TEMA 5: ANÀLISI FUNCIONAL I

FORMULACIÓ CLÍNICA
CONDUCTUAL

AVA L U A C I Ó , D I A G N Ò S T I C I I N T E R V E N C I Ó P S I C O L Ò G I C A E N L ' A D U LT E S A
2020 - 2021
Bellack y Hersen (1985) págs. 3-4.
BASES TEÓRICAS DEL ANÁLISIS CONDUCTUAL (AC) - I

• El AC es básicamente situacional.

• Los aspectos no situacionales como la historia del sujeto, sus estrategias de

afrontamiento, etc., sirven para entender el comportamiento del sujeto ante situaciones
concretas.

• El comportamiento se analiza en términos funcionales como respuestas, lo que implica

una relación temporal con las condiciones estimulares que les anteceden. Se acepta un
triple sistema de respuesta: cognitivo, motor y fisiológico.

• El medio ambiente es considerado en términos de estímulos y referido funcionalmente a

las respuestas, estos pueden ser de tipo cognitivo, motor y fisiológico.

• Las relaciones funcionales, en términos causales, entre estímulo y respuesta se

consideran de acuerdo con los principios del condicionamiento clásico, operante y del
aprendizaje social, teniendo presente los aspectos asituacionales que modulan la
relación de causalidad.

García Fernández, E. y Vallejo, M.A. (1993), pàg. 21-22.

BASES TEÓRICAS DEL ANÁLISIS CONDUCTUAL (AC) - II

• Se centra sobre conductas problema (quejas concretas).

• Se interesa por el comportamiento general del sujeto, prestando especial atención a las
áreas en que es especialmente competente.

• Se circunscribe al medio ambiente natural del sujeto, implicando dicho medio en la

evaluación tratamiento del caso.

• Va ligado a la metodología experimental necesaria para poder contrastar la eficacia de un

posible tratamiento.

• El proceso de evaluación, al igual que el tratamiento, es especifico para cada caso.

García Fernández, E. y Vallejo, M.A. (1993), pàg. 21-22.

 ESQUEMA PARA LA REALIZACIÓN
DEL ANÁLISIS CONDUCTUAL

1. Definición de la conducta o conductas problema.

2. Análisis de las respuestas.
3. Análisis de los estímulos antecedentes.
4. Análisis de los estímulos consecuentes.
5. Estrategias de autocontrol.
6. Recursos del sujeto.
7. Factores de mantenimiento de la conducta o conductas problema.
8. Factores relevantes en la adquisición del problema.
9. Programa de tratamiento a seguir.

García Fernández, E. y Vallejo, M.A. (1993), pàg. 26-27.

Caso práctico:
Carmen es una mujer de 32 años, actualmente en paro. Acude a consulta por “una fuerte angustia” y
“desmotivación en todas las áreas de mi vida”. Estudió Ingeniería industrial en una universidad pública y
encontró trabajo al poco tiempo de acabar. Ha estado siete años trabajando para la misma empresa, pero
debido a una reorganización de la misma su puesto de trabajo ha desaparecido. Vive sola en un piso.

Carmen está cobrando el subsidio de desempleo, prestación que finalizará en breve. Ha repartido su
currículum por distintas empresas pero hasta ahora no ha pasado de la primera entrevista. Dice sentirse
“profundamente preocupada” por su situación económica y laboral, y afirma “dormir muy mal” por estas
preocupaciones. A lo largo del día piensa bastante en esto, sobre todo cuando no está haciendo nada. Algunos
ejemplos de pensamiento son “nunca volveré a encontrar trabajo”, “no sirvo para nada” y “siempre tengo mala
suerte”. Ha empezado a fumar a raíz del despido, y nota que cada vez consume más cigarrillos. “Creo que fumar
me relaja, como a mucha gente”.

Respecto a la angustia, dice sentir “ahogo”, además de “palpitaciones, sofoco y ganas de llorar”. La
primera vez que le ocurrió fue a urgencias, donde le dijeron que era “psicológico” y le recomendaron ir a un
psicólogo, además de recetarle algunos ansiolíticos. Ahora, cuando nota estas sensaciones toma una pastilla
que “siempre lleva a mano” o, si está en casa, se va a su cama a llorar.

Dice que ya no se siente “a gusto con nadie”, ni siquiera con su pareja, con la que lleva 10 años
saliendo. Refiere que no le apetece “quedar con gente ni hacer cosas fuera de casa”, y que por ello algunos
amigos han dejado de contactar con ella. Carmen entiende su reacción, y piensa de sí misma que es “una carga
para los demás”. Antes le gustaba el patinaje, salir con sus amigos, leer, ver series, quedar con su pareja, viajar
e ir a exposiciones. Ahora no hace ninguna de las actividades mencionadas, “porque no me apetece”. Dice,
además, que no quiere “forzarse a hacer lo que hacía antes”, porque si no le surgen las ganas “de manera
natural” no las disfrutaría.
 Con su pareja siempre se ha llevado muy bien, con pocos conflictos fácilmente resueltos. Siempre
ha sabido que es fuente de apoyo y ha tratado de ser recíproca. Sin embargo, ahora no siente “lo que sentía”
y eso también es fuente de preocupación. Prácticamente la mitad de las veces que se ven acaban discutiendo
“por tonterías”, y la relación se deteriora. Su pareja está dispuesta a acudir a sesión si fuera necesario.

Tiene buenos círculos sociales, ya que conserva amigos tanto de su infancia como de la carrera y el
trabajo. Antes trataba de verlos a menudo, aunque de algunas amistades se ha distanciado “por nada en
especial”. Siempre se ha sentido querida y respetada, y actualmente una de las cosas que más echa de
menos es “los ratos con mis amigos, tomando algo en una terraza”.

La relación con su familia es “complicada”. Se lleva estupendamente con su padre, que tiene algún
problema de salud de poca envergadura. Con su madre se lleva peor, ya que dice 36 que “siempre me está
atosigando”. Carmen cree que su madre es una de las “principales fuentes de agobio”, aunque no llega a
especificar de qué manera su madre provoca esta sensación. Tiene un hermano pequeño con el que se lleva
bastante bien y con el que habla “de cosas de la vida”. Actualmente está en Londres por cuestiones laborales
y, aunque hablan una vez a la semana, le echa de menos.

