Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Temari:
ema 1. De la libertad de imprenta al derecho a la información. El planteamiento en el
T
marco de la lucha por los derechos fundamentales. La libertad de imprenta. La
aproximación USA y la aproximación europea. El nacimiento del derecho a la información.
ema2.Caracteresbásicoslalibertaddeinformación.Contextohistórico.Laprohibiciónde
T
censura. Manifestaciones de la libertad de expresión. La estructura de la comunicación
como criterio: mensaje, emisor, receptor, canal y contexto en el derecho a la información.
ema 3. Límites a la libertad de expresión. El juicio de ponderación. El juicio de
T
proporcionalidad. Exposición general de los límites.
ema 4. Derecho a la información y buena fe. Juicios de valor y base fáctica. Veracidad
T
frente a verdad. Lealtad frente a objetividad. El derecho de rectificación.
ema 5. Libertad de expresión y nuevas formas de comunicación. Mundo analógico y
T
mundo digital en materia de derechos. Pluralismo y manipulación en la red. La
responsabilidaddeproveedoresdeservicios,empresasypersonasporlacomunicaciónen
la red.
ema6.Eldiscursodelodio.Democraciamilitanteodemocraciatolerante.Loscriteriosde
T
ponderación en el discurso del odio: contexto, impacto, autor y forma. Importancia de la
vulnerabilidad del grupo atacado. El negacionismo y la apología del terrorismo como
subtipos especiales.
ema 7. Los derechos de la personalidad como límites a la libertad de expresión. El
T
derechoalaintimidad.Elderechoalapropiaimagen.Elderechoalhonor.Loscriteriosde
ponderación para la resolución de los conflictos: en especial la distinción entre persona
pública y persona privada.
ema 8. El periodista: derechos y deberes. El periodista como sujeto cualificado del
T
derecho a la información. Los derechos específicos del periodista: en especial el secreto
profesional. Los deberes del periodista: en especial secreto sumarial y presunción de
inocencia
1
Tema 1: De la llibertat de la imprenta al dret a la informació
es Revolucions Liberals fan el trencament amb l'antic règim → les monarquies
L
absolutistes.Novanserrevolucionsdemocràtiques,vanestarpresididesperlaburgesia,no
per tot el poble. La burgesia no està preocupada pel poder del poble, era una classe
emergent apartada del poder, però tenia un paper important en l’economia → Sufragi
censatari.
allibertatd’informacióid'expressióneixenenaquestesrevolucions.→laprimerafórmula
L
d’aquests drets va ser la llibertat d'impremta. La concepció que hi havia de la llibertat
d'impremta en aquell moment servia per:
1. D ifondre el coneixement, que fins aquell moment estava reduït solament a les elits.
Un dels grans objectius de la impremta és difondre el coneixement a tothom.
2. Elsliberalsrevolucionarisvanveureelseucontroldelpoder(puntdevistapolític),
amb la llibertat d’impremta et pots queixar/qüestionar el poder.
lseuorigenésdiferentsegonsdosgranscontextos(contextosituacióhistòrica).Nohiha
E
una visió monolítica de la seva concepció. Serà diferent depenent del context.
em de reconèixer també altres drets que poden entrar amb coalició amb els
H
anteriors per garantir-los. La llib d'expressió i opinió sense límits són perilloses.
S’han de conèixer altres drets que la puguin frenar i superposar-s’hi si s’utilitza
malament.
Concepció Europea: hem de ficar límits a conseqüència de la història que ens
precedeix = drets a l’honor! La nostra història ens marca amb sang, hem
d'emmarcar la llibertat d’expressió en un marc (protecció de drets i de col·lectius).
2
- EE.UU(el seu naixement i evolució SÓN DIFERENTS)
És un nou país, no hi ha limitacions, no hihaconflictesinternsdesprésdelaguerracivil.
Creen una república renovada, de manera queelsdretsd’informacióiexpressiórodende
forma ràpida. Existeix una llibertat àmplia perquè la democràcia ha funcionat de manera
ininterrompuda.
egleXXapareixunfetdiferencialmoltgranitotcanvia:mitjansdecomunicaciódemasses
S
(ràdio, tv…). La llibertat d'informació i expressió haurà de canviar per fer front als nous
mitjans. Canvia la manera de comunicar, valorar i expressar.
ra, en els últims anys veiem un altre gran canvi: noves tecnologies i xarxes socials
A
(comunicació en xarxa) i també la llibertat d'informació i expressió haurà de fer front a
aquest tercer canvi de paradigma. La llei s’haurà d’adaptar = nova evolució
La visió de la llibertat varia segons la comunitat política i el context històric del país.
1. C ontext històric: l'evolució dels règims liberals als democràtics passant pels
autoritarismes.
( Règims liberals)→ En els règims liberals, el control del poder es realitza a través dela
garantia de la llibertat d'informació i expressió. Informar als ciutadans de que està fentel
poder públic.Actualment encara s’utilitza.
- LLibertat d’informació → transmetre fets (no valorar) del quefaelpoderjudicial,
xecutiu i legislatiu.
e
- Llibertat d’expressió→ Fer valoració de l’actuació.
( Règims autoritaris) → En els règims autoritaris, la negació de la llibertat d'expressió i
informacióéscrucialpereliminarelpluralismeilacrítica. AtravésdelafiguradePlató,es
justifica un govern liderat pels més capacitats → 2 arguments
3
Es caracteritza per:
1. N egaciódelprincipidelareglademajoria,encontradelrègimdemocràtic.Plató
defensa que la majoria no està capacitada per triar als seus governants. Que la
majoria pot ser manipulada. El nazisme, feixisme, defensen que la democràcia no
prenbonesdecisions,lesdemocràciesdesendrecenlessocietats.Tenenarguments
molt sociològics.
2. Creença que la democràcia és ineficaç i representa unperill,especialmentenfront
delcomunisme.Aquestaideologiaautoritàriaesmanifestaenlanegaciódelsdrets
i llibertats fonamentals→ negar el pluralisme i la crítica en l’autoritarisme.
lató és el gran filòsof, La República (gran llibre de ciència política), que defensa el govern
P
dels més capaços, dels més savis. Aquest és l’embrió dels totalitarismes.
( Règims democràtics) → Un parlament democràtic pot traspassar els límits = hem de
controlar el poder!!
- allibertatd’informacióiopiniótambéésimportantenelcontroldelpoder,continua
L
sent vigent.
- Peròamés,aquestesllibertatstambélesformaelciutadà,permetentformarpartal
ciutadà de la presa de decisió (del qual ja forma part).
- Avui en dia no tenim teories democràtiques lliures (teories deliberatives de la
democràcia) → el poble qui ho decideix tot
- Regla de la majoria engabiat → una constitució que limita la regla de la majoria.
onstitució i constitucionalisme: Un mur que blinda una serie de principis i de drets
C
fonamentals, a partir del qual la democràcia ha d’operar. Aquesta manera de prendre les
decisions és el majoritarienlamajoriadepaïsosoccidentals.Unaconstitucióquelimitala
regla de la majoria. Al final el constitucionalisme també protegirà la llibertat d’expressió i
d’informació si la majoria n’està en contra.
l pas inicial que es pren històricament per afiançar la llibertat d’informació és la
E
prohibició de la censura, com a norma general.
Conceptedecensuraocensuraprèvia:qualssevolmesureslimitativesenl'elaboraciói
→
difusió d'una obra de l'esperit, especialment en fer-les depenen del previ examendelseu
contingut (STC 52/83)
a censura: element molt important dins de la llibertat d’informació, i també d’expressió.
