TDR - Guillermo Ferrer González

RELACIÓ ENTRE LES PARETS I SOSTRES DE MAÓ I
LA SEVA FREQÜÈNCIA NATURAL
1
ABSTRACT
This research paper deals with the topic of the natural frequency of bricks and its
relationship with its surface. The reason that took me here is that I am a guitar player
and while I was playing I started to notice weird vibrations at my walls. So, this
project tries to answer different questions: Is there a relationship between the
surface of the walls and their natural frequencies? Could I create a formula that
matches these two things? How does sound work and how is it described by
physics? The research paper is divided into two parts, the theoretical aspects and
the experimental one. The theoretical aspects are also divided into two parts. In the
first part, you will find general information about sound (the decibel, what is a
hertz…); in the second one, more mathematical and specific data about waves and
sound. There is also one piece talking about the brick. At the experimental piece,
you will find around 20 experiments dealing with those vibrations and some data
analysis of those experiments. At the end of the project, you will find the reason I
could answer the first and the third question, and why I couldn't answer the second
one.
2
RESUMEN
Este TDR trata sobre las frecuencias naturales del ladrillo y su relación con la
superficie que ocupan. El motivo por el cual escogí hacer este TDR es porque un
día, mientras tocaba la guitarra, me di cuenta de ciertas vibraciones extrañas que
estaban ocurriendo en las paredes de mi habitación, así que en base a eso, este
proyecto trata de dar respuesta a las siguientes preguntas: ¿Hay alguna relación
entre la superficie de los techos y paredes con su frecuencia natural?, ¿Podría crear
una expresión matemática que me permitiese relacionar estos dos aspectos?,
¿Cómo define la física lo que es el sonido? Este trabajo está dividido en dos partes,
una teórica y la otra experimental. La teórica está dividida también en dos partes,
una con información general sobre el sonido (decibelio, frecuencia, hercios…) más
enfocada en los experimentos; Y la segunda enfocada en responder a la tercera
pregunta con datos más matemáticos y físicos. En la parte experimental encontrarás
cerca de 20 experimentos. Al final del proyecto expondré porque sí pude responder
a la primera y la tercera pregunta, y porque no pude con la segunda.
3
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 5
2. FONAMENT TEÒRIC 7
2.1 El moviment ondulatori 7
2.1.1 Oscil·lador harmònic simple 7
2.1.2 Ones estacionàries 9
2.1.3 Modes de vibració d’una corda amb extrems fixos 10
2.1.4 Les ones mecàniques 12
2.1.5 El so: Ona mecànica 12
2.2 Definició de ressonància i freqüència 15
2.2.1 La freqüència natural 15
2.3 La reverberació 16
2.3.1 Com es descriu la reverberació? 17
2.3.2 La fórmula de sabine 17
2.4 El maó 18
2.5 El decibel 19
3. PART PRÀCTICA 20
3.1 Els experiments 20
3.2 Gràfiques 56
4. CONCLUSIONS 60
5. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 62
4
1. INTRODUCCIÓ
La meva afició més gran és tocar la guitarra. I quan toques durant molt de temps i
amb molt de volum pots veure que hi ha certs fenòmens relacionats amb el so que
estan ocorrent al teu voltant i els quals val la pena prestar-hi atenció. És molt comú
que quan estàs tocant música amb la guitarra vagis a parar a les notes de la sisena
corda, és molt comú de fet que quan estàs per exemple fent un exercici de “walking
bass” de jazz o Blues vagis a parar al Sib2 i això és el que em va passar a mi.
Aquesta nota és important perquè com veurem més endavant és la freqüència
natural del sostre de la meva habitació, això que significa? Bé, que cada cop que
tocava aquesta nota (amb el volum alt, tot s’ha de dir) el sostre de la meva habitació
vibrava amb moltíssima intensitat. Això va fer preguntar-me que estava passant amb
el so, perquè vibrava el meu sostre i que podia a tenir a veure amb la meva guitarra i
el meu amplificador. Així doncs, vaig decidir que valdria la pena fer un TDR
relacionat amb aquestes ressonàncies.
La hipòtesi o objectiu d’aquest TDR és demostrar que hi ha una relació directa entre
la superfície de les parets i sostres de maó de casa meva i la freqüència natural a la
qual ressonen. També en cas que o anterior sigui cert, crear una expressió
matemàtica que em permeti saber les dimensions aparents d’una paret de maó
només amb la meva guitarra i amplificador, i per últim, intentar entendre que són les
ones de so, ja que està relacionat amb temari de segon de batxillerat. Aquestes tres
hipòtesis/objectius van anar variant durant el procés d’enfocament del tema del tdr,
primer pensava en construir un micròfon, o veure com es movia el so en diferents
gasos… Tots relacionats amb l’acústica, però al final entre el meu tutor i jo ens vam
decantar per aquest tema a causa de l’experiència vital abans comentada.
Per poder dur a terme aquest treball vaig començar redactant una part teòrica,
l’objectiu d’aquest fonament teòric és poder entendre què són les ones de so, com
funcionen, que és la reverberació… També he pogut treballar les ones estacionàries,
mecàniques, el moviment harmònic simple i l'oscil·lador harmònic simple que son
temari de segon de batxillerat de física.
5
Durant la part més experimental m’he basat en uns experiments molt simples que
consisteixen en anar amb la meva guitarra i amplificador per tota la casa buscant la
freqüència natural de les parets i dels sostres de casa meva. Aquests experiments
m’han donat diferents dades que posteriorment m’han servit per fer unes gràfiques i
poder treure diferents conclusions. Ja ho he dit, però durant els experiments i tot el
TDR en general, l’únic material que he fet servir ha sigut la guitarra, amplificador i el
meu ordinador portàtil, per tant, aquest treball m’ha costat 0 € de realitzar.
Durant tot el treball la informació estarà extreta de llibres, vídeos, estudis, internet…
Com que vull que el treball sigui pràcticament sencer experimental, la recerca ha
estat enfocada a les dades que veiem en els experiments. Tot i això, he intentat
aturar-me una mica més i desenvolupar en més profunditat tota la part d'El
Moviment Ondulatori, això per poder complir el tercer objectiu de la millor manera
possible.
6
2. FONAMENT TEÒRIC
2.1 El moviment ondulatori
2.1.1 Oscil·lador harmònic simple
L'OAS es tracta d’un moviment oscil·latori que consisteix en un mòbil que es mou de
dalt a baix en un temps (t) determinat i en un eix vertical. Com ara un pèndol simple
o una molla.
L'OAS en veritat el que està estudiant és la posició d’un mòbil que es mou en
moviment curvilini en diferents moments del temps:
7
Tot i que es pot intuir la forma d’una ona hem d’entendre que això encara no és una
ona, ja que l’OAS està en funció del temps i una ona es propaga per l’espai, per
tant, parlar ara mateix d’una ona no tindria sentit físic.
L’equació que descriu aquest moviment és molt simple i és aquesta:
𝑦(𝑡) = 𝐴𝑠𝑖𝑛 (ω𝑡 + δ)
És important entendre aquesta fórmula, ja que ens permet entendre després que és
una ona. Podem començar per explicar que significa cada lletra.
La “y” és la diferència respecte a la posició d'equilibri. Quan y=0 vol dir que el mòbil
o està quiet o està en aquell moment que el mirem passant pel seu punt d'equilibri.
L’ “ω" és l’element comunicador entre el temps i el sinus. Actua com una mena de
factor de conversió perquè el que fa és marcar la velocitat amb la qual passa l'OAS.
2π
Per tant, podem afirmar que l’ ω = 𝑇
. O simplement és la velocitat angular.
La “A” és l’amplitud del moviment o simplement de respecte la posició d’equilibri,

