TR Def

1
Judit Anglès Vivancos - LA POBRESA: Una lluita interminable
“La pobreza es la peor forma de violencia”
Mahatma Gandhi
2
ABSTRACT
Castellà:
Este trabajo tiene como objetivo estudiar a fondo la pobreza a nivel global en
diversos aspectos: el origen, las causas, consecuencias y posibles soluciones, la
relación con múltiples crisis, entre otros. El trabajo de campo se basa en realizar
un análisis comparativo entre el país actualmente más rico (Luxemburgo) y el más
pobre del mundo (Burundi), teniendo en cuenta su historia evolutiva (conflictos,
gestión de los gobiernos, etc). Además, también he realizado entrevistas a
personas voluntarias de ONG para adentrarme más en el mundo del voluntariado.
Por último, he realizado una encuesta y un pequeño estudio sobre la conciencia y
el grado de implicación de la población en relación a la pobreza y las
desigualdades. En cuanto a las conclusiones, cabe destacar el cumplimiento de
todos los objetivos y, por tanto, el aprendizaje sobre todos los aspectos
mencionados anteriormente. Aunque no se trataba de una hipótesis concreta, mis
conclusiones se han basado en el estudio del tema a lo largo del trabajo. De
forma resumida, podría decirse que la pobreza tiene muchas variantes, desde la
pobreza más cercana a nosotros hasta la más extrema del continente africano.
También he constatado la voluntad de la ciudadanía a la hora de colaborar en
esta causa, entendiendo que la pobreza es una lucha interminable, ya que el
único medio para ponerle fin es invirtiendo dinero en diferentes ámbitos, que
están en manos de nuestros gobernantes.
Anglès:
The purpose of this work is to study poverty widely at a global level in various
aspects: the origin, the causes, consequences and possible solutions, the
relationship with multiple crises, among others. The field work is based on carrying
out a comparative analysis between the current richest country (Luxembourg) and
the poorest in the world (Burundi), taking into account its evolutionary history
(conflicts, government management, etc). In addition, I have also done interviews
with NGO volunteers to delve deeper into the world of volunteering. Finally, I have
carried out a survey and a small study on the awareness and degree of
involvement of the population in relation to poverty and inequalities. As for the
conclusions, it is worth highlighting the fulfillment of all the objectives and,
therefore, the learning about all the aspects mentioned above. Although it was not
a specific hypothesis, my conclusions have been based on the study of the topic
throughout the work. To summarize, I could say that poverty has many variants,
from the poverty closest to us to the most extreme of the African continent. I have
also verified the willingness of citizens to collaborate in this cause, understanding
that poverty is an endless fight, since the only way to put an end to it is by
investing money in various areas, which are in the hands of our rulers.
3
ÍNDEX
ABSTRACT 3
ÍNDEX 4
1. INTRODUCCIÓ 6
1.1. Justificació del tema escollit 6
1.2. Hipòtesi i objectius plantejats 7
1.3. Metodologia emprada 7
2. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA 9
2.1. Contextualització de la pobresa 9
2.1.1. Definició 9
2.1.2. Origen i causes 10
2.1.3. Països amb major índex de pobresa 11
2.1.4. Conseqüències 12
2.2. Tipus de pobresa 13
2.3. Pobresa en relació a múltiples crisis 14
2.3.1. Impacte de la Covid-19 en la societat 14
2.3.2. Crisi climàtica 15
2.3.3. Crisi econòmica 17
2.3.4. Crisi energètica 19
2.4. Possibles solucions per eradicar la pobresa 20
2.4.1. Educació 20
2.4.2. Sanitat 20
2.4.3. Inversió en agricultura 21
2.4.4. Inclusió social 21
2.5. COM ES MESURA LA POBRESA? 22
2.6. L’ONU 24
3. TREBALL DE CAMP 26
3.1. Anàlisi comparatiu del país més ric i pobre del món 26
3.1.1. Història evolutiva de Luxemburg 26
3.1.2. Història evolutiva de Burundi 28
3.1.3. Conclusions 31
4
3.2. Entrevistes 33
3.2.1. Entrevista I 33
3.2.2. Entrevista II 36
3.3. Enquesta sobre la consciència de la població
envers la pobresa i les desigualtats 40
3.3.1. Buidatge de l’enquesta 40
4. CONCLUSIONS 48
5. VALORACIÓ CRÍTICA 50
6. FONTS D’INFORMACIÓ 51
7. ANNEXOS 53
7.1. Micromecenatge 53
7.1.1 Definició i funcionament 53
7.1.2. Bases legals micromecenatge 53
7.1.3. Origen 54
5
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Justificació del tema escollit

Sovint quan viatgem anem a la recerca d’aquella imatge impactant. Amb color,
que mostri un altre món, una cultura diferent, una manera de viure que no tingui
res a veure amb la nostra, etc, i no som conscients que darrera d’aquella
fotografia hi ha mil històries que desconeixem, vides difícils, hores de treball,
mancances bàsiques, drets inexistents. Tot i així els nostres protagonistes
apareixen sempre amb un somriure que ens fa pensar que és el que realment
estem fent malament en la nostra societat.
Aquesta reflexió sorgeix de fotografies captades de diversos viatges. En el

moment no els hi vaig prestar molta atenció, ja que la intenció era simplement
captar la vida d’aquella gent local. Temps més tard, em vaig adonar que aquelles
imatges eren més que unes simples fotografies. No només pel que em transmitien
al veure-les sinó per tot allò que quan arribéssim a la nostra ciutat anàvem a
oblidar.
Marroc, 2019 Sri Lanka, 2022
La idea del treball va sorgir un dia qualsevol visionant imatges antigues de

viatges. A partir d’aquell moment, vaig tenir clar que la pobresa seria la temàtica a
estudiar els propers mesos. La pobresa era un tema que sempre m’havia
interessat, ja que el fet de veure misèria extrema des de ben petita m’havia
resultat impactant. Al mateix temps, m’havia fet plantejar-me moltes qüestions
sobre la societat com el per què el lloc de naixement determina el nostre futur.
6
D’aquesta anècdota, doncs, es podria dir que va sorgir la temàtica del meu Treball
de Recerca.
1.2. Hipòtesi i objectius plantejats

Hipòtesi:
La pobresa és un fenomen que pot ser causat per diversos factors i provocar
enormes conseqüències, les quals amb unes determinades solucions es podrien
veure alleujades amb la mesura del temps.
És per això que el meu Treball de Recerca no té una hipòtesi concreta, sinó que el
meu objectiu és fer un anàlisi a fons del tema i ampliar el coneixement (motiu
principal pel qual es produeix, poblacions més vulnerables, conseqüències etc),
entendre l’origen de la pobresa en la humanitat i estudiar les possibles solucions,
entre d’altres.
La intenció és estudiar àmpliament la pobresa, fent un petit estudi sobre la història

entre dos països totalment oposats a nivell econòmic per tal d’esbrinar el perquè
de les seves grans desigualtats i entendre el funcionament del món en aquest
aspecte.
Objectius:
1. Aprofundir a fons sobre la pobresa.

2. Investigar sobre l’origen de la pobresa.
3. Realitzar entrevistes a voluntaris d’ONGs.
4. Fer un petit estudi sobre la conciencia de la població pel que fa a la
pobresa i les desigualtats.
5. Fer una comparativa, tenint en compte la història evolutiva, entre el país
més ric i pobre del món.
6. Aprendre a buscar informació selectiva.
7. Realitzar un bon TR.
1.3. Metodologia emprada

Per poder realitzar la primera part del treball, vaig buscar en diverses pàgines
webs i documents per tal d’ampliar el meu coneixement sobre el tema. La pobresa
és un concepte molt ampli i, per tant, la búsqueda d’informació ha estat molt
extensa. Tot i això, en moltes ocasions, era complicat resumir o trobar alguna
dada o gràfic específic.
7
Pel que fa a l’apartat de treball de camp, primerament em vaig centrar en el

visionat de vídeos de youtube sobre la història de cada país, ja que d’aquesta
manera era més didàctic i de forma més resumida. Després, per complementar la
informació, vaig buscar en altres pàgines webs. Aquest apartat és el que més em
va costar, ja que hi havia una immensa quantitat d’informació que em va portar
dies resumir. A més, per tal d’establir la comparativa entre els dos països, no vaig
trobar cap estudi relacionat que es centrés en aquests dos aspectes.
També vaig realitzar dues entrevistes a persones voluntàries d’ONGs. Aquestes

les vaig fer de manera online, ja que a l’estiu no disposavem del mateix horari i va
ser impossible trobar una data per coincidir. Les vaig enregistrar amb el mòbil i,
posteriorment, les vaig passar de manera literal en forma de redactat.
Per últim, pel que a l’enquesta, vaig realitzar un formulari per tal de fer un petit
estudi sobre la consciència i el grau d’implicació de la població pel que fa a la
pobresa i les desigualtats. L’enquesta la vaig realitzar a través de Google Forms,
ja que era la forma més senzilla de tenir totes les respostes agrupades en forma
de gràfiques. L’enquesta constava de 9 preguntes, gairebé totes amb resposta
tancada, menys la primera i algunes on hi vaig afegir l’apartat “altres”.
8
2. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA
2.1. Contextualització de la pobresa

2.1.1. Definició
La pobresa és aquella situació en la qual no és possible satisfer les necessitats

bàsiques (educació, alimentació, vivenda i sanitat) d’una persona, tant físiques
com psíquiques. Es consideren indicadors de pobresa, també, la manca de feina i
els ingressos insuficients, ja que va molt relacionat amb la falta de recursos, tot i
que no sempre sigui així.
Es considera que estan en risc de pobresa aquelles persones que la renda de la

seva llar és inferior al 60% de la mitjana de la renda del seu país.
Més de 800 milions de persones viuen en situació d'extrema pobresa avui dia.
Això vol dir que una de cada deu persones al món es troba amb dificultats per
satisfer les necessitats bàsiques. La gran majoria de persones afectades per la
pobresa es troben a l'Àfrica subsahariana.
Es preveu que la pobresa, a nivell mundial, augmentarà com a resultat de les

conseqüències de la COVID-19 i per les forces dels conflictes i el canvi climàtic.
De fet, durant la pandèmia, 100 milions de persones van caure en la pobresa
extrema.
La pobresa afecta les persones de maneres diferents segons el grup d'edat,

gènere i ubicació. Els nens són un dels grups més vulnerables degut a la seva
dependència física, emocional, econòmica i social.
Kibera, barri més pobre de l’Àfrica Cua en una parròquia (2022) Indigen als EUA
9
2.1.2. Origen i causes
Un dels factors que ha provocat des de l’inici de la humanitat la pobresa és la

indiferència dels països del nord respecte els del sud. Les guerres, les invasions i
el sistema colonialista que alguns països del nord van imposar als del sud va
derivar clarament a la desigualtat. El colonialisme és un sistema d’imposició de la
política, el comerç i la cultura d’un territori a un altre, basat sobretot en l’explotació
de recursos. I això impedeix que els països es desenvolupin com a tal.
Per trobar l’origen de la pobresa ens hem de remuntar a l’època del colonialisme,
l'esclavisme i l’explotació dels recursos dels països ocupats. La pobresa es
manifesta de forma diferent segons l’àrea geogràfica i el període històric del qual
estiguem parlant. Tot i la zona geogràfica, el nombre més gran de persones que
pateixen pobresa viu a les zones rurals que ja de per si, són pobres.
Las principals causes de la pobresa són les següents:
1. Els conflictes bèl·lics i la violència: les guerres obliguen a la població a

desplaçar-se a països veïns. Perden la seva casa, la feina i les seves
pertinences per a refugiar-se. Les guerres perjudiquen les infraestructures,
limiten els subministraments bàsics i impedeixen que es cultivin els camps.
2. Els efectes del canvi climàtic: les sequeres són el principal problema de
la manca d’aliments i la desforestació dificulta la collita.
3. La manca d'accés a l’educació: un de cada cinc nens no té accés a una

educació equitativa i de qualitat, ja sigui per desigualtat d’oportunitats o
barreres socials i culturals. D’aquí la impossibilitat de tenir un futur en
condicions.
4. La manca d'accés a aigua potable i sanejament: les malalties

relacionades amb l’aigua i el sanejament continuen estant entre les
principals causes de mort en nens i nenes menors de cinc anys.
5. Malalties i epidèmies: una població malalta és menys productiva i, per

tant, es crea un empobriment. Es una cadena on la falta de recursos
provoca les malalties i la manca de sanejament i, d’aquesta manera, és
impossible que el territori es desenvolupi econòmicament.
6. Corrupció: tots aquells recursos destinats a aspectes socials passen a

