Está en la página 1de 12

Lloixa

NM
168
NOV
13

1
ANY

8
XXXIII BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9

Comercios de la Plaza Maisonnave (2005)


Foto: Alfredo Campello
LLOIXA hace 25 aos EDITORIAL
Boletn 69. Noviembre de 1988 Boletn 168. Noviembre de 2013
* Los vecinos de las calles del
Doctor Ivorra, Doctor Fle-
ming y aledaos protestaban
por las molestias generadas
por los pubs de la zona.

* Lloixa contaba con 350 so-


cios y mandaba boletines a
ciudades como Alicante, Ma-
drid, Barcelona o Santander.
An as la colaboracin veci-
nal y municipal era escasa.

* Se segua a la espera de
contestacin municipal a los
diferentes temas planteados en boletines anterio-
res. LLOIXA mandaba directamente las preguntas
al Alcalde Francisco Burillo. El pasado 5 de noviembre salt la noticia. La
Justicia tumbaba el ERE de RTVV obligando a la
* Nacan los Diumenges Lloixa. Su misin era rea- readmisin de los ms de mil trabajadores des-
lizar uan salida al mes a un rincn de nuestra pro- pedidos. La que pareca la noticia del da queda-
vincia. El domingo 2 de octubre fue el da elegido ba eclipsada siete horas despus por el anuncio
para visitar el Cabe dOr. de cierre del entre pblico valenciano. Los traba-
jadores de Canal 9 se rebelaban contra la deci-
* Mara Jos Quereda Baeza repasaba la historia de sin unilateral de la Generalitat y repuntaban la
la finca Buenavista o Casa Prytz. audiencia con programas crticos con el Partido
Popular. Una revolucin que para muchos, can-
sados ya de tanta manipulacin, llegaba tarde,
puesto que haca aos que haban dado la espal-
da a Canal 9.

Con el cierre de la Televisin pblica se pierde


un nexo de unin entre todos los pueblos de la
Comunitat, quedndonos sin el canal de difusin
de nuestra lengua, cultura e historia. Pero sin
duda lo ms triste de todo es ver cmo la ruina y
cierre de la cadena se salva sin culpables. Nadie
pagar por haber hundido un servicio pblico y
habernos dejado endeudados para dcadas.

Otra noticia relativa a la cultura que nos pilla


* Se relizaban dos recitales de poesa en el Aula de ms de cerca se produjo hace apenas unos das.
LLOIXA HACE 25 AOS

Cultura de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante Con la abstencin de los Populares se denegaba
y en el Colegio Cristo de la Paz con patrocinio de la la concesin del ttulo de Hijo Predilecto de Mu-
CAM. Intervenan Nina Ariso, Silvia Prez Cama- txamel a Arcadi Blasco, el ceramista que ha de-
llonga, Xavier Sala, Isidro Buades, Jos Garca jado por las calles de su pueblo algunas de sus
Ruiz, Jos Len y Ramn Seva Montiel con acom- mejores obras. De nuevo se anteponen criterios
paamiento musical de Beatriz Bernabeu y Jos polticos a la vala de una persona. Desde aqu
Francisco Fitor. vaya todo nuestro apoyo a los impulsores de esta
iniciativa y les animamos a continuar.
* Agustn Pantoja nos hablaba del escudo municipal de
Sant Joan dAlacant y localidades de los alrededores.
Associaci Cultural LLOIXA
* Isidro Buades entrevistaba a Isidro Espins Moi- - FUNDADA AL 1981. ANY XXXIII -
nos Isidro el de Espins, nos traa el cuento Men- Butllet cultural gratut de periodicitat mensual
jars amb els pobre, Les Coses de Batiste y nos Edita: A.C. LLOIXA i Ajuntament de Sant Joan
hablaba del limonero. Tirada: 400 exemplars
Disseny i maquetaci: Alfredo Campello
* Toms ngel Prez Aracil nos hablaba de la Balsa Logotip, bloc i capalera: Rubn Bodewig
de Orgegia en el ao 1869.

Envians les teues col.laboracions incloent les teues dades a aclloixa@hotmail.com


