Está en la página 1de 12

Lloixa

NM
174
JUN
14

1
ANY

8
XXXIV BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9

Hoguera General Mola-Sur 1978 (?)


Plantada en la actual Plaza de la Constitucin
Foto cedida por Javier Sellers
LLOIXA hace 25 aos EDITORIAL
Boletn 73. Mayo-junio de 1989 Boletn 174. Junio de 2014
* Daba comienzo la Sema-
na Cultural de San Juan en
Alicante en el Ateneo de Ali-
cante. Exposiciones, concier-
tos, gastronoma y poesa
eran algunos de los actos
programados del 27 de mayo
al 3 de junio.

* El 22 de mayo daban co-


mienzo las obras de reurba-
nizacin de la Maigmona,
Los vecinos teman por el
gran pltano del inicio de la
calle, rbol que por suerte
se conserva a da de hoy en perfecto estado.
El mes de junio es un mes especial para Lloixa,
* Miguel Martnez-Mena hablaba del papel que des- puesto que cumplimos aos. En ste de 2014 lle-
empe el ingeniero militar Jos Seva Ivorra en el gamos a los treina y tres veranos, puesto que fue
trazado de la Rambla y en la plantacin de lso pri- en junio de 1981 cuando salimos a la calle por vez
meros rboles. primera. Pero adems, en este junio de 2014 esta
asociacin celebra otro cumpleaos. En este caso
* Se continuaban narrando los actos del V Centena- el 25 aniversario de la Hoguera Popular de Lloixa.
rio de la Santa Faz y su visita a Sant Joan.
En el boletn 73, tal y como ven en la columna
de la izquierda, Isidro Buades propuso a Lloixa la
idea decrear una hoguera tradicional de trastos
para ser quemada en la Noche de San Juan, la del
23 de junio, recuperando as una antigua tradicin
que hoy se encuentra totalmente afianzada.

El primer lugar escogido para plantar la ho-


guera fue el solar de la actual plaza de Josep Ca-
rreras, aos despus nos trasladaramos al solar
de la Moleta, hoy ocupado por un aparcamiento, y
desde hace unos aos nos reunimos en el Rincn
de Giner, enfrente (o al lado) del nuevo Centro de
Mayores Salvador Goslbez Alberola

Con la participacin de la Hoguera Plaza de Mai-


* Isidro Buades narraba la tradicin de encender fo- sonnave y la inclusin de esta crem en el progra-
gatas y quemar trastos en la noche de Sant Joan y ma de fiestas patronales a principio de los 90 , la
lanzaba la idea de crear una hoguera de trastos para hoguera de Lloixa fue afianzndose y convirtin-
LLOIXA HACE 25 AOS

la noche del 23 de junio. Naca as la Foguera Popu- dose en un referente en la comarca. Estamos se-
lar Lloixa que sigue fiel a su cita cada ao en la guros que la propia hoguera sobrevivir a la aso-
Noche de San Juan. ciacin.

* Isidto tambin nos traa la entrevista al deportista Por ltimo, desde este boletn fogueril os invi-
Fernando Escoda Surez, el cuento La Cencerra, tamos como todos los aos a llevar vuestros tras-
los rboles de la Huerta y sus Cosas de Batiste tos y enseres al solar frente al Centro de Mayores
y a participar en el Soparet y en la Crem de Lloixa
* Sant Joan celebraba el 6 de mayo el Da de Europa
con poca asistencia de pblico al concierto de la
Banda de Msica. Se interpret el Himno de la Ale- Associaci Cultural LLOIXA
gra de Beethoven. - FUNDADA AL 1981. ANY XXXIII -
Butllet cultural gratut de periodicitat mensual
* Ramn Llorens nos traa la narracin de la salida Edita: A.C. LLOIXA i Ajuntament de Sant Joan
de Lloixa a lAlcudia de Elche. Tirada: 400 exemplars
Disseny i maquetaci: Alfredo Campello
* Se publicaba la tercera parte de Los Molinos del Logotip, bloc i capalera: Rubn Bodewig
Ro Monnegre.

