Eunoia

the

Collection

By Paula Camprubí Bonet Revista d’investigació de moda, 2021

Eunoia RESUMEN

Esta revista, Eunoia, es el re-

sultado de un trabajo de inves-
tigación en el que se conjugan
diversas disciplinas -el dise-
ño gráfico y la maquetación, la
fotografía, la edición...-, para
ABSTRACT

This magazine, Eunoia, is

Directora
PAULA CAMPRUBÍ BONET
Redaccció i disseny gràfic
PAULA CAMPRUBÍ BONET
Fotografia
JAUME TOUS, GEMMA BONET I PAULA CAMPRUBÍ
Modelatge
VERA BABKINA, NIRA MIÑANO I MIQUEL SELLA
Col·laboració
JAUME TOUS, VERA BABKINA I ALFONS TOST
Impressió
ARTSDOMOTICA
elaborar su contenido principal
y que constituye el hilo argu-
mental de ésta: la historia de la
moda desde finales de la época
victoriana hasta la actualidad.
A partir de documentación es-
crita y otras fuentes consultadas,
como el Museo del Diseño de
Barcelona, se analiza la evolu-
ción de las tendencias referentes
a la indumentaria atendiendo a
las principales corrientes so-
ciales, culturales y económicas
de cada época. El contenido se
ilustra con fotos de archi-
vo y fotos de creación propia.
Destaca, principalmente, el he-
cho de que el estudio se inicia
en un período en el que el uso
social de la indumentaria, en-
tendido como moda, está al al-
cance de las clases con poder
adquisitivo, la aristocracia y
la alta burguesía, y finaliza en
una época en que la moda se
populariza, llega a todas las cla-
ses sociales y está al alcance de
todo el mundo. Este es, quizás,
el principal cambio en esta tran-
sición.
A la vez la revista se completa
con tres entrevistas relaciona-
das con el mundo del diseño y la
creatividad.
the result of a research pro-
ject in which various discipli-
nes – graphic design, layout,
photography, and publishing
–are combined to formulate its
main content, and which cons-
titute the narrative thread of
this magazine, i.e. the history
of fashion from the late Vic-
torian era to the present day.
Based on written documenta-
tion and other sources, such
as the Barcelona Design Mu-
seum, the evolution of trends
in clothing is analysed, ta-
king into account the main
social, cultural and econo-
mic tendencies of each era.
The content is illustrated with
stock photos and self-created
photos. The most notable aspect
of the project is that it begins in
a period in which the social use
of clothing, understood as fas-
hion, was only within the reach
of the moneyed classes– that is
to say, the aristocracy and the
upper bourgeoisie, and ends in a
time when fashion became po-
pular, reached all social classes
and was available to everyone.
This is perhaps the main chan-
ge occurring in this transition.
The magazine also includes
three interviews related to the
world of design and creativity.
Estilisme i fotografia: Paula Camprubí / Model: Nira Miñano

Estilisme i fotografia: Paula Camprubí / Model: Nira Miñano

 SUMARI
Aquest número 0 de la revista Eunoia que te-

Agraïments
niu entre mans, constitueix el meu treball de
recerca. És el fruit d’un extens i aprofundit tre-
ball en disciplines diverses: el disseny gràfic i la
maquetació, la fotografia, l’edició..., totes elles
s’han conjugat i complementat per crear un fil
argumental i un recorregut al llarg de la his-
tòria de la moda, que és el contingut principal EUNOIA N. 0
d’aquest exemplar. Hi he inclòs, a més, altres

1 4
activitats pròpies d’una revista, concretament
entrevistes a persones que tenen a veu-
re amb l’àmbit de la moda i el disseny.
En el procés d’elaboració, s’hi han afegit altres
factors que han tingut, també, un paper decisiu:
hores d’esforç i dedicació, i dosis de creativitat i
imaginació.
Tot i així, el resultat final no hagués estat EDITORIAL NORMES SOCIALS DE LA MODA
aquest sense l’ajut incondicional i les crítiques
constructives de Francisco Javier Clemente, el
meu tutor de recerca, que és qui m’ha dirigit i
acompanyat en cada pas. Des del primer mo-
ment va confiar en mi i em va animar a tirar

7 8
endavant el que, llavors, no era més que una idea,
i que, amb el seu suport, es va anar materialitzant.
Així mateix, vull agrair la inestimable col·labo-
ració de les persones a qui he entrevistat i m’han
dedicat el seu temps. Us agraeixo, Jaume Tous,
Alfons Tost i Vera Babkina, les aportacions
desinteressades. I a tu, Vera, també les ho-
res que m’has dedicat per poder-te fotografiar.
QUÈ ÉS LA MODA? HISTÒRIA DE LA MODA. DES DE
Hi han col·laborat, a més, els meus companys i L’ÈPOCA VICTORIANA I LA REVOLU-
amics, Miquel Sella i Nira Miñano; amb paciència CIÓ INDUSTRIAL FINS A LA DARRERA
i bon humor han aguantat les meves interminables DÈCADA DEL SEGLE XX
sessions de fotos. Moltes gràcies, Miquel i Nira.
No m’oblido de la meva família, a qui anava

88 98
mostrant el que anava fent i em suggerien noves
idees, i de la meva mare, a qui consultava els
aspectes més relacionats amb la redacció i
lingüístics.
Possiblement em deixi algunes persones que,
d’una manera o altra, han contribuït a millorar i
arrodonir aquesta feina. En tot cas, us ho agraeixo
a totes, perquè sense vosaltres Eunoia no VISITA AL MUSEU DEL DISSENY
hagués estat el que és ni jo tampoc l’hagués ENTREVISTES DE BARCELONA
gaudit tant durant tot el procés de creació.
.
Paula Camprubí Bonet Jaume Tous, fotògraf
Vera Babkina, model
Alfons Tost, interiorista

102 103
CONCLUSIÓ BIBLIOGRAFIA
 EDITORIAL
Una bonica
E
manera de stimats lectors i lectores, soc la Paula Cam-
prubí Bonet i us presento el número 0, de
pensar la meva revista Eunoia, una paraula grega
que vol dir “una bonica manera de pensar”.
Com veureu es tracta d’una revista de moda,
Eunoia
però aquest primer número, que és el meu tre-
ball de recerca, és una mica diferent; té repor-
tatges relacionats amb la moda, entrevistes a
persones famoses i destacades, des de models
a dissenyadors actuals, passant per un fotò-
graf reconegut, però el fil conductor se centra
a fer un recorregut per la històri de la moda.
He escollit aquest tema per al meu treball de
recerca perquè és el més m’agrada fer i cap a
on vull enfocar el meu futur: el món del dis-
seny gràfic i editorial i l’entorn de la moda.
Estilisme i fotografia: Paula Camprubí / Model: Vera Babkina
De fet, m’entusiasma qualsevol
qüestió que tingui a veure amb
la creativitat, que em permeti
imaginar i plasmar les meves
idees en algun objecte con-
cret; un mitjà tangible que sigui
el resultat d’un procés intern
de creació: com observo, com
recullo sensacions, com les
integro i filtro, per després fu-
sionar-les i reinterpretar-les en
una concreció, en aquest cas la
revista que teniu entre mans.
Espero que la gaudiu, tant com
jo ho he fet mentre l’anava ges-
tant i creant.
1
 LA PARAULA moda TÉ MOLTS SIGNIFICATS PER A MI.
CREC QUE ES QUEDA PETITA PER ABASTAR TOT ALLÒ
QUE PENSO QUE INTEGRA: OBJECTES, IDEES, SENSA-
CIONS, INTERPRETACIONS, SUBJECTIVITAT, CREATIVI-
TAT, TRADICIÓ, INNOVACIÓ..., I NO ACABARIA, PERQUÈ
PODRIA AFEGIR-HI MOLTS CONCEPTES MÉS. PERÒ LA
MAGIA ESTÀ EN EL FET QUE BEN CONJUGATS I AMB EL
JOC I LA INTERPRETACIÓ QUE CADASCÚ EN FA, ACA-
BEN CONCRETANT-SE EN UNA CREACIÓ PERSONAL
ESDEVENINT UNA REALITAT.

PENSAR EN ALLÒ QUE EN RESULTARÀ, EN LA MEVA

“FUTURA” REALITAT, EM GENERA ENTUSIASME: PAR-
TIR D’UNA IDEA, CONCRETAR-LA EN UN ESBÓS I
ANAR-LI DONANT FORMA I CONSISTÈNCIA, EM PRO-
DUEIX UN IMMENS PLAER, SABER QUE ESTIC CREANT
ALGUNA COSA QUE ESDEVINDRÀ REAL.

LA MODA ÉS UN MÓN PARAL·LEL PER A AQUELLS A

QUI ENS AGRADA CREAR I DEIXAR PART DE LA NOS-
TRA ESSÈNCIA, UNA PETJADA PRÒPIA.

PAULA CAMPRUBÍ BONET La màgia de la moda

Estilisme i fotografia: Paula Camprubí / Model: Vera Babkina

2 3
 L
NORMES
SOCIALS
DE LA MODA
es normes socials de les societats poden orga-
nitzar-se d’acord amb el temps de vigència i
amb el seu poder de generar conformitat. Així,
podem parlar de novetats, modes, costums i tra-
dicions.
La moda, a més a més, la podem classificar
dins d’unes normes socials les quals poden
organitzar-se d’acord amb el temps de vigèn-
cia i amb el seu poder de generar conformitat.
Així, podem parlar de novetats, modes, cos-
tums i tradicions.
Les novetats en les normes socials, capri-
cioses i anomenades amb freqüència boge-
ries, tenen una vida curta, no reapareixen
i exigeixen poca conformitat o seguiment.
La bogeria de les tulipes dels Països Baixos, en
la dècada de 1630, és la novetat més cridanera
de la història.
Altres exemples, tots dos del segle XX són els
concursos d’ingesta de peixos de colors, i els
concursos de ficar gent dins de cabines de telèfon.
Les modes són normes socials inútils, són “no-
vetats durables” que es difonen en la societat i
que exigeixen una obediència significativa. El
llenguatge ridiculitza la gent que es resisteix
al canvi imposat: “no va a la moda”.
4 5
NORMES SOCIALS DE LA MODA
Imatges cedides pel tutor del treball de recerca: Francisco Javier Clemente. Extretes
d’una presentació sobre les normes socials de la moda.
On millor s’observa el dictat de la moda és en
les peces de vestir. Però hi ha modes que afec-
ten maneres de quedar-se parats, gestos, mane-
res de saludar-se, menjars, formes de viatjar, de UN EXEMPLE DE
fer llibres, espectacles, diversions, jocs... NOVETAT VA SER UN
CAMPIONAT ON 52 PA-
Les tradicions, també normes socials , són costums RELLES COMPETIEN
fixos, gairebé considerats perpetus i obliguen DURANT SETMANES
moralment els membres del grup a respectar-les. PER UN PREMI EN
Les societats tenen institucions evolucionades METÀL·LIC.
i mecanismes que donen força a les tradicions. “EN EL MOMENT DE
En són exemples el matrimoni, l’Estat i les ins- SUSPENDRE’S EL
titucions religioses. CAMPIONAT, HAVIEN
BALLAT 1.115 HORES,
Finalment els costums, normes socials estables, I DES DE LES MIL EL
són modes de llarga durada i exigeixen una con- BALL HAVIA ESTAT
formitat substancial. Els costums, en qualsevol ININTERROMPUT”.
societat, són hàbits socials que es transmeten MADRID, FEBRER DE
des dels avantpassats. Ciceró va escriure: “el 1933.
costum produeix una mena de segona natura”.
Sopar a les sis és un costum nord-ameri-
cà; fer-ho a les deu és el costum propi de
França. Que siguin només les dones les que
portin faldilla és un costum de molts països.
Les societats són etnocèntriques; consideren
que els costums propis són superiors als d’altres. Imatge cedida pel tutor del treball de recerca: Francisco Javier Clemente. Extreta
d’una presentació sobre les normes socials de la moda.
 Avui dia definir el concep-

QUÈ ÉS LA MODA
te moda no és un qüestió sen-
zilla, ja que engloba tota una
sèrie de factors socials, i no se
centra només en la vestimenta.

Segons el diccionari de l’Insti-

tut d’Estudis Catalans la moda
és l’ús passatger que regula,
segons el gust del moment, la
manera de vestir-se, viure, etc.
També es defineix com totes
les corrents que impliquen pa-
trons de comportament populars
dins d’un grup social específic.

LA MODA ÉS
Si parlem en l’àmbit de la indu-
mentària, la moda designa la ma-
nera de vestir-se conforme el gust
d’una època en una zona determi-
nada. Aquest concepte depassa la
necessitat de vestir-se. El feno-

UN LLENÇ
men de la moda havia estat des
de sempre el privilegi de l’aris-
tocràcia i de la cort, i de les per-
sones riques que en volien imitar
les formes; si bé posteriorment
es va convertir en un fenomen
de masses, i actualment la moda

EN BLANC
va molt més enllà del vestuari:
els complements, el maquillat-
ge, el perfum i la silueta del cos,
hi tenen un paper fonamental.

La moda está vinculada a diver-

Tot sobre la moda i més sos factors, entre ells la produc-

Fotografia de Paula Camprubí. Feta al Museu
del Disseny de Barcelona
6 sigui quin sigui el seu grup social.
ció en sèrie, l’aparició de pobla-
cions més nombroses a les ciutats
i la capacitat de difusió de la
premsa. La moda es desenvolupa
en associació amb un conjunt de
fenòmens creatius, mediàtics, in-
dustrials i comercials, per la qual
cosa és un element d’una certa
complexitat característic de la
nostra societat. Pot ser vist com
un reflex social i cultural. De fet,
amb el desenvolupament de les
comunicacions i el transport, gai-
rebé totes les creacions en l’àmbit
de les peces de vestir estan dispo-
nibles per a la majoria de la gent,
7
 Història de la moda. Des de
l’època victoriana i la revolució
industrial fins a la darrera dècada
del segle XX
Els nens de classe alta i mitjana usaven versions
més petites de la roba per a adults, amb vores
més curtes i amb materials més resistents. Els
nens que venien de classe treballadora usaven
roba feta per les seves mares, roba de segona mà
o heretaven les versions simplificades de la roba
que era antiquada per als nens de classe alta.
8 9
L’època victoriana va començar amb el reg-
nat de la reina Victòria del Regne Unit en
1837 i va acabar després de la seva mort, en
1901. Va ser un moment d’elaborades mos-
tres de classe, riquesa, bellesa i propòsit per a
dones i homes. A l’inici, la roba solia ser poc
pràctica, incòmoda i, en alguns casos, extra-
vagant. Si bé a finals de segle XIX, les si-
luetes ja eren més simples i còmodes; l’aug-
ment de la llibertat que anava donant-se en
la vida, també s’anava reflectint en la moda.
Tot i l’ideal femení primitiu i més simple
dels inicis de l’època victoriana, a finals
d’aquesta època la moda va anar evolu-
cionant cap a un aspecte sovint exagerat
i ostentós. Les cotilles ajustades, les cri-
nolines gegants i les decoracions exage-
rades, fan que les tendències de la moda
actual semblin austeres en comparació.
A l’inici del regnat de la reina Victòria al
1837, la forma ideal en què les dones ha-
vien de lluir era amb un tors llarg i prim,
emfatitzat per malucs amples. Per aconse-
guir això, les cotilles es lligaven amb força i
s’estenien sobre l’abdomen i cap als malucs.
Generalment s’usava una camisola a sota de
la cotilla i era curta per evitar que es veiés.
Sobre la cotilla es portava un cosset ajustat
que presentava una cintura baixa i s’acom-
panyava de la famosa crinolina, que ajuda-
va a donar volum i moviment a la faldilla.
Els vestits en tonalitats clares solien ser acom-
panyats per colls i punys blancs desmunta-
bles. Uns anys més tard, es van afegir volants
addicionals a les faldilles i les dones usaven
una sobrefaldilla curta per al dia. La roba
de gala va deixar al descobert les espatlles,
i les mànigues dels vestits solien ser curtes.
Imatge cedida pel fotògraf Jaume Tous
 HISTÒRIA DE LA MODA
HISTÒRIA DE LA MODA

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Imatge de la vestimenta. Extreta de ht-

tps://www.vogue.es/moda/articulos/mu- Imatge de la producció en la revolució industrial. Extreta
jeres-disenadoras-moda-1920-2020-cha- de https://www.elnacional.com/opinion/la-revolucion-in-
nel-vionnet dustrial-su-origen-y-sus-consecuencias/

La Revolució Industrial és el cial, format originàriament per

procés d’industrialització amb
el conjunt de canvis econòmics
Imatge del vestuari de les noies bahaus; dècada dels 20 .Extreta de: https://elpais.com/
elpais/2019/02/04/icon_design/1549295232_577771.html
i socials que aquest comporta.
L’expressió va aparèixer a França,
camperols foragitats del camp, va
impulsar, a la vegada, l’aparició
de noves ideologies com el libe-
ralisme i el socialisme, que van
configurar el món contemporani. Cap a mitjan segle XVII, Ja-

És curiós pensar que alguna cosa ta amb nosaltres molt menys temps.
entorn del 1820, per a designar el
conjunt de canvis que es van produir La màquina de vapor va ser una
mes Watt, intentant resol-
dre el problema de la pèrdua
que per a nosaltres és tan habitual, a Anglaterra i Escòcia a la segona màquina tèrmica de funcionament d’energia va presentar un
com entrar a una botiga de roba men- A l’Edat Mitjana els nobles i les meitat del segle XVIII. Els avenços alternatiu que utilitzava vapor d’ai- model ja amb força millores.
tre passegem per Sitges o anar de persones adinerades van veure tècnics, sobretot la màquina de va- gua com a fluid de treball i que Durant el segle XIX l’evolu-
compres amb les nostres amigues com la vestimenta podia marcar el por, l’explosió demogràfica que es transformava una part de l’energia ció de la màquina aconsegui-
per veure les últimes tendències de seu estatus social i les cosidores va iniciar a partir del 1750, i l’èxo- interna del vapor en energia me- ria un augment de la potència
moda, té un origen històric que se- de l’època havien de crear dife- de rural per la mà d’obra exceden- cànica; és a dir, un motor de com- i un estalvi de combustible.
gurament la majoria de gent no co- rents estils i utilitzar materials cada tària a l’agricultura, van encapçalar bustió externa que transformava
neix. Si ens anem a l’arrel llatina de vegada més sofisticats perquè la A més a més, una gran inven-
canvis profunds de la societat. l’energia d’una certa quantitat de
la paraula moda, veurem que proce- seva clientela se sentís especial, ja ció a part de la màquina de va-
vapor d’aigua en treball mecànic.
deix de modus, que significa costum. que una de les coses que diferen- Aquesta revolució va marcar una por, va ser la màquina de co-
ciava les diferents classes socials sir, quan a principis de 1800,
ruptura en el curs de la història i El desenvolupament de la màquina
Es considera que la moda com la co- era la indumentària que portaven. la roba es feia completament a
va transformar els éssers humans, de vapor fou impulsat per a la seva
neixem avui dia va tenir el seu ori- mà; les famílies cosien els pan-
Imatge de la col·lecció Ralph principalment agricultors i rama- aplicació en els camps fonamentals
gen a mitjans del segle XV, just a Després, amb la revolució indus- Lauren. Vestit actual inspirat en la talons, camises, sabates i ves-
ders, en manipuladors de màquines. de la industrialització: els transports
principis del període conegut com a trial, que tant va transformar el moda dels anys 20. Extreta de https:// tits amb una agulla i fil. Però al
www.theworldkats.com/2019/09/ Així doncs, la Revolució Industrial (ferrocarrils, vaixells) i l’energia de
Renaixement europeu. Si bé la roba món, va arribar la producció en 1846, Elias Howe ho va can-
Ralph-Lauren-SeeNowBuyNow-Co- va modificar les bases econòmiques tracción de les indústries. Les pri- viar tot, se li va acudir una altra
com a tal porta amb nosaltres des cadena de les peces de vestir, amb lection-NYFW.html de la societat, que, de manera pro- meres màquines de vapor descri-
dels orígens de l’home, ja en la Pre- la qual cosa se’n va reduir el cost manera de fer roba, va patentar
gressiva, es va focalitzar en la pro- tes -Giovanni Battista della Porta la primera màquina de cosir
història ens cobríem amb pells d’ani- i, cada vegada més, les peces de i ha copsat les influències i els ducció industrial. Les ciutats es van (1601), Edward Sommerset (1663)- pràctica. La màquina de cosir
mals per suportar els rigors del clima. qualitat, amb gran varietat d’estils, avenços propis de cada període. convertir en centres superpoblats on no aconseguiren aplicacions pràc- sobre la base de la seva inven-
No obstant, la moda com a tal, com a van ser assequibles a més persones. A continuació, incidiré en vivia i treballava aquesta nova clas- tiques. El 1705, Thomas Newco- ció original va fer possible la
element accessori en el qual es busca aquelles èpoques i dates que se social, la classe obrera, que havia men, seguint el projecte de Denis producció massiva de roba
una estètica a més d’una funcionali- En conclusió, la moda ha tingut un han influït més en l’evolució de sorgit amb el maquinisme. L’exis- Papin, va construir una màquina de a una escala molt més gran
tat, és una tendència més nova i por- recorregut al llarg de la història, la moda. tència d’aquest nou estatus so- vapor ja amb utilitats pràctiques. del que havia estat possible.
10 11

“L’art de confeccionar la vida, consisteix a cosir instants”
Imatge d’una nena cosint peces de roba. Extreta de https://
www.swissinfo.ch/spa/trabajo-infantil-_infancia-roba-
da-de--niños-obreros-/43600478
12
1910 HISTÒRIA DE LA MODA
TÈNDENCIES DE LA DÈCADA DEL 1910
La Revolució Industrial i la Primera Gue-
rra Mundial van causar un impacte en la
moda durant aquella dècada. Seguidament,
a principis de la dècada de 1910, la moda
va ser fortament influïda pel Ballet Rus i
l’estètica oriental. Els colors cridaners van
reemplaçar els tons pastís. Va aparèixer
una silueta amb tendència vertical, les co-
tilles rectes i llargues es van posar de moda
juntament amb les faldilles amb poc vol i
sobrefaldilla. El vestit trotteur, format per
faldilla i jaqueta, va deixar veure per pri-
mer cop el turmell femení i es va popula-
ritzar molt entre les dones, ja que els dis-
senyadors van començar a crear peces que
s’adaptaven a les necessitats d’aquestes.
El Ballet Rus de Serge Diaghilev va inter-
pretar Les mil i una nits, a París el 1910. Paul
Poiret es va veure tan inspirat per aquesta
obra, que va introduir pantalons harem en
una de les seves col·leccions. Només les
dones valentes s’atrevien a utilitzar aquesta
peça. En 1911, Poiret va organitzar una fes-
ta anomenada Thousand and Second Night,
i les invitacions especificaven que els assis-
tents havien d’anar amb vestits d’estil per-
sa. Sense que els 300 convidats ho sabessin,
Poiret va organitzar una desfilada de moda
amb els seus últims dissenys utilitzant els
seus convidats de models.
El 1914, va esclatar la Primera Guerra Mun-
dial i la moda va canviar: les peces eren molt
més còmodes, la silueta ara és la línia natural
del cos i sense cotilla. Això es va deure a la
necessitat que les dones treballessin a causa
de la falta de mà d’obra en els llocs que ocu-
paven els homes. Amb el temps, les faldilles
van seguir escurçant-se fins a mig panxell.
Dissenyadors com Jacques Doucet van pro-
duir dissenys molt més simples de cotó, de-
gut a l’escassetat de materials i les necessi-
tats derivades de la guerra. Les dones van
començar a usar uniformes, en els quals hi
havia pantalons i també pantalons petos i
granotes, mentre treballaven en les fàbriques
de municions, i malgrat la duresa i la cruel-
tat de la guerra, la moda seguia evolucio- Imatge cedida pel fotògraf Jaume Tous
nant i no havia estat oblidada per complet.
13
 Cabell inspirat en la dècada de 1920. Model: Vera Babkina. Fotografia HISTÒRIA DE LA MODA
i estilisme: Paula Camprubí

Com era la moda dels anys 20? Els van Es tracta d’una moda caracteritzada per
anomenar “els alegres anys 20”, a causa molts adjectius, menys per “senzilla”; a

que als Estats Units aquest va ser un pe-
ríode de prosperitat. Faldilles més cur-
tes, collarets llargs, menys cotilles i més
complements com les estoles de marabú.
Veiem, per tant, que el context social i
econòmic influeix en la moda. En els
anys 20, i fins al 1929, hi va haver un
gran creixement de l’economia de con-
sum. La gent volia comprar roba, músi-
ca, cosmètics o objectes per a les seves
cases. La publicitat no parava d’anunciar
productes i la moda es va convertir en un
mercat fascinant que movia milions. La
moda dels anys 20 podem veure-la en pe-
l·lícules com El Gran Gatsby o Chicago.
LA DÈCADA DELS 20
la moda d’aquests anys li agrada utilit-
zar molts complements: fermalls, bos-
ses, guants, estoles, plomes... Tampoc no
hi falten lluentons, llaços, flors, gases,
diademes i llargs collarets. Només cal
recordar les pel·lícules de cinema mut,
i el look que hi apareix és absolutament
representatiu de la moda dels anys 20.
Les faldilles s’escurcen per deixar veure les
cames que es llueixen amb mitges que porten
una costura a la part posterior o que te-
nen dibuixos. Abans dels anys 20 els
vestits i les faldilles no deixaven en-
treveure els turmells, així que escurçar
les faldilles va ser tota una revolució!

Els vestits i barrets són les peces més de

moda, amb influències de l’estil Eduardià.
Es porten les teles amb molta caiguda, se-
des, rasos, mussolines, puntes i tafetans,
també els talls evasé, els escots en V, els
prisats i volants en les faldilles. Predomi-
nen els colls amb grans solapes o canesús
(part superior dels vestits o les camises que
poden anar amb brodats). Les capes esg-
laonades en els vestits, que van sense mà-
nigues, causen furor, i es fan servir xals o
estoles per cobrir els braços. A més a més,
es posen de moda els vestits sastre amb ja-
queta i armilla d’estil masculí. També es
porten els abrics amb coll i punys amb pell.

La moda dels anys 20, com es pot veu-

re en les fotos mostrades, és molt més
completa i va més enllà de la simple
roba. Sorgeixen estils propis de penti-
nats, complements i molts altres detalls
que caracteritzen el look d’aquesta època.

Imatge dels anys 1920. Extreta de https://ar.pinterest.

com/felicitaspetrac/años-20/

14 15
 HISTÒRIA DE LA MODA

“GREAT HAIR FOR

GREAT AGE”

Així, quant al cabell, les ones es portaven molt

en els anys 20; tant ones molt marcades com
ones suaus. Per fer-les marcades, tal com es
veu a la fotografia, es feien servir les tenalle-
tes de calor o els rul·los, i un cop s’aconse-
guia marcar l’ona amb la forma volguda, se
subjectava amb una pinça i s’hi afegia laca.

Imatges cedides pel fotògraf Jaume Tous

16 17
 HISTÒRIA DE LA MODA
1930
Imatge cedida pel fotògraf Jaume Tous
SEMPRE ES RECORDARAN ELS ANYS TREN-
TA COM L’ÈPOCA DE MAJOR ELEGÀNCIA A
HOLLYWOOD, SI BÉ JA ALLIBERADA DELS
ENUTJOSOS DISSENYS DELS ANYS ANTE-
RIORS.
En aquesta època, la dona va poder, finalment, ves-
tir-se d’una forma atractiva i, a la vegada, pràcti-
ca. Van sorgir nous teixits que incitaven els dis-
senyadors a experimentar amb estils originals, que
es concentraven més en la forma que en el detall.
Les peces es tallaven seguint les línies del cos per
realçar la figura femenina, ressaltant-ne la part més
provocativa, res a veure amb els andrògins anys
vint. A més a més, s’hi afegien els complements
i la bijuteria, fabricats normalment amb esmalts,
vidres, fermalls i collarets amb perles que forma-
ven part d’una nova imatge, més assequible però
també a la moda. Com a continuïtat de la dèca-
da anterior, els dissenys amb dibuixos geomè-
trics simètrics i els estampats van continuar apa-
reixent regularment en vestits, bruses i fulards.
18
Així, per exemple, la seda es va utilitzar gairebé ínte-
grament per fer paracaigudes, per tant, les mitges gai-
rebé van ser inexistents i es van substituir pels mitjons.
Més enllà que els teixits comencen a ser cada vega-
da de més baixa qualitat, els dissenyadors també es
veuen obligats a estalviar tela i es generalitzen els
vestits de talls simples; el Fourreau va ser el més
popular, i els més cridaners van ser els estampats.
Era habitual una forma recatada i discreta de ves-
tir, d’acord amb uns temps en què no cabia la fri-
volitat, i la imatge de diva ja no estava ben vista.
La peça més sexy de l’època va ser el short, que va
sorgir de la necessitat. Apareix la faldilla de tub, i
l’estiletto al 1940. Les sabates més populars van
ser (a més dels peep-toes) les falques de jute, lli-
gades amb cintes que es van aprendre a fer a casa,
com també els tocats i les bosses de mà. Els com-
plements eren la forma més fàcil de donar vida a les
peces senzilles, i els cinturons es van convertir en
un clàssic que va col·laborar a accentuar la cintura.
Imatge d’un esboç de Coco Chanel. Extreta de: https://www.
pinterest.com/pilipita/moda-antigua/
1940
La moda dels anys 40 va ser el reflex de les mancan-
ces econòmiques i els problemes polítics de la Se-
gona Guerra Mundial, que va començar el 1939.
Les peces tenien una forta inspiració militar; ma-
joritàriament es componien de vestits de dues pe-
ces en tons neutres, masculinitzats amb muscle-
res. Atesa la necessitat i la manca de recursos que
genera el conflicte bèl·lic, es comencen a combinar
de diferents maneres per aconseguir diferents estils.
Les teles i els processos per treballar-les estaven controlats
pels governs. Les teles havien de complir certes normes Ingrid Bergman i Humphrey Bogart
a "Casablanca" (1942)
de confecció respecte a les mides i als metres, així que les
faldilles s’escurcen encara una mica més, i també les ja-
quetes. Els vestits són de tall senzill, sense plecs, ni butxa-
ques, ni a penes vores. De fet, les teles escassejaven, ja que
la majoria de confeccions estaven orientades a l’exèrcit.
També va aparèixer el vestit de còctel, més elegant
que el vestit de tarda però menys formal que el de nit,
ja que mai arribava fins als peus. D’altra banda, era
més econòmic i es podia utilitzar en diverses oca-
sions. El cabell té un llarg mitjà, pentinat amb ones
i en moltes ocasions cobert amb mocadors per dissi-
mular els cabells descuidats a causa de l'escassetat.
A la dècada dels 40 el cinema també va estar
marcat per la Segona Guerra Mundial. Els es-
tudis de Hollywood també van ser un reflex
d’aquest esdeveniment i la seva producció ci-
nematogràfica es va orientar cap al conflicte.
Gilbert Adrian va ser el modista que més actrius va
vestir. Cèlebre per distingir i despuntar les grans es-
trelles, la seva màxima fama i distinció van estar
gairebé sempre lligades al disseny que va fer de les
sabates vermelles i brillants que lluiria Judy Gar-
land en el personatge de Dorothy en El mag d’Oz
(1943). Tot i així, van ser nombroses les artistes que
van lluir les seves creacions: Joan Crawford, Ingrid
Bergman, Jean Harlow, Catherine Hepburn, Llana
Turner… Entre totes aquestes van destacar Lauren
Bacall, a qui es va considerar la dona més elegant
de Hollywood, i Rita Hayworth en el seu paper de
Gilda; totes dues van ser grans referents de l’època.
La Guerra va acabar al 1945, però van fer falta
dos anys més perquè les dones en general, afec-
tades per la crueltat del conflicte, s’atrevissin a
canviar els dissenys i les formes que les vestien.
Cartell “Lyne Bryant first collection”
19
Coco Chanel, la dis-
senyadora pionera
Coco
que va trencar
totes les barreres CHANEL “Els temps difícils desperten un desig instintiu
d’ autenticitat”
A la seva època, les dones no eren en absolut com
ella; Coco va marcar el començament de l’an-
drogínia, i de les seves experiències va crear un
nou look i un nou estil de vida”, sentencia Anne
Fontaine, directora del primer biopic cinemato-
gràfic sobre la gran dama de la moda francesa. I
és que Coco Chanel, i la seva manera d’entendre
la moda a través de la seva marca homònima, va
marcar un punt d’inflexió per a la societat i, so-
bretot, un autèntic alliberament per a la dona.
Gabrielle Chanel va néixer el 19 d’agost de 1883 a
Saumur, França. Quan la seva mare va morir, tenint
ella 11 anys, el seu pare va optar per ingressar-la a
un asil de monges abans de desaparèixer per sem-
pre. Allà, va aprendre a cosir fins que als divuit
anys va aconseguir una feina com a venedora en un
negoci de roba interior i de la llar. Va compaginar el
seu primer treball amb el de cabaretera en un local
de Moulins, on va adoptar el sobrenom de Coco.
Activa i desimbolta, Gabrielle desafiava les lleis
socials de l’època parlant de tu a tu amb els ho-
mes i elaborant el seu propi vestuari. Va ser lla-
vors quan va conèixer Boy Capel, el que seria
un dels homes més importants de la seva vida, i
també el que el va recolzar quan es va traslladar
al seu apartament de París i va decidir muntar una
barreteria que esdevindria, poc després, un saló
de Costura. Així va néixer, a la Rue Cambon de
París, una de les marques més emblemàtiques i
reconeixibles de la indústria de la moda, Chanel.
L’afició de mademoiselle Chanel per allò mascu-
lí i per trobar la funcionalitat, l’emancipació i la
Fotografia de Coco Chanel. Extreta de: https://www.
biografiasyvidas.com/biografia/c/chanel.htm comoditat a l’estil, van marcar la trajectòria de la
20
HISTORIA DE LA MODA
dissenyadora i de la seva firma. Començant
pels barrets canotiers i passant pels vestits de
punt, els jerseis o les jaquetes de tweed, la dis-
senyadora buscava sovint inspiració en l’ar-
mari dels seus amants barons. A ella li devem
la passió pel negre, el tweed, la popularitza-
ció de les perles i un altre bon grapat de fites.
Gairebé tan important com Gabrielle va ser el seu
successor Karl Lagerfeld, al capdavant de Chanel
des del 1983 i fins al 2019. Durant els seus més
de 30 anys com a director creatiu, va alimentar
el mite amb una subtil i encertada combinació
de passat i present. Encarregat primer de la di-
recció creativa de la línia d’Alta Costura i amb
l’objectiu de crear una imatge global, va deci-
dir sumar el control en el disseny del prêt-à-por-
ter, fins aleshores dues activitats separades i que
duien a terme per una banda Mounsieur Jean i
Madame Yvonne i de l’altra, Philippe Guibourgé.
Amb ell al capdavant, va passar el que semblava
impossible, reinterpretar el llenguatge de made-
moiselle Coco en versió sportwear i treure Chanel,
una vegada i una altra, del “gueto burgès” asso-
ciant l’esport i les tendències juvenils als segells
distintius de la maison: camèlies, perles i cadenes.
El 2005, el Metropolitan va dedicar una retrospec-
tiva a la vida de Coco, però sense obviar el llegat
corresponent a la “Era Lagerfeld”. Aquest mateix
any, i 14 anys després de la primera vegada -aques-
ta vegada com a imatge del perfum Coco Chanel el
1990-, Vanessa Paradis va protagonitzar la campan-
ya de les bosses Cambon retratada pel mateix Karl.
21
 HISTÒRIA DE LA MODA

L’era dels dissenyadors La dècada dels 40 nada Corolla, representava

Un dels primers dissenyadors de re- l’elegància clàssica i la re-
cuperació del luxe i l’excés.
nom i reconeixement mundial va ser
Cristóbal Balenciaga. L’any 1939 Aquest mateix any de la
va presentar una col·lecció amb els desfilada de Dior, Ba-
lenciaga va presentar la
seus famosos “vestits infanta”, de seva línia denominada
clara influència historicista, d’ am- tonneau, és a dir, bóta,
plíssim vol i amb un petit polisson amb la qual iniciava una
interessant etapa d'expe-
al darrere. I al 1940 va dissenyar rimentació del volum al
nombrosos vestits negres de dia, voltant del tall i l'esquena.
que ressaltaven els malucs amb tall Donava pas a una silue-
ta molt més moderna, i
princesa o també anomenat pèplum. que seguiria de moda fins
i tot durant els anys 60.
Uns anys després, al 1946, Pie-
rre Balmain, un altre dissenya-
dor reconegut, va presentar una
col·lecció de faldilles acampana-
des vestides per models de cintures
estretíssimes, de la qual, la pres-
tigiosa escriptora Gertrude Stein, Balenciaga
gran impulsora de l’art del segle
XX i present a la desfilada, comen- Christian Dior 1947
taria que aquests dissenys cons-
tituirien “el new look francès” .

I l’any següent, al 1947, Christian

Dior va realitzar la seva primera
desfilada a París, i va obtenir tal
èxit que va esdevenir una icona
en aquest món. va ser el referent
en l’aparició de l’anomenat “New
Look”, una nova tendència que re-
volucionaria la moda d’aquells anys.

Els seus models van suposar un

canvi radical en les siluetes, sugge-
rint fragilitat i feminitat, amb les es- Disseny Cristóbal Balenciaga 1940
patlles tornejades, la cintura estreta,
i amb faldilles amb molta volada,
confeccionades amb grans quanti- Imatge d’un disseny de Balenciaga.
Collage de Balenciaga i Christian Dior dels anys 1840. Extret d’inpiracions de l’apli-
tats de tela i a 20 cm de terra. Aques- cació Pinterest Extreta de https://www.pinterest.
ta col·lecció, anomenada Corolla, com/pin/25403185368960895/
representava l’elegància clàssica
i la recuperació del luxe i l’excés.
22 23
 HISTÒRIA DE LA MODA
Balenciaga va néixer en un poble pesquer de la destinat a una incipient classe mitjana. El 1924,
costa basca anomenat Getaria. El seu pare, pes- davant les bones perspectives del negoci, va

Balenciaga
cador, va morir quan Cristóbal tenia 11 anys. La
seva mare es va fer càrrec de l’economia domès-
tica i es dedicava a cosir per tirar endavant la fa-
mília. Aquest fet va permetre a Cristóbal, el petit
de cinc germans, familiaritzar-se amb el patro-
natge i la costura des d’una edat molt primerenca.
obrir la seva primera botiga a Madrid i, just un
any després, es va instal·lar també a Barcelona.
L’any 1936 va deixar Espanya i es va mudar a París.
Un any després presentava la seva primera col·lec-
ció d’alta costura a Espanya i l’èxit va ser fulminant.
No obstant, el modista, que era simpatitzant del Go-

Cristóbal
La seva mare cosia per a les famílies de l’aristo- vern de la II República, es va haver d’exiliar defi-
cràcia i alta burgesia de la zona, i aquest fet li va nitivament a París amb l’esclat de la Guerra Civil.
permetre, sent un adolescent, conèixer la marque- L’any 1939, Balenciaga va presentar una nova
sa de la Casa Torres, l’àvia de la reina Fabiola de col·lecció que s’inspirava en la moda del segle XVII
Bélgica. Com que aquesta veia que aquest món i en el Segon Imperi Francès. Va triomfar amb els
el seduïa i tenia talent, li va donar un vestit seu i seus anomenats vestits “Infanta” que plens de bro-
tela perquè el copiés, i aquest ho va fer amb tal dats i passamaneries tenien influències de la indu-
art i destresa, que la marquesa va quedar altament mentària espanyola. En aquest moment centra el seu
sorpresa i el va ajudar a introduir-se en el món interès a remarcar la silueta femenina, sobretot la la
de la costura convertint-se en la seva mecenes. cintura i els malucs, i sembla que amb aquest estil va
convertir-se en l’antecessor de Christian Dior, ja que
Balenciaga es va formar en alguns dels establi- va anticipar-se al “New Look” que definiria aquest.
ments més prestigiosos de Sant Sebastià, a pocs
quilòmetres de Getaria. La capital guipuscoana
era aleshores un lloc de vacances bastant popular
entre la monarquia i les classes altes espanyoles
i europees. Gràcies a això, Balenciaga va entrar
en contacte amb determinades formes i mane-
res de vida a les quals no hi hauria tingut accés.
El 1917 es va decidir a obrir el seu taller amb
l’ajuda de la seva germana i, en poc temps, va
anar guanyant un prestigi que li va reportar clien-
tela procedent de l’alta aristocràcia i la reialesa, i
li va permetre expandir el negoci creant un segon
taller anomenat Elisa en honor a la seva mare i ja

Fotografia de Cristóbal Balenciaga. Extreta de https://www.

namedolami.top/products.aspx?cname=cristóbal+balencia-
ga+martina+eizaguirre+embil&cid=208

24 25
 HISTÒRIA DE LA MODA

Les seves creacions, ba-

sades en la comoditat, la
puresa de línies, la rein-
terpretació de la tradició
espanyola i en el desen-
volupament dels volums,
van marcar la moda entre
els anys 40 i fins al 1968.

Segons Pedro Mansilla,

Balenciaga era tan per-
fecte “que encara avui

"Un bon modista ha de

tothom es pregunta on va
aprendre a cosir aquest
home”. Sembla que gai-

ser: arquitecte per als pa-

rebé tot ho va aprendre
de la seva mare. Poc in-
clinat a aparèixer en pre-

trons,
msa i a concedir entre-
vistes, va decidir viure la
seva vida des de l’altre

escultor per a la forma,

costat de l’objectiu, ce-
dint tot el protagonisme
a les seves creacions i

pintor per als dibuixos,

convertint la seva figu-
ra en un autèntic enigma.

músic per a l’armonia i fi-

Les seves obres formen
part de les col·leccions

lòsof per a la mesura."

més prestigioses i s’han
exposat en els principals
museus del món, des del
Metropolitan Museum de
Nova York, a la Fundació
de Moda de Tòquio o al
Museu del teixit de Lió.
Cristóbal Balenciaga
Un dels trets que més el
definien era el fet que
dominava tot el procés
de l’alta costura, gràcies
a l’aprenentatge fet amb
la seva mare i a diferèn- Esbós de Cristóbal Balen-
ciaga. Extret de https://
cia d'altres modistos de www.namedolami.top/
l'època que només ela- products.aspx?cname=-
boraven esbossos de les cristóbal+balenciaga+mar-
tina+eizaguirre+embil&-
seves creacions, ell par- cid=208
ticipava en el procés de
creació des de l'inici fins
al final. És cèlebre una 1947 Balenciaga

26 27
19
HISTÒRIA DE LA MODA AL LLARG DELS ANYS

HISTÒRIA DE LA MODA

Els anys 50 van definir el món de la passarel·la i dels grans dissenyadors, trets a la llum a la década dels 40.

A partir d'aquest període la moda va experimentar un gran canvi tant per a dones com per a homes, sent més
versàtil en estil, colors i marcant posteriorment les pautes que l'han definit fins avui dia.

Imatge cedida pel fotògraf Jaume Tous

28 29
 HISTÒRIA DE LA MODA
Transcorreguts els primers anys de la postguerra, la societat va tornar a la quotidianitat. Les persones van
deixar enrere anys de sofriments i privacions i en el cas de les dones, aquestes van tornar a sentir belles i seduc-
tores. Aquesta part de la història és considerada com el renéixer de la moda i la bellesa.
Els anys 50 poden considerar com l'inici de l'era de el disseny de moda, on les noves tendències que sorgeixen
són el reflex d'una dona segura i elegant.
Una dècada que treu el cap els seus inicis ja el 1947 amb la presentació dels dissenys de Christian Dior, qui va
apostar en retornar a les dones d'aquesta època el glamour i la bellesa que els anys de la guerra li havien prohi-
bit.
Per als començaments dels anys 50, els dissenys de Dior cobrien gran part de l'exportació de la moda francesa.
Vestits per ressaltar la silueta, talons per marcar l'elegància, pentinats, maquillatge i accessoris que conjugaven
amb l'abillament de el moment que imposaven la classe i la distinció de el bon gust, van ser la senyals d'identi-
tat de la seva reeixida col·lecció "New Look".

Una dècada, els 50, que treu el cap ja

al1947 amb la presentació dels dis-
senys de Christian Dior, qui va apos-
tar per retornar a les dones d'aquesta
època el glamour i la bellesa que els
anys de la guerra els havien prohibit.

Per als començaments dels anys

50, els dissenys de Dior cobrien
gran part de l'exportació de la moda
francesa. Vestits per ressaltar la
silueta, talons per marcar l'elegància,
pentinats, maquillatge i accessoris
que conjugaven amb l'abillament de
el moment que imposaven la classe i
la distinció de el bon gust, van ser la
senyals d'identitat de la seva reeixida
col·lecció "New Look". Imatge del vestit de Fen-
di Guipure lace-trimmed
Slik Medi Dress. Extreta
de https://dora-maar.com/
products/fendi-guipure-la-
ce-trimmed-silk-midi-dress

Imatge cedida pel fotògraf Jaume Tous

30 31
 En les dones, els vestits eren el con- HISTÒRIA DE LA MODA
junt del moment. Podien escollir en-
tre portar un vestit amb un estil cenyit
al cos o lluir-lo tallat al dors i amb ELs anys 50 van revolucionar la moda amb
una faldilla acampanada; tots dos les grans aportacions dels disseyadors com
estils ressaltant la cintura. Aquesta Christian dior o Balenciaga.
es modelava perfectament amb l'ús
de la cotilla, una peça de vestir que
per a aquesta època va imposar la
moda de Dior, des de finals de gue-
rra fins a començament dels anys 60.

Els vestits o faldilles curtes eren sinò-

nim de irrespecte, a l'igual que els
vestits de bany, per aquest motiu el
llarg d'aquestes peces estava per sota
dels genolls. Ja a mitjans dels 50 es
pot apreciar l'ús de pantalons per a
dama en dos estils, un tall capri (molt
comú a dia d'avui) i un altre de llarg,
tallat a la cintura i amb bota ampla. A la dreta Collage creat per l’autora del treball a partir de
cartells de campanyes publicitàries de la marca Levis.
Pel que fa a les tendències del
calçat, les sabates de taló eren
les protagonistes de l'elegància.

D'altra banda, els accessoris van co-

mençar a ser un aliat important del
look de les dames. Els anys 50 es van
caracteritzar per l'ús de barrets d'ala
ampla, guants i ulleres de pasta de
colors. La bijuteria més comuna eren
els collarets i els braçalets de perles.
En els homes, es va imposar l'estil
Jamen Dean, un jove actor de cine-
ma d'aquesta època que va influir en
El maquillatge de la dona
dels anys 50 es va caracterit-
zar per ombres en tonalitats
pastissos, amb delineats en
to negre a l'estil felí. Celles
ben definides, ús de pestanyes
postisses i llavis en color ver-
mell, un to present en el ma-
quillatge de la dona moderna.
Laurent, entre d’altres. Aquests
dissenyadors de l’alta costu-
ra van imposar el millor estil
parisenc dels 50 a tot el món.
Entre les dones més excel·lents
dels anys 50 estan: Marilyn Mon-
roe, Audrey Hepburn i Brigitte
Bardot. Així mateix l'actor James

la moda masculina. Predominaven
els texans Levi 's amb camises blan-
ques o negres ajustades a el cos i ja-
quetes de cuir negre estil "rocker".
No obstant això, les peces per ex-
cel·lència dels cavallers d'aquesta
època eren els vestits formals amb
pantalons amples unicolor, a ratlles o
quadres, armilles, amb camises blanca
de cotó, corbata i mocadors (col·locats
a la butxaca superior de la jaqueta).
També era comú l'ús de tirants,
guants, barrets o boines com ac-
cessoris masculins. Pel que fa a
les sabates, va predominar l'ús
d'Oxford, brogue i mocassins.
32
E
La dona va
destacar
també amb
els penti-
nats de la
dècada.
ls rínxols era una de les ten-
dències més famoses, a l'igual
que el monyo italià, molt usual
en l'actriu Audrey Hepburn.
Quant als millors dissenyadors
del món de la moda dels anys
50, destaca el talent de Chris-
tian Dior, Cristóbal Balencia-
ga, Coco Chanel, Schiaparelli,
Lanvin, Givenchy, i Yves Saint
Dean, Elvis Presley, els actors de
Grease i de la sèrie juvenil Dies
Feliços, van ser també figures in-
fluents de la moda per als joves.
Espanya va ser protagonista i in-
fluent de la moda dels anys 50.
Bressol d’un dels dissenyadors
d’alta costura més emblemàtics
de tot el món, Cristóbal Balen-
ciaga, qui va residir des de 1937
a París, mestre de grans dissen-
yadors com Óscar de la Renta.
A Espanya, a l’igual que en tot
el continent europeu, sobresortia
la moda parisenca, el glamour i
l’elegància de la dona europea.
33
 HISTÒRIA DE LA MODA
Christian
Dior
Es diu que mentre hi hagi l’alta moda a París, sempre
hi haurà Christian Dior, la maison fundada pel fran-
cès que va crear les bases per a la moda moderna.
El dissenyador de somnis, creador de la silueta per
excel·lència en tornar la feminitat a la moda, va es-
tar influenciat per les seves memòries i els seus vol-
tants en la creació dels seus primers dissenys. Dior va
créixer envoltat dels elegants vestits de la seva mare
i el dramatisme del teatre; el seu estil es va modelar
amb les seqüeles de la guerra, i va servir com un sig-
nificant de renaixement després de la crisi econòmica
de finals dels 40.
Christian Dior va ser un dissenyador francès, funda-
dor d’una de les cases de moda més importants de la
indústria. Va ser un dels couturiers més rellevants del
segle XX, i va llançar el 1947 la seva primera col·lecció
amb la qual imposaria el New Look, una tendència en
la qual la silueta celebrava la feminitat i l’opulència a
la moda per a dones. El dissenyador va morir el 1957,
a Itàlia, deixant un llegat d’estil que viurà per sempre.
Christian Dior, com altres grans couturiers, va co-
mençar la seva carrera a la moda gràcies a la il·lustra-
ció. Després de la Gran Depressió, quan la família ho
va perdre gairebé tot, va començar a vendre dibuixos
de dissenys de barrets als diaris, il·lustracions que li
van aconseguir un treball amb el couturier suís Robert
Piguet. Dior va passar a treballar en l’estudi de Lucien
Lelong, on va treballar al costat de Pierre Balmain.
Després de servir en la guerra, va tornar a París al 1942
per treballar en couture. Marcel Boussac, un empre-
sari tèxtil francès, era propietari d’una de les poques
fàbriques que va sobreviure després de la guerra, i va
oferir l’oportunitat a Dior de reviure una de les seves
34
línies de roba per mantenir les màqui-
nes en funcionament. Dior va rebut-
jar la seva proposta, però li va fer una
contraoferta d’iniciar una nova casa de
moda sota el seu nom. Boussac va ac-
cedir, i als 41 anys, en 1946, Christian
Dior va fundar la seva casa de moda.
Després de la Segona Guerra Mundial,
Christian Dior va donar a les dones una
raó per tornar a vestir amb el seu New
Look. Amb els seus dissenys els va
donar la possibilitat de ser elegants a totes, no
només a aquelles de l'alta societat. El seu èxit va
venir amb la democratització de la moda i l'ex-
pansió de la seva marca a nivell mundial. La seva
creativitat es va recolzar en la seva audàcia per
als negocis, Dior va obrir boutiques a Londres
i més tard a Nova York, i va ser el dissenyador
que va portar la sofisticació del disseny parisenc
a Amèrica. Va ser el primer couturier a arribar
a Sud-àfrica, i el primer a posar una botiga a
Sud-amèrica amb l'obertura de la seva botiga a
Caracas. Christian Dior va canviar la percepció
que tenia el món sobre la moda, llevant-li el fac-
tor elitista, sense perdre la classe, però fent-la un
tema d'interès general. La distingida clientela de
la marca va portar a Dior a ser una de les cases
de moda amb més força del segle XX. Estrelles
com Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor i Rita
Hayworth van ser algunes de les dones que van
ajudar a impulsar el nom Dior.
Els dissenys de Christian Dior van ser aplaudits
en la seva època per la forma en què parlaven
de feminitat amb una nova narrativa, emfatit-
zant les característiques del cos femení per a
crear moda. Va introduir formes de manipu-
lació de tela innovadores, creant siluetes que
es van convertir en bases de la construcció de
moda. Dior va ser un dissenyador que va expe-
rimentar amb tots els elements que componen
un vestit, alterant les seves parts per crear una Imatge de Christian Dior. Extreta de https://www.vogue.co.uk/article/suzy-
silueta. El dissenyador francès va ser acreditat menkes-christian-dior-and-lord-snowdon-a-revealing-combination
per reviure l’alta costura de París després de la
guerra, una època en què els seus dissenys van
ser una expressió de l’arribada de la modernitat.
35

HAUTE COUTURE
L’Alta Costura va néixer l’any 1858 quan Charles Fre-
deric Worth va crear el seu taller de sastreria a Pa-
rís. Es va convertir en el primer creador i va ser tam-
bé el primer en presentar les seves col·leccions en
models en moviment i en luxoses sales de la ciutat.
UN VESTIT ÉS UNA PEÇA Avui dia, més de 150 anys més tard, l’Alta Costura és un
motor econòmic de la industria de la moda i està protegi-
D’ARQUITECTURA EFÍMERA,
da per la llei de la Federació Francesa de l’Alta Costura.
Per a ingressar al calendari oficial s’han de presentar com a
mínim dos col·leccions a l’any a París amb un mínim de 50
DISEÑYADA PER A MILLORAR
dissenys cadascuna. La confecció de la roba serà 100% arte-
sanal, en tallers propis amb, com a mínim, 20 petites mains
(artesans experts). Cada look es fabrica exclusivament per a
LES PROPORCIONS DEL COS cada client i no es pot encargar sense el consentiment d’aquest,
que l’ha comprat prèviament. El seu objectiu és preservar Pa-
rís com a capital de la moda al món i per a participar al ca-
FEMENÍ." lendari oficial el candidat ha de ser aprovat per la federació.
L’Alta Costura ha estat considerada sempre part de la in-
dustria de la moda francesa, però va ser Charles Frederick
Worth, dissenyador britànic, qui va establir les seves bases.
Worth va instaurar la primera casa d’Alta Costura a París
l’any 1858, creant roba amb els materials més cars, perfec-
tament confeccionada i feta a mida. Va ser ell un dels pri-
mers dissenyadors que va començar a vendre el seu estil,
ja que va ser el primer a posar etiquetes amb el seu nom a
"christian dior
la roba. En aquella època, portar una peça feta per Worth
significava renom i elegància dins l’alta societat parisenca.
Tot i que Charles va ser qui va establir les bases de l’Alta
Costura no va ser el primer a crear el concepte de dissenyador
de moda; Rose Bertin, l’encarregada de crear els vestits de
Maria Antonieta es va guanyar aquest títol. Aquesta va crear
tendències que mostrava a les dames de la cort que volien
imitar el vestuari de la reina. Així doncs, no tan sols Ber-
tin va ser la primera dissenyadora, sinó que es reconeguda
per portar moda i Alta Costura a la cultura popular francesa.
El vertader mèrit de Worth va ser el de convertir als dissen-
yadors en artistes. Alguns dels seus aprenents van ser Coco
Chanel, Cristóbal Balenciaga i Christian Dior. Els dissenys
de l’Alta Costura no havien de ser extravagants, sinó que ha-
Patrons d’Haute Couture. Imatge extreta de https:// vien de combinar disseny, utilitat i presonalització.
www.elmundo.es/cultura/2020/07/13/5f0b2bedfc6c-
83727c8b4708.html Deu anys més tard de l’obertura de la botiga de Worth es
constitueix La Chambre Syndicale de la Haute Couture, que
avui dia segueix vigent com a guia i guardiana del que es con-
sidera Alta Costura i dels requisits que ha d’acomplir.
36
HISTÒRIA DE LA MODA
"L'Alta Costura és el luxe extrem.
És la perfecció amb un toc de
personalitat únic. Té a veure amb
la paciència i amb els temps nous.
L'Alta Costura és el símbol més alt
de refinament i bellesa d'un artesà.
Aquesta és la bellesa i la màgia
que emana ".
Karl Lagerfeld
Al llarg de la II Guerra Mundial
la moda va passsar a segon ter-
me: es preferien vestits de colors
foscos que representaven la situació
que vivia el món. Però va ser al 1947
que Christian Dior va declarar la fi a
la guerra amb la seva col·lecció “New
Look”; inspirada en flors i jardins botà-
nics que va fer tornar l’amor per la moda.
A partir de l’any 1970 el número de cases
de moda que podien dissenyar Alta Cos-
tura va decaure. Avui dia, amb prou fei-
nes, 19 cases estan autoritzades a formar
part de la Chambre. Molts dissenyadors
van haver de abandonar-la perquè les
exigències i la tendència per una moda
més ràpida i econòmica no els permetia
mantenir la seva línia d’Alta Costura.
A dia d’avui, tot i que l’alta costura està
enfocada a pocs compradors (uns 800),
s’ha converit en un mètode per a mante-
nir l’artesania i la feina dels dissenyadors
més enllà del fast fashion, recordant els
valors de la feina dels experts i la bellesa
dels detalls.
37

FÉDÉRA-
TION DE
LA HAUTE
COUTURE
ET DE LA
MODE
Imatge de la desfilada deValentino Haute Couture. Extreta
La Fédération de la Haute Couture et de
la Mode acull les marques de moda que
fomenten la creació i el desenvolupament
internacional. Consisteix a promoure la
cultura de la moda francesa, on la creació
i l’alta costura tenen un gran impacte tot
combinant el saber tradicional i la tecno-
logia contemporània a la vegada.
38
HISTÒRIA DE LA MODA
O B J E C T I U S
1. Ser un actor compromès en
nom dels seus membres i en
coordinació amb ells. Expressa
una visió estratègica, econòmi-
ca, tecnològica, cultural i fins
i tot política de la moda i la
creació. Com a element central
d’un ecosistema decididament
orientat al futur, la federació es
troba al centre dels canvis i rep-
tes de la indústria de la moda.
2. Proporcionar als membres de
la Federació una sèrie de ser-
veis relacionats amb qüestions
legals, socials, econòmiques, de
màrqueting i comunicació més
rellevants per l’espectre de fun-
cions empresarials en general.
3. Coordinar i potenciar la París
Fashion Week i les seves deriva-
cions, incloent-hi el calendari ofi-
cial d’espectacles i presentacions
que reuneix més de 150 marques
amb cert prestigi. Les aplicacions
de marca són examinades per un
comitè de selecció que garanteix
la qualitat i la diversitat especifi-
ques de la Fashion Week de París.
4. Acompanyar el desenvolu-
pament de marques emergents
oferint-los suport financer i orga-
nitzatiu, també l’experiència glo-
de https://es.runwaymagazines.com/valentino-haute-cou-
bal necessària per estructurar i
ture-otoño-invierno-2021-2022/
facilitar el seu desenvolupament.
5. Formar-se en habilitats tradi-
cionals i noves en en els camps
de creació, gestió i el saber fer.
39
PRÊT - À- POR-
HISTÒRIA DE LA MODA
TER Prêt-à-porter és una expressió francesa que lite-
ralment vol dir a punt per endur. Fa referència a les
peces de moda produïdes en serie amb patrons que
es repeteixen segons la demanada; és, per tant, la
moda que es veu al carrer a diari. Tot i així també
existeix un prêt-à-porter de luxe produït per diverses
cases de prestigi com Yves Saint Laurent i Chanel.
Els dissenyadors que fabriquen Prêt-à- porter dis-
senyen agafant com a referència les talles per mida
(petita, mitjana, gran) o per número. Aquest procés
és totalment industrial, facilitant així la producció i
economitzant el procés, ja que els patrons es poden
reutilitzar en infinitat de teles i materials.
El seu principal objectiu és arribar a les masses a tra-
vés de peces d’ús casual. La creació del prêt-à-por-
ter va ajudar a ampliar el mercat de les cases d’Alta
Costura convertint-les en empreses multimilionàries.
Al llarg dels anys cinquanta hi va haver una revo-
lució a la moda a nivell mundial. L’alta costura va
ser a poc a poc substituïda pel prêt-à-porter. Les
peces es van començar a fabricar a gran escala i la
roba de disseny va arribar a altres estatuts socials.
Moltes maisons d’alta costura es van sumar a aques-
ta tendència per a poder mantenir les seves ca-
ses, el primer cas va ser el d’Yves Saint Laurent.
40
La manera de presentar les col·leccions
també va canviar; van passar de salons
íntims a convocatòries multitudinàries
de gran repercussió social. Abans cada
marca fixava el dia de la seva presen-
tació, però des de fa uns vint anys les
col·leccions de les marques es presen-
ten en vuit dies d’alta dosi d’activitat.
Els mitjans de comunicació també hi van
jugar un paper essencial, ja que la tele-
visió, la ràdio i la premsa es van conver-
tir en els canals de difusió més ràpids.
Durants els anys 1960 es produeix una rup-
tura sociocultural. Els joves es revel·len i
posen en qüestió els cànons de bellesa esta-
blerts, amb noves aparences en què l’atre-
viment és la norma.
Amb el prêt - à - porter ja no hi ha una silue-
ta única. La moda unisex aporta túniques,
vestits i pantalons, curts i llargs, de color
vius. Als 80 abunden les formes exagerades
i les textures brillants.
Imatge cedida pel fotògraf Jaume Tous
41
 P E
HISTÒRIA DE LA MODA

IER
BALMAIN
Pierre Balmain, l’ànima mare de la maison Balmain, va
néixer a Savoia, una de les regions de França, el 1914.
Després de passar per diversos tallers de costura decideix,
el 1945, crear la seva pròpia marca. Des de la dècada dels
cinquanta, l’èxit i l’expansió de la marca va anar creixent
proporcionalment al nombre de clientes. Entre les assídues a
Balmain per aquella època es trobaven Katharine Hepburn,
Vivien Leigh, Marlene Dietrich o la Reina de Tailàndia.

Juntament amb Christian Dior, Pierre Balmain és un dels

màxims representants d’aquesta generació que s’ha anome-
nat ‘generació del New Look’, una promoció que va revo-
lucionar la moda després de la II Guerra Mundial, deixant
enrere l’austeritat amb peces de roba basades en volums i
Fotografia de Pierre Balmain. Extreta de https://
www.vogue.es/moda/modapedia/disenadores/pie-
rre-balmain/211

teixits més refinats.

42 43
 Els mítics anys seixanta del segle passat són el període més
brillant de la història de la moda mundial. No és sorprenent HISTÒRIA DE LA MODA
que els elements característics d’aquesta època reapareguin
a les passarel·les modernes. Les minifaldilles audaces, les
combinacions de colors de l’arc de Sant Martí, la geometria
precisa, els accessoris de grans dimensions i les teles artifi-
cials van constituir una idea completament nova de la moda.

Als anys seixanta del segle XX, els nens nascuts en la postgue-
rra creixen. Malgrat les terribles pèrdues, Europa es recupera
ràpidament, el creixement econòmic està guanyant impuls.
Els joves intel·ligents i enèrgics tenen una gran demanda.

Tenen grans perspectives i poden guanyar molts di-

ners i portar una vida adulta independent. Volen de-
mostrar que són diferents de la generació anterior,
escolten música i demostren el seu estil de vestir.

Els famosos modistes desenvolupen roba que revela i

posa de relleu la bellesa de la figura femenina. Els pan-
talons amples i l’estil masculí, tan popular en els anys de
la postguerra, esdevenen una rutina diària. Les faldilles
es redueixen a mides increïbles, amb el nom de “mini”.
Cartell publicitari de moda dels anys 60.
La moda dels anys 60 va renovar l’interès dels ho- Extret de https://enstock3y.top/products.
mes per la roba. També és la moda de l’era espacial i el aspx?cname=looks+años+60&cid=82
moviment hippy. Però sobretot és la moda del jovent.

L’any Per primera vegada són els joves els que

marquen les tendències en comptes de
seguir-les. Això fa que la manera de ves-

versàtil
tir es transformi. Hi havia esclatat el
youthquake o jovemoto, que va te-
nir com a conseqüència roba més des-
enfadada i un creatiu ús del color.

Entre els dissenyadors més revolucionaris

de la dècada s'explica a Adrèe Courrèges,
Cathy McGowan, Mary Quant i Yves Saint
Laurent. No era que Dior o Chanel no man-
tinguessin la vigència de les seves propostes,
però en els altres, existia un sentit d'innova-
ció, heretat de la revolucionària dècada de
1920, però amb nous colors i peces de roba.

Imatge de la col·lecció de Paco Ra-

bane, anys 60. Extreta d’inspiració de
l’aplicació de Pinterest
44 45
 HIATÒRIA DE LA MODA

"Les tendències
desapareixen,
l'estil és etern."

Fotografia d’Yves Saint Laurent. Extreta de https://www.trendencias.com/disenadores/

yves-saint-laurent-un-legado-mitico-que-nunca-se-olvidara

Yves Saint Laurent, una icona de la moda?

Edmonde Charles-Roux el veia com un llibertador: "Si Chanel va alliberar la dona,
Yves va alliberar la moda, la va desacralitzar". Yves Saint Laurent va dissenyar el ves-
tuari de la modernitat aportant grans dosis de geni i d'exotisme.
Tacó de la col·lecció de primavera de l’any
2019. Imatge extreta de la pàgina web d’Yves
46 Saint Laurent 47
 Y
HISTÒRIA DE LA MODA
ves Saint Laurent va néixer
a Oran (Algèria) i sent encara un adolescent
es va traslladar a viure a París amb l'objec-
tiu -sempre present- de convertir-se en dis-
senyador de moda. Aquest afany va haver de
notar-lo Christian Dior, que el va contractar
com a assistent i el va nomenar el seu suc-
cessor després de la seva prematura mort. Al
començament de la dècada dels 60, per di-
ferències irreconciliables a l'hora d'entendre
el que havia de ser la moda, va ser relegat del
seu lloc a la Maison. Va ser llavors quan es
va decidir a fundar, al costat del seu insepa-
rable Pierre Bergé, la seva pròpia signatura.
Quan es parla d’Yves Saint Laurent no es
parla únicament d’una de les cases de moda
de més renom de l’actualitat. Aquest nom re-
presenta la història d’un modista llegendari
que, tot i enfrontar-se a nombrosos obsta-
cles en el transcurs de la seva vida, va mar-
car tota una època amb un nou concepte de
feminitat que, en l’actualitat, continua ins-
pirant noves generacions de dissenyadors.
El talent d’Yves Saint Laurent es va mani-
festar des de molt jove, i va aconseguir reco-
neixement internacional gràcies als seus es-
bossos premiats en diferents concursos. Amb
només 18 anys el creador de Le Smoking va
48
només 18 anys el creador de Le Smoking va
ser contractat com a assistent dins de la fir-
ma fundada per Christian Dior. El 1957, tot
just tres anys després, passaria a reemplaçar
al seu mentor com a dissenyador en cap de la
maison després de la sobtada mort de Dior.
Els anys subsegüents a la història de l’mo-
dista originari d’Algèria serien caracteritzats
per l’èxit i la tragèdia. Si bé la firma creada
per Yves Saint Laurent sota el seu nom a prin-
cipis dels anys seixanta passaria a ser con-
siderada com una de les més prominents de
la història, el seu fundador lliuraria una per-
llongada batalla contra la depressió, l’alco-
holisme i la drogoaddicció durant gran part
de la seva vida. Tot i això, Saint Laurent va
aconseguir crear insuperables obres mestres
que van posar a el món de la moda de cap,
i les quals actualment són conservades com
tresors preuats dins de la Fondation Pierre
Bergé-Yves Saint Laurent, situada a París.
Al costat de la seva parella sentimental i com-
pany de negocis, Pierre Bergé, Yves Saint
Laurent va fundar la seva signatura epònima al
1961. Les primeres col·leccions de Saint Lau-
rent dins de la seva nova marca no van trigar
a causar furor, els seus dissenys arriscats, pro-
vocadors i fins i tot excèntrics per a l’estètica
d’aleshores, van donar la volta al món, mar-
cant l’estètica fluida i experimental dels anys
seixanta. Al 1966, la seva marca canviaria el
món de la moda per sempre, en introduir la
seva línia Rive Gauche, composta per col·lec-
cions de prêt-à-porter i de luxe, però més
accessibles, i que van fascinar a les masses.
Al 1999, la marca d’Yves Saint Laurent va
ser adquirida pel grup Gucci. Tres anys des-
prés Yves Saint Laurent va presentar l’última
col·lecció per a la seva marca al Museu Pom-
pidou de París. En l’actualitat, sota el coman-
dament del grup Kering, Yves Saint Laurent
continua sent una de les cases de modes més Fotografia d’Yves Saint Laurent. Extreta de l’aplicació de Pinterest
prestigioses del món, les col·leccions encara
conserven l’essència moderna i avantguardis-
ta que caracteritzava el treball de Yves.
49

“ELS
La moda dels anys 70 va servir per marcar un
abans i un després entre les tendències. Els
canvis socials que es van instaurar a la dè-
cada dels 70, es van originar a finals dels 50 i
sobretot als 60, una dècada de “revolucions”
que va culminar amb una estètica tan marcada
que, tan sols veure-la actualment, ens remunta
a aquests anys 70 que van marcar tant la músi-
ACAM-
ca, com el cinema i també, òbviament, la moda.
S’ha de destacar que es diferenciava en-
tre la moda de dia (colors i teixits neu-
tres i formes més recatades) i la moda de
nit, on explosionaven totes les formes i co-
lors i on s’usaven teixits sintètics i plàstics.
Si ens parem a veure com eren les faldilles, n’hi
havia de tres mides, que curiosament han arri-
bat fins a l’actualitat: la minifaldilla -10 o 15
PANATS
cm per sobre del genoll-, la midi -just cobrint
els genolls- i la maxi -llarga fins als turmells.
Un gran fet molt destactable és que les
marques de luxe ja no són volgudes per
la joventut, tot i que no perden prestigi.
Als anys 70 comença la moda unisex, la roba
masculina incorpora més colors. Els dos se-
xes porten pantalons de campana i alts de
ANYS
cintura, amb la part de dalt ben cenyida.
Els abrics llargs es combinen amb faldi-
lles curtes i les sabates són altes i quadrades.
Dues de les tribus urbanes que neixen en aquesta
època són els hippies i els punks, que són pols
oposats. El moviment hippy s’inicia en aquesta
dècada i es caracteritza per l’anarquia no vio-
lenta, la tornada a la natura i la preocupació pel
70"
medi ambient. Pel que fa a la moda, la roba és
de colors brillants, amb estampats florals i teixits
destenyits. Les camises llargues i els pantalons
de campana són molt utilitzats i fins i tot hi havia
gent que fabricava la seva pròpia roba com a pro-
testa davant de la cultura consumista.
El moviment punk va sortir més tard, cap al
1975, com a expressió inconformista. Quan pen-
sem en el punk ens venen al cap imatges com
el cuir amb xinxetes, els cabells de punta i els
pantalons ben estrets. Tot això és correcte, però
en el look punk es combinen elements de glam,
de rock dels 50, de la cultura rastafari , el reggae
50
HISTÒRIA DE LA MODA
i fins i tot el look sado. Una de les dissen-
yadores o, per què no dir-ho, la dissenyado-
ra que relacionem amb aquest moviment, és
Vivienne Westwood, que continua a la cres-
ta de l’onada presentant col·leccions a les
passarel.les internacionals any rere any.
Les claus d’aquest estil és la roba negra, molt
gastada, xinxetes, collarets de gos, pier-
cings, texans ajustats i animal print. I, és
clar, els cabells de colors i ben punxeguts.
Una característica important a destacar és que
les camises, vestits i faldilles eren de dife-
rents estampats; ara aquests tornen amb força.
La psicodèlia i els elements de diferents for-
mes protagonitzen molts d’aquests estampats:
en tenim, per exemple, de flors amb colors tan
summament cridaners (com el taronja) amb
els quals és impossible passar desapercebut.
Si va existir una peça que veritablement va mar-
car els 70 van ser els pantalons; tant per a l’home
com per a la dona, que els van portar acampanats,
a més de ser bastant ajustats a la zona de la cintura.
Són un tipus de pantalons que, a més, van tornant
de manera cíclica cada cert temps, de manera que
podem aprofitar ara que tornen a ser tendència.
Aquest tipus de pantalons permetien lluir la fi-
gura femenina però també introduir nous dis-
senys que escapessin a les línies rectes i en-
cotillades que s’havien portat durant 50 anys.
Si hem de parlar d’un calçat que va estar de
moda durant tota la dècada dels 70, hem de
fer esment a les sabates amb plataforma i que,
en alguns casos i models, fins i tot eren bas-
tant exagerades. També es portaven moltíssim
les botes altes que solien arribar fins al genoll.
I finalment cal destacar el canvi que l’època
va comportar a l’hora de portar complements.
Les bosses als anys 60 eren més petites,
en canvi als anys 70 es va posar de moda
que fossin més grans i més funcionals.
Les dones estudien, treballen, necessiten bosses
còmodes de portar que els permetin, a més, posar-hi
alguna cosa més que una polvorera i un mirall.
51
 HISTÒRIA DE LA MODA

Fotografia del model i actor Manu Rios, amb pantalons de campana. Extreta de https://twitter.com/manuriosfdez/sta-
tus/1354514263520505861

l’actor i model manu rios porta uns pantalons acampanats d’ins-

piració dels anys 70. la moda es capaç de transportar-nos en
el temps, i retornar-nos al passat. les tendències són cícliques.

52 53
 HISTÒRIA DE LA MODA

Icones de
L’ESTIL dels anys 70
Els anys 70 van portar grans can-
vis socioculturals com: la segona
onada del feminisme, la primera de
l'ecologisme, els moviments d'alli-
L’estil de Diana Ross durant els berament gai, la revolució sexual i Vestits jaqueta, espantants vestits
anys 70 és una mostra de com l'arribada de la democràcia al nos- de lluentons o el vestit daurat estil
ràpidament canviava l’estil a
tre país… Pel que fa a la moda és halter, defineixen les noies del mo-
una de les dècades amb més estil
l’època. Des del vestit de setí, de la història. Des de les botes per ment de la dècada dels 70. El ves-
passant pels micos brodats o els sobre del genoll, els vestits d'ins- tit pantaló arribava per quedar-s’hi
vestits amb transparències, Diana
piració folk, les bruses boho, les i no hi havia millor ambaixadora
faldilles midi, el vellut i la pana.
no va deixar de sorprendre amb Els 70 van veure néixer una barreja que Bianca Jagger per lluir-lo.
el seu estil. Tot i que segurament d'estils que evolucionaven ràpida- Encara avui, dia és la icona de la
els seus vestits eren de famosos ment. Les faldilles es tornaven més dona amb pantalons a què aspirem.
curtes, les botes més altes i les ico-
dissenyadors, va servir d’inspi- nes d'estil com Jane Birkin, Diana També van ser unes grans em-
ració a una majoria de noies que Ross o Diane Keaton trobaven el baixadores d’aqiuesta tendència
gràcies a la producció en massa seu lloc en la història de la moda. les “Golden girls”.
ara podien accedir a roba similar.
El vestit 'Wrap' de Diane – una peça envoltant, amb una Si abans dèiem que ningú no portava un vestit blanc com
cruïlla davantera – va ser tot un èxit als 70. Ara apareix Bianca Jagger, sembla que hi hem trobat una dura com-
de tant en tant a les nostres vides, sempre com un element petidora en Jackie Kennedy, i és que el seu estil perdura
bàsic a l'arsenal de qualsevol dona. Diane també era fidel en el temps. Amb bruses boho, mocadors al cap i ves-
defensora de les botes per sobre del genoll i bruses boho, la tits pantaló va fer que totes les dones s’hi reflectessin.
dissenyadora va ser i segueix sent tot un referent en moda.
La que ja va marcar tendències als 60, torna a ser una
Molt s’ha parlat dels pantalons durant aquesta època, icona als 70, i ens referim a Jane Birkin, a qui no se li
però també les faldilles van ser grans protagonistes, tant resisteix cap període. Pantalons denim amb campana
en la seva versió mini que encara era més curta que als i samarretes bàsiques, vestits cada cop més curts, es-
60, com el tall midi que apareixia per quedar-s’hi. Goldie tampats florals i vestits transparents amb escots d’in- Imatge de Diana Ross amb brodats
pot aparèixer portant gairebé totes les tendències dels 70, fart, la converteixen en la icona definitiva de l’època. i tranparències. Extreta de https://
artistcommunitymag.com/las-pes-
tanas-mas-iconicas-en-la-histo-
ria-del-maquillaje/
54 55
 HISTÒRIA DE LA MODA

La bella Bianca, amb el seu original vestit

blanc dYves Saint Laurent –faldilla llarga,
jaqueta smoking sense res a sota i pame-
la amb vel– era la definició del chic. En-
cara avui el seu vestit de núvia continua
sent un dels més imitats. Mick va vestir
un vestit de tres peces dissenyat per Tom-
my Nutter i camisa de flors descordada.

Cerimònia entre Bianca Perez i Mick Jagger al 1971. La núvia va vestida d’ Yves Saint Laurent. Imatge extreta
de https://wwde w.lanacion.com.ar/revista-hola/a-cincuenta-anos-de-la-inolvidable-boda-stone-entre-mick-jag-
ger-y-bianca-su-novia-nicaraguense-nid21022021/

56 57
 HISTÒRIA DE LA MODA

En les dues imatges es reinterpreta el vestit d’Yves Saint Laurent que va dur Bianca
Jagger a la seva cerimònia de casament al 1971. En la primera imatge s’observa el
vestit dut per una model de Valium a una fashion Week. En la segona apareix Ken-
dall Jenner a un Met gala de fa uns anys.

Look inspirat en Bianca Jagger, portat a la Met gala. Imatge extreta

de https://www.telva.com/2015/07/07/novias/1436270122.html

Model amb un vestit inspirat en el model de Bianca Jagger. Imatge extreta de https://www.myvalium.it/tag/bianca-jagger/

58 59
 HISTÒRIA DE LA MODA
“Quan vaig entrar a la Maison ningú volia
posar-se la seva roba ni portar els seus acces-
soris: ningú vestia de Chanel. Així que m’ho
vaig prendre com un repte. Els propietaris
la de la pròpia Coco, fundadora de la marca.
Va morir estant en actiu, el 19 de febrer
del 2019. Després de 36 anys al capda-
vant de la casa de moda més important del

Ka
em van donar carta blanca per crear, per fer
alguna cosa que funcionés, però sense pres-
sió. Si no ho aconseguia, vendrien la marca:
però sí que van insistir que amb la meva arri-
bada vindria l’èxit, com va ser així: moda.”
El Kàiser, com se’l coneixia popularment, pre-
feria mirar a ser mirat, per això sempre portava
ulleres de sol i els cabells recollits en una cua
molt tirant. Una imatge tan intrínseca i indisso-
ciable de Chanel -va començar a dissenyar al
començament dels anys vuitanta- com gairebé
món, la seva última desfilada, que ja no
va poder gaudir, va ser un homenatge on
es van ajuntar algunes de les seves muses
-inclosa Penélope Cruz-, a qui havia estat
molt unit els últims mesos de la seva vida
i a qui va dedicar el número de Vogue Es-
panya del qual va ser editora convidada.
Aquest mateix any, Lagerfeld es va con-
vertir en la persona de moda més bus-
cada a Google i LVMH va anunciar
la creació del Karl Lagerfeld Prize.

rl
Karl Lagerfeld, també conegut com el Kàiser de
la moda, va ser un dissenyador i creador multi-
disciplinari, un dels més importants de la història.

Nascut el 1933 en una família noble alemanya, la

vida de Lagerfeld com a dissenyador va ser pro-
lífica alhora que precoç: amb només 12 anys es
va traslladar a França per continuar amb els seus
estudis i ja als 16, després d’abandonar l’esco-
la, va començar a treballar per a Pierre Balmain.

Va dedicar la seva vida a la moda i la seva ca-

rrera posterior va ser llarga. Va passar per Fen-
di, casa on va continuar treballant fins a la seva
mort, es va consolidar com a director creatiu
de Chanel –casa per a la qual a més realitza-
va les campanyes publicitàries com a fòtograf– i
va conformar la seva forma d’entendre el món
creant la seva pròpia marca, Karl Lagerfeld. Lagerfeld
Fotogrsfia de Kalr La-
gerfeld amb la rèplica
de l’ós. Extreta de ht-
tps://www.trendencias.
com/noticias-de-la-in-
dustria/karl-lagerfeld-
se-duplica-en-forma-
de-oso

Lagerfeld collection

60 61

SÓN MOLTS ELS DETALLS QUE ENS PERMETEN
CARACTERITZAR O RECORDAR LA MODA DE 1980,
QUE RECORDAVA UN ESTIL DE VIDA INDIVIDUAL I
COL.LECTIVA, UN MÓN QUE DE VEGADES ENS OM-
PLE DE NOSTÀLGIA I ALTRES VEGADES DE CERTA
VERGONYA, PERÒ AMB MOLTS TOCS DE RIURE.
LA MODA DELS ANYS 80 ÉS POTSER UNA DE LES
MÉS RECORDADES: EL VOLUM, ELS COLORS I
AN YS 1
LES EXUBERÀNCIES EREN MONEDA CORRENT
EN VESTIR-SE. SI DURANT ELS 70 LES RÈMIGES
S’USAVEN ATAPEÏDES I ELS PANTALONS SOLTS,
EN ELS 80 AIXÒ CANVIARIA ROTUNDAMENT.
62
Fotografia de la moda dels anys 80. HISTÒRIA DE LA MODA
Extreta de https://enstock3y.top/
products.aspx?cname=vestimenta+-
de+los+70+80+y+90+mujeres&-
cid=80
Les peces més em-
blemàtiques de la dè-
Fotografia actual extreta de l’aplicació Pinterest. El pantaló cada van ser les sa-
és una rèplica dels pantalons dels anys 80. marretes amples i
Moda actual
acolorides, sovint es-
L’estil dels anys 80 impactava pels colors que Madonna va imposar el seu inspirada en
Les dones es po-
els anys tampades i amb grans
eren molt variats, pels accessoris i sobretot pels estil amb faldes pantaló, mit-
saven sabates de muscleres, també els
pentinats. Els vestits més emblemàtics de la dè- ges de xarxa, leggings, tops
taló alt i usaven pantalons ajustats, les
cada van ser les samarretes amples i acolorides, crucifixos, guants sense dits
quantitats de pol- armilles, les faldilles
sovint estampades i amb grans muscleres, també i cadenes d’strass. Michael
seres. Els penti- rectes i minifaldilles.
els pantalons ajustats, les armilles, les faldilles Jackson va popularitzar les
nats abundaven
rectes i minifaldilles. Es van utilitzar molt les jaquetes, els pantalons de
en rul·los i se- L’ús de colors era va-
xapetes amb logotips o imatges al·lusives de cuir i l’ús de tancaments.
rrells, el maqui- riat, tot i que el blanc
grups com Pink Floyd, The Police, B 52, Depê-
llatge era recarre- i el negre van tenir
che Mode, entre d’altres, les quals es portaven
gat. Els pantalons el seu gran moment.
posades en bosses, franeles o en unes gorres Vans. S’havia d’estar en forma i mos-
texans o jeans,
trar-se, per això, el treball amb
també van ser El luxe i l’ostentació es
L’estil Punk influïa en els homes amb l’ús de el cos era una aspiració en les
protagonistes pel feien sentir a través de
cèrcols, i el gènere musical New Wave glo- línies de les supermodels que
fet que els tracta- l’alta costura i de la mà
rificava els braçalets de cuir i les ratlles. començaven a sorgir marcant
ments de preren- d’alguns dissenyadors
tendències. En aquests anys
tat els feien lluir com Christian Lacroix,
es difon molt la vestimenta
descolorits. La que reflectien el signifi-
de gimnàs, lleugera i informal
llenceria anava cat elitista de la moda.
com les calces, les polaines i
adquirint també Calvin Klein i Giorgio
les malles de múltiples colors.
un lloc important Armani s’encarregaven
en la moda. de vestir perfectament
a la dona per al treball.
980 63
 HISTÒRIA DE LA MODA

Fotografies de Gianni Versace.

Extretes de https://www.quien.
net/gianni-versace.php

64 65
 HISTÒRIA DE LA MODA
Pocs dissenyadors poden aspirar a
POCSl’Olimp de la PODEN
DISSENYADORS GianniA Versace
moda.ASPIRAR L’OLIMP ,
sens dubte,
DE LA MODA. ens observa
GIANNI VERSACE, des d’allà.
SENS DUBTE, ENS
OBSERVA DES D’ALLÀ.
Gianni tenia vint anys quan va co-
mençar
GIANNI TENIA VINT a dissenyar
ANYS roba per Aa la
QUAN VA COMENÇAR
sevaROBA
DISSENYAR germana
PER A LADonatella, la menor
SEVA GERMANA DONA-
TELLA,dels tres germans
LA MENOR Versace,
DELS TRES GERMANS que en
VERSACE,
QUE ENaquell
AQUELL moment
MOMENT TENIA tenia
DEUdeu anys.
ANYS. VA ES-Va
estudiar
TUDIAR arquitectura
ARQUITECTURA ABANS DEabans de mu-
MUDAR-SE A
dar-se
MILÀ PER a Milà
TREBALLAR ALper
MÓNtreballar
DE LA MODA alI DES-
món
dePASSAR
PRÉS DE la moda PERiALGUNES
després de passar
EMPRESES ES VAper
DECIDIR, algunes empreses
AL 1976 I AMB es va
L’AJUDA DEL SEUdecidir,
GERMÀ
elA1976
SANTOS, CREARi amb l’ajuda
LA SEVA del
PRÒPIA seu VERSA-
FIRMA, germà
CE. Santos, a crear la seva pròpia firma,
Versace.

Fotografia de la desfilada de Versace, l’any 1992, a Milà. Extreta de

l’aplicació de Pinterest

Les creacions de Versace combinen una forma singular d’entendre la cultura post-
pop amb un disseny sexy i atrevit. Apassionat de l’art, especialment dels cubis-
tes i de l’Art Déco, de l’experimentació amb els materials i de la història antiga
–per això l’origen de tot un símbol d’identitat per a la marca; la Medusa– com-
parava el seu taller amb un estudi del Renaixement. Fan declarat d’Almodóvar i
de Paul Poiret, i gran amic de Jane Fonda, Cindy Crawford, Cher, Elton John o
Sting, entre d’altres, se’n diu que va ser el responsable del fenòmens de les su-
permodels al començament dels anys noranta i un pioner de la catifa vermella.

66 67

Giorgio Armani és una llegenda en la indústria de la moda.
GEORGIO
El dissenyador italià és reconegut per ser el pioner del power
suit a través de la creació de vestits perfectament confeccio-
nats i també per ser el primer a entaular relacions amb Ho-
llywood i treure’n profit. Va canviar la sastreria, va modelar
el look de les darreres dècades del segle XX i va obrir el
pas a una nova era de vestits més flexibles, desestructurats
i lleugers. Armani és el rei del vestit amn pantaló informal i
minimalista, ell el va convertir en una peça clau de l’armari
femení i el va elevar a la categoria d’uniforme per a tota una
generació de dones professionals. Giorgio Armani ha cons-
truït un dels imperis més grans i independents de la moda.
Giorgio Armani va néixer l’any 1934 a Piacen-
za (Itàlia), una ciutat industrial a seixanta-cinc qui-
lòmetres de Milà. Pocs anys més tard, a causa de
l’esclat de la Segona Guerra Mundial, ell i la seva fa-
mília es van mudar a un poble prop de Milà per-
què la seva ciutat va ser durament bombardejada pels
al·liats. El 1955 es va matricular a la Facultat de Me-
dicina de Milà, però després de tres anys va aban-
donar els estudis perquè sentia que no estava
capacitat per ser metge. Al cap de poc temps va acon-
seguir una feina com a aparadorista als grans ma-
gatzems de La Rinascente, ubicats a Milà, i
durant els seus vuit anys allà va treballar com a fo-
tògraf, aparadorista, assistent del comprador de
roba per a home i coordinador de moda. En aquella
època a Itàlia els homes amb diners tenien els
seus propis sastres i els que no en tenien ha-
vien de comprar vestits que es venien als grans
magatzems i que els fabricants produïen en quan-
titats industrials. Armani va decidir fer algu-
na cosa i se’n va anar a treballar a la icònica firma
Cerruti per poder aprendre allò bàsic sobre con-
fecció i fabricació de vestits. L’any 1970 va deixar
el lloc per iniciar la seva carrera com a freelance.
68
HISTÒRIA DE LA MODA
ARMANI
El 1973 amb la seva parella Sergio Galeotti va obrir la
seva primera botiga a Milà i dos anys més tard, el 1975.
va vendre el seu Volkswagen Escarabat per ajuntar el
capital suficient i fundar la seva pròpia marca: Armani.
En la primera col·lecció masculina va presentar la seva
nova silueta: el vestit desestructurat, protagonitzat per
jaquetes de vestit alliberades de la seva rigidesa ori-
ginal. Va abandonar les tradicionals i rigides llanes i
franel·les angleses en colors blau marí, negre i carbó
a favor de teixits més lleugers i flexibles com el lli, la
llana de jersei i els tèxtils en colors apagats, com oliva,
malva, blau pissarra i gris-beig.
Tres mesos més tard va fer el mateix per a dones amb
els teixits tradicionals d’home. El dissenyador va apor-
tar lleugeresa als anquilosats talls dels nous uniformes
de treball i, a finals dels anys setanta, ja era un dissen-
yador amb un estil propi destacat i havia fet de l’ele-
gància el seu segell d’identitat.
Al 1976 el propietari de Barnevs de Nova York li va
oferir 10.000 dòlars per vendre els seus vestits i Ar-
mani, a canvi, li va concedir l’exclusivitat per vendre
la seva marca a Nova York. Per tant, els grans compe-
tidors de Barnevs, com ara Saks i Bloomingdale’s, no
podien vendre els vestits d’Armani.
69
 The
HISTÒRIA DE LA MODA

La moda als anys 90 no va estar carac-

teritzada per un estil específic, sinó que

way
més aviat es va definir com un impuls
de les persones per marcar la seva indi-
vidualitat a través de la roba, ja que des-
prés de molts anys de tendències i mo-
des, la gent va arribar a la conclusió que
no s'estaven expressant amb llibertat.

she
wears
70
it Imatge de tops models dels anys 90. Extreta de
https://www.lavanguardia.com/de-moda/belle-
za/20150827/54436057172/top-models-90-re-
crean-portada-iconica-vogue.html
71
 HISTÒRIA DE LA MODA

Imatge de les tops models dels anys 90. Extreta de

https://zeleb.publico.es/n/las-supermodelos-de-versa-
La moda dels anys 90 deixa enrere els ce-y-10-campanas-publicitarias-inolvidables-017622
colors fluorescents i massa cridaners. En-
cara que sí que és cert que les tonalitats
se solen combinar, però es fa d’una ma-
nera més relaxada. De la mateixa ma-
nera, un altre dels aspectes bàsics va ser
la simplicitat dels looks, entre els quals
podem parlar del toc minimalista. La co-
moditat era la base d’aquesta època ple-
na de grans tendències que encara ro-
manen al nostre present. Apareixen les
anomenades supermodels, que ens acos-
ten a una línia de roba molt més versàtil.
72 73
74
2000
2000
2000
2000
2000
2000
HISTÒRIA DE LA MODA

75

2000
 HISTÒRIA DE LA MODA
Quant al segle XXI, en el nou mil·lenni la
moda va seguir per les mateixes sendes ini-
ciades a finals del segle XX, amb tendèn-
cia a l’atomització i l’individualisme, i la
convivència de corrents sovint confronta-
des. Com altres factors culturals, la moda
es va veure immersa en els fenòmens de
la globalització i la multiculturalitat. Un
nou fenomen seria el gust cada vegada més
gran pel revival (també anomenat vintage o
“moda retro”), per la recuperació i actualit-
zació d’estils del passat, un fenomen sem-
blant al corrent cultural de la postmoderni-
tat.​En aquesta nova centúria es van anar
fusionant conceptes antitètics com creati-
vitat i negoci, i van sorgir cada vegada més
marques que oferien productes de disseny
a un preu assequible; un clar exemple n’és
la marca espanyola Zara, creada per Aman-
cio Ortega.

En aquesta etapa la llibertat creativa és to-

tal a causa de la multiplicitat de tendències,
ja que predomina el concepte del «tot val»:
faldilles llargues i curtes, peces amples i
cenyides, tons foscos i alegres, tot es porta
alhora i qualsevol producte té el seu públic.
Ja no són els dissenyadors els que creen les
tendències, sinó que és el públic el que tria
allò que li ve de gust en tot moment.

Fotografia d’una model dels anys 2000. Extreta de

https://www.vogue.es/moda/articulos/tendencia-mo-
da-anos-2000-otono-invierno-2020-2021

76 77
 HISTÒRIA DE LA MODA

Els looks amb robes texanes de cap a

peus causaven furor. Portar peces de teixit
texà tant en la part superior del cos com
en la part inferior segueix sent tendència
en diverses temporades. La casa Balmain
proposa per a aquesta primavera un do-
ble denim una mica més dramàtic (i en
peces que surten del clàssic look de caça-
dora i texans) que recorda inevitablement
aquell “momentàs” de Britney i Justin.

Fotografia d’una model dels anys 2000. Extreta de ht-

tps://www.vogue.es/moda/articulos/tendencia-mo-
da-anos-2000-otono-invierno-2020-2021

78 79
 HISTÒRIA DE LA MODA

Tendències
actuals
d’anys
anteriors
Al llarg de la història, els corrents i les tendèn-
cies d’una època es repeteixen en una època pos-
terior, els moviments son cíclics.
Fotografia i estilisme: Paula Camprubí. Model: Miquel Sella

Estilisme i fotografia: Paula Camprubí / Model: Miquel Sella

80 81
 HISTÒRIA DE LA MODA

La moda
a les dues
primeres
dècades
del segle
XXI
Dissenyadors versus globa-
lització. El vestit perfila, em-
bolica o ensenya el cos

Homes i dones modifiquen el

seu cos amb pírcings, tatuatges
i altres accions sobre la pell que
han estat socialment accepta-
des i adoptades.

Streetwear: els joves intro-

dueixen cânons de bellesa di-
ferents. Les xarxes socials di-
fonen imatges del carrer que
marquen tendència. Els co-
rrents minimalistes del noranta
utilitzen el negre i persegueixen
la forma més pura i senzilla.
Els dissenyadors creen peti-
tes col-leccions de moda que
es comercialitzen en botigues
multimarca o en les dels dis-
senyadors mateixos. Alhora la
gent
del carrer té a l'abast vestits de
consum massiu iguals arreu del
món.
Imatges de la diversitat de textures i colors. Extretes de https://masestarvital.com/2021/01/07/nina-ric-
ci-2021-diversidad-en-texturas-y-colores/
En el nou mil·lenni la moda ha seguit per
les mateixes sendes iniciades a la fi del se-
gle XX, amb tendència a l'atomització i l'in-
dividualisme, i la convivència de corrents
sovint confrontats. Com altres factors cultu-
rals, la moda s’ha vist immersa en els fenò-
mens de la globalització i la multiculturali-
tat. Un nou fenomen és el gust cada vegada
major pel revival (també anomenat vintage
o moda retro), per la recuperació i actualit-
zació d'estils del passat, un fenomen pare-
ll al corrent cultural de la postmodernitat.
En aquesta nova centúria s’han anat fusionant
conceptes antitètics com la creativitat i el nego-
ci, i han sorgir cada vegada més marques que ofe-
rien productes de disseny a un preu assequible.
En aquesta etapa la llibertat creativa és total a causa de la
multiplicitat de tendències, ja que predomina el concep-
te del «tot val»: faldilles llargues i curtes, peces amples
i cenyides, tons foscos i alegres, tot es porta al mateix
temps i qualsevol producte té el seu públic. Ja no són
els dissenyadors els que creen les tendències, sinó que
és el públic el que tria el que li ve de gust a tot moment.

82 83
 HISTÒRIA DE LA MODA

Al segle XXI la moda és eclèctica:

totes les tendències es barregen i tots
els estilen valen.

80
84 85
 HISTÒRIA DE LA MODA

Fotografies de la Fashion Week de Copenhagen. Extretes de https://www.stylist.co.uk/fashion/copenhagen-fas-

hion-week-street-style/553960

86 87
 Entrevista a JAUME TOUS, fotògraf
MOLT a DIR
El infatigable fotògraf Jaume Tous i Canudas va fer un recorregut sobre la his-
tòria de la publicitat gràfica des dels seus inicis al segle XVIII (quan els prego-
ners feien la publicitat amb altaveus pels carrers dels pobles) fins als nostres dies.
Va començar amb un preludi d'anuncis radiofònics.
Jaume Tous (1940) és un fotògraf d’ori-
gen barcelonès i que resideix a Castelldefels.
Artísticament es va formar a l’Escola Municipal
d’Arts Massana, de Barcelona. Al 1969 va iniciar
la seva activitat professional com a fotògraf
publicitari i industrial. Des d’aleshores ha
col·laborat en diverses publicacions de pre-
msa i exposicions. Des de 2001 restaura les
fotografies del fons històric del Grup de Recer-
ques Històriques de Castelldefels (GREHIC).
Paula: Hola, Jaume, moltes gràcies per prestar-te a
fer aquesta entrevista. Com a fotògraf i en relació
amb textos que has escrit i xerrades que has orga-
nitzat sobre la imatge, sé que has fet fotos relacio-
nades amb el món de la moda i que també n’has
cercat i restaurat d’antigues, d’èpoques anteriors,
per a documentar-te i aprofundir en la matèria.
El meu treball de recerca gira al voltant de la his-
tòria de la moda i l’evolució de les tendències,
i parlar amb tu m’ajudarà a conèixer millor
aquest camp i a ampliar-ne els coneixements.
88
Imatges cedides pel fotograf Jaume
Tous
Si et sembla bé, he preparat unes quantes pregun-
tes per fer-te...
Jaume: Perfecte, Paula, miraré de respondre-te-les
d’acord els meus coneixements, perquè de
fet jo soc més fotògraf que dissenyador, el que
passa és que he fet moltes fotos per a clients
de l’àmbit del disseny i de la moda. Espero ser-te útil.
Paula: Segur que sí, he vist fotos teves i m’inte-
ressa molt la teva mirada i el teu punt de vista.
Com va ser que et vas dedicar a la fotografia?
Jaume: Sempre m’havia interessat aquest tema.
Vaig començar-hi de jove i amb una càmera
molt antiga. Vivia al carrer dels Tallers de Bar-
celona i hi havia una botiga de fotografia que em
fascinava. Llavors, conforme vaig anar entrant
en aquest món, vaig fer fotos per al disseny
industrial, per a revistes publicitàries... Fo-
tos exclusivament de moda no, però en unes
xerrades que havien de ser documentades, n’hi
va haver que tocaven la moda, amb la qual
cosa vaig utilitzar fotos d’arxiu i fotos meves.
P aula: Des del teu punt de vista era millor la
moda del passat o l’actual?
Jaume: No ho sabria jutjar. El que et diré és
que a mi la moda, depenent de qui la porta,
m’agrada més o menys. El que sí que hem
vist al llarg dels anys és que, conforme ha
evolucionat, cada cop s’ha anat perdent més
roba. Vull dir que en les fotos antigues, a
començament del segle XIX, portaven gran quan-
titat de tela a sobre, i actualment en portem
menys, anem més lleugers. Aques-
ta tendència ja s’observa a inicis del segle XX.
Paula: Com definiries, doncs, la moda d’avui en dia?
Jaume: La moda d’avui en dia ha canviat, in-
teressa molt que hi hagi varietat. Vull dir que
actualment la moda evoluciona i canvia molt
de pressa, d’un any a l’altre, i això respon a
interessos comercials, interessa vendre dis-
senys nous. De fet en els magatzems, en les
botigues, cada any tenim quatre temporades
que responen a quatre dissenys diferents, un per
cada estació. I de fet això passa també amb els
complements i les joies, i fins i tot amb els estils
de la persona, en una època es porta el cabe-
ll llarg, en d’altres curt, amb diferents tints i
colors...
Paula: La moda llavors influeix molt en la societat? És
important estar a la moda?
Jaume: En general la gent, i sobretot la gent
jove, vol tenir una personalitat pròpia, que cridi
l’atenció i que es diferenciï de la dels altres. Es
vol estar al dia i s’està pendent del que es porta
en altres llocs. Abans era França, però actual-
ment també es mira que es porta a Alemanya, a
Estats Units... Hi ha tendències a tot arreu.
De fet ara hi ha el que s’anomena influen-
cers, cada dia han de portar coses noves, els fan
canviar el que porten contínuament..., l’im-
portant és treure-hi un rendiment comercial.
El vessant més destacable en l’actualitat a l’entorn de
la moda és l’econòmic, té pes per a qui la dissenya, per
a qui la fabrica, però també per a qui la porta, per al
client.
Paula: Moltes gràcies, Jaume, ha estat un plaer parlar
amb tu.
Jaume: De res, i si et calen les imatges i fotos que tinc
meves i d’arxiu per al teu treball, compta-hi.
Paula: Gràcies, Jaume, segur que sí, i fins aviat.
89
 Entrevista a VERA BABKINA, model

Treballadora infati-
jable, VERA BABKI-
NA, ha treballat per a
marques importants i
ha fet modelatges co-
lorits i insolents que
expliquen la trajectòria
d’aquesta model rus-
sa dins de la indústria
de la moda espanyola.
Fotografies i estilisme: Paula Camprubí. Model: Vera Babkina

90 91
 E n el primer número d’aquesta revista hem
volgut entrevistar Vera Babkina, una model que,
malgrat la seva joventut, té anys d’experiència
en el camp de la moda i la publicitat, i que és la
foto de la portada.
Paula: Bon dia Vera, és un plaer poder-te entrevistar
i que ens expliquis la teva història i com vas entrar
en aquest món. Sabem que vas començar a ser mo-
del de ben petita, treballant amb la agència interna-
cional Salvador Models. Has protagonitzat anuncis
de marques molt conegudes com ara Tous i La Piara.
Si m’ho permets, m’agradaria fer-te una sèrie de pre-
guntes sobre el temps que portes de model i sobre
quines perspectives tens.
D’entrada m’agradaria pre-
guntar-te quant temps fa
que et dediques a aquesta
professió. Quina edat tenies
quan t’hi vas iniciar?
Vera: Vaig començar amb
només 8 anys, era realment
petita, però em divertia i
m’ho passava bé.
Paula: Has estat únicament
model d’anuncis televisius
o també has treballat per a
passarel·les o marques de
roba? Si és així, quina edat
tenies quan vas desfilar per
primera vegada en una pas-
sarel·la? I per a quina mar-
ca?
Vera: He participat en tots
els àmbits d’aquesta indús-
tria. De fet la meva primera
passarel·la va ser al 2014.
Diria que per a la 080 de
Barcelona.
Paula: Deu-n’hi do! Vas començar desfilant en
una de les passarel·les de més renom a escala
nacional. Et va resultar fàcil compaginar els es-
tudis amb aquesta activitat? I pel que fa als teus
pares, que els hi va semblar?
Els resultava un esforç haver de de-
dicar gran part del seu temps
portar-te a càstings, passarel·les, etcètera?
Vera: La veritat és que compaginar totes dues
coses va ser mes fàcil del que tothom preveia de
bon començament. A més, sobretot perquè
quan vaig estar més activa era quan estudiava
primària i gairebé no es notava si faltava dos
dies al mes a l’escola, no repercutia gaire en els
meus estudis. Després, quan vaig començar
l’educació secundària obligatòria, sí que la meva
mare va haver de parlar amb el centre i arribar
a un acord perquè no m'expulsessin per faltes
d'assistència, i exigien una discipli-
na i un major control en la meva educació.
No obstant, no em va afectar gaire, els profes-
sors van ser bastant comprensius, si aquell dia
faltava, em permetien fer l’examen al dia següent;
veien que feia els deures i que ho tenia tot en regla.
92
Quant a portar-me a les diverses activitats i llocs,
doncs sí, al principi als meus pares els preocu-
pava i sempre m'hi acompanyava la meva mare,
però a mesura que em vaig anar fent gran, i com
que em veien madura, a partir dels tretze anys
ja anava a tot arreu sola. A més, si feia falta les
productores o les agències em proporcionaven un
cotxe, un taxi o el que em calgués per moure'm.
Però sí que penso que, a partir dels 13 anys, vaig
tenir la maduresa suficient com per poder anar a
aquesta feina, que no deixava de ser un treball, jo
sola i sense dependre de la meva mare; només hi
depenia, tenint en compte que era menor, per a
les qüestions legals.
Paula: Realment la teva
família va confiar en tu, i
és evident que moure’t en
aquest entorn d’adults et va
fer madurar aviat. Suposo
que també van haver-hi as-
pectes negatius: vas rebre
crítiques d'algun familiar,
amic, treballador de l'agèn-
cia Salvador o, fins i tot,
d’alguna persona descone-
guda? Si és que sí, com et
van afectar aquestes criti-
ques?
Vera: Sí, i tant!, les critiques
em venien de desconeguts,
però també d’amics i, sobre-
tot, d’altres mares. La veri-
tat és que les vaig entomar
bé, en aquell moment i amb
l’edat que tenia no m’im-
portaven gaire, i pensava
que em tenien certa enveja.
Realment a moltes d’aques-
tespersones, i a moltes nenes
de la meva edat, els hagués
agradat treballar tan aviat
en alguna cosa divertida,
passant-s’ho bé i guanyant diners. Això em pujava
l’autoestima.
Paula:Alguna vegada vas sentir aclapament o estrès?
Vera: Si, cada dia. En cada prova que feia se’m jut-
java, i em sentia analitzada gairebé en tot moment.
a Paula: Tot i així i pel que fa al menjar, seguies alguna tipus de
Paula: Certament s’ha de tenir autoestima i control,
i tu aquests aspectes te’ls vas haver de
treballar des de molt joveneta per afrontar aquests
judicis constants. Això em porta a la pregunta se-
güent: vas tenir inseguretats des que vas iniciar-te
en aquest món?
Vera: No, al començament no. Realment les insegu-
retats no van arribar fins als 15 o 16 anys, quan ja
ets més conscient del que estàs fent i ja no ho veus,
com quan ets petita, com un joc. Encara que era una
qüestió mental meva, personal, i no tant a causa de
les crítiques o dels comentaris que podria rebre dels
altres.
ENTREVISTA A VERA BABKINA
Paula: En aquesta professió,
quina ha estat l’actuació de la
qual t'has sentit més orgullosa?
Vera: Doncs un dels treballs
dels quals estic més orgullosa
i que sempre recordaré amb
molta
estima i afecte és la col·labora-
ció amb la marca Tous, i tam-
bé el fet de poder anar a Itàlia
a desfilar. Amb 11 anys, poder
estar en llocs com aquest m'ha
marcat.
Paula: Evident, suposo que és
el somni de moltes nenes que
s’inicien en aquest món. Què
consideres que és el més
bonic del que t'ha apor-
tat el modelatge? I el pitjor?
Vera: El millor la maduresa,
també haver viatjat tant, el do
de gents que tinc avui dia... Tot
això ha contribuït a ser qui soc
en l’actualitat. Quant a aspectes
negatius, no en tinc, no em puc
queixar de res. D’adolescent
mai vaig haver de deixar de fer
coses per ser present en aquest
camp: he sortit de festa com
qualsevol persona de la meva
edat, he estudiat, que era també
el que em tocava fer per l’edat,
i realment no m'he desviat del
que és tenir una vida quotidiana
normal.
Paula: I, finalment, la darrera
Paula: Una altra pregunta que, lamentablement, sempre l’asso- pregunta, segueixes en aquest
ciem al món de la moda i que fa referència a l’aspecte extern. Vas món? O ja no hi ets tan activa i
arribar mai a veure't malament des d’un punt de vista físic, fins al te n’has retirat durant un temps
límit de deixar de menjar? o potser per sempre? Si és que
segueixes, fins on t'agradaria
Vera: No, mai! Al contrari, és graciós que en les proves de ves- arribar en un futur?
tuari i en altres activitats sempre em deien que havia de menjar
més, que si no menjava no creixe ia. Tinc sort, soc de constitució Vera: En aquests moments estic
prima, així que es quedaven amb la boca oberta quan els arribava retirada del modelatge; porto
una nena de 12 anys amb una talla 6-8. anys sense treballar per a cap
editorial o marca de moda. He
deixat del tot les fotos i les des-
dieta estricta? O bé et permeties certs capricis de tant en tant? filades, però, en canvi, estic
més enfocada cap al món de la
Vera: No, mai he seguit cap tipus de dieta. Tenia una alimentació interpretació. En l’actualitat es-
molt lliure i en absolut em sentia pressionada. tic estudiant interpretació i arts
escèniques. Una mica he fet
Paula: És positiu això que dius; altres models, lamentablement, no aquest canvi perquè no he cres-
ho viuen així. Vas haver de sacrificar qualsevol cosa que t'agradés, cut gaire físicament, soc baixe-
com ara algunes aficions, a causa d’aquest treball? ta, i de fet m'agrada molt més
actuar que la moda.
Vera: Realment no, perquè el que aquesta feina m’ha donat és tro-
bar una activitat que de veritat m'apassiona i m’ha ajudat a tenir Paula: Doncs moltíssimes grà-
clar que vull fer en un futur. cies, Vera, pel teu temps. Ens
ha semblat molt interessant tot
el que ens has explicat i la teva
experiència. I molta sort en el
món de la interpretació!
93
 Entrevista a Alfons Tost, interiorista
ALFONS & DAMIÁN
és una galeria i botiga de disseny. També és utilitzada com a estudi d’in-
teriorisme dels propietaris i també és on es realitzen meravelloses exposi-
cions d’art i disseny.
Socis Alfons & Damian. Imatge extreta de https://
casadecor.es/decorador/alfons-tost-damian-san-
Entrevista a Alfons Tost, soci interiorista a Al-
fons & Damián, un estudi de disseny ubicat al
passatge de Marimon de Barcelona
. ser un estudiant com tu i jo també vaig co-
L’estudi se centra a dissenyar projectes de
qualitat en els quals és present l’enfocament
personalitzat per a cada client, amb l’objectiu
d’obtenir resultats òptims i d’excel·lència en
els seus encàrrecs.
Alfons Tost, juntament amb el seu soci Damián
Sánchez, dirigeixen un equip de professionals
que té experiència en diverses disciplines com
ara el disseny industrial, l’interiorisme o els
muntatges efímers.
Paula: Bona tarda, Alfons, moltes gràcies per
prestar-te perquè et faci aquesta entrevista.
Forma part del meu treball de recerca i per a
mi és important poder entrevistar una persona
com tu, un referent de l’interiorisme en el nos-
tre país.
94
Alfons: Hola, Paula, un plaer poder-te ajudar i
explicar-te quina és la meva feina, que és també
la meva passió, sobretot perquè jo també vaig
mençar mirant el treball i el que feien altres
persones.
Paula: M’he preparat unes quantes preguntes
i, si et sembla bé, me les vas responent... Co-
menço: Què entens per disseny?
Alfons: Doncs tal com ho plantegem ara és
un ofici, però també és una vocació. I gairebé
m’atreveixo a dir que és un bé social: sense dis-
seny no existeix la vida com l’estem vivim, em
refereixo a la vida funcional, a allò que ens fa-
cilita viure millor amb més benestar. El disseny
és una forma d’entendre l’evolució planificada
per l’ésser humà. És molt absolutista el que
ara et diré, però el disseny gairebé ho és tot.
El dissenyador té una responsabilitat social,
que es resumeix dient que ha de fer la vida fà-
Paula: Que et transmet el dis-
seny? Com en gaudeixes?
Alfons: Satisfacció vivint el
procés del que és la meva fei-
na i satisfacció veient-ne el
resultat. El procés té un com-
ponent estressant, però veu-
re la teva obra acabada i que
agradi a qui te l’ha encarregat
és realment satisfactori.
Paula: Quins van ser els teus
inicis fins a arribar on ets avui
dia?
Alfons: Fins arribar on soc
m’ha calgut molt d’esforç i
també, per què no dir-ho, un
cop de sort. Hi ha gent amb
molt de talent que no ha arri-
bat on volia, però també hi ha
gent amb sort, sense talent,
que s’ha quedat pel camí.
Imatges d`’espais dissenyats i decorats per Alfons & Crec que el triomf està a arri-
Damián. Extretes del web bar a fer allò que vols. Al final
un projecte d’interiorisme no
deixa de ser un encàrrec que
et fa algú, que et dona els seus
diners, perquè li facis i li creïs
alguna cosa que respongui a
les seves necessitats.
De jove pensava, qui serà el
primer que em donarà els seus
diners per fer un projecte? I
aquesta persona i la seva con-
fiança dipositada en mi van
arribar. Va haver esforç, però
també el cop de sort.
Quant a on soc ara, no sé molt
bé on soc, puc dir que tinc fei-
na, molta feina i que la faig
amb passió i responsabilitat.
cil i funcional a la resta de persones.
Paula: Per què vas decidir dedicar-te a l’inte-
riorisme?
Alfons: Per un tema de passió. Era una cosa
que m’apassionava des de sempre. De petit
m’interessava la part més frívola i supèrflua
d’aquest ofici, que és la part més estètica, però
endinsant-m’hi cada cop més, vaig descobrir-hi
la part cultural i intel·lectual. A més, tinc els
referents familiars; el meu pare es dedicava al
paisatgisme i això que vaig viure a casa em va
influir, l’ajudava a dissenyar jardins i, tot i que
jo em vaig desviar d’aquesta faceta, aquí hi
vaig tenir els meus inicis en el món del disseny
i la creativitat.
95
 ENTREVISTA A ALFONS TOST
Paula: Per què has volgut crear
un estudi i una marca propis?
Et permet tenir més indepen-
dència a l’hora de crear els teus
projectes?
Alfons: Òbviament, al final això
té a veure amb l’ego de l’artis-
ta, del creador. Una persona es
pot esplaiar molt més en qualse-
vol disciplina, si les coordena-
des del que fa se les marca ella
mateixa.
També per una qüestió de viure
la part funcional de la manera
que a mi m’agrada viure-la. A
mi m’apetia construir i crear en
un context en què em sentís a
gust i estimulat, volia explicar
allò que jo sentia. Sem-
bla tot molt bucòlic, m’es-
colto ara mateix i sem-
blo un poeta del disseny,
i no és només això, la inspiració
ha d’anar acompanyada de les
ganes de fer-ho, d’implicar-t’hi.
Començar un projecte des de
zero és complex, requereix
un gran estímul entès com un
enorme treball. També és cert
que quan ja has creat coses, tens
ja un context ple d’estímuls i
de referents i et permet treu-
re-hi idees per a nous projectes.
Paula: Fins a quin punt pots ser
creatiu, amb idees pròpies, o
has de plasmar i reproduir allò
que et demana el client? Et
sents lliure en aquest sentit?
Alfons: De vegades sí,
d’altres no. El meu ofi-
ci no és només creativitat,
jo no soc un artista. Tinc
un ofici creatiu, però hi ha
una part funcional que busca
el benestar de l’individu que
m’encarrega aquella feina. La
confortabilitat pot ser física, és
l’ergonòmica, però també hi ha
una confortabilitat emocional, i
aquesta té a veure amb l’entorn
físic que tenim, i es relaciona
amb sentir-se bé i a gust en el
teu entorn immediat. I de vega-
des cal fer un encaix entre totes
dues: hi ha clients que volen que
els instrueixis en aquesta face-
ta més emocional, et demanen
que els dissenyis un espai
on s’hi trobin bé. També hi
ha clients que em demanen
alguna cosa concreta i jo,
96
com a dissenyador, si veig que
van errats o que realment el que
demanen no té sentit o no té
cap estètica, els ho dic amb tota
tranquil·litat, amb educació però
amb fermesa, forma part de la
meva feina. Soc dissenyador,
no vull fer feines en què he de
traslladar a l’encàrrec únicament
el que un altre vol, sense que
hi hagi res de mi, del meu es-
til. Si em demanen alguna cosa
que jo no faig, que no forma part
del meu estil, els dic sense cap
complex que s’han equivocat
d’estudi, que jo no responc a les
seves necessitats.
Paula: Creus que hi ha hagut un gran
canvi o evolució en les tendències durant
aquests darrers anys?
Alfons: El disseny evoluciona constant-
ment. S’adapta als comportaments i a les
conductes socials i a les necessitats de
cada moment. Un exemple: abans a les
cases benestants hi havia el chester –de
fet els anglesos el continuen usant–, no
podies reclinar-te massa i t’obligava a te-
nir una postura recta, això responia a les
conductes i maneres de l’època; actual-
ment preferim els sofàs amb més profun-
ditat, on t’hi pots recolzar, i això obeeix
al fet que s’han relaxat aquestes maneres,
aquell componiment rígid s’ha perdut.
Per tant, el disseny evoluciona amb les
modes i les maneres socials de cada èpo-
ca.
Paula: Moltes gràcies, Alfons. Ha estat un
plaer treballar amb tu.
Paula: Què et sembla l’inte-
riorisme actual? Què en pen-
ses del seu nivell de qualitat?
Alfons: El disseny actual és eclèc-
tic, és la teoria dels contrastos,
tot s’hi val i tot es pot barrejar.
El que agrada a uns no té per
què agradar a altres. Crec que
el temps acaba dient com era
l’interiorisme d’una època deter-
minada, quan el veus amb dis-
tància i des d’una altra òptica.
Fotografies fetes per Gemma Bonet
97
 Visita al Museu del Disseny de Barcelona
El Museu del Disseny de Bar-
celona és un museu inaugurat
al desembre de 2014 dependent
de l'Institut de Cultura de Bar-
celona que s'origina a partir de
la integració de les col·leccions
del Museu de les Arts Decora-
tives, el Museu de Ceràmica, el
Museu Tèxtil i d'Indumentària i
el Gabinet de les Arts Gràfiques.
El museu està ubicat a l'edifi-
ci del Disseny Hub de Barce-
lona, a la Plaça de les Glòries
Catalanes, compartint la seu
amb el Foment de les Arts i
del Disseny (FAD) i Barcelo-
na Centre de Disseny (BCD),
dues institucions pioneres en
la promoció i el desenvolupa-
ment del disseny a Catalunya.

98 99
 Creacions de Cristóbal Balenciaga

"NO HE CREGUT MAI

QUE LA MODA
OBEEIXI
A MERS CAPRICIS I
MENYS
A CAPRICIS ESTÈTICS.
ELS CANVIS DE LA
MODA ES
PRODUEIXEN A CON-
SEQÜÈNCIA
DE LES CONDICIONS
DE CADA MOMENT,
NO SOLS D'ORDRE
ECONÒMIC,
SINÓ DE TOT ORDRE."

Josep Pla, Un senyor de Barcelona, 2019

100 101
 CONCLUSIÓ
La proposta il·lusionant de fer una revista de moda s’ha materialitzat i ha estat un procés de creació i
transformació d’idees realment engrescador i motivador.
Amb aquest treball he hagut d’aprendre a fer anar moltes tècniques i recursos: redactar, fotografiar, editar..., i
he hagut d’aprofundir en la història no únicament de la moda, sinó també de tots aquells esdeveniments i fac-
tors socials, culturals, econòmics, etc., influents i decisius en cada etapa i període i en l’evolució d’aquesta.
He pogut evidenciar la important revolució que ha suposat la moda per entendre els canvis
que hem experimentat les persones al llarg de diferents èpoques a l’hora de vestir-nos. Aques-
ta petita contribució m’omple de satisfacció per haver fet partícips els lectors en aquest món
apassionant que ens envolta cada dia: el seguiment, de vegades no tan evident, de les ten-
dències. Com estar a la moda, en major o menor mesura, ens afecta una mica a tothom.
Ha estat un aprenentage i he gaudit en tot moment del camí i de l’esforç que m’ha suposat posar un punt
final a aquest treball.
“Fashion changes, but style endures.”
Coco Chanel
102
Bibliografia
Diversos autors. Moda. Historia y estilos. 2019.
Gallart, Vicente. Viaje a través de la moda: Diseñadores, iconos y estilos de los siglos XX y XXI. 2021.
Lécallier, Sylvie i altres. Vogue Paris: 100 Years. Novembre 2021. Thames and Hudson.
Webgrafia
Todo sobre las modas y las tendencias la época: https://situary.com/2020/09/moda-tendencias-epoca-victoria-
na/
La moda de los años 50: Historia, tendencias e iconos- DIVAN: https://divainparfums.es/blogs/blog-divain/
anos-50-moda
Cristóbal Balenciaga, VOGUE: https://www.vogue.es/moda/modapedia/disenadores/cristobal-balenciaga/172
Christian Dior, VOGUE: https://www.vogue.es/moda/modapedia/marcas/christian-dior/122
Yves Saint Laurent, VOGUE: https://www.vogue.es/moda/modapedia/disenadores/yves-saint-laurent-1/249
La moda en els anys 70 | Bezzia: https://www.bezzia.com/ca/moda-anos-70/
10 iconos de estilo de los años 70 - VEIN Magazine: https://vein.es/10-iconos-de-estilo-de-los-anos-70/
Moda de los años 70: Características, peinados y más: https://modaellas.com/moda-de-los-anos-70/
Karl Lagerfeld, VOGUE: https://www.vogue.es/moda/modapedia/disenadores/karl-lagerfeld/180
Els anys 80 - Les modes tornen, ARL- Google Sites: https://sites.google.com/site/lesmodestornenalr/home/
els-anys-80
La historia de Giorgio Armani - Sus inicios: https://enriqueortegaburgos.com/la-historia-de-giorgio-arma-
ni-sus-inicios/
Gianni Versace, VOGUE: https://www.vogue.es/moda/modapedia/disenadores/gianni-versace/45
Moda de los años 90 - Un repaso por la década más especial: https://www.bezzia.com/un-repaso-por-la-moda-
de-los-anos-90/
Pierre Balmain, VOGUE: https://www.vogue.es/moda/modapedia/marcas/balmain/114
80 frases de Coco Chanel para triunfar en la vida - Vanity Fair: https://www.revistavanityfair.es/sociedad/cele-
brities/articulos/coco-chanel-grandes-frases-inspiradoras-mujer/22753
Biografia de Coco Chanel: https://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/chanel.htm
Coco Chanel, VOGUE: https://www.vogue.es/moda/modapedia/marcas/chanel/120
Las tendencias de moda de principios de los 2000: https://elle.mx/moda/2016/07/18/las-tendencias-de-moda-
de-principios-de-los-2000-que-no-queremos-que-vuelvan/
Estos looks nos parecían lo más en los 2000: https://www.cosmopolitan.com/es/moda/tendencias-moda/
g25208036/anos-2000-moda/
Prepárate porque hay 9 tendencias de los 2000 que vas a llevar sin darte cuenta: https://fashion.hola.com/ten-
dencias/galeria/2021020370965/estilo-anos-2000-looks-influeners/1/
Divas pop años 2000 colecciones primavera verano 2021- VOGUE: https://www.vogue.es/moda/articulos/ten-
dencias-anos-2000-looks-britney-spears-christina-aguilera-primavera-verano-2021
Kendall Jenner, una novia a lo Biannca Jagger | TELVA: https://www.telva.com/2015/07/07/no-
vias/1436270122.html
Tots els enllaços han estat consultats entre el juny i el novembre del 2021.
103