Historia Económica: Revolución Neolítica y Agrícola

lOMoARcPSD|2481068
Història Econòmica (Apunts)
Historia Económica (Universitat Pompeu Fabra)
StuDocu is not sponsored or endorsed by any college or university

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)
lOMoARcPSD|2481068
HISTORIA ECONÓMICA
Ciències Polítiques i de l'Administració – 3r Curs, trimestre 2
Universitat Pompeu Fabra
Eva Rodríguez López
Març, 2017
Professor: Miguel Martín-Retortillo

lOMoARcPSD|2481068
DESCRIPCIÓN DEL CURSO
Este curso estudia el desarrollo de la economía internacional desde el periodo preindustrial hasta nuestros
días. Comprende las diferentes fases del crecimiento económico moderno, el impacto de los mayores
hechos históricos en la economía así como también la transformación de las instituciones económicas
globales. Este es pues, un curso introductorio que ofrece a los alumnos conocimientos básicos sobre el
cambio histórico de la economía global.
CONTENIDO
TEMA 1. La era moderna temprana: población, tecnología y expansión europea
 1.1 Introducción al curso. Revolución neolítica, población y tecnología en la Europa preindustrial (C1)
 1.2 Surgimiento de la economía mundo: expansión europea, cambio institucional, mercantilismo y
dinámica de los intercambios (C2)
TEMA 2. La industrialización europea (1750-1870)
 2.1. Protoindustrialización, revolución agrícola y revolución industrial en Gran Bretaña (C3)

 2.2. La industrialización del continente, transición demográfica y la Gran Divergencia (C4)
TEMA 3. La primera globalización (1870-1913): división internacional del trabajo y flujos de los factores de
producción
 3.1. Movimientos internacionales de bienes, capital y trabajo (C5)

 3.2. El renacimiento del imperialismo y el régimen monetario del patrón oro (C6)
TEMA 4. La crisis económica del periodo de entreguerras
 4.1. De la Gran Guerra a la Gran Depresión (C7)

 4.2. La recuperación económica: experiencias nacionales y Segunda Guerra Mundial (C8)
TEMA 5. La época dorada del capitalismo (1945-1980)
 5.1. Bases institucionales de la recuperación de Post Guerra y trayectorias de industrialización y

desarrollo (C9)
 5.2. Modelos de industrialización (C10)
 5.3. Los shocks económicos de los 1970 y el tránsito hacia el neoliberalismo (C11)
TEMA 6. La economía mundial durante las últimas tres décadas (1980-2010)
 6.1. La nueva globalización y países emergentes (C12)
EVALUACIÓN
- Seminarios (40% )  cada seminario 20%  15% participación + 5% control de lectura

- Examen final (60%)

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 1. INTRODUCCIÓN AL CURSO. REVOLUCIÓN NEOLÍTICA, POBLACIÓN Y TECNOLOGÍA EN LA EUROPA

PREINDUSTRIAL
La preocupación básica de la humanidad, desde la más remota historia, ha sido sobrevivir teniendo
la alimentación como necesidad primaria para la supervivencia. Por ello, al largo de la historia se han dado
dos principales revoluciones económicas: la neolítica y la industrial. En estas dos revoluciones, el hecho
principal que se produce es el cambio en los métodos de producción. De este modo:
- Revolución Neolítica: paso de caza-recolección a sector agrícola

- Revolución Industrial: paso de la agricultura a la industria (básicamente en el sector de servicios)
El sector agrario es muy dependiente del sector industrial, dado que depende principalmente entre
ambas revoluciones de sí mismo pero acaba dependiendo de otros sectores. La revolución neolítica
(Diamond) implica el paso de pueblos cazadores-recolectores a pueblos agricultores, es decir, implica el
paso de pueblos nómadas a pueblos sedentarios mediante el proceso conocido como “sedentarización”.
Por un lado, es mucho más difícil en una sociedad nómada almacenar el alimento e indudablemente, hay
que estar continuamente buscando los recursos alimenticios. Habiendo plantas de las cuales se obtienen
los frutos, estos se acaban, por lo que una larga sedentarización no es viable. Este paso de pueblos
cazadores a pueblos agrarios implica una sedentarización de forma paulatina y gradual de las sociedades,
que se establecen en el espacio físico.
La sedentarización implica:
 División del trabajo: hay personas que se especializan en algo en concreto y únicamente se dedican
a su tarea ligada a una jerarquía social y la aparición de ciertas élites
 Derechos de propiedad (común): empiezan a surgir ciertos derechos de propiedad en cuanto a las
tierras y su pertenencia a propietarios a raíz de la jerarquización
 Mayor complejidad social: surgimiento de una nueva familia con personas que no se dedican a
trabajar en el campo (antes todo el mundo se dedicaba a ello) dada la preocupación básica de la
humanidad
1. Orígenes de la agricultura
Nos encontramos con una escasa división del trabajo así como con herramientas e indumentaria
muy sencilla o rudimentaria. En el 11.000 a.C. comienza la agricultura y de una forma muy lenta se va
estableciendo dado que la búsqueda de alimentos
explica los grandes acontecimientos de la
humanidad. Por ello, deben escoger entre la caza-
recolección y la agricultura. Hay ventajas e
inconvenientes, lo que acaba ocurriendo es que las
dietas de estas sociedades neolíticas eran muy
completas en comparación a las de épocas
posteriores. Los miembros de las sociedades
cazadoras estaban pues, mejor alimentados que los
miembros de las sociedades agrarias. Por otra parte,
en la sociedad agraria el alimento se puede
almacenar de mejor manera.

lOMoARcPSD|2481068
Cuando se pasa de la población o poblado a la tecnología hay una ventaja militar así como un mayor
número y mayor productividad de la tierra. En las sociedades de caza-recolección se necesitan muchas más
hectáreas para que este hecho se produzca y empiezan a surgir innovaciones tecnológicas que permiten
esta elección. Es por eso, por lo que el proceso de caza-recolección a la agricultura fue gradual, es decir,
fue “poco a poco” para pasar de un método al otro. Cuando acaba esta revolución neolítica, se da un
progreso y tecnología que va ligado a las sociedades agrarias (a la agricultura) hasta aproximadamente el
1850.
2. Producción de alimentos
Lo que acaba ocurriendo con esta transición de

sociedades recolectoras a sociedades agrarias, es que el
hombre acaba produciendo alimentos. Esta producción
depende de la domesticación de los animales salvajes así
como del cultivo o domesticación de las plantas. Las
ventajas en este punto son muchas y la más importante
es la mayor disponibilidad de calorías de forma que los
animales son la principal manera de obtener calorías
mediante carne, leche, fertilizantes y trabajo. Por otra
parte, se da un mayor almacenamiento de excedentes por el cual también se pueden obtener calorías, la
productividad de la tierra (se necesitan menos hectáreas para alimentar el mismo número de gente que en
la sociedad anterior) y se dan también otras ventajas de la domesticación, como por ejemplo, la ayuda que
proporcionan los animales en el campo, fabricación de nuevos bienes como ropa y utensilios, etc.
¿Dónde surge la domesticación? En 5 grandes zonas (Creciente Fértil, China, Mesoamérica, Andes y
Este de EEUU). Lo que acaba ocurriendo es que no todo son ventajas sino que las primeras sociedades
agrarias están peor alimentadas. Hay una diferencia no clara entre cazadores-recolectores nómadas y
agricultores sedentarios (las primeras sociedades agrarias tienden a un cierto nomadismo adda la
alternancia de actividades y toma de decisiones).

lOMoARcPSD|2481068
En la lectura de Diamond, se señalan los cinco factores contribuyentes hacia la agricultura, es decir,
los factores que dieron lugar a este cambio:
1. Declive de la disponibilidad de alimentos silvestres. Se extinguen ciertas especies y lo que acaba

ocurriendo es que conforme se tiende a una mayor importancia del sector agrario, las sociedades
que quieran mantener esa caza y recolección, cada vez tendrán menos recursos silvestres
disponibles
2. Mayor disponibilidad de plantas domesticadas y más ventaja agraria. Cada vez va a resultar más
fácil y cada vez va a haber una mayor domesticación de más especies. Esto pues, genera que la
agricultura cada vez tenga mayor ventaja agraria ya que conforme avance la agricultura, sus
ventajas serán mayores cuantas más especies se domestiquen
3. Nuevas tecnologías: recolección, procesamiento y almacenaje. Empiezan a surgir nuevas técnicas
como tostar los granos para que cuando se almacenen no germinen. También, aparecen ciertos
utensilios y herramientas que permiten el procesamiento de alimentos como la hoz y el mortero
(para hacer harina) que permiten que la agricultura sea todavía más productiva y provechosa
4. Doble vínculo demografía-producción de alimentos. Las sociedades crecen y esto genera más
población con mayores necesidades. Esto a su vez, implica mayor necesidad de producir nuevos
alimentos. Aparece pues, el sedentarismo que implica tener más hijos (menor intervalo entre
nacimientos) que genera mayor producción y más alimentos. Los intervalos entre nacimientos
hacen que una sociedad nómada tenga menos cuidado hacia sus hijos y una mayor mortalidad
infantil
5. Cazadores-recolectores eran desplazados o adoptaban la agricultura. Acaban siendo desplazados y
acaban forzosamente adoptando la agricultura aquellos que todavía mantenían el sistema anterior.
Los agricultuores serán más numerosos y acabarán siendo mucho mejores (aunque no del todo, al
principio)
Hay distintos ritmos de difusión, y lo que acaba ocurriendo es que el continente euroasiático tiene
mayor ventaja frente al continente americano, Es mucho más “fácil” desplazarse en horizontal en el mapa
dada la similitud de clima y por la orientación de los continentes. El hecho de tener climas diferentes
(América) implica mayor dificultad para adaptar las especies domesticadas a distintos climas, en tanto que
coste temporal. Esto pues, son las horas de sol, las variaciones estacionales, las enfermedades, la
temperatura, las precipitaciones, etc. Al fin y al cabo, un continente en el que se está a la misma latitud, lo
que ocurre es que las horas de sol y los puntos anteriores son similares; mientras que en América se dan lo
que se conoce como “otras barreras”, es decir, tipo la no-agricultura en el oeste dadas sus condiciones de
relieve y climáticas como lo son las montañas y los desiertos.
3. Sistema demográfico en las sociedades pre-industriales
Una vez establecida la sociedad neolítica, basada en la agricultura y después de ver como se
transforma una sociedad cazadora-recolectora en una sociedad agraria, acaban surgiendo unos patrones
demográficos típicos de estas sociedades pre-industriales. Estos son:
 Tasas de natalidad y mortalidad muy altas, donde la mortalidad supera la natalidad

 Tasa de mortalidad infantil elevadísima
 Esperanza de vida al nacer baja (25 años para un europeo del siglo XVIII)
 Mortalidad muy irregular: epidemias o infecciones, guerras, hambrunas… (acababan con 2/3 de la
población)

lOMoARcPSD|2481068
Thomas R. Maltus (1766-1834) fue un clérigo anglicano y erudito británico con gran influencia en la
economía política y la demografía. Considerado como uno de los primeros demógrafos, popularizó la teoría
de la renta económica y es célebre por la publicación en 1798 del libro “Ensayo sobre el principio de la
población”, en el cual sostiene la teoría de que existe una problemática en cuanto a la cantidad de recursos
dado que la población crece exponencialmente (o de forma geométrica) mientras que los recursos lo
hacen de forma lineal (o de forma aritmética). Se da pues, el punto de crisis o techo maltusiano y es
cuando la población empieza a superar la cantidad de recursos existente. A Maltus pues, le preocupaban
los picos de población y sostenía que siempre habría problemas de recursos si la población seguía
creciendo.
“El hombre que nace en un mundo ya ocupado no tiene derecho a reclamar una parte cualquiera de
alimentación y está de más en el mundo. En el gran banquete de la naturaleza no hay cubierto para él. La
naturaleza le exige que se vaya, y no tardará en ejecutar ella misma tal orden” – T. Maltus (1798)
Críticas al “techo maltusiano” (Pearson):
 Hay crisis demográficas que se producen incluso antes de llegar al techo maltusiano
 Ya había empezado la revolución industrial inglesa, que acaba incrementando fuertemente la
producción y los recursos también empiezan a crecer exponencialmente
 Economías cerradas, no hay intercambios entre los países y sólo puede ser gracias al comercio
El principal factor limitante es la falta de tierra suficiente. La ley de rendimientos decrecientes trata
de que cuando aumenta la población, la tierra per cápita disminuye en el sentido que hay la misma tierra
para más gente y menos espacio por persona para repartir. Por otra parte, cuando la tierra cultivada
aumenta, la calidad de la tierra y sus rendimientos disminuye, provoca que aumente el precio de la tierra y
su oferta, que disminuya W (tierras para pastos) y de rendimientos.

lOMoARcPSD|2481068
La tierra en una sociedad agraria tien tres usos: para cultivar, para alimentar el ganado (pastos) y
para uso forestal. No obstante, entre estos tres usos que se le da a la tierra, hay competencia. Las
sociedades buscan generar frenos para evitar caer en lo que se conoce como “techo maltusiano”, es decir,
para retrasar la llegada de esta situación y que con ello acaben cayendo también los ingresos. Acaban pues,
surgiendo lo que conocemos como frenos compulsivos y frenos preventivos.
 Frenos compulsivos (positive checks): factores exógenos al sistema que generan picos de
mortalidad que hacen que descienda la población y frenan la llegada al techo maltusiano
(epidemias por razones no-económicas, guerras, hambrunas, malas cosechas…). No obstante,
muchos de los agentes llevan a cabo los de tipo preventivo
 Frenos preventivos (preventive checks): factores propios de las sociedades que producen que la
natalidad descienda para generar un descenso de la población (distintas estructuras familiares en
Europa, incremento de tiempo entre los embarazos, retraso en la edad del matrimonio…)
Pero, ¿por qué moría tanta gente? Ambos frenos sirven para frenar la natalidad, pero cabe saber el
porqué de dicha tasa de mortalidad tan alta:
- Límites del sector agrario, inelasticidad de la oferta. Ley de los rendimientos decrecientes, la
producción del sector tiene límites en tanto que aumentar la tierra a cultivar genera consecuencias
- Malas condiciones higiénicas y sanitarias. La transmisión de enfermedades era muy común y
sencilla, hecho que genera que puedan existir fuertes expansiones de epidemias y que pequeñas
enfermedades que a día de hoy son fácilmente curables como un resfriado, en aquella época no lo
eran
- Bajo nivel educativo de la población. A más educación, mayor preocupación por el nivel y sistema
sanitario. Como no la había, no se preocupaban por la salubridad de su vida y la gente moría antes
mayoritariamente por intoxicaciones e infecciones

lOMoARcPSD|2481068
Por otra parte, nos encontramos con una tasa de natalidad notablemente alta. De este modo, ¿por
qué nacían tantos niños?
- Mortalidad infantil alta. Para asegurar el futuro de la familia, se tenían más hijos porque se sabía
que algunos morirían y para tener un número de hijos relativamente estable se tenían muchos hijos
para así poder aportar trabajo y dinero a la familia
- “Inversión” en mano de obra futura, con costes elevados. Los hijos eran una inversión porque
tenían unos costes relativamente elevados. Esto es, porque hasta que el niño no empezaba a
trabajar en el campo, no podía ayudar porque era un bebé. Una vez que se pueden amortizar los
hijos, suponen una fuente de ingresos para la familia
- Transferencias intergeneracionales. Las personas mayores tendrán que acabar viviendo de las
rentas de sus hijos, porque a más hijos, más dinero para vivir
Dado pues, un sistema con una alta tasa de mortalidad, así como una alta tasa de natalidad, da
lugar a un conjunto de efectos o consecuencias. Los efectos macroeconómicos que tuvo este sistema
fueron:
- Tamaño poblacional pequeño: pocas economías de escala

- Estructura de edades: tasas de ahorro bajas y desincentivo al capital humano (será bajo el consumo
y la inversión)
Pearson señala que antes de 1750 hay ciclos con grandes crisis demográficas. Concretamente hay
dos: la peste negra a partir de 1348 que se lleva por delante a 1/3 de la población europea y le cuesta un
siglo recuperarse; y la caída del imperio romano. Esta segunda crisis conlleva que la recuperación sea
mucho más larga. Al largo de esta línea ocurren malas cosechas, cambios en los tiempos atmosféricos,
plagas concretas, momentos de bajón/subida, etc. A partir de 1750 la población empieza a incrementar
fuertemente.

lOMoARcPSD|2481068
Conforme empieza el ciclo expansivo, la edad del matrimonio disminuye considerablemente y las
mujeres tienen más hijos. Conforme la economía y la sociedad progresan, la producción incrementa y se
tiende a reducir esos frenos preventivos. ¿Por qué a partir de 1850 esto cambia? Gracias a la llamada
transición demográfica. Tal y como se puede observar en la siguiente tabla, se muestra la edad de
matrimonio de la mujer, el número de hijos, el intervalo anual entre hijos, supervivencia de estos, etc.
El modelo de Pearson nos dice que la línea CBR es la línea de natalidad con la CDR que es la
mortalidad relacionada con el PIB per cápita. Lo que acaba ocurriendo es que la población crece y la CBR es
mayor que la CDR. Cada vez va a tener que ser mayor para que la población siga creciendo, un proceso de
innovación tecnológica para que la línea de la flecha en horizontal se desplace hacia la derecha. La ley de
rendimientos decrecientes aparece aquí, hay un problema en el que la agricultura no se puede seguir
produciendo infinitamente, debido a esta ley. En este contexto, donde la población sigue creciendo, lo que
acaba ocurriendo es que esta mayor población hace que la tierra cultivada sea mayor, y genera problemas
de cercanía hacia el propio techo maltusiano.

lOMoARcPSD|2481068
¿En cuál de los tres círculos nos encontramos en una sociedad preindustrial? Lo que quiere decir
esta línea es lo que se acaba creciendo por año, por lo tanto, en este caso nos situamos en el primer círculo
(el de la izquierda). Habrá pues, un mayor crecimiento de la población hasta el crecimiento demográfico
del siglo XX.
4. Agricultura tradicional
Surgen las economías orgánicas, que son aquellas en las que se une el sector agrícola con la cría y
cultivo del ganado, por lo que dependen fuertemente del factor tierra y la competencia entre los tres usos
de esta (entendida como factor escaso). De este modo, se dependía de la tierra para:
- Alimentación humana
- Alimentación animal (fuerza de tiro, fertilizantes, fuente calórica)
- Obtención de energía (uso forestal, poca energía por trabajador e irregular)
Estas economías compiten en cuanto a que cuando se sustituyen estos usos en un caso de
economía recesiva, se pueden generar problemas de desequilibrios que pueden afectar a corto y largo
plazo en la producción.

lOMoARcPSD|2481068
En las economías orgánicas, la energía primaria o fuente primigenia de energía es el sol (entendida
como energía nuclear), y es donde se acaba basando todo el sistema agrario orgánico de estas sociedades
preindustriales. A través del sol y la radiación de este, se pueden recibir otras energías como el
calentamiento de la atmósfera o a través de la fotosíntesis de las plantas. A través de unos convertidores
de esta energía (plantas), mediante la fotosíntesis convierten la luz solar en materia orgánica. Se obtiene
energía y materia y, al fin y al cabo, para entender la falta de crecimiento sostenido, es necesario
comprender que se debe dejar descansar a la tierra. Había una baja fertilización si se daba un elevado uso
(aparición del barbecho). Es por ello, que las plantas lo que hacen es extraer el máximo de nutrientes. Si al
largo del tiempo siempre se cultiva en la misma tierra, las plantas extraerán tantos nutrientes de esa tierra
que en cosechas futuras habrá menos producción. Hay que dejar pues, recurrentemente descansar la
tierra. Aparece la rotación de cultivos (sistemas bienal y trienal) donde la tierra descansa cada dos o cada
tres años, respectivamente. Es uno de los principales obstáculos que se acaban superando en la revolución
inglesa.
Desde el punto de vista social, nos encontramos con unos núcleos rurales muy dispersos donde la
gente vive aislada pero que son autosuficientes. No obstante, nos encontramos con dificultad para
mantener crecimientos sostenidos de la producción (baja productividad), no sólo en la población sino
también en la producción. La tierra cultivada cada vez tiene que ir descansando más recurrentemente.
5. Agricultura tradicional y feudalismo
El sistema feudal fue la organización de las

sociedades europeas desde el siglo XI a la revolución
industrial. Sus características son de tipo político,
legal y económico:
 El poder público y los ingresos son para los

señores feudales, son los que acaban
apropiándose del poder público y de los
ingresos que esto implica. En este sistema, el
rey o monarca no deja de ser un señor feudal
más que tiene sus propias tierras y hombres
para trabajarlas
 No hay igualdad ante la ley dado que los señores feudales pueden acabar ejerciendo la justicia
(violencia y coacción para que se acabe pagando por parte de los siervos que tengan a su cargo)
 Derecho a la propiedad sobre la tierra de los señores, apropiación del poder público. Lo que acaban
haciendo muchos campesinos es trabajar para ellos y aportarles la renta feudal
La renta feudal eran las prestaciones en trabajo y pagos que se imponía a los campesinos, gracias al
poder y la fuerza y los derechos de propiedad. Esta renta feudal constaba del censo (parte de la cosecha
que iba directamente al señor feudal), el diezmo (el 10% de la cosecha más allá del censo, que iba para las
instituciones eclesiásticas) y otros pagos (pagos adicionales a estos señores desde el punto de vista
monetario, el “dret de cuixa”, etc.). Había casos muy diferentes desde el punto de vista feudal dado que
cada señor establecía su propio sistema feudal y el cobro de esta. Había situaciones en las que había
siervos que no llegaban a la renta para subsistir; mientras que había otros que gozaban de más libertad en
tanto a la explotación de sus tierras o toma de decisiones. Este hecho se llamaba “diferenciación del
campesinado”.

lOMoARcPSD|2481068
A partir de los siglos XII y XIII (anteriores a la peste negra), se introducen gradualmente y
paulatinamente ciertos cambios en el funcionamiento de esta renta feudal que son consecuencia a la vez
que van relacionados con la diferenciación con el campesinado:
- Pagos en moneda: en los primeros sistemas feudales era por vía de pagos en especie
- Dominio útil de las tierras: nuevos contratos que se introducen gradualmente donde se empieza a
observar establecer contratos de mucha más duración y dotar de más libertad en comparación a
otros campesinos, figuras legales que aportaban a los campesinos un poco más de margen de
maniobra a la hora de explotar la tierra
- Posibilidad de venta de excedentes: ocurría que lo que obtenían de forma neta después de los
impuestos era para el propio sustento suyo y parte de ese beneficio tenía que acabar empleándose
para poder cultivar el año siguiente. También se introduce la posibilidad de poder vender estos
excedentes a otros compradores que lo soliciten.
A partir del siglo XIV y principios del XV, llega la primera crisis del feudalismo por culpa de la peste
negra en 1348 ya que la población europea desciende 1/3. Si desciende la población, lo que implica es que
descienda el trabajo. Desciende también el conjunto de ingresos feudales y quien se ve más perjudicado en
este periodo son los señores feudales. Empiezan a haber tierras sin cultivar (significa que hay ciertos
ingresos feudales que no se perciben), va a haber menos oferta, menos producción y se van a demandar
menos productos por parte de la urbe, la cual cosa implica que los precios bajan. Lo que hacen los señores
feudales es al ver que sus ingresos se reducen, empiezan a exigir más a los campesinos que sobreviven
(mediante coacción, violencia y guerras). Se empiezan a producir guerras y esto implica más costes porque,
al fin y al cabo, lo que acaba generando esta primera crisis del feudalismo es que “gracias” a la peste negra
se produce un cambio en las rentas de los estamentos sociales.
Esto, por una parte, produce un fuerte descenso de la población y los campesinos que
sobrevivieron a esa epidemia vivieron lo que se denomina “edad de oro del campesinado” porque los
campesinos tuvieron mucha más tierra para cultivar (habían muerto los demás). El rey aprovecha ante esa
pérdida de los señores feudales, para recuperar el poder que había perdido. El rey empieza a poner
impuestos sobre todos sus súbditos. Para el campesinado, todo y estar ante una mayor disponibilidad de
tierra, el rey introduce una carga impositiva más, de modo que hay revueltas. El monarca busca estar por
encima del señor feudal y no ser un “señor feudal más”. Estos, ven disminuidos sus ingresos y acaba
surgiendo una pérdida de poder individual. Ese estamento social, lo que acaba haciendo es ser el grupo
dirigente del estado. Es decir, los señores feudales tienen una pérdida de poder en respecto al rey pero no
pierden poder como grupo o estamento social, a través de ser consejeros, ministros, gobernadores, etc. Se
va instaurando la renta de la tierra y suprimiendo de la renta feudal. La renta de la tierra es una forma de
pago a los señores feudales (arrendamiento).

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 2. SURGIMIENTO DE LA ECONOMÍA MUNDO: EXPANSIÓN EUROPEA, CAMBIO INSTITUCIONAL,

MERCANTILISMO Y DINÁMICA DE LOS INTERCAMBIOS
1. El comercio internacional pre-industrial hasta 1400
En primer lugar, cabe destacar que había un escaso comercio internacional hasta el siglo XI y el
único comercio conocido hasta entonces era la Ruta de la Seda. En los siglos XII y XIII se produce una
revolución comercial y urbana, donde muchos trabajadores acaban emigrando hacia zonas urbanas y se da
una urbanización. A partir de estos años, hay una preocupación para aumentar los sistemas de
comunicación y la mejora de los transportes. La mayoría de las carreteras del imperio romano se restauran
y estamos en un contexto donde los costes de transporte son elevadísimos y lo que se busca es reducirlos a
través de restaurar. Se introducen barcos mucho más seguros y más grandes que benefician la seguridad.
También, hubo nuevas formas de organización, surgen los gremios (artesanos de productos
manufacturados, asociaciones que protegen sus fases de producción) y aparecen las ferias. Hay ciertas
ciudades y regiones que se acaban especializando en ciertos bienes o fases del proceso productivo.
Recurrentemente, surgen ferias donde de forma frecuente se unen los profesionales de un mismo sector
para vender sus productos. Por ello, se forma el eje comercial Italia-Flandes. Por último, los contactos con
el oriente próximo benefician en tanto que se incorporan innovaciones como la brújula o el timón de popa
que van a beneficiar los costes de transporte. Además de estas mejoras de transporte, también se reducen
los costes. No obstante, la economía seguía siendo una economía cerrada donde había muy pocos
intercambios y el comercio era menos del 1% del PIB.
Los siglos XV, XVI, XVII y XVIII van a estar

caracterizados por distintos países hegemónicos
durante la edad del comercio. Indudablemente, una vez
se empieza a superar la peste negra (sobre 1450),
España y Portugal tienen un papel hegemónico en el
panorama internacional debido al descubrimiento de
América y por la ruta a la India bordeando el continente
africano, respectivamente (Colón-Magallanes). Esta
hegemonía se basaba en un cierto grado de
aleatoriedad porque estas rutas en realidad se
descubrieron por casualidad. En los posteriores siglos
fueron Holanda (s. XVII) e Inglaterra (s. XVIII) los países
hegemónicos, pero en el sentido financiero y
económico.
2. El comercio internacional pre-industrial de 1400 a 1800
En el siglo XV empiezan a surgir reyes que cada vez tienen más importancia y empiezan a crecer
grandes rivalidades entre grandes estados europeos, lo que les acaba llevando a frecuentes conflictos
bélicos entre ellos. Esto, da lugar a ejercer políticas mercantilistas o mercantilismo, que son políticas
encaminadas, entre otras cosas, a defender el mercado nacional de las exportaciones del país vecino (para
evitar así la salida de metales preciosos en pago por el déficit comercial). Era una época donde las
monedas eran de metales preciosos y con déficit estas salían. La clave del mercantilismo es evitar el déficit
comercial consiguiendo un superávit comercial donde se importe más que se exporte. Se tiene que
establecer cierto control o monopolio respecto a las rutas comerciales.

lOMoARcPSD|2481068
Cada vez las necesidades de mantenimiento son más elevadas, hay una competitividad extrema
entre los estados europeos, cosa que encarece más estos intercambios. Muy relacionado con estas
políticas mercantilistas va relacionada la construcción de los estados basada en la monarquía absoluta
(centralizados en el poder absoluto), que benefician a la burguesía mercantil a través de políticas
proteccionistas (debemos protegernos de las importaciones a través de obstáculos y debemos acabar
exportando lo máximo posible, vamos a instaurar las colonias para extraer el máximo excedente posible).
Surgen las expansiones coloniales desde 1450 que se dirigen hacia la India y la China (hacia Asia) para
controlar a través de esas políticas mercantilistas. En medio de la ruta de la seda está el Imperio Otomano.
Era la única ruta que se conocía y conlleva a acabar solventando esa primera crisis del feudalismo ya vista a
través de esas expansiones coloniales. Esto, genera una rivalidad con el Imperio Otomano, y se acaba
descubriendo nuevas zonas y rutas.
Por lo tanto, en el mercantilismo:
- Política de “nacionalismo económico” en relación a la circulación de mercancías

- Idea básica de dominar rutas de comercio para disfrutar de mercados reservados, en un contexto
de guerra generalizada y piratería
- El mercantilismo vino de la mano de la construcción de Estados centralizados y monarquías
absolutas
- El mercantilismo pretendía enriquecer a la clase mercantil y al Estado mediante políticas tales como:
o Protección de industria local, incluida la naviera
o Extraer tanto excedente como fuera posible de las colonias
Se encuentran nuevos imperios con las nuevas rutas comerciales, encuentran la respuesta a la
demanda de metales preciosos tan anhelados por las políticas mercantilistas. Estos nuevos imperios de la
mano de estas nuevas rutas y descubrimientos acaban mostrando y generando (Cameron y Neal) que estos
asentamientos comerciales y estos nuevos imperios van a ser una salida para muchos de estos nuevos
habitantes de estos nuevos imperios, es decir, van a encontrar una fuente de empleo. Quien sale
perjudicado de la peste negra son pues, los señores feudales y a partir de esta época es cuando empiezan a
ver posible la recuperación de los ingresos que han perdido debido a ella.

lOMoARcPSD|2481068
Desde inicios del siglo XVI ocurre la revolución de los precios y se observa que los precios se
incrementan hasta principios del siglo XVII. En todos los puertos comerciales se da y España y Portugal
resurgen como los nuevos imperios, debido a su descubrimiento y monopolio de rutas comerciales hacia
otros países. En el siglo XVI se empieza a estudiar la relación del nivel de precios de productos básicos con
el nivel de precios de los metales preciosos. La población crece muy rápidamente después de la peste
negra y hasta el siglo XVII está en pleno crecimiento, pero los salarios y las rentas no aumentan en tanta
proporción. Los trabajadores acaban perdiendo poder adquisitivo porque los precios crecen y aparece la
inflación. Holanda e Inglaterra pues, le quitan el papel protagonista y hegemónico a España y Portugal.
Por ello, cuando España y Portugal son hegemónicas:
- Hambre de metales preciosos

- La expansión como fuente de empleo
- Mecanismo de la nobleza para recuperar los niveles de ingreso previos a la crisis del feudalismo
Y cuando se da la revolución de los precios y Holanda e Inglaterra le arrebatan el protagonismo:
Holanda e Inglaterra sientan las bases en el siglo XVI para ser hegemónicas ante la pérdida de poder
adquisitivo de España y Portugal. Holanda obtiene colonias muy importantes en Indonesia y en islas y
regiones caribeñas (Surinam). Por otra parte, Inglaterra establece colonias en América del Norte, India,
algunos puntos del Caribe África y asentamientos en Australia y Nueva Zelanda. Por otra parte, recordemos
una de las características relacionadas con estos asentamientos comerciales y el mercantilismo, que es el
surgimiento del comercio triangular, del cual su objetivo principal consiste en extraer tanto excedente
como fuera posible de las colonias
De este modo, el comercio triangular fue una ruta comercial que se estableció en el océano
Atlántico desde el siglo XV hasta el XX, creado por Francia al hacerse con el golfo de Guinea en la Edad
Media. Comenzaba con la salida de Europa Occidental con manufacturas o suministros de todo tipo. En la
costa occidental de África, algunos productos podían servir de intercambio y se tomaban esclavos. Y por
otra parte, en la costa americana se vendían los eslavos y las mercancías y se cargaba con productos
coloniales como azúcar, cacao y tabaco, así como metales preciosos.

lOMoARcPSD|2481068
¿Cómo una frontera que parte EEUU y México tiene tantas similitudes? Haciendo referencia a la
lectura de Acemoglu y Robinson, lo único que cambia es que las instituciones provienen de un pasado
colonial diferente. Habla de los “dos nogales” (del sur y del norte) y son fruto de las instituciones que
establecen España e Inglaterra respectivamente. Es una evidencia la desigualdad de mercado donde se
observa que las colonias americanas que han sido inglesas tienen una desigualdad menor que las colonias
que han sido españolas. Por otra parte, la alfabetización en aquellas colonias que han pertenecido al
antiguo imperio británico es ligeramente superior frente a aquellas que pertenecieron al antiguo imperio
español. Al fin y al cabo, lo que se señala en las tablas 4.2 y 4.3 (PPT C2 – p.35) es que las instituciones se
acaban reproduciendo en el tiempo y manteniéndose en él. Pone en la lectura los ejemplos de Bill Gates y
Carlos Slim, uno a través de contratos y contactos en el sector público frente al caso de las élites
americanas.
Por otra parte, habla del origen de la democracia en EEUU y en México, donde las élites se
mantienen en el poder con la desigualdad o sin ella. Los sistemas de patentes y el sistema financiero en
cada uno de los países son relevantes. Lo que se acaba estableciendo son unas instituciones económicas
que dan pie a unos incentivos económicos relacionados con la educación y las nuevas tecnologías. Por ello,
todos los procesos políticos generan incentivos económicos y control de los políticos.
- La diferencia entre las instituciones de EEUU y México son las instituciones coloniales que se
establecieron en sus metrópolis
- Las instituciones se reproducen en el tiempo: élites mexicanas vs americanas, democracia,
desigualdad, patentes y sistema financiero
- Las instituciones económicas dan forma a los incentivos económicos para recibir una educación,
ahorrar, invertir, innovar y adoptar nuevas técnicas
- El proceso político que se da, da lugar a incentivos económicos y control de los políticos

lOMoARcPSD|2481068
3. La hegemonía de los Países Bajos en el siglo XVII
El siglo XVII va a acabar siendo el siglo de la hegemonía holandesa. No obstante, ¿gracias a qué
podemos decir que un país es hegemónico?
Una de las ventajas es en el sector agro-industrial, cosa que genera una ventaja comercial en el
sentido de lo que genera es poder exportar con más facilidad los propios bienes. A su vez, la unión de
ambas ventajas genera una ventaja financiera. Cuando se unen estas tres ventajas es cuando se habla de
hegemonía como tal. Los Países Bajos no son una excepción:
 Eficiencia agro-industrial. Establecen ventajas industriales en pesca, construcción naval, industria

textil y agricultura. Construyen redes de pesca mucho más grandes y mejores sistemas de
conservación del pescado. Este último fue un hito muy importante porque la buena conservación
del alimento permitió ir mucho más lejos a pescar y fabricar redes mayores, a su vez. Se obtiene
pues, una gran eficiencia en la construcción naval y se reduce la necesidad de tener marineros en
el barco, menos costes. En la industria textil, por lo que, al proceso de fabricación de ropa, se
mejoran las máquinas; y desde la agricultura se acaban produciendo bienes de alto valor añadido
agrario (productos lácteos y productos hortícolas) frente a los productos de bajo valor añadido
como los cereales, que se acaban trayendo de fuera. También se habla de urbanización e
industrialización de su economía
 Eficiencia comercial. Como los productos obtenidos a través de la pesca, proceso textil y productos
agrarios eran mucho más baratos, gracias a las políticas mercantilistas, la eficiencia industrial
genera la eficiencia comercial. Holanda acaba dominando gran parte de las rutas comerciales y
surgen las compañías privilegiadas de comercio (The Dutch East India Company), que son
monopolios que se apropian de las rutas comerciales, de tipo estatal y privadas a su vez. Surge la
responsabilidad limitada (una SL actual donde los socios aportan cierto capital y si esta empresa
quiebra los que han aportado capital solo pierden el capital que han puesto, es decir, van a asumir
la pérdida de sus acciones). En último lugar, se obtienen ventajas en el almacenamiento de
mercancías donde Ámsterdam es el almacén mundial o centro logístico con diferencia, durante el
siglo XVII

lOMoARcPSD|2481068
 Eficiencia financiera. Surge dado que tienen una hacienda pública sólida y dado a que es el centro
del sistema de pagos internacional (los agentes financieros holandeses de la época tienen más
facilidad para obtener créditos). Por otro lado, conforme avanza esta eficiencia, se obtienen
muchas inversiones de las exportaciones de capital en las remesas o beneficios, es decir, obtienen
rendimientos por la exportación
El papel del estado aquí es que va a buscar las condiciones adecuadas para el mantenimiento de las
tres eficiencias, motivos para favorecer a las empresas, etc. Es decir, el papel fundamental que ocupa el
estado en el siglo XVII donde los Países Bajos son hegemónicos, es de crear las condiciones adecuadas para
favorecer las empresas productivas y comerciales holandesas. Haciendo referencia a la tabla 4.6 (PPT C2 –
p.44-45), la pimienta y demás especies tienen una gran importancia respecto al total en el principio del
comercio mientras que conforme pasan los años, son los textiles, el té y el café los que ocupan un mayor
volumen.
4. Surgimiento de dos modelos mercantilistas
ESPAÑA Y PORTUGAL EN AMÉRICA HOLANDA E INGLATERRA EN ASIA

- Conquista y colonización profundas - Control de mercados y espacios estratégicos
- Guerras intensas contra la población nativa en la costa
para lograr su control y fuerza de trabajo - Soborno y apoyo militar a señores locales
- El conquistador y el buscador de rentas era para ganar su intermediación y favores
la misma persona - Diseño financiero sofisticado. Las Compañías
- Cargas burocráticas pesadas de las Indias Orientales eran sociedades
- Comercio bilateral anónimas por acciones
- Incorporación de adoctrinamiento y - Las compañías comerciales solo respondían
evangelización de la población a sus accionistas
- Comercio multilateral
- Estrictamente objetivos comerciales
5. Hacia una economía capitalista… ¿pero podemos hablar de una economía global?
Se dan cuatro cambios institucionales muy importantes:
 Libertad de contratación
 Registros de la propiedad. Establecen la propiedad privada relacionada con el sector agrario
 Patentes. Incentivan la renovación y la modernización, así como el incentivo a la tecnología
 Corporaciones. Grandes empresas con una cuota de mercado muy importante con responsabilidad
limitada (en caso de quiebra solo se pierde aquello aportado)
No obstante, no podemos hablar aún de una economía global, dado que:
 Poco movimiento de factores productivos. Existía un proteccionismo fuerte y había pocas

migraciones, se movía poco la mano de obra y había poco movimiento de capitales
 Pequeño peso del comercio en el PIB. El comercio tiene muy poco peso y se continúa centrando en
bienes no básicos, en productos de lujo donde los costes de transporte eran muy elevados
 El comercio continuó centrado en bienes no básicos. Se empezaron a demandar nuevos productos
y no es hasta la revolución de los transportes que se abre el mercado, inconvenientes ya
mencionados
 Parte relevante del PIB mundial, China llevaba a cabo una política aislacionista desde el siglo XV

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 3. PROTOINDUSTRIALIZACIÓN, REVOLUCIÓN AGRÍCOLA Y REVOLUCIÓN INDUSTRIAL EN GRAN

BRETAÑA
1. Revolución Industrial y surgimiento de innovaciones
La revolución industrial es el proceso de

transformación económica, social y tecnológica que se inició
en la segunda mitad del siglo XVIII en el Reino Unido, que se
extendió en unas décadas después a gran parte de Europa
occidental y Norteamérica, y que concluyó entre 1820 y
1840. Por lo tanto, implica pasar de una economía y
sociedad basada en la agricultura a una economía y sociedad
basada en la industria, concretamente en el sector de los
servicios. Es un cambio que se produce en un contexto
temporal a largo plazo, donde al fin y al cabo se produce al
largo de décadas. Desde el punto de vista del trabajo, gran parte de la mano de obra que trabajaba en el
sector agrario y la producción que también estaba muy concentrada en dicho sector, va a acabar
concentrándose también en el sector secundario. Se vive una revolución muy parecida a la revolución
neolítica. No obstante, se puede entender en dos sentidos:
- Sentido amplio: cambio económico estructural de una economía agraria a una economía
industrializada. Es un fenómeno a largo plazo e, históricamente es comparable a un cambio tan
radical como el de la revolución neolítica
- Sentido restrictivo: conjunto de transformaciones industriales experimentadas por Inglaterra en la
segunda mitad del siglo XVIII y gran parte del siglo XIX (sólo hace referencia a un caso concreto)
Una de las claves de esta transformación, fue el conjunto de cambios fundamentales que se produjeron:
 Sustitución del trabajo humano por máquinas

 Sustitución de fuentes de energía animal por energía mecánica
 Introducción de motores para la conversión de calor en trabajo (el uso forestal se cambia por
carbón, invención de la máquina de vapor que generaba energía mecánica y cinética)
Esto, viene explicado porque todas estas innovaciones que constituyen la revolución industrial
suponen un flujo continuo de inversión e innovación. De este modo, dicho flujo implica un importante
incremento en la productividad, en la producción, y en la renta per cápita. Este hecho es llamativo porque
es la primera vez que se empieza a dar un crecimiento autosostenido en el tiempo. Conforme avanza el
ciclo expansivo y a través de la ley de rendimientos decrecientes, se llegaba al techo maltusiano; por eso,
ahora este tipo de crecimiento es un factor nuevo.
Por otra parte, surgió una enorme cantidad de innovaciones y esta avalancha tiene una explicación
desde el punto de vista teórico. Y para que estas se produzcan, se tienen que dar varios factores:
- Que las mejoras sean posibles y necesarias, como consecuencia de cambios en el precio de los
factores. Es decir, dichas mejoras tienen que ser posibles debido a que los precios de los productos
permitan su producción
- Que los rendimientos de las innovaciones cubran los costes de su adopción. Obviamente, para que
sean eficientes, los costes no deben suponer ningún inconveniente en su desarrollo

lOMoARcPSD|2481068
2. Ruptura de los límites pre-industriales
Para llegar al crecimiento autosostenido antes mencionado, es imprescindible romper con los
límites pre-industriales establecidos hasta el momento. Conforme se incrementaba la producción, lo que
ocurría era que tarde o temprano se acabaría dando una escasez de productos. Por ello, para explicar esta
ruptura se debe tener en cuenta tanto la propia revolución agrícola como la protoindustrialización.
REVOLUCIÓN AGRÍCOLA
A través de la revolución agrícola inglesa, se adoptaron innovaciones que permitieron dicha

revolución, como:
- Introducción de nuevos cultivos (patata y maíz) que se empiezan a consumir por parte de los
europeos
- Construcción de nuevos sistemas de riego y drenaje de la tierra para aportar agua artificialmente
para mejorar las condiciones de los cultivos
- Innovaciones en la mecanización (arado metálico, sembradoras, cosechadoras, etc.) para hacer
una mejor producción
- Mejoramiento de las razas tanto de animales (especialización animal para mayor y mejor
producción) como de plantas (semillas)
- Eliminación del barbecho y sustitución por el Sistema Norfolk donde se pasa de dejar descansar la
tierra cada x años para recuperar los nutrientes que se perdían con el cultivo hacia un nuevo
sistema, donde se acaban cultivando ciertos cultivos y se rota (no todos los productos extraen
nutrientes de la tierra, sino que lo hacen de forma distinta y hay algunas que hasta incluso fijan
nutrientes, generan fertilizantes, etc.)
Tras la crisis del feudalismo (siglo XIV) en Europa del norte se implantó el sistema de cultivos en
campos abiertos o openfields, donde en una parcela sin ningún tipo de valla cada una de las zonas acaba
siendo ocupada por distintas zonas de producción. Lo que acaba ocurriendo es que al final de los siglos
XVIII y XIX, se acaban literalmente cercando o vallando a través de vallas físicas para que el ganado no
entre, entre otras, donde cada granja acaba teniendo su propia propiedad.

lOMoARcPSD|2481068
PROTOINDUSTRIALIZACIÓN
Gran parte de la producción de manufacturas

ya es algo que ocurre antes como consecuencia de
las limitaciones. No obstante, parte de la producción
de manufacturas que se producían en las ciudades,
se acaba trasladando hacia las zonas rurales gracias
a que en estas había mucha mano de obra. Lo que
acaba ocurriendo era que gran parte de los
comerciantes se dedicaban a recorrer por las zonas
rurales para que las familias acabaran haciendo
alguna fase del proceso productivo. Estos
mercaderes, entregaban a cada una de las familias campesinas un determinado número de metros de hilo
(por ejemplo) para acabar recogiendo un determinado número de metros de tela. A través del trabajo que
había en el campo con respecto a ciertos meses de inactividad, lo que acaba ocurriendo es que acaba
siendo realmente alto.
Por eso, la protoindustrialización representa la vuelta al campo de algunos procesos productivos

debido al elevado volumen de mano de obra existente en estas zonas. Es así que, con este traslado de la
ciudad al campo, que se dan mejoras en la estructura de costes y un incremento de la demanda.
MEJORAS EN LA ESTRUCTURA DE COSTES INCREMENTO DE LA DEMANDA

- Precios de trabajo y materias primas caras - Crecimiento de la población, urbanización y
hacia trabajo y materias primas baratas nuevos centros urbanos
- Restricciones gremiales que pasan a una - Salarios más altos y mejores niveles de vida
ausencia de regulación gremial - Distribución del ingreso más equitativo;
- Mejores comunicaciones menores barreras a la movilidad social y
homogeneización del consumo
No obstante, la protoindustrialización supone un conjunto de límites como ahora bien el hecho que
los precios de las materias primas quedan muy baratos en el sector rural y cada vez suben más cosa que
genera un desfalco en las materias primas, etc. Se producen tensiones con los comerciantes y lo que acaba
pasando es que se recibe menos cantidad de producto que aquello acordado. Los costes de transporte
siguen siendo muy elevados y surge la tendencia a concentrar la producción en centros con supervisión
(fábricas) con máquinas que solucionan la escasez laboral y que son relativamente baratas. Otra causa es
que precisamente cada vez las máquinas se iban desarrollando de forma más barata y compleja. Acaba
ocurriendo porque cada vez, una mayor complejidad acaba solucionando parte de una inicial escasez.
- Incorporación creciente de zonas rurales: límites geográficos

- Desfalco de materias primas por parte de los obreros-campesinos, que producen tensiones con los
comerciales
- Tendencia a concentrar la producción
o Centros con supervisión
o Máquinas que solucionaban la escasez laboral y relativamente baratas
- Mayor interés y capacidad por las innovaciones y maquinaria
- Promoción de la capacidad técnica: academias, financiación de proyectos de innovación, rápida
adopción

lOMoARcPSD|2481068
3. De la protoindustrialización al sistema fabril
PRODUCCIÓN DOMÉSTICA-RURAL DE SISTEMA DE PRODUCCIÓN

MANUFACTURAS CENTRALIZADA FABRIL
VENTAJAS - Poca inversión en capital fijo - Mayor control del trabajo
- Menor riesgo y más versatilidad - Mayor control de la calidad
frente al cambio en la demanda - Menores costes de transacción y
- Salarios bajos de transporte
- Mayores oportunidades de
especialización y mecanización
INCONVENIENTES - Menor control del trabajo - Salarios más altos
- Costes de transporte, vigilancia y - Mayores requerimientos de
transacción más altos inversión en capital fijo
- Inflexibilidad de la oferta frente - Mayores riesgos
a cambios en la demanda
Se produce una centralización de la producción que conlleva al principio de la división del trabajo
(Adam Smith) que implica a su vez, unos costes fijos más altos y unos mercados más amplios que permiten
incrementar la demanda a través de las economías de escala. Por otra parte, se produce una transición
demográfica, donde la población empieza a crecer fuertemente y cada vez se dan nuevas necesidades en
relación a la demanda. En un contexto en el que se empieza a abandonar la protoindustrialización para
pasar a un contexto con fábricas donde los empresarios llevan a cabo grandes inversiones y donde el
obrero pierde independencia.
En este momento, las bases de la revolución fueron la máquina de vapor y las fuentes de energía
inorgánicas (carbón), dado que Alemania tenía grandes yacimientos de este mineral. El coste de extracción
también es relativamente barato en relación a la invención de la máquina de vapor como convertidor de la
energía térmica en energía mecánica. Se sustituyen las fuentes de energía orgánica (leña) por fuentes de
energía inorgánica.
La revolución inglesa pues, se centra en dos sectores:
 Textil. Aparición del algodón como material para tejer frente a la lana usada anteriormente. El
nuevo material es de origen vegetal y mucho más fácil de producir y de mecanizar. Además, es
mucho más fácil generar innovaciones con el algodón que con la lana, es mucho más manejable y
estos tejidos acaban teniendo un “boom” en su demanda al ser prendas que se lavan y secan de
forma más fácil
 Transporte. La máquina de vapor no sólo se aplica en los telares y en sector textil, sino que las
locomotoras empiezan a funcionar mediante el consumo de carbón. El auge del ferrocarril implica
un acortamiento de las distancias, la cual cosa favorece la integración de los mercados y los
intercambios. También, profundiza mucho en la especialización y en la división del trabajo, porque
hay regiones que empiezan a producir una cosa sola para que las distintas regiones se especialicen
y acaben utilizando el intercambio. Se regula el suministro a gran escala en las fábricas, en los
comercios y en los consumidores donde, al fin y al cabo, lo que se incentiva es el comercio
La introducción del sistema fabril introduce nuevos grupos sociales que no existían antes. Se produce la
división social entre empresarios y obreros no inamovible como en la sociedad pre-industrial, pero fue
complicada porque los empresarios provenían de la clase media-alta. Por ello, se forma la clase obrera.

lOMoARcPSD|2481068
4. Evolución de las desigualdades
Las desigualdades evolucionan y Engels escribe en 1845 “The Condition of the Working-Class in
England in 1844”, un libro que recoge testimonios de la clase trabajadora en dicho año. En este, señala que
la “Jenny” (telar-tejedora) es la máquina que generó un cambio radical en el estado de los trabajadores.
Empezó a decir que las jornadas laborales no debían de ser de más de 10h diarias y en 1855 esta ley entró
en vigor.  La Jenny fue el primer invento que dio origen a un radical cambio en el estado de los
trabajadores ingleses, inventada el año 1764 por John Hargreaves, un tejedor de Standhill, Nord Lancashire.
“Los argumentos económicos de los industriales que la ley de las 10 horas (Ten Hours’ Bill) podría
incrementar el costo para la producción e incapacitar los productores ingleses para competir en los
mercados foráneos, y que los salarios deben bajar, son media verdad; pero prueban nada más que excepto
esto, que la grandeza industrial de Inglaterra puede ser mantenida solo a través del tratamiento bárbaro de
los operarios, la destrucción de su salud, la decadencia social, física y mental de las generaciones.” (Engels)
5. ¿Por qué en Inglaterra? La respuesta de Bob Allen
Debido a la estructura de precios de los factores de producción que era única en el mundo. Esto era
porque tenía salarios altos y capital y recursos energéticos baratos, la cual cosa generaba fuertes
incentivos para sustituir el trabajo por energía y capital (barato).
Si se compara la renta entre el

consumo y la subsistencia, parte de los
salarios elevados de Inglaterra, se dan por la
facilidad de mantener este consumo o porque
la renta está en torno a 3-4 veces por encima
del coste de subsistencia.
Por lo que a los yacimientos de carbón

se refiere, Inglaterra tenía precios de energía
y de capital muy baratos. Por otra parte,
debido a la transición y cambio en
comparación a las fuentes de energía, la
madera acaba siendo más cara que el carbón.
6. Papel del sector exterior
Hubo un fuerte crecimiento de población y producción, y cada vez una mayor demanda interna
debido el crecimiento económico:
- La posibilidad de exportar aumentó los incentivos para expandir la producción a través de

innovaciones técnicas y acumulación de su capital
- Fuerte auge de la industria textil algodonera (gran parte de las materias primas venía de las
colonias inglesas de EEUU)
- Incremento de las exportaciones que fueron equivalentes al 21% del PIB entre 1780 y 1801
En un contexto de fuerte crecimiento demográfico (la población inglesa pasó de 6 millones en 1760
a 13,1 millones en 1830), el ingreso per cápita promedio no descendió: este es el mayor logro de la
Revolución Industrial en términos de bienestar.

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 4. LA DIFUSIÓN DE LA INDUSTRIALIZACIÓN, TRANSICIÓN DEMOGRÁFICA Y LA GRAN DIVERGENCIA
1. Los “cinco hechos estilizados” (Voth, 2003)
La revolución industrial se expande al centro industrial europeo. A pesar de ello, también se acaba
produciendo una transición demográfica. Así pues, existen cinco hechos poco discutibles en relación a la
revolución industrial:
 Lento crecimiento del output y de la productividad. Se dice que es lento porque en este siglo
puede parecer que las tasas de crecimiento del output sean “molestas” ya que estamos
acostumbrados a observar tasas de crecimiento relativamente elevadas. Puede parecer que es
lento, pero en este proceso se cambian las fuentes de energía, hay nuevas innovaciones, nuevos
productos, etc. pero el crecimiento en las sociedades preindustriales, pasa a ser autosostenido. A
pesar de que se puede decir que es lento, se crece continuamente durante un siglo, cosa muy difícil
en años anteriores. Por ello, aunque parezcan modestos, llevados al periodo de un siglo, van a
suponer profundas transformaciones (Piketty)
 Estancamiento de los estándares de vida. Se estanca frente a la productividad del trabajador, que
está creciendo prácticamente hasta 1840 fuertemente. No obstante, con los salarios reales, estos
se mantienen (no confundir con los salarios altos de Allen). Quien se apropia de las ganancias de la
productividad del trabajo son los capitalistas. Una de las claves de las fuentes de mayores conflictos
que han ocurrido en el capitalismo, son entre quien percibe las rentas del trabajo y quien recibe las
rentas del capital. El salario real pues, vuelve a crecer porque los que poseen el factor trabajo
empiezan a ganar valor adquisitivo. Lo que se llama la “pausa de Engels” es donde las malísimas
condiciones de vida tienen un peso importante
 Aumento del imput de la fuerza de trabajo. Las horas trabajadas en un año se incrementan de una
forma muy importante. Más allá, no solo hay un crecimiento demográfico que explica las horas
trabajadas por año, sino que además está ocurriendo que quien se está empezando a incorporar al
trabajo son niños y mujeres. Las mujeres se incorporan al mercado de trabajo, así como los niños,
hecho que hace que se incremente el factor de mano de obra (horas trabajadas al largo del año). Se
empieza a trabajar cada vez más joven hasta 1850. A partir de aquí, se empieza a controlar la
incorporación de los niños al mercado de trabajo. Por lo que al gasto de las familias se refiere,
acerca de un 70% va destinado al alimento en base a bienes básicos (dietas poco equilibradas)
 Cambio estructural. Significa pasar de una economía agrícola a una economía basada en la
industria, tanto en términos de producción como en el trabajo. La industria inglesa tiene mucha
más importancia que el promedio europeo. Desde el punto de vista relativo, ocurre que todavía
estamos hablando de las primeras fases de industrialización. Gran Bretaña es el primer país en el
cual comienza este cambio estructural y, además este va avanzando hasta el siglo XIX tanto en el
promedio europeo como en el caso inglés. El cambio estructural va avanzando a través del siglo
XVIII y XIX
 Rápido crecimiento demográfico. A lo largo del siglo XIX, la población de Inglaterra y Gales
prácticamente se duplica. Antes había tasas de natalidad y mortalidad muy altas que conllevaban
una tasa de crecimiento muy baja. La mortalidad infantil cae, crece la población y se incrementa la
esperanza de vida. Hay mejoras socio-sanitarias (vacunas, penicilina…), se mejora la alimentación y
hay preocupaciones en aumentar el capital humano. Se generan infraestructuras municipales para
mejorar las situaciones insalubres, así como la invención del alcantarillado (se rescata de los
romanos, 1850). La mortalidad cae antes que la natalidad (véase en el siguiente gráfico por etapas)

lOMoARcPSD|2481068
2. La difusión industrial
Características:
 Cada país siguió su “propio modelo” de acuerdo con sus

circunstancias particulares
 Tres hechos característicos del periodo en relación al
sector industrial:
o Todos transformaron sus estructuras productivas
y mejoraron niveles de bienestar
o En 1870 Inglaterra seguía siendo el país más
industrializado y de mayor ingreso per cápita
o La 1ª Revolución Industrial siguió estando muy
concentrada a nivel mundial
Es pues, entendida como un fenómeno regional si lo comparamos al volumen mundial. La

industrialización se distribuye según los años y mayoritariamente se extiende en el norte de Francia y el
oeste de Alemania, a causa de el gran número de minas de carbón importantes. Conforme avanza la
difusión industrial en el siglo XIX se incorporan otros países de la periferia europea. De este modo, el
centro industrial se expande para generar la industrialización de la periferia.
La cuna de la revolución industrial fue el Reino Unido, posteriormente se añadieron Francia, Bélgica,
Holanda, Alemania, Luxemburgo y Suiza a mitad del siglo XIX. A finales del mismo siglo, se añadieron Italia,
Austria-Hungría, Rusia y los países del norte como Dinamarca, Noruega y Suecia. En una época posterior,
es decir, aquellos países que eran débiles en términos de industrialización y que se añadieron también a
finales del XIX fueron Portugal, España, Montenegro, Serbia, Bulgaria, Rumanía y el Imperio Otomano. Por
lo que a las principales zonas o regiones industriales encontramos Cataluña, Baja Escocia, Yorkshire,
Lancashire, Ruhr, Alsacia-Lorena, Bohemia, Alta Silesia, Moscú…

lOMoARcPSD|2481068
3. Diferentes vías de modernización económica
FRANCIA
La dinámica industrial de Francia va a ser muy diferente a la inglesa. Desde el punto de vista
institucional era por los fuertes estamentos que había en Francia, el sistema feudal perjudicó porque los
agricultores eran menos productivos (en términos institucionales y geográficos). Desde el punto de vista
geográfico, esto conlleva a que la mitad de Francia no puede introducir el sistema Norfolk debido a la
aridez de algunos terrenos. Desde el punto de vista de un sistema de transportes menos eficaz lo que pasa
es que, al fin y al cabo, Inglaterra son islas y tienen mejor acceso al mar, un carácter insular que beneficia
en tanto que al acceso a los puertos. Desde el punto de vista interno, hay una extensa red de canales
navegables y ríos muy densa en comparación a Francia. En segundo lugar, escasa dotación de carbón (en
Francia) lo que conlleva a una economía de tipo mercantil a finales del siglo XVIII, lo cual hace que se
produzca la Revolución Francesa.
La Revolución Francesa es la que pone fin al Antiguo Régimen. Esto, supone la formación de la
sociedad del mercado y crecimiento industrial. Se supera uno de los principales obstáculos que tiene
Francia, y es el escaso límite de recursos orgánicos que tenía, gracias al control de la electricidad en el siglo
XIX. Esto, se da gracias a la invención de la turbina hidráulica. Mayor especialización en los productos de
lujo, industrialización más descentralizada y menor tamaño de las empresas. La invención de la turbina
hidráulica sirve para exportar una nueva fuente de energía y se encuentra mucho más repartida desde el
punto geográfico. Francia se especializa en productos de lujo, productos de la industria ligera (no tan
intensivos en el consumo de energía) pero que van a ser productos de alto valor añadido. Esta
industrialización más descentralizada, genera menos tensiones sociales.
ALEMANIA
Es considerada como el país típico de industrialización tardía. Genera una fuerte convergencia con
el Reino Unido, en el sentido que se acerca más a su nivel de industrialización (1850-1913). En la segunda
mitad del siglo XIX genera un fuerte crecimiento económico superior al del Reino Unido. Va a ser tardía
pero rápida dado que su crecimiento se da antes de la IGM. Sufre a su vez, un proceso de unificación
alrededor de Prusia, se centra en sectores de producción y dispone de una privilegiada dotación de
recursos minerales, se basa en el fomento de la estructura productiva de grandes productos industriales y
crea grandes conglomerados de empresas. Esto, genera que la industrialización alemana esté muy
vinculada a los bancos. Un sector financiero propio para los grandes grupos empresariales. Este hecho,
permite a los grandes grupos que puedan invertir para innovar y adoptar un mayor capital para
especializarse en la industria pesada. Lo que acaba ocurriendo es que son proyectos de mucho mayor largo
plazo que en épocas anteriores.
Se unen pues, los bancos con la industria, hecho que va a conllevar grandes cantidades de capital y
grandes inversiones para acabar invirtiendo en industrias de bienes de producción. Por último, se empieza
a proteger comercialmente para no estar tan expuestos en la economía internacional. Se establecen
aranceles que, en otras palabras, son obstáculos para la exportación. Se mejora la educación, donde, en
definitiva, se hacen profundas mejoras en las tasas de capital humano. Todo ello, genera que Alemania sea
el líder industrial en los sectores de la II Revolución Industrial. Por otra parte, crean el motor de
combustión interna (automóvil), utilizan el acero (metalurgia) y empiezan a darle uso a la industria química.
En el proceso de convergencia con el Reino Unido, se observa una tendencia ascendente (PPT C4 – p.31), lo
cual quiere decir que cada vez hay mayor convergencia.

lOMoARcPSD|2481068
ESTADOS UNIDOS
Desde el punto de vista de los recursos naturales, EEUU tiene grandes

yacimientos de carbón, hierro y petróleo, así como abundancia de tierras, la cual
cosa supone que se sitúa por delante de la mayoría de países. Por lo que a las
instituciones se refiere, se instaura un sistema basado en el liberalismo
económico (que no tiene herencia feudal, como en los países europeos). Así pues,
se trata de un país que se industrializa gracias a grandes grupos industriales o
empresariales, grandes corporaciones y liderazgo tecnológico. De la misma
manera que Alemania, es un país que sufre una industrialización tardía. Establece
una división entre propietarios y directivos (accionistas y gestores) para generar
mayor inversión; y se introduce la cadena de montaje como método productivo
(fordismo), la cual profundiza en la especialización del trabajador o en la división
del trabajo. En última instancia, empiezan a surgir los departamentos de I+D en los cuales se busca
constantemente la mejora en el proceso productivo. Es por ello, que los EEUU se benefician del proceso de
globalización y desde 1870, esta globalización genera ciertas oportunidades y amenazas.
 Oportunidades: se empiezan a recibir masivamente factores productivos (imputs) escasos y a su

vez, EEUU es un gran exportador de productos agrarios a Europa. Estas oportunidades, se
relacionan con grandes cantidades de capital, y se especializa en bienes industriales
 Amenazas: se protege fuertemente en términos comerciales, establece aranceles para proteger su
industria nacional dada la competencia internacional existente. Por lo tanto, podemos hablar de
proteccionismo, el cual implica costes pequeños y un mercado muy grande con una integración con
amplia red. Por otra parte, los flujos migratorios son muy elevados, hay demandas interiores cada
vez más grandes, se produce un auge del mercado interior y se establece al largo de la costa una
amplia red de ferrocarril. El mercado pues, está cada vez más integrado. Hay una convergencia muy
fuerte de EEUU con UK, donde el PIB de EEUU llega a superar el PIB inglés
JAPÓN
En comparación al conjunto de países asiáticos, Japón

fue el único capaz de industrializarse en el siglo XIX, la cual cosa
conllevó a la Revolución Meiji (1868). A partir de este año, se
desarrolló un nuevo Japón abierto al mundo, ya que con la
muerte del emperador Komei, el nuevo emperador eligió el
nombre de “Meiji” (gobierno de la luz) para designar su reinado.
En esta revolución pues, se puso fin a la época feudal y Japón se
convirtió en el primer país no occidental que desarrolló las
técnicas de la I Rev. Industrial.
Por ello, la Revolución Meiji conllevó reformas institucionales que permitieron el paso hacia un
nuevo país mediante el dinamismo, la liberalización, la promoción industrial y un sistema fiscal
discriminatorio con el sector agrario. Se eliminaron los gremios y la promoción de las industrias generó
grandes corporaciones. Estas, se basaban en el proteccionismo comercial y el fomento educativo. Por otra
parte, se dice que el sistema fiscal era discriminatorio con el sector agrario, pero realmente, lo que hizo fue
fomentar mejoras en sus rendimientos, así como el sistema de regadío. La revolución pues, se produjo
“desde arriba” y de forma pacífica, y unió tradición y modernidad.

lOMoARcPSD|2481068
FRANCIA ALEMANIA EEUU JAPÓN

Economía preindustrial Fuerte convergencia con Industrialización extra- Único país asiático capaz
no tan dinámica como UK (1850-1913) europea debido a gran de industrializarse en el
en Inglaterra dotación de RN y tierra s. XIX
Éxito alemán por una abundante, liberalismo
Límite: escasa dotación privilegiada dotación de económico sin herencia Revolución Meij (1868)
de carbón RN, unificación cerca de de estructuras feudales, “desde arriba” que
Prusia, grandes grupos liderazgo tecnológico y origina reformas insti-
Todo ello no impidió el empresariales (GE y grandes corporaciones. tucionales.
progreso de la economía bancos para proyectos
de mercado del s. XVIII de largo plazo), gran División entre propiet. y Dinamismo anterior
protección comercial y directivos, cadenas de pero sociedad casi
Revolución Francesa: fin aumento en educación montaje, I+D feudal, liberalización a
al Antiguo Régimen, gran escala, promoción
formación de la famosa Se convierte en el líder Oportunidades y amena- industrial con incentivos
sociedad de mercado y industrial en sectores de zas de la globalización. a grandes corporaciones
crecimiento industrial la II Revolución Ind. y sistema fiscal discri-
O: recepción de imputs y minatorio con el sector
Especialización en prod. gran exportador a la UE agrario, fomento de
de lujo, se produce una mejores rendimientos
mayor descentralización A: competencia interna- (mejoras biológicas)
y menor tamaño medio cional, proteccionismo,
de las empresas. Menos costes pequeños, mer-
tensiones sociales cado pequeño, gran red
4. La Gran Divergencia
La Gran Divergencia es un término acuñado por Samuel Huntington y se refiere al periodo de

dominación occidental (comienza en el siglo XVIII y tiene su esplendor en el siglo XIX). También se conoce
como “milagro europeo” y se refiere al proceso por el cual el mundo occidental creció y se convirtió en
dominante técnica, económica, política y militarmente, eclipsando las sociedades premodernas orientales
que hasta entonces habían sido regionalmente hegemónicas como la China de los Qing, el Imperio Mongol
de la India, el Japón de los Tokugawa o el Imperio Otomano.
Así pues, implica que dos continentes que eran relativamente ricos y tenían pautas de consumo
similares (Asia y Europa), acaban convirtiéndose en dos continentes totalmente diferentes donde el
asiático acaba quedando atrás. Dos de los países asiáticos (India y China) no acaban industrializándose, y
surgen diferencias en la renta a partir de la edad moderna entre Europa y Asia, aunque en 1500 tenían
niveles tecnológicos similares. Es decir, supone la diferencia entre Oriente y la industrialización de
Occidente en términos de renta. Causas:
 Culturales (Goldstone). La industrialización no se acaba produciendo por la situación de la mujer y

China se queda en una situación pro-industrial. A pesar de ello, hay excepciones (Shanghái en Japón
y Cantón). Se acaban solventando las restricciones sociales hacia la incorporación de la mujer en el
mercado de trabajo. En Shanghái gran parte de las empresas se fijan en el río y la industrialización
es debido a ello y no hay restricciones tan grandes. En Cantón, gran parte de la industrialización
acaba estando industrializada por clanes, donde las mujeres sí se podían incorporar al mercado de
trabajo, pero estando supervisadas por su propio clan (condicionantes). Mismas condiciones pero
no se produjo en oriente

lOMoARcPSD|2481068
 Recursos (Pomperanz). China tiene grandes yacimientos de carbón, pero son de difícil acceso y los
costes de su extracción son muy elevados, dado que extraer el carbón en China es mucho más caro
que en países como Inglaterra. El mismo autor, establece que hay una relación entre el centro y la
periferia, donde el Reino Unido y la revolución se van a ver beneficiados por una relación con su
periferia (EEUU) gracias a sus importaciones masivas de productos como el algodón. Esto, frente al
centro industrial chino, la zona del Yangtsé. En este caso, el bajo Yangtsé acaba generando el
desarrollo de manufacturas en la industria china. Esto genera que el centro industrial que se tiene
que desarrollar pierde mercados y sufre desvío de materias prima. Lo que pasa finalmente es una
des-especialización regional del trabajo. Debido pues, a la existencia de barreras naturales (larga
distancia) genera en la periferia el desarrollo de manufacturas

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 5. MOVIMIENTOS INTERNACIONALES DE BIENES, CAPITAL Y TRABAJO
1. El paso de una economía orgánica a una inorgánica: cambios en la estructura del sector secundario
No se dan sólo intercambios de bienes sino movimientos de factores productivos, como lo son el
trabajo y el capital. Tanto en el Reino Unido, como en EEUU y Europa la capacidad de las máquinas de
vapor se va a acabar produciendo al largo del siglo XIX. En 1870 se acaba con una industrialización relativa.
Por otra parte, haciendo referencia al desarrollo

del sector ferroviario, se aprecia como a partir de 1850, se
empiezan a incorporar grandes kilómetros de ferrocarril.
Aquí, tanto el Reino Unido como Alemania evolucionan a
la par, pero en 1870, Alemania supera con creces al Reino
Unido hasta situarse prácticamente con el doble en 1913.
Por lo que a EEUU se refiere, desde 1850 en adelante
siempre se ha situado en un nivel superior que los demás;
y Japón no es hasta 1870 que adopta el ferrocarril y en
1913 sigue situándose por debajo. (PPT C5 – p.3)
Hay dos grandes sectores en los que se basa la industrialización, pero en la industrialización de la
Europa continental y de EEUU fue menos “algodonera”, aunque este sector siguió siendo importante:
 Bienes de consumo (textil)

 Bienes de producción (metalurgia, siderurgia)
La clave del siglo XIX es que los bienes de producción cada vez van a ir ganando más importancia.
Conforme avanza la industrialización, va a llegar la II Revolución Industrial y va a generar que los bienes de
producción se conviertan en los más importantes. Estos pues, cada vez ganan más importancia, pero los de
consumo siempre serán los primeros, y se mantienen. Relacionado con las pautas, en Europa continental lo
que pasa es que los bienes de consumo van a tener menos importancia y teniendo en cuenta su
industrialización tardía, en Gran Bretaña es de mayor importancia.
- Todo proceso de industrialización es un fenómeno regional, y el algodón no es una excepción

- Para el sector textil algodonero de Europa continental y EEUU el mercado exterior fue mucho
menos importante comparado con Gran Bretaña
2. Hacia la II Revolución Industrial
El término de Segunda Revolución Industrial designa el conjunto de transformaciones socio-

económicas interrelacionadas que se produjeron aproximadamente entre 1850 y 1870 y el comienzo de la
Primera Guerra Mundial, en 1914. Durante este período los cambios se aceleraron fuertemente. El proceso
de industrialización cambió su naturaleza y el crecimiento económico varió de modelo. Los cambios
técnicos siguieron ocupando una posición central, junto a los ocurridos en los mercados, en su tamaño y
estructura. Las innovaciones técnicas fueron concentradas en las nuevas fuentes de energía como el gas, el
petróleo o la electricidad; nuevos materiales y nuevos sistemas de transporte (avión y automóvil) y
comunicación (teléfono y radio) indujeron transformaciones en cadena que afectaron al factor trabajo y al
sistema educativo y científico; al tamaño y gestión de las empresas, a la forma de organización del trabajo,
al consumo, hasta desembocar también en la política. Este proceso se produjo en el marco de la
denominada primera globalización.

lOMoARcPSD|2481068
Esta, implica el surgimiento de nuevas

industrias, una nueva ola tecnológica que genera
cambios paralelos e interrelacionados. Esto, implica
que también se generan mejoras productivas que
afectan a gran parte de la producción industrial.
Algunos sectores se relacionan entre sí, y las
innovaciones permiten un salto cualitativo hacia
unas mejores condiciones. Estos nuevos sectores,
son muy intensivos en conocimiento y por parte de
estos países de industrialización tardía, cada vez
esta revolución va a pedir más mano de obra
cualificada. Por otro lado, hay nuevas mejoras y bienes que dan lugar a la generación del acero (mejores
condiciones que el hierro usado anteriormente), donde la industria siderúrgica va a pasar de tratar hierro a
tratar el acero, cosa que revoluciona muchos sectores. Otro nuevo sector que acaba surgiendo es el de la
industria química, que genera beneficios a través del surgimiento de nuevos materiales, así como el fuerte
proceso de industrialización agrario que se produce. Empiezan a producirse y a utilizarse los fertilizantes
químicos (1870) que beneficiaron fuertemente el incremento de los rendimientos de la agricultura.
También, aparece maquinaria agrícola muy desarrollada (segadoras y cosechadoras). Finalmente, cabe
destacar las dos innovaciones fundamentales de esta época: el motor de combustión interna (usado en
automóviles) y la invención de la electricidad. Es decir, más allá del sector del acero y químico, estos dos
sectores generan una nueva y mayor innovación y progreso.
3. La Primera Globalización
El término de Primera Globalización es utilizado por los historiadores económicos para describir el
periodo de globalización del comercio y las finanzas, que tuvo lugar entre 1870 y 1914, caracterizado por
un fuerte aumento de los flujos de tres magnitudes internacionales que dieron lugar al surgimiento de un
mercado mundial de productos y de factores de producción y a una convergencia mundial de precios de los
productos:
 Comercio internacional
 Movimientos de capitales
 Migraciones masivas de personas en el planeta
El comercio internacional fue una de las fases de la primera globalización que se desarrolla a partir
de esta época. Una de las causas de del incremento de esta globalización, que es la revolución de los
transportes, implica que las consecuencias de esta aumenten. Gran parte del comercio internacional se
acaba produciendo en países europeos (tendencia hacia la apertura económica).
Características:
- El comercio internacional es la base de la primera globalización

- Crecimiento comercial, patrones de comercio, revolución de los transportes y consecuencias del
aumento del comercio
- Nuevas políticas comerciales
- Movimientos de capitales
- Flujos migratorios

lOMoARcPSD|2481068
En referencia al PIB y al comercio, entre 1820 y 1913, el volumen de las exportaciones se

incrementa de una forma muy bestia, mientras que el PIB también incrementa, pero en mucho menor
volumen. En cuestiones de patrones de comercio, el nivel de apertura económica en Europa, entendido en
términos de (X + M) / PIB aumenta durante esta época, así como el % de importaciones y exportaciones a
nivel europeo.
4. La revolución de los transportes
A través de las mejoras tecnológicas, se fueron reduciendo los costes en términos de tiempo y el
primer medio de transporte que aparece fue el ferrocarril gracias al uso de la máquina de vapor en este.
Más allá, aparecen los veleros (modelo Clipper, que aprovecha mejor el viento), y los barcos movidos
también con vapor. También, aparece el telégrafo internacional y el Canal de Suez que acortó tener que
dar toda la vuelta por debajo de África para llegar a la India (el canal de Panamá se construye en el siglo
XX).
En el gráfico, se ve claramente como los costes de transporte se acaban reduciendo a la mitad y se

aumentó la carga de la flota mercante. Esto, permite que cada vez se puedan intercambiar una mayor
cantidad de bienes. Consecuencia del incremento del comercio y de la revolución de los transportes: los
países con climas templados igual que
Europa pueden acabar produciendo
bienes que se demandan tanto en
Europa, así como Canadá, EEUU,
Argentina y Australia, que en esta época
empiezan a producir bienes agrarios
típicamente europeos que dan lugar a
una gran caída de los precios de los
productos agrícolas, lo que comporta
unas elevadas presiones anti-
globalización.

lOMoARcPSD|2481068
Además, el aumento de la capacidad de carga de flota mercante (de 4,5 millones de toneladas en
1800 a 171 millones de toneladas en 1900), los costes de transporte también se reducen, concretamente
en un 60% de 1850 a 1913.
5. Políticas comerciales
Durante la primera mitad del siglo XIX hay un período de liberalismo, posteriormente uno de
proteccionismo, y desde 1950 hasta la actualidad volvemos a encontrarnos en el periodo inicial de
liberalismo.
Según la política comercial en cuestión, veamos sus características:
LIBERALISMO PROTECCIONISMO
- Doctrina de libre cambio (Smith, Ricardo) - Productores agrarios solicitaron protección
- Abolición de las leyes de cereales (1846) y frente a las bajadas de precios mundiales
leyes de navegación (1849) - Sectores industriales también pidieron una
- Tratado de Cobden-Chevalier (1860) mayor protección
- Multilateralismo - Abandono del liberalismo por parte de los
países líderes que desencadenó en estas
políticas proteccionistas
El Tratado de Cobden-Chevalier fue un tratado de libre comercio firmado entre el Reino Unido y
Francia en 1860 que pretendía promulgar la libertad de comercio, reduciendo y eliminando todos los
aranceles entre los dos países firmantes, lo que provocó una oleada de acuerdos arancelarios bilaterales
entre los demás países europeos. Casi todos estos acuerdos incluían la cláusula de “nación más favorecida”,
por lo que se generalizaron las concesiones arancelarias, abriendo el camino hacia un comercio multilateral.
Se reducen también las tarifas y si una de las dos partes firmase un tratado tarifario con un tercer país,
automáticamente ambos firmantes tenían derecho al mismo trato.

lOMoARcPSD|2481068
Por otra parte, abordando el tema del proteccionismo, la evolución del liberalismo hacia este no fue
total ya que se produjo de forma parcial, y no se parece en absoluto al proteccionismo de épocas
anteriores como la feudal. También, afecta a algunos bienes que son los que están protegidos como tales y
no es un proteccionismo total.
- Consolidación del nacionalismo

- Crisis económica y financiera de 1873 especialmente fuerte en el sector agrario
- El proteccionismo no fue general, sino sólo para algunos bienes de consumo
- El proteccionismo consolidó los procesos de industrialización en muchos países
- Superada la crisis, se produce una nueva etapa de prosperidad (1890-1913) con un “boom” del
consumo
Entonces, ¿cuáles fueron los factores que hicieron posible el aumento del comercio internacional?
 La revolución de los transportes y las comunicaciones

 El patrón oro (régimen monetario internacional que se expande en los países industrializados desde
1870 e impera hasta la IGM)
 El excepcional período de paz tras las guerras napoleónicas (beneficia a los intercambios
comerciales y empieza a partir del final de la guerra franco-prusiana, sin grandes conflictos bélicos)
 La integración de vastas zonas de la periferia a los circuitos económicos de las economías
industrializadas
6. Movimientos de capitales
Se produce un incremento muy fuerte de capital comercial en un contexto de cierta vuelta al

proteccionismo. Debido a estos incrementos, también se produce un creciente movimiento internacional
de factores productivos (tierra, capital y factor humano). En el caso del capital, se observa como al largo
del siglo XIX cada vez es mayor, especialmente a partir de la segunda mitad de siglo y en un contexto de
globalización. A partir de 1870 se duplica y en 1873 con la crisis económica, se siguen duplicando. A partir
de 1890 se triplica y hay un origen predominante (Reino Unido) pero el destino es mucho más diversificado.
Por ello:
- Las fuentes de inversión estaban muy concentradas

- Europa sustenta el papel predominante en el origen de las inversiones
- Los receptores estaban mucho más diversificados

lOMoARcPSD|2481068
7. Flujos migratorios
Los flujos migratorios del siglo XIX no

tienen precedentes en la historia, y tampoco se
van a volver a repetir en etapas posteriores.
Nunca han sido tan grandes y tan elevados
como en este periodo. ¿Qué es pues, lo que
explica este fenómeno? Existen diversos
factores que fomentaron el gran movimiento
migratorio:
 Diferencia salarial. En Europa frente a América del Norte, hay diferencias fundamentales en tanto
que salarios y condiciones laborales. La mano de obra era escasa en el nuevo mundo y los salarios
eran relativamente elevados frente al viejo mundo (Europa) donde el trabajo era abundante y por
ende, mediante salarios bajos
 Guerras y hambrunas. Hay una plaga que afecta fuertemente a los cultivos de patatas, lo cual va a
hacer que suban los precios de este bien, y que muchas personas tengan un serio problema para
alimentarse en la Irlanda de 1840
 Disponibilidad de tierras en América. Había mucha disponibilidad del factor productivo tierra, más
allá que el trabajo fuese escaso, había facilidad para obtenerlas (debido a su bajo precio). Así pues,
gracias a esta diferencia de dotaciones de recursos, se generó una diferencia en los precios de la
tierra en el mundo. Esto, incentivó a acabar recibiendo grandes flujos migratorios hacia EEUU
 Disminución del coste del viaje y nuevas formas de financiación. La revolución de los transportes
hizo que de disminuyeran los costes del transporte. De este modo, emigrar fue mucho más barato y
también surgieron nuevas formas de financiación del coste de estos viajes (posibilidad de que
alguien cercano te pagase el viaje, aplazamientos, préstamos, empréstitos…) para poder acabar
pagando cómodamente el coste
 Políticas inmigratorias liberales. No había ningún tipo de control en las fronteras, ningún tipo de
política de recepción de habitantes, y los receptores ponían todas las facilidades para ello. No
existían los pasaportes actuales y la gente se podía mover con total libertad
Con esto, EEUU acabó siendo el principal receptor de emigrantes (sobre un 62% del total) mientras
que América Latina fue la segunda región receptora, con países como Argentina con un 9% y Brasil con un
7%. Por otra parte, Australia y Nueva Zelanda albergaron acerca del 10% de estas migraciones.

lOMoARcPSD|2481068
En el siguiente gráfico se observa que a partir de 1850 se producen los flujos en la zona “old”. A
partir de 1870-1880 estos flujos se empiezan a disparar. Los países del centro industrial europeo “old” son
los que emigran primero y a partir de 1870 empiezan a emigrar los países de la periferia europea “new”,
que son los que están más industrializados.
En la misma línea, el siguiente gráfico muestra una tendencia negativa que representa que
conforme mayor tasa de inmigración se tenga, se tendrá una mayor relación con el salario de origen. Lo
que ocurre es que debido a la revolución de los transportes y a los factores que transporten esa función,
hacen que se pase de EM a EM’. A un mayor salario, mayor tasa de inmigración.
Factores que desplazan la función de

emigración de EM a EM’:
 Caída de costes de transporte

 Efecto de “parientes y amigos
que migran primero”
 Aumentos en la tasa de
fertilidad en Europa (aumento
de población de adultos y
jóvenes)
 Cambio económico
estructural que libera mano
de obra del sector agrícola y la
vida rural

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 6. PATRÓN ORO E IMPERIALISMO
En general, el papel estatal del siglo XIX se basó en los siguientes elementos, dado que hablamos de
países con industrialización tardía:
 Creación de un mercado interno amplio mediante transportes y eliminación de tarifas internas ya

que buscaban generar un mercado cada vez más integrado y eliminar los aranceles internos
 Políticas proteccionistas para contrarrestar la competencia británica en industrias nacientes
puesto que se busca generar un mercado nacional mucho más integrado, pero se van a
implementar políticas proteccionistas para acabar protegiéndose del poder inglés
 Organización del sistema financiero para dar estabilidad monetaria y proveer crédito porque cada
vez se necesita mayor capital y para ello es necesario un sistema financiero fuerte
 Políticas de educación para acelerar la adopción tecnológica y las inversiones ya que cada vez hay
mayor demanda de mano de obra cualificada y van a haber unas políticas en pro del fomento de la
educación de masas que generaba al fin y al cabo una reducción enorme en las tasas de
analfabetización
Para entender el surgimiento del patrón oro clásico, el sistema monetario que había era el sistema
bimetálico (oro y plata), donde, al fin y al cabo, el dinero que va a haber en cada uno de los países se basa
en las reservas de oro y plata que tenga su banco central. Conforme los países se introducen en este
sistema, los países expulsan sus reservas haciendo que cada vez se basen menos en la plata y se basen en
sus reservas estrictamente de oro. El patrón oro-cambio da lugar al sistema de Bretton Woods (post IIGM)
para dar lugar a un sistema basado en tasas de cambio fluctuantes (desde 1973) y en Europa, nos
encontramos actualmente en la conocida como “zona Euro”. Por ello, se ejemplifica:
- Siglos XVIII-XIX: bimetalismo (oro y plata)

- 1870-1913: patrón oro-cambio
- 1946-1971: sistema Bretton Woods
- Desde 1973: tasas de cambio fluctuantes
- En Europa, desde 1999 (2002): Zona Euro
1. El surgimiento del patrón oro
A pesar de ser un sistema bimetálico (oro y plata), durante el siglo XVIII Inglaterra adoptó de forma
práctica el patrón oro. Isaac Newton era en aquella época el jefe de la casa de la moneda británica y en la
práctica (no en la teoría) establece un precio bueno al oro frente a un precio menor a la plata. No obstante,
se adoptó formalmente en 1821, por la cual cosa:
- Fija un tipo de cambio fijo entre el oro y la moneda nacional (oro-libras)

- El Banco de Inglaterra estaba obligado a cambiar sus pasivos monetarios (billetes, letras, depósitos)
a oro, cuando el público lo solicitara
- No se puede restringir la importación y exportación de oro
Con la fijación del tipo de cambio fijo oro-libras, el banco de Inglaterra debía cambiar siempre que
se solicitase, por oro todo aquel dinero que se tuviese. Así pues, acabó dependiendo de las reservas de oro
que tenía el banco central, del mismo modo que no había restricciones al movimiento que se hacía con el
oro.

lOMoARcPSD|2481068
Con el final de la guerra Francia-Prusia (1870-

1871), y a partir de la batalla de Sedan, Alemania se
quedó con las regiones francesas de Alsacia y Lorena
(que casualmente, eran las más industrializadas). Las
indemnizaciones de guerra hacia Francia eran elevadas,
hecho que hizo que se sintiese humillada. Alemania
convirtió dichas indemnizaciones en oro y adoptó
también el patrón oro que previamente habían creado
los ingleses, convirtiéndolo en un tipo de cambio fijo
entre los Marcos y el oro. Al haber pues, adoptado este
patrón oro se produjeron un conjunto de incentivos para que terceros países también lo adoptasen. No
obstante, EEUU tuvo ciertas reticencias o restricciones para introducirse en el patrón oro, pero había dos
grupos de presión (agricultores y mineros de plata) que acabaron produciendo periodos de deflación a la
que los agricultores le temían. A pesar de estas oposiciones, EEUU adoptó el patrón oro formalmente en
1900.
La difusión del patrón oro se adoptó de forma independiente por cada país, de modo que no hubo
acuerdos internacionales o la imposición por parte de un líder económico. Este pues, se adoptó
formalmente en Alemania (1871), Bélgica (1873), Italia (1873), Suiza (1873), Dinamarca (1875), Noruega
(1875), Suecia (1875), Holanda (1875), Francia (1876), Austria (1879), Rusia (1893) y EEUU (1900).
2. ¿Cómo funciona el patrón oro?
Conforme otros países adoptaron el patrón oro, va a acabar habiendo un tipo de cambio fijo con
respecto a las otras divisas. Cada una de las monedas acaba teniendo un tipo de cambio fijo no sólo con
respecto al oro, lo que supone un sistema de tipos de cambio fijo. Cada una de las monedas se va a poder
cambiar, y a tantas reservas de oro que hay en el banco central, tanto dinero va a haber en la economía.
MONEDAS Y PARIDADES ANTES DEL 1914

PAÍS NOMBRE MONEDA GRAMOS ORO PARIDAD
Gran Bretaña Libra 7.322
Francia Franco 0.290 25.248 francos/libra
Estados Unidos Dólar 1.504 4.868 dólares/libra
España Peseta 0.290 25.248 pesetas/libra
Alemania Marco 0.358 20.453 marcos/libra
- Cada moneda tiene una cantidad fija de oro, fijada por la ley
- Al anclar cada moneda nacional al oro surge un sistema de tasas de cambio
- Las tasas de cambio entre cualquier par de monedas ancladas al patrón oro se determina por la
cantidad de oro contenida en cada
moneda (en el caso de las monedas de oro)
o por la cantidad de oro representada (en
el caso de los billetes en el banco)
- Las reservas de oro del banco emisor de
billetes son las que determinan la oferta
monetaria

lOMoARcPSD|2481068
3. ¿Cómo se ajusta el patrón oro?
Este esquema es el que muestra cómo de un déficit comercial se puede pasar a un superávit
comercial, mediante la salida y entrada del oro en el mercado. No obstante, “seguir las reglas del juego”,
implica que en el paso donde el tipo de descuento sube, así como la tasa de interés, la inversión, el
desempleo y los salarios no se ven afectados. Pero, en la práctica, los bancos centrales no seguían estas
reglas del juego. ¿Cómo se lograba pues, el ajuste en ausencia de los grandes movimientos de oro?
El ajuste del patrón oro implica que había una convertibilidad del oro, compromiso con el que al fin
y al cabo, los países acabarían llevando a cabo políticas deflacionistas para permitir que la moneda
nacional siempre tuviese ese tipo de cambio fijo.
- Prioridad de los gobiernos a la convertibilidad y credibilidad. Ante fluctuaciones en la tasa de

cambio, los inversores reaccionaban de forma estabilizadora
- Cooperación y solidaridad a nivel monetario
- Período de paz entre 1871 y 1913
- Inglaterra era el centro del sistema (libra y banco central)
- La primera globalización hace que el comercio suba
Se necesita compromiso y cooperación (lectura obligatoria) a nivel monetario internacional. Para

explicar este contexto, hay que mencionar que entre 1871 y 1913 hubo un período de ausencia de
conflictos bélicos. Su ausencia, fomentó que los gobiernos mantuviesen el tipo de cambio fijo y que los
bancos centrales se ayudasen entre ellos. Inglaterra fue el centro del sistema del patrón oro clásico de
forma que tanto su moneda como su banco fueron el modelo referente. El propio contexto de la primera
globalización, por otra parte, implicó grandes crecimientos de la economía internacional.
La trinidad imposible de los sistemas monetarios implica que ningún país podía disponer de los tres
extremos al mismo tiempo. Por ello, en el caso del sistema de cambio clásico, el extremo de política
monetaria dirigida a objetivos nacionales no era posible. Por ello, los extremos indican tipo de cambio fijo,
política monetaria dirigida a objetivos nacionales y libre cambio de capitales.

lOMoARcPSD|2481068
4. La era del imperio
La época conocida como la era del imperio, comprende los años entre 1875 y 1914 y se
corresponde a los años en los que el occidente llegó a controlar directa o indirectamente el 85% del mundo,
en comparación al 35% que controlaba a principios de siglo. Eric Hobsbawm escribió un libro con el mismo
título donde se narra la superioridad del primer mundo en comparación al resto así como una introducción
al imperialismo. Por ello, las características que definen esta época:
- La mayor parte del mundo no europeo ni americano cayó bajo el dominio político formal e informal
de Reino Unido, Francia, Alemania, Italia, Holanda Bélgica, EEUU y Japón
- El imperialismo marcó la forma de las relaciones entre los países desarrollados y subdesarrollados
por muchas décadas
- El imperialismo creó una economía global capitalista, que fue penetrando los rincones más lejanos
del planeta con una red densa de transacciones económicas, movimiento de productos, capitales y
seres humanos

lOMoARcPSD|2481068
5. Debates y otras explicaciones sobre el imperialismo
El término imperialismo se refiere a la creación de un imperio

basado en ideas de superioridad y aplicando prácticas de dominación,
que implica la extensión de la autoridad y el control de un Estado o un
pueblo sobre otro. También, puede ser entendido como la doctrina
política que justifica la dominación de un pueblo o Estado sobre otros,
habitualmente mediante distintos tipos de colonización o por la
subordinación cultural.
Por ello, la era del imperio acaba desarrollando a lo largo de las décadas un imperialismo que
introduce a gran parte de estos países coloniales que estaban ajenos a la economía global capitalista. Así
pues, los incorpora a las grandes rutas comerciales y acaba generando una economía que se expande a
gran parte de los rincones del planeta. Hay dos teorías de ello:
 Teoría marxista: el imperialismo es una necesidad económica que tienen los países industrializados
capitalistas porque en las colonias tienen acceso a los mercados de capitales. Muchos de los países
industrializados dan exceso de producción que produce una división territorial del mundo entre las
distintas potencias capitalistas
o La acumulación de capital aumentó, los mercados no se expandieron lo suficiente y las
ganancias cayeron
o Las colonias eran necesarias para vender ahí el “exceso de producción” y para realizar
nuevas inversiones
o Se produce una división territorial del mundo entre las potencias capitalistas
 Teoría no-marxista: había una necesidad de productos primarios por parte de las economías
industriales (té, azúcar…) que cada vez se fueron incorporando más al día a día. Lo que acaba
ocurriendo es que cada vez se demandan más bienes de tipo intermedio como el petróleo o el
caucho y cada vez se demanda más cobre.
o El petróleo y el caucho se necesitaban para el motor de combustión interna, las industrias
eléctricas necesitaban de cobre y la población rica empezó a pedir oro y diamantes
o Incremento en el consumo de bienes coloniales (té, azúcar, café y plátanos)
Por otra parte, existen críticas hacia el imperialismo desde la evidencia empírica:
- No hay evidencias sólidas que muestren que la inversión externa se dirigía hacia las colonias
- En algunos casos las colonias eran un lastre fiscal importante para las metrópolis
- Una gran parte de los productos primarios se importaban de países independientes (EEUU, Latino
América…)
- Para las metrópolis las colonias no eran importaciones como mercados de exportación
De la misma forma, había otras explicaciones del imperialismo más allá de las dos teorías:
- Motivaciones políticas o estratégicas (control del canal de Suez por Gran Bretaña)
- Nacionalismo (relativa vuelta al proteccionismo comercial, nacionalismo económico de cómo
conforme avanza ese compromiso y la búsqueda de un establecimiento que ofrezca una gran
influencia mundial)
- Fenómeno cultural o psicológico (superioridad de la raza europea, xenofobia, evangelización de los
habitantes extranjeros, etc.)

