TEMA 2: REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, SOCIETAT DE

CLASSES I IDEOLOGIES OBRERES

INTRODUCCIÓ
Revolució Industrial: és el conjunt de transformacions econòmiques i socials produïdes en Gran Bretanya a la segona meitat del
S.XVIII i que es van difondre per Europa i Amèrica del nord al S.XIX.
Característiques: es tracta d’un procés d’industrialització basat en la mecanització de la producció i el sistema fabril. Unit a una
nova organització de l’economia: el capitalisme i transformacions socials: èxode rural, creixement de les ciutats, societat de
classes (burgesia capitalista i proletariat: ma d’obra).
1. EN QUÈ VA CONSISTIR LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITÀNICA
 Factors impulsors
- Sistema polític: el Parlament limitava el poder de la monarquia i la influència de la burgesia era gran.
- Creixement de la població: augment de la demanda d'aliments i productes manufacturats i disponibilitat de mà d’obra.
- Abundància de recursos naturals (carbó: font d’energia principal) i matèries primeres (cotó)
- Facilitats de transport: amplia xarxa de rius i canals.
- Possessió d’un imperi colonial a Àsia i Amèrica que va facilitar l’accés a les noves matèries primeres (cotó) i exportar a
un gran mercat*.
 Les revolucions paral·leles*
Es tracta d’una sèrie de canvis que provoquen una gran transformació del sistema econòmic:
- Revolució demogràfica: incrementa la població.
- Revolució agrícola: augmenta la quantitat d’aliments.
- Revolució tecnològica: noves maquines que utilitzen noves fonts d’energia.
- Revolució dels transports i efectes sobre el comerç.
- Revolució de les finances: nous instruments per finançar empreses i facilitar els pagaments.
 Sistema fabril de producció
La industrialització va estar lligada a:
- La mecanització del procés de producció: la utilització de màquines substitueixen el treball humà i la força animal tant
en la fabricació com el transport.
- L’ús de noves fonts d’energia: abans de la Rev. Industrial s’utilitzaven: la força humana o animal, el vent i l’aigua. La
primera innovació va ser el perfeccionament de la roda hidràulica per moure màquines. La segona i més important va
ser la maquina de vapor que va utilitzar carbó*.
- El sistema fabril: les màquines van necessitar grans instal·lacions per a les noves fonts d’energia i per controlar la mà
d’obra. Així el procés es va concentrar en grans edificis: fàbriques*. Esta nova manera de produir s’anomena sistema
fabril i implica augmentar la productivitat per produir en sèrie. El sistema fabril va dur a la ruïna als artesans i la
producció manual controlada pels gremis va anar desapareixent.
2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
Es tracta d’un conjunt de transformacions agràries que van incrementar la producció agrícola en la segona meitat del S.XVIII.
Aquestes transformacions van ser el resultat de:
 Una nova estructura de la propietat:
- L’augment del preu del blat durant el S.XVIII va portar els propietaris a tancar les seues propietats i privatitzar les terres
de caràcter comunal. El Parlament va promulgar les lleis de tancament (Enclosure Acts) per avalar-los. Esta nova
ordenació de la propietat va beneficiar els grans propietaris que van poder costejar-lo i els camps oberts de caràcter
comunal (openfields) van convertir-se en camps tancats* (enclosures).
- La concentració de la propietat va perjudicar els llauradors més pobres que no van tindre recursos per tancar les terres
i van haver de vendre les seues xicotetes parceles, convertint-se així en jornalers assalariats, també van perdre el dret a
utilitzar les pastures i les terres comunals.
 Canvis en els sistemes de cultiu
- La rotació triennal de cultius va ser substituïda per el sistema Norfolk* que alternava cereals y plantes farratgeres per
alimentar el ramat, en conseqüència desapareix el guaret i augmenta la superfície conreada.
- El cultiu de plantes farratgeres va possibilitar l’augment de la cabanya ramadera i l'aprofitament de l’adob natural va
millorar la fertilitat de la terra; també va augmentar la disponibilitat de carn i llet i va millorar l’alimentació.
