Está en la página 1de 1

LA CRÓNICA DE VALLS

Sobre'l plá del Pinatell aparegué la grá, .que avui valen [500 pésetes. Cree nir l'aparició de les caries i del negre en habia sido ordenanza de telégrafos. En i
partida del Nen de Prades que desde baix que per aquest aventatge hauría d'ésser lpa plantes de blat, és necesari sumergir todos sus empleos habia demostrado mu-
apareixíen com una rengle de pins plan- obligatoria aquesta práctica, perqué els grans de llevor durant cinc minute en cho celo, mereciendo el aplauso de sus
táis al cayre del single. Comensaren a ademes de produir un benefici a l'agri- una dissolució de dos quilos de suifat de jefes.
coure en 100 litres d'aigua. Podem posar Damos a su familia nuestro pésame. El descenso en el número de atacados
ploure'ls cops de roch íirats ab la fona, cultor, el produeix a la nació, quasi sen- por la epidemia reinante, iniciado el jue-
petaven de tan en tant alguna trets, y las se despeses, proporcionant una gran la dissolució del sulfat en una portadora
i sübmergir-hi el blat posat en cistells. —En Montblanch la muerte ha arreba- ves de la semana pasada, ha ido acen-
balas y las rocas, pitjors encara que las quantitat de pa. tuándose en la actual.
Després d'haver-lo deixat escorrer, el batado de este inundo, a nuestro particu-
balas, se sentían rebotre per las Uoancas 2.ón Una reducció de la quantitat de lar y distinguido amigo D. Juan Poblet y Ea el período de mayor desarrollo de
del riü o alsavan glopa d'aigua rebotent gra a emplear en la sembra, perqué la barrejarem amb un xic de pols de cals
acabada d'amarar. Teixidor, una de las personalidades más la grippe, hubo día en que ascendieron a
per sobíe'lígorehs n>itg gl&ssats. generalitat deis gráps germinen bé i no máa de cien las nuevas invasiones. Lue-
Com que per l'aceió del sulfat, ei blat salientes de esta provincia.
Desde baix la defensa era inútil. En Pe- hi.ha pérdues. Formaba parte del Consejo provincial go en progresión constante, ha ido de-
troli, aconsellat peí guía, determina gua- 3,er Evita que degenerin els bons blats augmenta de volum en una quinta part
de Agricultura. Era el alma de la Fede- creciendo dicho número.
nyar la banda oposáda y crida a la seva i, per tant, no és necessari canviar con- aproximadament, hem de teuir-ho en
compte en sembrar: 100 litrea de blat es ración de Sindicatos agrícolas de la Con- Ayer quedaban reducidos a 31 los nue-
gent. tinuament les llevors, ja que les que pro- ca. Escritor correcto, de clara inteligen- vos casos. Médico hubo que tenía que vi-
—Ganad la orilla opuesta del río y tre- dueixen serien iguals o mülor a les que converteixen en 120 litres després del sut-
fatatge. cia y de vasta ilustración, se había crea- sitar máa de 200 enfermos, y ahora el
pad por la ladera hacia Farena y Monreal. podriera adquirir a fora i a preus elevats. do un prestigio. que máa no tiene más de 60.
La palanca qué portava al cami de Fa- Com es practicada la sel'lecció del blat, Quantitat de llevor que cal emplear.—A
Catalunya varía entre 150 i 250 litres per Ea varias campañas electorales, se ha- Ea en los barrios rurales de Picamoi-
rena havia desaparegut; aixís fou que'ls —En primer lloc cal escollir la varietat bía aplaudido en Valls su palabra fácil xons y Fonscaldes donde ha tomado ma-
voluntaria s'afanyavan a posar passeras, mes apropiada a cada comarca i a les hectárea, Resulta veritablent impossible
y culta y la mordacidad de su ironía pin- yor incremento estos dias pasados la
quan en Petroli, esperonat per las rocas diferentes clases de térra; pero em sem- indicar a priori la quantitat da llevor que^
toresca. epidemia.
y las balas que queyen de dalt, a cavail bla que, en general, els pagesos s'han cal usar ea cada cas, perqué depen de
En 1911 formó parte del Jurado de los A proporción, pues, del número de ata«
y ab el fuet a la má comensá a resseguir de limitar a conservar la varietat mes moltes causes: de la mida deis grans, del
Juegos Florales que se celebraron con cados, las defunciones han sido muy po-
¡a vora del riu, repartía t fuetadas y ex- acreditada al seu país, abandonant total- clima, de la classe de térra, deis adoba,
motivo de las fiestas de la Candela. cas. Más podemos decir: escasísimas. Hay
clamant: ment aqueiles que amb tant de soroll es de íes treballades, de l'época de la sem-
¡Que Dios haya acogido su alma en su que descontar del Registro civil, los que
—¡Al vado! ¡al vado! Cobardes, al vado! presenten en el mercat. bra, de sembrar a má o a máquina, etc. han muerto do enfermedades crónicas,
santo seno!
