Está en la página 1de 12

Lloixa

NM
171
MAR
14

1
ANY

8
XXXIII BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9

La Santa Faz frente al Cristo de la Paz


Foto: David Aracil
LLOIXA hace 25 aos EDITORIAL
Boletn 72. Marzo-abril de 1989 Boletn 171. Marzo de 2014
* LLOIXA traa en portada la
inauguracin de la ermita de
San Roque de Benimagrell
tras su restauracin.

* Al igual que en este nme-


ro. LLOIXA narraba los actos
de trada de la Santa Faz a
Sant Joan con motivo de su
V Centenario. Se deca Pen-
sant en un futur, les coses
aqu escrites tindran un valor
a mode de crnica dels fets
acontinguts.

* Isidro Buades entrevistaba al deportista local


Agustn Pastor Goslvez y nos traa su cuento Ma- La Biblioteca Auxiliar Maximiliano Pastor del
ria la Blava. Dentro del espacio dedicado a los r- Archivo Municipal no desaparecer. As nos lo ha
boles de la Huerta nos hablaba del Granado. confirmado desde el propio Archivo el Archivero
Gaspar Belmonte con el que nos reunimos pocos
* El Col.lectiu de Unitat del Poble Valenci enviaba das despus de la publicacin del pasado boletn.
al Alcalde dospropuestas relativas al uso de la len-
gua valenciana en la nueva Televisin Autonmica Si bien en la primera reunin que tuvimos con
y a la objecin de conciencia en el Servicio Militar. l, poco tiempo despus de su toma de posesin,
entendimos que dicha biblioteca desaparecera y
* Agustn Pantoja nos traa una nueva entrega de que quedara como biblioteca auxiliar la existente
los Molinos del Montnegre. en el despacho del Archivero, la realidad es que en
ningn momento se pens en eliminarla ni en de-
* Se repasaba la historia de la Rodalla de Sant jar de ampliarla, lo cual nos alegra, como es obvio.
Joan, cuyo presidente era Octavio Seva.
La Biblioteca Auxiliar Maximiliano Pastor ya ha
* LLOIXA publicaba un resumen de las actividades sido subida a la nueva web del Archivo Municipal
de 1988 ascomo el estado de las cuentas. Se re- de la que dimos noticia el mes pasado, si bien se
gistraba un supervit de 114.665 pesetas. est a la espera de poder subir toda el listado de
libros, llibrets y cuadernos a la mencionada web.
* Se anunciaba la
publicacin de dos En lo referente al Archivo Histrico Provincial
obras relativas a nos inform que, aunque no la hayamos visto, s
la Santa Faz: De- que existe una Biblioteca Auxiliar a disposicin del
vocionario y poe- investigador.
sa a la Santa Faz
y La Villa de San La verdad sea dicha, nos alegra que este malen-
LLOIXA HACE 25 AOS

Juan y la Santa tendido se haya aclarado y que podamos seguir


Faz. Este ltimo, disfrutando de una biblioteca auxiliar tan surtida y
de Federico Sala que ha contado con la colaboracin de tantos veci-
Seva se publicaba nos y entidades locales. Desde LLOIXA seguiremos
gracias al Ayunta- con la labor de recoger los libros de todas las fies-
miento de Sant tas del pueblo, una tarea que, aunque le corres-
Joan. pondera realizar a las diferentes comisiones feste-
ras, estamos muy orgullosos de poder hacer.
* LLOIXA realiza-
ba dos excursio-
nes por la provin- Associaci Cultural LLOIXA
cia: Guardamar - FUNDADA AL 1981. ANY XXXIII -
del Segura y la Butllet cultural gratut de periodicitat mensual
Sierra del Maigm. Edita: A.C. LLOIXA i Ajuntament de Sant Joan
Tirada: 400 exemplars
* La I Semana de la Juventud no sala como se es- Disseny i maquetaci: Alfredo Campello
peraba. La publicidad no fue repartida a tiempo y Logotip, bloc i capalera: Rubn Bodewig
los actos quedaron casi desiertos.

