Está en la página 1de 51

MANUSCRITO LLABRS

Gabriel Llabrs y Quintana (Binissalen 1858 - Palma 1928)

Contenidos:
Gabriel Llabrs: Un hallazgo literario interesante, Boletn de la Sociedad Arqueolgica
Luliana, 2 (1887-1888), pgs. 53-55
Gabriel Llabrs: Consueta de Sant Jordi, Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana, 3
(1889-1890), pgs. 57-63
Gabriel Llabrs: Repertorio de consuetas representadas en las iglesias de Mallorca (siglos
XV y XVI), Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 5 (1901), pgs. 920-927.
Gabriel Llabrs: Consueta del Juy, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museus, 6 (1902),
pgs. 456-465.
Gabriel Llabrs: Consueta de la representatio de la Tentacio que fonch feta a Nro Sr. XPt., ara
novament feta per lo reverend fra Cardils, mestre en Theologia, Revista de Archivos,
Bibliotecas y Museos, 9 (1905), pgs. 127-134.
Gabriel Llabrs: Consueta de la nit de Nadal, Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana,
15 (1914-1915), pgs. 38-46.

53

UN HALLAZGO LITERARIO INTERESASTE.


La corta pieza dramtica que contiuuacion reproducimos, forma p a r t e de las c u a renta y t a n t a s que contiene un precioso libro
manuscrito q u e la casualidad ha puesto en
nuestras manos, y que no tardar en ver la
luz pblica. La circunstancia de ser estas
COPLAS de actualidad con motivo de las solemnidades prximas pasadas de Semana Santa,
n t e r i n preparamos su impresin, vamos
adelantar los lectores del BOLETN noticia
de las obras que contiene tan interesante
hallazgo literario.

2, del
Fillprodich.
2, de Sant Jordi.
2, de Sant
Cristofol.
Y 1, de A braham, Jacob, Tobies, La Samaritana, Judit; S. Mateu, S. Pau, S. Fransech,
S. Crespi, y la de Za danca de la mort.
H a q u continuacin lo que se cantaba
en el descendimiento de la Seo. An hoy
mismo q u e d a n reminiscencias de esta r e p r e sentacin no solo en la misma Catedral si
que tambin en los pueblos d e Mallorca.
Y basta de Prlogo.

" C O M E S DEL DEDALLAVEHT DE LA CREU,


Q.UES F A C A D E ANY E N LA S E O D E

El manuscrito est escrito de la letra de


ltimos del siglo X V I , tal vez por un Miguel
Pascual, pues una de las composiciones lleva
al final este n o m b r e y estas palabras: Ville
Buger 1599. E n t r e las composiciones figuran
cuatro piezas castellanas, una del Santsimo
Nacimiento de Nuestro Seor... por Bartolom
Aparicio autor casi desconocido; un dilogo
entre un Doctor y un Bachiller; otra llamada
La Pastorella
representada en Valencia, y
un Aucto del Nacimiento, coloquio peregrino
elegantsimo, etc., etc., compuesto por Juan
Timoneda que tambin creemos desconocido
poco menos.
Las otras composiciones son todas c a t a l a nas, y si bien se notan en ellas bastantes frases y palabras insulares, obsrvanse en cambio en la rima y en ciertos giros y voces
rasgos a r g a i c o s y aprovenzalados. A casi todas
las intitul el autor del libro
Consuetas.
Versan sobre estos asuntos:
2, de la Nativilat de N. Senyor.
2, deis Pastorrells.
3, de la Adorado deis Reys.
2, sobre la Temptao de J. C.
1, de La Cena.
3, del Dijons Sant.
4, del Ditendres Sant. (')
3, del Devallament.
1, de la Resurecd.
1, del Juy.
1, de Ses animes.
2, de Llatzer.
(1)

Una de ellas es la que publicamos.

MALORCA.

Comensa ST. PERA, y diu to de


ST.

plant.

PERA.

0 doloros y que far!


o t a ma vida plorar
0 dsolt y mes q u e trist
axf he negat a Jesu Christ!
0 variable y traidor
dexar axi a mon Senyor!
gCom h a g u e r e altri servit
que de ell qui 's Deu me so partit?
Be poria io breuetiar
que ab ell volia mort pasar:
confus ne rest e t e r u a l m e n t
de hauer cornes tal felliment:
bon dexeble li so estt
en temps de la prospitat:
pero el raues; m u d a n t s e el t e m p s
y dexarlo, tt fonch ensemps.
No 1 dexi que res non tengues
ni q u e mal trectat me Aagues;
que lo poder ma volgut dar
de obrir los cels y tencar.
/ moslre les claus.
De quets filats vells y dolents
viuia io ab prou t u r m e n t s ,
I mostre los filats.
y ell am fet dispensador
dels cofrens d infinit trsor.
No m resta mes sino morir,
com pens que ia mo dix ayr
dient:Ans quell gall sentiras
trs vegades ma n e g a r a s .

Be fonch propheta vertader,


y io dexeble m e n t i d e r :
per vn poch de por q u e t e n g u
t a n t e p e r d u t masqui de m i .
V a l e n t fuy si m Aagues d u r t
q u a n t la hagueren prs y lligat:
a r e n c a n t aquest colteli m e u
lleui 1 orella a un iueu.
M o r s e n y o r d i x P e r a q u e fas?
Car si fas m a l , t a m b e n Aauras.
Y com a Deu tot sobira,
a Malcus 1 orella torna.
Apres el peu de la creu
ajenollat, diu:
P e r d o , perdo Deu uos d e m a n .
Si be lo meu peccat es g r a n ,
car pels peccadors sou v i n g u t ,
y per darnos vere salut.
Alses S T . IOAN y volta la
creu y din en son plant:
O trist p e r d u t y sens conort!
O perseguii de mala sort.!
Dolor m e llena el s e n t i m e n t
tal Senyor h e (sic) mestre perdent
O mestre dois, y ques stat
a q u e s t cas de tal nouitat
axi n s h . 8 u e u dexat Seor
com a ouellas sens pastor,
e sino q u e n s eu volgut dar
la vostra mara per repar?
No crech q u e mes d u r a s lo mon
ni q u a n t e s creatures son.
Mare de Deu, Verge sforsau
h e ^ostras dolors m e s u r a u ;
si bes mort lo q u e eu parit vos,
mort es per r e m b r e eis peccadors.
Diu la M A R I A en son

plant:

O a t r i b u l a d e mare
n a d e (*) sols pera t r e b a l l !
P u i s h e p e r d u t fili e p a r e ,
trista lo cor mi defall.
ST.

IOAN.

L e u a u m a r e , nemlo m i r a r
a n s q u e 1 porten a soterrar,
y m e s u r a n lo dol q u e feu,
mostrau q u e sou m a r e de D e u .
Nacida.

LA

MARIA.

O plena de a m a r g u r a !
lo m e u conort qui n sera?
que 1 se o Deu tor de n a t u r a
mon fili en cieu mort s t a !
L A MARIA anant deues el cadefal:
P e r d u t he fili sensa p a r e ,
consebut per 1 Esperit
e n g e n r a t el cel sens m a r e ,
eternai Deu infinit.
0 fili b o n d a t sobirana,
q u a u t a caritat mostrau!
Per saluar n a t u r a h u m a n a
en la creu uos mort p e n i a u .
0 fili meu senyor y pare!
Ques stat aso de uos?
Com dexau a vostra m a r e
triste a b tan g r a n s dolos.
Apres seuenprop la creu la MARIA y J O A N Parlexense

ONICUDEMUS y IOSEPH, y

trobantsc

en lo creuer dels bancs (sic) anant deues P I L T


diuen a quatre veus.
Puis Iesus perdut Aauem,
c o n d e n n a t a mort tan d u r a ,
a Pilt lo d e m a n e m
q u e lin donen sapultura.
Diuen a PILT a quatre veus:
Seor, vos no ignorau
com dema s festa de h o n r a r ;
dons Iesus vos nos doneu
p e r q u 1 p u g a m soterrar.
P I L T a to de ALME LAUDES:

Mol so content d atorgar


nobles barons lo q u e voleu.
Dons anaulo a deuallar
vosaltres mateixs de la creu.
E donauli loch condeseut,
que sens dupla hom era Aonrat,
mes per satisfer a ma g e n t ,
en darli mort so stat forsat.
Responen fenili gracies:
Del gran do q u e n s a u e u d a t ,
gracies vos fem seor:
segons nostra potestat,
vuy lin sera feta honor.
Mudanse:
Nos lin darem sapultura,
no tal com a ell p e r t a n y ;

55
puis la mori ab t a n t a cura
prs per nos ha a b t a n t afany
Tornade:
P u i s de lots es R e d e m p t o r
..y p e r n o s tant be ns precura,
cascu ab se pensa pura
doner a ell laor.
Partexeuse y van a le creu y fan una contenplatio, dient:
0 J e s u s y redenptor nostre,
s e n t e n t i a t a gran tort,
per la culpa que nos vostra
en la creu vos penjau mort.
Diu

NICODKMUS a IOSBPH a to (*)

O Susana care

de:

muller.

Seor Ioseph pujau primer


que vos tal honor m a r a x e u ,
y a J e s u s , Deu vertader
lo bras d r e t li desclauareu {sic).

Dit asso abaxen lo crucifici y iots lo teen


diu

ST. JOAN.

Joseph prech uos q u e aliueu


y a la mare el lili mostreu,
qu n poch lo puga al m e n y s lenir
puis en la creu 1 han fet morir.
Posan lo Jesus a la falda de la MARIA y diu
NICODEMUS a to de ETERNA RERUM.

Vullau vos mare aconortar,


si be tal fili aueu perdut,
que ell es mort pera donar
a tot lo mon vera salut.
Tenint la MARIA lo Jesus a la falda
son plani:
Les m a n s teniu foradadas
el costat de sanch vermeil,
tantes nafres vos h a n dades
que no pareu g e n s A q u e l l !

diu a

FINIS.
G.

LLABRS.

JOSEPH.

Nicodemus vos no m Aonreu


mentre Jesus tingam deuant,
q u e eli sol es qui Aonrar se deu,
que d e u a n t eli no meresq t a n t .
Absent (sic) los dos p u i a r e m ,
tant q u a n t porem d e u o t a m e n t ,
y a Jesus omnipotent
lo bras dret li d e s c l a u a r e m .
Pujan los dos per les escales y contemplant
lospeus diuen un duo (sic).
Claus d i u i n a l s qui Aeu t i n g u t
aqnell que 1 mon no pot tenir,
el trsor de nostra salut,
les claus son q u e n s poden obrir.
Quant son al costai diuen:
Costat u b r t de colp cruel
q u e u n s el cor trauessat h a ,
la porta es uberta del cel
la q u a i lo veli Adam tanca.
Quant son al cap:
Cap d i u i n a l y com stau,
tot trenessat fins el ceruell"?
los peccats d altri vos portau
a b t u r m e n t de modo nouell.
(*) Al tono de OSusana cara mujer... Esle verso era
probablemente de alguna cancin popular que tendra su
tonada propia, como aun hoy la tiene entre otras sta.-
A io ciutat de Napoli
ni ka una press la vida mia, 4ic.

UNA PROCESIN DE ROGATIVA EN EL SIGLO XIV.


! 1

590- )

Die et a n n o predictis (quarta madii a n n o


a nalivitate Domini M CCC XC sexto) retulit
se Berengarius Moragues, preco publicus civitatis Majoricarum, m a n d a t o dicli h o n o r a b i lis locum t e n e n t i s fecisse die piesenti per loca
assueta dicte civilatis preconizationem sequentem.
Ara hojats que fa assaber a tot hom g e n e ralment lo honorable en Berenguer de Monlag u t , donzell, lochtinent del Noble Moss. R a mon Dabeyla cavalier e conseller del s e n y o r
R e y e Governador del rgne de Mallorques,
que com per ell, e per los honorables J u r a t s
de la universitat e regne de Mallorques, sie
stat d t e r m i n t que dema, que sera divenres, sia feta solempna processo en la qual
tothom clam merse h o m i l m e n t a nostre s e nyor Deus J h u . Xpst. que per la sua m i s e r i cordia e pietat nos vulla levar la epidemia
que vuy es en lo dit R e g u de Mallorques, e
hage merce de nosaltres pecadors qui per
nostres peccats som posata en tan gran p e s t i lencia, la qual processo es ordonat ques fessa,

TOMO I I I .

ARQUEOLGICA

LULIANA.

LMINA

LIV.

plettnoe la 0 o etesii
Hrqteolgica I^nliana
PALMA

25

ABRIL

SUMARIO.

DE

1889.
3.

CAS.

No ueys en aquell endret...

Nmero dedicado a San Jorge.


I. Consueta de Sant Jordi [del siglo X V I ] .
II. Nuestra lmina. San Jorge patrn de los
caballeros en el reino de Aragn, por G. Ll,
Lmina L I Y . Xilografa de Sant Jorge.

vn drach ...segons mon parer.


CAS.

1.

Hiscam hic, que p o r m ha fet


al dcscobrirlo '1 primer.
CAS.

C O N S U E T A DE S . ' J O R D I

[']

la qual ha menester tres cassadors, lo vn portara


ballesta y los dos arch, y din lo primer

rasador

parlan!.
CASSADOR

De parer so que aci


1 esperem tots aiuntats.
CAS.

3.

Y si v e . . . tirerem li

1.

de tretas vns quants remats.

Amichs de mi molt amats,


vn poch uos voldria dir,
que anassem a cassar
per nostra uida recrear
y aquella diuertir.
CAS.

2.

CAS.

1.

Sus; parau uos la ballesta,


y jo ab aquest arch meu
per cert li traure la uista.

2.

CAS.

Antimaco molt be dieu,


consertem nostron arreu

2.

O germans mirau que feu!

Andronico molt be me par,

Arremet lo drach, v din lo malcix CAS.


A teir, assi germans;
si fugim tots som perduts.

fages prest sens mes tardar.

Prcu lo drach lo 3 cassador, y din lo

3.

CAS.

Are descobren lo drach.


CAS.

en mans del drach so caygut!


CAS.

2.

no ueys que tot es perdut?


CAS.

[1]
Treta d'un cdice de ultlms del seglc XVI del qual
la harem p a r l a ! en el toni. II pag. 53. d'aquesl B0M.KT1.
V.Tomo

III.Nm

1.

J o ho us ho digui: que sperau?

Ahont es? que descobrir


no hu puch ab la uista mia.

Ao

3.

O lias y no 111a aiudau:

1.

Que es lo que veig venir


ab vna tan gran furia?
CAS.

CAS.

100.

2.

O la gran desaventura
que ns ha seguida aquest dia.

58
CAS.

CAS. 2.

i.

N0 us digui quo oradtira,

Coni nos cu fet gran seruey.

sperarlo, gran seria.

Are cui rea y diuen an el rey.


CAS.

CAS. 2.
Tal cosa anemnios n' a dir
a n el senyor nostro 'n rey.
CAS.

i.

Jas pora proti penedir


si no hy dona ara remey.
Are tUticii vii duo.
0 grans Deus de niagestat
gracias vos fem senyor
quins lieti guardat del gran drach,
sempre us sereni scruidors.
Are

l'ini ni rey, y 1/// 011 el parler.

CAS.

1.

Didime, senyor porter,

Molt alt y poderos rey,


a la tua cxsalsitut
denunciam vii gran noucll
la qual nos ha esdeuingut.
CAS. 2.
A nosaltres aquest dia
anant a cassar al lach,
discorrent aquella via
hauem encontrat vn drach.
CAS.

No hi som per nostron mester,


ans per fer liti gran seruey.
PORTER.
00111

CAS. 2.
Mes nos ha esdesuingut,
que volentlo sperar
vn home hauem perdut,
lo qual li beni vist menjar.
Are se dona vn calp al front y din

veniu tant alterats;

la rey.

hi ha alguna nouitat?
CAS.

1.

Per so som asi pujats.


CAS. 2.
l'eunos p!er, siau cuytat.
Lo parler parla ab lo rev y dui
PORTER.
.Molt illustrissim seiior,
dos homens liic a arribats,
los quals, seguii tur lenor
par los bagen encalsats:
licensi bau demanade
per perlar ab ta alteza.

REY.
0 male sort, y que sera
de mi, si asso es ver!
T o t quant es deuorara
desminuint ni011 poder.
Grida lalgutrir
Algutzir.
ALGUTZ1R.
Scnvor.
REY.
Algotzir rcal,man vos
que '111 (acati armar la gent,
y ab nimo valeros,
anau; y tots de present
en tot cas del 111011 fareu

REY.
Digau que ls cs atorgada
anau hy ab gran presteza.
P O H T E R a u eh cassaJors.
I. entrar es a vostron plcr
axis ho mane lo rey
CAS.

1.

Lo qual lanse per la boca


flames de foch fms el cel,
ouellas y bous derreca
ab ale pudent y cruci.

porcni parla ab lo rev?


CAS. 2.

1.

1.

0 gernia, Deu uos proper,

que muyra aqueix gran drach,


lo qual diucn trobereu
de Libia a prop lo lach.
ALGOTZIR.
So coment de bona amor
d' obeir ton manament:
per lleuarvos tal dolor
fereni vostro manament;

,
suplicam la magostad

ALTRE

de uos molt poderos rey


que stigau ben dcscansat
prenint Io millor remey.
Algulur

a il els

canallas.

Sus! cauallcrs libians,


sforauos prestamcnt,
preniu armas en las mans
y cascu sia valent:
anem Io drach a matar
qui destroeix nostra gent,
v vullau uos sforar
per axir de tal turment.
Are uan a inalar lo drach y coin son
all lo drach arrenici per cils, y dia
V ALGOTZIR.
No temau rcs, valent geni,
a punt stiga cascu;
que io crech seguramcnt
morra sens morir aigu.
Are jan la batalla y lo drach los
desbarata a lots
ALGOTZIR.
O gran Deu, y que s estt?
tot stich sbelcit
car nunca 1 he uist nafrat
y cada bu 1' ha ferit.
VN

CAUALLER.

No crech sia drach asso,


mas dimoni deu esser,
car mes fort te lo cuyr
que la llauna del aer
Are uan an el rey y diuen a concert:
O desuenturats de nos!
que sera d est animal?
los Deus nos faen secors
en aquest terrible mal
Are uan an el rey, y diu
L' A L G O T Z I R .
Molt screnissim
per complir ton
so anat ab gran
contre el drach

senyor,
manament,
furor
ab esta gent.

VN C A U A L L E R .
Lo qual es axi faros,
e tant cruel y terrible,
que ha morts a molts de nos
ab lo seu ale horrible.

CAVALLER.

