Está en la página 1de 12

Lloixa

NM
164
JUN
13

1
ANY

8
XXXIII BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9

Foguera Juan Sebastin Elcano 1983


Lema: La Dorada
Sant Joan hace 25 aos EDITORIAL
Junio de 1988 Boletn 164. Junio de 2013
* En el mes de junio de 1988 tampoco se public el Antonio Coca
boletn de LLOIXA, el cual reaparecera de nuevo
en julio. Publicamos a continuacin noticias relacio-
nadas con nuestro pueblo publicadas en ese mes
en la prensa de Alicante.

* Se representaba con gran xito la obra de teatro


Las Damas del Jueves, en la que actuaban, entre
otras, Mara Asquerino, Lola Cardona y Gemma
Cuervo. La representacin tuvo lugar en el patio
del Colegio Cristo de la Paz y reuni a ms de 400
personas.

* A menos de 20 das de la fiesta de Hogueras, los Sant Joan est de enhorabuena. Con la inaugura-
Bomberos se manifestaban en la Diputacin para cin el pasado 31 de mayo en la Casa del Reloj del
exigir la negociacin del convenio colectivo. Museu Fernando Soria, nuestro pueblo cuenta con su
primer museo, al que le seguirn segn palabras de
* Detenan en Sant Joan a dos individuos que pre- nuestro Alcalde, el de la Semana Santa, que se situar
tendan establecer una red de trfico de cocana en junto al nuevo retn de la Polica Local.
la Playa de San Juan.
Pero queramos recordar en estas lneas otro
* Aparecan tres calaveras en una casa abandona- museo, el etnolgico. Aquel que a punto estuvo der
da situada en la carretera de Valencia, en las cer- ser una realidad en los aos 90, y que casualidades
canas de Santa Faz. Se supona que estas podran de la vida, iba a instalarse en la Casa del Reloj. Un
provenir de alguna de las profanaciones del ce- proyecto que pese a tener ya invertidos 2 millones
menterio de Sant Joan o del igualmente profanado de pesetas de la poca, qued en nada debido al
Panten de los Guijarro de Villafranqueza. cambio de gobierno municipal.

* Se aseguraba el abastecimiento de agua para la A da de hoy, se han dado tmidos pasos para re-
provincia durante el verano, pero no se descarta- anudar el asunto del Museo Etnolgico. Reciente-
ban restricciones en el riego. mente tuvo lugar una reunin a la que fuimos invi-
tados, en la que se tomaron diferentes acuerdos
* Santa Faz celebraba sus tradicionales fiestas en relativos al museo. Por nuestra parte nos compro-
honor a San Antonio de Padua cuyo presupuesto metimos a catalogar las piezas, muchas de ellas
era de 2 millones de pesetas, subvenciones aparte. muy deterioradas debido al abandono de ms de
El escritor Francisco Aldeguer desgranaba en Infor- veinte aos. En estos momentos estamos a la espe-
macin el programa de fiestas. ra de que se centralicen en un solo lugar todas las
piezas del museo repartidas por diferentes instala-
* El Colegio Lo Ro- ciones. Disponemos de un pequeo cuarto en el
mero plantaba su Centro Cultural en el que poder centralizar, como
SANT JOAN HACE 25 AOS

hoguera con el decimos, todas las piezas, pero todava estamso a la


lema La clave espera de que se habilite, se vace y se coloquen
est en el amor. unas sencillas estanteras metlicas en las que po-
Su autor era un der colocar en condiciones todas las piezas.
alumno de 8 de
EGB llamado Fran- Nuestro compromiso con el Museo Etnolgico de
cisco Vzquez, nuestra Huerta sigue en pie. Slo pedimos a nues-
que con los aos tras autoridades que cumplan sus compromisos y
se convertira en que hagan lo posible para que el museo, por lo me-
uno de los mejo- nos, arranque.
res constructores
de Hogueras, lle- Associaci Cultural LLOIXA
gando a plantar la
- FUNDADA AL 1981. ANY XXXIII -
Hoguera Oficial de
Alicante. Por su Butllet cultural gratut de periodicitat mensual
parte, Pepe Garca Edita: A.C. LLOIXA i Ajuntament de Sant Joan
Glvez volva a Tirada: 400 exemplars
construir la Ho- Disseny i maquetaci: Alfredo Campello
guera Maisonnave Logotip, bloc i capalera: Rubn Bodewig