Els voluntaos, fugint del alcana del Com és millorada una varietat.—Eseo- Aquest és un problema que cadascú ha como suele ocurrir en esta época del
fuet 8'anaren tirant de peus al riu y eo llida la varietat, per a millorar-la cal de rasoldre per les seves terres. —Ha pasado a mejor vida en Barce año. Y luego, los que mueren, más que
mensaren a pujar la costa, empenyats procedir de la manera següent: Uns ¿Caí sembrar les varietats isoladament o lona, D. Antonio ^Cabrer Sagau, sub- de la enfermedad, de falta de cuidado, y
pels crits, els renechs, les malediccions y quanís dies abaos de la sega, recorre- cal barrejar íes?- Encara que no sigui director en Cataluña de La Unión y el de recaídas causadas por imprudencia.
las fuetadas d'en Petroli; espardenyas, rem els eamps escollint les millors espi- costum entre els nostres pagesos sembrar Fénix Español y director de El Fomento En este punto no nos cansaremos de re-
camas y calsons se 'ls torna tot.de vidre, gues de cadaseuna de les quals separa- barrejes.de blat, está avui plenament de- Nacional. comendar que se observe con rigor el
tesso, glassat, ert,., ¿Qui d-'ells* no male-rem la porció superior i la inferior que mostraf que el cultiu de barreges de va- Casado con nuestra eompatricia doña régimen que aconsejan los médicos.
hía de tot cor a aquell home sense entra- no serveixen i reservarem la porció cen- rietats dona mes que el eiiltiu de varie- Marcela Oliva Musté, pasaba en esta ciu-
tral, que té els grans mes céntrala i mes Entre las víctimas ocasionadas por
nyes? tats purés. dad muchas temporadas, y no faltaba
grossos i per tant els mes indicats per a una asistencia defectuosa podríamos se-
En menos de mitja hora guayaren el El gra produít per una d'aquestes ba- en ningún acontecimiento que se cele- ñalar algunas que se han resistido a ser
plá de Montral. L'Esgiesia del poblé se sembrar. rreges no ha d'ésser uaat per a sembrar; brara en Valls, participando de todas trasladadas al Hospital. En este estable-
alsa al bell mitg del turó, sota l'esglesia, Amb unes 60 espigues, tindrem els cal fer la barreja cada any amb varie- nuestras penas y de nuestras glorias. cimiento son muchas más las camas dis-
escalonat, hi ha la rectoría, sota la recto grans sufleicients per a sembrar una su- tats purés. Había dado ejemplo en muchas ocasio-
ponibles en estas circunstancias, gracias
ría una gran era, y sota la era un regular perficie de uns 100 metres quadrats. En Época de la sembra.—Les sembres feteg nes de su entusiasmo por nuestra ciudad. al celo de la Junta, que no loa enfermos.