Envians les teues col.laboracions incloent les teues dades a aclloixa@hotmail.com


2 Envanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com
Els nostres magraners i Santa Maria Assumpta al Cel
Vicent Acame i Poveda

Dedique aquest escrit al senyor En Juan Blanes sequeres buscant humitat a les profunditats del
Snchez, gran col.laborador de la Parrquia de sl, i creant reserves al seu interior per a quan
Sant Joan fins la seua mort. Ell va ser el primer arriben les sequeres extremes. Diuen els homes
que me va comentar, que lactual imatge de Ntra. de camp, que el granat, aix com els dems ar-
Sra. De lAssumpci, va ser donada al nostre po- bres i plantes, tenen el cervell als arrels, per a
ble fa ara 70 anys, pel Retor En Francisco de Paula buscar la humitat i els nutrients necessries per a
Seva Gadea. alimentar-se i mantenir-se vius.

Punica Granatum - Els Nostres Magraners El magraner a les Sagrades Escriptures

Quan sacosta la Primavera, hi ha un arbre El cultiu del magraner i el seu fruit es coneixen
que s el primer que desperta desprs del temps des de lantiguitat, s un arbre anomenat a les Sa-
dhivern, el seu nom s magraner o granat (Puni- grades Escriptures, al igual que la vinya, la figue-
ca Granatum). Va ser al mes de novembre, passat ra, lolivera i la palmera, considerant-ho un arbre
Tots Sants, quan va comenar la seua dormici, bblic. Al llibre de l xode (28, 33-34) podem lle-
deixant caure suaument les seues fulletes cadu- gir com la mangrana era utilitzada a les vestidu-
ques i seques, que havien passat del verd obscur i res sacerdotals, com adorn de la part inferior de
intens al groc pl.lid. Aquestes fulles groguenques les capes, casulles i mantells dels sacerdots junt
i seques van anar caient poquet a poquet als a campanetes dor. Al llibre dels Nmeros (23, 13)
peus del tronc, fent una catifa lleugera que, sen- durant lexploraci de la Terra Promesa, els ho-
se conixer la corrupci, va anar desintegrant-se mes que Moiss va enviar a reconixer la terra de
creant un humus nutritiu, que dona ra i sentit a Cana, van tornar amb un sarment, ram, figues i
la paraula humilitat, derivada de humus. Amb hu- mangranes.
militat i senzillesa passar a ser saba interior as-
cendent, per a alimentar noves fulles, branques i El Segon llibre de les Crniques (3,16 i 4,13)
fruits del magraner anomenats magranes. nomena les mangranes com element ornamental
de la construcci del Temple de Salom. Tamb
les mangranes formaven part de lornament del
Palau del Rei Salom, segons diu el Primer llibre
dels Reis (7: 18, 20 i 42). Sabem que les man-
granes ornamentals del Temple de Salom eren
de bronze, grcies a la narraci del Llibre de Je-
remies 52,22, que narra la destrucci d aquest
Temple pels Babilnics. La Corona del rei Salom,
es va dissenyar sobre la base de la corona de la
magrana

El Llibre del Cantar dels Cantessis (4,3) po-


dem veure la descripci que fa lesps de la seua
dona: ...com a cinta escarlata els teus llavis, la
teva boca encantadora, les teves galtes, meitats
de magrana, a travs del teu vel. Es diu que
Al mes de mar, prop de la celebraci de Sant una mangrana cont 613 llavors, que correspon
COLABORACIONES
Josep, castssim esps de Santa Maria, arriben les amb els 613 mitzvot o manaments de la Tor. Es
primeres orenetes, i els magraners comencen a considera tamb, que la mangrana va ser el fruit
treure les primeres fulles, omplint de vida i color, prohibit del Jard de l Edn.
les seues branques nues. El primer color que en-
volta al magraner s el vermell intens obscur, i Descripci de larbre, del fruit i de lentorn
conforme van creixent les noves fulles es tornaran
de color verd clar al principi, i obscur desprs. Se La presncia del magraner a les nostres terres
considera que el magraner s originari de lOrient data possiblement del perode rab, per pot ser
Proper i Mitj, sia Menor o pennsula dAnatlia anterior, remuntant-nos als fenicis. El magra-
(actual Turquia), terres del Turkmenistan i regions ner t una fusta dura, amb corfa gris clara que
trascaucsiques. El magraner pot adaptar-se per- sesquerda o clevilla suament, les branques joves
fectament a zones semi rides i fins i tot rides, sn frondoses i tenen punxes. Les fulles sn xico-
on les pluges sn escasses. Les seues arrels su- tetes i allargades. Les flors sn hermafrodites, i
perficials li permeten captar la humitat superficial es presenten solitries a les branques, o formant
de la rosada nocturna i pluges lleugeres. Els seus agrupacions de fins a cinc floretes juntes. Les
arrels profunds li permeten sobreviure durant les floretes sn de color encarnat intens, tenen