Envians les teues col.laboracions incloent les teues dades a aclloixa@hotmail.com


2 Envanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com
Ceratonia Siliqua. Els nostres garrofers
Vicent Acame i Poveda

A les terres mediterrnies creix un arbre de La seua copa s molt densa, globosa, bombada
gran altura i tronc gros anomenat garrofer, consi- i amb forma de cpula dabundant fullatge que
derat per molts com un monument natural digne garanteix una molt bona ombra. El tronc est
de respecte i admiraci, que s capa de resistir molt ramificat, del tronc principal surten branques
els pitjors temporals de lhivern mediterrani i les principals i secundries, donant-li una molt exten-
sequeres estiuenques o de qualsevol altra esta- sa ramificaci que es repeteix, i es torna repe-
ci, sent el garrofer tot un exemple dadaptaci tir moltes vegades, al llarg i ample de larbre, i
a lentorn mediambiental fruit de la continua que recorda les teories de lestructura fractal de
evoluci a la natura. lUnivers. Un fractal s un objecte geomtric que
t una estructura fragmentada o irregular, que
es repeteix en diferents escales. El terme fractal
deriva del llat fractus, que significa fracturat o
fraccionat. El terme fractal va ser proposat pel
matemtic Mandelbrot Benoit als anys 70 del se-
gle passat.

Les fulles del garrofer son de color verd fosc a


lanvers i de color verd pl.lid al revs, una capa
de cera cobreix les fulles per a evitar levaporaci
de la saba amb les fortes temperatures de lestiu.
Les fulles seques que cauen a terra formen una
catifa que es converteix en fem, ric en nutrients,
que reten lhumitat de la pluja i de la rosada noc-
turna. Les fulles seques tamb son un bon aliment
per al bestiar, especialment a lestiu quan no hi
Creixen els garrofers al costat de squies i ha herba ni pastures als nostres camps. Els pas-
braals, en mig del camp a llometes i fins i tot tors tallen branquetes verdes laterals per a que
molt prop de la mar. El seu nom cientfic s Cera- mengen les cabres i les ovelles. Per de vega-
tonia Siliqua pertany a la famlia de les llegumi- des en ple estiu cau de sobte, i sense avs previ,
noses. s un arbre de la regi mediterrnia, en- una branca gran i llarga plena de fulles verdes,
cara que hi ha teories que li atribueixen un origen que constitueix un regal de la natura per al ra-
subtropical, el fruit del garrofer s la garrofa. Les mat. Diuen els homes de camp que les branques
Sagrades Escriptures anomenen les garrofes a la cauen, perqu el garrofer es dorm i beca quan la
lectura del Sant Evangeli segons Sant Lluc, (ca- calor estreny els dies de calma, sense cap brisa
ptol 15, versicles 11 a 32), a la narraci conegu- de vent. El pes de les garrofes verdes tamb in-
da com El fill prdig, segons la qual el fill ms flueix en el trencament de les branques. Els dies
petit duna famlia li va demanar a son pare que de vent el garrofer est despert, i fent resistncia
li lliurs la part de lherncia que li pertocava, als vents per a evitar que es trenquen les seues
per anar-sen a viure la seua vida pel mn. I va branques. El garrofer trau noves branques quan
succeir que, desprs de viure una vida de luxe, es poda. Les branques seques de garrofer sn
vicis i desenfrenament, es va quedar sense patri- un bon combustible per a fer paelles, gaspatxos i
moni. A la regi on vivia va arribar un temps de rostir carn i embotits amb bones brases.
fam i patiment molt greu, enmig de la desespera-
COLABORACIONES
ci va trobar faena cuidant porcs, i de la fam que El garrofer floreix des de setembre fins a no-
tenia li agarraven ganes de menjar-se les garrofes vembre, coincidint amb el final de lestiu i co-
amb les que salimentaven els porcs. Aleshores menament de la tardor. Tenim garrofers mascles,
es va penedir de tot el que havia fet, i va decidir anomenats jueus, que produeixen flors mascu-
tornar amb el seu pare per a demanar-li perd, lines amb cinc estams per flor, les quals estan
per a que laccepts com a un dels seus treballa- agrupades en inflorescncies de entre 25 a 45 flors
dors. El seu pare el va perdonar i va fer una gran per grup; tamb hi ha arbres femelles amb flors
festa pel seu fill que havia tornat sa i estalvi. Molts femenines, i arbres hermafrodites. Per la ma de
diuen que aquesta parbola hauria de nomenar-se lhome ha fet fins i tot que a un mateix arbre pu-
El Pare Misericordis. gen combinar-se les tres dimensions sexuals com-
binades: mascle femella - hermafrodita, em-
Des de temps molts remots el garrofer viu a peltant branquetes de cada una de les varietats al
les nostres terres. s un arbre que pot arribar a mateix arbre. Un garrofer mascle noms produeix
aconseguir una altura de 8 a 10 metres amb el flors mascles i no produeix fruit, ocupa molt lloc i
seu tronc nus, retorut, obert, gros, descora espai i aleshores pot considerar-se poc renta-
llisa, grisa, lleugerament creuada per esquerdes. ble. Els arbres de flor femella, sn productius

