Vazquez - Hugo - TR - L'evolució Del Feminisme en Temps de Guerra

L'evolució del feminisme en temps de guerra Hugo Vázquez
Resumen
La siguiente investigación se realiza como parte de un Trabajo de Investigación (TR) por sus
siglas en catalán, con el objetivo de recopilar información relevante que vincule la lucha
feminista con las guerras ocurridas durante la primera mitad del siglo XX. Esta investigación
busca comparar y analizar la evolución del feminismo desde sus inicios hasta la actualidad y
demostrar la significativa evolución positiva de los derechos de las mujeres, resultado de los
esfuerzos realizados a lo largo de los años.
Para ello, se llevará a cabo una exhaustiva búsqueda de información y se contrastarán los
datos obtenidos. Esto permitirá identificar los nombres de las mujeres que han luchado y
han iniciado movimientos destacados, mereciendo así el reconocimiento que se les debe.
Además, se dará a conocer los diversos cambios que el feminismo ha experimentado a lo
largo del tiempo, evidenciando su evolución.
La relevancia de esta investigación radica en resaltar los logros alcanzados por las mujeres a
lo largo de la historia y cómo el movimiento feminista ha contribuido a mejorar su situación
en la sociedad. Es importante entender cómo el contexto de las guerras ha influido en la
lucha por la igualdad de género y cómo se ha transformado en la actualidad.
Este estudio busca ofrecer una perspectiva integral y amplia sobre la lucha feminista,
analizando tanto los avances logrados como los desafíos que aún persisten. A través del
reconocimiento de las mujeres que han liderado esta lucha y la comprensión de los cambios
ocurridos en el feminismo, se espera fomentar la conciencia y el apoyo a la igualdad de
género en la sociedad actual.
En conclusión, el objetivo final es promover la igualdad de género y generar conciencia

sobre la importancia de continuar trabajando por la igualdad en la sociedad actual.
Abstract
The following research is carried out as part of a Research Work (TR) in Catalan, with the aim
of gathering relevant information linking the feminist struggle with the wars that occurred
during the contemporary age. This research seeks to compare this struggle with current
feminism and to demonstrate the significant positive evolution of women's rights, as a result
of the efforts made over the years.
To achieve this goal, an exhaustive search for information will be carried out and the data
obtained will be contrasted. This will make it possible to identify the names of women who
have fought and initiated outstanding movements, thus deserving the recognition due to
them. In addition, the various changes that feminism has undergone over time will be made
known, evidencing its evolution.
The relevance of this research lies in highlighting the achievements made by women
throughout history and how the feminist movement has contributed to improving their
situation in society. It is important to understand how the context of wars has influenced the
struggle for gender equality and how it has been transformed today.
This study seeks to provide a comprehensive and broad perspective on the feminist struggle,
analyzing both the progress that has been made and the challenges that remain. Through
the recognition of the women who have led this struggle and an understanding of the
changes that have occurred in feminism, it is hoped to foster awareness and support for
gender equality in today's society.
In conclusion, the ultimate goal is to promote gender equality and raise awareness of the
importance of continuing to work for equality in today's society.
ÍNDEX
Introducció 5
Bloc teòric 7
→ Hipòtesi 7
Suffragette 7
1ª onada feminista 11
Feminisme radical 16
I Guerra Mundial (1914-1918) 18
Orígens de la guerra 18
Bàndols de la guerra 18
Característiques de la guerra 19
Desenllaç de la guerra 19
II Guerra Mundial (1939 - 1945) 21
Orígens de la guerra 21
· Fracàs del tractat de Versalles i la política d’apaivagament 21
· Invasió de Polònia: Detonant de la guerra 22
Bàndols de la Guerra 22
Característiques de la guerra 23
Camps d’extermini Nazis 24
Desenllaç de la guerra 24
Activitat militar, una feina de les dones a la IIGM 26
Bloc pràctic 27
Entrevistes sobre la part pràctica 27
Recull de respostes de l’enquesta 29
Entrevistes (Marta i Adrià) 31
Conclusió 2 (Entrevista als meus companys) 34
Entrevista a la meva àvia 36
Conclusió 3 (Entrevista a la meva àvia) 38
Conclusió final 40
Webgrafia 42
Introducció
La tria del tema per a aquest treball de recerca es fonamenta en la importància i la

complexitat de les relacions entre els conflictes bèl·lics a escala mundial del segle XX i la
lluita feminista per millorar els seus drets. Aquesta elecció sorgeix de la necessitat de
comprendre com els esdeveniments històrics més transcendentals del segle passat van
influir en el moviment feminista, amb l'objectiu de proporcionar una visió més completa i
profunda sobre aquesta connexió i les seves implicacions.
La temàtica del treball es centra en la relació entre els conflictes bèl·lics a escala mundial i
els avenços en la lluita feminista al llarg del segle XX. Aquesta temàtica es divideix en dos
blocs principals: el bloc teòric i el bloc pràctic.
El bloc teòric analitzarà les teories i investigacions existents sobre com els conflictes bèl·lics
podrien haver influït en la consciència i la mobilització del moviment feminista, examinant
els principals arguments i debats en aquest àmbit, així com els moviments feministes al llarg
de la història.
D'altra banda, el bloc pràctic abordarà l'aplicació d'una metodologia específica per a la
recopilació de dades i la realització d'anàlisis. Això inclourà entrevistes presencials, consulta
de documents històrics rellevants i altres eines com enquestes, tot amb l'objectiu de
proporcionar un enfocament més empíric a la investigació.
L'objectiu principal d'aquest treball és comprendre i explicar com els conflictes bèl·lics
mundials del segle XX podrien haver contribuït a la lluita feminista per millorar els seus
drets. A més, es busca establir una connexió substancial entre aquests dos àmbits per tal de
demostrar com les circumstàncies històriques i socials poden impactar en les reivindicacions
feministes.
La hipòtesi que es planteja en aquest treball és la següent: "Els conflictes bèl·lics a escala
mundial durant el segle XX van contribuir a la lluita feminista per millorar els seus drets.”
Aquesta hipòtesi guiara el desenvolupament del treball i la recerca d'elements que la

suporti.
6
Bloc teòric
→ Hipòtesi
Els conflictes bèl·lics a escala mundial durant el segle XX van contribuir a la lluita feminista
per millorar els seus drets.
Suffragette
El moviment sufragista va ser un moviment

social i polític que va lluitar pel dret al vot de
les dones i la igualtat de drets civils i polítics
per a les dones a Gran Bretanya i altres països
a la segona meitat del segle XIX i principis del
segle XX. Les sufragistes van ser dones
activistes que van fer servir tàctiques
militants i directes, com vagues de fam,
manifestacions i actes de vandalisme, per cridar l'atenció sobre la causa de la igualtat de
drets de les dones. A Gran Bretanya, les sufragistes eren liderades per la Unió Social i Política
de les Dones (WSPU, per les sigles en anglès), fundada per Emmeline Pankhurst i la seva filla
Christabel el 1903.
Les sufragistes van enfrontar oposició i crítiques per part de la societat i les autoritats
governamentals, i sovint van ser empresonades i sotmeses a maltractaments i alimentació
forçada durant les vagues de gana a la presó. Tot i aquestes dificultats, les sufragistes van
aconseguir el seu objectiu a Gran Bretanya, on el sufragi femení va ser atorgat el 1918 per a
dones més grans de 30 anys i el 1928 es va ampliar a totes les dones més grans de 21 anys.
El moviment sufragista també es desenvoluparà a altres països, incloent els Estats Units, on
les dones van aconseguir el dret al vot el 1920.
Entre les figures principals del moviment sufragista es troben:
7
● Emmeline Pankhurst: fundadora de la Unió Social i Política de les Dones (WSPU, per
les seves sigles en anglès) el 1903.
● Christabel Pankhurst: filla d'Emmeline Pankhurst, líder i estratega clau de la WSPU.
● Sylvia Pankhurst: una altra filla d'Emmeline Pankhurst, que va fundar l'Associació
Social i Política de les Dones (WSPA) el 1914.
● Millicent Fawcett: líder de la Unió Nacional de Societats de Sufragi Femení (NUWSS,
per les seves sigles en anglès) a la dècada de 1910.
● Susan B. Anthony: líder del moviment sufragista als Estats Units i cofundadora de
l'Associació Nacional del Sufragi Femení (NAWSA, per les seves sigles en anglès).
També, és important destacar que el