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 7. DE LA GRAN GUERRA A LA GRAN DEPRESIÓN
1. Causas y evolución de la Primera Guerra Mundial
El periodo de entreguerras pone fin al periodo de la primera globalización, hecho que se encaja en
el periodo temporal entre la primera y la segunda Guerra Mundial. La Primera Guerra Mundial o Gran
Guerra pone fin pues, a la situación que se arrastraba desde las últimas décadas del siglo XIX. En este
periodo anterior, predominaba el patrón oro y hubo un aumento muy fuerte del comercio provocado por
la propia revolución de los transportes. Además, la reducción de los costes de comunicación conllevó un
aumento en el comercio internacional, en los movimientos internacionales de capital, y en las migraciones
Por ello, las características que existen antes de la ruptura con la situación del s. XIX son:
- Predominio político y económico de Europa en el mundo

- Funcionamiento adecuado del sistema multilateral de pagos
- Libre comercio de los factores capital y trabajo
- Fuerte incremento comercial
- Intervención limitada del Estado en la economía
Había pues, políticas deflacionarias que deprimían la economía, del mismo modo que un sistema de
cooperación internacional que ayudará a los bancos que se encontraban en crisis. Se puso fin a la
intervención limitada del Estado en la economía que puso fin a la primera guerra mundial y propia de la
gran depresión. También, se puso fin al predominio político y económico de Europa en el mundo. Se
empezó a mover ese centro industrial hacia EEUU, el cual había convergido fuertemente con Inglaterra,
pero pasó a ser la potencia mundial.
Principales causas de la Gran Guerra:
 Colonialismo e imperialismo. En una época donde todo el mundo quería más (sobretodo Alemania
e Italia) dado que se buscaban nuevos mercados y materias primas, se produce una superioridad
militar de las potencias industriales sobre la inmensa mayoría de países asiáticos y africanos. Son
los países de Alemania e Italia porque son los que empezaron más tarde su proceso colonial
 Nacionalismos balcánicos. Están dentro del propio imperio austro-húngaro y hubo fuertes
tensiones entre las potencias debido a ello
 Paz armada. A pesar de la ausencia de conflictos bélicos, hubo una carrera armamentística entre las
primeras potencias europeas y una mayor inversión en los ejércitos que va a llevar a ese período
apodado así desde 1890
La combinación de globalización, industrialización e imperialismo generó una mezcla de crecimiento

económico, desigualdad internacional y rivalidad por el control de recursos y territorios. La rivalidad
imperialista generó un ambiente de guerra que llevó a una carrera armamentística y la creación de alianzas
militares.
El colonialismo y el imperialismo acabaron con el territorio africano y el asiático repartidos como un

pastel, literalmente hablando, de forma que Alemania e Italia eran muy desproporcionales respecto a los
que existían anteriormente (británicos y franceses), que eran los que dominaban el colonialismo. Así pues,
se sentían discriminadas por el reparto colonial, cosa que genera la paz armada.

lOMoARcPSD|2481068
Hasta finales del siglo XIX, la supremacía industrial británica parecía incuestionable, pero a
comienzos del siglo XX los productos alemanes habían logrado capturar una parte importante de los
mercados internacionales. Aparecieron nuevos competidores, dado que los ingleses se caracterizaban por
tener una estructura jerarquizada de líderes nativos coloniales que generaban que se mantuviera cierto
orden para los intereses de la colonia. El líder industrial británico, empieza a tener competidores como los
EEUU (que le supera en PIB per cápita) y Alemania se acerca fuertemente.
Antes del conflicto, las potencias que se centraban en la industria pesada (acero) eran Alemania y
los EEUU. Otro sector muy importante fue la industria química, que surgió a partir de la segunda revolución
industrial, donde el ácido sulfúrico fue el mayor de los inventos. Por otra parte, dos innovaciones claves
como el motor de combustión interna y la generación industrial marcaron este período. En definitiva, se
observa como Alemania y los EEUU empiezan a despuntar fuertemente. Justo antes de la guerra, se
producen más cantidad de bienes de esa segunda revolución industrial.
Por lo que a la ratio del PIB per cápita entre el Reino Unido y Alemania se refiere, se observa que el
PIB per cápita de Inglaterra era un 70% superior, pero en los últimos años pasó a ser menor. Por otra parte,
se producen alianzas previas a la Gran Guerra, y se acaba observando como el continente europeo queda
prácticamente dividido en dos.
La Gran Guerra está caracterizada porque es una guerra que se produce en pleno proceso de
industrialización mundial. Es por ello, la primera guerra industrial de la historia. Se esperaba que se
acabaría tendiendo hacia ese mayor conflicto. No obstante, se pretendía que iba a ser una guerra
relativamente corta.
EL PROYECTO DE LA GUERRA ERA PERO LA GUERRA FUE

- Una guerra corta de mucha movilidad - Una guerra larga (agosto de 1914 a
- Que no involucrara a la población civil noviembre de 1918)
- Que no absorbiera la totalidad del aparato - Una guerra de trincheras
productivo - Involucró a buena parte de la población civil
- El aparato productivo se puso al servicio de
la guerra

lOMoARcPSD|2481068
Fue una guerra de poca movilidad que acabó generando una guerra de desgaste. Toda la economía
acabó remando hacia la misma dirección, de modo que fue una guerra que generó que todo el sistema
productivo se acaba volcando hacia el mismo lado, donde todos los recursos iban destinados a solucionar
por y para ganar el conflicto. Al fin y al cabo, esa primera guerra industrial de la historia conlleva que los
bienes industriales fuesen importantes y que grandes tecnologías con la ayuda del sector químico,
generasen nuevas tecnologías bélicas que generaron mucha más destrucción (tanques, armas químicas,
cañones de gran calibre, ametralladoras…). También, nos encontramos con que se produce una masiva
incorporación de la mujer al mercado de trabajo.
También, se aprecia como Francia y Alemania son los países que más aportan a la guerra (PPT C7 –
p17) mientras que EEUU hasta que no entra a formar parte de la I Guerra Mundial no aporta gasto público
en ella. Por otra parte, nos muestra que a pesar del gasto público de austro-Hungría, en un país de
industrialización débil, no se puede mantener esta inversión a lo largo del tiempo.
Por lo que a la financiación de la guerra se refiere, esta se financia debido a los fuertes procesos de
deuda. Entre el 66% y el 85% del gasto público de Alemania, Francia y Gran Bretaña se financió con bonos
(deuda interna), emisión inflacionaria, reservas (oro) para salvar la balanza déficit y préstamos externos
(deuda externa). Quien se convierte en el principal acreedor después de la IGM es EEUU relacionado con
las reservas de oro. La lectura de Tafunell señala que no solo se convierte en esto, sino que empieza a
obtener grandes reservas de oro. Los principales países empiezan a pagar con sus reservas de oro para
sufragar su gasto público, para pagar los gastos de la guerra de desgaste. Así pues, mediante estas cuatro
vías de financiación se produce también una movilización de recursos humanos, igual que los países con un
PIB per cápita mayor van a tener una mayor capacidad de movilizar recursos. No sólo por su propia
cercanía hacia los frentes de guerra (Francia-Alemania) sino que Gran Bretaña tiene una movilización
relativamente grande, lo que ocurre es que dos de los países más ricos del momento tienen menor
movilización de recursos porque el frente de guerra les queda lejos (EEUU).
En relación a la movilización, cabe destacar en primer lugar que la IGM era vital la tecnología militar
por y para la destrucción. Los países industrializados son los que tenían mayor capacidad de producción y
posesión de armamento, así como un mayor PIB per cápita. Por ello, otra de las claves de la movilización
de recursos no solo va a ser el nivel de industrialización o de la movilización de hombres, sino que también
es importante el sector agrario. El desarrollo de este sector hace que muchos países de los que están en el
bando perdedor de la guerra (imperio otomano, imperio austro-húngaro) se produzcan un cambio
estructural. El sector agrario va perdiendo importancia y acaba ocurriendo que estos países van a tener

lOMoARcPSD|2481068
todavía una importancia relativa en la agricultura de subsistencia. A pesar de que Alemania generaba un
sector industrial muy desarrollado, su sector agrario estaba quedando muy infravalorado (desigual
desarrollo alemán). Alemania empieza a tener problemas de oferta de alimentos, a pesar de que es capaz
de producir una gran cantidad de armamento. De este modo, en el campo donde la agricultura de
subsistencia era muy importante en algunos países y donde Alemania tenía problemas de oferta de
alimentos, da lugar a que la agricultura campesina suponga un peso muerto para la movilización de
recursos.
2. Consecuencias de la Gran Guerra
La clave de la Gran Guerra no son las pérdidas humanas (Tafunell) sino que la guerra genera un gran
número de heridos de guerra (soldados y militares que no mueren, sino que quedan “tullidos”). No
obstante, Alemania encabeza la lista en muertes (pero también es la que tiene más población), y EEUU es
el país que menos tiene.
Por otra parte, gracias a la Gran Guerra, en términos de consecuencias políticas, se reestructuran
las fronteras políticas de los países europeos, donde Alemania pierde Alsacia y Lorena que son devueltas a
Francia, Polonia surge como estado independiente, el imperio austro-húngaro se divide en varias unidades
políticas nuevas, y Rusia pierde territorio y surgen nuevos países. En tanto que consecuencias económicas,
el Tratado de Versalles de 1919 donde los aliados impusieron sanciones severas a Alemania (Francia se
cobra venganza recordando las indemnizaciones de la guerra franco-prusiana). De este modo, Alemania
debía:
- Pagar en especie (carbón, barcos, armas, ganado, oro, productos industriales…)

- Concesiones territoriales (Alsacia y Lorena, desmilitarización del valle del Ruhr…)
- Indemnización en dinero (31.455 millones de dólares, más de $400.000 millones actuales)
También, los aliados que sufrieron una mayor destrucción (Francia y Bélgica) insistieron en recibir
una reparación suficiente para cubrir sus deudas con Inglaterra y EEUU. Son los países más beligerantes
para que Alemania pague sus deudas, no obstante, acaban siendo todos los países fuertemente
endeudados.
“La política de reducir a Alemania a la servidumbre durante una generación, de envilecer la vida de millones
de seres humanos y de privar a toda una nación de felicidad, sería odiosa y detestable, aunque fuera
posible, aunque nos enriqueciera a nosotros, aunque no sembrara la decadencia de toda la vida civilizada
de Europa. Algunos le predican en nombre de la justicia. En los grandes acontecimientos de la historia del
hombre, en el desarrollo del destino complejo de las naciones, la justicia no es tan elemental. Y si lo fuera,
las naciones no están autorizadas por la religión ni por la moral natural a castigar en los hijos de sus
enemigos los crímenes de sus padres o de sus jefes” – J.M. Keynes
Keynes, escribe Las consecuencias económicas de la paz y pasa a ser uno de los mandatarios
británicos en la negociación del Tratado de Versalles. En su libro alerta de que la política de reducir
Alemania prácticamente a la servidumbre, en el futuro acaba generalizando una nueva fuente de conflictos
bélicos (como así acabó ocurriendo). Dice que acabar mandando Alemania a la extrema pobreza, acaba
generando un mayor enfrentamiento en el continente europeo, entre naciones europeas que acabará
desencadenando y generando nuevos conflictos, los cuales se traducen en la II Guerra Mundial.

lOMoARcPSD|2481068
Así pues, hay otras consecuencias:
- Distorsiones en la estructura productiva y el comercio (EEUU deja de exportar, gana muchos de los
mercados de los países neutrales frente al conflicto y EEUU y Japón ganan la mayoría de mercados
europeos)
- Demandas de trabajadores, clases medias, sindicatos (fuerte auge de una real movilización de la
clase trabajadora para conseguir unas mejores condiciones del trabajo)
- Mal funcionamiento del sistema multilateral de pagos (el patrón oro deja de funcionar y genera el
patrón de cambios-oro, acaba ocurriendo que el patrón clásico funcionaba muy bien durante la
primera globalización, deje de funcionar por problemas de déficits e inflación muy importantes)
- Papel del Estado necesariamente más activo e interventor en la conducción de la economía (de
ser irrelevante pasa a intervenir con un mayor papel en la economía)
- EEUU pasó a ser la primera potencia mundial, aunque no era la hegemónica (no solo se convierte
en el primer acreedor mundial, sino que no es hegemónica porque se le sigue resistiendo Inglaterra)
- Estancamiento de las exportaciones europeas (a raíz de la IGM, los países se vuelcan en su
demanda interna y pierden mercados europeos a favor de Japón y EEUU y también algunas
regiones periféricas instituyeron políticas ISI – industrialización de substitución de importaciones)
- Experiencias inflacionistas (Alemania es un claro ejemplo de hiperinflación en 1922 y 1923 en los
cuales los billetes se llegaron a utilizar como combustible en las estufas. A la hiperinflación alemana
se le pone fin con el Plan DAWES, donde se crea una nueva moneda. Una de las principales causas
de la hiperinflación es que Alemania se dedica a imprimir cada vez mayor cantidad de dinero por lo
cual los precios cada vez son más elevados. Alemania dice que no puede hacer frente a las
indemnizaciones de guerra. Otra de las limitaciones que tiene el Tratado de Versalles es que
Alemania no iba a tener acceso a los mercados internacionales, a los mercados de capital. Este plan
lo que genera es que Alemania sí que puede acceder a los mercados internacionales. Este plan va a
rebajar las indemnizaciones de guerra de Alemania para generar una nueva moneda, para cortar la
hiperinflación alemana y para darle acceso a los mercados internacionales de capital. También lleva
a la relación EEUU-Alemania, donde a EEUU le interesa que Alemania se abra al mercado
Ocurre también que (Tafunell) las principales potencias

industrializadas van a intentar volver al sistema patrón-oro. No
obstante, las reservas de oro a raíz de la IGM cambiaron, EEUU
obtiene a través del conflicto bélico grandes reservas de oro debido
al pago de esa gran financiación que conllevaba el conflicto. EEUU y
Inglaterra acaban fijando el mismo tipo de cambio de antes de la
guerra. Inglaterra tiene menos reservas de oro y EEUU más, pero
con el mismo tipo de cambio dólar-libra/oro. Esto, conlleva a que el
dólar americano esté infravalorado frente a la libra esterlina, que se
encuentra sobrevalorada en el momento. De este modo, sus
exportaciones son mucho más baratas, la cual cosa le permite vivir
una muy buena década de los 20 a EEUU. Un tercer país que está
tanto directa como indirectamente infravalorado es Francia porque
se incorpora al nuevo patrón cambios-oro pero en unas condiciones
donde su tipo de cambio está depreciado para fomentar la recuperación post-venta. Así pues, no sólo
EEUU acaba superando a Inglaterra en el PIB per cápita sino que también tiene una mayor década de los
“felices años veinte”.

lOMoARcPSD|2481068
3. La Gran Depresión
La Gran Depresión es una depresión económica mundial que comenzó a finales de la década de
1920, que dejó sin empleo a millones de personas en todo el mundo capitalista. Se corresponde a la típica
crisis de demanda, donde no se podían comprar tantos bienes o servicios como se estaba haciendo hasta el
momento. Esto pues, generó una crisis de deflación, donde los precios bajaron fuertemente para que la
demanda acabase comprando todos esos bienes y servicios.
Causas desde el sistema productivo:
- Los Felices años 20 acaban generando un fuerte endeudamiento y una gran burbuja bursátil. La
oferta empieza a crecer y hay un momento en el que la demanda no puede soportar comprar tanta
cantidad de bienes y servicios
- Sector agrario muy concentrado en el cultivo del trigo, pero la población cada vez compraba menos
productos de ese tipo. A partir de 1870, países con tierra abundante acaban produciendo cereales
que son muy demandados en el continente europeo. Acaba ocurriendo que no solo hay productos
que se consumen menos sino que cada vez se demandan más servicios. Se reducen las
exportaciones y la demanda interior en un país en plena industrialización se reduce un 25%
- El sector agrario había tenido un auge muy fuerte en la IGM, lo cual implica fuertes inversiones en
el sector, mientras los precios de los productos disminuían
- En el sector industrial, la producción entre 1920 y 1929 creció un 50%, pero el empleo disminuyó en
un 6%. Esto pues, implicó un fuerte impacto en la productividad. No obstante, los salarios sólo se
incrementaron un 7%, la cual cosa implicó un sentimiento generalizado de mejora salarial. De este
modo, se produjo una gran acumulación de beneficios y un crecimiento de la producción que fue
mayor que el crecimiento de la capacidad de compra
Causas del mal funcionamiento del patrón oro:
- El patrón oro clásico se basaba en la cooperación y en la solidaridad, así como en la credibilidad en

el sentido de compromiso con el patrón oro, mediante el cual se iban a llevar a cabo las políticas
necesarias para mantener la paridad entre la moneda nacional y el valor del oro (antes de la IGM)
o Compromiso con las balanzas de pagos equilibradas. Ante situaciones con mayores
importaciones que exportaciones, se llevan a cabo políticas deflacionistas que al fin y al
cabo deprimen la economía. Este compromiso pues, es para evitar las políticas
deflacionistas
o Papel estabilizador de los flujos de capital (pérdida de reservas se autocorregía). Según la
lectura de Eichendrich, acaba ocurriendo que ante situaciones en las cuales se veía que
habría países con dificultades, los flujos de capital iban directamente a dichos países. Debido
a que los gobiernos iban a mantener esas políticas, los flujos de capital se adelantaban a
esas políticas y corregían el déficit comercial, en previsión de que las políticas iban a ser
deflacionistas e iba a acabar subiendo el interés
o Poca percepción que el balance externo podía ser inconsistente con la prosperidad
doméstica. No había una asociación directa entre esas políticas fiscales restrictivas y la
situación macroeconómica o el desarrollo que había. No había una conexión teórica que
uniera los déficits comerciales y el desarrollo económico. No será hasta la década de 1930
hasta que surja el marco teórico que veremos

lOMoARcPSD|2481068
o Las clases trabajadoras tenían poco poder político. Los gobiernos van a tener como uno de
sus principales objetivos la no existencia de déficit público, no va a existir déficit fiscal en la
situación del patrón oro porque lo que no se buscaba era generar una mayor diferencia
entre gastos e ingresos públicos para no generar más inflación de la necesaria
o Los gobiernos tenían como regla tener presupuestos ajustados. Los gobiernos nuevamente,
contenían un punto en sus programas que consistía en la eliminación del déficit fiscal
o Normas establecidas respecto a la distribución de las cargas fiscales. Poca intervención del
estado en la economía, y no va a darse hasta finales de la Gran Guerra
o Cómo último recurso, las economías podían acceder a la cooperación internacional. A
pesar de todo, siempre ante dificultades se podía acabar recurriendo a otros bancos
centrales u otros bancos privados que, mediante la cooperación internacional, podían
ayudar. Es decir, siempre como último recurso ante una incapacidad previa
Por ello, se producen grandes diferencias entre el patrón oro clásico y el patrón cambio-oro:
PATRÓN ORO CLÁSICO PATRÓN CAMBIO ORO

- Compromiso con balanzas de pagos - Las decisiones de los banqueros centrales
equilibradas entraron en la arena política
- Papel estabilizador de los flujos de capital - Pérdida de reservas que conducía a huidas
- Poca percepción que el balance externo de capital
podía se inconsistente con la prosperidad - Los gobiernos fomentaron el sindicalismo
doméstica durante la Gran Guerra
- Las clases trabajadoras tenían poco poder - Partidos políticos obreros, extensión del
político derecho a voto
- Los gobiernos tenían como regla establecer - Dudas del compromiso de los gobiernos con
presupuestos equilibrados presupuestos equilibrados
- Normas establecidas respecto a la - Cambios en la política fiscal durante la
distribución de carga fiscal guerra
- Como último recurso, las economías podían - Nuevas formas en los bancos centrales que
acceder a la cooperación internacional limitaban la cooperación internacional
- Disputas sobre las reparaciones y deudas de
guerra
- Diferentes enfoques conceptuales en
diferentes países
Diferenciación la cual sostiene que:
- Se empieza a poner en cuestión las decisiones de los bancos centrales

- Se debía mantener la paridad entre el oro y la divisa nacional
- Parte del fomento del sindicalismo que ya existía antes pero tenía poco peso, con el patrón cambio-
oro empiezan a cuestionarse las políticas restrictivas que intentaban mantener la paridad y cobran
importancia
- Compromiso con el déficit fiscal. Ante un panorama internacional donde surgen nuevos partidos
políticos y ponen en cuestión el objetivo de su ausencia. Se generan problemas de financiación así
como fuertes endeudamientos
- La credibilidad en la cual se basaba el patrón oro clásico para mantener la paridad, ahora va a estar
en cuestión desde el punto de vista de las autoridades monetarias y estatales. Se pone en cuestión
la cooperación y el enfrentamiento que supuso la guerra

lOMoARcPSD|2481068
4. La inestabilidad de la década de 1920
Quien se acaba convirtiendo en el primer acreedor del mundo son los EEUU. El banco de Inglaterra
y la libra esterlina se convierten en la moneda y banco de referencia. EEUU acaba asumiendo gran parte de
las reservas de oro europeas. Acaba ocurriendo que en el patrón cambios-oro la divisa nacional se ancla al
oro y van a tener un tipo de cambio fijo. Los terceros países, a través de un tipo de cambio fijo podían
acabar basando sus monedas en el oro pero siempre a través de un paso intermedio.
En forma de recordatorio:
 Problemas inflacionistas: Alemania en 1922-1923

 Déficits comerciales: el tipo de cambio de Inglaterra va a estar sobrevalorado, sus exportaciones
van a ser mucho más caras que las de EEUU que va a tener un tipo de cambio infravalorado. Francia
también va a vivir muy buena década de los 20 porque hace que sus exportaciones sean mucho
más baratas
 Déficits fiscales: no va a haber una prioridad tan importante en mantener las cuentas públicas
equilibradas, aparece la oposición política que va a conllevar oposiciones inflacionistas
 Desde mediados de los 1920s las balanzas de pagos de Europa y otros países estaban en equilibrio
gracias a los flujos de capital que salían de EEUU. Se genera un flujo de capital que va de EEUU a
Alemania, donde a la vez Alemania paga sus reparaciones a los países perdedores, que tienen
empréstitos con EEUU
En la década de 1920 hubo mucha inestabilidad. Esto es

porque en 1927 se genera una burbuja bursátil en Wall Street (New
York). La reserva federal de EEUU empieza a subir el tipo de interés
para cortar la burbuja especulativa. A pesar de eso, el proceso
especulativo continúa. Se acaba cortando el flujo de capitales
internacionales. Alemania va a tener que seguir pagando muchas de
las reparaciones de guerra a países vecinos, así como los países van a
tener que seguir pagando a EEUU. Muchos de los países
latinoamericanos también van a perder. Se pasa de tener unas
balanzas de pago relativamente equilibradas, a tener muchas
balanzas de pago desequilibradas. Las políticas que se llevan a cabo
son restrictivas y deflacionistas, que deprimen la economía. Para defender la paridad, Europa y
Latinoamérica empiezan a aplicar también políticas restrictivas. La cantidad de dinero mundial se va a
acabar reduciendo, es decir, la oferta monetaria internacional (cantidad de dinero que hay en el mundo).
Esto pues, acaba sentando las bases de la crisis de 1929.
De este modo:
- La salida de capital de EEUU se detuvo en el verano de 1928 por políticas monetarias restrictivas de
la FED (subida de R) para contrarrestar la especulación en Wall Street
- Para defender la paridad y seguir pagando la deuda externa, Europa y Latinoamérica aplicaron
políticas restrictivas
- Reducción de la oferta monetaria mundial
- Sentó las bases de la crisis de 1929

lOMoARcPSD|2481068
5. El “crack” del 29 y la propagación de la crisis
El crack del 29 fue la más devastadora caída del mercado de valores en la historia de la bolsa de los
EEUU tomando en consideración el alcance global y la larga duración de sus secuelas y que dio lugar a la
crisis de 1929, también conocida como la Gran Depresión. Las caídas continuaron durante un mes y al
coincidir con el periodo de depresión, se puede hablar también de un periodo de declive económico de las
naciones industrializadas, y llevó al establecimiento de reformas financieras y nuevas regulaciones que se
convirtieron en un punto de referencia. La crisis del 29 ha sido, probablemente, la mayor crisis económica
a la que se ha enfrentado el intervencionismo como sistema y que fue motivado por la manipulación de la
oferta monetaria, por parte de la reserva federal después de ser privatizada por el presidente Woodrow
Wilson en 1913-14 y comenzar a apartarse del patrón oro.
Por ello:
- Una creciente financiación de la economía

o Subida de la tasa de descuento bancaria
o Debilitamiento de la demanda agregada y de la economía real
o Mal funcionamiento del patrón oro
- El 24 de octubre de 1929, conocido como jueves negro, se produce una gran caída bursátil del 9%
- El 29 de octubre de 1929, conocido como martes negro, se pusieron a la venta 29 millones de
títulos de acciones, que no va a comprar nadie (sin órdenes de compra)
- El sistema financiero de EEUU se establecía mediante pequeñas identidades bancarias, muy
fragmentado ante la gran cantidad de estas (y gran parte de ellas van a estar afectadas por la gran
crisis bancaria)
- EEUU se encuentra en plena crisis bancaria, la cual provoca una quiebra de los bancos ya que el
“Bank of the United States” cayó en 1930 y el “Caldwell & Co.” también cayó
- En Europa había una crisis monetaria, que juntamente con la quiebra de bancos estadounidense
generó una caída en la oferta monetaria. Esto se traduce en el “pánico bancario”, donde la gente
quería su dinero en efectivo por lo cual se creó un clima de desconfianza general. La crisis
monetaria europea va relacionada con las políticas deflacionistas que deprimían la economía para
mantener la paridad con el patrón cambios-oro. Acaba ocurriendo una reducción progresiva y
paulatina de la cantidad de dinero que tiene la economía
¿Cómo se propaga la crisis?
- En Europa los bancos centrales no podían proveer a los bancos con dinero líquido porque esto iba
en contra propio patrón cambios-oro
- Paradójicamente, la provisión de dinero líquido a un banco podía generar una estampida de retiros
de depósitos en ese banco
- El patrón cambios-oro incrementó la vulnerabilidad de los sistemas financieros de los países
- El impulso de la Gran Depresión fue las políticas monetarias restrictivas de la FED por razones
domésticas, junto con las políticas restrictivas inducidas afuera como consecuencia del modo de
funcionamiento del patrón cambio-oro
- La Gran Depresión no se superó pronto porque las restricciones del patrón oro no permitía a los
gobiernos emprender políticas monetarias deflacionistas
- Los países deudores se vieron obligados a salirse del patrón cambios-oro. (Eichengreen) La política
monetaria restrictiva, tiene consecuencias importantes, crisis mundial del capitalismo jamás vista

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 8. LA RECUPERACIÓN ECONÓMICA: EXPERIENCIAS NACIONALES
1. Consecuencias de la Gran Depresión
La magnitud de la Gran Depresión afectó enormemente a los EEUU y supuso que estos perdiesen
1/3 de su PIB. Por otra parte, más allá de la crisis de oferta y demanda que se genera, se producen
profundos procesos de generación de desempleo, donde millones de personas se quedan sin puestos de
trabajo. En el contexto de EEUU, cabe mencionar que no había ningún seguro para el desempleo, porque
este no existía.
La producción de alimentos se acaba estancando (PPT C8 – p.5), de forma que no crece frente a la
producción industrial y a la producción de bienes primarios que van a la industria. Caen mucho más que en
el primer tipo de productos porque son más importantes. Hay también una crisis de demanda, de exceso
de producción, donde a pesar de eso el precio acaba cayendo. Se establece una generalización respecto a
las caídas de precios y el sector agrario es el que está más perjudicado por la propia deflación.
Se producen fuertes diferencias entre unos países y otros, pero EEUU predomina en PIB per cápita
desde 1918 hasta 1936 (PPT C8 – p.6). Es por ello, que se habla de una recuperación lenta, dado que hay
países que tardan mucho en salir de la gran depresión (PPT C8 – p.7) mientras que otros tienen una
recuperación más rápida. Se observa que, por un lado, los precios van a seguir a la baja (crisis de deflación
que cuesta mucho de superar) además que la industrial y la de materias primas se van a empezar a
recuperar parte de esa pérdida de la producción. Por lo tanto:
- La industria experimenta una cierta recuperación

- La producción agraria se encuentra estancada
- Existe una persistencia deflacionaria en alimentos, materias primas y bienes manufacturados
Así pues, no solo se ven perjudicados el PIB y los precios, sino que también prácticamente todos los
países se encuentran también en profundas dificultades (PPT C8 – p.9). Centrándonos en los objetivos
nacionales, se llevan a cabo políticas proteccionistas para acabar aumentando la producción nacional que
está también en dificultades. Se produce entonces, una fuerte reducción del comercio internacional que
debido a la Gran Guerra ya se encontraba resentido. Finalmente, a partir de la Gran Depresión, se llevan a
cabo políticas proteccionistas muy importantes.

lOMoARcPSD|2481068
La Tesis de Kindleberger (PPT C8 – p.10) sostiene que quien sale muy pronto de la crisis es el Reino
Unido frente a los EEUU que va a ser el principal país afectado, además de Francia. El autor, en la lectura
obligatoria sostiene que los países dependientes del patrón cambios-oro dependían a la vez del dólar, la
cual cosa implicaba una crisis aún mayor. Conforme se mantenían ahí, se continuaban aplicando políticas
pro-cíclicas. El bloque del oro para el autor, significa deflación continua. El Reino Unido acaba
abandonando el patrón oro como primer país industrializado que lo hace el 1931. Francia lo hace 5 años
más tarde y se producen 6 años de políticas deflacionistas que generan que su recuperación sea mucho
más lenta o tardía debido al mantenimiento de este tipo de políticas. Es por eso que se dan dos casos:
 Depresiones pequeñas y cortas: Reino Unido, Japón, Italia, Grecia, Suecia y Bélgica
 Depresiones grandes y profundas: EEUU, Alemania, Austria, Polonia, Checoeslovaquia y Francia
2. ¿Qué explica la recuperación?
El hecho fundamental que permitió empezar a hablar de recuperación en un momento posterior a

la Gran Depresión fue el abandono del patrón oro, que permitió:
- Devaluar la moneda de forma que se permitía que las exportaciones fuesen mucho más baratas y
que la demanda externa empezase a tirar del carro de dicha falta de demanda interna que había
- Liberalización de las políticas monetarias y fiscales, ya que se abandona el pensamiento financiero
ortodoxo, cosa que significa que Francia se vea muy beneficiada por este sistema. También,
siguiendo la misma línea, no va a ser necesario que las políticas pro-cíclicas sean defendidas, así
como la moneda y las reservas
Haciendo mención a la “trinidad imposible” (que ha aparecido en unidades anteriores), se empiezan

a poner restricciones, ya que ahora sí que la política empieza a estar dirigida a objetivos nacionales, va a
ser de tipo central.
3. Final de la Gran Depresión
Para empezar a hablar del final de la Gran Depresión en

primer lugar es necesario poner énfasis en las llamadas políticas
de empobrecer al vecino, dirigidas a fomentar la inversión y el
consumo privados de forma que la devaluación de la libra
esterlina perjudicaba a las demás; de igual manera que la
devaluación dirigía la demanda hacia el interior y mejoraba la
competitividad.
También, sin el patrón oro la cooperación internacional ya no era importante. Sin embargo, las
devaluaciones fueron contestadas con un mayor proteccionismo y la incertidumbre de las tasas de cambio
incentivó la liquidación de divisas (intercambio por oro). Así pues, se estableció una presión sobre las
reservas de los países que se mantenían en el patrón oro.
Por eso, el Reino Unido empieza a tener una avalancha ya que masivamente empiezan a cambiar su
dinero por oro. Llega un momento que el banco inglés dice que no pueden hacer frente a todas las
demandas. Empieza a existir una incertidumbre con respecto a la evolución de las tasas de cambio y
muchos países ofrecen distintas respuestas a la Gran Depresión que dependieron de grandes factores:

lOMoARcPSD|2481068
 Experiencias previas con la inflación en países que experimentaron hiperinflación después de la

Gran Guerra (Alemania, Austria, Hungría y Polonia), en países con inflación tras la Gran Guerra
(Francia, Bélgica e Italia), y en países que tuvieron muy poca inflación (Gran Bretaña, Suecia y EEUU)
 Tipo de cambio en el patrón cambios-oro y abandono de este sistema
 Dirección a la política interior
4. Teoría Keynesiana
John Maynard Keynes (1883-1946) fue un economista británico, considerado como uno de los más
influyentes del siglo XX. Sus ideas tuvieron una fuerte repercusión en las teorías políticas y económicas. La
principal novedad de su pensamiento radicaba en considerar que el sistema capitalista no tiende al pleno
empleo ni al equilibrio de los factores productivos, sino hacia un equilibrio que solo de forma accidental
coincidirá con el pleno empleo.
Su teoría surge en plena Gran Depresión, es decir, es un

nuevo marco teórico que surge a raíz de una nueva teoría
económica para explicar la crisis en pleno contexto de crisis. La
teoría que existía hasta entonces, solo decía que la oferta y la
demanda tendían al equilibrio a través del mercado, siempre y
cuando en el largo plazo. Keynes señala que siempre hay shocks en
la demanda que impiden un equilibrio a largo plazo. No obstante, en
el corto plazo hay fuertes desequilibrios macroeconómicos que se
están llevando a muchas personas por delante y hay que resolverlos.
Para la teoría neoclásica, lo que determina el nivel de empleo es el salario que se paga. Lo que ocurre es
que en pleno contexto de la Gran Depresión no solo esa gran deflación va a afectar a los factores
productivos en general, sino que en especial al factor trabajo. Según la teoría neoclásica, el salario es el
que fija el empleo y cuanto antes se fija, antes se sale de la crisis. Keynes también señala que el nivel de
empleo de una economía depende del nivel de demanda agregada que tiene. Por ello:
- La economía neoclásica solo considera la situación de desequilibrio (1/p)

- Fuertes desequilibrios macroeconómicos (c/p)
- Sobre el empleo, para la teoría neoclásica lo determina el W
- Nivel de empleo lo determina la demanda agregada: Y = C + I + G (X-M)
- Y = DDA = C + I + G + (X-M)
o C = C0 + c’(Y-T)
o I = f (Y,r)
o G = gasto público = exógena
- Shock externo negativo
o Círculo vicioso en la economía
Debe tenerse en cuenta que la política keynesiana no se aplicó de forma deliberada y consciente
hasta después de la II Guerra Mundial. Su obra y teoría general se publican en 1936. En todo caso, todas las
economías afectadas por la gran depresión de una manera u otra reactivaron la economía mediante
inversiones públicas y programas de fomento al empleo, de la mano de la empresa privada, en distintas
fórmulas de cooperación entre ambos sectores. Por eso, el marco teórico es posterior al New Deal de 1933
y la recuperación de las economías se basa en mayores inversiones públicas, donde el estado tiene un
papel con mayor intervención en la economía. En todas interviene el estado, un denominador común.

lOMoARcPSD|2481068
5. Planes nacionales de recuperación de la economía
 EEUU  New Deal (WPA – Work Pays America)

 Gran Bretaña  Reorganización en el área de la libra esterlina
 Alemania  Al servicio de la destrucción
ESTADOS UNIDOS
A través del programa de intervención del New Deal de Roosevelt

(1933), se produce una recuperación lenta de EEUU y en 1937-1938 se
establece el segundo New Deal y no se habla de una recuperación
completa hasta finales de 1942, una vez pasado Pearl Harbour. Se acaban
llevando a cabo estas políticas de gasto público y de mayor gasto en la
economía. Lo que acaba ocurriendo es que hubo un relajamiento en
cuanto a las políticas del primer ND, dado que se iba perdiendo fuerza en
cuanto a esa recuperación. Otra de las cosas a señalar es que no es hasta
cuando EEUU entra en la II Guerra Mundial, que se acaba produciendo la
recuperación de la gran depresión.
En cuanto a los programas del New Deal, muchas de las políticas que se llevan a cabo son realmente
políticas expansivas y de mayor intervención estatal. Una de las primeras cosas que hace Roosevelt cuando
llega al gobierno es abandonar el patrón oro, llevar a cabo políticas expansivas y cierta devaluación. El
patrón común de dichas políticas expansivas es la mayor intervención de la economía, subsidios a los
estados federales para que generen más empleo, se incrementa el gasto público para evitar la pobreza, y
ayudar a la generación de empleo. También, los propios ayuntamientos incentivan los sectores más
vulnerables. Otra de las claves para entender las políticas fiscales expansivas, también se focaliza en el
sector de la construcción. Se construyeron grandes infraestructuras para incentivar dicha mayor
información. Va a ser el estado el que empiece a tirar de la demanda agregada, el sector público es el que
tira del carro a partir de las políticas fiscales y monetarias. Los tres programas de mayor intervención
pública van acabar ayudando a 8 millones de hogares, incluso a esa población que es perjudicada a través
del fomento del empleo.

lOMoARcPSD|2481068
Otro de los grandes programas, es el gran y ambicioso plan de construcción de grandes

infraestructuras para generar gran parte de puestos de trabajo que cada vez iban exigiendo precisamente
esa demanda privada que no estaba tirando del carro. Cada vez se ve más reducida y es el sector público el
que lo logra. Economías de arrastre en economías auxiliares. Gran intervención del estado que conlleva
grandes esfuerzos económicos por parte del gobierno estadounidense. El proyecto del WPA cuesta un 6,7%
del PIB.
No obstante, no sólo va a haber construcción de infraestructuras e incremento del gasto público,

sino que también hay reformas económicas. A raíz de la gran depresión, se observa que millones de
puestos de trabajo se habían perdido y millones de personas se quedan sin ingresos. El nivel de empleo no
va a depender del propio salario, hay picos de desempleo e indudablemente por fuertes reducciones que
se produzcan en el salario, muchas personas se van a quedar en paro. Se empiezan a establecer subsidios
de desempleo, así como incrementos o generación de nuevas pensiones en forma de asistencia a diversos
grupos poblacionales en situación vulnerable. Por otro lado, se llevan a cabo políticas para restringir la
producción (AAA) para que el precio no baje tanto. Una de las formas de actuación son las políticas de
restricción agraria, para que los agricultores no sigan viéndose tan perjudicados por esta caída de precios.
Se almacenaban los excedentes para acabar vendiéndolos. También se acaba dando una fuerte
intervención a los sindicatos para proteger a los trabajadores.
Una de las reformas de mayor calado va a ser la reforma del sector financiero. Se establecen los
días de festivos bancarios, donde lo que se hace es cerrar todos los bancos durante cinco días. Eso,
potencia una mayor desconfianza en el sector financiero y se aprovecha para coger todos los libros
contables para ver qué entidades tenían problemas y cuáles no. Se observa que aproximadamente la mitad
de las entidades financieras son solventes y podían seguir funcionando, que un 45% pueden acabar siendo
solventes si se les acaba ayudando para mantenerse, y que el 5% de las empresas restantes van a acabar
quebrando y teniendo problemas técnicos, aunque se les acabase ayudando. Se genera un seguro a los
depósitos bancarios, ante las quiebras bancarias (fondos de garantía de depósitos de la actualidad). Es
importante separar pues, en aquella época, los bancos comerciales de los bancos de inversión (Glass-
Steagall Act) para evitar los problemas que causaba su unión. Se abandona también el patrón oro en 1933
y se firma la ley de acuerdos comerciales recíprocos, mediante un conjunto de acuerdos puntuales con
ciertos países para reducir los aranceles. Se prohíbe también vender armas en los conflictos.

lOMoARcPSD|2481068
Es por ello que, tal y como se ha explicitado anteriormente, el New Deal consta de un conjunto de
programas. En concreto la unión de los tres primeros, ayudó a 8 millones de hogares (22% de la población):
 Federal Emergency Relief Administration. Eran apoyos para el alivio de la pobreza y el desempleo
mediante el cual se destinan 3.100 millones de USD en préstamos y subsidios para los estados
federales. Consiste también, en la financiación de trabajos no cualificados en los gobiernos locales y
estatales, por lo cual dio empleo a 20 millones de personas
 Civil Works Administration (CWA). Bajo la meta de conseguir 4 millones de nuevos empleos, sólo
en el invierno de 1933-34 se creó empleo en el sector de la construcción
 Civilian Conservation Corps. Consistía en la creación de empleo para jóvenes (18-25 años) solteros
en conservación de parques y recursos naturales
 Works Progress Administratio (WPA). Fue el proyecto de generación de empleo más ambicioso,
que consistió en la construcción de edificios públicos, carreteras y grandes infraestructuras como
pantanos y presas hidráulicas. Creó 8 millones de empleos entre 1935-43 e iba dirigido a dar
empleo a las cabezas de hogar. El presupuesto del WPA en 1935 fue de 4.900 millones (6,7% del PIB)
y su gasto total fue de 13.400 millones
No obstante, el New Deal no sólo consistió en inversiones, sino que también se produjeron un
conjunto de reformas:
 Social Security Act (1935). Compensación al desempleo, pensiones y asistencia a la tercera edad,
asistencia a otras poblaciones vulnerables. Financiado con impuestos pagados por empleados y
productores
 Agriculture Adjustment Act (AAA). Políticas para restringir la producción
 National Industrial Recovery Act. Derechos a los sindicatos, regulación de los estándares laborales
(salarios, jornada), regulación de precios de derivados del petróleo para ayudar la industria.
Creación de “Public Works Administration”, o funcionarios
 Reformas al sistema financiero
o Decreto de “festivos bancarios” a comienzos de marzo de 1933
o Glass-Steagall Act: separación de bancos comerciales y bancos de inversión y otro tipo de
fondos de inversión
o Creacion de la Federal Deposit Insurance Corporation
o Abandono del patrón oro en abril de 1933 y comienzo de las políticas monetarias expansivas
 Ley de acuerdos comerciales recíprocos:
o 16 acuerdos comerciales firmados hacia 1937-38
o Reducción de aranceles en productos que no competían con EEUU
o Reducción en manufacturas especializadas (Finlandia, Suecia, Suiza)
o 1938: acuerdo con Gran Bretaña
 Neutrality Act. Prohibición de venta de armas en conflictos

lOMoARcPSD|2481068
GRAN BRETAÑA
Su moneda se encontró sobrevalorada (la

libra esterlina) hasta que abandonaron el patrón
oro en 1931. Por ello, es un claro ejemplo de
abandono temprano del patrón oro y de
recuperación relativamente corta de esa gran
depresión. Eso, permitió unas políticas
monetarias expansivas, así como permitirse
empezar a disminuir el tipo de cambio de la libra
esterlina. Durante la década de los 20, al salir del
patrón cambios-oro, se produce una fuerte
devaluación. Gran parte de los problemas que empieza a tener Inglaterra se conservan, pero surge la
industria del automóvil. A raíz de este, se produce una mayor inversión en nuevas fuentes de energía como
el petróleo. Se aumentan las exportaciones a las propias colonias del imperio británico en un contexto de
proteccionismo comercial. Va a haber unas fuertes inversiones en el sector de la construcción. Acaba
ocurriendo desde el punto de vista de los transportes urbanos, que se van a incrementar fuertemente
otros sectores como el de la construcción, dado que se inventa el automóvil, el tranvía, el metro… y se
necesita de nuevas infraestructuras. Esto pues, genera que las mayores ciudades inglesas se empiecen a
expandir. Acaba pasando que, el foco de recuperación de Gran Bretaña se concentra en el sur del país. A
través del control de precios, lo que se busca es el beneficio hacia los sectores que se querían desarrollar.
Por otro lado, va a haber dentro del imperio británico un incremento tímido de los créditos hacia las
colonias que estaban dentro de la libra esterlina.
- Rápida recuperación por efecto de la devaluación. El paro se concentraba en industrias de la I Rev.

Industrial (carbón, textiles y sector naval)
- Los motores de la recuperación fueron las industrias de la II Rev. Industrial (automóviles,
electricidad, industrias químicas, petróleo y acero)
- Se establecen subsidios gubernamentales en el sector de la vivienda, dadas las nuevas necesidades
(por migraciones internas) surgidas en el traslado de los suburbios.
- El foco de la recuperación fue el sur y sudoeste de Gran Bretaña
- Alejamiento de mercados competitivos: proteccionismo, agremiaciones, acuerdos y precios fijos
- Aumento tímido y limitado de créditos otorgados por Gran Bretaña al exterior para financiar las
importaciones de productos británicos
ALEMANIA
Desde el 1931 se establece un control de cambios, donde Alemania tenía mucho miedo a la
inflación. Esto, quiere decir que no se quería cambiar la política nacional por la extranjera. Hitler llega al
poder en 1933 y al poco de llegar al poder, pone en marcha el “plan cuatrienal” con el objetivo primordial
de reducir la población activa, campaña para que las mujeres volvieran al trabajo doméstico, servicio
militar obligatorio, etc. En 1934 se establece la moratoria en las reparaciones de los intereses de la deuda y
guerra. Una de las grandes infraestructuras que se construyen en esta época son las autopistas. Aparecen
los billetes MEFO (pagarés que en x meses se podían acabar cobrando) como forma encubierta de
incrementar la cantidad de dinero en la economía. Se acaban utilizando como moneda corriente, como
efectivo. Las empresas privadas acaban estando subordinadas a los objetivos del plan cuatrienal y se
establece una política comercial de acuerdos comerciales con algunos de los países de los cuales se

lOMoARcPSD|2481068
necesitaban materias primas, ya que se establecen acuerdos bilaterales con países latinoamericanos. En lo
que a la Alemania Nazi se refiere, el plan cuatrienal dirige gran parte de sus inversiones al sector militar,
una dirección hacia una política de autosuficiencia en perspectiva de dicho conflicto. Los bienes que
compraba Alemania en el exterior básicamente se centraban en el caucho (dado el auge de la industria del
automóvil). Se lleva a cabo una fuerte política represiva en el ámbito social, se establece un decreto de
trabajo obligatorio (1938) y caen los salarios.
Alemania bajo el NSDAP (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiter Partei)
- Control de cambios (julio de 1931) y políticas monetarias expansivas desde 1932 en adelante
- Enero de 1933  Hitler llega al poder. En marzo, primer Plan Cuatrienal
o Proyectos de creación de empleo
o Campaña para reconducir a las mujeres a labores domésticas
o Programa para la recuperación de la agricultura
o Servicio militar obligatorio, cuerpos paraestatales (1935)
o Moratoria en el pago de intereses de la deuda (1934)
- Grandes obras públicas a nivel nacional
o Se financió con billetes MEFO
o Schacht trató de contener el déficit financiero hasta su dimisión en 1938
- Grandes políticas reguladoras. Las empresas privadas subordinadas a las metas económicas del país
- Política comercial: proteccionismo, subsidios al sector explotador, acuerdos bilaterales
La Alemania Nazi hacia la guerra:
- Represión
o Abolición de sindicatos, negociación colectiva y derecho a huelga
o Abolición del derecho a abandonar el trabajo. Decreto de trabajo obligatorio (1938)
o Los salarios reales cayeron un 25% entre 1933 y 1938
- Política de auto-suficiencia (1937)
o Recorte de importaciones
o Precios y salarios fijos
o Fábricas de caucho sintético
o Expansión de fábricas de acero
o Expansión de fábricas textiles

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 9. LAS BASES INSTITUCIONALES DE LA RECUPERACIÓN DE POSTGUERRA Y TRAYECTORIAS DE

INDUSTRIALIZACIÓN Y DESARROLLO
1. Época dorada del capitalismo
Se habla de la época dorada del capitalismo y del crecimiento económico, dado que se observa un
gran crecimiento del PIB en el período 1950-1973 situándose en 4,9 puntos frente a los 1,82 de la época
anterior y a los 3,05 de la posterior. Es una época de fuerte crecimiento y de gran estabilidad, aunque
ocurre en el mismo contexto de la Guerra Fría (1945-1989). Se genera una mayor producción mundial
unida a fuertes incrementos en el desarrollo económico. Esa edad dorada del capitalismo se produce de
forma general en todo el bloque (Japón fue el país que más se benefició seguido de Europa occidental) que
generan un proceso de fuerte convergencia hacia los EEUU. Se tiende también, hacia una mayor división
del trabajo (aparece el fordismo, o adopción de la cadena de montaje). No obstante, el crecimiento del PIB
per cápita en esta época no va a ser tan elevado, ya que en plena segunda mitad del siglo XX es cuando
Latinoamérica y Asia experimentan su transición demográfica. Por lo tanto, se producen fortísimos
crecimientos del PIB, pero hay muchas más diferencias en el PIB per cápita.
- 1950-1973: período de crecimiento extraordinario y estabilidad

- Ingreso real per cápita mundial creció mucho más rápido que en cualquier periodo anterior o
posterior
- Europa occidental: ingreso per cápita se multiplicó por más de tres
- La aceleración en las tasas de crecimiento fue un fenómeno global, pero diferenciado en los
distintos continentes. Japón fue el país que más se benefició. Le siguió Europa occidental, y por
detrás Europa oriental, Latinoamérica y África
2. ¿Qué factores explican el “súper-crecimiento” de Europa en la época dorada del capitalismo? (lectura
de Eichengreen)
 Convergencia selectiva
 Retorno a la senda de crecimiento
 Altas tasas de inversión (pactos salarios moderados – alta inversión, crecimiento de las export.)
 Acuerdos internacionales para la recuperación económica, la estabilización monetaria y financiera y
la promoción del comercio internacional (Plan Marshall y Bretton Woods)

lOMoARcPSD|2481068
CONVERGENCIA SELECTIVA
Existen dos grupos:
 Grupo I (convergencia): países que convergen con el PIB per cápita de EEUU
 Grupo II (divergencia): países que no convergen con el PIB per cápita de EEUU o se alejan
relativamente de él
Desde el punto de vista mundial no hay convergencia ya que para que el Grupo I converja hacia
EEUU tiene que ocurrir que crezcan más que el país hegemónico, frente al Grupo II que crecen menos o al
mismo nivel que los EEUU. El concepto de beta-convergencia une la relación entre el PIB inicial del periodo
que queremos comparar y medir con el crecimiento en ese período (segunda mitad del siglo XX). En la
nube de puntos (PPT C9 – p.13) se observa cómo existe una relación lineal negativa o inversa, que significa
que a más PIB per cápita, menos crecimiento económico se produce. Por ello, si la beta-convergencia
existe, la relación es negativa.
En cuanto al Grupo I,
Japón es el claro líder de la época
dorada del capitalismo, ya que
después de la II Guerra Mundial
converge de mayor manera con el
PIB per cápita de EEUU. Quien
crece fuertemente en el
continente europeo son los 4
países de la Europa mediterránea
(Grecia, España, Portugal e Italia),
los “Europe Big 4. Por otra parte,
hay ciertos países de Europa
oriental que también tienen su propia época dorada (Bulgaria y Rumanía). Los países menos
industrializados son los que están creciendo más como lo son la propia URSS o Checoeslovaquia, donde
también va a haber un crecimiento marcado. El crecimiento de la OCDE (PPT C9 – p.16), la PTF
(Productividad Total de Factores) es una medida en la que se divide la producción del país entre la
combinación de factores productivos que se han empleado para generar esa producción. Cualquier medida
de productividad es la producción de una empresa dividido entre factores productores o número de horas
concretas de trabajo.
En contraposición, el
Grupo II muestra aquellos países
que presentan divergencia o
estancamiento frente a los EEUU.
Ninguno pues, se llegó a equiparar
a su PIB per cápita y África fue el
área donde dicha divergencia fue
mayor. La transición en Europa
central fue posterior (1970) y por
ello, se representa como más
tardía.

lOMoARcPSD|2481068
RETORNO A LA SENDA DE CRECIMIENTO
Cuando hacemos referencia al retorno a la senda del crecimiento, hablamos de las consecuencias
economías de la guerra. Por ello, los países que se vieron más afectados por la guerra fueron los que
acabaron teniendo más crecimiento económico (caso paradigmático alemán) no solo porque tengan más
fácil adoptar tecnología sino porque el coste de la propia reconstrucción es el que acaba impulsando el
crecimiento económico. En definitiva, los países cuya productividad se vio más afectada por la guerra,
crecieron más durante la época dorada del capitalismo.
ALTAS TASAS DE INVERSIÓN
Estas, explican el crecimiento de la Europa capitalista, por un lado, los pactos sociales (pacto
salarios moderados – alta inversión) y por otro el crecimiento de las exportaciones, que permite a muchos
países obtener divisas para volver hacia el liberalismo comercial. Cuanto más importante sea la inversión
para generar producción, mayor crecimiento económico va a haber.
Los pactos por la moderación salarial o pacto para salarios moderados con alta inversión, consiste
en que el crecimiento de los salarios sea menor que el crecimiento de la productividad del trabajo gracias a
que las ganancias que se obtenían gracias a los rendimientos del capital van a tener que acabar siendo
reinvertidas, siendo llevadas hacia precisamente mejorar el proceso productivo, adoptar mayores mejoras
tecnológicas. Parte de esas ganancias que no van a ir a los salarios, en parte van a ir al desarrollo del
Estado del Bienestar, como lo conocemos en la actualidad. Esto, lo que genera es una mayor oferta de
inversiones y que cada vez haya una mayor demanda de las inversiones como tal. En el lado de la oferta, lo
que genera es que las ganancias con respecto a la inversión cada vez se obtengan en mayor medida y más
fácilmente. Lo que ocurre es que, si existe la moderación salarial como tal, cuando los salarios crecen
menos que la productividad del trabajo, va a ser mucho más fácil que la oferta de inversiones se expanda
debido a esta mayor inversión. Para que se acabe produciendo esta convergencia, vamos a necesitar cada
vez más capital. Esa moderación salarial va a generar mayor oferta de inversiones y por otro lado mayor
demanda desde el punto de vista de las necesidades económicas en tanto que adopción de maquinaria. Lo
que se genera es que cada vez se necesite más inversión para fomentar su crecimiento.
También se establece un freno al pago de dividendos. Dentro de estos pactos de moderación

salarial va a ocurrir que se posibilita una mayor reinversión de garantías. También, va a haber un
compromiso muy fuerte por parte de la patronal para que se cumpla el pacto de moderación salarial frente
a una mayor inversión. Los pactos acaban generando unos mecanismos para que los pactos se acaben
cumpliendo y una mayor formación de estos. Surgen figuras como el salario mínimo con respecto al poder
adquisitivo, productos de primera necesidad. Armonización y centralización de la negociación patronal-
sindicato. Todo esto lo que genera es que el trabajador se comprometa con los aspectos sociales (se ve
compensado con el Estado del Bienestar) y desde el punto de vista estatal, se ve beneficiado por los tipos
de interés. La ayuda pública se incrementa fuertemente y surge el Estado del Bienestar como tal.
- Pactos para ↑ w < ↑ Y/L: a cambio que las ganancias “extras” fueran reinvertidas
- Moderación salarial: ↑ S ↑ D de inversiones
o ↑S: ganancias suficientes para la financiación de i
o ↑D: con C e i crecientes, todavía requerían más i
- Freno al pago de dividendos: posibilita una mayor reinversión de ganancias
- Credibilidad en el compromiso (Kistas) de invertir las ganancias derivadas de la moderación salarial
- Diseño de mecanismos para vigilar las negociaciones y el cumplimiento de los pactos (Estado)

lOMoARcPSD|2481068
Se establecieron pues, mecanismos para disuadir a los trabajadores de alzas salariales, los cuales
condujeron a un compromiso del trabajador y a menores tipos de interés:
 Contratos duraderos: mejor planificación de la inversión

 Pactos sociales: estado-empresas-sindicatos para garantizar mayor protección social (salud),
desempleo y pensiones
 Control de precios y salarios estatutarios de los artículos de primera necesidad y regulación de los
salarios mínimos
 Concentración y centralización de negociaciones que dieron lugar a un menor número de
negociaciones, a una menor competencia entre sectores, y a una mayor armonización de las
demandas
Por lo que al crecimiento de las exportaciones se refiere, gracias a un marco donde se enmarcan
los pactos sociales, se consigue una alta tasa de importación. Conforme el grado de apertura de un Estado
(X+M/PIB), se puede medir el peso que tiene el comercio internacional con respecto el PIB de una
población. Este, se incrementaba a pesar de las políticas proteccionistas que se llevaban a cabo desde 1870
y durante la época dorada del capitalismo, crece la globalización explicada por una progresiva y gradual
vuelta a ir eliminando los obstáculos del comercio internacional. Para entender el fuerte crecimiento
económico (en tanto que exportaciones) asociado al mayor comercio internacional, se ha de entender la
relación negativa existente entre el crecimiento de exportaciones y crecimiento del PIB, a mayor una
mayor la otra. Esto, genera altas tasas de inversión a través de la obtención de divisas internacionales con
mayor cantidad, la cual cosa supone mayor intervención. (Hobsbawm) Se adopta la cadena de montaje que
se adopta en EEUU en el periodo de entreguerras, que en Europa se adopta posteriormente.
ACUERDOS INTERNACIONALES PARA LA RECUPERACIÓN ECONÓMICA, LA ESTABILIZACIÓN MONETARIA Y

FINANCIERA Y LA PROMOCIÓN DEL COMERCIO INTERNACIONAL
Por otra parte, también se adopta un conjunto de acuerdos internacionales. En el periodo posterior
a la I Guerra Mundial, había un fuerte enfrentamiento entre los propios países a raíz de las condiciones del
Tratado de Versalles, cosa que cambia en la II Guerra Mundial.
El Plan Marshall (oficialmente llamado European Recovery Program), fue una iniciativa de EEUU
para ayudar a la Europa occidental, en la que los estadounidenses dieron ayudas económicas por un valor
de unos 12.000 millones de dólares de la época para la reconstrucción de aquellos países de Europa
devastados tras la Segunda Guerra Mundial.
Objetivos del Plan:
 Detener la expansión del comunismo

 Ayudar a las economías europeas a recuperarse
tras la IIGM
 Darles una salida a las exportaciones de EEUU
Solo afecta a los países que tenían mecanismos

de mercado capitalistas. Por ello, además de dar ayuda
obtiene beneficios (se exporta con más facilidad).

lOMoARcPSD|2481068
Características del Programa para la Recuperación de Europa (Plan Marshall):
- Iniciativa de EEUU en junio de 1947 (Secretario de Estado, George Marshall)

- Planteó una ayuda condicionada a que Europa desarrollada un plan de cooperación para usarla
- Incluía países ganadores, perdedores y neutrales de la IIGM
- Respuesta europea: Organización para la Cooperación Económica Europea
- Incluyó a 16 países (ninguno comunista)
- 1948-1951: 13.000 millones de USD
- 1951-1953: 3.000 millones de USD
- Gran Bretaña, Francia, Alemania, Italia y Holanda recibieron el 75%
Fue pues, una iniciativa del secretario de estado del momento, que buscaba condicionar una ayuda
económica para ayudar a los países capitalistas que surgieron durante los últimos meses de la II Guerra
Mundial. Esto, lleva a cabo o genera la Guerra Fría. Otra de las cuestiones claves, son las diferencias que se
observan, así como la inclusión de países ganadores, perdedores y neutrales. Se fundan las bases de la
OCDE, que genera el germen de la cultura de la CEE. Cuantitativamente va a incluir una elevada cantidad
de dinero y es una ayuda condicionada a muy pocos países.
Por otra parte, el Plan Marshall afecta a la inversión privada, ya que

gran parte de su inversión va dedicada a ella (20% de inversión bruta y 2,5%
de PIB como estímulo). Por otra parte, afecta a la inversión pública ya que
gran parte de su inversión va destinada a la construcción de infraestructuras.
La reconstrucción fue relativamente rápida durante la II Guerra Mundial, en
1947 el 90% de la red ferroviaria ya estaba operable antes de que llegase el
propio Plan, que indudablemente ayudó, pero tanto en la inversión privada
como pública tuvo un modesto papel, así como en cuanto a la inversión
pública, ayudó a los sistemas fiscales debilitados. Por eso, en cuanto a los
canales de impacto, más allá de los distintos tipos de inversión, surgen los
cuellos de botella. Gran parte del sistema productivo en aquella época
estaba muy dañado y se dedicaba única y exclusivamente a la industria bélica. El mayor beneficio del Plan
Marshall va a ser la gran y mayor obtención de divisas internacionales (dólar, que es el centro del sistema
monetario de Bretton Woods). Los sectores del carbón (en mayor medida), el algodón y el petróleo son los
que obtienen mayor beneficio en la época. Del mismo modo, la condicionalidad era que en aquellos países
donde se actuase tuviesen mecanismos de mercado.
El sistema de Bretton Woods (o acuerdos de Bretton Woods) son las resoluciones de la conferencia
monetaria y financiera de las Naciones Unidas, realizada en el complejo hotelero de Bretton Woods, en
New Hampshire, EEUU entre el 1 y el 22 de julio del 1944. Allí fue donde se establecieron las reglas para las
relaciones comerciales y financieras entre los países más industrializados del mundo. Se trató de poner fin
al periodo de proteccionismo de 1914-1945, que se inicia con la Gran Guerra. Se consideraba que para
llegar a la paz tenía que existir una política librecambista, donde se establecieran las relaciones con el
exterior. En los acuerdos, también se decidió la creación del Banco Mundial y el Fondo Monetario
Internacional, usando el dólar como moneda de referencia internacional. Dichas organizaciones
empezaron a funcionar en 1946.

lOMoARcPSD|2481068
También, se habla de los controles a los movimientos de capital (había libertad de ellos
anteriormente) y en momentos críticos se podía cambiar el modelo de cambio de una manera muy
reducida. Instaurar este régimen monetario va a ser una vuelta parcial al patrón oro (con el dólar como
moneda principal) donde el resto de divisas estaban fijadas. Se crean también, instituciones u organismos
supranacionales (BM y FMI), donde sus objetivos era acabar financiando esos desequilibrios de la balanza
de pagos, así como vigilar las políticas económicas de sus países miembros (de los que pertenezcan tanto al
BM como al FMI).
- Regreso parcial al patrón oro con el dólar como referencia

- Tres diferencias básicas
o Se permitía que las tasas de cambio se ajustaran en momentos críticos
o Controles a los movimientos de capital
o Creación del FMI y del BM con la misión de:
 Financiar las balanzas de pago
 Vigilar las políticas económicas de sus países miembros
¿POR QUÉ ERA IMPOSIBLE CONTROLAR LOS ¿POR QUÉ ERA TAN IMPORTANTE MANTENER LOS
MOVIMIENTOS DE CAPITAL (K)? CONTROLES A LOS MOVIMIENTOS DE CAPITAL?
- Los gobiernos intervenían activamente en la - Un nuevo contrato social: compromiso con
economía el pleno empleo y el crecimiento económico
- Se pusieron topes a las tasas de interés - Dado que todavía había restricciones a la
- Se limitaron los tipos de activos en que se devaluación, los controles de cambios eran
podían invertir los bancos el instrumento para evitar grandes y/o
- Los mercados financieros fueron regulados sostenidos déficits en la balanza de pagos
para canalizar el crédito hacia sectores (por ejemplo, cortando importaciones)
estratégicos
- Se impusieron cuotas y licencias de
importación
Lo que sustituye al control de precios, es el control del

paro. Al fin y al cabo, en ese momento el objetivo primordial
era conseguir el pleno empleo asociado a esa mayor
intervención de la economía. Lo que permite tipos de interés
bajos son los créditos para generar la alta inversión. Se acaban
instaurando tipos máximos de interés para generar una mayor
cantidad de crédito, una política monetaria mucho más
expansiva para generar mucho más empleo. Ya no tiene tanta
importancia el control de la inflación y el control de precios,
por lo que el Estado acaba invirtiendo en los flujos de crédito.
Por otra parte, se genera que el Estado acaba generalizando
esos flujos de capital hacia ciertos sectores estratégicos donde
a través de tipos de interés bajos se busca generar un mayor
desarrollo en ciertos sectores considerados como estratégicos (industria que tiene peso en la economía).
Se observan las consecuencias y se mantienen las economías de 1930 para salir de la crisis, donde el
objeto principal es del pleno empleo eliminando el paro. Por otro lado, los controles de capital eran los que
buscaban evitar esos grandes y sostenidos desequilibrios en la balanza de cuentas.

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 10. MODELOS DE INDUSTRIALIZACIÓN
1. Época dorada
Según Hobsbawm (lectura obligatoria):
- Fortísimo crecimiento mundial (sin precedentes), pero sin

convergencia mundial
- Mayor consumo de energía que conduce a una mayor
contaminación (poca preocupación)
- Generalización del consumo de las innovaciones en el periodo
entreguerras
o Transformaciones sociales profundas y mayor importancia
del capital
- Hegemonía de USA
- Economía mixta: Estado del Bienestar (Welfare State)
- Acuerdos hacia instituciones supranacionales y nacionales
- Cambio estructural
- Globalización: creciente transnacionalización de las empresas
Se produce pues, un fuerte crecimiento mundial que no tiene precedentes porque tanto el
crecimiento que se produce antes como el que se produce después son menores. No obstante, no va a
haber convergencia mundial, aunque algunas regiones sí que van a converger entre ellas. Por otro lado,
asociado al fuerte crecimiento económico, se va a incrementar el consumo de energía y con ella aumenta
la contaminación, aunque estamos en un contexto en el que hay muy poca preocupación por el
medioambiente. A partir de la adopción del petróleo, a parte de la dependencia de los países, se produce a
raíz del crecimiento económico mundial y se asocia a la propia motorización de la sociedad. Se generan
grandes incrementos en la demanda de bienes de consumo duraderos (automóviles, electrodomésticos…)
que van a ser producidos en cadenas de montaje. Debido a ese gran consumo, se acaba generando
también por parte de la demanda, una gran industria de estos bienes. Asociado a ello, grandes consumos
de energía y donde otros países también pasan a adoptar la cadena de montaje. Por otra parte, se da la
hegemonía sin ningún tipo de discusión de EEUU en el bloque capitalista. No sólo es el líder tecnológico,
sino que el régimen monetario del momento estaba basado en el dólar americano, hecho que refuerza su
protagonismo. Es también un sistema mixto (entre el sistema capitalista puro y el otro extremo) donde
asociado a factores estratégicos y ciertos bienes asociados, se genera el Estado del Bienestar. Se producen
acuerdos para generar instituciones supranacionales (BM y FMI empiezan a funcionar). También, se da un
cambio estructural muy importante, que supone pasar de un sistema basado en la agricultura frente a la
industria que va ganando peso tanto en la producción como en la distribución. A partir de aquí, gana
importancia el sector de los servicios (cada vez hay menos trabajadores agrarios).
Relacionado con la globalización, sus consecuencias clave son:
 Incremento del comercio

 Especialización en el trabajo
 Deslocalización de las empresas
 Importancia del dólar
 Paraísos fiscales
 Descolonización

lOMoARcPSD|2481068
Se produce un auge muy importante de las multinacionales, el cual genera una división
internacional del trabajo mucho más profunda. Esto es porque cada empresa se acaba especializando en
una parte mucho más concreta del sector productivo, así como que son empresas que ocupan más de un
país. No solo las empresas cada vez hacen tareas más sencillas, sino que también se incrementa el sector
internacional porque dentro de las fases del sector productivo, este se acaba llevando a otros países (el
hilo se produce en España, pero la tela se produce en Alemania). Es decir, se profundiza en el proceso
productivo y surge el comercio internacional.
Por otra parte, como resultado de la búsqueda de beneficios, las empresas en tanto que mano de
obra barata, optaron por su deslocalización. Así pues, el dólar acaba convirtiéndose en un activo en todo el
planeta, porque gran parte de los países lo acaba utilizando como activo de forma que ya no se cambia por
la divisa nacional de turno, sino que es la divisa de referencia. De este modo, surgen también los paraísos
fiscales (las economías off-shore de la actualidad) debido a la transnacionalización de las empresas. En
definitiva, también surge la descolonización de forma que muchos de los países que habían sido
colonizados por las grandes potencias, vuelven a tener su independencia. En otras palabras, debido a la
globalización, gran parte de los países de Asia y África que habían sido parte de los imperios desde finales
del siglo XIX, recuperan su independencia respecto a las metrópolis europeas.
El cuadro anterior muestra el crecimiento de varias zonas del planeta en el periodo 1950-1973. Por
lo que a la OCDE se refiere, su crecimiento está asociado a sus mejoras en la productividad y eficiencia, así
como a la adopción de innovaciones tecnológicas en I+D. Por ello, se dice que el crecimiento en los países
industrializados durante el siglo XX está basado en el crecimiento en su eficiencia frente al bloque
comunista. Este (URSS), basa su crecimiento en el capital (el 50% de esa época dorada se explica por
masivas incorporaciones de grandes cantidades de capital en el proceso productivo) frente al crecimiento
extensivo que se explica por los incrementos en mayores dotaciones de factores productivos. Por ello:
- Fuertes crecimientos en la productividad y eficiencia de los países de la OCDE

- URSS moviliza más capital fijo: industrialización pesada
- Crecimiento intensivo (OCDE) frente a crecimiento extensivo (URSS)

lOMoARcPSD|2481068
2. URSS: características generales del sistema
La Unión Soviética (Советский Союз), oficialmente llamada

Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas (URSS – CCCP – SSSR) fue un
estado federal marxista-leninista que existió en Eurasia entre 1922 y
1991. La Unión Soviética tuvo un sistema político de partido único
dominado por el Partido Comunista hasta 1990 y aunque era una
unión federal de 15 repúblicas soviéticas subnacionales, el Estado
soviético fue estructurado bajo un gobierno nacional y una economía
altamente centralizados. La Revolución de febrero de 1917 que
provocó la caída del Imperio ruso, tuvo como sucesor al Gobierno Provisional Ruso, que fue derrocado por
la Revolución de Octubre estableciéndose el gobierno de los bolcheviques. A continuación, se desencadenó
la Guerra Civil Rusa que fue ganada por el nuevo régimen soviético. En diciembre de 1922 fue creada la
Unión Soviética (con Rusia, Transcaucasia, Ucrania y Bielorrusia). Tras la muerte de Lenin en 1924, Iósif
Stalin acabó ganando la lucha por el poder y dirigió el país a través de una industrialización a gran escala,
con una economía centralizada y una extrema represión política. En junio de 1941, durante la II Guerra
Mundial, Alemania junto a sus aliados invadió la URSS, un país con el que había firmado un pacto de no
agresión. Al cabo de cuatro años, la URSS emergió victoriosa como una de las dos superpotencias del
mundo, junto a los EEUU.
La Unión Soviética y sus estados aliados de Europa

oriental, denominados Bloque del Este, estuvieron
involucrados también en la Guerra Fría, que fue una
prolongada lucha ideológica y política mundial contra los
Estados Unidos y sus aliados del bloque occidental; finalmente
la URSS cedió ante los problemas económicos y los disturbios
políticos internos y externos. Durante este periodo, la URSS
llegó a ser el modelo de referencia para futuros estados
socialistas. Desde 1945 hasta 1991, la Unión Soviética y los
EEUU dominaron la agenda global de la política económica, asuntos exteriores, operaciones militares,
intercambio cultural, progresos científicos incluyendo la iniciación de la exploración espacial y deportes. A
finales de la década de 1980, el último líder soviético Mijaíl Gorbachov trató de reformar el estado con sus
políticas de la perestroika y la glásnost, pero la URSS se derrumbó y fue disuelta formalmente en 1991 tras
el fallido intento de golpe de Estado de agosto. Luego de esto, la Federación de Rusia asumió sus derechos
y obligaciones.
Características:
- Administración de la producción y la inversión mediante controles fisicos

- Agricultura e industria bajo el control estatal
o Gran importancia en la agricultura colectivizada
o Venta obligatoria al Estado a precios fijos
- Planificación central: envío de factores, máquinas y recursos necesarios
- Prioridad por la industrialización (1930s)
- Mercados libres controlados por el estado en paralelo a la planificación central
- Mercado laboral con controles: diferenciación salarial según cualificación y cantidad de trabajo
- En definitiva, la economía se organizaba según los planes quinquenales

lOMoARcPSD|2481068
Se producen grandes procesos de colectivización, dado que se vende obligatoriamente al Estado a

precios fijos. Mediante los planes quinquenales, el estado establece el número de factores que se
necesitan, por lo que hablamos de planificación estatal. También, acaba ocurriendo que además no solo se
señalan los factores, los precios y la cantidad de producción de los productos. En la década de 1930 va a
empezar una fuerte prioridad para conseguir una fuerte industrialización. Para ello, se extraen rentas e
ingresos del sector agrario para transferirlos para conseguir esa industrialización a través del mayor uso del
capital. Por otro lado, además del papel predominante del Estado, también había agentes privados que
estaban bajo las directrices de la planificación central, aunque también había mercado libre (con cierto
margen de maniobra respecto sus explotaciones). El mercado laboral era intervenido y había
diferenciación salarial según cualificación y cantidad del trabajo. La economía pues, se organizaba según
los planes quinquenales que marcaban cuando y como se debía producir.
3. La URSS durante la época dorada: antecedentes
De 1921 a 1928 aparece la NEP (Nóvaya Ekonomícheskaya Polítika) o Nueva Política Económica,
que fue una política económica propuesta por Lenin, a la que denominó capitalismo de Estado.
Permitiendo el establecimiento de algunas empresas privadas, la NEP permitió que por ejemplo pequeñas
empresas o comercios volvieran a abrir para el beneficio privado mientras que el Estado seguía
controlando el comercio exterior, los bancos y las grandes industrias. En esencia, el decreto que la
proclamó exigía que los agricultores le cedieran al Estado una cantidad específica de materia prima
agrícola como un impuesto en especie. Otros decretos lo perfeccionaron y la NEP fue reemplazada por el
Primer Plan Quinquenal de Stalin en 1928.
Se empieza a establecer la agricultura centralizada y se

empieza a dirigir el sistema económico y político hacia un
sistema de planificación central. Los pequeños productores
tenían bastante margen de maniobra y mucho poder de
decisión en función a su producción. A finales de 1920, la NEP
acaba debido a la muerte de Lenin, que conlleva que a lo largo
de 1930 el esfuerzo hacia una mayor industrialización sea
mucho más rápida. El objetivo de esta nueva década o
prioridad absoluta, era conseguir una industrialización rápida basada en la planificación central (dirigida
por y para conseguirlo). Lo que se hace es, acabar extrayendo rentas del sector agrario y del sector de los
servicios para que, gracias a ellas, se genere dicha industrialización. Una de las claves para entender esta
década es que se intenta diversificar la industrialización en todo el espacio y en toda la URSS. Se intenta
diversificar geográficamente la industrialización en zonas que eran tradicionalmente agrícolas.
Según Gerschenkron (lectura), la industrialización está más ligada a la parte más occidental de Rusia
y para expandir esa industrialización hacia sectores que eran tradicionalmente agrarios. Muchos de esos
pequeños campesinos que tenían total margen de maniobra para acabar produciendo en los países donde
querían durante 1920, van a acabar perdiendo esa libertad que tenían porque existen muchos
desequilibrios. Fuertes protestas por parte de los agricultores, de los campesinos que llevan a boicots hacia
los planes quinquenales, y se generan fuertes hambrunas en 1933. A parte de ello, se genera un desarrollo
desequilibrado, un fuere crecimiento del desarrollo industrial en contraposición de un empeoramiento de
condiciones de vida. También, se producen mejoras en el acceso a diversos servicios sociales (educación y
pensiones, que se universalizan y generalizan) y menores mejoras en términos de salud y vivienda. A pesar
de ello, se establecen las bases de una industrialización muy rápida mediante la industria pesada y de BPr.

lOMoARcPSD|2481068
En definitiva:
- NEP de 1921-1928
- Años 30: industrialización rápida sobre todo en industria pesada y militar, con prioridad industrial
- Industrialización de zonas tradicionalmente agrícolas: oriente y regiones asiáticas
- Desarrollo desequilibrado: hambruna en 1933
- Empeoramiento de las condiciones de vida
- Mejoras en acceso a servicios sociales (educación y pensiones)
- Menos mejoras en salud o vivienda
4. 1950-1965: época dorada de la economía administrada soviética
En 1952 muere Stalin y en 1953 Jrushchov establece

reformas en la URSS, donde el objetivo primordial era profundizar
en el sistema de producción. Se acaba hablando de una relativa
“época dorada” de la URSS ya que en esta época tiene un
crecimiento económico similar al del bloque capitalista. Por ello,
hay un ataque muy importante a la escasez de alimentos y para
acabar solventando los problemas de abastecimiento, se aplican
nuevos bienes de capital que se aplican masivamente (nueva
maquinaria agrícola, como el tractor), la extracción de rentas va a
ser mucho menor y además no solo se incorporan nuevos bienes de
capital, sino que también se van a aplicar grandes extensiones de
tierra para incrementar la producción agraria y la escasez de
alimentos. También, aumenta la inversión en vivienda urbana que,
debido a la rápida industrialización se queda muy deteriorada, y en
bienes de consumo. A partir de los inicios de 1950 se querían
mejorar las condiciones de las viviendas urbanas, dado que, a causa de la rápida industrialización, estas se
habían visto deterioradas. Se mejora también, el contexto de planificación central, la contabilidad de las
empresas y las propias unidades de producción para establecer planes quinquenales mucho más fiables.
Por otro lado, va a haber fuertes mejoras sociales en cuanto al sistema de pensiones y en cuanto al SMI.
Con todo esto, durante esta época dorada de la URSS, se incrementan las mejoras de las condiciones de
vida que no se producían desde 1920.
En resumen:
- Mejoras en las condiciones de vida desde la NEP

- Reformas en 1953
- Ataque a la escasez de alimentos
o Producción de bienes de capital para el sector agrícola
o Cultivo de nuevas tierras
- Aumento de inversión en vivienda urbana y bienes de consumo
- Mejoramiento de técnicas de contabilidad en las empresas
- Incremento de salario mínimo y de beneficios sociales (pensiones)

lOMoARcPSD|2481068
5. 1960-1970: nuevas presiones en la economía soviética
En estos años, surgen nuevas presiones y nuevas

competencias económicas relacionadas con la carrera
espacial y con el sector militar, a causa de la Guerra Fría.
En esta, se quería mantener el ritmo de
industrialización de EEUU y uno de los problemas claves
que genera su caída posterior a finales de los 80 es que
la URSS deja de ser productiva a raíz de la ley de
rendimientos decrecientes. Si se suma más capital a las
industrias pesadas y más trabajadores, pero no va
acompañado con un crecimiento económico intensivo, lo que acaba ocurriendo es que el capital que cada
vez se va incorporando, cada vez genera menor productividad. Se da pues, el fin de las posibilidades de
crecimiento extensivo (seguir incrementando el uso del capital de la economía frente omitir la importancia
que tiene mejorar la eficiencia). Acaba ocurriendo que se empieza a optar por un nuevo paquete de
tecnologías (TIC) la cual genera la Tercera Revolución Industrial.
- 1960s: nuevas presiones económicas por la Guerra Fría (sector militar y espacial)
- Fin de las posibilidades del crecimiento económico extensivo
- 1970s: aumento de la brecha tecnológica frente a EEUU y fracaso para desarrollar sectores TIC
6. Europa central y oriental
Los países de Europa central y oriental, empiezan a generar procesos de colectivización en

agricultura y en la industria. Su modelo de industrialización también va a estar muy ligado al propio
desarrollo de la URSS. Fuertes esfuerzos para basar su industrialización en la industria pesada, en un
contexto donde aún donde la agricultura tenía un cierto peso. En mano de obra cualificada, se genera una
alta migración campo-ciudad (entre comillas) porque es en una cantidad menor que lo que se produce en
el bloque capitalista europeo. Hay una importante migración, pero es relativamente alta, aunque menor
comparada con los países de la periferia europea. Para corregir este sesgo anti-agrícola, se intenta mejorar
mediante la adopción de nuevos fertilizantes, así como de grandes unidades de maquinaria agrícola. Así
pues, a pesar de intentar mejorar dicho sesgo, a lo largo de la producción agrícola hay extracción, aunque
la única diferencia es la extracción (no confundir con que de repente se dejen de extraer rentas, sino que
se extraen menos). Con todo esto, se obtienen mejores resultados con respecto a países con un desarrollo
similar (Latinoamérica y Asia). También, los países de la Europa central acaban convergiendo para
acercarse a sus niveles de PIB per cápita hacia los países más industrializados. Van también a fracasar en el
desarrollo de las tecnologías TIC.
- Siguió el modelo de la URSS: desarrollo estatal de industria pesada (bienes de capital) en economías
agrícolas
- Intensivo en mano de obra con “alta migración” campo-ciudad
- A partir de la época dorada corrigió el sesgo anti-agrícola (fertilizantes químicos, producción de
maquinaria agrícola)
- Mejores resultados que otras regiones con desarrollo similar: Latinoamérica y Asia
- Convergencia 40s, 50s y 60s
- Fracaso en desarrollar sectores TIC

lOMoARcPSD|2481068
7. Corea del Sur: asociación entre Estado y empresa para desarrollo de tecnología, conocimientos e
industria
Japón fue el país que más

convergió con los EEUU y a raíz del
conflicto entre las dos coreas, la del
sur es la que se acerca más al sistema
capitalista. Parte de la industrialización
que se da en el caso de Japón y de
Corea va a ser algo que tiene en
común con los países de
industrialización tardía y va a ser el
papel del estado, que tiene una fuerte
asociación con los grupos industriales
uniendo una estrecha línea entre el estado y las grandes corporaciones industriales. Pero otra de las claves
va a ser el fuerte fomento del capital humano a través de un sistema combinado entre educación pública y
privada con apoyo estatal, así como ayuda y programas de intercambio con EEUU. Se produce un estricto
control de la IED (inversión extranjera directa) para canalizar y controlar los capitales que entran para
buscar desarrollar estos sectores estratégicos. También, se acaban otorgando licencias a empresas
extranjeras, supervisión del gobierno que busca una masiva importación de la tecnología. El objetivo es,
conseguir importar tecnología que viniera de los EEUU, para mejorar sus propias tecnologías. Relación de
fuerte dependencia con EEUU que le va a permitir liberar recursos y una mayor adopción del aprendizaje
técnico.
Se establecen asociaciones del Estado con ciertos grupos empresariales. La banca va a estar bajo el
control del Estado y una política clara de exportaciones (sistema fiscal que da beneficios a las empresas
que exporten para que sean más competitivos los productos) a través de un sistema de premios y castigos
a las empresas que más y menos exporten, respectivamente. Surgimiento de las economías de escala
(pequeñas dimensiones territoriales que necesita acabar saliendo al mercado exterior para vender todos
sus productos). También, va a haber una relativa protección comercial hacia esos sectores estratégicos.
- Fuerte fomento del capital humano

o Educación pública-privada con fuerte apoyo estatal
o Ampliación de cobertura (+ USA)
- Estricto control de la IED y licencias a empresas extranjeras
o Mejora en la tecnología e investigación de la misma
- Relaciones con las fuerzas armadas de EEUU
o Liberar recursos
o Aprendizaje técnico
- Política comercial: protección de “sectores estratégicos” (la protección era limitada)
- Asociación entre Estado y grandes empresas (chaebols)
- Estado mantuvo el control de la banca comercial
o Administración de crédito y divisas
- Política clara de promoción de exportaciones
o Premios y castigos
o Economías de escala (país pequeño)

lOMoARcPSD|2481068
8. Latinoamérica: industrialización por sustitución de importaciones (ISI)
En contraposición a la política de fomento de importaciones de Corea

del Sur, los países latinoamericanos adoptan las políticas ISI al verse
gravemente perjudicados por la Gran Depresión. Se da un contexto de baja
demanda de maneras primas y de material agrario en los países
industrializados por parte de las explotaciones de los países y de las propias
medidas proteccionistas que se llevan a cabo. A consecuencia de la Gran
Depresión, los precios agrarios e industriales caen fuertemente, y esto genera
que los países latinoamericanos se especialicen en unos productos que al fin y
al cabo, tienen poco tiraje. Por ello, la caída de precios condiciona la
especialización de las empresas. Surge también la ideología CEPAL, la cual
pone de manifiesto que las empresas debían ampliar y diversificar su abanico
de productos de exportación dado que hasta el momento se estaban especializando en productos de bajo
valor añadido. Todo esto, genera gobiernos nacionalistas que también miren hacia dentro, es decir,
gobiernos nacionalistas y militares que buscan objetivos interiores para generar ellos mismos su propio
modelo de industrialización a través de las políticas ISI. Por ello, no sólo dependían fuertemente del
exterior después de la Gran Depresión debido a la importancia de los bienes agrarios, sino que también
dependían fuertemente del capital, hecho que pretenden contrarrestar o minimizar.
- Choques externos
o Gran devaluación: devaluaciones, bajada de precios, proteccionismo
o II Guerra Mundial: productos estratégicos o esenciales
- Gobiernos nacionalistas y militares
- Ideología CEPAL (términos de interés descendentes)
- Industrialización en economías emergentes: proporcionan un mercado para bienes de capital
producidos en países desarrollados
Tres grandes herramientas que tiene la ISI para implementar esas políticas:
 Política Industrial Activa. Agencias estatales pro-industrialización que buscaban la nacionalización

de las empresas para canalizar inversiones por parte del estado hacia nuevas empresas o empresas
que ya existían las quieren reforzar o mejora. Las joint-ventures, son la unión entre el propio estado
y ciertas empresas privadas o industriales para fortalecer la cuota de mercado y la capacidad de
absorción que tengan de inversión. Nacionalización de bienes de las industrias del sector industrial,
uniones entre distintas empresas industriales para generar un grupo industrial mucho más fuerte,
generar una mayor asociación entre el estado y los distintos grupos industriales
 Mecanismos externos. Bajo el objetivo de la demanda nacional, debe de ser el mercado nacional el
que tire de la industrialización. Debe de ser el estado y el propio mercado nacional mediante
aranceles a los productos finales para no estar expuestos y protegerlos para así ser mucho más
competitivo respecto los productos más competitivos de EEUU. Controles de divisas en Italia y
Alemania, respecto a la posibilidad de cambiar la moneda nacional por la extranjera. Restricciones
monetarias y un tipo de cambio sobrevalorado para importar de forma más barata. Se basa la
industrialización en el mercado nacional para poder importar tecnología de forma mucho más
barata. Se sobrevalora pues, el tipo de cambio para importar de forma mucho más barata la
tecnología que puede generar beneficios al país

lOMoARcPSD|2481068
 Política fiscal y monetaria. Se lleva a cabo una política fiscal y monetaria expansiva que ayuda al
sector industrial y a las empresas industriales. Mediante subsidios a los inputs industriales,
exenciones tributarias, impuestos negativos y tipos de interés (R) preferenciales. Estos últimos, se
realizan mediante un crédito más barato para las empresas industriales. En general, todos los
mecanismos que se llevan a cabo en este tipo de política son para acceder de forma mucho más
fácil a los inputs productivos
Por otro lado, más allá de las herramientas propias de la ISI, se da una infraestructura focalizada. Se
genera una industria por y para buscar esa industrialización, como por ejemplo generando una red de
carreteras que genere un mercado integrado y una demanda mucho más fuerte. Importantes esfuerzos
para fortalecer la demanda nacional, que al fin y al cabo es la que va a tirar del carro en la industrialización
en las políticas ISI. Además, los “precios techo” se establecen en productos primarios o agrarios para poder
ganar mucho más poder adquisitivo para comprar productos industriales nacionales. Precios máximos a
muchos productos pero sobretodo en bienes primarios. Las políticas ISI no van a ser impuestas por ningún
organismo supranacional sino que van a ser una apuesta por parte de las autoridades nacionales así como
por sus bancos centrales, sin ningún tipo de imposición. Va a ser una apuesta desde el Estado para generar
esa industrialización “desde dentro” y desde la propia demanda internacional.
- Se dan niveles de proteccionismo relativamente elevados, con unos aranceles en torno a un 40-50%
respecto el total de las importaciones (PPT C10 – p.33). Es pues, una política comercial
relativamente activa y elevada en prácticamente todos los países que se observan en el gráfico, con
la excepción de México (bajo) y Argentina (alto)
- Los tipos de cambio estaban sobrevalorados dado que eran muy bajos respecto el total (PPT C10 –
p.34) para importar de forma mucho más fácil y barata tecnología para beneficiar el conjunto de las
empresas industriales
- En formato de resultados (PPT C10 – p.35), la ISI tuvo un relativo éxito en el sentido que algunos
países llegaron a doblar la importancia que tenía la industria respecto el PIB (Argentina, Brasil, Chile,
Colombia y México)
- El PIB en casi todos los casos sube, pero el PIB per cápita no sube en todos, sino que solo en los
países asiáticos. En todos los países crecen las exportaciones de productos industriales pero donde
crece mucho más fuertemente es en los países que empiezan a aplicar dichas políticas (Taiwán,
Corea del Sur) frente a los latinoamericanos.
- Las exportaciones respecto al conjunto del PIB tienen mucha importancia. En las políticas con
fomento de las exportaciones, la demanda que tienen es mucho mayor que en el caso de los países
latinoamericanos, basándose en la demanda nacional
- Los crecimientos del PIB son ligeramente menores en los países latinoamericanos, que llevan a cabo
las políticas ISI. Esto es, frente a los que utilizan la política de fomento de las exportaciones de los
países asiáticos

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 11. LOS SHOCKS ECONÓMICOS DE LA DÉCADA DE 1970 Y EL FIN DE LA ÉPOCA DORADA
1. Los shocks de los 70s
Se le pone fin a la época dorada de la URSS, donde con el crecimiento económico crecía mucho más
(el PIB obtenía su máximo) de forma que no tenía precedentes y además no se iba a repetir mucho más.
Por ello, en la década de 1970 se producen dos grandes impactos o shocks. Como recordatorio, Bretton
Woods era el sistema monetario que imperaba después de la Gran Guerra, y es en esta época cuando se le
pone fin. Por otra parte, además del fin de dicho régimen monetario, otro shock fue el del petróleo.
Veamos:
• El final de Bretton Woods

• Los shocks del petróleo (estanflación)
2. El final de Bretton Woods
En este sistema, el dólar (que era la

moneda de referencia) estaba anclado al oro
con un tipo de cambio fijo. Por ello, el resto de
las monedas tenían tasas de cambio fijas con el
dólar, que solo eran ajustables en los
momentos críticos (desequilibrios en la balanza
corriente) respecto al patrón oro clásico. En
este sistema también, había un 1% de ajuste
sobre estos tipos de cambio fijos. Por otra
parte, tampoco había una movilidad total de
los capitales, sino que había control de estos. A pesar de ello, cuando se establece el sistema de Bretton
Woods y conforme este avanza, esos controles se fueron viendo cada vez más reducidos, por lo cual eran
necesarios. En 1958 se eliminan los controles a las transacciones de divisas nacionales como resultado del
comercio internacional. Esto, genera que se produzcan fuertes políticas expansivas sobretodo en el centro
del sistema. Conforme se eliminan los controles a las divisas o movimientos de capital, en contraposición
ocurre que dentro del objetivo nacional del pleno empleo, se llevan a cabo políticas expansivas. Esto,
genera un déficit en la balanza por cuenta corriente en EEUU.
Por ello, hay que acordarse cómo era la situación de EEUU y Europa en la época dorada, es decir, en
ambos lados del Atlántico. Hubo un proceso de convergencia muy importante hacia EEUU como líder
hegemónico de la época. Esta convergencia de la Europa occidental viene ligada con el déficit por cuenta
corriente por parte de EEUU. Los países europeos eran os que llevaban capital a EEUU porque Alemania
tenía que pagar las reparaciones de guerra a los otros países de Europa occidental, por lo que estos tenían
que devolver lo que habían tomado en la II Guerra Mundial. Ahora, gran parte de la convergencia
económica de los países occidentales, va a venir marcada por las inversiones que hace EEUU en Europa. En
la década de 1960, el panorama a ambos lados del Atlántico fue absolutamente distinto al panorama de
antes de la Gran Depresión. EEUU tenía un fuerte déficit frente a Europa occidental (en particular Alemania)
que empieza a obtener fuertes y grandes superávits en la balanza económica.

lOMoARcPSD|2481068
Estos dos aspectos (superávit de cuenta corriente en EEUU y déficit de cuenta corriente por parte
de EEUU), hacen que Europa occidental se inunde de dólares y por otro lado, va a empezar a surgir un
problema debido a la incertidumbre o duda respecto la tasa de cambio del dólar-oro, así como la
incapacidad de EEUU de hacer frente a ello. Cada vez pues, se recibían más dólares y esto genera inflación
en muchos de los países europeos (Alemania va a empezar a preocuparse fuertemente). A lo largo de la
década de 1960, acaba ocurriendo que conforme se eliminaban esos controles a las transacciones se
empiezan a producir grandes movimientos de capital. Por ello, EEUU intenta poner un parche mediante la
imposición de controles para evitar que esos capitales acaben saliendo con tanta magnitud hacia Europa
occidental. Los países europeos lo que estaban haciendo era, ayudar a financiar parte del déficit de la
balanza de cuenta corriente de EEUU en compras de deuda pública estadounidense (bonos del Estado).
También, van a haber préstamos hacia la reserva federal, y se va a intentar buscar solución a los problemas
de salida de capitales del sistema de Bretton Woods. En el centro de este había dudas al respecto del
mantenimiento del tipo de cambio. Lo que hace pues Europa, es mitigar esos efectos comprando bonos a
EEUU y llevando dinero a la reserva federal. La ayuda tiene límites porque se genera una gran inflación. En
resumen:
- Europa se inundó de dólares

- Incertidumbre sobre la tasa de cambio dólar-oro + incapacidad EEUU
- Más controles sin atajar el problema
- Europa tuvo que intervenir en el mercado del oro y ayudar a EEUU con su BCC (eje del sistema)
comprando bonos de EEUU y haciendo préstamos a la reserva federal (FED)
- La ayuda europea tenía límites ya que Alemania estaba preocupada con la transmisión de la
inflación de EEUU a Europa. El control de la inflación tenía que ser de EEUU (no más del 3%)
A todo esto, en 1971 se produce una gran huida de capitales hacia Europa (especialmente hacia la
RFA) y permite que el Marco alemán se revalúe ante esa masiva oleada de capitales. También, detrás de la
RFA hubo otros países que hicieron lo mismo, precisamente para no continuar esa vorágine o círculo de
capitales de EEUU que cada vez inundaba más Europa de dólares. Si no se hubiese revaluado el Marco,
hubiesen tenido que incrementar su oferta monetaria, en el sentido de tener que comprar dólares
masivamente. Por ello, se dice que se tiene una cierta independencia respecto a la oferta monetaria, dado
que acaba ocurriendo que todos aquellos que pertenecían a Bretton Woods tenían que seguir la política
que EEUU utilizaba. Los terceros países tenían que ir siguiendo la senda de la política estadounidense, a lo
que Alemania no estaba dispuesta.
En 1973 se produce una segunda huida de capitales de EEUU hacia Europa,

lo cual generó que las monedas europeas se volvieran a revaluar precisamente
para cortar esa inundación de dólares hacia Europa occidental para poner fin al
sistema de Bretton Woods. Por ello, los países europeos dejaron que sus monedas
se revaluaran y flotaran por lo que el sistema claudicó. En este contexto surge un
nuevo presidente de los EEUU, Nixon, el cual propuso suspender la convertibilidad
del dólar americano en oro (se acaba el sistema). En consecuencia, se pasa a un
régimen monetario que va a ser de tipos de cambio fluctuantes y cuando se le
pone fin a Bretton Woods y después de este, en la actualidad acaba ocurriendo
que la base monetaria (depósitos bancarios y efectivos) ya no va a depender de
ningún bien tangible. Por lo que se dice que surge el Estado moderno, que es una
institución histórica creada por los humanos.

lOMoARcPSD|2481068
3. Los shocks del petróleo
Se observa claramente que hay un aumento muy fuerte en el consumo de

energía por cápita durante toda la época dorada del capitalismo, dado que, según
Hobsbawm se produce debido al auge del automóvil, entre otros. Se observa, además,
que este gráfico (PPT C11 – p.20) conduce a un pico muy fuerte en 1973, con un
posterior descenso. Esto, genera tensión en los mercados de combustibles fósiles,
debido al aumento y proliferación de los medios de transporte. Por otra parte, el
carbón en tanto que combustible fósil va perdiendo importancia (PPT C11 – p21)
debido al consumo de bienes duraderos (automóvil y electrodomésticos) donde el
petróleo empieza a ganar importancia. No es pues, hasta después de la II Guerra Mundial cuando el
consumo de automóviles afecta a la dependencia del petróleo en contraposición a la dependencia anterior
del carbón. Por último, a nivel de contexto, la OPEP (Organización de Países Exportadores de Petróleo)
tenía en torno al 40-50% de poder (PPT C11 – p.22).
Nos encontramos pues, con una situación en la cual se incrementa la demanda de este recurso
energético, así como con un mercado concentrado en la producción y con bienes de demanda inelástica. La
demanda pues, se ve poco influenciada por el precio.
Con todo esto, en 1973 acaba ocurriendo:
• Guerra del Yom Kippur. Los miembros de la OPEP de los países árabes consiguen que sea muy
complicado exportar petróleo hacia los EEUU (conflicto con Israel). Se reduce la producción de
petróleo, lo que genera una subida en el precio del petróleo. Mayor demanda de consumos
energéticos, pero esta guerra es la que supone realmente perjudicar al bando israelí, por lo que se
va a restringir la oferta por parte de la OPEP.  Contexto de Israel en contra de los países árabes
o Miembros de la OPEP decretan un embargo a EEUU y otros países aliados a Israel
o La OPEP decide reemplazar el embargo por incrementos de precios, restringiendo la oferta
• Contexto de creciente demanda debido a ella misma. Los precios del petróleo venían subiendo
desde comienzo de la década de 1970
o Concentración de productores
o Creciente demanda
o Demanda inelástica
• Escasez de gasolina. Debido a este embargo en los EEUU se produce una escasez de este bien. Su
consumo desciende un 20% y 1/5 de las gasolineras no tienen combustible durante una semana o
más. No obstante, esto ocurre de forma diferente en la OCDE
Carreras (lectura obligatoria) sostiene que en Japón y en la RFA se empieza a establecer una política
de menor dependencia del petróleo, donde se lleva a cabo una política de reconversión industrial para
generar una menor dependencia. Esto, genera que se van a ver mejor de lo que estaban antes. En el shock,
no se ven afectados porque a pesar de los malos años, debido a que han llevado a cabo un esfuerzo muy
importante respecto a la adaptación en los precios elevados. El autor en la lectura señala los casos de
Francia, Gran Bretaña e Italia. En estos países, también se va a llevar a cabo una adaptación a esa
coyuntura de precios, pero no va a ser una adaptación tan fuerte. A parte, a raíz de esos fuertes
incrementos en los precios del petróleo, se lleva a cabo una adaptación del sistema productivo, pero la
fortaleza que van a tener los sindicatos implica que exijan altas salariales muy importantes para generar
que cuando llegue el segundo shock del petróleo sí se vean perjudicados. El tercer caso que señala la

lOMoARcPSD|2481068
lectura (España y Suecia) donde ocurre un caso contrario al de Alemania y al de Japón, ya que el estado es
el que asume el primer shock del petróleo, lo que genera que estos países lleven a cabo esa adaptación,
pero en el segundo shock lo que tienen que hacer es adaptar su sistema y resulta un poco más costoso.
Con todo ello:
• Segunda crisis del petróleo. Muchos países

productores de petróleo se ven involucrados en el
conflicto, de forma que el precio del petróleo sube
ya que la producción se ve afectada. Se pasa de 4
dólares por barril a 12 dólares en el primer shock,
mientras que en el segundo se pasa de 12 dólares a
32 dólares. El petróleo llega a estar en 140 dólares
por barril en la actualidad
o Revolución iraní + guerra Irán-Irak
o Desaparecen las exportaciones de ambos países
o Subida del precio del barril
4. Consecuencias del shock del petróleo
No sólo perjudica al petróleo, sino que hay un efecto de sustitución porque se tiene que dedicar
una mayor renta a los bienes energéticos. Esto, indudablemente hace que los bienes que no son tan
dependientes del petróleo se vean afectados por ello. Los sectores que se ven afectados, es porque sufren
aumentos de desempleo muy importantes. Además de un mayor paro o desempleo, también supone un
mayor coste para las empresas y un menor consumo general de la economía, que genera encima un
aumento de precios. A lo largo de los años posteriores del shock del petróleo, se produce la estanflación,
la cual es el incremento de la inflación ligado con el desempleo (inflación + estancamiento económico o
descensos del PIB), por lo que se producen fuertes desequilibrios entre los países que importan y aquellos
que exportan. Es pues, una crisis generalizada en los países industrializados que no se daba desde la Gran
Depresión, con la cual, como diferencia, tiene que la Gran Depresión es una crisis de demanda.
- Reducción del consumo en bienes no energéticos (efecto de sustitución) y propagación de la

recesión
- Aumento del desempleo
- Incrementos de precios en los insumos industriales que llevan a un aumento general de precios
(inflación)
- Desequilibrio entre países deficitarios y con superávit
Lo que acaba ocurriendo es que los países productores de petróleo se van a ver muy beneficiados, y
surge el concepto de los petrodólares. Las grandes ganancias que obtienen los exportadores de petróleo
irán a bancos occidentales para que haya un traspaso. Las industrializadas que no son productoras de
petróleo, su consecuencia es la estanflación. Por otra parte, el gas obtiene mucha mayor importancia. Se le
llama “década perdida”, ya que la deuda cada vez es mayor. Con todo esto, los países del tercer mundo
son los que se van a ver más perjudicados por la crisis del petróleo
- Para los países productores de petróleo el shock generó grandes beneficios

- Para las economías industrializadas la consecuencia fue la estanflación
- Los países del tercer mundo (en especial Latinoamérica y África) se volvieron economías altamente
endeudadas

lOMoARcPSD|2481068
5. Cambio de paradigma: economía de oferta
Se cambia el objetivo, ya que se pasa del control de la inflación que había en el patrón oro hacia
una política monetaria para conseguir un pleno empleo. Los shocks económicos de los 70s generan un
nuevo cambio de paradigma hacia la economía de paradigma. En este nuevo contexto, donde el
crecimiento económico se obtiene debido a que hay que eliminar las interferencias (en tanto que
intervención estatal) porque lo hace improductivo y porque sobretodo genera pérdidas. Se produce un
libre mercado, se disminuyen los impuestos, y el sistema impositivo es neutral (se fijan precios para que
sea eficiente). Los autores dicen que el sistema impositivo tiene que ser neutral con poca capacidad de
redistribución, porque no se tiene que modificar con el sistema impositivo. Lo que buscan, es que la
estructura de precios que fija el mercado no se vea alterada ni modificada. Por otro lado, a parte del
sistema neutral donde no se afecte a la estructura de precios; se busca una desregulación de los mercados
(leyes laxas y poco intervencionistas).
• TESIS CENTRAL: el crecimiento económico será más rápido en la medida que se levanten todas las
restricciones a la producción (oferta)
o Disminución de los impuestos a la renta
o Disminución de impuestos a las ganancias del capital
o Mayor o plena “neutralidad” del sistema impositivo
o Desregulación de los mercados, especialmente del mercado de trabajo
6. Tatcher y Reagan inauguran la era del neoliberalismo
El neoliberalismo es la doctrina política y

económica que sostiene que el bienestar se
maximiza liberando las habilidades de los agentes
económicos en un marco de claros y asegurados
derechos de propiedad. De este modo, y teniendo
en cuenta que supone una mejora en la eficiencia;
¿esto genera una total libertad de comercio y de
mercados? La escasa intervención estatal debe
buscar mantener la competencia, porque si no
existe, lo que acaba generando el mercado son futuros monopolios y oligopolios. Por ello, cuando el
estado tenía que mantener la competencia y unos claros y asegurados derechos.
En esta época, Margaret Tatcher y Ronald Reagan ganan las elecciones y empieza la revolución
conservadora, que comporta un cambio de paradigma hacia el neoliberalismo. Este paradigma cambia
hacia un control y estabilidad de precios. La intervención del estado tenía que ser mínima por un lado para
proteger los derechos de propiedad y para proteger la competencia, dos ámbitos donde el Estado tenía que
acabar actuando. Luego, subyacen dos ideas acerca de por qué el Estado no puede intervenir:
• Carece de información necesaria para adelantarse al mercado. El estado no tiene la información

que tiene el mercado, y es acerca de la estructura de precios que va ligada con la oferta y con la
demanda, dado que son los precios los que van a decir las decisiones que han de tomar los
consumidores y las familias a través de lo que marca la oferta y la demanda. Si el estado acaba
interviniendo, la estructura que fijan los mecanismos de mercado se distorsionan

lOMoARcPSD|2481068
• Intereses privados y lobbies lo pueden utilizar en beneficio propio. El estado es influenciable,

gracias a grupos de presión que hacen que el estado esté al servicio de sus propios intereses, por lo
cual no tiene información para tomar las decisiones y los lobbies actúan en el mercado
Por otra parte, el neoliberalismo indica que la intervención del Estado debe ser mínimo e intervenir
lo menos posible. Hayek escribe el libro “Camino de Servidumbre”, el cual es utilizado en manos de Tatcher
como “Biblia” o libro de referencia. Al fin y al cabo lo que ocurre es que a partir de los 80, cualquier forma
de intervención estatal, por muy menor o leve que sea, lo que va a producir es una amenaza en la libertad
de los individuos, así como una distorsión que va a acabar formando el mercado. Con este nuevo
paradigma que surge entre la oferta y la demanda, va a tener una profunda difusión, de modo que es la
ideología dominante desde la década de 1980.
En cuanto a la difusión de esta teoría, existen un conjunto de hechos que hacen que aún se
fomente más. Esta, aboga por una nueva corriente de pensamiento, que de hecho se recupera. Los hechos
históricos acaban generando que las distintas corrientes de pensamiento se adapten a ellos. Acaban
generando que una ideología sea más predominante en un momento u otro. La caída de la URSS todavía
refuerza aún más esta corriente, y la Guerra Fría se acaba vendiendo como una lucha comunismo-
capitalismo, por lo cual la ideología neoliberal se ve reforzada. Por lo que a Latinoamérica se refiere,
muchas de las políticas que se llevan a cabo también abogan por ciertas corrientes liberales. Esta corriente
también se acaba incorporando al entorno institucional, a través de la propia educación, los ministerios y
los organismos supranacionales. También, los entes multilaterales, las autoridades monetarias, los
intermediarios financieros y corporaciones forman parte de ello. Autores como Harvey dicen que el éxito
de esta corriente se basa en características que no deberían basarse en un corriente económico como la
libertad individual o la dignidad, que son cualidades que deberían de ser universales. Por ello, se acaban
apropiando de estos valores, por la cual cosa acaban teniendo tanto éxito.
Según Harvey, con la revolución neoliberal se buscaba generar y abogar que creía que la
intervención estatal debía de ser mínima en función de la eficiencia del mercado. Es decir, se perseguía la
no intervención estatal y la liberalización de los mercados; pero en la práctica, sirvió para mejorar la
acumulación de capital y para restaurar el poder de las élites económicas. Una mayor eficiencia permitía
una mayor distribución y una mayor liberalización de los mercados. No obstante, con menos intervención
se produce un desmantelamiento de las políticas redistributivas, donde las élites acaban recuperando el
poder.
7. El primer “experimento” del neoliberalismo
El 11 de setiembre de 1973 en Chile se instaura el primer estado

neoliberal en formato de prueba, el cual luego llegará a Europa. En Chile
se produce el golpe de estado de Pinochet hacia Allende. Milton Friedman
es uno de los autores que defiende esta corriente. Este primer estado
neoliberal consiste en una fuerte desregularización de los mercados,
donde se eliminan todos los obstáculos de la IED, se privatizan muchos
sectores, y se eliminan muchas de las medidas proteccionistas hacia el
comercio internacional. A pesar de todo esto, uno de los principales
comercios chilenos es el cobre, que el estado mantuvo. Por lo tanto, todos
estos efectos son causados por el asesoramiento de los “Chicago Boys” y
una fortísima represión a la oposición.

lOMoARcPSD|2481068
CLASE 12. LA NUEVA GLOBALIZACIÓN Y PAÍSES EMERGENTES
1. Industrialización basada en el Estado
A raíz de esta nueva corriente de pensamiento surge un proceso que ya había empezado desde la II
Guerra Mundial, y donde algunos autores discrepan acerca de la segunda globalización, ya que algunos
dicen que es a partir de 1980, mientras que otros sostienen que es a partir de la II Guerra Mundial.
Con el fin de las economías de planificación

centralizada, es decir, con la caída del propio bloque
soviético, se pone fin a la lucha y conflicto entre
capitalismo y comunismo. Así pues, también parece
haber terminado la era de las industrializaciones basadas
en el Estado. Lo que acaba ocurriendo es que ahora las
ventajas comparativas y el mercado el que realmente
acaba fijando los sectores donde haya que invertir. A raíz
de la caída de la URSS, muchos de los pensamientos de
izquierdas se ramifican hacia nuevas corrientes, más
preocupadas por el tema ambiental. También se realizan
estudios con respecto a la medición de la felicidad. Así:
- El pensamiento económico ortodoxo ha propugnado por un retorno a una estrategia de

crecimiento basada en las ventajas comparativas
- El pensamiento de izquierda y las preocupaciones por la crisis ambiental han dado apoyo a las
estrategias de “de-crecimiento” y “felicidad”
2. Tres experiencias principales de industrialización
Según el modelo de Gerschenkron, cuanto más tarde un país se ha industrializado, mayor ha sido el
papel del Estado en este proceso. Este dice, que el estado tenía que intervenir más cuanto mayor sea el
atraso económico, por lo que se va a necesitar una mayor necesidad de convergencia que abogue hacia
que el país pobre acabe alcanzando el rico. Esto pues, implica un mayor atraso, por lo que se necesita una
mayor especialización. Ejemplos históricos:
- Reino Unido. Industrialización donde se genera que los agentes privados acaben llevando a cabo la
inversión hacia una mayor industrialización o mecanización (unión entre la estructura de precios
que lleva a cabo que los países se industrialicen
- Países de industrialización tardía del siglo XIX (Europa occidental y EEUU). Se produce una
intervención moderada del estado
- Países que se industrializan durante el siglo XX. La industrialización está muy basada en el Estado,
que impulsa a conseguir la convergencia económica con los países más ricos del momento
3. Desaceleración y crisis en la URSS
A partir de 1970, uno de los principales problemas que tiene la URSS es el desarrollo a medio/largo
plazo sostenido de un tipo intensivo (que se basa en la productividad) frente al extensivo que se basa en
incrementar el número de factores productivos o el capital, así como incrementando las extensiones de
tierra. Se incrementa pues, el trabajo y el capital. La productividad cada vez va a ser menor y acaba
ocurriendo que, con el bloque capitalista a partir de los 70, acaba fracasando la URSS en desarrollar las TIC

lOMoARcPSD|2481068
(nuevo paquete que está surgiendo y donde la URSS pierde ventajas, así como una de las posiciones tan
importantes que tenía). Acaba ocurriendo también que, muchas de las empresas transnacionales se
mueven hacia los países emergentes. Transición empresarial hacia el “just in time”, que implica pasar de
unas grandes industrias y empresas con una jerarquía muy marcada hacia un modelo de empresa muy
reducido en el cual se acaba produciendo como demanda. Esto, no lo hace la URSS. La última de las
transiciones que se acaba produciendo más allá del paquete de las TIC es a través del sector terciario, por
lo cual se basa en un modelo expansivo de rendimientos de capital, donde cada capital que se incorpora,
produce beneficio.
En los países que integran la URSS había problemas. A partir de los 70, hay problemas con el
modelo de crecimiento extensivo de la URSS. Estos, acaban invirtiendo en bienes de producción y gran
parte de los rendimientos de capital que va hacia la industria de bienes de producción (la industria pesada),
por lo cual se acaba produciendo un gran deterioro de las infraestructuras, que conlleva fuertes costes
medioambientales en los países de la órbita soviética. Desde 1970 se estaba invirtiendo en la industria de
bienes de producción, pero esta industria se ve afectada.
- En el contexto de agotamiento del “crecimiento extensivo”, las economías de planificación

centralizada no fueron capaces de cambiar la estrategia
- La inversión en los bienes de producción produce:
o Deterioro de la infraestructura (trenes, acueductos, teléfonos)
o Agotamiento de recursos no renovables. La contaminación comenzó a ser un problema serio
o La estrategia era dudosa en la época del petróleo cara
Con todos estos problemas, nos encontramos con dos reformas: la Perestroika y la Glásnost, ambas
a manos de Mikháil Gorbachov. La primera, en términos económicos propuso una mayor autonomía de las
empresas, auto-financiación por parte de las empresas, el GOSPLAM (los planes quinquenales) fueron
limitados a decidir solo sobre las líneas generales de la economía, se autorizaron negocios privados
pequeños (como en la NEP), y se liberalizaron los precios en el sector agrícola. Por otra parte, la seguna fue
en términos políticos e implicó mayor transparencia y apertura por parte del gobierno, mayores libertades
políticas, mayor libertad de información, y un cierto relajamiento de la represión por parte de los servicios
secretos. En este contexto, las protestas populares tomaron fuerza, el PIB cayó abruptamente a finales de
los 80, varias repúblicas soviéticas reclamaron la independencia frente a la URSS, se produjo un golpe de
Estado fallido en agosto de 1991 y en diciembre del mismo año, Gorbachov renuncia y disuelve la URSS
para convocar elecciones.

lOMoARcPSD|2481068
4. Transición del socialismo al capitalismo
Se produce una transición de la

planificación central hacia la economía de
mercado en la URSS. Con todo ello, lo que acaba
ocurriendo es que la transición económica de esa
economía planificada hacia la economía de
mercado es que es una transición en la cual hay
muy poca planificación y se produce sin
preparación, así como con una fuerte
improvisación. Se producen pues, fuertes
desequilibrios creados por los rápidos cambios
institucionales que requerían tiempo para
estabilizarse. No obstante, se producen un conjunto de problemas macroeconómicos: déficit público,
inflación, el control de precios seguía generando distorsiones en los mecanismos de precios, y dificultades
en los procesos de privatización de las grandes empresas.
5. La economía internacional en la década de 1990: el Consenso de Washington
Se produce una fuerte caída del PIB y una transición que produce altos costes económicos, asociada
con un proceso improvisado. A pesar de todo ello, va a haber una fortísima disparidad en relación a las
consecuencias económicas en los distintos países. La propia caída del bloque soviético acaba generando el
Consenso de Washington, que fue la dimensión “económica” de este estado de ánimo frente a la caída de
la URSS. Incluye un conjunto de diez medidas en materia de políticas económicas que abogan por un
mayor mecanismo de mercado que genere beneficios y que tengan que llevar a cabo los beneficios. De
acuerdo con él, no sólo gano el capitalismo, sino que también:
• Disciplina fiscal (déficit 0)

• Sistemas impositivos neutrales
• Redireccionamiento del gasto público (debe generar grandes obras de infraestructura que no se
llevan a cabo)
• Tasas de interés determinadas por el mercado y positivas en términos reales, aunque moderadas
(que controlen la inflación y que no busquen sobrecalentar la demanda)
• Tasas de cambio competitivas (se han de acabar modificando, y la economía se abre)
• Liberalización comercial (se debe buscar eliminar todo tipo de obstáculos al comercio, aranceles o
medidas que obstaculicen el intercambio de bienes desde el punto de vista internacional y de la
recepción de la IED, donde el mercado lleva a cabo dicha regulación)
• Desregulación y liberalización de la IED
• Privatización de empresas pública
• Desregulación general de la economía (no sólo una mayor intervención sino menos obstáculos
para que los agentes puedan tomar sus decisiones eficientemente)
• Seguridad legal para los derechos de propiedad
En el gráfico (PPT C12 – p.14) se observa que, a través de las propias políticas expansivas, muchas
de las crisis desaparecen. No obstante, con esta nueva ola conservadora o neoliberal, van a volver muchas
de las crisis bancarias que estaban ausentes. En esta era, surgen también las crisis de Japón (92), México y
Argentina (94-95), crisis asiática (97-98), Rusia y Brasil (98), Argentina (01), Uruguay (02) y EEUU (07-08).

lOMoARcPSD|2481068
6. Crecimiento vertiginoso en China e India, 1980-2007
Se produce una transición “poco a poco” por parte de China, donde se empieza a permitir la IED en
ciertas regiones y sectores muy poco a poco, para abrirse en términos de mercado. Posteriormente, se
forman desequilibrios y desregularidades, por lo que se abre cierta IED con ciertos controles y cierta
supervisión frente al caso de la URSS que pone fin a la planificación central.
En el caso chino, se establecen vínculos con la economía internacional que se acaba basando en el
crecimiento de las exportaciones y en la propia demanda externa, a través de la producción de bienes
industriales que se producían en el primer mundo, y que iban dirigidas a estos países en condición de
exportaciones. Este auge explotador, supone un superávit comercial en la balanza china que genera
capacidad de financiación con el resto del mundo, y se empiezan a invertir en el mundo. En el caso de la
financiación de las economías subdesarrolladas, una parte importante de la deuda estadounidense se
acaba comprando desde China. También, se acaban produciendo ciertas mejoras en los niveles de vida y se
producen tres focos de industrialización en el país (Pekín, Shanghái y Cantón), por lo que se produce un
cierto deterioro ecológico y desequilibrios territoriales. En resumen:
- Características del crecimiento: ritmo rápido, cambio estructural

- Las reformas económicas: la opción gradualista y el fin de la economía de planificación central
- Los vínculos con la economía internacional: el auge de exportaciones, la recepción de la inversión
exterior, la acumulación de reservas y la financiación de las economías desarrolladas (EEUU)
- Mejoras del nivel de vida, deterioro ecológico y desequilibrios territoriales
En el caso indio, este está basado en los agentes privados, donde prima la demanda interna. Van a
ser los agentes privados los que fomenten este tipo de consumo. Por ello, los indios frente al caso chino, se
especializan en la exportación de servicios. Van ser muy fuertes las desigualdades y se concentra en ciertas
regiones demográficas. En resumen:
- Aceleración del crecimiento desde 2003

- Un crecimiento diferente: consumo privado, inversión y el incremento de las exportaciones de
servicios
- La debilidad de la inversión pública
- Desigualdades interpersonales y territoriales

lOMoARcPSD|2481068
ÍNDICE DE LECTURAS
- Clase 1. Diamond, Persson

- Clase 2. Acemoglu y Robinson
- Clase 3. Allen
- Clase 4. Camps
- Clase 5. O’Rourke y J.G. Williamson, Feliu i Sudrià
- Clase 6. Eichengreen
- Clase 7. Tafunell
- Clase 8. Kindleberger
- Clase 9. Eichengreen
- Clase 10. Hobsbawm
- Clase 11. Feliu i Sudrià
- Clase 12.