2 Envanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com
Lolivera (Part 2)
Francisco J. Ramn Martnez

VE DEL NMERO Apleguem a lepoca de la dhistria, podem dir que a lpoca moderna, les
ANTERIOR collita. Depenent lindret, a almsserres, com qualsevol altre tipus de mol,
algunes zones, hi ha el costum de la primera oliva pertanyien als grans senyors i la gent que treba-
que sarreplega, s per tal de posar-la en conser- llava les terres que dalguna manera li pertenyien,
va i que en uns quants dies, ja es podran menjar, estaven obligats a portar tots els productes per a
tot i que estiguen prou amargues, pero tot i aix, la molta, i pagar per aix taxes abusives. No te-
diuen que obrin la gana (potser per lamargor). nim constncia de que aquest sistema sutilitzara
Uns dies abans de comenar la collita, la part de a les nostres terres (Sant Joan dAlacant), per
dabaix de larbre ha de estar neta dherbes, per s sabem dels diferents senyors que hi agueren
tal de facilitar larreplegada dels fruits. Una vega- per ac, amb la qual cosa, no s desgavellat pen-
da al bancal, es comena a arreplegar les olives sar en que ocorreguera aquesta mateixa situaci.
que laire ha tirat els dies arrere o fins i tot, la De qualsevol forma, s que sabem que abans que
nit dabans (Aquest, era un treball que solen fer sunbiqus aquest mol a lHermandat (o com
les dones) i desprs, conmena la feina per po- solia dir-se-li a la Cooperativa), segons ens va
sar les veles davall de larbre i amb un banquet contar Rafael Pastor, hi havien unes quantes al-
o en peu a terra, comenen a tirar-la damunt de msseres a les rodalies de Sant Joan, com les
les veles. Per aix, hi ha tres mtodes: el primer, de Veln (de dins i de fora), la del Ansaldo, la de
amb vara o canya; el segon amb un rastell i el Vicent La Prensa, la de la finca Els Muts, Ca-
tercer, esmunyint directament de les branquetes. puxo, Nazaret i alguna que altra ms. Dies mes
Aquest ltim, s el mtode menys agresiu per a tard des de larxiu de la nostra vila ens comen-
larbre i ens estalviar problemes com les ferides taren que tenien un document amb signatura 1/
a lolivera que ens pot portar a que apareguen les c 1 - 12 i remitit a la Comisin Reguladora de
berruges, encara que s una mica ms lent. Ac, Aceites y Grasas, on es fa una relaci dels molins
solia utilitzar-se una combinaci del primer y ter- doli que hi havia al nostre terme al 16 de dec-
cer mtode. Una vegada sha tirat tota loliva, van embre de 1939, on apareixen una almssera a la
tancant-se les veles i amontonant tot el fruit en finca Veln, altra a la finca OGorman, altra a Ca-
aquestes per posar-ho en un cabs, des don es puxo, altra a la Senia i la dita de la Prensa. Tot
trasllada a un sac o se tira al remolc per portarla aix ens diu molt grficament, la gran quantitat
al mas o casa de camp. All, es venteja o garbella doli que podia fer-se al nostre poble i al mateix
per llevar-li la fulla que poguera haver-hi caigut. teps, ens parla de la gran importncia que ten-
Aquesta operaci, es fa deixant caure les olives dria aquest arbre i el seu fruit a la nostra terra,
amb un cabs per un aparell paregut a un tobo- Sant Joan dAlacant.
gn per en conte de tindre una superficie plana,
est feta de varetes paralleles amb una separaci
entre elles duns pocs milmetres, que s per on
cau la fulla. Amb anterioritat, loliva es venteja-
va, es a dir, sesperava a que moguera laire i es
deixava caure igualment amb un cabs per tal de
que laire fera la seleccin i separara loliva de la
fulla. Per ltim, pel que toca al treball a lera, hem
de dir que quan shavia acavat darreplegar loliva,
les dones comenaven lespelluc, que consista en
arreplegar tot all que poda haver-se quedat b a
COLABORACIONES
terra, b a larbre. Tamb, cal dir, que havia gent
que es dedicava a aqueixa faena i que lamo de
la terra, els deixava pasar per a ferla i quedar-se
amb aquell escas fruit.

Una vegada neta loliva, es portar a lalmssera


o mol doli. Ac, voldria detindrem una mica per
tal de parlar daquestes construccins. Alguns
de nosaltre, hem conegut lalmssera que hi ha-
via a ledifici de la Cooperativa de Labradores y
Ganaderos Cristo de la Paz, que es trobava al Pel que fa lalmssera en si mateix, podem dir
carrer Cervantes, en front dels jardins de la casa que constava de les segents parts:
El Reloj i un poc abans de lescorxador (lloc on
els ltims anys ha estat el retn de la policia, La safa o pedra circular de entre 3 i 4 metres
abans de la seua actual ubicaci a la avinguda de dimetre amb una squia petita on anava
del Comtat de Fabraquer). Per fent una mica la pasta; larbre o espig de fusta vertical; el

blog: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 168. Noviembre de 2013 3