blog: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 174. Junio de 2014 3


forma de campana, amb cinc o set ptals, nom- xuplant-ho amb les seues arrels, llevant-li fora
brosos estams, i vuit dents triangulars que coro- al magraner. s convenient llevar tots els xupla-
nen la flor junt amb els ptals. La flor, desprs de dors dels peus del magraner, tallant-los amb tiso-
la pol.linitzaci, es transforma en fruit. El magra- res o amb aixada (amb molta cura de no colpejar
ner floreix des dabril fins a juliol, per si larbre t les arrels ni el tronc principal). Els xupladors amb
fora i est molt sa, ho demostra traient flors als arrels es poden plantar com a nou arbrets, per
mesos dagost i primera meitat de setembre. shauran dempeltar amb branques de magraner
dol, ja que el fruit dels xupladors s completa-
ment amarg. Em digu el nostre Cronista Isidro
Buades aquesta dita popular del magraner amarg:
Magraner carregat i a la vora del cam, agre o
amarg. Amb aquestes branques bordes, es poden
fer garbons de llenya per a cremar a forns moruns,
i per a fer la foguera de la Nit de Sant Joan.

El fruit s una baia globosa, amb cscara co-


ricia, de color encarnat o groc verds, que pot
arribar a tindre una amplria prxima als nou cen-
tmetres. A linterior tenim les llavors angulars i
dures de color groc pl.lid, recobertes amb una
polpa de color roig intens transparent, molt suco-
sa i de sabor agredol. s tpic menjar els grans
de magrana, desgranats a un plat, barrejats amb El magraner t fama de transfigurar el seu en-
vi i sucre. La polpa tamb pot ser de color rosat, torn, la terra transfigurada trau i mostra el millor
negre o blanc groguenc. Entre altres, tenim les della mateixa. La terra on es planten magraners
varietats mollar d Elx, les pinyonenques, les pa- es torna ms porosa, terrosa i tendra, com si fora
nesques (sense pinyol, molt dola i de gra tirant torr dametla, i ms permeable, per a captar ms
a blanc) i la negra o molt obscura (molt dola i humitat ambiental. Al voltant del magraner, so-
amb pinyol gros). Quan el fruit est madur, pot terrats, es crien els cuquets de papallones, que
clevillar-se pels costats, deixant veure els grans desprs de la fase obscura o de foscor, sortiran
interiors, aix ho aprofiten molt b els ocells, que del soterrament convertits en ssers alats, per a
en adonar-se es menjaran les llavors, gaudint de donar bellesa i lluentor als camps volant de flor en
tant ric aliment. Posteriorment, els ocells disper- flor. Tamb sortiran de la fase de foscor les xitxa-
saran amb els seus excrements les llavors del ma- rres, que aprofiten els troncs i branques del ma-
graner, afavorint el naixement de nous magraners graner per a entonar-se canta que te canta, so-
a llocs molt llunyans. bre tot quan la calor estiuenca crema, mentre les
formigues sense parar, treballen i treballen arre-
plegant gra per als temps de fam, recordant-nos
COLABORACIONES

el conte de la Xitxarra i la formiga amb la lli


moral inclosa. Els ocells aprofitaran molt b els
menjars en forma de cuquets i mosquits del vol-
tant del magraner, fins i tot aprofitaran les bran-
ques punxants per a fer, entre elles, els seus nius
i criar els seus pollets. Amb les punxes, els po-
llets estaran ben protegits del gats famolencs i de
les serps. El magraner tamb protegir als pollets
del sol, amb les seues branques i fulles, creant
una capa protectora i refrescant. En agraments
els ocells portaran aigua, glopet a glopet, als peus
del magraner per alleujar-li la calor i la set. Com
si foren ngels del Cel, ens contaven els nostres
iaios de xicotets, les papallones, els teuladins, les
Als peus del magraner surten branquetes ano- orenetes, les merles i altres ocells faran vols per a
menades bordes o xupladors. Estes branques sn crear corrents de vents ascendents, que por-
perjudicials per a larbre doncs li furten aliment, taran nvols de pluja; i si fora precs faran el

