Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Psicoanálisis y Lenguaje. La Aportación Original de Jacques Lacan
Psicoanálisis y Lenguaje. La Aportación Original de Jacques Lacan
La aportacin original
de Jacques Lacan
Hebe M. Tizio Domnguez
ADVERTIMENT. La consulta daquesta tesi queda condicionada a lacceptaci de les segents condicions d's: La difusi
daquesta tesi per mitj del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intellectual
nicament per a usos privats emmarcats en activitats dinvestigaci i docncia. No sautoritza la seva reproducci amb
finalitats de lucre ni la seva difusi i posada a disposici des dun lloc ali al servei TDX. No sautoritza la presentaci del
seu contingut en una finestra o marc ali a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentaci
de la tesi com als seus continguts. En la utilitzaci o cita de parts de la tesi s obligat indicar el nom de la persona autora.
ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacin de las siguientes condiciones de uso: La
difusin de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de
propiedad intelectual nicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacin y docencia. No se
autoriza su reproduccin con finalidades de lucro ni su difusin y puesta a disposicin desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentacin de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentacin de la tesis como a sus contenidos. En la utilizacin o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
WARNING. On having consulted this thesis youre accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed
in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and
availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is
not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using
or citation of parts of the thesis its obliged to indicate the name of the author.
UNIVERSIDAD DE BARCBLOlA
FACULTAD DB PSICOLOGA
TESIS DE DOCTORADO
PSICOANLISIS Y LENGgjJB
LA APQRTACIQH QRIGIITAL DR JACQES LACA
Presentada por:
Hebe M. T l z l o Domnguez
B a j o l a direccin de:
Dr. M l q u e l S e r r a i Raventos
BARCELOIA
SETIEMBRE DE 1990
. Palabras previas
. Introduccin
. O b j e t i v o de l a p r e s e n t e T e s i s
. La I m p o r t a n c i a d e l tema
. E l e s t u d i o histrico
11
15
1.1. Una e s c u c h a d i f e r e n t e
15
16
20
22
26
2.1. L a abolicin de l a a c c e s i b i l i d a d a s o c i a t i v a
-1888-1893-
26
28
3.3. C o n t i n u i d a d y d i s c o n t l n u i d a d - 1 8 9 5
32
2.4. E l orden a s o c i a t i v o y l o l n t r a d u c i d o - 1 8 9 5 - 9 6
36
2.5. E l a p a r a t o psqulCQ-1896-1938
42
50
51
52
3.2.2. La psicopatologa de l a v i d a c o t i d i a n a - 1 9 0 1 . . . . 5 6
3.2.3. E l c h l s t e - 1 9 0 5
58
3.3.
61
B l " l e n g u a j e fundamental"
3.3.1. Las t r a n s f o r m a c i o n e s g r a m a t i c a l e s - 1 9 1 0
61
3.3.2. E l slmbolismo-1893-1938
67
67
70
73
1.1. Definicin
73
1.2.
74
E l simbolismo
1.2.1. Sandor F e r e n c z i - 1 9 1 2
74
75
1.2.3. E r n s t Jones-1916
77
1.2.4. K e l a n i e K l e i n - 1 9 3 0
79
1.3.
80
La lengua
80
1.4.
85
La palabra
1.4.1. K a r l Abraham-1925
85
1.4.2. E l l a Sharpe-1940
86
1.4.3. Robert F l i e s s - 1 9 4 9
88
89
2. ET contexto: a l g u n a s p e r s p e c t i v a s
93
2.1.
Introduccin
93
2.2.
E l surrealismo-1919
95
2.3.
L a s r e f e r e n c i a s lingsticas
100
2.3.1. F e r d l n a n d de Saussure-1916
100
2.3.2. D e l a c r Q l x - 1 9 2 4
102
103
2.4.
L a psiquiatra f r a n c e s a y l a cuestin d e l
lenguaje
2.4.1. C l e r a m b a u l t y e l automatismo
108
n)eutal-1920
2.4.2. C h . B l o n d e l y l a c o n c i e n c i a mrblda-1928
110
111
3. L a a a t e r i o r l d a d de l a preocupacin p o r e l l e n g u a j e . 1 1 6
3.1.
Primeros trabajos-1926-1931
116
3.2.
Esqulzografa-1931
119
3.2.1. G u i l l e n Teuli
119
3.2.2. Claude, B o u r g e o l s y K a s q u l n
122
3.2.3. Esquizografa
124
3.3.
126
L a T e s i s d e l d o c t o r a d o en H e d l c l n a - 1 9 3 2
3.3.1. La orientacin f r e u d l a n a
128
3.3.2. En l a p s i c o s i s no se t r a t a de dficit
129
3.3.3. De l a esquizografa a l a s p r o d u c c i o n e s
literarias
131
3.4. E l problema d e l e s t i l o - 1 9 3 3
4. L a cuestin d e l l e n g u a j e
135
en l a teora de 1Q
ImaglaarlD
138
4.1. B l e s t a d i o d e l espejo-1936
139
4.2. Quin e s e l i n t e r l o c u t o r ? - 1 9 3 6
140
4.3. L a lgica d e l s u j e t o - 1 9 4 5
143
4.4. L a c a u s a l i d a d psquica-1946
144
4.5. B l s u j e t o d e l s e n t i d o - 1 9 4 8
146
4.6. L a dialctica p u l s i o n a l - 1 9 5 0
147
4.7. La l e n g u a y e l p s i q u i s m o d e l nifio-1950
148
149
4.9. La cuestin d e l l e n g u a j e
en l a teora de l o
imaginarlo
4.10. L a s r e f e r e n c i a s a L e v t - S t r a u s s
4.10.1. Claude L e v l - S t r a u s s
150
y Jakobson
'.
151
151
154
5. Puncla y campo de l a p a l a b r a y e l l e n g u a j e e a
psicoanlisis
5.1.
Las c i r c u n s t a n c i a s
157
157
5.1.1. La c o n f e r e n c i a d e l 8 de J u l i o
161
164
5.2. B l P r e f a c i o
165
5.3. La Introduccin
167
5.4.
168
5.4.1. La realizacin d e l s u j e t o
170
176
6 . L a e s c r i t u r a d e l E d l p o e a trnlans s i g n i f i c a n t e s . . 181
6.1. E l m i t o edpico-1953
181
6.2. Lo que na e s s i m b o l i z a d o r e a p a r e c e
en l o r e a l .
-1954
182
6.3. L a l e y de l a cadena s i g n i f i c a n t e - 1 9 5 4 - 1 9 5 5
185
188
7. L a s . l e y e s d e l l e n g u a j e
'
196
7.1. De l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s d e l l e n g u a j e :
l a cuestin d e l s u J e t o - 1 9 5 5 -
196
7.2. L a r e d d e l s i g n i f i c a n t e y d e l s i g n i f i c a d o - 1 9 5 5 - . . 1 9 8
7.3. L a s l e y e s d e l l e n g u a j e - 1 9 5 7 -
200
COTfCLUSiniES
III.
8. L a cuestin d e l l e n g u a j e en F r e u d
206
8.1.
B l l e n g u a j e y e l mundo I n t e r i o r
206
8.2.
B l poder de l a p a l a b r a
212
8.3.
217
8.4.
Freud y l o s lingistas
226
9. L a cuestin d e l l e n g u a j e en Lacan
9.1.
233
E l " b e n e f i c i o p o s i t i v o " de l a p s i c o s i s :
los escritos
233
9.2.
L a situacin de Interlocucin
235
9.3.
L a s " l e y e s de l a p a l a b r a "
239
241
9.5.
244
Los aportes d e l e s t r u c t u r a l i s m o
249
10.1.
Las modificaciones
249
10.2.
P e r s p e c t i v a crtica
251
11. C o n c l u s i o n e s
255
12. Suevas i n t e r r o g a n t e s
259
IV. BIBLIOGRAFA
- 1 -
. PALABBAS PREVIAS
Esta
Tesis
oportunidad
Doctoral
que
Departamento
ha
l a Facultad
de
Psicologa
sido
de
posible
Psicologa,
General
gracias
a la
a travs d e l
Historia
de
la
Psicologa, me ha b r i n d a d o .
Deseo e x p r e s a r
Raventos
cuya
mi a g r a d e c i m i e n t o
paciente
direccin
a l Dr. K l q u e l S e r r a 1
y
asesoraniento
me han
ayudado a e l a b o r a r e l t e x t o .
Quiero
agradecer
tambin
Jacques-Alain
Miller,
D i r e c t o r d e l Departamento de Psicoanlisis de l a U n i v e r s i d a d
de Pars V I I I , p o r s u s o r i e n t a c i o n e s .
Finalmente
de
Ensayos
de
deseo a g r a d e c e r a m i s c o l e g a s de l a Comisin
l a Seccin
Clnica
de
Barcelona,
Miquel
- 2 -
La
proceso
presente
Tesis
e s un
modo de c o n c l u i r
un
largo
clnica y l a l e c t u r a de d i v e r s o s t e x t o s se f u e r o n
combinando
con una s e r l e de v i a j e s p a r a l a c o n s u l t a de f u e n t e s , i n c l u s o
con e n t r e v i s t a s y bsqueda e n a r c h i v o s de Pars.
El
tena
escogido,
aportacin original
"Psicoanlisis
de Jacques
Lacan',
lenguaje.
La
desarrollar -desde
hiptesis ms g e n e r a l
una relacin e s t r e c h a
entre
que s e f o r m u l a
e s que e x i s t e
psicoanlisis y l e n g u a j e .
psicoanlisis e s una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e ,
t r a t a de un s u j e t o que h a b l a
respuesta
la
obra
a un a n a l i s t a
El
e s d e c i r , se
que t i e n e como
y e s una aportacin o r i g i n a l
de L a c a n e l
h a c e r l a explcita y t e o r i z a r l a .
Por
ello
se
hace
necesario
ubicar
dos
sujetos
e l primero
l a cuestin
d e l lenguaje
cul
es l a
- 3 -
aportacin o r i g i n a l
Se intentar demostrar
que l a cuestin d e l l e n g u a j e e s
una c o n s t a n t e a l o l a r g o de t o d a l a
bien
no
es
teorizada
o b r a de Freud que,
explcitamente,
marca
si
sus
elaboraciones.
El
con e l d e s c u b r i m i e n t o f r e u d i a n o . A p a r t i r
lo
que decan
preocupacin
sus pacientes,
de l a escucha
se d e s p i e r t a en F r e u d
p o r l a significacin
pues
e l lenguaje.
de
una
Este
objetivo
demostrar
aparato
que s e p e r s i g u e
que e s t a a n t e r i o r i d a d
en e s t e
cmo
poder
a l a de una cadena s i g n i f i c a n t e
y en l a que Freud p r e c i s a
es
l l e v a a Freud a d e f i n i r e l
psquico. Ms exactamente,
que s e aproxima
punto
(frstica),
s e c r e a n l o s e l e m e n t o s que
se desgasta
en p a l a b r a s , e s una satisfaccin
inercia.
Un segundo o b j e t i v o ,
freudiano,
pulsional
e s demostrar
Psicoanlisis y lenguaje"
en l o que hace a l d e s c u b r i m i e n t o
que
pasa
l a referencia
l a cuestin
p o r " J o s u s o s linsvsticos"
- 4 -
e l "lenguaje
fundanental".
Esta
cuestin
se h a l l a
ya
e x p l l c l t a d a en 1895 ( B J , T i ( 1 9 7 3 ) , p . 1 3 6 ; AB,TII<1980)p.193):
'/ iMii puedt ser incorrecto dtcir qu* C/a hiiteriiJ
st crt esas
sensaciones tediante siabolizacin; quizs no haya toaado al uso
lingstico coao arquetipo, sino que st aJiaenta junto con l de una
fuente coan, '
E s t a f u e n t e comn e s e l " l e n g u a j e fundamental",
e s t e que F r e u d toma de S c h r e b e r
trmino
1915-17>B5,T2(1973>p.2224;
AB,TXV<1978),p.l52>:
'Tengo que Mncionar aqu la fantasa de un interesante enferao aental
[psicticoJ, quien haba iaaginado un 'lenguaje fundaaental' del cual todas
estas referencias simblicas seran los relictos, "
Para
necesario
hablar
hacer
de
l a aportacin
un r e c o r r i d o
original
de
Lacan
es
p o r l o s p o s t - f r e u d l a n o s . Se
desarrolla
de l a T e s i s llevar a l t e r c e r
objetivo.
que Lacan
llama e l I n i c i o
a t e o r i z a r l a cuestin
l e n g u a j e " . B l tema, f o r m u l a d o
antes
de
Lacan.
de s u "easeSanza"
En
Freud
como t a l ,
se
es e l
"Psicoanlisis
casi
constatan
no exista
importantes
r e f e r e n c i a s s o b r e e l l e n g u a j e y hay un v a l i o s a a p o r t e a l a
semiologa (TBODOROV <1977> 1981), pero no
hay, como
ya s e
- 5 -
ha s e S a l a d o ,
una teorizacin
especfica d e l t e n a .
B l c u a r t a o b j e t i v o e s t r a b a j a r l a d i f e r e n c i a que hay en
l a enseanza de Lacan e n t r e l a s "leyes
leyes
del
de la palabra"
j "las
lenguaje".
Dada l a a m p l i t u d de l a o b r a de J a c q u e s Lacan e s t a T e s i s
se c e n t r a e n e l d e s a r r o l l o de s u s i d e a s h a s t a 1957, Se t r a t a
de
ubicar
primero,
1953,
dos
" jnoaentos
donde
"Funcin
Lacan
y
psicoanlisis"
cruciales"
data
campa
de
el
(PECHEAOX,1969).
comienzo de s u enseanza:
la
palabra
(LACAIT, T I . 1989).
Lacan
y el lenguaje
demuestra,
El
en
en e s e
a l a cuestin
est estructurada
cono un
lenguaje"
j l a p a l a b r a e s s u media. Se t r a t a de un campo de
lenguaje
organizado
hegeliana del
por
l a palabra
sometida
l a ley
reconocimiento.
letra
en
el
inconsciente
o la razn despus de
Freud"
de l a lingstica e s t r u c t u r a l ,
Es
all
cuando
podr
de l a a "leyes
precisar
qu
quiere
i n c o n s c i e n t e e s t r u c t u r a d o como un l e n g u a j e " :
l a metfora y l a l e t o n l a i a .
del
lenguaje".
decir " e l
a r t i c u l a d o por
- 6 -
Bl
apartada
de c o n c l u s l a n e e p e r m i t e
e l pasaje
de l a
- 7 .
lenguaje
sus
fundamentos
disuelva
es c e n t r a l
para
mismos.
e l sntoma
l a cuestin
e l psicoanlisis porque
Cmo
explicar
s i se o l v i d a
toca
que e s a prctica
l a reflexin
sobre e l
lenguaje?
La
importancia
Justifica
cantidad
d e l tema
p o r s mismo
escogido
y podra
para
esta
pensarse
T e s i s se
que existiran
de t r a b a j o s que y a l o habran d e s a r r o l l a d o .
e s t o no e s as. S i n c o n s i d e r a r l a s a p o r t a c i o n e s
Pero
de J a c q u e s
que toman
puntualmente
e l tema
CANZIEU
(1981)
precisar
parcialmente
que
s i bien
el
por d i f e r e n t e s autores,
tena
es
abordado
l a hiptesis que s e
t r a b a j a en e s t a T e s i s no ha s i d o d e s a r r o l l a d a .
Abordar
histrica
proceso
e l tema
de e s t a
posibilita,
Tesis
p o r una
de construccin
desde
parte,
de l a teora
una p e r s p e c t i v a
aportar
sobre e l
psicoanaltica e n
- 8 -
se
va
produciendo
l a conceptualizacin
psicoanlisis y l e n g u a j e
permite un d e s a r r o l l o
cada momento
hasta
permite
sobre
a l ao 1957 . E s t o
cronolgico que da c u e n t a de
,es t r a b a j a d a
mismo tiempo,
llegar
lacaniana
cmo, en
l a cuestin d e l l e n g u a j e
ciertas
f o r m u l a c i o n e s que
y, a l
darn a l
captulo de l a s c o n c l u s i o n e s dimensin e x p l i c a t i v a .
En todo t r a b a j o r i g u r o s o se hace n e c e s a r i o e x p l o r a r l a s
fuentes
que, operando
en e l d i s c u r s o
de
poca,
son l a s
r e f e r e n c i a s a p a r t i r de l a s c u a l e s e l t r a b a j o c r e a d o r
algo
nuevo.
Esclarecer este
punto e s i m p o r t a n t e
gesta
porque no
a l a conexin c o n o t r o s s a b e r e s .
punto de reflexin s o b r e
De
aqu s u r g e un
l a forma de c o n s i d e r a r e l e s t a t u t o
que
el
psicoanlisis
se
ha
hacer".
visto,
en
Y es
ciertas
esta
parezca
contara
con
concepcin
e l hecho
un
supuesto
"mecanismo"
que
tendra
de
un"metasaber".
particularmente
que e l
no n e c e s i t a r de l o s o t r o s s a b e r e s ya
funcionara p o r s mismo
el
de
lugar
atento
este
en
problema
que
muchos
Lacan
seal
casi
casos
fu
al o s
- 9 -
analistas
cultural
l a necesidad
ms amplio.
de_ e s t u d i a n
y_ de
Algunos aspectos
tener
un mundo
de su e s t i l o
y la
i m p o r t a n c i a d e l tema e s
l a de l a discusin de l o s
para
l a prctica analtica. Se h a l l a
en Juego una
definicin de s u j e t o , de i n c o n s c i e n t e , de comienzo y f i n d e l
anlisis y de formacin d e l a n a l i s t a .
cuestin d e l l e n g u a j e
Es por
necesaria
perspectiva
conexin
entre
disciplinas.
d e l psicoanlisis s e t r a t a
Desde
de poder
la
explicar
inscribe
experiencia
de
la
lenguaje.
l o anmico
situacin
En
analtica
"Trataaiento
psquico"
que de manera p r i m a r i a
como
una
Freud
influyen
(1973),p.1014;
AE.TI
(1982),p.115):
'Un recurso de esta ndole es sobre todo la palibra, y las palabras
son el instruiento esencial del tratamento
A partir
del
acto
de s u s h a l l a z g o s F r e u d
annico. "
modifica
l a dimensin
- 10
(1973) ,p.43.).
la
teora
de
la
tcnica
psicoanalticef
(LACA
por su f i d e l i d a d
comienza
a l descubrimiento
s u enseanza
f r e u d i a n o que
c o n una p r e g u n t a
fundamental
(MILLER <1981>1984.p.6):
Slo se hizo a propsito del psicoanlisis una pregunta
fundaren tal/sen te crtica Cules son sus condiciones de posibilidad? Cul
fu su respuesta?,' el psicoanlisis es posible si, y slo s, el
inconsciente est estructurado coao un lenguaje. Lo que se llana la
enseanza de Lacan es el desarrollo de esta hiptesis hasta sus ltimas
consecuencias, *
EL ESTUDIO HISTRICO
Cobo ya s e ha sefialado,
a r r o j a r l u z sobre e l proceso
cundo y cono
contexto
surgen
discursivo
e l e s t u d i o histrico p e r a l t e
de construccin de una teora,
l o s conceptos
de poca.
y su relacin c o n e l
B l r e c u r s o a l a s tcnicas
historlogrfleas p e r a l t e r e c o n s t r u i r
as e l camino
seguido
por l o s d i f e r e n t e s a u t o r e s .
Hacer una T e s i s histrica t i e n e su c o m p l e j i d a d s i b i e n ,
y p o r e l l o l a p r e s e n t e eleccin, s o n un a p o r t e n e c e s a r i o a l
e s t u d i o de l a s d i f e r e n t e s d i s c i p l i n a s
y especialmente,
un
e j e r c i c i o de r i g o r p a r a e l d o c t o r a n d o .
Un p r i m e r problema que s e plante fu Cmo o r g a n i z a r e l
m a t e r i a l f r e u d i a n o ? Hay d i f e r e n t e s cronologas de l a obra de
Freud
ninguna
Esta
de e l l a s
dificultad
p r o p i a r e a l i z a d a a p a r t i r de t r e s e j e s :
- E l cambio en l a concepcin d e l a c t o de h a b l a .
- E l psicoanlisis cono una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e .
- L o s "usos lingsticos" y e l " l e n g u a j e
Estos
tres
ejes
fundamental".
s e s e l e c c i o n a r o n porque
cada
uno de
- 12 -
lineal
s i n o l o que c o n c i e r n e a l a cuestin d e l l e n g u a j e . En
entrelazados,
l a separacin
que se r e a l i z a
es
solamente a l o s f i n e s d e l t r a b a j o .
Respecto
dificultad,
el
los
post-freudlanos
dado l o s pocos a u t o r e s
tema, l o s
parte,
con
se
present
que haban d e s a r r o l l a d o
i n t e r v a l o s histricos
son amplios.
e l lenguaje
Por otra
relacionados
p e r o no t e o r i z a n l a cuestin d e l l e n g u a j e
como fundamental p a r a
establecieron
otra
e l psicoanlisis. P o r e s t e m o t i v o se
tres ejes
en relacin c o n e l l e n g u a j e
y se
cronologa, g e n e r a l
l a perlodlzacln de l a o b r a
establecida por M i l l e r
.
B l pasaje
cuyos
de Lacan
t r a b a j o s culminan
de L a c a n s e s i g u e
la
1981>1984):
de l a psiquiatra
a l psicoanlisis
en 1932 c o n su T e s i s
D o c t o r a l "De
- 13 -
la
psicosis
paranoica
en
sus
relaciones
con
la
personalidad-iLkCkl,3.1987).
.
Elaboracin,
partir
de
1945, de
su
primera
teora
psicoanaltica c e n t r a d a en l o i m a g i n a r l o .
.
En 1953 f o r m u l a
Inaginario
l a diferencia
l o real
entre
l o simblico, l o
l a proposicin
del inconsciente
e s t r u c t u r a d o como un l e n g u a j e .
. De 1953 a 1963, l a categora de l o simblico a p a r e c e como
la
dimensin
dedica
del
esencial
a verificar
de
l a experiencia
en l o s t e x t o s de Freud
analtica
y se
l a s estructuras
lenguaje.
entre
l o s fundamentos de su d i s c u r s o y l a
l o simblico,
s i e n d o e s t a ltima l a categora
l o Imaginario
l o real,
principal.
Introduccin
de l o simblico e n Lacan
cuenta
. Se intentar
s e c o r r e s p o n d e c o n una forma de
l a cuestin d e l l e n g u a j e .
cronologa de l a o b r a
es
importancia
all
en
donde
su
se
de Lacan
produce
produccin
se detiene
una
en 1957
modificacin
de
que marcar l o s d e s a r r o l l o s
- 14 -
p o s t e r i o r e s de l a misna.
Respecto a l a s f u e n t e s cabe sealar que en l o r e f e r e n t e
a
l a o b r a de F r e u d s e c i t a
como
l a de
diferencia
que
se
Biblioteca
tanto
Fueva.
Esto
en l a s t r a d u c c i o n e s .
transcriben
l a edicin de A n o r r o r t u
pertenecen
se hace
as
S i n embargo,
todos
pues hay
l o s prrafos
l a edicin
de
A n o r r o r t u p o r c o n s i d e r a r l a ms p r e c i s a .
Las c i t a s
hacen
que c o r r e s p o n d e n a l o s E s c r i t a s de Lacan se
p o r l a edicin
15 de S i g l o
X I I , p o r s e r l a nueva
edicin c o r r e g i d a y aumentada.
Algunos
referencia
han
sido
sucede
de
los
materiales
para
hacer
con
por K i l l e r
l a s 'Intervenciones
Psicoanaltica de Par^'
realiza
que s e c i t a n
porque
(KILLER,
de
(MILLER,
Lacan
1985).
1987).
en
la
Lo mismo
Sociedad
E s t a eleccin s e
l o s materiales r e c o g i d o s son l o s o r i g i n a l e s
traducidos a l castellano.
- 15 -
Hasta f i n a l e s d e l s i g l o X I I ,
problema
para
l a psiquiatra,
diagnstico de h i s t e r i a
elemento
de
l a h i s t e r i a e r a un
operaba,
expulsin
del
hasta
t a l punto
serlo
que e l
l a ms de l a s v e c e s ,
sujeto
fuera
del
como
mbito
psiquitrico. La h i s t e r i a c u e s t i o n a b a , c o n l a p a r t i c u l a r i d a d
de s u sintomatologa,
a l s a b e r mdico.
problema
acerca
por e l sujeto
sntomas.
escucha
pero
L a mencionada
diferente
d e l e s t a t u t o de
de
plenamente
suposicin,
sus decires.
Freud
abrir e l
ese saber
operante
lleva
que e l
no
en sus
Implcita
una
i n t r o d u c e una
modo l o s d e c i r e s de a l g u n o s de s u s c o l e g a s (FREUD
<1914> AE,TXIV(1979);
Freud
recibe
s i n o tambin l o s
BF,T2(1973).
as no slo e l r e l a t o
de l a s histricas,
t e s t i m o n i o s preanalticos s o b r e e l l a s : l o
- 16 -
relato
que l e e n t r e g a B r e u e r de su e x p e r i e n c i a c o n Anna
lo
conscientemente
que
(1980).
el
sorprende
paciente
al
dice
mismo
sin
Freud
saberlo
le
hace
formularse s e r i o s Interrogantes.
1.2.-
LO QUE A m
mediados
Q. SABIA
d e l ao
p a r a l o s h i s t o r i a l e s y B e r t h a Pappenheim en l a v i d a
civil,
de J o s e p
Breuer
(FKEUD,
BREUER
<1895>
AE,TII
(1980),p.47).
Durante
l o s p r i m e r o s meses de l a enfermedad
de s u padre
B e r t h a se c o n s a g r a a s e r su e n f e r m e r a . Poco a poco un e s t a d o
de
gran
debilidad,
anemia,
rechazo
de a l i m e n t o s , e t c . , l a
o b l i g a a d e j a r su funcin, a p a r e c i e n d o g r a v e s a t a q u e s de t o s
que
hacen
En
Breuer .
l a slntomatologia
particular
lenguaje
intervenir a
que p r e s e n t a Anna O. r e q u i e r e n
atencin l o s s e r l o s
que
padece.
trastornos
Primeramente
p a l a b r a s , despus a p a r e c i e r o n
no
funcionales d e l
encontraba
las
t r a s t o r n o s de l a gramtica y
- 17 -
l a s i n t a x i s : h a c i a un uso i n c o r r e c t o de l a s c o n j u g a c i o n e s de
los
verbos
utilizando
Posteriormente
lenguas
infinitivos
l a paciente
dificultando
omitiendo
artculos.
toma l a s p a l a b r a s de d i f e r e n t e s
de e s t e
modo,
l a comprensin
de su
discurso.
Cuando s e opera
una c i e r t a
mejora Anna O. h a b l a
slo
ingls, e n t i e n d e e l alemn p e r o no l o h a b l a y l e e l i b r o s en
francs e I t a l i a n o ,
t r a d u c e a l Ingls.
En
ausencia
de B r e u e r
l a paciente
imaginaba una
h i s t o r i a , p r i m e r o p o r a z a r , despus I n t e n c i o n a l m e n t e
alguien
contaba
e n t o n c e s s u s h i s t o r i a s , r e l a t o s t r i s t e s que s e i n s p i r a b a n en
el
"
Bilderbucb
obae
Bilder"
de
Andersen
<0p.clt.p.54).
l a J o v e n s e pona
sirvindose
de
ciertos
frmula
estereotipada
sefialar
que l a enferma
Breuer y
por
perdiera
su
artificios
a l comienzo
e l relato
nocividad.
no h a b l a b a
lograba
Breuer
deba
como
de
Insistlrle,
pronunciar
sus relatas.
una
Cabe
c o n o t r o que no f u e r a
ste
que
asiste
as
e l incidente
al
relata
- 18 -
1881, c o n f r o n t a d a
su v e r a c i d a d p o r un d i a r l o
que su madre
llevaba.
Fu Anna O. l a que bautiz e s t e p r o c e d i m i e n t o
nombre de " talking
curef,
es decir,
para r e f e r i r s e a sus e f e c t o s
con e l
l i m p i e z a de chimenea(Op.clt. p. p.55).
La que B r e u e r o b s e r v a en e l t r a t a m i e n t o que r e a l i z a c o n
su p a c i e n t e e s que <0p.cit.p.59>:
'..,se 'reMovieron por vi del relato' (ifegerzahlen) las paresias por
contractura y anestesias, las diversas perturbaciones de la visin y la
audicin, neuralgia, ios, ieablores,etc,, y por ltiao tambin las
perturbaciones del lenguaje, '
Pero hay a l g o ms e n e s t a e x p e r i e n c i a
que, despus de
que
l e hace
abandonar
esta
prctica
a Breuer.
cambiar
de
no e s r e p r i m i d o d e l t o d o , y a
Hasta aucho ais tarda no pude averiguar lo que realmente sucedi con
la paciente de Breuer, mucho despus de ai ruptura con este, un buen da
record subitamnl / s u b r a y a d o p r o p i o 7 algo qu ae haba dicho en otro
cuestin de e s t a
persona.
Su d i f i c u l t a d
naturaleza,
reside
puede
a c a r r e a r s o b r e su
hecho a l a categora de c o n c e p t o
i n s c r i p t o en e l marco de
personal. Breuer
que omitira en e l h i s t o r i a l
de Anna O.
Freud,
p.1533),
s e f i a l a que l e r a un j o v e n e s t u d i a n t e preocupado
p a r s u s exmenes cuando B r e u e r
este
Bl, T2 (1973).
modo
atenda
a Anna 0. y
de
historia
(1979).p.7-8;
del
aovimiento
analtico'
Bl,T2(1973)p.1893),
Freud
d e s c u b r i m i e n t o e s suyo s i b i e n B r e u e r
cura
por
la
palabra
puede
(FREUD,
reconocer
abre
AE,TXIV
que e l
l a va de una
considerarse
como un
a n t e c e d e n t e preanaltico.
Breuer, en
el
p a r a l a Academia
"Curriculua
vitae"
que r e d a c t a en 1923
de C i e n c i a s de V l e n a (SCHEIDHAUER,1978.p.
- 20 -
120)
seala que s u e x p e r i e n c i a
Uqutllt
fu"
,,,/ir gnine
i ptrtir
dt
produca
ello
Inventada
que B r e u e r
s e reconoce
deudor
de l a nominacin
desconocen
en
transferencia.
ese
Es
momento,
esto
es
que
l o que
Anna
dramatiza
O.
habla
con
bajo
e l pseudo
1.3.-
La
tiene
escucha
otras
que F r e u d
hizo
referencias.
de a l g u n o s
Freud
de s u s c o l e g a s
explica
(FREUD
<1914>,
l e fu
e p i s o d i o s de
e s t r u c t u r a y de c u y o s e f e c t o s s e percat aos
idntica
despus como
l e haba s u c e d i d o c o n l o r e f e r i d o p o r B r e u e r .
Freud
dir
transmitido
aismos
que
"un
Breuer,
Charcot
conacimieato,
que
c a s o s p r e s e n t a n l a misma
Chrobak
en
todo
le
rigor,
BV,p.l89d).
estructura: sorpresa
haban
Los
ellos
tres
p o r p a r t e de
- 21 -
de
Freud
posterlorl.
frente
al
relato,
olvido
recuperacin
Y p o r p a r t e de q u i e n e s haban hecho e l r e l a t o ,
(TIZIO,1986).
Por e s o l a p r e g u n t a de F r e u d cuando C h a r c o t
la histeria. "
Ja
cbose
genitale,
TXIV(1979)p.13;
momento, ste
Bl,T2
dice
touJours,tauJours.
de
sobre
.",
? "(FEED <1914>, AE
I n t e r r o g a n t e , porque excede s u s p o s i b i l i d a d e s
elaboracin.
La d i f i c u l t a d con l a h i s t e r i a
poner
en
prestigiosa
juego,
para
como
l o haca
ocultar
llevaba
a l o s mdicos a
Chroback,
l a propia
l a reputacin
dificultad.
Es l a
haca
el
chiste:
"J?p.
Sepetatur!" (Op.cit.AE.p.13;
Penis
BH.p. 1899),
normalis,
y por otra,
dosim
haca
l a h l s t e r e c t o m i a a l a s histricas.
Lo que F r e u d escucha en l o s mencionados mdicos e s a l g o
que
ellos
entraba
decan s i n s a b e r l o .
E s t e s a b e r no s a b i d o y que
e n contradiccin c o n s u s a f i r m a c i o n e s c o n s c i e n t e s
a b r e , en e s e nomento, un i n t e r r o g a n t e I n s o l u b l e p a r a Freud.
- 22 -
1.4.- LO QUK
Lo
que
histeria
Freud
es
aconsejarla
fluye
PBEtm DESCUBRE
descubre
a partir
de f u n d a n e n t a l
sino
de
en e l d i s c u r s o
de
l a e s c u c h a de l a
importancia,
dejarla
no s e t r a t a
de
h a b l a r . E s t e s a b e r no s a b i d o
d e l paciente,es
decir,se
articula,
s i e n d o una s o r p r e s a p a r a l mismo.
Freud sabe s o b r e e s t o l o que s u s p a c i e n t e s
Si
l a "talking
porque entendi
cure"
prosper
en l a s manos de Freud f u e
que se t r a t a b a de a v e r i g u a r d e l p a c i e n t e l o
l e ensean.
l o que l e ensefa su
ve en 1889, cuando l e d i c e
(FREUD,
y estotro,
<1895>
AB,TII(1980)p.82; B l , TI(1973>p.64).
Es
mtodo,
esta
la
escucha
l a que v a a
h i p n o s i s . Freud
psicoterapia"
, habla
de
llevarle
a c a m b i a r su
en s u t e x t o de 1904,
l a diferencia
entre
'Sobre
l a tcnica
" J a significacin
de
lado
del
sntoma
patolgico"
(FREUD,
TI(1973).p.1009).
e l abandono
l a cuestin
de
de l a confesin a r r a n c a d a
bajo
- 23 -
presin. E s t e punto,
la
seduccin
J u n t o c o n e l abandono de l a teora de
ubica
Freud
en
una
perspectiva
i n d e p e n d i e n t e de l a f a c t i c l d a d .
En
l a carta
(FREUD,
69 a F l i e s s ,
d e l 21 de s e t l e a b r e de 1897
AB,TI(1982).p.301
inportante
BU,T3(1973).p.3578)hay
declaracin de Freud:
Manuscrito
de l a s fantasas que
una
lo
muestra
a p a r t i r de l a combinacin en
e l i n c o n s c i e n t e de l o v i v e n c i a d o c o n l o odo.
En
un p r i m e r
momento F r e u d
escucha
e l relato
de s u s
p a c i e n t e s como t e s t i m o n i o de hechos r e a l e s .
Posteriormente
descubre
en
que
el
Inconscieates",
relato
"poetizaciones
a la defensa"
L,
del 2
fantasas
son
"parapetos
inaccesible
estructura
inconscientes
"ficciones
que no sucumben
Manuscrito
fantasas
se
siguen
de mayo
1897, s e f i a l a
psquicos'
que l a s
( O p . c i t . A E . p.289;
ciertas
e l recuerdo
de
tendencias
del cual
que
surgen
apuntan
hacer
l o s sntomas. Se
- 24 -
Freud
seala
perder
que
la
l o s tipos
conexin
de
d e s p l a z a n i e n t o que
original
son
hacea
(Op.cit.AE. p.294;
BH.p. 3571):
. en l a h i s t e r i a , d e s p l a z a m i e n t o s p o r asociacin.
. en l a n e u r o s i s o b s e s i v a , p o r analoga c o n c e p t u a l .
. en l a p a r a n o i a , d e s p l a z a m i e n t o c a u s a l .
Freud,
en
incredulidad
la
mencionada
pone
como
carta
69,
motivos
de
c i r c u n s t a n c i a de que, c o n g r a n f r e c u e n c i a ,
expresa
la
misma
su
la
e l r e l a t o de l a
distinguir
la
verdad
de
la
ficcin
l o cual
investida
afectivamente.
F r e u d no slo abandona l a teora de l a seduccin p o r l a
de
l a s fantasas
sino
tambin
l a ilusin
de
que l a
l a pretendida objetividad d e l
r e l a t o a p a r e c e d e t e r m i n a d a p o r l a " realidad
Es
as
pacientes
que
revela
Freud
otra
constata
cosa
que
psquica" .
e l discurso
que l a que d i c e ,
pero
descubre que h a b l a a un o t r o d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a .
de s u s
adems
- 25 -
Desde
observa
e l conlenzo
que
"representaciones
el
de
su
trabajo
paciente
penosas
teraputica
transfiere
que afloran
anlisis" e s t a b l e c i e n d o un "enlace
al
Freud
mdico
desde el contenido
falscf
del
(FHBD <1895>AB.T1
(1980).p.306; B I . T l ( 1 9 7 3 ) . p p . 166-67).
En
1912, en
"Dinmica
de
la
transferencia"
(FEEim,
l a vida
ertica s e d e t e r m i n a
mdico e s i n c l u i d o
en l a i n f a n c i a
y que e l
psquicas". L a
t r a n s f e r e n c i a e s as un fenmeno que a c t u a l i z a l o s i m p u l s o s
erticos o c u l t o s . E s t o r e s u l t a muy i m p o r t a n t e porque como e l
mismo F r e u d seala, n a d i e puede s e r v e n c i d o
in efigief' iOp.cit.
En
puede
sntesis, despus d e l r e c o r r i d o
apartado
"en absentia
verse
como
Freud
realizado
modifica
dos
en e s t e
aspectos
bsicos d e l a c t o de h a b l a : s e d i c e ms de l o que se q u i e r e
d e c i r , de all su inters p o r l a significacin, y s e h a b l a a
un i n t e r l o c u t o r d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a p e r o encarnado en l
por l a t r a n s f e r e n c i a .
Esta
modificacin e n l a concepcin d e l a c t o d e l h a b l a
p o s i b i l i t a l a e x i s t e n c i a d e l psicoanlisis. B l a n a l i z a n t e no
h a b l a de c u a l q u i e r
fundamental.
manera, e s e s t e e l s e c r e t o de l a R e g l a
- 26 -
2.-EL
Freud l l e g a a l s e r v i c i o de C h a r c o t , e n Pars,
despus
de haber
abandonado,
e n 1885
en 1883, l a fisiologa
para
d e d i c a r s e a l a neuropatologa.
Freud se h a l l a en una
con
dos clnicas.
En
posicin p a r t i c u l a r
l a escuela
confrontado
f r a n c e s a , primaba
la
que s e c e n t r a b a en l a Interpretacin
estado
clnico . F r e u d d u r a n t e
l a s dos c o n c e p c i o n e s
el
mtodo catrtico
fisiolgica
un t l e n ^ j o o s c i l a e n t r e
para o r i e n t a r s e posteriormente
de B r e u e r
hacia
Freud
e l libro
regresa
Vlena
trastornos
demarcacin
t r a b a j a para
orgnicos
en
l a hipnosis
(FREUD,<1888-1889> AE,TI(1982);
Freud
practica
BN,TI(1973)>.
de
- 27 -
Bl
trabajo
parlisis
entre
de
Freud
motrices
"
Estudio
orgnicas
comparativo
e histricas
de
"
realizado
ubicar
e l punto
fundamental
t r a s t o r n o s orgnicos y l o s
en
las
l a particin
va a
entre l o s
psquicos. F r e u d s e f i a l a que l a
excesiva'.
de C h a r c o t de lesin c o r t i c a l
y s e f i a l a que e l mismo s e e n t i e n d e en su a s p e c t o
negativo:
no
hay
lesin
difcil e s p e c i f i c a r l o
Freud
y una "intensidad
plantee
cerebral.
en s u a s p e c t o
una p r e g u n t a
S i n embargo,
positivo.
crucial:
Qu
resulta
De all que
es una lesin
din&aica?.
Dir ( O p . c l t . AE.p.208; B l . p.20 ) :
'Considerada psicoJgicanente, Ja parlisis del trazo consiste en el hecho
de qut la concepcin del brazo no puede entrar en asociacin con las otras
ideas que constituyen al yo, del cual el cuerpo del individuo fora una
parte iaportani, La lesin seria, entonces, la abolicin de la
accesibilidad asociativa de la concepcin del brazo, *
Es d e c i r , l a h i s t e r i a toma l o s rganos en e l s e n t i d o
v u l g a r d e l trmino. Se t r a t a ,
del
brazo.
Si
bien
Freud
utiliza
e l modelo
asoclaclonlsta l a
conclusin que
e x t r a e e s novedosa. P a r a F r e u d t o d o
tiene
afectivo del
un v a l o r
caminas:
c u a l e l yo
se l i b e r a p o r dos
l a reaccin m o t r i z o l a l a b o r psquica
Es l o que p u n t u a l i z a p o s t e r i o r m e n t e
suceso
en "Psicoterapia
asociativa.
de la
- 28 -
histeria"
(FKED, <1895>
AB, T U (1980);
s u j e t a extingue e l suceso
B J , T i (1973))
El
a l t r a d u c i r l o en p a l a b r a s . S I na
q u i e r e o no puede h a c e r l a , e l r e c u e r d o tendr l a I m p o r t a n c i a
de
un
trauma,
es decir
, e l trauma
e s un
recuerda
que
c o n s e r v a su c a r g a .
La concepcin d e l b r a z o que l a p a c i e n t e t i e n e ,
s i se
l a psicoterapia
hipntica
que
De all l a curacin
Freud
plantea
en e s a
fundamental
: hay
poca.
Freud
introduce
una
elementos y e s t o s elementos
a s o c i a t i v a . L o s elementos
cuestin
pueden combinarse
en una cadena
de l a cadena a s o c i a t i v a s o n t a l e s
2.2.-
En
Freud
l o s orgenes d e l psicoanlisis,
centran
"Contributlon
l a atencin
la
coaceptioa
(FEBaD,1987) y "Proyecto
AB,TI<1892);
en
B5,TI(1973).
de
dos t r a b a j o s de
l a cuestin
des
psicologa
d e l lenguaje:
apbasies"
"
de
1891
de 1895 (FREUD,
- 29 -
Freud
a l mLsno tiempo
psicopatologa
encontrar
Intenta
que avanza
todava,
sus respuestas
en
en e l campo de l a
entre
e l campo
1890
de
1900,
l a neurologa
(BERCHEHIB,1983) .
En e l t e x t o s o b r e l a a f a s i a
<<1891> 1987), F r e u d
trata
de v e r qu es l o que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e pueden
aportar
a l conocimiento
lenguaje".
en
de
l a funcin
d e l "aparato d e l
relacin
al
lenguaje,
plantean
la
cuestin
del
haba
hablado
(FREUD,AE,TI<1982).p.62-63),
d e l "rgano
anmico",
en
1891 se
t r a n s f o r m a en un " a p a r a t o d e l l e n g u a j e " .
En
e l escrito
confundirse
e l registro
psicolgico,
localizado
de
que
un
1891, F r e u d
seala
de l o antono
elemento
no
debe
fisiolgico c o n l o
psquico
c e r e b r a l n e n t e . Slo puede
que
no
puede s e r
hablarse d e l soporte
del lenguaje*
Freud
desborda
de l a concepcin de l a a f a s i a
localizacin
desplazamiento
en
un
espacio
d e l centro
que buscaba l a
material.
d e l problema
e l marco
Produce
a
partir
un
de l a
- 30 -
una separacin e n t r e l a a n a t o n i a y l a
fisiologa, e s t o e s , l a introduccin de
l a dlnensln d e l
lenguaje.
Freud
la
s e f i a l a que,
p a r a l a psicologa,
l a palabra es
u n i d a d de base de l a funcin d e l l e n g u a j e , s e t r a t a de
una
representacin
compleja
acsticos, v i s u a l e s
esos
que
s e compone de e l e m e n t o s
elementos, t a l cono l o
ensea l a patologa, p e r m i t e
d e c i d i r l a localizacin de l a lesin.
Cuatro
palabra:
motriz
serian
Imagen
l o s componentes de l a representacin de
sonora,
d e l lenguaje
imagen v i s u a l
e
imagen
de l a l e t r a ,
notrlz
de l a
imagen
escritura
(FREUD,<1891> 1987.p.127):
Para F r e u d
la
que
l a p a l a b r a e s una representacin c o m p l e j a a
corresponde
un
proceso
asociativo,
donde l o s
- 31 -
palabra adquiere
entran
en
relacin e n t r e s i .
significacin p o r l a relacin c o n l a
cerrado,
l a representacin de o b j e t o
e s un
representacin
de o b j e t o
p o r l a imagen s o n o r a
y, l a s
a s o c i a c i o n e s de o b j e t o , p o r l o v i s u a l .
