Está en la página 1de 12

GESTIÓ DELS SERVEIS D’INFERMERIA gestio conceptes Claus

PRODUCTE INFERMER

“conjunto de actividades cuidadoras decididas por la enfermera y ejecutadas por ella u otros miembros del
personal cuidador para promover la salud, recuperar de la enfermedad o reintegrar al individuo en su
medio” ANDE( Asociación Nacional Directivos enfermreia)

SERVEIS INFERMERS

“Serveis que proporcionen cures infermeres que estan a disposició de les persones, famílies i comunitat,
no sols quan es perd la salut, sinó en totes les situacions que comporten risc de perdre-la.” Aportació de la
infermera a l’atenció primària de salut, 2010.

GESTIÓ DE CURES

"un proceso heurístico, dirigido a movilizar los recursos humanos y los del entorno con la intención de
mantener y favorecer el cuidado de la persona que, en interacción con su entorno, vive experiencias de
salud" . Kerouak 1996

“El rol de la enfermera responsable de la gestión de los cuidados consiste en apoyar al personal que
otorga cuidados.” Zarate 2003

“La dirección de los cuidados tiene la responsabilidad de crear una cultura de organización que favorezca
la práctica de los cuidados, seleccionar prioridades, elaboración de políticas, selección del personal con
excelente formación en cuidados enfermeros, desarrollar la capacitación y la implementación de un
modelo para guiar la práctica de enfermería.” Zarate 2003

GESTIÓ CLÍNICA DE LES CURES

Gestió clínica: model de gestió descentralitzada que pretén la implicació dels professionals en la gestió,
apropant la presa de decisions al lloc on es fa la atenció.

Gestió clínica de les cures, aplicació del model de gestió a la gestió de les cures. No existeix a la realitat,
les unitats clíniques de gestió normalment són multidiciplinars i coincideixen amb serveis mèdics.
Normalment liderades per metges (amb excepcions a primària d’algunes CCAA i molt contestades).

GESTIO ALGUNS CONCEPTES CLAU .

gestión.

(Del lat. gestĭo, -ōnis).


1. f. Acción y efecto de gestionar.

2. f. Acción y efecto de administrar. ~ de negocios.


1. f. Der. Cuasicontrato que se origina por el cuidado de intereses ajenos sin mandato de su dueño.

Gestionar.

(De gestión).

1. tr. Hacer diligencias conducentes al logro de un negocio o de un deseo cualquiera.

Administrar.

(Del lat. administrāre).


1. tr. Gobernar, ejercer la autoridad o el mando sobre un territorio y sobre las

personas que lo habitan.

2. tr. Dirigir una institución.


3. tr. Ordenar, disponer, organizar, en especial la hacienda o los bienes.

4. tr. Desempeñar o ejercer un cargo, oficio o dignidad.


5. tr. Suministrar, proporcionar o distribuir algo.
6. tr. Conferir o dar un sacramento.
7. tr. Aplicar, dar o hacer tomar un medicamento. U. t. c. prnl.

8. tr. Graduar o dosificar el uso de algo, para obtener mayor rendimiento de ello o para que produzca
mejor efecto. U. t. c. prnl.

administración.

(Del lat. administratĭo, -ōnis).

1. f. Acción y efecto de administrar.


2. f. Empleo de administrador.
3. f. Casa u oficina donde el administrador y sus dependientes ejercen su empleo.

4. f. En los Estados Unidos de América y otros países, equipo de gobierno que actúa bajo un presidente.

ADMINISTRACIÓ/GESTIÓ

-És el procés de presa de decisions orientat a l’assoliment d’objectius organitzatius de forma eficaç i
eficient, mitjançant la planificació, organització, direcció (liderat) i control.

ADMINISTRACIÓ
- L’administració és una ciència social, que estudia les organitzacions.