LECTURES HISTÒRIA ECONÒMICA
Lectura 1. Sàpiens: una breu història de la humanitat .................................................................. 4
CAPITOL I: Un animal insignificant ............................................................................................. 4
Esquelets a l’armari ............................................................................................................... 4
El preu de pensar ................................................................................................................... 4
Una raça de cuiners ............................................................................................................... 5
Els nostres germans guardaboscos ........................................................................................ 5
CAPITOL II: L’arbre del coneixement ......................................................................................... 6
La llegenda de Peugeot.......................................................................................................... 7
Esquivar el genoma................................................................................................................ 8
Història i biologia ................................................................................................................... 9
Lectura 2. Capítol 2. Malthus i el lent creixement de la població abans de 1800. El sistema
demogràfic europeu .................................................................................................................... 10
La fecunditat i el rol econòmic infantil .................................................................................... 10
La trampa Malthusiana ............................................................................................................ 10
La fecunditat i la mortalitat: poder autorregulador de la població en relació als recursos
econòmics disponibles............................................................................................................. 12
Lectura 3.TEMA 1.2: CAMPS (1-8) CAPÍTOL 1 ............................................................................. 13
EL IMPERIO ESPAÑOL Y LA CONQUISTA DEL NUEVO MUNDO ................................................ 13
LOS IMPERIOS HOLANDÉS Y BRITÁNICA .................................................................................. 14
Lectura 4 + 7. Capítol 3. El paper del comerç en l'equilibri macroeconòmic internacional ......... 15
El model de Heckscher-Ohlin ................................................................................................... 15
El model de Heckscher-Ohlin al llarg de la història .............................................................. 16
Integració i polítiques econòmiques .................................................................................... 17
Lectura 5. Capítol 4. La Revolució Industrial i la formació de l’economia atlàntica ..................... 19
La Revolució Industrial Anglesa ............................................................................................... 19
El procés de canvi tecnològic ................................................................................................... 20
Comerç i mercats ..................................................................................................................... 20
Estudi de casos de desenvolupament a l’economia atlàntica .................................................. 21
Amèrica Llatina .................................................................................................................... 21
EEUU i Canadà ..................................................................................................................... 21
EL desenvolupament d’Europa ............................................................................................ 22
FRANÇA................................................................................................................................ 22
BÈLGICA ............................................................................................................................... 22
ALEMANYA........................................................................................................................... 23
Àfrica i l’esclavitud durant els segles XVIII i XIX.................................................................... 23
Lectura 6.Capítol 5. La transició demogràfica europea ............................................................... 24
L’evolució de la mortalitat i el creixement de la població ....................................................... 24
1
La missió dels nens: treball infantil i economia familiar abans de la transició demogràfica .... 24
La disminució de la fecunditat ................................................................................................. 24
Lectura 8. Capítol 6(Primera Part). La emergencia de mercados globales de factores productivos
..................................................................................................................................................... 26
Las migraciones internacionales .............................................................................................. 26
El procés de convergència econòmica ..................................................................................... 27
Lectura 9. El mercat dels diners: la formació del patró or ........................................................... 29
La primera guerra mundial .......................................................................................................... 30
Els desencadenants de la guerra ............................................................................................. 30
Els costos i les conseqüències.................................................................................................. 31
Lectura 10. FLUXE DE CAPITAL, DESENVOLUPAMENT DE LA PERIFÈRIA I “CORE WEALFARE”/
BENESTAR PRINCIPAL-CENTRAL................................................................................................... 32
IMPERIALISME I BENESTAR EUROPEU ..................................................................................... 33
REACCIONS A LA GLOBALITZACIÓ ............................................................................................ 33
COMERÇ .............................................................................................................................. 33
IMMIGRACIÓ ....................................................................................................................... 34
DEMOCRCÀCIA, PATRÓ OR I FLUCTUACIONS DE CAPITAL ................................................... 34
RESPOSTES POLÍTIQUES LOCALS .......................................................................................... 34
Lectura 11. Belle Époque ............................................................................................................. 36
Les forces integradores ........................................................................................................... 36
Anticapitalisme .................................................................................................................... 36
Proteccionisme .................................................................................................................... 37
Nacionalisme ....................................................................................................................... 38
Imperialisme ........................................................................................................................ 38
Els moviments de reforma....................................................................................................... 39
Conclusió ................................................................................................................................. 39
Guerra i Revolució ....................................................................................................................... 40
Perquè la guerra? .................................................................................................................... 40
Lectura 12. Crisi econòmica i retrocés de la globalització en el període d’entreguerres ............ 41
Les herències de la Primera Guerra Mundial ........................................................................... 41
La Gran Depressió .................................................................................................................... 41
Lectura 13. LA CRISIS ECONÓMICA EN LA PERIFERIA................................................................... 44
LA 2 GM ...................................................................................................................................... 44
COSTES Y PÉRDIDAS OCASIONADOS ........................................................................................ 45
ALGUNAS CONSECUENCIAS ECONÓMICAS DE LA PAZ: la expansión del comunismo y la guerra
fría ........................................................................................................................................... 45
Lectura 14. EL CRECIMIENTO ECONÓMICO DE POSTGUERRA ..................................................... 47
INTRO....................................................................................................................................... 47
La coordinación internacional para reestablecer la normalidad.............................................. 47
2
CRECIMIENTO ECONÓMICO .................................................................................................... 48
Modelo de Kuznets: convergencia económica .................................................................... 48
lectura 15. El final de l’edat daurada del capitalisme i la crisis d’estagflació ............................... 49
Lectura 16. Integració econòmica, creixement i cicles a l’economia europea ............................ 51
Lectura 18. Cap. 12: Globalització i desigualtat en el llarg termini .............................................. 53
La segona onada globalitzadora .............................................................................................. 53
Globalització i convergència econòmica a llarg termini ........................................................... 53
La crisi de deute dels anys 80 .................................................................................................. 55
Lectura 20. Cap. 11: Descolonització i subdesenvolupament: 1945 fins el present .................... 56
Lectura 21. Capítol 13: TRANSICIÓN Y CONTROL DEMOGRÁFICO EN EL TERCER MUNDO .......... 58
La globalización y la desigualdad de género ............................................................................ 58
Efectos de la globalización y la religión en la brecha educativa entre H y M. ...................... 58
EL CRECIMIENTO DEMOGRÁFICO DE LA POBLACIÓN Y LA FECUNDIDAD ................................ 59
3
LECTURA 1. SÀPIENS: UNA BREU HISTÒRIA DE LA HUMANITAT
CAPITOL I: UN ANIMAL INSIGNIFICANT
La història és el desenvolupament de les cultures humanes i hi ha tres revolucions importants1
que n’han determinat el curs: la cognitiva, l’agrícola i la científica. Aquesta última va començar
fa uns 500 anys i podria representar el final de la història l’inici d’una cosa completament
diferent.
Ja hi havia humans molt abans que hi hagués història. Aquests humans no tenien res d’especial
que els diferenciés de la resta d’animals, eren animals insignificants que no tenien influència
sobre el medi.
Espècie: forma de classificar els organismes pels biòlegs. Els animals pertanyen a la
mateixa espècie si copulen entre si i tenen descendència fèrtil.
Gènere: espècies que han evolucionat a partir d’un avantpassat comú.
Els biòlegs etiqueten els organismes amb un nom llatí compost: gènere + espècie. Homo sapiens
(espècie sapiens del gènere homo).
Família: és allò en que s’agrupen els gèneres. Tots els membres d’una família es
remunten a una matriarca o un patriarca fundador. Ex: felins, cànids...
L’Homo sapiens també forma part d’una família, però prefereix molt més veure’s com un animal
únic, un orfe sense família, sense pares.
ESQUELETS A L ’ARMARI
L’Homo sapiens ha amagat un secret: no som els únics Homos que han existit. Tenim tendència
a pensar això perquè durant els últims 10000 anys hem sigut la única espècie d’aquest gènere,
però abans que nosaltres hi van haver molts altres: Australopithecus, de qui van evolucionar els
humans2 fins a arribar als Homo neanderthalensis, els Homo erectus3... i finalment l’Homo
sapiens.
Aquestes espècies no van aparèixer en un ordre cronològic sinó que en molts casos van
conviure les unes amb les altres i van evolucionar per diferents motius (clima, aliment,
geografia...). Fa 100000 anys el món estava habitat per al menys 6 espècies diferents d’homes.
El fet que avui en dia només hi hagi una és lo estrany i fins i tot incriminatori.
EL PREU DE PENSAR
Els humans tenen un cervell extraordinàriament gran comparat amb el d’altres animals. Un
cervell tan gran comporta una despesa pel cos. En l’Homo sapiens, el cervell representa d’un 2 a
un 3% del pes del cos però consumeix el 25% de l’energia del cos quan estem en repòs. Als
homes primitius aquests cervells els van passar factura en dos sentits: 1) dedicar més temps a
buscar menjar i 2) els músculs els van quedar atrofiats. No se sap per què aquest cervell va
evolucionar.
Un altre tret humà singular és que caminem drets sobre dues cames. D’aquesta forma els
braços queden lliures per altres coses. Com més coses podien fer aquestes mans, més
prosperaven els que les tenien. Això també tenia una part dolenta: la humanitat va pagar la seva
1
El llibre explica com han afectat els humans i esl organismes amb qui han coexistit.
2
L’autor fa servir el terme sàpiens per referirse als individus de l’espècie Homo sapiens i el terme humà
per referirse a la resta d’individus del gènere Homo.
3
Hi ha una llista eterna però ningú se l’aprendrà així que poso els més coneguts. Important saber que hi
va haver moltes espècies diferents.
4
visió elevada i les seves mans hàbils amb mals d’esquena i colls engarrotats. El preu per les
dones va ser més elevat ja que caminar dret requeria uns malucs més estrets de manera que el
canal uterí es va estrènyer en un moment en que el cap dels nens era cada vegada més gran.4
La selecció natural va afavorir els parts prematurs (els humans neixen quan molts dels seus
sistemes vitals encara no estan desenvolupats).
Aquest fet ha contribuït a les habilitats socials extraordinàries de la humanitat però també als
seus problemes socials únics. Per criar un humà es necessita una tribu (una femella no ho
podria fer sola). L’evolució va afavorir aquells que eren capaços de crear vincles més forts.
Donem per descomptat que un cervell gran, l’ús d’eines, una capacitat d’aprendre superior i
unes estructures socials complexes són grans avantatges, però fins fa molt poc la posició dels
humans a la cadena alimentària era clarament intermèdia. Només els últims 100000 anys (amb
el desenvolupament de l’Homo sapiens) l’home ha saltat al capdamunt de la cadena
alimentària.
Aquest salt tan gran i tan ràpid va tenir conseqüències enormes ja que l’ecosistema no va tenir
temps d’adaptar-se.
UNA RAÇA DE CUINERS

El domini del foc va ser un pas molt important en aquest salt cap al cim. No només els servia
com a arma per protegir-se de depredadors o escalfar-se, sinó que era capaç de coure els
aliments. Així, aliments que els humans no podien menjar en el seu estat natural van esdevenir
la base de la seva dieta (patates, arròs, blat...) El fet de cuinar va permetre als humans
diversificar la dieta, dedicar menys hores a menjar i tenir-ne prou amb unes dents més petites i
uns intestins més curts.
El foc també va obrir la primera bretxa significativa entre l’home i els altres animals. Els animals
només tenen la força del seu cos, mentre que els humans van aconseguir el control d’una força
obedient i potencialment il·limitada.
ELS NOSTRES GERMANS GUARDABOSCOS

No sabem exactament on i quan els animals que es poden classificar com a Homo sapiens van
començar a evolucionar a partir d’un tipus d’humans anterior, però la majoria de científics
coincideixen que, fa uns 150000 anys l’Àfrica oriental estava habitada per sapiens que tenien
exactament el nostre aspecte. Fa uns 70000 anys els sapiens de l’Àfrica oriental es van endinsar
a la península Aràbiga i des d’allà es van escampar ràpidament per tot el continent eurasiàtic.
Què va passar quan aquests Homo sapiens es van trobar amb els altres Homos que ha
habitaven Euràsia? Hi ha dues teories oposades:
• Teoria del Mestissatge: els immigrants africans es van escampar pel món, es van
aparellar amb altres poblacions humanes i la gent d’avui en dia són el resultat d’aquest
mestissatge. Segons aquesta teoria no hi ha sapiens purs.
• Teoria de la Substitució: els sapiens no van aparellar-se amb cap altre espècie d’Homo.
No només per una possible falta d’atracció sexual sinó perquè la bretxa genètica que
separava les dues poblacions ja era insalvable i no haurien pogut tenir descendència
fèrtil. Per tant, els sapiens van substituir totes les poblacions anteriors sense barrejar-
s'hi.
Si la Teoria de la Substitució és correcta, tots els humans vius tenen més o menys el mateix
bagatge genètic i les distincions de raça es poden passar per alt. En canvi, si la Teoria del
4
Osigui puta biologia de merda.
5
Mestissatge és correcta voldria dir que podria haver-hi diferències genètiques entre els africans,
els europeus i els asiàtics que es remunten a centenars de milers d’anys.5
Durant les últimes dècades, la Teoria de la Substitució havia estat més compartida entre els
experts (suport arqueològic i políticament correcta). Però el 2012 els genetistes van poder
comparar ADN neandertal amb sapiens. Els resultats van ser que fins a un 4% d’ADN humà únic
de les poblacions de l’Orient Mitjà i Europa és ADN neandertal.
Si aquests resultats són vàlids vol dir que la Teoria del Mestissatge no anava desencaminada tot
i que tampoc vol dir que l’altra teoria sigui errònia: la quantitat d’ADN d’altres Homos trobat a
l’ADN sapiens no és suficient com per parlar de fusió entre les espècies.
Hi devia haver un moment en que les poblacions eren prou diferents però encara podien tenir
descendència fèrtil, fins que una altra mutació va tallar aquest fil connector i les espècies van
seguir camins separats.
Per què van desaparèixer les altres espècies humanes? Una possibilitat és que els sapiens els
portessin a l’extinció (estaven més desenvolupats i van aprofitar els recursos, deixant els altres
sense). L’altra possibilitat és que la competència per obtenir els recursos desemboqués en la
violència i el genocidi.
Tant si atribuïm la culpa a l’Homo sapiens com si no, el que és clar és que quan els sapiens
arribaven a un lloc nou la població nativa s’extingia. Quin va ser el secret del seu èxit? El debat
encara continua, però la resposta més probable és que l’Homo sapiens va conquerir el món
gracies al seu llenguatge únic.
CAPITOL II: L’ARBRE DEL CONEIXEMENT

Els sapiens no eren tan especials ni superiors a la resta d’homos. De fet, en la primera trobada
entre els sapiens i els neandertals van guanyar els segons. Per això els experts s’han plantejat
que probablement l’estructura interna del cervell dels sapiens era diferent de la nostra. Eren
físicament semblants a nosaltres, però tenien capacitats cognitives molt més limitades.
Això era així fins fa uns 70.000 anys, quan l’Homo sapiens va començar a fer coses molt
especials com: arribar a Europa i l’est d’Àsia, van travessar el mar obert per arribar a Austràlia,
van inventar vaixells, llums d’oli, arcs, fletxes, agulles... La majoria d’investigadors creuen que
aquests avenços van ser producte d’una revolució en la capacitat cognitiva dels sapiens.
Revolució Cognitiva: aparició de noves maneres de pensar i comunicar-se fa entre 70.000 i
30.000 anys. La teoria més comuna de quina va ser la causa és que hi va haver unes mutacions
genètiques accidentals que van alterar les connexions cerebrals dels sapiens, fet que els va
permetre pensar d’una manera que no tenia precedents i comunicar-se amb una mena de
llenguatge completament nou.
Les conseqüències d’aquesta revolució cognitiva són més importants que les causes. Tots els
animals tenen algun llenguatge que els serveix per comunicar-se i pot ser més o menys
sofisticat. El que diferencia el llenguatge dels sapiens de la resta d’animals és que és un
llenguatge flexible que ens permet enllaçar un nombre il·limitat de sons i símbols per produir un
nombre infinit de frases totes amb significats diferents. Això implica que podem rebre,
comunicar i emmagatzemar una quantitat prodigiosa d’informació sobre el món que ens
envolta.
Una altra teoria es que el llenguatge va evolucionar per transmetre informació més important
que la de l’entorn: informació sobre nosaltres mateixos, es a dir, per xafardejar. L’Homo sapiens
5
Dinamita politica per construir teories racistes, my friends.
6
és un animal social, per tant, una informació fidedigna sobre qui era mereixedor de confiança va
comportar que petits grups es convertissin en grups més grans, i els sapiens van poder
desenvolupar un tipus de cooperació més estreta i sofisticada.
Tot i que les teories del llenguatge que ens aporta informació del món i de nosaltres mateixos
són vàlides, la veritable característica única del nostre llenguatge és la capacitat de transmetre
informació sobre coses que no existeixen en absolut. Les llegendes, els mites, els déus i les
religions van aparèixer arran de la Revolució Cognitiva.
¿Per què és important aquesta capacitat? La ficció no només permet imaginar coses, sinó fer-ho
també de forma col·lectiva. Permet la creació de mites comuns que confereixen als sapiens la
capacitat sense precedents de cooperar d’una manera flexible amb un gran nombre d’individus
desconeguts.
Els humans tenen instints socials que van permetre als nostres avantpassats crear relacions i
jerarquies i caçar o lluitar junts. Quan el grup creixia massa, l’ordre social es desestabilitzava i el
grup s’escindia. Arran de la Revolució Cognitiva, el xafardeig va ajudar a l’Homo sapiens a forjar
grups més grans i més estables.
La major part de la gent no pot conèixer íntimament més de 150 individus ni xafardejar de
manera efectiva sobre més de 150 éssers humans. Aquest és un nombre màgic i el llindar en el
que es passa d’una organització més horitzontal (no hi ha tanta necessitat de càrrecs,
categories...) a una de vertical, en la que una jerarquia és necessària pel bon funcionament del
grup.
L’Homo sapiens va travessar aquest llindar crític gracies a l’aparició de la ficció i la creació de
mites comuns. Qualsevol cooperació humana a gran escala està fonamentada en mites comuns
que només existeixen en l’imaginari col·lectiu.
És fàcil entendre que els homes primitius consolidessin l’ordre social a través de la creença en
déus i esperits, però cal entendre que les nostres institucions actuals funcionen sobre la
mateixa base que les ficcions dels homes primitius. Ex: món de les grans empreses, en el que els
advocats actuen com a xamans però amb contes molt més elaborats.
LA LLEGENDA DE PEUGEOT
Peugeot és una ficció del nostre imaginari col·lectiu. Els advocats en diuen “ficció legal”. No la
podem assenyalar, no és cap objecte físic, però existeix com a entitat legal. Peugeot pertany a
un gènere concret de ficcions legals anomenades societats de responsabilitat limitada.
Durant la major part de la història documentada, la propietat només podia estar en mans
d’humans de carn i ossos. Si al s. XIII Jean obria un taller on es fabricaven carros, el negoci era ell
mateix, per tant era responsable de TOT el que passava al seu negoci. Aquesta situació legal feia
improbable que la gent volgués arriscar allò que tenien per ser emprenedors.
Per aquest motiu la gent va començar a imaginar-se col·lectivament l’existència de les societats
de responsabilitat limitada. Aquestes companyies eren legalment independents de les persones
que les havien creat, o de les que hi havien invertit diners o de les que les dirigien. Durant els
últims segles, s’han convertit en els actors principals de l’arena econòmica i hi estem tan
acostumats que ens oblidem que només existeixen en la nostra imaginació. Un exemple d’això
és que el sistema judicial nord-americà tracta les corporacions (SL) com si fossin persones legals.
Això mateix va fer el sistema jurídic francès quan el 1896 Armand Peugeot va decidir entrar en
el negoci dels automòbils i va crear una SL. Si un dels cotxes s’avariava, el comprador podia
denunciar Peugeot, però no Armand Peugeot.
7
Per crear la companyia Peugeot, només calia explicar històries i convèncer la gent per que les
cregui. Al text es fa la comparació entre un capellà que diu missa i un advocat que, seguint la llei
i els rituals que aquesta comporta, crea un document que constitueixi una nova companyia.
Però la dificultat no es troba en crear el conte, sinó en convèncer a tothom perquè se’l cregui.
Crear Estats, Esglésies o sistemes jurídics hagués sigut molt difícil si el nostre llenguatge només
ens permetés parlar de coses que existeixen com lleons, rius i arbres.
Al llarg dels anys, la gent ha teixit una xarxa d’històries increïblement complicades. La mena de
coses que la gent crea a través d’aquesta xarxa d’històries es coneixen en els cercles acadèmics
com a <<ficcions>>, <<constructes socials>> o <<realitats imaginades>>. A diferència de les
mentides, una realitat imaginada és una cosa en la qual creu tothom, i, mentre aquesta creença
compartida es manté, la realitat imaginada exerceix influència en el món.
Des de la Revolució Cognitiva, doncs, els sapiens viuen en una realitat dual. D’una banda, la
realitat objectiva de rius, arbres i lleons; de l’altra, la realitat imaginada de déus, nacions i
corporacions. Amb el pas del temps, la realitat imaginada s’ha anat fent cada vegada més
poderosa, de manera que avui dia la mateixa supervivència del món “real” (medi ambient)
depèn de la benevolència d’unes entitats imaginades com ara déus, nacions i corporacions.
ESQUIVAR EL GENOMA
Com que la cooperació humana a gran escala està basada en els mites, la manera com la gent
coopera es pot alterar canviant els mites, explicant històries diferents. Des de la Revolució
Cognitiva, l’Homo sapiens ha estat capaç de reajustar la seva conducta ràpidament en
consonància amb les necessitats de canvi. En el món animal el canvi es deu a factors genètics
majoritàriament, tot i que el medi ambient també té una certa influència. Per això els homes
primitius van mantenir els seus models de comportament inamovibles durant desenes de milers
d’anys i en canvi els sapiens van poder transformar les seves estructures socials, la naturalesa
de les seves relacions interpersonals, les seves activitats econòmiques i altres comportaments
en una o dos dècades.
Els sapiens també es diferencien d’altres Homos per la seva capacitat de comerciar. Pot semblar
que el comerç és una activitat molt pragmàtica que no necessita una base ficcional. Tanmateix,
el cert és que no hi ha cap animal a part dels sapiens que es dediqui al comerç, i totes les xarxes
comercials dels sàpiens de les quals tenim proves detallades estaven basades en ficcions. El
comerç no pot existir sense la confiança, i és molt difícil confiar en desconeguts. La xarxa
comercial global d’avui en dia està basada en la confiança que dipositem en entitats ficcionals
com ara el dòlar, el Banc de la Reserva Federal i les maques totèmiques de les corporacions.
¿Què va passar en la Revolució Cognitiva?
Noves capacitats Conseqüències principals
La capacitat de transmetre quantitats més grans Planificar i dur a terme accions complexes com per
d’informació sobre el món que envoltava a l’Homo exemple eludir els lleons i caçar bisons.
sapiens
La capacitat de transmetre quantitats més grans Grups més grans i cohesionats, que podien arribar
d’informació sobre les relacions socials dels als 150 individus.
sàpiens.
La capacitat de transmetre informació sobre coses a. Cooperació entre un nombre molt gran de
que no existeixen de veritat, com ara esperits desconeguts.
tribals, nacions, societats de responsabilitat b. Ràpida innovació dels comportaments
limitada i drets humans. socials
8
HISTÒRIA I BIOLOGIA
L’enorme diversitat de realitats imaginades que es van inventar els sàpiens i la diversitat
resultant de models de comportament són els components principals del que en diem cultures.
Un cop van aparèixer les cultures, no han parat mai de canviar i desenvolupar-se, i aquestes
alteracions imparables són el que en diem història. Per tant, la Revolució Cognitiva és el punt en
què la història es va declarar independent de la biologia. A partir d’aquí, el relat històric
substitueix les teories biològiques com a explicació principal del desenvolupament de l’Homo
sapiens.
Òbviament, els sapiens segueixen sent subjectes a les lleis de la biologia. Continuem sent
animals i les nostres capacitats físiques, emocionals i cognitives segueixen estan determinades
per l’ADN. La diferència entre els sapiens i els neandertals o els ximpanzés no es troba a nivell
individual o familiar, es troba al travessar el llindar dels 150 individus, i, quan arribem als mil o
dos mil individus, les diferències són impressionants.
Podem resumir així la relació entre la biologia i la història arran de la Revolució Cognitiva:
a) La biologia estableix els paràmetres bàsics del comportament i les capacitats de l’Homo
sapiens. Tota la història té lloc dins dels límits d’aquest escenari biològic.
b) No obstant això, aquest escenari és extraordinàriament gran, i permet als sàpiens
practicar-hi una enorme varietat d’estratègies. Gràcies a la seva capacitat per inventar-
se la ficció, els sàpiens creen estratègies cada vegada més complexes, que cada nova
generació desenvolupa i elabora encara més.
Per tant, per entendre com es comporten els sapiens, hem de descriure l’evolució històrica de
les seves accions. Referir-se només als nostres límits biològics seria com si el locutor d’un partit
de futbol del Mundial es dediqués tan sols a descriure el terreny de joc en lloc d’explicar què fan
els jugadors.
9
LECTURA 2. CAPÍTOL 2. MALTHUS I EL LENT CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ ABANS DE
1800. EL SISTEMA DEMOGRÀFIC EUROPEU
Malthus i la visió dels economistes clàssics: la llei dels rendiments decreixents
Thomas Robert Malthus (1766-1834, clergue anglicà) va escriure “An Essay on the Principe of
Population” obra contemporània a la Revolució Industrial.
Propensió de la població a créixer més ràpidament que els aliments resultants de l’economia
(Creixement població en progressió geomètrica i la de la producció d’aliments aritmètica).
Conseqüències: fam, crisi de subsistències i augment mortalitat fins restablir l’equilibri.
Malthus representa la tradició derivada dels economistes clàssics en relació a la seva percepció
de les lleis que governen l’economia.
Economies de base agrària, basades en el factor fix de producció: la terra. Amb l’augment de la
població s’incrementen les terres de cultiu de manera que se’n introdueixen de mala qualitat.
Per tant hi ha un rendiment inferior, menys aprofitament òptim dels recursos i uns nivells de
producció per càpita inferiors. Amb l’augment de terres destinades a cultiu agrari disminueix
l’aprofitament ganader. Disminuint el pastoreig i els fems per a fertilitzar la terra. Al ser una
economia de base orgànica, era l'únic fertilitzant.
En la industria, el creixement de la població també la feia augmentar, pero com és també de
base orgànica, els combustibles o altres productes necessaris (lino, lana) competien en l'ús
industrial amb la resta de demandes en l’economia en l’aprofitament de la terra.
A causa de tot això amb l’increment de la població s’entrava a un cicle de rendiments
decreixents a causa del qual el producte resultant de terres de poca qualitat era inferior. Aquest
cicle implicava una productivitat del treball (salaris) també decreixents. L’escassa productivitat
marginal del treball i els rendiments decreixents portaven a inflació i crisis de subsistència
(increment de la demanda > increment producció de béns).
LA FECUNDITAT I EL ROL ECONÒMIC INFANTIL

Fins el 1850 a Europa: elevada fecunditat → ràpid creixement demogràfic, baixa educació i
domini capital físic sobre l’humà.
Relació educació - cicle vital: població infantil actiu econòmic (explotació agrària campesina)
Demanda d’educació baixa: com les feines eren manuals les parelles preferien tenir més fills, en
detriment de la seva qualitat educativa. Objectiu procreació era aconseguir una base de treball
suficient per a l’explotació familiar pagesa. L’economia de les famílies era fràgil i la seva
capacitat d’estalvi restringida (depenent de la fase en el cicle vital, de més ingressos o més
despeses en funció de l’edat dels pares i dels seus fills (que determina la seva productivitat). Per
tant a les famílies els interessava mantenir una fecunditat elevada com a garantia de futur
davant el seu envelliment.
Malgrat la fecunditat elevada, per mitjana cada dona tenia només una filla que arribés a l’edat
de procrear, de manera que la mortalitat afectava la capacitat de creixement d’aquestes
poblacions.
LA TRAMPA MALTHUSIANA
Consisteix en l’entrada a l’estadi de rendiments decreixents derivada del creixement demogràfic
a causa de l’elevada fertilitat. Supòsits:
a) Taxa de fecunditat constant i superior entre classes socials més riques.
10
b) Taxa de mortalitat disminuïa quan augmentaven els nivells de vida. Era variable al clima
i al estil de vida.
c) El nivell de vida disminuïa a mesura que creixia la població (a causa dels rendiments
decreixents)
Augment població → rendiments decreixents → augment mortalitat + disminució esperança de

vida + disminució d’ingressos
Única via segons Malthus per fer créixer els ingressos i esperança de vida era disminuint la
fecunditat, per tant la taxa de creixement.
La nupcialitat i les estructures familiars: els principals condicionants de la fecunditat

europea (explica supòsit a)
Comparació teoria Malthusiana amb evidencia empírica:
- La fecunditat era elevada (taxa bruta entre 5 i 6 fills per dona). Cal mesurar el fenomen,
relacionant la fecunditat i la fecunditat potencial (el límit biològic). El projecte Princeton va
donar resultats de que la fecunditat europea estava a nivells per sota del seus potencials.
Determinat pel sistema de matrimoni:
Sistema a Europa Noroccidental
- Matrimoni a edats avançades i els períodes de lactancia que augmentaven l’espai de

temps entre naixements successius.
- Nivells elevats de soltería, derivats de una elevada mobilitat i l’ocupació de clergues.
Configuraven un mercat matrimonial en el que el rati homes/dones en un lloc determinat
podia estar molt desequilibrat durant certs períodes.
Sistema a l’Europa Suroriental
- Matrimonis a edats inferiors. Famílies troncals o complexes (la parella vivia amb la família,
per tant menys costos i un inici de període fertil i casaments més aviat.
- Tot i haver un nivell de fecunditat més elevat, hi havia més mortalitat infantil, de manera
que tant a l’Europa Noroccidental i la Suroriental el nombre de fills supervivents a l’edat
adulta eren similars.
El paper de la mortalitat en la regulació de la mida de les poblacions (explica supòsit b)

Factor explicatiu de la disminució de la mortalitat al augmentar els nivells de vida: fam i crisi de
subsistència
Però! Obres de Scholfield i Wrigley demostres que part de la mortalitat extraordinaria s’explica
per factors no econòmics: epidèmies i difusió de malalties infeccioses.
→ 1350 - 1700: mortalitat epidèmica per la peste i altres van fer disminuir la població i per tant
va millorar el nivell de vida (ingressos per càpita per sobre del nivell de subsistència). Els salaris
reals es van mantenir per sobre del salari de subsistència mentre que l’increment de la
productivitat no va ser tan explicatiu.
Disminució població → disminució oferta de treball → augment de salaris i producte per càpita.
L’augment del poder adquisitiu → increment demanda → creixement ciutats
11
L’increment de la població urbana en les societats preindustrials té efectes sobre la mortalitat.
En el sentit que a les ciutats la mortalitat tendeix a ser elevada per una manca de salubritat
(creixement natural negatiu). A més de guerres i malalties importades d'Àsia a través del
comerç.
Per tant aquesta reducció de població va portar més auge a Europa en relació a altres
continents, fet que els va proporcionar més poder adquisitiu per importar béns colonials, una
diversificació de la seva dieta i per tant més benestar biològic.
LA FECUNDITAT I LA MORTALITAT: PODER AUTORREGULADOR DE LA POBLACIÓ EN RELACIÓ ALS

RECURSOS ECONÒMICS DISPONIBLES
A Europa l’elasticitat dels salaris reals respecte la mida de la població era de -1,6. Això implica
un augment de la població d’un 10% disminuïa els salaris un 16%.
A través de l’avaluació del salari real l’economia podia incidir sobre la mida de la població de
forma molt indirecta, a través de la nupcialitat (impacta la fecunditat al augmentar o disminuir
el temps que la dona pot procrear).
En quant la mortalitat, va ser el principal factor que va afectar les poblacions però a causa de la
manca de coneixement científics per combatre la propagació de malalties (derivades de la
disminució dels nivells de vida).
12
LECTURA 3.TEMA 1.2: CAMPS (1-8) CAPÍTOL 1
El coneixement geogràfic de l’economia mundial es dona al sXV amb els viatges de conquista de
Portugal i Espanya (a partir d’ara Port i Esp). El 1522 Magallanes aconseguirà fer la volta al món
a través de l’Atlàntic i el Pacífic. Per tant, amb els s. XVI, l’extensió geogràfica del comerç
d’Europa (EUR) va augmentar molt (Asia via marítima i incorporació d’Amèrica en el domini de
les seves transaccions). Nou Món (Amèrica): nous productes per-Europa, desconeguts fins al
moment, amb una fauna y flora tropical.
EL IMPERIO ESPAÑOL Y LA CONQUISTA DEL NUEVO MUNDO

Siglo XV el comercio de lana de Castilla con Europa del Norte implicó la expansión de sus redes
comerciales. Paralelamente, se dio en aumento los viajes de conquista a través del Atlántico.
Colonización y ocupación de las canarias y el Norte de África contra los musulmanes. Se alcanzó
el caribe en 1492, expansión relativamente rápida de América Central y del sur. En 1513 se
“descubre” Panamá: vía de acceso al Pacífico. En 1521 Cortés llega al imperio azteca, Am
Central, y crea su capital Tenochtitalan: metrópoli de Ciudad de México. En 1530, Pizzarro se
hizo con los tesoros del imperio Inca en Perú. A lo largo del siglo XVI se coloniza y conquista
territorio moco poblado y de tierras fértiles. Brasil queda bajo dominio portugués.
La monarquía castellana, estaba representada con virreyes. Los conquistadores fueron colonos
sobre todo de Castilla y Extremadura. La colonización supuso la unificación de dos continentes
en muchos aspectos. Biológicamente, a través de los microbios, la difusión de virus y
enfermedades, que llevaron a una catástrofe demográfica. Durante el siglo XVI pudo morir
hasta el 95% de la población indígena. Además de los virus, la violencia de los conquistadores y
las medidas tomadas para evitar la reproducción de los indígenas entre ellos, y la expulsión y
emigración forzada de los indígenas hacia áreas muy inhóspitas también contribuyeron al
declive demográfico.
Asimismo, también se dio una unificación de macroorganismos y especies de fauna y flora

(ganado, productos alimentarios, que se aportaban mutuamente). La población europea se
dobló entre 1500 y 1820, y a ello contribuyó la expansión de la producción al Nuevo Mundo. Sin
el aporte agrario de América no hubiese sido posible alimentar ese crecimiento de la población
ni tampoco el que llevó asociado la Revolución Industrial.
Actividad primordial de los conquistadores: mantener la colonización y la expansión de

territorios, productos agrícolas y ganadería. Pero luego encontraron fuentes de riqueza más
lucrativas: preciosos tesoros acumulados de los imperios incas y aztecas. En Perú Y Méjico se
encontraron minas de plata, que daba contenido a la moneda europea. Importación de oro y de
plata: permitió la financiación y la pervivencia y expansión del Imperio sin inversión neta
adicional por parte de la Corona de Castilla (tot ho van finançar amb els diners expoliats de
llatinoamerica). Hecho que llevó a la presión inflacionaria, al haber una mayor cantidad de
dinero sobre los precios en relación a la renta: Sevilla se convirtió en el monopolio del comercio
con América. Se conoció como “la revolución de los precios”. Los precios se dispararon por los
metales preciosos y la gran masa monetaria. Implico una revolución de los precios, pero
también la aportación de un dinero necesario en Europa para mantener el crecimiento de su
comercio y expansión transoceánica. También, los minerales preciosos aseguraron a la
monarquía capital líquido que le permitió su expansión europea. “quinto real” una quinta parte
del valor de las transacciones, como un impuesto indirecto para las finanzas españolas. El hecho
de que tuvieran tantos territorios en su dominio implicó un gran endeudamiento, incluso la
suspensión de pagos en más de una ocasión. A lo largo del siglo XVII buena parte del imperio se
independizó y los dominios españoles quedaron circunscritos a América Latina, el Caribe y
Filipinas.
13
LOS IMPERIOS HOLANDÉS Y BRITÁNICA
Holanda desplazó a España como potencia naval durante la última década del siglo XVI. Durante
el siglo XVIII perdió su supremacía a cauda de la rivalidad superior británica. La ventaja
comparativa de Holanda estaba en la navegación i la industria. Desarrolló una intensa actividad
comercial en el Báltico por la que importaban los excedentes de cereales de Rusia y los
reexportaba al resto de Europa. Flandes pasó a tener creciente conflictos militares con España:
que desemboco en un importante flujo migratorio de trabajadores cualificados de Flandes a
Holanda, que permitió a Holanda asimilar la tecnología industrial que necesitaban las nuevas
pañerías originarias de Flandes (tejidos de lino elaborados con lanas largas de estambre). Eran
tejidos de lana pero más caros que los paños tradicionales. El comercio de Holanda y GB con el
mediterráneo y Europa meridional aumento durante el siglo XVII (nuevos tejidos como la
pañería). Un producto nuevo que requería de pequeñas innovaciones tecnológicas y modestas
cantidades de capital fijo. Con la ventaja en la navegación establecieron redes comerciales con
Asia. Nuevo barco, “fluit-ship”, con una capacidad de transporte superior y menos costes de
mantenimiento. Destrona a los Esp y portugueses en el mercado asiático. El imperio holandés
se centró en el comercio y no en la ocupación de territorios.
Tanto el imperio holandés y luego GB, desarrollaron nuevos modelos de empresa en los que
basaron su expansión comercial, que suponían grandes costes fijos. Se desarrollan empresas
basadas en la responsabilidad limitada, las compañías por acciones. Primero Ámsterdam y luego
Londres, desarrollaron importantes mercados de valores en los que se cotizaban los activos de
sus aventuras transoceánicas, que les permitió ahorrar para financiar estas arriesgadas
empresas. La VOC, empresa que tenía el monopolio del comercio holandés. Como contrapartida
de sus exportaciones de tejidos, la VOC importaba las especias y productos exóticos de Asia.
Aunque la VOC no actuó en solitario, y tuvo que rivalizar con la compañía británica de las Indias
Orientales, que estableció sus principales enclaves en la zona del sur de Asia ocupada por india
y malasia. La competencia hizo distinto el carácter de sus imperios coloniales. Se ampliaron
mucho las cantidades comerciales y, como resultado de la competencia, disminuyeron los
precios de las especias, el té y demás productos exóticos comerciales.
La creciente urbanización europea hizo aumentar los ingresos per cápita y también la capacidad
de consumo de los bienes coloniales. Si el impacto de estas aventuras coloniales sobre las
economías europeas no fue superior, fue debido a que la mayor parte de bienes comerciados
no podían ser producidos en Europa a causa de su ecosistema y de razones climáticas. La
creciente importación de productos coloniales no compitió con la producción nacional
autóctona de Europa. Este comercio no afecto a la asignación de recursos y factores
productivos del viejo continente. La cantidad del consumo mejoró y también la calidad de vida.
14
LECTURA 4 + 7. CAPÍTOL 3. EL PAPER DEL COMERÇ EN L'EQUILIBRI MACROECONÒMIC
INTERNACIONAL
EL MODEL DE HECKSCHER-OHLIN
Entre els segles XVIII i XIX els Estats d’Europa passen de ser economies mercantilistes a ser
economies obertes; passen a importar aliments, minerals i altres béns primaris per impulsar el
creixement econòmic.
Anglaterra i els Països Baixos es converteixen en els grans imperis transatlàntics. Des dels segles
XVI i XVII, es van desenvolupar rutes marítimes cap al sud i l’est d’Àsia des d’on s’importaven
béns de luxe. Per l’escassa sensibilitat de la demanda a reaccionar als moviments en els preus,
es consideren béns de luxe; es comercien en un règim de monopoli per companyies designades
per la corona i porta altres marges de benefici però segueixen tenint una elevada demanda per
part de l’Església i la noblesa.
Les companyies privilegiades transportaven a Europa els productes que no es trobaven a

Europa, per tant, la importació no competia amb la producció autòctona. Al llarg del segle XIX
amb la transició demogràfica europea i el creixement de la població, Europa comença a
demandar béns de primera necessitat que s’importaven.
El paper del comerç en el sistema de preus i l'assignació de recursos productius s’explica segons
el model de Heckscher-Ohlin: el comerç s’explica en part per les diferències en el nivell de
productivitat i també per les diferències en els recursos productius entre els països. Les
diferències internacionals en les dotacions en factors productius creen diferències econòmiques
que expliquen el perquè del comerç. Aquest model es basa en 5 supòsits:
1. La quantitat de factors productius terra i treball varia entre països i aquesta variació té
efecte en els nivells de productivitat.
2. L'oferta de la terra i del treball és constant.
3. L’economia internacional només produeix dos tipus de béns: teixits i aliments. Els
països amb abundància de terres tenen avantatge en els aliments. Els països amb
abundància de treball tenen avantatge en els productes de mà d’obra intensiva (teixits).
4. Els salaris són competitius en funció de la productivitat del treball, del preu i de la
rendibilitat del bé produït.
5. Només contempla dos tipus de mercats: domèstic i internacional.
Segons aquest model, una economia serà eficient en la producció d’aquells béns pels quals
disposa d’abundants factors de producció. Aquesta economia exportarà els béns pels quals
disposa d’abundants factors productius i importarà els béns pels quals els factors productius
són escassos → l'assignació eficient dels factors productius i la competència econòmica
desembocarà en la convergència en els nivells de preus relatius dels béns en els diferents
països. Si cada país s’especialitza en la producció dels béns pels quals tenen avantatge
competitiu, el comerç internacional farà convergir els nivells de preus a escala internacional.
Com a resultat de l’especialització productiva, cada economia farà més ús dels productes pels
quals tingui més factors productius → augmentarà la demanda i els preus. Els preus dels factors
productius també tendiran a convergir entre països.
En els països de dotació abundant, la reassignació de recursos suposarà l’augment de la

demanda del factor i, per tant augment de preus. En els països amb dotació escassa, la
reassignació per mitjà de la importació farà que disminueixi a demanda del factor productiu i
per tant el seu preu i que es tendeixi a igualar amb els del país amb dotació abundant.
15
→ Anglaterra segle XIX: oferta de treball abundant que li permetia exportar productes de treball
intensiu i importar aliments → reassignació del treball del sector agrari a l'industrial i la seva
demanda generada per la Revolució Industrial va fer augmentar el preu dels salaris.
El model assumeix que els països que comercien produeixen els mateixos béns. En moltes
ocasions, a causa de factors externs, els països importen béns que l’economia domèstica no pot
produir i aquests no competeixen amb l’economia domèstica i no tenen cap efecte en el
sistema de preus.
En realitat, els preus dels factors productius no es van igualar entre els països europeus i
asiàtics. Els nivells de tecnologia tampoc eren els mateixos (com suposa el model). La tecnologia
va afectar molt directament al preu dels factors productius i a la seva productivitat. A més, les
barreres aranzelàries i els costos de transport van impedir que els preus dels béns i dels factors
productius convergissin entre els països asiàtics i europeus.
EL MODEL DE HECKSCHER-O HLIN AL LLARG DE LA HISTÒRIA

- Entre 1400 i 1800: el model no s’aplica al comerç de llarga distància que està basat en
productes diferenciats i no competeix amb el mercat domèstic.
- Al segle XIX, es redueix el preu del transport i els preus dels béns comerciats sí que
convergeixen → gran impacte en la distribució de la renda (en el preu dels factors
productius). La Rev. Industrial és l'inici del comerç de béns que es produeixen a les
economies importadores i exportadores - el comerç sí que té impacte en l'assignació de
recursos de les economies domèstiques.
Abans de 1800, el comerç d’espècies amb Àsia es realitzava en règim de monopoli. A partir del
segle XIX, les innovacions en transport i l'especialització econòmica impulsen el comerç
competitiu que sí que afecta els preus relatius i als dels factors productius.
En el cas d’una economia tancada, els preus dels béns es determinen en els mercats locals, si
augment la ràtio terra/oferta de treball, augmentarà l'oferta dels aliments i disminuirà el seu
preu. En relació als factors productius, l’augment en l’ús de terres agràries en relació a l'oferta
de treball farà augmentar la renda agrària i la ràtio salaris/renta disminuirà (?). → En augmentar
la població i l'oferta de treball, la quantitat de terra disponible per treballador i habitant
disminueix.
Abans de 1820, el preu relatiu dels béns agraris va augmentar molt (economia no totalment
liberalitzada i subjecte a la pressió del creixement demogràfic) → efectes redistributius sobre la
renda: la renda de la terra augmenta molt en relació als salaris i la ràtio salaris/renta de la terra
disminueix. L’escassetat d’aliments modifica la distribució interna de l’ingrés en augmentar molt
la demanda de terres i, per tant, les rendes agràries, més que la demanda de manufactures. La
menor demanda del treball assalariat i per tant, la pressió baixa dels salaris feia que la
distribució d’ingressos afavorís a les classes socials privilegiades.
Es corregeix a la Revolució industrial. La terra disponible per treballador disminueix i, per tant,
augmenta la demanda d’aliments que pressiona els preus a l’alça. Aquesta demanda se satisfà
per la importació d’aliments i el comerç internacional.
- Els preus dels productes agraris respecte als de les manufactures no creixen i tenen una
evolució dependent al mercat internacional.
- En el sector tèxtil, els salaris reals augmenten en créixer la demanda del treball
industrial. Els salaris creixen més que les rentes de la terra.
16
El comerç internacional té repercussions molt directes sobre la producció i assignació de factors
productius i en la distribució de la renda. El plus en el poder adquisitiu generat per les
importacions va incidir sobre els índexs de cost de vida i els salaris reals. La creixent participació
de la indústria en l’economia va generar major compensació econòmica del factor productiu
que accionava l’energia de carbó i l’utillatge mecànic.
INTEGRACIÓ I POLÍTIQUES ECONÒMIQUES

Durant la primera onada globalitzadora → intensificació de les relacions econòmiques entre
països; 1846: aboliment de les lleis de grans i liberalització del comerç de cereals a RU.
Explosió demogràfica → pressions per liberalitzar l’accés als aliments. Fam com a motor d’un
nou moviment orientat a obrir les fronteres comercials i facilitar les importacions.
Tractat francoalemany el 1860: establiment d’aranzels baixos entre els dos països. Tractats
bilaterals per fomentar exportacions i importacions, permet combatre els obstacles
institucionals que dificultaven el comerç internacional.
Europa dominava el comerç mundial del segle XIX quan consistia en relacions intraeuropees i
relacions entre Europa i els països colonitzats.
L’auge del lliurecanvisme va estar seguit del moviment proteccionista a partir dels anys setanta
del segle XIX. La intensitat dels intercanvis i la competència internacional + productivitat agrària
major als països del nou món → reaccions proteccionistes a Europa (menys Holanda i RU, que
es mantenen al lliurecanvisme). Amèrica del Sud i del Nord també es van protegir mentre que
Àsia es va mantenir en el lliurecanvisme perquè depenien d’Holanda i RU.
La integració econòmica té com a resultat: la convergència dels preus de les mercaderies (molt
notòria a Amèrica i Àsia) i els preus dels factors productius. A Amèrica Llatina tenia els aranzels
més elevats del món però no estava desvinculada del comerç internacional, seguia exportant a
Europa els productes primaris (minerals i aliments).
Polítiques econòmiques AL i Àsia van portar a resultats similars. Per què?
→ La gran quantitat de població a Àsia proporcionava mercats interns molt grans que
permetien aprofitar les economies d’escala i l'especialització econòmica → disminuïa la
necessitat d’aranzels per protegir-se. En el cas d’AL, el continent estava molt urbanitzat i era
poc dens + el desplegament del ferrocarril va augmentar la possibilitat de penetració al mercat
intern i els productes nacionals van haver de competir amb els internacionals → estimula el
creixement dels aranzels. A Àsia, la xarxa ferroviària no era tan densa → menor necessitat
d’aranzels.
→ A AL el segle de pau britànica entre guerres van amenaçar amb el lliure comerç als sectors
econòmics urbans i industrials que no tenien avantatge comparatiu i els capitalistes urbans van
començar a buscar coalicions proteccionistes; els elevats nivells d'urbanització els van donar
més poder. En el cas d’Àsia va ser el contrari.
→ En el cas d’AL, aquesta comerciava amb els EUA principalment, on el proteccionisme havia
triomfat després de la guerra de secessió i per tant, aplicaven les mateixes polítiques
econòmiques. Àsia comerciava amb Holanda i RU, que es mantenien en el lliurecanvisme.
En els països joves i independents, la capacitat baixa de generar ingressos públics, la baixa
capacitat burocràtica per implementar impostos i l’accés limitat als mercats externs de capitals
van fer dels aranzels el mitjà fàcil per augmentar els ingressos de l’Estat.
17
La única evidència de la major integració econòmica és la menor dispersió i major convergència
de preus de les mercaderies i els factors productius. Abans dels inicis del procés globalitzador, a
Europa el creixement de la renda feudal i de l’ingrés de les classes socials adinerades i amb
terres pot explicar gran part del boom del comerç.
El creixement econòmic i la globalització dels països occidentals s’intensifica a partir de les

guerres napoleòniques i el procés de convergència es consolida. La teoria convencional diu: els
països pobres es poden beneficiar del comerç i la globalització en la mesura en què la relació
real de l’intercanvi sigui favorable als seus productes. La realitat no va ser així: el procés de
liberalització es va implementar en els països de l'OCDE; els moviments de capital van anar a
buscar terres riques i no treball barat. A més, durant les dècades posteriors a 1870, les relacions
d’intercanvi amb el tercer món va millorar més que la dels països industrialitzats. Per què?
→ les forces globalitzadores afavorien a la perifèria, van ser una força que va impulsar la
igualtat d’ingressos a escala mundial → veritat a curt termini però no a mitjà ni llarg.
- A curt termini: els shocks positius de l’intercanvi va augmentar la capacitat de compra

de les nacions
- A llarg termini: els shocks positius van reforçar l’avantatge comparatiu. Aquestes
economies van passar a canalitzar més recursos productius al sector exportador i menys
al sector industrial → causa de la desindustrialització de la perifèria.
Les millores en la relació d’intercanvi van augmentar el creixement en el llarg termini al centre i
el van disminuir a la perifèria. L’elevada densitat de població i el baix nivell mitjà del producte
per càpita van impedir la capitalització a llarg termini de l’economia de la Xina.
La inestabilitat pel canvi institucional i els canvis polítics també tenen poder
desindustrialitzador:
- Cas de l'Índia: la caiguda de l’Imperi Mughal va disminuir la productivitat agrària i va

augmentar els preus de les subsistències. Els salaris van augmentar i, per tant, els
costos de producció i en conseqüència el preu de les manufactures (sobretot les tèxtils)
→ perden competitivitat en el mercat internacional i desindustrialització a partir de
1750.
18
LECTURA 5. CAPÍTOL 4. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LA FORMACIÓ DE L ’ECONOMIA
ATLÀNTICA
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ANGLESA
Revolució Industrial: procés de creixement sostingut sense precedents del producte per càpita.
Va ser la primera vegada que l’efecte economia al creixement demogràfic no va ser negatiu.
Model de l’alta pressió demogràfica (malthusià) no es va aplicar al cas anglès ni a gran part dels
països d’Europa Noroccidental (on la fecunditat era més baixa).
Model Anglès: els efectes de la manca de subsistència no incidien en els nivells de vida d’una
manera tan forta com per arribar al mínim de subsistència. Amb la disminució de la fecunditat el
creixement de la població es ralentia a nivells de renda superiors als de les necessitats bàsiques.
Durant els segles XVIII i XIX a Anglaterra es va iniciar un procés increment sostingut de població,
ingressos i producció per càpita. (de 9,2 a 21 milions de persones entre 1800 i 1869). El
principal motiu va ser un augment de la fecunditat legítima a causa de la disminució de l’edat de
les dones per casar-se, a més de la falta de control de fecunditat (fins l’últim terç del XIX) a més
de l’augment de l'esperança de vida i la supressió de mortalitat epidèmica.
Diversificació de l’activitat econòmica amb la producció de manufacturats de forma

mecanitzada. El més important el sector del tèxtil de cotó. Aquest procés de millores
econòmiques va ser el resultat del procés de transformació social derivada de l’expansió
transoceànica i d’ampliació de mercats de les economies britàniques, holandeses i franceses del
segle XVII i XVIII, amb el que la producció no era per consumir sinó per vendre.
Naixement de la propietat privada de la terra i actius econòmics. A les societats de l’Antic Règim
no existia la propietat privada de la terra, els pagesos tenien el dret de cultivar-la i fer-ne ús, i el
senyor feudal era la màxima autoritat política de la zona i cobrava la renda feudal al pagès. Amb
aquest sistema els excedents eren fràgils i era difícil la capitalització de la terra. Amb l’aparició
de innovacions agrícoles les terres comunals van passar a ser de propietat privada. Procés llarg
d’expropiació de les terres de la noblesa i l'església acompanyada de la revolució burgesa.
Nova organització de la societat promovent el rendiment financer dels negocis i el creixement

de l’economia de mercat simultàniament al naixement de la burguesía mercantil, la nova classe
social beneficiada del comerç exterior i mercat intern.
Tendència de creixement ja des dels segles XVII i XVIII com a resultat de mutacions
econòmiques que van canviar gradualment les institucions i els hàbits mercantils, fins a mitjans
del segle XVIII que va acabar amb un creixement econòmic creixent fins el XX.
Canvi de l’organització de la indústria derivada de un canvi en la demanda de productes

monofacturats de inelàstica a ser elàstica. Amb la innovació agrària els preus de les
subsistències van disminuir i un sector més ampli tenia més poder adquisitiu. La creixent oferta
de treball va permetre que les famílies es formessin més d’hora i un augment de fecunditat.
¿Per què a Anglaterra? El naixement de la propietat privada i un canvi institucional implicaven

canvis culturals (treball dur, racionalitat i educació). A més Anglaterra la innovació va venir de
part de molt sectors de la població i treballadors molt qualificats. Hi havia una major densitat de
capital humà una major productivitat del treball. A més Anglaterra tenía energía fòssil ( a
diferencia de Holanda que també era una societat mercantil dinàmica). El carbó va permetre la
19
mecanització de la industria, alliberant-la de la dependència de la productivitat de la terra. Per
tant menys dependència de primeres matèries orgàniques.
EL PROCÉS DE CANVI TECNOLÒGIC

Canvis tecnològics en la filatura i teixiduria a partir de una nova energia mecànica a partir de la
combustió de carbó a través de la màquina de vapor. A partir de les millores tecnològiques van
permetre estalvi en treball, més producció i productivitat. Hi havia una concentració de treball i
capital a les fàbriques on s’hi concentrava l’activitat econòmica amb les economies d’escala
aparegudes després de la introducció de la màquina de vapor. Va ser això més que l’augment de
la productivitat totals dels factors que explica el creixement econòmic de la indústria.
Els artesans i treballadors rurals no van poder competir amb les noves fàbriques i van emigrar a
la ciutat, les quals van créixer i es va desenvolupar un sistema urbà, on es va satisfer millor
l’activitat econòmica i la subsistència de treballadors i modestament la l’esperança de vida de
gran part de la població. El creixement va ser modest, ja que a més del creixement urbà,
l’incorporació de les mares al treball de fàbrica, la mortalitat infantil (de 0 a 1 anys) també va
augmentar.
S’aplica la idea schumpeteriana: el portador de capital físic o humà augmenta addicionalment la

productivitat i l’ingrés de l'economia a través del procés innovador. La innovació va portar a un
procés de destrucció creativa, destruint l’activitat econòmica anterior per una nova.
COMERÇ I MERCATS
El diferenciant de la Revolució Industrial britànica de les de França i Holanda va ser el seu intens
comerç exterior. Aquest implicava del nou món una oferta elàstica de primeres matèries que va
abaratir costos. El mercat exterior va fer rentables les noves tecnologies al reduir les restriccions
dels recursos naturals. A més d’ampliar l’elasticitat de la demanda i l’oferta de manufacturats
iniciant una economia basada en el consum massiu. El mercat exterior va permetre:
- Caiguda preu manufacturats per la creixent oferta

- Condició per estimular el procés innovador
Anglaterra va eliminar competidors exteriors usant força militar (gran despesa en guerres), que
va acabar amb la victòria militar britànica davant França i Holanda. Aquest fet també explica
l'èxit de la potencia industrial anglesa. Findlay i O’Rourke assenyalen que la causa suficient va
ser la primacia britànica en imposar superioritat en la conquesta de mercats.
A més les causes necessàries de l’èxit britànic a la Revolució Industrial: elevada taxa
d’acumulació de capital (pels seus estalvis i baixes taxes d'interès), la innovació tecnològica,
abundància de carbó i ferro, polítiques liberals, l’augment de mercat intern (gràcies a l'augment
demogràfic) i els increments de la productivitat agrària.
Causes necessàries del perquè es va produir la Revolució Industrial a Europa:
- Fragmentació política d’Europa va estimular més competència en el mercat intel·lectual

de la innovació
- Fluïdesa d’idees entre fronteres per la cultura comuna europea
- Sistema d’Estats garantia la competència i competitivitat militar
- Situació geogràfica privilegiada, per la seva proximitat a Amèrica i Àfrica
- Diferencial de productivitat superior (salaris reals superiors).
20
Findlay i O’Rourke la causa suficient va ser les majors dimensions de mercat, que van estimular
més productivitat del treball, el canvi tecnològic i el creixement de la producció.
ESTUDI DE CASOS DE DESENVOLUPAMENT A L’ECONOMIA ATLÀNTICA
AMÈRICA LLATINA
Exportadora de béns minerals i aliments: sucre, cacau, cafè, ramaderia bovina i metalls com el
coure, plom i plata.
Arribada espanyols el 1492 amb una catàstrofe demogràfica per la introducció de malalties.
Activitat econòmica més concentrada a Mèxic i Perú (on hi havia més població indígena i
riquesa de recursos). Els recursos naturals disponibles eren molt abundants en relació a una
baixa densitat de la població. Els productes d’aliments exportats a més de tenir un elevat valor
afegit, tenien economies d’escala amb una concentració de factors productius i necessitat de
gestió que van fomentar la creació d’unes institucions que van perpetuar les desigualtats en
ingressos entre nadius i europeus. Aquestes institucions afectaven a àrees de la vida econòmica
com l’educació (exclusiva als fills de les elits), la propietat de la terra (moltes terres i pocs
propietaris) i la influència política (dret a vot limitat a la població alfabetitzada).
Per tant es va configurar una societat desigual on el poder de decisió i gestió estava en mans de
les elits.
En canvi a l’Amèrica del nord, hi havia més accés a la propietat de la terra i l’alfabetització molt
més elevada. Alguns autors expliquen que amb la independència de les colònies del sud van
eradicar els sistemes de propietat colonials, però la seva economia va deixar de ser pròspera ja
que van deixar unes institucions desiguals que van afectar la seva economia.
Retràs del desenvolupament d’Amèrica del sud: Pèrdua en el creixement econòmic durant 1820
i 1870 a causa de un nou disseny de fronteres després de la seva independència, nous sistemes
de propietat i institucions governamentals, que van ser acompanyades de guerres civils i entre
països i conflictes laborals.
Per a Prados de la Escosura no es pot parlar d’una única pauta de desenvolupament a causa de
diferències de creixement en les regions. Tot i tenir un creixement inferior a Europa Occidental i
EEUU, Amèrica Llatina va mantenir o millorar la seva posició relativa en relació els països del
món.
EEUU I CANADÀ
Clima i característiques de la terra diferents, les exportacions agràries exportadores eren casi
inexistents. Es produïa cereals i ramaderia. Estava poc poblada de nadius, i durant el XVIII i XIX
va estar majoritàriament poblada per europeus anglosaxons. La terra era un bé abundant i
lliure, es formaven petites explotacions que no es basaven en economies d’escala. Encara que la
rendiments agraris eren inferiors que a Europa, els costos marginals eren inferiors i la
productivitat era elevada. Amb el ferrocarril i el buque de vapor es van reduir els costos de
transport i va abaratir el producte fent-lo competitiu a Europa. Per això, va haver-hi molta
immigració a Amèrica i es va desenvolupar la explotació familiar pagesa. El proteccionisme
industrial amb el final de la Guerra de Secessió va permetre el creixement de la indústria
autòctona en un mercat creixent, a causa de l’augment de la població i uns ingressos per càpita
elevats.
Es va configurar una societat poc desigual amb facilitat de participar en inversions empresarials.
La majoria de població es beneficiava de l’economia, es promocionava l’educació amb escoles
21
lliures de finançament públic, ja que aquesta era necessària per participar en l’activitat
comercial i econòmica. La participació política només excloïa als indis, i les institucions eren més
democràtiques.
EL DESENVOLUPAMENT D ’EUROPA
Efecte desigual del desenvolupament econòmic per Europa.
- La Industrialització era d’abast regional i no nacional

- Les regions industrials eren properes a jaciments de carbó (fins l’aparició del ferrocarril)
- Les noves zones manufactureres del segle XIX eren regions amb tradició industrial que
va facilitar el procés de innovació tecnològica.
- Avanç anglès en la difusió d’innovació pel país a causa dels seus salaris elevats i carbó
barat.
- En context europeu, 15-30% del output industrial era format per indústries tèxtils i
Regne Unit era la dominant
- Al 1870 Regne Unit representava el 30,3% de la producció industrial del continent,
seguida a llarga distància per Alemanya i França.
- El pes de la industria superava el 30% sobre el PIB a Regne Unit, França, Bèlgica i Suissa.
- Canvi institucional britànic, el naixement de la propietat privada, va ser paulatiu amb el
triomf de la democràcia i del parlament des de la Gloriosa. A la resta del continent va
ser abrupte, després de la Revolució Francesa i les posteriors guerres napoleòniques
que van acabar el 1815.
FRANÇA
A diferència d’Anglaterra on hi havia molt moviment, a França el 40% de la població activa era
agrària. Per tant hi havia poc creixement de les ciutats. Hi havia menys creixement demogràfic i
molta demanda de tèxtils i manufacturats pels sectors acomodats. Tenia manca de carbó, per
tant es va basar en l’energia hidràulica, fet que va limitar el creixement de les ciutats ja que les
fàbriques eren rurals. La solució va arribar amb la xarxa ferroviària i el vaixell amb casc d’acer
accionat per la màquina de vapor. La indústria siderúrgica era molt important, i va créixer més
amb la introducció de jaciments de carbó del Nord. França era exportadora de béns amb valor
afegit(química, vidre, fotografia,...) i artesanals. Va arribar a nivells de superàvit a la balança
comercial a finals de les guerres napoleòniques que va permetre exportar capitals.
BÈLGICA
Va seguir de prop al Regne Unit. Destacava per la seva proximitat a les illes britàniques,
l'abundància de carbó, a més de ferro, plom i cinc i per la seva tradició industrial. Va suposar un
punt d’atracció per migrants internacionals i exportació de capital des del país. Amb la seva
independència de França i Holanda després del 1830, es van construir moltes infraestructures
que van acompanyar la industrialització. Posteriorment la xarxa ferroviària i l’expansió i
innovació de la banca i les finances. Hi havia tanta producció de metalls que no podien ser
absorbits pel mercat intern, i al 1914 el 50% del PIB s’exportava sobretot a França.
22
ALEMANYA
Al segle XIX estava molt fragmentada i estava basada en una economia agrària. Cada regió tenia
la seva moneda, sistema fiscal i política comercial. El canvi institucional va ser derivat de la
influencia de la revolució francesa en l’establiment de noves formes de propietat i amb la
invasió de Napoleó. 1807 es va eliminar la servitud i paulatinament va néixer el mercat de la
terra. Es van clausurar les formes d’organització econòmica de l’Antic Règim. Al 1833 es va
donar el primer pas de la unificació econòmica amb la creació del Zollverein, la tarifa duanera
exterior comuna per tots els territoris alemanys i es va suprimir les fronteres i tarifes duaneres
interiors a més de la posterior xarxa ferroviària que va estimular el creixement de la indústria
pesada. Al 1914 era una de les principals industries europees, sobretot en les del ferro, acer,
energia elèctrica, armament i química (industria pesada). La indústria va obtenir molts beneficis
dels acords comercials entre empreses, que a altres països estaven prohibits, els cartels (our
friends xd) a més de polítiques proteccionistes del 1879. A partir del XIX Alemanya va començar
a exportar productes de indústria pesada i es va situar com a potencia.
ÀFRICA I L’ESCLAVITUD DURANT ELS SEGLES XVIII I XIX

Àfrica exclosa dels fluxos comercials, era un lloc de pas. Al 1955 els països africans eren dels
més pobres del planeta, en quant a PIB per càpita. Problemes:
- Clima i disposició dels recursos no permetia un bon aprofitament dels recursos naturals
- Productivitat del treball condicionada per la naturalesa dels recursos naturals (selves,
deserts) i una alta mortalitat per malalties infeccioses de la població.
- Factor institucional: molts països africans no tenien la propietat privada, i dificultava el
desenvolupament del capitalisme industrial.
XVIII i XIX aprofitament pels mercaders europeus de la població indígena com a esclaus i mà
d’obra a altres colònies a Amèrica on el seu treball donada nivells alts de productivitat a molins
de sucre a Cuba i el Carib, o a plantacions de cotó a EEUU. A Àfrica ja existia l’esclavitud, era el
treball forçat que coexistia amb el treball lliure que formaven la força de treball. Amb l’augment
de la demanda de productes colonials a Europa també va augmentar la demanda de treball a les
colònies. A causa de la relativa oferta i demanda de treball a Àfrica i Amèrica, els esclaus es va
convertir en un comerç molt rentable. De manera que es va configurar un sistema triangular de
comerç entre el centre i la perifèria (Europa amb Amèrica i Àfrica). Amb Amèrica hi havia un
intercanvi de manufacturats tèxtils per productes colonials i cotó i a Àfrica un intercanvi de
armes i manufacturats per mà d’obra esclava destinada a Amèrica.
Problemes:
- Elevada mortalitat dels esclaus

- Ampliació de l’oferta d’esclaus, pels seus propis fills.
- El treball esclau no es va adaptar a la necessitat de mà d’obra més qualificada a EEUU,
que començava a industrialitzar-se (sobretot al nord).
- No era compatible amb les noves bases al nord de EEUU del capitalisme industrial
(treballador propietari).
Per tant el Nord es configurava amb diferències respecte el sud, quan van acabar amb
discrepàncies i la Guerra de Secessió al 1866.
23
LECTURA 6.CAPÍTOL 5. LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA EUROPEA
L’EVOLUCIÓ DE LA MORTALITAT I EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
Creixement molt elevat a Europa Occidental durant el XIX. La transició demogràfica europea és
única ja que a la resta del món es produeix a finals del XX.
Factor més explicatiu: reducció de la mortalitat
- Resultat de la lluita contra la difusió de malalties infeccioses que va permetre controlar-

les. (Control de la peste, vacunes contra la verola sobretot).
- Fi de les fams i crisi de subsistències amb l’arribada d’aliments provinents de les

colònies.
- Hi havia altres epidèmies, com la còlera, però no va ser tan agressiva com les anteriors.
La fecunditat només va disminuir després.
El creixement demogràfic i econòmic relacionats de forma indirecta. Alguns autors diuen que
les millores en l'ingrés per càpita va implicar una millor nutrició i per tant menys mortalitat. La
Revolució Industrial va portar una millor qualitat de vida i es va reduir el creixement natural
negatiu propi de les ciutats (clavegueram i potabilització de l’aigua, calefacció de carbó).
Incorporació de nens i mares a les fàbriques (manteniment mortalitat infantil elevada).
LA MISSIÓ DELS NENS: TREBALL INFANTIL I ECONOMIA FAMILIAR ABANS DE LA TRANSICIÓ

DEMOGRÀFICA
El proletariat industrial estava format per dones i nens. Els fills representaven un actiu econòmic
per la família. A partir dels 10 anys els infants cobraven un salari poc inferior al de les seves
mares (fuck). A partir dels 15 els nens (no nenes, fuck u) s’incorporaven al sistema
d’aprenentatge de la fàbrica i els seu salari augmentava dins l’edat adulta, mentre les dones i les
nenes era molt inferior i estable. La seva aportació era creixent al llarg del cicle de formació de
les famílies i passaven a ser la única base de l’economia familiar quan els pares envellien i no
tenien altra font d’ingressos.
El treball de les dones va fer més difícil la lactància dels fills, causa d’un augment de la mortalitat
infantil. A més dels problemes de salubritat de les fàbriques i ciutats la feia augmentar, a més de
la mortalitat ordinària. Per tant l’augment d’esperança de vida va ser modest.
LA DISMINUCIÓ DE LA FECUNDITAT
Disminució de la fecunditat, a França a principis del XIX, a la major part d’Occident europeu a
mitjans de segle i es va intensificar als anys 70 del XIX.
França: control de la fecunditat per reduir la mida de la descendència als 90 del XVIII fins els 30
del XIX, a causa de la legislació nascuda durant la Revolució que consistia en un repartiment
entre fills, per tant no es volien fragmentar excessivament les parcel·les de terra. Formava part
del codi Napoleònic que també es va implantar als països envaïts a la resta d’Europa, però en
cap va tenir un efecte tan gran en la fecunditat.
La disminució de la fecunditat va començar a països d’occident, mentre al sud (Esp i IT) va

arribar als anys 30 del XX.
24
Els nuclis de població on primer va disminuir la fecunditat van ser les ciutats. La població urbana
es va duplicar durant els segle XIX gràcies al creixement de les ciutats i això va crear unes
externalitats:
- Major circulació d’informació, i difusió per tot el territori gràcies als canals de
informació que proporcionaven les migracions internes.
Alguns autors diuen que la disminució de la fecunditat va ser un fenomen d’abast regional,
mentre altres han destacat el paper de la homogeneïtat lingüística i cultural com principals
factors pels quals es va difondre el control de la fecunditat. Aquesta homogeneïtat permetia la
difusió de la cultura de la Il·lustració i mètodes contraceptius. → Coitus interruptus (per que dir
marcha atras si pots dir coitus interruptus) + canvi de valors provinents de la il·lustració
(trasnformació cultural lenta).
Arribada de demanda d’educació pels fills a finals del XIX amb la segona revolució tecnològica i
la formació de la gran empresa. La transició demogràfica va cultimar a principis del XX quan en
relació a la fecunditat es preferia reduir la descendència i educar-la.
25
LECTURA 8. CAPÍTOL 6(PRIMERA PART). LA EMERGENCIA DE MERCADOS GLOBALES DE
FACTORES PRODUCTIVOS
LAS MIGRACIONES INTERNACIONALES
L’explosió demogràfica del segle XIX va crear un desequilibri respecte altre actius econòmics
més fixes com la terra. Això va portar a la fragmentació de la terra, sobretot a Irlanda, on al
1846 va patir una crisi de subsistència (famine) i va aparèixer la necessitat d’emigrar al Nou
món. Durant la segona onada del XIX va haver-hi una important onada migratòria. Aquesta va
començar amb l’emigració de països com Regne Unit i Alemanya, i més tard països com
Escandinavia i nord-est d’Europa. A partir dels anys 80, va haver-hi un nou flux migratori en el
Sud i Est. Els emigrants Noroccidentals van anar a Amèrica del Nord i Oceania, mentre els del
Sud a Amèrica llatina.
Al sud d’Europa es caracteritzava per una emigració estacional, emigració golondrina. Aquests
moviments migratoris van ser possibles gràcies a la revolució de transports, la maquina de
vapor a vaixells i la disminució dels lloguers de vaixells.
El perfil de l’emigrant era jove, home, alfabetitzat,... a mesura que va avançar el segle la qualitat
dels emigrants va disminuir (emigrants del sud).
Difusió d’informació a partir del contacte dels emigrants amb la família d’origen, informació
sobre el Nou Món, que servia com a guia pels emigrants futurs. Es va articular una lògica en el
procés migratori en forma de path dependance.
El diferencial salarial entre els països d’origen i els de destí era important per explicar els
moviments de població. Els nivells salarials en el país d’origen i la intensitat emigratòria estan
inversament correlacionats abans de la Revolució Industrial.
La industrialització havia sigut el motor de l’increment dels salaris reals, però també va motivar
l’increment en la intensitat de la emigració. Els costos de migració eren elevats, per impulsar la
emigració es necessitaven uns nivells de renda mínims per tal de que la fessin rentable. Amb
l’abaratiment dels costos de transport, a mesura que augmenten els salaris reals, augmentaven
els moviments migratoris per buscar opcions econòmiques més lucratives. Per tant l’augment
de renda (salaris,) està positivament correlacionat amb la intensitat migratòria.
Tot i la redistribució de la població europea i el treball pel món, seguia existint diferències en
quant a factors productius entre països. Les Amèriques i Oceania seguien sent abundants en
terra en relació a l’oferta de treball mentre que a Europa el treball era abundant i buscava
expandir la seva activitat a zones amb molta terra disponible. A causa de la gran emigració des
d’Europa, va haver-hi una reducció de l’oferta de treball que va fer augmentar els salaris reals i
el poder adquisitiu de les persones. El rati treball assalariat/terres va disminuir i la pressió
demogràfica sobre els recursos naturals també, arribant a una major productivitat del treball i
rendiments agraris.
Com a resultat del moviment de població, les diferencies en el salari relatiu entre àrees
europees que emetien població i les que en rebien també van tendir a convergir. A Irlanda el
resultat va ser un treball relativament més car i escàs en relación a altres zones receptores com
a EEUU. Per tant el preu d’aquest factor productiu (salaris) van convergir.
L’emigració va canviar també les pautes de distribució dels ingressos, l modificar l’abundància
relativa del treball, la terra i el càpita en els països receptors i emissors.
26
- En els països receptors el rati rendes treball/renders de la terra va disminuir. Més oferta
de treball que va pressionar els salaris a disminuir. Les rendes de la terra van augmentar
per un millor aprofitament. Va augmentar la desigualtat econòmica.
- En els països emissors l’efecte va ser oposat. Va haver escassetat de treball per tant
augment de salaris. Rati salaris reals/renda de la terra va augmentar. Va tendir a major
igualtat en la redistribució dels ingressos.
EL PROCÉS DE CONVERGÈNCIA ECONÒMICA

Hipòtesis si aquesta convergència de la quantitat i preu dels factors productius va causar la
convergència econòmica (PIB per càpita) entre països emissors i receptors.
- Model de convergència econòmica explicat per Simon Kuznets: requereix l’existència de

mobilitat dels factors productius i de les innovacions en Investigació i Desenvolupament
entre països i com a resultat que els més endarrerits assimilin les innovacions dels més
rics i tinguin un canvi econòmic estructural. Amb aquesta transferència obtindrien
nivells de creixement ràpids en PIB per càpita i molt elevats (arribant a nivells dels rics),
amb la necessitat d’un previ canvi econòmic estructural i una transició al capitalisme
industrial.
Per tant al XIX amb la globalització una major part del món va ser pròsper, mentre altres que no
rebien tanta influencia d’Europa van quedar estancades (colònies, països africans). → La gran
divergència.
Hi ha altres perspectives que contemplen factors polítics i institucionals al preguntar-nos si la

globalització va portar a la convergència econòmica. Les colònies van patir fragilitat política i
econòmica a causa de no tenir institucions pròpies.
1. La innovació econòmica i les transformacions en l’organització de l’empresa. Els

moviments de capital
Augment en innovació i creixement de l’oferta i demanda de productes manufacturats i bens de

sòl i subsòl obtinguts en economies domèstiques o al mercat internacional. Introducció del
sistema de patents. La innovació va portar la destrucció creativa, de manera que els productes
vells queden obsolets, a canvi d’un producte nou més eficient i barat que arriba a majors quotes
de consum (x exemple el canvi del teixit de llana pel cotó).
Innovacions tecnològiques:
1769 Watt → primera màquina de vapor (usada a fàbriques i ferrocarril),
1814 G. Stephenson → locomotora
1859 E. Leonir → motor de combustió interna amb cas i aire
E. Drake → extracció de petroli a EEUU
1870 → primer motor alèctic, més tard innovacions en comunicació (telèfon etc).
mira ja prou.
27
Com a resultat d’aquest procés innovador va haver transformacions en l’organització de les
empreses, anomenada la Segona Revolució Industrial.
- Necessitat de capital humà amb treballadors més tècnics i eficients

- Canvi com a institució: aparició Societats anònimes, finançades amb accions i
obligacions. Agilitzant el finançament d’empreses situades a distància.
- Els processos migratoris van anar acompanyats de moviments de capital.
- Inversió (moviment de capital) en infraestructures de tot el món.
- En conseqüència també es va expandir la banca i es va formar el mercat de valors. (La
borsa de Londres era el centre de les finances mundials).
En una primera fase, fins a mitjans del XIX, el flux de capitals venia d’Anglaterra destinada a
finançar la industrialització de països europeus.
En una segona fase a partir del 1850, provenien d’Europa (sobretot Regne Unit) i destinats a les
Amèriques i Oceania. Regne unit va representar el 41,8% de les exportacions mundials de
capitals. Els continents que van rebre menys van ser Àfrica i Àsia, per tant el moviment de
capital coincidia amb els les destinacions dels fluxos migratoris de població, finançant les
oportunitats de creixement a l’economia atlàntica.
28
LECTURA 9. EL MERCAT DELS DINERS: LA FORMACIÓ DEL PATRÓ OR
Simultàniament a la formació d’un mercat de capitals, es va desenvolupar el mercat monetari.
Durant el segle XIX, la moneda era metàl·lica, tenia un valor intrínsec en termes de metall
preciós. El seu valor era equivalent al valor i pes de la quantitat de metall que contenia. A inicis
del segle XIX, els metalls monetaris eren: or, plata i coure. Durant la segona meitat del segle, es
va fer una transició a un sistema monetari basat només en l’or. Es van descobrir noves mines de
plata i va perdre molt valor a l'augmentar la seva producció, es va devaluar.
El preu relatiu de l’or i la plata a les lleis d’encunyació era bastant semblant al seu valor al
mercat internacional → incentius per l’arbitratge i especulació majors. Durant el segle XIX, les
paritats al mercat internacional de la plata, en relació a l’or, eren més elevades que les vigents a
les lleis d’encunyació de les monedes nacionals, els incentius a l’arbitratge van perdurar. Els
especuladors podien importar plata i exportar or fins a acabar amb les reserves d’or → Llei de
Gresham, la moneda dolenta expulsa a la bona. Només si els preus relatius de l’or i la plata a les
lleis d’encunyació nacionals són semblants als del mercat internacional circulen entre països
sense crear distorsions al sistema monetari.
El manteniment del sistema bimetàl·lic i el de la plata feia augmentar l’oferta monetaria creant
inflació, Això beneficiava als campesins i treballadors industrials, que veien disminuir el valor
dels seus deutes. Ricardo: els campesins es beneficien més de la inflació que de la deflació.
L’arbitratge o especulació a què podia donar lloc el sistema bimetàl·lic no és produïda molt
sovint. Les discrepàncies als preus entre mercats nacionals i mercat internacional ho motivaven
podien desaparèixer abans. A més, se sumaven els costos de transport i de les assegurances,
que encarien els moviments de metalls preciosos → durant la major part del segle XIX, la major
part dels països es van mantenir al sistema bimetàl·lic. Només Anglaterra es va passar al patró
or el 1774 i Portugal el 1854.
El sistema bimetàl·lic va comportar problemes de transacció addicionals que van portar a la

creació de la Unió monetària llatina. A causa de la difusió de la Revolució Industrial, augmenten
les transaccions internacionals → disminució dels costos de transport i polítiques econòmiques
que afavorien el creixement i les transaccions. 1862: unificació italiana + reforma monetària
basada en una moneda de plata de baix valor; els agents econòmics utilitzaven monedes
italianes i reservaven per estalviar les monedes franceses → les monedes franceses
desapareixien de la circulació. El 1864, F estableix una nova llei d’encunyació que disminueix el
valor de la moneda francesa. Simultàniament, Suïssa va baixar el valor intrínsec de la moneda
de plata i la moneda suïssa i amenaçava de desplaçar les monedes belga, italiana i francesa. →
Unió Monetària Llatina.
Durant els anys seixanta i setanta, el final de la guerra Franco-alemanya va tenir com a resultat
el pagament d’una indemnització. Alemanya va vendre la plata per or als mercats
internacionals, adherint-se al patró or → efecte encadenat a la resta de països europeus.
A més, la RI converteix a Anglaterra en el líder de l’economia internacional i primer exportador

→ principal font de finançament de l’economia internacional. Incentiu per entrar reforçat.
Friedman i Eichengreen: el sistema bimetàl·lic hauria donat més estabilitat als preus. Mantenir-
se en el sistema bimetàl·lic hagués disminuït el biaix inflacionista originat per l’expansió
econòmica i la restricció monetària. La major part dels països estaven al patró or, les
externalitats són les que no van permetre el retorn a aquest sistema.
El patró or respon a tres tipus de principis:
no existeixen restriccions que impedeixin la mobilitat de l’or
29
cada moneda té un valor fix en relació a la quantitat d’or que conté
La paritat de les monedes es fixa entre elles → davant de desequilibris a la balança comercial no
es pot instrumentar polítiques econòmiques de devaluació o revaluació.
Si la balança comercial és deficitària, sortirà or de l’economia com a instrument de pagament →

disminuirà la quantitat de diners i deprimirà els preus. → poder autoregulador: en disminuir els
preus de les exportacions, es faran més competitives i s’equilibrarà la balança comercial.
Si la balança comercial té superàvit, entrarà or a l’economia → augmentarà la quantitat de

diners i els preus augmentaran → menor competitivitat.
La balança de capitals tindrà un efecte complementari. A la balança comercial deficitària, els

diners seran més escassos i augmentaran les taxes d’interès → més tracció de capital estranger
→ entrada de diners que compensarà la sortida.
Només Anglaterra va mantenir la balança per compte corrent positiva tot i que la balança
comercial era negativa. A causa del paper central d’Anglaterra a l’economia mundial.
Més proporció d’emigració i moviments de capital a escala mundial
Entraven els ingressos de les companyies navals
Tenien l’entrada suficient d’or per a mantenir la convertibilitat de la lliure esterlina i una posició
acreditaria.
El sistema monetari del patró or va ser un sistema estable per les finances mundials abans de la
IGM perquè estava basat en el paper intermediari d’un país solvent i de confiança.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Interromp el procés de globalització, a partir de la primera guerra mundial triomfa el
nacionalisme i proteccionisme i es retrocedeix en la globalització.
França i RU s’havien repartit Àfrica i Àsia en els seus imperis colonials. En canvi, Alemanya, no
tenia colònies. Les autoritats estaven ansioses per expandir el seu poder territorial i fer-ho a
costa dels territoris colonials francesos i britànics → estimula la carrera armamentística naval.
Això genera la reacció negativa i en contra de l'“Entesa Cordial” entre GB (1904) i Rússia (1907).
Alemanya també va crear les seves aliances: es crea la Triple Aliança amb A-H (1879) i amb Itàlia
(1882).
La creixent polarització de poders dins d’Europa desvia l’atenció d’Alemanya i la dirigeix cap a la
correlació de poders dins del territori europeu.
ELS DESENCADENANTS DE LA GUERRA

El primer país a entrar en guerra és A-H amb Sèrbia, després de l’assassinat de l’arxiduc
Francesc Ferran per un grup nacionalista serbi. A-H presenta un ultimàtum a Sèrbia (amb el
suport d’Alemanya); Sèrbia no l’accepta (suport de Rússia per garantir la derrota austro-
hungara). Alemanya va passar a situar-se davant de dos fronts: Rússia a l’est i França a l’oest. Al
mateix any, Alemanya ataca a França i Bèlgica al front occidental.
L’estratègia alemanya es basava en la superioritat militar del seu exèrcit. → va fracassar (ups)
A Europa de l’est, els Balcans i Orient pròxim era l’escenari del conflicte entre els països més
dèbils: l’Imperi Otomà, Rússia, Itàlia i A-H. Britànics i Alemanys dirigien la vista al front de l’est
però no podien moure les seves tropes al front d’occident. A l’est, el desenllaç de les batalles
30
estava menys condicionat per la capacitat econòmica. Una vegada esclata la revolució soviètica
a Rússia, els EUA entren a formar part dels aliats substituint a Rússia → augment de la capacitat
econòmica de l’aliança. A més, la derrota alemanya al front de l’oest va debilitar molt la
possibilitat de guanyar la guerra entre les potències centrals → triomfen els aliats i armistici el
juliol de 1918. Victòria afavorida pel poder econòmic.
L’allargament del conflicte requeria un creixent suport econòmic per finançar l’armament, els
aliments per la subsistència de les tropes. Els acords de pau van responsabilitzar a Alemanya de
la guerra i li van exigir el pagament de les reparacions de guerra → Tractat de Versalles el 1919.
ELS COSTOS I LES CONSEQÜÈNCIES

La guerra va suposar desemborsament de quantitats de diners mai vistes amb anterioritat →
Les economies nacionals no podien fer front a aquests nivells de despesa.
Les pèrdues indirectes engloben els costos en capital humà, les vides perdudes de civils i
militars i les pèrdues en producció → gran factura en el sistema productiu.
El Tractat de Versalles establia que com a potència perdedora i causant de la guerra, Alemanya
havia de pagar les reparacions → coll d’ampolla per l’economia alemanya i pel sistema de
pagaments de la postguerra. Després del tractat de Versalles, Alemanya va començar a devaluar
el marc i imprimir moneda per alliberar els fons per pagar les reparacions → hiperinflació. No
s’estabilitza la situació fins a 1924 amb el Pla Dawes.
Europa perd el lideratge en l’economia mundial.
Els països que participaren en la guerra van créixer menys que els països neutrals entre l’inici de
la guerra i el Crack del 29.
Els països neutrals van oferir primeres matèries, aliments, tèxtils… → gran auge de les
exportacions i màxim aprofitament del capital humà i físic.
31
LECTURA 10. FLUXE DE CAPITAL, DESENVOLUPAMENT DE LA PERIFÈRIA I
“CORE WEALFARE”/ BENESTAR PRINCIPAL-CENTRAL
Si assumim la idèntica funció productiva amb el capital i el treball com els únics outputs, els
salaris més baixos a la perifèria Europea (estats europeus no centrals) haurien estat més baixos
a causa de els ratis de capital-treball. Això hauria d’haver implicat retorns més elevats de
capital. ¿La pregunta és la següent, la perifèria europea atreia importacions de capital com diu
aquesta lògica? Si és així, van tenir l’efecte esperat, aquestes importacions, ¿d’elevar el rati
“capital-treball” i incrementar els salaris?
Exemples:
- Suècia: un dels pocs casos amb dades fiables. Les importacions de capital, després de
1870, van fer créixer el seu capital d’estoc 50% més gran del que haurien tingut, i els salaris
suecs van incrementar un 25%. País europeu més beneficiat de les importacions de capital
abans de a 1GM. Dinamarca i Noruega van tenir una situació semblant a petita escala, ja que
tenien importacions de capital més petites.
- Austria-Hongira: va gaudir d’importacions de capital. I una reconstrucció de la balança de

pagaments va concloure que, entre 1880-1913, va exportar capital en comptes de importar-lo.
Situacions amb incertes semblants amb Italià, Espanya i Portugal. Irlanda també va exportar
capital després de 1870.
Per què la perifèria europea no va atraure més capital del centre europeu? Paradoxa de
Lucas(actualment) es pot equivaldre al sXIX: normalment el capital fluctua cap als rics en
comptes dels pobres, tot i que els salaris són més baixos als països pobres. 3 explicacions:
- Baixa productivitat del treball a la perifèria europea pot explicat perquè el capital no va
fluctuar cap allà.
- La no adherència a l’or va poder dissuadir inversors estrangers.
- Simplement, aquests països no eren tan atractius pels inversors com les terres del Nou
Món.
Principals països exportadors de capital: quins van ser els efectes de les fluctuacions de capital
als seus nivells de benestar. Com que els inversors preferien les oportunitats de la inversió
estrangera en comptes de la domèstica, basada en la seva relativa “rentabilitat”, les
exportacions de capital haurien beneficiat els principals estats, reduint el PIB (output) però
incrementant el PNB (income). Alguns teòrics argumenten que canalitzant els fons d’estalvis a
l’estranger podria haver malmès l’economia domèstica. Es diu, que Londres discriminava els
prestadors/deutors domèstics, preferint els d’ultramar. La industria britànica patia fam de
capital, i va créixer més poc a poc del que hauria fet. Per contra, alguns estudi proven que entre
1870 i 1913, les inversions de carteres estrangeres haurien generat més retorn que les
domèstiques, i això excusa els inversors d’aquell moment. No obstant, es segueix plantejant si
hauria estat millor que els britànics retinguessin més estalvis per l’economia domèstica,
imposant taxes a les exportacions de capital.
Quines són les restriccions reals que encarava l’economia britànica? Tenien fortes i accessibles
fonts internes i locals de finançament. Però els mancava una força de treball altament
habilitada/capacitada per aprofitar completament les oportunitats de la 2Rev. Ind. Hauria estat
necessària una educació general i tècnica públicament recolzada.
32
El comerç entre exportacions de capital i la indústria domèstica, sovint, ha desatès les
externalitats positives de les inversions d’ultramar/estrangeres, les quals beneficiaven els
consumidors europeus. Com que la major part de les inversions es va destinar a la construcció
del ferrocarril i altres projectes, va implicar importacions més barates de productes alimentaris i
matèria prima, que va beneficiar l’estat de benestar europeu.
IMPERIALISME I BENESTAR EUROPEU

Dades sobre l’imperialisme europeu a la lectura. El 1913 més d’1/3 de la superfície de la terra i
tenia 525 milions d’habitants. RU, FR, Holanda, Esp i Portugal eren forces colonial des de feia
temps, i Bèlgica, Alemanya i Italià s’hi van unir.
Lenin va denunciar que l’antic sistema econòmic europeu només es va poder sustentar
mitjançant l’imperialisme. No obstant, estudis han contradit aquest posicionamentà
Les exportacions de capital a les colònies van ser importants, però no dominants. Europa era
autosuficient, excepte en el cotó, ja que no disposava d’espai per conrear-lo en grans
quantitats. Els imperis colonials no van representar sortides vitals pels béns europeus, i
absorbien menys del 15%de les exportacions d’Europa occidental.
Malgrat sigui cert que una de les forces principals que va impulsar l’imperialisme siguin les
influencies dels comerciants, que mitjançant el control polític van veure facilitat els seus
intercanvis amb productors i consumidors d’Àfrica i Àsia. Alguns industrial també van veure una
gran oportunitat en crear un mercat reservat que donés una resposta adequada/bona en la
competició internacional.
Imperi britànic: el més extens amb gran diferència, i l’únic que controlava potencies
econòmicament avançades. La inversió privada britànica a l’imperi a partir de 1880 va generar
retorns més alts que la inversió a l’economia domèstica, però eren retorns més petits que la
inversió en països estrangers.
Efecte de l’imperi al benestar econòmic europeu: sense un imperialisme formal potser les
colònies no s’haurien desenvolupat tant com han fet, pot ser estarien menys integrades a
l’economia mundial (AKA FLIPO), ni haurien pogut fixar tarifes a les exportacions europees.
Preguntes que es fan els autors. S’ha determinat que l’efecte dels imperis ha sigut petit a
l’economia global, però han tingut un rol redistributiu important. I en general, els beneficis
europeus de l’imperialisme han sigut petits i dubtosos. De fet, segurament els beneficis van ser
més petits que els costos de l’imperialisme pels països colonitzats, encara que segueix sent un
terreny poc investigat.
REACCIONS A LA GLOBALITZACIÓ
COMERÇ
Durant el s. XIX, Europa tenia una política comercial tendia a recolzar l’impacte de la caiguda
dels costos de transport. Això va canvia a partir de 1870, com a resultat de l’impacte del comerç
intercontinental als preus. Reaccions:
- Proteccionistes: països com Alemanya de Bismark, França, Suècia, Itàlia, Rússia, Àustria-
Hongria i Espanya, els Balcans (tot i influència liberal dels Otomans, van acabar protegint-se),
van fixar tarifes als productes industrials i agrícoles, alguns en diferents onades, altres de cop,
però tots durant les tres últimes dècades del segle XIX.
33
Liberals: països mes petits, no van protegir-se i van mantenir el lliure comerç. UK, Dinamarca,
països baixos i Bèlgica, Suïssa... Dinamarca: el preu del gra havia estat baix des del principi,
mentre que el país estava preparat per rebre la demanda de UK de productes com mantega,
ous i bacon, a causa de les seves societats cooperatives. UK: l’agricultura s’havia enfonsat. A la
resta de llocs, la globalització es va auto perjudicar. De fet, aquest canvi cap al proteccionisme
d l’agricultura va resultar ser permanent, i va ser precursor de la PAC
IMMIGRACIÓ
Les emigracions van beneficiar els treballadors europeus, però la immigració massiva va
perjudicar als països rebedors. La immigració de persones no qualificades/amb habilitats va fer
reduir els salaris reals: -8% a USA, - 15% a Canadà, -21% a Argentina. Com a resultat, es va donar
lloc a polítiques que restringien i controlaven les immigracions. Així doncs, aquesta sortida del
“laissez-faier” en la immigració va perjudicar als treballadors europeus, que comptaven amb
aquesta opció com a salvaguarda per mantenir els estàndards de vida, durant boom població i
la lenta transició cap al creixement modern.
DEMOCRCÀCIA, PATRÓ OR I FLUCTUACIONS DE CAPITAL

El finançament global va col·lapsar el 1914 amb la 1GM. El 1913, pràcticament a nivell universal,
ser part del patró or era el centre del sistema financer pre 1GM, fet que implicava un
compromís a una política de balanç externa, tot i que coexistís amb els desequilibris que patissin
les economies domèstiques, sobretot l’augment e l’atur que va resultar un problema global. Un
dels factors que va debilitar el restabliment del patró or el 1918 va ser el fet que la guerra va
impulsar l’extensió del sufragi (vot), i per tant, el poder polític dels treballadors. Ja no era tan
clar seguir el patró or si aquest topava amb els objectius polítics domèstics. L’autor fa algunes
objeccions a aquest posicionament:
- l’últim impuls més gran per l’expansió del sufragi i la democratització va ser la 1GM, no
la globalització.
- tot i que el patró or pugui haver resultat insostenible, no vol dir que hagi implicat el
final de la integració financera global. Abandonar els tipus de canvi fixos fa possible que
els països puguin perseguir tant polítiques monetàries independents i tenir un
compromís amb un mercat de capital obert: combinar tipus de canvi fixos amb
polítiques macroeconòmiques keynesianes va condemnar el mercat de capital de
Breton Woods.
RESPOSTES POLÍTIQUES LOCALS

A finals del segle 19 hi havia poderoses forces polítiques que volien debilitar/minvar la
globalització. No obstant, els governs d’aquest període, d’una banda, van encarar l’elecció entre
mercats internacionals oberts/tancats, i entre romandre immòbils, o caure en el proteccionisme
anti-globalitació. D’altra banda, els governs van aplicar un marc complementari de polítiques
domèstiques durant aquest període arreu del continent, per recollir suport per les polítiques
internacionals liberals. És a dir, es va donar una gran intervenció al mercats per part dels
governs europeus a finals dels sXIX, i que van veure com creixien les transferències socials i el
començament del que acabaria desenvolupant-se en l’estat del benestar. D’alguna manera, la
regulació dels mercats en favor dels treballadors, de millors condicions laborals i a les fàbriques,
regulació per dones i nens... etc, es va donar per convèncer que el liberalisme i la globalització
no els perjudicava i guanyar el seu suport. Els governs van cooperar per millorar i fer créixer els
estàndards de vida.
34
Per tant, a finals del sXIX, els governs van saber manejar els reptes polítics causats per la
globalització, a vegades denegant les demandes proteccionistes amb legislació domèstica i
altres vegades, acceptant algunes de les demandes proteccionistes. El comerç internacional va
créixer més poc a poc després de 1914, del que ho hauria fet.
35
LECTURA 11. BELLE ÉPOQUE
LES FORCES INTEGRADORES
Dècades anteriors a 1914 → creixement i benestar sense precedents. Seguits de 3 dècades de
guerra, depressió i caos econòmic (IGM).
→ Error: no advertir que el desenvolupament econòmic produeix problemes socials que

generen conflictes; els efectes negatius d'aquests conflictes són superiors als beneficis i causen
rivalitat, violència i guerres. Problema social: baixada de preus → 1870-1900 Gran Depressió del
segle XIX, vinculada a la industrialització.
La baixada de preus és conseqüència de dues característiques positives: el creixement econòmic

i el patró or. La introducció d'innovacions porten a l'augment de la productivitat i de la
producció (agrària i industrial). L'oferta augmenta més de pressa que la seva demanda
monetària, els preus baixen. Si la baixada de preus hagués sigut sostinguda, seria beneficiosa
pels consumidors; la distribució d'aquest benefici no va ser equitativa → es generen forces
contrarestant: hostilitat cap al patró or.
L'hostilitat cap al patró or es manifesta a els EUA, oposició al patró or de base populista que
s'intensificava amb la baixada de preus i els períodes de depressió cíclics → tancament
d'empreses, atur, caiguda de preus i salaris... Els més afectats eren els obrers industrials i els
petits empresaris → agitació social amb pocs efectes polítics immediats. Després de la IGM,
augmenta el poder dels moviments obrers i sindicals i l'oposició al patró or va ser decisiva.
ANTICAPITALISME
Força social més poderosa. Més força a Europa que als EUA. Karl Marx com a impulsor i difusor-
anàlisi econòmic amb certs errors + fracàs de l'URSS → economia marxista com a història del
pensament econòmic. Un dels seus grans encerts va ser l'advertiment que el desenvolupament
econòmic produiria l'alienament dels treballadors, els productes serien els majors enemics del
proletariat.
Raons que expliquen la popularitat del pensament marxista:
1. El desenvolupament del capitalisme (contrari al que deia Marx) sí que va millorar el

nivell de vida dels treballadors (xd). Els beneficis de la Revolució Industrial van ser
distribuïts desigualment; la majoria dels treballadors veuen el seu nivell de vida millorat
però una minoria el veu deteriorar-se. La industrialització va enriquir a comerciants i
empresaris industrials. Les diferències entre el nivell de vida dels rics i pobres augmenta
i dóna sensació d’empobriment psicològic → (explica la popularitat del pensament
marxista)
2. Polanyi: hi ha altres aspectes culturals i anímics que augmenten la insatisfacció de les

classes humils encara que el seu nivell de vida augmenti → Emigració camp-ciutat:
èxode massiu en cerca de millors salaris i condicions de vida → s'aconsegueix però a
costa de sumir a l'emigrant a un entorn desconegut i hostil. La vida a la ciutat és més
remuneradora però alhora perillosa, els treballadors perden la seva identitat i
comunitat → augmenten la sensació alineament.
3. L'alienació s'intensifica en accedir al mercat urbà de treball que fa que s'accentuï el

sentiment d'inseguretat. Salaris urbans superiors als agraris però es poden perdre en
qualsevol moment i depenen del cicle econòmic. Treball com a mercaderia.
36
Les ideologies revolucionàries prenen força a mitjans del segle XIX, el marxisme s’imposa entre
les masses obreres europees. A finals de segle ja es poden percebre les millores de la revolució
→ s’imposa un ideari reformista entre els socialistes europeus. Aquest socialista reformisme
acaba triomfant a Europa Occidental.
El mecanisme regulador de l’economia fa conflictives i agudes les tensions socials. Hume: quan
un país té dèficit a la balança de pagaments, es remeia amb la baixada de preus i de salaris, que
s’aconseguia per la disminució de la quantitat de diners en circulació → la deflació era el remei
a problemes com el dèficit a la balança de pagaments i problemes inflacionaris.
Disminució del diners en circulació → abaixada de preus i salaris (depressió econòmica) →

equilibri de la balança de pagaments.
Les economies es caracteritzen per la seva evolució cíclica, que es donen a economies
industrials i economies agràries però varien les causes. Les economies agràries depenen
principalment de les oscil·lacions climàtiques mentre que les economies industrials depenen la
psicologia col·lectiva: en temps de prosperitat els agents competeixen entre ells pels mitjans de
producció i pel treball; el treball augmenta, els salaris també, els bancs donen crèdits i els
empresaris s'endeuten → sobreescalfament de l'economia: tendències inflacionàries. Aquest
augment ha de tenir un límit, pot passar que l'auge de preus afecti la competitivitat exterior i es
produeixi dèficit a la balança de pagaments o pot passar que els tipus d'interès pugin perquè la
moneda en circulació no augmenta més i l'augment dels tipus d'interès desanimi el consum i la
inversió, o pot passar que la demanda de béns deixi de créixer per saturació, els salaris també
poden augmentar fins a cert punt que els costos de producció augmentin i que els empresaris
vegin disminuït el seu benefici. Els preus acabaran baixant i augmentarà l'atur. Els més
vulnerables als cicles econòmics són els petits empresaris i els assalariats, que tenen poca
capacitat negociadora.
Aquest sistema d'ajustament produeix un sentiment de rebel·lia entre les víctimes →

creixement del moviment sindical i impuls d'organitzacions de partit socialistes, comunistes i
anarquistes revolucionàries i l'èxit de la ideologia marxista. El socialisme reformista defensa
mecanismes de protecció social com la seguretat a la feina, la limitació de la jornada... el sufragi
universal. Quan arriba el moment d'haver d'escollir entre patró or o protecció social, el
socialisme acaba prescindint del patró or.
PROTECCIONISME
Una altra força dissociadora va ser la volta al proteccionisme, que va ser provocada per la
baixada de preus dels productes agrícoles; la importació de blat rus americà- de baix preu- inicia
el moviment proteccionista a Europa → portarà a guerres comercials i excarceració dels
nacionalismes.
- Aranzel alemany el 1879 → abandonament del tradicional lliurecanvisme dels junkers.