On puc aconseguir el Butllet LLOIXA? Entra a www.aclloixa.blogspot.com


4 Dnde puedo conseguir el Boletn LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com
contrari, espantaran i allunyaran els nvols
de pedra i llamps que podrien destrossar les
branques, les fulles i els fruits del magraner.

La Magrana i la Salut

La magrana sutilitza en el tractament de mol-


tes varietats de malalties i patologies, en molts
tipus de medicines de lndia, que consideren la
magrana com un frmac molt adequat per al trac-
tament de la diarrea, dlceres, parsits, depu-
raci de lorganisme, i com un bon remei en el
tractament de la diabetis. La magrana ha des-
pertat un gran inters en aquest darrers anys al
mn occidental, en el tractament i prevenci de
malalties cancergenes, inflamatries, bucals i de dun nvol amb forma de Magrana per a anunciar
la pell; de la diarrea, disfuncions de la potncia a Santa Maria Mare de Du, la seua mort, i li en-
sexual i Alzhimer. trega una palma daurada. La ciutat dElx celebra
la Festa o el Misteri en el mes dagost, el dia 14
La magrana s la fruita que ms antioxidants sescenifica la Vespra, i el dia 15 la Festa. Amb
cont, superant als ctrics, nabius, te verd i vi tint. aquestos actes es representa la mort, assumpci
Els antioxidants sn necessaris, i ajuden al siste- i coronaci de Maria Santssima com a Reina de
ma antioxidant de lorganisme hum, animal i ve- Cel i Terra.
getal. Un excs de substncies oxidants al nostre
organisme, o una fallada de la nostra defensa an- Santa Maria de la Assumpci a Sant Joan
tioxidant, pot portar-nos com a conseqncia, el
desenvolupament de mltiples processos patol- LEsglsia i el poble de Sant Joan dAlacant te-
gics, de carcter degeneratiu. El ritme de vida ac- nim un nexe duni molt important amb la festa
tual, afavoreix que cada vegada hi haja ms atacs dElx, ja que tenim una imatge de Santa Maria
oxidatius procedents de lentorn: contaminaci, de la Assumpci, molt semblant a la imatge que
tabac, radiacions, conservants de lalimentaci. presideix la Baslica de Santa Maria dElx i la Festa
La magrana de temporada, i els seus derivats sn del Misteri. Aquesta imatge, que es veu a la foto,
comercialitzats per nombroses firmes de la pro- se la va regalar al poble de Sant Joan un dels
vncia d Alacant, que ofereixen els seus produc- seus fills ms il.lustres, En Francisco de Paula
tes: Suc, nctar, cpsules domega 5, melmela- Seva Gadea, Retor propi de la Parrquia del Sal-
des, cosmtics i cremes per a la pell. vador dElx, crrec que va obtindre per oposici.

La provncia dAlacant concentra el 90% de la


producci de magrana a Espanya (segons dades
del Ministeri dAgricultura MMARM 2010). El Prin-
cipal productor de la provncia s el camp dElx,
seguit dAlbatera, Oriola i Crevillent. Ac a Sant
Joan tamb tenim finques plantades de Magraner
prop del cam del de Marco. Espanya s la prime-
ra productora europea de Magrana. Lndia s la
primera productora mundial. COLABORACIONES
La magrana en actes litrgics