 Introducció de noves màquines*
- Sembra en fileres paral·leles: mètode Jethro Tull
- Els arades de fusta son substituïts por arades de ferro: arada de Roterham
- L’ invenció de noves màquines permet fer les faenes agrícoles amb més facilitat i eficàcia. En la introducció del vapor,
apareixen les primeres màquines (trilladores, segadores…)
- Introducció de nous cultius: creïlla, dacsa... que diversifiquen la producció d’aliments i milloren la dieta.
 Els efectes de l’augment de la producció
- Les transformacions agrícoles van fer possible augmentar la producció d’aliments, cosa que va permetre el creixement
sostingut de la població.
- L’increment de la productivitat agrícola va augmentar els beneficis* que van ser invertits en els nous sectors industrials
(tèxtil, siderúrgia, mineria...) o banca.
3. LA MAQUINA DE VAPOR I LA SEUA APLICACIÓ A LA INDUSTRIA I EL TRANSPORT
- James Watt va nàixer a Escòcia, va estudiar matemàtiques i va treballar en el taller mecànic de son pare. Allí va
conèixer la màquina de vapor* creada per Newcomen i va millorar-la fent-la més eficaç per poder aplicar-la a
l’agricultura, la industria, la mineria i els transports.
- La màquina de vapor aprofita la força del vapor per generar un moviment continu que es trasllada a les maquines.
 La locomotora i el ferrocarril
- El ferrocarril va ser el primer vehicle mogut per la maquina de vapor. Va nàixer de la unió del sistema de vagonetes
sobre raïls arrossegades per animals i la invenció de la locomotora de Stephenson que va utilitzar la màquina de vapor.
- Avantatges: el nou sistema de transport va permetre traslladar més persones i mercaderies en menys temps i rebaixar
els costos. Açò va afavorir el comerç i va permetre la creació d’un mercat interior.
- A principis del S.XIX, la màquina de vapor es va aplicar a la navegació i els vaixell de vela van ser substituïts per vaixells
de vapor acurtant el temps de travessia entre Europa i Amèrica.
4. INDUSTRIA I COMERÇ
La mecanització de la producció i el sistema fabril es van aplicar primer a la industria tèxtil i desprès a la siderúrgica,
convertint-se estos sectors en el motor de la industrialització.
 La industria tèxtil*
- Al S.XVII hi havia un gran comerç d’indianes: teixits de cotó procedents de l’Índia. El govern britànic va prohibir la
importació per afavorir la producció de teixits de coto a l’interior del país.
- El cotó es un teixit més higiènic que la llana, a més la matèria prima, el cotó en branca era abundant i barat perquè
s’importava de l’Índia i de les plantacions esclavistes de les colònies americanes.
- Van aparéixer innovacions tècniques tant en la fase de filat com en el teixit: el procés de mecanització va començar per
el teixit amb la llançadora volant que permet fer peces més amples i augmentar la velocitat. Estes màquines de filar
van incrementar la productivitat de la filatura.
- L’últim pas va ser la mecanització del teixit en l’aplicació de la màquina de vapor al teler mecànic. La mecanització del
sector tèxtil va fer possible l’augment de la producció i l’abaratiment dels preus dels teixits.
- Efectes sobre altres sectors: impuls a l’agricultura que proporciona la matèria prima (cotó) i a la siderúrgia que
proporciona el ferro per a les màquines.
 La siderúrgia*
- En el S XVIII la necessitat de fabricar vaixells, munició, màquines i ferramentes va incrementar la demanda de ferro. Açò
va estimular la mineria del carbó de més qualitat que el carbó vegetal.
- La primera innovació va ser l’ús del carbó de coc* en els alts forns.
- A finals del S.XVIII es va patentar el pudelat, i el laminat, processos per obtenir ferro de qualitat. El convertidor
Bessemer va permetre fabricar acer, material més elàstic i apte per a la construcció de maquinaria, ferramentes, edificis
i obres públiques.
 La mineria del carbó i del ferro
- L’ús de minerals com a matèria primera va ser altra de les característiques de la Revolució Industrial. Els sectors miners
més afavorits van ser el carbó i el ferro.