mans privades per tal d’obtenir un benefici propi. Això provoca que no hi
hagi un repartiment equitatiu a la societat.
A tots aquests factors, se’ls hi ha de sumar altres condicionants com el lloc de

naixement, el ser home o dona, pertànyer a una religió o ètnia determinada,
factors socioeconòmics o la falta d’implicació del propi país.
10
2.1.3. Països amb major índex de pobresa
El continent africà és el més desafavorit del món, ja que nou dels deu països més
pobres estan ubicats a l’Àfrica. Però, a què és degut això?
Les zones desèrtiques i altes temperatures no faciliten la vida ni el cultiu ni la

ramaderia. Això provoca fortes sequeres i pluges torrencials que disminueixen els
recursos naturals. Tot això hi cal afegir les pandèmies, conflictes i inestabilitat
política, dependència de productes bàsics i una deute externa. El fet de no poder
cubrir necessitats bàsiques (aigua potable, electricitat…), físiques i mentals, que
garantitzen una adequada qualitat de vida: alimentació, educació, vivenda, sanitat,
etc, fan d’aquest continent el més pobre del món.
Per mesurar l’índex de pobresa d’un país s'utilitza el PIB per cápita, que mesura el
valor dels béns i serveis que produeix un país dividit entre el total d’habitants. Això
ens indica una renda mitjana per habitant.
Els tres països més pobres són els següents (dades actualitzades el març de
2022):
1. Burundi: Amb un PIB de 269,56 per cápita
L’enorme situació de pobresa que es viu actualment a Burundi és a causa de

les guerres civils, la corrupció, la falta d'educació i sanitat, les infraestructures
febles… Burundi es troba en una crisi humanitària marcada pel deteriorament
econòmic, falta d’aliments i una epidèmia de malària. Tot i que la violència ha
disminuït, la situació continua sent fràgil, ja que la situació política es continua
sense resoldre. No es respecten els drets fonamentals de molts nens, ja que
els menors són considerats vulnerables davant de greus riscos com el tràfic
infantil, les catàstrofes naturals o els desplaçaments forçosos.
2. Sudan del sud: Amb un PIB de 313,59 per cápita
El Sudan del Sud s'ha convertit en una zona de destrucció, violència, guerra,
malalties, fam i una enorme quantitat de morts, entre d’altres. El 2011, l’any en
què Sudán del sud es va convertir en una nació, el 99% dels habitants van
votar a favor en un referèndum per separar-se del Sudán del nord. Tot i que es
pensava que esta divisió suposaria una millora pel nou país, no es van trobar
solucions a tots els problemes. És per això que actualment continuen patint les
conseqüències d'una guerra civil que va durar més de 21 anys, així com la
inestabilitat i la falta de recursos constants. Més de la meitat de la població viu
per sota del llindar internacional de la pobresa al no tenir aigua corrent, llum
elèctrica, indústria, infraestructures, etc.
11
3. Somàlia: Amb un PIB de 369,62 per cápita
Tot i que durant el 2017 es va aconseguir evitar la fam, les sequeres finalment
van acabar amb el bestiar i, per tant, de nou es va produir una crisi en
l’economia del país. La falta de recursos i la inestabilitat econòmica es van
veure agreujades pels constants conflictes armats a diferents parts del país i
les sequeres recurrents. 2,6 milions de persones, d'un total d'11 milions, es
troben desplaçades i 5,4 milions necessiten ajuda humanitària.
2.1.4. Conseqüències
Les conseqüències provocades a causa de la pobresa són immenses. Tot i que a

continuació he posat les que considero més significatives, totes van relacionades
vinculades entre elles. Es tracta d’una cadena que provoca un efecte de
causa-conseqüència.
Malnutrició → Malalties → Impossibilitat de treball/estudiar…
● Desnutrició/malnutrició: La població infantil no pot accedir als nivells

calòrics suficients per créixer sans i forts, elevant així els índexs de
mortalitat infantil i donant pas a les pandèmies. En les últimes dècades, el
món ha aconseguit avenços relacionats amb la desnutrició crònica. Tot i
així, encara moren al voltant de 2.800.000 nens a l’any provocat per la
desnutrició. Un nen que no rep aliments adequats, tindrà més dificultats a
l’hora de desenvolupar-se en un futur. Per evitar això és essencial
intervenir en els seus primers dos anys de vida.
● Manca d’educació: Aproximadament 262 milions de nens i adolescents de

tot el món (un de cada cinc) no poden anar a l’escola o rebre una educació
completa, a causa de factors com la pobresa, conflictes armats, etc,
segons dades d'UNICEF.
Els impactes que la manca d’educació pot provocar són molt diverses:
analfabetisme, drogadicció, augment de l’atur, delinqüència, ignorància…
● Increment de malalties físiques i mentals: Al no disposar d’una

cobertura sanitària, moltes persones contrauen malalties tant físiques com
mentals i es poden veure obligades a deixar d’estudiar o treballar. En els
països amb un índex molt elevat de pobresa, al no tenir sanitat pública ni
recursos per poder accedir a ella, és habitual l’aparició de malalties
contagioses o la reaparició d’aquestes. Cada dia, moren al voltant de 800
dones per causes relacionades amb embarassos i parts (infeccions,
hemorràgies). El 99% de la mortalitat materna correspon a països
subdesenvolupats, sobretot a l’Àfrica, on la sanitat no és accessible per a
12
tothom. Això implica que els nadons tenen menys probabilitats de

supervivència, ja que no poden ser alletats.
● Poc desenvolupament humà: El fet que la pobresa provoqui un

alentiment del desenvolupament humà i que la societat no avançi es deu a
que la pobresa debilita les oportunitats de progressar d’una societat. De
retruc, també es veuen afectats els drets humans, que van directament
relacionats amb el desenvolupament.
2.2. Tipus de pobresa

La pobresa pot estar produïda per alguns dels següents factors:
➔ Pobresa per precarietat: És la inaccesibilitat que tenen les persones per

aconseguir els béns considerats bàsics per tal tenir una vida digne.
➔ Pobresa per exclusió: Són aquelles persones que es troben aïllades,

sense família o sense suport. Poden ser també persones amb discapacitat
psíquica, malaltes, o amb addiccions.
➔ Pobresa per desigualtat de gènere: La pobresa es manifesta de manera

diferent segons el grup social. Les dones es veuen afectades més
intensament que els homes degut a la divisió de treball per sexe i qüestions
culturals. Per tant, tenen més dificultats a l’hora d’accedir a recursos
materials i socials. Les dones tenen menys possibilitats d’aconseguir una
autonomía econòmica.
La classificació és la següent:
Segons la forma que té de mesurar-se: Ens ajuden a mesurar el nivell de

pobresa d’un país seguint paràmetres com l’educació, l’accés a recursos bàsics,
etc, amb l’objectiu que les persones tinguin una vida en condicions.
● Pobresa absoluta: És aquella situació en què una persona no té cobertes

les necessitats bàsiques per poder tenir una vida digne. No té accés a tots
els béns i serveis considerats bàsics, ja que, en moltes ocasions, hi ha
manca d’aliments, habitatge, aigua potable, etc.
● Pobresa relativa: És aquella persona la qual es troba en una situació de

desavantatge pel que fa a l’àmbit econòmic i social. Per tant, podriem dir
que és només l’afectació d’alguns dels factors anteriorment citats (alguna
de les necessitats bàsiques, no totes).
● Pobresa estructural: Es produeix quan hi ha una deficiència

d’infraestructures i ingresos en la societat.
13
● Pobresa conjuntural: Es produeix quan els ingresos de les persones que

la pateixen són insuficients per a l’accés de recursos bàsics. Generació
rere generació, les famílies queden atrapades en cercles viciosos de
pobresa amb condicions que es retroalimenten i empitjoren amb el temps.
Segons l’àrea geogràfica:
● Pobresa rural: És la pobresa que es concentra en zones rurals, allunyades

de nuclis urbans.
● Pobresa urbana: És el contrari que l’anterior, ja que aquest tipus de
pobresa es concentra en nuclis urbans, sobretot en barris marginals de les
grans ciutats.
Depenent a qui i de quina manera afecta:
● Pobresa extrema: És el pitjor tipus de pobresa ja que les persones que la

pateixen no són capaces de satisfer les necessitats més bàsiques, com
beure aigua, alimentar-se o dormir en una llar.
● Pobresa infantil: És la pobresa que afecta directament a nens i nenes fins

a 16 anys.
● Pobresa material: Es produeix quan les persones tenen manca de

materials, com no poder menjar un plat de menjar calent o no poder
mantenir calent casa seva, entre d'altres.
2.3. Pobresa en relació a múltiples crisis

2.3.1. Impacte de la Covid-19 en la societat
L’impacte socioeconòmic de la pandèmia de Covid-19 ha estat una greu crisi

mundial, que va començar a principis de 2020, inicialment a Xina i expandint-se,
més tard, per tot el món. La gran expansió d’aquest virus va provocar un col·lapse
sanitari i va afectar greument a la economia de tots els països, augmentant l’atur,
col·lapsant la indústria del turisme, provocant un augment de la deute pública i
desigualtat econòmica, etc.
El desequilibri econòmic degut a la pandèmia de Covid-19 seria superada per les

crisis que van passar al començament de la Primera Guerra Mundial, a la Gran
Depressió, el 1930-32, i després de la desmobilització de les tropes després de la
Segona Guerra Mundial, el 1945-46.
- Segons el Banc Mundial, s'espera que l'economia mundial es redueixi més

del 5% a causa del Covid-19.
14
L’impacte de la Covid-19 ha estat desproporcionat entre països pobres, com ara

Uganda, Haití, Bangladesh… El fet de no tenir accés a vacunes ni un sistema
sanitari en condicions ha fet que les xifres de morts i afectats fossin molt més
elevades respecte els altres països. Això, afegit a la falta de recursos i la situació
econòmica ja existent, ha provocat un empobriment extrem.
Espanya:
Segons l'Enquesta de Condicions de Vida, la pandèmia i les restriccions
imposades van augmentar la pobresa a Espanya fins al 7%, afectant 3,3 milions
de persones. Algunes de les conseqüències que aquesta ha portat són les
següents:
- El 13,5% va tenir retards en el pagament de despeses relacionades amb

l'habitatge, davant del 8,3% el 2019.
- El 10,9% no es va poder permetre mantenir la vivenda amb una

temperatura adequada. El 2019, el percentatge assolia el 7,6%.
- El 5,4% de la població a Espanya no es podia permetre un menjar de carn,

pollastre o peix almenys cada dos dies, davant del 3,8% el 2019.
Gràfic sobre la taxa de pobresa global degut a la Covid-19
2.3.2. Crisi climàtica
El canvi climàtic es pot definir com la modificació que es produeix al clima de la