La magrana sutilitza a la process del Corpus


Christi de moltes ciutats, com per exemple la
nostra ciutat vena dAlacant, en la process que
Als llibres Santjoaners en el record, Hijos ilus-
surt de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari.
tres de San Juan (1997) de Federico Sala Seva,
Una colla de ballarins dansen al voltant dun es-
i Callejero Biogrfico de Sant Joan dAlacant
tendard coronat amb una magrana de cart pe-
(2008) dAlfredo Campello Quereda, podem llegir
dra gegant. De lestendard pengen vuit llaos o
una part molt important i destacada de la bio-
cordes de colors. Els ballarins, corda en m, van
grafia del Retor Francisco de Paula Seva Gadea
encreuant-se i desencreuant-se vora lestendard.
(1874-1956), com per exemple que va ser Doctor
Al finalitzar la msica els ballarins sagenollen, la
en Dret Cannic per la Universitat de Valncia,
magrana sobri com una flor, i apareix en mig una
Catedrtic de Sagrada Teologia i Moral, gran co-
representaci del Santssim Sagrament.
neixedor de la Llengua Llatina, i Vicerector del
Seminari de Sant Miquel
Al Misteri dElx, un ngel baixa des del Cel dins
dOriola. Va col.laborar CONTINUA EN PAG.10

correu: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 174. Juny de 2014 5


Especial

Comisin del ao 1984

1984. La alegra es vida

Constructor:
Pedro Soriano

Belleza 84:
M del Carmen
Martnez
Damas 84:
M Dolores Llopis
-
Cristina Sarmiento
Especial

Constructor:
Pedro Soriano
Belleza 85
Fernanda Parra
Hilario

Damas 85:
Raquel Sanjos
Lacrcel
-
M Dolores Moreno
Martnez

1985. El Arte

Belleza 86:
Ana Mara
Caizares Avia

Damas 86:
Matilde Mas Verd
-
ngeles Lpez Milln 1986. El fuego purificador
Constructor: Pedro Soriano
Especial

1989. Problemas de nuestro barrio


Constructor: Francisco Vzquez

Belleza 90 y
1 Bellea del Foc:
Esther Lloret Rivera

Damas 90:
Roco Ramn Baeza
-
Eva Mara Delgado
Cabezuelo 1990. El fin del Mundo
Constructor: Francisco Vzquez
Especial HOGUERA OFICIAL INFANTIL
PLAZA DE MAISONNAVE
(plantada en Navarregui)

1991. Musas del fuego


Constructor: Francisco Vzquez
amb el Catedrtic Manuel a la Mare de Du, tots els carrers del recorregut
VE DE LA PGINA 5 Sala Prez en la redacci sengalanaven amb cobertors al balcons i finestres,
de la Crnica de San Juan de Alicante (1924). i a les portes de les cases es col.locaven macetes
Va donar a la Parrquia de Sant Joan dAlacant les dalfbegues, que perfumaven els carrers amb el
actuals imatges de Jess Natzar i de Santa Maria seu perfum.
de lAssumpci.
Larribada de Ntra. Sra. de lAssumpci a Sant
La imatge de Nostra Senyora de lAssumpci Joan va ser providencial. Uns anys desprs, l1 de
va ser beneda pel Retor Francisco de Paula Seva novembre de 1950, el Papa Pius XII, va proclamar
Gadea la vesprada del Diumenge 13 dAgost de el Dogma de lAssumpci, a la Constituci Muni-
1944, al Monestir de la Santa Fa. Prviament ficentissimus Deus. Aquest Dogma de Fe, divina-
les monges clarisses van revestir la imatge amb ment revelat, declara i defineix que, la Inmacula-
teles de color blanc, bordades amb fil dor per da Mare de Du i sempre Verge Maria, terminat el
elles. Seguidament es va procedir al trasllat en curs de la seua vida terrenal, fou Assumpta en cos
andes, de la Imatge a la Parrquia de Sant Joan i nima a la Glria del Cel.
Baptista, sortint des del Monestir de la Vernica
a les vuit i quart. Durant el trajecte la multi- Conclusi Final
tud de fidels que acompanyava a Ntra. Sra. de
lAssumpci cantava sense interrupci Himnes i El magraner renaix i desperta cada any des-
Oracions. Van arribar a lEsglsia de Sant Joan prs de la seua dormici, per a oferir i entregar
a les nou. Ja dins del temple, el Retor del po- en abundncia els seus fruits, i participar amb la
ble, va pujar al plpit per a dir unes paraules de Natura en la renovaci de la vida dia a dia, com
benvinguda a Ntra. Senyora de lAssumpci. Tot una resurrecci continua, vertical i ascendent.
seguit es va cantar la Salve Regina, Mater Mise- LAssumpci de Santa Maria s una participaci en
ricordiae. La data de la benedicci i el trasllat, la Resurrecci del seu Fill, i una participaci de la
ho sabem grcies als escrits que va deixar en nostra resurrecci a la fi dels temps. La imatge ho-
Francisco de Paula Seva Gadea. ritzontal de Santa Maria de lAssumpci, s tamb
una imatge vertical i desperta que busca a Du
durant tota la seua vida terrenal, tenint en compte
tamb lamor a tota la humanitat, per a la nostra
salvaci, i per a que tinguem tots part i goig, en
el Gloriosssim Triomf de Crist Ressuscitat.

La Imatge de Ntra. Sra. de lAssumpci la po-


dem vore a la Capella del Roser, als peus de l Altar
de Sant Vicent Ferrer, dins duna urna de fusta i
vidre construda i donada recentment per En Ma-
COLABORACIONES

nuel Ivorra Alberola. Abans de la restauraci de la


Capella del Roser, la imatge de lAssumpci estava
als peus de lactual altar de la Santa Dona Verni-
ca. Durant molts anys, la imatge de Santa Maria
de lAssumpci eixia en process el 15 dagost,
portada en andes per dones del poble i xiques Fe de erratas
que estiuejaven a la Residncia Eduardo Alted. La
process sortia de lesglsia a les vuit i mitja del
mat i pujava pel carrer de lesglsia cap al carre- El pasado nmero del Boletn Lloixa sali a la
r o passatge Maissonave, des daquest passatge calle con algunos errores de imprenta y maqueta-
sendinsava a la Plaa de Maissonave en direcci cin, siendo el ms importante aquel que atribua
a Sant Antoni, en arribar al cant de Sant Antoni el cuento de Federo a Silvia Prez Camallonga.
girava cap a lesglsia. En arribar a lesglsia, prop Aunque quedaba claro el error al ver el ttulo El
de les nou del mat, comenava la Santa Missa. Cuento de Isidro en el lateral de la pgina el nom-
Aquesta process es va continuar fent fins la pri- bre de nuestro compaero Isidro Buades Ripoll no
mera meitat dels anys seixanta del segle passat. apareca como autor del cuento. Pedimos disculpas
Durant la process es cantaven cntics i oracions tanto a los afectados como a nuestros lectores.

Para recibir LLOIXA en PDF en tu mail enva SUSCRIPCIN a nuestro correo


10 Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia SUSCRIPCI al nostre correu
Un paseo en el tiempo por la Playa de San Juan (Parte 2)
Manuel Ferrndiz
VIENE DEL N- Vamos a describir otro de pasando por las fincas de Mosn Sez y Capucho;
MERO ANTERIOR los caminos que tambin nos otro nos conduce a la finca de El de Marco pasando
conduce a la Playa: el Camino de Perefort. Co- por la de Barcel y el que baja desde San Juan que
mienza a la salida de la calle de San Antonio desde finaliza en la playa.
San Juan, poco despus de pasar la residencia de
Ferroviarios. A continuacin, llegamos a la finca
de Villa Antonia, propiedad de los Seores Nez
de Cela. En la parte izquierda de esta finca, se
hallan unas viviendas en el lugar llamado la Plaza
de Toros, que recibe dicho nombre, porque hace
muchos aos, hubo una y desde entonces, se le
sigue llamando de esta forma.

Finca Capucho en 2002 (Foto: Alfredo Campello)

Vemos las fincas de Pepe Obrera y la de Xioro,


con sus pinos a la puerta de la almazara para la
molturacin de la aceituna. Tambin se encuentran
en un estado de abandono por no compensar los
gastos que ocasionan sus cultivos.