moviment sufragista va tenir molts altres
líders i activistes notables, tant homes com
dones, que van contribuir a la lluita per la
igualtat de drets de les dones.
En termes de dates exactes, el moviment

sufragista va ser un procés que es va
desenvolupar al llarg de diverses dècades i no es pot identificar amb precisió una data d'inici
o finalització. No obstant, alguns fets importants inclouen:
→ 1866: presentació de la primera petició al parlament britànic a favor del sufragi femení.
→ 1897: formació de la NUWSS, liderada per Millicent Fawcett.
→ 1903: fundació de la WSPU per Emmeline Pankhurst i la seva filla Christabel.
→ 1918: aprovació de la Llei de Representació del Poble a Gran Bretanya, que va atorgar el
dret a vot a les dones majors de 30 anys.
→ 1920: aprovació de la Deu-novena Esmena a la Constitució dels Estats Units, que va
atorgar el dret a vot a les dones.
→ 1928: aprovació de la Llei de Representació del Poble (Igualtat de Drets) a Gran Bretanya,
que va atorgar el dret a vot a totes les dones majors de 21 anys.
8
Flappers
Les Flappers van ser un moviment cultural que va sorgir als Estats Units i Europa durant la
dècada dels anys 20. Aquest moviment va ser liderat per joves dones que van desafiar les
normes socials establertes i van buscar
una major llibertat personal i sexual.
Les Flappers es caracteritzaven per

portar els cabells curts i pentinats
andrògens (vol dir que té trets físics
ambigus que no corresponen als del
seu sexe), vestits curts i ajustats,
maquillatge pronunciat i cigarrets.
També es van popularitzar les festes, les danses i les sortides nocturnes, que van ser vistes
com a una forma de rebel·lió contra les restriccions socials.
Aquest moviment va ser criticat per molts per la seva actitud desafiant i per la seva aparença
poc convencional. No obstant això, va ser un important punt d'inflexió en la lluita per la
igualtat de gènere i va ajudar a alliberar les dones de les expectatives tradicionals de la
societat i a sentir-se lliures de mostrar el seu cos.
No hi ha representants concrets de les Flappers com a moviment cultural, ja que va ser un
fenomen social que va ser liderat per joves dones d'arreu del món. No obstant això, hi ha
algunes dones que van encarnar l'esperit
del moviment i van ser considerades com
a icones de les Flappers:
● Louise Brooks: actriu de cinema
que va ser famosa per la seva
imatge andrògina i el seu cabell
curt.
9
● Zelda Fitzgerald: escriptora i artista que va ser coneguda per la seva personalitat
excèntrica i el seu estil de vida bohemi. Va ser la dona del famós escriptor F. Scott
Fitzgerald, i va ser una de les muses de la generació perduda.
● Clara Bow: actriu de cinema que va ser considerada com a "la reina de les Flappers"
per la seva imatge juvenil i descarada.
Aquestes dones van ser un exemple de com les Flappers van desafiar les normes socials
establertes i van buscar la seva pròpia llibertat i felicitat.
10
1ª onada feminista
La primera onada feminista va ser un moviment social i polític que es va desenvolupar a

Europa i Amèrica del Nord a finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquest moviment va
lluitar per aconseguir la igualtat de drets i oportunitats per a les dones, incloent el dret al
vot, el dret a l'educació i el dret a la propietat.
· Algunes de les principals representants del moviment inclouen:
● Susan B. Anthony: activista nord-americana que va lluitar pel dret al vot de les dones
i va co-fundar l'Associació Nacional del Sufragi Femení (NAWSA).
● Elizabeth Cady Stanton: líder del moviment sufragista als Estats Units i autora de la
Declaració de Sentiments, un document que denunciava la discriminació de les
dones en la societat.
● Emmeline Pankhurst: activista britànica que va fundar la Unió Social i Política de les
Dones (WSPU) per lluitar pel dret al vot de les dones a Anglaterra.
● Simone de Beauvoir:
filòsofa i escriptora francesa que
va escriure "El segon sexe", un
llibre que va desafiar les normes
socials i va defensar la igualtat
entre homes i dones.
Altres activistes notables inclouen Lucretia Mott, Lucy Stone, Alice Paul i Virginia Woolf.
A més, algunes de les dates clau en la història de la primera onada feminista inclouen:
● 1848: Convenció de Seneca Falls, on es va redactar la Declaració de Sentiments i es
va demanar el dret al vot per a les dones.
11
● 1893: Nova Zelanda es converteix en el primer país del món en concedir el dret al vot
a les dones.
● 1903: La WSPU es funda a Anglaterra.
● 1913: La NAWSA organitza una gran desfilada a Washington DC per aconseguir el
dret al vot de les dones.
12
2ª onada feminista
La Segona Onada Feminista va sorgir als anys 60 i 70 del segle XX, impulsada pel desig de
lluitar contra la discriminació laboral i la violència masclista. Algunes de les seves principals
reivindicacions van ser la igualtat salarial, l'accés a la contracepció i l'avortament, així com la
lluita contra la violència de gènere i el masclisme en general.
Algunes de les representants més destacades d'aquest moviment són:

● Betty Friedan: periodista i
activista nord-americana, fundadora
de la National Organization for
Women (NOW), una organització
que va lluitar per la igualtat de drets
i oportunitats per a les dones.
● Germaine Greer: escriptora i
activista australiana, autora de "La
dona eunuco", una obra fonamental
del feminisme radical.
● Gloria Steinem: periodista i activista nord-americana, fundadora de la revista Ms. i

una de les figures més importants del feminisme contemporani.
13
3ª onada feminista
La tercera onada feminista és un moviment que es centra en la diversitat i la inclusió de

totes les dones, incloent aquelles de diferents races, orientacions sexuals, identitats de
gènere i capacitats. Es considera que va començar a la dècada de 1990 i ha continuat fins a
l'actualitat.
Entre les representants més destacades de la tercera onada feminista es troben:

● Rebecca Walker: és coneguda per acunyar el terme "tercera onada" en el seu llibre
"To Be Real: Telling the Truth and Changing the Face of Feminism" publicat el 1995.
També ha treballat en la defensa dels drets de les dones de color i en la lluita contra
la violència sexual.
● Gloria Steinem: és una de les feministes més influents del segle XX. Va fundar la
revista Ms. el 1972, que es va convertir en una plataforma clau per a la difusió
d'idees i debats feministes. Steinem ha treballat en la defensa dels drets
reproductius, la igualtat salarial i la lluita contra la violència de gènere.
● Chimamanda Ngozi Adichie: és una escriptora nigeriana que ha parlat públicament
sobre la desigualtat de gènere i el feminisme. En el seu discurs TED "Tots hauríem de
ser feministes" ha defensat la importància de la igualtat de gènere per aconseguir
una societat més justa.
● Malala Yousafzai: és una activista pels drets
de les dones i l'educació. Va sobreviure a un
atac talibà a Pakistan per defensar el dret a
l'educació de les nenes. El 2014, es va
convertir en la persona més jove a rebre el
Premi Nobel de la Pau pel seu treball en favor
de l'educació de les dones.
14
4ª onada feminista
La quarta onada feminista és un moviment que es centra en la lluita contra la violència de

gènere, la discriminació en l'àmbit laboral i la defensa dels drets de les persones LGTBIQ+. Es
considera que va començar a mitjans de la dècada del 2010 i continua en l'actualitat.
Entre les representants més destacades de la quarta onada feminista es troben:

