SESSIÓ 13. ÈTICA I SOCIETAT.

Explicació teòrica (professorat):

Tractarem aquest punt des d’una òptica especial: “Necessita l’individu la societat per al
seu desenvolupament o, ans al contrari, la societat no és sinó una font de conflictes, cosa
que impedeix que l’individu es pugui desenvolupar com a tal?”.
Per tal d’expressar aquest interrogant, analitzarem dos textos, un de T. Hobbes i un altre de
J-J. Rousseua.

“La mayor parte de los que han escrito sobre las repúblicas suponen que el hombre es un
animal político, nacido con una cierta disposición natural a la sociedad. Pero si
consideramos más de cerca las causas por las cuales los hombres se reúnen en sociedad,
pronto aparecerá que esto no sucede sino accidentalmente y no por una disposición
especial de la naturaleza”. (Thomas HOBBES. De cive).

“Hallamos en la naturaleza del hombre tres causas principales de discordia: primera, la

competencia; segunda, la desconfianza; tercera, la gloria. La primera causa impulsa a
los hombres a atacarse para lograr un beneficio; la segunda, para lograr la seguridad;
la tercera, para ganar reputación... Con todo ello es manifiesto que durante el tiempo en
que los hombres viven sin un poder común que los atemorice a todos, se hallan en la
condición o estado que se denomina guerra; una guerra tal que es la de todos contra
todos”. (Thomas. HOBBES. Leviathan).

“Supongo a los hombres llegados a ese punto en que los obstáculos que se oponen a su
conservación en el estado de naturaleza superan con su resistencia a las fuerzas que cada
individuo puede emplear para mantenerse en ese estado. Entonces dicho estado primitivo
no puede ya subsistir, y el género humano perecería si no cambiara su manera de ser.
Ahora bien, como los hombres no pueden engendrar fuerzas nuevas, sino sólo unir y
dirigir aquellas que existen, no han tenido para conservarse otro medio que formar por
agregación una suma de fuerzas que pueda superar la resistencia, ponerlas en juego
mediante un sólo móvil y hacerlas obrar a coro. Esta suma de fuerzas no puede nacer
más que del concurso de muchos; pero siendo la fuerza y la libertad de cada hombre los
primeros instrumentos de su conservación, ¿cómo las comprometerá sin perjudicarse y
sin descuidar los cuidados que a sí mismo se debe?
Esta dificultad aplicada a mi tema, puede enunciarse en los siguientes términos:
“Encontrar una forma de asociación que defienda y proteja de toda la fuerza común las
personas y los bienes de cada asociado, y por lo cual, uniéndose cada uno a todos, no
obedezca, sin embargo, más que a sí mismo y quede tan libre como antes”. Tal es el
problema fundamental al que da solución el contrato social”. (Jean-Jacques
ROUSSEAU. El contrato social).

Exercicis:

Exercici 1: fer un resum de tots els textos treballats.

Exercici 2: reflexiona: la nostra obligació com a ciutadans és procurar el bé de la

societat en la què vivim perquè només puc ser feliç si la meva societat funciona bé.
SESSIÓ 14. LA DEMOCRÀCIA.

Explicació teòrica (professorat):

Una comunitat s’organitza com un Estat quan té un territori propi amb una població,
autonomia per legislar i imposar lleis, i és reconegut com a tal per la comunitat
internacional.
Segons la seva forma d’Estat pot ser:
 Una monarquia, quan el Cap de l’Estat és un monarca, rei, i arriba al càrrec per
herència.
 Una república, quan el Cap de Estat és un president i és escollit per la població.

Segons el seu règim polític, el govern d’un Estat pot ser:

 Democràtic: la sobirania resideix en el poble, que pot triar i canviar els seus
governants.
 Autoritat o dictatorial: un tirà o un conjunt de persones ocupen el poder i
governa sense tenir en compte la voluntat popular.