Por último, Carmen confiesa que también le preocupa el precio de las sesiones. La prestación que
recibe no es muy alta y tiene que pagar alquiler y facturas. Dice que, si la terapia va a durar mucho, prefiere
saberlo y no empezar “porque tendría que dejarlo a medias”.
 OBJETIVOS DEL ANÁLISIS DEL PROBLEMA - I

• Identificar y especificar los distintos componentes del problema.

• Establecer las relaciones entre los diferentes componentes del problema.

• Identificar y especificar otras variables ambientales o personales que

contribuyen actualmente al mantenimiento del problema.

• Establecer las posibles relaciones entre las variables que contribuyen a

mantener el problema así como entre estas y los componentes del
problema.

Bados, A. i García-Grau, E. (2009). El proceso de evaluación y tratamiento.

http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/989 (pàgs. 5 – 16)
 OBJETIVOS DEL ANÁLISIS DEL PROBLEMA - II
• Objetivo 1: Identificar y especificar los distintos componentes del problema.

Bados, A. i García-Grau, E. (2009). El proceso de evaluación y tratamiento.

http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/989
 OBJETIVOS DEL ANÁLISIS DEL PROBLEMA - III
• Objetivo 2: Establecer las relaciones entre los diferentes componentes del
problema.

Bados, A. i García-Grau, E. (2009). El proceso de evaluación y tratamiento. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/989

 OBJETIVOS DEL ANÁLISIS DEL PROBLEMA - IV
• Objetivo 3: Identificar y especificar otras variables ambientales o
personales que contribuyen actualmente al mantenimiento del problema.

Bados, A. i García-Grau, E. (2009). El proceso de evaluación y tratamiento. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/989

 OBJETIVOS DEL ANÁLISIS DEL PROBLEMA - V
• Objetivo 3: Identificar y especificar otras variables ambientales o
personales que contribuyen actualmente al mantenimiento del problema.

Bados, A. i García-Grau, E. (2009). El proceso de evaluación y tratamiento. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/989

 OBJETIVOS DEL ANÁLISIS DEL PROBLEMA - VII

• Objetivo 4: Establecer las posibles relaciones entre las variables que contribuyen a
mantener el problema así como entre estas y los componentes del problema.

Bados, A. i García-Grau, E. (2009). El proceso de evaluación y tratamiento. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/989

López, E i Costa, M. (2012). Manual de consejo psicológico. Madrid: Síntesis. pág. 174
López, E i Costa, M. (2012). Manual de consejo psicológico. Madrid: Síntesis. pàgs. 186-189
López, E i Costa, M. (2012). Manual de consejo psicológico. Madrid: Síntesis. pàgs. 189-191
Castro Camacho, L. y Ángel de Greiff, E. (1998). Formulación Clínica Conductual. En
Caballo, V.E. (Dir.). Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos
psicológicos. Vol.2. Formulación clínica, medicina conductual y trastornos de relación.
Madrid: Siglo XXI. (pp. 3-79).

García Fernández, E. y Vallejo, M.A. (1993). Análisis conductual I: esquema de análisis

e instrumentos de evaluación. En M.A. Vallejo y M.A. Ruiz (Eds.) Manual práctico de
modificación de conducta. Vol. 1. Madrid: Fundación Universidad-Empresa. (pp. 15-72).

López, E i Costa, M. (2012). Manual de consejo psicológico. Madrid: Síntesis.

ANNEX: TEMA 3: ANÀLISI
FUNCIONAL I FORMULACIÓ
CLÍNICA CONDUCTUAL

2018-20 1 9
Castro Camacho, L. y Ángel de Greiff, E. (1998). Formulación Clínica Conductual. En Caballo,
V.E. (Dir.). Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos. Vol.2.
Formulación clínica, medicina conductual y trastornos de relación. Madrid: Siglo XXI. (pp. 3-79).

ENTITAT (ansietat social, depressió)

MOLECULAR (específica)

UNITAT (de comportament, de l’ambient)

PREDICCIÓ (pronòstic, que s’espera)

TENTATIVA (es posa a prova per valorar la seva validesa)

INDUCTIVA (es dedueix)

MOLAR (general)

CONCEPTES
FORMULACIÓ CLÍNICA
FORMULACIÓ CLÍNICA
• Formulació hipòtesis: formulacions tentatives entre esdeveniments específics o
conjunts d’esdeveniments de caràcter probabilístic, subjectes a validació que
permeten fer prediccions sobre el comportament.

• Formulació clínica: formulació d’hipòtesis i generació d’un model causal dins del
qual s’emmarqui i s’interrelacionin diferents hipòtesis. “Quines són les variables que
determinen la conducta?”
METODOLOGIA FORMULACIÓ CLÍNICA

• Els mateixos que utilitza el científic per a la investigació.

Augment del nivell d’informació i de coneixement vàlid sobre fenòmens

naturals per a tenir un major grau de control.

Busca desenvolupar un control sobre una gran diversitat de variables que

determinen la conducta/comportament de una persona en particular.
 INTERFEREIXEN VALOR PREDICTIU

RELACIONS
OPERACIONS COMPORTAMENT
FUNCIONALS ESDEVENIMENTS
INDUCTIVES FUTUR
TENTATIVES

ENTRE
 FONTS DE GENERACIÓ D’HIPÒTESIS
OBSERVACIÓ I RECOLLIDA DE DADES.

• Cal decidir quina informació volem recollir.

• Explicacions de sentit comú, es confon la dada primària observada.

– El nen que no vol estudiar o veure la tele : GANDUL (característica).

– L’home que prefereix fer les seves activitats amb amics: EGOÍSTA.

Es confon el succés objectiu amb l’explicació (SUPOSADA), és PERD

INFORMACIÓ.

¿Per que es perd informació? Per que no hi ha dades causals i objectives.

“Es comporta com…” VS “És un…”

• Les dades primàries que s’utilitzen per a la formulació han de ser objectives i
específiques.
 FONTS DE GENERACIÓ D’HIPÒTESIS
MARC TEÒRIC

• Té a veure amb la teoria que aporta el clínic en la determinació de les possibles

relacions causals.

• La teoría, com a font de generació d’hipòtesis pot plantejar problemes

– Hipòtesis generades per models teòrics no valids. Informació no validada que té una
explicació congruent. La información teòrica ha de ser validable i verificable.