blog: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 164. Junio de 2013 3


si les seues flors es pol.linitzen. Presenten mollar, i molt nutritiva especialment per al bes-
flors amb ovari allargat, verds agrupats en tiar, ovelles, cabres, conills i cavalls. La polpa pot
inflorescncies o grups de fins a 15 flors, les flors tindre aplicacions en lelaboraci de pinsos per a
femelles no tenen estams. Les flors hermafrodites bestiar, i per a el.laboraci de farines de garro-
tenen ovari i estams, i presenta una inflorescncia fa, que en temps de necessitat i escassetat eren
o agrupaci de entre 19 a 21 flors cada conjunt. molt apreciades per a fer una mena de coca de
Em digu el nostre Cronista Isidro Buades, que al pa. El garrof s la llavor de la garrofa, s una lla-
segle passat va haver un viver de garrofers her- vor plana, marr i brillant, del garrof se trau una
mafrodites a la finca el de Xirola, a la Condomi- substancia gomosa i espessant molt apreciada a
na (prop del cam de la Creu de Pedra, i del de lindustria. A la antiguitat el garrof era utilitzat
Xoli). A aquesta finca vivia el Senyor Rafael, i te- com a mesura i unitat de pes de pedres i metalls
nia plantats garrofers hermafrodites que donaven preciosos, anomenada quirat (nom rab de la
una gran producci de garrofes. Els vens de tota llavor: quirt). Aquesta denominaci quirat o
lHorta dAlacant estaven admirats de aques- quilat ha arribat fins als nostres dies, i amb ella
tos garrofers i de la seua producci. Del viver del es defineix el grau de qualitat o puresa de les pe-
Senyor Rafel el de Xirola, van sortir nombrosos dres i metalls preciosos.
garrofers hermafrodites cap a altres finques de
la Condomina, Sant Joan, Santa Fa, Benimagrell
i de la provncia, molts dells avui continuem
en peu, donant testimoni dun temps a lHorta
dAlacant.