- Entre 1891-1892 quasi tots els països proclamen aranzels nous i més alts. Es passa de la
política de tractats a les guerres comercials.
S'inicien programes d'ajuda a la indústria; compra, per part dels Estats, d'armament per
augmentar el poder militar i estimular la indústria pesant nacional. S'introdueixen també
mesures de seguretat social, que tenien com a finalitat amortir les crisis i depressions →
Alemanya cm el primer país que introdueix mesures assistencials, Bismarck el 1881.
37
NACIONALISME
La idea de conjunt de ciutadans constituïts en nació i creador d'un Estat que actua en
representació i benefici seu s'oposava al concepte patrimonial de la societat estamental en la
qual no hi havia ciutadans.
- La societat estamental estava organitzada piramidalment i el senyor natural protegia als

seus súbdits.
- A la nació, tots els ciutadans són iguals en drets i obligacions, els governants
desenvolupen càrrecs temporals i l’objectiu de l’Estat del Benestar és el bé comú. La
França revolucionària va ser l’aproximació més fidel a aquest concepte.
Un altre tipus de nacionalisme és el d'Itàlia i Alemany → neix el concepte romàntic de nació.

Itàlia tenia una unitat física clara i antecedents històrics evidents. En el cas d'Alemanya, la nació
a principis del segle XIX tenia fronteres borroses, unitat cultural dubtosa i legitimitat històrica
discutible → Volksgeist: esperit del poble unit per llaços més forts però menys definits que els
de ciutadania: cultura, idioma o herència. El concepte de nació com a comunitat es converteix
en el dominant entre 1813 i 1815 a Alemanya i del moviment nacional que culmina amb l'Estat-
nació el 1871.
Un important element en el desenvolupament del nacionalisme és l'econòmic: els problemes

econòmics (intensificats per la baixada de preus) estimulen l'aïllament econòmic i la justificació
política que es dóna és el nacionalisme: la reserva del mercat pels productors nacionals, la
defensa del treball nacional, la independència econòmica nacional...
També va intervenir el desig de pacificació social; el nacionalisme s'usava com a distracció de les
insatisfaccions domèstiques, concentrava l'atenció de les masses en l'exterior i buscava
culpables externs.
A mesura que augmentaven les pressions dels partits obrers, els polítics buscaven en el
nacionalisme la solució dels problemes interns. Els nacionalismes acaben adquirint una
dinàmica pròpia; en el cas dels Balcans, les tensions i violències van ser originades pels
conflictes entre moviments nacionalistes i els esforços dels imperis per mantenir l'statu quo van
donar origen a l'esclat de la guerra.
El nacionalisme i l'imperialisme van ser els detonadors de la IGM.
IMPERIALISME
Les rivalitats entre països donen lloc a l'imperalisme: període de repartiment de l'Àfrica per les
potències europees + tensions al Carib i l'Extrem Orient. Les potències europees creen grans
imperis colonials a Àfrica i intenten estendre les seves zones d'influència on l'Estat era dèbil i els
ho permetia. L'imperialisme, des d'un punt de vista econòmic, va suposar més costos que
beneficis a les potències imperialistes.
Entre els socialistes (Lenin i Luxemburgo) es defensava que l'imperialisme era la fase suprema
del capitalisme.
Hobson afirmava que l'imperialisme té origen en un fenomen molt clar: el capital reportava
majors beneficis als països subdesenvolupats, per aquesta raó els capitalistes pressionaven als
governs perquè s'annexionessin a noves terres on poguessin invertir el seu excés de capital i
obtenir alts beneficis.
Després de la independència dels EUA, al segle XIX apareix el nou imperialisme, que s'inicia amb
la pau de les guerres napoleòniques. Els imperis més importants van ser Gran Bretanya i França.
38
- Congo Belga: Bèlgica colonitza, a través d’una societat privada, un territori de l’Àfrica
equatorial i l’explota fins el 1908, quan passa a dependre del parlament belga → genera
controvèrsies i causa el Congrés de Berlín el 1885, on es distribueix Àfrica entre els
imperis europeus, es fixen fronteres i regles de coexistència.
El domini polític no era necessari per a la inversió de capital, per tant Hobson no té raó: el
capital no rendia més a nous territoris. La raó era que la mà d'obra als països desenvolupats era
més cara però més productiva, estava millor educada i hi havia economies externes -pau i ordre
social-. La major part de la inversió exterior europea va ser destinada a altres països europeus i
als EUA.
Lenin tampoc estava en el correcte: el capitalisme ha seguit creixent al segle XX encara que
hagin desaparegut els imperis colonials.
Quina era la raó de l'imperialisme? Hi havia incentius econòmics (els capitalistes van fer grans
beneficis i van pressionar als governs perquè garantissin un marc polític adequat; alguns
pensaven que es podrien aprofitar dels mercats de les colònies, no va ser així). En la majoria
dels casos, la causa de l'imperialisme és el nacionalisme: esforç i carrera de les nacions per
mantenir o conquistar un imperi que els doni prestigi i poder polític.
ELS MOVIMENTS DE REFORMA

El creixement econòmic del segle XIX, l’expansió del proletariat industrial i el progrés
d’urbanització fomenta el naixement del moviment reformista, portat a terme per les
organitzacions obreres. Sindicats i partits d’esquerra pressionaven en un doble front:
1. Usaven el llenguatge revolucionari (marxista o anarquista)

2. La seva praxi era reformista, pressionant a favor d’un programa polític, econòmic i
social que acceptava el capitalisme mentre estigués reformat. Demanda de millores de
condicions de feina, Estat del Benestar, augment i redistribució de càrregues fiscals…
L'esquerra europea era favorable a mesures proteccionistes i d'intervenció estatal a favor de la

indústria i l'agricultura. L'esquerra nord-americana estava oposada al patró or.
En l'àmbit polític, la principal reivindicació era el sufragi universal. El progrés va ser lent però els
esforços de l'esquerra van resultar → èxit de la política reformista dels militants de base.
Alemanya va ser on més força tenia el moviment socialista i on es va iniciar la política de

protecció social, el 1911 l'obrer alemany es converteix en l'obrer més protegit del món. A
Anglaterra, també es van introduir mesures de protecció social sota el Partit Liberal. A quasi
tota la resta de països europeus es van introduir mesures socials durant aquest període.
Els objectius polítics també es van anar complint: als Estats Units el sufragi universal masculí es
reconeixia a la Constitució però es va aplicar amb restriccions fins a la guerra de Secessió. Suïssa
va ser el primer país europeu en reconèixer el sufragi universal.
CONCLUSIÓ
La Belle Époque de finals del segle XIX i principis del segle XX va ser el primer assaig pacífic
d’integració europea. Des del punt de vista econòmic, va ser un èxit: la població la producció i el
benestar van millorar. Des del punt de vista polític, va ser un fracàs: el desenvolupament
material va produir el naixement de nous grups socials i classes que van accentuar les tensions i
el conflicte, tant nacional com internacional.
39
GUERRA I REVOLUCIÓ
PERQUÈ LA GUERRA?
Després de l'assassinat de Francesc Ferran el juliol de 1914, Àustria va decidir enviar un
ultimàtum a Sèrbia exigint la condemna de l'atemptat (Alemanya va donar el suport a Àustria →
Alemanya mostra el seu esperit bel·licós). Rússia es mobilitza a favor de Sèrbia i Alemanya acaba
declarant la guerra a Rússia La intervenció d'Alemanya en el conflicte entre Àustria i Sèrbia
converteix un conflicte nacional en un conflicte mundial; és responsable de la generalització del
conflicte.
- Per què? Alemanya volia ser la potència hegemònica a Europa. La creació de la nació
alemanya i la consolidació de l'Imperi es van aconseguir a través de 3 guerres que va
servir per augmentar el poder i el prestigi prussià. Una quarta guerra la convertiria en
una nació hegemònica i en una de les grans potències mundials.
Els capitalistes poden repartir-se el món sense necessitat de guerres mundials, la causació
econòmica de la guerra va ser molt indirecta. Sense el nacionalisme alemany ni el militarisme, la
guerra mundial es podria haver evitat.
40
LECTURA 12. CRISI ECONÒMICA I RETROCÉS DE LA GLOBALITZACIÓ EN EL PERÍODE
D’ENTREGUERRES
LES HERÈNCIES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La inflació de guerra i l’estrangulament de les exportacions van fer augmentar l’endeutament
exterior dels aliats. Els EUA, imposa el retorn al patró or com a condició per finançar la
recuperació europea. Durant els anys 20 del segle XX el RU restableix el patró or a la paritat
prebèlica → les exportacions van disminuir i el PIB va tardar més a recuperar-se.
En canvi, la posició econòmica dels EUA es va veure enfortida → principal tenedor de reserves
d’or del món, la producció industrial augmenta. El mercat de valors es desplaça a NY.
Aquest canvi en les finances va ser simultani a canvis en els fluxos migratoris i en el comerç. Als
anys 20 ela EUA van començar ha restringit la immigració → l’atur augmenta a Europa. Europa
perd també la font d’ingressos estabilitzadora de les balances de pagament (remeses dels
emigrants). Es comença a imposar els primers aranzels.
La IGM va canviar la naturalesa de les polítiques internacionals i del mercat interior i va

modificar l’estructura de països individuals. Durant els anys de recuperació, l’output
manufacturer del Japó i asiàtic va incrementar en un 50% en química, ferro, enganyaria… Japó
va passar a desenvolupar nous mercats a Austràlia, Índia, Sud-est asiàtic i Àfrica.
El 1925 es van aconseguir nivells de producció industrial iguals als de 1913. 12 anys de
recuperació (1918-1925) en els que es difon la segona revolució tecnològica per altres parts del
món → efectes distorsionadors per les economies exportadores: van fer fortes inversions en la
producció de primeres matèries i aliments. Amb l’auge del proteccionisme a Europa, es va
deixar de demandar productes agraris i es va iniciar una crisi de sobreproducció en productes
alimentaris i primeres matèries → les economies exportadores van acumular estocs → els preus
es van ensorrar.
Un altre factor desestabilitzador són els deutes generats pel conflicte. Els principals creditors
eren els EUA i RU mentre que França era el principal deutor. Es va establir un cercle viciós molt
inestable a les finances europees.
LA GRAN DEPRESSIÓ
Disminució del nivell de preus i de la producció sense precedents a escala mundial. Bancarrotes
bancàries en cadena, retrocés en espiral del comerç mundial, augment de les taxes d’atur,
bombolles financeres…
- Alemanya, EUA, Austria, Polònia i Txecoslovàquia → països que van patir la crisi amb
més intensitat.
- França→ crisi d’intensitat intermitga però més llarga
- RU, Italia, Grècia, Suïssa, Bèlgica i Japó → menor intensitat.
Durant els anys 20 la situació econòmica nord-americana era bona i el preu dels actius en borsa
no va deixar d’augmentar. El paper dels bancs nord-americans va ser crucial: emetien deute a
curt termini per finançar la compra d’actius en borsa → entre 1927 i 1929 les cotitzacions dels
actius van créixer en vertical en una febra especulativa.
El 1929 s’arriba al punt d’inflexió: els inversors comencen a vendre actius per minimitzar les
seves pèrdues. Les cotitzacions cauen en vertical entre 1929 i 1931 i els preus al mercat
s’ensorren.
41
Els inversors han d’afrontar enormes pèrdues i comencen a retirar els seus dipòsits dels bancs
→ durant 1931- 1933: el sector financer experimenta una crisi bancària en cadena → crisi
econòmica.
A més, el crack del 29 va tenir efectes encadenats per tot el món.
- A la compravenda d’actius intervenien empresaris de tot el món

- El Pla Dawes establia el suport financer americà a Europa → es va crear un cercle
financer molt inestable en el que Europa depenia del suport dels bancs nord-americans.
Quan els diners dels EUA van parar d’arribar, els països europeus també es van veure
en crisi.
Els pensadors keynesians afirmen que el crack va afectar l’economia real: va causar males
expectatives i els agents econòmics van perdre la confiança en l’economia. S’aplica el concepte
de trampa de liquiditat: situació en què els agents econòmics prefereixen tenir els diners en
efectiu i no arriscar-lo en activitats productives per no incórrer en més pèrdues.
Després de 1929, els EUA va començar a repatriar els seus capitals exteriors i va generar que el
sistema internacional de pagaments perdés liquiditat i vàries onades de fallida bancaria.
El 1931 es va començar a aplicar mesures proteccionistes als EUA i Europa va seguir els seus
passos. Quan tots els països rics en conjunt es protegeixen, l’economia internacional s’ensorra.
Les economies exportadores van perdre la seva relació favorable d’intercanvi i els seus preus es
van ensorrar. La demanda es va contraure i l’oferta, que havia augmentat durant la IGM en la
producció de béns de llarga gestació, també → crisi de sobreproducció. En disminuir els preus
de les exportacions més que el de les importacions, va augmentar la magnitud del deute
d’aquests països i van entrar en bancarrota.
Pels economistes keynesians, la crisi va ser una crisi de demanda efectiva en els seus tres
components: consum, inversió i comerç exterior. El consum va retrocedir a mercè de l’atur i
degut també a la disminució en els nivells d’ingressos. El crack va contribuir a la disminució de la
inversió. El comerç exterior es va ensorrar a causa de les mesures proteccionistes.
Friedman: va ser sobretot un shock monetari causat per les bancarrotes bancàries. Es va
convertir en una greu depressió a causa de les polítiques monetàries que la Reserva Federal va
aplicar, que eren errònies. El preu del diners és inversament proporcional al nivell de preus de
les mercaderies. En èpoques de deflació es dóna poder adquisitiu futur → disminueix la
demanda agregada de béns de producció → neix l’escassetat monetària com a fenomen (els
individus tenen menys quantitat de diners de la que desitjarien tenir) → Venen els seus actius
per obtenir major liquiditat. La manera de combatre la crisi és injectar diners en l’economia per
frenar l’escassetat monetària. Les polítiques adoptades no van ser suficientment expansives;
van generar major inflació i menor demanda de béns.
El patró or no es va restablir de manera coordinada: RU va sobrevalorar la moneda i la van fixar

a la paritat prebèlica; F va optar per una paritat inferior. Aquest procés de falta d’ajustament
d’equilibri va generar inestabilitat durant els anys 20 → crea forts moviments especulatius.
Els països amb dèficit a la balança comercial perden or i també disminueix la quantitat de
diners. La disminució de l’oferta monetària és una força deflacionista → en absència de
polítiques que permetin modificar el valor de la moneda, el mecanisme d’ajustament passa per
la sortida d’or i per tant en la modificació del nivell de preus → el sistema monetari del patró or
crea deflació.
42
La crisi es caracteritza per una disminució sense precedents de la producció i dels preus. Per
sortir d’ella, les mesures oportunes eren l’estimulació de preus i la producció positivament a
través de polítiques monetàries i fiscals expansives.
Dotar a l’economia amb una oferta monetària major hauria ajudat positivament als preus i a
l’equilibri exterior de l’economia → perquè disminuiria el nivell de tipus d’interès i es reactivaria
la inversió. La pròpia devaluació de la moneda permet corregir els dèficits de la balança
comercial. Aquestes polítiques expansives comportaven augmentar la quantitat de diners i
deute públic i no es podien desenvolupar sota el sistema del patró or. En imposar la deflació, el
sistema monetari va tenir un efecte contrari al desitjat: va aprofundir la caiguda dels preus i de
la producció.
RU va optar per polítiques fiscals restrictives. El 1931, va devaluar la moneda i va sortir del patró
or → es modifica l’equilibri exterior de l’economia i augmenten les exportacions → recuperació
de la producció industrial i els nivells de preus.
Als EUA, fins a l’any 1933 amb Hoover, la crisi econòmica va ser pitjor. Polítiques basades en un
pressupost equilibrat i el manteniment sobrevalorat del dòlar → la inversió va retrocedir + va
elevar els tipus d’interès → menys consum i exportacions i va augmentar l’atur. Amb Roosevelt
el 1933 → New Deal i canvi radical: es devalua el dòlar, s’abandona el patró or i subsidi d’atur a
la població. Entre 1933 i 1937 la producció es recupera. El 1937 el govern retalla la despesa per
equilibrar el pressupost → ensorrament de preus, producció i ocupació.
A Alemanya, els governs socialdemòcrates no van impulsar polítiques expansives a causa de la

hiperinflació que havien patit. Quan arriba Hitler al poder el 1933→ canvi radical: programa
d’obres públiques, sistema basat en salaris baixos → expansió del sector de béns d’inversió i
recuperació econòmica molt ràpida.
43
LECTURA 13. LA CRISIS ECONÓMICA EN LA PERIFERIA
La Gran Depresión (GD) se originó en los países desarrollados, pero se trasmitió a los países
pobres. En primer lugar, las exportaciones de alimentos y primeras materias desde los países
pobres al centro desarrollado se desploman, caen las exportaciones hacia los países ricos. La
depresión del comercio perduró hasta pasados los peores momentos de la crisis en 1932 a
causa de las políticas proteccionistas de los países de Occidente. Disminuyeron un 22’4% las
exportaciones agregadas de América Latina (AL) y Asia (As) entre 1932 y 1938, y los precios se
desplomaron. En segundo lugar, cambiaron los precios relativos de las mercancías y la relación
real de intercambio en perjuicio de los países pobres. Los precios de productos primarios del
1929 no se recuperarán hasta la 2GM. En tercer lugar, el mercado internacional se derrumbó, y
eso implicó una pérdida de financiación exterior de las economías latinoamericanas y asiáticas.
En cuarto lugar, la deflación de los productos primarios hizo más costoso el retorno de las
deudas, por falta de liquidez.
La crisis en AL estuvo estrechamente ligada al proteccionismo norteamericano y a la coyuntura

depresiva de la economía atlántica. En Asia, la ola recesiva se dio por distintos motivos. China
1934, grave contracción por una mala cosecha. Japón, políticas contra-cíclicas muy eficaces y
tuvo la experiencia de crecimiento económico más veloz del mundo en este periodo. Los países
asiáticos más pequeños tenían unas exportaciones más diversificadas que las latinoamericanas
mientras que los más grandes y densamente poblados como China e India, tenían escasa
dependencia del comercio exterior. El impacto de la crisis en la periferia tuvo mayor impacto en
AL.
AL, proceso de recuperación entre 1932 y 1937, debido a los mecanismos de control de
cambios aplicados por la mayoría de países sudamericanos en 1932. Abandonaron de facto el
patrón oro, habían elevado también los aranceles, devaluado la moneda e iniciado una
moratoria del pago de la deuda externa. Cobraron más autonomía respecto a la economía
internacional, e iniciaron políticas fiscales y monetarias expansivas. También, políticas de
sustitución de importaciones, estimulando la producción de manufacturas en el mercado
doméstico. Pero, nueva ola de quiebras bancarias en EEUU en los años 1937-1938 y frágil
situación económica y financiera a escala internacional, hicieron que la recuperación no llegase
de hecho hasta la 2GM.
LA 2 GM
Guerra más costosa de la historia de la humanidad, originada por los afanes expansionistas
alemanes. Voluntad de erigirse como gran potencia mundial, que la llevó a ocupar gran parte de
Europa. Durante crisis de 1933 Hitler asciende al poder mediante elecciones democráticas.
Alcanzó la plena ocupación de la población alemana mediante un plan de obras públicas y a
partir de 1936, el presupuesto estatal pasaría a destinarse al rearmamento. La guerra
representaba un medio de obtener ganancias económicas a medio plazo. Defendía: abolir las
dudas racionales de los individuos en el acontecer económico, con la sumisión de las voluntades
individuales a un objetivo colectivo común como la guerra. Lucha en la que los fuertes la raza
superior, los elegidos dominaran a los débiles, y la guerra es un instrumento imprescindible en
este proceso. MEDIDAS: un gran país, ampliación del territorio alemán, que le permitiría cumplir
su misión como poder superior y elegido para ordenar militarmente la sociedad y economía de
los más débiles. A partir de 1936, políticas económicas como determinación de los precios a
través de los planes cuatrienales, superiores a los del mercado internacional, el establecimiento
de una divisa no convertible (el marco bloqueado), el uso del clearing aislaba Alemania de la
economía internacional. Ampliar el poder económico alemán ocupando a otros países para que
sirviesen al Reich.
44
En las primeras campañas de la guerra Hitler logro su objetivo de formar una gran comunidad
de países europeos trabajando para el Reich. El corazón industrial europeo, Alsacia-Lorena,
Luxemburgo y la Alta Silesia, era dominado por Hitler. Sin embargo, no tenían una agenda clara
en política económica i del aprovechamiento de los recursos. Nunca hicieron público un
programa económico global para clarificar en qué consistía la reestructuración del imperio.
¿Cómo pudo Hitler ocupar con éxito buena parte de Europa en tan poco Eur quedó muy
debilitada después de la GD. Fr, abierta a la ocupación alemana en 1940, RU y EEUU no
decidieron atacar al Reich decididamente hasta 1941. En los años previos a la guerra, el gasto
militar era muy distinto entre el Eje y países aliados que entraron en guerra en 1939,
concretamente, representaba 1/3 del gasto militar alemán. Como en la 1GM, Hitler se basó en
guerras cortas, guerras relámpago, que le permitían controlar los centros económicos y
administrativos de los adversarios. Pero, mecanismo obsoleto a partir de 1941, cuando el
esfuerzo bélico más importante se centraba en mantener vivos los territorios ya conquistados.
Pero el armamento alemán estaba pensado en las guerras relámpago, cortas y de conquista, y
las prioridades de gasto militar no cambiaron durante la guerra. La posición militar alemana se
vio muy debilitada frente a una guerra larga. 1941, punto de inflexión en la correlación de
fuerzas. En primer lugar, ataque alemán a Rusia. En segundo lugar, el ataque a Pearl Harbour
por parte de Japón que implicó la entrada de EE. UU. Alemania llego a conquistar territorio ruso
cinco veces mayor que Alemania. Pero en 1942, alemanes estaban en inferioridad de
condiciones, las inclemencias del tiempo y el debilitamiento económico anímico y
armamentístico alemán representaron una gran fuente de desgate. En 1941 entra EEUU en la
guerra, y el bando aliado reforzó su potencial económico. Entre 1936-1938. El peso en la
economía era el siguiente: EEUU, RU y URSS representaban el 60% de la producción mundial de
manufacturas frente a una proporción del 17% alcanzada por los países del Eje. A partir de
1944, la compatibilización de las tareas civiles con las militares y el desgaste de la guerra
generaron una situación de escasez de trabajo y crecientes estrangulamientos en el suministro
de municiones. Un tercio de la renta mundial estaba dirigida a los fines de la guerra. (més dades
numèriques a la pàg 102). En 1945 las bombas nucleares en Hiroshima y Nagasaki terminarían la
guerra en el frente del pacífico, y en mayo el 1945 Ale se rindió.
COSTES Y PÉRDIDAS OCASIONADOS

2GM: la más costosa en términos financieros, humanos, de costes indirectos y en pérdidas de
potencial productivo. La 1GM fue una guerra intensiva en el uso del trabajo, fue una guerra de
trincheras. La 2GM sería intensiva en el uso de capital. El producto nacional neto americano
aumento un 50% y representó el 40% de gastó en armamento. Capacidad destructiva de la 2GM
alcanzó un cénit en la historia de la humanidad, energía nuclear y bomba nuclear.
ALGUNAS CONSECUENCIAS ECONÓMICAS DE LA PAZ: LA EXPANSIÓN DEL COMUNISMO Y

LA GUERRA FRÍA
Paz en 1945. Primera consecuencia, al acabar la guerra, el área de influencia del comunismo y
de la economía planificada había crecido. La URSS consolidó el control sobre las economías
liberadas por los alemanes de parte de Europa Oriental. También se extendió por Asia, en 1945
Hochi Minh fundó la república independiente del Vietnam, y en 1949 el fin de la guerra civil
china dio paso a Mao (país más poblado del mundo). Las economías planificadas pasarían a
competir con el capitalismo como sistema político que aspiraba a la hegemonía mundial. 1949,
OTAN nace y da los primeros pasos hacia la Guerra Fría (GF), y las economías del este crean el
COMECON. 1955, el Pacto de Varsovia ene el terreo militar. Mundo dividido en dos grandes
bloques, económicos, políticos y militares rivales por lograr la hegemonía mundial. La existencia
de armamento nuclear y el equilibrio militar evitaron una nueva guerra mundial. Acumulación
armamentística hasta los años 80, cuando Reagan y Gorbachov pusieron fin a la GF. Iniciaron la
45
colaboración entre las dos superpotencias. Desintegración y muerte de la URSS a partir de 1991
y fin del comunismo en Europa, tmb final de la GF. Nueva realidad: guerras pasarían a estar
ocasionada por motivos étnicos o religiosos más que por motivos económicos.
46
LECTURA 14. EL CRECIMIENTO ECONÓMICO DE POSTGUERRA
INTRO
Período entreguerras marcado por una crisis económica unida a la desarticulación de la
economía globalizada del s.XIX. En los años de recesión, la elevación de las tasas de paro impuso
unas cuotas a la entrada de inmigrantes, Occidente se protegió y el comercio mundial se
contrajo en espiral. Además, NY no daba créditos y no actuó como prestamista de última
instancia, implico problemas de liquidez a los países con problemas en la balanza de pagos. Esta
coyuntura económica se siguió hasta el fin de la 2GM, ya que aprendieron de la 1GM y trataran
de evitar los desequilibrios causados por la guerra. La 2GM fue muy intensiva desde el punto de
vista del capital. (dades numèriques de la 2GM a la pàg 107). En torno a 60 millones de
personas perecieron a causa de la guerra. La inversión en armamento supuso el final de la Gran
Depresión (GD) para muchos países, inversiones que llevaron al cambio tecnológico y a
innovaciones. Al terminar la guerra, los mismos inventos se utilizarían para sostener el
crecimiento económico.
LA COORDINACIÓN INTERNACIONAL PARA REESTABLECER LA NORMALIDAD

La falta de coordinación en el restablecimiento de un sistema internacional de pagos fue uno de
los principales problemas de la primera posguerra. Será necesario aplicar políticas económicas
coordinadas. Breton Woods’ 44: dotar la economía internacional de un sistema de pagos
estable, mediante la estabilización de los tipos de cambio fijos y las fuerzas del mercado abierto:
patrón dólar oro. Después de la guerra, EEUU volverá a ser el prestamista en última instancia y
la convertibilidad del dólar en oro.
Políticas aplicadas: retorno del sistema de paridades entre las monedas casi fijo, con márgenes
de fluctuación para evitar la rigidez del patrón oro, la cual causo problemas en la GD. Todo ello,
permitiría evitar las devaluaciones competitivas, que general deflación e inestabilidad.
Nuevos organismos: FMI. Cada país paga una cuota a través de su Banco Central, en función de
su poder económico. Cuanto más grande era el préstamo del FMI, más duras eran las
condiciones, había también, cantidades máximas para prestar. Mayor prestamista: EEUU. El
fondo de depósitos del FMI creció de forma espectacular de 9,3.000 mil millones de dólares a
29.000 mil millones de dólares entre 1959 y 1970. Papel primordial en el ajuste de las
economías con problemas en la balanza de pagos.
BM: proporciona préstamos a largo plazo, desarrollo económico en proyectos que prometen
resultados y crecimiento económico, disminuir la pobreza a escala mundial. Al principio, los
préstamos se dirigían a la reconstrucción europea de la 2 posguerra, durante los 50 se
orientaron hacia las economías de ingreso medio y a partir de entonces, básicamente
financiaron países en vías de desarrollo (47% de los prestamos entre 1948-52).
Occidente se convirtió en un área de tarifas arancelarias bajas, a través de las sucesivas rondas
del GATT. La liberalización comercial se ha producido en países miembros de la OECE, el GATT
disculpa a los países pobres por no quitar la protección y otras restricciones cuantitativas,
excluyéndolos del club que comercian con bajos aranceles, hecho que les ha frenado el
crecimiento.
Sistema gobernado por el dólar y el oro, y Eur de posguerra no tenía ni dólares ni oro suficientes
para pagar las importaciones, tenía importaciones muy inelásticas y su capacidad exportadora
era muy baja y no obtenía dólares ni divisas necesarias para pagar sus importaciones: la brecha
del dólar// discrepancia entre las disponibilidades europeas de dólares y su necesidad de
dólares, divisas y oro para financiar las importaciones.
47
Pla Marshall’47: generosa ayuda de EEUU a Eur. Interés por la Guerra Fría (GF) y evitar que más
países se unieran al comunismo, ya que Europa de posguerra necesitaba comida, energía,
primeras materias y bienes de capital y no los podía adquirir por falta de dólares y demás
divisas. Programa de Recuperación Europea: 13.000 mil millones de euros a países europeos,
mayoritariamente RU y Francia, también Alemania Occidental, Italia y Países Bajos. Ayudas en
función de sus prioridades y cesta de la compra. RU: las destino a financiar importaciones,
mejorando así la balanza de pagos. Ale Occidental: inversión directa en bienes de equipo e
infraestructuras. En términos cuantitativos no suponían grandes cantidades, pero
cualitativamente sí, proporcionando aquellos bienes estratégicos que representan cuellos de
botella para el proceso productivo.
En total, más de 20 años de recesión europea. Incentivo para comerciar entre potencias
europeas: la falta de divisas y ahorrar dólares. CECA (6 países), mayor grado de integración y
llevó a muchas otras negociaciones que afectaban a más ámbitos. Tratado de Roma’57, CEE
(absorbe la CECA). Inició como una unión aduanera, más tarde integración política. Reducción
de aranceles, libre circulación de trabajo y capital, mercancías, reducción de divergencias
fiscales y confección de un impuesto indirecto común sobre el valor añadido.
CRECIMIENTO ECONÓMICO
Estabilidad del sistema de pagos y la asistencia financiera -– gran estabilidad y crecimiento. <<
Edad dorada del capitalismo>>. Tasas de crecimiento anual acumulativo a escala mundial
cercanas al 3%, nunca más se han vuelto a alcanzar. Motivos: Europa y Japón están
convergiendo con EEUU.
MODELO DE KUZNETS: CONVERGENCIA ECONÓMICA

En ausencia de trabas que permitan la libre circulación de innovaciones y políticas de
Investigación y Desarrollo, los países relativamente más atrasados asimilas las innovaciones de
los países líderes, creciendo a tasas más elevadas que los países ricos hasta alcanzarlos en sus
niveles de PIB/cápita. Crea un boom en el crecimiento. En el caso de Europa, partían casi de
cero después de la guerra, y tuvieron un clima de estabilidad y asistencia financiera que
permitió asimilar estas innovaciones de EE.UU. Tubo tasas de crecimiento muy elevadas, así
como el crecimiento de la productividad del trabajo fue aún superior. (dades numèriques del
creixement del PIB/càpita a la pàg 112).
Fordismo: nuevas fórmulas de organización de las empresas, nacidas de la segunda revolución

tecnológica. Obreros especializados en una fase del proceso productivo, trabajo en cadena o
taylorismo. Eran empresas de gran tamaño financieramente y en número de trabajadores.
Multinacionales. Base productiva requería poca cualificación, en cambio experiencia y
educación eran necesarias para gestionar estas empresas y se incrementó la demanda
educativa superior. Sector educativo y sector servicios crecieron también.
Políticas fiscales y monetarias: fueron expansivas y las economías capitalistas occidentales

gozaron de plena ocupación. Breton Woods impedía en principio la devaluación, pero países
con problemas de pagos devaluaban sus monedas con o sin el consentimiento del FMI. En 1949,
libra esterlina se devaluó, y muchos países siguieron su ejemplo. Otros, revaluaron la moneda
varias veces en relación al precio de postguerra. Los tipos de interés fijados eran bajos y el
acceso crédito era asequible (políticas monetarias expansivas), formación de capital y
generación de empleo. (políticas fiscales) expansivas, aumento el gasto público en el sector
servicios, generación de capital humano, educación y sanidad. Ampliación de la ocupación de
profesiones liberales.
48
Sistema estable, consumo e inversión crecieron a tasas constantes, buenas expectativas.
Salarios reales crecieron mucho, aunque más la productividad del trabajo, y no erosionaron el
margen de beneficios. Los sindicatos no pedían aumentos de salarios superiores a la
productividad. AÑOS DORADOS DE LA SOCIALDEMOCRACIA en Europa, Estado del Bienestar y
economía mixta en los 70, activos económicos en parte privados y en parte públicos, imposición
fiscal progresiva, giro igualitario en la distribución de la renda (Escandinavia). Boom económico-
boom consumismo, sociedad del consumo, se difunde y cristaliza la segunda revolución
tecnológica, consumo de bienes duraderos. Aumento de los ingresos familiares, trabajadores
recibían pagas dobles y vacaciones, incorporación de la mujer al mercado laboral. Los
audiovisuales y la comunicación. Aumentó el grado de educación secundaria y el acceso a la
universidad. Capital humano implicaba un aumento de la productividad del trabajo, gracias a las
mejoras en educación y sanidad.
Paradoja de Leontieff: las exportaciones llevaban incorporando más trabajo que capital, en
relación a sus importaciones, causa de los mayores niveles alcanzados por los niveles educativos
de EEUU, que aportaban un valor añadido al valor de producción y exportaciones.
El crecimiento y sus factores no se dan por una mayor cantidad del factor trabajo. Jóvenes se
incorporan más tarde al mercado de trabajo, mujeres casadas entran en el mercado laboral,
eliminación del mercado infantil en el mundo desarrollado. Sí aumentó significativamente la
aportación de capital, en forma de valor y también en términos físicos.
Creciente penetración del mercado en todas las esferas de la actividad económica, por ejemplo,
trabajos domésticos que realizaba la mujer, ahora se contrataba para que se hicieran.
Conclusión: el crecimiento observado se explica sobre todo por el aumento del capital y
también de la productividad de los factores productivos. Los polos de crecimiento siguieron
situados en el norte. Creciente intensidad de las migraciones europeas del sur al norte, durante
los 60.
NO hay crecimiento económico globalizado. Fuertes aranceles proteccionistas a la entrada a de

productos primarios provenientes de los países pobres como los africanos. Esto afecto
negativamente la consecución económica de estos países, quedaban marginados de la carrera
por el crecimiento económico. Junto con la descolonización de posguerra estos países
tendieron a empobrecerse configurando lo que conocemos como Tercer Mundo. La economía
mundial se empieza a regionalizar, y cada continente va creando bloques comerciales. Las
economías de los países pobres también crecieron, pero a ritmos muy diferentes. Hasta los 60 y
el fin de Breton Woods, no se puede hablar de una economía totalmente globalizada, en al que
la producción de países africanos y asiáticos empezó a competir con la de los países
occidentales.
LECTURA 15. EL FINAL DE L ’EDAT DAURADA DEL CAPITALISME I LA CRISIS D’ESTAGFLACIÓ6

A partir dels 70 del s. XX l’economia mundial va viure una desacceleració de les taxes de
creixement. Va disminuir el ritme de creixement del PIB/càpita, augmenten les taxes d’atur.
L’edat daurada del capitalisme va estar associada a dues dècades de creixement amb plena
ocupació i sense inflació (és una paradoxa perquè la plena ocupació dona seguretat als
treballadors i impulsa increments en els salaris reals, un dels motors de la inflació 7). Aquest
6 Situació on l'índex d'inflació és alt, l'índex de creixement econòmic s'alenteix, i l'atur es manté alt. La seva correcció
suposa un dilema per la política econòmica, ja que les accions que permeten abaixar la inflació poden incrementar
l'atur i viceversa.
7 Segons la corba de Phillips l’atur i la inflació estan inversament correlacionats.
49
creixement de l’edat daurada es deu a que la memòria dels costos personals i econòmics de la
Gran Depressió va impedir que els salaris creixessin més que la productivitat del treball.
A partir dels anys 70 els sindicats es van sentir prou forts com per demanar increments del salari
real superiors a la productivitat del treball, reduint el marge de beneficis de les empreses i
augmentant els nivells de preus. A més, a la mateixa època es van reduir les migracions camp-
ciutat (ja no quedava gent xd) i l’economia va deixar de comptar amb una oferta barata i flexible
de treball mobilitzable mitjançant migracions de curta distancia.
Al mateix temps, per les economies desenvolupades les fonts de creixement (terra, capital,
treball i productivitat dels factors productius) s’havien esvaït. Per prosseguir amb el creixement
feia falta tornar a desplaçar la frontera de producció de l’economia, com va succeir a partir dels
80 amb la revolució tecnològica (revolució de les TIC).
A causa de la convergència econòmica (Europa i Japó ja havien convergit amb els EEUU) el dòlar
va deixar de ser la única moneda forta de l’economia internacional. Europa i Japó van deixar de
demandar dòlars per finançar les seves importacions, van passar a diversificar la seva cistella de
la compra i a “ofertar” les seves pròpies divises en el mercat financer internacional.
La Guerra de Vietnam va suposar la pèrdua de molts dòlars i or per EEUU. El 1971 la devaluació
del dòlar va implicar de facto la fi de la vigència dels tractats de Bretton Woods. L’emissió de
diners va deixar de dependre de les reserves de dòlars i or. Es va crear molt més paper moneda
i això va generar una inflació monetària (sumant a la inflació ja existent). Quan l’oferta
monetària augmenta més que la renda real, els nivells de preus augmenten.
Els shocks laboral i monetari van anar acompanyats de l’energètic. Les tecnologies de la segona
revolució tecnològica feien un ús molt intensiu del petroli. Crisi del 1973-74: increment dels
preus del cru, preu que va pagar Occident per la seva ajuda a Israel en la guerra de Yom Kippur
contra els països àrabs. Crisi del 1979-80: a causa de l’escàs suport que va donar Occident a la
revolució islàmica d’Iran i el seu posicionament a la guerra Iraq-Iran. Aquests grans increments
en el preu del petroli van encarir molt la partida energètica del compte d’explotació de les
empreses, tercer factor que va pressionar a l’alça el nivell de preus del producte final.
Les mesures efectives eren transformar l’oferta dels productes o diversificant-la o fent-la menys
dependent del consum de petroli. En canvi les mesures adoptades van anar dirigides a reduir la
demanda, per combatre la inflació es van adoptar erròniament polítiques monetàries
restrictives basades en l’augment dels tipus d’interès (una política que serveix per deprimir la
demanda de productes al encarir el seu cost financer, però davant duna crisi d’oferta va
empitjorar les coses). Aquestes mesures van dur a la fallida a moltes empreses i va fer que
pugessin les taxes d’atur.
La recuperació econòmica no va arribar fins passats els anys 80, quan l’oferta productiva es va
diversificar amb la posada en circulació dels productes típics de la revolució de les TIC.
50
LECTURA 16. INTEGRACIÓ ECONÒMICA , CREIXEMENT I CICLES A L’ECONOMIA EUROPEA
Durant els anys 80 la Comunitat Econòmica Europea havia arribat molt lluny (Comissió Europea,
una cort de justícia i un parlament sòlidament establert). La política agrària comú s’havia
complert amb èxit i el sistema monetari europeu, format el 1979, havia triomfat i era necessari
estabilitzar les monedes nacionals per complir els nous objectius.
1986 – Acta Única Europea. Formalitza un nou acord per aconseguir un mercat únic lliure de
barreres als moviments de béns i factors de producció, capital i treball. És un gran pas pel
procés d’integració econòmica.
Alemanya destaca en el seu interès per la integració ja que, després de perdre la IIGM, se li van
limitar les competències en matèria de política exterior i armament, per això no tenia la
possibilitat de llançar iniciatives unilaterals en aquests temes. Per tant, Alemanya només podia
incidir en la política internacional a través d’una política exterior comú. Amb la unificació del
país el 1990 i doblar aquest l’extensió i la població, tornen a brotar els esforços integradors per
mantenir la pau i es signen els tractats de Maastricht el 1992.
Per la seva banda, en el Regne Unit, Thatcher volia liberalitzar les finances i per tant, incloure els
serveis i no només les mercaderies al conjunt de béns que concorrien al mercat únic. Això
implicava eliminar els controls de capitals i permetre que la inversió fluís sense obstacles entre
diferents països.
La segona meitat dels anys 80 a Europa van ser anys d’expansió econòmica. El bon
funcionament dels negocis facilitava fer els ajustos econòmics necessaris per impulsar la
liberalització econòmica amb pocs costos. L’1 de gener de 1993 el mercat únic era un fet, van
disminuir els diferencials de preus i van augmentar les importacions. La formació d’aquest
mercat únic convidava a la unificació d’altres paràmetres, com la formació d’una moneda única.
Tractats de Maastricht 92 – Els països havien de complir diferents precondicions: els bancs
centrals havien de ser independents dels seus respectius governs, tenir uns nivells acceptables
d’inflació8, taxes d’interès baixes, tipus de canvi amb poques fluctuacions i control del deute
públic i el dèficit pressupostari. Maastricht obria el camí a la unió monetària, però també tenia
fortes implicacions per l’hegemonia dels països a l’hora de desenvolupar polítiques fiscals i
econòmiques.
La transició cap a l’euro havia de desenvolupar-se en tres fases:
• 1990-1993: convergència de les polítiques econòmiques, abolició dels controls de
capitals i independència dels bancs centrals
• 1994 i endavant: accentuar la tendència a la convergència econòmica, sintonia en les
polítiques i creació d’una institució transnacional (Institut Europeu Monetari)
• 1999: iniciat pel Consell de Ministres. Culmina amb l’encunyació de l’euro el 2002.
Anys 90 – creixement limitat i augment de l’atur. Per combatre l’atur calen polítiques
monetàries i fiscals expansives, però per complir el pacte de Maastricht calien polítiques
restrictives. El pacte d’estabilitat ha fet que no es puguin aplicar polítiques expansives
lliurement i això fa que les crisis s’agreugin molt més.
L’euro ha implicat la pèrdua de sobirania nacional i d’instruments de política econòmica per fer
front a les recessions. En el s. XXI les diferencies entre els països rics del nord i els pobres del
8
Inflació: no podia superar en 1,5 els nivells dels tres països que la tenien inferior. Interès: només podien superar fins
un 2% la dels països que les tenien inferiors. Deute públic: no més del 60% del PIB. Dèficit pressupostari: per sota del
3%.
51
sud s’han accentuat, sense que es vegi harmonitzat per una unificació fiscal dels països
membres que permeti la transferència d’ingressos públics de nord a sud.
52
LECTURA 18. CAP. 12: GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTAT EN EL LLARG TERMINI
LA SEGONA ONADA GLOBALITZADORA
Durant els anys 80 es difonen les innovacions pròpies de la tercera revolució tecnològica que,
en la seva gran part fan un ús molt moderat de l’energia. Això fa la informació més universal i
assequible. Durant aquesta època també es va modificar l’orientació de les migracions
internacionals, aquestes van passar a ser del sud al nord i amb una menor intensitat que en la
primera onada globalitzadora (degut a les restriccions i quotes a la immigració dels països
desenvolupats).
Aquesta segona onada globalitzadora es va basar en la creixent intensitat del comerç i no en els
moviments de factors productius com la primera. Nous països van començar a industrialitzar-se
exportant creixents quantitats de manufactures a un preu competitiu, treball abundant, barat i
amb escassos requeriments de qualificació van permetre als països asiàtics fer-se un lloc al
mercat de manufactures internacional.
GLOBALITZACIÓ I CONVERGÈNCIA ECONÒMICA A LLARG TERMINI

Durant la segona onada globalitzadora, l’economia internacional comença a convergir en
termes per càpita entre tots els ciutadans del món. Com hem vist, durant la Revolució Industrial
hi va haver una gran divergència entre els països que es van industrialitzar i els que no. Els
països no industrialitzats es veuen afectats en gran mesura per les polítiques que apliquen els
països que si ho estan.
Aquest procés de gran divergència es pot mesurar a través de l’Índex de Gini. Quan aquest
índex és igual a 1, la situació és de màxima divergència i quan és 0 trobem una situació
d’igualtat total. Entre 1820 i 1970 l’índex de Gini de la dispersió global del PIB/càpita no deixa
d’augmentar, per tant la gran divergència entre països no deixa d’augmentar. El 1970 veiem un
canvi de tendència, les economies comencen a convergir.
La creixent convergència a partir de 1970 es pot explicar sobre tot a causa del procés de
creixement econòmic de Xina i Índia. Abans de la mort de Mao Tse Tung el 1978, Xina era una
economia planificada amb tendència a l’estancament econòmic. Tenia un gran avantatge
comparatiu en la producció de béns intensius en l’ús de treball. Amb el procés de liberalització
comença una reassignació del treball de l’agricultura al sector exportador de manufactures
(possible ja que al ser un país d’arrels comunistes l’Estat tenia un gran control sobre la
població).
Tot això va portar a l’inici d’un procés de creixement depenent de les exportacions i també
l’augment de les desigualtats dins del país degudes a ràpids processos migratoris rurals-urbans.
A partir d’aquell moment el pes del sector exterior de l’economia no va deixar d’augmentar. Les
exportacions es van especialitzar en el sector manufacturer, maquinaria i béns d’equip per el
transport i altres manufactures. Durant els anys 80 els mercat era sobretot l’asiàtic, però en les
següents dècades es va convertir en mundial.
El procés de creixement de l’economia xinesa és molt significatiu per la població mundial ja que
es tracta del país amb major nombre d’habitants del planeta. La incorporació de Xina i Índia al
club de la convergència té una gran repercussió en la millora dels nivells de vida dels ciutadans
del món des d’una perspectiva global (al tenir tants habitant, pugen la mitja de benestar global).
Aquesta és la raó darrera del procés de convergència econòmica mencionat anteriorment.
Si fem servir l’evolució de l’esperança de vida com a indicador de benestar podem veure que el
procés de convergència es va veure reflectit en la millora dels nivells de vida de tota la població
mundial, incloent la dels països pobres. En el 50% dels països més pobres del món l’esperança
53
de vida va augmentar 23 anys de 1960 al 2000 i en el 50% dels països més rics l’augment va ser
de 9 anys.
No obstant, el procés de convergència no va ser universal, hi ha països que divergeixen. Aquests
països cobreixen una gran part d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.
Els països descolonitzats d’Àfrica passen a créixer molt poc. Aquest subdesenvolupament afecta
a totes les facetes de la vida econòmica i també a tots els aspectes de la qualitat de vida. Tant
l’educació com la salut es troben a nivells molt baixos, i l’esperança de vida se situa al voltant
dels 41 anys (molt per sota del 50% de països més pobres). A més a més trobem una
fraccionalització etnico-lingüística molt elevada, que unida a la descolonització ha portat a greus
brots de violència, guerres civils i enfrontaments armats en la lluita per l’hegemonia de les
diferents ètnies. La descolonització ha deixat un buit de poder que implica 50 anys perduts de
creixement econòmic.
Àfrica es troba quasi en la seva totalitat a la zona tropical i les pròpies característiques dels
ecosistemes fan difícil l’aprofitament econòmic dels recursos naturals. En aquest continent
trobem moltes restriccions al creixement econòmic relacionades tant amb el capital humà, la
geografia, la violència i les guerres civils, com pel fet que els països rics restringeixen les
importacions des d’aquests països pobres a través del proteccionisme ja des de la signatura dels
tractats de Bretton Woods i les polítiques agràries excloents desenvolupades per la CEE.
Pel que fa a les economies de l’est, la crisi política i la abolició del comunisme han comportat el
col·lapse i retrocés econòmic d’aquesta zona geogràfica. No ha resultat obvi com dur a terme la
liberalització d’aquests països. Al fer la comparació amb Xina, un altre país comunista, podem
veure que hi ha unes diferències sensibles en el capital social, tant religioses com institucionals.
També cal destacar que en el cas de Xina es pot parlar d’una transició en la que els elements
tradicionals de l’ordre comunista coexisteixen amb els elements nous de l’ordre capitalista, en
un procés que paulatina i progressivament es va adaptant a les exigències del creixement.
En canvi, a Europa de l’Est (EE) la sobtada abolició del comunisme ha comportat un “procés de
balcanització”, amb guerres civils per establir les noves fronteres dels estats nació, nous règims
polítics sense que existís prèviament una tradició en la democràcia i les noves institucions. Ha
sigut especialment complicada la transició de béns públics a privats. Aquests es van posar a
subhasta per la seva adquisició per part dels agents econòmics particulars. Però en la societat
post comunista ni el poder ni la informació són universals, per tant els únics amb mitjans per
adquirir aquestes propietats són els ex funcionaris comunistes. Canvia el sistema de propietat
però els que les tenen segueixen sent els mateixos. L’economia s’ha desindustrialitzat i ha
passat a basar-se en l’explotació de productes primaris, productes energètics i productes
agraris.
Les economies d’Amèrica Llatina també divergeixen. La segona onada globalitzadora implica
una creixent especialització en la producció de productes primaris que representen el 75% del
conjunt de les seves exportacions. Aquestes economies encaixen bé en la definició de
subdesenvolupament de l’àrea tropical (tenen poca població, abundància de recursos naturals i
climes tropicals).
Com hem dit, la manufactura capital intensiva es realitza amb menys intensitat a l’àrea tropical.
Si comparem les dues Amèriques (nord i sud) veiem com els exportadors de productes agraris
del sud tenen productes per càpita inferiors als dels exportadors de manufactures del nord. A
les zones tropicals les dotacions inferiors de capital humà i la concentració dels factors
productius en unes poques mans condicionen la pauta de desenvolupament econòmic i també
la desigualtat en la distribució de l’ingrés.
54
LA CRISI DE DEUTE DELS ANYS 80
Durant els 80 els països pobres van haver d’encaixar els costos de l’ajustament de la crisi
econòmica mundial originada per l’encariment del petroli. La inflació en el preu de les
manufactures originada per la crisi del petroli va modificar la relació d’intercanvi entre els
països pobres.
La resposta dels països industrials del centre va ser la de reduir les seves importacions, però
com que el comerç s’efectuava sobretot entre els països rics entre si, això va afectar menys els
països del Tercer Món no exportadors de petroli. Per altra banda, durant els anys 80, les
polítiques macroeconòmiques van ser restrictives i van implicar la pujada dels tipus d’interès,
fent retrocedir els nivells d’inflació de països com els llatinoamericans. Com a conseqüència, les
economies del Tercer Món que s’havien endeutat durant les dècades anteriors a uns tipus
d’interès baixos van veure encarir de forma sobtada el preu dels seus deutes. La crisi del deute
a Amèrica Llatina va obligar a aquests països a fer programes d’ajustament reduint les seves
importacions i generant una dura recessió.
Aquest cop no hi va haver moratòria9 del deute, en canvi l’FMI i el BM han donat un creixent
suport financer a aquestes economies i van augmentar el seu poder d’ordenar préstecs obligant
als bancs privats a concedir crèdits com a contrapartida de mantenir vius els seus actius.
El volum d’importacions s’ha contret impedint aquestes economies arribar als nivells de
producció i diversificació econòmica òptims i a la plena utilització de les seves capacitats
productives. Les polítiques econòmiques desenvolupades han contribuït a deprimir l’economia i
aquestes economies han divergit dels nivells de riquesa global dels països rics consolidant-se
com a part integrant del Tercer Món.
9
El temps que es dona per pagar un deute un cop ha vençut el termini
55
LECTURA 20. CAP. 11: DESCOLONITZACIÓ I SUBDESENVOLUPAMENT : 1945 FINS EL
PRESENT
El procés de descolonització es va iniciar amb les guerres d’independència americanes a finals
del s. XVIII (EEUU) i el primer terç del s. XIX (A. Llatina continental). El resultat de la creació de
nous estats nació no va ser igual: EEUU i Canadà van iniciar un procés de creixement econòmic
sostingut, però A. Llatina, en canvi, no es va industrialitzar i va passar a exportar productes
alimentaris i primeres matèries.
El creixement econòmic d’Europa durant el s. XIX va anar de la mà amb l’imperialisme i la
colonització d’Àfrica i part d’Àsia. Les noves colònies europees van representar importants
centres subministradors de les primeres matèries que demandava la industrialització europea.
Van perdre la seva hegemonia política i van passar a dependre administrativa i políticament de
la metròpoli del vell continent.
Durant els anys 60 les colònies africanes i asiàtiques van viure diferents processos
d’independència, generats majoritàriament per guerres i enfrontaments civils. Europa s’estava
recuperant de la IIGM i per tant l’interès per mantenir les colònies cada cop era menor.
Algunes de les àrees es troben a la zona tropical i per tant no s’adeqüen bé al procés de
creixement econòmic. Àfrica, per exemple, és la regió més pobre del món, l’esperança de vida
és de les més baixes i la mortalitat és molt alta degut a malalties com el SIDA o la malària. No
obstant, les esperances de vida han millorat gracies a l’assistència del món desenvolupat, això
unit a elevades taxes de fecunditat, fa que el seu creixement demogràfic sigui el més ràpid del
món.
Si comparem els nivells de creixement econòmic d’Occident i els tres principals continents del
Tercer Món, podem veure que al llarg del s. XX la divergència ha augmentat.
Amb la descolonització d’Àfrica s’han donat moltes guerres i conflictes armats que han impedit
el desenvolupament de la regió. Però la fragilitat política i administrativa dels països africans no
és l’única raó al darrera dels seus nivells inferiors de PIB/càpita. Hi ha una falta d’igualtat en els
quatre mercats internacionals de l’economia10.
En el mercat de béns i serveis aquestes regions s’especialitzen en la producció de béns primaris
i aliments. Aquest tipus de béns té una elasticitat renda de la demanda molt baixa (a mesura
que les economies creixen, una proporció decreixent dels seus ingressos es destina a satisfer la
demanda d’aliments i béns primaris). Per tant, quan aquests països volen augmentar la seva
oferta, el que aconsegueixen és que baixin els preus ja que la demanda no creix al mateix ritme
que l’oferta.
A més, diferents tractats com el GATT, Bretton Woods o la política agrària comú protegeixen els
mercats dels països rics de l’entrada de béns primaris produïts fora de la OCDE. L’absència de
drets econòmics i socials de la població dels països del Tercer Món abarateix els costos de
producció creant un dumping social, una competència deshonesta pels països desenvolupats,
per tant aquests comercien entre ells, deixant de banda els països del Tercer Món. A més, el
preu decreixent dels béns primaris exportats ha implicat una major càrrega financera per
satisfer les seves importacions i el pagament de les obligacions dels seus deutes.
Els moviments de capital tampoc van finançar aquestes economies de població abundant. A
causa dels preus decreixents dels productes primaris, el cost real del servei del deure ha anat
augmentant per a aquests països pobres. Han de produir i exportar creixents quantitats de
productes primaris per obtenir els ingressos necessaris per satisfer els costos i interessos
10
Béns i serveis, capitals, diners i treball.
56
creixents de l’amortització del deute, contribuint addicionalment a la deflació dels preus. Alguns
d’aquests països van fer un recurs creixent als préstecs en termes d’ajuda al desenvolupament
que el BM va brindar amb l’objectiu d’eliminar la pobresa al món, però aquestes ajudes han
sigut insuficients per rellançar les seves economies.
Aquests països disposen d’abundància relativa de treball i per tant, les migracions internacionals
podrien ser una font d’ingressos en termes de remeses originades per l’emigració. En canvi
Occident ha tancat les fronteres internacionals a la immigració internacional. Els països rics
demanden treball qualificat i educat i l’oferta dels països pobres està formada per treballadors
poc qualificats i poc educats. És a dir, aquests països ni tan sols poden aprofitar els rèdits del
factor de producció del qual tenen dotacions abundants i, per tant, un avantatge comparatiu
amb la seva exportació.
Després de la seva independència, les economies del Tercer Món s’han vist marginades dels
fluxos internacionals en els quatre mercats de l’economia. Tot això a accentuat la pobresa del
Tercer Món i la desigualtat entre les economies riques d’Occident i els països pobres tropicals,
particularment la dels països africans.
57
LECTURA 21. CAPÍTOL 13: TRANSICIÓN Y CONTROL DEMOGRÁFICO EN EL
TERCER MUNDO
LA GLOBALIZACIÓN Y LA DESIGUALDAD DE GÉNERO
Desigualdad de género en el mercado de trabajo en la segunda mitad del siglo XX. La glob.
Aumenta la demanda de factores productivos abundantes, como el trabajo barato no
cualificado, a menudo realizado por mujeres y por eso aumenta la demanda de trabajo
femenino y de sus salarios. Por lo tanto, se disminuye la brecha de ingresos según el género. No
obstante, la discriminación de género parece depender de las preferencias culturales de los
hombres y se ve muy debilitada por el aumento de las fuerzas competitivas del mercado. Junto
con la glob., las leyes de igualdad de oportunidades han hecho disminuir las diferencias de
ingresos entre hombres y mujeres. También, los factores institucionales y culturales que
incentivan el poder negociador de las mujeres han contribuido en la igualdad.
Asia y América Latina (AL): las mujeres tienen restricciones para desarrollar su poder de
mercado, por ejemplo, el tiempo disponible para trabajar remuneradamente. Las mujeres
trabajan más horas que los hombres a causa de trabajar también domésticamente y no
remunerado: entre 5’5 y 6 horas de trabajo no remunerado, un trabajo que en los países ricos
pasa por el mercado. La solución pasaría por la acumulación de capital humano: aumenta
capacidades, productividad y el valor del trabajo pagado.
Relación: exposición al mercado- trasfondo cultural- brecha de ingresos real (entre H y M). Asia:
mujeres en situación de exclusión social. Hombres prefieren que las M no tengan visibilidad
económica o social. Datos de escolarización y de esperanza de vida (EV) de las mujeres es
significativamente más baja que la de los hombres. En China e India muchas mujeres mueren
prematuramente.
EFECTOS DE LA GLOBALIZACIÓN Y LA RELIGIÓN EN LA BRECHA EDUCATIVA ENTRE H Y M.

- Apertura del mercado: efecto positivo estadísticamente significativo en la disminución
de la brecha de capital humano según el género. Sociedades abiertas y democráticas-
brecha disminuye.
Religión: su efecto no es neutro. Países asiáticos, budismo o islamismo: la religión aumenta las
diferencias en capital humano entre H y M. En países como India, China o Corea del Sur las
prácticas religiosas y culturales han deteriorado el capital humano de las mujeres, tanto en
salud como en educación.
- Países católicos/ LA: la religión promueve una mayor igualdad en relación al género.
Relación de apertura de los mercados en países católicos de AL: aumento de salud y
educación.
Hecho visible en distintas variables que miden capital humano: mortalidad infantil según el
género, la EV, la escolarización y los logros económicos de las mujeres.
LA Desigualdad en la brecha de ingresos según género ha mejorado entre las décadas 1975-
1995, segunda ola globalizadora. Motivos: creencias religiosas católicas y abertura del mercado:
menor brecha entre M y H en capital humano y en ingresos. Mujeres concentradas en sector
servicios y profesiones liberales. Requerimientos de educación para estos trabajos.
Asia Distinto impacto de la globalización. Brecha de ingresos mejora ligeramente en

Singapur, se deteriora en Corea del Sur y, también en China donde: con la muerte de Mao
(1987), se inician reformas económicas. Antes de estas, era un país comunista con elevados
58
niveles de igualdad salarial. A partir de los 90, se intensifican las reformas económicas y en este
país emergente en transición aumentan las desigualdades, también las de género. Las mujeres
urbanas tienen tasas de fecundidad muy bajas y están representadas en todos los sectores de
los trabajadores de cuello azul de la economía. Las industrias han utilizado la oferta de trabajo
barato y poco cualificado de las mujeres, con salarios bajos y productividad baja. En este caso, la
apertura y exposición al mercado ha aumentado las diferencias entre H y M, a causa de factores
culturales y religiosos.
EL CRECIMIENTO DEMOGRÁFICO DE LA POBLACIÓN Y LA FECUNDIDAD

Preocupación por el crecimiento demográfico de los países pobres, por ejemplo, Malthus y sus
predicciones sobre los frenos al crecimiento de la población frente a las restricciones
económicas presupuestarias. Por otro lado, el crecimiento demográfico tiene tanto aspectos
positivos como negativos para el crecimiento económico.
Se ha tendido a valorar positivamente el crecimiento poblacional en los siglos XIX y XX. Ahora,
las tasas de incremento poblacional mundial han tendido a ser decrecientes, desde 1970.
Variables que influencian el incremento de la población en las principales grandes regiones del
mundo: la fecundidad y los hábitos reproductivos o la mortalidad y la evolución de la salud.
Estudios dicen que a pesar de las diferencias en el grado de consecución económica de los
países europeos durante s. XIX, existía una coincidencia cronológica de la transición
demográfica. A finales del siglo, a cierto nivel del PIB/c las epidemias y las crisis de subsistencias
causadas por la escasez de alimentos dejaron de azotar periódicamente la población, y las tasas
de mortalidad y mort. Infantil disminuyeron.
A finales del s XX, las EV de los países pobres han convergido con aumentos muy rápidos en los
países pobres en relación a los ricos. Efecto negativo de la urbanización en la fecundidad, ya
que las ciudades ejercen mucha influencia en algunas regiones y países. Las migraciones y la
revolución de los transportes conllevaron una homogeneización de territorial en las pautas para
la salud y reproductivas, a lo largo de Europa, aunque con algunas diferencias por creencias
religiosas o factores socioeconómicos.
La transición demográfica europea es única por su precocidad. Hasta 1960, y durante la época
dorada del capitalismo, la mayor parte del mundo no había sufrido cambios demográficos,
excepto Eur occidental: elevadas tasas de fecundidad y mortalidad infantil sobre todo en países
tropicales, que no habían sufrido cambios en las redes de comunicación e información, las
cuales hicieron posible la transición demográfica europea durante el siglo XIX.
Cambio en el 2000: coetáneo a la revolución mundial de las comunicaciones. Hasta este

momento, estadio final de la transición demográfica mundial, la mayor parte del planeta había
sufrido cambios, y tanto los niveles de fecundidad como los de mortalidad infantil eran bajos.
EXCEPCIÓN: áfrica subsahariana: región con tasas elevadas de fecundidad y mortalidad infantil:
a causa de guerras y guerras civiles, hambre y pandemias de enfermedades como malaria o
sida.
Tendencia: mortalidad infantil y fecundidad convergen a niveles bajos entre 1960-2000,

próximos a la tasa de reemplazo, umbral que no debería superar-se, para no amenazar la
sostenibilidad económica del planeta. Además, Af subsahariana y sudeste asiático tienden a
converger con los países más avanzados.
59
Crecimiento de la población actualmente: no influyen los niveles de fecundidad, sino mejoras en
los niveles de salud en un conjunto de países, mortalidad y mort infantil han mejorado, EV
superiores y mejores niveles de vida.
La relación entre variables demográficas y niveles de ingresos no es lineal. Para prever la

evolución futura; clave la fecundidad. El aumento de las esperanzas de vida parece tener
rendimientos decrecientes con respeto a los ingresos.
Variables que afectan a la fecundidad:
- Exógenas: (1) disminución de la mortalidad infantil. (2) Niveles de educación

alcanzados por las madres, capital humano femenino. En las sociedades occidentales, la
familia invierte en la formación de las mujeres à aumento de los salarios à aumento de las
tasas de actividad femenina y disminución de la fecundidad. Menos hijos, pero mejor
calidad de los mismos. (3) Raza o diversidad étnica: las diferencias en esta variable están
convergiendo por la democratización de los servicios públicos, agua potable y servicios
sanitarios, y la convergencia a nivel de ingresos.
- Endógenas, relacionadas con el crecimiento económico. Comunes para explicar la

trans demográfica europea. Niveles de vida, oferta de servicios y demás variables asociadas.
Este análisis empírico demuestra que el impacto de las variables endógenas al crecimiento
económico es casi irrelevante para explicar la evolución de la fecundidad durante la segunda
mitad del siglo XX. Los niveles de ingresos tienen poco poder para explicar la evolución de la
fecundidad, pero sí las variables exógenas (anteriores) a la formación de las preferencias de las
familias. Dades numèriques i taules a la pàg 150 que ho exemplifiquen.
Los factores unidos a la difusión del capital humano, tan importantes para explicar el alcance de
la transición demográfica europea del siglo XIX, estaban ya establecidos a nivel mundial en s XX.
Conclusiones: las mujeres en África subsahariana tienen muchos hijos para asegurar que un
número eficiente de ellos sobreviva a la edad adulta, y organizar una base familiar de soporte
cuando se alcanza la 3ª edad y los padres ya son mayores. A causa de la elevada mortalidad por
enfermedades infecciosas.
Variables que afectan a la brecha de ingresos de las mujeres en relación a los hombres:
China e India: países donde los niveles de fecundidad han disminuido más abruptamente
durante las décadas que van de 1960 al 2000. Es debido a políticas de planificación familiar
impuestas a las parejas de forma exógena por los respectivos gobiernos. En estas sociedades las
mujeres tienen poco valor. Aumento de la mortalidad infantil de las niñas.
60
lOMoARcPSD|2481068
Apuntes Historia Completo
Història Econòmica Mundial (Universitat Pompeu Fabra)

lOMoARcPSD|2481068
Tema 1: Visión panorámica de la historia económica mundial
Introducción: La historia económica mundial

La historia económica es una disciplina que mezcla dos grandes campos como
pueden ser la historia y la economía. Esta unión estudia y analiza los sucesos
económicos pasados para interpretar los presentes e intentar predecir el futuro. Así,
aspectos cómo por qué los hay países ricos y pobres, y qué pueden hacer los segundos
para remediar su situación son tratados por esta ciencia social.
En consecuencia, esta asignatura ayuda a comprender mejor los diversos conceptos
económicos y a evitar repetir los errores del pasado, ya sea a la hora de solucionar o
evitar una crisis.
En los últimos años, este campo ha ganado peso debido a la reciente crisis
económica, que ha puesto en entredicho o ha cuestionado la fiabilidad de los modelos
económicas clásicos, que no vieron venir la catástrofe. Por ello, buena parte de los
estudios o artículos que se publican en revistas especializadas utilizan solamente la
historia para argumentar. Además, todos los economistas, de un modo u otro, usan la
historia al basar su información en datos pasados.
Un breve análisis histórico del mundo

En la actualidad, tan sólo unos 30 ó 40 países son considerados ricos, ya que tienen
más de 20000 dólares de PIB per cápita o PIB por habitante. Para entender esta
coyuntura, e intentar responder las preguntas anteriores, conviene hacer mención a dos
casos bien diferentes: el de África subsahariana y el de Estados Unidos.
En cuanto a la región africana, buena parte de esos países estaban mejor en 1950
que en la actualidad. Los motivos de esto son varios, pero uno de los principales es el
desastroso proceso de descolonización que sufrieron, que dejó a estos países sin
instituciones mínimas.
Respecto a Estados Unidos, el país más rico del mundo en términos absolutos
-teniendo en cuenta el PIB total-, su enorme disponibilidad de factores tales como todo
tipo de recursos minerales y naturales en su territorio, su excelente localización y
comunicaciones, y la fertilidad de su tierra son sólo algunos aspectos que explican su
éxito. Además, su política económica pragmática -que busca ser eficaz- también ha
ayudado.
Indicadores Importantes
A la hora de valorar el estado económico de un país, nos fijamos en lo siguiente:
• Altura: Para saber la nutrición de los habitantes.
• Población: Número de habitantes.
• Esperanza de vida al nacer.
• Salarios.
• PIB/PIB per cápita/PIB en términos de poder adquisitivo (PPA)
• Índice de Desarrollo Humano: Mide el bienestar de la población.
• Better Life Index: Mide el bienestar de la población, es personalizable.
• GINI: Índice de desigualdad. Cuanto más cerca de uno, más desigualdad.
• Top Incomes: Ingresos más altos.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 2.1: Economías preindustriales. Población y tecnología

agrícola
Introducción: La Revolución Neolítica

A lo largo de la historia, han habido dos grandes revoluciones que originaron un
cambio estructural en la economía. En primer lugar, la Revolución Neolítica, que supuso
un cambio de las economías depredadoras, basadas en la caza y la recolección, hacia las
productoras, fundamentadas en la agricultura y la ganadería. Y, en segundo lugar, la
Revolución Industrial, de la que hablaremos más adelante.
Durante decenas de miles de años, nuestros antepasados sobrevivieron a base de
recoger frutos y plantas y cazar animales; no fue hasta el 8000 a.C. Es decir, hace unos
10000 años que adoptaron la agricultura. Las causas de dicho cambio son varias, y
existen dos grandes teorías al respecto, que explicaremos a continuación.
Causas de la Revolución Neolítica: Antigua Teoría

La teoría tradicional, vigente hasta hace relativamente poco, consideraba que la
adopción de la agricultura como medio básico de producción fue debida a factores
exógenos o externos. Esto es, propugnaba que, debido a las condiciones climáticas, que
dificultaban la recolección y la caza, los humanos se vieron obligados a cultivar para
sobrevivir.
Más concretamente, se creía que la agricultura fue adoptada en Mesopotamia -situada
en un trozo de las actuales Iraq y Siria-, donde una sequía obligó a la especie humana a
convivir con animales y plantas domesticables. En otras palabras, la flora y la fauna
restante podía modificarse para, a años vista, hacerla más productiva y adaptarla mejor
al terreno. Así pues, a raíz de esa experiencia, este método productivo -la agricultura- fue
extendiéndose por el planeta.
Esta hipótesis ha sido descartada en la actualidad ya que no es creíble que un hecho
regional -la sequía de Mesopotamia- justificase la rápida propagación del cultivo como
sistema de producción. Además, ciertas investigaron cuestionaron la existencia de aquella
sequía.
Causas de la Revolución Neolítica: Teoría Actual

Al contrario que la hipótesis anterior, en la actualidad se cree que la agricultura se
adoptó por factores no externos o endógenos. En otras palabras, nuestros
antepasados ya conocían la agricultura, pero no la usaron hasta hace 10000 años porque
no tenían necesidad.
Pese a lo que pueda parecer en un principio, la caza y la recolección proporcionaban a
la población de entonces una dieta más variada y calórica que la agricultura. Además,
las primeras dos actividades son bastante menos laboriosas -dan menos trabajo- que la
segunda. La tabla siguiente muestra las diferencias principales entre ambos sistemas:
Agricultura y ganadería Caza y recolección
Dieta Poco variada y poco energética: Variada y más calórica, con posibilidad
limitada a especies fáciles de de escoger entre múltiples animales.
cultivar.
Dedicación Muy laboriosa, con múltiples Menos laboriosa y resultados
tareas previas antes de recoger inmediatos -no hay que esperar para
la cosecha. poder consumir-.
Reservas Posibilidad de guardar alimentos Iguales o más fiables que la agricultura,
si no hay crisis agrarias. susceptible a crisis agrarias.

lOMoARcPSD|2481068
Así pues, los humanos empezaron a cultivar a causa de la densidad de población.

Dicho de otra forma, dado que la población creció hasta el punto que era insostenible
mantenerla mediante la caza y la recolección. En consecuencia, adoptaron un sistema
que permitía producir más alimentos por kilómetro cuadrado: la agricultura. Esto último, la
mayor capacidad de producción de alimentos, era la única ventaja de la agricultura en
aquel entonces.
Los motivos principales por los que nuestros antepasados querían aumentar la
población eran militares o de defensa -para protegerse de sus enemigos- y de
explotación -necesitaban suficiente personal para explotar los recursos naturales como el
agua o los minerales-. Aún así, la población crecía, aunque muy lentamente, en los años
previos a la Revolución Neolítica, por lo que tarde o temprano aquellas sociedades
hubieran tenido que cultivar. Es decir, la agricultura no fue un cambio súbito sino que fue
la culminación de varios hechos anteriores.
Otro aspecto a tener en cuenta, relacionado con lo anterior, es el de la incertidumbre y
la aversión al riesgo. En otras palabras, quizá nuestros antepasados podrían haber
sobrevivido a base de recolectar y cazar si estuvieran en una zona rica en flora y fauna,
pero no estaban dispuestos a asumir ese riesgo. Por último, mencionar que, a pesar de
adoptar la agricultura, el PIB por habitante o PIB per cápita no aumentó. Es decir, la
población y la producción aumentaron en el mismo porcentaje.
La Trampa Malthusiana
Thomas Malthus, en el siglo XVIII, hizo hincapié en el peligro de la superpoblación de
la tierra. Según sus escritos, la capacidad de crecimiento de la población es mucho
mayor a la de producción de la tierra, en consecuencia, pronto no habría alimento
suficiente para todos. De hecho, esta escasez de alimentos se produjo en múltiples
ocasiones antes de la Revolución Industrial, es decir, que la humanidad, a pesar de crecer
a lo largo del tiempo, vivía atrapada en un bucle de crecimiento-decrecimiento de la
población.
Así pues, el Malthusianismo propugna que, antes de la Revolución Industrial, las
condiciones de vida de la humanidad mejoraban cuando las tasas de mortalidad eran
mayores que las de mortalidad. En otras palabras, cuando la población decrecía, los
habitantes estaban mejor al disponer de más alimento. Además, como la producción
adicional o marginal de cada trabajador es cada vez menor -producto marginal
decreciente-, las muertes no influían significativamente en la producción agraria.
Y, de forma análoga, en los periodos de crecimiento económico las condiciones de vida
empeoraban al incrementarse la población. Un ejemplo de lo anterior es la evolución de
los salarios medios, que se incrementan cuando la mortalidad es elevada y se reducen
en los periodos de crecimiento.
El ajuste, según esta corriente de pensamiento, se producía de forma automática:
cuando la población era demasiado alta, las hambrunas, guerras, migraciones, y la peste
y otras enfermedades se encargaban de reducirla. Aunque es cierto que Malthus tenía
parte de razón, pues la humanidad estuvo sometida durante años al freno malthusiano o
a los ajustes automáticos de población, no predijo que la llegada de la Revolución
Industrial y el respectivo avance tecnológico, unido al comercio internacional,
solucionarían este problema de futura escasez.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 2.2: Economías preindustriales. La era del comercio
La Agricultura del siglo XV-XVIII

Como hemos visto en el tema anterior, la población antes de la Revolución Industrial
estaba sometida a la llamada Trampa Malthusiana. Es decir, si la población crecía
demasiado hasta el punto de provocar insuficiencia o escasez de alimentos, los llamados
frenos malthusianos, como las hambrunas, las guerras y las migraciones, se ocuparían
de remediarlo.
Por tanto, cuando la población decrecía, los habitantes estaban mejor al disponer de
más alimento. Y, de forma análoga, en los periodos de crecimiento económico las
condiciones de vida empeoraban al incrementarse la población. demás, como el
producto marginal es decreciente, las muertes no influían significativamente en la
producción agraria.
Pese a que la humanidad todavía continuaba sumida en esta trampa, hubo algunos
cambios notables en la productividad agrícola a partir del siglo XV, sobre todo en Gran
Bretaña. En primer lugar, debido a que la peste negra había acabado con la mitad de la
población, los agricultores podían cultivar las mejores tierras y, además, se comenzaron
a utilizar animales en el campo de forma generalizada, puesto que, como muchas
familias enteras habían fallecido, no tenían dueño. El uso de animales permitió aumentar
la productividad a causa de dos motivos: su uso como herramienta y la utilización como
abono de su estiércol.
A su vez, la presencia de grandes tierras para pastar hizo prosperar la ganadería. En
cuanto a las tierras de los nobles y la iglesia, dado que el trabajo era escaso debido a la
poca población, se comenzaron a usar criterios de maximización de beneficios con la
finalidad de incrementar su rentabilidad.
Sin embargo, esta situación de bienestar de los campesinos no duró demasiado, ya que
a finales del siglo XVI se vivió una nueva crisis agrícola, que hizo que muchos
campesinos malvendieran sus tierras. Como contrapartida, la tierra se empezó a
acumular en pocas manos y se empezó a cercar -vallar- para evitar que, por ejemplo, el
ganado pastara por ella. La inclusión de vallas, unido a un mayor respeto institucional por
la propiedad privada, provocó un aumento de la productividad, ya que los propietarios
tenían incentivos para invertir en sus tierras. Este incremento fue muy importante en la
posterior Revolución Industrial.
La Protoindustrialización
Durante la Edad Media, la industria o, mejor dicho, el sector manufacturero estaba
controlado por gremios. Estas organizaciones fijaban las cantidades producidas y los
precios, es decir, restringían la competencia para evitar que los comerciantes se
perjudicasen entre ellos. No obstante, esto cambió en la Edad Moderna con la aparición
de un fenómeno conocido como la protoindustrialización.
En esencia, esta práctica consistió en que, para eludir la regulación de los gremios, los
comerciantes contrataban campesinos para producir a escondidas. Además de no
depender de las normas gremiales, esta actividad también tenía la ventaja de ser muy
flexible. Esto es, dado que los mayores gastos estaban en la materia prima, la oferta se
podía adaptar fácilmente a la demanda, y así no incurrir en pérdidas.
A medida que se fue extendiendo la actividad, llegaron a surgir verdaderos núcleos
industriales, en los que los habitantes trabajaban íntegramente en el sector
manufacturero. Por consiguiente, la protoindustrialización es la antesala a la Revolución
Industrial, puesto que se dio básicamente en Gran Bretaña y Países Bajos.

lOMoARcPSD|2481068
La expansión comercial y el comercio triangular

El descubrimiento de América y la circunvalación -rodeo- de África fueron el origen
del aumento del comercio internacional en los siglos XVI-XVIII. Aun así, a pesar de que el
comercio aumentó considerablemente, todavía no puede hablarse de globalización, ya
que no hay unificación de mercados. Esto es, los precios no convergen o no se van
igualando con el tiempo.
Esta no unificación es debida a tres factores básicos:
• Los altos costes de transporte de la época, que, obviamente, quedaban
reflejados en el importe final del producto.
• La falta de avances tecnológicos en el sector naval
• La política mercantilista, que mantenía los precios altos mediante su política
económica.
En este clima de internacionalización, se gestó una red de intercambios comerciales
intercontinental, que fue conocida posteriormente como comercio triangular, pues
afectaba a tres continentes. Fundamentalmente, podemos decir que afectaba a los tres
territorios siguientes:
• Europa: Exportaba productos manufacturados.
• África: Exportaba esclavos, ya que en América un elevadísimo porcentaje de la
población había muerto durante la colonización. Unos once millones de esclavos
fueron llevados a América y otras colonias.
• América: Exportaba metales preciosos y productos coloniales, tales como azúcar,
café y tabaco. Estos dos últimos fueron muy importantes, puesto que
incrementaron la productividad.
• Asia: NO formaba parte del comercio triangular a causa de que sólo comerciaba
con Europa. Exportaba té, manufacturas y café; e importaba plata.
La revolución de los precios

Debido al descubrimiento y posterior colonización de América, que dio lugar a la
explotación de metales preciosos por parte de las metrópolis, los precios se
incrementaron desde mediados del siglo XVI a finales del XVII. La razón es bastante
sencilla: las importaciones de plata y oro hicieron aumentar la oferta monetaria, ya que
el dinero estaba hecho de esos materiales.
Aunque gran parte de los metales entraban por el puerto de Sevilla, este suceso afectó
a toda Europa. Hamilton resumió lo ocurrido en esta ecuación:
M*V = P*T, que fue mejorada por Fisher P = (V/T) * M donde:
• P: Nivel de precios.
• V: Velocidad.
• T: Nivel de transacciones.
• M: Masa monetaria.
El mercantilismo
Llamamos mercantilismo a la política económica aplicada por múltiples estados durante
la Edad Moderna. Estas prácticas tenían las siguientes características:
• Un fuerte proteccionismo sobre las industrias nacionales y, sobre todo, la
industria naval local, ya que los barcos eran indispensables.
• Monopolios a varias compañías con el fin de beneficiarse de sus ganancias
derivadas del comercio y los botines de guerra. Estas empresas eran
prácticamente ejércitos privados dedicados a saquear e invadir territorios para
dominar sus rutas comerciales. El ejemplo más destacado de esto fue la
Compañía de las Indias Orientales inglesa.
• Extracción de metales preciosos de las colonias para financiar los numerosos

lOMoARcPSD|2481068
ejércitos, así como políticas de aprovechamiento de las colonias. Es decir, se

intentaba extraer lo más valioso de cada colonia.
La larga agonía de España

En 1580, España era probablemente el imperio más poderoso del mundo. Sin
embargo, a partir de ahí empezó su decadencia, habiendo varias explicaciones a la
misma:
• Sistema fiscal anticuado -únicamente gravaban a las colonias-, que resultaba
insuficiente para financiar las numerosas guerras. Esto provocó que España
entrara varias veces en impago.
• La llegada masiva de monedas no se usó para industrializar el país.
• Falta de políticas públicas proteccionistas adaptadas a la modernidad, como las
de Inglaterra o Holanda. El Estado tampoco apoyó el comercio ni la industria.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 3.1: La Revolución Industrial. Causas e interpretaciones
Introducción: La Revolución Industrial

A lo largo de la historia, han habido dos grandes revoluciones que originaron un
cambio estructural en la economía. En primer lugar, la Revolución Neolítica, que supuso
un cambio de las economías depredadoras, basadas en la caza y la recolección, hacia las
productoras, fundamentadas en la agricultura y la ganadería. Y, en segundo lugar, la
Revolución Industrial, de la que hablaremos hoy.
La Revolución Industrial supuso un gran cambio en la economía debido a que permitió
dejar atrás la llamada trampa malthusiana a la que estaba sometida. De este modo, la
economía alcanzó tasas de crecimiento del PIB por habitante significativas, de alrededor
del 1,5% anual. Tasas que, además, eran constantes a lo largo del tiempo. Por otro lado,
la Revolución Industrial aumentó notablemente el nivel de vida de toda la población, y es
el origen del periodo de bienestar actual.
Causas de la Revolución Industrial

Al contrario que las teorías antiguas, que sostenían que la Revolución Industrial fue un
cambio drástico, actualmente se cree que fue un cambio gradual que duró varias
décadas. Las causas de la misma fueron varias, y no se puede decir que unas fueran
más importantes que otras.
Primero, el factor institucional fue relevante para la Revolución Industrial, ya que la
aparición de instituciones y leyes que garantizaban los derechos de propiedad y las
distintas transacciones mercantiles, incentivaron la inversión en fábricas y el mayor
comercio. Es decir, habían unos mayores incentivos para realizar inversiones al saber que
el Gobierno no podía confiscar tu propiedad.
Otra causa, basada en indicadores macroeconómicos, fue el aumento de la tasa de
inversión y la de ahorro, así como la del PIB por habitante. Si bien es cierto que lo
segundo es consecuencia de la Revolución Industrial, las mayores tasas de ahorro
permitieron poder mecanizar la agricultura y la industria, lo que aumentó la productividad
en ambos sector y liberó mano de obra para la industria. Es decir, ya no era necesaria
tanta fuerza de trabajo en la agricultura y, por tanto, un mayor porcentaje de la población
podía trabajar en la industria.
Otro aspecto importante fue la organización del trabajo y el mayor tamaño de las
fábricas. En otras palabras, la incorporación de un sistema de división del trabajo
incrementó enormemente la productividad. Esto, unido a un rígido control de los
empleados a partir de horarios estrictos, fue la base del nuevo sistema de producción
industrial, mucho más productivo que el artesanal.
A su vez, la tecnología fue primordial en la Revolución Industrial, ya que la invención
de nuevas máquinas y herramientas, así como nuevos productos y formas de
organización supuso una nueva manera de hacer las cosas. También es necesario
destacar la importancia de las infraestructuras británicas, concretamente, del ferrocarril.
Debido a la mayor rapidez de transporte de mercancías, no era necesario que cada
región fuese más o menos autosuficiente, sino que se podía especializar.
Así pues, el ferrocarril provocó que, en su inicio, la Revolución Industrial surgiera en
determinadas zonas y se fuera expandiendo posteriormente. Dicho de otro modo,
primero se industrializaron las industrias textiles, que necesitaban más vías de ferrocarril,
lo que provocó un desarrollo de la siderurgia. La siderurgia, por su parte, necesitaba
carbón, y así sucesivamente.

lOMoARcPSD|2481068
La interpretación de Allen
Una teoría interesante acerca de la aparición de la Revolución Industrial es la del
historiador económico Allen. Su teoría sostiene que, en esencia, la Revolución Industrial
inglesa surgió de la combinación de salarios altos con respecto a otros países europeos,
ya que los británicos eran los trabajadores mejor pagados de Europa, y de energía barata.
Por consiguiente, la mecanización de la industria se hizo para reducir costes laborales
-contratar menos empleados-.
Pese a que es cierto todo lo que dice Allen, la industria se hubiera mecanizado de
todas formas, puesto que, sean los salarios altos o bajos, al comprar máquinas se
aumentaba la productividad y, en consecuencia, la rentabilidad de las fábricas. Así pues,
los empresarios hubieran tenido incentivos para invertir en máquinas independientemente
de los salarios.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 3.2: La Revolución Industrial. Consecuencias sociales
Introducción: La Revolución Industrial

Como vimos en el tema anterior, la Revolución Industrial supuso un gran cambio
económico y social, puesto que transformó toda la sociedad. Este cambio supuso, por un
lado, la superación de la trampa malthusiana y, por otro, la existencia de un prolongado
crecimiento del PIB per cápita o por habitante, así como de la productividad.
Pese a que la revolución Industrial tiene una explicación multifactorial, el historiador
económico Allen afirmaba que se produjo debido a los salarios -en términos relativos-
altos y energía barata. Esta teoría fue concebida en respuesta a la de Humprhies, que
sostenía que las condiciones de vida eran pésimas y que las mujeres y niñas trabajaban a
causa de su situación de pobreza. La respuesta a lo anterior es ambigua ya que, por un
lado, el salario del padre de familia era insuficiente y, por otro, no trabajar tenía un alto
coste de oportunidad.
La visión de Engels
Antes de la Revolución Industrial, los pequeños propietarios de tierras tenían una vida
relativamente cómoda: pese a ser anafalbetos, no tenían la necesidad de realizar
jornadas de trabajo muy largas y tenían tiempo libre para fabricar otros productos como
textiles. Sin embargo, tras la mecanización agrícola y la acumulación de tierra por parte
de grandes terratenientes, no podían competir con tales economías de escala y se
vieron obligados a ir a trabajar en la industria o en el campo como asalariados.
De este modo, cambiaron la vida anterior por una con largas y estrictas jornadas de
trabajo, en las que eran tratados como meros instrumentos. Además, los niños y las
mujeres, a pesar de ayudar en el campo, también se vieron obligados a soportar esto.
Todo este proceso se fue extendiendo hasta que la mayor parte de la población activa
trabajaba en el sector industrial.
El movimiento obrero
En respuesta a la situación laboral precaria, los obreros comenzaron a organizarse.
Principalmente, distinguimos cuatro grandes movimientos:
• Cartismo: Movimiento con seis grandes postulados.
◦ Sufragio universal masculino.
◦ Parlamentarios pagados -para permitir a los obreros entrar en política-.
◦ Elecciones anuales al parlamento.
◦ Abolición del requisito de propiedad para ser parlamentario.
◦ Establecimiento de circunscripciones.
• Socialismo utópico: Comunidades con un ideal social donde todas las personas
son iguales, tales como granjas cooperativas. Fue criticado por los marxistas por
no basarse en sus postulados.
• Socialismo científico: Marxismo.
• Partido Laborista de Inglaterra: Que representaba los intereses de los obreros.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 3.3: La difusión de la Revolución Industrial
Introducción: Otros países avanzados y crecimiento económico moderno

Además de Gran Bretaña, existían otros países candidatos a realizar la Revolución
Industrial que, pese a no haber sido los pioneros en la misma, sólo era cuestión de tiempo
que llevaran a cabo la industrialización. Así pues, la Revolución Industrial inglesa aceleró
el proceso, puesto que las siguientes naciones tan sólo tenían que copiar el modelo y
adaptarlo a sus circunstancias.
Conviene destacar nuevamente los rasgos del crecimiento económico moderno,
fundamentales para entender el gran cambio que supuso la industrialización:
• Altas tasas de crecimiento del PIB por cápita o por habitante.
• Altas tasas de crecimiento de la población: Gracias a la superación de la trampa
malthusiana.
• Elevadas tasas de crecimiento de la productividad debido al cambio tecnológico.
• Cambio estructural en la economía:
◦ Transformación agrícola, ya que el porcentaje de la población activa dedicada a
ella es mucho menor y la producción mucho mayor.
◦ Cambios en la organización de trabajo con técnicas encaradas a mejorar la
eficiencia.
◦ Incremento en las unidades productivas: fábricas mayores, concentración de
tierras...
◦ Cambios en la estructura del consumo, pues se adquieren productos más
secundarios o superficiales.
• Aplicación de la ciencia a la producción económica.
• Cambios institucionales, sobre todo en el papel del Estado.
El caso alemán
Alemania tardó considerablemente en industrializarse debido a su proceso de
unificación. Es decir, antes de la segunda mitad del siglo XIX, Alemania no era el
territorio que nosotros conocemos sino unas regiones separadas entre sí. En primer lugar,
esas regiones se unificaron económicamente. Esto es, crearon una unión económica
-Zollverein- en la que los países miembros no se aplicaban aranceles unos a otros.
Posteriormente, Prussia procedió a realizar la unificación territorial a partir de la
anexión de distintos territorios. Para ello, entró en guerra con Dinamarca, Austria y
Francia, logrando sus objetivos.
No obstante, el caso alemán fue diferente del inglés debido a varios motivos. El primero
de ellos es que Alemania se industrializó en la Segunda Revolución Industrial y no en la
primera. Es decir, a diferencia de Inglaterra, el sector textil no se mecanizó sino que se
apostó por la industria pesada: el sector químico (Bayer), hidroeléctrico (Siemens) y
siderúrgico-militar (Krupp, compañía inventora de la ametralladora).
A su vez, el Estado desempeñó un papel mayor, ya que, como las infraestructuras
eran esenciales y el capital de las empresas privadas era escasa -recordemos que en
Reino Unido todas las infraestructuras fueron construidas por empresas privadas-, tuvo
que financiarlas él. También creó la Seguridad Social y una especie de Banco Central
-Reischbank- para prestar a los bancos comerciales, que prestaban a las empresas.
Estados Unidos
La economía norteamericana tenía una alta competitividad agrícola, pues disponía de
unas tierras fértiles muy amplias. De este modo, pese a los intentos de las naciones de
la Europa Occidental por competir mediante técnicas avanzadas tales como abonos o
fertilizantes, nada pudieron hacer contra .los estadounidenses. Además, gracias a su

lOMoARcPSD|2481068
escasez de mano de obra, muchos emigrantes europeos iban a trabajar ahí.

A su vez, la Segunda Revolución Industrial tuvo efectos notables sobre la estructura
empresarial, tanto en el viejo continente como en Estados Unidos. Es decir, mientras que
en la primera predominaba una empresa más pequeña y de carácter algo más familiar, en
la segunda surgieron las grandes empresas a causa del amplio capital necesario para
adquirir máquinas. Por ello, la producción estandarizada comenzó a ser habitual para
explotar la posibilidad de las máquinas, así como la concentración empresarial.
Además, existen grandes diferencias entre el norte y el sur del país. Mientras el norte
era industrial y pedía políticas proteccionistas para evitar la competencia europea, el sur
agrícola demandaba librecambismo a causa de su superioridad. Destacar la gran
integración de mercados a causa del ferrocarril.
Japón
El imperio del sol naciente, a raíz de su debilidad respecto a otras naciones
occidentales, fue obligado a firmar tratados de comercio desiguales librecambistas por
Estados Unidos, lo que hacía imposible que su industria pudiera competir con los
productos importados.
Sin embargo, a partir de la Restauración Meiji, el Emperador comenzó un proceso
para modernizar el país. En primer lugar, puso fin al Shogunato, el sistema de nobleza
japonés similar al feudalismo, lo que acabó con los samuráis. También propició la
integración de mercados y dio un impulso a la industria. Por último, realizó una política
colonial expansiva, mediante guerras contra China y Rusia.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 4.1: El patrón oro
Introducción: La adopción del patrón oro

El patrón oro, el primer gran sistema monetario internacional, no fue fruto de una
reunión internacional de múltiples naciones, sino de decisiones individuales. Además, el
primer país en adoptarlo, Gran Bretaña, lo hizo accidentalmente al sacar todas las
monedas de plata de la circulación. Principalmente, el patrón oro consiste en que las
diferentes divisas tienen un tipo de cambio fijo con el oro. Esto es, con un
dólar/libra/marco te dan una cantidad concreta de oro.
Así pues, tras la Revolución Industrial y la hegemonía económica británica sobre el
resto del mundo, las distintas naciones adoptaron el sistema ya que, como comerciaban
con Inglaterra, les resultaba rentable. Es necesario aclarar que el patrón oro es una
consecuencia más de la Primera Globalización y no la causa. Esto es, el aumento del
comercio internacional provocó que el patrón oro cobrase más importancia, y no al
contrario.
Un motivo importante para la adopción de este patrón eran los problemas del patrón
bimetálico, en el que las monedas de oro y plata circulaban a la vez. En otras palabras,
si el valor relativo de ambas monedas -las monedas de plata que has de pagar para
obtener una de oro- era muy diferente al del mercado una salía de la circulación. Por
ejemplo, si el valor es 10:1 y en el mercado 30:1, los comerciantes importaban plata, la
cambiaban por oro y lo vendían para así obtener ganancias.
Causas de la implantación del patrón oro

A raíz del aumento del comercio internacional, los problemas del patrón bimetálico se
extendieron a varias naciones hasta el punto de hacer peligrar la continuidad de su
moneda. Dicho de otro modo, si la moneda de Francia contenía un mayor porcentaje de
plata que la suiza, la primera estaba destinada a desaparecer.
Además de la hegemonia inglesa explicada anteriormente, la adopción del patrón oro
por parte de Alemania, su mayor competidor, hizo que los atractivos del sistema
aumentaran de forma notable. Es decir, la implantación alemana provocó todo un efecto
llamada y, así, rápidamente muchas naciones adoptaron este sistema.
Pese a la generalización del patrón oro, ciertas naciones que lo adoptaron todavía
dejaban circular plata e, incluso, permitían cambiarla por oro, lo que indica que el sistema
monetario no estaba del todo unificado. Un ejemplo de esto es Estados Unidos que,
debido a la presión de grupos organizados -agricultores endeudados que no querían
adoptar el oro, pues producía deflación-, decidió seguir comprando y emitiendo plata
para propiciar la inflación.
Funcionamiento inicial del patrón oro

El modelo inicial del patrón oro formula dos supuestos que no se cumplían demasiado
en aquella época. Primero, que solo existen monedas de oro y, segundo, que el papel de
los bancos centrales era insignificante. De este modo, cuando un país importaba, pagaba
mediante las exportaciones de oro y, cuando uno exportaba, importaba oro a cambio. Así,
en un país con déficit comercial -las importaciones eran superiores a las exportaciones-
salía oro mientras que en uno con superávit entraba oro.
Estas entradas y salidas de oro hacían que las balanzas comerciales se equilibrasen.
Es decir, en un país donde sale oro, hay menos oferta monetaria y, por tanto, los precios
bajan. En consecuencia, sus exportaciones son más baratas y aumentan; mientras que
las importaciones son más caras y disminuyen. Por contra, en una nación en la que
entra oro sucede lo contrario: hay una mayor oferta monetaria y, por tanto, los precios se
incrementan. Por consiguiente, sus exportaciones son más caras y disminuyen; mientras

lOMoARcPSD|2481068
que las importaciones son más baratas y aumentan.