Freud
palabra
llama
y la
a l a relacin
representacin
direccin
asociativa
simblica
tiene
ms
de
l a representacin de
objeto,
importante
"siablica". L a
para
los
a p a r t i r de l a crtica que r e a l i z a a V e r n i c k e ,
se encuentran
perturbadas
elementos de l a representacin
afasias
pues
en l a s a s o c i a c i o n e s de o b j e t o .
h a b l a de a f a s i a s v e r b a l e s y aslmbllcas. En
verbales
l a asociacin
que v e r c o n l a s imgenes v i s u a l e s ,
Juegan un r o l p r i n c i p a l
Freud,
entre
aslmbllcas
se
las
afasias
l a s asociaciones
de
encuentran
palabra.
entre
En l a s
perturbadas
la
representacin de p a l a b r a y l a representacin de c o s a .
Freud
palabra
utiliza
y p o r o t r a e l o b j e t o , p e r o l o q^ue I n t e r e s a s e f i a l a r
- 32 -
es
que en F r e u d
e s l a imagen s o n o r a
l a que produce e l
ligaroen (FREUD,Op.cit. p . l 4 0 ) :
'L'activit ssocativt d 'lnent acouatiqut ta trouva au centra de
la fonction du langage dans sa total i t, '
E l d e s p l a z a n l n e n t o que F r e u d opera de l a nosologa de l a
a f a s i a h a c i a l o psicolgico t i e n e como punto de p a r t i d a
el
l e n g u a j e (FREUD, O p . c i t . p . 1 5 5 ) :
'II nous seable aaintenant que 1'iitportince du facteur de la
localjsation pour I 'aphasie a t exagre ei que nous ferions bien de nous
occuper i noveau des conditions fonctionelles de l'appareil du langage',
En
el
"Proyecto
AB, TI (1982) i
neuronal
corriente
simple
Psicologa
B]f,Tl(1973)) Freud
viene
dada
dirigida
que Freud,
por
"
plantear
asociacin
precisar
de
la
(FREUD, <1895>
que e l s i s t e m a
discretas"
cantidad
y
Q,
que l a
que
es
y,
reemplaza
p o r c a n t i d a d ms articulacin. De all
cantidad
que l o que
a p a r a t a n e u r o n a l t i e n e un p r i m e r s i s t e m a p e r c e p t i v o
fracciona,
Estos
son
es decir,
reduce
l o s estmulos en c a n t i d a d .
l i m i t a d o s p o r seleccin y, en c u a n t o a c u a l i d a d ,
- 33 -
son
discontinuas.
Un segundo s i s t e m a
Est r e p r e s e n t a d o
ubica
l a memoria.
p o r l a s f a c i l i t a c i o n e s que e x i s t e n e n t r e
l a s neuronas j s e h a l l a r e g i d o p o r l a l e y de asociacin p o r
simultaneidad.
El
sistema
r e g i s t r a de t o d o e l p r o c e s o
displacer.
Es
la
consciencia,
l a s sensaciones
l a traduccin
c a n t i d a d en y,
w,
de
de p l a c e r y de
descarga
de e s t e modo l o s p r o c e s o s
slo
aumento
de
c u a n t i t a t i v o s de y
l l e g a n a w como c u a l i d a d .
La
preocupacin
freudlana
nace
de
l a clnica
por l a
de
inercia
tienden a descargar
explica
neuronal,
por e l c u a l
l a s neuronas
Q ( c a n t i d a d ) . Es e s t e p r i n c i p i o e l que
l a divisin
de
l a s neuronas
en
sensitivas
matrices.
P e r o e s t e p r i n c i p i o de i n e r c i a es t r a n s g r e d i d o porque e l
sistema
ellos
tambin
no
puede
debe
descargar
manejarse
de
estmulos
l a misma
endgenos.
forma
Con
que con l o s
estnwlos e x t e r i o r e s , e s d e c i r , no puede a p l i c a r l a f u g a d e l
estmulo. E s t o m o t i v a que deba t o l e r a r l a acumulacin de una
cierta
cantidad
hara c e s a r .
Freud
para
De e s t e
realizar
modo, p a r a
este aparato
d i b u j a , e l organismo e s t a n e x t e r i o r
extemo.
neuronal
que
como e l mundo
- 34 -
Freud
placer-
estructura
principio
precario
de
no
se
sistema
realidad.
se corresponde
pensamiento
realidad,
un
binarlo:
Este
ltimo
con e l proceso
representa
nivel
principio
aparece
de
como
secundario. E l
d e l p r i n c i p i o de
l a s f a c i l i t a c i o n e s no s o n p e r c e p t i b l e s .
Slo hay
aprehensin de e s o s p r o c e s o s p o r l a p a l a b r a .
E l mundo e x t e r i o r se c a r a c t e r i z a p o r p r o c e s o s c o n t i n u o s ,
V bidlrecclonales,
Las
neuronas
ordenados de acuerdo a c a n t i d a d y p e r i o d o .
n u c l e a r e s de y
t i e n d e n a l a descarga
de l a
pero
e s t o no r e d u c e
l a tensin. P o r e l l o
dir
F r e u d (Op.clt.AE.p.362; BH.p.229):
1 organismo humano es al comienzo incapaz de llevar a cabo la accin
especfica, Esta sobreviene mediante auxilio ajeno; por la descarga sobre
el camino de la alteracin interior, un individuo experimentado advierte el
estado del nio. Esta va de descarga cobra as la funcin, importante en
extremo, del entendimiento [Verstandigug o 'comunicacin'!, y el inicial
desvalimiento del ser huaano es la fuente primordial de todos los motivos
morales."
De
este
modo
l a "vivencia
de
satisfaccin"
est
en
c o n l l e v a un aumento de l a tensin
e s s e n t i d a como d i s p l a c e r
en l a c o n c i e n c i a ,
cuando l a
imagen d e l o b j e t o v u e l v e a c a t e x t i z a r s e a p a r e c e e l d i s p l a c e r
y
l a tendencia a
vivencias
producen
l a descarga.
L o s r e s i d u o s de
l a s dos
l a atraccin d e s i d e r a t i v a p r i m a r i a y l a
- 35 -
defensa
primarla , configurando
esos
r e s i d u o s e l proceso
prlmiu-io.
E l yo
del
opera, en
esta primera
definicin, como c o n t r o l
partir
d e l signo
autenticidad
de
de
la
realidad
de
percepcin
,que
externa.
certifica
El
la
lenguaje
establecer p o s t e r i o r m e n t e e l J u i c i o p a r a e s t a funcin.
Si
e l o b j e t o presentado
sujeto,
fu e l p r i m e r
fuerza
a l a percepcin e s s i m i l a r a l
prjima"
o b j e t o de satisfaccin, de h o s t i l i d a d y
auxiliar.
Por
ello
Freud
dir
de
(Op.cit.AE.p.376;
BH.p.239):
'Sobre el prjieo aprende el ser himano a discernir
.'
esta
perspectiva,
proceso
ofrece
el
juicio
permitira
el
l o que s e s u s t r a e de l e s
"casaf.
dos
puntos
de
contacto
con l a
expresin v e r b a l :
1) E x i s t e n
objetos
dolor.
- 36 -
La
"noticia
asociacin
del
propio
gritar "
que p e r m i t e h a c e r
se
transforma
en
una
c o n s c i e n t e s l o s r e c u e r d o s que
B x i s t e n o b j e t o s que p o r s mismos e m i t e n s o n i d o s . E s t e
recuerdo
sonora
que a s o c i a
puede
hacerse
a g r e g a r l o s "sonidos
Freud
en e l c o m p l e j o
ubica
p e r c e p t i v o l a Imagen
cono
falta
producidos".
caracterstica
del
pensamiento
c o g n o s c i t i v o s u asociacin c o n s i g n o s v e r b a l e s . B l " e s t a d o
de
ligadura"
combina
entre
elevada
pensamiento
neuronas
catezia
caracteriza
con
que s e acompaa
a l pensamiento
reducida
de l o s "signos
cantidad.
de
y
El
lenguaje",
r e p r e s e n t a l a forma ms e l e v a d a d e l p r o c e s o c o g n o s c i t i v o .
Puede
coherente
que
verse
como
(cosa) que no
no e n t r a
en
para
existe
una
estructura
ha s i d o r e d u c i d a p o r e l l e n g u a j e y
"estado
terica p a r a d e f i n i r
Freud
de
ligadura".
Es e s t a
l a base
como
indestructible.
2.4.-
La
EL QBDEH AS(3GIAT17Q Y
cuestin
asociativa
ISTBADUCIDQ -1895-96-
reviste
p a r a s e g u i r e l h i l o d e l pensamiento
un p e u r t i c u l a r
inters
f r e u d i a n o . S i b i e n Freud
- 37 -
como
punto
elementos
relato
pacientes,
de
asoclaclonlsno
donde
de
modificaciones.
partida
l a existencia
de
de c o m b i n a c i o n e s e n t r e e l l o s y escuchando e l
poco
poco,
va cambiando h a c i a
l a s relaciones
podra
decirse,
una cadena
entre
s u s elementos
Freud
ubica,
ese
lingstica,
evidencian
una
lgica.
Por
una p a r t e ,
en l o r e f e r e n t e
a la
P o r o t r a p a r t e , e n e l comienzo de
caso Enoy de S. l e a p o r t a
p a c i e n t e , que
publicado
escribir
en
en
Freud
ve en
l o s "Estudias
e l mencionado
mucho a l r e s p e c t o .
1889,
sabr
texto
cuyo h i s t o r i a l
la
Histeria",
(FREOD,
BREUER,
Esta
aparece
l e hace
<1895>
A B . T i l ( 1 9 8 0 ) . p . 7 5 ; B.TI(1973).p.58):
'Ls serit d oasionts
truticMS conuniadis
COMO respuest t M
pregunta por su carcter asustadizo evidenteaentt sa encontraba aprontada
en su MMMoria; no haba podido rtbuscar con tanta rapidez, en el breve
lapso transcurrido entre pregunta y respuesta, esas ocasiones que databan
de diferentes perodos de su niez,"
En
"Psicoterapia
de
la
histeria"
(FREUD,<1895>
material
- 38 -
este
ncleo
el
material
tiene
tres
ordenaciones
diferentes:
. ordenacin cronolgica l i n e a l d e n t r o de cada t e n a .
.
ordenacin
concntricamente
estratificada
alrededor d e l
Ideolgico, s e t r a t a de h i l o s
el
relato
del
i n t e r r u p c i o n e s d e l "curso
estos
cortes.
Estos
paciente
"La
"Jag^unas",
lgiccf y una n e g a t i v a a
fenmenos
sealan,
e x i s t e n c i a de " j a o t i v o s inconscleates
En
aparecen
etiologa
de
la
para
reconocer
Freud,
la
ocultos".
histeria"
Freud
escribe
descubre
que l a c o n v e r g e n c i a
mnmlcas l l e g a s i e m p r e a l o s e x u a l
de
la
define
histeria
en
sucesos
de l a s cadenas
. Ubica
la
infantiles
etiologa
los
que
qu hay
detrs
BH.T3
de l a represin.
- 39 -
Se
a n t i g u a s z o n a s s e x u a l e s . En l a i n f a n c i a l a excitacin s e x u a l
ocupa l a s u p e r f i c i e e n t e r a d e l organismo p o r e l l o s e t r a t a
d e l abandono de e s a s u p e r f i c i e p a r a d a r l u g a r a l cuerpo.
La
conflicto
representacin
psquico
intolerable
que
se
es por e l l o
plantea
y e l yo p r o v o c a
e s t e ltimo. S i n embargo, l o s r e c u e r d o s
operando
interna.
que
entre
l a defensa
la
de
inconscientes siguen
l o s sntomas
histricos s o n
d e r i v a d o s de e s o s r e c u e r d o s a c t i v o s .
En
1694, en
" L a s n e u r o p s i c o s i s de d e f e n s a *
AB.TIII<1981> B H . T K 1 9 7 3 ) ) , F r e u d
ya
< FEED,
haba p l a n t e a d o
paciente
que
realiza
ha e n f r e n t a d o
n i l a h u e l l a mnsica n i e l a f e c t o l i g a d o a
Hay un e q u i v a l e n t e
despojndola
no puede
d e l afecto,
y es d e b i l i t a r
es
decir
de
l a representacin
l a magnitud
asociacin, p e r o e s a magnitud de e s t i m u l o se t r a n s f o r m a
excitacin somtica y da o r i g e n a l sntoma c o n v e r s i v o .
de
la
en
- 40 -
De
all
momento,
que
apunte
e l mtodo
a crear
l o psquico,
catrtico,
mental"
se descargue p o r l a p a l a b r a .
histeria
establece
para
que
por medio
l a diferencia
y de n e u r o s i s o b s e s i v a
intolerable,
aunque
en ese
un r e t r o c e s o de l a excitacin
fsica
Freud
planteado
entre
-donde
debilitada,
c o n s c i e n c i a - y l a p s i c o s i s . En
del
"trabajo
l o s casos
de
l a representacin
permaneca
e s t a ltima,
en
la
e l yo rechaza
hubiera
llegada
y,
a l h a c e r l o , se
separa
de l a
r e a l i d a d a l a que v a u n i d a .
Es en e l "Manuscrito
BH.T3<1973)>,
donde
K", de
Freud
una
"tendencia
vuelve
de defensa".
defensiva
dirigirse
inponen,
se
hacia
dirige
e l tema
bajo
F r e u d s e f i a l a que
normal"
energa psquica p r o d u z c a d i s p l a c e r .
podra
sobre
que e v i t a
que l a
Como e s t a t e n d e n c i a no
l a s percepciones
porque
l o s recuerdos
representaciones
estas
se
displacer
a c t u a l , t a l e l c a s o de l a s r e p r e s e n t a c i o n e s s e x u a l e s .
Freud
agrega
que,
para
que
esto
suceda,
entre l a
v i v e n c i a y e l r e c u e r d o debe i n t e r c a l a r s e l a p u b e r t a d ,
factor
- 41 -
muy
liqxirtante
Flless
p a r a l a renemoracln. Seala e a l a C o r t a a
produce despus de l a p u b e r t a d
"un excedente
sexual"
produce en e l p s l q u l s n o
que i m p i d e s u traduccin en p a l a b r a s .
" intraducido^.
La c o n c i e n c i a e s p a r a
Freud c o n s c i e n c i a v e r b a l .
Los
sntomas
surgiran
como
compromisos
entre l o s
p r o c e s o s psquicos no i n h i b i d o s y l o s que s o n i n h i b i d o s p o r
e l pensamiento.
por l a b a r r e r a d e l d i s p l a c e r .
Para
Freud
unilateral.
hizo
proceso
Es l a e s t r u c t u r a
referencia
inhibidos
el
no
inhibido
de l a "cosa"
anteriormente.
aumentan
en
es
Cuando
demasa,
dominan
monoideico,
a l a que ya se
estos procesos
e l acceso
no
a la
c o n c i e n c i a v e r b a l , e s e l c a s o de l a p s i c o s i s .
Freud
tiempo
inhibido
descubre
define
un
que e l s u j e t o
"excedente
de
por l a palabra, es d e c i r ,
plantear un problema
l a i n e r c i a sintomtica.
fundamental
asocia
pero
a l mismo
s e x u a l i d a d " que
que
para
no a s o c i a .
no
es
Esto
e l psicoanlisis,
- 42 -
2.5.-
En
sienta
l a C a r t a 52 a F l l e s s d e l 6-12-1896
l a s bases
para
una teora
(Op.clt.)
analtica
Freud
d e l aparato
psquico. E l d e s c u b r i m i e n t o d e l orden a s o c i a t i v o l o l l e v a a
f o r m u l a r l a i d e a de que e l a p a r a t o psquico s e ha o r g a n i z a d o
p o r un p r o c e s o de estratificacin, t e n a e s t e que ya ha s i d o
d e s a r r o l l a d o . Los
"reordenariarf
tratara
registrada
rastros
mnemnlcos
cada
en funcin de nuevas r e l a c i o n e s ,
de
una
'retraascripciif.
en una s e r l e
de s i g n o s .
La
tanto
e s d e c i r se
memoria
Estas
estara
transcripciones
[Figura 7.]'"
P
X X
X
X
II
Ps
Ic
X
X
X X
III
X
En e s t a f i g u r a debe l e e r s e :
Coc
Prc
-X
X
X
se
X
X
- 43 -
. P . p e r c e p c i o n e s a l a s que se v i n c u l a l a c o n c i e n c i a .
. P s . S i g n o s de
l a s percepciones,
percepcin, e s l a p r i m e r a
transcripcin de
I n c a p a z de c o n s c i e n c i a y e s t r u c t u r a d o
en
segunda transcripcin
funcin de o t r a s a s o c i a c i o n e s
causales;
ordenada e n
inaccesibles a l a
consciencia.
Prc.Preconsclencla,
representaciones-
tercera
transcripcin
ligada
p a l a b r a , y s e c o r r e s p o n d e n a l yo.
La f a l t a de traduccin se c o r r e s p o n d e c o n l a represin y
origina
el
displacer
que
engendra
un
trastorno
de
escritura.
En
l a " laterpretacia
AB.TIV<1979>y
T.V<1979>
de
los
sueMas'
BH.T1<1973>>,
(FSED, <1900>
Freud
formula
la
e x i s t e n c i a de un a p a r a t o psquico compuesto de i n s t a n c i a s o
sistemas.
extremj s e n s i t i v o y otro
arator.
un
L o s estmulos
perceptivos
son r e c i b i d o s p o r e l s i s t e m a a n t e r i o r que c a r e c e
de memoria,
detrs de e s t e e x i s t e o t r o que t r a n s f o r m a
huella.
Este
sistema
asociacin, l o que
mnmlco
quiere
constituye
decir
que
l a excitacin e n
l a base
los
de l a
recuerdos
se
- 44 -
propagan
en
ubicado
pueden
en e l extremo
pasar
requisitos.
De
un orden.
este
En e l ltimo
motor
de
l o s sistemas,
preconsciente,
sus procesos
l a conciencia
despus de c u m p l i r
ciertos
Aqu r i g e e l a c c e s o a l a m o t i l l d a d v o l u n t a r i a .
modo
e l inconsciente
c o n s c i e n c i a a travs d e l
slo
tiene
acceso
a la
preconsciente.
Para F r e u d e l p r o c e s o p r i m a r i o a s p i r a a l a derivacin de
excitacin p a r a c r e a r una i d e n t i d a d de percepcin, m i e n t r a s
que
e l llamado
proceso
secundarlo t r a t a
de c o n s e g u i r una
i d e n t i d a d mental. E l i n c o n s c i e n t e no tendra p a r a F r e u d o t r o
fin
identidad
Precisa
quedar
de
que
percepcin
e l proceso
'librado
preconsciente,
Freud
que r e f i e r e
de
excitacin
mismo"
o,
bajo
de
representaciones,
contina
primarlo.
inconsciente
puede
l a influencia del
recuerdo
a l proceso
la
satisfaccin
s i n embargo
definido
por
e s un rodeo
basta
e l "ncleo
impulsos
el
desde e l
enlace
de nuestro
Ingobernables
de
ser"
e
i n d e s t r u c t i b l e s . L o s p r o c e s o s p r i m a r l o s hacen r e f e r e n c i a a
las
cargas
quedado
"libradas a
ligado
pues
no
s i mismas",
ha s i d o
a aquello
descargado.
i n t e l e c t u a l e s c a r e c e n de c u a l i d a d , a
que no ha
Los procesas
excepcin d e l p l a c e r -
- 45 -
d i s p l a c e r , p o r e s o l a funcin de l o s r e c u e r d o s
v e r b a l e s es
l a de a p o r t a r c u a l i d a d .
Freud
al
Inconsciente:
'Lo inconsciente es Jo psquico verdaderamente real; nos es tan
desconocido en su naturaleza interna como Jo real deJ mundo exterior, y
nos es dado por Jos datos de nuestra consciencia de manera tan incompleta
CODO lo es el mundo exterior por las indicaciones
de nuestros rganos
sensoriales, "
En
"Lo
inconsciente",
BN.T2(1973)),
diferencia
Freud
entre
de
aclara
una
1915
que
(FREUD,AE.TXIV(1979);
lo
representacin
que
establece
consciente
la
una
Inconsciente
no s o n l a s I n s c l p c l o n e s en d i f e r e n t e s l u g a r e s ,
como
sostenido
haba
antes,
representacin c o n s c i e n t e
verbal,
mientras
cargas
preconsciente
de cosa
consiste
de
e l hecho
de
i n t e g r a l a imagen de cosa
que l a
ms l o
que l a representacin i n c o n s c i e n t e e s l a
representacin de c o s a
las
sino
cosa
sola.
de
En e l i n c o n s c i e n t e se h a l l a n
los
primeros
objetos
el
y l a representacin v e r b a l c o r r e s p o n d i e n t e .
e l pasaje
de p r o c e s o
primarlo
represin l e s n i e g a a l a s r e p r e s e n t a c i o n e s
p a l a b r a s , p o r e l l o quedan e n l a z a d a s
La modificacin que F r e u d
En e s t o
secundaria.
La
s u traduccin en
a l objeto.
i n t r o d u c e en l a teora - y que
- 46 -
en "o i n c o n s c i e n t e " F r e u d
s e f i a l a d o , que
la
l a d i f e r e n c i a entre
i n c o n s c i e n t e est en
representacin v e r b a l ,
AB.TXIX<1979)i
reprlnldo
es
cmo
inconsciente,
se hace
preconsciente.
por
el
representaciones
hacerse
algo
dice
no
con
que,
todo
a una
todo
lo
l o inconsciente
es
sino
cono
s e hace
que da e s que e s t o
son
(FREUD,<1923>
s i bien
l a s representaciones
verbales
ha
que c o n s i d e r a p e r t i n e n t e no
consciente
La respuesta
enlace
se enlaza
en "El Yo y el Ello"
BU.T3(1973))
se
l a idea preconsciente
que l a p r i m e r a
expona, cono
restos
se r e a l i z a
verbales.
mnnicos
c o n s c i e n t e s porque una v e z l o f u e r o n .
algo
Las
pueden
Estos
restos
acsticas, p o r
eso da a l p r e c o n s c i e n t e un o r i g e n s e n s o r i a l de e s t e t i p o .
Los
al
yo,
restos verbales
tambin
impresiones
el
auditivas;
preconscientes
super-yo
tiene
s i n embargo,
aparecen
relacin
l a carga
integrados
con l a s
que a f l u y e a
e l l o s l o hace desde e l e l l o .
F r e u d s e f i a l a , e n e l mencionado t e x t o , que en e l o r i g e n
todo es " e l l o " .
Esto
posteriormente
quedar
como "ncieo
- 47 -
poco
accesible".
produce
En
a partir
e l proceso
del ello,
de
nodiflcacin
e l yo d e v u e l v e
que
se
una p a r t e d e l
m a t e r i a l a l i n c o n s c i e n t e dando l u g a r a l o r e p r i m i d o , de e s t e
modo
diferencia e l material
inconsciente
primitivo del
Freud
pero
e l ello
poderosas
se h a l l a
pulsiones
bajo
e l "imperio
de isuerte",
de las
e l silencio
de
"Breve
informe
sobre
el psicoanlisis",
de 1923
(FREUD,AE.TXIX(1979)p.220; B5.T3(1973).p.2741):
'Sj se admite la separacin que hace poco he propuesto, y que
descompone el aparato anmico en un yo dirigido al mundo exterior y dotado
de consciencia, y en un ello inconsciente, gobernado por sus necesidades
pulsionales, el psicoanlisis deber calificarse
como una psicologa del
ello (y de sus acciones eficaces sobre el yo), Por consiguiente en cada
campo del saber slo puede brindar contribuciones que deben complementarse
desde la psicologa del yo, '
En
"Esquema
(FREUD,AE.TXXII1(1980);
"ncleo
de
nuestro
del
psicoanlisis" ^ de
BH.T3(1973)),
ser'
est
Freud
sefiala
constituido
1938
que e l
por e l
ello
interpretacin
a l "nicJeo
definido
como
de
de
los
sueos",
nuestro
l o intraducido
ser",
Freud
vuelve
lo que
en
en 1938 s e l l a n a
habitado por e l s i l e n c i o p u l s i o n a l .
en
este
1900 e r a
ello
y es
- 48 -
Este
apartado
experiencia
de lenguaje",
primeramente
asociativo.
una
interesado
"El
psicoanlisis
en
estratificacin
del hilo
como
lenguaje
en
E s e s t o l o que l e l l e v a a f o r m u l a r
triple
ruptura
s e ha t i t u l a d o
d e l material
lgico d e l r e l a t o
el
orden
l a i d e a de
patgeno
y la
como e v i d e n c i a de l a
e x i s t e n c i a de motivos i n c o n s c i e n t e s .
Dos p u n t o s r e q u i e r e n s e r p r e c i s a d o s :
. En l o que r e s p e c t a a l aparco
cronologa
que comienza
l a s representaciones
elemento
aparato
Freud
acstico
neuronal
hablar
de
como
l a "cosa"
e s t r u c t u r a coherente
52
a Flless
En
en e l que
y de o b j e t o
En 1895, se t r a t a
hacer
un a p a r a t o
1900 y a s e t r a t a
y el
de un
asociativa.
referencia a l a
no r e d u c i d a p o r e l l e n g u a j e .
escribir sobre
transcripciones.
de p a l a b r a
central.
que f u n c i o n a
de lenguaje"
La C a r t a
donde s e r e a l i z a n
de
un a p a r a t o
con
i n s t a n c i a s . Hay p r o c e s o p r i m a r i o y s e c u n d a r i o , en e l p r i m e r o
se t r a t a de c a r g a s l i b e r a d a s a s mismas, e n e l segundo, de
elementos
l i g a d o s . En 1915, no s o n
(imagen
transcripciones sino
representaciones
conscientes
ms
lo
verbal)
representaciones
i n c o n s c i e n t e s ( s i n representacin v e r b a l ) .
- 49 -
En
1923,
Be
tatar
de
inconsciente
reprimido
de
i n c o n s c i e n t e genuino ( e l l o ) .
. Respecto
a l a cuestin s e x u a l . F r e u d o b s e r v a que e l r e l a t o
de s u s p a c i e n t e l l e v a a temas s e x u a l e s . Se t r a t a de a q u e l l o
que s e loantiene como satisfaccin p u l s l o n a l ,
l o que no ha
s i d o d e s c a r g a d o y p o r e l l o c o n s e r v a v a l o r traumtico. Puede
d e c i r s e que no e s antagnica l a cuestin d e l l e n g u a j e y e l
descubrimiento
lleva
de
l o sexual.
Por e l contrario,
a a q u e l l o que an c o n s e r v a
aparecer
diferentes
como
obstculo
formulaciones
c u e n t a de e s t a d i f i c u l t a d .
su carga
pulslonal
l a asociacin.
d e l aparato
e l relato
De
psquico
y que
hecho l a s
buscan d a r
- 50 -
3.-
1893- 1938-
3.1.-
1893-1936.
Freud
establece
lingsticos
Los
usos"
una
diferencia
entre
los
referencia
"usos
fundamental".
l a s diferentes
formas de
"lenguaje
asociaciones.
se
fundamental"
Tal
la
detencin
como ha s i d o e x p u e s t o en e l a p a r t a d o a n t e r i o r , l a
l o s aspectos del
establecen
que
el
l o que
a l o l a r g o de l a produccin f r e u d l a n a .
que
que
las
d i f e r e n c i a se corresponde con
En
de
E s d e c i r , l a distincin s e hace e n t r e
e x p r e s a en p a l a b r a s
una c o n s t a n t e
indica
l a primera
inconsciente
c o n e x i o n e s a s o c i a t i v a s y, c o n e l i n c o n s c i e n t e
intraducido".
v e r t i e n t e F r e u d hablar de d e s c i f r a m i e n t o
esos contenidos
ya
se p r e s e n t a n d i s f r a z a d a s en e l uso que
s u j e t o hace d e l l e n g u a j e ,
en e l segundo c a s o hablar de
bien
l a represin
p r i m a r i a opera como un
- 51 -
lmite r e a l , c o n un s a l d o i n c o g n o s c i b l e , s e t r a t a de a v a n z a r
un paso ms r e c u r r i e n d o a l a traduccin.
Freud
vuelve
Psicoanlisis"
3388),
sobre
1938>
precisa
este
tema
en
"Esquema
del
AE.TIXIII<1980)p.157-58;BH.T3<1973)p.
claramente
cul
es
e l objeto
de l a
traduccin:
'Entonces, preferimos
llamar
'susceptible de conciencia' o
preconciente a todo lo inconciente que se comporta de esta manera -o sea,
que puede trocar con facilidad el estado inconciente por el estado
candente- , La experiencia nos ha enseado que dificilmente exista un
proceso psquico, por compleja que sea su naturaleza, que no pueda
permanecer en ocasiones preconciente aunque por regla general se adelante
hasta la conciencia, coao lo decimos en nuestra terminologa, Otros
procesos psquicos, otros contenidos, no tienen un acceso tan fcil al
devenir-conciente, sino que es preciso inferirlos de la manera descrita,
colegirlos y traducirlos a la expresin conciente. Para estos reservamos el
nombre de los 'inconciente genuino'",
Freud
referencia,
con
el
como
manifestaciones
trmino
ya
del
"usos
se
ha
Inconsciente
lingsticos"
sefialado,
que
se
hace
a las
articulan
asociativamente.
E s t a v e r t i e n t e de l o s "usos* hace p a s a r a segundo
plano
l a cuestin d e l s i g n i f i c a d o p a r a c e n t r a r s e en e l Juego de l a
m a t e r i a l i d a d simblica.
E s t o puede v e r s e
e n l a forma e n que F r e u d
suefios, l a s e m e r g e n c i a s
de
l a psicopatologa
trabaja l o s
de
l a vida
- 52 -
cotidiana y e l chiste.
En
1900
se
publica
"La
interpretacin
de
los
demostrar
que
l o s suefios
son
susceptibles
de
establece
contenido
ejemplo
y
que
de interpretacin de l o s suefios. L a
una
sustitucin
en
l a totalidad
es d e f i n i d a
por Freud
como
utiliza
e l suefio
del
es
" sJabJJca". E l
Faran
y la
gordas
sustituido
seguidas
de
simblicamente
l a s siete
por " s i e t e
vacas
aflos
del
"siete
flacas"
es
hambre
que
de
seguirn a l o s de a b u n d a n c i a . "
P a r a e s t e t i p o de interpretacin F r e u d s e f i a l a que no hay
r e g l a a l g u n a y que depende d i r e c t a m e n t e de l a intuicin d e l
interpretador
y,
citando
a Aristteles, de l a f a c i l i d a d
d v e r analogas.
La
"atado
segunda
forma
descifrador",
de
que
interpretacin,
considera
al
se
basa
suefio
en e l
como
una
- 53 -
a partir
por
En
l o s suefios"
en l a que se
Freud
sustituye
"disgusto".
este
nomento
Freud
define
su
mtodo como de
d e s c i f r a m i e n t o pero, a d i f e r e n c i a d e l p r o f a n o , no c u e n t a con
una c l a v e f i j a ya que sabe, segn s u s p a l a b r a s , que e l mismo
suefio puede t e n e r d i f e r e n t e s s e n t i d a s .
Freud
trabaja
asociaciones
asociativo
e l material
sobre
puede
fragmentos
ilustrarse,
de l o s sueos a p a r t i r
de
a
l o s mismos.
modo
de
de
E l trabajo
ejemplo,
con e l
de
traducir
e s t a b a b l e c e r l a comparacin, F r e u d
descifrar
un Jeroglfico.
Se t r a t a
d i c e que se
entonces
de
. Freud
h a b l a de dos i d i o m a s d i s t i n t o s p a r a h a c e r r e f e r e n c i a a l a s
ideas manifiestas y latentes.
material
desorganizado
sino
Las
que
I d e a s l a t e n t e s no s o n
hay
signos
reglas
de
construccin.
Es en e l Captulo VI 'La elaboracin onrica"
donde
(Op.clt),
F r e u d d e f i n e l o s dos p r o c e s o s psquicos p r i m a r l o s de
- 54 -
condensacin y d e s p l a z a m i e n t o .
El
elemento
que
ha
sido
aceptado
en
el
contenido
m a n i f i e s t o r e p r e s e n t a l a mayor c a n t i d a d de c o n t a c t o s c o n l a s
ideas
latentes.
Esto
lo
coavergencia-,
de
significaciones".
Es por e s t o
elemento
del
"superdeterminado"
all
contenido
transforma
la
en
que F r e u d
sefiala
manifiesto,
" um
de d e s p l a z a m i e n t o
transferencia
psquicas' de
deformacin
sustitucin
l o s elementos.
del
deseo
E l suefio
inconsciente.
de una representacin
se
cada
halla
tiempo,
elementos .
Freud
y un desplazaaiento
de
que
A l mismo
stas s e h a l l a n r e p r e s e n t a d a s p o r d i v e r s o s
opera
de
' aultplicidad
en l a s ideas l a t e n t e s .
Sobre e l p r o c e s o
"punto
s e f i a l a que s e
de las intensidades
reproduce
Se
por otra
trata
as
de
una
la
" asociativamente
contigui".
Cuando F r e u d d i c e que e l suefio no d i s p o n e de medio p a r a
e x p r e s a r l a relacin
lgica e n t r e l a s i d e a s l a t e n t e s ,
hace
l o que e l suefio e x p r e s a , e s e l c o n t e n i d o y no l a s
r e l a c i o n e s e n t r e l a s i d e a s . E l suefio s e a l e j a
tanto
en
l a cuestin
lgica
como
d e l " tejfto"
en l a t e m p o r a l . L a
se
e x p r e s a n p o r o r d e n e s de sucesin cambiados, l a
- 55 -
alternativa
yuxtaposicin.
elementos
Con
en
respecto
una
como
l a "anttesis,rene l o s
sntesis
en
relacin
la
"El
sentido
primitivas'(.ABEL,
La
contradictorio
de
las
palabras
<1QQ3> 1988).
"analoga",
"coincidencia"
expresadas
mediante
previamente
s e t r a t a de una "identificacin", s i n o ,
"formacin mixta".
l a sntesis,
"comunidad",
s i esta
unidad
son
existe
de una
En l a identificacin una de l a s p e r s o n a s
pasa a s e r r e p r e s e n t a d a y l a s o t r a s s e r e p r i m e n , en e l c a s o
de
l a formacin m i x t a ,
se forma
una nueva
persona
con
r a s g o s de l a s o t r a s .
Freud
elemento
expresa
l a s dudas
l a intepretacln
de un
r e m i n i s c e n c i a ; simblicamente
embargo,
ante
vuelve
jeroglfico .
insistir
en
sobre
sentido
el
literal. Sin
trabajo
con e l
- 56 -
Otro
ejenplo
d e l trabajo
d e l lado
de
l o s "usos
c o t i d i a n a (FREUD,<1901>
este
texto,
"Sobra
Freud
tona
AE.TVI(1980);
como
punto
El.Ti(1973)).
de p a r t i d a
su
En
texto
"(FREUD,<1898>
AE.TIII(1981) BH.T1(1973)) .
El
anlisis
d e l olvido
de
"Signorelli",
desconocido
visto
l e pregunta
l o s frescos
de....
desconocido
haba
que
en "Bosnia"
vivan
cotidiana",
Freud
produce
que
sido
F r e u d hablando c o n
s i haba e s t a d o
en O r v l e t o y
L a conversacin a n t e r i o r
con e l
s o b r e l a s costumbres de l o s t u r c o s
y
mdico a n u n c i a b a l a muerte
"Herzegovina".
All
cuando e l
e l t u r c o deca "Seor(Herr), qu
la
estima
muy
de l o s t u r c o s p o r e l p l a c e r
su
valor",
Freud
sexual.
"Tu sabes
perder
r e c u e r d a que haba r e c i b i d o l a
- 57 -
haba
suicidado
ante
<0p.cit.AB.p.l2!
una
enfermedad
sexual
incurable
BI.p.758>:
Figura 1.
Signor elli
(Bo)ttcf/i
Her zegovina
Herr,
(S)taf{io
y(K)snia
Trafoi
Muerte y sexualidad
(Pensamientos reprimidos)
Este
famosa
ejemplo
diversos autores
freudiano
ha s i d o
trabajado por
Lo que i n t e r e s a s e f i a l a r ,
para
e l d e s a r r o l l o de e s t a T e s i s ,
Signorelli,
reprimido.
remite
a un elemento a n t e r i o r que ha s i d o
lgica i n c o n s c i e n t e , no e s un e r r o r n i un hecho a z a r o s o ,
que
para
e l sujeto
aparece
como
un
olvido
y las
s u s t i t u c i o n e s r e a l i z a d a s , s o n t e s t i m o n i o s de l a e x i s t e n c i a
de l o r e p r i m i d o y de s u r e t o r n o en l a cadena lingstica.
- 58 -
"J?i
texto
chiste
y su relacin
trabaja
l a tcnica
con lo inconsciente"
TVIIK1979);
del chiste
BU. TI (1973)).
cita,
cono
e s un
Freud
uno de s u s
(Op.cit.AE.p.20j BH. p.
1035).
Freud seala que un pensamiento puede s e r e x p r e s a d o p o r
diferentes
este
fornas
ejenplo
verbales
no s e h a l l a
y que e l carcter c h i s t o s o
en e l pensamiento
sino
de
e n su
AE
KILIOITAK
FAKILIOHAR
Se
trata
de
una
condensacin
s u s t i t u t i v o que c o n s t i t u y e una p a l a b r a
con
formacin
de
m i x t a que e s l a que
expresa e l e f e c t o c h i s t o s o .
F r e u d seala que e x i s t e s i e m p r e l a p o s i b i l i d a d de dar a l
mismo " m a t e r i a J
son
un " naterial
asociaciones
verbal"
ms de un uso y a que l a s p a l a b r a s
plstico
tambin
pueden
de
gran
maleabilidad"
realizarse
. Las
p o r i d e n t i d a d de
- 59 -
s o n i d o , p o r d o b l e s e n t i d o o Juego de p a l a b r a s . E s t a b l e c e as
una relacin de l a s tcnicas d e l c h i s t e :
I. Condensacin:
a. Con fornacin de p a l a b r a s
niztas.
b. Con m o d i f i c a c i o n e s .
I I . Empleo de un mismo m a t e r i a l :
c. T o t a l y fragmentariamente.
d. Variacin de orden.
e. L i g e r a modificacin.
f. L a s mismas p a l a b r a s , c o n o s i n s e n t i d o .
I I I . Doble s e n t i d a :
g. Hombre y significacin o b j e t i v a .
h. Significacin metafrica y o b j e t i v a .
i.
Doble s e n t i d o propiamente d i c h o
(Juego de p a l a b r a s ) ,
f. Doble s e n t i d o c o n alusin.
La comunidad que e x i s t e e s que l a economa domina t o d a s
l a s tcnicas, p e r o s e t r a t a
de una c l a s e e s p e c i a l pues no
t o d a economa t i e n e e f e c t o de c h i s t e .
Freud u b i c a o t r o t i p o de tcnica, l a que s e c e n t r a e n e l
desplazamiento
que
contina
el
procesa
mental
en
una
representacin i n d i r e c t a
- 60 -
Esta
sirve
puntualizacin
e l chiste
coincidencia
sobre
permiten
l a s tcnicas de l a s que s e
a Freud
afirmar
que e x i s t e
una
e n t r e l o s medios de l a elaboracin d e l c h i s t e y
d e l suefio.
La
chiste
permiten
chiste
posee
tendencia
hacer
dos
surgir
fuentes
l a s tcnicas d e l
un " p l a c e r " .
esenciales:
d e l chiste. E l chiste
E l placer d e l
l a tcnica
tendenciosa
y la
s a t i s f a c e una
orden
e x t e r n o o un obstculo i n t e r i o r .
E l c h i s t e aiorrara
"gastos
de coercin o cohibicin" (Op. c i t . AEp.116;BHp. 1096)
'AdeMs, el placer del chiste que provoca ese
'cortocircuito'
parecer tanto itayor cuanto as ajenos sean entre si los crculos de
representaciones conectados por una Misma palabra, cuanto ms distantes
sean y, en consecuencia, cuanto mayor resulte el ahorro que el recurso
tcnico del chiste permita en el camino del pensamiento, Anotemos de
pasada que el chiste se sirve aqu de un medio de enlace que el pensar
serio desestima y evita cuidadosamente, *
Las
tcnicas
del
l i b e r t a d e s que e l s u j e t o
y
chiste
permiten
restablecer
las
tena e n l a i n f a n c i a con l a l e n g u a
impuestas. O t r a s
tcnicas p o s i b i l i t a n
psquico
Ambas
futuro.
chiste verbal
Respecto
aportan
placer
e l ahorro
y
colclden
de g a s t o
con e l
y e l Intelectual.
a l a psicognesis d e l c h i s t e F r e u d s e f i a l a que
- 61 -
el
nio
encuentra
placer
detenerse
en
coherencia
de las frases".
en
e l Juego
l a " signifcacin
de
de
las
palabras s i n
palabras
la
siendo
e l grado p r e l i m i n a r d e l c h i s t e , l a "cAanza".
Las tcnicas d e l c h i s t e s o n , p a r a Freud,
las
que
el
aprovechadas
mismo
extrae
placer,
de
l a s f u e n t e s de
este
t o d a s l a s p o s i b i l i d a d e s d e l "tesoro
modo
verbal".
son
En
fines,
para sus
de e s t e modo l a t e n d e n c i a r e p r i m i d a c o n l a ayuda d e l
3.3.-
3.3.1.
EL "LESGUAJE FUNDAMEgTAL"
E l anlisis que F r e u d r e a l i z a a p a r t i r
tiene
p o r funcin d e m o s t r a r
inconsciente
para
intentar
l a lgica
tocar
de l a gramtica
d e l funcionamiento
l o ms
"profundo". L a
- 62 -
pulsin
toca
l o biolgico
preposicional
pretende
e l anlisis
llegar
hasta
ese
gramatical
punto
con e l
lenguaje.
Freud toma para
su anlisis s u J e t o - v e r b o - o b J e t o , donde
l a relacin c o n e l o b j e t o se h a l l a d e f i n i d a p o r e l v e r b o que
equivale
a l a pulsin. E s t o y a l o haba s e f i a l a d o F r e u d en
de paranoia
descrito
autobiogrficamente
TXI1(1980); BH.T2(1973)),
del
mecanismo
fantasa
de
paranoico"-
Freud
frente
a l deseo
Para
e l autoerotismo,
l a demencia
e l anlisis
anlisis se
e l mecanismo
hace
defensa
un
Hace
as
la
enfermedad estara
e l narcisismo y l a
precoz
Justifica
de l a p a r a n o i a e s
homosexual.
a la
de l a
homosexualidad.
(o e s q u i z o f r e n i a ) e s t a b l e c e una
disposicin anloga.
Freud
tona
e l enunciado
demuestra
que
todas
consideradas
de
l a fantasa
mencionada
l a s formas de l a p a r a n o i a pueden s e r
(Op.cit.AB.pp.58-60;
BH.pp.1518-1519):
afirmacin
- 63 -
- Delirio
"Yo l a odio'
adA'(m
se
transforina
persigue).
yo lo odio
-
"Yo no lo ajll--pues
persecutorio:
proyeccin
De lo que r e s u l t a
- porque
L a erotomana:
por
no la
"Yo
mujeres
yo la.
ajoo -pues
que
"El
wm
aaa
las
aaa
-pues
' . El
Jne ajoa". Yo
ELLA KB AlA".
l a aaa'. En l a s mujeres,
-sino
Bl
en
"Yo no lo
ya
- C e l o s d e l i r a n t e s : e n l o s hombres, "Sa
quien
ada''
El ME PERSIGUE'.
i a p u l s o a l a proyeccin genera
ella
lo
"JTo ya
ama
las
aaa".
ejemplo
"Pegan
T3(1973)>
interesante
a un n i f i o "
que
Freud
e s l a fantasa de p r e s e n c i a r
frecuencia,
BH.
entre sus
p a c i e n t e s . E l i n t e r r o g a t o r i o p a r a o b t e n e r ms p r e c i s i o n e s de
e s t a fantasa, que c u l m i n a c o n l a satisfaccin autoertica,
reciba s i e m p r e
eso;
niBcf.
pegan a un
F r e u d s e f i a l a l a s t r a n s f o r m a c i o n e s de
principio
este
sobre
fantasma. En
e l m a l t r a t a d o e s siempre o t r o y e l que
aplica e l
- 64 -
por el
padre'.
E s t a f r a s e no t u v o e x i s t e n c i a r e a l y e s una construccin
del
anlisis.