Terra. Es deu tant a fenòmens naturals com a l'acció de l'home. Els efectes són
evidents: inundacions, augment de la temperatura del mar, etc, cosa que
comporta a conseqüències que desencadenen en la pobresa.
15
La desigualtat entre els països del Nord i del Sud està incrementant la bretxa de
desigualtat degut a la pèrdua dels recursos naturals. L'escalfament global afegir
un obstacle més al desenvolupament d'aquestes poblacions tan vulnerables.
Actualment, s'estima que 300.000 persones moren cada any com a conseqüència
del canvi climàtic, 325 milions de persones en pateixen els efectes i les pèrdues
econòmiques anuals derivades del canvi climàtic són de 125.000 milions de
dòlars.
Segons dades de les Nacions Unides en els darrers 20 anys, els desastres
climàtics han afectat 4.200 milions de persones i han estat els països en
desenvolupament els que han patit l'impacte més important en les poblacions
empobrides degut a infraestructures deficients i escassos recursos econòmics.
- Més de 1.000 milions de persones de països en desenvolupament no tenen

accés a aigua potable.
L’afectació de la crisi climàtica en relació a la pobresa és deguda, sobretot, a la

destrucció de terres de cultiu, cosa que fa que les famílies no puguin subsistir. Les
cases desapareixen o queden greument danyades ja que els materials que es fan
servir no són resistents ni segurs.
El sistema de sanejament desapareix o resulta malmès i l’aigua es contamina i es

transmeten malalties.
Les principals causes que produeixen el canvi climàtic són les següents:
1. Transport contaminant
2. Edificis que necessiten rehabilitació energètica
3. La indústria com a causa del canvi climàtic
4. Generació excessiva de residus
5. Agricultura i ramaderia: sistema alimentari no sostenible
6. Malbaratament d'energia
7. Desforestació
Conseqüències:
- El preu dels aliments bàsics augmenta i es fa inaccessible per a les

persones amb menys recursos.
- Les persones han de desplaçar-se a altres zones i començar la seva vida

des de zero.
- L'aigua es converteix en un bé escàs i això afecta l'agricultura i la

ramaderia, a més de produir una competència per aconseguir aigua.
16
La dependència en l’agricultura, la manca de recursos i una relació comercial

desigual col·loca a la població dels països més pobres en una situació de gran
vulnerabilitat davant un escalfament global provocat pels països rics.
Gràfic sobre el percentatge de persones afectades per desastres naturals
2.3.3. Crisi econòmica
Les crisis econòmiques són situacions prolongades de recessió econòmica, amb

els efectes associats d'atur, tancament d'empreses i descens del consum i de la
inversió.
Causes:
- L’aplicació errada de polítiques econòmiques per part dels governs.
- Catàstrofes naturals, socials o polítiques. Com els terratrèmols, les

revolucions o les guerres, que interrompen l’economia i alteren el tipus de
demanda existent.
- Balanceig en el preu de la primera matèria. Com és el cas del petroli,

alternant períodes de bonança amb els de recessió.
Conseqüències:
- Depenent de la gravetat de la crisi, l'economia pot alentir, retrocedir, o

submergir-se a fons, costant després anys sencers per recuperar la seva
estabilitat.
- Impacte social. La crisi sol posar en perill els plans socials i culturals,
reduint la qualitat de vida de la població.
- Impacte polític. Això suposa augments de tarifes i retallades, cosa que

condueix a protestes i vagues que poden desestabilitzar països sencers.
17
- Increment de la pobresa, en alguns casos misèria, degut a les afectacions

dels més febles socioeconòmicament.
En els darrers 150 anys, el món ha patit 14 recessions, i s'espera que la causada
pel coronavirus sigui la quarta pitjor, segons prediu el Banc Mundial.
Crisi econòmica global de 2008
La crisi econòmica mundial comença el 2007, quan esclata la bombolla

immobiliària als Estats Units. Durant els cinc anys posteriors, la recessió va
afectar tota l'economia mundial, amb un major afectament en alguns països que
altres. Va ser la pitjor crisi financera des de la Gran Depressió.
Tot va començar quan el quart banc d’inversió dels Estats Units, Lehman
Brothers, entra en fallida, amb un deute que superaba els 600.000 millones de
dólares. Aquest fet va desencadenar pànic a Wall Street i a totes les borses del
món davant la por que altres bancs també entressin en fallida. Així és com va
estallar una crisi que va afectar a mils de grans, mitjanes i petites empreses.
Sense accés a crèdits, molts negocis no podien funcionar, per això moltes
empreses van haver de tancar. D’altres, van retallar en despeses, oferint menys
llocs de treball. I, d’aquesta manera, augmentant l’atur.
Espanya:
- A Espanya es va assolir un màxim històric de més de cinc milions d'aturats

el 2013, especialment població migrant i joves.
- Protestes i vagues generals
- Augment de la desigualtat: Entre el 2007 i el 2011 la crisi va afectar tota

la població, però els més pobres van perdre molt més que els més rics: el
10% més pobre va veure baixar els seus ingressos anuals un 42,4%
mentre que per al 10% més ric només es van reduir un 5,6%. Espanya es
va convertir en el segon país amb més desigualtat econòmica de tota la
Unió Europea, només superat pel Regne Unit.
- Demografia: La població espanyola va començar a baixar el seu

creixement el 2012. El motiu principal va ser un augment de l'emigració,
més de mig milió de persones, principalment estrangers.
- Conseqüències militars: El Ministeri de Defensa d'Espanya va patir una

retallada pressupostària a causa de la retallada general de despesa
pública. Entre les quals, es van reduir le tropes i vehicles de combat, entre
d’altres.
18
- Aspectes polítics: Des del 2010, es va produir un declivi progressiu del

nombre de votants als principals partits que havien governat des de la
transició: PSOE i Partit Popular.
2.3.4. Crisi energètica
El terme crisi energètica va sorgir en el Regne Unit als anys 70, després d’una
crisi energètica del país que va empènyer els investigadors a estudiar el
problema.
La crisi energètica és la situació que pateixen algunes llars al no poder accedir als
serveis bàsics relacionats amb l'energia a l'habitatge, a causa dels ingressos
baixos i els alts preus de l'energia.
Causes: Els desencadenants habituals d'aquestes crisis energètiques mundials

solen ser:
- Escassetat de recursos energètics

- Interessos geopolítics dels països
- Problemes de subministrament per part de les indústries
- Restriccions de subministraments a la Xina
Conseqüències:
- Encariment de les matèries primeres.

- Problemes de subministrament per a indústries.
- Dificultat per a la supervivència de petites, mitjanes i grans empreses.
- Augment de la factura de la llum a les llars.
- Menor poder adquisitiu davant de l'encariment dels béns de consum bàsics
- Increment de la pobresa
Gràfics per anys i països de la població que no pot mantenir la seva llar a una temperatura adequada.
19
2.4. Possibles solucions per eradicar la pobresa

Tot i que és evident que existeixen petites accions per a intentar disminuir aquest
problema, aquestes mesures no són suficients per eradicar la pobresa. És per
això que he considerat els tres pilars següents els més adequats per a fer-ho. Es
tracta de solucions on el govern té la major part d’execució per assegurar el seu
funcionament i poder posar-hi fi.
2.4.1. Educació
Una inversió en educació implicaria acabar amb la fam, l’analfabetisme i les

malalties més importants del món. De fet, així ho va assegurar l’ONU afirmant que
si els paisos del nord destinessin 40.000 milions de dòlars durant 10 anys, els
països del sud tindrien accés als recursos bàsics.
Segons un estudi de l’UNESCO, la pobresa en el món podria disminuir a la mitad

si tots els adults acabessin l’educació secundària.
Els estudis han demostrat que l’educació afecta de forma directa i indirecta al
creixement econòmic i la pobresa. L’educació proporciona habilitats que
augmenten les oportunitats laborals i els ingressos, alhora que ajuda a protegir les
persones de vulnerabilitats socioeconòmiques.
És impossible millorar la salut materna, reduir la mortalitat infantil i combatre

malalties com el SIDA si no es faciliten ni es proporcionen coneixements i aptituds
a la població per millorar la seva vida.
Segons dades objectives, més de 262 milions de joves en edat escolar no van a
escola i sis de cada deu nens no adquireixen les capacitats bàsiques de lectura,
escriptura i càlcul després de diversos anys a l'escola. Molts d'aquests infants no
reben educació de qualitat a causa de la pobresa, els conflictes i la discriminació
per raons de gènere, discapacitat i origen ètnic del seu país.
2.4.2. Sanitat
En el cas de la sanitat, és imprescindible la inversió econòmica dels governs, ja

que una població més saludable, és una població més efectiva. Per això, és
necessari lideratge polític i esforços persistents per donar un fort impuls.
La pobresa i la sanitat estan interrelacionades entre si. Aproximadament la mitad

de la població mundial no té accés integral als serveis de salut bàsics i un 33% no
té accés a medicaments, ja que el seu elevat cost no els hi permet.
La salut precària és tan una causa i una conseqüència de la pobresa. Les
20
malalties poden reduir l’economia familiar, capacitat d'aprenentatge, la

productivitat i la qualitat de vida. I, d’aquesta manera, crea o perpetúa la pobresa.
Una població sana i educada és imprescindible per potenciar el creixement
econòmic i el seu desenvolupament.
2.4.3. Inversió en agricultura
Les inversions en agricultura encara són molt escasses en aquelles regions on la

pobresa rural i la fam són més greus. La inversió agrícola sempre ha demostrat
ser des de fa temps una de les accions més eficaces i sostenibles per reduir la
fam i la pobresa del món. La solució és clara i evident: invertir més i millor. Per
aconseguir-ho, els governs són essencials per dur-ho a terme, juntament amb
l'ajuda de la comunitat internacional. L’objectiu és crear condicions per tal que els
campesins puguin invertir més i incrementar les seves pròpies inversions de forma
que generin beneficis econòmics i socials de manera sostenible i per si mateixos.
El sector agrari és imprescindible per assegurar el proveïment d'aliments al món i

reduir la pobresa, aplicant mètodes de cultiu més sostenibles i de menor impacte
per tal d’ajudar amb la crisi climàtica.
Assegurar el proveïment d'aliments implica també una distribució equitativa.

L'aliment produït ha d'arribar als que més ho necessiten, i la productivitat i la
qualitat dels aliments han d'augmentar a les zones on la gent encara pateix gana,
malnutrició i pobresa.
Segons l'ONU, prop de 1.200 milions de persones al món viuen en pobresa

extrema. Tres de cada quatre d'aquestes persones viuen en zones rurals i la
majoria viuen de l'agricultura o activitats relacionades.
El creixement de l'agricultura a països de baixos ingressos pot ser cinc vegades

més eficaç que el creixement en altres sectors.
Una inversió en agricultura també influeix a altres sectors. El fet que hi hagi un
augment de la demanda de productes i serveis genera oportunitats en l'artesania i
augmenta el consum a nivell local.
Un augment de la productivitat agrícola aportaria una disminució local dels preus

d'aliments. I per tant, la pobresa es veuria reduïda a nivell global.
2.4.4. Inclusió social
En moltes ocasions, les persones excloses socialment també viuen en la pobresa,

ja que si no tens accés a necessitats bàsiques (menjar, roba, llar, sanitat), també
21
estàs exclòs de participar en molts altres aspectes de la societat. Normalment, és

cert que les minories ètniques estan en pitjor situació econòmica que la majoria.
Tenen més dificultats per accedir a bones escoles, feines ben remunerades, etc.
Així que la discriminació tan directa com indirecta provoca la pobresa de les
minories ètniques amb més freqüència respecte els altres.
En particular, les dones, els pobles indígenes, les poblacions afrodescendents, els
infants, les persones d’edat avançada i les persones amb discapacitat són
aquelles que més pateixen la discriminació i la vulneració dels seus drets.
Per superar la pobresa és imprescindible viure en una societat igualitària, solidària

i cohesionada. El principal objectiu és no deixar ningú enrere i promoure un model
de desenvolupament sense discriminacions de cap tipus, posant especial atenció
per a les discriminacions de gènere, ètnia, raça, edat o lloc de residència.
2.5. COM ES MESURA LA POBRESA?

La pobresa té moltes cares, per això fins fa uns anys era una tasca complicada
poder mesurar l’índex de pobresa a nivell mundial. L’any 1997, l’ONU va crear un
paràmetre estadístic amb l’objectiu de mesurar “el nivell de vida de les nacions”.
Índex de pobresa multidimensional
Des de l’any 2019, s’ha anat introduint una sèrie de mesures multidimensionals
per entendre les carències, no només les que pateixen els països amb pobresa
extrema, sino totes les variants de pobresa que afectan a un individu o familia,
tant a nivell de manca d’educació, falta d’assistència sanitària, o amb la qualitat de
vida.
- Quins paràmetres mesura la pobresa en IPH (Índex de pobresa humana)?
L’índex de pobresa (IPH) indica les privacions en tres dimensions bàsiques:
- Llarga vida i saludable