l’altura a la qual es troba el mòbil.
I per últim el δ es refereix al desfasament del mòbil. I el desfasament es refereix a

l’angle des d'on comença a moure's el mòbil i es mesura en radians
8
2.1.2 Ones estacionàries
Una ona estacionària és una ona la qual un dels seus punts es manté fix a l’espai, a
aquests punts els hi diem “nodes”. Les ones estacionàries es produeixen en la
interferència de dues ones amb les mateixes característiques (amplada, longitud…) i
que viatgen en direccions oposades, és a dir, són ones superposades que es
reflecteixen la una a l’altre, o la mateixa ona en diferents direccions.
Veient la imatge podem veure que les dues ones obeeixen aquesta equació
𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴𝑠𝑖𝑛 (ω𝑡 + 𝑘𝑥 )
Llavors, les ones estacionàries a diferència de les ones de so, no són ones de
propagació, sinó que són ones confinades en un espai, com ara una corda d’una
guitarra. També, com es tracta de dues ones diferents, tot i obeir la mateixa equació,
tenen direccions diferents, per tant, les ones són així:
9
𝑦 1
= 𝐴𝑠𝑖𝑛(ω𝑡 + 𝑘𝑥 + δ)
𝑦 2
=− 𝐴𝑠𝑖𝑛(ω𝑡 + (− 𝑘𝑥) + δ)
Però certament per poder entendre exactament el que és una ona estacionària, la
funció que les regeix és aquesta:
𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴𝑠𝑖𝑛(𝑘𝑥 + ω𝑡) + 𝐵𝑠𝑖𝑛(𝑘𝑥 − ω𝑡)
Sent “B” l’amplitud de l'ona en direcció contrària.
2.1.3 Modes de vibració d’una corda amb extrems fixos
Podem trobar cordes que vibren entre extrem fix més habitualment en instruments
de carda, com la guitarra, el piano, l’arpa. Per definir els extrems fixos, on la vibració
o y=0 com:
2𝐿
λ= 𝑛
- n= Nombre d’harmònics
- L= Longitud de la corda
- λ= Longitud d’ona
Amb aquesta expressió podem veure que la longitud d’ona és un valor que depèn
totalment dels valors que li donem a “n”, perquè 2L sempre serà constant i per això
“n” serà qui determini el valor de “λ” .
10
Llavors quan donem valors a la “n” el que fem és marcar la forma que tindrà l'ona
estacionària. A aquesta forma és el que li diem harmònics, i son aquests els que ens
donen els timbres característics de la veu humana o dels instruments.
Per partir de l'harmònic fonamental, és a dir, quan no hi ha nodes, per tant, n=1
Si volem saber el nombre de nodes que tindrà l'ona simplement he de donar el valor
que considerem a n i restar-li 1, és a dir n-1. Amb la condició que el nombre de
nodes no pot ser negatiu.
Com ja hem dit abans n=1 és l’harmònic fonamental i però n= 1, 2, 3, 4… diem

segon harmònic, tercer harmònic, quart harmònic…
Per poder trobar les freqüències d’aquests harmònics tenim la següent expressió
𝑣
𝑓 = 2𝐿
𝑛
- v= velocitat de la ona
11
Per tant l'harmònic fonamental també té la seva freqüència fonamental per això el
terme n està multiplicant, ja que per la freqüència fonamental n=1 llavors l’expressió
𝑣
d'aquesta és: 𝑓 = 2𝐿
2.1.4 Les ones mecàniques
Les ones mecàniques són ones un tipus d’ona que produeixen un canvi en les
propietats mecàniques del medi de propagació (elasticitat, duresa, fragilitat…) en la
seva densitat i en la seva pressió i això genera un moviment oscil·latori entre les
molècules que es va propagant per tot el medi. La propietat fonamental de les ones
mecàniques és que en desplaçar-se transporten energia.
Perquè les ones mecàniques existeixin cal que:
- Hi hagi un medi en el qual es propagui
2.1.5 El so: Ona mecànica
El so es tracta d’un moviment ondulatori amb el qual la majoria de la població

convivim diàriament. Aquest es pot transmetre per sòlids, líquids i gasos. El mètode
de transmissió més comú és l’aire.
El so es produeix per la vibració d’un sistema (com una guitarra) aquesta vibració es
transmet a les molècules d’aire i aquestes molècules pateixen dilatacions o
contraccions en el procés. En altres paraules, el so està canviant de volum.
Aquestes variacions de volum es transmeten d’una molècula a un altre fins que
s’acaba, perquè òbviament es perd energia en el procés. Per tant, quan parlem
d’una ona sonora no hi ha res que material que es mogui longitudinalment, sinó que
en veritat el que hi ha són xocs entre molècules i un desplaçament d’energia que
arriba amb una certa freqüència i pressió (dB) a la nostra oïda. És a dir, com he
12
descrit abans, el so és moviment harmònic simple que es propaga en l’espai, és a
dir, una ona.
Si seguim la llei dels gasos ideals sabem que quan hi ha un augment de pressió hi
ha una disminució de volum i al contrari, per això també a les ones sonores els hi
diuen ones de pressió. I tot això pel que fa als gasos.
La velocitat del so en un gas ve donada per aquesta equació:
γ𝑅𝑇
𝑣 = 𝑀
- v = velocitat del so
- γ = coeficient adiabàtic del gas
- R = constant dels gasos ideals
- T = temperatura
- M = massa molar del gas
En un sòlid les condicions són diferents, però el moviment és exactament el mateix.