La t e r c e r a
queda Indeterminada:
aparece.
Esto
hace
frase
se asemeja
a l a primera,
l a p e r s o n a d e l s u j e t a de l a fantasa no
que s e d i f e r e n c i e
de l a p r i m e r a
y se
el
s u j e t o . E s t a intuicin f r e u d l a n a se pone de m a n i f i e s t o en s u
t r a b a j o s o b r e "La negacin'(FIEV <1925> AB.TXIX(1979) BH.
T2(1973>},
tomar
"Usted
madre,
donde s e f i a l a
noticia
la
de lo reprimido'.
pregunta
no
que
quien
es." Por
Freud
se
un
ejemplo:
de mi sueo. Hi
anula
una
de l a s
c o n s e c u e n c i a s de l a represin, e s d e c i r , e l c o n t e n i d o de l a
representacin no l l e g a a l a c o n c i e n c i a .
Hay una s u e r t e de
- 65 -
Volviendo
al
fantasma
de
"pegan
a un
nio", en l a
nio, ^
l o s c e l o s d e l nifio,
depende de l a
que se d e s p i e r t e l a c u l p a b i l i d a d que s e e x p r e s a :
"Jfo,
a s i e l p a s a j e de "el padre
sentido
genital,
padre)".
El
culpabilidad
llbidlnal.
a " e l padre
" s e r pegado"
y
e l erotismo
me
pega
es
la
ama a nadie
(soy a z o t a d o
por e l
confluencia
de
fuente
L a t e r c e r a f r a s e "El padre
me ama" de c l a r o
de
la
l a excitacin
pega a otro
nio y no
sucumbe a l a represin.
Freud
las
sucesivas
transformaciones
que
realiza
sobre
los
e n u n c i a d o s de s u s p a c i e n t e s .
Cabe p r e g u n t a r qu e s l a gramtica p a r a Freud. Se t r a t a
de
la
gramtica
correspondencia
clsica.
Esto
se
aclara
1923>
en
1970).
la
En
terminado,
paciente (Op.clt.
uno de
p.l5):
l o s sntomas
conversivos d e l
- 66 -
gnero
de
, en c a r t a d e l 23-3-1923, d i c i e n d o que
residuo
queda
cuando
es
orgnicamente
J u s t i f i c a d o , r e p r e s e n t a e l grano de a r e n a a l r e d e d o r d e l c u a l
se forman l a s c u b i e r t a s de ncar, y s e f i a l a
(Op.Cit.p.153):
'...c'est que ce resida de syuptme vous concerne, vous la ere du
transfert, et doit vous at tendr i Konigsberg, Vieille regle de graaaaire!
ce que l'on ne peut pas declinar, doit tre consider coae,,,un
transfert,'
Finalmente
dejar c l a r o este
punto cabe v o l v e r a F r e u d
e l mencionado t e x t o de "Pegan
a un nio", s e f i a l a
quien,
que
levantar
afio y a que ( O p . c l t .
AE.p.l81 BF.p.2467):
'Insistir en Ja ieporiancia de Jas vivencias tempranas no implica
subestimar el influjo de las posteriores; pero esas impresiones vitales ms
tardas ablan en el anlisis con voz lo bastante alta por la boca del
enfermo, mientras que es el mdico quien debe alzar la voz para defender
los ttulos de la infancia, "
F r e n t e a l a detencin de l a s a s o c i a c i o n e s , c o n e l "no se
ms"
parte
que s a n c i o n a
de
l a aparicin de l o fantasmtico,
l a s tranformaciones
fundamental
del
deseo. E s
para
poder
aqu, a n t e
aislar
Freud
l a frase
e l silencio del
- 67-
a n a l i z a n t e que e l a n a l i s t a a l z a s u v o z p a r a c o n s t r u i r a l g o
que
se deduce.
lingstico" debe s e r t r a d u c i d o .
El
t e n a d e l s l n b o l l s m o en l a obra
de F r e u d r e n l t e a l
en e l cuerpo.
En l o s suefios y en l a s e q u i v a l e n c i a s
simblicas e s expresado
un elemento
sexual.
a.- La coaverslD
En
p o r un trnlno que ha s u s t i t u i d o a
l a " Coaunicacin
(1980); B I . T l
jpreJiainar"(FRED
(1973)), Breuer y
Freud
<1893>
AB.TII
sealan, s o b r e l a
s u j e t o r e v i v e p o r alucinacin e l p r o c e s o que p r o d u j o e l
primer
sntoma
causal.
As,
cuando
l o que hace s e n c i l l o
p o r ejemplo,
e l sujeto
detectar
l a inpresin
l a conexin
dolorosa
sufrida
cone puede p r o d u c i r , s i no e s d e s c a r g a d a ,
- 68 -
vmitos
histricos.
asociacin temporal
De
de
este
modo
queda
e s t a b l e c i d a una
simultaneidad.
En o t r o s c a s o s l a conexin no e s p o r s i m u l t a n e i d a d
que
sino
su t e x t o
de
de
defensa"
(FEED,AE.TIII(1981)iB5.TI(1973)), Freud t r a b a j a e l c o n c e p t o
de d e f e n s a
que s i b i e n
e l y o s e ve l i b r e de l a contradiccin/
'...ha hechado sobre s el lastre de un smbolo mnmico que habita la
conciencia al modo de un parsito, sea como una inervacin motriz
irresoluble o como una sensacin alucinatoria que de continuo retorna, y
que permanecer ah hasta que sobrevenga una conversin en la direccin
inversa, "
E l "smbolo anmico" est c a r g a d o c o n e l a f e c t o ( p l a c e r d i s p l a c e r ) que queda l o c a l i z a d o e n e l c u e r p o como inervacin
motora
sensacin
alucinatoria.
En
este
mismo
sentido
(FEED,<1925>
equipara
y
l o s estados
l o s considera
afectivos
s u s "jaodeios
l o s ataques
normaies".
Para
afectivo"^
Puede
verse entonces,
una c o n s t a n t e
en l a
de F r e u d , an mediando t a n t o s afos e n t r e e l t r a b a j o de
- 69 -
1893
e "Inhibicin,
recuperar
sntoma
e l concepto
definicin
de
de
"smbolo
angustia",
"defenssf
en
emociones"
estas
este
ansiccf
sentido
es
originariamente
histeria
que
tiene
en l a
una
base
"arcaico".
habla
de
l a "expresin
de
en r e f e r e n c i a a l a teora d a r w i n l a n a que u b i c a a
sensaciones
metafrico
que
vuelve
. La c o n s t a n t e
c o r p o r a l y est r e l a c i o n a d o c o n l o
Es
donde
un
inervaciones
sentido.
primitivamente
restablecera
de
Es
posea
este
como
decir,
l o que
un s e n t i d o
nodo
teniendo
literal
" e J sentido
parece
y la
verbal
primitivcf.
Esto permite
cuando
habla
de
hacer
l a precisin de qu e n t i e n d e
l a histeria
como
n e u r o s i s o b s e s i v a como d i a l e c t o
un
lenguaje
Freud
de l a
(FEED,<1909> AE.TX
(1980)
p.24;
BH.T2(1973) p . l 4 4 2 ) :
'1 Medio por el cuil li neurosis obsesiva expresa sus pensamientos
secretos, el lenguaje de la neurosis obsesiva, es por as decir slo un
dialecto del lenguaje histrico, pero uno respecto del cual se debera
conseguir ais ficil la eapata, pues se emparienta mis que el dialctico
histrico con la expresin de nuestro pensar consciente. "
E s t a nayor
a f i n i d a d c o n s i s t e en que no i m p l i c a e l s a l t o
c o n v e r s i v o , e s d e c i r que s e e x p r e s a e n e l pensamiento y no
en
e l cuerpo.
equivalentes
Los pensamientos
de
diferentes
obsesivos
actos
son
psquicos.
productos
El
texto
o b s e s i v o s e e x p r e s a d e f o r a a d o e s p e c i a l m e n t e p o r un mecanismo
p a r t i c u l a r , l a e l i p s i s . Freud
utiliza
l a netfora
de un
- 70 -
t e l e g r a m a i&al e s c r i t o p a r a r e f e r i r s e a l p r o d u c t o
obsesivo,
Los smbolos e x p r e s a n
hay
algunos
sefiala
que
que t i e n e n s i g n i f i c a c i o n e s
constantes.
l a tcnica
libre
inoperante
para
manifiesto,
de
de
asociacin
elementos
all
que
simblicos
postule
se
del
una
Freud
nuestra
contenido
tcnica
nlxta:
introductorias
(FREOD,<1915-17>AE.TX<1976>;Bl.T2<1973)),
en el suecf. l e aqu cuando l a cuestin,
d e l s i m b o l i s m o t o n a o t r o peso en s u obra.
F r e u d s e r e f i e r e a l a f a l t a de asociacin que e n c u e n t r a
referida
que
se
elementos
siempre
trata
un
fenmeno
"mudos" d e l suefio
"traduccin"
elementos
de
a c i e r t o s elementos
de
los
traducciones
regido
d e l suefio y
descubre
por leyes.Habla
de
y de cmo efecta su p r o p i a
mismos,
obteniendo
constantes. Esto
para
ciertos
l e permite hacer
- 71 -
I n t e r p r e t a c i o n e s s i n t e n e r que c o n t a r con l a s a s o c i a c i o n e s
d e l p a c i e n t e ( O p . c l t . AE.p.137; BH.p.2213>:
LliiUMos sib61ici i um relacin constante de sa ndole entre un
elemento onrico y su traduccin, y al elemento onrico mismo un smbolo
del pensamiento onrico inconciente, "
La
relacin simblica
comparacin
cualquiera.
smbolo
se
confunde
con
a s o c i a r y que
que
inconsciente,
e s t a s c o m p a r a c i o n e s se h a l l a n e s t a b l e c i d a s de
modo f i j o .
el
sujeto
Sobre e l s i m b o l i s m o
aplicacin
Freud
simbolismo
es
primitivamente
distinta,
Freud.
que
sexuales
s e volver
recibieron
l o s adscribi
representaciones y c i t a a Sperber
autor
del
son smbolos s e x u a l e s , c o n c l u y e
smbolos
posee
Pero e l
en un prximo
otro
despus
tip>o
(<1912>1988) ( s o b r e
apartado).
De e s t e
de
este
modo,
de l a p r i m i t i v a i d e n t i d a d de l a p a l a b r a , p o r e l l o en l a v i d a
psquica d e l i n d i v i d u o s hay hechos que permitiran
enigmas de v i d a c o l e c t i v a .
resolver
- 72 -
Cono
trabaja
ha
quedado
planteado
d e s c i f r a n d o l o s 'usos
que de l o r e p r l n l d o
"inconsciente
traducido.
inconsciente.
este
apartado,
"lenguaje
debe
Freud
lingsticos", e s d e c i r , l o
v u e l v e en e l d i s c u r s o .
genuino"
Este
en
ser
fundanental"
Lo que l l a m a
inferido,
es
colegido,
e l d e l deseo
1.-
- 73 -
1.1.-
PEFIglCIQS
El
trmino
estrictamente
amplia
para
"despus"
"post-freudiano"
cronolgico.
hacer
de
Es d e c i r ,
referencia a
Freud,
tiene
un
se u t i l i z a
los analistas
s i n tener
en
cuenta
sentido
de
que
forma
vienen
l a s diferentes
p e r s p e c t i v a s tericas.
Ho ha s i d o
sencilla
"post-reudianos"
lenguaje.
han
que
l a bsqueda de m a t e r i a l e s de l o s
hablaran
Despus de un a m p l i o
seleccionado
representativas
las
sobre
despus de l a l e c t u r a ,
sobre
la
cuestin
del
t r a b a j o de investigacin se
a p o r t a c i o n e s que s e c o n s i d e r a r o n
e l tema.
Como
se
podr
ms
apreciar,
e l m a t e r i a l a b o r d a e l tema de forma
muy p u n t u a l .
La
Tesis
importancia
es
para
de h a c e r
poner
de
constar
estos
manifiesto
textos
l o original
en e s t a
de l a
recurriendo
aportes
diferentes aportaciones.
que Lacan
recoge
tambin s u s crticas.
Se
e l tema
sealarn l o s
de l o s p o s t - f r e u d i a n o s
cono as
1.2.-
EL SIKBQLISKQ
En
estudio
el
1912,
Sandor
Ferenczl
publica
"Contribucin
En e s t e
al
trabajo,
a u t o r s e d e t i e n e e n l a gnesis de l o s l a z o s simblicos y
desarrolla
l a cuestin de l a extraccin de un d i e n t e
como
ya
haba
obscenas. Contribucin
latencia"
que
escrito
la
en
psicologa
1920
en
el
"Palabras
perodo
de
realiza
s o b r e l a s p a l a b r a s obscenas
mismas o b l i g a n a I m a g i n a r
y p r e c i s a que l a s
p a r t e s d e l cuerpo.
del puente
y la
de medusa" (FEREHCZI,
leyenda
simbolismo
T.3.1981).
y el lenguaje
el
nio.
El
lenguaje
(FEREHCZI,TIV.1984).
de
la
ternura
entre
y
los
la
adultos
pasin,"
- 75 -
Otto
Rank
inconsciente
una
y Hans Sachs
(<1913>
1980) s e f i a l a n
t i e n e propiedades recurrentes
que
el
y que obedece a
r e g u l a r i d a d . En e l C a p i t u l o que d e d i c a n a l i n c o n s c i e n t e
nodo de expresin de l o r e p r i m i d o .
Se tratara de una
comparacin,
l a netfora,
l a alegora,etc.
"expresin s u s t i t u t i v a de alguna
con
l a que
pluralidad
de
condensacin,
conceptual
tendra
en
cosa oculta"
comn
ciertos
s i g n i f i c a c i o n e s resultara
mientras
lo
que
intuitivo
<Op.clt.p.20>,
caracteres.
La
de
una c i e r t a
i r de l o
l a tendencia
acercara
Sera una
a l
smbolo
al
l e y e s u n i v e r s a l e s (Op.clt.p.30):
"Le symbole se substitue i l'jnconscient, il une signifation constante,
J est indpenent des conditions individuelles, son fondeaent est volutif
et fiistorique, il est en relaiion avec la langue, il et en vidence des
paralllisses phylogntiques (dans le ythe, le cuite, la religin, etc.'
El
que
can
Blabolisno
sera e l r e s t o
existira e n l a v i d a
de una a n t i g u a
anmica p r i m i t i v a , y reaparecera
l a emergencia de l o s p r o c e s o s ms s i m p l e s
obtencin de p l a c e r .
identidad
ligados a l a
- 76 -
Rank y Sachs r e c u r r e n , a l i g u a l
biogentica
ontogenia
fundamental
recapitula
de
Haeckel,
l a filogenia.
que Freud,
que
a l a ley
enuncia
A partir
que l a
de e s t e
punto
de
l a especie.
anterior
se
Ciertos
conservaran
r e c u r r e n a Sperber
l a prictlca e z l s t e
suplementario.
posibilidad
otra
l a vida
e l lenguaje
que en t o d a
e s aqu
que
orientada
l a tendencia a buscar
un p l a c e r
dispone
para
de e s t a b l e c e r analogas e n t r e
Para
psquica
actividad
Esta tendencia
ocupacin,
pulsional.
en
de
(<1912>1988).
Rank y S a c h s a d m i t e n
hacia
aspectos
donde
lo
central
l o s hombres
es
"primitivos"
ese f i n de l a
l a actividad
la
satisfaccin
l a sexualidad
habra s i d o e s t a f u e n t e .
Los a u t o r e s sealan l a i m p o r t a n c i a d e l c o n o c i m i e n t o d e l
i n c o n s c i e n t e p a r a l a comprensin d e l o r i g e n y d e s a r r o l l o d e l
l e n g u a j e porque en l s e conservaran l a s formas
del
pensamiento.
La i n f l u e n c i a
primitivas
d e l i n c o n s c i e n t e sobre l a
- 77 -
Sobre e l t e n a d e l simbolEno E r n s t J o n e s r e a l i z a
publicaciones
tena
tiene
sinbDllsmo
varias
cono
punto
es algo
de
partida
que I n t e r e s a
e l hecho
de
l a civilizacin
que e l
porque
e s t a es una s e r i e i n f i n i t a de s u s t i t u c i o n e s . E l p r o g r e s o no
sera
as
una
mera
sunatoria
sino
e l resultado
de dos
p r o c e s o s : t r a n s f e r e n c i a de inters de I d e a s s i i a p l e s a o t r a s
ms c o m p l e j a s que s i m b o l i z a n
a l a s p r i m e r a s , y r e e m p l a z o de
unos s i m b o l i s m o s p o r o t r o s .
E l smbolo r e p r e s e n t a
un
o r e e m p l a z a o t r a i d e a a p a r t i r de
ubica
l a netfora
cono
un
procedimiento
de
definicin
simbolismo
(1913),
que
Rank
sirve
caractersticas d e l " v e r d a d e r o
de
material
independencia
individuales,
inconsciente,
en
relacin
Sachs
Jones
haban
para
desarrollar l a s
simbolismo":
representacin
significacin
a
factores
invariable,
deteminantes
sujecin a l e y e s de l a evolucin,
lingsticas, p a r a l e l o s
fllogentlcos
con
dado d e l
relaciones
mitos, c u l t o s .
- 78 -
religiones...
La
sin
representacin
que e l s u j e t o
de m a t e r i a l
tenga
i n c o n s c i e n t e se
consciencia
tomara a l smbolo p o r l a r e a l i d a d ,
de e l l o ,
realiza
p o r l o que
ya que l a comparacin
queda o c u l t a p a r a l.
La
cuestin
individuales
de
lleva
la
Independencia
a Jones
a establecer
de
los
factores
l a d i f e r e n c i a con
cada
uno r e c r e a e l s i m b o l i s m o c o n l o s m a t e r i a l e s de que d i s p o n e ,
la
estereotipia
r e m i t e a l a u n i f o r m i d a d en l o s i n t e r e s e s
smbolos,
l a s ideas
que s i m b o l i z a n s o n muy
limitadas
y s i
refiere
a l rgano
inapttude saisir
Ineptitud
masculino.
E l simbolismo
"atieste
une
et prseater" l a s c o s a s . Es p o r e s t a
que s e r e t o r n a a p r o c e s o s
mentales
ms s i m p l e s .
ms
precisamente
de
su
imagen
sensorial. La
- 79 -
En l a base d e l s i m b D l l s n o
idea secundaria
puede
ser
B r e c i b e su significacin de A c o n l a que
identificada.
simblica
hay
una
transferencia
de
modificacin
de
partir
direccin
la
equivalencia
intelectual,
l a significacin
los
de
afectos
simblica
ligados
por
la
y afectiva,
a
la
idea
primera(sublimacin).
"La
importancia
desarrollo
de
del yo"es
l a formacin
de
smbolos
en
el
un t r a b a j o que K l e i n p u b l i c a en 1930
(KLEIH, T U . 1975).
En
identificacin
realizado
propios
precursora
p o r e l nifo de
rganos.
fundamenta
de
El
toda
d e l simbolismo
reencontrar
simbolismo
fantasa
nace
del intento
en l o s o b j e t o s
aparecera
constituye
as
sus
como e l
l a base
de l a
relacin d e l s u j e t o c o n l a r e a l i d a d .
P a r a K l e i n un montante de a n g u s t i a e s n e c e s a r i a p a r a l a
formacin de smbolos y de fantasas. L o s e s t a d i o s tempranos
del
complejo
de E d i p o
conllevan
sadismo. L o s e s t a d i o s p o s t e r i o r e s
una c a r g a
aparecen
importante
de
como d e f e n s a a
-Bo-
los
i n p u l s o s l i b l d l s o s o s . L a a u t o r a s e f i a l a que ( O p . c l t . p.
220):
'Vna excesiva y preaatun defensa contra el sadisao iapide el
estableeiaiento de la relacin con la realidad y el desarrollo de la vida
de fantasa, La posesin y exploracin sadistica del cuerpo materno y del
mundo exterior (el cuerpo de la madre por extensin), quedan detenidos y
esto produce la supresin ms o menos completa de la relacin simblica con
cosas y objetos que representan el cuerpo de la madre y, por ende del
contacto del sujeto con su ambiente y con la realidad general, '
La l i n e a de pensamiento que d e s a r r o l l a
K l e i n se c e n t r a
en e s t a p e r s p e c t i v a . K a r l o n M l l n e r (<1955> 1965) s e f i a l a l a
diferencia
entre
l a realidad
analtica
realidad
la
simblica de l a e x p e r i e n c i a
literal
de
la
satisfaccin
llbidlnal.
1.3.
LA LENGUA
Adems de
l a obra
monumental
que Pichn y
Damourette
produccin p a r t i c u l a r de Pichn,que e r a p s i c o a n a l i s t a ,
p u b l i c a d a en l a Revue F r a n 9 a i s e de P s y c h a n a l y s e . E s t e a u t o r
se
preocup
de
l a relacin
l e n g u a f r a n c e s a en p a r t i c u l a r .
entre
e l psicoanlisis
y la
- 81 -
En
(PICHOI,<1937>
slstena
de
1938),
signos
dans
sefiala
en
e l que
consciente
que
le
es
estructura
que
es
diferente
la civilisation
ocx^identale"
que
no
e l lenguaje
se traduce
pre-exlstente.
un
Se
es
un
pensamiento
trata
de
una
clases siguiendo
"sejfuJsenbJance"
del
(<1938>
que
llama
residuo
de
una
reparticin
anterior,
a cada s u s t a n t i v o un s e x o metafrico g r a m a t i c a l
1938).
supervivencia
estados
sexo
. Se tratara de l a eliminacin d e l n e u t r o
indoeuropeo,
atribuyendo
una metfora d e l
La
en
lingsticos
"sexuisemblance"
la
lengua,
anteriores,
no
es
segn
sino
el
que
la
simple
autor,
tiene
de
en l a
corps"
Idioma
como
razones
posicin:
que
(1938),
critica
un sistema
habran
coherente
llevado
p o r una p a r t e
l a definicin s a u s s u r e a n a d e l
de
valores.
Saussure
e l racionalismo
bilingismo. R e s p e c t o a l a p r i m e r a a f i r m a
Sefiala
dos
sostener
esa
por o t r a e l
(Op.cit.p.45):
- 82 -
de
l a figuracin
elemento
de
"caaovflage"
pas
porque"on
n'ose
voir
pense."
<0p.clt.p.49).
indirecta
seran
el
Indirecta
que a p a r e c e
principalmente
directeneat
Las
l'objet
formas
simbolismo
en
de
e l sueo,
rel
la
propiamente
como
de la
figuracin
dicho;
los
pseudo-snbolosj l o s J u e g o s de p a l a b r a s .
Un a r t i c u l o
una
( y a que e s
el lenguaje
la
personnalit
frangaise"
(PICHOS, 1938). E s t e
y
et
idiomtique
t r a b a j o e s l a comunicacin
el
posibilidades
significante
mencionado
que
artculo
la
lengua
"personne".
personas gramaticales:
Seala
En
e l curso
francesa
analiza
ofrece
las
con e l
l a distincin de l a s t r e s
l a primera,
segunda, a q u i e n s e h a b l a ;
Pichn
l a d e l que
habla; l a
l a t e r c e r a , de l a c u a l s e h a b l a .
del desarrollo
i n f a n t i l , en l o que l l a m a e l
- a3 -
perodo l o c u t o r i o d e l l e n g u a j e , e l s u j e t o h a b l a n t e no f i g u r a
l
nisno
en
el
lenguaje
ttulo
de
representacin.
delocutivo.
p r i m e r a persona
La
aparicin
de
l o s pronombres
de l a
(.moi,je,ae') c o r r i g e ese s i s t e n a .
(tonos,
que
se
aglutinan
ie,jne; t u , t e / i J , e i J e ; Je, l a ; J u i ,
verbo: JBToi/toi; e J J e ; J u i ) ,
para
con
el
verbo:
l o s independientes
sefialar
su
del
significacin
l a "personne
tnve" y l o s i n d e p e n d i e n t e s l a
tafe".
"personne
que l a "personne
concreta,completa".
tenue'
e s l a persona
tofe" e x p r e s a
gramatical,
l a nocin de
adentras
"personalidad
son i n s e p a r a b l e s
constelacin c o m p l e j a
de
expresa
un c o n j u n t o
l a existencia
puede
de c a r a c t e r e s
personal,
e x t r a e r s e e l "je" . La
de
esta
persona
se pregunta
(Op.cit.p.457).
- B4 -
brindar
un
personalidad
afirmativa.
conocimiento
Bobre
teraputico,
su
Desde
manejo
e l punto
representara l a t o t a l i d a d
de
la
estructura
vista
BU
de
la
respuesta
es
tpico,
d e l psiquismo,
representara una i n s t a n c i a . P o r o t r a p a r t e
mientras
e l " moi'
e l "je"
(Op.cit.p.459):
a l "je-me".
Sobre e s t o s temas en t o r n o
a l o s pronombres, i n t e r e s a
sur
le
langage
et
la
personne"
(1977)
y,
otro,
1965)1977).
en
- 85 -
I.A
1.4.-
PALABRA.
Su
artculo
del
erotismo
oral
la
t r a b a j a n desde e s t a p e r s p e c t i v a .
Para
Abraham
estrechamente
que
en
origen
del
carcter
anal
est
l i g a d o a l e r o t i s m o o r a l ( O p . c l t . p . 3 3 3 ) . Seala
sujetos
desplazamiento
el
con e s t a s
caractersticas
en e l dominio
oral.
se produce
un
Su deseo de satisfaccin
todo
se
transforma
con l o s o t r o s .
En
en
este
necesidad
punto
de
comunicar
s e asentara l a
descarga
o r a l . La
palabra
toma
su
cargo
la
- 86 -
E l l a Sharpe,psicoanalista
de slida fornacin l i t e r a r i a ,
esenciales
importancia
de
Requisitos
su c o n s u l t a
nuestros
y que "nuestra
conflictos."
probleas
Sharpe
revealed
of JDetap2ior*(1940).
l a importancia
de
1958> 1989).
c e n t r a l que E l l a
es" Psycbo-pbysical
examination
es inseparable
E s t e t e x t o e s c i t a d o p o r Lacan e n "La
Direccin de la cura"
Un a r t i c u l o
cultura
fuera
escribe
in
en 1940
language:
an
Se r e f i e r e e n e s e t e x t o , a
de l a comprensin d e l l e n g u a j e
metafrico que
u t i l i z a n l o s pacientes.
Seala
que
l a vida
intelectual
d e l hombre
slo
es
p o s i b l e a p a r t i r de l a metfora. S i c o i n c i d e c o n Aristteles
en que l a metfora e s l a t r a n s f e r e n c i a de una p a l a b r a en un
sentido
diferente
de
su significacin,
seala
que
este
d e s p l a z a m i e n t o v a de l o f i s l e o a l o p s i q u l c o .
Del
"vasto
predecesores"
utilizan
la
depsito
surgen
las
de
lenguaje
metforas
de
nuestros
cristalizadas
que
metfora
revela
- 67 -
t r a e , p a r a e s t a a u t o r a , l a e x p e r i e n c i a de l o s afios o l v i d a d o s
de l a i n f a n c i a .
ln^rtancia
teora que d e s a r r o l l a
l a autora
e s que l a metfora
c o n t r o l de l o s o r i f i c i o s d e l c u e r p o ( O p . c i t . p . 2 0 3 ) :
't the same tiae as sphincter control ovar anus and urethra is beng
established, the child is acquiring the poner of speech, and so an avenue
of 'outer-ance' present froa brith becoaes of iatense iuportance. First of
all the discharge of feeling tensin, ifhen this is no longer relieved by
physical discharge, can take place though speech, The ctivity of speaking
is substituted for the physical ctivity now restricted at other openings
of the body, Khile words theaselves becone the very sus ti tutes for the
bodily substances, Speech secondly becomes a nay of expressing, discharging
ideas, So that ne aay say speech in itself is a netaphor, t-hat aetaphor is
a ultiaate as speech, '
Las
palabras
son e l l a s
d e l lenguaje
ideaclonal.
En e l mencionado
artculo
d i f e r e n t e s momentos
d e l anlisis, e x p r e s a
onomatopeyas,
l e n g u a j e i d e a c l o n a l y metforas.
Las
representaciones
preconsciente,
metforas
l a s Imgenes v e r b a l e s
que usan
pregenitales
d e l pasado
l o s pacientes
deseos
edpicos.
encontraran
para
expresarse. Las
remitiran
En
en e l
este
estadios
sentido l a
- 88 -
ta the theory
artculo s e s e f i a l a
of the 'analjtic
que e l a c t o
and verbalization:
rule'"
(1949). En
fsico d e l h a b l a
se
liberacin
de
afecto
a l a ideacin
estara
entre l a s
Esta
funcin d e l a c t o d e l h a b l a e s teraputicamente a c t i v a y l a
regla
analtica
debiera
dar
cuenta
de
estos
efectos
erognicos.
F l l e s s c i t a a Abraham y a E l l a Sharpe. As como Abraham
t r a b a j a , en r e f e r e n c i a a l l e n g u a j e , e l t i p o u r e t r a l y fllco
uretral,
Flless
se ocupa de l o s t i p o s c o r r e s p o n d i e n t e s
de
oral.
A p a r t i r de e s t a s d e f i n i c i o n e s s e p l a n t e a
trabajos
of i n t e r e s t
- 69 -
in
the dreaa'
(FLIESS,
la
(FLIBSS, 1953)
y "Syxiboid, Dreaa
and
Psychoeis"
d i f e r e n c i a e n t r e smbolo en s e n t i d o o r d i n a r i o y smbolo
analtico.
El
representacin
smbolo
sera
una
particular
forma
de
parte d e l cuerpo .
Lowensteln
escribe
interpretatian'
(1951).
Interpretacin
plantea
en
1949
'The
problem
of
En r e f e r e n c i a a l a cuestin de l a
l a palabra
como u n s u s t i t u t o
de l a
y la
dinmicos que s e p r o d u c e n
en e l tratamiento
analtico ( O p . c l t . p . 1 0 ) .
En 1952,
of
speech
Loewensteln
in psycho-analytic
publica
technique".
En e s t e
artculo
d e f i n e a l a e x p e r i e n c i a analtica como ( O p . c i t . p . 4 6 1 ) !
*Psycho-nilysis is both tn investigative nd thenpeutic procedure,
i long-drn'Out experiaeni tnd procesa taking place entirely in the real
ol speech, It is an exchange of particular
ccmaunications betveen ttfo
people, a kind of dialogue, very different fro aJJ other dialogues, The
analytic set-up, the fundamental rule and the role of the analyst make it
unique, '
A
partir
de e s t a
definicin
analiza
l a cuestin d e l
- 90 -
l e n g u a j e . En relacin c o n l a s f u n c i o n e s d e l l e n g u a j e , s e f i a l a
que e l a c t o de h a b l a cosprende
(Op.cit.p.461-62)
sefiala
que
l a funcin
mandar,
en
que s e d i r i g e
seducir,
en
que e l p a c i e n t e e x p r e s e
analista
excluira
l a cura
l a funcin
se
tratara
a l analista
una funcin
algo
sobre
de
llamado
de
para
expresiva, es
s mismo. E l
y
expresiva,
L o w e n s t e l n l o que
c u e n t a en e l a n & l i s l s no e s l a
siendo
Se tratara de
fsicos de c a r g a s t i e n e n l u g a r J u n t o c o n
l o s contenidos.
que r e a l i z a
a algunos
como as
de l o s a u t o r e s
mencionados en e s t e a p a r t a d o .
En
"Funcin
campo
de l a palabra
el lenguaje
en
- 91 -
psicoanlisis"
que
hace
referencia
lenguas
entre
ternura
a l texto
los adultos
la pasin."
de F e r e n c z i "Confusin
el nio. El lenguaje
(FERENCZI,
de
de la
<1933>TIV.1984).
Lacan
escribe:
'En verdid
nos gustara
saber
ais sobre
Jos efectos
de
la
SJtfbolizacn
en el nifo, y las madres oficiantes
en psicoanlisis,
an las
que dan a nuestros ms altos consejos un aire de matriarcado, no estn al
abrigo de esa confusin
de las lenguas en la que Ferenczi designa la ley de
la relacin
nifo adulto. *
Lacan d e d i c a un
Jones.-sobre
e s c r i t o a Jones.
,, '
"En aemoria
de
Ernst
(LACAN, <1959>T2.1989),
v a l o r a e l e s f u e r z o de Jones p o r d i f e r e n c i a r a l psicoanlisis
de
una hermenutica
y sefiala
l a falta
de una teora d e l
s i g n i f i c a n t e p a r a s u p e r a r l o s lmites d e l s i m b o l i s m o .
En l a s mismas pginas hay una crtica a Sank y Sachs, s e
refiere
a l sentido constante
y a l a independencia
de l a
intervencin i n d i v i d u a l que a d j u d i c a n a l s i m b o l i s m o .
Sobre M e l a n i e
para
trabajar
Klein,
a l a p a r que reconoce
l o s fantasmas,
categora d e l s i g n i f i c a n t e
fantasas
y h a b l a de
sefiala
su
'genio"
que no i n t e r v i e n e l a
para abordar
l a cuestin de l a s
s u "despreocupacin" p o r l o simblico
- 93 -
2.-
E L CONTEXTO:
AT.GITWAS PET?SPECTTVAS
2.1.- ISTRQDTCCIQM
Los e f e c t o s d e l d e s c u b r l n l e n t o f r e u d i a n o s e hacen s e n t i r
en l o s comienzos d e l s i g l o X2 y c o n f l u y e n ,
de
poca, c o n l a s a p o r t a c i o n e s
en e s e panorama
que F r e d i n a n d
de S a u s s u r e
de 1914 s e
ubica
en Francia
un c r e c i e n t e
se
puede
constatar
en
l a psiquiatra.
psiquiatra s e h a l l a preocupada p o r i n v e s t i g a r l a l o c u r a
ve,
en e l lenguaje
diagnstico
(BERCHERIE,
problema
sino
oral
un
<1980>1986.
y escrito,
camino
p.17).
La
y
no slo un elemento
posible
de
L a psiquiatra
exploracin
debate e l
de l a p s i c o s i s relacionndolo, de a l g u n a manera,
con e l l e n g u a j e y l a p e r s o n a l i d a d .
Por o t r a p a r t e , e x i s t e un ncleo mdico que renunciar a
los
i d e a l e s de l a i i e d i c l n a
creacin,
dando
(ROUDIJrESCO, 1986).
lugar,
Su
y que optar p o r l a va de l a
posteriormente,
reivindicacin
al
se
surrealismo
centra
en l a
l a o b r a de B o u d i n e s c o (ROUDIHESCO,
1986) y l a 'Histoire
Jaccard
(1982).
de la psycbaaaljse",
Caibe
sefialar
I n t e r e s a n t e captulo, e s c r i t o
psychanalyse
Los
esta
ltlna
por A l a l n MlJoUa,
un
sobre "La
en France',
efectos
diferente
en
dirigida
nodo,
de
este
panorana
se
hacen
en l o s Jvenes p s i q u i a t r a s
sentir,
de
que hacen s u s
sus vidas.
La
antigedad
de
l e n g u a j e es a n t e r i o r
misma se h a l l a
contexto
l a preocupacin
Lacan
por e l
a su e n t r a d a en e l psicoanlisis. L a
m o t i v a d a , en p a r t e ,
histrico.
de
CkDmo
ya
preocupacin p o r e l l e n g u a j e
se
desde
por l a i n f l u e n c i a d e l
ha
sefialado,
varias
hay
una
perspectivas.
La
seleccin
de
l a s perspectivas
desarrollarn a continuacin e s p r o p i a
y s e ha
t e n i e n d o en c u e n t a e l peso que e n e l l a s
del
que
se
realizado
t i e n e l a cuestin
lenguaje
Despus
de
trabajar
l o s mencionados
elementos
del
desde s u s p r i m e r o s t r a b a j o s como p s i q u i a t r a
Se t r a t a
de r e c o r r e r un tiempo
basta
histrico que a b a r c a
hace
necesario para
d a t a r e l Inters de Lacan
por e l
lenguaje.
Soupault
que
r e n u n c i a a h a c e r s e mdico . L a cuestin
plantear
de r e a l i d a d
e l surrealismo es
a partir
una
critica a l
de l a consideracin de l o s
fenmenos i n c o n s c i e n t e s , e s p e c i a l m e n t e e l suefio.
E s t e grupo a s u v e z t u v o i n f l u e n c i a en e l pensamiento de
Lacan,en
escribe
"Muestras
antecedente^'
que s u T e s i s de D o c t o r a d o
(LACAF,<1966>19T1.1989)
recibi a c o g i d a e n l o s
medios s u r r e a l i s t a s , d i c e ( O p . c i t . p . 5 9 ) :
*.,.su ico en Jos medios surreslislas donde un relevo nuevo anud un
lazo aniiguo;aJi, Crevel, la paranoia critica y el Clavecn de Diderot sus retoos se encuentran en los primeros nmeros de Hinotaure- ,
apuntaremos el origen de este inters, '
Dal
hace r e f e r e n c i a a
l a T e s i s en e l fSl de K i n o t a u r e
- 96 -
(1933),
donde
problema
del
tanbin ee publicar
estilo
formas paranoicas
e l t e x t o de Lacan "El
la coacepciD
psiquitrica
de la experiencia"<.<1933>
e l "Manifest
descubrimiento
las
19Q7).
de
Andr Bretn
du surralisme"(.<92A> 1924) c e l e b r a e l
freudiano
r e a l i z a d a p o r l
y recuerda
durante l a guerra.
a una c i e r t a
prctica
En S a i n t - D l z l e r Bretn
fu d e s t i n a d o a l c e n t r o psiquitrico m i l i t a r donde se I n i c i a
en
e l psicoanlisis p r a c t i c a n d o
con l o s soldados
enfermos
l o s intentos
surrealismo
no
(FREUD,<1938>
de
Bretn,
prosper.
1976.p.193)
l a relacin
Freud
que
escribir
hasta
Pero
de F r e u d
a
Ztefan
esa fecha
se
pese
con e l
Zweig
senta
i n c l i n a d o a c o n s i d e r a r a l o s s u r r e a l i s t a s "que, a i
parecer,
me
chiflados
han
elegico
incurables..
."
por
su
santo
patrono,
(Ver:RODIlfESCO, 1986;
Bretn e s c r i b e , en e l "Manifiesto
en
e l futuro
contradictorios,
se
resolveran
e l suefio y
dos
como
l a realidad,en
que
aparentemente
un s u e r t e
de
sefiala
que
es un
automatismo psquico p o r e l
- 99 -
E l e n c u e n t r o de Lacan c o n e l e u r r e a l i s n o l e aportar:
.
l a cuestin
de l a imagen
doble
y su relacin
con
la
e s t r u c t u r a p a r a n o i c a d e l c o n o c i m i e n t o humano.
. elementos p a r a
p a s a r de l a concepcin de dficit e n l a
p s i c o s i s a l a de creacin.
. o t r a forma de l e e r l a metfora j a k o b s o n i a n a .
. s o b r e e l c o n c e p t o de r e a l i d a d .
Estos
porque
Lacan.
temas
se anuncian
solamenta
en e s t e
sern t r a b a j a d o s e n l a cronologa
apartado
que s e hace de
- 98 -
parauolco
y activo
del
pensamiento, ser p o s i b l e ( j u n t o
a l automatismo y o t r o s e s t a d o s
la
confusin y contribuir
la realidad"
pasivos),
"sistexaatizar
al descrdito total
del nundo de
(Op.cit.p.11).
Dal,
puede
hacer
en e l i n c o n s c i e n t e y e l poder
se pone a su s e r v i c i o .
L a cuestin de l a Imagen
E s l a v i o l e n c i a d e l pensamiento p a r a n o i c o ,
segn
carcter de i d e a
L a r e a l i d a d devendra, p a r a e l
pintor,
un
pensamiento.
obsesiva.
estado
de
Este
tema
depresin
de
de
l a Imagen
inactividad
doble
del
tendr
su
sobre
el
Lacan
estadio
d e l espejo(TI.1989).
Sobre
este
punto
sefiala
(Op.cit.p.89):
'Timbin nosotros besos mostrado en Ja dialctica social que
estructura como paranoico el conocimiento humano, la razn que la hace ms
autnoma que la del animal con respecto al campo de fuerzas del deseo, pero
tambin que la determina en esa 'poca realidad' que denuncia en ella Ja
insatisfaccin surrealista. '
En
l a intervencin que L a c a n r e a l i z a ,
Congreso de Boma d e l 27 de s e t i e m b r e
sobre
en l a s A c t a s d e l
de 1953 (1956),
vuelve
est d e s a r r o l l a n d o e n e s e momento
(Op.cit.p.251):
- 99 -
'Le surrlise
en effet
prend bien tt place
dens une
Birle
d'mergences
dont l'enpreienie
conune dome se airgue notre apoque;
celle d'un^dvoileitent
des relttions
de J'tKmme i l'ordre
sybolque',
E l e n c u e n t r o de Lacan c o n e l s u r r e a l i s m o l e aportar:
.
l a cuestin
de l a imagen
doble
y su relacin
con
la
e s t r u c t u r a p a r a n o i c a d e l c o n o c i m i e n t o humano.
. elementos
para
p a s a r de l a concepcin de dficit e n l a
p s i c o s i s a l a de creacin.
. o t r a forma de l e e r l a metfora j a k o b s o n i a n a .
. s o b r e e l c o n c e p t o de r e a l i d a d .
Estos
porque
Lacan.
temas
se anuncian
solamenta
en e s t e
sern t r a b a j a d o s e n l a cronologa
apartado
que s e hace de
- 100 -
de lingstica general'
1916 (SAUSSURE,1965>.
Saussure
fu p u b l i c a d o en Pars
estableci
una relacin
slo de l a evolucin d e l
es l a f a c u l t a d
propia d e l
hombre y l a l e n g u a un p r o d u c t o s o c i a l de e s a f a c u l t a d en una
comunidad
determinada.
Es
exterior
a l individuo
l a parte
es
social
definida
como
d e l lenguaje,
lazo
social,
lengua
para
como
l a prctica
d e l habla
- 101 -
(LACAH,
<1960> T1.1969p.785>.
El
lenguaje
t i e n e a s i un l a d o
social,
l a lengua
y un
oposicin p e r m i t e
Lacan comienza a
trabajar
l a cuestin d e l l e n g u a j e
desde
l a s "leyes
de l a
p a l a b r a * . Ser l a l e c t u r a de S a u s s u r e J u n t o a l a de J a k o b s o n
la
(LACAN,
<1957>T1.1989).
Otro
p a r de o p o s i c i o n e s ,
que S a u s s u r e
desarrolla, es
e l e j e de l a s i m u l t a n e i d a d
l a sucesin. E l p r i m e r o c o n c i e r n e
a l a s r e l a c i o n e s como
define
un c o n c e p t o
de s i g n o .
L a lengua
est
compuesta como un s i s t e m a de s i g n o s . E l s i g n o s a u s s u r e a n o e s
d e f i n i d o por t r e s propiedades:
bifacialidad.
arbitrariedad, negativldad y
La a r b i t r a r i e d a d r e m i t e
orden de l o s s i g n o s
a un
y e l o r d e n de l a s cosas.
dualismo, e l
Sobre
este
(<1939> <1963>
y l a de M i l n e r 1978> 1980).
negativldad
relacin
con
remite
a l orden
de l o s s i g n o s :
es l a
l o s dems s i g n o s l o que d e f i n e l a i d e n t i d a d .
- 102 -
Es
decir,
no
referencia
hay
identidad
independiente
y,
dada
su
a l a m u l t i p l i c i d a d , debe s e r d e d u c i d a . B l s i g n o
es
un
concepto.
Se
puede
investigador
latina
hablar
tambin,
de
de l a s c o n s t r u c c i o n e s
otro
Saussure,
el
anagramticas d e l v e r s o
. Un S a u s s u r e que se a c e r c a
ms a Freud,
s i n duda
l a lingstica
homenaje
a Saussure
de la letra"
como
1957>
ciencia
p o r s u f o r m a l i z a d n
TI.1989),
piloto
rinde
d e l signo.
Esta
posicin p o s t e r i o r m e n t e ha cambiado.
La
referencia
"Escritos
que Lacan
habla,
inspirados:esquizografa"
D e l a c r o i x e s c r i b e " L e langage
1924)
hace
diferencia,
no o b s t a n t e ,
Delacroix
(LACAH,
aparece
en
<1931>1931>.
et la pense"(DELACROIX <1924>
en semejanza
distingue
con Saussure,
entre
lengua
formulacin v e r b a l
palabra.
