t o r r e ^ Universidad y Sociedad, pág,50

(79) JLaugsriya Tipoloffía de l a . U n i v e r s i d a d de /uaérica L a t i n a .

' • P e r s p e c t i v a s Pedagógicas*' n2»18,pág.295,'.

C&'O) l a t o r r e , . Universidad y Sociedad, pág.49

^^•^^ , L a repoblación c e r e b r a l en Espafía,; pág<..20ó.

(82) L a i n E n t r a l g o , l a U n i v e r s i d a d en. l a v i d a emanóla,pág;.27'

(85) L a i n E n t r a L g o , l a U n i v e n s i d a d en l a v i d a esp£ñola,pár^o29

(84) .ló^ez. I b o r D i s c u r s o a l o s u n i v e r s i t a r i o s españoles, pág«87

(85) O r t e g a , Eüsión de l a . Universidad,pá.g>558.

(Só) O r t e g a , F a s i o n de l a U n i v e r s i d a d , p a g . 5 3 8 ,

t^7). L a t o r r e . U n i v e r s i d a d y SQiaLedaa, pág,42

(SS) i:ustfuets:, L a U n i v e r s i d a d ,es problema., " P e r s p e c t i v a s Pedagó-

g i c a s " . n ^ » 1 8 pág»21Q.
CAPITULO III

B a s e s Pedagógicas de l a G e o g r a f í a Económica
E l coGcepuO de l a G-eografía económica

E l término "Geo g r a f í a económica" parece q.ue se usó p o r

p r i m e r a vez en 1882 p o r e l «lemám G o t s , p a r a d i s t i n g u i r su o b r a

de l a "Geografía comercxlal" que t i e n e o r í g e n e s más a n t i g u o s .

l a Geografía c o m e r c i a l raramente i n t e n t a a l g o más que

una exposición do l i e d l o s r e p l e t o s de e s t a d í s t i c a s , s o b r e l a u b i -

cación, e s c a l a y p r o c e s o s en l a producción e i n t e r c a m b i o de mer-

cancías. Y muy p o c a s v e c e s a n o t a l a s c o n s i d e r a c i o n e s p o l r b i c a s o

económicas^ - ' -

2 a r a G o t a l a Geografía'ea>nómica t e n í a un propósito f r a n -

camente p r á c t i c o , e r a " Geografía c o m e r c i a l casualmente t r a t a d a ;

su o b j e t i v o e r a . u n e s t u d i o c i e n t í f i c a de l a s áreas m u n d i a l e s en

su i n f l u e n c i a direafca s.obr9 l a producción de b i e n e s " (1).

Podemos, p r e g u n t a r n o s ?que s i g n i f i c a e l a d j e t i v o económi-

co j u n t o a l o a , noiiñires de H i s t o i i a o P o l í t i c a , p o r ejemplo? su s i g -

n i f i c a d o ea d e f i n i d o y perfectamente l i m i t a d 9 , y a q u e liace iBfe-

r e n c d s a l a s p a r t e s de l a s c i e n c i a s p u r a s que a e r e l a c i o n e n ,con

s u s a p l i c a c i o n e s p r á c t i c a s , Pero j u n t o a Geografía s u campo e s más

p a i i p l i o , y a que t r a t a con a l g u n o s de l o s , p r o p i o s c o n c e p t o s y t ó -

p i c o s de l a , Scxinomía misma.

'*PodemDs c a l i f i c a r de económica t o d a a o t i v i , d a d r a c i o n a l

que reaLiz:,a e l iiombre encaminada a l a s a t i a f a c c i ó n de s u s n e c e s i -

dades, que r e q u i e r e l a u t i l i z a c i ó n de medios q u e , p o r no s e r muy

abundantes en r e l a c i ó n con d i d i a s n e c e s i d a d e s , e x i g e n un d^fceimi-

nado e s f u e r z o o sacrificio,"(.5,)

l a Economía,según L . R o b i n s -^es e l e s t u d i o de l a s f o r m a s .

asumidas p o r . l a c o n d u c t a humana a l d i s p o n e r l o a e s c a s o s medios entre

l o a p o s i b l e u s o s " ( 3 ) . X l a Geografía económica se h a l l a en e s t r e -

cha r e l a c i ó n con l a a . l l a n a d a s C i e n c i a s , económisasí Ea>nomía p o l í t i -


c a , C i e n c i a d e l comercio^ I.Iercologia, D o c t r i n a de l a a d n i i r t i s t r a -

ción i n d u a t r i a l , H i s t o r i a de l a Economía,Estadística económica e t c .

Porque pone a es-fcas B i e n c i a s económicas en c o n t a c t o con e l e s p a c i o

t L e r r e s t r e y porciue t a n u o e l l a s como l a Geografía económica n e c e s i -

t a n unas de o t r a s p a r a s u s i n v e s t i g a c i o n e s , y l a Scononiía p o l í t i c a

l a l i g a con l a v o l u n t a d liunana, s u s a s p i r a c i o n e s y l a producciónj

etCo

*'S1 oTíjeto de l a Geografía eaDnómica e s e l e s t u d i o de l a

producción y de l a d i s t r i b u c i ó n de l a s iaeraancías. P o r e s t e m o t i v o

no puede s e r s e p a r a d a n i de l a Geografía f í s i c a n i de l a Geografía

liunana?' Í4) . *'Ss una c i e n c i a fundamentalmente liumana,, en e l s e n t i -

do de que l o s procesos de proñucción,de t r a n s p o r t e y de c o m e r c i o ,

de ttansformacSión y consumo de l o s p r o d u s i i o s , procede de i n i a i a -

t i v a liumana,y deben sus: c a r a c t e r e s , e f i c a c i a y formas de o r g a n i z a -

ción a l pasado de cada grupo s o c i a l " 1 5 ) .

l ' a r a algunos a u t o r e s como George " l a f i n a l i d a d de l a G e o -

g r a f í a económica es e l e s t u d i o de l a s formas de produ.Gción, y de

l a l o c a l i z a c i ó n d e l consumo de l o s d i v e r s o s p r o d u c t o s , en e l c o n -

j u n t o d e l mundo" ( 6 ) .

P a r a o t r o s es e l es"uudio de l a r e l a c i ó n de l o s . f a c t o r e s

f í s i c o s ; d e l . medio c o n l a s c o n d i c i o n e s económiaas de l a s o c u p a c i o - ,

nes. p r o d u c t i v a s .y l a d i s t r i b u c i ó n de l o que s e produ.cQ ^ H 7 ) . í s e -

gúii nos r e c u e r d a Palomeque, es u n a paru;e: de l a Geografía cxue no

puede s e r s e p a r a d a de 1^ ^*&<^S^^^SMÍ^ « ^ « S jps:^s?^. s^ss ssgcjs-séev, ^

l o "Geografía f í s i c a , y a gue e s l a n a t u r a L e a a a u i e n s u m i n i s t r s i

a l liomlsre l o s : elementos de l a producción, n i de l a Geografía liuma-

na,porq.u.e l a s s o c i e d a d e s s o n ciuienes o r g a n i z a n e s t a producciónjla

u t i l i z a n p o r medio d e l consumo y e s t a b l e c e n l o s . i n t e r c a m b i o s según

las. p r e d i p o s i c i o n e s naturales** (o),

Hoñ parece más acertada; l a segunda inüerpretaoión, p o r

s e r más completa, y aún deberíamos l i a c e r r e f e r e n c i a a o t r o s facto-

r e s í e l p a s a d o , l a ordenación j u r í d i c a , e l sis-bema p o l í t i c o y e c o -

nómico, e t c » íTo es; s u f i c i e n t e l a consideración d e l homlíre como p r o -


d u c t o r - c o n s u m i d o r i fijémonos en l a afirmación de D e r r u a u "Esüa-

moa do acuerdo con P.George cuando a f i r m » q.uG e l t i p o de p r o d u c -

ción ea uno de l o s fctctores más impor'Gantes de l u Geografít! huma-

n a . . . . S i n embargo, n u e a c r a Geografía huiaana estudiará con m^yor

de-oenimienco que de l a de PoGeorge l a a d i f e r e n c i a s l o c a l e s en sus

r e l a c i o n e s con e l medio f í s i c o y dará mayor i m p o r b a n c l a que l a s u -

ya a l « a i n f l u e n c i a a d e l paaado ''(9) •

K i l o no q u i e r e d e c i r que tengamos que .^cep-uar una e s p e -

c i e de; de-oerminismo o una f a t i a l i d a d de l o s f a c t o r e s naturales.Go-

mo nos r e c u e r d a Demangeon '*con a u v o l u n t a d y s u s i n i c i a t i v a s , e l

hombre: e a é l mismo una c a u s a que t r a e per&urbación en l o que p o -

dría p a r e c e r o r d e n n a t u r a l , e j . una i s l a sno está necesariamente

d e d i c a d a a l a ; v i d a m a r í t i m a . . . E l mismo p a í s puede cambiar' p r o -

fundamente de v a l o r p o r l a ocupación humana, según e l grado de

c i v i l i z a c i ó n de l a s , sDciedadea humanas que l o p u e b l a n " (IcO y po-

demos; s i i a d i r , según l o s p r i n c i p i o s económicos que p r o f e s a n , la

regíamen-cación j u r í d i c a y e l régimen p o l í t i l c o , e t c .

E l . mundo económico es -'un mundo que e n v u e l v e a l . mundo fí-

s i c o , nue exfcrge de éste- energía y m a t e r i a , que t i e n e s u v i d a y

aus l e y e s p r o p i a s , que e v o l u c i o n a l e n t a n e n t e a l r i t m o de l o s a c o n -

t e cimientes históricos y q u e a au v e z i n f l u . y e en e l . curso de l a

p r o p i a l i i s t o r i a " (11) .

l i a Geografía económica e a " u n a c i e n c i a ; e s e n c i a l m e n t e h u -

mana, y , máa precisemenfce, u n a c i e n c i a s o c i a l , en e l s e n t i d o de que

l o s p r o c e s o s de producción, de t r a n s p o r t e y comercio, de t r a n s p o r -

t e y consumo de l o s . productos, p r o c e d e n de i n i c i a t i v a s humanas y

deben s u s c a r a c i i e r e s , s u e f i c a c i a a formas de organización que d i -

manan d e l paaado de c a d a grupo humano" (^12), S i l a s mercancías y

m a t e r i a l e s proceden de un medio f í s i c o y están c o n d i c i o n a d o s , p o r

m u l t i t u d de . f a c t o r e s g e o g r á f i c o s muy p r o n t o d e j a n de s e r elemen-

t o s de Geografía p a r a ensamblarse c o n n u e s t r a s v i v e n c i a s , necesi-

dades y deseos de cada d í a » X gracias a l o s transportes, comuni-


cacionesjcainlDios, c r é d i t o s , s e g u r o s , l e y e s , t r a t a d o s , t r i b u n a l e s ,

G t c , p a s a n de i m i n d i v i d u o a o t r o , d e n t r o y f u e r a de cada p a í s en

un mundo que c o i n c i d e geográficamente con e l globo entero.

" l a Geografía, en e f e c t o , se e n c u e n t r a en una v e r d a d e r a

e n c r u c i j a d a de o t r o s c o n o c i m i e n t o s , n a t u r a l e s y liumanos. ICacida

como C i e n c i a a mediados déLsiglo p a s a d o , n u e s t r a d i s c i p l i n a se ve

e n v u e l t a en una. problemática cada v e z más d i v e r s a y c o m p l e j a , a l

compás d e l avance de l a s ma-terias a f i n e s . . , , desde l a Geología

a l a Sociología, desde l a Climatología a l a H i s t o r i a , desde l a

B i o l o g í a a l a Economía*' Í15) . E s t a s a f i m i a c i o n e s de ¥ i l á Y a l e n t í

a l a Geografía en g e n e r a l pueden a p l i c a r s e p o t e n c i a d a s a l s e c t o r

de l a - G e o g r a f í a económica. T aún t e n d r í amas que a m p l i a r y a que

en l a s o b r a s más r e c i e n t e s de Geografía económica se t i e n e muy

en cueixca l a s m á i f i e a d o n e s de l a f a b r i c a c i ó n , o l a s nuevas má-

q u i n a s que se. emplean e n l a a g r i c u l t u r a .

" E l análisis, de l a s t é c n i c a s no e s una s i m p l e preparación

a l a Geografía económica, es su b a s e , y a que sólo ésto p e r m i t e

comprender l a s r e l a c i o n e s e;d.stentes e n t r e l o s p r o d u c t o r e s y e l

medio, e n t r e l o s p r o d u c t o r e s y l o s : c o n s u m i d o r e s . . . . l a s o b r a s r e -

c i e n t e s . i n s i s . . t e u mucho sobre l o s p r o b l e m a s t é c n i c o s en c u a n t o se

preocupen de e x p l i c a r l a s l o c a l i z a c i o n e s "(14-). l o s o b r a s clásicas

se i n t e r e s a b a n , ^ás p e r l a s e x p l i c a c i o n e s de t i p o histórico,pero

aiiora se comprende q u e e s una v i s i ó n i n c o m p l e t a ; h a y que añadir

l o s aspectos, económicos,etc.

'Tul geógrafo e c o n o m i s t a d e j a "de i n t e r e s a r s e úniccnente

p o r l o s p r o b l o a a s de producción. Continúa ínlreiaruarlando:.' l o s r e - -

c u r s o s , d e s c r i b i e n d o e l modo cómo s o n v a l o r a d o s . P e r o s u t r a b a j o ,

y a no se p a r a a q u í . Bus.ca cómo comprender e l c o n j u n t o de l o s h e -

c i i o s económicos y , s e v e o b l i g a d o a p e n e t r a r e n dominios más y más

v a r i a d o s . E l , H i m i t e e n t r e Geografía humana y Geografía económica

c o r r e s p o n d e más a u n c i e r t o modo de a b o r d a r l o s problemas de G e o -

g r a f í a humana que a u n a p a r b e de l a misma'' (15)-.


Imporbaiiciü de l a Q-eograxía económica y de su enseñanaa.

SÍ " e l contenido de l a Geografía económica no es e l más

i n t e r e s a n t e de l a Geografía moderna, responde, s i n duda, a l o s pro«.„

Toleinas: agooianxes d e l mundo a c t u a l ; a l o s -uenias que más preocupan

a l o s e s t a d i s t a s " ( 1 6 ) , T s i querernos que n u e s t r a s e s c u e l a s p r e p a -

r e n a l o s alumnos para^ l a s o c i e d a d deoemos enseñarles t o d o s aque-

l l o s c o n o c i m i e n t o s , iiáoitos y a c t i t u d e s que l u e g o van a n e c e s i t a r .

Haciéndose eco de e s t a r e a l i d a d , en l o s nuevos, n i v e l e s de

Enseíianaa P r i m a r i a se concede a e s t a d i s c i p l i n a l a categoría que

merece " E l aspecuO humano de e s t a c i e n c i a , e s l o que más i n t e r e s a

r e m a r c a r , p o r e l l o , l a Geografía económica, que s u g i e r e t a r e a s y

abre h o r i z o n t e s , r e col); r a en e s t o s n i v e l e s t a n t a i m p o r t a n c i a " (1?) .

Ta C h i c o y R e l i o pedía "mucha Geografía d e s c r i p t i v a j e:c-

p l i c a t i v a y , dentro de e l l a , mucha Geografía económica'^ (18).

Y ardissdine r e c u e r d a que " l o s hec¿ios antropogeográ^icoé

que atañen a l a producción y a su i n t e r c a n i b i o o comercio revis-'oen

siempre mucha i r n p o r b a n c i a y puede a f i r n a r s e que ésta no se aminora

p o r c i e r t o en l a v i d a de l a humanidad, a medida que e l tiempo tran¿

curre» Su e s t u d i o h a de merecer también una atención s i n g u l a r en

l a escuela p r i a a r i a "(19).

. P e r o cuando pueden e s t u d i a r s e con mayor a n p l i t u d y de u n

modo más. c i e n t í f i c o e s en l a Enseñanza Media.. A e s t o a alumnos " s e

l e s dará u n núcleo de c o n o c i m i e n t o s e x a c t o s a c e r c a d e l mundo, e s -

t u d i a n d o sus, problemas, económicos y polí-cicos; y h a c i e n d o un eaisu-

d i o i n t e n s i v o d e l p a i s n a t a l " (20) <, Recordando que, " uno de l o s

p r i n c i p i o s , f u n d a m e n t a l e s de l a nueva Geografía c o n s i s t e en l a inda©

gación de l a s causas y s i e l l o es p o s i b l e , e n e l a n á l i s i s de s u i n -

f l u e n c i a en e l . mundo a c t u a l ' * ( 2 1 ) .

