134 BOLETÍN D E LA S UiÏ l` ilR li

C O N SEJ O SU P ER IO R D E IN V ES TIG AC IO N ES C IEN TIF IC AS

Patronato José M. Quadrado
tellón de la Plana. EI primer volumen de Ia colección, prepariuhl
por la propia Dra. Cabanes, recopila la información extraida tlo ltt
llibres de coses vedades (productos de exportación prohibida o eXCI311,
cionalmente tolerada con pago del correspondiente impuesto, y pro
cisamente por esto registrada en los citados libros), referida al ant)
1381. Cada noticia (con un total de 1584) incluye los datos esencittlaa
BOLETIN
.;

DE LA
de cada operación: mercader o patrón de nave, lugares de origen
y destino, naturaleza de los productos con especfficación de peso SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CVLTVRA
cantidad, y valor del impuesto. Unos oportunos indices de personfia,
lugares y productos faciliten el manejo del considerable cúmulo duetl• Tomo XLVIII Julio - Septiembre 1972 Je Cuaderno 111
mental que representa este trabajo realizado con Ia ayuda de la boall
«En Vicent Iborra i Gil», y cuya edición se inscribe dentro do ltll
actividades del Departarnento de Historia Medieval de la Facultad
de Filosofia y Letras d e S. A. ARQUEOLOGICA
ASPECTOS HUMANOS DEL CANCER, por Rafael Martínez San Pedra,
Alicante. —Graficas Dlaz. -1971.-1 hoj. + 94 p4s. + 2 hoj.—•
220 x 160 mm.

Púginas calientes llenas de caridad tan olvidada hoy hacitt
el prójimo enfermo. Escritas por un médico en contacto diario con
eI sufrirniento, sembrador de esperanzas para mitigar el dolor. Libro
para entendidos y profanos, mas para los segundos, escrito despuds
de muchas Iecturas y de vivir entre enfermos durante anus. Condensa
ciencia y caridad en sus púginas. Bien ha hecho Ia Caja de Ahorros
Provincial de Alicante el incluirlo en sus publicaciones de su Obra
Social y Cultural.—M. M. A.
RELACIONI DE HALLAZGOS ARQUEOLOGICOS EN EL TOSAL DE MANT-
SES (Aucm,rrE) 1933-35, por Francisco Figueras Pacheco t.—Publica-
ciones del Excmo. Ayuntamiento de Alicante.--Imp. Sucesor de Such,
Serra y Cía. -1971. -211 p4s. -220 x 155 cm.
La publicación es una compilación de 883 fichas que dejó redac-
tadas el que fue cronista de la ciudad cle Alicante y director de exca-
vaciones, D. Francisco Figueras Pacheco. Son fichas referidas a cada
uno de los objetos que fueron hallados en el Tosal de Manises, en las
inmediaciones de Alicante, entre los afíos 1933-35.—C. M. T.
Imp. Hijos de F. Armengot. - Enmedio, 21. - Castellón, 1972
La provessó del Corpus
Un redoli de falzies coronen el campanar, baixen d'altes
celestíes a niuar; de les cornises altes prenen el vol,
xillant espaordides pels espais blaus. Carregats de baladre
anem enramant la volta per on la provessó té que passar.
La gent està obrint armaris i desplega cobertors, engala-
nant de festa les finestres í balcons. Tots van mudats, ves-
tint lo millor. Qui en el dia del Corpus no estrena tan
sisguera un pantaló ? Qui deixa de risar-se el monyo ? Qui
del baul no trau l'or i se venta amb un palmito simulant
que té calor`?
Ja voltegen les campanes, pregonen a tots els vents,
parlen la llengua del bronze, sols nosaltres l'entenem, és
la llengua de la mare, de la terra allà on naixem.
Als navals tots caminen cap a l'església Major. Uns
vestixen de seti, altres calcen saragüells d'antic llaurador.
Algun tossí lluix les anques fent sonar els cascavells i, per
guardar-se una voreta de rastell, va de pressa l'agüeleta
amb els seus netets dient-los: Correu que els gegants
estan plantats i els lleueros que els porten duen la capçana
 136 BOLET1N DE LA SOCIEDAD
al cap. No ballen, tenen el pas molt curtet per la talla que
medixen, més aixina que't descuides alcen el vol i fugen,
no s'encanten. Els nanos ballen el «xorrocoxoc, xorro-
coxera, tira'm un albercoc, tira'm una pera». No men-
javen més que fruita. De plegar un caramelo els rode el
cap per terra... deuen patir de tensió...