Este modelo inicial, postulado por Hume, era excesivamente simplista al no tener en
cuenta los movimientos de capitales a causa de los préstamos exteriores, los tipos de
interés o el precio del dinero y el papel de los bancos centrales. Aunque la base sigue
siendo la misma, esto es, que el modelo ajusta las balanzas comerciales de los diversos
países, estos factores hacen que el modelo sea más complejo.
El patrón oro y los bancos centrales

En primer lugar, los bancos centrales podían ajustar la oferta monetaria para acelerar
el proceso de equilibrio de las balanzas. En otras palabras, dado que cuando un país
tenía déficit comercial tenía menos oferta monetaria, el banco central podía forzar este
proceso reduciéndola él antes y haciendo efectivos los cambios con más rapidez. ¿Por
qué haría eso un banco central? Principalmente para equilibrar cuanto antes la balanza
comercial y hacer al territorio más competitivo.
A diferencia del proceso actual, la compra y venta de bonos, la oferta monetaria en
aquel entonces se ajustaba a partir del tipo de descuento o tipo de interés de las
letras. Como quizá recuerde de contabilidad, las letras son documentos en los que el
prestatario se compromete a pagar un día y una hora concreta, y poseen un rasgo
bastante especial: pueden descontarse en los bancos. Es decir, el banco -en este caso el
banco central- adelanta el importe aplicando una tasa de descuento o interés
determinada. Mismamente, si el tipo de descuento es del 10%, recibes un 90% del
importe.
Por consiguiente, como sucede en la actualidad, cuando el tipo de descuento era alto,
menos personas estaban dispuestas a descontar sus letras y la oferta monetaria
disminuía. Por contra, con tipos bajos la oferta monetaria se incrementaba, puesto que
más personas querían adelantar sus letras.
No obstante, como la mayoría de bancos centrales eran privados, se solía seguir el
criterio de la rentabilidad y no de la balanza comercial a la hora de fijar sus políticas.
Además, si los tipos eran demasiado altos en relación al de los bancos comerciales, sus
variaciones tenían poca o nula efectividad, unido al peligro de deprimir la economía.
Por último, en muchas ocasiones los movimientos de los tipos de interés o de cambio
se realizaban al unísono, ya sea para estimular la economía o para evitar la competencia
de un banco central con tipos menores. Usualmente se seguía al líder: al Banco de
Inglaterra. Además, las sucesivas crisis de los bancos centrales estimularon la
cooperación internacional.
El funcionamiento real del patrón oro

En los dos apartados anteriores, hemos visto que el funcionamiento real de este
sistema distaba mucho de su modelo teórico. En esencia, el objetivo fundamental de
todos los bancos centrales era mantener sus reservas de oro en una cifra que
protegiese la vinculación de su moneda al oro. En otras palabras, si las reservas de oro
eran demasiado bajas y no había suficiente oro para cambiar o respaldar por monedas, el
país debía abandonar el patrón oro.
Aun así, dado que la mayoría de situaciones de salida o exportación de oro eran
solucionadas automáticamente por el sistema, los bancos centrales no intervenían
tanto como se pensó en un principio. Por ejemplo, si en un país disminuye el tipo de
cambio con el oro -te dan más oro por cada moneda que entregas al banco central-,
resultaba rentable convertir las monedas a oro y exportarlo. En esta situación, el banco
central perdía reservas pero, como entraban fondos extranjeros ante la previsión de
mayores beneficios, la situación se estabilizaba. Lo mismo ocurría en caso contrario.
A su vez, la aparición de reservas fraccionarias, en las que los bancos comerciales
sólo garantizaban un porcentaje de las cuentas corrientes, hizo peligrar el sistema

lOMoARcPSD|2481068
monetario. Ante esta coyuntura, el banco central se comprometía a ser el prestamista de

último recurso para evitar pánicos bancarios y sucesivas quiebras de los bancos. No
obstante, los dirigentes del Banco Central debían valorar si su intervención no podía
agraviar todavía más la situación propiciando la salida de oro y poniendo en riesgo la
permanencia del país en el sistema. No obstante, nuevamente, el riesgo de permanencia
era sólo teórico, pues los inversores comprendían la existencia de situaciones
excepcionales.
Problemas del patrón oro y conclusiones

Pese a la existencia de cooperación internacional, las ayudas no iban dirigidas a los
países de la periferia, ya que la supervivencia del patrón oro no dependía de ellos. Esto,
unido a que muchos países no europeos carecían de Banco Central y a la fragilidad de su
sistema bancario, complicó mucho las cosas para esas naciones.
A su vez, las presiones de ciertos grupos, fundamentalmente en Estados Unidos y
América Latina, para seguir con el patrón bimetálico -que originaba inflación-, ponía
todavía más trabas al sistema. En sudamérica, ciertos países llegaron a salir del patrón
oro por este motivo.
En definitiva, el hecho de que este sistema monetario se implantara masivamente a
partir de 1870 no fue una casualidad, pues la expansión del comercio internacional facilitó
el funcionamiento del mismo.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 4.2: Movimientos internacionales
Introducción: La primera Globalización

Llamamos globalización al aumento del comercio internacional y la convergencia de
precios acaecida en el periodo de 1870 a 1913. Es decir, a partir de este momento
podemos decir que se produce una internacionalización de la economía y una conexión
de mercados. Esto es, a partir de entonces podemos afirmar que estamos en una
economía mundo en la que gran parte de las naciones están relaciones entre sí.
La política económica tras la Revolución Industrial

Dado que los Estados no tenían un tamaño considerable como para influir
notablemente en la economía a partir de políticas fiscales o monetarias, uno de sus
principales instrumentos era la política arancelaria. Dicho de otra forma, las tasas sobre
las importaciones.
Los aranceles cobraron importancia debido a la progresiva desaparición de las
políticas mercantilistas, lo que propició un aumento del comercio internacional. Este
abandono del mercantilismo fue causado por dos motivos principales. Primero, la
emancipación de múltiples colonias latinoamericanas, que suprimieron el monopolio
comercial que tenían con la metrópoli. Segundo, la supresión de las compañías
comerciales tales como la de las Indias Orientales, lo que permitió comerciar libremente
con Asia.
De este modo, pese a que el avance fue considerable, pues se pasó de un comercio
prácticamente nulo -o, mejor dicho, controlado por compañías monopolistas- a poder
comerciar libremente, todavía no había, ni mucho menos, un librecambismo generalizado.
Obviamente, las razones para seguir manteniendo el proteccionismo eran simples:
proteger los productos autóctonos del exterior.
No obstante, esta situación cambió cuando Gran Bretaña, percatándose de su
superioridad al notar los efectos de la industrialización, se dio cuenta de que no tenía
nada de que protegerse y comenzó a aplicar políticas librecambistas. Así, a partir de
1850 Inglaterra derogó múltiples leyes arancelarias, como las Corn Laws -relativas a los
cereales- y firmó varios tratados librecambistas. Uno de los más importantes fue el tratado
Cobdeb-Chevalier, firmado con Francia.
Aun así, a partir de 1880, el Reino Unido regresó al proteccionismo a causa de la
dura competencia de Alemania y Estados Unidos. Es decir, cuando vio que su
superioridad peligraba optó por volver a protegerse. Este proteccionismo generalizado se
mantuvo hasta el final de la Segunda Guerra Mundial.
Imperialismo, potencia militar y la Gran Divergencia

Las dos Revoluciones Industriales supusieron un verdadero punto de inflexión en el
terreno bélico. Y es que, anteriormente, la fabricación de armas había sido artesanal y las
guerras se regían más por el honor, de forma similar a las justas de caballeros
medievales, que no por el patriotismo actual. Esto, obviamente, cambió con la
mecanización de las fábricas, lo que permitió, por primera vez, producir armas de forma
estandarizada.
Lo anterior incrementó enormemente la capacidad bélica de los distintos países, que se
enzarzaron en una especie de competición de ingeniería militar. Dicho de otra forma, las
naciones occidentales dieron mucha mayor importancia a la industria militar y los
estados la promovieron enormemente. Al fin y al cabo, su autonomía dependía de ello, ya
que los países débiles eran susceptibles de ser conquistados. En esta época se crearon
también múltiples armas pesadas, como la ametralladora, y se mejoraron otras como los
cañones.

lOMoARcPSD|2481068
Las estrategias militares y la logística también cambiaron, ya que, como sucedió

posteriormente en la Gran Guerra, toda la población civil se veía afectada por el conflicto,
puesto que era movilizada para las fábricas...
A raíz de la superioridad militar y económica, las naciones occidentales quisieron
expandir sus redes comerciales mediante métodos poco ortodoxos. Así, gracias a los
avances militares, obligaron a los países africanos y asiáticos a firmar tratados de
comercio desiguales, en ocasiones conquistándolos. Esta práctica recibe el nombre de
imperialismo, y fue una especie de colonialismo realizado en Asia y África.
Otra de las razones del imperialismo fue la necesidad de abrir nuevos mercados y
obtener materias primas. Dicho de otra forma, en Gran Bretaña ya no se podían
construir muchas más vías de ferrocarril, pero en Sudan o Egipto sí. Además, se podían
explotar los recursos naturales de la zona.
A causa del imperialismo y la prosperidad económica europea adquirida gracias a la
Revolución Industrial, se produjo la Gran Divergencia o la ampliación de las diferencias
existentes entre el PIB por habitante europeo y el de las naciones africanas o asiáticas.
Esto es, mientras que antes de la industrialización el nivel de vida en ciertos países
asiáticos y europeos era aproximadamente similar, tras la Revolución Industrial Asia y
África siguieron igual, mientras que Europa tuvo un crecimiento económico sostenido.
La revolución de los transportes

Dado que la mayoría de países adoptaron políticas proteccionistas a partir de 1880, la
Globalización fue debida casi exclusivamente a la caída de los precios de los
transportes. En primer lugar, la construcción de múltiples vías ferroviarias por parte de
compañías británicas o alemanes en países con poca infraestructura, tales como España,
Italia o Portugal, originó una unificación del mercado interno y una convergencia
-igualación- nacional de los precios de los productos. Este efecto fue especialmente
significativo en los países muy montañosos cuyas regiones no estaban conectadas por
canales.
En el terreno naval, la hegemonía del barco de vapor, que superó al de vela gracias a
las innovaciones tecnológicas, provocó también un descenso de los precios, aunque
menos significativo que el terrestre. Un aspecto importante fueron las mejoras en las
comunicaciones, ya que permitieron obtener con mayor facilidad datos sobre los países
y las ofertas de trabajo.
La convergencia de precios y PIB por habitante

A causa de la revolución de los transportes, se produjo una convergencia o igualación
de los salarios y, en consecuencia, de los precios. A raíz de la abolición de la esclavitud
en Estados Unidos, un país pobre en mano de obra pero abundante en tierras, los
habitantes de las naciones europeas con abundante mano de obra pero escasa tierra
emigraron hacia el Nuevo Mundo. Gran parte de los emigrantes eran adultos jóvenes de
baja cualificación.
Por consiguiente, se produjo una especie de equilibrio y, por tanto, una convergencia de
precios. Además, el Reino Unido, junto a Francia y Alemania, invirtió fuertemente en los
países de la periferia europea, tales como Suecia o Dinamarca, lo que originó una
convergencia de estos hacia Gran Bretaña.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 5.1: La Primera Guerra Mundial
Causas de la Gran Guerra

La Primera Guerra Mundial fue debida a múltiples factores. Primero, el colonialismo y
el imperialismo explicados en el tema anterior, puesto que, como las nuevas potencias
-Alemania principalmente- querían obtener la hegemonía, necesitaban conquistar nuevos
territorios para ello, ya sea para abrir nuevos mercados o para obtener materias primas.
Dado que la mayoría ya estaba conquistado, era necesario entrar en guerra para poder
anexionar más territorios.
Por otro lado, la zona de Los Balcanes y el imperio austro-hungaro era un polvorín,
ya que a causa de los distintos nacionalismos existentes habían muchas tensiones.
Tensiones que originaron dos guerras previas a la Gran Guerra, en 1912 y 1913. Es decir,
las aspiraciones nacionalistas de las actuales Bulgaria, Turquía, Serbia, Grecia y
Rumania provocaban que la zona fuese muy conflictiva.
Por último, el sistema de alianzas forjado durante la llamada Paz Armada (1870-1913)
también fue importante, ya que, al originarse el detonante del conflicto, el asesinato del
heredero del trono austro-húngaro, las alianzas decidieron los bandos de forma inmediata.
Es decir, Austria-hungría le declaró la guerra a Serbia, Rusia la apoyó, Alemania apoyó al
imperio austro-húngaro, y así sucesivamente. En esencia, habían dos bandos.
La Triple Entente y aliados Imperios centrales y aliados
Rusia, Francia y Reino Unido Alemania y Austria-hungría
Japón, Serbia, Bélgica, Italia -a partir de Imperio otomano/turco, Bulgaria e Italia
1915- y Estados Unidos -a partir de 1917-
La primera guerra total

En un principio, todos pensaban que la guerra sería corta y de movimientos rápidos,
esto es, la clave de la victoria estaría en la rapidez. Así pues, en un periodo de unos 6
meses la guerra ya se habría acabado, por lo que la población civil no sufriría demasiado
las consecuencias de la invasión y el aparato productivo de cada nación no sería
movilizado para el conflicto. Nada más lejos de la realidad.
Si bien es cierto que, en un principio, gracias al Plan Schiefflen de los alemanes,
Bélgica cayó rápidamente y las tropas centrales llegaron a estar a cuarenta kilómetros de
París, los frentes se estancaron rápidamente. Y es que la idea inicial de los imperios
centrales era conquistar rápido Bélgica y Francia para poder atacar a Rusia con rapidez,
pues el invierno podría resultar letal.
Por consiguiente, la guerra resultó ser larga y de trincheras, dado que duró cuatro
años (Agosto de 1914 a Noviembre de 1918), la población civil se vio muy afectada y lo
más importante: todo el aparato productivo se puso al servicio de la guerra. Es decir, el
Estado puso a su disposición todas las fábricas del país y controló la distribución de los
bienes y servicios, no sólo los bélicos. De este modo, los gobiernos de los países
beligerantes instauraron una verdadera economía de guerra.
Este tipo de economía supuso un cambio radical a lo que se había venido haciendo
desde entonces, tanto en el papel del estado como en la forma de hacer la guerra.
Primero, surgieron grandes innovaciones en este periodo, tales como el tanque o los
bombarderos, así como buques de mayor tonelaje. Segundo, la guerra ya no estaba tan
determinada por las armas disponibles antes del conflicto, sino por la capacidad de cada
nación para construir armas durante el conflicto.
Y, tercero, el gasto público de los países en conflicto aumentó enormemente, lo que se
financió con aumentos muy grandes en las deudas nacionales. Obviamente, para soportar
tal aumento de deuda, los países beligerantes abandonaron rápidamente el patrón oro,

lOMoARcPSD|2481068
ya que de lo contrario no podrían endeudarse hasta niveles tan elevados.

Una de las pocas consecuencias positivas del conflicto, además de las innovaciones,
fue la incorporación femenina al mercado laboral, puesto que, como se necesitaba la
mayor mano de obra posible y parte de los hombres estaban en el frente, las mujeres
debían trabajar en las fábricas.
Evolución de la guerra
Dado que los países de la triple entente poseían el dominio marítimo, organizaron un
bloqueo a Alemania para que no pudiera abastecerse. Primero este bloqueo fue parcial
-hasta marzo de 1915- y posteriormente total -hasta marzo de 1917-. En respuesta a esta
práctica, el segundo Reich organizó la guerra submarina ilimitada, en la que hundía
cualquier buque.
Como esta guerra afectaba a los intereses de los norteamericanos, Estados Unidos
entró en guerra en 1917 y, pese a que Rusia había firmado la paz con los alemanes
debido a la Revolución Rusa, no pudo hacer nada con las fuerzas estadounidenses. El 11
de noviembre de 1918 firmó el armisticio.
El tratado de Versalles (1919)

Como Alemania fue la perdedora del conflicto, fue obligada a asumir toda la culpa y,
en consecuencia, a hacer frente a las reparaciones de los países dañados. Los términos a
los que se comprometió fueron extremadamente abusivos. Respecto a las reparaciones,
para hacer frente a las mismas debía:
• Entrega de todos los barcos mercantes alemanes de más de 1.400 toneladas de
desplazamiento y cesión anual de 200.000 toneladas de nuevos barcos.
• Entrega anual de 44 millones de toneladas de carbón, 371.000 cabezas de ganado,
la mitad de la producción química y farmacéutica, la totalidad de cables
submarinos, etc., durante cinco años.
• Expropiación de la propiedad privada alemana en los territorios y colonias perdidos.
• El pago de 132.000 millones de marcos – oro (US$400.000 millones actuales)
Estas condiciones fueron las que propiciaron la gran crisis económica alemana y, en
parte, propiciaron la llegada de Hitler al poder.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 5.2: La Gran Depresión
Consecuencias de la Gran Guerra

Al término de la Primera Guerra Mundial, se había producido en el mundo un hecho
insólito. Por un lado, un conflicto bélico que implicó a prácticamente todo el globo
terrestre y que resultó ser extremadamente destructivo, tanto en vidas humanas como en
bienes materiales. Y, por otro, Europa se había convertido por primera vez en la historia
en un continente deudor, esto es, debía dinero a otras naciones a raíz de las deudas
contraídas durante la guerra.
Estas descomunales deudas públicas no pudieron ser repudiadas -impagadas- con
facilidad por lo que, además de hacer frente a los cuantiosos gastos de
reconstrucción, los países del Viejo Mundo tuvieron que devolver sus deudas, gran parte
de las cuales tenían vencimiento a corto plazo.
A su vez, la vuelta a una economía de paz, no centrada en la guerra, fue muy compleja
debido a múltiples factores. Primero, el conflicto había provocado una gran destrucción de
capital, tanto directamente -destruyéndoles a partir de bombardeos...- como
indirectamente -en las guerras las máquinas no se amortizan y se usan incorrectamente-.
Segundo, durante los cuatro años anteriores el Estado había dirigido la economía,
originando una fuerte rigidez, gracias al mayor poder de empresas -cárteles u
oligopolios1- y trabajadores -sindicatos-.
Además, recuperar los antiguos mercados resultaba también difícil, puesto que otros
territorios, que se habían declarado neutrales durante el conflicto, ya vendían sus
productos allí o las naciones se industrializaron para poder abastecerse. Aun así,
bastantes de estos países también quedaron perjudicados tras la guerra, debido a que las
naciones beligerantes no compraban sus productos. Es decir, tanto si habías participado
en la guerra como si vendías a los países en guerra, la posguerra te perjudicaba.
En consecuencia, dado que la oferta no pudo ser ajustada con rapidez -por la rigidez de
la economía mencionada antes-, se produjeron diversas crisis de sobreproducción,
muy nocivas para los agricultores sobre todo, pues hicieron caer mucho el precio de los
bienes agrarios. Para solucionar esto, se optó por aumentar el grado de proteccionismo
en los países.
La monetización del déficit público y la hiperinflación

Con el fin de devolver las deudas contraídas sin necesidad de aumentar impuestos, los
distintos países de Europa monetizaron su déficit público. Es decir, pagaron la deuda
aumentando la oferta monetaria o imprimiendo más billetes. Como la inflación reducía el
valor real -medido en bienes- de la deuda y no tenía que ser aprobado por el parlamento o
congreso, era una muy buena opción en ese entonces para los políticos, ya que permitía
devolver la deuda casi sin costes.
Obviamente, la práctica anterior originó inflación, y esta fue más alta en los países que
emitieron más dinero. Como Alemania, además de pagar las deudas contraídas durante la
guerra, debía hacer frente a cuantiosas reparaciones, fue la nación que imprimió más
dinero y, por consiguiente, en la que se registró una subida de precios más elevada. Tan
grande fue este incremento que se habló de hiperinflación, pues las cifras eran
astronómicas. Este hecho fue especialmente significativo en 1923, cuando las tropas
francesas ocuparon la zona minera del Rurh y el gobierno decidió pagar los salarios de
los mineros en huelga.
La hiperinflación alemana fue resuelta en 1925 gracias al plan Dawes de Estados
Unidos, que consistía en una serie de préstamos para que la República de Weymar, como
se llamaba a Alemania en ese entonces, pudiese hacer frente a sus obligaciones. Esto
1 Grupo de empresas que acuerdan restringir la oferta para maximizar sus ganancias.

lOMoARcPSD|2481068
significó una pérdida de peso político de ducha república.

Pese a que en Alemania y, en menor medida, Polonia, se registraron los porcentajes
más elevados de inflación, fue un fenómeno generalizado en Europa. En consecuencia,
significó la desaparición de los rentistas, en otras palabras, las personas que vivían de los
intereses de los bonos estatales y otro tipo de productos financieros.
Los vuelta al patrón oro y sus consecuencias

La década de 1920 estuvo caracterizada por los efectos de la posguerra, que incluían
una inflación generalizada y un desempleo alto -especialmente en el continente europeo,
a raíz de la poca demanda y el aumento de la productividad generado por las
innovaciones tecnológicas-. Para solucionar ambas cosas, además de para volver a los
niveles de comercio internacional antes de la guerra, se optó por restaurar el patrón
cambios oro, el sistema monetario de la primera globalización. Si bien es cierto que en
este sistema, además de oro, las reservas podían ser divisas -monedas- de otros países,
el funcionamiento era idéntico.
Sin embargo, pese a que Estados Unidos volvió a adoptar con rapidez este tipo de
convertibilidad -en 1919-, la instauración del patrón oro fue lenta. Por un lado, las
naciones europeas tenían altas deudas y reparaciones que sufragar, por lo que la vuelta
a este sistema les impediría hacerlo con la misma facilidad. Es decir, si convertían su
divisa al oro, ya no podían financiarse imprimiendo billetes. Relacionado con esto, las
altas inflaciones debían ser controladas antes de volver al sistema.
De este modo, a partir de 1925 buena parte de las naciones europeas tenían el patrón
oro como sistema monetario. Pese a eso, había todavía una salvedad importante: la
paridad o la tasa de convertibilidad -cuantos gramos de oro vale una unidad monetaria-,
pues cada país adoptó la que estimó conveniente. Así, mientras que el Reino Unido
volvió a la paridad de antes de la guerra, que no se correspondía con el actual valor de la
libra esterlina -estaba sobrevalorada-; Francia devaluó el franco a propósito -disminuyó
los gramos de oro por unidad monetaria-.
Por consiguiente, Inglaterra se vio seriamente perjudicada por dicha política, ya que,
además de la fuerte competencia japonesa y norteamericana, debía lidiar con una divisa
sobrevalorada que la hacía aún menos competitiva. Por contra, Francia se benefició de su
fuerte devaluación y logró exportar más a raíz de sus bajos precios. Italia, bajo la tutela
del fascista Mussolini, también sobrevaloró la lira por motivos de prestigio nacional -”un
país fuerte requiere de una moneda fuerte” o algo por el estilo-.
Así pues, aunque el retorno al patrón oro fue beneficioso para la expansión económica
en la segunda mitad de 1920, puesto que incrementó los beneficios empresariales y los
flujos internacionales de capital, dicho sistema desestabilizó las economías europeas.
Primero, las naciones no podían realizar políticas monetarias expansivas, ya que tenían
que mantener los tipos de cambio fijos. Esto les impedía poner en marcha políticas que
hubieran permitido reducir el desempleo, por ejemplo.
Por otro lado, un aspecto mucho más importante fue que las naciones no respetaban
las reglas del patrón oro. Dicho de otro modo, dado que en Francia y Estados Unidos
entraba dinero a raíz de sus altas exportaciones -generadas por su alta competitividad-,
las normas del sistema monetario estipulaban que debían incrementar su oferta
monetaria. No obstante, no lo hicieron para no salir perjudicados -ya que originaría un
aumento de sus precios-.
Por consiguiente, los países con déficit comercial tuvieron que aumentar sus tipos de
interés para mantenerse en el patrón, lo que tuvo un efecto negativo sobre sis economías.
Esto originaba las llamadas crisis de tipos de cambio fijos, pues los inversores no
creían que pudiesen mantenerse en el sistema y vendían sus divisas para comprar
dólares o francos. Esto provocaba que estas naciones, en las que salía oro, tuvieran que
subir todavía más el precio del dinero, originando así un círculo vicioso.

lOMoARcPSD|2481068
La década de 1920
Aunque el patrón oro tuvo graves consecuencias sobre la economía europea, la
segunda mitad de la década de 1920 fue un periodo de crecimiento económico
sostenido. De este modo, pese a las políticas proteccionistas, las innovaciones
tecnológicas generadas por la guerra originaron un mayor progreso tecnológico. Esto
desembocó en un aumento de la producción en las industrias modernas, tales como la
química, la eléctrica o la automovilística.
Además de estas innovaciones, hay que destacar que las nuevas formas de
organización empresarial y producción en las fábricas, junto a la inversión en capital físico
y humano, originaron este crecimiento industrial. En consecuencia, los precios de los
productos se redujeron y su demanda se incrementó, pues eran más asequibles.
Así pues, a lo largo de los años 20, encontramos una situación dispar en los
diferentes territorios. Primero, Francia se benefició de la depreciación del franco, mientras
que Inglaterra sufrió con la vuelta al patrón oro, como expliqué antes. Respecto a
América Latina, se industrializó a causa de la imposibilidad de importar producida por la
Gran Guerra -industrialización por sustitución de importaciones-. Por último, en cuanto a
Asia, estaba perjudicada por la colonización inglesa y la presión japonesa, ya que el
imperio del sol naciente poseía planes de expansión en la zona.
La Gran Depresión: el crack de la bolsa y el papel del patrón oro

En 1929, la bolsa de Nueva York, la más importante del mundo, sufría una burbuja
especulativa. Esto es, los precios de las acciones estaban sobrevalorados y tan solo
aumentaban por el hecho de que los inversores creían que aumentarían. Esta burbuja fue
incentivada, además, debido al crédito barato y a la entrada de capitales -quese invertían
en bolsa- que sufrió Estados Unidos, debido al quebrantamiento de las reglas del patrón
oro explicado anteriormente.
Con el fin de frenar las inversiones especulativas y proteger a los agricultores, la
reserva federal incrementó los tipos de interés y los aranceles. Esto ocasionó una
desconfianza de los inversores e hizo que la bolsa se desplomara. Dicha caída de las
cotizaciones tuvo dos efectos principales en la economía: reducir el valor del patrimonio
de las familias, lo que provocó una disminución del consumo; y empeorar las
expectativas empresariales, lo que disminuyó la inversión.
Para volver a equilibrar la economía, Estados Unidos decidió volver a incrementar los
tipos de interés para propiciar la entrada de capitales y la inversión, así como para
disminuir los precios y exportar más. Es decir, el gobierno quería compensar la
disminución del consumo exportando más a través de una rebaja de sus precios y quería
captar más inversiones con mayores tipos de interés.
No obstante, esta política tuvo el efecto contrario. Dado que Estados Unidos no
aumentó la oferta monetaria como mandaban las reglas del patrón, las otras naciones
tuvieron que realizar políticas restrictivas -incrementar el precio del dinero- para
mantenerse en el sistema. Por consiguiente, el paro y la caída de la producción se
extendieron por el mundo, y agravaron la crisis. Dicho de otra forma, se generó un círculo
vicioso: Estados Unidos aumentaba los tipos, lo que obligaba a otras naciones a
incrementarlo, generando un mayor desempleo y menor demanda, lo que obligaba a los
norteamericanos a subirlos de nuevo.
Además del incumplimiento de las reglas del patrón oro, la rigidez de la economía tuvo
bastante que ver con la crisis, puesto que los sindicatos tenían un poder mucho mayor. Es
decir, no aceptaron la rebaja de salarios nominales y, a raíz de la deflación o el descenso
de los precios -a causa de las políticas monetarias restrictivas-, sus sueldos reales -en
términos de bienes- aumentaron.

lOMoARcPSD|2481068
La Gran Depresión: las crisis bancarias y las políticas fiscales expansivas

A raíz de la caída de los precios generalizada y la desconfianza, los ciudadanos
decidieron retirar masivamente sus ahorros, pues se habían producido crisis bancarias
en los años veinte. Sin embargo, la deflación depreció los activos bancarios y la venta de
estos no fueron suficientes para pagar sus deudas, lo que hizo que muchos quebraran.
Las quiebras sistemáticos originaron pánicos bancarios. La coyuntura anterior fue
todavía más grave por la falta de actuación de los bancos centrales, que no actuaron
como prestamistas de última instancia.
Por otro lado, el miedo de las naciones a los déficits presupuestarios, es decir, a las
políticas fiscales expansivas agravaron todavía más la recesión. En otras palabras, pese a
que se incrementó tímidamente el gasto público, podría haberse evitado la caída tan
grande del desempleo mediante un plan de gasto público más ambicioso. Además de por
las presiones de los mercados, la tendencia hasta entonces era que el presupuesto debía
estar equilibrado.
Explicaciones de la Gran Depresión

La Gran Depresión fue la mayor crisis económica mundial durante un periodo de paz,
por eso resulta tan importante comprenderla. Y es que todavía hoy no se entiende cómo
una nación, sin una guerra, puede ver tan perjudicada su economía. Principalmente, la
Gran Depresión generó un desempleo muy elevado y una caída de los precios y de la
producción -sobre todo industrial-. Aunque con anterioridad he recalcado la importancia
del patrón oro, el crack de la bolsa y las consecuencias de la Gran Guerra como causas
de la Gran Depresión, existen otras explicaciones alternativas y complementarias.
En primer lugar, Keynes, quien desaprobó la vuelta al patrón oro del Reino Unido,
achaca la crisis a desequilibrios de la demanda agregada. Como hemos visto, la
posguerra generó crisis de sobreproducción, que fueron solucionadas gracias al
proteccionismo. No obstante, los desequilibrios entre salarios y beneficios -las ganancias
de las empresas no se traducían en sueldos mayores- provocaron que los productos no
pudieran ser absorbidos y se acumulasen. Las expectativas, es decir, el fuerte
pesimismo, junto a políticas inmediatas y eficaces, también desempeñaban un papel
importante.
A su vez, Milton Friedman estableció que la depresión era debido a la falta de políticas
monetarias expansivas, a causa del mencionado incumplimiento de Francia y Estados
Unidos de las reglas del patrón oro. La escuela austríaca, por su parte, achacó la crisis a
la falta de flexibilidad de los salarios, que no bajaron debido a la petición formal del
presidente Hoover y al poder sindical. Según ellos, la intervención estatal habría agravado
el problema.
Políticas económicas: salida del patrón oro y proteccionismo

El patrón oro jugó un papel fundamental en la Gran Depresión, pues determinó qué
países tuvieron menos dificultades para recuperarse y a cuáles les costó más esfuerzo.
Principalmente, las naciones que abandonaron la convertibilidad con el oro salieron más
rápido ya que pudieron realizar políticas monetarias expansivas, reduciendo así los
tipos de interés. El ejemplo más relevante fue el Reino Unido, que había aprendido la
lección en los años veinte, periodo en el que se vio muy perjudicado por el sistema
monetario. Francia, por el contrario, fue duramente golpeada por la depresión al
permanecer en el patrón oro.
Al mismo tiempo, las distintas naciones adoptaron una escalada proteccionista a raíz
del arancel Smooth-Hawley norteamericano, que inició un aumento sistemático del grado
de proteccionismo como represalia. Esta práctica de intentar salir de la depresión
empobreciendo al vecino agravó todavía más la situación al impedir que los diversos
territorios se beneficiaran de las ventajas del comercio internacional.

lOMoARcPSD|2481068
Políticas económicas: Estados Unidos y el Reino Unido

Franklin D. Roosevelt, presidente de los Estados Unidos, realizó un plan de gasto
público para combatir la crisis: el New Deal. El primero, en 1933, consistió en tres
aspectos principales. Primero, la ley Glass-Steagal, que regulaba el sistema bancario y
establecía, entre otras cosas, la creación de un Fondo de Garantía de Depósitos.
Segundo, un plan de obras públicas para reducir el desempleo y, por último, se estableció
un salario mínimo común en todos los estados para unificar el mercado laboral. El
segundo New Deal, de 1935 a 1938, fue más ambicioso: se creó un sistema de
seguridad social y las obras públicas eran mayores.
Por su parte, el Reino Unido, como expliqué anteriormente, abandonó el patrón oro y
no fue tan afectado por la crisis. Este impacto relativamente menor fue también debido a
la creación de un área comercial común con sus colonias: la commonwealth, que
establecía aranceles exteriores muy altos pero interiores muy bajos o inexistentes.
Políticas económicas: La Unión Soviética

En 1917, Rusia todavía continuaba siendo un país muy atrasado, puesto que con la
excepción de Moscú y San Petersburgo su población era agraria en un altísimo
porcentaje. A raíz de la inestabilidad generada durante la Gran Guerra, en 1917 se
produjo una revolución en la que el Tzar, monarca ruso, abdicó. Entonces surgieron dos
grandes frentes, que se correspondían con las dos vertientes del partido socialdemócrata
ruso:
• Mencheviques: La facción más moderada. Propugnaban la necesidad de que en
Rusia hubiera una revolución burguesa -como la Revolución Francesa- para
después poder hacer la comunista.
• Bolcheviques: La facción más extrema y la que agrupaba la mayor parte de la
población. Liderados por Lenin, establecían que era el momento de hacer la
revolución comunista, sin necesidad de pasar por puntos intermedios.
Poco después de la primera revolución, los bolcheviques fueron ganando aún más
poder y, finalmente, hicieron la Revolución Comunista en ese mismo año. Sin embargo,
este hecho significó el inicio de una Guerra Civil2, que enfrentó a bolcheviques -ejército
rojo- y no bolcheviques -ejército blanco-. Pese a que ganaron los primeros, la victoria tuvo
un gran coste, ya que Rusia adoptó un comunismo de guerra en esos años
-racionamiento, producción dedicada al armamento...- y la producción volvió a niveles del
siglo XIX.
Ante estas duras circunstancias, Lenin, presidente de Rusia, opta por hacer una
especie de política mixta, ya que piensa que el país todavía no está preparado para el
comunismo. La llamada nueva política económica (NEP) establecía políticas de mercado
-propiedad privada de ciertos medios de producción...-, incentivaba la inversión extranjera
y la agricultura.
Sin embargo, tras la muerte de Lenin y el surgimiento de Stalin, esta política fue
sustituida por los famosos planes quinquenales -en 1928 empezó el primero-, que
consistían en una economía totalmente planificada. El objetivo del estalinismo era
industrializar muy rápidamente la Unión Soviética, trasladando población agrícola a la
industria. Para ello, colectivizó tierras y ejecutó una política de coerción -amenazadora-
sobre los campesinos con el fin de que la agricultura estuviera al servicio del sector
industrial. Además, los precios fijados ocasionaron desequilibrios en la oferta.
Ciertamente, los planes de la URSS dieron resultado y, como la economía era
autárquica -aislada del resto del mundo-, apenas sufrió la Gran Depresión y, como
consecuencia de las políticas mencionadas, se industrializó con rapidez, sobre todo en
el ámbito de la industria pesada.
2 Rusia había abandonado la Primera Guerra Mundial tras la primera revolución al firmar un armisticio con
Alemania.

lOMoARcPSD|2481068
Políticas económicas: Alemania y América Latina

En 1933, Hitler llegó al poder a raíz del profundo malestar social generado por el alto
desempleo y la pérdida de credibilidad de la República de Weymar. En su primer
presupuesto(1933-1934), no aumentó considerablemente el gasto público -el
presupuesto era equilibrado- pero lanzó un gran programa de obras públicas para frenar
el desempleo. Así pues, no fue hasta 1935 cuando los nazis revelaron su propósito:
iniciaron una política de rearme incentivando la industria militar, controlaron precios y
salarios para tener la inflación y el desempleo bajos e iniciaron una política autárquica
-de autosuficiencia-.
En cuanto a América Latina, cada país tuvo una experiencia diferente:
• Chile fue el país más afectado, ya que su modelo dependía de dos productos .-el
salitre y el cobre, principalmente este último-. Con la producción del salitre sintético
alemán, mucho más barato, el modelo quebró.
• Argentina se ve perjudicada por disminución de las exportaciones de carne y trigo.
• Brasil es afectado gravemente por la disminución de los precios del café.
• México sufre las consecuencias de la revolución.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 5.3: La Segunda Guerra Mundial
Causas de la guerra
Al término de la Primera Guerra Mundial, Alemania había sido derrotada y humillada
mediante el Tratado de Versalles, que le imponía unas condiciones draconianas: pagar
las reparaciones, entregar las regiones de Alsacia y Lorena a Francia.... A raíz de esto, la
situación económica alemana durante la posguerra era muy mala y, pese a recuperarse
brevemente gracias al plan Dawes, fue duramente azotada por la Gran Depresión. Esto
permitió que los nazis llegaran al poder.
Así pues, tras la llegada al poder, Hitler decidió hacer realidad las ambiciones
imperiales que Alemania tenía desde su formación. Además, la necesidad de formar un
imperio cobró todavía más importancia debido al alto proteccionismo existente y al
recuerdo del bloqueo naval. Es decir, Alemania carecía de ciertos minerales raros
necesarios para hacer buenas armas por lo que, para evitar perder una futura guerra
por falta de suministros, optó por expandirse por el Viejo Mundo. A Italia y Japón, que se
estaba expandiendo por el continente asiático, les ocurría lo mismo.
A su vez, tanto Francia como el Reino Unido no respondieron cuando Hitler anexionó
-ocupó- a Austria y Checoslovaquia. Tampoco intervinieron en la Guerra Civil española,
que fue una suerte de campo de pruebas para el armamento del Tercer Reich. Esto
otorgó una ventaja inicial al Führer.
En cuanto al sistema económico alemán, podríamos definirlo como un capitalismo de
estado. Es decir, el sistema económico no era liberal, pero garantizaba la propiedad
privada, la asignación de bienes se hacía de forma similar a un libre mercado y el Estado
solo creaba empresas públicas si no podía usar privadas. De este modo, si las empresas
privadas no querían colaborar con el régimen nazi, se creaba una pública.
La eficiencia en la producción
La clave de la guerra no fue las armas que poseía cada bando al inicio de esta
-Alemania resultaba victoriosa en esta comparación-, sino la capacidad de producción
durante el conflicto. Es decir, los aliados salieron victoriosos porque poseían un modo de
producción mucho más eficiente que las potencias del eje -Japón, Italia y Alemania-. En
esencia, mientras que las democracias occidentales y la Unión Soviética concedieron
enorme importancia a la logística y a la producción industrial, las potencias fascistas
no explotaron este aspecto a raíz de conflictos internos entre militares e industriales.
Así pues, Alemania, pese a conquistar un gran territorio y aumentar su capacidad de
producción, no pudo aprovechar las ventajas de la producción en masa debido al
constante perfeccionamiento de las armas -de muy alta calidad- y a las dificultades de
coordinación políticas. De este modo, su producción se estancó. Como contrapartida,
Estados Unidos, mediante un ambicioso plan de rearme, el Victory Program, logró
producir más que todas las potencias del eje juntas en un solo año. Por consiguiente,
hacia 1942 Alemania y sus aliados no tenían ninguna posibilidad de ganar la guerra.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 6.1: Bases institucionales y modelos de crecimiento
Las consecuencias de la Segunda Guerra Mundial

Tras el conflicto, el comunismo se expandió en Europa del Este, donde la Unión
Soviética creó estados satélite -Hungría, Polonia...- y en varias naciones asiáticos, en las
que se hicieron revoluciones comunistas. De este modo, en Corea del Norte y Vietnam se
crearon estados comunistas y, posteriormente, Mao Zedong hizo lo propio al ganar la
guerra civil china en 1949.
Este proceso de expansión consolidó la presencia de dos superpotencias
antagónicas en el mundo: Estados Unidos, líder del bloque capitalista, y la Unión
Soviética, representante del socialismo. La rivalidad entre ambos bloques fue en
aumento hasta que, en 1947, dio comienzo la llamada Guerra Fría, en la que hubo
múltiples enfrentamientos por el control de varias zonas del globo.
A su vez, la divergencia o atraso de Europa respecto a Estados Unidos quedó
patente tras la Segunda Guerra Mundial. Dado que no había habido batallas en suelo
norteamericano, y que el aumento del gasto militar y educativo generó un impulso a la
demanda interna y múltiples innovaciones tecnológicas -nailon, penicilina...-, la economía
estadounidense se vio muy beneficiada por el conflicto. Por contra, en Europa se había
producido una gran destrucción, tanto humana como material -infraestructuras,
máquinas...-, que dificultaban todavía más la recuperación.
Finalmente, de forma similar a lo sucedido en la Gran Guerra, las naciones
latinoamericanas sufrieron una industrialización por sustitución de importaciones -se
industrializaron al no poder importar productos de los países beligerantes-. Al término del
conflicto, estos territorios implantaron políticas proteccionistas para proteger a su
industria.
La política de la posguerra: Cooperación y Bretton Woods

Las naciones occidentales habían aprendido la lección con lo acontecido con el tratado
de Versalles y decidieron realizar una política de posguerra diferente. Así pues, no
aplicaron revanchismos ni nada similar, sino que optaron por la cooperación. De este
modo, los vencedores ayudaron a los vencidos a recuperarse y los estados europeos
tomaron un papel más activo en ayudar a los más necesitados -huérfanos..-. Se comenzó
también a liberalizar el comercio exterior.
A su vez, era necesario encontrar un sistema que substituyera al patrón oro y, dado el
liderazgo político y económico de Estados Unidos, el dólar era la opción más adecuada.
Por consiguiente, en los acuerdos Bretton Woods (1944) se estableció un sistema de
tipos de cambios fijos que asignaba a cada moneda una paridad distinta con respecto al
dólar. El oro no se abandonó, ya que tenía un tipo de cambio con el dólar de 35 dólares la
onza.
A diferencia del patrón oro, se permitía depreciar una moneda cuando un país estaba
en dificultades y se podía realizar una política monetaria autóctona. Es decir, los tipos de
interés podían ser modificados. Para que esto no alterara la estabilidad del sistema, se
establecieron controles de capitales, por lo que un francés no podía invertir en un país
con mayores tipos de interés, por ejemplo. Destacar que en estos acuerdos se crearon
también organizaciones para favorecer la diplomacia (ONU), el sistema monetario y el
comercio internacional internacional (FMI y GAPP, respectivamente)...
La política de la posguerra: el Plan Marshall y el Estado del Bienestar

En 1947, las malas cosechas sistemáticas y la escasez de moneda en efectivo
dificultaron la reconstrucción económica. Esto puso en peligro la supervivencia del
capitalismo en europa occidental y, por tanto, Estados Unidos decidió actuar para evitar la

lOMoARcPSD|2481068
expansión del bloque soviético. Así surgió el Plan Marshall, un conjunto de ayudas
económicas a las distintas economías europeas para ayudarlas a financiar su
recuperación. Como contrapartida, los países receptores de las mismas se
comprometían a echar a los comunistas del gobierno, a liberalizar el comercio y ceder sus
bases a los norteamericanos -para poder defenderse ante un posible ataque de la URSS-.
A su vez, se fundó el Estado del Bienestar para, por un lado, evitar la expansión del
comunismo y, por otro, solventar los fallos de mercado. Esto comportó un incremento
notable del gasto público -que alcanzó niveles próximos al 40% del PIB- y la prestación
de ciertos servicios, como educación, sanidad o seguros sociales -de desempleo- por
parte del gobierno.
El crecimiento de occidente en la etapa dorada (1947-1973)

El crecimiento europeo en la etapa dorada fue debido principalmente al desajuste
provocado por el periodo comprendido entre las dos Guerras Mundiales (1914-1945). Esto
es, en este periodo el mundo desarrollado no creció todo lo que debería y tenía, por tanto,
un gran potencial. De este modo, mediante una política basada en aprovechar las
innovaciones generadas durante las guerras, Europa convergió notablemente hacia
Estados Unidos, el líder.
Dicho de otra forma, seguían un modelo similar al descrito por Abramovitz: usaban la
tecnología del país líder para intentar alcanzarlo. Esto fue posible por varios motivos.
Primero, la ayuda internacional otorgada por estados Unidos -plan Marshall- y la
posibilidad de importar tecnologías y técnicas de producción norteamericanas. Segundo,
el aumento de la tasa de inversión, que permitió beneficiarse de la acumulación de capital,
y de la oferta de trabajo a raíz de las migraciones de europa oriental, lo que contuvo los
salarios.
También es necesario destacar la estabilidad creada por el sistema de Bretton Woods y
la revolución verde. Esta revolución agrícola permitió incrementar enormemente la
productividad mediante piensos especiales -lo que hizo que la carne dejara de ser un bien
de lujo, ya que la cría de animales se intensificó en espacios reducidos- y otros productos
químicos. Por consiguiente, buena parte de la población agraria ya no tenía trabajo y
podía desplazarse hacia la industria. Mencionar la importancia de la política sindical, que
dejó la tradicional lucha de clases y aceptó la contención salarial a cambio de las buenas
condiciones económicas -pleno empleo, baja inflación...-
En suma, las naciones que estaban menos desarrolladas tuvieron un mayor crecimiento
económico pero, en general, -con la excepción de Irlanda-, todas las naciones capitalistas
europeas convergieron hacia Estados Unidos.
El crecimiento asiático en la etapa dorada (1947-1973)

Japón fue un país muy afectado por la guerra, ya que su gasto militar en el conflicto fue
muy elevado -llegó a alcanzar cifras del 80% del PIB- y sufrió continuos bombardeos. Tras
ser ocupado por las tropas norteamericanas para coordinar su recuperación, en el país
del sol naciente se impone un modelo heterodoxo o mixto, con un estado muy
intervencionista en la economía, aunque de forma diferente al europeo.
En otras palabras, además de implantar el Estado del Bienestar, el gobierno japonés, y
los asiáticos en general, promovió la industrialización mediante subvenciones,
exenciones fiscales y voluminosos pedidos estatales. Además, realizaban una inversión
pública considerable a través del presupuesto gubernamental y la colaboración con
empresas privadas. También fomentaban las exportaciones con ayudas y subvenciones,
así como a través del ministerio de comercio industrial e industria, y respaldaban a través
del banco central a los bancos con bajo volumen de capital.
Por otro lado, tanto Japón como Corea, invadida por los japoneses en la Segunda
Guerra Mundial, se beneficiaron de las guerras libradas por Estados Unidos contra los

lOMoARcPSD|2481068
comunistas. De este modo, tanto en la guerra de Corea, que dividió a Corea en dos
partes, una comunista -Corea del Norte- y otra capitalista -Corea del Sur- como en la del
Vietnam, Estados Unidos realizó muchos pedidos a Japón y Corea, y las usó como base
militar.
Ligado a esto, conviene destacar el modelo de la oca, usado por muchas naciones
asiáticas. Consiste en una industrialización por partes, en las que se pasa de un sector a
otro. Primero se comienza con los textiles, en los que se usa mucha mano de obra y, en
consecuencia, permite tener ahorro y acumular capital. Posteriormente, se pasa al acero,
y luego a sectores con más valor añadido -electrónica...-. En esencia, captan sectores
cuya producción no es todo lo rentables que debería en los países desarrollados.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 6.2: La crisis del petróleo y fin de la era dorada
Un repaso a los sistemas monetarios

Característica 1870-1913 1919-1930 1931-1939 1950-1973
Tipos de cambio Fijos De flexibles a Flexibles Fijos en el corto
fijos3 plazo
Flujos de capital Altos Altos Bajos Bajos
internacional
Diferenciales de Bajos Altos pero Altos Altos
los tipos de cayendo
interés
Ajustes del tipo No permitidos Permitidos Permitidos
de cambio
nominal4
Convertibilidad Sí Sí Controles Sólo para el
de divisas limitados comercio
Tasas de Uniformes Diferencias Diferencias
inflación nacionales nacionales
significativas
El colapso del sistema financiero internacional

En 1971, el gobierno norteamericano reduce la paridad o equivalencia del dólar
frente al oro -se necesitan más dólares para adquirir una unidad de oro-. Ese mismo año,
Nixon abandona la convertibilidad de esta divisa al oro y acaba así con el sistema Bretton
Woods que había regido la economía mundial hasta entonces. Los motivos de esta
drástica decisión fueron varios, pese a que todos estaban relacionados con la
imposibilidad de Estados Unidos de hacer frente a sus deudas.
Por un lado, el gasto público -y la deuda nacional- norteamericana aumentó
notablemente a raíz de la competencia contra la Unión Soviética por el dominio mundial
y la guerra del Vietnam, así como por las políticas sociales. Esto provocó un aumento del
déficit. Además, la economía estadounidense perdió competitividad respecto a la
japonesa, el territorio que más creció en la época dorada.
Así pues, como no era necesario ningún respaldo a la hora de emitir dólares, la oferta
monetaria se incrementó sustancialmente. Por consiguiente, dado que el dólar era la
divisa más importante, la liquidez mundial aumentó, lo que generó inflación. Estos
desequilibrios en la estabilidad de precios tuvieron dos grandes efectos.
Por un lado, los sindicatos demandaron salarios mayores, puesto que las expectativas
de inflación cambiaron. Es decir, en un sistema de tipos de cambio fijos, la inflación ha
de estar bajo control, por lo que tras la desaparición del sistema ya no tenían garantías de
que eso fuera así. Y, por otro, las políticas monetarias y fiscales keynesianas perdieron
credibilidad al afectar solo en el nivel de precios y no en la producción y el empleo. Esto
es, si las expectativas de inflación se adaptan muy rápidamente a la nueva oferta
monetaria y al gasto público, estas políticas no tendrán efecto.
3 Se refiere a que los países fueron adoptando progresivamente los tipos de cambio fijos, esto es, el
patrón oro.
4 Posibilidad de devaluar o apreciar la moneda.

lOMoARcPSD|2481068
La crisis del petróleo y la estanflación

En 1973, debido al apoyo norteamericano -y, por extensión, occidental- a la causa
israelí, los países de la Organización de Países Exportadores de Petróleo (OPEP),
mayormente islámicos, encarecieron el precio del crudo para castigar a las naciones
occidentales. Dado que la mayoría de las máquinas usaban esta energía, los costes de
producción se encarecieron mucho y, debido a eso, ya no resultaba tan rentable producir,
por lo que el desempleo aumentó en los sectores en los que se sustentaba el
crecimiento económico -industria química, automotriz...-. Al mismo tiempo, la inflación
también aumentó por el encarecimiento del petróleo.
Así pues, surgió el fenómeno llamado estanflación, es decir, inflación y estancamiento
a la vez. Para combatirlo, las naciones occidentales utilizaron políticas keynesianas de
demanda: aumentar el gasto público para frenar el desempleo. Esto, en lugar de frenar el
paro, lo aumentó, ya que el problema residía en la oferta y no en la demanda. Es decir,
en lugar de subvencionar -hacer pedidos- a las industrias para evitar su cierre, los
gobiernos deberían haber estimulado su mejora o reconversión: usar otro tipo de
energía...
Como consecuencia de este fracaso, los gobiernos adoptaron unas nuevas políticas:
las neoclásicas, propugnadas por Milton Friedman. En ellas, se acentuaba la necesidad
de controlar la inflación mediante los tipos de interés, y la necesidad de liberalizar y
desregular los mercados, pues estos eran eficientes por sí solos. Además, en este periodo
se criticó por primera vez el Estado del Bienestar a causa del enorme gasto público
necesario para sufragarlo.
En suma, podemos decir que, si la crisis del petróleo no se hubiera producido, el
crecimiento económico hubiera terminado más pronto que tarde, ya que los países ya se
habían aprovechado del desequilibrio temporal ocasionado por las dos guerras mundiales.
Por tanto, la brecha se estaba reduciendo y no tenían mucha más capacidad para crecer.

lOMoARcPSD|2481068
Tema 6.3: La economía mundial en las últimas tres décadas
La descolonización
Tras la Segunda Guerra Mundial, las metrópolis -Francia y Reino Unido básicamente-
quedaron muy perjudicadas tanto económicamente como en lo referente al prestigio.
Dicho de otro modo, disponían de menos recursos para hacer frente a los movimientos
secesionistas de las colonias y, además, varios de estos territorios fueron ocupados por
potencias del eje, por lo que ya no tenían tanta capacidad de infundir temor en la zona.
Además, Estados Unidos apoyaba la autodeterminación de los pueblos, lo que reforzó las
aspiraciones nacionales de estos.
Así pues, varias colonias asiáticas y africanas se independizaron en la década de
los 50 y los 60. No obstante, tras la independencia muchas economías se encontraron
igual o peor que antes, ya que poseían una baja capitalización -había muy poca industria-
y su capital humano era pobre. También tenían que hacer frente a múltiples epidemias y
pandemias, así como aumentar considerablemente el nivel de gasto público para sufragar
los gastos de la creación de un nuevo estado.
Respecto a Asia, en muchas naciones surgieron socialismos heterodoxos, lo que
originó disputas entre las dos grandes potencias -los estadounidenses y los soviéticos-
por el control de la zona. Además, se produjeron intervenciones extranjeras
importantes, como en el caso del Canal de Suez, que fue nacionalizado, lo que
perjudicaba mucho a los británicos. Estos conflictos generaron problemas
institucionales graves.
En cuanto a la política económica, gran parte de los nuevos países, viendo los grandes
resultados de la Unión Soviética, optaron por una industrialización por sustitución de
importaciones. En otras palabras, dejaron de lado su especialización en productos
primarios y adoptaron políticas proteccionistas para ayudar a su incipiente industria.
Estas políticas también se hicieron para controlar los desequilibrios en la balanza de
pagos.
El modelo chino
Antes de 1978, la economía china se basaba en la absoluta prioridad de la agricultura.
Tras la elección de Deng Xiaoping como dirigente, esto cambió. Si bien es cierto que la
agricultura continuaba siendo la base del crecimiento, ya que mediante la mejora de esta
podría traspasar población activa a la industria, la industrialización también fue esencial.
En primer lugar, se establecieron zonas de libre comercio -sobre todo en la costa- y se
analizó si funcionaban o no. La conclusión derivada de todo esto es que, allí donde había
una gran demanda de trabajo -lugares con mucha población agrícola-, el libre mercado
funcionaba debido a los bajos sueldos.
A su vez, se permite la inversión e iniciativa privada con el fin de incentivar la
industria, basada en un modelo exportador. Pese a ello, el Estado seguía teniendo un
gran peso ya que aplicó políticas muy intervencionistas similares a las de Japón y siguió
controlando las empresas estratégicas.
La caída de la URSS
En los años 60, los problemas intrínsecos del comunismo ya habían aflorado: la
imposibilidad de planificar la economía de forma realista, las dificultades de transportar
información y la gestión de incentivos. Como las innovaciones tecnológicas agravarían el
problema, la URSS decidió no aplicarlas, lo que hizo que se quedara muy atrasada. Esto,
junto a la poca disponibilidad de bienes de consumo y las crisis de los 80, hicieron que
el sistema estuviera condenado ya desde la década de los 70-80, ya que la población se
inmiscuyó en las revueltas políticas.

lOMoARcPSD|2481068
No obstante, la caída logró frenarse gracias al encarecimiento de los precios del crudo,
que permitió financiar las múltiples empresas ineficientes de las que disponía el país. Sin
embargo, debido al creciente gasto militar para competir con los norteamericanos, la
economía soviética todavía presentaba serias deficiencias.
Así pues, Gorbachov intentó recuperar el crecimiento económico y ser más
transparente políticamente. El plan de crecimiento económico, la Perestroika, no dio
resultado, pero el de transparencia política, el Glanost, sí, lo que permitió que salieran a
la luz casos de corrupción. Esto último aceleró la caída del sistema, que acabó
disolviéndose el 25 de diciembre de 1991.
El neoliberalismo
A raíz de la crisis del petróleo y su consecuente estanflación, las políticas
neoliberales, fundamentadas en el control de precios y el libre mercado, cobraron mucha
fuerza. En esencia, fueron dos dirigentes principales quienes las aplicaron. Margaret
Tatcher, presidenta del Reino Unido, establece un gobierno austero y pone fin, entre otras
cosas, a las subvenciones del carbón, lo que origina una fuerte conflictividad social. Pese
a que tenía pocas posibilidades de resultar reelegida, la Guerra de las Malvinas librada
con Argentina en 1982 y el éxito de sus políticas económicas permiten que tenga tres
mandatos.
A su vez, Ronald Reagan, en Estados Unidos, realiza un programa calcado al de
Tatcher: recorta impuestos basándose en la Curva de Laffer -en algunas ocasiones,
bajando impuestos la recaudación sube- y establece un costoso programa militar para
acabar con el comunismo, la Guerra de las Galaxias, un escudo de misiles.
La crisis económica actual

En las últimas dos décadas, solamente Estados Unidos tenía una gran demanda de
productos, ya que los otros países estaban inmersos en políticas contractivas. Por un
lado, gran parte de Europa debía cumplir los requisitos para entrar en la unión monetaria,
mientras que las naciones emergentes incrementaron su ahorro. Lo mismo sucedía con
los países con superávits comerciales. De este modo, el crecimiento económico estaba
sustentado en deuda, tal como pasó en España durante la burbuja inmobiliaria, por lo que
no podía durar para siempre.
Por otro lado, mucho más importante aún, fueron los desequilibrios financieros. Es
decir, la burbuja inmobiliaria en Estados Unidos. Este boom fue provocado por el
crédito barato y masivo concedido por las entidades financieras a personas con una
solvencia, cuanto menos, muy discutible. Estas hipotecas subprime fueron convertidas en
productos financieros muy complejos que fueron comprados y vendidos por todo el mundo
-MBS, CDO...-, y también fueron asegurados. Lo anterior fue posible debido a la
desregulación bancaria.
Así pues, cuando la burbuja estalló, los precios de los activos bancarios fueron
difíciles de cuantificar y, debido a los impagos, la mayoría de entidades financieras de las
naciones desarrolladas se vieron afectadas. Esto generó una restricción del crédito y un
incremento del gasto público para rescatar a estos bancos, financiado con deuda. Esta
restricción afectó notablemente a la inversión, que se redujo.
En cuanto a las políticas adoptadas, pese a que Europa optó por realizar políticas
keynesianas, pronto se dejaron de lado para adoptar unas que permitieran conseguir el
equilibrio presupuestario y reducir el nivel de deuda. En consecuencia, el Viejo Mundo
está sufriendo gravemente la crisis a raíz de sus problemas estructurales -falta de
coordinación en el seno de la unión política y monetaria...-, sus políticas contractivas y su
falta de credibilidad mientras otras naciones están creciendo.

lOMoARcPSD|2481068
Apunts - Apuntes primer trimestre

lOMoARcPSD|2481068
LLIÇÓ 1 - L’INICI DE LA HUMANITAT I EL POBLAMENT DE LA TERRA

Hipòtesis sobre l’evolució demogràfica de la humanitat
• Cap a 70.000 aC: entre 1.000 i 10.000
• Cap al 12.000 aC: entre 3 i 6 milions
• Cap al 2.000 aC: entre 30 i 60 milions
• Cap a l’any 1: entre 200 i 250 milions
• Cap a l’any 1000 dC: entre 250 i 300 milions
• Al 1800 érem uns 1.000 milions
• Ara som 7.675 milions
El PIB es crea a la dècada dels 40. L’anterior on estimacions a base d’altres dades que
tenim. PIB per càpita: eina per entendre el creixement econòmic. Ara bé, té els seus dèficits:
suposen que tot es reparteix igual, no capta les desigualtats, les externalitats (ex creixement
econòmica però que comporta un gran impacte en el medi ambient - Xina)...
Per això també s’han de fer servir altres mètodes: índex de Gini, índex de desigualtat…
En creixement econòmic també hem de veure el creixement de la població. Fins l’any 0 la

economia era una economia orgànica, per sobreviure, basada en el conreu, ramaderia…
Des de la prehistòria la població ha augmentat molt, això ens dona veure que com a societat
ha tingut un cert èxit (sempre amb fluctuacions)
PIB per càpita estem tenint en compte tant el PIB com la població. Així, si Xina està
Igualada en valors del creixement del PIB, realment és molt major que d’altres països ja que
tenen un terç de la població.
Sempre hi ha una tendència de creixement degut a la revolució industrial.
Comença una divergència entre països del PIB al 1900 degut a la revolució industrial
Hi ha un moment en que l’economia creix més que la població cosa que permet que hi hagi
un creixement sostingut de l’economia a ll/t.
Aprendre a diferenciar gràfics: Logaritme a, aritmètica, taxes de variació interanual..
Gapminder - pàgina de gràfics
Època que s’iniciaria amb els homosapiens - revolució cognitiva - revolució agrícola -
revolució industrial - revolució digital

lOMoARcPSD|2481068
L’INICI DE LA HUMANITAT I EL POBLAMENT DE LA TERRA

Homo - categoria animal que compren diverses espècies:
Els humans evolucionen a l’Àfrica Oriental desde fa 2,5 milions d’anys a partir d’un simi
austral.Fa 70.000 anys neixen la cultura i la història de la ma de l’homo sàpiens. Homo
sàpiens: espècie sàpiens, gènere homo (humans).
Humans apareixen a l’est de l’Àfrica i s’expandeix. Es van diversificant adaptanse de la
zona on S’estableixen - neandertals, homo erectes, … convertint-se amb els
cosins-germans de l’homo sapiens amb diferentes característiques.
Fa 2 milions d’anys es desplacen cap a Àfrica del Nord, Europa i Àsia. A Europa i Àsia
dominava l’espècie Neardental. L’homo sàpiens es una especie de les moltes que hi havia a
l’Àfrica oriental. Fa 70.000 anys els Sàpiens d’Àfrica envaeixen Aràbia i el continent
Euro-Asiàtic. Genocidi d’altres races. Substitució (creuament amb els Neandertals de un
1-4% )
Perquè va sobreviure l'homo sapiens i es van extingir amb les altres?
2 teories de l’extinció de les altres espècies:
- creuament de homosapien i altres espècies
- Genocidi dels homosapiens cap a les altres espècies (més acceptada)
Rellevància de les característiques físiques de l’homo sapiens:
● Sàpiens: cervell gros, cap gros. Desvien l’energia del cos al cervell i la musculatura
s’atrofia. Evolucionen les mans i poden crear utensilis sofisticats.
● Dones: malucs estrets, naixements prematurs. Els nounats depenen durant
anys dels demés per a la seva manutenció, protecció i educació. Cal una tribu:
llaços socials forts.
Descobriment del foc fa 300.000 anys va suposar un canvi genètic: dents més petites i
menys afinades, reducció de l'estómac, millora genètica del cervell ja que implicava llum,
cocció, protecció, calor, armes...
El poblament de la terra:
- Calendari i seqüència territorial.
- Dimensions demogràfiques. Es passa de grup de desenes de persones a una
població (arreu del mon que devia assolirs uns pocs milions de molt espersos
territorialment).
- Societats caçadores i recol·lectores.
- Nivells de benestar físic apreciables: consumidors de proteïnes de qualitat, dieta
variada, temps de caça i recol·lecció limitat, lleure. Però enorme vulnerabilitat física
- Conseqüències ambientals: la conquesta de la primacia en el regne animal.
LA REVOLUCIÓ COGNITIVA
Fa entre 70.000 i 30.000 any. Fou una mutació genèticai no pas per raons culturals.
• Capacitats cognitives:
intel·ligents, creatius i sensibles com nosaltres.
No sabem perquè la revolució afecta als sàpiens i no als Neardentals. Va ser aleatori.
Una característica molt important es el desenvolupament del llenguatge flexible, permitia
compartir informació sobre el mon – Variant de la xafarderia, animal social. Això comporta
informació fiable sobre en qui es pot confiar i en qui no. Per aquest motiu hi ha una expansió
de la mida de les tribus i una major cooperació i la capacitat de transmetre informació sobre
coses que no existeixen com ara llegendes, mites, deus

lOMoARcPSD|2481068
Comença forma d’organització entre les diferents tribus: cooperació per tal de haver-hi un
creixement econòmic. Comença el interès per fer créixer la població iva que significa
protegir més la tribu. Dieta variada, forma de viure de lleure.
PRIMERA PART: LES ECONOMIES PREINDUSTRIALS

LLIÇÓ 2 - DE L’INICI DE L’AGRICULTURA A L’ECONOMIA PREINDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
Es dona fa 5000 anys aprox(del 9000 ac al 2000 ac)
Després de la revolució cognitiva i de l’expansió demogràfica i territorial de l’Homo Sàpiens
per tota la terra, difonent societats basades en la caça i la recol·lecció, la humanitat es va
anar endinsant en la seva segona gran transformació: la revolució agrícola.
● També coneguda com a revolució neolítica (descobriment de l’agricultura i la
sedentaritzacio).
Es passa de les economies depredadores (caça i recol·lecció) a economies productores
(agricultura i ramaderia). Hi ha 2 visions segons si es creu que això va ser un factor positiu o
negatiu per a la població:
- Positiva (Vere Gordon-Childe): millora radical per a la humanitat, basada en el
progrés del coneixement i la tecnologia, major domini de la natura, capacitat de
fabricació, sedentarització que permitiria el naixement de les ciutats i els estats,
creixement demogràfic gràcies a disposar de més aliments...
- Pessimista (Harari): empobriment en comparació a la situació preexistent, no es
dóna pel creixement del del coneixement i de la tecnologia domesticadora, sinó
simplement per a la pressió demogràfica sobre els recursos, augment de les hores
de treball, desgast energètic molt major, baixen els nutrients, es reinterpreten els
grans relats de les cultures i religions, vinculació amb la desigualtat, amb
l’esclavisme, i amb la discriminació de gènere…
Creació de nous mites, nous sistemes polítics, noves maneres de pensar...

Els homes passen de ser rodamons a estacionar-se a un territori i conrear a aquella àrea.
Es creen nous conceptes de com viure i de com cooperar entre ells.
Els animals es comencen a domesticar. Es comença a pensar en el futur. Es creen reserves
d’aliments.
Canvis de percepció de l’economia en aquell moment. Apareix no només producció sinó una
certa comercialització entre tribus.
Apareix l’escriptura i amb això la historia. (Abans del
neolític: prehistòria). Tenim registres de intercanvis entre tribus a nivell comercial. Apareix el
diner. Aparició dels estats - tribus més grans com organitzar-les mentalitat més jeràrquica.
Creació de sistemes polítics més avançats.
Per què es produeix?

lOMoARcPSD|2481068
Hi ha molta pressió demogràfica que implica l’adopció de nova tecnologia. Hi ha una menor
diversitat nutricional que amb la caça i la recol·lecció però major producció de calories per
unitat de superfície. A més, la majoria d’habitants de pobles primitius decideixen fer-se
agricultors per a poder mantenir un creixement accelerat de la població ja que així poden
assegurar defensa del territori , amb l’objectiu de mantenir accés a recursos escassos.
Apareix la habilitat de cooperació.
Conseqüències de la revolució agrícola
- creixement de la població.
- La sedentaritzacióque comporta a :
- l’aglomeració urbana (els pobles, les ciutats, els estats): divisió de treball,
especialització militar, administrativa i religiosa, aparició del diner, organització
basada en normes i lleis…
- societats hidràuliques(propietat privada, comunal i estatal)
- Naixement de poders extensos allà on calen inversions que es fan millor
centralitzades (Egipte, Xina), o allà on els guanys de garantir la seguretat són molt
clars (Roma i el Mare Nostrum).
Imperis agrícoles: Cal a l’inici de l’era cristiana, les majors civilitzacions eren 3: Roma, Xina i
Índia (bastant similars) sense contacte entre sí.
L’IMPERI ROMÀ - dura gairebé 1000 anys

De la Roma imperial ha intrigat l’enormitat del terreny conquerit i administrat, la prosperitat
assolida durant períodes llargs, la sofisticació tecnològica i productiva, però també la seva
fonamentació esclavista, la seva decadència i la seva descomposició final.
Ha estat un motiu de reflexió permanent. Tenint en compte la brillantor dels seus pensadors
i règim polític, i atesa la seva dimensió i progrés, com és que no va estar en condicions de
donar el salt a la revolució industrial? Perquè es va haver d’esperar mil cinc-cents anys des
del zenit imperial romà a la revolució industrial britànica?

lOMoARcPSD|2481068
Característiques:
- 250 AC- 476 DC
- 5 milions de km^2 i aprox. 60 milions d’hab.
- Sistema econòmic mixta:
* model d’imperi tributari antic
* Model econòmic basat en l’esclavitud (representen ⅓ de la població)
- Canvi de mentalitat violent: Millora en les armes, grups centrats amb la guerra
- es crea un sistema amb un tipus d’excedent per a mantenir la població,
Sistema econòmicmolt diferent al capitalista:

- Predomini de l’agricultura
- dependència del mercat urbà basat en la demanda de la noblesa
- Predomini de l’activitat política i militar sobre l’economia
- Gran importància de les conquestes per a cobrir tributs per a l’estat i els privilegis i
obtenir esclaus
Sistema social:
- Estratificació social i jurídica de la població
- Jerarquia:
* Elit
* Ciutadans: mercaders, comercialitzant
* No ciutadans: estrangers
* Esclaus: considerats com esclaus (interessen perquè son mà d’obra barata)
- La millora dels drets de ciutadans romans incentiva la esclavitud (soluciona el
problema de l’encariment de la mà d’obra)
- Finalment, la decadència del sistema esclavista va contribuir a la debilitat de l’imperi
al s.IV.
- Es genera desigualtat
Segueixen innovan en l’àmbit agrícola, es creen elits que acomiaden a la reialesa i
s’aprofiten de una majoria de població treballadora (crítica de marx - idea comunista).
S’ensorri en els codis jurídics per crear aquest unitat imperial de l’imperi Romà. En quant a
possessió no existia jerarquia.
Per què no es dóna la revolució industrial?

lOMoARcPSD|2481068
Tenim una mà d’obra molt barata no és necessari que innoven tecnològicament, per
l’abundor de les conquestes no hi havia incentius per a la mercantilització.- raó per la qual
no es produeix la revolució industrial durant els anys de l’imperi Romà. Raó també per la
qual no ha arribat a l’actualitat a diverses zones del món (àfrica).
S.V es debilita l’imperi - no poden seguir conquerint , no guanyen esclaus ni les riqueses
d’aquests territoris. El treball va anar escassejant, pero les desigualtats estaven massa
arrelades com per trobar una solució mercantilitzada estalviadora de treball. La concentració
de poder i força en poques mans va privilegiar la solució de major opressió: l’asserviment
dels ciutadans lliures empobrits. Est trenca el mercat de treball i es privatitzen a perpetuitat
els braços disponibles.
La fragmentació de l’imperi romà

Any 476 dc caiguda de l’imperi Romà d’Occident (el d’Orient va aguantar mil anys més) va
portar a la fragmentació política, geogràfica, econòmica i social. Canvi de paradigma,
desapareix tot el que s’havia construït fins llavors. Comencen a haver-hi inversions de
víkings, visigots etc en les diferents parts del territori.
Això fa que els territoris europeus siguin molt insegurs ja que l’imperi Romà protegia tot el
territori. Desapareixen les ciutats ja que la població per protegir-se comença a traslladar-se
a territoris més llunyans i menys poblats. Aquests trasllats fan que la població s'ha d’adaptar
a les noves condicions geogràfiques - es creen noves tecnologies- es deixa d’utilitzar tant el
treball humà i s’utilitza més l’animal.
L’Europa que coneixem és filla d’aquesta fragmentació política, que ha donat lloc a entitats
polítiques més petites i amb perfil nacional propi. També és filla de la fragmentació
econòmica: el mercat integrat imperial es va col·lapsar. Els espais de comerç segur van
desaparèixer. Les destruccions i la violència, van passar a produir-se dintre de l’Imperi. Tot
plegat configura una societat de senyories feudalitzants, molt autàrquica (autarquia =
economia autosuficient).
Aquestes innovacions tecnològiques entre el s. V i el s. VIII fan que al s. XIX augmenti la
població. Es comencen a utilitzar les terres com a comunals.
(S. XIX comporta escassetat agrària amb crisis i polèmiques. Rendiments decreixents de la
terra. Hi ha massa gent la gent ha de marxar a terres menys fèrtils - desequilibri ecològic.)
ELS “SEGLES OBSCURS”

Sabem molt poc sobre l’europa dels segles V a VIII. Ens consten les invasions destructives
de pobles com els huns, els vàndals, o els víkings i ens consta una ràpida expansió de
l’Islam. Aquestes violentes destruccions devien destruir el poder dels més rics, substituint
antigues classes dirigents per nous grups (els conqueridors). Això deuria significar una forta
igualació. També una desaparició de la construcció monumental o de la creació ornamental.
Els segles són obscurs perquè l’empobriment va afectar l’acumulació de riquesa. Tots
devien perdre, però els més rics d’abans més queº els pobres.
CANVIS TECNOLÒGICS EN L’AGRICULTURA MEDIEVAL

El món agrari romà disposava d’una tecnologia adaptada al seu entorn, de terres més
pobres i més seques. Així, a mesura que s’ocupen terres humides i riques de la gran plana
europea, l’arada romana esdevé ineficaç: no pot llaurar els terres pesants. Aparaixerà

lOMoARcPSD|2481068
l’arada de rodes
molt més eficaç però més pesada. Aquesta promourà una millor utilització
dels cavalls i dels bous. Per al món agrari va ser també molt important l’invent del molí
(d’aigua o de vent) per a moldre el gra i fer-ne farina. Amb aquestes innovacion es permet
ocupar noves terres, estendre la proporció d’àrea conreada i augmentar-ne la productivitat.
AGRICULTURA PRE-INDUSTRIAL
L’agricultura depèn bàsicament dels factors terra i treball i de les tècniques disponibles, i no
tant del capital, que era escàs i variava lentament.
Prenen altra cop força les economies orgàniques que dificulten el creixement econòmic.
Això es deu a que el creixement de la població implica l’ampliació de terres conreades que
implica una reducció de les pastures i els boscos. Així es dona un desequilibri ecològic i
rendiments decreixents (que segons els economistes clàssics a llarg termini, l'existència de
rendiments decreixents porta a l’estat estacionari)
SISTEMA FEUDAL (s. IX - s. XV)

Nou sistema polític, econòmic i social. Estructura social piramidal - Triangle jeràrquic: rei,
nobles i cavallers i clergues, mercaders i pagesos, serfs (animal).
Es crea una relació de vassallatge. El pagès havia de entregar part de la collita al noble per
tal de tenir una protecció.
Quan deixa d’haver-hi tanta inseguretat comencen a aparèixer altre cop les ciutats i amb
això el sistema econòmic de mercaders, aparició dels gremis, nova classe social que serà la
burgesia(S. XII).
La renda feudal va reduir la capacitat d’inversió
. Va desaccelerar els increments de la
productivitat.
Al S. XVIII la burgesia fa que hi hagi un canvi molt important (revolució francesa). Es
comença a reclamar un lloc polític en l’àmbit estatal.
Ens trobem en unes àrees amb increment de salaris de la població (recuperació dels salaris
reals) ja que apareix la pesta negra (infecció que va afectar a gran part d’Europa ⅓ de la
població entre el 1347 i el 1351). El fet de que la mortalitat fos tan elevada, disminueix la mà
d’obra. Hi han revoltes molt important dels servs en contra del sistema feudal “guerres
pageses”, (a mitjans del s XV) on els pagesos trobaran algun suport per part de les
monarquies emergents contra la classe senyorial. Es restaura el poder de les monarquies i
s’estableixen monarquies absolutistes a l’occident - poder diví.
En altres regions on hi ha creixement demogràfic la mà d’obra es tan barata que comença
un sistema de contractes, és a dir, els senyors no tenen inconvenient per transformar les
seves rendes en guanys d’una relació contractual més lliure. Per exemple a l’Europa de l’est
continua el feudalisme fins al s. XIX.
LLIÇÓ 3 - POBLACIÓ I RECURSOS. EL MODEL MALTHUSIÀ.
MODEL DEMOGRÀFIC ANTIC

En el llarg termini, a més del creixement econòmic modern, l’evolució de la població també
pateix un trencament de la seva dinàmica a partir del s. XIX. Així doncs, observant la
història de la població mundial, podem dir que en el llarg termini hi ha hagut dos models
demogràfics: el model antic i el model modern i una etapa de transició entre l’un i l’altre.

lOMoARcPSD|2481068
El model demogràfic antic

- Correspon al conjunt de les societats preindustrials
- Altes taxes de natalitat
- Alts índex de mortalitat - efectes en la economia. Baixa el preu nominal dels
productes que fa baixar el nivell real del preu del treball.
- Esperança de vida en néixer baixa (25 anys al s. XVIII - La mortalitat infantil era molt
alta per això la mitjana de la esperança de vida era tan baixa)
- Alta mortalitat infantil
- A més capacitat monetària, més esperança de vida.
- Crisis demogràfiques degudes a crisis de fam, epidèmies o guerres.
- Es redueix la població per tant hi ha un augment de salaris reals -> augmenten els
nivells de subsistència -> es redueixen els preus dels aliments -> els nivells de vida
de la població van en augment -> increment natalitat -> increment de la població ->
salaris reals o ingressos van a la baixa.
Tot i que la població creixia en el curt termini (donat a l’excedent de naixements sobre
defuncions en un període determinat), el creixement natural de la població era
extremadament lent en el llarg termini.
Tal com Malthus va observar... “Passa molt poques vegades que el preu nominal del treball
baixi a tot arreu, però sabem que sovint s’ha mantingut constant, mentre pujava
gradualment el preu nominal dels productes alimentaris. Això, a la pràctica, representa una
disminució real del preu del treball, i, en els períodes en què passa, les condicions de les
capes inferiors de la comunitat es fan cada vegada més insuportables.”
Llei de Engel: es passen a consumir béns urbans a més dels de primera necessitat: tèxtils,
metalls, cuir… a més dels productes colonials: cafè, té, sucre, cacau, patates, tomàquets.
Creix lleugerament l’àrea de les ciutats amb uns nivells de mortalitat superiors
LA TEORIA DE MALTHUS SOBRE LA POBLACIÓ

Thomas R. Malthus (1766-1834). Volia explicar les raons per les quals el creixement de la
població en èpoques anteriors havia sigut baixa. Defensava que la població d’una àrea
determinada està limitada per la quantitat d’aliments de què pot disposar(sostre malthusià)
Relació economia - demografia.
Feia un plantejament pessimista.
El sostre maltusià
Es dóna ja que el creixement de la població sempre serà molt més ràpid que la producció
dels béns de consum . Creixement exponencial en la població i lineal o aritmética en la
producció d'aliments. Per tant, arriba un moment en que la disponibilitat d’aliments no és

lOMoARcPSD|2481068
suficient per alimentar a la població creixent. El punt on es creuen les dues línies (sostre
malthusià) es un punt de crisis. En aquest punt la productivitat cau degut a la
sobreexplotació dels terrenys i de els nous terrenys en mal estat que s’han d’utilitzar (=
pugen els preus). Hi ha un augment de la demanda d’aliments. Però degut als rendiments
decreixents en l’agricultura hi ha dificultat per augmentar l’oferta d’aliment. Per tant això
porta a que s'incrementin els preus dels aliments.
Els frens de desacceleració del creixement demogràfic son naturals.
La disminució dels ingressos reals posava en marxa els frens preventius: Els pobres viuran
molt pitjor, i molts d’ells es veuran abocats a la misèria més anguniosa. Per ser el nombre
de treballadors superior a les possibilitats d’absorció del mercat laboral, el preu del treball
tendirà a disminuir, mentre que els preus dels productes alimentaris tendiran a pujar. L’obrer
es veurà, per tant, obligat a treballar més per guanyar el mateix. Durant aquest període
d’escassetat són tantes les dificultats que cal vèncer per mantenir una família, que els
matrimonis es fan menys freqüents i la població deixa d’augmentar.
Si els frens preventius no arriben a temps actuen els frens repressius o compulsius: la fam
sembla ser l’últim i el més terrible recurs de la naturalesa. La força de creixement de la
població és tan superior a la capacitat de la terra de produir l’aliment que necessita l’home
per subsistir, que la mort prematura en una o altra forma ha de necessitar necessàriament la
raça humana.

lOMoARcPSD|2481068
La pauta europea de matrimoni:

- fre preventiu
- Retard de l’edat de nupcialitat i augment de la solteria -> reducció de la fecunditat i la
natalitat
- Es comença a conformar al principi de l’edat moderna i es consolida a principis del s.
XX
- S’aproven lleis perquè les dones puguin heretar diners, entren al mercat laboral - ja
no han de dependre de l’home
- Les parelles comencen a aparellar-se per voluntat pròpia
- Apareix el Model de família nuclear ( tipus de família que agrupa en un mateix
habitatge la parella i els fills
, que funcionen com a nucli autònom, en oposició a la
família extensa on juguen un paper destacat altres parents)
- Hi ha diferència entre països
La llei de pobres : s’estableix al s. XVI. A partir de la recaudació d’impostos l’estat podia
proveir ajuts a la població més pobre. La idea de malthus era que l’estat no tenia perquè
ajudar als pobres i que el que hauria de passar es que per qüestions naturals aquells més
pobres haurien de morir. Gràcies aquestes teories a partir d’aquest moment van deixar de
funcionar la llei de pobres.
Crítiques i límits a la teoria de Malthus
- Les crisis demogràfiques són donades per la desigualtat de la renda i no pas pel
creixement de la població.
- arribat a un punt la població comença a créixer exponencialment i per tant no
segueix el model ja que no va tenir en compte dues grans revolucions. Al s. XVII la
revolució agrària (nova tecnologia en la agricultura que va permetre crear un
excedent agrària) a Gran Bretanya. I la revolució industrial a Anglaterra al s. XIX que
va fer augmentar la economia i els ingressos així es va superar el sostre malthusià o
trampa malthusiana i per tant la crisis demogràfica.
- Per tant, la teoria malthusiana passa per alt l’efecte de l'increment de la població
sobre el canvi tecnològic. L’increment de la població té dos efectes diferents en els
sistemes de producció: el primer, en que se centra la teoria malthusiana, és l’efecte
negatiu dels rendiments decreixents quan el sistema agrícola existent ha d’alimentar
més persones. Però aquesta situació ofereix un motiu per a la introducció de
sistemes de producció més intensius i aquests canvis poden incrementar o no la
productivitat del treball segons les circumstàncies locals.
Una visió positiva sobre la connexió complexa entre la densitat de població i la millora
tecnològica és el de Boserup (1910-1999)

lOMoARcPSD|2481068
LLIÇÓ 4 - MODELS D’EMPRESA PREINDUSTRIAL. L’ESCOLÀSTICA

La gènesi dels mercats: la naturalesa de l’empresa durant el període de formació del
capitalisme (c. 1300 - c. 1760)
1. LA LENTA AFIRMACIÓ DEL CAPITALISME I L’ECONOMIA DE MERCAT

S. XVI - XVIII
L’empresa i l’empresari es veuen amb una visió més positiva, amb nous valors. Apareixen
nous conceptes: crèdit, benefici i mercat.
Així sorgeix el capitalisme mercantil, vinculat al comerç, la banca i les finances -> s’acaba
estenent producció de manufactures i l’agricultura . Àrees urbanes i capitalisme… Àrees
rurals i feudalisme?
El paper de l’estat a Europa:
- es un paper intermedi: “l’estat-nació es converteix no tant en l’empresa econòmica
central, sino en un mitja per assegurar certs termes d’intercanvi en altres
transaccions econòmiques. Protegeix la societat contra la violència, estableix una
recta d’administració de la justícia i estableix i dóna suport a dites institucions i obres
públiques.”(Adam Smith)
- Rivalitat entre estats-nacióafavoreixen el creixement

lOMoARcPSD|2481068
- Consideracions polítiques i fiscals: nobles, burgesia comercial, militar -> es promou

el comerç, expansió ultramarina, coexistència de diferents tipus de producció.
Característiques de l’activitat empresarial:
- Oferta relativament rígida de factors de producció
- Tecnologia limitada
- Mercat fragmentat i de difícil accés
- Relacions amb l’estat
2. L’EMPRESA AGRÍCOLA EN LA TRANSICIÓ CAP A L’ECONOMIA DE MERCAT

Pas de l’agricultura tradicional a l’agricultura capitalista(Anglaterra i Països Baixos s. XVII).
És a dir, es passa de una producció de subsistència a una producció pel mercat, de la
propietat comunal i de privilegis (open fields) a la propietat privada (close fields), es
comença a comprar ma d’obra, camperols que ja no han de donar una part als senyor
feudal, tot es per al propi benefici, i es produeixen moltestransformacions agràries.
A l’Europa Oriental es manté el feudalisme fins al s.XX amb la revolució russa (disminueixen
els salaris reals), a les Colònies del nord d’Amèrica l’esclavisme, i a l’Europa Meridional hi
han formes contractuals flexibles- antigues estratègies patrimonialistes (baixa competència).
3. L’EMPRESA EN EL COMERÇ I LES FINANCES

“Sedentarització” del comerç - època medieval (s. X-XIII)
- precarietat en el transport
- Mercat estacionari
- Protecció política de prínceps: “cost protecció” (impost)
- xarxes comercials amb codis propis de conducta
- altres costos de transacció
- creació de colònies comercials
● Es creen segurs marítims, lletres de canvi, xarxa d’informació, millora de la
comptabilitat comercial i del transport.
Sorgeix una nova dinàmica. S’estableix perquè les empreses del moment han de tenir una
xarxa de contactes viable. Es necessitava una fiablilitat entre seus de una mateixa empresa
de diferents països. Mercaders donaven un impost als prínceps a canvi de protecció i
seguretat, saber que no els robaran.
Sorgeix la banca, el crèdit, un cert sistema monetari.
(Globalització s.XIX)
Inici de la banca: sorgeix amb una nova figura: els canvistes. Aquests buscaven la
equivalència entre monedes de diferents països. A partir d’això es feien intercanvis de
monedes per tal de poder intercanviar mercaderies entre països. Apareixen també les lletres
de canvi: documents amb un valor monetari que podies canviar per diners a bancs.
Així es comença a acomular capital als bancs per a deixar a altres mercaders- comença a
sorgir el concepte del crèdit.
Des de l’església es va prohibir donar préstecs i sobretot de donar-los amb interessos (que
va aparèixer per reduir els riscos). Ja que no tenia sentit obtenir benefici del propi diner i
estava mal vist. L'església tenia molt poder. Si eres canvista aniries a l'infern.
Ara bé això no va suposar cap crisi econòmica ja que es va seguir fent (mercat negre) s.XI
s.XII.
USURA (préstec amb interès)

lOMoARcPSD|2481068
Les grans religions no reconeixen la legitimitat del cobrament d’interessos (s. XI-XII). El
problema essencial del món neix amb la revolució comercial (i la burgesia) es la qüestió de
si és lícit enriquir-se a través del comerç i el crèdit.L’església afirmava que els diners són
estèrils: guanyar diners dels diners (préstec) és antinatural, i pertant, pecat. Per tant, hi ha
una necessitat d’adaptar la doctrina eclesiástica davant la nova realitat de la Baixa Edat
Mitjana.
L’escolàstica medieval (s. XIII - XVI): S’intenten trobar justificacions per permetre que
l’església deixi el sistema de banca de crèdit. Reflexions de professors per a confessors.
- Tema central: Es pot determinar un preu just i per tant coincidir crèdits determinat
per: cost de producció (precedent del preu natural dels economistes clàssics),
l’utilitat proporcionada pel consumidor (utilitat marginal) i el regateig entre venedors i
compradors(equilibri entre O i D)
- Segon tema: quan l’interès remunera legítimament el risc - en el cas que s’utilitzin
lletres de canvi sí que es pot generar interès que generi benefici.
Principals pensadors escolàstics: Sant Albert el Magne, Sant Tomàs d’Aquino, Duns Escoto,
Sant Bernardí de Siena.
SOCIETATS MERCANTILS (s. XI - XV)

Són companyies familiars (nombre reduït): extenses i diversificadores (ex. els Medici a
Florencia)
N’hi havien poques perquè es necessitava un capital molt elevat. Aquestes famílies podien
no només tenir una empresa sinó tenir moltes sucursals en diferents altres àrees d Europa.
També havien de tenir un poder polític molt fort. Desapareixen a partir del s. XV ja que hi ha
una reducció del mercat, els costos elevats d’organització, el canvi de sistemes financers en
els estats.
● S. XV - XVI
Companyies de caire privat - s’aguanten gràcies a accions (caire de monopoli). Apareixen
innovacions d’organitzacions sorgides a italia que es difonen per tot europa. Organització de
companyies comercials privilegiades
4. LA INDÚSTRIA ABANS DE LA FÀBRICA: ESTRUCTURES ORGANITZATIVES I

LÒGIQUES DIVERSES
Època moderna (s. XVIII)
La burgesia vol trencar amb el sistema de gremis ja que es controlava la producció, el preu,
les matèries primeres… així no es pot crear un intercanvi que crei un valor afegit.
Les indústries a domicili estan en un moment important però necessiten innovació -
apareixen manufactures a les àrees urbanes.
Hi ha una dependència cada vegada major del mercat
Coexisteixen tres tipus d'indústries:
- tallers artesanals: sistema gremial, majoritàriament en àrees urbanes, activitat
industrial especialitzada.
- Indústria a domicili o protoindustria (putting-out system
): qualificació del treballadors
baixa, àrees rurals
- Manufactures centralitzades: sorgeix a partir dels rendiments decreixents de la
indústria a domicili.

lOMoARcPSD|2481068
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIOSA:
La protoindustria (putting-out system). Producció domèstica de manufactures per part d’una
població rural, que vol complementar els seus ingressos agraris treballant en manufactures
domèstiques a compte d’un comerciant urbà.
Succeeix a les àrees industrials però ho porten burgesos capitalistes de les àrees urbanes.
Com funciona: cada família té les màquines a casa amb les que produeix el producte.
Màquines bàsiques propietat de les famílies. Liderat per dones. Es produeixen els béns de
consum (teixit sobretot). Quan el capitalista deixava la primera materia deia d’aquí x dies
vinc i m’enduc el producte acabat. Eren pagats per unitat produïda. El capitalista se n’anava
a les fires i mercats a vendre el producte acabat. (Relacionar amb canvistes, demanaven
préstecs per comprar les matèries primeres). La fabricació es va moure de la ciutat al camp,
la mà d’obra del camp a la manufactura.
S’evita el control rígid sobre la producció dels gremis urbans. S’obtenen béns d’una factura
a preus més baixos, donat el baix cost d’oportunitat que aquella activitat representa per als
treballadors rurals.
Això fa que les famílies agràries augmentin els seus ingressos. Llei de engel. Revolució del
consum. Producció en massa que son productes de pitjor qualitat que als gremis però més
quantitat.
LLIÇÓ 5. L’EXPANSIÓ EUROPEA I EL MERCANTILISME: ENTRE EL MONOPOLI

IMPERIAL I LES COMPANYIES PRIVILEGIADES
L’EMPRESA COLONITZADORA.
L’activitat de colonització vista com a “gran empresa”. Els estats es converteixen en
promotors directes. Al s. XV, Europa busca noves rutes cap a Índia amb el propòsit de
restablir la importació d’espècies. Espanya i Portugal tenen el monopoli d’aquestes rutes
Vasco da Gama, conde da (de) Vidigueira (Sines, Portugal, ca. 1460 o 1469-Cochín, India,
24 de diciembre de 1524), fue un célebre navegante y explorador portugués. En la era de
los descubrimientos destacó por haber sido el comandante de los primeros barcos que
navegaron directamente desde Europa hasta la India, el viaje oceánico más largo realizado
hasta ese momento.
Vasco de Gama 1497-99, relacions diplomàtiques i comercials
– Costa africana
– Índia
– Macau
– Japó
– Sud-Amèrica (s. XVI)
• Control de rutes marítimes
• Monopoli de la corona: Casa d’ Índia a Lisboa
• Metalls preciosos a canvi d’espècies
La gran empresa de la corona espanyola ( s. XVI). Amb grans extensions de terres a
Amèrica (disminució de la població indígena en un 95%), els colons inicien el cultiu de
sucre, cotó i blat -> exportacions a europa -> contribució al ressorgiment demogràfic
d’Europa

lOMoARcPSD|2481068
La gran empresa de la corona espanyola (s. XVI). D’Amèrica se n’extreia or i plata. Ara bé
aquests metalls es queden poc temps en territori espanyol degut al deute i a la inflació que
comporta un dèficit de saldos comercials.
Canvis en el comerç als s. XVI - XVII (el regne de Castella):
- 1a meitat s.XVI: Política econòmica: mercantilisme primitiu: “bullonista”=defineix a la
riquesa com a la quantitat de metalls preciosos dels que se n’és propietari (contrari a
la política plenament mercantilista d’Anglaterra)
● Prohibició d’exportació de metalls -> mercaders estrangers obligats a
comprar primeres matèries a Castella -> augment de la demanda -> augment
dels preus -> inflació i alentiment del procés d’industrialització -> reducció de
la competitivitat de l’economia espanyola amb la resta d’Europa.
- 2na meitat c. XVI: S’acaba amb la política bullonista, però la reducció de la seva
competitivitat a Europa fa que Espanya entri en el mercat de trànsit de mercaderies
(es redueix la inflació, però torna a augmentar al s. XVII)
● Amb el sistema feudalista i la manca de competitivitat comercial, Espanya es
converteix en un país plenament rendista
● Plata: (teoria quantitativa del diner? L a teoría cuantitativa del dinero es una
teoría económica de determinación del nivel de precios que establece la
existencia de una relación directa entre la cantidad de dinero y el nivel general de
los precios)
* la seva abundància provoca la pèrdua del seu valor i, per tant, l’alça dels
preus
* la mateixa hora, obtenir-la era cada cop més car ( més dificultat en extreure
el mineral i menys mà d’obra per a fer-ho) -> els rendiments de la mineria
cauen i la producció disminueix
- 2ra meitat s. XVII: Ruptura del monopoli de Castella i Portugal en favor del nord-oest:
Holanda, Anglaterra i França.
Teoria quantitativa del diner: iniciada per l’escola d’economia de Salamanca (s. XVI).
Equació modernitzada per Fisher (s.XX):
MV=PT
P=(V/T)*M
V=velocitat de circulació del diner
T= nivell de transaccions de l’economia
P=nivell general dels preus
M=oferta monetaria

lOMoARcPSD|2481068
EL COMERÇ INTERNACIONAL I ELS SORGIMENTS DE LES COMPANYIES

PRIVILEGIADES
El comerç internacional creix amb una taxa del 0,7% al s. XVI i dl 1,2% anual al s. XVIII.
S’obren noves oportunitats de negoci a escala mundial - globalització del comerç (s.
XVI-XVII), amb noves formes d’organització: les companyies privilegiades.
Son companyies regulades amb privilegis atorgats per l’estat per funcionar com a monopolis
a l’estranger. Al contrari d’Espanya i Portugal, països com Holanda i Anglaterra deixen
l’apertura i explotació de noves rutes comercials a la iniciativa privada, pagant peatges ->
l’estat s’acaba beneficiant. Per la tipologia del comerç amb Àsia, les compayies d’ultramar
són creades amb capital comú, dividides en accions (es comencen a perfilar els atributs a
societats anònimes). Tenen poder polític i militar.
- s. XVII: Holanda - Centre mundial del começ internacional. Companyia holandesa de
les índies orientals
● Plantacions
● Monopolies d’explotació comercial
● Comerç triangular (nous mercats)
- s. XVII: Anglaterra - Companyia Anglesa de les índies orientals
● Plantacions
● Monopolies d’explotació comercial
● Comerç triangular (nous mercats)
Política mercantilista fins a la 1ra guerra mundial -> no afavoreix a la colònia
Característiques (Holanda i Anglaterra):
- Productes principals extrets de les plantacions (monocultius): sucre, cacau, tabac,
coto
- Tràfic d’esclaus africans
- El comerç mundial es comença a basar més en la quantitat venuda que no pas en
els guanys per unitat -> inici del comerç massiu
- El comerç mediterrani no pot competir amb els productes més barats del comerç
holandès i anglès (teixits i espècies)
Un altre tipus de companyies privilegiades son els bancs públics. Realitzaven pagaments de
grans quantitats de diners a l’estat. Les seves funcions eren oferir mitjans de pagament als
mercaders, gestionar el deute públic i l'emissió de bitllets. Exemples en son el Banc

lOMoARcPSD|2481068
d’Amsterdam (1609) o el Banc d’Anglaterra (1694). Es un sistema on interactúa la inversió,

el crèdit i hisenda.
LLIÇÓ 6. COMERÇ INTERNACIONAL, FISCALITAT I CANVI INSTITUCIONAL. EL MODEL

SMITHIÀ I EL FISIÒCRATA
Els factors que expliquen el creixement europeu en l’època preindustrial:
- Les institucions augmenten la productivitat agrària
- Es troben escapatories del model malthusià (que creu en límits a la fecunditat,
guerres i mortalitat)
- El comerç internacional
- Institucions i fiscalitat
PRODUCTIVITAT I ECONOMIES DE BASE ORGÀNICA V
Visió dels economistes liberals anglesos ( finals s. XVIII - principis s. XIX): rendiments de la
terra i productivitat del treball decreixent: costos i preus creixents.
A llarg termini els rendiments decreixents conduirien a un estat estacionari: “ En un país que
hagués conquerit totes les riqueses que la naturalesa del seu sòl i el seu clima, i la seva
situació respecte els altres, li permitien assolir, i que ja no pogués, per tant, avançar més
encara que no retrocedís, els salaris del treball i els beneficis del capital serien
probablement molt baixos” (Adam Smith 1776).
Per ajornar aquest destí calia augmentar la productivitat: “Aleshores la tendència natural
dels beneficis és a la baixa, perquè amb el progrés de la societat i la riquesa la quantitat
d’aliment addicional requerit s’obté amb un sacrifici cada cop més gran de treball. Aquesta
tendència cap a una mena gravitació dels beneficis, com si diguéssim, es veu per sort
aturada de tant en tant per les millores de la maquinària que es destina a la producció de
béns bàsics, i pels descobriments de l’agronomia que ens permetin alliberar una part del
treball prèviament requerit i, per tant, disminuir el preu de les principals necessitats del
treballador”
(David Ricardo 1817).
LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA ANGLESA
a. Tècnica
En una economia de base orgànica l’única forma viable d’augmentar la intensitat d’ús del
sòl, eliminant la pràctica del guaret (barbecho) sense deprimir els rendiments, era accelerar
la circulació de nutrients (N,P,K) al sòl

lOMoARcPSD|2481068
- El sistema Norfolk de rotació dels cultius

: Va generalitzar-se l’us dadobs orgànics i
va introduir-se el sistema de rotació quadriennal segons una successió de conreus
(per exemple: naps - civada - farratge - blat) que no esgotava tant els camps,
suprimia el guaret, diversificava la producció i proporcionava alhora aliments
herbacis per alimentar bestiar.
b. Conseqüències

lOMoARcPSD|2481068
c. Canvi institucional
Procés de “ tancament dels camps” (enclosure):
- es converteixen els camps oberts i les terres comunals en terres tancades i privades
-> enclosures parlamentàries (1700-1810)
- procés car on només els grans propietaris en surten beneficiats
- Això els permet introduir millores tècniques, contractar mà d’obra assalariada i
establir nous conreus
-> màxima eficiència agrària i màxim benefici pels propietaris.
Progressiva substitució d’una agricultura d’autoabastament, per una agricultura per al
mercat.
EL MODEL FISIÒCRATA
Fysis (naturalesa) i cratén (dominar). La idea principal és que l’ordre natural entra també en
el concepte de la propietat privada.
Frannçois Quesnay (1694-1774) fou el primer economista en fer un anàlisis sobre les
interrelacions productives entre diversos sectors que, en una economia basada en la
diversificació del treball, procedeixen de l’existència de mitjans de producció.
Defensa la idea que tota la riquesa venia, directament o indirectament, de la terra.
L’agricultura era l’únic sector productiu. Tots els altres eren redistribució de l’excedent
agrari.
Es subratlla el potencial de la revolució agrària i la importància de generar un preu suficient
per a cobrir els costos de producció i afavorir el finançament de les inversions.
- Inversions bàsiques inicials (per a cultivar la terra i augmentar la productivitat)
- Inversions primeres (utensilis de producció i ramaderia)
- Capital circulant (llavors, salaris, etc.)
El plantejament, molt extrem, ens recorda que aleshores gairebé tota la població es
guanyava la vida, directament o indirectament, a l’agricultura. També ens recorda que
durant la Il·lustració (XVII-XVIII) es van produir moltes millores en l’agronomia (de base

lOMoARcPSD|2481068
biològica o química), que van donar una enorme confiança en la capacitat de generar més
riquesa amb el coneixement aplicat a l’agricultura.
COMERÇ INTERNACIONAL
Idees sobre el comerç internacional:
- Per al mercantilismeés un joc de suma zero
- Per a Adam Smith és molt bo. Mútuament enriquidor. Forma part de l’increment de
la divisió de treball, font de l’increment de productivitat, font de la riquesa de les
nacions. Adam Smith només pensa en termes de comerç per avantatge absolut: es
comercia quan els productes o serveis intercanviats resulten més barats en termes
absoluts.
- Per a David Ricardo hi ha un altra fonament del comerç internacional: l’avantatge
comparatiu. Es comercia en funció de l’estructura de costos interna d’un país
comparada amb la d’un altra. Exportes allò que et resulta comparativament (en la
teva estructura) més barat, i importes allò que et resulta comparativament més car.
- Heckscher-Ohlin és la idea ricardiana, però expressada a partir de la dotació de
factors: exportes allò més intensiu en el teu factor més abundant, i importes allò més
intensiu en el teu factor més escàs.
ADAM SMITH
(1759) i
Teoría de los sentimientos morales La riqueza de las naciones(1776)
Dos supòsits:
- Cada persona coneix millor que ningú els seus interessos personals (economia de
mercat)
- Entre els interessos individuals existeix el desig de ésser estimat pels demés i, per
tant, el respecte pel benestar dels demés (el benestar social per sobre dels
interessos propis).
El model smithià:
Ens referim al model smithià quan parlem d’un creixement basat en la divisió del treball.
Adam Smith comença La riquesa de les nacions amb l’exemplre de la fabricació d’agulles, i
com la divisió del treball permet augmentar enormement la productivitat. Aquesta és, per a
ell, la font de la riquesa de les nacions. Tot allò que augmenti la divisió del treball és bo per
al creixement ((per a l’enriquiment).
- La divisió del treball està limitada per l’extensió del mercat.

lOMoARcPSD|2481068
- Holanda i Anglaterra tenen creixements smithians, promuguts per l’apertura

comercial
La urbanització; indici de creixement smithià.
- Augment del grau d'urbanització: causa i conseqüència de l’augment dde la
productivitat.
- Al 1100 teníem graus d’urbanització molt baixos, inferiors al 3%. Al 1500 la
urbanització era del 35-40% a les parts més dinàmiques d’europa. A tota europa el
1800 el grau era d’un 10%. Al 1700 ja es veu clarament la part d’Europa que s’ha
urbanitzat, que es la que ha reduït la proporció de població agrària.
DAVID RICARDO: Principios de la economia politica y tributacion

Segueix amb el model de lliure mercat de Adam Smith.
- Societat basada en la divisió de treball, a les quals corresponen tres formes de renta:
salaris, beneficis i renta.
- El desenvolupament econòmic procedeix de l’acumulació realitzada pels capitalistes
i basada en els seus beneficis.
Aportacions:
- àmbit del comerç internacional. Divisió de treball a nivell no només nacional, també
internacional. Teoria dels costos comparatius (l’avantatge comparatiu). Teoria de
costos des del punt de vista de hores de treball.
Ja que pel país A és més econòmic produir vi que pel B, el pais B importa vi. Així es
redueixen costos.
TEORIA HECKSCHER I OHLIN.