planeil ahont feu colocar la seva tropa. aquesta, farem la sembra a mates po- del 15 de Octubre al primer de novembre Era un verdadero hijo adoptivo de Valls. Ea ninguna parte pueden estar mejor
En Petroli se coloca sobre l'era, passe- sant en cada clot una sola llevor. Eís son les miilors. Lea de fi de Novembre, en Y si a esto se añaden laa prendas per- cuidados que en el Hospital, donde nada
jant-se amunt y avall, com un esperitat: clotets han d'estar separata entre ella 25 general les pitjors, tant que eonvé mes sonales que le adornaban y el respeto y les falta, ni asistencia, ni medicinas, ni
eatava borratxo, cegó, perdut; mira ab centímetres en tots sentits. Aquest tros sembrar al Gener o Febrer que a fi d6 estimación que merece en eBta ciudad la alimentos, ni cariño, ni sol, y no obstante
els gemelos cap a l'altre banda de riu de térra l'havem de treballar bé i ado- Novembre. familia Oliva, se comprenderá que la se han dado numerosos casos de una re-
ahont encara'ls carlina estavenparats, y bar millor. En arribar la collita, triarem Per a cada localitat cal determinar muerte del señor Cabrer haya causado sistencia invencible por parte de pobres
a pesar de la distancia inmensa y del fon- les espigues millors que en la forma ja prácticament l'époea millor per a la un general sentimiento. a quienes en aus casas les faltaba todo,
do que'ls separava, eridant com un boig indicada* servirán per a sembrar l'any sembra. Descanse en paz nuestro malogrado
següsnt altres 100 metres, quadrats. Amb Lo cierto es que de los atacados que
y brandant el sabré, maná rompre'i foch Profunditai a que cal soterrar la llevor, amigo, y reciba su distinguida viuda, sus han obedecido a los módicos y en su
a la seva tropa. Tothom eomprengué que tota la producció obtinguda, que no bai- —La menor possible; a un dit de protón- hijo3 José, Antonio y Marcela, y la de-
xará de 35 litres de gra, sembrar^m a caso a las autoridades, apenas se ha
aqueíl tiroteig era inútil, que las balas ditat millor que a un dit i mig, puix si no más familia, a cuyo dolor nos asociamos, muerto ninguno que no sufriera alguna
no arribavan ni a mitg camí, pero ¿qui bolei i molt ciar, uns 6,000 metres qua- fos perqué les formigues i els ocells es nuestro sentido pésame.
drats que produirán aproximadamen uns otra enfermedad.
era capas d'oposarse a las ordres d' menjea el grá seria millor no soterrar-lo. Es de observar que entre los nuevos
20 mil litres de gra, e!s quals poden ésser —Ha fallecido en La Líüea, cerGa de
aquell mal e^perit en forma humana? ¿Convé sembrar el blat en Mnies?—SQm caaoa que se presentan, ninguno se agra-
utilitzats en la sembra ordinaria. Aquest Gibralíar, donde tenia montado un cine,
Per fi un noy de divuit anys, plorant dupte les sembres de blat en línies sepa- va, acaso porque el escarmiento va alec-
és el métode práctie per a millorar amb nuestro joven compatricio D, José Maria
encara de rabia deis cops de fuet y del rades unes d'altres de 1& a 22 centíme- cionando a todos.
poques despeses una varietat de blat en Costas IRoca, después de haber sufrido
glas que li entumía las camas, deixá'l seu trea han estat i aeran sempre les que do-
una comarca. la pérdida de su esposa.
lloch, dona un tom per sota'l peu de l;era, nen major producció.
A su padre, D. Magin Coatas, y demás
tragué'l cap per la banda oposada, y ve» Preparado déla llevor,—Un cop esco- ¿Quiñi adobs cal aplicar al cultiu del
familia, acompañamos en su dolor.
gent en Petroli d'esquena cridant, ma- Hida la millor varietat de blat en una blat en els moments actuáis?—Wñ fetns no
lehíat y brandant el sabré, reposá'l cañó comarca, cal teñir presents algunes con- van malament per al cultiu del blat, pe- —A la edad de 38 años, ha fallecido en
de sa carrabína sobre la vora ds l'era, eideracions practiques, la finalitat de-les ro no els havem d'emplear en grans quan- el Convento de religiosas del Sagrado
prengué puntería, dispara y en-'Petroli quals, és augmentar considerablement la titats per no exposar las plantes a bol- Corazón de Maria de esta ciudad, la vir-
redóla com un capdell per térra. producció; aqüestes eonsideraciona son car-se. De 10 a 12 mil quilos de fems per tuosa Madre D.a Maria de los Dolores
Quan els voluntaria s'adonaren de la les següents; hectárea son auficientar, si ademes em- Vila Mitjá, natural de Olot, muy esti-
mort del capitá pararen el foch, sense 1.a Els grans grossos son els que do- pleem 300 quilos de superfosfats que mai mada de las alumnas de dicho colegio.