Un garrofer s el centre de vida de molts ani-


malets, als forats que formen els nusos de les
branques crien molts pardalets, entre les seues
grosses arrels crien tamb conills i llebres, i quan
abunda lhumitat naixen als seus peus bolets i
Un dels garrofers centenaris amb part del tronc soterrat de la
urbanitzaci Villaterra de Sant Joan (Foto: Alfredo Campello)
els fongs del garrofer. Els troncs de garrofers cen-
tenaris, tenen tendncia a obrir-se i eixamplar-
Els homes de lHorta dAlacant tenien per cos- se, deixant veure linterior del garrofer, replet del
tum inter canviar-se les llavors de qualsevol cul- corc o escorfa de garrofer molt desfeta i tritura-
tiu: tomaqueres, faves, forment, crelles, cebes, da, que serveix com a fem i com a combustible.
mel dAlger, blat.., i les dels arbres. Especialment Linterior de molts garrofers ha segut objecte de
es donaven entre ells les millors llavors. Volien llegendes de fantasmes amagats o pors, com el
COLABORACIONES

que els seus vens tingueren bones plantacions. del Garrofer de la Por a la carretera de Busot, o el
El seu pensament era: si el meu ve t llavors Garrofer del Crim, que pareix que estava al final
de bona qualitat, el pol.len de les seues plantes i del carrer de la Mar.
el de les meues es pol.linitzaran recprocament, i
el resultat ser una collita de fruits de molt bona La partida rural de la Condomina, molt vincula-
qualitat per encreuament, per si les sues plantes da amb San Joan dAlacant, ha esta sempre molt
sn de mala qualitat el seu pol.len pot fecundar visitada per pintors coneguts i reconeguts com
les meues i perjudicar la meua collita. els grans pintors Emilio Varela i Fernando Soria.
Diuen els antics vens de la Condomina, que els
El pol.len de la flor mascle arriba a la flor fe- garrofers de la Condomina eren com mquines
mella mitjanant els insectes com les laborioses expenedores de pinzells, per que dins de molts
abelles, o amb el mateix vent portant el pol.len garrofers es trobaven pinzells sense saber com
en suspensi. El fruit del garrofer s una llegum havien arribat hi. Molts van pensar que els ga-
de color negre anomenada garrofa, que t una rrofers fabricaven els pinzells de forma miste-
mesura dentre 6 a 8 cm de llarg, i una amplria riosa, amb la seua fusta per a inspirar a futures
dentre 2 a 3 cm. La polpa de la garrofa madu- pintores i pintors, per a que pintaren els seus
ra s dola, especialment les garrofes de garrofer somnis, barrejats amb paisatges de camp de

On puc aconseguir el Butllet LLOIXA? Entra a www.aclloixa.blogspot.com


4 Dnde puedo conseguir el Boletn LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com
la Condomina. Al nostre poble podem veure Agrament
garrofers a la finca Pedro Jos (Rambla de la
Llibertat) amb oliveres centenries, i als camps Des daquestes lnies vull donar-li les grcies
que ens envolten, principalment a Fabraquer i a al nostre Cronista Oficial NIsidro Buades Ripoll,
Benimagrell. Alfredo Campello Quereda i Francisco Ramn
Martnez per la seua atenci, suport i informaci
La Natura ens ofereix contnuament la seua transmesa per a poder realitzar el present escrit,
millor cara en forma darbre, un arbre que no- aix com els anteriors. Vull agrair tamb el suport
saltres anomenen garrofer, que des de temps de la Regidoria de Cultura de lExcm. Ajuntament
molts remots segons les Sagrades Escriptures, de Sant Joan dAlacant, i dels lectors del Butllet
ens abasteix del seu fruit encara que siguin els Lloixa. Fins promte.
pitjors temps de escassetat o sequera. Un arbre
molt evolucionat que sembla ser tamb la cara
monumental i lliure de la Natura, oferint tamb la
seua llenya i fusta, a ms de la millor i ms fresca
ombra a lestiu amb catifa de fulletes, i saviesa
de tronc vell que obri i dona el seu cor per a que
puguen sentir, que ens mostra el bon cam que
hem de seguir, que conta els seus somnis per a
que puguen viure, que ens deixa veure el seu
interior, per a ser canviats per amor. Sentiments
dun arbre providencial, que sempre ha demos-
trat ser un molt bon aliat del habitants de lHorta
dAlacant.

