Está en la página 1de 291

Psicoanlisis y lenguaje.

La aportacin original
de Jacques Lacan
Hebe M. Tizio Domnguez

ADVERTIMENT. La consulta daquesta tesi queda condicionada a lacceptaci de les segents condicions d's: La difusi
daquesta tesi per mitj del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intellectual
nicament per a usos privats emmarcats en activitats dinvestigaci i docncia. No sautoritza la seva reproducci amb
finalitats de lucre ni la seva difusi i posada a disposici des dun lloc ali al servei TDX. No sautoritza la presentaci del
seu contingut en una finestra o marc ali a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentaci
de la tesi com als seus continguts. En la utilitzaci o cita de parts de la tesi s obligat indicar el nom de la persona autora.

ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacin de las siguientes condiciones de uso: La
difusin de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de
propiedad intelectual nicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacin y docencia. No se
autoriza su reproduccin con finalidades de lucro ni su difusin y puesta a disposicin desde un sitio ajeno al servicio
TDR. No se autoriza la presentacin de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de
derechos afecta tanto al resumen de presentacin de la tesis como a sus contenidos. En la utilizacin o cita de partes de
la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.

WARNING. On having consulted this thesis youre accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the
TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed
in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and
availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is
not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using
or citation of parts of the thesis its obliged to indicate the name of the author.

UNIVERSIDAD DE BARCBLOlA
FACULTAD DB PSICOLOGA

TESIS DE DOCTORADO

PSICOANLISIS Y LENGgjJB
LA APQRTACIQH QRIGIITAL DR JACQES LACA

Presentada por:
Hebe M. T l z l o Domnguez

B a j o l a direccin de:
Dr. M l q u e l S e r r a i Raventos

BARCELOIA
SETIEMBRE DE 1990

. Palabras previas

. Introduccin

. O b j e t i v o de l a p r e s e n t e T e s i s

. La I m p o r t a n c i a d e l tema

. E l e s t u d i o histrico

11

I. L/V CUESTIN PEL LEHGUAJE EM FREUP


1. E l cambio e n l a . cancspcln d e l a c t o de h a b l a
- 1882-1897-

15

1.1. Una e s c u c h a d i f e r e n t e

15

1.2. Lo que Anna 0. saba

16

1.3. Lo que l o s mdicos saban

20

1.4. Lo que F r e u d descubre

22

2. E l psicoanlisis como una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e


-1888-1938-

26

2.1. L a abolicin de l a a c c e s i b i l i d a d a s o c i a t i v a
-1888-1893-

26

2.2. E l " a p a r a t o d e l l e n g u a j e " - 1 8 9 1

28

3.3. C o n t i n u i d a d y d i s c o n t l n u i d a d - 1 8 9 5

32

2.4. E l orden a s o c i a t i v o y l o l n t r a d u c i d o - 1 8 9 5 - 9 6

36

2.5. E l a p a r a t o psqulCQ-1896-1938

42

3. Lns "usos lingsticos" y e l " l e n g u a l e fundamental


-1893-1938-

50

3.1. Lo8"usos lingsticos" y e l " l e n g u a j e fundamental"50


3.2.

Los "usos lingsticos"

3.2.1. La interpretacin de l o s suefios-1900

51
52

3.2.2. La psicopatologa de l a v i d a c o t i d i a n a - 1 9 0 1 . . . . 5 6
3.2.3. E l c h l s t e - 1 9 0 5

58

3.3.

61

B l " l e n g u a j e fundamental"

3.3.1. Las t r a n s f o r m a c i o n e s g r a m a t i c a l e s - 1 9 1 0

61

3.3.2. E l slmbolismo-1893-1938

67

a. L a conversin histrica p o r simbolizacin

67

b. L a relacin simblica d e l sueo

70

I I . LA CUESTIQg DEL LEgGUAJE Eff LACAN


1. Breve r e c o r r i d o p o r l o s p o s t - f r e u d l a n o s

73

1.1. Definicin

73

1.2.

74

E l simbolismo

1.2.1. Sandor F e r e n c z i - 1 9 1 2

74

1.2.2. O t t o Rank y Hans Saclis-1913

75

1.2.3. E r n s t Jones-1916

77

1.2.4. K e l a n i e K l e i n - 1 9 3 0

79

1.3.

80

La lengua

1.3.1. Edouard Pichon-1927

80

1.4.

85

La palabra

1.4.1. K a r l Abraham-1925

85

1.4.2. E l l a Sharpe-1940

86

1.4.3. Robert F l i e s s - 1 9 4 9

88

1.4.4. Rudolph Loewenstein-1952

89

2. ET contexto: a l g u n a s p e r s p e c t i v a s

93

2.1.

Introduccin

93

2.2.

E l surrealismo-1919

95

2.3.

L a s r e f e r e n c i a s lingsticas

100

2.3.1. F e r d l n a n d de Saussure-1916

100

2.3.2. D e l a c r Q l x - 1 9 2 4

102

2.3.3. Danourette y Plchon-1927

103

2.4.

L a psiquiatra f r a n c e s a y l a cuestin d e l
lenguaje

2.4.1. C l e r a m b a u l t y e l automatismo

108
n)eutal-1920

2.4.2. C h . B l o n d e l y l a c o n c i e n c i a mrblda-1928

110
111

3. L a a a t e r i o r l d a d de l a preocupacin p o r e l l e n g u a j e . 1 1 6
3.1.

Primeros trabajos-1926-1931

116

3.2.

Esqulzografa-1931

119

3.2.1. G u i l l e n Teuli

119

3.2.2. Claude, B o u r g e o l s y K a s q u l n

122

3.2.3. Esquizografa

124

3.3.

126

L a T e s i s d e l d o c t o r a d o en H e d l c l n a - 1 9 3 2

3.3.1. La orientacin f r e u d l a n a

128

3.3.2. En l a p s i c o s i s no se t r a t a de dficit

129

3.3.3. De l a esquizografa a l a s p r o d u c c i o n e s
literarias

131

3.4. E l problema d e l e s t i l o - 1 9 3 3

4. L a cuestin d e l l e n g u a j e

135

en l a teora de 1Q

ImaglaarlD

138

4.1. B l e s t a d i o d e l espejo-1936

139

4.2. Quin e s e l i n t e r l o c u t o r ? - 1 9 3 6

140

4.3. L a lgica d e l s u j e t o - 1 9 4 5

143

4.4. L a c a u s a l i d a d psquica-1946

144

4.5. B l s u j e t o d e l s e n t i d o - 1 9 4 8

146

4.6. L a dialctica p u l s i o n a l - 1 9 5 0

147

4.7. La l e n g u a y e l p s i q u i s m o d e l nifio-1950

148

4.8. La escansin de l a verdad-1951

149

4.9. La cuestin d e l l e n g u a j e

en l a teora de l o

imaginarlo
4.10. L a s r e f e r e n c i a s a L e v t - S t r a u s s
4.10.1. Claude L e v l - S t r a u s s

150
y Jakobson
'.

4.10.2. Romn Jakobson

151
151
154

5. Puncla y campo de l a p a l a b r a y e l l e n g u a j e e a
psicoanlisis
5.1.

Las c i r c u n s t a n c i a s

157
157

5.1.1. La c o n f e r e n c i a d e l 8 de J u l i o

161

5.1.2. B l Congreso de Roma

164

5.2. B l P r e f a c i o

165

5.3. La Introduccin

167

5.4.

" P a l a b r a vaca y p a l a b r a l l e n a en l a realizacin


psicoanaltica d e l s u j e t o "

168

5.4.1. La realizacin d e l s u j e t o

170

5.5. "Smbolo y l e n g u a j e como e s t r u c t u r a y lmite


d e l campo psicoanaltico"

176

5.6. "Las r e s o n a n c i a s de l a interpretacin y e l


tiempo d e l s u j e t o en l a tcnica psicoanaltica"..178

6 . L a e s c r i t u r a d e l E d l p o e a trnlans s i g n i f i c a n t e s . . 181
6.1. E l m i t o edpico-1953

181

6.2. Lo que na e s s i m b o l i z a d o r e a p a r e c e

en l o r e a l .

-1954

182

6.3. L a l e y de l a cadena s i g n i f i c a n t e - 1 9 5 4 - 1 9 5 5

185

6.4. B l Nombre d e l Padre-1955-56

188

7. L a s . l e y e s d e l l e n g u a j e

'

196

7.1. De l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s d e l l e n g u a j e :
l a cuestin d e l s u J e t o - 1 9 5 5 -

196

7.2. L a r e d d e l s i g n i f i c a n t e y d e l s i g n i f i c a d o - 1 9 5 5 - . . 1 9 8
7.3. L a s l e y e s d e l l e n g u a j e - 1 9 5 7 -

200

COTfCLUSiniES

III.

8. L a cuestin d e l l e n g u a j e en F r e u d

206

8.1.

B l l e n g u a j e y e l mundo I n t e r i o r

206

8.2.

B l poder de l a p a l a b r a

212

8.3.

Las dos v e r t i e n t e s d e l lenguaje

217

8.4.

Freud y l o s lingistas

226

9. L a cuestin d e l l e n g u a j e en Lacan
9.1.

233

E l " b e n e f i c i o p o s i t i v o " de l a p s i c o s i s :
los escritos

233

9.2.

L a situacin de Interlocucin

235

9.3.

L a s " l e y e s de l a p a l a b r a "

239

9.4. L a s " l e y e s d e l l e n g u a j e "

241

9.5.

244

Los aportes d e l e s t r u c t u r a l i s m o

10. M o d i f i c a c i o n e s en l a enseanza de Lacan y


perspectiva c r i t i c a

249

10.1.

Las modificaciones

249

10.2.

P e r s p e c t i v a crtica

251

11. C o n c l u s i o n e s

255

12. Suevas i n t e r r o g a n t e s

259

IV. BIBLIOGRAFA

- 1 -

. PALABBAS PREVIAS

Esta

Tesis

oportunidad

Doctoral

que

Departamento

ha

l a Facultad

de

Psicologa

sido
de

posible

Psicologa,

General

gracias

a la

a travs d e l

Historia

de

la

Psicologa, me ha b r i n d a d o .
Deseo e x p r e s a r
Raventos

cuya

mi a g r a d e c i m i e n t o

paciente

direccin

a l Dr. K l q u e l S e r r a 1
y

asesoraniento

me han

ayudado a e l a b o r a r e l t e x t o .
Quiero

agradecer

tambin

Jacques-Alain

Miller,

D i r e c t o r d e l Departamento de Psicoanlisis de l a U n i v e r s i d a d
de Pars V I I I , p o r s u s o r i e n t a c i o n e s .
Finalmente
de

Ensayos

de

deseo a g r a d e c e r a m i s c o l e g a s de l a Comisin
l a Seccin

Clnica

de

Barcelona,

Miquel

B a s s o l s , Luca D'Angela, V i c e n t e Palomera y Osear Vaissman,


l a l e c t u r a de e s t a T e s i s .

- 2 -

. ORJBTIVQ DE LA PRESEJTE TESIS

La
proceso

presente

Tesis

e s un

modo de c o n c l u i r

un

largo

en e l que l a reflexin, l a prctica y verificacin

clnica y l a l e c t u r a de d i v e r s o s t e x t o s se f u e r o n

combinando

con una s e r l e de v i a j e s p a r a l a c o n s u l t a de f u e n t e s , i n c l u s o
con e n t r e v i s t a s y bsqueda e n a r c h i v o s de Pars.
El

tena

escogido,

aportacin original

"Psicoanlisis

de Jacques

Lacan',

lenguaje.

La

desarrollar -desde

una p e r s p e c t i v a histrica- una cuestin que s e r e f i e r e a l o s


fundamentos mismos d e l psicoanlisis.
La

hiptesis ms g e n e r a l

una relacin e s t r e c h a

entre

que s e f o r m u l a

e s que e x i s t e

psicoanlisis y l e n g u a j e .

psicoanlisis e s una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e ,
t r a t a de un s u j e t o que h a b l a
respuesta
la

obra

a un a n a l i s t a

El

e s d e c i r , se

que t i e n e como

l a interpretacin. E s t a cuestin est p r e s e n t e en


de F r e u d

y e s una aportacin o r i g i n a l

de L a c a n e l

h a c e r l a explcita y t e o r i z a r l a .
Por

ello

se

hace

necesario

ubicar

dos

sujetos

histricos, F r e u d y Lacan, p a r a d e m o s t r a r cono est p r e s e n t e


en

e l primero

l a cuestin

d e l lenguaje

cul

es l a

- 3 -

aportacin o r i g i n a l

de Lacan en su " r e t o r n o " a Freud.

Se intentar demostrar

que l a cuestin d e l l e n g u a j e e s

una c o n s t a n t e a l o l a r g o de t o d a l a
bien

no

es

teorizada

o b r a de Freud que,

explcitamente,

marca

si

sus

elaboraciones.
El

r e c o r r i d o histrico que se realizar se i n i c i a

con e l d e s c u b r i m i e n t o f r e u d i a n o . A p a r t i r
lo

que decan

preocupacin

sus pacientes,

de l a escucha

se d e s p i e r t a en F r e u d

p o r l a significacin

pues

e l lenguaje.

de
una
Este

inters e s a n t e r i o r a l a creacin d e l psicoanlisis (FREUD,


<1890> AE.Tl

<1982); BI, TI (1973). <ia93> AE, T i l (1980); BU, TI

(1973). <1895> AE,TII,p.2a2; Bl,TI(1973), p . l 5 0 ) .


El

objetivo

demostrar
aparato

que s e p e r s i g u e

que e s t a a n t e r i o r i d a d

en e s t e

cmo

poder

que hay una definicin

a l a de una cadena s i g n i f i c a n t e

y en l a que Freud p r e c i s a

es

l l e v a a Freud a d e f i n i r e l

psquico. Ms exactamente,

que s e aproxima

punto

(frstica),

s e c r e a n l o s e l e m e n t o s que

e s t a b l e c e n cadenas a s o c i a t i v a s y que e l v a l o r a f e c t i v o , que


no

se desgasta

que opera como

en p a l a b r a s , e s una satisfaccin
inercia.

Un segundo o b j e t i v o ,
freudiano,

pulsional

e s demostrar

Psicoanlisis y lenguaje"

en l o que hace a l d e s c u b r i m i e n t o
que
pasa

l a referencia

l a cuestin

p o r " J o s u s o s linsvsticos"

- 4 -

e l "lenguaje

fundanental".

Esta

cuestin

se h a l l a

ya

e x p l l c l t a d a en 1895 ( B J , T i ( 1 9 7 3 ) , p . 1 3 6 ; AB,TII<1980)p.193):
'/ iMii puedt ser incorrecto dtcir qu* C/a hiiteriiJ
st crt esas
sensaciones tediante siabolizacin; quizs no haya toaado al uso
lingstico coao arquetipo, sino que st aJiaenta junto con l de una
fuente coan, '
E s t a f u e n t e comn e s e l " l e n g u a j e fundamental",
e s t e que F r e u d toma de S c h r e b e r

trmino

1915-17>B5,T2(1973>p.2224;

AB,TXV<1978),p.l52>:
'Tengo que Mncionar aqu la fantasa de un interesante enferao aental
[psicticoJ, quien haba iaaginado un 'lenguaje fundaaental' del cual todas
estas referencias simblicas seran los relictos, "
Para
necesario

hablar
hacer

de

l a aportacin

un r e c o r r i d o

original

de

Lacan

es

p o r l o s p o s t - f r e u d l a n o s . Se

t r a t a de v e r coma e s t r a t a d a , en l o s mismos, l a cuestin d e l


l e n g u a j e y qu r e f e r e n c i a s s o n u t i l i z a d a s p o r Lacan .
El

desarrolla

de l a T e s i s llevar a l t e r c e r

objetivo.

Con e l mismo s e intentar ^ e n o s t r a r gue e l camino de J a c q u e s


Lacan est o r i e n t a d o _ d e s d e e l _ comienzo^ p a r a l a preocupacin
par e l l e n g u a j e . E s t e inters es_anterlor a s u _ e n t r a d a en e l
psicoanlisis.
Lo

que Lacan

llama e l I n i c i o

punto donde comienza


y

a t e o r i z a r l a cuestin

l e n g u a j e " . B l tema, f o r m u l a d o

antes

de

Lacan.

de s u "easeSanza"

En

Freud

como t a l ,
se

es e l

"Psicoanlisis
casi

constatan

no exista
importantes

r e f e r e n c i a s s o b r e e l l e n g u a j e y hay un v a l i o s a a p o r t e a l a
semiologa (TBODOROV <1977> 1981), pero no

hay, como

ya s e

- 5 -

ha s e S a l a d o ,

una teorizacin

especfica d e l t e n a .

B l c u a r t a o b j e t i v o e s t r a b a j a r l a d i f e r e n c i a que hay en
l a enseanza de Lacan e n t r e l a s "leyes
leyes

del

de la palabra"

j "las

lenguaje".

Dada l a a m p l i t u d de l a o b r a de J a c q u e s Lacan e s t a T e s i s
se c e n t r a e n e l d e s a r r o l l o de s u s i d e a s h a s t a 1957, Se t r a t a
de

ubicar

primero,
1953,

dos

" jnoaentos

donde

"Funcin

Lacan
y

psicoanlisis"

cruciales"

data

campa

de

el

(PECHEAOX,1969).

comienzo de s u enseanza:

la

palabra

(LACAIT, T I . 1989).

Lacan

y el lenguaje
demuestra,

momento, que e l psicoanlisis no e s m a r g i n a l


d e l l e n g u a j e pues " e J inconsciente

El

en

en e s e

a l a cuestin

est estructurada

cono un

lenguaje"

j l a p a l a b r a e s s u media. Se t r a t a de un campo de

lenguaje

organizado

hegeliana del

por

l a palabra

sometida

l a ley

reconocimiento.

E l segundo momento, s e u b i c a e n 1957 e n "La i n s t a n c i a de


la

letra

en

el

inconsciente

o la razn despus de

Freud"

(LACAS, <1957> T I . 1 9 8 9 ) . Despus de r e e s c r i b l r e l E d i p o en


trminos s i g n i f i c a n t e s ,

Lacan hablar, tomando l o s a p o r t e s

de l a lingstica e s t r u c t u r a l ,
Es

all

cuando

podr

de l a a "leyes

precisar

qu

quiere

i n c o n s c i e n t e e s t r u c t u r a d o como un l e n g u a j e " :
l a metfora y l a l e t o n l a i a .

del

lenguaje".
decir " e l

a r t i c u l a d o por

- 6 -

Bl

apartada

de c o n c l u s l a n e e p e r m i t e

e l pasaje

de l a

investigacin histrica a l marco e x p l i c a t i v o y l a a p e r t u r a


de nuevos d e r r o t e r o s de t r a b a j o .

- 7 .

LA TXPQRTASCIA DEL TEMA

Como s e ha sealado en e l punto a n t e r i o r ,


del

lenguaje

sus

fundamentos

disuelva

es c e n t r a l

para

mismos.

e l sntoma

l a cuestin

e l psicoanlisis porque

Cmo

explicar

s i se o l v i d a

toca

que e s a prctica

l a reflexin

sobre e l

lenguaje?
La

importancia

Justifica
cantidad

d e l tema

p o r s mismo

escogido

y podra

para

esta

pensarse

T e s i s se

que existiran

de t r a b a j o s que y a l o habran d e s a r r o l l a d o .

e s t o no e s as. S i n c o n s i d e r a r l a s a p o r t a c i o n e s

Pero

de J a c q u e s

Lacan, pues sern o b j e t o de un t r a t a m i e n t o especfico, hay


trabajos

que toman

puntualmente

e l tema

CANZIEU

(1981)

<1980>; FORRESTER (1984)<1980>; GREEIf (1984), pero que no l o


d e s a r r o l l a n en p r o f u n d i d a d .
Cabe

precisar

parcialmente

que

s i bien

el

por d i f e r e n t e s autores,

tena

es

abordado

l a hiptesis que s e

t r a b a j a en e s t a T e s i s no ha s i d o d e s a r r o l l a d a .
Abordar
histrica
proceso

e l tema

de e s t a

posibilita,

Tesis

p o r una

de construccin

desde

parte,

de l a teora

una p e r s p e c t i v a
aportar

sobre e l

psicoanaltica e n

relacin a l a cuestin d e l l e n g u a j e , y p o r o t r a , u b i c a r cmo

- 8 -

se

va

produciendo

l a conceptualizacin

psicoanlisis y l e n g u a j e
permite un d e s a r r o l l o
cada momento

hasta

permite

sobre

a l ao 1957 . E s t o

cronolgico que da c u e n t a de

,es t r a b a j a d a

mismo tiempo,

llegar

lacaniana

cmo, en

l a cuestin d e l l e n g u a j e

ciertas

f o r m u l a c i o n e s que

y, a l

darn a l

captulo de l a s c o n c l u s i o n e s dimensin e x p l i c a t i v a .
En todo t r a b a j o r i g u r o s o se hace n e c e s a r i o e x p l o r a r l a s
fuentes

que, operando

en e l d i s c u r s o

de

poca,

son l a s

r e f e r e n c i a s a p a r t i r de l a s c u a l e s e l t r a b a j o c r e a d o r
algo

nuevo.

Esclarecer este

punto e s i m p o r t a n t e

gesta

porque no

slo hace a l a construccin de l o s fundamentas tericos s i n o


tambin

a l a conexin c o n o t r o s s a b e r e s .

punto de reflexin s o b r e

De

aqu s u r g e un

l a forma de c o n s i d e r a r e l e s t a t u t o

d e l psicoanlisis: s i como d i s c i p l i n a o mera tcnica. Cuando


se d i c e "mera tcnica" s e h a b l a de un " s a b e r
cierto

que

el

psicoanlisis

se

ha

hacer".

visto,

en

Y es

ciertas

o c a s i o n e s , r e d u c i d o en su e s t a t u t o (FEIICHEL, 0. <1936> 1973).


lo es a j e n a
psicoanalista
que

esta

parezca

contara

con

concepcin

e l hecho

un

supuesto

"mecanismo"

que

tendra

de

un"metasaber".

particularmente

que e l

no n e c e s i t a r de l o s o t r o s s a b e r e s ya

funcionara p o r s mismo
el

de

lugar
atento

este

en

problema

que

muchos

Lacan
seal

casi
casos
fu
al o s

- 9 -

analistas
cultural

l a necesidad
ms amplio.

de_ e s t u d i a n

y_ de

Algunos aspectos

tener

un mundo

de su e s t i l o

y la

introduccin de gran nmero de r e f e r e n c i a s en s u s e s c r i t o s ,


apuntaban a o b l i g a r a s u s discpulos a e s t u d i a r .
La

i m p o r t a n c i a d e l tema e s

l a de l a discusin de l o s

fundamentos mismo d e l psicoanlisis y de l o s e f e c t o s que se


derivan

para

l a prctica analtica. Se h a l l a

en Juego una

definicin de s u j e t o , de i n c o n s c i e n t e , de comienzo y f i n d e l
anlisis y de formacin d e l a n a l i s t a .
cuestin d e l l e n g u a j e

Por otra parte, l a

interesa a otras disciplinas.

Es por

e l l o que e l l e n g u a j e a p a r e c e como un campo de c o n v e r g e n c i a y


de

necesaria

perspectiva

conexin

entre

disciplinas.

d e l psicoanlisis s e t r a t a

Desde

de poder

la

explicar

a l g o aparentemente s e n c i l l o Cmo e s que un s u j e t o hablando


a un p s i c o a n a l i s t a , hace r e m i t i r s u s sntomas?
Freud

inscribe

experiencia

de

la

lenguaje.

seala que hay r e c u r s o s


sobre

l o anmico

situacin
En

analtica

"Trataaiento

psquico"

que de manera p r i m a r i a

(FREUD, <1890> B.Tl

como

una
Freud

influyen

(1973),p.1014;

AE.TI

(1982),p.115):
'Un recurso de esta ndole es sobre todo la palibra, y las palabras
son el instruiento esencial del tratamento
A partir
del

acto

de s u s h a l l a z g o s F r e u d

annico. "
modifica

l a dimensin

d e l h a b l a (FREUD <1893> AE,TII (1980), p. 32; Bl,Tl

- 10

(1973) ,p.43.).
la

teora

de

Conn seala Lacan en e l S e m i n a r i o 'El yo en


Freud

la

tcnica

psicoanalticef

(LACA

<1954-55> 1983. p.28):


W
respecto el psicoinilisis
tiene el valor de revolucin
copernicana, Toda la relacin del care consigo aisao caitia de
perspectiva con el descubriaiento freudiano, y de esto se trata en Ja
prctica, tal como la realizan todos los das, "
Es
Lacan

por su f i d e l i d a d
comienza

a l descubrimiento

s u enseanza

f r e u d i a n o que

c o n una p r e g u n t a

fundamental

(MILLER <1981>1984.p.6):
Slo se hizo a propsito del psicoanlisis una pregunta
fundaren tal/sen te crtica Cules son sus condiciones de posibilidad? Cul
fu su respuesta?,' el psicoanlisis es posible si, y slo s, el
inconsciente est estructurado coao un lenguaje. Lo que se llana la
enseanza de Lacan es el desarrollo de esta hiptesis hasta sus ltimas
consecuencias, *

EL ESTUDIO HISTRICO

Cobo ya s e ha sefialado,
a r r o j a r l u z sobre e l proceso
cundo y cono
contexto

surgen

discursivo

e l e s t u d i o histrico p e r a l t e
de construccin de una teora,

l o s conceptos

de poca.

y su relacin c o n e l

B l r e c u r s o a l a s tcnicas

historlogrfleas p e r a l t e r e c o n s t r u i r

as e l camino

seguido

por l o s d i f e r e n t e s a u t o r e s .
Hacer una T e s i s histrica t i e n e su c o m p l e j i d a d s i b i e n ,
y p o r e l l o l a p r e s e n t e eleccin, s o n un a p o r t e n e c e s a r i o a l
e s t u d i o de l a s d i f e r e n t e s d i s c i p l i n a s

y especialmente,

un

e j e r c i c i o de r i g o r p a r a e l d o c t o r a n d o .
Un p r i m e r problema que s e plante fu Cmo o r g a n i z a r e l
m a t e r i a l f r e u d i a n o ? Hay d i f e r e n t e s cronologas de l a obra de
Freud

(STHACHBT <1966> TI (1982); BERCHERIE ( 1 9 8 3 ) . . . ) , pero

ninguna
Esta

de e l l a s

dificultad

toma como e j e l a cuestin d e l l e n g u a j e .


llev

l a elaboracin de una cronologa

p r o p i a r e a l i z a d a a p a r t i r de t r e s e j e s :
- E l cambio en l a concepcin d e l a c t o de h a b l a .
- E l psicoanlisis cono una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e .
- L o s "usos lingsticos" y e l " l e n g u a j e
Estos

tres

ejes

fundamental".

s e s e l e c c i o n a r o n porque

cada

uno de

e l l o s hace a l o s o b j e t i v o s que s e p l a n t e a n sobre Freud y l a


cuestin d e l l e n g u a j e . Cabe

sealar que l a cronologa no e s

- 12 -

lineal

s i n o que cada uno de e s o s e j e s i n c l u y e un r e c o r r i d o

histrico que se superpone, e n p a r t e , con l o s o t r o s . E s t o e s


a s i porque no se p r e t e n d e t r a t a r l a t o t a l i d a d de l a obra de
Freud

s i n o l o que c o n c i e r n e a l a cuestin d e l l e n g u a j e . En

l a produccin f r e u d l a n a l o s p u n t o s que s e desea t r a b a j a r s e


hallan

entrelazados,

l a separacin

que se r e a l i z a

es

solamente a l o s f i n e s d e l t r a b a j o .
Respecto
dificultad,
el

los

post-freudlanos

dado l o s pocos a u t o r e s

tema, l o s

parte,
con

se

present

que haban d e s a r r o l l a d o

i n t e r v a l o s histricos

son amplios.

l o s autores abordan d i f e r e n t e s aspectos

e l lenguaje

Por otra

relacionados

p e r o no t e o r i z a n l a cuestin d e l l e n g u a j e

como fundamental p a r a
establecieron

otra

e l psicoanlisis. P o r e s t e m o t i v o se

tres ejes

en relacin c o n e l l e n g u a j e

realiz un ordenamiento segn una d o b l e

y se

cronologa, g e n e r a l

e I n t e r n a a cada agrupamlento. L o s mismos s o n :


- E l slmbolisao.
- L a lengua.
- La palabra
Para

l a perlodlzacln de l a o b r a

establecida por M i l l e r
.

B l pasaje

cuyos

de Lacan

t r a b a j o s culminan

de L a c a n s e s i g u e

la

1981>1984):
de l a psiquiatra

a l psicoanlisis

en 1932 c o n su T e s i s

D o c t o r a l "De

- 13 -

la

psicosis

paranoica

en

sus

relaciones

con

la

personalidad-iLkCkl,3.1987).
.

Elaboracin,

partir

de

1945, de

su

primera

teora

psicoanaltica c e n t r a d a en l o i m a g i n a r l o .
.

En 1953 f o r m u l a

Inaginario

l a diferencia

l o real

entre

l o simblico, l o

l a proposicin

del inconsciente

e s t r u c t u r a d o como un l e n g u a j e .
. De 1953 a 1963, l a categora de l o simblico a p a r e c e como
la

dimensin

dedica
del

esencial

a verificar

de

l a experiencia

en l o s t e x t o s de Freud

analtica

y se

l a s estructuras

lenguaje.

. De 1964 a 1974, e l c e n t r o de elaboracin s o n s u s p r o p i a s


teoras.
. De 1974 a 1981, t o n a
diferencia

entre

l o s fundamentos de su d i s c u r s o y l a

l o simblico,

s i e n d o e s t a ltima l a categora

l o Imaginario

l o real,

principal.

E s t a cronologa ha s i d o adoptada porque toma en


la

Introduccin

de l o simblico e n Lacan

demostrar que cada p e r i o d o


tratar
La
porque

cuenta

. Se intentar

s e c o r r e s p o n d e c o n una forma de

l a cuestin d e l l e n g u a j e .
cronologa de l a o b r a
es

importancia

all
en

donde
su

se

de Lacan
produce

produccin

se detiene

una

en 1957

modificacin

de

que marcar l o s d e s a r r o l l o s

- 14 -

p o s t e r i o r e s de l a misna.
Respecto a l a s f u e n t e s cabe sealar que en l o r e f e r e n t e
a

l a o b r a de F r e u d s e c i t a

como

l a de

diferencia
que

se

Biblioteca

tanto

Fueva.

Esto

en l a s t r a d u c c i o n e s .

transcriben

l a edicin de A n o r r o r t u

pertenecen

se hace

as

S i n embargo,
todos

pues hay

l o s prrafos

l a edicin

de

A n o r r o r t u p o r c o n s i d e r a r l a ms p r e c i s a .
Las c i t a s
hacen

que c o r r e s p o n d e n a l o s E s c r i t a s de Lacan se

p o r l a edicin

15 de S i g l o

X I I , p o r s e r l a nueva

edicin c o r r e g i d a y aumentada.
Algunos
referencia
han

sido

sucede

de

los

materiales

para

hacer

a l a "Escicin" de 1953, s o n l o s o r i g i n a l e s que


recopilados

con

por K i l l e r

l a s 'Intervenciones

Psicoanaltica de Par^'
realiza

que s e c i t a n

porque

(KILLER,
de

(MILLER,

Lacan
1985).

1987).
en

la

Lo mismo
Sociedad

E s t a eleccin s e

l o s materiales r e c o g i d o s son l o s o r i g i n a l e s

traducidos a l castellano.

LA CUESTIN DEL LENGUAJE EW PRHB

- 15 -

1.- RL CAMBIO EW LA COITCEPCIQH DEL ACTO DB HABLA-1882. 18&7-

1.1.- \]U ESCUCHA D I F E B E H E

Hasta f i n a l e s d e l s i g l o X I I ,
problema

para

l a psiquiatra,

diagnstico de h i s t e r i a
elemento

de

l a h i s t e r i a e r a un

operaba,

expulsin

del

hasta

t a l punto

serlo
que e l

l a ms de l a s v e c e s ,
sujeto

fuera

del

como

mbito

psiquitrico. La h i s t e r i a c u e s t i o n a b a , c o n l a p a r t i c u l a r i d a d
de s u sintomatologa,

a l s a b e r mdico.

B l psicoanlisis produce una Inversin de l a p e r s p e c t i v a


psiquitrica pues r e c o n o c e , como y a s e ha sefialado,
s a b e r est d e l l a d o d e l s u j e t o . E s t a adjudicacin
verdadero
sabido

problema

acerca

por e l sujeto

sntomas.
escucha

pero

L a mencionada
diferente

d e l e s t a t u t o de

de

plenamente

suposicin,
sus decires.

Freud

abrir e l

ese saber

operante

lleva

que e l

no

en sus

Implcita

una

i n t r o d u c e una

escucha nueva no solamente de l o s p a c i e n t e s s i n o que a t i e n d e


de i g u a l

modo l o s d e c i r e s de a l g u n o s de s u s c o l e g a s (FREUD

<1914> AE,TXIV(1979);
Freud

recibe

s i n o tambin l o s

BF,T2(1973).

as no slo e l r e l a t o

de l a s histricas,

t e s t i m o n i o s preanalticos s o b r e e l l a s : l o

- 16 -

que s u s c o l e g a s comentaban f u e r a de su mbito de t r a b a j o y


el

relato

que l e e n t r e g a B r e u e r de su e x p e r i e n c i a c o n Anna

O.(BRBER, FREOD <1895> AE.TII


Escuchar

lo

conscientemente

que

(1980).

el

sorprende

paciente
al

dice

mismo

sin

Freud

saberlo
le

hace

formularse s e r i o s Interrogantes.

1.2.-

LO QUE A m

mediados

Q. SABIA

d e l ao

1880 una j o v e n de 21 afios, Anna 0.

p a r a l o s h i s t o r i a l e s y B e r t h a Pappenheim en l a v i d a

civil,

comienza a p r e s e n t a r una s e r i e de problemas que r e q u i e r e n e l


tratamiento

de J o s e p

Breuer

(FKEUD,

BREUER

<1895>

AE,TII

(1980),p.47).
Durante

l o s p r i m e r o s meses de l a enfermedad

de s u padre

B e r t h a se c o n s a g r a a s e r su e n f e r m e r a . Poco a poco un e s t a d o
de

gran

debilidad,

anemia,

rechazo

de a l i m e n t o s , e t c . , l a

o b l i g a a d e j a r su funcin, a p a r e c i e n d o g r a v e s a t a q u e s de t o s
que

hacen
En

Breuer .

l a slntomatologia

particular
lenguaje

intervenir a

que p r e s e n t a Anna O. r e q u i e r e n

atencin l o s s e r l o s
que

padece.

trastornos

Primeramente

p a l a b r a s , despus a p a r e c i e r o n

no

funcionales d e l
encontraba

las

t r a s t o r n o s de l a gramtica y

- 17 -

l a s i n t a x i s : h a c i a un uso i n c o r r e c t o de l a s c o n j u g a c i o n e s de
los

verbos

utilizando

Posteriormente
lenguas

infinitivos

l a paciente

dificultando

omitiendo

artculos.

toma l a s p a l a b r a s de d i f e r e n t e s

de e s t e

modo,

l a comprensin

de su

discurso.
Cuando s e opera

una c i e r t a

mejora Anna O. h a b l a

slo

ingls, e n t i e n d e e l alemn p e r o no l o h a b l a y l e e l i b r o s en
francs e I t a l i a n o ,

cuando s e l e p i d e que l e a en voz a l t a

t r a d u c e a l Ingls.
En

ausencia

de B r e u e r

l a paciente

imaginaba una

h i s t o r i a , p r i m e r o p o r a z a r , despus I n t e n c i o n a l m e n t e

alguien

repeta a l g u n a de l a s f r a s e s que e l l a deca. Anna O.

contaba

e n t o n c e s s u s h i s t o r i a s , r e l a t o s t r i s t e s que s e i n s p i r a b a n en
el

"

Bilderbucb

obae

Bilder"

de

Andersen

<0p.clt.p.54).

Despus d e l r e l a t o l a p a c i e n t e quedaba ms calmada.


Cuando exista un i n t e r v a l o p r o l o n g a d o
de

l a J o v e n s e pona

mal humor y s e negaba a h a b l a r . B r e u e r

sirvindose

de

ciertos

frmula

estereotipada

sefialar

que l a enferma

Breuer y

por

perdiera

su

artificios

a l comienzo

e l relato
nocividad.

no h a b l a b a
lograba
Breuer

deba

como
de

Insistlrle,

pronunciar

sus relatas.

una
Cabe

c o n o t r o que no f u e r a
ste

que

asiste

as

e l incidente
al

relata

r e a l i z a d o p o r Anna O. de l o que haba v i v i d o da p o r da en

- 18 -

1881, c o n f r o n t a d a

su v e r a c i d a d p o r un d i a r l o

que su madre

llevaba.
Fu Anna O. l a que bautiz e s t e p r o c e d i m i e n t o
nombre de " talking

curef,

es decir,

para r e f e r i r s e a sus e f e c t o s

con e l

cura por l a palabra y

habl de "CMmnejr sweepin*,

l i m p i e z a de chimenea(Op.clt. p. p.55).
La que B r e u e r o b s e r v a en e l t r a t a m i e n t o que r e a l i z a c o n
su p a c i e n t e e s que <0p.cit.p.59>:
'..,se 'reMovieron por vi del relato' (ifegerzahlen) las paresias por
contractura y anestesias, las diversas perturbaciones de la visin y la
audicin, neuralgia, ios, ieablores,etc,, y por ltiao tambin las
perturbaciones del lenguaje, '
Pero hay a l g o ms e n e s t a e x p e r i e n c i a

que, despus de

s e r c o n s i d e r a d a como un xito teraputico, a l e j a


Lo

que

l e hace

abandonar

orientacin en e l campo mdico

esta

prctica

a Breuer.
cambiar

de

no e s r e p r i m i d o d e l t o d o , y a

que Breuer e x p l i c a e s t e hecha a Freud. D e b i e r a n p a s a r muchas


aHos p a r a que Freud p u d i e r a r e c u p e r a r e l r e l a t o que B r e u e r
l e haba hecho.
Freud e n c a r t a a S t e f a n Z w e i g (FREUD,1976;p.161), d e l 26-1932, r e c u e r d a e l e p i s o d i o :

Hasta aucho ais tarda no pude averiguar lo que realmente sucedi con
la paciente de Breuer, mucho despus de ai ruptura con este, un buen da
record subitamnl / s u b r a y a d o p r o p i o 7 algo qu ae haba dicho en otro

- 19 contexto,nteg qut sBpexaraiios a colaborar, y qua /aai repiti, n la


noche que haban desaparecido todos lo sntons de la paciente le llanaron
nutvaMente junto a ella, y la hall llena de confusin y retorcindose a
consecuencia de los cala/ubres abdoainales que senta, Cuando le pregunt
qut pasaba, respondi: 'llega el nio del doctor B,,,'

Breuer abaadoQa e l caso


una

cuestin de e s t a

persona.

Su d i f i c u l t a d

parque teme e l escndalo que,

naturaleza,
reside

puede

a c a r r e a r s o b r e su

en que no puede e l e v a r ese

hecho a l a categora de c o n c e p t o

i n s c r i p t o en e l marco de

una teora y p o r e l l o queda e n l a e s f e r a

personal. Breuer

b o r r a e s t e e p i s o d i o en l a presentacin que hace d e l caso ,


s i n embargo, e x p l i c a a Freud l o s u c e d i d o , e s d e c i r , d e j a en
e l psicoanlisis e l fragmento

que omitira en e l h i s t o r i a l

de Anna O.
Freud,
p.1533),

en 1909 (FREUD, AB, T i l (1979), p. 7;

s e f i a l a que l e r a un j o v e n e s t u d i a n t e preocupado

p a r s u s exmenes cuando B r e u e r
este

Bl, T2 (1973).

modo

atenda

a Anna 0. y

de

hace r e c a e r s o b r e e s t e ltimo, en ese momento, e l

mrito de i n i c i a r e l psicoanlisis. Ms t a r d e , en 1914 en


"La

historia

(1979).p.7-8;

del

aovimiento

analtico'

Bl,T2(1973)p.1893),

Freud

d e s c u b r i m i e n t o e s suyo s i b i e n B r e u e r
cura

por

la

palabra

puede

(FREUD,

reconocer
abre

AE,TXIV
que e l

l a va de una

considerarse

como un

a n t e c e d e n t e preanaltico.
Breuer, en

el

p a r a l a Academia

"Curriculua

vitae"

que r e d a c t a en 1923

de C i e n c i a s de V l e n a (SCHEIDHAUER,1978.p.

- 20 -

120)

seala que s u e x p e r i e n c i a

Uqutllt

fu"

,,,/ir gnine

i ptrtir

dt

la psychanalyse a grandi chez Freud',

Lo que Anna O, saba e r a que l a " t a l k i n g cure"

produca

s u s e f e c t o s teraputicos, e s d e c i r , reduca s u s sntomas. E s


por

ello

Inventada

que B r e u e r

s e reconoce

deudor

de l a nominacin

p o r su p a c i e n t e . Lo que e l l a misma y su mdico

desconocen

en

transferencia.

ese
Es

momento,
esto

es

que

l o que

Anna

dramatiza

O.

habla

con

bajo

e l pseudo

embarazo y l o que r e s u l t a I n e l a b o r a b l e p a r a B r e u e r a l punto


de l l e v a r l o a cambiar de e s p e c i a l i d a d .

1.3.-

La
tiene

LO QUE LOS MDICOS SABTATf

escucha
otras

que F r e u d

hizo

referencias.

de a l g u n o s

Freud

de s u s c o l e g a s

explica

(FREUD

<1914>,

AB,TXIV(1979> B l , T2(1973) que l a etiologa s e x u a l de l a


neurosis

l e fu

sugerida por tres

e p i s o d i o s de

e s t r u c t u r a y de c u y o s e f e c t o s s e percat aos

idntica

despus como

l e haba s u c e d i d o c o n l o r e f e r i d o p o r B r e u e r .
Freud

dir

transmitido
aismos

que
"un

Breuer,

Charcot

conacimieato,

que

no posean"iO-p.cit. AE,p. 12;

c a s o s p r e s e n t a n l a misma

Chrobak

en

todo

le

rigor,

BV,p.l89d).

estructura: sorpresa

haban

Los

ellos
tres

p o r p a r t e de

- 21 -

de

Freud

posterlorl.

frente

al

relato,

olvido

recuperacin

Y p o r p a r t e de q u i e n e s haban hecho e l r e l a t o ,

una enunciacin semejante negada a p o s t e r l o r l

(TIZIO,1986).

Por e s o l a p r e g u n t a de F r e u d cuando C h a r c o t
la histeria. "

Ja

cbose

genitale,

TXIV(1979)p.13;
momento, ste

Bl,T2

dice

touJours,tauJours.

"I si l lo sabe, par qu nunca lo dice

de

sobre
.",

? "(FEED <1914>, AE

(1973) p.1899 >. F r e u d o l v i d a , en e s e

I n t e r r o g a n t e , porque excede s u s p o s i b i l i d a d e s

elaboracin.
La d i f i c u l t a d con l a h i s t e r i a

poner

en

prestigiosa

juego,
para

como

l o haca

ocultar

llevaba

a l o s mdicos a

Chroback,

l a propia

l a reputacin

dificultad.

Es l a

contradiccin que F r e u d r e g i s t r a en Chrorbak cuando, p o r una


parte,

haca

el

chiste:

"J?p.

Sepetatur!" (Op.cit.AE.p.13;

Penis

BH.p. 1899),

normalis,
y por otra,

dosim
haca

l a h l s t e r e c t o m i a a l a s histricas.
Lo que F r e u d escucha en l o s mencionados mdicos e s a l g o
que

ellos

entraba

decan s i n s a b e r l o .

E s t e s a b e r no s a b i d o y que

e n contradiccin c o n s u s a f i r m a c i o n e s c o n s c i e n t e s

a b r e , en e s e nomento, un i n t e r r o g a n t e I n s o l u b l e p a r a Freud.

- 22 -

1.4.- LO QUK

Lo

que

histeria

Freud

es

aconsejarla
fluye

PBEtm DESCUBRE

descubre

a partir

de f u n d a n e n t a l
sino

de

en e l d i s c u r s o

de

l a e s c u c h a de l a

importancia,

dejarla

no s e t r a t a

de

h a b l a r . E s t e s a b e r no s a b i d o

d e l paciente,es

decir,se

articula,

s i e n d o una s o r p r e s a p a r a l mismo.
Freud sabe s o b r e e s t o l o que s u s p a c i e n t e s
Si

l a "talking

porque entendi

cure"

prosper

en l a s manos de Freud f u e

que se t r a t a b a de a v e r i g u a r d e l p a c i e n t e l o

que n i l n i e l mdico mismo saban. E s


p a c i e n t e Emi:^ von If., a q u i e n
que:
sino

l e ensean.

l o que l e ensefa su

ve en 1889, cuando l e d i c e

' no debo estir preguntando siempre de dnde viene esto


dejarla contar lo que tiene para decirme "

(FREUD,

y estotro,
<1895>

AB,TII(1980)p.82; B l , TI(1973>p.64).
Es
mtodo,

esta
la

escucha

l a que v a a

h i p n o s i s . Freud

psicoterapia"

, habla

de

llevarle

a c a m b i a r su

en s u t e x t o de 1904,

l a diferencia

entre

'Sobre

l a tcnica

s u g e s t i v a y l a analtica, sealando que l a sugestin no hace


caso

" J a significacin

AB.TVII (1978),p.250; BF,


Efectivamente,
deje

de

lado

del

sntoma

patolgico"

(FREUD,

TI(1973).p.1009).

e l abandono

l a cuestin

de

e s t a prctica hace que

de l a confesin a r r a n c a d a

bajo

- 23 -

presin. E s t e punto,
la

seduccin

J u n t o c o n e l abandono de l a teora de

ubica

Freud

en

una

perspectiva

i n d e p e n d i e n t e de l a f a c t i c l d a d .
En

l a carta

(FREUD,

69 a F l i e s s ,

d e l 21 de s e t l e a b r e de 1897

AB,TI(1982).p.301

inportante

BU,T3(1973).p.3578)hay

declaracin de Freud:

" /* no creo en ni neurticf.

Con a n t e r i o r i d a d F r e u d ya haba t r a b a j a d o , como


el

Manuscrito

de l a s fantasas que

una

lo

muestra

( O p . c l t . AE.p.293; BH.p.3570), e l tema


surgen

a p a r t i r de l a combinacin en

e l i n c o n s c i e n t e de l o v i v e n c i a d o c o n l o odo.
En

un p r i m e r

momento F r e u d

escucha

e l relato

de s u s

p a c i e n t e s como t e s t i m o n i o de hechos r e a l e s .

Posteriormente

descubre

en

que

el

Inconscieates",

relato

"poetizaciones

a la defensa"
L,

del 2

fantasas

son

"parapetos

BH.p.3566) que bloquean

inaccesible

estructura
inconscientes

"ficciones

que no sucumben

(FREUD,<25-5-1897> AE.p.293; BH.p.3571). En e l

Manuscrito

fantasas

se

siguen

de mayo

1897, s e f i a l a

psquicos'

que l a s

( O p . c i t . A E . p.289;

e l acceso a escenas primarias. Las

ciertas

e l recuerdo

de

tendencias
del cual

que

surgen

apuntan

hacer

l o s sntomas. Se

t r a t a de un p r o c e s o de "fusin y distorsin" que i m p l i c a e l


abandono de l a s r e l a c i o n e s cronolgicas y e l e s t a b l e c i m i e n t o
de nuevas c o n e x i o n e s que hacen p e r d e r l a conexin o r i g i n a l .

- 24 -

Freud

seala

perder

que

la

l o s tipos

conexin

de

d e s p l a z a n i e n t o que

original

son

hacea

(Op.cit.AE. p.294;

BH.p. 3571):
. en l a h i s t e r i a , d e s p l a z a m i e n t o s p o r asociacin.
. en l a n e u r o s i s o b s e s i v a , p o r analoga c o n c e p t u a l .
. en l a p a r a n o i a , d e s p l a z a m i e n t o c a u s a l .
Freud,

en

incredulidad

la

mencionada

pone

como

carta

69,

motivos

de

c i r c u n s t a n c i a de que, c o n g r a n f r e c u e n c i a ,

expresa
la

misma

su
la

e l r e l a t o de l a

histrica a t r i b u y e a l padre a c t o s p e r v e r s o s . S i n embargo, en


e l i n c o n s c i e n t e no e x i s t e s i g n o alguno de r e a l i d a d ,
impide

distinguir

la

verdad

de

la

ficcin

l o cual
investida

afectivamente.
F r e u d no slo abandona l a teora de l a seduccin p o r l a
de

l a s fantasas

sino

tambin

l a ilusin

de

que l a

c o n s c i e n c i a pueda dominar plenamente a l i n c o n s c i e n t e .


Es d e c i r que, cuando F r e u d e s c r i b e que ya no c r e e en su
"neurtica", d i c e que no t o n a e l r e l a t o en su l i t e r a l i d a d .
D i c h o en o t r o s trminos, que

l a pretendida objetividad d e l

r e l a t o a p a r e c e d e t e r m i n a d a p o r l a " realidad
Es

as

pacientes

que

revela

Freud
otra

constata
cosa

que

psquica" .

e l discurso

que l a que d i c e ,

pero

descubre que h a b l a a un o t r o d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a .

de s u s
adems

- 25 -

Desde
observa

e l conlenzo
que

"representaciones

el

de

su

trabajo

paciente

penosas

teraputica

transfiere

que afloran

anlisis" e s t a b l e c i e n d o un "enlace

al

Freud
mdico

desde el contenido

falscf

del

(FHBD <1895>AB.T1

(1980).p.306; B I . T l ( 1 9 7 3 ) . p p . 166-67).
En

1912, en

"Dinmica

de

la

transferencia"

(FEEim,

AB,TXII<1980); B5.T2<1973>, F r e u d explcita que l a modalidad


de

l a vida

ertica s e d e t e r m i n a

mdico e s i n c l u i d o

en l a i n f a n c i a

en una de las "series

y que e l

psquicas". L a

t r a n s f e r e n c i a e s as un fenmeno que a c t u a l i z a l o s i m p u l s o s
erticos o c u l t o s . E s t o r e s u l t a muy i m p o r t a n t e porque como e l
mismo F r e u d seala, n a d i e puede s e r v e n c i d o
in efigief' iOp.cit.
En

puede

AB.p.105; BF.p. 1653).

sntesis, despus d e l r e c o r r i d o

apartado

"en absentia

verse

como

Freud

realizado

modifica

dos

en e s t e
aspectos

bsicos d e l a c t o de h a b l a : s e d i c e ms de l o que se q u i e r e
d e c i r , de all su inters p o r l a significacin, y s e h a b l a a
un i n t e r l o c u t o r d i f e r e n t e d e l a n a l i s t a p e r o encarnado en l
por l a t r a n s f e r e n c i a .
Esta

modificacin e n l a concepcin d e l a c t o d e l h a b l a

p o s i b i l i t a l a e x i s t e n c i a d e l psicoanlisis. B l a n a l i z a n t e no
h a b l a de c u a l q u i e r
fundamental.

manera, e s e s t e e l s e c r e t o de l a R e g l a

- 26 -

2.-EL

PSTCOAWALISIS CQKQ UNA BXPERIEIfCIA DE LEITGUAJE

2.1.- LA ABQLICIOH DE LA ACCESIBILIDAD ASQCIATIVA-1888.1893-

Freud l l e g a a l s e r v i c i o de C h a r c o t , e n Pars,
despus

de haber

abandonado,

e n 1885

en 1883, l a fisiologa

para

d e d i c a r s e a l a neuropatologa.
Freud se h a l l a en una
con

dos clnicas.

En

posicin p a r t i c u l a r

l a escuela

confrontado

f r a n c e s a , primaba

la

cuestin n o s o g r & f l c a . E s t a no e r a r e l e v a n t e p a r a l a clnica


alemana,
del

que s e c e n t r a b a en l a Interpretacin

estado

clnico . F r e u d d u r a n t e

l a s dos c o n c e p c i o n e s
el

mtodo catrtico

fisiolgica

un t l e n ^ j o o s c i l a e n t r e

para o r i e n t a r s e posteriormente
de B r e u e r

hacia

que, s i b i e n conoca desde

1882, no comenz a a p l i c a r l o h a s t a 1889.


Cuando
traduce

Freud

e l libro

regresa

Vlena

trastornos
demarcacin

t r a b a j a para
orgnicos
en

l a hipnosis

de B e m h e l m que haba a p a r e c i d o en 1888

(FREUD,<1888-1889> AE,TI(1982);
Freud

practica

BN,TI(1973)>.

establecer l a diferencia entre l o s


y psquicos, buscando una lnea

un campo poco c l a r o h a s t a e s e momento .

de

- 27 -

Bl

trabajo

parlisis
entre

de

Freud

motrices

"

Estudio

orgnicas

comparativo

e histricas

de

"

realizado

1888 y 1893 (FRBUD, AE, TI (1982); BH, TI (1973),

ubicar

e l punto

fundamental

t r a s t o r n o s orgnicos y l o s

en

las

l a particin

va a

entre l o s

psquicos. F r e u d s e f i a l a que l a

parlisis histrica, a d i f e r e n c i a de l a parlisis orgnica,


t i e n e una "deJimitacin exacta'
F r e u d retoma e l c o n c e p t o
funcional

excesiva'.

de C h a r c o t de lesin c o r t i c a l

y s e f i a l a que e l mismo s e e n t i e n d e en su a s p e c t o

negativo:

no

hay

lesin

difcil e s p e c i f i c a r l o
Freud

y una "intensidad

plantee

cerebral.

en s u a s p e c t o

una p r e g u n t a

S i n embargo,
positivo.

crucial:

Qu

resulta

De all que

es una lesin

din&aica?.
Dir ( O p . c l t . AE.p.208; B l . p.20 ) :
'Considerada psicoJgicanente, Ja parlisis del trazo consiste en el hecho
de qut la concepcin del brazo no puede entrar en asociacin con las otras
ideas que constituyen al yo, del cual el cuerpo del individuo fora una
parte iaportani, La lesin seria, entonces, la abolicin de la
accesibilidad asociativa de la concepcin del brazo, *
Es d e c i r , l a h i s t e r i a toma l o s rganos en e l s e n t i d o
v u l g a r d e l trmino. Se t r a t a ,
del

pues, de una lesin de l a i d e a

brazo.
Si

bien

Freud

utiliza

e l modelo

asoclaclonlsta l a

conclusin que

e x t r a e e s novedosa. P a r a F r e u d t o d o

tiene

afectivo del

un v a l o r

caminas:

c u a l e l yo

se l i b e r a p o r dos

l a reaccin m o t r i z o l a l a b o r psquica

Es l o que p u n t u a l i z a p o s t e r i o r m e n t e

suceso

en "Psicoterapia

asociativa.
de la

- 28 -

histeria"

(FKED, <1895>

AB, T U (1980);

s u j e t a extingue e l suceso

B J , T i (1973))

El

a l t r a d u c i r l o en p a l a b r a s . S I na

q u i e r e o no puede h a c e r l a , e l r e c u e r d o tendr l a I m p o r t a n c i a
de

un

trauma,

es decir

, e l trauma

e s un

recuerda

que

c o n s e r v a su c a r g a .
La concepcin d e l b r a z o que l a p a c i e n t e t i e n e ,

s i se

h a l l a en una asociacin de " g r a n c a r g a a f e c t i v a " , no entrar


en e l l i b r e Juego de l a s a s o c i a c i o n e s .
por

l a psicoterapia

hipntica

que

De all l a curacin

Freud

plantea

en e s a

fundamental

: hay

poca.
Freud

introduce

una

elementos y e s t o s elementos
a s o c i a t i v a . L o s elementos

cuestin

pueden combinarse

en una cadena

de l a cadena a s o c i a t i v a s o n t a l e s

en l a medida que s e ha operado en e l l o s un b o r r a m i e n t o de l a


c a r g a , e s d e c i r , han s i d o adecuadamente descargados.

2.2.-

EL "APABATO DEL LEITGqAJE" -1891-

En
Freud

l o s orgenes d e l psicoanlisis,

centran

"Contributlon

l a atencin

la

coaceptioa

(FEBaD,1987) y "Proyecto
AB,TI<1892);

en

B5,TI(1973).

de

dos t r a b a j o s de

l a cuestin
des

psicologa

d e l lenguaje:

apbasies"
"

de

1891

de 1895 (FREUD,

- 29 -

Freud

a l mLsno tiempo

psicopatologa
encontrar

Intenta

que avanza
todava,

sus respuestas

en

en e l campo de l a

entre

e l campo

1890
de

1900,

l a neurologa

(BERCHEHIB,1983) .
En e l t e x t o s o b r e l a a f a s i a

<<1891> 1987), F r e u d

trata

de v e r qu es l o que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e pueden
aportar

a l conocimiento

lenguaje".
en

de

l a funcin

d e l "aparato d e l

Cabe r e c o r d a r que c i e r t o s sntomas histricos,

relacin

al

lenguaje,

plantean

la

cuestin

del

diagnstico d i f e r e n c i a l , t a l e l c a s o de Anna O. que Freud


por e s a poca ya conoca.
Ya en 1888, en " H i s t e r i a "
Freud

haba

hablado

(FREUD,AE,TI<1982).p.62-63),

d e l "rgano

anmico",

en

1891 se

t r a n s f o r m a en un " a p a r a t o d e l l e n g u a j e " .
En

e l escrito

confundirse

e l registro

psicolgico,
localizado

de

que

un

1891, F r e u d

seala

de l o antono
elemento

no

debe

fisiolgico c o n l o

psquico

c e r e b r a l n e n t e . Slo puede

que

no

puede s e r

hablarse d e l soporte

m a t e r i a l p a r a l a realizacin de una funcin determinada.


Con e l "aparato
tradicional

del lenguaje*

Freud

desborda

de l a concepcin de l a a f a s i a

localizacin
desplazamiento

en

un

espacio

d e l centro

que buscaba l a

material.

d e l problema

e l marco

Produce
a

partir

un
de l a

- 30 -

hiptesis que opera

una separacin e n t r e l a a n a t o n i a y l a

fisiologa, e s t o e s , l a introduccin de

l a dlnensln d e l

lenguaje.
Freud
la

s e f i a l a que,

p a r a l a psicologa,

l a palabra es

u n i d a d de base de l a funcin d e l l e n g u a j e , s e t r a t a de

una

representacin

compleja

acsticos, v i s u a l e s
esos

que

s e compone de e l e m e n t o s

y klnestslcos. La supresin de uno de

elementos, t a l cono l o

ensea l a patologa, p e r m i t e

d e c i d i r l a localizacin de l a lesin.
Cuatro
palabra:
motriz

serian

Imagen

l o s componentes de l a representacin de

sonora,

d e l lenguaje

imagen v i s u a l
e

imagen

de l a l e t r a ,

notrlz

de l a

imagen

escritura

(FREUD,<1891> 1987.p.127):

Para F r e u d
la

que

l a p a l a b r a e s una representacin c o m p l e j a a

corresponde

un

proceso

asociativo,

donde l o s

- 31 -

elementos que l a componen


La

palabra adquiere

entran

en

relacin e n t r e s i .

significacin p o r l a relacin c o n l a

"representacin de o b j e t o " . E s t a representacin de o b j e t o e s


un c o m p l e j o a s o c i a t i v o pero c o n s t i t u i d o p o r r e p r e s e n t a c i o n e s
heterogneas.
M i e n t r a s que l a representacin de p a l a b r a e s un c o m p l e j o
representativo

cerrado,

l a representacin de o b j e t o

e s un

complejo a b i e r t o . La representacin de p a l a b r a est l i g a d a a


la

representacin

de o b j e t o

p o r l a imagen s o n o r a

y, l a s

a s o c i a c i o n e s de o b j e t o , p o r l o v i s u a l .
Freud
palabra

llama
y la

a l a relacin
representacin

direccin

asociativa

simblica

tiene

ms

de

l a representacin de

objeto,

importante

"siablica". L a

para

los

a p a r t i r de l a crtica que r e a l i z a a V e r n i c k e ,

se encuentran

perturbadas

elementos de l a representacin

afasias

pues

en l a s a s o c i a c i o n e s de o b j e t o .

h a b l a de a f a s i a s v e r b a l e s y aslmbllcas. En
verbales

l a asociacin

que v e r c o n l a s imgenes v i s u a l e s ,

Juegan un r o l p r i n c i p a l
Freud,

entre

aslmbllcas

se

las

afasias

l a s asociaciones
de

encuentran

palabra.

entre
En l a s

perturbadas

la

representacin de p a l a b r a y l a representacin de c o s a .
Freud
palabra

utiliza

un modelo clsico ,por una p a r t e est l a

y p o r o t r a e l o b j e t o , p e r o l o q^ue I n t e r e s a s e f i a l a r

- 32 -

es

que en F r e u d

e s l a imagen s o n o r a

l a que produce e l

ligaroen (FREUD,Op.cit. p . l 4 0 ) :
'L'activit ssocativt d 'lnent acouatiqut ta trouva au centra de
la fonction du langage dans sa total i t, '
E l d e s p l a z a n l n e n t o que F r e u d opera de l a nosologa de l a
a f a s i a h a c i a l o psicolgico t i e n e como punto de p a r t i d a

el

l e n g u a j e (FREUD, O p . c i t . p . 1 5 5 ) :
'II nous seable aaintenant que 1'iitportince du facteur de la
localjsation pour I 'aphasie a t exagre ei que nous ferions bien de nous
occuper i noveau des conditions fonctionelles de l'appareil du langage',

2.3.- CQgTIlUIDAD Y DISCONTIHUIDAD -1895-

En

el

"Proyecto

AB, TI (1982) i
neuronal

corriente

simple

Psicologa

B]f,Tl(1973)) Freud

viene

dada

dirigida
que Freud,

por

"

plantear

est formado p o r "neuronas

asociacin

precisar

de

la

(FREUD, <1895>
que e l s i s t e m a

discretas"
cantidad

y
Q,

que l a
que

es

desde l a s d e n d r i t a s a l axn. Pero cabe


en e l a p a r a t o

y,

reemplaza

p o r c a n t i d a d ms articulacin. De all

cantidad

que l o que

l l a m a "facilitacin" puede compararse a l e s t a b l e c i m i e n t o de


una cadena a s o c i a t i v a .
El
que

a p a r a t a n e u r o n a l t i e n e un p r i m e r s i s t e m a p e r c e p t i v o

fracciona,

Estos

son

es decir,

reduce

l o s estmulos en c a n t i d a d .

l i m i t a d o s p o r seleccin y, en c u a n t o a c u a l i d a d ,

- 33 -

son

discontinuas.

