Apunts Economia

ECONOMIA-T1-8.
pdf
martinaruubio
Economía Política
1º Grado en Sociología
Facultad de Ciencias Políticas y de Sociología

Universidad Autónoma de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ECONOMIA POLÍTICA
Tema 1: Conceptes bàsics d’economia
QUÈ ÉS L’ECONOMIA?
la organización trata de responder a estas preguntas:
• Què produir
• Com produir
• Per a qui produir
producción mercantil producción no mercantil
trabajo • A. Empresas • C. Instituciones de interés

asalariado asalariadas público
A1. capitalistas C1. públicas
SEAT ESCUELA PÚBLICA
A2. públicas C2. privadas
RENFE ESCUELA CONCERTADA
(subsisten a partir de las (subsisten a partir del financiamiento
ventas) público)
(Trabajo indirectamente social) (Trabajo directamente social)
trabajo no • B. Empresas • D. Esfera no profesional

asalariado independientes D1. organizaciones voluntarias
B1. individuales CARITAS
AUTÓNOMOS D2. hogares
B2. colectivas AMA DE CASA
COOPERATIVAS (Subsisten a partir de las contribuciones
(subsisten a partir de las voluntarias)
vendas) (Trabajo social o privado, trabajo
(Trabajo directamente social) autónomo)
Producción mercantil: nos habla de lo que tiene que ver con el mercado, estamos hablando de
aquella producción que tiene como destino venderse en el mercado
→ Características:
• Ley demanda solvente
• Ley de competencia
Trabajo asalariado (mercantil): son las empresas que contratan a trabajadores a los que les
pagan un salario por su trabajo y con ese trabajo producen, venden y obtienen un beneficio. Ese
trabajo se considera indirectamente social ya que esa producción es válida porque el mercado
lo considera como válido (tiene que haber gente que lo valide y por lo tanto lo consuma). Esto
implica que si el producto no se puede comprar (por el poder adquisitivo, por ejemplo) no será
válido por el mercado.
Hay empresas privadas y públicas que venden sus productos. Un ejemplo de servicio público
sería el agua (siempre y cuando sea producido por una empresa pública)
Trabajo no asalariado: serían los autónomos, producen su servicio y lo venden al mercado pero
no es trabajo asalariado (es como su propio jefe, se paga él mismo). En caso de empresas
colectivas sería una cooperativa, ya que no son trabajadores asalariados, sino que son personas
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7078601
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
que se reúnen para producir ellos y quedarse el beneficio ellos (no el jefe, ya que realmente los
jefes son ellos)
Producción NO mercantil: no tiene como destino venderse en el mercado. Por ejemplo la

educación, la sanidad pública, la policía…Y no se somete a las leyes del mercado, por tanto, no
hace falta que haya una demanda solvente ni competencia.
Trabajo asalariado: Un hospital produce sanidad pero no lo vende en el mercado. No subsisten
por las ventas, sino por la financiación pública (impuestos). El trabajo está socialmente validado
de forma directa, no es el mercado quien lo decide sino que previamente la sociedad lo decide.
A, B y C se consideran esfera profesional, se diferencia de D, que es una esfera NO profesional.

Producción que no va al mercado y funciona con trabajo no asalariado
Trabajo no asalariado: Serían ONGs, se financian con aportaciones voluntarias o con la misma
sociedad que aporta dinero. En este punto también entra el trabajo doméstico (D2), es aquel
trabajo de cuidados, limpieza de los hogares, dar clases a tu hermano pequeño, cuidar a tu
abuelo…Siempre y cuando no pase por el mercado.
Microeconomia
- Es la rama de la Economía que estudia cómo toman sus decisiones los individuos y cómo
toman sus decisiones los individuos y como influyen entre sí dichas decisiones.
- Por lo tanto, trata del estudio de cómo los hogares y las empresas toman sus decisiones
entre sí e interactúan en los mercados
- Generalmente se considera Adam Smith (La riqueza de las naciones) como el fundador
- Se ocupa de los mercados, empresas y hogares
Macroeconomía
- Se ocupa del estudio del funcionamiento de la Economía en su conjunto
- Presenta una visión simplificada de la realidad (a partir de modelos) con el fin de explicar
la conducta de los agentes y la evolución de las variables.
- Generalmente se considera John Maynard Keynes (Teoría general del empleo, el interés
y el dinero) como fundador
La renta es aquello que

recibes cuando dejas un
factor productivo
contraprestación.
Rentista→ alguien que
vive sin trabajar, puede
ser porque tiene mucho
dinero ahorrado, alquila
pisos y saca
beneficios…SACA RENTAS
DEL CAPITAL.
ejemplo: tú tienes un piso
y lo alquilas, ese
beneficio es la renta
Flujo circular de la
renta→ mismo sistema
Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

que se centra en la producción. Genera la demanda (lo que produce genera rentas y se puede
consumir)
FRONTERA DE POSSIBILITATS
La frontera de posibilidades de producción muestra las cantidades máximas de producción que

puede obtener una economía, dados sus conocimientos tecnológicos y la cantidad de insumos
disponibles.
Mostra la quantitat màxima d’un bé que pot ser produïda donada la quantitat que es produeix
de l’altre bé. ej: si dedico X temps a pescar, obtinc Z peixos. Llavors tindré menys temps per
agafar cocos i, per tant, només tindré Y cocos.
Costo de oportunidad: el costo de oportunidad de una decisión es el valor del bien o servicio al
que se renuncia.
Eficiencia: que los recursos de la economía se utilicen lo más eficazmente posible para satisfacer
los deseos y necesidades de los individuos. Lo máximo que puede producir un país.
Eficiencia productiva: economía no puede producir más de un bien sin producir menos de otro;
eso significa que se encuentra en su frontera de posibilidades de producción
Tema 2: El mercat: Oferta i Demanda