Para
Delacroix
no hay psicologa d e l l e n g u a j e
r e c u r s o a l a lingstica . Sobre e l l e n g u a j e
sefiala
sin el
(Op.clt.
- 103 -
p.7):
'Le lingige dcoule des conditions de 1 iie coenune, des lois de
1 'expression des motions, de 1 structure de 1 'intelligence, "
Las t r e s c o n d i c i o n e s s o n I r r e d u c t i b l e s l a una a l a o t r a .
C o i n c i d e c o n S a u s s u r e en que e l l e n g u a j e e s una institucin
que p r e e x l s t e a l i n d i v i d u o . La accin i n d i v i d u a l i n t e r v i e n e
en e l uso que s e hace de l.
D e l a c r o i x retoma de Durkheim e l carcter o b l i g a t o r i o de
la
vida s o c i a l
y s e f i a l a que e l l e n g u a j e e s e l hecho
social
bien
toma l a lingstica s a u s s u r e a n a ,
"Les grandes
formes
Delacroix l a
(1926).
e l universo
de
universo d e l lenguaje
representaciones
e s s o l i d a r i o con e l
para
p r o d u c i r l a s cosas.
D e l a c r o i x s e i n s c r i b e en l a lnea, que se desarrollara
en relacin a B l o n d e l ms a d e l a n t e , donde l a a n t e r i o r i d a d de
l o s o c i a l d e f i n i d o como simblico e s c l a r a .
Jacques
Damourette
Bdouard
Pichn
elaboran
una
- 104 -
g r a n & t l c a de l a lengua
lleva
por
f r a n c e s a , en s i e t e
volmenes,
que
1940).
Los
autore
pensamiento
Coinciden
sealan
estrictamente
c o n Saussure
que
s i e l hombre
humano
es
por
tiene
el
un
lenguaje.
e s un
signo
no podra p e n s a r l a Idea c o r r e s p o n d i e n t e .
Los
del
pensamiento
anterioridad
individual
que
el
a l lenguaje,
d e l pensamiento.
para
sealar
Pichn
que
( cuya
no hay
produccin
y a ha s i d o t r a t a d a en o t r o Captulo ), postular
lenguaje
es
una
de
l a s vas
de
acceso
al
inconsciente.
El
lenguaje
tiene
una
funcin
coaiunicativa
que
es
propiamente r e p r e s e n t a t i v a . T o d a emisin e s I n t e r p r e t a d a p o r
e l r e c e p t o r o a l o c u t o r como r e p r e s e n t a n d o
emisor
a
una emocin e n e l
o l o c u t o r . P e r o e l l e n g u a j e propiamente d i c h o
partir
de
que
e l emisor
desea
d e t e r m i n a d a e n e l r e c e p t o r . Entonces,
provocar
existe
una reaccin
intencin de p r o v o c a r
- 105 -
de nimo d e l l o c u t o r .
Los a u t o r e s sealan que, p a r a e l l o c u t o r , e l a l o c u t o r e s
la
p a r t e d e l nundo e x t e r i o r s o b r e
devenir
cosas
accin(Op.cit.T.I. p. 7 0 ) .
inanimadas,
hay
un
l a c u a l l a p a l a b r a puede
Siempre,
interlocutor
aunque
hable
presente
en
a
su
espritu.
La p a r e j a l o c u t o r - a l o c u t o r e x i s t e en t o d o l e n g u a j e , a
l o que cabe a g r e g a r e l p l a n o d e l o c u t o r l o ,
e s d e c i r , e s o de
l o que s e h a b l a . M i e n t r a s en e l p l a n o l o c u t o r i o e l c e n t r o e s
l a persona que h a b l a , y que s e d i r i g e a e s a p a r t e d e l nundo
e x t e r i o r s e n s i b l e a s u voz que e s e l a l o c u t a r i o ; en e l p l a n o
d e l o c u t o r i o , e l c e n t r o d e l d i s c u r s o e s l a c o s a de l a que se
h a b l a y de l a c u a l e l d i s c u r s o c u e n t a s u h i s t o r i a .
El
l o c u t o r se sita a s mismo en e l p l a n o d e l o c u t o r i o
el
grito,
reacciones,
por
el
que
se
expresan
l a s primeras
e s una exteriorlzacln l o c u t a r i a de e s t a d o s de
nimo. L a intervencin d e l a l o c u t o r
interpretando e l grito,
l o t r a n s f o r m a en e l p r i m e r e s t a d i o d e l l e n g u a j e .
Un
punto c e n t r a l de s u "Grantica'
e s e l e s t u d i o sobre
- 106 -
l a negacin
en
el
francs. L a
clave
de
l a misma debe
s e r buscada,
una de l a s d o s p a r t e s de l a negacin.
Respecto
es de t r e s gneros, en uno de e l l o s ,
e l de l a s u b o r d i n a d a ,
c r e e n e n c o n t r a r l a c l a v e d e l problema.
la
subordinada
subordinada
expresa
una
y e l hecho c e n t r a l
E l empleo d e l iia. en
discordancia
de l a f r a s e .
entre
esta
Para c i t a r
un
ejemplo d e l t e x t o < O p . c i t . T . I . p . 1 3 4 ) :
',,.(7/7 ne peut douter qu'jls soient pleins'
El
no
dudar
Implica
precisamente
una
duda,
hay
d i s c o r d a n c i a e n t r e e s a duda r e a l marcada p o r e l s u b j u n t i v o , y
la
afirmacin
principal
que
pretende
que no s e dude. La
d i s c o r d a n c i a e s ese f u t u r o dudoso.
Otro c a s o d i s c o r d a n c i a l ( O p . c i t . p . 1 3 5 ) :
'Que si,. on travailJoit encor faire iapriaer des livres grecs avec
la tnduction Franpoise cose, ce que je ne dserpre pas que J'on ne
fasse quelque jour,,, *
En e s t a f r a s e nuevamente se r e e n c u e n t r a ' e l d i s c o r d a n c i a l
pues e l no d e s e s p e r a r no e s l o c o n t r a r i o de d e s e s p e r a r , e s
guardar
los
autores,
patente
del
una e s p e r a n z a
una d i s c o r d a n c i a e n t r e
en l a s u b o r d i n a d a
mismo. E s t e
e l deseo
y l a Imposibilidad
discordancial
no
d e l hecho
Irreductible
f u n c i o n a mecnicamente,
- 107 -
6lno
viviente
en e l espritu
de l o s
franceses.
La segunda p a r t e de l a negacin f r a n c e s a
(riea;
Jajoais;
formando
parte
de
"orcluidos", p o r e l l o
negacin f o r c l u s i v a
l a realidad.
llaman
a esta
Esos
hechos
segunda p a r t e
son
de l a
. De l o s c u a t r o gneros de f o r c l u s i v o s
l o s a u t o r e s se c e n t r a n en uno ( O p . c i t . T . I . p.139):
'// n'esl pas probable que j'opere jamis plus'
En
e s t e c a s o una operacin p o s t e r i o r e s f o r c l u i d a d e l
mundo de l o s p r o b a b l e s ,
nunca ms. Cabe c i t a r
y a que l p i e n s a
que no operar
(Op.cit.p.140):
'Le langage est pour celui qui sait en dchiffrer les iaages un
aerveilleux airoir des profondeurs de l'inconscient, Le repentir est le
dsir qu 'une chose passe, done irreparable, n 'ait jaaais existe; la langue
frangaise,par le forclusif, expriae ce dsir de scotoaisation, traduisant
ainsi le phnoane noraal dont la scotoaisation, dcrite en pathologie
aentale par M.Laforgue et 1' un de nous Pichonl, est 1'exagration
pathologique'.
Hace f a l t a no slo que s e a f i r m e que e l hecho no a p a r e c e
en
e l campo d e l c o n o c i m i e n t o
(f orclusln), s i n o que,
una e s p e c i e de c o n t r a p r u e b a ,
por
s e l o p e r c i b a como i n c o m p a t i b l e
l o que l a negacin
La
lengua
gana
tendra
en f i n e z a ,
entonces
de
rodeo.
l o pierde
l a posibilidad
en
de
- 108 -
corregir
l a insuficiente fineza
o excesiva brutalidad
de l a
1936 puede
textos
en
"Ms
all
T1.1989>, donde
interlocucin.
concepto
Principio
e l mencionado
interlocucin
interlocutor.
el
del
La
primera
de
realidad"
estos
(LACAB,
texto
habla
Lacan
de
utiliza
el
locutor
de
hace
Lacan
en
que
que s e i n t e r r o g a
interlocutor.
2.4.-
de
fornulacin
esquena c o m u n i c a c l o n a l .
definida
ya l a i n f l u e n c i a
de
referencia
encontrarse
sobre
e l analista
como o y e n t e e
La
clnica
intercambio
alemana
hasta
l a clnica
l a gran
guerra.
francesa
Freud,
sostuvieron
como
y a s e ha
sealado, fu t e s t i g o de e s a d i f e r e n c i a . M i e n t r a s l a p r i m e r a
se
preocupaba
estado
clnico
ms
y
de
por
l a interpretacin fisiolgica d e l
l a interrelacin
entre
sntomas, l a
segunda s e c e n t r a b a en e l c u a d r o clnico y e l t i p o ,
dejando
mucho t l e n p o un mero
- 109 -
en
l a conversacin,
de
juegos
s i n sentido,
r e g i s t r a n d o formas v a r i a d a s .
Si
b i e n l o s maestros
Influencia
de Lacan
kraepellnlana,
f u e r o n formados p o r l a
despus de
l a guerra
resultaba
difcil v o l v e r a e s t a b l e c e r e l dilogo.
La psiquiatra f r a n c e s a s e h a l l a ,
la
polmica
trabaja
psicosis
entre
Clerambault
en l a lafernerie
a
partir
y Claude.
E l primero,
que
de l a Polica,, i n t e n t a e x p l i c a r l a
del
hiptesis neurolgicas.
en 1920, c e n t r a d a en
automatismo
E l segundo,
mental
suscribe
en e l S a l n t - A n n e ,
da
preocupacin
relacin
del
de
lenguaje
la
con
psiquiatra
l a locura
francesa por l a
tiene
diferentes
v e r t i e n t e s , a l g u n a s de l a s c u a l e s s o n explcitas y o t r a s no.
En e l p r i m e r c a s o encontramos i n v e s t i g a c i o n e s que s o n , como
en e l caso de B l o n d e l (BLOlDEL, <1928>1928) , una reflexin
sobre
e l lenguaje y
l a c o n c i e n c i a mrbida. En e l segundo
caso l a r e f e r e n c i a es a Clerambault
y a BU automatismo m e n t a l .
1920,1923,1924> 1987)
Cleranbault
scission
el
du
delirio
razonante
JDOI"
en
su
(CLERAMBAULT,
e s "la reaccin
y frecuentexoente
de su subconsciente,^
El
artculo
automatismo
fundamental
en
ballucinatoires
.p.63),
e s para
muchas
cbroniques
MEUTAL -1920-
"Autoaatsae
<1920>
de un
et
intelecto
el automatismo
este
mental".
psiquiatra
psicosis.
J"
aental
obligatoria
intacto,a
es decir
110 -
En
e l sndrome
"Les
(CLERAMBAULT,
psycboses
<1923>
1987
En e s t e s e n t i d o C l e r a m b a u l t r e m i t e
fenmenos
de automatismo
mental
s o n eldticos y
e x t r a n j e r l d a d de pensamiento, e c o d e l pensamiento
y de l a l e c t u r a . . . H a y fenmenos puramente v e r b a l e s :
palabras
e x p l o s i v a s , j u e g o s silbicos, a b s u r d o s y s l n s e n t l d o s ;
puramente
psquicos:
pensamiento a b s t r a c t o .
se
v a n aproximando
intuiciones
Comienza
abstractas,
otros
detencin d e l
p o r mecanismos s u t i l e s , que
gradualmente
l a forma
verbal. E l
pensamiento d e v i e n e a u d i t i v o o v e r b o - m o t r i z l a s v o c e s s e
constituyen
con cuatro
caracteres:
verbales,
objetivas.
- 111 -
I n d i v i d u a l i z a d a s y temticas. Se I n c o r p o r a n
lgicamente a su
p l a n t e a que e l d e l i r i o e s una s u p e r e s t r u c t u r a
estructura.
Pero
sus enunciadas
fueron
rechazados
l a s cuestiones
d e l sentido
y l a personalidad.
Lacan,
no t o n a
e l aporte
de C l e r a m b a u l t ,
quien
sostena t e s i s neurolgicas.
Cuando
Cleranbault
Lacan
entra
en
e l psicoanlisis
recupera
1977>
1987 p. 161),
Lacan d e s c u b r e
de l a relacin e n u n c i a d o - enunciacin,
funciona independientemente.
marbide"
- 112 -
(1928),
(<1932>1987>.
marcando
Blondel
con e l l o
dedica
su
libro
Levy-Bruhl,
efectos.
Blondel
socializada.
como
Esta presenta
individuales,
c o l e c t i v o s que
estados,
estn
que aunque
determinados
por
no hace ms que r e e n v i a r a l a
conceptuallzacin de l o s o c i a l como a n t e r i o r e
i n d i v i d u o . E s t a i d e a en r e a l i d a d e s de
1984).
Augusto
positivo,
Conpte
sefiala
este
sociales,
colectiva
independiente
Coopte
que, p a r a
(<1844>
e l espritu
e l d e s a r r o l l o de a q u e l s e debe a l a s o c i e d a d
De
elementos
v i e n e n de l o s o c i a l . ( O p . c i t . p . 2 5 0 ) .
La r e f e r e n c i a a L e v y - B r u h l
del
impresionen
modo,
dado
l o s fenmenos
que
continua.
son
el
humanos
producto
L o que r e s u l t a
(Op.clt.p.56).
son p r i n c i p a l m e n t e
de
una
importante
evolucin
de r e s a l t a r
en s u concepcin e s ( O p . c i t . p . 5 2 ) :
',,,la arBonii de nuestras concepciones queda forzosamente limitada a
cierto grado, por la obligacin fundamental de su 'realidad', o sea de una
suficiente conformidad a tipos independientes de nosotros. "
Durkhelm1894> 1982) retoma e s t e p u n t o e n relacin a l o
que
ms
denominar c o n c i e n c i a c o l e c t i v a .
alta
de
l a vida
D e f i n i d a como l a forma
psquica, p o r
ser conciencia
de
- 113 -
consciencia,
est
individuales.
ubicada
ns
La c o n c i e n c i a
all
de
colectiva
l a s contingencias
es e x t e r i o r
a las
c o n c i e n c i a s i n d i v i d u a l e s y cada una de e l l a s no l a c o n t i e n e
s i n o en p a r t e . E s l o que s e f i a l a
Durkheijn(Op.Cit.p.338>:
conciencia
comunicables
colectiva
hace
cristalizar
en
l a s c u e s t i o n e s e s e n c i a l e s que abarcan
momento l a r e a l i d a d c o n o c i d a .
ideas
en cada
a l espritu p a r a a p l i c a r a l a s c o s a s y p e n s a r en e l l a s .
Levy-Bruhl
1927>1985> s e f i a l a que l a s r e p r e s e n t a c i o n e s
colectivas
no
invididual.
La mentalidad
son,
para
pueden
este
mentalidad
ser explicadas
autor,
las
l a psicologa
y l a mentalidad
lgica
d o s m o d a l i d a d e s de e x p e r i e n c i a . La
primitiva
"mstico" ,
primitiva
por
se
caracteriza
conexiones
por
"PrelgicaS
el
j
contenido
l a ley
de
participacin.
La
a n t e r i o r i d a d de
formulada
en
representacin
e l ejemplo
de
representacin que
s
lo
l a estructura
a l sujeto
e v o l u t i v o . E l nifio
tardamente,
otros
tienen
aparece
elabora
adoptando
de
l. Sobre
una
la
la
a n t e r i o r i d a d d e l l e n g u a j e y l a c o n c i e n c i a de l a e s t r u c t u r a
que v e h i c u l l z a , L e v y - B r u h l s o s t i e n e ( O p . c i t . p . 7 9 ) ;
- 114 -
esta
linea
exterioridad
ella
de l o s o c i a l
se r e f i r e n
Blondel,
de p e n s a n l e n t o
tanto
sobre
que c u l m i n a
Delacroix
t o d a v i a en l a l i n e a
conciencia
mrbida
no
en Levy-Bruhl.
como C l e r a m b a u l t ,
de e x p l i c a r
s u p e r v i v e n c i a de l o " p r i m i t i v o " .
la
l a anterioridad y
A
como
l a patologa p o r
P o r e s t o B l o n d e l dir que
es
una
consciencia
normal
contempornea y se h a l l a s o c i a l i z a d a a l mnimo.
Retoma l a i d e a d u r k h e l m l a n a de que l a lengua no l a hacen
l o s i n d i v i d u o s y s e f i a l a (BLOHDEL, <1928> 1928):
',,,elle s'est impose, avec tous ses raffinements conceptuis,A
1 'amorphe debilit de notre mentalit infantine, '
La
conciencia
c o l e c t i v a . La
mrbida
no s e p l i e g a a
l a consciencia:
c o n c i e n c i a normal s e d e s a r r o l l a s i g u i e n d o l a s
l e y e s que ha t r a z a d o e l l e n g u a j e , m i e n t r a s que l a c o n c i e n c i a
mrbida e s r e b e l d e
a l <0p.cit.p.346-47).
B l o n d e l s e f i a l a que l a c o n c i e n c i a mrbida e s a s o c l a l ,
diferencia
estados
sistema
de
la
psquicos
mentalidad
no
se
conceptual i n s p i r a d o
primitiva.
Bs
jerarquizan
decir, l o s
siguiendo e l
por l a c o l e c t i v i d a d
y que s e
- 115 -
expresa
representaciones
expresin
cristalizada
e j e r c e sobre
all
colectivas
que
de
no a c e p t a e l s i s t e m a de
l o e que e l l e n g u a j e
(Op.clt
.p.393-94).
El
es l a
lenguaje
l a vida
consciente
socializada
adopta
, de
con e l
l e n g u a j e l a e x p e r i e n c i a y l a lgica.
Blondel
haba ledo F r e u d
pero
m a n i f i e s t a s u inters
por l a v e r t i e n t e l i t e r a r i a y no p o r l a teraputica.
Esta
influir
en L a c a n
anterior
a l s u j e t o y que l e e s
pensamiento
verdad-
prelgico
(LACAH,
posterirnente
memoria
discurso.
en
e n s u concepcin de l o simblico
su
puede
a Blondel
concepcin
impuesto, n crtica a l
leerse
<1960>T1.1989).
e n "La
S i bien
ciencia
Lacan
t a l vez podra v e r s e
de
como
l a psicosis
como
la
criticar
una
cierta
fuera
de
Despus
discurso
EL LEIGUAJE
EH
-1926- 1933-
d e l desarrollo
de
algunas
vertientes d e l
de poca s e hace n e c e s a r i o c o n e n z a r
c o n e l Joven
p s i q u i a t r a francs y s u I n c i p i e n t e produccin en n e d l c l n a .
Hay v a r i o s t r a b a j o s psiquitricos e n colaboracin que s e
mencionan porque no t i e n e n
Se
inters d i r e c t o p a r a e s t a
tratarn c o n ms d e t a l l e l o s t r a b a j o s
Tesis.
que hacen a l g u n a
r e f e r e n c i a a l a cuestin d e l l e n g u a j e .
Posteriormente,
s e ubicar e l momento de p a s a j e de l a
algunas
de l a s r e f e r e n c i a s mencionadas e n e l a n t e r i o r a p a r t a d o .
E l d e s a r r o l l a r aqu e s t a e t a p a de l a produccin de Lacan
responde
la
necesidad
cronologa. A l mismo t i e a ^
su
de
establecer
que l o l l e v a n
precisa
p e r m i t e u b i c a r como a n t e c e d e n t e
preocupacin p o r e l l e n g u a j e y a s e g u i r
interrogacin
una
a buscar
l o s p u n t o s de
s u r e s p u e s t a en e l
psicoanlisis.
Los p r i m e r o s t r a b a j o s de J a c q u e s L a c a n e n e l campo de l a
psiquiatra d a t a n de 1926 (ALAJOUABIHE;DELAFOHTAIHB LACA).
- 117 -
En
192&,
adens
de
un
articulo
hay o t r o ,
que
publica
tambin
JCEIGNANT.1926), que
con
Trenel
en colaboracin
lleva
por
ttulo
au
d'iJoaginatioD".
T0URG0WLA<1929>
(LACAN,
1930; LACAN,
1931).
En 1931,dos p r e s e n t a c i o n e s en colaboracin
( LACAN,
l a linea
de t r a b a j o
que s e d e s a r r o l l a .
Hay
"Structure
(LACAN;
* Troubles
<1931>1988);
paranoiaque
paranoide
1931)
prsentant
des
(Schyzographie)
"
y "Ecits
LEVY-VALENSI
C^be
inspires"
du langage
elments
(LACAN,
paranoiaques"
crit chez
dllrant
du
une
type
KIGAULT, LBVY-VALEISI
Schizographe"
(LACAH, KIGAULT,
1931).
sefialar
paranoiaques",
des paychoses
el
artculo
porque
plantea
"Structure
ciertas
des
cuestiones
o r i e n t a n un camino e n l a investigacin s o b r e
que realizar L a c a n (<1931>1988.p.5).
psychoses
que
l a s psicosis
- 118 -
Lacan
Introduce
un c o r t e
nosogrfico
normal.Desde
e l punto
importancia
una
deede
discontinuidad
de
vista
d e l sntoma y, desde
e l punto
con
la
diagnstico
de v i e t a
psicologa
enfatiza l a
e l punto de v i s t a
legal,
f r e n t e a l a irreductlbildad de l a e s t r u c t u r a , l a n e c e s i d a d
de
internacin. Lacan
estudia
desde
estos
v i s t a l o s t r e s t i p o s de p s i c o s i s p a r a n o i c a
paranoica,
e l delirio
de
t r e s p u n t o s de
: l a constitucin
interpretacin
los delirios
p a s i o n a l e s . S e f i a l a que l o s e s c r i t o s s o n documentos p r e c i o s o s
y
que s e deben
institucin,
recoger
cuando
en e l momentos de
Ingresa
a la
r e t i c e n c i a f r e n t e a l nuevo medio.
Hay en e s t e t e x t o una r e f e r e n c i a a l psicoanlisis. Lacan
sefiala
por
l a fijacin p r e c o z de una e s t r u c t u r a , c u y a s
p s i c o a n a l i s t a s u b i c a n en l a e t a p a de n a r c i s i s m o
Lo
que
trabajos,
interesa
destacar
es
que
en
causas l o s
primario.
estos
primeros
s e puede u b i c a r l a preocupacin'de L a c a n p o r l a s
p s i c o s i s y por l o s t r a s t o r n o s d e l lenguaje,
por
se J u s t i f i c a
l o s e s c r i t o s de l o s p a c i e n t e s .
especialmente,
Ser e n su T e s i s
(<1932>
- 119 -
Cano
ya
psiquiatra
ee
ha
por e l
sealado,
l a preocupacin
l e n g u a j e de l o s psicticos r e c o n o c e s u
de l a
ese panorama,
se
presentar
una
una
seleccin
de l a s
Idea
"Anaales
que c o r r e s p o n d e a l afio a n t e r i o r
a l a l e c t u r a de s u T e s i s de Doctorado. P o r o t r a p a r t e , l o s
textos
Guillen
Teuli p u b l i c a
t i t u l a d a "La ecbizopbasie'(.
Damourette
comienzo
y Pichn
de
su
en f e b r e r o
TELIE, 1931). En s u t e x t o c i t a a
(1911-1940).
artculo
de 1931 s u Kemoria
el
Teuli I n t r o d u c e en e l
estado
de
la
cuestin
pensamiento- l e n g u a j e , y h a b l a de l a i m p o r t a n c i a de
a
fondo
polmica
la
lingstica.
conocer
S i b i e n no s e e x p r e s a s o b r e l a
pensamiento- l e n g u a j e , seala
- 120 -
una
estrecha
premisa
relacin
que t o n a
entre
valor
ambos.
Es a
e l estudio
de
partir
de
esta
l o s trastornos
de
l e n g u a j e de l o s a l i e n a d o s .
Teuli
seala
relaciones
entre
que
s i
se
trastornos
psquicos
se
encontraran
Asimismo
se i n t e r r o g a sobre
pudieran
descubrir
lingsticos
nuevos
siedlos
y
de
las
trastornos
diagnstico.
l a tarda aparicin de
este
t i p o de e s t u d i o s y c o n c l u y e d i c i e n d o que a l a s d i f i c u l t a d e s
h a b i t u a l e s de l a psiquiatra s e une e l d e s c o n o c l n l e n t o
de l a
lingstica.
Teuli
utilizando
se
dedica
a l estudio
de
tanto,
precoz
se acompaa de un dficit de l e n g u a j e
lo
l a demencia
todo
demente
es
(Op.cit.p.
incoherente.
114),
Pese
por
las
d i f e r e n c i a s , a i g u a l evolucin de l o s t r a s t o r n o s d e m e n c l a l e s
se c o r r e s p o n d e
igual
evolucin
de
l o s trastornos d e l
lenguaje h a c i a l a incoherencia.
En
l o s dementes
eventualidades:
precoces
1. A u s e n c i a
paranoldes
de t r a s t o r n o s
considera
tres
de l e n g u a j e .
2.
Pfersdorf q u i e n ,
en
F e o l o g l s m o s . 3. E s q u i z o f a s l a .
Este
1927,
ltlJDD c o n c e p t o l o t o n a de
d a ese nombre a l l e n g u a j e
precoces.
patolgico de l o s dementes
- 121 -
de
l a patognica
de
l o s trastornos
Pfersdorf l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e
la
nlsma
lenguaje
entre
naturaleza
que
desprovisto
de s e n t i d o ,
l o s que se u b i c a
relacin
pues,
l a s ideas
aparente,
los
se
del
d e l lenguaje.
Para
esqulzof&S1CD s o n de
l e n g u a j e automtico,
incoherente.
Para
otros,
Teuli, l o s t r a s t o r n o s a p a r e c e n e n
delirantes.
tratara
as
La incoherencia
de
un
lenguaje
seria
pseudo-
incoherente.
En
l a demencia
progresivamente
enernedad
precoz
e l valor
paranoide
ideatlvo,
l a que hace d e s c u b r i r
l a palabra
segn
Teuli.
pierde
Es l a
l a s leyes d e l sinbolismo
<0p.cit.p.226).
Las
caractersticas
esqulzofasia
dficit
son:
clnicas que s o n d e s c r i t a s en l a
sntomas
activos)
de
lenguaje
"interpretacin
auton&tico
(de
filolgica".
La
interpretacin filolgica no t o n a en c u e n t a e l s e n t i d o s i n o
que
refiere
palabra
a l carcter
este
verbal
de
la
provocadora. D i s t i n g u e d i f e r e n t e s i n t e r p r e t a c i o n e s :
utilizacin d e l carcter
del
puranente
carcter
ltimo
v e r b a l de l a p a l a b r a
fontico, de l e t r a s
seflala
provocadora,
y d e l " s i n eentido'.
De
vaco, no e s m o t i v a d a n i e x p l i c a b l e p o r e l s e n t i d o de l o s
e l e m e n t o s v e r b a l e s que u t i l i z a
(Op.cit.p.p.
120-121).
- 122 -
La
evolucin
reconoce
incoherencia
corresponde
l a
disociacin
mental
tree
fases:
manierismo,
pseudo
Incoherencia
verdadera.
l a primera
pre-demencla
precoz, a
la
segunda l a
en
(lenguaje ambivalente)
s u s d o s formas:
y paranoide
esquizofrnica
( l e n g u a j e simblico). A
l a demencia c o r r e s p o n d e l a i n c o h e r e n c i a v e r d a d e r a .
E l inters c e n t r a l d e l a u t o r e s fundamentar
vista
de que l o s t r a s t o r n o s
de l a funcin
s u punto de
d e l lenguaje
c o n s t i t u y e n un mecanismo e l e m e n t a l de l a e s q u i z o f r e n i a .
Otro
trabajo
(1931),
e s e l de Claude;
titulado
psychose
'Troubles
du
Bourgeols
langage
dans
Nasquin
un cas de
paranoide".
Este
se centra
hablado
escrito
neologismos,
confusas,
sobre
del
palabras
inconsciencia
l a salteraciones
paciente
cambiadas
d e l lenguaje
e n e l que s e obervan
de
de s u e s t a d o
sentido,
respuestas
e indiferencia
a su
suerte.
Los a u t o r e s comprueban que cuando s e I n t e r r o g a a l s u j e t o
s o b r e temas a l e j a d o s de l a s i d e a s d e l i r a n t e s y c o n f r a s e s
cortas
que r e c l a m a n i g u a l r e s p u e s t a , e l l e n g u a j e est b i e n
- 123 -
o o d i f i c a c i o n e s d e l lenguaje
que
encuentran
son:
s u p r e s i o n e s de p a l a b r a s ; de s l a b a 8 ; n e o l o g i s i i o s ; sustitucin
de p a l a b r a s ; t r a s t o r n o s de l a s i n t a x i s .
que
ciertos
literatura
escritos
son v e c i n o s
de l a
surrealista.
Observan que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e e s c r i t o t i e n e n
menos
i n t e n s i d a d que
l o s d e l lenguaje
p e r m i t e argumentar s o b r e
Esto l e s
l a i n f l u e n c i a de l a f a t i g a y de l a
emocin, ms c l a r o s en e l l e n g u a j e
En e l t e x t o que s e t r a b a j a
Teuli(1931) y l a c o n c o r d a n c i a
r e f e r e n c i a a Blonde1(1928),
l o s t r a s t o r n o s observados
hablado.
hablado.
aparece
una r e f e r e n c i a
y s e hace l a
diferencia
entre
y l a s a f a s i a s de V e r n i c k e . En l o s
c a s o s de a f a s i a s de V e r n i c k e s e t r a t a de l a alteracin de l a
funcin
d e l lenguaje
solamente,
orgnicas i m p o r t a n t e s .
que
se debe a l e s i o n e s
En l o s p a r a n o i c o s l o s t r a s t o r n o s de
mecanismo
provocan
es
funcional,
l a s Ideas
delirantes
dinmico.
y
m i e n t r a s que e l r e p o s o l o s atena.
La
l a fatiga
emocin
que
l o s aumentan
- 124 -
3.2.3. "EQUIZQGRAFIA"
"Troubles
prsentant
du
des
Jangage
crits
Jaents
chez
dlrants
une
du
paranoaque
type
paranolde.
(Schizografie)'
Lvy- V a l e n s i ,
Mlgault
y Lacan
en l a sesin d e l 12 de
novienbre
de
1931 de l a Soclet
publicado
en d l c l e n b r e d e l nismo
" E c r i t s "inspires".
Los
autores
Mdico- p s y c h o l o g i q u e
afio
bajo
e l titulo
y
de
Schizograpbie",
parten
del
concepto
de
"esquizofasla"
a n t e r i o r n i e n t e c i t a d o , p a r a s e f i a l a r que en a l g u n o s c a s o s slo
se
m a n i f i e s t a en e l l e n g u a j e
(Marcelle.C.)
escritos.
donde
hay
una
escrito.
Presentan
abundante
Lo que l a p a c i e n t e e x p r e s a
un
caso
produccin
de
se l e impone p o r una
l a intepretacin
filolgica
como
sntoma
a n a l i z a n l o s t e x t o s s i g u i e n d o l a s f u n c i o n e s d e l l e n g u a j e de
Head
(1926>
. D e l anlisis r e a l i z a d o
l o s autores
observan
Hay en e s t e punto
una r e f e r e n c i a a l s u r r e a l i s m o ( O p . c i t . p . 5 2 0 ) :
- 125 -
surrealista"
de
Bretn
(1924)
de
la
que
en
l a 'conciencia
a i s l a r e l fenmeno e l e m e n t a l
E l trabajo
arbida"
concluye
e s difcil
de
E l trastorno
intelectual
y un e s t a d o p a s i o n a l
que dara
dficit
c u e n t a de una
raz egocntrica.
En
los
conceptuales
estados
no
de
tienen
exaltacin
otro
valor
las
que
formulaciones
las
palabras
intercambiables
de 'une chanson coupJets''<Op. c i t . p. 5 2 2 ) :
'De aae, dans les crits, la foritule rytnique ssule est donne, que
doivent reaplr les contenus idiques qui se prsenteroni, Dans J'iat
donn de ninveu nellectueJ et de culture de la aalade, les conjonctions
heureuses d'iaages pourront se produire psodqueitent pour un rsultat
hauteent expressif, Hais le plus souvent, ce qui viendra, ce seront les
scories de la conscience, 'autoua tisites' divers, tout ce qu'une pense en
tat d'activit, c'est-a-dir qui identifie le rel, repousse et annule par
un jugeioent de valeur, '
La concepcin de dficit e s e l punto comn de t o d o s l o s
trabajos
cuando
.En "Scbizografie"
e l pensamiento
aparece claramente e x p l l c i t a d o :
es
pobre
e l automatismo s u p l e e l
- 126 -
se e s t a b l e c e
reconocimiento
decirse
que
l a relacin c o n e l s u r r e a l i s m o
y el
d e l v a l o r potico de c i e r t o s e s c r i t o s .
Puede
en e l panorama de l a concepcin d e f i c i t a r i a se
I n s c r i b e un p l u s de c r e a t i v i d a d . E s t a ser
l a lnea que
3.3.
-1933-
b a j o e l ttulo de "Spasaes
postencepbalitiques",
Sigmund F r e u d
la
paranoia
Revue Frangaise
'Algunos
aecanisaos
de Psycbanalyse
En ese mismo ao p r e s e n t a
(LACAH.
1987).
et
troubles
y l a traduccin d e l t r a b a j o de
neurticos en los
la boaosexualidadT
p s i c o s i s paranoica
de torslOD
(que e s p u b l i c a d o
en l a
en su nmero 6 de 1932).
su T e s i s de d o c t o r a d o "De la
en sus relaciones
Fu p u b l i c a d a
celos,
con l a
por primera
personalidad'
v e z en Pars (Le
F r a n i j o l s ) poco despus de su l e c t u r a . L a T e s i s fu r e a l i z a d a
b a j o l a direccin d e l p r o f e s o r
Claude.
- 127 -
a l a concepcin d e f i c i t a r i a .
ausencia
trastornos nentales
esta
sntesis
l a llana
fenmenos s u 'sentido
en
ese momento,
personalidad
relaciones
plantear
biolgica.
una c o h e r e n c i a
comprensin.
s u tema;
reconoce
Aumano'COp.cit. p. 15),
una base
tienen
de
personalidad
Es
l a s relaciones
concedindole,
L o s fenmenos de l a
que s e d e f i n e
esto
de
en sus
l o que
por l a s
l e lleva
l a psicosis
con l a
personalidad.
La
personalidad
estructuras
tiene
"reaccionaJes
un
desarrollo
tpicas
de
sucesiD
reposa
sobre
fija".
Las
cual
esos
hechos
son vivenciados.
r e g u l a r y comprensible.
d e s a r r o l l o es
L a p e r s o n a l i d a d f u n c i o n a s o b r e bases
Este
cuando s u s c a u s a s se
de l o s mecanismos de p e r s o n a l i d a d .
- 128 -
3.3.1. La orleatacln f r e u d l a n a
La
eleccin
freudlana
la
sobre
de
Lacan
reintroduce
la
orientacin
eleccin e n t r e e s q u i z o f r e n i a y p a r a n o i a e s l a n l s n a que
l a de Freud.
Para
Freud
paranoia
e l campo
parafrenia,
de
l a s psicosis
su
opcin
se
divide
en
es por l a paranoia
paranoia
es
un
a l a historia
moaiento d e l p a s a j e
concebida
como
"enferjnedades
concepto
puramente
de l a psiquiatra,
de l a p r i m e r a
gnero
loentales'
La p a r a n o i a surge
unitario-
psiquitrico.
especialmente
al
clnica de l a l o c u r a a
l a clnica
de l a s
(BERCHERIB, 1982).
como c u a d r o
claramente
delimitado y
con m a t i c e s p r o p i o s , acordando s o b r e l l a s t r e s e s c u e l a s de
psiquiatra.
Kalhbaum.
para
que
E l trmino p a r a n o i a
Kraepelln
aparece
en
1663
con
nombre
l o s d e l i r i o s s i s t e m a t i z a d o s crnicos no a l u c i n a t o r i o s
no s e acompafian de t r a s t o r n o s de l a i n t e g r i d a d de l a
personalidad,
psquicas,
Juicio
es
porque
limitado
decir,
se
al
trata
que
de
delirio.
mantienen
l a s facultades
un t r a s t o r n o p a r c i a l
L a p a r a n o i a es, p a r a
de
este
- 129 -
a u t o r , una manifestacin r e a c c l o n a l a s i t u a c i o n e s v i t a l e s en
personalidades
predispuestas a e l l o
constltucionalmente.
La definicin de K r a e p e l l n u b i c a un d e s a r r o l l o I n s i d i o s o
a
partir
de c a u s a s
Internas,
de evolucin c o n t i n u a
s i s t e m a d e l i r a n t e d u r a d e r o e i m p o s i b l e de q u e b r a n t a r ,
instala
orden
de un
que s e
c o n una conservacin c o m p l e t a de l a c l a r i d a d
en
e l pensamiento,
diferencia
(delirios
regidos
palpables
l a volicin
kraepeliniana entre
con
por
en
formas
evolucin
paranoia
l a accin.
y demencia
aluclnatorlas
agudas
dlsociatlva),
sufre
l a s diferentes ediciones
y el
, de
La
precoz
crnicas,
l o s efectos,
l o s avatares
post-analticos en t o r n o a l a e s q u i z o f r e n i a .
Lacan
retoma de F r e u d e l inters p o r l a p a r a n o i a
ylos
e s c r i t o s de e s t o s p a c i e n t e s .
3.3.2. En l a p s i c o s i s ao s e t r a t a de dficit
Lacan p l a n t e a un i n t e r r o g a n t e d o c t r i n a r i o ( O P . c i t . p.16):
"Representa esta psicosis el desarrollo de una personalidad, o una
defomaein reatcionl? Q es, tn cajaio, una enferaedad autnoaa,
recompone la personalidad al quebrar el curso de su desarrollo?
Ya
Kraepelin
interrogante
sobre
1899>1987>
s i se t r a t a b a
haba
formulado
de p r o c e s o s
el
patolgicos
que
- 130 -
el
resultado
de
sucumba a n t e
una
deficiente
estmulos v i t a l e s .
fornacin
Kraepelin
psquica,
que
toma c l a r a m e n t e
p a r t i d o p o r e s t a segunda opcin.
Jaspers
1913>
desarrollo.
1977)
diferencia
B l d e s a r r o l l o puede e x p r e s a r s e
entre
proceso
en r e l a c i o n e s de
un
sntesis
sujeta
nuevamente
l a s relaciones
de
comprensin.
La d i f e r e n c i a e n t r e reaccin y p r o c e s o r a d i c a en que, e n
el
primer
caso
acontecimiento,
hay
una
relacin
comprensible
con e l
m i e n t r a s que e l p r o c e s o psquico i n ^ l l c a un
mrbida
a Blondel
tiene
una
(1928) p a r a s e f i a l a r
estructura
que l a
radicalmente
a l a de l a c o n s c i e n c i a n o r m a l , no e s s u versin
psicosis
Pg__Bg__trata
de
un
dficit,
sino
de l a
"Esquizofasia".
- 131 -
literarias
un
a b o r d a j e d i f e r e n t e de l a s p r o d u c c i o n e s de l a p a c i e n t e s o b r e
l a que c e n t r a s u T e s i s , c o n o c i d a como Aime.
Se
trata
cuchillo
de una mujer
una a c t r i z
de
38 afios
cuyo
que a t a c a
diagnstico
e s de
sistemtico de persecusln c o n i n t e r p r e t a c i o n e s ,
c o n un
delirio
tendencias
iDegalonanacas y s u s t r a t o erotmano.
En l a T e s i s Lacan
delirio
el
pasaje
LAURENT, 1988).
al
acto
<Ver:KILLER,
<1981>19B4;
La c i t a de S p i n o z a c o n l a que Lacan a b r e su
obra.
Para Spinoza
ser
unitario
contingente
e l hombre e s una m o d a l i d a d p a r t i c u l a r , un
siempre
no
en
acto.
Este
ser
unitario
e s u n s e r de c o n o c i m i e n t o s i n o de deseo, ya
d e l cuerpo
del
si.
En S p i n o z a ,
son
posicin
a f e c t o no se opone a i n t e l e c t o
d e l s e r . La servidumbre
pues ambos
e s de l a pasin, un
- 133 ^
a f e c t o e s pasin s i i m p l i c a e r r o r . E l o r i g e n d e l p e n s a A i f i n t o
falso
en e l plano
psicolgico e s l o p a s i o n a l ,
r e a l i d a d un deseo no c r i t i c a d o
que ^0
eti
, E l b i e n no e s e x t e r i o r *1
encadena
l a dialctica
imaginarla.
para
cada
E l conociAii^cto
ns a l t o
que e s pcsder
alegra y p o t e n c i a - l i b e r t a d .
El
concepto
de p a s a j e
a l acto
e s un c o n c e p t o
toma p a r a poner
l a
evidenCift. l a
e s t r u c t u r a de t o d o a c t o . E l s u j e t o no e s e l mismo desp\)!6 de
un
acto,
e n l a medida
que e n t o d o
acto
v e r d a d e r a hay
realiza
"naturaleza
la
un a c t o
para
hacerse
castigar,
es esta
enferjDedacf. L a s
consecuencias
de s u
actOi s e r
tiene
una s e r i e
de p r o d u c c i o n e s
a l a publicacin.
literarls que
Adems d e l inters
lit^farlo
delirio
Lacan
analiza
lis
relaciones del
l a s d o s n o v e l a s y s e f i a l a un r a s g o coinn,
l a u n i d a d de t o n o y e l r i t m o s o s t e n i d o que hacen a l a u n i d a d
de su e s t r u c t u r a <0p.clt.p.163).
c i t a d o de l a "Esquizograf!a",
de
estas
producciones
A d i f e r e n c i a d e l t r a b a j o ya
Lacan u t i l i z a p a r a e l anlisis
categoras
d e l anlisis
literario.
potico. En s u t e x t o de 1946
causalidad
psquica"
<T1.1989),
Propsitos
Lacan
vuelve
sobre
la
sobre
el
significacin
sobre
cuyo
escritores.
brillante
valor
de
literario
Especialmente
se
sus producciones
haban
refiere
escritas,
reparado
a
unas
varios
lneas
que
y tono
elocuente. La r e f e r e n c i a
a l " bovarismo"
halla
presente
, es d e c i r ,
jugar
un p a p e l
f i c t i c i o , que e l s u j e t o i n t e n t a
pesar
de l o s hechos.
v i e n e n de l o s o c i a l
Otro
elemento
se
a l poder de c o n c e b i r s e o t r o y
Se t r a t a
sostener a
de l a s Imgenes i d e a l e s que
(Ver:TEFDLAZ,1987).
que
sefiala
Lacan
en s u anlisis e s un
- 134 -
cierto
rebuscaniento
en
la
eleccin
de
l a s palabras
( o p . c i t . p . 174):
'Hay palabras extradas de un diccionario explorado al azar, que han
seducido a la enferma, verdadera 'enamorada de Jas palabras', segn
expresin de ella misma, por su valor sonoro y sugestivo, sin que vayan
siempre acompaadas de un discernimiento ilustrado de su valor lingstico
ni de su alcance significativo',
Sobre e s t e punto Lacan escribir afos despus,
en "te
nuestros
antecedentes"
1966>T1.1989 p.60) :
singularmente, pero necesariaaente nos parece, nos vimos
conducidos a Freud, Pues la fidelidad a la envoltura formal del sntoma,
que es Ja verdadera huella clnica a la que tomamos gusto, nos llev a ese
lmite en que se invierte en efectos de creacin, En el caso de nuestra
tesis (el caso Aime) efectos literariosy de suficiente mrito como para
haber sido recogidos, bajo la rbrica (reverente) de poesa involuntaria
por el poeta Paul Eluard,"
Tambin apunta Lacan l a v i v a c i d a d d e l e s t i l o .
este
tema
problemt
que volver
del
estilo
formas paranoicas
en
l a creacin
beneficio
de la experiencia^
en
sobre
psiquitrica
de
"El
las
(.1987).
de l a p s i c o s i s hacen
del delirio.
positivo
su t r a b a j o
la concepcin
1933 en
Es s o b r e
Lacan
se pregunta
l a psicosis
y afirma
referencia
s i hay un
que l a mejor
este
trabajo
de
de
la
personalidad
y l a s l e y e s d e l s e n t i d o marcan l a T e s i s .