Un segundo s i s t e m a

Est r e p r e s e n t a d o

ubica

l a memoria.

p o r l a s f a c i l i t a c i o n e s que e x i s t e n e n t r e

l a s neuronas j s e h a l l a r e g i d o p o r l a l e y de asociacin p o r
simultaneidad.

El

sistema

r e g i s t r a de t o d o e l p r o c e s o
displacer.

Es

la

consciencia,

l a s sensaciones

l a traduccin

c a n t i d a d en y,

w,

de

de p l a c e r y de

descarga

de e s t e modo l o s p r o c e s o s

slo

aumento

de

c u a n t i t a t i v o s de y

l l e g a n a w como c u a l i d a d .
La

preocupacin

freudlana

nace

de

l a clnica

por l a

i n e r c i a sintomtica. Formula s u concepcin c u a n t i t a t i v a como


principio

de

inercia

tienden a descargar
explica

neuronal,

por e l c u a l

l a s neuronas

Q ( c a n t i d a d ) . Es e s t e p r i n c i p i o e l que

l a divisin

de

l a s neuronas

en

sensitivas

matrices.
P e r o e s t e p r i n c i p i o de i n e r c i a es t r a n s g r e d i d o porque e l
sistema
ellos

tambin
no

puede

debe

descargar

manejarse

de

estmulos

l a misma

endgenos.

forma

Con

que con l o s

estnwlos e x t e r i o r e s , e s d e c i r , no puede a p l i c a r l a f u g a d e l
estmulo. E s t o m o t i v a que deba t o l e r a r l a acumulacin de una
cierta

cantidad

hara c e s a r .
Freud

para

De e s t e

realizar

l a accin especfica que l o

modo, p a r a

este aparato

d i b u j a , e l organismo e s t a n e x t e r i o r

extemo.

neuronal

que

como e l mundo

- 34 -

Freud
placer-

estructura

principio

precario

de

no

se

sistema

realidad.

se corresponde

pensamiento
realidad,

un

binarlo:

Este

ltimo

con e l proceso

representa

nivel

principio
aparece

de
como

secundario. E l

d e l p r i n c i p i o de

l a s f a c i l i t a c i o n e s no s o n p e r c e p t i b l e s .

Slo hay

aprehensin de e s o s p r o c e s o s p o r l a p a l a b r a .
E l mundo e x t e r i o r se c a r a c t e r i z a p o r p r o c e s o s c o n t i n u o s ,
V bidlrecclonales,
Las

neuronas

ordenados de acuerdo a c a n t i d a d y p e r i o d o .

n u c l e a r e s de y

t i e n d e n a l a descarga

de l a

tensin endgena. La p r i m e r a va conduce a l a "alteracin


interna",

pero

e s t o no r e d u c e

l a tensin. P o r e l l o

dir

F r e u d (Op.clt.AE.p.362; BH.p.229):
1 organismo humano es al comienzo incapaz de llevar a cabo la accin
especfica, Esta sobreviene mediante auxilio ajeno; por la descarga sobre
el camino de la alteracin interior, un individuo experimentado advierte el
estado del nio. Esta va de descarga cobra as la funcin, importante en
extremo, del entendimiento [Verstandigug o 'comunicacin'!, y el inicial
desvalimiento del ser huaano es la fuente primordial de todos los motivos
morales."
De

este

modo

l a "vivencia

de

satisfaccin"

est

en

relacin d i r e c t a c o n o t r o s e r humano. En e l e s t a d o de deseo


l a c a t e x i a r e a c t i v a e l r e c u e r d o y produce una alucinacin.
La " v i v e n c i a de dolor'
que

c o n l l e v a un aumento de l a tensin

e s s e n t i d a como d i s p l a c e r

en l a c o n c i e n c i a ,

cuando l a

imagen d e l o b j e t o v u e l v e a c a t e x t i z a r s e a p a r e c e e l d i s p l a c e r
y

l a tendencia a

vivencias

producen

l a descarga.

L o s r e s i d u o s de

l a s dos

l a atraccin d e s i d e r a t i v a p r i m a r i a y l a

- 35 -

defensa

primarla , configurando

esos

r e s i d u o s e l proceso

prlmiu-io.
E l yo
del

opera, en

esta primera

definicin, como c o n t r o l

proceso p r i m a r l o y r e g l a e l funcionamiento d e l aparato a

partir

d e l signo

autenticidad

de

de

la

realidad

de

percepcin

,que

externa.

certifica
El

la

lenguaje

establecer p o s t e r i o r m e n t e e l J u i c i o p a r a e s t a funcin.
Si

e l o b j e t o presentado

sujeto,

s e p l a n t e a l a cuestin de que e l "objeta

fu e l p r i m e r
fuerza

a l a percepcin e s s i m i l a r a l
prjima"

o b j e t o de satisfaccin, de h o s t i l i d a d y

auxiliar.

Por

ello

Freud

dir

de

(Op.cit.AE.p.376;

BH.p.239):
'Sobre el prjieo aprende el ser himano a discernir

.'

E l s u j e t o s e encontrar c o n "rasg-os" nuevos p e r o o t r o s


coincidirn c o n s u s r e c u e r d o s . F r e u d d i v i d e a e s t e
"complejo
del prjima" e n d o s componentes(Op.cit.AE.p.377;BH.p.240):
'...uno de Jos cuales se iapone por una ensambladura constante, se
Mantiene unido cono una cosa del nundo, mientras que el otro es comprendido
por un trabajo anmico, es decir, puede ser reconducido a una noticia del
cuerpo propio , '
Desde

esta

perspectiva,

reconocimiento d e l objeto. Pero


e l r e s i d u o , que F r e u d l l a m a
Este

proceso

ofrece

el

juicio

permitira

el

l o que s e s u s t r a e de l e s

"casaf.

dos

puntos

de

contacto

con l a

expresin v e r b a l :
1) E x i s t e n

objetos

que hacen g r i t a r porque producen

dolor.

- 36 -

La

"noticia

asociacin

del

propio

gritar "

que p e r m i t e h a c e r

se

transforma

en

una

c o n s c i e n t e s l o s r e c u e r d o s que

generan d i s p l a c e r . F r e u d seala < 0 p . c i t . i B . p . 4 1 5 ; BF.p.261):


'De aqu a inventar el lenguaje no hay mucha distancia, '
2)

B x i s t e n o b j e t o s que p o r s mismos e m i t e n s o n i d o s . E s t e

recuerdo
sonora

que a s o c i a

puede

hacerse

a g r e g a r l o s "sonidos
Freud

en e l c o m p l e j o

tambin c o n s c i e n t e . Slo hace


deliberadamente

ubica

p e r c e p t i v o l a Imagen

cono

falta

producidos".

caracterstica

del

pensamiento

c o g n o s c i t i v o s u asociacin c o n s i g n o s v e r b a l e s . B l " e s t a d o
de

ligadura"

combina

entre

elevada

pensamiento

neuronas
catezia

caracteriza
con

que s e acompaa

a l pensamiento

reducida

de l o s "signos

cantidad.
de

y
El

lenguaje",

r e p r e s e n t a l a forma ms e l e v a d a d e l p r o c e s o c o g n o s c i t i v o .
Puede
coherente
que

verse

como

(cosa) que no

no e n t r a

en

para

existe

una

estructura

ha s i d o r e d u c i d a p o r e l l e n g u a j e y

"estado

terica p a r a d e f i n i r

Freud

de

ligadura".

Es e s t a

l a base

l o que a s o c i a y l o que pernanece

como

indestructible.

2.4.-

La

EL QBDEH AS(3GIAT17Q Y

cuestin

asociativa

ISTBADUCIDQ -1895-96-

reviste

p a r a s e g u i r e l h i l o d e l pensamiento

un p e u r t i c u l a r

inters

f r e u d i a n o . S i b i e n Freud

- 37 -

comienza c o n un modelo a s o c l a c l o n l s t a clsico, a medida que


avanza en l a e l i n i c a s e van operando
Teniendo

como

punto

elementos

relato

pacientes,

de

asoclaclonlsno
donde

de

modificaciones.

partida

l a existencia

de

de c o m b i n a c i o n e s e n t r e e l l o s y escuchando e l
poco

poco,

va cambiando h a c i a

l a s relaciones

podra

decirse,

una cadena

entre

s u s elementos

Freud

ubica,

ese

lingstica,

evidencian

una

lgica.
Por

una p a r t e ,

en l o r e f e r e n t e

a la

conversin histrica, que l a i d e a i n t o l e r a b l e es mantenida


f u e r a de l a s a s o c i a c i o n e s .

P o r o t r a p a r t e , e n e l comienzo de

s u s e x p e r i e n c i a s teraputicas, observar que e l m a t e r i a l que


l e b r i n d a n s u s p a c i e n t e s t i e n e un orden.
El

caso Enoy de S. l e a p o r t a

p a c i e n t e , que
publicado
escribir

en
en

Freud

ve en

l o s "Estudias
e l mencionado

mucho a l r e s p e c t o .

1889,
sabr
texto

cuyo h i s t o r i a l
la

Histeria",

(FREOD,

BREUER,

Esta
aparece

l e hace
<1895>

A B . T i l ( 1 9 8 0 ) . p . 7 5 ; B.TI(1973).p.58):
'Ls serit d oasionts
truticMS conuniadis
COMO respuest t M
pregunta por su carcter asustadizo evidenteaentt sa encontraba aprontada
en su MMMoria; no haba podido rtbuscar con tanta rapidez, en el breve
lapso transcurrido entre pregunta y respuesta, esas ocasiones que databan
de diferentes perodos de su niez,"
En

"Psicoterapia

de

la

histeria"

(FREUD,<1895>

A E . T I I ( 1 9 8 0 ) ; BH.TI(1973)) F r e u d expone que l a organizacin


del

material

patgeno s i g u e una t r i p l e estratificacin. E l

- 38 -

ncleo est conpuesto p o r e l f a c t o r trauntico y a l r e d e d o r


de

este

ncleo

el

material

tiene

tres

ordenaciones

diferentes:
. ordenacin cronolgica l i n e a l d e n t r o de cada t e n a .
.

ordenacin

concntricamente

estratificada

alrededor d e l

ncleo (carcter topolglco).


. ordenacin p o r e l c o n t e n i d o

Ideolgico, s e t r a t a de h i l o s

lgicos que l l e g a n h a s t a e l ncleo(carcter dinmico).


En

el

relato

del

i n t e r r u p c i o n e s d e l "curso
estos

cortes.

Estos

paciente

"La

"Jag^unas",

lgiccf y una n e g a t i v a a

fenmenos

sealan,

e x i s t e n c i a de " j a o t i v o s inconscleates
En

aparecen

etiologa

de

la

para

reconocer
Freud,

la

ocultos".
histeria"

Freud

escribe

(FHEm),<1896> A E . T i n ( 1 9 8 1 ) p . 196; BU. TI (1973)p. 302) :


'La cadena asociativa siempre consta de ms dedos eslabones; las
escenas traumticas no forman unos nexos simples, como las cuentas de un
collar, sino unos nexos ramificados, al modo de un rbol genealgico, pues
a raz de cada nueva vivencia entran en vigor dos o ms vivencias
tempranas, como recuerdos; es resumen: comunicar la resolucin de un solo
sntoma en verdad coincide con la tarea de exponer un historial clnico
completo. "
Freud

descubre

que l a c o n v e r g e n c i a

mnmlcas l l e g a s i e m p r e a l o s e x u a l
de

la

define

histeria

en

sucesos

de l a s cadenas

. Ubica

la

infantiles

etiologa
los

que

como " e x p e r i e n c i a s s e x u a l e s en e l p r o p i o cuerpo".

En l a C a r t a 75 a F U e s s (FREUD <1897> AE. T I (1982);


( 1 9 7 3 ) ) , F r e u d s e pregunta

qu hay

detrs

BH.T3

de l a represin.

- 39 -

Se

responde que a l g o orgnico y s e r e f i e r e a l abandono de

a n t i g u a s z o n a s s e x u a l e s . En l a i n f a n c i a l a excitacin s e x u a l
ocupa l a s u p e r f i c i e e n t e r a d e l organismo p o r e l l o s e t r a t a
d e l abandono de e s a s u p e r f i c i e p a r a d a r l u g a r a l cuerpo.

La

eleccin de n e u r o s i s depender de l a transformacin de l a


f u e n t e de p l a c e r i n t e r n a e n r e p u g n a n c i a
El

conflicto

representacin

psquico

intolerable

que

se

es por e l l o

plantea

y e l yo p r o v o c a

e s t e ltimo. S i n embargo, l o s r e c u e r d o s
operando

interna.

que

entre

l a defensa

la
de

inconscientes siguen

l o s sntomas

histricos s o n

d e r i v a d o s de e s o s r e c u e r d o s a c t i v o s .
En

1694, en

" L a s n e u r o p s i c o s i s de d e f e n s a *

AB.TIII<1981> B H . T K 1 9 7 3 ) ) , F r e u d

ya

< FEED,

haba p l a n t e a d o

e n t r e e l " e s f u e r z o de v o l u n t a d " que e l

paciente

que

realiza

y e l sntoma histrico hay un camino c a r a c t e r i z a d o porque e l


yo s e

ha e n f r e n t a d o

a una cuestin i n s o l u b l e : aunque t r a t e

l a representacin i n t o l e r a b l e como "non arrve",


hacer d e s a p a r e c e r
ella.

n i l a h u e l l a mnsica n i e l a f e c t o l i g a d o a

Hay un e q u i v a l e n t e

despojndola

no puede

d e l afecto,

y es d e b i l i t a r
es

decir

de

l a representacin
l a magnitud

estmulo. De e s t e modo l a representacin no "aspira"

asociacin, p e r o e s a magnitud de e s t i m u l o se t r a n s f o r m a
excitacin somtica y da o r i g e n a l sntoma c o n v e r s i v o .

de
la
en

- 40 -

De

all

momento,

que

apunte

e l mtodo
a crear

l o psquico,

catrtico,

mental"

se descargue p o r l a p a l a b r a .

histeria

establece

para

que

por medio

l a diferencia

y de n e u r o s i s o b s e s i v a

intolerable,

aunque

en ese

un r e t r o c e s o de l a excitacin

fsica

Freud

planteado

entre

-donde

debilitada,

c o n s c i e n c i a - y l a p s i c o s i s . En

del

"trabajo

l o s casos

de

l a representacin

permaneca

e s t a ltima,

en

la

e l yo rechaza

l a representacin J u n t o c o n su a f e c t o . Se comparta como s i


nunca

hubiera

llegada

y,

a l h a c e r l o , se

separa

de l a

r e a l i d a d a l a que v a u n i d a .
Es en e l "Manuscrito
BH.T3<1973)>,

donde

K", de

Freud

e l subttulo de "Las neurosis


existe

una

"tendencia

1896 (FREUD AE.TI(1982>;

vuelve

de defensa".

defensiva

dirigirse

inponen,

se

hacia

dirige

e l tema

bajo

F r e u d s e f i a l a que

normal"

energa psquica p r o d u z c a d i s p l a c e r .
podra

sobre

que e v i t a

que l a

Como e s t a t e n d e n c i a no

l a s percepciones

porque

l o s recuerdos

representaciones

estas

se

cogtativas. E s t a s t e n d e n c i a s se haran patolgicas cuando


se d i r i g e n a r e p r e s e n t a c i o n e s que pueden p r o v o c a r

displacer

a c t u a l , t a l e l c a s o de l a s r e p r e s e n t a c i o n e s s e x u a l e s .
Freud

agrega

que,

para

que

esto

suceda,

entre l a

v i v e n c i a y e l r e c u e r d o debe i n t e r c a l a r s e l a p u b e r t a d ,

factor

- 41 -

muy

liqxirtante

Flless

p a r a l a renemoracln. Seala e a l a C o r t a a

d e l 30-5-1896 ( O p . C i t . ) , que e s t a evocacin que se

produce despus de l a p u b e r t a d
"un excedente

sexual"

produce en e l p s l q u l s n o

que i m p i d e s u traduccin en p a l a b r a s .

P a r a Freud l a d e f e n s a v a c o n t r a e s t e "excedente" y puede s e r


determinada p o r e l carcter de l a escena.
Freud c o n s i d e r a que l o s s u c e s o s p r o d u c i d o s a n t e s de l o e
c u a t r o aos quedan

" intraducido^.

La c o n c i e n c i a e s p a r a

Freud c o n s c i e n c i a v e r b a l .
Los

sntomas

surgiran

como

compromisos

entre l o s

p r o c e s o s psquicos no i n h i b i d o s y l o s que s o n i n h i b i d o s p o r
e l pensamiento.

La separacin e n t r e ambos p r o c e s o s est dada

por l a b a r r e r a d e l d i s p l a c e r .
Para

Freud

unilateral.
hizo

proceso

Es l a e s t r u c t u r a

referencia

inhibidos

el

no

inhibido

de l a "cosa"

anteriormente.

aumentan

en

es

Cuando

demasa,

dominan

monoideico,

a l a que ya se

estos procesos
e l acceso

no

a la

c o n c i e n c i a v e r b a l , e s e l c a s o de l a p s i c o s i s .
Freud
tiempo
inhibido

descubre

define

un

que e l s u j e t o

"excedente

de

por l a palabra, es d e c i r ,

plantear un problema
l a i n e r c i a sintomtica.

fundamental

asocia

pero

a l mismo

s e x u a l i d a d " que
que
para

no a s o c i a .

no

es

Esto

e l psicoanlisis,

- 42 -

2.5.-

EL APARATO PSQUICO - 1896-1Q38 -

En
sienta

l a C a r t a 52 a F l l e s s d e l 6-12-1896
l a s bases

para

una teora

(Op.clt.)

analtica

Freud

d e l aparato

psquico. E l d e s c u b r i m i e n t o d e l orden a s o c i a t i v o l o l l e v a a
f o r m u l a r l a i d e a de que e l a p a r a t o psquico s e ha o r g a n i z a d o
p o r un p r o c e s o de estratificacin, t e n a e s t e que ya ha s i d o
d e s a r r o l l a d o . Los
"reordenariarf
tratara
registrada

rastros

mnemnlcos

cada

en funcin de nuevas r e l a c i o n e s ,
de

una

'retraascripciif.

en una s e r l e

de s i g n o s .

La

tanto

e s d e c i r se

memoria

Estas

estara

transcripciones

seran p o r l o menos t r e s <Op.clt.AB.P.275; BH.p.3551):

[Figura 7.]'"
P
X X

X
X

II

Ps

Ic

X
X
X X

III
X

En e s t a f i g u r a debe l e e r s e :

Coc

Prc

-X

X
X

se

X
X

- 43 -

. P . p e r c e p c i o n e s a l a s que se v i n c u l a l a c o n c i e n c i a .
. P s . S i g n o s de
l a s percepciones,

percepcin, e s l a p r i m e r a

transcripcin de

I n c a p a z de c o n s c i e n c i a y e s t r u c t u r a d o

en

asociaciones por slatultaneldad.


. Ic. - Inconsciencia,

segunda transcripcin

funcin de o t r a s a s o c i a c i o n e s

causales;

ordenada e n

inaccesibles a l a

consciencia.
Prc.Preconsclencla,
representaciones-

tercera

transcripcin

ligada

p a l a b r a , y s e c o r r e s p o n d e n a l yo.

La f a l t a de traduccin se c o r r e s p o n d e c o n l a represin y
origina

el

displacer

que

engendra

un

trastorno

de

pensamiento que a s u v e z i m p i d e l a traduccin.


E s t e a p a r a t o psquico f r e u d i a n o a p a r e c e como e l l u g a r de
una

escritura.
En

l a " laterpretacia

AB.TIV<1979>y

T.V<1979>

de

los

sueMas'

BH.T1<1973>>,

(FSED, <1900>

Freud

formula

la

e x i s t e n c i a de un a p a r a t o psquico compuesto de i n s t a n c i a s o
sistemas.

E l a p a r a t o posee una direccin y l e a d j u d i c a

extremj s e n s i t i v o y otro

arator.

un

L o s estmulos

perceptivos

son r e c i b i d o s p o r e l s i s t e m a a n t e r i o r que c a r e c e

de memoria,

detrs de e s t e e x i s t e o t r o que t r a n s f o r m a
huella.

Este

sistema

asociacin, l o que

mnmlco

quiere

constituye

decir

que

l a excitacin e n
l a base

los

de l a

recuerdos

se

- 44 -

propagan

en

ubicado
pueden

en e l extremo
pasar

requisitos.
De

un orden.

este

En e l ltimo

motor

de

l o s sistemas,

preconsciente,

sus procesos

l a conciencia

despus de c u m p l i r

ciertos

Aqu r i g e e l a c c e s o a l a m o t i l l d a d v o l u n t a r i a .

modo

e l inconsciente

c o n s c i e n c i a a travs d e l

slo

tiene

acceso

a la

preconsciente.

Para F r e u d e l p r o c e s o p r i m a r i o a s p i r a a l a derivacin de
excitacin p a r a c r e a r una i d e n t i d a d de percepcin, m i e n t r a s
que

e l llamado

proceso

secundarlo t r a t a

de c o n s e g u i r una

i d e n t i d a d mental. E l i n c o n s c i e n t e no tendra p a r a F r e u d o t r o
fin

que l a realizacin de un deseo y apuntara a c r e a r e s a

identidad
Precisa
quedar

de
que

percepcin
e l proceso

'librado

preconsciente,
Freud

que r e f i e r e
de

excitacin

mismo"

o,

bajo

de

representaciones,
contina

primarlo.

inconsciente

puede

l a influencia del

l a excitacin puede quedar l i g a d a .

seala que e l pensamiento

recuerdo

a l proceso

la

satisfaccin

s i n embargo

definido

por

e s un rodeo

basta

e l "ncleo
impulsos

el

desde e l

enlace

de nuestro
Ingobernables

de
ser"
e

i n d e s t r u c t i b l e s . L o s p r o c e s o s p r i m a r l o s hacen r e f e r e n c i a a
las

cargas

quedado

"libradas a

ligado

pues

no

s i mismas",
ha s i d o

a aquello

descargado.

i n t e l e c t u a l e s c a r e c e n de c u a l i d a d , a

que no ha

Los procesas

excepcin d e l p l a c e r -

- 45 -

d i s p l a c e r , p o r e s o l a funcin de l o s r e c u e r d o s

v e r b a l e s es

l a de a p o r t a r c u a l i d a d .
Freud

<0p.cit. AE. p. 600 BH.p.715) d e f i n e de e s t a forma

al

Inconsciente:
'Lo inconsciente es Jo psquico verdaderamente real; nos es tan
desconocido en su naturaleza interna como Jo real deJ mundo exterior, y
nos es dado por Jos datos de nuestra consciencia de manera tan incompleta
CODO lo es el mundo exterior por las indicaciones
de nuestros rganos
sensoriales, "
En

"Lo

inconsciente",

BN.T2(1973)),
diferencia

Freud

entre

de

aclara

una

1915
que

(FREUD,AE.TXIV(1979);

lo

representacin

que

establece

consciente

la
una

Inconsciente

no s o n l a s I n s c l p c l o n e s en d i f e r e n t e s l u g a r e s ,

como

sostenido

haba

antes,

representacin c o n s c i e n t e
verbal,

mientras

cargas

preconsciente
de cosa
consiste

de

e l hecho

de

i n t e g r a l a imagen de cosa

que l a
ms l o

que l a representacin i n c o n s c i e n t e e s l a

representacin de c o s a
las

sino

cosa

sola.
de

En e l i n c o n s c i e n t e se h a l l a n
los

primeros

objetos

el

guarda relacin c o n l a conexin de l a imagen

y l a representacin v e r b a l c o r r e s p o n d i e n t e .
e l pasaje

de p r o c e s o

primarlo

represin l e s n i e g a a l a s r e p r e s e n t a c i o n e s
p a l a b r a s , p o r e l l o quedan e n l a z a d a s
La modificacin que F r e u d

En e s t o

secundaria.

La

s u traduccin en

a l objeto.

i n t r o d u c e en l a teora - y que

da l u g a r a l a formulacin de s u Segunda Tpica- reconoce su


o r i g e n en l a r e s i s t e n c i a a l a asociacin

(FREUD, <1923> AE.

- 46 -

TXII<1979)p.l9; BH.T3<1973).p. 2704).


SI

en "o i n c o n s c i e n t e " F r e u d

s e f i a l a d o , que
la

l a d i f e r e n c i a entre

i n c o n s c i e n t e est en

representacin v e r b a l ,
AB.TXIX<1979)i
reprlnldo

es

cmo

inconsciente,

se hace

preconsciente.
por

el

representaciones
hacerse

algo

dice
no

con

que,
todo

a una

todo

lo

l o inconsciente

es

sino

cono

s e hace

que da e s que e s t o

son

(FREUD,<1923>

s i bien

l a s representaciones

verbales

ha

que c o n s i d e r a p e r t i n e n t e no

consciente

La respuesta

enlace

se enlaza

en "El Yo y el Ello"

BU.T3(1973))

se

l a idea preconsciente

que l a p r i m e r a

reprimido. Por e l l o l a pregunta


es

expona, cono

restos

se r e a l i z a

verbales.

mnnicos

c o n s c i e n t e s porque una v e z l o f u e r o n .

verbales fueron o r i g i n a r i a n e n t e percepciones

algo

Las

pueden

Estos

restos

acsticas, p o r

eso da a l p r e c o n s c i e n t e un o r i g e n s e n s o r i a l de e s t e t i p o .
Los
al

yo,

restos verbales
tambin

impresiones

el

auditivas;

preconscientes

super-yo

tiene

s i n embargo,

aparecen
relacin

l a carga

integrados
con l a s

que a f l u y e a

e l l o s l o hace desde e l e l l o .
F r e u d s e f i a l a , e n e l mencionado t e x t o , que en e l o r i g e n
todo es " e l l o " .

Esto

posteriormente

quedar

como "ncieo

- 47 -

poco

accesible".

produce

En

a partir

e l proceso

del ello,

de

nodiflcacin

e l yo d e v u e l v e

que

se

una p a r t e d e l

m a t e r i a l a l i n c o n s c i e n t e dando l u g a r a l o r e p r i m i d o , de e s t e
modo

diferencia e l material

inconsciente

primitivo del

material inconsciente reprimido.


Para
midas

Freud

pero

e l ello

poderosas

se h a l l a

pulsiones

bajo

e l "imperio

de isuerte",

de las

e l silencio

de

Tnatos e s as obstculo permanente. A t a l punto que F r e u d


dir en

"Breve

informe

sobre

el psicoanlisis",

de 1923

(FREUD,AE.TXIX(1979)p.220; B5.T3(1973).p.2741):
'Sj se admite la separacin que hace poco he propuesto, y que
descompone el aparato anmico en un yo dirigido al mundo exterior y dotado
de consciencia, y en un ello inconsciente, gobernado por sus necesidades
pulsionales, el psicoanlisis deber calificarse
como una psicologa del
ello (y de sus acciones eficaces sobre el yo), Por consiguiente en cada
campo del saber slo puede brindar contribuciones que deben complementarse
desde la psicologa del yo, '
En

"Esquema

(FREUD,AE.TXXII1(1980);
"ncleo

de

nuestro

del

psicoanlisis" ^ de

BH.T3(1973)),

ser'

est

Freud

sefiala

constituido

1938
que e l

por e l

ello

(Op.clt.AE.p.199; BH.p.3412). T r e i n t a y ocho afioa despus de


"La
texto

interpretacin
a l "nicJeo

definido

como

de
de

los

sueos",

nuestro

l o intraducido

ser",

Freud

vuelve

lo que

en

en 1938 s e l l a n a

habitado por e l s i l e n c i o p u l s i o n a l .

en

este

1900 e r a
ello

y es

- 48 -

Este

apartado

experiencia

de lenguaje",

primeramente
asociativo.
una

interesado

"El

psicoanlisis

en

estratificacin

del hilo

como

p a r a demostrar que Freud se h a l l a


el

lenguaje

en

E s e s t o l o que l e l l e v a a f o r m u l a r

triple

ruptura

s e ha t i t u l a d o

d e l material

lgico d e l r e l a t o

el

orden

l a i d e a de

patgeno

y la

como e v i d e n c i a de l a

e x i s t e n c i a de motivos i n c o n s c i e n t e s .
Dos p u n t o s r e q u i e r e n s e r p r e c i s a d o s :
. En l o que r e s p e c t a a l aparco
cronologa

que comienza

psquico s e puede s e g u i r una

en 1888 c o n e l 'rgano anmico",

contina en 1891 c o n e l "aparato


precisa

l a s representaciones

elemento
aparato
Freud

acstico
neuronal

hablar

de

como

l a "cosa"

e s t r u c t u r a coherente
52

a Flless

En

en e l que

y de o b j e t o

En 1895, se t r a t a

como una cadena


para

hacer

un a p a r a t o

1900 y a s e t r a t a

y el
de un

asociativa.

referencia a l a

no r e d u c i d a p o r e l l e n g u a j e .

escribir sobre

transcripciones.

de p a l a b r a

central.

que f u n c i o n a

de lenguaje"

La C a r t a

donde s e r e a l i z a n
de

un a p a r a t o

con

i n s t a n c i a s . Hay p r o c e s o p r i m a r i o y s e c u n d a r i o , en e l p r i m e r o
se t r a t a de c a r g a s l i b e r a d a s a s mismas, e n e l segundo, de
elementos

l i g a d o s . En 1915, no s o n
(imagen

transcripciones sino

representaciones

conscientes

ms

lo

verbal)

representaciones

i n c o n s c i e n t e s ( s i n representacin v e r b a l ) .

- 49 -

En

1923,

Be

tatar

de

inconsciente

reprimido

de

i n c o n s c i e n t e genuino ( e l l o ) .
. Respecto

a l a cuestin s e x u a l . F r e u d o b s e r v a que e l r e l a t o

de s u s p a c i e n t e l l e v a a temas s e x u a l e s . Se t r a t a de a q u e l l o
que s e loantiene como satisfaccin p u l s l o n a l ,

l o que no ha

s i d o d e s c a r g a d o y p o r e l l o c o n s e r v a v a l o r traumtico. Puede
d e c i r s e que no e s antagnica l a cuestin d e l l e n g u a j e y e l
descubrimiento
lleva

de

l o sexual.

Por e l contrario,

a a q u e l l o que an c o n s e r v a

aparecer
diferentes

como

obstculo

formulaciones

c u e n t a de e s t a d i f i c u l t a d .

su carga

pulslonal

l a asociacin.

d e l aparato

e l relato

De

psquico

y que

hecho l a s
buscan d a r

- 50 -

3.-

LOS "USOS T.TffflTTSTTCQa" Y RL "LENCTTAJH FUDAWESTAL" -

1893- 1938-

3.1.-

LOS "USOS LIWGISTICQS" Y EL "LEIGUAJE FUNDAMENTAL" -

1893-1936.

Freud

establece

lingsticos
Los

usos"

una

diferencia

entre

los

" y lo que denomina "lenguaje


hacen

referencia

"usos

fundamental".

l a s diferentes

formas de

expresin lingstica que toma l o que e n t r a en asociacin.


El

"lenguaje

asociaciones.
se

fundamental"

Tal

la

detencin

como ha s i d o e x p u e s t o en e l a p a r t a d o a n t e r i o r , l a
l o s aspectos del

establecen

que

permanece idntico a s mismo como "ncJeo

el

l o que

a l o l a r g o de l a produccin f r e u d l a n a .

que

que

las

y a l o que emerge como "mudo" y e s

d i f e r e n c i a se corresponde con

En

de

E s d e c i r , l a distincin s e hace e n t r e

e x p r e s a en p a l a b r a s

una c o n s t a n t e

indica

l a primera

inconsciente

c o n e x i o n e s a s o c i a t i v a s y, c o n e l i n c o n s c i e n t e
intraducido".

v e r t i e n t e F r e u d hablar de d e s c i f r a m i e n t o

esos contenidos

ya

se p r e s e n t a n d i s f r a z a d a s en e l uso que

s u j e t o hace d e l l e n g u a j e ,

en e l segundo c a s o hablar de

traduccin como forma de i n t e n t a r a v a n z a r s o b r e ese "ncleo


intraducido". SI

bien

l a represin

p r i m a r i a opera como un

- 51 -

lmite r e a l , c o n un s a l d o i n c o g n o s c i b l e , s e t r a t a de a v a n z a r
un paso ms r e c u r r i e n d o a l a traduccin.
Freud

vuelve

Psicoanlisis"
3388),

sobre

1938>

precisa

este

tema

en

"Esquema

del

AE.TIXIII<1980)p.157-58;BH.T3<1973)p.

claramente

cul

es

e l objeto

de l a

traduccin:
'Entonces, preferimos
llamar
'susceptible de conciencia' o
preconciente a todo lo inconciente que se comporta de esta manera -o sea,
que puede trocar con facilidad el estado inconciente por el estado
candente- , La experiencia nos ha enseado que dificilmente exista un
proceso psquico, por compleja que sea su naturaleza, que no pueda
permanecer en ocasiones preconciente aunque por regla general se adelante
hasta la conciencia, coao lo decimos en nuestra terminologa, Otros
procesos psquicos, otros contenidos, no tienen un acceso tan fcil al
devenir-conciente, sino que es preciso inferirlos de la manera descrita,
colegirlos y traducirlos a la expresin conciente. Para estos reservamos el
nombre de los 'inconciente genuino'",

3.2.- LOS "USOS DEL LEgCIAJE"

Freud
referencia,

con

el

como

manifestaciones

trmino
ya

del

"usos

se

ha

Inconsciente

lingsticos"
sefialado,
que

se

hace
a las
articulan

asociativamente.
E s t a v e r t i e n t e de l o s "usos* hace p a s a r a segundo

plano

l a cuestin d e l s i g n i f i c a d o p a r a c e n t r a r s e en e l Juego de l a
m a t e r i a l i d a d simblica.
E s t o puede v e r s e

e n l a forma e n que F r e u d

suefios, l a s e m e r g e n c i a s

de

l a psicopatologa

trabaja l o s
de

l a vida

- 52 -

cotidiana y e l chiste.

3.2.1.- "LA IHTERPRETACIQH DE LOS SUESOS" -1900-

En

1900

se

publica

"La

interpretacin

de

los

sueos"(FHEUD, AE.TIV-V <1979>; BIT. T I (1973), donde F r e u d s e


propone

demostrar

que

l o s suefios

son

susceptibles

de

interpretacin. S e f i a l a que l a opinin p r o f a n a ha r e c u r r i d o


sie]q>re a d o s formas
primera

establece

contenido
ejemplo

y
que

de interpretacin de l o s suefios. L a

una

sustitucin

en

l a totalidad

es d e f i n i d a

por Freud

como

utiliza

e l suefio

del

es

" sJabJJca". E l
Faran

y la

interpretacin que d e l mismo hace Jos, e l e n u n c i a d o


vacas

gordas

sustituido

seguidas

de

simblicamente

l a s siete
por " s i e t e

vacas
aflos

del

"siete

flacas"

es

hambre

que

de

seguirn a l o s de a b u n d a n c i a . "
P a r a e s t e t i p o de interpretacin F r e u d s e f i a l a que no hay
r e g l a a l g u n a y que depende d i r e c t a m e n t e de l a intuicin d e l
interpretador

y,

citando

a Aristteles, de l a f a c i l i d a d

d v e r analogas.
La
"atado

segunda

forma

descifrador",

de
que

interpretacin,
considera

al

se

basa

suefio

en e l

como

una

e s c r i t u r a e n l a que cada s i g n o puede s e r s u s t i t u i d o p o r o t r o

- 53 -

a partir

de una c l a v e c o n o c i d a . Un e j e n p l o que pone

sera una " c l a v e de


"carta'

por

En

l o s suefios"

en l a que se

Freud

sustituye

"disgusto".

este

nomento

Freud

define

su

mtodo como de

d e s c i f r a m i e n t o pero, a d i f e r e n c i a d e l p r o f a n o , no c u e n t a con
una c l a v e f i j a ya que sabe, segn s u s p a l a b r a s , que e l mismo
suefio puede t e n e r d i f e r e n t e s s e n t i d a s .
Freud

trabaja

asociaciones
asociativo

e l material

sobre
puede

fragmentos
ilustrarse,

de l o s sueos a p a r t i r
de
a

l o s mismos.

modo

de

de

E l trabajo

ejemplo,

con e l

s i g u i e n t e fragmento <0p.cit.AE.pp.226-27; BK.p.477):


* i(u significa
la declaracin del conde sobre Jas 'uas de
cabal Jo''(Huflatticf? HuflaUich-Jattice
echuga -Salat ensaJadaJ Salathund (el perro del hortelano, que ni coae ni deja comer), Recorremos
aqu un surtido de injurias; Jirafa, chancho, chancha,perro; y por el
desvo de un noabre, sabra tambin llegar a un burro. Jo que otra vez es
escarnio a un profesor acadmico. *
Para
trata

de

traducir

e s t a b a b l e c e r l a comparacin, F r e u d
descifrar

un Jeroglfico.

Se t r a t a

d i c e que se
entonces

s u s s i g n o s "al lenguaje de las ideas latentes'

de

. Freud

h a b l a de dos i d i o m a s d i s t i n t o s p a r a h a c e r r e f e r e n c i a a l a s
ideas manifiestas y latentes.
material

desorganizado

sino

Las
que

I d e a s l a t e n t e s no s o n

hay

signos

reglas

de

construccin.
Es en e l Captulo VI 'La elaboracin onrica"
donde

(Op.clt),

F r e u d d e f i n e l o s dos p r o c e s o s psquicos p r i m a r l o s de

- 54 -

condensacin y d e s p l a z a m i e n t o .
El

elemento

que

ha

sido

aceptado

en

el

contenido

m a n i f i e s t o r e p r e s e n t a l a mayor c a n t i d a d de c o n t a c t o s c o n l a s
ideas

latentes.

Esto

lo

coavergencia-,

de

significaciones".

Es por e s t o

elemento

del

"superdeterminado"

all

contenido

transforma
la

en

que F r e u d

sefiala

manifiesto,

" um

de d e s p l a z a m i e n t o

transferencia

psquicas' de
deformacin
sustitucin

l o s elementos.
del

deseo

E l suefio

inconsciente.

de una representacin

se

cada
halla

tiempo,

elementos .

Freud

y un desplazaaiento

de

que

A l mismo

stas s e h a l l a n r e p r e s e n t a d a s p o r d i v e r s o s

opera

de

' aultplicidad

en l a s ideas l a t e n t e s .

Sobre e l p r o c e s o

"punto

s e f i a l a que s e

de las intensidades
reproduce
Se

por otra

trata

as
de

una
la

" asociativamente

contigui".
Cuando F r e u d d i c e que e l suefio no d i s p o n e de medio p a r a
e x p r e s a r l a relacin

lgica e n t r e l a s i d e a s l a t e n t e s ,

hace

r e f e r e n c i a a que e s t o s e puede e x p r e s a r slo p o r l a p a l a b r a .


Por e l l o ,

l o que e l suefio e x p r e s a , e s e l c o n t e n i d o y no l a s

r e l a c i o n e s e n t r e l a s i d e a s . E l suefio s e a l e j a
tanto

en

l a cuestin

lgica

como

d e l " tejfto"

en l a t e m p o r a l . L a

c o h e r e n c i a lgica aparece como s i m u l t a n e i d a d , l a s r e l a c i o n e s


causales

se

e x p r e s a n p o r o r d e n e s de sucesin cambiados, l a

- 55 -

alternativa

"o...o", na e x i s t e y muchas v e c e s aparece

yuxtaposicin.
elementos

Con

en

respecto

una

como

l a "anttesis,rene l o s

sntesis

en

relacin

la

" cotradccn", s e comporta como s i no e x i s t i e r a .


Es e s t a cuestin de l a no e x i s t e n c i a de l a contradiccin
en e l I n c o n s c i e n t e , l a que l e hace r e c u r r i r a l t e x t o de A b e l
sobre

"El

sentido

primitivas'(.ABEL,
La

contradictorio

de

las

palabras

<1QQ3> 1988).

"analoga",

"coincidencia"

expresadas

mediante

previamente

s e t r a t a de una "identificacin", s i n o ,

"formacin mixta".

l a sntesis,

"comunidad",

s i esta

unidad

son
existe
de una

En l a identificacin una de l a s p e r s o n a s

pasa a s e r r e p r e s e n t a d a y l a s o t r a s s e r e p r i m e n , en e l c a s o
de

l a formacin m i x t a ,

se forma

una nueva

persona

con

r a s g o s de l a s o t r a s .
Freud
elemento

expresa

l a s dudas

l a intepretacln

de un

ya que ste puede s e r tomado como a n t i n o m i a ; como

r e m i n i s c e n c i a ; simblicamente
embargo,

ante

vuelve

jeroglfico .

insistir

en
sobre

sentido
el

literal. Sin

trabajo

con e l

- 56 -

3.2.2. "LA PSICQPATQLCXIA DE LA VIDA CQTIDIASA" -190Q-19Q1-

Otro

ejenplo

d e l trabajo

d e l lado

de

l o s "usos

lingsticos" puede e n c o n t r a r s e en l a ' Psicopatologa de Ja


vida

c o t i d i a n a (FREUD,<1901>

este

texto,

"Sobra

Freud

tona

AE.TVI(1980);

como

punto

El.Ti(1973)).

de p a r t i d a

el mecanismo psquico de la desmemoria

su

En

texto

"(FREUD,<1898>

AE.TIII(1981) BH.T1(1973)) .
El

anlisis

d e l olvido

de

"Signorelli",

r e a l i z a en "La psicopatolog a de la vida


un ejemplo memorable.

desconocido

visto

l e pregunta

l o s frescos

de....

desconocido

haba

que

en "Bosnia"

vivan

cotidiana",

Freud
produce

F r e u d o l v i d a " S i g n o r e l l i " pero acuden

a su memoria " B o t t i c e l l i " y "Boltraffio".


un

que

sido

F r e u d hablando c o n

s i haba e s t a d o

en O r v l e t o y

L a conversacin a n t e r i o r

con e l

s o b r e l a s costumbres de l o s t u r c o s
y

mdico a n u n c i a b a l a muerte

"Herzegovina".

All

cuando e l

e l t u r c o deca "Seor(Herr), qu

l e vamos a h a c e r ! " . F r e u d r e c u e r d a un t e n a d e l que quera


haber h a b l a d o a n t e s de p a s a r a l o s f r e s c o s de O r v i e t o :

la

estima

muy

de l o s t u r c o s p o r e l p l a c e r

bien, seor(Herr), que cuando


todo

su

valor",

Freud

sexual.

"Tu sabes

eso ya no ande la vida

perder

r e c u e r d a que haba r e c i b i d o l a

n o t i c i a de l a muerte de un p a c i e n t e suyo e n " I r a f o i " , ste s e

- 57 -

haba

suicidado

ante

<0p.cit.AB.p.l2!

una

enfermedad

sexual

incurable

BI.p.758>:

Figura 1.
Signor elli

(Bo)ttcf/i

Her zegovina

Herr,

(S)taf{io

y(K)snia

no hay nada ms que decir, etc.

Trafoi

Muerte y sexualidad

(Pensamientos reprimidos)

Este

famosa

ejemplo

diversos autores

freudiano

ha s i d o

trabajado por

(LACAI <1957>1978; AiTZIEU <1959-78>1979>.

Lo que i n t e r e s a s e f i a l a r ,

para

e l d e s a r r o l l o de e s t a T e s i s ,

es que l o que aparece cono sntoma, en e s t e c a s o e l o l v i d o


de

Signorelli,

reprimido.

remite

a un elemento a n t e r i o r que ha s i d o

Lo que F r e u d demuestra e s l a e x i s t e n c i a de una

lgica i n c o n s c i e n t e , no e s un e r r o r n i un hecho a z a r o s o ,

l a relacin d e l sntoma c o n e l uso p a r t i c u l a r d e l l e n g u a j e .


Lo

que

para

e l sujeto

aparece

como

un

olvido

y las

s u s t i t u c i o n e s r e a l i z a d a s , s o n t e s t i m o n i o s de l a e x i s t e n c i a
de l o r e p r i m i d o y de s u r e t o r n o en l a cadena lingstica.

- 58 -

3.2.3.- EL CHISTE -19Q5-

"J?i
texto

chiste

y su relacin

de 1905 (FREUD, AE.

trabaja

l a tcnica

con lo inconsciente"

TVIIK1979);

del chiste

BU. TI (1973)).

cita,

cono

e s un
Freud

uno de s u s

numerosos e j e m p l o s , e l d e l pobre judo que se v a n a g l o r i a de


sus r e l a c i o n e s c o n e l a d i n e r a d o barn R o t h s c h i l d y d i c e que
ste l o t r a t o muy "familionariaaente'

(Op.cit.AE.p.20j BH. p.

1035).
Freud seala que un pensamiento puede s e r e x p r e s a d o p o r
diferentes
este

fornas

ejenplo

verbales

no s e h a l l a

y que e l carcter c h i s t o s o
en e l pensamiento

sino

de

e n su

expresin v e r b a l . En p r i m e r l u g a r s e r e a l i z a una fusin:


FAMI

AE

KILIOITAK
FAKILIOHAR
Se

trata

de

una

condensacin

s u s t i t u t i v o que c o n s t i t u y e una p a l a b r a

con

formacin

de

m i x t a que e s l a que

expresa e l e f e c t o c h i s t o s o .
F r e u d seala que e x i s t e s i e m p r e l a p o s i b i l i d a d de dar a l
mismo " m a t e r i a J
son

un " naterial

asociaciones

verbal"

ms de un uso y a que l a s p a l a b r a s

plstico

tambin

pueden

de

gran

maleabilidad"

realizarse

. Las

p o r i d e n t i d a d de

- 59 -

s o n i d o , p o r d o b l e s e n t i d o o Juego de p a l a b r a s . E s t a b l e c e as
una relacin de l a s tcnicas d e l c h i s t e :
I. Condensacin:
a. Con fornacin de p a l a b r a s

niztas.

b. Con m o d i f i c a c i o n e s .
I I . Empleo de un mismo m a t e r i a l :
c. T o t a l y fragmentariamente.
d. Variacin de orden.
e. L i g e r a modificacin.
f. L a s mismas p a l a b r a s , c o n o s i n s e n t i d o .
I I I . Doble s e n t i d a :
g. Hombre y significacin o b j e t i v a .
h. Significacin metafrica y o b j e t i v a .
i.

Doble s e n t i d o propiamente d i c h o

(Juego de p a l a b r a s ) ,

f. Doble s e n t i d o c o n alusin.
La comunidad que e x i s t e e s que l a economa domina t o d a s
l a s tcnicas, p e r o s e t r a t a

de una c l a s e e s p e c i a l pues no

t o d a economa t i e n e e f e c t o de c h i s t e .
Freud u b i c a o t r o t i p o de tcnica, l a que s e c e n t r a e n e l
desplazamiento

que

contina

el

procesa

mental

en

una

direccin d i f e r e n t e a l a que apareca a n u n c i a d a .


Desplazamiento, c o n t r a s e n t i d o ;

representacin i n d i r e c t a

y antinmica a p a r e c e n como tcnicas d e l c h i s t e I n t e l e c t u a l .

- 60 -

Esta
sirve

puntualizacin

e l chiste

coincidencia

sobre

permiten

l a s tcnicas de l a s que s e

a Freud

afirmar

que e x i s t e

una

e n t r e l o s medios de l a elaboracin d e l c h i s t e y

d e l suefio.
La

cuestin que s e p l a n t e a e s cmo

chiste

permiten

chiste

posee

tendencia

hacer

dos

surgir

fuentes

l a s tcnicas d e l

un " p l a c e r " .

esenciales:

d e l chiste. E l chiste

E l placer d e l

l a tcnica

tendenciosa

y la

s a t i s f a c e una

t e n d e n c i a que de o t r o nodo quedara i n s a t i s f e c h a . E l f a c t o r


que

s e opone a l a realizacin de l a t e n d e n c i a puede s e r de

orden

e x t e r n o o un obstculo i n t e r i o r .

E l c h i s t e aiorrara

"gastos
de coercin o cohibicin" (Op. c i t . AEp.116;BHp. 1096)
'AdeMs, el placer del chiste que provoca ese
'cortocircuito'
parecer tanto itayor cuanto as ajenos sean entre si los crculos de
representaciones conectados por una Misma palabra, cuanto ms distantes
sean y, en consecuencia, cuanto mayor resulte el ahorro que el recurso
tcnico del chiste permita en el camino del pensamiento, Anotemos de
pasada que el chiste se sirve aqu de un medio de enlace que el pensar
serio desestima y evita cuidadosamente, *
Las

tcnicas

del

l i b e r t a d e s que e l s u j e t o
y

chiste

permiten

restablecer

las

tena e n l a i n f a n c i a con l a l e n g u a

d e s c a r g a r , de e s t e modo, l a s c o e r c i o n e s que l e han s i d o

impuestas. O t r a s

tcnicas p o s i b i l i t a n

psquico

Ambas

futuro.

chiste verbal
Respecto

aportan

placer

e l ahorro
y

colclden

de g a s t o
con e l

y e l Intelectual.
a l a psicognesis d e l c h i s t e F r e u d s e f i a l a que

- 61 -

el

nio

encuentra

placer

detenerse

en

coherencia

de las frases".

en

e l Juego

l a " signifcacin

de

de

las

palabras s i n

palabras

la

La "crtica o razn" pone f i n a

ese Juego y l a n e c e s i d a d de e v i t a r l a crtica y s u s t i t u i r e l


e s t a d o de nlno marcan e l camino d e l Juego a l c h i s t e ,

siendo

e l grado p r e l i m i n a r d e l c h i s t e , l a "cAanza".
Las tcnicas d e l c h i s t e s o n , p a r a Freud,
las

que

el

aprovechadas

mismo

extrae

placer,

de

l a s f u e n t e s de
este

t o d a s l a s p o s i b i l i d a d e s d e l "tesoro

modo
verbal".

son
En

e l c h i s t e no s e sabe qu e s l o que produce p l a c e r n i de "qu


remos". Todo c h i s t e v a ms all de l a produccin de p l a c e r
ya

que l a s t e n d e n c i a s psquicas l o hacen s e r v i r

fines,

para sus

de e s t e modo l a t e n d e n c i a r e p r i m i d a c o n l a ayuda d e l

p l a c e r que puede p r o p o r c i o n a r e s t e "uso lingstico" vence


l a fuerza coercitiva.

3.3.-

3.3.1.

EL "LESGUAJE FUNDAMEgTAL"

LAS TRAISPQRMACIQHES GRAMATICALES -1Q10-

E l anlisis que F r e u d r e a l i z a a p a r t i r
tiene

p o r funcin d e m o s t r a r

inconsciente

para

intentar

l a lgica
tocar

de l a gramtica

d e l funcionamiento

l o ms

"profundo". L a

- 62 -

pulsin

toca

l o biolgico

preposicional

pretende

e l anlisis

llegar

hasta

ese

gramatical
punto

con e l

lenguaje.
Freud toma para

su anlisis s u J e t o - v e r b o - o b J e t o , donde

l a relacin c o n e l o b j e t o se h a l l a d e f i n i d a p o r e l v e r b o que
equivale

a l a pulsin. E s t o y a l o haba s e f i a l a d o F r e u d en

"Una teora sexual'

1905>AE. T V I I (1978); BH. T2. (1973)) .

En e l t e x t o " P u n t u a l i z a c l o n e s psicoanalticas sobre


caso

de paranoia

descrito

autobiogrficamente

TXI1(1980); BH.T2(1973)),
del

mecanismo

fantasa

de

paranoico"-

Freud

frente

a l deseo

Para

e l autoerotismo,
l a demencia

e l anlisis

anlisis se

e l mecanismo

hiptesis de que l a disposicin


entre

hace

"amar ftl varn'. E s t e

defensa

" (FREUD, AB.

de 1910 -en s u a p a r t a d o I I " A c e r c a

porque Freud s o s t i e n e que


la

un

Hace

as

la

enfermedad estara

e l narcisismo y l a

precoz

Justifica

de l a p a r a n o i a e s

homosexual.
a la

de l a

homosexualidad.

(o e s q u i z o f r e n i a ) e s t a b l e c e una

disposicin anloga.
Freud

tona

e l enunciado

demuestra

que

todas

consideradas

de

l a fantasa

mencionada

l a s formas de l a p a r a n o i a pueden s e r

como c o n t r a d i c c i o n e s de una nica

(Op.cit.AB.pp.58-60;

BH.pp.1518-1519):

- "Ya (un varn) lo amo (a un vara)".

afirmacin

- 63 -

- Delirio

"Yo l a odio'
adA'(m

se

transforina

persigue).

yo lo odio
-

"Yo no lo ajll--pues

persecutorio:

proyeccin

De lo que r e s u l t a

- porque

L a erotomana:

por

no la

"Yo

DO la ama yo la. amo -porque

mujeres

yo la.

ajoo -pues

que

"El

wm

aaa

las

aaa

"Yo noto que sUa.

-pues

' . El

Jne ajoa". Yo

ELLA KB AlA".

l a aaa'. En l a s mujeres,

-sino

Bl

en

"Yo no lo

ya

- C e l o s d e l i r a n t e s : e n l o s hombres, "Sa
quien

ada''

El ME PERSIGUE'.

i a p u l s o a l a proyeccin genera

ella

lo

amo al varn ss.

"JTo ya

ama

las

aaa".

Freud s e f i a l a < O p . c i t . A E . p . 6 0 ; BF.p.1519):


*/*^r* ie/i, st creera que una frase de tres eslabones COMO yo lo
aao' adMtiria slo tres variedades de contradiccin, El delirio de celos
contradice al sujeto, el delirio de persecucin al verbo, la erotOMana al
objeto. Sin eabargo, es posible adeas una cuarta variedad de la
contradiccin, la desautorizacin en conjunto de la frase ntegra; 'Yo no
MMO en absoluto, y no aeo a nadie, '
Otro
como

ejemplo

"Pegan

T3(1973)>

interesante

a un n i f i o "

que

Freud

e s l a fantasa de p r e s e n c i a r

(FSED, <1919> AB.TXVII(1979);


encuentra,con

frecuencia,

BH.

entre sus

p a c i e n t e s . E l i n t e r r o g a t o r i o p a r a o b t e n e r ms p r e c i s i o n e s de
e s t a fantasa, que c u l m i n a c o n l a satisfaccin autoertica,
reciba s i e m p r e

l a misma r e s p u e s t a , "Jfo s nada ms

eso;

niBcf.

pegan a un

F r e u d s e f i a l a l a s t r a n s f o r m a c i o n e s de
principio

este

sobre

fantasma. En

e l m a l t r a t a d o e s siempre o t r o y e l que

aplica e l

- 64 -

c a s t i g o un a d u l t o , inequvocamente e l padre. De all que l a


p r i m e r a f r a s e sera:
-

El padre pega al nia".

- "El padre pega al nio que ya ado-.


La segunda f r a s e :
- 'Ya soy azotada

por el

padre'.

E s t a f r a s e no t u v o e x i s t e n c i a r e a l y e s una construccin
del

anlisis.

La t e r c e r a

queda Indeterminada:
aparece.

Esto

hace

frase

se asemeja

a l a primera,

l a p e r s o n a d e l s u j e t a de l a fantasa no
que s e d i f e r e n c i e

de l a p r i m e r a

y se

acerque a l a segunda. E s l a que p r o v o c a l a excitacin s e x u a l


que l l e v a a l a satisfaccin o n a n i s t a .
F r e u d s e f i a l a que, detrs d e l i m p e r s o n a l , est o c u l t o

el

s u j e t o . E s t a intuicin f r e u d l a n a se pone de m a n i f i e s t o en s u
t r a b a j o s o b r e "La negacin'(FIEV <1925> AB.TXIX(1979) BH.
T2(1973>},
tomar
"Usted
madre,

donde s e f i a l a

noticia

la

de lo reprimido'.

pregunta
no

que

quien

es." Por

negacin e s "un modo de


Cita

Freud

puede ser la persona


l a negacin

se

un

ejemplo:

de mi sueo. Hi

anula

una

de l a s

c o n s e c u e n c i a s de l a represin, e s d e c i r , e l c o n t e n i d o de l a
representacin no l l e g a a l a c o n c i e n c i a .

Hay una s u e r t e de

adaptacin i n t e l e c t u a l de l o r e p r i m i d o pero se mantiene c o n


l o e s e n c i a l de l a represin.

- 65 -

Volviendo

al

fantasma

de

"pegan

a un

nio", en l a

p r i m e r a f r a s e e l padre pega a l n i f l o odiado:


"El padre no ama a ese otro
Esta f r a s e s a t i s f a c e
v i d a ertica p e r o

nio, ^

ama slo a ai".

l o s c e l o s d e l nifio,

depende de l a

se apoya en I n t e r e s e s egostas. De all

que se d e s p i e r t e l a c u l p a b i l i d a d que s e e x p r e s a :
"Jfo,

no te ama a ti, pues te pega".


Se produce

a s i e l p a s a j e de "el padre

sentido

genital,

padre)".

El

culpabilidad
llbidlnal.

a " e l padre

" s e r pegado"
y

e l erotismo

me

pega

es

la

ama a nadie

(soy a z o t a d o

por e l

confluencia

de

fuente

L a t e r c e r a f r a s e "El padre

me ama" de c l a r o

de

la

l a excitacin

pega a otro

nio y no

ms que a ai' se a s i e n t a s o b r e l a segunda, que

sucumbe a l a represin.
Freud
las

c o n s t r u y e l a gramtica de l a pulsin a travs de

sucesivas

transformaciones

que

realiza

sobre

los

e n u n c i a d o s de s u s p a c i e n t e s .
Cabe p r e g u n t a r qu e s l a gramtica p a r a Freud. Se t r a t a
de

la

gramtica

correspondencia

clsica.

Esto

se

con Lou Andreas-Salom

aclara
1923>

en
1970).

la
En

c a r t a d e l 15-3-1923 Lou Andreas-Salom l e c o n s u l t a s o b r e un


anlisis

terminado,

paciente (Op.clt.

uno de

p.l5):

l o s sntomas

conversivos d e l

- 66 -

t'eit present en cours d'analyse exactaaent li o Je d


rouleaent des souvenirs achoppait i ce point de jonction, ne dispara pas,
come dans la vie, pendtnt des journes pour reparatre, sais se sounit
enpemanence i partir de cet instant i notre elaboration et se dnoua
petits Morceaux par petits morceaux. *
Freud l e c o n t e s t a
ese

gnero

de

, en c a r t a d e l 23-3-1923, d i c i e n d o que

residuo

queda

cuando

es

orgnicamente

J u s t i f i c a d o , r e p r e s e n t a e l grano de a r e n a a l r e d e d o r d e l c u a l
se forman l a s c u b i e r t a s de ncar, y s e f i a l a
(Op.Cit.p.153):
'...c'est que ce resida de syuptme vous concerne, vous la ere du
transfert, et doit vous at tendr i Konigsberg, Vieille regle de graaaaire!
ce que l'on ne peut pas declinar, doit tre consider coae,,,un
transfert,'
Finalmente

se puede a g r e g a r que p a r a F r e u d l a gramtica

es una lgica. E s d e c i r , s e u b i c a en u n nomento a n t e r i o r a


l a separacin e n t r e gramtica y lgica.
Para
en

dejar c l a r o este

punto cabe v o l v e r a F r e u d

e l mencionado t e x t o de "Pegan

a un nio", s e f i a l a

slo puede l l a i a a r s e psicoanlisis a l que c o n s i g u e


la

amnesia desde e l segundo a l q u i n t o

quien,
que

levantar

afio y a que ( O p . c l t .

AE.p.l81 BF.p.2467):
'Insistir en Ja ieporiancia de Jas vivencias tempranas no implica
subestimar el influjo de las posteriores; pero esas impresiones vitales ms
tardas ablan en el anlisis con voz lo bastante alta por la boca del
enfermo, mientras que es el mdico quien debe alzar la voz para defender
los ttulos de la infancia, "
F r e n t e a l a detencin de l a s a s o c i a c i o n e s , c o n e l "no se
ms"
parte

que s a n c i o n a
de

l a aparicin de l o fantasmtico,

l a s tranformaciones

fundamental

del

deseo. E s

para

poder

aqu, a n t e

aislar

Freud

l a frase

e l silencio del

- 67-

a n a l i z a n t e que e l a n a l i s t a a l z a s u v o z p a r a c o n s t r u i r a l g o
que

se deduce.

Lo que no puede s e r d e c l i n a d o e n e l "uso

lingstico" debe s e r t r a d u c i d o .

3.3.2.- EL SIMBQLISHQ -IS93-1938-

El

t e n a d e l s l n b o l l s m o en l a obra

de F r e u d r e n l t e a l

p r o c e s o de sustitucin que en l a h i s t e r i a a d q u i e r e carcter


literal

en e l cuerpo.

En l o s suefios y en l a s e q u i v a l e n c i a s

simblicas e s expresado
un elemento

sexual.

a.- La coaverslD

En

p o r un trnlno que ha s u s t i t u i d o a

histrica por siBbpllzacJiii

l a " Coaunicacin

(1980); B I . T l

jpreJiainar"(FRED

(1973)), Breuer y

Freud

<1893>

AB.TII

sealan, s o b r e l a

motivacin de l o s sntomas histricos, que hay c a s o s donde


el

s u j e t o r e v i v e p o r alucinacin e l p r o c e s o que p r o d u j o e l

primer

sntoma

causal.