Continuació de la teoria de David Ricardo en quant al comerç internacional i l'avantatge
comparatiu amb els factors de producció. Preu relacionat amb els factors de producció (es
simplifica amb el factor terra i factor treball)
• Autors neoclàssics que escriuen la seva obra durant el primer terç del segle XX.
• Parteixen del concepte de l’avantatge comparatiu de Ricardo.
• Els països tenen diferents dotacions de factors i s’especialitzen en l’exportació de béns
que utilitzen intensivament el factor abundant
• El comerç internacional s’explica per la diferent dotació de factors
• Conseqüències sobre la distribució de la renda: l’especialització afavoreix els propietaris
del factor abundant(n’incrementa la demanda)
Model:

lOMoARcPSD|2481068
Si es donen aquestes característiques hi haurà una convergencia dels preus entre bens.
Convergencia de preus entre factors de producció(renta i salaris)
Resultat d’aquesta especialització els preus dels factors productius també tendiran a
convergir.
• Suposem que produïm i exportem teixits. L’augment de la demanda de treball causarà
l’augment dels salaris reals. En els països amb escassedat de treball (treball car) els teixits
s’importaran = disminució de la demanda de treball = disminució dels salaris reals
convergint amb els dels països exportadors de teixits.
• El mateix succeirà amb el comerç de productes agraris i el preu de la terra (renda de la
terra).
• Convergència en els preus dels factors productius a escala internacional
EL MODEL I LA HISTÒRIA
A partir d’aquesta teoria hi ha 2 historiadors econòmics que deixen implementar aquesta
teoria des d'un punt de vista històric.
1. Test del model a l’època preindustrial, 1565-1827 - 1R PERÍODE : no hi ha
convergencia de preus ja que estem en un moment de poca o 0 globalització. No hi
ha competència internacional en els productes comercials.
Hi ha més mà d'obra que factor terra això es veu reflectit amb els salari real amb les rendes
agràries. Les rendes agràries son més elevades que els salaris reals.
2. Test del model en el període industrial: estabilització dels preus agraris amb els
industrials
, en perspectiva llarg termini. Van en augment els salaris reals en relació
amb les rentes de la terra. En el cas d'Anglaterra es va fixar en el sector industrial
(perquè no tenien terra). Això es dóna perquè hi ha una difusió de la industria en el
món occidental (europa occidental i eeuu). Així alguns països es concentren en
industria i altres en terra i comença la globalització i la comercialització industrial .
Aquí ja es dona el model de Ohlin.
*no contemplem el sector capital.
Hi ha alguns països com áfrica que no aprofiten el seu avantatge comparatiu ja siugi per
institucions, perquè son colonies, etc…
El comerç internacional
Millores tecnològiques a Anglaterra - Millora en el transport que promou una primera
globalització. Es consoliden com a potència econòmica des de tots els punts de vista:
colonial (extreuen 1res matèries).
• Anglaterra i els Països Baixos es converteixen en grans imperis transcontinentals
– Béns de luxe (espècies, clau, seda, porcellana –”China”)
– Productes diferenciats: la seva importació no competeix amb la producció autòctona
– Alts costos de transport i polítiques mercantilistes
• El creixement demogràfic i la millora en els salaris reals generen un creixement de la
demanda de productes amb demanda més elàstica (sucre, tabac, cotó, te, cafè, cacau). Les
colònies proporcionen aquests nous productes.
• No s’aplica el model de Hecksher-Ohlin
Com s’obtenen impostos alts?
• Els grans imperis que vam estudiar duraven si aconseguien no ser abusius en la fiscalitat.
Els estats “tributaris” havien de gestionar un equilibri entre rendibilitat i sostenibilitat.

lOMoARcPSD|2481068
• Les monarquies absolutes europees es van topar amb els mateixos límits: Castella,
França, Anglaterra... L’excepcionalitat castellana va ser l’or i la plata d’Amèrica.
• Cal un canvi institucional radical per superar aquest sostre fiscal: la formació d’estats
parlamentaris representatius.
L’ascens de l’estat modern

• La recaptació fiscal, clau per a l’èxit dels estats moderns.
• Els primers a fer-ho serán els Països Baixos durant la guerra dels vuitanta anys.
• Gran Bretanya, el cas més exitós. Les revolucions del segle XVII (1640 i 1688) van acabar
creant una monarquia parlamentària i un govern representatiu. Els impostos els votaven
representants dels interessos dels propietaris.
• La combinació de poder militar i protecció comercial constitueix la base del mercantilisme.
Es teoritzarà de diverses maneres, però l’essència és la protecció militar dels interessos
comercials nacionals a fi d’afavorir l’enriquiment del monarca i dels seus súbdits.
Fiscalitat i comerç .
• Els impostos els votaven els representants dels interessos dels propietaris.
• La garantia del Parlament donarà més confiança a les emissions de deute públic (les
abaratirà). Això permetrà disposar de més recursos per a guanyar guerres.
• Poder militar i protecció comercial (lleis de navegació).
• Capacitat fiscal per a protegir als mercaders, augmentar la quota de mercat, el que alhora
genera més ingressos fiscals.
Revolució financera
• Generalització a Anglaterra de molts instruments financers que ja s’utilitzaven als Països
Baixos:
• Borsa de valors.
• Societats per accions.
• Deute públic i creació del Banc d’Anglaterra (1694)
• Necessitats comercials (tipus d’interès molt elevats).
• Augment de les necessitats financeres de l’estat
Les conseqüències
L’èxit definitiu s'assoleixen els britànics en destruir les armades francesa i espanyola a
Trafalgar (1805) i en derrotar definitivament a Napoleó a Waterloo (1815). Començarà
aleshores el segle de la Pax Britannica, que durarà fins a 1914.
Lliçó 7: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITÀNICA
La Revolució Industrial, 1780-1850 • Què és la Revolució Industrial?

– Inici d’un procés irreversible de creixement fort i autosostingut en la producció de béns i la
productivitat dels factors, generat per la invenció i aplicació de noves màquines, l’ús
d’energies noves, més potents, més versàtils i més barates, tant a la producció com al
transport, i la introducció de canvis rellevants en els material bàsics de la producció
industrial i en l’organització del treball, que es concentra en la fàbrica

lOMoARcPSD|2481068
Sorgeix una nova classe industrial: Els obrers, proletariat. (

Origina el comunisme, marxisme
etc) canvis socials econòmics (en massa).
Moviments migratoris que solucionaran la trampa maltusiana. Que permet la producció en
massa? La innovació tecnològica que s'origina a les fàbriques i s'introdueix a les mines i en
l'àmbit del transport que fan que hi hagi una integració comercial en el mateix pais i a nivell
internacional a un cost molt mes reduït. Hi ha també una innovació en el tipus de matèries
primes que s'utilitzen per l'àmbit de la producció.
Característiques principals:
– S'inicia a la Gran Bretanya
– Procés ràpid entre el 1760 i el 1830 (entre 1760 y 1860 la taxa de creixement del PIB és
1,5% que en comparació amb l'època preindustrial que arribava a mínims sota 0,5
normalment, va suposar un canvi gran)
– Revolució econòmica que afecta l’àmbit social i polític del moment
• Pas definitiu del feudalisme al capitalisme
• Transformació radical de les estructures socials i econòmiques en el llarg termini
– El concepte central es la innovació
• Permet que es pugui produir més amb menys mà d’obra
– La seva difusió es produeix ritmes molt diferents
– Marca la línia divisòria entre la pobresa i la prosperitat (Van Zaden, 2009)
– La població britànica passa de 7,3 milions a 21 milions entre 1750 y 1850(es dona al s.XIX
gràcies al comerç internacional - avantatge comparatiu - territori reduït que no tenia terra
però podia importar.
- augment salarial que fa augmentar el consum, que fa augmentar el creixement de la
població i que redueix les crisis alimentàries.
Els condicionaments de la Revolució Industrial

Es donaven a la gran bretanya i no a altres llocs del mon:
• Millores al camp
• Expansió del mercat
• Dotació de factors
• Comerç
• Condicionaments institucionals
1. Millores al camp • La revolució agrària

– Productivitat elevada dels treballadors agraris -> genera un excedent
- Disponibilitat d’aliments
- Bon preu dels aliments
-> A finals del S. XVIII, la Gran Bretanya és l’únic país capaç de mantenir una meitat de la
mà d’obra no agrària. Això permet:
– Mantenir una població creixent s'allunya del sostre malthusià
– Alliberar mà d’obra
– Acumulació de capital -> estalvi que es pot destinar cap a les zones urbanes i la indústria
Creixement de la població - creixement mà d’obra
2. Expansió del mercat
Es dona per la revolució protoindustria al s.XVII. Incrementar la oferta de manufactures.
Redueix el seu preu final dels productes de consum.

lOMoARcPSD|2481068
• Tradició manufacturera
• Augment dels salaris reals
• Augment de la demanda i el consum de béns més barats
• Expansió de les zones urbanes
• Impuls del comerç
3. Dotació de factors
Localització geogràfica
• Recursos naturals. Es comença a utilitzar el carbó coma . Font d’energia que va fer créixer
la producció en l'àmbit industrial.
– Disponibilitat d’energia
• Canvi en la proporció d’ús dels factors
Perquè no es comença a utilitzar abans? - el preu de la fusta era bastant reduït fins al s.XVII
quan s’incrementa molt. Això és degut a que augmenta molt la població i el seu consum de
fusta. S’han de talar més arbres - període de desforestació. S’ha d’anar a comprar més lluny
(augment costos de transport). El preu del carbó es manté des del període del s. XVI al
s.XIX.
4. Comerç i mercats
El comerç exterior i les colònies tenen un impacte positiu en l’expansió del comerç interior
justament abans de la RI
• Contribueix al creixement de les ciutats, en la revolució en el consum i en la revolució
industriosa.
• Un cop iniciada la RI, la relació causa-efecte va de la indústria al comerç (Mokyr, 1977)
• G.B. Accés naval a tot el món. Superioritat naval des de les lleis de navegació. Situació
geoestratègica.
• Amèrica: oferta elàstica de terra - majors factors de producció
• Àfrica: oferta elàstica de treball esclau.

lOMoARcPSD|2481068
Augment de la dimensió del mercat des d’Amèrica fins a Àsia.

• El comerç augmenta l’elasticitat tant de l’oferta com de la demanda de manufactures
tèxtils. Amplifica les dimensions i impacte de la revolució industrial. Neix la producció per a
un consum massiu.
• L’augment de la demanda impedeix que els preus s’ensorrin a causa de l’augment de
l’oferta i del canvi tecnològic.
• Però segons Findlay i O’Rourke la causa suficient fou la primàcia britànica a l’hora de
imposar la seva superioritat en la conquesta de mercats.
• Findlay i O’Rourke: 1688-1815: Anglaterra elimina els competidors europeus (França,
Holanda) emprant la força militar. % despesa sobre ingressos de l’estat en guerres: 83%. Ús
del poder per assolir la riquesa/abundància (Power and Plenty).
• Altres causes necessàries a Europa (que no es compleixen a la Xina o a la Índia):
fragmentació política que genera una major competència al mercat intel·lectual i per a la
innovació. Cultura comuna a Europa: les idees flueixen entre fronteres. Sistema d’estats:
competència i competitivitat militar. Situació estratègica entre Amèrica i Àfrica.
5. Els condicionaments institucionals
Douglas North y R. Thomas
“[...] si todo lo que se necesita para el crecimiento económico es inversión e innovación,
¿por qué ciertas sociedades no han podido lograr ese deseable resultado? La respuesta, a
nuestro entender, nos conduce de nuevo al punto de partida. Los factores que hemos
identificado (innovación, economías de escala, educación, acumulación de capital, etc.) no
son causas del crecimiento, son el crecimiento. El crecimiento simplemente no se producirá
a menos que exista una organización económica eficiente. Las personas individuales deben
ser atraídas por incentivos para emprender actividades socialmente deseables. Debe
diseñarse algún mecanismo que sitúe los beneficios privados y sociales más cerca de la
paridad” (El nacimiento del mundo occidental, Siglo XXI, Madrid, 1978).
Revolució científica -> Il·lustració industrial (ja no tot s'explica a partir de les creences)
– La tecnologia

lOMoARcPSD|2481068
• Transformacions que creen les condicions favorables a la societat britànica

– Creació d’institucionscom ara les societats científiques
– Alts salaris -> Educació -> inversió en capital humà
Transició en el marc institucional: del feudalisme al capitalisme (Acemoglu, Johnson i
Robinson, 2005)
– Feudalisme: monarquies absolutes
– Anglaterra: abandonament de les institucions feudals
- Carta Magna, 1215
- Insurrecció de Cromwell, 1642-1658 Monarquia amb poder
- Revolució Gloriosa, 1688 limitat (Parlament)
Aquesta lluita entre la burgesia i el sistema feudal per per poder desenvolupar la seva
activitat econòmica (comerç i producció en l'àmbit de les manufactures) comença 400 anys
abans
• Organització Estatal i Polítiques Econòmiques
– Sufragi censatari limitat als grans contribuents de la Hisenda Pública (no era

representatiu per a tota la població. Únicament poden votar els homes i amb un cert capital.
Les democràcies no es consoliden fins al s.XX on ja poden votar dones i persones de color)
– Es disposa d’una millor especificació dels drets de propietat
– S’eliminen les regulacions de l’activitat econòmica i dels funcionaments dels mercats
– Augmenta la llibertat d'empresa -> reducció de risc i augment en la inversió
– Els impostos eren més baixos, menys mal distribuïts i millor gastats que en altres països
– Les polítiques del govern es concentraven en la seguretat del regne i el creixement de
l’economia -> La Gran Bretanya obté beneficis comercials i colonials a partir de les guerres
del s.XVIII
La dinàmica de la substitució de factors a Anglaterra

• Estructura de preus i salaris britànics -> incentiven al descobriment, desenvolupament i la
difusió de les noves tècniques que caracteritzen la RI
• Combinació única a Anglaterra de salaris elevats i disponibilitat d’energia barata
• La demanda de tecnologia depèn del preu relatiu d’inputs o factors utilitzats en la
producció.
Als empresaris els surt més econòmic invertir en màquines que en mà d'obra. Això succeeix
a GB i no a altres llocs que també tenen carbó perquè els hi sortia més a compte pagar als
treballadors per que el salaris reals són més baixos.
La dinàmica de la substitució de factors a Anglaterra
A Newcastle del s. XVIII el preu del carbó mineral era més reduït a causa de la proximitat de
les mines
• Per primer cop a la història hi ha una transició de l’ús massiu de carbó vegetal al carbó
mineral
• Incentiu per a substituir el treball car per energia més barata
PERQUÈ LA RI NO PASSA A ALTRES LLOCS?

En l’àmbit de l’agricultura:
– Sostre malthusià: creixement continu de la població -> deteriorament del ratio terra/treball
(rendiments decreixents) -> l’oferta d’aliments no augmenta, mentre que el seu preu
augmenta

lOMoARcPSD|2481068
En l’àmbit de l’expansió del mercat:

– Fora d’Holanda, la resta de països d’Europa els salaris reals són reduïts – Protoindustria
només a Holanda
LLIÇÓ 8. EL TREBALL, L’EMPRESA I LES FINANCES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

(MARX VS MARSHALL)
Diferents lògiques organitzatives
1. Lògica comunitària:les corporacions gremials
- Privilegia de practicar un ofici en una ciutat/regió
- Objectius bàsics: ingrés estable per als membres i garantir igualtat d’oportunitats
entre els membres
2. Lògica individualista dels comerciants- verlagssystem
- Entrada del capital comercial a les activitats manufactureres per l’increment de les
necessitats de capital circulant i per la llunyania dels mercats.
3. Lògica mercantilista- les manufactures reials
- Concentració de l’activitat per les característiques del producte o per la necessitat de
controlar els treballadors (no per la mercantilització del treball).
- Propietat, gestió i finançament públics
- Sobreviuen gràcies als privilegis
Diferències entre el putting-out system i el sistema de fàbriques

Putting-out-system
• Avantatges
– Menor salari (per peça)
– Menor inversió de capital fix
– Menor risc i més versatilitat davant les oscil·lacions de la demanda
• Desavantatges
– Menor control del treball
– Major costos de transport
– Rigidesa de l’oferta davant les variacions de la demanda
Fàbriques
• Avantatges
– Major control de treball (disciplina)
– Major control de qualitat
– Menor cost de transport i transacció
– Més possibilitat d’especialització i mecanització
• Desavantatges
– Majors salaris (pertemps)
– Major inversió en capital fix
– Major risc (l’empresari esdevé “presoner de la inversió”)
Determinants del canvi organitzatiu

• Adopció del sistema de fàbrica
– Permet l’aparició de la producció en massa
– Les innovacions tecnològiques són el motor que afavoreixen el pas cap aquest sistema
organitzatiu (Landres, 1979)

lOMoARcPSD|2481068
– La fàbrica representa millores organitzatives en l’àmbit de control social (Marglin, 1974)

– Les fàbriques són més eficients des del punt de vista institucional i funcional-> estructura
jerarquitzada: permet reducció de costos de transacció (Williamson, 1985)
LES CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI TÈCNIC ORGANITZATIU

• Quins efectes té la RI sobre el creixement econòmic de la Gran Bretanya?
– L’efecte és bastant limitat fins al primer terç del s. XIX
• Per què l’impacte de la RI sobre el creixement és reduït?
– Sector dinàmic vs. sector tradicional
• Creixement en el volum de béns i serveis produïts per any
• Economia moderna on el canvi tècnic no és puntual sinó general i continuat
• Expectatives de que les futures generacions milloraran la seva qualitat de vida
• Canvi econòmic
- Variacions en la quantitat de factors de producció
- Transformació en l’ús dels factors de producció
-> L’ús del capital i del treball augmenten en quantitat i intensitat en la indústria i en
la producció d’altres béns i serveis
• El capital durant RI no és considerat un estímul, però tampoc un impediment pel procés
d’industrialització a la Gran Bretanya
– La RI s’inicia amb poc capital
– La taxa d’inversió es dobla durant l’època de la RI (en el
sector cotoner es triplica)
– Capital circulant i fix creixen durant la RI (l’últim en major quantitat)
– Augment de la inversió en capital humà i social acumulat
• Contínua creixent la població rural anglesa
– Baixaproporciós’hidedicaal’agricultura – Escobreixlademandadenovesempreses
• Mà d’obra abundant i amb adaptació a l’activitat industrial
• Formació de la classe obrera
• L’empresari de la RI
– Normalment provenen de l’activitat protoindustrial (coneixement del mercat, incentiu
d’inversió, instint pel negoci, interès pel benefici)
– La condició econòmica i social condiciona la quantitat i qualitat del empresariat (Mokyr,
1985)
• Canvi en l'estructura de l'ocupació i de la producció
– Gran Bretanya es converteix en el taller del món i potència econòmica
– Augment del creixement amb l'augment de l'acumulació de capital i la inversió
• Tot i això, la majoria de la producció industrial segueix estant fora dels sectors moderns
de l'economia, en el sectors artesans
NOU MARC DE RELACIONS LABORALS

• Contractes llargs, contractes implícits i sistema artesanal de promoció. Importància de la
qualificació.
• Inicis del moviment obrer:
– Ludisme.
– Lluita pel dret d’associació sindical. Domina entre 1825 i 1870.
– Lluita per reduir el treball infantil.

lOMoARcPSD|2481068
– Posteriorment: l’Associació Internacional de Treballadors

(1864).
• A Gran Bretanya això està molt vinculat al Cartisme (“People’s Chart”), que aspirava al
sufragi universal masculí, a remunerar els parlamentaris, i a acabar amb la corrupció
electoral.
MARX vs MARSHALL
• Marx i Marshall, de dues generacions diferents, representen dos grans corrents de
pensament completament enfrontades.
• Marx és el darrer gran pensador de l’economia política. Es veu a si mateix com
revolucionant l’economia clàssica (molt centrada en la teoria del valor). Veu la fàbrica com el
lloc del conflicte entre les classes socials, on els capitalistes s’apropien del valor que
generen els treballadors.
• Marshall, deixa de banda l’economia política i crea l’economia.
Veu la fàbrica com una empresa representativa, que és el lloc on es crea el valor que es
distribuirà entre empresaris/capitalistes i treballadors, segons el joc de l’oferta i la demanda.
TEORIA MARXISTA
Karl Marx (1818-83)
• Manifest del Partit Comunista (1848): materialisme històric
• El Capital (1867-1910): fetitxisme de les mercaderies
• Nova perspectiva des de l’economia política
• Gran crític del Capitalisme: explotació dels treballadors per part dels capitalistes
A. En base a la relació capitalista-treballador, Marx distingeix entre treball (L) (exercici

efectiu d’una activitat productiva) i força de treball (FL) (la persona concreta del
treballador, que incorpora el potencial per a exercitar una activitat productiva:
assalariat)
B. El temps de treball que es presta a la societat (L’) en el seu conjunt pot dividir-se en:
treball necessari (LN) ( que serveix per a produir els mitjans de subsistència de tots
els treballadors utilitzats en un sistema) i la plusvàlua (PL) (= L’– LN)
C. Principi de justícia capitalista: l’excedent que va als capitalistes correspon al treball
no pagat i, per tant, a una explotació dels treballadors
- Taxa d’explotació (s) = PL/LN
On s dependrà de la jornada laboral i de la part d’aquesta que correspon a LN i que
correspon al valor de la força de treball (v)
● Plusvàlua absoluta (degut a l’allargament de la jornada laboral)
● Plusvàlua relativa (degut a la reducció de v)
El capitalisme porta cap a un distanciament entre el proletariat creixent i un nombre reduït
de capitalistes
• Com acabar amb l’explotació?
– Transició de mètodes de producció més avançats, primer el socialista i finalment el
comunisme (Propietat col·lectiva dels mitjans de producció)
– Perquè això sigui possible es donarà una Revolució del proletariat
TEORIA DE MARSHALL

lOMoARcPSD|2481068
Alfred Marshall (1842-1924)

• Principis d’economia (1890)
• “l’avantatge de les petites dimensions” (DM<DX)
• Concepte d’equilibri entre D i O com a base per a determinar els valors d’intercanvi
A. Construcció d’un sistema teòric que incorpora el concepte estàtic de l’equilibri de la
D i O, i el concepte de la complexitat de la realitat econòmica basat en el
desenvolupament històric i de l’evolució
– Equilibri, al curt i llarg termini, de la D i O
– La funció de la D de cada mercaderia es dedueix de les preferències individuals
– Empresa representativa
LLIÇÓ 9. FORMACIÓ DE L’ECONOMIA ATLÀNTICA: LES AMÈRIQUES I L’ÀFRICA

LES AMÈRIQUES
1. AMÈRICA LLATINA
- Primera meitat del segle XIX:
Trajectòria econòmica amb poc èxit
Divergència en relació als països més desenvolupats del moment
- 1870-1913
Fort creixement econòmic
Procés de convergència en relació als països líders del moment
Primera meitat dels segle XIX : l’herència de la independència

- Forta inestabilitat política i social
- Conflictes bèl·lics
- Retrocés en la producció de metalls preciosos
- Descens del comerç exterior
- Fuga de capitals
- Col·lapse de les finances públiques

lOMoARcPSD|2481068
- Lenta recuperació donat pèrdues humanes i materials

- Altres despeses militars -> poca inversió social i en infraestructura -> conseqüències
sobre l’activitat econòmica
- Destrucció del sistema econòmic colonial: model mercantilista
Procés de desindustrialització
Raons: Inestabilitat i conflictes, competència i invasió de productes manufacturats britànics,
Dutch Disease ( relació entre sectors en el qual l’increment en el desenvolupament
econòmic d’un sector i la caiguda dels altres)
1870-1913
- Procés de convergència
- Augment del comerç exportador -> creixement guiat per les exportacions
- Característiques del creixement econòmic
● Heterogeni
- Loteria de recursos naturals
- Variabilitat en els termes d’intercanvi
- Institucions, estructura social i capacitat de mobilitzar els recursos
● Extensiu
- Més terra
- Augment de capital
- Augment de mà d’obra
● Amb dificultats
- Crisi Baring / Panic of 1890 ( recessió aguda de l’economia)
- Monetari
Factors de l’augment del comerç exportador
- L’expansió de la demanda mundial de matèries primeres i els aliments
- El factor terra i els recursos naturals
- Reducció de costos de transport
- Capacitat per exportar capital
- Disponibilitat de treball
2. AMÈRICA DEL NORD

Economía colonial:
- Importació de manufactures britàniques (menor cost gràcies a les economies
d’escala assolides)
- Economies exportadores de productes bàsics (“staples”): Canada: bacallà, pells,
fusta; EUA: sucre, blat de moro, blat.
● El preu del producte d'exportació menor que a la metròpolis
● Els ingressos d’exportació representaven gran part de la renda de la colònia
● Els beneficis per als colons i el seu capital eren superiors als europeus (la
diferència cobria, com a mínim, el risc i el cost d’emigrar)
- Colònies sudistes
● Model esclavista del Carib: capital europeu i mà d’obra africana esclava.
● El model es replica al sud dels EUA
- Distribució de la renda:
● Nova Anglaterra: més igualitàries (poca presència d’esclaus, ja que el
rendiment no cobria el cost)

lOMoARcPSD|2481068
● Colònies sudistes: menys igualitàries (la majoria de la població era esclava)

- Elevada taxa d’alfabetització (important per les activitats exportadores).
El creixement durant l’època colonial
Staple thesis : creixement basat en l’exportació de primeres matèries
a. El preu del blat es menor que a Europea (incloent costos de transport)
b. Exportacions representen un % molt elevat del PIB
c. Majors beneficis suposen un incentiu per a desplaçar-se a la colònia
Els salaris són superiors que a Europea
Els EUA després de la independència

- Declaració d’independència el 1776 i Constitució de 1789
- La nova “staple”: el cotó (fort demanda exterior per la RI britànica)
- Desmotadora mecànica (1793)
- Tanmateix:
● X de cotó només un 7% del PIB
● Salaris segueixen creixent
- Gran increment de la demanda de cotó a partir de la consolidació de la revolució
industrial a la GB i a Europa
- Fort creixement del PIB per càpita, la població i el PIB
- Explicacions del creixement dels USA:
● Exportació matèries primeres:
- El sector exportador genera demanda d’altres productes
- El sector exportador arrossega la resta de l’economia
● Salaris elevats:
- Abundància de terra i factor frontera
- Incentius per a la mecanització (estalvi de treball)
- Polítiques de suport a la industrialització:

● Educació
● Millores del transport: expansió del mercat
● Creació d’un banc nacional (estabilitzar la divisa i proporcionar crèdit)
● Proteccionisme (increment progressiu dels aranzels després de la
independència)
- Institucions més democràtiques: accés a l’educació universal (escoles públiques),
accés a la terra també universal població blanca), dret de vot universal de la població
blanca
- Importància educació: finançades pels governs locals i els ajuntaments. Capacitat de
llegir contractes, comptabilitats i projectes necessaris per a obtenir un bon rendiment
de les inversions financeres
- Dimensió de les explotacions agràries, petita però òptima i econòmicament viable.
Terra abundant i lliure que es va ocupant a mida que es desplega el ferrocarril. Major
productivitat i menors costos que a l’agricultura europea, malgrat que els rendiments
per hab. siguin inferiors.
- Però… estats sudistes esclavistes
- Debat sobre la viabilitat de l’esclavitud

lOMoARcPSD|2481068
- Amb la guerra de successió (1861-66) s’aboleix l’esclavitud (Abraham Lincon).

Triomf del Nord i dels interessos de la indústria. Proteccionisme
3. DIVERGÈNCIA NORD-SUD A AMÈRICA

En paral·lel a l’arrencada de la industrialització a Europa, divisió nord-sud amèrica
Factors geogràfics:
- Potencials efectes del comerç
- Amèrica del Nord es veu més afavorida pel comerç (més propera a Europa, i amb
una geografia interior favorable)
Factors demogràfics:
- Diferent densitat de la població indígena
- Alta mortalitat dels europeus al Carib i Amazones (malalties tropicals)
- Pels nadius, l’arribada dels europeus va ser una catàstrofe (malalties, guerra,
esclavitud) - al nord van anar reemplaçant els nadius
- Al s.XIX però, recordeu que hi ha una convergència. Al s.XX la divergència
s’accentua de nou
ÀFRICA
Continent que no ha aconseguit l'èxit econòmic mai.
Abans del colons era una regió que mai havia arribat. Atenir revolució agrària. Grups amb
una economia de subsistència.Grans extensions de terra: poca densitat de població per
molta mortalitat. Per tant no es van donar els mateixos problemes i necessitats que es van
poder donar a europa. No tenia creixement econòmic ni intenció.
• Absència de civilització agrària com les existents a Àsia, Europa i Amèrica !Raons:
geogràfiques i climàtiques; baixa densitat; elevada fertilitat del sòl; alta mortalitat (Àfrica
Subsahariana).
• Manca d’elements i institucions culturals i legals: sistema legal, sistema mètric,
aritmètica... que caracteritzaven altres societats agràries.
• Àfrica Occidental: creixement de la població limitat per les malalties tropicals.
• Baixa densitat de població i costos de transport elevats:
- límit a l’especialització.
- No existia una classe de camperols sense terres, ni una demanda de terres per a
comprar o arrendar.
- Conreu de nyams (ñames), i l’obtenció de vi i oli de palma proporcionaven prou
aliment per a la subsistència.
Això canvia a partir del s.XVI

Comerç d’esclaus –l’arribada dels europeus
• El comerç d’esclaus era funcional i tradicional a les societats africanes.
• Comerç d’esclaus a partir del segle XVI: Gran demanda de mà d’obra a les Amèriques.
Els primers europeus que arriben a l’Àfrica del golf de Guinea troben que els caps africans
els ofereixen esclaus a canvi dels seus productes.
• En tres segles es vendran uns dotze milions d’esclaus a Amèrica (i un nombre semblant a
Àsia). Cal afegir els morts a la travessa, i els morts a les captures.
• Desestructuració de les societats africanes.

lOMoARcPSD|2481068
• A partir de 1807, amb els moviments contra l’esclavitud a Gran Bretanya (prohibeix i
persegueix el tràfic d’esclaus) decau el comerç d’esclaus a part del món però el comerç
d’esclaus continua, moltes vegades de forma il·legal. Durarà fins que s’aboleixi l’esclavitud
als EUA (1865), a Cuba (1886) i al Brasil (1888) .
• Neix el comerç “legítim” a Àfrica.
– L’incentiu per exportar és la possibilitat d’importar manufactures.
– Canvis en el sistema de la propietat de la terra amb l’objectiu d’augmentar la producció
per a exportar
Als segles XVI, XVII, XVIII les potències que utilitzaran aquesta mà d’obra. Les regions
d'amèrica del nord i la part del carib brasil i colombia eren les regions on es portaven mes
esclau.
Dins dels nadius africans els millors aliments eren els esclaus perquè estaven interessats en
tenir una mà dobra sana.
aquest comerç triangular no desapareix fins al s19
A Amèrica fins després de la guerra civil no es prohibeixen els esclaus s18 i a carb i brasil
fins a finals del 19.
Àfrica durant el colonialisme

• Aranzels reduïts -> intensificació del sector primari
• Baixa alfabetització
• Baixa inversió -> no es promou el sistema bancari
• Expropiació de la terra (1913 Native’s Land Act – Sud- Àfrica)
• Població europea augmenta de 100,000 al 1850 a 1,000,000 al 1900 (descobriment de
diamants i or entre 1866 I 1886
Repartició de la terra entre els europeus. Mes del 90% havia de ser propietat dels colons.
Es creen lleis per complir els interessos dels colons.
Oli de palma i cacau eren els productes principals de africa. Els hi sortia a compte ja q ele
preus d'aquests productes els permetia intercanviar-ho amb productes de la indústria
europea.
Pobresa actual africana en perspectiva històrica

• Explicacions de la manca de creixement econòmic:
– Caiguda dels ingressos agraris (caiguda dels preus a llarg termini): sobretot des de
principis del s20
• Existència de productes substitutius.
• Competència (Àsia).
• Expansió de la producció.
– Escàs increment de la productivitat (poc nivell de mecanització).
– Manca d’industrialització:
• Avantatge comparatiu.
• Manca d’empreses complementàries.
• Salaris baixos (la tecnologia intensiva en capital no és rendible).
– Institucions. (guerres endèmiques, corrupció, polítiques anti-agrícoles)
Es van repartir el continent entre frança espanya anglaterra etc sense tenir en compte les
diverses tribus, llengües etc… això va comportar que en un mateix país no hi hagues una
integració per barreja de cultures.

lOMoARcPSD|2481068
LLIÇÓ 10. PROBLEMES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ ECONÒMICA
Estancament des de finals del 18 fins a finals del 19 que s’explica per tota la situació de
guerres que es av donar en aquell moment. Era un dels grans imperis pero que ja a mitjans
del 17 comença a perdre importància a,b el creixement de holanda i Anglaterra. Així al s18
Espanya perd molta força però fa un intent per mantenir la força que tenia, això va
comportar estar amb guerra amb diversos països com l’aliança amb frança per combatre
anglaterra, la invasio n apoleonica tb li va fer molt mal. A finals del s18 comença a haver-hi
regios a a Amèrica llatina que demanen la separació d’Espanya i aixo tambe debilita l'imperi
espanyol que acabarà amb la independència d’aquests país d’Amèrica.
L’inici de la industrialització a l’Espanya imperial

• Durant la segona meitat del segle XVIII, mentre que Espanya governava tot l’imperi
americà, la confrontació amb el Regne Unit va ser constant.
• Mentre que la Corona va disposar de recursos econòmics i de capacitat d’endeutament –i
de l’aliança francesa-, el pols es va mantenir, compensant-se derrotes amb victòries (Carles
III).
• Amb l’esclat de la Revolució Francesa (que correspon amb el regnat de Carles IV) la
situació es complica perquè Espanya ha de lluitar tant contra el Regne Unit com contra
França. Comencen les derrotes. Són cada cop més freqüents i més cares. La pitjor:
Trafalgar, 1805.
• Entre 1808 i 1814 Espanya és ocupada per França i alliberada pel Regne Unit.
Espanya s. XIX – marc polític

• 1808: comença l’atac contra l’antic règim
• 1810-1812: Cortes de Cádiz (absolutistes, moderats, liberals) à Constitució de 1812 (però
sancionada al 1814) -> nova vigència 1820-23
• 1833/36-1936: Espanya Liberal – però amb obstacles al s. XIX:
• Guerra Carlista • 1833-40
• 1846-49
• 1872-76 -- (Primera República 1873-74)
(Espanya liberal) -> Aposta cap a una Constitució inclusiva, però difícil d’aplicar:

lOMoARcPSD|2481068
• Manca de ferrocarril (fins al s16 decada dels 60)

• Es qüestiona l’educació universal
• Falta de bancs que promouen la inversió
Dins del regne d’Espanya hi havia diverses visions de com s’havia de governar el país:
- absolutistes que defensaven el sistema feudal
- Els liberals que segueixen amb les idees de després de la revolució francesa
- Els moderats: a favor d’un regne pero. Amb polítiques liberals
Cortes de Càdiz es reuinen tots per a mirar com podien governar el país. Els tres van estar
d'acord amb la constitució de 1812 (visio liberal: lliure comerç, educació…) però amb la
condició absolutista de que no es toqui la corona. Integració del no un sistema amb un
sistema monàrquic. Volen frenar la invasió dels francesos.
A la dècada dels 30 ja es comencen a implementar mes rigidament els ideals liberals.
Duran la meitat del s.XIX els absolutistes lluitaran per tornar a implantar el feudalisme
(guerres carlistes).
Amb tot això ja es veu que lconomia no va avançar amb la rapidesa que ho hauria pogut fer
Espanya s. XIX – el liberalisme

Espanya Liberal fins 1840
• Reforma agrària:
- Desamortització
- Abolició del règim senyorial i desvinculació de la possessions de la noblesa
- Supressió del delme
• Mercat laboral
- Contractació de jornalers agrícoles – assalariats (món urbà)
• Indústria
- Desaparició dels gremis – llei de llibertat d’indústria i comerç (sobretot catalunya i el
PB estan molt interessats en l’industria)
- Llibertat d’ús de capital
• Liberalització dels mercats de béns
- Lliure circulació de productes interns – integració del mercat nacional
1840-90: Agraristes vs. Industrialistes

Catalunya i el PB ia des del s18 havien entra en un tipus de protoindustria. Havien
aconseguit un desenvolupament industrial i havien perdut el seu mercat america. Van
haver-hi molts debats entre els que defensaven enfocar-se amb el sector agrari i els que
defensaven la industria.
• Després de la pèrdua de mercat amb la independència de gran part del continent americà,
hi ha un debat continuo entre totes dues forces per a millorar la seva economia
• Agraristes (gran part del territori espanyol -> interessos de terratinents, burgesos,
comerciants, camperols, consumidors urbans): apostaven per el lliurecanvisme per
augmentar les exportacions a europa des productes primaris i importar les manufactures
europees.
• Industrialists (País Basc i Catalunya) : defensaven polítiques protaccionistes de productes
europeus

lOMoARcPSD|2481068
S’acaba apostant més pel sector agrari. Es trobaran amb limitacions que no permetran que
la indústria a espanya s’acabi desenvolupant.
• Augment de la producció agrària (0,7% anual), però també de la població (0,6% anual)
- S'aconsegueix alimentar a la població creixent
- Però no el nivell nutricional i benestar econòmic
• L’augment està basat en un ús extensiu de la terra, no intensiu (tecnologia anglesa no
aplicable al territori espanyol)
- Tipus de sòl diferent
- Extensió de terra
- Mà d’obra barata. A espanya la mà d’obra era molt economica això va crear que
sapostes mes en treball que en capital.
• Fracàs de les exportacions de blat, però impuls de les exportacions de la mineria
1840-90: liberalització econòmica i internacionalització

• Llei aranzelària de 1849 -> inici d’un procés gradual cap a la liberalització – Llei de Bases
Aranzelàries de 1869
• Tractats bilaterals amb altres països (1875-90)
->
• Grau d’apertura comercial à 1850: 8% ; 1875: 13%; 1889: 49,5%
• 1835/39 – 1885/89 -> Augment de les M: 4,2%; augment de les X: 4,3%
(mitja anual)
• Millora dels fluxos financers à modernització de l’economia
Bonaidea posarse en el mercat internacional ja que s’han reduït els preus de transport etc i
facilita la integració de mercat internacional.
Espanya gran exportador de vi (substitueix a frança que està en crisi). També del ferro i el
teixit.
Invertir en ferrocarrils
• La integració del mercat intern, primer, i l’accés al mercat internacional, després, exigien
ferrocarrils. Es va trigar força a incorporar la tecnologia ferroviària. El primer ferrocarril
peninsular va ser el de Barcelona a Mataró el 1848 (a Cuba va ser el 1839). Fins al 1855 no
es va resoldre el marc jurídic i regulador que va permetre la construcció accelerada de la
xarxa ferroviària. Les oportunitats exportadores van desbloquejar les resistències a la
inversió ferroviària.
• Tanmateix, va caler facilitar tant la construcció de ferrocarrils (amb exempcions fiscals a la
importació) com l’entrada de capitals que volguessin promoure i finançar els ferrocarrils.
• El cicle ferroviari de 1855 a 1866 va ser l’esforç inversor més important del segle XIX.
La creació d’un sistema bancari

• Entre 1855 i 1865 es crea un sistema bancari fet de bancs d’emissió i de bancs d’inversió.
La legislació bàsica es fa, com amb els ferrocarrils, entre 1855 i 1856, durant el “bienni
progressista”.

lOMoARcPSD|2481068
• Els bancs d’emissió han de satisfer la demanda de liquiditat i la demanda de crèdit

comercial. (L’origen dels principals bancs espanyols està aquí: Banc de Bilbao i Banc de
Santander)
• Els bancs d’inversió (“societats de crèdit”) han de satisfer la demanda de projectes
d’inversió de maduració més lenta (ferrocarrils
• Amb bancs d’inversió, la construcció ferroviària va progressar ràpidament...
• ... fins que el 1866 va haver una crisi borsària que va portar a la fallida a molts ferrocarrils,
a molts bancs d’inversió i a molts bancs d’emissió. La crisi va tenir causes internacionals i
causes domèstiques (la posada en explotació de les primeres línies ferroviàries llargues va
donar resultats molt decebedors).
• El 1874 el govern concedeix el privilegi d’emissió al Banc d’Espanya. Aquest absorbeix
molts dels bancs d’emissió que s’havien creat des de 1855 i esdevé el principal banc privat
d’Espanya.
Una indústria que avança amb lentitud

• El mercat espanyol protegia –cada cop menys- les manufactures més simples. Les
manufactures més complexes, els bens intermedis, la maquinària i el carbó, s’importaven.
• Les grans oportunitats de mercat, com ara la construcció del ferrocarril, faran profit als
industrials francesos, belgues i anglesos.
• La indústria espanyola s’especialitzarà en productes de poc valor afegit, i poc
consumidors d’energia (l’energia era cara). Aquesta pauta permetrà mecanitzar activitats
prèviament realitzades manualment, però serà poc potent per tirar endavant noves activitats
capital intensives que exigeixen grans mercats per ser rendibles.
La industrialització tèxtil catalana

• Durant la segona meitat del segle XVIII Catalunya va experimentar una revolució
industrial, amb poc retard respecte a la britànica. Va aprofitar els avantatges de ser part d’un
imperi.
• Entre finals del segle XVIII i finals de la primera guerra carlista, es va difondre el sistema
de fàbrica, es va mecanitzar la filatura (i després el tissatge), i es va passar de força motriu
de cavalleries i força motriu hidràulica, a força motriu de vapor. La productivitat va
augmentar constantment.
• Desde 1840 a 1860 es va difondre la màquina de vapor i van multiplicar-se les fàbriques
tèxtils cotoneres que integraven tot el cicle productiu.
• Després va venir la “fam del cotó” (guerra de Secessió als EUA).
• Posteriorment el que més va créixer va ser la resta de la indústria (tèxtil i no tèxtil).
Catalunya va esdevenir “la fàbrica d’Espanya”.
La industrialització fora de Catalunya

• Fora de Catalunya, i fins 1870, la principal regió industrial era el País Basc, especialment
les ferreries basques. Després de 1870 seran les que més creixeran, però ja en forma de
siderurgia moderna (alts forns).
• Hi haurà molts altres nuclis industrials, però que seran petits, o que entraran en
decadència per la competència de la indústria mecanitzada catalana (farina, paper, llana, lli,
seda, cànem, etc.).

lOMoARcPSD|2481068
• El dinamisme de la indústria catalana no va ser suficient per arrossegar el conjunt de

l’economia espanyola. Catalunya no tenia ni carbó ni ferro.
Problemes amb la universalització de l’ educació(C&T, cap. 4. pp. 171-173, cap 12.

pp.414-418)
• A les societats hispàniques d’Antic Règim l’ensenyament primari – llegir, escriure i
comptar- el feien les parròquies (l’Església) o els municipis.
• La crisi de l’Antic Règim i la Revolució liberal van ensorrar les finances d’uns i altres. Les
escoles parroquials o municipals ho van patir molt.
• L’Estat no va fer-se càrrec d’aquestes despeses fins l’any 1900, i encara limitadament. El
resultat va ser un nivell educatiu que es va reduir, just quan a tot el món que s’estava
industrialitzant es va universalitzar l’ensenyament primari.
Balanç de les polítiques industrialitzadores

• Atès que l’opció agrarista exportadora va ser dominant, les polítiques industrialitzadores
van ser febles. Es van desplegar les polítiques indispensables per adaptar-se a la pèrdua de
l’Imperi (eliminar barreres al comerç interior i un aranzel exterior protector).
• Es van desplegar les necessàries per al model agrarista i mineral exportador (banca
d’inversió i ferrocarrils).
• No es va fer res amb la universalització de l’educació, que va fer un pas enrere. Aquesta
mancança va resultar ser molt més greu del que pensaven els contemporanis.
• En resum: ni imitació (tot i que molta a Catalunya) ni imitació amb diferències (a Espanya).
• Les relacions reals d’intercanvi deixen de millorar en els anys cinquanta i seixanta del
segle XIX i a partir de primers dels anys vuitanta.
• El mercat interior no creix prou. Les possibilitats exportadores només es concreten amb el
vi i els minerals, però fracassen amb els cereals.
• Només quan aquest model fracassa (període següent: de mitjans dels anys vuitanta fins a
la Gran Guerra), s’accepten més polítiques típiques dels esforços de “catching up”.
• És el que veurem quan tractem d’Espanya durant la primera globalització.

lOMoARcPSD|2481068
Apunts HistòRIA Definitius

lOMoARcPSD|2481068
HISTÒRIA ECONÒMICA I DE L’EMPRESA
PRIMERA PART: LES ECONOMIES PREINDUSTRIALS
Lliçó 1. Visió general. L’inici de la humanitat i el poblament de la terra. Camps: ix-xv; Harari: 15-65.
Hipòtesis sobre l’evolució demogràfica de la humanitat

- Cap a 70.000 aC: entre 1.000 i 10.000
- Cap al 12.000 aC: entre 3 i 6 milions
- Cap al 2.000 aC: entre 30 i 60 milions
- Cap a l’any 1: entre 200 i 250 milions
- Cap a l’any 1000 dC: entre 250 i 300 milions
- Al 1800 érem uns 1.000 milions
- Ara som 7.500 milions
Els humans evolucionen a l’Àfrica Oriental des de fa 2,5 milions d’anys a partir d’un simi austral.
Fa 70.000 anys neixen la cultura i la història de la ma de l’homo sàpiens.Homo sàpiens: espècie
sàpiens, gènere homo (humans).
Fa 2 milions d’anys els humans es desplaçaven cap al Nord d’Àfrica, Europa i Àsia i les espècies es
diversifiquen a causa qüestions ambientals. A Europa i Àsia dominava l’espècie Neandertal. Àfrica
Oriental nombroses espècies entre elles l’homo sàpiens.
• Sàpiens: cervell gros, cap gros. Desvien l’energia del cos al cervell I la musculatura s’atrofia.
Evolucionen les mans i poden crear utensilis sofisticats.
Dones: malucs estrets, naixements prematurs. Els nounats depenen durant anys dels demés
per a la seva manutenció, protecció I educació. Cal una tribu: llaços socials forts.
Ús del foc fa 300.000 anys: llum, calor, cocció, armes.Fa 70.000 anys els Sàpiens d’Àfrica envaeixen
Aràbia i el continent Euro-Asiàtic. Genocidi d’altres races. Substitució (creuament amb els
Neandertals de un 1-4%.
La revolució cognitiva
Fa entre 70.000 i 30.000 anys: revolució de les capacitats cognitives. Mutació genètica no raons
culturals. Capacitats cognitives: intel·ligents, creatius i sensibles com nosaltres. No sabem perquè
aquesta revolució afectà als Sàpiens i no als Neandertals. Aleatori.
• Parlen: llenguatge flexible, compartir informació sobre el mon. Variant de la xafarderia,
animal social. Informació fiable sobre amb qui es pot confiar i amb qui no. Expansió de la mida
de les tribus i major cooperació.
• Llenguatge: capacitat de transmetre informació sobre coses que no existeixen: llegendes,
mites, deus, religions apareixen per primera vegada amb la revolució cognitiva i permeten als
Sàpiens cooperar flexiblement amb un nombre incomptable d’estranys. Exemple:
responsabilitat limitada de les grans corporacions. Creença en l’empresa: una ficció. Mites
comuns en les persones.
Formació de ciutats, nacions i estats.Harari: No hi ha Deus, no hi ha nacions, no hi ha diner, ni drets
humans ni lleis de justícia fora de la imaginació comú dels éssers humans.En resum: són idèntics a
nosaltres.

lOMoARcPSD|2481068
El poblament de la terra
• Calendari i seqüència territorial.

• Dimensions demogràfiques. Es passa de grups de desenes de persones a una població –arreu
del món- que devia assolir uns pocs milions, molt esparsos territorialment.
• Societats caçadores i recol·lectores.
• Nivells de benestar físic apreciables: consumidors de proteïnes de qualitat, dieta variada,
temps de caça i recol·lecció limitat, lleure. Però enorme vulnerabilitat física.
• Conseqüències ambientals: la conquesta de la primacia en el regne animal.
Lliçó 2. De l’inici de l’agricultura a l’economia preindustrial
LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
- Causada per l’expansió demogràfica i territorial de l’Homo sàpiens

- Segona gran transformacióàRevolució agrícola també coneguda com revolució neolítica
(neolític: pera política i paleolític: pedra tallada.)
- La població es fa més sedentària, tenim una explotació agrònoma que provoca aquest
sedentarisme i això permetria més tard el naixement de les ciutats i estats.
- Vere GordonChilde, visió una millora radical per la humanitat: innovació, progrés del
coneixement i la tecnologia. Permetia un major domini de la natura (domesticació de plantes
i animals, la capacitat de fabricació (ceràmiques, teixits), el creixement demogràfic gràcies a
la disposició de majors conreus i aliments.
- Moderat creixement demogràfic. Veiem que la gran innovació en la població mundial no
arriba fins la revolució industrial. Es va multiplicar la humanitat portant-la dels pocs milions
esparsos sobre la Terra a desenes de milions i, cap a l’inici de l’era cristiana, a alguns
centenars de milions. Aquest creixement es produeix en menys de deu mil anys. Veure
gràfiques.

lOMoARcPSD|2481068
Aquesta revolució té múltiples orígens. Va començar simultàniament en llocs molt separats del món,
no hi havia connexió entre ells. Per una sèrie de raons es fa adient el conreu de noves espècies que
fa adient una nova manera de conreu i per tant una nova explotació econòmica. Cada focus de la
revolució agrícola es va desenvolupar a partir dels cereals –i plantes en generals- disponibles, així
com domesticant els mamífers disponibles. Veure esquema Diamond.
Des de finals de l’any 70 del segle passat s’obre pas a una nova visió que emfatitza l’empobriment
que va causar la revolució agrícola. No un empobriment sinó una situació d’estabilitat.
Es veu que durant aquests períodes de gran transformació en que s’ha de treballar més hores la gent
és més baixa, es disminueix lleugerament l’alçada, tenim més nutrients però aparentment, a causa
de les hores de treball les hores invertides es veuen reflectides en una disminució de les alçades de
l’Homo sàpiens.
Canvi radical pel que fa al consens de l’home. Parany, era realment necessària la revolució agrària?
Dilema d’Harari sobre la dualitat existent entre la nostra raó i imaginació, està realment tot imaginat
per l’home?
Es subratlla la vinculació entre la desigualtat, esclavisme i discriminació de gènere--- ve relacionat

amb els nivells de renta per càpita existent. En aquest cas no parlem d’una desigualtat tan gran com
l’actual. Temàtica de les dones, a partir del moment en que la revolució agrària demana una gran
quantitat d’hores constants la dona per raons biològiques no pot dedicar tanta estona com els
homes.
Causes Revolució Agrícola:
• Pressió demogràfica--à adopció de nova tecnologia. Menor diversitat nutricional que amb la
caça i recol·lecció però major producció de calories per unitat de superfície.
• Sedentarizació i urbanització, naixement del diner, organització basada en normes i lleis.
• Nous estats permeten l’organització de grans comunitats de població: imperis tributaris com
Egipte, Grècia i Roma (societat agrària plenament desenvolupada i basada en l’esclavisme)

lOMoARcPSD|2481068
• Des de finals dels anys 70 del segle passat s’obre pas una nova visió que emfasitza
l’empobriment que va ocasionar la revolució agrícola comparada amb la situació preexistent.
Han estat crucials els estudis antropològics sobre societats caçadores i recol·lectores
contemporànies, així com la relectura dels encontres entre les societats europees i les extra
europees que havien estat aïllades, amb dimensions demogràfiques petites.
• D’aquí es va passar a valorar d’una altra manera les causes de la revolució agrícola: ja no el
creixement del coneixement i de la tecnologia domesticadora, sinó simplement la pressió
demogràfica sobre els recursos. D’això en parlarem amb més calma la classe següent.
• El consens ha canviat radicalment. Ara es parla del “parany” de la revolució agrícola (Harari).
Es reinterpreten els grans relats de les cultures i religions (penseu en el paradís cristià i
l’expulsió del paradís amb la condemna de guanyar-se el pa amb el suor del propi front).
S’estudia perquè la solució “agrícola” fou inevitable i si era reversible. Es subratlla la
vinculació amb la desigualtat, amb l’esclavisme, i amb la discriminació de gènere.
Conseqüències:
Principalment la Sedentarització que causa:

¥ Aglomeració urbana( es creen ciutats i estats) , la divisió de treball i l’especilització ja sigui
militar, administrativa o religiosa
¥ Societats hidràuliques.
¥ Neixen poders extensos i imperis, destancant Egipte, Xina o l’imperi Romà. Les grans
civilitzacions de l’humnitat estan relacionades amb imperis de base agrícola.
Les tres majors civilitzacions o exemples d’impermis agrícoles van ser: índia(75M), Xina(60M) i Roma(
60M incloïa Egipte i Mesopotàmia). La resta del món 30M eren civilitzacions agràries molt menors.
IMPERI ROMÀ
De la Roma imperial ha intrigat l’enormitat del terreny conquerit i administrat, la prosperitat assolida
durant períodes llargs, la sofisticació tecnològica i productiva, però també la seva fonamentació
esclavista, la seva decadència i la seva descomposició final. Ha estat un motiu de reflexió permanent.
Tenint en compte la brillantor dels seus pensadors i règim polític, i atesa la seva dimensió i progrés,
com és que no va estar en condicions de donar el salt a la revolució industrial? Perquè es va haver
d’esperar mil cinc-cents anys des del zenit imperial romà a la revolució industrial britànica?
Imperi brillant, ple de sofisticació tecnològica i productiva, potent .Però també fonamentat en
l’esclavitud, representen 1/3 part de la població provenia de conquestes militars, constantment amb
guerres envaint nous territoris els quals permeten que els presoners es transformin en esclaus. Per
què no arriba a la revolució industrial? Per què hi veiem una decadència en aquest imperi?
Característiques:
- 5 milions de km2 i 60 milions d’habitants

lOMoARcPSD|2481068
- Hi havia causes internes que incentivaven la solució esclavista. Un terç de la població era
esclava. Els esclaus procedien, bàsicament, de conquestes militars. Era un procediment
generalitzat en el món antic.
- Cal tenir present que hi havia causes internes que incentivaven la solució esclavista: la millora
de drets de la població subalterna a Grècia o Roma, transformant-se en “ciutadans”, encaria
la ma d’obra i animava a emprendre noves guerres de conquesta i saqueig.
- Hi ha qui vincula la decadència de l’imperi romà a la impossibilitat de seguir capturant nous
esclaus, i a la necessitat de tractar-los millor a mesura que augmenta la pressió militar externa
sobre les fronteres de Roma. Roma hauria assolit la seva màxima dimensió a finals del segle
II i primers del III, i patiria després de deseconomies d’escala.
- La seva mateixa prosperitat atrauria contínuament pobles que en voldrien formar part i que,
a causa del seu propi creixement demogràfic, buscaven nous assentaments.
Perquè no hi ha revolució industrial? El treball és car, es vol substituir capital per treball. Quan el
treball era barat no hi havia incentius per a la mecanització. El treball esclau (propietat privada, es
podia comprar i vendre) era un treball barat u per tant no donava incentius a substituir treball per
capital. Quan el treball va anar escassejant per manca de noves conquestes, les desigualtats estaven
massa arrelades com per trobar una solució mecanitzadora, estalviadora de treball. La concentració
de poder i força en poques mans va privilegiar la solució de major opressió: l’asserviment dels
ciutadans lliures empobrits. Es trenca el mercat de treball i es privatitzen a perpetuïtat els braços
disponibles. Aquesta cruïlla apareix diverses vegades en la història de la humanitat i en la història
europea. Tinguem-la present.
La fragmentació de l’imperi Romà
La decadència de l’imperi romà d’Occident –el d’Orient va aguantar mil anys més- va portar a la
fragmentació política, geogràfica, econòmica i social. L’Europa que coneixem és filla d’aquesta
fragmentació política, que ha donat lloc a entitats polítiques més petites i amb perfil nacional propi.
També és filla de la fragmentació econòmica: el mercat integrat imperial va col·lapsar. Els espais de
comerç segur van desaparèixer. Les destruccions i la violència a gran escala, que abans només es
produïen fora de l’Imperi, van passar a produir-se dintre de l’Imperi.
Tot plegat configura una societat de senyories feudalitzants, molt autàrquiques.El nou món va ser
cristià, i es va definir en contraposició a l’expansió musulmana dels segles VII i VIII, que va trencar per
molt de temps la unitat de la Mediterrània.
Fragmentació econòmica: el mercat integrat es va fragmentar. Europa políticament parlant està

dividida per un gran nombre de societats socials feudals molt autàrtiques.
Els “segles obscurs”: Europa en els segles V a VIIIinvasions restrictives de pobles com els huns,
vàndals o víkings cap a Europa. Això suposa la fi de l’imperi Romà. Hi a una desaparició relativa de la
desigualtat.
El recent llibre de Walter Scheidel, El gran nivelador. Violencia e historia de la desigualdad desde la
Edad de Piedra al siglo XXI (Crítica, 2018), un gran romanista, ens explica que aquestes violentes
destruccions devien destruir el poder dels més rics (i dels benestants), substituint antigues classes

lOMoARcPSD|2481068
dirigents per nous grups –els conqueridors-. Això devia significar una forta igualació. També una
desaparició de la construcció monumental o de la creació ornamental. Els segles són obscurs perquè
l’empobriment va afectar l’acumulació de riquesa. Tots devien perdre, però els més rics d’abans més
que els pobres. Probablement els pagesos sobrevisquessin empobrits, amb molta por, però amb
llargs períodes de tranquil·litat
Canvis tecnològics en l’agricultura medieval
Arada romana: ineficaç.

Europa mediterrània i Europa del nord té diferències en el conreu ja que Anglaterra i Europa nord-
occidental .
Arada de rodes: molt més eficaç per llaurar la terra i molt més pesada. Terra mullada permet que
passi per sobre l’arada i s’assequi i això fa que els països del nord estiguin més poblats.
Molí aigua i vent gran innovació, va permetre moldre el gra i fer farina.
Organització de l’espai agrari
Les exigències d’una adequada explotació dels sòls més rics de les terres al nord dels Alps van
introduir una forma d’explotació de la terra molt comunitària, totalment oposada a la pròpia del món
romà, caracteritzat per una propietat ben definida.
Europa humida es troba una forma eficaç d’organitzar l’espai agrari. S’inicia el procés de rotació de
conreus amb uns cereals de primavera, per alimentar animals i cereals de tardor com el blat. D’això
en diem el sistemes de camps oberts o open field system que permetien obtenir el màxim rendiment
de les noves tecnologies.
Els adobs del bestiar era l’únic fertilitzant disponible.
Tanmateix, parlem d’economies orgàniques: la producció de qualsevol bé es basa en matèries

primeres, fonts d’energia i sistemes de transports orgànics, obtinguts directa o indirectament a partir
de la conversió de la radiació solar en biomassa a través de la fotosíntesis.
Límits al creixement:
• La quantitat i qualitat de sòl disponible.
• La producció dels diferents béns i factors productius competia per la terra fèrtil.
• Rendiments decreixents.
Aquestes economies orgàniques estan sotmeses a rendiments decreixentsi l’existència d’aquests

porta a l’estat estacionari.
La llei dels rendiments decreixents (en anglès:diminishing returns) és una de les lleis més famoses
de l'economia: afirma que cada vegada s'obtindrà menys producció addicional quan s'afegeixin
quantitats addicionals d'un input mentre els altres inputs romanguin constants. Dit d'una altra
manera, el producte marginal de cada unitat d'input es reduirà a mesura que la quantitat d'aquest
input augmenti, si tots els altres romanen constants; s'ha d'entendre per producte marginal d'un
input la quantitat de producció addicional que s'obté després d'afegir una unitat addicional d'aquest
mantenint-se tots els altres constants.

lOMoARcPSD|2481068
FEUDALISME
La renda feudal: l’essència del feudalisme
Total dels pagaments en diner, en espècie o en treball que els senyors feudals rebien dels seus súbdits
en virtut del poder hereditari que exercien.
• La renda feudal derivava d’una relació personal de vassallatge, no d’un dret de propietat de
la terra.
• La renda feudal va reduir la capacitat d’inversió. Va desaccelerar els increments de la
productivitat.
El procés i lògica de la feudalització
Comença, indiscutiblement, amb la progressiva dissolució de l’Imperi romà, i la pressió per vincular
els pagesos a la terra, en unitats productives cada cop més autàrquiques. Aquesta intensificació del
procés de feudalització es produeix al final del llarg declivi demogràfic que culmina el segle VIII. Hem
d’entendre Carlemany com l’organitzador de la represa aristocràtica que feudalitzarà l’Europa
occidental.
Quina és la lògica de la feudalització? Ens l’explica Persson. En una Europa menys insegura i molt
més buida, els pagesos tenien tots els incentius per abandonar les unitats productives on estaven
vinculats i instal·lar-se pel seu compte, marxant cap a les fronteres més buides.
Els senyors no podien remunerar els pagesos per retenir-los. Els haurien hagut de remunerar a un
preu massa alt, i no haurien obtingut cap renda.La solució va ser perseguir-los i castigar-los durament
si marxaven de la senyoria. Els nobles es van coaligar per impedir que se’ls escapessin els pagesos.
La feudalització va ser imposada per la violència, contra el que hauria estat la lògica del mercat.
Quan i on es dissol la feudalització? Allà on el creixement demogràfica acaba fent el treball més
barat. Quan esdevé prou barat, els senyors no tenen inconvenient per transformar les seves rendes
en guanys d’una relació contractual més lliure.
En algunes parts d’Europa el procés d’afebliment dels vincles feudals es produirà a partir del segle
XIII, i es repetirà en els segles XVI i XVIII. A certes parts d’Europa (Anglaterra, Catalunya), la
recuperació dels salaris reals a conseqüència de les grans pestes del segle XIV, portarà a guerres
“pageses”, on els pagesos trobaran algun suport per part de les monarquies emergents contra la
classe senyorial. Però, en canvi, el procés de refeudalització es reproduirà a l’Europa de l’Est
justament després del segle XV: els senyors s’imposaran violentament sobre la pagesia i reforçaran
la feudalització. La feudalització s’anirà acabant amb les ocupacions napoleòniques, i amb les
posteriors revolucions liberals.
Trobem una crisis en el sistema feudal que ve agreujat per la pesta negra (1347-1351) la qual va
provocar la mort d’1/3 de la població europea:
• Crisi del sistema feudal com a forma d’organitzar la societat.
• Crisis de l’estament feudal com a grup social dominant.
• Creixement dels ingressos per cap, urbanització i manufactures al nord d’Europa (ho
veurem la setmana que ve)

lOMoARcPSD|2481068
Els monarques van aprofitar la debilitat dels senyors feudals per restaurar el poder de les
monarquies. El feudalisme, però, com hem vist continua.
Lliçó 3. Població i recursos. El model malthusià.(4/10/18). Lectura obligatòria i prèvia: Camps

(2013) pp. 9-18.
La llei dels rendiments decreixents
· Malthus (1766-1834) va escriure un tractat sobre el creixement de la població contemporània a la

Revolució Industrial.
· La població per causes de la reproducció humana tenia més propensió a créixer que no pas els
aliments que eren donats per l’economia (població creix de forma geomètrica i aliments de forma
aritmètica)
= Aquest sistema portava a les fams i en risc de subsistència à elevada mortalitat
· Economies de base agrària basades en un factor de producció = terra
+ Població à + extensió cultivada:
1. Això provocava que les terres cultivades no fossin de tanta qualitat (ineficient) en canvi a menor
població s’utilitzaven les terres òptimes. Això també tenia un efecte en la ramaderia, com menys
terres destinades als animals, menys adob generaven.
2. Això provocava un augment en la industria.
! Economies de base orgànica: llenya, lli llana... à Origina uns rendiments decreixents a causa de la
qualitat inferior de les terres cultivades:
- Productivitat del treball també es torna decreixent i això fa que es pugui arribar a una situació
de productivitat marginal de treball nul·la o negativa. Pujada de preus i per tant tenim una
crisis de subsistència.
Fecunditat i el rol econòmic infantil
· Alts nivells de fecunditat à Baix nivell educatiu, alt domini del capital físic.
· Població infantil: actiu econòmic. Les famílies opten per tenir molts fills ja que a partir dels 7-8 anys
s’incorporaven i feien les tasques productives.
· Protestantisme: els índex d’alfabetització eren més alts.
· La relació treballador/consumidor disminueix quan arriben els fills, això feia que l’economia en les
cases fos molt fràgil.
· Els fills eren garantia de futur davant l’envelliment dels pares, tot i l’alta mortalitat infantil
= creixement de la població lent i condicionat per l’elevada mortalitat.
La trampa malthusiana = rendiments decreixents
Malthus afirma que l’única manera d’augmentar els ingressos x càpita és disminuint la fecunditat i
per tant el creixement demogràfic.
Per què? Els nivells de vida baixen a mesura que augmenta la població a causa de la llei dels
rendiments decreixents. A mesura que augmenten els preus, baixen els ingressos.
Les estructures familiars
Relació entre la fecunditat i la fecunditat potencial (= límit biològic)

lOMoARcPSD|2481068
A Europa la fecunditat agafa nivells per sota dels nivells potencials, tot i l’alta fecunditat.
- Europa Nord-Occidental:
· Núpcies en edats avançades (24-27 anys)
· Família nuclear (pares i fills, no avis a casa): la parella només tenia els seus estalvis
· Problemes de lactància situen la natalitat per sota el límit
· Difícil mercat matrimonial causat per l’àrea geogràfica, manca de joves i elevada solteria
- Europa Sud-Oriental:
· Primeres núpcies + baixes (16-20 anys)
· Més elevada fecunditat
· Família troncal o complexa (viuen amb pares). Les càrregues financeres disminueixen
· Mortalitat inferior a la Europa Nord-Occidental
El paper de la mortalitat en la regulació de la mida de les poblacions
Gran part de la mortalitat ve x epidèmies i difusió de malalties infeccioses, el contagi no venia donat
per condicions econòmiques (afecten igual al ric i al pobre).
Epidèmies com la peste negra à disminueix població, augmenten recursos per càpita à augmenten
sous reals
Ciutats: elevada mortalitat (escassa sanitat, contagis, les guerres...) à
Creixement natural negatiu = mortalitat > natalitat
Ley de Engel: alta mortalitat = disminució població = +oferta de treball = + producte i salari x càpita =
+ poder adquisitiu = + demanda productes urbans = creixement ciutats = auge europeu
El numero de fills supervivents era major en les classes altes, el que va comportar una “selecció
natural” ja que les famílies adinerades es reproduïen més que les pobres.
Fecunditat i mortalitat: poder autoregulador de la població en relació als recursos disponibles
- Els des-ajustaments entre població i economia es corregien per si sols amb la fecunditat i la
mortalitat?
· El principal instrument autoregulador era la nupcialitat: en els temps de crisi, les dones tardaven
més a formar una família ja que estaven estalviant, això tenia un efecte amortiguador del creixement
de la població (retràs en la fecunditat).
· Però la principal raó de les mortalitats catastròfiques eren les epidèmies, que com hem dit tenen
una lògica extra-econòmica.
à Conclusió: a través de l’evolució del salari real, la economia podia incidir sobre la mida de la
població només de forma indirecta a través de la nupcialitat. La mortalitat era el principal factor de
canvis en la població.
Test: defineix breument
Model malthusià (de Thomas R. Malthus): el creixement de la població compensa sempre el

creixement del producte/dels aliments (rendiments decreixents). Si no es controla voluntàriament el
creixement demogràfic (frens preventius) actuen els frens positius/repressius (mortalitats
extraordinàries).

lOMoARcPSD|2481068
Seminari 1. L’expansió europea i el mercantilisme: entre el monopoli imperial i les companyies

privilegiades. Camps: 1-6; Cameron & Neal, capítol 6.
Dinero, comercio y mercados de capital en el mundo preindustrial (1500-1750)
El imperio espa–ol y la conquista del Nuevo Mundo
Durante el siglo 15 la Corona de Castilla comerciaba lana con Europa.
Con el descubrimiento de AmŽrica en 1492, Espa–a se extendi— por AmŽrica Central y del Sur
y a travŽs de Panam‡ (1513) como v’a al Pac’fico. Adquisici—n de Chile, Argentina y Paraguay
durante los a–os 1540-1550. La colonizaci—n supuso la unificaci—n biol—gica de los dos
continentes: difundieron los virus y bacterias que causaron una cat‡strofe demogr‡fica (hasta
el 95% de la poblaci—n ind’gena). Alt’sima mortalidad causada por las epidemias y la expulsi—n
espa–ola.
Los espa–oles trajeron su ganado caballos, bueyes, ovejas y cerdos. Trigo, ca–a de azœcar y
algod—n en rama que exportaron masivamente hacia Europa.
AmŽrica aport—: ma’z, patata, tomate, tabaco.
El aporte agrario de AmŽrica fue crucial para alimentar el crecimiento de la poblaci—n europea,
que se dobl— entre 1500 y 1820.
Las colonias espa–olas pose’an preciosos tesoros aztecas e incas y valiosas minas de plata que,
como metal usado en la moneda europea, ten’a mucha demanda como medio de intercambio
en Europa. Esto enriqueci— la Corona.
Pero el mayor crecimiento de la cantidad de dinero en relaci—n con la renta gener— una fuerte
inflaci—n sobre los precios que se extendi— por Europa Occidental, bautizada como la
revoluci—n de los precios. Los mercaderes acud’an a Sevilla para vender sus bienes a
intercambiar con Espa–a y AmŽrica por plata y oro. Los precios en Espa–a pasaron de 100 en
1501 a 411 en 1600 debido a la entrada de metales preciosos y con ello, masa monetaria. Este
aumento de la masa monetaria tan superior al ritmo de crecimiento de la renta provoc— la
revoluci—n de los precios.
La entrada de minerales preciosos como fuente de capital liquido permiti— la expansi—n
europea de la monarqu’a.
La administraci—n del comercio en Sevilla de rŽgimen monopolista cargaba el Òquinto realÓ: un
impuesto de la quinta parte del valor de todas las transacciones.
La expansi—n se financi— a travŽs de un proceso de endeudamiento que lleg— a representar el
60% del PIB espa–ol.
Los conflictos bŽlicos del siglo 17 comportaron la independencia de buena parte del imperio
(colonias americanas).
Los imperios holandŽs y brit‡nico
A finales del siglo 16 Holanda desplaz— a Espa–a como potencia colonial naval, pero durante
el siglo 18 perdi— su supremac’a por la superioridad brit‡nica.
La ventaja comparativa de Holanda estaba en la navegaci—n y la industria.
Industria: despuŽs de que Flandes (que pertenec’a a Espa–a) tuviera conflictos con Espa–a,
mucha gente emigr— hacia Holanda, donde se cre— un tejido nuevo que desbanc— a la pa–er’a

lOMoARcPSD|2481068
tradicional del Mediterr‡neo, porque solo necesitaba de peque–as innovaciones tecnol—gicas

y modestas cantidades de capital fijo.
Navegaci—n: las innovaciones del nuevo barco fluit ship permitieron crear grandes redes
comerciales con Asia y desbancando a Portugal, que ahora depend’a de Espa–a.
Empresas: nueva organizaci—n. Las empresas comerciales ten’an elevados costes fijos.
Desarrollaron empresas de responsabilidad limitada, compa–’as por acciones. çmsterdam y
Londres desarrollaron mercados de valores con los que consegu’an captar el ahorro necesario
para financiar las aventuras transoce‡nicas. Empresa principal: VOC, monopolio del comercio
holandŽs (exportaci—n de tejidos e importaci—n de especias y productos ex—ticos de Asia).
La VOC rivalizaba con la compa–’a brit‡nica de las Indias Orientales. Esta competencia ampli—
las cantidades comerciadas y disminuyeron los precios de los productos importados. La
poblaci—n de Europa se urbaniz—, aument— sus ingresos y su consumo de nuevos productos
diversific— su dieta.
Á! Falta cameron
Lli•— 5. Formaci— de lÕeconomia atlˆntica: les Am•riques i Ëfrica. Camps: 41-45; 50-53.
AmŽrica Latina
Con la llegada de los espa–oles en 1492, este continente sufri— una gran cat‡strofe demogr‡fica
durante el siglo 16 debido a no ser inmunes a las infecciones europeas. La densidad de
poblaci—n era muy baja y los recursos naturales muy abundantes en relaci—n.
En este contexto dominaba la gran propiedad agraria o minera establecida por los colonos
(exportaci—n de azœcar, cacao o cafŽ que ten’an muchas econom’as de escala). Para gestionar
estas propiedades (con una gran concentraci—n de factores productivos) se crearon unas
instituciones espa–olas, que ayudaron en la desigual distribuci—n de la renta entre nativos y
europeos. Estas instituciones afectaban a: la propiedad e la tierra (unos pocos mucha tierra) la
educaci—n (formaban œnicamente a los hijos de las Žlites) y influencia pol’tica (solo ten’an
derecho a voto la poblaci—n alfabetizada).
Pero las colonias latinoamericanas s’ se beneficiaron de sus v’nculos con la metr—polis espa–ola
en relaci—n con el dinamismo del comercio transoce‡nico. Cuando se independizaron (primer
tercio s.19) erradicaron los sistemas de propiedad coloniales.
Entre 1820-1870: dŽcadas perdidas (o no) para el crecimiento econ—mico debido al proceso
de independencia, guerras civiles, disturbios laborales, nuevas fronteras y sistemas de
propiedad e instituciones. Pero tambiŽn se liberaron de la fiscalidad espa–ola.
Estados Unidos y Canad‡
El clima y la calidad el suelo hicieron que la explotaci—n fuera muy diferente a AmŽrica del
Sur, se ajustaban m‡s al aprovechamiento agrario de los cereales y la ganader’a que a los bienes
coloniales. Se pobl— de europeos de origen anglosaj—n, que se instalaron y debido a la
abundancia de tierras libres y escasos requerimientos de capital, fundaron peque–as
explotaciones de ganadero ceral’colas familiares. Tama–o peque–o pero rentable y muy
productivo, y durante las œltimas dŽcadas del s. 19 con el ferrocarril y el buque de vapor, se

lOMoARcPSD|2481068
abarataron los costes de transporte y los cereales norteamericanos invadieron el mercado

europeo.
Los europeos emigraron a los EEUU donde hab’a trabajo. El proteccionismo industrial nacido
del desenlace de la Guerra de Secesi—n permiti— el crecimiento de la industria debido al
aumento de la poblaci—n y los elevados niveles de ingreso per c‡pita.
Niveles de desigualdad bajos
Instituciones m‡s democr‡ticas (votaban todos los blancos, pero indios no)
Sociedades an—nimas y de responsabilidad limitada
Educaci—n y alfabetizaci—n universales
çfrica y la esclavitud durante los siglos XVIII y XIX (18 i 19)
çfrica queda excluida de los flujos comerciales, œnicamente lugar de paso para requisar tesoros
y metales preciosos.
Dif’cil desarrollo debido a: clima, cultura, naturaleza y disposici—n de los recursos, factor
institucional (no propiedad privada) É
Durante los siglos XVIII y XIX los mercaderes europeos aprovecharon la poblaci—n ind’gena
africana para la trata de esclavos: compraban el trabajo forzado africano y lo revend’an en
AmŽrica donde este mismo trabajo rend’a elevados niveles de productividad en las
explotaciones de ca–a de azœcar, algod—n en rama y otros productos coloniales.
Principal exportador: EEUU, a travŽs de Inglaterra. Gracias a la Revoluci—n Industrial, el

crecimiento econ—mico aument— los ingresos y con ello la demanda de productos coloniales.
Sistema triangular: Europa (centro) Ð AmŽrica Ð çfrica (periferia). Europa vend’a armas y
manufacturas a çfrica, compraba esclavos, los vend’a a AmŽrica, donde se exportaba bienes
coloniales a Europa, que tambiŽn exportaba manufacturas textiles a AmŽrica.
Trabajo esclavo termin— con Guerra de Secesi—n (1866): Norte industrializado necesita capital
humano formado, en contra de las explotaciones agr’colas del sur. Gana el norte.
Seminari 2. La gran divergència i els imperis extra-europeus. El model institucional. Acemoglu &
Robinson: 21-62.
Model institucional (Acemoglu& Robinson). La qualitat de les institucions polítiques és crucial per al
creixement econòmic. Bones institucions polítiques (inclusives) porten a bones institucions
econòmiques (inclusives), que generen creixement econòmic. Les males institucions polítiques són
les extractives, que generen institucions econòmiques extractives.
•!Defineix en què consisteix el “model institucional” propugnat per Acemoglu i Robinson.
Aquest model defensa que el futur d’un país està determinat per les seves institucions, tant en la
seva forma i disseny, com en la seva qualitat i esforç. Acemoglu i Robinson defensen que per la
prosperitat d’un país les seves institucions han de ser inclusives i no exclusives.

lOMoARcPSD|2481068
Una institució inclusiva és aquella que permet i promou que la majoria de la població participi en
les activitats econòmiques i polítiques. Són les que creen incentius i oportunitats necessàries per a
promoure l'energia, creativitat i l'esperit emprenedor en la societat. Fan respectar el dret de
propietat i les que reparteixen el poder de forma plural i no permeten que es violi l'estat de dret.
(separació de poders).
En canvi!, les institucions extractives són aquelles que estan dissenyades per extirpar les riqueses
d'un sector de la societat per beneficiar una elit / oligarquia privilegiada.
De mitjana els països subdesenvolupats tenen institucions econòmiques extractives mentre que els
desenvolupats tenen institucions inclusives. Però aquests conceptes s'apliquen de la mateixa
manera a les diferències entre regions dins dels països . Ja que de mitjana els països
subdesenvolupats tenen institucions extractives, però dins dels països algunes regions poden ser
més extractives que altres. (Calca i Acomayo)
Per finalitzar l’explicació del model podem extreure que el fracàs de les nacions no cau només en
l'escassetat de capital, ni en l'aplicació de polítiques econòmiques o socials errònies, tampoc per la
cultura, el clima, o la geografia, són les institucions les que determinen el destí de les nacions i
eviten que una democràcia es converteixi en una cleptocràcia.
Lliçó 6. Comerç internacional, fiscalitat i canvi institucional. El model smithià i el fisiòcrata. Camps:
19-25.
Les economies pre-industrials
- Per’ode pre-industrial. Autors contemporanis: optimisme sobre el creixement

demogrˆfic.
- Augment poblaci— à rendiments decreixents per˜ tambŽ:
- Augment de la divisi— del treball dÕAdam Smith à Learnin by duli à augment de lÕingrŽs
per cap à augment poblaci—
Comptabilitat del creixement

- Mesura TPF (Productivitat Total dels Factors) societats preindustrials
- Y* = I.L* + c.K* + d. T* + TPF
- LÕaugment de lÕoutput es pot expressar com una suma de lÕaugment ponderat de lÕœs
dels factors productius + lÕaugment de la productivitat total dels factors.
- Agricultura anglesa abans de la peste: TPF = 0,17 (baix)
- Augment del grau dÕurbanitzaci— à augment de la productivitat à augment renda
- 1100: graus dÕurbanitzaci— molt baixos: 3-4%
- 1500: urbanitzaci— 35-40% a les parts mŽs dinˆmiques dÕEuropa.
- Augment urbanitzaci—: augment x2 o x3 productivitat agrˆria.
Heckscher i Ohlin
Autors neoclˆssics. Primer ter• del segle XX.

lOMoARcPSD|2481068
Raons del comer•:

1. Difer•ncies en els nivells de productivitat
2. Difer•ncies en els recursos productius entre pa•sos
3. Difer•ncies en les dotacions de factors productius que motiven difer•ncies que expliquen el
comer•.
Ex: Anglaterra: molt treball poca terra. Colñies dÕAm•rica: molta terra poc treball.
Sup˜sits:
- Dotacions treball i terra varien enter pa•sos i aix˜ afecta els nivells de productivitat.
- A nivell de un pa’s lÕoferta de terra i treball Žs constant
- LÕeconomia internacional nomŽs produeix 2 bens: aliments (a les ˆrees amb abundˆncia
de terres i teixits ( a les ˆrees amb abundˆncia de treball)
- Exist•ncia de compet•ncia econ˜mica: WR= MPL
- Dos tipus de mercat: dom•stic i internacional
Model:
á Una economia serˆ eficient (tindrˆ avantatge comparatiu) en la producci— dÕaquells bŽns pels
quals tŽ abundˆncia de factors productius (terra o treball).
á Suposem que el nostre pa’s tŽ abundˆncia de treball i escassedat de terra; produirˆ i exportarˆ
teixits i importarˆ productes agraris.
á Si aix˜ succeeix: els preus tendiran a convergir en lÕeconomia internacional i tambŽ, resultat
de lÕespecialitzaci—, els preus dels factors productius tambŽ convergiran.
Suposem que produ•m i exportem teixits:

- Augment de la demanda de treball à augment dels salaris reals
Els pa•sos amb escassetat de treball importen teixits:
- Disminuci— demanda de treball à Disminuci— salaris reals, convergint amb els dels
pa•sos exportadors de teixits
El mateix passa amb la terra i els productes agraris.
= Converg•ncia en els preus dels factors productius a escala internacional.
Problemes:
Hist˜ria en el llarg termini: comer• de bŽns no substitutius amb molt baix impacte en la
redistribuci— de factors productius (anglesos importaven bŽns com la seda que no es podia
fabricar a Anglaterra).
Aplicaci— del model en la hist˜ria dÕAnglaterra per OÕRourke I Williamson:

- 1565-1828 el model no sÕaplica. Comer• de bŽns no substitutius. Elevats costos de
transport. Pol’tiques mercantilistes.
- 1828: inici liberalitzaci— del comer•: disminuci— costos de transport. Boom comer• i
consum de bŽns que son substitutius. Augment del rˆtio W/R (renda respecte el treball)
à genera major igualtat.
- Els salaris reals augmenten a causa del augment de la demanda de treball industrial
metre que la reassignaci— de treball del camp a les fˆbriques implica la disminuci— de
la renta de la terra. Deflactor del W disminueix a causa de les importacions des de les
Am•riques.
- Tend•ncia a la converg•ncia del preu dels factors productius a partir de 1828.

lOMoARcPSD|2481068
Canvi institucional: formaci— de nous estats
á Revoluci— Gloriosa (1688): fi de lÕabsolutisme a Anglaterra i inici dÕuna monarquia

parlamentˆria. (1789: revoluci— francesa).
á Anglaterra: el Parlament representa els interessos comercials i manufacturers.
á Actes de navegaci— i prohibici— a lÕexportaci— de llana o draps en brut.
á Introducci— de reformes fiscals.

lOMoARcPSD|2481068
SEGONA PART: LA REVOLUCIî INDUSTRIAL I LA SEVA DIFUSIî
Lliçó 7. La revolució industrial britànica. Camps, 33-41.
• Els fets:
Primera onada: la revolució tecnològica en la indústria tèxtil cotonera, en la indústria siderúrgica, i
en la màquina de vapor.
Segona onada: aplicació de la màquina de vapor al transport per via de terra (ferrocarril)i per via
marítima (vaixells de vapor).
• La mesura dels fets: canvi revolucionari o gradual.
• L’origen dels fets: recordem els grans canvis que ja hem vist en l’agricultura, en la propietat
de la terra, en el comerç, en les institucions, en la fiscalitat, en les finances.
• Però buscarem les causes immediates de la RI.
• Perquè Anglaterra? I no Holanda? I no Índia? I no Xina?
Revolució industrial
• Inici del creixement autosostingut del PIB per càpita.

• L’augment de la població no topa amb el feedback negatiu per part de l’economia.
• Població britànica passa de 7,3 milions a 21 milions entre 1750 i 1850.
• Creixement demogràfic més explicat per la fecunditat que per la mortalitat.
• Taxa creixement del PIB d’Anglaterra 1760-1860: 1,5%.
• Revolució industrial: culminació de continuitats des dels segles XVII I XVIII.
• Expansió transoceànica à ampliació de mercats. Es passa de produir per a consumir a produir
per a vendre.
• Segles XVII i XVIII: privatització de la terra i la seva gestió. Inicialment terres comunals però
posteriorment també les terres de l’església i la noblesa.
• Innovacions agràries: sistema Norfolk. Orígens agraris de la indústria?
• Canvi institucional: propietat privada de la burgesia mercantil primer i industrial després.
• Diversificació de l’activitat econòmica.
• Bens manufacturats mecanitzats.
• Sector emblemàtic: tèxtil cotoner. Teixit més higiènic que el lli o la llana. Es pot rentar i és
més fàcil de produir de forma mecanitzada.
• La mecanització s’inicia per la filatura. Colls d’ampolla. Quan augmenta l’escala de producció
és on hi ha més costos de transacció a causa de la relació tècnica de les persones ocupades.
Posteriorment tissatge.
• Mecanització: el cost financer de les noves màquines i fonts d’energia obliga a concentrar la
producció en la fàbrica. Majors economies d’escala.
El sector cotoner: colls d’ampolla (bottlenecks)
• John Kay, 1733: llançadora volant (flying shuttle).

• James Hargreaves, 1768: spinning jenny.
• Richard Arkwright, 1769: water frame, carding machine i primera fàbrica cotonera (1771).
• Samuel Crompton, 1779: mule jenny.
• Edmund Cartwright, 1784: teler mecànic.
• Eli Whitney, 1793 (EUA): desmotadora de cotó (cotton gin).

lOMoARcPSD|2481068
• Richard Roberts,1825: self acting (selfactina).
L’energia: molta més energia i de noves fonts
Màquines de vapor:
• Newcomen (1711) i Watt-Boulton (1775).
• La màquina de vapor és la primera gran GPT (general purpose technology). En vindran altres.
• Combustió del carbó: energia que acciona la força mecànica. Inicialment a les mines de carbó
però a partir de 1778 a les ciutats.
• Recordem que els alts forns també consumeixen molt carbó.
Fi gradual de les economies de base orgànica.
• Les economies de base mineral tenen l’habilitat d’alliberar la producció industrial de la
dependència de la terra.
Anglaterra, i per què no Holanda?
• Anglaterra te carbó i en canvi Holanda no. Torba.
Transports a vapor
• El ferrocarril es difon immediatament a Gran Bretanya, i es copia arreu del món. Exigeix grans
inversions, però l’expectativa de guanys extraordinaris és molt gran.
• G.B.: Posterior revolució dels transports. 1830: primer ferrocarril Liverpool-Manchester (56
km);1850: 10.000km; 1880: 25.000 km.
• 1843: “Great Britain” primer vaixell construït en acer.
• A mitjan de segle XIX el vapor estava desplaçant la vela en els transports transoceànics. G.B
principal drassana del mon.
à Creixement gradual: no ruptura sobtada
La productivitat total dels factors
• Mesura PTF (en anglès: TFP, Total Factor Productivity).

• TFP*:
• Y*=wL*+rK*+iT*+TFP*
• TFP*= Y*- (wL*+rK*+iT*)
• L’augment de l’output es pot expressar com una suma de l’augment ponderat de l’ús dels
factors productius + l’augment de la productivitat total dels factors.
(L= Labour; K= Capital; T= Terra)
Frens a un creixement més ràpid

Sobre tot, hi ha canvis estructurals:
• Pas dels gremis (dd inelàstica) a les manufactures rurals (dd. elàstica).
• Innovacions agràries: disminució dels preus agraris. Augment del poder adquisitiu per a
adquirir manufactures.
• Manufactures rurals: augment de la producció per càpita i augment demogràfic.
• Concetració fabril.
Augment del PIB més explicat per l’augment demogràfic que per l’augment del PIB per cap.
à La població augmenta molt més que el PIBpc

lOMoARcPSD|2481068
LES CAUSES:
Innovació i capital humà
• Escassos incentius a innovar a través de les patents. Però científics, descobridors, acadèmics,
empresaris, estaven tots treballant per a la revolució industrial. Expectatives de guanys per
demanda en fort creixement.
• L’aristocràcia obrera també participa del procés innovador millorant i fent aplicables a la
producció innovacions anteriors.
• Tecnologies en bona part ja conegudes.
• Increment de la demanda d’educació.
• Aquesta major densitat de capital humà pot explicar la superioritat del procés innovador i
també perquè els salaris eren superiors a Anglaterra.
Comerç i mercats
• G.B. Accés naval a tot el món. Superioritat naval des de les lleis de navegació. Situació
geoestratègica.
• Amèrica: oferta elàstica de terra.
• Àfrica: oferta elàstica de treball esclau.
• A tot arreu: Oferta elàstica de primeres matèries i aliments que abarateixen el cost del treball
i de la indústria. Cotó en floca.
• Augment de la dimensió del mercat des d’Amèrica fins a Àsia.
• El comerç augmenta l’elasticitat tant de l’oferta com de la demanda de manufactures tèxtils.
Amplifica les dimensions i impacte de la revolució industrial. Neix la producció per a un
consum massiu.
• L’augment de la demanda impedeix que els preus s’ensorrin a causa de l’augment de l’oferta
i del canvi tecnològic.
Causes necessàries per a convertir-se en potència industrial
• Elevada taxa d’acumulació de capital a causa dels elevats estalvis i la baixa taxa d’interès.
• Innovació tecnològica.
• Abundància de carbó i ferro.
• Mercat intern gran a causa del creixement demogràfic.
• Augment de la productivitat agrària.
• Polítiques mercantilistes cap a fora, liberals cap a dins.
• Però segons Findlay i O’Rourke la causa suficient fou la primacia britànica a l’hora d’imposar
la seva superioritat en la conquesta de mercats.
• Findlay i O’Rourke: 1688-1815: Anglaterra elimina els competidors europeus (França,
Holanda) emprant la força militar. % despesa sobre ingressos del estat en guerres: 83%. Ús
del poder per assolir la riquesa/abundància (Power and Plenty).
• Altres causes necessàries a Europa (que no es compleixen a la Xina o a la Índia): fragmentació
política que genera una major competència al mercat intel.lectual i per a la innovació. Cultura
comuna a Europa: les idees flueixen entre fronteres. Sistema d’estats: competència i
competitivitat militar. Situació estratègica entre Amèrica I Àfrica.

lOMoARcPSD|2481068
Allen: Per què Anglaterra?
• Anglaterra: la raó cal cercar-la en l’estructura de preus i salaris britànica.

• Salaris alts en relació al preu del capital i el carbó: incentius per a substituir treball per capital
i mecanitzar. Cal estalviar ma d’obra.
• A Àfrica i Àsia la ma d’obra barata produeix l’efecte contrari.
• Jane Humphries: *Crítica a Allen. La filatura, la fase que més aviat es concentra en fàbriques
està accionada per dones I nens amb baixos salaris.
Per què no la Índia?
• Indústria cotonera: Expansió a costa de la Índia, Xina i Orient Mitjà.

• Sobre tot la Índia: calicos, muselines, dacas , en general indianes.
• La forta demanda i els desequilibris tecnològics (colls d’ampolla) estimulen la mecanització
de la filatura de cotó. A causa del elevats salaris Anglaterra només podia inicialment competir
amb la Índia en teixits bastos. La protecció i la mecanització faran la feina.
Per què no la Xina?
• El segle XVIII, perquè el treball a Xina era massa barat per apreciar els guanys de la
mecanització.
• Fins i tot a les zones més pròsperes, com Xangai, pel cost del capital, però, sobre tot, de
l’energia.
Les conseqüències
• Creixent urbanització.
• Creixement de les ciutats industrials de dimensió mitja: Manchester, Liverpool i altres ciutats
del Lancashire, Glasglow…
• Recordar escepticisme dels economistes clàssics i altres observadors.
• Amuntegament dins dels habitatges, contaminació, aigua no potable, treball infantil i de les
mares àEmpitjorament de les condicions de vida?
• Anglaterra: Esperança de vida-à 1820=40; 1870=41. Millora molt modesta.
Seminari 3. La difusió de la revolució industrial a Europa i els EUA. Ricardo vs List.
LA DIFUSSIî DE LA REVOLUCIî INDUSTRIAL
La industrialitzaci— i el procŽs de creixement econ˜mic es va estendre des dÕAnglaterra cap als

altres pa•sos, per˜ les caracter’stiques de la revoluci— anglesa no s—n les mateixes que es donen
a la resta de pa•sos.
Fran•a, Alemanya, B•lgica i els Estats Units s—n dels primers en industrialitzar-se desprŽs de
Gran Bretanya.
A continuaci— explicarem les diferents teories que expliquen motius per les semblances i
difer•ncies respecte el cas britˆnic.

lOMoARcPSD|2481068
Teoria de la imitaci— sense difer•ncies
Segons aquesta teoria tots els pa•sos imiten al seu temps el model de Revoluci— Industrial
anglesa. A aquest model li treuen aquells components de carˆcter local que no es poguŽs
considerar essencial en el procŽs de imitaci— per part dels enrederits. Qualsevol difer•ncia
respecte aquest model es veu com un motiu de retrˆs en lÕ•xit de la imitaci—.
Es destaca la teoria de Rostow (Las etapas del crecimiento econ—mico, 1960), que divideix el
procŽs dÕindustrialitzaci— dÕuna societat en 5 estadis:
1. La societat tradicional: situaci— dÕestancament deguda al augment de la poblaci—, la lenta
progressi— dels recursos naturals de la terra, les epid•mies, les •poques de carestia...
2. La transici—: la societat canvia, abandona la tradici— i es posa a produir innovacions. Aix˜
provoca la creaci— de figures empresarials que arrisquen en noves activitats, per˜ encara no es
veu un impacte important a nivell agregat.
3. ÒTakeoffÓ: quan les inversions, que en un primer moment es creen en un sector concret,
adquireixen una gran dimensi— comen•a un procŽs dÕacumulaci— de capital i un increment de
la productivitat autosostingut. Aix˜ provoca unes grans taxes de creixement de la producci— i
de la renta, per˜ de forma desequilibrada.
4. Maduresa: quan tot el sistema sÕha modernitzat el creixement es modera degut a la reducci—
dÕoportunitats dÕinversi— i la conseqŸent moderaci— en la creaci— de noves tecnologies.
5. Consum en massa: des del ÒtakeoffÓ fins a la maduresa hi ha una compressi— del consum,
fins que es deixa de gastar tant en inversi— i es pot distribuir un major poder adquisitiu per al
consum. Segons C. T. Morris es necessiten almenys 50 anys perqu• el creixement proporcioni
beneficis generals. Per mantenir la taxa de creixement del sistema, les empreses productores
de bŽns de consum seran claus.
Aquesta teoria ignora el paper de lÕestat i la dimensi— internacional de lÕeconomia.
Teories de la imitaci— amb difer•ncies
Alexander Gerschenkron va elaborar una teoria que, a difer•ncia de Rostow, es centra en les
difer•ncies entre pa•sos i els motius pels quals els pa•sos endarrerits aconsegueixen o no iniciar
el procŽs de desenvolupament, centrant-se aix’ en els estadis de transici— i ÒtakeoffÓ.
Gerschenkron es fixa amb la quantitat i qualitat de condicions o prerequisits que tŽ Gran

Bretanya i que falten als altres pa•sos europeus. Quants mŽs prerequisits tŽ un pa’s, mŽs
probabilitat tŽ de poder imitar el model angl•s. Aix’, utilitza el concepte dÕendarreriment relatiu
per situar els pa•sos a una distˆncia respecte el l’der.
Per˜ els pa•sos tambŽ tenen la possibilitat dÕutilitzar factors substitutius dels prerequisits
anglesos, capa•os de fer el mateix per˜ de maneres diferents. Per tant, per tal que un pa’s
aconsegueixi industrialitzar-se, no nomŽs importa les similituds amb les condicions angleses
sin— tambŽ la capacitat dÕidentificar aquests factors substitutius, i aix’ realitzar una imitaci— amb
difer•ncies adaptada a cada pa’s.
Quan un pa’s aconsegueix arribar a la fase de ÒtakeoffÓ ho fa desprŽs de Gran Bretanya o altres,
i per tant no necessita inventar ni perfeccionar invents, sin— que pot introduir les tecnologies
que ja han funcionat als altres pa•sos. Aquests s—n els avantatges de lÕendarreriment que fan
que el salt de productivitat sigui molt mŽs rˆpid, fent que els pa•sos endarrerits tinguin la

lOMoARcPSD|2481068
possibilitat dÕatrapar i inclœs superar al l’der si la taxa de creixement es mantŽ aix’ dÕalta durant
un temps suficient. Per tant, tot i que Gran Bretanya sigui el primer pa’s industrial, les capacitats
imitadores dÕaquells pa•sos que no es troben a gran distˆncia poden utilitzar els avantatges de
lÕendarreriment i aix’ agafar lÕimpuls per atrapar al l’der.
La teoria de Gerschenkron destaca per˜ les difer•ncies que es donen en el ÒtakeoffÓ i en les
segŸents etapes: els sectors-guia utilitzats pels altres pa•sos no s—n els mateixos que en la
revoluci— industrial anglesa, i les difer•ncies es mantenen en el temps configurant versions
diferents de capitalisme industrial. Aquestes competien en les institucions que governaven els
processos productius i en preus, qualitat i diversitat de productes i serveis.
Un altre autor que parla les difer•ncies en les modalitats de desenvolupament industrial Žs S.
Pollard (La conquista pac’fica, 1981). Destaca que tot i que en el cas de Gran Bretanya totes les
seves regions es van desenvolupar mŽs o menys alhora, als altres pa•sos no va ser aix’, sin— que
va ser una regi— concreta. Aquesta sÕentŽn com una zona amb un centre propulsor dÕactivitats
econ˜miques que sÕinterrelacionen i on sovint hi ha una unitat administrativa. Per exemple a
Anglaterra les regions industrials estaven prop dels jaciments de carb— i on hi havia una tradici—
manufacturera. Per tant al estudiar les caracter’stiques del ÒtakeoffÓ, no sÕhan dÕanalitzar els
pa•sos de forma agregada perqu• no Žs la naci— sin— una regi— la que inicia el desenvolupament
econ˜mic.
Pollard tambŽ subratlla la importˆncia de la dimensi— internacional a lÕhora dÕexplicar les

diferents revolucions industrials. Existeixen esdeveniments hist˜rics que influeixen en el cam’
cap a la industrialitzaci— de cada pa’s, alterant aix’ les seves decisions i desviant-los de vegades
positivament i de vegades en sentit negatiu. Pollard anomena aquest concepte diferencial de
contemporane•tat. Per explicar-lo utilitza lÕexemple dels ferrocarrils: a Gran Bretanya es van
desenvolupar quan el pa’s ja es trobava en lÕestadi de maduresa i no tenia problemes per a
finan•ar-los, en canvi a Fran•a, Alemanya i els Estats Units els ferrocarrils van ajudar al
desenvolupament industrial ja que es va necessitar la creaci— dÕindœstries de mecˆnica
nacionals. Per˜ a altres pa•sos la incorporaci— del ferrocarril no va suposar una ajuda per la
industria nacional, al no estar preparats per treure el mˆxim benefici econ˜mic de la seva
construcci—: Žs lÕexemple dÕItˆlia, que va haver dÕimportar els materials de lÕestranger i que va
crear la indœstria metall-mecˆnica ja al final, i com que a sobre no va tenir un gran •xit
comercial va suposar un deute en la hisenda pœblica.
Teoria de les institucions i la Òpath dependenceÓ
Les institucions s—n un conjunt de regles que dirigeixen la manera en qu• els individus
cooperen i competeixen per aconseguir els seus objectius. Per˜ aquestes regles poden ser mŽs
o menys adequades al moment hist˜ric en el que es troben. Aix’, els pa•sos no nomŽs
competeixen en tecnologia i m•todes de producci—, sin— que el tipus dÕinstitucions juguen un
paper important en el desenvolupament econ˜mic. En un moment sÕinventa una instituci— que
comporta una reducci— en els costos de transacci—, Žs a dir, que redueix els costos
dÕinvestigaci—, informaci—, aplicaci— dels contractes i de realitzaci— dÕinnovacions. Aquest
canvi es produeix perqu• canvien les condicions econ˜miques per˜ tambŽ perqu• lÕantiga
instituci— revela els seus aspectes negatius i sorgeix la necessitat de noves regles que responguin
millor a les necessitats del nou ambient econ˜mic. La nova i mŽs eficient organitzaci— sÕimita

lOMoARcPSD|2481068
als altres pa•sos tal i com passa amb les noves tecnologies. Aquesta Žs la teoria que exposa
Douglas North en Estructura i canvi en la hist˜ria econ˜mica, 1981. En aquesta sÕexposa
lÕexemple de Gran Bretanya, on no vas ser la nova tecnologia la que va generar la revoluci—
industrial, sin— en la nova aplicaci— dels drets propietat que van conduir a la organitzaci— de
les fˆbriques, cosa que va estimular la creaci— de nova tecnologia.
Segons North, els avan•os en lÕeconomia sÕexpliquen com a resultat de canvis institucionals
encertats que fan lÕeconomia mŽs eficient, cosa que ha estat criticada per ignorar els elements
culturals i filos˜fics que es troben en la base de les institucions.
La teoria de que la cultura i les institucions s—n claus per explicar les difer•ncies en el moment
i desenvolupament de la revoluci— industrial entre els diferents pa•sos tambŽ lÕutilitza Paul
David amb el concepte de la path dependence. SÕexposa que el desenvolupament tecnol˜gic i
institucional no sÕexplica amb lleis econ˜miques i racionals de validesa universal, sin— que s—n
fruit de molts esdeveniments casuals que acaben delimitant el cam’. Aix˜ explica perqu• i com
a alguns pa•sos es produeix un desenvolupament i alguns altres es queden en el seu propi m—n
tradicional.
El paper de lÕestat en el camp econ˜mic
Un altre element important en la comparaci— entre pa•sos Žs el nivell de pres•ncia de lÕestat en

lÕeconomia. En podem identificar tres tipus:
1. LÕEstat m’nim: el que garanteix la defensa i una legislaci— que estableix les lleis del mercat
(defensa de la compet•ncia, administraci— de la just’cia) i proporciona algun bŽ pœblic essencial
com els diners i el banc central o el correu.
2. Economia mixta: el que a mŽs ofereix molts altres serveis pœblics: educaci—, benestar,
infraestructures. TŽ un paper molt mŽs actiu en la intervenci— en lÕeconomia, com empreses
pœbliques en sectors considerats estrat•gics, desenvolupament dÕˆrees deprimides, sÕocupa dels
monopolis naturals... Les intervencions mai eliminen el mercat, i poden tenir un nivell de
programaci— mŽs o menys elevat.
3. LÕEstat mˆxim: assumeix totes les responsabilitats productives eliminant aix’ el mercat i la
llibertat dÕempresa, com en el cas de la economia sovi•tica de planificaci— centralitzada.
Als pa•sos occidentals avan•ats predomina lÕeconomia mixta (a Europa sÕhi estableix
lÕanomenat estat del benestar) i als Estats Units lÕeconomia mixta Žs molt mŽs propera a lÕEstat
m’nim. A tots ells per˜, la importˆncia de la despesa pœblica ha augmentat notablement al llarg
del temps, sobretot durant el segle XX.
RICARDO VS LIST
David Ricardo (1772-1823) va ser un economista angl•s del corrent de lÕeconomia clˆssica que
va viure a Anglaterra durant la Revoluci— Industrial. George Friederich List (1789-1846) va ser
un economista alemany contemporani a Ricardo. El primer defensa el lliure comer•
internacional mentre que el segon aposta per pol’tiques proteccionistes de la industria nacional.
Ricardo exposa al seu llibre Principles of Political Economy (1817) que un pa’s sÕha
dÕespecialitzar en aquells bŽns i serveis que pot produir de forma mŽs eficient i importar dÕaltres

lOMoARcPSD|2481068
pa•sos aquells que produeix de forma menys eficient. Per tant destaca la teoria de lÕavantatge
comparatiu i defensa els avantatges del comer• internacional. Es tracta dÕuna ampliaci— de la
teoria dÕAdam Smith de la divisi— del treball.
En canvi, el llibre de List The National System of Political Economy (1841) es considera una
refutaci— al liberalisme econ˜mic dÕAdam Smith. Segons List, el lliure comer• afavoria els
interessos nacionals de Gran Bretanya en detriment dels pa•sos amb els qui comerciava, fent
que mantinguŽs la seva posici— com exportador inigualable de productes manufacturats.
Defensa que cada naci— estˆ interessada en el seu propi desenvolupament, el qual pot ser
obstaculitzat pels esfor•os o la manca de cooperaci— d'altres nacions, cada un dels quals es
trobava en el seu curs independent per la mateixa voluntat d'assolir el seu propi potencial.
SÕoposava a la llibertat de comer• en aquestes condicions i en contra defensava mesures
proteccionistes.
Estados Unidos
La industrialización en Estados Unidos
Estados Unidos fue en el siglo XIX el ejemplo más espectacular de un crecimiento económico
nacional rápido, donde el promedio anual de la tasa de crecimiento del producto per cápita fue del
1.3 % hasta la guerra, y del 1.8 en la etapa posterior! . El primer censo, hecho en 1790, tenía
registrados únicamente 4 millones de habitantes, convirtiéndose en 40 millones en el año 1870, un
aumento más grande que en cualquier otro país europeo (excepto Rusia).
La renta creció extraordinariamente, siendo la principal causa y de hecho el atractivo primordial de

Estados Unidos la poca mano de obra existente para la cantidad de tierra que tenía. Otros atractivos
fueron las oportunidades de éxito y las libertades religiosas y políticas. Dicha renta se duplicó entre
la creación de la Constitución de 1787 y el estallido de la Guerra Civil, siendo mucho mayor que en
Europa. La razón principal, al igual que en los demás países que estaban empezando a
industrializarse, fue el rápido progreso tecnológico, con un alto nivel de especialización. En Estados
Unidos el rápido progreso tecnológico fue vital dados los niveles de escasez de trabajadores en la
agricultura y en la industria, ya que dicha mano de obra era extremadamente cara y se tuvo que dar
mucha importancia a las máquinas para solventar este problema.
Inicios de la industrialización: etapa colonial y posterior independencia
Ya en la etapa colonial Inglaterra y sus colonias norteamericanas eran lugares prósperos, con
salarios cuatro o cinco veces superiores al nivel de subsistencia, al revés que otras ciudades
europeas. El norte de Estados Unidos se fundamentaba en las explotaciones agrícolas mientras que
en los estados esclavistas del sur existían plantaciones de arroz y añil (Carolina del Sur) y de tabaco
en estados como Virginia y Maryland.
En el momento de independizarse, el 90% de la mano de obra se encontraba en el sector agrícola,

pero rápidamente se extendió a otros sectores. Al ser este país tan sumamente grande, el grado de
especialización regional fue increíblemente mayor que en ningún otro país de Europa.
Con la independencia de Estados Unidos en 1776, el tabaco el arroz y el añil perdieron fuerza
llegando el producto estrella: el algodón. Se cultivaba en Georgia con grandes plantaciones de
esclavos, cuya población aumentó de manera natural. En 1793, Eli Whitney inventó la desmotadora
de algodón, la cual fundamentaría los pilares del sur de los Estados Unidos como el mayor proveedor
de materia prima de la industria manufacturera.

lOMoARcPSD|2481068
Al ser este país tan sumamente grande, crear un mercado doméstico en potencia sin barreras
comerciales (como aranceles) era crucial, por lo que se tuvieron que crear grandes redes de
transporte para posibilitar el comercio dado que las de aquel momento tenían muchas deficiencias y
acceder a zonas del interior era difícil. Los estados y municipios empezaron un amplio programa para
construir canales y carreteras de peaje. Hacía el año 1830 ya había unos 180000 km construidos (en
zonas de Nueva Inglaterra y en estados de la franja media de la costa atlántica). En 1815 se empezó
con la construcción de canales, aunque estas inversiones fueron muy poco provechosas, siendo la
razón principal la aparición del ferrocarril.
El modelo de la gran empresa
La industria algodonera fue el principal motor de la economía americana a principios del siglo XIX
pero el enorme sistema ferroviario creado, capaz de articular el gigantesco territorio, creó un mercado
fuerte y cohesionado que permitió la aparición de otras industrias.
Estas nuevas industrias se crearon bajo un nuevo sistema denominado “modelo de la gran empresa
moderna” que intentó crear una estructura capaz de coordinar de manera eficiente la enorme gestión
que requerían. Estas nuevas formas de organización se diferenciaban de las que estaban
previamente establecidas en el hecho de que estas integraban diversas funciones, combinando
producción a gran escala junto con su distribución. Estas nuevas empresas pretendían controlar de
arriba abajo todo el proceso de producción utilizando tanto la integración hacia atrás como hacia
delante, teniendo a los trabajadores fuertemente controlados. Esta nueva forma de dirección
combinaba la line y el staff , con un sistema de información que hacía uso de los!reports para tener
un riguroso control de los costes.
Entre estas nuevas industrias encontramos:
·!Telégrafos y teléfonos (AT&T, Western Union).