– Hipòtesis generades per models teòrics monosistèmics. Un únic model d’intervenció

HIPÒTESIS

CARACTERÍSTIQUES
• Poden sotmetre’s a comprovació empírica

• Existeix una relació funcional quan dos o més variables comparteixen la mateixa
variança (covariació)

• ¿Que busca?

Identificar relacions funcionals tant correlatives com causals que permeten explicar
conductes problema
HIPÒTESIS

TIPUS
• Hipòtesis correlacionals. Observació de regularitats. Esdeveniment d’ocurrència
regular, predictibles en el temps, es descriuen variables associades. NO CAURE EN
L’ERROR DE FER ASSOCIACIONS OBSERVADES I CATALOGAR-LES COM
EXPLICATIVES, s’ha de pensar que el que es busca és la comprovació d’hipòtesis
causals.

Si una persona esta trista, no menja, no té ganes de fer

coses que diem que té????
 HIPÒTESIS

TIPUS
• Hipòtesis causals:
– A part de la observació es pot establir la direccionalitat de la relació

• Que hi hagi precedència de la variable causal

• Probabilitat condicional significativament major que la probabilitat incondicional.

(SI A ALESHORES B) (SI NO A ALESHORES NO B)

• Les relacions causals exclouen explicacions alternatives

– És més fàcil atribuir causalitat quan els esdeveniments s’esdevenen pròxims en el temps

Quan sorgeix un problema?

• Quan les causes son distants o
• no corresponen a successos específics, si no a patrons o relacions entre esdeveniments.

(Raclin 1976)
“ Quan les persones no troben un esdeveniment proper que expliqui el comportament
tendeixen a inventar-se les causes i a integrar-les dins l’organisme”
 VALIDACIÓ D’HIPÒTESIS
Cal que les hipòtesis siguin sotmeses a validació empírica perquè es compleixi el requisit de la
metodologia científica

– Validar → Dissenyar les condicions sota les quals pot o no complir-se una predicció.

HIPÒTESIS CORRELACIONALS: mètodes de recollida d’informació

– Entrevista estructurada: observació covariacions conductuals.

p. ex.: una persona que híperventila, té taquicàrdia i sudoració es pot

deduir tentativament que pot tenir un trastorn de pànic.

Que farà el clínic si observa això? Preguntar-li sobre conductes de fugida cap a un lloc segur, etc..

– Instruments de mesura: inventaris, proves estandaritzades, escales o mesures fisiològiques, ajuden a

sotmetre a comprovacions les prediccions establertes.
VALIDACIÓ D’HIPÒTESIS
HIPÒTESIS CAUSALS: aplicació de la intervenció que busca modificar el comportament del
pacient.

p. ex.: una persona que presenta fòbia a volar, i que això li crea efectes greus quan viu la situació,
podem formular hipòtesis vers una adequada observació del comportament, generar un mètode
de control, com l’exposició en viu i observar els efectes sobre la freqüència, conforme es vagi
desenvolupant el pla de treball establert (exposicions seqüencials).

SI NO EXISTEIX RELACIÓ NO ES POSSIBLE PARLAR DE FORMULACIÓ CLÍNICA

VALIDACIÓ D’HIPÒTESIS
HIPÒTESIS MOLARS. Relació entre la eficàcia de la relació de la intervenció, i
també dels canvis en altres resultats conductuals sobre els que encara no
s’ha intervingut.

p. ex: una persona amb dèficit d’habilitats en la solució de problemes té una

relació causal amb el medi laboral i amb problemes de comunicació familiar,
podem esperar que si intervenim amb el procés de comunicació podrem
solucionar la resta de problemes.
MODELS CONDUCTUALS DE FORMULACIÓ
CLÍNICA
1. FORMULACIONS D’ANÁLISI FUNCIONAL: LA TRIPLE RELACIÓ DE CONTINGÈNCIA

2. FORMULACIONS CLÍNIQUES BASADES EN MÚLTIPLES SISTEMES DE RESPOSTA

3. FORMULACIÓ ANALÍTICA CONDUCTUAL

4. AVALUACIÓ CONDUCTUAL I FORMULACIÓ CLÍNICA

 1. FORMULACIONS D’ANÁLISI FUNCIONAL: LA TRIPLE
RELACIÓ DE CONTINGÈNCIA
• Representa una metodologia d’observació i un conjunt de procediments a través dels quals
es generen i validen experimentalment hipòtesis sobre relacions funcionals entre el
comportament i els esdeveniments ambientals

• La relació conducta-ambient, permetrà generar un model de predicció dels

comportaments, en compte de buscar les causes inferides en el comportament.

• A partir d’aquí es creen relacions entre tres tipus d’esdeveniments

• ANTECEDENTS (A)→SUCCESOS CONDUCTUALS(B)→ESTÍMULS CONSEQÜENTS (C)

TRIPLE RELACIÓ DE CONTINGÈNCIA O ABC

• 1: ESTÍMULS ANTECEDENTS (FACILITEN APARICIÓ DE LA CONDUCTA).
• 2: EVENTS CONSEQÜENTS (PROCESOS MOTIVACIONALS QUE MANTENEN EL
COMPORTAMENT.
• 3: RESPOSTA (TIPUS I CARACTERÍSTIQUES: FREQÜENCIA, INTENSITAT,
DURACIÓ).
METODOLOGIA ANÀLISI FUNCIONAL
a) Observació de les característiques del comportament sota certes condicions de
control en relació amb certs esdeveniments ambientals.

b) Formulació d’hipòtesis basades en coneixement científic (p.e: investigacions en

conducta operant) relatiu a variables de manteniment: control per estímuls, factors
de reforç i càstig.

c) Intervenció sobre les variables de control identificades i la mesura dels efectes

conductuals. Si no s’acompleix la hipòtesi cal reformular-la de nou.

Aquest mètode és funcional en l’establiment de successos discrets que tenen

contigüitat temporal, però no en l’establiment de relacions de patrons o conjunt de
successos que tenen lloc en un continu temporal.

Es difícil fer ús de l’anàlisi funcional en problemes complexes.

2. FORMULACIONS CLÍNIQUES BASADES
EN MÚLTIPLES SISTEMES DE RESPOSTA
• Inclou el model de estímul, resposta i contingència, més totes aquelles respostes que estan
regulades per sistemes de relacions.