B i n Qiibai^':o,la r e s u d a d nos; enseña que s e l e h a c o n c e d i -

do mucha menos i r x i p o r t a n c i a en l a mayoría d e - p l a n e s y programas» 33n

a l g u n o s de e l l o s se h a l i m i t a d o a f i g u r a r como última p r e g u n t a d e l
e s t u d i o de u n a región n a t u r a l o p r o v i n c i a , d o n d e en pocas l í n e a s se,

acumulan l o s p r o d u c t o s de l a a g r i c u l t u r a , ganadería, minería e i n -

d u s t r i a de f o r m a ^lue p a r e c e más un í n d i c e de l i b r o íjtu© una e x p o s i -

ción en armonía c o n e l caráater económicx) de. l a región^ Y l o s alum-

nos l o s . r e p i t e n : como un catálogo de p r o d u c t o s , s i es que no c o n f u n -

den l o a de l a ^ r i c u l t u r a c o n l o s : de l a ganadería,

T podríaEíos a p l i c a r n o s l a s r e f l e x i o n e s que hace ICulippe re_

ferente a ierú "estando e l Perú, en p l e n o d e s a r r o l l o su Geografía

debe c o n t r i b u i r a l c o n o c i m i e n t o de l á a r e c u r s o s , n a t u r a l e s , a su. e s -

t u d i o e inveniíafeilD• Debe prox-!oner l a i n v e s t i g a c i ó n y e l c o n o c i m i e n -

to d e l paisaje g:eoeconómico en l a medida que h a s i d o condicionado

p o r l o s , d i v e r s o s momentos h i s t ó r i c o s , P o r e l l o l o s hechos económi-

cos deben h a l l a r en l a e s c u e l a s e c u n d a r i a un e c o mayor d e l . y.ue: h a n

t e n i d o h a s t a ahora'' ( 2 2 , ) .

Recordemos también ciue. " l a i g n o r a n c i a d e l a s componentes

g e o g r á f i c o s d e l • s i s t e m a económico pueden dar.- l u g a r a l a adopción

de medidas c o n t r a d i c t o r i a s ' ^ ( 2 3 ) 9 .Pero s i n l l e g a r a e s t e e:c*G.remo

recordemos q.ue e s t a r a n a - d e l a Geografía " e s , s i n duda, l a q.ue: p u e -

de i n t e r e s a r más a l o s alumnos de una e s m e l a a u e , a l . s a l i r de e l l a

s i n mayor preparación o e s t u d i o s , s u p e r i o r e s , van a d e d i c a r s e a l c o -

m e r c i o o a t r a b a j a r en o f i c i n a s , álifeacenes'y lias-fc.a t á l l e r e s " ( 2 . 4 ) »

Y' e s fíu:.e todo aspecto g e o g r á f i c o liu-njano i n t e r e s a a l hombira en

cuanto f o m a part.e' de un cier-feo-- grupo humano, c o n u n a m e n t a l i d a d

y m i n i v e l t é c n i c » c a r a c t e r í s t i c o s , afio:bsdec: j en u n a d e t e r m i n a d a

área t e r r i t o r i a l " ( , 2 5 ) .

X además, tengamos en cuenta que ^^la Geografía económica

e.vo l u c i o na cada vea. m.ás a p r i s a . Se e x t i e n d e por.' nuevos, campos, se

i n t e r e s a más p o r l a ac.tu2-|_idad. Sigue l o s p r o b l e m a s de l o s p a í s e s

s u b d e a a r r o l i a d o s 5 l a c r i s i s d e l urbanismo en l a s c i u d a d e s a d e l a n -

tadas» Es. una Geografía o r i e n t a d a , h a c i a e l f u t u r o y h a c i a l a a c -

ción«(26).
Valor i n s t r u c t i v o y educativo

E l v a l o r de e s t a r a n a de la.G-eografía es enorme. E l co-r

nocimienfco de l o s producüos y r i q u e z a s de una r e s i ó n , p a í s , e t c d e l

comerGio,de l o s fac-cores que i n f l u y e n en e l d e s a r r o l l o económico

e t c , p o r muy e l e a e n t a l ' que s e a , es s i o n p r e ú t i l y n e c e s a r i o p a -

r a un i n d u s t r i a l , un c u l i i i v a d o r , un c o m e r c i a n t e , e t c . ya que s e r -

virán de o r i e n t a c i ó n p a r a su o-ctividad» Además s i r v e n p a r a que e l

aprovecuiamiento de l a r i q u e z a n a t u r a l , e l . t r a b a j o de l o s liomürea,

e l empleo de c a p i t a l , e t c . s e r e a l i c e de un modo más pensado, más

e s t u d i a d o , en una p a l a b r a , máa r a c i o n a l .

P o r o t r a p a r t e : oL. e^oudio de l a Geografía económica p u e -

de o r i e n t a r a l o a alumnos en v i s t a s a su. f u t u r a v i d a labóralo A s -

p e c t o es-G.e a c t u a l m e n t e muy i m p o r t a n t e , y a que debemos r e c o r d a r que

p a r a . l o g r a r un f l o r e c i e n t e d e s a r r o l l o económico " no b a s t a una g r a n

población: l a c a l i d a d y l a preparación t é c n i c a son esencisíLes,..

jücaso, e l máícimo problema que o i e n e tüiora l a economía espaíiola en

r e l a c i ó n c o n l a mano de o b r a s e a l a e s c a s e a de o b r e r o s especializaO-

dos y , s o b r e t o d o , de p e r s o n a l t é c n i c o i n t e m e d i o " ( 2 7 ) .

Pero,además, su c o n o c i m i e n t o s e hace cada v e z más i m p r e s -

c i n d i b l e p a r a p o d e r l e e r con f r u t o u n p e r i ó d i c o , e n t e n d e r l a s n o -

t i c i a s y comprender i n f i n i d a d de p r o b l e m a s y asuntos; de l a v i d a

f a m i l i a r , n a c i o n a l e i n t e r n a c i o n a l . P o r s u "misma c o m p l e j i d a d l a

C i e n c i a g e o g r á f i c a i n t e r e s a s i n duda a l g u n a , a un c o n s i d e r a b l e nú-

mero de hombres, p o r i m p e r a t i v o p r o f e s i o n a l , a v e c e s , p o r e l s i m p l e

gusto de c o n o c e r e i n t e n t a r comprender en o t r a s o c a s i o n e s " (28)»

l a Geografía e:GonómiGa ''debería c a p a c i t a r n o s p a r a compren-

d e r cómo l a s s e c c i o n e s y l o s p a í s e s dependen unos de o t r o s p a r a

su s u b s i s t e n c i a y c i v i l i z a c i ó n i . . . a p r e c i a r l a s f u e n t e s y métodos

de producción que c o n t r i b u y e n a n u e s b r a v i d a económica; s a b e r h a s -

t a qué grado dependemos de l a t i e r r a p a r a v i v i r - y f o r m a m o s e l . hábi

t o de c o n s e r v a r s u s p r o d u c t o s " ( 2 9 ) ,
1 pensenioa que " querernos o no,todos; nos l i a l l a m o s en £n-

t i m a dependencia unos de o t r o s , y s u j e t o s a l a i n f l u e n c i a de l a s

c o n d i c i o n e s geográficas y a s u s efec-coa sobre l a i n d u s t r i a y e l c o -

m e r c i o m u n d i a l . E l mundo l i a a d q u i r i d o p o r v e r d a d e r a n e c e s i d a d u n a

mentalidad geográfica" (30)»

P o r e l l o su ensefíanaa es cada v e a más n e c e s a r i a y,además,

recordemos, que l o s iieclios de l a G-eografía económica nos a p o r t a n

siempre u n a l e c c i ó n form^ativa y a c t u a l ^ ejemplo " l a ingeniosidad

de l o s liombres p a r a a d a p t a r s e a au medio n a t u r a l y a a c a r e l mejor

p a r t i d i o poaiblej-^ l a tria.tieaar. y l a a l e g r í a d e l t r a b a j o en u n u n i -

verso cuyas d i m e n s i o n e s se reducen c o n s t a n t e m e n t e ; l a s o l i d a r i d a d

c r e c i e n t e en l a s i t u a c i ó n humana más a l l á de l a s t r a a s f o r m a c i o n e s

t é c n i c a s y d e l d e s a r r o l l o de l a c i e n c i a " (31) .

E l maestro no debe o l v i d a r nunca e l o b j e t i v o que señala

LiLtgens como p r o p i o de .eata. m a t e r i a ' ' e s t u d i a r y conocer, p a r a b i e n '

de t o d a l a ; Humanidad, l a t o t a l i d a d de l a s r e l a c i o n a s mutuas entre-,

e l e s p a c i o y l a economía'*' ( 3 2 ) ,
üa Geografía económica y l a copperapión iiTüomacional

± a l vea e l v a l o r más imporuante que pueda d e d u c i r s e de

esta: C i e n c i a y de su enseílanaa, sea e l despertar- y d e s a r r o l l a r en

l o s hombres e l s e n t i d o de l a s o l i d a r i d a d en*bre l o s miembros de una

misma generación y e n t r e l a s g e n e r a c i o n e s p r e s e n t e s y f u t u t a s .

la economía que t a n t a s v e c e s ha s e r v i d o como f a c t o r de

conquista y de explotación d e l hombre p o r e l hombro puede tcmbián

s e r f a c t o r ' de comprensión y cooperación» Yeaiios como I J a u l l nos l o

describe en s u p r i m e r aspecto.

•'Sn muchos movimientos de población que conducen a l a e x -

pansión de u n earbado desempeñan l a s c a u s a s económicas un p a p e l

e s e n c i a l , combinándose en parbe c o n o t r o s , m o t i v o s . . . » son c o n q u i s t a s

cuyo obije-ni-vD es l a adquisición de t i e r r a p r o d u c t i v a y l a a n p l i a . -

ción. de l a economía, o . . l a s t i e r r a s con r e s e r v a s humanas se u t i l i -

z a r o n p a r a e l comercio de e s c l a v o s . ..<, j p o s t e r i o r m e n t e , en, u n a épo-

c a de m o r a l más e l e v a d a , l o s t e r r i t o r i o s p a r a l a c a z a d e l hombre se

c o n v i r b i e r o n en zonas de reoLutaiiiéiito de mano de o b r a , , » Lhs e s t a -

dos i n d u s t r i a l e s , como I n g l a t e r r a y o t r o s p a í s e s a f i n e s , tienden e l

dominio de l o s . p r i n c i p a l e s m:eraados c o n e l o b j e t o de a s e g u r a r s e el

comercio con e l l o s ; no e s p r e c i s o que e l . dominio t e n g a carácter

oficialjf p e r o se acoíiipafía s i e m p r e de b a r r e r a s aduaneras p r o t e c t o r a s ;

y p r o c u r a maiiüjener a b-aja n i v e l l a i n d u s t r i a d e l país, s u p e d i t a d o " ( 3 3 )

P o r suerte: actualmeniüe van d e s a p a r e c i e n d o l a s fronteras y

l a i d e a de p a t e r n a l i B O O v a cediendo e l paso a l e s p í r i t u , de c o o p e r a -

ción» "^Sin duda p o r p r i i i e r a v e z en l a h i s t o r i a , todos, l o s p a í s e s

de l a t i e r r a : : s u f ] & n j u n t o s ; , nunca se había s e n t i d o de una manera:

t a n v i o l e n t a l a s o l i d a r i d a d , q u e une a l a s n a c i o n e s y que t i e n d e a

h a c e r d e l mundo u n s o l o y g r a n mercado*' ( 3 4 ) .

En l a a c t u a l i d a d l o s p r o b l e m a s económicos son t a n a m p l i o s

que " cada, país,aisladamente,par pujanite q u e s e a , y l i a s t a c a d a uno

de l o s . c o n j u n t o s p o l í t i c o - e c o n ó m i c o s que dominan e l mundo presente


sería incapaz, en l a Go;>iintura a c t u a l , de o r g a n i z a r por s í sólo
esto empresa e s e n c i a l y c o l o s a l que es e l nieáoraiiiento de l a s
condiciones de v i d a d e l género iimnano en su t o t a l i d a d " ( 3 5 ) .

Y como nos recuerda Brunhes a l a vea que " eata inmensa


s o l i d a r i d a d geográfica de l a v i d a mundial se hace s e n t i r j l o s i n -
genieros de l o s liedlos iiuxianos,qu0 son l o s . economistas,lian do des-
c u b r i r y conocer cada vez más l a s l e y e s de l a adaptuóion geográfica''
(36).

Ha G-eografía económica debe enseuarse de t a l cíodo que apa-


rezca ante l o s ojos, de l o s alumnos e l sentimienno y l a necesidad
de l a s o l i d a r i d a d iiumana, s o l i d a r i d a d h a c i a l a c u a l se camina y s i n
l a c u a l esbaríemoa condenados,a l a b a r b a r i e , l a e s t e r i l i d a d y l a
destrucción. S o l i d a r i d a d en l a producción, e l c o m e r c i o , l a i n d u s -
t r i a e t c , o Recordando l a a p a l a b r a s d® l a Constitución G-audiuní et
spea" l o a pueblos ya d e s a r r o l l a d o s tienen l a obligación gravísima
de ayudar a l o s países en' vías de desarroaio'^C3?),
También debe h a c e r l e s comprender por ejemplo que " l a s b a -
r r e r a s aduaneras son c o n t r a r i a s a. ese espíritu de colaboración u n i -
v e r s a l . . . . Conviene que áL maestro eche mano en todo momento de da-
t o a y ci£ras de l a prensa para hacer percibir.- más esa honda nece-
sidad de una mejor colaboración entre l a T i e r r a entera que de t o -
dos e a morada'* (38) o
l o r e l l o además de l o s países se deben es-budiarjen Geogra-
f í a económica, l o a grandes problemas económicos ( e j . e l hambre; etcw)
y l o s organismos i n t e r n a c i o n a l e s O.H.U. , H . C . E , , e t c . que son r e a l i -
dades: p o l í t i c a s y ecxinómicas indudables o t e n t a t i v a s de agrupar
l o s E s t a d o s , de sumar s u s medios o de a b r i r áreas económicas más
vastas" (39),

Su f i n a l i d a d , es que escás noci.ones y l o s sentimientos, p o s i -

ti-vos, que e l maestro haj& sabido d e s p e r t a r , proporcionen a l o s

alumnos i d e a s aanaa y n o b l e s cíípaces de hacer c a i i b i a r l a taz de l a

t i e r r a y t r o c a r l a guerra en p a a . P a r a que; pueda s e r una r e a l i d a d

el. anlielo que Pablo Y I expresaba en su Encíclica «Pop'alorum E r o -

gressio" a l d e c i r que " conservams I s esperanza! una necesidad


más s e n t i d a de colsboración, un s e n t i d o más agudo de s o l i d a r i d a d

acabarán p o r t r i u n f a r de l a s i n c o m p r e n s i o n e s y de l o s egoismos...

l l e g a r á e l día en q.ue" l a s r e l a c i o n e s i n t e r n a c i o n a l e s estarán mar-

cadas con e l signo d e l respexo mú-uo y amiauad, de l a i n t e r d e p e n -

dencie en l a colaboración y de l a promoción común b a j o l a responi^

a a b i l i d a d de c a d a u n o " (40) .
F o 2 A S

.zJjLoJáSl^EQ^^-i^QJd^^ y propósito de l a Geo-


g r a f í a , pago 129
(2) Psaonieque^, Geografía económica, pág. 7
(3) C i t a d o pon J f o o l d r i g e B a r t G o r d o n , S i g n i f i c a d o y propósito de

l a Geografía,pág.123

i^li:^c E a n u a l de Geografía General,páfi;.537.

^glppegftl Geografía econóaiica, pág.10.

(6) Gepige. Compendio de Geografía económica, pág. 1 1

£p,ne3 ,?^,Q¿^g£]l°jf|i» txeografía económica, p á g . 2 0 .

es) Palomeqne Geografía económica, pág o 9

(q) Derruan ggra'oado, de, Geografía,, humana, p á g o l 4 .

(10) Demangeon , P r o t l e m a s de Geografía humana,págo14.

(11) g>nbanex j ^ y p a ? l a T i e r r a en que- •giyimo3,pág.3G3.


^12). (xeprge? - , Compendio de Geografía económica, p á g ^ l l
(13) T i l a V a l e n t í j P r ó l o g o a l a o t r a de ' D e r r u a u gratado, de Geografía

humam, p á g . l .
( 1 4 ). C l a y a l ; l e s - tend-ences de l a . Géogyapliie. é G o n o M g . u e . . .

' ' 1 * I n f o r m a t i o n géographique' " n£a.3,pág,120.

C15) C l a v e l , l e a t e n d a i i c e s de l a . G e o g r a p l i i e áconomique....

" 1 * I n f o r m a t i o n g.éographique" nSa.3 pág. 1 2 2 .

(16.) R e v e r t e r j l a Geografía económica y su. enseñana.a^ **Vida E s -

c o l a r * ' n 2 , 3 5 - 3 5 pag.,4t}.

Cl7) l-'^veles de f i n d e curso ' ' V i d a E s c o l a r " ns.55-56„enero-febre-

ro I 9 6 4 í p á g ' . 3 .

(IB) C h i c o y Rello_> Metodología de l a G e o g r a f í a . n á g . ó


( 1 9 ) A r d i s s o n e ' ' ' A l g u n o s aspectQ.s de l a enseñanza de l a Geografía.

pág.43.

^2^^ g_^"^i34etjg,..Ja l u g a r que c o r r e s p o n d e a l a Geografía en l a e n -

s^anaa^,que e x i g e n l o s t i e m p o s modernos.Dág.'i
(21) átanip? Geografía c o m e r c i a l , p á g , l .

(22) T i i l i p p e , Ilethodologie de l a Geograpliie ,pág.22->23.

(23) Esr'japé L a economía "Aragón"nS I I , p á g . 3 0 0 .


-1

(24) Reyei-t^er, l a Geografía YISU enseñanaa^xomo I I pág»201.

(25) " T i l a Y a l e n t í . S I o r i g e n de la indusrbria c a t a l a n a ; moderna,pag.13


(2Ó) G l a y a l } l e s tendenqes de l a Geograpliie économici^ue..."1' i n f o r -

m a t i o n géograpliiciue" n£o.3jpág.l23
(27) Bpsqne,,_ Geografía económica de España,pág.266.

