Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Dret de La Informació - Documents de Google
Cargado por
albert.aragones01Descripción original:
Título original
Derechos de autor
Formatos disponibles
Compartir este documento
Compartir o incrustar documentos
¿Le pareció útil este documento?
¿Este contenido es inapropiado?
Denunciar este documentoCopyright:
Formatos disponibles
Dret de La Informació - Documents de Google
Cargado por
albert.aragones01Copyright:
Formatos disponibles
DRET DE LA INFORMACIÓ
Temari:
ema 1. De la libertad de imprenta al derecho a la información. El planteamiento en el
T
marco de la lucha por los derechos fundamentales. La libertad de imprenta. La
aproximación USA y la aproximación europea. El nacimiento del derecho a la información.
ema2.Caracteresbásicoslalibertaddeinformación.Contextohistórico.Laprohibiciónde
T
censura. Manifestaciones de la libertad de expresión. La estructura de la comunicación
como criterio: mensaje, emisor, receptor, canal y contexto en el derecho a la información.
ema 3. Límites a la libertad de expresión. El juicio de ponderación. El juicio de
T
proporcionalidad. Exposición general de los límites.
ema 4. Derecho a la información y buena fe. Juicios de valor y base fáctica. Veracidad
T
frente a verdad. Lealtad frente a objetividad. El derecho de rectificación.
ema 5. Libertad de expresión y nuevas formas de comunicación. Mundo analógico y
T
mundo digital en materia de derechos. Pluralismo y manipulación en la red. La
responsabilidaddeproveedoresdeservicios,empresasypersonasporlacomunicaciónen
la red.
ema6.Eldiscursodelodio.Democraciamilitanteodemocraciatolerante.Loscriteriosde
T
ponderación en el discurso del odio: contexto, impacto, autor y forma. Importancia de la
vulnerabilidad del grupo atacado. El negacionismo y la apología del terrorismo como
subtipos especiales.
ema 7. Los derechos de la personalidad como límites a la libertad de expresión. El
T
derechoalaintimidad.Elderechoalapropiaimagen.Elderechoalhonor.Loscriteriosde
ponderación para la resolución de los conflictos: en especial la distinción entre persona
pública y persona privada.
ema 8. El periodista: derechos y deberes. El periodista como sujeto cualificado del
T
derecho a la información. Los derechos específicos del periodista: en especial el secreto
profesional. Los deberes del periodista: en especial secreto sumarial y presunción de
inocencia
1
Tema 1: De la llibertat de la imprenta al dret a la informació
l constitucionalisme com a tècnica de limitació del poder neixalesRevolucionsLiberals
E
delsseglesXVII-XVIII(FrançaiEstatsUnits)→DretsiLlibertatsFonamentals//Separació
de Poders.
es Revolucions Liberals fan el trencament amb l'antic règim → les monarquies
L
absolutistes.Novanserrevolucionsdemocràtiques,vanestarpresididesperlaburgesia,no
per tot el poble. La burgesia no està preocupada pel poder del poble, era una classe
emergent apartada del poder, però tenia un paper important en l’economia → Sufragi
censatari.
libertat d'impremta→ (ara) llibertat d'informació i d’expressió
L
(Ja estaven les idees que hem d’entendre en l’actualitat)
allibertatd’informacióid'expressióneixenenaquestesrevolucions.→laprimerafórmula
L
d’aquests drets va ser la llibertat d'impremta. La concepció que hi havia de la llibertat
d'impremta en aquell moment servia per:
1. D ifondre el coneixement, que fins aquell moment estava reduït solament a les elits.
Un dels grans objectius de la impremta és difondre el coneixement a tothom.
2. Elsliberalsrevolucionarisvanveureelseucontroldelpoder(puntdevistapolític),
amb la llibertat d’impremta et pots queixar/qüestionar el poder.
lseuorigenésdiferentsegonsdosgranscontextos(contextosituacióhistòrica).Nohiha
E
una visió monolítica de la seva concepció. Serà diferent depenent del context.
- UROPA(naixement i evolució)
E
Llibertatd’impremtadurantelsegleXIX,assentamentlent.L’absolutismelluitadurant
segles en contra de les llibertats i la va limitant.
Estrobaamb2guerresmundials→segleXIX(totalitarisme).Aquestesllibertatssón
controlades després de les guerres.
em de reconèixer també altres drets que poden entrar amb coalició amb els
H
anteriors per garantir-los. La llib d'expressió i opinió sense límits són perilloses.
S’han de conèixer altres drets que la puguin frenar i superposar-s’hi si s’utilitza
malament.
Concepció Europea: hem de ficar límits a conseqüència de la història que ens
precedeix = drets a l’honor! La nostra història ens marca amb sang, hem
d'emmarcar la llibertat d’expressió en un marc (protecció de drets i de col·lectius).
x:A Alemanya és on està més limitada.
E
És inconstitucional a Espanya cremar una bandera nacional.
Discurs d’odi: Discurs discriminatori a un col·lectiu desprotegit.
→
A Europa està prohibit majoritàriament → ens fixem en el passat.
2
- EE.UU(el seu naixement i evolució SÓN DIFERENTS)
És un nou país, no hi ha limitacions, no hihaconflictesinternsdesprésdelaguerracivil.
Creen una república renovada, de manera queelsdretsd’informacióiexpressiórodende
forma ràpida. Existeix una llibertat àmplia perquè la democràcia ha funcionat de manera
ininterrompuda.
oncepció EE.UU:Per què hem de canviar-la? No hi ha hagut conflictes!!
C
Des dels orígens li va bé, llavors es manté invariable des de les revolucions liberals. No
evolucionanifagranscanvisperquèdesqueelsvanfernohantingutgairesconflictesdins
del seu país.
Ex:No és inconstitucional als Estats Units cremar una bandera nacional
→Discurs d’odi: Aprovat
3r Moment= La comunicació en xarxa (xarxes socials)
egleXXapareixunfetdiferencialmoltgranitotcanvia:mitjansdecomunicaciódemasses
S
(ràdio, tv…). La llibertat d'informació i expressió haurà de canviar per fer front als nous
mitjans. Canvia la manera de comunicar, valorar i expressar.
ra, en els últims anys veiem un altre gran canvi: noves tecnologies i xarxes socials
A
(comunicació en xarxa) i també la llibertat d'informació i expressió haurà de fer front a
aquest tercer canvi de paradigma. La llei s’haurà d’adaptar = nova evolució
Tema 2: Caràcters bàsics de la llibertat d’informació
La visió de la llibertat varia segons la comunitat política i el context històric del país.
1. C ontext històric: l'evolució dels règims liberals als democràtics passant pels
autoritarismes.
( Règims liberals)→ En els règims liberals, el control del poder es realitza a través dela
garantia de la llibertat d'informació i expressió. Informar als ciutadans de que està fentel
poder públic.Actualment encara s’utilitza.
- LLibertat d’informació → transmetre fets (no valorar) del quefaelpoderjudicial,
xecutiu i legislatiu.
e
- Llibertat d’expressió→ Fer valoració de l’actuació.
Tant la llibertat d’expressió com la d’informació controla el poder.
( Règims autoritaris) → En els règims autoritaris, la negació de la llibertat d'expressió i
informacióéscrucialpereliminarelpluralismeilacrítica. AtravésdelafiguradePlató,es
justifica un govern liderat pels més capacitats → 2 arguments
3
Es caracteritza per:
1. N egaciódelprincipidelareglademajoria,encontradelrègimdemocràtic.Plató
defensa que la majoria no està capacitada per triar als seus governants. Que la
majoria pot ser manipulada. El nazisme, feixisme, defensen que la democràcia no
prenbonesdecisions,lesdemocràciesdesendrecenlessocietats.Tenenarguments
molt sociològics.
2. Creença que la democràcia és ineficaç i representa unperill,especialmentenfront
delcomunisme.Aquestaideologiaautoritàriaesmanifestaenlanegaciódelsdrets
i llibertats fonamentals→ negar el pluralisme i la crítica en l’autoritarisme.
lató és el gran filòsof, La República (gran llibre de ciència política), que defensa el govern
P
dels més capaços, dels més savis. Aquest és l’embrió dels totalitarismes.
( Règims democràtics) → Un parlament democràtic pot traspassar els límits = hem de
controlar el poder!!
- allibertatd’informacióiopiniótambéésimportantenelcontroldelpoder,continua
L
sent vigent.
- Peròamés,aquestesllibertatstambélesformaelciutadà,permetentformarpartal
ciutadà de la presa de decisió (del qual ja forma part).
- Avui en dia no tenim teories democràtiques lliures (teories deliberatives de la
democràcia) → el poble qui ho decideix tot
- Regla de la majoria engabiat → una constitució que limita la regla de la majoria.
Hem de deixar decidir a la majoria el que ella vulgui?
Constitucionalisme→ mur que blinda llibertats i drets
Democràcia→ reforça aquest mur
onstitució i constitucionalisme: Un mur que blinda una serie de principis i de drets
C
fonamentals, a partir del qual la democràcia ha d’operar. Aquesta manera de prendre les
decisions és el majoritarienlamajoriadepaïsosoccidentals.Unaconstitucióquelimitala
regla de la majoria. Al final el constitucionalisme també protegirà la llibertat d’expressió i
d’informació si la majoria n’està en contra.
2. La prohibició de censura
l pas inicial que es pren històricament per afiançar la llibertat d’informació és la
E
prohibició de la censura, com a norma general.
Conceptedecensuraocensuraprèvia:qualssevolmesureslimitativesenl'elaboraciói
→
difusió d'una obra de l'esperit, especialment en fer-les depenen del previ examendelseu
contingut (STC 52/83)
a censura: element molt important dins de la llibertat d’informació, i també d’expressió.
L
Limitacióiprohibiciódelainformacióabansdequeesconeixiperpartdelpoderpúblic.El
règim actua abans i aquesta és la forma més intrusiva de la llibertat d’informació.
4
Les formes de censura. El segrest judicial de publicacions. Censura interna i externa.
1. C ensura externa: prové de fora del periodista o mitjà de comunicació, provéd’un
poder públic.
● R ègimsliberals:noespotpermetreaquestcontrolextern,notélloc.Percontrolarel
poder no es pot permetre una intervenció anterior del propipoder.AEuropacosta
d’entendreperquèvenimderègimsenelsqueelsmonarquesexerceixenlacensura.
Vacostartrencarambaixò.Lallibertatd’expressióid’informacióalsEstatsUnitsha
volat més alt.
● A utoritarisme → la censura prèviaesunelementfonamentalperpodercontrolaral
ciutadà.
● R ègims democràtics → Per controlar al poder iformarlliurementalciutadà,coma
reglagenerallacensuraexternanoestaràpermesa.Performarlaopiniópúblicano
es pot controlar el que surt. → En alguns casos està permès = segrest de
publicacions, ho decideix un jutge. Implica la prohibició judicial de publicar o
difondre determinada informació.
empre hi haurà una tendència per part del jutge a inclinar-se cap a la llibertat
S
d’expressió,elsegrestd’informaciónomésesduràatermequanvegiclarquehiha
una afectació a algun dret fonamental.
xemple: Quan la publicació pot limitar un altre dret, com el dret de l’honor de
E
col·lectius o persones, fent un gran mal o dany, se censura la publicació fins a la
decisiófinal.Eneljudiciesdecideixsiespotpublicarono(ladecisióesprenhores
o dies). El jutge normalment estarà a favor de la llibertat d’informació.