ETAPES HISTORIQUES

1. ADMINISTRACIÓ DE LAS COSES (Teories clàssiques)

La que situariem secla 19 fisn 30 -40 segla 20

2. ADMINISTRACIÓ DE LAS PERSONES (Teories del comportament humà)

3. ADMINISTRACIÓ DELS EXECUTIUS (Enfocament de sistemes i contingències)

Inici 60 la mes recent

RESUM :

ORGANITZACIÓ

Les organitzacions són sistemes dissenyats per a l’assoliment d’objectius a través dels
recursos humans i materials.

Elements fonamentals de les definicions d’organització:


- subsistema inserit al seu mitjà
- orientats a un/s objectiu/s
- subsistema tecnològic (coneixements, tècniques, equip i instalacions)
- subsistema estructural (individus que treballen junts en activitats integrades) - subsistema
psicosocial (grup, individus que s’interelacionen socialment)

- subsistema administratiu (que planeja i controla l’esforç gobal amb integració d’activitats
sistemàtiques)

EFICÀCIA I EFICIÈNCIA

Són aquests dos conceptes que es confonen freqüentment:

Eficàcia té a veure amb l’assoliment d’objectius.

Eficiència, s’associa amb els recursos, a la seva utilització de la millor manera possible.

INFERMERIA I GESTIO
FUNCIÓ ADMINISTRADORA

Quan es defineix infermeria, s’associa el desenvolupament de quatre funcions:

Funció assistencial.
Funció docent.

Funció investigadora.
Funció administradora: ús adequat dels recursos disponibles dins dels grups o institucions, de forma
que el treball es realitzi de forma sistemàtica i amb els millors resultats.

NIVELLS DE L’ADM. A L’INFERMERIA *

Nivell bàsic: el que desenvolupa una infermera generalista/assistencial. En aquest nivell la tasca
administrativa es centra en l’ús adequat dels recursos dels que disposa: maneig de la informació del
pacient, coordinació amb altres nivells i professionals, avaluació de la situació dels pacients, planificació
de les accions dirigides a la cura, execució de les accions, i avaluació dels resultats.

Nivell mig: supervisora/coordinadora/gestora assistencial..... En aquest nivell basicament la tasca adm.


es centra a la gestió i correcta distribució de recursos materials i humans. Però també assegurar la
qualitat de les cures donades i el desenvolupament professional de l’equip al seu càrrec.

Nivell de gestió: equips directius. Presa de decisions que orienten les línies generals d’actuació de tot el
personal d’infermeria a càrrec del departament (infermeres i altres). Les tasques més complexes a nivell
adm. es duen a lloc en aquest nivell:

Personal: selecció i distribució. Recursos/pressupostos: el·laboració i execució.

Estructura: polítiques, objectius i normes de funcionament.

Qualitat.

Els serveis infermers, les infermeres, tenen un paper destacat en els sistemes de salut.

En el Sistema Nacional de Salud treballen 165.981 professionals d’infermeria, 3,6 per cada 1.000
habitants (0,6/1000h en Atenció Primària i 3/1000h en atenció especialitzada)
A més les infermeres intervenen en la utilització, de forma directa o indirecta, de la major part
dels recursos materials emprats en el sistema de salut, donat que es troben en tots els nivells
assistencials.

El temps és el recurs administratiu més emprat per les infermeres, es calculen cents de milions d’hores a l’any. L’atenció
d’infermeria es manté 24 hores, 365 dies a l’any, és per tant el professional que assegura la continuïtat assistencial. Aspecte
més visible en l’atenció hospitalària.
SISTEMA NACIONAL DE SALUD (ESPANYA) / SCS TEMA 2

LA PROTECCIÓ DE LA SALUT A ESPANYA

A principis del s.XX (anys 40) es crea el SOE (Seguro Obligatorio de Enfermedad), que evoluciona en els
60 gràcies als canvis socioeconòmics cap a l’ASSS (Asistencia Sanitaria de la Seguridad Social) sistema
de Seguretat Social relativament modern que assoleix al final de la seva existència (1978) una cobertura
de la població del 82%.

