Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
El pa
GRAU DE CIÈNCIES CULINÀRIES I GASTRONÒMIQUES
QUÍMICA DELS ALIMENTS
*Real Decreto 1137/1984, que aprueba la Reglamentación Técnico-Sanitaria para la fabricación, circulación y comercio del pan y panes especiales
(actualizado el 11/05/2019)
Què és el pa?
PA COMÚ PA ESPECIAL
“Es el definido en el artículo 2.º, de consumo habitual en Es aquel pan no incluido en el artículo 3.º, que reúna alguna de las
condiciones siguientes:
el día, elaborado con harina de trigo y que cumpla los
requisitos establecidos en el artículo 14 y al que sólo se le 4.1 Por su composición:
pueden añadir los coadyuvantes tecnológicos y aditivos
autorizados para este tipo de pan.” 4.1.1 Que se haya incorporado cualquier aditivo y/o coadyuvante tecnológico
de la panificación, autorizados para panes especiales, tanto a la masa panaria
como a la harina.
1,31 g/100 g pa
Avramenko. The chemistry of bread making: The role of salt to ensure optimal functionality of its constituents. Food Reviews International 2018.
Llevats (Saccharomyces cerevisiae)
o Responsables de la fermentació de la maltosa i la sacarosa.
o Existeixen diferents varietats amb diferent temperatura
òtima de desenvolupament (24-26ºC) i fermentació (28-
32ºC).
o Aporten substàncies aromàtiques i sàpides típiques de la
massa de pa.
o Els esponjants químics no estan autoritzats en el pa.
o pH òptim: 4,0-5,0
o Pot ser fresca o liofilitzada
Impulsors químics
Consten d’una base (per
exemple, bicarbonat) i un
àcid (per exemple, cítric)
que al reaccionar donen
CO2.
Sucres
o Base per a la fermentació i la formació de CO2.
o Maltosa (disacàrid glucosa) – sucre majoritari degut a l’acció amilàsica sobre el midó de la
farina.
o Índex de maltosa (%) – mesura la capacitat de producció de gas. Paràmetre de les farines panificables
que mesura la capacitat de producció de gas. Dona una idea de la degradació del midó.
25%
75%
inflament aromes i
(retenció d’aigua) sabors
Proteïnes
o La composició en aminoàcids varia depenent del tipus de cereal
o Es classifiquen segons la seva solubilitat: albúmines (les més hidrosolubles), globulines,
prolamines i glutelines.
Assajos físics
Farinograma
De 1 a 4 aumenta la dosis
de mejorante adicionada
Cal un equilibri.
HS- Més S-S, més tenacitat però
+ 1/2 O2 H2O + menys elasticitat i capacitat
-SH
enlace covalente
de retenció del gas.
Maduració de les farines
• Modificació estructural del gluten (més fort)
• Oxidació dels grups –SH dels Aa de les cadenes proteiques del gluten. Dona lloc a la
formació de ponts disulfur (S-S)
HS-
+ 1/2 O2 H2O +
-SH
enlace covalente
Cal un equilibri.
Més S-S, més tenacitat però menys elasticitat i capacitat de retenció del gas.
Maduració de les farines – Agents
millorants
Agents oxidants
• Àcid ascòrbic i ascorbat: acció oxidativa sobre el glutatió. Disminueix l’acció
reductora del glutatió els grups S-S, que és la causa d’estovament de la massa.
• A EUA hi ha més agents permesos.
Agents reductors
• Proteases: afavoreixen el trencament dels ponts S-S.
Amilolítics
• Farina o extracte de malta, amilases -> tindrem més maltosa
Elaboració del pa
AMASSAT
FERMENTACIÓ
TALL DE LA MASSA I FORMAT
COCCIÓ
Amassat
o Proteïnes i grànuls de midó absorbeixen
10-12 min aigua.
Tª ambient o Oxidació del gluten: desenvolupament
d’una massa elàstica i consistent.
Ajust final
Moldejat Càrrega al forn
20 -50 min
Fermentació en forn
5-10 min
Fermentació
o El llevat Saccharomyces cervisiae fermenta els sucres per produïr diòxid de
carboni
o Interessa fermentació lenta i gradual perquè la massa no es trenqui
o La glucosa és el principal substrat de la fermentació. Es produeix per l’atac dels
enzims amilasa, maltasa i invertasa.
o Farina de blat: rica en amilasa
o Llevats: ric en maltasa i invertasa
Cocció
• A uns 230ºC. L’interior de la massa es manté a <100ºC
• Eliminació d’aigua a través de la superfície (assecat i torrat). Es controla millor en forns de vapor.
• A mesura que es forma la crosta, la retenció d’aigua a la molla augmenta.
• Globalment, pèrdua d’aigua de 8-14%
• Els canvis de temperatura provoquen desnaturalització proteica i inflamació del midó per
retenció d’aigua. El grau d’inflamació depèn de la disponibilitat d’aigua. La gran capacitat del
gluten per captar aigua ajuda.
• Massa aigua molla enganxosa
• Poca aigua molla trencadissa.
Cocció - crosta
• El comportament dels grànuls de midó de la crosta no té res a veure amb els de la molla-
• El midó s’hidrolitza fins a dextrines, di i monosacàrids gràcies a les altes Tª.
• Es produeix la caramelització dels sucres i reacció de Maillard gust dolç-amarg (a la molla,
origen fermentatiu)
• L’espessor depèn de la Tª i el temps de cocció
https://www.youtube.com/watch?v=4icnf_hfw6M