Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Contenidos:
Gabriel Llabrs: Un hallazgo literario interesante, Boletn de la Sociedad Arqueolgica
Luliana, 2 (1887-1888), pgs. 53-55
Gabriel Llabrs: Consueta de Sant Jordi, Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana, 3
(1889-1890), pgs. 57-63
Gabriel Llabrs: Repertorio de consuetas representadas en las iglesias de Mallorca (siglos
XV y XVI), Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 5 (1901), pgs. 920-927.
Gabriel Llabrs: Consueta del Juy, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museus, 6 (1902),
pgs. 456-465.
Gabriel Llabrs: Consueta de la representatio de la Tentacio que fonch feta a Nro Sr. XPt., ara
novament feta per lo reverend fra Cardils, mestre en Theologia, Revista de Archivos,
Bibliotecas y Museos, 9 (1905), pgs. 127-134.
Gabriel Llabrs: Consueta de la nit de Nadal, Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana,
15 (1914-1915), pgs. 38-46.
53
2, del
Fillprodich.
2, de Sant Jordi.
2, de Sant
Cristofol.
Y 1, de A braham, Jacob, Tobies, La Samaritana, Judit; S. Mateu, S. Pau, S. Fransech,
S. Crespi, y la de Za danca de la mort.
H a q u continuacin lo que se cantaba
en el descendimiento de la Seo. An hoy
mismo q u e d a n reminiscencias de esta r e p r e sentacin no solo en la misma Catedral si
que tambin en los pueblos d e Mallorca.
Y basta de Prlogo.
MALORCA.
plant.
PERA.
plant:
O a t r i b u l a d e mare
n a d e (*) sols pera t r e b a l l !
P u i s h e p e r d u t fili e p a r e ,
trista lo cor mi defall.
ST.
IOAN.
L e u a u m a r e , nemlo m i r a r
a n s q u e 1 porten a soterrar,
y m e s u r a n lo dol q u e feu,
mostrau q u e sou m a r e de D e u .
Nacida.
LA
MARIA.
O plena de a m a r g u r a !
lo m e u conort qui n sera?
que 1 se o Deu tor de n a t u r a
mon fili en cieu mort s t a !
L A MARIA anant deues el cadefal:
P e r d u t he fili sensa p a r e ,
consebut per 1 Esperit
e n g e n r a t el cel sens m a r e ,
eternai Deu infinit.
0 fili b o n d a t sobirana,
q u a u t a caritat mostrau!
Per saluar n a t u r a h u m a n a
en la creu uos mort p e n i a u .
0 fili meu senyor y pare!
Ques stat aso de uos?
Com dexau a vostra m a r e
triste a b tan g r a n s dolos.
Apres seuenprop la creu la MARIA y J O A N Parlexense
ONICUDEMUS y IOSEPH, y
trobantsc
55
puis la mori ab t a n t a cura
prs per nos ha a b t a n t afany
Tornade:
P u i s de lots es R e d e m p t o r
..y p e r n o s tant be ns precura,
cascu ab se pensa pura
doner a ell laor.
Partexeuse y van a le creu y fan una contenplatio, dient:
0 J e s u s y redenptor nostre,
s e n t e n t i a t a gran tort,
per la culpa que nos vostra
en la creu vos penjau mort.
Diu
O Susana care
de:
muller.
ST. JOAN.
diu a
FINIS.
G.
LLABRS.
JOSEPH.
590- )
TOMO I I I .
ARQUEOLGICA
LULIANA.
LMINA
LIV.
plettnoe la 0 o etesii
Hrqteolgica I^nliana
PALMA
25
ABRIL
SUMARIO.
DE
1889.
3.
CAS.
1.
C O N S U E T A DE S . ' J O R D I
[']
rasador
parlan!.
CASSADOR
3.
Y si v e . . . tirerem li
1.
2.
CAS.
1.
2.
CAS.
2.
3.
CAS.
2.
[1]
Treta d'un cdice de ultlms del seglc XVI del qual
la harem p a r l a ! en el toni. II pag. 53. d'aquesl B0M.KT1.
V.Tomo
III.Nm
1.
Ao
3.
1.
CAS.
100.
2.
O la gran desaventura
que ns ha seguida aquest dia.
58
CAS.
CAS. 2.
i.
CAS. 2.
Tal cosa anemnios n' a dir
a n el senyor nostro 'n rey.
CAS.
i.
CAS.
1.
CAS. 2.
Mes nos ha esdesuingut,
que volentlo sperar
vn home hauem perdut,
lo qual li beni vist menjar.
Are se dona vn calp al front y din
la rey.
hi ha alguna nouitat?
CAS.
1.
REY.
0 male sort, y que sera
de mi, si asso es ver!
T o t quant es deuorara
desminuint ni011 poder.
Grida lalgutrir
Algutzir.
ALGUTZ1R.
Scnvor.
REY.
Algotzir rcal,man vos
que '111 (acati armar la gent,
y ab nimo valeros,
anau; y tots de present
en tot cas del 111011 fareu
REY.
Digau que ls cs atorgada
anau hy ab gran presteza.
P O H T E R a u eh cassaJors.
I. entrar es a vostron plcr
axis ho mane lo rey
CAS.
1.
1.
1.
,
suplicam la magostad
ALTRE
a il els
canallas.
CAUALLER.
senyor,
manament,
furor
ab esta gent.
VN C A U A L L E R .
Lo qual es axi faros,
e tant cruel y terrible,
que ha morts a molts de nos
ab lo seu ale horrible.
CAVALLER.
No crega te xselsitut
may tal cosa sia stade;
que mes fort te lo escut
que la cuyrassc llaunada.
Lo rey a t de: clcrne reruin
REY.
0 trist de mi, desuenturat,
los Dcus m bauran dsempart,
que vn animal tan farest
ma destroesca manilest!
0 terrible pcstilencia!
0 desuentura la mia,
axi s perdra me regcnia
el poble tant que tenia:
dieu cauallcrs y fills,
quin conseil dau a n' asso: per squiuar tais perdis
doneumi prompte rah.
I. C A U A L L E R .
Lo remey que se n spera
es que dexcm la ciutat,
ans que la bestia fera
nos destroesca y eus mat.
LO
REY.
CAUALLER.
6o
algutzir, carrech preniu
de donarmen tot orn hu.
Are scriuen los noms, y Iraucn vn
fadrinet y aprtenlo al drach, y
din a ta de: plant de Maria [?]
FADRINET.
O cauallers libians,
de mi no haureu piatat?
Per vostras propias mans
me voleu dar a n el drach?
O cauallers sforats,
virtuosos y gentils,
no vzeu tais crueltats
posantme en mans tats vils.
Los cauallers cantan vn duo.
I. CAVALL.
Fill vullau uos sforzar
en lo treball queu de passar;
vos sabcu que som forats
en dar los qui son liurats.
LO
FADRINET.
LO
R E Y , a t de pasiotte.
CAV.
io us preg no us congoxeu:
6I
de per quant me manareu,
puis la lley heu decretade:
que si io cert no moria
moririem tots arreu.
R E Y : passio.
J o creya filia casar uos
ab algn gran rey o princep:
pera poder regalar vos,
puis que no tinch fili que m' heret;
lo contrari veig mesqui
que us tin de dar per spos
vn drach pie de cruel veri,
y io restar dolors.
LA F1LLA.
Oh lo meu parc dulcissim,
no puch dir quan me desplau,
vostro n anuig amarissini;
als Deus ho acomanau.
REY.
Oh quan mes stimaria
are de prsent morir,
breu sera la vida mia
lo fi prest desig sentir.
Ara loscaullers tornea y din un:
parlant.
I. CAV.
Senyor lo temps es arribat,
faces segons nos eu promes,
no ns sia mes desnegat
lo que per lley dictt es.
REY.
Feuma pler, a mi preniu;
dexau la sanch innocenta.
I. CAUA.
Senyor, vos nos deteniu.
FILLA.
Senyor pare, so contenta.
Are lo rey giras a la filia abracando diu a lo de: passio.
REY.
Filia no s pot mes escusar
la tan gran desditxa en uos,
lo drach uos ha conquistar
per esser lo vostre spos:
abraaume: filia veniu,
preniu tots vostros ioyells,
perdes tot, puis vos moriu,
las pedras finas y anells.
rey
S'. J O R D I .
Digau donzella perqu stau
axi lligade stretament,
cn equeix tant doloros pai?
Haueu fet ningn mancament?
La donzella a to de: veni creator.
DONZ.
Caualler, prest fugiu dassi
nous ditingau, feuma pler
pera desliurar a mi
noy baste vostro poder.
02
S'. J O R D I .
DONZELLA.
S . JOR.
1
S'. J O R .
Prcniu la cinta que portail
y ligaule an cl coll seu,
detras aquella portan,
feu ho y gens no us altereu.
Ara liga la dracb, y diu la
DON/..
O bon caualler de Dcu
moites gracias uos fas,
per quan desliurade m' heu
de mort y de semblant cas.
S'. J O R D I .
Dau a Jesucrist lahors,
de on proseieix tt be,
y seruiulo de bon cor.
LA
LILLA.
S'. J O R D I .
Perqu fuiges poble flaeh?
teniuos no haiau paor
per desliurar uos del drach
m' ha trames Dcu, mon senyor.
Ara sou datant lo rex y diu la fi
lia a son parc.
PILLA.
Senyor pare, veus asi
aquest caualler gentil
qui per desliurar a mi
s' es post en grau perill.
A S'- Jordi.
Mes uos prega carament,
que del tot mateu lo drach
ab aquesta ma gent,
perqu cstigam descansis.
S<. J O R D I .
Si tu uols rey libia
d' aquest traball scapar,
fes de tornar crest a,
no duptes de mon parlar.
LO R E Y .
So content de quant volreu
per lo gran do que he rebut
batetgem nos tots arreu,
puis axo es nostra salut.
Are S - Jordi arranque la spasa y
1
63
rccordau uos de 1 que dich.
Jesucrist uos tinga-en pau
y us vulla dar goig complit
Are sen ua SJ lord i y cauoleo y
lo rev fti fer vmt crido.
Per contentar al gran Deu
tacam nos tots cristians,
bateix. se tot hom arreu,
cascu do lo nom scu,
y viscam com a germans.
REY.
Puis Jcsu Xpt. aquest dia
nos ha Ileuat tal dolor;
cantem tots ab alagria
donantli de tot laor.
Tots cantan! a lo de: auanl auanl.
Loem tots a Deu iuntament
ab tot nostron poder flacb:
sens nostro mcreximent
nos ha desliurats del drach.
La trra staua perduda
cade hu de nos molt flacb,
Deu etern la ha remuda
per la sua gran pietat.
A S. Jordi comenemnos
prenintlo per aduocat;
puis nos lleua tal dolor
alliberantnos del drach. [a]
1
Li..
N U E S T I x A ^ LMINA
S. JiRGE PATRN DE LOS CABALLEROS EX EL REINO BE ARAGN
dan presentar c o m o la de G u a s p , un
repertorio tan nutrido, glorioso r e cuerdo de la importancia que tuvo
en los pasados siglos. T o d o s ellos con
el tiempo y paciencia los iremos r e partiendo, y llegarn formar un l bum tan notable c o m o el de la i m prenta de T r o y e s FYancia; y otros: y
puesto que la falta de mrito y hasta
de antigedad de dicha l m i n a , ha de
dejar descontentos tal vez algunos
de nuestros a b o n a d o s , intentemos decir algo siquiera sobre la imagen de
S a n Jorge patrn de la caballera
aragonesa.
E n 1201 se cre la orden de San
Jorge de Alfama institucin que tuvo
verdadera importancia antes de tener
la aprobacin pontificia.
Valencia. Catalua p r i m e r o , y
despus Aragn, prestaron benvola
acogida los acogidos tal b a n d e r a ,
algunos de cuyos caballeros a c o m paaron la conquista de Valencia
J a i m e I, quien les recompens sus
servicios sealndoles algunas alqueras en las inmediaciones de aquella
c i u d a d . A los nueve dias de tomada
la plaza, se dedic un templo S a n
J o r g e , siendo el segundo que se bendijo despus de la iglesia m a y o r , [a]
A q u e l l a advocacin dur poco, y la
iglesia convertida en breve en parroq u i a , llamsela San Salvador.
L a orden en Valencia tena un P r i o rato, con jurisdiccin exenta desde el
i5 de M a y o de i3j3 fecha en que fu
aprobada aquella por bula del pontfice Gregorio X I . Con esta aprobacin
c a n n i c a , no se consigui la i m p o r tancia que era de esperar para la vida de la nueva orden, puesto 27 aos
m s tarde, en 24 de E n e r o de 1400],
el papa aragons Benedicto XI11 la
incorpor la de M o n t e s a , en vista
del corto n m e r o de sus individuos,
y de lo reducido de sus rentas. E s
de advertir que buen nmero de ellas
las tenan en las islas de Mallorca y
M e n o r c a , segn dicen los historiadores valencianos.
No obstante, la desaparicin de la
j
Escoluno:
Catalua.En
todo el Principado
cataln a b u n d a n los recuerdos que
atestiguan la popularidad que tuvo
este santo, siendo varios y distantes los pueblos que llevan su n o m b r e :
h e c h o que tambin se repite en Galicia y Asturias. S e extendi la devocin que inspirara, en las centurias
X I I I y X I V , siendo uno de los que
m s la secundaron el ordenancista
m o n a r c a Pedro IV, quien le hizo
smbolo del estamento militar. Dganlo sino, los varios estatutos que en
prosa redactara por su propio puo
entre ellos los famosos versos dirigidos su h i j o D . Martin de Sicilia y
[Concluir.]
ERRATA
capital, aunque tan evidente que con seguridad la habrn subsanado ya los mas de nuestros
lectores, es la que se nos desliz en la nota que
puso la Redaccin alarticulode D . J o s M. Quadrado publicado en el nmero anterior. Alli se
dice haber sido escrito este artculo en 1 8 8 4 , para el peridico La Palma y bien sabido es que
era en 1840 cuando sali luz esta interesante
revista.
Y ya que rectificamos, algo hemos de decir respecto del nmero que lleva la lmina de S. Bernardo, que dice lm. X L I I I debiendo decir L i l i .
[a]
Publicadas en el tomo V de la Col. de d c. Ind.
del Archivo de la Corona de Aragn.
IMPRENTA
DE
GUASP.
9*0
REVISTA DE ARCHIVOS
REPERTORIO DE CONSUETAS>
REPRESENTADAS EN LAS IGLESIAS DE MALLORCA
( S I G L O S XV Y
XVl)
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
92<
otra cosa que obras dramticas, de mejor peor gusto y artificio, escritas
casi todas en lengua catalana, y que solian representarse en las iglesias con
motivo de solemnes festividades.
El ndice de las que contiene dicho manuscrito, que copio con suma fidelidad, es el siguiente:
I.(Consueta per le nit de Nadal.)
2.Consueta fer le nit de Nadal uagen (pasen) .ij.<* foly troberan lo parlament
de Adam y los altres ecceptat que no sien los peccats entre Joseph. qui (, y)
sta scoltaiit sa cride y nass e amara, y diu Joseph
3.Consueta o obra del Sanctlssimo nacimiento de nuestro seor Jesu Christo
llamada del peccador, compuesta por BARTOLOM APARICIO y impresa en
Senilla.
4.Doctor y betxeller,
.Consueta deis pastorells,
6,Consueta de la natiuitat de Jess Crist
7.Consueta deis tres reys de Orient
8.Consueta deis tres reys de Orient
g. Consueta de la tentagi; feta en l' any 1597.
10.Consueta de la representado de la tentado que foitch feta itostro S.'"' Xpt,
ara novament feta per lo Rnd. para fra CARDILS mestra en theolo(gia)
II.Cons teta del Juy
12.Comensa Jacob y diu sos filis, en t de eterne rernm
13.Consueta del fill prodich
14.Consueta del fill prodich
15.Consueta de la Sainaritana
i6.Consueta de Susana del quart dinmenge de la quaresma
17.Consueta de Latzer; asta t de Vexilla.
i8.Consueta de Latzer
19.Consueta del dijous sant
20.Consueta de diuendres S.'; comensa Pera ah plant
21.Cables del deuallament de la Cren ques fa cade any en la SEU de Malorca
22.Consueta de la Resurecti de Jesuxrispt nostre senyor en la qual entren vint
persones
2 3. Obra llamada la Pastorelln
24.Aucto del Nacimiento. Colloquio peregrino elegautssitno con muchas preguntas de la sagrada scriptura para la noche de Navidad, compuesto y eopilado por JUAN TIMONEDA
con privilegio
nido la segunda desde muy antiguo en aquellas islas un uso muy frecuente para
designar especficamente la idea jurdica de servidumbre.
921
REVISTA DE ARCHIVOS
La Variedad y abundancia de tales obras tratando idntico asunto 6 u^ment nos parece denunciar las representaciones nns antiguas, ms frecuentes y, por tanto, ms favorecidas del pblico ( i ) .
Tentacin de Jess,
~
2;
Jueves Santo,
4;
Viernes Santo,
4;
Descendimiento,
^
4;
Resurreccin,
I;
1, 2, 3, 6, 44 y 37
5 y3
7y8
9 y 10
9, 7, 38 y 4
o, 28, 39 y 43
21, 25 4 ' y 4 9
22
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
^^
florecimiento
de
las Cofradas gremiales de los oficios, que solan menudo sostener entre
s pugilatos de podero pujanza. Por encargo de ellas probablemente d e bieron componerse las de San Jorge, patrn de la Cofrada de Caballeros,
que reverdeca en los primeros aos del reinado de Carlos V; la de San P e dro, patrn de los pescadores; las de San Cristbal, de los curtidores; la de
San Crispn, de los zapateros; etc., etc.