L
Limitacióiprohibiciódelainformacióabansdequeesconeixiperpartdelpoderpúblic.El
règim actua abans i aquesta és la forma més intrusiva de la llibertat d’informació.
4
Les formes de censura. El segrest judicial de publicacions. Censura interna i externa.
1. C ensura externa: prové de fora del periodista o mitjà de comunicació, provéd’un
poder públic.
● R ègimsliberals:noespotpermetreaquestcontrolextern,notélloc.Percontrolarel
poder no es pot permetre una intervenció anterior del propipoder.AEuropacosta
d’entendreperquèvenimderègimsenelsqueelsmonarquesexerceixenlacensura.
Vacostartrencarambaixò.Lallibertatd’expressióid’informacióalsEstatsUnitsha
volat més alt.
empre hi haurà una tendència per part del jutge a inclinar-se cap a la llibertat
S
d’expressió,elsegrestd’informaciónomésesduràatermequanvegiclarquehiha
una afectació a algun dret fonamental.
xemple: Quan la publicació pot limitar un altre dret, com el dret de l’honor de
E
col·lectius o persones, fent un gran mal o dany, se censura la publicació fins a la
decisiófinal.Eneljudiciesdecideixsiespotpublicarono(ladecisióesprenhores
o dies). El jutge normalment estarà a favor de la llibertat d’informació.
Més exemples:
- ecret d'Estat: És la restricció de determinada informació que el govern
S
considera crítica per a la seguretat nacional.
- Secret de Sumari: Es tracta de la restricciódelainformaciódurantlafase
d'investigació judicial d'un cas.
- Informació classificada
asdelaRosaPeral:plataformavolllançarundocumentalonhihauràinformaciói
C
undelsafectatsdiuqueaixòatemptaràelmeudretal’honor.Enaquestcaseljutge
ha decidit continuar amb la seva projecció.
5
. El dret de comunicació pública com a dret marc i les seves versions més
3
importants
allibertatd'informacióid'expressióéslamésprotegidapelsistemademocràtic.Aquestes
L
dues llibertats tenen a veure amb l'individu, no amb el col·lectiu.
ldretd’informacióavuiendiatéunasèriedesubvariantsquesónmoltdiferentsentre
E
ellesilaproteccióenversaquestestambéésmoltdiferent.Enfunciódeljudicidevalor,ola
informació, si està connectada a la formació d’opinió pública, tindrà més o menys protecció.
x: un famós té relacions sexuals en un lloc públic. Això impacta al sistema democràtic?
E
NO.
Ex: el PedroSáncheztérelacionssexualsenunllocpúblic.Aixòimpactaalaformacióde
l’opinió pública i al sistema democràtic?SI, no es publicarà(??)
1. E xpressió → Premsa (llibertat de crear mitjans i que no s’eliminin, s’utilitzen
instruments de dret administratiu per vetllar pel bon funcionament dels mitjans, a
Catalunya, per exemple el CAC
2. Informació → Professional
3. Creació → Accés (punt de vista del ciutadà, del públic
4. Llibertat de càtedra: el professor està protegit, el que diu està protegit. Però un
professor no està TAN protegit perquè no té tant impacte en la formació d’opinió
pública. Professor: protegit envers el deganat, les autoritats de la uni.
5. Prensa
6. Professional
7. Accés
8. Recepció
9. Comercial: la publicitat està protegida per la llibertat comercial.
allibertatdepremsatéaveureambelcol·lectiudelsperiodistes.Fareferènciaalfetque
L
es puguin crear mitjans de comunicació, i alfetquenoespodeneliminarelsjaexistents.
Peravetllarpelfuncionamentdelsmitjansdecomunicació,perquèfuncionincorrectament,
es formen organismes reguladors. A Catalunya, el CAC (Consell de l’Audiovisual de
Catalunya). Lallibertatcomercialtéaveureamblapublicitat,quetambéemetinformaciói
missatges de valoració.
La llibertat de creació o de cátedra (el que un professor diu) són de segon nivell per
l'ordenament jurídic. No són tan importants en la formació de l’opinió pública.
6
● C riterideterminant:Vinculacióentreformaciódel'opiniópúblicainivelldeprotecció
del dret
uanundretestàmésconnectatamblanecessitatdelsistemademocràtic,mésprotecció
Q
rebràperpartd'aquestsistema.Exemple:lallibertatd'informacióestàcontroladatotalment
perquè està directament relacionada amb la formació de l'opinió pública.
- El missatge: la notícia. Definició constitucional de notícia. Els fets en si mateixos
oticiables i els fets referits a persones públiques (remissió tema 7).
n
- Quèésunanotícia?Lesnotíciessónfetsquepermetinalespersonesformarpart
de la vida col·lectiva. Notícies que són noticiables en si mateixes que permeten
participar col·lectivament. Quins són els principis?
.
1 ovetat
N
2. Rellevància
3. Proximitat
4. Actualitat
5. (...)
- 'emissor:elperiodistacomasubjectehabitual,perònoúnic,queexerceixeldret.
L
L'aparició de drets i obligacions específiques (tema 8).
El periodista té drets i obligacions.
→Elperiodistanoésl'únicautorenlacomunicació,peròsíquetédretsespecífics,
comelsecretprofessional,laclàusuladeconsciència,etc.Aquestsdretsvannéixer
amb la necessitat de regular la professió del periodista en un moment en què
aquesta era molt ben valorada.
- lreceptor:laimpossibilitatdedelimitarelssubjectesreceptorsenelcasdeldreta
E
la informació. Impacte potencialment global. Les mesures que es prenen ara per
vulneració al dret de l’honor són diferents,enl’actualitatelreceptorésmundialiel
dany és molt més gran que abans.
- l canal: els mitjans de comunicació social: intermediari natural entre notícia i
E
societat.Diferènciaentresuport(internet)icanal(mitjàdecomunicacióoplataforma
social).Elcanaljanosónnoméselsmitjansdecomunicació,sinóquearaéssumen
xarxes socials per a difondre informació.
l suport és el mitjà tecnològic, no l'empresa canal a través de la qual s'aboca
E
informació i s'expressa. La responsabilitatsolidària.→Problemesassumpcióde
responsabilitats.Dubtejurídic:quitélaresponsabilitatdelmalqueesprodueix?El
periodista, o el canal? Els dos?
- l context: Context de debat públic que permet al ciutadà participar en la vida
E
públicademocràtica.Elmissatgequenoestiguisotaaquestcriterinoestaràprotegit.
És complicat definir que és un debat públic.
Què és debat públic?No és debat polític, ni el que li interessa al públic…
7
s més ampli, s’ha d’anar refinant.
É
→ Algunes nocions a evitar:
1. Interès públic no és igual a interès del públic
. Informacions reservades:
2
Lleisdesecretdel'Estatmésomenyslaxesperapermetrel'accésdelsperiodistes.
Solen albergar informacions d'interès públic, però, així i tot estan subjectes a
informacions reservades. Informacions reservades decidides per la classe política,
però també la judicial (secret de sumari).
A vegades, encara que la informació sigui d'interès públic i de debat públic, la
informació aquesta vetada per “informació reservada”.
l problema dels límits dels drets fonamentals per altres drets o per altres interessos
E
col·lectius. Els límits dels drets fonamentals: hi ha dos drets absoluts (a nivell Europeu)...