As,

cuando

l o que hace s e n c i l l o
p o r ejemplo,

e l sujeto

detectar

l a inpresin

l a conexin

dolorosa

sufrida

cone puede p r o d u c i r , s i no e s d e s c a r g a d a ,

- 68 -

vmitos

histricos.

asociacin temporal

De
de

este

modo

queda

e s t a b l e c i d a una

simultaneidad.

En o t r o s c a s o s l a conexin no e s p o r s i m u l t a n e i d a d
que

sino

se t r a t a de una" relacin siablica" y ya se e s t a b l e c e

aqu una semejanza c o n e l suefio .


En

su t e x t o

de

1894, "Las neuropsicosis

de

defensa"

(FEED,AE.TIII(1981)iB5.TI(1973)), Freud t r a b a j a e l c o n c e p t o
de d e f e n s a

s e f i a l a (Op. c i t . AE.p. 51; BIf.p. 171)

que s i b i e n

e l y o s e ve l i b r e de l a contradiccin/
'...ha hechado sobre s el lastre de un smbolo mnmico que habita la
conciencia al modo de un parsito, sea como una inervacin motriz
irresoluble o como una sensacin alucinatoria que de continuo retorna, y
que permanecer ah hasta que sobrevenga una conversin en la direccin
inversa, "
E l "smbolo anmico" est c a r g a d o c o n e l a f e c t o ( p l a c e r d i s p l a c e r ) que queda l o c a l i z a d o e n e l c u e r p o como inervacin
motora

sensacin

alucinatoria.

En

este

mismo

aparecer en "Inhibicin, sntoma y angustia"

sentido

(FEED,<1925>

AE.TXX(1979); BI.T3( 1973)) .


Freud
histricos
Freud

equipara
y

l o s estados

l o s considera

afectivos

s u s "jaodeios

l o s ataques

normaies".

Para

e s t e "smbolo ansico", a l que l l a m a tambin "smbolo

afectivo"^

estara, r e l a c i o n a d o c o n una situacin p e l i g r o s a .

La situacin de p e l i g r o hace r e f e r e n c i a a l a irrupcin


de l o p u l s i o n a l .
obra

Puede

verse entonces,

una c o n s t a n t e

en l a

de F r e u d , an mediando t a n t o s afos e n t r e e l t r a b a j o de

- 69 -

1893

e "Inhibicin,

recuperar

sntoma

e l concepto

definicin

de

de

"smbolo

angustia",

"defenssf

en

emociones"
estas

este

ansiccf

sentido

es

originariamente

histeria

que

tiene

en l a

una

base

"arcaico".

habla

de

l a "expresin

de

en r e f e r e n c i a a l a teora d a r w i n l a n a que u b i c a a

sensaciones

metafrico

que

vuelve

. La c o n s t a n t e

c o r p o r a l y est r e l a c i o n a d o c o n l o
Es

donde

un

inervaciones

sentido.

primitivamente
restablecera

de

Es

posea
este

como

decir,

l o que

un s e n t i d o
nodo

teniendo

literal

" e J sentido

parece
y la
verbal

primitivcf.
Esto permite
cuando

habla

de

hacer

l a precisin de qu e n t i e n d e

l a histeria

como

n e u r o s i s o b s e s i v a como d i a l e c t o

un

lenguaje

Freud

de l a

(FEED,<1909> AE.TX

(1980)

p.24;

BH.T2(1973) p . l 4 4 2 ) :
'1 Medio por el cuil li neurosis obsesiva expresa sus pensamientos
secretos, el lenguaje de la neurosis obsesiva, es por as decir slo un
dialecto del lenguaje histrico, pero uno respecto del cual se debera
conseguir ais ficil la eapata, pues se emparienta mis que el dialctico
histrico con la expresin de nuestro pensar consciente. "
E s t a nayor

a f i n i d a d c o n s i s t e en que no i m p l i c a e l s a l t o

c o n v e r s i v o , e s d e c i r que s e e x p r e s a e n e l pensamiento y no
en

e l cuerpo.

equivalentes

Los pensamientos
de

diferentes

obsesivos

actos

son

psquicos.

productos
El

texto

o b s e s i v o s e e x p r e s a d e f o r a a d o e s p e c i a l m e n t e p o r un mecanismo
p a r t i c u l a r , l a e l i p s i s . Freud

utiliza

l a netfora

de un

- 70 -

t e l e g r a m a i&al e s c r i t o p a r a r e f e r i r s e a l p r o d u c t o

obsesivo,

su expresin e s p o r l o s "usos d e l l e n g u a j e " y no a n i v e l d e l


cuerpo.

b.- La relacin simblica d e l suefio

Los smbolos e x p r e s a n
hay

algunos

sefiala

que

l a s ideas latentes disfrazadas y

que t i e n e n s i g n i f i c a c i o n e s

constantes.

l a tcnica

libre

inoperante

para

manifiesto,

de

de

asociacin

elementos
all

que

simblicos
postule

se

del

una

Freud
nuestra

contenido

tcnica

nlxta:

asociaciones d e l s u j e t o y conocimiento d e l interpretador d e l


simbolismo.
Sobre e s t e tema v u e l v e en l a s "Lecciones
al psicoanlisis
en "El simbolismo

introductorias

(FREOD,<1915-17>AE.TX<1976>;Bl.T2<1973)),
en el suecf. l e aqu cuando l a cuestin,

d e l s i m b o l i s m o t o n a o t r o peso en s u obra.
F r e u d s e r e f i e r e a l a f a l t a de asociacin que e n c u e n t r a
referida
que

se

elementos

siempre
trata

un

fenmeno

"mudos" d e l suefio

"traduccin"
elementos

de

a c i e r t o s elementos

de

los

traducciones

regido

d e l suefio y

descubre

por leyes.Habla

de

y de cmo efecta su p r o p i a

mismos,

obteniendo

constantes. Esto

para

ciertos

l e permite hacer

- 71 -

I n t e r p r e t a c i o n e s s i n t e n e r que c o n t a r con l a s a s o c i a c i o n e s
d e l p a c i e n t e ( O p . c l t . AE.p.137; BH.p.2213>:
LliiUMos sib61ici i um relacin constante de sa ndole entre un
elemento onrico y su traduccin, y al elemento onrico mismo un smbolo
del pensamiento onrico inconciente, "
La

relacin simblica

comparacin

cualquiera.

e s una comparacin p e r o no una


El

smbolo

se

confunde

con

sustitucin, representacin, alusin, e t c . Lo p a r t i c u l a r de


e s t a comparacin e s que e l s u j e t o no c o n s i g u e

a s o c i a r y que

cuando d i c e que" l a p a r t i d a " s i m b o l i z a l a muerte no hace ms


que r e f e r i r s e a l o s " l u g a r e s comunes" de l a lengua.
conocimiento

que

inconsciente,

e s t a s c o m p a r a c i o n e s se h a l l a n e s t a b l e c i d a s de

modo f i j o .

el

sujeto

Sobre e l s i m b o l i s m o

aplicacin

Freud

simbolismo

es

s e x u a l d e l suefio s e f i a l a que t a l vez

primitivamente
distinta,

Freud.

que

sexuales

s e volver

recibieron

l o s adscribi

representaciones y c i t a a Sperber
autor

del

Prcticamente l a mayora de l o s smbolos onricos

son smbolos s e x u a l e s , c o n c l u y e

smbolos

posee

Pero e l

en un prximo

otro

despus
tip>o

(<1912>1988) ( s o b r e
apartado).

De e s t e

de
este

modo,

a f i r m a que l a relacin simblica sera s u p e r v i v e n c i a

de l a p r i m i t i v a i d e n t i d a d de l a p a l a b r a , p o r e l l o en l a v i d a
psquica d e l i n d i v i d u o s hay hechos que permitiran
enigmas de v i d a c o l e c t i v a .

resolver

- 72 -

Cono
trabaja

ha

quedado

planteado

d e s c i f r a n d o l o s 'usos

que de l o r e p r l n l d o
"inconsciente
traducido.

inconsciente.

este

apartado,

"lenguaje

debe

Freud

lingsticos", e s d e c i r , l o

v u e l v e en e l d i s c u r s o .

genuino"
Este

en

ser

fundanental"

Lo que l l a m a

inferido,
es

colegido,

e l d e l deseo

LA CUESTIN DEL LENGUAJE RW I.ACAW

1.-

- 73 -

BREVE RECORRIDO POR LQS PQST-FBETOIANQS

1.1.-

PEFIglCIQS

El

trmino

estrictamente
amplia

para

"despus"

"post-freudiano"

cronolgico.
hacer

de

Es d e c i r ,

referencia a

Freud,

tiene

un

se u t i l i z a

los analistas

s i n tener

en

cuenta

sentido
de

que

forma
vienen

l a s diferentes

p e r s p e c t i v a s tericas.
Ho ha s i d o

sencilla

"post-reudianos"
lenguaje.
han

que

l a bsqueda de m a t e r i a l e s de l o s
hablaran

Despus de un a m p l i o

seleccionado

representativas

las
sobre

despus de l a l e c t u r a ,

sobre

la

cuestin

del

t r a b a j o de investigacin se

a p o r t a c i o n e s que s e c o n s i d e r a r o n
e l tema.

Como

se

podr

ms

apreciar,

e l m a t e r i a l a b o r d a e l tema de forma

muy p u n t u a l .
La
Tesis

importancia
es

para

de h a c e r

poner

de

constar

estos

manifiesto

textos

l o original

en e s t a
de l a

preocupacin de Lacan p o r e l l e n g u a j e . S i b i e n e s c i e r t o que


al

comienzo e s ms una intuicin, ir t e o r i z a n d o

recurriendo
aportes

diferentes aportaciones.

que Lacan

recoge

tambin s u s crticas.

Se

e l tema

sealarn l o s

de l o s p o s t - f r e u d i a n o s

cono as

1.2.-

EL SIKBQLISKQ

1.2.1.- SAIfDQR FEREIC2I. 1912

En
estudio
el

1912,

Sandor

Ferenczl

publica

"Contribucin

del onanisjno"(FEREFCZI, TI.1981).

En e s t e

al

trabajo,

a u t o r s e d e t i e n e e n l a gnesis de l o s l a z o s simblicos y

desarrolla

l a cuestin de l a extraccin de un d i e n t e

como

representacin simblica d e l onanismo.


Ferenczl

ya

haba

obscenas. Contribucin
latencia"
que

escrito
la

en

psicologa

1920
en

el

"Palabras
perodo

de

(FEREICZI, T I . 1981). E s i n t e r e s a n t e l a aportacin

realiza

s o b r e l a s p a l a b r a s obscenas

mismas o b l i g a n a I m a g i n a r

y p r e c i s a que l a s

p a r t e s d e l cuerpo.

En 1922 e s c r i b e "El simbolismo

del puente

y la

de Don Juan"(FEREICZI, T. I I I . 1981) y e n 1923 "El


de la cabeza

de medusa" (FEREHCZI,

leyenda

simbolismo

T.3.1981).

De 1933 e s un t e x t o que citar L a c a n en "Funcin y campo


de la palabra

y el lenguaje

en psicoanlisis" (LACAN, <1953>

(1989). Se t r a t a de "Confusin de lenguas


y

el

nio.

El

lenguaje

(FEREHCZI,TIV.1984).

de

la

ternura

entre
y

los
la

adultos
pasin,"

- 75 -

1.2.2.- QTTQ RASK Y HAgS SACHS . 1913

Otto

Rank

inconsciente
una

y Hans Sachs

(<1913>

1980) s e f i a l a n

t i e n e propiedades recurrentes

que

el

y que obedece a

r e g u l a r i d a d . En e l C a p i t u l o que d e d i c a n a l i n c o n s c i e n t e

y s u s formas de expresin, hacen r e f e r e n c i a a l smbolo como


un

nodo de expresin de l o r e p r i m i d o .

Se tratara de una

forma de representacin i n d i r e c t a que s e e x p r e s a a travs de


la

comparacin,

l a netfora,

l a alegora,etc.

"expresin s u s t i t u t i v a de alguna
con

l a que

pluralidad

de

condensacin,
conceptual

tendra

en

cosa oculta"

comn

ciertos

s i g n i f i c a c i o n e s resultara
mientras
lo

que

intuitivo

<Op.clt.p.20>,
caracteres.

La

de

una c i e r t a

i r de l o

l a tendencia
acercara

Sera una

a l

smbolo

al

p e n s a a l e n t o "pr1 mit i va".


Para e s t o s a u t o r e s

l a formacin de smbolos obedecera a

l e y e s u n i v e r s a l e s (Op.clt.p.30):
"Le symbole se substitue i l'jnconscient, il une signifation constante,
J est indpenent des conditions individuelles, son fondeaent est volutif
et fiistorique, il est en relaiion avec la langue, il et en vidence des
paralllisses phylogntiques (dans le ythe, le cuite, la religin, etc.'
El
que
can

Blabolisno

sera e l r e s t o

existira e n l a v i d a

de una a n t i g u a

anmica p r i m i t i v a , y reaparecera

l a emergencia de l o s p r o c e s o s ms s i m p l e s

obtencin de p l a c e r .

identidad

ligados a l a

- 76 -

Rank y Sachs r e c u r r e n , a l i g u a l
biogentica
ontogenia

fundamental

recapitula

de

Haeckel,

l a filogenia.

que Freud,
que

a l a ley

enuncia

A partir

que l a

de e s t e

punto

a f i r m a n que e l i n c o n s c i e n t e comprende e l pasado i n d i v i d u a l y


el

de

l a especie.

anterior

se

Ciertos

conservaran

r e c u r r e n a Sperber

l a prictlca e z l s t e

suplementario.
posibilidad
otra

l a vida

e l lenguaje

que en t o d a

e s aqu

que

orientada

l a tendencia a buscar

un p l a c e r

dispone

para

de e s t a b l e c e r analogas e n t r e

Para

psquica

actividad

Esta tendencia

ocupacin,

pulsional.

en

de

(<1912>1988).

Rank y S a c h s a d m i t e n
hacia

aspectos

donde

lo

central

l o s hombres

es

"primitivos"

ese f i n de l a
l a actividad
la

satisfaccin

l a sexualidad

habra s i d o e s t a f u e n t e .
Los a u t o r e s sealan l a i m p o r t a n c i a d e l c o n o c i m i e n t o d e l
i n c o n s c i e n t e p a r a l a comprensin d e l o r i g e n y d e s a r r o l l o d e l
l e n g u a j e porque en l s e conservaran l a s formas
del

pensamiento.

La i n f l u e n c i a

primitivas

d e l i n c o n s c i e n t e sobre l a

formacin d e l l e n g u a j e sera e l a p o r t e d e l pslcoanilisis a


l a lingstica.

- 77 -

1.2.2.- ERgST JOIES. 1916

Sobre e l t e n a d e l simbolEno E r n s t J o n e s r e a l i z a
publicaciones
tena

<<1912>; <1916>!<1948> 1969). Su dedicacin a l

tiene

sinbDllsmo

varias

cono

punto

es algo

de

partida

que I n t e r e s a

e l hecho

de

l a civilizacin

que e l
porque

e s t a es una s e r i e i n f i n i t a de s u s t i t u c i o n e s . E l p r o g r e s o no
sera

as

una

mera

sunatoria

sino

e l resultado

de dos

p r o c e s o s : t r a n s f e r e n c i a de inters de I d e a s s i i a p l e s a o t r a s
ms c o m p l e j a s que s i m b o l i z a n

a l a s p r i m e r a s , y r e e m p l a z o de

unos s i m b o l i s m o s p o r o t r o s .
E l smbolo r e p r e s e n t a
un

o r e e m p l a z a o t r a i d e a a p a r t i r de

elemento comn. E l modo de pensamiento simblico sera

ms p r i m i t i v o , t a n t o ontognica como fllognlcamente.


Jones

ubica

l a netfora

cono

un

procedimiento

de

expresin que debe d i f e r e n c i a r s e d e l " v e r d a d e r o s i m b o l i s m o " .


La

definicin

simbolismo

(1913),

que

Rank

sirve

caractersticas d e l " v e r d a d e r o
de

material

independencia
individuales,

inconsciente,
en

relacin

Sachs

Jones

haban

para

desarrollar l a s

simbolismo":

representacin

significacin
a

factores

invariable,
deteminantes

sujecin a l e y e s de l a evolucin,

lingsticas, p a r a l e l o s

fllogentlcos

con

dado d e l

relaciones

mitos, c u l t o s .

- 78 -

religiones...
La
sin

representacin

que e l s u j e t o

de m a t e r i a l

tenga

i n c o n s c i e n t e se

consciencia

tomara a l smbolo p o r l a r e a l i d a d ,

de e l l o ,

realiza

p o r l o que

ya que l a comparacin

queda o c u l t a p a r a l.
La

cuestin

individuales

de

lleva

la

Independencia

a Jones

a establecer

de

los

factores

l a d i f e r e n c i a con

Jung para q u i e n e l s i m b o l i s m o e s heredado. P a r a Jones

cada

uno r e c r e a e l s i m b o l i s m o c o n l o s m a t e r i a l e s de que d i s p o n e ,
la

estereotipia

r e m i t e a l a u n i f o r m i d a d en l o s i n t e r e s e s

fundamentales de l a humanidad. S I b i e n hay un nmero e l e v a d o


de

smbolos,

l a s ideas

que s i m b o l i z a n s o n muy

limitadas

1916- 194a> 1969 p.95>:


'Tous les syaboles reprsenteni des idees se npportant u soi et ux
proches parents, ou bien aux phnounes de la naissance, de 1 'aaour et de
la ort',
El
bien

smbolo r e p r e s e n t a l a s I d e a s ms " p r i m i t i v a s "

y s i

hay v a r i e d a d de smbolos s e x u a l e s , l a mayor p a r t e s e

refiere

a l rgano

inapttude saisir
Ineptitud

masculino.

E l simbolismo

"atieste

une

et prseater" l a s c o s a s . Es p o r e s t a

que s e r e t o r n a a p r o c e s o s

mentales

ms s i m p l e s .

Los s i m b o l i s m o s seran s u s t i t u c i o n e s automticas de una i d e a


concreta y

ms

precisamente

de

su

imagen

sensorial. La

d i f i c u l t a d e s e n c i a l radicara e n una adecuada aprehensin de


los sentimientos.

- 79 -

En l a base d e l s i m b D l l s n o
idea secundaria
puede

ser

B r e c i b e su significacin de A c o n l a que

identificada.

simblica

habra una Identificacin. Una

hay

una

transferencia

de

modificacin

de

partir

direccin

la

equivalencia

intelectual,

l a significacin
los

de

afectos

simblica
ligados

por

la

y afectiva,
a

la

idea

primera(sublimacin).

1.2.4.- MELANTE O.EIH. 1930

"La

importancia

desarrollo

de

del yo"es

l a formacin

de

smbolos

en

el

un t r a b a j o que K l e i n p u b l i c a en 1930

(KLEIH, T U . 1975).
En

e l mismo hace r e f e r e n c i a a F e r e n c z i y s e f i a l a que l a

identificacin
realizado
propios

precursora

p o r e l nifo de
rganos.

fundamenta

de

El

toda

d e l simbolismo
reencontrar

simbolismo

fantasa

nace

del intento

en l o s o b j e t o s

aparecera
constituye

as

sus

como e l

l a base

de l a

relacin d e l s u j e t o c o n l a r e a l i d a d .
P a r a K l e i n un montante de a n g u s t i a e s n e c e s a r i a p a r a l a
formacin de smbolos y de fantasas. L o s e s t a d i o s tempranos
del

complejo

de E d i p o

conllevan

sadismo. L o s e s t a d i o s p o s t e r i o r e s

una c a r g a
aparecen

importante

de

como d e f e n s a a

-Bo-

los

i n p u l s o s l i b l d l s o s o s . L a a u t o r a s e f i a l a que ( O p . c l t . p.

220):
'Vna excesiva y preaatun defensa contra el sadisao iapide el
estableeiaiento de la relacin con la realidad y el desarrollo de la vida
de fantasa, La posesin y exploracin sadistica del cuerpo materno y del
mundo exterior (el cuerpo de la madre por extensin), quedan detenidos y
esto produce la supresin ms o menos completa de la relacin simblica con
cosas y objetos que representan el cuerpo de la madre y, por ende del
contacto del sujeto con su ambiente y con la realidad general, '
La l i n e a de pensamiento que d e s a r r o l l a

K l e i n se c e n t r a

en e s t a p e r s p e c t i v a . K a r l o n M l l n e r (<1955> 1965) s e f i a l a l a
diferencia

entre

l a realidad

analtica

realidad

la

simblica de l a e x p e r i e n c i a

literal

de

la

satisfaccin

llbidlnal.

1.3.

LA LENGUA

1.3.1.- EDOyAEP PICHPy .1911

Adems de

l a obra

monumental

que Pichn y

Damourette

(1911-1940) r e a l i z a n y que se tratar e n o t r o a p a r t a d o , hay


una

produccin p a r t i c u l a r de Pichn,que e r a p s i c o a n a l i s t a ,

p u b l i c a d a en l a Revue F r a n 9 a i s e de P s y c h a n a l y s e . E s t e a u t o r
se

preocup

de

l a relacin

l e n g u a f r a n c e s a en p a r t i c u l a r .

entre

e l psicoanlisis

y la

- 81 -

En

"Le rJe du sexe

(PICHOI,<1937>
slstena

de

1938),

signos

dans

sefiala

en

e l que

consciente

que

le

es

estructura

que

es

diferente

la civilisation

ocx^identale"

que

no

e l lenguaje

se traduce

pre-exlstente.

un

Se

es

un

pensamiento

trata

de

una

p a r a cada lengua y donde se

o r g a n i z a un c i e r t o modo de pensamiento. Pichn s o s t i e n e que


l a s lenguas romances r e a l i z a n una particin de elementos en
dos

clases siguiendo

"sejfuJsenbJance"
del

(<1938>

que

llama

residuo

de

una

reparticin

anterior,

a cada s u s t a n t i v o un s e x o metafrico g r a m a t i c a l

1938).

supervivencia
estados

sexo

. Se tratara de l a eliminacin d e l n e u t r o

indoeuropeo,

atribuyendo

una metfora d e l

La
en

lingsticos

"sexuisemblance"
la

lengua,

anteriores,

no

es

segn
sino

el
que

la

simple

autor,
tiene

de

en l a

dimensin sincrnica v a l o r a c t u a l . Pichn h a b l a d e l carcter


s e x u a l de l a civilizacin no en c u a n t o a s u exaltacin s i n o
en l a direccin f r e u d l a n a .
En su c o n f e r e n c i a de f e b r e r o de 1937 " Canment la pense
prend

corps"

Idioma

como

razones
posicin:

que

(1938),

critica

un sistema
habran

coherente

llevado

p o r una p a r t e

l a definicin s a u s s u r e a n a d e l

de

valores.

Saussure

e l racionalismo

bilingismo. R e s p e c t o a l a p r i m e r a a f i r m a

Sefiala

dos

sostener

esa

por o t r a e l

(Op.cit.p.45):

- 82 -

vivait i l'ipoque d'un rationaJiaae exasper, dans lequeJ on ne


pouyait adaetire ni qu'il y et des taita psychiques qui se drouJassent
ailleurs qu 'i Ja cJaire Juaire de Ja conscience, ni qu 'iJ pt exister dans
le langage autre chose qu'une aison huaaine universal le, toujours la aiae,
qu'on devait retrouver partout en dpit de tout, L'accession de ton fiJs
la psychanaJyse nous aontre que dans cette vieiJle faaille de grands
intellectuels on sait voluer, '
Pichn d i s t i n g u e l a p a l a b r a , que e s una f i g u r a d i r e c t a y
mediata,

de

l a figuracin

elemento

de

"caaovflage"
pas

porque"on

n'ose

voir

pense."

<0p.clt.p.49).

indirecta

seran

el

Indirecta

que a p a r e c e

principalmente

directeneat
Las

l'objet

formas

simbolismo

en

de

e l sueo,
rel

la

propiamente

como

de la

figuracin
dicho;

los

pseudo-snbolosj l o s J u e g o s de p a l a b r a s .
Un a r t i c u l o
una

( y a que e s

r e f e r e n c i a de Lacan en "Funcin y caapo de la palabra

el lenguaje
la

Interesa destacar especialmente

en psicoanlisis"(.<1953> 1989) >, "La personne

personnalit

frangaise"

vues la luaire de l a pense

(PICHOS, 1938). E s t e

y
et

idiomtique

t r a b a j o e s l a comunicacin

de Pichn a l XV Congreso I n t e r n a c i o n a l de Psicoanlisis.


En

el

posibilidades
significante

mencionado
que

artculo

la

lengua

"personne".

personas gramaticales:

Seala

En

e l curso

francesa

analiza
ofrece

las

con e l

l a distincin de l a s t r e s

l a primera,

segunda, a q u i e n s e h a b l a ;

Pichn

l a d e l que

habla; l a

l a t e r c e r a , de l a c u a l s e h a b l a .

del desarrollo

i n f a n t i l , en l o que l l a m a e l

- a3 -

perodo l o c u t o r i o d e l l e n g u a j e , e l s u j e t o h a b l a n t e no f i g u r a
l

nisno

en

el

lenguaje

ttulo

de

representacin.

P o s t e r i rnente, e l nifio h a b l a de l conio h a b l a de l o s o t r o s ,


se d e s i g n a
llama

p o r su nombre p r o p i o , a e s t e perodo Pichn l o

delocutivo.

p r i m e r a persona

La

aparicin

de

l o s pronombres

de l a

(.moi,je,ae') c o r r i g e ese s i s t e n a .

Pichn t o n a l a s dos s e r i e s de pronombres p e r s o n a l e s d e l


francs

(tonos,

que

se

aglutinan

ie,jne; t u , t e / i J , e i J e ; Je, l a ; J u i ,
verbo: JBToi/toi; e J J e ; J u i ) ,

para

con

el

verbo:

l o s independientes
sefialar

su

del

significacin

psicolgica. E l a u t o r propone d e f i n i r l o s a g l u t i n a t l v o s como


l o s que e x p r e s a n
"persoDDe
La

l a "personne

tnve" y l o s i n d e p e n d i e n t e s l a

tafe".

"personne

que l a "personne
concreta,completa".

tenue'

e s l a persona

tofe" e x p r e s a

gramatical,

l a nocin de

adentras

"personalidad

E s t a ltima sera l a que r e p r e s e n t a a l

i n d i v i d u o en s u s f u n c i o n e s en relacin a l mundo. E l "moi",


en BU "toffement" t o t a l
que

son i n s e p a r a b l e s

constelacin c o m p l e j a

de

expresa

un c o n j u n t o

l a existencia

puede

de c a r a c t e r e s

personal,

e x t r a e r s e e l "je" . La

de

esta

persona

"tnue'marca " l e c e n t r e de l a personnallt dans ce q u ' l l


de p l u s v i f , d e p l u s i n t i m e "
Pichn

se pregunta

(Op.cit.p.457).

s i e s t a distincin lingstica puede

- B4 -

brindar

un

personalidad
afirmativa.

conocimiento

Bobre

teraputico,

su

Desde

manejo
e l punto

representara l a t o t a l i d a d

de

la

estructura

vista

BU

de

la

respuesta

es

tpico,

d e l psiquismo,

representara una i n s t a n c i a . P o r o t r a p a r t e

mientras

e l " moi'
e l "je"

(Op.cit.p.459):

'En ta qu'il s'appelle aoi, chacun de nous possde un certain noabre


de caracteres qui le distinguent des autres tres; "je suis grand,aoi', "je
suis irascible,aoi",etc., ,C'est la caractrisation diffrentielle de la
personne,
"Hais en tant qu'instance cntrale (je,ae), Indpendaament de tous ees
caracteres, chacun de nous a une continuit essentiellement irreductible i
rien d'autre et indpendante de toute confrontation diffrentielle avec
autrui;c'est la singularit prefiere de la personne, "
La

i m p o r t a n c i a teraputica, segn e l a u t o r , s e basara

en l a destruccin de una p a r t e d e l "moi", que puede h a c e r


s u f r i r a l "Je-ioe",

p a r a c o n s t r u i r una nueva que convenga ms

a l "je-me".
Sobre e s t o s temas en t o r n o

a l o s pronombres, i n t e r e s a

aqu s e f i a l a r que hay un t r a b a j o de D a n i e l Lagache de 1938,


"JTote

sur

le

langage

et

la

personne"

(1977)

y,

otro,

crtico, de E m l l e B e n v e n l s t e , "El antnimo y el pronombre


francs moderno"

1965)1977).

en

- 85 -

I.A

1.4.-

PALABRA.

1.4.1.- KART. ABRAHAM.1925

Su

" Contri buci D

artculo

del

erotismo

oral

la

ornacin del carcter" 1925>1966) t i e n e un p & r r a f o que ha


devenido

clsico y a que e s c i t a d o p o r t o d o s l o s a u t o r e s que

t r a b a j a n desde e s t a p e r s p e c t i v a .
Para

Abraham

estrechamente
que

en

origen

del

carcter

anal

est

l i g a d o a l e r o t i s m o o r a l ( O p . c l t . p . 3 3 3 ) . Seala

sujetos

desplazamiento

el

con e s t a s

caractersticas

en e l dominio

oral.

se produce

un

Su deseo de satisfaccin

por succin s e t r a n s f o r m a en n e c e s i d a d de d a r y e l deseo de


obtener
oralmente

todo

se

transforma

con l o s o t r o s .

En

en
este

necesidad
punto

de

comunicar

s e asentara l a

l o g o r r e a que marca que e l c o n t a c t o c o n l o s o t r o s s e basa en


la

descarga

o r a l . La

palabra

toma

su

cargo

la

representacin de l a s p u l s i o n e s r e p r i m i d a s (ABRAHAM, <1925>


1966.p.338-339):
'Parfois la parole expriae toutes les tendances pulsionnelles,
fusseni-elles anicals ou hostiles, sociales ou asocales, et indpendaaaent
de la sphre pulsionnelle i laquelle elles appartenaient i 1'origine, Le
tesoin de parler signifie dsirer aussi bien gu'attaquer, tuer ou dtruire
et en K'eae teaps toutes sortea d'vacuations corporelles, y coapris la
fecondaton, Pour l'activit fantasatique de ees sujeis la parole subit
une valorisation narcissique identique i celles qui, dans l'inconscient, est
attribue aux productions corporelles et psychiques, "

- 86 -

1.4.2.- ELLA SHARPE 1940

E l l a Sharpe,psicoanalista

de slida fornacin l i t e r a r i a ,

seala, en su a r t i c u l o "El analista.


para

esenciales

la adquisiscin de la tcnica" (SHARPE, <1930> s / f ) , l a

importancia
de

Requisitos

de que l o s p s i c o a n a l i s t a s tengan una v i d a

su c o n s u l t a

nuestros

y que "nuestra

conflictos."

probleas

Sharpe

revealed

of JDetap2ior*(1940).

l a importancia

de

1958> 1989).

c e n t r a l que E l l a

es" Psycbo-pbysical
examination

es inseparable

E s t e t e x t o e s c i t a d o p o r Lacan e n "La

Direccin de la cura"
Un a r t i c u l o

cultura

fuera

escribe
in

en 1940

language:

an

Se r e f i e r e e n e s e t e x t o , a

de l a comprensin d e l l e n g u a j e

metafrico que

u t i l i z a n l o s pacientes.
Seala

que

l a vida

intelectual

d e l hombre

slo

es

p o s i b l e a p a r t i r de l a metfora. S i c o i n c i d e c o n Aristteles
en que l a metfora e s l a t r a n s f e r e n c i a de una p a l a b r a en un
sentido

diferente

de

su significacin,

seala

que

este

d e s p l a z a m i e n t o v a de l o f i s l e o a l o p s i q u l c o .
Del

"vasto

predecesores"
utilizan
la

depsito

surgen

las

de

lenguaje

metforas

de

nuestros

cristalizadas

que

l o s miembros de una comunidad. D e l mismo nodo que

metfora

revela

pocas pasadas, l a netfora i n d i v i d u a l

- 67 -

t r a e , p a r a e s t a a u t o r a , l a e x p e r i e n c i a de l o s afios o l v i d a d o s
de l a i n f a n c i a .

Es p o r e l l o que Sharpe concede

ln^rtancia

a l e s t u d i o de l a expresin metafrica e n e l psicoanlisis.


La

teora que d e s a r r o l l a

l a autora

e s que l a metfora

puede d e s a r r o l l a r s e e n e l l e n g u a j e despus de l a adquisicin


del

c o n t r o l de l o s o r i f i c i o s d e l c u e r p o ( O p . c i t . p . 2 0 3 ) :
't the same tiae as sphincter control ovar anus and urethra is beng
established, the child is acquiring the poner of speech, and so an avenue
of 'outer-ance' present froa brith becoaes of iatense iuportance. First of
all the discharge of feeling tensin, ifhen this is no longer relieved by
physical discharge, can take place though speech, The ctivity of speaking
is substituted for the physical ctivity now restricted at other openings
of the body, Khile words theaselves becone the very sus ti tutes for the
bodily substances, Speech secondly becomes a nay of expressing, discharging
ideas, So that ne aay say speech in itself is a netaphor, t-hat aetaphor is
a ultiaate as speech, '
Las

palabras

son e l l a s

mismas una metfora y d e r i v a n ,

p a r a Sharpe, de d o s f u e n t e s : onomatopeyas y races, p u n t o de


partida

d e l lenguaje

ideaclonal.

En e l mencionado

artculo

p r e s e n t a un c a s o a travs d e l c u a l muestra cmo e l p a c i e n t e ,


en

d i f e r e n t e s momentos

d e l anlisis, e x p r e s a

onomatopeyas,

l e n g u a j e i d e a c l o n a l y metforas.
Las

representaciones

preconsciente,
metforas

l a s Imgenes v e r b a l e s

que usan

pregenitales

d e l pasado

l o s pacientes
deseos

edpicos.

encontraran
para

expresarse. Las

remitiran
En

en e l

este

metfora informara s o b r e l a tensin p u l s i o n a l .

estadios

sentido l a

- 88 -

1.4.3.- RQBERT FLIESS 1949

Este a u t o r p u b l i c a en 1949 "Silence


supplement
este

ta the theory

artculo s e s e f i a l a

of the 'analjtic
que e l a c t o

and verbalization:
rule'"

(1949). En

fsico d e l h a b l a

se

d i s t i n g u e de l a verbalizacin y puede p e r m i t i r l a liberacin


de un quantum de a f e c t o r e g r e s i v o c o l a t e r a l
reprimida. Esta

liberacin

de

afecto

a l a ideacin

estara

entre l a s

causas de f r a c a s o d e l mantenimiento de l a represin.

Esta

funcin d e l a c t o d e l h a b l a e s teraputicamente a c t i v a y l a
regla

analtica

debiera

dar

cuenta

de

estos

efectos

erognicos.
F l l e s s c i t a a Abraham y a E l l a Sharpe. As como Abraham
t r a b a j a , en r e f e r e n c i a a l l e n g u a j e , e l t i p o u r e t r a l y fllco
uretral,

Flless

se ocupa de l o s t i p o s c o r r e s p o n d i e n t e s

de

s i l e n c i o . M i e n t r a s e l s i l e n c i o " u r e t r a l " sera una emulacin


d e l c i e r r e d e l esfnter u r e t r a l , e l s i l e n c i o " a n a l " sera l a
emulacin, en e l a p a r a t o d e l h a b l a , d e l c i e r r e d e l esfnter
a n a l . E l s i l e n c i o " o r a l " e s l a desviacin d e l c o n t r o l de l a
erogeneldad

oral.

A p a r t i r de e s t a s d e f i n i c i o n e s s e p l a n t e a

l a cuestin de como i n t e r v e n i r en l a c u r a a n t e l a aparicin


de e s t o s s i l e n c i o s .
Otros

trabajos

de e s t e a u t o r , " The revlval

of i n t e r e s t

- 69 -

in

the dreaa'

(FLIESS,
la

(FLIBSS, 1953)

y "Syxiboid, Dreaa

and

Psychoeis"

1973), s e ocupan de l o s suefios. En e l ltlno hace

d i f e r e n c i a e n t r e smbolo en s e n t i d o o r d i n a r i o y smbolo

analtico.

El

representacin

smbolo

sera

una

particular

forma

de

i n c o n s c i e n t e de un elemento ergeno de una

parte d e l cuerpo .

1.4.4 .- SqPQLPH LQEVEBSTBn 1952

Lowensteln

escribe

interpretatian'

(1951).

Interpretacin

plantea

en

1949

'The

problem

of

En r e f e r e n c i a a l a cuestin de l a
l a palabra

como u n s u s t i t u t o

accin. L a p a l a b r a s i t u a d a e n t r e l a expresin emocional

de l a
y la

accin p a r t i c i p a de l a s d o s y e s una condicin p r e v i a a l o s


intercambios

dinmicos que s e p r o d u c e n

en e l tratamiento

analtico ( O p . c l t . p . 1 0 ) .
En 1952,
of

speech

Loewensteln

in psycho-analytic

publica

"Same reaarks on the role

technique".

En e s t e

artculo

d e f i n e a l a e x p e r i e n c i a analtica como ( O p . c i t . p . 4 6 1 ) !
*Psycho-nilysis is both tn investigative nd thenpeutic procedure,
i long-drn'Out experiaeni tnd procesa taking place entirely in the real
ol speech, It is an exchange of particular
ccmaunications betveen ttfo
people, a kind of dialogue, very different fro aJJ other dialogues, The
analytic set-up, the fundamental rule and the role of the analyst make it
unique, '
A

partir

de e s t a

definicin

analiza

l a cuestin d e l

- 90 -

l e n g u a j e . En relacin c o n l a s f u n c i o n e s d e l l e n g u a j e , s e f i a l a
que e l a c t o de h a b l a cosprende

(Op.cit.p.461-62)

'(1) Vhit Buhler ctUtd


the Dtrstellungtfunktio,
vhich couJd be
translited as function of reprsentation, or, according to Roaan Jakobson as
cognitive function, since it refers to the knovledge and description of
things or objects and the connexions bettfeen thea; (2) The function of
expression, by tthich the speaker expresses soaething about hiaself; (3) the
function of appeal, ancoapassing all those speech acts which appeal to the
adressee to do soaething or to respond in soae vay; e.g.iaploring,
conaanding, forbidding, seducing,etc,''
Lowensteln
transformar
inplorar,
decir,

sefiala

que

l a funcin

mandar,

en

que s e d i r i g e

seducir,

en

que e l p a c i e n t e e x p r e s e

analista

excluira

l a cura

l a funcin

se

tratara

a l analista

una funcin
algo

sobre

de

llamado

de
para

expresiva, es
s mismo. E l
y

expresiva,

limitndose a l a funcin c o g n l t l v a en relacin a l o s a c t o s


del paciente .
Para

L o w e n s t e l n l o que

c u e n t a en e l a n & l i s l s no e s l a

comunicacin p o r s misma s i n o qu e s l o que est


comunicado e n t r e e l p>aciente y e l a n a l i s t a .
v e r qu p r o c e s o s

siendo

Se tratara de

fsicos de c a r g a s t i e n e n l u g a r J u n t o c o n

l o s contenidos.

C^be s e f i a l a r l a s r e f e r e n c i a s que Lacan u t i l i z a ,


mismo l a s c r i t i c a s

que r e a l i z a

a algunos

como as

de l o s a u t o r e s

mencionados en e s t e a p a r t a d o .
En

"Funcin

campo

de l a palabra

el lenguaje

en

- 91 -

psicoanlisis"
que

hace

(LACAN,<1973> T I . 1989.p.233), hay un prrafo

referencia

lenguas

entre

ternura

a l texto

los adultos

la pasin."

de F e r e n c z i "Confusin
el nio. El lenguaje

(FERENCZI,

de

de la

<1933>TIV.1984).

Lacan

escribe:
'En verdid
nos gustara
saber
ais sobre
Jos efectos
de
la
SJtfbolizacn
en el nifo, y las madres oficiantes
en psicoanlisis,
an las
que dan a nuestros ms altos consejos un aire de matriarcado, no estn al
abrigo de esa confusin
de las lenguas en la que Ferenczi designa la ley de
la relacin
nifo adulto. *

Abraham y F l i e s s s o n c i t a d o s p o r Lacan en e l mencionado


t e x t o (LACAN,<1953> TI.1989.p.289)
'De igual manera, un artculo de Robert Fliess, inspirado en las
observaciones inaugurales de fibraham, nos demuestra que el discurso en su
conjunto puede convertirse

Lacan d e d i c a un
Jones.-sobre

en objeto de una erotizacin,

e s c r i t o a Jones.

la teora del simbolismo"

,, '

"En aemoria

de

Ernst

(LACAN, <1959>T2.1989),

v a l o r a e l e s f u e r z o de Jones p o r d i f e r e n c i a r a l psicoanlisis
de

una hermenutica

y sefiala

l a falta

de una teora d e l

s i g n i f i c a n t e p a r a s u p e r a r l o s lmites d e l s i m b o l i s m o .
En l a s mismas pginas hay una crtica a Sank y Sachs, s e
refiere

a l sentido constante

y a l a independencia

de l a

intervencin i n d i v i d u a l que a d j u d i c a n a l s i m b o l i s m o .
Sobre M e l a n i e
para

trabajar

Klein,

a l a p a r que reconoce

l o s fantasmas,

categora d e l s i g n i f i c a n t e
fantasas

y h a b l a de

sefiala

su

'genio"

que no i n t e r v i e n e l a

para abordar

l a cuestin de l a s

s u "despreocupacin" p o r l o simblico

(LACAl<1959> T2.1989); <1960> T2.1989).

- 93 -

2.-

E L CONTEXTO:

AT.GITWAS PET?SPECTTVAS

2.1.- ISTRQDTCCIQM

Los e f e c t o s d e l d e s c u b r l n l e n t o f r e u d i a n o s e hacen s e n t i r
en l o s comienzos d e l s i g l o X2 y c o n f l u y e n ,
de

poca, c o n l a s a p o r t a c i o n e s

en e s e panorama

que F r e d i n a n d

de S a u s s u r e

1916>1965) r e a l i z a e n e l campo de l a lingstica.


A partir

de 1914 s e

ubica

en Francia

un c r e c i e n t e

inters p o r e l psicoanlisis. A l mismo tiempo, un movimiento


inportante

se

puede

constatar

en

l a psiquiatra.

psiquiatra s e h a l l a preocupada p o r i n v e s t i g a r l a l o c u r a
ve,

en e l lenguaje

diagnstico
(BERCHERIE,
problema

sino

oral
un

<1980>1986.

y escrito,
camino
p.17).

La
y

no slo un elemento

posible

de

L a psiquiatra

exploracin
debate e l

de l a p s i c o s i s relacionndolo, de a l g u n a manera,

con e l l e n g u a j e y l a p e r s o n a l i d a d .
Por o t r a p a r t e , e x i s t e un ncleo mdico que renunciar a
los

i d e a l e s de l a i i e d i c l n a

creacin,

dando

(ROUDIJrESCO, 1986).

lugar,
Su

y que optar p o r l a va de l a
posteriormente,

reivindicacin

al
se

surrealismo

centra

en l a

h i s t e r i a como l e n g u a j e y e n una concepcin de l a l o c u r a ns

- 94 prxina a l o que hoy se conoce cono antlpslquiatrA.


Sobre l a s d i f i c u l t a d e s d e l psicoanlisis francs e n esa
poca puede c o n s u l t a r s e
<1982>
por

l a o b r a de B o u d i n e s c o (ROUDIHESCO,

1986) y l a 'Histoire

Jaccard

(1982).

de la psycbaaaljse",

Caibe

sefialar

I n t e r e s a n t e captulo, e s c r i t o
psychanalyse
Los

esta

ltlna

por A l a l n MlJoUa,

un

sobre "La

en France',

efectos

diferente

en

dirigida

nodo,

de

este

panorana

se

hacen

en l o s Jvenes p s i q u i a t r a s

sentir,

de

que hacen s u s

p r i m e r a s armas en Pars. E n t r e e l l o s se h a l l a n Jacques Lacan


y H e n r l Ey. Ambos i n i c i a n una polmica s o b r e l a s r e l a c i o n e s
psicoanlisis-

psiquiatra que se extendi a l o l a r g o de

sus vidas.
La

antigedad

de

l e n g u a j e es a n t e r i o r
misma se h a l l a
contexto

l a preocupacin

Lacan

por e l

a su e n t r a d a en e l psicoanlisis. L a

m o t i v a d a , en p a r t e ,

histrico.

de

CkDmo

ya

preocupacin p o r e l l e n g u a j e

se
desde

por l a i n f l u e n c i a d e l
ha

sefialado,

varias

hay

una

perspectivas.

a l g u n a s de e l l a s Lacan volver e n d i f e r e n t e s momentos de su


teorizacin.

La

seleccin

de

l a s perspectivas

desarrollarn a continuacin e s p r o p i a

y s e ha

t e n i e n d o en c u e n t a e l peso que e n e l l a s
del

que

se

realizado

t i e n e l a cuestin

lenguaje
Despus

de

trabajar

l o s mencionados

elementos

del

- 95 c o n t e x t o de poca s e conenzar a d e s a r r o l l a r l a produccin


de Lacan
1957.

desde s u s p r i m e r o s t r a b a j o s como p s i q u i a t r a

Se t r a t a

de r e c o r r e r un tiempo

basta

histrico que a b a r c a

t r e i n t a afios. S I b i e n e s c i e r t o que e s un segmento e x t e n s o


se

hace

necesario para

d a t a r e l Inters de Lacan

por e l

lenguaje.

2.2.- EL SURREALISMO -1919-

Puede d e c i r s e que uno de l o s e f e c t o s d e l i^lcoanlisis


en

e l campo de l a psiquiatra e s que un pequefio grupo de

mdicos abandona l a m e d i c i n a y l a prctica teraputica p a r a


d e d i c a r s e a l a r t e . Andr Bretn y Aragn d e j a n l a m e d i c i n a y
Phllllpe
central
concepto

Soupault
que

r e n u n c i a a h a c e r s e mdico . L a cuestin

plantear

de r e a l i d a d

e l surrealismo es

a partir

una

critica a l

de l a consideracin de l o s

fenmenos i n c o n s c i e n t e s , e s p e c i a l m e n t e e l suefio.
E s t e grupo a s u v e z t u v o i n f l u e n c i a en e l pensamiento de
Lacan,en
escribe

"Muestras

antecedente^'

que s u T e s i s de D o c t o r a d o

(LACAF,<1966>19T1.1989)
recibi a c o g i d a e n l o s

medios s u r r e a l i s t a s , d i c e ( O p . c i t . p . 5 9 ) :
*.,.su ico en Jos medios surreslislas donde un relevo nuevo anud un
lazo aniiguo;aJi, Crevel, la paranoia critica y el Clavecn de Diderot sus retoos se encuentran en los primeros nmeros de Hinotaure- ,
apuntaremos el origen de este inters, '
Dal

hace r e f e r e n c i a a

l a T e s i s en e l fSl de K i n o t a u r e

- 96 -

(1933),

donde

problema

del

tanbin ee publicar
estilo

formas paranoicas

e l t e x t o de Lacan "El

la coacepciD

psiquitrica

de la experiencia"<.<1933>

e l "Manifest

descubrimiento

las

19Q7).

Cul e s e s t e nuevo nudo d e l l a z o a n t i g u o ?


en

de

Andr Bretn

du surralisme"(.<92A> 1924) c e l e b r a e l

freudiano

r e a l i z a d a p o r l

y recuerda

durante l a guerra.

a una c i e r t a

prctica

En S a i n t - D l z l e r Bretn

fu d e s t i n a d o a l c e n t r o psiquitrico m i l i t a r donde se I n i c i a
en

e l psicoanlisis p r a c t i c a n d o

con l o s soldados

enfermos

(Ver s o b r e e s t e tema VIELWAHR, 1980)


En 1921 Bretn v a a v i s i t a r a F r e u d a Vlena.
a

l o s intentos

surrealismo

no

(FREUD,<1938>

de

Bretn,

prosper.
1976.p.193)

l a relacin

Freud
que

escribir
hasta

Pero

de F r e u d
a

Ztefan

esa fecha

se

pese

con e l
Zweig
senta

i n c l i n a d o a c o n s i d e r a r a l o s s u r r e a l i s t a s "que, a i

parecer,

me

chiflados

han

elegico

incurables..

."

por

su

santo

patrono,

(Ver:RODIlfESCO, 1986;

Bretn e s c r i b e , en e l "Manifiesto
en

e l futuro

contradictorios,

se

resolveran

e l suefio y

dos

como

BRET05, <1952> 1969).


del surrealismo",
estados

l a realidad,en

que

aparentemente
un s u e r t e

de

r e a l i d a d a b s o l u t a , de "surralit" (BRETN,<1924> 1924p.23).


La definicin que da Bretn, en e l t e x t o c i t a d o , s o b r e e l
surrealismo

sefiala

que

es un

automatismo psquico p o r e l

- 99 -

'Le surriJsMe en effet prend bien ti pitee dans une serie


d'imergences dont l'eapreiente conune donne S eirgue notre apoque;
ceIJe d'un^dvoileitent des reletions de l'/Kurne i l'ordre sytolique',

E l e n c u e n t r o de Lacan c o n e l e u r r e a l i s n o l e aportar:
.

l a cuestin

de l a imagen

doble

y su relacin

con

la

e s t r u c t u r a p a r a n o i c a d e l c o n o c i m i e n t o humano.
. elementos p a r a

p a s a r de l a concepcin de dficit e n l a

p s i c o s i s a l a de creacin.
. o t r a forma de l e e r l a metfora j a k o b s o n i a n a .
. s o b r e e l c o n c e p t o de r e a l i d a d .
Estos
porque
Lacan.

temas

se anuncian

solamenta

en e s t e

sern t r a b a j a d o s e n l a cronologa

apartado

que s e hace de

- 98 -

parauolco

y activo

del

pensamiento, ser p o s i b l e ( j u n t o

a l automatismo y o t r o s e s t a d o s
la

confusin y contribuir

la realidad"

pasivos),

"sistexaatizar

al descrdito total

del nundo de

(Op.cit.p.11).

Los s i m u l a c r o s que e l pensamiento p a r a n o i c o


t i e n e n su o r i g e n , p a r a
paranoico

Dal,

puede

hacer

en e l i n c o n s c i e n t e y e l poder

se pone a su s e r v i c i o .

L a cuestin de l a Imagen

d o b l e tendr s u i m p o r t a n c i a en l a medida que, l a Imagen s i n


ninguna modificacin, e s a l mismo t i e m p o representacin de
o t r a cosa.

E s l a v i o l e n c i a d e l pensamiento p a r a n o i c o ,

segn

Dal, l o que hace a p a r e c e r

l a segunda Inagen que t i e n e e l

carcter de i d e a

L a r e a l i d a d devendra, p a r a e l

pintor,

un

pensamiento.

obsesiva.

estado

de

Este

tema

depresin
de

de

l a Imagen

inactividad
doble

del

tendr

su

i m p o r t a n c i a en Lacan cuando e s c r i b e en 1949 su t a b a j o

sobre

el

Lacan

estadio

d e l espejo(TI.1989).

Sobre

este

punto

sefiala
(Op.cit.p.89):
'Timbin nosotros besos mostrado en Ja dialctica social que
estructura como paranoico el conocimiento humano, la razn que la hace ms
autnoma que la del animal con respecto al campo de fuerzas del deseo, pero
tambin que la determina en esa 'poca realidad' que denuncia en ella Ja
insatisfaccin surrealista. '
En

l a intervencin que L a c a n r e a l i z a ,

Congreso de Boma d e l 27 de s e t i e m b r e
sobre

en l a s A c t a s d e l

de 1953 (1956),

vuelve

l a cuestin d e l s u r r e a l i s m o desde l a p e r s p e c t i v a que

est d e s a r r o l l a n d o e n e s e momento

(Op.cit.p.251):

- 99 -

'Le surrlise
en effet
prend bien tt place
dens une
Birle
d'mergences
dont l'enpreienie
conune dome se airgue notre apoque;
celle d'un^dvoileitent
des relttions
de J'tKmme i l'ordre
sybolque',

E l e n c u e n t r o de Lacan c o n e l s u r r e a l i s m o l e aportar:
.

l a cuestin

de l a imagen

doble

y su relacin

con

la

e s t r u c t u r a p a r a n o i c a d e l c o n o c i m i e n t o humano.
. elementos

para

p a s a r de l a concepcin de dficit e n l a

p s i c o s i s a l a de creacin.
. o t r a forma de l e e r l a metfora j a k o b s o n i a n a .
. s o b r e e l c o n c e p t o de r e a l i d a d .
Estos
porque
Lacan.

temas

se anuncian

solamenta

en e s t e

sern t r a b a j a d o s e n l a cronologa

apartado

que s e hace de

- 100 -

2.3.- LAS SEFERENCIAS LIHGUIglICAS

2.3.1.- F E S D i m P DE SAPSSURE -1916-

La ubicacin de F e r d l n a n d de Saussure en e s t e punto s e


hace r e s p e t a n d o e l carcter cronolgico de e s t e e s t u d i o . S i n
enbargo,

hay que sealar que, pese a que Lacan pueda haber

ledo t e x t o s que l o c i t a n como D a n o u r e t t e y Pichn (1927) y


Delacrolx 1924>, no e s una r e f e r e n c i a h a s t a 1955 (1973).
E l 'Cursa
en

de lingstica general'

1916 (SAUSSURE,1965>.

Saussure

fu p u b l i c a d o en Pars
estableci

una relacin

e n t r e lgica y lingstica a d i f e r e n c i a de l a lingstica de


los afios 1880, que s e preocupaba

slo de l a evolucin d e l

l e n g u a j e (Sobre e s t e punto v e r : MOUlIir, <1968>1969>.


El

lenguaje, para Saussure,

es l a f a c u l t a d

propia d e l

hombre y l a l e n g u a un p r o d u c t o s o c i a l de e s a f a c u l t a d en una
comunidad

determinada.

Es

exterior

a l individuo

l a parte
es

social

definida

como

d e l lenguaje,
lazo

social,

c o n c e p t o e s t e que Lacan utilizar p a r a d e f i n i r e l d i s c u r s o


(LACAH, <1972-73> 1985).
La
deposita

lengua
para

como

" t e s o r o " , que

l a prctica

d e l habla

l o s h a b l a n t e s en una comunidad dada, e s una

r e f e r e n c i a que puede s e r evocada cuando L a c a n da una de l a s

- 101 -

d e f i n i c i o n e s d e l O t r o cono " t e s o r o de s i g n i f i c a n t e s "

(LACAH,

<1960> T1.1969p.785>.
El

lenguaje

t i e n e a s i un l a d o

social,

l a lengua

y un

lado i n d i v i d u a l , e l habla. Esta importante

oposicin p e r m i t e

introducir a l individuo junto a l o s o c i a l .

Lacan comienza a

trabajar

l a cuestin d e l l e n g u a j e

desde

l a s "leyes

de l a

p a l a b r a * . Ser l a l e c t u r a de S a u s s u r e J u n t o a l a de J a k o b s o n
la

que l e har i n t r o d u c i r " l a s l e y e s d e l l e n g u a j e "

(LACAN,

<1957>T1.1989).
Otro

p a r de o p o s i c i o n e s ,

que S a u s s u r e

sincrona- diacrona, que e x p r e s a


y

desarrolla, es

e l e j e de l a s i m u l t a n e i d a d

l a sucesin. E l p r i m e r o c o n c i e r n e

a l a s r e l a c i o n e s como

c o e x i s t e n t e s , e l segundo no puede c o n s i d e r a r ms de una c o s a


cada v e z .
Saussure

define

un c o n c e p t o

de s i g n o .

L a lengua

est

compuesta como un s i s t e m a de s i g n o s . E l s i g n o s a u s s u r e a n o e s
d e f i n i d o por t r e s propiedades:
bifacialidad.

arbitrariedad, negativldad y

La a r b i t r a r i e d a d r e m i t e

orden de l o s s i g n o s

a un

y e l o r d e n de l a s cosas.

punto puede l e e r s e l a posicin de B e n v e n i s t e


1982)
La

dualismo, e l
Sobre

este

(<1939> <1963>

y l a de M i l n e r 1978> 1980).
negativldad

relacin

con

remite

a l orden

de l o s s i g n o s :

es l a

l o s dems s i g n o s l o que d e f i n e l a i d e n t i d a d .

- 102 -

Es

decir,

no

referencia

hay

identidad

independiente

y,

dada

su

a l a m u l t i p l i c i d a d , debe s e r d e d u c i d a . B l s i g n o

es

d e f i n i d o como bifsico porque une una imagen acstica y

un

concepto.
Se

puede

investigador
latina

hablar

tambin,

de

de l a s c o n s t r u c c i o n e s

otro

Saussure,

el

anagramticas d e l v e r s o

. Un S a u s s u r e que se a c e r c a

ms a Freud,

s i n duda

(Ver: STAR0BIISKI,< 1964 > 1971).


Lacan, en "La i n s t a n c i a
presenta

l a lingstica

homenaje

a Saussure

de la letra"
como

1957>

ciencia

p o r s u f o r m a l i z a d n

TI.1989),

piloto

rinde

d e l signo.

Esta

posicin p o s t e r i o r m e n t e ha cambiado.

2.3.2.- PELACRQIX -1924-

La

referencia

"Escritos

que Lacan

habla,

inspirados:esquizografa"

D e l a c r o i x e s c r i b e " L e langage
1924)

hace

diferencia,

no o b s t a n t e ,

Delacroix
(LACAH,

aparece

en

<1931>1931>.

et la pense"(DELACROIX <1924>

en semejanza
distingue

con Saussure,

entre

lengua

formulacin v e r b a l

palabra.
Para

Delacroix

no hay psicologa d e l l e n g u a j e

r e c u r s o a l a lingstica . Sobre e l l e n g u a j e

sefiala

sin el
(Op.clt.

- 103 -

p.7):
'Le lingige dcoule des conditions de 1 iie coenune, des lois de
1 'expression des motions, de 1 structure de 1 'intelligence, "
Las t r e s c o n d i c i o n e s s o n I r r e d u c t i b l e s l a una a l a o t r a .
C o i n c i d e c o n S a u s s u r e en que e l l e n g u a j e e s una institucin
que p r e e x l s t e a l i n d i v i d u o . La accin i n d i v i d u a l i n t e r v i e n e
en e l uso que s e hace de l.
D e l a c r o i x retoma de Durkheim e l carcter o b l i g a t o r i o de
la

vida s o c i a l

y s e f i a l a que e l l e n g u a j e e s e l hecho

social

p r i m o r d i a l porque e s e l p a c t o s o c i a l mismo <0p.cit.p.49)


Si

bien

toma l a lingstica s a u s s u r e a n a ,

combina con l a concepcin fisiolgica de Head


En

"Les grandes

formes

Delacroix l a
(1926).

de la vie mentale"<< 1934> 1934)

i n t r o d u c e l a cuestin d e l " U n i v e r s o de l o s smbolos". S e f i a l a


que

e l universo

de

universo d e l lenguaje

representaciones

e s s o l i d a r i o con e l

ya que ste e s una h e r r a m i e n t a

para

p r o d u c i r l a s cosas.
D e l a c r o i x s e i n s c r i b e en l a lnea, que se desarrollara
en relacin a B l o n d e l ms a d e l a n t e , donde l a a n t e r i o r i d a d de
l o s o c i a l d e f i n i d o como simblico e s c l a r a .

2.3.3.- DAKQUEETTE Y PICHN -1927-

Jacques

Damourette

Bdouard

Pichn

elaboran

una

- 104 -

g r a n & t l c a de l a lengua
lleva

por

f r a n c e s a , en s i e t e

volmenes,

que

ttulo 'Des jnots a la pense' 1911-1940> 1927-

1940).
Los

autore

pensamiento
Coinciden

sealan

estrictamente

c o n Saussure

que

s i e l hombre

humano

es

por

tiene

el

un

lenguaje.

(<1916>1965) en que " p e r r o "

e s un

s i g n o pero d i c e n que ese s i g n o no t i e n e nada de a r b i t r a r l o .