No crega te xselsitut
may tal cosa sia stade;
que mes fort te lo escut
que la cuyrassc llaunada.
Lo rey a t de: clcrne reruin
REY.
0 trist de mi, desuenturat,
los Dcus m bauran dsempart,
que vn animal tan farest
ma destroesca manilest!
0 terrible pcstilencia!
0 desuentura la mia,
axi s perdra me regcnia
el poble tant que tenia:
dieu cauallcrs y fills,
quin conseil dau a n' asso: per squiuar tais perdis
doneumi prompte rah.
I. C A U A L L E R .
Lo remey que se n spera
es que dexcm la ciutat,
ans que la bestia fera
nos destroesca y eus mat.
LO

REY.

Molt estich cert admirt,


de vn tan mal desliber:
quins acullira de grat
en son rgna sens diner?
perdrias la senyoria
de nosaltres, mes auant;
algun, forat hic vendria
e aso no pot durar tant:
per so vull, orden y man,
que tt hom ensaculeu,
tant lo petit com lo gran,
a sach y a sort lo traurcu:
dar ne heu vn de cade dia
al drach ab vna ouella;
posauhi tambe ma filla;
ab tt que vull molt aquclla.
I.

CAUALLER.

Ab tt la lley sia fort


nosaltres la seruarem,
liurant nostros fills a mort;
y per uos comcnscrcm.
REY.
So content, prest escriuiu
tots los noms de cada hu,

6o
algutzir, carrech preniu
de donarmen tot orn hu.
Are scriuen los noms, y Iraucn vn
fadrinet y aprtenlo al drach, y
din a ta de: plant de Maria [?]
FADRINET.
O cauallers libians,
de mi no haureu piatat?
Per vostras propias mans
me voleu dar a n el drach?
O cauallers sforats,
virtuosos y gentils,
no vzeu tais crueltats
posantme en mans tats vils.
Los cauallers cantan vn duo.
I. CAVALL.
Fill vullau uos sforzar
en lo treball queu de passar;
vos sabcu que som forats
en dar los qui son liurats.
LO

FADRINET.

Puis tal dcsliber havcu,


de volerme al drach dar:
suplique us quan puch, aneu
a mon pare aconortar,
a ma marc, pe semblant,
donareu mos besa mans,
aquella aconsolant
no pens en mos treballs tants.
Are l ligan a n el pal, y lo drach ve
a menjarlo, y los cauallers torntil
an el cadefal trauen la filia del rey
a sort: y lo algul\ir va deuant lo
rey y din
ALGUT.
Senyor no puch proferir,
de anuig, lo perqu vinch,
lo cor me cuida surtir,
com tal noua a dirtc tinch.
REY.
Per nouitat gran que sia
dieu h o , preniu sfors.
ALGUTZIR.
O senyor la vostra filia
es exida a sach y a sort,
pera ser al drach liurade

LO

R E Y , a t de pasiotte.

] 0 trist de mi, o dsolt!


quc n cal tenir lo nom de rey,
los Deus crech me han oblidat!
0 lias quin sera '1 rcmey!
Diu a n els cauallers parlant.
Dieu no serc absent
de tal sort per ser senyor?
Preniu mon or y argent,
no senta tanta dolor.
I. C A U A L L E R .
Puis la lley gnerai es,
preniu conort com fem nos.
REY.
Anau, que no m farc res,
ni m procureu tais dolors.
Altre C A U A L L E R .
Senyor: si vos recusau
lo que haueu ordenat,
cremarem vostro n palau,
ab quants son, sens pictat.
ALTRE

CAV.

Gustau vn poch la dolor


que tots nosaltres sentim:
no ns curam gens de trsor
sino del que proueim.
REY.
^Al menys non donareu temps
de vuyt dies per plorar
ma filla y io en semps:
prech uos vullau m ho torgar.
I. C A U A L L E R .
Axo vos concedirem,
mas ella te de morir;
passt dit temps tornerem
puis n ho poreu contradir.
Are lo rey resta ab se filla y ahrasantla diu, en lo: passio.
REY.
0 trist de mi tant doloros:
ma filleta veniu ensa
que fare io sens uos;
lo cor crech ma sclatara.
LA F I L L A a lo de plant.

y tots criden ab gran veu,

0 lo meu seuyor y pare

dient: puis la ley heu dade

io us preg no us congoxeu:

que sia per tots arreu.

car contenta so desd' arc

6I
de per quant me manareu,
puis la lley heu decretade:
que si io cert no moria
moririem tots arreu.
R E Y : passio.
J o creya filia casar uos
ab algn gran rey o princep:
pera poder regalar vos,
puis que no tinch fili que m' heret;
lo contrari veig mesqui
que us tin de dar per spos
vn drach pie de cruel veri,
y io restar dolors.
LA F1LLA.
Oh lo meu parc dulcissim,
no puch dir quan me desplau,
vostro n anuig amarissini;
als Deus ho acomanau.
REY.
Oh quan mes stimaria
are de prsent morir,
breu sera la vida mia
lo fi prest desig sentir.
Ara loscaullers tornea y din un:
parlant.
I. CAV.
Senyor lo temps es arribat,
faces segons nos eu promes,
no ns sia mes desnegat
lo que per lley dictt es.
REY.
Feuma pler, a mi preniu;
dexau la sanch innocenta.
I. CAUA.
Senyor, vos nos deteniu.
FILLA.
Senyor pare, so contenta.
Are lo rey giras a la filia abracando diu a lo de: passio.
REY.
Filia no s pot mes escusar
la tan gran desditxa en uos,
lo drach uos ha conquistar
per esser lo vostre spos:
abraaume: filia veniu,
preniu tots vostros ioyells,
perdes tot, puis vos moriu,
las pedras finas y anells.

LA LILLA a to de: punge lingua.


Mon pare, contenta so,
en senyal de comiat
daume benedicti;
lo meu pare tant amat,
demneus de tot perdo
si en res vos he anutjat.
Lo rey en to de: plani de inaria (?)
REY.
O quan trista departida,
del tot sciate mon cor.
Passant pena fora mida
mon viurescra l a m o r t .
Are aporten la filia an el pal y
anaiit, ananl diu: plani.
LILLA.
O cauallers de bondat!
Quin deslibcr es aquest?
volermc donar al drach
sabent que io no hu meresch.
Ara le ligan an el pal y deuant
ella diuen un duo.
CAU.
Senyora filia en Deu siati,
vostro morir ens dcsplau
nosaltros anam el

rey

sercar hy hem algun remey.


Ara sen au en el rey y diuen un duo.
O senyor rey preniu conort
puis la filia perduda haueu,
sententiade a grcu mort,
pregam que us aconorteu.
Are ne S - fiordi a canali ab vn canali blaucb a la donzella, y diu a
to de: veni creator.
1

S'. J O R D I .
Digau donzella perqu stau
axi lligade stretament,
cn equeix tant doloros pai?
Haueu fet ningn mancament?
La donzella a to de: veni creator.
DONZ.
Caualler, prest fugiu dassi
nous ditingau, feuma pler
pera desliurar a mi
noy baste vostro poder.

02
S'. J O R D I .

Are iienen deuers la datai en la

D' asi no tinch departir,

dracb ligal, derrera derrera, y lo rey

fins sapia vostro treball,

y tota la geni fuig y diu

per so no us teniau descobrir


a qui us potier be, no mal.
LA

DONZELLA.

Asi custuma vu dracb venir


que destroeix moka gent,
per aquell he de morir
y so posada en turment.
S - Jordi a la de: aime laudes.
1

S . JOR.
1

Ma lilla en res no dupteu


io us promet prts desliurar
comanau uostota a Dcu:
no cal may desconfiar.
Are ue la dracb mues la doncella y
din eu la: -vcxilla.
DON/.
Fugiu: fugiu, bon caualler
car lo drach ue 'ni deuorar,
baste prou vostro voler,
saluaus si us poreu saluar.
S'. J O R D I aime laudes.
No us spanteu: fiau de Dcu
que prest lo veureti morir;
lent nos lo scnyal de la creu,
no temau lo scu venir.
Are S Jordi pega la lansada an
cl dracb v aprs deuala del cauall
v desliga la doncella; y din.
1

S'. J O R .
Prcniu la cinta que portail
y ligaule an cl coll seu,
detras aquella portan,
feu ho y gens no us altereu.
Ara liga la dracb, y diu la
DON/..
O bon caualler de Dcu
moites gracias uos fas,
per quan desliurade m' heu
de mort y de semblant cas.
S'. J O R D I .
Dau a Jesucrist lahors,
de on proseieix tt be,
y seruiulo de bon cor.
LA

LILLA.

l'are quan manat senyor.

S'. J O R D I .
Perqu fuiges poble flaeh?
teniuos no haiau paor
per desliurar uos del drach
m' ha trames Dcu, mon senyor.
Ara sou datant lo rex y diu la fi
lia a son parc.
PILLA.
Senyor pare, veus asi
aquest caualler gentil
qui per desliurar a mi
s' es post en grau perill.
A S'- Jordi.
Mes uos prega carament,
que del tot mateu lo drach
ab aquesta ma gent,
perqu cstigam descansis.
S<. J O R D I .
Si tu uols rey libia
d' aquest traball scapar,
fes de tornar crest a,
no duptes de mon parlar.
LO R E Y .
So content de quant volreu
per lo gran do que he rebut
batetgem nos tots arreu,
puis axo es nostra salut.
Are S - Jordi arranque la spasa y
1

acabilde malar la dracb y diu li lo


rey en to: aime.
REY.
En scnyal de bona amor
vull prengau vos, caualler,
ma filia y tot mon tresor,
que sia vostra mullcr.
' S.< J O R D I .
No vull mullcr lo bon rey,
ni or que 's puga robar,
mas per fer a Deu scruey:
quatre coses vull manar.
La sglesia honrareu,
vencrau los capcllans,
missa tots jorns oireu,
feu be ais pobres vergonyants.
Senyor rey en Dcu siau,

63
rccordau uos de 1 que dich.
Jesucrist uos tinga-en pau
y us vulla dar goig complit
Are sen ua SJ lord i y cauoleo y
lo rev fti fer vmt crido.
Per contentar al gran Deu
tacam nos tots cristians,
bateix. se tot hom arreu,
cascu do lo nom scu,
y viscam com a germans.
REY.
Puis Jcsu Xpt. aquest dia
nos ha Ileuat tal dolor;
cantem tots ab alagria
donantli de tot laor.
Tots cantan! a lo de: auanl auanl.
Loem tots a Deu iuntament
ab tot nostron poder flacb:
sens nostro mcreximent
nos ha desliurats del drach.
La trra staua perduda
cade hu de nos molt flacb,
Deu etern la ha remuda
per la sua gran pietat.
A S. Jordi comenemnos
prenintlo per aduocat;
puis nos lleua tal dolor
alliberantnos del drach. [a]
1

Li..

N U E S T I x A ^ LMINA
S. JiRGE PATRN DE LOS CABALLEROS EX EL REINO BE ARAGN

L m i n a s hay, que c o m o la presente,


solo pueden interesar c o m o datos para la historia del arte del grabado,
por estar desposedas, m a n c a s de
verdadero valor artstico. S u ejecucin tosca, su dibujo incorrecto, poco
valen, no ser c o m o dato para engrosar la coleccin xilogrfica de grabadores mallorquines que nos h e m o s
propuesto h a c e r , ya que c o n t a m o s
aqu con un n m e r o considerable de
modelos, que entre buenos y malos
no deja atrs otras regiones. E n el
extranjero, se han h e c h o ya colecciones de esta clase de grabados, con las
cuales se presta singular servicio la
historia de la imprenta. Pocas casas
editoriales habr de seguro, que pue[a]

De iiquell iliinoni mal v a l : iu el Manusc 11.

dan presentar c o m o la de G u a s p , un
repertorio tan nutrido, glorioso r e cuerdo de la importancia que tuvo
en los pasados siglos. T o d o s ellos con
el tiempo y paciencia los iremos r e partiendo, y llegarn formar un l bum tan notable c o m o el de la i m prenta de T r o y e s FYancia; y otros: y
puesto que la falta de mrito y hasta
de antigedad de dicha l m i n a , ha de
dejar descontentos tal vez algunos
de nuestros a b o n a d o s , intentemos decir algo siquiera sobre la imagen de
S a n Jorge patrn de la caballera
aragonesa.
E n 1201 se cre la orden de San
Jorge de Alfama institucin que tuvo
verdadera importancia antes de tener
la aprobacin pontificia.
Valencia. Catalua p r i m e r o , y
despus Aragn, prestaron benvola
acogida los acogidos tal b a n d e r a ,
algunos de cuyos caballeros a c o m paaron la conquista de Valencia
J a i m e I, quien les recompens sus
servicios sealndoles algunas alqueras en las inmediaciones de aquella
c i u d a d . A los nueve dias de tomada
la plaza, se dedic un templo S a n
J o r g e , siendo el segundo que se bendijo despus de la iglesia m a y o r , [a]
A q u e l l a advocacin dur poco, y la
iglesia convertida en breve en parroq u i a , llamsela San Salvador.
L a orden en Valencia tena un P r i o rato, con jurisdiccin exenta desde el
i5 de M a y o de i3j3 fecha en que fu
aprobada aquella por bula del pontfice Gregorio X I . Con esta aprobacin
c a n n i c a , no se consigui la i m p o r tancia que era de esperar para la vida de la nueva orden, puesto 27 aos
m s tarde, en 24 de E n e r o de 1400],
el papa aragons Benedicto XI11 la
incorpor la de M o n t e s a , en vista
del corto n m e r o de sus individuos,
y de lo reducido de sus rentas. E s
de advertir que buen nmero de ellas
las tenan en las islas de Mallorca y
M e n o r c a , segn dicen los historiadores valencianos.
No obstante, la desaparicin de la
j

Escoluno:

1(1*1. lie Videncia.

orden, la histrica c o m p a a del Centenar de la ploma ballesteros de la


ciudad de V a l e n c i a tuvo por largos
a o s por patrono S a n J o r g e .
Teruel.En
1262 D . J a i m e I, fund la cofrada de Caballeros de T e ruel, siendo, segn dicen, el m o n a r c a su primer cofrade. Sea lo que fuere en una de las iglesias de aquella
ciudad, h a y un retablito con una antigua pintura del rey, contigua la
imagen de S . J o r g e . De a m b a s cosas,
de la cofrada, del tiempo en que se
hizo el retablo y del coste de esta pintura, nos enterar elcronicn [indito}
del curioso c a b a l l e r o teruelano Don
J u a n G a s p a r S n c h e z M u n y o z . Dice
as:
Itcm, fueron empezadas las ordinaciones y
el libro de la companya de los cavalleros de sant
Jorge de Teruel por el rey donjayme de Aragn,
que gan Valencia en el anyo 1 2 3 8 , el qual rey
don Jayme di la dicha confradia. L. % de renta
sobre el peaje de Teruel [antes que las ordinaciones se hiziesen, del libro que agora tienen] segn
parece por el priviligio que les dio, dado en Exea
a dos de deziembre de 1 2 7 3 , y, losconfadrcs de la
dicha conpanya instituyeron vna misa, cada dia
que dixiesen, en sant Miguel, y dieron al Vicario y
clrigos de la dicha yglesia, el usufruto de tres piezas en la Molatilla, que agora son huertos, y
otras cosas segn parece por la institucin hecha
a xiij de jenero de 1 3 6 0 not. Francisco Lope^ de
Lafo^..y>

tem, para el dia de la Circunscizion de


nuestro S J h u . X p o . del anyo de i 5 2 5 , s e h i z o
y asent el retablo de sant Jorgue de la capilla de
los Caballeros, en sant Miguel de Teruel, el qual
pint maestre Jernimo de
pintor, y cost
de fusta 5 5 0 $ , y de pintar 2.000.
o r

Catalua.En
todo el Principado
cataln a b u n d a n los recuerdos que
atestiguan la popularidad que tuvo
este santo, siendo varios y distantes los pueblos que llevan su n o m b r e :
h e c h o que tambin se repite en Galicia y Asturias. S e extendi la devocin que inspirara, en las centurias
X I I I y X I V , siendo uno de los que
m s la secundaron el ordenancista
m o n a r c a Pedro IV, quien le hizo
smbolo del estamento militar. Dganlo sino, los varios estatutos que en
prosa redactara por su propio puo
entre ellos los famosos versos dirigidos su h i j o D . Martin de Sicilia y

las Ordenanzas de la caballera de


Mosent San Jordi.
[a]
Desde esta poca en que fu a p r o bada pontificiamente la orden de S a n
J o r g e , vino siendo el patrono de la
antigua Diputacin de Catalua. Los
deliciosos restos del arte gtico que
quedan aun existentes en Barcelona
en el palacio de esta corporacin, parecen demostrarlo. Aquel frontis de
la calle del Obispo, con su preciossimo medalln, en que hay esculpido
el infernal dragn y el santo c a b a llo, aquel primoroso patio, la soberbia escalera, la capilla con su riqusim o frontal [obra del X V I ] , y las reliquias que en ella se conservan de
S a n Jorge, prueban que desde r e m o ta fecha estuvo todo el edificio puesto bajo su advocacin. E l dia de su
festividad, se celebra en aquella elegante capilla solemne funcin r e l i giosa, y en los patios y en la vecina
plaza bulle la m u c h e d u m b r e popular
por celebrarse alli la muy concurrida
fiesta de las flores, reflejo superviviente de los torneos con que en tan
sealado dia honrara su patrn la
nobleza c a t a l a n a .
L a ciudad de B a r c e l o n a lleva desde muy antiguo en los cuarteles de su
escudo la cruz de San Jorge cifra de
este santo y de su orden, y a m b o s
despiertan y evocan en el pecho de
todos los hijos de la fuerte Catalua
el recuerdo de un pasado glorioso
cuyo renacimiento asistimos.
G . LL.

[Concluir.]
ERRATA

capital, aunque tan evidente que con seguridad la habrn subsanado ya los mas de nuestros
lectores, es la que se nos desliz en la nota que
puso la Redaccin alarticulode D . J o s M. Quadrado publicado en el nmero anterior. Alli se
dice haber sido escrito este artculo en 1 8 8 4 , para el peridico La Palma y bien sabido es que
era en 1840 cuando sali luz esta interesante
revista.
Y ya que rectificamos, algo hemos de decir respecto del nmero que lleva la lmina de S. Bernardo, que dice lm. X L I I I debiendo decir L i l i .
[a]
Publicadas en el tomo V de la Col. de d c. Ind.
del Archivo de la Corona de Aragn.
IMPRENTA

DE

GUASP.