- Coneixement (educació)
- Vida decent
Els dos paràmetres principals per calcular són: probabilitat del país de no superar
els quaranta anys de vida, l'índex d’analfabetisme adult i el baix pes en la infancia.
Dels tres indicadors principals (educació, salut i el nivell de vida) n’hi han 10 més
que permeten calcular els anys d’escolarització en nens, accés a la sanitat,
mortalitat infantil, també el nivell de nutrició, o accés a electricitat, aigua potable o
béns materials (internet, vehicles, etc).
22
Dins del IPH, hi hauria els paràmetres que analitzen la pobresa en països en vies
de desenvolupament (IPH1) i un altre per països de la OCDE (Organització per a
la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) que correspondrien a l’IPH2.
HPI1→ Índex de pobresa en països subdesenvolupats
P1 Probabilitat al néixer de no sobreviure

als 40 anys
P2 Tasa d’analfabetisme adult
P3 No tenir accés a aigües tractes + nens

amb baix pes
HPI2→ Índex de pobresa en països desenvolupats
P1 Probabilitat al néixer de no sobreviure

als 60 anys
P2 Taxa d’analfabetisme adult
P3 Població per sota la línia de la pobresa
P4 Taxa d’atur a llarg plaç
23
2.6. L’ONU
L’ONU (Organització de les Nacions Unides) és una organització formada per
cinquanta-un estats, creada el 1945 amb el compromís de fomentar les relacions
entre estats, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, preservar els drets
humans, mantenir la pau al món i tenir cura de la seguretat internacional.
Un dels “grans reptes” és erradicar la pobresa que pateixen més de 800 milions
de persones en el món.
L’ONU no només implica als governs, sinó també a ONGs, empreses, experts i
societat civil. De fet, l’ONU és un fòrum de debat que no té la capacitat de
resoldre tots els problemes, ja que són els estats membres els qui decideixen
quina estructura, quant poder i diners atorguen a l’organització. Per tant, són els
governs de cada país els qui tenen aquesta responsabilitat.
La pobresa és evitable, donat que hi ha recursos suficients per acabar amb ella,
llavors el problema no són els medis dels que disposem, sinó les prioritats
polítiques.
La distribució de recursos de tot tipus (vivenda, sanitat, educació i cultura) no

depenen dels qui estan patint desigualtats i mancances. Culpar-los a ells és una
defensa i justificació de la resta del món per seguir tolerant injustícies i
desigualtats.
No es pot lluitar contra la pobresa sense lluitar contra la riquesa, que deixa sense
lo més bàsic a tantes persones. L’accés general comporta desenvolupament
econòmic, però també genera exclusió i pobresa. Els privilegis d’uns són a costa
de l’explotació d’altres.
Mantenir aquest model a la societat és incompatible amb l’erradicació de la

pobresa i amb la igualtat.
La pobresa en el món (també en els països desenvolupats), és fruit de la

injusticia, ja que unes persones tenen accés i disposen de recursos i oportunitats
i, en canvi, d’altres no disposen dels recursos més bàsics per tal de tenir una vida
digna.
Aquestes desigualtats són una forma de violència, ja que és condemnar a moltes

persones a viure d’una manera indigna.
Aquestes manques de recursos es repeteixen en les següents generacions, de la

mateixa manera, els que no són pobres hereten l'abundància i les oportunitats.
La majoria de països desenvolupats a arreu de món es marquen uns

compromisos amb els seus ciutadans que acostumen a ser els següents:
24
- Crear marc econòmic, polític, cultural i jurídic per aconseguir un

desenvolupament social
- Eradicar la pobresa promovent la cooperació internacional
- Crear llocs de treball
- Integració i drets pels ciutadans
- Accés a l’educació i a la sanitat
- Igualtat de gèneres
- Augmentar recursos i donal-s’hi major eficàcia, entre d’altres.
El problema és que si no són capaços de complir aquests objectius amb els

ciutadans del seu propi pais, difícilment podran ajudar a països com l’Àfrica, que
són els que estan en una situació més crítica. Les ONGs estan denunciant la
manca de voluntat per part dels governs i l'incompliment de compromisos
assumits.
25
3. TREBALL DE CAMP
3.1. Anàlisi comparatiu del país més ric i pobre del món
3.1.1. Història evolutiva de Luxemburg
Luxemburg és un petit estat de l’Europa occidental, situat entre Alemanya, França

i Bèlgica. La seva situació geogràfica li ha permès al llarg de la historia tenir una
independència política. Durant la historia ha anat formant part de França,
Alemanya, Bèlgica i Països baixos.
Situació geogràfica de Luxemburg a Europa
Format a finals del segle XI com a comptat, el 1354 l’emperador Carles IV va

elevar a Luxemburg de condat a la categoria de ducat. El ducat de Luxemburg es
va convertir en una provincia dels Països Baixos durant els següents quatre
segles.
El ducat pertanyia successivament als Borgonys (S.XV), Habsburgs espanyols

(S.XVI i XVII) i als Habsburgs austríacs (S.XVII) amb un breu domini francès entre
el 1684 i 1697.
El 1795, Luxemburg va ser conquistat per la França revolucionària, però amb la

derrota napoleònica i el Tractat de París, finalment va quedar sota l’administració
dels Països Baixos. El Tractat també va dividir Luxemburg, quedant sota la
sobirania de Bèlgica i els Països Baixos.
Durant aquests anys, encara era impensable que Luxemburg es convertís en un

país ric, ja que la major part de la població vivia gràcies a l’agricultura i la mineria
del ferro. Durant aquesta època, un de cada cinc habitants imimgrava als EUA.
26
EL 1839, en el Tractat de Londres és on es considera el punt de partida per a la

creació d’un nou estat luxemburgués independent. Van aconseguir una
administració autònoma i el règim polític que van adoptar va ser el de una
democràcia parlamentària amb una monarquia constitucional.
Luxemburg era un pais agrícola amb una immigració important incapaç de viure
autàrticament. El 1842, Guillem II va integrar el país en una unió duanera amb
Alemanya, el Zollverein. Des de la segona meitat del S.XIX el pais va
experimentar un poderos creixement econòmic amb el descobriment de jaciments
miners i la construcció de ferrocarrils per transportar el carbó. La necessitat de mà
d’obra va provocar un fort moviment migratori a finals del S.XIX.
El 1867, Luxemburg es va convertir en un estat neutral i desarmat i va començar a

comptar amb la seva propia dinastia, amb el seu principal representant el Gran
Duc Adolfo.
Tot i així, durant la primera guerra, el 1914 van patir una invasió per part de les
tropes alemanyes. Una vegada es van retirar les tropes, van enderrocar la
dinastia de Luxemburg i van fer un referèndum en el que la població va decidir
annexionar-se econòmicament amb França, i així adoptar el franc belga com a
moneda.
Durant la segona guerra mundial, el 1940, l’ocupació alemanya va acabar amb la

independència de Luxemburg i van intentar germanitzar a la població.
Ocupació nazi a Luxemburg durant la Segona Guerra Mundial
Durant aquesta època, Alemanya no existia com a país. Hi havia diverses

repúbliques, regnes i ducats units sota una confederació. Tots aquests estats
alemanys comercialitzaven entre ells. Havien creat una àrea de lliure comerç a la
qual van anomenar Zollverein. El 1942, Luxemburg passa a formar part del
Zollverein. Des de llavors, tot va canviar. Durant aquests anys és quan es va
produir la Revolució Industrial. Luxemburg es basava en dos sectors, entre els
27
quals estava la mineria del ferro. L’acer durant la Revolució Industrial era
imprescindible i Luxemburg era molt ric en aquest material.
Era un país molt petit, situat en un punt on es juntaven Bèlgica, Alemanya i

França. Era perfecte per construir un ferrocarril per enviar les mercancies a
aquests tres països. De sobte, Luxemburg s’havia convertit en el centre de totes
les rutes comercials i un dels majors proveïdors de ferro i acer.
Després que les tropes aliades van alliberar el país el 1944 es va fer un gran
esforç de modernització. Luxemburg havia passat de ser un país relativament
pobre a situar-se al mateix nivell que els seus països veïns.
Després de la segona guerra mundial, es va unir econòmicament a Bèlgica i els

Països Baixos, amb els que va formar l’acord de Benelux. Luxemburg es va unir a
l’OTAN. Va participar activament en la construcció europea i va donar peu a un
nou període de creixement i expansió econòmica.
Luxemburg, actualment, està considerat com un model de apertura a l’exterior, ja

que la seva població està formada per un 47,9% d’estrangers.
Luxemburg va crear una llei de Holdings empresarials que els beneficiava molt, ja
que només havien de pagar un 1% d’impostos.
Els anys 70 és l’època en que els EEUU “conquisten” els mercats europeus i
asiàtics. En aquesta època és quan sorgeixen molts dels conglomerats que
coneixem avui en dia. És a dir que, de sobte, van aparèixer una gran quantitat de
holdings els quals els seus beneficis arribaven de diverses parts del món. Les
empreses buscaven un lloc on pagar menys impostos i, en aquest cas,
Luxemburg era un d’ells. En els anys 60 i 70, el pais ja comptava amb una
indústria financera molt ben especialitzada. Així és com aquest país va entrar en
la seva dècada de plata. L’economia es va duplicar en menys de 6 anys. Més
endavant, va arribar a créixer molt més degut a l’aparició de les empreses
tecnològiques, que eren les més indicades per establir-se a Luxemburg.
3.1.2. Història evolutiva de Burundi
Burundi és actualment considerat el país més pobre del món. Però, a què és
degut això? Burundi porta segles vivint constantment conflictes econòmics i ètnics
entre els hutus i els tutsis, dues ètnies totalment oposades.
Els hutus era un poble dedicat a l’agricultura que va ser dominat pels tutsis.
Aquests van venir del nord (Uganda i Etiopía) amb l’objectiu de buscar terres
fèrtils per la seva ramaderia. Els tutsis tenien armes més modernes i van
aconseguir imposar la seva superioritat esclavitzant als hutus.
28
En els segles XVII i XVIII els reis tutsis eren poderosos i ocupaven l’estatus social
més alt mentre que els hutus el més baix. En el segle XIX la rivalitat entre les
diferents ètnies ho va invertir tot. El 1890 l’entrada dels colonitzadors alemanys va
fer que s’apoderessin de Burundi. Els alemanys van recolzar la dominació dels
tutsis sobre els hutus i van establir un sistema de tutela sobre el rei Mwami.
El 1899, Burundi va ser unit a Rwanda i els dos països van conformar la colonia
de Rwanda-Urundi, famosa per les seves exportacions de marfil.
Quan Alemanya va ser derrotada en la Primera Guerra Mundial, Bèlgica es va fer

càrrec de la colònia i va separar novament a Burundi i Rwanda. Més endavant va
unir Burundi al Congo Belga. Els colons belgues van decidir crear una divisió
artificial entre tutsis i hutus. Els colonitzats havien de portar una targeta d’identitat
per saber a quin grup pertanyien. Als tutsis se’ls hi van donar els millors oficis, ja
que eren la minoria. I als hutus, la majoria, els pitjors. És per això que, poc a poc,
van començar les tensions entre les dues ètnies.
L’1 de juliol de 1962 el país va obtenir la independència i va començar a ser

governat per un rei tutsi. Això va generar protestes per part dels hutus.
Monedes per commemorar la independència de 1962
Els quatre primers anys d'independència van ser molt violents. El caos era general
fins que el 1966 el primer ministre va donar un cop d'estat i va proclamar la
república. El nou president va eliminar tots els funcionaris hutus. Van morir
350.000 hutus per la repressió del govern i 70.000 més es van exiliar.
El 1976, va agafar el poder Jean-Baptiste Bagaza per tal d'acabar amb les
persecucions racials i implantar un govern reformista. Va redestribuir les terres a
la burgesia tutsi i va legalitzar els sindicats. El nou govern es va aproximar al de
Tanzània i va rebre ajuda xinesa per desenvolupar l'explotació de minerals.
El 1979, amb la nova Constitució es van fer reformes pel que fa a l’estructura
política (socialista) i en quan a drets igualitaris entre homes i dones. Aquestes
reformes van provocar enfrontaments amb l’església fins al punt que 63
missioners van ser expulsats i es van confiscar béns de l'Església.
29
Tot i que les eleccions de 1982 van donat suport a Bagaza, la situació econòmica
va continuar sent molt difícil degut a la seva posició geogràfica i la dependència
de l'estranger. La densitat de població era molt alta i mal distribuida
geogràficament, ja que el 70% dels habitants es concentren al nord, on l'ús
intensiu i inadequat de la terra produeix erosions que afecten la fertilitat. La fusta
és la principal font d'energia, però els boscos no són suficients. El 90% de la
producció agrícola es destina al consum intern.
Al setembre de 1987, Bagaza va ser enderrocat en un cop d’estat dirigit per Pierre
Buyoya. Es van produir enfrontaments entre hutus i tutsis, on majoritàriament van
morir hutus. Uns 60.000 hutus van buscar refugi a Rwanda. Com a reacció a la
massacre, el govern va designar un primer ministre hutu, Adrien Sibomana.
El 1989 va retornar la major part dels refugiats. El govern militar es va reconciliar

amb l'església catòlica i li va tornar els béns.
Burundi seguia depenent en gran part de l'exportació del seu principal cultiu, el
cafè. La pobresa i l'alta densitat de població contribueixen a la degradació del
medi ambient. L'alt índex de desforestació es deu en part a la transformació de
boscos en terres de cultiu per a pagesos sense terra.
El 1992, Buyoya va cridar a eleccions i va ser derrotat per Melchior Ndadaye, de

l'opositor Front per a la Democràcia a Burundi (FRODEBU), majoritàriament
compost per hutus. Tres mesos després d'haver estat triat, Ndadaye va ser
assassinat. Aleshores, Cyprien Ntaryamira, un hutu, va ser designat president pel
Parlament.
L'assassinat de Ndadaye va donar lloc a una de les pitjors matances de la història

de Burundi, provocant la mort de desenes de milers de persones i l'èxode de
700.000 més. Es van crear les anomenades "milícies armades extremistes"
(hostils a la convivència amb l'altra ètnia) i la violència va començar a
generalitzar-se.
Genocidi de Burundi
30
El 1994, Ntaryamira va ser assassinat i un altre hutu, Sylvestre Ntibantunganya,

va substituir-lo. La violència es va intensificar, en particular entre les milícies
partidàries del poder hutu i l'exèrcit, controlat per oficials tutsis.
Davant el temor que el conflicte burundès s'estengués a països veïns, l'ONU i

l'OUA van intentar evitar la intervenció de forces interafricanes. Buyoya es va
transformar en el nou president de Burundi amb un nou cop d'Estat. Després del
cop, Kenya, Rwanda, Tanzània, Uganda, Etiòpia i Zaire van imposar sancions a
Burundi.
Les sancions internacionals havien tingut efectes devastadors, empitjorant les

condicions de vida dels burundesos més pobres. Al setembre, Buyoya havia
acusat Tanzània de protegir més de 200.000 rebels hutus i de voler "annexar"
Burundi. A l'octubre a la capital, Bujumbura, es va denunciar atacs de forces
tanzànies. A finals del 1998, s'estimava en més de 200.000 els morts per la guerra
civil des del 1993.
El 1998, l'Assemblea Nacional es va constituir a l'Assemblea Nacional en

