Petita introducció:

El fideïcomís és la institució d'un hereu successiu. Tenim tres figures:

➢ Fideïcomitent → Testador
➢ Fiduciari → 1er hereu → Quan es compleixi la condició passarem al fideïcomissari,
o bé quan no s'arribi al termini.
➢ Fideïcomissari → 2onhereu → Es hereu del fideïcomitent.

Segons el règim del fideïcomís, el fiduciari té uns deures i té limitat el poder de disposició
sobre els bens fideïcomissaris.

DIFERÈNCIES ENTRE EL FIDEICOMIS DE RESIDU I LA SUBSTITUCIÓ PREVENTIVA

DE RESIDU

Articles → 426-51.1 al 426-59

El factor de distinció es el poder de disposició que es conferia al fiduciari.

El fideïcomís de residu, el fideïcomitent faculta al fiduciari per disposar en tot o en part

per disposar dels bens fideïcomissaris. Aquesta disposició es intervivos. També hi ha
fideïcomís de residu quan el fideïcomitent els bens dels quals no hagi disposat el fiduciari
han de fer trànsit al fideïcomissari o quan se subordina al fideïcomís al fet que, en morir el
fiduciari, restin en l'herència o el llegat fideïcomesos bens dels quals aquest no hagi
disposat. (426-51).

Pot disposar el fiduciari de residu a títol gratuït i a inter vivos? (426-53.2) → No pot operar
la subrogació real, per tant, només serà així si ho estableix el fideïcomitent.

El fideïcomissari només tindrà a rebre si queda alguna cosa del fiduciari. Una vegada
complerta la condició o arribat el termini pot ser que el fideïcomissari no tingui res perquè
el fiduciari hagi esgotat els bens hereditaris.

En la substitució preventiva de residu tenim la possibilitat de disposar de manera

onerosa i gratuïtament en negocis inter vivos i mortis causa. Si el fiduciari mor intestat, els
seus bens es regiran per la successió intestada, però els bens del fideïcomitent aniran al
substitut (fideïcomissari) → 426-59