9*0

REVISTA DE ARCHIVOS

REPERTORIO DE CONSUETAS>
REPRESENTADAS EN LAS IGLESIAS DE MALLORCA
( S I G L O S XV Y

XVl)

El manuscrito desconocido de que voy ocuparme lo considero digno del


mayor aprecio, si no por sus bellezas literarias y mrito intrnseco, por la
luz que arroja sobre lo que fueron las representacil)nes en los templos en la
ltima poca, por los autores de que nos da noticia, por el gusto que revela,
por el modo como se verificaban, y, en fin, porque descubre una multitud de
detalles completamente desconocidos por la escasez de monumentos literarios de esta clase y de aquellos tiempos.
Encontr tal presea en un archivo parroquial de la isla de Mallorca en el
mes de Max-zo de 1887. E s un volumen en 4. menor, escrito dos columnas de letra de fines del siglo xvi, todo de una mano, manchado por la h u medad, que ha destruido la escritura en algunos puntos, desencuadernado,
aunque bien cosido, y con seales evidentes en las hojas de haber sido muy
manejado. Ha estado foliado desde muy antiguo y le faltan en la actualidad
la portada y una hoja del principio, empezando en el folio 3 con el verso lo
que cumple fer mi, y acabando en el 235 con este otro: jesiis sangonosos y tibers.
E l folio 235 vuelto, ltimo del cdice, no tiene nada escrito, y s nicamente
algunas cantidades sumadas, indicio de haber servido de cubierta desde muy
lejana fecha.
Contiene 49 piezas dramticas, algunas incompletas, la mayor parte de
las cuales da su autor copista el nombre de consuetas ( i ) , y que no son
(1) Coi/efl. es palabra catalana anticuada que equivale funcin acostumbrada de rbrica. Este nombre pudo pasar, por extensin, significar representacin
teatral en da, festividad sitio acostuml)rado, tomndose de la voz primitiva consueta, voz con que era designado el libro de las ceremonias c'i de ritual eclesistico en
las Iglesias Catedrales. Tal ocurre con los de la Catedral de Mallorca, en donde existen Sendos cdices de la consuela antigua y de la nueva, sea de los ceremoniales
antiguo anterior al xvi y nuevo posterior; libros interesantsimos para la liturgia y para la historia local, cuya impresin tiene acordada el ilustrado actual Obispo de aquella Dicesis. I^as palabras consueta, hoy arcaica, y consuetud proceden
de las latinas consuetum (acostumbrado) y consuetudo (costumbre), habiendo te-

BIBLIOTECAS Y MUSEOS

92<

otra cosa que obras dramticas, de mejor peor gusto y artificio, escritas
casi todas en lengua catalana, y que solian representarse en las iglesias con
motivo de solemnes festividades.
El ndice de las que contiene dicho manuscrito, que copio con suma fidelidad, es el siguiente:
I.(Consueta per le nit de Nadal.)
2.Consueta fer le nit de Nadal uagen (pasen) .ij.<* foly troberan lo parlament
de Adam y los altres ecceptat que no sien los peccats entre Joseph. qui (, y)
sta scoltaiit sa cride y nass e amara, y diu Joseph
3.Consueta o obra del Sanctlssimo nacimiento de nuestro seor Jesu Christo
llamada del peccador, compuesta por BARTOLOM APARICIO y impresa en
Senilla.
4.Doctor y betxeller,
.Consueta deis pastorells,
6,Consueta de la natiuitat de Jess Crist
7.Consueta deis tres reys de Orient
8.Consueta deis tres reys de Orient
g. Consueta de la tentagi; feta en l' any 1597.
10.Consueta de la representado de la tentado que foitch feta itostro S.'"' Xpt,
ara novament feta per lo Rnd. para fra CARDILS mestra en theolo(gia)
II.Cons teta del Juy
12.Comensa Jacob y diu sos filis, en t de eterne rernm
13.Consueta del fill prodich
14.Consueta del fill prodich
15.Consueta de la Sainaritana
i6.Consueta de Susana del quart dinmenge de la quaresma
17.Consueta de Latzer; asta t de Vexilla.
i8.Consueta de Latzer
19.Consueta del dijous sant
20.Consueta de diuendres S.'; comensa Pera ah plant
21.Cables del deuallament de la Cren ques fa cade any en la SEU de Malorca
22.Consueta de la Resurecti de Jesuxrispt nostre senyor en la qual entren vint
persones
2 3. Obra llamada la Pastorelln
24.Aucto del Nacimiento. Colloquio peregrino elegautssitno con muchas preguntas de la sagrada scriptura para la noche de Navidad, compuesto y eopilado por JUAN TIMONEDA

con privilegio

nido la segunda desde muy antiguo en aquellas islas un uso muy frecuente para
designar especficamente la idea jurdica de servidumbre.

921

REVISTA DE ARCHIVOS

25.Del Descendimiento de la Cruz.


26.Consueta del sacrifici de que Abram volia fer de son fill Isach.
27.Consueta del dijous sant
28.Consuela del diuendres snnt
29.Repreientaci de la uida de 5.* Francesch
30.Consueta de S.* Jordi
31.Consueta del glorias Sant Jordi: comens lo prolech
32.Consueta del glorios Sant CristofoL. ..
33,Consueta del martiri de S.' Cristofol
34.Constuta de la historia de Tobies
^.Consueta del Rey Asnero,.,.,
36.Representado de la mort, prolech
37.Representado per la nit de Nadal
38.Consueta del ditjous sant
39.Consueta del diuendres sant
40.Consueta molt saludable per nostres animes
41.Consueta del deualhment
42.Representado per lo dijous de gena
43.Consueta del diuendres sant
44.Consueta de la conuersi y uida de 5 . ' Matheu
45.Consueta de S.* Crespiy S.' Crespinia, germans filis d' un rey Sarray,
46.Representado de la uida de Sant Pera
47.Representado de Judith
48.Representado de la conversi del beneuentnrat sant Pau, treta en part de la
stta historia y lo demes per considerations.
49.Representado del devallament de la creu.

La Variedad y abundancia de tales obras tratando idntico asunto 6 u^ment nos parece denunciar las representaciones nns antiguas, ms frecuentes y, por tanto, ms favorecidas del pblico ( i ) .

(1) Tales son, por ejemploi


Asuntos de l. vida, de Jess.
Nacimiento de Jess,
que tiene 6; nmero

Adoracin de los pastores,


a;
Adoracin de los kt ;yes,

Tentacin de Jess,
~
2;

Jueves Santo,

4;
Viernes Santo,

4;
Descendimiento,
^

4;
Resurreccin,

I;

1, 2, 3, 6, 44 y 37
5 y3
7y8
9 y 10
9, 7, 38 y 4
o, 28, 39 y 43
21, 25 4 ' y 4 9
22

BIBLIOTECAS Y MUSEOS

^^

L a s de vidas de santos se nos figuran de poca ms reciente y moderna,


parecindonos que no se remontarn las ms antiguas ms all de la primera
mitad del siglo xv, entendiendo que aparecieron en pleno

florecimiento

de

las Cofradas gremiales de los oficios, que solan menudo sostener entre
s pugilatos de podero pujanza. Por encargo de ellas probablemente d e bieron componerse las de San Jorge, patrn de la Cofrada de Caballeros,
que reverdeca en los primeros aos del reinado de Carlos V; la de San P e dro, patrn de los pescadores; las de San Cristbal, de los curtidores; la de
San Crispn, de los zapateros; etc., etc.
Salvo alguna que otra, travs de cuyas enmiendas, reformas adiciones
escnicas y de lenguaje se transparenta mayor antigedad, entiendo que casi
en su totalidad son obra, si no en todo, en parte, de un coleccionador mallor.

Asuntos del Antiguo


Abraham, que tiene
Jacob,

Tobas,

Rey Asuero,

Judith,

Asuntos del

Testamento.
i; nmero
I;
tj

i;

I;

j6
ii
34
35
47

Evangelio,

El hijo prdigo, que tiene


La Samaritana,

Susana,

Lzaro,

2; nmeros 13 y 14
i;

i5
i;

16
2;

? y 18

Asuntos de fidas de Santos.


San
San
San
San
San
San
San

Francisco, que tiene 1; nmero l


Jorge,

30 y 31
2;
Cristbal

"^
2;
3 y 33
Mateo,

I;
44
Crispn,

M
45
Pedro,

46
M
Pablo,

48
;
Asuntos

varios.

Doctor y bachiller, que tiene


Juicio nal,

Muerte,

Animas,

t; nmero 4
t;
11
>; 3^
i;
40

9i4

kEVlSTA D ARCHlVO

qun de mediocre gusto inspiracin, cuyo nombre suena hoy por primera
vez, llamado Miguel Pasgual. As parece desprenderse de la firma y fecha
que sigue al Fiuis de algunas de ellas, tales como son: la primera, truncada
en un principio, en cuyo final se ve despus del nombre antedicho la s i guiente data: Michadis Pasqual, uille buger (i), anno 1599; la segunda lleva al
final las iniciales de nuestro autor, M. P . , y la data 13 Jan. 1599; la novena
lleva nicamente despus del Finis la de 1598, si bien se declara despus del
ttulo que fu representada el ao anterior, sea en 1597.
L a s obras aqu contenidas reciben los nombres de consuetas, cables, auctos,
obras y represeHtacions, eitando

en la siguiente proporcin: COSM<3, 34; ca-

bles, 1; obra, I ; aucto, i; representacions, 8, y 4 que no tienen ttulo; debiendo


notar, por si algo quisiese significar el transcriptor, que la nmero 10, obra
de fra Cardils, la llama Consueta de la representado de la tentado, etc.
Que se trata de una coleccin, prubalo el hecho de figurar en el volumen,
adems de varias obras sobre el mismo tema, otras de autores diferentes,
que debieron ser del agrado del compilador del gusto de la poca. As
vemos que adems de la palabra consueta, aplicada Ja mayor parte, hay
otras que llevan diferente nombre, como las Cables del deuallament de la creu
ques fa cade any en la Seu de Maloren (nm. 21), Representado de la ntort (nmero 36); esta ltima, como la 31 y 44, ofrecen la particularidad de tener
prlogo, que acaso declamara el mismo autor, ejemplo de lo que ocurre
con la nm. 23, debida la pluma de un Cristbal Pasqual, escrita con soltura en lengua castellana, intitulada La Pastorella, y representada, al parecer,
delante del Arzobispo de Valencia. No es sta la nica obra castellana que
hay en el volumen, puesto que la nm. 3, que intitula Consueta o obra del
Sawtlssimo

nacimiento de nuestro seor Jesu Christo, llamada del peccador, de-

clrase escrita compuesta por Bartolom Aparicio, y parece sacada de


un ejemplar impreso en Sevilla, segn se dice en la portada. Tambin en
castellano y con prlogo del autor, como la de Cristbal Pasqual, es la n mero 24, denominada Aucto del Nacimiento, colloquio peregrino elegantissimo
compuesto y copilado por Juan Timoneda de muchos y diversos catholicos auctores.
D e Castilla procede tambin un dilogo entre un Doctor y un Bachiller, que
constituye la pieza nm. 4.
(1) Buger, quien el autor da el pomposo ttulo de villa, presumo que por ser
oriundo de la misma, es un puebircito del llano de Mallorca, que dista de Palma,
lu capital, 44 kilmetros. Tiene 1.228 habitantes, y en tiempo de nuestro autor
era parroquia sufragnea de Campanet, de la cual se emancip en el siglo pasado.

StfiLttCAS V MS06

925

De otra obra firmada rstanos dar cuenta, y es la nm. 10, intitulada Consueta de la representado de la tentado que fomh feta a nostro S," Xpt. ara novainent feta per lo reverend para fra Cardils mestre en Iheologia.
T r e s piezas que no acab el autor no las dej sitio el copiante: la ninero 28; la 46, comenzada copiar y con diez hojas en blanco para completar sil transcripcin, y la 49, ltima del manuscrito, que nicamente contiene una pgina escrita.
Son tambin de notar la 29, dividida en seis cuadros, que el colector llama
spays (espacios entreactos), y la 22, en la que el copista declara al principio de la obra que aparecen en ella veinte personajes, hecho que acusa una
tendencia la mayor tramoya y aparato escnico, ya notado en otras, en las
cuales se declara que hay que levantar dos catafalcos tablados, etc., etc.
Tales producciones revelan una tendencia artstica ms compleja por parte
de los autores fin de contentar el gusto del pblico, avezado ya frecuentar los corrales y casas de comedias existentes en casi todas las ciudades
populosas de Espaa en los ltimos aos del reinado de Felipe II ( i ) . L a s r e presentaciones dramticas, que en la Edad Media aparecieron en un principio en los claustros de las Catedrales y en el interior de los templos coa la
representacin de los sencillos Misterios, y ms tarde de los autos sacramentales, tenda ahora salirse del recinto sagrado para tomar carta de naturaleza en los teatros profanos.
Uno de los caracteres tpicos de aquellas piezas primitivas, que seguan
la forma tradicional primaria, es el de ser cantados los versos de las primeras
escenas. Estos cantos debieron ajustarse al canto llano 6 gregoriano de las
iglesias, pues as vemos que se apuntan en algunas de ellas advertencias
como las que siguen: dice en la nm 10: dir S. Juan viniendo de la sacrista
cubierto con una piel de camello y desnudo de pies y brazo, cantando ab t de
piant (en tono de llanto); en la nm. 12: Comienza Jacob y dice sus hijos
en tono de eterne rernm; en la nm. 13: Comienza el hijo prdigo en tono
de alme laudes; en la 16 habla Jacob Samuel en el mismo tono anterior;
en la 17 Marta en tono de vexilla, indicndose en otras, adems de los m e n cionados, el tono de Vtni creator, el de rabi (rabia), el dsecce ianda, etc., etc.
Tales representaciones debieron ser compuestas por y para eclesisticos,
(t) De las aficiones mostradas por los pueblos de la costa de Levante esta dase
de espectculos, es buena prueba el hecho de estar escrito en cataln y en letra y
lenguaje del siglo kiv un fragmento de misterio, que public Quadrado en La
Unidad Catlica, semanario impreso en Palma de Mallorca por los aos 1872.

9i6

REVISTA DE ARCHIVOS

quienes estaba confiada su representacin ante el pueblo, estando vedada


en absoluto la intervencin de mujer alguna, al menos en la Dicesis mayoricense. No obstante de tales precauciones, tomadas muy cuerdamente por
Obispos y Cabildos, y encaminadas que no se cometiesen irreverencias y
profanaciones en el desenvolvimiento de los asuntos bblicos y religiosos en
su conjunto, ni en la caracterizacin interpretacin de los personajes representados, debieron llegar estos espectculos revestir un carcter tan profano irreverente, que hubieron de ser prohibidos por los Obispos. Opino
que las ltimas representaciones de esta clase de espectculos en las dicesis
y pueblos ms humildes y apartados del Diocesano, entre cuyos sencillos y
rsticos moradores no deban despertar tales escenas y dilogos, hijos de un
arte ingenuo, sencillo y balbuciente, la irrisin y la mofa que entre la turba
ms culta de las grandes ciudades debieron tener lugar en las postrimeras
del siglo XVI. As nos explicamos compilara Miguel Pasqual en un pueblecito de Mallorca tales representaciones, que haban sido prohibidas en 1594
por el Prelado de la Dicesis, oriundo de Valencia, D. Luis Vich y Manrique, causa de los abusos irreverencias que daban lugar.
No sabemos si la subsiguiente traslacin de aquel Prelado al Arzobispado de Tarragona volvieron autorizarse: lo que s es cierto que reminiscencias de ellas han llegado hasta nuestros das, puesto que aun hoy en
la misma Iglesia Catedral hace su aparicin vestida de ngel y canta en lengua vulgar la Sibila durante la Misa del Gallo de Nochebuena, y en la ceremonia del descendimiento el da de Viernes Santo un do entonado en
latn por dos sacerdotes representando Jos de Aritmatea y Nicodemus, vestidos con la tnica romana, con martillos, tenazas y escaleras, llevan cabo
la ceremonia cantando el Chrisii, etc. (i).
Lo que s es indudable que las representaciones de misterios y autos
consuetas, como les llama nuestro coleccionista, tuvieron su mayor apogeo
por lo que Mallorca se refiere, y creemos que en esto seguira la corriente
de las comarcas de Catalua y Valencia durante todo el siglo xv y comienzos
del siguiente; habiendo empezado generalizarse mediados del siglo XiV,
con ocasin de la solemnsima y popular festividad del Corfius Christi. Mas
acaso cuando se propagaran con mayor incremento fuera por los aos 1410
1430, perodo durante el cual adoptaron las ciudades que ya no lo tenan
(t) Esta ltiiua ceremonia se Verifica an todos los abosen benisalem, pueblo
^ 1 autor.

BIBLIOTECAS Y MUSEOS

$17

al Santo ngel de la Guarda como patrn tutelar, celebrndose con grande


regocijo y fiestas populares semejantes adopciones. En esta poca es cuando
aparecen en Valencia las famosas rocas pasos costeados por las Cofradas,
para cuyo cmodo trnsito por las vas pblicas hubo necesidad de ensanchar alguna estrechsima calle de tan morisca ciudad.
Del ao 1420 queda memoria en los libros de Sacrista de la Catedral mayoricense de ciertos gastos hechos para la representacin de tales consuetas.
Hora es ya que digamos algo de lo que tenemos averiguado acerca de
autor transcriptor del manuscrito que nos ocupa. Del llamado Miguel Pasqual sabemos que era Presbtero en 1618 y deba estar adscrito una de las
parroquias de la ciudad de Palma, 6 tener beneficio en aquella Catedral.
El nico dato que tengo de l es que fu uno de los testigos del testamento otorgado en dicho ao por el fundador del Colegio de la Sapiencia,
D. Bartolom Llul, de gratsima memoria.
Todas estas obras y noticias tngolas p)or inditas, y nicamente he dado
conocer en el Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana la sealadas con
los nmeros 21 y 30.
GABRIEL LLABRS.

Gceres ao de Noviembre de IQOI.

DOCUMENTOS
THEATRO DE LOS THEATROS
(Continuacin) (1).
ARTCULO SEGUNDO (a)
xamtnanse todas las circunstancias de la Comedia moderna, y prubase qu
combiene en todas con los regocijos que permiten los Santos Padres y Sacros
Cnones, y, por consequentiam, que es acto indiferente.
D.o Pedro Caldern de la Barca, Capelln de honor de Su Magostad y de
los seores Reyes nueuos de Toledo, fu quien dio decoro las tablas y
puso norma la Comedia de Espaa, as en lo airoso de sus personages,
(i) Vase el nmero anterior,
(a) Folios j6 y siguientes.