Es s i g n o no slo d e l s u j e t o a l o s que l e escuchan s i n o a l
Interior

mismo d e l s u j e t o que h a b l a , ya que s i n e s t e

signo

no podra p e n s a r l a Idea c o r r e s p o n d i e n t e .
Los
del

a u t o r e s rompen con l a posicin e s t a b l e c i d a que v a

pensamiento

anterioridad
individual
que

el

a l lenguaje,

d e l pensamiento.

para

sealar

Pichn

que

( cuya

no hay

produccin

y a ha s i d o t r a t a d a en o t r o Captulo ), postular
lenguaje

es

una

de

l a s vas

de

acceso

al

inconsciente.
El

lenguaje

tiene

una

funcin

coaiunicativa

que

es

propiamente r e p r e s e n t a t i v a . T o d a emisin e s I n t e r p r e t a d a p o r
e l r e c e p t o r o a l o c u t o r como r e p r e s e n t a n d o
emisor
a

una emocin e n e l

o l o c u t o r . P e r o e l l e n g u a j e propiamente d i c h o

partir

de

que

e l emisor

desea

d e t e r m i n a d a e n e l r e c e p t o r . Entonces,

provocar

existe

una reaccin

intencin de p r o v o c a r

una reaccin e n e l a l o c u t o r y comprensin e n ste d e l e s t a d o

- 105 -

de nimo d e l l o c u t o r .
Los a u t o r e s sealan que, p a r a e l l o c u t o r , e l a l o c u t o r e s
la

p a r t e d e l nundo e x t e r i o r s o b r e

devenir
cosas

accin(Op.cit.T.I. p. 7 0 ) .
inanimadas,

hay

un

l a c u a l l a p a l a b r a puede
Siempre,

interlocutor

aunque

hable

presente

en

a
su

espritu.
La p a r e j a l o c u t o r - a l o c u t o r e x i s t e en t o d o l e n g u a j e , a
l o que cabe a g r e g a r e l p l a n o d e l o c u t o r l o ,

e s d e c i r , e s o de

l o que s e h a b l a . M i e n t r a s en e l p l a n o l o c u t o r i o e l c e n t r o e s
l a persona que h a b l a , y que s e d i r i g e a e s a p a r t e d e l nundo
e x t e r i o r s e n s i b l e a s u voz que e s e l a l o c u t a r i o ; en e l p l a n o
d e l o c u t o r i o , e l c e n t r o d e l d i s c u r s o e s l a c o s a de l a que se
h a b l a y de l a c u a l e l d i s c u r s o c u e n t a s u h i s t o r i a .
El

l o c u t o r se sita a s mismo en e l p l a n o d e l o c u t o r i o

como una s u s t a n c i a d e l nundo e x t e r i o r y s e denomina c o n l a s


formas de p r i m e r a persona.
Respecto a l p r o c e s o de constitucin d e l l e n g u a j e sealan
que

el

grito,

reacciones,

por

el

que

se

expresan

l a s primeras

e s una exteriorlzacln l o c u t a r i a de e s t a d o s de

nimo. L a intervencin d e l a l o c u t o r

interpretando e l grito,

l o t r a n s f o r m a en e l p r i m e r e s t a d i o d e l l e n g u a j e .
Un

punto c e n t r a l de s u "Grantica'

e s e l e s t u d i o sobre

- 106 -

l a negacin

en

el

francs. L a

clave

de

l a misma debe

s e r buscada,

segn l o s a u t o r e s , en e l empleo a i s l a d o de cada

una de l a s d o s p a r t e s de l a negacin.
Respecto

a l a p r i m e r a p a r t e , l a partcula ne., s u empleo

es de t r e s gneros, en uno de e l l o s ,

e l de l a s u b o r d i n a d a ,

c r e e n e n c o n t r a r l a c l a v e d e l problema.
la

subordinada

subordinada

expresa

una

y e l hecho c e n t r a l

E l empleo d e l iia. en

discordancia
de l a f r a s e .

entre

esta

Para c i t a r

un

ejemplo d e l t e x t o < O p . c i t . T . I . p . 1 3 4 ) :
',,.(7/7 ne peut douter qu'jls soient pleins'
El

no

dudar

Implica

precisamente

una

duda,

hay

d i s c o r d a n c i a e n t r e e s a duda r e a l marcada p o r e l s u b j u n t i v o , y
la

afirmacin

principal

que

pretende

que no s e dude. La

d i s c o r d a n c i a e s ese f u t u r o dudoso.
Otro c a s o d i s c o r d a n c i a l ( O p . c i t . p . 1 3 5 ) :
'Que si,. on travailJoit encor faire iapriaer des livres grecs avec
la tnduction Franpoise cose, ce que je ne dserpre pas que J'on ne
fasse quelque jour,,, *
En e s t a f r a s e nuevamente se r e e n c u e n t r a ' e l d i s c o r d a n c i a l
pues e l no d e s e s p e r a r no e s l o c o n t r a r i o de d e s e s p e r a r , e s
guardar
los

autores,

patente
del

una e s p e r a n z a

dbil p a r a no d e s e s p e r a r . Hay, dirn

una d i s c o r d a n c i a e n t r e

en l a s u b o r d i n a d a

mismo. E s t e

e l deseo

y l a Imposibilidad

discordancial

no

d e l hecho
Irreductible

f u n c i o n a mecnicamente,

- 107 -

6lno

que e s un " taxeaa"

viviente

en e l espritu

de l o s

franceses.
La segunda p a r t e de l a negacin f r a n c e s a

(riea;

Jajoais;

personne. ..>, s e a p l i c a a l o s hechos que e l l o c u t o r no u b i c a


como

formando

parte

de

"orcluidos", p o r e l l o
negacin f o r c l u s i v a

l a realidad.

llaman

a esta

Esos

hechos

segunda p a r t e

son

de l a

. De l o s c u a t r o gneros de f o r c l u s i v o s

l o s a u t o r e s se c e n t r a n en uno ( O p . c i t . T . I . p.139):
'// n'esl pas probable que j'opere jamis plus'
En

e s t e c a s o una operacin p o s t e r i o r e s f o r c l u i d a d e l

mundo de l o s p r o b a b l e s ,
nunca ms. Cabe c i t a r

y a que l p i e n s a

que no operar

(Op.cit.p.140):

'Le langage est pour celui qui sait en dchiffrer les iaages un
aerveilleux airoir des profondeurs de l'inconscient, Le repentir est le
dsir qu 'une chose passe, done irreparable, n 'ait jaaais existe; la langue
frangaise,par le forclusif, expriae ce dsir de scotoaisation, traduisant
ainsi le phnoane noraal dont la scotoaisation, dcrite en pathologie
aentale par M.Laforgue et 1' un de nous Pichonl, est 1'exagration
pathologique'.
Hace f a l t a no slo que s e a f i r m e que e l hecho no a p a r e c e
en

e l campo d e l c o n o c i m i e n t o

(f orclusln), s i n o que,

una e s p e c i e de c o n t r a p r u e b a ,

por

s e l o p e r c i b a como i n c o m p a t i b l e

con l o s hechos d e l campo ( d i s c o r d a n c i a ) . De e s t e modo, n i e g a


un hecho expresado p o r un v e r b o dando una s u e r t e
As,
fuerza.

l o que l a negacin
La

lengua

gana

tendra

en f i n e z a ,

entonces

de

rodeo.

l o pierde

l a posibilidad

en
de

- 108 -

corregir

l a insuficiente fineza

o excesiva brutalidad

de l a

negacin p r i n c i p a l con e l JSL de l a s u b o r d i n a d a .


En

1936 puede

textos

en

"Ms

all

T1.1989>, donde
interlocucin.
concepto

Principio

e l mencionado

interlocucin

interlocutor.

el

del

La

primera

de

realidad"

estos
(LACAB,

texto

habla

Lacan

de

utiliza

el

locutor

de

hace

Lacan

en

que

a l a situacin analtica y e l l e n g u a j e s e basa en


Es a p a r t i r de l a situacin as

que s e i n t e r r o g a

interlocutor.

2.4.-

de

fornulacin

esquena c o m u n i c a c l o n a l .

definida

ya l a i n f l u e n c i a

Lacan d e f i n e l a situacin analtica cono de


En

de

referencia

encontrarse

sobre

e l analista

como o y e n t e e

Sobre e s t e punto s e volver ms a d e l a n t e .

LA PSIQUIATRA FRANCESA Y LA CESTIQTT DEL LENGUAJE

La

clnica

intercambio

alemana

hasta

l a clnica

l a gran

guerra.

francesa

Freud,

sostuvieron

como

y a s e ha

sealado, fu t e s t i g o de e s a d i f e r e n c i a . M i e n t r a s l a p r i m e r a
se

preocupaba

estado

clnico

ms
y

de

por

l a interpretacin fisiolgica d e l

l a interrelacin

entre

sntomas, l a

segunda s e c e n t r a b a en e l c u a d r o clnico y e l t i p o ,

dejando

en segundo p l a n o l a cuestin fisiolgica (BERCHERIB, 1983).


La cuestin d e l l e n g u a j e e s d u r a n t e

mucho t l e n p o un mero

- 109 -

ndice diagnstico. P a r a K r a e p e l l n <<1899>1987) s e t r a t a de


desviaciones

en

l a conversacin,

de

juegos

s i n sentido,

r e g i s t r a n d o formas v a r i a d a s .
Si

b i e n l o s maestros

Influencia

de Lacan

kraepellnlana,

f u e r o n formados p o r l a

despus de

l a guerra

resultaba

difcil v o l v e r a e s t a b l e c e r e l dilogo.
La psiquiatra f r a n c e s a s e h a l l a ,
la

polmica

trabaja
psicosis

entre

Clerambault

en l a lafernerie
a

partir

y Claude.

E l primero,

que

de l a Polica,, i n t e n t a e x p l i c a r l a

del

hiptesis neurolgicas.

en 1920, c e n t r a d a en

automatismo

E l segundo,

mental

suscribe

en e l S a l n t - A n n e ,

da

c a b i d a a p l a n t e a m i e n t o s psicolgicos. Lacan est en c o n t a c t o


con l o s dos, p r i m e r o en l a Inferaere y despus en e l S a l n t Anne.
La

preocupacin

relacin

del

de

lenguaje

la
con

psiquiatra
l a locura

francesa por l a
tiene

diferentes

v e r t i e n t e s , a l g u n a s de l a s c u a l e s s o n explcitas y o t r a s no.
En e l p r i m e r c a s o encontramos i n v e s t i g a c i o n e s que s o n , como
en e l caso de B l o n d e l (BLOlDEL, <1928>1928) , una reflexin
sobre

e l lenguaje y

l a c o n c i e n c i a mrbida. En e l segundo

caso l a r e f e r e n c i a es a Clerambault
y a BU automatismo m e n t a l .

1920,1923,1924> 1987)

2.4.1.- CLERAKRAT.T Y E L AUTOMATISMO

Cleranbault
scission
el

du

delirio

razonante

JDOI"

en

su

(CLERAMBAULT,

e s "la reaccin

y frecuentexoente

de su subconsciente,^
El

artculo

automatismo

fundamental

en

ballucinatoires
.p.63),

e s para
muchas

cbroniques

MEUTAL -1920-

"Autoaatsae

<1920>

de un

et

intelecto

los fenmenos que salen

el automatismo
este

mental".

psiquiatra

psicosis.
J"

aental

1987.p.41) sefala que

obligatoria

intacto,a

es decir

110 -

En

e l sndrome

"Les

(CLERAMBAULT,

psycboses

<1923>

1987

s e f i a l a que e l automatismo mental e s e l receptculo

de l o s mecanismos i n f e r i o r e s d e l pensamiento, resumiendo h r


filogenia del Intelecto.
a Levy-Bruhll
Los
verbales:

En e s t e s e n t i d o C l e r a m b a u l t r e m i t e

(1922) y a l pensamiento prelgico.

fenmenos

de automatismo

mental

s o n eldticos y

e x t r a n j e r l d a d de pensamiento, e c o d e l pensamiento

y de l a l e c t u r a . . . H a y fenmenos puramente v e r b a l e s :

palabras

e x p l o s i v a s , j u e g o s silbicos, a b s u r d o s y s l n s e n t l d o s ;
puramente

psquicos:

pensamiento a b s t r a c t o .
se

v a n aproximando

intuiciones
Comienza

abstractas,

otros

detencin d e l

p o r mecanismos s u t i l e s , que

gradualmente

l a forma

verbal. E l

pensamiento d e v i e n e a u d i t i v o o v e r b o - m o t r i z l a s v o c e s s e
constituyen

con cuatro

caracteres:

verbales,

objetivas.

- 111 -

I n d i v i d u a l i z a d a s y temticas. Se I n c o r p o r a n

lgicamente a su

relato explicativo y constructivo.


Cleranbaul

p l a n t e a que e l d e l i r i o e s una s u p e r e s t r u c t u r a

m i e n t r a s que e l automatismo e s p r i m i t i v o . A i s l a de e s t e nodo


la

estructura.

Pero

sus enunciadas

fueron

rechazados

porque l a psiquiatra f r a n c e s a s e e n c o n t r a b a ms preocupada


por

l a s cuestiones

d e l sentido

y l a personalidad.

Lacan,

cuando hace s u T e s i s en 1932, s e h a l l a e n t r e g a d o a l a t e s i s


psicogentlca y

no t o n a

e l aporte

de C l e r a m b a u l t ,

quien

sostena t e s i s neurolgicas.
Cuando
Cleranbault

Lacan

entra

en

e l psicoanlisis

recupera

y d i c e de l en 1966 (LACAN, T I . 1989. p. 5 9 ) , que

fu su "nico maestro en psiquiatra":


'Su auomatjsao aental, con su ideologa aecanicista de tietfora, uy
criticable
sin duda, nos parece, en su taera de abordar el texto
subjetivo,
as cercano a o que puede construirse
por un
anlisit ettructural que ningn esfuerzo clnico en la psiquiatra
francesa ',
Como sefala M l U e r

1977>

1987 p. 161),

Lacan d e s c u b r e

en e s t e mecanismo l o simblica, y a que se t r a t a all de l a


perturbacin r a d i c a l
que

de l a relacin e n u n c i a d o - enunciacin,

funciona independientemente.

2.4.2.- CHARLES BLONDEL Y LA CONCIENCIA MRBIDA - l Q 2 f l -

C h a r l e s B l o n d e l e s c r i b e en 1928 "La conscience

marbide"

- 112 -

(1928),

t e x t o que e s una r e f e r e n c i a en l a T e s i s de Lacan

(<1932>1987>.
marcando

Blondel

con e l l o

dedica

su

libro

Levy-Bruhl,

una orientacin terica que tendr s u s

efectos.
Blondel

opondr c o n c i e n c i a mrbida a c o n c i e n c i a normal,

socializada.
como

Esta presenta

individuales,

c o l e c t i v o s que

estados,

estn

que aunque

determinados

por

no hace ms que r e e n v i a r a l a

conceptuallzacin de l o s o c i a l como a n t e r i o r e
i n d i v i d u o . E s t a i d e a en r e a l i d a d e s de

1984).

Augusto

positivo,

Conpte

sefiala

este

sociales,
colectiva

independiente

Coopte

que, p a r a

(<1844>

e l espritu

e l hombre no e x i s t e s i n o slo l a Humanidad, pues

e l d e s a r r o l l o de a q u e l s e debe a l a s o c i e d a d
De

elementos

v i e n e n de l o s o c i a l . ( O p . c i t . p . 2 5 0 ) .

La r e f e r e n c i a a L e v y - B r u h l

del

impresionen

modo,
dado

l o s fenmenos
que

continua.

son

el

humanos
producto

L o que r e s u l t a

(Op.clt.p.56).

son p r i n c i p a l m e n t e
de

una

importante

evolucin

de r e s a l t a r

en s u concepcin e s ( O p . c i t . p . 5 2 ) :
',,,la arBonii de nuestras concepciones queda forzosamente limitada a
cierto grado, por la obligacin fundamental de su 'realidad', o sea de una
suficiente conformidad a tipos independientes de nosotros. "
Durkhelm1894> 1982) retoma e s t e p u n t o e n relacin a l o
que
ms

denominar c o n c i e n c i a c o l e c t i v a .
alta

de

l a vida

D e f i n i d a como l a forma

psquica, p o r

ser conciencia

de

- 113 -

consciencia,

est

individuales.

ubicada

ns

La c o n c i e n c i a

all

de

colectiva

l a s contingencias
es e x t e r i o r

a las

c o n c i e n c i a s i n d i v i d u a l e s y cada una de e l l a s no l a c o n t i e n e
s i n o en p a r t e . E s l o que s e f i a l a

Durkheijn(Op.Cit.p.338>:

'Las tendencias colectivas tienen una existencia que le es propia;


asi son fuerzas tan reales coao las fuerzas csmicas, an cuando sean de
otra naturaleza, actan igualmente sobre el individuo de fuera, aunque
esto ocurra por otros medios'
Esta

conciencia

comunicables

colectiva

hace

cristalizar

en

l a s c u e s t i o n e s e s e n c i a l e s que abarcan

momento l a r e a l i d a d c o n o c i d a .

ideas

en cada

De all que pueda d a r moldes

a l espritu p a r a a p l i c a r a l a s c o s a s y p e n s a r en e l l a s .
Levy-Bruhl

1927>1985> s e f i a l a que l a s r e p r e s e n t a c i o n e s

colectivas

no

invididual.

La mentalidad

son,

para

pueden

este

mentalidad

ser explicadas

autor,

las

l a psicologa

y l a mentalidad

lgica

d o s m o d a l i d a d e s de e x p e r i e n c i a . La

primitiva

"mstico" ,

primitiva

por

se

caracteriza

conexiones

por

"PrelgicaS

el
j

contenido

l a ley

de

participacin.
La

a n t e r i o r i d a d de

formulada

en

representacin

e l ejemplo
de

representacin que

s
lo

l a estructura

a l sujeto

e v o l u t i v o . E l nifio
tardamente,
otros

tienen

aparece

elabora

adoptando
de

l. Sobre

una
la
la

a n t e r i o r i d a d d e l l e n g u a j e y l a c o n c i e n c i a de l a e s t r u c t u r a
que v e h i c u l l z a , L e v y - B r u h l s o s t i e n e ( O p . c i t . p . 7 9 ) ;

- 114 -

'El hecho lingstico ilusini, pues, representaciones de las que los


aelanesios, suponemos, no tienen consciencia clara, Ellos no piensan
abstractamente. No reflexionan sobre sus conceptos. Jams han tenido la
idea de la finalidad orgnica manifestada por la estructura y las funciones
de un cuerpo viviente, ni de la manera especial en que Jas partes se hallan
subordinadas al todo y el todo, a su vez, depende de Jas partes, Jams han
analizado Ja soJidaridad que une entre ellos a Jos individuos de una misma
familia. Sin embargo, sus lenguajes atestiguan el hecho de que asimilen
ambas cosas, '
Es

esta

linea

exterioridad
ella

de l o s o c i a l

se r e f i r e n

Blondel,

de p e n s a n l e n t o

tanto

sobre

que c u l m i n a

Delacroix

t o d a v i a en l a l i n e a

conciencia

mrbida

no

en Levy-Bruhl.

como C l e r a m b a u l t ,

de e x p l i c a r

s u p e r v i v e n c i a de l o " p r i m i t i v o " .
la

l a anterioridad y
A

como

l a patologa p o r

P o r e s t o B l o n d e l dir que

es

una

consciencia

normal

contempornea y se h a l l a s o c i a l i z a d a a l mnimo.
Retoma l a i d e a d u r k h e l m l a n a de que l a lengua no l a hacen
l o s i n d i v i d u o s y s e f i a l a (BLOHDEL, <1928> 1928):
',,,elle s'est impose, avec tous ses raffinements conceptuis,A
1 'amorphe debilit de notre mentalit infantine, '
La

conciencia

c o l e c t i v a . La

mrbida

no s e p l i e g a a

l a consciencia:

c o n c i e n c i a normal s e d e s a r r o l l a s i g u i e n d o l a s

l e y e s que ha t r a z a d o e l l e n g u a j e , m i e n t r a s que l a c o n c i e n c i a
mrbida e s r e b e l d e

a l <0p.cit.p.346-47).

B l o n d e l s e f i a l a que l a c o n c i e n c i a mrbida e s a s o c l a l ,
diferencia
estados
sistema

de

la

psquicos

mentalidad
no

se

conceptual i n s p i r a d o

primitiva.

Bs

jerarquizan

decir, l o s
siguiendo e l

por l a c o l e c t i v i d a d

y que s e

- 115 -

expresa

por e l lenguaje. Esto e s

representaciones
expresin

cristalizada

e j e r c e sobre
all

colectivas

que

de

no a c e p t a e l s i s t e m a de

l o e que e l l e n g u a j e

(Op.clt

.p.393-94).

El

es l a

lenguaje

e l pensamiento una accin t r a n s f o r m a d o r a

l a vida

consciente

socializada

adopta

, de

con e l

l e n g u a j e l a e x p e r i e n c i a y l a lgica.
Blondel

haba ledo F r e u d

pero

m a n i f i e s t a s u inters

por l a v e r t i e n t e l i t e r a r i a y no p o r l a teraputica.
Esta

lnea de pensamiento que v a de Compte a B l o n d e l ,

influir

en L a c a n

anterior

a l s u j e t o y que l e e s

pensamiento
verdad-

prelgico

(LACAH,

posterirnente
memoria
discurso.

en

e n s u concepcin de l o simblico

su

puede

a Blondel
concepcin

impuesto, n crtica a l

leerse

<1960>T1.1989).

e n "La

S i bien

ciencia

Lacan

t a l vez podra v e r s e
de

como

l a psicosis

como

la

criticar
una

cierta

fuera

de

- 116 3.- I.A AWTERIORIDAD DE LA PREQCIJPACIQI POR


JACQUES LACAN

Despus
discurso

EL LEIGUAJE

EH

-1926- 1933-

d e l desarrollo

de

algunas

vertientes d e l

de poca s e hace n e c e s a r i o c o n e n z a r

c o n e l Joven

p s i q u i a t r a francs y s u I n c i p i e n t e produccin en n e d l c l n a .
Hay v a r i o s t r a b a j o s psiquitricos e n colaboracin que s e
mencionan porque no t i e n e n
Se

inters d i r e c t o p a r a e s t a

tratarn c o n ms d e t a l l e l o s t r a b a j o s

Tesis.

que hacen a l g u n a

r e f e r e n c i a a l a cuestin d e l l e n g u a j e .
Posteriormente,

s e ubicar e l momento de p a s a j e de l a

psiquiatra a l psicoanlisis y s e tomarn e n c u e n t a

algunas

de l a s r e f e r e n c i a s mencionadas e n e l a n t e r i o r a p a r t a d o .
E l d e s a r r o l l a r aqu e s t a e t a p a de l a produccin de Lacan
responde

la

necesidad

cronologa. A l mismo t i e a ^
su

de

establecer

que l o l l e v a n

precisa

p e r m i t e u b i c a r como a n t e c e d e n t e

preocupacin p o r e l l e n g u a j e y a s e g u i r

interrogacin

una

a buscar

l o s p u n t o s de

s u r e s p u e s t a en e l

psicoanlisis.

3.1. PRIMEROS TRABAJOS -1926-1931-

Los p r i m e r o s t r a b a j o s de J a c q u e s L a c a n e n e l campo de l a
psiquiatra d a t a n de 1926 (ALAJOUABIHE;DELAFOHTAIHB LACA).

- 117 -

En

192&,

adens

de

un

articulo

(LACAN; TSENEL. 1926),


(LACAN;LEVy-VALENSI;

hay o t r o ,

que

publica

tambin

JCEIGNANT.1926), que

con

Trenel

en colaboracin

lleva

por

ttulo

"Eonan polcier. Du d e l i r e type tallucinatoir chroaique


delire

au

d'iJoaginatioD".

En 1929 hay t r e s p r e s e n t a c i o n e s e n colaboracin


MARCHAffD,COURTOIS. 1929. LACAN,

T0URG0WLA<1929>

(LACAN,

1930; LACAN,

HBYER 1929). En 1930 hay t r e s presentaciones(LACAN,COURTOIS


1930;

LACAN, SCHIFF, SCHIFF-VERTHEIMER, 1930; LACAN; <1930>

1931).

En 1931,dos p r e s e n t a c i o n e s en colaboracin

CLADB, KIGAULT 1931;


Inters p a r a

( LACAN,

LACAN, ET<1931>1932) que no r e v i s t e n

l a linea

de t r a b a j o

que s e d e s a r r o l l a .

Hay

o t r o s t r e s t r a b a j o s que r e q u i e r e n una mencin e s p e c i a l , s e


t r a t a de l o s t e x t o s :

"Structure

(LACAN;

* Troubles

<1931>1988);

paranoiaque
paranoide
1931)

prsentant

des

(Schyzographie)

"

y "Ecits

LEVY-VALENSI
C^be

inspires"

du langage
elments

(LACAN,

paranoiaques"
crit chez

dllrant

du

une
type

KIGAULT, LBVY-VALEISI

Schizographe"

(LACAH, KIGAULT,

1931).

sefialar

paranoiaques",

des paychoses

el

artculo

porque

plantea

"Structure
ciertas

des

cuestiones

o r i e n t a n un camino e n l a investigacin s o b r e
que realizar L a c a n (<1931>1988.p.5).

psychoses
que

l a s psicosis

- 118 -

Lacan

Introduce

un c o r t e

nosogrfico

normal.Desde

e l punto

importancia

una

deede

discontinuidad
de

vista

d e l sntoma y, desde

e l punto
con

la

diagnstico

de v i e t a
psicologa

enfatiza l a

e l punto de v i s t a

legal,

f r e n t e a l a irreductlbildad de l a e s t r u c t u r a , l a n e c e s i d a d
de

internacin. Lacan

estudia

desde

estos

v i s t a l o s t r e s t i p o s de p s i c o s i s p a r a n o i c a
paranoica,

e l delirio

de

t r e s p u n t o s de
: l a constitucin

interpretacin

los delirios

p a s i o n a l e s . S e f i a l a que l o s e s c r i t o s s o n documentos p r e c i o s o s
y

que s e deben

institucin,

recoger

cuando

en e l momentos de

Ingresa

a la

e l enfermo no s e ha dado todava a l a

r e t i c e n c i a f r e n t e a l nuevo medio.
Hay en e s t e t e x t o una r e f e r e n c i a a l psicoanlisis. Lacan
sefiala
por

que e l trmino constitucin p a r a n o i c a

l a fijacin p r e c o z de una e s t r u c t u r a , c u y a s

p s i c o a n a l i s t a s u b i c a n en l a e t a p a de n a r c i s i s m o
Lo

que

trabajos,

interesa

destacar

es

que

en

causas l o s
primario.

estos

primeros

s e puede u b i c a r l a preocupacin'de L a c a n p o r l a s

p s i c o s i s y por l o s t r a s t o r n o s d e l lenguaje,
por

se J u s t i f i c a

l o s e s c r i t o s de l o s p a c i e n t e s .

especialmente,

Ser e n su T e s i s

(<1932>

1987), donde s e podr s e f i a l a r e l cambio de concepcin de un


enfoque c e n t r a d o en e l dficit a l a dimensin de l a creacin
y e l sentido.

- 119 -

3.2. "ESgUIZOGBAFIA" -1931-

Cano

ya

psiquiatra

ee

ha

por e l

sealado,

l a preocupacin

l e n g u a j e de l o s psicticos r e c o n o c e s u

auge d u r a n t e l o s p r i m e r o s afios d e l s i g l o XX. P a r a


de

de l a

ese panorama,

se

presentar

una

una

seleccin

de l a s

p u b l i c a c i o n e s d e l afio 1931 extrada de l a r e v i s t a


Mdico- psycbologiques".

Idea

"Anaales

L a eleccin de l a adsjna se basa en

e l hecho de que e s l a r e v i s t a de l a psiquiatra f r a n c e s a , de


que Lacan p u b l i c a en e l l a y

que c o r r e s p o n d e a l afio a n t e r i o r

a l a l e c t u r a de s u T e s i s de Doctorado. P o r o t r a p a r t e , l o s
textos

que s e comentarn a continuacin p e r t e n e c e n a l o s

psiquiatras prxinos a Lacan y citadcDS p o r l.

3.2.1. GUILLEM TEULIS

Guillen

Teuli p u b l i c a

t i t u l a d a "La ecbizopbasie'(.
Damourette
comienzo

y Pichn
de

su

en f e b r e r o

TELIE, 1931). En s u t e x t o c i t a a

(1911-1940).

artculo

de 1931 s u Kemoria

el

Teuli I n t r o d u c e en e l
estado

de

la

cuestin

pensamiento- l e n g u a j e , y h a b l a de l a i m p o r t a n c i a de
a

fondo

polmica

la

lingstica.

conocer

S i b i e n no s e e x p r e s a s o b r e l a

pensamiento- l e n g u a j e , seala

e l hecho de que hay

- 120 -

una

estrecha

premisa

relacin

que t o n a

entre

valor

ambos.

Es a

e l estudio

de

partir

de

esta

l o s trastornos

de

l e n g u a j e de l o s a l i e n a d o s .
Teuli

seala

relaciones

entre

que

s i

se

trastornos

psquicos

se

encontraran

Asimismo

se i n t e r r o g a sobre

pudieran

descubrir

lingsticos

nuevos

siedlos

y
de

las

trastornos
diagnstico.

l a tarda aparicin de

este

t i p o de e s t u d i o s y c o n c l u y e d i c i e n d o que a l a s d i f i c u l t a d e s
h a b i t u a l e s de l a psiquiatra s e une e l d e s c o n o c l n l e n t o

de l a

lingstica.
Teuli
utilizando

se

dedica

a l estudio

de

tanto,

precoz

una i d e a d e l momento: e l dficit de pensamiento

se acompaa de un dficit de l e n g u a j e
lo

l a demencia

todo

demente

es

(Op.cit.p.

incoherente.

114),

Pese

por

las

d i f e r e n c i a s , a i g u a l evolucin de l o s t r a s t o r n o s d e m e n c l a l e s
se c o r r e s p o n d e

igual

evolucin

de

l o s trastornos d e l

lenguaje h a c i a l a incoherencia.
En

l o s dementes

eventualidades:

precoces

1. A u s e n c i a

paranoldes

de t r a s t o r n o s

considera

tres

de l e n g u a j e .

2.

Pfersdorf q u i e n ,

en

F e o l o g l s m o s . 3. E s q u i z o f a s l a .
Este
1927,

ltlJDD c o n c e p t o l o t o n a de

d a ese nombre a l l e n g u a j e

precoces.

patolgico de l o s dementes

S i n embargo, hay una d i v e r g e n c i a en l a explicacin

- 121 -

de

l a patognica

de

l o s trastornos

Pfersdorf l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e
la

nlsma

lenguaje
entre

naturaleza

que

desprovisto

de s e n t i d o ,

l o s que se u b i c a

relacin
pues,

l a s ideas

aparente,

los

se

del

d e l lenguaje.

Para

esqulzof&S1CD s o n de
l e n g u a j e automtico,

incoherente.

Para

otros,

Teuli, l o s t r a s t o r n o s a p a r e c e n e n
delirantes.

tratara

as

La incoherencia
de

un

lenguaje

seria
pseudo-

incoherente.
En

l a demencia

progresivamente
enernedad

precoz

e l valor

paranoide

ideatlvo,

l a que hace d e s c u b r i r

l a palabra
segn

Teuli.

pierde
Es l a

l a s leyes d e l sinbolismo

<0p.cit.p.226).
Las

caractersticas

esqulzofasia
dficit

son:

clnicas que s o n d e s c r i t a s en l a

sntomas

activos)

de

lenguaje

"interpretacin

auton&tico

(de

filolgica".

La

interpretacin filolgica no t o n a en c u e n t a e l s e n t i d o s i n o
que

refiere

palabra

a l carcter

este

verbal

de

la

provocadora. D i s t i n g u e d i f e r e n t e s i n t e r p r e t a c i o n e s :

utilizacin d e l carcter
del

puranente

carcter
ltimo

v e r b a l de l a p a l a b r a

fontico, de l e t r a s
seflala

provocadora,

y d e l " s i n eentido'.

De

que e s una funcin que t r a b a j a en e l

vaco, no e s m o t i v a d a n i e x p l i c a b l e p o r e l s e n t i d o de l o s
e l e m e n t o s v e r b a l e s que u t i l i z a

(Op.cit.p.p.

120-121).

- 122 -

La

evolucin

reconoce

incoherencia

corresponde

l a

disociacin

mental

tree

fases:

manierismo,

pseudo

Incoherencia

verdadera.

l a primera

pre-demencla

precoz, a

la

segunda l a

en

(lenguaje ambivalente)

s u s d o s formas:

y paranoide

esquizofrnica

( l e n g u a j e simblico). A

l a demencia c o r r e s p o n d e l a i n c o h e r e n c i a v e r d a d e r a .
E l inters c e n t r a l d e l a u t o r e s fundamentar
vista

de que l o s t r a s t o r n o s

de l a funcin

s u punto de
d e l lenguaje

c o n s t i t u y e n un mecanismo e l e m e n t a l de l a e s q u i z o f r e n i a .

3.2.2. CLADE. BQURGEOTS Y XASOnTW

Otro

trabajo

(1931),

e s e l de Claude;

titulado

psychose

'Troubles

du

Bourgeols

langage

dans

Nasquin

un cas de

paranoide".

Este

se centra

hablado

escrito

neologismos,
confusas,

sobre
del

palabras

inconsciencia

l a salteraciones
paciente

cambiadas

d e l lenguaje

e n e l que s e obervan
de

de s u e s t a d o

sentido,

respuestas

e indiferencia

a su

suerte.
Los a u t o r e s comprueban que cuando s e I n t e r r o g a a l s u j e t o
s o b r e temas a l e j a d o s de l a s i d e a s d e l i r a n t e s y c o n f r a s e s
cortas

que r e c l a m a n i g u a l r e s p u e s t a , e l l e n g u a j e est b i e n

- 123 -

adaptado y no p r e s e n t a nodlficacin patolgica.


Las

o o d i f i c a c i o n e s d e l lenguaje

que

encuentran

son:

s u p r e s i o n e s de p a l a b r a s ; de s l a b a 8 ; n e o l o g i s i i o s ; sustitucin
de p a l a b r a s ; t r a s t o r n o s de l a s i n t a x i s .
que

ciertos

literatura

escritos

son v e c i n o s

Los autores setialan


l o s productos

de l a

surrealista.

Observan que l o s t r a s t o r n o s d e l l e n g u a j e e s c r i t o t i e n e n
menos

i n t e n s i d a d que

l o s d e l lenguaje

p e r m i t e argumentar s o b r e

Esto l e s

l a i n f l u e n c i a de l a f a t i g a y de l a

emocin, ms c l a r o s en e l l e n g u a j e
En e l t e x t o que s e t r a b a j a
Teuli(1931) y l a c o n c o r d a n c i a
r e f e r e n c i a a Blonde1(1928),
l o s t r a s t o r n o s observados

hablado.

hablado.

aparece

una r e f e r e n c i a

c o n s u anlisis, tambin hay

y s e hace l a

diferencia

entre

y l a s a f a s i a s de V e r n i c k e . En l o s

c a s o s de a f a s i a s de V e r n i c k e s e t r a t a de l a alteracin de l a
funcin

d e l lenguaje

solamente,

orgnicas i m p o r t a n t e s .

que

se debe a l e s i o n e s

En l o s p a r a n o i c o s l o s t r a s t o r n o s de

l a funcin d e l l e n g u a j e s e superponen a l o s d e l pensamiento,


su

mecanismo

provocan

es

funcional,

l a s Ideas

delirantes

dinmico.
y

m i e n t r a s que e l r e p o s o l o s atena.

La

l a fatiga

emocin

que

l o s aumentan

- 124 -

3.2.3. "EQUIZQGRAFIA"

"Troubles
prsentant

du
des

Jangage

crits

Jaents

chez

dlrants

une
du

paranoaque

type

paranolde.

(Schizografie)'

es e l ttulo de l a observacin que p r e s e n t a n

Lvy- V a l e n s i ,

Mlgault

y Lacan

en l a sesin d e l 12 de

novienbre

de

1931 de l a Soclet

publicado

en d l c l e n b r e d e l nismo

" E c r i t s "inspires".
Los

autores

Mdico- p s y c h o l o g i q u e
afio

bajo

e l titulo

y
de

Schizograpbie",
parten

del

concepto

de

"esquizofasla"

a n t e r i o r n i e n t e c i t a d o , p a r a s e f i a l a r que en a l g u n o s c a s o s slo
se

m a n i f i e s t a en e l l e n g u a j e

(Marcelle.C.)
escritos.

donde

hay

una

escrito.

Presentan

abundante

Lo que l a p a c i e n t e e x p r e s a

un

caso

produccin

de

se l e impone p o r una

"inspiracin", inspiracin que no aparece cuando e s c r i b e una


carta cotidiana.
Trabajan

l a intepretacin

filolgica

como

sntoma

a n a l i z a n l o s t e x t o s s i g u i e n d o l a s f u n c i o n e s d e l l e n g u a j e de
Head

(1926>

. D e l anlisis r e a l i z a d o

l o s autores

observan

que hay una a c t i v i d a d de Juego en l a que debe r e c o n o c e r s e l a


p a r t e de intencin y l a de automatismo.

Hay en e s t e punto

una r e f e r e n c i a a l s u r r e a l i s m o ( O p . c i t . p . 5 2 0 ) :

- 125 -

' Lts experinces faites pr ctrtajns crJvsjns $ur un ode d'criture


gu'jJs ont appel turriJiite, tt dont J ithod Monrent i qutl degri
d'autoncmie reatrquible peuvent iiteindr les autoattisaes graphiquts en
dehors de toute hypncse, *
La r e f e r e n c i a se explcita a p i e de pgina, s e t r a t a d e l
* Xanifiesio

surrealista"

de

Bretn

(1924)

de

la

* JnmacuJflda concepcin' de Bretn y E l u a r d (1&30).


Un punto que aparece e s p e c i a l m e n t e r e s a l t a d o e s e l r i t m o
y e l v a l o r potico de c i e r t o s p a s a j e s .
sealando

que

en

l a 'conciencia

a i s l a r e l fenmeno e l e m e n t a l

E l trabajo

arbida"

concluye

e s difcil

de

o puramente psquico , e l ncleo

patolgico a l c u a l reaccionar l a p e r s o n a l i d a d que permanece


normal.

E l trastorno

intelectual

mental t i e n e una d o b l e base:

y un e s t a d o p a s i o n a l

que dara

dficit

c u e n t a de una

raz egocntrica.
En

los

conceptuales

estados
no

de

tienen

exaltacin
otro

valor

las
que

formulaciones
las

palabras

intercambiables
de 'une chanson coupJets''<Op. c i t . p. 5 2 2 ) :
'De aae, dans les crits, la foritule rytnique ssule est donne, que
doivent reaplr les contenus idiques qui se prsenteroni, Dans J'iat
donn de ninveu nellectueJ et de culture de la aalade, les conjonctions
heureuses d'iaages pourront se produire psodqueitent pour un rsultat
hauteent expressif, Hais le plus souvent, ce qui viendra, ce seront les
scories de la conscience, 'autoua tisites' divers, tout ce qu'une pense en
tat d'activit, c'est-a-dir qui identifie le rel, repousse et annule par
un jugeioent de valeur, '
La concepcin de dficit e s e l punto comn de t o d o s l o s
trabajos
cuando

.En "Scbizografie"
e l pensamiento

aparece claramente e x p l l c i t a d o :
es

pobre

e l automatismo s u p l e e l

- 126 -

dficit y e s Juzgado como vlido porque a p e l a a una emocin


<0p.clt.p.522>. S i n embargo, cabe sealar que en e l t e x t o
citado,

se e s t a b l e c e

reconocimiento
decirse

que

l a relacin c o n e l s u r r e a l i s m o

y el

d e l v a l o r potico de c i e r t o s e s c r i t o s .

Puede

en e l panorama de l a concepcin d e f i c i t a r i a se

I n s c r i b e un p l u s de c r e a t i v i d a d . E s t a ser

l a lnea que

seguir Lacan en su T e s i s <<1932> 1987).

3.3.

LA T E S I S DEL DOCTORADO RW IfEDICTMA

-1933-

En 1932, Lacan r e a l i z a una presentacin J u n t o con Claude


y Kigault
neataux

b a j o e l ttulo de "Spasaes

postencepbalitiques",

Sigmund F r e u d
la

paranoia

Revue Frangaise

'Algunos

aecanisaos

de Psycbanalyse

En ese mismo ao p r e s e n t a

(LACAH.

1987).

et

troubles

y l a traduccin d e l t r a b a j o de
neurticos en los

la boaosexualidadT

p s i c o s i s paranoica

de torslOD

(que e s p u b l i c a d o

en l a

en su nmero 6 de 1932).
su T e s i s de d o c t o r a d o "De la

en sus relaciones

Fu p u b l i c a d a

celos,

con l a

por primera

personalidad'

v e z en Pars (Le

F r a n i j o l s ) poco despus de su l e c t u r a . L a T e s i s fu r e a l i z a d a
b a j o l a direccin d e l p r o f e s o r

Claude.

E l t e x t o s e i n i c i a c o n una c i t a de l a " E t i c a ' de S p i n o z a

- 127 -

< <1675> 1984. p . l 7 1 ) :


* una afeccin cualquier de cada individuo difiere de a afeccin de otro,
tanto COMO Ja etencia de uno difiere de la esencia del otro, '
En e s t e t r a b a j o a p a r e c e , a d i f e r e n c i a de l o s a n t e r i o r e s ,
una c r i t i c a
en

a l a concepcin d e f i c i t a r i a .

ausencia

de t o d o dficit y de lesin orgnica, e x i s t e n

trastornos nentales
esta

sntesis

especficos de l a sntesis psquica. A

l a llana

fenmenos s u 'sentido
en

ese momento,

personalidad
relaciones
plantear

Lacan sefala que,

biolgica.

una c o h e r e n c i a

comprensin.

s u tema;

reconoce

Aumano'COp.cit. p. 15),

una base

tienen
de

personalidad

Es

l a s relaciones

concedindole,

L o s fenmenos de l a

que s e d e f i n e

esto
de

en sus

l o que

por l a s

l e lleva

l a psicosis

con l a

personalidad.
La

personalidad

estructuras

tiene

"reaccionaJes

un

desarrollo

tpicas

de

sucesiD

reposa

sobre

fija".

Las

a c t i t u d e s que e s a s e s t r u c t u r a s generan, dan e l s e n t i d o segn


el

cual

esos

hechos

son vivenciados.

r e g u l a r y comprensible.

d e s a r r o l l o es

L a p e r s o n a l i d a d f u n c i o n a s o b r e bases

orgnicas; un sntoma e s psicgeno


e x p r e s a n en funcin

Este

cuando s u s c a u s a s se

de l o s mecanismos de p e r s o n a l i d a d .

- 128 -

3.3.1. La orleatacln f r e u d l a n a

La

eleccin

freudlana
la

sobre

de

Lacan

reintroduce

la

orientacin

l a p a r a n o i a e n e l psicoanlisis, dado que

eleccin e n t r e e s q u i z o f r e n i a y p a r a n o i a e s l a n l s n a que

l a de Freud.
Para

Freud

paranoia

e l campo

parafrenia,

de

l a s psicosis

su

opcin

se

divide

en

es por l a paranoia

(Ver:BEECHERIE, 1981; KILLER, 1984; LAUREHT, 1982).


La
Remite

paranoia

es

un

a l a historia

moaiento d e l p a s a j e
concebida

como

"enferjnedades

concepto

puramente

de l a psiquiatra,

de l a p r i m e r a

gnero

loentales'

La p a r a n o i a surge

unitario-

psiquitrico.

especialmente

al

clnica de l a l o c u r a a

l a clnica

de l a s

(BERCHERIB, 1982).
como c u a d r o

claramente

delimitado y

con m a t i c e s p r o p i o s , acordando s o b r e l l a s t r e s e s c u e l a s de
psiquiatra.
Kalhbaum.
para
que

E l trmino p a r a n o i a

Kraepelln

aparece

en

1663

1989> 1987) reservar e s t e

con

nombre

l o s d e l i r i o s s i s t e m a t i z a d o s crnicos no a l u c i n a t o r i o s
no s e acompafian de t r a s t o r n o s de l a i n t e g r i d a d de l a

personalidad,
psquicas,
Juicio

es

porque

limitado

decir,
se
al

trata

que
de

delirio.

mantienen

l a s facultades

un t r a s t o r n o p a r c i a l
L a p a r a n o i a es, p a r a

de
este

- 129 -

a u t o r , una manifestacin r e a c c l o n a l a s i t u a c i o n e s v i t a l e s en
personalidades

predispuestas a e l l o

constltucionalmente.

La definicin de K r a e p e l l n u b i c a un d e s a r r o l l o I n s i d i o s o
a

partir

de c a u s a s

Internas,

de evolucin c o n t i n u a

s i s t e m a d e l i r a n t e d u r a d e r o e i m p o s i b l e de q u e b r a n t a r ,
instala
orden

de un
que s e

c o n una conservacin c o m p l e t a de l a c l a r i d a d
en

e l pensamiento,

diferencia
(delirios
regidos
palpables

l a volicin

kraepeliniana entre
con

por
en

formas

evolucin

paranoia

l a accin.

y demencia

aluclnatorlas

agudas

dlsociatlva),

sufre

l a s diferentes ediciones

y el

, de

La

precoz

crnicas,

l o s efectos,
l o s avatares

post-analticos en t o r n o a l a e s q u i z o f r e n i a .
Lacan

retoma de F r e u d e l inters p o r l a p a r a n o i a

ylos

e s c r i t o s de e s t o s p a c i e n t e s .

3.3.2. En l a p s i c o s i s ao s e t r a t a de dficit

Lacan p l a n t e a un i n t e r r o g a n t e d o c t r i n a r i o ( O P . c i t . p.16):
"Representa esta psicosis el desarrollo de una personalidad, o una
defomaein reatcionl? Q es, tn cajaio, una enferaedad autnoaa,
recompone la personalidad al quebrar el curso de su desarrollo?
Ya

Kraepelin

interrogante

sobre

1899>1987>
s i se t r a t a b a

haba

formulado

de p r o c e s o s

el

patolgicos

autnomos,que hacan irrupcin e n l a v i d a psquica, o s i e r a

que

- 130 -

el

resultado

de

sucumba a n t e

una

deficiente

estmulos v i t a l e s .

fornacin
Kraepelin

psquica,

que

toma c l a r a m e n t e

p a r t i d o p o r e s t a segunda opcin.
Jaspers

1913>

desarrollo.

1977)

diferencia

B l d e s a r r o l l o puede e x p r e s a r s e

entre

proceso

en r e l a c i o n e s de

conprensin, m i e n t r a s que e l p r o c e s o psquico i n t r o d u c e

un

elemento nuevo ,heterogneo, a p a r t i r d e l c u a l se forma una


nueva

sntesis

sujeta

nuevamente

l a s relaciones

de

comprensin.
La d i f e r e n c i a e n t r e reaccin y p r o c e s o r a d i c a en que, e n
el

primer

caso

acontecimiento,

hay

una

relacin

comprensible

con e l

m i e n t r a s que e l p r o c e s o psquico i n ^ l l c a un

cambio (LACAN,<1932> 1987.p. 128-129).


Lacan s e r e f i e r e
conciencia
diferente

mrbida

a Blondel
tiene

una

(1928) p a r a s e f i a l a r
estructura

que l a

radicalmente

a l a de l a c o n s c i e n c i a n o r m a l , no e s s u versin

empobrecida s i n o ms " u n i t i v a c o n e l r i t m o de l o r e a l " .


E s t e cambio de concepcin l l e v a a Lacan a a f i r m a r que e n
la

psicosis

Pg__Bg__trata

de

un

dficit,

sino

de l a

produccinde a l g o nuevo. A l p i e de l a pgina 261 de s u T e s i s


hace l a crtica a su produccin a n t e r i o r ,

"Esquizofasia".

- 131 -

3.3.3. De l a esquizografa a l a s produccloneB

literarias

Es e s t e cambio de concepcin e l que v a a p e r m i t i r

un

a b o r d a j e d i f e r e n t e de l a s p r o d u c c i o n e s de l a p a c i e n t e s o b r e
l a que c e n t r a s u T e s i s , c o n o c i d a como Aime.
Se

trata

cuchillo

de una mujer
una a c t r i z

de

38 afios

cuyo

que a t a c a

diagnstico

e s de

sistemtico de persecusln c o n i n t e r p r e t a c i o n e s ,

c o n un
delirio

tendencias

iDegalonanacas y s u s t r a t o erotmano.

En l a T e s i s Lacan
delirio

el

i n t r o d u c e una reflexin tica s o b r e e l

pasaje

LAURENT, 1988).

al

acto

<Ver:KILLER,

<1981>19B4;

La c i t a de S p i n o z a c o n l a que Lacan a b r e su

T e s i s i n d i c a l a direccin que ser una c o n s t a n t e a l o l a r g o


de s u

obra.

Para Spinoza
ser

unitario

contingente

e l hombre e s una m o d a l i d a d p a r t i c u l a r , un

siempre
no

en

acto.

Este

ser

unitario

e s u n s e r de c o n o c i m i e n t o s i n o de deseo, ya

que es p o r a f i r m a r su deseo que i m a g i n a y conoce.


El

deseo e s un movimiento nico, e x l s t e n c l a l

d e l cuerpo

del

espritu y que d e f i n e como A p e t i t o c o n c o n s c i e n c i a de

si.

En S p i n o z a ,

son

posicin

a f e c t o no se opone a i n t e l e c t o

d e l s e r . La servidumbre

pues ambos

e s de l a pasin, un

- 133 ^

a f e c t o e s pasin s i i m p l i c a e r r o r . E l o r i g e n d e l p e n s a A i f i n t o
falso

en e l plano

psicolgico e s l o p a s i o n a l ,

r e a l i d a d un deseo no c r i t i c a d o

que ^0

eti

, E l b i e n no e s e x t e r i o r *1

deseo que l o d e t e r m i n a . E l deseo c o n f u s o de l a s e r v i d u m b r e


se

encadena

l a dialctica

imaginarla.

puede c o n d u c i r a l deseo a s u punto


definir

para

cada

E l conociAii^cto

ns a l t o

que e s pcsder

uno s u b i e n especfico, l o que p^o<3uce

alegra y p o t e n c i a - l i b e r t a d .
El

concepto

de p a s a j e

a l acto

psiquiatra clsica que Lacan

e s un c o n c e p t o

toma p a r a poner

l a

evidenCift. l a

e s t r u c t u r a de t o d o a c t o . E l s u j e t o no e s e l mismo desp\)!6 de
un

acto,

e n l a medida

que e n t o d o

acto

v e r d a d e r a hay

transgresin. Lacan ordena e l a c t o p o r l a pulsin de K^j^rte.


Aime

realiza

"naturaleza
la

un a c t o

para

hacerse

castigar,

es esta

de la curef' l a que denostrar l a "natural^^a de

enferjDedacf. L a s

consecuencias

de s u

actOi s e r

e n c a r c e l a d a como c a s t i g o , produce l a curacin.


Aime
destinaba

tiene

una s e r i e

de p r o d u c c i o n e s

a l a publicacin.

literarls que

Adems d e l inters

lit^farlo

Lacan s e f i a l a s u v a l o r clnico desde un d o b l e punto de ^ r l s t a


(Op.cit.p.161>!
'Estos escritos nos inforatn acera del estado tental de la enfern^ n Ja
poca de su couposicin; y, sobre todo, nos peralte captar en vivo (iterto$
rasgos de su personalidad, de su carcter, de los coMplejos afecti^of y de
las iMgenes mentales que la habitan, y estos puntos de vista
siminixirarSp

- 133 unos Kiteritles

delirio

preciosos pan nuestro estudio de


de la enferaa con su personalidad. '

Lacan

analiza

lis

relaciones del

l a s d o s n o v e l a s y s e f i a l a un r a s g o coinn,

l a u n i d a d de t o n o y e l r i t m o s o s t e n i d o que hacen a l a u n i d a d
de su e s t r u c t u r a <0p.clt.p.163).
c i t a d o de l a "Esquizograf!a",
de

estas

producciones

A d i f e r e n c i a d e l t r a b a j o ya

Lacan u t i l i z a p a r a e l anlisis

categoras

d e l anlisis

literario.

Tambin hace r e f e r e n c i a a l p l a n de l a s obras.


De l a p r i m e r a n o v e l a dir que hay Imgenes de v e r d a d e r o
valor

potico. En s u t e x t o de 1946

causalidad

psquica"

<T1.1989),

Propsitos

Lacan

vuelve

sobre

la

sobre

el

caso Alme y s e f i a l a que e s t a enferma l o haba i n t e r e s a d o p o r


la

significacin

sobre

cuyo

escritores.

brillante

valor

de

literario

Especialmente

se

sus producciones
haban
refiere

escritas,

reparado
a

unas

varios

lneas

que

haban s i d o comentadas p o r E l u a r d en "Posie i n v o l o n t a i r e et


posie iDtenntionelle"
(LACAS, <1932> 1987,p. 169):
'Je voudrais qu 'on dise que je suis jolie coaae une pierre dans 1 'eau, aes
aaies Jes pierres, n'oubliez pas aes orations',
Las dos n o v e l a s estn h e c h a s de f r a s e s b r e v e s , c o n r i t m o
natural

y tono

elocuente. La r e f e r e n c i a

a l " bovarismo"

halla

presente

, es d e c i r ,

jugar

un p a p e l

f i c t i c i o , que e l s u j e t o i n t e n t a

pesar

de l o s hechos.

v i e n e n de l o s o c i a l
Otro

elemento

se

a l poder de c o n c e b i r s e o t r o y

Se t r a t a

sostener a

de l a s Imgenes i d e a l e s que

(Ver:TEFDLAZ,1987).
que

sefiala

Lacan

en s u anlisis e s un

- 134 -

cierto

rebuscaniento

en

la

eleccin

de

l a s palabras

( o p . c i t . p . 174):
'Hay palabras extradas de un diccionario explorado al azar, que han
seducido a la enferma, verdadera 'enamorada de Jas palabras', segn
expresin de ella misma, por su valor sonoro y sugestivo, sin que vayan
siempre acompaadas de un discernimiento ilustrado de su valor lingstico
ni de su alcance significativo',
Sobre e s t e punto Lacan escribir afos despus,

en "te

nuestros

antecedentes"
1966>T1.1989 p.60) :
singularmente, pero necesariaaente nos parece, nos vimos
conducidos a Freud, Pues la fidelidad a la envoltura formal del sntoma,
que es Ja verdadera huella clnica a la que tomamos gusto, nos llev a ese
lmite en que se invierte en efectos de creacin, En el caso de nuestra
tesis (el caso Aime) efectos literariosy de suficiente mrito como para
haber sido recogidos, bajo la rbrica (reverente) de poesa involuntaria
por el poeta Paul Eluard,"
Tambin apunta Lacan l a v i v a c i d a d d e l e s t i l o .
este

tema

problemt

que volver
del

estilo

formas paranoicas

en

l a creacin

beneficio

de la experiencia^

en

sobre

psiquitrica

de

"El
las

(.1987).

de l a p s i c o s i s hacen

del delirio.

positivo

su t r a b a j o

la concepcin

Los "jDOflentos fecundos"


a

1933 en

Es s o b r e

Lacan

se pregunta

l a psicosis

y afirma

referencia
s i hay un

que l a mejor

produccin de Aime se r e a l i z a en e l momento ms agudo de s u


p s i c o s i s y que d e s a p a r e c e c o n l a remisin de s u c u a d r a .
I n t e r e s a s e f i a l a r p a r t i c u l a r m e n t e , a l a h o r a de c o n c l u i r
con

este

trabajo

de

de

la

personalidad

y l a s l e y e s d e l s e n t i d o marcan l a T e s i s .

La

personalidad

tiene

una

Lacan,

gnesis

que

la

cuestin

s o c i a l y es

esto

l o que

- 135 -

i n t r o d u c e l a p o s i b i l i d a d de comprensin.

3.4.

BT. PRnRT.-RIfA DEL ESTILO -1933-

En

1933 Lacan p r e s e n t a

sesiones

de

l a Societ

p u b l i c a d o s en

los

t r a b a j o s en colaboracin a l a s
mdico-

"Aanales

psychologique

que

adico-psycbologiques'

CLAUDE; HEUYER. 1933; LACAF; HBUYER. 1933 a; LACAH;


1933. b . ) .

Tambin a p a r e c e en "Le Pbare

nmero 3-4 de 1933, s u poema "Hiatus


"El
las

problema

formas

son

(LACAH;
HEUYER.

de Feuilly',

en su

irrationalis".

del e s t i l o y la concepcin psiquitrica de

paranoicas

de la experiencia",

nmero 1 de l a r e v i s t a

"Xinotavre"

e s p u b l i c a d o en e l

en J u n i o de 1933

(1987).

Lacan seala que, de l o s problemas de l a creacin artstica,


e l d e l e s t i l o r e q u i e r e una solucin terica.
El

a r t i s t a s e forma

una

idea

del conflicto

creacin r e a l i s t a que s e f u n d a en e l c o n o c i m i e n t o
la

creacin

artista
la

"estilizada"

. Segn

l a idea

entre l a
objetivo y

que s e haga e l

concebir e l e s t i l o de una forma u o t r a . Seala que

investigacin de l o s t e x t o s e s c r i t o s p o r " l o c o s " t i e n e

b a s t a n t e que a p o r t a r a e s t a cuestin ( O p . c i t . p . 3 3 5 ) !
algunas d esas fornas de la experiencia vivida, las fornt llanadas
Mrbidas, se presentan coao particularaente fecundas en nodos de expresin
simblicos que, aunque irracionales en su fundaaento, no por ello dejan de
estar provistos de una significacin intencional eainente y de una
conunicabilidad tensional uy elevada, '

- 136 -

Lacan

sefiala

transformado

que

e l nundo

d e l pslctlco

Be

halla

y que l a misma percepcin est impregnada de

"significacin

personal",

lo

que

d e l objeto

hace

neutralidad

afectiva

producciones

de e s t o s s u j e t o s s e puede v e r :

imposible

Del estudio

de l a s

1. La significacin humana de l o s smbolos: e s anloga


de

l a s creaciones

del folklore

la

y l o s sentimientos

ala

que l a

i n s p i r a n no s e d i f e r e n c i a n de l o s de l o s g r a n d e s a r t i s t a s .
2.

Caracterizacin

en

l o s smbolos

de una t e n d e n c i a

que

denomina "identificacin I t e r a t i v a d e l o b j e t o "

( repeticin

cclica),

de creacin

potica y

emparentada

con procesos

que, segn Lacan,

constantes

sera una de l a s c o n d i c i o n e s

c r e a d o r a s de e s t i l o .
3. E l

valor

pslctlco
Todo

de r e a l i d a d

de

l o s smbolos

creados

por e l

no s e p i e r d e a c a u s a de s u gnesis.
esto

hace

que

l a vivencia

paranoica

tenga

un

"margen de c o m u n i c a b i l i d a d " y u b i c a como e j e m p l o a Rousseau


y

l a influencia

fascinante

ejerci en s u poca. De e s t e

que

su

experiencia

mrbida

modo l a concepcin d e l mundo

que

engendra s e puede c o n c e b i r como "una s i n t a x i s

que

puede s e r o b j e t o de conprensin y sto l e d a s u v a l o r

humano

<0p.cit.p.337):

original"

- 137 -

'El conocjMento d tst sintaxis nos parece una introduccin indispensable


para la coaprensin de los valores siablicos del arte, y auy especialaente
de los problemas del estilo -a saber, las virtudes de conviccin y de
comjnin huaana que le son propios- , y para la coaprensin, tambin, de
las paradojas de su gnesis -probleaas sieapre insolubles para toda
antropologa que no se haya 1liberado del realismo ingenuo del objeto, '
Del

mismo afio,

1933, e s e l t e x t o

criaen

paranoico:

el crimen

1987).

En e l mismo contina

sobre

de las hermanas

'Motivos
Papin"

del

(LACAJ,

l a lnea de su T e s i s en e l

anlisis de un caso c r i m i n a l . Tanto e n e l Caso Alme como en


e l Caso de l a s hermanas P a p i n , Lacn comienza a t r a b a j a r e l
tema de l a imagen d e l o t r o . P o s t e r i o r m e n t e , desarrollar y
ser

su primera

teora

en

e l campo

psicoanaltico: l a

tpica de l o I m a g i n a r l o .
Como sntesis de e s t e a p a r t a d o
Lacan

en

l a "Presentacin

general

s e puede c i t a r
de

nuestros

a l mismo
trabajos

cientficos" 19.33) 1987. p. 347):


*f(eaos sido llevados a estos puntos de vista por nuestros priaeros
estudios sobre los delirios, y muy especialmente sobre los trastornos del
lenguaje observados en los delirantes. Los trabajos de nuestros antecesores
sobre el teaa nos han iniciado a introducir los atodos de la lingstica
en el anlisis de las manifestaciones escritas del lenguaje delirante, '

- 138 -

4.-LA

CUESTIN DEL LBgGUAJE Bg LA TEQKIA DE

LQ IKAGIIARIQ -

1936-1952-

En

este

apartado

pslcoanaltica

se

que L a c a n

trabajar

elabora

l a primera

teora

que se c e n t r a

en l o

i m a g i n a r i o . Hay que s e f i a l a r que e s t e c o n c e p t o t i e n e en Lacan


un definicin muy p r e c i s a . Se t r a t a de l a Imago, l a imagen,
y e l p a p e l c e n t r a l que l e a t r i b u y e en l a economa psquica.
Lacan

parte

recin n a c i d o
de

de

l a inmadurez

biolgica d e l

, de su d i s c o r d a n c i a e I n c o n p l e t u d .

l a imagen

unidad.

d e l hecho

Esta

identificarse

l e permite
captura

de

con e l l a ,

captarse

L a funcin

anticipadamente

l a imagen

lleva

p o r e s o Lacan h a b l a

como

a l sujeto

de alienacin

imaginaria.
La presentacin d e l m a t e r i a l que se har aqu apunta a
s e f i a l a r dos c u e s t i o n e s . P o r una p a r t e , un e s c u e t o d e s a r r o l l o
cronolgico permitir s e g u i r l a formulacin y cambio de l a
teora de l o i m a g i n a r i o .

Por o t r a ,

s e u b i c a e n cada t e x t o

l a s r e f e r e n c i a s a l a cuestin d e l l e n g u a j e . De e s t e modo s e
puede p r e c i s a r cuando i n t r o d u c e e l c o n c e p t o de l o simblico,
a

partir

de qu

reconocimiento,

r e f e r e n c i a s ^ y cmo l a l e y h e g e l i a n a d e l
que

marca

l a teora

de

aparecer como l e y de l a p a l a b r a en 1953..

lo

Imaginario,

- 139 4.1.

EL ESTADIO DEL ESPEJO -1936-

A partir

de 1933 y h a s t a 1953, f e c h a en l a que r e n u n c i a ,

Lacan p e r t e n e c e

a l a Sociedad

participacin en l a s r e u n i o n e s
extracto

de

l a s actas,

figuran

cono

redactados

sido

recopiladas

"Intervenciones

Peicoanalitica

r e g u l a r e s c o n s t a slo p o r e l

excepcin

de

p o r l. E s t a s

por Jacques-Alaln
de Lacan

de Pars, s u

l o s trabajos

que

Intervenciones

han

Xlller

en la Sociedad

bajo

el titulo

psicoanaltica

de

Pars"lLkCAJi, <1933- 1950> 1985).