Transició amb quaranta nous representants dels dos partits polítics i de la societat
civil.
Durant aquest període, es va intentar mediar per aconseguir la pau entre les
ètnies. Va ser escollit com a mediador Nelson Mandela, expresident de Sud-àfrica.
Tot i les negociacions, els enfrontaments armats entre les dues comunitats no van
cessar.
El 2000, el president nord-americà Bill Clinton va brindar tot el seu suport a

Nelson Mandela en les seves tasques de mediació. Les converses de pau per
Burundi "estaven progressant". Clinton va fixar una visita per signar un document
de pau i es va trobar que diferents líders rebels es van negar a signar, ja que el
president burundès exigia canvis d'últim minut a l'acord.
La guerra civil va començar el 1993 i finalment va acabar el 2005.
3.1.3. Conclusions
Comparant la història dels dos països son evidents els motius pels quals es
troben en dos situacions totalment oposades. Per un costat, Luxemburg és el país
més ric del món, ja que disposa de diverses fonts de recursos naturals (carbó,
minerals, etc). Això, acompanyat d’una bona gestió a l’hora d’exportar-los, degut a
la seva situació geogràfica en una zona estratègica dins d’Europa i el fet de no
haver patit guerres civils que hagin pogut desastabilitzar l’economia i la política del
país.
31
L’economia de Luxemburg està basada principalment en el sector financer, i els

camps més forts a nivell econòmic són el sector bancari la indústria siderúrgica.
Una de les indústries principals que mou l'economia d'aquest país també és la
indústria metal·lúrgica. Després de la segona guerra mundial, el sector financer va
anar creixent fins el punt que Luxemburg actualment compta amb més de 140
bancs de tot el món.
A més, Luxemburg compte amb unes lleis molt aptes per als negocis i les
finances, que els afecta molt positivament per al seu creixement.
Un dels factors que influeixen al PIB de Luxemburg és la mà d'obra que s’utilitza

en aquest país, ja que hi ha un gran nombre de persones de Bèlgica, Alemanya i
França que treballen a Luxemburg però viuen als seus respectius països. Aquest
fet influeix en el càlcul del PIB per càpita.
En el cas de Burundi, el principal causant de la gran pobresa que pateix és degut

a les guerres internes entre ètnies que han viscut durant dècades. Burundi és un
país que, malauradament, per la seva situació geogràfica no té cap tipus de
recurs natural. A més, el fet de no tenir sortida al mar dificulta l’exportació i la
importació de productes. Burundi està actualment vivint una crisi humanitària
marcada pel deteriorament econòmic i epidèmies com la malària. L'economia és
principalment agrícola, on més del 90% de la població depèn de l'agricultura de
subsistència. El creixement econòmic depèn de les exportacions de cafè i te que
representen més del 90% del valor de les exportacions.
Un país sense recursos econòmics i guerres constants fa impossible que la

població tingui accés als serveis més bàsics com ara la sanitat i l’educació.
De fet, a Burundi un de cada tres nens no va a l'escola i un de cada deu adults té

SIDA. A més, continua havent manca de medicines, electricitat i aliments.
Després de la fi de la guerra civil (2005), l'estabilitat política va produir un augment

de l'activitat econòmica i els fluxos d'ajuda van tornar. Les reformes econòmiques
planejades es van veure aturades degut a les altes taxes de pobresa i educació,
el feble sistema legal i la ineficiència de l'administració.
A diferencia de Luxemburg, a Burundi els diferents governs no han fet una bona
gestió del país. De fet, es considera el país amb més corrupció de l’est d’Àfrica.
Per finalitzar, hi ha factors com la situació geogràfica del país i els recursos
naturals que no depenen del propi país i, per tant, podriem parlar d’un factor de
sort que facilita l’impuls de l’economia del país de manera gairebé involuntària.
32
3.2. Entrevistes
3.2.1. Entrevista I
Projecte Xevi és una associació de cooperació, ajudat humanitari i solidaritat on el

principal objectiu és cubrir totes les mancances que s’hi detecten en els sectors
més desafavorits. Gairebé tots els projectes van destinats al Senegal per tal
d’aconseguir un bon desenvolupament social, econòmic i urbanístic.
Marta Coll, voluntària de Projecte Xevi:
1. Quina va ser la teva motivació i els aspectes pels quals vas decidir
col·laborar amb una ONG com a voluntària?
“Jo soc infermera i crec que, el simple fet de ser-ho i escollir aquesta professió ja
implica tenir una vocació d’ajudar els altres. El fet de col·laborar amb una ONG
era una cosa que sempre m’havia atret molt, sobretot el poder col·laborar i ajudar
a gent que no té ni els mitjans ni els recursos ni les prestacions que disposem les
persones que, afortunadament, vivim en el primer món. A mi sempre em deien
que aquí, a Barcelona mateix, hi ha el que en diuen un quart món, que és la
pobresa que tenim en el nostre propi país i en la nostra pròpia ciutat. Però jo trobo
que aquí hi ha recursos i que, d’alguna manera, hi ha més “facilitats” que no pas a
l’Àfrica a l’hora d’ajudar. Personalment, considero que és més difícil poder
col·laborar amb el tercer món que no pas amb el quart. És per això que trobo que
col·laborar amb el tercer món és posar una gota d’esperança amb aquella gent.”
2. Tot i que la teva ONG té uns objectius marcats i uns projectes per dur a
terme, en què consisteix/va consistir exactament la teva feina i quina és/va
ser la teva tasca?
“Al llarg de la meva vida he participat en diverses ONGs. Una d’elles va ser amb
la fundació Vicent Ferrer i va ser un projecte de cooperació mèdica, de cirurgia. Va
consistir en anar un parell d’anys a la Índia a fer cirurgies. Després vaig
col·laborar amb una ONG que es deia Barcelona Acció Solidària. Aquest projecte
va consistir en baixar material a cost zero per les ONGs, des de Barcelona fins els
països on estaven treballant: Marroc, Senegal, Mauritània i Gàmbia. Jo baixava
com a col·laboradora de la ONG, però també com a infermera responsable de la
salut de tot l’equip de la caravana que muntavem. I per últim, he participat amb la
ONG Projecte Xevi d’en Paco Muriana, que és la persona que em va posar en
contacte amb tu. I aquí, la col·laboració ha estat portar material, tant mèdic com
de qualsevol altre matèria per donar-li’s les eines necessàries perquè aquesta
gent pugui aconseguir els seus objectius. És a dir, no donar-li’s la feina feta, sinó
ajudar-los perquè puguin cobrir totes aquelles necessitats que els hi manquen.”
33
3. Per què vas decidir col·laborar justament amb aquesta ONG i no amb una
altre?
“Realment no hi ha un motiu específic pel qual vaig decidir col·laborar amb el

Projecte Xevi, va ser la vida que em va dur fins el Paco Muriana (que juntament
amb el Carles Muriana, el seu fill, dirigeixen l’ONG des de la Bisbal). Vaig decidir
col·laborar amb aquesta ONG ja que havia sentit parlar d’ella i em donava molta
confiança. Sobretot vaig decidir col·laborar-hi perquè tenia i tinc la certesa que tot
el que es fa va directament al Projecte Xevi, i no hi ha intermediaris. És a dir, que
la col·laboració és de persona a persona. La podria definir com a una ONG petita,
casolana i familiar, on la gent està molt implicada.”
4. Podries explicar alguna anècdota que t’hagi marcat al llarg de tot aquest
temps?
“L'agraïment. L’agraïment de tota la gent que no té absolutament res dels països

subdesenvolupats. Els hi dones una misèria, ja que les circumstàncie són les que
són i no hi pots fer res més i és increïble la gratitud que et donen. No té preu. Jo
suposo que, aqui, en el primer món, estem tan acostumats a tenir-ho tot que ja no
ens importa ni som cent per cent conscients si ens donen més o si ens donen
menys. En canvi, allà, és espectacular la gratitud de la gent i la rebuda de mans
obertes amb la que et donen la benvinguda.”
5. Hi dediques molt temps? Quant aproximadament?
“És complicat contestar aquesta pregunta dient el temps que hi dedico

aproximadament. No tinc un horari més o menys fixa en una oficina ni organitzant
projectes, sinó que aprofito tots els projectes que hi ha, sobretot per anar a l’Àfrica
i quedar-m’hi allà el temps necessari per assolir els objectius marcats. Per
exemple, aquest mes de maig, vaig viatjar a Senegal i vaig dedicar-hi 15 dies. Per
tal de dur a terme tots aquests projectes, també és necessari la búsqueda de
contactes, fonts per aconseguir material, etc. En la majoria de casos jo
m'encarrego també d’això. No és un temps concret, sinó que es podria englobar
en totes les accions que fas (que algunes requereixen bastant temps) per tal de
tenir llest el projecte.”
6. Des de quan vas saber que estaves interessat i conscienciat dels

problemes socials? I en quin moment vas decidir fer un canvi en la teva vida
i apuntar-thi com a voluntari?
“Jo considero que des de sempre. A casa meva, la meva família sempre ha estat
molt involucrada amb els problemes socials. Els meus pares també han
col·laborat amb ONGs però a nivell econòmic, ja que amb les seves feines
hagués estat complicat combinar-ho amb el voluntariat. A més, ells no són
sanitaris. El fet de ser infermera considero que sensibilitza més en aquest
34
aspecte. Per això em vaig apuntar de voluntària. Quan vaig acabar la carrera, vaig
decidir apuntar-m’hi, ho tenia claríssim. Un cop la vaig acabar, vaig decidir fer el
màster de medicina tropical. En aquella època i actualment també és
imprescindible per anar de col·laborador a països de l’Àfrica segons quina ONG.”
7. Creus que la societat està conscienciada de la necessitat de col·laborar

amb aquestes ONGs?
“No, la societat no està gens conscienciada. La societat viu amb un drap als ulls,
sense veure res més que el seu melic. Amb la quantitat de gent que hi ha al
primer món, el tercer món podria estar molt millor. Jo sempre ho dic, els països
del tercer món sempre estan malament, però considero que tot això és a causa
dels governs que tenen, que són uns corruptes. I només que dediquessin una
petita part de tots els diners a ajudar al seu poble, potser no estarien tant
malament. I per altre banda, si el primer món col·laborés una mica més, aquest
problema no es veuria tan agreujat. És per això que crec que la societat no està
conscienciada i considero que encara falta empatitzar més.”
8. Creus que qualsevol persona està capacitada per participar com a

voluntari? Si es que sí, quines característiques creus que hauria de tenir
aquesta persona?
“No, no crec. Les persones que participen com a voluntaris o voluntàries han de
tenir una sensibilitat especial. No tothom té aquesta capacitat ni molt menys,
considero que és una cosa inata. De fet, poca gent és capaç d’empatitzar i
entregar-se tant cap a gent que ni tan sols coneix.”
9. Què t’ha aportat a nivell de valors, experiencia, canvi de mentalitat, etc, el