·!Industria del acero.
·!Industria del petróleo: David Rockefeller construyó las mayores plantas del mundo,
convirtiéndose casi en un monopolio con Standard Oil.

·!Electricidad: General Electric y la Westinghouse.
·!Automóvil: En esta industria encontramos al pionero Henry Ford y su sistema de cadena
de montaje completa, la cual consiguió disminuir el tiempo de producción y sus costes, pudiendo
crear el vehículo “más económico del mundo”.
Poco a poco se fue formando un país formado por grandes empresas, que tuvieron que asumir cierta
responsabilidad hacia la sociedad y que en cierta manera tuvieron que ser controladas por leyes anti-
trust, ya que como siempre ocurre, miraban por su propio beneficio a costa de explotar.
El ascenso de Estados Unidos: motivos de su éxito
El modelo americano de industrialización fue igual que el europeo en cuanto a inspiraciones y

valores, pero diferente en el modo en el que se llevó a cabo. Para las potencias europeas su propósito
era sustraer recursos escasos en sus países, lo que causaba muchos conflictos y revoluciones
mientras que en EEUU hubo una actitud constructiva: cómo organizar de la mejor manera la
explotación de los recursos que tenían en abundancia.
Por otro lado y como se explica muy bien en la lectura de Vera Zamagni, Estados Unidos se
fundamentaba en el hecho de ser una población de emigrantes: América se constituyó por gente
que no se contenta con lo que tiene, sin miedo a arriesgarse y perderlo todo. Diferentes culturas se
unieron y formaron una cultura y unos valores americanos, que evitaron divisiones y luchas como

lOMoARcPSD|2481068
pasaba en Europa. No había razones para pelearse, ni de religión, ni de cultura ni económicos, por
lo que la coordinación entre estados fue fácil, con una descentralización del poder extraordinaria que
permitió crear un mercado único, dejando las exportaciones y negociaciones con otros países en un
segundo plano.
Además, este país se creó de cero, sin leyes previas. Esto supuso no tener que luchar contra los
intereses de la élite para cambiar las cosas. Las leyes se creaban por consenso democrático y al
ritmo correcto, con coherencia. Muy diferente era en Europa, donde existió una mentalidad basada
en la resignación y constantes revueltas.
Otros motivos para su gran éxito fueron la educación de masas y como ya hemos mencionado
anteriormente, la mejora del transporte para expandir el mercado.
Por último, es importante hablar de las políticas implementadas por Alexander Hamilton, quien
propuso crear un banco nacional para estabilizar la moneda y garantizar una fuente de créditos.
Además, fue un gran defensor de la aplicación de aranceles, los cuales fueron cruciales para la
industrialización del Sur y el Oeste de Estados Unidos, los cuales hubieran satisfecho sus
necesidades con productos británicos de no haber sido aplicados. Thomas Jefferson fue un gran
contrario a este tipo de políticas.
Estados Unidos se posiciona como potencia mundial: diferencias con Gran Bretaña
Gran Bretaña estaba consolidada como la potencia mundial de aquel entonces, pero por diversos
motivos muy complejos fue perdiendo esta posición de liderazgo. Parecía imposible que un país con
una integridad territorial tan fuerte, habiendo ganado siempre guerras y con una estabilidad social
sin revoluciones quedara en un segundo plano. Como ya hemos dicho, hubo muchos motivos,
muchas cosas que se hicieron mal y que por el contrario se hicieron muy bien en EE.UU y que
llevaron a que este último se convirtiera en la primera potencia mundial. A continuación expongo
algunas causas:
Early start: A unque el inicio precoz de este país le dio enormes ventajas competitivas, fue una
moneda con dos caras, ya que también existen las ventajas del atraso. El hecho de empezar la
primera hizo que sus máquinas e infraestructuras no estuvieran perfeccionadas, originándose una
obsolescencia. Como quisieron mantener en uso dichas infraestructuras su competitividad bajo.
Ejemplo: trenes pequeños con vías poco anchas que luego hubo que reemplazar por vías más
amplias.
Rigidez institucional :
1. El sector financiero no era eficiente y las industrias no tuvieron el apoyo financiero suficiente. La
bolsa es otro ejemplo, con poca transparencia que hizo perder dinero a inversores.
2. Educación: No existían las escuelas públicas y se enseñaba de forma muy clásica, lo que
hizo que Gran Bretaña no hiciese lo correcto en su segunda revolución industrial
3. La organización directiva tardó en llegar. La fábrica inglesa era controlada por los “shop
stewarts” que eran los jefes de sección que mantenían relaciones rígidas con sus
trabajadores, en vez de tener una organización jerárquica funcional. Este tipo de
organización no podía competir con la americana o alemana.
4. El Estado hizo un trabajo pésimo, invirtiendo en un colonialismo de poco provecho y dudoso
resultado.
El peso del liderazgo: E levado coste militar en colonias y guerras

lOMoARcPSD|2481068
FRANCIA
Situados en el s.XVIII-XIX, Francia era un país que presentaba desviaciones con respecto al modelo
inglés que produjeron una visión negativa del desarrollo francés, considerándolo como lento y
atrasado. Pero aun así, el resultado no fue peor y en resultados del bienestar humano puede que
fuese mejor que Gran Bretaña.
Características:
¥ Había aproximadamente 20 millones de habitantes aunque tenía un bajo crecimiento

demográfico pero a términos per cápita el resultado era bueno.
¥ Mercado interior grande y unificado desde la Edad Media.
¥ Agricultura generalmente próspera aunque no tan dinámica como la inglesa.
¥ Zona mediterrania más pobre e institucionalmente atrasada.
¥ Buenas manufacturas preindustriales y un crecimiento económico comparable al inglés.
¥ Francia no estaba tan bien provista de carbón y su explotación era más costosa. (Para hacer
frente a su escasez del carbón utilizaban la energía hidráulica.)
¥ Más adelante, en el ámbito tecnológico, los científicos, inventores e innovadores franceses
se pusieron a la cabeza en varias industrias.
Hay autores que creen que Francia podría haberse industrializado al mismo tiempo que los ingleses,
pero, según Zamagni no pudo ser por las siguientes razones en comparación con el modelo inglés:
- la difusión de la cultura eran más bajas

- la distribución de la renta más polarizada
- la aristocracia se orientaba menos hacia los negocios (sobre todo la monarquía que era
absoluta)
El desarrollo económico de Francia empezó en el s.XVIII!: los índices de crecimiento tanto del
producto total como el producto per cápita fueron aproximadamente iguales a los británicos, aunque
Francia comenzó con un producto per cápita menor. A finales del siglo, Francia estaba atrapada en
medio de la Revolución Francesa. Esto suposo a que gran cantidad de mano de obra se fueran a las
filas y arrastraron a Francia a un conflicto permanente durante 25 años, cosa que estimuló a algunas
industrias, pero aún así había poco progreso tecnológico, y distorsionó el uso de los recursos.
Podemos añadir que los factores institucionales eran menos favorables con respecto a G.Bretaña, y
tampoco disponía de muchas minas de carbón de buena calidad. Por lo tanto, Francia se quedaba
atrás en el plano del comercio mundial. Esto reforzó a la adhesión a la tierra ya que en el 1850 aún
tenían el 64% de la población activa en la agricultura (G.B. solo el 22%) y esto provocó el lento
crecimiento demográfico y económico ya que las familias preferían tener pocos hijos para evitar la
fragmentación de la tierra.
Después de la posguerra, el producto nacional bruto creció aproximadamente a una tasa media entre
1,5 y 2.0% al año. Y el producto per cápita era de un 1.4%.
La producción industrial creció más rápido que el producto total: aproximadamente entre el 2,0% y el
2,8%. A la primera mitad del siglo XIX, los artesanos y la industria doméstica representaban 3⁄4
partes o más de la producción industrial total. El producto de estas actividades crecía más lento que
las industrias nuevas pero tuvieron un impacto en la industria francesa.
Si se calcula en términos per cápita el desarrollo industrial fue considerable porque permitió a Francia
seguir el ritmo de Gran Bretaña.

lOMoARcPSD|2481068
El crecimiento del comercio exterior e interior fue facilitado por las mejoras en los transportes y las
comunicaciones como la introducción de los ferrocarriles y el telégrafo eléctrico. El comercio exterior,
medido a precios corrientes, aumentó un 4,5% anual del 1815 al 1847. Así en Francia hubo un gran
superávit del cual obtuvo recursos para sus inversiones de capital en el extranjero.
Las industrias más importantes:
¥ La industria siderúrgica se modernizó y utilizaban hornos de coque que producían mucho

más.
¥ Industria mecanizada: el valor de las exportaciones de maquinaria supera al de
importaciones. Muchas máquinas se utilizaron para la industria textil doméstica (lana y
algodón).
¥ La industria del azúcar, cristal, porcelana, química y papel crecieron a gran velocidad, y
aumentaron la variedad y la calidad.
¥ Industria de tejidos de seda!, localizada en Lyon, y la de moda.
¥ Después empezaron a fabricar automóviles (Panhard, Peugeot y Renault) aunque no
fabricaron en masa hasta más tarde.
Las crisis de las finanzas públicas y privadas a mediados del siglo paralizaron la construcción de
ferrocarriles y otras obras públicas y así el ritmo del desarrollo económico. Con el golpe de Estado
de 1851 y la proclamación del Segundo Imperio al siguiente año, el desarrollo económico fue
restablecido y a un ritmo acelerado gracias a los tratados de libre comercio.
El comercio exterior aumentó más de 5% anual, gracias a las mejoras tecnológicas, y Francia era la
segunda nación del mundo en cuanto a volumen del comercio. Creció de un 2 a 4% anual su renta y
riqueza. La depresión comenzó el 1882 con pánico financiero que empeoró con las plagas que
afectaron las industrias del vino y la seda. El comercio exterior se estancó durante 15 años.
Con la ampliación de las minas de Lorena y las nuevas industrias comenzó La Belle Époque! ,
anterior a la primera guerra mundial, donde Francia tenía una gran importancia internacional. La
industria francesa estaba más diversificada que la inglesa, se caracterizaba por la dispersión
geográfica y las fabricaciones eran de carácter artesanal y de alto valor añadido. Éstas estaban
destinadas para consumidores de alto poder adquisitivo aunque estaban más orientadas a la
producción de bienes de consumo que Gran Bretaña. Estaban financiadas por la inversión de los
propios propietarios.
Por ejemplo: La Haute Banque Parisienne entre la cual destacaba Rothschild financiaban el
comercio y las inversiones internacionales. En el segundo imperio de Napoleón estimuló la creación
de nuevos institutos financieros: Credit Mobilier que acabó quebrando y otros bancos de negocios.
Respecto a la estructura y la escala empresarial: la mayoría de las compañías eran pequeñas. Y por
lo menos el 70% de sus empresas industriales carecía de asalariados porque los propietarios y
miembros de de familia constituían el 25% de la mano de obra industrial. Estas empresas se
concentraban en la minería la metalurgia y la industria textil.
El estado fue menos intervencionista que en el período prerevolucionario, solo apoyaba a la

construcción de infraestructuras (ferrocarriles), mantener un cierto proteccionismo y sostener una
serie de escuelas superiores técnico-profesionales.
Apunts a mà seminari

lOMoARcPSD|2481068
Lliçó 8. El treball, l’empresa i les finances de la revolució industrial. Marx vs Marshall. Camps 33-41
La protoindustrialització: del putting-out system al factory system
• Boom de la proto-industria (increment de la demanda de productes industrials).

• Mecanismes per incrementar la demanda en el marc del putting out system:
• De forma extensiva: ampliar la xarxa de producció domèstica (majors costos de
transport i vigilància).
• De forma intensiva: increment de la intensitat del treball (més hores) (increment del
salari per unitat). Treball a preu fet.
• El problema del control del treball va empitjorar.
• Dilema: seguir amb la indústria dispersa o canviar al factory system? La decisió depenia de la
capacitat de l’emprenedor de controlar el treball i la productivitat.
Indústria dispersa Indústria centralitzada

Putting-out system Factory system
• Menor inversió en capital • Major control del treball

fix. (disciplina).
• Menor risc i major • Major control de la qualitat.
Avantatges versatilitat davant • Menors costos de transport i
caigudes de la demanda. transacció.
• Salaris més baixos (per • Més oportunitats
ítem) d’especialització i mecanització.
• Menor control del treball. • Salaris més elevats (per hora).
• Majors costos de • Major inversió en capital fix.
transport, vigilància i • Més risc.
Desavantatges transacció.
• Major inflexibilitat de
l’oferta davant augments
de la demanda.
La fàbrica
• Nombre significatiu de treballadors sota el mateix sostre.

• Clara separació entre les unitats de producció i consum.
• Concentració del procés productiu.
• Especialització del treball.
• Mecanització de la producció.
• Propulsió mecànica centralitzada a partir de fonts d’energia inanimades. La propulsió
centralitzada amb màquines de vapor o hidràuliques va ser la principal característica de les
fàbriques de la revolució industrial.
• Nou marc de relacions laborals basats en la disciplina del treball assalariat. Característiques
economies familiars.

lOMoARcPSD|2481068
Per què la fàbrica?
• Superioritat tecnològica:
• Integració vertical del procés productiu.
• Economies d’escala.
• Màquina de vapor.
• Maquinària més sofisticada i cara.
• Eficiència organitzativa:
• Reducció de costos de transport.
• Estalvi de capital circulant.
• Major eficiència en la organització del treball i més flexibilitat per adaptar-se als canvis
en la demanda.
• Control del treball:
• Utilització del treball més eficient.
• Introducció de maquinària per a reduir els costos laborals.
• L’especialització va donar als empresaris més oportunitats per a treure major
rendiment dels treballadors.
• Fàbrica del segle XIX: estructura organitzativa senzilla.
• Agregat de tallers artesans.
• Orígens del treball: el model clàssic i el model de proto-industrialització.
• Segmentació del mercat de treball segons el gènere. Efecte substitució.
• Contractes llargs, contractes implícits i sistema artesanal de promoció.
Característiques de les empreses durant la revolució industrial
• Inicialment: fàbriques relativament petites.

• Poca importància del capital financer.
• El capital fix es finançava a través de la reinversió de beneficis i el crèdit familiar.
Excepció transports: ferrocarrils i vaixell a vapor finançats mitjançanat deute públic.
Orígens empresaris: comerciants i empresaris del putting-out
• Inicialment: només el capital circulant es va finançar a través dels grans bancs.
• No separació entre propietat i control (en mans dels fundadors i les famílies).
• L’associació era l’instrument legal que permetia la col·laboració entre el propietari i altres
empresaris.
• Les estructures burocràtiques de les empreses eren relativament simples.
• Predomini de l’empresa individual i familiar.
• Família com a nexe entre el mercat i l’empresa (resposta a la inestabilitat i la manca
de definició dels drets de propietat).
• Internalització del mercat de treball.
• Font de finançament.
• Font d’informació. Xarxes d’informació.
• Importància de les minories ètniques o religioses: reducció dels costos de transacció.
Pero la industria a domicili y los tallers no desapareixen…

lOMoARcPSD|2481068
• La lógica productiva (ej: especialización flexible, ) depende del tipo de producto y del tamaño
del mercado…
• …porque éstos condicionan la escala, la tecnología empleada, y la estructura de costes
La fábrica triunfa en mercados grandes y en fuerte crecimiento
Liberalització dels mercats de factors
• Eliminació de les restriccions en la contractació dels factors productius (propietat privada de

la terra i abolició servituds feudals).
• Llibertat de la iniciativa empresarial.
• Desaparició de les institucions feudals i dels monopolis estatals.
• Creació dels mercats nacionals. Abolició dels aranzels interiors i aranzel exterior únic amb
l’excepció d’Anglaterra: 1840s “Repeal of Corn Laws”
Nou marc de relacions laborals
• Abans de la revolució industrial, els treballadors controlaven els mitjans de producció i el

procés productiu.
• Amb la revolució industrial, s’imposa un sistema de control i disciplina sobre els treballadors.
Pèrdua de control sobre el procés productiu.
• Important presència de les dones i els infants a la mà d’obra.
• Inicis del moviment obrer:
• Des de fora: Ludisme.
• Posteriorment: Internacionals socialista i comunista.
Desenvolupaments als EUA:

novetat à l’american System of manufactures (les peces intercanviables a les fàbriques d’armes)
MARX VS MARSHALL
• Marx i Marshall, de dues generacions diferents, representen dos grans corrents de

pensament completament enfrontades.
• Marx és el darrer gran pensador de l’economia política. Es veu a si mateix com revolucionant
l’economia clàssica (molt centrada en la teoria del valor). Veu la fàbrica com el lloc del
conflicte entre les classes socials, on els capitalistes s’apropien del valor que generen els
treballadors.
• Marshall, deixa de banda l’economia política i crea l’economia. Veu la fàbrica com una
empresa representativa, que és el lloc on es crea el valor que es distribuirà entre
empresaris/capitalistes i treballadors, segons el joc de l’oferta i la demanda.
Marx
• Karl Marx (Treveris, 1818 – Londres, 1883). El gran pensador revolucionari del segle XIX. Autor
de “El Capital” (“Das Kapital”)
L’últim economista clàssic (economia clàssica: centrada en la teoria del valor, i autodefinida com
“economia política”), que va creure que revolucionava l’economia clàssica. Teoria del valor treball
(tot el valor es redueix a treball). Només es productiu el treball transformador (l’agrari i l’industrial,
no els serveis).

lOMoARcPSD|2481068
A la fàbrica es veu amb cruesa l’explotació capitalista. El capitalista s’apropia de part del treball dels
assalariats (la “plusvàlua”) i només els hi paga el mínim per a la seva subsistència. Així maximitza els
seus beneficis, que és el que li importa.
Apareixen dues classes socials completament enfrontades: la burgesia i el proletariat, en lluita
constant per a apropiar-se de part de l’excedent. Aquesta lluita de classes és la que governa l’evolució
històrica. Abans entre senyors i serfs, ara entre burgesos i proletaris. Crida al proletariat a organitzar-
se (“proletaris del món, uniu-vos!”) i a acabar amb el capitalisme implantant el socialisme i el
comunisme.
• Marx analitza el funcionament del sistema capitalista, essencialment a través del sistema
fabril.
• Detecta que l’inevitabilitat d’haver d’invertir cada cop més capital (pel maquinisme) porta a
una tendència decreixent a la taxa de guany.
• Això portarà, finalment, al col·lapse del capitalisme.
• D’aquesta predicció en va sortir un diagnòstic més reformista que revolucionari: atès que el
capitalisme moriria per les seves pròpies contradiccions, calia millorar immediatament les
condicions de vida dels treballadors.
• Marx representa el diagnòstic del període quan la industrialització no va produir millores en
el nivell de vida dels treballadors.
Marshall
• Alfred Marshall (Londres,1842 – Cambridge, 1924).

- El fundador de la microeconomia tal com la coneixem avui en dia.
- És un dels protagonistes de la revolució marginalista, que defineix que el preu es forma per la
interacció de l’oferta i la demanda, i no per cap teoria del valor. Aproximació
subjectivista/individualista (la utilitat marginal decreixent).
- Abandona “l’economia política” i passa a estudiar “l’economia”. Pel seu esforç d’aprofitar les
contribucions dels clàssics se’l considera l’autor de la “síntesi neoclàssica”.
- La seva obra està completament dedicada a la indústria i a l’empresa industrial típica –la
fàbrica-, que era la que dominava a la Gran Bretanya del seu temps.
• Promotor de l’anàlisi d’equilibri parcial (un sol mercat i dos variable, amb la clàusula “ceteris
paribus”, i no tots els mercats simultàniament). Suposa mercats competitius. Les empreses
“accepten” els preus. Introdueix l’anàlisi gràfica –els diagrames d’oferta i demanda-. Defineix
molts conceptes que han esdevingut els habituals: ceteris paribus, curt termini vs llarg
termini, elasticitat de la demanda, excedent del consumidor,
• Introdueix el concepte d’economies externes (externalitats positives), del que deduirà el de
“districtes industrials”, que retrata la Gran Bretanya del seu temps.
• La seva teoria marginalista de la distribució (entre salaris i beneficis), desdramatitza el
conflicte entre treball i capital.
• El creixement dona satisfacció a uns i altres. Marshall representa el període quan els salaris
reals van començar a créixer sistemàticament.

lOMoARcPSD|2481068
Lliçó 9. Problemes de la industrialització espanyola. Carreras & Tafunell: 93-100; 103-119, 126-149.
L’inici de la industrialització a l’Espanya imperial
• Durant la segona meitat del segle XVIII, (1750-1800) mentre que Espanya governava tot
l’imperi americà, la confrontació amb el Regne Unit va ser constant.
• Mentre que la Corona va disposar de recursos econòmics i de capacitat d’endeutament –i de
l’aliança francesa-, el pols es va mantenir, compensant-se derrotes amb victòries (Carles III).
• Amb l’esclat de la Revolució Francesa (que correspon amb el regnat de Carles IV) la situació
es complica perquè Espanya ha de lluitar tant contra el Regne Unit com contra França.
Comencen les derrotes. Són cada cop més freqüents i més cares. La pitjor: Trafalgar, 1805.
• Entre 1808 i 1814 Espanya és ocupada per França i alliberada pel Regne Unit.
• En aquest context imperial, les polítiques de la monarquia van ser de foment de la indústria
–de la dispersa, de la tradicional, de les manufactures reials i de la nova indústria fabril-.
• Catalunya –especialment Barcelona, el litoral i les valls del Llobregat i el Ter- van iniciar un
procés que només es pot qualificar com d’una revolució industrial, basada en la indústria tèxtil
cotonera (la “petita Anglaterra”),
• La pèrdua de control del mercat americà va fer mal a aquesta indústria fabril, però el que li
va fer més mal va ser la pèrdua del control del mercat espanyol durant la Guerra del Francès,
quan francesos i anglesos van poder vendre quasi lliurement (contraban generalitzat) al
mercat espanyol.
• Acabada la guerra, els industrials catalans van lluitar sempre per a la protecció del mercat
nacional. Ho van aconseguir força fins la dècada de 1840. Després va venir el moviment
lliurecanvista.
El col·lapse de l’Imperi i de l’Antic Règim
• L’imperi espanyol aprofitava a fons les riqueses minerals americanes (obtenia un cinquè de
tota l’exportació de plata), i el gran mercat que les colònies representaven per als productes
agroalimentaris, per a les manufactures i per als serveis de la metròpolis.
• Amb l’ensorrada de la monarquia absoluta i el col·lapse de l’Imperi, les colònies es van anar
independitzant (entre 1810 i 1827) tret de Cuba i Puerto Rico.
• Les exportacions espanyoles a Amèrica es van reduir dràsticament, especialment les
manufactures (productes industrials). La capacitat importadora es va reduir paral·lelament.
• A la península, l’ocupació i la guerra (regular o de guerrilles) va acabar amb tots els recursos
alimentaris, especialment els que eren fàcils de requisar i transportar. Les ovelles
transhumants (de la Mesta –l’associació de ramaders-) van ser requisades i menjades pels
combatents. Les collites, també.
• Les terres de pastura que quedaven lliures es van conrear. També es van conrear moltes
terres comunals. El resultat va ser una forta expansió de la terra conreada. Atès que eren
terres no conreades des de segles, eren molt fèrtils. Van permetre un increment d’un 10% del
PIB real per càpita, i una major capacitat de consum. Progressivament van sostenir una major
població.
L’opció agrarista
• La guerra del Francès i l’ensorrada de l’Antic Règim van propiciar una primera gran expansió
agrària. Fins i tot hi va haver una primera desamortització de bens eclesiàstics (1798-1808).

lOMoARcPSD|2481068
• La revolució liberal (1833-1843) va desamortitzar les terres de l’Església i dels convents,

facilitant una nova expansió agrària. També va liquidar el règim senyorial, va suprimir el
delme i va acabar amb els “mayorazgos”.
• El bienni progressista va aprovar la llei de desamortització civil, que afectava les terres
comunals (boscos i pastures d’ús comú).
• Tot va anar en la direcció d’ampliar l’àrea conreada.
• La racionalitat de les desamortitzacions era 1) aconseguir diners per cobrir el dèficit públic, 2)
satisfer la fam de terres de la pagesia, i alimentar una població creixent i 3) poder exportar a
Gran Bretanya, per poder importar de Gran Bretanya carbó, teixits i maquinària.
• Què es va exportar?
El pacte entre agraristes i industrialistes

• De no haver hagut un teixit industrial important, un cop col·lapsat l’Imperi, Espanya hauria
optat decididament per l’opció agrarista exportadora. Però existia una indústria avançada.
En els anys del regnat de Ferran VII (1814-1833) es va anar forjant el pacte entre agraristes i
industrialistes.
• Atès que les entrades de plata d’Amèrica havien desaparegut i que la capacitat d’importació
s’havia reduït molt, calia tancar l’economia espanyola i obligar-se pagesos i obrers a consumir
productes espanyols. Això obligava a integrar el mercat espanyol, tant amb un aranzel
prohibicionista com amb uns mitjans de transport moderns que reduïssin el cost de transport
de mercaderies voluminoses com el blat.
L’opció agrarista i minera exportadora
• La convicció que la capacitat d’importació dels nous productes de la revolució industrial

depenia de la capacitat d’exportació de productes agraris i minerals espanyols, principalment
a Gran Bretanya, però també als països europeus en curs d’industrialització (Bèlgica, França,
Alemanya), va motivar una successió de reduccions del proteccionisme aranzelari. Es va
passar d’un pur i simple prohibicionisme a un proteccionisme moderat. El punt màxim de
liberalització va arribar amb l’aranzel Figuerola, de 1869, que prometia reduir ulteriorment la
protecció a partir de 1875.
• El conflicte entre lliurecanvistes i proteccionistes va dominar tot el segle XIX, oposant Madrid
i Barcelona, consumidors i productors, agraristes i industrialistes.
• La demanda europea i la reacció d’oferta espanyola van permetre unes quantes dècades
d’expansió del comerç exterior (veure taules i gràfiques)
• La revolució industrial europea va facilitar una millora de la relació real d’intercanvi (preu de
les exportacions/preu de les importacions) per a Espanya. (veure gràfica)
Invertir en ferrocarrils
• La integració del mercat intern, primer, i l’accés al mercat internacional, després, exigien
ferrocarrils. Es va trigar força a incorporar la tecnologia ferroviària. El primer ferrocarril
peninsular va ser el de Barcelona a Mataró el 1848 (a Cuba va ser el 1839). Fins al 1855 no es
va resoldre el marc jurídic i regulador que va permetre la construcció accelerada de la xarxa
ferroviària. Les oportunitats exportadores van desbloquejar les resistències a la inversió
ferroviària.

lOMoARcPSD|2481068
• Tanmateix, va caler facilitar tant la construcció de ferrocarrils (amb exempcions fiscals a la

importació) com l’entrada de capitals que volguessin promoure i finançar els ferrocarrils.
• El cicle ferroviari de 1855 a 1866 va ser l’esforç inversor més important del segle XIX.
La creació d’un sistema bancari
• Entre 1855 i 1865 es crea un sistema bancari fet de bancs d’emissió i de bancs d’inversió. La
legislació bàsica es fa, com amb els ferrocarrils, entre 1855 i 1856, durant el “bienni
progressista”.
• Els bancs d’emissió han de satisfer la demanda de liquiditat i la demanda de crèdit comercial.
(L’origen dels principals bancs espanyols està aquí: Banc de Bilbao i Banc de Santander)
• Els bancs d’inversió (“societats de crèdit”) han de satisfer la demanda de projectes d’inversió
de maduració més lenta (ferrocarrils).
• Amb bancs d’inversió, la construcció ferroviària va progressar ràpidament...
• ... fins que el 1866 va haver una crisi borsària que va portar a la fallida a molts ferrocarrils, a
molts bancs d’inversió i a molts bancs d’emissió. La crisi va tenir causes internacionals i causes
domèstiques (la posada en explotació de les primeres línies ferroviàries llargues va donar
resultats molt decebedors).
• El 1874 el govern concedeix el privilegi d’emissió al Banc d’Espanya. Aquest absorbeix molts
dels bancs d’emissió que s’havien creat des de 1855 i esdevé el principal banc privat
d’Espanya.
Una indústria que avança amb lentitud
• El mercat espanyol protegia –cada cop menys- les manufactures més simples. Les
manufactures més complexes, els bens intermedis, la maquinària i el carbó, s’importaven.
• Les grans oportunitats de mercat, com ara la construcció del ferrocarril, faran profit als
industrials francesos, belgues i anglesos.
• La indústria espanyola s’especialitzarà en productes de poc valor afegit, i poc consumidors
d’energia (l’energia era cara). Aquesta pauta permetrà mecanitzar activitats prèviament
realitzades manualment, però serà poc potent per tirar endavant noves activitats capital
intensives que exigeixen grans mercats per ser rendibles.
La industrialització tèxtil catalana
• Durant la segona meitat del segle XVIII Catalunya va experimentar una revolució industrial,
amb poc retard respecte a la britànica. Va aprofitar els avantatges de ser part d’un imperi.
• Entre finals del segle XVIII i finals de la primera guerra carlista, es va difondre el sistema de
fàbrica, es va mecanitzar la filatura (i després el tissatge), i es va passar de força motriu de
cavalleries i força motriu hidràulica, a força motriu de vapor. La productivitat va augmentar
constantment.
• Des de 1840 a 1860 es va difondre la màquina de vapor i van multiplicar-se les fàbriques tèxtils
cotoneres que integraven tot el cicle productiu.
• Després va venir la “fam del cotó” (guerra de Secessió als EUA).
• Posteriorment el que més va créixer va ser la resta de la indústria (tèxtil i no tèxtil). Catalunya
va esdevenir “la fàbrica d’Espanya”.

lOMoARcPSD|2481068
La industrialització fora de Catalunya
• Fora de Catalunya, i fins 1870, la principal regió industrial era el País Basc, especialment les
ferreries basques. Després de 1870 seran les que més creixeran, però ja en forma de
siderúrgia moderna (alts forns).
• Hi haurà molts altres nuclis industrials, però que seran petits, o que entraran en decadència
per la competència de la industrial mecanitzada catalana (farina, paper, llana, lli, seda, etc.).
• El dinamisme de la indústria catalana no va ser suficient per arrossegar el conjunt de
l’economia espanyola. Catalunya no tenia ni carbó ni ferro.
Problemes amb la universalització de l’ educació
• A les societats hispàniques d’Antic Règim l’ensenyament primari –llegir, escriure i comptar-
el feien les parròquies (l’Església) o els municipis.
• La crisi de l’Antic Règim i la Revolució liberal van ensorrar les finances d’uns i altres. Les
escoles parroquials o municipals ho van patir molt.
• L’Estat no va fer-se càrrec d’aquestes despeses fins l’any 1900, i encara limitadament. El
resultat va ser un nivell educatiu que es va reduir, just quan a tot el món que s’estava
industrialitzant es va universalitzar l’ensenyament primari.
Balanç de les polítiques industrialitzadores
• Atès que l’opció agrarista exportadora va ser dominant, les polítiques industrialitzadores van
ser febles. Es van desplegar les polítiques indispensables per adaptar-se a la pèrdua de
l’Imperi (eliminar barreres al comerç interior i un aranzel exterior protector).
• Es van desplegar les necessàries per al model agrarista i mineral exportador (banca d’inversió
i ferrocarrils).
• No es va fer res amb la universalització de l’educació, que va fer un pas enrere. Aquesta
mancança va resultar ser molt més greu del que pensaven els contemporanis.
• En resum: ni imitació (tot i que molta a Catalunya) ni imitació amb diferències (a Espanya).
• Les relacions reals d’intercanvi deixen de millorar en els anys cinquanta i seixanta del segle
XIX i a partir de primers dels anys vuitanta.
• El mercat interior no creix prou. Les possibilitats exportadores només es concreten amb el vi
i els minerals, però fracassen amb els cereals.
• Només quan aquest model fracassa (període següent: de mitjans dels anys vuitanta fins a la
Gran Guerra), s’accepten més polítiques típiques dels esforços de “catching up”.
• És el que veurem quan tractem d’Espanya durant la primera globalització.
Seminari 4. Les idees econòmiques. Escolàstica. Mercantilisme. Fisiocràcia. Smith. Malthus. Ricardo.
Marx. Marshall. Schumpeter. Keynes. Friedman. Transparències.
Escolàstica
Context històric: Baixa edat mitjana.
Perspectiva ètico-religiosa: l’objectiu no és analitzar l’activitat econòmica sinó prescriure normes de
conducta.
Mètode: Principi d’autoritat (Bíblia, autors clàssics)

lOMoARcPSD|2481068
Principals temes:
• Propietat privada.
• Preu just (comerç).
• Cobrament d’interessos (usura).
Problema essencial: És lícit enriquir-se a través del comerç? Necessitat d’adaptar la doctrina
eclesiàstica davant la nova realitat de la Baixa Edat Mitjana.
Principals autors: Sant Tomàs d’Aquino, Escola de Salamanca (Martín de Azpilicueta)
Mercantilisme
Model mercantilista: el comerç exterior és un joc de suma zero. L’economia ha de servir per construir
l’Estat. Cal incrementar els mercats, per conquesta, el que demana més recursos per a la despesa
militar de l’Estat.
¥ Context històric: 1550-1750 (aparició i consolidació dels estats- nació moderns i expansió del
comerç internacional).
¥ No és un cos teòric compacte sinó un conjunt d’autors que analitzen una sèrie de fenòmens
a partir de l’objectiu d’enriquir la nació. Funcionaris de l’estat o grans companyies comercials
(visió estatalista, no social).
¥ Recomanacions de política econòmica (els interessos pràctics dominen sobre el treball
teòric).
¥ Problema essencial: Com assolir l’enfortiment econòmic dels estats? Enriquiment a través del
comerç internacional (superàvit balança comercial) Visió del comerç com a joc de suma zero.
¥ Crítiques:
¥ Hume:price-specieflowmechanism.
¥ Smith i els clàssics: el mercantilisme és un conjunt de “fal·làcies proteccionistes”.
Noció errònia del concepte riquesa (confusió amb renda).
¥ Schumpeter: el mercantilisme és una escola pre-analítica.
¥ Però:
• Keynes: reivindica la idea de la importància de l’estat i la possibilitat de que l’estímul monetari
tingui efectes reals.
• Principals autors: Gerard de Malynes, Thomas Mun.
Escola clàssica
• Context històric: Finals s. XVIII i primera meitat del s. XIX.

• Smith com a referència doctrinal.
• Innovació metodològica de Ricardo: mètode analític-deductiu. • Problema essencial: Creixement
a llarg termini.
• Consens al voltant d’unes idees clau:
¥ Principidel’interèspropi(Smith).
¥ Lliurecanvisme: hi ha guanys nets del comerç internacional (Smith i Ricardo).
¥ L’acumulació de capital com a element clau del creixement econòmic (Smith).
¥ Teoria del valor-treball (Smith – Ricardo – Marx).
¥ Teoriadelapoblació(Malthus).
¥ Principi dels rendiments decreixents i teoria de la distribució (Ricardo).

lOMoARcPSD|2481068
¥ Llei de bronze dels salaris de l’economia clàssica (salaris reals al voltant del nivell de
subsistència (Carlyle: visió de l’economia com a ciència lúgubre (dismal science)).
¥ Però, dissensió sobre les crisis: impossibilitat de crisis globals (Say, Ricardo) vs. crisis de
subconsum (Malthus, Sismondi).
• Principals autors: Smith, Ricardo, Malthus, Say, Sismondi, J.S. Mill.
Marx
¥ Context històric: segona meitat del s. XIX.

¥ Marx és un economista clàssic, ricardià.
¥ Materialisme històric (influència de la dialèctica hegeliana). Els models socials tenen tres
elements:
¥ Forces de producció.
¥ Relacions de producció.
¥ Superestructura.
¥ Teoria del valor: Teoria del valor treball.
¥ Plusvàlua: diferència entre el salari real i el valor real que genera el treballador. El capitalista
se l’apropia en virtut de les relacions capitalistes (explotació).
¥ Lleis de l’evolució del capitalisme:
¥ Exèrcit industrial de reserva.
¥ Caiguda de la taxa de beneficis (resultat de l’acumulació de capital).
¥ Fluctuacionscícliques.
¥ Concentració del capital.
¥ Creixent misèria del proletariat.
Model smithià (d’Adam Smith): Tot el comerç voluntari (interior i exterior) és sempre bo. El comerç
fomenta l’especialització. La divisió del treball és la creadora de riquesa.
Revolució marginalista
¥ Context històric: segona meitat del s. XIX.

¥ Canvi en l’enfocament: visió microeconòmica i atenció al curt termini. Predomini de
l’abstracció i la deducció.
¥ Triomf del llenguatge matemàtic.
¥ De Political economy a Economics (Jevons).
¥ Elements essencials:
¥ Individualisme metodològic: desaparició de les classes socials de l’anàlisi.
¥ Utilitat com a variable bàsica: l’objectiu dels individus és maximitzar la utilitat a través
del consum.
¥ Equilibri.
¥ Nova teoria del valor: teoria subjectiva del valor. El preu reflecteix la utilitat marginal.
Resolució de la paradoxa del valor clàssica.
¥ Principals autors: Jevons, Menger, Walras.

lOMoARcPSD|2481068
Marshall i la revolució neoclàssica
¥ Context històric: finals s. XIX i principis del s. XX

¥ Síntesis entre l’escola clàssica i la marginalista.
¥ Enfocament microeconòmic estàtic i mètode matemàtic (que s’ha de combinar amb el
coneixement de la història i les dades empíriques).
¥ “Economics” substitueix definitivament “Political Economy”.
¥ Anàlisi de l’equilibri parcial (ceteris paribus).
¥ Teoria del valor: equilibri del mercat competitiu. Model complet d’oferta i demanda.
¥ Principals autors: Marshall, Edgeworth, Pareto, Wicksell, Fisher, Pigou.
Fisiocràsia
Model fisiòcrata (François Quesnay): Tota la riquesa procedeix de la força reproductiva de la terra.
Cal fomentar les activitats agràries. A més, el comerç és bo i l’Estat no ha d’intervenir. Els impostos
han de ser sobre la terra.
¥ Context històric: França, tercer quart del s. XVIII

¥ Primera escola d’economistes (la secte des économistes): unitat doctrinal, revistes de difusió,
un “manual” (La philosophie rurale, de Mirabeau (1763)).
¥ Influència del racionalisme de Descartes i l’esperit sistèmic de la física de Newton.
¥ Creença en un ordre natural al que s’ha d’adaptar l’ordre positiu (lleis humanes). Fisiocràcia:
“Govern de l’ordre natural”.
¥ Visió de conjunt i interdependent de l’economia: sistema econòmic: Tableau économique.
¥ L’agricultura és el sector econòmic fonamental (única font de riquesa). L’excedent es
distribueix entre les diferents classes socials (“flux circulant”).
¥ Principals autors: Quesnay, Mirabeau, Gournay.
Keynes
• Context històric: període d’entreguerres. La Gran Depressió.

• Inici de la macroeconomia moderna. Visió de curt termini.
• The General Theory on Employment, Interest and Money:
¥ L’equilibri neoclàssic és un cas particular (mercats competitius,
plena ocupació). Possibilitat d’un equilibri amb desocupació.
¥ Distinció del mercat del diner del mercat de capital.
¥ La demanda efectiva és la magnitud crucial. Importància dels factors psicològics i les
expectatives (“animal spirits”).
¥ Si els mecanismes per retornar a la plena ocupació existeixen, són lents i dolorosos (“In the
long run we are all dead”).
• Transcendència de la Teoria General: • A nivell teòric:
• Possibilitat d’equilibri sense plena ocupació: final de la supremacia de la llei de Say.
• A nivell polític:
• Intervenció del govern per tal d’incrementar la demanda agregada.
• A nivell doctrinal:
¥ Nova filosofia política.

lOMoARcPSD|2481068
¥ Nova perspectiva sobre el comportament dels agents.
Escola austríaca
¥ Context històric: Heterodòxia durant els anys de domini del Keynesianisme.

¥ El mercat com a instrument de difusió d’informació i coordinació dels plans individuals.
¥ No té sentit incentivar la demanda a través de tipus d’interès baixos.
¥ Si el tipus d’interès natural és superior al de mercat, es demanden préstecs i es fan
inversions per sobre del nivell d’equilibri.
¥ Es produeix un canvi en els preus relatius dels béns d’inversió i es reajusta l’estructura
productiva. Pèrdua del valor de capital i caiguda de beneficis.
¥ Liberalisme polític: The Road to Serfdom (1944).
¥ Principals autors: von Mises, Hayek
Milton Friedman
• Context històric: Crisis dels anys 70 (estanflació).

• Teoria quantitativa del diner (P·Y=M·V):
¥ Base de l’anàlisi macroeconòmic: connecta les principals magnituds.
¥ Un increment de l’oferta monetària sense un increment de la renda genera inflació. La inflació
és un fenomen estrictament monetari (no existeix la il·lusió monetària).
• NAIRU:
• Crítica a la corba de Phillips: la correlació entre atur i inflació és temporal. L’intent de reduir l’atur
a través de generar inflació només funciona a curt termini i a llarg termini porta a una situació d’atur
+ inflació.
• Política econòmica:
¥ Importància de la gestió de l’oferta monetària (“Money matters”).
Les autoritats monetàries haurien de seguir una regla constant.
¥ Disciplina monetària i equilibri fiscal.
¥ La millor política econòmica és la que no existeix.
Lliçó 10. La transició demogràfica, canvis en la família i nivells de vida. Camps: 55-61.
LÕevoluci— de la mortalitat i el creixement de la poblaci—
Durant el s. 19 la poblaci— dÕEuropa Occidental creix molt. Entre 1820 i 1913 es dobla. Aix˜
es deu en part a:
- Control de la difusi— de malalties infeccioses (millora de la medicina, vacunes...)
- Desapareixen les crisis de subsist•ncia creades per les males collites (grˆcies als nous
aliments dÕAm•rica com la patata)
= No epid•mies, no grans mortalitats catastr˜fiques (queden algunes epid•mies per˜ menys)
Boom poblacional: caiguda de la mortalitat + mateixa fecunditat (disminuex mŽs tard)

lOMoARcPSD|2481068
Aquest creixement coincideix amb el creixement econ˜mic de la Revoluci— Industrial: millora

dels ingressos, construcci— clavegueram, potabilitzaci— de lÕaigua, carb— per la calefacci—,
teixits de cot—, sabons...
!! Tot aix˜ retrassa modestament la mortalitat. La Rev. Ind. sobretot afecta de forma indirecta
amb la millora del coneixement, dels governs.. que aconsegueixen prevenir les malalties
infeccioses i acabar amb les mortalitats epid•miques.
Treball infantil i economia familiar abans de la transici—
Dones i nens comencen a treballar amb el naixement de les fˆbriques. Nens comencen als 7-
8, al principi cobren molt poc per˜ va augmentant paulatinament fins lÕedat adulta. En canvi
les nenes i dones comencen amb salari inferior i a sobre no creix amb el temps.
Contemporˆniament a la revoluci— i abans de la disminuci— de la fecunditat, els nens

representaven una important base econ˜mica de la llar. Quan les parelles tenien entre 30 i 40
anys, els fills reempla•aven els ingressos de les dones adultes (que deixaven de treballar).
PERO: mortalitat infantil creixia perqu• 1. Treball de les dones dificultava lactˆncia 2. Escassa
salubritat de les fˆbriques i les ciutats.
Esperan•a de vida general augmenta molt poc, i Žs degut sobretot a lÕeliminaci— de la
mortalitat epid•mica.
La disminuci— de la fecunditat
Comen•a a Fran•a cap al 1790, ja que la nova legislaci— ordenava un sistema de successi— de
her•ncia divisible entre els fills (millor pocs fills per no dividir tant la propietat). Cap al 1900
la majoria dÕEuropa occidental ja tenia els nous patrons de baixos nivells de fecunditat, per˜
als pa•sos del sud va tardar fins als 1930.
On primer es disminueix la fecunditat Žs a la ciutat. En molts pa•sos la poblaci— urbana es

duplica durant el segle XIX (19) i genera grans externalitats: 1. Millor circulaci— i difusi—
dÕinformaci— 2. Migracions internes rural-urbanes (despoblaci— de les ˆrees rurals).
Molt important la difusi— dÕinformaci—. La nova cultura nascuda de la Ilálustraci— difon els
m•todes anticonceptius. Els nous valors sÕoposaven als de lÕesglŽsia de fecunditat sense
controls. A mŽs, a les ciutats, el luxe, moda, teatres van apar•ixer a les zones mŽs riques.
Consumir aquests bŽns i estils de vida fa que no ho destinin a finan•ar les criatures.
Poc a poc es va millorant la educaci— (sobretot segona rev industrial) i amb aix˜ els pares s—n
mŽs conscients i baixa la fecunditat.
La transici— demogrˆfica culmina a principis del segle XX (1900) quan es prefereix millor
qualitat en els fills i no quantitat. Les demandes educatives nascudes de la segona revoluci—
tecnol˜gica + creixement ciutats amb bŽns de consum = absorbeixen renda de classes
adinerades i volen menys fills i mŽs educats.

lOMoARcPSD|2481068
TERCERA PART: LA PRIMERA GLOBALITZACIÓ
Lliçó 11. Formació de la gran empresa moderna. Chandler: 113-156.
Característiques de les empreses de la revolució industrial anglesa:

• Dimensió relativament petita
• Estructura organitzativa simple
• No separació entre propietat i gestió
• Poca importància del capital financer
• Predomini empresa individual i familiar
Difusió de les innovacions legals que defineixen els dominis públic i privat
• No importa el sistema legal (la “common law” anglesa versus el dret civil d’origen romà).
• El que importa és si s’han modernitzat els elements legals crucials per al desenvolupament
del capitalisme i el creixement econòmic:
• 1. La llibertat contractual.
• 2. L’establiment de registres de la propietat.
• 3. Les lleis de patents.
• 4. La formació de societats de responsabilitat limitada.
Novetats post fabrils: Especialització i direcció d’empresa en el comerç, el transport marítim i el

sector financer
• La generalització d’empreses i institucions especialitzades.
• La direcció de l’empresa especialitzada en el comerç.
En general, es produeix una reducció progressiva dels costos d’informació i transacció. Millora
l’eficiència dels mercats (la mà invisible d’Adam Smith!). Època daurada de l’economia de mercats
competitius.
• En la direcció de la producció, no hi ha canvis significatius en la comptabilitat –en el
coneixement dels costos unitaris, distingint els variables i els fixos.
• Entre 1840 i 1870 els EUA despleguen les seves xarxes de ferrocarrils, creuen sistemàticament
la serralada prelitoral (Appalachian Mountains), accedeixen a grans jaciments de carbó i
cobreixen les planes que van fins al Mississipi. Energia barata, terra barata, capitals barats i
abundant població immigrant atreta pels salaris alts fonamenten un model de creixement
industrial socialment molt homogeni.
L’aparició de l’”empresa moderna” en el transport ferroviari i les telecomunicacions

Sectors intensius en capital, en gestió i en tecnologia.
Complexitat i implicacions de la gestió de xarxes.
• El ferrocarril i l’aparició de l’empresa moderna.
• La globalització de la comunicació: el telègraf, la ràdio i el telèfon.
• La convergència de les xarxes de transport i comunicació i les seves implicacions per a la gestió
empresarial.
Els executius de les empreses ferroviàries seran els pioners de la moderna administració d’empreses.
L’auge de la comercialització massiva

• Situació de partida: botiguers (minoristes) i comerciants majoristes, bàsicament
intermediaris.

lOMoARcPSD|2481068
• Ferrocarrils i telègrafs van erosionar les funcions dels majoristes, substituïts per comerciants
que vinculaven directament productors i consumidors o minoristes.
• Aparició de grans magatzems.
• Aparició d’empreses de venda per correu.
• Aparició de cadenes de botigues.
• En tots tres casos (grans magatzems, venda per correu, cadenes de botigues) xarxes
integrades, amb directius responsables de publicitat, distribució i gestió de magatzems.
Primaven la rotació d’existències (el volum de vendes) amb una mateixa estructura.
• Volum i velocitat van abaratir radicalment els costos de finançament, en disposar de molta
liquiditat. Innovació organitzativa en resposta a noves tecnologies i mercats més amplis i ben
integrats
• En tots tres casos van crear-se grans fortunes (Sears, Macy’s,...).
L’aparició de la producció en massa

• Accelerar la velocitat de circulació del producte o lot de productes en curs d’elaboració dins
de la factoria. Caldrà més intensitat de capital, d’energia, de materials i d’administració.
• A les activitats que s’havien modernitzat amb el sistema fabril, aquest recorregut era limitat.
• Refineries i destil·leries (petroli, olis, sucre, alcohols, productes químics...) van augmentar
radicalment d’escala i van aprofitar tot el potencial de producció en massa, molt capitalitzada
i amb molt poc treball.
• També productes agraris (cigarrets, cereals per esmorzar, sopes i llet enllaunades, sabons), i
també pel·lícules fotogràfiques, noves màquines van multiplicar extraordinàriament la
capacitat productiva, generant moltes noves fortunes i grans empreses.
Producció en massa: la siderúrgia

• L’aprofitament del potencial escalable dels alts forns, i del seu calor, i la integració de xarxes
ferroviàries dintre de les plantes siderúrgiques i metalmecàniques, va canviar radicalment la
dimensió de les empreses, que van esdevenir les empreses industrials més grans dels EUA i
del món.
• Directius, empresaris i procediments de gestió i control van procedir de les grans empreses
ferroviàries.
• Les empreses més orientades a produir maquinària amb peces intercanviables (armes,
màquines de cosir, d’escriure, agràries –trilladores, recol·lectores, rellotges, panys,
maquinària elèctrica, etc.) van perfeccionar el flux intern d’informació i control.
Taylorisme i Fordisme
• D’aquí va sortir l’”administració científica”, protagonitzada per enginyers industrials, i
culminada per Frederick Taylor.
• Genera la primera gran consultora especialitzada en implantar el seus mètodes.
• Els enginyers com economistes: estalviadors obsessius de costos.
• Del Taylorisme en va sortir Henry Ford, que va ser la culminació de la velocitat de flux.
• Ford: gran planta horitzontal, cadena de muntatge, ritme ràpid, gran esforç i salaris alts.
Producte: un automòbil a l’abast de tothom-
L’aparició de la moderna empresa industrial

• Integració de producció massiva amb comercialització massiva. Dos vies:
• 1) Productors massius insatisfets amb la comercialització i que la redefineixen ells.

lOMoARcPSD|2481068
• 2) Productors satisfets amb la comercialització, que s’integren entre ells (integració

horitzontal) per explotar economies d’escala.
En tots dos casos el resultat final són empreses molt més grans que produeixen a costos molt més
baixos.
Productors massius insatisfets amb la comercialització

• A) Cigarrets, pel·lícules envasades, mistos, cereals.... Han de controlar des de la matèria prima
fins al consumidor final. Accent en la publicitat i la creació de marca.
• B) Maquinària amb peces intercanviables. Ús individual o empresarial (des de màquines de
cosir a ascensors). Calia servei post-venta, demostració d’ús, crèdit al consumidor, el que volia
dir molts venedors.
• C) Productes que demanen distribució refrigerada. Calia invertir en les xarxes de distribució
(carn fresca, cervesa).
Totes dominaven els seus mercats. Monopolis o oligopolis. Molts van ser les primeres en
multinacionalitzar-se. Autofinançades amb alts beneficis.
És on apareixen empresaris que fan grans fortunes, i que es mantenen en mans de la família o de
molt pocs socis.
Productors satisfets amb la comercialització, que s’integren entre ells per explotar economies
d’escala.
• Sobrecapacitat
• Cartels, trusts.
• Petrolis, alcohols, sucres, minerals...
• Posicions monopolístiques
• Sherman Anti-Trust Act, 1890
• Great Merger Wave, 1896-1903.
• Fracàs dels que mantenen els holdings, èxit dels que s’integren completament, sempre que
hi hagi complementarietat de producció i comercialització massiva i valor afegit en
administració integrada.
• No comptarà la legislació sinó la tecnologia i la comercialització.
La construcció de l’organització
• Solució habitual: Centralització amb departaments funcionals
Diferència entre empreses fusionades i empreses de creixement intern i autofinançades.
Les fusionades van crear-se amb l’ajut de bancs d’inversió i depenien del finançament del mercat
borsari (Wall Street). Els inversors seien al consell d’administració.
En aquestes la propietat i la gestió es van diferenciar ràpidament.
“Managed firms” vs “Entrepreneurial firms”.
L’emergència dels administradors d’empresa. Comptables, enginyers, advocats, ... Van convergint
en “administradors”. D’aquí surten les “business schools”.
Les característiques de l’empresa moderna

• Gran dimensió.
• Predomini societat anònima.
• Necessitat de finançament extern.
• Separació funcional de propietat i gestió.
• Estructura organitzativa complexa:

lOMoARcPSD|2481068
• Unitats operatives especialitzades.

• Jerarquia d’executius assalariats.
• Desenvolupament intens de la comptabilitat analítica.
Característiques del nou entorn

• Mà visible vs mà invisible.
• Monopoli vs competència perfecte.
• Reducció radical dels costos d’informació i transacció.
• Globalització de les xarxes de transport i comunicacions.
Seminari 5. L’empresari i l’emergència de les grans fortunes. Valdaliso & López: 3-52.
El debat principal entre economistes entorn la visió de l’empresari se centra en quina és la

procedència dels seus guanys. Aquestes són algunes preguntes que s’han fet: la seva retribució és la
mateixa que la d’un capitalista o és més semblant a la d’un treballador qualificat? i, per quines
tasques se’l retribueix?
Hi ha tres concepcions sobre per què hi ha un benefici per a l'empresa:
1. Concebeix a l’empresari com un villà que l'únic que fa és especular.

2. La segona entèn que els beneficis son com un interés al capital aportat per l’empresari
3. La tercera entèn que els beneficis son com un especie de premi a l'empresa per haver estat
capaç de veure l’oportunitat de negoci
Karl Marx (1818-1883): Marx considerava l’empresari com a propietari del capital i, gràcies
precisament a aquest capital, el capitalista es convertia en empresari i controlador del procés de
producció que s’apropiava del valor generat. La fortuna de l’empresari provenia de l’extracció del
valor afegit dels treballadors que no contemplava en els salaris.
A llarg termini, Marx creia que el sistema capitalista desapareixeria degut a la seva tendència a
acumular riquesa en mans d’uns quants, i que provocaria creixents crisis degudes a l’excés d’oferta i
un progressiu augment de l’atur.
Alfred Marshall (1842-1924): Marshall va incloure l’empresari en els seus models de creixement
econòmic. La considerava (la empresa) un factor essencial pel desenvolupament econòmic. Afegeix
consideracions morals en el seu estudi; no hi ha res de dolent en el desig d’acumular ja que és símbol
d’èxit en els negocis. Havien de ser els economistes els que havien d’aclarir si aquests beneficis havien
estat obtinguts de forma fraudulenta o no, amb la conseqüent imatge pública. Fa una distinció entre
factor productiu específic i c apacitat organitzativa: oferta de capital (1), poder d’administració (2) i
capacitat organitzadora (3).
Beneficis ordinaris: Interés (preu 1), Benefici net d’organització (preu 2), guany brut de direcció
(preu 2+3). Inclosos en els costos de l’empresa.
Beneficis extraordinaris: retribucions associades al capitalista derivades del risc i la incertesa.

lOMoARcPSD|2481068
Frank Hyneman Knight (1885-1972): Knight entén l’empresari com l’únic factor productiu ja que la
terra, el treball i el capital només són mitjans de producció. La funció de l’empresari és l’assumpció
de riscos i d’aquí en derivem la seva font d’ingressos, el benefici. Distinció entre risc i incertesa:
Risc: és una incertesa objectiva, és a dir, pot ser calculat mitjançant la probabilitat i, per tant, pot ser
comptat com un cost per l’empresa. Incertesa: és l’existència d’una “incertesa real” subjectiva, que
explica la funció de l’empresari.
Aquell que sigui capaç d’afrontar la incertesa es convertirà en empresari. La remuneració de

l’empresari es troba, segons Knight, a mig camí entre el pagament d’un salari per ser un eficient
reductor d’incertesa + el pagament d’interesos per una inversió de baix risc.
El guany de l’empresari segons Knight és baix perquè se’l retribueix per intentar entendre el futur.
Però és alta quan el que es fa és “crear el futur” mitjançant innovacions.
Lliçó 12. La segona revolució industrial: tecnologia, organització, finançament i regulació. El model
schumpeterià. Camps: 70-72; Chandler: 113-156; Schumpeter: OEEH.
Schumpeter i el model schumpeterià

Schumpeter (1883-1950), contemporani de Knight i de Keynes.
La seva focalització en la inestabilitat del capitalisme i en el paper de l’empresari i les innovacions, i
especialment en l’empresari innovador, és filla del seu temps.
La revolució industrial no va generar un pensament que expliqués l’empresari, sinó que va cridar a
una explicació del capitalista (Ricardo i Marx).
La segona revolució industrial i l’emergència de la gran empresa moderna i de grans fortunes reclama
una explicació de l’empresari innovador (apareixen grans multi inventors com Siemens i Edison).
Contribucions a retenir
• Cicle econòmic. Combinació de Kondratieff (50/60) de base tecnològica, Juglar (9/10)
d’inversió fixe, Kitchin (3/5) d’existències. No inclou el cicle Kuznets, de 18-20 anys,
d’infraestructures, teoritzat posteriorment.
• Destrucció creativa.
• Cinc tipus d’innovacions:
1.Innovació de producte
2.Innovació de procés
3. Obertura de nous mercats
4. Obertura de nova font d’oferta de matèries primes o bens semimanufacturats
5. Innovació organitzativa, dins de l’empresa o en el sector.
Creixement de les principals potències durant dues Rev.Ind.

Tots els països menys UK van créixer més 1870-1913 que 1820-1870.
UK va ser el que va créixer menys 1870-1913, els EUA I Alemanya són els que més van créixer: van
escurçar distàncies (catching up).

lOMoARcPSD|2481068
Total Factor Productivity (TFP/PTF)

• PTF: part del creixement explicada pel progress tècnic més que pel creixement dels factors
productius.
• El creixement de la PTF és la clau per creixement sostenible del PIB per capita.
• L’acumulació del capital (capital deepening) augmenta el PIB per capita fins que el treball
esdevé escàs i els salaris creixen massa.
• El creixement de la PTF compensa salaris creixents I garanteix la rendibilitat dels inversors.
La Segona Revolució Industrial

• Noves fonts d’energia: electricitat, petroli.
• Nous materials (ex: l’acer, el ciment)
• Nous procediments/tecnologies (ex: sistemes Bessemer 1856, Siemens – Martin 1863,
Gilchrist Thomas 1878/ motor de combustió interna)
• Nous productes i sectors productius (química, nova siderometal·lúrgia, transport elèctric)
• Noves comunicacions: telèfon.
Essencialment, 1870-1914.
Si afegim l’automòbil, cobrim el període d’entreguerres (1870-1939).
Acer i electricitat
• Els nous mètodes de producció siderúrgica donen resposta al gran creixement de la demanda
causat per l’extensió dels ferrocarrils, la navegació a vapor, i l’obra pública, grans consumidors
de ferro i acer. Anys 1860s-1870s.
• La innovació “disruptiva” és l’electricitat, que comença el seu impacte a partir dels anys
1880s. Primer és d’abast urbà, de caràcter termoelèctric (carbó). Impacte ràpid en
l’enllumenat i en el transport de superfície –tramvies elèctrics-. Després en el transport
subterrani –metro-.
• Per aprofitar els salts d’aigua –o sigui, l’hidroelectricitat- caldrà dominar el transport a llarga
distància reduint pèrdues, gràcies al control de l’alta tensió. Això és de finals dels anys 1890s,
i comença a les catarates del Niàgara i la provisió d’electricitat a Toronto. Les inversions
necessàries són molt més grans. Permetran reduccions de costos i ampliació de mercats.
Electrificació i gran empresa

• L’electrificació va generar negocis immensos, protagonitzats per poques molt grans
empreses: Westinghouse i General Electric (patents d’Edison). Les patents d’Edison van ser
comprades per empresaris d’altres països, com ara Alemanya (Emil Rathenau, fundador
d’AEG –societat general d’electricitat). El món es va dividir en àrees d’influència dels uns i els
altres, i pocs espais de llibertat. Els suïssos per una banda i Pearson, per l’altra, van ser dels
pocs que van sobreviure sense vinculació als dos grans.
• Atès que l’electrificació exigia regulació pública –concessions, permisos, expropiacions,
inspeccions, seguretat, etc- les administracions públiques van guanyar centralitat.
• El motor de combustió interna accentuarà aquests efectes.
L’empresa, de la primera a la segona revolució industrial

• L’empresa de la primera revolució industrial: la fàbrica.
• El desafiament dels ferrocarrils: innovacions en l’empresa ferroviària.
• Les oportunitats empresarials de les xarxes de transports i comunicacions: accés a demandes
massives amb completa regularitat.

lOMoARcPSD|2481068
• Les oportunitats i desafiaments de la segona revolució industrial.

• La triple inversió en producció, distribució i direcció.
• La gran empresa moderna i les jerarquies gerencials: trets organitzatius bàsics.
Canvi tecnològic i producció a gran escala

• Els nous sectors eren sectors amb importants economies d’escala.
• Elevada inversió inicial i costos fixos.
• Necessitat d’incrementar el volum de producció per tal d’explotar de forma eficient les
economies d’escala i de diversificació.
• La producció en massa permetia una reducció de costos un cop s’arribava a la dimensió
mínima eficient.
• Per tal de poder aprofitar la potencial reducció de costos era necessari garantir un flux elevat
i constant de materials.
Innovacions en la distribució
• Creixement del mercat (dimensió i taxa de creixement).
• Aparició de grans distribuïdors majoristes, especialment per a les matèries primeres i nous
tipus de distribuïdors minoristes a gran escala (grans magatzems, cadenes de distribució,
vendes per correspondència).
• Alguns productes requerien competències específiques de marketing, distribució, transport i
instal·lació.
• Era més fàcil per al productor fer aquestes funcions internament que per als distribuïdors
minoristes desenvolupar aquestes competències.
• Internalitzar el procés de producció també tenia l’avantatge de que proporcionava un flux
constant sobre les preferències dels consumidors.
• Desenvolupament de les marques.
Les característiques de l’empresa moderna

• Gran dimensió.
• Predomini societat anònima.
• Necessitat de finançament extern.
• Separació funcional de propietat i gestió.
• Estructura organitzativa complexa:
• Unitats operatives especialitzades.
• Jerarquia d’executius assalariats.
• Desenvolupament intens de la comptabilitat analítica.
Les estratègies de creixement

• L’avantatge del “first mover”:
La triple inversió (producció, distribució i direcció)
• Estratègies ‘defensives’
• Concentració horitzontal
• Integració vertical
• Cap endavant / Cap enrere
• Estratègies ‘ofensives’
• Nous mercats
• Diversificació

lOMoARcPSD|2481068
L’empresa gerencial
• Inversió en “direcció”.
• Multiplicació de quadres intermedis i superiors.
• Aparició de les professions gerencials (“management”).
• Desplegament de la formació gerencial: enginyers vs comptables.
Organització del treball

• Taylorisme:
• Organització científica del treball basada en control de temps, moviments i circulació
del producte en curs.
• Aplicació de mètodes normalitzats per incrementar l’eficiència del treball (increment
de l’output per hora de treball).
• Seleccionar el treballador més barat per a cada tasca.
• Vigilància i incentius individuals
• Fordisme:
• Disseny de cadena de muntatge per accelerar la producció.
• Maquinària especialitzada i divisió del treball.
• Eliminació del treball qualificat de la planta industrial.
• “Standardització” del producte: producció massiva i consum massiu.
Finançament
• L’increment de necessitats de capital implica necessitat d’acudir al mercat (bancs / borsa de
valors)
• Alemanya, França, Japó – bancs
• EUA, UK – borsa de valors
• Funcions de la banca – comercial / d’inversió / mixta (universal)
• EUA – mercat de valores i banca d’inversió (avaluació del risc)
• UK – sector bancari concentrat, però no finança a la indústria a l/t
• Alemanya i Europa continental – banca mixta
• Impacte sobre l’estructura de la propietat: més dispersa a EUA /UK i més concentrada a
l’Europa continental
Característiques del nou entorn

• Mà visible versus mà invisible.
• Monopoli versus competència perfecte.
• Reducció radical dels costos d’informació i transacció.
• Globalització de les xarxes de transport i comunicacions.
Els desafiaments de la regulació pública:

• Grans empreses.
• Estratègies d’integració vertical i horitzontal.
• Estratègies oligopolístiques. Trusts, holdings.
• Procés de concentració d’empreses: fusions i adquisicions.
• Acords entre empreses (càrtels).
• Restricció de la competència: tendència a la construcció d’oligopolis.
• Estats Units, pionera de la regulació dels mercats.

lOMoARcPSD|2481068
Regulació estatal
• Als EUA, l’opinió pública és majoritàriament hostil a la gran empresa (amenaça la
competència, la iniciativa individual i la llibertat política)
• Legislació antitrust (1890 –Sherman Act)
• Paradoxalment, reforça la concentració (fusions efectives)
• Sentència del TS del 1911 obligant a fragmentar Standard Oil.
• Fora dels EUA, la legislació no persegueix els càrtels, o fins i tot els promociona (ex: Alemanya)
• Schumpeter: monopolis i destrucció creativa
Variants nacionals:
Als EUA: Capitalisme gerencial competitiu
Al Regne Unit: Capitalisme familiar
A Alemanya: Cooperació interna i competitivitat internacional
Regne Unit
• Característiques de les empreses britàniques:
•Béns de consum.
•No grans inversions inicials.
•Empreses familiars.
•Estructures heretades: presoners de les seves inversions prèvies.
•Mercat interior dinàmic i important presència en els mercats estrangers.
•Poca importància del sistema bancari en el finançament de les empreses industrials.
•Onada de fusions i adquisicions moderada.
•Menys adopció de les tecnologies de la segona revolució industrial.
Estats Units
• Importància del mercat interior:
•Elevat nivell de vida.
•Creixement del mercat interior.
•Ràpida adopció de les innovacions de la segona revolució tecnològica.
•Clara distinció entre propietat i control.
•Gran increment de la dimensió de les empreses: poder de mercat.
•Legislació anti-monopolísitca: onada de fusions i adquisicions.
•Tendència a una estructura oligopolística.
•Importància del finançament a través mercat.
Alemanya
• Mercat interior gran i protegit.
• El mercat interior era menor en comparació al d’altres països (menor nivell de renda per
càpita). Importància de les exportacions.
• Importància dels grans bancs industrials.
• Inversió pública en educació i universitats. Recerca.
• Protecció legal dels càrtels: menor importància de les fusions.
França
• Mercat de creixement lent.
• Escassa assimilació de les tecnologies de la segona revolució industrial.
•La majoria de les empreses van seguir sent petites i de propietat familiar.

lOMoARcPSD|2481068
•Menys inversions en la producció i la distribució en massa.

•Les grans empreses es van concentrar sobretot en els sectors no industrials.
Creixement de les principals potències durant dues Rev.Ind.

Tots els països menys UK van créixer més 1870-1913 que 1820-1870.
UK va ser el que va créixer menys 1870-1913, els EUA I Alemanya són els que més van créixer: van
escurçar distàncies (catching up).
Lliçó 13. La primera globalització. Comerç, transports, migracions i capitals. Camps: 19-31, 63-70.
Daudin, Morys & O’Rourke (a Broadberry & O’Rourke, eds., vol. 2, pp. 5-23.*
La primera globalització
(de l’edat contemporània –però per abans preferim parlar d’expansió europea)
• 1870-1914
• Increment de:
• Fluxos comercials
• Fluxos migratoris
• Fluxos de capital
• Convergència de preus (de bens i factors)
• El període es caracteritza per:
• Fort creixement econòmic en algunes regions
• Creixent desigualtat internacional de la renda, però convergència entre els països
europeus i les “noves Europes”.
Primera onada globalitzadora:

• Possibilitada per la revolució dels transports: aplicació de la màquina de vapor al vaixell amb
casc de ferro (abans vaixells de veles i amb casc de fusta) i extensió dels ferrocarrils a tots
els continents.
• Augmenta molt la capacitat, la seguretat i la rapidesa del transport transoceànic-à
• Disminueixen els costos de transport (nòlits, passatges)--àcondició necessària per a que hi
hagi globalització.
Creix la intensitat del comerç, 1815-1870

• Des d’acabades les guerres napoleòniques el comerç internacional creix amb força. Els
velers milloren en capacitat de càrrega i en velocitat. Adoptaran ràpidament la màquina de
vapor.
• UK. Supressió de les Corn Laws el 1846: tarifes proteccionistes per a mantenir alt el preu del
blat i protegir la producció nacional introduïdes el 1815. L’abolició obre el mercat britànic
als productes europeus. Gran Bretanya promou el lliure canvi.
• 1846-1870 àdifusió del lliure canvi-à1860 Tractat comercial Cobden-Chevalier. 1860s:
Clàusula de Nació més Afavorida. Intercanvis Multilaterals.
El mercat de bens
• El gran creixement del comerç (acompanyat d’integració de preus) es deu a:
• La revolució dels transports
• La pau (“Pax Britannica”) i el patró or (reducció de la incertesa)
• El creixement de la renda / especialització internacional

lOMoARcPSD|2481068
• Tendències liberalitzadores en la política comercial

• Els països europeus són els que més comercien
• Patró d’especialització internacional - Europa exporta manufactures i importa productes
primaris
• Els beneficis no són simètrics
La major part del comerç es produeix entre països europeus
Mercat de factors: el treball

• Gran mobilitat de la ma d’obra i integració del mercat internacional de treball (convergència
de salaris)
• 44 milions d’europeus emigren cap a les “noves Europes” entre 1815 i 1914
• ¿Perquè?
• Efecte crida de millors salaris
• Reducció dels costos de transport
• Polítiques migratòries promocionals o poc restrictives
• Transició demogràfica.
• L’expulsió/atracció de població es produeix abans als països més industrialitzats
Factors que van desplaçar la funció d’emigració:

• Caiguda dels costos de transport
• Efecte de “parents i amics que migren primer”
• Altes taxes de fecunditat a Europa (augment de població d’adults joves)
• Canvi econòmic estructural que allibera mà d’obra del sector agrícola i de la vida rural

lOMoARcPSD|2481068
Mercat de factors: el capital

• Integració internacional del mercat de K i augment de la mobilitat
• La direcció dels fluxos de capital:
• Europa exporta capital
• Cap a les “noves Europes” (EUA, Canadà, Austràlia, Argentina) i, en menor mesura,
cap als països de la perifèria europea.
• ¿Perquè creix la mobilitat del capital?
• Pax Britannica
• Caiguda del tipus de benefici a Europa (¿excés d’estalvi?)
• Patró or
• ¿Perquè la destinació són països relativament rics?
Els moviments de capitals
• Majoritàriament accions i obligacions que van a finançar la revolució dels transports
(ferrocarril i vaixells) arreu del món.
• Emigració i exportació de capitals són processos paral·lels. En tots dos casos estan activats
per la creixent demanda europea de productes primaris.
• Les demandes d’estalvi arreu són semblants mentre que l’oferta està desigualment
distribuïda--àmoviments de capitals units a les noves formes d’empresa.
Els impactes de la globalització
• Reacció proteccionista
• Igualació del cost dels factors productius
Existeix realment el viratge cap el lliure canvi???

à Vigència del proteccionisme a bona part del mon:
• USA: necessitats industrialització.
• Part d’Europa: proteccionisme agrari: defensa dels interessos dels pagesos europeus que no
poden competir amb l’elevada productivitat del treball agrari als països de nova colonització
d'Amèrica, Austràlia...
• Amèrica Llatina: conflictes de la independència, fort endeutament i necessitats fiscals.
à Globalització amb proteccionisme?
• Malgrat el proteccionisme el comerç internacional creix molt a causa del fort abaratiment
dels costos de transport de les mercaderies (disminució superior a l’augment dels aranzels).
• Migracions internacionals i moviments de capital totalment liberalitzats---àmotor de l’onada
globalitzadora.
Lectura Heckscher i Ohlin (lliçó 6)

• Autors neoclàssics que escrigueren la seva obra durant el primer terç del segle XX.
• Parteixen del concepte de l’avantatge comparatiu de Ricardo.
• Els països tenen diferents dotacions de factors i s’especialitzen en l’exportació de bens que
utilitzen intensivament el factor abundant
• El comerç internacional s’explica per la diferent dotació de factors
• Conseqüències sobre la distribució de la renda: l’especialització afavoreix els propietaris del
factor abundant (n’incrementa la demanda)

lOMoARcPSD|2481068
Model
• Una economia serà eficient (tindrà avantatge comparatiu) en la producció d’aquells bens pels
quals te abundància de factors productius (terra o treball).
• Suposem que el nostre país te abundància de treball i escassedat de terra. Produirà i
exportarà teixits i importarà productes agraris.
• Si això succeeix els preus tendiran a convergir en l’economia internacional
• Resultat d’aquesta especialització els preus dels factors productius també tendiran a
convergir.
• Suposem que produïm i exportem teixits. L’augment de la demanda de treball causarà
l’augment dels salaris reals. En els països amb escassedat de treball (treball car) els teixits
s’importaran-àdisminució de la demanda de treball-à disminució dels salaris reals
convergint amb els dels països exportadors de teixits.
• El mateix succeirà amb el comerç de productes agraris i el preu de la terra (renda de la terra).
• Convergència en els preus dels factors productius a escala internacional
à El model i la Història
• O’Rourke i Williamson han contrastat el model construint llargues series temporals sobre
quantitats i preus de bens i factors productius. Apliquen el model a Anglaterra en el llarg
termini.
• *Primer superíode 1565-1828 el model no s’aplica. Comerç de bens no substitutius amb molt
baix impacte sobre la redistribució de factors productius (comerç amb Àsia i amb zones
tropicals). Elevats costos de transport. Polítiques mercantilistes
• Disminució del ratio W/R: Genera desigualtat.

lOMoARcPSD|2481068
Balanç
· La primera globalització va incrementar els salaris reals a Europa i els va baixar a les noves Europes.
Conseqüència de les migracions intercontinentals. L’arribada a Europa de productes més barats va
contribuir a incrementar els salaris reals. A les noves Europes els salaris eren tan alts que l’efecte
reductor no es va notar durant temps.
· Va baixar les rendes de la terra a Europa i les va pujar a les noves Europes (on inicialment les terres
no valien res).
· Va incrementar la rendibilitat dels capitals a les noves Europes (on l’estalvi era escàs), compensant
la baixada a Europa (on l’estalvi era abundant).
· Va reduir la desigualtat a Europa (on era alta) i la va incrementar a les noves Europes (on era baixa).
· Semblava beneficiosa per a tothom, generant expectatives de convergència econòmica, dintre
d’Europa i als països de clima semblant a l’europeu (noves Europes).
· Però... els països colonitzats (o independents) de poblacions relativament abundants i terra escassa
no van gaudir d’aquesta convergència. Tampoc aquells que simplement no van poder decidir a què
es dedicaven, típicament colònies tropicals. Per a tots ells 1870-1914 no va ser més que un episodi
més de l’expansió europea.
Seminari 6. Creixement, benestar i desigualtat a llarg termini.**
¿Qué es el bienestar humano?

Consiste en el estado en el que los individuos tienen la capacidad y la posibilidad de llevar una vida que
tienen motivos para valorar. Se trata de un fenó meno multidimensional, se distinguen:
- Econó mica (PIB per cá pita)

- No econó mica/ social (salud y educació n)

lOMoARcPSD|2481068
Para cuantificar los logros obtenidos en estas dimensiones, se utiliza el IΕndice de Desarrollo Humano.
Está compuesto por tres variables:
1. Esperanza de vida al nacer, como una aproximació n al nivel de salud.

2. Educació n que recoge los añ os de escolarizació n, el nivel de alfabetizació n y el nivel de estudios
alcanzados.
3. 3. PIB per cá pita.
¿Cómo se mide? !
La manera en la que se miden los progresos en cada una de las dimensiones importa.
Las variables sociales tienen, a diferencia del PIB, lı́mites asintó ticos que reflejan má ximos bioló gicos o
fı́sicos. Esto significa que el uso de sus valores originales para llevar a cabo comparaciones en el espacio
y el tiempo introducen sesgos, ya que el rango de variació n es muy estrecho, lo que obliga a obtener
ganancias menores a medida que sus niveles aumentan. Es decir, cambios idé nticos en té rminos
absolutos dan como resultado aumentos menores cuando el nivel inicial es mayor.
Por ejemplo, la disminució n de la mortalidad tiene lugar en distintos grupos de edades segú n el nivel de
desarrollo de un paı́s. En el caso de los paı́ses pobres con el control de las enfermedades infecciosas, la
reducció n de la mortalidad tiene lugar en los niñ os; mientras que en los paı́ses desarrollados, tiene lugar
entre los ancianos gracias a las mejoras en los tratamientos de enfermedades respiratorias y
cardiovasculares. En este caso, utilizar los valores originales de esperanza de vida, harı́a que un cambio
de la misma magnitud tuviera mayor peso cuando el nivel inicial es menor y con ello, se le diera má s
importancia a salvar a los niñ os antes que a las personas mayores.
Para corregir este error, los valores originales de las variables sociales deben ser transformados en
ı́ndices que toman valores comprendidos entre 0 y 1. Existen dos tipos de transformaciones:
- Transformació n lineal.
I=(x-Mo)/(M-Mo).
Donde x es el valor observado de una dimensió n, y Mo y M son los valores mı́nimos y má ximos.
Esta sin embargo, no servı́a cuando se tenı́a en cuenta la calidad.
- Transformació n de Kakwani. Este autor, encontró una relació n no lineal entre el valor de cada indicador
social y su logro. A travé s de su fó rmula, un incremento en las dimensiones, suponı́a un mayor logro en
aquellas en las que su nivel inicial era mayor. En el caso de del PIB per cá pita, se lleva a cabo una
transformació n logarı́tmica.
Evolución del HIHD (1870-2007) !
En el intervalo de tiempo en el que se lleva a cabo el estudio, se observa una tendencia alcista del HIHD,
al ser su nivel en 2007 seis veces mayor que en 1870.
Este crecimiento lo podemos dividir en tres fases:
1)1870-1913. Hay un progreso moderado y constante.

2)1913-1970. Tiene lugar una aceleració n en el crecimiento, excepto en el periodo de la 2a Guerra
Mundial.
3)A partir de 1970, que tuvo lugar una desaceleració n sostenida que dio paso a una expansió n desde
1990 en adelante.
En cuanto a la influencia de cada variable sobre este crecimiento. Es necesario remarcar que fueron las
dimensiones sociales las principales propulsoras del crecimiento del desarrollo humano mundial.
Ası́, la esperanza de vida fue la causa principal del crecimiento durante los añ os 1920s (quinta barra) y
los 1940s (7 barra).

lOMoARcPSD|2481068
Motivos:
* La difusió n de la teorı́a del germen que tuvo lugar desde 1880s.
* La introducció n de vacunas (desde 1890s) y de las sulfamidas (finales de los 1930s) y antibió ticos
(1950), siendo ambos tratamientos de enfermedades infecciosas.
* Implantació n de la salud pú blica.
Y la educació n tomó el liderazgo durante los añ os 1930s y 1950s gracias a la implantació n de la enseñ anza
pú blica.
En el caso del PIB per cá pita, vemos que no tuvo tanto peso en el crecimiento del HIHD.
*A finales del siglo XIX hubo un gran crecimiento econó mico, sin embargo, esto no se ve reflejado en un
crecimiento en el HIHD debido a la falta de polı́ticas pú blicas en cuanto a salud y educació n se refiere.
*En la reacció n a la globalizació n 1914-1950, el PIB per cá pita se estancó e incluso disminuyó a medida
que se desintegraron los mercados. Ası́ vemos como su aportació n en el HIHD fue muy pequeñ a e incluso
negativa entre 1938-1950, periodo en el que se desarrolló la segunda guerra mundial.
* Es a partir de 1950 con el inicio de la Edad dorada cuando el desarrollo humano va ligado al crecimiento
econó mico,
DESIGUALDAD EN EL BIENESTAR A NIVEL MUNDIAL:
Dos maneras de medir la desigualdad:
En el trabajo de Leandro Prados de la Escosura de 2018, se presenta dos estimaciones de la desigualdad.

Para poder diferenciarlas, se les asigna el nombre de Desigualdad 1 y Desigualdad 2.
-La Desigualdad 1: establece el mismo valor de influencia a cada uno de los paı́ses al no tener en cuenta
su tamañ o ni su població n.
-La Desigualdad 2: la població n está ponderada lo que hace que un paı́s grande influya má s en la
desigualdad que uno pequeñ o.
El nú mero de paı́ses para medir ambas desigualdades ha ido aumentando dado que, cuanto má s lejano
en té rminos de tiempo, menos datos disponibles. Los primeros datos se sitú an en el añ o 1870, con 96
paı́ses. Finalmente, en 1990 eran 164 paı́ses tomados como ejemplares. Las muestras de todos estos
paı́ses representan el 90% de la població n mundial.
¿Es la desigualdad en el PIB per cápita la razón principal de las desigualdad del bienestar? !
Para contestar a esta pregunta, pasaremos a analizar la desigualdad en cada una de las dimensiones que
componen el bienestar.
Desigualdad en el PIB per cápita: !
La desigualdad en el PIB per cá pita siempre ha tenido una trayectoria ascendente hasta finales del siglo
XX a causa del enriquecimiento de los paı́ses occidentales fruto de la Revolució n Industrial. Sin embargo
a partir de aproximadamente 1992, la tendencia se invirtió . La desigualdad comenzó a descender
gracias a la homogeneizació n de renta entre paı́ses generada principalmente por la salida de Asia de la
pobreza extrema (despertar de China con la Revolució n Comunista).
DESIGUALDAD EN LAS DIMENSIONES SOCIALES:
Desigualdad en la educación: !

lOMoARcPSD|2481068
La dimensió n de la educació n se puede desglosar en cuatro variables: alfabetizació n, tasa bruta de

matriculació n, añ os de educació n y acceso a la educació n. La alfabetizació n y los añ os de escolarizació n
son las principales variables. El comportamiento de la desigualdad en estas variables es bastante
similar: crece hasta principios del siglo XX y a partir de ahı́ disminuye de manera considerable.
Mayoritariamente, este cambio de tendencia viene explicado por la implantació n de la enseñ anza
pú blica, que favoreció la homogeneizació n de la educació n.
(Indicar que para explicar esto se ha cogido los añ os de enseñ anza, al ser una de las má s
representativas, y seguir un comportamiento muy parecido al del resto de las variables)
Desigualdad en la esperanza de vida: !
A lo largo de los ú ltimos 150 añ os se han ido produciendo importantes incrementos en longevidad, pero
no se han distribuido equitativamente entre paı́ses.
A finales del siglo XIX y principios del siglo XX, el incremento de la desigualdad en la esperanza de vida
puede ser explicado a causa de la transició n de salud. En esta, gracias a la difusió n de la Teorı́a germinal
de las enfermedades infecciosas, se empezaron a introducir nuevas vacunas que mejoraron la
esperanza de vida. Pero el problema es que esta transició n se produjo inicialmente en paı́ses avanzados
de Occidente. Con lo cual se creó una gran desigualdad.
Pronto, esta gran desigualdad fue disminuyendo gradualmente gracias a la difusió n internacional de la
transició n de salud entre 1920 y 1970 ası́ como por la introducció n de la salud pú blica, en donde los
paı́ses en desarrollo, con un bajo PIB per cá pita, mejoraba la esperanza de vida.
Pero a finales del siglo XX, se volvió a producir un incremento de la desigualdad en la esperanza de vida,
ya que se produjo una segunda transició n de salud restringida, ú nicamente, a los paı́ses de Occidente.
Esta segunda transició n consistió en la mejora del tratamiento de enfermedades degenerativas
(cardiovasculares y de respiració n).
Conclusiones
¿Es la desigualdad en el PIB per cá pita la razó n principal de las desigualdad del bienestar? No, ya que
mientras la desigualdad en el bienestar alcanzó su punto má ximo a principios del siglo XX y a partir de
ahı́ descendió ; la desigualdad en el PIB per cá pita registra su nivel má ximo nivel a finales del siglo XX.
Tuvieron por tanto mayor peso las dimensiones sociales, que fueron las que provocaron la disminució n
de desigualdad en el ı́ndice en ese periodo, a pesar de los aumentos en la desigualdad de la distribució n
de la riqueza.
Lliçó 14. Finances, règims monetaris internacionals i patró or. Camps: 73-78.
El tema d’avui: història financera i monetària

No n’hem parlat gens al llarg del curs. La sessió d’avui introdueix un tractament específic de la
història monetària, vinculant-la al moment quan el règim monetari –el patró or- va ser més
rellevant i més va afectar a la història econòmica posterior. Tanmateix la història monetària té vida
pròpia, des de la mateixa invenció de la moneda, ara fa uns 2500 anys.
Tinguem present que el mercat monetari medieval i modern va estar completament dominat per
dos trets: A) la moneda era metàl·lica, típicament d’or, de plata o de coure; i B) els moviments de
moneda física eren perillosos i difícils, el que es minimitzava recorrent massivament a les lletres de

lOMoARcPSD|2481068
canvi. Els saldos de lletres de canvi es liquidaven a les gran fires medievals i, a mesura que ens
endinsem a l’època moderna, entre banquers especialitzats.
Moneda, empresa i Estat

• El negoci de la producció dels metalls preciosos utilitzats per encunyar moneda, el negoci de
l’encuny de moneda, i el negoci de la distribució de moneda, han estat dels més importants
des de l’existència de moneda.
• Un dels empresaris (dinastia empresarial) presentats al seminari 5 va ser el de Rothschild,
precisament especialitzat en la extracció de metalls preciosos i en la distribució de moneda.
Tot el que explicaré a continuació, que sembla exquisidament econòmic, té un rerefons
empresarial importantíssim.
• L’encunyació de moneda, en canvi, ha estat plenament apropiada pels monarques i els
Estats des de la invenció de la moneda. Les cases d’encuny de moneda (seca en català, ceca
en castellà, mint en anglès) eren un monopoli real/estatal.
Recordar globalització:
• Moviments de bens
• Moviments de persones
• Moviments de capitals
Tots en dimensions sense precedents.
Moviments de capitals: exportadors

• Fins 1850 UK va a finançar Europa.
• Posteriorment Europa--àcolònies.
• UK: principal exportador de capitals.
• 1870-9: 4% PIB per càpita, 32,5% estalvis nets.
• 1905-14: 6,5% PIB pc, 49,6% estalvis nets.
• 1870-14: UK 41,8% exportacions mundials de capitals adreçats als països on anà l’emigració
europea amb molta terra i poc treball.
• Països més densament poblats com Àsia (11%) i Àfrica (9,1%) reberen proporcions molt
baixes.
• Exportacions de capitals adreçades a treure rendiment de les oportunitats de creixement
que oferia l’economia atlàntica.
El mercat del diner i la plata

• Moneda metàl·lica: valor intrínsec en termes de metall preciós. Valor i pes del metall preciós
que contenia.
• Inicialment or, plata i coure.
• 1870s: patró or.
• Simultàniament a les migracions internacionals es descobreixen noves mines de plata a
Amèrica (sobre tot Nevada, EUA, 1859) i Oceania, i nous procediments de refinació de la
plata i disminueix el valor de la plata.
• La plata perd la seva propietat de ser metall patró com ho havia estat entre els segles XVI i
XVIII quan Castella controlava les principals mines de plata del món: Potosí i Zacatecas. El
“real de a ocho” (o “peso duro” o “duro”) castellà va esdevenir la moneda de referència
mundial. El dòlar n’és una còpia (així com el peso mexicà, el yuan xinès o el thaler austríac).

lOMoARcPSD|2481068
Llei de Gresham
• Fins llavors els valors de l’or i la plata en les lleis (proporció de contingut del metall de
referència en l’aliatge) d’encunyació eren parells al seu valor al mercat internacional.
• França 1803: 15,5 grams plata per cada gram d’or.
• Amb l’augment de la oferta mundial de plata creix el valor relatiu de l’or a 16 grams de plata
per gram d’or al mercat internacional.
• Especulació i arbitratge: importar 15,5 grams de plata i encunyar-los i canviar-los per una
moneda d’or.
• Exportar aquesta moneda d’or al mercat internacional i adquirir 16 grams de plata. Benefici
mig gram extra de plata.
• Importar plata i exportar or fins acabar amb les reserves d’or.
• Llei de Gresham: la moneda dolenta, la devaluada -la plata-, expulsa la moneda bona i amb
un valor estable, l’or.
Patró bimetàl·lic
• Malgrat aquests problemes durant la major part del segle XIX els països es mantenen dins
del patró bimetàl·lic, or i plata.
• Plata i coure: moneda i calderilla treballadors industrials i camperols.
• Inflació: treballadors industrials i camperols veuen disminuir el valor dels seus deutes.
Deflació fa disminuir el valor de les collites fent més onerós el pagament de càrregues
financeres.
• Especulació: costos de transport. No es produí tant freqüentment com s’esperava.
• Només Anglaterra, que havia entrat de facto al patró or el 1774 (i oficialment el 1816) i
Portugal el 1854 es mantingueren dins del sistema monometàl·lic or.
• 1865 Unió Monetària Llatina per a evitar el problemes d’especulació i el diferent valor
intrínsec de les monedes en termes de plata. Suïssa baixa el valor intrínsec de les monedes
de plata al 80% i amenaça en desplaçar les monedes francesa, italiana i belga.
Patró or
• Desenllaç de la guerra franco-alemanya te com a resultat el pagament el 1871 de cinc mil
milions de francs or a Alemanya per part de França.
• Alemanya ven la plata per or als mercats internacionals (provocant-ne més depreciació) i
encunya nous marcs entrant al patró or.
• Efectes encadenats als països europeus: la inflació afectava el preu de les importacions i
exportacions.
• A més UK líder de la economia internacional i principal exportador de capitals. Països
europeus volen mantenir relacions comercials amb UK i seguir el seu exemple.
Adopció del patró or:

• Alemanya 1871
• Països escandinaus 1873
• Unió Monetària Llatina (França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia i Gràcia) 1878
• EUA 1879
• Japó 1886
• Imperi austro-hungarès 1892
• Rússia 1897
• Holanda 1901

lOMoARcPSD|2481068
• Mèxic 1904
• Biaix deflacionista.
• Principis del patró or:
a) no existeixen restriccions a la circulació de l’or.
b) cada moneda te un valor fix en relació a la quantitat d’or que conté.
c) la paritat de les monedes es fixe. Davant de desequilibris a la balança de pagaments no es pot
devaluar ni apreciar la moneda.
• Desenvolupament paral·lel de la moneda fiduciària o paper moneda.
Mecanismes d’ajust
• Suposem que tenim dèficit a la balança comercial I>E--àsurt or de la nostre economia com
a mitjà de pagament.
• Fórmula quantitativa de la moneda: M*V=P*T
• Si surt or disminuirà la Massa Monetària i per tant també els preus. Poder auto-regulador de
l’economia-àla disminució dels preus estimularà les exportacions corregint el dèficit.
• Suposem I<E--àentrarà or a l’economia, pujarà el nivell de preus--àdesestimularà les

exportacions assolint un nou equilibri.
• Aquests moviments en els preus domèstics originats per forces monetàries corregirien els
desequilibris de la balança comercial i impulsarien processos que portarien a un nou
equilibri a la balança de pagaments
• Efecte complementari a la balança de capitals.

• I>E-àsurt or--àdiner més escàs-à augment de les taxes d’interès i de redescompte.
Augment de les importacions de capitals que compensarà el dèficit a la balança comercial.
• I<E-àentra or--àdiner més abundant--àdisminució de les taxes d’interès i de
redescompte. Augment de les exportacions de capitals o de les reserves.
• Simultàniament al desenvolupament comercial de la segona meitat del segle XIX es

desenvolupà molt el paper moneda.
• A més a causa de les necessitats d’importar matèries primeres i aliments originats per la
industrialització molts països europeus tenen una balança comercial sistemàticament
deficitària que no es veu corregida per forces monetàries.
Excepcionalitat del Regne Unit

• Només UK mantingué la convertibilitat de la lliura esterlina en or.
No a causa de les entrades d’or originades a la balança comercial que era deficitària sinó a causa de
les entrades d’or en la balança de serveis i transferències de la balança per compte corrent:
UK, proporció majoritària migracions i moviments de capital: remeses dels emigrants, retribució
deute públic, accions i obligacions invertides a l’estranger (Amèrica i Oceania). Companyies navals,
transports, assegurances, banca
Centralitat del Regne Unit

• Entrades balança serveis i transferències implicaven entrades suficients d’or com per a
mantenir la convertibilitat de la lliura esterlina. Tenir lliures era equivalent a tenir or.

lOMoARcPSD|2481068
• Posició creditora d’Anglaterra a les finances mundials. Un país amb problemes de balança
de pagaments sempre podia demanar un préstec a UK. I UK hi estava interessat ja que això
suposava noves entrades a la balança de serveis i transferències.
• L’estabilitat durant el període d’hegemonia del patró or es mantingué per la confiança
dipositada en la lliura esterlina com a moneda convertible i pel paper jugat per UK de
prestatari de darrera instància a l’economia mundial (ex.: crisi Baring, 1890).
Lliçó 15. Empresa i economia a Espanya en la primera globalització. Carreras & Tafunell: 151-182.
Revolució dels transports i globalització comercial

• Construcció de la xarxa de transport ferroviari
• Modernització de les infraestructures portuàries
• Gran esforç inversor
• Canvi en les exportacions i importacions
• Esforç d’obertura comercial
• Però les relacions reals d’intercanvi deixen de ser favorables
Canvis en l’agricultura
• Impacte de la fil·loxera
Primer: l’arribada de la fil·loxera a França augmenta la demanda de vi espanyol. L’efecte es
potencia per la guerra comercial franco-italiana. Conseqüència: tractat comercial franco-espanyol
(1882-1892) i gran expansió de la superfície conreada (màxim històric de la vinya) i de les
exportacions de vi.
Després: la fil·loxera arriba a Espanya i França es recupera per replantació de nous ceps resistents a
la fil·loxera. Conseqüència: denúncia francesa del tractat comercial. Reducció exportacions de vi.
Emigració agrària.
La gran depressió agrària finisecular i l’emigració massiva

• Crisi bladera
Es va fent efectiva des de finals dels anys setanta, i impacta durant els 80s. Resulta de l’arribada
creixent de blat procedent d’Ultramar: Estats Units, Argentina, Rússia (Ucraïna), ... Cada cop més
competitiu al litoral.
Es passa del somni exportador de blat a la realitat importadora. Dos conseqüències:
• Emigració massiva
• Gir proteccionista
El gir proteccionista
El gir moderadament lliurecanvista que s’havia produït des dels anys quaranta es consolida amb
l’aranzel Figuerola de 1869. Els efectes més reductors de la protecció s’havien d’aplicar a partir de
1875 (base cinquena). La pressió proteccionista (industrials catalans) aconsegueix posposar
l’entrada en vigor de la base cinquena. El tractat comercial amb França reverteix parcialment
aquest efecte.
A mesura que passa el temps –anys vuitanta- els bladers castellans passaran de ser lliurecanvistes a
proteccionistes. Els siderúrgics bascos, que havien estat inicialment exportadors perden el mercat
italià per l’aranzel proteccionista italià de 1887. La denúncia francesa del tractat comercial

lOMoARcPSD|2481068
completa el canvi de conjuntura. Tothom passa a ser proteccionista: s’aprova l’aranzel

proteccionista de 1891.
La pèrdua de les darreres colònies d’Ultramar

• Primera guerra de Cuba: 1868-1878
• Abolició esclavitud: 1880 (però tema prominent des de 1868)
• Llei de Relacions Comercials amb les Antilles (1882): proteccionisme asimètric. Els
productes espanyols poden entrar a Cuba sense aranzel, els cubans han de pagar aranzel
per entrar a Espanya.
• Guerra d’independència cubana: 1895-1898
• Guerra Espanya-EUA: 1898
• Independència: 1898
• Domini EUA: 1898-1902
• República de Cuba: 1902
La formació de la gran empresa moderna i la segona revolució industrial

• El moviment de capitals.
• “Repatriació” de capitals o inversió exterior?
• Una conjuntura única.
• Unes oportunitats noves.
• La onada de fusions i adquisicions: com als EUA.
• L’auge finisecular.
• El primer cicle de la electrificació i la hidroelectricitat.
Una lenta divergència: quin paper tingué la política monetària?

• Creixement, però netament més lent que el dels països de l’entorn.
• Possibles causes:
• Nadal, Prados, O’Rourke Willimason, Nuñez
Dèficit i endeutament públics?
Patró or? No estar al patró or? Estar-hi a la paritat equivocada?
El paper de la política
La difusió del sufragi universal (1890, sufragi universal masculí)
El caciquisme
Les prioritats polítiques
Recapitulació:
Quins efectes sobre comerç, migracions i formació de capital?
I sobre el capital humà?

lOMoARcPSD|2481068
Lliçó 16. Les causes de la Primera Guerra Mundial: democratització, imperialismes i capitalismes.
Camps: 79-81. Daudin, Morys & O’Rourke (a Broadberry & O’Rourke, eds., 2010, vol. 2, pp. 23-29.*
La 1a Guerra Mundial (1914-1919)

Causes pr˜ximes:
- Nacionalismes balcˆnics
- La cursa dÕarmaments iniciada per Alemanya a partir de 1897, i el sistema dÕaliances
Causes estructurals
- LÕimperialisme durant la 1» globalitzaci— i la creixent rivalitat entre les principals
pot•ncies europees per nous recursos i territoris.
LÕimperialisme
Edat Moderna: colonialisme mercantilista, sobretot a Am•rica (Portugal, Castella/Espanya,
Anglaterra...). Enclaus de costa a Ëfrica, Ësia i Pac’fic.
1800-1880 (Europa industrial): Disgregaci— dels imperis colonials americans i penetraci—

europea a Ëfrica, Ësia i Oceania. La ’ndia es converteix en colñia formal del Regne Unit.
Repartiment dÕˆrees dÕinflu•ncia. Principals pot•ncies colonials s—n Regne Unit i Fran•a.
1875-1914 ERA DE LÕIMPERIALISME:

- La Confer•ncia de Berlin de 1885: el repartiment dÕËfrica.
- Relaci— desigual entre estats desenvolupats i sots desenvolupats.
- Pa•sos imperialistes: UK, Fran•a, Alemanya, Itˆlia, Pa•sos Baixos, B•lgica, EUA i el
Jap—. Es reparteixen les colñies del m—n. Domini pol’tic mŽs o menys informal en el
terreny de lÕadministraci— estatal.
- Imperialisme colonial. Nova forma dÕImperis en relaci— als que hem vist fins ara.
- 2 regions del m—n totalment dividides: çfrica i el Pac’fic. Al Pac’fic queden menys
estats independents, ara distribu•ts entre UK, Fran•a, Alemanya, Holanda, EUA i Jap—.
- Les Am•riques eren la regi— del m—n o hi havia menys rivalitat per part de les grans
pot•ncies.
Explicaci— Leninista
- Imperialisme fase superior del capitalisme
- LÕexpansi— imperial era imprescindible per als pa•sos capitalistes per la caiguda de la
taxa de guany (Marx) o lÕexcŽs dÕestalvi a la recerca dÕoportunitats dÕinversi— mŽs
rendibles.
- La rivalitat pels territoris colonials entre les pot•ncies imperials va portar al conflicte
b•lálic.
- Influ•ncia sobre el moviment revolucionari a Rœssia i als moviments revolucionaris del
Tercer M—n.
Pensadors no marxistes
- Diuen el contrari
- Neguen que lÕimperialisme tingui bases econ˜miques
- Neguen que lÕimperialisme portŽs a la rivalitat entre pot•ncies que generˆ la 1a GM
- Explicaci— basada en raons psicol˜giques, ideol˜giques, culturals i pol’tiques

lOMoARcPSD|2481068
Altres raons econ˜miques de lÕimperialisme

- La divisi— del globus tŽ una dimensi— econ˜mica
- Extraure la riquesa de les colñies:
á Minerals per a la 2a revoluci— tecnol˜gica
- Revoluci— dels transports: disminueixen els n˜lits (Preu que es paga pel transport i
arrendament d'una nau)
- Consum de masses: augmenta la demanda dÕaliments: a Europa nomŽs hi ha cereals i
ramaderia. BŽns colonials: sucre, te, caf•, cacau i derivats, que no es poden produir a
Europa.
Hobsbawm
- Especialitzaci— dels pa•sos pobres en la producci— de 2 o 3 productes dÕexportaci— à
augment quantitats i relaci— real dÕintercanvi favorable (preu de les exportacions/preu
de les importacions).
- Hem vist Ëfrica i Ësia: escassa proporci— de les exportacions de capitals. Major part dels
intercanvis i moviments dels factors productius entre pa•sos que es desenvolupen.
- Recerca de mercats: recordar proteccionisme a Europa. Recordar UK: tŽ els mercats mŽs
grans del m—n.
- Coincideix amb la primera onada globalitzadora: moviments de mercaderies i factors
productius. Xarxa global de relacions on les colñies africanes i asiˆtiques es veuran
desafavorides augmentant la desigualtat mundial.
Els resultats econ˜mics

- La majoria de noves colñies formals van atraure poc capital i van proporcionar resultats
econ˜mics decebedors.
- A tots els pa•sos colonitzadors hi va haver grups que van obtenir grans beneficis (els
participants en el comer• exterior i en les empreses importadores de primeres mat•ries)
- LÕimperialisme va funcionar com un mecanisme de transfer•ncia de renda de les classes
mitjanes (que paguen impostos) a les riques (els beneficiaris del negoci colonial:
companyies agr’coles i mineres, comerciants, inversors, esglŽsies, militars i fabricants
dÕarmes). LÕEstat paga els costos de manteniment (ex•rcit i administraci—).
- ConseqŸ•ncies negatives per als territoris ocupats
- Creixement de la desigualtat internacional de la renda.
Moviments socials i democratitzadors

- Augment democratitzaci—: augmenta la proporci— de poblaci— amb dret a vot.
- Alemanya, Fran•a, Suissa, Dinamarca: sufragi universal mascul’.
- Manca entusiasme governs.

