Está en la página 1de 12
NÚM 168 NOV 13 ANY XXXIII
NÚM
168
NOV
13
ANY
XXXIII
L l o i x a BUTLLETÍ CULTURAL DE SANT JOAN 1 9 8 1
L
l o i x a
BUTLLETÍ CULTURAL DE SANT JOAN
1
9
8
1

Comercios de la Plaza Maisonnave (2005) Foto: Alfredo Campello

L l o i x a BUTLLETÍ CULTURAL DE SANT JOAN 1 9 8 1 Comercios
L l o i x a BUTLLETÍ CULTURAL DE SANT JOAN 1 9 8 1 Comercios

LLOIXA HACE 25 AÑOS

2

LLOIXA hace 25 años

Boletín 69. Noviembre de 1988

2 LLOIXA hace 25 años Boletín 69. Noviembre de 1988 * Los vecinos de las calles

* Los vecinos de las calles del Doctor Ivorra, Doctor Fle- ming y aledaños protestaban por las molestias generadas por los pubs de la zona.

* Lloixa contaba con 350 so-

cios y mandaba boletines a ciudades como Alicante, Ma- drid, Barcelona o Santander. Aún así la colaboración veci- nal y municipal era escasa.

* Se seguía a la espera de

contestación municipal a los diferentes temas planteados en boletines anterio- res. LLOIXA mandaba directamente las preguntas al Alcalde Francisco Burillo.

* Nacían los “Diumenges Lloixa”. Su misión era rea-

lizar uan salida al mes a un rincón de nuestra pro-

vincia. El domingo 2 de octubre fue el día elegido para visitar el Cabeçó d’Or.

* María José Quereda Baeza repasaba la historia de la finca Buenavista o Casa Prytz.

repasaba la historia de la finca Buenavista o Casa Prytz. * Se relizaban dos recitales de

* Se relizaban dos recitales de poesía en el Aula de

Cultura de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante y en el Colegio Cristo de la Paz con patrocinio de la CAM. Intervenían Nina Ariso, Silvia Pérez Cama- llonga, Xavier Sala, Isidro Buades, José García Ruiz, José León y Ramón Seva Montiel con acom- pañamiento musical de Beatriz Bernabeu y José Francisco Fitor.

* Agustín Pantoja nos hablaba del escudo municipal de

Sant Joan d’Alacant y localidades de los alrededores.

* Isidro Buades entrevistaba a Isidro Espinós Moñi-

nos “Isidro el de Espinós”, nos traía el cuento “Men- jars amb els pobre”, Les Coses de Batiste y nos hablaba del limonero.

* Tomàs Àngel Pérez Aracil nos hablaba de la Balsa de Orgegia en el año 1869.

EDITORIAL

Boletín 168. Noviembre de 2013

en el año 1869. EDITORIAL Boletín 168. Noviembre de 2013 El pasado 5 de noviembre saltó

El pasado 5 de noviembre saltó la noticia. La Justicia tumbaba el ERE de RTVV obligando a la readmisión de los más de mil trabajadores des- pedidos. La que parecía la noticia del día queda- ba eclipsada siete horas después por el anuncio de cierre del entre público valenciano. Los traba- jadores de Canal 9 se rebelaban contra la deci- sión unilateral de la Generalitat y repuntaban la audiencia con programas críticos con el Partido Popular. Una revolución que para muchos, can- sados ya de tanta manipulación, llegaba tarde, puesto que hacía años que habían dado la espal- da a Canal 9.

Con el cierre de la Televisión pública se pierde un nexo de unión entre todos los pueblos de la Comunitat, quedándonos sin el canal de difusión de nuestra lengua, cultura e historia. Pero sin duda lo más triste de todo es ver cómo la ruina y cierre de la cadena se salva sin culpables. Nadie pagará por haber hundido un servicio público y habernos dejado endeudados para décadas.

Otra noticia relativa a la cultura que nos pilla más de cerca se produjo hace apenas unos días. Con la abstención de los Populares se denegaba la concesión del título de Hijo Predilecto de Mu- txamel a Arcadi Blasco, el ceramista que ha de- jado por las calles de su pueblo algunas de sus mejores obras. De nuevo se anteponen criterios políticos a la valía de una persona. Desde aquí vaya todo nuestro apoyo a los impulsores de esta iniciativa y les animamos a continuar.

Associació Cultural LLOIXA

- FUNDADA AL 1981. ANY XXXIII - Butlletí cultural gratuït de periodicitat mensual Edita: A.C. LLOIXA i Ajuntament de Sant Joan Tirada: 400 exemplars Disseny i maquetació: Alfredo Campello Logotip, bloc i capçalera: Rubén Bodewig

Envia’ns les teues col.laboracions incloent les teues dades a aclloixa@hotmail.com Envíanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com

les teues dades a aclloixa@hotmail.com Envíanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com
les teues dades a aclloixa@hotmail.com Envíanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com

L’olivera (Part 2)

Francisco J. Ramón Martínez

COLABORACIONES

Apleguem a l’epoca de la collita. Depenent l’indret, a

algunes zones, hi ha el costum de la primera oliva que s’arreplega, és per tal de posar-la en conser- va i que en uns quants dies, ja es podran menjar, tot i que estiguen prou amargues, pero tot i això, diuen que obrin la gana (potser per l’amargor). Uns dies abans de començar la collita, la part de dabaix de l’arbre ha de estar neta d’herbes, per

tal de facilitar l’arreplegada dels fruits. Una vega- da al bancal, es comença a arreplegar les olives que l’aire ha tirat els dies arrere o fins i tot, la nit d’abans (Aquest, era un treball que solíen fer les dones) i després, conmença la feina per po- sar les veles davall de l’arbre i amb un banquet

o en peu a terra, començen a tirar-la damunt de

les veles. Per això, hi ha tres mètodes: el primer, amb vara o canya; el segon amb un rastell i el

tercer, esmunyint directament de les branquetes. Aquest últim, és el mètode menys agresiu per a

l’arbre i ens estalviarà problemes com les ferides

a l’olivera que ens pot portar a que apareguen les

berruges, encara que és una mica més lent. Ací, solia utilitzar-se una combinació del primer y ter- cer mètode. Una vegada s’ha tirat tota l’oliva, van tancant-se les veles i amontonant tot el fruit en aquestes per posar-ho en un cabàs, des d’on es trasllada a un sac o se tira al remolc per portarla al mas o casa de camp. Allí, es venteja o garbella per llevar-li la fulla que poguera haver-hi caigut. Aquesta operació, es fa deixant caure les olives amb un cabàs per un aparell paregut a un tobo- gàn però en conte de tindre una superficie plana, està feta de varetes paral•leles amb una separació entre elles d’uns pocs milímetres, que és per on cau la fulla. Amb anterioritat, l’oliva es venteja- va, es a dir, s’esperava a que moguera l’aire i es deixava caure igualment amb un cabàs per tal de que l’aire fera la selección i separara l’oliva de la fulla. Per últim, pel que toca al treball a l’era, hem de dir que quan s’havia acavat d’arreplegar l’oliva, les dones començaven l’espelluc, que consistía en arreplegar tot alló que podía haver-se quedat bé a terra, bé a l’arbre. També, cal dir, que havia gent que es dedicava a aqueixa faena i que l’amo de la terra, els deixava pasar per a ferla i quedar-se amb aquell escas fruit.

VE DEL NÚMERO ANTERIOR

VE DEL NÚMERO ANTERIOR

Una vegada neta l’oliva, es portarà a l’almàssera

o molí d’oli. Ací, voldria detindre’m una mica per

tal de parlar d’aquestes construccións. Alguns de nosaltre, hem conegut l’almàssera que hi ha- via a l’edifici de la Cooperativa de Labradores y Ganaderos “Cristo de la Paz”, que es trobava al carrer Cervantes, en front dels jardins de la casa “El Reloj” i un poc abans de l’escorxador (lloc on els últims anys ha estat el retén de la policia, abans de la seua actual ubicació a la avinguda del Comtat de Fabraquer). Però fent una mica

d’història, podem dir que a l’època moderna, les almàsserres, com qualsevol altre tipus de molí, pertanyien als grans senyors i la gent que treba-

llava les terres que d’alguna manera li pertenyien, estaven obligats a portar tots els productes per a

la molta, i pagar per això taxes abusives. No te-

nim constància de que aquest sistema s’utilitzara

a

les nostres terres (Sant Joan d’Alacant), però

sabem dels diferents senyors que hi agueren

per ací, amb la qual cosa, no és desgavellat pen- sar en que ocorreguera aquesta mateixa situació. De qualsevol forma, sí que sabem que abans que s’unbiqués aquest molí a “l’Hermandat “ (o com solia dir-se-li a la Cooperativa), segons ens va

contar Rafael Pastor, hi havien unes quantes al- màsseres a les rodalies de Sant Joan, com les

de Velón (de dins i de fora), la del Ansaldo, la de Vicent “La Prensa”, la de la finca “Els Muts”, Ca- puxo, Nazaret i alguna que altra més. Dies mes tard des de l’arxiu de la nostra vila ens comen- taren que tenien un document amb signatura 1/

c – 1 - 12 i remitit a la “Comisión Reguladora de

Aceites y Grasas”, on es fa una relació dels molins d’oli que hi havia al nostre terme al 16 de dec- embre de 1939, on apareixen una almàssera a la finca Velón, altra a la finca O’Gorman, altra a Ca- puxo, altra a la Senia i la dita de la Prensa. Tot això ens diu molt gràficament, la gran quantitat d’oli que podia fer-se al nostre poble i al mateix teps, ens parla de la gran importància que ten- dria aquest arbre i el seu fruit a la nostra terra, Sant Joan d’Alacant.

i el seu fruit a la nostra terra, Sant Joan d’Alacant. Pel que fa l’almàssera en

Pel que fa l’almàssera en si mateix, podem dir que constava de les següents parts:

La safa o pedra circular de entre 3 i 4 metres de diàmetre amb una sèquia petita on anava

la pasta; l’arbre o espigó de fusta vertical; el

on anava la pasta; l’arbre o espigó de fusta vertical; el blog: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 168. Noviembre
on anava la pasta; l’arbre o espigó de fusta vertical; el blog: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 168. Noviembre

COLABORACIONES

4

rutlò que era un bocí de pedra cònic atravesat per un eix central que anava de l’arbre al ruc o qualsevol altre animal; la gronsa, era un recipient piramidal de forma invertida des d’on se tiraven les olives per a la molta; el foguer que servia per tal de calfar aigua per a despegar l’oli de la pasta; la premsa, on s’apretaven els escofins amb l’oliva; alcasseries, on es triava l’oli per decantació.

alcasseries, on es triava l’oli per decantació. Altre aspecte que envoltava les feines de fer l’oli

Altre aspecte que envoltava les feines de fer l’oli al molí, era per suposat, el menjar. La gent, es quedaba a aquell indret per tal d’estalviar-se pro- blemes amb l’oli que li donaren. La picaresca, com en tots els molins funcionava a poc que no te

n’adonares.

I així, calia romandre a prop de la

teua oliva. I es clar, hi havia que menjar. Els

plats més típics, eren sobretot, els alls (all i oli), si podia ser amb un bon cap morat i oli recent fet. Tot dins d’un morter i a pegar-li voltes amb el boix fins que aquest s’aguantara de peu i fins

i tot al pegar-li la volta al morter, no caiguera ni el all i oli, ni el boix. Juntament amb els alls, no podia mancar el salat, la pericana, la sardina

i la carn salà i tot regat amb una bota de vi de la Condomina.

Pel que fa a les varietats d’olivera que tenim a

la nostra terra, segons ens comenta Tomás A. Pé-

rez i Aracil, que té l’almàssera a la finca “El de Mo- rote”, son: la callosina, que podríem dir que seria

la més abundant i que fa un oli dolç i agradable al

paladar i que en la seua almàssera han conseguit traure percentatges de fins al 20 % depenent del lloc d’on siguen les olives; altra varietat, seria la grossal, més Grossa que la callosina; i molt pare- guda a aquesta, seria la dolça; també, tenim la busotera o de fulla negra, per tindre les fulles de verd molt fosc i tenen percentatges de entre el 20 i el 30 %. Tot i aixó, cal dir que als últims anys, estan plantant-se varietats foranes.

Per suposat , la forma de fer oli ha canviat molt en uns pocs anys. Sembla increíble que des de fa més de dos mil o tres mil anys, la manera de fer oli, havia cambiat poc, però des de fa uns trenta anys fins als nostres dies, el camvi, ha sigut ra- dical i la qualitat del producte, no te res a veure amb l’antiga almàssera. Tal com ens diu Tomàs de la finca “El de Morote” les diferéncies entre les Almàsseres de sang i les actual són un món, enca- ra que el producte què s’aconseguix és molt pare- gut. Huí en dia s’ha guanyat en neteja. Les olives s’aboquen en el descarregador i ja no es toca res. Tots els procesos estan mecanitzats i coordinats entre ells, no és necesaria la mà humana per a pràcticament res. El moliner únicament super- visa les màquines i prou. L’oli ix quasi net per

a consumir. A les almàsseres de sang es feia

tot a mà. Una vegada moltes les olives es po- sava la pasta en cofins i s’apretava en la premsa. L’oli eixia mesclat amb la morca (aigua vegetal de color negra) i per decantació es separava. A l’alacantí hi han dues almàsseres donades d’alta,

amb registre sanitari: la de la Torre i L’almàssera de la Finca Morote que es troba darrere del Hogar Provincial i abans de l’Sport Club, si no s’ha do- nat d’alta, hara de poc alguna altra. Abans, te- níem un altra almàssera al costat de l’esglesia de mutxamel, però els dueños d’aquesta, aplegà un moment, en que no podien mantindre-la oberta i com que ningú es va fer càrrec, acabà per tancar fa uns pocs anys.

Tot i la importancia que estem veient que ha tingut aquest arbre a la nostra societat (de fet, podriem dir que és l’aliment més menjat) cal dir que si al començament del segle XX, a Sant Joan teniem plantades deu hectàrees, en front de les 350 ha del ametler o les cinquanta del garro- fer, segons dades de Figueras Pacheco, en 1977, l’olivera, amb un 9 % continuava quedant per darrere de l’ametler amb un 29 % i el garrofer amb un 10 %, segons López Gómez.

Tot i el dit anteriorment, sembla mentida on hem arribat. On hui hi ha cement i asfalt, fa uns trenta o quaranta anys, quan pasaves del quarter de la Guardia Civil, o per on està ara el “trosiu” o per qualsevol altra part de les nostres rodalies, tot el que hi havia eren finques i més finques, amb llimonerals, taronjers, ametlers, hortalisses, ga- rrofers, oliveres,… i quan uno venia del Salt, si es- tàvem en octubre o novembre, o veies les faenes dels preparatius per a la campanya de l’oli, o fins i tot, si era aquesta estació una mica avançada, podíem veure els cofins de les premses, per la porta, amb aquell olor a oli i morca que si no el coneixies, pot ser te fera arrere, però si estaves familiaritzat, era uno d’eixos olors del nostres camps, potser, l’olor a la tardor

olors del nostres camps, potser, l’olor a la tardor On puc aconseguir el Butlletí LLOIXA? Entra

On puc aconseguir el Butlletí LLOIXA? Entra a www.aclloixa.blogspot.com

¿Dónde puedo conseguir el Boletín LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com

Entra a www.aclloixa.blogspot.com ¿Dónde puedo conseguir el Boletín LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com
Entra a www.aclloixa.blogspot.com ¿Dónde puedo conseguir el Boletín LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com
Entra a www.aclloixa.blogspot.com ¿Dónde puedo conseguir el Boletín LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com

La Plaça Nova de Mutxamel i la Plaça Maisonnave de St. Joan

Jorge Payá Sellés (Ajudant del Cronista Oficial de la Vila)

PUBLICACIONES

Reflexions al voltant de la presentació del llibre “Caminant per Mutxamel” d’Assumpció Brotons Boix.

lloc d’encontre i d’esplai, on els veïns poden con- versar, passejar i fins i tot, acompanyar la Mare de Deu de Loreto en la processó del dia de la huitava, cada 8 de març.

El passat 7 de novembre, vam tindrer el plaer d’acudir a Mutxamel, per tal d’acompanyar la Cro- nista Oficial, Suni Brotons, en la presentació del seu últim llibre “Caminant per Mutxamel”. L’acte va estar presidit pel Sr. Alcalde de Mutxamel i va tindrer lloc a l’auditori del Centre Social “José Ber- nabeu Alberola”, que era ple de gom a gom. Allí vam saludar molts i bons amics i gaudirem es- coltant a Vicent Gomis, encarregat de presentar l’acte i a l’autora del llibre. La presentació va ser amena i feta des de l’amor que les persones que van intervenir senten per Mutxamel.

Tot i que es tracta d’un llibre dedicat als carrers de Mutxamel, la presentació tingué com a fil con- ductor la Plaça Nova. Un espai entranyable que sempre ha estat present a la vida social, religiosa, festera i qüotidiana dels mutxamelers.

A alguns santjoaners dels que vam assistir a l’acte, ens va resultar inevitable fer un paral.lelis- me entre la plaça Nova i la plaça Maisonnave (o el que queda d’ella). Dos espais públics de gran importància per als dos pobles. Dos places que al llarg de la història han canviat molt, però, mentre que a Mutxamel hui trobem un espai digne i cui- dat, a Sant Joan, al lloc que durant segles va ser el cor del nostre poble, i tal volta de tota l’Horta d’Alacant, tan sols trobem unes poques cases, al- gun que altre solar i al centre de la plaça una fomi- gonada i un aparcament per a cotxes. Res queda ja –llevat del record– del passat de la plaça mes antiga del nostre poble. Aquella que durant anys acollí el mercat dels dijous i dissabtes, la subhasta de l’aigua de reg i les transaccions dels llauradors, el pas de la procesó del Cristo del 14 de setem- bre o els concerts estiuencs de la banda de musica. Comerços i veïns, tret d’uns pocs, fa anys que s’en van anar.

Heus ací dues formes totalment diferents de concebre i gestionar el patrimoni dels nostres pobles.
Heus ací dues formes totalment
diferents de concebre i gestionar
el patrimoni dels nostres pobles. El
resultat, d’una i l’altra, és ben dife-
rent. Que cadascú trie la que més li
agrade.
Enhorabona a Assumpció Bro-
tons, Cronista Oficial de Mutxamel,
pel seu nou llibre. Unes pàgines que
abans de llegir-les ja ens han fet
pensar i reflexionar. I això, hui en
dia, és molt d’agraïr.
Durant l’acte, Suni va explicar els can-
vis que, al llarg dels anys, la plaça Nova
havia experimentat. La projecció de fo-
tografies, ens va ajudar a compendrer
i coneixer aquells canvis que afectaren
el traçat dels carrers que l’envolten, el
jardí central, les cases, comerços i esta-
bliments públics dels voltants i per des-
comptat el nom oficial de la plaça.
Però, els canvis, tot i ser nombrosos,
mai han privat al poble de Mutxamel de
la seva plaça. Al contrari. Hui, la plaça
Nova apareix amb una renovada i mo-
derna fesonomia, però continua sent un
una renovada i mo- derna fesonomia, però continua sent un correu: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 168. Novembre de

La montaña azul

Isidro Buades Ripoll

HISTORIA DE SANT JOAN

José Jiménez
José Jiménez

6

Era una montaña que en lo más profundo de sus entrañas tenía un tesoro. Lo había ido decir muchas veces, y para mí era dogma de fe lo del tesoro y también que lo había depositado allí un moro fugitivo. ¿Y cómo fue que era fugitivo? ¿Alguien le perseguía? ¿Había cometido un crimen o era que había robado el tesoro? Las sencillas gentes que lo decían no sabían por qué motivo huía el moro y yo que era un niño, pensé que si el moro escondía el tesoro era con la intención de volver algún día a por él. Pero el moro no volvió, ni sus hijos ni sus nietos, y nunca se dijo que alguien hubiera hallado tesoro alguno en la montaña. Comprendía yo que debería estar muy bien escondido.

La Montaña Azul, era diferente a las demás montañas, o al menos así me lo parecía. Fue para mí una montaña misteriosa, porque después de estar varios años viéndola azul, un día que mi pa- dre me llevó al molino de las dos muelas a moler trigo para la casa, comprobé que no era azul, sino parda. Exactamente del mismo color que los co- nejos del corral de mi finca de la Condomina.

Con gran desilusión, comprendí que no era azul, pero no por esa desilusión dejé de pensar en el tesoro. ¿Estaría guardado en una tinaja en un lu- gar bien señalizado?, Serían monedas de relucien- te oro y con unas inscripciones raras que solo ellos entienden, como aquella que encontró mi herma- no y que un profesor, amigo de mi padre que sabía leer esos garabatos dijo que decía: Dios es Dios y Mahoma su profeta. Pues digan lo que digan, si son de oro y hay muchas, si yo las encontrara, me compraría una bicicleta de carrera para hacer eso que llaman entrenarse, porque yo de mayor seré un buen ciclista y ganaré carreras.

Aquel día que fui al molino de las dos muelas con mi padre, regresé contento parque había es- tado tan cerca de la Montaña Azul, que era como yo la llamaba, parque así la había soñado y que

se había vuelto parda, aunque tenía mis dudas de

que no era un sueño lo mío, pues aquella mañana, antes de partir para el molino, la había visto tan azul como siempre.

Pensando esto, me dormí y estuve todo el tra- yecto de vuelta durmiendo. Desperté cuando mi padre detuvo el carro en la puerta de mi casa. Entonces, me puse en pie y vi los picos de la montaña por encima de los algarrobos, y eran azules, no podía creer lo del cambio de color a causa de la distancia. Aunque la experiencia me produjo cierto desencanto. Aquel añil desvaído de siempre, desde entonces me pareció feo y muy extraño que algo que ni se ve ni se toca produjera aquel cambio.

Que el oxigeno la teñía de aquel color, eso ya lo dijo un día el “profesor” (por este nombre conocía- mos a un hombre que parecía saberlo todo).

Bobadas del profesor, pensé, pero el señor oxí-

geno ese, por muy trabajador que fuera no podía pintar toda una montaña. Confusión grande que tuve hasta que pasaron unos años y creí enten- derlo perfectamente: Pero quedó en el fondo de

mi alma un extraño recelo que anteponía la duda

ante cualquier contingencia nueva que encontrara

en la vida. Y tanto fue así que lo consulté con el

señor Diego, hombre que sabía tres idiomas y ha- bía corrido medio mundo, cosa que para mí, eran garantía de mucha sapiencia. El señor Diego, corroboró la teoría del oxígeno, pero me advirtió que aquel asunto debería tenerlo presente toda mi vida y escuché por primera vez de sus labios, ese famoso refrán de “ En este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira. Todo es según del color del cristal con que se mira

Lo de los colores de la montaña, ya estaba re- suelto y ahora quedaba esperar cuatro años has- ta que yo fuera mayor y entonces buscaría el famoso tesoro, aunque dicen que esa sierra

buscaría el famoso tesoro, aunque dicen que esa sierra Visita el nostre perfil de Facebook i

Visita el nostre perfil de Facebook i el bloc www.aclloixa.blogspot.com Visita nuestro perfil de Facebook y el blog www.aclloixa.blogspot.com

de Facebook i el bloc www.aclloixa.blogspot.com Visita nuestro perfil de Facebook y el blog www.aclloixa.blogspot.com
de Facebook i el bloc www.aclloixa.blogspot.com Visita nuestro perfil de Facebook y el blog www.aclloixa.blogspot.com

CUENTO DE ISIDRO

CUENTO DE ISIDRO tiene unas cuevas imponentes donde hay os- curidad total, y alguien me dijo

tiene unas cuevas imponentes donde hay os- curidad total, y alguien me dijo un día, cuan- do jugábamos en una torre de defensa donde las escaleras de acceso son angostas, tortuosas y obscuras que yo era claustrófobo.

¿Claustro qué? –le repuse como asqueado de ser tal cosa-

Pues que padeces esa enfermedad del miedo a estar encerrado –me respondió-

O a estar en un lugar muy estrecho.

Era verdad, me ocurría una desazón enorme, como si alguna vez, me había visto en un lugar excesivamente estrecho. Por esa razón, de pe- queño nunca quería entrar en una profunda cueva que mi familia había construido para refugiarnos cuando en la guerra venía la aviación a bombar- dear.

Con todo esto, tenía yo catorce años, y aun- que hay quien dice que un hombre a los catorce ya sabe lo que está bien y lo que está mal, pues lo cierto es que yo, criado en el campo, rodeado de gente buena y trabajadora, creo que no me encontraba muy capacitado para discernir sobre ciertas cosas que ahora las veo clarísimas.

Con esta incipiente madurez sufrí la desilusión de saber que la montaña no era en realidad azul, y también, que el tesoro, a pesar de ser cierta su existencia no era como yo lo imaginaba: veamos cómo fue eso:

Teníamos un vecino que era aficionado a relatar muchos pasajes de su vida, y en uno de ellos me ex- plicó cómo era una de esas simas de la Montaña azul.

Fui un día sin que lo supieran mis padres, me dijo, y con un farol de petróleo. Penetré en uno

Al principio

de esos “forats” que tiene la tierra.

era ancho, pero luego, así como iba bajando, se

estrechaba considerablemente y llegué a un tra- mo de la bajada en que, quizá por falta de aire o de combustible, se me apagó el farol en cosa de cinco minutos y me quedé en plena oscuridad.

Tuve un momento de indecisión y por fin pensé que tanteando las paredes podría ir ascendiendo hasta llegar a la salida, ero antes de emprender la retirada hice un descubrimiento, que anterior- mente, con la luz y caminando, no había reparado en él, y era que se escuchaba el rumor de una corriente de agua, cuyo caudal debería ser impor- tante a juzgar por el fuerte rumor.

Llegado a ese punto de la historia, se hizo la luz para mi y entendí cómo, cual y donde estaba el tesoro del moro fugitivo. Respecto a mi vecino, cabe decir que a pesar de la total oscuridad, llegó sin mucha dificultad a encontrar la salida, porque de haber ocurrido lo contrario, no me habría con- tado su historia la cual me hizo ver claro sobre la existencia del tesoro, que conociendo la escasez de agua en aquellos parajes, una importante co- rriente de agua, como la escuchada por mi vecino es un tesoro, y la gente así lo entendía sin calcular la dificultad para moro o cristiano, el aflorarla en aquellos tiempos desde la profundidad.

Así pues, el descubrimiento de mi vecino me enseño que lo que se dice a veces, no es así ni parecido a la realidad. Un tesoro si no lo puedes utilizar, no es tal tesoro, o lo que es lo mismo, no vale nada.

Con el tiempo, la inteligencia humana ha con- seguido máquinas que esas aguas profundas que escuchó el novato espeleólogo han podido ex- traerse de las entrañas de la tierra y regar cam- pos áridos y resecos. Aguas que si han resultado ser un tesoro, vaya usted y pregunte a quienes las utilizaron y quizá se sorprenda. Y en cuanto a la bella montaña vestida de azul, valoro lo que anta- ño escuché de mi ilustrado amigo y vecino Diego, aquello de “En este mundo traidor…”

¿Deseas conseguir números atrasados de LLOIXA?

¿Deseas conseguir números atrasados de LLOIXA? Sabemos que son muchos los que se guar- dan nuestros
¿Deseas conseguir números atrasados de LLOIXA? Sabemos que son muchos los que se guar- dan nuestros

Sabemos que son muchos los que se guar- dan nuestros boletines desde aquel lejano nú- mero 0 de 1981 y se los encuadernan cual enciclopedia Espasa.

En la sede de LLOIXA (Antigua Biblioteca de la Casa de Cultura) disponemos todavía de ejemplares de muchos boletines de la época 1981-2003, previa a la publicación del nú- mero 101 con el que se dio inicio esta etapa. Además en nuestro blog es posible descargar en PDF todos los ejemplares desde el men- cionado número 101 de octubre de 2007. Si os falta algún número atrasado no dudéis en pedírnoslo.

correo: aclloixa@hotmail.com

LLOIXA 168. Noviembre de 2013

os falta algún número atrasado no dudéis en pedírnoslo. correo: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 168. Noviembre de 2013
os falta algún número atrasado no dudéis en pedírnoslo. correo: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 168. Noviembre de 2013

7

La Plaça de Maisonnave (Part 1)

Vicent Acame Poveda

HISTORIA DE SANT JOAN

8

Al mes de març de l’any 2000 vaig publicar a la revista “Informativo San Juan” dirigida per En

Vicente FilloL l’article “La plaza de Maissonnave”. Era el segon d´una serie de 10 articles que vaig publicar a aquella revista avui anomenada “Villa de Sant Joan”. Des d’aquell any 2000 fins avui moltes coses han canviat, i canviaran, seguint una evolució natural i lògica dels temps que van

i venen. Tenint com a punt de partida aquell ar-

ticle, he volgut fer aquest nou escrit de la plaça de Maisonnave per al Butlletí Lloixa. Vulc donar-li les gràcies al Senyor Vicente Fillol i a la revista que dirigeix, per l’oportunitat que em va donar de escriure i publicar a les seues pàgines aquells ar-

ticles, i omplir un espai cultural en un mitjà escrit

al nostre poble.