● Emma Watson: és una actriu i activista britànica
que ha treballat en la promoció de la igualtat de
gènere a través de la campanya HeForShe de
l'ONU Dones. També ha advocat per la inclusió de
les persones trans en el moviment feminista.
● Tarana Burke: és una activista nord-americana
que ha treballat en la lluita contra la violència
sexual i és la fundadora del moviment "MeToo".
El hashtag #MeToo es va convertir en un
moviment global per denunciar la violència
sexual i la discriminació de gènere.
● Alexandria Ocasio-Cortez: és una política nord-americana i defensora dels drets de
les dones i la igualtat de gènere. S'ha pronunciat en contra de l'assetjament sexual i
ha advocat per la inclusió de les persones trans en el moviment feminista.
● Amani Al-Khatahtbeh: és una escriptora i activista nord-americana que ha treballat
en la defensa dels drets de les persones musulmanes i les dones de color. Va fundar
el lloc web "Muslimgirl.com", una plataforma per a les dones musulmanes i ha parlat
sobre la importància d'incloure les dones de color en el moviment feminista.
15
Feminisme radical
Les feministes radicals són un moviment que es caracteritza per la seva radicalitat i la seva
crítica a les estructures patriarcals de la societat. A diferència de les feministes liberal o de
les feministes de la tercera i la quarta onada, les feministes radicals creuen que les
desigualtats entre homes i dones són estructurals i que només poden ser superades a través
d'una revolució social.
Entre les representants més destacades de les feministes radicals trobem:

● Andrea Dworkin: va ser una escriptora, activista i teòrica feminista nord-americana
que va criticar la pornografia i la prostitució, i va promoure la idea que el sexe entre
homes i dones era inherentment violent i degradant per a les dones.
● Catherine McKinnon: és una advocada i activista feminista nord-americana que ha
defensat la idea que la pornografia i la prostitució són formes d'opressió de les dones
i que haurien de ser prohibides per llei.
● Valerie Solanas: va ser una
escriptora i activista feminista
nord-americana que va escriure el manifest
SCUM (Society for Cutting Up Men) i va
intentar assassinar l'artista Andy Warhol.
● Germaine Greer: és una escriptora i
activista feminista australiana que ha
defensat la idea que la diferència biològica
entre homes i dones no justifica les
desigualtats entre sexes i que les dones
haurien de rebel·lar-se contra les
estructures patriarcals de la societat.
16
● Shulamith Firestone: va ser una escriptora i activista feminista nord-americana que

va escriure el llibre "The Dialectic of Sex" en el qual argumentava que només a través
de la tecnologia podria ser superada la dominació masculina sobre les dones.
Les feministes radicals han estat criticades per altres corrents feministes per les seves idees
extremistes i les seves crítiques a les institucions democràtiques. No obstant, han estat
importants per a l'evolució del feminisme com a moviment de protesta i per a la visibilització
de les desigualtats de gènere.
És important destacar que, encara que el moviment feminista radical no es caracteritza per
la violència o l'ús de la força, encara que, en ocasions han estat notícia per actes de
vandalisme o sabotatges.
17
I Guerra Mundial (1914-1918)

La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte armat que es va desenvolupar entre 1914 i
1918, principalment a Europa. Va ser una guerra de gran magnitud i una de les més mortals
a la història, amb més de 16 milions de persones mortes i 20 milions de ferits. La causa
principal del conflicte va ser l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria-Hongria a
Sarajevo, Bòsnia, el 28 de juny de 1914.
Orígens de la guerra
L'origen de la guerra es pot rastrejar en la rivalitat i tensions entre les principals potències
europees en el segle XIX i principis del segle XX. Les tensions es van agreujar després que
Alemanya unifiqués diversos estats alemanys el 1871 i es convertís en una gran potència
econòmica i militar.
El conflicte es va desencadenar degut a l'assassinat de l'arxiduc austrohongarès Francisco
Fernando, a Sarajevo, Bòsnia, per un membre d'una organització terrorista sèrbia el juliol de
1914. Això va passar una cadena d'aliances i declaracions de guerra que van involucrar les
principals potències d'Europa.
Bàndols de la guerra
El conflicte va enfrontar dos blocs de països: la Triple Entente, composta per Gran Bretanya,
França i Rússia, i la Triple Aliança, formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Altres
països importants que van entrar a la guerra van ser Estats Units, que es va unir a la Triple
Entente en 1917, i l'Imperi Otomà, que es va unir a la Triple Aliança. Tot per donar suport a
favor del seus interessos.
18
Característiques de la guerra
Algunes de les característiques més destacades de la Primera Guerra Mundial són:

1. Guerra de trinxeres: es va caracteritzar per la utilització de trinxeres i fortificacions
per protegir les tropes dels atacs enemics. Les condicions a les trinxeres eren molt
dures i els soldats vivien en condicions insalubres.
2. Guerra total: va ser una guerra en la qual es va utilitzar tota la capacitat industrial,
econòmica i militar dels països en conflicte. Es va emprar la propaganda i la
mobilització total de la població per sostenir l'esforç bèl·lic.
3. Armament avançat: es van utilitzar armes modernes com ametralladores, canons,
gasos tòxics i avions en combat.
4. Gran nombre de baixes: La Primera Guerra Mundial va ser un dels conflictes més
mortals de la història, amb un estimat de 8,5 milions de soldats i 7 milions de civils
morts.
5. Implicació global: la guerra va involucrar països de tot el món, incloent les principals
potències europees, així com Estats Units, Japó i altres països.
6. Canvis polítics i socials significatius: la guerra va portar a la caiguda de diversos
imperis i a canvis importants en les fronteres i en la política europea, així com a la
reestructuració de la societat i l'economia en molts països.
Desenllaç de la guerra
El desenllaç de la Primera Guerra Mundial es va produir el 1918, quan les potències centrals
(Alemanya, Àustria-Hongria i l'Imperi Otomà) es van rendir davant les forces aliades (Gran
Bretanya, França, Rússia, més tard Estats Units i altres països). La rendició va ser el resultat
d'una sèrie d'ofensives dels aliats al front occidental, que finalment van aconseguir trencar
les línies alemanyes i avançar cap al territori alemany. Al front oriental, l'Exèrcit Roig de
Rússia havia signat un armistici amb els alemanys, posant fi a la seva participació en la
guerra.
El Tractat de Versalles, signat el 1919, va establir les condicions per al final de la Primera
Guerra Mundial i va establir una sèrie de càstigs i reparacions per a les potències centrals.
19
Entre les disposicions més importants del tractat es trobava la imposició d'enormes multes a
Alemanya, la limitació de la seva capacitat militar i la pèrdua de territoris i colònies.
Aquestes disposicions van sembrar les llavors de la Segona Guerra Mundial, ja que es va
considerar que Alemanya havia estat tractada injustament i es va buscar venjança.
El final de la Primera Guerra Mundial també va portar a la creació de la Societat de Nacions,

una organització internacional que buscava prevenir futurs conflictes bèl·lics mitjançant la
cooperació i la diplomàcia. No obstant, l'organització va resultar ser ineficaç en la prevenció
de la Segona Guerra Mundial i va ser reemplaçada per les Nacions Unides després de la
Segona Guerra Mundial.
20
II Guerra Mundial (1939 - 1945)
Orígens de la guerra
Els tractats de pau de la Primera Guerra Mundial (tractats de Versalles) van deixar postrats
als països vençuts. Alemanya va perdre totes les colònies fora d'Europa. En total, va perdre el
13% del territori europeu (més de 69.930 km²) i un dècim de la seva població (entre 6,5 i 7
milions de persones). La seva economia va ser embargada i va satisfer a la dels guanyadors,
cosa que feia molt difícil, per no dir impossible, la recuperació d'Alemanya.
Aquesta situació va crear un rancor entre tots els ciutadans alemanys que va fer sorgir un
nacionalisme extrem al país. A més, el triomf del comunisme que va donar lloc a la fi de la
Revolució Russa (1917) i va crear l'URSS va ser rebut com una gran força de xoc pel
nacionalisme extremista. Amb tot això, la depressió dels anys trenta (causada pel crac del
29) va fer caure a molts països en una terrible crisi financera i les solucions van ser el
nacionalisme o el comunisme, que semblaven ser les úniques sortides. En aquesta situació,
el pacifisme dels països democràtics va tolerar una gran expansió i rearmament de països
com Alemanya i Itàlia.
· Fracàs del tractat de Versalles i la política d’apaivagament

Va començar amb el procés d'expansió d'Alemanya, on els països europeus del voltant van
acceptar les seves exigències per tal d'evitar una nova guerra. El 1938, les tropes alemanyes
van envair Àustria i la regió txecoslovaca dels sudets, territoris on vivien entorn als 3 milions
d'alemanys. Poc després, es van reunir Hitler i Chamberlain (primer ministre de Regne Unit),
que va deixar passar aquestes cessions de territori amb la condició que aquest no fes més
demandes territorials. Encara que, les coses no van quedar així, i el 29 de setembre de 1938,
va tenir lloc la conferència de Munic, entre Hitler, Chamberlain, Édouard Daladier (primer
ministre francès) i Mussolini. França, Gran Bretanya i Itàlia, van acceptar les exigències de
Hitler i li van cedir tota Txecoslovàquia, que va ser annexada en març del 1939.
21
· Invasió de Polònia: Detonant de la guerra

Hitler volia el territori dels polonesos, ja que no acceptava la pèrdua del territori polonès de
Danzig, que dividia en dos el dels alemanys. No obstant això, Polònia estava ben protegida,
perquè havia firmat una aliança defensiva amb Gran Bretanya i França. A més, mentre
preparava la guerra, Alemanya i l'URSS van firmar un tracte de no-agressió el 1939 (pel fet
que en cas de conflicte amb França i Regne Unit, Hitler volia assegurar la neutralitat dels
russos perquè podien atacar els alemanys per la seva rereguarda mentre que la guerra
succeïa i Alemanya es ficaria en un conflicte a dues bandes). Aquest pacte, incloïa uns
protocols secrets amb els quals tots dos països es repartien Polònia i l'URSS obtenia
Finlàndia i els estats bàltics (Letònia, Estònia i Lituània).
Hitler va començar exigint als polonesos el territori de Danzig, però aquests es van negar, així
que, l'1 de setembre de 1939, Alemanya envaïa Polònia. A continuació, França i el Regne
Unit, declaraven la guerra a Alemanya i així, el 3 de setembre de 1939, començava la Segona
Guerra Mundial de manera definitiva.
Bàndols de la Guerra
Durant la Segona Guerra Mundial, els principals bàndols enfrontats van ser les potències de
l'Eix i els Aliats.
Les potències de l'Eix estaven formades per Alemanya, Itàlia i el Japó, així com els seus aliats
i estats satèl·lits. L'objectiu principal de l'Eix era establir un nou ordre mundial liderat per
aquests països. Les forces de l'Eix van iniciar la guerra amb la invasió de Polònia el 1939 i la
posterior expansió territorial a Europa, Àfrica i Àsia.
Els Aliats, d'altra banda, estaven formats per una coalició de països liderada per Gran
Bretanya, la Unió Soviètica i els Estats Units, juntament amb altres països europeus i asiàtics.
L'objectiu dels Aliats era derrotar les potències de l'Eix i restaurar la pau i la democràcia a
Europa i al món.
22
La guerra també va involucrar altres països que no es van unir a cap dels bàndols, com
Espanya, Portugal, Suècia, Suïssa, Turquia i altres països neutres.
Característiques de la guerra
Les principals característiques de la guerra van ser les següents:
1. Ampla escala de la guerra: La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte global que
va involucrar la majoria de les nacions del món, incloent totes les grans potències,
organitzades en dues aliances militars oposades: les potències de l'Eix i els Aliats.
2. Ús de tecnologia avançada: La Segona Guerra Mundial va ser la primera guerra en la
qual es van utilitzar avions de combat, submarins, tanques i altres armes modernes
en gran escala. A més, els científics van desenvolupar noves tecnologies, com la
bomba atòmica, que van tenir un impacte decisiu en el curs de la guerra.
3. Atrocitats i genocidi: La Segona Guerra Mundial va ser testimoni d'atrocitats
massives i genocidis comesos pels règims nazis i feixistes, especialment en els camps
de concentració i extermini, on es van dur a terme els pitjors crims contra la
humanitat.
4. Canvis en l'equilibri mundial de poder: La Segona Guerra Mundial va canviar
l'equilibri de poder mundial, desplaçant Europa de la seva posició dominant i donant
lloc a la hegemonia dels Estats Units i la Unió Soviètica com a les dues
superpotències.
5. Impacte en la societat i la cultura: La Segona Guerra Mundial va tenir un impacte
durador en la societat i la cultura. Va canviar la forma en què les persones veien el
món i els seus valors, i va portar a importants canvis socials i polítics, com la lluita
pels drets civils i la creació de l'Organització de les Nacions Unides.
23
Camps d’extermini Nazis
Pel que fa als camps de concentració nazis, van ser camps de detenció on els nazis van
mantenir presoners, en la seva majoria jueus, però també persones d'altres minories
ètniques, polítiques i religioses. Aquests camps es van utilitzar per a treballs forçats,
experimentació mèdica, tortura i extermini en massa, i van ser responsables de la mort de
milions de persones. Els camps de concentració més coneguts inclouen Auschwitz, Treblinka,
Dachau, Bergen-Belsen i Sobibor, entre d'altres.
Desenllaç de la guerra
El desenllaç de la Segona Guerra Mundial es va produir el 1945 quan les forces dels Aliats
van aconseguir derrotar les potències de l'Eix i posar fi al conflicte bèl·lic.
A Europa, els Aliats van aconseguir alliberar els països ocupats per les forces de l'Eix i van
derrotar l'Alemanya Nazi, la qual cosa va portar a la caiguda del Tercer Reich i la rendició
incondicional d'Alemanya el maig de 1945.
Al Pacífic, els Aliats van aconseguir derrotar el Japó després d'una sèrie d'intenses batalles,
incloent les batalles de Midway, Guadalcanal i Iwo Jima. La guerra a Àsia va arribar a la seva
fi després que els Estats Units llancessin bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses
d'Hiroshima i Nagasaki el mes d'agost de 1945.
La Segona Guerra Mundial va deixar un saldo de milions de morts i ferits, i va causar una
gran destrucció i devastació a tot el món. El desenllaç de la guerra també va portar a la
creació de l'Organització de les Nacions Unides i a la reorganització del mapa polític i
territorial d'Europa i Àsia.
Després de la derrota de les potències de l'Eix, es van prendre represàlies contra els seus
líders i col·laboradors. A Alemanya es va dur a terme el famós judici de Nuremberg, on els
principals líders nazis van ser jutjats i condemnats per crims de guerra i contra la humanitat.
També es van establir programes d'ocupació i desnazificació per desmantellar el règim nazi i
24
establir una democràcia estable. A Itàlia es van dur a terme judicis similars i es va proclamar
la República italiana. A Japó es va dur a terme una reforma constitucional que va abolir
l'antiga monarquia i va establir un sistema parlamentari democràtic, mentre que el país va
ser ocupat pels Estats Units fins al 1952.
25
Activitat militar, una feina de les dones a la IIGM
L’incorporació de les dones a les fàbriques va permetre mantenir l’activitat militar durant
la guerra.
El paper de les dones durant la Segona Guerra Mundial va ser crucial per a l'èxit dels Aliats.
Les dones van ocupar llocs de treball que tradicionalment havien estat assignats als homes,
com ara treballar en fàbriques i indústries de guerra, així com en altres rols de suport. També
van participar activament en els serveis de salut, en el cos d'infermeres i com a paramèdics.
Les dones van demostrar una gran capacitat i compromís en aquestes tasques, que van ser
crucials per a la victòria dels Aliats. A més, moltes dones van servir en l'exèrcit, en tasques
no combatives, com ara comunicacions i xifrat, així com en rols de suport com la neteja i la
cuina.
El paper de les dones en la Segona Guerra Mundial va ser un pas important cap a la igualtat
de gènere i va obrir moltes portes per a les dones en el món laboral i en altres àmbits de la
societat. Les dones van demostrar la seva fortalesa, la seva dedicació i la seva capacitat per
fer front a situacions difícils, i van ser un exemple per a moltes generacions futures de
dones.
26
Bloc pràctic
Entrevistes sobre la part pràctica
L’objectiu de les entrevistes es realitzar les mateixes preguntes sobre el feminisme i la seva
evolució a diferents perfils de persones per poder comparar les diferents respostes i arribar
a una conclusió final. El procediment consistirà en fer una breu lectura de l’article “la buena
mujer” i donar a entendre el paper de la dona durant el pas dels anys.
Una vegada realitzat tot això, donarem pas a fer les preguntes i transcriure les respostes
obtingudes als 4 perfils diferents:
1. Enquesta amb pregunta d’opinió personal.
2. Una entrevista a una dona (Marta Gil, 2n de batxillerat B, alumna del Torrent de les
Bruixes).
3. Una entrevista a un home (Adrià Muñoz, 2n de batxillerat B, alumne del Torrent de
les Bruixes).
4. La meva àvia, que té 78 anys, nascuda al 1945 i que va viure durant l’època del
franquisme a Espanya, explicarà com era la vida de la dona en aquella època desde a
seva experiència personal.
Les qüestions per als meus companys seran 7:
1. Per a tú, que és el feminisme?
2. Creus que, ja sigui des d’un punt de vista de la llei o de la societat, hi ha desigualtat
entre homes i dones avui dia? Tant si la teva resposta és afirmativa o negativa
justifica perquè ho creus.
3. Quins són alguns estereotips negatius associats amb el feminisme? Creus que
aquests estereotips són precisos?
4. Segons el meu text argumentatiu anomenat “Activitat militar, una feina de les dones
a la IIGM”, creus que els conflictes bèl·lics van influenciar a la incorporació de les
dones al mon laboral?
5. Quines són algunes iniciatives positives que s'estan duent a terme per promoure la
igualtat de gènere a la teva ciutat?
27
6. Podries explicar quines actituds, comentaris i situacions quotidianes contribueixen a

perpetuar comportaments masclistes a la societat?
7. Explica breument com està avui dia la situació de les dones.
28
Recull de respostes de l’enquesta
Basant-me en les respostes proporcionades a l'enquesta que has compartit, es poden

extreure algunes conclusions sobre les opinions de les persones que van respondre:
1. Coneixement sobre el feminisme: La gran majoria de les persones que van
respondre aquesta enquesta afirmen que saben què és el feminisme (87,5%). Només
una petita proporció (12,5%) no ho sap.
2. Percepció sobre el feminisme: Entre els qui saben què és el feminisme, la majoria
(80%) considera que és un moviment que lluita pels drets i la igualtat de les dones.
Només una petita proporció (13,3%) creu que busca la superioritat de la dona davant
l'home.
3. Necessitat del feminisme: La majoria (80,4%) creu que el feminisme és necessari.
4. Evolució del feminisme i la situació de les dones: Totes les persones que van
respondre a aquesta pregunta (100%) consideren que el feminisme ha evolucionat
amb el temps i que la situació de les dones ha millorat socialment i legalment.
5. Influència de conflictes bèl·lics: Una proporció significativa (67,3%) creu que els
conflictes bèl·lics han influït en l'evolució del feminisme. Algunes justificacions
esmenten que les guerres van obrir oportunitats laborals per a les dones i que els
conflictes poden conduir a canvis en els drets de les persones. Aquestes són algunes
de les justificacions:
- "Gràcies a guerres com la Primera Guerra Mundial, es va introduir la dona en
el món laboral, fet que fins ara no s'havia produït."
- "Quan va haver-hi la Gran Guerra, amb els homes al front, les dones van
ocupar els seus llocs per necessitat, i després de la guerra, les dones es van
adonar de les seves possibilitats en el món laboral."
- "No cal que hi hagi guerres per canviar els drets de totes les persones."
29
- "Crec que de tot conflicte, la societat n'aprèn, i en el cas del feminisme, en

diferents situacions bèl·liques hem pogut observar que s'han aconseguit
millores arran del conflicte, com per exemple, el fet històric d'aconseguir el
vot femení a partir de les disputes per la revolució industrial."
- "En les guerres, per estipulacions patriarcals, sempre han sigut els homes els
que han hagut de marxar a lluitar, o sempre les posicions més conegudes en
la guerra han estat ocupades per homes. Això no significa que sigui bo, però
això ha fet que des de la guerra les dones s'aixequin i lluitin més pels seus
drets i per una igualtat que, malgrat haver aconseguit progressos, encara
queda camí per fer. Pot ser que la post-guerra despertés les dones que
estaven tan callades a casa! Crec que ja no hi ha camí enrere en la lluita per la
igualtat!".
En general, sembla que la majoria de les persones que van respondre a l'enquesta tenen una
comprensió positiva del feminisme i consideren que és necessari. També perceben que el
feminisme ha tingut un impacte positiu en la situació de les dones al llarg del temps, i
algunes creuen que els conflictes bèl·lics han tingut una influència en aquesta evolució. No
obstant això, és important recordar que aquestes conclusions estan basades en les respostes
d'una mostra específica i de persones que, a diferència de mi, no han fet un estudi previ
sobre el feminisme durant mesos.
30
Entrevistes (Marta i Adrià)
Les respostes obtingudes a partir de les entrevistes han estat les següents:
- Per a tú, que és el feminisme?
A partir de l’enquesta, per part d’una alumna del Torrent de les Bruixes:
Un moviment el qual lluita per tenir igualtat respecte els drets entre homes i dones.
A partir de l’enquesta, per part d’un alumne del Torrent de les Bruixes:
El feminisme és la lluita per impulsar la dona en tots els àmbits de la societat
- Creus que, ja sigui des d’un punt de vista de la llei o de la societat, hi ha desigualtat
entre homes i dones avui dia? Tant si la teva resposta és afirmativa o negativa
justifica perquè ho creus.
Depèn del pais perquè per exemple a Espanya la llei respecta els drets de les dones i
indica una igualtat entre els dos sexes però encara hi ha comportaments a la societat
que demostren una desigualtat. En canvi hi ha països els quals la seva llei no
protegeix a les dones d’abusos o no demostren una igualtat amb els homes.
Actualment a Espanya hi ha diverses lleis que discrimina l'home com ara la llei
integral de violència de gènere que pressuposa que l'home és culpable en cas de
denúncia trencant així tota la presumpció d'innocència. A més, hi ha diverses beques
o ajudes simplement per a dones emprenedores o que volen fer carreres
universitàries poc freqüents en dones però no al contrari.
- Quins són alguns estereotips negatius associats amb el feminisme? Creus que
aquests estereotips són precisos?
31
Ha aparegut el terme de feminazi ja que hi ha hagut moltes dones que busquen la

superioritat de les dones respecte els homes, cosa que s’ha associat amb el
feminisme quan no tenen res a veure.
Crec que es creen estereotips sobre el feminisme per culpa del feminisme actual ja
que llença per la borda tota la feina feta amb el feminisme dels anys 60. Aquests
estereotips són per exemple que totes les feministes són hembristes i que volen
viure de “paguetes” de l'estat, encara que el feminisme original diria que la dona s'ha
de buscar la seva feina i que ningú hagi de mantenir-la
- Segons el meu text argumentatiu anomenat “Activitat militar, una feina de les
dones a la IIGM”, creus que els conflictes bèl·lics van influenciar a la incorporació
de les dones al mon laboral?
Estic d'acord. Jo crec que les guerres mundials van ajudar que la dona comenci a
entrar als llocs laborals per la manca d'homes als lloc de treball.
Estic d'acord. Al meu entendre, les dues guerres mundials van propiciar la
participació de les dones a l'àmbit laboral a causa de l'escassetat d'homes
disponibles.
- Quines són algunes iniciatives positives que s'estan duent a terme per promoure la
igualtat de gènere a la teva ciutat?
Organitzacions com la CIBA i diades especials.
Institucions com la CIBA i celebracions especials.
32
- Podries explicar quines actituds, comentaris i situacions quotidianes contribueixen

a perpetuar comportaments masclistes a la societat?
Jo crec que pràcticament ningú actualment tracta de menys una dona i la poca gent
que hi hagi són uns retrògrades. Des del meu punt de vista crec que molta gent
confon el masclisme amb ser maleducat. Per a mi, dir-ne una floreta pel carrer a una
dona no és que siguis un masclista sinó una persona amb mala educació que no sap
comportar-se al carrer.
Situacions on el pare treballa i la mare fa la feina de la casa i s’ocupa dels fills. També
comentaris sobre el físic en veu alta o “piropear” a una dona, que la pot fer sentir
incòmoda.
- Explica breument com està avui dia la situació de les dones.

La situació de les dones varia segons el país. A Espanya, hi ha hagut una millora
significativa en els drets de les dones, però encara hi ha àmbits que requereixen
millores.
Afortunadament, a Espanya fa molts anys que tenim igualtat davant de la llei i, poc a
poc, la societat va evolucionant cap a un pensament més igualitari en l'àmbit dels
drets. Tot i així, com ja he mencionat, legalment s'estan oferint ajudes i fins i tot s'han
promulgat lleis en favor de les dones, les quals no veig del tot justes, ja que estan
repetint la mateixa dinàmica que va passar amb el masclisme en el seu moment,
però ara afavorint les dones. També cal parlar d'altres països com l'Iran, on les dones
pateixen una gran discriminació simplement pel fet de ser dones, i les feministes
d'allà estan veritablement treballant per aconseguir la igualtat, a diferència de les
feministes actuals a Espanya, que lluiten per un objectiu que ja han aconseguit en el
nostre país.
33
Conclusió 2 (Entrevista als meus companys)
A partir de les respostes obtingudes a les entrevistes amb Marta i Adrià, podem observar
una diversitat de punts de vista sobre el feminisme i la igualtat de gènere. Els estudiants
expressen opinions que reflexen la complexitat de la qüestió de la igualtat de gènere i les
actituds cap a aquesta qüestió a la societat actual.
En primer lloc, és evident que hi ha un consens general sobre la importància del feminisme
com a moviment que cerca la igualtat de drets entre homes i dones. Tant Marta com Adrià
reconeixen aquesta dimensió del feminisme.
Quant a la pregunta sobre la desigualtat de gènere, les respostes reflecteixen una percepció
mixta. Marta destaca la coexistència de lleis que protegeixen els drets de les dones a
Espanya i, al mateix temps, reconeix que encara hi ha comportaments socials que mostren
desigualtat. D'altra banda, Adrià argumenta que algunes lleis actuals a Espanya discriminen
els homes i que les dones reben ajuts específics que poden ser vistos com injustos.
Sobre els estereotips associats amb el feminisme, Marta i Adrià coincideixen en la idea que
hi ha estereotips negatives associats amb el terme, com el concepte de "feminazi". A més,
Adrià destaca que el feminisme actual pot haver creat alguns d'aquests estereotips.
Pel que fa a la incorporació de les dones al món laboral durant els conflictes bèl·lics, tots dos
estudiants estan d'acord en què les guerres mundials van propiciar l'entrada de les dones en
l'àmbit laboral a causa de la manca d'homes disponibles.
Quant a les iniciatives per promoure la igualtat de gènere a la seva ciutat, Marta i Adrià
mencionen la importància de les organitzacions i institucions que treballen en aquesta àrea,
com la CIBA.
En resum, les entrevistes amb Marta i Adrià mostren una diversitat d'opinions i perspectives
sobre la igualtat de gènere i el feminisme. Les seves respostes indiquen que la igualtat de
34
gènere és un tema complex i multifacètic que encara genera debats i discussió en la societat
actual.
35
Entrevista a la meva àvia
- Hugo: Hola àvia, ara començarem l’entrevista. Et podries presentar abans de tot?
- Sebastiana: Hola, el meu nom és Sebastiana Fernandez, sóc una dona de 78 anys
nascuda el 20 d’Abril de 1945. Això vol dir que vaig viure durant 30 anys en Espanya
durant l’època del dictador Francisco Franco. *entradilla
- Hugo: Gràcies, comencem. Segurament, Sebastiana, durant la teva època havia una
marcada presència del masclisme en la societat. Pots compartir algunes de les
maneres en què aquest masclisme es manifestava i com impactava la vida de les
dones com tu?
- Sebastiana: Certament, Hugo. En aquella època, el masclisme era molt evident en

molts aspectes de la vida quotidiana. Les dones teníem expectatives i rols molt
definits, i era esperat que ens dediquéssim principalment a la llar i la criança dels fills.
Les dones que volien treballar o tenir una carrera en lloc de ser mestresses de casa
sovint eren mal vistes. També hi havia una manca d'oportunitats educatives i
professionals per a les dones. Moltes vegades, es considerava que les dones eren
inferiors als homes i no estaven capacitades per a les mateixes tasques o
responsabilitats.
- Hugo: Quina influència creus que tenia aquest masclisme en les expectatives i les
opcions de vida de les dones en aquella època?
- Sebastiana: El masclisme limitava les opcions de vida de les dones de moltes

maneres. Ens feia sentir que les nostres aspiracions i somnis eren menys importants
o fins i tot inadequats. Moltes dones van viure vides molt restringides i van
experimentar una manca de llibertat i autonomia. Això també es reflectia en la
desigualtat de salaris i en les oportunitats educatives i professionals. Les dones
36
teníem moltes barreres a superar per aconseguir la igualtat i les mateixes