40

REVISTA DE ARCHIVOS

CONSUETA

DEL

JUY

(Nmero 11 de la Coleccin.) (1)

Per recitar la present Consueta se fara un cadefal gran quan pora en la capeHa mes el mig de la Iglesia, algn tant enfora, y detras dell sen Tara un altre
iunt a nel mateix ques puge de un al altre, en lo qual poseran les coses seguents:
Primo vna cadira de respailes molt ben empaliade, com a tribunal de jutge,
mes tres cadires de cuyro, mes dos trompetes y alguns, per quan sera manester,
mes y poseran una creu sens crusifici, dos vexillas ab ses astes, posat en tera
per quan sera menester.
En lo cadefal mes baix nos posara cossa ninguna: baix dest cadefal, sis
pora: hage vna boca de infern, sino, posar y han una cortina para taparlo
baix de dit cadefali Lo tal loch sera lo infern.
Los personatges entreran de la manera seguent:
Primer entre S.* Miquel uestit de ames, ab vna spase tirade, lo cap portera
descubert, ab una gorra de vellut y cadena de or el coll. Apres entreron dos
custodis, costat per costat, vestit ab camis y dalmatigues blanques, ab la ma
dreta spases tiradas y ab le scherra vna corona real; apres entreran Ip Ihs. y
Maria. Lo Ihs. vest de la manera seguent: ab gipo de seti blanch, calsesy calsons
del mateix, en la qual roba faran los plagues de alguna cosa veimella, aportera
demunt esta roba cape blanca, al cap corona, com te acustumat, ab le ma spase
tirade; la Maria ricament uestida com a reyna; y desta manera puiran los set el
cadefal mes alt; lo lesus se esentera en la cadira en palide la Maria el seu costat
a le part dreta, apres S.* Pere, derer S. Joan, tots a le matexa part; los angelt
restaran drets, S.' Miquel deuant lo Ihs, mirantlo a le care, los custodis el costas
ab puntant mes enfora, mirantlo Ihs; apres entreran tres saluats con a homens
de penitencia, en saltiris en las mans. Apres entrera la Superbia vestide com a
rey, ab ceptra y corona; apres la Enuege, ben uestida ab ulleres; apres a la
dreta la Gola, ben uestida, ab algunes coses de meniar. En la scherra la Ira,
armada ab cuyrases y al cap ceruellera; apres la Luxuria, vestida com a dona,
ab un mirall, y en sua dreta anira la Auaricia, vestida en roba larga, en tinter.
(I) Vase el nmero de Diciembre de 1901, pg.

BIBLIOTECAS Y MUSEOS

457

41 la cinta, ab vna bossa en la ma, ab alguna cosa que puga fer remor de dner
<]uant li aperexera, y libre deuall bras, Al altre costat anira la Pereze, en giponet, en calsons de larch en larch, cuxi deuall bras pergeuraquan li apereixera;
y desta manera tots deu se poseran en el cadefal mes baix: los set a le part
scherra de Jess y los ) la part dreta.
Apres entreran tres diables, los quals no tindran ordre en lo entrar, sino are
deuant un are altre, vestits com acustumen, acceptat que lo Lucifer dura es
ceptra y corona en les mans aporteran presos, y aquesta manera entreran de
aquella boca dinfern o deuall la cortina.
Comensa IHS. ctntant a to
de f^eHi, creator
Spirilus...
IHS

Ministres meus, oyu mi;


per mon pare es determinat
cert ab tota la Trnitat
an el mon se done ja fi.
ftessurrectio general
sic feta molt prestament,
abque vege tot hom uiuent
lo juy de Deu esser ygual.
Mes veig lo mon tant descuydat
<lel que toque a se salut,
voldria no rest desabut
Thome, puis tant ca ma costat.
Per ell ma sanch io he donat,
per ell so jo volgut morir,
en creu gran pene soferir,
treballs sens par io he passat.
Oonauli dons ja los seis
desta rigor te de venir,
tais que no puguen presumir
n lo mon esser jus igual.
Sien tants tants clars y euidents,
que nos puguen dissimular,
no tingan sois que escusar
los ignorants ni los prudents.
Lo sol los dereu tenebros,
la luna en sanch conuertireu,
stels per layre lansareu,
nols do lo cel algn claror.

Are fen son acatament.


S.' Miguel diu a to vexilla,
S.^ MIG,

Seor beneyt, font de bondat,


cumplirem vostre manament,
ferem Seor de continent,
lo que per vos sta manat.
cusTODi I, al mateix to.
Tocaulos, Seor, en lo cor,
factures son de vostres mans.
CUSTODl 2

Los quals vos costen tants defanys


nos perde vn tant gran tresor.
Are faran fosque la igle>
sia tant com poran, y diu la
Superbia en to de alme law
des.
SUPERBIA

Es se vist may en lo mon tal,


BMVEGE

es se vist may temps tant mudat,


GOLA

per cert nje stich molt spantat,


IRA

que sera de nos en tal maU

458

REVISTA DE ARCHIVOS
Are diu lo saluat \ a to ie
malalt.
SALVAT. I

Los seis a mi em par que sotn


del gran judici general.
SAL. 2

Los quals promes Deu eternal


hauie de donar el mon.
SAL. 3

Y per lo tant, Deu, mon Seor,


sfor9 deman a te bondat.
SAL. I

Qiie puga io dexar peccat


sois vuU a uos, mon creador.
SAL. 2

De les offenses contra uos


me pese, Seor, molt greument.

ENUEGE

Nos dons molt nou lo deuengut.


Are diuen los Salvats a con^ert.
SALVATS

Nons semble gens lo que heu parlat,.


ablo que es en nostres mans,
girau uos a Deu mos germans,
guardau no resten enganats.
GOLA

Massa cuydado en vn poch


del que no haueu de pagar.
IRA

Cascu per si conta haura dar,


cascu a se olla fase foch.
/re abrirn la iglesia y diu la
LUXURIA

Jam par lo sol ueig recobrar


aquella su resplendor,

SAL. 3

Oh Seor, Deu omnipotent,


no mireu ja nostres errors.
Are diu U Luxuria a lo ie
alme laudes.

LUXURIA

Seors, spay en los treballs


a mi be en semble ques deu dar.
AUARICIA

Posible sera el temps mudar,


no teen sempre durar mals.
PEREZA

Yo crech que tots teniu sabut


lo quen Agipte es ua seguir.
SUPBRBIA

Y quant Cristo volgue morir.

AVARICIA

y la luna lo seu claror,


PERESSA

Fornem nos ne a reposar.


Are diu S.' Miguel en son
( , fent son acatament an
el Ihs.
S.' MIGUEL

Seor, nostre deu infnit,


sta complit lo a nos manat,
al mon los seis baueni dat,
en que mane sie seruit.
Ihs a to de yeui, Creater Spirliu,
IHS

Lo mon en foch heu de abrasar,


puis sta fret per charitat,
haucnt jo tant p< r di obrat

459

BIBLIOTECAS Y MUSEOS

amor a mi may vol mostrar.


Sta el mon pudent pe peccat,
donant tan male intectio
que nos comporte anar jo
sens que sia primer purgat.
Los mals homens y peccadors
y obstinis ab lurs errors
comensen ser ja castigats,
hon cometeren lurs errors.
Los peccadors malspenidents,
lo que de pena han de pagar,
puis impunit res pot restar,
punit sera per tais turments.
Los S." y juts de mi amats
uos man a tots me conforteu,
que no senten lo turment greu,
puis contre mi no han errat.
Desta manera sens tardar
tollo uiuent ma matereu,
a just ni mal perdonareu
no rest a uida res creat.
Complit aquest mon manament,
manareu tots ressuscitar,
per de lur vida cont dar,
ab so de trmpete greument.
Dins en la val de losaphat
alli vull sien aiuntats,
puis per Uurs culpas y peccats
prop alli fuy io sententiat.
Are diu S.' Miguel; vexilla.
S.^ MIGUEL

Lo vostre manament, Sor,


cumplirem tot com es manat,
de tot siau Seor loat
y don uos tot lo mon honor.
Are tiraran algunas arcabusadea y la Superbia a lo
alme diu.
SUP.

Oh valguens Deu, y ques est foch


qui en lo mon enees sta,

cosa crech que no restara


que sia ja ni molt ni poch.
De les millors cases qui son
fu per mi he los meus honrar
vanint la trra tremolar
caygude son no nuil mes mon.
ENUEGB

Mes no veyeu altre pesar


tant nos tant angustiats,
veiam los altres descansis,
mes crech que es lo mal obrar.
GOLA

Lo delicat beure y meniar


cercat per mi diligentment,
la vida dells sois mes turment,
prepos molt ferm lo deiunar.

Cert inimich vaig a sercar,


ab qui molt tens ha questich mal^
vull esser amich leal,
perdo le vaig a demanar.
LUXURIA

Le llealtad oe cast sperit


puis no he sabuda guardar,
me carn promet de castigar,
dar mal delit per despedit.
AUARICIA

De molts ays ha que so tingut


a molles satisfations,
passant confessos en rahons,
vaig a sercar a qus degut.
PERBSA

Yo som stat tant negligent


en oir missas y sermons
y en criar mos filis minyons,
ab tot prepos ser diligent.
(Are dirn loa saluats: auaitt

atant^

46o

REVISTA DE ARCHIVOS

SALU.

Nos serueix Deu del esmenar,


del quismoven per vil dolor,
solament mos vol per amor
deix el peccat qui vol peccar.
A concert mes planyent.

Oh Pare, etern Deu, tnon Seor,


sim fora a m atorgat
dius la trra ser amagat,
fins fos passat vostre furor.
Nos recordeu de mos peccats
uenint lo mon uos aiutjar,
- no uullan comptes remirar,
ni mirar mes iniquitats.
De mort eterna ens desliureu
en aquest jorn tant amargos,
a cell y trra tremlos
per lo rigor que vos mostren.
Are los saluats y damnats
cauran morts , y entrarsen
han detraa el cadefal, is mudaran desta manera: los saluats ab camis, y demunt capatn de color ciar y en lo
cap cabelleres negres y benes
el front, y en ditas benas vna
creu vermella ; los dcmnat*
vestts ab sotanes negres, en
el cap cabelleres blanques o
negres o roges y entretant
ques fera aso, los angels sonaran les trompetes, y quanj
conexeran csser vestts los
personatges, dir S.* Miguel
a to de l^exilla.

LUCIFER

Eya furias infernis


lo ques manat oit haueu,
are es hora que proclemeu
quantre los imichs mortals.
BELZABUCH

Los processos de tots quants son


los homens tenim en les mans
y segons lurs demerits grans,
pochs nos scaparan del mon,
LUCIFER

Desque se mare els ha parits,


de mal obrar y mal pensar
per molt sie secret peccar
tot y esta ben aduertit.
BELZABUCH

Lo jutge qui sempre ha usat


clemencia ab ells viuint,
rigor dix vsara (morinl)
a donar lo mon judicat.
LUCIFER

Anem correns masse ens torbam.


BBLFAGOT

Anem deprest, nons detingam,


puis hauem fet nostros deuers,
vinga Ihome en nostros poders.
Are sen pugen alt el cadefal
mes baix y du.
S / MIG

S / MIC

Prestament morts en continent


^os sperits haiau cobrats,
sereu deuant Deu presentis
lo qual ve a fer lo justiament.

Are tots puiaran al cadefal, y ixen los dables de infem y diu Lwsfer.

Tots los homents ia congregats


son dins la val de Josaphat,
conforme, Seor, heu manat
alli se stan tots aiuntats.
Ihs, a to d* yeni
IHS

Los angels tots pasan deuant

creator.

461

BIBLIOTECAS Y MUSEOS

de los maiors fins los manors


y qualseuol S.' glorios
me magestat acompaant.
De la ma fortpassio
las insignias portereu,
y deuPtit tot la vera creu,
nostre standart y gran pao.
Are S.' Mig. pendra la creu,
V cadehu deis custodis vna de
les vexillas, y vindran fins a
le vorera de] cadefal, y acostaran axj com stauen,
IHS

Vos altres quiu sequit mi,


uenint lo mont regenerar,
com a jutges vos vuU sentar,
puis jo axius ho promet.
Vos, mare ma, el costat meu,
"com a reyna vniversal,
pera donarnos honra tal
a ma drete vos sentereu.
Dit ai;a se asenten y dluen
los saluats a concert.
SALUATS

No mirau tots la magestat


de nostre Deu y creador,
de anyell manso que hereu, S.',
en leo brau stau mudat.
Puis nostre rey veyem venir
com a seruidors afectats,
conuindra tots ia aiuntats,
aquel anar a recibir.
Los nostres S." predescessors
ab los nuuols veig claretiant,
sa Magestat acompaant
conuindra tots aiuntarnos.

y nostre vertader Senyor,


oiu nostre clamor, sis plau.
Ab est furor ser indicats.
Seor nosaltres no vullau,
de nosaltres mar9e haiau,
no mirant les flagilitats.
Are diuen los demnats alme laudes.
SUPERBIA

Qyi son estos que alli stan,


ab lo rey ab ten gran honor,
ab tot que ve ab tal furor
molt descansats semble que uan.
ENUEGB

No son estos que algn temps


teniem tots en tant menyspreu,
are entre los filis de Deu
los veig mesclats anar en semps.
GOLA

Lo bon cami de veritat,


errat hauem sens mes duptar
ab nosaltres may claretiar
ha seaiat sol de bondat.
IRA

Acaminant per los camins


de perdicio y maldat,
traballs sens par em comportants,
a Deu innorant trist mesquins.
SUPERBIA

Las honras grans tingui el mon.


AURICIA

Y multitud gran de ducats.


LUXURIA

Are sen pugei los saluats


en lo cadefal mes alt y agenollats deuant lo lesus diuen,
SALU

Sor., benvingut vos siau,


com nostre Deu y Redemptor,

Y los plahers a mi donats,


totes estas coses hont son.
PEREZA

G>m ombre ses passa ia tot,


tant poch no es en lo mon durant

462

REVISTA DE ARCHIVOS

mort uius poch virtut obrant


amagar res a Deu nos pot.
Are diu lo Ihs, a son to.
IHS

Ca deprest en continent
de tots se lige lo pro9es,
lo que cadeu ha comes
aqus diga publicament
Lucifer a to de almi laudes.
LUCIFER

Seor, suplich te magestat


an equest punt sia oit,
nom Ueues, Seor infnit,
lo per mos treballs elcanfat.
BELZABUCH

Vos diguereu en vostre ley


que qualseuol qui peccara
del tal lanma morir,
oyume donchs, puis sou just rey.
BELFAGOR

De alguns cert jo no dich res


qui scaparan de mes mans,
mes destos qui han peccat tants,
requer mirat sia el proces.

trobara star uarallat


per penitencia borrat,
com per vos, Seor, manat ses
CUSTODl 2

Justa precmatica real


dient, aquell qui plorara
de memoria borrara,
tot lo que hauras comes de mal.
BERSABucH, alme
Destos requer te magestat
quels mane a ell de posar
per testimoni vuU donar
aquell mateix son aduocat.
BELFAGOR

Per testimoni mes donam


tot y qualseuol element,
y per saberse certament
fms a uos Seor allegam.
LUCIFER

Com a confus no pot dir res,


mes uos Custodi quey, dieu,
digau ia si res preteneu.
CUSTODI I, seguint lo to.
Dich renuncie a nel proces.

LUCIFER

Veig aqui publichs peccadors,


lo qual ninguns poden negar,
conforme Uey nos pot portar,
seis deguen vns ten grans honors.

IHS, ion to.


Vosaltres los meus assessors,
stas sententias mirau,
y en ellas tots armau
puis se US deuen vnstals honors.

Are diu lo Ihs a son to.

MARA a to de Eterne rerum.


IHS

Custodi VOS que responeu


a lo que se sta obiectat
per lo dimoni allegat,
digau vos ja que preteneu
CUSTODI PRi er. a to de ytxilla
Seor, lo allegat proces

Vostres iuis no poden faltar


de conortar tots en veritat.
s.' PERA seguint lo to.
Per aser uos suma bondat.
S.' JOAH
Qyils pot dexar de aprouar.

46}

BIBLIOTECAS Y MUSEOS

IHS, a to de yeni, Creator.


Yo rey deis reys vnuersal,
ates lo que prouat sta,
centre los de le scherra ma
pronuncy rententia tal.
Qpe sen vagen los maleits
esser cremats de foch etern
ab lo llur princep del Infern,
sens ia mes esser consumits.
Menjar y beure mhan negat,
nessescitat tenint ne jo;
stant malalt y en preso
ninguns me hauen uisitat.
SUPERBIA, ato de altne laudes.
Y quant. Seor, vos hauem vist
aquest treball a uos pessar,
qui certament, sens mes duptar,
uos haguerem tots mol seruit.
iHS a son to.
Tot lo queu dexat de valler
a nel pobre nessescitat
en moa compte sta asentat,
per mon amor se hauia fer.
Enuege, agenollade dcuant
lo Ih>, a to de alme laudes.
ENUEGE

Per aquella fort passio


y tants treballs per nos passats
no uulUau que siam demnats,
hiam de uos remisio.
IHS

Tot lo temps que viscut haueii


per vosaltres fuy aduocat,
perqu el proces fora mudat,
ningn Ttvoty alcansereu.
Gola agenollade dcuant la Mara.
COLA

A UOS, Seora', reclamam


per lo ventre qui la portat,

y mamellas qui lan lletat,


perdo. Seora, demanam.
MARA, ato de eterne rerum.
A mon fll mos virginals pits
pregan t per tots stat mostrat,
y vosaltres may smenats,
anau uosne donch maleits.
Luxuria agenollade deuant Cusiodi.
LUX.

Custodi, qui tan treballat


haueu per nos el mon uiuint,
feu que per nos intercedint
del inimich siam liurats.
CUSTODI PRI, a to de vexilla.
Dieu maluats nos recordeu
quant poch oireu mon parer.
CUSTODI a
Seguint semprel de Lucifer
a ell donch tots siau liurats.
Auaricia agenollai deuant los S'
AUAR.

Oh S." amichs de Deu etern,


los nostres molt gran aduocats,
pregau per vostres afectats
que liurats siam del infern.
5 . ' Pere a to de eterne reram.

sJ' n.

