ESCRIPTURA CURSIVA

VERSUS ESCRIPTURA D’IMPRENTA*

ANNA BARRERA GARCÍA

Grafoanalista – Pèrit Cal·lígraf Judicial
Màster en Grafoanàlisi Europea, UAB

Biòloga – Llicenciada en Criminologia

anna.barrega@gmail.com

(*): Article basat en la Tesina de Màster d’aquesta autora.

Index

1 Abstract
2 Introducció
3 Preambul sobre Psicomotricitat
4 La escriptura tipus cursiva
5 La escriptura tipus impremta
6 Pros i contras escriptura cursiva
7 Pros i contras escriptura d'impremta
8 Actuacions de la generalitat en vers el tipus d'escriptura
9 Entrevista amb directora centre escolar públic
10 Interelació grafològica i criminològica de cada tipus d'escriptura
11 Conclusions
12 Referències Bibliogràfiques
13 Annexes: mostres gràfiques de nens i nenes de l'escola

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
 1. Abstract

I was looking for a subject that interrelations: graphology, criminology and children.
When I saw the news on April on TV3: the following year (20162017) Finland is going to teach
the students only in printing handwriting style.
So I opened an issue that bound it even motivates me.
Because I think that as a society we are interested to know the pros and cons of the type of writing
that our children learn today, as they will be the future of our society.

2. Introducció

Aquest estudi es centrarà en l'anàlisi de l'escriptura tipus cal.ligràfica en contraposició de l'escriptura

tipus d'impremta, ja que en el mes de abril vaig veure la notícia al TV3 que a Finlàndia el curs
següent (20162017) es deixaría d'ensenyar al alumnat l'escriptura cal.ligràfica (passarà a ser
optativa) i només els hi ensenyaran de manera obligatòria l'escriptura d'impremta i teclat d'ordinador i
tauletes.
En veure aixó, em va venir la inspiració. Decidint en aquell moment investigar sobre aquesta qüestió.
Ja que estava cercant un tema que interelacionés: la grafologia, la criminologia i la infància.
Aquesta breu notícia em va obrir un tema que ho lligava tot i que em motivava. Perque crec que com
a societat ens interesa saber els pros i els contras del tipus d'escriptura que aprenguin els nostres
infants avui, ja que ells i elles seràn el futur de la nostra societat.

3. Preàmbul sobre Psicomotricitat

Per poder lligar totes les idees que anat trobant a l'hora de realitzar aquesta recerca, crec necesari
fer aquest breu apunt sobre la motricitat, perquè ens doni una visió més general sobre la finalitat de
l'ensenyament de l'escriptura.

Primer de tot l'aprenentatge de l'escriptura requereix l'organització de ls moviments que ens

premetin reproduir lletres, cosa que fa confluir l'activitat neurològica, l'activitat visual i l'activitat
psicomotriu. Per tant, intervenen una convinació d'òrgans com el cervell, la vista i la convinació de
cervell i moviment del les extremitats superiors (braços, mans i dits), que faràn asolir una bona
qualitat d'escriptura.

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
 La psicomotricitat es divideix en dues modalitats:
Gruixuda: requereix el domini de les accions que es realitzan amb tot el cos, com són el caminar,
saltar, correr, girar, entre d'altres.
Fina: accions amb major presició de coordinació óculomanual, com són agafar coses amb les
mans, rascar, picar, puntxar, tallar, usar eines, cosir, enebrar una agulla, agafar els coberts,
amassar, modelar, pintar, dibuixar i escriure.

Assolir la motricitat gruixuda farà que l'infant pugui passar a la motricitat fina. Ja que aquesta sol
aparèixer al voltant de l'any i mitg, quan sense aprenentatge ni indicacions de cap adult, el propi
infant agafa un llàpis i comença a fer garagots o col.loca peces petites als forats adients. La qual
cosa voldrà dir que ja té un bon domini del propi cos.

La psicomotricitat fina, requereix de la coordinació dels moviments de les diferents parts del cos
amb presició i està estretament relacionat amb la maduressa de cada infant i a un aprenentatge per
poderla desenvolupar. Aixó fa que estigui molt lligada al desenvolupament de la intel.ligència.