Salvo alguna que otra, travs de cuyas enmiendas, reformas adiciones
escnicas y de lenguaje se transparenta mayor antigedad, entiendo que casi
en su totalidad son obra, si no en todo, en parte, de un coleccionador mallor.
Tobas,
Rey Asuero,
Judith,
Asuntos del
Testamento.
i; nmero
I;
tj
i;
I;
j6
ii
34
35
47
Evangelio,
Susana,
Lzaro,
2; nmeros 13 y 14
i;
i5
i;
16
2;
? y 18
30 y 31
2;
Cristbal
"^
2;
3 y 33
Mateo,
I;
44
Crispn,
M
45
Pedro,
46
M
Pablo,
48
;
Asuntos
varios.
Muerte,
Animas,
t; nmero 4
t;
11
>; 3^
i;
40
9i4
kEVlSTA D ARCHlVO
qun de mediocre gusto inspiracin, cuyo nombre suena hoy por primera
vez, llamado Miguel Pasgual. As parece desprenderse de la firma y fecha
que sigue al Fiuis de algunas de ellas, tales como son: la primera, truncada
en un principio, en cuyo final se ve despus del nombre antedicho la s i guiente data: Michadis Pasqual, uille buger (i), anno 1599; la segunda lleva al
final las iniciales de nuestro autor, M. P . , y la data 13 Jan. 1599; la novena
lleva nicamente despus del Finis la de 1598, si bien se declara despus del
ttulo que fu representada el ao anterior, sea en 1597.
L a s obras aqu contenidas reciben los nombres de consuetas, cables, auctos,
obras y represeHtacions, eitando
StfiLttCAS V MS06
925
De otra obra firmada rstanos dar cuenta, y es la nm. 10, intitulada Consueta de la representado de la tentado que fomh feta a nostro S," Xpt. ara novainent feta per lo reverend para fra Cardils mestre en Iheologia.
T r e s piezas que no acab el autor no las dej sitio el copiante: la ninero 28; la 46, comenzada copiar y con diez hojas en blanco para completar sil transcripcin, y la 49, ltima del manuscrito, que nicamente contiene una pgina escrita.
Son tambin de notar la 29, dividida en seis cuadros, que el colector llama
spays (espacios entreactos), y la 22, en la que el copista declara al principio de la obra que aparecen en ella veinte personajes, hecho que acusa una
tendencia la mayor tramoya y aparato escnico, ya notado en otras, en las
cuales se declara que hay que levantar dos catafalcos tablados, etc., etc.
Tales producciones revelan una tendencia artstica ms compleja por parte
de los autores fin de contentar el gusto del pblico, avezado ya frecuentar los corrales y casas de comedias existentes en casi todas las ciudades
populosas de Espaa en los ltimos aos del reinado de Felipe II ( i ) . L a s r e presentaciones dramticas, que en la Edad Media aparecieron en un principio en los claustros de las Catedrales y en el interior de los templos coa la
representacin de los sencillos Misterios, y ms tarde de los autos sacramentales, tenda ahora salirse del recinto sagrado para tomar carta de naturaleza en los teatros profanos.
Uno de los caracteres tpicos de aquellas piezas primitivas, que seguan
la forma tradicional primaria, es el de ser cantados los versos de las primeras
escenas. Estos cantos debieron ajustarse al canto llano 6 gregoriano de las
iglesias, pues as vemos que se apuntan en algunas de ellas advertencias
como las que siguen: dice en la nm 10: dir S. Juan viniendo de la sacrista
cubierto con una piel de camello y desnudo de pies y brazo, cantando ab t de
piant (en tono de llanto); en la nm. 12: Comienza Jacob y dice sus hijos
en tono de eterne rernm; en la nm. 13: Comienza el hijo prdigo en tono
de alme laudes; en la 16 habla Jacob Samuel en el mismo tono anterior;
en la 17 Marta en tono de vexilla, indicndose en otras, adems de los m e n cionados, el tono de Vtni creator, el de rabi (rabia), el dsecce ianda, etc., etc.
Tales representaciones debieron ser compuestas por y para eclesisticos,
(t) De las aficiones mostradas por los pueblos de la costa de Levante esta dase
de espectculos, es buena prueba el hecho de estar escrito en cataln y en letra y
lenguaje del siglo kiv un fragmento de misterio, que public Quadrado en La
Unidad Catlica, semanario impreso en Palma de Mallorca por los aos 1872.
9i6
REVISTA DE ARCHIVOS
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
$17
DOCUMENTOS
THEATRO DE LOS THEATROS
(Continuacin) (1).
ARTCULO SEGUNDO (a)
xamtnanse todas las circunstancias de la Comedia moderna, y prubase qu
combiene en todas con los regocijos que permiten los Santos Padres y Sacros
Cnones, y, por consequentiam, que es acto indiferente.
D.o Pedro Caldern de la Barca, Capelln de honor de Su Magostad y de
los seores Reyes nueuos de Toledo, fu quien dio decoro las tablas y
puso norma la Comedia de Espaa, as en lo airoso de sus personages,
(i) Vase el nmero anterior,
(a) Folios j6 y siguientes.
40
REVISTA DE ARCHIVOS
CONSUETA
DEL
JUY
Per recitar la present Consueta se fara un cadefal gran quan pora en la capeHa mes el mig de la Iglesia, algn tant enfora, y detras dell sen Tara un altre
iunt a nel mateix ques puge de un al altre, en lo qual poseran les coses seguents:
Primo vna cadira de respailes molt ben empaliade, com a tribunal de jutge,
mes tres cadires de cuyro, mes dos trompetes y alguns, per quan sera manester,
mes y poseran una creu sens crusifici, dos vexillas ab ses astes, posat en tera
per quan sera menester.
En lo cadefal mes baix nos posara cossa ninguna: baix dest cadefal, sis
pora: hage vna boca de infern, sino, posar y han una cortina para taparlo
baix de dit cadefali Lo tal loch sera lo infern.
Los personatges entreran de la manera seguent:
Primer entre S.* Miquel uestit de ames, ab vna spase tirade, lo cap portera
descubert, ab una gorra de vellut y cadena de or el coll. Apres entreron dos
custodis, costat per costat, vestit ab camis y dalmatigues blanques, ab la ma
dreta spases tiradas y ab le scherra vna corona real; apres entreran Ip Ihs. y
Maria. Lo Ihs. vest de la manera seguent: ab gipo de seti blanch, calsesy calsons
del mateix, en la qual roba faran los plagues de alguna cosa veimella, aportera
demunt esta roba cape blanca, al cap corona, com te acustumat, ab le ma spase
tirade; la Maria ricament uestida com a reyna; y desta manera puiran los set el
cadefal mes alt; lo lesus se esentera en la cadira en palide la Maria el seu costat
a le part dreta, apres S.* Pere, derer S. Joan, tots a le matexa part; los angelt
restaran drets, S.' Miquel deuant lo Ihs, mirantlo a le care, los custodis el costas
ab puntant mes enfora, mirantlo Ihs; apres entreran tres saluats con a homens
de penitencia, en saltiris en las mans. Apres entrera la Superbia vestide com a
rey, ab ceptra y corona; apres la Enuege, ben uestida ab ulleres; apres a la
dreta la Gola, ben uestida, ab algunes coses de meniar. En la scherra la Ira,
armada ab cuyrases y al cap ceruellera; apres la Luxuria, vestida com a dona,
ab un mirall, y en sua dreta anira la Auaricia, vestida en roba larga, en tinter.
(I) Vase el nmero de Diciembre de 1901, pg.
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
457
41 la cinta, ab vna bossa en la ma, ab alguna cosa que puga fer remor de dner
<]uant li aperexera, y libre deuall bras, Al altre costat anira la Pereze, en giponet, en calsons de larch en larch, cuxi deuall bras pergeuraquan li apereixera;
y desta manera tots deu se poseran en el cadefal mes baix: los set a le part
scherra de Jess y los ) la part dreta.
Apres entreran tres diables, los quals no tindran ordre en lo entrar, sino are
deuant un are altre, vestits com acustumen, acceptat que lo Lucifer dura es
ceptra y corona en les mans aporteran presos, y aquesta manera entreran de
aquella boca dinfern o deuall la cortina.
Comensa IHS. ctntant a to
de f^eHi, creator
Spirilus...
IHS
458
REVISTA DE ARCHIVOS
Are diu lo saluat \ a to ie
malalt.
SALVAT. I
ENUEGE
SAL. 3
LUXURIA
AVARICIA
459
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
atant^
46o
REVISTA DE ARCHIVOS
SALU.
LUCIFER
S / MIC
Are tots puiaran al cadefal, y ixen los dables de infem y diu Lwsfer.
creator.
461
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
462
REVISTA DE ARCHIVOS
Ca deprest en continent
de tots se lige lo pro9es,
lo que cadeu ha comes
aqus diga publicament
Lucifer a to de almi laudes.
LUCIFER
LUCIFER
46}
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
sJ' n.
464
REVISTA DE ARCHIVOS
EMUEGE
465
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
Ueniu ja beneuenturats
del Pare Etern per eretar
lo regna vos va aperellar
ans que los cels focen creats.
La Mara y los altre S,"
Angeh y saluats agenolleme
deuant lo Ihs. y diu la Mana
a lo de quem trra t>.
MARA
Por el considerable nmero de personajes que figuran en esta obra, lo detalladas que son les instrucciones que da el autor acerca de las entradas y salidas de los mismos, los trajes, que parecen de la poca de Carlos 1, y el empleo
de algunas palabras castellanas, como estos, por aquess, algn tantenfora, por un
tros poch en/ora, me persuado de que es un arreglo abreviado del castellano de
466
REVISTA DE ARCHIVOS
XI
Qperiendo los telogos escolsticos significar que los Sacramentos de la Iglesia tienen virtud por s mismos para conferir la gracia, inventaron una frase
nada ciceroniana, pero que expresa con claridad el pensamiento; frase de laque
hicieron burla y chacota los reformistas y que fu adoptada por el Concilio de
Trento, al definir (i) que los Sacramentos dan la gracia ex opere opralo. A esta
doctrina parece que se opona Vergara, segn declar en Toledo, 30 de Abril
de 1534, Fr. Alonso de Virus, Abad en el monasterio benedictino de San Zoilo
y Obispo luego de Canarias, no obstante que fu procesado por la Inquisicin de
Sevilla en el ao 1537. Virus declar, y su testimonio hizo gran dao Vergara, que hablando con ste, cuatro aos antes, en IVladrid, donde la sazn resida el Arzobispo Fonseca, se suscit la cuestin de si los Sacramentos confieren la gracia ex opere operato, y aqul la contradijo, afirmando ser fantasa de
opiniones, escarnesgiendo e riyendose dello; aadi Virus que Vergara algunas dotrinas pas e catholicas no las tiene en tanto como seria razn. Por vez
primera se presentaba contra el reo una declaracin seria y no dichos de mujerzuelas embusteras, como eran Francisca Hernndez y su criada, de un loco
estrafalario, como Diego Hernndez; y declaracin que hecha por un erasmista,
no poda ser atribuida la mala voluntad que muchos tenan los discpulos
^el roterodamense.
(I) Sesin VII, canoa VIH.
C O N S X J E^OTJL
DE LA REPRESENTATIO DE LA TENTACIO QUE KONCH FETA A NKO. SU. XPT.,
ARA NOVAMENT FETA PER LO REVEREND PARA FRA CARDILS, MESTRE EN
THEOLOGIA. >
Es manester que vinga S. Joan vestit ab
na pell de camell y los brassos
descuberts y deseis de eames y de peus. Diga
cantant ab tu de plant. Es manester que
vinga de la sacrestia.
S
JOAN.
LO JUEU.
A aperallat so prestament
de fer lo vosiro document,
donchs neteiiau mesi us plaur
en nom de aquell que vindr.
Are Sanct Joanfagel agenollar y ab un
vaxell de uidre lansali aygua sobre lo
cap y sern fetas aqu maleix
vnasfonts;
diu S. Joan mig to de Alme laudes.
S. JOAN.
128
REVISTA DE ARCHIVOS
LO PUBLICA,
JESS.
batet-
JUEUS.
que ser
a S. Joan dir
JESS.
PUBLICA.
Diu S. Joan
can-
agenoltat.
S. JOAN.
dos
bordons,
L ) JUEU.
LO JESS.
bordons.
S. JOAN.
seguents,
No placa a ta voluntat
que io a tu sia ingrat,
per complir lo teu manamcnl
batejar t e molt prestament.
Dirs.
agenollar
laudes,
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
DEU PARE,
Res pon
LUCIFER.
Bona retribusio
prestamenl te sera dada,
mas puis que trobes seho
pega a tots la martelladc.
Entre Maimona,
capita de la
oraci.
capita de la
ALMEDEllU.
ALBERICH.
Peroraciones.
auaricia.
.MATMONA.
129
Leuade de la castedad
a les mes gentilsdonzelles,
feent les cauro en peccat,
luxuriant a naquelles.
Y tinch rriolls coromponaris,
que tinch ia embarassats,
y en lo mon grants desueris,
que pera axo he causat.
Viudes y dones casades,
totes me han obeit,
luxuria.
i3o
REVISTA DE ARCHIVOS
LUCIFER.
liespun
LUCIFER.
Torna
capita de la
pereda.
STAROT.
Res pon
LUCIFER.
dir
ALBERICH.
Entre
capita de la
gula,
BELFAGOT.
Respon
Jo so cruel pestilencia,
destruint lote virtut.
luxuria.
auaricia
r3i
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
r.UCIKER.
a m i fan g r a n r e u e r e m i a
perei^a.
Enemiga so mortal
de la noble iuuentut,
jo so causa de molt mal,
impedint la senectut.
Jo fuy causa que peccaren
Eva y lo vell Adam,
puis que d equell arbre meniaren
en que tots nos alegram.
A Loth fiu enbriagar,
y en ses filias dormir,
y lo pobl fiu peccar
d Israel y peruertir.
3 ' HOCATOMOXIII
lo Jess en el desert
cables.
dir
JESS.
Princep de iniquilat,
gran Lucifer,
hoiu, seor, lo que se fer.
Cantant.
lo
l32
REVISTA DE ARCHIVOS
Ya tinch jo relatio
de queix home, Belzebuch,
dons tingam relutio
que 1 vense nosira virtut.
LUCIFER.
ALBERICH; ira.
De gola io I tentarla,
puis que sta fametiant,
y molt prest aquell vensia
a nel meu voler jugant.
IRA.
MATMONA:
auaritia.
ALMEDEHU:
luxuria.
Molta es la santedat
de queix home, compaons,
per mi pot esser tentat,
dexem nos de mes rahons.
Lo primer home tenti,
posat en gran dignitat,
y aquell molt prest vensi,
fent lo caura en peccat.
Mas digau de que manera
poria io anar vestit,
per que prest nos desespera
si m veya ax vestit.
I 33
BIBLIOTECAS Y MUSEOS
LUCIFER.
IRA.
JESS.
LUCIFER.
Jhs. dir
LUCIFER.
No US anutgeu, veniu asi,
no aureu mal, fiau de mi,
car o US voldria aconsolar
y de tants de treballs llenar.
JESS.
'
Alme
JESS.
JESS.
LUCIFER.
DEU PARE.
lo to.
.34
KEVISTA
DE ARCHIVOS
puis no ha de se consumpta,
ni de uos desesperar.
Diga S. Miguel a to de
i'exilla.
S. MIQUEL.
JESS
S. GABRIEL.
perlant.
La humanitat asumpta
meniant vullau consolar,
S. R \ F E L .
an el y diu.
perlant.
Te deum laudamus.
Lats Deo.
Por la copia,
(j .
. L A B R S .
38
44>Por esto e n s e a b a el B e a t o L u l i o , q u e
la e s e n c i a d e t o d a c r i a t u r a es la fuerza result a n t e d e u n a s e s e n c i a s p a r c i a l e s l l a m a d a s Bond a d , G r a n d e z a , D u r a c i n ( E t e r n i d a d participada), Poder, Sabidura, Voluntad, Virtud,
V e r d a d , G l o r i a , Diferencia,
Concordancia,
Principio, Medio, Pin, Igualdad (participacion e s finitas, en m a y o r m e n o r g r a d o , d e los
a t r i b u t o s d e la D i v i n i d a d ) .
4 5 . E s t a b l e c i d a esta afirmacin, al p a r e cer d e p o c a m o n t a , vino e n s e a r , d e d e d u c c i n e n d e d u c c i n t o d a s legtimas, q u e los
c o n s a b i d o s C o n c e p t o s , J u i c i o s y A x i o m a s estn
en la n a t u r a l e z a m i s m a d e n u e s t r o e n t e n d i m i e n t o (y t a m b i n d e t o d o s los seres); estn en
el f o n d o m i s m o d e n u e s t r o p e n s a m i e n t o , y
c o n s t i t u y e n su p r o p i a e s e n c i a .
4 6 . D e a q u es, q u e n o s o t r o s , p o r i n s t i n t o
n a t u r a l , c r e a m o s v e r d a d e r o , real y o b j e t i v o , lo
q u e ellos n o s d i c e n . P o r la n a t u r a l s i m a c o r r e l a c i n q u e h a y e n t r e la e s e n c i a d e u n ser y sus
i n c l i n a c i o n e s y su o b r a r .
Essentia A a p p e t i t m o d u m
n o n B.
agendi A; et
4 7 . P o r l t i m o , d i c e Balmcs, q u e si
P l a t n h u b i e s e t o m a d o las ideas e n este sent i d o , b i e n p u d i e r a d e c i r q u e son a b s o l u t a s , necesarias, e t e r n a s . . . .