• Serveix per fer anàlisis de sistemes més complexes, tenint en compte la conducta emocional

• Té en compte de forma diferencial en la que els diferents nivells de resposta depenen de la

influencia dels diferents sistemes de relacions.

• Cal descriure les relacions no només amb esdeveniments antecedents i conseqüents, si

no també amb diversos sistemes de resposta.

• Dona lloc a alternatives d’intervenció en els trastorns emocionals i d’ansietat.

• Considera la influencia diferencial de diversos procediments bàsics, sistema biològic,

processos de transformació de la informació i l’efecte dels factors motivacionals i contingències.
3. FORMULACIÓ ANALÍTICA CONDUCTUAL
• Inclou els models anteriors intentant aconseguir una comprensió total de les variables
causals que donen lloc a disfuncions especifiques a través de l’establiment de
relacions entre els diferents problemes, per portar a cap una intervenció tenint en
compte les característiques particulars.

• Formulació clínica: es basa en el principi de determinisme, el comportament es el

resultat de certes condicions, i que quan aquestes són manipulades sistemàticament
s’observa consistència conductual.

SÓN ELS
COMPORTAMENTS ES MILLORS
QUIN MODIFICABLE QUIN MÈTODES PER
FER-HO
 FASES DE LA MODIFICACIÓ CONDUCTUAL
1. La entrevista amb el pacient formulació de problemes (anàlisi funcional de la conducta:
observació de la conducta).
2. Fase d’experimentació, buscar validar la formulació.
3. Metodologia desenvolupada a partir de la formulació.

El procés que assumeix és el d’aprenentatge.

Assumeix que tot el comportament pot ser categoritzat d’acord amb els sistemes
bàsics de resposta.
• Cal tenir compte que tractar tots els problemes a la vegada pot ser
ineficaç
• CAL TRACTAR EL TRASTORN EN PARTICULAR. per això es
necessari:
• Especificar tots els problemes del pacient.
• L’inici de cada problema
• L’evolució de cada problema
• I el factors predisponents.
FORMULACIÓ HIPÒTESIS. F O R M U L A C I Ó A N A L Í T I C A C O N D U C T U A L

• Identificar la relació entre els diferents problemes respecte al pacient.

• Explicar l’etiologia d’aquestes dificultats.
• Fer prediccions sobre les respostes del pacient a situació d’estímuls futurs.
 EXEMPLE…..
Problemes matrimonials
Alcoholisme
Ansietat social
Depressió.
LÍNEAL

L’ansietat social pot tenir una relació causal amb l’alcoholisme, donats els problemes de
parella i dificultats a la feina, que a la vegada generaran un estat depressiu.

Una entitat particular contribueix al

JERÀRQUICA
manteniment de vàries queixes del
pacient.
L’ansietat social condueix al problema
d’alcoholisme, el qual a la vegada pot
estar afectant al conflicte matrimonial
com a l’estat depressiu.
4. AVALUACIÓ CONDUCTUAL I FORMULACIÓ CLÍNICA

• Identificació i descripció de les unitats de comportament i de les

unitats de l’ambient que les controlen.

• Es consideren les variables de l’estímul, de l’organisme, de la

resposta, i de les conseqüències.

AVALUACIÓ CONDUCTUAL: desenvolupament de metodologia

de descripció, essent de naturalesa descriptiva.

FORMULACIÓ CLÍNICA: establiment de relacions entre

observacions recollides a través de l’avaluació conductual i té
caràcter explicatiu.
CARACTERÍSTIQUES. AVALUACIÓ CONDUCTUAL
• Èmfasi en el comportament observable: mesura i registre del comportament

observable.

• Èmfasi en esdeveniments actuals: NO HISTÒRIA PRÈVIA.

• Investigació sobre instruments de mesura conductual.

• Descripció dels determinants situacionals: relació entre esdeveniments i la forma en

que estan relacionats amb les característiques de la situació.

• Èmfasi en relacions funcionals moleculars: descripció detallada dels fenòmens

conductuals i dels esdeveniments i relacions funcionals.

FORMULACIÓ PER PROCESSOS BÀSICS
 FORMULACIÓ PER PROCESSOS BÀSICS
• Identificar processos bàsics elementals → No reductibles
• Identificar les relacions o conjunts de lleis que formen aquests processos.
• Descriure els tipus d’interacció entre tals processos elementals que permeten establir complexes
xarxes causals i que porten a processos de segon ordre per explicar i intervenir sobre la probabilitat
d’ocurrència de les conductes problema.

• Es necessari incloure una dimensió temporal, no integrada en els models anteriors, donant lloc a la
comprensió de la continuïtat i progressió de la conducta.
1. Dimensió temporal: eix evolutiu sobre el INFÀNCIA

qual influeixen els factors de predisposició INFANTESA

biològica i de desenvolupament de ADOLESCÈNCIA

l’individu, i que interactua amb les EDAD ADULTA

característiques del context en el qual el

desenvolupament té lloc a partir de la
DIMENSIÓ
interacció de l’individu amb el medi. AMBIENTAL

2. Dimensió jeràrquica de la organització

conductual: inclou diferents nivells
d’anàlisi, des de 3 processos bàsics DIMENSIÓ
TEMPORAL
(biològic, d’aprenentatge i motivacional) fins BIOLÒGIC APRENENTATGE MOTIVACIONAL

a una resposta discreta específica.

DIMENSIÓ JERÀRQUICA DE LA
3. Dimensió contextual ambiental: recursos ORGANITZACIÓ CONDUCTUAL
existents en l’ambient dins del que es mou
la persona.
 D I M E N S I Ó T E M P O R A L D E L ’ O R G A N I TZ A C I Ó C O N D U C T U A L
Factors del desenvolupament.
• Factors individuals i contextuals → font del desenvolupament.

INTERACCIÓ CANVIS BIOLÒGICS I

DE MADURACIÓ D’ORGANS
FACTORS (GENÈTICAMENT DETERMINATS)
TRANCISIONS DEL
DEL DESENVOLUPAMENT
DESENV.
EXPERIÈNCIES D’APRENENTATGE I
FORMES D’INTERACCIÓ AMB
DETERMINEN
L’ENTORN

CONDUCTA
Cal tenir en compte el moment INDIVIDUAL
actual de la persona, a més edat
més factors que influeixen
D I M E N S I Ó T E M P O R A L D E L ’ O R G A N I TZ A C I Ó C O N D U C T U A L

Factors de predisposició.
• Qualsevol variable que facilita l'adquisició d'una conducta en un subjecte
exposat a condicions precipitants.
SOTA CIRCUMSTÀNCIES
DESENVOLUPIN UN PROBLEMA

VARIABLES.

SOTA CIRCUMSTÀNCIES NO
DESENVOLUPIN UN PROBLEMA

CONTEXTUALS: condicions socioeconòmiques, ambient físic i social, estímuls estressants.

INDIVIDUALS: variables depenents del sistema biològic, com la predisposició genètica

a diferents trastorns.
D I M E N S I Ó T E M P O R A L D E L ’ O R G A N I TZ A C I Ó C O N D U C T U A L

Factors desencadenants
• Antecedeixen immediatament a l’aparició del problema, no
constitueixen un factor causal determinant.

• Mantenen una estreta relació temporal amb la conducta i la

precipiten, aquesta funció precisa dels factors de predisposició.

• Aspectes presents en la vida de la persona, que propicien una

conducta quan aquests apareixen.

“ LA GOTA QUE COLMA EL VASO”

DIMENSIÓ JERÀRQUICA DE L’ORGANITZACIÓ
CONDUCTUAL
• Diferenciar diferents nivells d’establiment de relacions entre diferents
ESDEVENIMENTS.

Processos dinàmics que descriuen la forma en la que el

comportament està organitzat a partir de descripcions de diferents
relacions entre esdeveniments que segueixen patrons agrupats.
DIMENSIÓ JERÁRQUICA DE L’ORGANITZ ACIÓ CONDUCTUAL
Nivells organització conductual
NIVELL 1: Tres processos bàsics no
reductibles, conformen una xarxa de
APRENENTATGE
causació múltiple del comportament. NIVELL 1 BIOLÒGIC COGNITIU MOTIVACIONAL C
O
P. ex.: plorar produeix llàgrimes, plorar N
T
per la pèrdua d’un ésser estimat E
X
produeix llàgrimes. EMOCIONAL AFECTIU
T
NIVELL 2
Les relacions interprocés, que són
relacions comuns entre els tres A
M
processos bàsics, poden derivar a NIVELL 3 COVARIACIÓ I ENTITATS
B
I
processos de segon ordre (emocional o E
N
afectiu), NIVELL 2, que donen lloc al T
A
NIVELL 3, d’entitats físiques RESPUESTES ESPECÍFIQUES (“SÍMPTOMES”) L
NIVELL 4
(covariacions del comportament), que
serveixen de resum per a les
manifestacions clíniques específiques ESTRUCTURA D’ACORD AMB L’ACCIÓ DE DIVERSOS
pel pacient, NIVELL 4. PROCESOS INDEPENDENTS QUE ESTÁN ORGANITZATS
JERÁRQUICAMENT EN DIFERENTS NIVELLS
 DIMENSIÓ JERÀRQUICA DE L’ORGANITZ ACIÓ CONDUCTUAL
Nivells organització conductual

FACTORS
D’APRENENTATGE

FÒBIA PRODUCTE
• MANIFESTACIÓ
ESPECÍFICA DE
SIMILAR (SOMÀTICA)
CONDICIONAMENT • PROCESSOS QUE
DIRECTE DONEN LLOC A LA
MANIFESTACIÓ
DIFERENT ORDRE.

INTERPRETACIONS
ERRÒNIES
ANSIETAT
PRODUCTE D’ESTÍMULS
SOCIAL/TRASORNS
DE EXTERNS COM A
DE PÀNIC
SENYALS DE
PERILL
 DI M ENSIÓ JER À R QUI CA DE L ’ O R G ANI TZ A CI Ó CO NDUCT UA L
Nivells organització conductual
Nivell I: Elementals o de primer odre
• Processos i conjunts de relacions no reduïbles a altres de nivell superior.
• Tot i tenir relació es descriuran de forma separada, tenint en compte la seva presència
permanent en l’anàlisi dels fenòmens conductuals.
• Elements que constitueixen factors de predisposició o determinació (desencadenants)
que interactuen amb els altres processos elementals.
– BIOLÒGICS
– APRENENTATGE/COGNITIU
– MOTIVACIONALS/MANTENIMENT DE CONDUCTA

NIVELL 1. Elementals o de primer odre

BIOLÒGICS • El procés biològic representa la matèria de què està fet l'organisme i que li permet
modular la seva interrelació amb l'ambient.
• Condicions orgàniques directes (esquizofrènica retard mental).
• Condicions que poden resultar d'alteracions en el sistema biològic produïdes per
malalties o lesions o per l'acció de certes substàncies i fàrmacs en el funcionament de
l'organisme.
 DI M ENSIÓ JER Á R QUI CA DE L ’ O R G ANI TZ A CI Ó CO NDUCT UA L
NIVELL 1. Elementals o de primer odre (continuación)

APRENENTATGE • Establiment de relacions entre patrons d'esdeveniments ambientals i patrons

/COGNITIU
d'esdeveniments conductuals.
• Els models cognitius són essencialment formes d'organitzar (entendre i
predir) el comportament observable, tant verbal com no verbal.
• Alguns conceptes cognitius són només metàfores internes per explicar
processos que únicament es poden identificar externament.
• El procés d'aprenentatge no es limita només a l'adquisició d'unitats de
respostes emocionals, motores o verbals, sinó que inclou el
desenvolupament de patrons de resposta i de formes particulars de
processament de la informació.
MOTIVACIONAL/ • Relació entre comportament i conseqüències, que amb les alternatives
MANTENIMENT conductuals el pacient prediu i executa control sobre la seva conducta i
CONDUCTA l’ambient.
 DI M ENSIÓ JER Á R QUI CA DE L ’ O R G ANI TZ A CI Ó CO NDUCT UA L

Nivell II. Processos derivats

• No constitueixen processos unitaris (igual que Nivell I),
• P. ex: la informació verbal pot produir canvis a nivell d’interpretació d’un fenomen però no
necessàriament produirà canvis en el sistema emocional (precisa d’un nivell experiencial)
NIVELL 2. Procesos derivats
EMOCIONALS • Els processos emocionals representen formes particulars en què es poden descriure diferents
tipus de relacions entre els processos primaris, la qual cosa té importants repercussions per a la
formulació clínica i per al desenvolupament de mètodes de tractament.
• P. Ex.: l’ansietat com a procés emocional és una forma complexa de relació entre esdeveniments
ambientals i diverses relacions recollides per les lleis biològiques i d’aprenentatge.