La conunlcacln p r e s e n t a d a

a l 14 Congreso Psicoanaltico

de Marlenbad, d e l 3 de a g o s t o de 1936, l l e v a
estadio

del

espejo"

es

su

p o r ttulo "El

primera

Intervencin

psicoanaltica. I n f l u e n c i a d o p o r l a psicologa a n i m a l
fisiologa

humana,

ubica

en

e l nifio

d i e c i o c h o meses- e l r e c o n o c i m i e n t o
de

su

Imagen. E s t a

anticipadamente

-entre

Jubiloso

y la

los seis

que e s t e

hace

imagen , en l a que e l n i f i o s e r e c o n o c e

, e s en r e a l i d a d ,

l a de un o t r o . De all

que

Lacan ubique

l a identificacin i m a g i n a r i a

constitutiva

del

yo. E s t a teora s e c e n t r a en l a relacin p a r a n o i c a d e l

hombre con e l o b j e t o , e s d e c i r , s e u b i c a en una situacin de


rivalidad

c o n un o t r o . S I b i e n ns a d e l a n t e

Lacan

rechaza

e s t a teora, continuar u b i c a n d o a l y o como o r i g i n a r i a m e n t e


desintegrado,

diferencindose de l a s c o n c e p c i o n e s

que h a b l a n

- 140 del

yo como u n i f i c a d o . Sobre e s t e tema hay una comunicacin

posterior

presentada

como foraador
la

c o n e l ttulo "El estadio

del

espeja

de la funcin del yo tal cowo se nos revela

experiencia

psicoanaltica"

(LACAI, <1949>T1.1989).

e s t e t e x t o Lacan s e f i a l a c l a r a m e n t e

en
En

l a d i f e r e n c i a e n t r e e l yo

y e l s u j e t o (Op.cit.p.87 ):
*,., la natrii siabilica en la que el yo foraal te precipita en una forma
primordial, antes de objetivarse en la dialctica de Ja identificacin con
el otro y antes de que eJ Jenguaje Je restituya en Jo universal su funcin
de sujeto.'
Hace r e f e r e n c i a a l t e x t o de L e v i - S t r a u s s " L a e f i c a c i a
simblica"1949>1977) sealando l a e f i c a c i a simblica de l a
imagen. Es o p a r t i r de l a l e c t u r a de L e v i - S t r a u s s que Lacan
realiza

una

importante

modificacin.

Introduce

la

a n t e r i o r i d a d de l o simblico y u b i c a a l yo en s u dimensin
imaginarla

y a l s u j e t o como trmino simblico. Sobre

este

punto se v o l v e r * ms a d e l a n t e .

4.2.- fQ\lM ES EL IHTERLXPTQB? -1936-

En

su

texto

(LACAS.<1936>

" Ks

all

del

TI.1989) . Lacan

asoclacionismo

e introduce, en

del

fenomenolgico.

anlisis

"Descripcin

'Principio

fenaaenolgica

hace

de
la

ese momento,la
En

de

e l apartado
la

experiencia

realidad'"

crtica

al

importancia
que

titula

analtica"

s e f i a l a que l o dado e n l a situacin analtica e s primeramente

- 141 -

l e n g u a j e , un s i g n o

(Op.cit.p.76):

Pero el piiconalitU, p*r no desJigr 1 experiencii del lenguaje de Ja


situacin iepJicada por eJJa, cuaJ es la de interlocutor, se atiene al
sencillo hecho de que el lenguaje, antes de significar algo, significa para
alguien',
De all que en l a situacin analtica e l a n a l i s t a , p o r
el

solo

hecho de e s t a r p r e s e n t e

y escuchar,

hace que e l

p a c i e n t e s e d i r i j a a l y , p o r l a r e g l a fundainental/parece
lo

que " q u i e r e

reconocer

decirle".

l a intencin

De e s t e

nodo

e l oyente

puede

<0p.cit.p.77):

'fis, pues, la intencin revela ser en Ja experiencia inconsciente, en


tanto expresada y consciente, en tanto repriaida, no obstante que el
lenguaje, al ser abordado por su funcin de expresin social, rev Ja a Ja
vez su unidad significativa
en Ja intencin y su antigedad constitutiva,
como expresin subjetiva, decJarando en contra deJ pensaaiento, Mentiroso
con J.'
Se

trata,

e n l a e x p e r i e n c i a analtica, d e l o y e n t e como

interlocutor.

Pero,

quin

es este

interlocutor?

seala que no s e t r a t a d e l a n a l i s t a que est all

Lacan.

presente.

Hay

un o t r o i m a g i n a r i o , dir en e s e momento, p e r o ms r e a l .

Se

t r a t a d e l o t r o de l a t r a n s f e r e n c i a que a p a r e c e d e f i n i d o

como I m a g i n a r i o .
Si

e l p s i c o a n a l i s t a rehusa

otorga,
sustituye".

ste 'traicionar

Ja

e l papel
imagen

que e l s u j e t o l e
con

la

que

la

De e s t e modo e l p s i c o a n a l i s t a d e s c u b r e cul e s

esa

imagen que e l s u j e t o r e a c t u a l i z a

que

a l a vez Ignora

en s u d i s c u r s o ,

pero

. De aqu s u r g e e l poder que e l a n a l i s t a

t i e n e en l a direccin de l a c u r a .

- 142 -

El

analista

opera

por

interpretacin.

L a direccin

teraputica

doble

imagen

de

la

transferencia

de l a c u r a

movimiento:

de

tiene

la

una accin

asimilacin

de

una

r e a l y p o s t e r i o r desaslmilacin.

Lacan hace r e f e r e n c i a
pone de l u n l f l e s t o

a una antropologa n a c i e n t e que

e l antropocentrisno

d e l conocimiento y

h a b l a d e l pensamiento I d e n t l f i c a t o r l o .
Tambin i n t r o d u c e
En e s t e s e n t i d o ,

l a cuestin de l a I n t e r s u b j e t l v i d a d .

l a naturaleza

e l Hombre , e s d e c i r ,

d e l hombre e s s u relacin c o n

se t r a t a de r e l a c i o n e s

El

hombre l l e v a

de

l o s p r i m e r o s afios de s u i n f a n c i a y e s p o r l a va d e l

"compleja"

l a s marcas de l a p a r t i c u l a r

Interhumanas.

que s e i n s t a u r a n

identifica.
distribuyen

"constelacD"

l a s imgenes c o n l a s c u a l e s s e

L a s imgenes, como i n f o r m a d o r a s d e l d e s a r r o l l o ,
l o s "puestos

imaginarios"

c o n l o s que

Lacan

d e f i n e , en e s e momento, l a p e r s o n a l i d a d .
En

el

diferenciar
caracteriza
leyes

texto
el

"La

complejo

familia"

<LACAI,<1938>

del instinto.

El

1977),

primero

p o r s u relacin c o n e l c o n o c i m i e n t o , c o n

se
las

d e l grupo humano a l que p e r t e n e c e y p o r s u d i f e r e n t e

relacin a l o b j e t o .

- 143 -

4.3.-

I.A T.DfiTC.A DHL

Despus

RTIJETQ

-1945-

d e l parntesis

de

l a Segunda

Guerra,

Lacan

p u b l i c a en 1945, en l a r e v i s t a "Caiers d'Art',

su t e x t o "

Bl

anticipada.Un

tieapo

lgico y el aserto

nuevo sofisma"

de certiduabre

(LACA,TI.1989). L a introduccin de l a lgica

s i r v e a Lacan p a r a e s t a b l e c e r
instante

de

l a mirada,

una modulacin d e l tiempo: e l

e l tlenpo

momento de c o n c l u i r . De e s t e
presenta

segn

discontinuidad.

modos

para

y el

modo seala que e l t i e m p o s e

diferentes

E l ejemplo

conprender

de

los tres

evidencia
prisioneros

una
le

p e r m i t e e j e m p l i f i c a r l a r e f e r e n c i a de un "yo" a l o s o t r o s ,
ya que l a c o l e c t i v i d a d est r e p r e s e n t a d a e n l a forma de e s t e
soflsna.

Esta

e s l a lgica d e l s u j e t o ,

una lgica t e m p o r a l

de t r e s t i e m p o s , que t i e n e una r e f e r e n c i a a l o s o t r o s .
En "Cahiers

d'Art"

1945-1946, Lacan publicar "Bl nmero

trece

y la forma lgica de la sospecha"

texto

se d e s a r r o l l a

colectiva,

a partir

que b a b i a s i d o

( LACAN, 1988). E s t e

d e l anlisis de una lgica

planteado en e l t e x t o

mencionado

anteriormente.
Se
cual
"...fJ

t r a t a d e l d e s a r r o l l o de una lgica d e l s u j e t o p o r l a

<0p.cit.p.8):
tueto de Ja existencia

se asieila

a la esencia,

radicalaente

cultural para nosotros, a Ja cuaJ se apJica eJ trmino de humanidad",

- 144 -

4.4.- LA CAUSALIDAD PSQUICA -1946-

"Acerca
Inforne

de

la causalidad

que Lacan

(LACAH,!!.1969),
El

texto

dinamismo"

presenta,

psquica"
e l 26

e s e l ttulo d e l

de s e t i e m b r e de 1946

en l a s J o r n a d a s psiquitricas de Bonneval.
se

inicia

con

una

crtica

"rgano-

de Henry Ey. Es de sealar que Lacan y Ey t i e n e n

una polmica que l o s acompaar t o d a l a v i d a .


ambos

al

eran

compaeros

<<1932> 1987) t i e n e

de

estudios

un homenaje

Bfectivanente,

l a Tesis

inicial

a Henry

de

Lacan

Ey y una

c i t a a su t e x t o donde m a n i f i e s t a s u a c u e r d o c o n e l artculo
"La

Dotion

d' automatisae

que

es a l g u i e n

en p s y c h i a t r i e "

"con quien

hablar".

<Ey,l932>^y

S u s caminos

dice

diferentes

r e p r e s e n t a n l a s dos maneras de r e s o l v e r l o s problemas que e l


psicoanlisis
Lacan

planteaba a

es e l pasaje

mientras

que

l a de

de
Ey

l a psiquiatra.
l a psiquiatra

L a solucin de

a l psicoanlisis,

es e l intento

de

integracin

c o n c e p t o s psicoanalticos en l a psiquiatra (HILLER,

de

<1981>

1984).
En

l a ponencia

probljoe de la
la
la

causalidad

"Les

liaites

de

la p s y c h i a t r i e .

psychognse" <Ey. <1946> 1950), Ey

psquica de l o s t r a s t o r n o s

mentales y

Le

rechaza
define

psicognesis p a r a l a a c t i v i d a d psquica n o r s i a l . S t r a t a

- 145 -

entonces

de

una

organognesis

de

l a patologa

mental

(Op.clt.p.19):
s'*git d'une orginiMtion
hirechite de nivetux et de pltn
structunux,
telle que J'on peut dir (et c'eit *e Je point de vue
jiksonien fonaaentil) que J'activiti
"paychique' noraale eat taaentielaent
une 'aacension', un quiJibre raJis par Je jeu des forces psychiques et
aussi, par consquent, une forae d'intigration des activits psychiques
infrieures "anormales
De

este

nodo

la

psiquiatra

v a r i a c i o n e s patolgicas. Ey

se

ocupara

de l a s

s e f i a l a que negar sto e s negar

l a p o s i b i l i d a d de l a e x i s t e n c i a

de l a psiquiatra. E l

estatuto

se h a l l a r l a

n i s n o de l a psiquiatra

en Juego

f r e n t e a l a s c u e s t i o n e s que p l a n t e a e l psicoanlisis. E s l o
que Ey s e f i a l a

en e l P r e f a c i o de s u ^Tratado

de psiquiatra"

(1980.p. X I V ) .
La

crtica

TI.1989),

que Lacan

realiza

en su p o n e n c i a

(<1946>

u b i c a a l organodlnanismo de Ey cono un o r g a n l c l s m o

y e s e l punto de p a r t i d a p a r a
1987)-

hacer

e l pasaje

de

-retomando

s u T e s i s (<1932>

l a c a u s a l i d a d orgnica

a la

c a u s a l i d a d psquica.
Lacan
separse
el

sefiala

que e l problema

de

l a l o c u r a no

de l a significacin, d e l problema d e l l e n g u a j e

hombre. L a

palabra

aparece

aqu

cono

"nudo

puede
para
de

significacin" y s e f i a l a l o s nodos o r i g i n a l e s d e l l e n g u a j e en
la

locura:

hononinias,

alusiones

verbales,

relaciones

cabalsticas,

retrucanos, n e o l o g l s n o s , e t c . P e r o

todo

ello

- 146 -

evidencia
vuelve

una lgica y no un e r r o r . Lacan, en e s t e

a Cleranbault

para recordar

texto,

s u afirnacin de que l o

ideognlco no e s o t r a c o s a que l a bsqueda de l o s lnites de


l a significacin.
Para d e f i n i r l a cuestin de l a c a u s a l i d a d psquica Lacan
recurre

a l c o n c e p t o de imago y seala que l a h i s t o r i a d e l

s u j e t o se o r g a n i z a en una s e r i e de i d e n t i f i c a c i o n e s i d e a l e s
cuyo s i s t e m a

sera e l yo, l o que l o opondra a l a concepcin

d e l yo como sntesis. Lacan h a b l a d e l c o n o c i m i e n t o


y d e l transtivismo,
del

yo.

sealando

que s e t r a t a de

s u j e t o (formulacin

hombre

l a matriz

E l p r i m e r e f e c t o de l a imago, L a c a n y a l o haba

demostrado c o n e l e s t a d i o d e l e s p e j o ,

En

paranoico

este
se

de c l a r a r e s o n a n c i a

e s l a alienacin d e l
hegeliana).

momento histrico L a c a n dir que e l deseo d e l


constituye

p o r mediacin,

es

deseo

de

hacer

r e c o n o c e r s u deseo y l o i n s c r i b e en l a dialctica d e l amo y


el

esclavo.

4.5.- EL SUJETO DEL SElTTTnn -IQAft-

"La
es

agresividad

presentado

en psicoanJisis", ( L A C M , <1948>T1.1989)

al II

Congreso de p s i c o a n a l i s t a s de l e n g u a

f r a n c e s a , en B r u s e l a s . L a alienacin i m a g i n a r l a a l o t r o , que

- 147 -

plantea

Lacan .desemboca en una p e r s p e c t i v a

mortfera.

En

e s t e t e x t o s e i n t e r r o g a s o b r e l a cuestin de l a n a t u r a l e z a
metapslcolgica de l a s t e n d e n c i a s mortferas.
Seala Lacan que l a a g r e s i v i d a d

se manifiesta

como una

e x p e r i e n c i a s u b j e t i v a . L a e x p e r i e n c i a analtica s e d e s a r r o l l a
"en"

" p o r " l a "comunicacin

"captura

dialctica

d e l sentido"

s u j e t o que s e m a n i f i e s t a a o t r o ,

verbal"

que

define

<0p.cit.p.95).

como

Supone un

pues slo un s u j e t o puede

"comprender un s e n t i d o " y a l a i n v e r s a t o d o s e n t i d o " i m p l i c a


un

sujeto".
La

presin

experiencia

intencional

analtica.

Se

se

puede

l a puede

experimentar
leer

en

el

en l a
sentido

simblico de l o s sntomas, en l a modulacin reivindicatora


del discurso,
la

en l a s i n e x a c t i t u d e s d e l r e l a t o y seala que

intencin a g r e s i v a t i e n e s u s e f e c t o s .

as como

4.6.-

una r e n u n c i a

E l dilogo a p a r e c e

a l a agresividad.

LA DIALCTICA PULSTOITAL - 1 9 5 0 -

E s t e t e x t o fu p r e s e n t a d o e n l a X I I I C o n f e r e n c i a de l o s
psicoanalistas

de

lengua

francesa, en

colaboracin

con

K l c h e l Cnac, e l 29 de mayo de 1950 ( LACAH; CEffAC. TI.1969.


p. 121):

- 148 -

',,.no putde apttr iiquier Ja reaJidad concreta deJ criaen ain referir
ste a un MMOJMMO cuyas foraas positivas se coordinan en Ja sociedad,
pero que se inscribe en Jas estructuras
radicales
iransaitidas
inconscientemente por el Jenguaje.,, "
Lo

que d i s t i n g u e

carcter

simblico.

simblicas, e l
conductas

l a s conductas
Las estructuras

individuo

reales

cono nrbldas e s e s e

normal

e l criminal

de

se

l a s o c i e d a d son
v a l e de e l l a s p a r a

l a s expresa

a travs

de

c o n d u c t a s simblicas.
Respecto
una

a l a s p u l s i o n e s ^Lacan dir que no s e t r a t a de

subordinacin a a l g o

y a dado s i n o

que " s i m b o l i z a n "

" i n t e g r a n dialcticamente" l o s o r i f i c i o s d e l cuerpo.


En e l resumen de l a s r e s p u e s t a s de Lacan, que f i g u r a en
l a Revue Frangase

de psycbanaJjse,

n2 1 de 1951, se s e f i a l a

que e l anlisis es dilogo y p r o g r e s o h a c i a un s e n t i d o .

4.7.-

LA LESGUA Y EL PSIQUISHQ DEL FISQ -195Q-

Se t r a t a
Congreso

de

de una intervencin de L a c a n
psiquiatra

en e l marco d e l

(LACAI,<1950>1985).

En

l a misma

s e f i a l a que l a l e n g u a e s l a e s t r u c t u r a e s e n c i a l p a r a e s t u d i a r
e l psiquismo d e l nifio .
Lacan

cita

<1949>1985),

e l texto

de

Levl-Strauss

en e l que e l antroplogo

a B l o n d e l y P l a g e t a raz

de

(LEVI-STRADSS

r e a l i z a l a crtica

l a cuestin

d e l pensamiento

149

prlnitlvo

e infantil.

hay

referencia

una

infantil,

afasia

En e l n l s n o t r a b a j o de L e v i - S t r a u s B
a

y leyes

(JAKOBSOF <1941> 1974).

Jakobson,
generales
Jakobson

se

trata

de

'Lenguaje

de la estructura

fnica'

s o s t i e n e en ese t e x t o <0p.

cit.p.93)
'1 devenir del lenguaje infantil, la disolucin del lenguaje afisico,
la sincrona y la diacrona de las lenguas del aundo revelan un conjunto de
leyes coaunes de solidaridad, Esas leyes atestiguan el desarrollo por capas
del sisteaa lingstico, en especial del sisteaa foneatico, y su
universalidad establece la constancia de un orden de sucesin, '

4.8.

LA ESCAWSIOH DE LA YEKDAD -1951-

En

"Intervencin sobre

la transferencia'

Lacan e s c r i b e

(LACAH,<1951> TI.1989.p.205)!
'n un psicoanlisis, en efecto, el sujeto, hablando con propiedad, se
constituye por un discurso donde la aera presencia del psicoanalista
aporta, antes de toda intervencin, la dimensin del dilogo, '
Es p o r e s t o que e l psicoanlisis es d e f i n i d o cono una
e x p e r i e n c i a dialctica. Lacan

ejenpliflca

(FEED, <1905> AE,TVII(1978);

BF.T2.(1973)),

con e l caso

Dora

l a s Inversiones

dialcticas que r e a l i z a Freud, cono forma de 'escansin' de


la

verdad.
Freud, a n t e l a d e n u n c i a que hace Dora de l o s "ecJIios de

la

realidad",

realiza

'Cul es tu propia
La

verdad

es

parte

una

primera

Inversin

en el desorden

que, g r a c i a s

dialctica:

del que tm

quejas?'

l a c o a ^ l l c l d a d de Dora, l a

- 150 -

situacin p o r e l l a d e n u n c i a d a s e s o s t i e n e .
E l t e x t o de Lacan narcar una cuestin c e n t r a l s o b r e l a
t r a n s f e r e n c i a (LACAI,

Op.cit.214):

transferenc*
no ts nada real en el iujeto,
sino la
aparicin,
en un soaento de estancaaiento de la dialctica
analtica,
de los Modos
permanentes segn los cuales constituye sus objetos, '

La

transferencia

tona

as s u v a l o r

e n funcin d e l

"momento dialctico".El p r o g r e s o p a r a e l s u j e t o llegara de


la

"proyeccin

de

su

pasado

en

un

discurso

en

devenir."<0p.cit.p.214)

4.9.-

LA CESTIOK DEL LEUQAJE Elf LA TEORA DE LO IKAQIABIQ

Qu

aporta

l a teora

de

l o Imaginario

sobre e l

l e n g u a j e ? En e s t e perodo cabe s e f i a l a r :
. Se i n t r o d u c e
de

l a situacin analtica cono una e x p e r i e n c i a

lenguaje.

. Se t r a t a de una situacin de interlocucin. S i g n i f i c a


para

alguien

subjetividad.
de

e s , de

este

modo,

expresin

algo

de l a

L a e x p e r i e n c i a analtica s e u b i c a e n e l marco

l a conunicacin v e r b a l y de l a c a p t u r a d e l s e n t i d o . E s l a

cuestin

d e l sentido

Interlocucin

quiere

la

que

decir

introduce
as,

al

sujeto.

Intersubjetlvldad,

e x p e r i e n c i a interhumana.
. E l i n t e r l o c u t o r no e s e l a n a l i s t a . L a t r a n s f e r e n c i a e s l a

- 151 -

reactuallzacin de una i n a g e n en e l d i s c u r e o .
. Eelacin l c x : u r a - l e n g u a j e .
. L a p a l a b r a e s d e f i n i d a cono nudo de significacin.
. E l dilogo aparecer cono s a l i d a de l a tensin a g r e s i v a e n
l a que quedaba e n c e r r a d a l a teora de l o i n a g i n a r i o .

4.10.- LAS RKPERENCTAS A LEVI-STRAUSS Y JAKOBSQl

Las

referencias

inportantes

para

seguir

Levi-Strauss

l a cronologa

que

Jakobson

son

realiza

esta

T e s i s . Dado s u peso e n l a Introduccin d e l o r d e n sinblico y


las

leyes

del

lenguaje,

merecen

ser

tratadas

p a r t l c u l a r n e n t e . De e s t e modo servirn cono introduccin a l


przlno a p a r t a d o .
4.10.1.- CLATOE LBYI-STRAUSS

Cono y a s e ha s e f i a l a d o , L a c a n c o m i e n z a a c i t a r a L e v l S t r a u s s en 1949. .Cabe a n a l i z a r l o cono una r e f e r e n c i a , y a que


es

Inportante

en l a conceptuallzacin que L a c a n hace de l o

simblico.
El

artculo que L a c a n

pita,

en 1949, e s "a e f i c a c i a

siablica' 1949>1977). L a

eficacia

siablica e s d e f i n i d a

p o r L e v i - S t r a u s s , como

propiedad

inductora, siendo l a

una

- 152

netfora potica uno de l o s e j e a p l o s que c i t a .


Dos

cuestiones

articula.
la

son

de

central

Importancia

L e v l - S t r a u s s s e f i a l a que e l I n c o n s c i e n t e

funcin

En

este

s e reduce a

simblica que en t o d o s s e e j e r c e segn l a s mismas

l e y e s y que s e reduce a l c o n j u n t o de l a s mismas


84).

en

oposicin

l a concepcin

(Op.cit.p.183-

d e l inconsciente

como

depsito L e v i - S t r a u s s e s c r i b e < 0 p . c i t . p . 1 8 4 ) :
'El inconsciente, por el contrario, es siempre vacio o, s
exactaaente, es tan extrao a las iagenes cono lo es el estsago a los
aliaentos que Jo atraviesan, rgano de una funcin especifica, se Jieita a
imponer leyes estructurales a elementos inarticulados que vienen de otra
parte -y esto agota su realidad- ; pulsiones,mociones,
representaciones,
recuerdos, Se podra decir, entonces, que el subconsciente es el lxico
individual en el que cada uno de nosotros acumula el vocabulario de su
bis loria personal, pero este vocabulario solamente adquiere significacin para nosotros mismos y para los dems- si el inconsciente Jo organiza segn
sus Jeyes y construye as un discurso, '
En

un

artculo

de

1945, " E l anlisis

lingstica y antropologa"

estructural

(LEVI-STEAUSS. 1977),

en

Levl-Strauss

i n t r o d u c e l a fonologa c o n T r u b e t z k o y y Jakobson. E s a travs


de s u l e c t u r a como L a c a n tomar c o n t a c t o c o n Jakobson y,

por

su i n t e r m e d i o , c o n S a u s s u r e .
Las

estructuras

eleneDtales

del

pareDtesco'

(LEVI-

STRAUSS, <1949> 1985) e s l a o b r a i n a u g u r a l de l o que se llam


antropologa
obras

estructural. S i n entrar

en

e l d e t a l l e de l a s

de L e v i - S t r a u s s , hay que s e O a l a r que Lacan e n c u e n t r a

en

- 153 -

l o B mencionados t e x t o s no slo e l fructfero h a l l a z g o de l a


lingistica s i n o tambin a un l e c t o r a t e n t o d e l psicoanlisis.
L e v i - S t r a u s s se i n t e r n a e n e s a lnea de l o s antroplogos que,
aunque

sea

desde

una

perspectiva

critica

,establecieron

i n t e r e s a n t e s c o n e x i o n e s c o n e l psicoanlisis.
Puede d e c i r s e que e s t a conexin s e i n i c i a c o n e l Complejo
de

Edipo

freudiano,

ltimo

mito

de

l a modernidad

,segn

Lacan,y que ha s i d o e s t u d i a d o como t a l p o r l o s antroplogos.


1 hecho de que L e v i - S t r a u s s

sea,

en ese momento, un

buen l e c t o r d e l t e x t o analtico, t i e n e una de s u s r a z o n e s en


que
este

es h e r e d e r o d e l pensamiento

de D u r k h e i n y de Xauss. P o r

motivo, puede d a r una definicin no s u b s t a n c i a l l s t a d e l

i n c o n s c i e n t e y d e f i n i r l o como vaco.
El

p r i m e r e f e c t o en Lacan e s , como ya se ha e e f i a l a d o , s u

redefinicin d e l e s t a d i o d e l e s p e j o . E s all donde

introduce

l a m a t r i z simblica donde p r e c i p i t a e l y o y, p o r o t r o l a d o , l a
funcin d e l s u j e t o como l i g a d a a l l e n g u a j e .
Por todo l o expuesto, puede d e c i r s e que e l c o n c e p t o de l o
simblico e n t r a
Strauss.

en l a produccin de Lacan a travs de L e v i -

- 154 -

4.10.2.- RQXAg JAKQBSQg

Konan Jakobson,cono
prinera

ya

s e ha

sefialado,

es

c i t a d o por

vez p o r Lacan e n s u intervencin en e l Congreso

de

psiquiatra de 1950.
En

esa

cita

Efectivanente,
encuentran,
referencia

Lacan

los

hace

estudios

en e l p r i n c i p i o
fecunda

referencia

ya que

de

fonolgicos
oposicin

l a fonologa.
de

Jakobson

de S a u s s u r e ,

una

oposicin l a p l l c a b i n a r i e d a d . L o s

r a s g o s d i s t i n t i v o s fonolgicos c o n l l e v a n

una eleccin

entre

dos trnlnos de una oposicin. L a cuestin d e l b l n a r l s n o ser


una p r o p i e d a d que Lacan conservar a l o l a r g o de s u ensefianza.
La

l e c t u r a de J a k o b s o n

que v a a

e f e c t o s en Lacan, e s "Dos aspectos


trastornos
sentir

a/sieos"1956> 1967).

producir

del lenguaje
Esta

ia^rtantes

y dos tipos

influencia

se

en su t e x t o de 1957 "La i n s t a n c i a de la letra

inconsciente"
Es

de
har

en el

(LACA!,TI.1989).
travs

Saussure,cono

de

Lacan

Jakobson
introducir

y,

por su
l a s leyes

i n t e r j n e d i o , de
del

lenguaje

diferencindolas de l a s l e y e s de l a p a l a b r a .
Cabe
utiliza,

sefialar

que,

todas

l a s referencias

que

l a s r e c r e a y hace un u s o e s p e c i f i c o de e l l a s .

Lacan
Esto

tambin sucede c o n l a cuestin de l a metfora y l a n e t o n l m l a .

- 155 -

En

e l texto

de

Jakobeon

cuestin d e l carcter

doble

de

1956, ee

d e l lenguaje;

desarrolla
hablar

la

supone

s e l e c c i o n a r e n t i d a d e s lingsticas y c o n b i n a r l a s en u n i d a d e s .
E l p r i m e r o se c o r r e s p o n d e c o n e l laodo de relacin que S a u s s u r e
denomina i n abeentia

y e l segundo i n praeseota. E l p r i m e r o ,

se r e f i e r e a e n t i d a d e s a s o c i a d a s en e l cdigo y, e l segundo, a
entidades

relacionadas

relaciones

paradigmticas y sintagmticas s e e x p r e s a n

que

Jakobson

llama

en

el

l o s dos

mensaje

en

ambos.

Las
en l o

p o l o s d e l l e n g u a j e : metfora y

metonimia.
Interesa
medida

en

sefialar

que

condensacin

que Lacan

transforma

difiere

l a metfora

desplazamiento.

Para

de Jakobson
y

l a metonimia

Lacan

Hay
separados
instancia
segundo,

et Lacan",

quince

de la letra
de

(LACAI, 1985).

1972,

por

otra"

GRIBGG,1985).

dos homenajes a
por

en

l a metfora s e

d e f i n e p o r una relacin de sustitucin, "una palabra


(Ver:"Jakobson

en l a

Jakobson

afios.

El

en l o s t e x t o s de
primero

en el inconsciente"
se

La d i s t a n c i a

encuentra
est

en

marcada

es

de

Lacan,

1957, " L a

(LACAN, TI. 1989). E l


el

Seminario

por e l pasaje

Aun
que

Lacan llamar de l a lingstica a l a "linguistera".


Lacan s e f i a l a que t o d o l o que e s l e n g u a j e p e r t e n e c e a l a
lingstica, p e r o ( O p . c i t . p . 2 4 ) :

- 156 -

,, si se considert todo Jo que, de Ja definicin deJ Jenguaje, se


desprende en cuanto a Ja fundacin del sujeto , tan renovada, tan subvertida
por Freud hasta eJ punto de que aJJ se asegura todo Jo que por boca suya
stabJeci coso inconsciente, habr entonces que forjar alguna otra paJabra,
para dejar a Jakobson su dominio reservado. Lo Jlaaar Ja Jinguistera,'
Para c o n c l u i r e s t e a p a r t a d o s o b r e l a s r e f e r e n c i a s a L e v l Strauss
sera

y Jakobson que a p a r e c e n en l a produccin de Lacan,

interesante

referencia
autores

para

aclarar
ellos.

que Lacan

Las r e f e r e n c i a s

s o n a l psicoanlisis

particular.

no ha

en

en

general

sido

nunca

una

l o s mencionados
y

Freud en

- 157 -

5 .- LAS "LEYES DE LA PALABKA". 1953

Para e l a b o r d a j e de 'Funcin y campo de la palabra


lenguaje"

y el

(LACAU <1953> T I . 1 9 8 9 ) , s e c o n s l d e r a r & n t a n t o l a s

circunstancias

en l a s que s e e l a b o r a ,

como l o s d i f e r e n t e s

a p a r t a d o s que l o conponen. En e s t o s , s e Indicarn l o s p u n t o s


en

l o s que s e a d v i e r t e

un cambio

respecto a d e f i n i c i o n e s previas.
Tesis,

e s de s e f i a l a r

de posicin

de

Lacan

En c u a n t o a l tema de e s t a

que en e s t e

texto

se t r a t a

de l a s

" l e y e s de l a p a l a b r a " .

5.1.- LAS CIRClSTAgCIAS

El
al

Prefacio del citado

contexto

introduce
para

en

e l cual

texto,
se

hace r e f e r e n c i a d i r e c t a

inscribe

La

cita

que l o

e s l a que Sacha Hacht haba e s c o g i d o como acpite

l o s "Estatutos

Psicoanlisis"
mencionada

cita

"Prefacio

de

de

propuestos
noviembre

pertenece,
introduccin

de

como

el

Instituto

de

1952

(MILLBH,1987).

La

hace

biolgica

neurologa y de la psicopatologa"
Monakow y E. Kourgue:

para

constar
al

Hacht,

estudio

de

al
la

s u s a u t o r e s s o n C.V.

158

'En ptrticultr, no br que olvidtr que U teptncin en etbriologi,


imtomi, fi$iolog, psicologi, tocioJogi, clinici,
no existe en U
natunleza, y que no hay ais que una disciplina: la neurobiologia, a la que
la observacin nos obliga a agregarle el adjetivo huaana en lo que nos
concierne, '
La

prinera

sefiala

que

frase
ese

del Prefacio

discurso

d e l t e x t o de

lleva

l a s narcas

Lacan,

de

sus

c i r c u n s t a n c i a s . Se t r a t a d e l nomento histrico que se conoce


como

l a "Escisin",

Psicoanaltica

producida

en

1953

de Pars y que llev

en

l a Sociedad

a l a creacin de l a

S a c i e d a d F r a n c e s a de Psicoanlisis.
La S o c i e d a d
en

Psicoanaltica de Pars haba s i d o

1926. Jacques

Lacan

e r a miembro

de

fundada

l a Comisin

de

Ensefianza desde 1948 . La prctica de l a s s e s i o n e s c o r t a s


que

realizaba

principios
de

era

tema

de

controversias.

Los

tericos e n c u e n t r a n su base p r i m e r a en e l t e x t o

Lacan

<1951>

Lacan

" Intervencin sobre

TI.1989),

'Funcin y caapo

siendo

l a transferencia'

explcitamente

de la palabra

(LACilf

d e s a r r o l l a d o s en

y el lenguaje'.

Sobre e s t e

tema Lacan volver en d i f e r e n t e s momentos de s u produccin.


Sin

embargo,

Instituto

l a crisis

gira

en t o r n o a l a creacin de un

de psicoanlisis y s e e x t i e n d e

J u n i o de 1952 a l 16 de J u n i o de 1953, cuando


la

presidencia y

llegar

su r e n u n c i a

Lagache,

Dolto

anunciando

F r a n c e s a de Psicoanlisis.

desde

e l 17 de

Lacan abandona

Favez-Boutonier

hacen

l a creacin de l a S o c i e d a d

- 159 -

La cronologa de e s t a c r i s i s y l o s d i f e r e n t e s e l e a e n t o s
I n t e r v i n i e n t e s en l a n i s n a pueden l e r s e en l a recopilacin
de

l o s materiales

Killer

(1987)

HBSHARD,<1969>

originales

(Ver

que

tambin:

realiz

Jacques-Allain

KODIHESCO,<1982>

1986;

1971). Lo que i n t e r e s a p a r a l a p r e s e n t e T e s i s

es que dos lneas c l a r a s s e e v i d e n c i a n en l o s dos p r o y e c t o s


de

estatutos

presentados,uno

p o r Sacha

Hacht,

y o t r o por

Frangase

de psycbanalyse

Lacan.
En

e l nS 3 de

setiembre

de

"Reglamento

l a Sevue

1949, Lacan

y doctrina

haba

publicado,

de

s i n firma, e l

de la Comisin de Enseanza". En e l

punto 3 d e l Artculo IV s e f i a l a < KlLLBE,(1987>p.p.19-20):


' 3. En segundo Jugar, eJ exaainador debe obervar Ja foraacin cuJtur aJ deJ
candidato, taJ coao se expresa en esa apertura de Ja inteligencia
dirigida
a Jas significaciones y que anima el uso de Ja paJabra,
En taJs signos se podran medir, por un Jado, Jos dones de comunicacin
simptica y, por otro. Jos de imaginacin creadora, que son Jos ms
preciados para la invencin analtica,
En tanto lo mejor es darlo por supuesto, se recordar que eJ Jenguaje es eJ
materiaJ operatorio deJ anaJista y que eJ candidato debe dominar eJ sistema
particuJar de Ja Jengua en Ja cual se llevar a cabo para l lo que merece
ser llamado el diiogo psicoanaJtico, por ms que este avance a una so Ja
voz.'
Cabe

volver

repetir

que

Lacan

ya

haba

tomado

c o n t a c t o c o n l o s t r a b a j o s de L e v i - S t r a u s s y e s e s t o l o que
o r i e n t a s u s p r o p u e s t a s en una direccin d i f e r e n t e .
El

17 de J u n i o de 1952 Sacha l a c h t haba s i d o nombrado

d i r e c t o r d e l I n s t i t u t o , de prxima creacin . L a orientacin


que

da

Sacha

Vacht

a l o s "Estatutos

propuestos

para el

160

Instituto

de

(Op.Cit.p.p.
texto,

Psicoanlisis",

26-34),

propone

como

de

novienbre

se desprende

l a neuroblologia

de

1952

d e l epgrafe d e l

humana

cono

* nica

d i s c i p l i n a que e x i s t e en l a n a t u r a l e z a " . La i d e a e s o b t e n e r
un

d i p l o n a o f i c i a l de psicoanlisis slo p a r a mdicos. E s t a

posicin e s mantenida
factor

por Sacht,

cabe

leer

"El

silencio,

de integracin" (HACHT, <1963> 1965), donde h a b l a d e l

inconsciente

d e l ndico y su i n t e r c a m b i o ,

ns all de l a s

palabras, con e l paciente.


En

ese

propuestos

mismo

para

proyecto

mes,

Lacan

el i n s t i t u t o

realiza

unos

"Estatutos

de psicoanlisis", que s o n un

de enmienda a l o s p r e s e n t a d o s p o r Facht.

De l o s

mismos cabe s e f i a l a r (MILLER,Op.cit.p.38):


' fero el modo de enseanz aqu preconizado para esta disciplina,
para restaurar en el ejercicio del magisterio Ja primaca de Ja palabra y
reconocer en sus efectos sobre el oyente Ja institucin, incluso en Ja
mudez, de un dilogo, muestra una simetra demasiado sorpendente con Ja
experiencia del anlisis didctico como para no tocar lo esencial del
problema,
Si efectivamente puede decirse que ambos intercaabios transforman a
sus sujetos por su sola mediacin, es porque el hecho humano del don
permanece latente en todo uso de la palabra, y este resorte jams captado
sita al anlisis en el centro de todas las ciencias del hombre.
Por eso el psicoanlisis no puede reducirse ni a la neurobioJoga, ni
a Ja medicina, ni a Ja pedagoga, ni a la psicologa, ni a la sociologa,
ni a la ciencia de las instituciones, ni a la etnologa, ni a la mitologa,
ni a la ciencia de las comunicaciones, como tampoco a la lingstica y sus
formas disidentes se designan por s solas en tanto lo hacen lo que no es, '
La orientacin que Lacan desea d a r a l f u t u r o
apunta

la

confrontacin

del

psicoanlisis

Instituto
con l a s

d i s c i p l i n a s a f i n e s p a r a s a c a r l o de s u a i s l a m i e n t o d o c t r i n a l .

- 161 -

S i b i e n Lacan e s e l e g i d o p r e s i d e n t e ,

Hacht r e c u p e r a e l

I n s t i t u t o y s e adoptan l o s e s t a t u t o s que haba e l a b o r a d o

en

1952.

de

Lacan

abandonar

la

presidencia

en

Junio

1953, p r e s e n t a d o su r e n u n c i a e l da 16 a l a asamblea.
En
los

este

punto,

aspectos

centrarse

slo i n t e r e s a p a r a

que hacen

l a cuestin

en l a s c u e s t i o n e s

referencias generales
diferentes

psicoanlisis

gravitan

sefialar

d e l lenguaje

de poltica i n s t i t u c i o n a l .

son necesarias

perspectivas

esta Tesis,

para

no
Las

m o s t r a r como l a s

tericas a d o p t a d a s en relacin a l
institucionalmente

afectan

la

fornacin de a n a l i s t a s .

5.1.1.- LA CONFERBlCIA DEL 8 DE

JULIO

E l 8 de J u l i o t i e n e l u g a r l a c o n f e r e n c i a de Lacan s o b r e
"Lo

simblico,

trata
estudio

de

una

lo

isaginario y

"introduccin

reaJ''<<1953>1956>.

una c i e r t a

d e l psicoanlisis"<0p.cit.p.1)

ensayo de l a C o n f e r e n c i a

Lacan h a b l a aqu de "retorncf

Francesa

Se

o r i e n t a c i S n de

y e s d e f i n i d a como

de Roma. A l mismo t i e m p o

l a s a c t i v i d a d e s de l a S o c i e d a d

que

lo

inaugura

de Psicoanlisis .

a l o s t e x t o s de Freud, dado

l a teora y l a tcnica h a n s u f r i d o , a su e n t e n d e r , una

"degradacin" ya que s e ha o l v i d a d o que " l a e f i c a c i a de e s t a

- 162 -

experieocia

es

(Op.clt.p.4>.

que
Lacan

sucede
sefiala

toda
que,

ella
para

en

palabras."

l a experiencia

analtica, l o slablico s o n l o s snbolos o r g a n i z a d o s en e l


lenguaje.
Lacan

recuerda

que

Jeroglfico y agrega
estructurada

Freud

dijo

que

e l suefio

que e l sntoma e x p r e s a

y organizada

como un lenguaje"

e r a un

"alguna

(Op.clt.

cosa
p.ll).

Sobre e l o r i g e n d e l l e n g u a j e : s e t r a t a de un emergente, a l g o
que

ya est all. Cabe r e c o r d a r aqu l o t r a b a j a d o e n o t r o

apartado sobre

l a l i n e a de pensamiento que, v i n i e n d o desde

Comiste, p l a n t e a l a a n t e r i o r i d a d de l o s o c i a l .
La
sino

p a l a b r a aparece
que

constituye

estructuras

no slo como funcin de mediacin


l a realidad

elementales

<1949>1985>, Lacan

del

sefala

nlsna.

Citando

parentesco"

"Las

(LEVI-STRASS

que l a s mencionadas e s t r u c t u r a s

no existiran s i n e l "sistema

de palabras

que las

expresa".

La p a l a b r a t i e n e e l s e n t i d o que s e l e d a y Lacan r e c u r r e
aqu

otra

referencia.

Humpty Dumpty de

Se

trata

de L e w i s

travs del espeja"

(^rroll

y al

(CARROLL, <1896> 1968

p.118>:
'-Cutndo yo uso um pilibr-dijo Humpiy Duspiy, en tono sJgo
despectivo', es ptlabr significa
exactaaente lo que yo decid que
signifique, ,,Ni ais ni menos,
-/ asunto es -dijo Alicia-,
si usted puede hacer que las palabras
signifiquen tantas cosas distintas,
-1 asunto es -replic Huapty Dumpty- quin es el maestro aqu. Eso es
todo,

- 163 Lacan dir, en e s t e oomento, e l honbre e l que da s e n t i d o


a

su p a l a b r a .

interior

Las cosas

d e l " sisteaa

encuentran

total

del

a s i su

discurso"

lugar

en e l

que c o j q x i r t a

ciertas significaciones.
Otra

referencia,

Xasserman

<<1944>

1968),

abre

la

crtica a l a posicin de e s t e a u t o r que p r e t e n d e r e s o l v e r l a


cuestin

del

lenguaje

condicionamiento.
International

de

la

simbolizacin

Se t r a t a de un artculo p u b l i c a d o

Journal

o psjcboanalysis",

por e l
en "Tbe

e n e l volumen XXV

de 1944. E s a p a r t i r de e s t a c r i t i c a que L a c a n s e f l a l a que e n


el

sntoma

se t r a t a

d e l sistema

de

las

significaciones

humanas, d e l s i s t e m a d e l l e n g u a j e .
En

l a mencionada

relacin

Lacan

i n t e r p r e t a b l e simblicamente

relacin de t r e s .
palabra

Conferencia,

como

agresividad
mediacin

mediadora.

un

que

toda

i n s c r i b e en una

Por qu d i c e e s t o L a c a n ? Porque u b i c a l a

imaginaria
de

se

sefiala

La relacin

dual,

marcada p o r l a

de l a confrontacin, n e c e s i t a de l a

tercero

que

permita

establecer

una

distancia.
El

Edipo

aparece

como

d i s t a n c i a en l a relacin d u a l

l o que

permite

producir

esa

c o n l a madre p o r medio de l a

prohibicin y l a c u l p a . L a realizacin d e l deseo v u e l v e a su


r e f e r e n c i a f r e u d l a n a . L a prohibicin e s l a condicin p a r a l a
realizacin simblica d e l deseo.

- 164 -

El
ubica

analista

e s un p e r s o n a j e

en una c i e r t a

afirmacin
trabaje

de

el

simblico y e l s u j e t o l o

postura "Usted

Lacan

ser

"sujeto

t i e n e mi verdad".

retomada

supuesto

posteriormente

saber"

Esta
cuando

l a significacin

sintomtica <<1964> 1977), p i v o t e de l a t r a n s f e r e n c i a .

5.1.2.- El. CONGRESO DK ROMA

El

14

de

julio

de

1953, L a c a n

escribe a l Profesor

P e r r o t t i en relacin a l a cuestin d e l Congreso de Roma. Se


trata

d e l "Congreso

extendido
roiDance.
Lacan
agosto

de p s i c o a n a l i s t a s de Lengua

posteriormente

l o s psicoanalistas

Francesa",
de

lengua

E s t e mantiene l a Invitacin, pese a l a escisin, y

e s c r i b e que est d i s p u e s t o a e n t r e g a r l e su i n f o r m e en
y

(MILLBE,

leerlo

en una reunin

autnoma

d e l Congreso

1987).

Con l a misma f e c h a Lacan r e d a c t a una c a r t a a L o e w e s t e i n ,


que

haba s i d o s u a n a l i s t a ,

la crisis.

explicndole l o s pormenores de

Lo que i n t e r e s a de l a misma p a r a e s t e t r a b a j o e s

l a r e f e r e n c i a que hace a l a f e que l e l l e v a ms all de l o s


hechos

institucionales.

quienes

l o siguieron,

Roma.(Ver o r i g i n a l en

Por
por

una
otra

parte
l o que

KILLER.Op.cit.>.

l a fidelidad
escribir

de
para

- 165 -

Una c i r c u l a r d e l 6 de a g o s t o , de l a S o c i e d a d F r a n c e s a de
Psicoanlisis, f i r m a d a p o r F r a n g o i s P e r r i e r ,

convoca

a los

miembros a s e f i a l a r s u p r e s e n c i a i n t e r n a c l o n a l m e n t e e n Eoma,
agrupndose en t o r n o a l i n f o r m e de Lacan. L a invitacin a l a
C o n f e r e n c i a de Roma, 26 y 27 de noviembre de 1953, d i c e que
el

informe

presentado

previsto
en

conferencia

originalmente para

e s a reunin

inaugural

e l Congreso

ser

autnoma que tendr e l v a l o r de

de

la

Sociedad

Francesa

de

Psicoanlisis.
E f e c t i v a m e n t e e l Informe

e s ledo e n l a f e c h a p r e v i s t a

en e l I n s t i t u t o d i Psicologa d e l l a niverslt d i Eoma.

5.2.-

EL PSEFACIO

El
disciplina

objetivo
los

que

plantea

fundamentos

que

(LACAS,J.<1953> TI.1989.p.228).
que

marca s u " r e t o r n o a Freud".

e s t a renovacin

Lacan

es

sta

Este

"renovar

toma

del

"renovar"

en

su

lenguaje^

e s e l punto

Por qu se hace n e c e s a r i a

y cjno l a e n t i e n d e Lacan? l o s e t r a t a de

r e p e t i r s i n o de t r a b a j a r l o s c o n c e p t o s
p e r s p e c t i v a crtica. Ese b a g a j e

frendanos desde una

f o r j a d o por Freud n e c e s i t a

s e r e s c l a r e c i d o y e l punto de r e f e r e n c i a que Lacan

encuentra

- 66 -

en

ese nomento

, se h a l l a

en e l 'lenguaje

actual

de la

antropologa",
Lacan

ubica

al

psicoanlisis

en

relacin

la

contemporaneidad d e l panorama d i s c i p l i n a r de s u poca y e s t e


" r e t o r n o " debe e n t e n d e r s e como un v o l v e r s o b r e
de

l a historia

l o s c o n c e p t o s . E s t o posibilitar poner de m a n i f i e s t o l a

dimensin

de

introduce

en e l psicoanlisis e l s u j e t o de l a p a l a b r a

formula

l a s u b j e t i v i d a d en e l psicoanlisis.

que

lenguaje.

e l inconsciente

Esta

est

estructuracin

estructurado

pone

de

Lacan

como

manifiesto

y
un
la

mencionada s u b j e t i v i d a d .
La

pregunta

mantiene

siempre

psicoanaltica
Sachs,

sobre

la

respuesta

l o s fundamentos

abierta

puede

llevarse

neuroblologia
de

su

Lacan,

actualidad.Qu

adelante

como

en

d e l psicoanlisis

ese

prctica

s i s e d e f i n e , con

disciplina
momento,

fundante?

es

'una

La

accin

considerada

ngica', porque desde e s e marco terico no puede

explicarse

e l fundanento

analtica.

De

teora

este

prctica

tcnica, p e r o

que,

de s u accin

modo s e produce
que

hace

vaciada

que

se

en l a experiencia

una

fractura

intente

afinar

entre
una

de BUS fundamentos tericos,

queda r e d u c i d a a una r e c e t a . L a f a l t a de un n a r c o adecuado


I n p o B l b i l l t a l a comunicacin de l a prctica.El psicoanlisis

- 167 -

pierde

un

requisito

indispensable:

s e r una

experiencia

comunicable. S i e s t o no e s as queda r e d u c i d o a l o i n e f a b l e
y se t r a n s f o r m a en a l g o inicitico.

5.3.-

LA IHTRQDUCCIQH

Lacan

seala

psicoanalistas

que

la

prdida,

por

parte

de

los

d e l inters f r e u d i a n o p o r l a p a l a b r a , genera

un cambio de "meta y tcnica". S i s e abandona e l fundamento


que

e l psicoanlisis

toma

Lacan,se

abandona

el

Aparece,

de

esta

manera,

analista

que

se

de

poder

confunde

l a palabra,dir

propio

de

l a experiencia.

l a tentacin
con otras

de

dominio d e l

prcticas.

acepcin d e l trmino "jnatre" en francs p e r m i t e


amo

maestro.

funciones

de

S i e l analista

l a palabra

devendr

no

entonces

es

"amo"

La

Jugar con

"maestro"
de

doble

en l a s

l a dialctica

usada como arma p a r a v e n c e r l a s " r e s i s t e n c i a s " d e l p a c i e n t e ,


que

l o son f r e n t e a su a c c i o n a r .

c e n t r a sobre

Es d e c i r ,

l a cuestin s e

l a v e r t i e n t e de l a p a l a b r a en que s e apoya e l

a n a l i s t a , l a sugestin o l a interpretacin.
La p r o p u e s t a
que

que r e a l i z a Lacan e n e s t a Introduccin, e s

l o s conceptos

orientarse

en

que

el

psicoanlisis

utiliza

deben

un campo de l e n g u a j e , ordenndose en funcin

- 168 -

de

l a palabra.

Qu q u i e r e

decir

esto?

En ese n c n e n t o e l

l e n g u a j e a p a r e c e como un cao^o y l a p a l a b r a c o n un e l e m e n t o
ordenador de e s e campo. Como ya s e ba sealado, s e t r a t a de
una

intuicin de L a c a n

cuestin

de

la

psicoanlisis
formularlo

Es

mejor.

campo

decir,

q u i e r e d e c i r que p e r c i b e l a

problemtica

pero

reconocimiento

. Esto

no

tiene

Es

por

de

los

todava
ello

l o s recursos

que

debe

recuixir

del
para
al

.
en e s t e

ordenado

por

momento e l l e n g u a j e
la

palabra

filosfica, l a l e y d e l r e c o n o c i m i e n t o
que

fundamentos

se se llama

l a l e y de

a p a r e c e como un

sometido

una l e y

begeliano. Es esto l o

l a palabra.

Est l a I d e a d e l

l e n g u a j e como una e s t r u c t u r a , L a c a n d i c e " e s t r u c t u r a d o como


un

lenguaje",

pero

todava

no

sabe

hallar

l a s leyes

lingisticas y debe r e c u r r i r a Hegel.

5.4.-

"PALABRA

VACIA

PALABRA

LLElfA

EB

LA

REALIZACIlT

PSICQAIALITIC PEL SUJETO*

En e s t e a p a r t a d o
lenguaje"
palabra.

de 'Funcin y campo de la palabra

y el

, L a c a n d e s a r r o l l a l a realizacin d e l s u j e t o en l a
Aqu

perspectiva

s e abordar e l tema

cronolgica,

ubicando

trabajndolo desde una


coa e s

introducidoe l

169

concepto " s u j e t o " .


En l a T e s i s de 1932 (1987),

Lacan I n t r o d u c e

l a cuestin

d e l s u j e t o a p a r t i r d e l a c t o . La p e r s p e c t i v a d e l a c t o

remite

a l a tica s p l n o z i a n a , no as e l s u j e t o . Lacan r e c u r r e a l a
fenomenologa para e x p l i c a r l a s f u n c i o n e s
Este

primer

comprender
sentido.

aparece

como

siendo

l a significacin y e s p o r e l l o

Cuando Lacan s e f i a l a ,

personalidad

iaplica

coBcepcia

de

sociales",

ubica

estos

sujeto

Intencionales.

un

misno'

En

un s u j e t o d e l

"

una

biogrfico",

teasio

l a relacin d e l s u j e t o

aspectos.

de

en e l t e x t o de 1932, que l a

"d'esarroJJo
y

capaz

relacin

al

de

relaciones

con cada

primero,

"uaa

uno de

sefiala

las

r e l a c i o n e s de comprensin y l o s modos o b j e t i v o s a travs de


los

cuales

segundo,

e l sujeto

vive

su h i s t o r i a .

En relacin a l

l a s imgenes i d e a l e s de s nistoo y, en relacin a l

t e r c e r o , l a participacin tica y e l v a l o r r e p r e s e n t a t i v o .
En

1936, como

cuestin d e l s u j e t o
comunicaclonal.

Bs

s e ha mencionado,

Lacan

de un o t r o

e n una p e r s p e c t i v a

decir,

se

sujeto
trata

de

introduce l a

dos s u j e t o s ,

un

mensaje y una r e s p u e s t a .
En 1945, e s t e s u j e t o
en

relacin

perspectiva

con

tiene

una lgica

que

se

Juega

l o s o t r o s . De e s t e modo e s u b i c a d o e n una

interhuxana.

- 170 -

En

"La

establece

causalidad

psquica"

l a diferencia

entre

(LACAI, <1946>T1.1989), s e

sujeto

y yo. Como ya s e ha

sealado, e l y o e s u b i c a d o en e l r e g i s t r o de l o l a a g l n a r l o y
el

sujeto

como e f e c t o

agresividad

de l o simblico.

en psicoanlisis"

claramente

En

1948, en "La

(LACAH.TI.1989),

l a relacin s u j e t o - s e n t i d o ,

se

define

pues s e e s p e c i f i c a

que slo un s u j e t o e s capaz de c o n p r e n d e r un s e n t i d o .


En

1953

disciplina
que

Lacan

del sujeto"

se i n t r o d u c e

realiza

definir

al

psicoanlisis

cono " l a

(LACA <1953>T1.1989) y l a novedad

e s que, en l a medida que e l s u j e t o s e

en l a p a l a b r a ,

no e s y a dado.

Este

punto

e s de

i m p o r t a n t e s e f e c t o s p a r a e l psicoanlisis, e l s u j e t o no e s
un d a t o p r e v i o s i n o un e f e c t o . En e s t a f e c h a ,
efecto

de l a realizacin de l a p a l a b r a .

volver

sobre

este

palabra

se t r a t a

tema,

s i e l sujeto

de un s u j e t o

a p a r e c e como

Ms t a r d e ,
se r e a l i z a

no s u s t a n c i a l ,

Lacan
en l a

de all que

Lacan h a b l e de l a f a l t a d e l s u j e t o .

5.4.1.- LA BEALI2ACIQH DEL SUJETQ

Lacan

reintroduce

(<1936>T1.1989)

la

a l sefialar

situacin
que

de

l a palabra

interlocucin
llama

una

r e s p u e s t a . P a r a e l psicoanlisis dir,la p a l a b r a d e l p a c i e n t e

- 171 -

68

6U

nedio.

DIferenclar&,segn

funcione

l a palabra, e l

Donlogo d e l trabajo de l a asociacin l i b r e .


El

monlogo e s e l d e c i r v a c i o que a p u n t a a l a seduccin

narcislsta

d e l o t r o . E s l a definicin de l a p a l a b r a v a c i a

que dar L a c a n 1953>T1.1959.p.244)


'Hemos abordado Ja funcin de Ja palabra en l anlisis por el sesgo
as ingrato, el de la palabra vacia, en que el sujeto parece ablar en vano
de alguien que, aunque se le pareciese basta la confusin, nunca se unir a
l en la asuncin de su deso, *
E l t r a b a j o de l a asociacin l i b r e llevar a l a aparicin
de una p a l a b r a p l e n a ( O p . c l t . p . 2 4 6 ) i
'Seamos categricos, no se trata en la anamnesia psicoanaltica de
realidad, sino de verdad, porque es el efecto de una palabra plena
reordenar las contingencias pasadas dndoles el sentido de las necesidades
porvenir, tales coao Jas constituye Ja poca libertad por medio de la cual
el sujeto las nace presentes,'
La
expresa

palabra

vaca

revela

l a s certidumbres

l a intencin

yoicas.

i m a g i n a r i a que

Se t r a t a

c r e e de s mismo. P o r e s o L a c a n dir que e s a s


deben

s e r removidas,

puede

hacerlo?

discursivas",

Tiene

es d e c i r

"suspendidas",
el

recurso

de l o que uno
certidumbres

p o r e l a n a l i s t a . Cmo
de

las

"escansiones

l o s c o r t e s de sesin que e s t a b l e c e n

o t r a puntuacin en e l d i s c u r s o .
Se t r a t a de una cuestin f u n d a a e n t a l e n l a prctica, l a
diferencia
corte

coao

entre

e l c o r t e cronontrico de l a sesin y e l

puntuacin

que

da

"sentido"

a l discurso d e l

s u j e t o . S i l a significacin de l a f r a s e s e c i e r r a desde s u
punto

f i n a l , e l c o r t e coao puntuacin

p r e c i p i t a un nomento

- 172 -

coDcluyente. Puede v e r s e

como L a c a n u t i l i z a

dos p r i n c i p i o s

bsicos de s u "esquena de l a comiEicacin": l a significacin


de

l a f r a s e se c i e r r a

desde e l f i n a l

y e l oyente t i e n e e l

poder de d e t e r m i n a r l o que e l o t r o q u i e r e d e c i r .
E l c i e r r e que hace e l a n a l i z a n t e apunta a c o n v a l i d a r s u s
certidumbres.
introduce,

E l a n a l i s t a como

oyente

u s a s u "poder"

c o n e l c o r t e una nueva puntuacin. De e s t e

nodo

s u r g e a l g o d i f e r e n t e que o p e r a cono interpretacin.


La

realizacin

d e l sujeto

en

l a palabra

introduce

c l a r a m e n t e l a cuestin de l a t e m p o r a l i d a d ,

pasado y f u t u r o

se

discursiva.

redefinen

desde

una

perspectiva

constitucin d e l s u j e t o s e r e a l i z a
sido".

Pero

esta

regresin

como " s i e n d o

La

e l que ha

no e s r e a l j e s actualizacin

por e l ego, en l o s d i f e r e n t e s momentos de su descomposicin,


de l a s r e l a c i o n e s fantasmticas.
Esto

debe a c l a r a r s e

ms. L a s r e s t r u c t u r a c i o n e s

de l a

h i s t o r i a s e operan p o r un fenmeno de retroaccin, e s d e c i r ,


a posterori. E s e l "nachtrJich' f r e u d i a n o .

En

e l caso d e l

Hombre de l o s l o b o s de F r e u d , que a p a r e c e r e c o g i d o como "De


l a h i s t o r i a de una n e u r o s i s i n f a n t i l "
(1979);

B5.T2 ( 1973)),

parte d e l paciente,
pie

(FREUD, <1914>AB.TXYII

F r e u d h a b l a de l a contemplacin, p o r

d e l c o i t o de s u s p a d r e s . En l a n o t a a l

de pgina, sllala que l a comprensin no coincidi c o n e l

- 173 -

momento

de

l a percepcin

sino

que

fu

posterior.

Esta

comprensin " a p o s t e r i o r ! " l e fu f a c i l i t a d a p o r s u p r o p i o


d e s a r r o l l o y descubrimientos

sexuales.