4 8 . T a l e s s o n los calificativos q u e d a el
Beato Lulio los Conceptos, Juicios y Axiomas
del c o n s a b i d o D e s c e n s o del e n t e n d i m i e n t o .
4 9 . D i c e el a l e m n I v o Salzinger, u n o d e
los d i s c p u l o s m s a p r o v e c h a d o s d e la E s c u e l a
Luliana:
S c i e n d u m igitur p r i m , q u d P r i n c i p i a
h u j u s A r t i s s u n t P r i n c i p i a realia, p r i m i t i v a ,
s u b s t a n t i a l i a , necessaria, n a t u r a l i a , a b s o l u t a ,
S i m p l i c i a , realiter i n t e r se identificata, u n i v c r salia, s u m m a , intellectualia, infinita, perfecta,
d e n i q u e p e r se nota.
abans aeatamenl,
y din)
A(ji so y o , deis d o s c o n t e n t ,
s a b e n t q u e stau a m o n voler.
Vos, g r a n p e c c a t original,
la p o r t a del m o n g u a r d a r e n ,
petit ni g r a n e n t r a r d e x a r e u
q u e n o li d o n e u m o n s e n y a l ,
per m o n vaxall y m o n sclau
t e n i n t t a n t o s t aquell m a r c a t .
Y fet a x o , d e x a u l o e n t r a r ,
q u e aytal t e i r m o l t m e plau.
Original. S e o r , a b m o l t a v o l u n t a t
far y o vostron m a n a m e n t ,
no entrar ningun viuent
q u e n o 1 tinga t a n t o s t m a r c a t
p e r vostron vaxall y sclau,
que tantost q u e s donar,
que ning n o m' escapar,
p u i s q u e vos s e o r h o m a n a u .
Lucifer. D e vn t a n t leyal s e r u i d o r
altre n o s p o t s p e r a r .
Vos Mort aueu a guardar
ab gran cuidado ma honor,
q u e n i n g s e n v a g e del m o n ,
volent d e l m e u p o d e r fugir,
q u e n o 1 faceu p r i m e r m o r i r ,
sens teir c o m p t e io q u i s o m .
La mort. S e r e u , S e o r , en tot seruit.
y vos p r o m e t s o b r e m a fe.
q u e a tot b o n i io m a t a r ,
g u a r d a n t d e d i e y d e nit.
5 0 . L a s p r u e b a s d e t o d o ello siguen
c o n t i n u a c i n . (Precursor ntroductoriae in Alge- Lucifer. A n a u v o s n e . Peti h o coni d i c h .
t o m o I I I , p g . 3).
y lo Original
n son loch, y
Original. A q u a l s e u o l q u e t i r a r
SALVADOR
BOVF.
Magistral de U r g e l
a b lo m e u a r e y tant
furis
y Venial :
fet un l a u r a d o r
ab son cauech y
Venial. T o r n e m n o s n e a recullir.
qui lu. . .
O trist d e m i , o desditxat!
O p o c s e b u t , p r e s u m p t u o s !
P e r a voler m e s fer, g o l s ,
q u a n t b e tinch p e r d u t y d e x a t !
(O fruyt a m a r c h p i e d e dolor!
Igran inimich d e s c o n e g u t l
que per tan poch hage perdut
1 mior d e m o n Creador!
les g e n s q u e vols m o n t i p l i c a r .
O c u a n t fuy i n o b e d i e n t ,
a un Senyor pie d e bondat,
Vols q u e sien m o s d e s c e n d e n t s
d u c h s , c o m t e s , m a r q u e s o s y reys,
esservit t a n t d e s c o n e x e n t
a b n o s a l t r e s fer n o u e s leys,
Almt
laudes.;
d o n a n t los c i r c u n c i s i ,
en seal d e h a u e r d e esser
Mortal. Seguix m e tu t a n t o s t d e r r e r .
(Ai salten los d o t peccats, q u i r a n rodant
Adam y
q u e p a r a D e u st p r e g a n t .
Venial. D e x a l a n a r q u e m a r c a t e s .
Vull mi a n a r a c o s t a n t
e n t e n d r e sa ncessitt
Adam.
A r e uaig fet u n t r e b a l l a n t
p e r a u e r p a p e r a menjar,
a b s u o r la t e r r a h e d e c a u a r ,
fet d e s e n y o r u n m e n d i c a n t .
Sols m e resta, trist, vn c o n o r t :
q u e U e u la s e r p e n t c a s t i g a r ;
qui q u a n t r e Satan crear
u n a d o n a m o l t m e s q u e fort.
I n i m i g a , b r a v a , valent,
q u e q u a n t r e dell t o s t e m p s ser,
y son c a p m a l u a t li r o m p r a ,
part cobrant de mon estament.
d i g a u m e q u i n es v o s t r o n m a l .
Alsantte
| 0 S e n y o r p e r te g r a n m e r c
aquell e n lo m o n vulles d a r ,
que prometeres per desliurar
d e t a n g r a n d a n q u e corns h e .
(Parant de cantar A d a m , fari corn qui v u l l a posar a fer
rerum
O q u a n t e s g r a c i a s s e n y o r
te d e c p e r a t o s t e m p s d o n a r ,
p u i s m e h a s volgut a t o r g a r
a b m e velleza tal fauor
Ue darm g e n e r a d o
p e r a t o n sertiey y h o n o r ,
y u o l e r m e d a r successor,
t a n s fills d e b e n e d i c c i .
A , : ixein
Jo peccats.
d i a al ton
q u i vinch a d venlvos p l o r a r .
H u m a n a l linage s o m io,
molt ingrat inobedient,
p a s a n t fam, set y g r a n t u r m e n t ,
a D e u m e n y s p r e a n t sens r a o .
Abraam. E s f o r a u , g e r m , esforau,
D e u v o s t r o crim p e r d o n a r
segons abans promes m e ha.
Adam.
Gran noua senyor me aportau.
D e u dix al d i a b l e m a l u a t ,
q u a n t a tots n o s s e n t e n c i a ,
que u n a dona criar
la q u a l li t r e n c a r lo c a p .
Abraam. A q u e x a a b g r a n desig sper,
a q u e x a tal d e m i v i n d r ,
q u i lo m a l d e tots c u r a r
c o b r a n t part d e l stanient p r i m e r .
Adam.
Ai se a g e n o l l a A d a m . )
f e y n a . Entra A b r a a m a to d e Etcrrte
(Adam
E s m o n t u r m e n t trist y m o r t a l ,
q u e s e m b l a n t dell m a y n o s es uist.
P e r o d i g a u m e q u i s o u vos
qui u s d o l e u d e m a g r a n dolor.
Abraam. Y o so A b r a a m p o r t a n t c l a m o r ,
condiltr .
A r e entre D a u i t a to d e : Quem
Dauit.
Ierra
funtus,
etc.
O S e o r t e m p s es ia d e d a r
lo vostro lili q u e n s heu p r o m s ;
4
o b r e n s los cels, sians t r a m e s ,
p u i s p e r eli n o s voleu salvar.
O b r e s la t e r r a ia Sefior,
Venial. A n e m , q u e n o n s p u g a fugir.
Mortal. M a r c a d a es, vaya fent son plant.
(La S i b i l l a p r o s e g u i n e
sia e n n o s a l t r e s g e r m i n a i
Sibilla.
lo v o s t r o fili, D e u i n c r e a t ,
laudes:
Dauit.
T u S e o r m ' h a s p r o m s a mi
q u e del m e u v e n t r e 1 h a s d e d a r ,
y sobre mon regne regnar
lo r e g n e d e aquell s e n s fi.
A b a x a del cel c o m lo r o s
s o b r e la t e r r a destillant,
t a n t d e b e q u e stam s p e r a n t ,
posat nou merescam de uos.
A d o m i n a r vinga, S e o r ,
d u n a m a r fins a 1 altre m a r ,
y s o b r e t o t lo m e u r e g n a r
ab magestat gran y honor.
L a justicia n o s ve p e r eli
y 1 abundancia de pau,
t a n t d e b e ia n o s d o n a u
p e r r e d e m n o s t r o m a l veli.
G u a r t vos s e o r s 1 O m n i p o t e n t .
Adam.
A u o s t a m b e p e r sa b o n d a t .
Abraam. D i g a u n o s d o n s si us ve d e grat
lo q u e p u b l i c a n a la g e n t .
Dauit.
Mos germans y bons amichs,
d i c h q u e stigau regositjats,
q u e prest v i n d r lo desitiat
y p r o m s ais pares a n t i c h s .
Adam.
S u p l i c a m vos q u e ns d e c l a r e u
si a u o s plau lo q u e hatteti dit.
S a p i a u g e r m a n s molt a m a t s ,
q u e sa m a r e io figuri
q u a n t al G o l i e s lo c a p lleui
p e r d a r los iueus desliurats.