Més exemples:
- ecret d'Estat: És la restricció de determinada informació que el govern
S
considera crítica per a la seguretat nacional.
- Secret de Sumari: Es tracta de la restricciódelainformaciódurantlafase
d'investigació judicial d'un cas.
- Informació classificada
asdelaRosaPeral:plataformavolllançarundocumentalonhihauràinformaciói
C
undelsafectatsdiuqueaixòatemptaràelmeudretal’honor.Enaquestcaseljutge
ha decidit continuar amb la seva projecció.
2. C ensura interna: censura del mateixperiodistaodelmitjàdecomunicacióenque
està el periodista → potser es fica el poder públic per influenciar aquesta censura.
5
. El dret de comunicació pública com a dret marc i les seves versions més
3
importants
allibertatd'informacióid'expressióéslamésprotegidapelsistemademocràtic.Aquestes
L
dues llibertats tenen a veure amb l'individu, no amb el col·lectiu.
ldretd’informacióavuiendiatéunasèriedesubvariantsquesónmoltdiferentsentre
E
ellesilaproteccióenversaquestestambéésmoltdiferent.Enfunciódeljudicidevalor,ola
informació, si està connectada a la formació d’opinió pública, tindrà més o menys protecció.
x: un famós té relacions sexuals en un lloc públic. Això impacta al sistema democràtic?
E
NO.
Ex: el PedroSáncheztérelacionssexualsenunllocpúblic.Aixòimpactaalaformacióde
l’opinió pública i al sistema democràtic?SI, no es publicarà(??)
1. E xpressió → Premsa (llibertat de crear mitjans i que no s’eliminin, s’utilitzen
instruments de dret administratiu per vetllar pel bon funcionament dels mitjans, a
Catalunya, per exemple el CAC
2. Informació → Professional
3. Creació → Accés (punt de vista del ciutadà, del públic
4. Llibertat de càtedra: el professor està protegit, el que diu està protegit. Però un
professor no està TAN protegit perquè no té tant impacte en la formació d’opinió
pública. Professor: protegit envers el deganat, les autoritats de la uni.
5. Prensa
6. Professional
7. Accés
8. Recepció
9. Comercial: la publicitat està protegida per la llibertat comercial.
allibertatdepremsatéaveureambelcol·lectiudelsperiodistes.Fareferènciaalfetque
L
es puguin crear mitjans de comunicació, i alfetquenoespodeneliminarelsjaexistents.
Peravetllarpelfuncionamentdelsmitjansdecomunicació,perquèfuncionincorrectament,
es formen organismes reguladors. A Catalunya, el CAC (Consell de l’Audiovisual de
Catalunya). Lallibertatcomercialtéaveureamblapublicitat,quetambéemetinformaciói
missatges de valoració.
La llibertat de creació o de cátedra (el que un professor diu) són de segon nivell per
l'ordenament jurídic. No són tan importants en la formació de l’opinió pública.
6
● C riterideterminant:Vinculacióentreformaciódel'opiniópúblicainivelldeprotecció
del dret
uanundretestàmésconnectatamblanecessitatdelsistemademocràtic,mésprotecció
Q
rebràperpartd'aquestsistema.Exemple:lallibertatd'informacióestàcontroladatotalment
perquè està directament relacionada amb la formació de l'opinió pública.
4. L'estructura de la comunicació com a criteri de delimitació
- El missatge: la notícia. Definició constitucional de notícia. Els fets en si mateixos
oticiables i els fets referits a persones públiques (remissió tema 7).
n
- Quèésunanotícia?Lesnotíciessónfetsquepermetinalespersonesformarpart
de la vida col·lectiva. Notícies que són noticiables en si mateixes que permeten
participar col·lectivament. Quins són els principis?
.
1 ovetat
N
2. Rellevància
3. Proximitat
4. Actualitat
5. (...)
- 'emissor:elperiodistacomasubjectehabitual,perònoúnic,queexerceixeldret.
L
L'aparició de drets i obligacions específiques (tema 8).
El periodista té drets i obligacions.
→Elperiodistanoésl'únicautorenlacomunicació,peròsíquetédretsespecífics,
comelsecretprofessional,laclàusuladeconsciència,etc.Aquestsdretsvannéixer
amb la necessitat de regular la professió del periodista en un moment en què
aquesta era molt ben valorada.
- lreceptor:laimpossibilitatdedelimitarelssubjectesreceptorsenelcasdeldreta
E
la informació. Impacte potencialment global. Les mesures que es prenen ara per
vulneració al dret de l’honor són diferents,enl’actualitatelreceptorésmundialiel
dany és molt més gran que abans.
- l canal: els mitjans de comunicació social: intermediari natural entre notícia i
E
societat.Diferènciaentresuport(internet)icanal(mitjàdecomunicacióoplataforma
social).Elcanaljanosónnoméselsmitjansdecomunicació,sinóquearaéssumen
xarxes socials per a difondre informació.
l suport és el mitjà tecnològic, no l'empresa canal a través de la qual s'aboca
E
informació i s'expressa. La responsabilitatsolidària.→Problemesassumpcióde
responsabilitats.Dubtejurídic:quitélaresponsabilitatdelmalqueesprodueix?El
periodista, o el canal? Els dos?
- l context: Context de debat públic que permet al ciutadà participar en la vida
E
públicademocràtica.Elmissatgequenoestiguisotaaquestcriterinoestaràprotegit.
És complicat definir que és un debat públic.
Què és debat públic?No és debat polític, ni el que li interessa al públic…
7
s més ampli, s’ha d’anar refinant.
É
→ Algunes nocions a evitar:
1. Interès públic no és igual a interès del públic
. Informacions reservades:
2
Lleisdesecretdel'Estatmésomenyslaxesperapermetrel'accésdelsperiodistes.
Solen albergar informacions d'interès públic, però, així i tot estan subjectes a
informacions reservades. Informacions reservades decidides per la classe política,
però també la judicial (secret de sumari).
A vegades, encara que la informació sigui d'interès públic i de debat públic, la
informació aquesta vetada per “informació reservada”.
TEMA 3: LÍMITS A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. EL JUDICI DE PONDERACIÓ. EL
JUDICI DE PROPORCIONALITAT. EXPOSICIÓ GENERAL DELS LÍMITS
l problema dels límits dels drets fonamentals per altres drets o per altres interessos
E
col·lectius. Els límits dels drets fonamentals: hi ha dos drets absoluts (a nivell Europeu)...
. Dret a no ser torturat → prohibició tortura
1
2. No pena de mort → dret a la vida
→Són drets absoluts. No hi haurà cap dret ni interés que els pugui limitar.
Drets no absoluts → si que tenen límits, són limitats per:
- eraltresdrets,col·lisiódedretsillibertatsfonamentals:comperexempleeldreta
P
l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge…
- Per decisions del poder públic (interessos col·lectius) → com per exemple en la
pandemia (limitacions llibertat religiosa, de manifestació, d’empresa…)
Elclarexempled’unagranlimitaciódedretsfonamentalsésdurantlapandèmia,laquals
→
van ser declarats per l’estat i per un seguit de polítiques al conjunt del món.
ostermesperlimitarelsdretsillibertatsfonamentals:Quinutilitzarem?Depèndeltipus
D
de límit. Si hi ha col·lisió o bé conflicte entre drets i llibertats fonamentals, aplicarem
ponderació. Si en canvi no és un xoc sinó que és l’estat que limita un dret fonamental,
aplicarem el test de proporcionalitat.
1. E l judici de ponderació: Els drets i llibertats fonamentals no tenen jerarquia,tots
són iguals → xoc entre ells, aquests estan en un pla d’igualtat. El dret dellibertat
d’expressió no està per sota del dret de l’honor.
El judici de ponderació s’aplica quan hi ha una col·lisió de drets fonamentals.S’ha
d’analitzarelcontextenelqualxoquen,ihauremdeveurequindretpesamésenla
balança, a través de criteris específics. La ponderació ésmoltcontextual,nohiha
una resposta universal.
ui haurà d’aplicar el mecanisme? L’individu haurà de ponderar si es produeixunxoc.
Q
Després ja vindran els jutges si no s’ha fet bé el judici de ponderació. El periodisme
8
r esponsableimplicaaquestaponderacióprevia,elperiodistaindividualoserveisjurídicsde
mitjans de comunicació.
xemple:STC 105/1990
E
ElperiodistaGarcia,vaserundelsperiodistesmésfamososdelaràdioesportivadurantels
anys 80/90, una figura important, ara ja retirat.
Tenia un estil de fer periodisme molt agressiu. No es callavaderesiutilitzavaavegades
unes formes molt dures, tenia molta personalitat. Era el seu segell de distinció.
Uncasquevaarribaralstribunals,enelqual,elldenunciaaunvicepresidentdelafederació
esportiva de futbol per les pràctiques de corrupció. Ell alaràdioelcriticadientqueésun
corrupte,ques’hanaixecatdietesdelafederació,etc.Ambinsultsdespectiustambéperquè
era un home baixet, etc .
ll defensa dient que ha exercit la llibertat d’expressió i d’informació, però el tribunal
E
constitucional arriba a la conclusió que no. Sí que hi ha diferents drets que si que no es
vulnere, però les formes, la manera de dir-ho, els insults, no. Per això, el dret a l’honor,
d’aquest president de la federació va guanyar al dret a la informació del Super Garcia.
lquefadecantarlabalançacapaunllococapal’altre,enaquestcas,sónlesformes,els
E
insults,ilamaneradeparlariinformard’aquestvicepresidentdelafederacióespanyolade
futbol.
2. T est de proporcionalitat: decisió de l’Estat peralegaruninteréspúblicogeneral.
Pot limitar els drets i llibertats fonamentals si supera el test de proporcionalitat.
El test neix a Alemanya (Robert Alexis) → pasa a tots els sistemas. Mecanisme
estrella en els països europeus i també a EEUU, balance test, és el que es
denomina balance, no proportionality.
L’Estat vol limitar un dret o llibertat fonamental → Fases del test de proporcionalitat
1. P ersegueixes una finalitat legítima?Sí. Argumentar-la.
(Exemples finalitats legítimes: seguretat nacional, ordre públic, benestar
general…)
2. Està prevista a l’ordenament jurídic?Si.Que estigui previst per limitar.
Had’estarescrita,aquestafinalitatlegítima,notelapotstreure.Elciutadàha
de saber quins límits tenen les llibertats i drets fonamentals.
Finalitat legítima sí, però a més, que estigui prevista.