Por e s o Lacan opondr a l "bic et nuDc' l a anamnesis. E l


"aqu

ahora"

contratransferencia
cosmigo".
sujeto

Lacan

tiene

como

porque

lleva

punto

de

implcito "aqvS,

opone, a e s t e p r i n c i p i o ,

de s u h i s t o r i a

alienacin l a
ahora

l a asuncin d e l

a travs de l a p a l a b r a

dirigida

o t r o . Seala (LACAF,<1953>T1.1989. p.247)J


'Si/s aedioB tan los dt li palabrt en cuanto que confiere i las
funciones del individuo un sentido; su dominio es el del discurso concreto
en cuanto campo de la realidad transindividual del sujeto; sus operaciones
son Jas de la historia en cuanto constituye la emergencia de Ja verdad en
Jo reaJ."
La relacin de l a p a l a b r a e s c o n e l s e n t i d o , l a r e a l i d a d
discursiva es transindividual,es decir, l a intersubjetividad
se

desprende

de l a situacin de interlocucin. Desde

este

p u n t o dar una definicin de i n c o n s c i e n t e ( O p . c i t . p . 2 4 8 ) :


"1 inconsciente es aquella parte del discurso concret-o en cuanto
transindividual que falta a Ja disposicin del sujeto para restablecer Ja
continuidad de su discurso consciente, '
Con r e s p e c t o a l a h i s t o r i a no s e t r a t a de r e a l i d a d s i n o
de

l a verdad

idea

p a r t i c u l a r de cada s u j e t o . Lacan t r a b a j a

d e l i n c o n s c i e n t e cono

historia,

por eso su

(Op.cit.p.249)i

verdad

la

e l c a p i t u l o c e n s u r a d o de l a
se encuentra

en

otro

lado

174

en los eonuaenios; y esto es M cuerpo, es decir el ncleo


histrico de la neurosis donde el sntoma histrico muestra la estructgura
de un lenguaje y se descifra como una inscripcin que, una vez recogida
puede sin prdida grave ser destruida;
en los documentos de archivo tambin; y son los recuerdos de mi
infancia,
impenetrables
tanto como ellos,
cuando no conozco iu
proveniencia;
en Ja evolucin semntica; y esto responde al stock y a Jas
acepciones del vocabulario que me es particular, como estilo de mi vida y a
mi carcter;
'- en Ja tradicin tambin, y an en Jas leyendas que bajo una forma
heroificada vehiculan mi historia;
- en los rastros, finalmente, que conservan inevitablemente las .
distorsiones, necesitadas para la conexin del captulo adulterado con Jos
captuJos que Jo enmarcan y cuyo sentido restablecer mi exgesis, '
La c u r a
por

que p l a n t e a Lacan en ese nomento, e s una c u r a

sinbollzacin.

inconsciente
ofrece

como

historia

l a posibilidad

hechos d e t e r m i n a n t e s

partir

Aqu

la

del sujeto,

de una nueva

definicin

del

e l psicoanlisis

historizacin

de l o s

de s u e x i s t e n c i a a travs de l a p a l a b r a

d i r i g i d a a un o t r o . H i s t o r i z a r ,
censurado.

de

censurado

p o r l a p a l a b r a , e l captulo

quiere

decir palabra prisionera

I>orque no ha s i d o d i c h a y r e c o n o c i d a .
Lacan hace l a d i f e r e n c i a e n t r e h i s t o r i a e historizacin.
La historizacin p r i m a r i a i m p l i c a que
ya

ea

el

escenario

donde

se

la

representar

e s c r i t a ' * ( O p . c i t . p . 250).

I s decir,

que

a l a historia

l e ser r e c o n o c i d o

operar

en

perspectiva

ella.

Puede

decirse

historlogrflea

que

' l a h i s t o r i a se hace

se determina

se

se

vez

e l sentido

o l a censura

que

una

que s e

establece

adoptar.

lo

la
hay

c o n s c i e n c i a de e s t a eleccin y s e confunde l a historizacin.

- 175 -

ee

decir,

objetiva.

e l modo de h a c e r
Es e l t e n a

formas d e l r e l a t o .

l a historia

con l a r e a l i d a d

de l a autobiografa como una de l a s

Hacer h i s t o r i a

inpllca

una c e n s u r a ,

es

decir l a intencionalidad.
Esto
El

t i e n e s u s e f e c t o s e n o t r o s a s p e c t o s de l a teora.

desarrollo

subjetividad.
etapas

instintual

Se t r a t a

evolutivas,

de

siendo

es

organizado

iDomentos

por

histricos

l a d i f e r e n c i a entre

una

y no

de

ambos l a

p r e s e n c i a de una s u b j e t i v i d a d y un s e n t i d o .
E l s u j e t o d e l s e n t i d o s e r e a l i z a en l a p a l a b r a v e r d a d e r a
que

l e permite asumir su h i s t o r i a .

Este

en l a ' desposesio as y as grande


con

respecto

a l cual

puede

sujeto

se

adentra

de ese ser de s

reconocer

que

f u e su

nismo"
obra

imaginaria.
La

dimensin

de

l o imaginario

y l a de l o eimbllco

p e r m i t e n u b i c a r una reparticin. En l a p r i m e r a
ubica

v e r t i e n t e se

l a objetivacin, e l y o , l a e s t & t i c a , e l monlogo, l a

p a l a b r a vaca, l a l u c h a , l a s i n t e n c i o n e s de l a p e r s o n a y l a
inercia.

En l a segunda,

dialctica de l a p a l a b r a ,

l a subjetivizacin, e l s u j e t o , l a
e l dilogo, l a p a l a b r a

pacto, e l h a l l a z g o d e l s u j e t o , l a verdad.

plena, e l

- 176 -

5.5.- "STimOT.n Y LEgGUAJR COMO ESTRUCTURA Y LIKITE DHL CAICPD

AHALITICQ"

En e s t e a p a r t a d o de 'FusciB y caapo de la palabra


lenguaje

en psicoanlisis",

hallan

en e l centro

reconocimiento

l a s leyes

de

y el

de l a p a l a b r a s e

l a dialctica

e l deseo

de

<0p.cit.p.257):

,,f/7 ninguna parte aparece ais


claro que el deseo del noabre
encuentra su sentido en el deseo del otro, no tanto porque el otro detente
las llaves
del objeto deseado, sino porque su priaer
objeto es ser
reconocido por el otro, '

La i n f l u e n c i a de l o s c u r s o s que Lacan r e a l i z a c o n Eojeve


es n o t o r i a .
la

Kojeve

obra de Hegel

(<1947>1971> comenta de forma p a r t i c u l a r


dando un p a p e l c e n t r a l

deseo de r e c o n o c i m i e n t o .
haya

Este

autor sefiala

a u t o c o n s c i e n c i a , e l "Desecf

o b j e t o no
"Deseo",

a l a cuestin d e l

debe

que, p a r a que

fijarse

sobre

un

n a t u r a l . L a nica c o s a que s u p e r a a l o r e a l e s e l
"revelacin de un vaco"presencia

de una realidad",

de la

ausencia

B l hombre desea e l deseo d e l o t r o porque

desea s e r r e c o n o c i d o

en su v a l o r humano. L a mediatlzacin

d e l Deseo d e l o t r o , hace que s e a humano desear l o que desean


los

otros,

imaginario

porque

l o desean.

d e l deseo,

Lacan

d e l deseo

diferencia
de

e l objeto

reconocimiento

que

depende de l a dialctica simblica.


Las

leyes

de l a p a l a b r a s o n humanistas y

l a palabra

- 177 -

t i e n e una funcin n e d i a d o r a ,

pacificara l a relacin

entre

l o e hombres.
La v u e l t a de Lacan a F r e u d l o e s a "La interpretacin de
los

sueos", a "La

para

psicopatologa

de la vida

cotidiana",

v e r l a retrica d e l suefio o e l d i s c u r s o l o g r a d o d e l

l a p s u s . For qu Lacan d i c e d i s c u r s o l o g r a d o en relacin a l


lapsus?

Lo

que

l a lingstica

considera

error

es

una

emergencia d e l s u j e t o d e l i n c o n s c i e n t e y en t a n t o t a l ,

el

l a p s u s e s una p a l a b r a p l e n a .
Lacan dir que s i e l sntoma s e r e s u e l v e e n e l l e n g u a j e
es

porque

palabra

est
debe

estructurado
ser

como

liberada"

un

lenguaje

<0p.cit.p.258)

"cuya

por

la

interpretacin.
La l o c u r a e s d e f i n i d a como p a l a b r a que ha r e n u n c i a d o
hacerse

reconocer,

s i e n d o e l d e l i r i o una objetivacin de u n

lenguaje

s i n dialctica. E s t a

aparecer

l o s e s t r e o t i p o s de

ausencia

1953

adjudica

de l a p a l a b r a

un d i s c u r s o ,

s u j e t o , ms que h a b l a r , e s hablado.
en

hace

p o r l o que e l

E s t a p a r t i c u l a r i d a d que

a l s u j e t o en l a l o c u r a , ser despus una

caracterstica d e l s u j e t o en t a n t o t a l .
P a r a Lacan, l a l e y d e l hombre e s l a l e y d e l l e n g u a j e
comienza,

en e s t e

texto,

hacer

ciertas

referencias a l

nombre d e l padre, que sern retomadas despus,cuando t r a b a j e

- 178 -

l a e s c r i t u r a s i g n i f i c a n t e d e l E d i p o . E s t e punto s e ampliar
en e l prximo a p a r t a d o .
El

smbolo humaniza a l hombre y l a l e y que r e g u l a l a s

e s t r u c t u r a s de p a r e n t e s c o
d e f i n i d a p o r Lacan

, formuladas por L e v i - S t r a u s s , e s

como "idntica

Cabe a c l a r a r que l o que L a c a n

a un orden

de

lenguaje".

l l a m a " J e Woa-du-Pre",

cuya

traduccin sera a p e l l i d o y no nombre, e s l a aparicin de l a


funcin simblica que d e v i e n e l u g a r de filiacin.
Para

Lacan

la

lingstica s e c o n s t i t u y e en una gua,

l a r e f e r e n c i a e s aqu a l a fonologa J a k o b s o n i a n a .
nocin

de

fonema

el

funcionamiento

por

o p o s i c i o n e s p a r a h a c e r r e f e r e n c i a a l ejemplo
ya mencionado. En
ausencia,

ubica

Toma l a

pares

del

de

"Fort-da",

e s a vocalizacin, que e x p r e s a p r e s e n c i a " i a s fuentes

subjetivas

de

la

funcin

simblica".

5.6.-

"LAS RESQHAICIAS DE LA IHTERPRETACIQg Y EL TIEMPO DEL

SUJETO E g LA TECiriCA PSICQAJALITICA"

En e s t e a p a r t a d o de "Funcin y campo de l a palabra


lenguaje

en

psicoanlisis",

lenguaje"

y de l a s "resonancias

Lacan

habla

de la palabra".

d e l " miro
Este

y el
del
punto

i n d i c a que Lacan y a d i s p o n e d e l c o n c e p t o de s i g n i f i c a n t e , s i

- 179 -

bien

no e s

plenamente

operativo.

Las resonancias

hacen

r e f e r e n c i a a l s o n i d o , a l a m a t e r i a l i d a d s i g n i f i c a n t e en l a
que y a F r e u d pona e l acento.

Cabe v o l v e r a d e c i r , que en e l

t r a b a j o s o b r e l a s a f a s i a s (FHBD, <1691> 1987) F r e u d u b i c a e l


elemento acstico en e l c e n t r o de l a funcin d e l l e n g u a j e .
La liberacin de l a p a l a b r a d e l s u j e t o s e produce cuando
ste

e s i n t r o d u c i d o a l l e n g u a j e de su d e s e o , e s d e c i r , en e l

"lenguaje
La

fundamental",
funcin

estructura

desde e l c u a l h a b l a s i n s a b e r l o .

simblica

transforma

al

sujeto

de l a comunicacin v u e l v e a p r i m e r

plano.

La
Este

tema , que Lacan t r a b a j a desde 1936, t i e n e g r a n i m p o r t a n c i a .


Dos

modelos

de

implcitamente:

comunicacin

e l de

se

hallan

l a comunicacin

de

criticados

inconsciente a

i n c o n s c i e n t e y e l de l a teora de l a comunicacin.
Sobre e l l e n g u a j e Lacan e s c r i b e <0p.cit.p286):
',,,en un lenguaje los signos toman su valor de su relacin los unos
con Jos otros, en la reparticin lxica de los semantemas tanto como en el
uso posicional, incJuso flexional de los morfemas,,, '
Respecto

a l esquema c o m u n l c a c i o n a l

s e f i a l a que e l e m i s o r

r e c i b e d e l r e c e p t o r su p r o p i o mensaje de forma i n v e r t i d a . E s
decir,
este

l a palabra

i n c l u y e subjetivamente

modo l a funcin d e l l e n g u a j e

evocar,

es d e c i r ,

se busca

l a respuesta.

no s e r i a

informar

De

sino

en l a p a l a b r a l a r e s p u e s t a d e l

o t r o . Pero e s t a bsqueda est o r i e n t a d a , s e p r e g u n t a a a q u e l


a l que se l e supone l a r e s p u e s t a .

- 180 -

La funcin d e l p s i c o a n a l i s t a e s d e f i n i d a d e n t r o de e s t e
esquena c o n u n l c a c l o n a l ( O p . c l t . p . 2 9 8 ) :
'...cuando la cuestin del auj'eto ha ioaado la foraa de la verdadera
palabra, la sancionaaos con nuestra respuesta, pero taabin heaos Mostrado
que una palabra verdadera contiene ya su respuesta y que no hacHtos sino
redoblar con nuestra ley su antfona Qu significa esto, sino que no
hacemos otra cosa que dar a Ja palabra del sujeto su puntuacin
dialctica?'
Es e s e nonento histrico l a interpretacin e s d e f i n i d a
cono

l a liberacin de un s e n t i d o p r i s i o n e r o .

- Ifil -

R.-

I.A BRCT?TT111?A DEL BDTPO E H T E R M l l O S

SIGJIFICAlTrES

6.1.- EL KITO EPIFICQ -1&53-

Lacan

en

"El stto individual

del neurtico"

(<1953>

1985), pone en p a r a l e l o e l m i t o c o l e c t i v o de l a antropologa


con e l " a i t o
Lacan

familiar".

define

a l E d i p o como un m i t o . L a i d e a

de m i t o

v i e n e a r e l a c i o n a r s e c o n l a de v e r d a d ( O p . c l t . p.39)
'/ Mj'to ts lo que d um foraa discursiva a algo que no puede ser
transmitido en la definicin de la verdad, porque la definicin de Ja
verdad solo puede apoyarse sobre ella misma y Ja palabra en tanto que
progresa la constituye, La palabra no puede captarse a s misma ni captar
el moviaiento de acceso a la verdad coso una verdad objetiva, n este
sentido puede decirse que aquello en lo cual la teora anaJiiica concretiza
Ja reJacin intersubjetiva, que es el complejo de Edipo, tiene el valor de
un mito,"
Apartir

de aqu Lacan

planteiu- l a n e c e s i d a d de h a c e r

c i e r t a s m o d i f i c a c i o n e s de e s t r u c t u r a . S e f i a l a e n t o n c e s que e l
c o n f l i c t o fundamental c o n e l padre " v i n c u l a a l s u j e t o c o n u n
v a l o r simblico e s e n c i a l " , l a funcin simblica misma.
La situacin n o r m a t i v l z a n t e p a r a e l " s u j e t o moderno" s e
relaciona

con e l

hecho

de

que

el

padre e n c a r n a una

funcin simblica. Aqu L a c a n p l a n t e a que e l padre no debe


s e r slo e l "nombre d e l p a d r e " s i n o l a funcin simblica. E s
e s t e punto

- que ha s i d o s e f i a l a d o e n relacin a

"Funcin y

- 182 -

campo de la palabra

j el lenguaje

en pecoanlisis" -

donde

Be s e C a l a l a identificacin d e l padre c o n l a f i g u r a de l a
ley.
Lacan h a b l a de "constelacin f a m i l i a r " y e s t e c o n c e p t o ,
que

y a haba s i d o expuesto e n " l a /aKiiia"1938>1977>, se

reomula

como " e J r e l a t o

especifican

de c i e r t o nmero de rasgos

la unin de los /wdres"(LACAF, <1953>

que

1985.p.43).

E l tringulo edpico f r e u d i a n o s e t r a n s f o r m a en c u a r t e t o
p a r a Lacan. L a situacin de c u a r t e t o que p l a n t e a ,

p a r a que

e l neurtico pueda a s u m i r su funcin s u b j e t i v a , e s r e t o n a d a


ms a d e l a n t e (LACAF,

<1955-56>T2,1989) cono l a topologa de

c u a t e r n a r i o d e l O t r o . E l c u a r t o elemento que s e i n t r o d u c e ee
l a muerte,
lo

c l a r a r e f e r e n c i a h e g e l i a n a . Lo que a p a r e c e

simblico, e s e l hecho

con

de que e l hombre e s e l nico

a n i m a l que sabe que va a m o r i r .

6.2.-

LQ QUE HQ

ES SIMBOLIZADO

La "Introduccin
la

'Verneinung'

"Respuesta
'Verneinung'

al

al comentario

de Freud"
comentario

de Freud"

REAPARECE BF IJH REAL

(LACAF
de

-1054-

de Jean Hyppolite
<1954>

Jean

TI.1989)

Hyppolite

sobre
y

la

sobre

la

(LACAF <1954> T I . 1 9 8 9 ) , Lacan t r a b a j a

l o s e f e c t o s d i f e r e n c i a l e s de l a represin y de l a orclusln

- 183 En e l p r i m e r

t e x t o Lacan u b i c a l a r e s i s t e n c i a como una

produccin de

d i s c u r s o . Remite p a r a e l l o a l t e x t o f r e u d i a n o

"Psicoterapia

de

la

Jiisteria"<FEEUD

<1895>

A E . T i l (1980);

BH.T1<1973)>, sefialando que l a s d i f i c u l t a d e s d e l s u j e t o s o n


en

relacin

definido

con l o que t i e n e

d e l lado

simblica,

que d e c i r .

de l a e f i c a c i a ,

mientras

que

del

E l sujeto

es d e c i r ,

lado

de

es

l a eficacia

la

enajenacin

i m a g i n a r l a s e u b i c a a l yo.
En

l a "Respuesta

al

comentario..."

elementos que sern de i m p o r t a n c i a

Lacan

para

introduce

l a reescritura del

Edipo.
Lacan

remite

a l texto

de

(FREUD <1925> AE.TXIX (1979);


sefialado e n o t r o a p a r t a d o ,
que

atribuye o niega

Freud

sobre "Xa negacin"

BH.T3.(1973)). Como y a ha s i d o

Freud

distingue entre e l j u i c i o

c u a l i d a d a una c o s a

y e l j u i c i o que

reconoce o n i e g a e x i s t e n c i a a una representacin.


el

primero

diferencia

e s t a b l e c e l o que ser a c o g i d o
dentro-uera,

hecho de que s i a l g o

e l segundo,

Mientras

o no, marcando l a

har

referencia a l

e x i s t e como representacin puede e e r

v u e l t o a h a l l a r en l a percepcin ( r e a l i d a d ) .
Lacan

establecer

la

oposicin

(simbolizacin p r i m a r l a ) y l a Ververfung
dir en l a "Jespuesta... "(Op. c i t . p. 372):

entre

la

Bejahung

(forclusln), as

- 184 -

'Lt Ververfung pues, ha salido al paso de toda aanifestacin del orden


simblico, es decir a la Bejahung que Freud establece COBO el proceso
primario en que el juicio atributivo toma su raz, y que no es otra cosa
sino la condicin priaordial para que de lo real venga algo a ofrecerse a
la revelacin del ser, o, para eaplear el lenguaje de Heidegger, sea dejado
ser. Porque es sin duda hasta ese punto alejado adonde nos lleva Fraud,
puesto que slo ulteriormente una cosa cualquiera podr encontrarse all
como ente.'
Lo que
historia

tiene

e x i s t e n c i a en l a Bejahung

. E s t a e s l a dinmica de l a represin que i m p l i c a

siempre e l r e t o r n o de l o r e p r i m i d o
"no

volver en l a

e s dejado s e r "

en e l d i s c u r s o . Lo que

en l a Bejahung

reaparece

en l o r e a l ,

como v i n i e n d o de a f u e r a .
P e r o no t o d o e s s i m b o l i z a d o .
afectivo

en

simbolizacin
estructuracin
no

e l texto

de

primordial

Freud

es

"conserva

discursiva"(0^.

ha s i d o s i m b o l i z a d o

P o r eso dir Lacan que l o


aquello
sus

que

efectos

cit. p. 368'). E s d e c i r ,

no p o r e l l o

deja

de t e n e r

de l a

hasta

la

l o que
efectos

sobre e l s u j e t o .
Lacan sefSalar dos modos de i n t e r f e r e n c i a de l o r e a l c o n
l o simblico, l a alucinacin y e l acting

out. En e l p r i m e r

caso, e l s u j e t o psictlco s u f r e l a alucinacin como v i n i e n d o


de

fuera.

En e l segundo,

y de all

su nombre, e l s u j e t o

acta l o que no ha p o d i d o s i m b o l i z a r , s e t r a t a de una v e r d a d


s i n e l s a b e r que p e r m i t a
Lacan s e f i a l a

explicarla.

, siguiendo l a linea

f r e u d l a n a , que en e l

esquizofrnico t o d o l o simblico e s r e a l , e s l a cosa. En l a

- 185 -

paranoia e x i s t e

l a defensa

deldelirio.

De e s t e nodo Lacan

r e t o n a l a s r e f l e x i o n e s que s o b r e e l l e n g u a j e esquizofrnico
haca

Freud

en

"Lo

incoosclBoteT

<FREUD<1915>

AB.TXIV

(1980); BN.T2<1973)>.
De

este

texto

interesa

particularmente

sefialar

que

u b i c a e l problema de l a p s i c o s i s e n relacin a l mecanismo de


forclusin

que, como

aportaciones

6.3.-

puede

recordarse,

teora

de l a s

de B. Pichn t r a t a d a s a n t e r i o r m e n t e .

LA L E Y D E LA CADETA S T f H T P I C A l T B

En

proviene

e l Seminario
de Freud

55>1983 p.153),

-1954-1955-

que Lacan r e a l i z a

y en

sobre

'EJ yo en J a

J a tcnica psi coanal i tica"

1954-

se i n t r o d u c e una mayor precisin s o b r e e l

i n c o n s c i e n t e como d i s c u r s o d e l O t r o :
'Hay un circuito siablico exterior al sujeto y ligado a cierto grupo
de soportes, de agentes huaanos, en el cual el sujeto, el pequeo circulo
que IJavaaos su destino, est indefinidamente incluido, '
L a e s t r u c t u r a de e s a "comunidad" e s d e f i n i d a como l e y e s
de

nomenclatura

su

referencia

son

l a s estructuras

e l e s i e n t a l e s de p a r e n t e s c o .
P a r a Lacan,

e n 1954, s e t r a t a de l a e x i s t e n c i a d e l o r d e n

simblico como una funcin que r e g u l a e l o r d e n humano.


Puede
Seminario.

preguntarse

de

Lacan

d e l Otro

habla

qu

Otro
que

ee

trata

en

este

l l a n a verdadero, se

- 186 -

trata
una

de un O t r o que da una v e r d a d e r a r e s p u e s t a ,

respuesta

que no s e e s p e r a y que p o r l o t a n t o

l a s certidumbres.
verdadera

que

es decir,
suspende

B l anlisis debera a p u n t a r a l a p a l a b r a
lleva

a l sujeto

a reconocer

y nombrar s u

deseo .
B l s u j e t o que Lacan i n t r o d u c e e s un s u j e t o en a b e r t u r a y
no

t o t a l , es

un s u j e t o

que no sabe

l o que d i c e porque no

sabe l o que e s , p e r o que se ve, B l esquema que L a c a n r e a l i z a


permite a c l a r a r e s t a

cuestin

(Op.cit.p.365).

E l sujeto se

ve en (a) - p o r e s o t i e n e un y o - m i e n t r a s que en (a'> se ve


bajo
que

l a forma d e l o t r o e s p e c u l a r ,

e l semejante. B l O t r o a l

e l s u j e t o se d i r i g e es e f e c t o d e l lenguaje

p e r o que, a l mismo tiempo, i n p i d e

conprenderlo.

que l o f u n d a ,

- 187 -

Ese

O t r o , e n 1954, f u n c i o n a

cono g a r a n t e no

reconocido,

por e s o en e l anlisis s e tratara de d e s c u b r i r a qu O t r o


se d i r i g e e l s u j e t o s i n s a b e r l o . E l orden slnblico sera un
orden

legal,

comienzo

de

simblica

a l que

e l sujeto

su e x i s t e n c i a .

l a que produce

De

es
este

En

modo

a l sujeto

a n t e r i o r a l a dimensin i m a g i n a r l a .
concreto"

introducido

desde e l

e s l a relacin

e n e l mundo y

Situado

en e l

es

"discurso

e l s u j e t o mismo e s un mensaje.

este

S e m i n a r l o Lacan d i c e que hay que e s t a b l e c e r e l

mecanismo de l a l o c u r a que no e s e l mismo que e l d e l suefio.


E s t a e s l a d i f e r e n c i a que s e i n t r o d u c e
sobre

e l comentarlo

de l a Verneinung

a p a r t i r d e l texto
a l que a n t e s

s e ha

hecho r e f e r e n c i a . Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e forclusln
y represin en e l p r i n c i p i o de l a simbolizacin.
El
carta

t r a b a j o que hace Lacan s o b r e e l c u e n t o de Poe, "La


robada"

C<1955> TI.1989 >, s i r v e p a r a I l u s t r a r cono e l

d e s p l a z a m i e n t o de l a c a r t a ( s i g n i f i c a n t e )

determina a l o s

s u j e t o s . En e s e momento Lacan d a a l s i g n i f i c a n t e una c i e r t a


precedencia

respecto

a l significado.

precisarse

e l significante,

con su

Es d e c i r , comienza a
peso

propio,

en l a

est

habitada

ensefianza de Lacan.
El
por

el

inconsciente
significante".

e s en t a n t o

" e i hoabre

Qu d i c e c o n e s t a afirmacin Lacan?

- 188 -

El

sujeto

d e l Inconsciente

e x - s i s t e porque no e x i s t e .

ser s i t u a d o

cono ex-cntrico,

E s t o q u i e r e d e c i r que no e x i s t e

como s u j e t o s u s t a n c i a l s i n o que a p a r e c e p o r e l e f e c t o de l a
articulacin s i g n i f i c a n t e .
Hay
la

que s e f i a l a r que se ha operado un cambio, a l l u g a r de

palabra

significante

viene
no

l a cadena
existe

significante,

aislado.

La

es

l e y de

decir, e l

esta

cadena

s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a l o s e f e c t o s de represin, forclusln
y renegacin. Con l o c u a l

queda p l a n t e a d a

l a cuestin d e l

E d i p o en relacin a e s a l e y , s i b i e n no queda

explicitada

como t a l .

6.4.- EL HQKBRE DEL PADRE

En

e l Seminario

sobre

-1955-1956-

'Las P s i c o s i s - (LACAS <1955-56>

1984), L a c a n retoma s u T e s i s D o c t o r a l de 1932. Recupera e l


automatismo n e n t a l

de C l e r a m b a u l t

y critica

e l c o n c e p t o de

comprensin. L o s t r e s rdenes , que ya haba e x p l i c l t a d o en


l a C o n f e r e n c i a de 1953, a p a r e c e n p r e c i s a d o s :
. l o simblico, e s d e f i n i d o como l o que est& n&s all de l a
conprensin, se t r a t a de l a oposicin de elementos.
. l o i m a g i n a r i o , c o r r e s p o n d e a l a imagen a n t e c e d i d a
simblico.

por l o

- 189 -

. l o r e a l , es r e f e r i d a cono

continuidad .

Lacan seala que l o que sucede en l a p s i c o s i s t i e n e que


ver

con l a "historia

del

sujeto

en

lo siablico",

con esto

q u i e r e d e c i r que no e s l o n i s n o l o r e p r i n i d o neurtico que


l o que sucede en l a s p s i c o s i s .
De l a definicin s a u s s u r e a n a

de s i g n o desprender Lacan

su definicin de l a r e a l i d a d c u b i e r t a p o r " e J conjunto


red

del lenguaje".

sino

S i e l significado

l a significacin,

su premisa

no

remite a

e s una

de la
l a cosa

consecuencia

lgica.
En l a p s i c o s i s ubicar una problemtica p r o p i a r e f e r i d a
al

significante

s i g n i f i c a n t e , hablar de
la

la

significacin.

Respecto

al

l o s n e o l o g i s m o s c o n l a intuicin y

frmula. L a intuicin como p a l a b r a p l e n a y l a frmula

como e l e s t r i b i l l o ,

pura

palabra

vaca. Ambas d e t i e n e n l a

significacin.
El

Otro

respectivamente,
conocido.

Pero

el

otro,

cofltruirn
este

Otro

simblico
la

debe

oposicin

ste debe s e r p r e v i a m e n t e

por e s o dir
En

este

imaginario

no

s e r reconocido,

establecer una r e c i p r o c i d a d . P a r a
Otro,

conocidoaqu

s e r reconocido

reconocido

Lacan

ante ese

por e l s u j e t o ,

que e s un O t r o a b s o l u t o .
Seminarlo

Lacan

trabaja

dos

afirmaciones

- 190 -

anteriores
rechazado

en

l a s que y a se ha hecho

l o slablico

reaparece

simbolizacin n e c e s i t a un comienzo.
una

anterioridad

punto,

puede

lgica

suceder

l o real

lo

y la

Lacan sealar que hay

l a simbolizacin.

que

Pero

en e s e

p a r t e de l a simbolizacin no se

l l e v e a cabo ( O p . c i t . p . 1 2 2 ) :
'sU ey funditeniil et tencilliaente
quiere decir eJ Edipo, "
La l e y de l a cadena

en

referencia:

un ley de titiboJizacin, tto

s i g n i f i c a n t e s e t r a n s f o r m a a q u i en

l a l e y fundamental. Bs l a intervencin d e l padre, dir Lacan


( O p . c i t . p . 139):
'No del padre natural, tino de lo que te llama el padre. El orden que
impide la coa lisian y el ettallido de la tituacin en tu conjunto eti
fundado en la existencia de ese nombre del padre, '
El

orden

simblico

subsiste

fuera

d e l sujeto

y lo

determina. E s d e c i r , que a n t e s que e l n i f i o aprenda a h a b l a r


hay

significantes.

L a forclusln

significante

primordial

sujeto.

esto

Con

que

tiene

de

que

r e c o n o c i d o p e r o no c o n o c i d o ,

ser
all

ver
que

e l rechazo
en

ms

faltar a l

l a cuestin

d e l Otro

es, precisamente,

definicin de l a represin. L a forclusln se r e f i e r e


reconocimiento.
partir

Lacan

dir

del significante

t i e n e un " v a l o r explicativo

de un

la
a l no

que e l s u j e t o s e r e c o n o c e
y

que

la

fuadaaeatal",

cadena

significante

es d e c i r remite a

l a c a u s a l i d a d . En l a p s i c o s i s s e encontrara as un a g u j e r o
a

n i v e l d e l s i g n i f i c a n t e , p o r l a i j ^ s l b i l i d a d de a s u m i r e l

- 191 -

s i g n i f i c a n t e d e l padre. Be una f o r a a de t e o r i z a r l a p s i c o s i s
como un problema c o n l a simbolizacin p r i m o r d i a l .
Lacan

indica

"valar

pivate"

padre.

Se t r a t a

equivalente.

que, s i e l c o m p l e j o

de castracin

tiene

en e l E d l p o , e s en funcin d e l nombre d e l
de

un "smbolo",

e l falo,

que no

tiene

E s t a disimetra a n i v e l s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a

l a d i f e r e n t e forma de resolucin d e l B d l p o .
E l s u j e t o e s c r e a d o como muerto p o r e l s i g n i f i c a n t e , e s
decir

se

ha

operado

un

borramiento

de

ciertas

s a t i s f a c c i o n e s . Es e s t o l o que a p a r e c e como prdida de s e r .


Lacan

introduce

,en e s t e S e m i n a r l o , l a cuestin de l a

metfora y de l a metonimia tomadas de Jakobson (<1956>1967).


La observacin que l l e v a

a Lacan a p l a n t e a r s e

qu e s una

metfora e s l a a u s e n c i a d e l u s o metafrico en l a s f r a s e s

de

l o s t e x t o s e s c r i t o s p o r pslcticos.
Lacan

s e f i a l a que l a metfora debe s e r r e c o n o c i d a como

identificacin . P o r s e r ms e v i d e n t e s i e m p r e s e r e p a r a ms
en

l a metfora,

dimensin

s i n embargo

d e l *sablo"

significante

sta

verso

de

es imposible

Vctor

una

sola

Efectivamente, s i n l a estructura
l a metfora.

Lacan pone "Su g a v i l l a no era avara


al

designa

Hugo

donde

En e l e j e m p l o que

ni odiosa",

se

habla

de

ee r e f i e r e
l a tarda

p a t e r n i d a d de Booz < 0 p . c l t . p . 3 1 3 ) . E l e f e c t o de metfora,por

- 192 -

la

identificacin de " g a v i l l a ' c o n Booz,

s e produce

porque

es l i t e r a l m e n t e idntica p o r eu s i m i l i t u d de posicin. Lacan


da i m p o r t a n c i a a l p o s e s i v o , Booz e s r e p r e s e n t a d o
al

cual

l a gavilla

por e l f a l o

s u s t i t u y e , p o r eso s e tratara de una

metfora c o n una conexin laetonmica. l o hay e n t r e


g a v i l l a una s i m i l a r l d a d
olvidar

semntica. S i n embargo,

no hay que

que e l mecanismo metafrico e s p o s i b l e

dimensin

sintctica,

es

decir,

por

falo y

por

la

l a combinatoria

significante.
Para L a c a n s e t r a t a ,
de

un

significante

significante.

en l a metfora, de l a sustitucin

por otro

S i n embargo,

que

aparece

en

e l significante

l a cadena

oculto

est

p r e s e n t e e n s u conexin roetonmica c o n l a cadena.


La metonimia a p a r e c e

d e f i n i d a como nombrar una c o s a p o r

o t r a que e s s u c o n t i n e n t e o p a r t e .
Cabe d e s t a c a r
(<1956>

1967),

metfora a

la

que s i b i e n L a c a n se i n s p i r a en J a k o b s o n
introduce

cambios.

condensacin

Lacan

refiere

la

f r e u d i a n a y l a metonimia a l

desplazamiento.
Las m o d i f i c a c i o n e s que i n t r o d u c e Lacan l e p e r m i t e n d e c i r
que

el

nuevo

desaparecido,
reprinido.

es

significante
decir,

se

expresar
trata

el

significado

del retomo

de

lo

- 193 -

La
parque

transferencia

de

hay una oposicin

significante:

posicionales

sentido

aparecer

entre

l o s vnculos

fonemticos.

como

posible

internos a l

Con e s t a

Lacan

m o d i f i c a e l p r o t a g o n i s m o dado a l a p a l a b r a , pues p l a n t e a que


l a p a l a b r a no e s l a u n i d a d d e l
Lacan

menciona,

aunque

aparecer p o s t e r i o r m e n t e

lenguaje.
s i n trabajarlo,

como l a metonimia d e l deseo.

es apuntado e n l a interpretacin que hace d e l


pequefia Anna F r e u d , r e l a t a d o
BN.TK

l o que
Esto

suefio de l a

p o r Freud1900>AE.TIV-V

<1979>;

1973)).

Lacan
indicar

retoma

l o s planteamientos

de

Clerambaul

que, e l ncleo de l a p s i c o s i s ,

relacin d e l s u j e t o c o n e l s i g n i f i c a n t e

para

hace p r e s e n t e l a
e n s u a s p e c t o ms

puro.
Si,

como s e ha s e f i a l a d o ms a r r i b a ,

e l mecanismo de l a

represin n e c e s i t a d e l mecanismo s i g n i f i c a n t e , l a forclusln


evidencia

que a l g o

falta

en relacin a

l o ssignifloantes

fundamentales.
Lacan e x p l i c a que l a f r a s e a l c a n z a
final,
frase

p o r un movimiento
ubica

e l "punto

s u s e n t i d o desde e l

r e t r o a c t i v o iapre-coup). En l a

de alaobadllado",

punto

donde s e

anuda s i g n i f i c a n t e y s i g n i f i c a d o <0p.cit.p.383);
'Alrededor de ese sigrtifanie, todo se irndii y se orgsnixi, cul si
fuesen pequeas lineas de fuerza formadas en la superficie de una trama por
el punto de aleohadiliado, Es el punto de convergencia que permite situar
retroactivamente y prospectivamente todo Jo que sucede en ese discurso, '

- 194 -

Es desde e s t a consideracin
freudiano.

C o n s i d e r a as

que l a nocin de padre

"punto de a l m o h a d i l l a d o "
En 'De
posible

de

una

que L a c a n retoma e l E d i p o
l a da e l

entre s i g n i f i c a n t e y significado.

cuestin

la p s i c o s i s "

preliminar

todo

tratamiento

(LACAH <1957-58> T2.1989),

Lacan

seala que l a condicin d e l s u j e t o depende d e l O t r o .


La

significacin flica d e l c o m p l e j o de castracin e s

efecto

de

l a metfora

significante

condiciona

paterna.

Dado

l a paternidad

que
se

la

funcin

tratar

r e c o n o c i m i e n t o , no d e l padre r e a l s i n o d e l Hombre-del
Lacan

toma

la

frmula

de

l a metfora

de

un

Padre.

sustitucin

significante:

Aqu

debe

desconocida

leerse

S,

significantes;

y s e l significado

que i n t r o d u c e

significacin
l a metfora.

E s t a frmula e s a p l i c a d a a l Nombre d e l Padre:

./i/oMbre del Padre , Deseo de la madre Nombre del Padre ( A '


Deseo de la Madre Significado al Sujeto
Falo

En l a p s i c o s i s s e produce l a forclusln d e l s i g n i f i c a n t e
del

Sombre d e l P a d r e

tanto

que e s e l s i g n i f i c a n t e

d e l Otro en

l u g a r de l a l e y . P o r e l l o , d i c e Lacan, a l l u g a r de l a

- 195 -

BignlfIcacln fllca habr un a g u j e r o .


La cadena s i g n i f i c a n t e
primordial

que

significante.

implica

Esta

es efecto

l a Metfora

cadena

de e s a Bimbolizacin
paterna

se d e s a r r o l l a

como

a travs

e n l a c e s lgicos de l a metonimia y l a netfora.

ley

del

de l o s

- 196 -

7.- LAS LEYES PEL LESGAJE

7.1.-

DE LAS LEYES DE LA PALABRA A LAS DEL LEHGPAJE; LA

CUESTIQI DEL SPJETQ -1955-

" Variantes

de la cura

tipo"

(LACAH,TI. 1989)

ee un t e x t o

que Lacan e s c r i b e en 1955 y que e l a b o r a l a s t e s i s que haba


presentado

en "^''uncin y caispo de l a palabra

y el

lenguaje

en psicoanlisis" (LACAH, <1953> TI.1989).


Este

escrito

teraputicos

retoma

del

e l problema

anlisis"

de

l o s "criterios

critica

el

a d a p t a t i v o d e l psicoanlisis n o r t e a m e r i c a n o a
s o c i a l e s i m p e r a n t e s en l o s E s t a d o s
Para

Lacan

definida
origen

como 'proceso

vuelve
concepto

los criterios

Unidos.

una "mistificacin".
oculto

de su propia

para

accin*

Esta es

el sujeto
(LACAH,

el

<1955>

p.315).

esquema
a

comunicacional,

ubicar

la

cuestin

posteriormente

a n a l i s t a " s e apodera
elevarlo

de

que hace

de los efectos

TI.1989.
El

se t r a t a

"standard"

que ya ha s i d o
de

criticado.

del poder

a l a segunda potencia'.

la

intersubjetlvldad,

Lacan

discrecional
Bl sujeto

comentado,

dice

que

del oyente
espera

el
para

del otro

- 197 -

que

l e de v a l o r de v e r d a d e r o a s u n e n s a j e .

E s t a joediacin

L a c a n l a ejenpliica d i c i e n d o que " e r e s ai aujer"


"soy

significa

tu esposcf,

La

d i f e r e n c i a que s e p l a n t e a

"palabra

constituyente"

discurso
sujeto

constituido
deviene

"discurso

inplica

a q u e l l o de l o que h a b l a .

texto

e s entre

constituido".

una a n t e r i o r i d a d

constituyente

verdadera e s c o n s t i t u y e n t e ,

en e s t e

constituido.

es d e c i r crea

El

lgica, e l
La

palabra

l a identidad con

La p a l a b r a v e r d a d e r a c r e a a l s u j e t o

en e s e punto e n que l e h a b l a como t a l .


El

inconsciente

haciendo

de

inconsciente

esta
como

e s un s u j e t o
forma

l a

constituyente
critica

constituido.

Es

al

este

dice

Lacan

concepto

sujeto

de

e l que

aparecer cono precondicin p a r a e l e s t a b l e c i n i e n t o de l a s


leyes d e l lenguaje.
constituyente,

La palabra

cono a c t o

p e r o a l a v e z l o s mecanismos

de l o s que s e s i r v e devendrn l e y e s d e l
En e s t e nomento L a c a n r e a l i z a
operada

supone un s u j e t o

e n e l psicoanlisis

constituyentes

lenguaje.

l a crtica a l a confusin

(sefiala

especialmente

Anna

F r e u d ) , e n t r e e l yo y e l s u j e t o ( O p . c i t . p . 3 2 2 ) :
'Por un vuelco en U justi eleccin que deiereim cul Bu/eto et
acogido en la palabra, el tujeo conttituyene del tntoaa et tratado COMO
constituido, Mientras que el yo, por Muy constituido que est en la
resistencia, se convierte en el sujeto al que el analista en lo sucesivo va
a apelar COMO a la instancia constituyente, '

198

E l v i r a j e de l o s afios 20 en e l pslcoanilisis l l e v a a l a
sustitucin d e l l a "semntica psicoanaltica" p o r e l trnlno
r e d u c t o r de " m a t e r i a l " . Hay un abandono de l a prctica ._de_
desciframiento., E s t e a l e j a m i e n t o produce una distorsin e n
la

interpretacin.

Vo

se t r a t a

d e l saber

que e l s u j e t o

c o n s t i t u y e n t e d e l i n c o n s c i e n t e a r t i c u l a s i n o de un s a b e r d e l
analista

7.2.-

(LACAI,Op.clt.pp. 320-322).

LA RED DEL SIGHIFICAgTE Y DEL SIGIIPICADO -1055-

En 'La cosa freudiana"


introduce
definicin

(LACAF, <1955> TI.<1989 ), Lacan

l a referencia
de

saussureana

lenguaje.

Se

trata

en

relacin

dir,

de

un

a la
orden

c o n s t i t u i d o por leyes.
La

definicin

de s i g n o

de S a u s s u r e

momento, l a formulacin de d o s r e d e s ,

encuentra

en e s t e

l a del significante

la d e l significado.
Con

respecto a l a red d e l s i g n i f i c a n t e ,

L a c a n dir que

se t r a t a de l a ( O p . c l t . p . 3 9 7 ) :
es truc tura sincrnica del material del lenguaje en cuanto que cada
elemento toma en ella su empleo exacto por ser diferente a Jos otros.'
Sobre

la

red

del

significado

escribe

que

es e l

( O p . c l t . p . 397):
'conjunto diacrnico de los discursos concretaaente pronunciados, el
cual reacciona tiistricaaente sobre el primero, dtJ mismo modo que Ja
estructura de ste gobierna las vas del segundo. '

399

E s t a s d o s r e d e s que Lacan d e f i n e p e r a l t e n v e r c l a r a n e n t e
que

una

es

la

estructura

significacin r e m i t e
regida

que

siempre

por l a estructura

gobierna

otra

l a otra.

significacin

significante,

La
estA

por sus diferentes

combinaciones.
Lacan da y a aqu un p a s o en l a modificacin d e l s i g n o
sausBureano,
coherencia
que

seala que slo e l s i g n i f i c a n t e

terica d e l c o n j u n t o .

En e s t e

garantiza l a

texto

Lacan

dice

e l sntoma t i e n e una funcin s i g n i f i c a n t e y p o r e s t a s e

diferencia

d e l c o n c e p t o mdico p a r a e l que e l sntoma e s un

ndice. E l sntoma a p a r e c e en e s t e
interrumpido.

Por e l l o

sntoma,

un

como

respuesta.

en

mensaje

E l analista

l a direccin

dirigido

devuelve

reconocindole y h a c i e n d o

momento como un mensaje

que

de

a l otro,

s u mensaje

mismo

l a cura
llama

el

a una

a l analizante

reconozca

en e s a

palabra s u verdad.
El

material

significante

de l o s sntomas e s e n c o n t r a d o

por e l s u j e t o en l a desagregacin de l a Imagen d e l yo. Cabe


r e c o r d a r que e l yo e s pasin i m a g i n a r l a y e l s u j e t o t i e n e s u
lugar

en e l d i s c u r s o .

tendra s u base
colectivo";

Lo

que sera

e l lenguaje

en l a "iluminacin i n t u i t i v a " ;

" l a agresividad";

d e l yo

" e l mando

" l o s deshechos automticos d e l

d i s c u r s o conn", p u r a p a l a b r a vaca.

- 200 -

Lacan

retoina

l a cuestin

de

l a s resistencias

para

s e f i a l a r que e l a n a l i s t a c o n s u s i l e n c i o s e u b i c a en l a p l a z a
d e l O t r o y a n u l a s u p r o p i a r e s i s t e n c i a cono o t r o .
Este
fornal

Otro

sera

e l lugar

donde

se c o n s t i t u y e

e l yo

( j e ) que h a b l a c o n e l que e s c u c h a porque l o que d i c e

es l a r e s p u e s t a .

E s e l o t r o e l que. como ya s e ha s e f i a l a d o ,

tendr e l poder de d e c i d i r s o b r e l o d i c h o .
En

este

palabra,

texto

Lacan h a b l a

todava de l a s l e y e s

s i n embargo dir que l a s l e y e s d e l

de l a

reconocimiento

simblico y de l a rememoracin s o n d i f e r e n t e s a l a s de l a
reminiscencia

impronta

del instinto.

Bs

decir,

Lacan

d i f e r e n c i a e l orden de l o simblico d e l o r d e n biolgico.

7.3.-

LAS LEYES DEL LEIGUAJE -1957-

En
razn

"La

instancia

despus

de

efecta e l p a s a j e
lenguaje.
ubicar

Este
la

de la l e t r a

Freud"

en el inconsciente

(LACAH,<1957>

TI.1987

o la

),

Lacan

de l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s l e y e s d e l
viraje

metfora

e s de

crucial

metonimia

la

inportancia
como

ya que

leyes

del

i n c o n s c i e n t e . E s t o llevar a l deseo como metonimia y no como


deseo de r e c o n o c i m i e n t o ,

l o que narcar e l p a s a j e ,

por parte

d e l a n a l i s t a , de r e c o n o c e r e l deseo a i n t e r p r e t a r l o .

- 201 -

Ya en e l S e n l n a r l o s o b r e "las p s i c o s i s "
1956>

1984)

Lacan

hablaba

de

( LACAF, <1955-

l a s leyes

propias d e l

s i g n i f i c a n t e y de l o difcil que r e s u l t a a i s l a r l a s dado que


siempre

se r e l a c i o n a

e l s i g n i f i c a n t e c o n l a significacin.

S e f i a l a e s p e c i a l m e n t e que ( O p . c i t . p . 2 8 1 ) :
'sio india el inters de la consideracin lingstica del probleaa,
Es imposible estudiar coao funciona este fenaeno que se Ilaaa el lenguaje,
fenmeno que es la ms fundamental de las relaciones interhuaanas, si
inicialmente
no se establece la diferencia
entre significante
y
significado, *
En

"Instancia

de

Ja l e t r a "

Lacan

v a ms all

de l a

p a l a b r a y a que e s t a b l e c e que e s l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e
l a que se descubre

en e l i n c o n s c i e n t e . B l l e n g u a j e p r e e x i s t e

como e s t r u c t u r a y e l s u j e t o e n c u e n t r a s u l u g a r i n s c r i t o p o r
un d i s c u r s o .
Es desde l a a n t e r i o r i d a d
que

vuelve

elementales
pero,

de l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e

Levi-Strauss

de l a c u l t u r a "

que no pueden

para

hablar

de " e s t r u c t u r a s

que f u n c i o n a n

inconscientemente

concebirse

punto se u b i c a ya una c l a r a

s i n e l lenguaje.

En e s t e

d i f e r e n c i a c o n e l antroplogo,

es l a que marcar e l p a s a j e d e l o r d e n sinblico a l a lgica


del

significante.
El

inters

p o r l a lingistica

estructural,

l a que

c o n s i d e r a c i e n c i a p i l o t o , s e c e n t r a e n e l a l g o r i t m o que l a
funda como lingistica moderna:
S
8

- 202 -

Este

Significante

Bobre

Blgniflcado,

barra, e s e l a l g o r i t m o eaussureano.
trata

de o r d e n e s

significacin.
significante

separados

Se

trata

representa

separado

Lacan e s t a b l e c e que s e

por l a barra

de

romper

por l a

resistente a l a

con

a l significado

l a Idea

para

que e l

dar paso a l a

funcin s i g n i f i c a n t e e n l a gnesis d e l s i g n i f i c a d o .
El

primer

significante

aspecto
es

sefialar

articulada.

es

Puede

que

l a estructura

decirse

que

esta

afirmacin s e v i o l l e v a d o L a c a n desde que, en 1953, h a b i a


e s c r i t o que e l sntoma e s t a b a e s t r u c t u r a d o como un l e n g u a j e .
Este

"estructurado

como

un

lenguaje"

recin

puede s e r

d e f i n i d o en e s t e e s c r i t o de 1957 (LACAI,Op.clt. p.481):


'fto quiere decir que us unidades, se paria de donde se parta para
dibujar sus imbricaciones reciprocas y sus englobaaientos crecientes, estn
sometidos a la doble condicin de reducirse a elementos diferenciales
ltimos y de componerlos segn las leyes de un orden cerrado,
Esos e l e m e n t o s s o n l o s fonemas, l o s c a r a c t e r e s mviles,
de

este

nodo

l a letra

es

ubicada

como

l a "estructura

l o c a l i z a d a del s i g n i f i c a n t e " .
La

relacin

fundanental

para

cadena

significante-

l a significacin.

La

elementos

deviene

significacin

no

c o n s i s t e en ninguno de l o s e l e m e n t o s de l a cadena. Tampoco


se t r a t a d e l i n c e s a n t e d e s l i z a m i e n t o d e l s i g n i f i c a d o
del

significante,

cono

y a haba

"punto de a l m o h a d i l l a d o " .

explicado

debajo

e n relacin a l

* 203 -

Lacan

toma

apartado,

de JakbBon,

como

fu

explicltado

metfora y metonimia. L o s do6 p o l o s

deviene

l a s leyes

introduce c i e r t a s

d e l lenguaje,

claro

en

otro

d e l lenguaje

est

que

Lacan

modificaciones.

Respecto a l a metfora puede d e c i r s e que Lacan pone en


Juego l a definicin de Jakobson, l a de l o s s u r r e a l i s t a s y e l
mecanismo

de condensacin

freudiano.

L a metfora

dada p o r d o s imgenes, como en e l s u r r e a l i s m o ,


significantes,

no ser

s i n o por dos

k d i f e r e n c i a de l o s lingistas, y e s e s t a l a

cuestin f r e u d i a n a , e l s i g n i f i c a n t e o c u l t o est p r e s e n t e p o r
conexin m e t o n i m l c a c o n l a cadena.
Es p o r e l l a d o de l a metfora s u r r e a l i s t a que se produce
e l pasaje
dir
el

d e l sentido a l slnsentido d e l s i g n i f i c a n t e .

que

ejemplo

vuelve
basada
tomarlo

e l sentido
de

se

l a poesa

produce

en

Lacan

e l s i n sentido, t a l

surrealista o d e l chiste.

Lacan

a F r e u d p a r a a f i r m a r que e l sueo e s una a d i v i n a n z a


en

analogas

a l p i e de

estructura

fonticas

l a letra,

.
para

Cuando
Lacan

fonemtica(LACAF,Op.cit.p.490).

Freud

habla

se t r a t a
Es

de

de l a

esta

la

i n s t a n c i a de l a l e t r a en e l i n c o n s c i e n t e .
El
que

s i g n i f i c a n t e es esa materialidad

que s e a r t i c u l a y

hace p o s i b l e l a significacin d e l sueo.


Lacan

diferenciar

e l "una

palabra

p o r o t r a " de l a

- 204 -

met&fora de " l a conexin p a l a b r a a p a l a b r a " de l a n e t o n i n l a .


El

ejemplo

ejemplificar
esta

de

"treinta

velas"

l a conexin p a r t e

conexin est&

por

en e l s i g n i f i c a n t e .

met&fora y metonimia

permite

p o r e l t o d o y s e f i a l a r que

homologada p o r Lacan a l d e s p l a z a m i e n t o .
que

barcos

L a metonimia seri
De e s t e

modo dir

pueden a i s l a r s e t a n t o e n e l suefio

como en e l d i s c u r s o . E s t o e s as porque e l t r a b a j o d e l suefio


sigue l a s leyes del s i g n i f i c a n t e .
Las

leyes

inconsciente,

d e l lenguaje
es e s t o

se revelan

en e l s u j e t o d e l

l o que F r e u d demuestra con e l suefio.

L a c a n tomar metfora y metonimia p a r a

hablar

d e l sntoma

y d e l deseo.
Cabe

recordar

psiCOSs"<LACAI,
d e l deseo.

que

en

el

<1955-56> 1984),

En 'La instancia

Seminarlo
Lacan h a b l a

de la letra"

sobre

"ias

de metonimia

dir

( Op.clt.

p.495):
',estructura
neton/aica, indicando que es Ja conexin deJ
significante con eJ significante Ja que peraite Ja elisin por Ja cual tJ
significante instala Ja faJta deJ ser en reJacin aJ objeto, utiJizando eJ
vaJor de remisin de Ja significacin para JJenarJo con eJ deseo que apunta
hacia esa faJta a Ja que sostiene,'
Qu

quiere

decir

con

esto

Lacan?

El

deseo

como

n e g a t i v i d a d c i r c u l a en l a cadena s i g n i f i c a n t e .
En

l a estructura

significante

como

significacin. E s t o

se

metafrica
produce

implica, a

es
el

en
efecto

l a sustitucin
potico,

la

d i f e r e n c i a de l a m e t o n i n i a .

- 205 -

que ee ha t r a n s p u e s t o l a b a r r a que t i e n e v a l o r c o n s t i t u y e n t e
para

esa

significacin.

El

sntoma

viene

entonces

f u n c i o n a r como s i g n i f i c a d o .
La
ahora

indestructibilidad
formulada,

d e l deseo i n c o n s c i e n t e puede s e r

a travs de l a m e t o n i n l B i

d i c i e n d o que e s

siempre deseo de o t r a cosa.


Lacan

plantea

l a excentricidad

radical

del

hombre

r e s p e c t o a s i mismo ( O p . c i t . p . 5 0 4 ) :
'Cul es pues ese otro con el cut estoy as ligado que consigo
HiSKO, puesto que en el seno sis asentido de i identidad conmigo aisao es
l quien ae agita?'
La prdida de s e r que I n t r o d u c e e l s i g n i f i c a n t e hace que
algo

venga

hacer

l a s veces

escritura

que

Lacan

har,

mostrar

como

ese

sujeto

satisfacciones,

de

un

s e r a l s u j e t o . La

posteriormente,
negativo,

d e l fantasma

vaciado

"mortificado por e l s i g n i f i c a n t e "

de

sus

encuentra

un a l g o que l e da un s e r : una satisfaccin p u l s l o n a l . E s l a


formulacin

que a l c a n z a

a c o n s t r u i r s e d e l fantasma

en l a

c u r a . E s e s t o y no e l yo l o que deber a d v e n i r " Vo es war,


sol Icb werden".

III

- 206 -

8.- I.A CUESTIQI DEL LEIGAJE BB FRED

8.1.-

ET. LEITfUAJE Y EL KUKDQ IlfTERIQR

Klchel

Foucault,

(FOCALT, <1966>
XIX,

la

1985),

creacin

disciplinas

en

palabras

las

cosas"

seala que a l comienzo d e l s i g l o

del

que a p o r t a n

"Las

concepto

"bonbre"

ubica

tres

a s u e s t u d i o : economa, biologa y

filologa.
Para
regla"',

l a economa, e l b i n o m i o
para

lenguaje,
toda

l a biologa,

"significacin-

que r i g e

"funcin

sisteaa".

es

norna"
Foucault

"conflictoy

para

el

postula

que

l a h i s t o r i a de l a s c i e n c i a s c o n j e t u r a l e s , a p a r t i r d e l

s i g l o I I X , puede r a s t r e a r s e desde l o s modelos de e s t a s t r e s


disciplinas.
En

un p r i m e r

momento s e a f i r m a

biolgico, t o d o l o humano e n c u e n t r a
orgnico y e s t r a t a d o
momento c e n t r a
conflicto.

l a primaca d e l modelo
su modo de s e r en l o

en trminos de funcin. Un segundo

l a primaca en e l modelo econmico y en e l

P o r ltimo, F o u c a u l t u b i c a a F r e u d

y e l comienzo

del

(Op.cit.p.349):
modelo filolgico(cuando se irat de interpretar y de descubrir el
sentido oculto) y lingstico (cuando se trata de estructurar y de sacar a
luz el sistema significante), '
P a r a F o u c a u l t , no slo s e o p e r a e s t a cambio de modelos

sino

que h a y una modificacin en e l i n t e r i o r de l o s mismos.

- 207 -

En

cada

binomio

trmino p a r a
introduce,

se producira

hacer

surgir

un r e t r o c e s o

el

segundo.

De e s t e

modo, s e

en e l t e r c e r modelo, e l anlisis e n trminos de

s i s t e m a . E s t o produce un cambio en
y

d e l primer

por e l l o

se

modifican

arbida", "oentalidad

l o s lmites e s t a b l e c i d o

l o s conceptos

primitiva".

de

" coaecleaca

En relacin a l d i s c u r s o ,

se t r a t a de la^'signlflcacln".
E l p a s a j e d e l s i g l o X V I I I a l I I X s e h a l l a marcado p o r e l
Inters en l a s l e y e s I n t e r n a s d e l l e n g u a j e y e n l o que e l
lenguaje,

como

producto

de

l a actividad

humana,

puede

a p o r t a r s o b r e e l pensamiento.
Foucault
la

p o s t u l a c u a t r o segmentos tericos que sealan

constitucin

Roblns,

de

l a filologa

<1967> 1976). E l p r i m e r o

en

e l siglo

XIX (Ver:

hace r e f e r e n c i a a l a forma

en que una lengua puede s e r c a r a c t e r i z a d a desde e l i n t e r i o r


y diferenciarse
las

lenguas

de e s t a forma de l a s o t r a s . E s t o hace que

se equivalgan

pues slo t i e n e n

organizaciones

i n t e r n a s d i f e r e n t e s . L a s l e n g u a s exticas pasan a ocupar e l


primer p l a n o de inters.
En segundo l u g a r , e l e s t u d i o de l a s v a r i a c i o n e s i n t e r n a s
c e n t r a l a atencin. E l l e n g u a j e e s t r a t a d o como c o n j u n t o de
elementos

fonticos,

de all

e l inters

por l o s r e l a t o s

populares

( t a l e l c a s o de l o s hermanos Griom).

Una t e r c e r a cuestin, t i e n e que v e r c o n e l r a d i c a l como

- 208 -

n t l d a d lingstica d e f i n i d a cono e s t a b l e , de e s t e nodo l o s


verbos

y l o s pronombres p e r s o n a l e s

aparecen cono elementos

centrales.
E l l e n g u a j e pasa a t e n e r una funcin e x p r e s i v a d e l mundo
I n t e r i o r d e l hablante.
conocimientos
pueblo".

de

E l l e n g u a j e no queda a n i v e l da l o s

l a comunidad

sino

d e l "espritu

del

E s all donde se producen l o s cambios que genera l a

actividad

incesante

ligado

l a libertad

d e l lenguaje.

E l lenguaje

de l o s hombres y

aparece

,por e s t e

as

motivo,

abrir l a p u e r t a de l a s r e s o n a n c i a s polticas. A d i f e r e n c i a
de l a poca de l a u n i f o r m i d a d p o r l a gramtica, s e t r a t a de
cmo cada e s t r u c t u r a e x p r e s a l a s d i f e r e n c i a s n a c i o n a l e s .
Finalmente,

e l anlisis

t r a b a j a r e l parentesco

de

l a s races

hace

posible

e n t r e l a s lenguas, e s d e c i r , se abre

e l t e r r e n o de l a comparacin.
Por una p a r t e a s e
nica,

por

otra

pone en e v i d e n c i a que cada lengua e s

parte , l a

lengua

puede

expresar

un

pensamiento, que p o r s u e r t r a n j e r i d a d , e s capaz de poner de


manifiesto

l a e x t r a n j e r l d a d misma

d e l pensamiento (Ver:

FORRESTER, 1984.p.260)
La filologa s e interes p o r e l m i t o y l a religin, en
un

i n t e n t o de l o g r a r

extraer

l a verdad

histrica

de e s a

r e a l i d a d deformada. L a lingstica comparada n e c e s i t a b a de

- 209 -

un

tercer

elemento

que p e r m i t i e r a

l a comparacin de d o s .

C h a m p o l l i o n y s u prctica de d e s c i f r a m i e n t o a p a r e c i e r o n , e n
ese

momento, como modelo.

Dn cambio i m p o r t a n t e

s e produce

(FOCALT,op.ci t . p . 2 8 9 ) !
'f pirtr del siglo XIX, el lengut/e se repliega sobre s sisao,
adquiere su espesor propio, despliega una historia, leyes y una objetividad
que slo a l le pertenece. Se ha convertido en un objeto de conociaiento
entre otros suchos; al lado de los seres vivos, al lado de la historia de
los acontecimiento y los hombres, '
El

siglo

IX es e l s i g l o

que puede

teorizar

sobre l a

e x t r a n j e r l d a d , r e f e r i d a a i d e a l e s u n i v e r s a l e s de d e s a r r o l l o ,
para d a r paso,

en su p r i m e r a m i t a d , a l a formulacin de que

la

l o es p o r e s t r u c t u r a y no p o r e s t a d i o s . L a

diferencia

antropologa, c o n L e v i - S t r a u s s , p l a n t e a e s t a cuestin; l a
lingstica

hace

pura d i f e r e n c i a ;

l o p r o p i o con e l concepto

de v a l o r

e l psicoanlisis b o r r a l a f r o n t e r a

como
entre

l o normal y l o patolgico.
El

relato

del

paciente

aparece

como

una

lengua

e x t r a n j e r a a l p r o p i o s u j e t o que h a b l a y pone de m a n i f i e s t o
la

extranjerldad

t r a t a de
vez

de s u p r o p i o i n c o n s c i e n t e . P a r a

Freud s e

una l e n g u a que t i e n e una lgica i n t e r n a y que, una

descifrada,

aportar

elementos

sobre

e l pensamiento

d e f i n i d o como inconsciente(FREUD,<1896> A E . T I I I ( 1 9 8 1 )

p.l92;

BH.TI(1973)pp.299-300):
'Supongan que un investigador viajero llega a una coaarca poco
conocida, donde despierta su inters un yaciaiento arqueolgico en el que
hay unas paredes derruidas, unos restos de columnas y de tablillas con unos
signos de escritura borrados e ilegibles, Puede limitarse a contemplar lo

- 210 fxtHudo e inquirir Juego t Jos aondores de Jas cercanas, gente acaso
seaibarba ras, sobre Jo que su tradicin Jes dice acerca de Ja historia y eJ
significado
de esos restos de Bonuaentos;
anotara entonces Jos
infores,,,y seguira viaje, Pero puede seguir otro procediaiento; acaso
JJev consigo paJas, picos y azadas, y entonces contratari a Jos Jugareflos
para que trabajen con esos instrumentos, abordar con eJJos eJ yacimiento,
remover eJ cascajo y por Jos restos visibles descubrir Jo enterrado. Si
eJ xito preaia su trabajo. Jos haJJazgos se iJustran por s soJos; Jos
restos de muros pertenecen a Jos que rodeaban el recinto de un paJacio o
una casa deJ tesoro; un teaplo se coapJeta desde Jas ruinas de columnatas;
Jas nuaerosas inscripciones halladas, bilinges en el aejor de los casos,
revelan un alfabeto y una lengua cuyo descifraaiento y traduccin brindan
insospechadas noticias sobre los sucesos de la prehistoria, para guardar
memoria de la cual se haban edificado aquellos monumentos, Saxa Joquntur',
E l psicoanlisis descubre

esa "extranjerldad"

Interior.