( E n t r e la Sibilla a to de Pange
Sibilla.
lingua
Adam.
. .
V n a d o n z e l l a p a r q u e v,
a la p a r t nostre, si u mirati.
Abraam. A g u a r d e m la si a vos p l a u .
Sibilla. D e u vos salue, h o m e n s d e be.
Lo m a t e i x D e u , sia a b u o s .
Abraam. D i g a u q u i n es vostro carni.
Sibilla. V a i g d e n u n c i a n t p e r ai
Adam.
q u e ia ve Christ a s a l u a r n s .
r Q u i sou u o s q u i tal p u b l i c a n ,
y c o m s a b e u lo q u e d i e u :
Sibilla. H a m h o reuelat a mi D e u .
Abraam. D i g a u n o s vostro n o m , si us plau.
Sibilla. T i b u i tina S e o r s m e d i c h ,
Sibilla, tal d e n u n c i a n t .
Abraam. A q u e i x , tots stam s p e r a n t
p e r ser libers del mal a n t i c h .
Sibilla.
Molt prest a q u e l v e u r e u u e n i r
p e r a d o n a r n o s desliurats.
Adam.
Sibilla.
Bromes n o s a D e u p e r A b r a a m
son fili v n i g e n i t y e t e r n a i .
Dauit.
L o mateix a p r o m s a m i ,
(pn so D a u i d serttidor seti,
d i e n t d a r del v e n t r e m e u
imi a n o s t r o s mais d o n a r fi.
Adam.
O q u a n t n o s h a u e u alegrats,
a b tal n o u a q u e a p o r t a u .
hules.)
Mortal. Qui s a q u e s t a q u i ve c a n t a n t
tant males n o n e s d e oir?
glrlussi.\
E n d i t a ciutat n e x e r a
Dauit.
O! S e o r D e u ! u o s o u u l l a u
Y t i n c h tal r e u e l a t i o
p e r a d o n a r n o s desliurats.
p e r q u e la u a g e p u b l i c a n t .
Adam.
E n ac Seor no dupteu,
Isayes.
isayes.
Creator
Spirititi.
cant
y pie d e c o n s o l a t i .
p e r q u e io u s d i c h g r a n veritat,
estiga 1 h o m e a c o n s o l a t ,
O q u a n t a l e g r e es v o s t r o
el d i a b l e lo c a p t r e n c a n t ,
. .)
p e r q u e sens c r i m se c o n c e b r .
vosaltres p o b l e s d e Israel,
E n ella ser
lo stat p e r A d a m p e r d u t ,
en ella t i n d r p l e n i t u t
q u e d e l o n c h t e m p sperati.
(Are ixen los peccata a to de Alme
la g r a c i a sensa p e c c a t .
laudes.)
restaurt
Abraam. A q u e x a la d o n a ser
q u e D e u al d i a b l e p r o m e s ,
Mortal. N o p o r e m d e x a r d e a n a r
p e r a c o m p l i r lo m a n a m e n t .
Venial-
N o d i c h i o q u e dels n o s t r o s es.
Isayes.
Dauid.
Q u i p e r tal n o u a n o d a r
g r a c i e s al O m n i p o t e n t ,
agenollats deuotament
per lo recort q u e d e n o s fa.
Mortal. D e x e m lo d o n c h s , p u i s es m a r c a t .
Venial. Ell st cert b e n sealat.
Mortal. T o r n e m n o s n e q u e s p e r d e m s .
Isayes.
(a son t o ) A l e g r e t j a H i e r u s a l e m ,
fes te molt g a i a n a Sion,
ya u e lo p r o m s a n ' el m o n ,
y ne.xer d i n s e n Betlem.
V o s t r o s Uigams del coll r o m p r e u ,
d e c a t i u s tots e n Uibertat
sereu t o r n a t s , sense reseat
d or ni d a r g e n t p e r lo g r a n D e u .
X i q u e t infant lo u e u r e u n a t
essent ell p r i n c e p m o l t fort
q u i t r i u m p h a r d e la m o r t
d e x a n t lo m o n pacificat.
S o b r e l o solio s e u r
de Dauid c o m rey y Seor,
fet d e l m o n g r a n e m p e r a d o r ,
y son r e g n e fi n o t i n d r .
A d m i r a b l e ser s o n n o m .
y d i r s h a D e u , p r i n c e p d e pati,
Crist y Messies q u e s p e r a u ,
del q u a i n o s a l t r e s c r e a t s s o m .
>Adam a to de Eterne
Adam.
O r a c i e s g r a n s vos fem S e n y o r
del e t e r n vostro r e c o r t ,
uoler venir a d a r confort
a n o s a l t r e s plens d e d o l o r .
Veniu S e o r , n o vos t a r d e u ,
desliurau nos d e tan gran mal,
s e n s m i r a r lo c r i m m o r t a l ,
mas Seor uos nos aiudau.
M o s t r a u vos esser r e d e m p t o r
morint matant nostra mort,
d o n a u n o s e t e r n confort
y g o i g sens fi ni d o l o r .
(Ayi se alcen y diu A d a m a to d e Eterne
Adam.
rerum.)
rerum.
Ais lints g r a n n o u a p o r t a r n
d e la p r e s t a r e d e m t i .
a l g n g o i g ua d e n u n c i a n t ,
Dauit.
T i n g a u s D e u d e la s u a m a ,
Isayes.
Al e n q u a n t r e n o s ix le m o r t .
l.e mort. T o t s a u e u d e p a s a r p e r m i .
Ais lims sereu p r e s o n e r s
fins q u e siau tots r e s c a t i s
per s a n c h y m o r t , n o p e r d u c a t s ,
ni p e r or, a r g e n t ni d i n e r s .
Ceniti, seguiu m e p e c c a d o r s ,
dexar uos he empresonats.
Alli veig vn h o m e q u i u e ,
Layes.
V a i g p e r lo m o n d e n u n c i a n t
Sibilla.
D i g a u n o s b e t a n t desitiat
/saves.
Y o s o un p r o p h e t a d e D e u ,
c o m lo Messies prest v i n d r .
com passar y c o m o saben.
Isayes a n o m e n a t .
42
Adam.
Fat;es, p u i s p e r n o s t r o s p e c c a t s
m e r e x e m p a s s a r tals d o l o r s .
p e r vostre g r a n m a g e s t a t .
( A n a n t s e n d i u e u a to q u e v o l d t n . )
U i n g a S e n o r y sens t a r d a r
a d e s l i u r a r lo p o b l e t e u ,
a p i a d a u vos ia g r a n l ) e u ,
p u i s sols eli n o s p o t a i u d a r .
( T o m La mori en son loch.)
3.
N o es stat ni ser
en lo m o n t a n g r a n s e o r
com uos seor Octaui,
del m o n g r a n c o n q u i s t a d o r .
4.
L o cel la t e r r a y la m a r
reuereix lo p o d e r vostre
( A r e ix lo E m p e r a d o r ab quatre m a g n a t i , patlanl.
o inuictissim Cezar,
Empe .
Jor
Magnifich y g r a n Senat,
a l e g r a r tots n o s d e u e n i
p u i s lo m o n es c o n q u i s t a t
y a Roma subiugat
a b g r a n pati s e g o n s v e y e m .
T o t lo m o n a l e g r e m e n t
me regoneix per senyor,
a mi t e n t o t a la gent,
de leuant y d e ponent,
com a gran emperador.
i . Mag"'. O C e z a r p r i n c e p altissim,
tot lo m o n teniu s u b i e c t e ,
sou dels h o m e n s fortelissims,
y dels p r i n c e p s illustrissims,
s e g o n s m o s t r a p e r lo effecte.
O soberana potentia
2.
d e u o s i n u i c t e cezar!
n o p u c h io a b m e s c i e n t i a
s p l i c a r la g r a n p r u d e n t i a
que teniu en batallar.
O monarcha uniuersal,
ningu esplicar por
la h o n o r t a n g r a n y tal
n o b l e e imperiai
de uos gran Octauia.
O mare nostra gran R o m a
alegret d e u n tal fili,
p e r lo q u a l e m p e r a d o r a
sers y del m o n Sefiora,
en c r i m i n a l y ciuil.
P u i s q u e la g r a n m o n a r q u i a
sefior a u e u a l c a n s a t ,
a b m o l t gentil c o r t e s i a
m e r e i x vostre s e n o r i a
per n o s esser s a l u d a t .
Salite o m o l t g r a n m o n a r c a ,
Salue o C e z a r August,
S a l u e d e les virtuts a r c a ,
Salue dels p r i n c e p s lo m e s iust.
Puis q u e la h o n o r es p r e m i
c o m d i e m d e la virtut,
mereix vostro gran imperi
p e r a tots eser t e m u t
G r a n Cezar uos mereixeu
g r a n h o n o r d e la g e n t n o s t r e .
(Emperedor
Empe .
Jor
perlant.)
fidelitat
magestat.
