Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Ir a la navegaciónIr a la búsqueda
Índice
Galera mercante veneciana para el comercio con Flandes. Ilustración del manuscrito de Michele de
Rodes.
1353. El documento más antiguo que menciona una coca (barco) de dos
mástiles en el Mediterráneo es un contrato de construcción catalán del año
1353.45
1547-1550. Stolonomie.1314
Fragata Venus, de la clase Bellona, avarada en 1783, según un dibujo de Chapman del año 1789.
Sea Witch. Esta fragata, avarada el 1846, fue el segundo de los clípers extremos diseñados por John
W. Griffiths.
Dos modelos de barco usados por William Froude. Science Museum (Londres).
1817. Robert Seppings.48
1818. PG Gicquel-des-Touches.49
1825. John Fincham. An Introductory Outline of the Practice of Ship-
building. 50
1829. Louis Marie Joseph O'hier de Grandpré. Répertoire Polyglotte de la
marine. 51
1840. Augustine Jal.
o Archéologie Navale. 52
o Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine
anciens et modernes. 53
1845. E. Gardiner Fishbourne. Naval construction. A letter to Sir G.
Cockburn.54
1847. Robert Kipping. The elements of sailmaking 5556
o La obra de Kipping fue traducida al castellano por el entonces
teniente de navío menorquín Pere Riudavets y Tudury, con complementos
interesantes sobre los aparatos de vela latina.
1853. Rudimentary Treatise on Masting, Mast-making, and Rigging of
Ships. 57
1854. John Willis Griffiths. Treatise donde marine and naval architecture;
oro, Theory and practice blended in ship building. 585960
o Griffiths fue un ingeniero naval considerado como uno de los
primeros diseñadores de los veleros rápidos llamados clípers. En el prólogo
de su obra demuestra su conocimiento de la historia de la construcción
naval.
To the Italians, Catalans, and Portuguese, was ship building mostly indebted in the early ages of its
revival. The Spaniards followed up their discovery of the new world with rapid improvements in both the
form and size of their ships, some of which have been rated at two thousand tons burthen.
En los primeros tiempos de su recuperación, la construcción naval fue debida principalmente a los
italianos, catalanes y portugueses. Los españoles, una vez descubierto el nuevo mundo, mejoraron la
forma y el tamaño de sus barcos, algunos de los cuales se estimaron en dos mil toneladas de
desplazamiento.TREATISE ON MARINE AND NAVAL ARCHITECTURE. JOHN W. GRIFFITHS.
Véase también[editar]
Arquitectura naval
Architectura Navalis Mercatoria
Historia de los barcos
Construcción naval
Historia marítima
Batiscafo.
Submarino.
Principio de Arquímedes
Aparejo (náutica)
Embarcación.
Rada (náutica)
Grada (náutica)
Donald McKay
Referencias[editar]
1. ↑ Enquiry into plants and minor works on odours and weather signs, translated by Sir Arthur
Hort, (1916)Enquiry into plants. Volume 1 Pàg.423(en griego)(en inglés)
2. ↑ Universitat de Weber State (ed.). «Archimedes' Principle».
3. ↑ Pline l'Ancien; Poinsinet de Sivry (1774). Histoire naturelle de Pline traduite en françois, avec
le texte latin rétabli d'après les meilleures leçons manuscrites ; accompagnée de Notes
critiques pour l'éclaircissement du texte, et d'Observations sur les connoissances des anciens
comparées avec les découvertes des modernes. Tome Premier-Douzième [par Louis Poinsinet
de Sivry. A. G. Meusnier de Querlon, J. E. Guettard et autres]. chez la Veuve Desaint. p. 5–.
4. ↑ Peregrine Horden; Sharon Kinoshita (21 gener 2014). A Companion to Mediterranean History.
Wiley. p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2.
5. ↑ Robert Gardiner; Richard W. Unger (1994). Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship,
1000-1650. Naval Institute Press. ISBN 978-1-55750-124-0.
6. ↑ Lawrence V. Mott (gener 1997). The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas
A&M University Press. p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2.
7. ↑ Martin Fernandez de Navarrete (1846). Disertacion sobre la historia de la nautica y de las
ciencias matematicas que han contribuido a sus progresos entre los Espanoles. Obra
postuma ... La publica la real academia de la historia. Vuida de Calero. p. 94–.
8. ↑ Michael (of Rhodes); Pamela O. Long; David McGee (30 setembre 2009). The book of
Michael of Rhodes: a fifteenth-century maritime manuscript. MIT Press. ISBN 978-0-262-12308-2.
9. ↑ Creating Shapes in Civil and Naval Architecture: A Cross-Disciplinary Comparison. BRILL. 30
juny 2009. p. 223–. ISBN 978-90-474-2691-2.
10. ↑ Fermin Lacaci y Diaz (1876). Estudio histórico sobre la marina de los pueblos que se
establecieron en España hasta el siglo XII de nuestra era. Imp. de M. Tello. p. 203–.
11. ↑ Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65). Trascrizione del testo del ms. 557 della
Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University) al cuidado di Piero Falchetto.
12. ↑ Martin Malcolm Elbl (1985). The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of
Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1. p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF.
13. ↑ Stolonomie.
14. ↑ Johannes Georgius Fennis (1978). La Stolonomie et son vocabulaire maritime marseillais:
édition critique d'un manuscrit du XVIe siècle et étude historique, philologique et étymologique
des termes de marine levantins, avec un glossaire, une bibliographie et un index. Apa-Holland
universiteits pers.
15. ↑ Fragments From The Pepysian Library. UC Biblioteca Geral 1. p. 161–. GGKEY:NKXXUURN7X4.
16. ↑ Chapter 3. MATHEW BAKER AND THE ARTE OF THE SHIPWRIGHT.
17. ↑ María Luisa Martín-Merás (1993). Cartografía marítima hispana: la imagen de América. IGME.
p. 144–. ISBN 978-84-7782-265-3.
18. ↑ Bartolomeo Crescenzio (1607). Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano.
All'Illvstriss. E Reverendiss. S. Card. Aldobrandino. Nella quale si mostra la fabrica delle Galee
Galeazze, e Galeoni con tutti ... Si manifesta l'error delle Charte mediterranee ... S'insegna
l'arte del nauigar (etc.). Bartolomeo Bonfadino.
19. ↑ Tomé Cano (1611). Arte para fabricar, fortificar, y apareiar naos de guerra, y merchante .... en
casa de Luys Estupiñan.
20. ↑ Pantero Pantera (1614). L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ;
con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et] le voci marinaresche. Et con due tauole,
l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera .... appresso Egidio Spada. p. 179–.
21. ↑ Ithier Hobier (1622). De la construction d'une gallaire et de son equipage Par I. Hobier.... Par
Denys Langlois.
22. ↑ Joseph Furttenbach (1629). Architectura navalis: d.i. von dem Schiff-Gebäw, auff dem Meer
und Seekusten zugebrauchen. Saur.
23. ↑ EXCELLENT Observation AND NOTES, Concerning the Royall Navy and Sea-
Service.WRITTEN By Sir Walter Rawleigh
24. ↑ Dassié, F. (1677). L'architecture navale, contenant la maniere de construire les navires,
galeres & chaloupes, & la definition de plusieurs autres especes de vaisseaux. : Avec les
tables des longitudes, latitudes & marées, cours & distances des principaux ports des quatre
parties du monde; une description des dangers, ecueils, & l'explication des termes de la
marine. Le tout enrichy de figures.
25. ↑ Paul Hoste (1697). THÉORIE DE LA CONSTRUCTION DES VAISSEAUX: QUI CONTIENT
PLUSIEURS TRAITEZ de Mathématique sur des matiéres nouvelles & curieuses. Chez
Anisson, & Posuel.
26. ↑ Nicolas (rev) Aubin (1702). Dictionnaire de Marine. Pierre Brunel.
27. ↑ The Ship-builder's Assistant: Or, Some Essays Towards Compleating the Art of Marine
Architecture: Viz. I. A General Introduction, Wherein is Consider'd the Solid of Least
Resistance, So Far as Relates to the Formation of a Ship's Body, &c. II. Observations for
Regulating the Price of Timber, Taken from the Proportion of Its Different Dimensions; with
Estimates of the Value of Oak Timber, and Several Other Materials Relating to Naval Stores. III.
