Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
NM
174
JUN
14
1
ANY
8
XXXIV BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9
la noche del 23 de junio. Naca as la Foguera Popu- dose en un referente en la comarca. Estamos se-
lar Lloixa que sigue fiel a su cita cada ao en la guros que la propia hoguera sobrevivir a la aso-
Noche de San Juan. ciacin.
* Isidto tambin nos traa la entrevista al deportista Por ltimo, desde este boletn fogueril os invi-
Fernando Escoda Surez, el cuento La Cencerra, tamos como todos los aos a llevar vuestros tras-
los rboles de la Huerta y sus Cosas de Batiste tos y enseres al solar frente al Centro de Mayores
y a participar en el Soparet y en la Crem de Lloixa
* Sant Joan celebraba el 6 de mayo el Da de Europa
con poca asistencia de pblico al concierto de la
Banda de Msica. Se interpret el Himno de la Ale- Associaci Cultural LLOIXA
gra de Beethoven. - FUNDADA AL 1981. ANY XXXIII -
Butllet cultural gratut de periodicitat mensual
* Ramn Llorens nos traa la narracin de la salida Edita: A.C. LLOIXA i Ajuntament de Sant Joan
de Lloixa a lAlcudia de Elche. Tirada: 400 exemplars
Disseny i maquetaci: Alfredo Campello
* Se publicaba la tercera parte de Los Molinos del Logotip, bloc i capalera: Rubn Bodewig
Ro Monnegre.
Dedique aquest escrit al senyor En Juan Blanes sequeres buscant humitat a les profunditats del
Snchez, gran col.laborador de la Parrquia de sl, i creant reserves al seu interior per a quan
Sant Joan fins la seua mort. Ell va ser el primer arriben les sequeres extremes. Diuen els homes
que me va comentar, que lactual imatge de Ntra. de camp, que el granat, aix com els dems ar-
Sra. De lAssumpci, va ser donada al nostre po- bres i plantes, tenen el cervell als arrels, per a
ble fa ara 70 anys, pel Retor En Francisco de Paula buscar la humitat i els nutrients necessries per a
Seva Gadea. alimentar-se i mantenir-se vius.
Quan sacosta la Primavera, hi ha un arbre El cultiu del magraner i el seu fruit es coneixen
que s el primer que desperta desprs del temps des de lantiguitat, s un arbre anomenat a les Sa-
dhivern, el seu nom s magraner o granat (Puni- grades Escriptures, al igual que la vinya, la figue-
ca Granatum). Va ser al mes de novembre, passat ra, lolivera i la palmera, considerant-ho un arbre
Tots Sants, quan va comenar la seua dormici, bblic. Al llibre de l xode (28, 33-34) podem lle-
deixant caure suaument les seues fulletes cadu- gir com la mangrana era utilitzada a les vestidu-
ques i seques, que havien passat del verd obscur i res sacerdotals, com adorn de la part inferior de
intens al groc pl.lid. Aquestes fulles groguenques les capes, casulles i mantells dels sacerdots junt
i seques van anar caient poquet a poquet als a campanetes dor. Al llibre dels Nmeros (23, 13)
peus del tronc, fent una catifa lleugera que, sen- durant lexploraci de la Terra Promesa, els ho-
se conixer la corrupci, va anar desintegrant-se mes que Moiss va enviar a reconixer la terra de
creant un humus nutritiu, que dona ra i sentit a Cana, van tornar amb un sarment, ram, figues i
la paraula humilitat, derivada de humus. Amb hu- mangranes.
militat i senzillesa passar a ser saba interior as-
cendent, per a alimentar noves fulles, branques i El Segon llibre de les Crniques (3,16 i 4,13)
fruits del magraner anomenats magranes. nomena les mangranes com element ornamental
de la construcci del Temple de Salom. Tamb
les mangranes formaven part de lornament del
Palau del Rei Salom, segons diu el Primer llibre
dels Reis (7: 18, 20 i 42). Sabem que les man-
granes ornamentals del Temple de Salom eren
de bronze, grcies a la narraci del Llibre de Je-
remies 52,22, que narra la destrucci d aquest
Temple pels Babilnics. La Corona del rei Salom,
es va dissenyar sobre la base de la corona de la
magrana
La Magrana i la Salut
Constructor:
Pedro Soriano
Belleza 84:
M del Carmen
Martnez
Damas 84:
M Dolores Llopis
-
Cristina Sarmiento
Especial
Constructor:
Pedro Soriano
Belleza 85
Fernanda Parra
Hilario
Damas 85:
Raquel Sanjos
Lacrcel
-
M Dolores Moreno
Martnez
1985. El Arte
Belleza 86:
Ana Mara
Caizares Avia
Damas 86:
Matilde Mas Verd
-
ngeles Lpez Milln 1986. El fuego purificador
Constructor: Pedro Soriano
Especial
Belleza 90 y
1 Bellea del Foc:
Esther Lloret Rivera
Damas 90:
Roco Ramn Baeza
-
Eva Mara Delgado
Cabezuelo 1990. El fin del Mundo
Constructor: Francisco Vzquez
Especial HOGUERA OFICIAL INFANTIL
PLAZA DE MAISONNAVE
(plantada en Navarregui)
Villa Antonia en 2002 (Foto: Alfredo Campello) Al llegar a la partida del Desierto, llamada as
por ser una zona desrtica con pocos rboles,
Desde all, comienza nuestro camino, que si- dedicadas estas tierras a la siembra de cereales,
guiendo su curso en un breve recorrido, nos lleva- salvo alguna vivienda y un chaletito muy cerca
r a la playa cruzando por las siguientes fincas y de la playa a la misma bajada del camino, se
viviendas a ambos lados de la va. encontraba el pequeo chalet de la Eloya, con su
merendero, uno de los primeros que se constru-
La primera finca que encontramos, se llama yeron en la playa, y ya llegamos al final de este
Guimbeu, que es propiedad de Jos Quereda El camino de Perefort, que nos
Xaropero, con una pequea industria de partir deja en la misma orilla del mar. CONTINUAR
la almendra (trencaor), dando ocupacin a unas
veinte operarias. A continuacin, tenemos la finca
Palmeretes, propiedad de D Luisa Salvetti y sepa-
radas por un sendero que nos conduce a la calle
del Mar, tenemos la finca de San Eduardo, de la
COLABORACIONES
Marquesa de Cenarro. Seguimos el camino y ve-
mos la finca de El de Castells, la vivienda de David
y la casita de la ta Rigoberta. Le sigue la finca de
El Campet, con casa vivienda que lleva el nombre
de la partida, las dos bien replantadas de olivos y
almendros, como tantas las de la huerta. Hoy,
una mayora de estas huertas, estn abandona-
das. Dicen que no son rentables, dejando perder
los frutos. Solamente conservan el pequeo jardn
que tienen delante de la casa.