Foguera popular LLOIXA


Nuevo Altar del Cristo Crem 23 de juny a les 12 de la nit
Como todos los aos, la Hoguera Popular de
LLOIXA volver a montarse de cara a nuestras
fiestas patronales. Un acto que como afirmaron la
Presidenta de la Hoguera Plaza Maisonnave Nines
Caro y la Concejala de Fiestas Carolina Sala, es
un acto que da singularidad a nuestras fiestas.

Este ao la hoguera de trastos se instalara la


lado del que vena siendo el solar habitual en el
Rac de Giner. Debido a la construccin de las
pistas de petanca y a la instalacin de la maqui-
naria y el material de obra de la reforma de la ca-
lle Mayor, el solar ha quedado reducido a menos
de la mitad, por lo que la crem de la hoguera
de trastos tendr lugar en el solar de la calle del
Doctor San Miguel, junto al Centro de Mayores
El pasado 14 de marzo, a las ocho de la tar- Salvador Goslbez Alberola.
de, en nuestra Parroquia de San Juan Bautista
de Sant Joan dAlacant, se inaugur el Altar de Animamos a santjoaners y santjoaneres a que
la Capilla del Cristo de la Paz. Dicho altar, com- lleven all sus trastos y que en la noche del 23
ACTUALIDAD

puesto por cuatro columnas de escayola fundida de junio acudan con nosotros al Soparet previo
y un tablero de madera maciza y pulimentada, que dar inicio a las 22 horas, y a la crem de
fue donado por dos devotos del Santsimo Cristo. la Hoguera Popular LLOIXA que tendr lugar a la
medianoche. Media hora antes se proceder a la
La mano de obra de la pintura, decoracn, aplica- crem de la Hoguera del Centro de Mayores.
cin del pan de oro y el barnizado del mismo, lo don
Vicente Planelles Sala, que en su da fue el maestro
pintor de la restauracin de la Capilla del Cristo. El
valor de los materiales de pintura, pan de oro y bar-
nices corrieron a cargo de la Cofrada del Cristo.

El acto de inauguracin fue oficiado por el P-


rroco de nuestra Parroquia, don Antonio Martnez.

Pueden ver las fotos del altar en la ltima pgina

correu: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 164. Juny de 2013 5


Especial

1972. Turismo y progreso

Belleza 72:
Maximina Parra Hilario

Damas 72:
M Carmen Sellers
Fulgencio
-
Rosa M Alarcn
Bald Diario Informacin
20 de abril de 1972
Especial

1973. Inventos

Belleza 73:
Reme Pastor Sogorb

Damas 73:
Natividad Navarro
Martnez
-
M Jess Muoz
Romn
Especial

Belleza 74:
Elisa Gomis Mic

Damas 74:
Manoli Robles
-
M Jos Coronado
Casarrubio

1974. Haciendo el payaso

Belleza 75:
Ana Mara
Navarro Gomis

Damas 75:
M Pilar
Soler del Amo
- .
M Isabel Bas Araes 1975. 1Como esta el Mundo!
Especial

Belleza 76:
Mara Esperanza
Navarro Alonso
Damas 76:
M Antonia
Torregrosa Vidal
-
M del Pilar
Rodrguez Urrea

1976. Cosas de la vida

Presidente 1972-1976: Diario Informacin


Pedro Gras Navarro 10 de junio de 1976
Inauguracin del Museu Fernando Soria
Francisco J. Ramn Martnez
El pasado da 31 de mayo, pudimos asistir a la As, como ya hemos apuntado anteriormente,
inauguracin del primer museo de nuestra villa. el da 31, con la asistencia en la presentacin de
Se trata de la pinacoteca del gran autor Fernando D Marta Alonso, Directora General de Patrimonio
Soria. Para tal acontecimiento, se ha rehabilitado y Cultura; el alcalde en funciones, D. Vctor Garca
la llamada Casa del Reloj, una antigua casona de y el Presidente de la Fundacin Fernando Soria, D.
verano de principios del siglo XX, y que adems J. Antonio Llor, as como numerosos artista resi-
de cumplir perfectamente con su actual cometido, dentes en nuestra villa y la Asociacin de Artistas
dicho edificio, se halla justo al lado de donde se Alicantinos se procedi a inaugurar esta pinacote-
encontraba la casa de este autor, finca hoy susti- ca para el disfrute de todos los santjoaners y de
tuida por una urbanizacin que lleva su nombre. cualquiera que nos visite.