La
personalidad
tiene
una
Lacan,
gnesis
que
la
cuestin
s o c i a l y es
esto
l o que
- 135 -
i n t r o d u c e l a p o s i b i l i d a d de comprensin.
3.4.
En
1933 Lacan p r e s e n t a
sesiones
de
l a Societ
p u b l i c a d o s en
los
t r a b a j o s en colaboracin a l a s
mdico-
"Aanales
psychologique
que
adico-psycbologiques'
problema
formas
son
(LACAH;
HEUYER.
de Feuilly',
en su
irrationalis".
paranoicas
de la experiencia",
nmero 1 de l a r e v i s t a
"Xinotavre"
e s p u b l i c a d o en e l
en J u n i o de 1933
(1987).
a r t i s t a s e forma
una
idea
del conflicto
creacin r e a l i s t a que s e f u n d a en e l c o n o c i m i e n t o
la
creacin
artista
la
"estilizada"
. Segn
l a idea
entre l a
objetivo y
que s e haga e l
b a s t a n t e que a p o r t a r a e s t a cuestin ( O p . c i t . p . 3 3 5 ) !
algunas d esas fornas de la experiencia vivida, las fornt llanadas
Mrbidas, se presentan coao particularaente fecundas en nodos de expresin
simblicos que, aunque irracionales en su fundaaento, no por ello dejan de
estar provistos de una significacin intencional eainente y de una
conunicabilidad tensional uy elevada, '
- 136 -
Lacan
sefiala
transformado
que
e l nundo
d e l pslctlco
Be
halla
"significacin
personal",
lo
que
d e l objeto
hace
neutralidad
afectiva
producciones
de e s t o s s u j e t o s s e puede v e r :
imposible
Del estudio
de l a s
l a s creaciones
del folklore
la
y l o s sentimientos
ala
que l a
i n s p i r a n no s e d i f e r e n c i a n de l o s de l o s g r a n d e s a r t i s t a s .
2.
Caracterizacin
en
l o s smbolos
de una t e n d e n c i a
que
( repeticin
cclica),
de creacin
potica y
emparentada
con procesos
constantes
sera una de l a s c o n d i c i o n e s
c r e a d o r a s de e s t i l o .
3. E l
valor
pslctlco
Todo
de r e a l i d a d
de
l o s smbolos
creados
por e l
no s e p i e r d e a c a u s a de s u gnesis.
esto
hace
que
l a vivencia
paranoica
tenga
un
l a influencia
fascinante
ejerci en s u poca. De e s t e
que
su
experiencia
mrbida
que
que
humano
<0p.cit.p.337):
original"
- 137 -
mismo afio,
1933, e s e l t e x t o
criaen
paranoico:
el crimen
1987).
En e l mismo contina
sobre
de las hermanas
'Motivos
Papin"
del
(LACAJ,
l a lnea de su T e s i s en e l
su primera
teora
en
e l campo
psicoanaltico: l a
tpica de l o I m a g i n a r l o .
Como sntesis de e s t e a p a r t a d o
Lacan
en
l a "Presentacin
general
s e puede c i t a r
de
nuestros
a l mismo
trabajos
- 138 -
4.-LA
LQ IKAGIIARIQ -
1936-1952-
En
este
apartado
pslcoanaltica
se
que L a c a n
trabajar
elabora
l a primera
teora
que se c e n t r a
en l o
parte
recin n a c i d o
de
de
l a inmadurez
biolgica d e l
, de su d i s c o r d a n c i a e I n c o n p l e t u d .
l a imagen
unidad.
d e l hecho
Esta
identificarse
l e permite
captura
de
con e l l a ,
captarse
L a funcin
anticipadamente
l a imagen
lleva
p o r e s o Lacan h a b l a
como
a l sujeto
de alienacin
imaginaria.
La presentacin d e l m a t e r i a l que se har aqu apunta a
s e f i a l a r dos c u e s t i o n e s . P o r una p a r t e , un e s c u e t o d e s a r r o l l o
cronolgico permitir s e g u i r l a formulacin y cambio de l a
teora de l o i m a g i n a r i o .
Por o t r a ,
s e u b i c a e n cada t e x t o
l a s r e f e r e n c i a s a l a cuestin d e l l e n g u a j e . De e s t e modo s e
puede p r e c i s a r cuando i n t r o d u c e e l c o n c e p t o de l o simblico,
a
partir
de qu
reconocimiento,
r e f e r e n c i a s ^ y cmo l a l e y h e g e l i a n a d e l
que
marca
l a teora
de
lo
Imaginario,
- 139 4.1.
A partir
Lacan p e r t e n e c e
a l a Sociedad
participacin en l a s r e u n i o n e s
extracto
de
l a s actas,
figuran
cono
redactados
sido
recopiladas
"Intervenciones
Peicoanalitica
r e g u l a r e s c o n s t a slo p o r e l
excepcin
de
p o r l. E s t a s
por Jacques-Alaln
de Lacan
de Pars, s u
l o s trabajos
que
Intervenciones
han
Xlller
en la Sociedad
bajo
el titulo
psicoanaltica
de
a l 14 Congreso Psicoanaltico
de Marlenbad, d e l 3 de a g o s t o de 1936, l l e v a
estadio
del
espejo"
es
su
p o r ttulo "El
primera
Intervencin
psicoanaltica. I n f l u e n c i a d o p o r l a psicologa a n i m a l
fisiologa
humana,
ubica
en
e l nifio
d i e c i o c h o meses- e l r e c o n o c i m i e n t o
de
su
Imagen. E s t a
anticipadamente
-entre
Jubiloso
y la
los seis
que e s t e
hace
imagen , en l a que e l n i f i o s e r e c o n o c e
, e s en r e a l i d a d ,
l a de un o t r o . De all
que
Lacan ubique
l a identificacin i m a g i n a r i a
constitutiva
del
c o n un o t r o . S I b i e n ns a d e l a n t e
Lacan
rechaza
diferencindose de l a s c o n c e p c i o n e s
que h a b l a n
- 140 del
posterior
presentada
como foraador
la
del
espeja
experiencia
psicoanaltica"
(LACAI, <1949>T1.1989).
e s t e t e x t o Lacan s e f i a l a c l a r a m e n t e
en
En
l a d i f e r e n c i a e n t r e e l yo
y e l s u j e t o (Op.cit.p.87 ):
*,., la natrii siabilica en la que el yo foraal te precipita en una forma
primordial, antes de objetivarse en la dialctica de Ja identificacin con
el otro y antes de que eJ Jenguaje Je restituya en Jo universal su funcin
de sujeto.'
Hace r e f e r e n c i a a l t e x t o de L e v i - S t r a u s s " L a e f i c a c i a
simblica"1949>1977) sealando l a e f i c a c i a simblica de l a
imagen. Es o p a r t i r de l a l e c t u r a de L e v i - S t r a u s s que Lacan
realiza
una
importante
modificacin.
Introduce
la
a n t e r i o r i d a d de l o simblico y u b i c a a l yo en s u dimensin
imaginarla
este
punto se v o l v e r * ms a d e l a n t e .
En
su
texto
(LACAS.<1936>
" Ks
all
del
TI.1989) . Lacan
asoclacionismo
e introduce, en
del
fenomenolgico.
anlisis
"Descripcin
'Principio
fenaaenolgica
hace
de
la
ese momento,la
En
de
e l apartado
la
experiencia
realidad'"
crtica
al
importancia
que
titula
analtica"
- 141 -
l e n g u a j e , un s i g n o
(Op.cit.p.76):
solo
hecho de e s t a r p r e s e n t e
y escuchar,
hace que e l
p a c i e n t e s e d i r i j a a l y , p o r l a r e g l a fundainental/parece
lo
que " q u i e r e
reconocer
decirle".
l a intencin
De e s t e
nodo
e l oyente
puede
<0p.cit.p.77):
trata,
e n l a e x p e r i e n c i a analtica, d e l o y e n t e como
interlocutor.
Pero,
quin
es este
interlocutor?
Lacan.
presente.
Hay
un o t r o i m a g i n a r i o , dir en e s e momento, p e r o ms r e a l .
Se
t r a t a d e l o t r o de l a t r a n s f e r e n c i a que a p a r e c e d e f i n i d o
como I m a g i n a r i o .
Si
e l p s i c o a n a l i s t a rehusa
otorga,
sustituye".
ste 'traicionar
Ja
e l papel
imagen
que e l s u j e t o l e
con
la
que
la
De e s t e modo e l p s i c o a n a l i s t a d e s c u b r e cul e s
esa
imagen que e l s u j e t o r e a c t u a l i z a
que
a l a vez Ignora
en s u d i s c u r s o ,
pero
t i e n e en l a direccin de l a c u r a .
- 142 -
El
analista
opera
por
interpretacin.
L a direccin
teraputica
doble
imagen
de
la
transferencia
de l a c u r a
movimiento:
de
tiene
la
una accin
asimilacin
de
una
r e a l y p o s t e r i o r desaslmilacin.
Lacan hace r e f e r e n c i a
pone de l u n l f l e s t o
e l antropocentrisno
d e l conocimiento y
h a b l a d e l pensamiento I d e n t l f i c a t o r l o .
Tambin i n t r o d u c e
En e s t e s e n t i d o ,
l a cuestin de l a I n t e r s u b j e t l v i d a d .
l a naturaleza
e l Hombre , e s d e c i r ,
d e l hombre e s s u relacin c o n
se t r a t a de r e l a c i o n e s
El
hombre l l e v a
de
l o s p r i m e r o s afios de s u i n f a n c i a y e s p o r l a va d e l
"compleja"
l a s marcas de l a p a r t i c u l a r
Interhumanas.
que s e i n s t a u r a n
identifica.
distribuyen
"constelacD"
l a s imgenes c o n l a s c u a l e s s e
L a s imgenes, como i n f o r m a d o r a s d e l d e s a r r o l l o ,
l o s "puestos
imaginarios"
c o n l o s que
Lacan
d e f i n e , en e s e momento, l a p e r s o n a l i d a d .
En
el
diferenciar
caracteriza
leyes
texto
el
"La
complejo
familia"
<LACAI,<1938>
del instinto.
El
1977),
primero
p o r s u relacin c o n e l c o n o c i m i e n t o , c o n
se
las
relacin a l o b j e t o .
- 143 -
4.3.-
Despus
RTIJETQ
-1945-
d e l parntesis
de
l a Segunda
Guerra,
Lacan
su t e x t o "
Bl
anticipada.Un
tieapo
lgico y el aserto
nuevo sofisma"
de certiduabre
s i r v e a Lacan p a r a e s t a b l e c e r
instante
de
l a mirada,
e l tlenpo
momento de c o n c l u i r . De e s t e
presenta
segn
discontinuidad.
modos
para
y el
diferentes
E l ejemplo
conprender
de
los tres
evidencia
prisioneros
una
le
p e r m i t e e j e m p l i f i c a r l a r e f e r e n c i a de un "yo" a l o s o t r o s ,
ya que l a c o l e c t i v i d a d est r e p r e s e n t a d a e n l a forma de e s t e
soflsna.
Esta
e s l a lgica d e l s u j e t o ,
una lgica t e m p o r a l
de t r e s t i e m p o s , que t i e n e una r e f e r e n c i a a l o s o t r o s .
En "Cahiers
d'Art"
trece
texto
se d e s a r r o l l a
colectiva,
a partir
que b a b i a s i d o
( LACAN, 1988). E s t e
planteado en e l t e x t o
mencionado
anteriormente.
Se
cual
"...fJ
t r a t a d e l d e s a r r o l l o de una lgica d e l s u j e t o p o r l a
<0p.cit.p.8):
tueto de Ja existencia
se asieila
a la esencia,
radicalaente
- 144 -
"Acerca
Inforne
de
la causalidad
que Lacan
(LACAH,!!.1969),
El
texto
dinamismo"
presenta,
psquica"
e l 26
e s e l ttulo d e l
de s e t i e m b r e de 1946
en l a s J o r n a d a s psiquitricas de Bonneval.
se
inicia
con
una
crtica
"rgano-
al
eran
compaeros
<<1932> 1987) t i e n e
de
estudios
un homenaje
Bfectivanente,
l a Tesis
inicial
a Henry
de
Lacan
Ey y una
c i t a a su t e x t o donde m a n i f i e s t a s u a c u e r d o c o n e l artculo
"La
Dotion
d' automatisae
que
es a l g u i e n
en p s y c h i a t r i e "
"con quien
hablar".
<Ey,l932>^y
S u s caminos
dice
diferentes
planteaba a
es e l pasaje
mientras
que
l a de
de
Ey
l a psiquiatra.
l a psiquiatra
L a solucin de
a l psicoanlisis,
es e l intento
de
integracin
de
<1981>
1984).
En
l a ponencia
probljoe de la
la
la
causalidad
"Les
liaites
de
la p s y c h i a t r i e .
psquica de l o s t r a s t o r n o s
mentales y
Le
rechaza
define
psicognesis p a r a l a a c t i v i d a d psquica n o r s i a l . S t r a t a
- 145 -
entonces
de
una
organognesis
de
l a patologa
mental
(Op.clt.p.19):
s'*git d'une orginiMtion
hirechite de nivetux et de pltn
structunux,
telle que J'on peut dir (et c'eit *e Je point de vue
jiksonien fonaaentil) que J'activiti
"paychique' noraale eat taaentielaent
une 'aacension', un quiJibre raJis par Je jeu des forces psychiques et
aussi, par consquent, une forae d'intigration des activits psychiques
infrieures "anormales
De
este
nodo
la
psiquiatra
v a r i a c i o n e s patolgicas. Ey
se
ocupara
de l a s
l a p o s i b i l i d a d de l a e x i s t e n c i a
de l a psiquiatra. E l
estatuto
se h a l l a r l a
n i s n o de l a psiquiatra
en Juego
f r e n t e a l a s c u e s t i o n e s que p l a n t e a e l psicoanlisis. E s l o
que Ey s e f i a l a
en e l P r e f a c i o de s u ^Tratado
de psiquiatra"
(1980.p. X I V ) .
La
crtica
TI.1989),
que Lacan
realiza
en su p o n e n c i a
(<1946>
u b i c a a l organodlnanismo de Ey cono un o r g a n l c l s m o
y e s e l punto de p a r t i d a p a r a
1987)-
hacer
e l pasaje
de
-retomando
s u T e s i s (<1932>
l a c a u s a l i d a d orgnica
a la
c a u s a l i d a d psquica.
Lacan
separse
el
sefiala
que e l problema
de
l a l o c u r a no
de l a significacin, d e l problema d e l l e n g u a j e
hombre. L a
palabra
aparece
aqu
cono
"nudo
puede
para
de
significacin" y s e f i a l a l o s nodos o r i g i n a l e s d e l l e n g u a j e en
la
locura:
hononinias,
alusiones
verbales,
relaciones
cabalsticas,
retrucanos, n e o l o g l s n o s , e t c . P e r o
todo
ello
- 146 -
evidencia
vuelve
a Cleranbault
para recordar
texto,
s u afirnacin de que l o
s u j e t o se o r g a n i z a en una s e r i e de i d e n t i f i c a c i o n e s i d e a l e s
cuyo s i s t e m a
yo.
sealando
que s e t r a t a de
s u j e t o (formulacin
hombre
l a matriz
E l p r i m e r e f e c t o de l a imago, L a c a n y a l o haba
demostrado c o n e l e s t a d i o d e l e s p e j o ,
En
paranoico
este
se
de c l a r a r e s o n a n c i a
e s l a alienacin d e l
hegeliana).
p o r mediacin,
es
deseo
de
hacer
esclavo.
"La
es
agresividad
presentado
en psicoanJisis", ( L A C M , <1948>T1.1989)
al II
Congreso de p s i c o a n a l i s t a s de l e n g u a
f r a n c e s a , en B r u s e l a s . L a alienacin i m a g i n a r l a a l o t r o , que
- 147 -
plantea
mortfera.
En
e s t e t e x t o s e i n t e r r o g a s o b r e l a cuestin de l a n a t u r a l e z a
metapslcolgica de l a s t e n d e n c i a s mortferas.
Seala Lacan que l a a g r e s i v i d a d
se manifiesta
como una
e x p e r i e n c i a s u b j e t i v a . L a e x p e r i e n c i a analtica s e d e s a r r o l l a
"en"
"captura
dialctica
d e l sentido"
s u j e t o que s e m a n i f i e s t a a o t r o ,
verbal"
que
define
<0p.cit.p.95).
como
Supone un
sujeto".
La
presin
experiencia
intencional
analtica.
Se
se
puede
l a puede
experimentar
leer
en
el
en l a
sentido
en l a s i n e x a c t i t u d e s d e l r e l a t o y seala que
intencin a g r e s i v a t i e n e s u s e f e c t o s .
as como
4.6.-
una r e n u n c i a
E l dilogo a p a r e c e
a l a agresividad.
LA DIALCTICA PULSTOITAL - 1 9 5 0 -
E s t e t e x t o fu p r e s e n t a d o e n l a X I I I C o n f e r e n c i a de l o s
psicoanalistas
de
lengua
francesa, en
colaboracin
con
- 148 -
',,.no putde apttr iiquier Ja reaJidad concreta deJ criaen ain referir
ste a un MMOJMMO cuyas foraas positivas se coordinan en Ja sociedad,
pero que se inscribe en Jas estructuras
radicales
iransaitidas
inconscientemente por el Jenguaje.,, "
Lo
que d i s t i n g u e
carcter
simblico.
simblicas, e l
conductas
l a s conductas
Las estructuras
individuo
reales
cono nrbldas e s e s e
normal
e l criminal
de
se
l a s o c i e d a d son
v a l e de e l l a s p a r a
l a s expresa
a travs
de
c o n d u c t a s simblicas.
Respecto
una
subordinacin a a l g o
y a dado s i n o
de psycbanaJjse,
n2 1 de 1951, se s e f i a l a
4.7.-
Se t r a t a
Congreso
de
de una intervencin de L a c a n
psiquiatra
en e l marco d e l
(LACAI,<1950>1985).
En
l a misma
s e f i a l a que l a l e n g u a e s l a e s t r u c t u r a e s e n c i a l p a r a e s t u d i a r
e l psiquismo d e l nifio .
Lacan
cita
<1949>1985),
e l texto
de
Levl-Strauss
en e l que e l antroplogo
a B l o n d e l y P l a g e t a raz
de
(LEVI-STRADSS
r e a l i z a l a crtica
l a cuestin
d e l pensamiento
149
prlnitlvo
e infantil.
hay
referencia
una
infantil,
afasia
En e l n l s n o t r a b a j o de L e v i - S t r a u s B
a
y leyes
Jakobson,
generales
Jakobson
se
trata
de
'Lenguaje
de la estructura
fnica'
s o s t i e n e en ese t e x t o <0p.
cit.p.93)
'1 devenir del lenguaje infantil, la disolucin del lenguaje afisico,
la sincrona y la diacrona de las lenguas del aundo revelan un conjunto de
leyes coaunes de solidaridad, Esas leyes atestiguan el desarrollo por capas
del sisteaa lingstico, en especial del sisteaa foneatico, y su
universalidad establece la constancia de un orden de sucesin, '
4.8.
En
"Intervencin sobre
la transferencia'
Lacan e s c r i b e
(LACAH,<1951> TI.1989.p.205)!
'n un psicoanlisis, en efecto, el sujeto, hablando con propiedad, se
constituye por un discurso donde la aera presencia del psicoanalista
aporta, antes de toda intervencin, la dimensin del dilogo, '
Es p o r e s t o que e l psicoanlisis es d e f i n i d o cono una
e x p e r i e n c i a dialctica. Lacan
ejenpliflca
BF.T2.(1973)),
con e l caso
Dora
l a s Inversiones
verdad.
Freud, a n t e l a d e n u n c i a que hace Dora de l o s "ecJIios de
la
realidad",
realiza
'Cul es tu propia
La
verdad
es
parte
una
primera
Inversin
en el desorden
que, g r a c i a s
dialctica:
del que tm
quejas?'
l a c o a ^ l l c l d a d de Dora, l a
- 150 -
situacin p o r e l l a d e n u n c i a d a s e s o s t i e n e .
E l t e x t o de Lacan narcar una cuestin c e n t r a l s o b r e l a
t r a n s f e r e n c i a (LACAI,
Op.cit.214):
transferenc*
no ts nada real en el iujeto,
sino la
aparicin,
en un soaento de estancaaiento de la dialctica
analtica,
de los Modos
permanentes segn los cuales constituye sus objetos, '
La
transferencia
tona
as s u v a l o r
e n funcin d e l
"proyeccin
de
su
pasado
en
un
discurso
en
devenir."<0p.cit.p.214)
4.9.-
Qu
aporta
l a teora
de
l o Imaginario
sobre e l
l e n g u a j e ? En e s t e perodo cabe s e f i a l a r :
. Se i n t r o d u c e
de
lenguaje.
alguien
subjetividad.
de
e s , de
este
modo,
expresin
algo
de l a
L a e x p e r i e n c i a analtica s e u b i c a e n e l marco
l a conunicacin v e r b a l y de l a c a p t u r a d e l s e n t i d o . E s l a
cuestin
d e l sentido
Interlocucin
quiere
la
que
decir
introduce
as,
al
sujeto.
Intersubjetlvldad,
e x p e r i e n c i a interhumana.
. E l i n t e r l o c u t o r no e s e l a n a l i s t a . L a t r a n s f e r e n c i a e s l a
- 151 -
reactuallzacin de una i n a g e n en e l d i s c u r e o .
. Eelacin l c x : u r a - l e n g u a j e .
. L a p a l a b r a e s d e f i n i d a cono nudo de significacin.
. E l dilogo aparecer cono s a l i d a de l a tensin a g r e s i v a e n
l a que quedaba e n c e r r a d a l a teora de l o i n a g i n a r i o .
Las
referencias
inportantes
para
seguir
Levi-Strauss
l a cronologa
que
Jakobson
son
realiza
esta
leyes
del
lenguaje,
merecen
ser
tratadas
Inportante
simblico.
El
artculo que L a c a n
pita,
en 1949, e s "a e f i c a c i a
siablica' 1949>1977). L a
eficacia
siablica e s d e f i n i d a
p o r L e v i - S t r a u s s , como
propiedad
inductora, siendo l a
una
- 152
cuestiones
articula.
la
son
de
central
Importancia
L e v l - S t r a u s s s e f i a l a que e l I n c o n s c i e n t e
funcin
En
este
s e reduce a
en
oposicin
l a concepcin
(Op.cit.p.183-
d e l inconsciente
como
depsito L e v i - S t r a u s s e s c r i b e < 0 p . c i t . p . 1 8 4 ) :
'El inconsciente, por el contrario, es siempre vacio o, s
exactaaente, es tan extrao a las iagenes cono lo es el estsago a los
aliaentos que Jo atraviesan, rgano de una funcin especifica, se Jieita a
imponer leyes estructurales a elementos inarticulados que vienen de otra
parte -y esto agota su realidad- ; pulsiones,mociones,
representaciones,
recuerdos, Se podra decir, entonces, que el subconsciente es el lxico
individual en el que cada uno de nosotros acumula el vocabulario de su
bis loria personal, pero este vocabulario solamente adquiere significacin para nosotros mismos y para los dems- si el inconsciente Jo organiza segn
sus Jeyes y construye as un discurso, '
En
un
artculo
de
lingstica y antropologa"
estructural
(LEVI-STEAUSS. 1977),
en
Levl-Strauss
por
su i n t e r m e d i o , c o n S a u s s u r e .
Las
estructuras
eleneDtales
del
pareDtesco'
(LEVI-
estructural. S i n entrar
en
e l d e t a l l e de l a s
en
- 153 -
sea
desde
una
perspectiva
critica
,establecieron
i n t e r e s a n t e s c o n e x i o n e s c o n e l psicoanlisis.
Puede d e c i r s e que e s t a conexin s e i n i c i a c o n e l Complejo
de
Edipo
freudiano,
ltimo
mito
de
l a modernidad
,segn
sea,
en ese momento, un
es h e r e d e r o d e l pensamiento
de D u r k h e i n y de Xauss. P o r
i n c o n s c i e n t e y d e f i n i r l o como vaco.
El
p r i m e r e f e c t o en Lacan e s , como ya se ha e e f i a l a d o , s u
introduce
l a m a t r i z simblica donde p r e c i p i t a e l y o y, p o r o t r o l a d o , l a
funcin d e l s u j e t o como l i g a d a a l l e n g u a j e .
Por todo l o expuesto, puede d e c i r s e que e l c o n c e p t o de l o
simblico e n t r a
Strauss.
- 154 -
Konan Jakobson,cono
prinera
ya
s e ha
sefialado,
es
c i t a d o por
de
psiquiatra de 1950.
En
esa
cita
Efectivanente,
encuentran,
referencia
Lacan
los
hace
estudios
en e l p r i n c i p i o
fecunda
referencia
ya que
de
fonolgicos
oposicin
l a fonologa.
de
Jakobson
de S a u s s u r e ,
una
oposicin l a p l l c a b i n a r i e d a d . L o s
r a s g o s d i s t i n t i v o s fonolgicos c o n l l e v a n
una eleccin
entre
l e c t u r a de J a k o b s o n
que v a a
a/sieos"1956> 1967).
producir
del lenguaje
Esta
ia^rtantes
y dos tipos
influencia
se
inconsciente"
Es
de
har
en el
(LACA!,TI.1989).
travs
Saussure,cono
de
Lacan
Jakobson
introducir
y,
por su
l a s leyes
i n t e r j n e d i o , de
del
lenguaje
diferencindolas de l a s l e y e s de l a p a l a b r a .
Cabe
utiliza,
sefialar
que,
todas
l a s referencias
que
l a s r e c r e a y hace un u s o e s p e c i f i c o de e l l a s .
Lacan
Esto
- 155 -
En
e l texto
de
Jakobeon
cuestin d e l carcter
doble
de
1956, ee
d e l lenguaje;
desarrolla
hablar
la
supone
s e l e c c i o n a r e n t i d a d e s lingsticas y c o n b i n a r l a s en u n i d a d e s .
E l p r i m e r o se c o r r e s p o n d e c o n e l laodo de relacin que S a u s s u r e
denomina i n abeentia
y e l segundo i n praeseota. E l p r i m e r o ,
se r e f i e r e a e n t i d a d e s a s o c i a d a s en e l cdigo y, e l segundo, a
entidades
relacionadas
relaciones
paradigmticas y sintagmticas s e e x p r e s a n
que
Jakobson
llama
en
el
l o s dos
mensaje
en
ambos.
Las
en l o
p o l o s d e l l e n g u a j e : metfora y
metonimia.
Interesa
medida
en
sefialar
que
condensacin
que Lacan
transforma
difiere
l a metfora
desplazamiento.
Para
de Jakobson
y
l a metonimia
Lacan
Hay
separados
instancia
segundo,
et Lacan",
quince
de la letra
de
(LACAI, 1985).
1972,
por
otra"
GRIBGG,1985).
dos homenajes a
por
en
l a metfora s e
en l a
Jakobson
afios.
El
en l o s t e x t o s de
primero
en el inconsciente"
se
La d i s t a n c i a
encuentra
est
en
marcada
es
de
Lacan,
1957, " L a
Seminario
por e l pasaje
Aun
que
- 156 -
interesante
referencia
autores
para
aclarar
ellos.
que Lacan
Las r e f e r e n c i a s
s o n a l psicoanlisis
particular.
no ha
en
en
general
sido
nunca
una
l o s mencionados
y
Freud en
- 157 -
y el
circunstancias
en l a s que s e e l a b o r a ,
como l o s d i f e r e n t e s
l o s que s e a d v i e r t e
un cambio
respecto a d e f i n i c i o n e s previas.
Tesis,
e s de s e f i a l a r
de posicin
de
Lacan
En c u a n t o a l tema de e s t a
que en e s t e
texto
se t r a t a
de l a s
" l e y e s de l a p a l a b r a " .
El
al
contexto
introduce
para
en
e l cual
texto,
se
hace r e f e r e n c i a d i r e c t a
inscribe
La
cita
que l o
l o s "Estatutos
Psicoanlisis"
mencionada
cita
"Prefacio
de
de
propuestos
noviembre
pertenece,
introduccin
de
como
el
Instituto
de
1952
(MILLBH,1987).
La
hace
biolgica
neurologa y de la psicopatologa"
Monakow y E. Kourgue:
para
constar
al
Hacht,
estudio
de
al
la
s u s a u t o r e s s o n C.V.
158
prinera
sefiala
que
frase
ese
del Prefacio
discurso
d e l t e x t o de
lleva
l a s narcas
Lacan,
de
sus
l a "Escisin",
Psicoanaltica
producida
en
1953
en
l a Sociedad
a l a creacin de l a
S a c i e d a d F r a n c e s a de Psicoanlisis.
La S o c i e d a d
en
1926. Jacques
Lacan
e r a miembro
de
fundada
l a Comisin
de
realizaba
principios
de
era
tema
de
controversias.
Los
tericos e n c u e n t r a n su base p r i m e r a en e l t e x t o
Lacan
<1951>
Lacan
TI.1989),
'Funcin y caapo
siendo
l a transferencia'
explcitamente
de la palabra
(LACilf
d e s a r r o l l a d o s en
y el lenguaje'.
Sobre e s t e
embargo,
Instituto
l a crisis
gira
en t o r n o a l a creacin de un
de psicoanlisis y s e e x t i e n d e
presidencia y
llegar
su r e n u n c i a
Lagache,
Dolto
anunciando
F r a n c e s a de Psicoanlisis.
desde
e l 17 de
Lacan abandona
Favez-Boutonier
hacen
l a creacin de l a S o c i e d a d
- 159 -
La cronologa de e s t a c r i s i s y l o s d i f e r e n t e s e l e a e n t o s
I n t e r v i n i e n t e s en l a n i s n a pueden l e r s e en l a recopilacin
de
l o s materiales
Killer
(1987)
HBSHARD,<1969>
originales
(Ver
que
tambin:
realiz
Jacques-Allain
KODIHESCO,<1982>
1986;
1971). Lo que i n t e r e s a p a r a l a p r e s e n t e T e s i s
estatutos
presentados,uno
p o r Sacha
Hacht,
y o t r o por
Frangase
de psycbanalyse
Lacan.
En
e l nS 3 de
setiembre
de
"Reglamento
l a Sevue
1949, Lacan
y doctrina
haba
publicado,
de
s i n firma, e l
de la Comisin de Enseanza". En e l
volver
repetir
que
Lacan
ya
haba
tomado
c o n t a c t o c o n l o s t r a b a j o s de L e v i - S t r a u s s y e s e s t o l o que
o r i e n t a s u s p r o p u e s t a s en una direccin d i f e r e n t e .
El
da
Sacha
Vacht
a l o s "Estatutos
propuestos
para el
160
Instituto
de
(Op.Cit.p.p.
texto,
Psicoanlisis",
26-34),
propone
como
de
novienbre
se desprende
l a neuroblologia
de
1952
d e l epgrafe d e l
humana
cono
* nica
d i s c i p l i n a que e x i s t e en l a n a t u r a l e z a " . La i d e a e s o b t e n e r
un
posicin e s mantenida
factor
por Sacht,
cabe
leer
"El
silencio,
inconsciente
d e l ndico y su i n t e r c a m b i o ,
ns all de l a s
ese
propuestos
mismo
para
proyecto
mes,
Lacan
el i n s t i t u t o
realiza
unos
"Estatutos
de psicoanlisis", que s o n un
de enmienda a l o s p r e s e n t a d o s p o r Facht.
De l o s
la
confrontacin
del
psicoanlisis
Instituto
con l a s
d i s c i p l i n a s a f i n e s p a r a s a c a r l o de s u a i s l a m i e n t o d o c t r i n a l .
- 161 -
S i b i e n Lacan e s e l e g i d o p r e s i d e n t e ,
Hacht r e c u p e r a e l
en
1952.
de
Lacan
abandonar
la
presidencia
en
Junio
1953, p r e s e n t a d o su r e n u n c i a e l da 16 a l a asamblea.
En
los
este
punto,
aspectos
centrarse
slo i n t e r e s a p a r a
que hacen
l a cuestin
en l a s c u e s t i o n e s
referencias generales
diferentes
psicoanlisis
gravitan
sefialar
d e l lenguaje
de poltica i n s t i t u c i o n a l .
son necesarias
perspectivas
esta Tesis,
para
no
Las
m o s t r a r como l a s
tericas a d o p t a d a s en relacin a l
institucionalmente
afectan
la
fornacin de a n a l i s t a s .
JULIO
E l 8 de J u l i o t i e n e l u g a r l a c o n f e r e n c i a de Lacan s o b r e
"Lo
simblico,
trata
estudio
de
una
lo
isaginario y
"introduccin
reaJ''<<1953>1956>.
una c i e r t a
d e l psicoanlisis"<0p.cit.p.1)
ensayo de l a C o n f e r e n c i a
Francesa
Se
o r i e n t a c i S n de
y e s d e f i n i d a como
de Roma. A l mismo t i e m p o
l a s a c t i v i d a d e s de l a S o c i e d a d
que
lo
inaugura
de Psicoanlisis .
a l o s t e x t o s de Freud, dado
- 162 -
experieocia
es
(Op.clt.p.4>.
que
Lacan
sucede
sefiala
toda
que,
ella
para
en
palabras."
l a experiencia
recuerda
que
Jeroglfico y agrega
estructurada
Freud
dijo
que
e l suefio
que e l sntoma e x p r e s a
y organizada
como un lenguaje"
e r a un
"alguna
(Op.clt.
cosa
p.ll).
Sobre e l o r i g e n d e l l e n g u a j e : s e t r a t a de un emergente, a l g o
que
apartado sobre
Comiste, p l a n t e a l a a n t e r i o r i d a d de l o s o c i a l .
La
sino
p a l a b r a aparece
que
constituye
estructuras
elementales
<1949>1985>, Lacan
del
sefala
nlsna.
Citando
parentesco"
"Las
(LEVI-STRASS
que l a s mencionadas e s t r u c t u r a s
no existiran s i n e l "sistema
de palabras
que las
expresa".
La p a l a b r a t i e n e e l s e n t i d o que s e l e d a y Lacan r e c u r r e
aqu
otra
referencia.
Humpty Dumpty de
Se
trata
de L e w i s
(^rroll
y al
p.118>:
'-Cutndo yo uso um pilibr-dijo Humpiy Duspiy, en tono sJgo
despectivo', es ptlabr significa
exactaaente lo que yo decid que
signifique, ,,Ni ais ni menos,
-/ asunto es -dijo Alicia-,
si usted puede hacer que las palabras
signifiquen tantas cosas distintas,
-1 asunto es -replic Huapty Dumpty- quin es el maestro aqu. Eso es
todo,
su p a l a b r a .
interior
Las cosas
d e l " sisteaa
encuentran
total
del
a s i su
discurso"
lugar
en e l
que c o j q x i r t a
ciertas significaciones.
Otra
referencia,
Xasserman
<<1944>
1968),
abre
la
del
lenguaje
condicionamiento.
International
de
la
simbolizacin
Se t r a t a de un artculo p u b l i c a d o
Journal
o psjcboanalysis",
por e l
en "Tbe
e n e l volumen XXV
sntoma
se t r a t a
d e l sistema
de
las
significaciones
humanas, d e l s i s t e m a d e l l e n g u a j e .
En
l a mencionada
relacin
Lacan
i n t e r p r e t a b l e simblicamente
relacin de t r e s .
palabra
Conferencia,
como
agresividad
mediacin
mediadora.
un
que
toda
i n s c r i b e en una
Por qu d i c e e s t o L a c a n ? Porque u b i c a l a
imaginaria
de
se
sefiala
La relacin
dual,
marcada p o r l a
de l a confrontacin, n e c e s i t a de l a
tercero
que
permita
establecer
una
distancia.
El
Edipo
aparece
como
d i s t a n c i a en l a relacin d u a l
l o que
permite
producir
esa
c o n l a madre p o r medio de l a
- 164 -
El
ubica
analista
e s un p e r s o n a j e
en una c i e r t a
afirmacin
trabaje
de
el
simblico y e l s u j e t o l o
postura "Usted
Lacan
ser
"sujeto
t i e n e mi verdad".
retomada
supuesto
posteriormente
saber"
Esta
cuando
l a significacin
El
14
de
julio
de
1953, L a c a n
escribe a l Profesor
d e l "Congreso
extendido
roiDance.
Lacan
agosto
de p s i c o a n a l i s t a s de Lengua
posteriormente
l o s psicoanalistas
Francesa",
de
lengua
e s c r i b e que est d i s p u e s t o a e n t r e g a r l e su i n f o r m e en
y
(MILLBE,
leerlo
en una reunin
autnoma
d e l Congreso
1987).
haba s i d o s u a n a l i s t a ,
la crisis.
explicndole l o s pormenores de
Lo que i n t e r e s a de l a misma p a r a e s t e t r a b a j o e s
institucionales.
quienes
l o siguieron,
Roma.(Ver o r i g i n a l en
Por
por
una
otra
parte
l o que
KILLER.Op.cit.>.
l a fidelidad
escribir
de
para
- 165 -
Una c i r c u l a r d e l 6 de a g o s t o , de l a S o c i e d a d F r a n c e s a de
Psicoanlisis, f i r m a d a p o r F r a n g o i s P e r r i e r ,
convoca
a los
miembros a s e f i a l a r s u p r e s e n c i a i n t e r n a c l o n a l m e n t e e n Eoma,
agrupndose en t o r n o a l i n f o r m e de Lacan. L a invitacin a l a
C o n f e r e n c i a de Roma, 26 y 27 de noviembre de 1953, d i c e que
el
informe
presentado
previsto
en
conferencia
originalmente para
e s a reunin
inaugural
e l Congreso
ser
de
la
Sociedad
Francesa
de
Psicoanlisis.
E f e c t i v a m e n t e e l Informe
e s ledo e n l a f e c h a p r e v i s t a
5.2.-
EL PSEFACIO
El
disciplina
objetivo
los
que
plantea
fundamentos
que
(LACAS,J.<1953> TI.1989.p.228).
que
e s t a renovacin
Lacan
es
sta
Este
"renovar
toma
del
"renovar"
en
su
lenguaje^
e s e l punto
Por qu se hace n e c e s a r i a
y cjno l a e n t i e n d e Lacan? l o s e t r a t a de
r e p e t i r s i n o de t r a b a j a r l o s c o n c e p t o s
p e r s p e c t i v a crtica. Ese b a g a j e
f o r j a d o por Freud n e c e s i t a
encuentra
- 66 -
en
ese nomento
, se h a l l a
en e l 'lenguaje
actual
de la
antropologa",
Lacan
ubica
al
psicoanlisis
en
relacin
la
l a historia
l o s c o n c e p t o s . E s t o posibilitar poner de m a n i f i e s t o l a
dimensin
de
introduce
en e l psicoanlisis e l s u j e t o de l a p a l a b r a
formula
l a s u b j e t i v i d a d en e l psicoanlisis.
que
lenguaje.
e l inconsciente
Esta
est
estructuracin
estructurado
pone
de
Lacan
como
manifiesto
y
un
la
mencionada s u b j e t i v i d a d .
La
pregunta
mantiene
siempre
psicoanaltica
Sachs,
sobre
la
respuesta
l o s fundamentos
abierta
puede
llevarse
neuroblologia
de
su
Lacan,
actualidad.Qu
adelante
como
en
d e l psicoanlisis
ese
prctica
s i s e d e f i n e , con
disciplina
momento,
fundante?
es
'una
La
accin
considerada
explicarse
e l fundanento
analtica.
De
teora
este
prctica
tcnica, p e r o
que,
de s u accin
modo s e produce
que
hace
vaciada
que
se
en l a experiencia
una
fractura
intente
afinar
entre
una
- 167 -
pierde
un
requisito
indispensable:
s e r una
experiencia
comunicable. S i e s t o no e s as queda r e d u c i d o a l o i n e f a b l e
y se t r a n s f o r m a en a l g o inicitico.
5.3.-
LA IHTRQDUCCIQH
Lacan
seala
psicoanalistas
que
la
prdida,
por
parte
de
los
d e l inters f r e u d i a n o p o r l a p a l a b r a , genera
e l psicoanlisis
toma
Lacan,se
abandona
el
Aparece,
de
esta
manera,
analista
que
se
de
poder
confunde
l a palabra,dir
propio
de
l a experiencia.
l a tentacin
con otras
de
dominio d e l
prcticas.
maestro.
funciones
de
S i e l analista
l a palabra
devendr
no
entonces
es
"amo"
La
Jugar con
"maestro"
de
doble
en l a s
l a dialctica
l o son f r e n t e a su a c c i o n a r .
c e n t r a sobre
Es d e c i r ,
l a cuestin s e
l a v e r t i e n t e de l a p a l a b r a en que s e apoya e l
a n a l i s t a , l a sugestin o l a interpretacin.
La p r o p u e s t a
que
l o s conceptos
orientarse
en
que
el
psicoanlisis
utiliza
deben
- 168 -
de
l a palabra.
Qu q u i e r e
decir
esto?
En ese n c n e n t o e l
l e n g u a j e a p a r e c e como un cao^o y l a p a l a b r a c o n un e l e m e n t o
ordenador de e s e campo. Como ya s e ba sealado, s e t r a t a de
una
intuicin de L a c a n
cuestin
de
la
psicoanlisis
formularlo
Es
mejor.
campo
decir,
q u i e r e d e c i r que p e r c i b e l a
problemtica
pero
reconocimiento
. Esto
no
tiene
Es
por
de
los
todava
ello
l o s recursos
que
debe
recuixir
del
para
al
.
en e s t e
ordenado
por
momento e l l e n g u a j e
la
palabra
filosfica, l a l e y d e l r e c o n o c i m i e n t o
que
fundamentos
se se llama
l a l e y de
a p a r e c e como un
sometido
una l e y
begeliano. Es esto l o
l a palabra.
Est l a I d e a d e l
lenguaje",
pero
todava
no
sabe
hallar
l a s leyes
5.4.-
"PALABRA
VACIA
PALABRA
LLElfA
EB
LA
REALIZACIlT
En e s t e a p a r t a d o
lenguaje"
palabra.
y el
, L a c a n d e s a r r o l l a l a realizacin d e l s u j e t o en l a
Aqu
perspectiva
s e abordar e l tema
cronolgica,
ubicando
introducidoe l
169
Lacan I n t r o d u c e
l a cuestin
d e l s u j e t o a p a r t i r d e l a c t o . La p e r s p e c t i v a d e l a c t o
remite
a l a tica s p l n o z i a n a , no as e l s u j e t o . Lacan r e c u r r e a l a
fenomenologa para e x p l i c a r l a s f u n c i o n e s
Este
primer
comprender
sentido.
aparece
como
siendo
l a significacin y e s p o r e l l o
Cuando Lacan s e f i a l a ,
personalidad
iaplica
coBcepcia
de
sociales",
ubica
estos
sujeto
Intencionales.
un
misno'
En
un s u j e t o d e l
"
una
biogrfico",
teasio
l a relacin d e l s u j e t o
aspectos.
de
en e l t e x t o de 1932, que l a
"d'esarroJJo
y
capaz
relacin
al
de
relaciones
con cada
primero,
"uaa
uno de
sefiala
las
cuales
segundo,
e l sujeto
vive
su h i s t o r i a .
En relacin a l
t e r c e r o , l a participacin tica y e l v a l o r r e p r e s e n t a t i v o .
En
1936, como
cuestin d e l s u j e t o
comunicaclonal.
Bs
s e ha mencionado,
Lacan
de un o t r o
e n una p e r s p e c t i v a
decir,
se
sujeto
trata
de
introduce l a
dos s u j e t o s ,
un
mensaje y una r e s p u e s t a .
En 1945, e s t e s u j e t o
en
relacin
perspectiva
con
tiene
una lgica
que
se
Juega
l o s o t r o s . De e s t e modo e s u b i c a d o e n una
interhuxana.
- 170 -
En
"La
establece
causalidad
psquica"
l a diferencia
entre
(LACAI, <1946>T1.1989), s e
sujeto
y yo. Como ya s e ha
sealado, e l y o e s u b i c a d o en e l r e g i s t r o de l o l a a g l n a r l o y
el
sujeto
como e f e c t o
agresividad
de l o simblico.
en psicoanlisis"
claramente
En
1948, en "La
(LACAH.TI.1989),
l a relacin s u j e t o - s e n t i d o ,
se
define
pues s e e s p e c i f i c a
1953
disciplina
que
Lacan
del sujeto"
se i n t r o d u c e
realiza
definir
al
psicoanlisis
cono " l a
en l a p a l a b r a ,
no e s y a dado.
Este
punto
e s de
i m p o r t a n t e s e f e c t o s p a r a e l psicoanlisis, e l s u j e t o no e s
un d a t o p r e v i o s i n o un e f e c t o . En e s t a f e c h a ,
efecto
de l a realizacin de l a p a l a b r a .
volver
sobre
este
palabra
se t r a t a
tema,
s i e l sujeto
de un s u j e t o
a p a r e c e como
Ms t a r d e ,
se r e a l i z a
no s u s t a n c i a l ,
Lacan
en l a
de all que
Lacan h a b l e de l a f a l t a d e l s u j e t o .
Lacan
reintroduce
(<1936>T1.1989)
la
a l sefialar
situacin
que
de
l a palabra
interlocucin
llama
una
r e s p u e s t a . P a r a e l psicoanlisis dir,la p a l a b r a d e l p a c i e n t e
- 171 -
68
6U
nedio.
DIferenclar&,segn
funcione
l a palabra, e l
narcislsta
d e l o t r o . E s l a definicin de l a p a l a b r a v a c i a
palabra
vaca
revela
l a s certidumbres
l a intencin
yoicas.
i m a g i n a r i a que
Se t r a t a
s e r removidas,
puede
hacerlo?
discursivas",
Tiene
es d e c i r
"suspendidas",
el
recurso
de l o que uno
certidumbres
p o r e l a n a l i s t a . Cmo
de
las
"escansiones
l o s c o r t e s de sesin que e s t a b l e c e n
o t r a puntuacin en e l d i s c u r s o .
Se t r a t a de una cuestin f u n d a a e n t a l e n l a prctica, l a
diferencia
corte
coao
entre
e l c o r t e cronontrico de l a sesin y e l
puntuacin
que
da
"sentido"
a l discurso d e l
s u j e t o . S i l a significacin de l a f r a s e s e c i e r r a desde s u
punto
f i n a l , e l c o r t e coao puntuacin
p r e c i p i t a un nomento
- 172 -
coDcluyente. Puede v e r s e
como L a c a n u t i l i z a
dos p r i n c i p i o s
l a f r a s e se c i e r r a
desde e l f i n a l
y e l oyente t i e n e e l
poder de d e t e r m i n a r l o que e l o t r o q u i e r e d e c i r .
E l c i e r r e que hace e l a n a l i z a n t e apunta a c o n v a l i d a r s u s
certidumbres.
introduce,
E l a n a l i s t a como
oyente
u s a s u "poder"
nodo
realizacin
d e l sujeto
en
l a palabra
introduce
c l a r a m e n t e l a cuestin de l a t e m p o r a l i d a d ,
pasado y f u t u r o
se
discursiva.
redefinen
desde
una
perspectiva
constitucin d e l s u j e t o s e r e a l i z a
sido".
Pero
esta
regresin
como " s i e n d o
La
e l que ha
no e s r e a l j e s actualizacin
debe a c l a r a r s e
ms. L a s r e s t r u c t u r a c i o n e s
de l a
En
e l caso d e l
B5.T2 ( 1973)),
parte d e l paciente,
pie
(FREUD, <1914>AB.TXYII
F r e u d h a b l a de l a contemplacin, p o r
d e l c o i t o de s u s p a d r e s . En l a n o t a a l
- 173 -
momento
de
l a percepcin
sino
que
fu
posterior.
Esta
sexuales.
ahora"
contratransferencia
cosmigo".
sujeto
Lacan
tiene
como
porque
lleva
punto
de
implcito "aqvS,
opone, a e s t e p r i n c i p i o ,
de s u h i s t o r i a
alienacin l a
ahora
l a asuncin d e l
a travs de l a p a l a b r a
dirigida
desprende
este
l a verdad
idea
p a r t i c u l a r de cada s u j e t o . Lacan t r a b a j a
d e l i n c o n s c i e n t e cono
historia,
por eso su
(Op.cit.p.249)i
verdad
la
e l c a p i t u l o c e n s u r a d o de l a
se encuentra
en
otro
lado
174
sinbollzacin.
inconsciente
ofrece
como
historia
l a posibilidad
hechos d e t e r m i n a n t e s
partir
Aqu
la
del sujeto,
de una nueva
definicin
del
e l psicoanlisis
historizacin
de l o s
de s u e x i s t e n c i a a travs de l a p a l a b r a
d i r i g i d a a un o t r o . H i s t o r i z a r ,
censurado.
de
censurado
p o r l a p a l a b r a , e l captulo
quiere
I>orque no ha s i d o d i c h a y r e c o n o c i d a .
Lacan hace l a d i f e r e n c i a e n t r e h i s t o r i a e historizacin.
La historizacin p r i m a r i a i m p l i c a que
ya
ea
el
escenario
donde
se
la
representar
e s c r i t a ' * ( O p . c i t . p . 250).
I s decir,
que
a l a historia
l e ser r e c o n o c i d o
operar
en
perspectiva
ella.
Puede
decirse
historlogrflea
que
' l a h i s t o r i a se hace
se determina
se
se
vez
e l sentido
o l a censura
que
una
que s e
establece
adoptar.
lo
la
hay
- 175 -
ee
decir,
objetiva.
e l modo de h a c e r
Es e l t e n a
formas d e l r e l a t o .
l a historia
con l a r e a l i d a d
Hacer h i s t o r i a
inpllca
una c e n s u r a ,
es
decir l a intencionalidad.
Esto
El
t i e n e s u s e f e c t o s e n o t r o s a s p e c t o s de l a teora.
desarrollo
subjetividad.
etapas
instintual
Se t r a t a
evolutivas,
de
siendo
es
organizado
iDomentos
por
histricos
l a d i f e r e n c i a entre
una
y no
de
ambos l a
p r e s e n c i a de una s u b j e t i v i d a d y un s e n t i d o .
E l s u j e t o d e l s e n t i d o s e r e a l i z a en l a p a l a b r a v e r d a d e r a
que
l e permite asumir su h i s t o r i a .
Este
respecto
a l cual
puede
sujeto
se
adentra
de ese ser de s
reconocer
que
f u e su
nismo"
obra
imaginaria.
La
dimensin
de
l o imaginario
y l a de l o eimbllco
p e r m i t e n u b i c a r una reparticin. En l a p r i m e r a
ubica
v e r t i e n t e se
p a l a b r a vaca, l a l u c h a , l a s i n t e n c i o n e s de l a p e r s o n a y l a
inercia.
En l a segunda,
dialctica de l a p a l a b r a ,
l a subjetivizacin, e l s u j e t o , l a
e l dilogo, l a p a l a b r a
pacto, e l h a l l a z g o d e l s u j e t o , l a verdad.
plena, e l
- 176 -
AHALITICQ"
en psicoanlisis",
hallan
en e l centro
reconocimiento
l a s leyes
de
y el
de l a p a l a b r a s e
l a dialctica
e l deseo
de
<0p.cit.p.257):
Kojeve
obra de Hegel
deseo de r e c o n o c i m i e n t o .
haya
Este
autor sefiala
a u t o c o n s c i e n c i a , e l "Desecf
o b j e t o no
"Deseo",
a l a cuestin d e l
debe
que, p a r a que
fijarse
sobre
un
n a t u r a l . L a nica c o s a que s u p e r a a l o r e a l e s e l
"revelacin de un vaco"presencia
de una realidad",
de la
ausencia
desea s e r r e c o n o c i d o
en su v a l o r humano. L a mediatlzacin
otros,
imaginario
porque
l o desean.
d e l deseo,
Lacan
d e l deseo
diferencia
de
e l objeto
reconocimiento
que
leyes
de l a p a l a b r a s o n humanistas y
l a palabra
- 177 -
t i e n e una funcin n e d i a d o r a ,
pacificara l a relacin
entre
l o e hombres.
La v u e l t a de Lacan a F r e u d l o e s a "La interpretacin de
los
sueos", a "La
para
psicopatologa
de la vida
cotidiana",
v e r l a retrica d e l suefio o e l d i s c u r s o l o g r a d o d e l
Lo
que
l a lingstica
considera
error
es
una
emergencia d e l s u j e t o d e l i n c o n s c i e n t e y en t a n t o t a l ,
el
l a p s u s e s una p a l a b r a p l e n a .
Lacan dir que s i e l sntoma s e r e s u e l v e e n e l l e n g u a j e
es
porque
palabra
est
debe
estructurado
ser
como
liberada"
un
lenguaje
<0p.cit.p.258)
"cuya
por
la
interpretacin.
La l o c u r a e s d e f i n i d a como p a l a b r a que ha r e n u n c i a d o
hacerse
reconocer,
s i e n d o e l d e l i r i o una objetivacin de u n
lenguaje
s i n dialctica. E s t a
aparecer
l o s e s t r e o t i p o s de
ausencia
1953
adjudica
de l a p a l a b r a
un d i s c u r s o ,
s u j e t o , ms que h a b l a r , e s hablado.
en
hace
p o r l o que e l
E s t a p a r t i c u l a r i d a d que
caracterstica d e l s u j e t o en t a n t o t a l .
P a r a Lacan, l a l e y d e l hombre e s l a l e y d e l l e n g u a j e
comienza,
en e s t e
texto,
hacer
ciertas
referencias a l
- 178 -
l a e s c r i t u r a s i g n i f i c a n t e d e l E d i p o . E s t e punto s e ampliar
en e l prximo a p a r t a d o .
El
e s t r u c t u r a s de p a r e n t e s c o
d e f i n i d a p o r Lacan
, formuladas por L e v i - S t r a u s s , e s
como "idntica
a un orden
de
lenguaje".
l l a m a " J e Woa-du-Pre",
cuya
Lacan
la
l a r e f e r e n c i a e s aqu a l a fonologa J a k o b s o n i a n a .
nocin
de
fonema
el
funcionamiento
por
o p o s i c i o n e s p a r a h a c e r r e f e r e n c i a a l ejemplo
ya mencionado. En
ausencia,
ubica
Toma l a
pares
del
de
"Fort-da",
subjetivas
de
la
funcin
simblica".
5.6.-
en
psicoanlisis",
lenguaje"
y de l a s "resonancias
Lacan
habla
de la palabra".
d e l " miro
Este
y el
del
punto
i n d i c a que Lacan y a d i s p o n e d e l c o n c e p t o de s i g n i f i c a n t e , s i
- 179 -
bien
no e s
plenamente
operativo.
Las resonancias
hacen
r e f e r e n c i a a l s o n i d o , a l a m a t e r i a l i d a d s i g n i f i c a n t e en l a
que y a F r e u d pona e l acento.
Cabe v o l v e r a d e c i r , que en e l
e s i n t r o d u c i d o a l l e n g u a j e de su d e s e o , e s d e c i r , en e l
"lenguaje
La
fundamental",
funcin
estructura
desde e l c u a l h a b l a s i n s a b e r l o .
simblica
transforma
al
sujeto
de l a comunicacin v u e l v e a p r i m e r
plano.
La
Este
modelos
de
implcitamente:
comunicacin
e l de
se
hallan
l a comunicacin
de
criticados
inconsciente a
i n c o n s c i e n t e y e l de l a teora de l a comunicacin.
Sobre e l l e n g u a j e Lacan e s c r i b e <0p.cit.p286):
',,,en un lenguaje los signos toman su valor de su relacin los unos
con Jos otros, en la reparticin lxica de los semantemas tanto como en el
uso posicional, incJuso flexional de los morfemas,,, '
Respecto
a l esquema c o m u n l c a c i o n a l
s e f i a l a que e l e m i s o r
r e c i b e d e l r e c e p t o r su p r o p i o mensaje de forma i n v e r t i d a . E s
decir,
este
l a palabra
i n c l u y e subjetivamente
modo l a funcin d e l l e n g u a j e
evocar,
es d e c i r ,
se busca
l a respuesta.
no s e r i a
informar
De
sino
en l a p a l a b r a l a r e s p u e s t a d e l
- 180 -
La funcin d e l p s i c o a n a l i s t a e s d e f i n i d a d e n t r o de e s t e
esquena c o n u n l c a c l o n a l ( O p . c l t . p . 2 9 8 ) :
'...cuando la cuestin del auj'eto ha ioaado la foraa de la verdadera
palabra, la sancionaaos con nuestra respuesta, pero taabin heaos Mostrado
que una palabra verdadera contiene ya su respuesta y que no hacHtos sino
redoblar con nuestra ley su antfona Qu significa esto, sino que no
hacemos otra cosa que dar a Ja palabra del sujeto su puntuacin
dialctica?'
Es e s e nonento histrico l a interpretacin e s d e f i n i d a
cono
l a liberacin de un s e n t i d o p r i s i o n e r o .
- Ifil -
R.-
SIGJIFICAlTrES
Lacan
en
del neurtico"
(<1953>
familiar".
define
a l E d i p o como un m i t o . L a i d e a
de m i t o
v i e n e a r e l a c i o n a r s e c o n l a de v e r d a d ( O p . c l t . p.39)
'/ Mj'to ts lo que d um foraa discursiva a algo que no puede ser
transmitido en la definicin de la verdad, porque la definicin de Ja
verdad solo puede apoyarse sobre ella misma y Ja palabra en tanto que
progresa la constituye, La palabra no puede captarse a s misma ni captar
el moviaiento de acceso a la verdad coso una verdad objetiva, n este
sentido puede decirse que aquello en lo cual la teora anaJiiica concretiza
Ja reJacin intersubjetiva, que es el complejo de Edipo, tiene el valor de
un mito,"
Apartir
de aqu Lacan
planteiu- l a n e c e s i d a d de h a c e r
c i e r t a s m o d i f i c a c i o n e s de e s t r u c t u r a . S e f i a l a e n t o n c e s que e l
c o n f l i c t o fundamental c o n e l padre " v i n c u l a a l s u j e t o c o n u n
v a l o r simblico e s e n c i a l " , l a funcin simblica misma.
La situacin n o r m a t i v l z a n t e p a r a e l " s u j e t o moderno" s e
relaciona
con e l
hecho
de
que
el
padre e n c a r n a una
- que ha s i d o s e f i a l a d o e n relacin a
"Funcin y
- 182 -
campo de la palabra
j el lenguaje
en pecoanlisis" -
donde
Be s e C a l a l a identificacin d e l padre c o n l a f i g u r a de l a
ley.
Lacan h a b l a de "constelacin f a m i l i a r " y e s t e c o n c e p t o ,
que
reomula
como " e J r e l a t o
especifican
de c i e r t o nmero de rasgos
que
1985.p.43).
E l tringulo edpico f r e u d i a n o s e t r a n s f o r m a en c u a r t e t o
p a r a Lacan. L a situacin de c u a r t e t o que p l a n t e a ,
p a r a que
c u a t e r n a r i o d e l O t r o . E l c u a r t o elemento que s e i n t r o d u c e ee
l a muerte,
lo
c l a r a r e f e r e n c i a h e g e l i a n a . Lo que a p a r e c e
simblico, e s e l hecho
con
6.2.-
LQ QUE HQ
ES SIMBOLIZADO
La "Introduccin
la
'Verneinung'
"Respuesta
'Verneinung'
al
al comentario
de Freud"
comentario
de Freud"
(LACAF
de
-1054-
de Jean Hyppolite
<1954>
Jean
TI.1989)
Hyppolite
sobre
y
la
sobre
la
l o s e f e c t o s d i f e r e n c i a l e s de l a represin y de l a orclusln
- 183 En e l p r i m e r
produccin de
d i s c u r s o . Remite p a r a e l l o a l t e x t o f r e u d i a n o
"Psicoterapia
de
la
Jiisteria"<FEEUD
<1895>
A E . T i l (1980);
relacin
definido
con l o que t i e n e
d e l lado
simblica,
que d e c i r .
de l a e f i c a c i a ,
mientras
que
del
E l sujeto
es d e c i r ,
lado
de
es
l a eficacia
la
enajenacin
i m a g i n a r l a s e u b i c a a l yo.
En
l a "Respuesta
al
comentario..."
Lacan
para
introduce
l a reescritura del
Edipo.
Lacan
remite
a l texto
de
atribuye o niega
Freud
BH.T3.(1973)). Como y a ha s i d o
Freud
distingue entre e l j u i c i o
c u a l i d a d a una c o s a
y e l j u i c i o que
primero
diferencia
e s t a b l e c e l o que ser a c o g i d o
dentro-uera,
hecho de que s i a l g o
e l segundo,
Mientras
o no, marcando l a
har
referencia a l
v u e l t o a h a l l a r en l a percepcin ( r e a l i d a d ) .
Lacan
establecer
la
oposicin
(simbolizacin p r i m a r l a ) y l a Ververfung
dir en l a "Jespuesta... "(Op. c i t . p. 372):
entre
la
Bejahung
(forclusln), as
- 184 -
tiene
e x i s t e n c i a en l a Bejahung
siempre e l r e t o r n o de l o r e p r i m i d o
"no
volver en l a
e s dejado s e r "
en e l d i s c u r s o . Lo que
en l a Bejahung
reaparece
en l o r e a l ,
como v i n i e n d o de a f u e r a .
P e r o no t o d o e s s i m b o l i z a d o .
afectivo
en
simbolizacin
estructuracin
no
e l texto
de
primordial
Freud
es
"conserva
discursiva"(0^.
ha s i d o s i m b o l i z a d o
que
efectos
cit. p. 368'). E s d e c i r ,
no p o r e l l o
deja
de t e n e r
de l a
hasta
la
l o que
efectos
sobre e l s u j e t o .
Lacan sefSalar dos modos de i n t e r f e r e n c i a de l o r e a l c o n
l o simblico, l a alucinacin y e l acting
out. En e l p r i m e r
fuera.
En e l segundo,
y de all
su nombre, e l s u j e t o
explicarla.
, siguiendo l a linea
f r e u d l a n a , que en e l
- 185 -
paranoia e x i s t e
l a defensa
deldelirio.
De e s t e nodo Lacan
r e t o n a l a s r e f l e x i o n e s que s o b r e e l l e n g u a j e esquizofrnico
haca
Freud
en
"Lo
incoosclBoteT
<FREUD<1915>
AB.TXIV
(1980); BN.T2<1973)>.
De
este
texto
interesa
particularmente
sefialar
que
que, como
aportaciones
6.3.-
puede
recordarse,
teora
de l a s
de B. Pichn t r a t a d a s a n t e r i o r m e n t e .
LA L E Y D E LA CADETA S T f H T P I C A l T B
En
proviene
e l Seminario
de Freud
55>1983 p.153),
-1954-1955-
que Lacan r e a l i z a
y en
sobre
'EJ yo en J a
1954-
i n c o n s c i e n t e como d i s c u r s o d e l O t r o :
'Hay un circuito siablico exterior al sujeto y ligado a cierto grupo
de soportes, de agentes huaanos, en el cual el sujeto, el pequeo circulo
que IJavaaos su destino, est indefinidamente incluido, '
L a e s t r u c t u r a de e s a "comunidad" e s d e f i n i d a como l e y e s
de
nomenclatura
su
referencia
son
l a s estructuras
e l e s i e n t a l e s de p a r e n t e s c o .
P a r a Lacan,
e n 1954, s e t r a t a de l a e x i s t e n c i a d e l o r d e n
preguntarse
de
Lacan
d e l Otro
habla
qu
Otro
que
ee
trata
en
este
l l a n a verdadero, se
- 186 -
trata
una
de un O t r o que da una v e r d a d e r a r e s p u e s t a ,
respuesta
que no s e e s p e r a y que p o r l o t a n t o
l a s certidumbres.
verdadera
que
es decir,
suspende
B l anlisis debera a p u n t a r a l a p a l a b r a
lleva
a l sujeto
a reconocer
y nombrar s u
deseo .
B l s u j e t o que Lacan i n t r o d u c e e s un s u j e t o en a b e r t u r a y
no
t o t a l , es
un s u j e t o
que no sabe
l o que d i c e porque no
cuestin
(Op.cit.p.365).
E l sujeto se
l a forma d e l o t r o e s p e c u l a r ,
e l semejante. B l O t r o a l
e l s u j e t o se d i r i g e es e f e c t o d e l lenguaje
conprenderlo.
que l o f u n d a ,
- 187 -
Ese
O t r o , e n 1954, f u n c i o n a
cono g a r a n t e no
reconocido,
legal,
comienzo
de
simblica
a l que
e l sujeto
su e x i s t e n c i a .
l a que produce
De
es
este
En
modo
a l sujeto
a n t e r i o r a l a dimensin i m a g i n a r l a .
concreto"
introducido
desde e l
e s l a relacin
e n e l mundo y
Situado
en e l
es
"discurso
e l s u j e t o mismo e s un mensaje.
este
e l comentarlo
de l a Verneinung
a p a r t i r d e l texto
a l que a n t e s
s e ha
hecho r e f e r e n c i a . Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e forclusln
y represin en e l p r i n c i p i o de l a simbolizacin.
El
carta
d e s p l a z a m i e n t o de l a c a r t a ( s i g n i f i c a n t e )
determina a l o s
respecto
a l significado.
precisarse
e l significante,
con su
Es d e c i r , comienza a
peso
propio,
en l a
est
habitada
ensefianza de Lacan.
El
por
el
inconsciente
significante".
e s en t a n t o
" e i hoabre
Qu d i c e c o n e s t a afirmacin Lacan?
- 188 -
El
sujeto
d e l Inconsciente
e x - s i s t e porque no e x i s t e .
ser s i t u a d o
cono ex-cntrico,
E s t o q u i e r e d e c i r que no e x i s t e
como s u j e t o s u s t a n c i a l s i n o que a p a r e c e p o r e l e f e c t o de l a
articulacin s i g n i f i c a n t e .
Hay
la
palabra
significante
viene
no
l a cadena
existe
significante,
aislado.
La
es
l e y de
decir, e l
esta
cadena
s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a l o s e f e c t o s de represin, forclusln
y renegacin. Con l o c u a l
queda p l a n t e a d a
l a cuestin d e l
E d i p o en relacin a e s a l e y , s i b i e n no queda
explicitada
como t a l .
En
e l Seminario
sobre
-1955-1956-
de C l e r a m b a u l t
y critica
e l c o n c e p t o de
por l o
- 189 -
. l o r e a l , es r e f e r i d a cono
continuidad .
con l a "historia
del
sujeto
en
lo siablico",
con esto
de s i g n o desprender Lacan
del lenguaje".
sino
S i e l significado
l a significacin,
su premisa
no
remite a
e s una
de la
l a cosa
consecuencia
lgica.
En l a p s i c o s i s ubicar una problemtica p r o p i a r e f e r i d a
al
significante
s i g n i f i c a n t e , hablar de
la
la
significacin.
Respecto
al
l o s n e o l o g i s m o s c o n l a intuicin y
como e l e s t r i b i l l o ,
pura
palabra
vaca. Ambas d e t i e n e n l a
significacin.
El
Otro
respectivamente,
conocido.
Pero
el
otro,
cofltruirn
este
Otro
simblico
la
debe
oposicin
ste debe s e r p r e v i a m e n t e
por e s o dir
En
este
imaginario
no
s e r reconocido,
establecer una r e c i p r o c i d a d . P a r a
Otro,
conocidoaqu
s e r reconocido
reconocido
Lacan
ante ese
por e l s u j e t o ,
que e s un O t r o a b s o l u t o .
Seminarlo
Lacan
trabaja
dos
afirmaciones
- 190 -
anteriores
rechazado
en
l a s que y a se ha hecho
l o slablico
reaparece
simbolizacin n e c e s i t a un comienzo.
una
anterioridad
punto,
puede
lgica
suceder
l o real
lo
y la
l a simbolizacin.
que
Pero
en e s e
p a r t e de l a simbolizacin no se
l l e v e a cabo ( O p . c i t . p . 1 2 2 ) :
'sU ey funditeniil et tencilliaente
quiere decir eJ Edipo, "
La l e y de l a cadena
en
referencia:
s i g n i f i c a n t e s e t r a n s f o r m a a q u i en
orden
simblico
subsiste
fuera
d e l sujeto
y lo
significantes.
L a forclusln
significante
primordial
sujeto.
esto
Con
que
tiene
de
que
r e c o n o c i d o p e r o no c o n o c i d o ,
ser
all
ver
que
e l rechazo
en
ms
faltar a l
l a cuestin
d e l Otro
es, precisamente,
Lacan
dir
del significante
t i e n e un " v a l o r explicativo
de un
la
a l no
que e l s u j e t o s e r e c o n o c e
y
que
la
fuadaaeatal",
cadena
significante
es d e c i r remite a
l a c a u s a l i d a d . En l a p s i c o s i s s e encontrara as un a g u j e r o
a
n i v e l d e l s i g n i f i c a n t e , p o r l a i j ^ s l b i l i d a d de a s u m i r e l
- 191 -
s i g n i f i c a n t e d e l padre. Be una f o r a a de t e o r i z a r l a p s i c o s i s
como un problema c o n l a simbolizacin p r i m o r d i a l .
Lacan
indica
"valar
pivate"
padre.
Se t r a t a
equivalente.
que, s i e l c o m p l e j o
de castracin
tiene
en e l E d l p o , e s en funcin d e l nombre d e l
de
un "smbolo",
e l falo,
que no
tiene
E s t a disimetra a n i v e l s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a
l a d i f e r e n t e forma de resolucin d e l B d l p o .
E l s u j e t o e s c r e a d o como muerto p o r e l s i g n i f i c a n t e , e s
decir
se
ha
operado
un
borramiento
de
ciertas
introduce
,en e s t e S e m i n a r l o , l a cuestin de l a
a Lacan a p l a n t e a r s e
qu e s una
metfora e s l a a u s e n c i a d e l u s o metafrico en l a s f r a s e s
de
l o s t e x t o s e s c r i t o s p o r pslcticos.
Lacan
identificacin . P o r s e r ms e v i d e n t e s i e m p r e s e r e p a r a ms
en
l a metfora,
dimensin
s i n embargo
d e l *sablo"
significante
sta
verso
de
es imposible
Vctor
una
sola
Efectivamente, s i n l a estructura
l a metfora.
designa
Hugo
donde
En e l e j e m p l o que
ni odiosa",
se
habla
de
ee r e f i e r e
l a tarda
- 192 -
la
s e produce
porque
cual
l a gavilla
por e l f a l o
semntica. S i n embargo,
no hay que
dimensin
sintctica,
es
decir,
por
falo y
por
la
l a combinatoria
significante.
Para L a c a n s e t r a t a ,
de
un
significante
significante.
en l a metfora, de l a sustitucin
por otro
S i n embargo,
que
aparece
en
e l significante
l a cadena
oculto
est
o t r a que e s s u c o n t i n e n t e o p a r t e .
Cabe d e s t a c a r
(<1956>
1967),
metfora a
la
que s i b i e n L a c a n se i n s p i r a en J a k o b s o n
introduce
cambios.
condensacin
Lacan
refiere
la
f r e u d i a n a y l a metonimia a l
desplazamiento.
Las m o d i f i c a c i o n e s que i n t r o d u c e Lacan l e p e r m i t e n d e c i r
que
el
nuevo
desaparecido,
reprinido.
es
significante
decir,
se
expresar
trata
el
significado
del retomo
de
lo
- 193 -
La
parque
transferencia
de
significante:
posicionales
sentido
aparecer
entre
l o s vnculos
fonemticos.
como
posible
internos a l
Con e s t a
Lacan
menciona,
aunque
aparecer p o s t e r i o r m e n t e
lenguaje.
s i n trabajarlo,
l o que
Esto
suefio de l a
p o r Freud1900>AE.TIV-V
<1979>;
1973)).
Lacan
indicar
retoma
l o s planteamientos
de
Clerambaul
que, e l ncleo de l a p s i c o s i s ,
relacin d e l s u j e t o c o n e l s i g n i f i c a n t e
para
hace p r e s e n t e l a
e n s u a s p e c t o ms
puro.
Si,
como s e ha s e f i a l a d o ms a r r i b a ,
e l mecanismo de l a
que a l g o
falta
en relacin a
l o ssignifloantes
fundamentales.
Lacan e x p l i c a que l a f r a s e a l c a n z a
final,
frase
p o r un movimiento
ubica
e l "punto
s u s e n t i d o desde e l
r e t r o a c t i v o iapre-coup). En l a
de alaobadllado",
punto
donde s e
anuda s i g n i f i c a n t e y s i g n i f i c a d o <0p.cit.p.383);
'Alrededor de ese sigrtifanie, todo se irndii y se orgsnixi, cul si
fuesen pequeas lineas de fuerza formadas en la superficie de una trama por
el punto de aleohadiliado, Es el punto de convergencia que permite situar
retroactivamente y prospectivamente todo Jo que sucede en ese discurso, '
- 194 -
Es desde e s t a consideracin
freudiano.
C o n s i d e r a as
"punto de a l m o h a d i l l a d o "
En 'De
posible
de
una
que L a c a n retoma e l E d i p o
l a da e l
entre s i g n i f i c a n t e y significado.
cuestin
la p s i c o s i s "
preliminar
todo
tratamiento
Lacan
efecto
de
l a metfora
significante
condiciona
paterna.
Dado
l a paternidad
que
se
la
funcin
tratar
r e c o n o c i m i e n t o , no d e l padre r e a l s i n o d e l Hombre-del
Lacan
toma
la
frmula
de
l a metfora
de
un
Padre.
sustitucin
significante:
Aqu
debe
desconocida
leerse
S,
significantes;
y s e l significado
que i n t r o d u c e
significacin
l a metfora.
En l a p s i c o s i s s e produce l a forclusln d e l s i g n i f i c a n t e
del
Sombre d e l P a d r e
tanto
que e s e l s i g n i f i c a n t e
d e l Otro en
l u g a r de l a l e y . P o r e l l o , d i c e Lacan, a l l u g a r de l a
- 195 -
que
significante.
implica
Esta
es efecto
l a Metfora
cadena
de e s a Bimbolizacin
paterna
se d e s a r r o l l a
como
a travs
ley
del
de l o s
- 196 -
7.1.-
" Variantes
de la cura
tipo"
(LACAH,TI. 1989)
ee un t e x t o
y el
lenguaje
escrito
teraputicos
retoma
del
e l problema
anlisis"
de
l o s "criterios
critica
el
a d a p t a t i v o d e l psicoanlisis n o r t e a m e r i c a n o a
s o c i a l e s i m p e r a n t e s en l o s E s t a d o s
Para
Lacan
definida
origen
como 'proceso
vuelve
concepto
los criterios
Unidos.
una "mistificacin".
oculto
de su propia
para
accin*
Esta es
el sujeto
(LACAH,
el
<1955>
p.315).
esquema
a
comunicacional,
ubicar
la
cuestin
posteriormente
a n a l i s t a " s e apodera
elevarlo
de
que hace
de los efectos
TI.1989.
El
se t r a t a
"standard"
que ya ha s i d o
de
criticado.
del poder
a l a segunda potencia'.
la
intersubjetlvldad,
Lacan
discrecional
Bl sujeto
comentado,
dice
que
del oyente
espera
el
para
del otro
- 197 -
que
l e de v a l o r de v e r d a d e r o a s u n e n s a j e .
E s t a joediacin
significa
tu esposcf,
La
d i f e r e n c i a que s e p l a n t e a
"palabra
constituyente"
discurso
sujeto
constituido
deviene
"discurso
inplica
a q u e l l o de l o que h a b l a .
texto
e s entre
constituido".
una a n t e r i o r i d a d
constituyente
verdadera e s c o n s t i t u y e n t e ,
en e s t e
constituido.
es d e c i r crea
El
lgica, e l
La
palabra
l a identidad con
La p a l a b r a v e r d a d e r a c r e a a l s u j e t o
inconsciente
haciendo
de
inconsciente
esta
como
e s un s u j e t o
forma
l a
constituyente
critica
constituido.
Es
al
este
dice
Lacan
concepto
sujeto
de
e l que
La palabra
cono a c t o
p e r o a l a v e z l o s mecanismos
de l o s que s e s i r v e devendrn l e y e s d e l
En e s t e nomento L a c a n r e a l i z a
operada
supone un s u j e t o
e n e l psicoanlisis
constituyentes
lenguaje.
l a crtica a l a confusin
(sefiala
especialmente
Anna
F r e u d ) , e n t r e e l yo y e l s u j e t o ( O p . c i t . p . 3 2 2 ) :
'Por un vuelco en U justi eleccin que deiereim cul Bu/eto et
acogido en la palabra, el tujeo conttituyene del tntoaa et tratado COMO
constituido, Mientras que el yo, por Muy constituido que est en la
resistencia, se convierte en el sujeto al que el analista en lo sucesivo va
a apelar COMO a la instancia constituyente, '
198
E l v i r a j e de l o s afios 20 en e l pslcoanilisis l l e v a a l a
sustitucin d e l l a "semntica psicoanaltica" p o r e l trnlno
r e d u c t o r de " m a t e r i a l " . Hay un abandono de l a prctica ._de_
desciframiento., E s t e a l e j a m i e n t o produce una distorsin e n
la
interpretacin.
Vo
se t r a t a
d e l saber
que e l s u j e t o
c o n s t i t u y e n t e d e l i n c o n s c i e n t e a r t i c u l a s i n o de un s a b e r d e l
analista
7.2.-
(LACAI,Op.clt.pp. 320-322).
l a referencia
de
saussureana
lenguaje.
Se
trata
en
relacin
dir,
de
un
a la
orden
c o n s t i t u i d o por leyes.
La
definicin
de s i g n o
de S a u s s u r e
momento, l a formulacin de d o s r e d e s ,
encuentra
en e s t e
l a del significante
la d e l significado.
Con
respecto a l a red d e l s i g n i f i c a n t e ,
L a c a n dir que
se t r a t a de l a ( O p . c l t . p . 3 9 7 ) :
es truc tura sincrnica del material del lenguaje en cuanto que cada
elemento toma en ella su empleo exacto por ser diferente a Jos otros.'
Sobre
la
red
del
significado
escribe
que
es e l
( O p . c l t . p . 397):
'conjunto diacrnico de los discursos concretaaente pronunciados, el
cual reacciona tiistricaaente sobre el primero, dtJ mismo modo que Ja
estructura de ste gobierna las vas del segundo. '
399
E s t a s d o s r e d e s que Lacan d e f i n e p e r a l t e n v e r c l a r a n e n t e
que
una
es
la
estructura
significacin r e m i t e
regida
que
siempre
por l a estructura
gobierna
otra
l a otra.
significacin
significante,
La
estA
combinaciones.
Lacan da y a aqu un p a s o en l a modificacin d e l s i g n o
sausBureano,
coherencia
que
terica d e l c o n j u n t o .
En e s t e
garantiza l a
texto
Lacan
dice
diferencia
ndice. E l sntoma a p a r e c e en e s t e
interrumpido.
Por e l l o
sntoma,
un
como
respuesta.
en
mensaje
E l analista
l a direccin
dirigido
devuelve
reconocindole y h a c i e n d o
que
de
a l otro,
s u mensaje
mismo
l a cura
llama
el
a una
a l analizante
reconozca
en e s a
palabra s u verdad.
El
material
significante
de l o s sntomas e s e n c o n t r a d o
en e l d i s c u r s o .
tendra s u base
colectivo";
Lo
que sera
e l lenguaje
en l a "iluminacin i n t u i t i v a " ;
" l a agresividad";
d e l yo
" e l mando
d i s c u r s o conn", p u r a p a l a b r a vaca.
- 200 -
Lacan
retoina
l a cuestin
de
l a s resistencias
para
s e f i a l a r que e l a n a l i s t a c o n s u s i l e n c i o s e u b i c a en l a p l a z a
d e l O t r o y a n u l a s u p r o p i a r e s i s t e n c i a cono o t r o .
Este
fornal
Otro
sera
e l lugar
donde
se c o n s t i t u y e
e l yo
es l a r e s p u e s t a .
E s e l o t r o e l que. como ya s e ha s e f i a l a d o ,
tendr e l poder de d e c i d i r s o b r e l o d i c h o .
En
este
palabra,
texto
Lacan h a b l a
todava de l a s l e y e s
de l a
reconocimiento
simblico y de l a rememoracin s o n d i f e r e n t e s a l a s de l a
reminiscencia
impronta
del instinto.
Bs
decir,
Lacan
7.3.-
En
razn
"La
instancia
despus
de
efecta e l p a s a j e
lenguaje.
ubicar
Este
la
de la l e t r a
Freud"
en el inconsciente
(LACAH,<1957>
TI.1987
o la
),
Lacan
de l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s l e y e s d e l
viraje
metfora
e s de
crucial
metonimia
la
inportancia
como
ya que
leyes
del
l o que narcar e l p a s a j e ,
por parte
d e l a n a l i s t a , de r e c o n o c e r e l deseo a i n t e r p r e t a r l o .
- 201 -
Ya en e l S e n l n a r l o s o b r e "las p s i c o s i s "
1956>
1984)
Lacan
hablaba
de
( LACAF, <1955-
l a s leyes
propias d e l
se r e l a c i o n a
e l s i g n i f i c a n t e c o n l a significacin.
S e f i a l a e s p e c i a l m e n t e que ( O p . c i t . p . 2 8 1 ) :
'sio india el inters de la consideracin lingstica del probleaa,
Es imposible estudiar coao funciona este fenaeno que se Ilaaa el lenguaje,
fenmeno que es la ms fundamental de las relaciones interhuaanas, si
inicialmente
no se establece la diferencia
entre significante
y
significado, *
En
"Instancia
de
Ja l e t r a "
Lacan
v a ms all
de l a
p a l a b r a y a que e s t a b l e c e que e s l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e
l a que se descubre
en e l i n c o n s c i e n t e . B l l e n g u a j e p r e e x i s t e
como e s t r u c t u r a y e l s u j e t o e n c u e n t r a s u l u g a r i n s c r i t o p o r
un d i s c u r s o .
Es desde l a a n t e r i o r i d a d
que
vuelve
elementales
pero,
de l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e
Levi-Strauss
de l a c u l t u r a "
que no pueden
para
hablar
de " e s t r u c t u r a s
que f u n c i o n a n
inconscientemente
concebirse
punto se u b i c a ya una c l a r a
s i n e l lenguaje.
En e s t e
d i f e r e n c i a c o n e l antroplogo,
significante.
El
inters
p o r l a lingistica
estructural,
l a que
c o n s i d e r a c i e n c i a p i l o t o , s e c e n t r a e n e l a l g o r i t m o que l a
funda como lingistica moderna:
S
8
- 202 -
Este
Significante
Bobre
Blgniflcado,
barra, e s e l a l g o r i t m o eaussureano.
trata
de o r d e n e s
significacin.
significante
separados
Se
trata
representa
separado
Lacan e s t a b l e c e que s e
por l a barra
de
romper
por l a
resistente a l a
con
a l significado
l a Idea
para
que e l
dar paso a l a
funcin s i g n i f i c a n t e e n l a gnesis d e l s i g n i f i c a d o .
El
primer
significante
aspecto
es
sefialar
articulada.
es
Puede
que
l a estructura
decirse
que
esta
"estructurado
como
un
lenguaje"
recin
puede s e r
este
nodo
l a letra
es
ubicada
como
l a "estructura
l o c a l i z a d a del s i g n i f i c a n t e " .
La
relacin
fundanental
para
cadena
significante-
l a significacin.
La
elementos
deviene
significacin
no
significante,
cono
y a haba
"punto de a l m o h a d i l l a d o " .
explicado
debajo
e n relacin a l
* 203 -
Lacan
toma
apartado,
de JakbBon,
como
fu
explicltado
deviene
l a s leyes
introduce c i e r t a s
d e l lenguaje,
claro
en
otro
d e l lenguaje
est
que
Lacan
modificaciones.
de condensacin
freudiano.
L a metfora
no ser
s i n o por dos
k d i f e r e n c i a de l o s lingistas, y e s e s t a l a
cuestin f r e u d i a n a , e l s i g n i f i c a n t e o c u l t o est p r e s e n t e p o r
conexin m e t o n i m l c a c o n l a cadena.
Es p o r e l l a d o de l a metfora s u r r e a l i s t a que se produce
e l pasaje
dir
el
d e l sentido a l slnsentido d e l s i g n i f i c a n t e .
que
ejemplo
vuelve
basada
tomarlo
e l sentido
de
se
l a poesa
produce
en
Lacan
e l s i n sentido, t a l
surrealista o d e l chiste.
Lacan
analogas
a l p i e de
estructura
fonticas
l a letra,
.
para
Cuando
Lacan
fonemtica(LACAF,Op.cit.p.490).
Freud
habla
se t r a t a
Es
de
de l a
esta
la
i n s t a n c i a de l a l e t r a en e l i n c o n s c i e n t e .
El
que
s i g n i f i c a n t e es esa materialidad
que s e a r t i c u l a y
diferenciar
e l "una
palabra
p o r o t r a " de l a
- 204 -
ejemplo
ejemplificar
esta
de
"treinta
velas"
l a conexin p a r t e
conexin est&
por
en e l s i g n i f i c a n t e .
met&fora y metonimia
permite
p o r e l t o d o y s e f i a l a r que
homologada p o r Lacan a l d e s p l a z a m i e n t o .
que
barcos
L a metonimia seri
De e s t e
modo dir
pueden a i s l a r s e t a n t o e n e l suefio
leyes
inconsciente,
d e l lenguaje
es e s t o
se revelan
en e l s u j e t o d e l
hablar
d e l sntoma
y d e l deseo.
Cabe
recordar
psiCOSs"<LACAI,
d e l deseo.
que
en
el
<1955-56> 1984),
En 'La instancia
Seminarlo
Lacan h a b l a
de la letra"
sobre
"ias
de metonimia
dir
( Op.clt.
p.495):
',estructura
neton/aica, indicando que es Ja conexin deJ
significante con eJ significante Ja que peraite Ja elisin por Ja cual tJ
significante instala Ja faJta deJ ser en reJacin aJ objeto, utiJizando eJ
vaJor de remisin de Ja significacin para JJenarJo con eJ deseo que apunta
hacia esa faJta a Ja que sostiene,'
Qu
quiere
decir
con
esto
Lacan?
El
deseo
como
n e g a t i v i d a d c i r c u l a en l a cadena s i g n i f i c a n t e .
En
l a estructura
significante
como
significacin. E s t o
se
metafrica
produce
implica, a
es
el
en
efecto
l a sustitucin
potico,
la
d i f e r e n c i a de l a m e t o n i n i a .
- 205 -
que ee ha t r a n s p u e s t o l a b a r r a que t i e n e v a l o r c o n s t i t u y e n t e
para
esa
significacin.
El
sntoma
viene
entonces
f u n c i o n a r como s i g n i f i c a d o .
La
ahora
indestructibilidad
formulada,
d e l deseo i n c o n s c i e n t e puede s e r
a travs de l a m e t o n i n l B i
d i c i e n d o que e s
plantea
l a excentricidad
radical
del
hombre
r e s p e c t o a s i mismo ( O p . c i t . p . 5 0 4 ) :
'Cul es pues ese otro con el cut estoy as ligado que consigo
HiSKO, puesto que en el seno sis asentido de i identidad conmigo aisao es
l quien ae agita?'
La prdida de s e r que I n t r o d u c e e l s i g n i f i c a n t e hace que
algo
venga
hacer
l a s veces
escritura
que
Lacan
har,
mostrar
como
ese
sujeto
satisfacciones,
de
un
s e r a l s u j e t o . La
posteriormente,
negativo,
d e l fantasma
vaciado
de
sus
encuentra
que a l c a n z a
a c o n s t r u i r s e d e l fantasma
en l a
III
- 206 -
8.1.-
Klchel
Foucault,
(FOCALT, <1966>
XIX,
la
1985),
creacin
disciplinas
en
palabras
las
cosas"
del
que a p o r t a n
"Las
concepto
"bonbre"
ubica
tres
a s u e s t u d i o : economa, biologa y
filologa.
Para
regla"',
l a economa, e l b i n o m i o
para
lenguaje,
toda
l a biologa,
"significacin-
que r i g e
"funcin
sisteaa".
es
norna"
Foucault
"conflictoy
para
el
postula
que
l a h i s t o r i a de l a s c i e n c i a s c o n j e t u r a l e s , a p a r t i r d e l
un p r i m e r
momento s e a f i r m a
biolgico, t o d o l o humano e n c u e n t r a
orgnico y e s t r a t a d o
momento c e n t r a
conflicto.
l a primaca d e l modelo
su modo de s e r en l o
P o r ltimo, F o u c a u l t u b i c a a F r e u d
y e l comienzo
del
(Op.cit.p.349):
modelo filolgico(cuando se irat de interpretar y de descubrir el
sentido oculto) y lingstico (cuando se trata de estructurar y de sacar a
luz el sistema significante), '
P a r a F o u c a u l t , no slo s e o p e r a e s t a cambio de modelos
sino
- 207 -
En
cada
binomio
trmino p a r a
introduce,
se producira
hacer
surgir
un r e t r o c e s o
el
segundo.