dominical de mercat, que més o menys seria així:

És diumenge, una campana sona en mig de la

foscor i la boira, mentre al llunyà horitzó clareja

el nou dia. Des de Fabraquer arriben els primers

feligresos caminant encara que és de nit, venen

a la primera missa del dia, que es fa a les sis

del matí. Dos olors potents i agradables es ba- rregen a la plaça: l’olor del café acabat de fer que surt de la cuina del Café Bar Pepe, i l’olor del pa cuit amb forn de llenya del forn de Can- tonet. Un soroll llauger rítmic i continu s’acosta poc a poc, són carros dels comerciants tirats per mules i cavalls, procedents de Fabraquer, el Salt, Benimagrell, Orgeja, la Condomina i altres partides rurals de l’Horta d´Alacant. Els carros van carregats amb fruites i verdures del temps, cebes, creïlles novelles del riuet, vi, oli i altres mercaderies. Les tendetes ambulants van instal- lant-se poc a poc. Arriben caminant dones amb cistelles plenes d’ous de corral de les seues fin- ques.

Sempre és bo saber d’on venim, per a saber cap a on volem anar. El que hem fet i el que fe- ren els avantpassats, sempre és un bon punt de referència i inspiració per als projectes de l’avui i del demà, i una espurna que pot encendre la fla-

ma per a donar llum, on sembla que de vegades, només pot haver incertesa i foscor que ho atura tot.

només pot haver incertesa i foscor que ho atura tot. La plaça en dia de mercat.

La plaça en dia de mercat. (Postal cedida per Isidro Buades)

El dia clareja i totes les paraetes ja estan mun- tades, amb lones de colors que li donen un aire moro, semblant un soc àrab. També obrin de bat a bat les portes de les tendes i magatzems ubicats al perímetre de la plaça: (nomene seguidament comerços que estan al nostre record recent i llun- yà, i que van exercir la seua activitat en diferents etapes cronològiques); La tenda de Elisa Cubell i la Casa del Mercat de l’Aigua, on avui tenim la “Heladería Robenove”; El Café Bar Carrasco; La Carnicería de Jaime Ivorra “Calsa” avui “ Carnice- ría Ivorra Hermanos”; l’Estanc de Remedios Juan Espinós i Tomàs Poveda Gomis “Cantonet” (els meus besavis), la tenda dels quals era estanc i forn de pa (vegeu Lloixa 100); La tenda de teixits de Rubio, (continua la activitat comer-

La tenda de teixits de Rubio, (continua la activitat comer- Dedique aquest escrit als veïns, als

Dedique aquest escrit als veïns, als comerciants, clients, viatgers, turistes i visitants de la plaça, d’ahir i d’avui, i també a tots els que estimeu la Plaça Maisonnave. Moltes Gràcies. Salutacions cor- dials.

Dia de Mercat a la Plaça de Maisonnave.

Hi ha racons a Sant Joan d´Alacant on tothom ha trobat

sempre un espai propi de Llibertat

i germanor. Un espai necessari que ha donat renom i prestigi a Sant

Joan d´Alacant des de temps im- memorials; un d’eixos racons és la Plaça de Mai- sonnave. Ens conta el Catedràtic En Manuel Sala Pérez a la “Crónica de San Juan” de 1924 que aquesta plaça era en aquells temps, el centre de la població, on es concentrava la seua vida, la seua

activitat i el seu moviment públic i social. Cada dijous i diumenge es celebrava el mercat de pro- ductes agrícoles i altres menesters, que atenien

a les necessitats setmanals del veïnat; també es

feia la contractació de l’aigua de reg del Pantà de Tibi i del Canal de l’Horta. Fins a la plaça acu- dien propietaris, arrendataris i veïns de totes les partides rurals de l’Horta d’Alacant i de les pobla- cions pròximes. Els que no em conegut el que ens conta la Crònica, hem de fer un xicotet exercici d’imaginació per a submergir-nos a una jornada

Envia’ns fotografies antigues de Sant Joan i la seua gent a aclloixa@hotmail.com Envíanos fotografías antiguas de Sant Joan y su gente a aclloixa@hotmail.com

i la seua gent a aclloixa@hotmail.com Envíanos fotografías antiguas de Sant Joan y su gente a
i la seua gent a aclloixa@hotmail.com Envíanos fotografías antiguas de Sant Joan y su gente a
i la seua gent a aclloixa@hotmail.com Envíanos fotografías antiguas de Sant Joan y su gente a
i la seua gent a aclloixa@hotmail.com Envíanos fotografías antiguas de Sant Joan y su gente a

EL CUENTO DE ISIDRO

EL CUENTO DE ISIDRO cial al carrer Dr. Ivorra 24, En Juan Jose Ru- bio Planelles

cial al carrer Dr. Ivorra 24, En Juan Jose Ru- bio Planelles (Pregoner de les festes del Crist 2012, i President del Club Ciclista de Sant Joan fins al mateix any); La Barberia de Paco; la tenda d’ultramarins de Vicent Gosálbez (el confiter); la verdulería de María i Pepe Torregrosa (relleuero) (vegeu lloixa 166); els transports del Telero; la Perruqueria Jose María, que continua la seua ac- tivitat al carrer Colom, amb Jose María i Salvador Onofre Sabater; La Caixa d’Estalvis “del Sureste de España”, posteriorment Ferreteria Salivor; el taller de reparació de bicicletes de Pepe; la Carni- ceria de Pablo; la tenda de Manola, posteriorment Tenda de la Senyó Cruz; el taller de bicicletes del tío Vicent; l´Espardenyeria de Consuelo; la tenda de salat de la tia Pepa la Lluna, posteriorment Dro- gueria de Mila; la Bodega de Ana Maria i Batiste; la Tenda de Paca els Calces; La Pensió d´Angelita; El Café i Bar del senyó Pepe, avui Bar Restaurante Pepe.