Envians les teues col.laboracions incloent les teues dades a aclloixa@hotmail.com


2 Envanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com
Isidro Buades: lescriptor de lHorta (Primera part)
Silvia Prez Camallonga
Isidro Buades Ripoll, el nostre cronista oficial Joan, anys 50 , fa un passeig per aquella
va nixer a lAlbufereta a lany 1928, un 12 de no- poca. A nivell personal qu s el que ms
vembre, en la finca Santiago que els seus pares recorda vost?
acabaven de comprar. Isidro s el menut duna fa-
mlia nombrosa. Dels seus germans s el set. Viu Recorde la vida a la finca en lAlbufereta on
al nostre poble des de que es va casar. De sempre vaig nixer i on deprs treballava. All els meus
hi havia tingut una forta relaci amb Sant Joan, pares eren els casers i anys mes tard van poder
perqu en aquells temps, encara que lAlbufereta comprar-la amb molt de sacrifici. Recorde a la
era terme municipal dAlacant, tenia Parrquia a meua famlia.
Sant Joan. Aix que venien a Sant Joan per a totes
les coses desglsia. Ma casa era la casa de la felicitat.
Isidre, es-
Recorde que el tracte amb la gent era molt ms
criptor auto-
familiar que ara. Conten que quan jo vaig nixer va
didacta, sha
vindre gent de tota la contorn. I fins van llogar
dedicat a re-
taules i cadires per poder acollir a tots: acollir a la
collir la seua
famlia, als vens, a lhome del ganao; tot el mn
obra des de
estava convidat. Jo vaig nixer inesperadament i
ben jove, en-
era com un joguet en la meua famlia. Em duia 21
cara que no va
anys amb el meu germ major i 8 amb el menor.
a comencar a
publicar-la fins
3.- Isidro, el
als 50 anys
seu segn llibre
dedat. Qua-
el va titular Me-
si tota la seua
mria dun temps
obra envolta
a lHorta (1990).
a lHorta dAlacant, aquella que anava des de la
En ell estan els
Condomina, fins Xixona; passant per Vistahermo-
records de la seua
sa, Sant Joan, Mutxamel i El Campello, i que va
infantessa. Cm
desprendre abundant riquessa durant molts anys.
la resumiria?
Conec a Isidro desde sempre; hem sigut vens
Recorde la meua
durant trenta-cin anys. Quan jo vaig nixer, ell ja
casa a lHorta, casa
vivia all. En el veinat noms ens separaven dos
on vivia. Encara hui
cases i amb els seus dos fills majors he sigut com-
tinc la meua habi-
panya de jocs i de col.legi.
taci igual: les ma-
teixes reixades, la
Amb Isidro vam viure el naixement de la Revista
mateixa finestra de
Lloixa, feta amb tanta il.lussi que siga com siga
maera antiga que mira a ponent.
ha arribat a cumplir ms de trenta anys. Va eixir al
carrer grcies als trescents cinquanta socis que la
Jo recorde lHorta que era tota de una bellesa
revista va recollir; la majoria vens i coneguts de
espectacular. La llstima s que ja no queda res
tots els implicats en este projecte. Una publicaci
della. I recorde que a ma casa sempre venia gent,
local on cadascn escriu el que vol i que recorreix
i qui venia era sempre ben rebut, i normalment
la intra-histria del nostre poble. Tot el que ha fet
feien parada i fonda. All es tractava molt b a tot
sempre Isidro s recollir, rescatar tot all que va
el mn.
ENTREVISTA

ser la vida del nostres pares i dels nostre avis.


Dun temps que ens sembla lluny, per que pot
5.- Vost acomena a publicar vora als
ser-ho, no tant.
50 anys de edat. Amb Les Rondalles de
1.-Bon dia Isidro. Quasi tots coneixem a lHorta, tarda molt poc de temps en escriu-
Isidro Buades com autor, per com s Isidro re-les.
com a persona?
S, s de veres. Quan vaig comenar a escriure
Sc una persona molt normal. Em conforme Les Rondalles de lHorta, jo ja les tenia quasi
amb molt poquet. Magrada llegir, magrada es- totes al cap; les sabia de tota la vida, per men
criure i sempre he tingut molta il.lusi per fer co- faltaven algunes i vaig estar buscant i preguntant
ses. fins que vaig poder completar-les. Les vaig es-
criure, la majoria, en menys dun mes. Per per a
2.-Al llarg de la seua obra, vost recorda recollir les que tenia incomple-
anys passats i en el seu Primer llibre: Sant tes vaig tardar vora un any. CONTINUAR

blog: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 171. Marzo de 2014 3


La peregrinaci del 525 aniversari (Primera part)
Francisco J. Ramn i Alfredo Campello