oportunitats que els homes.
- Hugo: Gràcies per aprofundir en aquest tema, Sebastiana. Sembla que el masclisme
era una força poderosa i restringidora en aquella època. Com veus la progressió en la
lluita contra el masclisme i la millora de la igualtat de gènere en els temps actuals en
comparació amb la teva època?
- Sebastiana: La lluita contra el masclisme ha avançat molt des de la meva època, i això
és una gran notícia. Avui dia, les dones tenim més oportunitats i més veus per
defensar els nostres drets i aspiracions. Tot i que encara queda molt per fer, hem
aconseguit progressar en termes d'igualtat de gènere i superar moltes de les barreres
que existien en aquella època. És important continuar treballant cap a una societat
més igualitària i justa per a tothom.
- Hugo: Moltíssimes gràcies, Sebastiana, per compartir les teves experiències i les
teves reflexions sobre aquesta època passada i com les coses han canviat. Ha estat
una conversa molt interessant i enriquidora. Espero que tinguis un bon dia i que
gaudeixis de la resta del teu temps. Fins aviat!
37
Conclusió 3 (Entrevista a la meva àvia)
El feminisme a Espanya ha experimentat una notable evolució al llarg de les dècades,

passant d'una societat caracteritzada pel masclisme arrelat a una on s'han aconseguit
avenços significatius en la lluita per la igualtat de gènere. La conversa amb Sebastiana, qui va
viure durant l'època de Franco i va compartir les seves experiències, ofereix una perspectiva
valuosa sobre com la situació de les dones ha canviat al país.
En l'època de Franco, el masclisme era predominant a la societat espanyola. Les dones es

veien enfrontades a barreres sistemàtiques que limitaven les seves oportunitats educatives i
professionals. Els rols de gènere estaven molt definits, i les expectatives socials eren que les
dones es dediquessin principalment a les feines del llar i l'educació dels fills. La discriminació
salarial era comuna, i les dones tenien menys veu en la presa de decisions.
No obstant això, a mesura que Espanya va fer la transició cap a la democràcia i es va allunyar
del règim franquista, van començar a sorgir moviments feministes que defensaven la igualtat
de gènere. Aquests moviments, juntament amb canvis legislatius importants, com la Llei de
Divorci el 1981 i la Llei d'Igualtat el 2007, van contribuir significativament a millorar la
situació de les dones al país.
Avui en dia, Espanya ha avançat en termes d'igualtat de gènere. Les dones tenen accés a una
educació i oportunitats laborals més àmplies, i han aconseguit ocupar càrrecs de lideratge
en diversos sectors. El feminisme ha guanyat força i visibilitat a la societat espanyola,
promovent debats sobre qüestions clau com la igualtat salarial, la violència de gènere i
l'assetjament sexual.
Tot i que s'han aconseguit avenços notables, queda molt treball per fer per eradicar
completament el masclisme i aconseguir la igualtat de gènere plena a Espanya. No obstant
això, l'evolució històrica demostra que la societat espanyola ha avançat en la direcció
correcta, i el feminisme continua sent una força poderosa per impulsar aquest canvi. La
38
conversa amb Sebastiana serveix com a recordatori dels reptes superats i com a inspiració
per continuar la lluita per la igualtat de gènere a Espanya i arreu del món.
39
Conclusió final
→ Hipòtesi
· Els conflictes bèl·lics a escala mundial durant el segle XX van contribuir a la lluita feminista
per millorar els seus drets.
L’evolució del feminisme a la societat contemporània ha experimentat canvis significatius a

través del temps. Aquesta transformació s'ha vist influïda per diversos factors, com els
conflictes bèl·lics a escala mundial, que han tingut un impacte profund en la percepció i la
lluita per la igualtat de gènere. Per entendre aquesta evolució, és important analitzar les
diferents "onades" del feminisme i les seves representants.
En primer lloc, cal destacar que el feminisme com a moviment no es pot separar de les
condicions històriques i socials en les quals va sorgir. Els conflictes bèl·lics com la Primera i la
Segona Guerra Mundial van tenir un paper crucial en l'evolució del feminisme. Durant
aquests conflictes, les dones van ocupar llocs de treball que abans estaven reservats
principalment als homes, ja que aquests havien partit al front. Aquest canvi va posar en
evidència la capacitat de les dones per assumir rols laborals diversos i va ser un punt
d'inflexió en la lluita per la igualtat de gènere.
La primera onada del feminisme, que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del segle
XX, es va centrar en la lluita per drets fonamentals com el sufragi i l'educació. Les sufragistes,
com Emmeline Pankhurst al Regne Unit i Susan B. Anthony als Estats Units, van ser figures
importants d'aquesta primera onada. La seva tenacitat i determinació van aconseguir
avenços significatius en la consecució del dret a vot de les dones en diverses regions del
món.
La segona onada del feminisme, que va sorgir durant les dècades de 1960 i 1970, es va
centrar en qüestions com la igualtat salarial i l'eliminació de les discriminacions de gènere a
la societat i la legislació. Simone de Beauvoir, amb la seva obra "El Segon Sexe", i Betty
Friedan, autora de "La dona maleïda", van ser influents en aquesta etapa. Les dones van
40
exigir un paper més actiu en la política i la vida pública, i es va avançar en la promoció de

l'educació i la formació professional de les dones.
La tercera onada del feminisme va emergir a finals del segle XX i principis del segle XXI.
Aquesta fase es va centrar en la diversitat de les experiències de les dones i va abordar
qüestions com el racisme i la discriminació de gènere. Destaquen figures com bell hooks i
Gloria Anzaldúa, que van donar veu a les dones de diferents orígens ètnics i backgrounds. La
tercera onada també va impulsar l'ús de les xarxes socials per a la mobilització i la denúncia
d'injustícies.
Aquesta evolució del feminisme reflecteix una adaptació als canvis en la societat i les seves
necessitats. No obstant això, malgrat els avenços significatius, encara hi ha reptes pendents
en la lluita per la igualtat de gènere. La representació política de les dones continua sent una
àrea en la qual es requereix un augment significatiu, i la bretxa salarial encara persisteix a
molts països.
Cal destacar que, en cada onada del feminisme, les dones han estat acompanyades per
homes que han entès la importància de la igualtat de gènere i s'han unit a la causa. Aquests
aliats han jugat un paper fonamental en l'avanç del moviment.
En conclusió, el feminisme ha evolucionat al llarg de la història contemporània com a

resposta a les necessitats i les demandes de les dones en diferents èpoques. Els conflictes
bèl·lics van ser moments clau que van empènyer les dones cap a nous rols i responsabilitats,
fent-les més conscients de les seves pròpies capacitats. Per tant, segons les dades amb les
quals he treballat al llarg d’aquest treball de recerca, la hipòtesi inicial és certa. Les diferents
"onades" del feminisme i els seus representants també han estat instruments importants en
la lluita per la igualtat de gènere. Malgrat els progressos realitzats, encara hi ha
desafiaments pendents en la persecució d'una societat més justa i igualitària per a tothom.
El feminisme continua sent una força potent que impulsa el canvi i la consciència sobre les
qüestions de gènere.
41
Webgrafia
El español, diari digital. (2020). “100 años del sufragio femenino en EEUU: 10 mujeres que lo
hicieron posible”. [Consultat: 9 d’abril del 2023]
[Disponible a]:
https://www.elespanol.com/mujer/20200725/anos-sufragio-femenino-eeuu-mujeres-hicier
on-posible/
Vega Alonso del Val. (2022). “La lucha de las mujeres por el derecho al voto femenino”.
[Consultat: 9 d’abril del 2023] [Disponible a]:
https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/blog/historia/articulo/la-lucha-de-las-mujeres
-por-el-derecho-al-voto-femenino/
UK Parliament. (2019). “Start of the suffragette movement”. [Consultat: 10 d’abril del 2023]
[Disponible a]:
https://www.parliament.uk/about/living-heritage/transformingsociety/electionsvoting/wom
envote/overview/startsuffragette-/
Silvia Ruiz de La Prada. (2020). “Las 'flappers', un repaso por la historia de estos grandes
iconos revolucionarios”. [Consultat: 5 de març del 2023] [Disponible a]:
https://www.harpersbazaar.com/es/cultura/viajes-planes/a31043384/flapper-mujeres-mod
a-historia-anos-20/
Capitan Denim, Botiga de roba. (2023). “The Flappers: Who they were and how they
revolutionized the world of fashion”. [Consultat: 5 de març del 2023] [Disponible a]:
https://capitandenim.com/en/blogs/capitan-denim/las-flapper-quienes-eran-y-como-revolu
cionaron-el-mundo-de-la-moda/
National Women’s History Museum. (2021). “Feminismo: La Primera Ola”. [Consultat: 12 de

març del 2023] [Disponible a]:
https://www.womenshistory.org/exhibits/feminismo-la-primera-ola
National Women’s History Museum. (2021, 1 de Juny). “Feminismo: La Segunda Ola”.

