Atenció:

1. Hablar mientras conduces

El primer estudio de la actividad cerebral que emplea imágenes de resonancia magnética para
comparar lo que sucede en la cabeza de las personas cuando se realizan tareas complejas y se pretende
hacer dos cosas al mismo tiempo revela un hecho inquietante: parece ser que el cerebro tiene una
cantidad limitada de espacio para dedicar a las tareas que requieren atención. Cuando una persona
intenta conducir en un momento de tráfico denso y al mismo tiempo charlar, su actividad cerebral no
se multiplica por dos, sino que la cantidad de actividad cerebral que se dedica a cada una de las tareas
disminuye realmente.

Marcel Just: estudió el cerebro de las personas que utilizan un simulador de conducción mientras
alguien les habla.
fMRI: el cerebro tiene mas oxígeno (voxels) en las zonas que se están usando.
Dos tareas concretas:
● Una era la comprensión del lenguaje, que se lleva a cabo en el lóbulo temporal del cerebro.
Para uno de los exámenes escuchaban frases complejas como: 'Las pirámides eran lugares de
enterramiento y son una de las siete maravillas del mundo antiguo', y tenían que decidir si las
consideraban como verdaderas o falsas.

● Para la otra tarea había que hacer girar objetos en el espacio, un proceso que tiene lugar en el
lóbulo parietal. Para la otra prueba se les mostraban distintos pares de figuras en tres
dimensiones y se les pedía que las hiciesen girar mentalmente para decidir si eran o no
iguales. Más tarde, los voluntarios intentaron realizar ambas tareas simultáneamente y de
forma igualmente concienzuda.

Los investigadores confirmaron que ambas tareas se alojaban en partes distintas del cerebro. Así,
tanto la tarea del lenguaje como la de girar objetos, por sí solas, activaban 37 vóxels de tejido
cerebral, principalmente en las regiones temporales y parietales respectivamente, explica Just. Sin
embargo, cuando se realizaban ambas tareas al mismo tiempo, los cerebros de los voluntarios no
utilizaban la suma de ambas –es decir, 74 vóxels-, sino que sólo mostraban 42 de actividad.

Teléfono la persona no sabe en que situación de tráfico

esta la persona.
Pasajero: si que sabe la situación de tráfico y por
conciencia y respeto parara de hablar para que el
conductor se concentre.
Jordan Grafman: aunque el estudio no abarca el uso de
teléfonos móviles, resulta importante para la política
oficial sobre tráfico.
Christof Kock: afirma: 'Sin lugar a dudas, este estudio
ha sido muy bien realizado. Después de todo, cuando
uno quiere verdaderamente escuchar algo a fondo
cierra los ojos para concentrarse, ¿no?'
 2. Hands free- headset calls

Research shows talking on a hands-free phone while driving is just as dangerous as using a handset.
In fact, drivers remain dangerously distracted even after they’ve hung up. Thankfully, this message is
starting to get through, as the ASA’s decision shows. But the fact that the advert was made in the first
place, that in-car, hands-free technology is readily available – and that the law doesn’t prevent its use
– show how far society still has to go.
Decades of research has demonstrated drivers on the phone are four times more likely to be involved
in an accident than undistracted drivers, regardless of whether they’re using a hand-held or hands-free
system. This increased risk lasts for around five minutes after the call has ended, suggesting that
interacting with the technology isn’t the only issue. It seems that phone conversations take the driver’s
focus away from their primary task of driving, even after they’ve hung up. People are largely unaware
that their minds wander like this, or that it can affect their driving.
We can see evidence of increased workload by looking at eye movements. When a driver talks on the
phone, they move their eyes less around the driving scene. They use their mirrors less and tend to
focus more on the area directly ahead of them, rather than to the sides of the scene. This reduction in
their functional field of view could explain why distracted drivers often fail to react to hazards in their
peripheral vision.

Yet the evidence reveals something even more worrying. Rather than simply not looking at all areas
of the scene, distracted drivers can look at something yet still not register it. In one simulation study,
drivers who were heavily involved in a phone conversation failed to detect traffic signals and were
less likely to recall billboards at the side of the road.

By tracking the drivers’ eye movements, the researchers showed that distracted and undistracted
drivers viewed the billboards the same amount. But those on the phone did not have the cognitive
resources available to process what their eyes were looking at. They looked but failed to see.