(28) Y i l á V a l e n t i , -jíratado de Geografía Immana de DeiT^uaUo I r ó l o -


:.-.a=J=r:s:„L " ; i ' *' * ' • ' •• - ••- '• £=c3:=B'=aa*=3=a_.

gO,págoI.
(29) Reed I s i c o l o g í a de l a s m a t e r i a s áe anseñanaa P r i m a r i a ,
pág.475-47ó.
(30) Stamp Geografía comercial,pág.2

(51)' ••Teijer, l a Géograpliie a 1'eco l e p r i m a i r e ex l a . f o r m a t i o n de^

1 * e s p r i t ; i n t e r n a b i o n a l . " L a Géograpliieypág <.47-4S

(3"^^^ l ü t g e p s , L o s fnndanentos g e o g r á f i c o s y l o a problemas de l a

v i d a económica,, pág.232.
(33) L l a u l l G e o g r a f í a p o l í t i c a , p ág o39^^40.
(34) Demangeon?^problemas de Geografía humana,pág.35.
(35) ^ ^ k ^ ^ e ^ J u l l j g ; ^ I.Ianuel de l^Unesco. pága3
C36) B n i n l i e a Geografie humane.páy..267.

( 3 7 ) J i g n c i í i o V a t i c a n o II_. Constitución» D e c r e t o s . DedLaráCionea,

pago 34Ó.

(3S) a c l m a s s ; Enseñanza de l a Geografía. Bnsefíanza de l a H i s t o r i a

y Educación c í v i c a . p á g . 8 1 .

(39) K a q u e r r a Didáctica de l a Geografía.pág.34..

(4^) P a b l o Y I . P o p u l o r u m P r o g r e s s i o . pág.óó
CAPITULO IV

Fundamenfos D i d á c t i c o s de l a G e o g r a f í a Económica
Selección d e l conteniclo didáctico

Gr i b e r i o s .

E l p r i m e r problema u.ue s e p l a n c e a r e s p e c t o a l a enseñan-


za de l a Geografía económica es e l de señalar s u c o n t e n i d o . ?Guá-
l e s s o n l a s n o c i o n e s Ijásicas que e l alumno debe conocer j que es
capaa de a s i m i l a r ?

Y en segundo l u g a r íVamos. « enseñarle una l i s t a de p r o -

ductos., l o c a l i z a c i o n e s , e t c . o queremos; que i n t e n t e conocer l o s

f a c t o r e s que p o s i b i l i t a n t a l e s p r o d u c t o s o l o c a l i . z a c i o n e s ? .

? K s convenient.e c i t a r t o d a s l a s p r o d u c c i o n e s de un país

o l o s más i m p o r t a n t e s ? ?lils n e c e s a r i o i n d i c a r l a s c i f r a s de p r o -

ducción o es. s u f i c i e n t e con l o s c a l i f i c a t i v o s : , m u c l i o , bastante,prós-

p e r o , más o m e n o s , e t c . ?

E s t a s s o n e n t r e o t r a s a l g u n a s de l a s p r i n c i p a l e s ' c u e s t i o -

nes que debemos p l a n t e a r n o s .

Recordemos que no s e r í a " u n a Geografía de base v i t a l aque-

H a q u e se l i m i t a s e a mencionar l a s c i f r a s de l o que producen y con-

sumen l o s , d i f e r e n t e s países,, l o que ñas venden y nos c o m p r a n . . . (po^

e l c o n t r a r i o se) debe, h a c e r r e s s l t a r e l por- qué t a l e s artículos,

se producen p r e c i s a m e n t e m i e n t r a s l o s o t r o a t e l e s , faltan..» Eos

centros; p r i n a i p a l , e s de l a i n d u s t r i a pesada no nos. limitar-emos a

enumerarlos de una manera mecánica, s i n o que l o s . e s t a b l e c e r e m o s

haciendo n o t a r cómo a 1 'Jim.de h i e r r o c o r r e s p o n d e n 3 Tm.de h u l l a ,

p o r l o que r e s u l t a qu.e,debido a l o s , r e d u c i d o s gast.,os de t r a n s p o r -

te, el. m e t a l va generalmente a l encuentro d e l carbón y en l a s r e -

g i o n e s m i n e r a s se esbablece l a fundición de h i e r r o " ( l ) .

Rechazmos: e l c r i t e r i o de p r e s e n t a r un cuadro completo

de t o d a s l a s p r o d u c c i o n e s , l a s s e l e c c i o n a r e m o s según s u i i i p o r t a n -

c l a a b s o l u t a y r e l a t i v a , porqiie pensamos que "no es s u f i c i e j i t e que


e x i s t a un producto, para que se l e mencione, sino que se requiere
esté revestido de mucJao interés, por cuanto en Geografía económi-
ca debe e x c l u i r s e e l c r i t e r i o de un organizador de un museo p a r a
quien una muestra r e s u l t a bastante a l o a : f i n e s científicos"(2).
Muchas veces es más i n t e r e s a n t e conocer l a marcha d e l d e -
s a r r o l l o económico de un' país y sus causas, que no l a s c i f r a s exac-
t a s de su producción» Así a l exponer **los r e c u r s o s minerales de
un país, como F r a n c i a , ea vano e i n ú t i l e x i g i r a l o s : alumnos que
recuerdien l a s tonaLadas de h u l l a , m i n e r a l de h i e r r o , petróleo-,gas,
I t c . que produce; e l p a í s . Eo que deben saber principalmeirte ea
que- F r g n c i a , mejora consideráEilemen-ü;© s i situación energética g r a -
c i a s a l o s s i g u i e n t e s factoresí a) de u t i l i z a c i ó n creciente: de l a
h u l l a d é l a E o r e n a . . . . t) e l deacubrimientx) j^xplotacaón d e l p e -
tróleo; y gas n a t u r a l de l a F r a n c i a m e t r o p o l i t a n a y sobre -codo d e l
Sahara, cuyas consecuencias son l a liberación p r o g r e s i v a d a l país,
de l a s importaciones masivas de h i d r o c a r b u r o s , que- d e s e q u i l i b r a b a n
su b.alanza c o m e r c i a l , aumentaban, su p r e c i o de coste- y d i f i c u l t a b a n
su expansión c o m e r c i a l , e t c » " (3).
Ito;s factores; a c t u a l e s , antecedentes y consecuencias de
los; hechos eosnómicos; son mucho más importantes que un conocimien-
t o , ema-ustivo de s u e s t a d o . a c t u a l , ¿demás; l a EoDnomía, como; todo
heclK) s o c i a l , e v o l u c i o n a constantemente y así por- ©3, e l c i e r r e
de una mina puede s i g n i f i L c a r e l despolilemieíaTto de un- l u g a r , cóme-
l a creación de un-, polo de d e s a r r o l l o - o c a s i o n a xm rápido c r e c i m i e n -
t o donográfic»' con todas sus consecuencias. B o r e l l o l a s cificas
acostumbran a esgresar ©1 promedio, de v a r i o s , años, ya que l a p r o -
ducción puede o s c i l a r mucho: segiún l a d i v e r s i d a d de f a c t o r e s .

"lia Geografía económica se sitúa f r e n t e a l o s problemas

a c t u a l e s de l a producción y oL intercaiffiíio, y no remonta en e l p s -

sadO más que para est.ablecer comparaciones n i s o l i c i t a de l a H i s -

t o r i a más que; l a explicación daL estado a c t u a l " t 4 ) .

Además, por- su s e n t i d o dinámico, en l u g ^ r de l i m i t a r s e

a : "moabrar l o a fenómenos en e l pasado;, convendría, s i n t e n o r alft


guno, p r o l o n g a r estas, c u r v a s en t r a z o s d i f e r e n t e s h a s t a l o s . dia2S

e i n c l u s o l o s vein-ce afíos próxiniDs,según l a s p e r a p e c t i i r a s p r e v i s i -


VT T> , . j . ' , . „ pí'ncivi'cí\Ddernqm'f("es/t)fc?5
Dleso P o r h i p o t é t i c a s que fuesen e s a s proyecciones)í'buegiaa o m a l a s , g

de l a eirolu-ción e n c u r s o , y a d e l a poTilación,ya de t a l o c u a l p r o - ^
05

ducto o a c t i t r i d a d comerdáL, P r o c e d i m i e n t o s de ese género i n t e r e s a n ?

a l o s alumnos p o r l a p o s i l D i l i d a d de u t i l i z a o i ó n de l o a c o n o c i m i e n -

t o s que f a c i l i t a n l a (í e o g r a f í a . {-; 3 ) o

E l s e n t i d o a c t u a l de e s t a m a b e r i a recomienda, como n o s r e -

c u e r d a l a une S C O , que: " S ó l o conociendo l o sucedido- en u n pasado más

o menos inmedia-to, es p o s i l j l e e x p l i c a r l a a c t u a l r e a l i d a d económi-

c a y t e n e r u n a c i e r t a s e g u r i d a d en n u e ^ r o a j u i c i o s s o b r a e l p o s i -

b l e fut;:.uro de e s a r e a l i d a d , q u e , como t a l , e s s i e m p r e problemática'*

(6).

P a r a eaí^a v i s i ó n dinámica se n e c e s i t a un c o n o c i m i e n t o d e l

KKjmento a c t u a l y como n o s r e c u e r d a l a irnesco s e debe; i n f o r m a r a l o s

alumnos sábre " l o s s u c e s o s a c t u a l e s y l o s , proljlemas contemporáneos;.

en f i n l a s Ilaciones; ITmdas y l a s i n s t i t u c i o n e s e s p e c i a l i a a d l a s "(7)

así, QDiaD: de l o s g r a n d e s prD:1jlemas immdiaLes y de l o s ; p l a n e s y o r g a -

nismos que se c r e a n p a r a f a v o r e c e r e l d e s a r r o l l o eaDnómico» A s í él

h a b l a r de l a ag:ri.Gultmra y d© l a s m e j o r a s que; en e l l a s e i n t r o d u -

c e n " e s p o s i M e e x i g i r a l nifíO' reai;erde qu.e hay en e l mundo po"bla-

Giones e n t e r a s que s u f r e n hanbire y c i e r t a s o r g a n i s m o s i n t e r n a c i o n a -

l e s qae se esfli;er2an. p a r a a > l t t c i o n a r s u sufümiento;" ( 8 1 .


Principios geográficos

' ' t a Geografía económica,según una expresión muy a c e r t a d a ,

es e l Gompliement;© n e c e s a r i o de l a Geografía física"" ( 9 ) . "iios r a a -

gos f í s i c o s de todas l a s r e g i o n e s d e l GloTao l e s c o n f i e r e n , s e a

c u a l fuere e l grado de su. evolución, l o e s e n c i a l de s u s c a r a c t e -

res agrícolas" (10).

E s f á c i l comprender que u n s u e l o árido y rocoso sólo p r o -

duce p a s t o s y "bosmes y p o r e l c o n t r a r i o u n a l l a n u r a b i e n r e g a d a

s e a mx. paraíso p a r a l o s c u l t i v o s de ]iuerta,e1:c, Y aún más " e l v a l o r

i n d u s t r i e l d e l agua t r a s c i e n d e i n c l u s o a o t r o s p l e n o s , como e l de

l a evolución de determinadas ciudades*» (11)..

E l m.arco geográfico t a n t o f í s i c o como "craasformado p o r e l

Iiomíire, e s de suma i m p o r t a n c i a , , S i n emiiaigo " a f i r m a r l a i n f l u e n c i a

d e l m.edio am"bieirb& no s i g n i f i c a s e r d e t e r m i n i s t a , s i n o , de acuerdo

con u n c a l i f i c a t i v o a p l i c a d o p o r Tidal-üablache, p o s i b i l i s t a " ( 1 2 ) .

"¡sL alunmo h a de comprender- que muciías sulsarttmcias no s e

o l s t i e n e n en tina 2©na porque' en e l l a e x i s t e n c o n d i c i o n e s adversas

que e l iiom'bre no pudo remover, aunque l o s háb.itantea sean empeño-

sos y l a s a u t o r i d a d e s l l e n e n p e r f e c c a m e n t e s u misión de estímulo y

sa"b.ia o r g a n i z a c i ó n . . . Se impone e l e s t u d i o -aún somero- de l a s

c o n d i c i o n e s n a t u r a L e s y humanas. ÍTo p r o c e d i e n d o áe e s t e modo e l

aprendizaje r e a i l t a p e s a d o , memorísticx), mesfánico, s i n comprensión"

(13).

E l l o ©s en p a r t i c u l a r * e v i d e n t e tratándose de v í a s de comu-

n i c a c i ó n , p o r ejemplo, ITadie se s o i p r e n d e de que una z o n a montañosa

esté p e o r comunicada y su. comercio sea reducido; por e l contrario

l a s z o n a s f é r t i l e s están s u r c a d a s d® caminos y v í a s f é r r e a s ; el

comercio e n e l l a s e s a c t i v o ; s u p o M a c i ó a densa p e m i t i e n d o l a

CBeación de; p r o s p e r a s y p o p u l o s a s c i u d a d e s .

E n e l e s t u d i o de l a s c o n d i c i o n e s n a t u r a l e s se h a n de d a r
a conocer " l o s medios corÍLos c u a l e s e l hom."bre se e s f u e r z a en

adueñarse de l o s f a c t o r e s m - c u r a l e s , e i dominar l o s s e r e s - v i v i e n -

t e s .y en v e n c e r l a d i s t a n c i a " ( 1 4 ) .

•lambien e l su:elo y e l s u a s u e l o d e t e m i n a n l a creación

de c e n t r o s i n d u s i j r i a l e s , c o m e r c i a l e s y mineros» "JÍ¡1 carác-üer de

l a e x p l o t a c i ó n m i n e r a ea e l d e f i j a r e l t r a b a j o de l o a hombres

- b r u s c o y nüDmentáneamenté- en u n pun"co p r e c i s o del suelo: de

ahí e l e x c e p c i o n a l v a l o r geográfico de t o d a s l a s m o d a l i d a d e s de

l a e x p l o t a d ó n m i n e r a l ' ^ (15) , X también " e l geógrafo t i e n e en cuen~

t - a l a a c o n d i c i o n e s de funcionajniento de l a i n d u a t r i a p a r a p o d e r

e x p l i c a r a l o r i g e n de determinados p r o d u c t o s y s u l o c a l i z a c i ó n , a u

evolución y s u a r e l a c i o n e s c o n e l medio humano" ( 1 6 ) ,

P o r e l l o h a y tiue e a t u d i a r e l c l i m a , relievesjii s u e l o , lati-

t u d , l o c a l i z a c i ó n ( c e r c a o l e j o s d e l mar, de u n r í o , e t c ) . Todos

e s t o s f a c t o r e s e j e r c e n también u n a g r a n i n f L u e n d a s o b r e e l c a r a c a

t e r y costumbres de sus, h a b i t a n t e a y a a í , i n d i r e c t a m e n t e , vuelven

a r e p e r c u t i r : s o b r e l a v i d a económica,

" I b y más que nunca, e l mundo h a l l e g a d o - a c o n a t i t u i r u n a

u n i d a d , y , en c o n s e c u e n c i a , todos: mos, vemos f o r z a d o s a a d q u i r i r una

m e n t a l i d a d económica'*' ( 1 ? ) .
Principios sociológiooa

"Desde e l punto de v i s t a de l a Geografía económica, e l

lioníbre ea e l factcar- dominante " ( 1 8 ) , lío "bastan l a s c o n d i c i o n e s n a -

t u r a l e s d e l medio hace f a l t a que e l liombre; s e a capaz de aprovechar-

l a s o desaprovectiarlas, s e r v i r s e de unos a l u c h a r p a r a i m p l a n t a r

o t r o s s i s t a i i a s de producción,

Gomo muy acerbadameiite resume Paloraeque, es e l hombre

q u i e n " r o t u r a , c u l t i v a , f a b i i c a , t r a n s p o r t a , d i s t r i b u y e , consume y

h a s t a destruye*'' Í 1 9 ) ,

De l a misma manera Bosque d e s c r i b e con acertadas p a l a b r a s ,

" l a a s i s t e n c i a d e l g r a n yeimo n a t u r a l que ocupa l a mayor p a r t e de

Ispafia... ha s i t o f a v o r e c i d o p o r e l hombre mismo en u n a acción que

ya t i e n e s i g l o s " (20).

llas; c l a r a ea, l a i n f l u e n c i a d e l . h o m b r e en l a i n d u s t r i a y a

que ' * l a s f u e n t e s de energía y l a s m a t e r i a s p r i m a s no b a s t a n p a r a

s o s t e n e r una i n d u s t r i a de i m p o r t a n c i a i n t e r n a c i o n a l . Todavía e s más

n e c e s a a r i a l a e s l a t e n c i a de u n a población .capaz; de f a c i l i t a r l a ma-

no de o b r a i m p r e s c i n d i b l e en volumen y en c a p a c i d a d p a r a e l desem-

peño de. l a s empresas i n d u s . t r i a L e s " ( 2 1 ) » P e r o además, no olvidjamos

qvm **el reclutETiiiento de l a mano d e o b r a i n f l u y e también en l a l o -

caliz.ación de l a s i d e r ú r g i c a , que p r e c i s a muchos obreros, y no p u e -

de i n s t ^ a r s Q en una r e g i ó n p o c o p o b l a d a " ( 2 2 ) , y de a h í s e d e s g r e n -

de e l hecho d e que " e l nimero de i n d i v i d u o s que h a b i t a n u n a d e t e r -

minada región., t e n g a g r a n i m p o r t a n c i a " ( E 3 ) .