- Por als moviments de masses en la seva major part sindicats.
- Agitacions socialistes d•cada 1890s acceleren la democratitzaci—.
- 1864: primera internacional que agrupa entre dÕaltres anarquistes anglesos i socialistes
francesos moguts per lÕobra de Marx i Engels.
- 1914: segona internacional socialista que agrupa molts pa•sos europeus.
- Partits socialistes: organitzaci— en comit•s dels quals no formen part la major part dels
ciutadans.
- Per˜ els ciutadans (les masses de Hobsbawm) els segueixen.

lOMoARcPSD|2481068
- Nombroses vagues generals durant el per’ode.

- Manipulaci— eleccions: elevar lÕedat m’nima de votar com mŽs gran era el sufragi-à20
anys a Su•ssa, 30 anys a Dinamarca.
- Oposici— al sufragi classes benestants i educades.
- Hobsbawm: per˜ moviment generalitzat cap a la democrˆcia, incl˜s a la Rœssia
Tzarista.
- Estrats socials petits intermedis tambŽ descontents. Gent de les ales dÕesquerra dels
moviments socials.
- Camperols: organitzats en cooperatives. Ala esquerra.
- Esgl•sia cat˜lica: ultraconservadora i organitzaci— amb la major capacitat de
mobilitzar.
- Esgl•sia protestant: nacionalisme i liberalisme.
- Contenci— dels partits socialistes: implementaci— de programes de Seguretat Social,

pensions a la vellesa, etc...
- Coalicions de dretes: els partits socialistes queden en minoria i no son una amena•a.
- Utilitzaci— del sentiment nacionalista per a mitigar les mobilitzacions i les queixes, i
tambŽ lÕimperialisme.
- Utilitzaci— demag˜gica de la guerra. Combat entre grans potencies colonials.

Alemanya, que comen•a la industrialitzaci— mŽs tard tŽ menys colñies i vol
aconseguir el seu lloc en el mon.
- Imperialisme i no democratitzaci— i moviments socials son el que origina la Primera
Guerra Mundial
- 1a GM: Polaritzaci— poders a Europa. Poders centrals: Alemanya, Aœstria-Hongria,
Itˆlia. Aliats: G.B, Fran•a, Rœssia, EUA.
Capitalismes en conflicte
Recordem les variants nacionals del capitalisme (lli•— 12):

• Als EUA: Capitalisme gerencial competitiu
• Al Regne Unit: Capitalisme personal
• A Alemanya: Capitalisme gerencial cooperatiu
(Chandler, 1990, Scale and Scope)
Estats Units: Capitalisme gerencial competitiu

- Importˆncia del mercat interior:
- Elevat nivell de vida.
- Creixement del mercat interior.
- Rˆpida adopci— de les innovacions de la segona revoluci— tecnol˜gica.
- Clara distinci— entre propietat i control.
- Gran increment de la dimensi— de les empreses: poder de mercat.
- Legislaci— anti-monopol’sitca: onada de fusions i adquisicions.
- Tend•ncia a una estructura oligopol’stica.
- Importˆncia del finan•ament a travŽs mercat.

lOMoARcPSD|2481068
Regne Unit: Capitalisme personal

- Caracter’stiques de les empreses britˆniques:
• BŽns de consum.
• No grans inversions inicials.
• Empreses familiars.
• Estructures heretades: presoners de les seves inversions pr•vies.
- Mercat interior dinˆmic i important pres•ncia en els mercats estrangers.
- Poca importˆncia del sistema bancari en el finan•ament de les empreses industrials.
- Onada de fusions i adquisicions moderada.
- Menys adopci— de les tecnologies de la segona revoluci— industrial.
Alemanya: Capitalisme gerencial cooperatiu

• Mercat interior gran i protegit.
• El mercat interior era menor en comparaci— al dÕaltres pa•sos (menor nivell de renda
per cˆpita). Importˆncia de les exportacions.
• Importˆncia dels grans bancs industrials.
• Inversi— pœblica en educaci— i universitats. Recerca.
• Protecci— legal dels cˆrtels: menor importˆncia de les fusions.
• Cooperaci— dins dÕAlemanya i compet•ncia a lÕexterior.
Fran•a
• Mercat de creixement lent.
• Escassa assimilaci— de les tecnologies de la segona revoluci— industrial.
¥ La majoria de les empreses van seguir sent petites i de propietat familiar.
¥ Menys inversions en la producci— i la distribuci— en massa.
¥ Les grans empreses es van concentrar sobretot en els sectors no industrials.
Rivalitat anglogermˆnica
• Entre 1870 i 1914 hi ha una rivalitat creixent entre Alemanya i el Regne Unit.
• La indœstria alemanya esdevŽ molt competitiva i guanya mercats, i aspira a superar el
Regne Unit.
• Preocupaci— britˆnica: la ÒPax BritannicaÓ iniciada el 1815 suposava que no hi havia
cap pot•ncia hegemñica a lÕEuropa continental.
• SÕestructuren dues grans aliances: RU+Fran•a+Rœssia versus Alemanya+ Imperi
austrohongar•s+Itˆlia
Hobsbawm (2)
Las razones pol’ticas
• Creciente asociaci—n entre el estatus de gran potencia y la extensi—n de las posesiones
coloniales. El imperialismo como intento de compensar la debilidad pol’tica,
demogr‡fica, o militar (ej: Francia, ItaliaÉ)
• Imperialismo como forma de paliar el descontento domŽstico
• Durante la I Globalizaci—n se produce una tendencia imparable hacia la
democratizaci—n en los pa’ses industrializados (incremento del n¼ de personas
que pueden votar). La Primera Internacional y la agitaci—n socialista
(influenciados por los trabajos de Marx y Engels) aceleran el proceso. Las clases
altas y educadas se oponen a la extensi—n del sufragio.

lOMoARcPSD|2481068
• La transformaci—n buscada por los partidos socialistas es contenida:

implementaci—n de programas de seguridad social, pensionesÉ
• El sentimiento nacionalista es instrumentalizado para mitigar las quejas. La
guerra y el imperialismo ofrecen un gran potencial demag—gico.
La Primera Guerra mundial

• La Primera Guerra Mundial va representar la ruptura amb el segle XIX:
• Abans de la Primera Guerra Mundial:
• Domini pol’tic i econ˜mic dÕEuropea.
• Bon funcionament del sistema internacional de pagaments.
• Lliure moviment de factors.
• Intervenci— limitada del govern en la vida econ˜mica.
• DesprŽs de la Primera Guerra Mundial, durant el per’ode dÕentreguerres:
• Distorsions de la producci— i el comer•.
• Reivindicacions dels treballadors i els soldats.
• Mal funcionament del sistema internacional de pagaments.
• Proteccionisme.
• Els governs van assumir un paper important en les decisions
econ˜miques.
• EUA es van convertir en la primera pot•ncia mundial.

lOMoARcPSD|2481068
HistòRIA EconòMICA

lOMoARcPSD|2481068
HISTÒRIA ECONÒMICA
1-Les economies preindustrials

1.1-Introducció: Revolució neolítica, població i tecnologia a l’Europa
preindustrial.
 L’inici de la humanitat i el poblament de la terra
 Els humans evolucionen a l’Àfrica Oriental des de fa 2,5M d’anys a partir d’un simi
austral
 Fa 2M d’anys els humans es desplacen cap al Nord d’Àfrica, Europa i Àsia i les espècies
es diversifiquen per causes ambientals. A Europa i Àsia dominava l’espècie Neandertal.
 Fa 70.000 anys neix la cultura i la història de la mà de l’homo sàpiens
 Sàpiens: cervell gros, cap gros. Desvien l’energia del cos al cervell i la musculatura
s’atrofia. Evolucionen les mans i poden crear utensilis sofisticats.
 Revolució cognitiva (entre 70.000 i 30.000 anys)
 Revolució de les capacitats cognitives, mutació genètica. Capacitats cognitives:
Intel·ligents, creatius, sensibles. Revolució que només afecta als sàpiens i no als
neardentals.
 Aprenen el llenguatge: parlen i comparteixen informació sobre el món. Expansió de
les tribus i mitjans de cooperació.
 Es formen les primeres ciutats i Estats primitius
 Segons Harari: no hoi han Deús, ni nacions, ni diner, nio drets
 Poblament de la terra
 Es passa d’un grup de desenes de persones a una població a grups de pocs milions
dispersos territorialment.
 Societat de caçadors i recolectors
 De l’inici a l’agricultura a l’economia preindustrial
 Revolució agrícola - neolítica
 Vinculat a la sedentarització i a la domesticació de palntes i animals, la capacitat de
fabricació (ceràmica, tèxtil), que permet disposar de més aliments.
 És discutible que el creixement demogràfic sigui conseqüència de la revolució
agrícola, sinó que pot ser que sigui al revés.
 Es va desenvolupar simultàniament a diverses parts del món ben allunyades
(Mesopotàmia, Xina, Nova Guinea, Andes).
Cada revolució es va desenvolupar a partir dels cereals (i plantes enb general) així
com de la domesticació de mamífers disponibles.
Noves visions
 A finals dels anys 70 sorgeix una nova visió sobre la Revolució Agrícola: aquesta
defensa que va ocasionar un empobriment.
 A partir d’aqí es va passar no a valorar el canvi tecnològic, sinó també la pressió
demogràfica sobre els recursos. Hi ha una menor diversitat nutricional però una
major productivitat.
Harari:

lOMoARcPSD|2481068
 Subratlla la vinculació de la revolució agrícola amb la desigualtat, l’esclavisme i la

discriminació de gènere.
 L’aparició d’exedents, que són vulnerables i cobejats, estan directament vinculats
amb l’origen del poder i la riquesa.
Conseqüències:
 La sedentarització n’és la principal causa
 De la sedentarització en deriva l’aglomeració urbana (ciutats, pobles, Estats), la
divisió del treball, l’especialització militar, administrativa, religiosa.
 També farà possibles les societats hidràuliques
 En general acabaran naixent diversos poders extensos allà on calen inversions:
Egipte, Xina, Roma.
 Imperis agrícoles
 Les primeres grans civilitzacions de la humanitat estan relacionades amb imperis de
base agrícola.
 Hi havia 3 grans civilitzacions al principi de l’era cristiana:
 Índia (75M)
 Xina (60M)
 Imperi Romà (60M)
 Va conquerir i administrar un enorme terreny (5M km 2) durant molts anys.
Les claus eren la sofisticació tecnològica, productiva i la fonamentació
esclavista.
 Degut a les seves condicions podria haver dut a terme la Revolució
Industrial
 Esclavitut:
 1/3 de la població era esclava, l’esclavitud era quelcom habitual en el
món antic.
 La millora dels drets de la població subalterna (transformant-se en
ciutadans) va encarir la mà d’obra i animava a emprendre noves
conquestes.
 Es vincula la decadència de l’imperi a la impossibilitat d’adquirir nous
esclaus. Roma va assolir la seva màxima expansió al segle II, a partir
d’economies d’escala.
 La seva prosperitat atrauria pobles en busca d’assentament que en
volien formar part.
La resta del món (30M) estava dispersa entre caçadors, recol·lectors i civilitzacions
agràries menors.
 Canvis tecnològics
 Al principi existia l’arada romana, que evolucionarà cap a l’arada de rodes, molt més
eficaç per llaurar.
 Promourà una utilització dels cavalls i els bous. S’inventerà també la collera que
uneix les bèsties de tir a l’arada. També s’inventa la ferradura i l’estrep.
 En el món agrari també es va inventar el molí (de vent o d’aigua), que serà desiciu
per moldre el gra i fer farina.
 Totes aquestes millores van permetre ocupar noves terrres i millorar la
productivitat.
 Organització de l’espai agrari
 A les terres al nord dels Alps es va optar per un model comunitari oposat al romà,
caracteritzat per la propietat comunitària.

lOMoARcPSD|2481068
 Al nord, les noives terres eren mitjançant el sistema Open Fields, que permetia
obtenir màxim rendiment.
 La feudalització
 Comença en la dissolució de l’Imperi Romà i la pressió per vincular els pagesos a la
terra, en unitats productives autàrquiques.
 La intensificació es produirà a finals del segle VII, Carlemany serà el principal
feudalitzador de l’Europa Occidental.
 La feudalització consisteix en una lògica d’una més buida (declivi demogràfic) i més
insegura, els pagesos tenien incentius per abandonar les unitats productives i
instal·larse pel seu compte.
 Per tal d’impedir que s’escapin els nobles els van coalligar, es va imposar de manera
violenta.
 La feudalització acaba allà on el creixement demogràfic avaba fent el treball més
barat. Les rendes contractuals es basen en una relació més lliure.
 Població i recursos. El model malthusià
 Rendiments decreixents i creixement demogràfic
 La població creix en proporció geomètrica, els recursos, en canvi creixen en proporció
aritmètica.
 L’aplicació de més treball a la terra no genera un increment equivalent al de les collites.
 Supòsit: economies de base orgànica
 Frens al creixement:
 Frens positius: fams, epidèmies, guerres...

lOMoARcPSD|2481068
 Frens preventius: renuncia o retardament del matrimoni

Tot enriquiment (inclòs la millora tecnològics) té efectes únicament transitoris. El
creixement de la població acaba absorbint qualsevol millora del nivell de vida
material.
Supòsits:
 La taxa de natalitat augmenta quan augmenta l’ingrés per càpita
 La taxa de mortalitat decreix quan augmenta l’ingrés per càpita
 L’ingrés per càpita (nivell de vida material) decreix quan la població creix.
El paper de la mortalitat:
 Xocs exògens: crisi de l’Imperi Romà, Peste Negra (s. XIV), mortalitats epidèmiques
(s. XIV i XVII).
 El paper de les guerres: crisis de subsistència, model de baixa pressió demogràfica
o alta pressió, disminució de l’oferta de treball.
Llei d’Engel: es passen a consumir béns urbans, a més dels de 1a necessitat i els
productes colonials. Creix lleugerament la dimensió de les ciutats amb uns nivells de
mortalitat superiors.
 El model de Boserup:
 Inportància de la pressió demogràfica i el creixement econòmic per entendre els inicis
de l’agricultura.
 Però també per entendre l’acció positiva de la divisió del treball, la reducció de costs
fixes de les infrastructures intensives en capital i la contribució de la urbanització.

lOMoARcPSD|2481068
1.2-Sorgiment de l’economia al món: expansió europea, canvi

institucional, mercantilisme, fiscalitat i dinàmica d’intercanvis.
Factors:
Escapatòries del
Expansió Creixement model malthusià
Institucions
europea smithià Límits a la fecunditat
Guerres i mortalitat
Comerç Fiscalitat i
Mercantilisme
internacional poder militar
 Expansió europea
Motius: La caiguda de Constantinoble i la pujada de l’Imperi Otomà fa que es tanquin
les rutes comercials cap a l’extrem orient.
 Portugal s’anticipa a totes les nacions:
 Expansió al nord d’Àfrica i a la costa de l’Atlàntic. Bartolomé Dias arriba al Cap de
Bona Esperança.
Iniciaran el comerç d’esclaus amb els diferents pobles africans.
 Vasco da Gama creurà el Cap de Bona Esperança per arribar fins la índia (1498) per
aconseguir espècies provinents d’Indonèsia. Controlaran el comerç d’espècies i
arribaran també a la Xina (1513) i al Japó (1543).
Arribada a Brasil (1500).
 Casa d’Índies: institució que controlarà tot el comerç marítim amb la resta del món.
 Castella.
 Aconsegueixen el control de les Illes Canàries.
 Cristòfol Colom fa l’aposta d’anar a la Xina per l’altre direcció, descobrirà Amèrica.
El Tractat de Tordesillas divideix Amèrica entre possessions espanyoles i
portugueses a partir d’un meridià.
Hernan Cortés (Mèxic) i Pizarro (Perú) sotmeten a la població local. La població
autòctona serà exterminada per les malalties dutes d’Europa.
Descobriment del Potosí (Muntunya de Plata), serà una font important de minerals
 Carles I de Castellà (V del Sacre Imperi) s’enriquirà sobtadament. El seu fill Felip II
d’Hausburg ho hereta tot menys Àustria (ho heretarà el seu germà), però en canvi
hereta Portugal.
 Casa de Contratación de Sevilla: controlarà TOT el que passi entre Castella i la resta
de colònies americanes i de tot el món.
 Altres (França, Anglaterra, Províncies Unides)
 Intentaran sotmetre aquests països
5

lOMoARcPSD|2481068
 S’assessoraran de diversos experts italians

 França i Anglaterra s’expandiren cap a una despoblada Nord-Amèrica i es barallaran
amb Portugal pel control de l’índic i la ruta de les espècies (Sucre)
 Emergència dels Països Baixos, aconseguiarn la independència en la Guerra del
Vuitatntat anys contra l’Espanya de Felip II
 Organització de l’expansió
 Es crearan companyies privilegilegiades que substituiran l’Estat o seran otorgats
per la Corona després del fracàs del model de colonització ibèric.
 Exemples: India East Company (Britànica, 1600), Companyia de les índies Orientals
(VOC, holandesa, 1602). Són companyies privades per accions que cotitzen a la
borsa.
 S’imposaran en el comerç amb Àsia i Amèrica, però fracassaran en el comerç
triangular.
 Institucions: producció agrària

 L’agricultura és el principal sector de l’economia, per tant la seva reforma té un
impacte molt gran.
 Innovacions:
 Nous conreus: blat de moro, patata
 Rotació de conreus i eliminació del guaret
 Drenatge de terres (Holanda)
 Millora de races a la ramaderia
 Holanda i GB van aconseguir augmentar la seva productivitat agrària i alimentar acada
cop més actius no agraris.,
 D’on partim?
Sistema de Camps Oberts (Open Field System), màxim rendiment de les noves
tecnologies.
Model fisiòcrata
 Es defensa la idea que la riquesa ve tota de la terra, directament o indirectament.
L’agricultura és l’únic sector productiu, la resta eren redistribució de l’excedent agrari.
 La fiscalitat havia de ser únicament sobre la terra, que era el que produïa tot el valor.
 Moltes millores en l’agronomia: nova ciència sobre el funcionament del conreu. Van
donar l’oportunitat de generar més riquesa en base al coneixement a plicat a
l’agricultura.
Aquestes millores fan més eficient l’agricultura i permeten alliberar a molta gent
d’aquesta professió, que va a altres sectors i població del món rural a l’urbà.

lOMoARcPSD|2481068
 Creixement smithià – Adam Smith (1723-1790)

 La Riquesa de les Nacions: descriu amb l’exemple d’una fàbrica d’agulles com la divisió i
especialització del treball serveix per millorar la productivitat. És la font de creixement i
riquesa de les nacions.
“La divisió del treball està limitada per l’extensió del treball” és un gran defensor de
l’expansió del comerç.
 La Xina, n’és un bon exemple, estava a l’avantguarda mundial de la innovació durant els
segles X, XI, XII.
 Holanda i Anglaterra té un creixement smithià, promogut per l’apertura comercial.
Urbanització – índex de creixement
 Conseqüència directa de l’augment de la productivitat
 1100: urbanització molt baixa, inferior al 3%
 1650: puja la urbanització, superior al 8%
 Escapatòries del model malthusià, menor pressió demogràfic
 Límits a la fecunditat: matrimonis tardans, solteria (els fills il·legítims estaven molt mal
vistos). Apareix després de la pesta negra.
 Guerres i mortalitat
 Pesta Negra: impacte sobre els salaris reals
 Guerres: molta fragmentació d’Estats a Europa
 Oest: matrimoni tardà

 Est: matrimoni precoç
 Comerç internacional
 Pel mercantilisme el comerç internacional és vist com un joc de suma zero, és vist en
condicions d’asimetria de poder.
 Per Adam Smith és molt bo i mútuament enriquidor. Forma part de l’increment de la
divisió del treball, font de l’increment de la productivitat, font de la riquesa de les
nacions. Es comercia quan els productes o serveis intercanviats resulten més barats en
termes absoluts.
 David Ricardo introdueix el concepte d’avantatge comparatiu: es comercia en funció
de l’estructura de costos interna d’un país comparada amb la d’una altra. Exportes allò

lOMoARcPSD|2481068
que comparativament et resulta més barat de produir i importes allò que

comparativament et surt més car produir.
 Hecksher i Ohlin és la idea ricardiana però explicada a partir de la dotació de diversos
factors: exportes allò que és més abundant i importes allò que és més escàs.
El comerç internacional s’explica per la diferenta dotació de factors. L’ especialització
afavoreix al propietari del factor abundant ja que fa que s’incrementi la demanda.
 O’Rouke i Willliamson
 Resum, punts clau:
Anglaterra i Països Baixos es converteixen en grans imperis transcontinentals:
 Béns de luxe
 Productes diferenciats
 Alts costos de transport i polítiques mercantilistes
El creixement demogràfic i la millora dels salaris reals genera un creixement de la
demanda de productes amb la demanda més elàstica (sucre, tabac, cotó, té, cafè,
cacau). Les colònies seran qui proporcionaran aquests nous productes.
 Fiscalitat i poder militar
 Els grans imperis duraven si no eren abusius en la seva fiscalitat. Els Estats “tributaris”
havien de gestionar un equibri entre la rendibilitat impositiva i la sostenibilitat sel
sistema.
 Totes les monarquies absolutistes europees es van trobar amb els mateixos problemes,
Castella en va ser l’exepció a través de l’or i plata americà.
 Per superar aquests problemes cal un canvi institucional radical: l’Estat parlamentari
representatiu.
 Institucions polítiques (poder militar)
 Neix l’Estat parlamentari modern, la recaptació fiscal és la clau del seu èxit. El primer
en fer-ho és els Països Baixos, que ho utilitzarà per finançar la seva independència.
Gran Bretanya serà el cas més exitós amb les revolucions de 1640 de 1668 que van
crear una monarquia parlamentaria amb un parlament que controlava la recaptació
d’impostos.
La diferència rau en què el parlament dóna més garanties (són els representants qui
vota els impostos), per tant ho abaratirà.
 La combinació de poder militar i protecció comercial (lleis de navegació) constitueix la
base del mercantilisme. A través d’aquests dos es treballarà per enfortir el monarca i els
seus súbdits.
 El Parlament a través de les emissions de deute públic farà que es disposin de més
recursos.
 Mercantilisme
 Apereixerà entre 1550 i 1750 en el context de l’aparició dels Estat-Nació moderns i
l’expansió del comerç internacional.
 Sorgeix amb la voluntat d’enriquir i enfortir el monarca i la seva nació a través del
comerç internacional i el colonialisme. També funcionaris públics o empleats de grans
companyies comercials.
 Visió de suma zero, intenten maximitzar les exportacions i reduir al mateix temps les
importacions.
 Criticats per David Hume o Adam Smith: confonen renda amb riquesa...

lOMoARcPSD|2481068
2-La revolució industrial i la seva difusió

(1750-1870)
2.1-La Revolució Industrial i la seva difusió a la Gran Bretanya

 Causes de la Revolució Industrial
 Culminació de continuïtats des dels segle XVII i XVII on es privatitza la terra i la seva
gestió.
 Amb l’expansió transoceànica s’amplien els mercats, es passa de produir per consumir a
produir per vendre.
 Naixement d’una burgesia mercantil, més endavant es transformarà en burgesia
industrial.
 Revolució Financera (conseqüència)
 Instruments financers ja utilitzats a Anglaterra i Holanda: bancs, borses de valors,
societats per accions, emissions de deute públic. Totes 4 estan molt relacionades.
 Aparició de necessitats financeres per part de l’Estat.
 Conseqüències de la Revolució Indutrial:
 La Revolució Industrial serà la principal causa de l’hegemonia mundial britànica i
d’imposar la seva superioritat en els mercats.
 Gran Bretanya eliminarà els seus principals competidors (Holanda, França, Espanya i
Dinamarca) mitjançant la seva superioritat naval.
 L’èxit definitiu l’assoliran en destruir l’armada hispano-francesa a la Batalla de Trafalgar
(1805) i derrotaran definitivament a Napoleó a Waterloo (1815).
 Revolució Industrial: trets quantitatius:
 Hi ha un inici en el creixement autosostingut del PIB per càpita.
 L’augment de la població no topa amb unes conseqüències negatives en l’economia.
 La població passa dels 7,5M el 1750 als 21M al 1850. Aquest creixement es deu més a
l’augment de la fecunditat que no pas a la reducció de la mortalitat.
 Visió general britànica:
 En al Primera Onada hi ha una revolució tecnològica en:
 Indústria tèxtil cotonera
 Indústria siderúrgica
 Generació de força motriu (màquina de vapor)
 En la Segona Onada s’aplica el màxim la màquina de vapor:
 Vía terrestre (ferrocarril)
 Vía marítima (vaixell de vapor)
 Diversificació de l’activitat econòmica
 Béns manufacturats mecanitzats
 Sector tèxtil cotoner com a sector fort de l’economia
 El cost financer de les noves màquines i fonts d’energia obliga a concentrar la producció
en la fàbrica, majors economies d’escala.
 La matèria prima abans venia de la Xina i d’Egipte, ara acabarà venint dels EEUU.
 La siderúrgia
 Nous procediments (alts forns) permeten abaratir l’obtenció del ferro, augmentar la
producció i reduir el temps i el carbó necessaris pel procés.

lOMoARcPSD|2481068
 Substitució de combustibles orgànics (llenya i carbó vegetal) per combustibles fòssils

(carbó mineral).
 Noves fonts d’energia: màquina de vapor
 Newcomen (1711) i Watt-Boulton (1775), són les primeres grans GPT (General Purpose
Technology). Després en vindran d’altres.
 Funciona mitjançant la combustió de carbó, aquesta energia acciona la força mecànica.
Anglaterra i perquè no Holanda?
 Anglaterra té carbó i en canvi Holanda no, només té torba, que és molt menys calòrica.
 Això farà que no es desenvolupi de la mateixa manera industrialment i no es converteixi
en una superpotència com la Gran Bretanya.
 Les economies de base mineral tenen l’habilitat d’alliberar la producció industrial de la
dependència de la terra.
Transports a vapor – Revolució dels Transports
 El ferrocarril es difon immediatament a Gran Bretanya i es copia arreu del món. Exigeix
inversions més grans però l’expectativa de guanys és molt major.
 Els vaixells de vapor desplaçaran a meitats del segle XIX els vaixells de vela
 L’organització de la indústria abans de la fàbrica
3 grans models:
 Tallers artesanals (nombre reduït d’artesans al taller)
 Indústria a domicili
 Grans unitats de producció
 Diferents lògiques organitzatives
 Lògica comunitària: les corporacions gremials
 Privilegi de practicar un ofici en una ciutat o regió
 Objectius bàsics:
 Ingrés estable per als membres
 Garantir la igualtat d’oportunitats per als seus membres
 Lògica individualista dels comerciants: verlagssystem
 Entrada de capital comercial a través de les activitats manufactureres per
l’increment de les necessitats del capital circulant i per la llunyania dels mercats.
 Lògica mercantilista – les manufactures reials
 Concentració de l’activitat per les característiques del producte o per la necessitat
de controlar els treballadors (no per la mecanització del treball).
 Propietat, gestió i finançaments públics
 Sobreviuen gràcies als privilegis
 La protoindustrialització: del putting-out System al factory sistem
 Boom de la proto-industria (increment de la demanda de productes industrials).
 Mecanismes per incrementar la demanda de manera extensiva:
 Ampliar la xarxa de producció domèstica (majors costos de transport i vigilància).
 Increment de la intensitat del treball (més hores)
 El problema del control del treball va empitjotrar
10

lOMoARcPSD|2481068
 La fàbrica
 Propulsió mecànica centralitzada a partir de fonts d’energia inanimades (màquines de
vapor o màquines hidràuliques).
 Mecanització de la producció.
 Aspiració a un flux continu del producte en curs de fabricació
 Nombre significatiu de treballadors sota el mateix sostre
 Concentració del procés productiu
 Especialització del treball
 Nou marc de relacions laborals basats en la disciplina del treball assalariat.
Característiques d’economies familiars.
 Clara separació entre unitats de producció i consum.
Perquè la fàbrica?
 Superioritat tecnològica:
 Integració vertical del procés productiu.
 Economies d’escala.
 Màquines de vapor/motor hidràulic (roda de molí o turbina hidràulica).
 Màquina més sofisticada i cara.
 Eficiència organitzativa:
 Reducció dels costos de transport.
 Estalvi de capital circulant.
 Major eficiència en l’organització del treball i més flexibilitat per adaptar-se als
canvis en la demanda.
 Control del treball:
 Utilització del treball més eficient.
 Introducció de maquinària per reduir els costos laborals.
 L’especialització va donar als capitalistes més oportunitats per a treure major
rendiment als treballadors.
 La indústria a domicili i els tallers NO de desapareixen
 La lògica productiva depèn del tipus de producte i de la dimensió del mercat, ja que
aquests condicionen l’escala, la tecnologia utilitzada i l’estructura dels costos.
 La fàbrica triomfa ens els mercats grans.
11

lOMoARcPSD|2481068
 Caracteristiques de les empreses durant la revolució industrial

 Inicialment:
 Fàbriques petites
 Les estructures burocràtiques de les empreses eren relativament simples
 No hi havia separació entre la propietat i el control, el control solia estar en mans
de les famílies fundadores.
 Poca importància del capital financer:
 El capital fix es finançava a través del crèdit financer i de la reinversió de
beneficis.
 Excepció en el sector dels transports (ferrocarrils i vaixells): finançats a través de
l’emissió d’accions i obligacions.
 Orígens empresaris: comerciants i empresaris putting-out
Predomini de l’empresa individual i familiar
 Nou marc de relacions laborals:
 Amb la revolució industrial s’imposa un sistema de control i disciplina sobre els
treballadors. Pèrdua del control dels treballadors sobre el procés productiu.
 Horaris rigorosos i llargs. Es treballen fins a 14h diàries, 6 dies a la setmana.
 Important presència de dones i infants en quant a la mà d’obra.
Segmentació del mercat segons el gènere.
 Contractes llargs. Importància en la qualificació.
 Inicis del moviment obrer:
 Cartisme (sufragi universal masculí, remuneració parlamentaris, fi de la corrupció
electoral).
 Ludisme
 Sindicalisme (associacionisme)
 Lluita per la reducció del treball infantil
 AIT (18649
 Liberalització del mercat de factors i béns
 Eliminació de les restriccions en la contractació de factors productius (propietat privada
de la terra i abolició de les servituds feudals)
 Llibertat d’iniciativa empresarial
 Eliminació dels gremis
 Prohibició de l’associació patronal i laboral
 Desaparició d’institucions feudals i monopolis estatals.
 Creació de mercats nacionals: abolició d’aranzels interiors i aranzel exterior únic.
 1846: eliminació de la Corn Laws
 Frens a un creixement més ràpid
 Lentitud de canvis estructurals
 Innovacions agràries
 Manufactures rurals
 Difusió d’innovacions tecnològiques i organitzatives
Canvi progressiu i lent en la composició sectorial del producte, s’entra per primer cop
en un terreny desconegut. La resta de països creixeran més ràpid.
 Causes:
 Innovació i capital humà:
 Molts incentius a aplicar tot el seu capital humà, al haver-hi científics,
descobridors, acadèmics, empresaris treballant per la revolució industrial.
L’aristocràcia obrera també en participa
12

lOMoARcPSD|2481068
 Tecnologies ja coneguda
 Increment de la demanda d’educació. La reforma protestant fa que la gent aprengui
a llegir, ja que s’incentiva a llegir la Bíblia.
 Increment de la demanda, productes cars passen a estar en mans de tota la
població per la baixada dels preus. Increment de la demanda de treball.
 Salaris superiors a Anglaterra respecte la resta de països
 Comerç i mercats:
 Accés naval a tot al món a partir de la seva superioritat
 Grans extensions de terreny a Amèrica
 Oferta de treball esclava a Àfrica
 La demanda
 Augment de la dimensió del mercat: des d’Amèrica fins Àsia
 L’augment de la demanda impedeix que els preus s’ensorrin per l’augment de la
oferta i la innovació tecnològica.
 Revolució industriosa: l’oferta del treball respon als incentius de la demanda.
Indispensables per la revolució:
 Elevada acumulació de capital i baixa taxa d’interès
 Innovació tecnològica
 Abundància de carbó i ferro
 Gran mercat intern a causa del creixement demogràfic
 Augment de la productivitat agrària
 Mix entre polítiques mercantilistes i lliurecanvistes cap enfora, i liberals cap a dins.
Indispensables Europa
 Fragmentació política: major competència al mercat intel·lectual i de la innovació
 Sistema d’Estats: competència i competitivitat militar
 Les idees flueixen entre les fronteres europees
 Situació estratègica d’Europa entre Amèrica i Àfrica
 Perquè Anglaterra?
 Té uns salaris més alts en relació al preu del capital i el carbó, són incentius per
mecanitzar el treball.
 Àsia i a Àfrica la mà d’obra és barata i no hi ha incentius.
 El cost dels factors explica la difusió de la mercantilització.
Perquè no a la Xina?
 La mà d’obra era massa barata
 El cost de l’energia era massa alt
Perquè no la Índia?
 Producció: calicos, muselines, daques, indianes
 A causa dels elevats salaris anglesos només es podia competir amb la Índia pel que fa a
teixits bastos
 Conseqüències:
 Creixement de la urbanització i ciutats industrials: Manchetster, Liverpool, Lancashire
 Contaminació, aigua no potable, treball infanti: apareix també una visió pessimista que
creu que empitjoren les condicions de vida.
 Marx vs. Marshall
 Karl Marx veu la fàbrica com un lloc de conflicte de classes socials, on els capitalistes
s’apropien del valor generat pels treballadors.
13

lOMoARcPSD|2481068
És on s’hi representa l’explotació dels capitalistes contra els treballadors. El capitalista

s’apropia de tot el treball generat per els assalariats, la plusvàlua i només paga un
mínim per la subsistència, així maximitza els beneficis.
Apareixen dues classes socials en lluita constant (proletariat i burgesia). Aquest
enfrontament és el que marca l’evolució de la història. Crida al proletariat a unir-se i
acabar amb el capitalisme, imposant el socialisme i el comunisme.
Creu que és inviable la inversió cada cop major de capital, ja que la taxa de guany és
decreixent, això portarà al col·lapse del capitalisme. Com que el capitalisme moriria per
les seves pròpies contradiccions calia millorar les condicions dels treballadors.
 Alfred Marshall (fundador de la microeconomia) veu la fàbrica com una empresa
representativa, que és el lloc on es crea valor, que després es distribueix entre
empresaris i treballadors, segons la llei de la oferta i la demanda.
És un dels protagonistes de la revolució marginalista, que defineix que el preu no es
defineix per cap teoria del valor, sinó per la oferta i la demanda.
2.2-La difusió de la industrialització, i la transició demogràfica

 Gran i petita divergència
 La Gran Divergència es produeix entre l’Europa Occidental i la resta del món (s. XVIII i
XIX).
 La Petita Divergència es produeix entre països europeus (s. XVII i XVIII)

Són dues maneres diferents de veure l’impacte de la Revolució Industrial.
Evolució:
 Fins l’any 1500:
 Fins al 1500 Europa no supera tecnològicament als grans imperis asiàtics.
 Edat Mitjana: el món islàmic i el xinès són econòmicament els més avançats del
món. Els mercaders italians adquiriran noves tècniques empresarials i comptables
d’aquest imperis.
Els grans invents de l’Edat Mitjana (brúixola, imprempta, pólvora) són xinesos i
tindran un gran creixement demogràfic.
 Etapa mercantilista (s. XVI-XVII):
 Gran increment del comerç amb Europa després de l’arribada dels portuguesos:
 Imperis asiàtics:
14

lOMoARcPSD|2481068
 L’evolució del sistema legal és comparable a Europa

 El règim de propietat no és tant insegur i ten formes de propietat privada per
l’agricultura i la manufactura.
 Nivells d’educació similars als europeus.
 Evolució de salaris reals i productivitat similar a Europa.
A partir d’un cert moment hi ha un gran distanciament respecte l’Europa nord-
occidental.
 La difusió de la industrialització
 Es copia a altres regions d’Europa a finals del segle XVIII: nova Anglaterra, Valònia,
Catalunya, Llombardia.
 Amb les Guerres Napoleòniques la GB prohibeix l’exportació de maquinària durant 50
anys, aquestes seran clandestines. La victòria britànica sobre Napoleó desperta la
consciència sobre la importància de la industrialització.
 Hi ha un desig de copia o imitació cap a la Gran Bretanya.
 A Bèlgica s’introdueix la banca d’inversió per la mancança de capital, serà un nou
model que es fixarà objectius d’inversió a llarg termini. En quan a recursos es pot
considerar una petita Anglaterra,
 França i Nova Anglaterra utilitzaran l’energia hidràulica degut a la manca d’energia
carbònica. Hi haurà també un esforç d’escolarització massiva amb l’objectiu
d’igualtat i empoderament.
 A Alemanya hi ha un mercat fragmentat a diferència de la resta de països, es crea el
Zollverien (1834) que permetrà un ràpid desenvolupament i es crearà el ferrocarril.
Però s’acabarà industrialitzant amb molt de retard respecte Gran Bretanya.
Creen la banca mixta, d’inversió i comercial a la vegada. Es crea una potent
escolarització mitjançant les escoles tècniques.
 Als EEUU hi haurà una guerra entre Estats del nord (proteccionistes) i del sud
(lliurecanvistes).
No tots els països poden imitar GB, es dedicaran al comerç dels seus productes agraris,
gracies a la abolició de les Corn Laws .
 Holanda, Dinamarca, França, Itàlia, Portugal i Espanya.
 Lliurecanvisme o proteccionista?
 Abolició de les “Corn Laws”
 Els primers països que competeixen amb la Gran Bretanya com Alemanya o EEUU opten
pel proteccionisme aranzelari.
 Hi hauran països com Portugal i Holanda que apostaran pel lliurecanvisme, l’avantatge
comparatiu els hi jugava a favor, produïen els seus productes de manera més barata.
França anirà canviant però finalment el 1860 optarà pel lliurecanvisme
 Espanya juntament amb França era el principal competidor de la Gran Bretanya, tenia
encara el principal imperi mundial.
Amb la derrota a Trafalgar i amb la pèrdua de les colònies americanes es despenja de
la carrera contra els seus competidors, això va suposar un empobriment per la pèrdua
de l’or. Això farà que es converteixi en un país molt proteccionista i que desenvolupi el
mercat interior, Catalunya seguirà el camí industrialitzador.
El país es dividirà entre lliurecanvistes (volen competir amb Gran Bretanya, s’imposaran
entre 1841 i 1890) i proteccionistes (catalans, no se’n refien de Gran Bretanya, vol
protegir el tèxtil). Entre 1840 i 1890 el país serà lliurecanvista.
 Hi ha avantatges en créixer més tard?
15

lOMoARcPSD|2481068
 Els països que s’industrialitzin voldran recuperar ràpidament el terreny perdut respecte
Gran Bretanya, per tant aquests creixen més ràpid.
 Transició demogràfica
Règim demogràfic antic Règim democràtoc modern
Alta natalitat, alta mortalitat Baixa nataliatt, baixa mortalitat

Creixement vegetatiu baix Creixement vegetatiu baix
Baixa esperança de vida Millor esperança de vida
 Introducció
 Decreixement de la mortalitat i la mortalitat epidèmica des del segle XVIII. Es passa
de la alta natalitat i mortalitat a la baixa natalitat i mortalitat
 Decreixement de la fecunditat a partir dels anys 1870 que s’accentua amb l’inici del
segle XX.
 Lapse de temps entre el decreixement de la mortalitat i el decreixement de la
fecunditat: ràpid creixement demogràfic.
 Europa de 1820 a 1912 pràcticament duplica la població europea. A la resta de
continents aquesta es donarà en la segona meitat del segle XX.
 Decreixement de la mortalitat
 La mortalitat baixa degut a la millor alimentació de la població, degut a l’augment
del comerç i l’arribada de cereals i altres productes des d’Amèrica, degut als preus
dels aliments. S’eradiquen les crisi de subsidència, les males collites ja no tenen
tanta importància.
 Encara que es trobarà amb el problema de la urbanització: les ciutats estan molt
contaminades i s’hi acumulen més malalties, a finals del segle XVII es descobriran
vacunes contra les malalties infeccioses.
Les malalties infeccioses s’eradicaran definitivament al segle XX amb la penicil·lina i
els antibiòtics.
Mortalitat i creixement econòmic:
 La relació és sobretot indirecta.
 Millores en els nivells d’ingressos: millora de la nutrició
 Però els salaries en realitat no augmenten tant. També treballen els nens i les
dones, causant una alta mortalitat infantil.
16

lOMoARcPSD|2481068
 Urban penalty: milloren les condicions de salubritat i salut públiques (aigua

potable, ús de la calefacció, teixits de cotó, difusió del sabó).
 Disminució de la fecunditat
 S’inicia a França, amb el codi napoleònic es fa l’herència divisible.
 A Anglaterra i Bèlgica arriba 50 anys més tard.
 A l’Europa del sud és un fenomen del segle XX.
 La seva disminució arribarà en primer moment a les ciutats.
 La seva disminució implica un envelliment de la població.
 A partir de 1930 hi ha una correlació negativa entre el PIB per càpita i la fecunditat.
Fecunditat i el rol infantil
 Durant la revolució industrial els nens són un actiu econòmic per a les famílies.
 Comencen treballant a l’edat dels 7-10 anys i contribueixen directament a
l’economia familiar. Quan la mare té 2-3 nens després de l’edat dels 30-35 anys el
més gran reemplaça la mare en el mercat del treball.
 No van a l’escola, fan aprenentatge a la fàbrica.
Fecunditat i educació
 La primera revolució industrial no demandava més educació, només aprenentatge
 Les demandes d’educació no arriben fins la Segona Revolució Industrial a finals del
segle XIX.
 A partir de 1930 l’educació primària està negativament correlacionada amb la
fecunditat: l’educació impacta en la fecunditat després d’una generació.
17

lOMoARcPSD|2481068
3-La primera globalització (1870-1913)
3.1-La Revolució dels transports i els moviments de béns, capital i treball

 Introducció – conseqüència de l’expansió europea
Increment de com a conseqüència de la revolució dels transports:
 Fluxos comercials
 Fluxos migratoris
 Fluxos de capital
 Convergència de preus (de béns i factors)
 El període es caracteritza per:
 Fort creixement econòmic d’algunes regions
 Creixent desigualtat internacional de la renda, però convergència entre els països
europeus i les “noves Europes”.
 Revolució del ferrocarril
 Primera onada
 Possibilitada per la revolució dels transports i les comunicacions: l’aplicació de la
màquina de vapor al vaixell amb casc de ferro, l’extensió dels ferrocarrils a tots els
continents i la invenció del telègraf.
 Augmenta molt la capacitat, la seguretat i la rapidesa del transport transoceànic
 Disminueixen els costos de transport
 La comunicació pot esdevenir gairebé instantània per les informacions més valuoses.
 Prèvia: creix la intensitat del comerç (1815-1870)
 Des de la fi de les guerres napoleòniques el comerç creix amb força
 Grans difusió del lliure canvi, es trenca la visió tancada antiga.
 Supressió de les Corn Laws de 1846, fi de mercantilisme proteccionista, els britànics
abandonen la protecció.
 Obertura del Canal de Suez el 1869
 Tracta comercial Cobden-Chevalier: lliure canvi entre França i Gran Bretanya.
Clàusula de la Nació més Afavorida: comprimís d’estendre el lliure comerç als seus
socis.
 Alguns països com el Japó i la Xina seran obligats a l’obertura
 Aranzel: forma de fiscalitat més controlable i més acceptada

 Hi haurà també una reacció proteccionista
 El carbó serà en volum el producte més comerciat
 Mercat de factors: treball
18

lOMoARcPSD|2481068
 Demanda de treball degut a l’explotació de noves terres

 Gran mobilitat de la mà d’obra i integració del mercat internacional del treball.
 Motius:
 Efecte crida de millors salaris
 Reducció dels costos de transport
 Polítiques migratòries promocionals o poc restrictives
44M d’europeus emigren cap a les “noves Europes”. L’expulsió es produeix abans als
països més industrialitzats.
Països de destí: EEUU, Canadà o Argentina
Factors:
 Caiguda dels costos de transport
 Efecte de “parents i amics que migren primer”, cas paradigmàtic d’Irlanda
 Altes taxes de fecunditat a Europa
 Canvi econòmic estructural que allibera mà d’obra del sector agrícola i de la vida rural
 Mercat de factors: capital
 Va molt relacionat amb la mobilitat del treball i les noves tecnologies
 Direcció dels fluxos de capital:
 Europa exporta capital capa les “Noves Europes” i en menor mesura cap a la
perifèria europea
 Perquè creix la mobilitat del capital:
 Saturació interna dels mercats de capitals
 Pax Britànica: és el primer país en exportar massivament
 Patró Or
 Moviments de capitals:
 Majoritàriament accions i obligacions que van finançar la revolució dels transport
(ferrocarrils, vaixells, ports) arreu del món.
 Emigració i exportació de capitals són processos paral·lels. En tots dos casos estan
activats per la creixent demanda europea de productes primaris.
 Les demandes d’estalvi arreu són semblants mentre que l’oferta està desigualment
distribuïda: els moviments de capitals estan molt vinculats a les noves formes
d’empresa.
 Impactes de la globalització
 Igualació del cost dels factors productius
 Reacció proteccionista (terratinents) a tota Europa, a EEUU (industrialització) o a
l’Amèrica Llatina (ingressos fiscals).
Globalització amb proteccionisme?
 Malgrat el proteccionisme, el comerç internacional creix molt a causa del fort
abaratiment dels costos de transports de les mercaderies.
 Les migracions internacionals i moviments de capitals totalment liberalitzats suposen el
verdader motor de l’onada globalitzadora
 Balanç de la primera globalització
 Va incrementar els salaris reals a Europa i els va baixar a les noves Europes
Va baixar les rendes de la terra a Europa i les va pujar a les noves Europes
Va incrementar la rendibilitat dels capitals a les noves Europes compensant la baixada a
Europa.
Va reduir la desigualtat a Europa i la va incrementar a les noves europes.
 Semblava beneficiosa per a tothom, generava expectatives de convergència econòmica.
19

lOMoARcPSD|2481068
Però als països colonitzats o independents de poblacions abundants i terra escassa no

van gaudir d’aquesta convergència. Per tots aquests això ni va ser més que un episodi
de l’expansió europea.
 Segona Revolució Industrial (1870-1940)
 Noves fonts d’energia:
 Electricitat
 Petroli
 Nous materials
 Acer
 Ciment
 Nous productes:
 Química
 Siderometal·lúrgia
 Transport elèctric
 Noves comunicacions: telèfon, automòbil (període entreguerres)
 Període simultani a la primera globalització.
Acer i electricitat
 Anys 60s i 70s: Els nous mètodes de producció siderúrgica donen resposta al gran
creixement de la demanda causat per l’extensió dels ferrocarrils, la navegació a vapor i
l’obra pública.
 L’impacte de l’electricitat comença a partir dels 80s. En primer moment és d’abast urbà
(enllumenat públic, tramvia) i després de transport subterrani (metro). És de caràcter
termoelèctric (carbó).
 A finals dels 90s comença el domini de la hidroelèctrica.
L’empresa
 En la primera revolució industrial l’empresa es centra sobretot en la fàbrica.
 Desafiament dels ferrocarrils: innovacions en l’empresa ferroviària. Això permet l’accés
a mercats molt més grans.
 Hi ha el triple d’inversió en producció, distribució i direcció.
Canvi tecnològic i producció a gran escala
 Els nous sectors eren sectors amb importants economies d’escala, amb una enorme
inversió inicial i uns costos fixos molt elevats.
 És necessari incrementar el volum de la producció per tal d’explotar de manera eficient
les economies d’escala i la diversificació.
Innovacions en la distribució
 Apareixen també uns nous grans distribuïdors majoristes, sobretot en quant a les
matèries primeres i empreses de distribució a gran escala (grans magatzems, cadenes
de distribució). Algunes requerien competències especifiques de màrqueting,
distribució, transport i instal·lació.
Internalitzar aquestes funcions suposava un gran cost per al distribuïdor minorista.
 Es desenvolupen les grans marques.
 Característiques de l’empresa moderna
 Gran dimensió
 Separació de propietat i gestió
 Predomini de la societat anònima
 Necessitat de finançament extern
 Estructura organitzativa complexa:
 Unitat operatives especialitzades
20

lOMoARcPSD|2481068
 Jerarquia d’executius assalariats

 Desenvolupament interns de la compatibilitat analítica
 Estratègies de creixement
 Avantatge del “first mover”: triple inversió en producció, distribució i direcció que
serveixen per prevenir la competència.
 Estratègies “defensives”
 Concentració horitzontal
 Integració vertical
 Cap endavant
 Cap enrere
 Estratègies ofensives
 Nous mercats
 Diversificació
 L’empresa gerencial
 Una enorme inversió en la direcció: multiplicació dels quadres entremitjos i superiors.
 Aparició de les professions gerencials (comptables, enginyers)
 Organització del treball
 Taylorisme
 Organització científica del treball basada en el control de temps, moviments i
circulació del producte en curs.
 Aplicació de mètodes normalitzats per incrementar l’eficiència del treball
 Seleccionar el treballador més barat per a cada tasca
 Vigilància i incentius individuals
 Fordisme
 Disseny de cadena de muntatge per accelerar la producció
 Maquinària especialitzada i divisió del treball
 Eliminació del treball qualificat de la planta industrial
 Standarització del producte: producció massiva i consum massiu
 Finançament
 Apareix la necessitat d’acudir als mercats: bancs (Alemanya, França i Japò) i a la borsa
de valors (EEUU, GB)
 Tipus de banca:
 Comercial:
 Inversió: EEUU (mercat de valors)
 Mixta (universal): Alemanya
 Impacte sobre l’estructura de la propietat: EEUU i GB més diversificat i a l’Europa
continental més concentrat
 Característiques del nou entorn
 Mà visible (intervencionisme) vs. mà invisible (lliure mercat).
 Monopoli vs. Competència perfecte.
 Reducció radical dels costos d’informació i transacció
 Globalització de les xarxes de transport i comunicacions
 Desafiaments de la regulació pública
 Grans empreses: tendència de construcció de grans oligopolis
EEUU és pioner en la regulació de mercats
 Estratègies oligopolístiques d’integració vertical(trust) i horitzontal (holdings): fusions i
adquisicions.
 Acords entre empreses: càrtels
21

lOMoARcPSD|2481068
 Regulació estatal
 Legislació antritust: Sherman Act (1890)
Paradoxalment reforçarà la concentració
Sentència del TS del 1911 obligant a fragmentar Standart Oil
 Fora dels EEUU, la legislació no persegueix els càrtels, sinó que els promocionarà.
 Model Schumpeterià
 Posa el focus en ela inestabilitat del capitalisme (cicles econòmics) i en el paper de
l’empresari i la innovació (destrucció creativa).
 La revolució industrial no va generar un pensament en relació amb l’empresari, sinó per
explicar el capitalisme (Marx).
 La Segona Revolució Industrial i el sorgiment de l’empresa moderna, les grans fortunes
i dels monopolis fa que sorgeiximn intents d’explicació d’aquest.
3.2-El règim monetari del patró or. El renaixement de l’imperialisme. Cap

a la Primera Guerra Mundial
 Història monetària i financera
 Sorgeix amb la invenció de la moneda, fa uns 2500 anys
 La moneda era metàl·lica, (valor intrínsec) normalment d’or, plata o coure. Molts cops
però s’optarà per l’ús de les lletres de canvi, degut al perill de les monedes
 Sorgiment del sector financer, que farà també que apareguin les grans fortunes, la més
important serà la família Rothschild.
 L’Estat i les cases reials són els encarregats d’encunyar les monedes, tenen el monopoli
d’aquest.
 El “Real de a Ocho” castellà va ser la moneda de referència mundial quan castellà
controla les principals mines d’or i plata del món.
 Sistemes bimetàl·lics: conviuen monedes d’or i de plata
La plata però sofrirà una davallada al descobrir-se noves mines de plata a nord-Amèrica,
especialment el descobriment de nevada el 1859, llavors la plata deixa de ser el metall
patró.
 Com que l’or té un valor unificat el tipus de canvi és sempre el mateix i hi ha una certa
estabilitat, en front a la inestabilitat del sistema bimetàl·lic.
 El RU és el promotor del patró d’or, Portugal serà l’únic país que seguirà al Regne Unit.
 Llei de Gresham
 Fins llavors el valor d’encunyació de l’or i la plata eren parells, però amb l’augment de
l’oferta de plata creix el valor de l’or en relació amb la plata.
 Les lleis de Gresham expulsen la plata del mercat de les divises degut a la seva
devaluació i s’opta només pel patró d’or.
 Patró bimetàl·lic
 Tot i la devaluació la majoria dels països es mantindran dins del patró bimetàl·lic.
 En el cas dels treballadors industrials i el camperols s’optarà per l’ús de la plata i el
coure.
 Patró d’or
 Primer Anglaterra (1774 de facto i 1816 oficialment) i Portugal (1854) utilitzen el
sistema del patró d’or.
 El desenllaç de la guerra franco-prussiana (1871) té com a resultat el pagament de 5M
de francs d’or a Alemanya a França com a indemnització.
22

lOMoARcPSD|2481068
Alemanya ven la seva plata per or als mercats internacionals i provoca una depreciació
de la plata. Això farà que canviï d’un sistema bimetàl·lic a un sistema només d’or
(1871).
 Això provocarà que hi hagi una inflació i afectarà a les exportacions i importacions dels
demés països europeus, a més la Gran Bretanya és el líder econòmic mundial i els
països volen tenir relacions comercials amb ell.
Adopció d’altres països:
 1873: Escandinaus
 1878: Unió Monetària Llatina
 1879: EEUU
 1886: Japó
 1892:Imperi Austro-Hongarès
 1897: Rússia
 1901: Holanda
 1904: Mèxic (principal productor de plata)
Donarà estabilitat i no permetrà fer política monetària als estats, es tracta d’una
política deflacionista.
Principis:
 No existeixen restriccions a la circulació de l’or
 Cada moneda té un valor fix en relació a la quantitat d’or que conté
 La paritat de les monedes és fixa. Davant dels desequilibris a la balança de
pagaments no es pot devaluar ni apreciar la moneda
 L’ajust dels preus és automàtic en funció de la massa monetària (or).
 El bitllet no té valor intrínsec per tant el seu ús és molt menor, perquè a més hi ha un
perill més gran de frau.
 Problemes del patró or:
 Impedeix als governs i a les autoritats monetàries centrals intervenir sobre la
cotització de la divisa, devaluant-la o revaluant-la. És un mecanisme d’ajust
automàtic del valor de les monedes.
 Podia per tant, provocar polítiques contradictòries amb les voluntats polítiques dels
governs o també de la població (rebaixa de sou) quan la balança de compte corrent
era negativa.
23

lOMoARcPSD|2481068
Cap a la Primera Guerra Mundial

 Plantejament inicial
 Representa una ruptura amb tot el que representa el segle XIX
Abans de la IGM Després de la IGM

Domini polític i econòmic EEUU es converteix en la
d’Europa primera potència mundial
Bon funcionament del sistema Mal funcionament del sistema
internacional de pagaments internacional de pagaments
Lliure moviment de factors Proteccionisme
Intervenció limitada del govern Els governs assumeixen un paper

en la vida econòmica important en l’economia del país
Reivindicacions dels treballadors
Pau social
i dels ex-combatents
Distorsions de la producció i el
Estabilitat econòmica
comerç
 L’imperialisme (1875-1914)
 Amb la Conferència de Berlín de 1885 es defineix el repartiment d’Àfrica

Països imperialistes:
 Regne Unit
 França
 Alemanya
 Itàlia
 Països Baixos
 Bèlgica
 EEUU
 Japò
 S’estableix una relació desigual entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats.
S’establiran també una nova forma de relació entre els imperis.
24

lOMoARcPSD|2481068
 Dues regions del món que den totalment repartides per les grans potències: Àfrica i el
Pacífic. A Amèrica menys la Guyana (francesa, britànica i holandesa) la majoria dels
estats són independents de les potències.
Explicacions:
 Explicació leninista:
 L’imperialisme és la fase superior del capitalisme
L’expansió imperial era imprescindible per als països capitalistes per la caiguda de la
taxa de guany (concepte marxista) i l’excés d’estalvi a la recerca d’oportunitats
d’inversió més rendibles.
 La rivalitat pels territoris colonials va portar al conflicte bèl·lic.
 Aquesta interpretació portarà a la Revolució Russa i als moviments revolucionaris
del Tercer Món.
 Pensadors no marxistes:
 Tot el contrari: el capitalisme és el contrari de la guerra perquè és cosmopolita i no
té fronteres.
 Neguen que l’imperialisme tingui bases econòmiques i que aquest porti a la
rivalitat que portaran a la Primera Guerra Mundial.
 L’explicació és que es basa en raons psicològiques, ideològiques, culturals i
polítiques: el nacionalisme.
 Altres raons econòmiques de l’imperialisme :
 El món té una divisió econòmica
 L’imperialisme es bassa en l’extracció de la riquesa de les metròpolis cap a les
colònies: or, coure, cautxú, plom...
La revolució dels transports ho facilita sumat al la pujada de la demanda d’aliments
(sucre, té, cafè, cacau) propi del consum de masses que s’estableix en el Primer
Món.
 Els països proveïdors de primeres matèries passen a ser vulnerables i només
depenen de les exportacions d’aquestes matèries.
 En les Noves Europes la rendibilitat econòmica és molt alta a diferència de les noves
colònies.
Resultats econòmics:
 Les colònies atrauran poc de capital i donaran uns pèssims resultats econòmics.
 En els països colonitzadors hi haurà un petit grup que s’emportarà grans beneficis
(empreses importadores de matèries primeres). També en les colònies les elits locals
obtindran també grans beneficis.
 Va resultar ser un mecanisme de transferència de renda de classes mitjanes a les
riques: les mitjanes pagaven impostos i les riques eren els beneficiaris del negoci
colonial (companyies agrícoles i mineres, comerciants, inversors, fabricants d’armes).
 Hi ha un creixement de la desigualtat global.
 Moviments socials i democratitzadors
 Augmenta la proporció de població amb dret a vot: primer sufragi universal masculí i
posteriorment també femení.
 Apareixen també unes tendències caciquils
 Apareixen resistències a la democratització en determinats països:
 Manca d’entusiasme en determinats governs
 Oposició per part de les classes benestants i educades (por als moviments de
masses com els sindicats).
25

lOMoARcPSD|2481068
Agitacions del moviment obrer a partir de la dècada dels 90 acceleren la

democratització.
 Hi ha un moviment generalitzat cap a la democràcia, tant Alemanya com Àustria-
Hongria tindran sufragi universal masculí abans de la IGM, però amb parlaments
que no controlen plenament el govern (només el monarca podia ordenar formar
govern).
 Moviment obrer
 1864: I Internacional AIT(Associació Internacional de Treballadors) que mou també
anarquistes i socialistes moguts per l’obra de Marx i Engels.
 1889: II Internacional socialista: partits socialistes, laboristes i socialdemòcrates. Estan
organitzats en comitès dels quals no forma part la majoria de la ciutadania, però la gent
els segueix.
 Nombroses vagues que suposaran: concessions en quant a dret de vaga, jornada 8h
Altres moviments socials
 Estrats socials entremitjos també descontents.
 Camperols: organitzats en cooperatives.
 Església catòlica: ultraconservadora i organització amb la major capacitat de
mobilització.
 Església protestant: nacionalisme i liberalisme
Contenció dels efectes de la democratització
 Utilització del nacionalisme per desviar l’atenció cap un enemic extern
 Monarques que no cedeixen el govern
 Cessions als partits socialistes com la Seguretat Social o les pensions
 Resistència de monarques i emperadors a cedir el poder
 Causes de la primera guerra mundial
 Rivalitat anglo-germànica
 Entre 1870 i 1914 hi ha una rivalitat creixent entre Alemanya i el Regne Unit
 La indústria alemanya esdevé molt competitiva, guanya mercats i aspira a superar el
Regne Unit.
 Des de la “Pax Britànica” de 1815 no hi havia cap potència europea continental
dominant.
 Es creen dues grans aliances: la Triple Entesa (UK, França i Rússia) contra la Triple
Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia). Alemanya es prepararà per una gran
guerra.
 Raons político-econòmiques
 Existeix una creixent associació entre l’estatus de gran potència i l’extensió de les
possessions colonials. L’imperialisme serveix per compensar la debilitat i el
descontentament interns.
 Durant la globalització es produeix una tendència imparable cap a la
democratització als països industrialitzats, a més la I Internacional accelera el
procés. Les classes més altes s’hi oposaran.
 Per part dels partits socialistes la transformació és continguda: implementació de la
seguretat social, pensions, jornada laboral...
 El sentiment nacional és instrumentalitzat, la guerra i l’imperialisme en seran
algunes de les conseqüències.
 Interpretacions en conflicte
 Conflicte imperialista: combat entre les grans potències colonials. Alemanya a la qual li
arriba la industrialització més tard té menys colònies i busca el seu lloc al món.
26

lOMoARcPSD|2481068
 Rivalitat anglo-germana: polarització dels poders europeus

 Fi de l’antic règim: darrer episodi de resistència dels estaments privilegiats.
 Reaccions a la globalització
 Proteccionisme, crisis del patró d’or...
 La IGM va trencar les dinàmiques existents i després va venir una onada proteccionista.
 La guerra suposa una divisió radial tant políticament com econòmicament.
27

lOMoARcPSD|2481068
4-La desintegració de l’economia internacional
4.1-De la Gran Guerra a la Gran Depressió
 Guerra breu o llarga

 Alemanya va envair Bèlgica i França pensant en que seria una guerra curta (6 mesos)
amb molta mobilitat i que no absorbís la totalitat de la producció del país.
 A final va ser una guerra llarga (agost 2014 – novembre 2018) de trinxeres i amb un
aparell productiu al servei de la guerra. El poder econòmic es posa al servei de la
guerra. Apareixen: tancs, armes químiques, grans canons, metralladores.
G a s to g u b e r n a m e n ta l % d e l P I B
70
60
50
40
30
20
10
0
1913 1914 1915 1916 1917 1918
FRA GER GB EEUU A U S-H
 Fiançament de la despesa públic

El finançament és amb pocs ingressos ordinaris, entre el 66 i el 85% seran ingressos
extraordinaris:
 Títols de deute públic – bons patriòtics
 Emissió inflacionària
 Préstecs externs
 Reserves d’or
 Liquidació d’actius a l’exterior
 Creació de l’impost sobre la renda
28

lOMoARcPSD|2481068
 Trajectòria econòmica
 Inflació en els països

 Cas dels neutrals (Escandinaus, Països Baixos i Espanya).
Espanya:
 Cauen les importacions manufactureres i de carbó procedents d’Europa
 Cauen les exportacions primàries (aliments, begudes i minerals) cap a Europa
 Pugen les exportacions manufactureres cap a França (exportacions per via terrestre)
 Pugen les exportacions manufactureres cap als mercats llatinoamericans, habitualment
proveïdes pel Regne Unit.
 Efectes en l’economia espanyola
 La balança del compte corrent és molt favorable (5.000M de pessetes, ¼ del PIB).
 Convergència en el PIB per càpita, la resta de països hi perden.
 Apreciació de la pesseta
 Increment del nombre de bancs, oficines i dipòsits.
 Espanya passa a ser el 4t país del món en reserves d’or, molts saldos líquids en divises
estrangeres.
El Banc de Barcelona comprarà marcs alemanys creient que l’economia es recuperarà
ràpid.
 Efectes en la resta del món:
 Es comporta com la resta de països neutrals.
 El col·lapse de la producció agrària europea incentiva l’extensió dels conreus d’ultramar
(independent i colonial) així com la substitució de les importacions.
 Tractat de Versalles (1919)
 Reordenació del mapa europeu de d’Orient Mitjà
 Nous Estats: Polònia, països bàltics...
 Destrucció dels grans imperis (la URSS no hi participa: Alemany, Austro-Hongarès i
Otomà
 Retorn d’Alsàcia i Lorena a França
29

lOMoARcPSD|2481068
 Reconeixement del dret a la autodeterminació dels pobles (14 punts de Wilson)

 Alemanya ha de pagar les indemnitzacions de guerra: pagament en minerals i marcs
alemanys.
Només pot comerciar amb els EEUU, que havien estat els únics que s’havien enriquit
per la guerra.
 Keynes: “Les conseqüències econòmiques de la pau” – destruir econòmicament
Alemanya serà un desastre i no podrà pagar les indemnitzacions.
 Conseqüències
 França serà el país que patirà més destrucció, per això serà més exigent amb Alemanya.
 Hiperinflació a la majoria de països.
 Estabilització europea
 Alemanya no tindrà més remei que pagar ja que no té exèrcit per defensar-se . Invasió
del Sarre per pagar amb Carbó.
 Pla Dawes:
 Alemanya acabarà creant una nova moneda amb l’ajuda dels EEUU.
 S’estableix un nou calendari de pagaments realista cap als aliats amb l’ajuda dels
EEUU.
 Els EEUU passa a ser un país aïllacionista amb els republicans.
 Retorn al patró d’or
 Els EEUU ho posen com a condició per a la reconstrucció europea
 Espanya no hi entra
 Keynes critica el retorn, ja que es tracta d’una política deflacionista, al final
fracassarà.
 Canvis en el PIB mundial
 Japó i EEUU ocupen el lloc d’Europa en el comerç internacional.
 Europa torna a assolir els nivells de producció previs a la guerra l’any 1925.
 Crisis de sobreproducció en els països de la perifèria
 La URSS sortirà de l’economia munial.
 La Gran Depressió
 Suposa un dels desastres econòmics més grans de la història en temps de pau
 Pels EEUU suposa la crisi més gran de la història
 Enorme endeutament de les famílies per comprar actius: especulació borsària
 Crisi bancària que no pot cobrar deutes
30

lOMoARcPSD|2481068
 Gran pujada de l’atur

 El President Hoover opta per la no intervenció en l’economia per tal de sortir de la
crisi.
 Canals de transmissió internacional
 Retorna dels préstecs donats als països centre-europeus. Crisi bancària també al centre
d’Europa.
 Proreccionisme (1930), com a reacció a la crisi: aranzel Smoth-Hawley. Genera una
onoda d’aranzels proteccionistes arreu del món, empitjorarà l’economia mundial i de
retruc també la dels EEUU.
 Aquesta no té cap impacte en l’economia espanyola, ja que no té una gran dependència
financera dels EEUU.
La crisi arribarà a través del proteccionisme mundial a més de la inestabilitat política
que es produeix pel pas de la dictadura de Primo de Rivera a la 2a República.
 Diagnòstics
 Keynes
 Economia focalitzada en: política aranzelària i pressupostos públics
Keynes pretén donar una nova explicació a l’economia.
 Components de la demanda: consum, inversió i demanda intercional.
 Preferència per la liquiditat: si tothom en té ningú gasta, per tant no hi ha ni
consum ni producció.
 Per combatre la crisi proposa polítiques monetàries i fiscals expansives.
 Keynes en el seu moment no té influència. Totes les seves conclusions seran
publicades l’any 1936, quan la majoria de països ja han dut a terme aquestes
polítiques.
 Milton Friedman
 La inflació era dolenta, només existia per un augment de la oferta monetària. Per
solucionar-ho cal donar independència a la Reserva Federal.
 La deflació fa que sigui més factible conservar el diner i no gastar.
 La crisi és per un error de la Reserva Federal
 Peter Temin
 L’error és el retorn artificial a patró d’or.
 Els EEUU van tornar a la paritat anterior a la IGM, realment la seva economia s’havia
revaloritzat
 Kindleberger i Lewis
 El proteccionisme a escala mundial és un desastre per l’economia
 Els EEUU haurien d’haver exercit com a líders de l’economia mundial
 Crisi econòmica a la perifèria: Amèrica Llatina
 Els seus mercats s’ensorren per la caiguda del comerç internacional
 El valor de les seves exportacions es redueix en la reducció de la capacitat de compra
d’importacions
31

lOMoARcPSD|2481068
4.2-Recuperació econòmica: experiències nacionals. IIGM

 Context polítiques nacionals de recuperació
 Crisi de deflació: sobreproducció i retrocés de la demanda
 Calen polítiques monetàries i fiscals que estimulin la demanda
 Caminis de recuperació
 Regne Unit
 Sortida del patró d’or el 1931 i devaluació de la lliura mantenint la ortodòxia
financera.
 La devaluació portarà més competitivitat exportadora (sobretot adreçades a tots
els països de la Commonwealth), també augmentarà el consum.
 Més obra pública, que promou l’activitat econòmica i que millora les dotacions
d’habitatge.
 Alemanya
 Els socialdemòcrates tenien por a la hiperinflació que no volien fer polítiques
monetàries expansives.
Amb Hitler hi ha un canvi radical. No es surt del patró d’or, es desactiva amb un
control radical dels canvis.
 Es deixen de pagar les indemnitzacions de guerra
 Programa d’obres públiques (carreteres i autopistes), béns d’inversió i armament.
 És el país que millor se’n surt de la Gran Depressió.
 Estats Units
 Hoover governarà fins 1933.
 Roosevelt arribarà el 1933 i aplicarà el New Deal. Algunes mesures no seran
constitucionals i ell perdrà.
 Es sortirà del patró d’or, es devalua el dólar, obra pública, es millorarà la capacitat
negociadora dels sindicats per pujar salaris.
 Tot i això Roosevelt equilibra el pressupost 1937-38 i hi ha una petita caiguda.
 El rearmament suposarà la sortida definitiva de la crisi.
 França
 No surt del patró d’or fins el 1939, es manté dins del “bloc de l’or” (juntament amb
la Unió Monetària Llatina).
 No sortirà realment de la crisi fins després de la IIGM.
 URSS
 Està fora de l’economia mundial
 Es passa de la NEP als Plans Quinquennals d’Stalin que farà desenvolupar
enormement la indústria. També es desenvoluparà una gran indústria
armamentística.
 Tot això es farà a un cost humà molt alt
 Recuperació perifèries
 (Perifèria europea i Amèrica Llatina)
1932-37: el proteccionisme farà que s’acabi desenvolupant una indústria interior ja
que deixen de dependre de l’exterior.
Però els països més petits es veuran perjudicats ja que no tenen suficient mercat
interior.
 (Xina i índia)
Economies molt grans amb un gran mercat intern. Països molt pobres dependents
de l’economia internacional.
32

lOMoARcPSD|2481068
 Vacil·lacions i determinis
 Les democràcies occidentals no tindran un rumb clar en contraposició dels països
feixistes que s’orientaran clarament cap al rearmament.
 Esforç productiu i costos de la guerra
D’on provenen els recursos?
 Increment del PIB (mobilització del treball) com en el cas dels EEUU
 Canvi de la producció civil a la producció militar
 Contracció del consum privat
 Postergació de la inversió
 Potències feixistes: explotació dels països ocupats
 Forces aliades
 Durant la primera fase del conflicte (1939-1941)
 Alemanya aconsegueix conquerir gran part del continent europeu
 Japó aconsegueix dominar tot el Pacífic asiàtic
Les dues grans superpotències militars feixistes es reforcen econòmicament en
esdevenir imperis, ja que seguint una estratègia depredadora exploten els territoris
ocupats.
 L’entrada de la URSS i els EEUU a la guerra decanta la balança a favor dels aliats.
La victòria però, no s’hauria produït sense la major eficiència dels aliats, que a
diferència de les potències de l’Eix, cooperaven entre sí,
 Enorme cooperació entre aliats: EEUU presta una enorme quantitat a la resta de països
(lend and lease).
33

lOMoARcPSD|2481068
5-Edat Daurada
5.1-Bases institucionals de la recuperació de postguerra i trajectòries

d’industrialització i desenvolupament
 Conseqüències IIGM
 Partició d’Alemanya
 Es facilita la reconstrucció
 Divisió en dos blocs
 Lliçons de la història
 No es van exigir indemnitzacions als vençuts, es va ajudar a la recuperació i es va
crear un nou ordre internacional basat en la cooperació.
 Es va fomentar la cooperació econòmica internacional, evitant un sistema tant rígid
com el previ. Per tal d’evitar la deflació, les guerres aranzelàries, les devaluacions
competitives i així tornar al multilateralisme i a la lliure circulació de capitals i
mercaderies.
 EEUU va assumir la responsabilitat de dirigir la recuperació a l’Europa Occidental
 La URSS no va aprendre les lliçons. Ho va pagar fent pagar reparacions a l’Europa de
l’est: molts cops fent pagar amb espècies
 Bases institucionals del creixement de postguerra
 Nou ordre econòmic internacional: Bretton Woods
Antecedents:
34

lOMoARcPSD|2481068
 Maig 1941: Carta Atlàntica

 Febrer 1942: Mutual Aid Agreement: Lend-Lease Program
 Camí de la creació de la Organització de Nacions Unides
Juliol 1944: Conferència Monetària i Financera de Nacions Unides a Bretton Woods
(New Hampsire) amb els economistes Harry Dexter i John Maynard Keynes.
En què consistia:
 Tipus de canvi fixes, amb un patró dòlar (35$ = peça d’or)
 No es torna al patró d’or
 Sistema de canvis fixes i ajustables
 Els bancs centrals són responsables del control de capitals i de l’estabilitat de les
divises, tenen un marge molt petit.
 El Fons Monetari Internacional ajuda als països a superar tensions monetàries.
 Trilema del sistema monetari internacional en economies obertes:
 Institucions:
 FMI – Fons Monetari Internacional
 BIRD – Banc Internacional per la Reconstrucció i el Dezenvilupament. Després es
dirà Banc Mundial.
 OCI - Organització del Comerç Internacional (fracassa i es crea el GATT – Acord
General d’Aranzels i Comerç). Alguns dels màxims beneficiats haurien estat els
països asiàtics.
El 1995 es crearà la Organització Mundial del Comerç.
 El PlaMarshall
 Creat per George Marshall el 1947 i implementat ràpidament.
 Nom: ERP (European Recovery Program).
 Context:
 Esclat de la Guerra Freda: primer la URSS se l’estudia però finalment el
rebutjarà, també ho bloquejarà pels països de l’est.
 Crisi de sobreproducció als EEUU produïda per la IIGM
 Perill del comunisme a l’Europa Occidental i frenar el comunisme.
 Greus tensions en els mercats monetaris: gran escassetat de dòlars, però hi ha
acord per mantenir paritats fixes.
35

lOMoARcPSD|2481068
 Els països europeus que s’estan recuperant necessiten importar massivament.

 Es regalen mercaderies en compte de diners, aquests les hauran de vendre en els
seus mercats nacionals.
Pla Marshall i integració europea
 El 1949 el RU fa una gran devaluació de la Lliura Esterlina
 Es crea la EUP (Unió Europea de Pagaments) per estalviar dòlars i no haver de
devaluar.
 La UEP serà un èxit i anirà renovant-se cada 2 anys per una excusa o una altra. El
1957 els països que més havien patit creen la CEE, utilitzant el model de la CECA.
Aquests països són: Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Luxemburg i Bèlgica
El 1973 s’hi uniran Regne Unit, Dinamarca i Irlanda.
 Integració a l’Europa de l’Est
 La URSS va explotar aquests països. Va apropiar-se de tot el capital possible i el va
traslladar a la URSS, cobrant-li reparacions de guerra.
 El bloc soviètic no va cooperar internament, però va haver un intent amb la
COMECON.
 L’edat daurada global (1950-1973)
 Excepcionalitat històrica
 Taxes de creixements sense precedents del PIB mundial, casi del 5%
 Diferències geogràfiques:
 El bloc soviètic creix en base a altres criteris de mesura.
 El tercer món creix molt en termes de PIB però molt menys en termes per càpita per
qüestions demogràfiques.
 EEUU, Europa Occidental i Japó convergeixen.
Europa Occident:
 Causes:
 Recuperació catching up
 La recuperació es basava en la reconstrucció i en la transferència
tecnològica procedent dels EEUU (nous productes, noves tecnologies i
noves tècniques de gestió empresarial).
 Empresa, treball i capital humà:
 Organització de les empreses
 Dfisió del Taylorisme i el Fordisme
 Difusió de la gran empresa
 Difusió de les multinacionals
 Augment de les demandes d’educació per a gestionar les
empreses: tècnics, enginyers, economites...
 Augment de pes dels serveis: salut, educació...
36

lOMoARcPSD|2481068
 Nous productes i noves tecnologies:

 Boom del consum: societat de consum, americanització.
 Consum de béns durador Segona Revolució Industrial (cotxes,
electrodomèstics, transistor, televisió, PC) produïtas a gran escala
per les multinacionals
 Pagues dobles i auge del turisme
 Augment TPF: innovació de béns de capital; desplaçament de la
corba d’oferta que afecta a molts béns de la societat de consum.
 Altres millores
 Consens entre capital i treball per impulsar la inversió i la ocupació
posposant el creixement salarial a l’obtenció de guanys de
productivitat.
 Increment de les exportacions gracies a la integració europea i al GATT.
 Reducció de les fluctuacions econòmiques, millora de l’eficiència i del benestar.
 Sistema estable: creixement de consum i inversió a taxes constants.
Augment dels salaris reals, però no molt més que la productivitat.
 La memòria de les guerres i la GD contenia als sindicats a fre demandes
superiors dels salaris.
 S’apliquen polítiques keynesianes: polítiques monetàries i fiscals
expansives, malgrat Bretton Woods.
 Tipus d’interès baixos i accés al crèdit assequible.
 Reassignació del treball
 Gran creixement al nord d’Europa que provoca migracions sud-nord durant
els 50s i 60s.
 Plena ocupació, atur friccional.
 Incorporació de dones casades al mercat de treball que suposa un augment
addicional de l’ingrés familiar.
 Béns de l’economia domèstica que abans no comptabilitzaven en el còmput
del PIB ara passaran a estar inclosos perquè es produeixen amb treball
assalariat o es compren al mercat.
 Nou paper de l’Estat – l’Estat del benestar
 Polítiques fiscals: augmenta la despeses pública i s’imposa un sistema fiscal
progressiu.
 Gir igualitari al nord d’Europa
 Proliferació d’empreses públiques sobretot pel que cfa al sector serveis.
5.2- Trajectòries d’industrialització i desenvolupament. La fi de l’edat

daurada
 Trajectòries d’industrialització i desenvolupament
 Hi ha una edat daurada a tot el món després de la IIGM. Finalment el 1958 entrarà en
vigor Bretton Woods, amb el sistema de paritats fixes.
 Creixement econòmic a l’Europa Occidental
 És també la zona del món més devastada per la guerra i tindrà noves oportunitats
 Japó seguirà una trajectòria molt similar
 La CEE
 El 1947 es crearà el Benelux
37

lOMoARcPSD|2481068
 La Unió Europea de Pagaments incentiva el comerç entre països

 La CECA es crearà el 1950
 El 1957 amb el tractat de Roma es crearà la CEE (format per França, Itàlia, RFA,
Bèlgica, Holanda i Luxemburg). Es crea la PAC, una política proteccionista que crea
un mercat comú.
 L’empresa pública
 Els seus orígens són anteriors a la IIGM, és una particularitat europea:
 El primer antecedent són les Reals Fàbriques
 L’altre són els monopolis fiscals com el tabac on l’estat era propietari d’actius
que generaven rendes (mineria).
 Les indústries en xarxa: aigua, ferrocarrils, telègrafs, electricitat. Van propiciar
que es creessin empreses públiques, tot i que a vegades l’Estat feia concesions
del servei públic.
 En el període d’entreguerres l’administració pública rescatarà empreses privades
i es convertiran en empreses públiques.
Amb els governs de fronts populars d’entreguerres es faran nacionalitzacions
que faran que es creí un sector públic important.
 El període 1944-1980 és el període de plenitud de l’EP
 Situació d’emergència el 1945, després de la destrucció provocada per la guerra.
 Incorporació dels i sindicats i partits d’esquerres en els consensos socials.
 Pèrdua de confiança en el lliure mercat.
 Les nacionalitzacions es faran també per reestructurar determinats sectors i
poder garantir la provisió del servei de manera equitativa.
 Combatre els monopolis
 Model soviètic
 Industrialització accelerada
 Voluntat d’industrialització accelerada per posar-se al nivell dels països
industrialitzats. La industrialització resulta ser molt forçada.
 Màxima prioritat de la indústria sobre l’agricultura.
Prioritat de la indústria pesada (siderúrgia, producció hidro i termo elèctrica,
mineria) sobre la indústria de consum. A partir de 1933 també es prioritza la
indústria militar.
 Propietat col·lectiva dels béns de capital.
 Els serveis eren considerats improductius, no comptaven en el PIB, sinó que es
comptava el Producte Interior Material.
 Primer Pla Quinquenal (1928-1932)
 Terror com a mitjà per aconseguir els objectius.
 Col·lectivitzacions de la terra forçades.
 Es fixen objectius de producció molt alts quantitativament.
 Holodomor a Ucraïna el 1933, crisi agrària.
 Empitjorament de les condicions de vida
 La planificació soviètica
 No hi ha ni preus ni mercat, es malbaratarà.
 L’assignació de recursos estarà molt centralitzada, això serà altament ineficient.
Grans projectes centralitzats.
 Racionament dels béns de consum i control total dels preus.
 Autarquia: no hi ha comerç exterior. Això farà que no es pateixi per la gran
depressió.
38

lOMoARcPSD|2481068
 No hi ha ni iniciativa, ni innovació, ni flexibilitat.

 Sistema econòmic socialista
 Les empreses estan controlades per l’Estat, falta de coordinació entre les
diferents unitats productives.
 Inversió limitada en infraestructures, habitatge i serveis.
 El control excessiu del mercat (control de preus) crearà un excés de demanda,
això farà que aparegui un mercat negre i una lata corrupció.
 Tipus de canvi fixat administrativament.
 Col·lectivització i industrialització forçada a l’Europa de l’Est
 Hi ha reparacions de guerra envers la URSS
 Col·lectivització de la terra (1948-1964).
 Especialització en la indústria pesada per tal d’assegurar la independència
econòmica.
 Incorporació de la dona al mercat de treball.
 Edat daurada del comunisme
 Entre la mort d’Stalin (1953) i 1968 és el millor moment del comunisme soviètic.
 Millora en les condicions de vida i accés als serveis socials: ensenyament, salut,
pensions...
 Model d’Industrialització per Substitució d’Importacions (ISI)
 Es combina una economia de mercat amb una alta intervenció estatal
 Alta protecció aranzelària especialment en la indústria manufacturera.
 Cal facilitar la importació de béns d’equipament necessaris per al desenvolupament
de la indústria de béns de consum i intermedis.
 Genera distorsions assignatives contra l’agricultura i a favor de la indústria, contra
els consumidors i a favor dels productors.
 Genera: desequilibris en la balança de pagaments, en la inflació i en el tipus de
canvi.
 Aplicat a:
 Amèrica Llatina
 Món Àrab
 Índia
 Perifèria europea: Espanya, Portugal...
 Altres països en vies de desenvolupament.
 La industrialització per promoció d’exportacions
 Via seguida per Japó entre 1950 i 1990. Després de 1960 el seguiran: Corea del Sud,
Taiwan, Hong Kong i Singapur.
 Cert nivell de planificació, orientant l’economia cap a l’exportació.
 Industrialització accelerada que passa per una compressió del consum privat. Salaris
molt baixos.
 Fortes reformes econòmiques igualitàries després de la IIGM: reformes agràries,
empobriment generakitzat per les destruccions de guerra.
 Suport militar americà: Guerra de Corea
 Liberalització manufacturera
 Tercer Món, sense mercats
 Format per antigues colònies que havien assolit la independència, països no
alineats, països exclosos del primer món.
 La fragmentació de les colònies genera inestabilitat guerres i proteccionisme.
 Molts optaran per la ISI, amb diversos graus de planificació.
39

lOMoARcPSD|2481068
Els països més petits i més pobres només podran optar per l’exportació de matèries
primeres i de recursos naturals. Tanmateix la majoria de mercats del primer món
estaran tancats.
 Gran empobriment, migracions cap a les antigues metròpolis.
 La fi de l’edat daurada
 Introducció
 Realment s’acaba als anys 70
 S’acaba el gruix del canvi estructural
 S’acaba la còpia de tecnologies dels EEUU
 S’acaba el compromís de treball i capital de la post-IIGM
 Fonts de creixement
 Tant la taxa de creixement del PIB es desaccelera com la de rendiment empresarial.
 Als anys 70 calen nous canvis en l’estructura protuctiva i més innovació tecnològica.
No arribarà fins els 80s.
 3 xocs negatius
 Xoc monetari
 Insostenibilitat dels acords monetaris de Bretton Woods. Amb la convergència
econòmica hi apareixen noves monedes fortes.
 Amb la Guerra del Vietnam la confiança amb el $ baixa a més de tenir un
enorme cost econòmic.
 El1 5 d’agost de 1971 es posa la fi a Bretton Woods:
 Trenca la paritat amb l’or, cosa que causarà devaluació
 Afegeix un aranzel del 10% per limitar importacions.
 Poc a poc els països deixen les seves divises en flotació.
 Xoc salarial
 Després de 2 dècades de plena ocupació els sindicats es senten forts i demanen
uns salaris majors a la productivitat.
 La taxa de benefici s’erosiona
 Xoc energètic
 Ús intensiu del petroli per part de les potències occidentals.
 Crisi del Petroli de 1973
Sorgeix a partir de la Guerra del Yom Kippur, els països occidentals pagaran el
preu de donar suport a Israel.
40

lOMoARcPSD|2481068
 Els països de la OPEP declararan un embargament contra occident. Després

faran un increment X5 del preu del petroli reduint la oferta un 5%. El preu del
petroli passa de 3$ a 12$ al barril.
Aràbia Saudita té els costos d’extracció del petroli més baixos del món, per això
poden controlar tant els preus del mercat.
 El 2n xoc serà el 1979 amb la Revolució Islàmica i la Guerra Iraq-Iran faran que
el preu del petroli pugi X3. La disputa es centra en els camps de petroli de la
frontera.
Conseqüències immediates
 Fi de la cohesió del Tercer Món, cartelització de l’economia: coure, bauxita.
 S’enriqueixen els productors i exportadors de petroli i s’empobreixen els
importadors.
 Tanquen empreses i creix l’atur.
 Estanflació = estancament + inflació
 3 xocs que generen inflació:
 Laboral
 Monetari
 Energètic
Són 3 xocs que es gestionen amb més inflació
 No es tractava d’una crisi de demanda
Corva de Philips
 La inflació i l’atur es mouen inversament. A més inflació, menys atur. A menys
inflació, més atur.
 La crisi del keynesianisme i el tombant monetarista
 La crisi del deute
41

lOMoARcPSD|2481068
6-Tomb neoliberal i segona globalització
6.1-La nova globalització i els països emergents

El tomb neoliberal dels anys 80
 Sortida de la crisi:
 Triomf del monetarisme: l’objectiu d’un banc central és mantenir la inflació constant i
baixa (2%), no ha de fer res més
 Escola de Chicago: individualisme, disminució del pes de l’Estat, mercats eficients, taxa
natural d’atur, importància del benefici empresarial.
 Lideratge de Thatcher (no hi ha societat, només hi ha individus) i Reagan (el govern és
el problema).
Lluita contra la inflació:
 RFA i Japó són els únics que no cedeixen a la temptació inflacionista.
 EEUU assumeix aquest criteri des de 1979 (Paul Volker abans de Reagan) igual que el
RU amb Thatcher.
 Polítiques d’oferta en perjudici de les polítiques de gestió de la demanda.
 Els països que millor se’n surten seran els que aplicaran les polítiques monetaristes.
Assumeixen la importància de la necessitat de control de la oferta monetària.
 Reformes liberals
 Després de la victòria contra Argentina a la Guerra de les Malvines Thatcher aplica
polítiques liberals privatitzant empreses públiques.
 Reagan arribarà al poder el 1981 i impulsarà també polítiques de defensa de la
competència. Per exemple amb la partició d’American Telègraf.
Reagan augmentarà molt la despesa militar basant-se en la innovació del sector, serà
l’anomenada Star Wars contra la URSS. La URSS acabarà col·lapsant perquè no pot
igualar als EEUU.
Es finançarà mitjançant l’emissió de deute públic, degut a l’enorme confiança que
desprenia EEUU i el dòlar, és una inversió segura: Senyoriatge.
 Desapareixen les empreses considerades “campions nacionals”, que són grans
empreses hegemòniques en el seu sector.
 Empresa pública VS. Empresa privada
Empresa pública Empresa privada

Objectius diversos: econòmics, socials i Busca maximitzar els seus beneficis i
polítics. rendibilitat
L’eficiència varia segons el sector És més efeicient en sectors competitius
Pèrdues massives Beneficis més elevat
 Guerra de les galàxies i el bloc de la URSS

 La URSS estarà molt desgastada per l’ajuda als països de la COMECON, la crisis del
petroli i la Guerra de l’Afganistan.
 No podrà atrapar els EEUU en la carrera armamentística.
42

lOMoARcPSD|2481068
 En la segona crisis del petroli de 1986 els preus s’ensorraran per segon cop i la URSS
com a gran productor no hi podrà fer front.
 Lluita contra la inflació i crisi del deute
 L’enduriment de la política monetària portarà a l’apreciació del dòlar.
 Molts països faran grans inversions amb els beneficis obtinguts del petrodòlar, amb els
excedents dels països de la OPEP.
Això farà que s’endeutin molt amb una divisa tant cara com el dòlar. Després tindran
dificultats per tornar els deutes amb el dòlar.
 Reagan farà una política monetària restrictiva i una política fiscal expansiva.
Crisi del deute:
 Amèrica llatina, països àrabs...
 Els països de l’est també tindran aquests problemes. Polònia serà el primer, s’havia
endeutat enormement.
 El primer en donar-se a conèixer va ser Mèxic (1982) amb una gran devaluació del Peso.
Després es va estendre per tota l’Amèrica Llatina.
 Va donar lloc a: fallides, suspensions de pagaments, reestructuracions del deute,
privatitzacions. El paper de l’FMI va ser molt actiu amb el suport de la banca dels EEUU,
donarà crèdit als països perquè puguin tornar deute a la banca dels EEUU.
 Això provoca uns ajustos duríssims en aquests països: privatitzacions, retallades...
 A l’Amèrica Llatina serà conegut com la “dècada perduda”.
 L’Aràbia Saudita degut als baixos costos de producció del petroli pot fer dumping a la
resta de països.
Conseqüències:
 Debilitació de l’Europa Oriental, els països s’havien d’endeutat massa. Aquests països
s’havien endeutat per augmentar el benestar de la ciutadania però no el podien
mantenir.
 A l’Europa Occidental les empreses que més es van endeutar van ser liquidades o
nacionalitzades.
 El model ISI serà abandonat per la seva Insostenibilitat, genera un enorme
endeutament.
 Alguns països del tercer món tancats com la Índia i la Xina no tindran masses
problemes. Són grans mercats tancats que no tenen dependència de l’exterior.
 Globalització financera
 Abans hi havia control de capital. La globalització financera comença amb polítiques de
desregulació i amb la popularització de la borsa (RU), donarà lloc a una integració de la
borsa mundial.
 Hi haurà la primera crisi de la borsa l’any 1987 amb una caiguda mundial de les borses
mundial. Serà una caiguda transitòria fruit de l’excés d’eufòria.
 La capitalització bursàtil mundial augmentarà enormement.
 Caiguda de la URSS
 Ni Perestroika (liberalització econòmica) ni la Glasnost (transparència) serviran.
 Una menor presència als països de l’est, que esclatarà el 1989 amb la caiguda del Mur
de Berlín.
Alemanya s’unificarà, les dictadures cauran i la URSS es dissoldrà oficialment al 25 de
desembre de 1991 després d’un cop d’estat a l’estiu.
 Els països de l’est es tornen pro-occident
 Rellançament de la UE
43

lOMoARcPSD|2481068
 Thatcher renegocia les condicions de pertinença a la UE: Xec Britànic (1984). Thatcher
s’implica en la integració europea amb polítiques pro liberalització.
 Acta Única Europa el 1986: integració del mercat de béns i serveis.
Entrada d’Espanya i Portugal.
 Sistema monetari Europeu (1979).
La Segona Globalització (anys 90)

 Característiques:
 Integració europea
 Obertura comercial
 Tercera Revolució Industrial
 Grans onades migratòries.
 Emergència de noves potències: Xina
 Integració financera
 Causes
 Unificació Europea
 Final de la Guerra Freda
 Canvis en les polítiques econòmiques:
 Desregulació financera
 Liberalització de la inversió estrangera
 Liberalització del comerç (reducció o eliminació d’aranzels). Creació de la
Organització Mundial del Comerç.
 Globalització financera
 Introducció de tipus de canvia flotants que augmenten els intercanvis financers
 Auge dels intercanvis financers internacionals:
 Reducció dels controls sobre la sortida de capitals als països desenvolupats.
 Desregulació de les borses
 Eliminació d’obstacles a l’entrada de capitals als països en vies de
desenvolupament.
 Convergència dels tipus d’interès
 Fi de la Guerra Freda
 Liberalització molt ràpida en els països de l’est
 Privatització massiva. Els drets de propietat canvien però els agents són els mateixos,
les nomenklatures guanyen.
 Desindustrialització de la URSS
 Xina
 Amb la mort de Mao el 1976 Xina és un dels països més pobres del món.
 Deng Xiaoping succeirà Mao el 1978 i farà uns transició cap a l’economia de mercat.
Canvi gradual sense que es produeixi un trencament amb el comunisme.
 Hi ha una combinació de drets de propietat: propietat privada en les zones de la
costa exportadores i propietat estatal en les granges comunals de l’interior.
 Integració monetària europea
 Unificació d’Alemanya el 1990
 Tractat de Maastricht (1991) i creació de la UE (1993)
 Crisi monetària el 1993 per la digestió de la reunificació d’Alemanya, la crisi es torna
europea.
 El 1995 entren els països neutrals: Finlàndia, Àustria i Suècia
 Tercera Revolució Tecnològica
44

lOMoARcPSD|2481068
 Reducció de costos de la informàtica i les telecomunicacions.

 Creix la producció dels ordinadors
 TIC
 Guanyadors i perdedors de la segona globalització
 La convergència de preus perjudica als productors locals
 El gran perdedor és la classe mitja dels països desenvolupats
 Els guanydors són els pobres de països en desenvolupament que passen a ser classes
mitjanes.
 L’Estat del benestar en perill
 L’expansió de l’Estat del benestar cap a nous serveis costosos posa en perill la
competitivitat de les economies europees.
 L’evolució demogràfica, la creixent competitivitat i els canvis estructurals cuestionen la
sostenibilitat del model.
 Riscos financers
 La globalització financera augmenta els riscos de crisis financeres globals
 Estimula l’especulació
 Permet la ràpida sortida de capitals
Països emergents
P IB p e r c à p it a d e g r a n s à r e e s d e l m ó n , 1 9 8 0 - 2 0 0 8 ( e n $ in t s d e 1 9 9 0 )
1 0 0 .0 0 0
E s t a ts U n its d ' A m è r ic a
E u r o p a O c c id e n ta l
U R SS i CE I
A m è r ic a L la tin a
X in a
1 0.00 0
In d ia
J a pó
A fr ic a
P rò x im O r ie n t
C o re a d e l S u d
1.000
1…
1…
1…
1…
1…
1…
1…
1…
1…
1…
2…
2…
2…
2…
2…
45

lOMoARcPSD|2481068
46

lOMoARcPSD|2481068
6.2-El tercer món, població i desigualtat

 Transició demogràfica
 La difusió de la penicil·lina i els antibiòtics fan que hi hagi una caiguda en la mortalitat al
tercer món.
La fecunditat triga a ajustar-se i es produeix una explosió demogràfica.
 Aquesta trajectòria s’ha donat abans en el primer món i l’han anat repetint tots els
països.
 En el cas de la xina i la índia els governants van optar per controlar el creixement:
 A la Índia es va dur a terme un procés d’esterilització femení.
 A la Xina es va optar per la política del fill únic a partir de 1979. Comptava amb forts
càstigs si no es complia.
El resultat va sre una enorme caiguda de la fecunditat, especialment en el cas de les
nenes. Actualment se n’ha relaxat la implementació.
 Bretxa educacional
 Evolució de les desigualtats

 Desigualtats a llarg termini
 Les desigualtats ja eren molt grans a principi del segle XIX, amb l’expansió de la
industrialització arreu la industrialització creix en aquests països.
 En l’Edat Daurada hi ha una desacceleració del creixement de les desigualtats.
 Després de la IIGM les desigualtats estan en un dels nivells més baixos de la història.
 Als anys 80s amb el creixement de dos gegants demogràfics com la Xina i la Índia fa
que les desigualtats a nivell mundial baixin.
 Bourguignon i Morrison
 Major creixement a Occident i pobre creixement a la Xina i índia fins 1980. Lent creixement a
Àfrica.
 Redistribució de la riquesa a Europa i catching up europeu sobre els EEUU després de la IIGM.
Creixement de la URSS i Europa de l’Est en el període d’entreguerres io després de la IIGM.
 Les taxes de creixement de la població no estan associades a un canvi en la distribució mundial
de l’ingrés.
 Xavier Sala-i-Martin
 La taxa de creixement del PIb per càpita als països pobres és superior al dels rics en el període
1970-2000.
 La dispersió de l’ingrés per càpita en aquests països ha tendit a disminuir al llarg del temps.
 Convergència
 Xina està convergint però una gran part del món està divergint: Àfrica i Europa Oriental.
Com a resultat de:
 Descolonització
47

lOMoARcPSD|2481068
 Crisi de la Unió Soviètica
48

Historia Económica: Revolución Neolítica y Agrícola

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Historia Económica: Revolución Neolítica y Agrícola

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

lOMoARcPSD|2481068

Història Econòmica (Apunts)

Historia Económica (Universitat Pompeu Fabra)

StuDocu is not sponsored or endorsed by any college or university

Ciències Polítiques i de l'Administració – 3r Curs, trimestre 2

Universitat Pompeu Fabra

Eva Rodríguez López

Professor: Miguel Martín-Retortillo

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

DESCRIPCIÓN DEL CURSO

TEMA 1. La era moderna temprana: población, tecnología y expansión europea

TEMA 2. La industrialización europea (1750-1870)

 2.1. Protoindustrialización, revolución agrícola y revolución industrial en Gran Bretaña (C3)

 3.1. Movimientos internacionales de bienes, capital y trabajo (C5)

TEMA 4. La crisis económica del periodo de entreguerras

 4.1. De la Gran Guerra a la Gran Depresión (C7)

TEMA 5. La época dorada del capitalismo (1945-1980)

 5.1. Bases institucionales de la recuperación de Post Guerra y trayectorias de industrialización y

TEMA 6. La economía mundial durante las últimas tres décadas (1980-2010)

 6.1. La nueva globalización y países emergentes (C12)

- Seminarios (40% )  cada seminario 20%  15% participación + 5% control de lectura

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

CLASE 1. INTRODUCCIÓN AL CURSO. REVOLUCIÓN NEOLÍTICA, POBLACIÓN Y TECNOLOGÍA EN LA EUROPA

- Revolución Neolítica: paso de caza-recolección a sector agrícola

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

Lo que acaba ocurriendo con esta transición de

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

1. Declive de la disponibilidad de alimentos silvestres. Se extinguen ciertas especies y lo que acaba

3. Sistema demográfico en las sociedades pre-industriales

 Tasas de natalidad y mortalidad muy altas, donde la mortalidad supera la natalidad

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

Críticas al “techo maltusiano” (Pearson):

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

- Tamaño poblacional pequeño: pocas economías de escala

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

5. Agricultura tradicional y feudalismo

El sistema feudal fue la organización de las

 El poder público y los ingresos son para los

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

CLASE 2. SURGIMIENTO DE LA ECONOMÍA MUNDO: EXPANSIÓN EUROPEA, CAMBIO INSTITUCIONAL,

1. El comercio internacional pre-industrial hasta 1400

Los siglos XV, XVI, XVII y XVIII van a estar

2. El comercio internacional pre-industrial de 1400 a 1800

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

Por lo tanto, en el mercantilismo:

- Política de “nacionalismo económico” en relación a la circulación de mercancías

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

Por ello, cuando España y Portugal son hegemónicas:

- Hambre de metales preciosos

Y cuando se da la revolución de los precios y Holanda e Inglaterra le arrebatan el protagonismo:

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

3. La hegemonía de los Países Bajos en el siglo XVII

 Eficiencia agro-industrial. Establecen ventajas industriales en pesca, construcción naval, industria

Downloaded by Marc Solans (marcsolans73@gmail.com)

4. Surgimiento de dos modelos mercantilistas

ESPAÑA Y PORTUGAL EN AMÉRICA HOLANDA E INGLATERRA EN ASIA

Se dan cuatro cambios institucionales muy importantes:

No obstante, no podemos hablar aún de una economía global, dado que: