TR Batx, Rigel, Khalid

La lluita de Galileu per la veritat cientifica
Alumnes: Rigel Lavarino/Khalid Zouhir
Grup: 1 Batx C
Tutor/a: Manel Galindo Fernández
Departament: Matemàtiques
Rigel Lavarino/ Khalid Zouhir 1 BTX C
0.Síntesi/Abstract
Síntesi:
Nuestro TR se basa en algunas de las teorías sobre el modelo espacial

Heliocéntrico publicadas por Galileo Galilei allá por el siglo V, en él demostraremos
que lo que propuso efectivamente es cierto y que los otros modelos como el modelo
Geocéntrico que propuso Aristóteles o el modelo de la tierra plana están
equivocados. Para demostrar que el modelo espacial heliocéntrico es cierto
realizaremos algunas actividades prácticas como experimentos, observaciones que
se dividirán en diferentes temas donde analizaremos pruebas para desmantelar los
otros modelos erróneos. En este TR también hemos planeado hacer un experimento
que será una primera mirada a cómo Galile desmanteló la teoría de Aristóteles. El
resultado final combinó perfectamente con nuestra hipótesis y pudimos decir que al
final Galileo estaba diciendo la verdad. Elegimos este tema para hacer nuestro TR
porque nos gustan los temas astronómicos y porque queríamos conocer mejor cómo
fue uno de los más grandes científicos y astrónomos de todos los tiempos y cómo
dio todo lo que pudo para defender sus teorías.
Abstract:
Our TR is based on in some of the theories about the Heliocentric space model
published by Galileo Galilei back in the fifth century, in it we will demonstrate that
what he proposed is indeed true and that the other models such as the Geocentric
model that Aristotoles proposed or the flat earth model are wrong.
To demonstrate that the Heliocentric space model is true we will do some practical
activities such as experiments, observations which will be divided into different topics
where we will analyze proofs to dismantle the other wrong models.
In this TR we have planned as well to do an experiment which will be a first look at
how Galileu dismantled Aristotoles theory.
The end result perfectly combined with our hypothesis and we could tell that at the
end Galileo was telling the truth.
We picked this topic to do our TR because we like astronomic topics and because
we wanted to get to know better how one of the greatest cientifics and astronomers
of all time and how he gave all he could to defend his theories.
Índex
1. Introducció..........................................................................................................................1
1.1.Motivació...................................................................................................................... 1
1.2. Objectius..................................................................................................................... 1
1.3. Hipòtesis......................................................................................................................2
RECERCA TEÒRICA.............................................................................................................. 3
2. L’Heliocentrisme................................................................................................................ 4
2.1. La Inspiració de Galileu...............................................................................................6
2.2. Teoría del Heliocentrisme, segons Galileu: experiments i materials........................... 7
2.3. Model astronòmic actual............................................................................................. 9
3. El Geocentrisme...............................................................................................................13
3.1 Què és? Context històric............................................................................................ 13
3.2 Teories del Geocentrisme...........................................................................................14
4. El Terraplanisme...............................................................................................................18
4.1. Què és? Context històric........................................................................................... 18
4.2. Teories a favor del Terraplanisme............................................................................. 19
4.3 Què diu exactament el Terraplanisme?......................................................................21
4.4 Desmentir el terraplanisme........................................................................................ 23
PART PRÀCTICA.................................................................................................................. 26
5. Pràctica 1.......................................................................................................................... 26
5.3 Historia de l'experiment.............................................................................................. 26
5.3 Descripció de l’experiment........................................................................................ 27
5.4 Hipòtesis.....................................................................................................................27
5.5 Experiment................................................................................................................. 27
Videos experiment Galileu TR..........................................................................................28
5.6 Resultats.................................................................................................................... 28
5.7 Conclusions................................................................................................................29
6. Pràctica 2.......................................................................................................................... 30
6.1 Descripció i objectius part pràctica 2..........................................................................30
6.2 pràctica Observació....................................................................................................30
6.2.1 Objectius........................................................................................................... 30
6.2.2 Dia 1.................................................................................................................. 31
6.2.3 Dia 2.................................................................................................................. 32
6.2.4 Resultats........................................................................................................... 33
6.3 Pràctica de l'avió........................................................................................................ 34
6.3.1 Primera part d'observació..................................................................................34
6.3.2 Segona part pràctica avió..................................................................................39
6.3.3 Conclusions....................................................................................................... 43
7. Conclusions Finals.......................................................................................................... 44
8.Bibliografia........................................................................................................................ 45
1.Introducció
El nostre TR tracta sobre una de les teories desenvolupades per Galileo Galilei, la
teoria de l'heliocentrisme, on explica, d'acord amb les seves observacions amb el
seu telescopi al cel com ho farem, que farem i quina és la meta. En la nostra part
pràctica farem un dels experiments que ha fet Galileu i en l'altra part farem
observacions i experiments per agafar proves on es puguin veure com els conceptes
que ha dit Aristòtil són falsos.
1.1.Motivació
Fer un treball sobre Galileu és una oportunitat molt bona per conèixer un dels
científics més importants de la història. A més, la seva lluita per defensar les seves
idees científiques i el seu suport a l'heliocentrisme copernicà el converteix en un
personatge fascinant i valent, i això desperta el nostre interès per ell. A l'estudiar la
seva vida i obra, podem aprendre sobre la història de la ciència i com les idees
revolucionàries poden canviar tothom.
Així que per aquesta raó no ens volíem perdre aquesta oportunitat per
submergir-nos al món de Galileu.
1.2. Objectius
Els objectius d’aquest treball són:
➢ Demostrar la teoria d'heliocentrisme tal com ell va fer (Galileu va ser un dels
primers científics a defensar la idea que la Terra i els altres planetes giren al
voltant del Sol, enlloc que tot l'univers gira al voltant de la Terra. A través de
les seves observacions astronòmiques i experiments, Galileu va recopilar
evidència que va donar suport a aquesta teoria, la qual cosa el va portar a
enfrontar-se a la física aristotèlica i a aquells que la defensaven i en aquesta
evidència ens basarem).
➢ Aprofundir en la seva lluita per demostrar la teoria de l'heliocentrisme i com
els seus descobriments van establir les bases de l'astronomia i la física
1
moderna. Per fer-ho el contraposarem al Terraplanisme i el Geocentrisme,

desmuntant aquest dos darrers.
1.3. Hipòtesis
En aquest treball volem demostrar que la teoria sobre el model de sistema solar que
va proposar Galileu al segle XVII, és a dir, que la Terra gira al voltant del Sol i que
aquesta és assimilable a una esfera (en realitat és un esferoide).
Per demostrar això, volem contraposar-ho amb teories que defensen el
Terraplanisme i el Geocentrisme, mitjançant recerca i entenent els conceptes més
importants de l'Heliocentrisme, el Terraplanisme i el Geocentrisme.
Al primer apartat, el teòric i de recerca, descriurà que és cada un d'aquests
conceptes, el seu context històric i evolució i les teories principals que donen suport
a aquests moviments, i també veurem les teories suggerides per Galileu, de què
tracten i com va arribar a desenvolupar-les.
En resum, la hipòtesi que proposem és: L'Heliocentrisme de Galileu és més

acurat que el model Geocèntric?
2
RECERCA TEÒRICA
3
2. L’Heliocentrisme.
La teoria de l'Heliocentrisme és una teoria astronòmica que sosté que la Terra i els
altres planetes giren al voltant del Sol. Aquesta teoria va ser proposada per primera
vegada per Aristarc de Samos, un astrònom i matemàtic grec que observant el cel,
ha arribat a la conclusió que els moviments dels planetes com Venus i Mart
contraposen el moviment de cercle perfecte que descrivia el sistema geocentrista
d'Aristòtil ell va proposar aquesta teoria al segle III aC i més tard va ser
desenvolupada per Nicolau Copèrnic al segle XVI en el seu llibre "De Revolutionibus
Orbium Coelestium". En aquest llibre Copèrnic, un polímata renaixentista que amb
els seus estudis d'astronomia matemàtica en la universitat de Cracòvia, realitza
observacions de Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, durant aquestes
observacions i els seus estudis ell desenvolupa la teoria de Samos trobant
contradiccions del sistema geocentrista que era l'oficial a l'època, en el seu llibre "De
Revolutionibus Orbium Coelestium" ell explica com els planetes i la Terra tenen un
moviment rotatori al voltant del Sol formant òrbites el·líptiques. I que aquest, el Sol,
es troba al centre de l'univers. Intentant resoldre moltes incògnites que tenia el
sistema geocentrista.
Històricament, la teoria heliocèntrica s'oposa a la teoria geocèntrica i explica que la

Terra està al centre de l'univers i el Sol i els planetes es mouen en òrbites circulars
al seu voltant. Tot i que en el seu moment la teoria heliocèntrica va ser controvertida
i va enfrontar l'oposició de l'Església i altres sectors conservadors que defensaven la
teoria geocèntrica per motius religiosos, aquestes noves teories a vegades van
costar també la vida d’alguns científics.
Des de l’edat moderna la religió i la ciència han estat en conflicte, la religió es basa
en la fe i en les creences i fa creure a la gent els seus dogmes afirmant que els seus
textos sacres i mites fundacionals són certs pel fal·laç argument d’autoritat, si són
escrits o transmesos per divinitats posseïdores de la veritat absoluta, la realitat no
pot ser de cap altra manera.
Dicten com hem de pensar i actuar (poden servir com a codis morals i ètics), però
alhora també intenten resoldre els dubtes existencialistes que ens sobrevenen, com:
Qui som?, D’on venim?, Què hi ha després de la mort?
4
I és llavors, quan la ciència resol un d’aquests dubtes, potser, contradient el postulat

religiós que sorgeix el conflicte.
En canvi, la ciència es basa en el mètode científic i la prova dels fets (empirisme), és
a dir, formula hipòtesis i teories que intenta demostrar amb experiments replicables
per tal de comprovar o desmentir aquestes primeres.
En aquella època, la violència i les condemnes a mort eren a l’ordre del dia i
l'Església utilitzava figures com la Inquisició o la crema de llibres controvertits per tal
d’imposar el seus postulats i perseguir els díscols.
La teoria heliocentrista era el model contrari al geocentrisme que era aquella que es
creia i la que defensava l'Església, per això, tots els textos i totes les persones que
defensaven l'heliocentrisme, eren condemnades des de l'església i els seus textos
eren privats al públic.
La teoria heliocèntrica es basa en l'observació del cel, només quan veiem el cel
notarem que els estels es mouen constantment, aquestes primeres observacions es
van iniciar a descriure des de l'antiguitat, els primers astrònoms babilònics i egipcis
van utilitzar les observacions per prevenir esdeveniments com inundacions o
eclipses.
Amb el desenvolupament d'instruments astronòmics es va poder descriure i millorar
els models astronòmics com l'heliocentrisme que gràcies a les observacions en el
telescopi i amb els ulls es va poder desenvolupar aquesta teoria fins a descriure-la
bé.
5
2.1. La Inspiració de Galileu.

Galileu va ser un astrònom renaixentista
nascut a Pisa el 15 de febrer del 1564, va ser
un científic, matemàtic i filòsof italià que va
desenvolupar el seu treball a Alexandria. Ell
va estudiar matemàtiques amb el seu amic
Ostilio Ricci. Al contrari del que volia el seu
pare, que era estudiar medicina, Galileu es va
interessar molt veloçment a l'astronomia i va
començar a seguir les teories de plató,
Pitàgores i Arquimedes després va descobrir la
isometria dels pèndols i va fer experiments que consisteixen a deixar caure objectes
des de la Torre de Pisa a finals del segle XVI. El propòsit d'aquests experiments era
provar la teoria aristotèlica del moviment, que afirmava que els objectes més pesats
cauen més de pressa que els objectes més lleugers. Segons la llegenda, Galileo
Galilei va deixar caure dos objectes de pesos diferents des de la torre i va observar
que tots dos arribaven a terra al mateix temps,
desmentint així la teoria d'Aristòtil. Tanmateix,
actualment es creu que això és un mite i que els
experiments reals de Galileo Galilei se centraven
més a estudiar el moviment dels objectes que cauen
i elaborar una teoria matemàtica per descriure-ho. No
es coneixen amb precisió els detalls dels
experiments de Galileo Galilei, ja que ell mateix no
els va publicar, però probablement implicaven fer
rodar boles per plans inclinats i mesurar la seva
velocitat, per això la feina de Galileo Galilei va ser
fonamental per desenvolupar el mètode
científic modern i va ajudar a encetar una nova era de descoberta i comprensió
científica. Aquestes serien les primeres etapes de la mecànica moderna.
Posteriorment, tornat a Florència, Galileu va estudiar i demostrar moltes lleis sobre
el centre de gravetat i va començar a estudiar casos amb balances, inventant la
balança hidrostàtica.
6
Anys més tard, ell es va transferir a l'universitat de Pauda on ensenyava

matemàtiques, geometria i astronomia i començà a tenir interès per les
observacions del cel.
L'any 1606, Galileu va construir el primer telescopi i el va utilitzar per veure el cel i
els planetes de lluny.
El 1610, Galileu va veure fenòmens com les fases de Venus i les llunes de Júpiter.
Ell, r tota la seva vida, va refusar la tesi aristotèlica que els cels eren perfectes, i en
particular, que la Lluna era una esfera llisa i immutable. Amb el temps, les seves
idees van ser considerades herètiques per l'Església catòlica i va ser condemnat per
la Inquisició. Galileu va mantenir ferma la seva creença de l'heliocentrisme i va
publicar els seus descobriments astronòmics que defensaven aquesta teoria.
2.2. Teoría del Heliocentrisme, segons Galileu: experiments i

materials.
La teoria de l'heliocentrisme, segons Galileu,

afirmava que el Sol es troba al centre de l'univers i
que els planetes, incloent-hi la Terra, giraven al
voltant d'ell. Galileu va començar a sostenir
aquesta teoria cap a 1610 quan, recentment
inventat el telescopi va observar la lluna
començant a descriure les seves fases durant les
nits des de: lluna plena a nova, fent-ne esbossos
de les fases que observava. Després d'anar per
les ciutats, incloent Roma amb el Papa, ell va
ensenyar la seva nova invenció a tothom i es va
dedicar després a observar el planeta Venus: les seves fases i el seu moviment., Ja
aquí notava que hi havia un canvi de posició del planeta cada nit que l’observava i la
disposició de la llum en Venus era diferent cada nit. Al final, observant les llunes de
Júpiter va arribar a la conclusió que aquests giren al voltant del planeta i no de la
terra.
7
Galileu va posar diferents factors que s'oposaven al model d'Aristòtil com per
exemple:
- Taques solars: aquest descobriment era una clara prova que refusava la
perfecció de l'univers i mostrava que el sol tindria imperfeccions en la seva
superfície, a l'inici es deia que eren planetes petits entre el sol i la terra, però
Galileu va demostrar que les taques estan en la superfície del sol.
- Augment de les marees: segons Galileu com que la Terra gira al voltant del
Sol, aquest moviment rotatori causaria una petita variació comparat a la que
causa la Lluna en les marees que feia que augmentessin i disminueixin el seu
nivell.
- Observació dels estels: amb el seu telescopi es podien veure 10 vegades
més estrelles de les que s'observa amb els ulls nuus i va observar que no
augmenten de mida com feien els planetes, amb això va demostrar que com
va dir Copèrnic, existia un espai buit entre Saturn i les estrelles.
- Muntanyes en la lluna: Galileu va refusar la teoria Aristotèlica amb proves
com que la lluna no era immutable, lisa i esfèrica.
Amb aquests experiments i observacions de Galileu va poder explicar i defensar

millor el model heliocèntric posant exemples d'aquesta teoria, per fer aquests
experiments de Galileu va utilitzar el seu telescopi que va construir i millorar amb els
anys, amb aquestes observacions que feia des de la finestra de la seva casa,
Galileu escrivia els resultats de les seves
observacions i amb el temps notava un canvi en
les posicions i en la llum dels planetes.
Finalment, va publicar els seus descobriments en

un llibre "Diàleg sobre els dos sistemes màxims
del món" que dedica al gran duc de la Toscana i
pública el 22 de febrer de 1632, aquest llibre
tracta sobre un debat del moviment al voltant del
sol on tres personatges parlen de temes sobre les
teories Geocentristes i Heliocentristes, aquest
llibre va causar la condemna de Galileu endavant de la Inquisició romana i el seu
arrest domiciliari.
8
Tot i que la teoria heliocèntrica va ser proposada per primera vegada per Aristarc de
Samos al segle III aC, Galileu va ser un dels primers a ratificar-la i defensar-la
públicament. La proposta del model heliocèntric era revolucionària perquè
soscavava els pilars de la física aristotèlica en posar al planeta Terra en moviment
rotatori al voltant del Sol.
La teoria heliocèntrica va ser una de les majors revolucions científiques de la
història, ja que va suposar un gran canvi de paradigma.
2.3. Model astronòmic actual.

Tot i que el model actual del sistema solar és molt diferent del que va suggerir
Galileu, ja que en el seu afirmava que el Sol era el centre de l'univers, quan en
l'actual el Sol és només una estrella entre milions que formen una galàxia Com
també el fet que en el model actual contem amb 8 planetes, mentre queen temps de
Galileu només en coneixien 6 (la Terra, Mart, Venus, Júpiter, Saturn i Mercuri).
Per arribar al model cosmològic actual ha fet falta molts anys, telescopis molt
millors i noves lleis físiques, per tal de descobrir moltes coses noves, diferents
d'aquell sistema plantejat per Galileu. Un exemple n’és Kepler amb les seves
anotacions i observacions dels moviments dels planetes, sobretot Mart, va arribar a
la conclusió que els seus estudis es compleixen només amb allò que deia la teoria
de l'heliocentrisme. Podent desenvolupar llavors les tres lleis planetàries que valen
per als planetes al voltant del sol o per satèl·lits al voltant d'un planeta que són:
1. Tots els planetes descriuen òrbites el·líptiques amb el Sòl situat en un dels focus.
2. La recta que uneix un planeta amb el Sol comprèn àrees iguals en temps iguals.
3. El quadrat del període del moviment
d'un planeta és directament proporcional
al cub de la distància mitjana del planeta
al Sol.
Amb astrònoms com Kepler s'ha arribat a

acceptar la teoria de Copèrnic i s'ha
iniciat a millorar aquesta teoria, un altre
exemple de descobriment és el fet per
9
Daniel Titus: és el d'un espai buit a 2,8 UA (unitat astronòmica) del Sol, aquest espai
era molt inusual que sigui buit si el comparem amb les distàncies dels planetes, així
va descobrir que hi podia haver un planeta, perquè després de moltes observacions,
Giuseppe Pazzi havia descobert a un planeta nan anomenat Ceres, seguit d’aquest
descobriment hi ha el de Palas el 1802, Juno el 1804 i Vesta el 1807.
En el sistema actual tenim molts més planetes que en el de Galileu, el planeta Urà
va sigut descobert per William Herschel, astrònom i músic germani-britànic, el 13 de
març de 1781 a Bath, amb el seu telescopi, encara que ell va pensar que era un
cometa o una estrella.
El descobriment de Neptú s'atribueix principalment a dos astrònoms: *Urbain Le

Verrier i John *Couch Adams. Tots dos van treballar de manera independent i,
mitjançant càlculs matemàtics i observacions telescòpiques, van predir l'existència
d'un planeta que explicaria les pertorbacions gravitatòries en l'òrbita d'Urà. Le
Verrier, un matemàtic i astrònom francès, va presentar la seva previsió en forma de
carta a l'astrònom observador alemany *Johann *Gottfried *Galle el 23 de setembre
de 1846, qui va trobar Neptú en la posició que havia estat calculada per Le Verrier.
Simultàniament, Adams va enviar una carta amb les mateixes prediccions a
l'astrònom britànic George *Airy, però no va arribar a ser utilitzada per a la seva
cerca i descobriment. Així, encara que els treballs d'Adams i Le Verrier van ser
crucials per a trobar el planeta, Le Verrier va ser acreditat amb el descobriment de
Neptú.
Plutó va ser descobert el 18 de febrer del 1930 per l'astrònom estatunidenc *Clyde
*Tombaugh. En un projecte liderat per l'Observatori *Lowell a Arizona, *Tombaugh va
examinar fotografies de llarga exposició preses en dues diferents nits i va detectar
un petit punt que es movia lentament amb relació a les estrelles de fons. Després de
realitzar més observacions, es va confirmar que aquest objecte era un nou planeta,
que va ser nomenat Plutó en honor al déu romà de l'inframon. *Tombaugh es va
convertir en un heroi nacional i guardonat pel seu descobriment. No obstant això, en
2006 la Unió Astronòmica Internacional va degradar a Plutó a la categoria de
"planeta nan", la qual cosa va generar controvèrsia en la comunitat científica i en el
públic en general.
10
Per la localització de la Terra a l'univers en la teoria de l'heliocentrisme de Galileu es

pensava que el Sol estava al centre de l'univers. Avui en dia, hem comprès que la
terra està en un sistema solar de milions en una galàxia entre les milers que hi ha a
l'univers. Aquests descobriments estan gràcies a la descoberta de les galàxies que
el mateix Galileu havia tret a la conclusió que la Via làctia està formada per estrelles
i no material nebulós, des d'aquell moment s'ha començat a dir que el sistema solar
estava dins la via làctia i és només una estrella com les altres. Des d'aquell moment
l'astrònom americà Edwin Hubble en el seu observatori de Mount Wilson s'ha
concentrat a observar aquelles conegudes com a nebuloses i ha descobert que hi
ha altres galàxies al seu interior la més evident és la galàxia d'Andròmeda i ha
aconseguit distingir una estrella en aquella galàxia. L'altre descobriment important
de Hubble, també ha sigut controvertit sobre el seu vertader descobridor, es tracta
de deduir que l'univers s'expandeix, és a dir, que l'univers encara s'està fent més
gran des de quan va explotar el Big bang. També si la deducció és que les
nebuloses es dirigeixen a la terra, ell va arribar a la conclusió que en realitat s'estan
allunyant més. Eventualment, amb els anys es van descobrir moltes galàxies i es
van classificar per tipus (espirals, el·líptiques, irregulars...) i en número, per exemple
el catàleg creat per l'astrònom Francès Messier que consisteix de 110 objectes en
l'espai profund entre aquests moltes galàxies.
És curiós també el que s'ha descobert per la forma dels planetes, tots pensem i ens
han ensenyat que la Terra és perfectament esfèrica, però fa molts anys es va
descobrir que això no és vertader, en una etapa de la història es van fer experiments
per determinar l'acceleració de la gravetat i es van descobrir que l'acceleració
gravitatòria a (per exemple) Barcelona és superior a l'acceleració gravitatòria en
Cuba, això succeeix per un sol factor, això significa que Cuba (que està més cerca a
l'equador) està més a lluny del centre de la terra que Barcelona perquè la força
gravitatòria és més petita que la de Barcelona, amb càlculs s'ha descobert que la
distància entre el punt mitjà del pol nord al centre de la terra i la distància d'un punt a
l'equador al centre de la terra és menor de 20 km en vertical que comparat amb el
radi de la terra, és quasi res, això vull dir que la terra no és perfectament esfèrica,
però té una forma d'una mandarina en els punts a l'equador estan a 20 km més
distants del centre de la terra que el pol nord.
11
El model actual ens ha permès descriure el moviment dels planetes i ens permet fer
coses que a l'època de Galileu eren impossibles com ara viatjar a altres planetes o
suposar noves teories com la vida en altres móns, bàsicament el model actual és
molt més detallat i recolzat per càlculs i tesis que el de Galileu.
12
3.El Geocentrisme.
3.1 Què és? Context històric.

La teoria geocentrista és una teoria on es diu que la Terra està al centre de l'univers
i tot el sistema solar incloent-hi el Sol giren al seu voltant.
Aquest model es diu també model Ptolemaic pel nom de Claudi Ptolemeu un
matemàtic, químic, astrònom i geògraf grec que va ser el primer a proposar un
model geocentrista de l'univers on com hem dit abans col·locaria la Terra al centre
de tot.
Per la forma de la Terra aquesta no es considerava esfèrica a l'inici, Anaximandre,

un filòsof grec, pensava i va suggerir que la forma de la Terra era cilíndrica on les
estrelles eren forats invisibles que voltaven al voltant de la Terra, va arribar a
aquesta conclusió gràcies a l'observació dels forats del seu campament on entrava
la llum de la Lluna. Al mateix temps els pitagòrics que eren els seguidors de
Pitàgores amb l'observació d'eclipsis, van arribar a la conclusió que la Terra és
esfèrica.
Anys més tard, el deixeble de Pitàgores, Eudoxi de Cindrios va imaginar un model

on hi havia 27 esferes girant al voltant de la terra on en l'última es troben les
estrelles i en les més internes es troben els planetes i el Sol.
Anys després, un dels principals filòsofs grecs, Aristòtil que amb les seves
observacions va proposar el model més complet que el d'Eudoxi i que seria acceptat
fins al segle XVI quan apareix l'heliocentrisme de Copèrnic, el model del que es
parla és del sistema aristotèlic, després amb les bases d'aquest model Aristòtil va
també descriure i explicar els principals fenòmens com l'aigua, la terra etc., Aristòtil
pensava que la Terra era el cos més pesant i amb la seva gravetat atreia tot l'univers
en el col·locant-la al centre de tot.
Aquest model, però tenia un defecte inexplicable que Aristòtil va deixar sense
explicar, que era l'aparent canvi de la distància en els planetes durant les nits, és a
13
dir, que s'observa com els planetes canvien de distància en l'espai, aquesta era una
cosa contrària al que deia Aristòtil en el seu model, el repte de donar una explicació
a aquest fenomen va ser dada a l'astrònom hel·lenístic Claudi Ptolomeu.
Ell amb anys de recerca va arribar a la conclusió que es pot dir com òrbites errants,
és a dir, que el planeta gira al voltant de la Terra, però al mateix moment aquest està
girant en un epicicle al voltant d'un punt que és un punt col·locat a prop del planeta i
en el trajecte de la seva òrbita, aquesta tesi va ser vista correctament si analitzem el
cel i va ser capaç explicat els allunyaments i canvis de distància dels planetes, però
aquesta teoria també si sembla correcte, va tenir moltes complicacions i va ser vista
com molt complicada. Durant molts anys la religió grega i en futur la catòlica (encara
avui) afirmen en els seus textos i dictats que la Terra era el centre de tot i que estava
suportada pel poder diví que ha creat tot l'ecosistema com el veiem, es creia molt en
aquestes tesis sobretot per la fe de la gent i per la convicció que aquestes teories
eren verdaderes, durant aquells anys l'Església castigava i condemnada tots els que
afirmaven teories contràries i per ells absurdes, això es feia per fer notar que els
textos religiosos que suportaven el model geocentrista eren vertaders.
A partir del segle XVI van començar a aparèixer noves teories sobre el model de
l'univers i de la posició de la terra en ell, la principal teoria contrària que finalment
després de moltes demostracions amb equipament científic millorat i experiments va
ser acceptada la de l'Heliocentrisme de Copèrnic.
14
3.2 Teories del Geocentrisme

El model Aristotèlic del geocentrisme tenia moltes teories i estimacions que
descriviren la posició, la forma i el que es troba al seu voltant.
Quant a la posició, aquest model posicionava el planeta Terra en el centre del que
era conegut com l'univers, el planeta era estimat el més pesant i tenia una força
gravitacional que atrau tots els altres planetes, la Terra també segons Aristòtil estava
formada per 4 elements, la terra, l'aigua, l'aire i el foc, aquests 4 elements tenen un
espai definit en el sistema sublunar, la terra és l'element que estava al centre de tot,
a dalt de la terra estava l'espai de l'aigua, a dalt de l'aigua hi ha l'aire i per últim a
dalt de tot hi ha l'espai reservat al foc, el causant d'aquest sistema definit com un
embolic era l'efecte de l'esfera lunar en moviment. Aquest sistema podia explicar
moltes coses com la formació dels núvols o perquè una bola d'aire travessa l'aigua
acabant en la seva posició definida des de la natura, en practica, aquesta teoria
explicava molts dels fenòmens que s'observen en l'època. Les forces d'aquests
fenòmens es diuen forces naturals.
Si parlem de la forma de la Terra i dels planetes,

podem dir que la terra era esfèrica amb les seves
muntanyes i els seus oceans, tot el sistema al
voltant de la Terra era perfecte i invariable, també
Aristòtil deia que la Lluna era totalment plana
sense muntanyes o variacions del seu terreny,
aquesta tesi va ser demostrada falsa en futur per
Galileu, per la forma dels altres planetes, tots
eren esfèrics i invariables, es deia que el Sol era
perfecte i la seva superfície era immutable,
demostrat falsa per Galileu segles després.
Per tots els objectes que es troben al voltant de la Terra, el sistema Geocentrisme
d'Aristòtil deia que hi ha 47 - 55 esferes transparents, també múltiples per planetes
15
que estan al voltant de la Terra, això perquè Aristòtil creia que cada planeta tenia
esferes anti giratòries que actuaven al contrari de les esferes giratòries, el nombre
d'esferes anti giratòries és una menys que les esferes giratòries, les esferes anti
giratòries descriuen els moviments dels planetes i dels seus subsistemes com el del
Sol, del qual es desconeixia.
Aquestes esferes feien voltes al voltant de la Terra en òrbites circulars perfectes i

invariables, aquestes òrbites eren descrites des dels models proposats abans per el
model d'Eudoxo, que ha sigut millorat anys després pel de Calipo, aquest model era
el model que venia després del de Plató, el model d'Euxodo descrivia la solució a
uns dels problemes que presentava el de Plató que és que els planetes s'aturaven al
seu moviment, és a dir, que desacceleraven i acceleraven els seus moviments en el
temps, la solució va ser dir que hi ha moltes esferes posades l'una en l'altra que
feien moure el planeta, amb això s'aconseguia explicar el moviment dels planetes,
amb la introducció d'esferes es podien també explicar les variacions que feien els
planetes i el Sol, originalment Euxodo va introduir 4 esferes per cada planeta menys
la Lluna que en tenia només una, algunes d'aquestes esferes feien força en direcció
contrària aturant el planeta, Aristòtil creia també que l'origen de les forces que
movien els planetes era diví.
Si els planetes es mouen en òrbites circulars perfectes, els planetes i el Sol haurien
de ser visibles sempre en el mateix lloc,
d'aquesta estimació va causar molta
polèmica que va ser resolta amb les
òrbites errants.
L'ordre d'aquestes esferes és:
Per primer a sobre de la lLuna hi ha el

sistema sublunar, en aquest sistema hi
ha tot els elements que s'observen en
la terra com l'aigua, el foc i la vida, aquest sistema era definit més embolicos i es
pensava que l'esfera lunar influïa sobre aquests sistemes.
16
Després tenim la Lluna, un cos esfèric, perfecte i invariable, es pensava que la Lluna
sigui perfectament llisa sense alteracions, aquests pensaments eren obtinguts per
observacions amb els ulls nuus cap el cel i estimacions amb l'ús del compàs, pel
moviment rotatori de la Lluna s'han fet algunes estimacions que en aquella època
explicaria el seu moviment rotatori, començant per l'esfera externa: la primera esfera
reprodueix la rotació de l'esfera de les estrelles fixes, d'Est a Oest, amb un període
d'aproximadament 24 h, mentre que la segona esfera té el seu eix inclinat respecte
de la primera en un angle d'aproximadament 23,5° de manera que el seu equador
coincideix amb la línia mitjana del zodíac (l'eclíptica) i és la responsable del
moviment de retrogradació dels nodes de l'òrbita piga, amb un període de rotació
–d'Est a Oest– de divuit anys, onze dies i 8 hores aproximadament. La tercera
esfera conté a la Lluna fixa en el seu equador i gira entorn d'un eix inclinat en terme
mitjà 5° 09′ respecte de l'eix de la segona esfera, fent un volt completa d'Oest a Est.
Més enllà de la Lluna es troba els primers planetes, Mercuri i Venus, d'aquests
planetes no se sabia molt, l'únic que se sabia d'ells és el que és observada d'ells
des de la Terra a simple vista, que era un punt.
Després d'aquests dos planetes tenim un dels elements més importants de l'univers,
el Sol. Aristòtil pensava que el Sol era perfecte i immutable, la superfície d'aquest
era perfecte sense defectes i emetia una forta llum, descrita per alguns també
divina, la cosa més curiosa del Sol és com s'ha explicat el seu moviment perquè a
diferència dels altres planetes, el Sol no tenia variacions en el seu lloc del sistema
solar, només feia voltes, La Interpretació del subsistema d'Eudoxo o eudoxino
descrit per Aristòtil per al Sol és semblant al moviment rotatori de la Lluna: la
primera esfera reprodueix el moviment de les estrelles fixes, la segona esfera, amb
el seu equador en la línia mitjana del zodíac, desplaça al Sol d'Oest a Est i és la més
lenta de les tres, mentre que la tercera esfera –amb el seu eix menys inclinat
respecte de
la segona amb un angle encara menor que en el cas de la Lluna que el
desplaça a l'astre en el mateix sentit directe que la segona esfera completant una
revolució en un any.
17
Després del Sol tenim Mart i els dos planetes més grans que són Júpiter i Saturn,
aquests planetes s'observen només com punts en el cel, però el que se sap del seu
moviment rotatori és que Euxodo va introduir 4 esferes per cadascú.
Darrere de Saturn tenim probablement la part més important de l'univers Aristotèlic,

les estrelles fixes, per ell aquestes eren importants perquè en aquestes hi han
contendides les 12 constel·lacions zodiaques que eren les que ens descriuen, les
estrelles fixes són formades des de tots els objectes observables des de la Terra
que no siguin planetes o el Sol, en aquest conjunt es pensava que hi hagi un
material nebulòs que contenia les estrelles.
Les estrelles fixes eren l'única part de l'univers que feia un moviment rotatori d'un
any exactament i la primera esfera del Sol i la Lluna reproduïen el moviment
d'aquestes estrelles.
Aquest sistema era ideal per Aristòtil perquè encaixava perfectament amb la seva
filosofia i les seves teories, aquest sistema no va tenir cap controvèrsia fins al segle
XVI on amb les noves teories científiques va començar a néixer un sistema més
Heliocentrista.
18
4.El Terraplanisme.
4.1. Què és? Context històric.

Durant la història s'ha proposat i demostrar que la Terra és circular i esfèrica, però hi
ha hagut moltes versions diferents de que es creia que era la forma de la Terra,
algunes són també absurdes, ja des de l'antiguitat se sostenia que la Terra era plana
delimitada per l'oceà, en el món grec se sostenia que les columnes d'Hèrcules
senyaven el final del món i el que s'aventura més enllà no tornaria, hi ha un mite que
diu que Odisseu després de tornar a la seva Ítaca, volia explorar el món i
aventurar-se en el més enllà, amb aquestes expectatives ell s'ha aventurat més
enllà que les columnes d'Hèrcules arribant al Marroc, però després va morir per una
tempesta violenta que es creia que sigui causada des dels déus com càstig per
travessar el límit del món. Aquesta teoria terraplanista de l'antiguitat amb les noves
teories científiques, observacions, descripcions i també amb la religió s'ha anat
dissolvent i ha acabat en l'oblit fins que avui dia amb els llocs web i els mitjans
socials com YouTube o Instagram, aquesta teoria s'ha anat popularitzant cada cop
més de nou.
L'origen de la mateixa va estar en les obres d'un inventor anglès, Samuel Birley
Rowbotham (1816-1884), qui sostenia la creença que la Terra era un disc pla centrat
en el pol nord i tancat en el seu límit sud per un mur de gel, amb el Sol, la Lluna, els
planetes i les estrelles a tan sols uns centenars de milles sobre la seva superfície.
Sobre aquest tema va publicar en 1849 un pamflet de 16 pàgines,
al qual va convertir en llibre en 1865. Aquest
sistema ideat per Rowbotham, al qual va
anomenar Astronomia Zetetica, es basa gairebé
enterament en passatges bíblics.
Les teories del terraplanisme van ser oblidades

fins que en el 2017 quan després d'un eclipsi de
Sol, alguns usuaris en els mitjans socials han
començat a disparar les xarxes socials amb
19
teories de què la Terra és plana, totes aquestes teories després van ser
demostrades que eren falses, però encara avui hi ha una gran quantitat de gent que
està convençuda que la Terra és plana.
4.2. Teories a favor del Terraplanisme.
El terraplanisme té les seves teories que l'han fet popular al dia d'avui, algunes
d'aquestes teories arriben des de deduccions i observacions de l'entorn on vivim,
totes aquestes teories han sigut comprovades i demostrades des de la ciència que
són falses, també si la ciència ens diu que són falses, hi ha molta gent que creu en
aquestes teories que es defineixen com absurdes:
Una de les teories més famoses diu que no existeix

una corba visible des de l'horitzó i des de l'altura,
bàsicament diu que no podem observar una curvatura
en el planeta també si estiguessin a una gran altura.
Els terraplanistes també diuen que és impossible
mesurar la magnitud de la Terra per això poden dir que
aquesta no és esfèrica.
Una de les coses més rellevants utilitzades per a defensar les teories és que totes
les fotografies dels programes espacials són falses i són simplement composicions
digitals creades per ordinador i que no representen la realitat. Uns altres afirmen que
les imatges han estat manipulades per a amagar la veritable forma plana de la Terra.
No obstant això, aquestes afirmacions no
tenen base en la realitat. Les fotografies de
l'espai han estat preses per nombroses
agències espacials i satèl·lits i han estat
corroborades per observacions visuals i
mesures científiques. Per exemple, els
astronautes que han viatjat a l'espai han
analitzat amb els seus propis ulls la forma
arrodonida de la Terra. A més, les fotografies
20
de l'espai han estat preses des de diferents angles i per diferents agències
espacials, la qual cosa fa pràcticament impossible que totes elles hagin estat
manipulades per a mostrar una Terra esfèrica.
Una de les teories del terraplanisme és que la gravetat no existeix, però hi ha una
acceleració universal cap amunt de 9,8 m/s², és a dir que la terra va cap amunt a
una acceleració de 9,8 m/s² fent-te quedar enganxat al planeta. Hi ha altres teories
que nosaltres creiem que siguin inventades com la que Austràlia no existeix o altres,
però aquelles són totalment absurdes. Com hem dit abans totes aquestes teories
(menys l'última que és òbviament falsa) són demostrades falses hi ha algunes
evidències clares sobre la falsedat d'aquestes teories, un dels exemples més bàsics
són els eclipsis lunars on es pot observar l'ombra de la Terra en ella i a vegades és
clarament circular.
4.3 Què diu exactament el Terraplanisme?

El model de la Terra que se cita en les teories terraplanistes està compost de moltes
parts que juntes poden formar un ecosistema:
Hi ha una terra plana suportada de pilars de sobte, en l'eix central de la terra es

troba al pol nord i és delimitada per un món de gel que és el pol sud, a sobre
d'aquesta terra hi ha un semicercle gegant anomenat firmament que delimita
l'atmosfera de la Terra i conté el Sol, la Lluna i les estrelles també mantenint l'ordre
dins del planeta, es creu també que no hem mai travessat aquest semicercle i que
no el travessarem mai en la història.
Hi ha moltes creences en els terraplanistes que els governs manipulen les fotos i
altres coses per fer creure que la Terra és una esfera, aquest cas de manipulació és
molt controvertit perquè hi ha més de 50 països que han fet fotos en sondes des de
l'espai, també si diem que un país com els Estats Units manipula les fotos, és
impossible que tots els altres països que tenen cultures diferents i creences
diferents es posin a manipular totes les fotos per ningú motiu de fer creure que
una projecció azimutal del globus terrestre.
21
la Terra és esfèrica, per exemple: els primers a fer fotos des de l'espai van ser en
els anys cinquanta els soviètics, si els soviètics es posen a manipular les fotos, no hi
hauria cap motiu que també els Estat Units manipuli fotos.
Els terraplanistes per justificar que els governs manipulen

fotos i tot, fan referències a símbols famosos com per
exemple el símbol que utilitza l'Organització de les
nacions unides o l'organització de la salut mundial.
Aquest model del planeta Terra pot ser correcte perquè el model respecta i compleix
moltes característiques o coses que compleix també el model de la Terra esfèrica:
En el model actual de la Terra esfèrica, es pot fer la volta al món com han fet moltes
persones en els segles, en el model esfèric és obvi que es pot fer la volta, però
també en el model terraplanista es pot fer la volta del món.
Un altre de les coses que es compleix són les zones horàries que si ho mirem en el
model esfèric, la Terra tendeix a estar una part amb la llum i l'altra part en nit sense
llum, això vol dir que es compleixen unes zones horàries durant els dies, en el model
terraplanista es diu que el Sol es troba en la posició correcta perquè il·lumini una
part de la superfície terrestre deixant l'altre part a la nit.
Pels moviments que feia la Terra en l'espai en el model on la Terra és esfèrica, la

Terra fa com diu el model actual i l'Heliocentrisme, la Terra gira al voltant del Sol, en
el model terraplanista el sol es troba dins del firmament i gira al voltant de l'eix
central de la Terra.
Eratòstenes, un matemàtic, astrònom i geògraf de l'antiga Grècia, el que per primera

vegada va considerar la geometria com una disciplina, va notar que si en una ciutat
al món no hi ha obres, en una ciutat més a lluny hi ha l'ombra en una direcció i si
anem a la mateixa distància en l'altra direcció, trobarem l'ombra en la direcció
contrària a la d'abans, això en el model que la Terra és esfèrica és causat pel
moviment rotatori de la Terra on la Terra gira variant la direcció del Sol en ella, en el
22
model terraplanista també això es compleix perquè el Sol està molt a prop fent que
només una zona més petita no tingui ombra.
Els terraplanistes utilitzen

tesis com aquestes per fer
creure que el seu model és
vertader i alguns han
també intentat demostrar
que aquest model és
verdader mandant
telecàmeres a l'espai.
4.4 Desmentir el terraplanisme

Com havíem comentat abans, el terraplanisme és una teoria que sosté que la Terra
és plana en lloc d'esfèrica. Tot i que aquesta teoria ha estat desacreditada per la
comunitat científica, encara continua sent defensada per alguns grups. En els
darrers anys, s'han dut a terme nombroses demostracions que
demostren la falsedat del terraplanisme.
- Entre les demostracions més contundents, hi ha les

fotografies de la Terra fetes des de l'espai. La NASA i
altres agències espacials han pres milers d'imatges de la
Terra des de satèl·lits i naus espacials que mostren
clarament la forma esfèrica. A més, els astronautes que
- han viatjat a l'espai han pogut veure amb els seus propis ulls la forma
arrodonida de la Terra.
- Una altra demostració és observar l'horitzó des d'un avió. A mesura que l'avió
puja o baixa, l'horitzó es corba i es pot veure la forma arrodonida de la Terra.
23
A més, els viatges transoceànics també demostren que la Terra és esfèrica,

ja que els avions han de seguir una ruta corba per evitar volar massa lluny del
- continent.
-
- Una altra de les coses que sembla absurda és que si el Sol il·lumina només
una part del planeta, diem si el Sol és una esfera i emet llum per totes les
parts, una de les parts de la llum que viatja en línia recta a l'espai hauria
d'arribar a la Terra, doncs és impossible que només una part sigui il·luminada.
- També s'han fet experiments científics que demostren que la Terra és

esfèrica. Un és el mesurament de l'ombra d'un pal a una hora determinada
del dia a diferents llocs del món. En comparar les ombres, es pot calcular la
mida i la forma de la Terra.
- A més, la teoria del terraplanisme no té en compte la gravetat i la manera

com afecta a tots els objectes a la Terra. La gravetat és una força que atrau
els objectes cap al centre de la Terra, cosa que fa que la forma esfèrica sigui
la més estable i lògica, s'ha també demostrat que la gravetat no és igual en
tots els llocs de la terra, d'això no parla el terraplanisme.
- Un altre argument contra el terraplanisme és l'existència dels satèl·lits

artificials. Aquests satèl·lits orbiten al voltant de la Terra i transmeten senyals
a dispositius a la superfície. Si la Terra fos plana, aquests satèl·lits no podrien
mantenir una òrbita estable.
- En el cas dels eclipsis solars, la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra,

projectant una ombra que cobreix una part de la superfície terrestre. En el cas
dels eclipsis lunars, la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, projectant una
ombra que cobreix la Lluna. Si la Terra fos plana, no es podrien explicar els
eclipsis. En un model terraplanista, el Sol i la Lluna serien discos plans que
giren al cel sobre la Terra. Si això fos així, durant un eclipsi solar, la Lluna
simplement passaria davant del Sol, sense projectar una ombra sobre la
Terra. De manera semblant, durant un eclipsi lunar, la Terra simplement
s'interposaria entre el Sol i la Lluna, sense projectar una ombra sobre la
24
Lluna. Tot i això, l'evidència mostra que els eclipsis ocorren tal com els
descriu la teoria heliocèntrica, que sosté que la Terra i els altres planetes
giren al voltant del Sol en òrbites el·líptiques. En aquest model, la forma
esfèrica de la Terra i la posició de la Lluna en relació amb el Sol i la Terra
expliquen perfectament l'ocurrència dels eclipsis.
- Un altre de les coses absurdes que podem dir és si sabem que tots els altres
planetes són circulars, perquè la Terra és plana, aquesta teoria podria ser
fàcilment definida falsa amb la religió
on es creu que som el centre de
l'univers, però també amb això és una
mica absurd que només la terra sigui
plana si considerem que diferents
països hi ha mandat robots i sondes a
la superfície d'altres planetes com mart
on les fotos d'aquests són un terreny
pla, això significa que Mart és pla també
- si tots diem que és esfèric, el mateix hauria de ser per la Terra.
En conclusió, les demostracions científiques, l'evidència visual i la lògica han

deixat clar que la Terra és esfèrica i que la teoria del terraplanisme és falsa.
La comunitat científica ha refutat aquesta teoria i ha demostrat de manera
convincent que la Terra és un planeta esfèric. És important tenir en compte
l'evidència científica i no deixar-se endur per teories sense fonament.
25
PART PRÀCTICA
5. Pràctica 1
Recreació experiment Galileu
5.3 Historia de l'experiment

Quan Galileu encara era un professor a la universitat de Pisa, ell va fer un
experiment que li va permetre demostrar que una de les tesis d'Aristòtil es falsa.
Quan observem el fenomen de la gravetat podem clarament veure que aquesta
força imaginària ens tira en la superfície del planeta i si provem anar més en alt o
llençar algun objecte en alt, notarem sempre que aquest
cau i torna a baix, aquesta força es diu gravetat.
Durant la història moltes persones han explicat la

gravetat com ells la veien, un dels primers a fer això va
ser Aristòtil on en la seva versió explica que la gravetat
és una força que ens tira fins al centre de l'univers (que
es pensava que sigui la terra), en el seu centre de
l'univers hi havia les diferents esferes on en cadascuna
hi ha un dels quatre elements.
Amb aquesta explicació Aristòtil va teoritzar que un
objecte amb més massa caurà més ràpidament que un
objecte amb menys, això perquè l'objecte més pesant
estarà compost de més elements com aigua i terra que
són tirats molt més per la gravetat d'un altre element
menys pesant.
Molts anys després Galileu va fer l'experiment de la torre de Pisa just per demostrar
que la teoria que va dir Aristòtil es falsa.
26
Anys després, el concepte de gravetat es va desenvolupar més i es van crear les

lleis de la física que s’utilitzen també avui per fer càlculs de gravetat, acceleració
d’objectes.
5.3 Descripció de l’experiment
L'experiment consisteix a fer caure dos objectes simultàniament des de la mateixa

altura per veure si un d'ells arriba abans de l'altre a terra o si tots dos arriben
simultàniament a terra.
És important que un dels objectes sigui molt més pesant que l'altre.
5.4 Hipòtesis
La nostra hipòtesi d'aquest experiment és que els dos objectes toquin terra en el
mateix moment.
5.5 Experiment
Per fer l'experiment hem escollit un lloc on hi ha una caiguda d'almenys 5 metres
que és la paret de l'entrada de l'escola primària Ginesta a Castelldefels platja.
El material que hem utilitzat consisteix en:
Dues pedres, una més pesant que l'altre com ho podem veure en la comparació del
pes que hem fet amb la balança.
27
Com podem veure en la comparació, la primera pedra té més de 10 vegades la

massa de la segona pedra.
Hem repetit l'experiment 2 vegades:
Els vídeos estan en aquesta presentació de Google.
Videos experiment Galileu TR
5.6 Resultats
Com podem veure en els vídeos i en aquesta imatge
obtinguda en l'observació dels vídeos, podem veure
que els dos objectes just un instant abans de tocar el
terra estan alineats en la caiguda que ens indica que
tocaran terra en el mateix moment.
28
5.7 Conclusions
Com podem veure en la part dels resultats, els dos objectes cauen i toquen terra al
mateix temps, per això hem demostrat que el que deia la teoria heliocentrista és
cert, bàsicament que tots els objectes quan es troben en un espai amb una altura,
aquests per efecte de la gravetat, cauen a terra amb una acceleració gravitatòria, és
a dir una acceleració constant igual per tots els objectes.
Aquesta acceleració que equival a 9,81 m/s² i és fonamental per fer qualsevol càlcul
de física en un moviment uniforme accelerat on aquesta acceleració és constant i
solo varia la velocitat, també amb l'acceleració de la forca de gravetat s'han pogut
descobrir les lleis bàsiques de la física, formulades per Isaac Newton que ha sigut el
mateix a calcular el valor de l'acceleració.
Amb això ja hem començat a demostrar que algunes de les teories de

l'heliocentrisme són vertaderes i que galileu tenia raó en l'hora de fer els seus
experiments.
29
6. Pràctica 2
6.1 Descripció i objectius part pràctica 2

En aquesta part pràctica demostrarem que la teoria de l'heliocentrisme és correcta i
la del Geocentrisme és falsa, per això volem també demostrar que el terraplanisme
és una teoria falsa, ho farem tot amb tres observacions així agafem bastantes
proves o evidències per afirmar que aquestes teories són falses.
La primera part se centrarà més en el Geocentrisme, la segona i tercera ens
centrarem més a desmentir el terraplanisme.
6.2 pràctica Observació
En aquesta primera part de la pràctica ens enfoquem més en el geocentrisme, per

tant farem unes observacions per així poder demostrar que algunes de les teories
dictades per Aristotil són falses.
La teoria d’Aristotil, (sistema aristotelic) va ser
que la Terra en forma esfèrica estava al centre
de l'univers, i que tots els cossos celestes
estaven units a 47-55 esferes transparents i
giratòries que envoltaven a la Terra, totes elles
concèntriques amb ella, és a dir que les esferes
estan totes allineades entre elles i no hi ha
variació en la seva òrbita desde com es veu en la
superficie de la terra.
En aquesta pràctica anirem a la muntanya

anomenada Turó del Fanxó de 278,9 metres que
hi ha entre els municipis de Castelldefels i Gavà, a la comarca del Baix Llobregat.
La pràctica consisteix en anar dos nits una un mes abans de l’altre i observar el cel
per veure si l'òrbita del planeta Júpiter compleix amb les teories del geocentrisme.
Per assegurar-nos de veure el planeta en el mateix moment, hem esperat uns 20
minuts després que surti el planeta per fer les fotos, així podem comparar millor les
posicions dels planetes, Hem utilitzat l'aplicació Stellarium per saber els horaris de
sortida i posició dels planetes
6.2.1 Objectius
L’objectiu d’aquesta pràctica és comprovar que el planeta Júpiter varia en posició i

en temps respecte a la següent nit i amb això poder desmentir la teoria d'Aristòtil
citada abans.
30
6.2.2 Dia 1
El dia 2 ha sigut el 20/07/2023
Descripció Dades
Horari sortida planeta 1:46
latitud sortida planeta Est
En el dia 1 podem observar que a les 02:19 de la matinada que es l’horari quan hem
fet les fotos.
Per poder saber la posició on es troba el planeta, hem posat una fletxa vermella que
ens indica exactament el punt de l'horitzó on es troba el planeta.
6.2.3 Dia 2
El dia 2 ha sigut el 07/09/2023, 48 dies després del dia 1.
31
Descripció Dades
Horari sortida planeta 23:14
Latitud sortida planeta Est
En el dia 2 podem observar que a les 23.14 que es l’horari quan hem fet les fotos.
Per poder saber la posició on es troba el planeta, hem posat una fletxa vermella que
ens indica exactament el punt de l'horitzó on es troba el planeta.
32
6.2.4 Resultats
Si ens fixem en la posició del planeta, aquest es mou una miqueta en la posició de l'horitzó,
com demostren també aquestes fotos de la nostra aplicació.
Per saber que les fotos han estat fetes al mateix punt de l'horitzó, hem agafat com
referencia la carretera de la sentiu que es aquella linea de petites llums que es pot veure a
baix de les fotos.
Com podem veure en aquestes fotos, el planeta surt a una posició que canvia d’una
miqueta en l’horitzó.
Com podem veure en aquesta foto, la fletxa vermella

(dia 2) es troba en posició diferent que en la del dia 1 que està en verd, i també si es
tracta d’una diferencia mínima, podem confirmar que la posición de Júpiter canvia
en l'horitzó
Com petita conclusió, podem dir que amb aquests resultats hem demostrar un altre
vegada que el que deia Aristòtil en la teoria Geocentrista es fals.
33
6.3 Pràctica de l'avió
6.3.1 Primera part d'observació
Si ens posem endavant de una taula i la miren des de dalt, nosaltres seriem
capaços de veure tota la seva superfície, no importa en que posició et posis si es al
centre de la taula o a un costat, sempre es podrà veure tota la seva superfície plana.
També podem paragonar la superficie de la taula a la superficie de la terra plana que
ens diuen en les teories del terraplanisme i si és així segurament seriem capaços de
veure tota la seva superfície des-d’un punt bastant alt?
Per poder demostrar si aquesta pregunta o deducció és certa haurem d’anar en un

punt bastant en alt on es pot veure bé tot l'horitzó de la terra, per fer això hi han
algunes maneres com escalar una muntanya, observar el paisatge des d’un edifici
alt o també fer anar una cámara molt en alt amb un globus i fer fotos del cel.
Moltes d’aquestes idees es poden fer per observar l'horitzó pero la millor opció per
assegurar-se d’ anar en alt i observar l'horitzó és anar en avió.
Per això hem fet fotos de l'horitzó en avió durant dos vols diferents i si les teories del
terraplanisme son certes, nosaltres seriem capaços de veure l'horitzó fins a una gran
distancia.
També es poden buscar fotos d'això en internet, pero molts terraplanistes diuen que
fotos en internet son falsos, per això és millor que nosaltres féssim les nostres
pròpies fotos
Foto feta de la costa del marroc.
34
En la primera foto podem veure el Montserrat si ens indiquem en la posició que

punta la cámara podem veure que estem mirant en direcció dels pirineus.
En la foto el que es ve és el
Montserrat el mig i endarrere d'aquest
es poden veure solament algunes
muntanyes, però no podem notar res
més enllà, això també podria ser un
efecte dels núvols baixos que hi ha en
la zona, però considerem que la
càmera està puntada en direcció dels
Pirineus i que aquests estan alguns
centenars de quilòmetres més enllà.
Si les teories del terraplanisme són
certes, des d'aquesta altura es veurà
tot l'horitzó probablement fins als
Pirineus o més enllà, però com veiem
en la foto, no es pot veure més enllà
de les muntanyes endarrere del
Montserrat.
35
En la segona foto aqui es pot veure clarament la costa de Gibilterra amb l’estret, la
camara esta puntant a l'oceà atlàntic.
Aquesta foto és més curiosa que la d'abans

perquè en aquesta no hi ha massa núvols i
es pot veure clarament la costa d'Espanya.
A baix de la foto podem veure Celta i l'inici
de la costa del Marroc, per això no ens
interessa gaire, el que veiem és que podem
veure la costa d'Espanya i darrere d'aquella
costa hi ha la part sud de Portugal, si
féssim un zoom a aquella zona de la foto,
com que se suposa que la terra és plana
nosaltres haurem de veure la costa del
Portugal, però si mirem la foto a baix,
darrere d'aquesta costa, l'horitzó talla amb
l'oceà i no es pot veure la costa del
Portugal.
Com petita conclusió podem dir que aquestes evidències són una part on ja ens
indica que les teories dictades en el terraplanisme són falses.
36
Per la tercera foto, en tenim motes del mateix lloc i en analitzarem una o dos de
totes.
Aquesta és la primera foto, on podem

veure que tenim una vista a l'oceà
atlàntic, en aquesta al fons de la foto
solo podem veure una miqueta de
núvols baixos, pero si mirem més
endarrere que els núvols es nota que
no es pot veure res i l'horitzó d’aquesta
imatge acaba en un punt.
En aquesta quarta imatge podem

veure una miqueta millor la costa,
pero si ens fixem a l'oceà,
nosaltres veiem que darrere dels
núvols baixos, no hi ha res més de
l'horitzó, és a dir que no es pot
veure res i imatge acaba amb una
linea en un punt.
37
En la página aquí a baix tenim una serie d'imatges similars a les dos d’abans fetes desde la
ventana d’un avió.
38
6.3.2 Segona part pràctica avió

Si ens imaginem una terra completament plana per viatjar en aquesta la manera
més òbvia és d'anar en línia recta d'un lloc a l'altre, si anem en cotxe o en tren les
carreteres no són rectes perquè s'adapten a l'entorn on són construïdes, però si
anem en avió és obvi que no hi ha carreteres per construir doncs els avions poden
anar en línia recta d'un lloc a l'altre.
Si ens centrem en els vols més a dintre d'Europa o Àsia els vols a vegades feien
algunes derivacions per evitar el mal temps o per no entrar en espais on no es pot
volar com territoris en guerra, però si considerem els vols més internacionals com
aquells que feien tot l'atlàntic? Ahí no hi ha bases o massa mal temps perquè és
lògic que els avions viatgen en unes línies completament rectes fins a la seva
destinació.
Si ens posem a mirar les trajectòries dels vols en internet o en aplicacions mòbils
com FlightRadar24 notem que en realitat els en els vols atlàntics els avions viatgen
en trajectòries semicirculars, i això per què?
Això no tindria massa sentit si la terra fos plana perquè les aerolínies sempre feien
les trajectòries dels vols l'opció més curta per
arribar a destinació així de no gastar més
benzina.
Per això hem decidit comprovar el perquè

calculant la durada d'un vol si la terra fos plana i
comparar-la amb el vol que les aerolínies feien
en realitat.
L'avió que utilitzarem per a aquesta comparació

és el Boeing 767 que és un avió de
"large range" que en anglès significa llarg
distància, aquest avió té una mida de 54,9 metres
i té una capacitat de 269 passatgers i pot volar fins a 6880 nmi (milles nàutiques) o
11070 km de distància.
Aquestes dades són les de la variant B767-300 que és la més comuna entre totes i
també opera a l'aeroport de Barcelona amb Delta airlines que ara també hi opera els
A350 de l’Airbus.
Per la comparació dels vols ens centraren en els temps de vol i quant pot durar un
vol, nomenarem vol 1 el del cas on utilitzen les aerolínies i voll 2 serà el cas on la
terra fos plana, el vol que utilitzarem per fer aquesta comparació va des de
Barcelona fins a New york ( BCN - JFK). És important saber que les altures i les
velocitats en els volls son les mateixes, també el temps d'enlairar i d’ateratge seran
39
els mateixos, la diferencia que utilitzarem per calcular els vols es la distancia de
creuer.
Dades vol 1
Vol barcelona - New york (BCN - JFK)

Model d'avió: B767-300
Distancia vol 6146 km, 3318,575 nmi
Velocitat de creuer (velocitat altura 851 km/h 530 mph

máxima)
Duració del temps d’enlairar del vol 14 min

( en realitat la duració depèn de molts
factors pero típicament es entre els 10 i
20 min )
velocitat de enlairar 320 km/h
Altitud máxima 10,668 km 35000 feet
Distancia percorrida, enlairar 21 km
Duració del temps d'aterratge 40 min

factors pero típicament es entre els 30
min i 1 hora i 30 min )
Distancia percorrida en aterratge 160 km
Duració del temps de creuer 6 hores i 58 min
Duració total del vul 7 hores i 52 minuts
Trajectòria vol 1
40
Dades vol 2
barcelona - New york (BCN - JFK)

Model d'avió: B767-300
Distancia vol 6355 km 3431,425 nmi
Velocitat de creuer (velocitat altura 851 km/h 530 mph

máxima)
Duració del temps d’enlairar del vol 14 min

factors pero típicament es entre els 10 i
20 min )
velocitat de enlairar 320 km/h
Altitud máxima 10,668 km 35000 feet,
Distancia percorrida, enlairar 21 km
Duració del temps d'aterratge 40 min

factors pero típicament es entre els 30
min i 1 hora i 30 min )
Distancia percorrida en aterratge 160 km
Duració del temps de creuer 7 h 15 min
Duració total del vul 8 h 09 min
Trajectòria vol 2
41
Com podem veure en la comparació dels dos temps, el vul 2 es 17 minuts més llarg
que ell vol 1, això vol dir que per fer els addicional 209 km l'avió tardaria 17 minuts
més, distancia que en cotxe a una velocitat de 100 km/h o 27,78 m/s tardariem una
miqueta més de 2 hores a fer, exactament 2 h, 5 minuts i 24 segons.
Per fer els càlculs, ens hem basat sobretot en les distàncies i hem calculat la nostra
durada dels vols, basant-nos en valors de velocitats o durades de la fase d'enlairar i
atteritzar més o menys com les verdaderes, contant la distància addicional del vol en
la distància de creuer que en aquest cas varia de més de 200 metres.
La fórmula utilitzada és la més simple i consisteix en: velocitat és igual a distància

dividida pel temps on si volem el temps aquest s'obté fent la distància dividida per la
velocitat.
Lletres Que són
v velocitat 𝑑 𝑑
𝑣= 𝑡
⇒ 𝑡= 𝑣
d distancia
t temps
També hem calculat el que consumaria en combustible i gastaria en diners una

aerolínia a fer el vol 2 en lloc del vol 1.
Doncs si un avió d'aquests consumeix normalment 7.200 litres/h de combustible,
uns 120 litres per minut, la diferència de combustible consumit en el vol 1 i el vol 2
és de 840 litres de combustible.
Si un litre de combustible té el valor de 0,45 €, per la nostra aerolínia li costaria uns
378 € més fer el vol 2 que el vol 1.
42
6.3.3 Conclusions
Com podem veure en aquesta part pràctica, nosaltres hem fet un experiment a la
muntanya on hem demostrar que una de les teories del Geocentrisme es falsa i que
la versió que s’explica en la teoría heliocentrista es certa i coincideix amb les nostres
observacions, per això afirmen que la teoria heliocentrista suportada per galileu té la
raó i que segurament aquell es el model que en el segle XV explica l’univers que
avui s’ha descobert que es molt mes gran i no es limita solament al sistema solar.
Per la segona pràctica(la de l'avió) més focalitzada en el Terraplanisme hem utilitzat

teories i conceptes més enfocats en l'avió, en el sentit que aquest és el que hem fet
servir per poder basar aquesta part pràctica.
En el primer tros de la pràctica hem observat l'horitzó des d'un avió i hem analitzat
diferents fotos fetes en diferents llocs on hem pogut veure que en totes les fotos
l'horitzó acaba per causa de la forma circular de la terra que l'esconde en la seva
forma.
Ja amb això hem demostrat que una de les teories més rellevants del terraplanisme
es falsa.
Per la part dels dos vols ens hem basat en el fet que les aerolínies feien sempre la
ruta més curta per arribar a la seva destinació, per això després de calcular i
comparar dos vols on el primer seria amb la terra esfèrica i el segon seria amb la
terra plana com una taula, hem vist que es tardaria 17 minuts més per fer els 209
km addicional que requereix el vol 2 i també hem comprovat amb els nostres càlculs
que totes les aerolínies eviten fer el vol 2 perquè
li costa uns 379 € més que el vol 1.
Amb aquesta part pràctica hem demostrat que el que deia la teoría Heliocentrista
sobre la posició i forma dels planetes són vertaderes perquè coincideixen amb els
nostres càlculs i observacions.
43
7.Conclusions Finals
Després d'haver fet la nostra part pràctica d’aquest TR on hem observat, analitzat i
calculat, podem afirmar amb els resultats obtinguts en les parts pràctiques 1 i 2 que
el que ha proposat Galileu en el segle XVI que consisteix en que la Terra gira al
voltant del Sol i que aquesta és assimilable a una esfera és cert.
Per conseqüència podem també afirmar que el model geocentrista i terraplanista

probabilment es tracta de algunes teories falses sobre la realitat que en els anys
s'han demostrat equivocades amb experiments científics i altres
experiments/observacions com les que hem fet en aquest TR.
Bàsicament, en conclusió la nostra Hipòtesis és certa.
44
8.Bibliografia
Wikipedia ,14/09/2023, 02/02/2004,[en línia] Teoría Heliocentrista, recuperat el 13
juny 2023: < https://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_helioc%C3%A9ntrica>
Wikipedia, 31/07/2023, 15/10/2004,[en línia] De revolutionibus orbium coelestium,

recuperat el 13 juny 2023:,
<https://es.wikipedia.org/wiki/De_revolutionibus_orbium_coelestium>
Open Mind BBVA,No data,[en línia] Phroibido girar alrededor del Sol , recuperat el
13 juny 2023:
<https://www.bbvaopenmind.com/ciencia/fisica/prohibido-girar-alrededor-del-sol/>
Wikipedia, 17/9/2023, 28/11/2006,[en línia] Terraplanismo, recuperat el 14 juny 2023:

<https://es.wikipedia.org/wiki/Terraplanismo>
Verificat, 09/09/2022,[en línia] Els 5 argument més absurds del terraplanisme,

recuperat el 14 juny 2023:
<https://www.verificat.cat/fact-check/els-5-arguments-mes-absurds-del-terraplanisme
>
Mashable, fa set anys ( 2016 ),[en línia] B.o.B's Flat Earth Conspiracy Explained
(And Obviously Debunked), recuperat el 14 juny 2023:
<https://www.youtube.com/watch?v=UzIKWnZJ29s>
QuantumFracture, fa sis anys ( 2017 ),[en línia] Puedo Convencerte de que la Tierra
es Plana, recuperat el 14 juny 2023:
<https://www.youtube.com/watch?v=YxELlBMP6W4>
QuantumFracture, fa sis anys ( 2017 ),[en línia] 5 Argumentos Terraplanistas

Desmontados: <https://www.youtube.com/watch?v=Q6PpUG9xxFU>
QuantumFracture, fa sis anys ( 2017 ),[en línia] recuperat el 14 juny 2023:

<https://www.youtube.com/watch?v=iVNt1NuU0hE>
Wikipedia, 06/07/2023, 06/05/2004,[en línia] Aristarco de Samos, recuperat el 14

juny 2023:
<https://es.wikipedia.org/wiki/Aristarco_de_Samos>
45
Wikipedia, 31/08/2023, 13/06/2003,[en línia] Nicolau Copèrnic, recuperat el 15 juny

2023: <https://es.wikipedia.org/wiki/Nicol%C3%A1s_Cop%C3%A9rnico>
Volcanism and Geology, No data,[en línia] La teoría Heliocentrista censurada per la

religión, recuperat el 15 juny 2023:
<https://volcanismandgeology.wordpress.com/2021/02/18/3918/>
Wikipedia, 17/09/2023, 06/01/2023,[en línia] Galileo Galilei, recuperat el 13 juny

2023: <https://es.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei>
Wikipedia, 09/07/2023, 27/11/2001,[en línia] Cinturó de asteroides, recuperat el 15

juny 2023: https://es.wikipedia.org/wiki/Cintur%C3%B3n_de_asteroides>
Wikipedia,20/04/2023, 03/01/2003,[en línia] Urani (Planeta), recuperat el 15 juny

2023: <https://es.wikipedia.org/wiki/Urano_(planeta)>
Wikipedia,11/09/2023, 09/12/2021,[en línia] Neptú (Planeta), recuperat el 15 juny

2023: <https://es.wikipedia.org/wiki/Neptuno_(planeta)>
Wikipedia,15/09/2023, 16/04/2003,[en línia] Plutó ( Planeta nan ),recuperat el 15

juny 2023:
<https://es.wikipedia.org/wiki/Plut%C3%B3n_(planeta_enano)>
Wikipedia, 14/09/2023, 23/08/2003,[en línia] Edwin Hubble, recuperat el 15 juny

2023: <https://es.wikipedia.org/wiki/Edwin_Hubble>
Vicmat, 16/05/2018, 02/02/2018,[en línia] ELS PLANETES: ELS ASTRES

ERRANTS DEL SISTEMA GEOCÈNTRIC, recuperat el 16 juny 2023:
<https://vicmat.com/los-planetas-los-astros-errantes-del-sistema-geocentrico/>
Wikipedia,18/09/2023, 04/08/2004,[en línia] Teoría geocèntrica, recuperat el 17 juny

2023: <https://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_geoc%C3%A9ntrica>
Eumed,No data, [en línia] ,EL PROBLEMA DE LA POSICIÓ DE LA TERRA A

L'UNIVERS. SISTEMES GEOCÈNTRIC I HELIOCÈNTRIC recuperat el 17 juny
2023: <https://www.eumed.net/rev/cccss/06/fjpl3.htm>
Museo virtual de la ciencia, No data, [en línia], El model d'Aristòtil, recuperat el 17

juny 2023: <https://museovirtual.csic.es/salas/universo/universo3.htm>
Gerardo Botteri, Roberto Casazza,No data [en línia]( powerpoint),El sistema

astronómico de Aristotil, recuperat el 17 juny 2023:
<El sistema astronómico de Aristóteles Una interpretación>
46
El País, 05/08/2022, 05/08/2022, [en línia], Com convèncer un terraplanista que la

Terra és esfèrica?, recuperat el 18 juny 2023:
<https://elpais.com/ciencia/las-cientificas-responden/2022-08-05/como-convencer-a-
un-terraplanista-de-que-la-tierra-es-redonda.html>
Wikipedia,11/06/2023, 23/08/2020, [en línia],Experiment de Galileu a la torre de Pisa

recuperat el 18 juliol 2023:
<https://es.wikipedia.org/wiki/Experimento_de_Galileo_en_la_torre_de_Pisa>
Finales agosto/ Septiembre
Wikipedia, 18/09/2023, 11/09/2001, [en línia], Boeing 767, recuperat el 22 Agost

2023: <https://en.wikipedia.org/wiki/Boeing_767>
Varig Brasil, No data, [en línia], Boeing 767-241ER, recuperat el 24 Agost 2023:
<https://www.varig-airlines.com/es/b767200.htm>
Softcatalà, No data, [en línia], Traductor català, recuperat el 17 de setembre 2023:

<https://www.softcatala.org/traductor/ >
Softcatalà, No data, [en línia], Corrector català, recuperat el 17 de setembre 2023:

<https://www.softcatala.org/corrector/>
Google, No Data, [en línia], Traductor, recuperat el 23 Octobre 2023:

<https://www.google.com/search?q=traductor>
47

TR Batx, Rigel, Khalid

Cargado por

Información del documento

Descripción original:

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

TR Batx, Rigel, Khalid

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

La lluita de Galileu per la veritat cientifica

Alumnes: Rigel Lavarino/Khalid Zouhir

Tutor/a: Manel Galindo Fernández

Nuestro TR se basa en algunas de las teorías sobre el modelo espacial

moderna. Per fer-ho el contraposarem al Terraplanisme i el Geocentrisme,

En resum, la hipòtesi que proposem és: L'Heliocentrisme de Galileu és més

Històricament, la teoria heliocèntrica s'oposa a la teoria geocèntrica i explica que la

I és llavors, quan la ciència resol un d’aquests dubtes, potser, contradient el postulat

2.1. La Inspiració de Galileu.

Anys més tard, ell es va transferir a l'universitat de Pauda on ensenyava

2.2. Teoría del Heliocentrisme, segons Galileu: experiments i

La teoria de l'heliocentrisme, segons Galileu,

Amb aquests experiments i observacions de Galileu va poder explicar i defensar

Finalment, va publicar els seus descobriments en

2.3. Model astronòmic actual.

Amb astrònoms com Kepler s'ha arribat a

El descobriment de Neptú s'atribueix principalment a dos astrònoms: *Urbain Le

Per la localització de la Terra a l'univers en la teoria de l'heliocentrisme de Galileu es

3.1 Què és? Context històric.

Per la forma de la Terra aquesta no es considerava esfèrica a l'inici, Anaximandre,

Anys més tard, el deixeble de Pitàgores, Eudoxi de Cindrios va imaginar un model

3.2 Teories del Geocentrisme

Si parlem de la forma de la Terra i dels planetes,

Aquestes esferes feien voltes al voltant de la Terra en òrbites circulars perfectes i

L'ordre d'aquestes esferes és:

Per primer a sobre de la lLuna hi ha el

Darrere de Saturn tenim probablement la part més important de l'univers Aristotèlic,

4.1. Què és? Context històric.

Les teories del terraplanisme van ser oblidades

4.2. Teories a favor del Terraplanisme.

Una de les teories més famoses diu que no existeix

4.3 Què diu exactament el Terraplanisme?

Hi ha una terra plana suportada de pilars de sobte, en l'eix central de la terra es

Els terraplanistes per justificar que els governs manipulen

Pels moviments que feia la Terra en l'espai en el model on la Terra és esfèrica, la

Eratòstenes, un matemàtic, astrònom i geògraf de l'antiga Grècia, el que per primera

Els terraplanistes utilitzen

4.4 Desmentir el terraplanisme

- Entre les demostracions més contundents, hi ha les

A més, els viatges transoceànics també demostren que la Terra és esfèrica,

- També s'han fet experiments científics que demostren que la Terra és

- A més, la teoria del terraplanisme no té en compte la gravetat i la manera

- Un altre argument contra el terraplanisme és l'existència dels satèl·lits

- En el cas dels eclipsis solars, la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra,

En conclusió, les demostracions científiques, l'evidència visual i la lògica han

Recreació experiment Galileu

5.3 Historia de l'experiment

Durant la història moltes persones han explicat la

Anys després, el concepte de gravetat es va desenvolupar més i es van crear les

5.3 Descripció de l’experiment

L'experiment consisteix a fer caure dos objectes simultàniament des de la mateixa

El material que hem utilitzat consisteix en:

Com podem veure en la comparació, la primera pedra té més de 10 vegades la

Hem repetit l'experiment 2 vegades:

Els vídeos estan en aquesta presentació de Google.

Videos experiment Galileu TR

Amb això ja hem començat a demostrar que algunes de les teories de

6.1 Descripció i objectius part pràctica 2

6.2 pràctica Observació

En aquesta primera part de la pràctica ens enfoquem més en el geocentrisme, per

En aquesta pràctica anirem a la muntanya

L’objectiu d’aquesta pràctica és comprovar que el planeta Júpiter varia en posició i