3. Il·lusió de freqüència:

El cervell està més atent a allò que ens cal o ens interessa i ho filtra entre els infinits estímuls que ens
envolten i que ens és impossible processar.
Es coneix com a "il·lusió de freqüència" o fenomen de Baader-Meinhof aquella experiència que fa
que una cosa que fins ara no coneixíem i ens ha cridat l'atenció --un objecte, una idea, una frase o una
cançó, per exemple--, de sobte la veiem pertot arreu, fins i tot amb una freqüència improbable. És a
dir, que una cosa que acabem de descobrir, comença a aparèixer sovint en la nostra vida quotidiana.

No és que n'hi hagi més que abans que l'haguéssim descobert, sinó que estem més atents a la seva
presència i el nostre cervell la capta quan la té a l'abast, la filtra entre la resta d'estímuls que ens
envolten i fa que no ens passi per alt.

Aquestes il·lusions "no són conceptes científics àmpliament estudiats ni fenòmens psicològics ben
definits", alerta la neuropsicòloga Marta Balagué Marmaña, encara que en els darrers anys se'n parli
sovint a la premsa i les xarxes socials. Així i tot, afegeix, "tot i que no està ni definit ni estudiat per la
psicologia, sí que es donen algunes explicacions o hipòtesis del que passa, encara que cap no ha estat
estudiada en profunditat".

El món que ens envolta és un flux constant i pràcticament infinit d'informació visual, auditiva, tàctil,
olfactiva, gustativa i propioceptiva --que és la que prové del cos--. Necessitem un mecanisme que
filtri aquesta informació per no saturar-nos i poder processar la que és important per a nosaltres en
cada situació "

Atenció selectiva - Priming És un mecanisme clau tant per a l'aprenentatge com per a la
supervivència, perquè ens ajuda a estar alerta de possibles perills o amenaces. Un procés cognitiu per
aprendre constantment.

Biaixos cognitius: son intuïtius i no conscients i influeixen en el nostre comportament i en les

decisions que prenem. Són necessaris i inherents a l'ésser humà i poden ser tant positius --quan ens
permeten prendre decisions ràpides--, com més perillosos, quan ens poden portar a decisions errònies
o precipitades.

Biaix cognitiu "de confirmació", que és "la tendència a buscar, interpretar i recordar la informació
que confirma les nostres creences preexistents"hem de ser conscients que existeixen i que els fem
servir, amb naturalitat, sense ni adonar-nos-en. IMPORTANT no són rígids, no en som esclaus i els
podem superar i prendre bones decisions, perquè, al cap i a la fi, són fruit dels nostres aprenentatges i
experiències prèvies i, si són satisfactòries i ens permeten una correcta adaptació, no són perjudicials"

EX: quan acabem una feina i ens diem 'sóc el/la millor', això és un biaix cognitiu que ens motiva a
seguir treballant. Si es donés el cas que aquest biaix fos rígid i sempre haguéssim de ser els millors, o
si el generalitzem a totes les situacions de la nostra vida, llavors ens pot crear angoixa i ens pot portar
al fracàs, perquè el nostre raonament --ser el millor--, no estava basat en cap prova científica.

Els biaixos cognitius i fins i tot la il·lusió de freqüència modelen la realitat, implica la creació
d’estereotips i prejudicis. "Els hem de confrontar constantment amb la realitat i entendre que
l'estereotip no és la realitat, sinó un resum." El mateix passa amb els prejudicis. "Un prejudici és una
actitud o creença negativa cap a una persona o un grup, generalment infundada o injustificada, basada
en característiques com la seva raça, ètnia, gènere, religió, orientació sexual, discapacitat o altres
elements similars.

Els estereotips i prejudicis poden servir com a senyal d'alerta i, per tant, no són negatius per se. Per
exemple, si una dona va sola pel carrer a la nit i veu un home amb un aspecte que per a ella és
sospitós, és normal que canviï de vorera per protegir-se. En aquest cas, l'estereotip o prejudici que
pugui tenir, basat en experiències prèvies --seves o d'altres dones--, actua com a mecanisme de
defensa. No és un problema si n'és conscient i és flexible. El problema seria si sempre s'apartés de tots
els homes perquè generalitzés el perill a tot el col·lectiu masculí.

Si som prou flexibles, afegeix Marta Balagué, "viurem experiències noves, modificarem els nostres
estereotips i prejudicis".

4. Artículo de Charo Rueda

Que los humanos tengamos la capacidad para controlar la atención y el comportamiento de un modo
endógeno en función de expectativas u objetivos de corto o largo plazo, nos permite sentarnos en un
aula a adquirir el conocimiento que nos transmite la generación que nos precede. La creación de la
escuela como institución para fortalecer y canalizar el aprendizaje social es uno de los grandes logros
de la especie humana.
Cuando aprendemos algo por primera vez, por ejemplo aprender a conducir, la demanda de recursos
atencionales que exige es enorme, se conoce como effortful. Pero una vez se establecen las
conexiones neuronales necesarias podemos empezar a cambiar de marcha sin pensarlo e incluso
mantener una conversación fluida con el copiloto porque liberamos recursos atencionales. Es la
atención effortless, y nos permite tener más recursos para tomar mejores decisiones y plantear
estrategias, perfeccionando la ejecución.