Els clients arriben amb cistelles i cabassos i al mateix temps els venedors alcen la veu oferint el millor del mercat. Els “Xarlatans” també ofereixen per “un duro”: una manta, un mocador i una am- polla de colònia, entre altres especialitats, com les píndoles de llet de burra. Els nombrosos clients van recorrent les paraetes i els magatzems de la plaça, regatejant preus, discutint sobre la qualitat dels productes, controlant el pesatge a les roma- nes i bàscules, i tafanejant les típiques xafarde- ries. Els dolços fan les delícies dels xiquets, que es venen a les parades que també ofereixen torró de núvia i tortes de figues. Era molt típic comprar el trosset de salat, la melva, i la ganya de bacallar per a la pericana.

miar la imaginació de xiquets i grans. A les para- des de flors, algun que un altre galant enamorat, està comprant un ramellet de flors per a la seua núvia, a la que traurà a ballar al vespre, quan to- qui la banda del poble al templet “La casita en Canadá” i “Manolo mío, Manolo de mis amores”, convertint-se la plaça en una popular verbena ju- venil, posant-li un deliciós punt i final a un dia festiu i de mercat, a la Plaça de Maisonnave.

Eleuterio Maisonnave Cutayar

La Plaça de Maisonnave va ser el retrat viu de la població en moltes èpo- ques de la nos-

tra història local,

i l’encreuament

de camins de la vies que unien a Sant Joan amb Alacant, Xixona,

Alcoi, València,

la Vila Joiosa i

Benidorm, po- bles de la Mari- na i pobles co- marcals veïns. El trànsit de viatgers, turistes i personalitats il.lustres per la plaça era continu. Una d’aquestes personalitats va ser N’Eleuterio Maisonnave Cutayar a qui la Plaça està dedicada. Eleuterio Maisonnave va passar per aquesta plaça en mes d´una ocasió per a dirigir-se a la finca O’Gorman propietat dels seus familiars, ubicada entre la finca Abril i el Poliespor- tiu municipal. A la finca O’Gorman es va celebrar la boda del poeta Ramón de Campoamor amb Na Guillermina O´Gorman, després de contraure matrimoni a l’ermita del Rosari de Fabraquer.

de contraure matrimoni a l’ermita del Rosari de Fabraquer. Al llibre “Callejero biográfico de Sant Joan

Al llibre “Callejero biográfico de Sant Joan d´Alacant” (2008), escrit pel nostre Alfredo Campe- llo Quereda, podem veure, a les pàgines 228 a 230, una detallada biografia d´Eleuterio Maisonna- ve Cutayar, i també del seu ger- mà Juan; tots dos van ser grans amants del nostre poble, i van contribuir a donar renom i prestigi a Sant Joan d´Alacant.

N’Eleuterio Maisonnave va nàixer a Alacant al si d´una família d’origen fran- cès, el 6 de setembre de 1841. Va fer els estudis primaris i de Batxillerat al Seminari de Sant Miquel d´Oriola i a l´Institut d´Ensenyança d´Alacant. Estudià Dret a les Universitats de València i Madrid. Va ser un gran defensor de les, en

de València i Madrid. Va ser un gran defensor de les, en El Bar Pepe a
de València i Madrid. Va ser un gran defensor de les, en El Bar Pepe a

El Bar Pepe a la primera meitat del segle XX. Tret de “Riegos y cultivos en las huertas valencianas” d’Antonio López Gómez publicat a “Cuadernos de Geografía nº1” a l’any 1964

Cap al migdia la plaça ja està en plena bullícia, i aleshores apareix un pregoner que, a toc de trompeta anuncia decrets, bàndols i resolucions de l’Alcaldia i del Jurat. Junt al pou, al que viuen els güendos de la plaça, bohemis narradors de contes, enriqueixen el saber cultural i deixen so-

bloc: www.aclloixa.blogspot.com

de contes, enriqueixen el saber cultural i deixen so- bloc: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 168. Novembre de 2013
de contes, enriqueixen el saber cultural i deixen so- bloc: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 168. Novembre de 2013

LLOIXA 168. Novembre de 2013

9

EL CUENTO DE ISIDRO

10

aquells dies prohibides, idees demòcrates, les quals va propagar des de la Secretaria del Cercle d’Artesans quan tenia 22 anys, i des del pe- riòdic “ El Fígaro”, al mateix temps va prendre part activa amb el recent creat “Partido Demócrata” amb Aureliano Ibarra. Al 1868, amb 27 anys, va ser nomenat Secretari Interí del Governador Civil, eixe mateix any va ser nomenat regidor, i amb 29 anys ser nomenat Alcalde d´Alacant.

regidor, i amb 29 anys ser nomenat Alcalde d´Alacant. Els següents passos del senyor Maisonnave van

Els següents passos del senyor Maisonnave van ser: Diputat a Corts, sent l’home de confiança del republicà Emilio Castelar, Seguidament va ser Di- putat per a les Constituents, Secretari de la Co- missió encarregada de redactar la Constitució, després de proclamar-se la I República en 1873, i haver ascendit el Partit Republicà al poder. Als 33 anys va entrar al Gabinet de Pi i Margall del Ministeri d´Estat, sent nomenat Ministre de la Go- bernació, durant els mandats de Nicolàs Salmerón i d´Emili Castelar.

Des de la Governació va reprimir durament als seus companys republicans cantonals, i va deixar Madrid quan va tindre notícies, de que els bucs insurrectes del cantó de Cartagena havien bom- bardejat Alacant, i va sufragar de la seua butxa- ca, gran part de les despeses de les víctimes del bombardeig. Després de la restauració Borbònica amb “Alfons XII”, va obtindre l´acta de Diputat per Alacant, obtenint-la també al 1881 i 1886, coin- cidint amb els períodes liberals de Sagasta. Els Canovistes acudien també a ell per a demanar-li col.laboració i mediació conciliadora a nombrosos assumptes. Va morir a Madrid el 5 de maig de 1890 als quaranta-nou anys, el seu cadàver va ser traslladat a Alacant, al panteó familiar del desapa- regut cementeri de Sant Blai.