rutl que era un boc de pedra cnic atravesat amb registre sanitari: la de la Torre i Lalmssera
per un eix central que anava de larbre al ruc o de la Finca Morote que es troba darrere del Hogar
qualsevol altre animal; la gronsa, era un recipient Provincial i abans de lSport Club, si no sha do-
piramidal de forma invertida des don se tiraven nat dalta, hara de poc alguna altra. Abans, te-
les olives per a la molta; el foguer que servia per nem un altra almssera al costat de lesglesia de
tal de calfar aigua per a despegar loli de la pasta; mutxamel, per els dueos daquesta, apleg un
la premsa, on sapretaven els escofins amb loliva; moment, en que no podien mantindre-la oberta i
alcasseries, on es triava loli per decantaci. com que ning es va fer crrec, acab per tancar
fa uns pocs anys.
Altre aspecte que envoltava les feines de fer loli
al mol, era per suposat, el menjar. La gent, es Tot i la importancia que estem veient que ha
quedaba a aquell indret per tal destalviar-se pro- tingut aquest arbre a la nostra societat (de fet,
blemes amb loli que li donaren. La picaresca, podriem dir que s laliment ms menjat) cal dir
com en tots els molins funcionava a poc que no te que si al comenament del segle XX, a Sant Joan
nadonares. I aix, calia romandre a prop de la teniem plantades deu hectrees, en front de les
teua oliva. I es clar, hi havia que menjar. Els 350 ha del ametler o les cinquanta del garro-
plats ms tpics, eren sobretot, els alls (all i oli), fer, segons dades de Figueras Pacheco, en 1977,
si podia ser amb un bon cap morat i oli recent lolivera, amb un 9 % continuava quedant per
fet. Tot dins dun morter i a pegar-li voltes amb darrere de lametler amb un 29 % i el garrofer
el boix fins que aquest saguantara de peu i fins amb un 10 %, segons Lpez Gmez.
i tot al pegar-li la volta al morter, no caiguera ni
el all i oli, ni el boix. Juntament amb els alls, Tot i el dit anteriorment, sembla mentida on
no podia mancar el salat, la pericana, la sardina hem arribat. On hui hi ha cement i asfalt, fa uns
i la carn sal i tot regat amb una bota de vi de la trenta o quaranta anys, quan pasaves del quarter
Condomina. de la Guardia Civil, o per on est ara el trosiu
o per qualsevol altra part de les nostres rodalies,
Pel que fa a les varietats dolivera que tenim a tot el que hi havia eren finques i ms finques, amb
la nostra terra, segons ens comenta Toms A. P- llimonerals, taronjers, ametlers, hortalisses, ga-
rez i Aracil, que t lalmssera a la finca El de Mo- rrofers, oliveres, i quan uno venia del Salt, si es-
rote, son: la callosina, que podrem dir que seria tvem en octubre o novembre, o veies les faenes
la ms abundant i que fa un oli dol i agradable al dels preparatius per a la campanya de loli, o fins
paladar i que en la seua almssera han conseguit i tot, si era aquesta estaci una mica avanada,
traure percentatges de fins al 20 % depenent del podem veure els cofins de les premses, per la
lloc don siguen les olives; altra varietat, seria la porta, amb aquell olor a oli i morca que si no el
grossal, ms Grossa que la callosina; i molt pare- coneixies, pot ser te fera arrere, per si estaves
guda a aquesta, seria la dola; tamb, tenim la familiaritzat, era uno deixos olors del nostres
busotera o de fulla negra, per tindre les fulles de camps, potser, lolor a la tardor
verd molt fosc i tenen percentatges de entre el 20
i el 30 %. Tot i aix, cal dir que als ltims anys,
estan plantant-se varietats foranes.

Per suposat , la forma de fer oli ha canviat molt


en uns pocs anys. Sembla increble que des de fa
ms de dos mil o tres mil anys, la manera de fer
oli, havia cambiat poc, per des de fa uns trenta
anys fins als nostres dies, el camvi, ha sigut ra-
COLABORACIONES

dical i la qualitat del producte, no te res a veure


amb lantiga almssera. Tal com ens diu Toms
de la finca El de Morote les diferncies entre les
Almsseres de sang i les actual sn un mn, enca-
ra que el producte qu saconseguix s molt pare-
gut. Hu en dia sha guanyat en neteja. Les olives
saboquen en el descarregador i ja no es toca res.
Tots els procesos estan mecanitzats i coordinats
entre ells, no s necesaria la m humana per a
prcticament res. El moliner nicament super-
visa les mquines i prou. Loli ix quasi net per
a consumir. A les almsseres de sang es feia
tot a m. Una vegada moltes les olives es po-
sava la pasta en cofins i sapretava en la premsa.
Loli eixia mesclat amb la morca (aigua vegetal
de color negra) i per decantaci es separava. A
lalacant hi han dues almsseres donades dalta,

On puc aconseguir el Butllet LLOIXA? Entra a www.aclloixa.blogspot.com


4 Dnde puedo conseguir el Boletn LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com
La Plaa Nova de Mutxamel i la Plaa Maisonnave de St. Joan
Jorge Pay Sells (Ajudant del Cronista Oficial de la Vila)
Reflexions al voltant de la presentaci del llibre lloc dencontre i desplai, on els vens poden con-
Caminant per Mutxamel dAssumpci Brotons versar, passejar i fins i tot, acompanyar la Mare de
Boix. Deu de Loreto en la process del dia de la huitava,
cada 8 de mar.
El passat 7 de novembre, vam tindrer el plaer
dacudir a Mutxamel, per tal dacompanyar la Cro- A alguns santjoaners dels que vam assistir a
nista Oficial, Suni Brotons, en la presentaci del lacte, ens va resultar inevitable fer un paral.lelis-
seu ltim llibre Caminant per Mutxamel. Lacte me entre la plaa Nova i la plaa Maisonnave (o
va estar presidit pel Sr. Alcalde de Mutxamel i va el que queda della). Dos espais pblics de gran
tindrer lloc a lauditori del Centre Social Jos Ber- importncia per als dos pobles. Dos places que al
nabeu Alberola, que era ple de gom a gom. All llarg de la histria han canviat molt, per, mentre
vam saludar molts i bons amics i gaudirem es- que a Mutxamel hui trobem un espai digne i cui-
coltant a Vicent Gomis, encarregat de presentar dat, a Sant Joan, al lloc que durant segles va ser
lacte i a lautora del llibre. La presentaci va ser el cor del nostre poble, i tal volta de tota lHorta
amena i feta des de lamor que les persones que dAlacant, tan sols trobem unes poques cases, al-
van intervenir senten per Mutxamel. gun que altre solar i al centre de la plaa una fomi-
gonada i un aparcament per a cotxes. Res queda
Tot i que es tracta dun llibre dedicat als carrers ja llevat del record del passat de la plaa mes
de Mutxamel, la presentaci tingu com a fil con- antiga del nostre poble. Aquella que durant anys
ductor la Plaa Nova. Un espai entranyable que acoll el mercat dels dijous i dissabtes, la subhasta
sempre ha estat present a la vida social, religiosa, de laigua de reg i les transaccions dels llauradors,
festera i qotidiana dels mutxamelers. el pas de la proces del Cristo del 14 de setem-
bre o els concerts estiuencs de la
banda de musica. Comeros i vens,
tret duns pocs, fa anys que sen van
anar.