3. Anàlisi →
- Testdeadecuacióoidoneïtat:lamesuraésadequadaperassolirla
finalitat?Si és adequada →
- Test de necessitat o indispensabilitat: la mesuraésnecessàriaper
assolir la finalitat?Si l’estat supera tot això, queda l'últim punt→
- Test de proporcionalitat en sentit estricte: lamesuraqueespreveu
aporta més beneficis que desventatjes a la població general?
ualsevol mesura que l’estat vulgui aplicar limitant un dret o llibertat
Q
fonamental, haurà de superar tot això. Qui haurà d’aplicar el mecanisme? El
jutge.Ex:Dret de reunió o manifestació.
9
ersegueixesunafinalitatlegítima?Sí.OrdrePúblic(protegirelnormalfuncionamentde
P
Barcelona un dilluns a les 8 del matí a la Diagonal).
Està prevista a l’ordenament jurídic?Si.El govern espanyol pot limitar-la.
Anàlisi →
- Test de adecuació o idoneïtat: la mesura ésadequadaperassolirla
finalitat? Si
- Test de necessitat o indispensabilitat: la mesura és necessària per
assolir la finalitat? No (alternatives de rutes, altres mesures…)
Si, si s’argumenta bé.
- Test de proporcionalitat en sentit estricte: la mesura que es preveu
aporta més beneficis que desventatjes a la població general? Ho
decideix el jutge.
El test de proporcionalitat ens dona un marc, que permet integrar totes les variables.
plicació a la llibertat d’expressió:
A
No es separa clarament el judici de ponderació i el test de ponderació → està difós, es
poden trobar elements de ambdós mecanismes.
- s freqüentment conjunt
ú
- Censura i falta de idoneïtat → difuminació
- chilling effect(mesuresquepotpendrel’Estatqueprovoquiunaporalapoblació,
fiquen per exemple a la presó a un periodista per equivocar-se)
i proporcionalitat en sentit estricte → per solucionar elchilling effect.
En termes generals, el tribunal de drets humans no accepta penes de presó pels
periodistes. No és proporcional. Acomiadaments, etc, sí, peròpenesdepresóNO,
excepte algun cas:
→secretsdesumariiconfidencialitatd’estat.Aquísíqueestàclarqueeltribunalde
drets humans aquest delicte és superior, i que si traspassa el secret de sumari la
pena a presó és més clar
L’Estat aplica mesures a través del test de proporcionalitat als mitjans per:
.
1 a radiofreqüència
L
2. Política de competència entre medis
3. La qualitat informativa
4. Les sancions en els mitjans audiovisuals
5. fake news → més puresa de proporcionalitat
xposició general dels límits: l’exempledelArticle10.2delaConvencióEuropeadeDrets
E
Humans(CEDH).
Article 10 – Freedom of expression
1. E
veryonehastherighttofreedomofexpression.Thisrightshallincludefreedom
to hold opinions and to receive and impart information and ideas without
interference by public authority and regardless of frontiers.Thisarticleshallnot
prevent States from requiringthelicensingofbroadcasting,televisionorcinema
enterprises.
10
2. T
heexerciseofthesefreedoms,sinceitcarrieswithitdutiesandresponsibilities,
may be subject to such formalities, conditions, restrictions or penalties as are
prescribed by law and are necessary inademocraticsociety,intheinterestsof
nationalsecurity,territorialintegrityorpublicsafety,forthepreventionofdisorder
orcrime,fortheprotectionofhealthormorals,fortheprotectionofthereputation
or rights of others, for preventing the disclosure of information received in
confidence, or for maintaining the authority and impartiality of the judiciary.
Apartat 1:DRET. Llibertat d’expressió i d’informació.
- ota persona té dret a la llibertat d’expressió
T
- Llibertat d’opinió i llibertat de rebre o de comunicar informació
Apartat 2:
- Podenhaver-hifinalitatslegítimesprevistesperalallei,perregistringiraquestsdrets
i llibertats fonamentals.
- L'exercicid’aquestesllibertats,quetenendeuresiresponsabilitats,podràsersotmès
a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions, previstes per la llei, que
constitueixen mesures necessàries per una societat democratica → s’aplicaeltest
de proporcionalitat amb els3 esglaons.
- Aquí hi ha els3steps,adequació,proporcionalitatinecessitatenunsentitestricte.
Aquíjaensintentadirquinessónlesfinalitatslegítimes:seguretatnacional,integritat
territorial,seguretatpública,defensadel’ordreilaprevenciódeldelicte,laprotecció
delasalutodelamoral,protecciódelareputacióodelsdretsforans,peraimpedir
la divulgació d’informacions confidencials (secret de sumari) i la imparcialitat del
poder judicial.
- El tribunal de drets humans diu quepotlimitarlallibertatd’expressiódavantdela
protecciódelamoral.Hihaunafinalitatperònosupereneltestdeproporcionalitat,
pertantelstribunalsestandientqueelsdretsalainformacióguanyen.Exemple:gag
de la verge maria, el jutge va decidir, que davant d’una denúncia d’advocats
cristians, arxivar el cas, ja que era una llibertat d’expressió totalment legítima.
- Rússia va fugir del conveni just al començament de la guerra per evitar qualsevol
condemna davant el tribunal d'Estrasburg.
ARTICLE 20 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
rticle 20. Constitució Espanyola → limits20.4/20.5
A
(drets de l’honor, intimitat, propia imatge …)
Artículo 20
1. Se reconocen y protegen los derechos:
) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones
a
mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
b)A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.
c)A la libertad de cátedra.
d)Acomunicarorecibirlibrementeinformaciónverazporcualquiermediode
11
ifusión. La ley regulará el derecho alacláusuladeconcienciayalsecreto
d
profesional en el ejercicio de estas libertades.
2. E lejerciciodeestosderechosnopuederestringirsemedianteningúntipo
de censura previa.
3. La ley regulará la organización y el controlparlamentariodelosmedios
de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente
públicoygarantizaráelaccesoadichosmediosdelosgrupossocialesy
políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y delas
diversas lenguas de España.
4. Estaslibertadestienensulímiteenelrespetoalosderechosreconocidos
en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y,
especialmente,enelderechoalhonor,alaintimidad,alapropiaimagen
y a la protección de la juventud y de la infancia.
5. Sólopodráacordarseelsecuestrodepublicaciones,grabacionesyotros
medios de información en virtud de resolución judicial.
TEMA 4: EL DRET A LA INFORMACIÓ I BONA FE. JUDICIS DE VALOR I FASE
FÁCTICA.
. A
1 ccuracy(veracitat) → basar-se i ancorar-se en els fets, en mans del professional.
2. Independence (independència) →professional independent, estàlliured’interessos
delespartsimplicades,ésdifícilcomaprofessionalaïllar-se.Senseindependencia
fallarà la veracitat i la imparcialitat.
3. Impartiality (imparcialitat) → tenir diferents punts devistad’unamateixahistòria=
captar tot la riquesa d’una informació sense esbiaixar-se, això no vol dir que no
puguem prendre partit. És quelcom que depèn delabonapràcticaperiodística,no
depèn tant de factors externs.
4. Humanity → forma part del procés humanitari, no incorre al sensacionalisme.
Mantenirlímitsètics,serconscientsqueelperiodistaéspartd’unprocéshumanitarii
com a tal hi ha de ser sensible, evitant els danysgratuïts.Témoltaveureambla
forma. És difícil perquè precisament el què li agrada a lagentéslamorbositat.Sí
que és cert que es pot ensenyar violència si amb això obrim els ulls sobre temes
importants de la humanitat-
5. Accountability → sense els 4 valors anteriors, el periodista no generarà
responsabilitat. Compromís, quan ens equivoquem, hem d’assumir les
conseqüències i rectificar. Depèn força del dret i la legalitat, que és qui exigeix
accountability.Els drets i els jutges aplicaran aquesta responsabilitat sobre aquells
que no apliquin els valors.
Novaya Gazeta contra Rusia(28 juny 2013)
aràgraf37sintetitzaelsprincipisgeneralsd’unperiodistaresponsable:actuardebonafe,
P
proveir informació adecuada i confiable, reflexar objectivament les opinions de qui estigui
immers en un debat públic i refrenar-se de fer pur sensacionalisme.
É
● s una definició que s’assembla força a allò que deia White.
● Actuar de bona fe = seria el que White es referia com veracitat (accuracy) i
humanitat
12
P
● roveir informació adequada i fiable= veracitat
● Reflectirobjectivamentlesopinionsdelsquiestiguinimmersosenundebatpúblic=
imparcialitat
● Refrenar-se de fer pur sensacionalisme = humanitat
ins a quin punt es independent el periodisme dins del mitjà? → Dret de l'objecció de
F
consciència.
Què és el discurs d’odi? → No es sap com acotar
1. Judicis de valor i base fáctica
nlallibertatd’expressiólaveracitatnoopera→s’aproximacadavegadamésalallibertat
E
d’informació.
En la llibertat d’informació la veracitat si opera
La tradicional distinció entre judicis de valor i fets:STC 6/88 o Lingens c. Àustria.
Aquesta distinció opera desde fa anys, però la diferencia es cada vegada menor.
→
→ Hi ha cops on no es poden diferenciar, cops on operen les dues.
TC 6/88 del TC espanyol defensa: si un producte periodístic és clarament opinatiu
S
s’utilitzaràuncànondellibertatd’expressió.Siclaramentésinformatius’aplicaelcànonde
llibertatd’informació.Siesbarregenelsdosgèneresdependràdelquepreponderamésper
saber quin cànon utilitzar
Dues maneras de jutjar:
→ La que operi més, es decidirà sobre aquesta (Tribunal constitucional)
→ Diferenciar les dues parts (Tribunal Europeu dels Drets Humans)
alumnia: acusar algú d’algún delicte si no ésveritat.Enunacalumniasiaconsegueixes
C
demostrar que el delicte és veritat no hihacondemna.Cometreundelicteésunfet:l’has
comés o no.
ustificació: la exceptio veritatis: la prova dels fets enfrontlaimpossibilitatdeprovarles
J
opinions. Si es demostra la veritat.
Injuria: fer mal, danyar públicament, danyar al teu dret a l’honor i que arribi al límit
d’aplicar-se el dret penal. Aquí no es pot demostrar laveritat,quanemetsopiniónohiha
veritat.
2. Veracitat en front la veritat
averacitat:Laclaudelallibertatd’informacióésqueaquestainformaciósiguiveraç(quan
L
exercim la llibertat el que fem és comunicar fets que han de ser veraços).
Conductadiligentdelperiodistasegonselscànonsdelaprofessióinoserconscientsdela
falsedat(o sigui tu creure que estàs donant la veritat).
ignificaserdiligentaplicantlestècniquesicomuniquislainfod’acordambelStandardde
S
diligència professional (parlar amb les fonts, fer un treball de camp...).
13
Veracitatnoéssinònimdeveritat(potserqueensequivoquemquaninformem,peròno
→
passa res si som veraços. Veracitat és millor que veritat, perquè acceptem que podem
cometre errors en la transmissió de la informació. Se’ns exigeix transmetre la info de
manera correcta, sigui veritat o no.
EldubteeltrobemenquèdeterminemcomaStandarddediligència.Ésperaixòqueels
→
codis deontològics del periodisme i els decàlegs d’ètica delaprofessiósónimportants.El
que com a professió exigim als professionals.