i . nen plantes de gran vigor iprodueixen no han de faltar al blat. En el mes de Fe- ¡Que Dios haya premiado sus virtudes! Mañana era el día señalado para la ce-
compiiment el lligaren travesser sobre la
sella del cavail y'l baixaren a la vila, collites remuneraderas. brer o l$arc, emplearem, si convé, el ni lebración de la feria de Sta. Úrsula. Por
trat. Durant aquets anys en qué el nitrat —Ha pasado a mejor vida la bonda-
ahont l'enterraren com un héroe, passe- 2.* El blat de sembra ha d'estar nét razón de las circunstancias sanitarias,
de tota mena de llevors estranyes i de está a preus elevadissims podem substi- dosa señora D.a Maria Vallvé Gibergans,
jant-lo pels carrers sis homes a Tespatlla, esta afiojha sido suprimida.
entre sos voluntaria, que no'l ploraren tota mena de gérmens de malalties. tuir-lo amb gran éxit peí purin, es a dír hermana del concejal D. Juan Bta., a
pasgens ni mica. 3.a Entre grana de blat d'iguals di- peí liquid brut que s'eseorre deis femers; quien, lo mismo que al esposo de la fina-
La ñesta de nuestra compatrona Santa
Quan la guerra fou acabada, per ningú mensions, els que pesen mes, son també per aplicar-lo cal barrejar uu litre de da, enviamos nuestro pésame.
Úrsula se celebró el martes pasado con
era un secret que a n'en Petroli l'havían els que donen major collita. Per aixó és purrin amb 100 litres d'aigua i regar el —A la temprana edad de 18 años, ha la sencillez que reclamaban las circuns-
mort els seua mateixos, pero ¿qui l'havía que els grans de blat que ocupen en ven- blat. dejado existir la señorita Pilar Aymerich tancias.
mort? tar-lo a l'era iá part del munt mes expo- P. J. CÁSALLO. Pamies, hija del dueño de una de laa pe-
sada a Taire son, ela que cal escollir No hubo ni música en los Divinos Ofi-
Quan després aquella colla de xicots Engitajer agrúiwm luquerías del Pati, D. Pablo, a quien cios, ni se celebró la procesión.
foren llicenciats, y perduts sense ofici ni per a llevor perqué perqué son els mes Cap deis Servéis de Terra Campa. enviamos la expresión de nuestro sia-
pesats. El Rdo. D. Antonio Llagostera pronun-
benefici, s'arrossegavan per cafés y ta- cero pesar.
Per separar els grans de blat segons ció en loa Divinos Oficios un elocuente
vernas, vivint de las escorriailas de la sermón.
guerra, volian alegar algún mérit da van llurs dimensions, i també per a netejar
de la gent pacifica que tan havía sofert el blat de les al tres lievors de civada, La enfermedad que retiene en cama
durant aquella anys, exclamavan ab or- ordi, males herbes, son uaats els crivells al alcalde de esta ciudad, D. José Ma-
gull y ab certa dignitat: 0 porgadors ciliudrics; les marques Marot OBITUARIO griñá, sigue su curso normal. Aunque en
—Ea que jo vaig ser qui vaig matar a
n'en Petroli. • • ' , '
1 Pernouillet son les que conec; totes
pero son fundades en igual principi. Entre las víctimas ds la epidsmia rei-
AYUNTAMIENTO los primeros dias de esta semana ofrecía
algún cuidado, se le considera fuera de
Y tots havían mort a n'en PetrolL Sembrant el blat porgat per aqüestes nante, figura el conocido industrial don Anteayer celebró sesión ordinaria bajo peligro.
maquines hom obló per hectárea uns 200 Juan Figuerola Montserrat. Habia sido la presidencia del teniente de alcalde Le deseamos una pronta y completa
JOSEP AtiADERN quiloa mes de gra qué sembrant el blat concejal de este Ayuntamiento, votado D. Maximino González y con asistencia mejoría.
sense porgar. por el partido republicano. Contaba con de otros cinco concejales.
El cost d'aquesta tria amb les maqui- merecidas simpatías. Se lee una carta de D. Juan Moriá, re-

ffiancoiunitat de Catalunya nes abans dites, és de:


9'50 píes, per Há. si havem de sembrar 10 Há.