Contraccions i dilatacions del medi, però aquest cop molt més petites que en el cas
dels gasos i depenen directament de l'elasticitat del material.
Un exemple molt pràctic seria quan per exemple

una cantant (tot i ser una mica cómic) trenca un
vidre amb la seva veu, com quan per exemple la
Castafiore trenca un got a la peli de Tintín: El
secreto del unicornio o quan la Dama Gorda
intenta (sense exit) fer el matèix a la peli de Harry
Potter y el prisionero de Azkabán.
13
Que es trenqui o no el vidre té a veure en com la cantant emet una freqüència
determinada amb prou pressió per a canviar tant les propietats mecàniques del sòlid
i acabi per trencar-se.
La velocitat del so en un sòlid ve definida per aquesta expressió:
𝑌
𝑣 = ρ
- v = velocitat del so
- Y = mòdul de Young o constant elàstica del sòlid
- ρ = densitat del sòlid
El mòdul de Young consisteix en veure com es comporta un sòlid elàstic d’acord en

com s’aplica una força.
14
2.2 Definició de ressonància i freqüència
Per entendre exactament què és la ressonància primer hem d’entendre què és la

freqüència. A física, s'entén la freqüència com el nombre de repeticions per unitat de
temps. Per exemple, en música, hi ha un tipus de freqüència que defineix la
“velocitat” d’una cançó, els bmp, una cançó de 60 bpm (beats per minut) té 60 beats
per cada segon, si volem fer una aplicació matemàtica i una relació amb la física
diríem que la “freqüència de la cançó” és d’un Hz (hertz). Per què?
La freqüència ve definida per la següent expressió:

1
𝐻𝑧 = 𝑇
Com he exposat en l'anterior cas dels bpm, ens quedaria la següent expressió:
1 𝑏𝑝𝑚
𝑓(𝐻𝑧) = 1𝑠
Ens queda així perquè un minut té 60 segons, per tant, entenem que hi ha un beat
cada segon, o'sigui 1Hz.
2.2.1 La freqüència natural
Per definició la freqüència natural és la freqüència a la qual vibra un objecte o

estructura després de ser colpejat. Un dels exemples més clars és el del diapasó
440, rep aquest nom perquè en ser colpejat emet una freqüència de 440 Hz.
Llavors d'aquesta definició podem deduir que si des d'un altaveu s'emet una ona
concreta (140Hz per exemple) i hi ha una paret que justament la seva freqüència
natural és de 140Hz la paret vibrarà. Per tant, si una font emissora (l'altaveu)
coincideix en la freqüència natural del ressonador (la paret) arribem al fenomen que
coneixem com a ressonància.
15
L'amplitud del sistema ressonador (la vibració) depèn de molts factors, com la força
aplicada a la font emissora. Si per exemple la freqüència de la font emissora és
llunyana a la freqüència natural de l'objecte l'amplitud del ressonador serà mínima,
però sí la freqüència de la font emissora és llunyana, però molt potent llavors
l'amplitud del ressonador serà major. Per tant, en condicions normals si des d'una
font emissora emetem una freqüència poc potent, però a la mateixa que el sistema
ressonador, aquest tindrà molta amplitud.
2.3 La reverberació
La reverberació és un fenomen sonor produït per la reflexió.
Considerem la reflexió com un fenomen en el qual l’ona es veu absorbida o

rebotada per un obstacle com es pot veure en aquesta imatge:
La reverberació
consisteix en la
permanència d’un so
produït quan aquest s'ha
acabat d’emetre.
És important entendre que és la

reverberació perquè quan percebem el so el
podem percebre de dues fonts diferents. Una font directa o el què es coneix com
una font rebotada. En el cas d’una font rebotada tenim dues maneres de diferenciar
el so. El so intel·ligible i el so que es pot entendre. Quan és intel·ligible parlem d’eco,
ja que és so rebotat de diferents punts, i quan el podem entendre llavors ja parlem
de reverberació, que és el cas d’una guitarra o d’una palmada.
16
L'efecte de reverberació és mesurable i es pot mesurar la seva incidència amb el
“temps de reverberació”. Aquest afecte depèn de la mida de la sala on vulguem
mesurar la reverberació, ja que aquest és notable en espais grans i poc “a
moblades” ja que els mobles fan d’absorbent i no deixa que el so reboti en les
parets.
2.3.1 Com es descriu la reverberació?
Considerem reverberació com un fenomen acústic de reflexió quant d’una font de so

surt el so i rebota amb totes les parets d’un recinte i les sumes de les reverberacions
se li diu “camp de reverberació”. Per poder mesurar la reverberació fem servir el
temps de reverberació “TR” que consisteix en mesurar el temps que passa en
vibració el camp que estem estudiant d'ençà que la font original del so para, fins que
la pressió sonora de la reverberació és menor a 60 dB.
2.3.2 La fórmula de sabine
El temps de reverberació és l’eina teòrica que podem fer servir per saber el tamany
aparent d’una sala. La fórmula va ser pensada pel físic alemany Wallace Clement
Sabine. La fórmula relaciona el volum de la sala (V), la superfície(A) i l’absorció total
del so(a), té aquesta forma:
0,161𝑉
𝑇𝑅 = 𝐴𝑎
17
2.4 El maó
La densitat del maó de construcció sol ser de 1,80 g/cm³. El maó és un dels
materials de construcció més populars, això es deu, principalment, a què és molt
barat i molt mal·leable.
Els maons els podem fer servir per construir parets tant interiors com exteriors,
solen ser de forma rectangular i estan dissenyats per ser fàcilment utilitzats amb una
mà. Habitualment, estan fets d’argila cremada, ja que així són més barats.
Mesures d’un maó:
- La longitud és dues vegades la seva altura mes la longitud del morter en el

qual està fet.
- L’alça del maó ha de ser igual al seu gruix
Un maó pesa (en la majoria dels casos) 3000 g.
18
2.5 El decibel
El decibel és una unitat que relaciona dos valors de pressió sonora (una magnitud
referencial i la magnitud que estudiem) i ens serveix per saber com d’intens és un
so. Tot i que habitualment fem servir el decibel (dB) per expressar aquesta unitat, el
Bel és la seva unitat original (un Bel serien 10
dB). Al no ser una unitat de mesura no consta en
el sistema internacional d’unitats. El Bel és una
unitat que prové d’una escala logarítmica.
Per mesurar els dB d’una font es pren com a

referència els 0dB (llindar d'audició)
El nom de la unitat ve en honor d'Alexander