- El carbó va ser la principal font d’energia. La demanda de carbó mineral va augmentar, s’usava per a la màquina de
vapor i per la fabricació de ferro i acer. Gales a la Gran Bretanya es va convertir en una de les principals zones mineres
d’on s’extreia carbó d’alta qualitat per l’alt poder calorífic que tenia.
 - Les regions mineres van atraure a les indústries siderúrgiques En aquestes regions es van desenvolupar els característics
“paisatges negres”*.
 L’expansió comercial
- La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, on no es produïa per a l’autoconsum, sinó per a la
venda en mercats urbans. Aquest canvi va ser possible gracies a l’increment de la producció, l’augment de la població i
la millora del seu poder adquisitiu.
- La millora dels sistemes de transports va fer possible crear un mercat interior, superant els mercats locals i consolidant
un mercat d’àmbit nacional.
- El comerç exterior amb les colònies va proporcionar a Regne Unit un mercat on exportar la producció de les seues
industries.
5. EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT URBÀ
- L’augment de la població afavoreix la industrialització com a conseqüència de l’augment de treballadors i la demanda
de bens de consum.
- L’augment de la població va ser possible per l’augment de la producció agrària, així, la població millor alimentada es va
fer més resistent a les malalties i la mortalitat es va reduir.
- La industrialització necessita capital i ma d’obra. La burgesia va instal·lar les fabriques a la vora de les ciutats i els
llauradors sense terres van haver d’emigrar del camp per treballar en elles.
- El creixement de les ciutats va donar pas a una urbanització progressiva que encara no s’ha detingut.
 La revolució demogràfica*
- Cap al 1750 la població europea va començar un procés de creixement conegut com revolució demogràfica: la
mortalitat va disminuir mentre la natalitat es va mantenir alta.
- Causes: millora de l’ alimentació, remissió de las epidèmies, progressos higiènics, millores sanitàries.
- Conseqüències: reducció de la mortalitat infantil i increment de l’esperança de vida, augment de la demanda
d’aliments i més ma d’obra.
- Gran Bretanya va ser el país europeu on va començar la revolució demogràfica. En conjunt, Europa va passar de 140
milions d’habitants el 1750 a 192 el 1800, i 274 el 1850.
 L’expansió de les ciutats*
- La industrialització va convertir les ciutats en grans metròpolis.
- Es van enderrocar muralles, van nàixer nous barris, es van crear mitjans de transports i es van construir infraestructures
i serveis.
- El creixement urbà va ser la conseqüència de l’èxode rural. Els llauradors, afectats per la mecanització de l’agricultura i
la concentració de la propietat, es van quedar sense terres i sense faena i es van desplaçar a les ciutats buscant treball a
les fàbriques.
- A la nova ciutat industrial va haver una forta segregació social en barris: els elegants barris burgesos contrastaven amb
els espais industrials i el suburbis obrers.
6. LA VICTÒRIA DEL CAPITALISME
La Revolució Industrial va impulsar el capitalisme: un sistema econòmic fonamentat en el liberalisme econòmic. Aquesta
ideologia, la van establir una sèrie d’autors britànics, entre els que va destacar Adam Smith.

 El capitalisme industrial
- El capitalisme és un sistema econòmic en el qual els instruments de producció (fàbriques, maquinària, estocs) són
majoritàriament de propietat privada.
Característiques:
- Lliure iniciativa dels individus.
- Es busca el màxim benefici.
- Sistema no planificat i sense intervenció de l’Estat.
- Els interessos dels compradors i venedors es troben en el mercat que regula els preus mitjançant la llei de l’oferta i la
demanda.
- La competència entre els empresaris provoca una competició per reduir costos i preus, incentivant la renovació
tecnològica: llei de competència.
- Els problemes més greus del capitalisme són les crisis de sobreproducció*, conseqüència d’un excés de producció que
provoquen baixada de vendes, caiguda de preus i de beneficis, tancament d’empreses i atur.