Para mayor desgracia de tan infortu-
nada familia, también ha fallecido la
sidente en Barcelona, oriundo de Valls,
quien envía 100 pts. para laa personas
CHAMPAN LUMEN
ÉLMEUOR DE PRODUCCIÓN NACIONAL
5«45 » » » » » 2 0 » virtuosa señorita Rosa Figuerola Montse- necesitadas a consecuencia de la epide- GRAMDES ÉXITOS
DIRECCIÓ D'AGBICULTÜRA 4'04 •» •' » » » » 50 » rrat, hermana del anterior. mia reinante. Se agradece tan espontá- MARCA oe BODEGAS BILBAÍNAS
2'80. » ' ' ' > »' »' » 50 » A l a viuda del finado, D.a Amparo neo donativo. VINOS FINOS DERIOJA
Pons, a sus padres, a su hermano el reve- No habiéndose presentado reclamación = = = = = COÑAC "FARO"
La sembra del blat El preu de les maquines triadores, de
mida mitjana, és actualment ds 500 a 600 rendo D. Pablo, y a la demás familia, alguna contra la declaración de partidas
acompañamos en su dolor. fallidas por rústica, se confirma dicho
La Sel'lecció de Llevors,—EL procedí" pessetes. Este año queda prohibida la visita al
ment mes fácil, el mes senzill i també el Separáis els grans de blat de les altres acuerdo.
—A nuestro buen amigo, el impresor y cementerio durante los dias primero, dos
mes eeonómic que els nóstres pagesos llevors que Tembruten, i triats, com fa Luego, después de exponer la presi-
concejal de este Ayuntamiento D. Eduar- y tres de noviembre, para evitar la aglo-
han de posar en práctica per augmentar la triadora, els grans grossos deis petits, dencia la perentoriedad de que se reme-
do Queralt, en cuyo hogar la enfermedad meración de gente en dicho recinto.
la producció de blat de les se ves terres, podem encara, si volem portar mes dien las necesidades que han de eer con-
reinante se ha extremado, le aflige la Obliga a esta medida, acordada por el
és seas dubte la «Sel'leeció» del blat des- avant aquest triatge, separar d'entre els secuencia de la epidemia, porque ha pri-
desgracia de haber perdido a su hija Ayuntamiento, el estado sanitario de la
tinat a la aembra. grans grossos els mes pesats i per aixó vado de jornales a gran parte de la po-
Angelina, de 12 afios de edad, fallecida población.
De la mateixa manera que un escull poaarem els grans triats en una disolució blación, se acuerda abrir una suscripción
el pasado sábado.
els reproductors per a millorar les races de 25 quilos de nitrat de sosa en 100 li- pública para atender, a las mismas y de-
A los infortunados padres de la finada, El martes pasado, al anochecer, ea la
del bestiar, de la qual cosa son bon tres d'aigna: el grans que van a fons son signar una comisión promotora, com-
cuya juventud hace su muerte más dolo- calle de'n Bosch, estaban varias nifiaa
exemple, de tots conegut, les parades de els que emplearem per a sembrar les puesta de los concejales señorea Gonzá-
rosa, enviamos la expresión de nuestro jugando al escondite. Dos de ellas fueron
eavalls, i guarans, hem de procedir amb nostrea terres. lez, Martinell y Monné, de los señorea
máa sentido pósame.
les Uevprs de blat per a millorar i aug- Escollits els grana grossoa i entre juez de 1.a instancia y cura-arcipreste, y a esconderse detrás de la puerta de una
—Otra de las víctimas de la epidemia, de los vecinos D. Elíseo Ferrer, D. Luia casa, no advirtiendo en su precipitación,
mentar la seva producció: en aixó con- aquests els mes pesats, és necessari ne-
tejar-Ios deis gérmens de les malalties ha sido el guardia urbano Juan Agua- Montserrat y D. Francisco Oalmet. que en la penumbra de dicho sitio se abría
siBteix la sel'lecció de les llevors.
tench Collas, cuya salud estaba ya bas El señor Casañas se interesa por el un lagar, donde se practicaban las ope-
Quin$ son els amntatges de la sel'lecció (negre i caries) mitjancant 1' operació
tante quebrantada. Desempeñaba es- arreglo del Arrabal del Carmen. raciones del trasiego. Las dos niñas in-
de llevors.—1.** Un augment de collita gegüent: •
P§r bgctárea al m e n p de 1QQ quilos dé delw ?teor#.—P§r a preve- te cargo desde primeros de afio, Antes Y se levanta 1» sesión. íortuaadas cayeron en el lagar, y «a él

Generalitat de Catalunya — La Crònica de Valls (1905-1936), 26/10/1918, pàgina 2

También podría gustarte