¿Qué es un mercado?
Oferta y demanda son términos que se refieren al comportamiento de los individuos que
interactúan en un mercado
Los compradores determinan la demanda: la cantidad de un bien o servicio de los compradores

están dispuestos a comprar a cada precio. Es decir, pueden pagarlo.
Los vendedores determinan la oferta: la cantidad de bien o servicio que los vendedores están
dispuestos a vender a cada precio
Son fuerzas que ayudan a explicar un precio, pero no es lo único que influye a la hora de
decidirlo. Una de esas cosas que puede influir es que se aplique una ley que regule el precio.
Hay muchos mercados diferentes dependiendo de lo que se comercializa: de bienes y servicios,

de trabajo, financieros…
Y de acuerdo con el lugar: local, estatal, internacional, europeo…
También se puede clasificar el mercado según su competencia:

• Competencia perfecta: Gran número de compradores y vendedores: ningún agente
tiene efecto significativo sobre el precio (precio-aceptantes). Supuestos: Individualismo,
egoísta y comportamiento racional (homo economicus), información perfecta, no
diferenciación de productos, ausencia de barreras e intervención pública….
No hay poder de mercado, el precio viene determinado por el mismo juego de la oferta
y la demanda. Los mercados se vacían ya que toda la gente que quiere comprar X
producto a X precio lo puede comprar, es decir se agota la oferta y la demanda, todo el
mundo está satisfecho. No hay barreras de entrada.
• Competencia monopolística: Muchos vendedores venden un producto ligeramente
diferenciado: capacidad de fijación de precios. Ej: restaurantes, zapaterías, etc. (son la

mayoría) En el punto en que alguien empieza a tener un poco más de poder de mercado
ya que alguna marca sobresale por encima de las demás.
• Oligopolio: Reducido número de vendedores: posibilidad de acuerdos para reducir
competencia entre ellos. Ej. OPEP. Pocos que compiten entre ellos pero no mucho, no
se hacen daño entre ellos y hasta pueden acordar los precios (aunque no es legal)
• Monopolio: Un vendedor con capacidad de fijación de precios. Ej.: Telefónica antes de
la liberalización de comunicaciones, Coca-cola (casi monopolio), Meta (Facebook ha
aplicado una táctica monopolística para comprar todas las redes sociales)
El objetivo principal de los vendedores es principalmente conseguir un beneficio y el objetivo

principal de los demandantes es satisfacer una necesidad.
—------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Una persona cobra 1000€, si le quitamos los impuestos (100€) nos quedamos en 900€ aunque
a esto le tenemos que quitar los gastos obligatorios (hipoteca, luz, agua…). Todos estos gastos
te dejan con una renta libre para lo que tú quieras (ahorrar, consumir…).
Por tanto, la renta libre es lo que te sobra para consumir.
• consumo → + producción → + trabajo → + salario total = reactivación economía
¿Cuál es la libertad del mercado para el consumidor? El dinero, eres libre de comprar cualquier
cosa que puedas pagar.
LA DEMANDA
Cantidad demandada: cantidad de un bien que los compradores quieren y pueden comprar a un
determinado precio en un determinado periodo de tiempo. No se refiere simplemente a lo que
te gustaría consumir, quizás te gustaría tener un Lamborghini, pero probablemente no lo puedas
pagar, así que la demanda será 0.
La demanda individual→ sólo existe una demanda si alguien quiere y puede pagar por el bien.
La tabla de demanda: aquello que te dice cuánta demanda hay por cada nivel de precio. Ej: un
producto a 10€ habrá demanda de 120 pero si lo pones a 20€ quizás haya demanda de 80. Al
reducirse el precio aumenta la cantidad
demandada.
En este ejemplo vemos cómo a mayor precio
menor demanda, ya que menos gente puede
y está dispuesta a pagar ese precio.
Efecto Renta: si suben el precio no tienes
suficiente poder adquisitivo para comprar ese
producto. Los consumidores se sienten más
pobres. No pueden comprar una cantidad tan
grande del bien con su dinero. El poder
adquisitivo de su renta (su renta real) ha
disminuido.
Efecto Sustitución: si suben el precio
sustituyes el producto por otro más asequible
Esos dos efectos son los que te dicen que si
subes el precio la demanda puede bajar.
La función de demanda se refiere a cómo y porqué la demanda cambia cuando cambia el precio,
es decir, es la relación existente entre la cantidad demandada de un bien, su precio y las demás
variables explicativas.

Podemos expresar de la siguiente forma la función de demanda:
QA= D (PA, Y, PB, G, E)
QA: Cantidad demandada de un bien.

PA: Precio de este bien. (-)
Y: La renta. (+)
PBs: Los precios de otros bienes sustitutivos. (+)
PBc: Los precios de otros bienes complementarios. (-)
G: Los gustos de los consumidores.
E: Expectativas: son las expectativas de que un determinado producto vaya a subir de precio, así
que lo compras más rápido
+= si la variable sube, la cantidad de demanda también sube

-= si la variable sube, la cantidad de demanda baja (de forma inversa)
El precio es una variable endógena, es