En una societat democràtica es dóna una organització basada en tres grups diferents, cada
un dels quals forma un poder diferent:
a. Poder legislatiu: Està format per aquelles persones, elegides lliurament per tot el
poble, que fan les lleis. A aquesta tasca es dedica fonamentalment el Parlament.
b. Poder judicial: És aquell grup de persones que interpreten i apliquen les lleis quan
es comet alguna infracció. És una tasca pròpia de jutges i fiscals
c. Poder executiu: Són les persones encarregades de fer complir les lleis. És una
tasca que correspon al Govern. Aquest també ha de mantenir l’ordre públic a través
de les forces de seguretat.
Aquesta separació prové de Montesquieu, qui al segle XVIII ja ens deia: “En cada Estado
existen tres clases de poderes: la potestad legislativa, la potestad ejecutiva de las cosas
pertenecientes al derecho de las gentes, y la potestad ejecutiva de aquellas que caen bajo
la jursidicción del derecho civil.
Merced al primero, el príncipe o magistrado hace las leyes, bien sea para cierto tiempo,
bien para siempre, y corrige o deroga las que están en vigor. Gracias al segundo, hace la
paz o la guerra, envía o recibe embajadores, establece la seguridad y previene las
invasiones. Por el tercero castiga los crímenes o dirime los litigios de los particulares.
Este último se llamará poder judicial, en tanto que el otro, simplemente, poder ejecutivo
del Estado”. (El espíritu de las leyes, 1748)

Tot i que la democràcia és la forma d’organització política més justa que hem trobat, no és
perfecta. Moltes persones no hi confien perquè no se senten representades pels polítics. Els
problemes o les objeccions que es discuteixen més sovint són:
 Pot el ciutadà triar lliurament i directa els seus representants? En molts casos,
només els pot triar indirectament.
 Té realment la majoria ciutadana un criteri raonat i objectiu per triar allò que més
convé a la humanitat? Com es poden atendre les peticions de les minories? És
l’oposició entre el poder de la majoria i els drets de les minories.
 El poder polític té prou autonomia, o depèn massa del poder econòmic? El poder
econòmic s’ha globalitzat, i molts pensen que les grans multinacionals tenen un pes
enorme, i que això limita la sobirania dels estats. Tanmateix, els estats, amb el
suport legitimador dels ciutadans, poden evitar estar sotmesos als poders
econòmics.

La democràcia no és només una manera de protegir-nos i de defensar els nostres interessos

i drets particulars. Es basa en la dignitat de la persona, que ens iguala a tots, i que ens
obliga a col·laborar amb els altres i a respectar els seus drets. Per això és un tipus de vida
que va més enllà de la política, que ens proporciona grans beneficis i ens imposa molts
deures.

Exercicis:

Exercici 1: considerem que la classe és un societat democràtica. Ens cal determinar un

conjunt de lleis, unes sancions i unes formes de compliment. És a dir, ens cal un poder
legislatiu, un poder judicial i un poder executiu. Cada un de vosaltres ha de formar part
d'un dels tres grups. Els que formin part del poder legislatiu hauran d'elaborar un conjunt
de lleis que serveixin per a tota la classe; els del poder judicial hauran d'aplicar aquestes
lleis; i els del poder executiu miraran per a que les lleis es compleixin.
Exercici 2: heu de triar tres definicions de democràcia –entre les que et presentem a
continuació- justificant la teva elecció. Posteriorment realitzarem un debat.
a. La democràcia consisteix en la divisió de poders.
b. La democràcia consisteix en l’elecció dels governants per sufragi universal.
c. La democràcia consisteix en acceptar la decisió de la majoria.
d. La democràcia és el poder del poble.
e. La democràcia és un assumpte dels polítics.
f. La democràcia és l’oposat a la dictadura.
g. La democràcia és la realització de tots els desitjos individuals.
h. La democràcia és la realització de la justícia.

Justificació de la teva tria:

Exercici 3: llegeix aquest text i digues què et sembla.

“La democràcia no és un estatus en el qual un poble es pot instal·lar còmodament. És
una conquesta eticopolítica de cada dia, que només es pot mantenir per mitjà d’una
autocrítica sempre vigilant. És més una aspiració que una possessió. I, com deia Kant
de la moral en general, és una tasca infinita en la qual no avançar significa retrocedir,
ja que fins i tot el que s’ha guanyat cal reconquerir-ho dia a dia.” (José Luis
Aranguren. Ética i política)