¿La atención se puede entrenar?

Sí, experimentalmente se ha comprobado que meditar mejora tanto el nivel de la atención como la
capacidad de regular las emociones. Este control se relaciona con el nivel de activación cerebral del
que hablábamos al principio, que guarda una relación en forma de U invertida.

¿Y qué pasa con los magos?

Los humanos tenemos la sensación de que cuando miramos una escena la vemos completa, pero no.
La realidad es que nuestro cerebro solo ve la parte de la escena a las que damos prioridad. Los
ilusionistas saben cómo manejar esas prioridades y evitar que percibamos lo que nos quieren ocultar.

Audició:
1. El perill dels auriculars

BMJ Global Health: Uns mil milions d'adolescents i joves estarien en risc de pèrdua auditiva. Un
estudi suggereix que els culpables són l'ús d'auriculars i les activitats de lleure sorolloses. Els autors
de la recerca reclamen accions "urgents" de les administracions per aplicar polítiques de salut
auditiva. La gent jove, afirmen els investigadors, és especialment vulnerable perquè fa servir més
aparells com smartphones i auriculars de tota mena, siguin de diadema o de botó.

A més, en un context d'oci estan més exposats als decibels desbocats de discoteques, sales de concerts
i llocs similars. Conclouen que l'exposició a la música alta i als aparells poden desembocar en milions
de persones en risc de deteriorament auditiu: "Les pràctiques d'escolta insegures són molt freqüents a
tot el món i poden posar més de mil milions de joves en risc." Els danys es poden agreujar al llarg de
la vida i l'exposició prematura pot fer que l'envelliment auditiu sigui més pronunciat.Aquests hàbits
poden causar danys fisiològics al sistema auditiu que poden ser "transitoris o permanents", com els
acúfens o altres canvis en l'audició, afirmen els autors.

Investigadors de la Universitat de CArolina del Sud: "El dany provocat per una escolta insegura es pot
agreujar al llarg de la vida, i l'exposició al soroll de manera prematura pot fer que les persones siguin
més vulnerables a la pèrdua auditiva relacionada amb l'edat."

Les estimacions no són gens encoratjadores, perquè de cara al 2050 creuen que la xifra haurà crescut
fins als 700 milions, pràcticament una de cada deu persones. Les pèrdues d'audició són un factor que
interactua amb moltes malalties. Per exemple, el 8% de tots els casos de demència al món es poden
atribuir a la pèrdua d'audició.

2. Efecto Haas + 4-5 precedencia audio barber shop (escoltes com les onades 8)

El Efecto Haas o efecto de precedencia/prioridad, es un efecto que ocurre cuando se escuchan dos
sonidos pero estos se emiten casi a la vez. El segundo sonido es emitido al cabo de muy poco tiempo,
menos de 50 milisegundos después de haberse emitido el primer sonido. Como la emisión del
segundo sonido es tan rápida, el oído humano no lo percibe como si fuera eco, sino como si los dos
sonidos fueran uno solo pese a que se han emitido en tiempos distintos. Es importante a la hoea de
determinar la ubicación de los objetos por el sonido que emiten, la ubicación espacial es determinada
por el primer sonido que llega al oído domina por encima del segundo Los sonido que vengan despues
del primero harán que el cerebro interprete que hay cierta profundidad, relacionándolos con el primero
más que interpretarlos como sonidos independientes.

El efecto Haas ocurre si el segundo sonido viene pasados entre 2 y 50 milisegundos. Cabe decir, sin
embargo, que el efecto de precedencia varía en función del tipo de sonido. Por ejemplo, en el caso del
habla éste efecto desaparece en caso de que pasen más de 50 milisegundos, sin embargo, para la
música, el efecto Haas desaparece pasados más de 100 ms. En los varios experimentos que se han
hecho para profundizar sobre este efecto, se ha visto que la ubicación depende de varios aspectos:

Localización sumativa: En caso de que el segundo sonido se dé pasados menos de 2 ms, el oyente
sólo percibirá un sonido.

Dominancia en la ubicación: Si el segundo sonido se presenta pasados entre 2 y 5 ms, el oyente

también oirá un único sonido, y la persona interpretará la cercanía del objeto en base al primer sonido.