— Mireu corn els cavallets ballen sempre de gaidó.
«Cavallets que aneu i torneu i les cames vos fan triquitrac,
li direu al meu maridat que jo he caigut dins la sèquia
de cap».
— No els tingueu por, que la mitat és de cartó, i els
sables peguen de pla.
Ara voreu els arets calçar espardenyetes de colorets,
pobrets!... Mai s'enganyen al ballar. Tireu-los xavos que
ells sí que se poden acatxar sense rodar-los el cap.
La Mare de Déu i el Ninyo a cavall de la burreta,
pobretal... i el àngel que l'acompanya porta les ales de
llanda pintades d'or. Sant Josep va ben morat. Es Dio-
nisio el tramusser que viu al portal de Sant Roc. Tots els
anys té l'exclusiva de la Fugida a Egipte.
Pugeu a dalt del rastell, veureu el Carros triumfals.
Jesús! com cluixen les rodes i quin tiro d'animals!... Per a
tant de campanillo i tant de pura en la boca no està bé
que tiren confits d'algep... I aixina que el carro arranca
vos sentiu la granitzada sobre el cap, i si un confit es fica
baix de la teua cadira, ja estàs arreglat, una nuvolada de
gent te vé corrents a agarrar-lo, arrastrant-te a tu i cadira
per terra i aqui no ha passa na, com va dir el clàssic.
Dificil es atravessar el carrer quan la provessó està
prop; són dos baranes de gent de tres files de cadires.
Tens que ser molt de familia per que te facen un
lloguet, i encara aixina, males cares en tot aquell indret.
Comencen a abocar paneres cada veí al seu carrer;
ací fulles de nyesplero, més allà d'albercoquer, fulla mes-
clada amb geranis, però lluix més l'enramà de teronger.
Obri marxa la Guàrdia Civil de gala amb el sable dessen-
CASTELLONENSE DE CVLTVRA 137
bainat; el cavall blanc de la vora s'encabrita i torna arrere,
prompte el genet de la brida l'aconsegueix dominar; el
susto ningú els ho lleva als que confiats, en l'acera, no
ho estaven esperant.
I carn en este món tot arriba, ara passa l'escolà
portant la creu de plata repujada, valuosa joia del XVII,
orgull dels castellonencs que l'han conservada. Als costats
els canalobres són portats per orfenets de la Casa de San
Vicent. En passar la provessó els soldats enringlerats en
la volta se posen firmes amb la baioneta calà. Als
balcons no cap ni una agulla, i tots van mirant atents si
dels que porten el ciri ne poden conéixer cap.
Els primers són del ciri curtet, gent senzilla, gent humil,
gent que els han dit: Vosatros passeu davant. No tenen
vanitat alguna, si n'hi ha qui porta clavell a l'orella, és
perque l'ha arreplegat de terra en l'enramà.
Ara tots a callar i escoltem a l'agüela tot allà que sap
d'esta provessó; aixina podrem trametre al demà les coses
de l'antigor. Desfilaven altes banderes, peanyes i guions,
representant totes les esglésies, convents, escoles, confra-
ries, gremis i societats i barris poblats del terme. Com
l'orde del desfile era per antiguetat, tots se volien
lluir, i el jove als vells buscaven raons, per voler anar
detràs. Corn una galeria ambulant d'art anava passant
l'escultura. Les de major antiguetat eren les talles
barroques del XVII, preciosos policromats: Santa Bàrbera
bendita, Santa Llúcia, dels ferrers, Sant Diego repartint
fiors, Sant Pere dels mariners, Sant Joan Batiste del
Gremi dels corders, Sant Roc, Sant Cristòfol, San Fèlix, el
del raval, i altres imatges del neoclàssic. Manequis
vestits amb draps encolats de gran mestratge: Sant
Lluís Gonzaga, la Divina Pastora el Ninyet del
«Rebañito».