Cantor cristiano, y romancero humilde una de les crniques ms importants del nostre
de mi laud la aspiracin se funda regne, no s massa fiable. De la mateixa manera,
en cantar las sagradas tradiciones el capell de la veina Mutxamel, tamb a prop en
que guarda el pueblo que mecio mi cuna. el temps al miracle, fa una resenya daquest en la
Del Santo Lienzo, que piadoso adora, seua crnica dAlacant. La diferncia amb Vicia-
con el trasunto de la FAZ augusta na, s que Bendicho s daquesta terra i a ms a
de aquel divino Redentor, que amante, ms, s un dels cronistes ms fiables
se carg con la cruz de nuestras culpas.
Romancero de la Santa Faz Lo cert, s que el passat dia dotze, Juan JosA-
mores, al diari Informacin, va fer una resenya a
Enguany, la Setmana Santa, ha tingut un laniversari, posant en dubte el miracle i assenya-
prleg immillorable. Ens ha visitat la Santa Fa lant un ms que possible inters de les autoritats
pel 525 aniversari del miracle de la llgrima. per tindre un fet daquestes caracterstiques per
Duta pel mossn Pere de Mena des de Roma, a tal que Alacant fos anomenada amb el ttol de
qui lobsequiaren amb la dita relquia, aquest la ciutat pel Rei, i la veritat s que el que diu no
deixava al fons dun bagul i quan tornava a obrir- li falta ra. No ms hi ha una qesti que em
lo el Llen sempre apareixia en damunt. Aix, el balla. Pot ser que la gent fos tan babau que es
mossn va decidir exposar-lo a lesglsia i expli- creguera un miracle que no hi havia ocorregut
car la seua significaci. Tanmateix, a mitjans de davant dels seus propis ulls? Pot ser un, dos,
mar de 1489 es va decidir fer una rogativa pel tres per tots? I a la setmana, quan tornaren
fet que els camps de lHorta patien una greu se- a treure la Santa Fa, tota la gent es va imaginar
quera i els arbres eren nus. Aix, Pere de Mena, al Pare Benito de Valncia levitant dos metres de
parl amb dos franciscans que estaven predicant terra i dues imatges ms al cel? Doncs alesho-
la quaresma a la nostra parrquia per tal de fer la res semblaria que podrem dir que els alacantins
process des de Sant Joan a lermita de la Nostra daquells dies, eren uns il.lusos.
Senyora dels ngels a Alacant, portant la San-
ta Fa. La imatge la portava, segons pareix, el De qualsevol for-
pare Villafranca i al passar pel barranc de Lloixa ma, es compleixen
aquest va sentir un pes tan gran que fins i tot, 25 anys des de
no va poder moures i quan deixaren la relquia lltima vegada que
en un petit tossalet al costat del barranc, tots ve- la Santa Fa va es-
gueren con li eixia una llgrima a la imatge i fins tar vint-i-quatre ho-
i tot un cavaller alacant, en Guillem Pasqual, va res a la nostra pa-
tractar de tocar aquella llgrima i al contacte amb rrquia i en aquella
el seu dit, va rebentar i com a record daquell data, tant la ciutat
succes, es va posar un didal de plata al dit i lafeg dAlacant com la
al seu cognom de la Vernica. vila de Sant Joan,
es bolcaren amb un
Des daleshores, aquesta, sha considerat una bon grapat dactes
imatge molt miraculosa i de fet sempre que la commemoratius i
nostra Horta o la ciutat han tingut algn greu restauracins de
problema de sequera, epidmia, etc. sha tret en centres de culte. A
ESPECIAL SANTA FA