El seu biògraf En Ginés Albe- rola, l´ha defi- nit com un “boig enamorat de la República”, perquè en ella veia la forma natural i pròpia de la Demo- cràcia. La seua vida va estar enterament de- dicada al servei de la trilogia:

“Libertad, De- mocracia y Re- pública”. Va ser un dels Alcal- des mes joves d´Alacant en tota la seua història. Va fundar i presidir la “Caja Especial de Ahorros y Monte de Piedad” (anteces- sora de la Caixa d´Estalvis del Mediterrani, CAM),

sora de la Caixa d´Estalvis del Mediterrani, CAM), va fundar un asil de pobres i indigents,

va fundar un asil de pobres i indigents, i la Casa de Socors d´Alacant.

Home polític volgut fins i tot pels membres d´altres partits polítics, no va oblidar mai a Sant Joan, i va ser un gran amant i protector de la nostra Vila. Els nostres avantpassats van voler dedicar-li, el que per a ells era el millor racó del poble, el més nomenat i transitat, com a millor homenatge a tan insigne Polític. A la nostra ciutat veïna d´Alacant se li ha dedicat la que avui és la primera avinguda comercial de la capital provin- cial, al principi de la qual es troba un monument, obra de l´escultor Vicente Bañuls, erigit a Eleu-

terio Maisonnave que mira ara a la seua pròspera avinguda.

terio Maisonnave que mira ara a la seua pròspera avinguda. CONTINUARÀ Para recibir LLOIXA en PDF

CONTINUARÀ

que mira ara a la seua pròspera avinguda. CONTINUARÀ Para recibir LLOIXA en PDF en tu
que mira ara a la seua pròspera avinguda. CONTINUARÀ Para recibir LLOIXA en PDF en tu

Para recibir LLOIXA en PDF en tu mail envía “SUSCRIPCIÓN” a nuestro correo Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia “SUSCRIPCIÓ” al nostre correu

envía “SUSCRIPCIÓN” a nuestro correo Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia “SUSCRIPCIÓ”
envía “SUSCRIPCIÓN” a nuestro correo Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia “SUSCRIPCIÓ”
envía “SUSCRIPCIÓN” a nuestro correo Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia “SUSCRIPCIÓ”

PROGRAMACIÓN DICIEMBRE

DÍA 1

17:30 Horas.- Espectáculo Infantil “EL MUN- DO DE LOS MUÑECOS”. Tus entradas en tus comercios: anticipada 5€; taquilla 8€. Audi- torio de la Casa de Cultura.

DÍA 5

18:30 Horas.- Cine Forum Literario. Una perversión de género/ Lo sórdido en el Mu- sical Clásico. “Gigi” de Vicente Minelli. Ba- sada en el relato de Colette. Auditorio de la Casa de Cultura.

DÍA 7

20:00 Horas.- II Gala Cultural Solidaria y I Premios de la Cultura de Sant Joan, con la actuación de la compañía Jácara que repre- sentará “Colgados”. Entrada-donativo 5€ a beneficio de Cruz Roja.

DÍAS 9 AL 13

18:00 Horas.- Audiciones de la Banda. So- ciedad Musical La Paz. Centro Municipal de Mayores.

DÍA 13

09:30 Horas.- Taller práctico dentro del pro- yecto ¿Qué sabes?. Afronta Enthusiasm. En- tusiásmate sacando lo mejor de ti mismo:

Fuerza, sabiduría y belleza, por Yolanda Sanz. En el Centro Cultural. Requiere ins- cripción previa. Gratuito.

18:00 Horas.- Meriendas Literarias con el li- bro LOS COLORES DE MATEO - Autor : Mari- sa Lopez Soria. Casa de Cultura.Entradas en Llibreria Teorema.

23:00 Horas.- Viernes con sabor a Jazz. Qui- que Niveiro Bossa Nova. En el Patio de San Juan. Reservas 965656800.

DÍA 14

20:00 Horas.- Concierto de la Orquesta de Pulso y Púa “Siente el Pulso de la Navidad”. Auditorio de la Casa de Cultura.

DÍA 15

20:00 Horas.- Teatro, representación de la obra “Divorciadas, Evangélicas y Vegetaria- nas”, a cargo del grupo “Lapsus-Teatre”. Au- ditorio de la Casa de Cultura. Entrada libre.

DÍAS 16 AL 18

18:00 Horas.- Audiciones de la Banda. So- ciedad Musical La Paz. Centro Municipal de Mayores.

DÍA 16

20:00 Horas.- Catas Literarias. “La Marca del Meridiano”, se contará con la presencia de Lorenzo Silva, autor del libro y concierto de Cámara de la Sociedad Musical La Paz. Sala de Conferencias del Centro Cultural de Sant Joan.

DÍA 17

19:30 Horas.- Concierto Coro “Alba Olea” Osavs-Escolanía, de la Sociedad Musical La Paz. Parroquia San Juan Bautista.

DÍA 19

18:00 Horas.- Audiciones del Jardín Musical de la Sociedad Musical La Paz. Auditorio la Casa de Cultura.

DÍA 20

20:00 Horas.- Concierto de Navidad de la Sociedad Musical La Paz, con la participa- ción de todas las agrupaciones políticas. Auditorio de la Casa de Cultura.

23:00 Horas.- Viernes con sabor a Jazz. Mú- sica ao vento. En Restaurante Duetto. Re- servas 965659061.

DÍA 21

20:00 Horas.- Concierto de Navidad del Or- feón San Juan. Auditorio de la Casa de Cul- tura.

DÍA 22

17:00 Horas.- Visita de Papá Noël, acompa- ñado por la S.M. La Paz. Casa de Cultura

la Casa de Cul- tura. DÍA 22 17:00 Horas.- Visita de Papá Noël, acompa- ñado por
la Casa de Cul- tura. DÍA 22 17:00 Horas.- Visita de Papá Noël, acompa- ñado por