La Constitución Española(1978) estableix al seu article 43 el dret a la protecció de la salut i l’atenció


sanitària per a tots els ciutadans.

La Ley 14/1986, General de Sanidad regula aquest dret establint els principis i criteris següents:

- finançament públic, universalitat i gratuïtat dels serveis sanitaris en el moment d’ús


-drets i deures definits per als ciutadans i els poders públics
-descentralització política de la sanitat a les Comunitats Autònomes
-prestació d’una atenció integral de la salut procurant alts nivells de qualitat degudament avaluats i
controlats .

- integració de les diferents estructures i serveis públics al servei de la salut en el Sistema Nacional de
Salut.

Es defineix el Sistema Nacional de Salud (SNS) com el conjunt coordinat dels Serveis de Salut
de l’Administració de l’Estat i els Serveis de Salut de les CCAA que integra totes les funcions i
prestacions sanitàries que, d’acord amb la llei, són responsabilitat dels serveis públics.

COMPETÈNCIES DE LES ADM. PÚBLIQUES EN SANITAT

COORDINACIÓ SANITÀRIA ESTATAL


 Els principis de la coordinació sanitària a nivell estatal estan recollits a la Ley 14/1986 de 25 de
abril, General de Sanidad, que crea com a òrgan de coordinació el Consejo Interterritorial del
Sistema Nacional de Salud (CISNS). Posteriorment, la Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión
y calidad del Sistema Nacional de Salud aprofundeix en matèria de coordinació i cooperació dins
el Sistema Nacional de Salud.
 Per tal de garantir:

▫ Equitat

▫ Qualitat

▫ Participació ciutadana

COBERTURA POBLACIONAL

Fins al RD 16/2012 eren titulars dels drets a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària:

Tots els espanyols i els estrangers en el territori nacional en els termes previstos a l'article 12 de la Ley
Orgánica 4/2000

Els nacionals dels Estats membres de la Unió Europea que tenen els drets que resulten del dret comunitari
i dels tractats i convenis que es subscriguin per l’Estat Espanyol i els hi siguin d’aplicació.

Els nacionals d’Estats no pertanyents a la UE i que tenen els drets que els hi reconeguin les lleis, tractats i
convenis subscrits.

Els funcionaris públics i les persones d’ells dependents poden acollir-se a règims especials d’assegurança
a través de les mutualitats civils (MUFACE), militars (ISFAS) o de la judicatura (MUGEJU).

• El RDL 16/2012, de 20/4, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del SNS y mejorar la
calidad y seguridad de sus prestaciones modifica això introduïnt la condició d’assegurat:

Artículo 3. De la condición de asegurado.

 ▫  1. La asistencia sanitaria en España, con cargo a fondos públicos, a través del Sistema
Nacional de Salud, se garantizará a aquellas personas que ostenten la condición de
asegurado.

 ▫  2. A estos efectos, tendrán la condición de asegurado aquellas personas que se encuentren en
alguno de los siguientes supuestos:

a) Ser trabajador por cuenta ajena o por cuenta propia, afiliado a la Seguridad Social y en
situación de alta o asimilada a la de alta.

b) Ostentar la condición de pensionista del sistema de la Seguridad Social.


c) Ser perceptor de cualquier otra prestación periódica de la Seguridad Social,
incluidas la prestación y el subsidio por desempleo.
d) Haber agotado la prestación o el subsidio por desempleo y figurar inscrito en la oficina
correspondiente como demandante de empleo, no acreditando la condición de asegurado por
cualquier otro título.

3. En aquellos casos en que no se cumpla ninguno de los supuestos anteriormente establecidos, las personas de nacionalidad española o de algún Estado miembro de la Unión Europea, del Espacio Económico
Europeo o de Suiza que residan en España y los extranjeros titulares de una autorización para residir en territorio español, podrán ostentar la condición de asegurado siempre que acrediten que no superan el límite
de ingresos determinado reglamentariamente.