" l a demografía c o n d i c i o n a e s t r e c h a m e n t e l a economí,a s i n

que pueda d e d u c i r s e , s i n embargo, l a e x i s t e n c i a de u n d e t e r m i n i s - .

mo demográficoir(24) " D e t o d o s ' l o a f a c t o r e s q u e c o n s t i t u y e n una i n -

d u s t r i a , e l número de o p e r a r i o s e a . seguramente e l . mas i m p o r t a n t e

a l o s e f e c t o s g e o g r á f i c o s , , , y ante t o d o s u . r e n d i m i e n t o " ( 2 5 ) .

Así, p u e s , e n l a producción i n t e t v i e n e n muttios factores

que podríanos l l a m a r a n t r o p o l ó g i c o s - s o c i o l ó g i c o s í l a p o b l a c i ó n
con sus c a r a c t e r í s t i c a s c u a n t i t a t i v a s y c u a l i t a t i v a s , s u s técnicas

de producción, g u s t o s , creencias y valores, etc.etc.

Brunlies nos r e c u e r d a que " p a r a r e g u l a r - l a s n e c e s i d a d e s

d e l consumo i n t e r v i e n e , en p r i m e r l u g a r , ese f a c t o r psicológico

-gusto,modo,costumbre,tradición- que es e l verdadero amo"(26).

i i l i o r a b i e n , p a r a que e s t a s a c t i v i d a d e s económicas sean

duraderas y e f i c i e n t e s deben c o r r e s p o n d e r a modo^ o f a s e s de adap-

taciórojí l o más p e r f e c t a p o s i b l e , a l cuadro geográfico que b r i n d a

e l medio n a t u r a l . T a s í " i o s t i p o s de a g r i c u l t u r a s o n a n t e todo l i e -

olios de geografía humana p r o v i n e n t e s de l a adaptación, en un momen-

t o dado, de l a s p o s i b i l i d a d e s de producción d e l s u e l o " ( 2 7 ) .

E l uso i n t e l i g e n t e de l a s r i q u e z a s n a t u r a l e s o b l i g a a u n

e s t u d i o r i g u r o s o de s u s p o s i b i l i d a d e s de explotación p a r a a d a p t a r

t é c n i c a s y s i s t e m a s más b e n e f i c i o s o S o A s í p o r ejemplo se pueden

p e r d e r algunas c o s e c l i a s dejando d e s c a n s a r l a t i e r r a a f i n de que

l a s próximas sean más r e n t a b l e s , etc.

E l hoEibre debe p l a n i f i c a r e l apio.vechamiento de l o s r e -

c u r s o s , pero i n c l u s o aquí vemos que " l a reglamentación colectiva

no depende d i r e c t a m e n t e de l a s c o n d i c i o n e s n a t u r a l e s i n f l u y e n t e s ,

s i n o que d e r i v a y es c o n s e c u e n c i a de e s t e estado de ánimo d e t e r -

minado también p o r l a s c o n d i c i o n e s n a t u r a l e s . . . e l e f e c t o p s i c o -

lógico como órgano de transmisión e n t r e l o s h e c h o s de o r d e n físi-

co y l o s hechos económicos" ( 2 8 ) .

E l n i v e l c u l t u r a l y t é c n i c o de l a población es e l que

marcará l o s s i s t e m a s de producción y aprovechamiento de l o s r e -

c u r s o s , desde l a s economías de r e c o l e c c i ó n h a s t a l a s que empleen

l a a más; c o m p l i c a d a s y c i e n t í f i c a s de transformación. Xa que " e l

i n t e n t o d e l hombre de t r a n s f o r m a r l a s u p e r f i c i e de l a t i e r r a , c o m o

e s c e n a r i o de s u v i d a y de s u t r a b a j o , se r e m o n t a a l o s p r i m e r o s

orígenea de s u a c t i v i d a d económica " ( 2 9 ) .

" L o a homSbrea d i f i e r e n en t o d a a p a r t e s y a p i o v e c l i a n de u n

modo d i s t i n t o , s e g ú n s u c a r á c t e r y s u a c a p a c i d a d e s . . . l'empoco; d e -
j a de e j e r c e r aquí s u i n f l u e n c i a l a e s t r u c t u r a s o c i o l ó g i c a y p o -

l í t i c a , , . a menudo diferenrfces según s u s "bases autocráticas, demo-

c r á t i c a s o r e l i g i o s a s * * ( 3 0 ) . " S I carácter de l o s h a b i t r a n t e s de u n

país i n f l u y e f r e c u e n t o n e n t e t a n t o s o b r e l a d i r e c c i ó n de l a c o r r i e n -

t e de. produ.ctos como sobre e l volumen d e l t r á f i c o . L a s costuipbres

y l o s . hábitos de l a s g e n t e s han t e n i d o también u n a g r a n i n f l u e n c i a

p a r a mantener y a c r e c e n t a r e l c o m e r c i o ; asimismo e l s e n t i m i e n t o pú-

b l i c o puede s e r un f a c b o r muy i m p o r t a n t e p a r a que d i s m i n u y a l a v e n -

t a de mercancías p r o c e d e n t e s de o t r o país " ( 3 1 ) , p o r e j e c p l o .

También l a r i q u e a a i n f l u . y e y a que " s i l a '©caión sobre e l

t r a b a j o e s e l primero de l o s métodos c u a l i t a t i v o s empleados p a r a

i n c r e m e n t a r l a e f i c i e n c i a d e l esfuerzo humano, a c u d i r a l c a p i t a l

es e l segundo " (32)»

P e r o s i n o l v i d a r nunca como nos recuerxia P a b l o ¥1 en l a

E n c í c l i c a " P o p u l o r u m Progressio";''economía y t é c n i c a no t i e n e n

s e n t i d o s i no e s con respeifeo a l hombre a q u i e n e l l a s h a n de s e r v i r "

(33).
P r i n c i p i o s polauicos

P a r a e s j l i c a r - l a Geografía económica s i n embargp, no Taas-


t a n l o s dos t i p o s de p r i n c i p i o s anteriormente estudiados, "Por c i e r -
t o estí;e juego de fuerzas ( e n t r e l a n a t u r a l e z a j e l liombre) se de-
s e n w e l v e únicaiaente deróro de un orden - e n tiempos modernos- fija-
do p o r e l Estado " ( 3 4 ) .
IIemos,pues,5d® a d m i t i r que s i no hay deterrainismo geo-
gráfico y e l homlire puede i n f l u i r - con f u e r z a , l a acción d e l Estado
se m'ani f i e Sí a en. n u e s t r o s días, con actos o tendencias'que pueden
des"viar- l a s c o n d i c i o n e s impuestas p o r l a n a t u r a l e z a e imprimir.' hon-
das: d i f e r e n c i a s ; en l a Geografía hu[n.ana entre países de medio seme-
j a n t e , en p a r t i c u l a r en l a Geografía econóraica'H35).
Pensemos y recordemos, que. l a ma.yoría de cam"bioa comercia-
l e a que experimentan l o s país:es están subordinados, a iniperativos
p o l í t i c o s . A s i po-r ejemplo los. coyunturas, no sólo económicas sino-
p o l í t i c a s están imprimiendo a l . comercio i n t e r n a c i o n a l una nueva f i -
sonomía geográfica muy d i s t i n t a a l a . qué tenía en l o s afios a n t e r i o -
r e s a l a Segunda Guerra M u n d i a l , Aquí vemos, pues, como " l a p o l í t i -
c a Gomercial t i e n e una i n f i t ^ e n c i a d e c i s i v a en todo e l d e s a r r o l l o
•ecx!nómiGo"-(.3&) •• Ilodeinmente l o s cambias comerciales están subor-
dinados a imperativos p o l í t i c o s . , , Numerosos productos; c o n s i d e r a -
dos como estratégicos s.on exoLuídos de l a s exportaciones a e s t a s
naciones {'se. reíi.ere. a l o s i n t e r c a a b i o s : entre. E . E . U . U , y l o a países
socialis-feas)", l o que leduce muchísimo l a s p o s i b i l i d a d e s de l o s i n -
tercamlrios i n t e r n a c i o n a l e s " (37)» • '
Muchas v e c e s l a intervención d e l Estado e s t a l que alguS
nos se convierc;en en una unidad económi-cao L a nación " e a un merca-
do c o m e r c i a l p r o t e g i d o por un s.isberaa aduanero y sus; i n t e r c a n b i o s
e x t e r i o r e s estén l i m i t a d o s ; p o r e s t e sistema y por e l mecanismo de
l o s cambios;; asimismo- es un mercado f i n a n c i e r o , puea sus; grandes
bancos y s u b o l s a r e d i s t r i b u y e n l o s a h o r r o s en un p l a n o b á s i c a -

mente n a c i o n a l " ( 3 S ) , Recordemos l a autarquía económica, l a p r o -

tección a b a n e r a y l o s aranceles, e t c . j y todo e l l o c r e a unas e c o -

nomías b!ien p e o i l i a r e s y p r o p i a s de l a s i d e a s económicas y l e y e s

p r o p i a s ; de c a d a país."Detrás, de l a s b a r r e r a s aduaneras, l a s i n d u s -

t r i a s protegidas escapan a l a competencia; v i v e n en c o n d i c i o n e s

arbifici?¿Les de e x i s t e n c i a , m u l t i p l i c a n l a s fábiricas y exageran

l a s.uperproducción" (39) <» «-sí compróla anos, que " en m a t e r i a econó-

mica e l Estado-, en s u s c o n f i n e s más o menos t e m p o r a l e s y siempre

convencionales, actúa cada v e z más s o b r e l o a cuadros de l a G e o g r a -

f í a . n a t u r a l " (4X)).

•'¿¡1. hombre economizante puede s e r i n f l u i d o en sus. a c t i v i -

dades p o r e l E s t a d o mediante v a r i o s estímulos, y también mediant;e

c i e r t a s ; j u s t i f i c a d a s limitacáonea, d i r e c t a s o i n d i r e c t a s , que t r a n s -

forman y forman e l p a i s a j e ' H 4 1 ) . También "podsnos d e c i r qué modo

de v i d a y , en o c a s i o n e s , e l paisaje son l a c o n s e c u e n c i a de una e s -

tructura jurídica..» r e p a r t i c i ó n de l a propiedad** ( 4 2 ) , y según

s e a és-Ca aparecerán en e l campo l o s nimájb: l o s l a t i f u n d i o s c o n t o -

das s u s s e c u e l a s de s i s t e m a s de c u l t i v o , modo de v i d a de l o s cam-

pesinos, etcetCo

ES: n e c e s a r i a l a i n t e r v e n c i ó n d e l E s t a d o p a r a e l M e n común

y p a r a aumentar ^ l a c a p a c i d a d p r o d u c t i v a d e l s u e l o , a t r a v é s de una

l e g i s l a c i ó n adecuada a>bre su. d i s f r u t e y u s o , p a r a eviu;ar' que f u e r -

z a s i n c o n t r o l a d a s y d e s t r u c t i v a s a r r u i n o i s u potencial.**í43). O t r a s

v e c e s e l E s t a d o es e l único c a p a c i t a d o p a r a s o l u c i o n a r problemas

que no s e h a l l e n a l . a l c a n c e de l o s p a r t i c u l a r e s como s o n p o r e j m ,

c i e r t a s o b r a s h i d r á u l i c a s , " e l volúm.en de o b r a s a r e a l i z a r , de c a n a -

l e s a t r a z a r , y de prolalemas a r e s o l v e r , no están a l a l c a n c e de

viejas oomunidades d e regant.es, s i n o que c o r r e s p o n d e n a l a energía,

l a c a p a c i d a d y l a p o : t e n c i a d e organización y de i n v e r s i o n e s d e l

E s t a d o '» ( 4 4 ) .
" l a l u c h a p o r l a S i e r r a se h a l l e v a d o siempre a cabo a l o
l a r g o de l o a s i g l o s , y se s i g u e l l e v a n d o , dentro de un o r d e n j u r í -

d i c o c o n c r e t o , y p a r a l e l a m e n t e a l a l u c h a p o r e l agua, de acuerdo

con l a s c i r c u n s t a n c i a s s o c i a l e s , económicas, p o l í t i c a s , e t c . " ( 4 5 ) .

l a misión de l o s P o d e r e s p ú t l i c o s e s , a v e c e s , " i n v e n t a r i a r , r e -

g l a m e n t a r y f i j a r l a s s u p e r f i c i e s que obliga-bollámente h a y uue c o n -

s a g r a r a l o s c u l t i v o s n e c e s a r i o s ; p r o t e g e pero o r d e n a . L a s n e c e s i -

dades que se pueden s a t i s f a c e r p o r e l i n t e r c a m b i o s o n a menudo t a n

i m p e r i o s a s , que hay que m u l t i p l i c a r l a s t r a b a s a l a e l e c c i ó n l i b r e

d e l campesino " 4 4 6 ) . Porque d e j a r l o t o d o a l a l i b r e i n i c i a t i v a o a

merced de l a s f u e r z a s económicas e s , en l a mayoría de c a s o s , desen-

t e n d e r s e d e l b i e n común, ^ül d e s e q u i l i b r i o económico r e g i o n a l s a

ha i n s t a l a d o en d i v e r s a s n a c i o n e s europeas como c o n s e c u e n c i a d e l

s i s t e m a económico de mercado y b a j o e l impulso de una p o l í t i c a eco-

nómica escasamenta i n t e r v e n c i o n i s t a " (47) .

Y l o uue se h a d i c h o de l a a g r i c u l t u r a puede a p l i c a r s e

i g u a l m e n t e a l a ganadería, i n d u s t r i a , e t c . " H e d i o s t a l e s como l o s

p r e c i o s : y l o s : mercados., de l o s que dependerán e l mantenimiento de

l a s nuevas i n d u s t r i a s , estarán en función de c i e r t o s f a c t o r e s que

f i r m a n y a parbe de una organización e i n c l u s o u n a p o l í t i c a e s t r i c -

tamente económica.•'(4S).
De todo l o que l l e v a m o s d i c h o , s e desprende fácilmente

que l o s f a c t o r e s j u r í d i c o s y p o l í t i c o s no s e pueden desdeñar s i n

pretender, s i n e m b a r g o , a n e x i o n a r t o d a l a Geografía a l a Geografía;.:

p o l í t i c a con e l pre-üezto de que l o s . hechos p o l í t i c o s dominen l a

economía.
P r i n c i p i o s económicos

" L a economía se m a n i f i e s t a e n un cuadro g e o g r á f i c o , a r t i -

culado políticamente y sometido a u n a reglamentación our:|tica"t49).

P o r e l l o hemos de c o n o c e r l a s c o n d i c i o n e s c l i m á t i c a s n e c e s a r i a s o

p o r l o menos deseahleso S i n anhargo,muchas v e c e s no e s p o s i b l e p r o -

d u c i r u n a r t í c u l o en l a t o t a l i d a d de t a l e s r e g i o n e s . E x i s t e n p o d e -

r o s a s raaones que pueden i m p e d i r l a . Puede s u c e d e r que e l t i p o de

t r a b a j o r e q u e r i d o c o n s t i t u y a u n obstáculo que ponga un l í m i t e a l a

producción, Tampoc» debaiios o l v i d a r l o s f a c t o r e s económicos que d e -

t e r m i n a n l o s l í m i t e s dentro de l o s ; c u a l e s , e n c u a l q u i e r momento, l a

producción e s económicamente f a c t i b l e . Finchas v e c e s se h a n t e n i d o

que c e r r a r minas o i n d u s t r i a a porque no e r a n r e n t a b l e s y en o t r a s

o c a s i o n e s mecanismos; económicos i m p u l s a n e l d e s a r r o l l o e n c o n d i c i o -

nes de medio hostil.

E l hombre no se e n c u e n t r a , a n t e u n a t i e r r a cuyo potencieOL

n u t r i t i ' S r o d e r i v a de l a s c a p a c i d a d e s de; l a p l a n t a , d e l c l i m a y d e l .

suelo, s i n o que l a s p o s i b i l i d a d e s que l a t i e r r a o f r e c e a l hombre

actúan a través, d e un s i s t e m a económico y s o c i a l » L o que hemos p r e -

c i t a d o r e ^ e c t o a l a a g r i c u l t u r a puede a p l i c a r s e a l a s demás for-

mas de a c t i v i d a d , T e s t a r e l a c i ó n e n t r e l a s p o s i b i l i d a d e s n a t u r a l e s

y l a economía actúa, en anbos s e n t i d o s de un modo t a n c o r r e l a c i o n a -

do que muchas ve CBS e s d i f í c i l s a l i r de e s t e c í r c u l o v i c i o s o . P e n -

semos,por e j e m p l o , q u e " l a i n d u s t r i a desempeña u n p a p e l t a l en l a

economía de un Estado que l o s , p a í s e s de b a j o n i v e l de v i d a siempre

están poco i n d u s t r i a t i z a d o s " ( 5 0 ) ^ pero e s t o s p a í s e s que más n e c e -

s i t a r í a n una i n d u s t r i a l i z a c i ó n c a r e c e n de l o s ; n i e d i o ^ a r a l o g r a r l a

pues " j u n t o a l hombre l o s c a p i t a l e s completan l o s f a c t o r e s a c t i -

vos de t o d a economía" ( 5 1 ) y s o n p r e c i s a m e n t e l o s medios financie-

r o a l o s . más e s c a s a s .

O t r a s v e c e s e l d e s a r r o l l o económico v i e n e f r e n a d o p o r l a s

v i e j a s e s t r u c t u r a s q u e actúan como " obstáculos doblemente osifica-


dos p o r e l iieclio de s u incorporación a l s u e l o y por s u caparazón

J u r í d i c o . Se impone l a n e c e s i d a d de una transformación p e n o s a " ( 5 2 ) »

Y l a s fórmulas de l e Econdciía deben imponerse a l a s costumbres e

i n c l u s o p e n e t r a r en l a s r e g l a m e n t a c i o n e s jurídico-políticas»

E n t o d a Geografía económica se debe t e n e r en c u e n t a , no

sólo l a producción s i n o también sus r e l a c i o n e s con e l consumo y

con l o s p r i n c i p i o s econó]jiicos en que se a s i e n t a y a l e ^ ^ l i c a r l a

producción de u n a región determinada debemos h a c e r n o t a r su i n f l u e n -

c i a s o b r e l a economía n a c i o n a l o i n t e r n a c i o n a l . , lio hemos de o l v i -

d a r que " u n país puede t e n e r una n o t a b l e producción, y p o r e l l o h a

de f i g u r a r e n t r e l o s g r a n d e s p r o d u c t o r e s , a u n q u e e s t a mercancía s a S -

t i s f a g a únicamente su mercado consumidor"C53) y a porque éste s e a

muy numeroso o b i e n p o r o t t a s r a z o n e s , p o r ejemplo porque p r a c t i q u e

l a autarquía económica.

También a l e s t u d i a r l a s a c t i v i d a d e s de l a población de un

determinado país, o comarca debemos t e n e r en c u e n t a l o s , f a c t o r e s

económicos. ITo olvidemos, que l a s a c t i v i d a d e s t e r c i a r i a s ( c o m e r c i o ,

t r a n s p o r t e , ejército,enseñanza,arte,religión,, servicio doméstico,

h o t e l e s e t c . ) se encuentran l i g a d o s a l "mismo centro de l a s e s t r u c -

t u r a s económicas, que dominan l a v i d a de un p a í s , y s u mayor o menor

d e s a r r o l l o , s i r v e p a r a d e f i n i r , e l t i p o económico a l que p e r t e n e c e n

las. naciones o l a s regiones" t 5 4 ) .

"Debido a l a evolución de l a economía c o m e r c i a l e l hombre

ha des.Gubler-bo l o s r e c u r s o s y l a s l e y e s de l a n a t u r a l e z a y h a a j u s -

tado a e l l o s s u s a c t i v i d a d e s con g r a n pro ve cii o p a r a é l mismo" (55).

L e r o e s que también " l a s e s t r u c t u r a s t é c n i c a s y económicas r e p e r -

c u t e n claram.ente en e l p l a n o demográfico "(55) j^recordenios, p o r

ejemplo, l o s movimientos m i g r a t o r i o s c o n -bodas s u s c o n s e c u e n c i a s .


L a (xeografía económica como s í n t e s i a de l o s dife-
ren-faes factores,

"iO. a n a l i z a r l a s a c t i v i d a d e s de l a Geografía económica,

se hace r e s a l t a r l a r e l a c i ó n e x i s t e n t e entre l o s factores físicos

y l a s c i r c u n s t a n c i a s económicas p a r a l a producción y l a d i s t r i h u -

ción de l o s p r i n c i p a l e s producías c o m e r c i a l e s de todo e l m u n d o . , ,

no puede p a s a r p o r a l t o l a s numerosas c i r c u n s b a n c l a s económicas y

p o l í t i c a s , t a n t o en l o s p a í s e s e x t r a n j e r o s como en e l suyo p r o p i o "

(57).
S i todos estos facyores físicos, socioljogicos, políticos,

económicos,etCo i n f l u y e n y c o n d i c i o n a n l a Geografía económica no

se pueden o l v i d a r en su enseñanza. S i n embargo muchas v e c e s e l a u -

t o r de l i b r o s de t e x t o y e l p r o f e s o r no l o t i e n e n e n c u e n t a . E s t a -

mos de acuerdo con i u l i p p e cuando a l r e f e r i r s e a l a enseñanza en

e l Perú d e c í a " l a Geografía p r e s e n t a r e l a c i ó n con l a Economía, con

e l comercio, con l a p o l í t i c a , con l a i n d u s t r i a , ? p o r qué entonces

no enseEar una Geografía EQ. s e r v i c i o d e l lx>mbre p e r u a n o ? . , . -( y

proseguía l a m e n t á n d o s e ) - . . . no se d e s t a c a l a i n f l u e n c i a d e l c l i m a

en l a producción económica, e n e l c o m e r c i o , e n e i t r á f i c o gr en l a s

n e c e s i d a d e s de consumoj- se h a b l a de a g r i c u l t u r a pero n i s i q u i e r a

aparece e l r e c u r s o n a t u r a l ; s u e l o ; enseflamos l a población, pero en

forma p u r a y a b s t r a c t a . ?Iío s e r í a mejor p r e s e n t a r l a d i s t r i b u i d a en

l a s a c t i v i d a d e s p r i m a r i a s y s e c u n d a r i a s (población económicamente

activa)? (58). E s t a s , e n t r e o t r a s son p r e g u n t a s que debemos formu-

lando a n t e s de enseñar l a Geografía económica, y s o n e r r o r e s e n l o s

que no debemos: i n i c u r r i r .

ASÍ cuando hablemos: de l o s c u l t i v o s debemos considerarlos

desde e l punto d© v i s t a de l a Geografía a g r a r i a . E s t e según F a U c h e r

s e a p l i c a " a l análisis: de l a s r e l a c i o n e s e n t r e l a s m ú l t i p l e s foimas

de l a a g r i c u l t u r a y e l medio en que h a l l a n su apoyo y s u expresión


conGr©ta'H59) y a que según D e r r u a u " e s e s e n c i a L i i e n t e sintétioa;

jaínas p i e r d e de v i s t a l o s conjuntos a g r a r i o s , l o que podríamos

llamar e l sistema egrario, es d e c i r , l a s o r d e n a c i o n e s espaciales

(formas de l o s campos, cercados) y t e m p o r a l e s (sucesión de l o s

c u l t i v o s o p e r e n e n c i a de l o s mismos en un campo) en sus r e l a c i o -

nes con l o s técnicos y c o a l o s vínculos s o c i o L e s . ( p r á c t i c a s comu-

nitarias, e s t r u c t u r a s áe l a p r o p i e d a d , e t c . ) " ( 6 0 ) ,

ITo podemos o l v i d a r que " e l s u e l o y e l c l i m a acogen l a s

p l a n t a s s e l e c c i o n a d a s y l o s ; a n i m a l e s domésticos, que forman p a r t e

d e l s i s t e m a do producción» E l modo de v i d a , e l h a b i t a t , e l p a i s a -

j e r u r a l , dependen estrechamente de este s i s t e m a ; l a demanda de

p r o d u c t o s a g r í c o l a s y l a mano d e o b r a r u r a l dependen a su v e z , d e

una s e r i e d e f a c t o r e s demográficos e i n f l u y e n en e l s i s t e m a y en

e l t i p o de c u l t i v o " ( 6 l ) . O s e a que un e s t u d i o c i e n t í f i c o h a de s e r

s i n t é t i c o , v i e n d o l a i n t e r d e p e n d e n c i a de t o d o s es-tos factores.

" E l paisaje y l a e s t r u c t u r a r u r a l e s son siempre e l r e s u l -

t a d o de un e q u i l i b r i o e n t r e e l t r a b a j o de l o a hombres, en su " c o n -

junto histórico concreto, y e l medio físico"(62).

T a l e x p l i c a r c u a l q u i e r hecho o n o t i c i a de Geografía e c o -

nómica, p o r e j e m p l o , una explotación a g r í c o l a o una o b r a de r e g a -

dío tebemos -cener en c u e n t a que " e l corazón y l a e s e n c i a de l a Geo-

g r a f í a son l a situación y l o c a l i z a c i ó n de l a s i n f l u e n c i a s físicas,

p o l í t i c a s y c u l t u r a l e s que t i e n e n l u g a r en c u a l q u i e r s i t u a c i ó n o

l o c a l i ^ a c ion" ( 6 3 ) .

mí debemos c o n s i d e r a r que " u n a explotación a g r í c o l a e s

en p r i m e r l u g a r una u n i d a d d e p e n d i e n t e de c o n d i c i o n e s n a t u r a l e s :

r e l i e v e . . . , e x p r e s i ó n de un régimen y de una e s t r u c t u r a agrarias(mo_

nocuLtivo, p o l i c u l t i v o , intensivo,extensivo)... , s i s t e m a de p r o d u c -

ción. progreso técnico..,,condiciones políticas y sociales"C64)•

Con e s t a misma; v i s i ó n s i n t é t i c a s e debe e s t u d i a r t o d a l a

Geografía económica. E s n e c e s a r i o t e n e r en c u e n t a " l i a s c o n d i c i o n e s

de f u n c i o n a m i e n t o de l a i n d u s t r i a p a r a p o d e r e x p l i c a r e l o r i g e n de
determinada producción y s u l o c a l i z a c i ó n , s u evolución" (65) J J u -

clios son l o s f a c t o r e s que i n f l u y e n en l a l o c a l i z a c i ó n de una i n -

d u s t r i a , e l c a p i t a l , e n e r g í a , m a t e r i a s p r i m a s , g a s t o s de t r a n s p o r -

t e , mano de o b r a , f a c t o r e s p s i c o l ó g i c o s (que l o s técnicos q u i e -

r a n v i v i r a l l í , e t c o) etc,etc.

Siempre se deben p r e s e n t a r l a s c o n d i c i o n e s c o n c r e t a s , j a -

más extrayendo l o s grupos humanos, l a s a c t i v i d a d e s económicas de

su medio de v i d a r e a l e s s i n p a l c o n t r a r i o , siempre dentro de s u am-

b i e n t e . Así h a c e r v e r cómo un y a c i m i e n t o m i n e r o , p o r ejeraplo,pro-

voca una t r a n s f o m a c i ó n d e l e s p a c i o en e l que se e n c u e n t r a ^ d e s a r r o -

l l o de l a i n d u s t r i a , n a c i m i e n t o de un h a b i t a t de c i u d a d m a n e r a ,

atraccióujde mano de o b r a a g r í c o l a , transfoimación de c u l t u r a , c o n s -

trucción de c a r r e t e r a s y vías, f é r r e a s , e t c . Y a s í podríamos a d u c i r

ejemplos: r e f e r e n t e s a l a ganadería, p e s c « , e t c o

También e l e s t u d i o de l a población debe s i n t e t i z a r v a r i o s

factores, no b a s t a con s a b e r l a edad media o l a proporción de p e r -

sonas j u b i l a d a s ; es p r e c i s o que se r e l a c i o n e con l a evolución e c o -

nómica y p o l í t i c a , con e l n i v e l de v i d a , : e t c . p a r a p o d e r s a c a r l a s

c o n s e c u e n c i a s de l a o f e r t a y l a demanda de empleo y de l a evolución

que e l l o o c a s i o n a a l a producción.

E l e s t u d i o d e l c o m e r c i o , c o m u n i c a c i o n e s , e t c . r e q u i e r e aún

más e s t a v i s i ó n s i n t é t i c a . " L a c i r c u l a c i ó n es u n fenómeno eminente-

mente g e o g r á f i c o . Depende de l a Cxeografía f í s i c a que f a c i l i t a ó

d e s a c o n s e j a c i e r t o s t r a z a d o s , jasimisnx), depende de t é c n i c a s t a l e s

como e l modo de construcción de l a a v í a s o l a invención de d e t e r -

minado t i p o de v e h í c u l o . P o r una p a r t e m o d i f i c a l o s ferpmenos h u -

manos creando p r o f e s i o n e s y a g l o m e r a c i o n e s l i g a d a s a l t r a n s p o r t e ,

y p o r o t r a p e r m i t e a l g u n a s t r a n s f o r a i a c i o n e s en l a producción o e l

consumo" C 6 6 ) .

E s t e e s t u d i o a i n t é t i c o de l a Geografía económica p o r p a r -

t e de l o s alumnos de P r i m a r i a o S e c u n d a r i a a p o r t a o t r a v e n t a j a p a -

r a su formación i n t e g r a l » Como señalaba S c i i n a s s " l a Geografía d o -


oen-ce, en p a r t i c u l a r , d e b e t e n d e r a l a s o b s e r v a c i o n e s g e o l ó g i c a s

y a l o s conceptos pol£ticx>-económicos, y a que en l o s programas

tradicionales' faltan estas d i s c i p l i n a s " ( ó ? ) ,

S i n embiargo no pretendemos que -boda l a enseñanza se r e a -

l i c e c o n e s t a v i s i ó n u n i t a r i a . P a r a poder s i n - b e t i z a r hay q.ue c o -

n o c e r previamente l o s elementos que l o componen. P o r e l l o , muchas

veces; será n e c e s a r i o d i s o c i a r - h e d i o s que;eñl!a n a t u r a l e z a es-ban v i n c u -

l a d o s , pero l o hacemos p o r n e c e s i d a d d i d á c t i c a , s a t r a t a de p r e s e n -

t a r e l e m e n t o s que h a n de s e r c o n f r o n t a d o s de c o n t i n u o . O sea,q.ue

a l . mismo tiempo que a n a l i c e m o s , debemos. inten.t;ar m o s t r a r e l todo

d e l c u a l forman parteo,
H o I A S

(1) Sclinass Enseñanza de l a Geoexafía. Enseñanza de l a H i s -


t o r i a y Edncación c í v i c a , pig.94.

-^'^^^ssope? M g u n o s asueggos de l a enseñ>inza de l a Geog:rafía.


pag.46.

(3) ^ g r c l i _ e t j l u l i p p e , l l a n u e l de l^TJnesco.pái^.5-6.

(4-) Pauclier; (reografía a g r a r i a pág,12

(5) Sporclc e t T u l i p p e , l l a n u e l de l * U l t e s c o . . . •pág.ó

g.^aees, E s t r u c t u r a e_coni5mi^^ de España,pág.2

^"^^ liáMffls' Didáctica de l a Geografía,pág.54.


Ij;;^:ens.eignement, de. l a Géograpliie,pág . 2 4 .
S^Ü^SL Pedagogía, v i v i d a , tomo I I , p á g , 5 9 .
(IiOO) rauc_her, ,, Geografía a g r a r i a , pág.322.
Yilá Yalent^,ai o r i g e n de l a i n d u s t r i a ca-'úalana moderna,pág«9.'

^•^^^ gratado d e Geografía humana, pág.21

Í13/ A r d i s s m i e , ¿Igunos a s p e c t o s d e l a enseñanza de l a Geografía,


Herigot e:^- pag.4ó.

Froment- , irotions e s s e n t i e l l e s de Geographie eGonómicíue,,pag<,7.


(15).^ B r o n h e s , Geografía humana,pág »184.
tl6). D e r r n a u , l ' r a t a d o de Geografía^ humana, pág,436
^3-7) S-b^amp^,;^ Geografía comercial,pág.¥11.

^ 1^^ J o n e s y Darfcenwald, Geografía económica, pag<,21.

(19) Palomeque, Geogra^ía económica, pago31

(20) BpsQue, Geografía económica de España, pág.90-91.

(21) Bosque, Geografía económica de España, p & . 2 6 5 .


(22) D e r r u a u , Trabado de Geografia^ humana,^ p a g , 4 4 7 .
(Ef) J o n e s y P a r k e n w a l d , Geo g r a f í a e co nómi o a, pag,21.
(24). Mérigot et Froment, a b t i o i i s : e s s e n t i e l l e s de Geograpítie económi-

_aua,pág,29-.

(25). Otíremba, Geografía g e n e r a l a g r a r i a e indu3trial,pag.243.

C^6) BruMiQS» G eo grafía, human a, p ag»26?.


(27) Fauclier, QLQQA^afía a g r a r i a , pág.28,
(28) B_rmih_e3, G-epigrafía limnana,pág.238.
(29) E e l s , , -^^Jlorfl^-^A.-6Conpmizante como e s t r u c t u r a d o r de l a

Tlerra,pág.9.
(30) Ltr-bgepB, esj^aeios p r o d u c t i v o s de, l a economía m u n d i a l ,

pág,15.
(31) Palorneciue, Geografía económica,pág.710.
(32J, Froinent, Economía a g r í c o l a , p á g . 1 7 3 .
(33) Pa-blo VT, Populorum P T O g r e s s i o , pág.49.
(34) A b e l , P o l í t i c a e g r a r i a , pág.265.

(35) S z q a e r r g , Didáctica de l a Geografía, pág.29.

(36) '•gamames. , E s t r u c t u r a económica de España,pág. 5 3 7 .

(37) Palomeque. Geografía económica. págo703.

(38) D e r r a a u , •gratado de Geografía humana,pág,192.

(59) Dei:iangeon, P r o b l e m a s de g e o g r a f í a hnmanf^jpág.^p.

(40) i O J L i x , Kanuel- de Geografía g e n e r a l , , pág. 887 =

(41) lüt^ens los ftmdamentos geográficos: y l o s : p r o b l e m a s

de l a v i d a económica, pág. 2 2 0 .

(42) F a u c h e r , Geografía a g r a r i a , p á g , 2 2 4 .

(43) ITasco Leónidas, C u r s o de d i r e i t o e economía agrarios,pág>5.

(44) gasfaa g o j ^ e s , L o s hombres y s u t r a b a . i o . «^iragón" II pág.123

(45) Gasas ^ J o r r e s , Los: hombres y s u t r a b a . i o , "iiragón*'II p á g „ 2 1

(46) Faucher ^ Geografía a g r a r i a , pág<,327?

7^ E s t a p e 9 L a economía "Áragón^Ü^II pág. 293


(48) ^^,a^,^2|leOT¿, KL o r i g e n de l a i n d u s t r i a c a t a l a n a m o d e m a , p a g . 2 7 .

^^9^ Qa'bri_el Franjeo,, H i s t o r i a de l a economía p o r l o s grandes maes-

t r o s , pág. XI

(50) Derruau» T r a t a d o de Geografía humana.pág.462.

(51) |o|^^ Geografía económica de Espmia.pág.267.

(5^) ^romont Economía a g r í c o l a , p á g . 1 1 4 .


^52^ í ^ ^ S ^ ^ j Algunos a s p e c t o s de la^nseñanza de l a G e o g r a -

f í a pág , , 4 7 .

Í54) D e r r u a u . T r a t a d o de Geografía humana,páig.465.

( 5 5 ) C i t a d o p o r A l l i s : , Manual de Geografía gen e r a l , pág. 5 6 8 .

( 5 6 ) V i l á V a l e n t í , E l o r i g e n de l a i n d u s t r i a c a t a l a n a m o d e r n a , p a g o 3 9 .

^ ^^ories., J . G e o g r a f í a económica,pag . 8 - 9 .

í^*) ^ ^ i P ^ Q . » Eetíiodologie de l a Góograpliie ,pag . 2 3 .

(^9) Brunlies , Geografía humana, p á g . 1 2 2 .

Derruau, Tratado de Geografía, humana, p a g o 2 0 7 .

Col) D e r r u a u , Tratado de Geografía humana, p á g . 2 4 3 .

( ó 2 ) Casas T o r r e a , E o s hombres y su traha.-fo.. "aragón" n 2 . o I I , p a g . l 2

Vi^llsou , U s i n g noY/s t o t e a c h Geographíe. " R e a d i n g s ' ford

s o c i a l s t u d i e s i n elementary e d u c a t i o n "•,pag.274.

(' 64) D e l t e i l et Llaróchal, Congiient e n s e i g n e r l a G e o g r a p h i e , pág.I5I<>

(á^) D e r r u a u , Trabado de Geografía humana, p á g . 4 3 6 .

('66) D e r r u a i , S r a t a do de G eo gr a f í a human a , pág. 4 7 3 .

(67) Schnass Enseñanza de l a Geografía. Enseñanza de l a H i s t o r i a

j Educación c i y i c a , p á g » 2 2 .
CAPITULO V

Métodos p a r a l a Enseñanza Geográfica


Llétodos de l a enseñanza d e l a Geografía

G eneralidades,

u^odo método didácbico t i e n e como f i n a l i d a d c o n d u c i r a l

d i s c e n t e a l a p r e n d i z a j e que c u l m i n a en l a i n t e g r a c i ó n , p r e v i a o r -

ganización i n d u c t i v a - d e d u c t i v a , e s t r u c t u r a l y fiíncional, d e l nue-

vo s a b e r , en e l acervo c u l t u r a l que p o s e e .

P e r o además, e l método debe t e n e r en cuenta l a s e r i g e n -

c i a s b i o p s i c o l ó g i c a s d e l aLuimio., o s e a a d a p t a r s e a l a c o n t e x t u r a

c o g n o s c i t i v a d e l d i s c e n t e , a s u s i n t e r e s e s , deseos e- i n q u i e t u d e s

según l a s . d i v e r s a s e t a p a s de su d e s a r r o l l o p s i c o l ó g i c o .

E l m.étodD, ,e3i Geografía, cambió t o t a l m e n t e con e l carác-

t e r c i e n t í f i c o que l e c o n f i r i e r o n l o s . geógrafos alemanes Humboldt

y R Í t t e r o P i e r d e su c a r á c t e r a i n p l e m e n t e d e s c r i p t i v o de l a t i e r r a

p a r a p a s a r a p r i m e r p l a n o e l de e x p l i c a c i ó n y r e l a c i ó n c a u s a l e n -

t r e l o s d i s t i n t o s hechos g e o g r á f i c o s . Su c a r á c t e r eminentemente

c i e n t í f i c o l e hace c o n o c e r no sólo l o s d i v e r s o s , hechos g e o g r á á i -

coa con i n d e p e n d e n c i a d e l . medio n a t u r a l e n que e l hombre vive,

sino v e r l a doble i n t e r d e p e n d e n c i a d e l medio y e l hombre.

P e r o e l - alumno no e s u n s e r p a s i v o a n t e q u i e n se deben

p r e s e n t a r l o s hechos g e o g r á f i c o s p a r a que l o s conozca y admire •

l a enseñanza no debe d i r i g i r s e " sólo a l a percepción, l a c u a l proO-

vocaría : ^ ¿ o n ¥ e i £ ^ « reacción p a s i v a , sino q u e t r a t a de d e s p e r t a r

l a c u r i o s i d a d y decisión, r a a j n a d a s y l a a c t i v i d a d y l a d e c i s i ó n

creado r a s " ( 1 ) . A s í p u e s , " l o s métodos que c o n v i e n e n especialmente

a l a Geografía son l o s a c t i v o s , en l o s que l a t a r e a f u n d a n e n t a l

del profesor es: e n c a u z a r l a l a b o r p e r s o n a l de l o s alumnos'*(2)«

E n esbe a p r e n d i z a j e a c t i v o por investigación d e l propio

alumno, según e l l i b i o de l a U H E S C O existen tres etapas;


En l a p r i m e r a se " d a " a l o s alumnos un m a t e r i a l y unas

d i r e c t r i c e s , en l a que se l e s propone un tema i n t e r e s a n t e y , en

l u g a r de o b l i g a r l e s a e s c u c h a r pasivamente una l e c c i ó n , se l e s a -

niraa p a r a que hagan u n a i n v e s t i g a c i ó n , unas r e f l e x i o n e s y e x j j e r i e n -

c i a s p o r y p a r a e l l o s mismos, con l a ayuda de sus compañeros y d e l

p r o f e s o r . . . . l a segunda f a s e d e l proceso de l a adquisición de l o s

c o n o c i m i e n t o s podría l l a m a r s e l a de3/ésfuerzo o de l a p r á c t i c a , , . . .

l a t e r c e r a f a s e e s e n c i a l p a r a l a adquisición de l o s . c o n o c i m i e n t o s

r e q u i e r e l a expresión,!)ajo u n a forma a c t i v a y c r e a d o r a de l o s s e n -

t i m i e n t o s y de l o s pensamientos r e s u l t a n t e s de l a s n o c i o n e s y a a d -

q u i r i d a s . . . . ü c t i v i d a d c r e a d o r a , o r i g i n a l y a menudo a r t í s t i c a " ( ' 3 ) .

Yernos, p u e s , que s u enseñansa es c o m p l e j a , y a que s i e n d o

l a Geografía " u n a c i e n c i a de observación y l o c a l i z a c i ó n de fenóme-

n o s , de a c c i o n e s y r e a c c i o n e s d e l hombre r e s p e c t o d e l medio, s e p r e s -

t a m a r a v i l l o s a m e n t e a l llamado método a c í n ^ , que v i e n e a s e r u n a

combinación de métodos a f i n de h a c e r v i v a u n a m a t e r i a en l a s men-

t e s de l o s alumnos" {4-). •

"Eem e s que además " l a Geografía o f r e c e t a n t a s facüida-

des y t a n v a r i a d a s de a p l i c a r e l p r i n c i p i o de u n a enseñanza c r e a -

d o r a ( a c t i v a ) y e l o b j e t o de e s t a d i s c i p l i n a se p r e s t a t a n t o a l

e s p í r i t u de d i c h o p r i n c i p i o , que e l p r e d o m i n i o que p o r t a n t o t i e m -

po h a n e j e r c i d o - en e s t e t e r r e n o e l l i b r o de t e x t o y l a e x p l i c a c i ó n

v e r b a l i s t a puede a t r i b u i r s e a n t e s . a , , . , u n a d e f i c i e n t e preparación

g e o g r á f i c a que a jcma o r i e n t a c i ó n pedagógica determinada*' (5).

P e r o no debenros, o l v i d a r que " l o s métodos a c t i v o s m i r a n e s -

p e c i a l m e n t e e l a s p e c t o que pudiéramos l l a m a r - f ó r m a t i v o , . . S i n em-

bargo l a e x p e r i e n c i a . . . a c o n s e j a no d e s c u i d a r e l l a d o infomativo,

en cuanto e s t a enseñanza e a un i n s t r u m e n t o de adquisición de u n a

s e r i e de c o n o c i m i e n t o s p o s i t i - y o s " ( 6 ) .

Después de e s t a s b r e v e s c o n s i d e r a c i o n e s vamos a a n a l i z a r

l o s p r i n c i p a l e s m>étodos d e enseñanza de e s t a m a t e r i a , ü s í , de a c u e r -

do con l o s o b j e t i v o s que pretendamos o b t e n e r , l a s características

de l o s alumnos, e l tiempo y m a t e r i a l d i s p o n i b l e , e t c . e t c . podremos


emplear ^q.uél qiie mejor respondti a n u e s t r a s n e c e s i d a d e s y e x i g e n -

cias.

Tamos a a g r u p a r l o s en

llé-üodos generales:iinal£ti00 , s i n t é t i c o y a n a l í t i c o - s i n t é t i c o .

ICétodos e s p e c i a l e s : c o m p a r a t i v o , p r o y e c t o s y p r o b l e m a s ,

Métodos e s p e c í f i c o s : tipos,tópicos,constructivo,topográfi-

cx), Heimafe,inductivo de P a r k e r , de v i a j e s , clase-excursión.


lletodos generales.

l o s métodos g e n e r a l e s de l a enseñanza son l o s q.ue so a p l i -

can a c u a l q . a i e r s a b e r y s i g u e n uno de l o a dos caminos p r i n c i p a l e s

OLue r e c o r r e l a menue e n b u s c a de l a v e r d a d ; a s a b e r l a s í n t e s i s de

d i v e r s o s , elementos o e l a n á l i s i s de u n t o d o . X también l a unión de

aiübos p o r medio de; u n método m i x t o a n a l í t i c o sintético.

Pasemos, a examinar e s t o s üiétodos g e n e r a l e s r e f e r i d o s a la

enseñanza de l a Geografía»

Meto-do a n a l í t i c o ; l?ue e l q.ue más so usó a p a r t i r d e l s i g l o XVIII,

Empieza p o r e l e s t u d i o de l a T i e r r a como u n t o d o , p a s a n -

do después a l a s d i f e r e n t e s p a r t e s y c o n t i n e n t e s que l a componen.

Explicará l o s fenómenos medianüe comparaciones y l o s . relacionará

u n o s con o t r o s p r e c i s a n d o s u s i t u a c i ó n » Seguirá un orden l ó g i c o

s i n d e j a r l a g u n a s y preparará a l alumno p a r a l a comprensión de l a

Geografía en s e n t i d o científico.

E s t e método s e l i a abandonado p o r antipedagógico y d e s p r o -

v i s t o de i n t e r é s en e l n i v e l p r i m a r i o , ¿rnique da u n a v i s i ó n gene-

r a l d e l hecho geográfico no t i e n e en c u e n t a e l e s p a c i o más o menos

l i m i t a d o de l a s e x p e r i e n c i a s d e l n i ñ o .

Método s i n t é t i c o í

Sigue:, e l camino opuesto a l a n t e r i o r , 7 a de l o i n m e d i a t o y

próximo a l o remoto y l e j a n o j p a r t e de l o s elementios geográficos

d e l l u g a r p a r a l l e g a r a u n a v i s i ó n t o t a l de l a T i e r r a .

E s e l más adecuado p a r a l o s pequeños e s c o l a r e s . E s t o s cruen-

t a n con u n a r e d u c i d a e x p e r i e n c i a , l i m i t a d a a l o que l e s r o d e a , y a

p a r t i r de l a observación d i r e c t a o i n d i r e c t a de e s t o s hechos geográ-

ficos , s e i n i c i a e l es-budio de e s t a materia» P r i m e r o conocerá s u

su l o c a l i d a d , c o m a r c a , r e g i ó n p a r a l l e g a r p o s t e r i o r m e n t e , m e d i a n t e u n a

observación más p r o f u n d a a l c o n o c i m i e n t o d e l a nación y l o a d i f e r e n -

tes continentes.
neto do a n a l í t i c o - s i n t é t i c a :

En el- q.ue a u n p r e v i o a n á l i s i s de l o s conocitíiientos, s u c e -

de u n a sínbesis de l o s diisnos mediante l a asociación de nuevos c o -

n o c i m i e n t o s a l o s que y a se poseían. E s e l método a p e r c e p t i v o de

H e r b a r e , en v i r t u d d e l c u a l , un hecho g e o g r á f i c o no t i e n e v a l o r más

que en r e l a c i ó n con o t r o s hechos conocidos.

E l d i s c e n t e h a de dar; u n s i g n i f i c a d o p r e c i s o a l o s d i f e -

r e n t e s fenómenos geográficos y su c a p a c i d a d , de r a z o n a r , en forma

i n t u i t i v a , i n d u c t i v a y d e d u c t i v a , l e p e r m i t e h a c e r comparaciones

e n t r e una r e a l i d a d l o c a l que h a observado y una r e a l i d a d l e j a n a

que s e i m a g i n a . X de e s t e modo l l e g a a un conocimiento sistemáti-

co de l a Geografía g e n e r a l .

EL e s t a b l e c i m i e n t o de r e l a c i o n e s l e p e r m i t e comprender l a

mutua dependencia e n t r e e l medio f í s i c o - a m b i e n t a l y e l hombre. X

g r a c i a s a l a s í n t e s i s de l o s d i f e r e n t e s e f e a t o s puede l l e g a r a l c o -

n o c i m i e n t o de l a s causaso
neto dos especiales

E x i s t e t a n a n p l i a gama de métodos e s p e c i a l e s j específi-

cos p a r a l a enseñanza de l a Geografía que s u conocimiento es muolio

más n e c e s a r i o que e l de l o s g e n e r a l e s j su a p l i c a c i ó n más común

que l o s a n t e r i o r e s .

Hay métodos que s o n p r o p i o s de v a r i a s c i e n c i a s como e l com-

paratiiü , piüyectos y p r o b l e m a s , o t r o s que son e s p e c í f i c o s ; Heimat,

i n d u c t i v o de P a r k e r , v i a j e s , clase-excursión, e t c . , y finalmente se

pueden c i t a r algunos que s i n s e r e s p e c í f i c o s c a s i se pueden i n c l u i r

en e l l o s y a que e l s e r t r a t a d o s en e s t a aíáignatura a d q u i e r e n una f i -

sonámía p r o p i a y d i s t i n t a de cuando se empleaban en o t r a s m a t e r i a s .

Método comparativo^;

llació con L a p a r e n u y Reclús, a l e s t u d i a r éstos l a s liomo-

l o g í a s gasgráficaso

P a r b e de l a consideración de iiue " u n lieclio p a r t i c u l a r só-

l o cobra un carácter; geográfico cuando e s aproid-mado a o t r o s heclios

s i m i l a r e s de l a s u p e r f i c i e d e l G l o b o " ( 7 ) . C o n s i s t e , p u e s , ejn e s t a -

b l e c e r l a s s ^ e j a n z a a y d i f e r e n c i a s e n t r e dos r e g i o n e s , dos p a í s e s ,

dos hechos, g e o g j r á f i c o s , e t c .

l^o s e t r a t a de d e s c r i b i r un p a í s , o hecho en s í mismo,mos-

t r a n d o -bodo l o que e s , s i n o que h a y que d e s t a c a r s u o r i g i n a l i d a d .

Es p r e c i s o que a cada r í o , a c a d a montaña, a c a d a r e g i ó n o p a í s se

asocien c i e r t a s características nítidas y d i f e r e n c i a l e s , sin las

c u a l e s é s t o s nombres serían p u r a n o m e n c l a t u r a . P e r o p a r a v e r l o ori-

g i n a l se debe primero comparar con l o semejante o p a r e c i d o . ?CÓmo

puede un alumno s a b e r l o que es e l mar s i nunca ha v i s t o un l a g o o

un r í o ? Debe, p u e s , p a r t i r s e de l a observación d i r e c t a o i n d i r e c -

t a de l a s ideas, o conceptos que. e l alumno y a p o s e e .

Ha s i d o e l método comparativo e l q u e h a dado espléndidos

r e s u l t a d o s en l a in^es.tigación g e o g r á f i c a y , p o r l o t a n t o , también

v a - a d a r l o s e n - a i enseñanza. Además puede a d a p t a r s e i g u a l m e n t e a


alumnos de l o s p r i m e r o s c u r s o s q.ue a l o s de l o s últimos, sien^pre

que e l maestro sepa u t i l i z a r l o de acuerdo con l a s p o s i b i l i d a d e s y

c o n o c i m i e n t o s de s u s alumnos:,

jisí, usaríamos e s t e método s i a l e s t u d i a r G a l i c i a h i c i é s e -

m.os r e f e r e n c i a a o t r a s c o s t a s con r í e s , con s u s v a r i a n t e s en cuanto

a Geografía humanet ( e x p l i c a b l e s p o r o t r o s f a c t o r e s ) , e t c ; o sea r e -

f e r i r s e a o t r a u o t r a s r e g i o n e s en l a s que algún aspecto de l a s m i s -

mas se r e p i t e p a r a comprobar l a s c o r r e l a c i o n e s y v a r i a n t e s que l o s

demás f a c t o r e s de a q u e l l a región pueden p r e s e n t a r .