Altre tipus d'imatgeria, també antic, el constituia els
sants de debanadora; sols tenien caps i mans i. dels trajes
s'encarregaven les que «se quedaven per a vestir sants»,
on les traçudes mongetes i les que tenien mans de plata,
 138 BOLETÍN DE LA SOCIEDAD
podien lluir les seues obres de brodat. Santa Clara, Santa
Rita i Sant Tomàs, la Mare de Déu del Amor Hermós
que n'eixien dos iguals, Santa Teresa d'Avila i també la
Lledonera que, amb el seu manto ramejat de fil de plata,
amagava el seu valor esculturat.
De tipus més modern eren Sant Francesc d'Assis, ves-
tit de gris, obra de l'escultor Viciano. Hi havia obres de
diferents artistes, però predominava la pasta d'Olot, com
Sant Francesc de la capella de la Sang, Sant Miquel el de
la Càmara, Sant Isidre el del Gremi, Sant Antoni de Padua
i altres que sentim no recordar. Els estils ornamentals de
peanyes més antigues — eren barroc francés del XVIII —
però les escoles de Tomaset de Viciano les van transformar
en un sentit romàntic més espectacular.
Antigament les banderes i guions eren més alts, nece-
sitaven cordons per contrarrestar la força del vent; en
vindre la llum eléctrica ens va privar d'este alicient i des
de llavors la provessó ha anat perdent.
Després de l'abarrotat desfile d'esta imatgeria amb les
seues comissions i acompanyaments seguixen les dos files
de ciris, cada vegada portats per hòmens de major devoció,
gent d'exemple, gent d'església, tots canten a una veu,
adjunts amb el sacerdots, religiosos i escolans de totes les
ordres de residència en la vila, la confraria del Santissim
Sacrament, la Vetlla Nocturna...
Com final apoteòsic, l'Ajuntament costejava a dotze
hómens vestits d'apòstols portant atributs i atxa encesa;
vestien manto i túni ca amb gran riquesa de brodats i en
el cap una corona de metall repujat d'or; pareixien corn
escapats d'un retaule mitgeval. Altres tants hòmens seguien
portant alts cirials, vestint com a profetes amb corona real,
tünica blanca fins els peus z bandolera de corretja per
sostindre el gran ciriot, barbuts i amb monyo llarg com
Leonardos de Vinci, amb metxons descolorits de cabo de
cavall blanc.
Els que portaven el tàlem eren gent enguantada. No
CASTELLONENSE DE CVLTVRA 139
sempre el palis camina d'acord, mentres els uns afluixen
els altres tiraven fort i si n'he hi havia algun torpasso ho
desgarriava tot.
Els capellans revestits amb el tern de major solemnitat
van cantant salmes i tirant incens a la Custòdia, que fan
guàrdia quatre soldats gastadors amb arma i portant el
pas; xiquets vestidets d'àngel porten les navetes x crosses
per descansar la peanya.
La gent que està contemplant el pas de la provessó,
descoberta s'agenolla en terra en sen yal de fe i acatament
al Déu del cel i de la terra encarnat al Sacrament. Dels
balcons aboquen fulles de rosa que't van a parar al copró.
Però qui és el que no li agrada que li tiren flors? Espol -
sant-se els dos genolls, plegant-se el mocador rosegues:
Fins l'any que vé si Déu vol.
Presideix la provessó gent de tropa lluint al pit medalles
creus de guerra, els senyors Governador militar i. civil,
el comandant de Marina, el president de l'Audiència, el
Delegat d'Hisenda, l'Alcalde de la ciutat entre tots els
massers i majordoms al seu costat.
Darrere d'esta brillant comitiva, l'esquadra de gasta -
clors, banda de tambors i cornetes, tocant, fent portar el
pas a tots; adjunt la banda del Regiment que amb le s
seues músiques ompli de solemnitat l'ambient. Segueix el
capità i l'abanderat amb la insígnia de la pàtria, bandera
que tots havem de saludar, retent-li guàrdia d'honor tota
una companyia de soldats portant el pas.
La provessó s'ha acabat, agarre-vos de la mà, no vos
pergueu, deixem que s'esbargisca la gent i vorem ben bé
el carrer. Els d'ací van cap allà, i els d'allà cap ací venen,
i estos que atravesen volen passar aquell carreró.
La dolçor de les campanes, la fulla de l'enramada,
tots mudats en la gran festa i el goig d'haver vist la pro-
vessó des d'una voreta d'acera, l'any mil noucents dos.
ATIS