Graham Bell (el primer en patentar el telèfon).
19
3. PART PRÀCTICA
3.1 Els experiments
Per poder assolir el nostre objectiu de relacionar la freqüència natural del maó amb
la seva superfície, la part pràctica constarà de fer vibrar totes les parets de casa que
pugui.
Per reduir l’error el més impossible intentaré repetir tots els experiments que pugui
en un interval de dues setmanes aproximadament. Això ho faré perquè Malgrat de
Mar és força humit i aquesta part pràctica la començo al juny i així podrem anar
comprovant si varien els resultats a mesura que la temperatura va canviant. Durant
el mes d’agost no podré fer cap experiment, ja que no seré a casa i no podré
emportar-me material per fer els experiments fora.
Per fer les experiències és important tenir en compte diverses coses, com he
redactat en l’apartat teòric les parets poden vibrar per dos motius, perquè o bé sigui
la freqüència natural o bé per la pressió sonora, per aquest motiu els experiments
els faré sempre a 88dB de potència i amb un ventall de freqüències de 6 notes com
a mínim (és a dir que si per trobar la freqüència d’un sostre començo tocant un Do1,
hauré de fer com a mínim de Do1 a Fa1 o directament tocar 7 notes diferents).
També, s’ha de tenir en compte que la nota més greu de la guitarra es el Mi2
(82,40Hz) per tant, si haig de baixar aquesta freqüència en algun moment ho podem
fer abaixant l’afinació de la guitarra o amb ajuda electrònica.
Per dur a terme els experiments sempre haurem de determinar primer la superfície
de la paret o sostre a estudiar i llavors podem començar a tocar, també que totes les
portes, finestres, porticons… estiguin tancats.
20
Estudi de les ressonàncies del maó: 1# experiment Data: 23/06/22
Objectiu:
- Determinar la freqüència natural del sostre de la meva habitació
Material:
- Guitarra
- Amplificador + cable
- Decibelimetre
- Cinta mètrica
Procediment:
- Per començar mesurar l’amplada i la llargària del sostre

- Un cop hem mesurat la superfície que volem estudiar, començar a tocar les
notes del diapasó de la guitarra i observar en quines notes vibra i en quines
no, és important que ajudant-nos amb el decibelimetre toquem les notes amb
el mateix volum
21
Tractament de les dades:
Potència Nota Paret que Vibració Freqüènc Material Superfície

(dB) tocada vibra Si/No ia (Hz)
88 Si b 2 Sostre Sí 116,54 Maó 12m²

(3x4m) (freqüència
natural)
88 La 2 Sostre Sí (intensa) 110,00 Maó 12m²

(3x4m)
88 Sol 2 Sostre Sí (poc 97,99 Maó 12m²

(3x4m) intensa)
88 Si b 3 Sostre Sí (amb 65,40 Maó 12m²

(3x4m) molt poca
intensitat)
88 Do 2 Sostre Sí (amb 65,40 Maó 12m²

(3x4m) molt poca
intensitat)
88 Si1 Sostre No 61,73 Maó 12m²

(3x4m)
Notes: És interessant veure que tot i ser la mateixa nota, quan es mou de octava el
sostre ja no vibra, això és déu òbviament a que la freqüència és el doble de gran.
També és interessant notar que a mesura que ens apropem a al Si b 3 (és a dir, fem
una escala des de qualsevol nota fins a Si b 3) podem començar a notar que la
paret fa una mena de vibració, però és molt dèbil. També és interessant fixar-nos en
el fet que la vibració acaba en el moment que deixo de tocar la nota amb la guitarra.
Tenint en compte tot això, podem concloure que la freqüència natural del sostre és
un Si b 2 o 116,54 Hz
22
Estudi de les ressonàncies del maó: 2# Experiment Data: 26/06/22
Per poder prosseguir amb el següent experiment he de sortir de la meva habitació

per poder comprovar que està passant amb els altres sostres de la casa. Per això
mateix el que faré serà tocar el Si b2 amb la guitarra des de la meva habitació i
comprovar que passa amb el sostre de l'habitació del costat. Si ressona amb la
mateixa freqüència significa que és tot la mateixa paret i això complicarà els
següents experiments i significaria que els resultats dels anteriors estan malament.
En cas que no ressoni podré seguir sense problema.
Objectiu:
- Determinar la superfície real sobre la que estem experimentant
Material:
- Guitarra
- Amplificador + cable
- Decibelimetre
Procediment:
- Amb l'amplificador a la meva habitació i des de l’habitació del meu germà,

tocar el Si b 2 i veure que passa
Resultats:
Com a resultats tenim que simplement el sostre del meu germà ressona amb el Si b
2 però poquet, en canvi, curiosament resona molt amb el Do 2.
23
Ara que ja sabem la freqüència natural del sostre, podem començar a buscar la de
les parets, començaré amb la paret paral·lela a la porta que són unes parets de 4 m
de llargària, 2,5 m d’alçada o 10m².
Objectiu:
- Determinar la freqüència natural de les parets de 4mx2,5m
Hipòtesi:
- Penso que com la paret també està revestida de pladur i el tamany no és molt
diferent al del sostre, possiblement la ressonància natural de la paret sigui
bastant propera a la del sostre.
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Decibelimetre
Procediment:
- Retirar tots els objectes que puguin estar amb contacte amb la paret.
- Amb la guitarra anar tocant les notes del diapasó i anotar els resultats
intentant tocar les notes sempre a 88 dB
24
Potència Nota Pared Vibració Freqüè Material Superfíci

(dB) tocada que vibra Si/No ncia e
(Hz)
88 Si2 Paret No 123,47 Maó 10m²

(4x2,5m)
88 Sib2 Paret Sí 116,54 Maó 10m²

(4x2,5m) (sense
intensitat
gairebé)
88 Do2 Paret Sí 65,40 Maó 10m²

(4x2,5m)
(freqüència
natural)
88 Do#2 Paret Sí 69,29 Maó 10m²

(4x2,5m) (Intensa)
88 Re2 Paret Sí (poc 73,41 Maó 10m²

(4x2,5m) intensa)
88 Mi2 Paret Sí(molt poc 82,40 Maó 10m²

(4x2,5m) intensa)
25
Fins aquí ja coneixem la ressonància del sostre i de les dos parets “grans” de
l’habitació. Ara hauriem de comprovar les dos parets petites seguint el mateix
procediment que amb els anteriors experiments. Les parets ara son de 3m de
llargària i 2,5m d’alçada.
Objectiu:
- Determinar la freqüència natural de les parets “petites” de l’habitació.
Hipòtesi:
- Tinguent en compte les freqüències naturals de les altres parets penso que la
d’aquestes estará entre els 65,4 Hz i els 116,54 Hz
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Decibelímetre
Procediment:
- Intentar retirar tots els objectes que toquin amb les parets
- Amb la guitarra anar tocant notes del diapasó i anar apuntat amb quines
vibren les parets que estudiem
- Anar amb compte de tocar sempre els més pròxim possible als 88dB
26
Potènci Nota Pared Vibració Freqüèn Material Superfície

a (dB) tocada que Si/No cia (Hz)
vibra
88 Fa #2 Parets Sí 92,49 Maó 7,5m²

(3x2,5m) (molt poc
intensa)
88 Fa 2 Parets Sí 87,30 Maó 7,5m²

(3x2,5m) (Poc
intensa)
88 Re # 2 Parets Sí 77,78 Maó 7,5m²

(3x2,5m)
88 Mi 2 Parets Sí 82,40 Maó 7,5m²

(3x2,5m) (freqüènci
a natural)
88 Sol 2 Parets Sí 97,99 Maó 7,5m²

(3x2,5m) (molt poc
intensa)
88 Parets Maó 7,5m²

(3x2,5m)
27
Objectiu:
- Determinar la freqüència natural d’un sostre de 3x2,5m o 7m²
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
- Amb la guitarra tocar notes del diapasó fins que la paret ressoni i buscar la
freqüència natural
- Procurar tocar sempre a 88db
28
Potència Nota Pared Vibració Freqüèn Material Superfície