Amb tot l'exposat, una de les millors activitats a realitzar per els nostres infants per desenvolupar
aquesta psicomotricitat és l'aprenentatge de l'escriptura. A més a més, de ser una eina a dominar en
el món en que vivim, al igual que llegir.

A les nostres escoles se li està dóna tot el valor que té, ja que, un individu que no domini la
lectoescriptura, tindrà moltes dificultats per accedir al món laboral, al de les relacions interpersonals
i de inserció dins la societat. Però sembla que la societat, influenciada per les noves tecnologies,
agafa posicionaments diferents creant confusió als alumnes, pares i professorat.

4. L’escriptura cursiva

Per escriptura cursiva entendrem les diferents denominacions que pot rebre: lligada, cal.ligràfica i
agrupada (entenent aquesta última com una variant de la lligada).
Així doncs, aquest tipus d'escriptura es caracteritza per la seva cohesió entre les lletres que
componen una paraula, es a dir, les lletres estan unides o enllaçades unes amb les altres de manera
natural. Podent interromprer aquest enllaç pel traç d'una barra de la “T”, posar un accent o un punt.
Un altre punt a tenir en compte en aquesta escriptura es la forma i el moviment que s'obtenen de
cada persona que escriu. Normalment, quan s'està aprenent a escriure predomina la forma sobre el
moviment i quan ja s'ha assimilat l'escriptura, predominarà el moviment sobre la forma.
Aquesta escriptura es l'objectiu final que s'ensenya als infants quan aprenen a llegir i escriure a les
aules de Catalunya.
_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
 Exemple d'escriptura lligada

Exemple d'escriptura cal.ligràfica

Exemple d'escriptura agupada

5. L’escriptura tipus d’imprenta

Per escriptura tipus d'impremta entendrem les difrents denominacions que se li han donat, com ara
són: deslligada, script, tipogràfica i lletra de pal.
En aquesta escriptura trobarem que les lletres de les paraules estan separades les unes de les
altres. Es el model cal.lgràfic anglès que és una imitació de la lletra de les màquines d'escriure o de
la impremta.
A gran part d'escoles catalanes es fa servir la lletra de pal (les majúscules d'impremta) com a model
d'ensenyament abans d'introduir la lletra lligada.

Exemple d'escriptura deslligada

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
 Exemple d'escriptura script

Exemple d'escriptura tipogràfica o lletra de pal

6. Pros i contras de l’escriptura cursiva

En el següent quadre he volgut recollir els pros i contres de l'escriptura lligada, fent un recull del que
diuen diversos autors entre els quals destaquen Vels, Vinyals i Puente i Montesori.
POSITIU NEGATIU
Espontaneitat i personalitat pròpies Predomini forma: poca maduresa psicològica.
Seguix les normes apreses.
Empatia Dificultat de lectura per a individus poc
acostumats a els diferents tipus de lletra de
cada persona.
Dificultat d'execució i aprenentatge dels
Extraversió
infants
Indicador de fluidesa mental
Predomini moviment: imaginació i voluntat del
individu actuen de manera continua i sense
inhibicions
Signe de maduresa social
Predomini forma: individu aplicat i actiu, sense
tanta creativitat, pero amb concentració i
capacitat d'acció
Agrupada: capacitat de raonament i intuició
s'apoyen mutuament
Es la forma natural d'escriure i fa que les
paraules estiguin diferenciades dins del text

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
Es el millor exercici per desenvolupar i enfortir
la psicomotricitat fina
Un cop es domina és una escriptra d'execució
ràpida que serà de gran utilitat per etapes
d'ensenyament superior