rogativa. Daix, deixa constancia en El libro de ms, el Sant Llen


las rogativas Vicente Seva Vilaplana, que es va visit lermita de Be-
editar per al cinqu centenari del miracle i segons nimagrell i lesglesia
diuen les crniques, la gran majoria daquestes del Salvador a la vila germana de Mutxamel.
eixides ha obrat el miracle i el poble ha obtingut Aquesta vegada, estem dacord en que no es feia
el que volia del Nostre Senyor. cap centenari, per sembla que podria haver si-
gut una bona idea la de haver passat tant per Be-
La primera resenya que apareix escrita, s la nimagrell, com per Mutxamel. Sembla que no cal
dun contemporani, com s el castellonenc Ra- recordar els llaos que ens uneixen a tots tres.
fael Martn de Viciana, cronista de Valncia i que
va naixer noms tretze anys desprs del miracle, El dia dsset doncs, la Peregrina va tornar al
encara que ell, el situa en una data que no t seu punt de partida, al seu monestir i per a tal
res a veure amb la que tradicionalment es cele- viatge, va passar per quasi els mateixos indrets
bra. En la seua Chronyca de la nclita y coronada que va fer fa 525 anys o tan sols 25 anys. La pe-
ciudad de Valencia y de su reyno, ell aporta la regrina va eixir de Sant Joan a les deu del mat i
data del 27 de mar de 1498. Pot ser li ballen els va recrrer la Plaa dEspanya, la Rambla, Els
nombres, de fet, podem dir que encara que s Ferros, Mossn Pedro Mena, Ramn de Cam-

On puc aconseguir el Butllet LLOIXA? Entra a www.aclloixa.blogspot.com


4 Dnde puedo conseguir el Boletn LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com
poamor, es va creuar lAvinguda de lHospital marca. Moltes destes persones es van enterar el
i es va entrar a la pedania de la Santa Fa per mateix dia de la celebraci de la rogativa ja que,
la part alacantina del carrer de la Vernica, pel per desgrcia, no es va promocionar amb temps
darrere del concesionaris. A la plaa de la Santa lefemride. Per exemple, les banderoles es van
Fa, a la part santjoanera del caseriu, el poble col.locar al poble noms uns dies abans.
de Sant Joan va esperar a la fi de la missa per a
rebre de mans dels veins de la partida la relquia.

Aproximadament a les 11,20 es va firmar lacta


dentrega de la Santa Fa a la vila de Sant Joan i Al costat del Bar Benal la Santa Fa, possada en
les autoritats locals i els vens del poble van dur terra, va tornar a linterior de la seua urna i la Ban-
pel mateix cam danada la relquia, acompanyats da de Msica, que lesperava, es va unir a la pere-
per la Banda de Majorettes i Tambors de Sant grinaci. En eixe moment les representants feme-
Joan. Rubn Lillo va ser lencarregat danimar als nines de les festes del Crist van dur la relquia per
fidels en el seu recorregut. davant dels pisos de Navarregui. Arribats al cant
del carrer Mossn Pedro Mena amb la plaa de Jos
Sala Prez (els Ferros) la Fa Divina es va detindre
davant dels manisses commemoratius del mossn
que al 1996 va col.locar la Confraria de la Vernica,
la imatge de la qual esperava a la Santa Fa a la
Plaa dEspanya. Una pluja daleluies va donar color
a lencontre a lesmentada plaa.

Les nostres autoritats, pot ser emportades per


la devoci i lemoci de tindre en les seues mans
la Fa Divina desprs de tants anys, creiem que es
van excedir en el protagonisme a la romeria. En
canvi, per altre costat, els membres de loposici
van brillar per la seua ausncia, o b es trobaven ESPECIAL SANTA FA
tan mesclats entre la gent que van passar total-
ment desapercebuts per als presents. A linterior de lEsglsia de Sant Joan Baptista es
va treure la imatge de lurna i es va possar davant
Lurna de metacrilat que protegia la Santa el Crist de la Pau, sent un moment molt emotiu per
Fa va sofrir molt amb limpetu de la gent, i a a tots els presents, que no van ser molts si des-
larribada al carrer Ramn de Campoamor es va comptem autoritats civils i religioses i fotgrafs.
fer necessari treure la relquia de lurna i portar-la Uns minuts desprs, sota pali, la Fa Divina va eixir
en la ma protegida per la policia. La peregrina es a la porta de lesglsia mentres lOrfe cantava
va detendre a la porta del Centre Dr. Esquerdo i a lhimne a la Santa Fa. Quan la relquia va quedar
lermita de la Mare de Du del Loreto. Des desta instal.lada, va comenar la missa de campanya.
ermita lestendard de la Confraria mutxamelera
es va unir als del Crist de la Pau, la Santa Fa i la La peregrinaci va transcrrer sense incidents. No-
Vernica fins arribar a lesglsia. ms, a la porta de lesglsia, dos persones, una dona
i un xiquet, van rebre un fort colp al cap i a la cara
La rogativa ja anava amb un poc de retrard i quan el vent va fer caure els estendards que presidien
cada vegada eran ms les persones que sunien laltar provisional damunt dells poc
al grup vingudes des de molts pobles de la co- abans de lentrada de la Santa Fa CONTINUAR