(dB) tocada que vibra Si/No cia (Hz)
88 Sol 2 Sostre Sí (poc 97,99 Maó 7m²

(3x2,5) intensa)
88 Sol b 2 Sostre Sí 92,49 Maó 7m²

(3x2,5) (freqüència
natural)
88 Fa 2 Sostre Sí 87,30 Maó 7m²

(3x2,5) (intensa)
88 Mi 2 Sostre Sí (molt 82,40 Maó 7m²

(3x2,5) poca
intensitat)
88 Mi b2 Sostre Sí (molt 77,78 Maó 7m²

(3x2,5) poca
intensitat)
88 Re 2 Sostre No 73,41 Maó 7m²

(3x2,5)
29
Estudi de les ressonàncies de maó: 6# experiment Data: 16/09/22
Objectiu:
- Determinar la freqüència natural d’una paret de 2,5m x 2,5m o 5m²
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
- En mesura del possible treure tots els mobles que toquin la paret.
30
Potència Nota Pared que Vibració Freqüè Material Superfície

(dB) tocada vibra Si/No ncia
(Hz)
88 La2 Paret Sí (menys 110,00 Maó 5m²

(2,5x2,5m) intensa)
88 Sol#2 Paret Sí ( molt 103,82 Maó 5m²

(2,5x2,5m) intensa
88 Sol 2 Paret Sí (poc 97,99 Maó 5m²

(2,5x2,5m) intens)
88 Fa#2 Paret Sí (molt 92,49 Maó 5m²

(2,5x2,5m) poca
intensitat)
88 Fa2 Paret Sí (molt 87,30 Maó 5m²

(2,5x2,5m) poca
intensitat)
88 Mi2 Paret Sí (molt 82,40 Maó 5m²

(2,5x2,5m) poca
intensitat)
31
Objectiu:
- Determinar la freqüència d’una paret de 4,25 x 2,5m o 11,25m²
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
32
Potència Nota Pared que Vibració Freqüè Material Superfície

(Hz)
88 Mi2 Paret (sense 82,40 Maó 11,25m²

(4,5x2,5m) gairabé)
88 Fa2 Paret Sí (amb 87,30 Maó 11,25m²

(4,5x2,5m) molt poca
intensitat)
88 La#2 Paret Sí (menys 116,54 Maó 11,25m²

(4,5x2,5m) intensa)
88 Do3 Paret Sí (molt 130,81 Maó 11,25m²

(4,5x2,5m) intensa)
88 Si2 Paret Sí 123,47 Maó 11,25m²

(4,5x2,5m) (intensa)
88 Do#3 Paret Sí (poc 138,59 Maó 11,25m²

(4,5x2,5m) intensa)
88 Re 3 Paret Sí (molt 146,83 Maó 11,25m²

(4,5x2,5m) poca
intensitat)
33
Estudi de les ressonàncies del maó: 8# experiment 19/09/22
Objectiu:
- Determinar la freqüència d’una paret de 3,7 x 2,5 m o 9,25m²
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
34
Potència Nota Paret que Vibració Freqü Material Superfície

(dB) tocada vibra Si/No ència
(Hz)
88 Si1 Paret Sí (poc 61,73 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m) intensa)
88 Re2 Paret Si (molt 73,41 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m) més
intensa)
88 Do2 Paret Sí (intensa) 65,40 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m)
88 Do#2 Paret Sí 69,29 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m) (freqüència
natural)
88 Re#2 Paret Sí intensa 77,78 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m)
88 Fa2 Paret No 87,30 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m)
88 Mi2 Paret Sí (poc 82,40 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m) intensa)
88 Sol 2 Paret Sí (molt 97,99 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m) poc
intensa)
35
Objectiu:
- Determinar la freqüència d’una paret de 2,5 x 1,5 o 3,75m²
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
36
Potència Nota Paret que Vibració Freqüèn Material Superfície

(dB) tocada vibra Si/No cia (Hz)
88 Sol 2 Paret Sí 97,99 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) (freqüènci
a natural)
88 Sol#2 Paret Si (amb 103,82 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) intensitat)
88 La2 Paret Sí (poca 110,00 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) intensitat
88 Fa2 Paret Sí (poca 87,30 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) intensitat)
88 Mi2 Paret sí (molt 82,40 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) poca
intensitat)
88 Sib2 Paret Sí (molta 116,54 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) menys
intensitat
88 Si 2 Paret Sí 123,47 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) (gairebé
sense
vibració)
37
Objectiu:
- Determinar la freqüència d’un sostre de 3x4m o 12m².

-
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
38

88 La 2 Paret Sí (molt 110,00 Maó 12m²

(3x4m) intensa)
88 Sol#2 Paret Sí 103,84 Maó 12m²

natural)
88 La#2 Paret Sí (intensa) 116,54 Maó 12m²

(3x4m)
88 Si2 Paret Sí (poc 123,47 Maó 12m²

(3x4m) intensa)
88 Fa2 Paret Sí (intensa) 87,30 Maó 12m²

(3x4m)
88 Mi2 Paret Sí (poc 82,40 Maó 12m²

(3x4m) intensa)
88 Fa#2 Paret Sí (forcça 92,49 Maó 12m²

(3x4m) intensa)
39
Objectiu:
- Determinar la freqüència d’un sostre de 2x6m o 12m²
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
40

88 Sol 2 Sostre Sí (molt poc 97,99 Maó 12m²

(6x2m) intensa)
88 Sol#2 Sostre Sí (poc 103,84 Maó 12m²

(6x2m) intensa)
88 Sib2 Sostre Sí (molt 116,54 Maó 12m²

(6x2m) intensa)
88 Si2 Sostre Sí 123,47 Maó 12m²

natural)
88 La2 Sostre Sí (intensa) 110,00 Maó 12m²

(6x2m)
88 Do3 Sostre Sí (molt 130,81 Maó 12m²

(6x2m) intensa)
88 Do#3 Sostre Sí (intensa) 138,59 Maó 12m²

(6x2m)
41
Objectiu:
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
42
Potència Nota Paret que Vibració Freqüè Material Superfície

