Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
NM
164
JUN
13
1
ANY
8
XXXIII BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9
* A menos de 20 das de la fiesta de Hogueras, los Sant Joan est de enhorabuena. Con la inaugura-
Bomberos se manifestaban en la Diputacin para cin el pasado 31 de mayo en la Casa del Reloj del
exigir la negociacin del convenio colectivo. Museu Fernando Soria, nuestro pueblo cuenta con su
primer museo, al que le seguirn segn palabras de
* Detenan en Sant Joan a dos individuos que pre- nuestro Alcalde, el de la Semana Santa, que se situar
tendan establecer una red de trfico de cocana en junto al nuevo retn de la Polica Local.
la Playa de San Juan.
Pero queramos recordar en estas lneas otro
* Aparecan tres calaveras en una casa abandona- museo, el etnolgico. Aquel que a punto estuvo der
da situada en la carretera de Valencia, en las cer- ser una realidad en los aos 90, y que casualidades
canas de Santa Faz. Se supona que estas podran de la vida, iba a instalarse en la Casa del Reloj. Un
provenir de alguna de las profanaciones del ce- proyecto que pese a tener ya invertidos 2 millones
menterio de Sant Joan o del igualmente profanado de pesetas de la poca, qued en nada debido al
Panten de los Guijarro de Villafranqueza. cambio de gobierno municipal.
* Se aseguraba el abastecimiento de agua para la A da de hoy, se han dado tmidos pasos para re-
provincia durante el verano, pero no se descarta- anudar el asunto del Museo Etnolgico. Reciente-
ban restricciones en el riego. mente tuvo lugar una reunin a la que fuimos invi-
tados, en la que se tomaron diferentes acuerdos
* Santa Faz celebraba sus tradicionales fiestas en relativos al museo. Por nuestra parte nos compro-
honor a San Antonio de Padua cuyo presupuesto metimos a catalogar las piezas, muchas de ellas
era de 2 millones de pesetas, subvenciones aparte. muy deterioradas debido al abandono de ms de
El escritor Francisco Aldeguer desgranaba en Infor- veinte aos. En estos momentos estamos a la espe-
macin el programa de fiestas. ra de que se centralicen en un solo lugar todas las
piezas del museo repartidas por diferentes instala-
* El Colegio Lo Ro- ciones. Disponemos de un pequeo cuarto en el
mero plantaba su Centro Cultural en el que poder centralizar, como
SANT JOAN HACE 25 AOS
A les terres mediterrnies creix un arbre de La seua copa s molt densa, globosa, bombada
gran altura i tronc gros anomenat garrofer, consi- i amb forma de cpula dabundant fullatge que
derat per molts com un monument natural digne garanteix una molt bona ombra. El tronc est
de respecte i admiraci, que s capa de resistir molt ramificat, del tronc principal surten branques
els pitjors temporals de lhivern mediterrani i les principals i secundries, donant-li una molt exten-
sequeres estiuenques o de qualsevol altra esta- sa ramificaci que es repeteix, i es torna repe-
ci, sent el garrofer tot un exemple dadaptaci tir moltes vegades, al llarg i ample de larbre, i
a lentorn mediambiental fruit de la continua que recorda les teories de lestructura fractal de
evoluci a la natura. lUnivers. Un fractal s un objecte geomtric que
t una estructura fragmentada o irregular, que
es repeteix en diferents escales. El terme fractal
deriva del llat fractus, que significa fracturat o
fraccionat. El terme fractal va ser proposat pel
matemtic Mandelbrot Benoit als anys 70 del se-
gle passat.
que els seus vens tingueren bones plantacions. del Garrofer de la Por a la carretera de Busot, o el
El seu pensament era: si el meu ve t llavors Garrofer del Crim, que pareix que estava al final
de bona qualitat, el pol.len de les seues plantes i del carrer de la Mar.
el de les meues es pol.linitzaran recprocament, i
el resultat ser una collita de fruits de molt bona La partida rural de la Condomina, molt vincula-
qualitat per encreuament, per si les sues plantes da amb San Joan dAlacant, ha esta sempre molt
sn de mala qualitat el seu pol.len pot fecundar visitada per pintors coneguts i reconeguts com
les meues i perjudicar la meua collita. els grans pintors Emilio Varela i Fernando Soria.