De e s t e
modo, s e
s i s t e m a . E s t o produce un cambio en
y
d e l primer
por e l l o
se
modifican
arbida", "oentalidad
l o s lmites e s t a b l e c i d o
l o s conceptos
primitiva".
de
" coaecleaca
En relacin a l d i s c u r s o ,
se t r a t a de la^'signlflcacln".
E l p a s a j e d e l s i g l o X V I I I a l I I X s e h a l l a marcado p o r e l
Inters en l a s l e y e s I n t e r n a s d e l l e n g u a j e y e n l o que e l
lenguaje,
como
producto
de
l a actividad
humana,
puede
a p o r t a r s o b r e e l pensamiento.
Foucault
la
constitucin
Roblns,
de
l a filologa
<1967> 1976). E l p r i m e r o
en
e l siglo
XIX (Ver:
hace r e f e r e n c i a a l a forma
lenguas
se equivalgan
pues slo t i e n e n
organizaciones
fonticos,
de all
e l inters
por l o s r e l a t o s
populares
( t a l e l c a s o de l o s hermanos Griom).
- 208 -
y l o s pronombres p e r s o n a l e s
centrales.
E l l e n g u a j e pasa a t e n e r una funcin e x p r e s i v a d e l mundo
I n t e r i o r d e l hablante.
conocimientos
pueblo".
de
E l l e n g u a j e no queda a n i v e l da l o s
l a comunidad
sino
d e l "espritu
del
actividad
incesante
ligado
l a libertad
d e l lenguaje.
E l lenguaje
de l o s hombres y
aparece
,por e s t e
as
motivo,
abrir l a p u e r t a de l a s r e s o n a n c i a s polticas. A d i f e r e n c i a
de l a poca de l a u n i f o r m i d a d p o r l a gramtica, s e t r a t a de
cmo cada e s t r u c t u r a e x p r e s a l a s d i f e r e n c i a s n a c i o n a l e s .
Finalmente,
e l anlisis
t r a b a j a r e l parentesco
de
l a s races
hace
posible
e n t r e l a s lenguas, e s d e c i r , se abre
e l t e r r e n o de l a comparacin.
Por una p a r t e a s e
nica,
por
otra
parte , l a
lengua
puede
expresar
un
l a e x t r a n j e r l d a d misma
d e l pensamiento (Ver:
FORRESTER, 1984.p.260)
La filologa s e interes p o r e l m i t o y l a religin, en
un
i n t e n t o de l o g r a r
extraer
l a verdad
histrica
de e s a
- 209 -
un
tercer
elemento
que p e r m i t i e r a
l a comparacin de d o s .
C h a m p o l l i o n y s u prctica de d e s c i f r a m i e n t o a p a r e c i e r o n , e n
ese
Dn cambio i m p o r t a n t e
s e produce
(FOCALT,op.ci t . p . 2 8 9 ) !
'f pirtr del siglo XIX, el lengut/e se repliega sobre s sisao,
adquiere su espesor propio, despliega una historia, leyes y una objetividad
que slo a l le pertenece. Se ha convertido en un objeto de conociaiento
entre otros suchos; al lado de los seres vivos, al lado de la historia de
los acontecimiento y los hombres, '
El
siglo
IX es e l s i g l o
que puede
teorizar
sobre l a
e x t r a n j e r l d a d , r e f e r i d a a i d e a l e s u n i v e r s a l e s de d e s a r r o l l o ,
para d a r paso,
en su p r i m e r a m i t a d , a l a formulacin de que
la
l o es p o r e s t r u c t u r a y no p o r e s t a d i o s . L a
diferencia
antropologa, c o n L e v i - S t r a u s s , p l a n t e a e s t a cuestin; l a
lingstica
hace
pura d i f e r e n c i a ;
l o p r o p i o con e l concepto
de v a l o r
e l psicoanlisis b o r r a l a f r o n t e r a
como
entre
l o normal y l o patolgico.
El
relato
del
paciente
aparece
como
una
lengua
e x t r a n j e r a a l p r o p i o s u j e t o que h a b l a y pone de m a n i f i e s t o
la
extranjerldad
t r a t a de
vez
de s u p r o p i o i n c o n s c i e n t e . P a r a
Freud s e
descifrada,
aportar
elementos
sobre
e l pensamiento
d e f i n i d o como inconsciente(FREUD,<1896> A E . T I I I ( 1 9 8 1 )
p.l92;
BH.TI(1973)pp.299-300):
'Supongan que un investigador viajero llega a una coaarca poco
conocida, donde despierta su inters un yaciaiento arqueolgico en el que
hay unas paredes derruidas, unos restos de columnas y de tablillas con unos
signos de escritura borrados e ilegibles, Puede limitarse a contemplar lo
- 210 fxtHudo e inquirir Juego t Jos aondores de Jas cercanas, gente acaso
seaibarba ras, sobre Jo que su tradicin Jes dice acerca de Ja historia y eJ
significado
de esos restos de Bonuaentos;
anotara entonces Jos
infores,,,y seguira viaje, Pero puede seguir otro procediaiento; acaso
JJev consigo paJas, picos y azadas, y entonces contratari a Jos Jugareflos
para que trabajen con esos instrumentos, abordar con eJJos eJ yacimiento,
remover eJ cascajo y por Jos restos visibles descubrir Jo enterrado. Si
eJ xito preaia su trabajo. Jos haJJazgos se iJustran por s soJos; Jos
restos de muros pertenecen a Jos que rodeaban el recinto de un paJacio o
una casa deJ tesoro; un teaplo se coapJeta desde Jas ruinas de columnatas;
Jas nuaerosas inscripciones halladas, bilinges en el aejor de los casos,
revelan un alfabeto y una lengua cuyo descifraaiento y traduccin brindan
insospechadas noticias sobre los sucesos de la prehistoria, para guardar
memoria de la cual se haban edificado aquellos monumentos, Saxa Joquntur',
E l psicoanlisis descubre
esa "extranjerldad"
Interior.
"Proyecto
de psicologa"
BU.TI(1973)),
(FREUD, <1895>
AE.
TI
(1982);
h a b l a de un a p a r a t o n e u r o n a l p a r a e l c u a l e l
mundo e x t e r n o y e l i n t e r n o s o n i g u a l m e n t e e x t e r i o r e s .
e s c r i b e s o b r e e s t e punto
Lacan
que F r e u d p l a n t e a l a inadecuacin
r a d i c a l d e l organismo p o r e l d e s d o b l a m i e n t o
de l o s s i s t e m a s
utiliza
t o d a su o b r a .
<1937>
AE.
l a analoga arqueolgica
En " Coastruccioaes
TXXIII
(1980). p.262);
a l o l a r g o de
en psicoanlisis"(FREUD,
BK. T3. (1973)p.3366))
se
v u e l v e a e n c o n t r a r e s t a comparacin. E l p s i c o a n a l i s t a hara
i g u a l que e l arquelogo, r e c o n s t r u y e a p a r t i r de l o s r e s t o s
con
Freud
diferencia
l a interpretacin de l a construccin. L a
interpretacin e s s o b r e un "elemento
singular
del
material:
- 211 UDa
ocurrencia,
BH.p.3367).La
una
operacin
fallida"
(Op. c i t . A B . p . 2 6 2 ;
construccin s e r e a l i z a
cuando e l a n a l i s t a
c o l o c a a n t e e l s u j e t o a n a l i z a d o "una pieza
de s u p r e h i s t o r i a
r a d i c a en e l hecho de que l a
en e l m a t e r i a l
l a construccin l a r e a l i z a
como una s u p l e n c i a
ante
que e l a n a l i z a n t e
e l analista
y funciona
un vaco de simbolizacin.
Puede
"arcaico",
que se supona
meiaoria de
l a especie,
E l g o l p e de g r a c i a l o
d i o l a p r i m e r a g u e r r a m u n d i a l . F r e u d e s c r i b e ,en "De
y
muerte.
Consideraciones
AB.TXIV(1979);
de actualidad"
guerra
de 1915 (FRED,
dominadoras
comprobar
que
temamos,
porque
del
l o s europeos
nunca
se
naciones
de
mindcf,
La
contienda
"no
cayeron
tan
haban
elevado
permite
bajo
tanto
raza
como
como
cremos. "
Del pasado hay r e s t o s ,
s i g n o s de una h i s t o r i a o l v i d a d a
de s u s p a c i e n t e s .
- 212 -
El
psicoan&lisie
abre,
para
e l siglo
p e r s p e c t i v a s o b r e e l l e n g u a j e a p a r t i r d e l d e s c u b r i n i i e n t o de
que a l g o d e l orden sintonitico s e nodiica p o r l a p a l a b r a .
Freud descubre
registros.
115;
e l poder de l a p a l a b r a y s u s d i f e r e n t e s
BI.Tl<1973)p.1020),
(<1890> AB.TK1982) p.
F r e u d h a b l a d e l t r a t a m i e n t o de l o s
t r a s t o r n o s psquicos y c o r p o r a l e s p o r medio de l a p a l a b r a :
'J lego illtri difcil de concebir que ums perturbaciones
patolgicas del cuerpo y del alaa puedan eliainarse tediante 'aeras'
palabras del adico. Pensar que se lo est alentando a creer en ensalmos.
Y no andar tan equivocado; las palabras de nuestro fiablar cotidiano no son
otra cosa que unos ensalaos desvados. Pero ser preciso eaprender un largo
rodeo para nacer comprensible el modo en que la ciencia consigue devolver a
la palabra una parte, siquiera, de su prstino poder ensalmador, "
E l problema queda p l a n t e a d o e n e s t e t e x t o . E l o r i g e n de
los
s i g n o s clnicos e s l a i n f l u e n c i a
sobre
e l organismo.
de l a v i d a
anmica
Luego, s i l a p a l a b r a acta s o b r e l o s
mismos, De qu poder s e t r a t a ?
Freud
recurre
al
ejemplo
antropolgico
que
puede
u b i c a r s e como l a r e f e r e n c i a de l a que s e s i r v e L e v i - S t r a u s s
p a r a h a b l a r de l a " e f i c a c i a simblica". L a e f i c a c i a estt en
relacin a l a expectacin d e l p a c i e n t e , t a n t o p o r su deseo
de curacin, dir Freud, como p o r e l poder que l e concede a l
mdico ( t r a n s f e r e n c i a ) .
- 213 -
De e s t e
nodo
l a palabra
es para
Freud
" e l n e d l o nis
l a hipnosis
dlrectanente
dada a l s u j e t o .
que
en
l o s efectos
esta
prctica
sugestivos
puede
de
l a orden
L a h i p n o s i s expresara de forma
exagerada
palabras.
asociativa
De e s t e
cuando s e t r a d u c e
nodo e l e s t a b l e c i n i e n t o de l a cadena
e s l a articulacin de e l e n e n t o s
que s o n t a l e s
Freud,
palabra,
e l r e g i s t r o de l a c o s a
n
suceso
e s traumtica
es diferente
parque
a l de l a
se t r a t a
de u n
oposicin
en
Freud
continuidadhace
discontinuidad
referencia
esta
que
cuestin.
traduccin en p a l a b r a s s e p a r a a l s u c e s o de s u c o n t e x t o ,
Freud, hay que e n t e n d e r que e s e c o n t e x t o
puede
La
dice
no e s o t r o que e l
cuerpo.
La d i f e r e n c i a c u e r p o - d i s c u r s o e s p r e s e n t e .
Cuando F r e u d
u b i c a que l a s cadenas a s o c i a t i v a s l l e g a n s i e m p r e a l o s e x u a l
- 214 -
elaboracin.
Es
l o orgnico
que
se
oculta
tiene
tras l a
l a medida que l o c o n t i n u o
ordenados
de
s e f r a g m e n t a hay elementos
diferente
forma.
concntricamente
estratificados,
lenguaje
Introduce
e l que
Cronolgicamente,
hilos
lgicos...Es
l a fragmentacin
de
lo
el
real
continuo.
Las
las
d i f e r e n t e s formulaciones
formas
de
d e l aparato
conceptualIzar
psquico s o n
continuidad-discontinuidad.
Cuando F r e u d d i c e que en e l i n c o n s c i e n t e
no hay t i e m p o n i
por
e l o r d e n de
binomio, no t r a d u c i d o tendr un c u r s o
l a p a l a b r a . Puede i n c o r p o r a r s e
traducido
en p a l a b r a s .
otro
Lo t r a d u c i d o
e l comienzo
e x i s t e n de un l a d o
la
inercia.
de
fenmenos
de su
prctica, o b s e r v a que
l a s asociaciones d e l paciente
y de o t r o
E s d e c i r , e l s u j e t o a s o c i a y produce una 6 e r i e
significantes:
r e l a t o s , suefios,
lapsus, etc.,
- 215 -
que Freud
n e c e s i d a d de v e n c e r
una f u e r z a
rememoracin.
Existe
una r e p u l s a a
representacin
"cerrado
que
es
al razonamiento"
orientar
intolerable
trabajo
punto
de
clnico
aparece
Freud.
catrtico, poda e s t a r
e l sujeto.
Lo
(Op.clt.AE.p.286 BH.p.153).
detencin
de
para
hacia l a
p e r s i s t e porque no s e g a s t a p o r l a
"transposicin en palabras"
Este
l a atencin
De
desde
e l inicio del
l a hipnosis
al
mtodo
se
la histeria"i<19Q5>
p u n t u a l i z a que l a d i f i c u l t a d p a r a s u p r i m i r e l
sntoma e s d e b i d a a circunstancias
En
(1980);
la
carta
de
personales
69 a F l l e s s ,
BH.T3(1973)),
imposibilidad
AB.TII(1980>;
Freud
dominar
del
paciente.
h a b l a de s u desengafio a n t e l a
plenamente
l o Inconsciente. E l
en "El
malestar
BH.T2(1973)>,
en 2a cultura"
escribe
que
1929>
l a cultura
es
todo
puede
regularse por l o
- 216 -
simblico. E s t o e s un problema t a n t o p a r a l a c u l t u r a
para
el
psicoanlisis.
satisfaccin
l a cual
La
e l sujeto
r e n u n c i a r p o r l a comunidad.
disciplina
objeto.
el
que
hace
de
dificultad
no
radica
est
(1973>p.2741).
una
dispuesto
E l psicoanlisis d e v i e n e a s i l a
esa
satisfaccin
E s e s t o l o que d e c i a F r e u d en 'Breve
psicoanlisis'
en
como
(FKEUD,<1923> AE.TXIX
insistente
iaforae
su
sobre
(1979).p.220; BH.T3
e l e l l o p u l s i o n a l , Freud
define
psicologa d e l e l l o y no d e l yo.
Freud
ni
en
cualquier
s i l e n c i o s o , no a s i s u r e t o r n o .
momento.
Lo
reprimido
es
E l s i l e n c i o de l a pulsin e s
en s u S e m i n a r i o
'La
Etica
del
psicoanlisis'
poder
tiene
un l i m i t e . E l a n a l i z a n t e
r e l a t a , p e r o tambin
- 217 -
enmudece. E l problema v i e n e
a quedar p l a n t e a d o no f r e n t e a
En
Freud,
vertientes.
establece
l a relacin
La
de
con
el
lenguaje
l a s asociaciones
l a cadena
significante
del
halla
dos
paciente
que
l a muda,
l a de l a
i n e r c i a , sealada p o r l a detencin de l a s a s o c i a c i o n e s .
La
"Jos
primera
v e r t i e n t e c o r r e s p o n d e a l o que F r e u d
llajna
de d e s c i f r a m i e n t o .
fundamental"
L a segunda v e r t i e n t e , l a d e l
remite
a l obstculo
e s aqu
"lenguaje
donde
Freud
r e c u r r e a l a filologa.
Freud
llega
a definir
l a estructura
d e l inconsciente
pulsin, t r a b a j a d o
en o t r o a p a r t a d o ,
s e r i e de t r a n s f o r m a c i o n e s
a partir
fantasmtico.
punto
Sobre
este
donde r e a l i z a una
d e l punto de detencin
d e l texto
freudiano
Lacan
Freud
latina. Los
e l punto
"usos
de
referencia
lingsticos" s o n
es
l a gramtica
l a s "declinaciones".
- 218 -
m i e n t r a s que e l "lenguaje
declina, es
fundaaental"
es
lo
la
no
se
e l deseo i n d e s t r u c t i b l e .
Desde e l i n i c i o de s u s t r a b a j o s , F r e u d
a
que
existencia
de
algo
hace r e f e r e n c i a
"primitivo"
que
expresa
Es e s t o l o que establecer
e l p a r a l e l i s m o e n t r e e l n i f i o , e l neurtico, l o s suefios y e l
p r i m i t i v o , que mantendr a l o l a r g o de t o d a su o b r a .
C i e r t o e s que e l pensamiento
el evolucionismo s o c i a l ,
de poca est t e f i i d o p o r
p e r o e l problema
que F r e u d e x p r e s a
bien
todo
es
lenguaje
(LACAH,<1959-60> 1988).
opera
sobre
no
todo
es
significante
D e l p r o c e s o de simbolizacin que s e
e l v i v i e n t e queda un r e s t o
no s i m b o l i z a d o , e s
d e c i r no pasado p o r l a p a l a b r a p e r o que no p o r e s o d e j a de
producir
sus efectos,
con e l l o
tiene
sintomtica. E s l a base c o r p o r a l
sntona
de
l a t o s de
"Dora"
que v e r l a i n e r c i a
que F r e u d d e s c u b r e
(FEED,<1905>
en e l
AE.TVII(1979)j
BH.T2(1973)).
El
entre
problena
"Jos
USOB
en relacin
a l lenguaje
lingsticos", que
es
queda
d e l orden
planteado
de l o
- 219 -
en
e l que
Freud
hace
remitir l o particular
a lo
universal.
Freud toma d e l e v o l u c i o n i s m o l o s elementos que l e ayudan
a s o s t e n e r s u hiptesis. E s t e modelo d e t e r m i n a una relacin
con
e l tiempo
desarrollo
que
impregna
y regresin, e s t e
e l aparato
sistema
freudiano.
lineal
encuentra
Hay
en
Freud una p a r a d o j a . F r e u d o r g a n i z a l a s e r l e de l a s e t a p a s de
la
organizacin g e n i t a l
infantil
final
de l a misma.
ubica
su e f e c t o r e t r o a c t i v o .
ubicando
l a castracin a l
l a obra f r e u d l a n a
de c o n c e b i r e l tiempo, l a
y a l u d e a una
Freud,
retroactivo
mencionadas e t a p a s ,
lo
se
trata
slo
de l a s
l a s dos v e r t i e n t e s
d e l l e n g u a j e en F r e u d
- 220 -
lenguaje,
l o c u a l q u i e r e d e c i r que F r e u d , escuchando e l r e l a t o de s u s
paciente,
atento
l o s blancos
inco^encias
lgicas,
de
es a n t e r i o r a
descubrimiento
definicin
(Ver:
F r e u d descubre
define
aquel
como
que
tendr,a
en
l a medida
de F r e u d ,
ASSOUH,(1982)>.
preconsciente,
ligado
"idntico
imgenes v e r b a l e s ,
si
aisno".
partir
cabe
BLLEHBERGER,<1970>1976;
permanece
referencia
l a produccin
de
1915, l a teora
Esto
hace
e l peso que
d e l simbolismo
y su
Segunda Tpica.
Ahora
puede
"lenguaje
sofiante
fundamental"
y
fundamental"
una
aclararse
al
l o que
Freud
que une a l n i f i o ,
aquejado
por
un
entiende
por e l
a l primitivo, a l
sntoma.
El
"lenguaje
E s t o e s as porque, p a r a F r e u d , e n e l i n c o n s c i e n t e s e h a l l a n
las
cargas
de
representaciones
de c o s a s .
Por l o tanto l o s
- 221 -
del
coherente'
el
propio
sujeto'.
Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e pensamiento r e p r o d u c t i v o
y
cognoscitivo.
repetir
E l primero es proceso
primarlo y tiende a
de
l a "cosa",
de
esa
parte
d e l 'coBipleJo
del
prjimo'que se mantiene.
E l pensamiento c o g n o s c i t i v o e s l a p a r t e de l a " c o s a " que
ha
sido
reducida
por
las
imgenes
verbales
una
informacin.
Cuando F r e u d
seala que p r o c e s o
primarlo y secundarlo
h a b l a de una articulacin s i g n o -
c o s a p a r a e l p r i m e r o y de asociacin e n t r e p a l a b r a s , p a r a e l
segundo (FEED, <1900> AE.TIV(1979) .p.285; BIf.Tl<1973)p.516):
'Pensaisentos del sueo y contenido del sueo se nos presentan coao
dos figuraciones del aisao contenido en dos lenguajes diferentes; aejor
dicho, el contenido del sueo se nos aparece coao una tansferencia de Jos
pensamientos del sueo a otro aodo de expresin, cuyos signos y leyes de
articulacin debeaos aprender a discernir por va de coaparacin entre el
original y su traduccin, 1 contenido del sueo nos es dado, por asi
decir, en una pictografa, cada uno de cuyos signos ha de transferirse al
lenguaje de Jos pensaaientos deJ sueo, '
F r e u d d e s c u b r e que e l c u r s o de l a s a s o c i a c i o n e s r e m i t e a
'experiencias
la
sexuales
i n f a n c i a . Freud
vividas
establece
en el propio
cuerpo'
l a existencia
de
durante
primeras
- 222 -
no s o n " traducidas"
en p a l a b r a s .
Bs l o que dari
l a represin
primarla.
En
"Mltiple
inters
del
psicoanlisis"
en e l
apartado
"Inters filolgico", F r e u d p r e c i s a su c o n c e p t o de
lenguaje
(FREUD,<1913> AE.TXIII
1857.1858):
',,,Por 'lenguaje' no te debe entender aqu la aera exprein de
pensaaientos en palabras, sino tambin, el lenguaje de los gestos y
cualquier otro modo de expresar una actividad anaica, por ejeaplo la
escritura,
Es que es lcito aducir que las intepretaciones del
psicoanlisis son sobre todo unas traducciones de un modo de expresin que
nos resulta ajeno, al todo familiar para nuestro pensamiento, "
Por e s o Freud
expresa
la
actividad
inconsciente
habla
n&s
inconsciente,
de
un
dialecto
pero
que
este
BH.p.1858.1859)!
"Mientras que el lenguaje de los gestos de la histeria coincide en un
todo con el lenguaje figural
del sueos, de Jas visiones, etc,, para el
lenguaje de pensaaiento
de la neurosis obsesiva y las para fren i as se
obtienen particulares plasmaciones idioma ti cas,,, "
La
lgica
freudlana
sostiene
satisfaccin" d e j a una h u e l l a
es
un
aparato
reencuentro,
que
que s i l a " v i v e n c i a de
imborrable
y e l inconsciente
r e p r o d u c t i v o e s un p e n s a s i e n t o s i n p a l a b r a s y
- 223 -
por
l o tanto
permite:
Asi
ajeno
l a s a r t i c u l a c i o n e s que l a p a l a b r a
tiempo, e s p a c i o , e t c . .
e l "idoaa
articulacin
fundanental",
signo-cosa,
s i n palabras,
expresa
reducido
siempre
lo
a la
mismo
en
oposicin a l a r e a l i d a d o b j e t i v a .
De e s t e modo un s u j e t o d i c e en s u i n c o n s c i e n t e
lo
mismo,
l a frmula
producciones
son
dialectizar
un
de
su
satisfaccin,
l a s diferentes
imposible.
Ese
formas
resto
que
que
siempre
todas
halla
escapa
sus
para
a la
gramtica, e l r e s t o que no s e d e c l i n a e n l a t r a n s f e r e n c i a ,
como ya s e ha s e f i a l a d o , p e r m i t e
para
Freud
l a s leyes
de
d e c i r que l a gramtica e s
declinacin
es
decir, l a s
d e r i v a c i o n e s p o s i b l e s de e s e o b j e t o o r i g i n a r i a m e n t e
perdida.
llegar a l l a
en e l r e l a t o .
asocia,
desgasta,
s i n o p o r e l c o n t r a r i o , ese r e s t o i n d e c l i n a b l e ,
irreductible
lingvsticoB".
operante
como
raz
de
los
' vsos
- 224 -
partir
de
l a foraulacln
de
e s t e obstculo y s u s
e f e c t o s en l a s c u r a s , F r e u d hace m o d i f i c a c i o n e s tcnicas y
avanza en e l tema d e l s i m b o l i s m o , e s d e c i r en e l camino de
l a sustitucin metafrica.
E l l e n g u a j e opera como una sustitucin p r i m e r a s o b r e l a
cosa,
en
palabra.
operar
lugar
de
l a cosa
Con e s e r e s t o
ese
paso
sera
activo
metafrico
que queda,
Freud
primero,
necesario
e s t a b l e c e r e l comercio a s o c i a t i v o .
los
smbolos
siempre
aparece,
es
de
intenta
para
Cuando hace r e f e r e n c i a a
en
ltima
referencia
traduccin
operara como e s e i n t e n t o
"preaisa
l o sexual,
l a representacin
decir
instancia,
la
l o corporal.
La
de m e t a f o r l z a r
esa
traduccin
del
" Jeaguaje
fundamentaJ"
los
"usos
subjetivo
Freud
lingistica^.
En
relacin
a l lenguaje
como
hecho
descifra
l o que a p a r e c e
en l a s a s o c i a c i o n e s y
particular. La
relacin
a l o u n i v e r s a l que F r e u d
- 225 -
l e da a l " l e n g u a j e
"El
malestar
en
fundamental"
la
cultura"
puede s e r e x p l i c a d a
(FRBD,<1929>
desde
AE.TXXI(1980);
mAs
allA
satisfaccin
de s u s d i f e r e n c i a s d i a l e c t a l e s ,
fundamental
es
una
l a que no pueden r e n u n c i a r e n
b e n e f i c i o de l a comunidad. P o r e s o l a g u e r r a e s un d i s c u r s o
que nunca s e a g o t a , de all e l pesimismo f r e u d i a n o .
Si
l a palabra tiene
un poder
satisfaccin p e r d i d a c u y a s
es porque h a b l a de una
coordenadas
s e evocan.
P e r o hay
trabajo
sobre
significante
hablar
l a afasia
adelanta
l a materialidad d e l
Lacan.
E n "El
cJiiste"1905>
de l a que
BN.Tl(1973>p.1099) vemos s u r g i r c l a r a m e n t e e s t a v e r t i e n t e .
Qu
es
filologa
el
de
lenguaje
su
tiempo
para
y
Freud?
de
e l que
all
saca
define l a
l a ley del
i n c o n s c i e n t e d e f i n i d o como l o a r c a i c o , l a l e n g u a Jeroglfica
i n t e r i o r que descansa s o b r e l o s s i g n o s de percepcin.
Como seala P e r e l l a
inconsciente
referencia
estructurado
eran
cono
l a s ciencias
un
lenguaje
n a t u r a l e s . o
porque
sus
obstante
su
- 226 -
metapslcologa
es
casi
una
lingistica.
Para
Freud
el
significacin se h a l l a
en relacin a l a accin y no a l
o b j e t o , e s p o r e l l o que m o d i f i c a a l s u j e t o .
Es e s t a p a r t i c u l a r
la
que s e t r a d u c e
hombre
su
conceptuallzacin que r e a l i z a
porque
el
objeto
Freud
entre e l
se
halla
irremediablemente perdido.
Benveniste<<1956> 1982.p.77) s e pregunta:
'Cul es pues este 'Jenguaje' que acta tanto coao expresafs
idntico aJ que se eaplea fuera del aniJisis? Es plenamente el aisao para
las dos partes?'
Este
sefiala
punto
que
e s de
hay
una
fundamental
diferencia
importancia.
ya
que
Benveniste
el
analista
( O p . c i t . p . 78):
'Tomar asi el discurso coao tru/aan de otro 'lenguaje', que tiene
sus reglas, sus smbolos y su 'sintaxis' propios, y que reaite a Ja
estructura profunda deJ psiquisao'
En
"La
interpretacin
de
AE.TIV-V(1979);
BN.TI(1973)),
onrica
significar
puede
los
Freud
sueScjs"
admite
l o contrario,
(FREUD, <1900>
que una Imagen
por
l o que
en
o en i d e a s l a t e n t e s . Hay en e s t e t e x t o una l l a m a d a
- 227 -
s u t r a b a j o 'Bl
primitivas'
conicldencia
sentido
contradictorio
<ABEL,<1884>
1988),
c o n e l lingista
de
para
las
palabras
resaltar
e n e l s e n t i d o de
la
que l o s
Freud
haba
escrito,
en
1910, " E l d o b l e
antittico de l a s p a l a b r a s p r i m i t i v a s "
Bll.T2<1973)).
En
toma
afirmacin, r e a l i z a d a
como
sentido
<FREUD, AE.VXI(1979);
punto
de
partida
en e l captulo V I , a p a r t a d o
su
C de l a
este
trabajo,
Freud
comenta
l o s prrafos
ms
i n p o r t a n t e s d e l artculo de A b e l .
A b e l toma l a l e n g u a e g i p c i a , a l a que d e f i n e como 'nica
reliquia
sefialar
de
un
mundo
que en e l l a
mismas s i g n i f i c a d o s
primitivo'(.ABEL.
se h a l l a n
para
p a l a b r a s que t i e n e n en s
contrapuestos
y o t r a s en l a s que d o s
v o c a b l o s de s i g n i f i c a d o c o n t r a r i o s o n r e u n i d o s en un trmino
que
designan
tanto
"fuerte"
como
"dbil",
hay
otras
cono
el nacimiento
del
Abel
e s t a s p a l a b r a s 'dilucidan
j del lenguaje
en tiempos
primitivos'(Op.cit.p.46).
- 228 -
La
hiptesis
que
s o s t i e n e e s que
prlnltlvaiiente
de e l l a s j p r o g r e s i v a m e n t e
pudlendo
as
utilizar
el
para captar
pudo s e p a r a r l a s d o s c a r a s
una s i n l a p r e s e n c i a
de
l a otra
( O p . c i t . p . 49):
'Ls pilabn que origintlaenie ligtbt o conceptor fuerte y dbil, ts que
fuerte o dbil, desigmbi en verdad una relacin de aabat y tu diferencia,
lo cual cre proporcionalaente a aabos. '
Freud
onrica t i e n e
I m p o r t a n c i a o t r a p a r t i c u l a r i d a d de l a lengua
e g i p c i a , s e t r a t a de l a s mettesis que A b e l I n t e n t a e x p l i c a r
por l a reduplicacin de l a raz.
La
cuestin
fundamental
e s e l p a r a l e l i s m o que
Freud
e n "El
doble
sentido
antittico
de las
palabras
primitivas"
(FREro,Op.clt. AE.p. 153; BH. . p . l 6 2 4 ) :
'En la concordancia entre esa peculiaridad del traba/o del sueo destacada
al coaiemo por nosotros y la prctica descubierta por el lingista en las
lenguas ais antiguas tendraaos el derectto de ver una confiraacin de
nuestra concepcin acerca del carcter regresivo, arcaico, de la expresin
de los pensamientos en el sueo, Y a nosotros. Jos psiquiatras, se nos
impone como una conjetura insoslayable que coaprenderiaaos mejor el
lenguaje del sueo, y lo traduciramos con atyor facilidad, si supiramos
ms acerca del desarrollo del lenguaje, '
Freud
vuelve
sobre
e l tema
rabu"(FREUD,AB.TIIII<1980>;
Interesante
subttulo
en
1912
BH.T2<1973)>,
'Algunos
aspectos
en
que
'Totea
tiene
y
el
comunes e n t r e J a
- 229 -
vida
aental
es otra
de
l a s referencias
l a que
r e c u r r e s o b r e e s t e tema. S p e r b e r p u b l i c a un artculo
"jSobre
J a influencia
de factores
del Lenguaje"
objetivo
e s demostrar
sexuales
Freud
en l a gnesis y evolucin
que en l a gnesis d e l l e n g u a j e l o s
a Hoire
y Jespersen
sealando que e s t e
Sperber
l a cuestin s e c e n t r a s o b r e
l o s orgenes
del
del
l e n g u a j e hablado
explicar
e s l a intencin de comunicacin. P a r a
l a adquisicin
del
lenguaje
sostiene
que
un
i n d i v i d u o A habra m a n i f e s t a d o r e p e t i d a m e n t e s u s a f e c t o s p o r
un
sonido
y otro individuo
B habra r e a c c i o n a d o
ante l o s
mismos.
El
lingista
se
pregunta
qu
estado
a f e c t i v o puede
- 230 -
Inpulear
al
individuo
gritar.
Sefiala
que
B i t u a c i o n e s , una l a de l a s c r i a s h a m b r i e n t a s
intencionado
hace
que
l a nadre
hay
cuyo l l a n t o no
l a s aliiiente.
p e r c i b i d a l a relacin aparecera e l l l a m a d o
segunda situacin e s l a d e l a c o p l a m i e n t o ,
dos
Una
vez
i n t e n c i o n a l . La
a l macho emitira
e l o r i g e n d e l l e n g u a j e s e referira as a
e s t a s dos s i t u a c i o n e s .
A l a primera,
relacin n i f i o - madre,
r e m i t e e l o r i g e n d e l l e n g u a j e i n d i v i d u a l p e r o a c l a r a n d o que
e s t e e s un a s p e c t o p a r c i a l y a que e l n i f i o r e c i b e e l l e n g u a j e
de s u s mayores. P o r e l l o acaba c e n t r a n d o e n l a s e x u a l i d a d l a
"raz
principal
cultura-
del
lenguaje
lenguaje".
elabora
porque
(Op. c i t . p. 88).
descubrimiento
de
s e acompafiaban
estaban
Esto
lo
del
correlato
l a i d e a de que l a s a c t i v i d a d e s
Partiendo
c o n g r i t o s de
sexualmente
lleva
l a herramienta
afirmar
fu
p a l a b r a que tena un f u e r t e a c e n t o
acentuadas
que
creada
con e l
l a primera
s e x u a l . Le a d j u d i c a u n
d o b l e s e n t i d o , p o r una p a r t e de h a c e r e l a c t o s e x u a l y p o r
o t r a hacer
e l t r a b a j o , p o r ejemplo
ser aprendida
por otra
apareamiento,
haba
generacin, a n t e s de l a pulsin a l
relegado
adoptdo un s e n t i d o f i g u r a d o C O p .
su
eignlfloado
cit.p.93).
eexual
- 231 -
su poca s o n l o s e l e o e n t o s
que l e p e m i t a n
e x i s t e n c i a de una lengua f u n d a n e n t a l , p r i n i t i v a ,
apoyar l a
anterior a
l a represin.
Es as que l a lengua e g i p c i a aparece cono r e l i q u i a de un
pasado i g n o t o y debe s e r d e s c i f r a d a de l a s p i e d r a s y l o s
p a p i r o s . A s i n i s m o , con l o s suefios s e t r a t a de d e s c i f r a r una
escritura
pero
falta
para
ello
el
acceso
al
cdigo
p a r t i c u l a r , ya que e l p a c i e n t e no a s o c i a .
Anbos lingistas, S p e r b e r
de
que en e l comienzo
necesidad,
partir
y A b e l , abonan l a hiptesis
e s e l organismo y e l r e i n o de l a
de
aqu
se
produce
un
vaciamiento
1956>1982),
realiza
una crtica
Abel.
Arrlv(1986), h a b l a de l o s anatemas de B e n v e n i s t e c o n t r a e l
mencionado
marginal
autor
sefiala
que no fu un e s p e c i a l i s t a
d e s c r i p c i o n e s de A b e l
e n t r e homonlmia y s i n o n i m i a , e v o c a n
Este
autor
sido
se
pregunta
s i el
texto
de
Abel
no
d i r e c t a m e n t e u t i l i z a d o p o r F r e u d e n BUS a n & l i s l s .
ha
- 232 -
Sobre
Claude
e s t e punto
Xilner
lingstica
Be puede c o n s u l t a r
(1984.p.
de A b e l
311.323)
ofrece a
e l texto
donde se s e f i a l a
l a de B e n v e n i s t e
de J e a n
que l a
s u imagen
innvertida.
B e n v e n i s t e s e f i a l a que l o que Freud pidi en vano a l a
filologa l o que h u b i e r a p o d i d o p e d i r a l m i t o o a l a poesa.
Pero, paradjicamente, no comprendi a l s u r r e a l i s m o , en e l
d e c i r de Bretn.
Goldschmldt
(1988) en u n i n t e r e s a n t e t e x t o s o b r e Freud y
l o tanto
freudiano se r e a l i z a
puede
decirse
que
el
descubrimiento
e n t r e d o s l e n g u a s . L a alemana, que e s
fundamental".
Cabe v o l v e r a p r e g u n t a r s e despus de e s t e r e c o r r i d o Qu
e s e l l e n g u a j e p a r a Freud? Puede d e c i r s e que
es
l a prdida
utiliza
recursos
de
l a gramtica,
pero
no
hace
filologa
ni
- 233 -
Lacan, a l i g u a l que F r e u d ,
no
de l a s d i s c i p l i n a s
slo aconpafia
e l movlsdento
de s u
c o n l o s e l e m e n t o s de su poca e s fundamental p a r a
t r a b a j a r e l p r o c e s o de produccin de l a teora.
En e l c a s o de Lacan e s t o se puede v e r ssjy c l a r o . Toma
l o s e l e m e n t o s que c i r c u l a n en e l d i s c u r s o de poca y, poco a
poco ,va m o d i f i c a n d o e l c o n c e p t o h a s t a d a r l e una
definicin
con p e r f i l e s p r o p i o s d e n t r o d e l d i s c u r s o analtico.
Con
preocupa p o r
BU t e x t o s o b r e "Esquizofasia"
los surrealistas.
en e l t r a b a j o
(1931), una r e f e r e n c i a
C i e r t o que e s t a r e f e r e n c i a s e puede
de C l a u d e , y a s e f i a l a d o .
leer
H a s t a aqu sera l o
p l u s c r e a t i v o , d e l e f e c t o potico. Fo s e tratar y a de
- 234 -
un
dficit B i n o
de un elemento
p o s i t i v o que l a p s i c o s i s
crea.
Esta
idea
tiene
un
conceptuallzacin f r e u d l a n a
realidad
punto
expuesta
en la p s i c o s i s y la neurosis"
(1979); B I . T 2 ( 1 9 7 3 ) ) . En e s t e
comn
en "La prdida
1984),
de la
nueva".
orientacin a l o l a r g o de t o d a su
(L&GAK1955
"secretario
produzca
del
alienado".
e l plus
suplencia,
Se
del delirio
trata
que
de
que e l p s l c o t l c o
vendr
hacer
suprimir
orientacin
una
a e s t a b i l i z a r e l c u a d r o de l a r e a l i d a d . Bs e s t a
l a d i f e r e n c i a a c t u a l c o n l a psiquiatra, m i e n t r a s e s t a
de
la
<FEEIJD<1942> AE.TXIX
con
t e x t o F r e u d s e f i a l a que en l a
en
trata
e l d e l i r i o c o n medicacin, e l psicoanlisis de
lacanlana
intenta
que e l s u j e t o
construya
su
delirio.
E l paso que Lacan da en s u T e s i s
que
1932>1987), implicar
trata
del beneficio
positivo
de
l a psicosis
de
su
e s t a produccin s e h a l l a s u j e t a a l a s l e y e s d e l
es
d e c i r , es
sentido,
c o m p r e n s i b l e . E s t e p l u s c r e a t i v o i m p l i c a una
- 235 -
" s i n t a x i s original",
Lo
"loco"
interesante
aparece
recordar
un e s t i l o .
de e s t a
humanizado
que F r e u d
perspectiva
por
efecto
-que tena
de Lacan e s que e l
d e l lenguaje.
una v a s t a
Cabe
experiencia
l a s r e f e r e n c i a s en su
con
obra,
e s p e c i a l m e n t e a l a p a r a n o i a - escoge t r a b a j a r e l t e x t o c r e a d o
por S c h r e b e r y de l s u r g e su a p o r t e
del
las
a l a conceptualizacin
en un momento
histrico
psiquiatra a l psicoanlisis i l u m i n a d o ,
de p a s a j e
de l a
puede d e c i r s e , p o r
e l inters en e l e f e c t o potico.
Lacan
Introduce
una
f u n c i o n a m i e n t o psquico
novedad,
no
d e l creador.
reduce
l a obra a l
L a p s i c o s i s produce un
locura
s i n o que
r e f i e r e a l a s l e y e s d e l s e n t i d o . Es l a
9.2.
LA SITUACIQH DE IfTERLOCUCTOW
Si
bien
Lacan
criticar p o s t e r i o r m e n t e
e l c o n c e p t o de
comprensin, s e debe p r e g u n t a r qu l e p e r m i t e I n t r o d u c i r e n
sus
conceptualizaclones.
En
"Ms
all
del
principio
de
- 236 -
realidad"
1936>
Se
d e l esquema
trata
11(1989)),
aparece
comunicaclonal
l a intersubjetividad.
que
subyace
en l a
humano,
situacin
lenguaje,
es d e c i r ,
analtica
su s e n t i d o .
aparece
como
siendo
que l a
primeramente
de Interlocucin. Puede v e r s e
es
Es por e l l o
as que l a i n t e r s u b j e t i v i d a d
l a de l a interlocucin y en e s t e
marco se i n s c r i b e e l
psicoanlisis.
Pero
lenguaje
Quin e s e s t e
i n t e r l o c u t o r ? Lacan sefiala
a n t e s de " s i g n i f i c a r
que e l
ese
momento
Lacan
dir
i m a g i n a r l o , pero l o que i m p o r t a
que
se
t r a t a de un o t r o
r e t e n e r e s que e s e l O t r o de
posteriores conceptuallzaclones
(Op.cit.p.19):
- 237 -
en 1946, p a r a Lacan,
cono 'nudo
de
psquica" 1946> T I . 1 9 8 9 ) . S I b i e n e s c i e r t o
otra
cosa.
En e l t e x t o
de r e f e r e n c i a
Lacan
vuelve
C l e r a n b a u l t y l o hace p a r a i n t e r r o g a r s e s o b r e l o s modos d e l
l e n g u a j e en l a l o c u r a .
un
error,
claro
antecedente
de
l o que
, posteriormente,
llamar lgica d e l s i g n i f i c a n t e .
Cuando
sefiala
bsqueda de l o s lmites de
ncleo
de
un
desarrollo
l a significacin, t i e n e
posterior
que
necesitar,
ya e l
para
Efectivamente,
es
en
"La
agresividad
en
- 255 -
verbal
es captura
surge
dialctica
es e l d e l sentido,
sujeto
que s e d i r i g e
del sentidcf.
en tanto
a otro
E l sujeto
e l sentido
y para este
otro
que
supone
un
e l sentido
i n p l i c a una i n t e n c i o n a l i d a d .
E s t e s u j e t o que n e c e s i t a de un o t r o p a r a e x i s t i r ser l o
que,
lado
del significante.
Es d e c i r , pasar de s e r s u j e t o d e l
sentido a sujeto d e l s i g n i f i c a n t e .
En
hablar
palabra
l a agresividad.
L a cuestin de l a
v i e n e como un p r i n e r i n t e n t o de pacificacin de l a
a g r e s i v i d a d de l a relacin e s p e c u l a r .
Es
l o que s e c o n s t a t a
espejo"
a
su t e x t o
"El
estadio
del
C<1949>T1.1989) donde a p a r e c e s u p r i n e r a r e f e r e n c i a
Levi-Strauss
Puede
en
decirse
retomado
de
"La
e f i c a c i a simblica"
que e l p u n t o
Clerambault
que, t r e s
encuentra
afios
1949>1977>.
antes,
su soporte
haba
terico e n
decir
que
el
inconsciente
tiene
sus
leyes
c o n s t i t u y e n un d i s c u r s o .
En
de J a
fnica"
de J a k o b s o n
y aparecer
as l a
- 239 -
lengua
como e s t r u c t u r a e s e n c i a l p a r a e s t u d i a r e l p s i q u i s m o
del nifio.
La cronologa que e l a b o r a M i l l e r sobre
Lacan
ubica
e l perodo
inaginario.
Desde
dominado
e l punto
de
por
vista
l a produccin de
l a teora
de l o
d e l lenguaje
a ese
La
tpica
de
psicoanaltica,
hegeliana
de
imaginarlo
encuentra
desemboca
reconocimiento.
tema
lo
en
por
la
lmite
la
I s por esto
l a agresividad.
pacificacin
su
planteada
lucha
.
a
como
La
teora
perspectiva
muerte
por
el
que L a c a n s e i n t e r e s a p o r e l
La
salida
palabra
al
que e n c u e n t r a
introducir
el
es l a
orden
simblico.