fet d’estar com a voluntari en una ONG?
“Totes les vegades que he participat amb les ONGs que anteriorment he explicat,
tan a la Índia com a l’Àfrica, tornava enfadada amb el món. El veia tan
consumista, que les persones no eren conscients de la importància de les coses,
que no sabien valorar la sort de néixer en un país del primer món... A l’hospital on
jo treballo, recordo que tiraven i a dia d’avui ho continuen fent molts productes a
les escombraries en comptes de reutilitzar-los. Allà, he arribat a veure rentar 30
vegades una gasa per reutilitzar-la. En canvi, aqui ho llancem tot ja que no tenim
cap mancança. És cert que venia enfadada i intentava no gastar material
innecessari. Però, clar, passa el temps i és inevitable tornar a entrar en el rol de
consumista de la nostra societat. La veritat és que una experiencia així t’aporta un
gran canvi de mentalitat. El que passa és que quan tornem a la gran ciutat, ens
hem de tornar a adaptar.”
35
10. Consideres que tothom, almenys un cop a la vida, hauria de provar

aquesta experiencia? Per què?
“Sí, clarament trobo que tothom hauria de participar un cop a la seva vida com a
mínim, ja sigui viatjant a un país per ajudar als més necessitats o col·laborant amb
una aportació econòmica o amb reutilització de materials que tenim per casa.
Encara que l’acció o l’aportació sigui mínima, la suma de totes aquestes ens és de
gran ajuda.
Considero que el personal sanitari té un avantatge i és que pot ajudar anant a

aquests països simplement utilitzant els seus coneixements. Però tothom hauria
de col·laborar per donar-nos compte de la sort que tenim. El fet de poder ajudar i
veure la gratitud amb la que t’ho agraeixen no té preu. És indescriptible la
sensació de benestar que t’aporta el fet d’ajudar als altres. Almenys, parlant des
de la meva experiència i les persones que m’han envoltant durant tots aquests
projectes.”
11. Voldries afegir algun aspecte que consideris interessant a comentar i que
no t'hagi preguntat?
“No, trobo que les preguntes son molt acertades i interessants. Espero pogut
haver-te pogut ajudat. Gràcies!”
3.2.2. Entrevista II
Vicent Ferrer és una ONG que lluita contra la pobresa, les desigualtats i les
injustícies amb un objectiu clar: transformar una de les zones més empobrides del
sud de l'índia (Andhra Pradesh i Telangana).
Entrevista a Cristina Piera, voluntària de la ONG Vicent Ferrer:
1. ¿Cuál fue tu motivación y los aspectos por los que decidiste colaborar
con una ONG como voluntaria?
“Vicent ferrer no es la primera ONG con la que he colaborado voluntariamente. Yo

hice la carrera de educación social y ya había hecho mucho voluntariado
anteriormente. Sí que es verdad que hace unos años dejé de hacerlo porque con
el cambio de horario del trabajo que tenía me fue imposible complementarlo. El
voluntariado es un tema que con la carrera que escogí ya iba encaminado y
relacionado. Durante la carrera ya empecé a hacerlo, incluso hice algún proyecto
antes de empezarla.”
36
2. Aunque tu ONG tiene unos objetivos marcados y unos proyectos para

llevar a cabo, ¿en qué consiste exactamente tu trabajo y cuál es tu tarea?
“Yo estoy como voluntaria en la fundación Vicent Ferrer que, al igual que todas
supongo, trabajan por proyectos. Generalmente siempre estoy en el
departamento de gestión, pero pueden llamarme de otros departamentos como
facturación o face-to-face. Se podría decir que estoy de soporte cuando tienen
que hacer tareas que son muy entretenidas. Ellos no tienen tiempo porque tienen
mucho trabajo. En la fundación, hay épocas en las que vas muy saturado de
trabajo porque hay una gran cantidad de proyectos que tienen que salir antes de
una fecha exacta. Y luego hay meses en los que el trabajo es mucho más
relajado. Para resumir, hago el trabajo más entretenido y, cuando tienen
demasiado trabajo, dividimos las tareas para ser más eficientes.”
3. ¿Por qué decidiste colaborar justamente con esta ONG y no con otra?
“Esto es muy curioso. Yo vivo en Blanes y conocí a una persona, que ahora es
amigo mío, que estaba en la fundación. Y sin más, un día hablando, me dijo que
él tendría que irse a Anantapur con la fundación pero que justamente ese año no
le iba bien por su hijo. Me propuso si quería ir yo en su lugar y yo le dije que sí. A
raíz de irme a Anantapur con la fundación conocí más profundamente el trabajo
de Vicente Ferrer. De hecho, me acuerdo que volví de viaje un jueves y el mismo
lunes ya me puse de voluntaria en la fundación. Se podría decir que mi comienzo
fue un poco a la inversa, aunque considero que fue el sitio adecuado en el
momento adecuado. Primero se me ofreció ir a la Índia a hacer voluntariado con
el primer ahijado de Vicente Ferrer, Lancy Dodem y una vez volvimos del viaje,
me propuso también ser voluntaria de la ONG. Le dije que sí y ese mismo lunes
empecé como voluntaria.”
4. ¿Podrías contar alguna anécdota que te haya marcado a lo largo de todo

este tiempo?
“Me marcó mucho el viaje a Anantapur más que el voluntariado en sí. Sí que es
verdad que el voluntariado en la ONG me encanta, sobre todo por el ambiente,
nadie se pisa, todo el mundo se ayuda. Cuando estás agobiada, recibes ayuda
por todas partes. Me marcó, me impactó y aprendí mucho sobre este viaje. Sobre
todo cambié, me impresionó mucho. A raíz de ahí vi lo maravilloso que hacían el
trabajo, que fue lo que me hizo acabar aquí.”
5. ¿Dedicas mucho tiempo? ¿Cuánto aproximadamente?
“He ido por épocas. Siempre he complementado mi trabajo con el voluntariado. Si

tengo mucho trabajo, le dedico poco tiempo a la fundación. Cuando vino el
confinamiento, le dediqué mucho tiempo, casi todo el día al voluntariado ya que
no trabajaba. Luego, por distintas razones, le tuve que dedicar menos tiempo. Y
37
ahora vuelvo a estar de baja en el trabajo porque en mayo me atropelló un

camión. Estoy bien, no me rompí nada, pero sí que me quedó la espalda
fastidiada. Actualmente le vuelvo a dedicar todo el día. El tiempo también
depende mucho de la tarea que tenga que hacer. Muchas veces suelo
compaginar el trabajo con el voluntariado. Si por la tarde trabajo, aprovecho la
mañana para dedicarla a la fundación y viceversa. Y por ejemplo los fines de
semana también los dedicó al voluntariado, siempre que puedo y estoy libre.”
6. ¿Desde cuándo supiste que estabas interesado y concienciado de los

problemas sociales? ¿Y en qué momento decidiste hacer un cambio en tu
vida y apuntarte como voluntario?
“Yo de toda la vida, por eso decidí estudiar la carrera, porque siempre me han
interesado los problemas sociales, desde pequeña. De hecho, estoy
especializada en niños con problemas psicosociales y en alfabetización de
adultos. Tuve una época en la que tuve mucho trabajo como educadora social y
tuve que dejar todos los voluntariados. De hecho, volví a colaborar a raíz del viaje
de Vicente Ferrer.”
7. ¿Crees que la sociedad está concienciada de la necesidad de colaborar

con estas ONGs?
“Creo que la gente es consciente de la pobreza y la falta de alimentos y recursos

de muchos países. El problema es que en los países del primer mundo nos gusta
vivir muy cómodos. No queremos involucrarnos porque nosotros ya disponemos
de todo lo necesario. Miramos hacia otro lado cuando, en realidad, es inevitable
ser consciente de ello. Es decir, la gente es consciente del problema pero no de lo
facil que seria poner una solución, ya que con una ayuda mínima creo que el
mundo podría funcionar mucho mejor, con la colaboración de todos.”
8. ¿Crees que cualquier persona está capacitada para participar como

voluntario? Si es que sí, ¿qué características crees que debería tener esa
persona?
“Esta pregunta me gustó mucho cuando la leí. Sí, creo que todo el mundo está
capacitado para ser voluntario o voluntaria. Lo que se necesita es ilusión, lo tengo
clarísimo. Creer en el proyecto y tener ganas de cambiar el mundo, aportar tu
granito de arena. Hay tareas muy complicadas y tareas muy fáciles, así que
poder, puede todo el mundo. El tiempo es relativo, tú le puedes dedicar mucho o
poco tiempo, pero si quieres siempre lo puedes sacar de algún lado.”
38
9. ¿Qué te ha aportado a nivel de valores, experiencia, cambio de

mentalidad, etc, estar como voluntaria en una ONG?
“Me ha cambiado muchísimo, sobre todo el viaje más que el voluntariado que hice
después como trabajo de oficina. El trabajo de oficina también es necesario. Hay
veces que tienes que llamar a alguien y decirle que el niño o niña que ha
apadrinado ha muerto. Y esto me acuerdo que la primera vez fui incapaz de
hacerlo. De hecho ya no lo he vuelto a hacer más. Es muy complicado anunciar
que un niño de ocho años ha muerto arrollado por un tren yendo al colegio o por
una enfermedad que no han podido curar. Esta área no he sido capaz de llevarla,
pero lo intenté. Me ha aportado valorar mucho que somos unos privilegiados y
que hay que ayudar a la gente aunque sea mínimamente, ya que la suma de
granitos de arena al final hace una playa. Se puede colaborar y hacer un mundo
mejor. He aprendido valores humanos, a relativizar mucho los problemas y las
tonterías que antes me enfadaban. Aprender realmente lo que es importante y lo
que es ver míseria, no pobreza. Sobre todo el hecho de ver miseria absoluta y
que la gente sea feliz. Y luego he aprendido una cosa muy importante. Nosotros
tenemos la informática, las nuevas tecnologías. Pero humanamente ellos nos dan
diez mil vueltas. Eso lo aprendí allí y volví con es grabado a fuego. O sea, como
sociedad somos mucho peores que ellos. Si no tuvieramos las nuevas
tecnologías, iríamos mucho más atrasados que ellos. Porque la necesidad los ha
hecho desarrollar una felicidad y un conformismo que nosotros, por suerte, no
hemos tenido que desarrollar. Entonces, ellos, como sociedad son como un
equipo. Con lo mínimo ya son felices, trabajan por conseguir lo que quieren,
saben el valor de las cosas, las valoran mucho más que nosotros. En realidad
nosotros somos el tercer mundo, volví convencidisima de esto y lo sigo estando.”
10. ¿Consideras que todo el mundo, al menos una vez en la vida, debería
probar esta experiencia? ¿Por qué?
“Sí, porque se aprende mucho más de lo que pensamos. Se aprende muchísimo

humanamente, como persona, que es lo más importante. Se aprende el esfuerzo,
los valores, se ve la miseria que no se ve aquí o no queremos mirar. Es muy
gratificante para todo el mundo que tenga corazón, a todo el mundo le llega.
Como experiencia es una pasada, tengas la edad que tengas, tienes que ir muy
preparado mentalmente. Si vas mentalizada que lo que vas a ver es miseria
absoluta y lo que vas es a sumar y que ellos te ven como Dios porque vas de
parte de la fundación, aprendes un montón.”
11. ¿Quieres añadir algún aspecto que consideres interesante a comentar y

que no te haya preguntado?
“No, lo has englobado muy bien. Creo que el hecho de colaborar con una ONG,
sea de la forma que sea, es necesario hacerlo alguna vez. Pero con una buena
39
fundación, que sean transparentes y que el trabajo sea serio. Con experiencias
como los viajes a África aprendes mucho humanamente. Te das cuenta que nos
creemos muy superiores porque lo tenemos todo, pero socialmente no es así.
Socialmente somos el tercer mundo.”
Imatges enviades per Cristina Piera, voluntària de Vicent Ferrer,

durant el seu voluntariat a Anantapur
Un cop realitzades les dues entrevistes, he pogut entendre més àmpliament en

què consisteix el món del voluntariat i el seu funcionament. La pregunta que més
m’ha sorprès ha estat la vuitena “Creus que qualsevol persona està capacitada
per participar com a voluntari?” Per un costat, en la primera entrevista la resposta
va ser que no, ja que la voluntària Marta Coll considera que aquestes han de ser
persones amb una sensibilitat i una capacitat d'empatitzar especial. En la segona,
en canvi, Cristina Piera va respostra que sí, ja que considera que tan sols és una
qüestió d’il·lusió i creure en el projecte en el qual hi participis.
Pel que a la resta de preguntes, m’han servit per veure la seva experiència
personal i adonar-me de tots els valors que et pot aportar fer un voluntariat. El fet
de sortir de la teva zona de confort i viure d’aprop misèria extrema, tot i que és un
aspecte molt impactant, considero que et fa entendre el món i la vida de forma
diferent.
3.3. Enquesta sobre la consciència de la població envers la