Diuen els antics vens de la Condomina, que els
El pol.len de la flor mascle arriba a la flor fe- garrofers de la Condomina eren com mquines
mella mitjanant els insectes com les laborioses expenedores de pinzells, per que dins de molts
abelles, o amb el mateix vent portant el pol.len garrofers es trobaven pinzells sense saber com
en suspensi. El fruit del garrofer s una llegum havien arribat hi. Molts van pensar que els ga-
de color negre anomenada garrofa, que t una rrofers fabricaven els pinzells de forma miste-
mesura dentre 6 a 8 cm de llarg, i una amplria riosa, amb la seua fusta per a inspirar a futures
dentre 2 a 3 cm. La polpa de la garrofa madu- pintores i pintors, per a que pintaren els seus
ra s dola, especialment les garrofes de garrofer somnis, barrejats amb paisatges de camp de
puesto por cuatro columnas de escayola fundida de junio acudan con nosotros al Soparet previo
y un tablero de madera maciza y pulimentada, que dar inicio a las 22 horas, y a la crem de
fue donado por dos devotos del Santsimo Cristo. la Hoguera Popular LLOIXA que tendr lugar a la
medianoche. Media hora antes se proceder a la
La mano de obra de la pintura, decoracn, aplica- crem de la Hoguera del Centro de Mayores.
cin del pan de oro y el barnizado del mismo, lo don
Vicente Planelles Sala, que en su da fue el maestro
pintor de la restauracin de la Capilla del Cristo. El
valor de los materiales de pintura, pan de oro y bar-
nices corrieron a cargo de la Cofrada del Cristo.
Belleza 72:
Maximina Parra Hilario
Damas 72:
M Carmen Sellers
Fulgencio
-
Rosa M Alarcn
Bald Diario Informacin
20 de abril de 1972
Especial
1973. Inventos
Belleza 73:
Reme Pastor Sogorb
Damas 73:
Natividad Navarro
Martnez
-
M Jess Muoz
Romn
Especial
Belleza 74:
Elisa Gomis Mic
Damas 74:
Manoli Robles
-
M Jos Coronado
Casarrubio
Belleza 75:
Ana Mara
Navarro Gomis
Damas 75:
M Pilar
Soler del Amo
- .
M Isabel Bas Araes 1975. 1Como esta el Mundo!
Especial
Belleza 76:
Mara Esperanza
Navarro Alonso
Damas 76:
M Antonia
Torregrosa Vidal
-
M del Pilar
Rodrguez Urrea
A modo de pequeas notas biogrficas, diremos Desde nuestras pginas, les invitamos a que se
que el gran pintor alicantino, haba vivido en Pa- acerquen a la Casa del Reloj o Museo Fernando
rs, donde conoci a Dal y Picasso y de quienes Soria. Les podemos asegurar que pasarn un gran
deca que haba muchos pintores muy buenos, rato deleitndose e impregnndose de la cultura
pero la luz de estos dos, no dejaba ver a la del del pueblo que tan bien supo plasmar este autor
resto. Su obra, llena de unos colores que atraen alicantino y de igual manera, adentrarse en los
irremediablemente al espectador, se tornaron en sentimientos que embargan al pintor en cada mo-
claroscuros y grises tras la tragedia de la tempra- mento de su obra.
na muerte de su hija Beatriz. Segn nos comen-
taban quienes le conocieron, ya no fue el mismo,
e incluso hubo una poca en la que se senta in-
capaz de pintar, sin embargo, poco a poco, volvi
a pintar y desde luego, nunca perdi la especta-
cularidad de sus formas. Con ms colorido; con
grises; ms alegres; ms tristes, pero hay algo
que nunca dej: la personalidad que le confera a
los lienzos Fernando Soria. LLOIXA, le concedi en
1985 el Premio Cultura 84 por toda su labor pict-
rica y cultural llevada a cabo en nuestro Sant Joan
DE MARTES A SBADO:
De 10:30 A 14:00 y de 16:30 A 20:00
DOMINGOS Y FESTIVOS:
DE 10:00 a 14:00
Izquierda: Vicente en su
taller en plena faena.
Arriba y abajo: Altar del
Cristo de la Paz. Resultado
final. General y detalle de
las columnas corintias
- PROGRAMACI CULTURAL JUNY -
DIA 18
DIA 21
20:00.- Els alumnes del taller dArts Escniques de la casa de cultura ens
oferixen lobra Finca de los cerezos, dirigits per No Vicente. Auditori de la
Casa de Cultura.
DIA 22
DES 25 AL 29