Amb aquest recull queda pal.lesa la valúa d'aquest tipus de lletra, a més a més, de ser la millor
valorada a nivell grafològic, ja que aporta al infant que comença a escriure les següents
competències:
Mentals: Capacitat intel.lectual, organització del pensament i organització temporal, capacitat
simbólicaabstracció, memòtia i atenció.
Motores: Esquema corporal, grafomotricitat gruixuda (coordinació general i control postural) i
grafomotricitat fina (control visomotor, presió i premsió).
Perceptivovisuals: coordinació visomotora, percepció figurafons, constància perceptora, percepció de
la posició i percepció de les relacions espaials.
Fonològiques: consciencia fonològica, discriminació auditiva.
Psicològiques: Adaptabilitat, sociabilitat, autoconcepte, perserverància i motivació (modelat pel
temperament/caràcter).
Socials: Ambient familiar, sociocultural i escolar.
I com a experiència de molts docents un punt positiu que té la lletra lligada és que un cop apresa es
pot passar molt fàcilment a la lletra d'imprempta, com podria ser el cas de personalització de
l'escriptura que es durà a terme sobre els 12 anys.

7. Pros i contras de l’escriptura dimprenta

En aquest quadre he volgut representar els pros i contras que té la lletra d'imprempta segons els
autors que han tractat la temàtica, on destaquen Vels i Teberosky.
POSITIU NEGATIU
Pensament crític i analític Inhibició
Predomini de la lòcica, capacitat de Introversió
concentració i actitud general de tipus pràctica
Senzillesa, búsqeda de lo esencial i sentit Reflexió excesiva davant l'ambient que
estètic l'envolta
No manté una continuitat de pensament i
Intuició
acció
Actitud analítica es centra en els detalls Actitud defensiva envers l'ambient

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
 Més freqüent (s'utilitza als mitjans de
comunicació, llibres,...)
A els ordinadors i mòbils es el tipus de lletra
que s'utilitza
Més fàcil de llegir i aprendre quan es comença
per la seva simplicitat de formes
Més nítida, rítmica i llegible
Camuflatge per ocultar aspectes
desfavorables
Estereotipada, ja que tots reprodueixen les
mateixes formes
Dificultat de lectura de la lletra lligada
Té grafemes confusibles com son “b” per la
“d” i la “p” per la “q”
Simplicitat motriu per la separació entre les
lletres
Pèrdua de la idea de globalitat
D'execució és lenta que la lligada

D'aquest quadre s'en despren que grafològicament parlant l'escriptura d'impremta, es menys
valorada que la cursiva. Encara que a nivell purament acadèmic és molt més ben valorada pel fet
que es més neta, llegible i ràpida d'aprendre que no pas la lligada.
En aquest punt vull incerir una iniciativa que es va posar en marxa a Vic l'any 1978 per part d'unes
mestres de l'escola Guillem de Montrodon. Desprès d'assistir a un curs sobre el tipus de lletra, en el
qual els van mostrar com la lletra deslligada podia contrarestar els problemes que tenien els seus
alumnes amb la lletra lligada a nivell de traç, van decidir implantarho consensuadament amb el
claustre de professors, de manera que van fet un tipus de lletra específica anomenada “lletra
Guillem”, molt abans que Finlàndia i l'aparició d'ordinadors, mòbils i tauletes i que encara avui és
vigent.

Lletra Guillem
El van anomenar “escriure sense lligams” i van crear la seva pròpia lletra. Així aconseguiren
simplificar l'escriptura per facilitarne l'aprenentatge de lectura i escriptura als seus alumnes,

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
prioritzant la lletra clara i entenedora per al perceptor. Aportant els factors positius de claretat i
rapidesa d'aprenentatge i facilització de la comprensió de la lletra d'imprenta que és tant present en
la nostra societat.
Com a últim apunt d'aquest capítol, voldria destacar que l'aprenentatge de a lletra deslligada com a
model a l'escola dificulta molt el posible pas a la lletra lligada del alumne de manera natural al
moment de voler personalitzar la seva pròpia escriptura sobre els 12 anys.

8. Actuacions de la Generalitat en vers el tipus d’escriptura

La generalitat té la competència d'ensenyament que ve regulada per l'estatut d'autonomia i la llei

d'educació de Catalunya LEC 12/2009 del 10 de juliol. I recentment hi ha el dectret 119/2015, de
32de juny, d'ordencació dels ensenyaments de l'educació primària.
En totes aquestes lleis que regulen la competència de la lectoescriptura no ve recollit quin tipus de
escriptura s'ensenyarà, ho deixen a criteri de cada centre. Però per tradicció en la majoria de centres
s'ensenya la escriptura amb lletres de pal quan els infants tenen de 3 a 5 anys i es a partir dels 6 a 8
anys que s'els hi introdueix la escriptura cursiva.