pobresa i les desigualtats
3.3.1. Buidatge de l’enquesta
L’objectiu d’aquesta enquesta és fer un petit anàlisi sobre la consciència, el

raonament, l’implicació en accions solidàries i l’opinió personal de la població de
Barcelona envers a la pobresa i les desigualtats a nivell mundial.
40
Cal destacar que l’edat i el sexe no ha estat necessari, ja que es tracta d’un estudi
a nivell de població, i són dades que no interessaven a l’hora d’extreure
conclusions.
Inicialment, al pensar i elaborar les preguntes per a l’enquesta, vaig decidir

dividir-les en tres blocs segons la seva subtemàtica:
- Bloc 1 → Les tres primeres, són preguntes relacionades amb el

coneixement que té la gent respecte la pobresa, tant a nivell general com a
nivell de dades.
- Bloc 2 → Les tres següents són preguntes més personals, considerades

més subjectives, en les que la persona ha de reflexionar en preguntes que,
normalment, un no es qüestiona, ja que són simples suposions.
- Bloc 3 → Les tres últimes van relacionades amb les accions solidàries:
voluntariat, recapte d’aliments i aportacions econòmiques. Vaig decidir
posar aquestes tres accions amb la finalitat de fer una comparativa i veure
el nivell d’implicació de la població.
En total, he rebut un total de 161 respostes, les quals m’han estat de gran ajudat
per, posteriorment, analitzar resultats i extreure conclusions.
Bloc 1:
La primera pregunta és: Què entens com a concepte de pobresa?
Dins d’aquesta pregunta, que era l’única amb resposta oberta, m’he trobat amb
una gran varietat de definicions. Des de les més senzilles, explicant que la
pobresa és la manca de recursos i necessitats bàsiques, fins a aquelles on
s’explicava de manera més extensa que la pobresa no només comporta ingressos
econòmics insuficients, sinó que el concepte de pobre és molt més ampli i també
comporta pobresa climàtica, cultural, social, etc.
El concepte de pobresa és molt subjectiu i ha quedat reflexat en les respostes,

que existeixen moltes variants (des de la més evident fins a aquelles que, de
vegades, passen desapercebudes).
La segona pregunta és: Quina xifra consideres que és la que més

s'aproxima de pobresa extrema a nivell mundial?
Tot i que la resposta més votada ha estat la correcta (800 milions de persones),
un altre gran nombre de persones s’ha decantat per la resposta “1500 milions de
persones”. Són les dues respostes que, per lògica, són les han pogut estat més
votades, ja que tothom donava per fet que havia de ser una xifra molt elevada.
Vaig marcar la paraula “extrema” en negreta, ja que és important diferenciar entre
41
pobresa i pobresa extrema. Són dos conceptes diferents que, moltes vegades,
poden portar a confusions.
La tercera pregunta és: Quin penses que és el país més ric del món? I el
més pobre?
Aquesta considero que ha estat la pregunta més difícil d’encertar, ja que alguns
dels països que estan com a candidats a resposta són molt similars i és cert que,
en moltes ocasions, poden ser dubtosos. En qualsevol cas, la resposta que ha
obtingut més vots (Suïssa/Somàlia), en altres moments de la història, sí que
hauria estat la correcta. Per tant, el marge d’error es deu a que Suïssa és un dels
països més rics del món i Somàlia un dels més pobres.
42
Bloc 2:
La quarta pregunta és: Consideres que perquè una part de la població tingui
riquesa és “necessari” que, per altre costat, hi hagi pobresa i desigualtats?
Aquesta pregunta és una de les que més m’ha sorprès. Esperava que un gran
nombre de persones contestés que, malauradament, sí que és necessari que una
es regeixi de l’altre. Tot i així, les respostes han estat el contrari i, amb gran
diferència, la majoria han votat que no és necessari.
Potser aquesta resposta massiva es deu a que tots voldriem viure en un estat de
benestar igualitari. El cert és que, desgraciadament, els rics sempre han
necessitat dels pobres per satisfer les seves necessitats.
Pel que fa a l’apartat de resposta oberta, en podria destacar dues:
43
La cinquena pregunta és: Estaries disposat a renunciar un 10% del teu sou
si d’aquesta manera es pogués eradicar la pobresa mundial?
La societat, en general, és solidària. Però he percebut en les respostes que, la

població està cansada de ser ells els qui sempre intentin buscar solucions, o bé
fent aportacions econòmiques a diferents entitats, o bé fent recapte d’aliments…
Quan realment els governs són els que haurien de posar-hi fi, gestionant i
administrant els diners d’una manera més justa.
Dins de l’apartat de resposta oberta, vaig rebre un total de 21 respostes, les quals
podria destacar la següent:
La sisena pregunta és: Creus que la violència està justificada en situacions

on depèn la supervivència d’un individu?
Aquesta pregunta és una de les que més controversia ha portat, ja que els
resultats han estat gairebé igualats. Tot i que m’esperava un major nombre de “no”
com a resposta, considero que la gent ha empatitzat i s’ha posat a la pell
d’aquelles persones que viuen una situació dramàtica i extrema.
44
Vaig decidir posar tres respostes base, ja que són les respostes que considerava
més generals per a respondre. També vaig considerar que afegir un apartat per a
“altres” era necessari, ja que potser hi havia gent que volia donar una resposta
més detallada o no se sentia identificada amb les anteriors.
loc 3:
La setena pregunta és: Has participat mai en algun tipus de voluntariat?
La resposta d’aquesta pregunta ha estat molt satisfactòria, ja que he pogut

comprovar que més de la meitat ha participat amb algun tipus de voluntariat. Això
és una bona notícia, ja que l’altre tant per cent més votat ha estat el de “m’ho he
plantejat”. Aquí queda clar que, tot i no poder col·laborar a nivell econòmic, hi ha
altres formes d’implicar-se en relació als més desafavorits.
45
La vuitena pregunta és: Acostumes a col·laborar en les campanyes de

recollida d’aliments?
L’acció de col·laborar en campanyes de recollida d’aliments sembla ser la que

més gent hi participa habitualment. És l’activitat més accessible per a tothom, en
la qual no hi dediques un temps afegit ni implica una gran despesa de diners. És
per això que un 85% de les respostes col·laboren habitualment o, en alguna
ocasió, ho han fet.
La novena i última pregunta és: Fas donatius econòmics de manera habitual

a algun tipus d’ONG o entitat similar?
Les aportacions econòmiques és l’ajuda per la qual menys es decanta la gent. Tot
i que m’ha sorprès el gran nombre de persones que hi col·labora de manera
habitual, també hi ha molta gent que hi desconfia. El fet de no saber exactament,
amb certesa, on van a parar els diners donats, moltes vegades, pot generar
desconfiança. Tot i que no hauria de ser així, tots hem escoltat alguna vegada
com, alguna persona o pàgina web, ha fet un mal ús dels nostres diners.
46
Les conclusions que he extret respecte l’enquesta, a nivell general, han estat molt
positives. Ha quedat constatat l’alt grau d’implicació de la població, el seu
coneixement i percepció, i la diversitat de respostes pel que fa a l’opinió sobre
aspectes relacionats sobre la pobresa i la seva gestió.
Pel que fa al bloc 1, les respostes s'adequen bastant a les meves hipòtesis
inicials. Les definicions sobre pobresa considero que han estat molt completes i
detallades. Tot i així la resposta més repetida ha estat “la pobresa és la manca de
recursos bàsics que pateixen algunes persones”. La segona i tercera pregunta,
que tenien una resposta tancada, penso que han estat aquelles amb més dificultat
a l’hora de respondre. Hi havia respostes molt similars i possibilitat de dubtes
entre elles.
Pel que fa al bloc 2, les conclusions extretes han estat totalment contràries al meu
pensament inicial. En la primera pregunta de l’apartat, ha hagut una clara
resposta guanyadora. En aquest apartat m’esperava un raonament totalment
contrari, ja que pensava que la majoria respondrien que sí, basant-se en la
situació actual mundial. Pel que fa a la segona i tercera pregunta, eren les
preguntes més reflexives i personals. Un aspecte curiós és que en ambdues
preguntes, les respostes han estat gairebé igualades. D’aquesta manera, he
pogut constatar la gran diversitat d’opinions i raonaments que pot haver-hi entre la
societat.
Pel que fa a l'últim bloc, m’he emportat una grata sorpresa al veure la gran
implicació de la gent. Tot i que ja m’ho esperava inicialment, l’acció voluntària en
la qual més gent hi participa habitualment és el recapte d’aliments. És una activitat
que no suposa una gran implicació de temps ni suposa un alt cost econòmic. La
segona més votada, ha estat el voluntariat. M’alegra saber que una gran quantitat
de persones hi dedica part del seu temps lliure en accions que, sense cap tipus de
remuneració, ajuden a fer el món una mica millor. Per finalitzar, les aportacions
econòmiques han estat les menys votades, ja que són les que, sovint, poden
provocar desconfiança, i és un aspecte que depèn molt del moment econòmic que
cada persona estigui vivint.
47
4. CONCLUSIONS
Davant la meva hipòtesi i els meus pensaments inicials, i un cop finalitzat el

treball, he pogut constatar que la paraula pobresa és un terme molt ampli i
subjectiu d’estudiar, ja que la percepció de cada individu respecte la pobresa és
molt diversa.
Pel que fa al primer objectiu, en començar a investigar, em vaig adonar que era
un tema que tots donem per fet que coneixíem, però que realment, el tenim
oblidat, o bé sigui perquè ens interessa més donar l’esquena als problemes, o per
falta de consciència social. Una vegada t’endinses en aquest tema, t’adones que
és una qüestió molt complicada de resoldre i que realment està en mans dels qui
tenen el poder. Però, també és cert que amb petits gestos o accions podem
col·laborar per tal de millorar la qualitat de vida d’algunes persones que estan
patint desigualtats.
He entès que la pobresa no és un problema exclusiu de l’Àfrica (pobresa extrema)

sinó que també trobem pobresa en el nostre entorn, com la pobresa climàtica,
energètica, etc, que, moltes vegades, passen desapercebudes.
Pel que fa al segon objectiu, he après que aquesta no té data d’origen, sempre
ha existit. De fet, fins a principis del S.XIX era considerada com a “normal” degut a
les condicions precàries de la societat, provocades pel colonialisme, esclavitud,
epidèmies, entre d’altres. I no va ser fins a la industrialització quan es va
començar a fer més evident les classes socials.
Pel que fa al tercer objectiu, em va fer molt que pensar. Vivim en una societat
amb presses, en les que tot ho volem de manera immediata i a l’instant. Estem
extremadament pendents de la imatge que volem projectar, en part influenciada
pels canons que, suposadament, hem de complir. Això, de vegades, ens fa oblidar
el que realment és important com el fet d’enriquir-nos a nivell personal, aprendre a
empatitzar amb els més desfavorits i deixar de banda les coses materials que,
equivocadament, creiem que ens donen la felicitat.
Una frase que considero que cal destacar i em va fer reflexionar, és la que va dir
Cristina Piera, una de les voluntàries a la que li vaig realitzar l’entrevista. Ella,
convençuda, em va dir que realment nosaltres som el tercer món. Tot i que,
socialment, els països subdesenvolupats siguin els més pobres i amb menys
recursos, ella afirma que ens poden donar mil voltes a nivell humà. A vegades,
amb molt poc, un pot ser feliç, cosa impensable en la nostra societat actual.
48
Pel que fa al quart objectiu, m’ha sorprès gratament saber que el grau de
coneixement sobre aquest tema és bastant elevat. M’he adonat que una gran part
de la població s’implica dins de les seves possibilitats, ja que és un tema que els
preocupa.
Analitzant algunes respostes, també he arribat a la conclusió que algunes

persones, tot i que voldrien col·laborar-hi més en aquesta causa, degut a la seva
situació econòmica precària, no s’ho poden permetre. D’altres, tot i poder fer
aportacions econòmiques, són més desconfiats, per por a possibles enganys.
Per últim, una gran majoria entén que haurien de ser els governs qui, amb
voluntat política i deixant a banda la corrupció, aconseguissin una justícia social
per a tots els ciutadans.
Això, lligat amb el cinquè objectiu, m’ha fet entendre que l’origen de la pobresa
també ve determinat per la història evolutiva de cada país, tenint en compte
l’economia, la política i la cultura d’aquest. Sumat a la capacitat de fer una mala o
bona gestió econòmica, sobretot en època de conflictes i crisis.
Pel que fa al sisè objectiu i l’últim a comentar, com bé he dit abans, la pobresa és
un concepte que comprèn molta informació. És per això que, la dificultat ha estat
a seleccionar els apartats en els quals em volia centrar i, de manera resumida,
extreure la informació més essencial.
Com a resum final, podria dir que gràcies a tota la informació extreta al llarg del
treball, he pogut treure les meves pròpies conclusions mencionades anteriorment.
Desgraciadament, ha quedat evident que el fet d’haver nascut en un determinat