4. A los efectos de lo establecido en el presente artículo, tendrán la condición de beneficiarios de un asegurado, siempre que residan en España, el cónyuge o persona con análoga relación de afectividad, que
deberá acreditar la inscripción oficial correspondiente, el ex cónyuge a cargo del asegurado, así como los descendientes a cargo del mismo que sean menores de 26 años o que tengan una discapacidad en grado
igual o superior al 65%.

5. Aquellas personas que no tengan la condición de asegurado o de beneficiario del mismo podrán obtener la prestación de asistencia sanitaria mediante el pago de la correspondiente contraprestación o cuota
derivada de la suscripción de un convenio especial.

6. Lo dispuesto en los apartados anteriores de este artículo no modifica el régimen de asistencia sanitaria de las personas titulares o beneficiarias de los regímenes especiales de la Seguridad Social gestionados por
la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, la Mutualidad General Judicial y el Instituto Social de las Fuerzas Armadas, que mantendrán su régimen jurídico específico.
A este respecto, las personas encuadradas en dichas mutualidades que hayan optado por recibir asistencia sanitaria a través de las entidades de seguro deberán ser atendidas en los centros sanitarios concertados
por estas entidades. En caso de recibir asistencia en centros sanitarios públicos, el gasto correspondiente a la asistencia prestada será reclamado al tercero obligado, de acuerdo con la normativa vigente.»

FINANÇAMENT

 La sanitat a Espanya és una prestació no contributiva que es finança a través dels impostos i està
inclosa al finançament general de cada Comunitat Autònoma, existeixen dos fons addicionals, el
de Cohesió gestionat pel Ministeri de Sanitat i Consum i el Programa d’Estalvi temporal en
Incapacitat Temporal. L’última modificació realitzada el 2012, crea el ”Fondo de Garantia
Asistencial” que cobreix l’assistència de desplaçats entre CCAA.

 L’atenció de salut és un dels principals instruments de les polítiques redistributives de la renda
entre els ciutadans espanyols: cadascun aporta impostos en funció de la seva capacitat econòmica i
rep serveis sanitaris en funció de les seves necessitats de salut.

ORGANITZACIÓ

ElSNSs’organitza en dos nivells o entorns assistencials als que l’accés espontani dels ciutadans i la
complexitat tecnològica es troben en relació inversa:
 ▫  Els serveis sanitaris de primer nivell -Atenció Primària- es caracteritzen per tenir una gran
accessibilitat i per la suficient capacitat de resolució tècnica com per abordar integrament els
problemes de salut de presentació frequent.

 ▫  El segon nivell -Atenció Especialitzada- compta amb els mitjans diagnòstics i terapèutics de
major complexitat i cost dins del sistema, la eficiència dels quals és molt baixa si no es concentren
i als que s’accedeix, en primera instància per indicació dels metges d’Atenció Primària.

PRESTACIONS

Les prestacions han estat regulades al darrer RD 16/2012 de 20 d’abril que en el seu article 8
diu:

“Cartera común de servicios del Sistema Nacional de Salud.

1. La cartera común de servicios del Sistema Nacional de Salud es el conjunto de técnicas,


tecnologías o procedimientos, entendiendo por tales cada uno de los métodos,
actividades y recursos basados en el conocimiento y experimentación científica,
mediante los que se hacen efectivas las prestaciones sanitarias.

2. La cartera común de servicios del Sistema Nacional de Salud se articulará en torno a las
siguientes modalidades:

a) Cartera común básica de servicios asistenciales del Sistema Nacional de Salud a la


que se refiere el artículo 8 bis.

b) Cartera común suplementaria del Sistema Nacional de Salud a la que se refiere el


artículo 8 ter.

c) Cartera común de servicios accesorios del Sistema Nacional de Salud a la que se


refiere el artículo 8 quáter.”