El retraso afecta a la discriminación: A menor tiempo pase entre el primer y segundo sonidos,
menor capacidad se tendrá para ser consciente de que se están oyendo dos sonidos. El efecto Haas es
importante para oir en habitaciones cerradas, haciendo posible determinar con este efecto la ubicación
de un objeto que emite el sonido, aunque cabe decir que la presencia de muros puede hacer confundir
a la persona dado que reflejan el sonido.

EJEMPLOS:

Sistemas de refuerzo de sonido: Este tipo de sistemas se utilizan en eventos públicos. Al colocar
varios altavoces, se puede correr el riesgo de que ocurran ecos. Si se tiene en cuenta el efecto Haas y
se configuran los altavoces de tal manera que se asegure de que retransmiten con retrasos inferiores a
los 50 ms, se asegurará de que no se perciban dos o varios sonidos.

Dolby sound: se tiene bien presente la importancia de que ambos o más altavoces emitan el sonido a
la vez o con muy poca demora el uno del otro

Sonido ambiental: se puede utilizar para incrementar la sensación de estar inmerso en un ambiente
determinado, ya sea natural, urbano o de cualquier tipo. Uno de los casos más conocidos es el del
audio del barbero, una reproducción que si se escucha da la sensación de estar en una peluquería y el
barbero nos corta el pelo. En este caso en concreto se juega mucho con el efecto de precedencia,
además de hacer que en un auricular se oiga el sonido más fuerte que en el otro, dando la sensación de
profundidad y llegándose a pensar que tenemos unas tijeras cerca.

DJs: Muchos DJs utilizan este efecto para darle profundidad a sus mezclas, además de jugar con los
ecos y el propio volumen de sus composiciones.
PPT
Acció de localitzar un so a partir del primer senyal rebut, sense tenir consciència dels ecos o
successives arribades d’energia sonora reflectida.
• El sistema auditiu binaural sembla fusionar l’estimulació original i els ecos en un únic percepte.
• 3 condicions:
# Breu diferència temporal entre el so original i el reverberat (< 40ms).
# Similitud espectral.
# Els ecos no han de superar la intensitat de l’estímul original.

• No existeix teoria explicativa clara sobre aquest fenomen.

• No té una ubicació a nivell d’audició perifèrica, sinó que succeeix a nivells alts del sistema auditiu,
presumiblement al còrtex.
• No hi ha evidència de l’efecte de precedència abans dels 5-6 mesos de vida. En aquest moment els
bebès ja poden localitzar adequadament un so.
• Els ecos no es perceben, però si s’eliminen, s’aprecia una diferència qualitativa del so.

3. La sordesa

La pèrdua d’audició és un factor molt important, però modificable, en el risc de demència. Es

calcula que un 8% de tots els casos de demència al món es poden atribuir a la pèrdua d’audició. Oriol
Grau: “El que no es coneix és per quins mecanismes es produeix”. Zenaida Piñeiro “la influencia de
la sordesa en la pèrdua de capacitats cognitives està demostrada per molts estudis, Per això nosaltres
treballem molt amb la Unitat de demències” . “Pot comportar altres problemes de salut o bé revelar
símptomes d’altres malalties: perjudica l’equilibri i afavoreix caigudes i fractures”.

La Comissió The Lancet sobre prevenció, intervenció i assistència a la demència afirma que
l’impacte d’aquest trastorn és de 1,9 vegades superior entre les persones de 55 anys o més amb
problemes d’audició, de 9 a 17 anys.

Gill Livingston, afegia altres factors que afecten a la demència: el consum d’alcohol, lesió cerebral
traumàtica i contaminació de l’aire.

La demencia, segons el doctor Grau, es basa en el sistema perifèric, l’orella que capta els sons, i el
cervell que integra i interpreta la informació. Segons ell “la pèrdua d’audició, tant pot ser un factor de
la demència com una conseqüència”

Frontiers in Aging Neuroscience exposen que la pèrdua d’audició s’ha relacionat amb l’atròfia en
algunes regions cerebrals que participen en el processament del discurs oral. Això es pot afegir a
altres patologies del cervell i afectar funcions cognitives. La pèrdua d'oïda obliga a esmerçar recursos
i fer treballar més parts implicades en altres processos, com la memòria, l’atenció i la funció
executiva.
Segons la doctora Piñeiro, la correcció amb audiòfons pot millorar l’orientació espacial i també
estimula el nervi auditiu i fa treballar més el cervell.

Els investigadors de la Universitat Anglia Ruskin de Cambridge amb la col·laboració de Louis

Jacob i Ai Koyanagi van publicar un estudi que mostrava que les dificultats d’audició i de visió
estaven relacionades amb un risc molt més elevat de depressió si es donaven alhora.