A nostre uida conformar


la nostre ja mes heu volgut.
S / JOAN

Conforme donch com heu uiscut,


eternament heu de penar.
Are se alcen los demuatf
din Superhia alme laudes,
SUPBRBIA

Puis Lucifer he indtt

464

REVISTA DE ARCHIVOS

ab mon superbo presumir,


puis a ell he volgut seguir,
ab ell dech esser io demnat.
ENUEGE

De tot lo be tingui pesar,


alegrat me so de tot mal,
o infern me sera loch tal
ahon sois hy veure penar.
GOLA

La ma carn may afligir,


io no volgui en deiunar,
ius es la vege castigar,
en lo infern sens may finir.
IRA

Ya mes consent lo perdo


a nel quim va injuriar,
no dech are perdo sercar,
puis no meresch lcansarlo.
LUXURIA

Tant bestial so stade jo.


ab lo meu viure tant carnal,
uoler lo loch celestial
esent tant pur non tinch raho.
AUARICIA

Lo cor tingui tant indurit


en lo pobre nessescitat,
hauent lom Deu acomanat,
que no es iust sia oit.
PEREZA

Los dans los quals io he donats


tant sois per esser negligent
tenint en lo mon regiment,
just es en mi ser castigats.
SUPERBIA

Maleyt sia qui m ha engenrat,


y ialeyts mos predessessors,
de els tingui los punts de honors,
per los quals yinch esser demnat.

EMUEGE

Sien los S.i* tots maleyts,


puis de molts deis lo ben obrar
al mon nos dona tant pessar
y are treballs infnits.
GOLA

Maleyt sia mon Creador,


y quant per mi ell ha creat,
puis de tot he tant abusat,
hiu pagare ab tan dolor.
IRA

Maleyts sien tots mos parents,


y mos amichs y valedors,
per afauorir mos errors
sufrir io eterns turments.
LUXURIA

Maleyta sia quim par,


maleyta quim va alletar,
per volerme tant mal criar,
me uenen tants de dans a mi.
AUARICIA

Maleyts sien tots mos infants,


maleyts sien mos hereters,
per aiuntarlos molts diners
me uenen a mi tans de dans.
PERESA

Maleit sia el jorn que nasqui,


y tot lo temps que he viscut,
per hauerlo io tant perdut,
iu pagare tan car masqui,
LUCIFER

Oh bon Ihs. seor etern.


BBLSABUCH

Puis stan ia sententiats.


BELPAGOR

Mane que sien castigats.

465

BIBLIOTECAS Y MUSEOS

IHS, sequint lo to.


Anau uos ne junts al infern.
Are encadene tots los demnats ils trnuen de le Iglesia
afires diu lo Jess an els saluats, Veni creator.
IHS

Ueniu ja beneuenturats
del Pare Etern per eretar
lo regna vos va aperellar
ans que los cels focen creats.
La Mara y los altre S,"
Angeh y saluats agenolleme
deuant lo Ihs. y diu la Mana
a lo de quem trra t>.
MARA

MQ fill, per tots mos seruidos


gracias vos vuU donar,
puis los heu volgut preseruar
de tots los perills y errors
s / MiQUEL seguint lo to.
Per los pobles los quals tingu
io, Seor, en lo meu gouern,
hauentlos uos guardats dinfern,
gracias son fetas per mi.
CSTODi pRi e r .

Per lo triumpho alcan^at


centre linimich maleit,
uos lo am, Seor infnit,
puis tenim aquell condemnat.
CUSTODI 2

Per nostre sanch, Deu, mon Seor,

aquest sperit tant perdut


per nos altres ells es vensut,
gloria a uos mon Creador.
S.' PERE

Puis a mi fonch acomanat


per uos Seor aquest corral,
hauent lo uos guardat de mal
per mi Seor siau loat
S / JOAN

Per mi Seor foren seruit


destos uos esser conegut,
hauent lo dimoni venfut,
loat siau Deu infmit.
yire diuen a concert los
saluats.
SAL

Per lo que nos es atorgat


a uos, Seor, tots adoram,
car molt be tots consideram
esser sois per vostre bondat.
Ate se alfen toli y sen
tornen ab o mateix ordre que
son uinguts entre les angels y
los S" y diuen.

Vostres seruicis meritar


no porien vns tais honors,
quals donau. Seor glorios,
en paga de tant poch obrar.
Vlls may han uist ni alcansat,
ni orellas may han oit,
ni cor de home ha presumit
lo quens tenia aperellat.
FINS

Por el considerable nmero de personajes que figuran en esta obra, lo detalladas que son les instrucciones que da el autor acerca de las entradas y salidas de los mismos, los trajes, que parecen de la poca de Carlos 1, y el empleo
de algunas palabras castellanas, como estos, por aquess, algn tantenfora, por un
tros poch en/ora, me persuado de que es un arreglo abreviado del castellano de

466

REVISTA DE ARCHIVOS

la poca en que los autos sacramentales estaban en su apogeo, y el hbil manejo


<ie la tramoya en los corrales de comedias contribua con tales recursos al buen
xito de la obra, que haba de resultar de todo punto deficiente en las iglesias.
G, LLABRS.

Cceres y Abril de 1962.

JUAN DE VERGARA Y LA INQUISICIN DE TOLEDO


(Conclusin,)

XI

Qperiendo los telogos escolsticos significar que los Sacramentos de la Iglesia tienen virtud por s mismos para conferir la gracia, inventaron una frase
nada ciceroniana, pero que expresa con claridad el pensamiento; frase de laque
hicieron burla y chacota los reformistas y que fu adoptada por el Concilio de
Trento, al definir (i) que los Sacramentos dan la gracia ex opere opralo. A esta
doctrina parece que se opona Vergara, segn declar en Toledo, 30 de Abril
de 1534, Fr. Alonso de Virus, Abad en el monasterio benedictino de San Zoilo
y Obispo luego de Canarias, no obstante que fu procesado por la Inquisicin de
Sevilla en el ao 1537. Virus declar, y su testimonio hizo gran dao Vergara, que hablando con ste, cuatro aos antes, en IVladrid, donde la sazn resida el Arzobispo Fonseca, se suscit la cuestin de si los Sacramentos confieren la gracia ex opere operato, y aqul la contradijo, afirmando ser fantasa de
opiniones, escarnesgiendo e riyendose dello; aadi Virus que Vergara algunas dotrinas pas e catholicas no las tiene en tanto como seria razn. Por vez
primera se presentaba contra el reo una declaracin seria y no dichos de mujerzuelas embusteras, como eran Francisca Hernndez y su criada, de un loco
estrafalario, como Diego Hernndez; y declaracin que hecha por un erasmista,
no poda ser atribuida la mala voluntad que muchos tenan los discpulos
^el roterodamense.
(I) Sesin VII, canoa VIH.

C O N S X J E^OTJL
DE LA REPRESENTATIO DE LA TENTACIO QUE KONCH FETA A NKO. SU. XPT.,
ARA NOVAMENT FETA PER LO REVEREND PARA FRA CARDILS, MESTRE EN
THEOLOGIA. >
Es manester que vinga S. Joan vestit ab
na pell de camell y los brassos
descuberts y deseis de eames y de peus. Diga
cantant ab tu de plant. Es manester que
vinga de la sacrestia.
S

JOAN.

Pcnediu, vos, pobl de Deu,


alcanfareu lo regne seu.
los pccats sern perdonis,
los mals y las iniquitats.
Jo so la gran veu predicant,
y anequest desert cridant
que tots se uullen batexiar
y las iniquitats dexar.
Preparau, vos, puis ha de venir
aquell qui us ha de redemir;
los puis y plants se ygualarn,
las montaas se aplanarn.
Es manaster que los rabis vingan
vestits
vn aprs altre y dir ab to de Alm.

Enseal me lo que far,


y lo modo en que viur,
per co que tots los meus peccats
per Deu me sien perdonis.
S. JOAN.

Donau los vestits y meniar


y feu vos are batetiar.
I

LO JUEU.

A aperallat so prestament
de fer lo vosiro document,
donchs neteiiau mesi us plaur
en nom de aquell que vindr.
Are Sanct Joanfagel agenollar y ab un
vaxell de uidre lansali aygua sobre lo
cap y sern fetas aqu maleix
vnasfonts;
diu S. Joan mig to de Alme laudes.
S. JOAN.

Jot beteige per Deu seuir


en nom de aquell qui a de uenir.
Es mester que sia aqui vn altre
jueti,
quis diu lo publica vestit com galana y
digue en to de Alme
laudes.
LO PUBLICA.

Vostro serm escoltal,


y plu me be lo que perlat,
vullaumedons mes instruir
com pore io a Deu seruir.
Diu. Sant Joan ab son to.
S. JOAN.

Feu lo que Deu vos a manat,


perqu us perdo vostro pcccat;
y per mi batetiat siau,
perqu millor viure puscou.

Es el n m . lo de la coleccin. Vase el n m e r o de Diciembre de 1901, pg. 920.

128

REVISTA DE ARCHIVOS
LO PUBLICA,

JESS.

Cosa es snela sertament


seguir lo vosiro enseament;
batetjau me, puis a mi piau,
y Deu per mi tosiemps prcgau.

Puis per redemir lo peccat


Deu eternal me a nuiat,
cossa conuenient ser
fa^a lo que manat me ha.
CO.

S. JOAN en mig tu de Alm.

Jo t. beleig per Deu seruir,


lo qual sertament a venir.
4 menester que sian aqui /s dus
iats y diga lo v a I altre
perlant.

batet-

O quin cam tant traballos,


tant pie de sospiros y de plors,
que entre s homcns he de passar
per lo linatge huma saiuar.
Arribat
tant lo

JUEUS.

Seruiscam tots al gran Deu


ab se veritat sobirana,
y fa^am lo qu el! nos mana,
dar nos ha lo regne seu.

que ser

a S. Joan dir

JESS.

Diga lo publica parlant.

Lo temps nostro la es vingut


per mostrar Deu la virtut,
e per quant me tinch a batetiar,
batetiau me sens mes tardar.

PUBLICA.

Diu S. Joan

Per aquest loan Baptista


nosaltres som batetiats,
en nom del Deu del altisme
de nostros peccats mundats.
o Jueu, parlant

can-

agenoltat.

S. JOAN.

dos

bordons,

Cossa es sert de gran temor


que jo batetge mon Seor;,
per vos dech aser batejat,
puis me aueu fet y criat.

L ) JUEU.
LO JESS.

Fafam innides gracias


a nei qui ha de venir.
LO PUBLICA, dos

Jo ant tinch de humiliar


y lo auangeli predicar
per tant esser batetjat,
puis que pIau a ma voluntat.

bordons.

Per saiuar natura humana,


los Sancls Pares redemir.
Are cantern

los dos las cables

S. JOAN.
seguents,

Ho donay [Ah Donayl inmens sens par,


gracias grans vos fem, seor,
quins eu volgut demostrar
la nostra saluaci.
co.
De aqui auant vos seruircm,
tenint vostra ley sens mentir,
los documents tots seruarem
per Joan dats fins al morir.
Are es menester que Jess vinga per la
sglesia amunt depers alia on sesfet lo batisme y dir les presents cobles lo

No placa a ta voluntat
que io a tu sia ingrat,
per complir lo teu manamcnl
batejar t e molt prestament.
Dirs.
agenollar

Joan ab mig to de alme


se a lo Jess.

laudes,

Vos Seor siau batetiat


en nom de 1 alta Trinitat.
Es mester que Deu lo Pare stiga a un
cadefal ab sos angels los que el volar, y
trmela vna coloma feta ab vn
artifici
que vinga sobre lo cap de Jess com se
fer lo baptisme, y dir Deu lo pare ab to
de Veni creator.

BIBLIOTECAS Y MUSEOS

por vnas pocas de rehons.


Bandetiats y bandolers,
y qui tais afauorexen,
percials y homeyers,
tots quants son, me obexen.

DEU PARE,

Aquest es lo meu till amal


ab lo qual jo m so alcgrat,
obeiu a son manament
pera uiure eternalmeni.
Are sen tornar
la colunia de Deu lo
Pare y to Jess an el desert afer
oraci,
y S. Joan dir las cobles seguents:
S. JOAN.

Assent Jess al desert fa

Res pon
LUCIFER.

Bona retribusio
prestamenl te sera dada,
mas puis que trobes seho
pega a tots la martelladc.

Veus lo anyell inmacuiat


qui morra per lo peccat,
lo qual pecca lo veli Adam,
per lo qual en tristor stam.
Jo US he ab aygua batetial,
mas aquel! vos batejar
ab le sperit que usder,
per lo qual sereu tots mundats.

Entre Maimona,

capita de la

oraci.

Es mester que sian aplegis set dimonis


y tingan consell del modo que se a de
temptar lo Jhs, y aiustant
y 7noltas perrorreccions
' deis peccats
mortals.

Primo y haur Bel^abuch, qui aguaytar lo Jess.Alberich, capita de ira.


Maimona, capita de la auaricia.Almedehu, capita de la luxuria vestit com
vna galant donzella.Starot, capita de
la pereza.Belfagoi, capita de la gola
y Lucijer, maior de tots.
la ira, ab
a Lucifer,
vna gran
son cadelaudes.

Hoiu me, seor Lucifer,


hoiu les noues que us apon,
puis que meu feu tresorer
de quanl se guanya a tort.
Marrados y colectors,
molts balls entren en ma dangc,
ladres y agaballadors,
de tots tinch bona speran^a.
Munto fas de vsures,
de notaris y juristes,
de sastres y moliners,
ja stan tots en nostre lista.
Kespon
LUCIFER.

Traballa quant mes poras


en augmentar lo teu mal,
y lo guardo ne auras
en lo gran pou infernal.
Entre Almedehu,

capita de la

ALMEDEllU.
ALBERICH.

Hoiu me, princep Lucifer,


lo gran mal que fet auria,
fent los homens mol de mcl fer,
segons de costum tenia.
Molta gent he abquirida
ab mas grans illucions,
fent a molts perdre la vida
I

Peroraciones.

auaricia.

.MATMONA.

(En el ms. queda un blanco hasta


final de columna.)

Comensa Alberich, capita de


vna spasa nua en la ma, y diu
qui sta asegut en my dells, ab
cora y vna corona en lo cap, a
fal, y diu Alberich a to de Alme

129

Leuade de la castedad
a les mes gentilsdonzelles,
feent les cauro en peccat,
luxuriant a naquelles.
Y tinch rriolls coromponaris,
que tinch ia embarassats,
y en lo mon grants desueris,
que pera axo he causat.
Viudes y dones casades,
totes me han obeit,

luxuria.

i3o

REVISTA DE ARCHIVOS

dexant les dones eirades,


de la qual so ben seruit.

LUCIFER.
liespun

LUCIFER.

Vostros modos me agraden;


io US prech que persauereu,
puis que a pochs desagrade,
molla de gent guaareu.
Entre Starot,

Torna

capita de la

pereda.

STAROT.

Res pon
LUCIFER.

Lo leu bon negociar


me contenta sertamcni;
perseuera en mal obrar,
segons vols nostra stament.
Belfagot,

dir

ALBERICH.

Lucifer, cap de peccat,


hoiu que us dir, seor;
molla de geni he guanal,
puis fera molla honor.
Los vns delinch en jugar
a billes canes y daus,
los alires en redoiar,
fent los caure en molis mals.
En lo bon joch de pilota
per les liu io linch posat,
per so de geni bona ilota
guaare ab tal peccat.

Entre

Cossa es en que trop pler;


nos cnseu de treballar,
fasses lo que se a de fer,
perseuereu en tentar.

Jo fuy causa que mata


a Abel just innocent
lo mal Caym son germa
ab molt gran atreuimeni.
Jo fiu que fos perseguit
lo rey Dauit y propheta
per Sal, rey molt inich,
sens que fes cosa mal feta.
A mi non plau la tardanja
ni larga dileccio,
sino molt pres fer venjanfa
en mans, ferro ho basto.
Jo so qui les grans ciutats
molt prest les fas destroir,
y les grans concauitats
y pobresa fas venir.
Los homens desberelats
en les bregues fas morir
los altres a lensetiats
y molts altres sens mes dir.
Respon Maimona
MATMON\.

capita de la

gula,

BELFAGOT.

Sapiau, gran Lucifer,


com de geni molt gran cudrilla
he posal sois mon poder
de aquesta prcsenl villa.
Per quant los fas adorar
lo lur ventre com a Deu,
faent losgallofetiar,
irencant dijunis arreu.
iVIolts de banquets per los orts
fas er y mols grans solassos,
per so que ab tais deports
los prenga en los meus llassos.

Uels ladres jo so bandcre,


guia deis saltatiadors,
jo refregi y carrera
de tots los mesuradors.
Jo he trobade la vsura,
y lo mal negociar,
ab la qual gran oradura
teir de be gran pesar.
He trobade la simona
en lo speritual,
de juraments y falfia
tots los meus ne fan cabal.
.ALMEDEHU:

Respon

Jo so cruel pestilencia,
destruint lote virtut.

luxuria.

auaricia

r3i

BIBLIOTECAS Y MUSEOS
r.UCIKER.

a m i fan g r a n r e u e r e m i a

toles les genis y traut.


En les genis fas grans vltrages,
linalges en bordonint,
y de herbes molts potalges
a molts fas beure souint,
l'er la culpa de les mares
moits pares fas engaar,
puis a nilts ios diuen pares
sonsa qu ell may engendrar.
Lo diluvi general
lo causi en mes maldats,
y apres foch infernal
iu ploura en sis ciulals.
Yo fiu a Dauid peccar,
y ha Salomo y Sanso,
y Troya enderrocar
a total deslruclio.
ESTAROT:

perei^a.

Deis vellaeos jo so caxa,


y gran alberch de tacanys,
pochs o ningu nom scapa
que nols done jo molts danys.
Cami de perdicio
y santina de peccat,
jo pos en confusio
quiscun honie en son stal.
Jo fas de Deu renegar
y blasfemar de son nom,
y los homens en jugar,
y qui nou fa molts pochs son.
BELFAGOT: gola.

Enemiga so mortal
de la noble iuuentut,
jo so causa de molt mal,
impedint la senectut.
Jo fuy causa que peccaren
Eva y lo vell Adam,
puis que d equell arbre meniaren
en que tots nos alegram.
A Loth fiu enbriagar,
y en ses filias dormir,
y lo pobl fiu peccar
d Israel y peruertir.
3 ' HOCATOMOXIII

Segons veig mol se augmenta


mon infernal principal,
puis que la gent se contenta
de viure ab lo peccat.
Puis no tenim speran^a
de cobrar lo qu em perdut,
seguiscam nosira vsan9a
auorroinl totevirtul.
Are canta
lei presents

lo Jess en el desert
cables.

dir

JESS.