En aquest estudi que estic portant ha terme, em centraré en les edats compreses de 6 a 8 anys, ja
que és quan realment aprenen a escriure en cursiva. Que corresponen al primer i segon de Primària.
Com vaig dir al inici, a Finlàndia suprimiran l'ensenyament de escriptura cursiva a partir del curs
20162017, substituintla per l'escriptura d'imprempta i l'ensenyament de mecanografia i ús de les
tauletes i dispositius mòbils. Ja que pensen que en l'era digital, la competència de l'escriptura caurà
en desús. Aquest fet també s'ha portat a terme als Estats Units des de fa més temps, però sense el
revol que ha agafat la notícia de Finlàndia.

I ara com a última novetat, la generalitat vol implantar el programa “ARA ESCRIC” a l'ensenyament
infantil, primària i secundària. Com a continuitat del que va començar l'any 20112012 amb el
programa per la lectura “ILEC”, amb el següent objetctiu: Dins el programa ILEC,hi ha el pla
anomenat LECXIT que consisteix en involucar les escoles, famílies i voluntaris (la pròpia societat)
per fomentar la lectura dels infants.

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
 Ara 2015 volen implantar un programa que faci de l'escriptura una activitat que perment estructurar el
pensament, comunicarse, organitzarse, apendre i particiar en la societat.

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
 Tot i que l'implantaràn a partir del segon trimestre del curs vigent 20152016. Per tant, encara no està
en vigor i de moment encara no he pogut aconseguir més informació de com serà aquest programa i
si incidirà en el tipus d'escriptura o no que ensenyaran als infants.
De moment, el que fa la Generalitat en la qüestió del model d'escriptura és una recomanació als
centres d'educació primària, als quals els indica fer el pas de la lletra de pal i/o d'impremta a letra
lligada. Però si algun centre decideix treballar la psicomotricitat fina amb altres activitats, com podria
ser la plastilina, no hi posa cap inconvenient.
El que si que és cert, es que la Generalitat està prenent iniciatives per millorar les dades de fracàs
escolar en qüestió de lectoescriptura que és el pilar fonamental per al futur desenvolupament dels
nostres nens i nenes en la societat.

9. Entrevista a directora de centre escolar públic

Entrevista realitzada a la directora del CEIP Les Fontetes del Cerdanyola del Vallès Esperanza Sanz
el dia 15/06/15, per saber de primera mà quin tipus d'escriptura s'està ensenyant a les escoles
públiques de Catalunya i obtenir mostres gràfiques d'infants de primer i segon de primària.
1. A quin curs i edat comencen els nens i nenes a escriure?
A P3 i P4 els ensenyen la lletra de pal (3 i 4 anys) i P5 introdueixen la lletra cursiva (5anys).
2. Quin model/tipus d'escriptura aprenen segons el que marca la Generalitat?
Cada escola fa el que vol en aquest sentit, nosaltres ensenyem la lletra lligada o cursiva. Ja que
l'objectiu que ens marca la Generalitat es que els alumnes han de saber llegir i escriure a finals de
segon de primària.
3. La generalitat marca la pauta per totes les escoles?
Es més per tradició escolar com et comentava abans. S'ensenya le lletra de pal i després la lligada,