Heus ac dues formes totalment


diferents de concebre i gestionar
el patrimoni dels nostres pobles. El
resultat, duna i laltra, s ben dife-
rent. Que cadasc trie la que ms li
agrade.

Enhorabona a Assumpci Bro-


tons, Cronista Oficial de Mutxamel,
pel seu nou llibre. Unes pgines que
abans de llegir-les ja ens han fet
pensar i reflexionar. I aix, hui en
dia, s molt dagrar.
PUBLICACIONES

Durant lacte, Suni va explicar els can-


vis que, al llarg dels anys, la plaa Nova
havia experimentat. La projecci de fo-
tografies, ens va ajudar a compendrer
i coneixer aquells canvis que afectaren
el traat dels carrers que lenvolten, el
jard central, les cases, comeros i esta-
bliments pblics dels voltants i per des-
comptat el nom oficial de la plaa.

Per, els canvis, tot i ser nombrosos,


mai han privat al poble de Mutxamel de
la seva plaa. Al contrari. Hui, la plaa
Nova apareix amb una renovada i mo-
derna fesonomia, per continua sent un

correu: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 168. Novembre de 2013 5


La montaa azul
Isidro Buades Ripoll

Jos Jimnez

Era una montaa que en lo ms profundo de se haba vuelto parda, aunque tena mis dudas de
sus entraas tena un tesoro. Lo haba ido decir que no era un sueo lo mo, pues aquella maana,
muchas veces, y para m era dogma de fe lo del antes de partir para el molino, la haba visto tan
tesoro y tambin que lo haba depositado all un azul como siempre.
moro fugitivo. Y cmo fue que era fugitivo?
Alguien le persegua? Haba cometido un crimen Pensando esto, me dorm y estuve todo el tra-
o era que haba robado el tesoro? Las sencillas yecto de vuelta durmiendo. Despert cuando mi
gentes que lo decan no saban por qu motivo padre detuvo el carro en la puerta de mi casa.
hua el moro y yo que era un nio, pens que si Entonces, me puse en pie y vi los picos de la
el moro esconda el tesoro era con la intencin montaa por encima de los algarrobos, y eran
de volver algn da a por l. Pero el moro no azules, no poda creer lo del cambio de color a
volvi, ni sus hijos ni sus nietos, y nunca se dijo causa de la distancia. Aunque la experiencia me
que alguien hubiera hallado tesoro alguno en la produjo cierto desencanto. Aquel ail desvado de
montaa. Comprenda yo que debera estar muy siempre, desde entonces me pareci feo y muy
bien escondido. extrao que algo que ni se ve ni se toca produjera
aquel cambio.
La Montaa Azul, era diferente a las dems
montaas, o al menos as me lo pareca. Fue para Que el oxigeno la tea de aquel color, eso ya lo
m una montaa misteriosa, porque despus de dijo un da el profesor (por este nombre conoca-
estar varios aos vindola azul, un da que mi pa- mos a un hombre que pareca saberlo todo).
dre me llev al molino de las dos muelas a moler
trigo para la casa, comprob que no era azul, sino Bobadas del profesor, pens, pero el seor ox-
parda. Exactamente del mismo color que los co- geno ese, por muy trabajador que fuera no poda
nejos del corral de mi finca de la Condomina. pintar toda una montaa. Confusin grande que
tuve hasta que pasaron unos aos y cre enten-
HISTORIA DE SANT JOAN

Con gran desilusin, comprend que no era azul, derlo perfectamente: Pero qued en el fondo de
pero no por esa desilusin dej de pensar en el mi alma un extrao recelo que antepona la duda
tesoro. Estara guardado en una tinaja en un lu- ante cualquier contingencia nueva que encontrara
gar bien sealizado?, Seran monedas de relucien- en la vida. Y tanto fue as que lo consult con el
te oro y con unas inscripciones raras que solo ellos seor Diego, hombre que saba tres idiomas y ha-
entienden, como aquella que encontr mi herma- ba corrido medio mundo, cosa que para m, eran
no y que un profesor, amigo de mi padre que saba garanta de mucha sapiencia. El seor Diego,
leer esos garabatos dijo que deca: Dios es Dios y corrobor la teora del oxgeno, pero me advirti
Mahoma su profeta. Pues digan lo que digan, si que aquel asunto debera tenerlo presente toda mi
son de oro y hay muchas, si yo las encontrara, me vida y escuch por primera vez de sus labios, ese
comprara una bicicleta de carrera para hacer eso famoso refrn de En este mundo traidor, nada es
que llaman entrenarse, porque yo de mayor ser verdad ni es mentira. Todo es segn del color del
un buen ciclista y ganar carreras. cristal con que se mira