O pare meu omnipotent,


lo meu ireball y gran turment,
que pas anequest desert,
ab ser tal per lo mon qui s pcri.
Los diiunis y orations,
'
gemechs y tentacin,
a tu, Deu, siaapuntal
per que 1 om sia saluat.
Are com lo Ihs. cantar, Hersabuch
aguaytar
y anir a Lucifer y diu.
BERZABUCH.

Princep de iniquilat,
gran Lucifer,
hoiu, seor, lo que se fer.
Cantant.

A les genis fas teir pene,


juljar lo be y mal,
y diuisions causar,
ab enuege infernal.
A les gents fas mal perlar
de la honra proysmai,
de que nunca fa esmene,
y aso es cas mortal.
Jo sens delectado
a neis homens fas peccar,
puis es ma condicio
teir de be gran pesar.
Lo dols dich que amargant,
y lo be fas dir que mal,
jo so veri discipant
la natura iumanal.
Per so siau auisat,
ys prega no stigau trist,
vn hom de gran santedat

lo

l32

REVISTA DE ARCHIVOS

a nel desert io he vist.


Eil fa molta penitenlia,
atligint a son eos mortal,
ss hom de gran excellencia
y sert que ns fa mol de mal.
LUCIFER.

Ya tinch jo relatio
de queix home, Belzebuch,
dons tingam relutio
que 1 vense nosira virtut.

LUCIFER.

Puis que an aso duplam,


no sebem la veritat,
tentem lo y sapiam
si es homo increat.
ENUEGE.

De enuege puis so cap,


de enuege el tentada,
y en gran malignitat
tambe lo indignarla.
GOLA.

ALBERICH; ira.

Si ell es home mortal,


ell caura en mons llassos,
participant en lo mal
y en nostros emberassos.

De gola io I tentarla,
puis que sta fametiant,
y molt prest aquell vensia
a nel meu voler jugant.
IRA.

MATMONA:

auaritia.

Dupla pos si ell seria


aquell Massies promes
qui are venir auria,
segons lo que scrit es.

Puis que de iniquitat


car ira so capita,
per hom pot esser teniat,
en lo qual molt prest caur.
AUARICL\.

ALMEDEHU:

luxuria.

Aqueix parer es lo meu,


puis que ia stan priuals
tots los iueus del rey seu,
tenim ia emberessats.
STAROT:pere<a.

Si Deu fos, fam no tindria,


segons li veyem teir,
ni manco turmenteria,
lo seu eos en lo vestir.
GOLA.

De Deniel las set setmanes


en que hauia de venir
cert crech que son arribades,
segons he sentit a dir.
ENUEGE.

Si ell fos lo gran IVlessies,


de Joseph no fore fill;
mas, segons las prophesias,
io nestich en gran perill.

Vlolt prest 1 emberaseria,


si ell per mi fos tenlat,
en molta de auaricia
y en gran cupiditat.
PEREZE.

Puis so princep de pereze,


qui causa tibietat,
y en molta tibieza
molt prest sena cansat.
LUCIFER.

Molta es la santedat
de queix home, compaons,
per mi pot esser tentat,
dexem nos de mes rahons.
Lo primer home tenti,
posat en gran dignitat,
y aquell molt prest vensi,
fent lo caura en peccat.
Mas digau de que manera
poria io anar vestit,
per que prest nos desespera
si m veya ax vestit.

I 33

BIBLIOTECAS Y MUSEOS
LUCIFER.

IRA.

Si fill ets de Deu eternal,


lauset de si y no t faras mal,
car les angels te'n plomeran
y ab les mans te aporteran.

Vcstiu vos com hermita


en (ingiu de sanctedat,
y axi no peiiser
que li vullan fer maldat

JESS.

LUCIFER.

Be ser com aueu dit,


dons are molt prtstamcnt
axi si a jo vestir,
y anir cautament.

A Deu del cei no dech temtar,


ni menys me dech desperar,
segons que sta en uerital
en 1 escriplura declarat.

Are tots los set dimonis vesten


Lucifer
com hermita y anir deues lo desert, han
es lo Jess ab to de Alme laudes.

No se per cert si Jhs. es


lo Massies per Deu promes,
en gran dupte nestich posat
en contemplar se magestat.
Empero aquell tentar,
y si u far prest o sabr,
y si no u es ser temptat,
y en mon poder subiugat.
Com sia prop
laudes.

Jhs. dir

LUCIFER.
No US anutgeu, veniu asi,
no aureu mal, fiau de mi,
car o US voldria aconsolar
y de tants de treballs llenar.
JESS.

'

So molt content, deuant pasau,


aportau me a on vullau.
Lucifer

Alme

Are van a un loch mes alt y diu.


LUCIFER.

De uos per cert tinch pietat


de ucureus tant atribulat,
tinch o de uos compassio,
nos vuilau matar sens rao.
f'cra fugir a maior mal,
si sou fill de Deu eterna),
fcu stes pedrs pa tornar,
y de aquellas prest meniar.

De tot lo mon io so seor,


a mi totom me fa honor,
reys, comptes y emperedors,
ais quals a tots fas grans honors.
Tots los realmes o us dar,
y del mon seor vos far,
si vos me voleu adorar,
y deuant els meus peus lansar.

JESS.

JESS.

Scrit sta en veritat


que I om no ser sustentat
de tot sol pa material,
mas de pa espiritual,

Vesten de mi, gran Satenas,


a Deu gran iniuria fas,
car Deu deu aser adorat,
y no tu, dimoni maluat.

LUCIFER.

Y dit aso lo Jess, doner sempenta


Lucifer y Lucifer lnns*r las robes de ermita y fugir y tots los altres lo alepideran.
Dir Deu to pare ab to de
Venicreator
tremetra los angels a nel Jess ab les vidas y donar a meniar y diu.

Vcniu en mi si a uos plaur,


car ningn mal vos ne vindr,
per quant volria serlament
niquilar vostre cansament.
.IKSUS

DEU PARE.

So molt conten del que dieu


tractau me axi com voldreu.
Are sen van aun loch alt, diu seguint

lo to.

O angels meus, anau molt prest,


y lo meu fill aconsoleu,

.34

KEVISTA

DE ARCHIVOS

car lo dimuni vensul es,


y c'll de fam sta compres.

puis no ha de se consumpta,
ni de uos desesperar.

Diga S. Miguel a to de

i'exilla.

S. MIQUEL.

Donchs meniau lo que us enuia


voslre Pareetornal,
puis que ab gran valenlia
heu vensut lo infernal.

Deu eternal, ininens seor,


io, sirvent teu, a tu ador,
puis deus aser adorat,
beneit, seruit y loai.

JESS

S. GABRIEL.

A uos deuen tots obeir


y molt diligenlinent seruir,
puis ques vostra magcstat
beneit, seruit y loat.
s. RAKEL
Vos sou aquel! que de no res
eu fet y creat tot quant es,
hiu podeu tot liquidar,
destroiry rehedificar.
Are sen van los angels
S. MIQUEL

perlant.

Puis stau afadigat


en obres de peniteniia,
es be siau refrescat
per trempar vostra dolencia.
S. GABRIEL.

La humanitat asumpta
meniant vullau consolar,

S. R \ F E L .

an el y diu.

perlant.

A mi piau donar posade


prenint la refeccio,
per que sia amagada
nostre incarnasio.
Visitau la mia mare,
dieu !i com he vensut
lo meu inimich sus are
ab ma eternal virtut.
Aconsolau me aquella,
dieu 1 que prest vindr
y queiuntamente ab ella
lins que sia mort viur.
Are es menester que tots lun inusichs cumensen la present
cantura.
MUSICIIS.

Te deum laudamus.
Lats Deo.
Por la copia,
(j .

. L A B R S .

38
44>Por esto e n s e a b a el B e a t o L u l i o , q u e
la e s e n c i a d e t o d a c r i a t u r a es la fuerza result a n t e d e u n a s e s e n c i a s p a r c i a l e s l l a m a d a s Bond a d , G r a n d e z a , D u r a c i n ( E t e r n i d a d participada), Poder, Sabidura, Voluntad, Virtud,
V e r d a d , G l o r i a , Diferencia,
Concordancia,
Principio, Medio, Pin, Igualdad (participacion e s finitas, en m a y o r m e n o r g r a d o , d e los
a t r i b u t o s d e la D i v i n i d a d ) .
4 5 . E s t a b l e c i d a esta afirmacin, al p a r e cer d e p o c a m o n t a , vino e n s e a r , d e d e d u c c i n e n d e d u c c i n t o d a s legtimas, q u e los
c o n s a b i d o s C o n c e p t o s , J u i c i o s y A x i o m a s estn
en la n a t u r a l e z a m i s m a d e n u e s t r o e n t e n d i m i e n t o (y t a m b i n d e t o d o s los seres); estn en
el f o n d o m i s m o d e n u e s t r o p e n s a m i e n t o , y
c o n s t i t u y e n su p r o p i a e s e n c i a .
4 6 . D e a q u es, q u e n o s o t r o s , p o r i n s t i n t o
n a t u r a l , c r e a m o s v e r d a d e r o , real y o b j e t i v o , lo
q u e ellos n o s d i c e n . P o r la n a t u r a l s i m a c o r r e l a c i n q u e h a y e n t r e la e s e n c i a d e u n ser y sus
i n c l i n a c i o n e s y su o b r a r .
Essentia A a p p e t i t m o d u m
n o n B.

agendi A; et

4 7 . P o r l t i m o , d i c e Balmcs, q u e si
P l a t n h u b i e s e t o m a d o las ideas e n este sent i d o , b i e n p u d i e r a d e c i r q u e son a b s o l u t a s , necesarias, e t e r n a s . . . .
4 8 . T a l e s s o n los calificativos q u e d a el
Beato Lulio los Conceptos, Juicios y Axiomas
del c o n s a b i d o D e s c e n s o del e n t e n d i m i e n t o .
4 9 . D i c e el a l e m n I v o Salzinger, u n o d e
los d i s c p u l o s m s a p r o v e c h a d o s d e la E s c u e l a
Luliana:
S c i e n d u m igitur p r i m , q u d P r i n c i p i a
h u j u s A r t i s s u n t P r i n c i p i a realia, p r i m i t i v a ,
s u b s t a n t i a l i a , necessaria, n a t u r a l i a , a b s o l u t a ,
S i m p l i c i a , realiter i n t e r se identificata, u n i v c r salia, s u m m a , intellectualia, infinita, perfecta,
d e n i q u e p e r se nota.

CONSUETA DE LA NIT DE NADAL


y lo q u e c u m p l e fer per m i .
A i e entren

los dos capitans, fent

abans aeatamenl,

y din)

Original. Aci s o m , o gran. Lucifer,


p e r a fer vostron m a n a m e n t .
Lucifer.

A(ji so y o , deis d o s c o n t e n t ,
s a b e n t q u e stau a m o n voler.
Vos, g r a n p e c c a t original,
la p o r t a del m o n g u a r d a r e n ,
petit ni g r a n e n t r a r d e x a r e u
q u e n o li d o n e u m o n s e n y a l ,
per m o n vaxall y m o n sclau
t e n i n t t a n t o s t aquell m a r c a t .
Y fet a x o , d e x a u l o e n t r a r ,
q u e aytal t e i r m o l t m e plau.

Original. S e o r , a b m o l t a v o l u n t a t
far y o vostron m a n a m e n t ,
no entrar ningun viuent
q u e n o 1 tinga t a n t o s t m a r c a t
p e r vostron vaxall y sclau,
que tantost q u e s donar,
que ning n o m' escapar,
p u i s q u e vos s e o r h o m a n a u .
Lucifer. D e vn t a n t leyal s e r u i d o r
altre n o s p o t s p e r a r .
Vos Mort aueu a guardar
ab gran cuidado ma honor,
q u e n i n g s e n v a g e del m o n ,
volent d e l m e u p o d e r fugir,
q u e n o 1 faceu p r i m e r m o r i r ,
sens teir c o m p t e io q u i s o m .
La mort. S e r e u , S e o r , en tot seruit.
y vos p r o m e t s o b r e m a fe.
q u e a tot b o n i io m a t a r ,
g u a r d a n t d e d i e y d e nit.

5 0 . L a s p r u e b a s d e t o d o ello siguen
c o n t i n u a c i n . (Precursor ntroductoriae in Alge- Lucifer. A n a u v o s n e . Peti h o coni d i c h .

bram speciosam universalem, vel Artem Magnam Originai. C o n i h o m a n a u tot se far.


univcrsetlem sciendi et demonstrandi Beati Ray-La mort. N o c u r e qui m a r c a t sera,
mundi Lulli, Doctor is Ilumina ti et Martyris;
G u a r d e s d e mi son i n i m i c h .
cap. II.Edic. Moguntina,

t o m o I I I , p g . 3).

' A r e sen tornan La mori

y lo Original

n son loch, y

anantsen din 1 O r i g i n a l a n el Mortal

Original. A q u a l s e u o l q u e t i r a r
SALVADOR

BOVF.

Magistral de U r g e l

a b lo m e u a r e y tant

furis

siau a b eli vosaltres d o s


p e r a teirlo p r e s m o l t h e .
Mortal. E n d e r r o c a u l o vos seor.
Venial. Y d e x a u n o s fer n o s a l t r o s .

y Venial :

Mortal. A n e m , q u e h o m e sent venir.


Venial. A n e m a r e g o n e x e r lo prest.
Mortal. D e x e l , q u e m a r c a t es a q u e s t .

Original. T o r n a u a h o n stau vosltros,


y g i i a r d a u b e , sens fer r e m o r .
A r e entre A d a m

fet un l a u r a d o r

ab son cauech y

carabassa, dient a to d e : Christe

Venial. T o r n e m n o s n e a recullir.

qui lu. . .

(Torne A b r a a m proseguir son plant al mateix t o . :

O trist d e m i , o desditxat!

Abraam. Mes q u e les strelles sern,


s e g o n s lo q u e tu n i ' h a s p r o m s
m o s t r a n t t o n p o d e r q u a n t es
ais p r s e n t s y tots q u a n s v i n d r a n .
D e m i vell, p e r m a i o r o b r a r ,
vols la terra d e los m e u s umplir,
a b lo m e u s e m e n t b e n e y r

O p o c s e b u t , p r e s u m p t u o s !
P e r a voler m e s fer, g o l s ,
q u a n t b e tinch p e r d u t y d e x a t !
(O fruyt a m a r c h p i e d e dolor!
Igran inimich d e s c o n e g u t l
que per tan poch hage perdut
1 mior d e m o n Creador!

les g e n s q u e vols m o n t i p l i c a r .

O c u a n t fuy i n o b e d i e n t ,
a un Senyor pie d e bondat,

Vols q u e sien m o s d e s c e n d e n t s

auent m e del m o n m a n d o dat

d u c h s , c o m t e s , m a r q u e s o s y reys,

esservit t a n t d e s c o n e x e n t

a b n o s a l t r e s fer n o u e s leys,

( A d diu lo peccat Mortal a lo V e n i a l , a to d e :

y fer t u a s las mias g e n t s .

Almt

E l s m e u s vols fer t u p o b l ten,

laudes.;

d o n a n t los c i r c u n c i s i ,
en seal d e h a u e r d e esser

Mortal. U n h o m e sent, n o se q u i s es.


Venial. Salta, d o n c h s c o r r e n t p r i m e r .

de aquells gran Senyor y D e n .


All veig u n agenollat

Mortal. Seguix m e tu t a n t o s t d e r r e r .
(Ai salten los d o t peccats, q u i r a n rodant

Adam y

l e g e n r x e n l o , y aprs de r e g o n e g u t diu lo Venial :

q u e p a r a D e u st p r e g a n t .

Venial. D e x a l a n a r q u e m a r c a t e s .

Vull mi a n a r a c o s t a n t
e n t e n d r e sa ncessitt

( A r e torna A d a m en son p l a n t , com qui no ueu res


y diu en son to:

Adam.

(Are arriba A b r a a m ahon st A d a m y tiran to del bras di

Abraam. A l s a u s e n y o r n o stigau trist,

A r e uaig fet u n t r e b a l l a n t
p e r a u e r p a p e r a menjar,
a b s u o r la t e r r a h e d e c a u a r ,
fet d e s e n y o r u n m e n d i c a n t .
Sols m e resta, trist, vn c o n o r t :
q u e U e u la s e r p e n t c a s t i g a r ;
qui q u a n t r e Satan crear
u n a d o n a m o l t m e s q u e fort.
I n i m i g a , b r a v a , valent,
q u e q u a n t r e dell t o s t e m p s ser,
y son c a p m a l u a t li r o m p r a ,
part cobrant de mon estament.

d i g a u m e q u i n es v o s t r o n m a l .
Alsantte

| 0 S e n y o r p e r te g r a n m e r c
aquell e n lo m o n vulles d a r ,
que prometeres per desliurar
d e t a n g r a n d a n q u e corns h e .
(Parant de cantar A d a m , fari corn qui v u l l a posar a fer
rerum

O q u a n t e s g r a c i a s s e n y o r
te d e c p e r a t o s t e m p s d o n a r ,
p u i s m e h a s volgut a t o r g a r
a b m e velleza tal fauor
Ue darm g e n e r a d o
p e r a t o n sertiey y h o n o r ,
y u o l e r m e d a r successor,
t a n s fills d e b e n e d i c c i .
A , : ixein

Jo peccats.

d i a al ton

q u i vinch a d venlvos p l o r a r .
H u m a n a l linage s o m io,
molt ingrat inobedient,
p a s a n t fam, set y g r a n t u r m e n t ,
a D e u m e n y s p r e a n t sens r a o .
Abraam. E s f o r a u , g e r m , esforau,
D e u v o s t r o crim p e r d o n a r
segons abans promes m e ha.
Adam.
Gran noua senyor me aportau.
D e u dix al d i a b l e m a l u a t ,
q u a n t a tots n o s s e n t e n c i a ,
que u n a dona criar
la q u a l li t r e n c a r lo c a p .
Abraam. A q u e x a a b g r a n desig sper,
a q u e x a tal d e m i v i n d r ,
q u i lo m a l d e tots c u r a r
c o b r a n t part d e l stanient p r i m e r .

Adam.

Ai se a g e n o l l a A d a m . )

f e y n a . Entra A b r a a m a to d e Etcrrte

(Adam

E s m o n t u r m e n t trist y m o r t a l ,
q u e s e m b l a n t dell m a y n o s es uist.
P e r o d i g a u m e q u i s o u vos
qui u s d o l e u d e m a g r a n dolor.
Abraam. Y o so A b r a a m p o r t a n t c l a m o r ,

condiltr .

A r e entre D a u i t a to d e : Quem

Dauit.

Ierra

funtus,

etc.