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
 tal i com ens marca le currículum d'educació primària de l'any 1997.
4. Quan es considera que ja té l'escriptura assolida?
A final de segon de primària, sobre els 89 anys, perquè hi ha alumnes que ja personalitzen la seva
escriptura i ho fan utilitzant la escriptura d'impremta per diferenciarse de la resta.
5. El canvi de model de lletra cursiva a lletra d'impremta com s'ha informat per televisió que farà
Finlàndia. Teniu indicació de la generalitat en aquest sentit?
No, a nosltres no ens ha arribat cap inforamció oficial en vers aquest tema, de fet, ara m'estic
asseventat d'aquesta notícia.
1 Estarieu d'acord com a comunitat educativa, si es realitzes aquest canvi?
2 Quin tipus de quaderns feu servir?
No, en general estem d'acord amb la escriptura cursiva, ja que implica el desenvolupament de la
psicomotricitat fina, la ubicació a l'espai (full paper), mantenir la linea, esforçconcentració,...
Fem servir les pautes que hi ha a internet, on el tamany lletra i les frases les podem fer a la nosta
mida.
Despés d'uns dies vaig poder obtenir uns textos lliures que les professores de primer i segon habien
fer redactar als seus alumnes per aquest treball.
De primer curs en vaig rebre 20 mostres gràfiques totes elles escrites amb llàpis i algunes amb
dibuixos explicatius pintats amb colors.
Analitzant els textos rebuts d'aquest curs, és fàcil d'apreciar que la majoria fan una lletra lligada
menys un que encara fa lletra de pal. L'espai dins la fulla en blanc encara no el tenen ben après, ja
que comencen gairebé tots a dalt de tot de la fulla i per separar una frase de l'altre tracen una línea
per fer pal.lesa aquesta separació. També s'aprecia bastant bé que fan una lletra maldestre, típica
dels aprenents del gest gràfic. La majoría fan faltes d'ortografia perque en aquestes edats encara no
els hi han posat com a obligació saber les regles d'ortografia i n'hi ha uns quants que lliguen no
només les lletres d'una paraula sinó que lliguen dues paraules. I d'altres barrejen lletra cursiva amb
lletre de pal o d'impremta.
He fet una tria de les 4 mostres gràfiques que m'han semblat més significatives, recollitho de forma
escanejada als annexes finals.
I de segon curs vaig obtenir 13 mostres gràfiques totes elles escrites amb llàpis i algunes amb alguna
frase escrita amb bolígraf. Em crida l'atenció que els nens i nenes de segon ja no necessiten fer
dibuixos per il.lustrar el que volen expressar amb el text, ja que dominen molt més el llenguatge
escrit.
L'anàlisi d'aquests textos m'ha fet veure que ja tots fan lletra cursiva amb molt més domini del traç
gràfic. La majoria mantenen els espais superior, a dreta i esquerra més correcte que els alumnes de
primer. Tenen retocs, borradures i algun reenganxament però es pot apreciar un grau més de soltura
grafomotriu. En canvi, les fates d'ortografia encara hi són, perquè els hi obligaràn a tercer. Pero les
paraules estan ben lligades (tot i que algun encara lliga alguna paraula amb la següent) s'aprecia que
el text és més entenedor pel lector, que en el cas dels alumnes de primer.
He tornat a fet una tria de les 4 mostres gràfiques que m'han semblat més significatives dels alumnes
_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
de segon, recollitho de forma escanejada als annexes finals.