[Consultat: 12 de març del 2023] [Disponible a]:
https://www.womenshistory.org/exhibits/feminismo-la-segunda-ola
National Women’s History Museum. (2021, 27 d’Agost). “Feminismo: La Tercera Ola”.

[Consultat: 12 de març del 2023] [Disponible a]:
https://www.womenshistory.org/exhibits/feminismo-la-tercera-ola
42
Eugenia Fernández Bustamante. (2020, 23 de Desembre). “Què és el feminisme? Definir la

qüestió”. [Consultat: 14 de març del 2023] [Disponible a]:
https://redescuelas.es.amnesty.org/ca/blog/historia/articulo/que-es-el-feminisme-definir-la
-questio/
Elena Simón. (2015). “Las olas del feminismo”. [Consultat: 22 de març del 2023] [Disponible
a]:
https://ieg.ua.es/es/documentos/boletines-2015/boletin-7/las-olas-del-feminismo.pdf
José Maria Sadurni. (2023). “La primera guerra mundial al completo”. [Consultat: 22 de març
del 2023] [Disponible a]:
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/origenes-causas-y-efectos-primera-guerra-mu
ndial-2_18350
Elena Fernández. (2004). “La Primera Guerra Mundial”. [Consultat: 2 de febrer del 2023]
[Disponible a]:
https://www.biografiasyvidas.com/historia/primera_guerra_mundial.htm
Equip Editorial Etecé. (2022). “Causas y consecuencias de la Primera Guerra Mundial".

[Consultat: 2 de febrer del 2023] [Disponible a]:
https://concepto.de/causas-y-consecuencias-de-la-primera-guerra-mundial/
José Maria Sadurni. (2023). “La segunda guerra mundial al completo, historia del conflicto
que cambió el mundo”. [Consultat: 21 de febrer del 2023] [Disponible a]:
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/segunda-guerra-mundial/
Equip Editorial Etecé. (2021). “Segunda Guerra Mundial". [Consultat: 21 de febrer del 2023]
[Disponible a]:
https://concepto.de/segunda-guerra-mundial/
Redacció National Geographic. (2014). “La mujer en la Primera Guerra Mundial: ¿un nuevo
camino hacia la igualdad?”. [Consultat: 25 de febrer del 2023] [Disponible a]:
https://www.nationalgeographic.es/historia/la-mujer-en-la-primera-guerra-mundial/
Equip de Granada Digital. (2020). “Las 17 recomendaciones de la Sección Femenina para la

mujer que te harán llevarte las manos a la cabeza” [Consultat: 28 de març del 2023]
[Disponible a]:
https://www.granadadigital.es/17-recomendaciones-seccion-femenina-mujer-que-te-haran-l
levarte-las-manos-a-la-cabeza/
43
44

Vazquez - Hugo - TR - L'evolució Del Feminisme en Temps de Guerra

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Vazquez - Hugo - TR - L'evolució Del Feminisme en Temps de Guerra

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

L'evolució del feminisme en temps de guerra Hugo Vázquez

En conclusión, el objetivo final es promover la igualdad de género y generar conciencia

La tria del tema per a aquest treball de recerca es fonamenta en la importància i la

Aquesta hipòtesi guiara el desenvolupament del treball i la recerca d'elements que la

El moviment sufragista va ser un moviment

Entre les figures principals del moviment sufragista es troben:

També, és important destacar que el

En termes de dates exactes, el moviment

Les Flappers es caracteritzaven per

La primera onada feminista va ser un moviment social i polític que es va desenvolupar a

Algunes de les representants més destacades d'aquest moviment són:

● Gloria Steinem: periodista i activista nord-americana, fundadora de la revista Ms. i

La tercera onada feminista és un moviment que es centra en la diversitat i la inclusió de

Entre les representants més destacades de la tercera onada feminista es troben:

La quarta onada feminista és un moviment que es centra en la lluita contra la violència de

Entre les representants més destacades de la quarta onada feminista es troben:

Entre les representants més destacades de les feministes radicals trobem:

● Shulamith Firestone: va ser una escriptora i activista feminista nord-americana que

I Guerra Mundial (1914-1918)

Algunes de les característiques més destacades de la Primera Guerra Mundial són:

El final de la Primera Guerra Mundial també va portar a la creació de la Societat de Nacions,

II Guerra Mundial (1939 - 1945)

· Fracàs del tractat de Versalles i la política d’apaivagament

· Invasió de Polònia: Detonant de la guerra

Les principals característiques de la guerra van ser les següents:

Camps d’extermini Nazis

Activitat militar, una feina de les dones a la IIGM

Entrevistes sobre la part pràctica

6. Podries explicar quines actituds, comentaris i situacions quotidianes contribueixen a

Recull de respostes de l’enquesta

Basant-me en les respostes proporcionades a l'enquesta que has compartit, es poden

3. Necessitat del feminisme: La majoria (80,4%) creu que el feminisme és necessari.

- "Crec que de tot conflicte, la societat n'aprèn, i en el cas del feminisme, en

Entrevistes (Marta i Adrià)

Ha aparegut el terme de feminazi ja que hi ha hagut moltes dones que busquen la

- Podries explicar quines actituds, comentaris i situacions quotidianes contribueixen

- Explica breument com està avui dia la situació de les dones.

Conclusió 2 (Entrevista als meus companys)

Entrevista a la meva àvia

- Sebastiana: Certament, Hugo. En aquella època, el masclisme era molt evident en

- Sebastiana: El masclisme limitava les opcions de vida de les dones de moltes

teníem moltes barreres a superar per aconseguir la igualtat i les mateixes

Conclusió 3 (Entrevista a la meva àvia)

El feminisme a Espanya ha experimentat una notable evolució al llarg de les dècades,

En l'època de Franco, el masclisme era predominant a la societat espanyola. Les dones es

L’evolució del feminisme a la societat contemporània ha experimentat canvis significatius a

exigir un paper més actiu en la política i la vida pública, i es va avançar en la promoció de

En conclusió, el feminisme ha evolucionat al llarg de la història contemporània com a

National Women’s History Museum. (2021). “Feminismo: La Primera Ola”. [Consultat: 12 de

National Women’s History Museum. (2021, 1 de Juny). “Feminismo: La Segunda Ola”.

National Women’s History Museum. (2021, 27 d’Agost). “Feminismo: La Tercera Ola”.

Eugenia Fernández Bustamante. (2020, 23 de Desembre). “Què és el feminisme? Definir la

Equip Editorial Etecé. (2022). “Causas y consecuencias de la Primera Guerra Mundial".

Equip de Granada Digital. (2020). “Las 17 recomendaciones de la Sección Femenina para la

También podría gustarte