A modo de pequeas notas biogrficas, diremos Desde nuestras pginas, les invitamos a que se
que el gran pintor alicantino, haba vivido en Pa- acerquen a la Casa del Reloj o Museo Fernando
rs, donde conoci a Dal y Picasso y de quienes Soria. Les podemos asegurar que pasarn un gran
deca que haba muchos pintores muy buenos, rato deleitndose e impregnndose de la cultura
pero la luz de estos dos, no dejaba ver a la del del pueblo que tan bien supo plasmar este autor
resto. Su obra, llena de unos colores que atraen alicantino y de igual manera, adentrarse en los
irremediablemente al espectador, se tornaron en sentimientos que embargan al pintor en cada mo-
claroscuros y grises tras la tragedia de la tempra- mento de su obra.
na muerte de su hija Beatriz. Segn nos comen-
taban quienes le conocieron, ya no fue el mismo,
e incluso hubo una poca en la que se senta in-
capaz de pintar, sin embargo, poco a poco, volvi
a pintar y desde luego, nunca perdi la especta-
cularidad de sus formas. Con ms colorido; con
grises; ms alegres; ms tristes, pero hay algo
que nunca dej: la personalidad que le confera a
los lienzos Fernando Soria. LLOIXA, le concedi en
1985 el Premio Cultura 84 por toda su labor pict-
rica y cultural llevada a cabo en nuestro Sant Joan

Arriba: Fernando Soria junto a Isidro Buades en 1985


tras ser premiados por la Asociacin Cultural LLOIXA. A la
izquierda Mercedes Prez Ruzafa entrega a Soria el galardn
ACTUALIDAD

HORARIO DEL MUSEU FERNANDO SORIA

DE MARTES A SBADO:
De 10:30 A 14:00 y de 16:30 A 20:00
DOMINGOS Y FESTIVOS:
DE 10:00 a 14:00

Para recibir LLOIXA en PDF en tu mail enva SUSCRIPCIN a nuestro correo


10 Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia SUSCRIPCI al nostre correu
Nuevo altar en la
capilla del Cristo
Como os decamos en el
artculo de la pgina 5, el
nuevo altar del Santsimo
Cristo de la Paz ha sido re-
alziado por Vicente Plane-
lles Colo. Ilustramos esta
pgina final con algunas
instantneas del proceso
creativo del altar as como
del resultado final

Izquierda: Vicente en su
taller en plena faena.
Arriba y abajo: Altar del
Cristo de la Paz. Resultado
final. General y detalle de
las columnas corintias
- PROGRAMACI CULTURAL JUNY -
DIA 18

19:30.- Filmoteca 2013, Grans Curtmetratges del Festival de Cine de Sant


Joan. Auditori de la Casa de Cultura.

DIA 21

20:00.- Els alumnes del taller dArts Escniques de la casa de cultura ens
oferixen lobra Finca de los cerezos, dirigits per No Vicente. Auditori de la
Casa de Cultura.

DIA 22

20:00.- Festival fi de curs del ballet Narac. Auditori de la Casa de Cultura.

DES 25 AL 29

18:00.- Audicions de la S.M. La Paz. Centre Municipal de Majors Salvador


Goslbez Alberola (Carrer del Doctor San Miguel Tarazona)

EXPOSICI: 11 Formas de Expresin Plstica del col.lectiu Blau Art. Sala


Pablo Lau (Casa de Cultura). Fins a l1 de juliol

También podría gustarte