P a r a e l s u j e t o l o i n t e r i o r e s t a n extrafo coao puede s e r l o


exterior.
En

E s t a i d e a Freud l a haba d e s a r r o l l a d o de comienzo.

"Proyecto

de psicologa"

BU.TI(1973)),

(FREUD, <1895>

AE.

TI

(1982);

h a b l a de un a p a r a t o n e u r o n a l p a r a e l c u a l e l

mundo e x t e r n o y e l i n t e r n o s o n i g u a l m e n t e e x t e r i o r e s .
e s c r i b e s o b r e e s t e punto

Lacan

que F r e u d p l a n t e a l a inadecuacin

r a d i c a l d e l organismo p o r e l d e s d o b l a m i e n t o

de l o s s i s t e m a s

que p o s t u l a (LACAI,<1959-60) 1988).


Freud

utiliza

t o d a su o b r a .
<1937>

AE.

l a analoga arqueolgica

En " Coastruccioaes

TXXIII

(1980). p.262);

a l o l a r g o de

en psicoanlisis"(FREUD,
BK. T3. (1973)p.3366))

se

v u e l v e a e n c o n t r a r e s t a comparacin. E l p s i c o a n a l i s t a hara
i g u a l que e l arquelogo, r e c o n s t r u y e a p a r t i r de l o s r e s t o s
con

mtodos de supleaentacin y combinacin. En e s t e t e x t o

Freud

diferencia

l a interpretacin de l a construccin. L a

interpretacin e s s o b r e un "elemento

singular

del

material:

- 211 UDa

ocurrencia,

BH.p.3367).La

una

operacin

fallida"

(Op. c i t . A B . p . 2 6 2 ;

construccin s e r e a l i z a

cuando e l a n a l i s t a

c o l o c a a n t e e l s u j e t o a n a l i z a d o "una pieza

de s u p r e h i s t o r i a

ol vidada"(.Oj>.cit. AE. p. 262; BH. p. 3367).


La d i f e r e n c i a fundamental
Interpretacin s e funda
aporta,

r a d i c a en e l hecho de que l a

en e l m a t e r i a l

l a construccin l a r e a l i z a

como una s u p l e n c i a

ante

que e l a n a l i z a n t e

e l analista

y funciona

un vaco de simbolizacin.

Puede

d e c i r s e que va a l l u g a r de a l g o " p r i m i t i v o " que se deduce.


Lo

"arcaico",

que se supona

meiaoria de

aparece como r e a l i d a d en cada hombre.

l a especie,

E l g o l p e de g r a c i a l o

d i o l a p r i m e r a g u e r r a m u n d i a l . F r e u d e s c r i b e ,en "De
y

muerte.

Consideraciones

AB.TXIV(1979);

de actualidad"

guerra

de 1915 (FRED,

BH.72(1973) >, que l a Gran G u e r r a p r o d u j o una

profunda decepcin. L a s l u c h a s que s e crean p a t r i m o n i o de


l o s p r i m i t i v o s e s t a l l a r o n e n " J a s grandes
blanca,

dominadoras

comprobar

que

temamos,

porque

del

l o s europeos
nunca

se

naciones

de

mindcf,

La

contienda

"no

cayeron

tan

haban

elevado

permite

bajo
tanto

raza

como
como

cremos. "
Del pasado hay r e s t o s ,

s i g n o s de una h i s t o r i a o l v i d a d a

que h a b l a y enmudece, en t o d o s y cada uno. E s ese s a b e r no


s a b i d o e l que F r e u d descubre e n e l r e l a t o

de s u s p a c i e n t e s .

- 212 -

8.2.- El. PODER DE LA PALABRA

El

psicoan&lisie

abre,

para

e l siglo

XX, una nueva

p e r s p e c t i v a s o b r e e l l e n g u a j e a p a r t i r d e l d e s c u b r i n i i e n t o de
que a l g o d e l orden sintonitico s e nodiica p o r l a p a l a b r a .
Freud descubre
registros.
115;

e l poder de l a p a l a b r a y s u s d i f e r e n t e s

En " Tratameato psquico"

BI.Tl<1973)p.1020),

(<1890> AB.TK1982) p.

F r e u d h a b l a d e l t r a t a m i e n t o de l o s

t r a s t o r n o s psquicos y c o r p o r a l e s p o r medio de l a p a l a b r a :
'J lego illtri difcil de concebir que ums perturbaciones
patolgicas del cuerpo y del alaa puedan eliainarse tediante 'aeras'
palabras del adico. Pensar que se lo est alentando a creer en ensalmos.
Y no andar tan equivocado; las palabras de nuestro fiablar cotidiano no son
otra cosa que unos ensalaos desvados. Pero ser preciso eaprender un largo
rodeo para nacer comprensible el modo en que la ciencia consigue devolver a
la palabra una parte, siquiera, de su prstino poder ensalmador, "
E l problema queda p l a n t e a d o e n e s t e t e x t o . E l o r i g e n de
los

s i g n o s clnicos e s l a i n f l u e n c i a

sobre

e l organismo.

de l a v i d a

anmica

Luego, s i l a p a l a b r a acta s o b r e l o s

mismos, De qu poder s e t r a t a ?
Freud

recurre

al

ejemplo

antropolgico

que

puede

u b i c a r s e como l a r e f e r e n c i a de l a que s e s i r v e L e v i - S t r a u s s
p a r a h a b l a r de l a " e f i c a c i a simblica". L a e f i c a c i a estt en
relacin a l a expectacin d e l p a c i e n t e , t a n t o p o r su deseo
de curacin, dir Freud, como p o r e l poder que l e concede a l
mdico ( t r a n s f e r e n c i a ) .

- 213 -

De e s t e

nodo

l a palabra

es para

Freud

" e l n e d l o nis

poderoso" de i n f l u e n c i a . Hay que r e c o r d a r que F r e u d p r a c t i c a


prineramente
observar

l a hipnosis

dlrectanente

dada a l s u j e t o .

que

en

l o s efectos

esta

prctica

sugestivos

puede

de

l a orden

L a h i p n o s i s expresara de forma

exagerada

" l a i n f l u e n c i a c o r p o r a l de una i d e a " .


F r e u d s e f i a l a que un s u c e s o se e x t i n g u e
en

palabras.

asociativa

De e s t e

cuando s e t r a d u c e

nodo e l e s t a b l e c i n i e n t o de l a cadena

e s l a articulacin de e l e n e n t o s

que s o n t a l e s

parque han s i d o d e s c a r g a d a s . E s t a marca un punto muy c l a r o


en

Freud,

palabra,

e l r e g i s t r o de l a c o s a
n

suceso

e s traumtica

es diferente
parque

a l de l a

se t r a t a

de u n

e p i s o d i o que c o n s e r v a l a c a r g a . As, l o que e s traumtico e s


e l exceso de satisfaccin p u l s l o n a l que r e t i e n e e l s u j e t o y
no e l hecho en s n i s n o .
La
ubicarse

oposicin
en

Freud

continuidadhace

discontinuidad

referencia

esta

que

cuestin.

traduccin en p a l a b r a s s e p a r a a l s u c e s o de s u c o n t e x t o ,
Freud, hay que e n t e n d e r que e s e c o n t e x t o

puede
La
dice

no e s o t r o que e l

cuerpo.
La d i f e r e n c i a c u e r p o - d i s c u r s o e s p r e s e n t e .

Cuando F r e u d

u b i c a que l a s cadenas a s o c i a t i v a s l l e g a n s i e m p r e a l o s e x u a l

- 214 -

va a u b i c a r e l punto de una e x p e r i e n c i a p r l n e r a , traumtica


para e l s u j e t o porque r e b a s a l a p o s i b i l i d a d que e s t e
de

elaboracin.

Es

l o orgnico

que

se

oculta

tiene

tras l a

represin, e s d e c i r , l o que se mantiene v i v o p a r a e l s u j e t o .


En

l a medida que l o c o n t i n u o

ordenados

de

s e f r a g m e n t a hay elementos

diferente

forma.

concntricamente

estratificados,

lenguaje

Introduce

e l que

Cronolgicamente,

hilos

lgicos...Es

l a fragmentacin

de

lo

el
real

continuo.
Las
las

d i f e r e n t e s formulaciones

formas

de

d e l aparato

conceptualIzar

psquico s o n

continuidad-discontinuidad.

Cuando F r e u d d i c e que en e l i n c o n s c i e n t e

no hay t i e m p o n i

contradiccin, est h a c i e n d o r e f e r e n c i a a a q u e l l o que no se


rige

por

e l o r d e n de

binomio, no t r a d u c i d o tendr un c u r s o

l a p a l a b r a . Puede i n c o r p o r a r s e
traducido

en p a l a b r a s .

otro

Lo t r a d u c i d o

lgico, l o i n t r a d u c i d o no asociar, ser e l

obstculo que d e t i e n e e l h i l o d e l d i s c u r s o , que a p a r e c e como


lagunas y a l t e r a c i o n e s .
Freud, desde

e l comienzo

e x i s t e n de un l a d o
la

inercia.

de

fenmenos

de su

prctica, o b s e r v a que

l a s asociaciones d e l paciente

y de o t r o

E s d e c i r , e l s u j e t o a s o c i a y produce una 6 e r i e
significantes:

r e l a t o s , suefios,

lapsus, etc.,

pero hay un punto donde s e d e t i e n e n s u s a s o c i a d o n e e s . E s l o

- 215 -

que Freud

{<1895> AE. T U (1980); BH. TI (1973)) s e f i a l a como l a

n e c e s i d a d de v e n c e r

una f u e r z a

psquica que s e opone a l a

rememoracin.
Existe

una r e p u l s a a

representacin
"cerrado

que

es

al razonamiento"

orientar
intolerable

trabajo

punto

de

clnico

aparece

Freud.

catrtico, poda e s t a r

e l sujeto.

Lo

(Op.clt.AE.p.286 BH.p.153).

detencin
de

para

hacia l a

p e r s i s t e porque no s e g a s t a p o r l a

"transposicin en palabras"
Este

l a atencin

De

desde

e l inicio del

l a hipnosis

al

mtodo

l a ilusin de que e l problema

se

reducira a una d i f i c u l t a d tcnica. S i n embargo F r e u d no s e


engafia, en " e s t u d i o s sobre
BH.TI.(1973)),

la histeria"i<19Q5>

p u n t u a l i z a que l a d i f i c u l t a d p a r a s u p r i m i r e l

sntoma e s d e b i d a a circunstancias
En
(1980);

la

carta

de

personales

69 a F l l e s s ,

BH.T3(1973)),

imposibilidad

AB.TII(1980>;

Freud

dominar

del

paciente.

d e l 21-9-97 (FREUD, AB.Tl

h a b l a de s u desengafio a n t e l a
plenamente

l o Inconsciente. E l

d e s c u b r i m i e n t o d e l psicoanlisis marca e l momento donde e s e


obstculo s e hace i n t e r i o r y s e t r a n s f o r m a en s u o b j e t o .
Cuando F r e u d ,
AB.TXXI(1979)j

en "El

malestar

BH.T2(1973)>,

en 2a cultura"

escribe

que

1929>

l a cultura

es

restriccin a l a satisfaccin, de all l a s d i f i c u l t a d e s c o n


l a f e l i c i d a d , p l a n t e a que no

todo

puede

regularse por l o

- 216 -

simblico. E s t o e s un problema t a n t o p a r a l a c u l t u r a
para

el

psicoanlisis.

satisfaccin

l a cual

La

e l sujeto

r e n u n c i a r p o r l a comunidad.
disciplina
objeto.
el

que

hace

de

dificultad
no

radica
est

(1973>p.2741).

una

dispuesto

E l psicoanlisis d e v i e n e a s i l a
esa

satisfaccin

E s e s t o l o que d e c i a F r e u d en 'Breve

psicoanlisis'

en

como

(FKEUD,<1923> AE.TXIX

insistente
iaforae

su
sobre

(1979).p.220; BH.T3

Dado que e l i n c o n s c i e n t e est gobernado p o r

e l e l l o p u l s i o n a l , Freud

define

a l psicoanlisis como una

psicologa d e l e l l o y no d e l yo.
Freud

no slo d e s c u b r e que h a b l a n d o e l sntoma r e m i t e

s i n o que o b s e r v a que no s e h a b l a n i s e enmudece de c u a l q u i e r


manera

ni

en

cualquier

s i l e n c i o s o , no a s i s u r e t o r n o .

momento.

Lo

reprimido

es

E l s i l e n c i o de l a pulsin e s

p a r a F r e u d p r e s e n c i a de T a n a t e s . Lacan llamar goce a e s a


satisfaccin p u l s i o n a l .
Lacan,

en s u S e m i n a r i o

'La

Etica

del

psicoanlisis'

1959-60> 1968. p. 71), seala:


*,..#/ verdadero resorte del furtcionasiento en el hoabre del proceso
calificado coao primario son las cosas en tanto mudas, Cosas mudas no son
exactamente Jo mismo que cosas que no tienen ninguna relacin con las
palabras , '
F r e u d sabe r e c o n o c e r e l poder de l a p a l a b r a y en e l basa
su

mtodo. S i n embargo, a poco de a n d a r d e s c u b r e que e s t e

poder

tiene

un l i m i t e . E l a n a l i z a n t e

r e l a t a , p e r o tambin

- 217 -

enmudece. E l problema v i e n e

a quedar p l a n t e a d o no f r e n t e a

l o que d i c e s i n o f r e n t e a l o que emerge como s i l e n c i o .

8.3. LAS DOS VERTTKlfTES DEL LENGUAJE

En

Freud,

vertientes.
establece

l a relacin

La

de

con

el

lenguaje

l a s asociaciones

l a cadena

significante

del

halla

dos

paciente

que

l a muda,

l a de l a

i n e r c i a , sealada p o r l a detencin de l a s a s o c i a c i o n e s .
La
"Jos

primera

v e r t i e n t e c o r r e s p o n d e a l o que F r e u d

llajna

usos lingsticos" . All r e a l i z a un v e r d a d e r o t r a b a j o

de d e s c i f r a m i e n t o .
fundamental"

L a segunda v e r t i e n t e , l a d e l

remite

a l obstculo

e s aqu

"lenguaje

donde

Freud

r e c u r r e a l a filologa.
Freud

llega

a definir

l a estructura

d e l inconsciente

como g r a m a t i c a l , cabe c i t a r e n e s a direccin e l anlisis de


la

pulsin, t r a b a j a d o

en o t r o a p a r t a d o ,

s e r i e de t r a n s f o r m a c i o n e s

a partir

fantasmtico.

punto

Sobre

este

donde r e a l i z a una

d e l punto de detencin

d e l texto

freudiano

Lacan

sefala que F r e u d o p e r a (LACAS,<1970> 1973.p.92):


',,,uni traduccin en la que te deauestra que el goce que Freud supone
en el linde de los procesos priaarios,
consiste propiaaente en Jos
desfiladeros Jgicos hacia donde eJ nos conduce con tanto arte. '
Para

Freud

latina. Los

e l punto

"usos

de

referencia

lingsticos" s o n

es

l a gramtica

l a s "declinaciones".

- 218 -

m i e n t r a s que e l "lenguaje
declina, es

fundaaental"

es

lo

la

no

se

e l deseo i n d e s t r u c t i b l e .

Desde e l i n i c i o de s u s t r a b a j o s , F r e u d
a

que

existencia

de

algo

hace r e f e r e n c i a

"primitivo"

topolgicamente como "profundo".

que

expresa

Es e s t o l o que establecer

e l p a r a l e l i s m o e n t r e e l n i f i o , e l neurtico, l o s suefios y e l
p r i m i t i v o , que mantendr a l o l a r g o de t o d a su o b r a .
C i e r t o e s que e l pensamiento
el evolucionismo s o c i a l ,

de poca est t e f i i d o p o r

p e r o e l problema

que F r e u d e x p r e s a

r e c u r r i e n d o a l mismo v a ns all. Puede d e c i r s e que l o que


e v i d e n c i a c o n e s t o e s l a d i f i c u l t a d d e l psicoanlisis con s u
objeto.
Es l o que hoy en da puede c o n c e p t u a l i z a r s e d i c i e n d o que
si

bien

todo

es

lenguaje

(LACAH,<1959-60> 1988).
opera

sobre

no

todo

es

significante

D e l p r o c e s o de simbolizacin que s e

e l v i v i e n t e queda un r e s t o

no s i m b o l i z a d o , e s

d e c i r no pasado p o r l a p a l a b r a p e r o que no p o r e s o d e j a de
producir

sus efectos,

con e l l o

tiene

sintomtica. E s l a base c o r p o r a l
sntona

de

l a t o s de

"Dora"

que v e r l a i n e r c i a

que F r e u d d e s c u b r e

(FEED,<1905>

en e l

AE.TVII(1979)j

BH.T2(1973)).
El
entre

problena
"Jos

USOB

en relacin

a l lenguaje

lingsticos", que

es

queda

d e l orden

planteado
de l o

- 219 -

p a r t i c u l a r y l a regresin a l a r c a i c o " l e n g u a j e f u n d a m e n t a l " ,


punto

en

e l que

Freud

hace

remitir l o particular

a lo

universal.
Freud toma d e l e v o l u c i o n i s m o l o s elementos que l e ayudan
a s o s t e n e r s u hiptesis. E s t e modelo d e t e r m i n a una relacin
con

e l tiempo

desarrollo

que

impregna

y regresin, e s t e

e l aparato
sistema

freudiano.

lineal

encuentra

Hay
en

Freud una p a r a d o j a . F r e u d o r g a n i z a l a s e r l e de l a s e t a p a s de
la

organizacin g e n i t a l

infantil

final

de l a misma.

ubica

su e f e c t o r e t r o a c t i v o .

ubicando

l a castracin a l

L a castracin como razn de l a s e r l e


Es d e c i r ,

est a t r a v e s a d a p o r dos formas

l a obra f r e u d l a n a

de c o n c e b i r e l tiempo, l a

progresin y l a retroaccin. Una e s l i n e a l

y a l u d e a una

s u e r t e de s u m a t o r i a , p e r o e l mecanismo ntimo d e l tiempo e s ,


para

Freud,

retroactivo

mencionadas e t a p a s ,

lo

se

trata

slo

de l a s

tambin cabe r e c o r d a r l o s dos t i e m p o s

d e l traumatismo a l o s que y a s e ha hecho r e f e r e n c i a .


Para e x p l i c a r

l a s dos v e r t i e n t e s

d e l l e n g u a j e en F r e u d

hay que i r a l a clnica. Es all donde F r e u d d e s c u b r e que e n


e l a n a l i z a n t e siempre queda a l g o i r r e d u c t i b l e que hunde s u s
races en l a i n f a n c i a .
Es e n e s t a direccin que e s c r i b e Bey <1967.p.180):

- 220 -

'L dcouverte frtudiene g'ccotpJi tu pJut prt de Jt Ungue, dtns


1 tut de 1 'utage. Un tel procettut (interne i Je Jtngue) obiit i certtint
'Joit' et iJ ne doit done rien tu htttrd (dtns J'tcception courtntt de ce
tere). C'est dtns cette perspective, prcisiaent, que Ja phiJoJogie
freudienne apparat coate une discipJint i J'tat pratique, tans que Freud
ait i en fortuJer Jes principes gnrtux, sans qu'iJ ait i en recuJJir
J'essentieJ dans un expos synthtique, '
E l psicoanlisis nace como una e x p e r i e n c i a de

lenguaje,

l o c u a l q u i e r e d e c i r que F r e u d , escuchando e l r e l a t o de s u s
paciente,

atento

l o s blancos

inco^encias

lgicas,

descubri e l i n c o n s c i e n t e . S i b i e n e s c i e r t o que e l trmino


inconsciente
hablar

de

es a n t e r i o r a

descubrimiento

definicin

(Ver:

F r e u d descubre
define
aquel

como
que

tendr,a

en

l a medida

de F r e u d ,

ASSOUH,(1982)>.

que hay dos t i p o s de i n c o n s c i e n t e : a q u e l que

preconsciente,

ligado

"idntico

imgenes v e r b a l e s ,

si

aisno".

a ese ncleo que v a a d e t e r m i n a r

partir

cabe

que d a una nueva

BLLEHBERGER,<1970>1976;

permanece

referencia

l a produccin

de

1915, l a teora

Esto

hace

e l peso que

d e l simbolismo

y su

Segunda Tpica.
Ahora

puede

"lenguaje
sofiante

fundamental"
y

fundamental"
una

aclararse

al

l o que

Freud

que une a l n i f i o ,

aquejado

por

un

entiende

por e l

a l primitivo, a l

sntoma.

El

"lenguaje

est compuesto de s i g n o s y t i e n e e l carcter de

e s c r i t u r a , de all s u comparacin c o n l o s Jeroglficos.

E s t o e s as porque, p a r a F r e u d , e n e l i n c o n s c i e n t e s e h a l l a n
las

cargas

de

representaciones

de c o s a s .

Por l o tanto l o s

- 221 -

s i g n o s s o n s i g n o s de l a " c o s a " que 'persiste


que no puede s e r 'reducida
cuerpo

del

coherente'

a una informacin sobre

el

propio

sujeto'.

Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e pensamiento r e p r o d u c t i v o
y

cognoscitivo.

repetir

E l primero es proceso

primarlo y tiende a

l a percepcin que marc l a satisfaccin, e s d e c i r ,

se t r a t a de b u s c a r una i d e n t i d a d de percepcin que sera e l


signo

de

l a "cosa",

de

esa

parte

d e l 'coBipleJo

del

prjimo'que se mantiene.
E l pensamiento c o g n o s c i t i v o e s l a p a r t e de l a " c o s a " que
ha

sido

reducida

por

las

imgenes

verbales

una

informacin.
Cuando F r e u d

seala que p r o c e s o

son dos Idomas d i s t i n t o s ,

primarlo y secundarlo

h a b l a de una articulacin s i g n o -

c o s a p a r a e l p r i m e r o y de asociacin e n t r e p a l a b r a s , p a r a e l
segundo (FEED, <1900> AE.TIV(1979) .p.285; BIf.Tl<1973)p.516):
'Pensaisentos del sueo y contenido del sueo se nos presentan coao
dos figuraciones del aisao contenido en dos lenguajes diferentes; aejor
dicho, el contenido del sueo se nos aparece coao una tansferencia de Jos
pensamientos del sueo a otro aodo de expresin, cuyos signos y leyes de
articulacin debeaos aprender a discernir por va de coaparacin entre el
original y su traduccin, 1 contenido del sueo nos es dado, por asi
decir, en una pictografa, cada uno de cuyos signos ha de transferirse al
lenguaje de Jos pensaaientos deJ sueo, '
F r e u d d e s c u b r e que e l c u r s o de l a s a s o c i a c i o n e s r e m i t e a
'experiencias
la

sexuales

i n f a n c i a . Freud

vividas
establece

en el propio

cuerpo'

l a existencia

de

durante
primeras

- 222 -

e x p e r i e n c i a s que p o r e l nonento de l a v i d a d e l s u j e t o en que


ocurren

no s o n " traducidas"

en p a l a b r a s .

Bs l o que dari

l u g a r a l ncleo I n t r a d u c i d o que sucunbe b a j o

l a represin

primarla.
En

"Mltiple

inters

del

psicoanlisis"

en e l

apartado

"Inters filolgico", F r e u d p r e c i s a su c o n c e p t o de

lenguaje

(FREUD,<1913> AE.TXIII

(1980)p.179; BH.T2 (1973)pp.

1857.1858):
',,,Por 'lenguaje' no te debe entender aqu la aera exprein de
pensaaientos en palabras, sino tambin, el lenguaje de los gestos y
cualquier otro modo de expresar una actividad anaica, por ejeaplo la
escritura,
Es que es lcito aducir que las intepretaciones del
psicoanlisis son sobre todo unas traducciones de un modo de expresin que
nos resulta ajeno, al todo familiar para nuestro pensamiento, "
Por e s o Freud
expresa

la

hablar de que e l l e n g u a j e de l o s suefios

actividad

inconsciente

habla

n&s

inconsciente,
de

un

dialecto

pero

que

este

(Op. c i t . AB. plBO;

BH.p.1858.1859)!
"Mientras que el lenguaje de los gestos de la histeria coincide en un
todo con el lenguaje figural
del sueos, de Jas visiones, etc,, para el
lenguaje de pensaaiento
de la neurosis obsesiva y las para fren i as se
obtienen particulares plasmaciones idioma ti cas,,, "
La

lgica

freudlana

sostiene

satisfaccin" d e j a una h u e l l a
es

un

aparato

reencuentro,

que

que s i l a " v i v e n c i a de

imborrable

y e l inconsciente

l o nico que sabe e s d e s e a r , desea e l

l a i d e n t i d a d de percepcin, e l s i g n o que evoca

l a cosa de l a c u a l dependi o r i g i n a r i a n e n t e l a satisfaccin.


E l pensaniento

r e p r o d u c t i v o e s un p e n s a s i e n t o s i n p a l a b r a s y

- 223 -

por

l o tanto

permite:
Asi

ajeno

l a s a r t i c u l a c i o n e s que l a p a l a b r a

tiempo, e s p a c i o , e t c . .

e l "idoaa

articulacin

fundanental",
signo-cosa,

s i n palabras,

expresa

reducido

siempre

lo

a la

mismo

en

oposicin a l a r e a l i d a d o b j e t i v a .
De e s t e modo un s u j e t o d i c e en s u i n c o n s c i e n t e
lo

mismo,

l a frmula

producciones

son

dialectizar

un

de

su

satisfaccin,

l a s diferentes
imposible.

Ese

formas
resto

que

que

siempre

todas
halla

escapa

sus
para

a la

gramtica, e l r e s t o que no s e d e c l i n a e n l a t r a n s f e r e n c i a ,
como ya s e ha s e f i a l a d o , p e r m i t e
para

Freud

l a s leyes

de

d e c i r que l a gramtica e s

declinacin

es

decir, l a s

d e r i v a c i o n e s p o s i b l e s de e s e o b j e t o o r i g i n a r i a m e n t e

perdida.

Es e s t o l o que F r e u d i n t e n t a en e l anlisis de l a pulsin,


h a c e r e l camino i n v e r s o de l a declinacin p a r a

llegar a l l a

formulacin supuestamente p r i m e r a que d i o o r i g e n a l p r o d u c t o


que se e x p r e s a

en e l r e l a t o .

Es en e s t a l i n e a que L a c a n s e f i a l a 1966> 1988p.36> que


" l o s sueBos se t r a d u c e n como una t a r e a de latn".
Pero e l problema no e s l o que se d e c l i n a , se
se

asocia,

desgasta,

s i n o p o r e l c o n t r a r i o , ese r e s t o i n d e c l i n a b l e ,

irreductible
lingvsticoB".

operante

como

raz

de

los

' vsos

- 224 -

partir

de

l a foraulacln

de

e s t e obstculo y s u s

e f e c t o s en l a s c u r a s , F r e u d hace m o d i f i c a c i o n e s tcnicas y
avanza en e l tema d e l s i m b o l i s m o , e s d e c i r en e l camino de
l a sustitucin metafrica.
E l l e n g u a j e opera como una sustitucin p r i m e r a s o b r e l a
cosa,

en

palabra.
operar

lugar

de

l a cosa

Con e s e r e s t o
ese

paso

sera

activo

metafrico

que queda,

Freud

primero,

necesario

e s t a b l e c e r e l comercio a s o c i a t i v o .
los

smbolos

siempre

aparece,
es

de

intenta
para

Cuando hace r e f e r e n c i a a
en

ltima

referencia

traduccin

operara como e s e i n t e n t o

"preaisa

l o sexual,

l a representacin

decir

instancia,

la

l o corporal.

La

de m e t a f o r l z a r

esa

soatica' p a r a p a s a r l a a o t r o orden. E s t a sera l a

traduccin

del

" Jeaguaje

fundamentaJ"

los

"usos

subjetivo

Freud

lingistica^.
En

relacin

a l lenguaje

como

hecho

s e f i a l a (FEED,<1926> AE.TXXC1979)p.176; BH.Tl<1973)p.2914>:


's verdad queen el comienzo fui l accin, Ja paJabra vino deipus;
pero en auchos respectos fue un progreso cuJturaJ que Ja accin se
atemperara en Ja palabra, Ahora bien, Ja paJabra fu originariamente, n
efecto, un ensaJao, un acto mgico, y todava conserva mucho de su antigua
virtud',
Freud

descifra

l o que a p a r e c e

en l a s a s o c i a c i o n e s y

t r a d u c e l o que a p a r e c e como "mudo". L a s a s o c i a c i o n e s r e m i t e n


a l uso p a r t i c u l a r que cada s u j e t o hace de l a l e n g u a cono s u
dialecto

particular. La

relacin

a l o u n i v e r s a l que F r e u d

- 225 -

l e da a l " l e n g u a j e
"El

malestar

en

fundamental"
la

cultura"

puede s e r e x p l i c a d a
(FRBD,<1929>

desde

AE.TXXI(1980);

BH. T3(1973>). De fondo, l o que l o s hombres s i l e n c i a n cuando


hablan,

mAs

allA

satisfaccin

de s u s d i f e r e n c i a s d i a l e c t a l e s ,

fundamental

es

una

l a que no pueden r e n u n c i a r e n

b e n e f i c i o de l a comunidad. P o r e s o l a g u e r r a e s un d i s c u r s o
que nunca s e a g o t a , de all e l pesimismo f r e u d i a n o .
Si

l a palabra tiene

un poder

satisfaccin p e r d i d a c u y a s

es porque h a b l a de una

coordenadas

s e evocan.

P e r o hay

que r e c o r d a r que l a p a l a b r a no e s sinnimo de s e n t i d o . P a r a


Freud, l a cuestin de l a m a t e r i a l i d a d s o n o r a que p l a n t e a n
su

trabajo

sobre

significante
hablar

l a afasia

adelanta

l a materialidad d e l

y l a dimensin d e l " s l n - s e n t i d o " ,

Lacan.

E n "El

cJiiste"1905>

de l a que

AE.TVIII <1979)p. 120;

BN.Tl(1973>p.1099) vemos s u r g i r c l a r a m e n t e e s t a v e r t i e n t e .
Qu

es

filologa

el
de

lenguaje

su

tiempo

para
y

Freud?
de

e l que

all

saca

define l a

l a ley del

i n c o n s c i e n t e d e f i n i d o como l o a r c a i c o , l a l e n g u a Jeroglfica
i n t e r i o r que descansa s o b r e l o s s i g n o s de percepcin.
Como seala P e r e l l a
inconsciente
referencia

1983>1984), F r e u d nunca habl d e l

estructurado
eran

cono

l a s ciencias

un

lenguaje

n a t u r a l e s . o

porque

sus

obstante

su

- 226 -

metapslcologa

es

casi

una

lingistica.

Para

Freud

el

l e n g u a j e e s " l o n e g a t i v o que h a b i t a l a accin". P o r l o t a n t o


la

significacin se h a l l a

en relacin a l a accin y no a l

o b j e t o , e s p o r e l l o que m o d i f i c a a l s u j e t o .
Es e s t a p a r t i c u l a r
la

que s e t r a d u c e

hombre

su

conceptuallzacin que r e a l i z a

en una prdida de l a armenia


mundo

porque

el

objeto

Freud

entre e l

se

halla

irremediablemente perdido.
Benveniste<<1956> 1982.p.77) s e pregunta:
'Cul es pues este 'Jenguaje' que acta tanto coao expresafs
idntico aJ que se eaplea fuera del aniJisis? Es plenamente el aisao para
las dos partes?'
Este
sefiala

punto
que

e s de

hay

una

fundamental
diferencia

importancia.
ya

que

Benveniste

el

analista

( O p . c i t . p . 78):
'Tomar asi el discurso coao tru/aan de otro 'lenguaje', que tiene
sus reglas, sus smbolos y su 'sintaxis' propios, y que reaite a Ja
estructura profunda deJ psiquisao'

8.4. PBEUJ Y LOS LINGISTAS

En

"La

interpretacin

de

AE.TIV-V(1979);

BN.TI(1973)),

onrica

significar

puede

los

Freud

sueScjs"
admite

l o contrario,

(FREUD, <1900>
que una Imagen

por

l o que

en

p r i n c i p i o no s e sabra nunca c o n un elemento s i s e h a l l a e n


positivo

o en i d e a s l a t e n t e s . Hay en e s t e t e x t o una l l a m a d a

- 227 -

a l p i e de pgina - e s c r i t a e n 1911- donde Freud c i t a a A b e l y


a

s u t r a b a j o 'Bl

primitivas'
conicldencia

sentido

contradictorio

<ABEL,<1884>

1988),

c o n e l lingista

de

para

las

palabras

resaltar

e n e l s e n t i d o de

la

que l o s

i d i o m a s ms a n t i g u o s s e comportaran como e l suefio.


Ya

Freud

haba

escrito,

en

1910, " E l d o b l e

antittico de l a s p a l a b r a s p r i m i t i v a s "
Bll.T2<1973)).

En

toma

afirmacin, r e a l i z a d a

como

sentido

<FREUD, AE.VXI(1979);

punto

de

partida

en e l captulo V I , a p a r t a d o

su

C de l a

"Interpretacin de los sueos', de que e l suefio p r e s c i n d e de


l a contradiccin y rene l a s anttesis e n un trmino.
En

este

trabajo,

Freud

comenta

l o s prrafos

ms

i n p o r t a n t e s d e l artculo de A b e l .
A b e l toma l a l e n g u a e g i p c i a , a l a que d e f i n e como 'nica
reliquia
sefialar

de

un

mundo

que en e l l a

mismas s i g n i f i c a d o s

primitivo'(.ABEL.

se h a l l a n

Op. cit. ^. AO),

para

p a l a b r a s que t i e n e n en s

contrapuestos

y o t r a s en l a s que d o s

v o c a b l o s de s i g n i f i c a d o c o n t r a r i o s o n r e u n i d o s en un trmino
que

posee e l s i g n i f i c a d o de uno. As como hay p a l a b r a s que

designan

tanto

"fuerte"

como

"dbil",

hay

otras

cono

el nacimiento

del

" v l e j o j o v e n " que slo d e s i g n a a "Joven".


Para
concepto

Abel

e s t a s p a l a b r a s 'dilucidan

j del lenguaje

en tiempos

primitivos'(Op.cit.p.46).

- 228 -

La

hiptesis

que

s o s t i e n e e s que

prlnltlvaiiente

espritu n e c e s i t a b a de dos I d e a s 'contrapuestas"


una

de e l l a s j p r o g r e s i v a m e n t e

pudlendo

as

utilizar

el

para captar

pudo s e p a r a r l a s d o s c a r a s

una s i n l a p r e s e n c i a

de

l a otra

( O p . c i t . p . 49):
'Ls pilabn que origintlaenie ligtbt o conceptor fuerte y dbil, ts que
fuerte o dbil, desigmbi en verdad una relacin de aabat y tu diferencia,
lo cual cre proporcionalaente a aabos. '
Freud

s e f l a l a que para l a comparacin con l a elaboracin

onrica t i e n e

I m p o r t a n c i a o t r a p a r t i c u l a r i d a d de l a lengua

e g i p c i a , s e t r a t a de l a s mettesis que A b e l I n t e n t a e x p l i c a r
por l a reduplicacin de l a raz.
La

cuestin

fundamental

e s e l p a r a l e l i s m o que

Freud

e s t a b l e c e e n t r e l a s lenguas a n t i g u a s y e l sueflo. Es l o que


escribe

e n "El

doble

sentido

antittico

de las

palabras

primitivas"
(FREro,Op.clt. AE.p. 153; BH. . p . l 6 2 4 ) :
'En la concordancia entre esa peculiaridad del traba/o del sueo destacada
al coaiemo por nosotros y la prctica descubierta por el lingista en las
lenguas ais antiguas tendraaos el derectto de ver una confiraacin de
nuestra concepcin acerca del carcter regresivo, arcaico, de la expresin
de los pensamientos en el sueo, Y a nosotros. Jos psiquiatras, se nos
impone como una conjetura insoslayable que coaprenderiaaos mejor el
lenguaje del sueo, y lo traduciramos con atyor facilidad, si supiramos
ms acerca del desarrollo del lenguaje, '
Freud

vuelve

sobre

e l tema

rabu"(FREUD,AB.TIIII<1980>;
Interesante

subttulo

en

1912

BH.T2<1973)>,

'Algunos

aspectos

en
que

'Totea
tiene

y
el

comunes e n t r e J a

- 229 -

vida

aental

del hombre p r i m i t i v o y los neurticos".

Mannonl 1969> 1977

p.57> seala que t a l como propona

e s t a cuestin Freud, en 1910, no e s t a b a demasiado l e j o s d e l


i n c o n s c i e n t e c o l e c t i v o de Jung y agrega:
'Li filologa de la poca le inpidi decir hasta que punto el
inconsciente por el descubierto obedeca a leyes del siseo orden qw las
leyes lingsticas, His no se le escap el hecho de que el discurso
inconsciente deba an procurarse un sujeto de la negacin, que tiene su
lugar, tanto en el exterior del discurso inconsciente, cono en el exterior
del campo lingstico estricto, '
Sperber

es otra

de

l a s referencias

l a que

r e c u r r e s o b r e e s t e tema. S p e r b e r p u b l i c a un artculo

"jSobre

J a influencia

de factores

del Lenguaje"

(SPERBER,1988) en l a R e v i s t a Inago e n 1912. Su

objetivo

e s demostrar

sexuales

Freud

en l a gnesis y evolucin

que en l a gnesis d e l l e n g u a j e l o s

f a c t o r e s s e x u a l e s han desempeado un p a p e l i m p o r t a n t e . Pone


como a n t e c e d e n t e s

a Hoire

y Jespersen

sealando que e s t e

ltimo haba tomado en c u e n t a e l f a c t o r s e x u a l .


Para

Sperber

l a cuestin s e c e n t r a s o b r e

l o s orgenes

del

l e n g u a j e . E l punto que d e f i n e p a r a u b i c a r e l comienzo

del

l e n g u a j e hablado

explicar

e s l a intencin de comunicacin. P a r a

l a adquisicin

del

lenguaje

sostiene

que

un

i n d i v i d u o A habra m a n i f e s t a d o r e p e t i d a m e n t e s u s a f e c t o s p o r
un

sonido

y otro individuo

B habra r e a c c i o n a d o

ante l o s

mismos.
El

lingista

se

pregunta

qu

estado

a f e c t i v o puede

- 230 -

Inpulear

al

individuo

gritar.

Sefiala

que

B i t u a c i o n e s , una l a de l a s c r i a s h a m b r i e n t a s
intencionado

hace

que

l a nadre

hay

cuyo l l a n t o no

l a s aliiiente.

p e r c i b i d a l a relacin aparecera e l l l a m a d o
segunda situacin e s l a d e l a c o p l a m i e n t o ,

dos

Una

vez

i n t e n c i o n a l . La

a l macho emitira

s o n i d o s a l o s que l a hembra reaccionara.


Para Sperber

e l o r i g e n d e l l e n g u a j e s e referira as a

e s t a s dos s i t u a c i o n e s .

A l a primera,

relacin n i f i o - madre,

r e m i t e e l o r i g e n d e l l e n g u a j e i n d i v i d u a l p e r o a c l a r a n d o que
e s t e e s un a s p e c t o p a r c i a l y a que e l n i f i o r e c i b e e l l e n g u a j e
de s u s mayores. P o r e l l o acaba c e n t r a n d o e n l a s e x u a l i d a d l a
"raz

principal

cultura-

del

lenguaje

lenguaje".

elabora

porque

(Op. c i t . p. 88).
descubrimiento

de

s e acompafiaban

estaban

Esto

lo

del

correlato

l a i d e a de que l a s a c t i v i d a d e s

ejecutadas con herrasdentas


atraccin

Partiendo

c o n g r i t o s de

sexualmente

lleva

l a herramienta

afirmar
fu

p a l a b r a que tena un f u e r t e a c e n t o

acentuadas
que

creada

con e l

l a primera

s e x u a l . Le a d j u d i c a u n

d o b l e s e n t i d o , p o r una p a r t e de h a c e r e l a c t o s e x u a l y p o r
o t r a hacer

e l t r a b a j o , p o r ejemplo

ser aprendida

por otra

apareamiento,

haba

cavar. Esta palabra, a l

generacin, a n t e s de l a pulsin a l

relegado

adoptdo un s e n t i d o f i g u r a d o C O p .

su

eignlfloado

cit.p.93).

eexual

- 231 -

Puede d e c i r s e que l o que F r e u d busca en e s t o s lingistas


de

su poca s o n l o s e l e o e n t o s

que l e p e m i t a n

e x i s t e n c i a de una lengua f u n d a n e n t a l , p r i n i t i v a ,

apoyar l a
anterior a

l a represin.
Es as que l a lengua e g i p c i a aparece cono r e l i q u i a de un
pasado i g n o t o y debe s e r d e s c i f r a d a de l a s p i e d r a s y l o s
p a p i r o s . A s i n i s m o , con l o s suefios s e t r a t a de d e s c i f r a r una
escritura

pero

falta

para

ello

el

acceso

al

cdigo

p a r t i c u l a r , ya que e l p a c i e n t e no a s o c i a .
Anbos lingistas, S p e r b e r
de

que en e l comienzo

necesidad,

partir

y A b e l , abonan l a hiptesis

e s e l organismo y e l r e i n o de l a

de

aqu

se

produce

un

vaciamiento

p r o g r e s i v o de l a l i t e r a l i d a d -que e s expresin en e l c u e r p o haca l o netafrico que e s , puede d e c i r s e , b o r r a m i e n t o de l o


corporal.
Benveniste

1956>1982),

realiza

una crtica

Abel.

Arrlv(1986), h a b l a de l o s anatemas de B e n v e n i s t e c o n t r a e l
mencionado
marginal

autor

sefiala

que no fu un e s p e c i a l i s t a

a s u poca. Arriv hace l a hiptesis de que l a s

d e s c r i p c i o n e s de A b e l

e n t r e homonlmia y s i n o n i m i a , e v o c a n

muy d i r e c t a m e n t e l a descripcin de l o s suefios de Freud.

Este

autor

sido

se

pregunta

s i el

texto

de

Abel

no

d i r e c t a m e n t e u t i l i z a d o p o r F r e u d e n BUS a n & l i s l s .

ha

- 232 -

Sobre
Claude

e s t e punto

Xilner

lingstica

Be puede c o n s u l t a r

(1984.p.

de A b e l

311.323)

ofrece a

e l texto

donde se s e f i a l a

l a de B e n v e n i s t e

de J e a n
que l a

s u imagen

innvertida.
B e n v e n i s t e s e f i a l a que l o que Freud pidi en vano a l a
filologa l o que h u b i e r a p o d i d o p e d i r a l m i t o o a l a poesa.
Pero, paradjicamente, no comprendi a l s u r r e a l i s m o , en e l
d e c i r de Bretn.
Goldschmldt

(1988) en u n i n t e r e s a n t e t e x t o s o b r e Freud y

l a lengua alemana s e f i a l a que e l d e s c u b r i m i e n t o f r e u d i a n o s e


t e j e en l a l e n g u a alemana y que n a d i e a n t e s que F r e u d haba
e x p l o r a d o e l alemn como l.
Por

l o tanto

freudiano se r e a l i z a

puede

decirse

que

el

descubrimiento

e n t r e d o s l e n g u a s . L a alemana, que e s

p a r a F r e u d " J o s vsos lingsticos" y l a e g i p c i a , modelo p a r a


e x p l o r a r e l a r c a i c o "lenguaje

fundamental".

Cabe v o l v e r a p r e g u n t a r s e despus de e s t e r e c o r r i d o Qu
e s e l l e n g u a j e p a r a Freud? Puede d e c i r s e que

es

l a prdida

de l a c o s a y e l camino de una bsqueda imposible.Pero qu


t i e n e de comn c o n l a lingstica de s u poca? F r e u d
el

utiliza

a p a r a t o c o n c e p t u a l de l a filologa y pone en Juego l o s

recursos

de

l a gramtica,

gramtica, hace psicoanlisis.

pero

no

hace

filologa

ni

- 233 -

9.- hh CtfBSTIOir DEL LElgffAJE B l LACAg

9.1 EL "BBHEFICIO POSITIVO" EU LA PSICOSIS:LOS ESCRITOS

Tanto en F r e u d como e n Lacan e x i s t e una a n t e r i o r i d a d de


l a preocupacin p o r e l l e n g u a j e .

Lacan, a l i g u a l que F r e u d ,

no

de l a s d i s c i p l i n a s

slo aconpafia

e l movlsdento

de s u

poca, s i n o que toma l a o f e r t a de e s e momento y l a r e c r e a .


E s t e punto e s i m p o r t a n t e y slo e l t r a b a j o histrico p e r m i t e
a p r o x i m a r s e a l. Poder s e g u i r l a s nuevas c o m b i n a c i o n e s que
realiza

c o n l o s e l e m e n t o s de su poca e s fundamental p a r a

t r a b a j a r e l p r o c e s o de produccin de l a teora.
En e l c a s o de Lacan e s t o se puede v e r ssjy c l a r o . Toma
l o s e l e m e n t o s que c i r c u l a n en e l d i s c u r s o de poca y, poco a
poco ,va m o d i f i c a n d o e l c o n c e p t o h a s t a d a r l e una

definicin

con p e r f i l e s p r o p i o s d e n t r o d e l d i s c u r s o analtico.
Con

l a psiquiatra de su poca Lacan s e

preocupa p o r

l a cuestin d e l l e n g u a j e en l a p s i c o s i s . S i n embargo, hay y a


en

BU t e x t o s o b r e "Esquizofasia"

los surrealistas.
en e l t r a b a j o

(1931), una r e f e r e n c i a

C i e r t o que e s t a r e f e r e n c i a s e puede

de C l a u d e , y a s e f i a l a d o .

leer

H a s t a aqu sera l o

g e n e r a l de e s e momento. S i n embargo, Lacan t r a b a j a l a I d e a


del

p l u s c r e a t i v o , d e l e f e c t o potico. Fo s e tratar y a de

- 234 -

un

dficit B i n o

de un elemento

p o s i t i v o que l a p s i c o s i s

crea.
Esta

idea

tiene

un

conceptuallzacin f r e u d l a n a
realidad

punto
expuesta

en la p s i c o s i s y la neurosis"

(1979); B I . T 2 ( 1 9 7 3 ) ) . En e s t e

comn

en "La prdida

1984),

de la

nueva".

orientacin a l o l a r g o de t o d a su
(L&GAK1955

Lacan h a b l a s o b r e l a funcin d e l a n a l i s t a como

"secretario
produzca

del

alienado".

e l plus

suplencia,

Se

del delirio

trata
que

de

que e l p s l c o t l c o

vendr

hacer

suprimir

orientacin

una

a e s t a b i l i z a r e l c u a d r o de l a r e a l i d a d . Bs e s t a

l a d i f e r e n c i a a c t u a l c o n l a psiquiatra, m i e n t r a s e s t a
de

la

<FEEIJD<1942> AE.TXIX

produccin. En e l S e m i n a r i o s o b r e 'Las p s i c o s i s "


56)

con

t e x t o F r e u d s e f i a l a que en l a

p s i c o s i s hay "creacin de una realidad


Lacan trabajar e s t a

en

trata

e l d e l i r i o c o n medicacin, e l psicoanlisis de
lacanlana

intenta

que e l s u j e t o

construya

su

delirio.
E l paso que Lacan da en s u T e s i s
que

1932>1987), implicar

pasa a p r i m e r p l a n o l a cuestin de l a comprensin. Se

trata

del beneficio

positivo

de

l a psicosis

de

su

i n n e g a b l e v a l o r humano. E s t e v a l o r s e desprende d e l hecho de


que

e s t a produccin s e h a l l a s u j e t a a l a s l e y e s d e l

es

d e c i r , es

sentido,

c o m p r e n s i b l e . E s t e p l u s c r e a t i v o i m p l i c a una

- 235 -

" s i n t a x i s original",
Lo
"loco"

interesante
aparece

recordar

un e s t i l o .
de e s t a

humanizado

que F r e u d

perspectiva
por

efecto

-que tena

pslcticos como l o demuestran

de Lacan e s que e l
d e l lenguaje.

una v a s t a

Cabe

experiencia

l a s r e f e r e n c i a s en su

con
obra,

e s p e c i a l m e n t e a l a p a r a n o i a - escoge t r a b a j a r e l t e x t o c r e a d o
por S c h r e b e r y de l s u r g e su a p o r t e
del
las

a l a conceptualizacin

tema. Lacan toma l o s t e x t o s de Alme, l a "enamorada de


palabras",

en un momento

histrico

psiquiatra a l psicoanlisis i l u m i n a d o ,

de p a s a j e

de l a

puede d e c i r s e , p o r

e l inters en e l e f e c t o potico.
Lacan

Introduce

una

f u n c i o n a m i e n t o psquico

novedad,

no

d e l creador.

reduce

l a obra a l

L a p s i c o s i s produce un

e f e c t o c r e a t i v o en Aine pero s u produccin no s e reduce a


la

locura

s i n o que

r e f i e r e a l a s l e y e s d e l s e n t i d o . Es l a

comprensin d e l o t r o l o que , e n ese momento, d e t e r m i n a s u


valor.

9.2.

LA SITUACIQH DE IfTERLOCUCTOW

Si

bien

Lacan

criticar p o s t e r i o r m e n t e

e l c o n c e p t o de

comprensin, s e debe p r e g u n t a r qu l e p e r m i t e I n t r o d u c i r e n
sus

conceptualizaclones.

En

"Ms

all

del

principio

de

- 236 -

realidad"

1936>

Se

d e l esquema

trata

11(1989)),

aparece

comunicaclonal

l a intersubjetividad.
que

subyace

en l a

comprensin, hay l a produccin de un s u j e t o en l a medida e n


que hay un O t r o de l a comprensin que e s e l que d e c i d e s u
valor

humano,

situacin
lenguaje,

es d e c i r ,

analtica

su s e n t i d o .

aparece

como

siendo

que l a

primeramente

l o que en ese momento q u i e r e d e c i r , una situacin

de Interlocucin. Puede v e r s e
es

Es por e l l o

as que l a i n t e r s u b j e t i v i d a d

l a de l a interlocucin y en e s t e

marco se i n s c r i b e e l

psicoanlisis.
Pero
lenguaje

Quin e s e s t e

i n t e r l o c u t o r ? Lacan sefiala

a n t e s de " s i g n i f i c a r

que e l

algo, s i g n i f i c a para alguien".

La t r a n s f e r e n c i a pone en e v i d e n c i a que e l O t r o que s e pone


en j u e g o all no e s e l a n a l i s t a aunque s e l o encarne en l.
En

ese

momento

Lacan

dir

i m a g i n a r l o , pero l o que i m p o r t a

que

se

t r a t a de un o t r o

r e t e n e r e s que e s e l O t r o de

l a t r a n s f e r e n c i a , ya que ste incluir r e g i s t r o s d i f e r e n t e s


segn e l nomento de su ensefianza.
Es i m p o r t a n t e c o n s t a t a r como en e s t e t e x t o L a c a n f o r i a i l a
una

s e r l e de i n t e r r o g a n t e s que s o n l o s que alumbrar c o n s u s

posteriores conceptuallzaclones

(Op.cit.p.19):

- 237 -

'Lo dado de la experiencia es priaeranenie lenguaje, un lenguaje; es


decir, se trata de un signo, Cuan complejo es el probleat de lo que
significa, cuando el psiclogo lo refiere al sujeto del conocimiento, esto
es, al pensamiento del sujetoTi^u reJacin hay entre el pensamiento y el
lenguaje? No es ms que un lenguaje, aunque secreto, o es slo la
expresin de un pensamiento puro, informuladotiOnde hallar la medida comn
a los dos trainos del problema, o sea, la unidad cuyo lenguaje es eJ
signo? Se encuentra contenida en la palabra, ya sea nombre, verbo o
adverbio?En la espesura de su historia? Por qu no en los mecanismos que
lo forman fonticaaente? Cmo elegir en este ddalo al que nos arrastran
filsofos y lingistas, psicofisicos
y fisilogos? Cmo escoger una
referencia, que s medida que la planteados de manera ms elemental nos
parece ms mtica?'
La p a l a b r a aparece

en 1946, p a r a Lacan,

cono 'nudo

de

significacin", Es l o que se ha d e s a r r o l l a d o en relacin a


"La causalidad
que

psquica" 1946> T I . 1 9 8 9 ) . S I b i e n e s c i e r t o

Lacan d e s a r o l l a p r i m e r o l a s " l e y e s de l a p a l a b r a " , hay

que tomar c u e n t a de que a p a r e c e J u n t o a e l l a l a preocupacin


por

otra

cosa.

En e l t e x t o

de r e f e r e n c i a

Lacan

vuelve

C l e r a n b a u l t y l o hace p a r a i n t e r r o g a r s e s o b r e l o s modos d e l
l e n g u a j e en l a l o c u r a .
un

error,

claro

S e f i a l a que hay all una lgica y no

antecedente

de

l o que

, posteriormente,

llamar lgica d e l s i g n i f i c a n t e .
Cuando

sefiala

que l o ideognico no e s o t r a c o s a que l a

bsqueda de l o s lmites de
ncleo

de

un

desarrollo

l a significacin, t i e n e

posterior

que

necesitar,

ya e l
para

materializarse, otros aportes.


D e l esquena que t r a b a j a Lacan en e s o s momento surgir e l
sujeto.

Efectivamente,

es

en

"La

agresividad

en

psicoanJisl^(<1948>T1.1989) que s e f i a l a q u e " J a cominicacin

- 255 -

verbal

es captura

surge

dialctica

es e l d e l sentido,

sujeto

que s e d i r i g e

del sentidcf.

en tanto

a otro

E l sujeto

e l sentido

y para este

otro

que

supone

un

e l sentido

i n p l i c a una i n t e n c i o n a l i d a d .
E s t e s u j e t o que n e c e s i t a de un o t r o p a r a e x i s t i r ser l o
que,

en o t r o monento de s u enseanza, Lacan definir p o r e l

lado

del significante.

Es d e c i r , pasar de s e r s u j e t o d e l

sentido a sujeto d e l s i g n i f i c a n t e .
En
hablar

1948 e l dilogo e s , p a r a L a c a n , pacificacin porque


es renunciar

palabra

l a agresividad.

L a cuestin de l a

v i e n e como un p r i n e r i n t e n t o de pacificacin de l a

a g r e s i v i d a d de l a relacin e s p e c u l a r .
Es

l o que s e c o n s t a t a

espejo"
a

su t e x t o

"El

estadio

del

C<1949>T1.1989) donde a p a r e c e s u p r i n e r a r e f e r e n c i a

Levi-Strauss

Puede

en

decirse

retomado

de

"La

e f i c a c i a simblica"

que e l p u n t o
Clerambault

que, t r e s

encuentra

afios

1949>1977>.
antes,

su soporte

haba

terico e n

L e v i - S t r a u s s . L a funcin sinblica s o n l e y e s que se e j e r c e n


sobre t o d o s de l a misma forma, de all que e l antroplogo
pueda

decir

que

el

inconsciente

tiene

sus

leyes

c o n s t i t u y e n un d i s c u r s o .
En
de J a

1950 (1985) L a c a n s e referir a l a s " J e y e s g e n e r a J e s


estructura

fnica"

de J a k o b s o n

y aparecer

as l a

- 239 -

lengua

como e s t r u c t u r a e s e n c i a l p a r a e s t u d i a r e l p s i q u i s m o

del nifio.
La cronologa que e l a b o r a M i l l e r sobre
Lacan

ubica

e l perodo

inaginario.

Desde

dominado

e l punto

de

por

vista

l a produccin de
l a teora

de l o

d e l lenguaje

a ese

perodo c o r r e s p o n d e l a situacin de interlocucin a l a que


se ha hecho r e f e r e n c i a .

9.3. LAS LEYES DE U PALABRA

La

tpica

de

psicoanaltica,
hegeliana

de

imaginarlo

encuentra

desemboca

reconocimiento.
tema

lo

en

por

la

lmite

la

I s por esto

l a agresividad.

pacificacin

su

planteada

lucha

.
a

como

La

teora

perspectiva

muerte

por

el

que L a c a n s e i n t e r e s a p o r e l

La

salida

palabra

al

que e n c u e n t r a
introducir

el

es l a
orden

simblico.
En

1953 <T1.1989) L a c a n

habla

d e l campo d e l l e n g u a j e

ordenado p o r l a p a l a b r a , s u j e t o a l a l e y d e l r e c o n o c i m i e n t o .
Es d e c i r , Lacan no t i e n e todava l o s r e c u r s o s tericos p a r a
ubicar

en e l canpo

filosficas.

En

d e l lenguaje

e s e momento,

leyes

e l padre

funcin simblica s u j e t a a l a s l e y e s d e l

lingsticas y
del Idlpo

no

es l a

reconocimiento.

- 240 -

Los -usos
l a respuesta

linguisticoB"

y e l "lenguaje

fundamental"

son

f r e u d l a n a a l a s d i f i c u l t a d e s que e n c u e n t r a

l a c u r a . En Lacan, hay en un p r i m e r
resolucin p o r l a p a l a b r a .

Esto

en

noaento, e l i n t e n t o de

i m p l i c a una concepcin muy

g l o b a l de l a simbolizacin y e l s u p u e s t o de que t o d o puede


ser

Biabollzado,

pacificacin.

La

consecuencia

De hecho a p a r e c e

supuesta

sera

la

como c o n t r a d i c t o r i o c o n l a

l i n e a freudiana d e l "malestar".
La p e r s p e c t i v a l a c a n i a n a e s aqu de optimismo. L a i d e a
de

una p a l a b r a

verdadera

que debe s e r l i b e r a d a s i e n t a l a s

bases p a r a una c u r a de simbolizacin. L a d i f e r e n c i a que s e


introduce

ms t a r d e ,

e s que no s e t r a t a

de una p a l a b r a

p r i s i o n e r a s i n o de una satisfaccin r e t e n i d a , no pasada p o r


l a palabra.
La i m p o r t a n c i a de e s t e perodo e s l a introduccin de l o
simblico

s u formulacin

d e l inconsciente

estructurado

como un l e n g u a j e . S i l o que marca s u " r e t o r n a " a F r e u d e s l a


i n p o r t a n c i a d e l l e n g u a j e , cabe d e c i r que e s t e r e t o r n o e s p o r
la

va de

l o s "usos Jing-u/sticos*. Posteriormente,

Lacan

centrar s u s e s f u e r z o s en l o p u l s l o n a l , que llamar goce, y


elaborar e l conceptj de l o r e a l .
Bl

problema

formulacin, e l

que

se

l e presenta

inconsciente

Lacan

e s que s u

e s t r u c t u r a d o como u n l e n g u a j e

- 241 -

tiene

un

punto

de

dificultad.

Cono

Boetener

esta

conceptuallzacin s i no t i e n e , en eee nonento, l o e elementoE


necesarios

para

dar

cuenta

de

cono

se

estructura

un

lenguaje?
Las

l e y e s de l a p a l a b r a quedan c o n s t r e l i l d a s a l esquena

comunicaclonal

Sin

embargo,

modificacin de i m p o r t a n c i a ,
hecho

se

receptor.

trata
El

de

ubicar

oyente

analtica. E l a n a l i s t a ,
el

a n a l i z a n t e , cuando

ordenamiento

una

asimetra
el

Esto

relata,

entre

poder

una

de

emisor

decidir

y
la

es a p l i c a d o a l a situacin

como oyente,

subjetivo,

Introduce

en e l mencionado esquema . De

tiene

significacin d e l mensaje.

Lacan

t i e n e e s t e "poder". S i

l o hace

e l analista

para

puede

c o n v a l i d a r su
I n t r o d u c i r una

nueva puntuacin.

9.4. LAS LEYES DEL LEMOUAJE

Ser

despus

encontrar, en
lenguaje.
lenguaje

Esto

de

de

Jakobson

que

Lacan

l a netfora y l a metonimia, l a s l e y e s d e l
desplaza

y permite

desplazamiento

l a lectura

l a palabra

su relacin

freudlanos.

como

unidad

c o n l a condensacin

E s en

este

sentido

que

m o d i f i c a e l a l c a n c e que J a k o b s o n da a e s t o s trminos.

del
y el
Lacan

- 242 -

El

i n c o n s c i e n t e f r e u d i a n o t r a b a j a con l a condensacin y

e l d e s p l a z a m i e n t o y e l l e n g u a j e de Jakobson f u n c i o n a c o n d o s
p o l o s , metafrico y metonmlco. E s t e punto e s c r u c i a l en l a
enseanza de Lacan, e l i n c o n s c i e n t e est a r t i c u l a d o p o r l a
metfora y l a metonimia.
S i e l lenguaje p r e x i s t e a l sujeto, s i siguiendo a Freud
es

l a prdida

de

l a cosa,

e l comienzo

e s una metfora

fundamental, e l Hombre d e l Padre. Qu o e t a f o r i z a ? L a Cosa


freudiana.