 El creixement de les finances
 - La industrialització comporta el desenvolupament de les entitats bancàries que s’especialitzen en captar els estalvis i
subministrar capital a l’industria. A més actuen com intermediaris entre empreses, proveïdors i consumidors facilitant
els pagaments i els intercanvis (lletres de canvi, xecs, pagarés...)
- La necessitat de capital per crear noves empreses va necessitar de societats anònimes*, el capital es divideix en
participacions (accions), que els accionistes compren i que donen dret a cobrar-ne beneficis (dividends).
- La compravenda d’accions es fa en la borsa. Aquesta institució es regula per la llei de l’oferta i la demanda: si hi ha
molts compradors i poques accions, el preu de les accions puja per damunt del seu valor nominal; quan passa el
contrari, el valor baixa.
 Proteccionisme i lliurecanvisme*
- El Regne Unit, com a país pioner del procés d’industrialització, es va mostrar partidari del lliurecanvisme i la no
intervenció de l’estat en el comerç internacional.
- Per evitar la competència del Regne Unit i fomentar el creixement de la seua pròpia indústria, tant els països europeus
com els EEUU van adoptar mesures proteccionistes. Defensant la imposició d’aranzels (impostos) als productes
estrangers amb l’objectiu d’encarir-los i aconseguir que no fora rendible importar-los.
 L’expansió de la industrialització*
- El procés industrialitzador es va estendre per tot el món, encara que de manera desigual.
- A principis del S.XIX el procés va començar a França i Bèlgica i la industrialització es va basar en l’explotació dels
jaciments de carbó.
- A mitjan segle, Alemanya va desenvolupar la seua industria gracies a l’abundància de carbó i ferro i els sectors
siderúrgic i químic. A Itàlia i Espanya el creixement industrial va començar a finals de segle.
- A l’Europa oriental, l’Antic Règim es va mantindre durant tot el S.XIX.
- En la resta del món, nomes en els EEUU i Japó va haver un desenvolupament de l’industria semblant a l’europeu.
7. LA NOVA SOCIETAT DE CLASSES
El capitalisme va organitzar la societat en classes: burgesia i proletariat.
La burgesia tenia el capital i era la propietària de les fàbriques, les entitats financeres i les empreses comercials. El proletariat
(classe obrera) vivia del seu treball a les fàbriques, les mines i els mitjans de transport a canvi d’un salari.
A diferència de la societat estamental, les classes són grups socials oberts i amb mobilitat, en els quals el poder econòmic es la
base de les diferències socials.
 La burgesia: una nova elit social*
- En el nou món industrial, l’ alta burgesia (empresaris, banquers i grans propietaris agrícoles) es va convertir en la nova
classe dominant. La riquesa i l'interés per mostrar públicament el seu poder i prestigi va desplaçar l’aristocràcia en la
vida social.
- Per davall, hi havia una burgesia mitjana que formaven professionals (advocats, metges...) funcionaris i comerciants; i
una xicoteta burgesia constituïda per empleats, botiguers i artesans.
- Esta nova burgesia va imposar els seus valors socials: defensa de la propietat privada, virtut del treball i l’estalvi, èxit
individual. De la burgesia provenen la majoria del qui accedien a l’ensenyament universitari i formaven la
intel·lectualitat: professors, enginyers, dirigien la política i les empreses, cosa que generava vertaderes dinasties socials.
 El proletariat: la força de treball*
- En la nova societat industrial, la classe obrera era la mà d’obra necessària per a fer funcionar les màquines i constituïa
el grup socials més desfavorit.
- En els primers temps de la industrialització, no hi havia legislació laboral per regular les condicions laborals i els salaris
o que garantira protecció en cas d’accident o malaltia. Els obrers estaven sotmesos a una dura disciplina laboral, en la
qual els càstigs i les multes eren freqüents, i els podien acomiadar lliurement.
- Les jornades en les fàbriques o les mines eren molt llargues (12-14hores) pràcticament sense descans setmanal. Les
condicions de treball eren dures: soroll, fum; els salaris eren molt baixos i no es cobraven en cas de malaltia, accident o
vellesa.
8. ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS I LES IDEOLOGIES OBRERES
Les dures condicions de treball i la misèria en que vivia la classe obrera van generar una nova conflictivitat social*.
 Associacions obreres*
- Primera reacció obrera contra el treball industrial: luddisme. Moviment que naix a Anglaterra a principis del S.XIX i es
dedica a destruir màquines al considerar-les responsables dels baixos salaris i l’atur obrer.
- Primeres organitzacions: Societats d’Auxili Mutu. Ajudaven els treballadors en cas d’accident o malaltia. Organitzen les
primeres vagues gracies al cobrament de quotes que permetien crear caixes de resistència.
- La prohibició per part del govern de les associacions obreres du a la creació dels primers sindicats que reunien obrers
d’un mateix ofici. Més endavant, el 1834, es va fundar la Great Trade Union, sindicat que agrupava treballadors de
diferents oficis. Les seues primeres reivindicacions van ser: defensa del dret d’associació, reducció de la jornada laboral,
millores salarials i regulació del treball infantil.
 Denúncia de la desigualtat social
En la nova societat industrial, una sèrie de pensadors i filòsofs van denunciar les injustícies creades pel capitalisme:
- Els socialistes utòpics (Saint-Simon, Proudhon, Fourier, Robert Owen) van ser els primers en denunciar la propietat
privada com la causa principal de les desigualtats i proposar formes de propietat col·lectiva.
- A meitat del S.XIX, alguns pensadors van proposar la necessitat d’una revolució social per posar fi al capitalisme i
construir una societat més igualitària i justa. Aquestes idees portaran a les dos grans ideologies obreres: el marxisme i
l’anarquisme.
- L’Església catòlica es va preocupar per la situació de la classe obrera i la desigualtat social. El 1890, el papa Lleó XIII va
publicar una encíclica en la qual parlava de la necessitat de millorar les condicions de vida de la classe obrera mitjançant
la promulgació de lleis de protecció social.
 Marxisme, Anarquisme, Internacionalisme
El marxisme i l’anarquisme s’oposaven a la propietat privada i aspiraven a destruir el capitalisme, però diferien en la manera
com s’havia de fer la revolució i en el model de societat que l’havia de substituir.
- ANARQUISME
No és una doctrina única, recull les idees de diversos pensadors: Proudhon, Kropotkin, Bakunin.
Defensen la llibertat individual, la solidaritat social, la propietat col·lectiva i rebutja qualsevol forma de autoritat.
S’oposa a la participació política a traves de les eleccions i a l’organització en partits polítics. Una part de l’anarquisme
defensava l’acció violenta contra el capitalisme (accions terroristes contra la burgesia, l’Exèrcit, l’Estat, l’Església) i un altre,
la creació de sindicats: anarcosindicalisme.
- MARXISME- SOCIALISME CIENTÍFIC
Es el resultat de la col·laboració entre Karl Marx i Fiedrich Engels, autors del Manifest Comunista, 1848.
Denuncien l’explotació dels treballadors i defensen la revolució obrera per destruir el capitalisme.
La revolució proletària havia de tenir dues fases:
1. L’assoliment del poder polític per poder crear un Estat obrer anomenat «dictadura del proletariat» que havia de
destruir la propietat privada i posar-la en mans de l’Estat.
2. Creació de la societat comunista, en la qual les classes socials i l’Estat desapareixerien.
Els marxistes van crear partits obrers, que tenien com a objectiu la revolució obrera, però també defensaven la participació
en les eleccions i l’entrada en el parlament per impulsar lleis favorables als treballadors.
- LES INTERNACIONALS OBRERES
A iniciativa de Marx es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (I Internacional, 1864) a la qual es van adherir
socialistes i anarquistes. Les diferències ideològiques entre ells la van fer inviable i es va dissoldre.
L’any 1889, el socialistes van fundar la II Internacional per coordinar els diferents partits socialistes d’Europa. Aquesta
Internacional va crear alguns dels símbols d’identitat del moviment obrer: l’himne de la Internacional i la festa del Primer de
Maig.