En
1953 <T1.1989) L a c a n
habla
d e l campo d e l l e n g u a j e
ordenado p o r l a p a l a b r a , s u j e t o a l a l e y d e l r e c o n o c i m i e n t o .
Es d e c i r , Lacan no t i e n e todava l o s r e c u r s o s tericos p a r a
ubicar
en e l canpo
filosficas.
En
d e l lenguaje
e s e momento,
leyes
e l padre
funcin simblica s u j e t a a l a s l e y e s d e l
lingsticas y
del Idlpo
no
es l a
reconocimiento.
- 240 -
Los -usos
l a respuesta
linguisticoB"
y e l "lenguaje
fundamental"
son
f r e u d l a n a a l a s d i f i c u l t a d e s que e n c u e n t r a
l a c u r a . En Lacan, hay en un p r i m e r
resolucin p o r l a p a l a b r a .
Esto
en
noaento, e l i n t e n t o de
Biabollzado,
pacificacin.
La
consecuencia
De hecho a p a r e c e
supuesta
sera
la
como c o n t r a d i c t o r i o c o n l a
l i n e a freudiana d e l "malestar".
La p e r s p e c t i v a l a c a n i a n a e s aqu de optimismo. L a i d e a
de
una p a l a b r a
verdadera
que debe s e r l i b e r a d a s i e n t a l a s
ms t a r d e ,
e s que no s e t r a t a
de una p a l a b r a
s u formulacin
d e l inconsciente
estructurado
va de
Lacan
problema
formulacin, e l
que
se
l e presenta
inconsciente
Lacan
e s que s u
e s t r u c t u r a d o como u n l e n g u a j e
- 241 -
tiene
un
punto
de
dificultad.
Cono
Boetener
esta
para
dar
cuenta
de
cono
se
estructura
un
lenguaje?
Las
l e y e s de l a p a l a b r a quedan c o n s t r e l i l d a s a l esquena
comunicaclonal
Sin
embargo,
modificacin de i m p o r t a n c i a ,
hecho
se
receptor.
trata
El
de
ubicar
oyente
analtica. E l a n a l i s t a ,
el
a n a l i z a n t e , cuando
ordenamiento
una
asimetra
el
Esto
relata,
entre
poder
una
de
emisor
decidir
y
la
es a p l i c a d o a l a situacin
como oyente,
subjetivo,
Introduce
en e l mencionado esquema . De
tiene
significacin d e l mensaje.
Lacan
t i e n e e s t e "poder". S i
l o hace
e l analista
para
puede
c o n v a l i d a r su
I n t r o d u c i r una
nueva puntuacin.
Ser
despus
encontrar, en
lenguaje.
lenguaje
Esto
de
de
Jakobson
que
Lacan
l a netfora y l a metonimia, l a s l e y e s d e l
desplaza
y permite
desplazamiento
l a lectura
l a palabra
su relacin
freudlanos.
como
unidad
c o n l a condensacin
E s en
este
sentido
que
m o d i f i c a e l a l c a n c e que J a k o b s o n da a e s t o s trminos.
del
y el
Lacan
- 242 -
El
i n c o n s c i e n t e f r e u d i a n o t r a b a j a con l a condensacin y
e l d e s p l a z a m i e n t o y e l l e n g u a j e de Jakobson f u n c i o n a c o n d o s
p o l o s , metafrico y metonmlco. E s t e punto e s c r u c i a l en l a
enseanza de Lacan, e l i n c o n s c i e n t e est a r t i c u l a d o p o r l a
metfora y l a metonimia.
S i e l lenguaje p r e x i s t e a l sujeto, s i siguiendo a Freud
es
l a prdida
de
l a cosa,
e l comienzo
e s una metfora
Das Ding.
Padre
freudiano
pasa
ser
un
significante
en
comienzo
de
l a prctica
: e l padre
l a simbolizacin.
como
Metfora
Hombre
es e l
fundamental
que
Lacan h a b l a de
p r e g u n t a s f u n d a m e n t a l e s : "Qu e s
no
para e l l a s .
hay
el
referencia directa
no t i e n e
universal.'
Este
punto
mismo
conlleva
a l a p s i c o s i s . E l neurtico
tiene
una
el
- 243 -
Nombre
d e l Padre
para
mantener
este
i n t e r r o g a n t e . En l a
p s i c o s i s a l f a l t a r e l Honbre d e l Padre,
con
l a l e y que r e g u l a
pregunta
no
puede
e x i s t e un problema
e l funcionamiento
mantenerse
significante.
se
produce
La
el
desencadenamiento pslctlco.
P a r a Lacan e s t o e x p l i c a "porque no s e v u e l v e l o c o q u i e n
q u i e r e s i n o q u i e n puede". Es d e c i r , s e t r a t a de una cuestin
de e s t r u c t u r a ;
funcin simblica se h a l l a b i e n i n s t a l a d a .
La c o s a
complejo
f r e u d i a n a e s e l O t r o p r i r o o r d i a l p a r a Lacan <el
e l Padre
podra b o r r a r todo.
S i n embargo, no e s
as.
Lacan v u e l v e a l tema f r e u d i a n o p a r a e x p l i c a r cmo e s que
se produce e s e p a s a j e de p r o c e s o p r i m a r l o a l s e c u n d a r l o . E l
E d i p o f r e u d i a n o se hace as. Hombre d e l Padre.
La modificacin operada
este
moaento
se
puede
en l a produccin de Lacan
sintetizar.
d i f e r e n c i a n d o smbolo de imagen,
Lacan
hasta
comienza
s i b i e n l e d a a ste u n
orden,
e l orden
simblico. En 1953, e l l e n g u a j e e s u n
campo ordenado p o r l a p a l a b r a y se t r a t a d e l r e c o n o c i m i e n t o
de un s e n t i d o . E l p a s a j e a l a s " l e y e s d e l l e n g u a j e " i n t r o d u c e
- 244 -
diacrtico de e l e m e n t o s d i s c r e t o s ,
e n c u e n t r a que l o s elementos no t i e n e n un s e n t i d o p r o p i o
que
sino
a d q u i e r e n su v a l o r en relacin c o n o t r o s . E s d e c i r , s e
articulan
forman
rectificacin
sentido
estructura
que introducir
del significante
perspectiva
cura:
una
combinatoria.
e s que a
partir
del
s e produce l a significacin.
La
sin
Esta
no s e t r a t a de d a r s e n t i d o ,
comprender,
en ltima
de d a r e x p l i c a c i o n e s , de
i n s t a n c i a no s e t r a t a
a n a l i s t a t r a n s m i t a su s a b e r ,
de que e l
s i n o de a g o t a r l a significacin
subjetlva.
Una
pregunta
[ e.
H~,>-Uo 7
*
No s e t r a t a de d e c i r s i no t i e n e v i g e n c i a l a lingstica
estructural
no f u n c i o n a
l a hiptesis
lacanlana.
Sera l o
de l a filologa de A b e l .
- 245 -
Hay
que
estructural
pensar
qu
validez
tiene
la
hiptesis
p r o p i o ha p e r m i t i d o .
As como F r e u d saba de l a c a d u c i d a d de l a p e r s p e c t i v a
filolgica, Lacan avanza, en p l e n a moda d e l e s t r u c t u r a l i s m o ,
su f i n l t u d (<1966> 1988p.41>
"El estructuralispio durar lo que duran las rosas, los siabolisaos y
los Parnasos; una teaporada literaria,
lo cual no quiere decir que sta no
vaya a ser ms fecunda,
"La estructura si que no pasar porque se inscribe en lo real,,, '
Cabe
recordar
(<1985>1988>
donde
antisustanciallsmo
e l artculo
plantea
"S'truc
dure"
que e l e s t r u c t u r a l i s m o
e s un
Killer
y que e s t e punto e s i r r e n u n c i a b l e p a r a e l
pslcoanlislB. E l e s t r u c t u r a l i s m o ,
de
de
l a s propiedades
p o r oposicin a l a teora
intrnsecas, p l a n t e a
slo hay d i f e r e n c i a s . E s e s t o
que en l a l e n g u a
l o que d e s a r r o l l a e l b i n a r l s m o
a partir
de l a d i f e r e n c i a que l o s e l e m e n t o s pueden
combinarse dando de e s t e
modo l u g a r
a ua e s t r u c t u r a
de
cadena. Es d e c i r , un s i g n i f i c a n t e r e m i t e s i e m p r e a o t r o y e s
desde aqu que Lacan dir que e l " s i g n i f i c a n t e representa
sujeto
para
otro
significante".
correlativas".
El
hecho
de
que l o s
supone e l "conjunto
La funcin d e l O t r o e s
al
de
deducible
- 246 -
del
binarismo
, p e r o cabe
significante
Lacan
estructurado
sefiala
que
escribe
hay que t e n e r
no
que
el
presente
l o constituye
inconsciente
a Levi-Strauss
ninguna
realidad,
est
cuando
no e s un
de
una
preexistente.
de
construccin
sino
estructura.
franceses,
Lacan
introduce
por e f e c t o d e l l e n g u a j e
lenguaje
cosa,
los
e l sujeto
como
e s t a cuestin es de
No se t r a t a d e l s u j e t o filosfico
se confunde con l a c o n s c i e n c i a ,
Esta
de
ya que no slo se i n t r o d u c e e l s u j e t o s i n o
que e s t e es I n c o n s c i e n t e .
que
estructura
en l a definicin
diferencia
e f e c t o de l a e s t r u c t u r a . E f e c t i v a m e n t e ,
suma i m p o r t a n c i a
una
destacarse
Primeramente,
estructuralistas
de
p o r e l l o no s e
prdida
s i n o de un s u j e t o que
ha p e r d i d o s u s e r .
tiene
en s u acepcin
que
ver
c o n l a funcin misma d e l
ms f r e u d i a n a ,
l a prdida
de l a
l a evocacin de l o a u s e n t e . Se t r a t a de l a prdida d e l
para
formular
l afalta
de l a " proporcin
- 247 -
sexual".
hacer con l a s e x u a l i d a d ,
transforma
afectado
en pulsin
como l o s animales.
, seria
por e l s i g n i f i c a n t e .
E l i n s t i n t o se
l o que queda d e l i n s t i n t o
de l a s m i l y una formas de
tiempo.
Lacan
retroactivo,
redefinen
habla
d e l tiempo
Los tiempos
l a secuencia
p r o d u c i d a s t i e n e que v e r c o n
de
lgico
del efecto
v e r , comprender
temporal:
concluir
es desde e l p r e s e n t e desde
donde se h l s t o r i z a y se hace f u t u r o .
Tanto
temporal
la
l a definicin
de
sujeto
como
esta
definicin
hacen p o s i b l e l a e x i s t e n c i a d e l psicoanlisis. S i
avanzase
satisfacciones
ms
han s i d o
sefialar
que
no
borradas d e l sujeto,
todas
las
que queda un
una r e f e r e n c i a
tributaria
recordar
de
no
lingstica.
l a experiencia
Esta
freudlana.
perspectiva
Puede
volverse
es
a
e l e j e m p l o de l a p r e m i s a somtica en e l sntoma de
Dora.
El
cambia
p o s t e r i o r , que no r e g i s t r a e s t a T e s i s p o r s u
- 248 -
cronologa,
lenguaje,
no
sealar
todo
que
s i bien
es s i g n i f i c a n t e ,
su
Sencillamente
goce,
de
l a estructura
es d e c i r ,
es e l
existe
lo
l a definicin misma de
Ko s e a s p i r a a l b o r r a m i e n t o d e l fantasma
atravesamiento.
Qu
, p r o d u c i r un c i e r t o
satisfaccin,
quiere
decir
esto?
s a b e r s o b r e e l modo de
que l a simbolizacin
p r o d u c i d a ha
- 249 10.-
10.1
LAS MODIFICACIONES
Cono
ya s e ha s e f i a l a d o ,
l a enseanza
d i f e r e n t e s perodos y s e puede s e g u i r ,
de Lacan
tiene
a l o l a r g o de l o s
mismos, s u s d i f e r e n t e s c o n c e p t u a l i z a c i o n e s .
En l o r e f e r e n t e
a l a cuestin d e l l e n g u a j e
a n t e r i o r a l de s u e n t r a d a
en e l psicoanlisis. A p a r t i r de
1949,
comienza a d e s a r r o l l a r e l o r d e n simblico p a r a
datar
esta
ciencia piloto,
y
fecha,
donde
pone
l a lingstica
como
"linguistera" hay c i e r t a s p u n t u a l I z a c i o n e s
que r e s u l t a n
necesarias.
On p r i m e r p u n t o que cabe s e f i a l a r e s s o b r e e l c o n c e p t o de
realidad,
de e s e "poco
de r e a J i d a d " d e l que y a se ha h a b l a d o .
r e a l i d a d s e s o s t i e n e de l a extraccin d e l o b j e t o
llamado
- 250 -
preliminar
a todo tratamiento
posible
de la
psicosis"iLAChS,
del significante
"premisa
somtica"
e l objeto
freudiana.
introducida l a diferencia
e n t r e e l s u j e t o que e s
entre
Con
que remitira
esta
precisicln
a la
queda
lenguaje y s i g n i f i c a n t e : s i
b i e n t o d o e s l e n g u a j e no t o d o e s s i g n i f i c a n t e . P o r una p a r t e
hay
l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e cono p r e e x i s t e n t e y p o r o t r a
el
efecto
pulsional,
del significante
recortado
que e s e l s u j e t o .
Pero
por e l d e s f i l a d e r o s i g n i f i c a n t e
algo
queda
punto
importante
es e l c o n c e p t o
Lacan.
En e l S e m i n a r i o
define
e l d i s c u r s o como 'lazo
farmalizacin
de
"Aun"
cuatro
de
(LACAH<1972-73>
social".
discurso
1985),
en
Lacan
Lacan avanza en l a
discursos,
uno
de
ellos
el
direccin
de
l a cura,
se h a b l a
de a t a v e s a m i e n t o d e l
fantasma, y en l a formacin d e l a n a l i s t a .
- 251 -
10.2. PFRSPKCTIVA
Si
CRITICA
Levi-StrauBS
importante
para
Lacan,
mencionadas autores.
Jakobson
ste
nunca
una
lo
fu
referencia
para
los
Levl-Strauss y Jakobson c i t a n a F r e u d .
Ambos r e a l i z a n un trabajo
para "coaprender
fueron
de Baudelare'
de Baudelare",
estructuras
que
Jakobson
r e c o n o c e e n l a potica
l o s mitos. Levl-Strauss
faz conceptual,
realiza
l e da a l mito, ms all de s u
emociones estticas.
Jakobson r e a l i z a un estudia sobre e l poema de H o e l d e r l i n
"Die
Aussicht",
que es comentado
p o r Teodorov
(1986). L a
referencia
a Laplancbe, ignora
a l psicoanlisis.
l a poca
de alienacin
de H o l d e r l i n
y donde J a k o b s o n
propone l a realizacin de un e s t u d i o i n t e r d i s c i p U n a r
entre
preguntar
lingstica
que' p a s a
con l o s d e s a r r o l l o s
transformacional.
Si
de
de l a
l a lingstica
- 252 -
estructural
Lacan pudo t o n a r
e l l u g a r p a r a un anlisis en p r o f u n d i d a d
s i puede d e c i r s e
l o s dos
radical.
puntos
E l primero,
donde
que fu l e c t o r
l a oposicin
e l sujeto.
de
de F r e u d y
con
Lacan
es
aparece d e f i n i d o p o r su aparicin p u n t u a l
en e l l a p s u s , e l
chiste...en
del inconsciente.
Este
una p a l a b r a ,
l a s fornaciones
s u j e t o es t o t a l m e n t e
o p u e s t o a l chomskyano, a l que s e
deviniendo
as
(MILLEE,<1974> 1987;
chomskyana
l a anterioridad
e s t r u c t u r a que p r e - e x i s t e a l s u j e t o .
es
efecto
biolgico
que
de
d e l encuentro
y
l o simblico.
e l lenguaje
de
dos
d e l lenguaje
Para
Lacan e l s u j e t o
rdenes
La perturbacin,
distintos,
l a s s a t i s f a c c i o n e s hasta
lo
mortificacin,
genera s o b r e e l organismo d e l v i v i e n t e
su s u p e r f i c i e
como
borra
d e j a r emerger un
s u j e t o con un cuerpo.
P a r a Chonsky e l i d e a l
de l e n g u a e s l a cientfica, p e r o
no es e s t a l a que h a b l a e l s u j e t o .
- 253 -
l a s " Confrences
En
et
entretiens
dans
des
universits
y d i c e ( O p . c i t . p . 53:
Trabajos,
en e l campo
tomado en c u e n t a
varios:
l a s aportaciones
Benveniste
Feldman
(1980),
crtica
puede
de l a lingstica
1966>
citarse
de Lacan pueden
1982) , K i l n e r
Bellemin-Ioel
, que hayan
(1982).
En
citarse
1978>
cuanto
Mounin(1970). Tambin,
1986),
a
la
en e l campo
literario,
l a s a p o r t a c i o n e s de L a c a n han impregnado c i e r t o s
discursos,
e s t o puede
verse
nmero 23 de 1976 l l e v a
se
pueden
encontrar
(Op.cit.p.31)
noirs
de
Paul
"Les
Littrature
en l a r e v i s t a
p o r ttulo "Parales
artculos
signifiants
como
du
du dsr".
el
dsir
de
dans
este
preguntar
All
Droin-Yokel
Les
Habits
Fval":
Si
cuyo
es
e l panorama
de
la
qu p a s a con l o s p s i c o a n a l i s t a s
lingstica
l'nonc
cabra
y l a orientacin
- 254 -
lacaninna.
Dado
modificando
que
que
abandonaron
l a enseanza
Lacan
l a enseanza de Lacan.
crticas e x c l u s i v a m e n t e
citarse,
de
se
Para
centrar l a s
s o b r e l a cuestin d e l l e n g u a j e puede
entre o t r o s , a Anzieu
invierten
inconsciente
(1986)
manteniendo
teora
que
psicoanalistas
incluyendo
e l axioma
es l a condicin
la
cono
todo
que
ha i d o
es
l a totalidad
l a c a n i a n o y d i c e n que " e l
d e l lenguaje",
ficcin
significante
siguen
y Pontalis
la
Maud
Fran906e
Mannonl
Dolto
(1985).
Entre l o s
orientacin
lacaniana
de l a enseanza de Lacan
hay que
mencionar a J a c q u e s - A l a l n M i l l e r
y E r t c Laurent
que ya han
sido
Colette
(1987).
citados
general
en
esta
Tesis
Soler
s e t r a t a de l o s a n a l i s t a s de l a Bcole
Freudenne,
En
de la Cause
- 255 -
11.- CQMCLVSIQIES
El
recorrido
realizado
en
esta
Tesis
ha
permitido
Freud
l a significacin.
est e l p r o c e s o
asociativo
y e s ste e l que
l l e v a a l o s e x u a l . Como y a se ha sefialado, no s e t r a t a de un
antagonismo e n t r e l e n g u a j e y s e x u a l i d a d en e l d e s c u b r i m i e n t o
de
Freud.
En
un
sentido
estrictamente
freudiano l a s
e l punto
en e l que s e d e t i e n e n l a s
sefiala
muy
claramente
que
d e l 'complejo
del
Otra
parte,
se
mantiene
coherente,
c o n t i n u i d a d que F r e u d a d j u d i c a a l o r e a l .
como
la
En l u g a r de s e r
para
definir
e l aparato
psquico
tienen
v e r c o n l a diferenciacin
conceptuallzaclones
entre
l o que a s o c i a
que
l a inercia
. Sus
asociativa.
diferentes
E l aparato
psquico, en s u s d i v e r s a s f o r m u l a c i o n e s , i n t e n t a d a r c u e n t a
de dos a s p e c t o s heterogneos: l a p a l a b r a y l a c o s a .
- 256 -
Las
"lenguaje
dos
vertientes
d e l lenguaje,
fundamental",
" l o s usos"
y el
d i s t i n t a s : d e s c i f r a m i e n t o y traduccin. E s t a s dos v e r t i e n t e s
son
trabajadas
p o r Freud
en relacin
dos lenguas,
la
alemana y l a e g i p c i a .
La relacin de Freud c o n e l l e n g u a j e se e x p r e s a a travs
de l a gramtica clsica, e n t e n d i d a
Freud
lo real
es l o continuo
una fragmentacin, e s d e c i r ,
y l a simbolizacin
l o real
es aquello
que no ha s i d o extrado de su c o n t e x t o . Lo d i s c o n t i n u o , s o n
los
e l e m e n t o s que e s t a b l e c e n
modo,
"Proyecto
El
e l aparato
de
relaciones entre
psquico
que
Freud
s. De
elabora
este
en e l
psicologa " t r a z a e l p e r f i l de un s u j e t o .
psicoanlisis
e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e .
aparece
concebido
como
una
Lo que se l l a m a e l v i r a j e de 1920,
es decir,
vuelve
a considerar
e l psicoanlisis en s u relacin c o n e l l e n g u a j e . L o s e f e c t o s
de e s t e r e t o r n o no slo s e e v i d e n c i a n en l a teora s i n o e n
l a direccin de l a c u r a y en l a s i n s t i t u c i o n e s .
- 257 -
E l p a s a j e de Lacan de l a psiquiatra a l p s l c o a n A l l s i s se
realiza
como s e puede c o n s t a t a r
principio
se t r a t a
dimensin de
de
l o dual
en s u T e s i s
(<1932>
una situacin
dual,
es desarrollada
1987).
En un
dlalglca. La
en su tpica de l o
i n a g i n a r i o , desde e l punto de v i s t a d e l l e n g u a j e s e t r a t a de
una situacin de interlocucin. S i n embargo, Lacan e n c u e n t r a
una
s e r l a contradiccin en s u s p l a n t e o s
determinada por l a
a un o t r o
afirmacin
Imaginario
que e n c a r n a
que e l s u j e t o
e l analista.
y a d e s e s t a b i l i z a l a situacin
dual,
Esta
por
otra
p a r t e , L a c a n o b s e r v a l o s fenmenos a g r e s i v o s de l a situacin
dual.
hegelianos
no hace ms que p o t e n c i a r e s o s e f e c t o s .
Es
a partir
d e l problema
de l a e x p e r i e n c i a
lenguaje.
Se
centra
en
que ha p l a n t e a d o
su
propia
analtica
como
l a palabra
una situacin
ubica
en e l l a
de
la
p o s i b i l i d a d de p a c i f i c a r l a dialctica i m a g i n a r i a .
En ese momento p a r e c e e s t a r e l s u p u e s t o de que " l a g e n t e
hablando
se
desarrollar
entiende",
posicin
posteriormente.
miy d i f e r e n t e
Efectivamente,
l a que
afirmar que l a
- 258 -
"gente h a b l a n d o se m a l e n t l e n d e " ,
es d e c i r ,
e l nalentendido
y comienza a
t e o r i z a r l a cuestin d e l l e n g u a j e .
Es
lado
i n t e r e s a n t e s e f i a l a r que e l r e t o r n o a Freud
de l a relacin con e l l e n g u a j e ,
encontrarse
con e l mismo
fantasmtica.
Es
construccin
en
problema
este
d e l fantasma
produccin de un c i e r t o
punto
en
saber
lleva
l a cura,
sobre
a Lacan
freudiano,
que
l a inercia
Lacan
es
,por e l
habla
de
decir,
la
l a s s a t i s f a c c i o n e s que
estn v i v a s p a r a e s e s u j e t o .
Pero
para
palabra
eso Lacan
sustentadas
deber p a s a r
de l a s l e y e s de l a
por e l reconocimiento
l a s leyes d e l lenguaje,
y e l sentido,
p a r t i r d e l s i n sentido d e l s i g n i f i c a n t e .
El
pasaje
de
todo
es
significante
por
lo
tanto
d e s c i f r a b l e , a t o d o e s l e n g u a j e , e s un cambio p o s t e r i o r . Fo
hay
que
freudiana.
olvidar
que
esta
Como
ya
ha
oportunidades,
Freud
borrado,
e l fantasma
antigua
satisfaccin
sido
hablaba
de
perspectiva
es
sefialo
de l a p r e m i s a
Dora
l a mostraba
o r a l . Pero
estrictamente
en
diferentes
somtica, l o no
anclada
a una
e s a satisfaccin no e s un
- 259 -
puro
instinto,
un
resabio
de
animalidad,
sino,
por e l
c o n t r a r i o l a pulsin que ha s i d o r e c o r t a d a d e l i n s t i n t o p o r
e l lenguaje.
Despus de e s t e e s t u d i o una s e r l e
de i n t e r r o g a n t e s s e
n i a l a potica de Jakobson
investigar
qu
conexiones
pero, e s n e c e s a r i o
son posibles
entre
l a s dos
disciplinas.
S i p a r a F r e u d fu l a filologa y p a r a Lacan l a
lingstica
e s t r u c t u r a l Cual e s e l h o r i z o n t e a c t u a l dadas
las diferencias
Una
c o n l a lingstica chomskyana?
cosa es c l a r a ,
e l psicoanlisis como d i s c i p l i n a no
se s o s t i e n e p o r s s o l a , de e s p a l d a s a l panorama d i s c i p l i n a r
de
creadores
surgen
cuando l o s p s i c o a n a l i s t a s , t a l e l c a s o de F r e u d y Lacan, s e
n u t r e n d e l panorana
Lacan
parque
ley de forma
haba
d i s c i p l i n a r de e s e momento histrico. S i
diferente
escuchado
l a metfora de Jakobson fu
e l "cadver
exquisito"
de l o s
surrealistas.
Es
cierto
psicoanlisis
que puede
ubicarse
claramente
l o que e l
ha i d o a b u s c a r e n l a lingstica, p e r o , Qu
- 260 -
l e ha a p o r t a d o a e s t a e l psicoanlisis?
En
distincin
lengua-habla
es
la
introduccin
de
La
una
an
Cual
es
de F r e u d se h a l l a e l S a u s s u r e de l o s
l a diferencia?
que cada d i s c i p l i n a
E l inconsciente.
t i e n e s u s lmites
Es
establecidos
aportacin
quiere
de F r e u d
v a en l a direccin
d e c i r hablar,
descubre que no se h a b l a
que se d i c e
ms de l o que se q u i e r e
manera,
de l o que
de c u a l q u i e r
pero,
no s e
puede d e c i r todo.
Lacan va ms all, s i e l l e n g u a j e
e s l a condicin d e l
esta
analtico,
hiptesis
porque
este
tiene
tipo
valor
dentro
del
de r e f l e x i o n e s c a e n
la
particular
configuracin
eplstmica
d e l campo
proseguir e l estudio
sistemtico
disciplinar.
Es de gran i m p o r t a n c i a
s o b r e l a cuestin d e l l e n g u a j e
en l a enseanza de Lacan y e n
relacin a l psicoanlisis en g e n e r a l ,
e s t a t u t o d i s c i p l i n a r d e l psicoanlisis mismo.
rv
BIBLinORAFTA
- 261 -
BIBIIQCTRAFIA
Obras de Slgmund F r e u d
(1)
De la
suggestion"
<1888>. T . I .
(1982) "Estudio
comparativo
orgnicas e
histricas". <1888-93>. T. I.
(1982) "Histeria".
(1982) "Proyecto
<1888>,T.I.
de psicologa". <1&95>. T. I .
(1982) "Fragmentas
de la correspondencia
con FJess"<1892-1899>
T. I.
(1982) "Tratamiento
(1980) "Estudios
(1980) "Sobre
psiquico(Tratamiento
sobre
la histeria"
<1890>.T. I
<1893-95>. T. I I .
comunicacin preliminar"
(1980) "Sobre
del alma)"
psicoterapia
<1893>. T . I I .
de la h i s t e r i a " . <1895>. T. I I .
- 262 -
ensayos
psicoterapia".
psicoterapia".
<190>. T V I I I .
TVIII.
de neurosis
sobre
psicoanlisis" <1909>.T.XI.
psicoanal ticas
sobre
un caso de
paranoia
autobiogrficamente". <1910>. T . X I I .
el sentido
primitivas".
<1910>
T.XI.
(1980) "Diflnica de la transferencia"
(1980) " Toten y tab".
<1912>. T . X I I .
<1912-13>.T.XIII.
del movimiento
analtico" <1914>
T.XIV.
(1979) 'El inconciente".
<1915>. TXIV.
(19790 'Consideraciones
de actualidad
sobre
la guerra
y la
muerte".<1915>. TXIV.
(1978) 'Conferencias
T.XV.
- 263 -
i n f a n t i l " <1914>. T . X V I I .
informe
sobre
en la neurosis
y la
psicosis'
<1924>.T.XIX.
(1979) - L a negacin". <1925>. TXIX.
(1979) "Prlogo a August Aicbhorn"<1925>.
T.XIX.
ejercer
en la cultura".
(1980) 'Construcciones
T.XX.
el psicoanlisis?. <1926>.l.}a.
<1929>. TXXI.
en psicoanlisis". <1937>. T X X I I I .
e interminable'.
<1937>.1:.:K11U.
Freud
avec
. Pars,Gallinard.
PUF.
(7) FREUD,S.: (1987) Contrlbuion i a c o n c e p t l o n d e s
<1891> Pars. PUF.
aphasies
- 264 -
y campo de la palabra
y el lenguaje
en
psicoanlisB"
<1953>.T.I.
. "Ms all del p r i n c i p i a de realidad"
. "Acerca
de la causalidad
<1936>.T.I.
p s j g u i c a " . <1946>.T. I .
<1950>.T.I.
. "La a g r e s i v i d a d en psicoanlisis*. <1948>.T. I
. "La instancia
de la l e t r a en el i n c o n s c i e n t e o la razn
despus de Freud."
. "De nuestras
. "El estadio
antecedente^
del espejcf'
<1957>. T . I .
<1966) T.I.
<1936-49>. T . I .
lgico y el aserto
de la certidumbre
anticipada".
<1945> T.I
. "Intervencin sobre
la transferencia'
. "Introduccin al comentario
de Jean
<1951> T . I .
Myppolite
sobre
Ja
Verneinung
de J7reud".<1954>.T. I .
. "Respuesta
al comentario
de Freud".
. "La cosa
de Jean
Hyppolite
sobre
la
Verneinung
<1954>. T . I .
freudiana
o el sentida
del retorno
a Freud
en psicoanlisis'
- 265 -
<1955>.T. I.
. "EJ sujeto
. "Variantes
de Ja cura
tipo"
<1966> T. I.
<1955>. T.2.
"
<1966>.T.2
. "De un s i l a b a r i o a p o s t e r i o r i " < 1 9 6 6 > . T . 2
LACAN,DELAFONTAIHE,ALAJUAHINE :(1926)
bypertonie
conservation
avec
spcial du syndroae
syndrowe
de Parinaud
extra-pyraaidal
Eevue Neurologique.
par bypertonie
avec troubles
associe a un
pseudobulbaire^.
Societ de NeuroJogie
aspect
En
T . I I . pp.410-18.
type b a l l u c i n a t o i r e cbronique
d'imagination"
En Revue
parkinsaniene
LACAN,J.; HEUYER, G.:
syndrome
d'autoaatiswe
LACAN, J . ;TARGOVLA,R.:
T.I.p.738-39.
camitio-
encpbaJitiqu* En L'Bncphale
(1929) " ParaJyse
aentaJ
930) "ParaJyse
Du
au dJire
ffeuroJogique.
poJicier.
genera Je
n^l,^.12&.
avec
" En L'EncepbaJe
n29.pp.802-03.
generaJ prolonge"
- 266 -
<1929> . En L'Eocephale
LACAN,J.COURTOIS,A.:
n21.pp.83-85.
(1930) "Feychose
eoceptalitique'
ballucinatoire
En L'Encepbale
n24.pp.49-50.
; <1931)
"Troubles
(1931) "Troubles
Psycbologiquee
(Scbyzograpbie)'
En
Annales
T.11.407-08.
MIGALT,P. LEVI-VALENSI,A:
Schlzographie"
du
En Annales
(1931) " E c r i t s
'inspires':
Medico-psycbologiques.T.II.pp.508-22
troubles
546-551.
LACAN,J. EY,H.: (1932) "Parkinsansae et syndrome
de la langue
dmential.
En L'Encephale
Pratrusion
n4.
pp.418-428.
LACAN,J.:
" L a familia"
<1938>. B a r c e l o n a . A r g o n a u t a .
del Congreso
de Roma "<1953>. En L a P s y c h a n a l y s e
nS1.pp.199-257.Par s. PUF.
LACAN,J.:
- 267 -
conceptos
Barcelona.
elementales
del psicoanlisis
Barral.
Buenos A i r e s .
en sus relaciones
con la
<1932>. Kxico. S i g l o X X I .
Paidos.
formas paranoicas
p s i c o s i s paranoica
" <1933>. En De la
con la
personalidad.
Kxico. S i g l o XXI.
LACAN, J . :
en sus relaciones
con la
personalidad.
Mxico. S i g l o XXI.
LACAN,J.: (1988) "Structure
des psychoses
O r n i c a r ? 44. P a r i s .
LACAN,J.: (1988) La Etica
Paidos.
paranoiaques"
<1931>. En
Kavarin.
Buenos A i r e s
- 268 -
.-
SlMEL
c o n t r a d i c t o r i o de las palabras
primitiva^'
lenguaje.
Buenos A i r e s . Catlogos.
ABRAHAlt.K. : (1966) "Contri bu ti ons de l'rotisioe oral
a la ormtion
del
Pars. Payot.
et la question
du aetalangage,
Paris.
P o i n t hors l i g n e .
ANQUERA DOlENJO, M.:
de Freud,
ANZIEU.D. y o t r o s :
(1987)
Sexualidad
femenina:
autoanlisis y
textos
U. de B a r c e l o n a . T e s i s de Doctorado.
(1981) Psicoanlisis y lenguaje
<1980>. Buenos A i r e s .
Kapeluz.
ANZIEU.D. :<1979) El autoanlisis de Freud
ARRIVE, M.:
(1986) Linguistique
<1959-78>.Mxico. S i g l o X X I .
et psycbanalyse.
Meridiens Klincksieck.
Pars,
BAR,E.: " Tbe language
Seaiotica
of the incanscius.
nS
ccording ta Jacques
2.pp.241-68.
Lacan."
en francs
de lingstica general.
aoderno"
T . I I . Mxico.
En
- 269 -
BEIVENISTB,
E. : (1982) 'Observadones
el descubrimiento
sobre
freudiano"
en
<1956> . En P r o b l e m a s de
J i n g - u i s t l c a reneraJ. T. I. Mxico. S i g l o X X I .
BERCHERIE, P. : (1986) l o s /undamentos de la clnica <1980>. Buenos A i r e s
Manantial.
BERCHERIE, P.: (1983) Gense des concepts
BIOH, V.R. : (1981) 'El lenguaje
freudiens.
Pars.Havarin.
y el esquizofrniccf <1956>. En
Psicoanlisis y lenguaje.
Buenos A i r e s .
Kapeluz.
La conscience
morbide.?arB.
Alean.
au discours
Pars. G a l l i m a r d .
concepcin. <1930>. P a r i s .
Gallimard,
BRETN, A. SOPAULT,P.! (1967) l e s cAamps mag-ntiques <1919>. Pars.
Gallimard.
BRETN,A.: (1969) J F n t r e t i e n s <1913-1952>,
BRETN,A.: (1988) Oeuvres
completes.
Pars. G a l l i m a r d .
2 .T. Pars. G a l l i m a r d .
(1986) ' E l l a Sbarpe
1875- 1947" En
- 270 -
de la Psicologa. B a r c e l o n a .
Crculo E d i t o r U n i v e r s o . T.11.
CAPARROS, A.:
contempornea.
Barcelona. R o l .
paranoide
" En Annales
mdica-
Barcelona.
du langage
psychologiques.
du
(1987)
chroniques"!
"Les psychoses
hallucinatoires
<1923>.En L e s dlfices du d e l i r e .
Pars.Navarin.
CLERAMBAULT, G. DE:
chroniques"
(1987)
"Les psychoses
hallucinatoires
Pars. H a v a r i n .
CX3MPTE,A. : (1984) Discurso
<1844>.
sobre
Barcelona.
el espritu p o s i t i v o
Sarpe.
Olafiate.Calanus
Barcanova.
dans un
- 271 -
escriptoris.
CHOKSKY.N. : (1970) Aspectos
de la teora de la s i n t a x i s
<1965>. Madrid. A g u i l a r .
CHOMSKY.K. : (1984) Reflexiones
sobre
el lenguaje
<1975>.
Barcelona. P l a n e t a - A g o s t i n i .
DALI.S.:
visible.
Barcelona.
Tusquets.
DANOURETTE,J.PICHOF.E.:
(1927-1940)
Des
aots
la
pense
et la pense.
Pars. A l e a n
orntes de la vie
mentale.
Pars, A l e a n .
DOE.J.: (1985) Introduction
a la lecture
de Lacan.
Pars.
Denoel.
DEOIN-YOKEL.R.:
Habits
Koirs'
23. L a r o u s s e .
chez Freud.
VIH,
du
Akal,
fantasee
T e s i s de DEA, U n i v e r s i d a d de Pars
- 272 -
del
inconsciente"
concepts:
of tbe langvages
psycboterapy".
Prolegomena
of psycboanalysis
En ITew ideas in
Londres. The A n a l y t i c
and
psycbanalysis.
press.
del
to the
obscenas.
onanismo'
Raidos.T.I.
Contribucin a la
<1910>. En
Psicoanlisis. T . I .
FEEENCZI.S.:
del puente
y la
leyenda
de la cabeza
<1923> En Psicoanlisis.
T.III.
de medusa".
entre
de la ternura
los
adultos
y de l a
de tcnica psicoanaltica
Buenos A i r e s .
Bd.Control.
(1949) "Silence
neurosis
Paidos.
and verbalization:
supplement
- 273 -
ta the theory
of the 'Analytic
International
Journal
ruJe".
En The
of Psycho-analysis.V^al .XX.1.
pp.21-30.
FLIESS,R.:
of interest
in the drean.
New York. I n t e r n a t i o n a l U n i v e r s l t i e s P r e s s .
FLIESS,E.: (1973) "Sywbol,
Fsychoanalitic
series
Universlties
FOCCI.H.:
En
New Y o r k . I n t e r n a t i o n a l
Press.
(1984) La langue
indiscrete,
Pars.Point Hors
ligne.
FORRESTER, J . : (1984) Le langage
psychanalyse
FRANCIOFI,K.:
aux origines
de l a
<1980>. Pars.Gallliaard.
(1978) PsicoanaJisi,
lingistica e
epistemologa in Jacques
Lacan.
Torlno.
Boringhleri.
FOUCAULT, l. : (1985) Las palabras
Barcelona.Planeta
y las cosas
Agostlni.
femenina:
de la sexualidad
.de B a r c e l o n a .
GREEN, A.:
apuntes
femenina
psicoanlisis y
para
una hermenutica
en la obra de Freu.
T e s i s de Doctorado.
<1966>.
dans la psychanalyss".
II rencontres
psychanalitiques
En
d'Aix-en-
- 274 Fravence.
Pars. B e l l e s L e t t r e s .
et Lacan" En O r n l c a r ? n2 35
Paris.
Navarin.
and Kindred
disorders
of speech.
Cambridge. London.
HEGEL,F.:(1973) Fenomenologa del espritu. <1807>. Mxico
F.C.E.
JOIES, E.: (1969) Tborie et pratique
de la
psychanalyse.
Pars. Payot.
JRAirVILLLB, A.: (1984) Lacan
et la philasopbie.
LAFFAL.J.:
Paidos-Hora.
irreversible
<1899>.
Havarln.
(1964)
Psychoanalytic
de la formacin de smbolos
PUF.Pars.
" Freud's
Quarterly,
theory
of
language".
En
n2 33.pp.pp.157-175.
LAUREHT,L.: (1988) C o n f e r e n c i a de G a l i c i a . H o t a s .
LAURENT,L.: (1987) C o n f e r e n c i a de V a l e n c i a . Hotas.
LAGACHE.D. : (1977) -JVote sur le langage
<1938> En Oeuvres
et la personne"
T. I. Pars. PUF.
de la historiografa.
<1971>. B a r c e l o n a . Roca.
LEVI-BRUHL,L.: (1922) La mentalt p r i m i t i v e .
Pars. A l e a n
- 275 -
Antropologa estructural.
Buenos A i r e s . EUDEBA.
LVI-STRAUSS,C.:(1985)
i a s estructuras
parentesco
elementales
del
<1949>.Barcelona, P l a n e t a A g o s t i n l
of interpretatioa"
Quarterly.
in psycho-analytic
International
Vol.XXX.pp. 1-13
on the rol of
technique!"
Journal
<19A9>
speech
<1952>. En
of Psycho-analysis.
n237.
pp.460-68.
LOREETZER.A. : (1976) Sobre
lenguaje
el objeto
del psicoanlisis,
e interaccin.<1973>.Buenos A i r e s .
Amorrortu.
KAllDNI.M. y o t r o s : (1977) Las p s i c o a n a l i s t a s escriben
Lacan.
Buenos A i r e s .
sobre
Amatista.
escena.
Claves
de lo
imaginario
Buenos A i r e s . Amorortu.
Journal
of
Pars.Les B e l l e s
lettres.
MILLER, J-A.: (1984) "Secorrido
de Lacan"
<1981>. En
- 276 -
Secarrido
de Lacan.
T e r c e r Encuentro.
Buenos A i r e s . E d . H a c i a e l
Buenos A i r e s .
MILLER,J_A.:(1987) C o n f e r e n c i a de V a l e n c i a . S e m i n a r l o d e l
C.F.en V a l e n c i a . Hotas.
MILLER,J-A.:
<1977>. En Kateaas
MILLER, J-A. : (1968) " S'truc
Buenos A i r e s .
I. Buennos A i r e s .
enferaos"
Manantial.
Manantial.
<1978>.Mxico
Fueva imagen.
MILIER,M.: (1965) "El papel
de la ilusin en la formacin de
completas.
Paldos-Horm.
MQUFIN,G. : (1969) Saussure
<1968>. B a r c e l o n a .
Lacan.
Anagrama.
les Ecrits
de
Pars. E r e s .
<1971>.Madrid.
Fundamentos.
psychoanalytic
Quarterly.
tberapy".
En
The
Psychoanalytic
Frangaise
civilisation
de
- 277 Feychanslysg.
10 n23,pp.24-34,
Frangaise
de Psycbanalyse.
corp^
<1937> En
10 nSS.pp.36-49.
et la personnalit vues la
de la pense idiowatique
frang:aise"
En
Bevue F r a n ^ a l s e de P s y c b a n a l y s e 10 n23.pp.446-460
RANK.O. SACHS,H.: (1980) Psycbanalyse
et sciences
bumaines
Pars.Aulier
Montaigne.
REY, J.M.: (1987) Le natrau freudien.
ROBINS, R.H.:
Pars. Ramsay.
(1976) B r e v e b i s t o i r e de la l i n g u i s t i q u e .
Pars. S e u i l .
ROVAT.M. PAYE, J.P.: (1978) "Chomsky 78" En O r n l c a r ? 14.
Pars. N a v a r l n .
pp.65-75.
en
Pars. S e u i l
de lingstica general
<1916>.
Buenos A i r e s . Losada.
SAUSSURE,R.de. CHEETOK.L.: (1980) JTacimiento
psicoanlisis. <1973>, B a r c e l o n a .
SAY.J.:
Granica.
del
Gedisa.
En El psicoanlisis
- 278 -
SEGLAS.J.:
du langage
chez les
alienes.
Rueff.
Breuer.
<1923>". En O r n J c a r ? nS41.
Currlculua
vtae
Pars.Navarin.pp.
113-122.
SCHMITT.P.: (1980) 'Dal et Lacan
psycbose
paranaiaque'.
dans leurs
rapports
la
En Cabiers
Conrontatian.
pp.129-135.
SHARPE.E.: ( s / f ) "El a n a l i s t a r e q u i s i t o s esenciales
para la
publicacin i n t e r n a de l a Asociacin
de Psicoanlisis de B a r c e l o n a .
SHARPE.E.: (1940) " Psycho-physical
language:
Fapers
revealed
an examnation o Metapbar"
on Psycbo-Analysls.
problems
En
In
Collected
pj). 155-159.
la influencia
de
factores
lenguaje"
Catlogos. Buenos A i r e s .
Bretn, Myers;" . En
L'Are
- 27S -
autavr
Univ. de Pars V I I I .
TEULIE.G.:
T.I.n22.
En Anuales
mdico-
pp.113-132.
Ponencia. II
de Psicoanlisis y Ciencia.
24-26 de
Valencia.
des cantradictions:
Andr