10. Interrelació grafològica i criminològica de cada tipus

d'escriptura

Per tot el que he anat veient fins al moment l'escriptura lligada és més valorada a nivell grafològic,
peró també per la comunitat docent a Catalunya.
A nivell criminològic jo hi trobo una interrelació: la lletra lligada sería la que mantindría uns valors
com a comunitat (esforç, continuitat, relació en vers els altres, empatía, pensament fluïd,...) i la lletra
de pal sería més ràpida d'aprendre a curt termini però fomentaría l'individualisme, la introversió, la
excesiva reflexió,...
Per tant, tal i com s'està dient últimament en la teoria del TRD (Modelo del Triple Riesgo Delictivo)
Redondo 2015. Els fluxes que propicien els delictes es poden agrupar en tres categoríes:
a) Explicació individual: riscos propis a la persona, nèixer sa o no, bona salud psicològica o no, abús
o no de substàncies tòxiques per l'organisme, dèficits neurològics/endocrins (congènits o adquirits),
elevada impulsivitat, poques habilitats interpersonals, busca de noves sensacions, baixa empatia,
justifucacions delictives,...
b) Explicació social:carencies de suport social, falta d'afecte i ajut familiar, mala escolarització, amics
delinqüents, participació en activitats de lleure insa , no tenir parella, educació paterna errònia,
transtors mentals als antcedents familiars, falta de feina a l'entorn familiar, absentisme i fracàs
escolar, exposició al carrer com a lleure del infant,...
c) Exposició ambiental: exposició dels individus a oportunitats delictives, objectes atractius fàcils de
agafar, l'espai d'internet facilita la invisibilitat del infractor, rutines que posibiliten el delicte,...
A nivell grafològic jo entenc que la lletra cursiva es la que fomentaria un d'aquests pilars: el “social”
dins d'una bona escolarització apostar per una escriptura que des de ben petits i sense diferenciar
entre classes socials, aporti valors de esforç, continuitat en el treball, empatía... perque així hi haurà
majoria que seran prosocials i els que no ho siguin ja s'en desvincularan per si mateixos, sense tenir
que fomentar l'individualisme i retracció cap els demés de la lletra s'imprempta des del inici.
Com a societat ens interesa formar individus capaços de viure en societat i a la vegada que estiguin
el millor preparats posible, condició que la lletra lligada proporcionaria de manera casi invisible però
que està allí latent.
Per fer una bona valoració del que acabo d'exposar caldría veure el que passa als EEUU que
ensenyen impremta a les escoles públiques i només escoles privades i religioses ensenyen lletra
cursiva com a major valoració i riquesa d'una lletra lligada a una deslligada. I si té o no una posible
causa en el tipus de criminalitat aquesta diferenciació. A més a més, podriem veure l'exemple de
l'escola de Vic Guillem de Montrodon si hi ha algun tipus de correlació amb el que passa als Estats
Units o no, i el perquè.

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
 I evidentment, l'ensenyament de la lletra cursiva no sería en detriment de l'ensenyament de les
noves tecnologies i el seu ús als infants, ja que aquests, ja han nascut amb aquestes eines i no són
gens extranyes per a ells i elles, al contrari, a vegades t'ensenyen aplicacions i formes d'utilització
que un adult ni s'habia plantejat.

11. conclusions

Amb tot l'exposat en aquest treball, les conclusions que en faig són les següents:

– Preguntes a resoldre: ¿Què farà la Generalitat amb el programa “ara escric”

fomentarà l'escriptura lligada o deslligada? ¿Realment podríem trobar una correlació entre el tipus de
lletra escollida i l'index de desvinculació social del individu?

– Ens hem de plantejar quin tipus de societat volem, si una en que es divideixi
l'ensenyament com als EEUU o un model com el que tenim ara pero millorat amb el debat que s'ha
creat recentment.

– L'ensenyament de la lletra lligada no té perquè anar en contra de l'ús de les noves

tecnologies, ja que la necesitat de l'èsser humà a cominicarse (oral o escrit) fa que un bon domini de
l'escriptura no vagi en contra de les noves tecnologies. De fet, tots els que vam apendre cal.ligrafia
cursiva fem servir les noves tecnologies sense problemes, ¿perquè ho ha de ser per les noves
generacions que ja han nascut amb elles?

– Fer un seguiment als alumnes i exalumnes de l'escola Guillem de Montrodon (Estudi

longitudinal). Crec que seria interessant, ja que és un exemple proper del que vol fer Finlàndia el curs
vinent i amb una trajectòria de 37 anys. Aquí podriem estudiar amb profunditat el model, resultats
dels alumnes en contraposició dels d'una escola pública normal i com els primers alumnes han
acabat presonalitzant la seva escriptura cap a cursiva o han mantingut el model après.

– La lletra lligada és a més a més un dels millors mitjans que tenim per detectar
situacions dispedagògiques, siguin motivades per motius intelectuals, de visió, motors o emocionals.
I aquesta detecció feta en els primers moments pot donar lloc a la intervenció d'un reeducador
grafoescritural per intentar reestablir l'equilibri que no tenia l'infant. I el millor detector per reconèixer
quin factor està interferint en l'aprenentatge de la lectoescritura és precisament l'escriptura cursiva.

