ÁREA DE URBANISMO .

SERVICIO DE PLANEAMIENTO
 FONTS BIBLIOGRÀFIQUES
• ANTONIO SANCHIS PALLARES. “Historia del Cabanyal. Poble Nou de la Mar.
1238-1897”
• ANTONIO SANCHIS PALLARES. “Historia del Cabanyal. Siglo XX y un incierto
futuro”
• AA.VV.. “El Port de València i el seu entorn urbà”
• “Cartografía Histórica de la Ciudad de Valencia 1704-1910” Ajuntament de València.
• JOSEP VICENT BOIRA. “Valencia barrio a barrio. El Cabanyal-Canyamelar”.
• JUAN BLAT. “Vivienda obrera y crecimiento urbano.Valencia 1856-1936
• JUAN LUIS CORBÍN FERRER. “La Valencia marinera: del Grao a la Malvarrosa”
• AA.VV. “Historia de la ciudad. Recorrido histórico por la arquitectura y el urbanismo
de la ciudad de Valencia”.
• VICTOR GOSALVEZ. “La barraca valenciana”.
• ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA PROGRÉS-TEATRE. “Nuestra Historia. 1897-
1997”.
• PEP MARTORELL. “El món mariner del Cabanyal”.
• AA.VV. “La Valencia marítima del 2000”.
• ROSA PASTOR VILLA. “Analisis y recopilación tipológica de vivienda en el
Cabanyal-Canyamelar. 1900-1936”
• AA.VV. “La ciudad que queremos”. Ajuntament de València.
• “Catalogo del concurso internacional publico de ideas para la conexión de Valencia
con el frente marítimo de la ciudad”. COACV.
• ALTRES.
 OBJETIVOS DE LA EXPOSICIÓN
- EXPLICAR LA ESTRUCTURA URBANA DEL CABANYAL. EL PROCESO DE
FORMACIÓN DEL TERRITORIO, DE LA TRAMA URBANA Y SU ARQUITECTURA.
CARACTERES PROPIOS DEL GRUPO SOCIAL QUE HABITÓ EL CABANYAL-
CANYAMELAR-CAP DE FRANÇA. SIGLOS XV AL XX

- EXPLICAR LOS DISTINTOS PROYECTOS QUE A LO LARGO DEL SIGLO XX HAN

DADO LUGAR A LO QUE HOY CONOCEMOS COMO AVDA. DE BLASCO IBAÑEZ,
INICIALMENTE LLAMADA PASEO DE VALENCIA AL CABANYAL

- EXPLICAR LOS EFECTOS QUE HAN TENIDO AMBAS ESTRUCTURAS URBANAS

EN LA FORMACIÓN DE LA OTRA.

- EXPLICAR EL LARGO PROCESO DE PROTECCIÓN DEL BARRIO Y LAS

CONSECUENCIAS QUE HA CONLLEVADO LA APLICACIÓN DE LA LEY DE
PATRIMONIO Y LA REDACCIÓN DEL PEPRI.

- EXPLICAR EL PROCESO JUDICIAL Y LA SITUACIÓN ACTUAL

 ZONA D'ACTIVITATS RELACIONADES
AMB LA PLATJA

ZONA D'ANTIGA ACTIVITAT FERROVIÀRIA

RELACIONADA AMB EL PORT

CAP DE
CABANYAL
FRANÇA
CANYAMELAR

FOTO AEREA - 2000

SUPERPOSICIÓ LÍNIES DE COSTA
EVOLUCIÓ LÍNIES DE COSTA
1796
LES PRIMERES IMATGES

ESBÓS DEL LITORAL DEL GRAU DE VALÈNCIA – 1563

PANORÀMICA DEL LITORAL – ANTHONIE VAN DEN WIJNGAERDE. 1563
PARE TOSCA
1722
EL GRAU I EL CANYAMELAR EN L´ANY 1739, PER NICOLAS BODIN
 1761. CONSTRUCCIÒ DE L´ ERMITA DEL ROSARI

EL CANYAMELAR

LA PRIMERA DESCRIPCIÓ QUE ES CONEIX DEL BARRI CORRESPON AL

BARÓ BOUGOING (1793) I EL DEFINIX COM UN POBLET HABITAT NOMÉS
PER PESCADORS I FORMAT PER MODESTES BARRAQUES

PLÀNOL DE RECONEIXEMENT DE LA PLATJA DEL GRAU DE VALÈNCIA

J. CAMACHO - 1784
 1791. S´ INICIA LA CONSTRUCCIÓ DE L
´ ERMITA DE Nª Sª DELS ÀNGELS

CAP DE
CABANYAL FRANÇA
CANYAMELAR

PLÀNOL DE LA PLATJA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

DESPRÉS DE L´ INCENDI SUCCEÏT EN 1796
 DECRET DE 29 DE MARÇ DE 1797

• SE SUSPENEN LES LLICÈNCIES PER A CONSTRUIR

NOVES BARRAQUES

• ALÇAR EDIFICIS D´ACORD AMB UNA LÍNIA

TRAÇADA PELS ARQUITECTES DEL REIAL
PATRIMONI

• OBLIGACIÓ DE CONSTRUIR CASES D´OBRA SÒLIDA

 PLÀNOL TOPOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ QUE ES
PROJECTA EN LA PLATJA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA I
LLOC QUE OCUPEN LES BARRAQUES

- ILLES ALLARGADES I TANCADES AMB UN PATI INTERIOR

- TRES TIPUS DISTINTS DE CASES SEGONS LA SEUA UBICACIÓ:

- LA FILERA MES PROXIMA AL MAR: cases de planta baixa per a pescadors
- SEGONA FILERA: cases de dos plantes per a mariners i patrones
- TERCERA FILERA: cases de tres plantes per a recreació dels resident a València, que cedien la planta baixa
a una família de pescadors que cuidaven la casa
 EL PROJECTE NO ARRIBA A REALITZAR-SE

CAUSA: les condicions sociològiques dels veïns no permeten

aplicar de manera estricta les normes del pla

RESULTAT:
- es reordena a partir d´unes alineacions la zona ocupada
fonamentalment per barraques fins eixe moment

- se segueixen donant permissos per a construir noves

barraques en els carrers que van sorgint, sempre que
guarden les línies marcades i es permet reparar les
barraques existents, gravant progressivament cada una de
les tres primeres intervencions.

AQUEST CONFLICTE ES MANTÉ DURANT TOT EL SEGLE

XIX

EL PROJECTE SERVIX DE PAUTA PER AL POSTERIOR

TRAÇAT DE L´EIXAMPLE DEL CABANYAL
 SUPERPOSICIÓ DEL PLÀNOL DE 1796
AMB EL PARCEL-LARI ACTUAL

FORMACIÓ DELS CARRERS SAN PERE I ELS ANGELS - ROSARI

ORIGE DE LA TRAMA DE L´EIXAMPLE

DEL CABANYAL
1802. S´INAUGURA EL CAMÍ NOU DEL GRAU QUE COMPLETA EL VIARI
QUE FINS LLAVORS FORMAVEN EL CAMÍ VELL I FONDO DEL GRAU
 PLANOL DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
AL SER ATACADA PER EL MARISCAL MONCEY - 1808
 POBLE NOU DEL MAR
• ENTRE 1837 I 1897 ELS ACTUALS BARRIS DEL CANYAMELAR, CABANYAL I CAP DE
FRANÇA ES CONSTITUÏXEN EN MUNICIPI INDEPENDENT DE VALÈNCIA

• LA MAR VA RETIRANT-SE AMB MOTIU DE LES AMPLIACIONS DEL PORT I VAN SORGINT
NOUS TERRENYS PER A EDIFICAR

• AUGMENT DE L'ACTIVITAT PORTUÀRIA, LA QUAL COSA PROPICIA EL SORGIMENT DE

NOVES ACTIVITATS LLIGADES DE FORMA DIRECTA A ELLA, EL QUE PRODUÏX UNA
ATRACCIÓ DE MÀ D'OBRA I ORIGINA UNA DEMANDA CREIXENT DE VIVENDES.

• AL COSTAT D'AÇÒ COEXISTIXEN LES FORMES DE VIDA TRADICIONALS: AGRICULTURA

I PESCA.

• ES TRACEN LES PAUTES PER AL QUE SERÀ EL MAJOR CREIXEMENT DEL BARRI

• S'INICIEN ELS TRÀMITS PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL CLAVEGUERAM, VORERES

I EMPEDRAT DELS CARRERS

• ES PROJECTA EL PRIMER CARRER AMB TOTS ELS ELEMENTS DE L'URBANISME

MODERN: EL CARRER DE LA REINA EN EL TRAM DEL CANYAMELAR. ELS SEUS
POBLADORS SÓN PERSONES QUE HAN ADQUIRIT UN CERT GRAU DE
BENESTAR, LA QUAL COSA FA QUE APAREGUEN ALGUNES CASES QUE
PERSEGUIXEN TINDRE UN “POSAT ARISTOCRÀTIC”
PROJECTE DEL CARRER DE LA REINA ENTRE LES SÉQUIES DEL RIUET I D´EN GAS
ARQUITECTE AUTOR: JOSÉ SERRANO – 1840
………………………………………………………
PLÀNOL DEL CANYAMELAR DE 1944
RIADA DE 1957
VALÈNCIA VISTA AÈREA
ALFRED GUESDON - 1855
 1852. CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL DE VAPOR
VALÈNCIA‑VILANOVA DEL GRAU

1855. L´ AJUNTAMENT INTENTA

CONSTRUIR UN MERCAT

1854. L´AJUNTAMENT SOL-LICITA AL BAYLE LA

CONSTRUCCIÓ D´UN PASSEIG MARÍTIM O GLORIETA

PLÀNOL DEL GRAU DE VALÈNCIA – ECHEVARRÍA Y MELITÓN – 1857

IDEALITZACIÓ DEL CABANYAL, RECTIFICAT EN LES SEUES ALINEACIONS
PLÀNOL DEL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ
DEL “TRAM-VIA Y CASERIO” ENTRE
VALÈNCIA I POBLE NOU DEL MAR.
MANUEL SORNI - 1865
PLÀNOL DE VICTOR GOZALVEZ EN EL QUE S´ASSENYALA
LA ZONA AFECTADA PER L´INCENDI DE 1875
 EL CREIXEMENT DEL CABANYAL DURANT EL SEGLE XIX

ANY HABITANTS EDIFICIS DENSITAT BARRAQUES 1 PISO 2 PISOS 3 PISOS

HAB/EDIF

1796 490 LA MAJOR PART BARRAQUES I ALGUNES

ALQUERÍES: INCENDI
NOVES NORMES PER A CONSTRUIR

1873 8571 1746 4,9 1149 375 218 4

(65%) (21%) (12%) (0,2%)

1875
INCENDI: ES CREMEN 250 BARRAQUES
NOVES NORMES PER A CONSTRUIR

1877 10439

1888 11290 2130 5,3 689 992 432 15

(32%) (46%) (20%) (0,7%)

1900 14476 2261 6,4 700 995 497 33

(31%) (44%) (22%) (1,5%)
 L´INCENDI DE 1875
- Al llarg del segle XIX se succeïxen diversos incendis en què es cremen
abundants barraques
- El mes important és el de 1875 que destrossa 250 barraques

NOVES ORDENANCES MUNICIPALS DE POBLE NOU DEL MAR

- S'establix normativa que prohibix definitivament la construcció de noves
barraques
- Es permet realitzar únicament tres reparacions en les existents
- S'han de derrocar al necessitar una quarta reparació

CONSEQÜÈNCIES:
- En poc mes de 15
anys desapareixen unes 460 barraques i es construeïxen mes
de 3000 cases d'obra sòlida
FERROCARRIL DE BARCELONA. 1862

IDEALITZACIÓ DE LA TRAMA DEL CABANYAL

RECTIFICANT LES SEUES ALINEACIONS - 1877
 1800

LÍMIT DEL
CANYAMELAR
AMB EL PORT

1824
SÉQUIA D’EN GASCH
 AMPLES DE
PARCEL·LA
RESULTANT
DE LA
SUBSTITUCIÓ
DE LES
BARRAQUES
TIPUS DE VIVENDA SEGONS AMPLE DE PARCEL·LA
PLÀNOL DE VALÈNCIA I ELS SEUS VOLTANTS - 1882
 ANNEXIONS. 1870 - 1897
- DURANT AQUEST PERÍODE ES MANIFESTA UNA NECESSITAT DE
CONTROL SOBRE LES ÀREES PRÒXIMES A LA CIUTAT, EL QUE ES
CONCRETA AMB L'ANNEXIÓ DELS NUCLIS DE POBLACIÓ
PRÒXIMS: PATRAIZ, BENIMACLET, RUSSAFA, CAMPANAR I TAMBÉ
VILANOVA DEL GRAU I POBLE NOU DEL MAR.

- LA BURGESIA COMENÇA A SER CONSCIENT DE LA IMPORTÀNCIA

DEL PORT PER A L'ESTRUCTURA ECONÒMICA I FUNCIONAL DE
VALÈNCIA

- TOT AÇÒ PORTA AMB SI, L'APARICIÓ DE PROJECTES QUE

ARREPLEGUEN LA IDEA D'ORDENACIÓ DE LA PERIFÈRIA,
TRASLLADANT LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA DE L'EIXAMPLE A
L'ALTRE COSTAT DEL RIU TÚRIA, ENTRE ELS QUE APAREIX LA
PREPARACIÓ DE LES ALINEACIONS DE LES VORES DEL CAMÍ
DEL PORT I EL PROJECTE DEL CAMÍ-PASSEIG DE VALÈNCIA AL
CABANYAL.
PLÀNOL DE MANUEL CORTINA DE 1899 EN EL QUE ES DIBUIXA EL PROJECTE
DE PASSEIG DE VALÈNCIA AL CABANYAL DE CASIMIRO MESEGUER
PLÀNOL D’EIXAMPLE DE F. MORA DE 1912
LÍNIES DE CREIXEMENT PREVISTES EN EL PROGRAMA DE 1924
1928 -PROJECTE DE VÍCTOR GOZÁLVEZ PER A L'AUTORITZACIÓ PER A
APROFITAR TERRENYS EN LA PLATJA DE LLEVANT DEL PORT DE
VALÈNCIA, AMB DESTÍ A LA INSTAL·LACIÓ D'INDÚSTRIES MARÍTIMES
PLÀNOL DE LA CIUTAT JARDÍ AMB UNA PROPOSTA DE CONNEXIÓ DEL PASSEIG DE
VALÈNCIA AL MAR AMB LA PLATJA A TRAVÉS D'UNA FERRADURA VIÀRIA COMPLAENT
AMB ELS EIXOS TRANSVERSALS DEL CABANYAL-CANYAMELAR. JOSÉ PADRÓS - 1931
PERSPECTIVA DEL PROJECTE DE FOTOGRAFIA AÈRIA ACTUAL. 2000
CIUTAT JARDÍ. 1931
 PLÀNOL DE VICTOR GOSÁLVEZ
BARRAQUETES DE BANYS I BERENADORS DE LA PLATJA. 1933
1933
FOTOGRAFIA AÈRIA DELS ATACS ITALIANS
AL PORT DE VALÈNCIA. 1937-1938
PLÀNOL DE LÍNIES EN EL QUE ES PLANTEJA UN CANVI DE DIRECCIÓ
EN EL TRAÇAT DEL PASSEIG DE VALÈNCIA AL MAR, VOREJANT PER EL
NORD EL BARRI DEL CABANYAL. 1943
ESBORRANY DEL PLA GENERAL DE 1946
PLA GENERAL DE 1946 EN EL QUE ES PLANTEJA UNA RECTIFICACIÓ DEL TRAÇAT DEL PASSEIG DE VALÈNCIA
AL MAR, DEIXANT DE DISCÓRRER PARAL·LEL A L'AV. DEL PORT I TRAVESSANT EL CABANYAL MES AL NORD, A
L'ALTURA DE L'ACTUAL AVINGUDA DEL PINTOR FERRANDIS
PLA GENERAL DE 1966 QUE CONVERTIA EL LLIT DEL TÚRIA EN UNA XÀRCIA ARTERIAL I PROLONGAVA EL
PASSEIG DE VALÈNCIA AL MAR FINS A CONNECTAR-LO AMB L'AUTOPISTA DEL MEDITERRANI
PLA GENERAL 1966. PLA DETALLAT DE LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG DE
VALÈNCIA AL MAR I EL TRAM D'AUTOPISTA DEL MEDITERRANI AL SEU PAS PEL
CABANYAL. EL TRIBUNAL SUPREM SUPRIMIX L'AUTOVIA DEL MEDITERRANI I
LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG
DELIMITACIÓN INCLUIDA EN EL EXPEDIENTE INCOADO PARA LA
DECLARACIÓN DE CONJUNTO HISTÓRICO-ARTÍSTICO. 22-02-1978
 VALENCIA LITORAL – JEAN NOUVEL - 2004
EL RIO COMO HIPÓTESIS DE CONEXIÓN

2003
PROPOSTA GENERAL DE RICARDO BOFILL PER A L'OBERTURA DE VALÈNCIA AL MAR, EN LA QUE SE
REMATA EL PASSEIG DE VALÈNCIA AL MAR AMB UNA PLAÇA I ES CONFERIX EL PROTAGONISME DE LA
CONNEXIÓ A LA DÀRSENA INTERIOR DEL PORT 1982
NO QUEDEN A PENES SENYALS
SITUACIÓ DE LA
EN QUÈ ESIDEA ORIGINAL
PLANTEJA DEL PASSEIG
EL PGOU DE 1988
P.G.O.U. 1988
CHP - 2

P.G.O.U. 1988
 OBJECTIUS:
• REGENERACIÓ I REVITALITZACIÓ DEL BARRI

• CONNEXIÓ DEL PASSEIG AL MAR AMB EL PASSEIG MARÍTIM, PREVI ANÀLISI I DECISIÓ
SOBRE LA SEUA CONTINUÏTAT O NO

REFLEXIONS
• RECONEIX QUE SÓN INTERESSOS CONTRAPOSATS ELS QUE PERSEGUIX LA
PROLONGACIÓ PURA I SIMPLE DE L'AVINGUDA AMB LA SEUA CONFIGURACIÓ ACTUAL
I LA PROTECCIÓ INTEGRAL DEL BARRI

• RECONEIX COM ROÏNES LES SOLUCIONS INTERMÈDIES TANT PER AL BARRI COM PER
A L'AVINGUDA

• RECONEIX QUE EL PGOU APORTA SOLUCIONS ALTERNATIVES PER A SOLUCIONAR LA

INTEGRACIÓ CENTRE-LITORAL DE LA CIUTAT I QUE EL PROBLEMA CIRCULATORI
QUEDA RESOLT SENSE PROLONGACIÓ

• ES QUEDA PENDENT DE PRENDRE LA DECISIÓ SOBRE LA CONVENIÈNCIA O NO DE

FINALITZAR UN VELL PASSEIG PENSAT EN EL SEGLE XIX I QUE PERMETRIA VORE EL
MAR DES DE LA REIXA DELS VIVERS
EDIFICIS PROTEGITS P.G.O.U. 1988
PLA GENERAL DE 1988 + PLA DEL PASSEIG MARITIM
TREBALL GUANYADOR DEL CONCURS DE 1989
DECLARACIÓ B.I.C.:1993
“PECULIAR TRAMA EN
RETÍCULA DERIVADA DE
LAS ALINEACIONES DE LAS
ANTIGUAS BARRACAS, EN
LAS QUE SE DESARROLLA
UNA ARQUITECTURA
POPULAR DE CLARA
RAIGAMBRE ECLECTICISTA”

DECLARACIÓ B.I.C.:1993
PROTECCIÓ QUE PLANTEJA
LA LLEI DEL PATRIMONI
HISTÒRIC ESTATAL
Ley 16/85 del Patrimonio Histórico Español (PHE) artículo 21:

2. Excepcionalmente, el Plan de protección de un Conjunto Histórico

podrá permitir remodelaciones urbanas, pero sólo en caso de que
impliquen una mejora de sus relaciones con el entorno territorial o urbano o
eviten los usos degradantes para el propio Conjunto.

3. La conservación de los Conjuntos Históricos declarados Bienes de

Interés Cultural comporta el mantenimiento de la estructura urbana y
arquitectónica, así como de las características generales de su ambiente.
Se considerarán excepcionales las sustituciones de inmuebles, aunque
sean parciales, y sólo podrán realizarse en la medida en que contribuyan a
la conservación general del carácter del Conjunto. En todo caso, se
mantendrán las alineaciones urbanas existentes.
1994
1997
1998
PROLONGACIÓ PURA I SIMPLE 1998
DE L'AVINGUDA AMB LA SEUA
CONFIGURACIÓ ACTUAL ALTERNATIVA 1
 1998
PROTECCIÓ INTEGRAL DEL BARRI ALTERNATIVA 3
SOLUCIÓ INTERMÈDIA, ROÏNA
PER AL BARRI I PER A
1998
L'AVINGUDA (segons el PGOU) ALTERNATIVA 2
HABITATGES AMB INTERÈS ARQUITECTÒNIC - PEPRI
HABITATGES AMB INTERÈS ARQUITECTÒNIC - PEPRI
 LLEI DE PATRIMONI
CULTURAL VALENCIÀ
• Art. 39. Plans Especials de protecció
Els plans especials de protecció dels conjunts històrics
tindran en compte els criteris:

a) Es mantindrà l´estructura urbana i arquitectònica del

conjunt i les característiques generals de l´ambient i de la
silueta paisatgística. No es permetran modificacions d
´alineacions, alteracions de l´edificabilitat, parcel-lacions
ni agregacions d´inmobles, llevat que contribuïsquen a la
millor conservació general del conjunt.
1998
2000
 ÁREA DE URBANISMO . SERVICIO DE PLANEAMIENTO

PEPRI . ZONA CENTRE

P.E.P.R.I. DEL CABANYAL-CANYAMELAR – PROLONGACIÓ PASSEIG BLASCO IBAÑEZ. 2000
PEPRI. VIVENDES PROTEGIDES
CUADRO COMPARATIVO DE VIVIENDAS PROTEGIDAS

PGOU P.R.I. AVANCE PEPRI

PLANEAMIENTO
EDIFICIOS PROTEGIDOS EDIFICIOS CON INTERES EDIFICIOS PROTEGIDOS
ARQUITECTÓNICO

3 2 1 total 3 2 1 total ambiental parcial integral total

CAP DE FRANÇA 84 33 0 117 56 1 0 57 69 3 0 72

CABANYAL 246 219 0 465 349 1 0 350 270 3 0 273
CANYAMELAR 126 65 0 191 205 4 1 210 210 4 1 215
TOTAL 773 617 549 10 1 560
2002
AREA DE REHABILITACIÓN
INTEGRADA CONCERTADA

2004
 450 €

324 €
 UN FUTUR CONDICIONAT PER:

- RECURS TRIBUNAL SUPREM

- INFORME DEL MINISTERI DE CULTURA
- MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ

- VALÈNCIA 2007. AMERICA´S CUP: “obras de embellecimiento”

 ALGUNS DELS INFORMES EMESOS EN CONTRA
DEL P.E.P.R.I. DEL CABANYAL

Opinió de Juan Pecourt. Arquitecte Urbanista

Informe pericial de Juan Calduch Cervera. Doctor Arquitecte en Urbanisme
Informe dels arquitectes Vicente García i Marilda Azulay.
Informe de Vicenç M. Roselló Verger. Catedratic de Geografia de la U.V.
Informe de la Unitat d´Inspecció del Patrimoni Històric Artístic
de la Direcció Territorial de Cultura i Educació de València
Informe de la Sindicatura de Greuges
Informe del Departament d´Urbanística i Ordenació del Territori
de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM)
Informe del arquitecte Vicente Gallart Torán.
Informe del arquitecte Luis F. Herrero.
Informe de Pura Duart Soler. Sociòloga. Professora de la U.V.
Informe de Mª Rosa Soldevilla Liaño. Professora de Historia de l´Arquitectura
Informe sobre contaminació acústica. Ana M. García García. Doctora i
professora del departament de medicina preventiva i salud publica de la U.V
Informe sobre el valor de la ceràmica presente en el barri
de Dña Carmen Sevilla Madrid. Llicenciada en Història de l´Art y professora
de l´Escola Superior de Ceràmica de Manises
Informe de D.Francesc Amat Torres. Llicenciat en Geografía i Història.
Informe de l´urbaniste Carlos Llop Torné.