(Hz)
88 Sol#2 Sostre Sí (molt 103,82 Maó 8m²

(4x2m) intensa)
88 La2 Sostre Sí (poc 110,00 Maó 8m²

(4x2m) intensa)
88 Fa2 Sostre Sí (intensa) 87,30 Maó 8m²

(4x2m)
88 Fa#2 Sostre Sí (molt 92,49 Maó 8m²

(4x2m) intensa)
88 Sol 2 Sostre Sí 97,99 Maó 8m²

natural)
88 La#2 Sostre Sí (intensa) 116,54 Maó 8m²

(4x2m)
88 Si2 Sostre Sí (sense 123,47 Maó 8m²

(4x2m) intensitat
gairebé)
43
Objectiu:
- Determinar la freqüència d’una paret de 2,5x2,5m o 5m²
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
44

(Hz)
88 Fa2 Paret Sí (força 87,30 Maó 5m²

(2,5x2,5m) intensa)
88 Mi2 Paret Sí (molt 82,40 Maó 5m²

(2,5x2,5m) poc
intensa)
88 Sol#2 Paret Sí (molt 103,82 Maó 5m²

(2,5x2,5m) intensa)
88 La2 Paret Sí (força 110,00 Maó 5m²

(2,5x2,5m) intensa)
88 Sol2 Paret Sí 97,99 Maó 5m²

natural)
88 La#2 Paret Sí 116,54 Maó 5m²

(2,5x2,5m) (intensa)
88 Si2 Paret Sí (poc 123,47 Maó 5m²

(2,5x2,5m) intensa)
45
Objectiu:
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
46

(Hz)
88 Sol2 Paret Sí (intensa) 97,99 Maó 11,25m²

4,5 x 2,5
88 Sol#2 Paret Sí (molt 103,82 Maó 11,25m²

4,5 x 2,5 intensa)
88 La 2 Paret Sí 110,00 Maó 11,25m²

4,5 x 2,5 (freqüència
natural)
88 La#2 Paret Sí (força 116,54 Maó 11,25m²

4,5 x 2,5 intensa)
88 Sib2 Paret Sí (poc 116,54 Maó 11,25m²

4,5 x 2,5 intensa)
88 Si2 Paret Sí (sense 123,47 Maó 11,25m²

4,5 x 2,5 intensitat
gairabé)
88 Do3 Paret No 130,81 Maó 11,25m²

4,5 x 2,5
47
Objectiu:
- Determinar la freqüència d’una paret de 3,7 x 2,5 m o 9,25m²
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
48
Potència Nota Paret que Vibració Freqüènci Materi Superfície

(dB) tocada vibra Si/No a (Hz) al
88 Re2 Paret Sí (força 73,41 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m) intensa)
88 Sib1 Paret Sí (intensa) 58,27 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m)
88 Do#2 Paret Sí(molt 69,29 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m) intensa)
88 Do2 Paret Sí 65,40 Maó 9,25m²

natural)
88 Si1 Paret Sí (molt 61,73 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m) intensa)
88 Re#2 Paret Sí (intensa) 77,78 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m)
88 Mi2 Paret Sí (poc 82,4 Maó 9,25m²

(3,7x2,5m) intensa)
49
Objectiu:
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
50
Potència Nota Paret que Vibració Hz Material Superfície

(dB) tocada vibra Si/No
88 Mi2 Paret No 82,40 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m)
88 La#2 Paret Sí 116,54 Maó 3,75m²

natural)
88 Si2 Paret Sí (molt 123,47 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) intensa)
88 La2 Paret Sí (molt 110,00 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) intensa)
88 Sol2 Paret Sí (poc 97,99 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) intensa)
88 Sol#2 Paret Sí (intensa) 103,82 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m)
88 Fa2 Paret Sí (molt 87,30 Maó 3,75m²

(2,5x1,5m) poc
intensa)
51
Objectiu:
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
52

(Hz)
88 Si2 Sostre Sí (molt 123,47 Maó 8m²

(4x2m) poc
intensa)
88 La2 Sostre Sí (poc 110,00 Maó 8m²

(4x2m) intensa)
88 Sol#2 Sostre Sí (intensa) 103,82 Maó 8m²

(4x2m)
88 Fa2 Sostre Sí (molt 87,30 Maó 8m²

(4x2m) intensa)
88 Mi2 Sostre Sí (intensa) 82,40 Maó 8m²

(4x2m)
88 Fa#2 Sostre Sí 92,49 Maó 8m²

natural)
88 Sol2 Sostre Sí (molt 97,99 Maó 8m²

(4x2m) intensa)
53
Objectiu:
- Determinar la freqüència natural d’un sostre de 3x2,5m o 7m²
Material:
- Guitarra
- Amplificador
- Cables
- Decibelímetre
Procediment:
54
Potència Nota Pared Vibració Freqüèn Material Superfície

(dB) tocada que vibra Si/No cia (Hz)
88 Sol#2 Sostre Sí 103,82 Maó 7m²

(3x2,5) (intensa)
88 Sol2 Sostre Sí (molt 97,99 Maó 7m²

(3x2,5) intensa)
88 Solb2 Sostre Sí 92,49 Maó 7m²

(3x2,5) (freqüència
natural)
88 La2 Sostre Sí 110,00 Maó 7m²

(3x2,5) (intensa)
88 La#2 Sostre Sí (poc 116,54 Maó 7m²

(3x2,5) intensa)
88 Si2 Sostre Sí (molt 123,47 Maó 7m²

(3x2,5) poc
intensa)
88 Do3 Sostre Sí (sense 130,81 Maó 7m²

(3x2,5) intensitat
gairabé)
55
3.2 Gràfiques
Un cop he desenvolupat tots els experiments puc començar a fer alguna gràfica i
veure quina és la relació entre les parets i sostres de maó i la seva freqüència
natural. Per fer això faré servir principalment el full de càlcul.
Per començar, posaré els 18 punts que he trobat en un full de càlcul i generaré una
gràfica.
D’aquest gràfic hi ha vàries coses a destacar, com podem veure la forma que es pot
intuir és la d’una paràbola molt còncava. Tot i això, ara posaré unes quantes línies
de tendència per parlar d’uns quants aspectes de la gràfica.
Sense veure cap línia formada el que podem intuir és que a mesura que la
superfície va en augment la freqüència natural disminueix, sembla una relació força
versemblant, doncs, al cap i a la fi, quant nosaltres volem tocar notes més greus en
la guitarra per exemple el que fem és “fer més llarga” la corda de la guitarra, llavors
aquest resultat podria ser força lògic. Però a partir dels 10m² observem com la
freqüència natural de les parets comença a pujar.
56
3.2.1 Línies de tendència
Per poder seguir estudiant aquesta relació faré ara diferents línies de tendència que
em proposa el programa.
57
Aquestes són les línies de tendència que puc fer amb el programa. Les més
interessants són la segona i la tercera, penso que si pogués estirar a l'infit aquestes
dues donarien resultats interessants. La primera haig de descartar-la perquè és molt
imprecisa i a més al ser una paràbola té un gran problema, que passaria amb una
paret o sostre de per exemple 100m²? Té sentit pensar que una paret de 100m²
pugui tenir una freqüència natural molt alta? Diria que aquest és la qüestió principal
de la primera, la seva imprecisió i que a més proposa resultats il·lògics.
58
Amb la quarta passa quelcom semblant, el primer problema és que té dues
asímptotes verticals, i això no té molt de sentit físic, a més proposa que una paret de
per exemple uns 10,5m² tingui freqüències naturals radicalment allunyades de les
més properes, quan en la gràfica podem veure que això clarament no és així, ja que
clarament hi ha una proximitat entre els tons naturals de les parets i les superfícies
properes.
Llavors, la segona i la tercera m’agraden més perquè la manera de relacionar les