Como nos r e a i e r d a P l a n s " l a comparación nos s i r v e p a r a p r e -

s e n t a r l o s , hechos t a l y como s o n , s i n d e f o r m a c i o n e s , y para hacer

una descripción s e l e c t i v a de l o s mismos. R e s a l t a n d o c o n t r a s t e s y a n a -

l o g í a s hace comprender a l o s alumnos cómo s o n r e g i o n e s y p a i s a j e s

que jamás han v i s t o " ( S t o

Ilétodo de p r o y e c t o s :

P a r a I C i l p a t r i k k e l p r o y e c t o es " u n a a c t i v i d a d previamente

determinada cuya intención dominante -es u n a f i n a l i d a d r e a l , que o r i e n -

t a l o s p i D c e d i r a i e n t o s y l e s c o n f i e r e una motivación"(9) y ^ p a r a S t e -

venson " u n acto problemático l l e v a d o a r e a l i z a c i ó n completa en su am-

b i e n t e na t u r a l " ' ( 1 0 ) ,

S s , p o r c o n s i g u i e n t e , un conjunto de t a r e a s que t i e n d e n a

una adaptación i n d i v i d u a l y s o c i a l , pero er^prendidas v o l u n t a r i a m e n t e

p o r e l alumno, E a una u n i d a d compleja d e e x p e r i e n c i a i n t e n c i o n a l ; - e s

un c e n t r o de i n t e r é s eminentemente p r á c t i c o - p r o d u c t i v o . T r a t a de d e -

s e n v o l v e r l a a c t i v i d a d i n f a n t i l en u n medio n a t u r a l , p o r l o c u a l d e -

be p r e s e n t a r s e a l o s alumnos p o r l a s mismas causas que se p r e s e n t a

en l a v i d a r e a l y s o l u c i o n a r s e según l o s medios y e l r i t m o h a b i t u a l .

Hay muchos: p r o y e c t o s que: s i r v e n p a r a e l a p r e n d i z a j e : de l a :

Geografía. Se pueden r e f e r i r a l a r e g i ó n donde v i v e n l o s alumnos, e l

Estaáo o a o t r o s p a í s e s . Son p r e f e r i b l e s l o s que s e pueden desenvol-

v e r l o más c e r c a p o s i b l e de l a r e a l i d a d n a - t u r a l y p o r e l l o se a c o n -

s e j a n l a s monografías d e l pueblo o c i u d a d , l o s áluiimos l e v a n t a n e l .


p l a n o de l a l o c a l i d a d , sogún l o s datos oue ven observando con l a
a^oida d e l p r o f e s o r o de algún e:cperto, anotan t o d o s l o s hechos geo-
g r á f i c o s de i n t e r é s , etc.etc.

O t r o p r o y e c t o más completo s e r í a e l e s t u d i o d e l régimen

de p r o d u c c i o n e s de l a l o c a l i d a d , en v i s t a de l o a datos arrojados

p o r l o a t o t a l e s de recolección comparando v a r i o s años, examinando

l a a c u a l i d a d e s de l o s t e r r e n o s y determinando lo;, p o s i b l e p r o d u c -

ción abonando o regando l o s miamoa. P a r a e l l o será n e c e s a r i o obser-

v a r y e:!5)eriment;.ar en un campo e s c o l a r de t r a b a j o l a a mejoras p r o -

puestaa.

O t r o p r o y e c t o podría s e r e l e a t u d i o d e l t r á f i c o , comparan-

do e l « c t u a l con e l a n t e r i o r , determinando au p o s i b l e p r o g r e s o p o r

nuevas v í a s de comunicación o p o r aumento de producción o . d e me-

d i c a de t r a b d j o y de adquiaición de l a a mercancías, etc.etc.

•1 amblen h a y o t r o s , proyectoá más a m b i c i o s o s que p e r s i g u e n

e l mayor c o n o c i m i e n t o de un país,. >a.sí,por ejemplo, Reed (IL), cito,

e l . de Roxana ¿^dams sobre S u i z a r e a l i z a d o p o r aluimios de s e x t o g r a -

do. Sus r e s u l t a d o s f u e r o n muy f a v o r a b l e s ya q u e e a un g r a n i n c e n -

t i v o p a r a e l l o s , además l o a d i f e r e n t e s p a s o s se complementan rae-

d i a n t e d e t a l l e s que f a v o r e c e n l a formación|ae i d e a s c l a r a s y e x a c -

t a a y a l a v e z desenvuelve e l i n t e r é s e i n i c i a t i v a de l o s alumnos.

l a a p r i n c i p a l e s o b j e c i o n e s se r e f i e r e n a l a f a l t a de s i s -

tematización en l a enseñanza y a l no poder t r a t a r a e en forma muy

profunda, a que a v e c e s no obedece a n e c e s i d a d e s sino sugestionea

momentáneas y a que no puede a p l i c a r s e con alumnos que no dominen

e l lenguaje e s c r i t o y no estén i n t e l e c t u a l m e n t e b i e n d e s a r r o l l a d o s .

llétodo de p r o b l e m a s :

P r o b l e m a ea u n a d i f i c u l t a d , cuestión o e s t a d o da perpleíf

j i d a d , que puede r e a o l v e r a e o t r a t a r de r e s o l v e r s e m e d i a n t e e l p e n -

samiento reflexivo..

ITo debe c o n f u n d i r s e e l método de p r o b l e m a s con e l de p r o -

y e c t o s , y a que e l p r i m e r o hace r e f e r e n c i a , sobre todo, a l aspecto


i n t e l e c t u a l a l a a c t i v i d a d m e n t a l , m i e n t r a s que e l p r o y e c t o tiene

en c u e n t a no sólo e l p l a n t e o de l a cuestión s i n o l a acción y p o s i -

b i l i d a d de l l e v a r l a a r e a l i z a c i ó n compleca. P o r l o t a n t o todo p r o -

y e c t o es un p r o b l e m a , pero no t o d o problema se puedo r e s o l v e r con

un p r o j r e c t o .

1:0 debe p l a n t e a r s e sólo como a p l i c a c i ó n de un p r i n c i p i o

conocido, sino como medio p a r a q u e e l alumno descubra l o s p r i n c i -

p i o s que conducen a l a solución y l o s compruebe p o r s í mismo.

Esce método puede a p l i c a r s e a c u a l q u i e r m a t e r i a y tem»;

a s í vemos que hay muchísimos, hechos, y aspecbos de G-eografía que se

p r e s t a n m a r a v i l l o s a m e n t e a e s t u d i a r l o s : en forma de p r o b l e m a s ,

TJn t i p o de problema geográfico humano s e r í a comparar dos

E s t a d o s desde e l punbo de v i s b a de s u s i t u a c i ó n , c a r a c t e r e s d e l s u e -

l o , producción, c o m e r c i o , t r á f i c o , e t c . y h a l l a r cuáí h a de s e r más

r i c o . P o r análogo p r o c e s o , s e r í a un p r o b l e m a geográfico determinar

s i una zona de t i e r r a podría fl>imar E s t a d o i n d e p e n d i e n t e con s u f i -

c i e n t i e a r e c u r s o s p r o p i o s . X así muchos, ejemplos de l o s que e n u n c i a -

mos áLgunosi S i b r e r i a que; e s v e i n t i c i n c o veces, mayor que España,

? e s o podría s e r u n a g r a n nación? | ? P o r qué e l puerbo de M a r s e l l a

t i e n e un tráfico s u p e r i o r a l de B a r c e l o n a ? ? P o r qué e s mayor e l

raoviiiento ferroviario de Llilén que e l de Roma?, etc,etc..

S e r i a l problemas geográfico-matemáticos l o s que s e refie-

r e n a d e t e n n i n a r , con un mapa y e s c a l a a , l a s . d i s t a n c i a s e n t r e v a -

r i o s : puntosj e l d e s a r r o l l o d e l c u r s o de u n r í o ; l a h o r a de un l u -

g a r con r e l a c i ó n a u n m e r i d i a n o t i p o ; : e l avance o r e t r o c e s o de l a

h o r a según c u r s a a l e s t e o a l o e s t e ; d e t e r m i n a r p u n t o s dados s e -

gún s u s coordenadas g e o g r á f i c a s , etc.

l a s , v e n t a j a s de e s t e método son v a r i a s y a q u e e j e r c i t a

e l pensaniento r e f l e x i v o y l a c a p a c i d a d d e l alumno p a r a o r g a n i z a r

y e j e c u t a r p o r s i mismo e l t r a b a j o d o c e n t e ; desarrollando e l sen-

t i d o de r e s p o n s a b i l i d a d f r e n t e a l aprendizaje. X a l a vez estos

p r o y e o b o s "' d e s p i e r b a n l a c u r i o s i d a d d e l niño y l e l l e v a n a cono-

c e r y d e s c u b r i r , educándole a b a s e de p e n s a r b i e n " (12) •


ObiX)3 métodos; serían l o s de e s t u d i o dirigido,representacio-

nes draraáticas, c a u s a l , etc.,etc.


Ilétodos eapeoíficos

Dentro de este apartado i n G l n i r e m o s t a n t o l o s métodos

c l a r a m e n t e e s p e c í f i c o s (Topográfico, ílermat, e t c . ) , como aq.uello3

o t r o s que en e s t a m a t e r i a poseen unas c a r a c t e r í s t i á a s t a n p r o p i a s

que l o s d i f e r e n c i a n notablemente cuando son t r a t a d o s en o t r a s a s i g

naturas.

Llétodo de t i p o s geográficos:

Con é l se i n t e n t a d a r u n a i d e a d e l mundo e s t u d i a n d o m i -

nuciosamente un pequeño número de r e g i o n e s t í p i c a s , ejm. un s i s t e -

ma f l u v i a l , una c i u d a d i n d u s t r i a l , un l a g o , un s i s t e m a de monta-

ñas, etc,

. E s muy empleado p o r P a r k e r , i m t i l l o n , long,-Roberüson, e t c

E s t o s últimos a f i r m a n que " e s t e método c o n s i s t e en e l e s t u d i o d e t a

l i a d o de u n a e n t i d a d , especialiviante e s c o g i d a p a r a m o s t r a r l a s r e a c

c l o n e s humanas ante un medio ambientes, y que c o n s t i t u y a un ejemplo

t í p i c o de l a región en e s t u d i o " (13)»

l a s p r i n c i p a l e s ventajas de e s t e método es que p e n n i t e

l a observación d i r e c t a y e l o i p l e o de f o t o g r a f í a s de l o s l u g a r e s

e s t u d i a d o s ; es más f á c i l de comprender p o r e l niño que l a noción

de región; también d e s a r r o l l a s e n t i m i e n t o s , de simpatía h a c i a l a s

personas, que v i v e n en l o s l u g a r e s e s t u d i a d o s , y a que s u e s t u d i o es

más completo y p e r m i t e , p o r a s í d e c i r l o , p e n e t r a r en l a casa y en

l a v i d a de l a . poblacióno

E l mayor i n c o n v e n i e n t e e s que r e s u l t a d i f í c i l . e l trabajo

de s í n t e s i s p a r a d a r u n a i d e a adecuada d e l t e r r i t o r i o n a c i o n a l o

de l o s demás p a í s e s .

Método de t ó p i c o s g e o g r á f i c o s : .

Gonsisfee en tomar un tema c u a l q u i e r a de G-eografía y d i -

v i d i r l o en p a r t e s , e s t u d i a n d o p r i m e r o l a nación, l u e g o l a s p r o v i n -

c i a s , luego l o s pueblos, e t c . T i e n e un c a r á c t e r marcadamente ana-


lítico.

Su mayoT i n c o n v e n i e n t e ea que f a l t a conexión e n t r e l o s

iieclios geográficos y no se capta l a r e l a c i ó n y l o c c l i s a c i o n e s . Su

v e n t a j a p r i n c i p a l es que es muy comple'to y no d e j a l a g u n a s .

I.'íé;bp d.p_ _Gpn3t ruG t i v o i

Se r e a l i z a con e l d i b u j o y confepción de p a p a s , g r á f i c o s

o con l a construcción de maquetas, d i a g r a m a s , e t C o ; o sea s i r v i o n d o -

se de l o s trabajos, manuales y a r t í s t i c o s como medio p r i n c i x ^ a l p a r a

l a ensefianaa y e l a p r e n d i z a j e de l a Geografía.

U t i l i z a d o de manera e x c l u s i v a , con e l f i n de que l o s aluia-

nos aprendan todos l o s cono c i m i e n t o a a base de c o n s t r u i r mapas,grá-

ficos, dibujos,etc. se hace a b u r r i d o , f a t i g o s o y adrmás es muy l e n -

t o » Lías no a s í cuando t o l e s c o n s t r u c c i o n e s desempeñan un p a p e l m e r a -

mente a u x i l i a r y se usan en medida p r u d e n t e , ejm, formando p a r t e de

un proyec.-co, p r o b l e m a , o de v e a en cuando.

l o s alumnos pueden con modelo y a r c i l l a c o n s t r u i r un s i s -

tema de montañas como l o a P i r i n e o s o r e p r o d u c i r una porción de t e -

rreno cualquiera. P o r ejemplo, pueden r e p r e s e n t i a r S u i z a p a r ^ cono-

c e r l a y v e r cómo sus. h a b i t a n t e s han s a b i d a a d a p t a r s e a l ínedio físi-

co y c o n v e r t i r l o s obatáoLlos en v e n t a j a s , i i s í comprenderán l a s r a -

z o n e s de su formación n a c i o n a l , , poifqué e s u n país independiente,su

e s t r u c t u r a s o c i a l y su forma de g o b i e r n o . Se darán c u e n t a de l a a -

t r a c c i f o n d e l t u r i s m o y de que sus. p r i n c i p a l e s i n d u s t r i a s sean e l

t a l l a d o en madera y l a fsbricaGión de r e l o j e s , e t c .

E l P.LIanjón en su e s c u e l a d e l Ave llca-ía t e n í a en e l j a r d í n

un mapa de.'España hecho en e l s.uelo d e l mismo..por e l c u a l l o s niños,

podían p a s e a r s e , s i g u i e n d o l a c o r r i e n t e ; de un r í o , e t c .

Ketodo t o p o g r á f i c o t
Preconizado p o r e l i l u s t r e geógrafo i m t i l l ó n o R e q u i e r e el

estudio detallado de l o s l u g a r e s s o b r e e l mapa y t e r r e n o ; s u e l e em-

p e z a r por" e l es.tu.dio de l a c l a s e , es.cuela, e t c . p a r a p a s a r a l puebrlo


coEiarca, región, nación y desp\ié^k l o s demás países d e l mundo.

Se comienaa enseñando a l alumno a l o c a l i z a r su s i t i o en

e l p l a n o de l a c l a s e , cada v e n t a n a , cada mueble; l u e g o l a s c a l l e e

o edificios en e l c r o q u i s o p l a n o d e l p u e b l o , despgcés á l b a r r i o ,

d i s t r i t o , e t c , , j a s í graáíial y fácilmente se p a s a a l o c a l i z a r en

e l c r o q u i s de l a comarca, e l p u e b l o , e l arroyo, colina o valle,y

f i n a l m e n t e l o s r í o s , montañas, caminos y p o b l a c i o n e s ; en l o s mapas

de l a p r o v i n c i a , región, nación o de l o s d i s t i n t o s continentes.

Toda l e c c i ó n geográfica debe l o c a l i z a r s e en l o a mapas y

croquis, en l a p i z a r r a o en e l p a p e l , X a s í e l e s c o l a r se h a b i t u a -

rá a l o c a l i z a r heclios, de G-eografía humana y f í s i c a t a n t o en mapas

y c r o q u i s impreso a como en l o s ciue é l mismo h a d i b u j a d o .

I.Iuy p r o n t o l o a alumnos se f a m i l i a r i z a n con l a noción de

e s c a l a , p u e a l o a d i b u j o a y c r o q u i s que e l maestro hace en l a p i z a -

r r a y l o s que e l l o a míanos han de d i b u j a r son y a una reducción de

l a a superficies y distancias reales.