decir interna, ya que es una variable
incluida dentro del gráfico. Las otras
variables son exógenas, es decir, externas.
El precio siempre implica movimiento en
la curva, las otras variables implican
desplazamiento.
Si sube el precio del bien complementario
la demanda baja, por tanto, el gráfico se
desplaza a la izquierda. Si sube el precio
del bien sustitutivo, la demanda sube
(precio coca cola sube, demanda baja y
demanda pepsi sube) por lo tanto la
gráfica se desplaza a la derecha.
LA OFERTA
El lado de la oferta tiene que ver con los términos en los que las empresas desean producir y
vender sus productos
Ofrecer es tener intención o estar dispuesto a vender
Vender es hacerlo realmente.
La oferta determina la cantidad de un bien que los vendedores ofrecen al mercado en función
del nivel de precio. Es decir, la oferta recoge las intenciones de venta de los productos.
La cantidad
ofrecida de un bien
es lo que los
vendedores quieren
y pueden vender.
La oferta individual:
sólo existe una
oferta si alguien
quiere y puede
vender el bien.
La cantidad ofrecida de un bien aumenta cuando sube el precio.
Tabla de oferta: Si sube el precio, la cantidad producida aumenta, por tanto, la gráfica es positiva
Podemos expresar de la siguiente forma la función de oferta:
QA= O (PA, PBs, r, z, H)
QA: Cantidad ofrecida de un bien que depende de:
PA: Precio de ese bien (+)
PBs: Precio bien sustitutivo (+)
PBc: Precio bien complementario
PBs: Los precios de otros bienes sustitutivos. (+)
PBc: Los precios de otros bienes complementarios. (-)
r: Precios factores productivos (rentas del salario y del capital por separado y en conflicto por el
excedente) (-)
z: Tecnología (+ → mayor tecnología, mayor producto ofrecido)
H: Número de empresas que actúan en ese mercado (+)
El capital sólo es capital si se emplea en un proceso

de producción.
20 → costes
50 → rentas salario
30 → rentas + beneficio
Igual que con la demanda, el precio del bien ofrecido

es una variable endógena, que implica movimiento. Y
también es igual con las otras variables, que son
exógenas e implican desplazamiento en la gráfica.
El precio de equilibrio: Aquel para el que la cantidad demandada es igual a la ofrecida. Esta
cantidad es la cantidad de equilibrio. El equilibrio se encuentra en la intersección de las curvas
de oferta y demanda
Tema 3: Demanda i comportament del consumidor

DEFINICIÓ I MESURA DE L’ELASTICITAT
La elasticidad-precio de la demanda indica cuánto varía la cantidad demandada de un bien
cuando varía su precio. Su definición exacta es la variación porcentual en la cantidad
demandada dividida entre la variación porcentual del precio.
Quins factors determinen l’elasticitat preu de demanda?

• Si substituts propers estan disponibles
• Si el bé és necessari o de luxe
• El temps
Elasticitat preu de demanda: quocient entre el canvi percentual en la quantitat demandada i el

canvi percentual en el preu quan ens movem al llarg de la corba de demanda.
(has d’aplicar les tres fórmules, ja que la 3a és la que et diu l’elasticitat final però per calcular-la
necessites la 1a i la 2a):

Com d’elàstic és elàstic?
La demanda és perfectament inelàstica quan la quantitat demandada no respon als canvis en el
preu. En aquest cas, la demanda és una línia vertical.
La demanda és perfectament elàstica quan qualsevol increment del preu causa una caiguda a
zero de la quantitat demandada. En aquest cas, la corba de demanda és una línia horitzontal.
La demanda és elàstica si el l’elasticitat preu de demanda és més gran que 1, inelàstica si

l’elasticitat preu de demanda és menor a 1, i unitària si és exactament 1.
Elasticitat i ingrés total

L’ingrés total és el valor total de les vendes d’un bé o servei. És igual al preu multiplicat per la
quantitat venuda.
Paradoja de la cosecha abundante

Imagine que en un año particular la naturaleza sonríe
a la agricultura. Al final de año la familia Pho se siente
feliz de calcular sus ingresos anuales. Sorpresa: el
buen clima y la cosecha abundante han disminuido
sus ingresos. ¿Por qué?
Las demandas de productos alimentarios básicos

como el maíz y el trigo tienden a ser inelásticas– el
consumo se modifica poco en respuesta al precio.
ALTRES ELASTICITATS DE DEMANDA
L’elasticitat preu-creuada de demanda: entre dos béns mesura l’efecte del canvi en preu d’un
dels béns sobre la quantitat demandada de l’altre bé. És igual al canvi percentual en la quantitat
demandada d’un bé dividit pel canvi percentual en el preu de l’altre bé.

+ = si la Q demandada del bien A aumenta cuando se incrementa el precio del bien B
+ Precio automóvil - + Q demanda motos
- = Cuando aumento del precio bien B provoque una reducción de la Q demandada
+Precio gasolina - - Q demandada de autos
L’elasticitat renda de demanda: canvi percentual en la quantitat demandada d’un bé (quan la
renda/ingressos d’un consumidor canvia) dividit pel canvi percentual de la renda del
consumidor. Si tinc més renda compro coses més cares, si no compro coses més barates (béns
inferiors) Un exemple de bé inferior és el yatekomo.
La demanda d’un bé és renda-elàstica (ingréselàstica) si l’elasticitat renda de demanda per
aquest bé és més gran que 1.
La demanda d’un bé és renda-inelàstica (ingrésinelàstica) si l’elasticitat renda de demanda és
positiva, però inferior a 1.
ELASTICITATS D’OFERTA
L’elasticitat preu d’oferta és una mesura de la resposta de la quantitat ofertada d’un bé a la
variació del seu preu. És el rati del canvi percentual de la quantitat ofertada i del canvi percentual
del preu (mentre ens movem al llarg de la corba d’oferta)
Existeix una oferta perfectament inelàstica quan l’elasticitat preu d’oferta és zero, de manera
que els canvis en el preu del bé no tenen cap efecte sobre la quantitat ofertada. Una corba
d’oferta perfectament elàstica és una línea vertical.
Existeix una oferta perfectament elàstica quan qualsevol petit increment o reducció del preu
porta canvis molt grans en la quantitat ofertada, de manera que l’elasticitat preu d’oferta és
infinita. En aquest cas, la corba d’oferta és una línea horitzontal
Quins factors determinen l’elasticitat preu d’oferta?
La disponibilitat de factors productius

Condicionada por la flexibilidad de los vendedores para alterar la cantidad que producen del
bien.
Oferta inelástica: pisos primera línea pueblo pequeño. Oro
Oferta elástica: electrodomésticos incrementan producción cuando sube el precio. Industria
textil.
El tiempo
Un cambio en el precio tiende a tener efecto más importante en la cantidad ofertada a medida
que aumenta el tiempo para que los proveedores respondan.
Oferta inelástica: Periodos breves después de aumento en precio empresas no tienen recursos
para el cambio.
Oferta elástica: transcurre el tiempo +w +fábricas amplían capacidad -oferta
La utilidad es la construcción científica que los economistas utilizan para comprender cómo es
que los consumidores racionales dividen sus recursos limitados entre los bienes que les
proporcionan satisfacción o utilidad.

Tema 3: Demanda i comportament del consumidor
Les corbes d’indiferència:
Llei de substitució: les corves d’indiferència son

convexes vistes
des de l’origen,
a mesura que
descendeixen,
per elles cap a
la dreta (+
menjar –
vestit) es torna més horitzontal.
És a dir, com més escàs és un bé, major es el seu valor

relatiu de substitució. La seva utilitat marginal
augmenta en relació amb la del bé que s’ha tornat
abundant. L’adquisició d’una quantitat major d’un bé
compensa la renúncia d’una part de l’altre. Al
consumidor li és igual la situació A que la B, la C o la D.
Les combinacions d’aliments i vestits que reporten la
mateixa satisfacció poden representar-se mitjançant una corba llisa d’indiferències.
Conforme s’incrementen els dos béns,

es mou cap a la dreta. S’aniran
augmentant els nivells de satisfacció.
Per tant, en aquesta gràfica, la U4 és la

que el consumidor preferirà més, ja
que és la que ha de renunciar a menys
coses.
Línia de pressupost:
El límit pressupostari dels gestos pot advertir-se en una

taula numèrica. La restricció pressupostària es representa
gràficament mitjançant un línia recta amb pendent.
L’equilibri del consumidor s’arriba al punt on la línia de pressupost és tangent a la corba

d’indiferència més alta. En aquest punt, la relació de substitució del consumidor és exactament
igual a la pendent de la recta pressupostària.
La condició de tangència = la relació de preus ha de ser igual al “cociente” entre les utilitats
marginals dels aliments i del vestit.
En condicions d’equilibri, el consumidor obté la mateixa utilitat marginal de l’últim euro gastat
en aliments com de l’últim euro gastat en roba.
( Bienes sustitutivos y complementarios perfectos | Cap. 26 - Microeconomía - YouTube )
Tema 4: Teoria del productor
La capacitat productiva està determinada per:
- Mida i qualitat de la força laboral

- Coneixements tècnics i capacitat per utilitzar-los
- Quantitat i qualitat de les existències de capital: maquinària, instal·lacions...
- Naturalesa de les institucions públiques i privades
La funció de producció és la relació entre la quantitat d’inputs que una empresa utilitza i la
quantitat d’output que produeix.
Input fix: input on la quantitat està fixa i per tant no pot variar
Input variable: input on la quantitat d’aquest pot variar
El llarg termini és el període de temps en el que els inputs poden ser variats.
El curt termini és el període de temps en el que almenys un input està fix.
La corba de producte total mostra com la quantitat d’output depèn de la quantitat de l’input
variable, per a una quantitat donada de l’input fix.
El producte marginal d’un input és la quantitat addicional d’output que és produïda utilitzant
una unitat més d’aquest input.
𝑐𝑎𝑛𝑣𝑖 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑′𝑜𝑢𝑡𝑝𝑢𝑡
Producte marginal = = Canvi en la quantitat d’output generat per una
𝑐𝑎𝑛𝑣𝑖 𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑′𝑖𝑛𝑝𝑢𝑡
unitat addicional d’input
El producte marginal s’obté a

partir del producte total.
La corba del producte total

ascendeix a mesura que
s’afegeix treball, mantenint
tot el demés constant.
Tanmateix, el producte total
augmenta cada cop en menor
escala conforme s’afegeixen
noves unitats de treball.

En canvi, el producte marginal descendeix per cada unitat de treball que s’afegeix. La part
proporcional de descendeix al producte marginal és la mateixa part que ascendeix al producte
total (els quadrats grisos).
Llei de rendiments decreixents: a mesura que s’afegeixen més d’un insumo com MO (mà d’obra)
a una quantitat de terra, maquinària, la MO té cada cop té menys d’altres factors amb els que
treballar.
A la taula es mostra el
producte total que pot
obtenir-se amb diferents
quantitats de mà d’obra (1)
quan els altres factors no
varien (capital, terra...) ni la
situació dels coneixements
tecnològics. A partir del
producte total és possible
derivar els conceptes de
producte marginal i producte
promedi. (el producte promig
es fa sumant el producte
marginal i dividint-ho pel
número d’unitats de treball. Per exemple: 2000+1000+500+300+100 dividit entre 5 = 780.
Inputs i Outputs: existeixen rendiments

decreixents en un input quan un
increment en la quantitat d’aquest input,
mantenint fixes els nivells dels altres
inputs, porta a una reducció en el
producte marginal d’aquest input.
Rendiments en escala: que passa si

s’afecta a tots els insumos i no només a un.
Què li succeeix a la producció de blat si la
terra, la mà d’obra, l’aigua, etc
s’incrementen en la mateixa proporció?
Canvi tecnològic:
Innovació de processos: millora de les tècniques de producció existents
Innovació de productes: productes nous o millorats
Productivitat i la funció de la producció afegida:
Productivitat: medeix la proporció entre la producció total i el promig ponderat dels insumos
Productivitat de la mà d’obra: calcula la quantitat de producció per unitat de mà d’obra
Productivitat total dels factors: medeix la producció per unitat d’insumos totals.

Quan la producció creix amb una major rapidesa que els insumos, això representa el creixement
de la productivitat.
Economies d’abast: quan és possible produir diferents productes amb major eficiència quan es
produeixen junts que no separats. Per exemple: programa d’ordinador
Economies d’escala: quan una empresa troba el seu punt de producció òptim.
https://www.youtube.com/watch?v=VhXuY2myyUQ
BLOC 2
Cost explícit: cost que implica una despesa monetària
Cost implícit: no requereix una despesa monetària; és mesurat pel valor, en euros, dels beneficis
als que es renuncien
Cost fix: cost que no depèn de la quantitat d’output produïda. És el cost de l’input fix
Cost variable: cost que depèn de la quantitat d’output produïda. És el cost del factor variable.
Cost total: suma del cost fix i el cost variable per produir una certa quantitat d’output.
La corba del cost total mostra com el cost total depèn de la quantitat d’output.
Cost marginal: cost addicional que es té quan es produeix una unitat addicional d’un bé.
Cost total mig: cost total dividit per la quantitat d’output produïda
Una corba de cost total mig amb forma d’U té pendent negativa per a nivells baixos de producció
i pendent positiva per a nivells alts de producció.
El cost fix mig és el cost fix per unitat d’output.

cost fix
𝐶𝑀𝐹 =
𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑜𝑢𝑡𝑝𝑢𝑡
El cost mig variable és el cost variable per unitat d’output.
55

cost variable
𝐶𝑀𝑉 =
𝑞𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑜𝑢𝑡𝑝𝑢𝑡
Cost mig:
Incrementar l’output té dos efectes oposats en el cost mig:
- l’efecte repartiment (spreading effect): com major és l’output, major és la producció

entre la que es reparteix el cost fix i, per tant, menor es el cost fix mig.
- l’efecte dels rendiments decreixents: com major és l’output produït, major la quantitat
necessària de factor variable per a produir una unitat d’output addicional i, per tant,
major el cost variable mig.
La producció de mínim cost és la quantitat d’output associada al cost total mig més baix: és el
punt més baix de la corba de cost total mig en forma d’U.
→Quan el Cost Marginal (CM) és inferior al Cost Promig (CP), l’empeny cap avall.
→Quan el CM és superior al CP, l’impulsa cap adalt.
→Quan el CM és exactament igual al CP, el CP és constant.
Al mínim de la corba en forma d’U del CP, CM = CP = CP mínim
QUINS FACTORS DETERMINEN LES CORBES DELS COSTOS?
- Preus dels factors

- Funció de producció de l’empresa
El curt termini és el període que és el suficientment llarg com per ajustar els insums variables,
tals com els materials i la mà d’obra per la producció, però massa curt per permetre que es
modifiquin tots els insums. Durant el curt termini els factors fixes o indirectes, com la planta i
l’equip no poden modificar-se o ajustar-se en la seva totalitat. Per tant, en el curt termini, els
costos de la mà d’obra i els materials son típicament costos variables, mentre que els costos de
capital son fixes.
En el llarg termini tots els insums es poden ajustar, inclosos la mà d’obra, els materials i el
capital. Per tant, en el llarg termini, tots els costos son variables i cap es fixe.
Tema 5: Mercats competitius

Maximització d’utilitats:
Què son? Les empreses maximitzen utilitats per que maximitza el benefici econòmic als seus
propietaris i accionistes
Que exigeix?
→conduir operacions amb eficiència
→prendre decisions sòlides al mercat
→tenir control de la seva estructura de costos
Característiques de mercats competitius:
- Les empreses poden entrar i sortit lliurement del mercat

- Existència d’un nombre elevat de compradors i venedors. Cada empresa té una
proporció petita del total
- Els béns oferts pels diferents venedors son pràcticament idèntics, els consumidors no
son capaços de diferenciar la empresa que els ofereix
- Les empreses individualment no tenen capacitat per fixar el preu del producte. Son
PREU-ACCEPTANTS
- Existeix informació perfecta.
Competència perfecta
Un productor preu-acceptant és un productor que les seves accions no tenen cap efecte sobre
el preu de mercat del bé que ven.
Un consumidor preu-acceptant és un consumidor que les seves accions no tenen cap efecte
sobre el preu de mercat del bé que compra
Un mercat perfectament competitiu és un mercat en el que tots els participants son preu-
acceptants.
Una indústria perfectament competitiva és una indústria en la que els productors son preu-
acceptants.
CONDICIONS NECESSÀRIES COMPETÈNCIA PERFECTA:
La quota de mercat d’un productor és el percentatge d’output total de la indústria que produeix
aquest productor. Serà petita o gran? Serà petita
Un bé és un producte estandarditzat, també conegut com a mercaderia, quan els consumidors

consideren diferents productes com el mateix bé.
Existeix llibertat d’entrada i sortida de la indústria quan nous productors poden entrar o deixar
fàcilment a aquesta indústria.
Benefici= ingrés-cost
El principi d’anàlisi marginal diu que la quantitat òptima d’una activitat és una quantitat amb
la que el benefici marginal és igual al cost marginal.
L’anàlisi marginal s’utilitza per escollir la quantitat d’output maximitzadora dels beneficis.
L’ingrés (revenue) marginal és el canvi en l’ingrés total produït per una unitat addicional
d’output.
La regla de la quantitat òptima diu que el benefici és maximitzat quan produïm una quantitat
d’output amb la que l’ingrés marginal de l’última unitat produïda és igual al seu cost marginal.
La regla de la quantitat òptima d’una empresa preu-acceptant diu que el benefici d’una
empresa preu-acceptant és maximitzat produint la quantitat d’output amb la que el preu de
mercat (ingrés marginal) és igual al cost marginal de l’última unitat produïda.
La corba d’ingrés marginal mostra com l’ingrés marginal varia quan l’output varia.

El benefici comptable d’un negoci son els ingressos del negoci menys el cost explícit i la
depreciació.
BC = ingressos – (cost explícit + depreciació)
El benefici econòmic d’un negoci son els ingressos del negoci menys el cost d’oportunitat dels
seus recursos. Normalment és menor que el benefici comptable.
BE = ingressos – cost d’oportunitat
El capital d’un negoci és el valor dels seus actius (maquinària, edificis, eines, inventari i actius
financers).
El cost implícit del capital és el cost d’oportunitat del capital utilitzat per un negoci (la renda que
el propietari podria haver obtingut del capital si aquest hagués estat usat en la següent millor
alternativa)
Quan la producció és rendible?
Si els guanys son majors que el cost total mig per caixa, l’empresa té beneficis
(Si P > ATC = empresa beneficis)
Si els guanys son iguals que el

cost total mig per caixa,
l’empresa no té ni beneficis ni
pèrdues
(Si P = ATC = empresa a 0)
Si els guanys son menors que el

cost total mig per caixa,
l’empresa té pèrdues
(Si P < ATC = empresa pèrdues)
El punt E, és el punt òptim de

preu i quantitat. S’haurien de
vendre 5 tomàquets per 18$.
El preu de benefici zero (break-

even price) d’una empresa preu-acceptant és el preu de mercat amb el que els beneficis son
zero.
La regla per decidir si un productor d’un bé obtindrà beneficis depèn de la comparació del preu
de marcat del bé i el preu de benefici zero del productor- el seu cost total mig mínim:
- Quan el preu de mercat excedeix el cost mig mínim, el productor és rendible

(beneficis > 0)
- Quan el preu de mercat és igual al cost mig mínim, el productor obté beneficis igual a 0.
- Quan el preu de mercat és menor al cost mig mínim, el productor no és rendible
(beneficis < 0)

La decisió de produir a curt termini.
Una empresa deixarà de produir a curt termini si el preu de mercat es situa per sota del preu
de tancament (shut-down price), que és igual al cost variable mig mínim.
Un cost irrecuperable (sunk cost) és un cost que ja s’ha produït i que NO es pot recuperar. El
cost irrecuperable hauria de ser ignorat en les decisions sobre accions futures.
Encara que el cost fix no pot ser alterat en el curt termini, en el llarg termini el nivell de cost fix
sí que pot ser escollit. En la majoria d’indústries perfectament competitives, el conjunt de
productors, encara que fixats en el curt termini, canvia en el llarg termini a mesura que les
empreses entren o deixen la indústria.
Tema 6: Competència imperfecta

La competència imperfecta sorgeix quan comença a haver-hi poder al mercat. Aquí veiem un
quadre orientatiu:
Per què existeixen els monopolis?
Tot i que son molt poc freqüents, existeixen alguns factors que propicien l’existència dels
monopolis. Aquests factors son:
Les economies d’escala: quan el cost fix és tan gran que només és rentable que hi hagi un
productor. Un clar exemple son els aeroports, no és rentable que n’hi hagi dos a Barcelona ja
que no sortiria rentable.
Superioritat tecnològica: una empresa que manté un avantatge tecnològic constant sobre els
seus competidors potencials, pot establir-se com a monopoli. Per exemple, una empresa crea
una vacuna amb una tecnologia diferenciada i la patenta. No obstant, en determinades
indústries d’alta tecnologia, la superioritat tecnològica no és garantia d’èxit davant la
competència.
Dinàmica de l’economia: aquest factor no ens porta directament a monopolis però sí que ens
porta a que es formin competències imperfectes. La dinàmica de l’economia en el capitalisme
és l’acumulació de capital, que provoca que cada vegada els sectors estiguin més concentrats i
tendeixin a la competència imperfecta. No és un procés estable en el temps però a llarg termini
la concentració de capital (i de riquesa) és evident.

Entenem per capital una certa quantitat de recursos en propietat que inicien un procés
productiu amb l’objectiu d’acumular-lo.
Aquesta acumulació de capital és imprescindible ja que si es trenca, es crea una crisi.
Aquest és el cicle d’acumulació de capital. Amb uns

determinats diners compres mercaderia, amb
aquesta mercaderia produeixes més diners i així
successivament fins que vas acumulant el capital,
fent créixer la riquesa.
El problema és que la riquesa cada cop està

concentrada en menys mans. Ho podem veure
fonamentat en
aquest gràfic:
Com maximitza el benefici un monopolista?
Com que una empresa individual perfectament competitiva

no pot influir en el preu de mercat del bé, s’enfronta a una
corba de demanda horitzontal.
En canvi, els monopolis sí que poden influir en el preu. Com

que és l’únic oferent a la indústria, la seva corba de demanda és la corba de demanda del mercat.
Per vendre més producció ha
de reduir el preu i reduint la
producció, elevarà el preu.
A mesura que vas venent, el

teu ingrés marginal baixa, ja
que produeixes més. L’ingrés
total es calcula multiplicant el
preu de la bici amb la
quantitat. L’ingrés marginal
es calcula restant el preu
d’abaix amb el d’adalt. Per
tant, a partir de que l’ingrés
marginal és negatiu, ja no ens
surt a compte produir-ne més.
𝟗𝟓𝟎 − 𝟏𝟖𝟎𝟎 = 𝟖𝟓𝟎 (l’ingrés marginal) 𝟗𝟎𝟎 ⋅ 𝟐 = 𝟏𝟖𝟎𝟎 (l’ingrés total)
Aquí ho podem veure representat en
un gràfic, quan el gràfic comença a
baixar ja no és rentable produir més
bicicletes perquè el cost que té
produir-les serà superior als teus
beneficis. L’ingrés total serà menor a
la quantitat.
En aquest altre gràfic podem

observar totes les quantitats on jo
guanyaré diners, és a dir, veiem com,
si produïm més de 16 diamants,
tindré pèrdues.
La solució òptima és produir fins

arribar al marge on ja no et surti a
compte ja que sinó perdràs possibles
diners que podries estar guanyant.
Ex: si guanyo 1000 euros per una
bicicleta i 500 euros per la segona, és
millor produir-ne dues perquè, tot i
no guanyar els 1000 euros amb la segona, segueixes guanyant-ne 500, que si només en
produïssis una no guanyaries.
COMPARACIÓ ENTRE MONOPOLIS I COMPETÈNCIA PERFECTA
MONOPOLI COMPETÈNCIA PERFECTA

Únic productor (pocs productors en el cas de És un productor més entre altres
l’oligopoli o la competència monopolística)
S’enfronta a una corba de demanda amb S’enfronta a una corba de demanda
pendent negativa horitzontal
Fixa els preus Es preu-acceptant
Per incrementar les seves ventes ha de reduir Ven molt o poc al mateix preu
el preu. Acaba reduint la quantitat per
augmentar el preu: INEFICIÈNCIA
El monopoli és ineficient ja que hi ha més insatisfacció ja que menys gent pot consumir el bé i, a
més, és més desigual. En canvi, si li traiem poder al mercat hi ha més igualtat i per tant més
satisfacció de necessitats.
LA CADENA DE VALOR: Les cafeteries no decideixen només elles els preus ja que darrere d’això
hi ha un productor que ho distribueix a un intermediari i aquest intermediari li ven a la cafeteria.
És a dir, el preu està influït per molts factors.

Tema 8: Sector públic
Interpretacions sobre la naturalesa de l’Estat:
1. Interpretació liberal: l’Estat és un instrument neutral per dirimir conflictes i aconseguir

el benestar de tots
2. Interpretació de classe: l’Estat és un instrument de classe, no neutral, per aconseguir la
reproducció del sistema pel benefici de la classe dominant. Les seves dos funcions
principals son la d’acumulació i legitimació.
El paper de l’Estat: Teoria positiva i normativa del sector públic:
1. Teoria positiva: (el que és) intenta explicar teòricament i amb investigació empírica el
funcionament del sector públic.
2. Teoria normativa: (el que ha de ser) proposa els mitjans més adequats per la consecució
d’un fi (propostes/recomanacions polítiques). Sempre acord als criteris d’eficiència i
equitat.
Qüestions anàlisi positiu:
1. Quins efectes té sobre el creixement econòmic i altres variables econòmiques les

diferents opcions de càrrega impositiva?
2. Afavoreix el gasto públic a la equitat? Respon als termes d’eficiència?
3. Quines variables de l’economia internacional han de tenir-se en compte a la intervenció
pública?
Qüestions anàlisi normatiu:
1. Quina és la justificació de la intervenció pública?

2. Quina és la forma més eficient i equitativa d’intervenció pública?
3. A què respon la política econòmica?
4. Fins a on ha d’actuar l’estat?
Per respondre aquesta quarta pregunta es troben dos pensaments oposats:
- Neoliberal: actuació mínima i reduir-la a mantenir un marc propiciat per la actuació del
sector privat. Segons aquesta postura, excepte casos contats, el mercat és eficient i
l’actuació pública genera ineficiències.
Per tant, aquesta postura proposa:
→liberalització activitat privada, comercial i financera
→desregulació
→gestió i provisió privada d’educació, pensions i sanitat. Màxim caràcter mercantil.
→flexibilització i liberalització del mercat laboral i ajustament salarial
→minimització càrrega tributaria i austeritat. Dèficit cero.
- Intervencionista (economia del benestar): l’activitat privada per si sola genera molts
errors de mercat portant a proposar la intervenció de l’Estat per millorar el benestar
col·lectiu.

Per tant, aquesta postura proposa:
→polítiques de creixement i plena ocupació. Pressupostos anti-cíclics
→serveis públics (Estat del Benestar)
→política de rentes (redistribució de la renta, càrrega fiscal progressiva...)
→regulació dels mercats (béns i serveis, treball, recursos naturals i pressió
mediambiental...)
LA DESPESA PÚBLICA
Quan els ingressos públics son menors a la despesa pública, tindrem el dèficit públic.
Si els ingressos públics son majors a la despesa pública, tindrem un superàvit públic.
El deute públic és el que s’acumula del dèficit públic any rere any. Quan un estat està en
dèficit, l’estat comença a endeutar-se.
La despesa es pot classificar de moltes maneres:
- classificació econòmica
→despesa corrent
→despesa capital
- classificació funcional (de política)
→serveis públics bàsics (serveis generals, interessos del deute públic, defensa, justícia,
ordre públic i seguretat).
→estat del benestar (pensions, desocupació, família i fills, serveis socials i altres, salut,
educació, cultura, esport i religió
→assumptes econòmics
→medi ambient i serveis comunitaris
El conjunt de despesa de l’estat del benestar suposen 2/3 parts de tota la despesa i, dins
d’aquest, es gasta més en pensions.
𝐷𝑃
= 40% Això és el que intervé la despesa pública al PIB
𝑃𝐼𝐵
ELS INGRESSOS PÚBLICS

TEMA 8
Es poden classificar en dues categories principals:
→fiscals: s’obtenen del sector privat de l’economia sense que

gasto ingresos
público públicos això impliqui una obligació directa per part del sector públic cap
al contribuent. Suposen entre més del 75% dels ingressos totals.
no fiscales fiscales →no fiscals: típicament s’obtenen del sector privat fruit d’algun
(15%) (85%)
intercanvi directe. Per exemple, privatitzacions, rendes públiques,
interessos per préstecs concedits...
impuestos Dins dels ingressos fiscals hi trobem els impostos. Son
transferències econòmiques que el servei públic rep de manera
obligada, com un mitjà per contribuir al finançament general de l’activitat pública. El sector
públic determina unilateralment la quantitat a pagar i els agents privats estan obligats a satisfer-
la sense contrapartida directa, per tant, no s’hi poden negar ja que ho diu la llei.

Elements de l’impost:
a) Fet imposable: circumstància qual realització origina la obligació tributaria. Per exemple,
la obtenció de renda és el fet imposable a l’impost sobre la renda.
b) Subjecte passiu: persona natural o jurídica que està obligada per llei al compliment de
la obligació tributaria.
c) Base imposable: és la quantificació i valoració del fet imposable. Per exemple: la
quantitat de renda obtinguda.
d) Tipus de gravamen: proporció o quantitat que s’aplica sobre la base imposable per
calcular la quota. Pot ser fixa o variable.
e) Quota tributària
f) Deute tributari
Tipus d’impostos:
→impostos personals:
tipos de impuestos
personales es cobra directament a

reales les persones. Per
exemple: IRPF
directos
indirectos →impostos reals: es
cobren sobre les coses.
finalistas
Per exemple: impost
no finalistas sobre l’alcohol
proporcionales
→impostos directes: es
en función de si reparten bien el
dinero
progresivos recapten a partir de les
regresivos rendes. Per exemple:
IRPF o IS
→impostos indirectes: es recapten a partir del consum. Per exemple: IVA
→impostos finalistes: la seva recaptació té un objectiu predeterminat i relacionat amb l’activitat

que s’ha recaptat. Per exemple: l’impost sobre el tabac
Normalment els personals son directes i els reals son indirectes, tot i que no sempre, hi ha
excepcions.
La càrrega impositiva és la quantitat de diners que cadascú paga d’un impost determinat.
En funció de com es reparteixen els diners a l’hora de pagar els impostos tenim 3 categories:
1. Impost proporcional: tothom paga el mateix percentatge, per tant, si tens més renda
pagues més que una persona que no en tingui tanta. Per exemple: IS (és igual si a la teva
empresa has facturat 1€ o 40.000€, tothom pagarà la mateixa quantitat)
2. Impost progressiu: cuanta més renda tens, més percentatge d’impost pagues. Potser
una persona que cobra 1.500€ pagarà un 5% i una persona que cobri 10.000€ pagarà un
20%. Per exemple: l’IRPF
3. Impost regressiu: tothom paga el mateix independentment de la renda que tingui. Per
tant, el percentatge serà menor. És a dir, si cobres 1.500€ i et treuen 500€ suposarà més
despesa per tu. En canvi, si cobres 20.000€ i et treuen 500€ suposarà molt poca despesa
per tu. Un exemple son les multes de tràfic, afecten més a qui menys recursos tenen.
Per exemple: IVA
Els impostos més importants d’Espanya son:
→IRPF: directe, personal, no finalista i és l’únic impost realment progressiu (va per trams)
→IVA: indirecte, regressiu,
→IS: directe, regressiu

Apunts Economia

Cargado por

Información del documento

Descripción original:

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Apunts Economia

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

ECONOMIA-T1-8.

Facultad de Ciencias Políticas y de Sociología

Reservados todos los derechos.

producción mercantil producción no mercantil

trabajo • A. Empresas • C. Instituciones de interés

trabajo no • B. Empresas • D. Esfera no profesional

Producción NO mercantil: no tiene como destino venderse en el mercado. Por ejemplo la

A, B y C se consideran esfera profesional, se diferencia de D, que es una esfera NO profesional.

La renta es aquello que

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

La frontera de posibilidades de producción muestra las cantidades máximas de producción que

Tema 2: El mercat: Oferta i Demanda

Los compradores determinan la demanda: la cantidad de un bien o servicio de los compradores

Hay muchos mercados diferentes dependiendo de lo que se comercializa: de bienes y servicios,

También se puede clasificar el mercado según su competencia:

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

El objetivo principal de los vendedores es principalmente conseguir un beneficio y el objetivo

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

QA= D (PA, Y, PB, G, E)

QA: Cantidad demandada de un bien.

+= si la variable sube, la cantidad de demanda también sube

El precio es una variable endógena, es

Podemos expresar de la siguiente forma la función de oferta:

QA= O (PA, PBs, r, z, H)

El capital sólo es capital si se emplea en un proceso

Igual que con la demanda, el precio del bien ofrecido

Tema 3: Demanda i comportament del consumidor

Quins factors determinen l’elasticitat preu de demanda?

Elasticitat preu de demanda: quocient entre el canvi percentual en la quantitat demandada i el

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

La demanda és elàstica si el l’elasticitat preu de demanda és més gran que 1, inelàstica si

Elasticitat i ingrés total

Paradoja de la cosecha abundante

Las demandas de productos alimentarios básicos

ALTRES ELASTICITATS DE DEMANDA

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

L’elasticitat renda de demanda: canvi percentual en la quantitat demandada d’un bé (quan la

Quins factors determinen l’elasticitat preu d’oferta?

La disponibilitat de factors productius

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

Llei de substitució: les corves d’indiferència son

És a dir, com més escàs és un bé, major es el seu valor

Conforme s’incrementen els dos béns,

Per tant, en aquesta gràfica, la U4 és la

El límit pressupostari dels gestos pot advertir-se en una

L’equilibri del consumidor s’arriba al punt on la línia de pressupost és tangent a la corba

( Bienes sustitutivos y complementarios perfectos | Cap. 26 - Microeconomía - YouTube )

- Mida i qualitat de la força laboral

Input variable: input on la quantitat d’aquest pot variar

El curt termini és el període de temps en el que almenys un input està fix.

El producte marginal s’obté a

La corba del producte total

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

Inputs i Outputs: existeixen rendiments

Rendiments en escala: que passa si

Innovació de processos: millora de les tècniques de producció existents

Innovació de productes: productes nous o millorats

Productivitat i la funció de la producció afegida:

Productivitat de la mà d’obra: calcula la quantitat de producció per unitat de mà d’obra

Descarga carpetas completas de una vez con el Plan PRO y PRO+

Cost explícit: cost que implica una despesa monetària

El cost fix mig és el cost fix per unitat d’output.