dades és més lògica d’acord amb els resultats obtinguts. En la segona per exemple
observem canvis en el pendent constants i en la tercera passa igual. Això és
important, ja que amb els resultats experimentals el que he trobat és que en realitat
no hi ha una relació inversament proporcional entre la superfície d’una paret/sostre
de maó i la seva freqüència natural. Llavors si haguéssim de fer un estudi de
funcions per exemple, d’una de les gràfiques agafaria la número 3, ja que és la més
completa i a més pot fer prediccions més verídiques en parets/sostres més grans i
(difícilment) més petits.
59
4. CONCLUSIONS
La part pràctica que he realitzat m’ha permès confirmar la meva hipòtesi. Existeix
una relació directa entre la freqüència natural de les parets de maó de la seva
superfície. Però també no he pogut complir el meu objectiu de crear una expressió
matemàtica que em permetés saber les dimensions aparents de parets/sostres de
maó amb la freqüència natural.
Tot i que la primera hipòtesi ha estat confirmada hi ha una qüestió que és important
tractar sobre la
relació entre la
superfície i la
freqüència natural.
Veient les gràfiques
resultants observem
que des dels 4m²
aproximadament fins
als 10m² s'intueix una
relació gairebé
inversament proporcional. Però, en canvi, des dels 10m² fins als 12m² hi ha un salt
en les ressonàncies. Si fos només en una superfície podríem pensar que això és
producte d’un error de mesura, però veiem que passa en dues dades en concret.
Llavors a quina lògica respon això? L’explicació més raonable que he pensat és que
tingui a veure amb la reverberació.
Com he exposat en el fonament teòric, concretament es veu en l’aparat 2.2.2,

fórmula de Sabine. Aquesta fórmula conté el terme del coeficient d’absorció, tot i
que totes les parets/sostres estudiats són de maó, el seu revestiment exterior és
diferent (diferents pintures, gotelé…) i també que a dintre de les parets hi ha maó
amb ciment, i és possible que la combinació d’aquestes dues pugui variar els
resultats obtinguts i que aquestes parets més grans que la resta, per necessitats
estructurals (ja que tendeixen a ser els sostres) s’hagin construït d’una manera
60
diferent a la resta de parets de la casa, en qualsevol cas penso que aquest fenomen
és un tipus d’anomalia o error que té a veure amb l'absorció del so i que no se
explicar amb exactitud.
Respecte al segon objectiu, no l’he pogut assolir per dos motius. El primer i
primordial és el de la falta de dades, 18 dades són molt poques per poder dur a
terme una tasca d’aquest tipus, ja que les gràfiques tot i poder intuir una forma, són
molt confuses i a més seria una eina molt poc fiable i que probablement no
funcionaria. Tot i això, inclús suposant que hagués aconseguit 100 dades o més,
hagués sigut molt complicat fer aquesta expressió, ja que no disposo de bons
programes informàtics per ajudar-me en la tasca i a més les meves habilitats
matemàtiques i els meus coneixements en física em limitarien moltíssim.
I pel que respecte el tercer objectiu he pogut aprendre i informar-me bastant del que
és el so (perquè és una ona mecànica, les equacions del moviment ondulatori, la
seva velocitat en diferents medis de propagació…) Per tant, diria que és un objectiu
que sobretot d’acord amb el temari de segon de batxillerat he complert força bé.
Està clar que com a tasques pendents queda l’eina teòrica i saber exactament que
passa amb aquest error/anomalia de l’absorció del so. Són temes que serien
interessant desenvolupar en algun futur, especialment l’expressió matemàtica, no
seria l’eina més útil del món, però seria curiós poder viure (salvant totes les
distàncies) com és més o menys l’experiència d’un físic teòric.
Personalment, aquest treball ha suposat un esforç bastant gran, especialment tenint

en compte que vaig haver de fer la meitat durant l’estiu i ara l’altra meitat entre
exàmens, treball i deures… També, va minvar una mica la meva confiança
suspendre el primer seguiment, però això també ha fet que m’ho pogués prendre
amb més ganes i demostrar-me a mi mateix que podria treure un treball endavant.
61
5. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
azimaldi.com. Resonancia. [Consulta: Juny: 2022]

http://www.azimadli.com/vibman-spanish/resonancia.htm
Castañeda, J. A., & González, H. Á. (2004). Medición del coeficiente de absorción

del sonido. Scientia et technica, 2(25). [Consulta: Juny 2022]
https://revistas.utp.edu.co/index.php/revistaciencia/article/view/7219
Ceppi, H. (1892, January). El Ladrillo. In Anales del Instituto de Ingenieros de Chile

(No. 12, pp. ág-562).
ec.europa.eu. Glosario: Decibelio [Green Facts, Scientific Commites]. [Consulta:

26/10/22]
https://ec.europa.eu/health/opinions/es/perdida-audicion-reproductores-musica-mp3/
glosario/def/decibelio.htm
Ecuación de Sabine. 18 de Maig del 2019 [Consulta: 18/07/22]

https://youtu.be/b3B9YjoUXHE
Frecuencia natural i frecuencia de resonancia. 24 d’abril del 2022 [Consulta:

22/07/2022]
https://youtu.be/IRkbMkp-33M
geologiaweb.com. Ladrillo: Propiedades, características y usos [26/09/22]

https://geologiaweb.com/materiales/ladrillo/
grupopazos.es. Ladrillo: Tipos, propiedades y utilidades [Consulta: 26/09/22]

https://www.grupopazos.es/ladrillo-tipos-propiedades-y-utilidades/
Gómez Tejedor, José Antonio. "Ondas estacionarias en una cuerda." (2015).
Jimenez-Carballo, Carlos Adrian. "Ondas estacionarias." (2018).
Laboratorio de Física, I. I. "Ondas estacionarias en una cuerda."
Lo que necesitas saber sobre ondas (al menos para Selectividad). 3 de Maig del
2018 [Consulta: 10/09/22]
https://youtu.be/rKf92Vgx2ag
62
Mosquera, L. El Movimiento Armónico Simple. [Consulta: 7/09/22]
https://d1wqtxts1xzle7.cloudfront.net/44778071/clase1-with-cover-page-v2.pdf?Expir
es=1667779310&Signature=DUNAEaB2QlSlH7g9kaKio9jGMldL2U5Hvk85e2x6MxU
83~LvfiUlMnaOJxfIJEJxU1p5CECqiTAEIZO1D7Zjj5RCh0-zVz06~JnAmJvBrEhdbB-J
22YF-2wHnR3pmW30yw1zAjcRK0FvsjjaBRMNLkzIjLLM8~13WrWzgrDxpNGZiISqp
WI2jgtJpfpplv0DwoILI7ZWAhmxZ3T~64fADA5cbrTpW8Fn0EeUTZyxSEOx7amM5O
zZMDpKxf77G6uS2EybXyBGsxMXN3YJw
mXzjDiu5RJEJZNVB0XY3TotFePqvbBdjy94GkTdN7u2LTfYK8z8~sCULqf7k1xG6Ns
zjA__&Key-Pair-Id=APKAJLOHF5GGSLRBV4ZA
Miyara, F. (2003). Acústica y sistemas de sonido. Universidad Nacional de Rosario.