lloc, et condiciona el futur. Néixer en un país sense recursos redueix dràsticament
la possibilitat de tenir accés als estudis i, d’aquesta manera, no tenir un futur
esperançador.
És per això que, després de ser conscient del nivell tan elevat de pobresa que hi
ha al món i de la manca d’implicació per part dels governs per acabar amb ella,
concloc el treball afirmant que la pobresa és una “lluita interminable”.
49
5. VALORACIÓ CRÍTICA
Valorar el meu treball de manera general és complex. Puc dir que estic satisfeta
de la feina feta; no només per la gran quantitat d’informació que he recercat i he
après sobre el tema, sinó també perquè considero que he crescut a nivell
personal realitzant el treball. Sovint, la pobresa sol ser un tema que, tot i que en
sentim parlar freqüentment, no som plenament conscients de tot el que aquesta
comporta. El fet d'endinsar-te i estudiar-la a fons, m’ha fet preguntar-me infinitat
de qüestions i, d’aquesta manera, entendre realment com funciona la societat i el
món en el que vivim avui en dia. Un món que, tot i amb solidaritat, està difícilment
capacitat per canviar el sistema global.
Un fet a destacar i que m’ha sobtat ha estat a l’hora de cercar respostes per tal de
saber com erradicar la pobresa. En quasi bé totes les pàgines webs, les entitats i
ONGs donen per suposat que ha de ser la ciutadania qui s’hi hagi d’involucrar i
buscar solucions per acabar amb ella.
Tot i que m’hagués agradat col·laborar amb alguna ONG o entitat per tal de viure
l’experiència des d'aprop, finalment no va ser possible per diverses raons. Tot i
això, el fet de sentir-ne parlar directament a persones voluntàries i poder
intercanviar opinions amb elles, em va ajudar a progressar en el treball.
A dia d’avui, puc dir que, abans d’iniciar el treball, era gairebé desconeixedora de
tota la informació que he anat adquirint durant tot aquest any. També puc afirmar
que, tot i saber que la pobresa molts cops pot resultar impactant, no m’ha parat de
sorprendre en tots els àmbits.
50
6. FONTS D’INFORMACIÓ
123Test [en línia].

http://123test.com
Ayuda en acción. ¿Cómo se mide la pobreza? [en línia]. 24 jul 2018.

https://ayudaenaccion.org/blog/solidaridad/como-se-mide-la-pobreza/
Ayuda en acción. Las principales causas de la pobreza en el mundo [en línia].

18 dic 2019.
https://ayudaenaccion.org/blog/derechos-humanos/principales-causas-pobreza-
mundo/
Caus, Nicole. Què és la pobresa? [en línea].

https://www.mansunides.org/observatori/pobresa-mon/definicio-pobresa
Coll Morales, Francisco. Países más pobres del mundo [en línia].
https://economipedia.com/definiciones/paises-mas-pobres-del-mundo.html
Coll Morales, Francisco. Pobreza [en línia].

https://economipedia.com/definiciones/pobreza.html
De Paz, Víctor. Solucions a la pobresa extrema [en línia].

https://www.mansunides.org/observatori/pobresa-mon/solucions-acabar-erradicar-
pobresa-extrema-mon
Gunnarsson, Agenta y Wingborg, Mats. Agricultura que reduce la pobreza. [en

línia].
https://latin.weeffect.org/app/uploads/2017/10/We_effect_jordbrukminskarfattigdo
m_spansk_final_lowres.pdf
Ikuska Libros, S. L. Historia (s) de Burundi. [en línia]. 1997-2013.

http://www.ikuska.com/Africa/Paises/burundi/historia.htm
INE. La pobreza y su medición [en línia].

https://www.ine.es/daco/daco42/sociales/pobreza.pdf
Libretilla. Los 50 países más pobres del mundo [en línia]. 10 mar 2022.
https://libretilla.com/paises-mas-pobres-del-mundo/
Naciones Unidas. El desarrollo social inclusivo es clave para superar la pobreza y

reducir las desigualdades. [en línea]. 1 sep 2016.
https://www.cepal.org/es/articulos/2016-desarrollo-social-inclusivo-es-clave-
superar-la-pobreza-reducir-desigualdades
51
ONG Manos Unidas. Las causas de la pobreza en el mundo [en línia].

https://www.manosunidas.org/observatorio/pobreza-mundo/causas-pobreza-
mundo
OXFAM Intermon. Ingredientes que suman [en línia].

https://blog.oxfamintermon.org/las-causas-de-la-pobreza-en-el-mundo/
Naciones Unidas. Objetivos de desarollo sostenible [en línea].

https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/poverty/
Unesco. La pobreza en el mundo podría reducirse a la mitad si todos los adultos

terminaran la educación secundaria [en línia]. 21 jun 2017.
https://es.unesco.org/news/pobreza-mundo-podria-reducirse-mitad-si-todos-adulto
s-terminaran-educacion-secundaria
VisualPolitik. ¿Por qué LUXEMBURGO es TAN RICO? [en línea].

https://www.youtube.com/watch?v=XIhITTaSSWo&t=617s
Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Pobresa [en línia]. 27 set 2022.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pobresa
52
7. ANNEXOS
7.1. Micromecenatge
7.1.1 Definició i funcionament
El micromecenatge és un tipus de campanya de finançament que consisteix en un

conjunt de missatges que es transmeten a través d’una pàgina web. L’objectiu és
arribar al màxim nombre de persones per tal de finançar o crear un projecte i
obtenir beneficis econòmics, ja sigui de persones físiques o entitats. S’ha de posar
informació sobre què és i per a què serveix la campanya, i sobretot, què es
realitzarà amb els beneficis obtinguts.
Com a curiositat, Catalunya és la comunitat de l’Estat que concentra una major
activitat de micromecenatge, tant pel que fa a les plataformes que s’han creat per
a realitzar-ho com per la gran varietat de projectes que hi ha.
El seu funcionament es pot desglossar en una sèrie de passos a seguir:
- Establir l’objectiu de la campanya. Pot ser per un projecte concret o una

campanya de recaptació de fons per mantenir en bon funcionament
l’entitat.
- Explicar la destinació dels recursos recaudats per tal de generar confiança i
transparència.
- Definir el públic al qual va adreçada la campanya.
- Dissenyar l’estratègia comunicativa per tal de difondre el missatge i assolir
l’objectiu.
- Actualitzar de forma constant la informació de la pàgina web i agrair a les
persones que col·laboren.
7.1.2. Bases legals micromecenatge
Hi ha diverses bases fiscals que regulen el micromecenatge. En el cas que es

rebin donacions i no hi hagi cap tipus de recompensa, s'entén com una donació
en la qual no s’ha de tributar. En canvi, en el cas que s’ofereixi una recompensa
cal incloure el 21% d’IVA en l’aportació total.
- A més, s’ha de tenir en compte que les donacions poden comportar

beneficis fiscals a les persones que les fan. És per això que algunes
campanyes ofereixen als donants l’opció de posar les donacions
realitzades a la seva declaració de la renda.
53
- Per motius legals, hi ha algunes entitats que no accepten menors per

desenvolupar tasques de voluntariat. A partir dels 14 anys, es pot consultar
a l'entitat que organitza el voluntariat si hi pots participar, presentant
sempre un permís de consentiment del teu pare/mare/tutor.
7.1.3. Origen
L’origen del micromecenatge sempre s’ha basat en les donacions. Aquest terme
s’ha modernitzat degut a la tecnologia i les noves xarxes socials.
La idea de demanar finançament de manera pública ve des de molt lluny. Es pot

considerar que, ja en el 1885 l’editor Joseph Pulitzer va utilitzar el seu diari “The
World” per fer una crida als ciutadans per tal de recaudar fons per poder pagar el
pedestal de l'Estàtua de la Llibertat de Nova York. A canvi, s’oferia una
recompensa: una reproducció en miniatura de l’estàtua per aportacions majors a
un dòlar. La campanya va funcionar a la perfecció, ja que en pocs mesos van
aconseguir el seu objectiu amb milions de dòlars recaudats.
54
55

TR Def

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

TR Def

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

1

Judit Anglès Vivancos - LA POBRESA: Una lluita interminable

“La pobreza es la peor forma de violencia”

1.1. Justificació del tema escollit

Aquesta reflexió sorgeix de fotografies captades de diversos viatges. En el

Marroc, 2019 Sri Lanka, 2022

La idea del treball va sorgir un dia qualsevol visionant imatges antigues de

1.2. Hipòtesi i objectius plantejats

La intenció és estudiar àmpliament la pobresa, fent un petit estudi sobre la història

1. Aprofundir a fons sobre la pobresa.

1.3. Metodologia emprada

Pel que fa a l’apartat de treball de camp, primerament em vaig centrar en el

També vaig realitzar dues entrevistes a persones voluntàries d’ONGs. Aquestes

2. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA

2.1. Contextualització de la pobresa

La pobresa és aquella situació en la qual no és possible satisfer les necessitats

Es considera que estan en risc de pobresa aquelles persones que la renda de la

Es preveu que la pobresa, a nivell mundial, augmentarà com a resultat de les

La pobresa afecta les persones de maneres diferents segons el grup d'edat,

2.1.2. Origen i causes

Un dels factors que ha provocat des de l’inici de la humanitat la pobresa és la

Las principals causes de la pobresa són les següents:

1. Els conflictes bèl·lics i la violència: les guerres obliguen a la població a

3. La manca d'accés a l’educació: un de cada cinc nens no té accés a una

4. La manca d'accés a aigua potable i sanejament: ​les malalties

5. Malalties i epidèmies: una població malalta és menys productiva i, per

6. Corrupció: tots aquells recursos destinats a aspectes socials passen a

A tots aquests factors, se’ls hi ha de sumar altres condicionants com el lloc de

2.1.3. Països amb major índex de pobresa

Les zones desèrtiques i altes temperatures no faciliten la vida ni el cultiu ni la

1. Burundi: Amb un PIB de 269,56 per cápita

L’enorme situació de pobresa que es viu actualment a Burundi és a causa de

2. Sudan del sud: Amb un PIB de 313,59 per cápita

3. Somàlia: Amb un PIB de 369,62 per cápita

Les conseqüències provocades a causa de la pobresa són immenses. Tot i que a

Malnutrició → Malalties → Impossibilitat de treball/estudiar…

● Desnutrició/malnutrició: La població infantil no pot accedir als nivells

● Manca d’educació: Aproximadament 262 milions de nens i adolescents de

● Increment de malalties físiques i mentals: Al no disposar d’una

tothom. Això implica que els nadons tenen menys probabilitats de

● Poc desenvolupament humà: El fet que la pobresa provoqui un

2.2. Tipus de pobresa

➔ Pobresa per precarietat: És la inaccesibilitat que tenen les persones per

➔ Pobresa per exclusió: Són aquelles persones que es troben aïllades,

➔ Pobresa per desigualtat de gènere: La pobresa es manifesta de manera

Segons la forma que té de mesurar-se: Ens ajuden a mesurar el nivell de

● Pobresa absoluta: És aquella situació en què una persona no té cobertes

● Pobresa relativa: És aquella persona la qual es troba en una situació de

● Pobresa estructural: Es produeix quan hi ha una deficiència

● Pobresa conjuntural: Es produeix quan els ingresos de les persones que

Segons l’àrea geogràfica:

● Pobresa rural: És la pobresa que es concentra en zones rurals, allunyades

Depenent a qui i de quina manera afecta:

● Pobresa extrema: És el pitjor tipus de pobresa ja que les persones que la

● Pobresa infantil: És la pobresa que afecta directament a nens i nenes fins

● Pobresa material: Es produeix quan les persones tenen manca de

2.3. Pobresa en relació a múltiples crisis

L’impacte socioeconòmic de la pandèmia de Covid-19 ha estat una greu crisi

El desequilibri econòmic degut a la pandèmia de Covid-19 seria superada per les

- Segons el Banc Mundial, s'espera que l'economia mundial es redueixi més

L’impacte de la Covid-19 ha estat desproporcionat entre països pobres, com ara

- El 13,5% va tenir retards en el pagament de despeses relacionades amb

- El 10,9% no es va poder permetre mantenir la vivenda amb una

4. La manca d'accés a aigua potable i sanejament: les malalties