Rules for Building the Hull of Any Sort of Ships. To which is Added, the Scantling Or Measuring
of Ship-timbers, and Some Directions about Moulding Them. IV. A New Method for Finding the
Tunnage of Any Ship. V. Rules for Proportioning the Rigging. To which is Annexed, an
Explication of the Principal Terms Used in this Art. The Whole Illustrated with Many Schemes
Proper to Each Part, Most of Them from Copper Plates. By William Sutherland, Shipwright and
Mariner. Thomas Page, William and Fisher Mount, at the Postern on Tower-Hill. 1726. p. 12–.
28. ↑ L'Art de bâtir les vaisseaux et d'en perfectionner la construction, de les garnir de leurs
apparaux, les mettre en Funin, les manoeuvrer... outre les pavillons de divers états.... chez
David Mortier. 1719.
29. ↑ Antonio de Clariana y Gualbes (1731). Resumen nautico,: de lo que se practica en el teatro
naval, o representacion succinta del arte de marina; en la idea de un baxel de guerra, desde
los primeros rudimentos de la arquitectura nautica, hasta el conocimiento de la esfera celeste,
y terraquea; facilitado con theoremmas, demostraciones, y estampas, para la theorica, y
practica de la navegacion;. En la imprenta de Iuan Piferrer, à la Plaça del Angel.
30. ↑ Catálogo de la Biblioteca Central de Marina. Imp. de Tejado, á cargo de R. Ludeña. 1865.
p. 64–.
31. ↑ Martín Fernández de Navarrete (1831). Diccionario marítimo español. Imprenta real. p. 13–.
32. ↑ Joseph GONZALEZ CABRERA BUENO (1734). Navegacion especulativa y práctica, etc.
[With plates.]. p. 3–.
33. ↑ Daniel Bernoulli (1738). Hydrodynamica sive de viribus et motibus fluidorum commentarii.
Johann Reinhold Dulsecker.
34. ↑ John D. Anderson, Jr (28 gener 1999). A History of Aerodynamics: And Its Impact on Flying
Machines. Cambridge University Press. p. 41–. ISBN 978-1-139-93599-9.
35. ↑ José Mariano Vallejo (1833). Tratado sobre el movimiento y aplicaciones de las aguas .... M.
de Burgos. p. 92–.
36. ↑ Pierre Bouguer (1746). Traité du navire, de sa construction, et de ses mouvemens. Jombert.
37. ↑ Leonhard Euler (1749). Scientia navalis seu tractatus de construendis ac dirigendis navibus:
Complectens Theoriam Vniversam De Sitv Ac Motv Corporvm Aqvae Innatantivm.
38. ↑ «Análisis y estudio del Album del Marcas de Victoria cono proposito del su empleo en el
modelismo de arsenal naval.». Archivado desde el original el 5 de abril de 2018. Consultado el
28 de abril de 2019.
39. ↑ Élémens de l'architecture navale: ou Traité pratique de la construction des vaisseaux. C. A.
Jombert. 1758.
40. ↑ Fredrik Henrik af Chapman (19 desembre 2012). Architectura Navalis Mercatoria: The Classic
of Eighteenth-Century Naval Architecture. Courier Corporation. ISBN 978-0-486-13651-6.
41. ↑ Fred M Walker (5 maig 2010). Ships and Shipbuilders: Pioneers of Design and Construction.
Seaforth Publishing. p. 40–. ISBN 978-1-78383-040-4.
42. ↑ Fredrik Henrik af Chapman; Saillant (1779). Traité de la construction des vaisseaux, avec une
explication où l'on démontre les principes de l'architecture navale marchande et des navires
armés en course, par M. Frédéric de Chapman,... Traduit du suédois [par P.-Ch. Lemonnier],
sur l'édition publiée et imprimée chez Jean Pfeiffer en 1775. chez Saillant et Nyon.
43. ↑ Jorge Juan; José Gómez Navia; Imprenta Real (Madrid) (1793). Examen marítimo teórico
práctico ó Tratado de Mecánica aplicado á la construccion, conocimiento y manejo de los
navíos y demás embarcaciones. en la Imprenta Real.
44. ↑ Jorge Juan (1783). Examen maritime: théorique et pratique, ou Traité de méchanique,
appliqué à la construction et à la manoeuvre des vaisseaux & autres bâtiments. L'auteur.
45. ↑ Jorge Juan y Santacilia (1819). Esame marittimo teorico e pratico, ovvero trattato di
meccanica applicata alla costruzione e alla manovra dei vascelli e altri bastimenti (etc.). Stamp.