AFECTIUS • Resultat de la interacció dels processos biològics, d’aprenentatge, motivacionals i emocionals que
dona
• Activació de processos d’inhibició o activació conductual → evitació o interacció (segons
experiències)
 DI M ENSIÓ JER Á R QUI CA DE L ’ O R G ANI TZ A CI Ó CO NDUCT UA L

Nivell III. Covariacions relacionades funcionalment

• Processos bàsics: primaris + secundaris = covariació (classificació models diagnòstics).

NIVELL 3. Covariacions relacionades funcionalment.

• Co-ocurrència/correlacions disfuncionals específiques (insomni, inapetència, desinterès), pot donar

lloc a una entitat diagnòstica com el trastorn depressiu.
• Comorbiditat: Co-ocurrència d’entitats diagnòstiques, (p. ex: ansietat i depressió).
• Tot i que les covariacions poden donar lloc entitats diagnostiques, aquestes no tenen perquè
compartir el mateix procés causal.
• La utilització d’etiquetes diagnòstics és descriptiu i aproximat.
• Per tant, en aquest nivell el criteri co-variació transcendeix la simple co-ocurrència característica
dels models taxonòmics i compren la funcionalitat comú.
 DI M ENSIÓ JER Á R QUI CA DE L ’ O R G ANI TZ A CI Ó CO NDUCT UA L

Nivell IV. Problemes específics (símptomes)

• Característiques que componen els motius de consulta.

NIVELL 4. Problemes específics (símptomes)

• Descripcions de disfuncions (anorèxia, ansietat, insomni, sudoració,

etc…) que corresponen a manifestacions específiques que al
covariar formen unitats de NIVELL 3, però que per si soles
únicament indiquen el resultat de procesos anteriors.
DIMENSIÓ AMBIENTAL DE LA ORGANITZACIÓ
CONDUCTUAL.
• Cal incloure factors del context i l’ambient en la realitat actual del pacient.
CONTEXT • Ambiente físic immediat: propietats físiques d’espais (p.e: vivenda, lloc de treball, etc...)
AMBIENTAL FÍSIC
• Ambient físic extès: característiques en les quals una persona es desplaça en el dia a dia
(barris, espais naturals, urbà).

CONTEXT • Organització política i socioeconòmica: recursos de l’ambient, condicions físiques de

AMBIENTAL
MACROSOCIAL benestar, salut, educació, accés al món laboral.
• Recursos econòmics i de temps: si té recursos econòmics i com els gestiona, ens facilita
buscar alternatives de solució de problemes i satisfacció de necessitats.
CONTEXT • Característiques demogràfiques i personals de les persones significatives: edat nivell educatiu
AMBIENTAL
FAMILIAR i activitat de les persones de la família (1er grau i 2n grau).
• Característiques estructurals interactives: tipus de relacions familiars, roles i funcions.
CONTEXT • Motivació individual, contemplar que es un espai on es passen moltes hores.
AMBIENTAL
LABORAL/ • Descriure les característiques del medi laboral, tant de les propietats, recursos físics,
ACADÈMIC relacions socials.

CONTEXT Conjunt de patrons d’influència social a través dels quals, en certs grups o ambients socials,
AMBIENTAL
CULTURAL s’estableixen formes d’interacció o control social. Característiques:
• Característiques del medi cultural general, així com de la subcultura específica (regles)
• Condicions ètniques.
• Grups de referencia formal e informal
• Xarxes de recolzament social

AMBIENT D’OCI • De quins recursos disposa la persona per desenvolupar activitats d’oci i de temps de lliure.
NIVELLS ANÀLISI FORMULACIÓ PER
PROCESSOS.
Formulació molecular: anàlisi
funcional (AF)
Formulació molecular → metodologia anàlisi funcional, on s’estableixen relacions entre unitats
d’esdeveniments ambientals i conductuals que són properes o continues en el temps.

Components de resposta:
• Cal descriure molt concretament les característiques (intensitat, freqüència, magnitud i densitat).
• Cal determinar el canal o procés al que correspon (biològic, motivacional, cognitiu, etc…)

NIVELL 4
NIVELL 3 AF (SÍMPTOMES)
ANSIETAT
(ORGANITZACIÓ) (requereix) Taquicàrdia,
sudoració, etc..)
Formulació molecular: anàlisi funcional (AF).
Respostes específiques
• COMPONENTS ANTECEDENTS: estímul intern o extern que antecedeix a la conducta.

p. ex.: fòbia Externs: quedar-se tancat, estímuls socials, dimensions de l’espai.

Interns: senyals propioceptives (dolor, pressió, canvis de tº, ritme cardíac)

• COMPONENTS CONSEQÜENTS: esdeveniments conseqüents a la conducta.

• RELACIONS FUNCIONALS:

– Relació entre estímuls antecedents i unitats de resposta (mecanismes reflexes condicionats o incondicionats, a

mecanisme discriminatiu.

– Descripció entre la resposta i els estímuls conseqüents.

– Descriure el tipus de relació entre les diverses unitats de resposta que representen els sistemes (conductual,

fisiològic o cognitiu).

p. ex.: en el trastorn de pànic és necessari descriure la relació de retroalimentació que es dona entre la resposta

d’augment del ritme cardíac, la disminució de la temperatura de les mans, etc… (sistema d’activació biològica) i la

interpretació de les senyals fisiològiques com perill d’un infart imminent (sistema de transformació de la informació).
Formulació molar.
• Establir relacions entre diversos patrons o conjunts de resposta que covarien de
una forma ordenada, i entre patrons de comportament i patrons d’esdeveniments
ambientals que poden ser distants en el temps, amb l’objectiu de determinar
processos generals (Nivell I i II).
• Es busca trobar relació entre esdeveniments actuals i esdeveniments en la
història de vida del pacient.
PROCEDIMENTS
CLÍNICS DE LA
FORMULACIÓ PER
PROCESSOS.
 MEDIS D’OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ
• ENTREVISTES ESTRUCTURADES: el curs de la entrevista està determinat pels objectius de la
mateixa i no només pel material que es vagi obtenint.
• QÜESTIONARIS:
– De dades personals (CDP): informació personal pertinent per l’avaluació i procés de formulació.
– Instruments estandaritzats: a partir de de la CDP, el clínic decideix si utilitzar altres instruments.
• AUTOREGISTRES: el que més utilitat té a la formulació clínica, ja que el pacient fa registres
específics sobre diversos aspectes del comportament.