Método "líeimat o comarcal;

Partee d e l oonocimiento e s p a c i a l inmediato d e l e s c o l a r p a -

r a i r p a u l a t i n a m e n t e aumentando s u s h o r i z i o n t e a . Se empieza p o r l a

escuela, pueblo, región, p r o v i n c i a , p a í s , p a r t e d e l mundo, U n i v e r -

s o , E a fundamental e z p l i c a r e l . s i g n i f i c a d o de "término m u n i c i p a l " ,

"comarca", " región e t c , y s u s n o t a s de u n i f i c a c i ó n y diferen-

ciación fijando en e l l a s a s p e c t o s f í s i c o s (suelo, relieve,vegeta-

c i ó n , fauma, r í o s , c l i m a , e t c , , ) y , humanos (población, vivienda,

economía, c o m u n i c a c i o n e s , c u l t u r a , etc),

Se t r a t a de p a s a r de l a r e a l i d a d o b s e r v a b l e directamente

a o t r a r e a l i d a d más a m p l i a i n d i r e c t a m e n t e o b s e r v a b l e , movidos p o r

e a a s e n s i b i l i d a d p a r a c a p t a r l a r e a l i d a d c o n c r e t a que: s e d e s a r r o -

l l ó a través del contacto con l o a hecLioa r e a l e a , Ádemáa, o t r a v e n -

t a j a , e s que l o a p a s c a a i c e s i v o a agrandan l a p e r s p e c t i v a d e l a a b e r

y f a c i l i t a n l a cosmo-visión.
E l i n c o n v e n i e n t e e a que hay hechos g e o g r á f i c o s l e j a n o s de
mucho i n t e r é s { e j m . e l mar p a r a un niño de l a Llancha, o París, p a -

r a un niño de T o u l o u s e ) ; y países más a l e j a d o s , que t i e n e n una g r a n

r e l a c i ó n con s u p a t r i a (ejm. Ilispano-américa p a r a l o s e s p a ñ o l e s ) ,

i i s í puea, es un f a l l o , o l v i d a r l a s r e l a c i o n e s c o m e r c i a l e s y l a h i s -

t o r i a so c i ó - c u l t u r a l d e l p a í s .

Ilétodo^ i n d u c t i v o de P a r k e r ;

E s t u d i a grupos e s p e c í f i c o s dentro de r e g i o n e s t í p i c a s . E s

un método m i x t o d e l simbólico r e p r e s e n t a t i v o y d e l de v i a j e s imagi«i-

n a r i o S p Con e l l o r e s u l t a una enseñahaa''a l a vea i n t e r e s a n t e y l l e n a

de signifí-cado" (14-), aunque un poco d e s c o n c e r b a d a ,

Gomo e l simbólico r e p r e s e n t a t i v o se s i r v e de m a t e r i a l e s

de e s t e t i p o , e n t r e e l l o s f o t o s , grabados, d i b u j o , modelado, mapas

y' s i m i l a r e s , gráficos, estadísticas, c o l e c c i o n e s , p r o y e c t o s , etc.

p a r a d a r una imagen r e a l de l o s o b j e t o s representados.

P a r a l a transición, de u n a s r e g i o n e s a o t r a s r e c u r r e a v i a -

jes imaginarios.

la s e ñ o r i t a P a r k e r se propuso r e a l i z a r con l o s . aluiimos de

c u a r t o grado un p r o y e c t o QUJO o b j e t o e r a d e s a r r o l l a r l a i d e a d e l

g l o b o como un t o d o , p r e p a r a r a l o s . alumnos, p a r a l e e r mapas, compren-

d e r l a i n f l a e n c i a de l a . d i s t a n c i a d e l E c u a d o r , e t c . , Y así v i s i t a r o n

i m a g i n a t i v a m e n t e , clarD,- l a r e g i ó n d e l T i g r i s y e l E u f r a t e s , E g i p t o ,

e l Á f r i c a t r o p i c a l , p a í s e s mediterráneos,. IToruega y L a p o n i a y e l

Polo Sur.

E s t e e s t u d i o d i o a l o s . alumnos, i d e a s c o n c r e t a s s o o r e l a s

áreas de l a s : d i f e r e n t e s r e g i o n e s , a s í como de su tamaíío c o m p a r a t i -

vo en r e l a c i ó n c o n e l res-to d e l g l o b o , l a v i s i ó n que adqui^^iei^on

d e l mundo fue mucho más s i g n i f i c a t i v a que: s i h u b i e s e n e s t u d i a d o u n

poco de todos, l o s p a í s e s .

Ilétodo de v i a j e s ;

Pueden s e r r e a l e s o i m a g i n a r i o s y t a n t o unos como o t r o s

i n f l u y e n p o s i t i v a n e n t e en e l . a c r e c e n t a m i e n t o d e l saber geográfico.

l o a v i a j e s i m a g i n a r i o s , muy p a r e c i d o s a l método de p r o y e c -
•uos,además provocan y favorecen e l "buen üe3arrollo de l a iinaí;^!-
nación i n f a n t i l . Tienen l u ventaja sobre l o s r e a l e s de que so
pueden r e D l i z : a r a regiones y países i n a c c e s i b l e s .

Pueden coraplementarse, p a r a dar más v i v e z a e interés, con


l a visi-ca a l a e s c u e l a do una persona e x t r a n j e r a o que l i a y a v i v i -
do en los, l u g a r e s d e l v i a j e y e l l o da "ocasión de poner a l o s
aluívinos en contac-no con l a r e a l i d a d ' " C l 5 ) • Este visi-bante puede
dar una c o n f e r e n c i a , pero parece mejor que sean l o s e s c o l a r e s
quienes l e puedan pregun^Cfeü:, según un temario previa:aente p r e p a -
rado .
ios; v i a j e s r e a l e s poseen mudios más inconvenientos de t i p o
fa-íiiliar, e s c o l a r , de organización, tiempo, económico, etc» S i n
embargo, especialyíente pai-a l a Geografía liumana, nada suple e l
contacto r e a l con e l subiente y personas del, l u g a r ; taníbién son
d i f e r e n t e s l o s sentimientos y emociones que v i v e e l e s c o l a r en
uno. y otro t i p o de v i a j e s . Y adeaiáa ''independientemente de su
interés educativo evidente, l o s . v i a j e s e s c o l a r e s . . . pueden dar
una e x p e r i e n c i a úbil de v i d a en común" t l 5 ) » Son;,, en una p a l a -
bra^, mu olio niáa educativos, aunque t a l v e z , l o s i m a g i n a r i o s pue-
dan' ser más i n s t r u c t i v o s .

lié-bodo ele c l a s e . - excu^raión.

Eas, excursiones y v i s i t a s geográficas t i e n e n por objeto


e i conoGimien"bo de l a Geografía l o c a l en su medio imnediato»
Son muy recomendables para l a i n i c i a c i ó n a l a Geografía
en l o s niños de l o s . primeros, grados. C bien para alpimos de
l o s últimos c u r s o s como e s t u d i o de l o s p a i s a j e s o de l a s c o -
munidades v i s i t a d a s .

En e l l a s se s i r v a deX mé-todo de observación, t a n r e c o -

mendado por Aguayo, c o n s i s t e n t e en a p l i c a r nuestros sentidos. ,

a u x i l i a d o s , a veces p o r instrumentos de precisión (termómetro,

brújula, anteo j o , etc.)., e l conocimiento de l o s fenómenos geo-

gráficos.
Coiiio nos recuerda C l i o l l e y " E n e l t r a n s c u r s o de l a
excursión,el alumno ve l a traducción en imágenes de l o s fenó-

menos de su v o c a t u l a r i o g e o g r á f i c o , v a l l e s , crestas, llanuras,

nabita-c concentrado o d i s p e r s o regímenes a g r a r i o s , e t c . " (17).

Una excursión " e s p a r a e l p r o f e s o r un t n a t a j o .t-iue e x i g e

t a n t o como una l e c c i ó n de c l a s e " ( 1 8 ) p y a q.ue no e s una s i m p l e

s a l i d a a l campo s i g u i e n d o e l camino q.ue p a r e z c a más a t r a c t i X r o

y comenisada; según l a s o p i n i o n e s momentáneas d e l maestro.. Ha de

s e r cuidadoéamente e l e g i d a y p r e p a r a d a p o r é l y con l o s . alumnos

T u l i p p e señala c i n c o puntos, e s e n c i a l e s ;

a) p r e p a r a r l a en c l a s e con l o s : alumnos a n t e s de s a l i r .

t) e l o b j e t i v o b i e n preciaD y d e l i m i t a d o s i n d e j a r cabos

s u e l t o s ; o hechos i m p o r t a n t e s s i n e x p l i c a r o

Cf) en e l x e r r e n o o b s e r v a r cuidadosamente l o que se había

previsto, r e a l i z a r l o s croquis o buscar e l m a t e r i a l propuesto.

d) l l e v a r un cuaderno de n o t a s , p l a n o s , máquinas f o t o g r á -

f i c a s , etn.^

e) l o e s e n c i a l es l a observación; y a que l a s e x p l i c a c i o n e s

se deben d a r en c l a s e , sólo s e harán l a s i n d i s p e n s a b l e s .

Además " u n a vez; t e r m i n a d a . l a ezcursión e l niño resumirá

l a s observaciones; hechas, retomando sus c r o q u i s y sus planos y

t r a t a n d o de poner- en c l a r o l o que h a y a r e t e n i d o d e l paseo" (19)»

S i l a v i s i t a se r e a l i z a a una f á b r i c a o t a l l e r e l comenta-

r i o p r e v i o que hará e l p r o f e s o r o e l c u e s t i o n a r i o que l l e n a r á n l o s

alumnos,según sus, observaciomes y preguntasj^ debe vers.ar sobre te«^

mas de interés: g e o g r á f i c o , t a l e s comoí. e l o r i g e n de l a s m a t e r i a s

empleadas; l o s ; mercados de l o s . productos.; e l l u g a r que l a f á b r i c a

y e s t a c l a s e de p r o d u c t o s ocupan en l a economía r e g i o n a l , nacional

e i n t e r n a c i o n a l ; l a s i t u a c i ó n g e o g r á f i c a de e s t a s i n d u s t r i a s ; el

h a b i t a t y o r i g e n de l a mano de o b r a ; e l t i p o de p a i s a j e industrial

y habitat;, r e s u l t a n t e ; l a evolución r e s u l t a n t e j l a evolución r e c i e n -

t e de e s t a i n d u s t r i a ; ; e l i n t e r é s l o c a l y r e g i o n a l de que l a f á -

b r i c a permanezca en e s t e e m p l a z a i i i e n t o , e t c . e t c . . Recordando siem-

-ore ane l a v i s i t a a una f á b r i c a debe s e r v i r p a r a a d q u i r i r - una e x -


p e r i e n c i a económica, pero s i n p e r d e r jamás de v i s t a l a función

y e l l u g a r - d e l i^mbre dentro d e l meconismo complejo de l a p r o -

ducción" ( 2 0 ) .

De l o dicaio a n t e r i o r m e n t e se desprende l a g r a n i m p o r t a n -

c i a de l a s clases-excursión y p o r e l l o , como y a r e c o r d a b a Bullón

" n o hay ningún l i b r o bueno de G-eografía o de Metodología geográ-

c i c a que no recomienda l a s e x c u r s i o n e s e s c o l a r e s como medio i n -

s u p e r a b l e de formación c i e n t í f i c a j n i puede h a b e r p l a n de e s t u d i o s

sensato en que e l l o no esté recomendado "(21), l a quedes i n d i s p e n ^

s a b l e que l o s niños s a l g a n de paseo o eacursióh, a f i n de p o d e r

d a r s e c u e n t a d i r e c t a m e n t e d e l p a i s a j e " ( 2 2 ) , P o r medio de e l l a s

e l alumno se v a " haciendo cargo de l a i n t e r d e p e n d e n c i a e n t r e l a

T i e r r a y e l hombre; de l a s e s t r e c h a s r e l a c i o n e s que hay e n t r e l a

s i t u a c i ó n de un p a í s , e l r e l i e v e ; y n a t u r a l e z a de s u s u e l o , e l c l i -

m¿t;, l a h i d r o g r a f í a , s u f l o r a y s u f a u n a , y l o s d i s t i n t o s hechos

de l a Geografía humana" ( 2 3 ) .

l a excursión es una c l a s e , y como t a l exige una buena p r e -

paración p o r parbe d e l m a e s t r o , pero a l a vea e s o c a s i o n a l y v i v a

y a que " e l maestro, o b s e r v a conjuntamente c o n l o s niños y v a d e s c u -

b r i e n d o con e l l o s nuevas f a c e t a s , m i e n t r a s surgen m i l m o t i v o s de

b r e v e s e x p l i c a c i o n e s , l o s datos y o b j e t o s r e c o g i d o s pasarán a f o r -

mar p a r t e d e l a r c h i v o y e l museo g e o g r á f i c o " ( 2 4 ) •

"Complemento de l a s e x c u r s i o n e s s o n l a s l e c t u r a s de carác-

t e r geográfico " ( 2 5 ) , y a que d e s p i e r t a n en l o s alumnos e l i n t e r é s

de; emprender l e c t u r a s p o s t e r i o r e s p a r a a m p l i a r l o s . c o n o c i m i e n b o s

y l a s r e a l i d a d e s que o b s e r v a r o n .

l o s r e s u l t a d o s del. aprendizaje de l o s alumnos, que r e a l i z a -

r o n l a excursión o v i s i t a es muy s u p e r i o r a l de l o s que no;'ánplaa-

r o n e s t e m e d i o , según s e desprende de v a r i o s , e s t u d i o s o G - ^ i u s t e a d

comprobó con dos grupos p a r a l e l o s d e alumnos que l o s r e s u l t a d o s

d e l grupo e x c u r s i o n i s t a fiíeron muy s u p e r i o r e s a l que estudió en

c l a s . a , s i b i e n en éste e l maestro procuró que l a enseñanza fuese

l o más i n t e r e s a n t e y e f i c a z p o s i b l e con d e m o s t r a c i o n e s , e x i i i b i c i o -
nes, proyecto s o c i a l i s a d o , t r a b a j o de b i b l i o t e c a , e t c . Luego e l g r u -

po de c l a s e re a l i s ó o t r a excursión y e l a n t e r i o r ctuedó como c o n -

t r o l en c l a s e ; y l o s r e s u l t a d o s también f u e r o n muy semejantes en

f a v o r d e l grupo de l a excursión. Considerando l a s dos c l a s e s en

conjunto e l grupo e x c u r s i o n i s t i i alcanzó u n a puntuación doble a l a

d e l grupo ciue no s d i ó .

l a s e x c u r s i o n e s además, s i r v e n p a r a p o n e r en c o n t a c t o a

l o s alumnos con e l mundo de l a s r e a l i d a d e s p r á c t i c a s d e l ambiente,

s i r v i e n d o de puente e n t r e l a e s c u e l a y l a comunidad»
K o 2 A S

^•^) S a q u e r r a , Didáctica de l u Geografía, pág,28.


(2) Plans, S I s e n t i d o j e\ métpdp^^ en l a e n s a i a n a a de l a Geogra-
fía, '*Bordón*%39,pág»683.

• ünesGO,, li^enseignement de l a Géog-rapliie, pág,3ó/38/30.

L a enseñanza de l a Geografía, pág, 1 0 .


(5) Sclinassj Enseñanza de l a Geografía, Enseñanza de l a H i s t o r i a ,

y Educación cívica,páp;.98.
C ó) Plana , E l s e n t i d o y e l método en l a enseñanza de l a G e o g r a -
fía " Bordón",39jpág.685»

• --I •

C7) Dubois, L a enseñanza d e l a H i s - b o r i a y de l a G e o g r a f í a . p a g . 3 3 .


C^í- P l a n s , ,r E l método comparativo en l a enseñanza de X a ^ G e o g r a -
fía, a l o s ¿¿Lumnos d e l B a c h i l l e r a t o , " O r i e n t a c i o n e s
sohre l a Didáctica és, l a Geografía" (en p r e n s a ) .
(9). E i l p a t r i c k , GitadJo p o r ' £ l t o ^ « Metodología d i d á c t i c a pág:,274.

(1*^) S t e v e n s o n , C i t a d o p o r D i c c i o n a r i o Isroor p á g . 7 3 5
Cll) Reed_,„ ' , P s i c p l o g í a de las m a b e r i a s de, enseñanza p r i m a r i a ,

pág. 4 6 0 a 4 6 3 o . -

(12) ^Schnass, Enseñanza de l a G e o g r a f í a . . , . pág,125,

tl3) Roherbson y l a n g . , . C i t a d o p o r G r a v e s , Manuel de l^^Unesco

pagj 55o
(14) Reed, P s i c o l o g í a de l a s mat,erias de Enseñanza P r i m a r i a ,

pág.469.

^^5)- trnesco_ B*pnseignement de l a , Géographie,,,'pág.52..

(16) Unescx), L''enseignement^ de l a , G e o g r a p h i e , pág,50,

(17) C i t a d o p o r p u b o i s . Xa, S n s e ñ ^ z a de l a . H i s t o r i a y de, l a G e o g r a -

pág,44.
(181 l'ulippe, M e t h o d o l o g i e de l a G e o g r a p h i e , p a g . 7 6 .

( 1 9 ) -jDuhois, l a enseñanza de l a H i s t o r i a y de l a Geografía,pág.46


(20) George A l a deconverte du p a y s de g r a n e e , pág»122.

C21): . Bullón, V a l o r e d u c a t i v o de l o s e s t u d i o s g e o g r á f i c o s , p á g , § 5 . ,
(22) Coiapte, Concepto aQüiial de l a ensefíenza de 1.a Geografía,
" V i d a E s c o l a r " lT2,35-36,págo9.
(23), C r i a d o r De l a Geografía j o c á l a l a Geografía c o m a r c a l en l a s

Escuelas Priniarias. " ' / i d a Escx>lar" n 2 < , 3 5 ~ 3 6 5 p a g . ó 7 .

(24) Y i l á Yalent^^^ F i n e s y medios d e l e s t u d i o de l a Geografía l o c a l

en l a e s c u e l a . "Vida Sscolar"a£»27,pág . 4

(25) Or-tega» Hetodología de l a Geografía y de l a H i s ' u o r i a , p á g . 7 0 .

También podría gustarte