- eraltresdrets,col·lisiódedretsillibertatsfonamentals:comperexempleeldreta
P
l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge…
- Per decisions del poder públic (interessos col·lectius) → com per exemple en la
pandemia (limitacions llibertat religiosa, de manifestació, d’empresa…)
Elclarexempled’unagranlimitaciódedretsfonamentalsésdurantlapandèmia,laquals
→
van ser declarats per l’estat i per un seguit de polítiques al conjunt del món.
ostermesperlimitarelsdretsillibertatsfonamentals:Quinutilitzarem?Depèndeltipus
D
de límit. Si hi ha col·lisió o bé conflicte entre drets i llibertats fonamentals, aplicarem
ponderació. Si en canvi no és un xoc sinó que és l’estat que limita un dret fonamental,
aplicarem el test de proporcionalitat.
1. E l judici de ponderació: Els drets i llibertats fonamentals no tenen jerarquia,tots
són iguals → xoc entre ells, aquests estan en un pla d’igualtat. El dret dellibertat
d’expressió no està per sota del dret de l’honor.
El judici de ponderació s’aplica quan hi ha una col·lisió de drets fonamentals.S’ha
d’analitzarelcontextenelqualxoquen,ihauremdeveurequindretpesamésenla
balança, a través de criteris específics. La ponderació ésmoltcontextual,nohiha
una resposta universal.
ui haurà d’aplicar el mecanisme? L’individu haurà de ponderar si es produeixunxoc.
Q
Després ja vindran els jutges si no s’ha fet bé el judici de ponderació. El periodisme
8
r esponsableimplicaaquestaponderacióprevia,elperiodistaindividualoserveisjurídicsde
mitjans de comunicació.
xemple:STC 105/1990
E
ElperiodistaGarcia,vaserundelsperiodistesmésfamososdelaràdioesportivadurantels
anys 80/90, una figura important, ara ja retirat.
Tenia un estil de fer periodisme molt agressiu. No es callavaderesiutilitzavaavegades
unes formes molt dures, tenia molta personalitat. Era el seu segell de distinció.
Uncasquevaarribaralstribunals,enelqual,elldenunciaaunvicepresidentdelafederació
esportiva de futbol per les pràctiques de corrupció. Ell alaràdioelcriticadientqueésun
corrupte,ques’hanaixecatdietesdelafederació,etc.Ambinsultsdespectiustambéperquè
era un home baixet, etc .
ll defensa dient que ha exercit la llibertat d’expressió i d’informació, però el tribunal
E
constitucional arriba a la conclusió que no. Sí que hi ha diferents drets que si que no es
vulnere, però les formes, la manera de dir-ho, els insults, no. Per això, el dret a l’honor,
d’aquest president de la federació va guanyar al dret a la informació del Super Garcia.
lquefadecantarlabalançacapaunllococapal’altre,enaquestcas,sónlesformes,els
E
insults,ilamaneradeparlariinformard’aquestvicepresidentdelafederacióespanyolade
futbol.
L’Estat vol limitar un dret o llibertat fonamental → Fases del test de proporcionalitat
ualsevol mesura que l’estat vulgui aplicar limitant un dret o llibertat
Q
fonamental, haurà de superar tot això. Qui haurà d’aplicar el mecanisme? El
jutge.Ex:Dret de reunió o manifestació.
9
ersegueixesunafinalitatlegítima?Sí.OrdrePúblic(protegirelnormalfuncionamentde
P
Barcelona un dilluns a les 8 del matí a la Diagonal).
Està prevista a l’ordenament jurídic?Si.El govern espanyol pot limitar-la.
Anàlisi →
- Test de adecuació o idoneïtat: la mesura ésadequadaperassolirla
finalitat? Si
- Test de necessitat o indispensabilitat: la mesura és necessària per
assolir la finalitat? No (alternatives de rutes, altres mesures…)
Si, si s’argumenta bé.
- Test de proporcionalitat en sentit estricte: la mesura que es preveu
aporta més beneficis que desventatjes a la població general? Ho
decideix el jutge.
El test de proporcionalitat ens dona un marc, que permet integrar totes les variables.
- s freqüentment conjunt
ú
- Censura i falta de idoneïtat → difuminació
- chilling effect(mesuresquepotpendrel’Estatqueprovoquiunaporalapoblació,
fiquen per exemple a la presó a un periodista per equivocar-se)
i proporcionalitat en sentit estricte → per solucionar elchilling effect.
En termes generals, el tribunal de drets humans no accepta penes de presó pels
periodistes. No és proporcional. Acomiadaments, etc, sí, peròpenesdepresóNO,
excepte algun cas:
→secretsdesumariiconfidencialitatd’estat.Aquísíqueestàclarqueeltribunalde
drets humans aquest delicte és superior, i que si traspassa el secret de sumari la
pena a presó és més clar
L’Estat aplica mesures a través del test de proporcionalitat als mitjans per:
.
1 a radiofreqüència
L
2. Política de competència entre medis
3. La qualitat informativa
4. Les sancions en els mitjans audiovisuals
5. fake news → més puresa de proporcionalitat
10
2. T
heexerciseofthesefreedoms,sinceitcarrieswithitdutiesandresponsibilities,
may be subject to such formalities, conditions, restrictions or penalties as are
prescribed by law and are necessary inademocraticsociety,intheinterestsof
nationalsecurity,territorialintegrityorpublicsafety,forthepreventionofdisorder
orcrime,fortheprotectionofhealthormorals,fortheprotectionofthereputation
or rights of others, for preventing the disclosure of information received in
confidence, or for maintaining the authority and impartiality of the judiciary.
Apartat 2:
- Podenhaver-hifinalitatslegítimesprevistesperalallei,perregistringiraquestsdrets
i llibertats fonamentals.
- L'exercicid’aquestesllibertats,quetenendeuresiresponsabilitats,podràsersotmès
a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions, previstes per la llei, que
constitueixen mesures necessàries per una societat democratica → s’aplicaeltest
de proporcionalitat amb els3 esglaons.
- Aquí hi ha els3steps,adequació,proporcionalitatinecessitatenunsentitestricte.
Aquíjaensintentadirquinessónlesfinalitatslegítimes:seguretatnacional,integritat
territorial,seguretatpública,defensadel’ordreilaprevenciódeldelicte,laprotecció
delasalutodelamoral,protecciódelareputacióodelsdretsforans,peraimpedir
la divulgació d’informacions confidencials (secret de sumari) i la imparcialitat del
poder judicial.
- El tribunal de drets humans diu quepotlimitarlallibertatd’expressiódavantdela
protecciódelamoral.Hihaunafinalitatperònosupereneltestdeproporcionalitat,
pertantelstribunalsestandientqueelsdretsalainformacióguanyen.Exemple:gag
de la verge maria, el jutge va decidir, que davant d’una denúncia d’advocats
cristians, arxivar el cas, ja que era una llibertat d’expressió totalment legítima.
- Rússia va fugir del conveni just al començament de la guerra per evitar qualsevol
condemna davant el tribunal d'Estrasburg.
Artículo 20
1. Se reconocen y protegen los derechos:
) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones
a
mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
b)A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.
c)A la libertad de cátedra.
d)Acomunicarorecibirlibrementeinformaciónverazporcualquiermediode
11
ifusión. La ley regulará el derecho alacláusuladeconcienciayalsecreto
d
profesional en el ejercicio de estas libertades.
2. E lejerciciodeestosderechosnopuederestringirsemedianteningúntipo
de censura previa.
3. La ley regulará la organización y el controlparlamentariodelosmedios
de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente
públicoygarantizaráelaccesoadichosmediosdelosgrupossocialesy
políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y delas
diversas lenguas de España.
4. Estaslibertadestienensulímiteenelrespetoalosderechosreconocidos
en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y,
especialmente,enelderechoalhonor,alaintimidad,alapropiaimagen
y a la protección de la juventud y de la infancia.
5. Sólopodráacordarseelsecuestrodepublicaciones,grabacionesyotros
medios de información en virtud de resolución judicial.
. A
1 ccuracy(veracitat) → basar-se i ancorar-se en els fets, en mans del professional.
2. Independence (independència) →professional independent, estàlliured’interessos
delespartsimplicades,ésdifícilcomaprofessionalaïllar-se.Senseindependencia
fallarà la veracitat i la imparcialitat.
3. Impartiality (imparcialitat) → tenir diferents punts devistad’unamateixahistòria=
captar tot la riquesa d’una informació sense esbiaixar-se, això no vol dir que no
puguem prendre partit. És quelcom que depèn delabonapràcticaperiodística,no
depèn tant de factors externs.
4. Humanity → forma part del procés humanitari, no incorre al sensacionalisme.
Mantenirlímitsètics,serconscientsqueelperiodistaéspartd’unprocéshumanitarii
com a tal hi ha de ser sensible, evitant els danysgratuïts.Témoltaveureambla
forma. És difícil perquè precisament el què li agrada a lagentéslamorbositat.Sí
que és cert que es pot ensenyar violència si amb això obrim els ulls sobre temes
importants de la humanitat-
5. Accountability → sense els 4 valors anteriors, el periodista no generarà
responsabilitat. Compromís, quan ens equivoquem, hem d’assumir les
conseqüències i rectificar. Depèn força del dret i la legalitat, que és qui exigeix
accountability.Els drets i els jutges aplicaran aquesta responsabilitat sobre aquells
que no apliquin els valors.
aràgraf37sintetitzaelsprincipisgeneralsd’unperiodistaresponsable:actuardebonafe,
P
proveir informació adecuada i confiable, reflexar objectivament les opinions de qui estigui
immers en un debat públic i refrenar-se de fer pur sensacionalisme.
É
● s una definició que s’assembla força a allò que deia White.
● Actuar de bona fe = seria el que White es referia com veracitat (accuracy) i
humanitat
12
P
● roveir informació adequada i fiable= veracitat
● Reflectirobjectivamentlesopinionsdelsquiestiguinimmersosenundebatpúblic=
imparcialitat
● Refrenar-se de fer pur sensacionalisme = humanitat
ins a quin punt es independent el periodisme dins del mitjà? → Dret de l'objecció de
F
consciència.
Què és el discurs d’odi? → No es sap com acotar
nlallibertatd’expressiólaveracitatnoopera→s’aproximacadavegadamésalallibertat
E
d’informació.
En la llibertat d’informació la veracitat si opera
La tradicional distinció entre judicis de valor i fets:STC 6/88 o Lingens c. Àustria.
Aquesta distinció opera desde fa anys, però la diferencia es cada vegada menor.
→
→ Hi ha cops on no es poden diferenciar, cops on operen les dues.
TC 6/88 del TC espanyol defensa: si un producte periodístic és clarament opinatiu
S
s’utilitzaràuncànondellibertatd’expressió.Siclaramentésinformatius’aplicaelcànonde
llibertatd’informació.Siesbarregenelsdosgèneresdependràdelquepreponderamésper
saber quin cànon utilitzar
Dues maneras de jutjar:
→ La que operi més, es decidirà sobre aquesta (Tribunal constitucional)
→ Diferenciar les dues parts (Tribunal Europeu dels Drets Humans)
Injuria: fer mal, danyar públicament, danyar al teu dret a l’honor i que arribi al límit
d’aplicar-se el dret penal. Aquí no es pot demostrar laveritat,quanemetsopiniónohiha
veritat.
averacitat:Laclaudelallibertatd’informacióésqueaquestainformaciósiguiveraç(quan
L
exercim la llibertat el que fem és comunicar fets que han de ser veraços).
Conductadiligentdelperiodistasegonselscànonsdelaprofessióinoserconscientsdela
falsedat(o sigui tu creure que estàs donant la veritat).
ignificaserdiligentaplicantlestècniquesicomuniquislainfod’acordambelStandardde
S
diligència professional (parlar amb les fonts, fer un treball de camp...).
13
Veracitatnoéssinònimdeveritat(potserqueensequivoquemquaninformem,peròno
→
passa res si som veraços. Veracitat és millor que veritat, perquè acceptem que podem
cometre errors en la transmissió de la informació. Se’ns exigeix transmetre la info de
manera correcta, sigui veritat o no.
EldubteeltrobemenquèdeterminemcomaStandarddediligència.Ésperaixòqueels
→
codis deontològics del periodisme i els decàlegs d’ètica delaprofessiósónimportants.El
que com a professió exigim als professionals.
l NYT emet una peça periodística als anys 60 en el qual diu, entre d’altres coses, que
E
Martin Luther King va estar arrestat per la policia unes disset vegades. En el moviment
afroamericà.QuandiuaixòNYTrealments’equivoca,perquèrealmentnovaestar17cops
arrestat(s’equivocaenelnombredepoliciesidedetencions).LapoliciahodenunciaalNYT
iaixòarribaaltribunalsupremd’estatsunits.Encaraquehihagiunerrorfactual,creenuna
escala de veracitat, i ésaquíquanesformulaelprimercopelTribunalSupremd’EUA.La
CortSupremavadirquenopassavaresperquèelconjuntdelainformacióeracorrectaiel
periodistahaviaconsultatlesfontsicomatalainfoeraveraçpertanteljutgelavaacceptar
i li va treure la responsabilitat al periodista.
Desconeixement de que no és veritat, pq si coneix que és mentida, ja la veracitat
→
s’esfuma. Elldesconeixqueésfalsaixòqueestàemetentidemaneranotemeràriaentén
que està mentint.
La clau aquí està en què quins són aquests standards de professionalitat per tal
→
d’entendre si el que està emetent passa per la veracitat o no.
ES FAKE NEWS
L
Això té a veure amb el punt de: no ser conscient de la falsedat de la definició de veracitat.
Es tracta d’informació NO VERAÇ perquè el periodista és conscient que el transmet és
FALS. Parlaríem que no hi ha bona fe per part del periodista, sinó que té un rerefons
malèvol.
14
Altra cara de la moneda: Si tu no ets conscient que el que publiques ésfalsiactues
→
diligenment no se’t pot culpar per això, ja que llavors sí que estàs sent VERAÇ.
abentquesónfalses,unperiodistalestreu.Nohihaveracitat.Noestanprotegidesencap
S
cas per la llibertat d’informació.
ES PODEN PROHIBIR? sí.
eritatofalsedatenunaopiniónon’hiha,pertantelcànondeveracitatperanalitzarnoens
V
acaba de servir, però sí que s’han de tenir en compte alguns límits. Des dels tribunals
s’exigeix tres criteris que són acumulables:
→ Base fàctica suficient
pinió sustentada en un fet que en principi existeix. Criteri que és fàcil a superar.
O
= Proporcionalitat entre la gravetat de la base i el to emprat Has de ser proporcional en
funció dels fets (base fàctica)
aformacomllibertatd’expressió:elsensacionalismeielcontroldelaforma.Latolerància
L
cap a cert grau d’exageració.
ltrespaïsoshotolerenmés,peròhihatribunalsquediuenqueelsinsultsformenpartdela
A
llibertat d’expressió. Cas Ester Taulats: cremen una imatge del rei de cap per avall. Els
tribunalsespanyolsconsiderenqueaixòésinsultant.Eltribunalconstitucionalespanyoldiu
que val, que és opinió, però la forma és insultant i no està emparada per la llibertat
d’expressió.
aformacomllibertatd'expressió:elsensacionalismeielcontroldelaforma.Latolerància
L
cap a cert grau d’exageració.
n dret obsolet amb moltes possibilitats→ s'utilitza molt poc per part dels periodistes!!
U
Previstperlalegislacióipermetalperiodistademotupropio(voluntàriament)rectificar,sinó
ho fa de motu propio ho pot demanar un jutge.
é tot el sentit en l’àmbit del periodisme responsable i com a tal amb la veracitat i la
T
diligència.
15
l pots exercir tu internament. Pots rectificar a través d’una nova peça periodística, d’un
E
comunicat,etcOBÉtelapotadjudicarunjutge.Comacondemnapotimposaralmitjàde
comunicació rectificar la informació.
L
● a translació dels principis de la llibertat d’expressió al món digital.
● De la comunicació bidireccional i radical a la comunicació en xarxa: problemesde
control
● Big data i privacitat
● Un exemple paradigmàtic: el dret a l’oblit (Sentència Google)
La translació dels principis de la llibertat d’expressió al món digital: 2 tipus de comunicació:
C
● omunicació en xarxa
● Comunicació bidireccional
Diferències:
- nlacomunicacióbidireccional,hihafiltresprofessionalsqueenlacomunicacióen
E
xarxaquedenmésdesaparegudes.Hihauncentre-queéselmitjàdecomunicació-
quefadefiltreabansquelainformacióarribialreceptor.Latascad’aquestcentreés
analitzar i processar la informació passant per un filtre de veracitat = centre
verificador).Ésuncentrequeanalitzalainformacióperatractar-laifer-laarribaral
receptor. El centre és el principal encarregat de ser diligent i donar el criteri de
veracitat. Pocs emissors, pocs receptor i un filtre. És una comunicació pròxima.
ixò s’està perdent, i fa anys que s’ha entrat a la comunicació en xarxa: Hi ha molts
A
receptorsinohihauncentrefiltrador,queverifiqui,quemillorielmissatge...Ésd'informació
entre emissor i receptor de manera crua (penjar algo a Twitter i que es divulgu).
M
● anca de centre filtrador i verificador
● Té un gran impacte, universalitat de la informació
● No hi ha un territori
El primer problema que se’ns planteja és que tot l’entramat jurídic (jurisprudència), el
→
dret,estàpensatperaunacomunicacióbidireccional.Iperalanovacomunicacióenxarxa,
s’ha de plantejar si serveix o no serveix; o si s’ha de fer canvis.
asegonagrancaracterísticapelquefaalacomunicacióenxarxaésquetenimmoltamés
L
abundància d’informacions i d’opinions. Tenim molts emissors. L’abundància és
extraordinària, i no en la comunicació bidireccional.
16
Això ens pot provocar diferents problemes:
1. P roblema de verificació i veracitat: No hi ha ningú que filtri aquest judici de
veracitatdelalli8bertatd’informaciócomfeienelsmitjansd’informació.Abundància
que no passarà filtres de qualitat en el sentit de veracitat sobretot pel que fa
referència a la informació.
2. Dificultatdediscernirquinessónlesnotíciesiopinionspeldebatpúblic,útilspera
un sistema democràtic.
- ig data i privacitat: el conjunt de dades que deixem a la xarxa i qualsevol
B
movimentdigitalqueesfaci(comprantambunatargetadecrèdit,perexemple).Tot
és informació que s’acumulasobretu.Estàpermès,permetemtotsnosaltres(lletra
petita, cookies...). No hi ha res personal en principi, és unconjuntdemetadadesi
per això, s’entén que no hi ha vulneració de la privacitat pel moment.
- ldretal’oblitésundretillibertatfonamental,is’hadepoderexercir:amblatècnica
de ponderació en mans de tribunals europeus.
● Qualsevol persona que entén que hi ha una informació enelmotordegoogleque
apareixem nosaltres i que vaencontradelanostraprivacitativolemques’elimini;
anirem primer a l’agència de protecció de dades; aplicant el judici de ponderació.
Davant d’un nou problema que ens provoca la comunicacióenxarxa.Laresolució
d’aquest conflicte de llibertats i drets fonamentals
Googletécomitès,criterisdevaloracióiinterpretacióperveuresipotborraronola
●
informació.
rimerasentència→Estableixquesíqueexisteixeldretaborrarlasevaempremtadigitalsi
P
li donen una sèrie de condicionants i factors, aplicant el principi de proporcionalitat i
ponderació.
aponderacióvaserdiferentambelcasd’undentista:vaferunanegligènciamèdicaino
L
va aconseguir borrar aquesta informació, perquè hi seguia havent un interès públic per
aquest dentista, ja que encara exercia la seva professió. En canvi, Costeja, s’havia retirat.
n la comunicació en xarxa neix aquest problema, abans no el teníem. I el tribunal de
E
justícia és qui valorarà o amb la ponderació i la proporcionalitat.
17
Com funciona ara?
E
● ns dirigim a Google que analitza individualment les peticions d’oblit
● Determina sí o no, segons criteris de proporcionalitat i ponderació.
● Sinoestemd’acordamblaresolució,espotanaral’AgènciadeProtecciódeDades
que al seu torn farà un judici de proporcionalitat i ponderació
● Si seguim en desacord ens dirigim als Tribunals Espanyols(AudiènciaNacional)a
un judici de proporcionalitat i ponderació
● Si seguim en desacord ens dirigim al Tribunal de Justícia de la UE amb un judici
proporcionalitat i ponderació
● Eneljudicideponderacióhihaxocentreeldretal’oblitilallibertatd’informació.La
preguntaqueesfanelstribunalséssialcapd’untempsdecaul’interèspúblicipuja
el dret a la protecció de la privacitat o si no.
● N ohihaintermediarisieliminemlapossibilitatdemanipulacióquehipothaverenla
comunicació bidireccional. Democratitzar molt la comunicació, però alavegada,la
informació arribatalqualllavorspotnosercomprensibleperelreceptor,perquèno
hi ha un filtre que sintetitzi ni prioritzi.
● La llibertat d’expressió i d’informació, abans de tota aquesta revolució, buscaven
protegirlainformació,laveiacomalgopositiu.Peròambinternet,canvienlescoses
perquè veiem un costat fosc de la informació.
● En el context de la comunicació bidireccional, en la llibertat d’informació i
comunicació es buscava l’Estat com menys intervencionista millor. Ara podem
mantenir aquesta posició? O ha de ser més intervencionista per regular aquests
perills que s’han vist magnificats
Els pessimistes tendiran més a valorar una certa intervenció de l’Estat com a
→
agent regulador.
lsciutadanstenenaccésmésfàcilmentalainformació,ésmésdifícilqueelgovernpugui
E
controlar la informació.
En les dictadures, el govern hauria de patir més que no pas en un sistema democràtic.
18
a gran majoria defensen la comunicació en xarxa perafiançarelssistemesdemocràtics,
L
participar millor a lavidapolíticaisocialdel’estat.Hansortitalgunsproblemesespecífics,
que haurie d’adreçar i de tenir en compte.
● L aresponsabilitatdel’autor→ambtantspossiblesemissorsofinsitotanònimsen
la comunicació xarxa, és complicat determinar qui és l’autor.
● La responsabilitat de l’empresa → l’empresa tenia recursos per posar recursosde
filtratge? És un criteri que es tindrà en compte en els judicis de ponderació i
proporcionalitat. En aquest sentit, lesgranstecnològiqueshauranrespondreamés
responsabilitats.
● La responsabilitat del motor de cerca: GOOGLE, BÀSICAMENT. ¿ÉS
RESPONSABLE? O ELS MOTORS DE CERCA DELS DIARIS.
● La responsabilitat de l’empresa suport de la xarxa social
Solució?Heteroregulació o Autoregulació.
oogletéresponsabilitatsihadeseractiual'horad'eliminardiferentspublicacionsambel
G
dret de l’oblit.
Qui és el responsable?
Idealment, la solució passa per una combinació de les dues regulacions per ajudar-se
mútuament: una base de les pròpies empreses que regulen i l’Estat com a supervisor.
19
Tema 6: Discurs de l’odi
efinició discurs de l’odi → expressions o opinions amb caràcter discriminatori segons
D
característiques d’una persona o vàries persones, expressions amb una discriminació
inherent.
oconfondreambelsdelictesd’odi(h
N atecrimes),quesónaccionscrimnalsordinaries,que
tenen un afegit d’element discriminatori.
- ón únicament expressions
S Conductes delictives (lesions o agressions),
- Més problemàtic de penalitzar que a més, sumen un component
- Decidir si les expressions seran discriminatori contra una minoria.
penades - Conducta lesiva
- El discurs d’odi pot suposar un
agreujament de la pena
allibertatd’expressióhadedecidirsiamparaeldiscursd’odi,ésmoltmésdifícilfer-hoque
L
amb els delictes d’odi. S’ha de tenir clar el model de democràcia.
1. D emocràciaMilitant(militant:algúquedefensaaquestsprincipis)→Lademocràcia
es defensa a ella mateixa, creu en les seves bases (drets fonamentals). Totes
aquellesexpressionscontràriesalrègimdemocraticestanprohibides,nohihadebat
→ el discurs nazi està prohibit.
l context defineix el tipus de democràcia, a Europa tenim tradicionalment la democràcia
E
militant.Elrègimesprotegeixaellmateix→perquènotorninaguanyarelstotalitarismes.
Després de la IIGMelconstitucionalismes'instauraentotelcontinent.L’exemplemésclar
dedemocràciamilitantésAlemanya,noespotapel·laralnazismenialasevasimbologia.A
EE.UU el discurs de l’odi majoritàriament està emparat per la llibertat d’expressió, a
diferència d’Europa.
l plantejament a Espanya: és més aviat tolerant (existeix Vox, espermetl’apologiadel
E
franquisme)elquepassaésqueensarribenposicionsdesdelaUE(ambmoltainfluència
d’Alemanya)quetirancapalademocràciamilitant.Peròlatradicióespanyolaésmésaviat
nord americana.
20
2008 norma de la UE→ La UE aprova un marc, un mandat contra el discurs de l’odi.
bliga alsEstatsarecollirpenalmenteldelictedediscursd’odi.Esdónaduesopcionsals
O
Estats Membres:
a) P rohibirmeramenteldiscursd’odi(expressióiopinió)→discursd’odiauncol·lectiu
+ prohibició de la negació del genocidi.
b) Pots prohibir el discurs sempre quetinguiunelementpertorbadord’ordrepúblic→
una acció, una incitació a la violència i humiliació.
Espanya va fer les dues coses recollides en l’art. 510 del Codi Penal:
(Doble penalització)
- art510.1→prohibeixoeldiscursd’odiauncol·lectiu+prohibiciódelanegaciódel
enocidi si pertorba l’ordre públic → del any als 6 anys
g
ena dels discurs d’odi amb aquest element d’agreujament. La posició del TC és
P
moltméstolerant,peròelCodiPenald’acordambaixòesmodificaenelmarcd’un
govern progressista de Zapatero, què està clarament en contra del discurs d’odi.
- art 510.2 → Estableix la penalització merament del discurs d’odi sense aquest
lement→ pena dels 6 mesos als 2 anys
e
a llei assenyala que s’ha de tipificar com a delicte la negació dels genocidis, els
L
Estats escullen com fer-ho. Reticències per aplicar-ho perquè no s’adequabéala
tradició tolerant del TC.
. E
1 ls criteris de ponderació en el discurs de l’odi:
- La responsabilitat del periodista com canal
- Element subjectiu: Plantejament general → capacitat per convèncer per generar
l’afecte de l’odi o violència buscat.
lcontext→críticasocialipolítica?seràmoltdiferentsiesprodueixenunamanifestació
E
(cas Taulats), l'ambient polític del moment (green jaquets Dinamarca),enunaescola(cas
Pau Lizana)
Laintenció →discriminatoria?
erexempleundebatpolíticalaTVtotvamoltràpid,pertantcostapensar-hoabans,això
P
excusa de certa manera el discurs o el mateix en unreportatged’unperiodistaaungrup
que fa un discurs d’odi, s'entén que no ho defensa sinó que només ho vol explicar.
3.La vulnerabilitat del grup afectat: element essencial de valoració però no definitiu →
21
lsnazispodenapel·larques'estariaexercintdiscursdel'odiencontraseva,s'acolliranal
E
fet que són una minoria. Això no se sustenta perquè ells no són un grup vulnerable i el
discurs de l'odi es basa en aquest principi. Ara bé, mai es pot perseguir amb mètodes
antidemocràtics a aquests grups, s’han d’eliminar a través de mètodes democràtics.
a frontera entre l’humor i la crítica social: humoristes i rapers. El THDH ha protegit a
L
aquestes persones (humoristes, cantants…) → llibertat d’expressió.
Es poden il·legalitzar partits polítics → a Espanya només ha passat un cop = Herri Batasuna
El510.2lanegaciódelgenocidisensealteraciódel’ordrepúblicéspenalitzat,elTC
iu que això no és possible.
d
’apologia del franquisme → va haver intents per part de l'esquerraespanyolaper
L
penalitzar-ho, però mai va fructificar, les lleis de memòria històrica mai ho han
aconseguit. El TC no ho permet. El franquisme es pot defensar a Espanya.
’apologiadelterrorismenoésundiscursd’odi,vaapart,ésdepersipenalitzablei
L
atacable.Maihihahagutproblemesperpenalitzar-ho.Ésmésfàcildirque aquests
cantants o humoristes fan apología del terrorisme i no a través del discurs de l’odi.
Perquèhoentenguem:éssemblantal510.1peròmoltmésgreuiambpenesmés
ures → és un delicte molt contextual en cada país.
d
22
TEMA 7: ELS DRETS DE LA PERSONALITAT COM A LÍMIT DE LA LLIBERTAT
D’EXPRESSIÓ
Tot i que siguin conceptes propers, hi ha una distinció entre la intimitat i la privacitat:
oncepted’intimitat:totallòrelacionatambl’esferapersonal,aquellnuclidur,itéaveure
C
amb la teva identitat com a persona; sexual, dades de salut, etc. El dret fonamental el
construim socialment. La jurisprudència decideix què entra dins de la intimitat objectiva.
Intimitat objectiva:allò que és la teva intimitat i s’ha de protegir, és acceptat per la societat.
El dret fonamental a la intimitat el construim socialment, ens interessa el primer concepte.
Jurisprudencia (jutges) ho determina, el legislador també pot aportar. El tribunal anirà
→
pudenrantsegonselcontext,aniràafegintotraient.Anarcaspercasiveientcomesresolel
xoc entre els drets.
Resposta tribunals: fins a l’any 2012 es permet l'ús de la càmera oculta sense
→
problema en el periodisme, lallibertatd'informaciósuportavaelseuúspelTribunal
Constitucional.
el2012al2019esprohibeixl'úsdelacàmeraoculta,peròal2015arribauncasal
D
TEDH diu que la càmera oculta es pot utilitzar sobre uns criteris. Al TC li costa
adaptar-se, jaqueésmoltintrusiva.Al2019fruitdelapressió→ Acceptaciódela
càmeraocultasinohihaunaltremedi,demaneramoltexcepcional,últimaràtioper
dur a terme x investigació.
23
Honor: Objectiu. L’honor és la reputació, la protecció de la imatge pública que es té
→
d’una persona. És la projecció d’una persona en la societat.
→ Sota una base fàctica suficient (TEDH és més permeable amb el tema dels insults)
>Elsinsultssonunavulneraciódeldretal’honor.ElTEDHnotélamateixavisió,sinóque
>
téunavisióméstolerantambelsinsults.Perellssónlesexpressionsmésduresicrítiques
fortes que estan emparades per la llibertat d’expressió i si que es poden tolerar en
democràcia. L’insultamés,had’estarmatitzatensegonsquinscontextos;perexempleen
l’humor. Al programa Polònia es pot ridiculitzar al rei i deixar-lo en evidència, però si el
Valtonyc es pasa amb ell en una cançó és una qüestió diferent.Depènd’onestiguisituat
l’insult té més o menys cobertura.
→ Proporcionalitat
La llibertat d’expressió pot ser punyent, dura, però això no vol dir que no es pugui fer.
ersones jurídiques (empreses, sindicats, institucions…) → S’ha produït una evolució,
P
perquè les persones jurídiques sí que han aconseguit la protecció de drets i llibertatss
fonamentals, però no tots els drets. (No! dret a la vida). El dret a l'honor si que es
reconegut. Ex: Nike (reputació, imatge, marca…)
es persones jurídiques tenen una percepció social i la volen protegir, aquesta percepció
L
social que es té sobre elles.
es persones públiques, entenent-les com, per exemple, l’administració pública, no tenen
L
dretal’honor.Elsdretsfonamentalsneixenperprotegiralsciutadansdelpoderpúblic,noal
revés. Per tant, els drets fonamentals no protegeixen l’Estat (com a regla general).
Excepcions:
La tutela judicial efectiva: les persones jurídiques públiques també poden anar als
→
tribunals i tenen el dret de rebre un judici just. Estaran en peu d’igualtat.
24
La monarquia és l’únic exemple emparat per la llei. Nopothaver-hidelictesdel’honor
→
que protegeixin al poder públic. Aquest plus de protecció el té la monarquia.
Tenen dret a l’honor les persones jurídiques públiques? No, però hi ha excepcions.
l dretdelatutelajudicialefectivaéselmésreconegut.Forad’aquestdret,larespostaés
E
no. Col·lisió → dret a l’honor d’ institucions públics i la llibertat d’expressió.
lnostreordenamentestableixunconjuntdedelictessobrelesinjúriesalacorona,queno
E
sóncorrectessegonselTEDH,peròcontinuenvigents.Lapersonajurídicapúblicanohade
tenirunplusdeprotecció,laponderacióhadeserlamateixa.Hihaaltrespaïsos,nonomés
Espanya, que protegeixen aquesta figura.
n la ponderació, ser personatge públic va en contra teu. Criticar a un governador o rei
E
forma part de la crítica social.
dretsdelapersonalitat(pròpiaimatge,honor,intimitat).Desdeel2012,enelcasd’Axel
3
Springer
.Contribucióaundebatd'interèsgeneral:siaquellainformacióoexpressiócontribueix
1
al debat públic. Si no contribueix, guanyarà el dret a la intimitat per exemple. Si nohiha
relació amb l’ interés democràtic per generar opinió, perdran.
.Comdeconegudasiguilapersonaafectadaiquinaseràlamateriadelreportatge:
2
és important però no determinant. No perquè siguis un personatge públic deixes de tenir
drets.
x:NaomiCampbell.Hatingutproblemesamblesdrogues,captadaenunareunió
E
d’alcohòlics anònims. Però anteriorment jahohaviaexposat,peraixòelseudreta
l’honor baixa.
.Mètodesd’obtenciódelainformacióilasevaveracitat:Comelperiodistahaobtingut
4
aquesta informació. Ha indagat en llocs públics?
.Severitatdelasancióimposada:nohicabenlespenesdepresó.Aixòsiqueéschilling
6
effect pels periodistes que vulguin publicar casos importants. Sanció econòmica,
responsabilitat ètica i laboral...
25
Tema 8: El periodista: drets i deures
l que abunda més és un periodista dins d’un mitjà de comunicació. En aquest sentit,
E
deixantdecostatelsdretsconcretsdelsperiodistes,desdelpuntdevistajurídic,laposició
d’un jurista respecte a un periodista freelance o un altre és:
No és el mateix.
ns interessa protegir el periodista en l’interior d’un mitjà de comunicació, iensinteressa
E
protegirunperiodistadecaraaforaunmitjàdecomunicació.Pluralismeinterniexterndins
un mitjà de comunicació.
Pluralismeintern:respectarlesdiferentsposicionsiideologiesdinsunpropimitjà.Elseu
→
aspecte ideològic no envaeix. El periodista està protegit.
Pluralismeextern:protecciódemantenirladiversitatdediversosmitjansdecomunicació,
→
evitar la concentració dels mitjans de comunicació. Protegir el periodista contra altres
mitjansdecomunicacióperòtbdesdelpuntdevistadelsistemaensinteressamanteniruna
pluralitat de mitjans.
aconcentraciódemonopolidemitjansdecomunicacióenprincipiéscontràriaaun
L
sistema plural democràtic. En una societat democràtica els mitjansdecomunicacióhan
degarantirlaformaciódel’opiniópúblicaenllibertat.Siesconcentrenelsmitjans,noméshi
haurà d’una mateixa ideologia.
cabensobrevivintelsmitjansdecomunicaciómésforts.Lesempresesperiodístiqueshan
A
anat disminuint en una societat econòmicament complexa. La democràcia ha de lluitar
contra això, perquè li interessa la màxima pluralitat possible.
enim moltes mesures que intenten protegir aquesta diversitat dels mitjans de
T
comunicació:
Dretalacompetènciageneral:aplicapelsmitjansdecomunicació.Estaransubjectesal
→
dret de la competència i també subjectes al dret de la competència. Objectiu: garantirun
lliure mercat d’empreses, etc.quetothompuguicol·locarelseuproducteambunallibertat
d’oferta i de demanda.
Fonts públiques d’informació: s’han d’obrir al màxim les fonts d’informació + les
→
subvencions.Sitenimunmitjàdeficitariperòvolemmantenir-lopodeminjectardinerpúblic.
Font pública per ajudar al pluralisme, però fins a cert punt per no crear dependència del
mitjà de comunicació respecte a aquesta font pública.