Aquel da que fui al molino de las dos muelas Lo de los colores de la montaa, ya estaba re-
con mi padre, regres contento parque haba es- suelto y ahora quedaba esperar cuatro aos has-
tado tan cerca de la Montaa Azul, que era como ta que yo fuera mayor y entonces buscara el
yo la llamaba, parque as la haba soado y que famoso tesoro, aunque dicen que esa sierra

Visita el nostre perfil de Facebook i el bloc www.aclloixa.blogspot.com


6 Visita nuestro perfil de Facebook y el blog www.aclloixa.blogspot.com
tiene unas cuevas imponentes donde hay os- estrechaba considerablemente y llegu a un tra-
curidad total, y alguien me dijo un da, cuan- mo de la bajada en que, quiz por falta de aire o
do jugbamos en una torre de defensa donde las de combustible, se me apag el farol en cosa de
escaleras de acceso son angostas, tortuosas y cinco minutos y me qued en plena oscuridad.
obscuras que yo era claustrfobo.
Tuve un momento de indecisin y por fin pens
Claustro qu? le repuse como asqueado de que tanteando las paredes podra ir ascendiendo
ser tal cosa- hasta llegar a la salida, ero antes de emprender
la retirada hice un descubrimiento, que anterior-
Pues que padeces esa enfermedad del miedo a mente, con la luz y caminando, no haba reparado
estar encerrado me respondi- en l, y era que se escuchaba el rumor de una
corriente de agua, cuyo caudal debera ser impor-
O a estar en un lugar muy estrecho. tante a juzgar por el fuerte rumor.

Era verdad, me ocurra una desazn enorme, Llegado a ese punto de la historia, se hizo la luz
como si alguna vez, me haba visto en un lugar para mi y entend cmo, cual y donde estaba el
excesivamente estrecho. Por esa razn, de pe- tesoro del moro fugitivo. Respecto a mi vecino,
queo nunca quera entrar en una profunda cueva cabe decir que a pesar de la total oscuridad, lleg
que mi familia haba construido para refugiarnos sin mucha dificultad a encontrar la salida, porque
cuando en la guerra vena la aviacin a bombar- de haber ocurrido lo contrario, no me habra con-
dear. tado su historia la cual me hizo ver claro sobre la
existencia del tesoro, que conociendo la escasez
Con todo esto, tena yo catorce aos, y aun- de agua en aquellos parajes, una importante co-
que hay quien dice que un hombre a los catorce rriente de agua, como la escuchada por mi vecino
ya sabe lo que est bien y lo que est mal, pues es un tesoro, y la gente as lo entenda sin calcular
lo cierto es que yo, criado en el campo, rodeado la dificultad para moro o cristiano, el aflorarla en
de gente buena y trabajadora, creo que no me aquellos tiempos desde la profundidad.
encontraba muy capacitado para discernir sobre
ciertas cosas que ahora las veo clarsimas. As pues, el descubrimiento de mi vecino me
enseo que lo que se dice a veces, no es as ni
Con esta incipiente madurez sufr la desilusin parecido a la realidad. Un tesoro si no lo puedes
de saber que la montaa no era en realidad azul, utilizar, no es tal tesoro, o lo que es lo mismo, no
y tambin, que el tesoro, a pesar de ser cierta su vale nada.
existencia no era como yo lo imaginaba: veamos
cmo fue eso: Con el tiempo, la inteligencia humana ha con-
seguido mquinas que esas aguas profundas que
Tenamos un vecino que era aficionado a relatar escuch el novato espelelogo han podido ex-
muchos pasajes de su vida, y en uno de ellos me ex- traerse de las entraas de la tierra y regar cam-
plic cmo era una de esas simas de la Montaa azul. pos ridos y resecos. Aguas que si han resultado
ser un tesoro, vaya usted y pregunte a quienes las
Fui un da sin que lo supieran mis padres, me utilizaron y quiz se sorprenda. Y en cuanto a la
dijo, y con un farol de petrleo. Penetr en uno bella montaa vestida de azul, valoro lo que anta-
de esos forats que tiene la tierra. Al principio o escuch de mi ilustrado amigo y vecino Diego,
era ancho, pero luego, as como iba bajando, se aquello de En este mundo traidor

Deseas conseguir nmeros atrasados de LLOIXA?


CUENTO DE ISIDRO

Sabemos que son muchos los que se guar-


dan nuestros boletines desde aquel lejano n-
mero 0 de 1981 y se los encuadernan cual
enciclopedia Espasa.

En la sede de LLOIXA (Antigua Biblioteca


de la Casa de Cultura) disponemos todava de
ejemplares de muchos boletines de la poca
1981-2003, previa a la publicacin del n-
mero 101 con el que se dio inicio esta etapa.
Adems en nuestro blog es posible descargar
en PDF todos los ejemplares desde el men-
cionado nmero 101 de octubre de 2007. Si
os falta algn nmero atrasado no dudis en
pedrnoslo.

correo: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 168. Noviembre de 2013 7