Imp.
46. ↑ Nicolas Charles Romme; La Gardette; Penevert (1778). Description de l'art de la mâture. De
l'imprimerie de L. F. Delatour.
47. ↑ Charles Romme (1792). Dictionnaire de la marine francoise: avec figures. Imprimé chez P.L.
Chauvet; et fe vend a Paris, chez Barrois l'aîné, Libraire, Quais des Augustins, no. 19. p. 196–.
48. ↑ On the great strength given to Ships of War by the application of Diagonal Brazos. By Robert
Seppings, Esq. FRSRead November 17, 1817.
49. ↑ P.-G. Gicquel-des-Touches (1818). Traité des manoeuvres courantes et dormantes:
compostant le gréement des bâtimens marchands de différentes espèces, de trente-quatre à
quinze pieds de largeur .... Chez Simonet [et] Causette. p. 1–.
50. ↑ John Fincham (1825). An Introductory Outline of the Practice of Ship-building, &c. &c. W.
Woodward.
51. ↑ Louis Marie Joseph O'hier de Grandpré (1829). Répertoire polyglotte de la marine, à l'usage
des navigateurs et des armateurs .... Malher. p. 498–.
52. ↑ Augustin Jal (1840). Archéologie navale. A. Bertrand.
53. ↑ Augustin Jal (1848). Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et
modernes. Bottega d'Erasmo.
54. ↑ Naval construction. A letter to Sir G. Cockburn. 1845. p. 3–.
55. ↑ Robert Kipping (1847). The elements of sailmaking. Taylor.
56. ↑ Robert KIPPING (1860). Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet. p. 6–.
57. ↑ Rudimentary Treatise on Masting, Mast-making, and Rigging of Ships. John Weale. 1853.
58. ↑ John Willis Griffiths (1854). Treatise on marine and naval architecture; or, Theory and practice
blended in ship building. D. Appleton and Company. p. 14–.
59. ↑ Glenn A. Knoblock (15 gener 2014). The American Clipper Ship, 1845-1920: A
Comprehensive History, with a Listing of Builders and Their Ships. McFarland. p. 26–. ISBN 978-
0-7864-7112-6.
60. ↑ A Maritime History of New York. Going Coastal, Inc. 2004. p. 138–. ISBN 978-0-9729803-1-9.
61. ↑ Juan Monjo i Pons (1856). Curso metódico de arquitectura naval aplicada á la construccion de
los buques mercantes. Imprenta de Jose Tauló.
62. ↑ Barthélemy J. CONSOLIN (1859). Manuel du voilier ... revu et publié par ordre de S. Exc. M.
l'amiral Hamelin, ministre de la Marine, etc. p. 484–.
63. ↑ Royal Society (London) (1870). Proceedings of the Royal Society. p. 208–.
64. ↑ Volker Bertram; H. Schneekluth (15 de octubre de 1998). Ship Design for Efficiency and
Economy. Butterworth-Heinemann. p. 4–. ISBN 978-0-08-051710-0.
65. ↑ Auguste LAFORET (1861). Étude sur la Marine des Galères. Avec plans et dessins. p. 326–.
66. ↑ Architecture navale. Étude sur la variation des formes des navires, contenant un devis général
au moyen duquel on peut obtenir les formes usuelles relatives à chaque grandeur de navire,
depuis 75 jusqu'à 1200 tonneaux de jauge, etc. 1869. p. 12–.
67. ↑ William Cooper (1873). Yachts and Yachting: Being a Treatise on Building, Sparring,
Canvassing, Sailing and the General Management of Yachts .... Hunt. p. 84–.
68. ↑ Narciso Monturiol (1891). Ensayo sobre el arte de navegar por debajo de agua esenito por el
inventor del ictineo ó Barco-Pez. "Imprenta de Henrich y C.a.
69. ↑ Josep Batlló Ortiz; Pasqual Bernat López; Roser Puig Aguilar (2003). Actes de la VII Trobada
d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002. Institut
d'Estudis Catalans. p. 297–. ISBN 978-84-7283-710-2.
70. ↑ La arquitectura naval española: (en madera) bosquejo de sus condiciones y rasgos de su
evolución. El autor. 1920.
Enlaces externos[editar]
Wikimedia Commons alberga una categoría multimedia sobre Historia
de la arquitectura naval.
Virtual arsenal