• OBSERVACIÓ CONDUCTUAL:

• Observació directa durant la entrevista.

– Aparença i presentació del pacient.

– Comportament postural i gestual.

– Comportament verbal (forma i contingut).

ETAPES EN EL PROCEDIMENT DE FORMULACIÓ
CLÍNICA.
Context formulació clínica: entrevista inicial

• INFORME + OBSERVACIÓ DIRECTA.

• Al final es necessari un principi de intuició tentativa.
• Grau alt de motivació per vincular al pacient.
• FUNCIONS:
– Obtenir la major quantitat i la millor informació per iniciar el procés de formulació.
– Proporcionar informació al pacient sobre la metodologia i les condicions de treball,
clarificant expectatives de resultats.
Metodologia formulació clínica
• Es necessari validar les hipòtesis i relacionar-les amb un model Molar.

• Cal que hi hagi al final una formulació de processos bàsics, i aquests desgranats en
termes específics.

• Segons el nivell on es presenti el motiu de consulta pot ser ASCEDENT O

DESCENDENT.
METODOLOGIA DESCENDENT:
Quan el motiu de consulta es presenta en els Nivells superiors I i II.
– Cal generar informació que ens permeti identificar els factors d’adquisició a través d’una anàlisi històric molar.
– Generar hipòtesis sobre els processos implicats en el nivell superior.
– Sotmetre-les a comprovació a través de la identificació de les classes de respostes relacionades amb el Nivell III
i l’anàlisi funcional molecular de respostes discretes al Nivell IV.

EXEMPLE: “es molt negatiu no té interès per res”

1. Especificar conductes del NIVELL IV (DESCRIPCIÓ).
2. Determinar la presencia d’altres manifestacions conductuals, emocionals o afectives, que han mostrat
generalització al llarg del temps (NIVELL III).
– La importància del procés descendent radica en que l’anàlisi molecular de les respostes a NIVELL IV permeten
validar les hipòtesis que es formulen en el NIVELL I.
METODOLOGIA ASCENDENT:
Quan els motius de consulta es presenten al NIVELL IV. 2 cursos d’acció:
1. A partir del coneixement psicològic i clínic es possible formular i sotmetre a prova
hipòtesis sobre covariació i classes de resposta. P. Ex.: si un pacient presenta
símptomes d’ansietat, caldrà valorar altres respostes relacionades que no hagin sortit
(per raonament teòric).
2. Anàlisis molecular de cadascuna de les respostes discretes que presenta el pacient
com a motiu de consulta i identificar els processos que formen part de les unitats de
resposta.
Quan el motiu de consulta es presenta al NIVELL III.
1. Cal especificar les respostes en termes operacionals per poder realitzar el
corresponent anàlisi funcional al nivell IV.

QUAN LA FORMULACIÓ ASCENDENT O DESCENDET ESTIGUI ELABORADA, JA ES

POT PROCEDIR A ESTABLIR HIPÒTESIS TENTATIVES SOBRE CADA UN DELS
PROCESSOS DE NIVEL ESPECIFICAT.
 ETAPA I. DESCRIPCIÓ DEL MOTIU DE CONSULTA INICIAL
1. Observar i registrar les característiques del comportament del pacient durant
l’entrevista inicial. Proporciona indicis sobre el grau de motivació i claredat sobre
el motiu de consulta.

2. Obtenir informació sobre els motius inicials o les raons per les que el pacient
va decidir buscar ajuda professional. Que l’ha portat fins aquí?