Mosquera, L. El Movimiento Armónico Simple. [Consulta: 7/09/22]
Möser, M., & Barros, J. L. (2009). Absorción del sonido. In Ingeniería Acústica (pp.
167-212). Springer, Berlin, Heidelberg. [Consulta: Juny 2022]
https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-642-02544-0_6
parabajoelectrico.com. Frecuencia de las notas. 2021-2022 [Consulta: Juny -

Octubre 2022]
https://parabajoelectrico.com/frecuencia-notas-musicales/#Tercera-Octava-3
Peralta, José Antonio, Porfirio Reyes, and Alfredo Godínez Muñoz. "El fenómeno de
la resonancia." Latin-American Journal of Physics Education 3.3
Salvador Serra, Montserrat Armengol i Solé, Joan Mercadé i Capellades. Física 2n

Batxillerat McGrawHill 11 de Maig del 2018
Toribio, M., & Ulloa, J. (2018). La trayectoria como modelo del movimiento armónico
simple. [Consulta: 7/09/22]
http://funes.uniandes.edu.co/13591/
wikipedia.org. Decibelio. 1 de Novembre de 2022 [Consulta: 10/26/22]

https://es.wikipedia.org/wiki/Decibelio
wikipedia.org. Reverberación [Absotec Absorción Acústica] 7 de Septembre de 2022

[Consulta: 20/07/2022]
63
https://es.wikipedia.org/wiki/Reverberaci%C3%B3n
www.audika.es. El decibelio como unidad de medida del sonido. 2017 [Consulta:

10/26/22]
https://www.audika.es/blog-de-la-audicion/decibelio
64
65

TDR - Guillermo Ferrer González

Cargado por

Información del documento

Descripción original:

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

TDR - Guillermo Ferrer González

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

RELACIÓ ENTRE LES PARETS I SOSTRES DE MAÓ I

LA SEVA FREQÜÈNCIA NATURAL

2.1 El moviment ondulatori

2.1.1 Oscil·lador harmònic simple

L’equació que descriu aquest moviment és molt simple i és aquesta:

𝑦(𝑡) = 𝐴𝑠𝑖𝑛 (ω𝑡 + δ)

La “A” és l’amplitud del moviment o simplement de respecte la posició d’equilibri,

I per últim el δ es refereix al desfasament del mòbil. I el desfasament es refereix a

𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴𝑠𝑖𝑛 (ω𝑡 + 𝑘𝑥 )

𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴𝑠𝑖𝑛(𝑘𝑥 + ω𝑡) + 𝐵𝑠𝑖𝑛(𝑘𝑥 − ω𝑡)

Sent “B” l’amplitud de l'ona en direcció contrària.

2.1.3 Modes de vibració d’una corda amb extrems fixos

Com ja hem dit abans n=1 és l’harmònic fonamental i però n= 1, 2, 3, 4… diem

2.1.4 Les ones mecàniques

Perquè les ones mecàniques existeixin cal que:

- Hi hagi un medi en el qual es propagui

2.1.5 El so: Ona mecànica

El so es tracta d’un moviment ondulatori amb el qual la majoria de la població

La velocitat del so en un gas ve donada per aquesta equació:

En un sòlid les condicions són diferents, però el moviment és exactament el mateix.

Un exemple molt pràctic seria quan per exemple

El mòdul de Young consisteix en veure com es comporta un sòlid elàstic d’acord en

Per entendre exactament què és la ressonància primer hem d’entendre què és la

La freqüència ve definida per la següent expressió:

2.2.1 La freqüència natural

Per definició la freqüència natural és la freqüència a la qual vibra un objecte o

La reverberació és un fenomen sonor produït per la reflexió.

Considerem la reflexió com un fenomen en el qual l’ona es veu absorbida o

És important entendre que és la

2.3.1 Com es descriu la reverberació?

Considerem reverberació com un fenomen acústic de reflexió quant d’una font de so

2.3.2 La fórmula de sabine

Mesures d’un maó:

- La longitud és dues vegades la seva altura mes la longitud del morter en el

Un maó pesa (en la majoria dels casos) 3000 g.

Per mesurar els dB d’una font es pren com a

El nom de la unitat ve en honor d'Alexander

3.1 Els experiments

- Determinar la freqüència natural del sostre de la meva habitació

- Per començar mesurar l’amplada i la llargària del sostre

Potència Nota Paret que Vibració Freqüènc Material Superfície

88 Si b 2 Sostre Sí 116,54 Maó 12m²

88 La 2 Sostre Sí (intensa) 110,00 Maó 12m²

88 Sol 2 Sostre Sí (poc 97,99 Maó 12m²

88 Si b 3 Sostre Sí (amb 65,40 Maó 12m²

88 Do 2 Sostre Sí (amb 65,40 Maó 12m²

88 Si1 Sostre No 61,73 Maó 12m²

Per poder prosseguir amb el següent experiment he de sortir de la meva habitació

- Determinar la superfície real sobre la que estem experimentant

- Amb l'amplificador a la meva habitació i des de l’habitació del meu germà,

- Determinar la freqüència natural de les parets de 4mx2,5m

Potència Nota Pared Vibració Freqüè Material Superfíci

88 Si2 Paret No 123,47 Maó 10m²

88 Sib2 Paret Sí 116,54 Maó 10m²

88 Do2 Paret Sí 65,40 Maó 10m²

88 Do#2 Paret Sí 69,29 Maó 10m²

88 Re2 Paret Sí (poc 73,41 Maó 10m²

88 Mi2 Paret Sí(molt poc 82,40 Maó 10m²

- Determinar la freqüència natural de les parets “petites” de l’habitació.

Potènci Nota Pared Vibració Freqüèn Material Superfície

88 Fa #2 Parets Sí 92,49 Maó 7,5m²

88 Fa 2 Parets Sí 87,30 Maó 7,5m²

Un maó pesa (en la majoria dels casos) 3000 g.