E m p e r o del q u e d i e u
cpie d e c h esser a d o r a t
io s e c e r t q u e n o s o D e n
p u i s lo m o n n o h e c r e h a t .
( A r e entre .le Sibilla a to de
Sibilla.
Spant y dolor
ludici.)
mostre
Accus"*'. O b r i u prest g e r m p o r t e r .
Porter.
D i g a u s e o r en q u e s mester.
Accus""'. L e m p e r a d o r u i n c h auisar
d e un g r a n c a s ; ; p o r e n t r a r ?
Porter.
P u i s c a s es g r a n , e n t r a r p o r e u ,
b e sou fayel s e r v i d o r sen.
( L o A c c u s a n t d i n al Eraperedor a to de Alme
laudes
Accus"'. Illustrissim e m p e r e d o r ,
d e t o t lo m o n vera claror,
c o m a fayel stich t o i b a t
del qu* h e oit y ascoltai,
d e u n a d o n a , la q u a l ua
p e r s u a d i n t le g e n t t u a ,
fayent los c r e u r e sens m e n t i r
q u e vn g r a n rey te d e venir,
ser p r o c e i t d e J u d ,
diu q u e a b tu p o d e r t i n d r .
(Lo emperador cride lo Algotzir
Empe .
Jur
parlant.)
O algotzir.
Algotzir. S e o r .
Empe .
Jor
Algotzir. S e o r a a n s d e m e s p a r l a r
1 e m p e r e d o r u o s fa citar.
Sibilla.
T a n prest y s o m sens m e s t a r d a r .
Algotiir. V e n i u e n mi n o u s p u c h d e x a r .
Lo E m p e r e d o r cantant Aline
Empc .
1or
Sibilla.
la lluna es m o s t r a r d e s a n c h ,
e p l a n e r s' h a q u i m a y s' h a plafit
judei.)
D i g u e s d o n a , d o n t te u e d i r
q u e u n g r a n rey te d e uenir,
ser p r o c e i t d e l u d a ,
d i u s q u e en mi p o d e r t i n d r .
Empe .
(mateix to.)
Sibilla.
dor
e q u e ser d e mi m e s q u ,
qui c u y t aser t a n g r a n r a b .
layre, lo foch y tot q u a n t fo,
si s a b e r uols la ueritat,
cel, t e r r a y m a r farn d o l ,
tal en lo m o n n o es stat.
Empego''. C o m se p o r i a a p r o u a r
q u e s e g o n s d i u lo p o b l e m e u
io t i n c h d e esser a d o r a t .
Sibilla.
q u e m o l t prest tot se s a b r ,
lo p o b l e sia aiustat,
del q u e d u p t a s la u e r i t a t .
lo m a l e b e q u e a u r a c o m p l i t .
Empelo''. E m p e r e d o r e q u e t u a l d r
ta d i g n i t a t , e q u e ser
(Lo E m p e r e d o r parlant.
Empego*. L o q u e d i u s p r e s t ser m a n a t
p u i s t o t lo m o n h a d e c r e m a r !
O Algotzir.
d o n s n o mi p u c h g e n s a t u r a r .
Algottir. S e o r .
Sibilla.
q u e trist d e l q u i m a l a u r a fet;
lo p o b l e sia a i u s t a t
n o li u a l d r o r ni a r g e n t
p e r s c a p a r d' u n tal t u r m e n t .
Empe "'. E m p e r a d o r si n o fos n a t !
<
p e r u e u r e le ueritat.
E c o m stich t a n o b s e g a t
Le A l g o t z i r fa la c i i d a . )
Algotzir. A r e o i a t s q u e m a n a
sa i m p e r i a i m a g e s t a t
Sibilla.
Inditi.)
m e s p e r s a b e r la u e r i t a t
uet ai q u i s es m o s t r a t .
A l iorn d e l iudici
Empe .
Jor
p a r r q u i n batir fet s e r u i c i .
Sefior d e l m o n vniuersal,
del cel u e r h o m d e u a l l a r ,
qui bons y mais indicar.
t e n i n t v n a umil c r e a t u r a .
Sibilla.
aquell te c o n u a d o r a r
q u i m fassa tal t r a i c i ,
y a sa m a r e
q u e lo m o n v i n g a a j u t i a r
q u ' a b mi n o a g e d e p a r l a r .
A n s d e l iudici q u i n z e seis
se m o s t r a r n forts, g e n e r i s ,
d a r n s p a n t a t o t lo m o n ,
p e r q u e tal c o s a ia m a y fonch.
ser
A q u e l l infant t a n t e x c e l l e n t
fili es d e D e u o m n i p o t e n t ;
</or
Sibilla m o l t m e m a r a u e l l ,
q u e n l a y r e ueig g r a n c l a r e d a t ,
V n r e y dels reys D e u e t e r n a i ,
Bmpe . E q u i n S e o r a q u e i x
E m p e r e d o r n o t sia g r e u ,
n o est s e m b l a n t al fili d e D e u ;
Sibilla.
Sibilla.
R e s a m a g a r n o si p o r a ,
D o n c h s fes a r e d e c o n t i n e n t
e fer t' h e u e u r e c l a r a m e n t
ior
C e r t g r a n s e o r a q u e i x ser
q u e tais c o s e s d i u s q u e far,
d e s a b e r n e la ueritat,
Empe .
E m p e r a d o r n o t sia g r e u ,
q u e u n Sefior m a i o r u i n d r ,
Sibilla.
C e r t m o l g r a n rey a q u e i x ser
q u e tais coses d i u s q u e far;
glorificar.
A b e n c e n s te uull a d o r a r
y c o m a gran Deu venerar,
c a r b e c o n e c h q u e t s m o n Sefior,
mon Deu, oc y m o n creyador.
iF. dit ao encensa lo E m p e r a d o r , y d i o
n els m a g n a t s . )
O m o l t magnifions b a r o n s ,
q u e Io m o n fassa t r e m o l a r .
c a u a l l e r s d e g r a n ualia,
O trist seal d e g r a n
a u e u o i d e s les r a h o n s
terror
ser d e l sol n o d a n t c l a r o r ;
parlant
44
N o es c a s d e p r e s u m i r
que Deu ria
.Varia.
anomcnat,
p u i s es cert q u ' h e d e m o r i r ,
1
d e b o n g r a t nuli seguir u o s .
Joseph.
n o hi ha l o d i pera posar,
q u i n s h a trets d e tal e r r o r
v e i a m a h o n poreni a n a r .
La humana
frigilitat
Maria.
Joseph.
D e u e t e r n b e la c o m t e m p l a ,
p e r qo d e b e n i g n i t a t
N o s t r e s p e n s e s Ilumina,
d e t n o s t r e n s la ueritat,
los p e c c a t s ell a b o m i n a ,
p e r q u a n t es s u m m a b o n d a t .
4.
O etcrnal sapiencia,
g r a t i e s n o s sien fetes
puis q u e a b tanta de clemencia
a s i l u s t r a n uias perfetes.
1.
D e x a t t o t a<;o a p a r t
2.
q u e d e u e m t r o b a r un art
3.
4.
q u e lo m o n sia c o n t a t .
1.
Vn edicte general
sapia ta m a g e s t a t
m a n a fer molt p r o m p t e m e n t
2.
q u e so pena
capital
3.
p e r lo m o n u n i u e r s a l
4.
tots se s c r i g u e n u e r a m e n t .
Empe .
ior
Algotzir fes u n a c r i d a
d e la g r a n d e s c r e t i o ,
y p e r t o t s sia o b e i d a
s e n s la m e n o r d i l a t i o .
Joseph.
Marie.
Joseph.
E n n o m d e C e z a r an c r i d a t
q u e p e r Betlem n o s p a r t i g a m ,
y q u e all n o s s c r i g a m
c o m o m a n a sa m a g e s t a t .
E l r e y tal m a n a m e n t h a fet,
a n e m l o s e p h , n o ns d e t i n g a m .
Sus Maria partigam,
fet m a n a m e n t t a n stret.
A n aquell p o r x o d e alla.
Seguiti uos Maria, tienili,
a n e m alla a r e p o s a r .
Afaria.
usa, c o m u e y e m p e r e x e m p l c .
3.
E n Betlem g r a n g e n t hi ha,
graties g r a n s d e u e m a D e u
p e r lo g r a n m e r e x c r seu.
2.
cintai,
s c r i u r e r n s coni es m a n a t ,
Ancin J o s e p h b o n spos
en Betlem n o s t r a
F a c e s lo u o s t r o
manar,
p r o m p t a stich p e r o b e i r .
;Are entren 4. pastors cantant la seguenl
que
canso al t "
uoldran )
Pastors. H o r a sera d e p a r t i r
a g u a r d a r lo bestiar,
m o i t e s u o l t e s lo t a r d a r
aquell fa distninuir.
D e u t o s t e m p s lo b o n p a s t o r
uellar s o b r e las ouellas,
q u e n o p u g a lo l o p en ellas
m a t a r sa fam a b rigor.