O S e o r t e m p s es ia d e d a r
lo vostro lili q u e n s heu p r o m s ;

4
o b r e n s los cels, sians t r a m e s ,
p u i s p e r eli n o s voleu salvar.
O b r e s la t e r r a ia Sefior,

Venial. A n e m , q u e n o n s p u g a fugir.
Mortal. M a r c a d a es, vaya fent son plant.
(La S i b i l l a p r o s e g u i n e

sia e n n o s a l t r e s g e r m i n a i

Sibilla.

lo v o s t r o fili, D e u i n c r e a t ,

d e vna donzella sens p a r ,


sens p e r d r e virginitat,
p e r lo m o n se p u b l i c a r ,
en N a t z a r e t h h a b i t a r ,
alli ser n o d r i t y crit.
O q u a n t d i t x o s v e n t r e ser
aquell d u n a donzella tal
q u e 1 Mesies h a a p a r i r .
Beneyta q u i 1 alletar,
t e n d r 1 p r o p i fili n a t u r a l
en sos pits crit y n o d r i t .
V i n d r , fet rey vniuersal,
per los b o n s y mais i u d i c a r ,
m i r a n t les o b r e s d e casc,
y t i n d r p r e m i s sens igual,
los mais p e n e s s e n s a c a b a r ,
fet p e r t o t s i u t g e c o m .

y donans de tots Saluador.


( A r e xen los p e c c a l i a to , 1 * Almi

laudes:

Origina/. N o sentiti u n h o m e venir,


a n e m prest a u e u r e q u i es.
Mortal. N o s c a p a r d e m o r t o pres.
Venia/. Deis n o s t r o s es, n o pot fugir.
(Dauit a son to. |

Dauit.

T u S e o r m ' h a s p r o m s a mi
q u e del m e u v e n t r e 1 h a s d e d a r ,
y sobre mon regne regnar
lo r e g n e d e aquell s e n s fi.
A b a x a del cel c o m lo r o s
s o b r e la t e r r a destillant,
t a n t d e b e q u e stam s p e r a n t ,
posat nou merescam de uos.
A d o m i n a r vinga, S e o r ,
d u n a m a r fins a 1 altre m a r ,
y s o b r e t o t lo m e u r e g n a r
ab magestat gran y honor.
L a justicia n o s ve p e r eli
y 1 abundancia de pau,
t a n t d e b e ia n o s d o n a u
p e r r e d e m n o s t r o m a l veli.
G u a r t vos s e o r s 1 O m n i p o t e n t .

Adam.

A u o s t a m b e p e r sa b o n d a t .

Abraam. D i g a u n o s d o n s si us ve d e grat
lo q u e p u b l i c a n a la g e n t .
Dauit.
Mos germans y bons amichs,
d i c h q u e stigau regositjats,
q u e prest v i n d r lo desitiat
y p r o m s ais pares a n t i c h s .
Adam.

S u p l i c a m vos q u e ns d e c l a r e u
si a u o s plau lo q u e hatteti dit.

Abraam. D i g a u S e o r si sou seruit,


q u e cert molt n o s a l e g r a r e u .
Dauit.

S a p i a u g e r m a n s molt a m a t s ,
q u e sa m a r e io figuri
q u a n t al G o l i e s lo c a p lleui
p e r d a r los iueus desliurats.

( E n t r e la Sibilla a to de Pange

Sibilla.

lingua

A<i i x e n los peccats a to de Alme

Adam.

. .

V n a d o n z e l l a p a r q u e v,

a la p a r t nostre, si u mirati.
Abraam. A g u a r d e m la si a vos p l a u .
Sibilla. D e u vos salue, h o m e n s d e be.
Lo m a t e i x D e u , sia a b u o s .
Abraam. D i g a u q u i n es vostro carni.
Sibilla. V a i g d e n u n c i a n t p e r ai
Adam.

q u e ia ve Christ a s a l u a r n s .
r Q u i sou u o s q u i tal p u b l i c a n ,

y c o m s a b e u lo q u e d i e u :
Sibilla. H a m h o reuelat a mi D e u .
Abraam. D i g a u n o s vostro n o m , si us plau.
Sibilla. T i b u i tina S e o r s m e d i c h ,
Sibilla, tal d e n u n c i a n t .
Abraam. A q u e i x , tots stam s p e r a n t
p e r ser libers del mal a n t i c h .
Sibilla.

Molt prest a q u e l v e u r e u u e n i r
p e r a d o n a r n o s desliurats.

Adam.

Molt n o s haueii cert alegrats.


q u e vinga q u i n s h a r e d i m i r .
Aittdau S e n y o r a m o n m a l ,
y d o n a u lo r e m e y q u e s p e r a m .

Sibilla.

Bromes n o s a D e u p e r A b r a a m
son fili v n i g e n i t y e t e r n a i .

Dauit.

L o mateix a p r o m s a m i ,
(pn so D a u i d serttidor seti,
d i e n t d a r del v e n t r e m e u
imi a n o s t r o s mais d o n a r fi.

Adam.

O q u a n t n o s h a u e u alegrats,
a b tal n o u a q u e a p o r t a u .

hules.)

Mortal. Qui s a q u e s t a q u i ve c a n t a n t
tant males n o n e s d e oir?

(Are diu A d a m a to de Eterne.

glrlussi.\

O tu Betlem, xica ciutat,


q u a n t axal<;ada h a s d e ser
venint a tu D e u p o d e r o s
a darse per nos humanat,
y r e f o r m a r 1 estat p r i m e r
perdut per Adam erjuls

E n d i t a ciutat n e x e r a

Dauit.

O! S e o r D e u ! u o s o u u l l a u

Y t i n c h tal r e u e l a t i o

p e r a d o n a r n o s desliurats.

p e r q u e la u a g e p u b l i c a n t .
Adam.

E n ac Seor no dupteu,

Isayes.

isayes.

Creator

Spirititi.

Vna donzella parir,


ans y a p r s v e r g e restant,

que c o m o dich tot o veureu.


( E n t r e Isayes a to de Vini

cant

y pie d e c o n s o l a t i .

p e r q u e io u s d i c h g r a n veritat,
estiga 1 h o m e a c o n s o l a t ,

O q u a n t a l e g r e es v o s t r o

el d i a b l e lo c a p t r e n c a n t ,

. .)

Aconsolau uos, aconsolau,

p e r q u e sens c r i m se c o n c e b r .

vosaltres p o b l e s d e Israel,

E n ella ser

m o l t prest t i n d r e u l o rey del eel,

lo stat p e r A d a m p e r d u t ,
en ella t i n d r p l e n i t u t

q u e d e l o n c h t e m p sperati.
(Are ixen los peccata a to de Alme

la g r a c i a sensa p e c c a t .

laudes.)

Mortal. Iscam, un h o m e venir sent.

restaurt

Abraam. A q u e x a la d o n a ser

Venial. Dels n o s t r o s ser sens d u p t a r .

q u e D e u al d i a b l e p r o m e s ,

Mortal. N o p o r e m d e x a r d e a n a r

a la cual seria sottns


y q u e lo c a p li t r e n c a r .

p e r a c o m p l i r lo m a n a m e n t .
Venial-

N o d i c h i o q u e dels n o s t r o s es.

Isayes.

Aquexa donchs a de uenir


y conceberlo purament,
el q u a i p e r n o s t r o s a l u a m e n t
voldr d e sa g a n a m o r i r .

Dauid.

Q u i p e r tal n o u a n o d a r
g r a c i e s al O m n i p o t e n t ,
agenollats deuotament
per lo recort q u e d e n o s fa.

Mortal. D e x e m lo d o n c h s , p u i s es m a r c a t .
Venial. Ell st cert b e n sealat.
Mortal. T o r n e m n o s n e q u e s p e r d e m s .
Isayes.

(a son t o ) A l e g r e t j a H i e r u s a l e m ,
fes te molt g a i a n a Sion,
ya u e lo p r o m s a n ' el m o n ,
y ne.xer d i n s e n Betlem.
V o s t r o s Uigams del coll r o m p r e u ,
d e c a t i u s tots e n Uibertat
sereu t o r n a t s , sense reseat
d or ni d a r g e n t p e r lo g r a n D e u .
X i q u e t infant lo u e u r e u n a t
essent ell p r i n c e p m o l t fort
q u i t r i u m p h a r d e la m o r t
d e x a n t lo m o n pacificat.
S o b r e l o solio s e u r
de Dauid c o m rey y Seor,
fet d e l m o n g r a n e m p e r a d o r ,
y son r e g n e fi n o t i n d r .
A d m i r a b l e ser s o n n o m .
y d i r s h a D e u , p r i n c e p d e pati,
Crist y Messies q u e s p e r a u ,
del q u a i n o s a l t r e s c r e a t s s o m .

>Adam a to de Eterne

Adam.

A r e c a n t e o tots aionollats a concert.

O r a c i e s g r a n s vos fem S e n y o r
del e t e r n vostro r e c o r t ,
uoler venir a d a r confort
a n o s a l t r e s plens d e d o l o r .
Veniu S e o r , n o vos t a r d e u ,
desliurau nos d e tan gran mal,
s e n s m i r a r lo c r i m m o r t a l ,
mas Seor uos nos aiudau.
M o s t r a u vos esser r e d e m p t o r
morint matant nostra mort,
d o n a u n o s e t e r n confort
y g o i g sens fi ni d o l o r .
(Ayi se alcen y diu A d a m a to d e Eterne

Adam.

rerum.)

rerum.

Ais lints g r a n n o u a p o r t a r n
d e la p r e s t a r e d e m t i .

par q u e alegre y cantant

Abraam. Puis p e r n o s t r a saluatio


lo g r a n D e n fet h o m e ser

a l g n g o i g ua d e n u n c i a n t ,

Dauit.

A n e m d o n c h s tots tirant carni,


nons detingam, darlos confort.

T i n g a u s D e u d e la s u a m a ,

Isayes.

Al e n q u a n t r e n o s ix le m o r t .

feu n o s p a r t d e vostre pier tant.

l.e mort. T o t s a u e u d e p a s a r p e r m i .
Ais lims sereu p r e s o n e r s
fins q u e siau tots r e s c a t i s
per s a n c h y m o r t , n o p e r d u c a t s ,
ni p e r or, a r g e n t ni d i n e r s .
Ceniti, seguiu m e p e c c a d o r s ,
dexar uos he empresonats.

Alli veig vn h o m e q u i u e ,

s e g o n s ueig molt alegre u .

Layes.

V a i g p e r lo m o n d e n u n c i a n t

Sibilla.

D i g a u n o s b e t a n t desitiat

/saves.

Y o s o un p r o p h e t a d e D e u ,

c o m lo Messies prest v i n d r .
com passar y c o m o saben.
Isayes a n o m e n a t .

42
Adam.

per tots esser a d o r a t

Fat;es, p u i s p e r n o s t r o s p e c c a t s

y venerai com a Deu

m e r e x e m p a s s a r tals d o l o r s .

p e r vostre g r a n m a g e s t a t .

( A n a n t s e n d i u e u a to q u e v o l d t n . )

U i n g a S e n o r y sens t a r d a r
a d e s l i u r a r lo p o b l e t e u ,
a p i a d a u vos ia g r a n l ) e u ,
p u i s sols eli n o s p o t a i u d a r .
( T o m La mori en son loch.)

3.

N o es stat ni ser
en lo m o n t a n g r a n s e o r
com uos seor Octaui,
del m o n g r a n c o n q u i s t a d o r .

4.

L o cel la t e r r a y la m a r
reuereix lo p o d e r vostre

( A r e ix lo E m p e r a d o r ab quatre m a g n a t i , patlanl.

o inuictissim Cezar,

Empe .
Jor

Magnifich y g r a n Senat,
a l e g r a r tots n o s d e u e n i
p u i s lo m o n es c o n q u i s t a t
y a Roma subiugat
a b g r a n pati s e g o n s v e y e m .
T o t lo m o n a l e g r e m e n t
me regoneix per senyor,
a mi t e n t o t a la gent,
de leuant y d e ponent,
com a gran emperador.
i . Mag"'. O C e z a r p r i n c e p altissim,
tot lo m o n teniu s u b i e c t e ,
sou dels h o m e n s fortelissims,
y dels p r i n c e p s illustrissims,
s e g o n s m o s t r a p e r lo effecte.
O soberana potentia
2.
d e u o s i n u i c t e cezar!
n o p u c h io a b m e s c i e n t i a
s p l i c a r la g r a n p r u d e n t i a
que teniu en batallar.
O monarcha uniuersal,
ningu esplicar por
la h o n o r t a n g r a n y tal
n o b l e e imperiai
de uos gran Octauia.
O mare nostra gran R o m a
alegret d e u n tal fili,
p e r lo q u a l e m p e r a d o r a
sers y del m o n Sefiora,
en c r i m i n a l y ciuil.
P u i s q u e la g r a n m o n a r q u i a
sefior a u e u a l c a n s a t ,
a b m o l t gentil c o r t e s i a
m e r e i x vostre s e n o r i a
per n o s esser s a l u d a t .
Salite o m o l t g r a n m o n a r c a ,
Salue o C e z a r August,
S a l u e d e les virtuts a r c a ,
Salue dels p r i n c e p s lo m e s iust.
Puis q u e la h o n o r es p r e m i
c o m d i e m d e la virtut,
mereix vostro gran imperi
p e r a tots eser t e m u t
G r a n Cezar uos mereixeu

g r a n h o n o r d e la g e n t n o s t r e .
(Emperedor

Empe .
Jor

perlant.)

Barons nobles y magnats,


be m o s t r a u

fidelitat

puis vos sou tots a l e g r a t s


d e la m i a g r a n

magestat.

E m p e r o del q u e d i e u
cpie d e c h esser a d o r a t
io s e c e r t q u e n o s o D e n
p u i s lo m o n n o h e c r e h a t .
( A r e entre .le Sibilla a to de

Sibilla.

Spant y dolor

ludici.)

mostre

lo iorn del iuy p e r la part nostre.


Vn rey dels reys D e u e t e r n a i ,
s e o r del m o n vniuersal,
del cel, ver h o m , d e u a l l a r
qui bons y mais iudicar.
( A r e ue lo A c c u s a n t , y din an el Porter parlant.)

Accus"*'. O b r i u prest g e r m p o r t e r .
Porter.

D i g a u s e o r en q u e s mester.

Accus""'. L e m p e r a d o r u i n c h auisar
d e un g r a n c a s ; ; p o r e n t r a r ?
Porter.

P u i s c a s es g r a n , e n t r a r p o r e u ,
b e sou fayel s e r v i d o r sen.

( L o A c c u s a n t d i n al Eraperedor a to de Alme

laudes

Accus"'. Illustrissim e m p e r e d o r ,
d e t o t lo m o n vera claror,
c o m a fayel stich t o i b a t
del qu* h e oit y ascoltai,
d e u n a d o n a , la q u a l ua
p e r s u a d i n t le g e n t t u a ,
fayent los c r e u r e sens m e n t i r
q u e vn g r a n rey te d e venir,
ser p r o c e i t d e J u d ,
diu q u e a b tu p o d e r t i n d r .
(Lo emperador cride lo Algotzir

Empe .
Jur

parlant.)

O algotzir.

Algotzir. S e o r .
Empe .
Jor

C i t a u la m prest, feu la m uenir.

[Lo algotzir ua a la Sibilla parlant.

Algotzir. S e o r a a n s d e m e s p a r l a r
1 e m p e r e d o r u o s fa citar.
Sibilla.

T a n prest y s o m sens m e s t a r d a r .

Algotiir. V e n i u e n mi n o u s p u c h d e x a r .
Lo E m p e r e d o r cantant Aline

Empc .
1or

Sibilla.

la lluna es m o s t r a r d e s a n c h ,
e p l a n e r s' h a q u i m a y s' h a plafit

judei.)

D i g u e s d o n a , d o n t te u e d i r
q u e u n g r a n rey te d e uenir,
ser p r o c e i t d e l u d a ,
d i u s q u e en mi p o d e r t i n d r .

Empe .

(mateix to.)

Sibilla.

dor

e q u e ser d e mi m e s q u ,
qui c u y t aser t a n g r a n r a b .
layre, lo foch y tot q u a n t fo,

si s a b e r uols la ueritat,

cel, t e r r a y m a r farn d o l ,

tal en lo m o n n o es stat.

q u e noy aura qui n o tremol.


Empe .
or

Empego''. C o m se p o r i a a p r o u a r

q u e l o sol fassa escurir,


y les g e n t s axi s p a u o r d i r .

q u e s e g o n s d i u lo p o b l e m e u
io t i n c h d e esser a d o r a t .

Sibilla.

q u e m o l t prest tot se s a b r ,

lo p o b l e sia aiustat,

c a s c en son front p o r t a r scrit

del q u e d u p t a s la u e r i t a t .

lo m a l e b e q u e a u r a c o m p l i t .
Empelo''. E m p e r e d o r e q u e t u a l d r
ta d i g n i t a t , e q u e ser

(Lo E m p e r e d o r parlant.

Empego*. L o q u e d i u s p r e s t ser m a n a t

p u i s t o t lo m o n h a d e c r e m a r !

O Algotzir.

d o n s n o mi p u c h g e n s a t u r a r .

Algottir. S e o r .

Sibilla.

q u e trist d e l q u i m a l a u r a fet;

lo p o b l e sia a i u s t a t

n o li u a l d r o r ni a r g e n t
p e r s c a p a r d' u n tal t u r m e n t .
Empe "'. E m p e r a d o r si n o fos n a t !
<

p e r u e u r e le ueritat.

E c o m stich t a n o b s e g a t

Le A l g o t z i r fa la c i i d a . )

Algotzir. A r e o i a t s q u e m a n a

d e t a n t d e m a l q u ' h e fet y dit,


y m a y m e n so p e n e d i t .

sa i m p e r i a i m a g e s t a t
Sibilla.

que totom de continent

Inditi.)

m e s p e r s a b e r la u e r i t a t
uet ai q u i s es m o s t r a t .

A l iorn d e l iudici
Empe .
Jor

p a r r q u i n batir fet s e r u i c i .

una excellent uerge pura

Sefior d e l m o n vniuersal,
del cel u e r h o m d e u a l l a r ,
qui bons y mais indicar.

t e n i n t v n a umil c r e a t u r a .
Sibilla.

aquell te c o n u a d o r a r

q u i m fassa tal t r a i c i ,

y a sa m a r e

q u e lo m o n v i n g a a j u t i a r
q u ' a b mi n o a g e d e p a r l a r .
A n s d e l iudici q u i n z e seis
se m o s t r a r n forts, g e n e r i s ,
d a r n s p a n t a t o t lo m o n ,
p e r q u e tal c o s a ia m a y fonch.
ser

qui tais c o s e s d i u s q u e far,


e com tindr tant d e gozar
Sibilla.