correu: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 171. Mar de 2014 5


LA SANTA FAZ VISITA SANT JOAN CON MOTIVO
DEL 525 ANIVERSARIO DEL MILAGRO DE LA LGRIMA
Fotografias del 16 de marzo de 2014
Fotografas: Alfredo Campello
1 de Mar de 1545. Ac va plorar la Mare de Du
Vicent Acame i Poveda
Conten les antigues Crniques, que consolidada i culte a la Mare de Du, i un dels ms importants
la seua independncia parroquial lany 1511, i fi- del mn catlic .
nalitzada la construcci de la seua Esglsia Parro-
quial lany 1513, el poble de Mutxamel desitjava Lany del Nostre Senyor de 1545, una greu
tindre una imatge a la qual acollir-se en els seus sequera amenaava amb portar a la runa total
moments de joia o de tristor. En aquells temps, els nostres camps, i a la poblaci de tota lHorta
va arribar a Mutxamel un pintor de Biar oferint dAlacant. El que semblava que mai ms anava
tres belles pintures de la Verge Maria, pintades a succeir sestava repetint, i copejant ms dur i
sobre taules de xiprer. El primer Retor de Mutxa- fort que mai. All que era de les pitjors coses que
mel Mossen Francesc Juan Arts, va realitzar una podien passar havia tornat: la cruel sequera. Els
col.lecta entre el venat, per a arreplegar els vint- elements de la Natura ja no estaven al costat de
i-huit sous que el pintor demanava per la seua lhome, i tampoc li obeen, perqu semblava que
obra. La col.lecta la va fer Mossen Francesc Juan lhome tampoc estava al costat de Du, i que
Arts acompanyat de Bernat Domenech, que van shi havia oblidat de complir els Seus Sants Ma-
sortir pel poble amb la imatge per a arreplegar di- naments. Una dura prova es presentava, lhome
ners, i arreplegaren seixanta-un sous. Van pagar amb els seus recursos humans i limitats res de res
els vint-i-vuit sous que el pintor de Biar demana- podia fer per a lluitar contra els elements. La seua
va, els trenta-tres sous sobrants, es van gastar derrota es palpava evident. Com si dun Apoca-
comprant un vel per a davant de la imatge. Esta lipsi es tracts, la fi i la mort sacostaven amb la
va quedar a Mutxamel, i va comenar a rebre fer- seua dalla de tall afilat. Els cultius de tota lHorta
vors culte al poble, aix ho constaten els autors dAlacant, consolidats progressivament a les sues
Manuel Snchez Buades i Federico Sala Seva al terres des de temps abans, se secaven i es con-
Resumen Histrico de la Villa de San Juan de Ali- vertien en palla que arrabassa el vent. Les terres
cante (1978), y lautor Isidro Albert Berenguer a resseques ja no tenien el sabor ni lolor de cultius
la seua obra El Relicario de la Virgen de Loreto. verds, era com la sal que es converteix en sosa, i
que ning pot salar.

En mig de la desesperaci, langoixa i la foscor,


a Mutxamel van veure una llum desperana, re-
cordant el que havien fet els avantpassats mig
segle abans (1489), quan des de Sant Joan van
fer una rogativa portant la relquia de la Sants-
sima Fa Divina, al Monestir dels ngels, per a
demanar-li a Du les pluges, el fi de la sequera i
el retorn de la vida als camps i pobles de lHorta
dAlacant.