New York Times VS SUllivan: la impossibilitat d’exigir la veritat.
l NYT emet una peça periodística als anys 60 en el qual diu, entre d’altres coses, que
E
Martin Luther King va estar arrestat per la policia unes disset vegades. En el moviment
afroamericà.QuandiuaixòNYTrealments’equivoca,perquèrealmentnovaestar17cops
arrestat(s’equivocaenelnombredepoliciesidedetencions).LapoliciahodenunciaalNYT
iaixòarribaaltribunalsupremd’estatsunits.Encaraquehihagiunerrorfactual,creenuna
escala de veracitat, i ésaquíquanesformulaelprimercopelTribunalSupremd’EUA.La
CortSupremavadirquenopassavaresperquèelconjuntdelainformacióeracorrectaiel
periodistahaviaconsultatlesfontsicomatalainfoeraveraçpertanteljutgelavaacceptar
i li va treure la responsabilitat al periodista.
La substitució de la veritat objectiva per la veritat subjectiva. Veritat vs veracitat.
→
→ La no omissió de fets rellevants.
→Elcànondeveracitatésuncànondebonafe:notransmetrefetsambconeixementdela
seva falsedat o amb manifest menyspreu cap a la veritat.
→ El nivell de comprovació exigible: diligències diferents segons el transmissor i els
contextos. La consulta als afectats.
→ El paper de la deontologia i dels òrgans d'ètica.
La veracitat, aquesta nova definició que s’inventa el tribunal:
La veritat subjectiva, és a dir. que tu, conscientment, creguis que és la veritat.
→
Perquè ha passat un standard de diligència professional el que has fet ielquehascreat
aquí. Si el periodista es crea mentalment la idea de el que està dient és veritat.
Desconeixement de que no és veritat, pq si coneix que és mentida, ja la veracitat
→
s’esfuma. Elldesconeixqueésfalsaixòqueestàemetentidemaneranotemeràriaentén
que està mentint.
La clau aquí està en què quins són aquests standards de professionalitat per tal
→
d’entendre si el que està emetent passa per la veracitat o no.
ES FAKE NEWS
L
Això té a veure amb el punt de: no ser conscient de la falsedat de la definició de veracitat.
Es tracta d’informació NO VERAÇ perquè el periodista és conscient que el transmet és
FALS. Parlaríem que no hi ha bona fe per part del periodista, sinó que té un rerefons
malèvol.
14
Altra cara de la moneda: Si tu no ets conscient que el que publiques ésfalsiactues
→
diligenment no se’t pot culpar per això, ja que llavors sí que estàs sent VERAÇ.
abentquesónfalses,unperiodistalestreu.Nohihaveracitat.Noestanprotegidesencap
S
cas per la llibertat d’informació.
ES PODEN PROHIBIR? sí.
3. Lleialtat en front objectivitat
Davant d’un judici de valor → criteris
La bona fe (comentaris lleals) en el tractament de la informació quan és opinable.
eritatofalsedatenunaopiniónon’hiha,pertantelcànondeveracitatperanalitzarnoens
V
acaba de servir, però sí que s’han de tenir en compte alguns límits. Des dels tribunals
s’exigeix tres criteris que són acumulables:
→ Base fàctica suficient
pinió sustentada en un fet que en principi existeix. Criteri que és fàcil a superar.
O
= Proporcionalitat entre la gravetat de la base i el to emprat Has de ser proporcional en
funció dels fets (base fàctica)
Absència de dret a l'insult
→
Pots ser molt proporcionals, perònopotsinsultar.AEspanyaelTribunalConstitucionalés
molt poc tolerable amb els insultsiambelllenguatge/formadur.Exemple:casJoséMaría
García.
aformacomllibertatd’expressió:elsensacionalismeielcontroldelaforma.Latolerància
L
cap a cert grau d’exageració.
ltrespaïsoshotolerenmés,peròhihatribunalsquediuenqueelsinsultsformenpartdela
A
llibertat d’expressió. Cas Ester Taulats: cremen una imatge del rei de cap per avall. Els
tribunalsespanyolsconsiderenqueaixòésinsultant.Eltribunalconstitucionalespanyoldiu
que val, que és opinió, però la forma és insultant i no està emparada per la llibertat
d’expressió.
aformacomllibertatd'expressió:elsensacionalismeielcontroldelaforma.Latolerància
L
cap a cert grau d’exageració.
4. El dret de rectificació: un dret obsolet amb moltes possibilitats
n dret obsolet amb moltes possibilitats→ s'utilitza molt poc per part dels periodistes!!
U
Previstperlalegislacióipermetalperiodistademotupropio(voluntàriament)rectificar,sinó
ho fa de motu propio ho pot demanar un jutge.
é tot el sentit en l’àmbit del periodisme responsable i com a tal amb la veracitat i la
T
diligència.
15
l pots exercir tu internament. Pots rectificar a través d’una nova peça periodística, d’un
E
comunicat,etcOBÉtelapotadjudicarunjutge.Comacondemnapotimposaralmitjàde
comunicació rectificar la informació.
l dret de rectificació és l’accountability més clara de la llibertat d’expressió i d’informació.
E
Reconèixer els propis errors és complicat i no es fa molt sovint.
Tema 5: Llibertat d’expressió i noves formes de comunicació
Món analògic i món digital en matèria de drets:
L
● a translació dels principis de la llibertat d’expressió al món digital.
● De la comunicació bidireccional i radical a la comunicació en xarxa: problemesde
control
● Big data i privacitat
● Un exemple paradigmàtic: el dret a l’oblit (Sentència Google)
La translació dels principis de la llibertat d’expressió al món digital: 2 tipus de comunicació:
C
● omunicació en xarxa
● Comunicació bidireccional
Diferències:
- nlacomunicacióbidireccional,hihafiltresprofessionalsqueenlacomunicacióen
E
xarxaquedenmésdesaparegudes.Hihauncentre-queéselmitjàdecomunicació-
quefadefiltreabansquelainformacióarribialreceptor.Latascad’aquestcentreés
analitzar i processar la informació passant per un filtre de veracitat = centre
verificador).Ésuncentrequeanalitzalainformacióperatractar-laifer-laarribaral
receptor. El centre és el principal encarregat de ser diligent i donar el criteri de
veracitat. Pocs emissors, pocs receptor i un filtre. És una comunicació pròxima.
ixò s’està perdent, i fa anys que s’ha entrat a la comunicació en xarxa: Hi ha molts
A
receptorsinohihauncentrefiltrador,queverifiqui,quemillorielmissatge...Ésd'informació
entre emissor i receptor de manera crua (penjar algo a Twitter i que es divulgu).
Estem en un paradigma diferent i està canviant la manera de comunicar.
3 característiques de la comunicació en xarxa que no té la bidireccional:
M
● anca de centre filtrador i verificador
● Té un gran impacte, universalitat de la informació
● No hi ha un territori
Hi ha un problema de control molt gran.
El primer problema que se’ns planteja és que tot l’entramat jurídic (jurisprudència), el
→
dret,estàpensatperaunacomunicacióbidireccional.Iperalanovacomunicacióenxarxa,
s’ha de plantejar si serveix o no serveix; o si s’ha de fer canvis.
asegonagrancaracterísticapelquefaalacomunicacióenxarxaésquetenimmoltamés
L
abundància d’informacions i d’opinions. Tenim molts emissors. L’abundància és
extraordinària, i no en la comunicació bidireccional.
16
Això ens pot provocar diferents problemes:
1. P roblema de verificació i veracitat: No hi ha ningú que filtri aquest judici de
veracitatdelalli8bertatd’informaciócomfeienelsmitjansd’informació.Abundància
que no passarà filtres de qualitat en el sentit de veracitat sobretot pel que fa
referència a la informació.
2. Dificultatdediscernirquinessónlesnotíciesiopinionspeldebatpúblic,útilspera
un sistema democràtic.
na tercera característicamoltimportantdelacomunicacióenxarxa:escapaelcontrolde
U
l’estat.Ésmoltdifícilperl’estatcontrolarlacomunicacióenxarxa.Sinosaltresdecidimque
el control pot ser estatari, se’ns farà molt difícil. Al final tothom té el poder de crear un
impacte i no et minimitza res.
2 reptes que comporta la comunicació en xarxa:
- ig data i privacitat: el conjunt de dades que deixem a la xarxa i qualsevol
B
movimentdigitalqueesfaci(comprantambunatargetadecrèdit,perexemple).Tot
és informació que s’acumulasobretu.Estàpermès,permetemtotsnosaltres(lletra
petita, cookies...). No hi ha res personal en principi, és unconjuntdemetadadesi
per això, s’entén que no hi ha vulneració de la privacitat pel moment.
- ldretal’oblitésundretillibertatfonamental,is’hadepoderexercir:amblatècnica
de ponderació en mans de tribunals europeus.
● Qualsevol persona que entén que hi ha una informació enelmotordegoogleque
apareixem nosaltres i que vaencontradelanostraprivacitativolemques’elimini;
anirem primer a l’agència de protecció de dades; aplicant el judici de ponderació.
Davant d’un nou problema que ens provoca la comunicacióenxarxa.Laresolució
d’aquest conflicte de llibertats i drets fonamentals
Googletécomitès,criterisdevaloracióiinterpretacióperveuresipotborraronola
●
informació.
l dret a l’oblit (casoGooglevs.Costeja)=EsplantejauncasaEspanyasobreunhome,
E
Mario Costeja, que va ser condemnat a un delicte econòmic. Després de complir laseva
pena,siposaveselseunomainternetsegueixapareixentlanotíciasobreeldelictequeva
cometre. Cap tribunal havia assumit aquest cas així. L’home va anar a l’administració
independent que s’encarregadelaprotecciódedadesaEspanya,l’AgènciaEspanyolade
Protecció de Dades (AEPD) i l’agència li va dir que tenia raó. Van obligar a Google a
eliminar la informació.
rimerasentència→Estableixquesíqueexisteixeldretaborrarlasevaempremtadigitalsi
P
li donen una sèrie de condicionants i factors, aplicant el principi de proporcionalitat i
ponderació.
aponderacióvaserdiferentambelcasd’undentista:vaferunanegligènciamèdicaino
L
va aconseguir borrar aquesta informació, perquè hi seguia havent un interès públic per
aquest dentista, ja que encara exercia la seva professió. En canvi, Costeja, s’havia retirat.
n la comunicació en xarxa neix aquest problema, abans no el teníem. I el tribunal de
E
justícia és qui valorarà o amb la ponderació i la proporcionalitat.
17
Com funciona ara?
E
● ns dirigim a Google que analitza individualment les peticions d’oblit
● Determina sí o no, segons criteris de proporcionalitat i ponderació.