A n c m d o n s sens d t e n i r ,
c a n t a n t , aquelles g u a r d a r ,
m o i t e s uoltes lo t a r d a r
a q u e l l fa d e s m i n u i r .
,Essent en mig de la sglesia d i u en T o n e t parlant.)
Tonet.
P u i s ai s o m a r r i b a t s
c a s c u n p r e n g a son c a m i .
Guillem. Sus, io nien vaig p e r ai,
Tomeu.
d e m a l siau tots g u a r d a t s .
U e s en b o n h o r a compafto,
io p e r ai uull a n a r .
Pasqual. D e u n o s uulla a tots g u a r d a r ,
Tonet.
p e r ai uull p e n d r e io.
O q u i n fret fa s t a nit;
la capilla d e la c a p a
en lo c a p m e p o s a r c ,
m a n y peus m e c o b r i r .
(Ai a p a r e i x I A n g e l y d i u . !
Angel.
A l e g r a u u o s tots p a s t o r s ;
a r e s a p i a u q u ' es nat
lo fill d e D e u h u m a n a t
p e r r e m b r e los p e c c a d o r s .
E n Betlem lo t r o b a r e u
p o s t d i n s u n a stablla
ver D e u h o m e , n a t d e Maria,
a n a u tots a d o r a r leti.
(Are ix loseph
Joseph.
e n t r a u , y lo c r e a d o r a d o r a u
fet h o m e lo till d e D e u .
Veniu b o n s p a s t o r s , e n t r a u
y u e u r e u Maria d o n z e l l a .
Tonet.
Tomeu. O q u a n t a p o r h e a g u d a
y a d o r a r lo infant parit
lo q u a i es n a t a q u e s t a nit.
d i e n t <}ue a n e m e n B e t l e m .
Guillem. O q u a n t a n ' h e a g u d a i o ;
e n terra c o m a m o r t caygtti.
A n e m t o t s i u n t s prest alli,
lo b o n xicot q u e alletau.
Maria.
y s a p i a m q u e es asso.
Pasqua! F.s nat un xiquet infant
est es lo D e u i n c r e a t ,
Maria,
q u e tots a d o r a r lo a n e r a .
Pasqua! P u i s s t a m d e t e r m i n a t s
a Betlem d o n e m caini.
N0 p e n d r e m q u e p o r t a r hi,
d e b a d e s hi a n i r e m ?
Guillem. l a t i n c h i o e n lo s e r r
Tonet.
(Adora en
Pastor.
c o s a q u e li p u c h p o r t a r .
Io tamb per presentar
tinch lo c o r tot p i e d e a m o r .
Pasqua! B e sera d o n s c o n c e r t a r
p e r lo carni u n a c a n s .
Tomeu. B e d i u s , v a g e c o m p a r t o
seguiti, y s c o m e n s c a n t a r .
.Canteri
de
l o s pastors al to q u e uoldtun
lins al
loseph.)
Pastors. P u i s q u e 1 a n g e l n o s h a d i t
es n a t n o s t r e r e d e m p t o r ,
a n e m a fer li o n o r
en Betlem a q u e s t a nit.
D e c a r i t a t insignii
en lo m o n u e p e r a m o r
a n e m a fer li h o n o r
en Betlem a q u e s t a nit.
O cosa de gran spant
y de admirable
primor,
diu)
Tomen. A q u e s t uull io a d o r a r
com a uertader seor,
p e r q u e m fasa b o n p a s t o r
y 'm guart a mi d e peccar;
y p e r q u e u o s Ion p r e g a n
seora tant amorosa,
c o m a cosa s a b o r o s a
a q u e s t formatge li d a n .
ab molta deuoti.
Tomeu. Y c e r t e s m o l t a r a h o
Tonet.
U e e u lo ai b o n s p a s t o r s ,
sia d e l o t s a d o r t
q u e al m o n , uerje, li d a r i a
Tenet.
Uerge, n o s a l t r e s soin p a s t o r s
qui ueniin a u i s i t a r u o s ,
d e lo q u i n s anatta p a r l a n t ,
c o m si fos h o m e e l e g a n t
d una donzella
Tonet.
y diu.
p e r s a l u a r lo p e c c a d o r .
A q u e s t loch c r e c h io d e u ser.
S e g o n s q u e hi ha g r a n c l a r o r .
N'o t i n g a m d e res t e m o r .
F n t r e m tots a b g r a n h o n o r .
cadafal
l o lo a d o r c o m a sirttent
de bon cor y uoluntat,
per quem d o bon uiure onrat,
y de ao abundantment;
y p e r q u u o s ley d i g a n
q u a n t t i n d r e u a b ell r a h o s ,
TIENS ai d e b o n s t o r r o n s
y n e u l a s , si vos n e p l a n .
1 Adorant.)
Guillem. Io 1 a d o r c o m a s e o r
y uull io ser dell m i s a t g e ,
perquem do ab gran uentatge
g r a c i a p e r lo seu h o n o r ;
y a uos perqu ho alcanseu
u e u s ai n o u s y u e l l a n e s
y castaas molt galanes
per refrescar c o m m e n g e u .
.Tonet
Tonet.
adoia.j
I o us a d o r D e u infinit
de bon cor deuotament
per q u e m doneu molt a u m e n t
d e u i r t u t s y d e sperit;
y uos uerge poderosa
iau stes c o q u e s a b mel,
p e r q u e fasau q u e e n lo c e l
t i n g a m u i d a gloriosa.
4
Maria.
(Parlant
esta c a n o . I
anno.
G.
I.I.ABRf.S.
D. J O S E P H M A R A UADRAD0
COM
A P O L O G I S T A D E LA FE CATLICA
COSTISUACI
e)
tiva; q u e e n g a r b u l l a r e n u n a c o n s t i t u c i sens
servici i u n t r o n o sense m o n a r c a i q u e 110 feren
m e s q u ' a c a r a m u l l a r c o m b u s t i b l e p e r la revoluc i anti-social? I t a m b dir 1' historia: Pero
q u feyen m e n t r e s t a n t les classes c o n s e r v a d o res p e r c o n j u r a r la catstrofe? qu feyen p e r
salvar el pafs, la civilisac i la sociedat? qu
feya a q u e i x a n a c i t a n catlica, t a n m o n r q u i ca, t a n p u n d o n o r o s a , p e r la seua Esglsia, p ' el
sett t r o n o , p e r la s e u a h o n r a , per la seua existencia? ib. p . 81 -86).
En plena teocracia:El mi rele r e s p e c t e
d e la sociedat i r e s p e c t e d e 1' o r d e n a t u r a l es la
d i c t a d u r a d e D e u , la vera t e o c r a c i a . A q u e s t e s
el p o d e r i m p e r a n t avuy ( 1 8 juliol 1869^ dins
E s p a n y a . E s u n m i r a c l e q u e 1' E s p a n y a p u g a
viure aix c o m viu. Quina instituci p e r m a n e i x ,
q u i n a legalidat i m p e r a , q u i n dret ofereix g a r a n tes d e c o n s o l i d a d o ? C a p . E s t a m sense dinasta,
sense rey, sense forma d e g o v e r n classificable,
sense fe en la r e v o l u c i , sensa fre en les a m b i cions, sensa c o h e s i d i n s els partits, sense u n i dat d e c r e e n c i e s ; i aix a n a m passant, c o m si
d i n s E s p a n y a les institucions, les lleys, els p r i n cipis, els vineles d e tot g e n r e estiguessen p e r
d e m s e n la vida d e la n a c i . . . En q u consisteix aqueix fenomen? com s ' a g u a n t a l'edifici?...
Es q u e e n c a r a i m p o s a u n a m i c a 1' e n t i d a t m o r a l
del G o v e r n ; e n c a r a escolta la multitttt, cristiana
per la n o s t r a sort, ali d e obeiu les Potestats q u e
p r e d i c a 1' Esglesia; e n c a r a t la seua forsa el
g r a n c d i c social del D e c l e g , lley fonamental
d e la vera civilisaci.
P e r o si a u n a g e n e r a d o , c r i a d a en la fe d e
D e u , p e r m e s q u e hi venguin a m e n y s les
c r e e n c i e s i s' hi afluixin els s e n t i m e n t s catlics,
li r o m n s e m p r e a falta d' altres e l e m e n t s d e
g o v e r n 1' a s c e n d e n t d e la moral relligiosa q u e
a n o m e n e n teocracia; a u n a g e n e r a d o criada
sensa D e u , sense d o g m e s rclligiosos, sense al
tars, sense p r e c e p t e s , que li p o r a r o m a n d r e en
s e m b l a n t s c a t a c l i s m e s sino la m e s salvatge i
b r b a r a a n a r q u a ? (ib. p . 8 6 9 0 ) .
Reaccin: D e v a n t els desgavells i a b o m i n a c i o n s d e la r e v o l u c i ( 1 5 agost d e 1 8 6 9 )