Tot i el meu posicionament, sigui quin sigui el model d'escriptura manuscrita adoptat (cursiva o
d'impremta), aquesta s'ha de dibuixar per complert per part del escriptor i no només pitjar una tecla.

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
Aixó fa que es posin en marxa tots un mecanismes cerebrals, habilitats motores, competències
lingüístiques, cognitives, sensorials i emotives determinades per tal de poder escriure el pensament
que té l'individu en el cervell.

Per tant, l'escriptura a mà es una activitat molt complexe, que requereix un aprenentatge gradual,
sistemàtic i una pràctica racional i eficaç per poder desenvolupar una de les tasques més importants:
afavorir el desenvolupament d'habilitats cognitives i expresives imprescindibles per la ment del èsser
humà. Aquest aprenentatge, és molt valuós com per ferlo desaparèixer de les vides de les noves
generacions.

12. Referències Bibliogràfiques

Llibres
Puente, MªLuz, i Viñals, Francisco (2010): Grafología y ciencia , Editorial UOC
-(2006 1ª reimpresión): Psicodiagnóstico por la escritura, Editorial Herder,

Redondo, Santiago (2015): El origen de los delitos, Editorial: Tirant humanidades

Vels, Augusto (2009): Grafología de la A a la Z. Editorial Herder.

Tesi doctoral
“L'aprenenetatge del traç gràfic de l'escriptura. Incidencies i propostes d'intervenció” Tesis doctoral
de Sonia Blasco Romero, Any 2007 per la Universitat Ramón Llull.

Articles
“An investigation of cursive versus printing characteristics in handwiting” Autors: Barbera
McMenemin, Gloria Vadus i Eldene Whitting, per The American Handwriting Analysis Foundation al
juliol de 1982.

“Education and research”20112016, Ministry of education and culture, Finland.

Noticies diaris i/o revistes

“Anuario de Grafoanálisis: Grafología educativa y familiar” Directores:Francisco Viñals i Mª Luz
Puente, any 2013.

“¿Por qué no escriben bien?” article del apartat Tendencias del diari La Vanguardia del dia
13/07/2015, signat per C. Regí, directora de l'Escola Virolai de Barcelona.

“Finlándia no es ningún buen ejemplo para nosotros” article de Francisco Viñals, director del Master
en Grafoanàlisis Europeu a la UAB.
“La cal.ligrafia: un aprenentatge necessari o una pèrdua de temps?” article del diari ARA del
06/12/2014 autora: Elisabet Escriche.

“No escribir nunca a mano podría tener graves consecuencias” article de LA VANGUARDIA en la
secció Vida del 07/05/2015 de la redacció.

“El futuro de la caligrafia en la era digital”, reportatge de Learning World, escrit per Escarlata
Sánchez al 27 de febrer de 2015.

Pàgines web i informacions en la xarxa

“Ensenyament potencia l'escriptura com a materia transversal en totes les assignatures a partir del
curs vinent”, web de la Generalitat de Catalunya (gencat.cat) dia 13/07/2015

“Presentació programa ARA ESCRIC”, web de la Generalitat de Catalunya (gencat.cat)

“Què és LEXIT?” ,web de la Generalitat de Catalunya (gencat.cat)

DOGC, número 6900 del dia 26/06/2015, publicació del departament d'ensenyament: Decret
119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària.

“El grafisme al parvulari”, educat, Montserrat Garcia Pons, 8 febrer 2013.

“Desarrollo de la psicomotricidad fina” guiainfantil, Marisol Nuevo.

“¿Por qué letra cursiva en montessori?” , 17 de abril 2013, educacionmontessori.

“L'escola Guillem de Montrodon capdavantera en l'innovador “Model Finlàndia” per a

l'aprenenetage de la lectoescriptura”, Ajuntament de Vic, Juny 2014.

– Vídeo TV3 el debat sobre la lletra lligada:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticiesvespre/eldebatsobrelalletralligadaiquanicomsha-
daprendreaescriure/video/5501944/

13. Anexes. Mostres gràfiques significatives primer

_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
14. Anexes. Mostres gràfiques significatives segon
_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International
_____________________
ICG Nº 16 – 2016 - International