● Sinoestemd’acordamblaresolució,espotanaral’AgènciadeProtecciódeDades
que al seu torn farà un judici de proporcionalitat i ponderació
● Si seguim en desacord ens dirigim als Tribunals Espanyols(AudiènciaNacional)a
un judici de proporcionalitat i ponderació
● Si seguim en desacord ens dirigim al Tribunal de Justícia de la UE amb un judici
proporcionalitat i ponderació
● Eneljudicideponderacióhihaxocentreeldretal’oblitilallibertatd’informació.La
preguntaqueesfanelstribunalséssialcapd’untempsdecaul’interèspúblicipuja
el dret a la protecció de la privacitat o si no.
Pluralisme i la manipulació a les xarxes
Internet: Paradís de la lliure informació de l’opinió pública?
Discursos extremistes i espirals d’autoafirmació.
La manipulació de la informació en la xarxa: fake news.
Llibertat o intervenció? Falsedat permesa o censura?
Internet:Paradís de la lliure informació de l’opinió pública?
● N ohihaintermediarisieliminemlapossibilitatdemanipulacióquehipothaverenla
comunicació bidireccional. Democratitzar molt la comunicació, però alavegada,la
informació arribatalqualllavorspotnosercomprensibleperelreceptor,perquèno
hi ha un filtre que sintetitzi ni prioritzi.
● La llibertat d’expressió i d’informació, abans de tota aquesta revolució, buscaven
protegirlainformació,laveiacomalgopositiu.Peròambinternet,canvienlescoses
perquè veiem un costat fosc de la informació.
● En el context de la comunicació bidireccional, en la llibertat d’informació i
comunicació es buscava l’Estat com menys intervencionista millor. Ara podem
mantenir aquesta posició? O ha de ser més intervencionista per regular aquests
perills que s’han vist magnificats
→ Els optimistes creuran que no
Els pessimistes tendiran més a valorar una certa intervenció de l’Estat com a
→
agent regulador.
lsciutadanstenenaccésmésfàcilmentalainformació,ésmésdifícilqueelgovernpugui
E
controlar la informació.
En les dictadures, el govern hauria de patir més que no pas en un sistema democràtic.
an sortit algunes patologies amb aquestsanysd’exercicialacomunicacióenxarxa,que
H
han fet que aquesta activitat es mantingui però de manera rebaixada. Pel sistema
democràtic, la comunicació en xarxa.
18
a gran majoria defensen la comunicació en xarxa perafiançarelssistemesdemocràtics,
L
participar millor a lavidapolíticaisocialdel’estat.Hansortitalgunsproblemesespecífics,
que haurie d’adreçar i de tenir en compte.
Per altre banda, unaminoriadiuqueestructuralmentelprincipidemocràtichatingutun
→
revers per a aquestes noves formes de comunicació, que han manipulat el sistema
democràtic.
Discursos extremistes i espirals d’autoafirmació→
l discurs de l’odiqueestàpresentenlesxarxessocials.ÉSLLIBERTATD’EXPRESSIÓ?
E
(nod’informació).Debatexistent.S'had’aplicarlatècnicadeponderació,peraponderarel
discurs de l’odi.
LA RESPONSABILITAT PER CONTINGUTS INADEQUATS
● L aresponsabilitatdel’autor→ambtantspossiblesemissorsofinsitotanònimsen
la comunicació xarxa, és complicat determinar qui és l’autor.
● La responsabilitat de l’empresa → l’empresa tenia recursos per posar recursosde
filtratge? És un criteri que es tindrà en compte en els judicis de ponderació i
proporcionalitat. En aquest sentit, lesgranstecnològiqueshauranrespondreamés
responsabilitats.
● La responsabilitat del motor de cerca: GOOGLE, BÀSICAMENT. ¿ÉS
RESPONSABLE? O ELS MOTORS DE CERCA DELS DIARIS.
● La responsabilitat de l’empresa suport de la xarxa social
Solució?Heteroregulació o Autoregulació.
oogletéresponsabilitatsihadeseractiual'horad'eliminardiferentspublicacionsambel
G
dret de l’oblit.
Les respostes a aquests continguts fa que optem per a aquestes dues:
- egulació de continguts lícits o ho deixem en mans de l’estat (heteroregulació)
R
- Ohodeixemenlesmateixesempresesprivades(autoregulació).Elquetenimaldia
d’avui és una espècie de mixt entre els dos., bastant inestable, entre una cosa i
l’altre.
ue sigui l’Estat elqueintervinguioquesiguinlespròpiesempresesiplataformessocials
Q
les que actuin. No ho podem deixar tot a les plataformes socials i empreses perquè es
poden convertir en censors, per tant, algo d’Estat és necessari. Perònomésl’Estatnoés
nbo, perquè es pot passar.
Qui és el responsable?
Idealment, la solució passa per una combinació de les dues regulacions per ajudar-se
mútuament: una base de les pròpies empreses que regulen i l’Estat com a supervisor.
19
Tema 6: Discurs de l’odi
efinició discurs de l’odi → expressions o opinions amb caràcter discriminatori segons
D
característiques d’una persona o vàries persones, expressions amb una discriminació
inherent.
- s un fet molt concret
É
- Grups vulnerables (gènere, raça, religió, minories econòmiques, risc d’exclusió
social..)
- Primera dècada dels 2000
- 1a Gran Regulació 2008 → regulació europea
oconfondreambelsdelictesd’odi(h
N atecrimes),quesónaccionscrimnalsordinaries,que
tenen un afegit d’element discriminatori.
DISCURS DE L’ODI DELICTES D’ODI
- ón únicament expressions
S Conductes delictives (lesions o agressions),
- Més problemàtic de penalitzar que a més, sumen un component
- Decidir si les expressions seran discriminatori contra una minoria.
penades - Conducta lesiva
- El discurs d’odi pot suposar un
agreujament de la pena
allibertatd’expressióhadedecidirsiamparaeldiscursd’odi,ésmoltmésdifícilfer-hoque
L
amb els delictes d’odi. S’ha de tenir clar el model de democràcia.
1. D emocràciaMilitant(militant:algúquedefensaaquestsprincipis)→Lademocràcia
es defensa a ella mateixa, creu en les seves bases (drets fonamentals). Totes
aquellesexpressionscontràriesalrègimdemocraticestanprohibides,nohihadebat
→ el discurs nazi està prohibit.
La llibertat d'expressió no arriba a admetre el discurs de l'odi.
2. D emocràcia Tolerant → dona molt més joc,permetmés,toleramés.Noassumeix
tant la protecció dels principis que la vertebren. Ex: EE.UU país que no ha patit
vicissituds històriques, no considera tan important protegir-se així mateixa.
La llibertat d'expressió sí que accepta el discurs de l'odi.
l context defineix el tipus de democràcia, a Europa tenim tradicionalment la democràcia
E
militant.Elrègimesprotegeixaellmateix→perquènotorninaguanyarelstotalitarismes.
Després de la IIGMelconstitucionalismes'instauraentotelcontinent.L’exemplemésclar
dedemocràciamilitantésAlemanya,noespotapel·laralnazismenialasevasimbologia.A
EE.UU el discurs de l’odi majoritàriament està emparat per la llibertat d’expressió, a
diferència d’Europa.
l plantejament a Espanya: és més aviat tolerant (existeix Vox, espermetl’apologiadel
E
franquisme)elquepassaésqueensarribenposicionsdesdelaUE(ambmoltainfluència
d’Alemanya)quetirancapalademocràciamilitant.Peròlatradicióespanyolaésmésaviat
nord americana.
20
2008 norma de la UE→ La UE aprova un marc, un mandat contra el discurs de l’odi.
bliga alsEstatsarecollirpenalmenteldelictedediscursd’odi.Esdónaduesopcionsals
O
Estats Membres:
a) P rohibirmeramenteldiscursd’odi(expressióiopinió)→discursd’odiauncol·lectiu
+ prohibició de la negació del genocidi.
b) Pots prohibir el discurs sempre quetinguiunelementpertorbadord’ordrepúblic→
una acció, una incitació a la violència i humiliació.
Espanya va fer les dues coses recollides en l’art. 510 del Codi Penal:
(Doble penalització)
- art510.1→prohibeixoeldiscursd’odiauncol·lectiu+prohibiciódelanegaciódel
enocidi si pertorba l’ordre públic → del any als 6 anys
g
ena dels discurs d’odi amb aquest element d’agreujament. La posició del TC és
P
moltméstolerant,peròelCodiPenald’acordambaixòesmodificaenelmarcd’un
govern progressista de Zapatero, què està clarament en contra del discurs d’odi.
És el que més s’aplica, perquè és el més clar es veu.
- art 510.2 → Estableix la penalització merament del discurs d’odi sense aquest
lement→ pena dels 6 mesos als 2 anys
e
a llei assenyala que s’ha de tipificar com a delicte la negació dels genocidis, els
L
Estats escullen com fer-ho. Reticències per aplicar-ho perquè no s’adequabéala
tradició tolerant del TC.
. E
1 ls criteris de ponderació en el discurs de l’odi:
- La responsabilitat del periodista com canal
- Element subjectiu: Plantejament general → capacitat per convèncer per generar
l’afecte de l’odi o violència buscat.
2. Criteris per poder apreciar → Ponderació
lcontext→críticasocialipolítica?seràmoltdiferentsiesprodueixenunamanifestació
E
(cas Taulats), l'ambient polític del moment (green jaquets Dinamarca),enunaescola(cas
Pau Lizana)
Laintenció →discriminatoria?
L’autor→ qui fa aquest discurs de l’odi? persona pública o privada.
Laforma →on es fa? en un debat, en un escrit, un míting…
erexempleundebatpolíticalaTVtotvamoltràpid,pertantcostapensar-hoabans,això
P
excusa de certa manera el discurs o el mateix en unreportatged’unperiodistaaungrup
que fa un discurs d’odi, s'entén que no ho defensa sinó que només ho vol explicar.
3.La vulnerabilitat del grup afectat: element essencial de valoració però no definitiu →
¿És pot incitar a l’odi i a la violència contra els nazis?
21
lsnazispodenapel·larques'estariaexercintdiscursdel'odiencontraseva,s'acolliranal
E
fet que són una minoria. Això no se sustenta perquè ells no són un grup vulnerable i el
discurs de l'odi es basa en aquest principi. Ara bé, mai es pot perseguir amb mètodes
antidemocràtics a aquests grups, s’han d’eliminar a través de mètodes democràtics.
a frontera entre l’humor i la crítica social: humoristes i rapers. El THDH ha protegit a
L
aquestes persones (humoristes, cantants…) → llibertat d’expressió.
Es poden il·legalitzar partits polítics → a Espanya només ha passat un cop = Herri Batasuna
4.Subtipus especials rellevants a Espanya:
- Negacionisme. El problema espanyol, l’apología del franquisme.
El510.2lanegaciódelgenocidisensealteraciódel’ordrepúblicéspenalitzat,elTC
iu que això no és possible.
d
as llibreria nazi aBarcelona→elTCafirmaques’hadetolerar,noalterais’ha
C
de tolerar. El codi penal no s’ha aplicat mai, perquè aquesta sentència ho impedeix.
’apologia del franquisme → va haver intents per part de l'esquerraespanyolaper
L
penalitzar-ho, però mai va fructificar, les lleis de memòria històrica mai ho han
aconseguit. El TC no ho permet. El franquisme es pot defensar a Espanya.