A q u e l l infant t a n t e x c e l l e n t
fili es d e D e u o m n i p o t e n t ;

Empego': N o ser rey d e t o t lo m o n

</or

Sibilla m o l t m e m a r a u e l l ,
q u e n l a y r e ueig g r a n c l a r e d a t ,

V n r e y dels reys D e u e t e r n a i ,

Bmpe . E q u i n S e o r a q u e i x

E m p e r e d o r n o t sia g r e u ,
n o est s e m b l a n t al fili d e D e u ;

sia prest agi aiustat.


(Are la S i b i l l a cantant diu a to de

Sibilla.

L o j u y ser t a n t fort stret

Fes are de continent


an a q u e s t l o c h p r e s t a m e n t ,

Sibilla.

R e s a m a g a r n o si p o r a ,

D o n c h s fes a r e d e c o n t i n e n t
e fer t' h e u e u r e c l a r a m e n t

ior

C e r t g r a n s e o r a q u e i x ser
q u e tais c o s e s d i u s q u e far,

d e s a b e r n e la ueritat,

Empe .

L o s animais sensa raho,

E m p e r a d o r n o t sia g r e u ,
q u e u n Sefior m a i o r u i n d r ,

Sibilla.

C e r t m o l g r a n rey a q u e i x ser
q u e tais coses d i u s q u e far;

glorificar.

. V f t f f ' . (Alme laudes'.

A b e n c e n s te uull a d o r a r
y c o m a gran Deu venerar,
c a r b e c o n e c h q u e t s m o n Sefior,
mon Deu, oc y m o n creyador.
iF. dit ao encensa lo E m p e r a d o r , y d i o
n els m a g n a t s . )

O m o l t magnifions b a r o n s ,

q u e Io m o n fassa t r e m o l a r .

c a u a l l e r s d e g r a n ualia,

O trist seal d e g r a n

a u e u o i d e s les r a h o n s

terror

ser d e l sol n o d a n t c l a r o r ;

q u ' h e passt a b la Sibilla?

parlant

44
N o es c a s d e p r e s u m i r
que Deu ria

.Varia.

anomcnat,

p u i s es cert q u ' h e d e m o r i r ,
1

d e b o n g r a t nuli seguir u o s .

Joseph.

n o hi ha l o d i pera posar,

q u i n s h a trets d e tal e r r o r

v e i a m a h o n poreni a n a r .

La humana

frigilitat

Maria.
Joseph.

D e u e t e r n b e la c o m t e m p l a ,
p e r qo d e b e n i g n i t a t
N o s t r e s p e n s e s Ilumina,
d e t n o s t r e n s la ueritat,
los p e c c a t s ell a b o m i n a ,
p e r q u a n t es s u m m a b o n d a t .
4.

O etcrnal sapiencia,
g r a t i e s n o s sien fetes
puis q u e a b tanta de clemencia
a s i l u s t r a n uias perfetes.

1.

D e x a t t o t a<;o a p a r t

2.

q u e d e u e m t r o b a r un art

3.

a b q u e molt prest y n o tart

4.

q u e lo m o n sia c o n t a t .

1.

Vn edicte general

sapia ta m a g e s t a t

m a n a fer molt p r o m p t e m e n t
2.

q u e so pena

capital

3.

p e r lo m o n u n i u e r s a l

4.

tots se s c r i g u e n u e r a m e n t .

<Dit ac lo E m p e r e d o r crida lo A I g o t i i r parlant.

Empe .
ior

Algotzir fes u n a c r i d a
d e la g r a n d e s c r e t i o ,
y p e r t o t s sia o b e i d a
s e n s la m e n o r d i l a t i o .

( A r * lo A l g o t z i r ih una trompeta fa la crida ,

Algotzir. A r e oujats q u e u s fas a s a b e r


d e p a r t del e m p e r a d o r ,
q u e c o m p l i n t a b sa h o n o r
uol m o s t r a r s o n g r a n p o d e r ,
m a n a a tots g e n e r a l m e n t
y a c a s c en p a r t i c u l a r
a ses t r r a s c a m i n a r
y escriurers de continent.
( A t e diu J o s e p h a M a r a . )

Joseph.

Marie.
Joseph.

E n n o m d e C e z a r an c r i d a t
q u e p e r Betlem n o s p a r t i g a m ,
y q u e all n o s s c r i g a m
c o m o m a n a sa m a g e s t a t .
E l r e y tal m a n a m e n t h a fet,
a n e m l o s e p h , n o ns d e t i n g a m .
Sus Maria partigam,
fet m a n a m e n t t a n stret.

A n aquell p o r x o d e alla.
Seguiti uos Maria, tienili,
a n e m alla a r e p o s a r .

Afaria.

usa, c o m u e y e m p e r e x e m p l c .
3.

E n Betlem g r a n g e n t hi ha,

graties g r a n s d e u e m a D e u
p e r lo g r a n m e r e x c r seu.
2.

cintai,

s c r i u r e r n s coni es m a n a t ,

y p e r tal iutie itttiat.


i. Jlfag" . Magnitich e m p e r a d o r ,

Ancin J o s e p h b o n spos
en Betlem n o s t r a

F a c e s lo u o s t r o

manar,

p r o m p t a stich p e r o b e i r .
;Are entren 4. pastors cantant la seguenl
que

canso al t "

uoldran )

Pastors. H o r a sera d e p a r t i r
a g u a r d a r lo bestiar,
m o i t e s u o l t e s lo t a r d a r
aquell fa distninuir.
D e u t o s t e m p s lo b o n p a s t o r
uellar s o b r e las ouellas,
q u e n o p u g a lo l o p en ellas
m a t a r sa fam a b rigor.

A n c m d o n s sens d t e n i r ,
c a n t a n t , aquelles g u a r d a r ,
m o i t e s uoltes lo t a r d a r
a q u e l l fa d e s m i n u i r .
,Essent en mig de la sglesia d i u en T o n e t parlant.)

Tonet.

P u i s ai s o m a r r i b a t s

c a s c u n p r e n g a son c a m i .
Guillem. Sus, io nien vaig p e r ai,
Tomeu.

d e m a l siau tots g u a r d a t s .
U e s en b o n h o r a compafto,

io p e r ai uull a n a r .
Pasqual. D e u n o s uulla a tots g u a r d a r ,
Tonet.

p e r ai uull p e n d r e io.
O q u i n fret fa s t a nit;
la capilla d e la c a p a
en lo c a p m e p o s a r c ,
m a n y peus m e c o b r i r .

(Ai a p a r e i x I A n g e l y d i u . !

Angel.

A l e g r a u u o s tots p a s t o r s ;
a r e s a p i a u q u ' es nat
lo fill d e D e u h u m a n a t
p e r r e m b r e los p e c c a d o r s .
E n Betlem lo t r o b a r e u
p o s t d i n s u n a stablla
ver D e u h o m e , n a t d e Maria,
a n a u tots a d o r a r leti.

( A r a s giren lo Pastors spantsts de la uista del angel,


y d i u en>

Tomeu. M a y lie oit tant gentil u e u


ni q u e tant g e n t i l c a n t a s ,
o q u a n t m e s o s p a n t a t , las,
u e u r e ta;i g r a n l u m en ell.

(Are ix loseph

Pasqua!. 0 , Has d e m i , q u ' es d e a q u e l l ,


m i r a si est p e r a q u i .
Tenet. U i n a , u i n a , j a n o y es.
Pasqua . Mira si se n es a n a t .
Guliiem. P e r a m o r d e D e u , q u e d i u ,
Pasqua! U i n a n o t i n g a s t a n t a p o r .

Joseph.

e n t r a u , y lo c r e a d o r a d o r a u
fet h o m e lo till d e D e u .
Veniu b o n s p a s t o r s , e n t r a u
y u e u r e u Maria d o n z e l l a .

( A r e te ai unteti tots los pastors, y diu en)

Tonet.

Tomeu. O q u a n t a p o r h e a g u d a

y a d o r a r lo infant parit
lo q u a i es n a t a q u e s t a nit.

d i e n t <}ue a n e m e n B e t l e m .
Guillem. O q u a n t a n ' h e a g u d a i o ;

(Are entren los pastors, y diu en!

Tomeu. Mostrau n o s , regina bella,

e n terra c o m a m o r t caygtti.
A n e m t o t s i u n t s prest alli,

lo b o n xicot q u e alletau.
Maria.

y s a p i a m q u e es asso.
Pasqua! F.s nat un xiquet infant

est es lo D e u i n c r e a t ,

Maria,

com a digne de honor.


f.Vgenollat en T o m e u

per nos pobre, uigilant.


Anem ueure u per merc,

q u e tots a d o r a r lo a n e r a .
Pasqua! P u i s s t a m d e t e r m i n a t s
a Betlem d o n e m caini.
N0 p e n d r e m q u e p o r t a r hi,

d e b a d e s hi a n i r e m ?
Guillem. l a t i n c h i o e n lo s e r r
Tonet.

(Adora en

Pastor.

c o s a q u e li p u c h p o r t a r .
Io tamb per presentar

tinch lo c o r tot p i e d e a m o r .
Pasqua! B e sera d o n s c o n c e r t a r
p e r lo carni u n a c a n s .
Tomeu. B e d i u s , v a g e c o m p a r t o
seguiti, y s c o m e n s c a n t a r .
.Canteri
de

l o s pastors al to q u e uoldtun

lins al

loseph.)

Pastors. P u i s q u e 1 a n g e l n o s h a d i t
es n a t n o s t r e r e d e m p t o r ,
a n e m a fer li o n o r
en Betlem a q u e s t a nit.
D e c a r i t a t insignii
en lo m o n u e p e r a m o r
a n e m a fer li h o n o r
en Betlem a q u e s t a nit.
O cosa de gran spant
y de admirable

primor,

esser se fet D e u infant


Tomeu.
Guillem.
Tonet.
Pastor.

diu)

Tomen. A q u e s t uull io a d o r a r
com a uertader seor,
p e r q u e m fasa b o n p a s t o r
y 'm guart a mi d e peccar;
y p e r q u e u o s Ion p r e g a n
seora tant amorosa,
c o m a cosa s a b o r o s a
a q u e s t formatge li d a n .

ab molta deuoti.
Tomeu. Y c e r t e s m o l t a r a h o

Tonet.

U e e u lo ai b o n s p a s t o r s ,
sia d e l o t s a d o r t

q u e al m o n , uerje, li d a r i a
Tenet.

Uerge, n o s a l t r e s soin p a s t o r s
qui ueniin a u i s i t a r u o s ,

d e lo q u i n s anatta p a r l a n t ,
c o m si fos h o m e e l e g a n t

d una donzella

Pastors entrau, n o dupteu,


est es lo loch q u e s e r c a u ,

Tonet.

y diu.

p e r s a l u a r lo p e c c a d o r .
A q u e s t loch c r e c h io d e u ser.
S e g o n s q u e hi ha g r a n c l a r o r .
N'o t i n g a m d e res t e m o r .
F n t r e m tots a b g r a n h o n o r .

cadafal

l o lo a d o r c o m a sirttent
de bon cor y uoluntat,
per quem d o bon uiure onrat,
y de ao abundantment;
y p e r q u u o s ley d i g a n
q u a n t t i n d r e u a b ell r a h o s ,
TIENS ai d e b o n s t o r r o n s
y n e u l a s , si vos n e p l a n .

1 Adorant.)

Guillem. Io 1 a d o r c o m a s e o r
y uull io ser dell m i s a t g e ,
perquem do ab gran uentatge
g r a c i a p e r lo seu h o n o r ;
y a uos perqu ho alcanseu
u e u s ai n o u s y u e l l a n e s
y castaas molt galanes
per refrescar c o m m e n g e u .
.Tonet

Tonet.

adoia.j

I o us a d o r D e u infinit
de bon cor deuotament
per q u e m doneu molt a u m e n t
d e u i r t u t s y d e sperit;
y uos uerge poderosa
iau stes c o q u e s a b mel,
p e r q u e fasau q u e e n lo c e l
t i n g a m u i d a gloriosa.

4
Maria.

(Parlant

Uostres bones presentalles


a c c e p t a l o m e u fillet,
a g r a i n t u o s u n tal fet
p e r u cent u o s seran d a d e s .
Pascua/. P u i s t o t s a u e m a d o r t
p r e n g a m c a n t a n t n o s t r a uia.
Gui/ltm. A n e m c o m s e u u l l a sia
a b lo c a n t a r c o n c e r t t .
( A r e sen uan los pastors cantant

esta c a n o . I

Pastori. Puis a u e m tots a d o r t


a J h s . xicot infant,
enem cantant y ballant
fins el loch q u e a u e m d e x a t .
l o m a y viu u n tal infant,
t a n t pie d e b o n d a t , g r a c i s ,
blanch, acolorat y ros,
y en tot perfet y molt s a n t .
FINIS.
L a u s D e o h o n o r et g l o r i a
P e r infinita s e c u l o r i i m scula,
Amen Ihs.
F". R. P . Michaelis Pasqual,
ti 1 le Buger
.1.5.9.9.

anno.
G.

I.I.ABRf.S.

D. J O S E P H M A R A UADRAD0
COM

A P O L O G I S T A D E LA FE CATLICA
COSTISUACI

e)

La Revolucin de 1868 (lb. p. 81-126)


Son n o u els articles d' a q u e s t t e m a .
Degradacin:Es tal el desgavell, a b a c u a m e n t i e s b o r r a m e n t d' E s p a n y a al c a p d' un a n y
d e la r e v o l u c i ( o c t u b r e d e 1869), q u e es c o m
u n a a u q u e n a v e g a sense veles ni t i m , a m e r c
d e les o n e s , a on e n c a r a hi h a q u i d o n a o r d e s
i m e n j a r , p e r o n o r u m b o , i a on el c a p i t a i el
pilot i la t r i p u l a c i i els passatgers i els esclaus
( p e r q u hi h a esclaus t a m b ) , sense nis esplay
ni c o n s o l q u e '1 d ' a c r i m i n a r s e i injuriarse u n s
a b altres, baix la violencia d ' u n p o d e r s u p e r i o r i
i n e l u c t a b l e , c o r r e n tots u n a nieteixa sort q u e h a
d ' i g u a l a r b e n aviat llur c o n d i c i o . I . historia
d i r que feren aquells r e v o l u c i o n a o s d e 1 8 6 8 ,
t a n p o d e r o s o s p e r destruir, t a n i m p o t e n t s p e r
edeficar, q u e n o d o n a r e n passa d r e t a en r e s ;
q u e sols p r o g r e s s a r e n e n desgavellar 1' h i s e n d a
p b l i c a i fer crixer 1 i n m o r a l i d a t a d m i n i s t r a -

tiva; q u e e n g a r b u l l a r e n u n a c o n s t i t u c i sens
servici i u n t r o n o sense m o n a r c a i q u e 110 feren
m e s q u ' a c a r a m u l l a r c o m b u s t i b l e p e r la revoluc i anti-social? I t a m b dir 1' historia: Pero
q u feyen m e n t r e s t a n t les classes c o n s e r v a d o res p e r c o n j u r a r la catstrofe? qu feyen p e r
salvar el pafs, la civilisac i la sociedat? qu
feya a q u e i x a n a c i t a n catlica, t a n m o n r q u i ca, t a n p u n d o n o r o s a , p e r la seua Esglsia, p ' el
sett t r o n o , p e r la s e u a h o n r a , per la seua existencia? ib. p . 81 -86).
En plena teocracia:El mi rele r e s p e c t e
d e la sociedat i r e s p e c t e d e 1' o r d e n a t u r a l es la
d i c t a d u r a d e D e u , la vera t e o c r a c i a . A q u e s t e s
el p o d e r i m p e r a n t avuy ( 1 8 juliol 1869^ dins
E s p a n y a . E s u n m i r a c l e q u e 1' E s p a n y a p u g a
viure aix c o m viu. Quina instituci p e r m a n e i x ,
q u i n a legalidat i m p e r a , q u i n dret ofereix g a r a n tes d e c o n s o l i d a d o ? C a p . E s t a m sense dinasta,
sense rey, sense forma d e g o v e r n classificable,
sense fe en la r e v o l u c i , sensa fre en les a m b i cions, sensa c o h e s i d i n s els partits, sense u n i dat d e c r e e n c i e s ; i aix a n a m passant, c o m si
d i n s E s p a n y a les institucions, les lleys, els p r i n cipis, els vineles d e tot g e n r e estiguessen p e r
d e m s e n la vida d e la n a c i . . . En q u consisteix aqueix fenomen? com s ' a g u a n t a l'edifici?...
Es q u e e n c a r a i m p o s a u n a m i c a 1' e n t i d a t m o r a l
del G o v e r n ; e n c a r a escolta la multitttt, cristiana
per la n o s t r a sort, ali d e obeiu les Potestats q u e
p r e d i c a 1' Esglesia; e n c a r a t la seua forsa el
g r a n c d i c social del D e c l e g , lley fonamental
d e la vera civilisaci.
P e r o si a u n a g e n e r a d o , c r i a d a en la fe d e
D e u , p e r m e s q u e hi venguin a m e n y s les
c r e e n c i e s i s' hi afluixin els s e n t i m e n t s catlics,
li r o m n s e m p r e a falta d' altres e l e m e n t s d e
g o v e r n 1' a s c e n d e n t d e la moral relligiosa q u e
a n o m e n e n teocracia; a u n a g e n e r a d o criada
sensa D e u , sense d o g m e s rclligiosos, sense al
tars, sense p r e c e p t e s , que li p o r a r o m a n d r e en
s e m b l a n t s c a t a c l i s m e s sino la m e s salvatge i
b r b a r a a n a r q u a ? (ib. p . 8 6 9 0 ) .
Reaccin: D e v a n t els desgavells i a b o m i n a c i o n s d e la r e v o l u c i ( 1 5 agost d e 1 8 6 9 )

t o t h o m diu: aix no porem seguir. E s q u e n o hi


ha forsa viva q u e n o 's senta c a p t u r a d a , n i
s e n t i m e n t general q u e n o 's senta ferit, ni inters
llegtim q u e n o 's veja potetjat, ni necessitat
a p r e m i a n t q u e n o reclami satisfacci, ni instit u c i ni classe q u e n o 's t r o b i d e s o r g a n i s a d a .
F o r s a viva es la Relligi; i dalt la p r e n s a i la
t r i b u n a s o n escarnits c n i c a i b r u t a l m e n t sos

También podría gustarte