La Plaa de Maisonnave (Part 1)
Vicent Acame Poveda
Al mes de mar de lany 2000 vaig publicar a dominical de mercat, que ms o menys seria aix:
la revista Informativo San Juan dirigida per En
Vicente FilloL larticle La plaza de Maissonnave. s diumenge, una campana sona en mig de la
Era el segon duna serie de 10 articles que vaig foscor i la boira, mentre al lluny horitz clareja
publicar a aquella revista avui anomenada Villa el nou dia. Des de Fabraquer arriben els primers
de Sant Joan. Des daquell any 2000 fins avui feligresos caminant encara que s de nit, venen
moltes coses han canviat, i canviaran, seguint a la primera missa del dia, que es fa a les sis
una evoluci natural i lgica dels temps que van del mat. Dos olors potents i agradables es ba-
i venen. Tenint com a punt de partida aquell ar- rregen a la plaa: lolor del caf acabat de fer
ticle, he volgut fer aquest nou escrit de la plaa que surt de la cuina del Caf Bar Pepe, i lolor
de Maisonnave per al Butllet Lloixa. Vulc donar-li del pa cuit amb forn de llenya del forn de Can-
les grcies al Senyor Vicente Fillol i a la revista tonet. Un soroll llauger rtmic i continu sacosta
que dirigeix, per loportunitat que em va donar de poc a poc, sn carros dels comerciants tirats
escriure i publicar a les seues pgines aquells ar- per mules i cavalls, procedents de Fabraquer, el
ticles, i omplir un espai cultural en un mitj escrit Salt, Benimagrell, Orgeja, la Condomina i altres
al nostre poble. partides rurals de lHorta dAlacant. Els carros
van carregats amb fruites i verdures del temps,
Sempre s bo saber don venim, per a saber cebes, crelles novelles del riuet, vi, oli i altres
cap a on volem anar. El que hem fet i el que fe- mercaderies. Les tendetes ambulants van instal-
ren els avantpassats, sempre s un bon punt de lant-se poc a poc. Arriben caminant dones amb
referncia i inspiraci per als projectes de lavui i cistelles plenes dous de corral de les seues fin-
del dem, i una espurna que pot encendre la fla- ques.
ma per a donar llum, on sembla
que de vegades, noms pot haver
incertesa i foscor que ho atura tot.

Dedique aquest escrit als vens,


als comerciants, clients, viatgers,
turistes i visitants de la plaa,
dahir i davui, i tamb a tots els
que estimeu la Plaa Maisonnave.
Moltes Grcies. Salutacions cor-
dials.

Dia de Mercat a la Plaa de


Maisonnave.

Hi ha racons a Sant Joan


dAlacant on tothom ha trobat
sempre un espai propi de Llibertat
i germanor. Un espai necessari que
HISTORIA DE SANT JOAN

ha donat renom i prestigi a Sant La plaa en dia de mercat. (Postal cedida per Isidro Buades)
Joan dAlacant des de temps im-
memorials; un deixos racons s la Plaa de Mai- El dia clareja i totes les paraetes ja estan mun-
sonnave. Ens conta el Catedrtic En Manuel Sala tades, amb lones de colors que li donen un aire
Prez a la Crnica de San Juan de 1924 que moro, semblant un soc rab. Tamb obrin de bat a
aquesta plaa era en aquells temps, el centre de la bat les portes de les tendes i magatzems ubicats
poblaci, on es concentrava la seua vida, la seua al permetre de la plaa: (nomene seguidament
activitat i el seu moviment pblic i social. Cada comeros que estan al nostre record recent i llun-
dijous i diumenge es celebrava el mercat de pro- y, i que van exercir la seua activitat en diferents
ductes agrcoles i altres menesters, que atenien etapes cronolgiques); La tenda de Elisa Cubell
a les necessitats setmanals del venat; tamb es i la Casa del Mercat de lAigua, on avui tenim la
feia la contractaci de laigua de reg del Pant Heladera Robenove; El Caf Bar Carrasco; La
de Tibi i del Canal de lHorta. Fins a la plaa acu- Carnicera de Jaime Ivorra Calsa avui Carnice-
dien propietaris, arrendataris i vens de totes les ra Ivorra Hermanos; lEstanc de Remedios Juan
partides rurals de lHorta dAlacant i de les pobla- Espins i Toms Poveda Gomis Cantonet (els
cions prximes. Els que no em conegut el que ens meus besavis), la tenda dels quals era estanc i
conta la Crnica, hem de fer un xicotet exercici forn de pa (vegeu Lloixa 100); La tenda de
dimaginaci per a submergir-nos a una jornada teixits de Rubio, (continua la activitat comer-