Fixar continguts mínims: si tenim menys mitjans, els obliguen a pluralitzar els
→
continguts.Enelsmitjanspúblicscapproblema,peròsíquehihaenelsprivats.Elsprivats
tenen uns continguts mínims d’oferta electoral dels partits polítics i han de mantenir una
sèrie de neutralitat en els serveis informatius.
26
Agències públiques de control visual: Aquestes agències públiques de protecció
→
d’audiovisualestanenunescomunitatsautònomes.ExisteixaquestaregènciaaCatalunya,
dels pioners: el CAC: s’encarrega de vetllar per la pluralitat en tots els mitjans de
comunicació i entrematant-se en els continguts: es fixa, els analitza i veu si mantenen la
pluralitat.Técapacitatsancionadoraenelcasquedetectiquenoescompleixlapluralitaten
els mitjans de comunicació.
lsistemademocràticprotegeixtantelsdretsdelsperiodistesperquèlasevafuncióésclau
E
pelmantenimentdelsistemademocràticilallibertatd’expressió.Elsperiodistestenentants
drets perquè són molt importants en el sistema, per formar l’opinió pública.
apacitat d’investigació és la capacitat d’accedir a documents públics o judici, el
C
periodista té un accés qualificat. Sobretot per complir la veracitat. Peraexercirla
llibertat d'informació i expressió,querequereixveracitat,calqueelperiodistatingui
aquestacapacitatd’investigarenelmónrealambleseinesqueconsideripertinents.
Per exemple la càmera oculta, ja ha imposat alguns límits d’aquesta capacitat
d’investigació. Però en general el periodista té la capacitat d’accedir a documents
públics o jurídics, i un ciutadà no té. El periodista per exercir aquesta llibertat
d’informació té accés de qualitat als documents públics i als documents judicials
sempre i quan no s’hagi decretat secret de sumari.
lsecretprofessionalésimportant,lasevadefinicióraueneldretdenodifondreles
E
teves fonts d’informació en la teva llibertat d’investigació.
l secret professional com a concepte: la protecció d'un doble interès individual i
E
col·lectiu. Té dues funcions:
- acilitar la feina individual al periodista, protegeix com s'aconsegueix la
F
investigació. Encara que té límits.
esdelpuntdevistademocràtic,elsecretprofessionalpotencialaconfiança
D
cap al periodisme. Els ciutadans sàpiguen que poden acudir alperiodisme,
denunciar, dir coses, i després estan protegits i no se'ls revelarà el seu
anonimat.
- es del punt de vista sistèmic, el secret professional potencia que els
D
ciutadans poden estar protegits pelperiodista,podendirelquevulguin. És
important pel periodista i pel sistema. Fomentar que el ciutadà vagi aun
periodista i explicar-li que cregui.
27
lstribunalssonelsencarregatsdecrearelsecretprofessionalidesenvolupar-ho,enelcas
E
espanyol no hi ha decrets → protecció jurisprudencial.
lperiodistaespotempararenelsecretprofessionalsemprequeelprofessionalnosàpiga
E
que el contingut que ha publicat és il·lícit. Tu com a periodista hasfetlescomprovacions
que corresponen i has confiat en les teves fonts.
x:ElTEDH→enelcasBecker:Unciutadàvolaconseguirmanipularlaborsaiutilitzaaun
E
periodista per a llançar informacions a través del mitjà per a fer impacte en el mercat i
modificar el mercat, i ho aconsegueix.
l TEDH va dir: d’acord en aquest cas el secret professional no cau. Però enelcasque
E
s'hagués compromès la integritat delprocésjudicial,elsecretprofessionalpodriaarribara
caure. La integritat del procés judicial no es pot comprometre.
ecret professional: intenta facilitar la feina del periodista. Incentivar que el periodista
S
col·laboriamblaciutadania.Ésundretmoltprotegit.Elsecretprofessionalestàprotegitpel
TribunalConstitucionalEspanyol.Lafuncióperiodísticaenmoltspaïsosestàcompromesa,
països com Mèxic, Colombia o Rússia. El periodisme s’enfronta en contextos molt
complicats en molts estats.
os derechos específicos del periodista (II): respecte al medi, en garantia del
L
pluralisme intern
lsconsellsdinsdelspropismitjansesbasensotaelscodisdeontologicsiprocurencuidar
E
al periodista de la mateixa institució delmitjàdecomunicació.Tascainterna,protecciódel
periodista dins de la redacció. Autoregulat per la mateixa professió regulistica.
Artículo 1.
a cláusula de conciencia es un derecho constitucional de los profesionales de la
L
informaciónquetieneporobjetogarantizarlaindependenciaeneldesempeñodesufunción
profesional.
Artículo 2.
1. E n virtud de la cláusula de conciencia los profesionales de la información tienen
derecho a solicitar la rescisión de su relación jurídica con la empresa de
comunicación en que trabajen:
) Cuando en el medio de comunicación con el que estén vinculados laboralmente se
a
produzca un cambio sustancial de orientación informativa o línea ideológica.
)Cuandolaempresalestrasladeaotromediodelmismogrupoqueporsugéneroolínea
b
suponga una ruptura patente con la orientación profesional del informador.
2. E lejerciciodeestederechodarálugaraunaindemnización,quenoseráinferiorala
pactada contractualmente o, en su defecto, a la establecida por la Ley para el
despido improcedente.
28
Artículo 3.
os profesionales de la información podrán negarse, motivadamente, a participar en la
L
elaboración deinformacionescontrariasalosprincipioséticosdelacomunicación,sinque
ello pueda suponer sanción o perjuicio.
láusula de consciencia limitada i criticable. No conté trets importants que en altres
C
sistemes si que es troba.
- ret a l’acomiadament en cas de que el mitjà tingui un canvi substancial
D
d’orientacióinformativaodelíniaideològica.Tambétensdretal’acomiadamentquan
l’empresaettraslladadelteullocdetreballcoma periodistaencontradelafunció
que estaves realitzant (et canvien desocietatasuccessos),aquestfetpotsuposar
una ruptura patent amb l’orientació professional de l’informador. → tens dret a
l’acomiadamentambunacompensació(indemnització).Protegeixlatevatrajectòria,
la teva integritat i ideologia dins del mitjà de comunicació.
- ret a negar-se a participar en l’elaboració d’informacions contràries als
D
principis ètics de la comunicació → el mitjà t’obliga a fer una notícia que no
compleix els principis ètics del periodisme, no és periodisme responsable.
o inclou la teva ideologia personal, només et pots negar si atempta contra els
N
principis ètics de comunicació, però no reconeix si atempta contra els teus propis
principis.
os'exerceixdeformahabitual,elmónperiodísticnoestàcomperanarcanviantde
N
feina → com a periodista no puc escollir per les pressions del dia a dia.
ls periodistes només comptaran amb els seus drets si segueixen amb aquestes
E
obligacions .
- P eriodisme responsable
❖ Lallibertatd’informacióiexpressiós’had’exercirdebonafe,atenentalaveracitatia
una base fàctica suficient.
❖ S’han de respectar els drets que poden col·lisionar amb el dret d’informació i
expressió, la llibertat del periodisme serà protegida si es respecten els altres drets.
- Respecte als drets i llibertats fonamentals
❖ Drets de la personalitat (intimitat, pròpia imatge i honor)
❖ Altres drets que poden veure’safectatseneldíaadíadelperiodista:tutelajudicial
efectiva (secret sumarial), la presumpció d'innocència i obediència a la policia en
manifestacions.
29