El Miracle de la Llgrima

Les autoritats de Mutxamel van acordar fer una


rogativa penitencial i pblica amb la Imatge de la
HISTORIA DE SANT JOAN

Mare de Du de Loreto el dia 1 de Mar de 1545. La


Rogativa va discrrer pels vells camins de lHorta
de Mutxamel i de Sant Joan, fins arribar al Mo-
nestir de la Santa Fa. Mentre caminaven el poble
resava devotament i clamava amb fervor: BONA
PLUJA MARE DE DU DE LORETO!!. En arribar a
la Santa Vernica, els frares no volgueren traure
la Relquia de la Fa Divina, sin sols obrir per a
que la veiessin, entrant per la porta major e eixint
per la del Frares. Quan tornaven del Monestir de
la Santa Fa pel cam vell de la Santa Fa (actual
carrer Ramn de Campoamor de Sant Joan), prop
don el cam es partia amb una senda per a anar
Els vens de Mutxamel, seguint lamor que havia a Benimagrell, el Reverend que portava la Imat-
a les nostres terres per la Verge de Loreto, li van ge de la Mare de Du, anomenat Mossen Lloren
donar aquest ttol a la imatge de la Mare de Du. Boix, comen a cridar dient: Senyors ajuden-me
Aquesta devoci i invocaci ve dItlia, on el San- dels braos, que jo no puc sustentar tan gran
tuari de Loreto era i s un centre de pelegrinatge pes. Quan van descobrir la Imatge de Mara

Envians fotografies antigues de Sant Joan i la seua gent a aclloixa@hotmail.com


8 Envanos fotografas antiguas de Sant Joan y su gente a aclloixa@hotmail.com
Santssima que estava coberta per un vel per pietari de les terres i de larbre on va descansar la
a protegir-la de la pols del cam, van advertir imatge de la Mare de Du, va edificar una ermita
sorpresos com brotava una llgrima, i la van vore al lloc del Miracle, amb altar, retaule i llen que
crrer fins al mel de la cara, on es mostra hui. Va representava i testimoniava tan gran prodigi.
ser molta la Misericrdia que la gent va cridar
emocionada, des daquest lloc fins a lEsglsia del Festivitat de l1 de Mar
Salvador. Al poc temps arribaren les benfiques
Desprs del Miracle de la Ll-
grima, la imatge de la Mare de
Du, encara va ser ms estimada
i venerada pels vens de Mutxa-
mel i de Sant Joan (els quals van
estar units en una sola Parrquia
fins 1511, la Sant Joan). Al foli
173 del Llibre de la Confraria de
la Mare de Du de Loreto, podem
veure la uni dels vens de Mu-
txamel i Sant Joan per celebrar
la festa de l1 de Mar: Los ofi-
cials de la Ciutat de Alacant, Cle-
ro i Poble de Muchamel, voleren
la festivitat de Nostra Seora el
primer dia del mer de Mars, en
memoria del gran miracle i mer-
c, que Du feu a aquest poble,
Donantlos aigua, que fon los any
1545. I desprs tottems se con-
Obres durbanitzaci del carrer Ramn de Campoamor. Principis dels anys 80.
tinu dita Festivitat. Y en aprs,
Es veuen les ruines de lermita (Foto: Arxiu Fotogrfic de Lloixa)
en lo Snodo que celebr el Seor
pluges que tant desitjaven, regant amb abundn- Bisbe Don Juan Esteve en Oriola, lo any 1600, a
cia els camps de Mutxamel, Sant Joan i de tota petisi del Reverent Clero y Universitat de Mu-
lHorta dAlacant, grcies a la intercessi poderosa chamel, se decret que, dicha Festivitat de Nos-
de Santa Mara Mare de Du. tra Seora, primer dia de Mars, fos festa colent
en Muchamel i Sant Joan, i aix se a continuat
El Miracle de la Llgrima, va ser la primera de- ab molta devosi i cuidado de selebrarla, i mes
mostraci palpable de lamor de la Mare de Du al hui que est consedida Indulgencia en aquest
pobles de Mutxamel, Sant Joan i de tota lHorta dia per Paulo V, Pontifice Maximo, com se veu
dAlacant. En record de tan gran prodigi, es va en Bula Consedida, el traslat de la qual en lo
col.locar primerament una creu al lloc on va oc- principal de este Llibre.
rrer el Miracle de la Llgrima. Al mes de maig de
1545, En Joan Nomdedu , ve de Sant Joan, pro- 1 de Mar de 1995