Envians fotografies antigues de Sant Joan i la seua gent a aclloixa@hotmail.com


8 Envanos fotografas antiguas de Sant Joan y su gente a aclloixa@hotmail.com
cial al carrer Dr. Ivorra 24, En Juan Jose Ru- miar la imaginaci de xiquets i grans. A les para-
bio Planelles (Pregoner de les festes del Crist des de flors, algun que un altre galant enamorat,
2012, i President del Club Ciclista de Sant Joan est comprant un ramellet de flors per a la seua
fins al mateix any); La Barberia de Paco; la tenda nvia, a la que traur a ballar al vespre, quan to-
dultramarins de Vicent Goslbez (el confiter); la qui la banda del poble al templet La casita en
verdulera de Mara i Pepe Torregrosa (relleuero) Canad i Manolo mo, Manolo de mis amores,
(vegeu lloixa 166); els transports del Telero; la convertint-se la plaa en una popular verbena ju-
Perruqueria Jose Mara, que continua la seua ac- venil, posant-li un delicis punt i final a un dia
tivitat al carrer Colom, amb Jose Mara i Salvador festiu i de mercat, a la Plaa de Maisonnave.
Onofre Sabater; La Caixa dEstalvis del Sureste
de Espaa, posteriorment Ferreteria Salivor; el Eleuterio Maisonnave Cutayar
taller de reparaci de bicicletes de Pepe; la Carni-
ceria de Pablo; la tenda de Manola, posteriorment La Plaa de
Tenda de la Seny Cruz; el taller de bicicletes del Maisonnave va
to Vicent; lEspardenyeria de Consuelo; la tenda ser el retrat viu
de salat de la tia Pepa la Lluna, posteriorment Dro- de la poblaci
gueria de Mila; la Bodega de Ana Maria i Batiste; en moltes po-
la Tenda de Paca els Calces; La Pensi dAngelita; ques de la nos-
El Caf i Bar del seny Pepe, avui Bar Restaurante tra histria local,
Pepe. i lencreuament
de camins de la
Els clients arriben amb cistelles i cabassos i al vies que unien a
mateix temps els venedors alcen la veu oferint el Sant Joan amb
millor del mercat. Els Xarlatans tamb ofereixen Alacant, Xixona,
per un duro: una manta, un mocador i una am- Alcoi, Valncia,
polla de colnia, entre altres especialitats, com les la Vila Joiosa i
pndoles de llet de burra. Els nombrosos clients Benidorm, po-
van recorrent les paraetes i els magatzems de la bles de la Mari-
plaa, regatejant preus, discutint sobre la qualitat na i pobles co-
dels productes, controlant el pesatge a les roma- marcals vens. El trnsit de viatgers, turistes i
nes i bscules, i tafanejant les tpiques xafarde- personalitats il.lustres per la plaa era continu.
ries. Els dolos fan les delcies dels xiquets, que Una daquestes personalitats va ser NEleuterio
es venen a les parades que tamb ofereixen torr Maisonnave Cutayar a qui la Plaa est dedicada.
de nvia i tortes de figues. Era molt tpic comprar Eleuterio Maisonnave va passar per aquesta plaa
el trosset de salat, la melva, i la ganya de bacallar en mes duna ocasi per a dirigir-se a la finca
per a la pericana. OGorman propietat dels seus familiars, ubicada
entre la finca Abril i el Poliespor-
tiu municipal. A la finca OGorman
es va celebrar la boda del poeta
Ramn de Campoamor amb Na
Guillermina OGorman, desprs
de contraure matrimoni a lermita
del Rosari de Fabraquer.

Al llibre Callejero biogrfico


de Sant Joan dAlacant (2008), EL CUENTO DE ISIDRO
escrit pel nostre Alfredo Campe-
llo Quereda, podem veure, a les
pgines 228 a 230, una detallada
biografia dEleuterio Maisonna-
ve Cutayar, i tamb del seu ger-
m Juan; tots dos van ser grans
amants del nostre poble, i van
contribuir a donar renom i prestigi
El Bar Pepe a la primera meitat del segle XX. Tret de Riegos y cultivos en a Sant Joan dAlacant.
las huertas valencianas dAntonio Lpez Gmez publicat a
Cuadernos de Geografa n1 a lany 1964
NEleuterio Maisonnave va
Cap al migdia la plaa ja est en plena bullcia, nixer a Alacant al si duna famlia dorigen fran-
i aleshores apareix un pregoner que, a toc de cs, el 6 de setembre de 1841. Va fer els estudis
trompeta anuncia decrets, bndols i resolucions primaris i de Batxillerat al Seminari de Sant Miquel
de lAlcaldia i del Jurat. Junt al pou, al que viuen dOriola i a lInstitut dEnsenyana dAlacant.
els gendos de la plaa, bohemis narradors de Estudi Dret a les Universitats de Valncia i
contes, enriqueixen el saber cultural i deixen so- Madrid. Va ser un gran defensor de les, en

bloc: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 168. Novembre de 2013 9


aquells dies prohibides, idees demcrates, va fundar un asil de pobres i indigents, i la Casa de
les quals va propagar des de la Secretaria del Socors dAlacant.
Cercle dArtesans quan tenia 22 anys, i des del pe-
ridic El Fgaro, al mateix temps va prendre part Home poltic volgut fins i tot pels membres
activa amb el recent creat Partido Demcrata daltres partits poltics, no va oblidar mai a Sant
amb Aureliano Ibarra. Al 1868, amb 27 anys, va Joan, i va ser un gran amant i protector de la
ser nomenat Secretari Inter del Governador Civil, nostra Vila. Els nostres avantpassats van voler
eixe mateix any va ser nomenat regidor, i amb 29 dedicar-li, el que per a ells era el millor rac del
anys ser nomenat Alcalde dAlacant. poble, el ms nomenat i transitat, com a millor
homenatge a tan insigne Poltic. A la nostra ciutat
Els segents passos del senyor Maisonnave van vena dAlacant se li ha dedicat la que avui s la
ser: Diputat a Corts, sent lhome de confiana del primera avinguda comercial de la capital provin-
republic Emilio Castelar, Seguidament va ser Di- cial, al principi de la qual es troba un monument,
putat per a les Constituents, Secretari de la Co- obra de lescultor Vicente Bauls, erigit a Eleu-
missi encarregada de redactar la Constituci, terio Maisonnave que mira ara
desprs de proclamar-se la I Repblica en 1873, a la seua prspera avinguda. CONTINUAR
i haver ascendit el Partit Republic al poder. Als
33 anys va entrar al Gabinet de Pi i Margall del
Ministeri dEstat, sent nomenat Ministre de la Go-
bernaci, durant els mandats de Nicols Salmern
i dEmili Castelar.