¿Quina és la Cartera Común Bàsica?

Segons l’article 8bis: “La cartera común básica de servicios asistenciales del Sistema Nacional de Salud
comprende todas las actividades asistenciales de prevención, diagnóstico, tratamiento y rehabilitación que
se realicen en centros sanitarios o sociosanitarios, así como el transporte sanitario urgente, cubiertos de
forma completa por financiación pública.”

I quina és la “Cartera Común Suplementaria del Sistema Nacional de Salud”? Segons l’article 8ter: “1.
Incluye todas aquellas prestaciones cuya provisión se realiza mediante dispensación ambulatoria y están
sujetas a aportación del usuario.

2. Esta cartera común suplementaria del Sistema Nacional de Salud incluirá las siguientes prestaciones:

a) Prestación farmacéutica.
b) Prestación ortoprotésica.
c) Prestación con productos dietéticos.

3. También gozará de esta consideración el transporte sanitario no urgente, sujeto a prescripción


facultativa, por razones clínicas y con un nivel de aportación del usuario acorde al determinado para la
prestación farmacéutica.”

¿I quina és la “Cartera Común de serveis accesoris del Sistema Nacional de Salud”?

Segons l’article 8quárter:

“1. La cartera común de servicios accesorios del Sistema Nacional de Salud incluye todas
aquellas actividades, servicios o técnicas, sin carácter de prestación, que no se consideran
esenciales y/o que son coadyuvantes o de apoyo para la mejora de una patología de carácter
crónico, estando sujetas a aportación y/o reembolso por parte del usuario.”

Les Comunitats Autònomes, podran aprobar les seves respectives carteres de serveis, que
inclouran la cartera de serveis comuns que ha de garantir-se a tots els usuaris del Sistema
Nacional de Salut. Per a fer-ho establiran els recursos addicionals necessaris. Aquests serveis
no estan inclosos en el finançament general de les prestacions del Sistema Nacional de Salut.

COPAGAMENT SANITARI
A Espanya ja existía previàment el copagament farmacèutic,elRD16/2012 ha incorporat el del
transport sanitari no urgent.

• Copagament fins RD16/2012

Copagament des de RD16/2012

▫ Pensionista: un 10% per tots aquells amb nivell de renda inferior a 100.000 € amb un límit anual.
Rendes superiors a 100.000 aportacions del 60% amb límit màx. De 60€/mes.

▫ Actius: entre un 40 i un 60% depenent del nivell de renda

Amb tractament especial per a tractaments de llarga durada i exempcions en casos concrets.

DESPESA SANITARIA Font: SISTEMA DE CUENTAS DE SALUD 2014: Principales resultados. MSSSI. 2014

Font: SISTEMA DE CUENTAS DE SALUD 2014: Principales resultados. MSSSI. 2014

DADES SALUT DELS ESPANYOLS


Hàbits i estils de vida:

   A Espanya, el 75,3% de la población valora el seu estat de salut com a bó o molt bó.
Els homes declaren un major estat de salut que les dones: el 79,4% y el 71,4%
respectivament.
   L’esperança de vida al nèixer al 2013 és de 83,1 anys, 80,1 años per als homes i
86,2 años per les dones.
   Un 26,2% de la població de 16 o més fuma a diari, un 37,7% dels adults té sobrepes i
un 16% presenta obesitat. Un 13,8% de la població beu alcohol diàriament. Un 12,1% de
la població declara no realitzar activitat física intensa ni moderada en els darrers 7 dies.
(Encuesta Nacional de Salud de España 2011:
http://www.msssi.gob.es/estadEstudios/estadisticas/encuestaNacional/
encuestaNac2011/encuestaResDetall2011.htm)

SISTEMA NACIONAL DE SALUT ( CATALUNYA )

También podría gustarte