- L’apologia i justificació del terrorisme.
’apologiadelterrorismenoésundiscursd’odi,vaapart,ésdepersipenalitzablei
L
atacable.Maihihahagutproblemesperpenalitzar-ho.Ésmésfàcildirque aquests
cantants o humoristes fan apología del terrorisme i no a través del discurs de l’odi.
Perquèhoentenguem:éssemblantal510.1peròmoltmésgreuiambpenesmés
ures → és un delicte molt contextual en cada país.
d
22
TEMA 7: ELS DRETS DE LA PERSONALITAT COM A LÍMIT DE LA LLIBERTAT
D’EXPRESSIÓ
Dret a la intimitat, dret a la imatge i dret a l’honor.
El dret a la intimitat
Origen: dret to be let alone
Tot i que siguin conceptes propers, hi ha una distinció entre la intimitat i la privacitat:
oncepted’intimitat:totallòrelacionatambl’esferapersonal,aquellnuclidur,itéaveure
C
amb la teva identitat com a persona; sexual, dades de salut, etc. El dret fonamental el
construim socialment. La jurisprudència decideix què entra dins de la intimitat objectiva.
Intimitat objectiva:allò que és la teva intimitat i s’ha de protegir, és acceptat per la societat.
- ets íntims en si mateixos:relacions sexuals
F
- Llocs íntims en si mateixos (l’expectativa de la privacitat): domicilis PERÒ!
Habitació d’hotel? cotxe? aula?
Intimitat subjectiva:allò que jo crec que s’ha de protegir
El dret fonamental a la intimitat el construim socialment, ens interessa el primer concepte.
Jurisprudencia (jutges) ho determina, el legislador també pot aportar. El tribunal anirà
→
pudenrantsegonselcontext,aniràafegintotraient.Anarcaspercasiveientcomesresolel
xoc entre els drets.
El dret a la pròpia imatge
Dret autònom separat a la intimitat i al dret de l’honor.
- l control de la teva imatge → que no publiquin sense el teu consentiment.
E
- Evolució: No només es protegeix en el teu domicili, sinó que també en els llocs
públics hi ha una cobertura legald’aquestaspecte.Enunrestaurant,alcarrer,etc.
També hi ha dret a la pròpia imatge, no estará enlamàximaintensitatcomenel
domicili, però continua vigent.
- L’ús delacàmeraocultaenreportatgesd’investigació:captalatevaimatge(iveu)
sense el teu consentiment. Les tecnologies per captar imatges han causat certes
complicacions i discussions.
Resposta tribunals: fins a l’any 2012 es permet l'ús de la càmera oculta sense
→
problema en el periodisme, lallibertatd'informaciósuportavaelseuúspelTribunal
Constitucional.
el2012al2019esprohibeixl'úsdelacàmeraoculta,peròal2015arribauncasal
D
TEDH diu que la càmera oculta es pot utilitzar sobre uns criteris. Al TC li costa
adaptar-se, jaqueésmoltintrusiva.Al2019fruitdelapressió→ Acceptaciódela
càmeraocultasinohihaunaltremedi,demaneramoltexcepcional,últimaràtioper
dur a terme x investigació.
El dret l’honor
- Distinció entre honor i honra
23
Honor: Objectiu. L’honor és la reputació, la protecció de la imatge pública que es té
→
d’una persona. És la projecció d’una persona en la societat.
→Honra:Subjectiu. El que tu creus afecta, però és una perspectiva personal.
- omés seràprotegibleallòquesocialmentésacceptat,nounapercepciópersonal.
N
És de nou una construcció social.
Sobretot lallibertat d’expressióés la que col·lisionarà més amb eldret l’honor.
libertat d’expressió: s’ha deferbasefàcticasuficient(nojudicisdevaloraltuntún)→ no
L
significaveracitat;proporcionalitatenaquestabasefàcticaiquenohihagiinsults.Peròpot
existir una capacitat crítica.
→ Sota una base fàctica suficient (TEDH és més permeable amb el tema dels insults)
> És molt important tenir una base fàcticamínimapervalorar,expressaricriticar.Sense
>
ella,sicritiquemambduresa,estaremvulneranteldretal’honor.Relaciódeproporcionalitat
entre la crítica que fas i la base fàctica que tens.
→ Que no hi hagi insults
>Elsinsultssonunavulneraciódeldretal’honor.ElTEDHnotélamateixavisió,sinóque
>
téunavisióméstolerantambelsinsults.Perellssónlesexpressionsmésduresicrítiques
fortes que estan emparades per la llibertat d’expressió i si que es poden tolerar en
democràcia. L’insultamés,had’estarmatitzatensegonsquinscontextos;perexempleen
l’humor. Al programa Polònia es pot ridiculitzar al rei i deixar-lo en evidència, però si el
Valtonyc es pasa amb ell en una cançó és una qüestió diferent.Depènd’onestiguisituat
l’insult té més o menys cobertura.
→ Proporcionalitat
La llibertat d’expressió pot ser punyent, dura, però això no vol dir que no es pugui fer.
- Els drets fonamentals estan pensats en protegir a l’individu físic.
¿Tenen dret a l’honor les persones jurídiques?
ersones jurídiques (empreses, sindicats, institucions…) → S’ha produït una evolució,
P
perquè les persones jurídiques sí que han aconseguit la protecció de drets i llibertatss
fonamentals, però no tots els drets. (No! dret a la vida). El dret a l'honor si que es
reconegut. Ex: Nike (reputació, imatge, marca…)
es persones jurídiques tenen una percepció social i la volen protegir, aquesta percepció
L
social que es té sobre elles.
¿Tenen honor les institucions i les persones públiques?Poders públics (Estat)
es persones públiques, entenent-les com, per exemple, l’administració pública, no tenen
L
dretal’honor.Elsdretsfonamentalsneixenperprotegiralsciutadansdelpoderpúblic,noal
revés. Per tant, els drets fonamentals no protegeixen l’Estat (com a regla general).
Excepcions:
La tutela judicial efectiva: les persones jurídiques públiques també poden anar als
→
tribunals i tenen el dret de rebre un judici just. Estaran en peu d’igualtat.
24
La monarquia és l’únic exemple emparat per la llei. Nopothaver-hidelictesdel’honor
→
que protegeixin al poder públic. Aquest plus de protecció el té la monarquia.
Tenen dret a l’honor les persones jurídiques públiques? No, però hi ha excepcions.
l dretdelatutelajudicialefectivaéselmésreconegut.Forad’aquestdret,larespostaés
E
no. Col·lisió → dret a l’honor d’ institucions públics i la llibertat d’expressió.
lnostreordenamentestableixunconjuntdedelictessobrelesinjúriesalacorona,queno
E
sóncorrectessegonselTEDH,peròcontinuenvigents.Lapersonajurídicapúblicanohade
tenirunplusdeprotecció,laponderacióhadeserlamateixa.Hihaaltrespaïsos,nonomés
Espanya, que protegeixen aquesta figura.
n la ponderació, ser personatge públic va en contra teu. Criticar a un governador o rei
E
forma part de la crítica social.
Els criteris de ponderació (Axel Springer):
dretsdelapersonalitat(pròpiaimatge,honor,intimitat).Desdeel2012,enelcasd’Axel
3
Springer
CRITERIS PER PONDERAR
.Contribucióaundebatd'interèsgeneral:siaquellainformacióoexpressiócontribueix
1
al debat públic. Si no contribueix, guanyarà el dret a la intimitat per exemple. Si nohiha
relació amb l’ interés democràtic per generar opinió, perdran.
.Comdeconegudasiguilapersonaafectadaiquinaseràlamateriadelreportatge:
2
és important però no determinant. No perquè siguis un personatge públic deixes de tenir
drets.
. Conducta anterior de la personaafectada:quinaconductahatingutanteriorment?El
3
que hem fet en el passat determina si hem deteriorat el nostre dret a l’honor.
x:NaomiCampbell.Hatingutproblemesamblesdrogues,captadaenunareunió
E
d’alcohòlics anònims. Però anteriorment jahohaviaexposat,peraixòelseudreta
l’honor baixa.
Ex : Filles de Zapatero. Ja s’havien exposat anteriorment.
.Mètodesd’obtenciódelainformacióilasevaveracitat:Comelperiodistahaobtingut
4
aquesta informació. Ha indagat en llocs públics?
. Contingut, forma i conseqüències de lapublicació:Segonselseuimpacteilaseva
5
manera de ser expressat.
.Severitatdelasancióimposada:nohicabenlespenesdepresó.Aixòsiqueéschilling
6
effect pels periodistes que vulguin publicar casos importants. Sanció econòmica,
responsabilitat ètica i laboral...
25
Tema 8: El periodista: drets i deures
El periodista como sujeto cualificado del derecho a la información.
El periodista com a subjecte té una connotació de drets i llibertats.
l que abunda més és un periodista dins d’un mitjà de comunicació. En aquest sentit,
E
deixantdecostatelsdretsconcretsdelsperiodistes,desdelpuntdevistajurídic,laposició
d’un jurista respecte a un periodista freelance o un altre és:
Un freelance és un autònom
●
● U
n periodista és un assalariat
No és el mateix.
ns interessa protegir el periodista en l’interior d’un mitjà de comunicació, iensinteressa
E
protegirunperiodistadecaraaforaunmitjàdecomunicació.Pluralismeinterniexterndins
un mitjà de comunicació.
Pluralismeintern:respectarlesdiferentsposicionsiideologiesdinsunpropimitjà.Elseu
→
aspecte ideològic no envaeix. El periodista està protegit.
Pluralismeextern:protecciódemantenirladiversitatdediversosmitjansdecomunicació,
→
evitar la concentració dels mitjans de comunicació. Protegir el periodista contra altres
mitjansdecomunicacióperòtbdesdelpuntdevistadelsistemaensinteressamanteniruna
pluralitat de mitjans.
aconcentraciódemonopolidemitjansdecomunicacióenprincipiéscontràriaaun
L
sistema plural democràtic. En una societat democràtica els mitjansdecomunicacióhan
degarantirlaformaciódel’opiniópúblicaenllibertat.Siesconcentrenelsmitjans,noméshi
haurà d’una mateixa ideologia.
cabensobrevivintelsmitjansdecomunicaciómésforts.Lesempresesperiodístiqueshan
A
anat disminuint en una societat econòmicament complexa. La democràcia ha de lluitar
contra això, perquè li interessa la màxima pluralitat possible.
enim moltes mesures que intenten protegir aquesta diversitat dels mitjans de
T
comunicació:
Dretalacompetènciageneral:aplicapelsmitjansdecomunicació.Estaransubjectesal
→
dret de la competència i també subjectes al dret de la competència. Objectiu: garantirun
lliure mercat d’empreses, etc.quetothompuguicol·locarelseuproducteambunallibertat
d’oferta i de demanda.
Fonts públiques d’informació: s’han d’obrir al màxim les fonts d’informació + les
→
subvencions.Sitenimunmitjàdeficitariperòvolemmantenir-lopodeminjectardinerpúblic.