Des de la Governaci va reprimir durament als


seus companys republicans cantonals, i va deixar
Madrid quan va tindre notcies, de que els bucs
insurrectes del cant de Cartagena havien bom-
bardejat Alacant, i va sufragar de la seua butxa-
ca, gran part de les despeses de les vctimes del
bombardeig. Desprs de la restauraci Borbnica
amb Alfons XII, va obtindre lacta de Diputat per
Alacant, obtenint-la tamb al 1881 i 1886, coin-
cidint amb els perodes liberals de Sagasta. Els
Canovistes acudien tamb a ell per a demanar-li
col.laboraci i mediaci conciliadora a nombrosos
assumptes. Va morir a Madrid el 5 de maig de
1890 als quaranta-nou anys, el seu cadver va ser
traslladat a Alacant, al pante familiar del desapa-
regut cementeri de Sant Blai.

El seu bigraf
En Gins Albe-
rola, lha defi-
nit com un boig
enamorat de
la Repblica,
EL CUENTO DE ISIDRO

perqu en ella
veia la forma
natural i prpia
de la Demo-
crcia. La seua
vida va estar
enterament de-
dicada al servei
de la trilogia:
Libertad, De-
mocracia y Re-
pblica. Va ser
un dels Alcal-
des mes joves
dAlacant en
tota la seua histria. Va fundar i presidir la Caja
Especial de Ahorros y Monte de Piedad (anteces-
sora de la Caixa dEstalvis del Mediterrani, CAM),

Para recibir LLOIXA en PDF en tu mail enva SUSCRIPCIN a nuestro correo


10 Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia SUSCRIPCI al nostre correu
PROGRAMACIN DICIEMBRE DA 15

20:00 Horas.- Teatro, representacin de la


DA 1 obra Divorciadas, Evanglicas y Vegetaria-
nas, a cargo del grupo Lapsus-Teatre. Au-
17:30 Horas.- Espectculo Infantil EL MUN- ditorio de la Casa de Cultura. Entrada libre.
DO DE LOS MUECOS. Tus entradas en tus
comercios: anticipada 5; taquilla 8. Audi- DAS 16 AL 18
torio de la Casa de Cultura.
18:00 Horas.- Audiciones de la Banda. So-
DA 5 ciedad Musical La Paz. Centro Municipal de
Mayores.
18:30 Horas.- Cine Forum Literario. Una
perversin de gnero/ Lo srdido en el Mu- DA 16
sical Clsico. Gigi de Vicente Minelli. Ba-
sada en el relato de Colette. Auditorio de la 20:00 Horas.- Catas Literarias. La Marca
Casa de Cultura. del Meridiano, se contar con la presencia
de Lorenzo Silva, autor del libro y concierto
DA 7 de Cmara de la Sociedad Musical La Paz.
Sala de Conferencias del Centro Cultural de
20:00 Horas.- II Gala Cultural Solidaria y I Sant Joan.
Premios de la Cultura de Sant Joan, con la
actuacin de la compaa Jcara que repre- DA 17
sentar Colgados. Entrada-donativo 5 a
beneficio de Cruz Roja. 19:30 Horas.- Concierto Coro Alba Olea
Osavs-Escolana, de la Sociedad Musical La
DAS 9 AL 13 Paz. Parroquia San Juan Bautista.

18:00 Horas.- Audiciones de la Banda. So- DA 19


ciedad Musical La Paz. Centro Municipal de
Mayores. 18:00 Horas.- Audiciones del Jardn Musical
de la Sociedad Musical La Paz. Auditorio la
DA 13 Casa de Cultura.

09:30 Horas.- Taller prctico dentro del pro- DA 20


yecto Qu sabes?. Afronta Enthusiasm. En-
tusismate sacando lo mejor de ti mismo: 20:00 Horas.- Concierto de Navidad de la
Fuerza, sabidura y belleza, por Yolanda Sociedad Musical La Paz, con la participa-
Sanz. En el Centro Cultural. Requiere ins- cin de todas las agrupaciones polticas.
cripcin previa. Gratuito. Auditorio de la Casa de Cultura.

18:00 Horas.- Meriendas Literarias con el li- 23:00 Horas.- Viernes con sabor a Jazz. M-
bro LOS COLORES DE MATEO - Autor : Mari- sica ao vento. En Restaurante Duetto. Re-
sa Lopez Soria. Casa de Cultura.Entradas en servas 965659061.
Llibreria Teorema.
DA 21
23:00 Horas.- Viernes con sabor a Jazz. Qui-
que Niveiro Bossa Nova. En el Patio de San 20:00 Horas.- Concierto de Navidad del Or-
Juan. Reservas 965656800. fen San Juan. Auditorio de la Casa de Cul-
tura.
DA 14
DA 22
20:00 Horas.- Concierto de la Orquesta de
Pulso y Pa Siente el Pulso de la Navidad. 17:00 Horas.- Visita de Pap Nol, acompa-
Auditorio de la Casa de Cultura. ado por la S.M. La Paz. Casa de Cultura

También podría gustarte