Das Ding.

Hay prdida de l a c o s a , en e l esquema

freudiano, por l a palabra.


El

Padre

freudiano

pasa

ser

un

significante

fundamental, e l que p e r m i t e e s a simbolizacin p r i m o r d i a l que


t i e n e que v e r c o n l a represin. Los e f e c t o s que t i e n e en l a
teora

en

comienzo

de

l a prctica

: e l padre

l a simbolizacin.

como

Metfora

Hombre

es e l

fundamental

que

produce e l e f e c t o de represin. De all que s i no hay Hombre


d e l Padre hay un a g u j e r o , hay forcluBln y e s l a p s i c o s i s .
Qu sucede cuando no hay e l s i g n i f i c a n t e d e l Hombre d e l
Padre?

Lacan h a b l a de

p r e g u n t a s f u n d a m e n t a l e s : "Qu e s

una mujer?"; "Qu e s un p a d r e ? " . E l s i g n i f i c a n t e


respuestas
parque

no

para e l l a s .
hay

el

referencia directa

no t i e n e

Las respuestas son e l s u j e t o

universal.'

Este

punto

mismo

conlleva

a l a p s i c o s i s . E l neurtico

tiene

una
el

- 243 -

Nombre

d e l Padre

para

mantener

este

i n t e r r o g a n t e . En l a

p s i c o s i s a l f a l t a r e l Honbre d e l Padre,
con

l a l e y que r e g u l a

pregunta

no

puede

e x i s t e un problema

e l funcionamiento
mantenerse

significante.
se

produce

La
el

desencadenamiento pslctlco.
P a r a Lacan e s t o e x p l i c a "porque no s e v u e l v e l o c o q u i e n
q u i e r e s i n o q u i e n puede". Es d e c i r , s e t r a t a de una cuestin
de e s t r u c t u r a ;

s i hay o no Hombre d e l Padre. Es d e c i r , s i l a

funcin simblica se h a l l a b i e n i n s t a l a d a .
La c o s a
complejo

f r e u d i a n a e s e l O t r o p r i r o o r d i a l p a r a Lacan <el

d e l prjima de F r e u d ) , una p a r t e queda b o r r a d a p o r

e l s i g n i f i c a n t e p e r o o t r a no, permanece. En l a s " l e y e s de l a


palabra"

e l Padre

podra b o r r a r todo.

S i n embargo, no e s

as.
Lacan v u e l v e a l tema f r e u d i a n o p a r a e x p l i c a r cmo e s que
se produce e s e p a s a j e de p r o c e s o p r i m a r l o a l s e c u n d a r l o . E l
E d i p o f r e u d i a n o se hace as. Hombre d e l Padre.
La modificacin operada
este

moaento

se

puede

en l a produccin de Lacan
sintetizar.

d i f e r e n c i a n d o smbolo de imagen,

Lacan

hasta

comienza

s i b i e n l e d a a ste u n

s e n t i d a ambiguo. E l smbolo pasar de s e r un elemento a s e r


un

orden,

e l orden

simblico. En 1953, e l l e n g u a j e e s u n

campo ordenado p o r l a p a l a b r a y se t r a t a d e l r e c o n o c i m i e n t o
de un s e n t i d o . E l p a s a j e a l a s " l e y e s d e l l e n g u a j e " i n t r o d u c e

- 244 -

l a dinensin d e l " s i n s e n t i d o " .


E s t o r e q u i e r e una aclaracin. Cuando Lacan toma e l o r d e n
simblico como c o n j u n t o

diacrtico de e l e m e n t o s d i s c r e t o s ,

e n c u e n t r a que l o s elementos no t i e n e n un s e n t i d o p r o p i o
que

sino

a d q u i e r e n su v a l o r en relacin c o n o t r o s . E s d e c i r , s e

articulan

forman

rectificacin
sentido

estructura

que introducir

del significante

perspectiva
cura:

una

combinatoria.

e s que a

partir

del

s e produce l a significacin.

La
sin
Esta

cambia, p a r a Lacan, una cuestin c e n t r a l de l a

no s e t r a t a de d a r s e n t i d o ,

comprender,

en ltima

de d a r e x p l i c a c i o n e s , de

i n s t a n c i a no s e t r a t a

a n a l i s t a t r a n s m i t a su s a b e r ,

de que e l

s i n o de a g o t a r l a significacin

subjetlva.

9.5 LQS APORTES DEL ESTRUCTURALISKQ

Una

pregunta

s e impone Que pasa c o n l o s a p o r t e s que

Lacan ha tomado d e l e s t r u c t u r a l i s m o , a h o r a que ha pasado de


moda?

[ e.

H~,>-Uo 7
*

No s e t r a t a de d e c i r s i no t i e n e v i g e n c i a l a lingstica
estructural

no f u n c i o n a

l a hiptesis

lacanlana.

Sera l o

mismo que r e d u c i r l a hiptesis de l a i n e r c i a que hace F r e u d


a l o perimldo

de l a filologa de A b e l .

- 245 -

Hay

que

estructural

pensar

qu

validez

tiene

la

hiptesis

en l a teora analtica, es d e c i r que d e s a r r o l l o

p r o p i o ha p e r m i t i d o .
As como F r e u d saba de l a c a d u c i d a d de l a p e r s p e c t i v a
filolgica, Lacan avanza, en p l e n a moda d e l e s t r u c t u r a l i s m o ,
su f i n l t u d (<1966> 1988p.41>
"El estructuralispio durar lo que duran las rosas, los siabolisaos y
los Parnasos; una teaporada literaria,
lo cual no quiere decir que sta no
vaya a ser ms fecunda,
"La estructura si que no pasar porque se inscribe en lo real,,, '
Cabe

recordar

(<1985>1988>

donde

antisustanciallsmo

e l artculo
plantea

"S'truc

dure"

que e l e s t r u c t u r a l i s m o

e s un

Killer

y que e s t e punto e s i r r e n u n c i a b l e p a r a e l

pslcoanlislB. E l e s t r u c t u r a l i s m o ,
de

de

l a s propiedades

p o r oposicin a l a teora

intrnsecas, p l a n t e a

slo hay d i f e r e n c i a s . E s e s t o

que en l a l e n g u a

l o que d e s a r r o l l a e l b i n a r l s m o

j a k o b s o n i a n o , e s t r u c t u r a e s t a que Lacan mantendr a l o l a r g o


de toda su ensefianza.
Es

a partir

de l a d i f e r e n c i a que l o s e l e m e n t o s pueden

combinarse dando de e s t e

modo l u g a r

a ua e s t r u c t u r a

de

cadena. Es d e c i r , un s i g n i f i c a n t e r e m i t e s i e m p r e a o t r o y e s
desde aqu que Lacan dir que e l " s i g n i f i c a n t e representa
sujeto

para

otro

significante".

elementos sean en relacin a o t r o s


definiciones

correlativas".

El

hecho

de

que l o s

supone e l "conjunto

La funcin d e l O t r o e s

al

de

deducible

- 246 -

del

binarismo

, p e r o cabe

d e c i r tanbln, que l a hlpteslB

e s t r u c t u r a l p l a n t e a l a cuestin problemtica d e l elemento de


p r e s e n c i a . O t r a cuestin e s l a distincin e n t r e

significante

y s i g n i f i c a d o y l a introduccin de una tpica.


Cuando

Lacan

estructurado
sefiala

que

escribe

hay que t e n e r
no

que

el

presente

l o constituye

inconsciente

a Levi-Strauss

ninguna

realidad,

est
cuando

no e s un

depsito, s i n o que depende de l e y e s e s t r u c t u r a l e s .


P a r a Lacan l a e s t r u c t u r a es e l l e n g u a j e
trata

de

una

preexistente.
de

construccin

sino

Dos puntos deben

estructura.

franceses,

Lacan

introduce

por e f e c t o d e l l e n g u a j e

lenguaje
cosa,

los

e l sujeto

como

e s t a cuestin es de

No se t r a t a d e l s u j e t o filosfico

se confunde con l a c o n s c i e n c i a ,

Esta

de

ya que no slo se i n t r o d u c e e l s u j e t o s i n o

que e s t e es I n c o n s c i e n t e .
que

estructura

en l a definicin

diferencia

e f e c t o de l a e s t r u c t u r a . E f e c t i v a m e n t e ,
suma i m p o r t a n c i a

una

destacarse

Primeramente,

estructuralistas

de

p o r e l l o no s e

prdida

s i n o de un s u j e t o que

ha p e r d i d o s u s e r .

tiene

en s u acepcin

que

ver

c o n l a funcin misma d e l

ms f r e u d i a n a ,

l a prdida

de l a

l a evocacin de l o a u s e n t e . Se t r a t a de l a prdida d e l

ser. de s a t i s f a c c i o n e s . E s t a afirmacin ser p u e s t a en Juego


posteriormente,

para

formular

l afalta

de l a " proporcin

- 247 -

sexual".

Es d e c i r , no hay en e l honbre una nica nanera de

hacer con l a s e x u a l i d a d ,
transforma
afectado

en pulsin

como l o s animales.

, seria

por e l s i g n i f i c a n t e .

E l i n s t i n t o se

l o que queda d e l i n s t i n t o

Es de eso que l a gente r i e en

l o s c h i s t e s llamados " v e r d e s " ,

de l a s m i l y una formas de

hacer porque no hay "proporcin s e x u a l . " .


Otra de l a s m o d i f i c a c i o n e s
el

tiempo.

Lacan

retroactivo,
redefinen

habla

d e l tiempo

Los tiempos

l a secuencia

p r o d u c i d a s t i e n e que v e r c o n

de

lgico

del efecto

v e r , comprender

temporal:

concluir

es desde e l p r e s e n t e desde

donde se h l s t o r i z a y se hace f u t u r o .
Tanto
temporal
la

l a definicin

de

sujeto

como

esta

definicin

hacen p o s i b l e l a e x i s t e n c i a d e l psicoanlisis. S i

historizacin no f u e r a un r e l a t a no cabra reordenacin

p a s i b l e y menos an un cambio de posicin d e l s u j e t o .


Puede

avanzase

satisfacciones

ms

han s i d o

sefialar

que

no

borradas d e l sujeto,

todas

las

que queda un

r e s t o que e s su r e a l i d a d fantasmtica. De all que e l r e l a t o


tenga

una r e f e r e n c i a

tributaria
recordar

de

no

lingstica.

l a experiencia

Esta

freudlana.

perspectiva

Puede

volverse

es
a

e l e j e m p l o de l a p r e m i s a somtica en e l sntoma de

Dora.
El

cambia

p o s t e r i o r , que no r e g i s t r a e s t a T e s i s p o r s u

- 248 -

cronologa,
lenguaje,

no

sealar
todo

que

s i bien

es s i g n i f i c a n t e ,

"nudo". E s t a afirmacin v a a cambiar


l a c u r a y su f i n .
sino

su

Sencillamente
goce,

de

l a estructura
es d e c i r ,

es e l

existe

lo

l a definicin misma de

Ko s e a s p i r a a l b o r r a m i e n t o d e l fantasma

atravesamiento.

Qu

, p r o d u c i r un c i e r t o

satisfaccin,

quiere

decir

esto?

s a b e r s o b r e e l modo de

que l a simbolizacin

p r o d u c i d a ha

dejada r e c o r t a d o como " p r e m i s a orgnica" p a r a e s e s u j e t o .

- 249 10.-

MODIFICACIONES EN LA F.WSEftAHZA DE LACAS Y PERSPECTIVA

10.1

LAS MODIFICACIONES

Cono

ya s e ha s e f i a l a d o ,

l a enseanza

d i f e r e n t e s perodos y s e puede s e g u i r ,

de Lacan

tiene

a l o l a r g o de l o s

mismos, s u s d i f e r e n t e s c o n c e p t u a l i z a c i o n e s .

En l o r e f e r e n t e

a l a cuestin d e l l e n g u a j e

hay un inters p o r e l tema que e s

a n t e r i o r a l de s u e n t r a d a

en e l psicoanlisis. A p a r t i r de

1949,

comienza a d e s a r r o l l a r e l o r d e n simblico p a r a

datar

e l comienzo de l o que verdaderamente llam s u "ensefianza" e n


1953.
Desde

esta

ciencia piloto,
y

fecha,

donde

pone

l a lingstica

como

h a s t a e l monento que d i f e r e n c i a lingistica

"linguistera" hay c i e r t a s p u n t u a l I z a c i o n e s

que r e s u l t a n

necesarias.
On p r i m e r p u n t o que cabe s e f i a l a r e s s o b r e e l c o n c e p t o de
realidad,

de e s e "poco

de r e a J i d a d " d e l que y a se ha h a b l a d o .

S i l a r e a l i d a d s e sostena p r i m e r o de l a Imagen y despus de


l o simblico, l a modificacin p o s t e r i o r e s que e l campo de
la

r e a l i d a d s e s o s t i e n e de l a extraccin d e l o b j e t o

llamado

- 250 -

. En l a Rota de 1960, que a p a r e c e en "De una cuestin

preliminar

a todo tratamiento

posible

de la

psicosis"iLAChS,

<1955-56>1989), se puede r e c o g e r e s t a afirmacin.


Es a p a r t i r de e s t e momento que s e podr d i s t i n g u i r e n
l a enseanza de Lacan l a d i f e r e n c i a
efecto

del significante

"premisa

somtica"

e l objeto

freudiana.

introducida l a diferencia

e n t r e e l s u j e t o que e s

entre

Con

que remitira

esta

precisicln

a la
queda

lenguaje y s i g n i f i c a n t e : s i

b i e n t o d o e s l e n g u a j e no t o d o e s s i g n i f i c a n t e . P o r una p a r t e
hay

l a e s t r u c t u r a d e l l e n g u a j e cono p r e e x i s t e n t e y p o r o t r a

el

efecto

pulsional,

del significante
recortado

que e s e l s u j e t o .

Pero

por e l d e s f i l a d e r o s i g n i f i c a n t e

algo
queda

v i v o . E s e s t o l o que anima a l s u j e t o d e l s i g n i f i c a n t e y que


Lacan llam fantasma.
Otro

punto

importante

es e l c o n c e p t o

Lacan.

En e l S e m i n a r i o

define

e l d i s c u r s o como 'lazo

farmalizacin

de

"Aun"

cuatro

de

(LACAH<1972-73>
social".

discurso
1985),

en

Lacan

Lacan avanza en l a

discursos,

uno

de

ellos

el

analtico, que pone en e l l u g a r de agente e l o b j e t o .


E s t a m o d i f i c a c i o n e s hacen s e n t i r s u s e f e c t o s e n c u a n t o a
la

direccin

de

l a cura,

se h a b l a

de a t a v e s a m i e n t o d e l

fantasma, y en l a formacin d e l a n a l i s t a .

- 251 -

10.2. PFRSPKCTIVA

Si

CRITICA

Levi-StrauBS

importante

para

Lacan,

mencionadas autores.

Jakobson
ste

nunca

una

lo

fu

referencia
para

los

Levl-Strauss y Jakobson c i t a n a F r e u d .

Ambos r e a l i z a n un trabajo
para "coaprender

fueron

sobre 'Los gatos

de Baudelare'

de qv est hecho un soneto

de Baudelare",

porque trabajan cuestiones c o m p l e m e n t a r i a s .


Las
revelan
con

estructuras

que

Jakobson

r e c o n o c e e n l a potica

analogas con e l trabajo que L e v l - S t r a u s s

l o s mitos. Levl-Strauss

faz conceptual,

realiza

l e da a l mito, ms all de s u

e l valor de una obra artstica. que s u s c i t a

emociones estticas.
Jakobson r e a l i z a un estudia sobre e l poema de H o e l d e r l i n
"Die

Aussicht",

que es comentado

p o r Teodorov

(1986). L a

elaboracin de Jakobson es de 1976 y , a excepcin de una


pequefd

referencia

a Laplancbe, ignora

a l psicoanlisis.

Esto llama ms l a atencin cuando se t r a t a de una produccin


de

l a poca

de alienacin

de H o l d e r l i n

y donde J a k o b s o n

propone l a realizacin de un e s t u d i o i n t e r d i s c i p U n a r

entre

psiquiatra, lingstica y potica


Cabe

preguntar

lingstica

que' p a s a

con l o s d e s a r r o l l o s

transformacional.

Si

de

de l a

l a lingstica

- 252 -

estructural

Lacan pudo t o n a r

una hiptesis que recre p a r a

e l psicoanlisis, a l g o muy d i s t i n t o sucede con l a produccin


chomskyana <CHOMSKY <1965>1970; <1975>19B4).
No es e s t e
Chomsky, pero
tomar

e l l u g a r p a r a un anlisis en p r o f u n d i d a d
s i puede d e c i r s e

l o s dos

radical.

puntos

E l primero,

donde

que fu l e c t o r
l a oposicin

e l sujeto.

de

de F r e u d y

con

Lacan

es

E l sujeto del inconsciente

aparece d e f i n i d o p o r su aparicin p u n t u a l

en e l l a p s u s , e l

chiste...en

del inconsciente.

Este

una p a l a b r a ,

l a s fornaciones

s u j e t o es t o t a l m e n t e

o p u e s t o a l chomskyano, a l que s e

l e supone una c o m p e t e n c i a y actuacin i d e a l ,


un " s u j e t o s u p u e s t o s a b e r de l a lengua"

deviniendo

as

(MILLEE,<1974> 1987;

PERRELLA, <1983> 1984).


E l segundo punto, e s l a d i f e r e n c i a e n t r e l a biologa d e l
lenguaje

chomskyana

l a anterioridad

e s t r u c t u r a que p r e - e x i s t e a l s u j e t o .
es

efecto

biolgico
que
de

d e l encuentro
y

l o simblico.

e l lenguaje

de

dos

d e l lenguaje

Para

Lacan e l s u j e t o

rdenes

La perturbacin,

distintos,

l a s s a t i s f a c c i o n e s hasta

lo

mortificacin,

genera s o b r e e l organismo d e l v i v i e n t e

su s u p e r f i c i e

como

borra

d e j a r emerger un

s u j e t o con un cuerpo.
P a r a Chonsky e l i d e a l

de l e n g u a e s l a cientfica, p e r o

no es e s t a l a que h a b l a e l s u j e t o .

- 253 -

l a s " Confrences

En

et

entretiens

dans

des

universits

nord-ajDricaines"(LACAir, <1975> 1976) Lacan menciona a L e v i Strauss

y d i c e ( O p . c i t . p . 53:

, , je lu dois beaucoup, si non tout, Ca n 'eapche pas que j 'ai de la


structure une tout autre notion que la sienne, "

Con r e s p e c t o a l a lingstica seala ( O p , c i t . p . 1 9 ) :


, , je suis come tout le monde, naif -J 'imaginis que la
linguistique
tait une science, Ella aurait cette aabiiion,
Elle essaie de faire comme
si elle tait une scence.
Regardez seuleneni les esprits les plus
srieux
en linguistique,
Jakobson, Chomsky- on e'a dit qu'il tait sur une nouvelle
piste maintenant, /ais C/iosisky liu-ame n'a pu trouver mieux que rpter
la
logique de Par Poyal, "

Trabajos,

en e l campo

tomado en c u e n t a
varios:

l a s aportaciones

Benveniste

Feldman

(1980),

crtica

puede

de l a lingstica

1966>

citarse

de Lacan pueden

1982) , K i l n e r

Bellemin-Ioel

, que hayan

(1982).

En

citarse

1978>
cuanto

Mounin(1970). Tambin,

1986),
a

la

en e l campo

literario,

l a s a p o r t a c i o n e s de L a c a n han impregnado c i e r t o s

discursos,

e s t o puede

verse

nmero 23 de 1976 l l e v a

se

pueden

encontrar

(Op.cit.p.31)
noirs

de

Paul

"Les

Littrature

en l a r e v i s t a

p o r ttulo "Parales

artculos

signifiants

como
du

du dsr".

el

dsir

de
dans

este

preguntar

All

Droin-Yokel
Les

Habits

Fval":

"La pense lacanienne utilise


comme principal
rvlateur
de
fvalien demande et jusiifie
1'esiplci du tertie "signifiant",,,
"

Si

cuyo

es

e l panorama

de

la

qu p a s a con l o s p s i c o a n a l i s t a s

lingstica

l'nonc

cabra

y l a orientacin

- 254 -

lacaninna.

Dado

modificando

s e puede d a t a r a muchos a n a l i s t a s p o r e l afio en

que

que

abandonaron

l a enseanza

Lacan

l a enseanza de Lacan.

crticas e x c l u s i v a m e n t e
citarse,

de

se

Para

centrar l a s

s o b r e l a cuestin d e l l e n g u a j e puede

entre o t r o s , a Anzieu

(1980) que hace l a p r o p u e s t a

de una pslcollngustica pslcoanaltica. Laplanche


(1961) que

invierten

inconsciente
(1986)

manteniendo

teora

que

psicoanalistas
incluyendo

e l axioma

es l a condicin
la

cono

todo
que

ha i d o

es

l a totalidad

l a c a n i a n o y d i c e n que " e l

d e l lenguaje",
ficcin

significante

siguen

y Pontalis

la

Maud

Fran906e

Mannonl
Dolto

(1985).

Entre l o s

orientacin

lacaniana

de l a enseanza de Lacan

hay que

mencionar a J a c q u e s - A l a l n M i l l e r

y E r t c Laurent

que ya han

sido

Colette

(1987).

citados

general

en

esta

Tesis

Soler

s e t r a t a de l o s a n a l i s t a s de l a Bcole

Freudenne,

En

de la Cause

- 255 -

11.- CQMCLVSIQIES

El

recorrido

realizado

en

esta

Tesis

ha

permitido

demostrar que t a n t o en F r e u d como en Lacan hubo primeramente


un inters p o r e l l e n g u a j e y
En

Freud

l a significacin.

est e l p r o c e s o

asociativo

y e s ste e l que

l l e v a a l o s e x u a l . Como y a se ha sefialado, no s e t r a t a de un
antagonismo e n t r e l e n g u a j e y s e x u a l i d a d en e l d e s c u b r i m i e n t o
de

Freud.

En

un

sentido

estrictamente

freudiano l a s

e x p e r i e n c i a s s e x u a l e s en e l " p r o p i o cuerpo" s o n l a " p r e m i s a


somtica", e s d e c i r ,

e l punto

en e l que s e d e t i e n e n l a s

a s o c i a c i o n e s . As puede a f i r m a r s e que e s p o r e l l e n g u a j e que


Freud descubre e l p a p e l de l o s e x u a l .
Freud

sefiala

muy

claramente

que

d e l 'complejo

del

prjimo" una p a r t e queda t r a n s f o r m a d a en informacin p o r l a


palabra.

Otra

parte,

se

mantiene

coherente,

c o n t i n u i d a d que F r e u d a d j u d i c a a l o r e a l .

como

la

En l u g a r de s e r

Infornacin s o b r e e l p r o p i o c u e r p o e s excitacin somtica.


En Freud, e l d e s c u b r i m i e n t o de una lgica a s o c i a t i v a l o
gua

para

definir

e l aparato

psquico

tienen

v e r c o n l a diferenciacin

conceptuallzaclones
entre

l o que a s o c i a

que

l a inercia

. Sus

asociativa.

diferentes

E l aparato

psquico, en s u s d i v e r s a s f o r m u l a c i o n e s , i n t e n t a d a r c u e n t a
de dos a s p e c t o s heterogneos: l a p a l a b r a y l a c o s a .

- 256 -

Las
"lenguaje

dos

vertientes

d e l lenguaje,

fundamental",

" l o s usos"

y el

ponen en e v i d e n c i a dos prcticas

d i s t i n t a s : d e s c i f r a m i e n t o y traduccin. E s t a s dos v e r t i e n t e s
son

trabajadas

p o r Freud

en relacin

dos lenguas,

la

alemana y l a e g i p c i a .
La relacin de Freud c o n e l l e n g u a j e se e x p r e s a a travs
de l a gramtica clsica, e n t e n d i d a

como una lgica, y de l a

filologa como medio de convalidacin de s u s hiptesis s o b r e


lo "arcaico".
Para
introduce

Freud

lo real

es l o continuo

una fragmentacin, e s d e c i r ,

y l a simbolizacin
l o real

es aquello

que no ha s i d o extrado de su c o n t e x t o . Lo d i s c o n t i n u o , s o n
los

e l e m e n t o s que e s t a b l e c e n

modo,
"Proyecto
El

e l aparato
de

relaciones entre

psquico

que

Freud

s. De

elabora

este

en e l

psicologa " t r a z a e l p e r f i l de un s u j e t o .

psicoanlisis

e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e .

aparece

concebido

como

una

Lo que se l l a m a e l v i r a j e de 1920,

es e l momento donde l a cuestin de l a I n e r c i a l l e v a a F r e u d


a hacer m o d i f i c a c i o n e s en e l a p a r a t o psquico.
Lacan " r e t o r n a " a Freud,

es decir,

vuelve

a considerar

e l psicoanlisis en s u relacin c o n e l l e n g u a j e . L o s e f e c t o s
de e s t e r e t o r n o no slo s e e v i d e n c i a n en l a teora s i n o e n
l a direccin de l a c u r a y en l a s i n s t i t u c i o n e s .

- 257 -

E l p a s a j e de Lacan de l a psiquiatra a l p s l c o a n A l l s i s se
realiza

a travs de l a preocupacin p o r l a significacin,

como s e puede c o n s t a t a r
principio

se t r a t a

dimensin de

de

l o dual

en s u T e s i s

(<1932>

una situacin

dual,

es desarrollada

1987).

En un

dlalglca. La

en su tpica de l o

i n a g i n a r i o , desde e l punto de v i s t a d e l l e n g u a j e s e t r a t a de
una situacin de interlocucin. S i n embargo, Lacan e n c u e n t r a
una

s e r l a contradiccin en s u s p l a n t e o s

determinada por l a

t r a n s f e r e n c i a . Es p o r e s o que muy tempranamente s e i n t e r r o g a


sobre quin e s e l i n t e r l o c u t o r . Lacan f o r m u l a
habla

a un o t r o

afirmacin

Imaginario

que e n c a r n a

que e l s u j e t o

e l analista.

y a d e s e s t a b i l i z a l a situacin

dual,

Esta

por

otra

p a r t e , L a c a n o b s e r v a l o s fenmenos a g r e s i v o s de l a situacin
dual.

Su definicin de l a situacin en trminos

hegelianos

no hace ms que p o t e n c i a r e s o s e f e c t o s .
Es

a partir

d e l problema

afirmacin que Lacan v u e l v e


dado

de l a e x p e r i e n c i a

lenguaje.

Se

centra

en

que ha p l a n t e a d o

su

propia

a l a definicin que y a haba

analtica

como

l a palabra

una situacin
ubica

en e l l a

de
la

p o s i b i l i d a d de p a c i f i c a r l a dialctica i m a g i n a r i a .
En ese momento p a r e c e e s t a r e l s u p u e s t o de que " l a g e n t e
hablando

se

desarrollar

entiende",

posicin

posteriormente.

miy d i f e r e n t e

Efectivamente,

l a que

afirmar que l a

- 258 -

"gente h a b l a n d o se m a l e n t l e n d e " ,

es d e c i r ,

e l nalentendido

aparece como fundamental.


Lacan u b i c a en 1953 e l comienzo de su ensefianza porque
eS e l punto donde p l a n t e a e l r e t o r n o a Freud

y comienza a

t e o r i z a r l a cuestin d e l l e n g u a j e .
Es
lado

i n t e r e s a n t e s e f i a l a r que e l r e t o r n o a Freud

de l a relacin con e l l e n g u a j e ,

encontrarse

con e l mismo

fantasmtica.

Es

construccin

en

problema

este

d e l fantasma

produccin de un c i e r t o

punto
en

saber

lleva

l a cura,
sobre

a Lacan

freudiano,
que

l a inercia

Lacan
es

,por e l

habla

de

decir,

la

l a s s a t i s f a c c i o n e s que

estn v i v a s p a r a e s e s u j e t o .
Pero

para

palabra

eso Lacan

sustentadas

deber p a s a r

de l a s l e y e s de l a

por e l reconocimiento

l a s leyes d e l lenguaje,

y e l sentido,

donde l a significacin s e produce a

p a r t i r d e l s i n sentido d e l s i g n i f i c a n t e .
El

pasaje

de

todo

es

significante

por

lo

tanto

d e s c i f r a b l e , a t o d o e s l e n g u a j e , e s un cambio p o s t e r i o r . Fo
hay

que

freudiana.

olvidar

que

esta

Como

ya

ha

oportunidades,

Freud

borrado,

e l fantasma

antigua

satisfaccin

sido

hablaba
de

perspectiva

es

sefialo

de l a p r e m i s a

Dora

l a mostraba

o r a l . Pero

estrictamente

en

diferentes

somtica, l o no
anclada

a una

e s a satisfaccin no e s un

- 259 -

puro

instinto,

un

resabio

de

animalidad,

sino,

por e l

c o n t r a r i o l a pulsin que ha s i d o r e c o r t a d a d e l i n s t i n t o p o r
e l lenguaje.

12. NVEYQS HfTERRQGANTES

Despus de e s t e e s t u d i o una s e r l e

de i n t e r r o g a n t e s s e

abren. Es c i e r t o que no s e t r a t a de v o l v e r a l a lingstica


estructural

n i a l a potica de Jakobson

investigar

qu

conexiones

pero, e s n e c e s a r i o

son posibles

entre

l a s dos

disciplinas.

S i p a r a F r e u d fu l a filologa y p a r a Lacan l a

lingstica

e s t r u c t u r a l Cual e s e l h o r i z o n t e a c t u a l dadas

las diferencias
Una

c o n l a lingstica chomskyana?

cosa es c l a r a ,

e l psicoanlisis como d i s c i p l i n a no

se s o s t i e n e p o r s s o l a , de e s p a l d a s a l panorama d i s c i p l i n a r
de

su poca. L o s momentos verdaderamente

creadores

surgen

cuando l o s p s i c o a n a l i s t a s , t a l e l c a s o de F r e u d y Lacan, s e
n u t r e n d e l panorana
Lacan
parque

ley de forma
haba

d i s c i p l i n a r de e s e momento histrico. S i
diferente

escuchado

l a metfora de Jakobson fu

e l "cadver

exquisito"

de l o s

surrealistas.
Es

cierto

psicoanlisis

que puede

ubicarse

claramente

l o que e l

ha i d o a b u s c a r e n l a lingstica, p e r o , Qu

- 260 -

l e ha a p o r t a d o a e s t a e l psicoanlisis?
En

c i e r t o s aspectos Freud y Saussure se aproxlnan.

distincin

lengua-habla

es

la

introduccin

de

La
una

s u b j e t i v i d a d de l a que F r e u d d a c u e n t a con e l psicoanlisis.


Ms prximo
anagramas.
cierto

an

Cual

es

de F r e u d se h a l l a e l S a u s s u r e de l o s
l a diferencia?

que cada d i s c i p l i n a

E l inconsciente.

t i e n e s u s lmites

Es

establecidos

por su o b j e t o , e s p o r e l l o que S a u s s u r e d e j a l o s anagramas.


La

aportacin

quiere

de F r e u d

v a en l a direccin

d e c i r hablar,

descubre que no se h a b l a

que se d i c e

ms de l o que se q u i e r e

manera,

de l o que

de c u a l q u i e r
pero,

no s e

puede d e c i r todo.
Lacan va ms all, s i e l l e n g u a j e

e s l a condicin d e l

i n c o n s c i e n t e dir que (LACAS,<1970> 1980):


'Ls Jingutsiica proporciona el naterial del anlisis, incluso el
aparato con el cual se opera. Pero un doainio no se doaina as que con su
operacin. El inconsciente puede ser coito lo deca yo la condicin de la
lingstica, Esta sin embargo no tiene el menor influjo sobre l, "
Lgicamente
discurso

esta

analtico,

hiptesis
porque

este

tiene
tipo

valor

dentro

del

de r e f l e x i o n e s c a e n

,para l a lingstica, en l o extralingustico. E s d e c i r , s e


toca

la

particular

configuracin

eplstmica

d e l campo

proseguir e l estudio

sistemtico

disciplinar.
Es de gran i m p o r t a n c i a

s o b r e l a cuestin d e l l e n g u a j e

en l a enseanza de Lacan y e n

relacin a l psicoanlisis en g e n e r a l ,

dado que e s t o hace a l

e s t a t u t o d i s c i p l i n a r d e l psicoanlisis mismo.

rv

BIBLinORAFTA

- 261 -

BIBIIQCTRAFIA

Obras de Slgmund F r e u d

(1)

(1973) OBRAS COMPLETAS.T.3. M a d r i d . B i b l i o t e c a Fueva.

(2) OBRAS COMPLETAS.T.XXIV.Buenos A i r e s . A m o r r o r t u ;


(1982) "Prlogo a la traduccin de H.Bernbela.

De la

suggestion"

<1888>. T . I .
(1982) "Estudio

comparativo

de las parlisis motrices

orgnicas e

histricas". <1888-93>. T. I.
(1982) "Histeria".
(1982) "Proyecto

<1888>,T.I.
de psicologa". <1&95>. T. I .

(1982) "Fragmentas

de la correspondencia

con FJess"<1892-1899>

T. I.
(1982) "Tratamiento
(1980) "Estudios
(1980) "Sobre

psiquico(Tratamiento

sobre

la histeria"

<1890>.T. I

<1893-95>. T. I I .

el mecanismo psquico de los fenmenos histricos:

comunicacin preliminar"
(1980) "Sobre

del alma)"

psicoterapia

<1893>. T . I I .

de la h i s t e r i a " . <1895>. T. I I .

(1980) " H i s t o r i a l e s clnicos". <ia95>. T. I I .


(1981) "Las neuropsicoss de d e f e n s a " . <1894>. T . I I I .
(1981) "Etiologa de la h i s t e r i a " . <1896>. T. I I I .

- 262 -

(1979) 'La interpretacin de los suefios".<1900> . T. IV.


(1978) 'El Btodo
(1978) 'Tres

psicoanaltica de Freud". <1903-04>. T. V I I .

ensayos

de teora sexual". <1905>. T.VII.

(1978) "Anlisis fragmentario


(1978) 'Sobre

psicoterapia".

(1978) 'El chiste


(1978) 'Sobre

de una 2 i i s t e r i a " < 1905>. T. V I I .


<1905>.T. Vil.

y su relacin con lo inconciente".<1905>.

psicoterapia".

<190>. T V I I I .

(1980) "A propsito de un caso


(1979) " C i n c o conferencias
(1980) * Puntualizaciones
descrito
(1980) "Sobre

TVIII.

de neurosis

sobre

o b s e s i v a " . <1909>. T.X.

psicoanlisis" <1909>.T.XI.

psicoanal ticas

sobre

un caso de

paranoia

autobiogrficamente". <1910>. T . X I I .
el sentido

antittico de las palabras

primitivas".

<1910>

T.XI.
(1980) "Diflnica de la transferencia"
(1980) " Toten y tab".

<1912>. T . X I I .

<1912-13>.T.XIII.

(1980) 'El inters por el psicoanJisis". <1913> . T. X I I I .


(1979) "Contribucin a la h i s t o r i a

del movimiento

analtico" <1914>

T.XIV.
(1979) 'El inconciente".

<1915>. TXIV.

(19790 'Consideraciones

de actualidad

sobre

la guerra

y la

muerte".<1915>. TXIV.
(1978) 'Conferencias
T.XV.

de introduccin al psicoanlisis" <1915-17>

- 263 -

(1979) "De J a h i s t o r i a de una neurosis

i n f a n t i l " <1914>. T . X V I I .

(1979) 'Pegan a un nifo". <1919>. T.XVII.


(1979) "El yo y el eJJo"<1923>. T.XIX.
(1979) 'Breve

informe

sobre

el psicoanlisis". <1923>. T.XIX.

(1979) "La prdida de la realidad

en la neurosis

y la

psicosis'

<1924>.T.XIX.
(1979) - L a negacin". <1925>. TXIX.
(1979) "Prlogo a August Aicbhorn"<1925>.

T.XIX.

(1979) 'Inhibicin, sntoma y aasustia''.<1925>.


(1979) 'Pueden las legos
(1979) 'Bl malestar

ejercer

en la cultura".

(1980) 'Construcciones

T.XX.

el psicoanlisis?. <1926>.l.}a.
<1929>. TXXI.

en psicoanlisis". <1937>. T X X I I I .

(1980) 'Anlisis treminable

e interminable'.

<1937>.1:.:K11U.

(1980) 'Esquema del psicoanlisis" <1938>. T . X X I I I .


(3) FREUD, S. MDREAS-SALOME, L. : (1970) Correspondance
Sigaund

Freud

avec

. Pars,Gallinard.

(4) FREUD,S.JUIG.G. : (1975) C o r r r e s p o n d a n c e . 2 T. Pars.


Gallimard,
(5) FREUD,S.: (1976) C o r r e s p o n d e c c i a <1873-1938>. 2T. B a r c e l o n a
P l a z a y Janes.
(6) FREUD, S. BREUER, J .

(1985) "tudes s u r J'iystrJe < 1695>. Pars.

PUF.
(7) FREUD,S.: (1987) Contrlbuion i a c o n c e p t l o n d e s
<1891> Pars. PUF.

aphasies

- 264 -

Obras de ..Jacuges .Lacas;

LACAN,J.: (1989) ESCRITOS. 2T.Mxico. S i g l o X X I .


. "FuDCin

y campo de la palabra

y el lenguaje

en

psicoanlisB"

<1953>.T.I.
. "Ms all del p r i n c i p i a de realidad"
. "Acerca

de la causalidad

<1936>.T.I.

p s j g u i c a " . <1946>.T. I .

. "Introduccin a las funciones

del psicoanlisis en criainologa".

<1950>.T.I.
. "La a g r e s i v i d a d en psicoanlisis*. <1948>.T. I
. "La instancia

de la l e t r a en el i n c o n s c i e n t e o la razn

despus de Freud."
. "De nuestras
. "El estadio

antecedente^
del espejcf'

<1957>. T . I .
<1966) T.I.

<1936-49>. T . I .

. 'Suversin del s u j e t o " <1960> T . I .


. "El tiempo

lgico y el aserto

de la certidumbre

anticipada".

<1945> T.I
. "Intervencin sobre

la transferencia'

. "Introduccin al comentario

de Jean

<1951> T . I .
Myppolite

sobre

Ja

Verneinung

de J7reud".<1954>.T. I .
. "Respuesta

al comentario

de Freud".
. "La cosa

de Jean

Hyppolite

sobre

la

Verneinung

<1954>. T . I .

freudiana

o el sentida

del retorno

a Freud

en psicoanlisis'

- 265 -

<1955>.T. I.
. "EJ sujeto

por fin cuestionado"

. "Variantes

de Ja cura

tipo"

<1966> T. I.

<1955>. T.2.

. "EJ psicoanlisis y su enseanza" <1957.T.2


. "En xaeaoria de E. Jones:sobre

la teora del simbolisao.

"

<1966>.T.2
. "De un s i l a b a r i o a p o s t e r i o r i " < 1 9 6 6 > . T . 2
LACAN,DELAFONTAIHE,ALAJUAHINE :(1926)
bypertonie

prdominant d a o s J e sens vertical

conservation

avec

des mouvements automtico- rflexes,

spcial du syndroae
syndrowe

'Fixit du regar par

de Parinaud

extra-pyraaidal

Eevue Neurologique.

par bypertonie

avec troubles

associe a un

pseudobulbaire^.

Societ de NeuroJogie

LACAN,J,! TRENEL,M.! (1928) "Abssie

aspect

En

T . I I . pp.410-18.

ches une traumatse de

querr". En Revue NeuroJogque. T.I.pp.233-38.


LACAN,JiLEVI-VALEHSr,J; MEIGNANT.P.: (1928) "Eoman
delire

type b a l l u c i n a t o i r e cbronique

d'imagination"

En Revue

parkinsaniene
LACAN,J.; HEUYER, G.:
syndrome

d'autoaatiswe

LACAN, J . ;TARGOVLA,R.:

T.I.p.738-39.

camitio-

encpbaJitiqu* En L'Bncphale
(1929) " ParaJyse
aentaJ

930) "ParaJyse

Du

au dJire

ffeuroJogique.

LACAN; MARCHANT;CORTOIS: (1929) " Syndrome

poJicier.

genera Je

n^l,^.12&.

avec

" En L'EncepbaJe

n29.pp.802-03.

generaJ prolonge"

- 266 -

<1929> . En L'Eocephale
LACAN,J.COURTOIS,A.:

n21.pp.83-85.

(1930) "Feychose

eoceptalitique'

ballucinatoire

En L'Encepbale

LACAN, J.: SCHIFF,P.;SCHIFF-VETHEINIR,K.

n24.pp.49-50.
; <1931)

"Troubles

loeataux bomacbromes cbez deux frres brdosypblitques"


<1930>. En i'Jncepijaie 2. pp. 151-52.
LACAN,J.; MIGALT,P.LEVI-VALENSI,A.:
langage

crt cbez une paranoiaque

dlirant du type paranoide


MedicoLACAN, J.:

(1931) "Troubles

Psycbologiquee

prsentant des elments

(Scbyzograpbie)'

En

Annales

T.11.407-08.

MIGALT,P. LEVI-VALENSI,A:
Schlzographie"

du

En Annales

(1931) " E c r i t s

'inspires':

Medico-psycbologiques.T.II.pp.508-22

LACAN,J.; CLAUDE, H.;KIGAULT,P.: (1932) "Spasnms de torsin et


mentaux postencepbalitiques"

troubles

<931>. En I'FncepiaJe 4.pp.

546-551.
LACAN,J. EY,H.: (1932) "Parkinsansae et syndrome
de la langue

dans un des cas".<1931>.

dmential.

En L'Encephale

Pratrusion
n4.

pp.418-428.
LACAN,J.:

" L a familia"

LACAN,J.: (1956) "Actas

<1938>. B a r c e l o n a . A r g o n a u t a .
del Congreso

de Roma "<1953>. En L a P s y c h a n a l y s e

nS1.pp.199-257.Par s. PUF.
LACAN,J.:

(1977) Radiofona y Televisin <1970> <1974>.Barcelona


Anagrama.

- 267 -

LACAN,J.: (1977) Los cuatro


<1964- 1965>.

conceptos

Barcelona.

elementales

del psicoanlisis

Barral.

LACAN,J.: (1983) El yo en l a teora de Freud y la tcnica psicoanaltica


<1954-55>. Buenos A i r e s . P a i d o s ,
LACAN,J.: (1985) An. <1972-73>.

Buenos A i r e s .

LACAN,J.: (1987) De la p s i c o s i s paranoica


personalidad

en sus relaciones

con la

<1932>. Kxico. S i g l o X X I .

LACAN,J.: (1987) "El problema


las

Paidos.

formas paranoicas

p s i c o s i s paranoica

del e s t i l o y la concepcin psiquitrica de


de la experiencia
en sus relaciones

" <1933>. En De la
con la

personalidad.

Kxico. S i g l o XXI.
LACAN, J . :

(1987) "El crimen de las hermanas Papif <1933>. En De J a


p s i c o s i s paranoica

en sus relaciones

con la

personalidad.

Mxico. S i g l o XXI.
LACAN,J.: (1988) "Structure

des psychoses

O r n i c a r ? 44. P a r i s .
LACAN,J.: (1988) La Etica
Paidos.

paranoiaques"

<1931>. En

Kavarin.

del psicoanlisis <1959-60>.

Buenos A i r e s

- 268 -

.-

SlMEL

ABEL, K.: (1988) "El sentido

c o n t r a d i c t o r i o de las palabras

<1683>. En El psicoanlisis y las teoras del

primitiva^'
lenguaje.

Buenos A i r e s . Catlogos.
ABRAHAlt.K. : (1966) "Contri bu ti ons de l'rotisioe oral

a la ormtion

del

caractre" <1925>. En i3veloppenent de l a l i b i d o . Oeuvres


completes. T.2.
ANDRS,M.:(1987) Lacan

Pars. Payot.

et la question

du aetalangage,

Paris.

P o i n t hors l i g n e .
ANQUERA DOlENJO, M.:
de Freud,
ANZIEU.D. y o t r o s :

(1987)

Sexualidad

femenina:

autoanlisis y

textos

U. de B a r c e l o n a . T e s i s de Doctorado.
(1981) Psicoanlisis y lenguaje

<1980>. Buenos A i r e s .

Kapeluz.
ANZIEU.D. :<1979) El autoanlisis de Freud
ARRIVE, M.:

(1986) Linguistique

<1959-78>.Mxico. S i g l o X X I .

et psycbanalyse.

Meridiens Klincksieck.

Pars,
BAR,E.: " Tbe language
Seaiotica

of the incanscius.
nS

ccording ta Jacques

2.pp.241-68.

BENVENISTE,E. : (1977) "El antnina y el pronoabre


<1965> En Problems
S i g l o XXI.

Lacan."

en francs

de lingstica general.

aoderno"

T . I I . Mxico.

En

- 269 -

BEIVENISTB,

E. : (1982) 'Observadones

el descubrimiento

sobre

freudiano"

la funcin del lenguaje

en

<1956> . En P r o b l e m a s de

J i n g - u i s t l c a reneraJ. T. I. Mxico. S i g l o X X I .
BERCHERIE, P. : (1986) l o s /undamentos de la clnica <1980>. Buenos A i r e s
Manantial.
BERCHERIE, P.: (1983) Gense des concepts
BIOH, V.R. : (1981) 'El lenguaje

freudiens.

Pars.Havarin.

y el esquizofrniccf <1956>. En

Psicoanlisis y lenguaje.

Buenos A i r e s .

Kapeluz.

BLOCH.M.: (1952) Introduccun a la h i s t o r i a <1949>. Mxico. FCE.


BLOHDEL.CH. : (1928)

La conscience

morbide.?arB.

Alean.

BRETN,A.: (1924) Manifest du surralisme. Pars. E d . S a g i t t a l r e .


BRETN,A.: (1970) " Introduction
<1925>

au discours

sur le peu de ralit".

Pars. G a l l i m a r d .

BRETON,A.iELARD,P.! (1967) Inmaculada

concepcin. <1930>. P a r i s .

Gallimard,
BRETN, A. SOPAULT,P.! (1967) l e s cAamps mag-ntiques <1919>. Pars.
Gallimard.
BRETN,A.: (1969) J F n t r e t i e n s <1913-1952>,
BRETN,A.: (1988) Oeuvres

completes.

B0UQIER,J. :CHARRAUD, H,:MOREL, G.:

Pars. G a l l i m a r d .

2 .T. Pars. G a l l i m a r d .
(1986) ' E l l a Sbarpe

1875- 1947" En

O r u i c a r ? 38. H a v a r l n . Pars, pp.129-139.


CAPARROS, A.:(1977) H i s t o r i a de la Psicologa. B a r c e l o n a .
Crculo E d i t o r U n i v e r s o . T . I .

- 270 -

CAPAREOS,A.: (1978) Historia

de la Psicologa. B a r c e l o n a .

Crculo E d i t o r U n i v e r s o . T.11.
CAPARROS, A.:

(1979) Introduccin histrica a la Psicologa

contempornea.

Barcelona. R o l .

CAPAREOS,A.: (1984) La Psicologa y sus perfiles.


CLAUDE, H. BOURGEDIS.P. .MASQUIN.P. : (1931) " Troubles
cas de psychose

paranoide

" En Annales

mdica-

Barcelona.
du langage
psychologiques.

T.I. ne2.Pars. Masson e t Ce.pp.490-97.


CLERAMBAULT, G. DE:

(1987) "i4utojaatisJDe mental et scission

du

mol" <1920>. En L e s dlfices du d e l i r e . Pars.


Favarin.
CLERAMBAULT,G,DE:

(1987)

chroniques"!

"Les psychoses

hallucinatoires

<1923>.En L e s dlfices du d e l i r e .

Pars.Navarin.
CLERAMBAULT, G. DE:
chroniques"

(1987)

"Les psychoses

hallucinatoires

I I <1924>. En Les dlfices du d e l i r e .

Pars. H a v a r i n .
CX3MPTE,A. : (1984) Discurso
<1844>.

sobre

Barcelona.

el espritu p o s i t i v o

Sarpe.

COTTET, S. : a984) Freud y el deseo del p s i c o a n a l i s t a .


Buenos A i r e s . Ed.Hacia e l T e r c e r E n c u e n t r o d e l
Campo f r e u d i a n o .
CREVEL.R.:(1987) Dal o el antioscurantismo.

Olafiate.Calanus

Barcanova.
dans un

- 271 -

escriptoris.
CHOKSKY.N. : (1970) Aspectos

de la teora de la s i n t a x i s

<1965>. Madrid. A g u i l a r .
CHOMSKY.K. : (1984) Reflexiones

sobre

el lenguaje

<1975>.

Barcelona. P l a n e t a - A g o s t i n i .
DALI.S.:

(1930) "L'ane pourr" . En La Fenase

visible.

Pars. Ed.Surralistes a Pars.


DALI.S.:

(1985) El ngelus de Xillet.<1933>.

Barcelona.

Tusquets.
DANOURETTE,J.PICHOF.E.:

(1927-1940)

Des

aots

la

pense

<1911-1940>. 7 T. Pars. d ' A r t r e y .


DELACROIX, H.: (1924) Le langage
DELACROIX, H. : (1934) Les grandes

et la pense.

Pars. A l e a n

orntes de la vie

mentale.

Pars, A l e a n .
DOE.J.: (1985) Introduction

a la lecture

de Lacan.

Pars.

Denoel.
DEOIN-YOKEL.R.:

(1976) 'Les s i g n i f i a n t s du dsir dans 'Les

Habits

Koirs'

23. L a r o u s s e .

de Paul Fval' En Littrature nB


Pars.pp.31-48.

DURKEIEIX.E. : (1982) El s u i c i d i o <1&97>. Madrid.


ELKIH RAMREZ, M.:

(1985-86) Sur la gramaaire

chez Freud.
VIH,

du

Akal,
fantasee

T e s i s de DEA, U n i v e r s i d a d de Pars

- 272 -

ELLENBERGEE.H.:(1976) "El descubrimiento

del

inconsciente"

<1970>. Madrid. Credos.


EKSTEII.R.: (1985) Fundamental
study

concepts:

of tbe langvages

psycboterapy".

Prolegomena

of psycboanalysis

En ITew ideas in

Londres. The A n a l y t i c

and

psycbanalysis.

press.

FEREICZI, S. : (1981) "Contribucin al estudio

del

<1912>.En Psicoaniisis. Buenos A i r e s .


FERENCZI.S. : (1981) "Palabras

to the

obscenas.

onanismo'

Raidos.T.I.

Contribucin a la

psicologa en el perodo de latencia"

<1910>. En

Psicoanlisis. T . I .
FEEENCZI.S.:

(1981) "El simbolismo

del puente

y la

leyenda

de San Juarf' <1922>. En Psicoanlisis. T. I I I .


FERENCZI.S. : (1981) "^-J simbolismo

de la cabeza

<1923> En Psicoanlisis.

T.III.

FERENCZI.S. : (1984) "Confusin de lenguas


y el nio. El lenguaje

de medusa".

entre

de la ternura

los

adultos

y de l a

pasin. "En Psicoanlisis.'T. IV.


FEUICHEL, 0.: (1973) Problemas
<1936>.

de tcnica psicoanaltica

Buenos A i r e s .

Bd.Control.

FEIICHE.O. : (1977) Teora psicoanaltica de las


<1945> Buenos A i r e s .
FLIESS.R.:

(1949) "Silence

neurosis

Paidos.

and verbalization:

supplement

- 273 -

ta the theory

of the 'Analytic

International

Journal

ruJe".

En The

of Psycho-analysis.V^al .XX.1.

pp.21-30.
FLIESS,R.:

(1953) The revival

of interest

in the drean.

New York. I n t e r n a t i o n a l U n i v e r s l t i e s P r e s s .
FLIESS,E.: (1973) "Sywbol,
Fsychoanalitic

series

Universlties
FOCCI.H.:

Dream and psycbosis"


VIII.

En

New Y o r k . I n t e r n a t i o n a l

Press.

(1984) La langue

indiscrete,

Pars.Point Hors

ligne.
FORRESTER, J . : (1984) Le langage
psychanalyse
FRANCIOFI,K.:

aux origines

de l a

<1980>. Pars.Gallliaard.

(1978) PsicoanaJisi,

lingistica e

epistemologa in Jacques

Lacan.

Torlno.

Boringhleri.
FOUCAULT, l. : (1985) Las palabras
Barcelona.Planeta

y las cosas

Agostlni.

GIMNEZ SEGURA, M.C. : (1987) Judaismo,


sexualidad

femenina:

de la sexualidad
.de B a r c e l o n a .
GREEN, A.:

apuntes

femenina

psicoanlisis y
para

una hermenutica

en la obra de Freu.

T e s i s de Doctorado.

(1984) "Le langage


langages

<1966>.

dans la psychanalyss".

II rencontres

psychanalitiques

En
d'Aix-en-

- 274 Fravence.

Pars. B e l l e s L e t t r e s .

GRIGG.R.: (1985 ) "Jakobson


pp.12-34.

et Lacan" En O r n l c a r ? n2 35

Paris.

HEAD.R.: (1926) Afasia

Navarin.

and Kindred

disorders

of speech.

Cambridge. London.
HEGEL,F.:(1973) Fenomenologa del espritu. <1807>. Mxico
F.C.E.
JOIES, E.: (1969) Tborie et pratique

de la

psychanalyse.

Pars. Payot.
JRAirVILLLB, A.: (1984) Lacan

et la philasopbie.

KLEIl, M. i (1975) "La importancia


en el desarrollo
conpletas.

LAFFAL.J.:

Paidos-Hora.
irreversible

<1899>.

Havarln.

(1964)

Psychoanalytic

de la formacin de smbolos

del yo".<1930>, En Obras

KRAEPELIl,E.: (1987) La psychose


Paris.

PUF.Pars.

" Freud's

Quarterly,

theory

of

language".

En

n2 33.pp.pp.157-175.

LAUREHT,L.: (1988) C o n f e r e n c i a de G a l i c i a . H o t a s .
LAURENT,L.: (1987) C o n f e r e n c i a de V a l e n c i a . Hotas.
LAGACHE.D. : (1977) -JVote sur le langage
<1938> En Oeuvres

et la personne"

T. I. Pars. PUF.

LEFEBRE, G.: (1974) Bl nacimiento

de la historiografa.

<1971>. B a r c e l o n a . Roca.
LEVI-BRUHL,L.: (1922) La mentalt p r i m i t i v e .

Pars. A l e a n

LEVI-BRHL,L.: (1985) i i a a p r i m i t i v a <1927>.Barcelona.Sarpe

- 275 -

LEVI-STRAUSS,C.: (1977) " i a eficacia

simblica" <1949>. En:

Antropologa estructural.

Buenos A i r e s . EUDEBA.

LVI-STRAUSS,C.:(1985)

i a s estructuras

parentesco

elementales

del

<1949>.Barcelona, P l a n e t a A g o s t i n l

LOEVENSTEIir, R. : (1951) "The problem


En The Psychoanalytic
LOEWEHSTEII, R. : (1956)

of interpretatioa"

Quarterly.

" Sowe reaarks

in psycho-analytic
International

Vol.XXX.pp. 1-13

on the rol of

technique!"

Journal

<19A9>

speech

<1952>. En

of Psycho-analysis.

n237.

pp.460-68.
LOREETZER.A. : (1976) Sobre
lenguaje

el objeto

del psicoanlisis,

e interaccin.<1973>.Buenos A i r e s .

Amorrortu.
KAllDNI.M. y o t r o s : (1977) Las p s i c o a n a l i s t a s escriben
Lacan.

Buenos A i r e s .

MAHTDNI.O. : (1973) La otra


<1969>.
MASSERIAE, J . :

sobre

Amatista.

escena.

Claves

de lo

imaginario

Buenos A i r e s . Amorortu.

(1944) "Language, b e h a v l o u r and dynamlc

p s y c h l a t r y " En The International


Psycho-analysis.
KEKAHEK, E.: (1966) Langage

Journal

of

XXV. pp. 1-8.


et folie.

Pars.Les B e l l e s

lettres.
MILLER, J-A.: (1984) "Secorrido

de Lacan"

<1981>. En

- 276 -

Secarrido

de Lacan.

T e r c e r Encuentro.

Buenos A i r e s . E d . H a c i a e l
Buenos A i r e s .

MILLER,J_A.:(1987) C o n f e r e n c i a de V a l e n c i a . S e m i n a r l o d e l
C.F.en V a l e n c i a . Hotas.
MILLER,J-A.:

(1987) "Enseanzas de presentacin de

<1977>. En Kateaas
MILLER, J-A. : (1968) " S'truc
Buenos A i r e s .

I. Buennos A i r e s .

enferaos"

Manantial.

dure" <1985>. En JlatemasJJ.

Manantial.

MILHER, J - C : (1980) El amor por la lengua

<1978>.Mxico

Fueva imagen.
MILIER,M.: (1965) "El papel

de la ilusin en la formacin de

Biablos" <1955>. En: K l e i n , M . Obras

completas.

Paldos-Horm.
MQUFIN,G. : (1969) Saussure

<1968>. B a r c e l o n a .

MLLER, J.P. .EICHARDSOr, .J.: (1987) Ouvrir


Jacques

Lacan.

Anagrama.
les Ecrits

de

Pars. E r e s .

irACH,S. : (1972) Curar con Freud

<1971>.Madrid.

Fundamentos.

HASSIF, J , : (1977) L ' i n c o n s c i e n t . Gallle. Pars.


OBERIDOEF, CP.:

(1950) " nsatisfactory r e s u l t s of

psychoanalytic
Quarterly.

tberapy".

En

The

Psychoanalytic

V o l . 19. pp. 393-407.

PECHEAX, M.: (1969) Sur Je h i s t o i r e des scences.Pars.


Xaspero.
PICHQS,E.: (1938) "Le rol du sexe dans la
accidntale' <1937> En Fevue

Frangaise

civilisation
de

- 277 Feychanslysg.

10 n23,pp.24-34,

PICHN.E.: (1938) "Comment la pnse prend


Revue

Frangaise

de Psycbanalyse.

PICHN,E,: (1938) "La personne


luniere

corp^

<1937> En

10 nSS.pp.36-49.

et la personnalit vues la

de la pense idiowatique

frang:aise"

En

Bevue F r a n ^ a l s e de P s y c b a n a l y s e 10 n23.pp.446-460
RANK.O. SACHS,H.: (1980) Psycbanalyse

et sciences

bumaines

<1913> .Pars. PUF.


REY.J.M.: (1979) Des mots l'oeuvre.

Pars.Aulier

Montaigne.
REY, J.M.: (1987) Le natrau freudien.
ROBINS, R.H.:

Pars. Ramsay.

(1976) B r e v e b i s t o i r e de la l i n g u i s t i q u e .

Pars. S e u i l .
ROVAT.M. PAYE, J.P.: (1978) "Chomsky 78" En O r n l c a r ? 14.
Pars. N a v a r l n .

pp.65-75.

ROUDIHESGO, E.: (1973) Un dscours au rel.Pars. Maison


Mame.
ROUDINESCG, E.: (1986) H i s t o i r e de la psycbanalyse
France.

en

Pars. S e u i l

SAUSSURE, F.DE : (1965) Curso

de lingstica general

<1916>.

Buenos A i r e s . Losada.
SAUSSURE,R.de. CHEETOK.L.: (1980) JTacimiento
psicoanlisis. <1973>, B a r c e l o n a .
SAY.J.:

(1974) Psicoanlisis y lenguaje.


Buenos Aires.

Granica.

del
Gedisa.

En El psicoanlisis

- 278 -

SEGLAS.J.:

(1892) Les traubles


Paris.

du langage

chez les

alienes.

Rueff.

SCHFF.. : (1988) istoria 7 verdad <1971>. B a r c e l o n a .


Crtica
SCHEIDHAUER, K. : (1987) "Josef

Breuer.

<1923>". En O r n J c a r ? nS41.

Currlculua

vtae

Pars.Navarin.pp.

113-122.
SCHMITT.P.: (1980) 'Dal et Lacan
psycbose

paranaiaque'.

dans leurs

rapports

la

En Cabiers

Conrontatian.

pp.129-135.
SHARPE.E.: ( s / f ) "El a n a l i s t a r e q u i s i t o s esenciales

para la

adquisicin de la tcnica" <1930>. En T e x t o s de


referencia,

publicacin i n t e r n a de l a Asociacin

de Psicoanlisis de B a r c e l o n a .
SHARPE.E.: (1940) " Psycho-physical
language:
Fapers

revealed

an examnation o Metapbar"

on Psycbo-Analysls.

SPERBER, H. (1988) Sobre


sexuales

problems

En

In
Collected

pj). 155-159.

la influencia

de

factores

en la gnesis y evolucin del

lenguaje"

<1912>. En El psicoanlisis y las teoras del


lenguaje.

Catlogos. Buenos A i r e s .

STAROBIHSKI, J . : (1968) "Freud,


n234. Pars.

Bretn, Myers;" . En

L'Are

- 27S -

TETOLAZ.S. : (1987) Btudes

autavr

du cas Ajne. T e s i s de DEA.

Univ. de Pars V I I I .
TEULIE.G.:

(1931) "La schizophasie".


psychologiques.

T.I.n22.

En Anuales

mdico-

pp.113-132.

TEODDROV.T.: (1981) J e o r j a s deJ s/^boJo <1977>. V e n e z u e l a .


Monte A v i l a .
TIZIO.H.:

(1986) "De Anna O. al mtem".


Encuentro
octubre.

Ponencia. II

de Psicoanlisis y Ciencia.

24-26 de

Valencia.

VIELWAHR, A. :(1980).fbus le signe

des cantradictions:

Bretn de 1913 a 1924, Pars.Nizet.

Andr

También podría gustarte