Font pública per ajudar al pluralisme, però fins a cert punt per no crear dependència del
mitjà de comunicació respecte a aquesta font pública.
Fixar continguts mínims: si tenim menys mitjans, els obliguen a pluralitzar els
→
continguts.Enelsmitjanspúblicscapproblema,peròsíquehihaenelsprivats.Elsprivats
tenen uns continguts mínims d’oferta electoral dels partits polítics i han de mantenir una
sèrie de neutralitat en els serveis informatius.
26
Agències públiques de control visual: Aquestes agències públiques de protecció
→
d’audiovisualestanenunescomunitatsautònomes.ExisteixaquestaregènciaaCatalunya,
dels pioners: el CAC: s’encarrega de vetllar per la pluralitat en tots els mitjans de
comunicació i entrematant-se en els continguts: es fixa, els analitza i veu si mantenen la
pluralitat.Técapacitatsancionadoraenelcasquedetectiquenoescompleixlapluralitaten
els mitjans de comunicació.
ELS DRETS ESPECÍFICS DEL PERIODISTA
lsistemademocràticprotegeixtantelsdretsdelsperiodistesperquèlasevafuncióésclau
E
pelmantenimentdelsistemademocràticilallibertatd’expressió.Elsperiodistestenentants
drets perquè són molt importants en el sistema, per formar l’opinió pública.
Periodista com a concepte individual(professional independents)
Los derechos específicos del periodista (I):en su trabajo
- La llibertat d’investigació
apacitat d’investigació és la capacitat d’accedir a documents públics o judici, el
C
periodista té un accés qualificat. Sobretot per complir la veracitat. Peraexercirla
llibertat d'informació i expressió,querequereixveracitat,calqueelperiodistatingui
aquestacapacitatd’investigarenelmónrealambleseinesqueconsideripertinents.
Per exemple la càmera oculta, ja ha imposat alguns límits d’aquesta capacitat
d’investigació. Però en general el periodista té la capacitat d’accedir a documents
públics o jurídics, i un ciutadà no té. El periodista per exercir aquesta llibertat
d’informació té accés de qualitat als documents públics i als documents judicials
sempre i quan no s’hagi decretat secret de sumari.
→ Límits dins aquesta llibertat: els documents declarats secrets.
- El secret professional dels periodistes
lsecretprofessionalésimportant,lasevadefinicióraueneldretdenodifondreles
E
teves fonts d’informació en la teva llibertat d’investigació.
l secret professional com a concepte: la protecció d'un doble interès individual i
E
col·lectiu. Té dues funcions:
- acilitar la feina individual al periodista, protegeix com s'aconsegueix la
F
investigació. Encara que té límits.
esdelpuntdevistademocràtic,elsecretprofessionalpotencialaconfiança
D
cap al periodisme. Els ciutadans sàpiguen que poden acudir alperiodisme,
denunciar, dir coses, i després estan protegits i no se'ls revelarà el seu
anonimat.
- es del punt de vista sistèmic, el secret professional potencia que els
D
ciutadans poden estar protegits pelperiodista,podendirelquevulguin. És
important pel periodista i pel sistema. Fomentar que el ciutadà vagi aun
periodista i explicar-li que cregui.
27
lstribunalssonelsencarregatsdecrearelsecretprofessionalidesenvolupar-ho,enelcas
E
espanyol no hi ha decrets → protecció jurisprudencial.
lperiodistaespotempararenelsecretprofessionalsemprequeelprofessionalnosàpiga
E
que el contingut que ha publicat és il·lícit. Tu com a periodista hasfetlescomprovacions
que corresponen i has confiat en les teves fonts.
x:ElTEDH→enelcasBecker:Unciutadàvolaconseguirmanipularlaborsaiutilitzaaun
E
periodista per a llançar informacions a través del mitjà per a fer impacte en el mercat i
modificar el mercat, i ho aconsegueix.
l TEDH va dir: d’acord en aquest cas el secret professional no cau. Però enelcasque
E
s'hagués compromès la integritat delprocésjudicial,elsecretprofessionalpodriaarribara
caure. La integritat del procés judicial no es pot comprometre.
ecret professional: intenta facilitar la feina del periodista. Incentivar que el periodista
S
col·laboriamblaciutadania.Ésundretmoltprotegit.Elsecretprofessionalestàprotegitpel
TribunalConstitucionalEspanyol.Lafuncióperiodísticaenmoltspaïsosestàcompromesa,
països com Mèxic, Colombia o Rússia. El periodisme s’enfronta en contextos molt
complicats en molts estats.
os derechos específicos del periodista (II): respecte al medi, en garantia del
L
pluralisme intern
lsconsellsdinsdelspropismitjansesbasensotaelscodisdeontologicsiprocurencuidar
E
al periodista de la mateixa institució delmitjàdecomunicació.Tascainterna,protecciódel
periodista dins de la redacció. Autoregulat per la mateixa professió regulistica.
Al que entra el dret en aquesta trama és la →Clàusula de consciencia(LO 2/1997):
Artículo 1.
a cláusula de conciencia es un derecho constitucional de los profesionales de la
L
informaciónquetieneporobjetogarantizarlaindependenciaeneldesempeñodesufunción
profesional.
Artículo 2.
1. E n virtud de la cláusula de conciencia los profesionales de la información tienen
derecho a solicitar la rescisión de su relación jurídica con la empresa de
comunicación en que trabajen:
) Cuando en el medio de comunicación con el que estén vinculados laboralmente se
a
produzca un cambio sustancial de orientación informativa o línea ideológica.
)Cuandolaempresalestrasladeaotromediodelmismogrupoqueporsugéneroolínea
b
suponga una ruptura patente con la orientación profesional del informador.
2. E lejerciciodeestederechodarálugaraunaindemnización,quenoseráinferiorala
pactada contractualmente o, en su defecto, a la establecida por la Ley para el
despido improcedente.
28
Artículo 3.
os profesionales de la información podrán negarse, motivadamente, a participar en la
L
elaboración deinformacionescontrariasalosprincipioséticosdelacomunicación,sinque
ello pueda suponer sanción o perjuicio.
láusula de consciencia limitada i criticable. No conté trets importants que en altres
C
sistemes si que es troba.
- ret a l’acomiadament en cas de que el mitjà tingui un canvi substancial
D
d’orientacióinformativaodelíniaideològica.Tambétensdretal’acomiadamentquan
l’empresaettraslladadelteullocdetreballcoma periodistaencontradelafunció
que estaves realitzant (et canvien desocietatasuccessos),aquestfetpotsuposar
una ruptura patent amb l’orientació professional de l’informador. → tens dret a
l’acomiadamentambunacompensació(indemnització).Protegeixlatevatrajectòria,
la teva integritat i ideologia dins del mitjà de comunicació.
- ret a negar-se a participar en l’elaboració d’informacions contràries als
D
principis ètics de la comunicació → el mitjà t’obliga a fer una notícia que no
compleix els principis ètics del periodisme, no és periodisme responsable.
o inclou la teva ideologia personal, només et pots negar si atempta contra els
N
principis ètics de comunicació, però no reconeix si atempta contra els teus propis
principis.
os'exerceixdeformahabitual,elmónperiodísticnoestàcomperanarcanviantde
N
feina → com a periodista no puc escollir per les pressions del dia a dia.
Els deures del periodista
ls periodistes només comptaran amb els seus drets si segueixen amb aquestes
E
obligacions .
La llibertat del periodisme s'ha d'exercir en aquests dos paràmetres.
- P eriodisme responsable
❖ Lallibertatd’informacióiexpressiós’had’exercirdebonafe,atenentalaveracitatia
una base fàctica suficient.
❖ S’han de respectar els drets que poden col·lisionar amb el dret d’informació i
expressió, la llibertat del periodisme serà protegida si es respecten els altres drets.
- Respecte als drets i llibertats fonamentals
❖ Drets de la personalitat (intimitat, pròpia imatge i honor)
❖ Altres drets que poden veure’safectatseneldíaadíadelperiodista:tutelajudicial
efectiva (secret sumarial), la presumpció d'innocència i obediència a la policia en
manifestacions.