3. Descriure la historia i/o esdeveniments desencadenants de cadascun dels

motius de consulta. Des de quan va notar per primera vegada el problema….?
 ETAPA I. DESCRIPCIÓ DEL MOTIU DE CONSULTA INICIAL
4. Estableixi el nivell inicial en el que el pacient presenta el seu motiu de consulta.
Procés de formulació clínica com a base del establiment d’hipòtesis causals i unifica
nivells d’observació:
✓Establir un criteri comú per categoritzar queixes del pacient (molts motius
de consulta).
1. Un pacient pot estar deprimit (N3) que té insomni (N4) o que tendeix a
pensar molt negativament amb les coses (N1).
2. Reunir tota la informació al psicòleg de forma sistèmica. Sobre els
diversos nivells que componen el motiu de consulta i el pacient no ha
proporcionat immediatament, facilitar el procés d’avaluació.
En alguns casos motiu de consulta: em sento trist sempre (afectiu) (N2), visc
estressat(emocional), tinc problemes de parella (N3), em costa dormir (N4).
5. Formular les primeres hipòtesis sobre els nivells determinats en el pas anterior i
estableixi la direcció ascendent o descendent per cadascun dels problemes al nivell que
es trobin.
Al seguir los pasos anteriormente descritos en el caso clínico ilustrativo, se determinaron inicialmente cuatro
motivos de consulta manifestados por el paciente En el primero, describe una alteración del proceso
emocional, autodefinida como “angustia”, y deseos de escape. Con la información disponible, este motivo de
consulta corresponde al Nivel II de organización estructural del comportamiento: alteración del proceso
emocional. Sin embargo. teniendo en cuenta la descripción del problema y los conocimientos clínicos en
psicopatología, es plausible generar hipótesis sobre la posibilidad de una covariación (Nivel III), en este caso,
“trastorno por pánico”. El segundo motivo de consulta, sentimientos de inseguridad, se puede considerar
como un resultado de la interacción de procesos básicos. Dado que el paciente informa haber sido siempre y
en diversas situaciones inseguro, se ubicaría en un Nivel III de organización de procesos, aunque no
corresponde a una entidad diagnóstica descrita en la taxonomía. El tercer motivo de consulta corresponde al
Nivel II de formulación, ya que representa una alteración del proceso emocional. En este nivel seria
necesario determinar la forma de descender al Nivel III de covariación para establecer una posible entidad de
ansiedad social y al Nivel IV para realizar el correspondiente análisis funcional de las respuestas espe-
cificas. Dicho análisis nos permitiría determinar la naturaleza de las relaciones entre los procesos a Nivel I
que dan lugar a la disfunción del proceso emocional. En este punto se plantea la alteración del proceso
emocional que se observa en los dos primeros motivos de consulta. Finalmente. el exceso de consumo de
alcohol describe las respuestas específicas del patrón de bebida, por lo que este motivo de consulta
correspondería a un Nivel IV de organización conductual. Seria necesario hacer un análisis funcional para
determinar la intervención de diversos sistemas de respuesta y las relaciones especificas con
acontecimientos ambientales, precisándose evaluar la posible presencia de covariaciones y relaciones con
los otros motivos de consulta.
ETAPA II. INFORMACIÓ GENERAL, PERSONAL I CONTEXTUAL
6. Obtenir dades personals i demogràfiques del pacient i de persones significatives.
• El primer dato significativo que merece explorarse más detalladamente se refiere a la discrepancia
entre la edad y su posición académica, pues en esa edad se esperaría que ya hubiese terminado
sus estudios en la universidad.
• En segundo lugar, su autodescripción nos puede hacer pensar en una predisposición
temperamental hacia la activación del SNA y, por lo tanto, un compromiso del proceso biológico en
los problemas que implican alteración emocional. Esta información habrá que contrastarla
posteriormente con los datos de su historia.
• En tercer lugar, su tendencia a no terminar las cosas parece estar generalizada a diversas
situaciones. Sería importante evaluar el grado de generalidad de los patrones de evitación y si se da
en situaciones en las cuales siente poco control o pocas habilidades.
• Respecto de sus dificultades en situaciones sociales, se podría considerar el compromiso del
proceso cognitivo en las interpretaciones de las situaciones de rechazo. Esta información nos
permite mantener las hipótesis de temor a la evaluación social y de déficit en habilidades de
interacción social.
• Su autoinforme de destrezas manuales así como su interés en actividades físicas puede ser un factor
protector que se puede incorporar en el diseño de estrategias terapéuticas. Finalmente, respecto de la
información familiar, es importante explorar las razones por las cuales volvió a vivir con sus padres
después de la separación. Las características de actividad e iniciativa de la esposa parecen contrastar
con su tendencia a la pasividad y con su dificultad para tornar decisiones.
• la dificultad en expresar opiniones y sentimientos parece estar más relacionada con factores
emocionales que con déficit en habilidades. Se observa un patrón general de evitación en situaciones
sociales.
• Es importante explorar con mayor detalle las dificultades de la relación con el hijo, que suele ser más
agresivo y directo que la niña.
ETAPA II. INFORMACIÓ GENERAL, PERSONAL I CONTEXTUAL

7. Obtenir informació sobre recursos i el grau de satisfacció en les principals àrees de

l’ambient funcional que es relacionen amb les activitats de la persona.
ETAPA III. ANÀLISI HISTÒRIC MOLAR
8. Obtenir informació sobre les característiques dels pares: trobar relacions en la
seva infantesa en contrast amb les actuals.
ETAPA III. ANÀLISI HISTÒRIC MOLAR
9. Fer un recompte de principals esdeveniments significatius en la història de la
persona.
ETAPA III. ANÀLISI HISTÒRIC MOLAR
10. Generar les primeres hipòtesis sobre factors d’adquisició, relacionats amb
processos bàsics.
ETAPA IV. INTRODUCCIÓ A LA INFORMACIÓ
MOLECULAR: ANÀLISI FUNCIONAL

11. Descriure característiques topográfiques i paràmetres de resposta. P. Ex.: rituals

TOC.

12. Determinar els Sistemes i/o Processos dels que forma part cada unitat de resposta.
Quins estan implicats?
• En el caso que se está ilustrando, el análisis funcional de cada uno de los motivos de consulta
permitió evaluar las hipótesis preliminares. En el primer motivo de consulta, se corrobora la existencia
de un trastorno por pánico caracterizado por la interacción de respuestas autónomas, cognitivas y
motoras, con un predominio del canal cognitivo manifestado en malas interpretaciones de señales
internas y preocupación por la pérdida de control y sus posibles consecuencias de evaluación social.

• Con respecto a la inseguridad, se verificó la ausencia de criterios estables de evaluación y la

presencia de patrones de evitación que impiden obtener ejemplos fiables de su actuación. Este patrón
es constante a través de una variedad de situaciones y ha sido permanente a lo largo del tiempo, lo
cual corrobora las hipótesis planteadas preliminarmente.

• El temor a las situaciones sociales demuestra que el proceso más comprometido es el emocional.
con una preponderancia del proceso cognitivo y biológico. No se evidencian déficit en habilidades
sociales.

• El análisis funcional del consumo del alcohol permite relacionarlo con variables situacionales de tipo
social y percibidas como evaluadoras. Hay una intervención del proceso emocional, manifestado en
una disminución de la ansiedad ante la evaluación por medio del consumo de alcohol y mantenido
por el proceso motivacional.
ETAPA V. INTEGRACIÓ DE LA FORMULACIÓ
CONDUCTUAL PER PROCESSOS

13. Completar la Matriu de Formulació Clínica. Factors de predisposició i manteniment.

14. Establir relacions entre els diversos nivells de la formulació. Relació molar amb
anàlisi funcional molecular

15. Amb base a la verificació d’hipòtesis, establir els mecanismes comuns a l’acció dels
diferents processos. Determinar els mecanismes comuns als diferents motius de
consulta per determinar processos bàsics de la conducta.

16. Determinar els procediments a través dels quals es preten modifcar els mecanisme
comú. Plantejar procediments amb els quals es busca modificar.
ETAPA VI. ESTABLIMENT DEL PLA
TERAPÈUTIC.
17. Establir prioritats de tractament. Quins processos s’han de modificar perquè
interfereixen en altres nivells.
18. Distribuir tentativament les activitats clíniques en un cronograma d’activitats.
19. A mesura que es desenvolupa el tractament, completar el resum de la sessió.
20. Evaluar regularment els resultats de la intervenció d’acord amb les prediccions de
la formulació, fent els reajustaments i revisions necessàries.
OBJETIVOS Proceso ACTIVIDADES Proceso
CLÍNICAS
1.
2.
ACTIVIDAD B A C M E F 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
CLÍNICA
Sesión Nº Fecha:
Revisión

Desarrollo

Tareas

Observaciones

Objetivos para la próxima sesión