Villa Antonia en 2002 (Foto: Alfredo Campello) Al llegar a la partida del Desierto, llamada as
por ser una zona desrtica con pocos rboles,
Desde all, comienza nuestro camino, que si- dedicadas estas tierras a la siembra de cereales,
guiendo su curso en un breve recorrido, nos lleva- salvo alguna vivienda y un chaletito muy cerca
r a la playa cruzando por las siguientes fincas y de la playa a la misma bajada del camino, se
viviendas a ambos lados de la va. encontraba el pequeo chalet de la Eloya, con su
merendero, uno de los primeros que se constru-
La primera finca que encontramos, se llama yeron en la playa, y ya llegamos al final de este
Guimbeu, que es propiedad de Jos Quereda El camino de Perefort, que nos
Xaropero, con una pequea industria de partir deja en la misma orilla del mar. CONTINUAR
la almendra (trencaor), dando ocupacin a unas
veinte operarias. A continuacin, tenemos la finca
Palmeretes, propiedad de D Luisa Salvetti y sepa-
radas por un sendero que nos conduce a la calle
del Mar, tenemos la finca de San Eduardo, de la
COLABORACIONES
Marquesa de Cenarro. Seguimos el camino y ve-
mos la finca de El de Castells, la vivienda de David
y la casita de la ta Rigoberta. Le sigue la finca de
El Campet, con casa vivienda que lleva el nombre
de la partida, las dos bien replantadas de olivos y
almendros, como tantas las de la huerta. Hoy,
una mayora de estas huertas, estn abandona-
das. Dicen que no son rentables, dejando perder
los frutos. Solamente conservan el pequeo jardn
que tienen delante de la casa.

Y llegamos a la finca de Perafort que es la que


ha dado el nombre a este camino, quizs por ser
una de las primeras que se construy por este ca-
mino. Seguimos caminando y llegamos a los Cua-
tro Caminos, que as se les llama, porque es un
cruce que uno de ellos nos lleva a Benimagrell, Finca Palmeretes en 2011 (Foto: Alfredo Campello)

correu: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 174. Juny de 2014 11


PROGRAMACI JUNY
DIA 6
DIA 18
21:30 Hores.- Representaci
18:00 Hores.- Entrega dOrles. de lespectacle ANTOLOGA
Collegi Rajoletes. Auditori Anto- dAgustn Jimnez. Auditori An-
nio Gil tonio Gil.
20:30 Hores.- Inauguraci de DIA 7
lExposici dels alumnes del Ta-
ller de Pintura. Centre Cultural. 21:00 Hores.- Concert Benfic As-
Fins el 30 de juny. panin. Banda Infantil. Societat
Musical La Paz. Plaa dEspanya.
DIA 19

18:00 Hores.- Entrega dOrles. DIA 9


Collegi Crist de la Pau. Auditori
Antonio Gil 21:30 Hores.- Cinema dEstiu
Aviones. Plaa de lOrdana.
DIES 25 AL 30
DIA 10
18:00 Hores.- Audicions de la So-
ciedad Musical La Paz. Auditori 21:00 Hores.- Actuaci del cor
Antonio Gil. Alba Olea, de la Societat Musical
La Paz. Plaa dEspanya.
DIA 27
21:30 Hores.- Espectacle JJ Va-
20:30 Hores.- Audici de
quero y Chema Trueba directos
lOrquesta de Pulso y Pa. Centre
desde El Hormiguero 3.0 . Audi-
de Majors Salvador Goslbez Al-
tori Antonio Gil. Venda anticipa-
berola.
da 10.
PROGRAMACI JULIOL DIA 11
DIES 1 y 2
21:00 Hores.- Gala Inaugural del
Festival de Cinema amb Concert de
18:00 Hores.- Audicions de la
Cinema. Plaa de Josep Carreras
Societat Musical La Paz. Auditori
Antonio Gil
DIES 14 AL 17
DIA 3
20:00 Hores.- Festival de Cine-
ma. Projecci de curts finalistes.
21:30 Hores.- Festival de
Auditori Antonio Gil.
lAcadmia de Ball La Trena.
Plaa de Josep Carreras.
DIA 18
DIA 4
20:30 Hores.- Combo Jazz. Plaa
dEspanya.
21:00 Hores.- III Festival Fo-
lklric lEspardenya i el Canteret.
22:00 Hores.- Projecci Curts
Plaa de Josep Carreras.
dAnimaci. Plaa dEspanya.
DIA 5
DIA 19
21:00 Hores.- XXXI Festival Or-
22:00 Hores.- Gala entrega de
questres de Pols i Pa. Auditori
premis del Festival de Cinema.
Antonio Gil.
Plaa de Josep Carreras.