Lany 1995 es va celebrar el


450 Aniversari del Miracle de la
Llgrima. Aquell any es va re-
petir el recorregut de la Roga- HISTORIA DE SANT JOAN
tiva de 1545 portant la Imatge
de la Santssima Mare de Du
de Loreto. Celebrant laniversari
es va restaurar lErmita del Mi-
racle. Litinerari que va seguir la
Peregrinaci - Rogativa de 1995
va sortir des de la Parrquia del
Salvador de Mutxamel a les 7 del
mat i es van dirigir cap a la fin-
ca San Martin de Mutxamel. Des
daquest punt van entrar al ter-
me municipal de Sant Joan per la
Finca Salafranca, Torre Bonana,
Tesorillo (al cam de Lloixa) i Vi-
lls, on la Comitiva va descansar
Restauraci de lermita de la Mare de Du del Loreto al febrer de 1995 uns moments. Des de la fin-
(Foto: Alfredo Campello) ca Vills es van dirigir al Mo-

bloc: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 171. Mar de 2014 9


nestir de la Santa Fa. Arribats al temple es aquest smbol damor, uni i intercessi de la San-
va cantar lhimne a la Santa Fa i la Salve a tsima Mare de Du. Aquest lloc emblemtic i xico-
la Mare de Du de Loreto. Seguidament van re- tet enclavament religis, es trobava completament
anudar la Rogativa que es va dirigir a lErmita del abandonat i derrut per falta datenci . Amb la res-
Miracle de la Llgrima, ubicada al Cam vell de la tauraci, dirigida per larquitecte Mrius Bevi, es
Santa Fa (el carrer Ramn de Campoamor abans va coronar aquesta gran manifestaci mariana, tal i
esmentat). A lErmita, els Alcaldes de Sant Joan com volien els seus organitzadors, encapalats per
i Mutxamel van rebre a la Imatge de la Mare de En Fernando Navarro Cremades, Retor Arxiprestal
Du. Seguidament es va beneir i es va reinagurar de Mutxamel, junt a altres dos comissions: Comis-
si del 450 Aniversari del Miracle de la Llgrima, i
Comissi Organitzadora del Recorregut de la Verge
de Loreto Pels Carrers del Poble. Aix, els antece-
dents que havien presidit les celebracions dels nos-
tres avantpassats es van tindre en compte, es van
recuperar, i es van enaltir en la seua justa mesura.

lErmita recent restaurada. Desprs es van dirigir a


lEsglsia Parroquial de Sant Joan on la Santssima
Mare de Du va ser rebuda pel Santssim Crist de
la Pau. Finalment des de lEsglsia de Sant Joan,
la peregrinaci va tornar a Mutxamel pel Carrer Conclusi Final
Maigmona, portant baix Pali a la Mare de Du.
HISTORIA DE SANT JOAN

De vegades, una porta del Cel sobri a la te-


A la reinaguraci i benedicci de lErmita va vin- rra, quan lhome torna a buscar a Du. All que
dre Na Basilia Juan Poveda vdua d En Jos Fe- sembla impossible per als homes, saconsegueix
rrndiz Alberola. Tots dos van rebre el Sagrament amb lajuda de Du i la intercessi poderosa de
Matrimonial a lErmita del Miracle el dia 30 de Gener la Santssima Mare de Du. Una Llgrima damor
de 1932, sent Sacerdot Coadjutor de Sant Joan En por obrir cent portes que abans estaven tancades.
Francisco Ripoll. La nvia, Basilia, residia a la Finca El ponent pot tornar-se migdia, quan mor el dia,
Lo Romero (ubicada als terrenys on avui est el donant-nos llum, pau i benediccions grcies a la
col.legi que rep el mateix nom). Aix ens ho recor- intervenci de Santa Maria. Alabat siga sempre el
da el nostre Cronista Oficial Isidro Buades al llibret Nom teu , Santa Maria Mare de Du.
editat per la Comissi pro Restauraci de lErmita
del Miracle de la Llgrima. Aquest llibret tamb Agraments
est incls al magnfic llibre 450 Aniversario del
Milagro de la Lgrima Crnica de una Efemride Vull donar-li les grcies per la seua atenci, su-
(1995) de lautor Manuel Climent Berenguer. port, dades bibliogrfiques i informaci transmesa
La Comissi pro Restauraci de lErmita del Mira- al senyors Manuel Climent Berenguer, Manuel Ivo-
cle de la Llgrima, integrada per membres de Mu- rra Alberola, Guillermo Ivorra Sala, Isidro Buades
txamel i Sant Joan, es va formar per a restaurar Ripoll. Moltes Grcies.

Para recibir LLOIXA en PDF en tu mail enva SUSCRIPCIN a nuestro correo


10 Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia SUSCRIPCI al nostre correu