29
También podría gustarte
- Demanda Ejecutivo Mercantil PagareDocumento4 páginasDemanda Ejecutivo Mercantil PagareJulioCirlos100% (3)
- Proyecto ProductivoDocumento3 páginasProyecto ProductivoMiguel Risca LopezAún no hay calificaciones
- Como Nos Venden La MotoDocumento70 páginasComo Nos Venden La MotoEsteban Rezza100% (1)
- Que Es La DemocraciaDocumento32 páginasQue Es La DemocraciaQuique QuesoAún no hay calificaciones
- Tres Modelos de Mediación para El Conflicto Jurídico de AlimentosDocumento37 páginasTres Modelos de Mediación para El Conflicto Jurídico de AlimentosCarlos Añasco LunaAún no hay calificaciones
- Relaciones HumanasDocumento13 páginasRelaciones HumanasJuan Carlos SaldiviaAún no hay calificaciones
- DemocraciaDocumento20 páginasDemocraciaCarlos Fernando RosalesAún no hay calificaciones
- La Paz Con MediacionDocumento3 páginasLa Paz Con MediacionAmauri Jose Mercado PeñaAún no hay calificaciones
- Periodo LiberalDocumento26 páginasPeriodo LiberalVale9705Aún no hay calificaciones
- 2º MEDIO TOTALITARISMOS Nazismo Fascismo EstalinismoDocumento37 páginas2º MEDIO TOTALITARISMOS Nazismo Fascismo EstalinismoCamilo Gonzalez MartignoniAún no hay calificaciones
- Sobre BDSM. Y Por Favor No Preguntes Que Es Eso - ErosDomaDocumento210 páginasSobre BDSM. Y Por Favor No Preguntes Que Es Eso - ErosDomacarlos madrid 45Aún no hay calificaciones
- 13.2.2 Operacion y MantenimientoDocumento50 páginas13.2.2 Operacion y MantenimientoRobinson Bautista ArangoAún no hay calificaciones
- Historia - Retro Guía N°1 - IMediosDocumento4 páginasHistoria - Retro Guía N°1 - IMediosmarcelavalb123Aún no hay calificaciones
- Política Grandes DebatesDocumento6 páginasPolítica Grandes DebatesEthan Díaz Santos GalindoAún no hay calificaciones
- Derecho A La Informacion en Un Mundo DigitalDocumento36 páginasDerecho A La Informacion en Un Mundo DigitalBraulio Uribe LondoñoAún no hay calificaciones
- Foro de DebateDocumento4 páginasForo de DebateHUMIHIAún no hay calificaciones
- LibertadDocumento14 páginasLibertaddavisAún no hay calificaciones
- Tema 3Documento5 páginasTema 3Alejandra Sanchez SabogalAún no hay calificaciones
- Unidad Ecucativa Primero de Abril 12.1Documento5 páginasUnidad Ecucativa Primero de Abril 12.1Steven Molina G RapAún no hay calificaciones
- Resumenes Contempo.Documento24 páginasResumenes Contempo.Road Trippin FgbAún no hay calificaciones
- Legislación y Políticas AudiovisualesDocumento9 páginasLegislación y Políticas AudiovisualesLorena BalderramaAún no hay calificaciones
- Resumen Pres 2Documento7 páginasResumen Pres 2benjam.echeverria.aAún no hay calificaciones
- I Tarea II Semestres CIVICADocumento2 páginasI Tarea II Semestres CIVICAandresmora0016Aún no hay calificaciones
- Politica y Ciud Digital PDFDocumento45 páginasPolitica y Ciud Digital PDFGiselle FriasAún no hay calificaciones
- 1 Desafios Concepto DemocraciaDocumento12 páginas1 Desafios Concepto DemocraciaDesmond's KillersAún no hay calificaciones
- Presentación Bloque 3. Derechos Humanos y DemocraciaDocumento16 páginasPresentación Bloque 3. Derechos Humanos y DemocraciaPaloma López-VillafrancaAún no hay calificaciones
- Disonancia: Voces en Disputa, Informe Anual 2019 de ARTICLE 19Documento270 páginasDisonancia: Voces en Disputa, Informe Anual 2019 de ARTICLE 19ARTICLE 19 MX-CAAún no hay calificaciones
- Historia ContemporáneaDocumento30 páginasHistoria ContemporáneaFrancisco Borreguero MargalloAún no hay calificaciones
- Historia ContemporáneaDocumento43 páginasHistoria ContemporáneaFrancisco Borreguero Margallo100% (1)
- El Control de Los Medios de ComunicaciónDocumento5 páginasEl Control de Los Medios de ComunicaciónJimmy SilverioAún no hay calificaciones
- Tabajo de Lectura Olympe de Gouges.Documento7 páginasTabajo de Lectura Olympe de Gouges.MartaAún no hay calificaciones
- Tema 1. Periodismo y Democracia - 2018Documento27 páginasTema 1. Periodismo y Democracia - 2018Juan Luís Boza GonzálezAún no hay calificaciones
- Apuntes Teoría Del EstadoDocumento4 páginasApuntes Teoría Del EstadoMartina Lucia LimaAún no hay calificaciones
- Democracia y LibertadDocumento2 páginasDemocracia y LibertadSebastian OchoaAún no hay calificaciones
- Diferencia Entre Democrito y EpicuroDocumento19 páginasDiferencia Entre Democrito y Epicurozeus.chavez.rodriguezAún no hay calificaciones
- P. Una Forma de Gobierno IdealDocumento3 páginasP. Una Forma de Gobierno IdealGerardo V MendozaAún no hay calificaciones
- Wuolah Free CIENCIA POLITICADocumento11 páginasWuolah Free CIENCIA POLITICAAlex RiveraAún no hay calificaciones
- Diagnóstico Sobre El DerechoDocumento13 páginasDiagnóstico Sobre El DerechojoseAún no hay calificaciones
- En La Sombra de La Democracia: Hayek y Los Liberales: Platón. La República, 352DDocumento29 páginasEn La Sombra de La Democracia: Hayek y Los Liberales: Platón. La República, 352DLUIS AARON ROJAS TENORIOAún no hay calificaciones
- Discurso Libertad de ExpresionDocumento4 páginasDiscurso Libertad de ExpresionEsteban Davila CeronAún no hay calificaciones
- Las Ideas Del Liberalismo y La Influencia de La BurguesíaDocumento13 páginasLas Ideas Del Liberalismo y La Influencia de La Burguesíacarlos santanaAún no hay calificaciones
- La Concentracion de Los Medios de ComunicaciónDocumento3 páginasLa Concentracion de Los Medios de ComunicaciónJu4nuCh0Aún no hay calificaciones
- Cuestionario 11Documento2 páginasCuestionario 11ALEXIA SARAHI PUC RUIZAún no hay calificaciones
- Resumen 1Documento6 páginasResumen 1Manel JuanAún no hay calificaciones
- Elementos ApuntesDocumento7 páginasElementos ApuntesYamile GoyaAún no hay calificaciones
- Textos Resumen de SEMINARIO Ingreso UNLaMDocumento6 páginasTextos Resumen de SEMINARIO Ingreso UNLaMMatias CastilloAún no hay calificaciones
- CEP - ApuntesDocumento7 páginasCEP - ApuntesThaliaAún no hay calificaciones
- Cuestionario ZanganoDocumento3 páginasCuestionario ZanganoLeonel MartinezAún no hay calificaciones
- La DemocraciaDocumento7 páginasLa DemocraciaHaruAún no hay calificaciones
- Historia Constitucional - ApuntesDocumento11 páginasHistoria Constitucional - ApuntesCynthia HarveyAún no hay calificaciones
- Democracia PDFDocumento32 páginasDemocracia PDFEdwinAún no hay calificaciones
- TotalitarismosDocumento26 páginasTotalitarismosPablo Rodríguez LópezAún no hay calificaciones
- Regimenespoliticosmundocontemporaneo 110221213930 Phpapp01Documento14 páginasRegimenespoliticosmundocontemporaneo 110221213930 Phpapp01LegodarioAún no hay calificaciones
- Sistema DemocraticoDocumento8 páginasSistema DemocraticoCesar Lopez NolascoAún no hay calificaciones
- Cap 1 ARTICULODocumento3 páginasCap 1 ARTICULOgris1854Aún no hay calificaciones
- Mundo Contemporáneo 2da Guerra MundialDocumento3 páginasMundo Contemporáneo 2da Guerra MundialOscar GAún no hay calificaciones
- Cuestionario (1) y (2) CiudadaniaDocumento5 páginasCuestionario (1) y (2) CiudadaniaAdrian ChavezAún no hay calificaciones
- Proceso SDocumento4 páginasProceso SVioleta Abril Monago ArrayasAún no hay calificaciones
- 2º ESO: "La Democracia Como Modo de Vida"Documento4 páginas2º ESO: "La Democracia Como Modo de Vida"FernandoPuyóAún no hay calificaciones
- Introducción: Qué Es El Ordenamiento Jurídico?Documento5 páginasIntroducción: Qué Es El Ordenamiento Jurídico?tatikawaiiAún no hay calificaciones
- Resumen Segundo Parcial CS Politca Cátedra ForsterDocumento10 páginasResumen Segundo Parcial CS Politca Cátedra ForsterMilagros GilAún no hay calificaciones
- Conferencia de Estanislao Zuleta. SOBRE LA PAZDocumento17 páginasConferencia de Estanislao Zuleta. SOBRE LA PAZSamuelVanegas50% (2)
- 2021-Ficha 1-Democracia e Institucionalidad en ChileDocumento18 páginas2021-Ficha 1-Democracia e Institucionalidad en ChileLeonel UrrutiaAún no hay calificaciones
- Apuntes HerramientasDocumento6 páginasApuntes HerramientasMalenaAún no hay calificaciones
- Resumen Completo - Como Mueren Las Democracias (How Democracries Die) - Basado En El Libro De Steven Levitsky Y Daniel Ziblatt: (Edicion Extendido)De EverandResumen Completo - Como Mueren Las Democracias (How Democracries Die) - Basado En El Libro De Steven Levitsky Y Daniel Ziblatt: (Edicion Extendido)Aún no hay calificaciones
- Boletín Oficial Normas Legales 29oct2021Documento56 páginasBoletín Oficial Normas Legales 29oct2021superotorongoAún no hay calificaciones
- Organigrama de La Cámara de Diputados - Gestión 2015Documento1 páginaOrganigrama de La Cámara de Diputados - Gestión 2015Mauricio CastilloAún no hay calificaciones
- Carta A Patricia Restrepo de Andrés CaicedoDocumento3 páginasCarta A Patricia Restrepo de Andrés CaicedoLucianaAún no hay calificaciones
- Sanciones Por No Cumplir La Ley 29783 de Seguridad y Salud en El TrabajoDocumento5 páginasSanciones Por No Cumplir La Ley 29783 de Seguridad y Salud en El TrabajojosetigrilloAún no hay calificaciones
- Cuidando Mis PensamientosDocumento14 páginasCuidando Mis Pensamientoskittyss100% (1)
- ZazuetaColin Josue M02S1AI2Documento3 páginasZazuetaColin Josue M02S1AI2Josue Zazueta ColinAún no hay calificaciones
- Salon - Que Es La Regulacion Mental y Porque Es Tan ImportanteDocumento2 páginasSalon - Que Es La Regulacion Mental y Porque Es Tan ImportantedebrallebutterflyAún no hay calificaciones
- Entregas y Secuestros - El Rol Del Estado en La Apropiación de Niños - BEDIA María InésDocumento3 páginasEntregas y Secuestros - El Rol Del Estado en La Apropiación de Niños - BEDIA María InésDiegoHF_1991Aún no hay calificaciones
- Falacias InformalesDocumento2 páginasFalacias InformalesalexanderAún no hay calificaciones
- Medicina Legal en El PeruDocumento14 páginasMedicina Legal en El PeruLibertad Huaman CoaquiraAún no hay calificaciones
- 2 Contraloria InternaDocumento8 páginas2 Contraloria InternaLuz SotacuroAún no hay calificaciones
- Acta ConstitutivaDocumento19 páginasActa Constitutivacan_cla100% (1)
- Contestación RecursoDocumento9 páginasContestación RecursoJoaquín IgnacioAún no hay calificaciones
- Conducta Etica Bien y LibertadDocumento14 páginasConducta Etica Bien y LibertadBegoña FernándezAún no hay calificaciones
- Solicitud Licencia de Agua - MMDocumento3 páginasSolicitud Licencia de Agua - MMErick Fernandez CorralesAún no hay calificaciones
- 15-M El Futuro de La NostalgiaDocumento2 páginas15-M El Futuro de La Nostalgiagvelasco84Aún no hay calificaciones
- Alvites Sosa, Lucía. Madres e Hijxs de Locutorio. La Búsqueda de Una Familia Sin FronterasDocumento61 páginasAlvites Sosa, Lucía. Madres e Hijxs de Locutorio. La Búsqueda de Una Familia Sin FronterasDiego AlbertoAún no hay calificaciones
- Shakespeare, William - Hamlet PDFDocumento133 páginasShakespeare, William - Hamlet PDFÄńgęłFdzRoblesAún no hay calificaciones
- Apuntes Defensa PersonalDocumento7 páginasApuntes Defensa PersonalMario Antonio Gonzalez PaineAún no hay calificaciones
- INVENTARIO DE PENSAMIENTOS AUTOMÁTICOS OkDocumento4 páginasINVENTARIO DE PENSAMIENTOS AUTOMÁTICOS OkMaria De Los Angeles Peña CastroAún no hay calificaciones
- Planificación Intersectorial 2019 Liceo MistralianoDocumento2 páginasPlanificación Intersectorial 2019 Liceo MistralianoChris PavezAún no hay calificaciones
- Cuáles Son Los Tres Momentos de Verdad y Las Tres Inversiones de DialécticaDocumento2 páginasCuáles Son Los Tres Momentos de Verdad y Las Tres Inversiones de Dialécticalidia100% (1)
- Antecedentes de La EticaDocumento3 páginasAntecedentes de La EticaRaul SPAún no hay calificaciones
